2
50
171
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2769/20000118_TerritorioDevolucion_TheEconomist_PM.pdf
c43720323c8cf870d2c4ea5279ccbf48
PDF Text
Text
POR UN FEDERALISMO DEL SIGLO XXI
Transformaciones territoriales y gobernabilidad en Europa
0. 'Introducción
Buenos dias. Permítanme empezar mi intervención agradeciendo a los
organizadores la amable invitación para participar en este encuentro sobre el
proceso de integración europea.
Europa entra en el siglo XXI con un proyecto común y apasionante. Un proyecto
que abre grandes oportunidades para el desarrollo económico y para el avance
hacia sociedades más solidarias, más abiertas y plenamente democráticas. A
nadie escapa, sin embargo, que, junto a estas oportunidades, el proceso de
integración europea plantea también importantes retos. Y entre estos retos se
encuentra, en lugar preeminente, la cuestión de la gobernabilidad: es decir, el
modo como cada uno de los pueblos de Europa sabrá resolver el tránsito desde
los viejos Estados hacia la nueva Europa.
En mi opinión, esta nueva Europa debe ser, a un tiempo, cada vez más unida y
cada vez más plural. Unida en el sentido de disponer de capacidad para tomar
decisiones vinculantes para el conjunto y de hablar con una sola voz en el
concierto mundial. Y plural en el sentido de poner lo más cerca posible de los
ciudadanos la capacidad de decisión respecto a las cuestiones que les afectan.
Para construir esta Europa unida y plural hace falta un impulso federal. Porque el
federalismo es justamente esto: unidad y libertad.
Y es precisamente de este tema del que quiero hablarles hoy: de la forma como
las transformaciones que hoy conoce Europa suponen importantes retos para la
gobernabilidad, y como estos retos pueden encontrar solución en los
planteamientos federales.
Para hacerlo me ayudaré con unas transparencias y dividiré mi intervención en
cuatro breves apartados:
.En los dos primeros analizaremos los principales vectores de cambio que
estan transformando hoy la economia, la sociedad y el territorio europeo: en
primer lugar por lo que se refiere a la internacionalización y en el segundo en
lo que atañe a los cambios internos en ciudades y regiones.
.En el tercer apartado detallaremos los retos que estas transformaciones
plantean para las políticas regionales y urbanas.
.Finalmente, en el último apartado explicaremos como para hacer frente a
estos retos desde el punto de vista de la gobernabilidad es necesario un
nuevo pacto federal europeo que permita una devolución generalizada de
poderes a los gobiernos locales.
1
�1. La integración europea: el nuevo papel de ciudades y regiones
[TRANSPARENCIA 1]
1.1. Decíamos que la economía, la sociedad y el territorio europeo se encuentrans
hoy en un acelerado proceso de cambio. Uno de los principales motores de este
cambio es, sin duda, el abatimiento de las barreras espaciales en el espacio
continental. En efecto: los impedimentos que a lo largo de siglos han dificultado el
movimiento de personas, mercancías, capital e información sobre el espacio
continental tienden a reducirse.
1.2. Las razones de esta tendencia son dobles:
-Por una parte, la unificación del mercado y la caidá de los regímenes
llamados de socialismo real han hecho posible una reducción sin
precedentes de las barreras político-administrativas.
-Por otra, el desarrollo de las redes de transporte (liberalización del tráfico
aéreo, TGV,...) y los avances en materia de telecomunicaciones han resultado
en una notabilísima reducción y unificación de los costes de transporte en el
espacio europeo.
1.3. Esto ha conllevado un cierto colapso del espacio continental. En efecto, la
distancia física real tiene una importancia siempre menor y aquello que realmente
importa es el tiempo, que a su vez depende más de los medios de comunicación y
telecomunicación que de la distancia. El viejo aforismo de Marx viene en seguida
a la memoria: en nuestra sociedad, en la sociedad europea de hoy, el tiempo
tiende a aniquilar el espacio.
1.4. El abatimiento de las barreras espaciales ha tenido como consecuencia, como
no podía ser de otra forma, una mucho más alta capacidad de movilidad de los
factores: mayor volatilidad del capital, configuración de canales de
comercialización y distribución integrados y selectivos, mayor movilidad de la
fuerza de trabajo,
1.5. En este contexto, extremadamente competitivo, la importancia de la ventaja
comparativa que puede derivarse de la localización de las actividades aumenta.
Así, diferencias -en coste y calificación de la fuerza de trabajo, en presión fiscal, en
calidad de vida, en economías externas- que antes podían parecer irrelevantes
ven aumentar extraordinariamente su importancia. Y así se llega a una bonita
paradoja: el abatimiento de las barreras espaciales aumenta -y no reduce- la
importancia de los factores territoriales.
1.6. Esta paradoja se encuentra, como sabemos, en el origen del incremento de la
competencia entre ciudades y territorios sobre el que tanto se ha escrito en los
últimos tiempos. Una competencia destinada atraer factores y actividades positivas
y para evitar el drenaje de recursos. E implica tanto una presión para mejorar
infraestructuras, servicios personales y calidad de vida (lo que podríamos llamar la
oferta territorial), como la necesidad de promover el territorio (a través de lo que ha
venido a llamarse marketing urbano y regional).
2
�2. Las dinámicas territoriales: Europa una red de ciudades
[TRANSPARENCIA 2]
2.1. El proceso de apertura de las economías europeas se ha visto acompañado de forma en modo alguno casual- por profundas transformaciones en la
organización del territorio. Esto es particularmente visible en las mayores áreas
urbanas, aquellas que actúan como bisagra, como punto de contacto entre las
lógicas globales y las locales.
2.2. En efecto, los cambios en el modelo productivo (segmentación de procesos,
reducción del tamaños medio de las empresas), por un lado, y la mejora de las
infraestructuras y de la renta media, por otro, han provocado una profundización
de los procesos de metropolitanizacion en las principales ciudades. Procesos que,
si bien se habían iniciado en periodos anteriores, toman ahora una intensidad y
una dirección nuevas.
2.3. La metropolitanizacion de las principales ciudades europeas se expresa hoy
de dos formas:
-En primer lugar a través de una expansión notabilísima de las áreas urbanas,
de forma que cada vez es mayor el territorio que podemos considerar
integrado en cada una de ellas. Esta expansión hace que cada vez más a
menudo -en el Randstat, en Madrid, en el Rhur, en el Sudeste inglés, en la Ilede-France- el espacio metropolitano tienda a coincidir con lo que solia
considerarse como ámbito regional.
-En segundo lugar, esta expansión ha ido acompañada por una difusión cada
vez mayor de población y actividades sobre el conjunto de cada territorio
metropolitano. Así, las áreas centrales tienden a perder peso relativo, y, en
muchos casos, población y actividad en términos absolutos.
2.4. Las ciudades tienden pues a expandirse sobre los respetivos ámbitos
regionales y a configurarse cada vez más como una red. Una red tejida por el
movimiento de las personas, las mercancías, la información. Ahora bien, como
cada actividad lleva aparejada su propia red la ciudad no es sólo una red, sino
una red de redes. Y como cada red varia según el dia de la semana o la semana
del año, estas redes son de geometría variable. Esto es: la ciudad europea de hoy,
la ciudad-región, se define cada vez más como una red, como una red de redes,
como una red de redes de geometría variable.
3
�3. Los nuevos retos para las políticas urbanas y regionales
[TRANSPARENCIAS 3 y 4]
3.0. De la conjunción de las dinámicas de i n t e r n a c i o n a l i z a c i ó n y
metropolitanización emergen notables oportunidades, pero también retos
formidables. Trataremos de mostrar como estos retos se encuentran asociados a
seis grandes vectores de transformación: internacionalización, competittividad,
sostenibilidad, funcionalidad, solidaridad y gobernabilidad.
3.1. La internacionalización de las economías locales, a la que nos hemos
referido, plantea retos enormes por lo que se refiere tanto a la accesibilidad
exterior como a la diversidad interior. Se ha dicho (Van den Berg) que la
competitividad de un territorio se deriva hoy sobretodo de la conjunción de tres
factores: accesibilidad, creatividad y capacidad de organización. Por ello el acceso
de cada territorio a las grandes redes de telecomunicaciones, transporte aéreo,
marítimo, ferroviario y viario resulta hoy crucia para inserirse en las lógicas
globales. Como lo es la capacidad de cada ciudad y cada territorio de asegurar su
diversidad interior: la posibilidad de que personas con orígenes culturales y
experiencias vitales muy diversas convivan y construyan nuevas identidades
locales.
3.2. Directamente vinculado al vector de la internacionalización, potenciar
competitividad de cada territorio requiere hoy actuar en tres campos: asegurar
apertura; resolver el dilema especialización/diversificación; y fomentar
existencia de economías externas (a través de la provisión de infraestruturas, de
formación de la fuerza de trabajo y de la inversión en investigación y desarrollo).
la
la
la
la
3.3. La competitividad de cada territorio depende también de la sostenibilidad
de su desarrollo. Y para asegurarla se debe hacer frente, a través del
planeamiento y la provisión de infraestrucutras, a problemas como la ocupación
acelerada del suelo disponible, el consumo exacerbado de energía o la
generación de residuos.
3.4. Es necesario asimismo asegurar la funcionalidad de los territorios.
Funcionalidad que, en muchas ciudades y regiones, se encuentra hoy en peligro
por la difusión de la urbanización sobre el territorio, por la especialización
creciente de los distintos espacios y por el uso cada vez más mayoritario del
transporte privado.
3.5. Junto a competitividad, sostenibilidad y funcionalidad, hay que garantizar
asimismo la solidaridad entre las distintas áreas y municipios que integran
ciudades y regiones. Solidaridad para hacer frente a las desiguladades
asociadadas a la renta, el género, la edad y el origen de las personas.
3.6. Finalmente, hay que enfrentarse a los problemas de gobernabilidad, que
es, como trataremos de exponer a continuación, donde reside en buena parte de
las claves para resolver todos los anteriores.
4
�4. Las claves de la gobernabilidad: devolución
federal
de poderes y
pacto
[TRANSPARENCIAS]
4.1. Para aprovechar las oportunidades y hacer frente a los problemas que se han
detallado, la regiones y las ciudades de Europa, cada comunidad territorial, ha de
poder desarrollar sus propios proyectos y hablar con su propia voz. Sólo así, en
una Europa cada vez más unida, podrán aprovecharse todos los recursos y
reducirse los recelos y desconfianzas mutuas.
4.2. Para ello cada territorio precisa de capacidad de decisión y de recursos; en
una palabra, de gobiernos locales eficaces y representativos. Pero la Europa de
hoy es, hasta cierto punto, la Europa de las paradojas. Así, si antes veíamos como
la reducción de barreras para la movilidad comportaba un incremento de la
importancia de los factores territoriales, ahora debemos constatar que este
aumento de importancia del lugar no ha ido acompañado en la mayoría de los
casos por el consiguiente fortalecimiento de los gobiernos locales y regionales.
4.3. Esta situación comporta graves dificultades a la hora de elaborar
democráticamente y aplicar con éxito los proyectos colectivos necesarios de los
que cada región y cada ciudad precisa para integrarse con éxito en la nueva
Europa. Dificultades relativas a la financiación propia y a la solidaridad hacia otros
territorios y regiones; al planeamiento del territorio y a la gestión de las redes; a la
eficiencia y el ahorro administrativo; y, sobretodo, a la transparencia y la
legitimidad democráticas.
4.4. Ante estas contradicciones hay que afirmar, de manera clara, lo que en cierta
medida esta ya contenido en los tratados europeos que hemos firmado: el proceso
de construcción de Europa solo será tendrá éxito si se realiza de abajo hacia
arriba y no a la inversa. Para ello es necesario aplicar de manera escrupulosa el
principio de subsidiariedad: que todo aquello que puedan hacer las localidades no
lo hagan las regiones, que lo que puedan hacer las regiones no lo hagan los
Estados, que lo que puedan hacer los Estados no lo haga la Unión. Y,
naturalmente, que todo lo que pueda realizar la sociedad de manera eficiente y
equitativa que no sea hecho por la administración.
4.5. La aplicación consecuentemente de este principio (y su corolario: que la
residualidad en la distribución de competencia juegue siempre a favor del nivel
inferior) hay que emprender hoy en Europa un proceso enérgico de devolución de
competencias y recursos hacia los poderes locales. Un proceso que no ha de
significar en modo alguno el debilitamiento de la Unión, antes al contrario: el
fortalecimiento de las comunidades locales -de las regiones y de las ciudades- ha
de ser la base de un nuevo federalismo europeo. Así, de la misma forma como en
España las autonomías nacionales y regionales redundarán a la postre -estamos
convencidos de ello- en una relación más confiada y fraterna entre los pueblos
que la integran, el fortalecimiento de las autonomías locales y regionales será, en
el siglo que ahora empieza, el cimiento de la Unión Europea.
5
�n ^ tw„,......\
^,
Territorio y devolución. Nuevas oportunidades
económicas
Buenos días, permítanme empezar mi intervención
agradeciendo a The Economist su amable invitación
para participar en estas interesantes jornadas.
Les hablaré de Europa, de España y de Catalunya
desde una perspectiva común: el nuevo papel de los
territorios y la devolución de poderes.
Europa entra en el siglo XXI con un proyecto común
y apasionante. Un proyecto que abre grandes
oportunidades para el desarrollo económico y para el
avance hacia sociedades más solidarias, más abiertas
y plenamente democráticas. A nadie escapa, sin
embargo, que junto a estas oportunidades, el proceso
de integración europea plantea también importantes
retos. Y entre estos retos se encuentra, en lugar
preeminente, la cuestión de la gobernabilidad: es
�decir, el modo como cada uno de los pueblos de
Europa sabrá resolver el tránsito desde los viejos
estados hasta la nueva Europa.
En mi opinión, esta nueva Europa debe ser cada vez
más unida y cada vez más plural. Unida en el sentido
de disponer de capacidad para tomar decisiones
vinculantes para el conjunto y hablar con una sola
voz en el concierto mundial. Y plural en el sentido
de poner lo más cerca posible de los ciudadanos la
capacidad de decisión respecto a las cuestiones que
les afectan.
Para construir esta Europa unida y plural hace falta
un impulso federal. Porque el federalismo es
justamente esto: unión y libertad.
�El nuevo papel de los territorios
Decíamos que la economía, la sociedad y el
territorio se encuentran hoy en un acelerado proceso
de cambio. Uno de los principales motores de este
cambio es, sin duda, el abatimiento de las barreras
espaciales. Las razones de esta tendencia son dobles:
Por una parte, la unificación del mercado y la caída
de los regímenes llamados del socialismo real han
hecho posible una reducción sin precedentes de las
barreras político-administrativas. Por otra, el
desarrollo de las redes de transporte y los avances en
materia de telecomunicaciones.
Esto ha conllevado que la distancia física real tenga
una importancia siempre menor y aquello que
realmente importa es el tiempo, que a su vez
depende más de los medios de comunicación y
telecomunicación que de la distancia.
�El abatimiento de las barreras espaciales ha tenido
como consecuencia una mucho más alta capacidad
de movilidad de los factores: mayor volatilidad del
capital, configuración de canales de
comercialización y distribución integrados y
selectivos y mayor movilidad de fuerza de trabajo.
En este contexto, extremadamente competitivo, la
importancia de la ventaja comparativa que puede
derivarse de la localización de las actividades
aumenta. Así, diferencias - en coste y calificación
de fuerza de trabajo, en presión fiscal, en calidad de
vida, en economías externas- que antes podían
parecer irrelevantes, ven aumentar
extraordinariamente su importancia. Y así se llega a
una bonita paradoja: el abatimiento de las barreras
espaciales aumenta - y no reduce - la importancia
de los factores territoriales.
�Esta paradoja se encuentra, como sabemos, en el
origen del incremento de la competencia entre
ciudades y territorios. Una competencia destinada a
atraer factores y actividades positivas y para evitar el
drenaje de recursos. E implica tanto una presión para
mejorar infraestructuras, servicios personales y
calidad de vida (lo que podríamos llamar la oferta
territorial) como la necesidad de promover el
territorio ( a través de lo que ha venido a llamarse el
marketing urbano y regional).
Las dinámicas territoriales
El proceso de apertura de las economías europeas se
ha visto acompañado - de forma en modo alguno
casual - por profundas transformaciones en la
organización del territorio. Esto es particularmente
visible en la mayores áreas urbanas, aquellas que
actúan como bisagra, como punto de contacto entre
las lógicas globales y las locales.
�En efecto, los cambios en el modelo productivo
(segmentación de procesos, reducción de tamaños
medios de las empresas), por un lado, y la mejora de
las infraestructuras y de la renta media, por otro, han
provocado una profundización de los procesos de
metropolitanización en las principales ciudades.
Procesos que, si bien se habían iniciado en periodos
anteriores, toman ahora una intensidad y una
dirección nuevas.
La metropolitanización de las grandes ciudades
europeas se expresa hoy de dos formas:
- En primer lugar a través de una expansión
notabilísima de las áreas urbanas, de forma que
cada vez es mayor el territorio que podemos
considerar integrado en cada una de ellas. Esta
expansión hace que cada vez más a menudo - en
Madrid, en el Randstat, en el Rhur, en el Sudeste
�inglés.... El espacio metropolitano tienda a
coincidir con lo que solía considerarse como
ámbito regional.
- En segundo lugar, esta expansión ha ido
acompañada por una difusión cada vez mayor de
población y actividades sobre el conjunto de cada
territorio metropolitano. Así, las áreas centrales
tienden a perder peso relativo, y, en muchos casos,
población y actividad en términos absolutos.
Las ciudades tienden pues a expandirse sobre los
respectivos ámbitos regionales y a configurarse cada
vez más como una red. Una red tejida por el
movimiento de las personas, las mercancías, la
información. La ciudad europea de hoy, la ciudadregión, se define cada vez más como una red, como
una red de redes.
�Los nuevos retos para las políticas locales y
regionales
De la conjunción de las dinámicas de
internacionalización y metropolitanización emergen
notables oportunidades, pero también retos
formidables. Estos retos se encuentran asociados a
seis grandes vectores de transformación:
internacionalización, competitividad, sostenibilidad,
funcionalidad, solidaridad y gobernabilidad.
La internacionalización de las economías locales
plantea retos enormes en lo que se refiere tanto a la
accesibilidad exterior como a la diversidad interior.
Se ha dicho que la competitividad de un territorio se
deriva hoy sobretodo de la conjunción de tres
factores: accesibilidad, creatividad y capacidad de
organización. Por ello el acceso de cada territorio a
las grandes redes de telecomunicaciones, transporte
aéreo marítimo, ferroviario y viario resulta hoy
�crucial para inserirse en las lógicas globales. Como
lo es la capacidad de cada territorio para asegurar su
diversidad interior: la posibilidad de que personas
con orígenes culturales y experiencias vitales muy
diversas, convivan y construyan nuevas entidades
locales.
Potenciar la competitividad de cada territorio
requiere hoy actuar en tres campos: asegurar la
apertura, resolver el dilema de la
especialización/diversifícación y fomentar la
existencia de economías externas (a través de la
provisión de infraestructuras, de la formación de
fuerza de trabajo y de la inversión en investigación y
desarrollo).
La competitividad de cada territorio depende
también de la sostenibilidad de su desarrollo. Y para
asegurarla se debe hacer frente, a través del
planeamiento y la provisión de infraestructuras, a
�problemas como la ocupación acelerada del suelo
disponible o la generación de residuos.
Es necesario asimismo asegurar la funcionalidad de
los territorios. Funcionalidad que en muchas
ciudades y regiones se encuentra en peligro por la
difusión de la urbanización sobre el territorio, por la
especialización creciente de los distintos espacios y
por el uso cada vez más mayoritario del transporte
privado.
Junto a competitividad, sostenibilidad y
funcionalidad hay que garantizar asimismo la
solidaridad entre las distintas áreas y municipios que
integran ciudades y regiones. Solidaridad para hacer
frente a las desigualdades asociadas a la renta, el
género, la edad y el origen de las personas.
Finalmente, hay que enfrentarse a los problemas de
la gobernabilidad, que es, como expondré a
�continuación donde residen buena parte de las claves
para resolver los anteriores.
Las claves de la gobernabilidad: devolución de
poderes y pacto federal
Para aprovechar las oportunidades existentes y a la
vez crear nuevas oportunidades, las regiones y
ciudades - cada comunidad territorial - ha de poder
desarrollar sus propios proyectos y hablar con su
propia voz. Así, en una Europa cada vez más unida
podrán aprovecharse todos los recursos y reducirse
los recelos y desconfianzas mutuos.
Para ello, cada territorio necesita capacidad de
decisión y de recursos. Pero la Europa de hoy es,
hasta cierto punto, la Europa de las paradojas. Antes
explicábamos como la reducción de las barreras para
la movilidad comportaba un incremento de la
importancia de los factores territoriales, pero este
�aumento de la importancia del territorio no ha ido
acompañado en muchos casos por un fortalecimiento
de los gobiernos locales y regionales.
Ante estas contradicciones hay que afirmar de
manera clara, lo que en cierta medida ya está
contenido en los tratados europeos que hemos
firmado. El proceso de construcción europea sólo
tendrá éxito si se realiza de abajo hacia arriba y no a
la inversa. Para ello es necesario aplicar de manera
meticulosa el principio de subsidiariedad: que todo
aquello que puedan hacer las ciudades no lo hagan
las regiones, que lo que puedan hacer las regiones no
lo hagan los estados, que lo que puedan hacer los
estados no lo haga la Unión. Y, naturalmente, que
todo lo que pueda realizar la sociedad de manera
eficiente y equitativa que no sea hecho por la
administración.
�La aplicación consecuente de este principio nos dice
que hay que emprender un proceso enérgico de
devolución de competencias y recursos hacia los
poderes regionales y locales.
El proceso británico de devolución de recursos y
competencias en Escocia, Gales e Irlanda del Norte
y la revisión de la Constitución italiana en una
dirección federalista son claros ejemplos del camino
de la devolución en Europa.
En España, el proceso de devolución ha pasado del
80/85% de recursos gastados por el Estado en 1980,
(siendo el gasto restante de carácter local), al
50/25/25 por ciento de gasto estatal, autonómico y
local. El salto ha sido espectacular, motivado por el
propio proceso de creación y consolidación del
Estado de las Autonomías. Pero todavía estamos
lejos de un nivel de descentralización en el cual los
�poderes locales asuman un grado de competencias
similar al de otros países europeos.
El objetivo que contemplamos en nuestra propuesta
de federalismo fiscal para España es el de llegar en
el año 2005 a una distribución del gasto neto entre
los tres niveles de gobierno (sin amortizaciones de
deuda ni pensiones) del 40/30/30 por ciento. Es
perfectamente posible si se lleva adelante la prevista
transferencia de la educación y la sanidad a las
autonomías llamadas de la vía lenta y si las
autonomías a su vez repercuten parte de la
devolución de recursos hacia abajo, en beneficio de
los ayuntamientos.
Estoy convencido que los actuales procesos
británico e italiano a los que me he referido antes no
se hubieran producido sin el precedente español.
Pero ahora nos están pasando delante. Es
conveniente que España reaccione con una nueva
�fase de devolución de poder y recursos a la sociedad
y a los poderes cercanos, especialmente al poder
local, que ha quedado desfasado.
Hoy es evidente que los Estados no han de ser
necesariamente buenos gerentes, per sí que han de
ser buenos garantes, una buena garantía, más eficaz
y más fuerte de los derechos de la sociedad y de los
individuos frente los viejos y los nuevos poderes
fácticos y frente la innata tendencia de los mercados
y los grupos sociales al monopolio y a la
dominación.
Este proceso de devolución no ha de significar en
absoluto un debilitamiento de las autonomías, de los
estados, ni de la propia Unión, antes al contrario: el
fortalecimiento de las comunidades locales - de las
regiones y de los poderes locales - ha de ser la base
de un nuevo federalismo europeo.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Territorio y devolución. Nuevas oportunidades económicas
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-01-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Europa
Subsidiarietat
Territoris
Divisions administratives i polítiques
Description
An account of the resource
Conferència de Maragall a les jornades organitzades per The Economist a Madrid, POR UN FEDERALISMO DEL SIGLO XXI: Transformaciones territoriales y gobernabilidad en Europa.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Madrid
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2766/19990707_NovesOportunitatsCat_PM.pdf
d4479411aaf17cf645df944808af1970
PDF Text
Text
Ciutadans pel canvi
Maragall
%
/ÚOÍM/H
Ciutadans pel canvi
Consell de Cent, 323 baixos
08007 Barcelona
Tel. 93 215 41 81 / 93 272 38 38
Fax 93 272 38 42 / 93 495 54 43
email, maragall@canvi.com
Là /ÛL
CMMjauu
per a Catal
Paraules d e Pasqual M a i
Barcelona, 7 de juliol de 1999
�A favor de la transparència
Bona nit. En primer lloc, els agraeixo molt, de
debò, que siguin aquí: demostren un interès
pel que s'esdevindrà a Catalunya. Un interès
que comparteixen amb una majoria de ciutadans del nostre país. Vostès han fet una aposta
per la transparència i els ho vull agrair de debò.
Quatre-cents empresaris catalans reunits avui
aquí és una expressió de normalitat i vol dir
que hi ha un desig de transparència.
Volem que la nostra campanya també es pugui
finançar amb recursos aportats pels ciutadans.
Però d'una manera oberta i transparent. Sense
cap ànim de ser massa transcendent, els puc
dir que el pas que avui donem és positiu per la
normalització de la política. Tractaré de respondre les seves expectatives.
�Catalunya
espera molt
d'ella mateixa.
Hi ha una gran
expectativa que
no podem
defraudar.
También hay entre nosotros algunos empresarios venidos del resto de España, sea por curiosidad, por interés o sobre todo por amistad:
gracias redobladas. Intentaré hablar en un
catalán que se entienda. Con buena voluntad
nos entenderemos siempre.
El primer missatge és justament aquest:
Catalunya s'ha de fer entendre dins i fora.
Tractarem que ens entenguin els ciutadans
d'aquí, els de les altres Comunitats Autònomes
i els de la Unió Europea. El que ara tenim és,
potser, massa publicitat i "autobombo" a dins,
i poques explicacions sinceres i convincents
cap a fóra.
No tinc cap
mena de dubte
sobre les
possibilitats
del país.
Però el que ara veiem és qüé Catalunya espera
molt d'ella mateixa, de les seves possibilitats.
Hi ha una gran expectativa que rio podem
defraudar.'! per això sóc aquí. Perquè no tinc
cap mena de dubte sobre les possibilitats del
país; ni cap dubte, tampoc, sobre la decisió que
vaig prendre ara fa un any.
Un país esplèndid
Tenim un país esplèndid i ünà capital magnífica que guanya tots els ratings internacionals: la niedálla d'òr del RIBA, el Royal
Institute of British Architects; el premi de
�Harvard de disseny; una bona posició a les
classificacions de Healey and Baker.
Tenim un
sistema de
ciutats potent,
unes empreses
agràries
competitives,
uns sindicats
moderns i unes
classes mitjanes
cultes i
preparades.
Tenim un sistema de ciutats potent, unes
empreses agràries competitives, uns sindicats
moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Potser, això és el més específic de la
nostra situació social i de la nostra herència
cultural, a les ciutats i al camp. Per tant, no
es justifica el tremendisme, ni és raonable l'acritud quan s'estableixen comparacions amb
altres autonomies.
Tenim en el territori, avui, el poder de decidir el 50% o més de la despesa pública.
Encara que a Catalunya, la Generalitat, per
diverses raons, no té el pes inversor que
tenen altres comunitats autònomes.
Espanya arribarà, en cinc o deu anys, a una
situació en la qual el 60% de la despesa es
decidirà en territoris autonòmics i
Catalunya -que està per sobre de la mitjana- podria ser que arribés al 70% d'autonomia financera. Es a dir, al 70% de despesa decidida des d'aquí.
I
Ja saben que
sóc optimista
però també sóc
obstinat.
Hem d'acordar un objectiu, que he reiterat
sovint, del 40-30-30 com a mitjana espanyola de repartiment de la despesa entre
l'Estat (40%), les autonomies, (30%) i els
5
�El pessimisme
metòdic i
l'acritud encara
donen pitjors
resultats.
ajuntaments (30%). És possible i, fins i tot,
és probable.
Però això s'aconseguirà amb tenacitat i amb
imaginació, no pas amb pessigades ni amb
amenaces. Ja saben que sóc optimista. Però
també sóc obstinat. L'optimisme sense
insistència a vegades esdevé una mica ingenu. Pot ser o es pot convertir en ingenuïtat.
I el pessimisme metòdic i l'acritud encara
donen pitjors resultats. No aporten gaire i
creen males vibracions dins i fora de
Catalunya. Aconseguirem aquests objectius; no en tinc cap dubte.
Volem un país
que no divideixi
entre els que
tenen com a
llengua pròpia
la llengua
pròpia del país
i els que tenen
com a llengua
pròpia la
llengua comuna
de tots els
espanyols.
Però els vull explicar què ha passat en
aquest dotze mesos que portem des que
vaig anunciar el meu compromís electoral i
també vull explicar què pretenem que passi
en els propers anys.
Volem un país més participatiu, que no pot
ser solament un concepte identitari com el
que s'expressa en les emocions esportives o
en altres ocasions de vibració col·lectiva.
Sóc dels que vibren molt en aquestes ocasions. Ningú no ens pot prohibir aquest
tipus d'emocions, però això no és suficient
per desenvolupar un projecte de país. No
en pot ser l'únic fil conductor.
�Catalunya mereix molt més
Catalunya mereix molt més. Mereix allò que
els altres esperen de nosaltres. Es a dir, que
sigui un país amic, un país amistós. Un país,
per començar, amic dels seus ciutadans, que
mereixen ser tractats d'una altra manera.
Sense divisions entre els que s'adhereixen a
una filosofia de govern i els que en discrepen.
Un país que no divideixi entre els que tenen
com a llengua pròpia la llengua pròpia del
país i els que tenen com a llengua pròpia la
llengua comuna de tots els espanyols.
Un país amic dels seus alcaldes i dels seus
ajuntaments, a prop dels seus intel·lectuals
i crítics; amic dels seus empresaris i emprenedors; proper als seus professionals i treballadors. Un país, en definitiva, que no
sigui desconfiat.
Jo no aspiro a dir als catalans allò que han
de fer. Jo no vull dir als empresaris catalans
què han de fer. He tingut moltíssimes reunions amb empresaris del país. Ho saben
bé, perquè són aquí. Amb la Cecot de
Terrassa; amb el Gremi de Fabricants de
Sabadell; amb els empresaris de Manresa;
del Ripollès i del Berguedà; del Camp de
Tarragona, dos cops: un a Reus i un altre a
Tarragona, però en totes dues ocasions fent
I Jo no aspiro
i a dir als
catalans
allò que han
de fer.
�ús del mateix llenguatge. Per cert, que Reus
i Tarragona estan d'acord a crear una regió
metropolitana* una àrea metropolitana que
es dirà'El Gamp de Tarragona'.
Estratègia,
consens i
eficàcia Això
és el que se'm
demana. I la
meva resposta
és: d'acord.
També m'he reunit amb les Juntes de
Regants de l'Urgell, del Segarra-Garrigues,
del Canal d'Aragó i de Catalunya, de Pinyana
i d'Algerri-Balaguer; ; i amb els regants del
Ter. Amb els ramaders del Pallars, amb els
empresaris de Granollers, d'Igualada, de la
Garrotxa, de l'Empordà. Amb els porcins
d'Osona i de Lleida. Amb els propietaris de
boscos del Bages i del Solsonès. Amb la Unió
de Pagesos, que té empresaris i empresàries
molt viables. Amb els representants dels sectors de ja informàtica, de la indústria farmacèutica. Amb els executius de la petroquímica de Tarragona. Amb els vinaters del
Penedès, els cooperativistes del Priorat, els
hotelers de Lloret, els pescadors de Vilanova,
de Blanes... No continuo perquè la llista
seria molt llarga, és molt llarga.
Estratègia i consens
Tots aquests contactes m'han confirmat que
aquest país necessita una estratègia, opcions
estratègiques. No podem continuar amb
improvisació, sense prdre ni concert, amb
�esquitxades interessades, però sense planificació i projecte previ. Les accions públiques
i les privades que les acompanyen han de respondre a uns objectius estratègics de país.
I El nou govern de
Catalunya serà
el govern de tots
els catalans
I és imprescindible el consens. Un consens
ampli. Els reitero que aquesta és justament
una de les meves conviccions més rotundes.
He dit estratègia i consens, i ara hi afegeixo
eficàcia. És a dir: aconseguir els objectius. I
també fer-ho amb eficiència. Es a dir, aconseguir els objectius amb els mínims recursos.
Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord.
Per això he dit que el nou govern de
Catalunya serà el govern de tots els catalans,
perquè és exactament allò que els catalans,
en aquest moment, esperen i reclamen. I
que sigui un govern competent i eficaç.
Aquesta eficàcia, l'aconseguirem si som
capaços de posar en marxa la coordinació
estratègica i operativa entre els territoris, els
empresaris i el sistema educatiu. Poders
locals, empresaris i escoles o universitats. És
un esquema triangular fonamental. Les seves
possibilitats són enormes.
Pensem, per exemple, en un assumpte central com és la negociació clàssica entre
empresaris i treballadors. Avui, vostès ho
1 Els catalans
i reclamen un
govern
competent i
eficaç.
9
�Les
comunicacions
i els eixos
territorials
seran una
prioritat del
nou govern.
saben millor que ningú, el pacte social
basat només en l'equació salari-benefici és
molt poc viable. Les autèntiques taules de
negociació són aquelles que permeten als
sindicats, en un territori determinat, relacionar les seves demandes salarials amb la
viabilitat dels projectes empresarials i amb
el salari en forma de serveis. Es a dir: els
pactes territorials. Perquè els beneficis han
de permetre fer front, significativament, a
les demandes dels ajuntaments per
finançar serveis eficients: serveis educatius,
de formació professional, de comunicacions, de seguretat...
I si ens referim a la formació, és obvi que les
empreses hi han de ser presents. Han de ser
presents a l'escola per donar una direcció al
tipus i la qualitat del treball necessari. Ara no
m'estendré sobre aquest punt, però us podria
donar compte, d'entre aquests contactes que
he tingut, de la gran quantitat de persones
que feien referència a aquesta qüestió. És
una visió qualitativa que cal tenir en compte,
molt particularment, pel que toca a la
presència de les dones en el mercat de treball
i en el mercat empresarial.
En això hi vull posar un èmfasi molt especial. Es tracta d'estimular i de respectar l'especialització o les especialitzacions locals,
10
�però sobretot de crear xarxes de ciutats que
siguin competitives i que formin part d'un
sistema. Les accions públiques no han de ser
unes gotes d'aigua llançades a l'atzar en funció de necessitats singulars per crear adhesions polítiques. Hi ha d'haver unes prioritats. I aquestes prioritats, per a mi, són clares: l'educació, els serveis, el territori, el
paper de la dona, les noves oportunitats
econòmiques i les xarxes d'infraestructures.
Inversions necessàries
Certament, totes aquestes prioritats demanen
unes
determinades
inversions.
Catalunya no ha estat prou previsora. Més
ben dit, el seu govern no ho ha estat. En les
ratios d'infraestructures, Catalunya no té el
pes que la seva massa crítica exigiria. Les
comunicacions i els eixos territorials seran,
doncs, una prioritat del nou govern.
L'eix transversal s'ha acabat. Més ben dit:
quasi s'ha acabat; no s'ha acabat del tot i ha
quedat estret. I queden altres connexions
pendents: l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc. Són
eixos que han d'acostar poblacions, que han
d'ampliar mercats, tant pel treball com per
l'ensenyament o per altres serveis socials.
Olot i Igualada, avui mal enllaçades, han de
�decidir la seva adscripció territorial. I ho han
de fer sobre la base de bones connexions
Igualada-Manresa i Olot-Ripoll-Vic.
En els darrers anys, les inversions en comunicacions s'han limitat, pràcticament, a les
carreteres. Però s'ha demostrat un certa incapacitat per pensar en el futur i, a vegades,
més aviat s'ha tractat de dur a terme grans
obres per resoldre qüestions que poc hi
tenien a veure. I penso en l'autopista de
Manresa -tan buida- i en l'abandonament, en
canvi, de l'Eix del Llobregat.
Ens cal una
xarxa de trens
que inclogui els
tramvies
lleugers a les
àrees
metropolitanes i
un metro de
Barcelona que
de debò sigui
"metro-polità".
I la xarxa ferroviària, què? Catalunya és un
país que no té els trens que necessita. Ens
cal una xarxa ferroviària forta per a les connexions que el mercat reclama, però també
per garantir la mobilitat ciutadana. Una
xarxa de trens que inclogui els tramvies
lleugers a les àrees metropolitanes i un
metro de Barcelona que de debò sigui un
metro, sigui "metro-polità".
Però també les connexions amb la Cerdanya
i França; la Manresa-Lleida; la IgualadaMartorell. Amb doble via, que avui només
n'hi ha una. Les comunicacions ruteres entre
la Plana d'Urgell i el Port de Tarragona...
�Els empresaris afectats ho tenen ben clar, i jo
també. Les comunicacions s'han de resoldre
d'un cop. Entre les planes de Lleida i el Port de
Tarragona hi ha carreteres molt boniques, però
molt poc eficients. El Penedès-Garraf, que es
troba dins de la regió metropolitana de
Barcelona, és el coixí entre les dues àrees
metropolitanes, la de Barcelona i la de
Tarragona, i s'ha vertebrar millor. Perquè està
creixent a un ritme molt fort. Es tracta de configurar sobre bases realistes les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, les xarxes
urbanes de Lleida i Girona, de la Catalunya
central, del Pirineu i de l'Ebre.
El nou govern de la Generalitat establirà en
aquests territoris, en les set regions reals que
existeixen a Catalunya, delegacions territorials que es coordinaran amb els ajuntaments. I s'ha de parlar encara, evidentment,
de l'Eix costaner; el més potent de Catalunya
i de tota la Península.
Catalunya ha de treure el màxim profit d'un
triangle Madrid-Barcelona-València fort;
fort i equitatiu. Es a dir: que tots tres braços
siguin iguals. Això és de gran importància; i
que apunti de manera eficient cap al cor
d'Europa. El creixement de Saragossa no fa
més que enfortir aquesta estratègia.
Definirem
estratègies pels
aeroports de
Reus, de Girona
i els de
muntanya.
�Són situacions de competència que no constitueixen cap amenaça; ben al contrari, són
una fantàstica oportunitat. Això vol dir que
l'alta velocitat ferroviària i l'ample de via
europeu han de connectar aquest triangle
abans que altres xarxes competitives ens deixin fora de lloc.
No vull ser pessimista i no dic que estiguem
fora de joc. Estic dient que sense les inversions
necessàries, sense les infraestructures que hem
de potenciar, no aconseguirem els nostres
objectius. Hem de tenir un port potent a
Barcelona i un port àgil a Tarragona, per competir amb els mercats globals i per ser la porta
real del sud d'Europa.
La mateixa prioritat, o encara més, ha de tenir
l'aeroport de Barcelona. Un aeroport que el
Govern actual ha descobert fa poc, després
d'una trajectòria una mica confusa sobre
aquest tema; després d'haver tingut la temptació, fins i tot, d'iniciar una política de cert fre al
seu desenvolupament. Sembla mentida que en
aquesta qüestió estiguem igual que el 1992.
Ens hem quedat allà. Mireu les tones mètriques de cargo, que és l'element més creixent
dels aeroports a tota Europa en aquest
moments: està encallada des de fa quatre o
cinc anys a 80.000 tones. Això no passaria mai
en una empresa. És impossible d'imaginar com
�pot succeir això. Una demanda disparada i una
oferta que espera tranquil·lament, amb el seu
límit cobert, ben cobert, és clar...
Caldrà definir unes estratègies específiques
també per als aeroports de Reus i Girona i per
als aeroports de muntanya, que tenen més possibilitats de les que s'aprofiten actualment. En
aquest terreny, com en tots els altres, tindrem
molt en compte, molt particularment, la diversitat de les prioritats estratègiques que tenen els
territoris de Catalunya. L'aeroport de Reus no
és igual que el de Girona. Igual com les universitats de Lleida i Girona i la Rovira Virgili no
han de ser l'expressió de decisions centralitzades. Els territoris han d'expressar la seva voluntat de futur. Aquesta diversitat portarà a una
gran creativitat i farà encara més patètics els
intents de confrontació que hem viscut.
No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni
Barcelona contra Catalunya. Ja saben que això
ha perjudicat el conjunt del país, això ha fet mal.
No estem parlant, quan parlem de totes aquestes inversions i d'aquestes infraestructures, d'impossibles, sinó de propostes que hem mesurat i
que hem calculat. I us dic que tot això que he
anat exposant, en un termini que s'ha d'estudiar
i en un termini que no és immediat -encara que
algunes coses han de ser immediates-, es pot fer.
No es pot
posar Catalunya
contra
Barcelona
ni Barcelona
contra
Catalunya.
Això ha
perjudicat
el conjunt
del país.
15
�La nostra experiència,
garantia d'eficàcia
És trist haver-ho d'admetre, però des de les
inversions de 1992, no hi ha hagut cap
altre període inversor important a
Catalunya almenys en termes que fossin
mínimament comparables amb aquell període. Les estadístiques canten en aquest
sentit. I això que els Jocs Olímpics no
tenien, almenys d'entrada, el favor de tothom. Però finalment el van tenir i, per tant,
passem aquesta pàgina...
Les arques són
buides però
pitjor estàvem
quan vam
entrar a
l'Ajuntament de
Barcelona.
Vostès es poden preguntar d'on sortiran les
misses, d'on sortiran els diners per a tot
això. Les arques són buides, prou que ho
sabem. Doncs bé, pitjor estàvem quan vam
entrar a l'Ajuntament de Barcelona. I alguns
dels presents aquí ho saben per experiència
pròpia. Ningú no pot negar que la transició
ha estat considerable.
Hem de fer a Catalunya, a tot Catalunya, el
que ja s'ha fet a Barcelona, a Girona, a
Sabadell, a Terrassa i a tantes altres ciutats.
Però tots d'acord. Les dues bandes de la
plaça de Sant Jaume, per començar.
Treballarem en la direcció adequada per
reforçar l'operativitat de la magnífica xarxa
16
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
Paraules de Pasqual Maragall
Candidat a la Presidència
de la Generalitat de Catalunya
Hotel Juan Carlos I, Barcelona
7 de juliol de 1999
r-~,
(r)
Ciutadans pel canvi
—Maragall
�de ciutats que té Catalunya. Això que els
experts avalen com l'única resposta possible
al caos i als costos immensos de la ciutat
difusa. Perquè ara està sorgint una ciutat
difusa que ocupa els sòls que eren forestals
o agraris amb urbanitzacions amb pocs serveis. Moltes cases adossades, però fora dels
nuclis rurals; urbanitzacions penjades d'un
fil que no disposen dels serveis de qualitat
urbana imprescindibles. És un sistema que
suposa un consum immens de territori i que
fa inviables la majoria dels serveis públics.
Des de la seguretat a la recollida de les
escombraries o el transport. I es podria
haver fet d'una altra forma.
Nosaltres hem consultat els geògrafs, els
urbanistes, els economistes... i ens diuen
com es poden trobar solucions a un desgavell que malmet, també, l'aspecte d'un país
que és essencialment un país bonic, un país
bell. Tenim una Catalunya desendreçada
que creix sense mesura, sense planificació i
sense estratègia.
El consens, aquí, haurà de ser l'eix bàsic del
nostre programa. És l'eix bàsic del programa
que els estic començant a desgranar i que en
el seu moment aniré explicant amb més
detall. El consens l'hem aplicat a Barcelona i
els resultats han estat molt bons. En alguns
�I
PropOSO el
Consens, el
ll diàleg i la
| participado
COm a motors
del Canvi que el
pais pOt fer.
casos podríem dir, fíns i tot, espectaculars.
Doncs bé, els resultats seran igualment briliants a Catalunya. Perquè tenim uns avantatges singulars que provenen de la nostra
dimensió com a país, i de la nostra relació
amb la resta d'Espanya, amb Europa, amb el
Mediterrani i amb Amèrica llatina. Proposo,
per tant, el consens, el diàleg i la participació com a motors del canvi que el país pot
fer. I com a garantia de la meva asseveració
que el canvi portarà noves oportunitats per a
tothom.
Més recursos i competències
pels ajuntaments
Noves oportunitats per a Catalunya, per a
les empreses, per a les escoles, per a les
dones i el seu rol social, per als municipis i
per al territori. Els ajuntaments hauran de
disposar de més recursos, de més competències i de més possibilitats. Ja m'han sentit
explicar, més d'un cop, que penso que un
6% del conjunt de la despesa pública que es
fa a tot Catalunya i per totes les administracions -no el 6 % del que gasta la Generalitat,
sinó el 6% del que gasta tothom, tots els
governs, tots els subsectors públics a
Catalunya- s'ha de poder passar de la
Generalitat als ajuntaments. I estan estu-
�diats quins són els serveis que es poden traspassar: l'educació, l'habitatge en una bona
part i les polítiques actives d'ocupació.
Campanya electoral neta
i de continguts
Permetiu-me ara una breu referència als
mitjans de comunicació. Molt breu.
Assistim, a tota Espanya, com a Catalunya,
a una privatització esbiaixada de patrimoni
públic i de xarxes de comunicació i d'informació. Això s'ha d'acabar.
L'objectiu és aconseguir la màxima normalitat; donar per acabada l'actual situació
extraordinària. Escapar de les excepcionalitats i acostar-nos a la normalitat com a país.
Per això penso en un govern que governi, en
una oposició que faci oposició, de manera
contundent, però sense estridències. Perquè
tampoc no hem sabut -i això potser sigui
una mica culpa de tots, com a país- trobar el
to i el nivell europeus.
M'atreveixo a demanar-los que juguin un
paper en aquest projecte. I els demano, per
exemple, que m'ajudin a centrar el debat en
les autèntiques qüestions i no en les falses
qüestions. Vostès tenen molta capacitat de
| El canvi portarà
noves
oportunitats per
a tothom.
�El meu objectiu
no és una
Generalitat
socialista ni
m'agrada
l'actual
Generalitat
convergent.
El país reclama
la Generalitat
de Catalunya,
la de tots els
ciutadans de
Catalunya.
Tindrem un
govern de tots
els catalans
que impulsi un
país més obert,
més amistós
crear opinió, molta. Posin-la al servei del
país, al servei de l'interès del país. És a dir, a
favor d'una campanya electoral neta, interessant, no visceral. Una campanya que porti a
un debat de continguts. Tot això que és habitual, i que ja ho coneixem, ha de canviar. Els
asseguro que per la meva banda, així ho faré.
I els garanteixo que el canvi no serà pensat a
favor de cap partit: serà pensat des d'unes
posicions partidàries, ben amples, per cert.
Però no serà pensat a favor d'aquest partit ni
a favor de cap sectarisme alternatiu.
Ja ho he dit en altres ocasions i els ho vull
repetir avui: el meu objectiu no és una
Generalitat socialista, i no m'agrada l'actual
Generalitat convergent. Allò que el país
reclama és la Generalitat de Catalunya. La
Generalitat de tots els ciutadans de
Catalunya, un govern de tots els catalans que
impulsi un país més obert, més amistós, més
franc, per encetar una etapa fecunda d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir.
Tinc molta confiança i estic convençut que
el canvi es produirà. Els garanteixo que
compto amb tothom, amb tothom, per tirar
endavant els projectes que volem posar en
marxa; m'hagin votat o no m'hagin votat el
dia que toqui votar.
�Deu principis
de l'acció del nou govern
Permetin-me, per acabar, que sotmeti a la
seva consideració deu proposicions que
volen resumir les idees bàsiques que he tingut l'oportunitat de començar a explicar.
Són deu proposicions que aspiren a configurar unes grans línies de força de la futura
acció de govern.
1.- El consens com a base de l'acció política
És un concepte central i de màxima rellevància. La nova política de govern es basarà en
la cohesió, el consens, el diàleg i la participació del màxim nombre de ciutadans, institucions, empreses i administracions.
Encetarem una
etapa d'inversió
estratègica que
asseguri les
noves
oportunitats que
Catalunya
mereix i pot
aconseguir.
| Compto amb
* tothom per tirar
endavant els
projectes que
volem posar en
marxa.
2.- Els territoris de Catalunya tenen prioritats estratègiques pròpies i diverses
Catalunya és un país divers que no pot ser
observat amb una visió estrictament unitària. Els territoris de Catalunya tenen unes
vocacions i unes possibilitats estratègiques
prioritàries que són diferents. Les accions
del Govern han de tenir en compte aquesta
realitat, en tots els terrenys.
21
�I La nova política
1 de govem es
basarà en la
" COhesiÓ, el
COnsenS i el
diàleg.
3.- Anar de la cultura de la identitat a la cultura del projecte
El projecte és l'expressió d'una decisió complexa, d'una suma de decisions. El projecte
pot tenir una gran rellevància com a mobilitzador de les energies ciutadanes. Els projectes grans i ben entesos creen sinèrgies
entre els actors socials. I és d'aquí que es
deriva l'autèntica identitat; d'haver fet junts
aquests projectes.
Catalunya ha de recuperar la cultura dels
projectes, que és una cultura dinàmica,
participativa i mobilitzadora; es refereix als
homes i a les dones, a les empreses, a tota
una diversitat d'actors que hi poden prendre part.
En conseqüència, Catalunya hauria de matisar la centralitat de la cultura de la identitat,
que implica acceptació, més que no pas participació. És més passiva.
4.- Un lideratge públic potent
El lideratge públic és fonamental per dinamitzar polítiques basades en el consens. El
lideratge públic significa impuls i pot ser
decisiu com a garantia de qualitat, de sostenibilitat i de viabilitat a mig termini.
22
�El lideratge públic no ha de suposar intervencionisme ni intromissió. Em deia l'altre
dia un representant de l'empresariat: "Hi ha
massa intromissions". Crec que tenia raó. La
participació, la integració dels sectors públic
i privat és la millor garantia dels efectes multiplicadors que qualsevol política pública
pretén.
5.- La importància de les opcions estratègiques
Catalunya ha d'ordenar les seves actuacions
públiques i privades a partir d'unes grans
opcions estratègiques. Ho resumeixo aquí,
com a punt de partida d'una reflexió que el
país haurà de fer conjuntament durant els
mesos que vindran, si el debat és seriós.
Primer: l'autèntica reforma educativa.
Segon: la devolució de responsabilitats i
recursos al territori i a la societat. Tercer: no
perdre cap oportunitat de futur en el camp
tecnològic i en el de la innovació. Massa que
n'hem perdut. Ara no faré la llista. Casar l'empresa amb l'escola, la formació professional i
la universitat.
I finalment, last but not least, la logística de
les grans inversions infraestructurals apun-
1 El Hderatge
públic 110 ha de
SlipOSar
intervencionisme
"I intrOITIISSIO.
?
�tant al cor d'Europa, al Mediterrani i a
l'Amèrica Llatina.
El plantejament estratègic suposa concentració de recursos i una magnificació dels
impactes. Es el contrari de les polítiques
estrictament tàctiques, del curt termini i de
les decisions aïllades.
6.- Més inversió, menys despesa
Menys despesa corrent. La nova administració farà un esforç contundent. Nosaltres
tenim moltes despeses generals, a
Catalunya. I no pensin que, a vegades, no li
trobo una causa a tot això. Un altre dia en
parlarem. Però tenim massa despeses generals si ens comparem amb la resta de comunitats. Ho dic perquè els empresaris amb els
que m'he trobat, sobretot els que són a prop
de les fronteres de l'Aragó o de València,
miren a l'altra banda i veuen el que veuen.
Veuen serveis que, finalment, tenen més
despesa específica per a objectius; i per alguna cosa ha de ser, perquè els números no
sortirien si no hi hagués aquí molta més despesa general. En tenim més que la d'un petit
estat. Repeteixo que això no és tant una crítica com una descripció. Ho hem de saber i
ho hem de corregir.
�La nova administració farà un esforç, en
aquest sentit, contundent, des del primer
moment, per frenar l'increment de la despesa corrent. Ho hem fet en els ajuntaments i
ara ho farem a la Generalitat. És possible.
En tenim l'experiència. Demostrarem que
en el nostre món d'avui els bons projectes
obtenen, a més a més, el finançament
necessari.
7.- Polítiques integrades
El nou Govern, d'acord amb la visió estratègica que proposo, farà un esforç de definició
de polítiques integrades. Veig venir una
Catalunya amb territoris homogenis per a
l'educació, la salut, les comunicacions locals
i comarcals, l'ocupació, l'habitatge i fins i tot
la seguretat. Amb aquests instruments a la
mà, la Generalitat i els poder locals, juntament amb les empreses i la contribució d'altres sectors socials, fins i tot de les ONG,
podran resoldre, cada dia millor, els problemes de qualitat de la vida quotidiana, que
afecten, sobretot, joves i persones grans, les
zones amb perill d'abandonament i els barris
metropolitans més degradats. Amb tots
aquests instruments a la mà; en el territori i
en un territori dividit racionalment.
La nova
administració
farà un esforç
contundent per
frenar
l'increment de la
despesa corrent.
Demostrarem
que en el món
d'avui els bons
projectes
obtenen el
finançament
necessari.
�8.- Desenvolupament de les infraestructures
Es evident que les infraestructures del país,
ho he dit, necessiten un impuls potent, focalitzat i Ilegible. Un impuls que permeti coordinar i aplegar les contribucions de totes les
administracions i del sector privat. S'ha de
fonamentar, per tant, en la nova cultura del
projecte i s'ha d'aprofitar la considerable
experiència que tot Catalunya va poder
viure en el període immediatament anterior
als Jocs Olímpics de 1992.
9.- Un govern de qualitat
S'ha
d'aprofitar la
considerable
experiència
que tot
Catalunya va
viure amb els
Jocs Olímpics
de 1992.
26
L'alternativa que proposo vol tornar la
màxima rellevància al concepte de qualitat
de govern. Catalunya es mereix un govern
de qualitat. Quasi diria que l'ha tingut
històricament. Poc govern hem tingut, però
quan n'hem tingut, era de gran qualitat:
sigui amb la Mancomunitat, sigui amb la
Generalitat Republicana, que va acabar
dramàticament, però tenia un sistema educatiu d'enorme qualitat.
Catalunya es mereix aquest govern de qualitat, ben estructurat i coordinat, format
per personalitats d'altíssima preparació
�política i tècnica, un govern del qual es
puguin sentir orgullosos els ciutadans de
Catalunya. En aquest marc, em proposo de
promoure la màxima projecció per al debat
pressupostari i per al control de qualitat:
què gastem, com gastem, on gastem, per
què gastem, quins indicadors de qualitat
tenim, quines cartes de serveis, com es diu
tècnicament, i quines garanties es donen
als ciutadans.
El govern, els governs, ens haurem d'acostumar a pensar (també els governs locals), que
hem de ser avaluables. I no solament cada
quatre anys.
10.-Tres opcions immediates i dues fites
L'esperit de les proposicions anteriors el
centrarem en tres grans prioritats i dos
objectius político-socials de gran abast.
Les tres prioritats són: educació, educació i
educació. Aquesta és la primera de les tres,
però tres vegades educació.
Atenció al territori i als eixos vertebradors,
al triangle empresa-municipi-escola en cada
territori.
�I promoció de les noves activitats econòmiques. Massa; que n'hem perdut.
Educació,
educació i
educació.
Aquesta és la
primera de les
tres prioritats.
I les dues fites de gran abast són: la prioritat
de ^acompanyament del procés d'entrada de
la dona en l'economia productiva i el federalisme. N'he parlat molt darrerament i considero que vostès estan informats. Ocasions hi
haurà de parlar-ne amb més detall. Però no
voldria que tot es centrés aquí, justament
aquesta nit, ni tampoc en el conjunt de la
campanya. Hi ha solucions millors que les
que s'estan dient. Hi ha debats sobre temes
més interessants que els temes de greuge fiscal i polític que s'estan començant a aixecar.
Dedicarem a això una altra sessió.
La prioritat a l'acompanyament del procés
d'entrada de la dona en l'economia productiva és de llarg abast; no és només de quatre
anys, però s'ha de començar.
El canvi de les condicions de vida de les
dones, per a la seva entrada massiva en l'economia productiva pot facilitar l'equilibri
del sistema de benestar social.
El sistema de benestar social en què estem
nó és sostenible. I unà de les vies més importants per a què ho sigui decisiva aquí a
Catalunya, a tot Espanya i a Europa, és jus^-
28
�tament aquesta participació més gran de les
dones, no només en el mercat del treball,
sinó també en el mercat empresarial.
I el federalisme és la gran oferta política de
Catalunya a Espanya. Crec que Catalunya
no ha de demanar per a ella. Catalunya no té
una solució per a ella sola, com a excepció
de la solució general d'Espanya. Pot ser que
hi hagi altres autonomies que sí... Per la
seva història, per la seva mida. Però
Catalunya, no. Catalunya és massa gran,
massa important, massa decisiva. Catalunya
no se salvarà si ella no salva a Espanya, si em
permeteu la redundància i la pretensió de
l'expressió.
Hem de trobar una solució per a Espanya
que sigui la solució de Catalunya. I fora
d'això, no tenim solució. Convertir
Catalunya en un altre cas excepcional, reivindicar drets forals, buscar unes arrels
històriques en aquest terreny que no tenim,
que no hem tingut mai i que no tenim per
què tenir, a més, perquè el que volem són
resultats iguals i no procediments estranys,
no funciona. No solucionaria res, ni a
nosaltres ni a Espanya. Però, tampoc a
nosaltres,
que
quedi
clar.
Però
ja ens hi aturarem el dia que parlarem
de federalisme.
I Hem de trobar
I una SOllICiÓ per
§ 3 Espanya OUe
sigui la SOllICiÓ
de Catalunya a
Espanya.
�Vot per la transparència
Per avui, moltes gràcies per la seva atenció.
Gràcies per ser aquí. Per haver volgut venir
a escoltar i per haver contribuït amb la seva
presència al finançament, ni que sigui
modest, d'una candidatura que pretén el
millor per a Catalunya i el millor per als
catalans. No entenc que la seva presència
sigui una altra cosa que un vot a favor de la
transparència. I és molt. És moltíssim...
Moltes gràcies.
30
�Ciutadans pel canvi
Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Noves oportunitats per a Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-07-07
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Finançament
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
31 p. Discurs de campanya electoral, en un sopar d'empresaris (fundraising).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Juan Carlos I (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2760/20030629_Proclamacio_Candidatura_Auditori.pdf
46444f91e0ee7b2adc9fb2a12dcbd561
PDF Text
Text
M A R A G A L L
P E R
C A T A L U N Y A
DISCURS DE PASQUAL MARAGALL
EN L'ACTE DE LA SEVA PROCLAMACIÓ
COM A CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
�M f t R A G f t L L
P E R
C A T A L U N Y A
Amics i companys, ciutadanes i ciutadans de Catalunya,
Ahir, el meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, i els Ciutadans pel Canvi,
van fer-me l'honor de proclamar-me candidat a la presidència de la Generalitat.
Vull agrair aquesta decisió i la confiança que suposa.
Sóc plenament conscient de la responsabilitat que assumeixo en aquest moment
en acceptar la seva confiança per proposar al poble de Catalunya el projecte del
canvi i per liderar la mobilització social que l'ha de fer possible.
Ho faig amb la convicció que aquest moment històric ens reclama a tots, i em reclama
a mi personalment i en particular, que convoquem voluntats que van més enllà,
molt més enllà, de l'estricta filiació socialista.
Em proposo fer possible la més gran coalició que hagi conegut aquest país: la de
tots els catalans que creuen, com nosaltres, que ha arribat l'hora de Catalunya. De
la millor Catalunya. De la Catalunya autèntica. De la Catalunya real, tal com és.
No és l'hora de la queixa: és l'hora de la proposta. És l'hora de l'afirmació. Ara és
l'hora de convertir en realitat els nostres somnis personals i col·lectius.
Accepto la designació dels meus companys i companyes amb la il·lusió de qui es
veu cridat a donar el millor d'ell mateix per servir el seu país, en el moment del gran
pas endavant, no dic «salt» endavant, dic gran pas endavant.
Ho assumeixo conscient, també, de l'alt grau d'exigència que comporta liderar una
ambició col·lectiva d'aquest caràcter. Podeu estar segurs que no m'espanta el repte.
Els que em coneixeu, els que em coneixeu bé, sabeu, -a vegades perquè ho heu
3
�hagut de patir-, que la tenacitat i l'obstinació em fan suportar i vèncer, finalment,
els reptes més difícils; aquells que es resisteixen més.
En aquest moment de la veritat, que és solemne i emotiu per a mi i per a tots, sabré
estar a l'altura de les esperances dels qui ja no hi són, però que tinc presents, i de
les expectatives dels que ens han de seguir, que tracto d'intuir, d'interpretar i
d'entendre. No sé què em mou més, companys, si el sentiment d'obligació que jo
crec que comparteixo amb vosaltres respecte d'aquells que van voler i no van poder
viure una Catalunya que nosaltres hem somiat i que ells somiaven, que quasi
dibuixaven, que podien descriure, però que no van poder viure, o el joc, també
apassionant d'interpretar, d'intuir, d'endevinar el que la joventut realment farà, el
que la joventut vol com a país. Les dues són forces que a mi em belluguen.
Sóc hereu d'una llarga tradició i em sento responsable del llegat acumulat durant
cent cinquanta anys pels homes i dones progressistes d'aquest país que han lluitat
per Catalunya, pel seu progrés, per la justícia social i per la convivència.
En aquest moment passen pel meu cap els noms que ha citat Manuela de Madre i
alguns altres. Per descomptat Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Josep Rovira,
Josep Pallach, Pep Jai, Paco Ramos, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Llimona, Antonio
Santiburcio, Ernest Lluch...
En aquest moment assumeixo el compromís de preservar dignament el llegat dels
presidents Macià, Companys, Irla, Tarradellas, i de respectar, malgrat el seu final,
que ha estat poc a l'altura de la seva pròpia dignitat, també la contribució de Jordi
Pujol al capital polític de Catalunya, que malgrat això ha estat immensa, molt
important.
I vull citar com a deutes que jo tinc i que crec que tots tenim, el de reconeixement a
Joan Reventós, Raimon Obiols i Joaquim Nadal. Perquè han representat un esforç
enormement útil per a Catalunya, perquè ha estat justament el que ha permès que
aquest país sabés que la veritat no era una de sola, que aquest país era plural, que
tenia ànimes diverses i, tanmateix, tenia coincidències fonamentals, que aquest
país era un país que tenia una ànima i, tanmateix, idees diferents i projectes diferents,
dignísims. Jo crec que amb la dignitat amb què Reventós, Obiols i Nadal van saber
lluitar van aconseguir petites victòries, però encara no la gran victòria, i ens vàrem
forjar el dret que avui proclamem a governar aquest país. Gràcies Ouim, gràcies
Raimon, gràcies Joan.
4
�M
A
R
A
G
A
I
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
LA CATALUNYA QUE VULL
Deixeu-me que us esbossi ara quina és la Catalunya que vull; la Catalunya per la
qual, avui, val la pena tot el nostre esforç i el nostre compromís. La Catalunya que
aconseguirem si obtenim la confiança necessària dels nostres ciutadans i ciutadanes
la propera tardor.
Tot i que insisteixo una vegada i una altra a dir que estic més disposat que mai, vull
que entengueu que no es tracta de la proposta d'un home, no es tracta de la proposta
d'un partit, no es tracta ni tan sols del projecte compartit per un conjunt de forces
polítiques. No.
Es tracta d'una aventura sorgida de baix, sumant totes les energies en una mateixa
direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. En el fons i en
la forma. En les maneres de fer i entendre la política i la gestió pública i econòmica
i, també, en els mapes. En les infraestructures, en l'organització del territori, en el
disseny i respecte d'un paisatge que adorem, però que en bona mesura estem
malmetent.
La Catalunya que vull és una Catalunya gran, és una Catalunya amb ambició, no un
país que vagi arrambant amb allò que pugui a cada cantonada de la història. També,
però no només això.
Catalunya ha de ser tan gran com la volem i tan perfecta com la voldríem. Catalunya
ha d'afegir valor a la gran família dels pobles d'Espanya i d'Europa.
Depèn de nosaltres arribar-hi. Depèn de la capacitat que tinguem de convèncer,
d'engrescar els catalans amb un projecte innovador, net, amic, convincent, bolcat
cap al futur.
No volem, com alguns ens proposen, posar-nos a la cua dels pobles d'Europa que
esperen amb la instància a la mà que els donin el carnet d'estat independent. Pobles
que romanen ancorats a mirar lluny per la incapacitat de resoldre el problema que
tenen més a prop i d'aprofitar les oportunitats que se'ls presenten.
Però això no ens treu ni un bri de l'ambició que tenim com a país. En aquest
sentit, us diria que ni els independentistes poden imaginar el que Catalunya donarà
de si mateixa. El projecte d'una Catalunya respectada, realment autònoma, amiga
�dels seus amics, desacomplexada, lliure, creativa i justa és a l'abast. La tenim a
l'abast.
La nostra proposta, ja ho he dit altres vegades, és la de liderar, conjuntament amb
els pobles d'Espanya, que ho voldran i que cada dia són més i n'estan més convençuts,
l'avenç d'Espanya cap a un rol decisiu a l'Europa dels pobles.
Europa ha deixat enrere la fase de la lenta unificació sota el paraigua de la seguretat
americana, per oferir al món una política diferent, una globalització amb principis,
una governació i una justícia internacional efectives, un mercat mundial regulat
per la prudència de la humanitat i no pels seus instints més o menys destructius.
Aquesta és la missió d'Europa, i està començant.
Un altre món és possible però sense una altra Catalunya, nosaltres en aquest nou
món no hi seríem. Pel que fa a nosaltres, el canvi del món comença per casa, ha de
començar per aquí.
Els socialistes catalans tenim una cita amb la història. I no farem tard. Als que diguin
que la realitat pesa més que els projectes i que el desig, als hiperrealistes, als
hiperpragmàtics, als escèptics de torn, els passarem una pensió perquè segueixin
rumiant i no facin nosa. Nosaltres anirem per feina.
Sabem com arreglar els nostres problemes. Pagarem tots els deutes que tinguin
contrapartida real, que tinguin obres al darrere. Honorarem els crèdits. Engrescarem
la funció pública.
La Catalunya que vull serà el motor de l'euroregió mediterrània.
Sabem com enfocar el paper de Catalunya al món. És ben senzill de dir i ben difícil
de fer, però no és impossible: es tracta de veure on som i treure'n partit.
Tenim més gent, més empreses i més universitats a prop que qualsevol altra
comunitat espanyola, en un radi de dos-cents, quatre-cents o sis-cents quilòmetres.
Som la frontissa entre la península i el cor d'Europa.
Treballarem junts amb les comunitats de l'antiga Corona d'Aragó i les del nord dels
Pirineus, que també volen ser més del que són i estan tan tipes del centralisme com
nosaltres.
6
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E B
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Tots plegats formem una regió econòmica d'uns disset milions d'habitants que té
tot el que cal per ser algú en el món obert.
I convencerem els nostres amics de la resta d'Espanya que el mapa radiocèntric de
la península, aquest que tenim, no té cap sentit. Que cal potenciar l'eix mediterrani,
l'eix cantàbric, i la unió entre tots dos, que és la vall de l'Ebre, tant o més que els
enllaços Madrid-províncies, que en definitiva són el mapa que Aznar ha dibuixat.
Aquests eixos són d'interès general per a Espanya.
La Catalunya que vull tindr
una nova organització territorial amb set veguetieí. i
amb un nou mapa.
Dins de Catalunya s'ha de reconèixer d'un cop l'existència de territoris amb
entitat pròpia, a part de la regió metropolitana de Barcelona i les altres tres
províncies actuals, cadascuna de les quals té una àrea urbana central important.
Aquests altres tres territoris són la Catalunya central, les Terres de l'Ebre i els
Pirineus.
Complirem, amb vint-i-quatre anys de retard, el que l'Estatut obligava a fer i no s'ha
fet: la llei electoral catalana, basada en la representació dels territoris i el principi
de proporcionalitat, «una persona un vot, i tots els vots valen igual».
Encetarem el gran projecte d'infraestructures del primer quart del segle xxi: el de
vessar cap a les planes de l'interior la congestió de les comunicacions a la franja
costanera i atacar, un segle i mig més tard del primer ferrocarril, la segona gran
connexió ferroviària: el tren de l'eix Transversal.
Sabem quin ha de ser el mapa de la Catalunya del 2020. Tenim fets tots els mapes
parcials que fan el nou dibuix de Catalunya.
Aquesta regió de disset milions d'habitants a l'entorn de Barcelona no es pot
concebre sense un gran aeroport. Catalunya té el sistema aeroportuari més ben
ubicat de la península, comparable al de Milà a la península Itàlica.
Necessitem tenir vols intercontinentals directes a les grans ciutats d'Europa i
d'Amèrica. Aquest és un objectiu perfectament raonable. Si el mercat hagués decidit,
en comptes de l'Estat, ja hi fórem. El govern que tenim es diu neoliberal, però jo els
dic: per què deixeu que les grans empreses de Madrid, Ferrovial per exemple, pugui
7
�tenir el 35 % de l'aeroport de Sidney i no pugui tenir el 2 % de l'aeroport del Prat?
Qui ho decideix? L'Estat, el senyor Cascos, vet aquí la contradicció. Nosaltres
necessitem això i ho tindrem, perquè finalment la realitat s'imposa.
A Catalunya la connexió telemática a través de la banda ampla ha d'arribar a tot els
territoris, com a condició imprescindible per construir un país més just, eficient i
equilibrat.
La xarxa viària s'ha de completar amb vies troncáis que descongestionin i millorin
les esgotades connexions metropolitanes.
La superposició, en el territori, de les noves xarxes viàries i ferroviàries ha de
permetre l'establiment d'un abundant sistema de nusos que actuarà com sistema
logístic per a tota Catalunya.
La Catalunya que vull serà respectuosa com mai amb la natura i el medi.
Catalunya podria ser el primer país del Mediterrani on s'apliqui un respecte nòrdic
pel paisatge.
Una xarxa de ciutats d'on hagin desaparegut les immenses tanques publicitàries.
Política real, pràctica, per dibuixar un país real, canviar allò que veiem i la manera
com vivim.
Serem el primer lloc del sud d'Europa on es persegueixi el soroll. I on l'aïllament
acústic i tèrmic siguin exigits i respectats, tant en els habitatges nous com en els
locals públics.
La Catalunya que vull proposarà la revisió de la Constitució i de l'Estatut, per
adequar-los als nous temps.
Espanya ha de fer un pensament i revisar els seus textos legals bàsics, vint-i-cinc
anys desprès de la seva aprovació.
Hem de tenir un senat federal, tal com prefigura l'article 69 de la Constitució.
Espanya ha de resoldre el tema basc, però no ho farà si Catalunya no s'avança a dir
què vol, independentment del final d'aquell conflicte.
8
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Catalunya vol una Espanya seriosament plural, formada per un conjunt de pobles
disposats lliurement a la unió després de vint-i-cinc anys de convivència profitosa,
però francament millorable.
Mai no havíem tingut tant de temps de democràcia i autonomia, és cert i no es pot
oblidar. Però si haguéssim de suportar cinc anys més d'un govern com el d'Aznar,
Espanya esclataria. Ho dic a Madrid i ho dic aquí a Catalunya.
Per què volem l'Estatut nou? El volem per ser el que som, per viure millor, per
governar-nos millor i per avançar en la definició de Catalunya a Espanya i a Europa.
ua Catalunya que vul·l ve:
soanva h-: 'fa!
Catalunya vol una Espanya federal, organitzada entorn de quatre principis: el
federalisme polític, el federalisme fiscal, el cultural i el judicial.
I què volem dir amb això?
1. El Senat federal, de tall germànic. No pactarem per menys. Això és el que la
Constitució ja permet, més ben dit obliga, i tanmateix ella mateixa s'entrebanca
quan diu que els senadors seran escollits per províncies, quan abans havia dit
que el Senat és la Cambra dels Territoris. Ha de ser això: la Cambra dels
Territoris.
2. La igualtat de resultats per habitant entre el sistema foral o de concert i el
sistema fiscal comú.
3. La defensa per part de l'Estat del català, dels altres idiomes oficials i de la
plurinacionalitat d'Espanya. És l'Estat qui ha de defensar el català. No és que la
Generalitat no ho hagi de fer. És clar que ho ha de fer! Però no ha de semblar
que són els catalans qui es defensen. No hem quedat que Espanya ens agrada
per la seva pluralitat? Per això, l'Estat, com altres estats federals, hauria de ser
el més interessat que en els carnets, els passaports, els documents nacionals
d'identitat i les matrícules es defensés el català. I, llavors, nosaltres podríem dir
que el castellà és un gran capital per a nosaltres. No és això la pluralitat, allà i
aquí?
Qui governa a Espanya? Tres nacionalismes. Un, el més important, el més
9
�acreditat, el més fort, el més dur, el més perillós, és el nacionalisme espanyol.
Dos: el nacionalisme català, que fa el que pot. Tres: el nacionalisme basc. I després,
m'ho deia José Bono, fins i tot a la Manxa han hagut de ser nacionalistes per
guanyar, i Bono guanya de llarg. Nosaltres no hi estem pas en contra d'aquests
nacionalismes, però diem que amb això no n'hi ha prou, perquè per aquesta via
Catalunya i Espanya no són allà on haurien de ser i no arribaran allà on haurien
d'arribar.
4. Una justícia local. Que la policia local pugui ser policia judicial dels petits delictes
i faltes. Ho tenim escrit a la Carta Municipal de Barcelona, aquesta Carta que
vàrem començar l'any 1980, i que encara no tenim. Fins i tot Franco, amb Porcioles
d'alcalde de Barcelona, la va concedir l'any 1960; i ara amb l'Estat actual no surt,
no ens la donen. Perquè vegeu que ens hem anat carregant de raó.
La Catalunya que vull serà activa a Europa i al món.
Catalunya vol que l'Europa federal sigui també l'Europa de les regions, l'Europa
dels pobles, que vol dir una Europa més pròxima i més democràtica. Per molt que
Aznar i Blair hagin frenat l'expressió «l'Europa dels pobles», aquesta Europa és
més viva que mai i no hi haurà qui la pari.
Catalunya vol participar en els afers europeus, directament en l'àmbit de les seves
competències i indirectament -amb la resta de comunitats espanyoles- en el procés
de formació de la voluntat general.
Però Catalunya també vol ser especialment activa en l'àmbit de la Mediterrània,
que avui crida a la nostra porta. El dramatisme amb què hem viscut els anys que
hem passat, la incapacitat de Clinton i de la socialdemocràcia per resoldre el conflicte
de Palestina sembla que ha fet un pas endavant, com ens va explicar recentment
Moratinos a Barcelona. Recordem que Catalunya i Espanya tenen un paper
importantíssim en una Europa que els darrers catorze anys ha oblidat el Mediterrani,
s'ha encarat a l'est, s'ha oblidat del sud, i ha ignorat gue el perill d'Europa, del món,
no està a l'est, sinó precisament al Mediterrani i en els enfrontaments que s'hi poden
encendre.
La Catalunya que vull canviarà les polítiques: tot és diferent de fa vint-i-cinc anys.
Jo vull que aquestes eleccions autonòmiques siguin, i seran, les primeres eleccions
10
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
«britàniques». Es discutirà de polítiques, de com i de quina manera s'arreglen les
coses. No pas tirant diners als problemes, com diuen els americans, o com fa la
dreta moltes vegades. Parlem de coses reals, perquè nosaltres venim d'on venim,
dels barris de Girona, Barcelona, Lleida, i perquè sabem com s'han de fer les coses.
Hi ha tota una concepció darrera que hem estat discutint durant quatre anys. Em
pregunten, quina és la diferència amb fa quatre anys? Fa quatre anys hi havia molta
il·lusió, però només il·lusió i unes intuïcions certes: educació, educació, educació.
Teníem raó i continuem tenint més raó que mai. Però ara sabem què hem de fer
també amb l'habitatge, la seguretat, la protecció de la família; l'ajut als pares i mares
que volen tenir criatures i, tanmateix, treballar. Ho sabem perquè ho vivim.
La Catalunya que vull sera acollidora, integradora i plena d'oportunitats.
Catalunya es pot convertir i es convertirà en el lloc de trobada dels creadors.
Catalunya es pot convertir i es convertirà en la pàtria dels emprenedors, dels
emprenedors econòmics i socials:
•
dels treballadors que innoven a la feina,
•
de les dones empresàries i autònomes,
•
dels pagesos moderns,
•
de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives,
•
dels investigadors i inventors reconeguts,
•
de la gent gran activa,
•
dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d'un món sense
fronteres,
•
dels empresaris conscients que guanyar diners augmentant els costos socials i
ambientals no és crear valor, sinó traspassar el mort a un altre,
•
dels funcionaris motivats pel servei públic,
•
d'uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials i, també,
exigents amb si mateixos.
En resum: Catalunya ha de passar a ser un país d'actors, no un país d'espectadors.
No un país de propietaris d'uns quants pams quadrats que van augmentant de preu
sense fer pràcticament res.
Però Catalunya serà també, com ho ha estat sempre, terra d'acollida. La dreta està
a favor de la immigració. No dic els empresaris, dic la dreta ideològica. Per dues
11
�raons. Perquè saben, com sabem nosaltres i compartim, que és necessària la mà
d'obra, perquè amb la natalitat que tenim no podríem créixer, probablement, pagar
les nostres pensions. Però la dreta, a més, sap - i ho sap més directament perquè
una bona part prové d'aquests sectors-, que els salaris es mantenen baixos també
gràcies a la immigració. No ens enganyem.
Però la dreta política sap, a més, que els seus vots poden pujar. Perquè, qui paga els
costos de la immigració? L'immigrant que ha arriscat, que ha travessat l'estret com
ha pogut, jugant-se la vida. Però, qui els paga també? Els paguen els treballadors
d'aquells barris on aquests immigrants poden anar a parar. I, quins són aquells barris
on aquesta gent poden anar? Doncs, no són els barris de classe mitjana o alta. Són
aquells on viuen, amb molt esforç, els nostres treballadors, immigrants dels anys
seixanta, que ja no són immigrants, que són catalans de sang, que ja formen part
del nostre passat, que ja són pares i mares de la Catalunya actual, que tenen fills
que parlen català: aquests són els que paguen els costos. Perquè a la seva escola, a
la seva parada de metro, a la seva escala, és allà on hi ha problemes, on arriba la
misèria que ells ja havien superat. I molta gent els diu: vosaltres que ja vàreu ser
immigrants i, per tant, ja sabeu el que és, no podríeu fer amb aquests que ara arriben
allò que us van fer a vosaltres quan vàreu arribar?
Es demana als qui ja van fer l'esforç, als qui van abandonar la seva pàtria, creant-ne
una de nova, que no és fàcil, que vegin com els seus barris es degraden perquè en
venen uns altres que estan pitjor que ells quan van arribar. És això el que els estem
dient? No és un gran sarcasme això? Els estem dient que acceptin tenir de nou un
barri amb les condicions que tenien els barris fa quaranta anys. I, ara que els havien
arreglat, han d'acceptar que les coses empitjorin. A mi això em revolta. Jo crec que
l'esquerra a més de la indignació moral ha de tenir una altra cosa. No només valors
i indignació, ha de tenir solucions. Les solucions es diuen barris segurs, barris
tranquils i escoles dignes. La immigració és un problema de polítiques. La
preocupació que tenen al Marroc per la immigració és escassa. No esperem que de
les lleis o els pactes en surtin massa resultats. Algun se n'ha de treure, però a còpia
de dir a la gent que nosaltres tenim la solució a aquests problemes que ells viuen, i
de resoldre'ls.
Catalunya es pot convertir en el banc de proves d'una colla de polítiques socials
que ens agradaria que fossin les més avançades d'Europa. Ens hem passat vint,
trenta, quaranta, cinquanta, seixanta anys copiant la socialdemocràcia nòrdica, la
centroeuropea. Ara estan passant per moments de dificultats. Però nosaltres tenim
12
�M A R f t G A L L
P E R
C A T A L U N Y A
tot allò que cal perquè Catalunya es converteixi en un referent. Hi ha els recursos i
el coneixement. I hi ha l'experiència. Venim de baix, dels ajuntaments, ho hem après.
Venim dels sindicats, de l'esquerra, del moviment de ciutadans que se'ns ha volgut
aplegar a l'entorn. I és des d'aquest coneixement i aquesta experiència que
aconseguirem el que vulguem aconseguir.
Vull, per anar acabant, formular davant vostre un parell de compromisos
personals:
Primer. Durant molts anys, Catalunya ha tingut un president que deia el que calia i
el que no calia, i un país que havia d'escoltar i aplaudir o tancar-se a casa seva. Ara,
vull que Catalunya sigui un país que parli i que tingui un president que escolti. I que
després governi. No que només escolti. Que escolti i que després governi. Però que
abans de res sàpiga escoltar. I sàpiga escoltar per tots i en nom de tots. Un president
presidencial, valgui la redundància. Que estigui un xic pel damunt.
Segon. Un compromís amb la regeneració de la política.
Una vegada més estem veient que la força del diner pretén subjugar la força o
l'acció de la política. Altres vegades m'ho heu sentit dir i crec que ha estat una
constant en la meva carrera política. Penso perseguir i espero aconseguir un grau
zero de tolerància amb el transfuguisme, amb la col·lusio d'interessos entre el diner
i la política. Ho hem aconseguit allà on hem estat, allà on hem governat. Lluitaré
perquè a Catalunya sigui així a partir d'ara.
Em proposo convocar, des d'avui mateix, totes les catalanes i tots els catalans a
donar el millor d'ells mateixos pel país. A canviar tot el que cal canviar: tot.
I si, com espero, el poble de Catalunya em fa confiança per obtenir la presidència,
em proposo treballar de valent i sense defalliment per aconseguir aquest objectiu
de canvi, amb el meu exemple i el del meu govern.
Tenim el deure de fer tot el que estigui a les nostres mans per comprovar el que
Catalunya pot donar de si.
I tenim el dret de gaudir d'aquest país mai vist que podem construir entre tots. No
en tingueu cap dubte, és possible fer-ho. Hem de fer-ho. I ho farem. Ara és l'hora de
fer possible el gran canvi.
13
�Res no em faria més feliç que servir una Catalunya dempeus, jove, justa,
autoconfiada, competent i innovadora. Una Catalunya que canviï la queixa per la
proposta. Una Catalunya que recuperi l'energia positiva que fa anys que va perdent
lentament. Una Catalunya que es reconegui ella mateixa, amb les seves capacitats
extraordinàries, i avanci confiada i segura.
Res farà més honor a la història recent del nostre país i la seva gent que una gran
victòria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Compto amb vosaltres!
Endavant!
Visca Catalunya!
L'Auditori de Barcelona
29 de juny de 2003
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall en l'acte de la seva proclamació com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-06-29
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Candidatura
Eleccions
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Discurs de proclamació com a candidat, en el marc de la campanya Maragall per Catalunya.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf
918756ecca76b67727a4a27f78e7a212
PDF Text
Text
DIÀLEG
AVUI, dijous,
19 de
L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna
res¡:x>sta en aqriest article a un altre publicat divendres
passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC
en relació amb les paraules pronunciades pel primer
11
maig del
1983
durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall
utilitza com a element principal de la seva resposta les
paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que
foren dites emprant principalment la llengua castellana
Sobre el catlllanisme <<obert>>
avi�r Folcb va escri� uns mots
l AVUI en relació amb les
parautes del 6 de maig a la
plaça Catalilllya. Malauradament per
als assistent.S, aquestes paraules esta
ven escrites. Però aixo, ara esdevé
ci rcumstància feliç, perquè em
permet de remetre'm textualment al
que vaig dir, en relació amb la qüestió
de l'idioma i la cultura catalana, que
és del que parla en Xavier FoJch. Crec
que val coma resposta:
<&guirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»Segui.remos por siempre fieles al
servicio de este pueblo.
»Diré �rimero unas palabras en cas
teUano. Uoas palabras de-respeto a los
barceloneses de adopción, que aban
donasteis un dia ya lejano westros
campos y pueblos de Espanya para ve
niros a trabajar, ·a censtruir nuestra
ciudad, a construir Catalunya
» Vuestros
hijos seguramente
a
X
meves
hablan ya
catalan. Vuestros nietos
�lona
se
sera de mis hijos y de
los vuescros. Nuestros nietos del año
2000, dentro de 16 añ.os, seran her
manos de sangre y de lengua, y todos
respetarón las tierras ancestrales de
donde vino su família.
»Yo mismo soy nieto de un barce
lonés del barrio de Ribera que se casó
con una andaluza de Jerez, y de un za
patero alicantino de Monóvar, que se
tasó con una campesina de su pueb1o.
Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba
Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri
materno estan en mis nombres el Ma
ragall patemo y los Gorina y Benassal
de Sabadell.
»Todos vinieron a Barcelona Bar
celona ha sido siempre abierta y se
guira siéndoio. Ha creado hijos or
gullosos de serlo, críticos, exigentes,
pero orgullosos de Barcelona M�la
dos, procedenles de todas las razas y
.
horizontes, pero orgullosos de Barce
lona.
»He em�o mis palabras con un
verso de Salvador P.spriú. Los barce
loneses tenemos la obligación. de
seguir .siempre fieles al servicio del
pueblo de Cataluña. Somos la capital
de Cataluña.
»La
capital
de una cultura que no
morira porque es del pueblo. Tene
mos que aprenderla y defenderla.
Todos.
>:>Si nuestra eultura se perdiera el
mundo entero saldria perdiep.do. Una
lengua que ban bablado campe§inos y
ciudadan� cómefciantes y poetas,
durànte siglos, es una riqueza de toda
Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar
la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla.
»Seguirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»l. ara, un diré a tots que jo crec
que ser fidels al nostre poble vol dir
no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos
·
·
tots plegatS amb ob.jectius de con
strucció que eogresqwn, que uneixin,
que arrossegui; (lue no enfrontin, que
no divideixin, que no insisteixin en el
passa t que ens fa díferents., sinó en el
futur que ens farà iguals. Que no insis-
teix:in en el passat si no és amb respec
te per tothom Que .insisteixin en eJ
futur per respecte a un present que ês
difícil per a tots i que cal superar>>.
Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi
losofia ens podem entendre totes les
forces catalanistes i populars, tant les
provinents de l'antiga Esquerra Repu
blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu
nicipal de Barcèlona continua essent
la referència històriq¡ obligada
(Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com
les que ha �pat el Partit Socialista
Unificat de Catalunya. Hi haurà difi
cultats, però les vencerem N'estic
segur.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Sobre el catalanisme "obert"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-19
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Cultura
Identitat col·lectiva
Català
Castellà
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Description
An account of the resource
L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2751/19830506_ParaulesMitingFinalCampanyaBCN_PCatalunya.pdf
0ee648a9389fd6edbce8f524284fcf98
PDF Text
Text
P~. RAULES
DE P?.SQUAL l·l?.HAGALL
6 Maig 1983.
Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
Seguiremos por siempre fieles al servicio de este pueblo.
Diré primero unas palabras en castellano.
Unas palabras
de respeto a los barceloneses de adopción, que abandonasteis
un dia ya lejano vuestros campos y pueblos de España para veniros a trabajar, a construir nuestra ciudad, a construir Cataluña.
Vuestros hijos seguramente hablan ya catal¿n. Vuestros nie
tos seguro. Barcelona sera de mis hijos y de los vuestros. Nues
tros nietos òel año 2000, dentro de 16 años, seran hermanos desangre y de lengua, y todos respetaran las tierras ancestrales
de aonde vino su f amilia.
Yo misrno soy nieto de un barcelonés del barrio de Ribera
que se casó con una andaluza de Jerez, y de un zapatero alicantino de Monóvar, que se casó con una campesina de su pueblo.
Ella se llarnaba Azorín y él se llamaba Mira, Pasqual Mira.
Y
junto al Azorín materno estan en mis nombres el Maragall paterna y los Gorina y Benassa de Sabadell.
Todos vinieron a Barcelona. Barcelona ha sido siempre
abierta y seguira siéndolo. Ha creado hijos orgullosos de serlo,
críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona. Mezclados,
procedentes de todas las razas y horizontes, pero orgullosos de
Barcelona.
He empezado mis palabras con un verso de Salvador Espriu.
Los barceloneses tenemos la obligaci6n de "seguir siempre fieles
al servicio del pueblo de Cataluña. 5omos la capital de Catalu
ña.
blo.
La capital de una cultura que no morira porque es del pueTenemos que aprenderla y defenderla.
Todos.
Si nuestra cultura se perdiera el mundo entero saldría perdiendo.
Una lengua que han hablado campesinos y ciudadanos, comerciantes y poetas, durante siglos, es una riqueza de toda la
hurnanidad.
Tenemos que respetarla y aprenderla, respetarla y en
señarla.
Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
_.
··--. ·-. - -.-.-
--·- -
- .... --·~··
.
- -- ·
---
-:-,__.
.:..-:
-.~ ... ·~-
-·
-- -~--- -~-
,:\"
~·
�I ara, us diré a tots que jo penso que ser fide]s al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il.lusionar-nos tots
plegats amb objectius de construcció, que engresquin, que uneixin, gue arrosseguin; gue no enfrontin, que no divideixin, que
no insisteixin en el passat que ens fa diferents, sin6 en el fu
tur que ens farà iguals. Que no insisteixin en el passat sinó es
amb respecte de tothom.
Que insisteixin en el futur per respec
te a un present que es difícil per a tots i que cal superar. Ahir a la nit vaig tenir un sorrmi.
La Barcelona d'aquí a deu anys, d'aqui a quinze anys, hauria recuperat el que va perdre fins al 1979 i hauria fet molt més.
Des del Carmel, des del Parc GUell i el Putxet, des de Mont
juic i la serra de Collcerola, veuríem trencada la monotonia dels
terrats per les taques de verd i els colors policromats dels parcs
i places de l'Escorxador, les Glories, la plaça Soller, Mart! Codolar.
Una colla d'espais oberts ens arrenglaràn l'existència
de places i placetes, sí , placete s, allà on abans hi havia maó i
ciment i bruticía.
La Plaça Reial, la de la Mercè, els Jardins del Mestre Dalmau a Gràcia, els de l'Emili Vendrell a Joaquim Costa, la plaça
Trilla, la plaça Navas del Poble Sec, la de les Cotxeres a Sants •.•
i totes les que seguirem fent.
El Raval, aqui baixant a la dreta de la Rambla, convertit
en un seguit d'espais lliures davant dels antics Convents dels
Angels, de la Casa de la Caritat, i de la Misericordia, lligant
amb el redós de la Virreina i del Mercat de la Boqueria, la plaça Vicenç Martorell i els Jardins de l'Hospital de la Santa Creu.
En els antics Convents els Museus d'Art de Barcelona, relligats i potenciats per la proximitat, beneficiant la qualitat
de la vida des de la Rambla fins a les Rondes de Sant Antoni i
Sant Pau, que gaudiran de l'afluència de milers de visitants del
nostre art.
Al fons, blau, el mar, net d'aigua i net d'entrebancs, sen
se la grisor i l'amuntagament de materials del port comercial, convertit el port antic i les platges del Poble Nou en lloc pre
ferent d'esbarjo dels barcelonins.
El dogal de les vies del tren hauria desaparegut entre
l'Estació de França, que es conservarà neta i polida, i l'estació del Nord, seu d'equipaments importants; i entre l'estació
i el Besós, alliberant el llevant de la ciutat a la proximitat
del mar. L'Estació de "Cercanias" ja no hi és i l'espai lliure
.. - - - - -· - - - - - - - - - - -
-·~·--~.--
---- .. -
_..___. --·--
___ _. •• 1--;:: _~-3:;;; ;.~·-;-.
..
- -::-.- 71' .- - -"' ¿ ~==
·-=-:
�l
••
l
l
•
.l'
t
gue oeixa lljga amb el triangle gue ja hem alliberat òe camions
darrera l'Escola de Nàutica, al començament del Passeig Nacional.
Una nova bocana a l'escollera permetrà tencar el port vell
al tràfec pesat i obrir la sortida directa a les barques i velers.
El Montjuic, imponent i olímpic, connectat amb Colom per
un jardí que ja s'endevina i unes escales que hi son, encara
abandonades. Al cim, el vell estadi de 1929, remotllat, i el mo
dern polí-esportiu, i baixant cap a ciutat, del Palau Nacional
la Plaça d'Espanya, el merevell6s espectacle que imaginà en Buigas, realitzat. Les fons acompanyaòes de música, que s'inauguraran per la Fira d'enguany, i tota l'Avinguda de Maria Cristina ro
dejada per l'aigua de 206 brolladors.
a
Seguin amunt, Les Arenes, l'Escorxador, la futura Plaça Miró i més amunt a l'esquena el Parc equipat de l'Espanya Industrial
i l'Estació de Sants, ja avui nou centre de la Barcelona de Ponent.
A la dreta, l'eixample, viu corn sempre, amb façanes netes i
edificis rehabilitats, amb interiors d'illes recuperats per la vi
da social, corn els de la casa Elizalde.
A cada districte, a la plaça de la Vila de Sarrià, a la de
Rius i Taulet de Gràcia, al Centre Cívic del Guinardó, a la plaça
Orfila de Sant Andreu, al Clot, els Consells de Districte i els
Centres Cívics que donaràn vida als nostres barris antics i nous,
a les ciutats petites de la Ciutat.
Al tràfec, potenciat el transport públic, construïts els
aparcaments perifèrics, acabada la vialitat bàsica del segòn Cinturó, la Ronda del Guinardó i la Ronda de Sant Martí, estarà més
ben repartit.
Al fons el Tibidabo, redescobert com a parc metropolità, se
rà el nexe d'unió els diumenges d'una clase treballadora que ja és unitària a les fàbriques de la Zona Franca, Sant Andreu i el
Poble Nou.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall al míting final de campanya del PSC a les eleccions municipals de 1983
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-06
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Barcelona
Identitat col·lectiva
Immigració
Espanya
Catalunya
Model social
Territoris
Cultura
Description
An account of the resource
Discurs celebrat a la Plaça de Catalunya davant unes 4000 persones, amb intervencions també de Joan Reventós o Narcís Serra.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça de Catalunya (Barcelona)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2677/030830_PSOE_Declaracion_de_Santillana.pdf
707b85c376ff505fcf00b977e659f387
PDF Text
Text
PROCEDIMIENTO
DE ELABORACION
La España Plural: La España Constitucional,La España Unida,
La España en Positivo
DE CANDIDATURAS
consejo territorial
30 agosto 2003
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Introducción: la España Plural es la España Unida
Estamos en el comienzo de un curso político crucial, cuajado de citas con las
urnas, que nos conducirá a la decisiva opción que la ciudadanía va a efectuar en
Resolución
del Consejo
Territorial
marzo de 2004. El proyecto socialista para España, con el que concurriremos a
las distintas contiendas electorales, arranca de la Constitución y se proyecta,
desde ella, hacia Europa y hacia el mundo del siglo XXI. No podría ser de otra
manera: los socialistas contribuimos decisivamente al pacto constitucional y a la
construcción del Estado de las Autonomías así como a la integración de España
en la Unión Europea.
Somos la única fuerza política democrática que apostó por adoptar y afirmar
todos y cada uno de los pilares de nuestro actual Estado Autonómico. Votamos
sí al referéndum de la Constitución. Votamos sí al referéndum del Estatuto de
Autonomía del País Vasco. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía
de Cataluña. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Galicia.
También votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Andalucía, que
marcó un jalón decisivo en el proceso autonómico toda vez que demostró que
la voluntad democrática de la ciudadanía era un título tan válido para acceder a
la autonomía como la Historia, el pasado o cualesquiera tradiciones de autogobierno o sentimiento identitario. A partir de aquí fue posible construir el mapa
autonómico -17 Comunidades Autónomas y 2 Ciudades Autónomas, cuyos
Estatutos, todos, impulsamos decisivamente- del que actualmente disfrutamos.
Y fue bajo un Gobierno socialista, cuando los españoles alcanzamos una ambición que trascendía a varias generaciones: la incorporación de España a Europa
y a las etapas de su construcción constitucional.
Nuestra visión de España sigue siendo la misma que hace ya veinticinco años,
contribuimos a incorporar a la Constitución. Una Constitución que supuso un
gran avance conceptual de cuya cabal comprensión la derecha más reaccionaria
se encuentra todavía muy lejos. Nuestra Constitución reconoce y consagra una
nación española cuya unidad es compatible con el reconocimiento del derecho
a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran, sobre la base
de la solidaridad entre sus pueblos y del respeto a su diversidad social, política,
lingüística y cultural.
La Constitución de 1978 consagra, pues, por fin, una coincidencia feliz entre la
España legal y la España real. Esta España real es una España plural, respetuosa con su diversidad, que no sólo no niega las diferentes identidades que la con-
2
�Partido
Socialista
Obrero
Español
forman, sino que se muestra orgullosa de esa pluralidad. De esta forma, el pluralismo se incorpora como un elemento intrínseco de su identidad y como valor
superior del ordenamiento jurídico. La Constitución afirma una autonomía que
es libertad, identidad y pluralidad, y se sitúa en las antípodas de una concepción
Resolución
del Consejo
Territorial
sectaria, impositiva y uniformadora de nuestro país.
Esta es la mejor virtualidad de nuestro Estado Autonómico: la conjugación de la
pluralidad con el debido respeto a la singularidad dentro de un marco común,
dentro de una realidad histórica y de un proyecto compartido de convivencia en
un orden de libertades; eso es España para nosotros. El Estado Autonómico no
solamente es respetuoso con la pluralidad de las autonomías sino que lo es también con la singularidad y la particularidad que puedan hacer valer –sin quebranto de los principios constitucionales y los derechos iguales de los ciudadanos– las Comunidades Autónomas o cada Comunidad Autónoma.
Porque, efectivamente, el Estado Autonómico reconoce diversas singularidades.
Así, por ejemplo, la lengua cooficial es una singularidad que no es homogeneizable. Tiene características propias y plantea cuestiones específicas en el ámbito
educativo, en el ámbito de los servicios públicos, en el ámbito de la administración de justicia, de la integración social, del etiquetaje, de la cinematografía y de
la cultura. Lo mismo ocurre con el derecho civil, foral o especial que no existe en
todas las Comunidades Autónomas; o los regímenes económico-fiscales específicos, protegidos por la Constitución, no son generales para todas la
Comunidades. Hay singularidades en el Estado Autonómico, pero dicho esto, el
conjunto tiene que tener sentido. Para los socialistas, la prioridad de nuestras
políticas es la defensa activa de la igualdad de los ciudadanos en el disfrute de
sus derechos. No hay en ello sombra de incompatibilidad con el principio autonómico. Pero afirmamos claramente: La igualdad en derechos y de oportunidades debe prevalecer. Ni puede haber discriminaciones ni desigualdad en derechos ni de oportunidades, por lo que asegurar la igualdad de derechos y oportunidades de todos los españoles es la misión prioritaria del Partido Socialista.
Los españoles hemos construido con éxito ese proyecto común que es para nosotros la España autonómica. Hemos, asimismo, aprendido de la experiencia vivida
en estos 25 años. Una experiencia de la que podemos extraer una enseñanza clara:
la esencia de la unidad de España es el reconocimiento de su pluralidad.
Y nada aleja más a España de su unidad que la imposición y el centralismo. Pero
esa experiencia también aconseja no quedarse quietos: queremos y podemos
3
�Partido
Socialista
Obrero
Español
mejorar el funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. Por lo aprendido,
pero también para encarar en la mejor disposición las nuevas necesidades de
presente y de futuro de la sociedad española. Las pautas de esa mejora están en
la propia Constitución: participación, coordinación y colaboración. En definitiva,
Resolución
del Consejo
Territorial
se trata de perfeccionar, a través de una mayor participación de las
Comunidades Autónomas, la realidad compartida que es España.
Los españoles merecen un partido de Gobierno que plantee soluciones a los
problemas de los ciudadanos en lugar de concentrarse en crearlos o en crispar,
confrontar, atacar y dividir. Somos ese partido. El PSOE, tan decisivo en la construcción del Estado Autonómico, va a volver, 25 años después, mal que le pese
a la derecha y a los nacionalistas, a liderar el Gobierno de la España de las
Autonomías, profundizando en el autogobierno, garantizando la cohesión y la
solidaridad y acometiendo desafíos en relación con problemas de funcionamiento identificados desde hace tiempo. Y encarando así, además, en mejores
condiciones los nuevos retos de futuro.
El PSOE ha mantenido una línea coherente, en su discurso y en su práctica,
desde el día en que abordamos la adopción de la Constitución junto al nacionalismo democrático y una derecha entonces dialogante. Siempre hemos sabido
cuál es el modelo territorial que mejor convenía a España y a su bienestar, el que
mejor refleja la diversidad de identidades y la convivencia entre ellas. No somos
nacionalistas. Nunca hemos hecho ni haremos de tan esencial cuestión bandería de partido, ni objeto de doble juego, ni de doble rasero. Nuestra oposición
frontal a todo segregacionismo o pseudo-soberanismo, ya venga del PNV o de
CiU, lo es por razón de principios y no de interés partidario, coyuntural, propagandístico. Frente a los separatistas y a los separadores, a los que quieren dividir y a los que utilizan las tensiones segregacionistas para sus fines partidarios,
el PSOE siempre ha estado y está en la Constitución. Siempre en la España plural. Siempre en la práctica del diálogo institucional. Y siempre en la ambición de
conseguir un máximo grado de consenso para acometer las reformas que conquisten el futuro.
Esto es un proyecto de Estado y una comprensión real de lo que es nuestra
sociedad. Todo lo demás son tácticas que piensan muy poco en la Historia de
todos, de España y de los españoles, y menos aún en su futuro.
El PSOE, desde el 35 Congreso de julio de 2000, ha deliberado y adoptado por
unanimidad de todos sus órganos federales toda una serie de documentos
4
�Partido
Socialista
Obrero
Español
donde pone de relieve estos desafíos y ofrece respuestas. “Una ciudadanía
plena: ciudades, autonomías, España y Europa”, aprobado por el Comité
Federal en febrero de 2002, el “Manifiesto socialista para la España autonómica del siglo XXI”, y el “Programa Marco Autonómico para las elecciones del 25
Resolución
del Consejo
Territorial
de mayo”, aprobados ambos por la Conferencia Autonómica de enero de 2003,
así como el posicionamiento del PSOE para la Convención Europea titulado
“Una Constitución Europea para la paz, la solidaridad y los derechos humanos”, son, entre otros, documentos donde se definen de forma nítida los retos y
las soluciones que los socialistas planteamos para nuestro Estado Autonómico.
Sólo desde la mala fe o el propagandismo sectario se puede mentir pretendiendo que el PSOE necesite definir un modelo del Estado. Nuestro modelo de
Estado se basa en la Constitución y el bloque constitucional: lo llamamos Estado
de las Autonomías. Esta resolución, pues, no es el punto de partida de nada: es
la prolongación de una labor histórica, continuada y constante.
Para nosotros, el objetivo político sigue siendo el mismo: que todos los españoles se sientan cómodos siéndolo tal y como lo quieran ser; que el espacio
común y compartido sea habitable y aceptable para todos en un orden que
garantice la igualdad de derechos y libertades ciudadanas.
Para los socialistas, España es, sobre todo, democracia, libertad, igualdad, pluralismo y justicia. Es la garantía de los derechos fundamentales y del bienestar
de los ciudadanos. El PSOE, al contrario que la derecha, no pretende confiscar
España para su propio provecho. Los socialistas queremos a España que ni
necesita ser inventada ni se encuentra en discusión. España es y ha sido siempre la pasión de los socialistas. España son los españoles que la hacen en su
Historia y en cada generación.
El modelo de Estado que propugnamos constituye un instrumento al servicio
de un valor, una ciudadanía plena, formada por ciudadanos, hombres y mujeres, libres, responsables de su destino, activos, que deliberan y participan en
las instituciones democráticas.
Han pasado casi ocho años desde que el PP gobierna en España. Hoy vivimos el
momento de mayor crispación, división social y territorial de nuestro país de los
últimos 25 años. Es evidente que alguna responsabilidad es imputable a los
gobiernos de José M. Aznar. Porque los suyos han sido gobiernos que, en lugar
de dialogar, han confrontado; que en lugar de consensuar, han impuesto; que en
lugar de integrar, han dividido. El inmovilismo que históricamente ha caracteri-
5
�Partido
Socialista
Obrero
Español
zado a la derecha en nuestro país, cuando no su propensión a la contrarreforma
o a las “relecturas” de los avances democráticos, comportan, sin duda, una
influencia negativa para la estabilidad territorial que la España plural necesita y
reclama. Probablemente, el ejemplo más sangrante es el desprecio de los
Resolución
del Consejo
Territorial
gobiernos de Aznar por el diálogo institucional entre Estado y CCAA y entre las
propias CCAA: quien se llena la boca retóricamente de Constitución ha venido
infringiendo la obligación consagrada en el Reglamento del Senado de celebrar
anualmente un debate monográfico sobre el Estado de las Autonomías para
debatir los problemas que a todas ellas afectan.
En los últimos años, además, hemos asistido a un intento por parte del Gobierno
del Partido Popular de apropiarse de la Constitución. Nada más lejos del espíritu
constitucional que la pretensión de patrimonializar para su beneficio político lo que
por su gestación y por su propia naturaleza pertenece a todos. No hay nada más
inconstitucional que apropiarse de la Constitución. No hay nada más opuesto a la
Constitución que utilizar de manera excluyente una norma que se concibió justamente para ser patrimonio común e integrador de todos los españoles.
Frente a esta derecha que, en lugar de integrar crispa, confronta y divide, el
PSOE quiere volver a liderar, desde el consenso y la participación, las reformas
necesarias para adaptar nuestro Estado Autonómico a la realidad actual. Para
aumentar el sentimiento de pertenencia, de convivencia, y, consiguientemente,
de seguridad, de lealtad en lo común y de confianza recíproca entre los múltiples actores de nuestro sistema constitucional.
El mundo está asistiendo a cambios espectaculares. Para ganar el futuro, España
y sus instituciones deben aprestarse a sumar, a cooperar y a dotar a los ordenamientos autonómicos de todas las potencialidades para afrontar estos retos.
Nuevas realidades como son la integración y ampliación de Europa, la
Constitución Europea, el fenómeno de la inmigración, la apertura de nuevos
espacios económicos y comerciales, la globalización de los derechos humanos
y de la democracia, de su legalidad y su cultura cívica, la incidencia de una justicia universal para la garantía de los derechos humanos y el nuevo orden global, un mayor nivel de exigencia de los ciudadanos hacia sus representantes en
las instituciones y la mejora de la calidad de nuestra democracia, son todos ellos
aspectos esenciales que deben inspirar nuestro ordenamiento constitucional y
autonómico. A la adaptación a estos fenómenos de nuestras instituciones estatales y autonómicas y a perfeccionar la actual estructura del Estado se dirigirán,
principalmente, las reformas propuestas por el PSOE para anticipar el futuro.
6
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Nuestra propuesta de perfeccionamiento del Estado Autonómico supone asumir, con coraje, el deber de postular reformas institucionales concretas y específicas allí donde las consideramos necesarias, oportunas, y coherentes con la
mejora de los mecanismos de autogobierno. Nuestro objetivo, en suma, es
Resolución
del Consejo
Territorial
poner nuestro orden territorial en plena forma para que el país en su conjunto y
cada territorio en particular puedan alcanzar las máximas cotas de progreso, bienestar, libertad, igualdad y justicia. Y ello, para conseguir más solidaridad, cohesión social e igualdad de derechos y de oportunidades, que son los objetivos que
siempre han guiado y seguirán guiando nuestro quehacer político.
Los elementos principales de esta propuesta son los siguientes:
1. Reforma del Senado
El Senado diseñado en 1978 no está preparado para asumir el papel crucial que
debería desempeñar en uno de los Estados más descentralizados del mundo
como es hoy España. Países como EEUU, Alemania, Suiza, Austria, Australia o
Bélgica sí disponen de segundas cámaras adecuadas a su propia esencia de
Estados descentralizados. Sencillamente, en 1978 era imposible prever el formidable desarrollo autonómico alcanzado posteriormente, que ha superado claramente todas las expectativas entonces barajadas. Veinticinco años después,
necesitamos un Senado adaptado a la actual realidad. El propio espíritu constitucional así lo demanda.
El Senado en los Estados compuestos no puede limitarse a amplificar la misma
mayoría que en el Congreso, cuando no a deformarla, o a sesgarla, sino que
debe cumplir una función de participación territorial. Y cuando decimos participación territorial, no hablamos sólo de representación sino de contribución de
las CCAA a la formación de la voluntad del Estado en las decisiones que les afectan. Esa es precisamente la función que echamos de menos en España. Teniendo
una Cámara prevista para ello, no cumplimos con los cometidos para los que
estaba establecida. El déficit del Senado no es solamente un déficit de representación, en el sentido de que su composición no refleja suficientemente la realidad autonómica del país. Pero el déficit del Senado es también un déficit de
participación. Es decir: no produce el efecto de que las Comunidades
Autónomas, con su propio y específico peso político y su importancia política,
puedan participar activamente en la formación de la voluntad del Estado y sentirse, por tanto, protagonistas del proceso decisorio.
7
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Por ello, los socialistas impulsaremos, desde el consenso, la reforma constitucional del Senado para que cumpla su función y se convierta en una auténtica
cámara de representación, participación e integración de las Comunidades
Autónomas en el Estado Autonómico.
Resolución
del Consejo
Territorial
Es necesario también dotar de capacidad al Senado para promover, con iniciativa propia, grandes planes, nacionales o de cooperación, entre Estado y
Comunidades Autónomas, en los que puedan ser acometidos el diseño y la ejecución de políticas que en estos momentos resultan difíciles, casi impensables,
porque requieren esfuerzos de aproximación y de distribución de responsabilidades desde el principio.
Son los llamados Planes Comunes de Cooperación. El de la inmigración es uno,
para el que hace falta claramente una gran estrategia nacional y que no puede
solventarse ni con parches, ni con un bilateralismo miope entre una Comunidad
Autónoma y el Estado, de espaldas a todos los demás. Estos instrumentos de
cooperación se podrían también utilizar para poner en marcha iniciativas conjuntas de infraestructuras, con la política del agua, o de carácter medioambiental; o
para crear un nuevo modelo de seguridad pública en el que se integren varias
administraciones y niveles de gobierno; o para el desarrollo actual y moderno de
la Justicia a través de la participación de las CCAA en funciones de gobierno interno de la Administración de Justicia en ámbitos no judiciales; o para la configuración del modelo de Justicia de proximidad; o para lograr la integración de los servicios de inspección, gestión, recaudación y liquidación tributaria.
2. La integración de la España Autonómica en Europa
En España, el proceso de integración en la Unión europea- y por tanto, de transferencia de soberanía y competencias a las instituciones europeas- se ha desarrollado al mismo tiempo que se producía una importante descentralización política desde el Estado a las Comunidades Autónomas. Este proceso paralelo a lo
largo de dieciocho años ha ido formalizando una legítima aspiración: la participación más activa y directa de las Comunidades Autónomas en el ámbito comunitario, pues es allí donde se formulan y se toman decisiones que les afectan.
En los últimos siete años no se ha avanzado nada en reforzar el principio de cooperación y colaboración entre el Gobierno y las Comunidades autónomas que
en el ámbito de la política comunitaria es imprescindible. Así, la legítima aspiración de las Comunidades Autónomas a participar más activamente en las deci-
8
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Resolución
del Consejo
Territorial
siones de la Unión Europea que afectan a sus políticas de gobierno es hoy, más
que nunca, una necesidad para el buen funcionamiento de nuestro Estado
Autonómico.
En este momento, en el que la Unión Europea avanza en su construcción hacia
la adopción de una auténtica Constitución Europea, que culminará el próximo
año, en España tenemos que resolver esta laguna de nuestro funcionamiento
institucional.
Los gobiernos y parlamentos autonómicos elegidos por sus ciudadanos deben
decidir y aplicar políticas que vienen determinadas por un sistema competencial
definido en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía, y en abundante jurisprudencia constitucional. Además, nuestra pertenencia a la Unión Europea nos
sitúa ante una realidad en la que una importante cantidad de políticas comunes
europeas afectan a competencias autonómicas, ya sean éstas de carácter exclusivo o compartidas con el Gobierno de España. Todo ello, en fin, avala la necesidad de reformar el Senado en el sentido de convertirlo en una verdadera cámara autonómica en la que pueda abordarse correctamente la gestión del principio
de subsidiariedad, tema clave en un sistema de reparto de competencias de la
Unión no basado en un catálogo rígido y todavía más importante para estados
autonómicos como España, que añaden su propia distribución competencial,
directamente entroncada con la europea.
Es ésta una realidad que ningún Gobierno responsable puede permitirse ignorar, si queremos que nuestro Estado funcione y funcione bien.
Los socialistas proponemos, desde hace tiempo, mecanismos de participación
activa de las Comunidades Autónomas en la toma de decisiones comunitaria. Ni
más ni menos que los utilizados por otros estados miembros de la Unión que,
con estructuras políticas similares a la nuestra, han probado excelentes resultados en este ámbito.
Así, la perspectiva de profundizar en las relaciones entre las Comunidades
Autónomas, el Gobierno de España, y la Unión Europea debe asociarse a la
reforma del Senado, como Cámara de representación territorial y foro de integración de todas las voluntades. Es la forma en la que se articulan otros países
de la Unión, y sin duda el órgano constitucional más válido para garantizar el
principio de lealtad.
9
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Pero hasta que la reforma no sea un hecho, seguiremos proponiendo mecanismos que hagan posible esta participación, tales como la inclusión en la delegación española ante el Consejo de Ministros de la Unión Europea, y en sus órganos auxiliares, de representantes del conjunto de las Comunidades Autónomas.
Resolución
del Consejo
Territorial
Es una propuesta de participación modulada según la distribución competencial
que determina la Constitución y los Estatutos de Autonomía, es respetuosa con
el criterio de que el Estado es el miembro de la Unión, y que la Unión lo es, por
tanto, de Estados y pueblos de Europa, y pretende un compromiso de corresponsabilidad en la conformación de la voluntad general.
En este contexto europeo hay, además, otro elemento que expresa elocuentemente la distancia recorrida desde 1978 hasta el momento actual. La
Constitución Española no hace ninguna referencia, no ya a la participación de
las CCAA en la construcción europea; es que no hace referencia alguna ni a la
Unión Europea, ni a la Comunidad Europea. Ni siquiera menciona la palabra
“Europa”. La explicación es simple: la redacción de nuestra Constitución es
anterior a la plasmación efectiva del compromiso de España en su voluntad
europeísta, y en estos 25 años sólo se ha producido una reforma muy parcial
para adaptar un artículo que hiciera posible el sufragio de ciudadanos europeos en las elecciones locales.
3. Conferencia de Presidentes
Desde hace más de siete años, el Gobierno del PP no convoca el debate sobre el
Estado de las Autonomías, algo a lo que le obliga legalmente el Reglamento del
Senado.
España no merece esto. Los pueblos de España no merecen ese desprecio. La
España plural necesita más diálogo institucional entre el Presidente del
Gobierno y los Presidentes de CCAA y de éstos entre sí. Los Presidentes de
Comunidades Autónomas gozan de la legitimidad democrática que les otorga
haber sido elegidos por los ciudadanos de su territorio. Son depositarios de la
voluntad popular y, por ello, merecen ser escuchados por las instituciones del
Estado a la hora de tomar decisiones que afectan de manera directa a las
Autonomías cuya representación ostentan.
En la España Autonómica del siglo XXI no es lógico que no exista un foro donde
se reúnan los Presidentes Autonómicos entre sí y con el Presidente del
Gobierno. Para suplir esta carencia, proponemos el establecimiento, en el seno
10
�Partido
Socialista
Obrero
Español
del Senado reformado, de una Conferencia de Presidentes, lugar de diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes Autonómicos y de
las Ciudades Autónomas, que se reunirá con una periodicidad anual y tratará los
problemas más importantes del país desde el punto de vista de las
Resolución
del Consejo
Territorial
Comunidades Autónomas.
4. Reformas de Estatutos de Autonomía
Los socialistas hemos promovido a lo largo de estos 25 años de democracia
constitucional los necesarios consensos desde los que han sido adoptadas reformas estatutarias cuando hemos entendido que las mismas eran necesarias y
oportunas para conseguir un gobierno más cercano a la gente, capaz de proporcionar más justicia social y más igualdad de derechos.
Los ciudadanos tienen derecho a saber que los Estatutos de Autonomía pueden
modificarse dentro del marco constitucional, y así ha ocurrido, de hecho, con la
gran mayoría de los mismos. Algunos de ellos, incluso, en más de una ocasión.
Las coordenadas desde las que el Partido Socialista ha sido parte activa en esas
modificaciones han sido claras, lo son ahora y continúan vigentes: 1) una impecable adecuación a la Constitución, a sus valores, y a la integridad política y territorial de España ninguna modificación puede alterar las reglas y los procedimientos constitucionalmente previstos en la que el voto de ningún español vale
más de lo que vale el voto de cualquier otro; 2) amplio consenso social y político, toda vez que el proceso de aprobación exige mayorías cualificadas tanto en
los Parlamentos autonómicos que representan a los distintos pueblos de España
como en las Cortes Generales que representan al conjunto del pueblo español;
y 3) congruencia con nuestro propio proyecto político y con nuestra visión del
papel que desempeñan en él las CCAA: ser instancias de autogobierno próximo
a los ciudadanos, prestadoras de servicios sociales de calidad y promotoras de
cambio, modernización y progreso.
Hoy nos disponemos de nuevo a abordar, bajo esas mismas coordenadas, conforme a la Constitución y a las reglas del juego democrático, y desde el imprescindible consenso, reformas estatutarias en aquellas Comunidades Autónomas
donde el marco jurídico merezca ser perfeccionado para alcanzar los objetivos
sociales a los que aspiramos y para conseguir un mayor y mejor desarrollo de
los servicios que presta la Comunidad Autónoma en el marco constitucional.
Nada de eso significa que defendamos una oleada global o indiscriminada de
11
�Partido
Socialista
Obrero
Español
reformas estatutarias. Sólo resulta prudente y aconsejable acometer una reforma estatutaria allí donde un alto grado de consenso democrático la considere
oportuna y conveniente para que la ciudadanía de dicha Comunidad Autónoma
y la del conjunto de España gocen de un mayor grado de bienestar y justicia.
Resolución
del Consejo
Territorial
5. Las CCAA como motor de cambio, modernización, innovación
y futuro
Hace 25 años teníamos claro que autonomía significaba más identidad, en el
sentido de refuerzo de los sentimientos propios de pertenencia a una comunidad propia, y más democracia, al aproximar las instancias de decisión a los
ciudadanos.
La experiencia, 25 años después, ha demostrado que las CCAA, además de todo
ello, han constituido un potente y efectivo motor de cambio y progreso económico y social para sus territorios. Las CCAA tienen responsabilidades cruciales
en la realización de derechos fundamentales de la ciudadanía tan vitales como
la educación y la sanidad, y no menor es su papel ante el desafío que supone el
fortalecimiento y universalización de los servicios sociales y atención domiciliaria a mayores, discapacitados y personas dependientes, procurando incrementar la solidaridad y la igualdad esencial en las prestaciones básicas. Los socialistas apostamos porque, después de 25 años, las CCAA sigan siendo motor de
progreso. Por ello, postulamos que las CCAA deben liderar la sociedad española hacia la innovación tecnológica y la sociedad del conocimiento. El Estado
Autonómico debe servir, de nuevo, para ganar el futuro para los ciudadanos.
6. España en red. Infraestructuras para el progreso social y económico de la España plural
El Partido Socialista Obrero Español propugna un modelo de infraestructuras
que permita al mismo tiempo la vertebración territorial de España, la potenciación de los grandes corredores económicos, la interconexión con Europa y
África dada nuestra situación geoestratégica así como la cooperación más
intensa con los países vecinos de Francia y Portugal , facilitando con todo ello
la comunicación entre las distintas Comunidades Autónomas españolas y la
formación de regiones económicas transfronterizas en línea con lo que propugna la Unión Europea. Este modelo coherente con la España plural de progreso social que defendemos implica compatibilizar las infraestructuras radiales con las nuevas infraestructuras transversales y longitudinales que permi-
12
�Partido
Socialista
Obrero
Español
tan la vertebración de una malla peninsular que posibilite la cohesión territorial en la que creemos. Sirva a modo de ejemplo nuestra apuesta por la potenciación de los corredores del Mediterráneo (de Algeciras a La Junquera) de
gran utilidad para toda la red portuaria española del Mediterráneo, el del Ebro
Resolución
del Consejo
Territorial
que unirá el corredor del Mediterráneo con la Cornisa Cantábrica que a su vez
aportará gran potencialidad a la plataforma logística de Zaragoza, el Eje del
Duero, el Corredor de la Plata, el Eje Atlántico y el de la Cornisa Cantábrica.
También la España extrapeninsular requiere de una atención singularizada en
función de las características diferenciadas de cada uno de tales territorios:
archipiélago balear y canario así como las ciudades autónomas de Ceuta y de
Melilla. La potenciación y modernización de sus infraestructuras portuarias y
aeroportuarias así como la definición de rutas de interés público en los modos
de transporte aéreo o marítimo cuando se justifique han de constituir actuaciones gubernamentales irrenunciables con el objeto de posibilitar la cohesión
territorial y social que demandamos.
Las redes de infraestructuras diseñadas por el Ministerio de Fomento se inspiran en una concepción preautonómica, o aún peor, antiautonómica del Estado
español en la que no se consideran las necesidades económicas del país ni el
proceso de vertebración europea mediante las redes transeuropeas.
El tradicional modelo radial de las infraestructuras del transporte en España se
corresponde con una estrategia territorial de conexión centro- periferia, que hoy
debe ser complementada con nuevas infraestructuras transversales y longitudinales a la luz de las tendencias de desarrollo territorial y económico imperantes
en Europa y desde luego, a partir de nuestra integración en la Unión Europea.
En la era global, propugnamos una visión integral de las infraestructuras como
arterias de comunicación indispensables para el desarrollo de la actividad económica y para la vertebración y el reequilibrio del territorio, y no como un negocio en sí mismo. Los socialistas consideramos que los servicios de transporte
son una herramienta de igualdad y solidaridad, de cohesión social y territorial.
Por ello, las infraestructuras y los servicios esenciales que resultan exigibles
para su correcta prestación permanecerán bajo titularidad pública, sin perjuicio
de que éstos se puedan prestar indirectamente a través de empresas privadas.
El plan de infraestructuras que propone el PSOE será instrumento de política
territorial encaminado a satisfacer de forma equilibrada la demanda de movilidad que responda a las necesidades de las distintas áreas y a potenciar el creci-
13
�Partido
Socialista
Obrero
Español
miento económico de las zonas más desfavorecidas, desde la óptica de la
corrección de las diferencias de la calidad de vida y de mejora en el entorno
ambiental. Apoyaremos, a su vez, la cooperación transfronteriza en el desarrollo
del Derecho regional europeo.
Resolución
del Consejo
Territorial
7. Sentimiento constitucional: por la lealtad y el patriotismo de
las libertades y de la ciudadanía
En definitiva, nuestras ambiciones para España pasan por favorecer sentimientos, actitudes, en suma, una cultura política capaz de innovar y apostar por la
mejor España, y por lo que tiene que ser: un país plural, dinámico, cimentado en
identidades compatibles y no conflictivas entre sí, donde la idea de lo común
que funda nuestra convivencia no pueda ser arrogada patrimonio privativo de
nadie en particular.
Santillana del Mar, 30 de Agosto de 2003
14
�xxxxxx
xx
xxxxxxxxx
xxxxxx
xxxxxxxx
socialistas ahora
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La España Plural: La España Constitucional, La España Unida,
La España en Positivo: consejo territorial 30 agosto 2003
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partido Socialista Obrero Español
Type
The nature or genre of the resource
Resolucions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partido Socialista Obrero Español
Congressos i conferències
Espanya plural
Socialisme
Federalisme
Description
An account of the resource
Resolució del Consejo Territorial del PSOE, reunida a Santillana de Mar.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Santillana de Mar
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Declaración de Santillana
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-08-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Resolucions
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2676/Final_X_Congres_Psc.pdf
abde2f0755a06ec589259fc9d31a1e86
PDF Text
Text
Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X
Congrés PSC
25 de juliol de 2004
Poques vegades una persona te la fortuna de presidir a l’hora un país
que estima i un partit que va ajudar a néixer.
Un país estimat i un partit tan ben parit com aquest
No sé com agrair-vos-ho. En castellà en aquests casos es diu: “no
tengo palabras”, però en català és més propi dir: tinc algunes coses a
dir-vos.
(No moltes)
En primer lloc per saludar la presència de Manolo Chaves, el
president del nostre partit espanyol, es a dir, el partit federal. Tot i
ser un partit legalment com els altres, com Esquerra Republicana, el
PNB, el Psoe o el PP, participem en els òrgans federals del Psoe.
Somos un poco raros. Tan raros como Catalunya – y el Psoe tan raro
como España.
Y el que no lo quiera entender que se lo haga mirar, como decimos
aquí.
Manolo, te acordaràs de un viaje que hicimos hace poco más de 4
años, poco antes del 35 Congreso, entre Barcelona y Zaragoza,
considerando como culminar aquel período difícil que tu conduciste de
mano maestra tras la derrota de Marzo.
El socialismo catalán hizo entonces una apuesta decidida por el
cambio y por Zapatero. Y acertamos.
Aquí hemos ganado la confianza del pueblo en todas las elecciones,
como en Andalucía. De hecho aquí hemos quedado primeros
ininterrumpidamente desde 1995 en todas las elecciones: locales,
autonómicas, generales y europeas. Desde hace 9 años.
Nos toca pues a andaluces y catalanes, sin falsa modestia, ayudar a
nuestros amigos y compañeros de la España plural a conseguir
victorias.
El nostre secret te tres claus: treballar, (molt), respectar el passat i
innovar constantment. Estimar Catalunya i perseguir la justícia social.
autor PMM
1
�En quant a treballar, treballar amb ordre, amb precisió i sense parar,
sense dormir si cal, aquest Partit del qual m’heu anomenat novament
President, té un secret cada cop més conegut, una fórmula màgica
que té nom i cognoms. No hi ha cap polític al Sud dels Pirineus, cap,
amb el cap tan ben ordenat: es diu José Montilla.
La seva tossuderia en el rigor en cada moment del present m’ha
donat alguns disgustos, tants com la meva tossuderia en la projecció
del futur els ha donat a ell. Però ah! Quan el rigor i la projecció se
sumen, el present i el futur es troben.
De debò, ha estat i seguirà essent un plaer treballar amb el Pepe i
amb tots vosaltres
El quartet que formem amb la nova Vice-presidenta Manuela de
Madre i el nou Vice-secretari Miquel Iceta és imbatible. L’equip
ampliat amb Toni Castells i Ernest Maragall, i amb Narcís Serra i
Quim Nadal, i sempre que ha pogut amb l’alcalde Clos, ens ha
permès, ho confesso, travessar amb èxit un dels períodes més
apassionants de la història política recent, però també un dels
dramàtics.
Oi que em deixareu convocar-los informalment sempre que calgui?
Sense la negociació del Pacte Tripartit que van fer el Pepe i l’Ernest
ara no fórem aquí, vull dir que no hauríem aconseguit, ni nosaltres ni
Catalunya, la perspectiva esplèndida que s’ens obre al davant. I que
per cert la gent ha captat amb una majoria aclaparadora.
Narcís Serra ja fa temps que tracta de que el deixem treballar
tranquil en la creació del think tank més important d’Espanya i
Iberoamèrica en política internacional i economia internacional.
Ja el deixarem. Però la persona més decisiva, desprès de Felipe
González, en la reforma de l’exèrcit, la integració en els esquemes de
defensa europeus i occidentals, i finalment en la conducció del govern
socialista espanyol, no podia no estar present en la fase de
llançament del govern català i d’orientació de l’estratègia dels
socialistes catalans.
La defenestració de NS del govern, exigida pel PP i per Ciu l’estiu del
1995, és un dels moments més negres de la governació espanyola
recent i un dels més difícils en la marxa del nostre partit.
autor PMM
2
�La dialèctica que aleshores es va consagrar – val a dir, que Espanya
només es pot governar, llevat de períodes extraordinaris de majories
absolutes, amb un aliança entre un gran partit espanyol i els
nacionalismes perifèrics – és funesta. Porta a la deriva cap el pacte
entre dues parts que es malfien profundament l’una de l’altre i que
per tant, si be poden expressar els interessos en joc, son incapaces
de dibuixar el futur de l’Espanya plural a la que es referia JLRZ quan
en el 35 Congrés deia:
“Tenemos que reafirmar el proyecto de la España
constitucional, el proyecto de un estado plural y común, de un
proyecto que garantiza la identidad de todos, la de cada región,
de cada nacionalidad, de cada nación. Un proyecto que ha de
tener una vertebración inequívocamente federal, generosa y
amplia”.
Aquest Zapatero és el nostre Zapatero. Aquest Zapatero i el que parla
de llibertat com al màxim valor, de la fidelitat a la gent del poble, del
compromís amb els valors, de la transparència i la correspondència
entre paraules i actes, d’una política internacional basada en la
justícia i no en la força, actituds que l’han dut a retirar les tropes
d’Iraq com havia promès, a capgirar l’escena internacional i a donar
un tomb espectacular a la política espanyola, tant interior com
exterior.
Amics i amigues, Catalunya té al davant una oportunitat que no se’ns
ha donat sovint: la de viure un present i projectar un esdevenidor a
l’alçada dels somnis dels nostres avis i de les aspiracions dels nostres
nets.
Només ens reca que els nostres companys desapareguts, que els
nostres pares, aquells que ens han deixat, no puguin veure la
realització, difícil però possible, de les seves esperances.
Sabem que els nacionalismes, espanyol o català, no estan en
condicions de conduir aquesta fase històrica. No ens enganyem sobre
la diversa entitat d’aquests nacionalismes: uns, com el català o el
basc, es reconeixen com a tals sincerament; els altres, com
l’espanyol, s’ignoren, perquè no tenen necessitat de dir-se
nacionalistes, més ben dit, deriven la seva força de que no els cal
denominar-se així.
Per tant no exigim a cap nacionalista que deixi de considerar-se
nacionalista per a acompanyar-nos en el nostre viatge cap a
l’Espanya tranquil·lament plural. Simplement els diem que el nostre
projecte és federal, els diem quin és l’horitzó final del trajecte.
autor PMM
3
�I els diem que si no és per arreglar els barris, integrar be la
immigració, donar seguretat al poble en el dia a dia, i millorar de
debò l’educació i la salut, i si no entenen que la natura, avui, no està
garantida en la seva integritat sense determinats comportaments de
la humanitat, no podrem anar junts.
Aquest Congrés ha posat les bases per a avançar durant quatre anys
en aquesta direcció.
A reveure doncs. Ara a descansar i demà a pencar des d’una posició
més alta, més sòlida, més a prop del cel que volem tocar amb les
mans. Fins demà!
PM
autor PMM
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Congressos i conferències
Catalunya
Socialisme
Acció política
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-07-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2675/20031214_Acord_Tinell.pdf
b6688ef46b8a3e9d741f3384cd977d03
PDF Text
Text
ACORD PER A UN
GOVERN
CATALANISTA
I D'ESQUERRES
A LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
14 de desembre de 2003
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
2
A les eleccions al Parlament del passat 16 de novembre, els catalans i les catalanes van donar
a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya.
Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha
de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin
del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes.
Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per fer realitat un futur millor per a tots els
ciutadans i ciutadanes.
Les forces polítiques que subscriuen el pacte per a un govern catalanista i progressista
CONSTATEN LA SEVA VOLUNTAT COINCIDENT DE GOVERNAR PER
- promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es
respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans, el control efectiu sobre
els poders públics, la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els
principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions de
qualsevol nivell de govern i l’eliminació de tota forma de corrupció pública;
- avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de
ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són
responsables dels seus deures;
- assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país,
per garantir la cohesió social i territorial;
- impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de
país basada en l’educació, la innovació i un model d’infrastructures coherent amb el
país.
Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen el pacte han convingut a
adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al
voltant de quatre objectius:
MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA
UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA
CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA
UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
3
MÉS I MILLOR AUTOGOVERN.
MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA
I.- L’APROFUNDIMENT DE L’AUTOGOVERN I L’ELABORACIÓ D’UN NOU ESTATUT
1.- Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament.
1.1.- Procediment.
El govern impulsarà de manera immediata un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el
finançament que incorpori totes les forces polítiques del país en la preparació de les accions
necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, elaborar un nou Estatut i adoptar un nou
sistema de finançament.
Basant-se en aquest acord, el govern –en col·laboració amb altres institucions i entitatsengegarà un procés de sensibilització i compromís cívic, per tal d’explicar les raons que
fonamenten la millora de l’autogovern i l’adopció d’un nou Estatut.
Al Parlament, es constituirà la ponència conjunta de tots els grups, encarregada d’elaborar el
projecte de nou Estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu
esmentat. La ponència obrirà un procés de consulta amb entitats socials, econòmiques,
culturals i altres representacions de la societat civil.
En la tramitació parlamentària, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern
s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels textos elaborats compti en la Cambra catalana
amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputats i diputades, com a expressió
de l’Acord Nacional que el fonamenta.
Les forces polítiques que subscriuen el pacte de govern es comprometen a convidar els
Ajuntaments, altres ens locals i entitats públiques i privades a expressar la seva implicació i
presa de posició en la proposta parlamentària.
El projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament serà tramès a les Corts Generals abans de la
primavera de l’any 2005 i el seu procés d’elaboració culminarà amb la convocatòria del
referéndum preceptiu.
Durant tot aquest procés, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern es
comprometen –en el marc de l’Acord Nacional sobre l’Autogovern- a impulsar totes les vies
d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la
seva societat civil.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
4
1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés.
En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o
inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de
Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà
cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient
en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament.
En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes
les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat
expressada pel Parlament de Catalunya.
2.- Contingut.
2.1. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat.
La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient
en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l’Estat. La legislació
postconstitucional no es correspon amb els principis inspiradors del pacte originari de 1978: el
principi que converteix en Estat les institucions d’autogovern de les nacionalitats i regions, el
principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d’autonomia que ha d’informar l’exercici de
competències estatals i la configuració de les seves institucions. Per això, es fa necessari
rectificar algunes disposicions legals i avançar en el desplegament d’altres possibilitats no
considerades fins ara, que s’especifiquen tot seguit. En aquest sentit, les forces polítiques que
subscriuen el pacte promouran que el Parlament faci ús del seu dret d’iniciativa legislativa
davant de les Corts en aquells casos en què sigui necessari. A tal fi, es proposen:
- Promoure la intervenció de la Generalitat en la designació dels membres d’institucions
generals de l’Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de
Comptes, Consell Econòmic i Social)
- Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres
d’organismes, agències i empreses estatals, les intervencions dels quals afecten tot el territori
espanyol (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema
Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de
Dades, Consell de RTVE, etc.) i promoure que les seus dels organismes esmentats en aquest
apartat i l’anterior siguin distribuïdes per tot el territori de l’Estat.
- Proposar la revisió de les competències, composició i elecció del Senat, per convertir-lo en
cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la
voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de
l’Estat.
- Proposar la reforma normativa necessària per a agilitzar l’exercici de la iniciativa legislativa
per part de les CCAA davant les Corts Generals.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
5
- Reformar la legislació sobre administració de justícia per adaptar la seva estructura a la
naturalesa composta de l’Estat, atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les
funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials
iniciats en el territori de la seva jurisdicció, assegurar la intervenció de la Generalitat en la
fixació de la planta i demarcació judicial i integrar el seu personal no judicial en la funció
pública catalana; i instituir la justícia municipal als grans nuclis urbans i la Fiscalia General de
Catalunya.
- Impulsar les reformes legals que facilitin els mecanismes de col·laboració entre les
institucions estatals i la Generalitat, i entre la Generalitat i les altres CCAA, especialment pel
que fa a l’establiment de convenis i acords intercomunitaris i d’òrgans permanents de
col·laboració interterritorial.
- Regular l’estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l’Estat a
Catalunya, modificant la LOFAGE i altres disposicions en la matèria.
- Impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la
Generalitat, per convertir-la progressivament en única administració responsable de les
competències autonòmiques i estatals, mitjançant les previsions del art. 150 de la CE i la
modificació necessària de la LOFAGE.
Pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes
simbòlics i culturals, les parts adoptaran les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per
tal de:
- Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l’ensenyament obligatori les matèries que
expressen la diversitat cultural i lingüística.
- Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin al reconeixement de la realitat
plurilingüística de l’Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l’emissió de
moneda i segells, el DNI i el passaport i l’etiquetatge de productes
- Promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües cooficials
en tot els seu territori i la seva declaració com a llengües oficials de la UE.
- Impulsar per via legislativa i política la creació d’un Consell de les Cultures, encarregat de dur
a terme les funcions previstes en l’art. 149.2 CE, i al qual s’aniran transferint aquestes
funcions per part del govern de l’Estat
- Establir el requisit d’utilització de les diverses llengües cooficials en les condicions de les
concessions administratives per a la comunicació audiovisual
- Fomentar per part de la Generalitat l’activitat cultural en les llengües reconegudes a l’EAC.
- Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
6
2.2.- Redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat.
L’aprofundiment de l’autogovern haurà de ser garantit per un desenvolupament federal del pacte
constitucional i estatutari, que ha d’articular adequadament l’Espanya plural i el reconeixement
de Catalunya com a nació. Mitjançant aquest desenvolupament federal, es crearan espais més
amplis de participació democràtica per compartir projectes col·lectius que neixen de l’autonomia
individual i de la de les ciutats, regions i nacionalitats o nacions.
En especial es considera necessari subratllar que la revisió de l’autogovern i l’elaboració del
nou Estatut han d’incorporar:
Respecte al desplegament normatiu de l’Estatut
- Aprovar projectes de llei en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel
Parlament de Catalunya: per exemple, ordenació de l’ensenyament, recerca, política familiar,
ordenació del sector industrial o règim electoral
- Activar les previsions estatutàries no posades en marxa en matèria de delegació o gestió de
competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió
d’infraestructures d’interès general
- Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya,
com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat,
la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic.
Respecte a l’assumpció de competències executives
- Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per completar els traspassos pendents i, en cas
de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o
atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de
la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que incorpori un procediment específic per
resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria
- Adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per adequar progressivament
l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta
en l’àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a
través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l’art. 150.2 CE i reformant la
Llei Orgànica de Funcionament de l’Administració General de l’Estat (Llei 6/1997)
- Aprovar els projectes de llei d’ordenació territorial, instituint la demarcació de la vegueria com
a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan
s’escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d’aquesta
demarcació per part de l’Estat
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
7
- Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les
seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan
aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l’Estat
- Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques per tal que la Presidència de la Generalitat
assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que
afecta la seguretat interna de Catalunya.
Respecte a la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE
i a l’EAC
- Recuperar –mitjançant l’acord polític, la iniciativa legislativa
o l’actuació jurisdiccional
davant del TC– una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa
bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: cultura,
legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l’educació, sistema educatiu, comerç
minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals)
- Fer ús de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per reformar les lleis estatals
quan puguin limitar les potencialitats de l’autogovern, revisant les lleis orgàniques, la
legislació bàsica i altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles
fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre elles, les que afecten el règim
jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió,
immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral)
- Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de
territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes, quan els
límits de la territorialitat puguin significar un obstacle per a l’adequada prestació de serveis i
funcions de titularitat autonòmica
- Interposar recursos d’inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la
interpretació de la competència autonòmica
Respecte a l’ampliació de competències estatutàries
- Incorporar al nou Estatut les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut
de 1979 (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics)
- Recórrer a la previsió de l’art. 28 de l’EAC per tal d’impulsar l’aplicació de l’art. 150.1 i 2 CE
en matèria d’ampliació de competències, per exemple, en l’àmbit de la immigració
- Ampliar competències legislatives i/o executives de la Generalitat, entre d’altres,
matèries següents:
a) Règim i procediment jurídics, funció pública i contractatació administrativa
b) Administració local
c) Administració de justícia
d) Funció pública notarial i registral
en les
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
8
Ordenació econòmica general
Finançament i administració tributària. Jocs i apostes.
Polítiques socials: sanitat, seguretat social i serveis socials
Cultura, esports i mitjans de comunicació
Ensenyament, universitats i recerca
Mitjans de comunicació, radiotelevisió i telecomunicacions
Seguretat pública
Respecte a la resolució de conflictes eventuals en el procés d’adopció d’un nou Estatut
- Promoure una reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que incrementi les
actuals possibilitats d’arbitratge d’aquest Tribunal pel que fa a possibles conflictes sobre la
tramitació de reforma estatutària i d’altres lleis orgàniques de particular transcendència en
matèria d’autogovern
II. REFORÇAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DEL SISTEMA POLÍTIC
El sistema polític català demana –després d’un quart de segle de funcionament- una revisió del
seu disseny institucional i una correcció de les causes que provoquen l’allunyament ciutadà de
les institucions i la desconfiança respecte de les seves decisions.
Respecte de la revisió de les institucions de l’autogovern
- Elaborar el projecte de llei sobre eleccions al Parlament de Catalunya, amb garantia de
proporcionalitat, igualtat de vot, equitat de gènere, condicions territorials i representació dels
catalans residents a l’estranger. Aquesta llei contemplarà els aspectes de finançament i
despesa de les forces polítiques.
- Adoptar, en relació amb el punt anterior, la iniciativa legislativa conduent a atorgar a la
Sindicatura de Comptes la potestat de fiscalització dels comptes dels partits i de la seva
despesa efectiva en les campanyes electorals i en el seu funcionament ordinari.
- Reformar la Llei 3/1982, limitant la reelecció indefinida del President de la Generalitat i
establint una durada temporal màxima a l’exercici del càrrec.
- Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per a agilitzar els seus procediments,
incrementar la freqüència de les sessions plenàries, facilitar les seves funcions d’impuls i
control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític.
- Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament la creació d’una Oficina Pressupostària
destinada a potenciar la capacitat de control parlamentari sobre la gestió pressupostària i
financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa.
- Reformar la llei 2/1995 d’iniciativa legislativa popular, per facilitar una major participació de la
ciutadania en el procés legislatiu.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
9
- Impulsar les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la
realització de referèndums i consultes populars directes i reguli altres formes de participació nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.-, per tal de fomentar-ne l’ús en
l’àmbit local i nacional.
- Reformar les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
(Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar
l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les
seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de
designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats.
- Incorporar a les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
la facultat de les organitzacions socials, cíviques i culturals de presentar als grups
parlamentaris candidats a l’elecció dels seus titulars (Consell Consultiu, Síndic de Greuges,
Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual).
- Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença
prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar la seva
idoneïtat.
- Reformar les normatives necessàries per eliminar les sessions secretes del Parlament i
d’altres institucions de caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la
intimitat o a la seguretat.
- Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne
efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar-ne la utilització partidista.
- Reformar la llei sobre enquestes i estudis d’opinió per tal de garantir la seva qualitat tècnica,
l’accés i publicitat dels seus resultats i el control parlamentari de la seva execució.
Respecte als criteris sobre la Llei Electoral de Catalunya
- La llei electoral haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de
proporcionalitat entre els vots i els escons obtinguts per cadascuna de les forces polítiques,
una representació equitativa en matèria de gènere i l’expressió de la diversitat territorial de
Catalunya.
- La distribució dels escons parlamentaris es farà entre formacions polítiques que presentin
una llista d’àmbit nacional, mitjançant l’aplicació de la fórmula proporcional del major quocient
i seguint la regla D’Hondt.
- Serà necessari haver obtingut una xifra de sufragis superior al 3 per cent dels vots vàlids
emesos en el conjunt de Catalunya per participar en la distribució d’escons abans esmentada.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
10
- Per tal de respectar la representació de totes les zones del territori de Catalunya els escons
atribuïts a cada formació política seran proveïts de la forma següent:
a) En primer lloc, els escons correspondran als candidats o candidates de cada
formació que hagin estat elegits en cadascun dels districtes d’àmbit territorial que es
determinin.
b) En segon lloc i fins a completar el nombre total d’escons que pertoqui a cada
formació política, els escons pendents de provisió correspondran als candidats inclosos
en la seva llista nacional.
- Per tal de garantir una representació parlamentària sense discriminació de gènere, la llista
nacional que presenti cada formació haurà de comptar amb una representació equitativa de
dones i homes.
- Es constituirà la Junta Electoral de Catalunya que tindrà les competències que la LOREG
atribueix a la Junta Electoral Central pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya.
- Els efectes electorals concrets d’aquests criteris hauran de ser estudiats en profunditat per la
ponència conjunta que es crei al Parlament per aprovar aquesta llei.
Pel que fa a la regeneració democràtica, la transparència en la gestió pública i la lluita
contra la corrupció
- Reformar la llei 6/1984 de la Sindicatura de Comptes amb l’objectiu d’assegurar-ne la
independència, la professionalitat i l’eficàcia, atribuint-li facultats d’auditoria de gestió i
d’eficiència sobre l’actuació de les administracions públiques.
- En el marc de la modificació legal abans esmentada, crear en el si de la Sindicatura una
Oficina destinada a preservar la transparència i el funcionament ètic del sistema públic,
especialitzada a evitar les pràctiques irregulars en les concessions i contractacions de béns i
serveis del sector públic.
- Aplicara l’administració autonòmica, de forma immediata, els convenis del Consell d’Europa
relatius a la lluita contra la corrupció.
- Informar al Parlament abans d’acabar l’any 2004 sobre tots els afers objecte de procediment
judicial o de petició de creació de comissió parlamentària d’investigació durant la darrera
legislatura, així com de la tramitació de totes les concessions i de les seves pròrrogues
atorgades en els darrers dos anys, mitjançant els procediments i auditories que escaiguin.
- Revisar el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’administració i establir l’obligació de
declaració pública del seu patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils.
- Establir criteris objectius i procediments transparents en les convocatòries destinades a la
contractació d’obres i serveis, així com a la concessió de subvencions per a entitats i activitats
privades o socials per tal d’evitar el clientel.lisme polític.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
11
- Incorporar a les condicions sobre contractació pública la valoració de la situació de les
empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al
medi ambient.
- Establir l’accés a través de la xarxa d’Internet, i en tot cas, per fer públics tots els contractes
que estableixin amb proveïdors de béns i de serveis l’administració de la Generalitat i les
societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica.
- De manera especial, adoptar les mesures legals necessàries per a fer públics i accessibles a
través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les
administracions catalanes.
- Fer públiques les condicions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual- al
servei directe de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les
empreses on aquesta hi té participació majoritària.
Respecte a la gestió dels serveis públics i a la regulació del seu personal
- Desconcentrar l’administració de la Generalitat i descentralitzar la prestació de serveis de la
seva competència en benefici dels ens locals, per tal d’apropar la seva gestió als ciutadans i
als territoris.
- Fomentar la concertació amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau,
gestionar l’aplicació de polítiques públiques.
- Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’administració, dels
organismes autònoms, agències i empreses públiques.
- Aprovar i publicar els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la
seva eventual externalització, establint contractes-programa i sistemes de control per resultats
amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades.
- Aprovar una Carta dels ciutadans que estableixi els principis bàsics que hauran de regir les
relacions de les administracions amb els ciutadans.
- Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, reforçant l’AOC
(Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en la què els governs locals ocupen una
posició central, i establir acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats als
ciutadans.
- Establir l’accés a través del web de les actuacions, documents, informes, contractes i
recursos de l’administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la
llei prescriu.
- Definir –d’acord amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya- un
sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i programes
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
12
interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la
mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya.
- Convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de
reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs
de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats.
- Aprovar l’estatut del directiu públic, amb un sistema adequat per a la seva formació, promoció
i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat.
III.- PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT EN LA UNIÓ EUROPEA, ORGANISMES
INTERNACIONALS I RELACIONS EXTERIORS
En un món globalitzat, Catalunya és també un actor de fet en moltes relacions socials,
econòmiques, polítiques i culturals, que afecten els drets i els interessos dels ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya. De manera especial, cal considerar la presència de la Generalitat en
l’àmbit d’una Europa cada cop més integrada en la UE. El govern reforçarà aquesta participació
i la seva efectivitat, adoptant les mesures següents:
- Ratificar les resolucions i iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya per garantir la
participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les
institucions comunitàries.
- Assegurar, igualment, la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la
representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels
Grups de Treball del Consell i d’altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de
competència autonòmica
- Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan es
tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb l’art. 203 del Tractat de la Unió.
- Assumir de forma plena per part de la Generalitat l’execució del dret comunitari –és a dir, la
seva transposició al dret intern- en l’àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art.
27.3 EAC
- Ampliar i assegurar la intervenció de la Generalitat i de la resta de CCAA en les actuacions de
l’Estat davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quan es tracti de la
defensa de les competències i interessos autonòmics, tal com es produeix en altres Estats
compostos
- Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l’Estat amb el Consell d’Europa i els
seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i
l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
13
- Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes
internacionals quan es tractin matèries de la seva competència
- Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d’entitats
subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple,
UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.)
- Participar en la negociació de tractats internacionals sobre matèries d’interès autonòmic.
- Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de
la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera
- Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi
hagi presència d’entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats
que contribueixin a la consecució d’un món més just i solidari
- Establir la cooperació permanent amb les institucions representatives de la comunitat
lingüística catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE
- Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels
territoris del denominat “arc mediterrani” en el marc de la UE, avançant vers la construcció
d’Euroregió Pirineus-Mediterrània
- Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir
de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de
tractats i convenis internacionals
- Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en
matèria d’acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural
- Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d’Europa
- Establir agències públiques de representació institucional de la Generalitat allà on ho
aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d’altre mena.
IV.- COL.LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I ELS GOVERNS LOCALS
La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a
fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels
ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per
aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança,
facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves
actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les
administracions.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
14
El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions
d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals.
Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles,
inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i
implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de
la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient.
Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització
territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i
recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i
oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc
de residència. Aquestes són les mesures principals del govern:
- Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge,
immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les
condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament.
- Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal.
- Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació
conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de
municipis, especialment entre els de menor dimensió.
- Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un
tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació.
- Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció
pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona.
- Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus
respectius municipis.
- Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris.
- Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat
municipalista catalana.
- Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el
Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata.
V. FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Catalunya encara no compta amb un sistema de finançament satisfactori per al bon
funcionament del seu autogovern. La Generalitat es compromet a adoptar les mesures
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
15
apropiades en el sentit dels punts que segueixen, iniciant el procés de solució definitiva dins de
la present legislatura.
1.Constatem el fracàs de l’acord de finançament de 2001. La Generalitat adoptarà les mesures
apropiades per tal de procedir de forma immediata a la seva revisió, i en tot cas dins la present
legislatura.
2.La necessària revisió de l’acord de finançament actual es realitzarà a partir de lla tasca de la
Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat establerta a l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació i
aprovació de les relacions fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern central.
3.La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de
la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de
coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el
cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. Anualment, el govern
de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics distingint entre l’aportació a la
prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta
de Comunitats Autònomes.
4. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels
impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre
aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa.
5.Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als
obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes
forals.
6.Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis s’atindran a
allò que estableix l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i respondran a un criteri
d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen determinantment: 1)
costos diferencials; 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el factor
migratori. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres d’excel·lència i
el nombre d’usuaris desplaçats d’altres CCAA
7.La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se
al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats..
Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual i es crearà una comissió integrada pels
representants dels tres nivells d’administració. La comissió, que estarà presidida per la
Generalitat, programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (incloent les infraestructures
de transport i comunicacions, de telecomunicacions i la inversió en I+D) i vetllarà pel compliment
d’aquest acord.
8.La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els
serveis prestats per les diferents CC.AA. als seus ciutadans puguin assolir nivells similars
realitzant un esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç de solidaritat, es
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
16
computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya
per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. El
resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar els seus
efectes.
9.L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del
dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest
s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Així mateix, el
govern de la Generalitat es compromet a plantejar la superació de l’actual dèficit de Catalunya
amb el pressupost comunitari, situació que no es dóna en cap altre territori d’un nivell de renda
similar al de Catalunya en relació amb la mitjana europea. El govern es compromet a la
publicació i actualització anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya, així com a una
àmplia divulgació dels seus resultats.
10.Aquest acord vincula el Govern en la negociació de la reforma del nou model finançament
autonòmic durant la propera legislatura. La incorporació dels seus continguts en el procés de
reforma de l’Estatut es realitzarà d’acord amb els mecanismes i procediments previstos en
aquest mateix document en l’apartat corresponent a l’aprofundiment de l’autogovern i
l’elaboració d’un nou Estatut que inclouen la participació de la societat civil i un ampli acord de la
majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
17
UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA
I. EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ
Avui, en un món globalitzat, amb l’aparició de noves economies emergents, particularment a
l’Est d’Europa, que poden esdevenir altament competitives, Catalunya, per reforçar el seu paper
capdavanter dins l’economia espanyola i el seu dinamisme en el context de les regions
econòmiques europees, necessita redescobrir i situar-se en un espai econòmic molt més ampli.
Catalunya pot d’esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga
Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix
Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa,
amb el Nord d’Itàlia i amb el Magrib.
Es tracta d’una aglomeració de 17 milions d’habitants en la què Catalunya aporta el 36% de la
població, el 38% dels ocupats, el 46% de la força de treball en la indústria o el 36% en els
serveis.
A. Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani
1. Desenvoluparem una estratègia econòmica de Catalunya que passa per reforçar les relacions
econòmiques i de tot tipus dins d’aquest espai.
Catalunya es configura com un espai ròtula entre aquests territoris. Hem de convertir Catalunya
en el motor productiu sostenible i en el centre logístic, cultural, de lleure i de consum més
important d’aquesta zona. Per això hem de disposar d’equipaments comercials i culturals
atractius i de qualitat, serveis educatius avançats, un pol universitari de referència, serveis de
salut, etc.
2. Però cal superar, d’una banda, la insuficient inversió en infraestructures i , de l’altra, la visió
centralitzada i radial que avui impera en el disseny infraestructural de l’Estat, tal com han posat
de manifest també les principals institucions econòmiques catalanes (veure apartat dedicat a
infraestructures i finançament).
B. Internacionalització de l’empresa catalana
1. Augmentar sensiblement les partides del departament competent en matèria de política
industrial destinades a afavorir la internacionalització de l’empresa catalana.
2. Elaborar un pla estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana que prioritzi els països
de l’àrea mediterrània i els de l’Europa central i oriental, que inclogui ajuts i suport en destí.
Augmentar les modulacions dels ajuts públics per a aquestes destinacions. Incrementar la
presència de la Generalitat en aquests països.
3. Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant
per a PIMES amb filials a l’estranger, durant el període de maduració del projecte.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
18
II. OCUPACIÓ I TREBALL
1. La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i
d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen importants desequilibris que cal
corregir per tal assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat.
Aquests desequilibris són, en síntesi:
- Dèficit de formació de la nostra població activa
- Concentració de taxes massa elevades d’atur en certs col·lectius: dones, joves, persones
amb baixa qualificació, col·lectius de major edat i persones amb discapacitats. Desequilibris
territorials per desenvolupar els seus potencials d’ocupació.
- Excessius nivells de precarietat, temporalitat i alta sinistralitat laboral.
2. La Generalitat donarà el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats. En
aquest sentit es promourà un gran acord nacional amb els representants del món econòmic i
social per tal d’establir els grans objectius estratègics en el terreny econòmic i social.
3. Les principals línies a desenvolupar seran:
3.1 Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana
de la Unió Europea (15 països). Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral,
incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control i desenvolupant un model de
prevenció amb participació de tots els sectors implicats.
3.2 Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l’Estat de les competències en
matèria d’Inspecció laboral incloent el Cos d’Inspectors, per tal d’aconseguir un marc de
fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria socio-laboral més
eficient en relació al control del frau i la il·legalitat en la contractació.
3.3 Desenvolupar un pla integrat de polítiques actives d’ocupació, que garanteixi els drets
bàsics de les persones aturades per tal de potenciar la seva ocupabilitat. S’actuarà en
termes d’orientació professional, millora del nivell de la formació ocupacional, la formació
al llarg de la vida, suport per a l’autoocupació. En aquest sentit, es reformarà el Servei
d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els
agents socials i les administracions territorials.
3.4 S’actuarà per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupació i
millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones mitjançant els acords locals per
l’ocupació que integraran les empreses, la formació i l’administració local, que exercirà
competències en matèria d’ocupació i formació.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
19
3.5 Realitzar un Pla Integral cátala de formació professional que coordini els diferents
subsistemes reglats i no reglats (ocupacional i continuada), basant-se especialment en la
potenciació de la xarxa de IES-SEP, de manera que aquests esdevinguin veritables
centres integrals. En la definició de l’oferta d’aquests centres hi han de participar els
agents socials i econòmics i les institucions dels territoris. Reforçar els ensenyaments
vinculats als oficis. Caldrà també materialitzar el traspàs dels fons i competències de
formació contínua a Catalunya.
3.6 Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions
laborals, en particular les de gènere, redueixi la temporalitat, promogui la seguretat en el treball,
eviti el treball irregular, descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre d’altres mesures que
permetin avançar cap a la configuració d’un marc de relacions laborals català. La Generalitat
promourà, respectant l’autonomia de les parts i prèvia consulta amb els agents socials,
l’establiment d’un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d’àmbit català.
3.7 Per tal d’avançar cap a la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar i
complementàriament a les mesures de política social s’actuarà sobre els mecanismes de
determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, per tal d’assolir
una major flexibilitat i adaptació a les necessitats de les persones.
3.8 Per evitar la dualitat en el mercat de treball s’impulsaran mesures com plans de recerca
personalitzats d’ocupació i de formació adequada a cada necessitat, amb particular
atenció als col·lectius més vulnerables o amb dificultats especials.
3.9 Assolir la convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la
taxa d’activitat femenina i de la gent jove.
3.10 Impulsar, mitjançant el necessari acord social, la implantació progresiva de la jornada de
35 hores.
3.11 Desenvolupar una política activa de recuperació i captació de mà d’obra en els dos
àmbits següents:
a) Els descendents de catalans emigrats als quals cal facilitar el retorn (desplegar la llei
del retorn aprovada al Parlament de Catalunya).
b) El retorn de l’emigració d’universitaris i la captació d’universitaris i professionals
d’altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells
europeus i per incorporar l’anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris.
3.12 Potenciar la xarxa d’oficines de contractació en origen de la Generalitat (programa XILAXarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen, prevista al Pla Interdepartamental
d'Immigració 2001- 2004), amb els criteris següents:
a) Prioritzar el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina (tal i com recull
la resolució 1384/ VI del Parlament de Catalunya), d’on pot venir la mà d’obra més
qualificada; per a l’obtenció de papers, difusió i coneixement del país receptor (valors,
normes, entorn ocupacional)
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
20
b) Establir en els països d’origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a
la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i
les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com per les
activitats culturals i de lleure.
c) Integrar en la xarxa la col·laboració dels casals catalans de l’exterior.
III. PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL
Destaquem la importància del treball autònom a Catalunya que aporta aproximadament el 20%
de l’ocupació i el 13% del PIB. El treball autònom dependent s’enfronta a una difícil problemàtica
per la disparitat entre la seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. Avui
l’economia social no tan sols té una importància econòmica significativa, sinó que adquireix una
importància social en termes de creació d’ocupació, canalització de l’activitat emprenedora de
col·lectius i com a resposta a moltes necessitats socials.
El teixit empresarial català, basat majoritàriament en la PME, és la principal font d’ocupació i
s’enfronta a reptes de competitivitat, productivitat i creació de valor en la nova societat del
coneixement.
1. Potenciar les mesures i instruments de suport a l’autoocupació i a l’economia social:
a) Incentivar la autoocupació, mitjançant la creació de microempreses i petites
empreses, oferint assessorament respecte al pla d’empresa i/o formació per a la gestió
empresarial.
b) Unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts econòmics de foment de
l’autoocupació independentment de la fórmula jurídica de l’empresa que es constitueixi.
c) Oferir als nous emprenedors assessorament i informació per tal de facilitar que els
projectes empresarials que resultin d’aquestes accions tinguin les majors possibilitats
d’èxit. Les persones beneficiàries d’aquests ajuts es consideraran prioritàries com a
beneficiàries de formació específica o complementària.
d) Introduir la fórmula de microcrèdits com a marc financer de suport a la iniciativa
autoocupadora.
2. Impulsar, a nivell estatal o autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real del
treball autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social
i que equipari la seva fiscalitat a la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de
treball autònom dependent.S’elaborarà un Estatut del Treballador Autònom per tal de regular els
seus Drets per part de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències i es promouran les
reformes legals necesàries a nivell estatal per tal de:
a) Establir dins del règim d’autònoms la cotització complementària i voluntària per
cobertura d’atur.
b) Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d’autònoms en inici
d’activitat o es compaginin feines com a contractat, així mateix, establir la posibilitat de
jubilació parcial a partir dels 60 anys.
c) Estudiar la possibilitat de descomptar l’IVA declarat de les factures impagades quan
es compleixi un any de la seva emissió.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
21
d) A més a més, l’Estatut del Treballador Autònom haurà de permetre, entre altres drets:
- Noves formes de capitalització de la prestació d’atur.
- El diferiment d’impostos en l’inici d’activitat.
- L’alternativa voluntària entre la Seguretat Social i les mutualitats de previsió
social.
- La configuració de la tipologia del treballador autònom dependent i dels seus
drets laborals i sindicals, el quals tindran com a model bàsic, amb les
adaptacions pertinents, els reconeguts per als treballadors per compte d’altri.
- Separació efectiva del patrimoni personal del patrimoni afecte a l’activitat
empresarial dels treballadors autònoms dependents.
3. Desenvolupar un Institut de Promoció Empresarial, sobre la base de l’actual CIDEM, el qual
aplicarà programes similars a l’SBA i actuarà també a través d’agències territorials per tal
d’adaptar-se al potencial i objectius de cada territori.
4. Estimular la difusió de la innovació en les PIMES, mitjançant mecanismes específics:
a) Facilitar ales PIMES d’arreu del territori l’accés a Centres Tecnològics especialitzats
sectorialment, en funció de l’especialització territorial, que proporcionin serveis i
instal·lacions per a la R+D.
b) Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les
seves estratègies d’innovació.
c) Introduir mecanismes de “seed-capital” per a PIMES innovadores sorgides de l’àmbit
universitari.
d) Impulsar l’aprovació, per part de l’Estat, de l’ampliació a tots els projectes d’innovació
de les PIMES, la deducció del 10 % en l’Impost de Societats, que actualment està vigent
només per als foment de les TIC.
5. Impulsar la participació de les entitats de crèdit en la provisió de capital per al
desenvolupament de nous projectes empresarials:
a) Facilitar la creació d’instruments financers (capital risc, societats de garantia
recíproca, business angels, etc.), fins i tot amb participació pública.
b) Creació d’un fons d’avals de crèdits destinat, específicament, a nous emprenedors
que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit dels nous filons d’ocupació catalogats al
Llibre Blanc del Pacte per l’Ocupació a Catalunya. Aquest fons comptaria amb la
participació de l’administració.
6. Afavorir el desenvolupament del sector d’economia social (societats laborals i cooperatives)
amb mesures de suport en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament,
finançament i garantia recíproca, accés a la contractació de l’administració, entre d’altres.
7. Donar suport al reforçament de les seves estructures associatives i representatives i a
l’enfortiment del seu prestigi i visibilitat.
8. Promoure en particular la Banca ètica per tal de donar suport a projectes viables d’economia
social que contribueixin a les iniciatives relatives a les noves necessitats socials
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
22
9. Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal.
IV.POLÍTICA INDUSTRIAL
Catalunya és un país industrial amb una estructura productiva basada en sectors
transformadors i en un predomini de la petita i mitjana empresa. El pes de la indústria
multinacional, amb centres de decisió fora de Catalunya, és també molt important, ja que
representa aproximadament el 50% de la producció i el 60% de les exportacions.
Tot això configura un sector productiu amb punts forts que ens venen de la tradició industrial
resultat de la revolucions del segles XIX i XX, però també amb punts febles que cal superar si
volem donar resposta al repte que representen les noves condicions de la competència en una
economia global.
En aquest marc cal definir i aplicar una nova política industrial basada en els punts que
segueixen:
1. Reforma del sistema educatiu i de la formació professional per elevar el nivell de qualificació
de la població activa catalana.
2. Aplicació d’una política de recerca i innovació, definida a l’apartat corresponent, i dirigida
principalment a millorar el potencial innovador de l’empresa catalana.
3. Aplicació d’una política de Societat de la lnformació, com la definida a l’apartat corresponent.
4. Promoció de nous sectors emergents intensius en coneixement.
5. Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar el
valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en aquelles funcions més intensives
en coneixement.
6. Mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera
específica els que segueixen: alimentari, químic i farmacèutic, material de transport, metallmecànic, tèxtil i confecció, material elèctric i energies renovables.
7. Ajuda per al desenvolupament dels ‘clusters’ o districtes industrials a Catalunya i crear una
xarxa de centres tecnològics vinculats a aquests districtes.
8. Impuls de plans estratègics territorials i sectorials, així com desplegament dels organismes
existents (“Totempresa”) que tenen la missió de dur a terme anàlisis prospectius sobre el
comportament dels diferents sectors.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
23
V. COMERÇ
- Mantenir el criteri de potenciar el model comercial català (fonamentat en establiments en
trama urbana, principalment configurat per PIMES autòctones i amb pluralitat de formats) en
la revisió del PTSEC i l’eventual ajustament de la Llei d’Equipaments Comercials.
- Afavorir actuacions conjuntes de comerços petits (compres, formació, modernització, qualitat
producte, incentius i mecanismes de fidelització) per tal de garantir la seva competitivitat i
modernització.
- Mantenir l’Impost sobre grans superfícies
- Garantir que el consumidor tingui al seu abast de manera ordenada i equilibrada una oferta
comercial àmplia de qualitat. Adequar l’oferta als nous hàbits de consum i facilitar al
consumidor el dret a escollir,
- Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats:
recuperació del marc horari d’obertures de 72 hores setmanals i 8 festius anuals (atenent, si
és el cas, a les circumstàncies de l’àmbit territorial i les necessitats del sector turístic,
especialment pel que fa a les obertures en festius), incidència sobre els condicionants
financers de l’activitat comercial i acompliment ordenat de la normativa vigent en matèria de
comerç a Catalunya. Mantenir una política activa de preservació de les competències del
Govern de Catalunya en matèria de comerç interior i d’oposició a la normativa d’horaris
impulsada pel Partit Popular.
- Controlar la realització dels POEC per part dels municipis:
· Vigilar que l’ús de la superfície de lliure disposició amb que compten els municipis pel sol
fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no a
l’especulació.
· Que la Comissió d’equipaments Comercials sigui un instrument tècnico-polític efectiu per
a avaluar l’acompliment de la normativa que regula el PTSEC en la realització dels
POEC.
· Dissenyar un instrument normatiu transparent per avaluar la reversió de plusvàlues
generades per noves grans implantacions cap a la dinamització del comerç preexistent.
- Crear el Consorci de Dinamització Comercial de Catalunya, com a ens responsable de la
coordinació de les actuacions i programes de dinamització territorial desplegats pel Govern de
Catalunya i amb participació dels municipis, les cambres de comerç i les principals
associacions de comerciants. Les funcions d’aquest consorci serien, entre altres:
· Definir els criteris de les actuacions de dinamització comercial en funció del
desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, els Programes
d’Orientació dels Equipaments Comercial, elaborats pels municipis, i les situacions locals
de concentració comercial.
· Distribuir els fons per a programes de dinamització i orientació comercial.
· Desenvolupar polítiques actives de formació en el sector comercial.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
24
· Impulsar, modernitzar i dinamitzar les fires comercials de Catalunya, augmentant la seva
projecció interior i exterior, equipant-les amb les infrastructures necessàries per a un
creixement més eficient i racional.
VI. TURISME
El sector turístic català constitueix una de les activitats centrals de l’economia catalana i un
factor cabdal de promoció exterior de Catalunya. No obstant, presenta una sèrie de deficiències
que cal resoldre, entre d’altres:
Dificultats per a diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística; saturació i massificació de
determinades destinacions turístiques; insuficient agilitat per a afrontar els nous reptes derivats
de la competitivitat internacional; obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic i de
capacitació professional; degradació paisatgística i urbanística; dualització empresarial.
És imprescindible consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que valoritzi
l’atractiu dels elements identitaris del nostre país com la cultura, la història, la gastronomia i el
paisatge.
Les principals línies programàtiques a desenvolupar seran:
1. La remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions
turístiques de Catalunya
1.1 Impulsar la tasca de l’agència Catalunya Turisme en la promoció directa en els
mercats emissors dels aspectes que identifiquen i individualitzen la marca turística
Catalunya, les seves marques específiques i, en particular, les accions adreçades a
incrementar el potencial dels elements patrimonials, culturals i històrics propis de
Catalunya.
1.2 Fomentar la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents (incloent
la creació de la marca Catalunya) que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística
catalana a tots els mercats i incrementi la seva competitivitat
2. Planificació del desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer
compatible el potencial de creixement econòmic, l’equilibri territorial i la sostenibilitat
ambiental de l’activitat
2.1 Elaborar i aprovar el Pla Territorial de Turisme de Catalunya per tal de conèixer
territorialitzadament els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i
deficitàries; valorar els impactes econòmics, territorials i ambientals; determinar
criteris d’actuació que vinculin a les administracions i als operadors, els quals han de
conduir al reequilibri territorial i fomentar la diversificació i desestacionalització
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
25
2.2 Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del
sector. Crear, amb cooperació de l’àmbit universitari, un o diversos centres de R+D+i
en matèria de turisme, tant per millorar l’actualment deficitària informació de base i
l’evolució de la demanda, com per innovar instal·lacions, tipus de serveis i nous
productes
2.3 Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior
i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i
els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries.
2.4 Modernitzar les instal·lacions i equipaments actuals i aplicar amb rigor els criteris de
qualificació dels centres i establiments turístics.
3. Configuració d’una administració turística i un sistema de finançament dels recursos
públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de
qualitat i de futura viabilitat.
3.1 Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir
identificat i representat tot garantint l’adequat finançament i la implicació de tots els
sectors institucionals, econòmics i socials.
3.2 Avançar en la resolució del finançament dels municipis turístics.
3.3 Dotar totes les administracions responsables dels instruments financers i d’assistència
tècnica necessaris i possibilitar projectes consorciats i coordinar i ampliar la implicació
financera des del Govern català de les tasques de promoció i comercialització, donant
suport a les iniciatives locals públiques i privades.
3.4 Establir una línia pressupostària específicament destinada a facilitar la conversió en
recurs turístic d’elements significatius a nivell local del patrimoni històric i artístic de
Catalunya.
3.5 Millorar els serveis públics que formen indirectament part del producte turístic, com
seguretat, transport públic, telecomunicacions, etc.
VII. PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI
La proposta d’acord programàtic pivotaria entorn de sis eixos:
1. Impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari
- Garantir la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de
manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor, mitjançant l’existència de
controls efectius.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
26
- Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un
veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari.
- Durant l’any 2004 es definiran les línies prioritàries i els sectors estratègics de
desenvolupament de la Producció agrària amb la redistribució corresponent dels Fons
procedents de la PAC (Producció Integrada, Agroindustria, Porcicultura,..)
2. Apostar per l’equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la
potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb
la resta de la societat.
- Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari.
- Millorar la inserció de l’activitat agrària en la gestió del territori amb l’establiment fins a finals
de l’any 2005 de programes específics en infraestructures rurals (camins, electrificació,
telèfon i accés a les noves tecnologies)
- A partir del Registre d’Explotacions Agràries s’establirà el Contracte Territorial d’Explotació.
- Definir i classificar les explotacions prioritàries per assegurar la continuïtat de l’activitat
agrària com a factor de millora de l’equilibri territorial. En aquest sentit, abans de final del
2005 es posaran en marxa les mesures legals, fiscals i administratives necessàries
(Bonificació o exempció de l’impost de transmissions patrimonials, modulació d’ajuts donant
prioritat a l’explotació directa,..)
3. Dissenyar una nova administració agrària i dotar-la del suport financer apropiat
- Promoure la regionalització de la PAC.
- Promoure la candidatura de Barcelona com a seu de l’autoritat europea de seguretat
alimentaría.
- Impulsar la simplificació dels tràmits administratius mitjançant la creació durantl’any2004 de
l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea, avançar en la delimitació i aplicació
de les mesures que contribueixin a l’enfortiment del món rural català.
- Establir durant l’any 2004 un autèntic programa de sanitat per a animals amb unificació de
criteris i atenció especial a la prevenció.
- Afavoriment i suport a les tecnologies de minimització d’impacte ambiental (purins,
cadàvers, agroquímics...)
- Durant els sis primers mesos de l’any 2004, creació del Cos de Pesadors i Classificadors
de canals d’escorxadors amb la participació de tots els agents del sector.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
27
- Consolidar l’Administració Agrària com administració de serveis i participativa tot aprofitant
les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política
agrària catalana.
- Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei
d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA).
- Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials
com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya
- Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut
de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats.
- Accés directe a les Institucions Europees: com a Administració única ser present a Europa
per defensar un model propi de gestió agrària i rural.
- Impuls d’un Pla d’agricultura ecológica.
- Aplicació estricte de les directrius europees pel que fa als productes transgènics.
4. Impulsar la nova cultura de l’aigua
- Nous recs. Assegurar la viabilitat de les infraestructures hidràuliques amb polítiques de
restitució de les inversions a l’Administració adaptades a la rendibilització real de les
explotacions afectades.
- Establiment progressiu de línies d’ajuts orientades a les explotacions prioritàries per
modernització i renovació de les tecnologies del reg fins assolir una dotació de 30 milions
d’euros/any en el context d’una política realista en la utilització i l’estalvi de l’aigua.
- Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidraúliques amb
especial atenció al canal Segarra-Garrigues.
- Revisió durant l’any 2004 de l’afecció medi-ambiental dels nous regs i establiment de les
zones d’exclusió definitives i les compensacions adients als agricultors afectats en base a
estudis científics i tècnics reals.
- Aprofitament d’aigües residuals per l’ús agrícola.
5. Consolidar l’empresa familiar agrària:
- Consolidar les explotacions familiars sobre la base d’una empresa familiar agrària moderna,
competitiva i diversificada.
- Observatori de l’empresa agrària i establiment de la xarxa d’explotacions model.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
28
- Redacció i aplicació de Plans Estratègics d’Actuació per sectors d’activitat.
- Creació d’una Mútua Catalana d’Assegurances agràries.
- Durant l’any 2004, desenvolupar el dret civil català amb l’el.laboració d’una nova legislació
de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més
transparent el mercat de la terra..
- Constitució d’un Fons de Terres que faciliti l’accés dels joves a l’agricultura i permeti
dimensionar les explotacions a escales realment competitius.
- Es considerarà prioritari impulsar accions destiandes a la incorporació de la Dona al món
rural, amb línies d’actuació que facilitin les iniciatives empresarials d’autoocupació,
associació o agrupació.
6. Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer
- Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes
afectades i la Unió Europea.
- Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera.
- Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o
“aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina.
- Incorporar les confraries en el procés de comercialització.
- Assumir totes les competències possibles en matèria de pesca per tal d’incrementar
l’eficàcia en la gestió pesquera. Alguns dels problemes pesquers a Catalunya venen de la
impossibilitat de fer una política propia.
VIII. EMPRESES I OPERADORS EN SECTORS ESTRATÈGICS
- Crear condicions efectives de competència per suprimir situacions monoplístiques, per tal
d’afavorir els consumidors a través de:
a) Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la
creació o la consolidació, en el seu cas, d’empreses i opardors catalans, públics o
mixtos, en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) sempre
respectant les condicions de mercat.
b) Fomentar l’aparició de nous operadors privats.
- Potenciar l’existència de centres decisió empresarial a Catalunya de primer nivell en els
esmentats sectors estratègics
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
29
- Reservar una part a determinar de la licitació de la Generalitat (incloent el sector púbic
empresarial) per empreses petites i mitjanes, sempre que sigui factible per raons d’eficiència
(en aquesta línia, cal facilitar el coneixement immediat de les licitacions públiques a les pimes,
simplificar els procediments administratius, garantir el correcte finançament de les pimes
durant l’execució contractual, ...); D’acord amb l’Informe sobre l’accés de les PIMES i de les
empreses d’economia social a la licitació pública elaborat pel Govern a instàncies del
Parlament, estudiar la viabiliatat d’accedir a un percentatge del 25%.
- Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta
de l’Estat:
a) Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial la constitució d’un
Fons de rescat, tal com va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya, finançat
pels impostos que generen els peatges, així com el rendiment de les empreses
concessionàries, la finalitat del qual serà l’eliminació puntual d’alguns peatges i la
homogeneïtzació del cost d’aquests o altres finalitats de suport a la mobilitat sostenible.
b) Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA
del 16% en lloc del 7% en compliment de la normativa comunitària. En aquest sentit,
l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per
tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris.
c) Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i
ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una
alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge.
IX. CAIXES D’ESTALVI
- El sector financer té un aimportància estratégica. És fonamental disposar d’institucions
financeres de primer nivell amb centre de decisió a Catalunya i mantenir la vinculació de les
caixes al territori.
- Cal reconèixer la tradició i importància de les caixes d’estalvis en l’economia catalana. És
essencial el manteniment de l’actual model de les caixes d’estalvi com entitats de naturalesa
fundacional, la qual cosa comporta exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt
d’interessos econòmics i socials. Han estat entitats eficients, competitives i d’alta rendibilitat
social que cal preservar.
- Caldrà realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar aquest model i per
evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, recentment
produïdes des del govern de l’Estat. Pel que fa referència als òrgans de govern, és
imprescindible assegurar la seva independència i representativitat efectiva, amb una
adequada representació de la societat civil, entre la qual els sindicats. Es també fonamental
l’existència d’unes pràctiques de bon govern que fomentin la transparència, el control i el
rendiment de comptes.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
30
- S’establirà un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, congruent amb la viabilitat
financera de les entitats i es reforçaran els òrgans de govern responsables de vetllar per
aquest aspecte.
- Des de la Generalitat s’orientarà l’acció de l’obra social de totes les caixes que operen a
Catalunya per a que es destini efectivament a cobrir les necessitats socials i culturals del seu
entorn. En aquest sentit, s’establiran els mecanismes adients per tal d’assegurar la supervisió
i l’establiment de les grans orientacions per part dels poders públics, inclòs el Parlament
- La Generalitat promourà, a través dels instruments apropiats, línies de finançament per
l’economia productiva i especialment per les PIMES (per exemple, pel finançament de capital
circulant), en col·laboració amb les entitats financeres, i en particular amb les caixes d’estalvi.
Així mateix, s’impulsaran accions concertades amb les caixes per a la promoció d’habitatge
social i de lloguer.
X. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
L’adveniment de la Societat de la Informació i la Comunicació comporta noves oportunitats per
al benestar social, però també nous riscos de desigualtats. Els governs doncs, han d’incorporar
a la seva gestió l’acció decidida contra allò que es coneix com la “fractura digital”. D’altra banda
a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a
l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE.
A més la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i
iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. Sis anys després
de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva
cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona.
Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència per al
desenvolupament de la SIC a les administracions públiques.
Per tal de fer front a totes aquestes mancances proposem:
1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital
Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que
s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori.
Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa
(PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Implantació de telecentres a tot Catalunya per
combatre els desequilibris territorials
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
31
2. Dotar Catalunya de les infrastructures necessàries per a promoure el total
desplegament de la banda ampla a tot el territori
Construcció, en 4 anys, d’una xarxa troncal de fibra òptica, una interurbana i una urbana que
facin arribar la banda ampla a tot el territori. Aprofitar per la construcció de la xarca
infraestructures existents (xarxes viàries, xarxes de fibra òptica d’empreses...). Utilitzar altres
tecnologies (satèl·lits, Wi-Fi...) en zones no urbanes i polígons industrials on no arribi el cable
(aplicació dels preceptes continguts en l’Estudi de la viabilitat de l’arribada de la banda ampla
municipi per municipi de Localret).
3. Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar
plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i
integrada al servei de la ciutadania
3.1 Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Els principals drets que contindrà
aquesta Carta són: el dret a l’accessibilitat quant als aspectes territorials i socials per evitar la
fractura digital, dret a la seguretat i privacitat, dret a la formació per a un ús eficaç de la
informació i els serveis dels TIC, dret a l’accés per internet a una informació pública
accessible, amigable, completa, de qualitat, diversificada i actualitzada i el dret a una
administració pública amb democràcia participativa digital
3.2 Posar a disposició de la ciutadania, a través d’internet, informació i serveis, i informació
sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat.
3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndars
establerts per World Wide Web Consortium).
3.4 Utilitzar estàndars oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris.
3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català.
3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les
empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya
preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català.
3.7 Revisar l’acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs,
professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis.
4. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector
4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la del
tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés
a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb
fons publics
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
32
4.2 Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una
indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la
seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar
els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme.
4.3 Creació de la Taula de Catalunya per la Societat de la Informació i el Coneixement.
XI. UNIVERSITATS
De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan
encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre
aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat.
Per dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els
recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país cal superar també les deficiències
en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Volem una universitat que
constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i
d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la
societat del Coneixement.
És per tots aquests motius que proposem:
1. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels
sistemes europeus d’ensenyament superior d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia,
excel·lència i equilibri territorial.
2. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de
paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior
europeus, acordat a la Declaració de Bolonya i l’èmfasi en el valor de la formació continuada
que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establir programes
d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria
i orientació per a professorat i alumnat.
3. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments
universitaris.
4. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia de
les universitats a partir del programa Serra-Hunter.
5. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes
reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. D’aquesta manera
s’incrementarà la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de
finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne).
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
33
6. Incorporar en el model de finançament universitari indicadors de recerca com a criteri de
repartiment.
7. Es contemplarà la implicació de la Generalitat amb les universitats de promoció pública amb
gestió privada per la vinculació a l’assoliment d’objectius específics.
8. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics.
Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10%
del total del finançament públic.
9. És fonamental impulsar el triangle universitat-empresa-territori Impulsar la dimensió que
tenen les universitats d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del
país.
10. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, la qual no ha
d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques amb el rendiment de comptes al
Parlament.
11. Dotar a les universitats d’un model de gestió que faci possible l’autonomia, la flexibilitat i la
generació d’incentius per la millora de l’eficàcia en les tasques docents i de recerca.
12. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i
coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d’acord amb les
universitats.
13. Revisar i ampliar les dotacions econòmiques del sistema de beques.
XII. RECERCA I INNOVACIÓ
La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters
són activitats prioritàries. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca
bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. Catalunya destina a
R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat
de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters
Per tal de fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés
econòmic i social proposem:
1. Preparació i aplicació d’un Pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007 amb
l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les
empreses catalanes. Aquest Pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats d’R+D dels
sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. L’objectiu serà arribar
en aquesta legislatura a una inversió de R+D+I del 2% del PIB català, el que suposa triplicar les
partides pressupostàries de la Generalitat destinades a aquestes activitats.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
34
2. Elaborar un Pla especial d’infrastructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una
primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més
avançats.
3. Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar
l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva
científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar.
4. Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees
científiques més necessàries per millorar els sectors més innovadors del país.
5. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interregionals amb les
regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats
(xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència
a Europa.
6. Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un
flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la
implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el
futur a diverses universitats catalanes.
7. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres
tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infrastructures Científiques i Tecnològiques.
8. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de
disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de
les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne
l’eficiència.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
35
CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA
I. POLÍTICA EDUCATIVA.
L’Educació, prioritat central del Govern
Amb el convenciment que és absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa
del nostre país, el Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema
educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns
objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica
i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern
desenvoluparà les següents línies d’actuació:
L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que
pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic,
coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és
imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i
alhora un instrument clau del desenvolupament social.
1. En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació,
impulsarà cinc acords bàsics:
. Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania
. Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies.
. Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant.
. Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats.
. Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i
eficaç.
2. Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el
compromís del Govern de prioritzar, en l’elaboració dels pressupostos, les partides per a
ensenyament. En aquest sentit, s’incrementarà de forma progressiva, durant la present
legislatura, els recursos destinats a l’ensenyament públic a fi de permetre'ns arribar a la mitjana
dels països de la UE en un termini màxim de 6 anys.
3. Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la
priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el
compliment de la seva missió social. Per aquest motiu, s’actualitzaran els concerts de les
escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts de les escoles que la
incompleixin.
4. Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema
amb els municipis. En aquest sentit, s’elaborarà una nova normativa sobre el procediment
d’admissió de l’alumnat, que crearà les Oficines úniques de matriculació i traspassarà a les
administracions locals el procediment d’admissió d’alumnes. Les Oficines Municipals
d’Escolarització, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumiran les
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
36
competències de tramitació, barem i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de
preinscripció i matriculació de l’alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Les
oficines també tindran la funció d’orientar i informar les famílies de l’oferta educativa existent,
sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres.
5. Cogestionar la planificació educativa, tot creant mecanismes de corresponsabilitat i de
cogestió entre el Departament competent en matèria educativa i les Administracions locals.
Aquests mecanismes asseguraran la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar, l’oferta
de places escolars públiques i l’avaluació de les necessitats d’escolarització, als efectes de la
creació de nous centres públics i la concessió de nous concerts educatius als centres de
titularitat privada, així com l’establiment d’itineraris entre centres d’educació primària i centres
d’educació secundària
6. Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar
la dualització del sistema educatiu, assegurant un servei sense cap discriminació i amb un nivell
de qualitat satisfactori. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per igualar els centres
concertats amb els centres públics, per tal d’assegurar progressivament la gratuïtat a les
famílies i la igualtat de condicions dels centres. Així mateix, s’equipararan progressivament les
condicions laborals del professorat. El sistema educatiu ha d’atendre tot l’alumnat en edat
escolar, per mitjà de l’escola ordinària i l’escola d’atenció especial. Caldrà dotar els centres i el
professorat del material i formació necessaris per fer de la diversitat una riquesa i no un
problema.
7. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més
hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de
dedicació del professorat.
8. Millorar la retribució del professorat, primant la seva formació permanent, a fi de permetre
incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa, així com la
promoció professional del professorat.
9. D’acord amb la comunitat educativa, aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres.
Per tal d’assolir-ho, s’incrementarà el pressupost destinat al funcionament dels centres, d’acord
amb indicadors objectius (nombre d’alumnat, característiques dels centres, context social, etc.).
També s’incrementaran les dotacions per a l’adquisició de material d’ús didàctic i d’ús
administratiu, així com les vinculades a projectes. S’establirà una línia específica de recursos
financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de
centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones
socialment i econòmicament desfavorides. Així mateix, es desenvoluparà una altra línia
específica destinada a les escoles de l’àmbit rural, tant pel que fa a les seves dotacions com a
mesures de reforç de la qualitat educativa.
10. Donar suport a l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ensenyament infantil,
amb la creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de donar compliment a la demanda
existent, considerant l’oferta pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
37
11. Presentar un Pla de xoc per la millora dels centres públics.
12. Combatre el fracàs escolar amb un Pla de xoc per la seva prevenció de manera que millorin
els resultats dels alumnes
13. Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la comunitat religiosa, tot oferint
l’ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria. I, en conseqüència,
proposar la modificació de la normativa actual.
14. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les
persones i del món del treball, lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les
empreses i a les del territori. El nou model de formació professional ha d’integrar tots els actuals
subsistemes (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua).
15. Assumir el traspàs de l’ensenyament d’adults al Departament competent en matèria
d’educació. I iniciar el procés per a la seva cogestió amb els ajuntaments
16. Desenvolupar línies de treball conjunt sobre els ensenyaments artístics amb el Departament
competent en matèria de cultura, reservant al competent en matèria d’educació els aspectes
curriculars i de titulacions.
17. Regular el sector privat d’ensenyament d’idiomes no inclòs en l’ensenyament reglat.
18. Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llengües, amb l’objectiu de garantir a
tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en
el coneixement d’altres llengües. Aquest Pla contemplarà:
- Català: nou impuls i reforçament dels programes d’immersió lingüística i de la utilització i
ús del català com a idioma vehicular de l’ensenyament, amb especial èmfasi en el
secundari. Garantir-ne les competències bàsiques. Mesures idèntiques per a l’aranès a
la Vall d’Aran.
- Castellà: garantir el domini comunicatiu del castellà amb un nivell adequat d’expressió i
de comprensió oral i escrita.
- Anglès: iniciar-ne l’aprenentatge a l’educació infantil; classes amb grups reduïts a
secundària; possibilitar el seu ús com a llengua vehicular; augment de places públiques
a les escoles oficials d’idiomes; pla específic de formació del professorat.
- Segon idioma estranger: optativitat i impuls de l’ensenyament a secundària.
19. Promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de
les diferents branques professionals.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
38
II BENESTAR SOCIAL: POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL
Amb l’objectiu de fer realitat el compromís per a la igualtat d’oportunitats de les persones
i la cohesió social treballarem en les següents línies d’actuació.
1. Prioritzar des del nou govern les polítiques socials i apostar per:
1.1. Universalitzar els serveis socials.
1.2. I liderar la transversalitat de les polítiques socials en: serveis socials, ocupació,
educació, habitatge i salut.
2. Articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de
Catalunya en un termini màxim de dos anys.
3. Elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació de del món local,
els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels
serveis socials.
3.1. Aquesta nova Llei definirà:
- Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació.
- La cartera de prestacions socials (drets que regularà la Carta).
- Accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat (consolidar la
figura del voluntari/a no assalariat però sense que suposi la substitució d’un/a
professional).
- L’organització del Sistema de Serveis Socials. (mapa de serveis socials d’oferta
pública i privats)
- Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer
efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de
serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i
el finançament adequat.
- La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada.
- El finançament (arribant a la mitjana europea en despesa social en percentatge
del PIB català).
3.2. Crearà una Agència per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de les
persones amb dependència (Agència de Suport a la Dependència).
3.3. Reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través d
ela concertació i/o els contractes-programa. Així com, a través de clàusules socials
en la contractació de les administracions púbiques. S’aplicaran orientacions
generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat
en la prestació del servei.
3.4. Donarà un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes
d’espera dels serveis socials.
3.5. Reforçarà i faran representatius els diferents òrgans de participació (món local,
sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar
conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació
continuada.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
39
4. Establir un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (en
percentatge del PIB català). Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat,
l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació dels
usuaris en els serveis de copagament.
5. Accions prioritàries:
5.1. Família:
- Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants a
càrrec o amb persones dependents al seu càrrec especialment pel que fa a
aquells col·lectius per motiu de les seves característiques necessiten un suport
addicional:famílies nombroses, monoparentals,amb persones dependents a
càrrec, acolliment, adopció…
- Implementar un Pla de conciliació de la vida familiar i laboral.
- Oferir ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos
econòmics.
- Promoure mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’ambit del
mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè
homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits.
- Promoure la reducció de la jornada per homes per a l’atenció dels fills i filles fins
els 12 anys o altres familiars dependents.
5.2.
Gent Gran:
- Garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de
pensions. El nou govern impulsarà l’increment general de les pensions en l’àmbit
estatal i complementarà transitòriament les pensions baixes. En aquest sentit,
impulsarà durant el primer any de legislatura la llei de complement de les
pensions (aprovada al Parlament la seva presa en consideració). Aquesta Llei:
a) Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80-100% del Salari
Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i
invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons
d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de
les pensions contributives més baixes, amb la finalitat que aquests puguin
pal·liar llur situació d'insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats
bàsiques i garantir la mateixa capacitat adquisitiva en relació a la mitjana
estatal, compensant el cost de la vida diferencial de Catalunya.
b) Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones
beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci
aconsellable, es podrà establir un pagament únic de caràcter anual. Aquest
ajut serà atorgat pel Govern de la Generalitat a través del Departament
competent en matèria d'assistència i serveis socials
c) Un cop passat aquest període i, sempre que s’hagi assolit l’objectiu fixat,
l’increment de l’ajut tindrà com a mínim l’import que resulti de considerar la
diferència de l’IPC entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, any a any, per tal de
compensar, sempre que es produeixi, la pèrdua de la capacitat adquisitiva
dels beneficiaris d’aquest ajust.
- Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones grans.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
40
- Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de
serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili,
habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc.
5.3.
Infància:
- Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels
Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció.
Aquest òrgan haurà d’analitzar també les necessitats específiques i
territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya.
- Implementar el Programa d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència amb Dificultats
Socials, dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el
Programa de Suport a les Famílies. Compromís d’ampliació i adequació del
pressupost per l’atenció a la infància i adolescència.
- Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de
detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar
Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat, en cooperació amb
els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, Equips d’Atenció a la Infància
i l’Adolescència –EAIA–, Equips d’Assessorament Pedagògic –EAPs–, Equips de
Salut Mental Infantojuvenil –CSM-IJ–, etc.).
- Revisar i modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció
dels menors desemparats i l’adopció i posteriors modificacions per tal de fer més
incís en mesures preventives del risc social, i en les accions per la protecció
efectiva.
- Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que
incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals,
pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts
ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica). Dedicar una
atenció especial als i les immigrants menors d’edat.
- Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari)
amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari.
- Crear un programa d'atenció social al nen malalt, amb ajuts, programes de respir i
reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin nens amb malalties
cròniques o oncològiques.
5.4.
Persones amb discapacitat:
- Crear un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i
adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les
seves famílies.
- Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empreses
concessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2% de
treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i
l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges de promoció pública,
de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats).
- Ampliar a l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris per assolir
l’escola inclusiva
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
41
- Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots
els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes
visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats,
metro i autobús, etc) El Govern de la Generalitat impulsarà el compliment del
decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i
edificis públics i els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà un alínia d’ajuts
per facilitar-ne el compliment abans del 2006 .
- Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques,
físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...)
5.5
Pobresa i exclusió social:
- Implantar el Programa Pobresa Zero.
- Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica
de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva.
- Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del Salari
Mínim Interprofessional. (via legislativa tal com es marca a l'apartat de gent gran)
- Crear un Pla d’actuació urgent per evitar les conseqüències negatives de la fi de
la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
- Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius susceptibles a ser
exclosos: malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat,
etc, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el
tercer sector.
5.6
Habitatge:
- Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la
demanda i/o d’ajuts a les famílies.
- Rehabilitar dels barris que requereixin atenció especial i també el parc d’habitatge
construït.
- Dotar convenientment les partides d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i solució
de patologies estructurals.
5.7
Joves:
- Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a
continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball,
en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les
persones entre 16 i 25 anys.
- Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis
mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o
una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules
d’Emancipació Juvenil.
- Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a
l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran).
- Augmentar les bonificacions fiscals per a aquelles empreses que converteixin
contractes temporals en indefinits.
- Evitar la contractació via ETT per part de l’Administració de la Generalitat
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
42
- Potenciar els Plans de Transició al Treball (PTT) reformulant-los a nivell municipal
i comarcal.
- Realitzar campanyes d’orientació i informació sobre sexualitat i anticoncepció
dirigides al jovent, que lii permeti gaudir d'unes pràctiques sexuals més segures i
de qualitat; aquestes es duran a terme en àmbits tant de l'educació formal com de
la no formal.
- Engegar campanyes de foment entre el jovent de l’ús del preservatiu, com a
barrera més eficient per evitar el contagi de MTS i facilitar-ne l’accés en els
àmbits propers al jove.
- Promocionar la prescripció gratuïta de la píndola del dia després en tots els
centres de planificació familiar i centres de Salut.
- Elaborar un Pla Nacional de prevenció de consum de drogues, que tindrà com a
objectius prioritaris la prevenció del consum de drogues entre el jovent i la de
donar al jovent informació objectiva sobre les conseqüències del consum de
drogues. Aquests plans es duran a terme a centres d’ensenyament obligatori i
instituts i entre altres actuacions inclourà l’edició de material didàctic especial per
cada grup d’edat a qui vagi dirigit així com per al professorat. També es realitzarà
una campanya dirigida a la informació i assessorament de pares i mares sobre les
drogues.
5.8
5.9
Immigració:
- Contribuir des de la Generalitat a l’ordenació dels processos migratoris i a una
política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i
regularitat dels fluxos migratoris.
- Elaborar un Pla general de Primera Acollida.
- Oferir programes d’acollida que permetin coneixements bàsics de la realitat
sociolaboral de Catalunya, dels seus drets i deures previstos a la Constitució i a
l’Estatut, nocions de llengua, cultura i realitat social catalana i dels recursos als
quals poden accedir, establert per via legislativa amb la creació d’una Carta
d’Acollida.
- Reforçar les polítiques socials de la Generalitat per a tothom, amb la finalitat de
millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar
qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos.
- Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació
laboral, la explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus
recursos humans i materials.
- Realitzar les gestions oportunes davant del Govern de l’Estat per tal de poder
disposar d’un permís de residència per a la recerca de feina per a aquelles
persones nouvingudes que no han pogut regularitzar la seva situació i que
s’extingirà en el moment en què sigui possible el retorn al seu país d’origen.
Cooperació, Solidaritat i Pau:
- Crear la Direcció General de Cooperació, Solidaritat i Ajut Humanitari.
- Augmentar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en
matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
43
- Establir programes especials de formació de personal dirigent dels països
emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques
d’immigració de la UE, i fer una acció decidida a favor del respecte pels drets
humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món.
- Incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política
de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels
tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7%
dels ingressos incondicionats a l’any 2010.
- Crear el Consell Català del Foment de la Pau
- Dedicar una partida pressupostària per a la investigació i promoció de la pau, la
prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de la pau per assolir els objectius
reclamats per les ONGs i les ONGDs.
- Instaurar en els pressupostos partides englobades en Cooperació i Solidaritat
ben diferenciades en el títol: Cooperació Internacional, Solidaritat, Foment de la
Pau i Ajut d’emergència.
5.10 Polítiques per a gais i lesbianes:
- Crear un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones
homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i
adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers
aquest col·lectiu, especialment , pel que fa als drets individuals, en l’àmbit
educatiu, laboral, sanitari i dels mitjans de comunicació.
- Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el
conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball,
etc.).
- Revisar el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el
tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els
parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció,
segons les recomanacions de la Unió Europea.
- Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment
constituïdes d’aquest àmbit, a través d’un òrgan consultiu permanent, a fi
d’eliminar els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva
orientació sexual i gènere.
III. SALUT: POLÍTIQUES SANITÀRIES
El compromís per una sanitat més humanitzada i de qualitat el desenvoluparem a través
de les següents línies d’actuació.
1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que prioritzi
la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de la malaltia (la salut pública), l’assistència
sanitària i l’adaptació del sistema a les malalties cròniques. En aquest sentit, cal elaborar una
nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari i el nou marc de finançament.
2. Instaurar el nou Sistema Català de Salut des del nou Departament de Salut i que prioritzarà:
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
44
2.1
La Salut Pública:
- Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els
territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca
científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes
necessaris.
- Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic,
l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i
l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut
escolar i dels col·lectius més vulnerables.
- Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de
riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la
prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un
primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral.
- Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i
morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys.
- Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya.
- Prevenir les addiccions a tòxics (tabac, alcohol, drogues il·legals i d’altres
addiccions com al joc) i reforçar els programes de disminució de danys:
· Engegant campanyes informatives i de sensibilització sobre les drogues i
sobre les conseqüències sanitàries i socials del seu ús i abús.
· Donant prioritat dins l’escola, els centres juvenils i els centres de salut dels
programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties, que
incloguin obligatoriament les drogodependències.
· Generalitzant els programes de reducció de danys. Aplicar el programes
d’intercanvi de xeringues en tot l’àmbit penitenciari.
- Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de
les persones amb addiccions.
- Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o
complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i
la bona praxi.
- Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis.
- Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció
de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts
de SIDA, amb les entitats socials que treballen en el sector.
- Garantir continuadament tota la formació i suport als professionals sanitaris que
treballen en la SIDA.
- Generalitzar la prescripció de teràpies de xoc a posibles persones infectades pel
VIH a tots els centres de la xarxa pública.
- Garantir l’accés a la medicació i el suport social a les persones malaltes de SIDA,
sense discriminacions. Tot aprofundint en un apolítica de farmacopea de
genèrics.
2.2
L’Assistència Sanitària:
- Millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) que esdevindran el centre del
sistema sanitari. Augmentant la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
-
-
-
-
45
temps de visita (un mínim de 10 minuts), reduir la pressió assistencial tot reduint
les ratios a 1500 persones usuàries/UBA, els recursos humans i la cartera de
serveis. Millorar l’atenció al ciutadà (atenció abans de 24 hores pel seu metge de
capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i
protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial
clínic, edat, hàbits, etc.), i especialment a les persones grans. El Govern revisarà i
avaluarà amb criteris objectius els diferents models de gestió i els seus efectes, i
prendrà les mesures necessàries per garantir una adequada prestació dels
serveis públics de salut.
Millorar la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum
assistencial entre la primària i l’hospitalària. Revisar els nivells assistencials dins
cada hospital i protocolitzar-les actuacions en cada patologia des de les unitats de
referència. Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S)Donar
a conèixer els diferents status de la situació dels centres “on line”, les demores en
l’atenció, les llistes d’espera, índex de ocupació, mecanismes d’alerta de
freqüentació. Optimitzar i agilitzar els programes d’inversió en manteniment de les
instal·lacions hospitalàries, adequant la confortabilitat a les estades dels pacients,
garantint l’equilibri entre confort i salut.
Establir una xarxa informàtica única dins del sistema, amb la història Clínica
informatitzada i integrada en tot el Sistema Sanitari Públic Català. Establir un únic
punt d’informació sanitària, el qual sigui accessible des de i amb les noves
tecnologies tenint en compte les persones amb discapacitats.
Oferir un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat
pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial. Els serveis hauran
d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne
l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i
rebrà un finançament suficient que a més permeti incrementar la recerca; entre
d’altres prioritats. Fer extensius els Plans de Serveis Individualitzats per a
persones amb trastorns mentals severs (PSI) que permetin el seguiment
personalitzat, continuat i multidisciplinari de les persones que pateixen malalties
mentals greus.
Oferir uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les
infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència; garantir
una atenció telefònica o per internet adequada; introduir millores en el confort de
les habitacions hospitalàries (individuals o amb mampares separadores) i en el
transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya; Establir
vincles operatius i d’intercanvi d’informació amb els Serveis Socials entre d’altres
propostes.
Implantar mesures per a la millora del transport sanitari:
- Millorar la publicació a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes així com a tots els
col·lectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activació
adequats i diferenciant en la seva Carta de Serveis els temps de resposta, la
dotació tecnològica dels vehicles i el perfil i titulació professional de les dotacions
pel que fa a transport sanitari urgent, transport Sanitari Programat i transport
sanitari d’emergències
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
46
- Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S) Donant a
conèixer la distribució en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilització.
Es tindran en compte els increments de la demanda com indicador de previsió
preventiva en temps real.
- Dimensionar els recursos (ambulàncies) d’acord a una adequació equilibrada amb
les necessitats de la població, siguin aquestes per densitat estacional o
orogràfiques.
- Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la
mobilització d’aquest tipus de recurs.
- Fer del Departament de Salut el responsable de la planificació i de les garanties
de qualitat i d’equitat, amb independència dels proveïdors. Major presència de
recursos propis en l’assistència i transport urgent i de les emergències, cal
recuperar part del a gestió en el marc del CatSalut i una revisió de l’actual
empresa pública SEMSA (Servei Emergències Mèdiques SA).
Implantar mesures per a la millora de les urgències i les emergències,
concretament pel que fa a:
- Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a
Catalunya, co-actuació coordinada amb els diferents grups operatius
d’emergències. (policies, sanitaris, bombers i protecció civil)
- Adequar-se a la normativa europea específica d’emergències.
- Dimensionar i ajustar els recursos d’acord a criteris de riscos tecnològics,
químics, naturals, i antròpics.
- Assumir el número de recursos públics d’acord a la mobilitat poblacional i territori.
- Establir, divulgar i formar en matèria dels Plans de Prevenció de Catalunya en
l’àmbit de la protecció civil.
- Establir indicadors homologats per efectuar una avaluació permanent.
- Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les més transparents a
través de registres centralitzats, en cap cas permetre dobles llistes d’espera;
establir temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions
quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies,
varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques, i
d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents Implementar el Sistema
d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S).Informant dels increments de la demanda
per situacions epidèmiques, de les demores en les derivacions a les especialitats
mèdiques, conèixer els nivells de freqüentació més significatius del territori i de la
situació real de les llistes d’espera.
2.3
Els serveis socials d’atenció a la Dependència:
- Crear una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés,
la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les
persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili,
amb un treball conjunt de tots els professionals.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
2.4.
47
Recerca, investigació i docència:
- Impulsar la revisió del model de formació i les especialitats a fi d’adaptar-les a les
necessitats de salut de la població catalana i farà de la recerca, la investigació i la
docència una part important de l’actiu dels professionals sanitaris.
3. Implementar una nova organització del sistema i de funcionament del model:
3.1.
Introduir criteris de transparència en l’organització del sistema, basats en criteris de
qualitat i eficiència. En qualsevol decisió de política sanitària garantirem la
informació pública. L’adjudicació o compra d’activitat al sector privat serà justificat.
El nou model simplificarà l’accés als ciutadans, incorporant l’ús de les noves
tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals. Vetllarem
per l’ús preferent del català dins del sistema sanitari. Desenvolupar els Consells de
Salut de les Àrees Bàsiques de Salut.
3.2.
Assegurar un sistema sanitari més participatiu. Reforçar la percepció que els
ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i
usuaris; garantir el dret del ciutadà a decidir en qualsevol intervenció i en el
testament vital i a escollir el professional i el centre, en cas de no satisfacció;
prioritzar l’accés al sistema a partir de les noves tecnologies; entre d’altres.
3.3
Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou model
retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa
sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les
condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària; potenciar el rol comunitari
de la infermeria i el seu paper fonamental; analitzar les càrregues professionals per
potenciar les zones amb més dèficits; adequar el nombre de professionals a la
població que cal atendre valorant l’envelliment, les noves migracions, l’àmbit rural i
aquelles zones amb més problemes socials; estimular la creació de noves
professions sanitàries; entre d’altres compromisos.
3.4. Fer de l’Institut Català de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb
autonomia de gestió, que “retrà comptes” dels seus resultats en salut.
3.5. L’Administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la
presa de decisió de la planificació en tots nivells. Compartiran competències en
salut pública i en serveis socials amb la Generalitat i em assistència sanitària
cooperarà, participarà en la planificació i avaluació; i, a través d’un ens de gestió
local podrà gestionar o cogestionar l’assistència sanitària.
3.6. La Generalitat establirà els criteris bàsics per al funcionament dels centres de gestió
privada, tot vetllant per la seva corecta aplicació.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
48
4. Establir un nou finançament:
4.1.
Equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions
o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres, a nivell
europeu.
4.2.
Elaborar una auditoria per conèixer l’estat de comptes del sistema, així com el seu
nivell d’endeutament, prèvia elaboració d’un pla de sanejament.
4.3.
Les inversions tindran les següents característiques:
- Elaborar també un Pla específic d’inversions, reposicions i recursos humans
necessaris de l’ICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys.
- Preparar un Pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota
l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria
i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la
inserció del malalt mental a la societat.
- Mantenir el Pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions
d’euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del
sistema públic de salut.
4.4.
Implementar un Pla per la racionalització de la despesa basat en la qualitat i
l’eficiència.
4.5.
Incrementar els ingressos via Estat i finançament propi des del Govern de la
Generalitat usant la seva capacitat normativa.
4.6.
Fonamentar les relacions entre el sector públic i el sector privat en unes noves
regles basades en la transparència.
4.7.
Racionalitzar la despesa farmacèutica per fer un ús racional de consum de fàrmacs,
així com poder dotar el sistema de més recursos. Potenciar l’ús de genèrics.
IV. DONES: POLÍTIQUES DE GÈNERE
El compromís per a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones i per a l’eradicació de la
violència de gènere l’aplicarem a través de les següents línies d’actuació.
1. Liderar des d’un nou govern les polítiques transversals de gènere, amb
aquesta visió de gènere.
pressupostos amb
2. Adaptar l’estructura organitzativa de la Administració de la Generalitat adjudicant recursos
personals i materials per a l’aplicació de la transversalitat i polítiques específiques de gènere en
la seva actuació, tant en els diferents departaments com a nivell territorial.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
49
3. Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. Aquest
Institut:
3.1. Implementarà un Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones amb
pressupost propi, amb desenvolupament a tots els departaments (amb avaluació
externa). Actualitzarà els objectius i mesures reals per a fer possible la perspectiva
de vida quotidiana amb la participació dels grups de dones en la seva elaboració i
avaluació.
3.2. Implementarà un Pla integral per a la prevenció i l’eradicació de la violència
exercida contra les dones amb objectius, mesures i pressupost propi, amb la
participació (en l’elaboració i en l’avaluació) dels diferents grups de dones que
porten a terme un treball específic en aquest àmbit. La dotació pressupostària
d’aquest Pla constitueix una prioritat del Govern.
4. Assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere
a través de la reforma del Consell de Dones de Catalunya. Aquesta reforma garantirà, a més a
més, una democratització real d’aquest òrgan i la seva independència.
5. Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de
la violència exercida contra les dones i el Projecte de Llei per la igualtat d’oportunitats.
6. Avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial, tot impulsant el
reconeixement jurídic i professional de les persones que es dediquen a la prostitució per tal que
puguin disposar d'una cobertura social adient ja sigui com a treballador/a per compte d'altri o
com a treballador/a autònom/a.
- Reforçar les mesures per tal de combatre el proxenetisme en totes les seves
formes, especialment el tràfic de persones, endurir el tractament penal de
l'explotació sexual de persones i garantir la protecció als menors d' edat.
- Articular mesures de suport orientades a aquelles persones que decideixin
abandonar la prostitució.
- Impulsar programes de suport a les persones que exerceixen aquesta activitat.
V. POLÍTICA CULTURAL
Obrir una nova etapa en la política cultural de Catalunya.
Ha arribat el moment que la cultura recobri un paper de centralitat al nostre país. Per això, cal
donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon i,
a la vegada, cal reconèixer als ciutadans i les ciutadanes els seus drets d’accés ple a la cultura,
com a protagonistes i no només com a consumidors.
Una nova etapa en la política cultural de Catalunya exigeix, alhora, assegurar la preservació de
l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. La cultura és el terreny on es
realitza la capacitat de creació i d’innovació dels humans, on es forgen els imaginaris col·lectius,
on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on es genera la responsabilitat
crítica dels ciutadans, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. En aquesta nova
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
50
etapa és imprescindible accentuar la funció social de la cultura, per garantir un compromís més
clar amb els sectors socials més vulnerables i per a l’educació en la diversitat i la diferència.
Per tal d’assolir les fites d’aquesta nova etapa, el Govern de la Generalitat impulsarà les
següents polítiques i mesures:
1. Oferir al conjunt del teixit creatiu i associatiu cultural del país i a la resta d’administracions les
bases d’un acord en el disseny i en la implementació d’aquesta nova política cultural.
2. Apostar de manera decidida per la creació i innovació cultural, i, en especial, els nous
creadors. El talent i la creativitat, un dels actius més importants de la cultura catalana, ha de
trobar tots els mitjans possibles per poder projectar-se amb força, posant la seva disposició
centres de producció, xarxes de difusió i canals de projecció exterior.
3. Doblar el Pressupost del Departament de Cultura en 4 anys de manera que se situï a l’altura
de les necessitats de la nostra cultura i sobretot dels reptes de futur que aquesta ha d’acarar per
desenvolupar-se normalment. Situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la
Generalitat.
4. Crear el Consell de la Cultura i de les Arts com a instrument per garantir la participació i
l’autonomia del món de la cultura, des d’una concepció de modernitat, àmplia i plural, que
contribueixi decisivament a establir objectius estratègics compartits i que esdevingui garantia
d’unes regles de joc rigoroses i transparents. La Llei de creació d’aquest Consell hauria
d’aprovar-se durant l’any 2005.
5. Implementar una política museística i patrimonial a través de la concertació amb el món local
de xarxes públiques d’equipaments territorials, (biblioteques, teatres i auditoris, museus,
arxius...). Aquestes xarxes estaran connectades amb els grans equipaments nacionals de
referència i tindran com a missió apropar la cultura i les arts a tots els ciutadans i ciutadanes, tot
impulsant decididament la creació, la producció culturals i la preservació i difusió del patrimoni,
modernitzant-ne els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió.
En aquest àmbit, el Govern formularà totes les vies possibles per tal d’aconseguir el retorn de la
documentació de la Generalitat, institucions locals, associacions i particulars dipositada com a
expoli de guerra a l’Arxiu de Salamanca.
6. Apostar per una àmplia descentralització que permeti assegurar una densitat cultural
equilibrada en el territori, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom, a partir de l’aplicació
dels principis de subsidiaritat i de l’equilibri territorial. Per a fer realitat aquest objectiu, es crearà
una Xarxa d’equipaments públics de difusió i de creació cultural i s’impulsarà un Pla
d’equipaments culturals de proximitat.
7. Definir una nova política de suport a la creació i la difusió de les arts escèniques, que
suposarà, en un marc coherent, la concreció de la tasca del Teatre Nacional i del Teatre Lliure,
la creació de nous centres de suport a la producció artística en el territori i la consolidació d’una
Xarxa d’equipaments escènics, en el context del Pla esmentat en el punt anterior.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
51
8. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura. En
aquest sentit, el Govern impulsarà una política decidida i ambiciosa d’ensenyaments artístics,
tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim
especial i el professional.
Per tal d’impulsar aquesta línia d’actuació, es coordinaran els Departaments competents en
matèria de cultura, d’educació i d’universitats. Així mateix, s’assumirà la integració de l’Institut
del Teatre a la Generalitat.
9. Redefinir els instruments de projecció exterior de la cultura catalana, incorporant-los a un
Institut Català de les Indústries Culturals renovat, que treballi en tots els àmbits culturals, que
disposi de major capacitat empresarial i professional i amb millor connexió amb els diferents
sectors de la cultura. En aquest context, el Govern enfortirà l’Institut Ramon Llull.
10. Articular un sistema de lectura pública potent, suficientment dotat i equilibrat arreu del país,
que incorpori el desplegament de les biblioteques escolars. En aquesta direcció, el Govern
aprovarà un mapa actualitzat de biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i
oferirà serveis de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. D’acord amb el
Departament competent en matèria d’educació, les biblioteques escolars i les biblioteques
municipals existents en municipis de menys de 3.000 habitants podran ser el mateix equipament
local, sempre que l’Ajuntament ho demani.
11. Impulsar la música creada i produïda al país, així com la indústria discogràfica, amb un
suport ferm dels mitjans audiovisuals públics, en especial els de la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió.
12. Impulsar una nova política d’arts plàstiques i visuals que prioritzi la creació més
experimental amb un programa de difusió a tot el territori i que comporti la projecció
internacional de la producció artística generada a Catalunya.
13. Consolidar el lideratge editorial de Catalunya defensant la política de preu únic de llibre.
Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos
d’accés i de control.
14. Promoure la consolidació d’una estructura audiovisual forta, viable, que asseguri la
canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors,
tot afavorint la internacionalització del sector. En aquest àmbit, el Govern impulsarà una política
cinematogràfica que tingui en compte els creadors i que estableixi nous models de finançament
mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i públiques.
15. Fer efectiu un compromís ple dels mitjans públics audiovisuals amb la creació i difusió
cultural del país. Els mitjans de comunicació han d’assumir majors responsabilitats culturals i, en
conseqüència, el Govern impulsarà la coordinació i la concertació entre aquests mitjans i els
objectius de consens de les polítiques culturals.
16. Donar un nou impuls al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,
redefinint el seu àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit, des de la concepció que són
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
52
cultura popular totes les mostres d’arrel tradicional que es produeixen a Catalunya. S’hi
introduiran mecanismes de participació de les associacions que agrupen els agents del sector,
dotant-lo de més autonomia de gestió, promovent polítiques de suport i subratllant la diversitat
de les mostres actuals de cultura popular.
17. Crear el Museu Etnològic de Catalunya, no pas com un simple equipament centralitzat, sinó,
també, com un ens de coordinació dels museus i ecomuseus territorials i temàtics existents i
com a agent impulsor per a la creació d’aquells que es considerin necessaris per tal d’oferir una
visió global i completa.
18. Redefinir la funció del Museu d’Història de Catalunya, tot adoptant la consideració de Museu
Nacional i desenvolupant funcions de coordinació dels centres d’interpretació existents la
territori.
19. Reforçar el binomi educació-cultura, des d’una triple perspectiva: educadora, cohesionadora
i emancipadora. També amb una major atenció dels ensenyaments artístics en l’ensenyament
obligatori.
20. Es prioritzarà la figura del contracte-programa pel finançament de polítiques de foment de la
cultura.
VI. POLÍTICA LINGÜÍSTICA
La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida
del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través
d’un Pla d’acció i suport de la llengua catalana, que es concretarà en els eixos següents:
1. La priorització de l’ús social del català, centralment en el comerç i en l’etiquetatge, a través de
mesures d’acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de
la mateixa Generalitat.
2. La priorització de la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, els mitjans
de comunicació i l’audiovisual, amb la voluntat d’assolir la plena normalització del català en
l’àmbit del cinema.
3. La priorització de l’ensenyament de les llengües en l’àmbit de l’educació obligatòria, per tal
d’aconseguir les competències bàsiques pel que fa al català, el castellà i l’anglès, així com el
coneixement d’una altra llengua estrangera.
4. Garantir el coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de l’estat i
de l’Administració de Justícia.
5. La priorització de l’aprenentatge de la llengua per a les persones provinents de l’emigració,
des de la concepció que la llengua és un dret social per a tota la ciutadania.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
53
6. Garantir la unitat de la llengua establint la necessària col·laboració amb la resta de territoris
de parla catalana.
7. Aquestes prioritzacions aconsellen de manera urgent avaluar el compliment de la Llei de
Política Lingüística par tal d’assegurar que s’adapta a la realitat social i, en conseqüència,
modificar els aspectes que s’hagin revelat inoperants.
8. Amb la mateixa voluntat, el Govern reformarà i reforçarà el Consorci per a la Normalització
Lingüística, per tal de dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer front als reptes de l’ús
social del català i al que li encomani el Pla d’acció i suport.
9. Impulsar la presència del català en el terreny universitari i acadèmic:
a) Institut Ramon Llull: Enfortiment del seu treball amb les universitats europees i
espanyoles. Millora dels seus programes. Potenciació, si s’escau, dels convenis de
col·laboració del Govern de Catalunya amb les administracions educatives i entitats
d’altres territoris de llengua catalana.
b) Institut d’Estudis Catalans (Secció filològica):retornar-li la funció de preservació i de
millora de la funció acadèmica de la llengua.
VII. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUALS
Una societat moderna i oberta, un sistema comunicacional nacional, necessita, en el marc
globalitzador en què vivim, d’uns mitjans públics potents, independents i professionals, que
actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals. A la vegada, és indispensable
l’existència d’autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l’externa
del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic.
Per tal d’assolir aquests objectius, el Govern adopta els següents compromisos:
1. Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya perquè esdevingui de
manera efectiva l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema Audiovisual. Això
significa que ha de disposar del registre de mitjans audiovisuals i de competències
plenes sobre la concessió i la revocació de llicències i autoritzacions, en la gestió de
l’espectre radioelètric i en la inspecció de potències i cobertures. El CAC analitzarà,
urgentment, la validesa jurídica i normativa de les concessions de llicències atorgades,
de manera provisional o efectiva, els dos darrers anys.
2. Elaborar i aprovar la Llei Catalana de l’Audiovisual. Aquesta llei, que definirà la missió
de servei públics de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, ha de contenir
una visió actualitzada del sector audiovisual, vinculada a les telecomunicacions, i ha de
contemplar la gestió de l’espectre radioelèctric. Així mateix, aquesta Llei ha de delimitar
amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, assegurant uns mitjans públics
potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. La Llei
regularà de forma precisa la ràdio i la televisió local i els mitjans comunitaris. I
proporcionarà garanties respecte als drets bàsics que afecten els professionals de la
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
54
informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels mitjans. Crearà, també, un
Consorci Públics de Comunicació, destinat a articular el sistema públic.
3. Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la
voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació. Això vol dir blindar la seva
independència i professionalitat i la dels seus mitjans respecte al Govern, tot modificant
la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de
selecció i elecció dels directius i fixant els seus objectius, dins la consideració dels
mitjans de la CCRTV com a eix del sistema públic audiovisual i en el marc del que
estableixi la Llei Catalana de l’Audiovisual.
4. Revisar el contracte-programa de la CCRTV, tot establint un mecanisme permanent i
transparent de finançament.
5. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals, dotant-les de major capacitat
i garantir la seva vitalitat com a mitjans de proximitat.
6. Assegurar una migració de la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els
operadors, que permeti el desplegament de la potencialitat de la nova tecnologia.
7. Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de
parla catalana.
8. Posar en marxa els mecanismes previstos en la legislació vigent per tal de promoure la
participació de la societat civil en la definició del model audiovisual català.
VIII. SEGURETAT PÚBLICA
En el terreny de la seguretat pública, el nou Govern de la Generalitat impulsarà les següents
mesures
Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya
1. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat actuants a Catalunya. Convertir la Junta
de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya
amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el
conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos
policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà
participació a una representació de les autoritats locals.
2. Assumpció per part de la PG-ME de totes les atribucions d’una policia ordinària i integral;
actualització del protocol en matèria antiterrorista.
3. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de
seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
55
departaments del Govern. Creació d’una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa
interdepartamental.
4. Presència del cos de Mossos d’Esquadra en els organismes europeus en matèria de policia.
5. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon
Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les
ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran
operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció,
planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de
disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de
seguretat.
6. Nova Llei de Seguretat Pública:
- Que harmonitzi la llei de policies locals i la de mossos d’Esquadra.
- Definició d’un nou sistema d’autoritats i redefinició de les Juntes Locals de Seguretat.
- Delimitació de competències entre els cossos.
7. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les
diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de
seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les
especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar
una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya.
8. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans
de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels
cossos presents al territori. Reforçament del paper dels alcaldes com a primera autoritat local en
la coordinació de l’ordre públic i la seguretat ciutadana.
9. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes
de polítiques públiques i avaluació de programes.
10. Connectar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de
bases de dades comunes, sistemes de comunicació conjunts i mitjançant les taules de
coordinació que permetin garantir la col·laboració i cooperació entre tots els cossos de policia.
11. Tractament específic de les àrees metropolitanes en quant a la coordinació de les policies
locals.
Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra
12. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la propera legislatura, finalitzant
l’any 2007. Accelerar provisionalment l’arribada del desplegament a les “zones calentes”, Camp
de Tarragona, comarques metropolitanes de Barcelona etc...
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
56
13. Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos
d’Esquadra.
14. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies
destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i
tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca.
15. Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, Llei de Policies Locals de
1991, etc.) per establir el sistema, criteris i contingents per a l’accés de persones procedents
d’altres cossos policials residents a Catalunya.
Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat
16. Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe
anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya.
17. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat
que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals
de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les
qüestions que afectin la convivència i el civisme.
18. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions
públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició
d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris.
19. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del
sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i
adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política
d’habitatge social, etc.
20. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la
prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari
per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així
mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on
participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes
una informació validada.
Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat
21. Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als
barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals.
22. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de
seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
57
Mesures per millorar la formació i la carrera professional de les policies de Catalunya
23. Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), i
creació de cursos específics per a comandaments dins de l’EPC.
24. Investigació en matèries formatives que permetin aplicar els mitjans més moderns en cada
matèria, i estades de preparació professional a l’estranger.
25. Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de policia local
siguin formats a l’Escola de Policia de Catalunya, i aquells que provinguin dels CFSE completin
la seva formació mitjançant un curs pont.
26. Elaboració i aplicació d’un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l’escalafó
de la Policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques.
Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada
27. Traspàs al Govern del Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada.
28. Compliment estricte del decret 272/95 que estableix la inspecció i el control de les empreses
de seguretat privada.
29. Regulació de la figura del vigilant de discoteca i sales de festa.
30. Reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de joc i Espectacles
dels Mossos d’Esquadra.
31. Increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal
que treballa en el sector de la seguretat.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
58
UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL
Una nova política territorial i ambiental implica l'impuls de nous instruments d’acció transversal i
de participació ciutadana:
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CASDC) ha de ser un
òrgan de consulta necessària format d’experts i tindrà vinculació directa amb el Consell Executiu
a través de la conselleria en cap o la denominació que rebi en el futur.
Es crearà un òrgan (consell social per la sostenibilitat) que disposarà de la participació dels
agents socials a través de les universitats de la nació, del món científic i de les entitats per la
protecció del medi.
S’establirà la comissió interdepartamental de sostenibilitat, que amb vinculació directa amb la
conselleria en cap, vetllarà per la coordinació i la garantia que el govern executa accions d’acord
amb el principi de sostenibilitat de què s’ha dotat a través d’aquests acords.
I. ENERGIA
1. Crear les condicions efectives de competència que superi la situació de monopoli energètic
actual per tal d’afavorir els consumidors, la qualitat dels servei i la promoció de les energies
renovables.
2. Creació de l’Agència Catalana de l’Energia, que tindrà per finalitat principal redactar, fer el
seguiment i millorar els plans i estudis proposats a continuació:
a) Redacció, en el termini d’un any, d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya (que ha de
contenir el Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que
contribueixen a l’escalfament del planeta i al Canvi Climàtic) amb els criteris següents:
Promoure totes les accions necessàries per a maximitzar l’estalvi energètic i optimitzar
l’eficiència energètica; i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les
possibilitats i disponibilitats de recursos renovables que ofereix cada territori, incloent-hi
mesures d’edificació bioclimàtica.
b) Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne
una producció del 12% l’any 2010.Constarà com a mínim de:
- el mapa d’energia eòlica (que haurà d’incloure prèviament un mapa els recursos
eòlics), a revisar amb la redifinició de zones d’implantació que no comportin
impacte ambiental. Amb l’objectiu d’assolir 3000 Mw eòlics instal·lats abans de
la fi del 2010. Implantació immediata dels projectes d’energia eòlica en els quals
hi ha consens teritorial;
- programa de desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic. Instal·lar
plaques solars a prop de 8.000 terrats de Catalunya i elaborar un pla de crèdits
tous per a la instal·lació de plaques solars;
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
59
-
programa d’implantació i seguiment de centrals de biomassa generadores
d’energia.
- escenari real de demanda d’energia;
- programa de tancament de les centrals nuclears;
- programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament
necessàries per cobrir les necessitats que es derivin de les conclusions dels
punts anteriors i que no es construiran fins que no s’aprovi el pla;
- impuls de noves tecnologies en sistemes de transport i de la recerca de nous
combustibles menys contaminants als convencionals.
c) Establir mecanismes que evitin la construcció de línies d’alta tensió fins que s’hagi
finalitzat el nou Pla Energètic de Catalunya, excepte les que siguin valorades com a
imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari.
3. Recerca continuada de les millors tecnologies disponibles.
4. Aplicació de normatives de noves tecnologies i nous combustibles al transport.
5. Transposar la directiva europea en una Llei d’eficiència energètica en edificis.
6. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones
densament poblades.
7. Llei sobre la producció d’energia provinent de fons netes i renovables (com la solar
fotovoltaica, la biomassa i l’eòlica) i sobre l’edificació bioclimàtica.
II. POLÍTICA I ORDENACIÓ TERRITORIAL
Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió
dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives
(racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics
hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat).
Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o
regions, les comarques i els municipis.
Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit
territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals
delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i
reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de
l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials
actuals).
Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori
assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
60
Plantejar una revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d’un
contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més
participatius.
- En matèria de planificació territorial considerem que cal aprofitar el marc normatiu vigent i la
necessària revisió del PTG i la formulació dels Plans Territorials Parcials per a reforçar-ne els
principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l’ocupació del territori,
amb un model territorial en malla en què els espais lliures fan la funció de matriu i les ciutats i
pobles s’expliquen com a nodes compactes, complexos i equipats, units per xarxa ferroviària
prioritàriament i una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu. Els
plans han de tenir visió integrada i caràcter estructural que planifiqui el territori, a més,
desvinculant el turisme de la construcció. Com a aspecte essencial, no hi haurà cap nova
construcció de polígons industrials que no tinguin assegurada la seva connexió amb servei de
transport públic.
- Aquesta planificació territorial vincularà els criteris del planejament urbanístic. Ambdós tindran
l’objectiu general de dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la
coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials
mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió
als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix,
es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per
la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat,
l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls,
parcs, espais públics accessibles, etc.).
- La nova planificació inclourà els criteris bàsics i generals següents:
a) Respecte escrupulós a les limitacions absolutes de construir en sòls amb
pendents superiors al 20% que marca el PTGC.
b) Ampliar l’abast dels Plans d’Espais Fluvials perquè els permeti determinar la
impossibilitat de noves construccