2 10 154 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2816/19880430_Presentacio_RaimonObiols_PM.pdf ec23167464c4ba56f0dd38bdc58896f8 PDF Text Text PARADLES D'INTRODUCCIÓ DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL A LA CONFERENCIA "PER ONA CATALUNYA MES IGUALITARIA" CELEBRADA EL DIA 30 D'ABRIL DE 1988, AL PATI MANNING DE LA CASA DE LA CARITAT. Bon dia a tothom, a mi m'agrada de diu-se que el qui us parlarà ara» Raimon Obiols, és un vell amic i a vegades amb l'amistat i amb l'amistat llarga és justament quan un es posa en condicions de conèixer a la persona que ha de presentar i de fer-ho amb consciència, amb coneixement, encara que evidentment amb el biaix que dóna el fet de molts anys de coneixement. Amb en Raimon Obiols, ahir ho recordava l'Isidre Molas, fa vinti-sis anys vam crear una primera organització socialista a la Universitat unitària, un embrió potser del que hagués poder ser un partit socialista en aquells anys, en tot cas, un embrió del que és el socialisme català avui. I vull recordar un fet de com va néixer fisícament aquell moviment, va néixer una nit a casa d'un bon amic, en Raimon Obiols i jo mateix, amb una ciclostil de fusta, em penso d'aquelles que utilitzaven alcohol que feien aquella tinta de color morat,doncs, vam estar imprimint sobre els clixés el que seria la primera octaveta d'aquell moviment, moviment del febrer del 62 i aquesta octaveta era un colom, un colom de Picasso dibuixat que en Raimon — j a sabeu que Raimon dibuixa molt bé, le ve de son p a r e — va dibuixar el colom de Picasso sobre la cera del clixé i tal com anaven sortint les octavetes una per una de la maquineta, les anaven pintant resseguint una de cada color, una de blau, una de vermell i una de groga. Aquelles octavetes col.leccionades i amuntegades, a mitja nit,, ja^ quatre de la matinada, apilades, embolicades i lligades, anaven al dematí, de la mateixa mà, ademes pràcticament nosaltres mateixos, de la Facultat de Deret de la Diagonal i a les dotze que era el moment de màxima acumulació des del Seminari, (no diré de quin perquè encara haurien baralles per veure de quin va ser) els tiraven les octavetes que baixaven volant sobre els estudiants que sortien en aquell moment, aquell va ser el llançamen del moviment del febrer del 62. Es a dir, era una època de la política en la que es combinava el valor, digueum'ho tot, que una mica es necessitava i també l'artesania, la capacitat de fer la política amb les mans, de fer-la des de cero, de fer-la des de quatre idees, en grups de poquíssima gent que començaven a actuar i, és cert, que aqui a Catalunya hi ha altres persones digníssimes que han fet i vam fer des d'aquella època accions tan importants com aquella o d'altres o més importants encara, però el que jo no he sapigut trobar (i us ho dic amb tota la sinceritat i desafiu a ningú a que em demostri el contrari) és, cap persona, de la història política de la Catalunya moderna, estic parlant dés de l'any 50 cap aqui, que amb la mateixa continuïtat hagi estat present en totes les batalles per a la democràcia i per Catalunya, —• he dit en totes-- i estic segur que hi ha moments, hi ha persones què tenen un clar protagonisme, però són persones i són moments, no és la continuïtat que ha hagut en l'acció d'en Raimon Obiols des de l'any 1957 que jo el vaig conèixer, fins ara. 1 �Va ser en aquell 62 famós, en el qual es va començar a contruir reaiment el que seria el moviment de la llibertat i la democracia, en que per primera vegada va semblar, no només a aquells q ie més obsessivament s'ho creien sempre que erf - va tot a punt de caurey sino, a tothom, que el franquisme podria caure, la vagr d'Astúrias, la vaga d'' la Maquinistf , /a ser present en aquell moment, no romes a la Universitat oinò que estava present a través del movime-ií. socialista de Catalvnya en el món obrer i er. el món pol'tia .' ser.y-re.-, sempre, el ^moviment socialista d'en Joan Raventós \ Raimen O':iols ¿ irantanir en peu les dues banderes del Cc ;a.i.a.:iftme ; ":l socialisme, d'una forma clara, d'una for^a toçuca, i ; a ..orma que inclus en alguns els bagués pogut sembler en aquell moment que era excessivament eru^nime quan hi Lavis?i coses més importants per les quals lluitar 1 ells van manteni' sempre en pet la dobZe bandera cel sojialisire i de Catalunya qu<=> en definitiva era la mateixa bandera. Però va estar present també en el 66, 67, 68 i en aquells primera de maig que en la primera crisi del capitalisme desarrollista van anunciar realment el que podia ser una crisi posterior més gran i va ser present en el 70-71, i va ser present en l'Assemblea de Catalunya, en una Assemblea que va marcar teta una etapa de la transició política i en la qual si ara repassem qui era i qui no hi era, doncs-*- realment/molts no hi eren, dels que avui s'omplen la boca amb el nom de la llibertat i amb el nom de Catalunya i en aquell cas tan important de l'Assamblea de Catalunya i en aquell moviment tan important no hi eren i va ser present a la Capuxinada i va ser empresonat i, una, dos i tres vegades va ser detingut, per defensar una causa que en tot moir:ent va saber servir amb modèstia, amb eficàcia i amb un lideratge que li ha segut reconegut poc a poc però amb seguretat, en la història del nostre passat més immediat, en el nostre present i que li serà reconegut en el nostre immediat futur. Mireu, igual com els alcaldes de Catalunya hem lluitat per conseguir que la base d'aquest país estigués en condicions, de fer front al repte immens d'estar a l'alçAda del que eren els nostres somnis a l'any 75, 76, 77, aquells somnis de llibertat, d'amnistia, d'Estatut d'Autonomia, d'una Catalunya més gran, d'una Catalunya que empalmés amb l'esperit democràtic i autonòmic de la República, igual com els alcaldes, repeteixo, de les grans ciutats de Catalunya han fet mínimament possible que avui puguem dir que alguns d'aquells sommis s'han acomplert, jo crec que avui tenim l'obligació de fer el mateix en tot Catalunya, que allò que s'ha fet possible en trossos de Catalunya, en el territori de Catalunya o sigui en la seva totalitat. Hi ha qui enfronta el tot i la part, hi ha qui diu que tot Catalunya ha de passar per davant de les parts que formen Catalunya i, nosaltres que l'ha hem feta des d'abaix, des de cada una de les ciutats, de les seves parts, estem convençuts que justament en cada una de les parts de Catalunya hi ha l'engruna de la seva totalitat, nosaltres ho entenem perfectament, ho entenem des de la Terra Alta, ho entenem des de Barcelona, des de la Garrotxa o des de l'Empordà, que en cada una d'aquestes cornaques, en cada una de les nostres ciutats, hi ha l'engruna, hi ha la llavor, hi ha l'embrió de la totalitat de Catalunya, ja sabeu que el poeta 2 �va dir al principi de Segle, els hi deia ell als empordanesos".. si de Catalunya es perdés l'Empordà, Catalunya ja no seria e mateix, Catalunya ja no fóra Catalunya., en c?T"i ;. ^.e Cataluña només queda l'Empordà, tornarà a ser, t ^ r n è ?. *. .^porfià tornar-? reconstruir el conjunt" el raateic diríem ..--"^l'cx *.$ «àe Barcelona :.. cada un de's que la treballat aqursts ;.../"•• sv?. v.'-v.1. _art do Cats lunya de la part que V ""'.vit, si de :V-i<;: :s -;rdés .-rcelona, Ca ta. .lui? y a ne fòr .a nrsti*, no :-/;..->. "a . ...jt^í.xa, rerù .' de CataJ.i.T.j.r nonn-*- qu^'i-o* 1? >-;e 1 >n? ïo ::" - ".',.". ;^s.*gu:r.-) •;;•'"•. Catalunya tairbd tcv.r.c.:.:'. • i jer ^ \. .A- ':"'. -v."'? 3;/"u.i "^sible tenim un hav.ç que s- ~-'\ .;:..'>' /'.J:- ".:;.•:'-' ;•-, .^v c~ la '-. ..rrra i ,sfl'.';!aç t S o r t i s ?:,1 •";v.r.".r-..-i3. "'/"':.£ v.v".'.*. *•'. ri'*',:..' '.-. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules d'introducció de l'Excm. Senyor Pasqual Maragall a la conferència "Per una Catalunya més igualitària" de Raimon Obiols, celebrada el dia 30 d'abril de 1988, al Pati Manning de la Casa de la Caritat. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-30 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Campanyes Description An account of the resource Transcripció poc curosa. La part final del document no es pot llegir. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2815/20020215_NouFederalismeEuropeu_PM.pdf c09c22b387bdeb5810e4c3213e81789b PDF Text Text c • 1^6 JORNADA EUROPA PRÒXIMA: EL NOU FEDERALISME EUROPEU. 15/02/2002 Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus Acte de cloenda. Intervenció de Pasqual Maraaall, president del PSC Agrair la presència dels assistents i dels ponents que han participat en les dues taules: sobre el "Nou Federalisme europeu" i "ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Agrair en particular la presència de col·legues d'altres països europeus que avui ens acompanyen. Hem de recordar amb èmfasi la tradició europeista dels socialistes -que avui les forces de la dreta volen amagarla seva aportació a la creació d'una Europa unida. No ha estat la dreta europea dels Aznar i Berlusconi la que ha impulsat Europa.... El paper rellevant en les dues passades dècades de socialistes com François Miterrand, Felipe González, com a líders estatals i de Jacques Delors, president de la Comissió, en l'aprofundiment de la Unió Europea que han fet possible les conquestes de la Unió, que han fet 1 �possible que avui estiguem parlant d'una veritable Europa Unida en un futur proper, amb la integració dels països de l'Est. També avui els socialistes europeus, des dels governs i des del Parlament estem empenyent les noves etapes de la integració europea: l'estratègia de Lisboa, l'agenda social, la política exterior i de seguretat comuna.... el procés constitucional, l'impuls de Laeken i la Convenció.... Els socialistes catalans estem compromesos amb la construcció d'Europa, d'aquesta "Europa pròxima" que estem configurant, Avui estem assistint a un moment crucial de la construcció europea. Diversos factors així ho assenyalen. L'adopció de l'Curo com la moneda única, com a culminació d'un procés de construcció europea, marcat en les seves últimes fases per Maastricht i el procés de convergència, la creació de la Unió Econòmica i Monetària, el banc Central Europeu i, finalment la moneda única. Avui, 290 milions d'europeus tenen la mateixa moneda. L'Curo és un element molt perceptible, que acosta Europa als ciutadans, que la fa pròxima. I �Com ho van fer l'eliminació de controls i fronteres per als ciutadans europeus, com ho han de fer l'intercanvi d'estudiants, la unificació de les titulacions acadèmiques.... L'Europa pròxima es construeix a través d'avenços concrets perceptibles pels ciutadans en les seves vides quotidianes .... Assistim també al procés de "constitucionalització" d'Europa. Després de Niça i de Laeken, el passat mes de desembre, estem davant d'un mandat de crear una Constitució Europea... I es farà a través d'un procés participatiu. Ja no és un tema reservat tan sols als governs dels Estats... sinó que incorpora els Parlaments i es demana la participació de les societats civils. Un procés que aproximarà Europa als seus ciutadans. Que aproparà per primera vegada de forma ostensible les institucions europees als seus ciutadans, que simplificarà la "maranya" institucional i normativa de la Unió, que és un dels elements que allunyen Europa dels ciutadans. 3 �Un procés que ha d'incorporar també les regions i que ha d'escoltar els poders locals. Avui les regions constitucionals, amb competències que desenvolupen o executen la legislació europea, han de ser considerades. Tenen un rol polític a jugar. Han de participar directament en els treballs de la Convenció del 2004. A través d'aquesta participació en el disseny de la Unió també s'acosta Europa als ciutadans... Veiem Governs estatals reticents en reconèixer la realitat regional... El govern espanyol ens ha donat un exemple recent, en negar la possibilitat que les CCAA participen en els processos de presa de decisions en matèries que son constitucionalment de la seva competència. O en negar-se a les reformes constitucionals necessàries per adequar les nostres estructures institucionals a la nova construcció europea... (Ja és ben curiós que un líder conservador regional, redactor de l'actual Constitució, com és Manuel Fraga, els tingui que donar lliçons als seus companys de partit que 4 �governen Espanya, sobre la necessitat de reformes parcials de la Constitució....) Avancem cap a una Europa pròxima. El procés de constitucionalització d'Europa permet fer un pas valent cap a una delimitació de les competències entre els diferents nivells de govern —local, regional, estatal, europeu—, per a que cadascun assumeixi plenament la seva responsabilitat en la presa de decisions. Per tal de que Europa esdevingui una veritable Federació dels Estats i dels pobles, compromesa a mantenir-se unida i en apropar la gestió política als ciutadans i ciutadanes a través de la descentralització de les decisions, per tal de donar sentit al principi de subsidiarietat. Que permeti associar a la construcció europea les regions, els territoris, les organitzacions de la societat civil. El nou federalisme europeu és l'Europa de la proximitat. És el projecte federal que defensem els socialistes, per a Espanya i per a Europa... El que vol construir Europa amb la seva ciutadania, que vol acostar les decisions al nivell més proper als ciutadans... S �Quin dubte hi ha que els municipis han d'estar estretament associats a les polítiques de la UE que vetllen pels ciutadans: polítiques socials, d'ocupació, polítiques per atendre els fenòmens migratoris.... Cal que el govern espanyol es comprometi amb Europa, d'una manera ferma i il·lusionada. Amb l'ambició de proposta i lideratge que hem perdut des que Felipe González no és al davant del govern espanyol... Tot el que hem avançat amb la integració econòmica i tot el que avançarem... Tot el que tenim davant, amb l'ampliació, amb la globalització, després de l ' l i de setembre, reclamen més Europa... Reclamen un Espai Europeu de Recerca Reclamen una Universitat més europea Reclamen una política econòmica europea amb un responsable europeu Reclamen la política exterior i de defensa europea Ç> �Demanen uns processos de liberalització correctes, que signifiquin millora de la competència i, per tant, de la qualitat de vida dels ciutadans. La cimera de Barcelona ha de posar èmfasi en la correcció els processos de liberalització dels mercats. (Espanya ha obtingut molt pobres resultats en els processos de privatitzacio i desregulacio. Els ciutadans i les empreses no es poden sentir satisfets...) Reclamen la carta de drets, la Europa social... (No voldríem que aquests aspectes fossin negligits en la propera cimera de Barcelona..) ...i reclamen una política activa, amb propostes i iniciativa per a cooperar i col·laborar amb els nostres veïns de la Mediterrània. Els plantejaments que avui governen Espanya no son aquests. Ens allunyen d'aquesta idea d'Europa i volen dissenyar una Espanya allunyada d'aquests valors: una Espanya més centralitzada, més autoritària, menys participativa, més allunyada dels ciutadans, però també dels nostres veïns... Cal que les idees de progrés tornin a governar Espanya. Per això demano l'esforç per a que aquestes idees es vagin estenent i vagin implantant-se... per això és necessari que els socialistes governin Catalunya, per a �superar la dialèctica paralitzant que s'ha establert entre l'Estat i Catalunya, per contribuir també decisivament a que en un futur pròxim les idees de progrés governin Espanya. V � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la cloenda de la Jornada Europa pròxima: El nou Federalisme Europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-02-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Pròxima Europa Federalisme Socialisme Ciutats Regions Territoris Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Jornada organitzada pel Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus, en dues taules sobre el "Nou Federalisme europeu" i "Ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 295 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2814/20010209_EuropaCiudades_PM.pdf f3c477f16d9ca6a3953686de74101e57 PDF Text Text LA EUROPA DE LA CIUDADES EN EL SIGLO XXI Magaz de Pisuerga, 9 deFebrero de 2.001 Buenas tardes, deseo agradecer a los compañeros de Castilla y León la oportunidad de estar hoy aquí rodeado de amigos de toda España para poder hablar sobre temas, que he de confesar forman parte de las pasiones de mi vida: Europa, en la creo y a la que deseo, las regiones, de las que me siento parte y vivo ahora mismo como mi día a día más cercano, y finalmente los municipios y ciudades, que para mi han sido y son: vida, biografía, obsesión y trabajo durante muchos años. Por tanto, nada me complace más que estar con todos vosotros para hablar sobre estos temas. Y vaya por delante que en todos ellos las palabras que deseo asociar son tres: nececesidad, futuro y optimismo más allá de las dificultades circunstanciales. En los últimos veinte años hemos asistido a un impresionante y positivo proceso de puesta en valor de los gobiernos regionales y de los gobiernos locales en los países miembros de la Unión Europea. Países de férrea concepción centralista del sistema de relaciones políticas, como Francia y otros igualmente centralistas, aunque no con tan mala fama como Inglaterra, han puesto en marcha procesos de redistribución del poder interno. Por no hablar de nuestro propio proceso de creación del estado autonómico, que más adelante comentaré. Otros hitos positivos han sido la aprobación de la Carta Europea de la Autonomia Local en 1.985, la creación del Comité de la Regiones y la incorporación del principio de subsidiariedad al acerbo comunitario. Sin embargo, existen síntomas de que, después de años de empuje, el problema de la articulación interna de los estados miembros de la UE y la presencia necesaria de las regiones y ciudades en los procesos de decisión de la Unión, estan pasando un segundo plano. �En efecto, la última cumbre de Niza ha sido un buen ejemplo de cómo la agenda europea ha dejado a un lado los aspectos relacionados con las relaciones entre los distintos niveles de gobierno para centrarse en los problemas derivados del proceso de ampliación, como son el tamaño y composición de la Comisión, la ponderación de votos en el Consejo y la extensión del voto por mayoría cualificada. La alta sensibilidad de estos temas ha tenido como efecto cierta "renacionalización" de la política europea, en el sentido de que los estados nacionales, que son quienes negocian el proceso entre ellos, no permiten la presencia de otros actores institucionales en este proceso. El resultado está siendo el aplazamiento de los grandes debates europeos como el del federalismo y la subsidiariedad, en coincidencia con una cierta crisis del movimiento regionalista-municipalista, que se encarna en el Consejo de la Regiones y que ha fracasado, de momento, en su intento de convertir-se en una institución comunitaria a la altura del Parlamento y de la Comisión, y tampoco consigue que se preste mucha atención a sus dictámenes. Em el campo positivo: la postura de Alemania, que ha hecho posible que en la futura confernecia interguvernamental, a celebrar el 2.004, el tema del federalismo figure en la agenda de trabajo. Salvando las distancias creo que en España vivimos en un momento de impasse autonómico similar, del que hemos de salir con dosis elevadas de valentía y visión de futuro. En nuestro caso, nos encontramos ante un problema doble, por un lado un sistema autonómico exitoso, pero con la asignatura pendiente de asumir la plena normalidad institucional, y unos gobiernos locales, que continúan siendo la cenicienta de nuestro sistema político, a la vista de las insuficientes competencias que gestionan y del estado de sus finanzas. En el primer caso, para mi es obvio que los socialistas debemos proponer que se avance por la via del federalismo, y hacerlo con valentía, porque el proyecto federal es, hoy por �hoy, el único que garantiza una España en la que todos nos podamos sentir cómodos y participantes leales en un proyecto común de país. España es una realidad compleja , deseable y posible, pero que se construye cada día a través del esfuerzo de todos. Nuestro país no es ni una esencia inmanente, ni tiene orígenes míticos o telúricos. Es una realidad histórica, que a nivel institucional, legal y político debe ser la imagen de lo que somos y deseamos ser. Es cierto, que ante este camino se nos ha situado el obstáculo tremendo de ETA, que hemos de tener claro que es el principal enemigo sino de la España plural y tolerante y no tanto de la España centralista y reaccionaria a la que en todo caso refuerza con sus acciones. De ETA hablamos quizás demasiado y ello contribuye a que ese pequño colectivo antidemocrático y destructor condicione y distorsione el conjunto de la política española en temas básicos como el debate del federalismo. Aquí, los socialistas corremos el riesgo de "tirar el niño con el agua sucia del baño", como dice la expresión inglesa. No podemos confundir la deriva fascista de un colectivo humano envenenado por sentimientos etnicistas, con el legítimo y democrático derecho que expresan mayoritariamente los ciudadanos de Catalunya, el País Basco y otras comunidades a que se vea renocida su personalidad política y cultural. Hace unos días en el club siglo XXI tuve la oportunidad de exponer la propuesta de los socialistas catalanes para hacer posible una España federal y que resumo en el siguiente decálogo: 1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial. 2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado. 3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del régimen común. S �4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30. 5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas metropolitanas. 6. Pagar por renta y recibir por población. 7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas con atrasos estructurales. 8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas. 9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia común de los pueblos de España. 10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina. El desarrollo de estos diez puntos nos permitiría la construcción de un edició federal, que contemplaria como tres pilares básicos el federalismo fiscal, el cultural y el judicial. Se trata de una propuesta catalana, pero no de una propuesta que mire solo a Cataluña o que solo persiga la solución de problemas catalanes. A diferencia de nuestros oponentes de la derecha nacionalista, nuestro catalanismo tiene un horizonte común con la España de hoy. El nuevo conseller en Cap del gobierno catalán decía en una reciente entrevista que a le daba igual quien gobernase en España, fuese el PP o fuésemos nosotros, se trata de la vieja y errónea política que el nacionalismo conservador ha practicado en los últimos 20 años y que ha conducido a Catalunya al callejón sin salida y al ensimismamiento en que ahora se encuentra. 9 �Nuestro proyecto federal es, en cambio, una idea nueva y fértil, de la que esperamos nazcan soluciones efectivas para nuestros problemas comunes. Y aquí debo aclarar que lo importante en este debate es el contenido de la propuesta, no el nombre. Nuestra intención no es entrar en un debate nominalista o doctrinario, que acabaría consumiendo nuestra energías y difuminando la verdadera naturaleza de la propuesta. Por tanto, reclamamos una aproximación pragmática al problema, que ponga el énfasis sobre contenidos concretos, antes que sobre nombres o doctrinas. Ya para acabar, un comentario sobre los gobiernos locales: es necesario que se fortalezcan, como referentes políticos de las comunidades locales y como órganos de gestión. En el futuro las comunidades autónomas deberán transferir competencias y recursos, e insisto en los recursos, a los muncipios, así lo propusimos en Catalunya en nuestro programa electoral autonómico y así lo haremos el día en que gobernemos. Creo que desde España podemos realizar una de las mejores aportaciones al debate sobre el papel que regiones y ciudades deben tener en el proceso europeo, que es nuestro propio ejemplo. Durante años hemos sido un caso estudiado e imitado de cómo un estado puede transformarse a si mismo, realizando casi una mutación desde el centralismo más extremo a una amplísima descentralización. Nuestro siguiente paso, debe ser el del federalismo, que es sólo evolutivo, no una nueva mutación, y que por ello no depende de ninguna crisis como el nacimiento de las autonomías tras el franquismo, sino de nuestra soberana, inteligente y pacífica voluntad colectiva. Muchas gracias por vuestra atención. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Europa de las ciudades en el siglo XXI Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-02-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Partido Socialista Obrero Español Espanya Federalisme Ciutats Subsidiarietat Regions Decàleg federal Description An account of the resource Intervenció de Pasqual Maragall a les jornades Perspectivas, organitzades pel PSOE Magaz de Pisuerga (Palencia) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Magaz de Pisuerga (Palencia) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 293 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf 1aecbb944482f4b0f899bc783354f973 PDF Text Text Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000 Opinió 21 Preguntes per fér^se a l'estiu PASQUAL MARAQALL I MIRA 'estiu és temps de, preguntes. El temps passa amb una altra cadència, permet el repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de passat com de futur. Una d'aquestes preguntes és què hauria passat si s'hagués acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada 50.000 habitants. A Barcelona li tocarien 93 diputats (4,6 milions d'hab./ 50.000, dades del 1996) en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent quan es va aprovar l'Estatut. Fins a quin punt aquesta disposició transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu que el nombre d'escons és vàlid «mentre no s'hagi aprovat la llei electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals des del punt de vista estatutari? Pensaven els diputats estatuents en una transitorietat... de 22 anys? Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi havia d'haver i que res no passa perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire. Un país pot canviar malgrat el seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més i millor si tingués un bon govern, que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa hi ha, en tots cas, la comparteix. I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor- Els catalans no hem de «demanar calés». Que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament, a la governabilitat, al «nosaltres el que volem és col·laborar» i com a molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit» o al «són coses d'en Pere Esteve» quan la Declaració de Barcelona ja no toca. I algun detall de saviesa del vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El Egido, però amb renúncia prèyia a incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que ara és molt dubtós que sigui del tot acceptable. Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la data de les eleccions, no d'esperar un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen, potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el rol capdavanter que va tenir en la política de la transició i fins i tot abans, en l'economia posterior al fa-. mós informe del Banc Mundial del 1962. Recorden?, el Banc li va dir a Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar a créixer com una moto. Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que vol dir centralització dins de cada país i creació d'una ciutat global per barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- • ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme, com sempre) i anem desorientats. No anem malament'però no sabem ben bé a on anem. Els governs no serveixen per tot, com sovint es creuen (iriteressant en aquest sentit, per cert, el debat electoral nord-americà), però per a una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si cal a base d'uniformes, protocol i decrets, sí, però també i sobretot a , base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous. Les il·lusions que comencen a ser compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents: , Resoldre bé l'allau immigratòria que ens cau i que ens cal. . Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar. Tenir una estratègia econòmica i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne un país de 6 milions, no de quatre +2, quatre de congestionats i dos d'aïllats. «Retornar» ofiltrarcompetències a la societat i als ajuntaments. Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions, les xarxes i els serveis que falten (si hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut Regió Metropolitana ara hi hauria 160 km de metro i no menys de 100, com és el cas) Nuclear o contribuir a una regió euromediterrània de 15 milions d'habitants, per sota dels quals no tindrem ni aeroport transoceànic ni òpera de primera classe (per molt que convencin en Pep Caminal de romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira de Barcelona, un gest propi de país sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit home, per a cada cosa). Canviar la qualitat de les relacions entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal pel català i protegir el castellà, que és un capital formidable per Catalunya. Encarrilar d'un cop la solució (que trigarà anys a enllestir-se del tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més, contribuir-hi des de Catalunya, no intervenint-hi directament -en això Tarradellas i Pujol han estat prou prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una solució basca en una Espanya de les autonomies immutable i intacta, i això no facilita precisament les coses. Alguns creuen que la solució ens vindrà del PP. El PP ha guanyat per majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14 anys importants de govern sense una base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat electoral, amplíssima, heretada de la república; i el PP ha guanyat com ha guanyat perquè han anat petant temes vells i temes nous: concreta- ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament estatistes (estatistes en el sentit de constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona herència de Solbes, i va capturar la imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna manera contra els seus parés i contra el poder. Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i la immigració no són temes senzills. Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons. Els catalans hem de parlar en aquest punt i hora. No «demanar calés», necessitat a curt termini que ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal, o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional. Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que és obligada 20 anys després i que hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició. No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar mans al'obra, justament perquè el camí, si ha de ser bo, haurà de ser llarg. President del grup parlamentari PSC-Ciutadans pel Canvi va treballar en els serveis exteriors del KGB. S'expressa amb la rudesa de qui pren de la democràcia els glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel, recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats». Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens Amb tot, no convé exagerar les caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència. seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de «Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx, mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB. fugiar en la seva facúndia habitual. enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler. zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels «Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat 24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió). La maledicció de Kursk Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Preguntes per fer-se a l'estiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-27 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Acció política Llei electoral Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Territoris Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2810/20000812_ElPunt_ReflexionsEstiuTragic_PM.pdf 20bad36d58fd1175b7834367b33df8d3 PDF Text Text P A Ï S O S CATALANS EL PUNT I Dissabte, 12 d'agost del 2000 o p i n i ó I PASQUAL MARAGALL. 23 President del PSC Reflexions d'un estiu especialment tràgic El líder del PSC, en aquest article extret de la seva intervenció al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost passat, fa una anàlisi sobre la situació política al País Basc arran de l'ofensiva d'ETA D es de la calma sempre una mica inquietant de l'estiu sentim la política com una xerrameca potser fins i tot enfadosa. Polítics que parlen de tot i cada dia però que no afegeixen elements p e r ^ noves reflexions. Reiteració dels mateixos conflictes en l'espera de la desgràcia o les desgràcies estivals, que sempre acaben per arribar. Ara veurem les semanasgrandes basqiies. Pot ser que es confirmi el diagnòstic de molts bascos intel·ligents però impotents que constaten una alegria de viure generalitzada que és sorda a unes morts que no s'entenen i que provoquen més fàstic, dolor i paràlisi que reaccions efectives. O pot ser que visquem dies dramàtics. El drama basc és que la frontera entre la kale borroka ('lluita al carrer') i el terrorisme s'està esborrant. El PNB volia integrar els''de la kale borroka a canvi,de la treva i ha acabat passant a l'inrevés: el terrorisme està integrant la kale borroka. Ni el PP ni el PNB han sabut aprofitar la treva. Els primers perquè no hi van creure mai i els segons perquè hi van creure massa. Ara hauran de pactar tant si volen com si no perquè tots dos governen i per tant són els responsables del que passa, o més ben dit, no del que passa, que només té un responsable, que és ETA, però sí del fet que continuï passant sense resposta unificada i efectiva. Ni la Policia Nacional deté ETA (la policia francesa ha fet més detencions) ni l'Ertzaintza pot aturar la violència al carrer, els telèfons amenaçadors i els atacs a edificis. Què en podem dir des de Catalunya? Poc. Potser una reflexió a distància, si distància permet el crim sense treva. Distància almenys en el temps: una reflexió arrelada en el passat però projectada cap al futur. Ahir llegia Ein weites Feld ('un territori ample' o 'un conte llarg') de Günter Grass. El protagonista és un vell funcionari i escriptor d'origen hugonot que viu a l'Alemanya Oriental en el moment de la caiguda del mur, sense cap simpatia pel partit comunista. Però quan els seus fiílls que viuen a l'Oest li critiquen l'RDA perquè no és un estat de dret, protesta: «Què vol dir que un estat no és de dret ? A l'interior d'aquest món de privacions hem viscut una dictadura còmoda.» Aquí a Espanya vam matar-nos més de mig milió de persones (i prop de 100.000 més després del 1939) per obtenir una pau plena de privacions, però còmoda per a molts. (Un professor anglès declarava fa pocs dies a Arcadi Espadà quefinsi tot hauríem de fer un monument a Franco per haver creat la classe mitjana espanyola). Ara ens dol cada mort d'ETA—^morts en plena pau per a res— quasi tant com centenars de morts a la guerra per alguna cosa en què creien o en què creien molts dels seus amics. òÉs també ara la sang el preu d'una pau futiua? òQuina altra sang compensa? No hi haurà guerra perquè el món ha canviat i perquè ho tenim prohibit Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 12/8/2000. Pàgina 23 garantit a dues bandes per l'obligatorietat de reunir les tres quartes parts dels vots del Parlament basc: un escenari que no pot raonablement dissuadir ningú d'iniciar el procés. És una aventura i una aventura llarga, però s'ha de trobar el desllorigador que permeti començar-la com més aviat millor. Des de Catalunya no podem fer més que desitjar-ho. Es podria dir: ÒNO és millor que Catalunya calli, com prudentment ha fet Pujol fins ara, puntuant tan sols des de l'exterior alguns aspectes, que formulats amb respecte i sense èmfasi extrem poden ser balsàmics en un escenari de ferides crues i actituds enormement confrontades? Crec modestament que no és suficient. El pes de Catalunya en el panorama autonòmic espanyol, diria quasi en l'exercici col·lectiu i interminable de definir Espanya, és virtualment extraordinari. I no em reca dir que ho és gràcies a Tarradelles i Pujol, i als socialistes catalans i espanyols, però sobretot gràcies a Jordi Pujol, que solament ha pecat en tot cas de manca de confiança en aquest pes de Catalunya i per tant s'ha »ÍM* exercitat poc en l'art de convèncer. Des que va trencar la treva, ETA lia mort nou persones. A la foto, l'atemptat contra José M. Korta. / EFE. Doncs bé, aquesta carta s'ha de posar sobre la taula. Si més no perquè un dels des de la guerra civil. Però no ens en- no en tots, però en quasi tots els terrenys. elements de l'horitzó polític futur que ganyem. Fins ara hem assistit al darrer Si es canvia alguna cosa fonamental, si pesen en el present, a voltes paralitzant-lo, episodi d'ima història que va començar es paga un preu polític perquè ETA deixi és l'efecte que qualsevol moviment en amb aquella guerra. El problema és que de matar i HB deixi d'amenaçar, sembla el taulell basc haurà de tenir en el conjunt si no es resol ara, pot començar a ser molt difícil que es deixi de jutjar els de les autonomies i en particular en la una cosa diferent del que ha estat fins qui han matat. I si no se'ls jutja sembla catalana, que veu avui amb mal dissiara, amb uns altres protagonistes. Ens molt difícil que es canviï res d'essencial. mulada incomoditat la distància que hi ho bsinuava el lehendakari Ibarretxe en Aquesta pot ser l'elecció que hagin de ha entre el règim foral i el règim aula seva visita al nostre Parlament. fer els bascos, uns i altres, el PP i el tonòmic comú al qual pertanyem. El lehendakari Agirre escrivia des de PNB, tots. Si no hi ha equivalència en En aquest sentit és bàsic que Cal'exili l'any 1948, desesperançat, dema- els perdons continuarà havent-hi equi- talunya formuli una visió de futur de nant en to educat i mesurat, carregat valència en les culpes, i per tant en els l'Espanya plural, visió que nosaltres, sense de raó, a la joventut basca, que es revoltés odis. La rancor no començarà a minvar. cap intransigència quant al nom, anocontra l'obUt d'Euskadi, de la seva història La secreta esperança és que no so- menem federal, i que ha de tranquil·litzar i de la seva singularitat. I al final afegia, lament un dia sigui més general el sen= i àdhuc atreure els esperits més desperts com abaixant la veu: «Si es preciso, ha- timent ja expressat per bastants bascos i equànimes de l'escena política espaciendo uso de la violència.»,Fins ara hem que han estat afectats pel terror, que nyola, sempre que la dramàtica situació viscut les conseqüències d'aquella vio- estan disposats a perdonar i que no volen actual els permeti d'imaginar l'esdevelència originàriament legítima. Una vio- altra recompensa que la seguretat que nidor. Un esdevenidor sense la visió del lència que molts espanyols vam agrair ningú més no haurà de patir com ells qual no canviarà el present. secretament perquè trencava un silenci (els ho he sentit i és, perdoneu, im senSi cal parlar-ne, parlem-ne. culpable i còmode. timent mok basc), sinó que a més l'ePS: Aquest parlament és anterior als Ara la violència i el terror ja són quivalència dinàmica de les esperances tràgics 7, 8 i 9 d'agost. El to ho delata. contra els qui, havent-se més o menys de pau produeixi el miracle de la ge- Però avui, to a part, no el canviaria. inhibit d'aquell terror i contraterror, han nerositat política mútua, que ara com Solament hi afegiria dues coses. La instaurat ima democràcia i una autono- ara no té cap probabilitat d'existir; quasi primera, que són molts els que agrairien mia sense parió en la nostra història mo- diria, cap raó sensata per produir-se. una concentració d'esforços dels tres parderna. S'ha perdut el fil de la història Les propostes d'íJguns polítics creï- tits principals d'Euskadi, el PNB, el PP i si com a país no actuem aviat, estarem bles (ni rUdàlbiltza com a base de l'es- i el PSOE, en el govern dels problemes, començant una nova i cruent sagnia, uns tabliment d'una nacionalitat a cavall de els temes i l'agenda política del País Basc. odis nous. El govern basc veu impotent dos estats i tres autonomies ni el govern Tots aquests ciutadans esperarien també que aquest canvi s'està consumant. Els de Mayor Oreja que proposa el PP son un paper més concentrat en el partit dirigents d'ETA comencen a ser joves creïbles a curt o mitjà termini), les pro- i de menor interferència en el govern de 24 anys sense cap referent històric postes amb garanties de credibilitat, dic, d'Arzallus, així com una acció de Mayor compartit. Un odi nou. tenen sovint un punt dèbü, i és que en Oreja més concentrada en les seves resVa deixar alguns caps sense lligar no penalitzar expressament i diferencial- ponsabilitats de govern que no pas en la Constitució? O la cultura constitucio- ment els atemptats posteriors a la seva les seves vel·leïtats de candidat. La senal, si més no? S'haurà de modificar formulació, els donen una aparença d'im- gona, per a la qual potser podria ser en algun punt? És difícil perquè tot el punitat fi'ancament revoltant. útil una ajuda exterior, com la de John que la Constitució podia permetre en En canvi l'àmbit basc de decisió que Hume, un dels discrets herois de la pau termes d'autonomia de fet ho va per- permeten aquestes propostes, sense di- nord-irlandesa, o la dèl cardenal Etxemetre: el grau d'autonomia que tenen buixar-ne els perfils i excloent-ne expres- garai, un bascfrancèsque ha estat influent els bascos és comparativament més gran sament tota condicionalitat en l'inici de en la part més àmpliament reconeguda que el de qualsevol autonomia europea. la negociació, apareix en algunes versions del papat de Joan Pau U. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reflexions d'un estiu especialment tràgic Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-12 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource ETA País Basc Terrorisme Acció política Espanya Description An account of the resource Article extret de la intervenció de Pasqual Maragall com a líder del PSC al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost de 2000. Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 22 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2809/19960107_ElPeriodico_QueridosAmigos_PM.pdf 2c006064bb42f86346f6ab64529ac77a PDF Text Text 7 GEN. n% ELPERfóOtCO Alcalde de Barcelona • ^ ''Queridos amigos" Creo preferible la amistad que reina en la cúpula del PSC, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia de los políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones A gradezco sinceramente y sin retintín ios Dueños deseos poíticos que estos días se prodigan, a pesar de que a menudo vayan acompañados de reproches a la falta de voluntad para vencer o para luchar que a algunos se nos atribuye o supone. Que bs medios ae comunicación tomen posición me parece digno de elogio, incluso cuando no estemos de acuerdo con estas posiciones. Quiero creer que se trata de un estilo valiente que-quizá de ahora en adelante observaremos de un modo más generalizado. Pero quiero señalar que el tono empleado no siempre me ha parecido jusio. Se ha hablado de la suouesta incapacioao cal partido al que pertenezco, el PSC-PSOfc. para dar con el "destino manifiesto" al que dicen que estamos temados y se ha atribuido esa supuesta incapacidad al, carácter excesivamente famiter y amistoso de las relaciones que reinan entre nosotros; relacones que. como es notorio, no excluyen algun aesencuentro, como sucede en las mejores familias, pero que básicamente son y han sido de respeto y alecto. Defiendo esas relaciones" amistosas. Las creo preferibles, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia habitual de ios políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones. LO nuestro tiene sus ventajas. En primer lugar: ganamos todas las elecciones, ocasi todas, desde 1977. y deben ser ya una quincena larga. Hemos perdido' sólo las autonómicas y unas europeas, las del 94. Las últimas municipales fueron espléndidas y las últimas autonómicas, dadas las circunstancias, no nos han ido nada mal. Es más: tenemos motivos para confiar en nuestras posibilidades. No voy a decir asi. sin más, que ganaremos las próximas elecciones autonómicas, pero parece lógico creer que tenemos muchas posibiSdades. Sobre todo si no corhetemos grandes errores. Y estoy convenado de que el PSC ganará las elecciones de marzo. En segundo lugar: nuestra capacidad para tos relevos está más que demostrada. La sucesión de Revemos a Obiols se produjo de forma ejemptar y ta sucesión de Oblóte a quien sea, cuando así se decid a si es que se decide, ocurrirá con mucha más dignidad y eficacia de lo que podemos ver en otros partidos políticos. ¿Gradas a las relaciones personales? Pues' en parte Si, y eso me parece un mórito, no un problema. Suarvz, simplemente, no tuvo sucesor, no podía tenerlo, y el partido se deshizo. A Felipe va a costar encontrarle un sucesor, cuando haga falta buscarlo, porque se trata, sin duda, de una figura con una enorme potencia política que difícilmente podra comparar- se. De momento no es ése el asumo y Felipe pone de nuevo su prestigio, su experiencia y su solidez politica, apreciada en España y muy querida por la mayoría de los dirigentes europeos, al servicio de un proyecto para Escaria, del proyecto del socialismo democrático. La sucesión de Pujol simplemente no se concibe: en un esquema de corte tan personalizado no parece que haya saldas «ates. En el PSC, de momento, ya hemos presentado en las recientes autonómicas a un nuevo candidato, Joaquim Nadal, que ha demostrado su capacidad politica sobradamente. Parece, pues, que nosotros estamos mejor preparados para los cambias. Y aunque el tiempo b dirá, creo que tenemos todos los motivos para confiar en nuestras capacidades. La «gura enaltecida de noventa» prestdando el Parlament, la seriedad política de Obiols y su creciente rol en el socialismo internacional, la magrtfca pres- tación de Nadal en el dia a de. en fin. la vuelta de Narcís Serra y su prestigio en realidad mtocado de alcalde democrático y de gobernante sólido, ei más solido quizá de b s 15 años de la España democrática y constitucional, más la influencia considerable, en momentos decisivos, de laidra Molas y de Pepa Alvarez, la capackjad y dedicación a ios minantes de Josep Maria Sala y b s valores en alza, como José MontiHa o Joan Clos -y tantos otros formados en la politica local- constituyen bs mimbres con que contamos para explicar a nuestra militància y a nuestros votantes tos cambios que habrá aue ir naciendo Y tamoien con la iriiimta paciencia y oersuicacia oe nuestros compañeros de penas, fatigas y alegrías, compañeros de partido y de campaña electora, que en nuestro caso se multiplican activisimamente en cada elección y que. a menudo, no son militantes pero desean contribuir al logro de buenos resuitaaos. En cuanto a mi -el fin y al cabo estoy respondiendo directamente a llamadas personales que desde algunos medios de comunicación se nan hecho públicamente-, ya he dicho que cuando lermine este mandato en la alcaldía de Barcelona no volveré a presentarme. Se me hace difícil decirlo, porque mi cargo es e mas agradecido, el mas tenso y Í:I T,X. CXISÍ ceda que pueda encontrar en la política \po digo que se pueda encontrar, digo el que yo pueda encontrar). S en algún momento he dudado de eto, bs argumentos a favor han acabado pesando siempre más que tos otros. Ahora me mueven dos ilusiones: la do comriDuir a poner a Barcelona y a Catalunya al frente del sistema de ciudades y regiones de Europa y la de contribuir a la renovación de la politica que se aproxima vertiginosamente con el cambio de siglo (y que. entre otras cosas, va a imponer con toda seguridad un Smite al número de mandatos electorales asumibles por una persona). Ha sido quizá necesario un cierto personalismo en el n a o de nuestra democracia y de nuestra autonomía, pero es obvio que ahora es ya más un inconveniente que una ventaja. Sólo me queda vaticinar, en este comienzo del 96, que la renovación política que se avecina no va a ser la obra de un parado; j i i quizá de todos los partidos tal como hoy están constituidos. Se abre un periodo en cierto modo constituyente -como b fueron bs años 7 0 - de una nueva cultura politica. en aue la politica clásica tendrá un papel y uns dimensiones distintas -probablemente menores- y en que Catalunya y Barcelona. Europa y España, deberán ajustar sus significados. Los amigos del PSC vamos a contribuir a ello. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Queridos amigos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comiat Ajuntament de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2803/19980401_MarcDeReferencies_FuturCatalanisme_PM.pdf a859d4e3e761c12d6bfe5ce044bc5437 PDF Text Text 28 MARC DE REFERENCIES li 3. Conjunt de persones ^i-i.^a s disposats en forma de circumferència al voltant EL £un es M i o d'un rBt/o. Entri s le stauen a J rotilo de o objectes; cast. 'rador per la cambra, le fet, Tirant, c. 196. Milà Rom. 168. Dins '. Rogles formant, la gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia El futur del catalanisme per PASQUAL MARAGALL T T T T T T T T ordre acle' qual dfi . [analisi , -1. . és: Futur del catalanisme. Passat, Present, Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle X I X . Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Fs contra la llum del projecte que volem j u t j a r els setis antecedents. Ks més engrescador i més ú t i l . fil futur té dos noms: l.'Furopa de les regions fa lleialtat federal. Avui ja veiem, al linai elei final (.lei s. XX. de nou, la llum d'una Furopa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món. i per ti. amb els dimonis del seu passat. Anem cap a tina l'nio Furopea respectuosa dels Fstats que- l'han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva o r g a n i t / a c i ò l'autèntic ordre démocratie : de baix a dalt. Furopa no serà acceptada si no garanteix la proximilat ele toles les (uncions que poden ser mantingudes, o millor encara, retor- nades, al nivell més baix. L'emoció de la nova F.uropa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris que hauran cle ser substancials a Brusel.les o Frankfurt per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, ele les culture's, que1 van perdre pes en el procés b r u t a l deformació de l'Furopa elei XVHI i elei XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Furopa s'anuncia més modesta i més atenta a la subsieliarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Fstats. perquè això comporta cle forma inevitable i segura la conversió p a u l a t i n a dels Fstats en esglaons intermedis d'un altre procés ele mexlèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Fs digui el que es digui, aquesta Furopa feeleral neix d'una forma que la fa ivelcmptora de les realitats nacionals i culturals obliela- eles per la història. FI principi europeu ele elesconfiança elemocràtica. referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la renacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s'hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base elei sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible just a m e n t perejuè capgira l'ordre ele les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar; la devolució elei poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació elemocràtica, que substituïa, a través ele la seva representació (l'Assemblea Nacional) l'antiga Monarquia i l'antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions cle la Comissió Constitucional italiana (la �29 MARC DE REFERÈNCIES Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que "la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster; economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i l'avortament, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l'esquerra d'esdevenir el centre cle les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per "complex americà" d'Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent cle la llarga i dramàtica marxa per l'esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l'animava eles de l'origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha cle quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l'interès general per part de cadascú. D'aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarietat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. És exacte. Responsabilitat en clos direccions: una, que cadascuna de les parts ha de ferse mereixedora de la confiança de le altres en quant U Desde Catalunya veiem amb esperança com la nova Europa s'anuncia més atenta a la subsidiarietat 99 a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el lanci alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia í Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wutemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d'eficiència i/o d'equitat, convé més la distància i l'arbitratge que la proximitat. Però justament aquestes raons s'han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre clels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha cle ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l'Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l'interès general dels ciutadans d'un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l'art. 3r. reserva taxativament a l'Estat. 1 l'Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d'aquesta Europa modesta i subsidiària? Ben al contrari: molts només serem europeistes d'aquesta Europa. Ja n'hem tingut prou de patriotismes excessius. Espanya" de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot C a t a l u n y a posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d'Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Espanya". L'acritud del "ells i nosaltres" i el "nosaltres sols" deixa pas al moderat "Espanya és un fet entranyable" i al més p o s i t i u "Escolta Espanya". Vivim un moment esperançat. Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. -som diferents: en llenAlgunes coses del present, sembren ja clares: En- gua, en història, en cultura, en dret. en política, -volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) En el projecte -que cadascú triï si laborista prefereix realit/ar els serveis britànic la a casa (Mossos) o que els transferència de facins eles cle .Madrid (G. competències és Civil) Quan diem el mateix tan àmplia que dret, volem dir que tenim només es detalla dret a rebre el mateix sevei En quin punt del segle les que reté XVIII els catalans comencen bàsic per habitant. El fet de a actuar en interès propi i ser més rics ens obliga a Westminster com ho formalitzen? En pagar més i ho acceptem, però no ens obliga :\ rebre quin punt de la revolució menys. Quan diem "el liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió tre mateix dret" volem dir també el drei :\ rebre els entre els que s'esveren de "Catalunya és Espanya" les conseqüències de la serveis des de la mateixa "Espanya és Catalunya" revolució i esdevenen "Espanya no és Catalu- distància, el dret al mateix catalanistes porucs i aquells nya" autogovern. que converteixen el liCom c o n j u m i n a r d i t e "Catalunya no és Espaberalisme en catalanisme i, nya" rència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des eventualment, en federalisNomés queden en peu me? la segona i la quarta pro- cle la mateixa distància la Quins esdeveniments posta. Les altres dues. les mateixa aportació en serveis del segle XX m a r q u e n dels anticatalans: "Catalunya per persona, i diferències l'actitud del catalanisme fins és -simplement- Espanya" o existents en quant a llengua, avui? bé, "Espanya no és Cata- història i cultura, són dues Es donen les circumstàn- lunya", és a dir. Espanya és coses que es poden casar cies d'un retorn al sentiment una realitat independent de- per la via de l'opcionalilai. prevalent en els curts pério- ies parts que geogràfica- Quan la desconfiança resdes que van de 1898 a 1909 ment la componen, han pecte dels serveis centrals és més gran. en les coi de 1931 a 1933? Estaria perdut vigència. justificat cle nou aquell L'ambiciós "Espanya és munitats més diferencials, optimisme català: el del Catalunya" que ja es va dir optarem per la substitució sentiment de pàtria, el del entre 1898 i 1909, i que es dels serveis estatals, i en Ics discurs de Cambó al Rei va dir amb emoció i respec- altres optaran per la con( 19O1), el del pressupost de te i bones ¡mencions, supe- t i n u ï t a t , és lògic. La perCultura (1907/8), el de l'Avi ra al separatista i utòpic cepció de la distància es indiscutible, el del "Visca antipàtic, "Catalunya no és mes aguda en comunitats tt 99 �30 ^ d iferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d'Espanya que proposem. No podem dir: "no volem que els altres no tinguin". \o podem dir: "si a vostès tumbé els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa pera seguir essent diferents". Si "Espanya és una realitat entranyable", quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són. els negarem també el dret a autogovemar-sc? Q u i n model d'Espanya tora uqucst. basat exclusivament en la desconfiança per molt j u s t i f i c a d a que hagi estat històricament? Tenim l'obligació i el deure de l i d e r a r la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. Catalunya endins avançarem per les vies concretes d'un catalanisme const r u c t i u , ple d'empenta i de sentit comú. I lem portat seny en el tema ele la llengua, évitant que no es convenis en l'inici d'un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, p r o h i b i c i o n s i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per u la salut del català que els problemes que s ' h a v i e n volgut atacar. La I.lei del 83 s'ha de .sal vu r com u tal. amb les modificai, ions que el temps obliga de fer -obliga i permet- per tal que la llei MARC DE REFERÈNCIES segueix sent una llei viva. " El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on soni en política cultural -la columna vertebral eie la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d'analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacionul-cultura civil en el teatre, la música, l'edició, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és ultra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans. les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel f u t u r : F u n d a c i ó Bofill, Fundació Joan Maragall. Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. GarcíaNieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s'hi juga. Vint anys després del Congrés de C u l t u r a ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament. Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper deia p o l í t i c a en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l'aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. El nou catalanisme no són cabòries. H a u r à de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d'un sistema participatiu en la definició pot ser que no estiguem preparant les bases futures d'aquesta qualitat diferencial. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. L'aliança del centre liberal i l'esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. dels clos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d'objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema cle responsables elei seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d'agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu cle la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel·ligentment s'agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vullesos i el Bages i l'Osona-, les ONG's més s i g n i f i c a t i v e s , les entitats culturals i esportives, la gent d'església i de confessions religioses, cle fundacions assistència Is, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo. a nivell de C a t a l u n y a , el triangle ciu ta t-u ni versila tempresu que en el nivell municipal, comarcal i metropolità lia clonut ja els seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l'administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l'equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s'han eie reformular a la llum cle les noves circumstàncies. Pero ha de ser l'esforç conentrat, ben programat i flexiblement desplegat cle les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d'aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l'acció catalana. Si la majoria parlamentària no s'avé avui a aquest acord, nosaltres, eles de l'esquerra i el centre, hem de començar a treballar-hi igualment. Q u a l i t a t , potència i equitat són fites cle vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però Els catalans del segle XXI sabem l'Europa que volem, i l'Europa que ve: l'Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l'Europa legítima; l'Europa forta, que és la de la Unió, perquè és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L'Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades, se'ns parla només de l'Europa d'on venim i no de l'Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, "forta però no fortalesa", activa però no invasora de la proximitat -al contrari, "defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a buse de civilització-. L'Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha cle consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l'ha cle fer explícit i diferencial. Hem cle fer el partit d'Europa, d'aquesta Europa. Pasqual Maragall ex-alcalde cle Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El futur del catalanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Acció política Federalisme Subsidiarietat Europa Espanya Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Marc de Referències Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2794/19930304_n17_OpinioSocialista_HomenatgeWillyBrandt_PM_OCR.pdf 6bda975318fb0d97ac410a1bab4b4d7f PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: HOMENATGE A WILLY BRANDT Klaus Lindenberg: «Van ser els anys en què al nom de Willy Brandt, no li calia cap altre \ adjectiu arreu del món». Pasqual Maragall.; «Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el ca­ ràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes». Pierre Mauroy: «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos». Raimon Obiols: «Recordar, doncs, no com a resultat de la fascinació immobilitzadora d'un passat idealitzat, sinó com a mètode per a impedir que determinades coses es tornin a repetir». Cot-LABORACIONs: Joan Benet, J. Carles Duran, Francesc de P. Mestres: Economia i socialisme. Notes per a un diàleg. Jordi Font i Cardona: Octubre'92: Una doble transició a Rússia. Joan Blanch i Rodríguez: De ciutat a metròpoli. Giorgio Ruffolo: La raó ètico-política del missatge socialista. Luis Femando Valero lglesias: La LOGSE. Esperances i frustacions. RECOMANACIONS: Joan Fuster: El pluralisme de la condició humana. Li'fum. 17 1 - Vol. V �«Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes» Pasqual Maragall La darrera visita de Willy Brandt a Barcelona, la va fer el febrer del 1988 per a la presentació, de la mà d'Hans Meincke, del seu llibre La locura organízada: ca"era armamentista y hambre en el mundo, en el Círculo de Lectores. En aque­ lla ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell com la causa de la llibertat, per la qual havia conegut Barcelona, per primer cop, en aquell dramà­ tic any de 1937, quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialistes nòrdics a la República. Aquest és, avui doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no sola­ ment merescut, sinó també degut, per demostrar la nostra admiració per la seva memòria en un moment en què, la radical honestedat i el clar humanisme de Willy Brandi resulten estimulants. Pertany a la privilegiada generació de polí­ tics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han partici­ pat de manera activa, i a vegades, decisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi, m'agradaria recordar ara, dues fotografies de Willy Brandt. Dues foto­ grafies que van donar la volta al món i que il·lustren dos moments estel·lars de la seva trajectòria política i vital. La primera és aquella del vint-i-sis de juny del 1963, al costat de John Kennedy -el mític president nord-americà- quan aquest va dir: «lch binn ein Berliner», «sóc un berlinès», tot fent un desafia­ ment directe a la pressió soviètica sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, el polític de la fermesa davant l'amenaça. L'altra fotografia que voldria recordar és la d'un Willy Brandt agenollat el 11 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ------ set de desembre del 1970, devant el monument a les víctimes del guetto de Varsòvia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. És aquest el polític de la ------ L'OPINIÓ SOCIALISTA blemes del seu temps. Per resoldre'ls va apostar sempre pel futur, per aquesta raó fou un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer popostes concretes i reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió possibles. La diferència amb els altres, que també en fan, de propostes, és que d'Alemanya. les seves es fonamenten sempre en el destí comú de la humanitat. Per això eren Willy Brandt va recórrer tota l'escala de la responsabilitat política, des de moralment inobjectables. l'acta de diputat fms a la Presidència de la Internacional Socialista, on ara el Moltes de les coses que Willy Brandt deia eren pura evidència. Però perquè substitueix, el meu amic i amic de Barcelona, Pierre Mauroy. I va servir en tots l'evidència sigui eficaç s'ha d'explicar amb arguments i s'ha d'armar amb idees. els càrrecs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre considerà Era això, el que feia Willy Brandt. Situava les manques de llibertat, d'igualtat, molt especial, i és el càrrec d'alcalde-president de Berlín. Recordo la seva pri­ de seguretat i de solidaritat en l'únic context en què es poden entendre i supe­ mera visita a Barcelona -quan ja érem nosaltres a l'Ajuntament democràtic- i rar, el context del món, que per ell era l'Est i l'Oest, el Nord i el Sud, a l'ensems com Narcís Serra, emfasitzant la seva pròpia experiència com alcalde, li deia: i indisolublement. «Willy hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o un deure moral que La relació entre la despesa en armament, la misèria econòmica i cultural i la obligués que, per a ser polític d'Estat, s'haguí hagut de ser, abans, polític de destrucció ecològica, repeteixo, la despesa en armament, la misèria econòmica i ciutat, ser regidor d'una ciutat». I Willy Brandt li va contestar: «no només ho cultural i la destrucció ecològica, era, per Willy Brandt, la causa primera del crec, sinó que vaig convertir-ho pràcticament en llei al Senat de Berlín quan hi desordre actual i dels perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt de­ vaig ser». D'aquesta obligació, d'aquest deure moral, en va fer pràcticament una mostrà que el futur de la humanitat era un futur comú, i perquè aquest futur es obligació habitual. Volguè, i ho va aconseguir, que la majoria dels polítics de fes possible afirmava que la humanitat s'havia d'organitzar i comprendre com a l'Alemanya d'aquella època passessin, efectivament, per l'experiència de la regi­ tal humanitat. Això tan senzill però, requereix dràstiques mesures i Willy doria local. Brandt les proposava. Deia, primer, que calia fomentar la pressió d'una opinió Aquella experiència com a alcalde el va marcar profundament, i no tan sols perquè hagué de veure, sense poder-ho impedir, la dolorosa divisió fisica de la ciutat des del 1961, sinó perquè la ciutat dividida i amenaçada li va permetre forjar una idea que presidiria d'aleshores ençà la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justícia. pública il·lustrada per estimular els governs indecisos. Que calia substituir l'estratègia de la intimidació per un concepte de segure­ tat comú. Que calia utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en armament. Des del càrrec de Canceller de la República Federal d'Alemanya impulsà les Que calia crear un fons de solidaritat internacional en què hi participessin, reformes socials i la unió econòmica i monetària europea. Diríem que Willy sobretot, els Estats Units i les altres grans potències, perquè són aquelles que Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. més tenen per a aportar i, també, més que comprometre-hi. Willy Brandt es va deixar guiar, sempre, per la raò i l'ètica i, si alguna vegada Deia coses molt semblants a aquelles que, en terrenys similars, han dit i han van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Algunes escrit persones com Va.clav Havel i Raimon Obiols. Deia coses que avui, a de les seves decisions, com per exemple, la d'abandonar la Cancelleria Federal, Pierre Mauroy i a mi mateix, ens obliguen perquè ell parlava de la unificació l'any 1974, reflecteixen aquest intens combat. Alguns dels honors i dels càrrecs a nivell mundial, de la mundialització dels problemes i heus aquí que Pierre als quals es va fer mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la Presidència de Mauroy, que ha estat fms ara President de la Federació Mundial de Ciutats la Comissió Nord-Sud o la Presidència de la Internacional Socialista mateixa, Unides i, jo mateix, com a President de les Ciutats Europees, ens hem embarcat són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la raó. en l'aventura comuna d'aconseguir que el món tingui una sola organització de Es parla, ja avui, de la generació dels nets de Willy Brandt. No tots són, però, alemanys. Felipe GonzAfez no amaga ni la seva admiració per la figura de ciutats. Que al davant, o al costat si voleu, de les Nacions Unides hi hagi ben aviat les Ciutats Unides, una sola organització. Willy Brandt, ni el seu deute d'agraïment envers aquella persona que va creure Willy Brandt deia que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt en aquell jove de trenta-dos anys nomenat secretari general del PSOE a Su­ parlava de la tolerància. Willy Brandt fou potser el primer, potser el precursor resnes, en el Congrés de la renovació del socialisme espanyol que el portaria, d'allò que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt fou en vuit anys després, a les responsabilitats del govern. Més que elogiar els mèrits passats, prou coneguts, voldria destacar no tan molts sentits, podria ser també perfectament, un sant del voluntariat, de la dedicació lliure i voluntària a les fmalitats de la millora social. Deia -repeteixo­ sols la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inob­ que la pau era inseparable de la llibertat. S'ho va creure i l'Ostpolitik que va jectable de les seves propostes. Brandt es va sentir compromès amb els pro- encapçalar anava en aquesta direcció. 12 13 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT --- El 1989, aquell any que de vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'au­ tèntic canvi de segle, li va donar la raò. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva dilatada vida política. El «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos» vint-i-dos de desembre del 1989 quan va participar, al costat de Von Weiseker, de Kohl i de Modrov, en l'obertura de la porta de Brandemburg va ser, en aquell moment, l'alcalde moral d'un Berlín per fi reunificat. Pierre Mauroy L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, emprant paraules de Havel, que Willy Brandt ha estat un líder cívic així com ho va ser Olof Palme. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona. Amb orgull i emoció participo en l'homenatge que avui es fa a Barcelona, al nostre amic Willy Brandt. Aquells que han estat a prop seu, saben de la seva personalitat tant excepcional. Saben, també, la fascinació que podia arribar a exercir. Alguns mesos després de la seva mort, crec que li devem alguna cosa més que un homenatge, i que hem d'inclinar el cap davant el que ha estat la seva aportació a aquesta segona meitat del segle XX, marcada pel trasbals i l'espe­ rança d'una nova organització del món. Alló que més desitjo retenir de Willy Brandt és la seva universalitat. Quina paradoxa, per una personalitat tant fortament arrelada en la condició humana de l'Alemanya de la seva època! Penso que aquest sentiment d'universalitat, ja el tingué de jove, Brandt a Lubeck, com a jove militant polític que va escollir l'exili com odi pel nazisme i com fidelitat al seu ideal polític. Suposo que també el va mantenir a la resistència i que, tant a Dinamarca com, després, a Noruega i a Espanya, va voler córrer tots els riscos per donar testimoni de la seva fidelitat a unes idees que eren, potser, la seva única intran­ sigència. I vull subratllar el seu lligam passional amb Espanya del qual, més endavant, en va ser testimoni la seva amistat amb Felipe Gonza.Iez. Realment, Willy Brandt fou l'home del refús de l'inacceptable. La pau va arribar i aquest refús va evitar que es confongués el poble alemany amb els dirigents nazis. Fou aquest refús que permeté a una generació de joves, de la qual vaig formar part, cercar l'amistat dels joves alemanys en els dolorosos anys de la postguerra, i abocar-nos en la cooperació europea. Es tractava de contri­ buir a posar els primers fonaments d'Europa, la qual no va ser tan sols una 14 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt: Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Brandt, Willy, 1913-1992 Homenatges i distincions Socialisme Alemanya Description An account of the resource 4 p., n. 17; 1 - Vol. V Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf 227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a PDF Text Text PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya. Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia ha permès que el país tirés endavant. A diferència d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat per la voluntat de tots de viure en pau i llibertat i d'assolir progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat. En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions, el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries. Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep Tarradellas. En una transcisió complexa i a voltes confusa, aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven la nova democràcia amb la que havia caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia �historia nacional i mostraven nítidament no tan sols la nostra voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del progrés. Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica. També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana. Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil. El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or- gànica probablement més complicat i arriscat viscut per cap força política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet, gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana. Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva �vinculació societat amb el catalana socialisme han trobat esperaven de l'esquerra n'hi ha espanyol. a faltar Sectors importants la posició majoritària per denunciar hagut, d'una política poc respectuosa de de fermesa la que els errors, quan amb l'autonomia de Catalunya per part del govern central. Les conseqüències d'aquests canvis són evidents. El nacionalisme conservador ha assumit la representació política del catalanisme de molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les forces d'esquerres superat per s'ha vist l'enfrontament difuminat i, políticament, entre el nacionalisme ha estat conservador i el centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida política de Catalunya. Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora, pero no permet obtenir resultats apreciables en l'aprofundiment de l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos -sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada més íntimament amb les percepcions i els interessos de ladreta espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat havia donat proves permanents de col.laboracionisme amb qualsevol aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir els seus interessos. L'expansió d'una mena de neonacionalisme instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució. Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp- �tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe conservador. Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de fer un salt qualitatiu endevant. En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional i tecnològica. En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la creació no sigui pel dirigisme i el d'ensenyament, l'atenció preferent a Universitat, a la formació professional i tècnica i a la millora clientélisme. pedagògica En sota paralitzada matèria unes guies o de entrebancada renovació i rigor ja no la depnèn fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències, sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació. En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien factors culturals i lingüístics.) En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con- �1 f tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu, corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern; aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya . Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per particpar en aquest procés i condicionar-lo. Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar l'actual situació política catalana. II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés. Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és avui a la vegada convenient i possible. És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la �lògica dels interessos, moltes vegades contraposats, i no per la lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de l'esquerra i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la solució més idònia. Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència, una ambició i un dinamisme de més volada. Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de 1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja ha passat. Les crisis, grans i petites, dels diversos sectors de l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen units i amb testimonia el un marge ressò de maniobra de la seva cada vegada proposta més ample, com federalista. El ho debat d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats d'aquestes forces polítiques. Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui, n'estem persuadits, són majoria en el nostre país. Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials més dinàmics, a qui avui correspon, des del seu pluralisme, la �possibilitat de decidir. Homes i dones que volen participar en la definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives. El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin dinamitzar al voltant del possible; que es produeixi seu projecte el màxim suport electoral un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la nova majoria. Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa guanyar aquests objetius. - i - i a treballar amb nosaltres per �"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU GOVERN" "PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRÉS" • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 7.00 h. tarda. Presentació de la Declaració de la Convenció. • A les 7.30 h. Parlaments. • A les 9.00 h. Festa. M A les 11.00 h. Ponències "Grans eixos d'actuació del nou govern". • A les 12.30 h. Debat. • A les 2.00 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Desenvolupar el país: innovació tecnològica, creixement econòmic i equilibri mediambiental".. Ponències i debat "Governar amb els ciutadans, administrar amb rigor". Ponències i debat "Superar les desigualtats: solidaritat social i reequilibri territorial". Ponències i debat "Preparar el futur, formar la joventut". • A les 6.00 h. Debats. • A les 7.30 h. Debat sobre l'esborrany de Declaració de la Convenció. • A les 9.00 h. Fi de la sessió. Informació i secretaria Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008. Telèfon: 238 31 79. M Convenció Per Una M a j o r i a Nacional i de Progrés. _^g Butlleta d'inscripció Nom i cognoms, Adreça Població D.P. Telèfons Professió Observacions ¡propostes Preu d'inscripció: 500 pts. Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta. • �El desembre últim, un grup de seixanta-vuit persones de procedències polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i territorials, va donar a conèixer un document, titulat "Per una majoria ¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la necessitat i la conveniència d'una majoriaxl'orientació progressista per governar el nostre país, i es proposava un procés de reflexió i mobilització que la fes possible. Posteriorment, en el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i, molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en molts casos. Un diàleg que tingués com objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així com la mobilització del poble català per una nova etapa de construcció nacional. D'aquesta voluntat compartida, n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada amb els socialistes catalans i des d'on, alhora, es promogui la idea d'un acord programàtic i de govern entre les forces d'esquerra catalanes. En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre altres coses: I "Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a ! la vegada convenient; impossible. " I "Per fer-la possible en les eleccions de 1.988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueixin dinamitzar al voltant del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions afide constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debat nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realitzar la nova majoria". I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per agrupar forces i que ajudi a conformar aquesta majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a treballar amb nosaltres per guanyar aquests objectius. " "UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ NACIONAL" Dissabte, dia 5 de.Març • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 10.30 h. Acte de Presentació de la Convenció. • A les 11.30 h. Ponències "Una nova etapa de construcció nacional". • A la 1.00 h. Debat. • A les 2.30 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Catalunya: perspectiva europea i internacional". Ponències i debat "El desenvolupament institucional". Ponències i debat "Municipis i construcció nacional". Ponències i debat "Catalunya i Espanya: democràcia i federalisme". • A les 6.00 h. Debats. • Ales 7.30 h. Presentació de l'esborrany de Declaració de la Convenció. • À les 9.00 h. Fí de la sessió. �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA COMUNICACIÓ INTERIOR ( Copia d"arxiu ) Data: 28-04-88 Ref. : 05116/88 Senyor Xavier Roig Cap del Gabinet de Comunicació Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés Resposta: S Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora. «";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text, c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig. Gràcies i cordialment, Salvador Sarqueila ALCALDIA Registre de sortida Ne 005205 �_ J * Convenció Per Una M a j o r i a N a c i o n a l ¿S f'; '€. r r i Barcelona, 26 d'abril de 1988 Benvolgut Pasqual Maragall, T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a la la. sessió ¿e i a Convenció, amb 1 l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig, Ben cordialment. f}--^~r Carles Navales Comissió organitzadora A L C A !.. D I A '• " ; * *.. rñSfi¿SÍL«...í: _ 2 7 04 !968_ j ¡7o 0051 fe Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Parlament de Catalunya Campanyes Acció política Description An account of the resource Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf 7848df711773d57282d87a35d9f0935f PDF Text Text .o ¿ft \»j//f>5- • ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA Abril 1988 �UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes. Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals. Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven entre nosaltres. Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint. Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys estaria fet? Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el �2 Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format, que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats. Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem de tenir, a hores d'ara. Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten. Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica, l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món. I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur, en definitiva, la Catalunya que som. I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern actual que tenim. �3 Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció. Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona. Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya podria esperar. Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que els altres nivells de govern fan. Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar. No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra. Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el govern de l'Estat ?. Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com ell ha promès, com ara en Narcís Serra ? Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ? �4 Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ? S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués oferir. Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla. Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?. A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part. Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única. Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals. �5 Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya. I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat, en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses; millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria haver fet i que es farà; n'estic segur. A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots els nivells de govern per fer front als problemes que creen la drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran dels nostres problemes? Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu �6 que l'actual pla de arribar a dos barris tan sols es planteja Montgat, o d'Horta a i la Zona Franca. metros només preveu unes petites cues per propers de l'Area Metropolitana, però que ni l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P., i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any 1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de la Diagonal fins a l'Aeroport. Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no s'hauria encetat? Mirin: Barcelona, com deia gran fornal de Catalunya", és la totes les viles, pobles i ciutats ció, a la seva cultura, a la seva Josep Garriga i Massó, és "la resultant de la contribució de de Catalunya a la seva governaexpansió internacional. Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se d'una capital, a diferència de tantes regions europees respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert, Catalunya tampoc no anirà. �7 A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans, impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós. Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions en les quals hem de millorar, clarament. Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si no hi ha un canvi en les relacions institucionals. Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui: no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències compartides i requereixen una entesa. Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa. En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de tot. La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els grans temes culturals del país, els grans museus, la política musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de la pròpia ciutat. Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana: metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions. �8 Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis. Però temps que d'aquests cessàries la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix reclama la seva part de protagonisme en la solució problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat. És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant, durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre. Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ? No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de majories, tots aquests resultats estan garantits. Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un acord. No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis socials, esports i escoles Bressol. �9 Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués desenvolupar-se en el nostre país. Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les seves energies. No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets. Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits. No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir: forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert; singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per a aquells que no ens coneixen. �10 Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots venen del mateix lloc. La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja, el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella. I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper; la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i en general. Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que ells no han triat. I hi ha coses que no van bé. Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes altres coses que no van com haurien d'anar. Deixin-me que els doni alguns exemples: �12 L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de rehabilitació de cascs antics. Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar. Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges. L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500 milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat. Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és crucial per recuperar el cor de Barcelona. La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim. Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit de més de 10.000 milions de ptes. Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi. Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre un mateix mal. �13 Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte. I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen, sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior de reclusos. Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un servei públic, sinó tot el contrari. Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri. I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer. Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya? Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà, tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació del delinqüent. Tota la resta és música celestial. La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència europea. Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i els mitjans retributius necessaris. �11 L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat, s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient, que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola. L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això. No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres països, simplement. L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho van fer. I el mateix en la República. Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques, que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals. Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el bon sentit. �14 I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible. I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent. Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar des d'una nova TV4 i no per elles mateixes? A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que permetran de fer-ho millor, tot això. A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra, Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític, tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present, testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense precedents entre els escriptors progressistes. Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de Catalunya. �K'Ct'yT ^ 1^,}\ J*. LLf'I^IUAKI" •4- ) ! C/ t/í/j (vu QJU li ^^v/i /-.faytsui. ¿¿P_J^vC^^y> ¿:¿¿2Í^ f ' fer^MA ¿& fe, UJr" J?) ^ u ft-W cd.dt,u ^-^ Jj «. [U/u' 1 V / 2). c^^-^iL \) i - - _ : - — + t ^ù : ¿ *l^f ¿A,w M i4o) A, ^ w ^ - > ^ ^ ^ ! >n .'v·-í l'VM/*~ a*-K Lf- A/. /•' ¿•¿•Le, V« -'• - ' - U ^ Q t i '^í-'' /I* ¡ , / V n> ;i/U 4 5"} ¿ K W ^,i¿^)^-íLJít TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;' L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^. , f,JvT \ .* Vi- o' tUi r/^l-.'Vl /-Ó ¿¿C£ - Cf^ �J/MA ¿U^utoiU' {câ tjW) i/l l) ¿ 1 liíti^Z. S3 C (LiíeMJr. lH lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico, \U ÍS&MJ UM l U u 1 ^' 1 4 J >1 ,AU-Çt^A "il Ut*. ¿ t / l'U y»f> - ^ \H ft^ÁAAA. //w •.ifCtM 1 ^ r-f^ ai.../ J-Cttr, �•1. y L·ol^ , áuíí^H^ : ''#/>«/'<^°' ^ huillak A k y ^ fet") ^ ^ / C^fJuu^^ ^^^ ^ > ^ 7 (XT ^. , ,,/ ù ^ Y r't CíUWW^' i^> í ^ 5 ^ ' �3 f jiLÙUlV'^ /*" / ;}..{1lfl<Ct¿K^) :¿C iféJgêd- ¿VL Ui ¡4^ /H*,IIW i* V inte* i'^ -l-lü'óu. -¿> ^ ' ' V " y / - - "ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^ ~- ¡T"^7 ívH^i' - ^ ?u ;u " ' ^ u "' ' Atj> UA.¡^/' /I^VvUi 7 5 ^ /l^' t-l· �¿•(X.16',"u¿> •• ¿- ^ W t ls) tó— |-V h ^ 4,L- -, -j"' ,JV>A T^CL^ \ ¿ , • • • 1 > V \ ni l· 7^7 \ i I . /lli] Cc-i l U£ >¿U tAMAdJ) i 'iXy / W fciU-4\As\H._ Aj L HLL,,'^ /"*-' - /-t 4 b A /A iw ¿vuH 7 i p (h cJ :h M\7 • M -**«- &uw¿> i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1 ; - -•> , .v . ¿Oi't**- a«^ "'-C/V . / V / / ¿ ( l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿>' ví ^7'^'7f tr'^' /UlM / �^ I 'i Li ,vv V\Atb'y- A !»i^ •TTK A.> V '\ . \S <-x $-.*> "\xV V ^ O y C M 71' 1 fne^-Á^l *' ^- > •ri" (j-ÁltrU. •c , Uiv~f-i W°' . ' iM ' ~> 1 ív *ï. V l(k k l Tl'•>''- <¿( J Cana ;M „ ,, Í-MA - iA ^ H ' fF*z&%, I aJ ; & - * <**'? " ^ • I v �í 'lu ^ 4P '¡~a~rnT M) / /U/w i' T"> ¡ • IY** fl'-ut ) ^-^-^ Sj H^ faç ¡.VCA ¿J* ^{M^^:AF A n Lz. i'liA w w * ' ^ I A h chd^ ¿J ¿k^ K^Jû. n / Ú, c^h/"*^ '^^f^' .Ù ^ fa™ a û'^'H/ ^ W ¿ /i/jVr™^ 1 ^' ftiMi >^^/ fori 7T X/n-., / Vi.vi ' v 7 ..Lifl-ufxû/e.. ~ �? IrHKO'f*** )ç\ U- 1 :: tó^^7^fl^-^i^-^-^ — — , ¿A 7A ? a � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-12 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Parlament de Catalunya Catalunya Acció política Description An account of the resource Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències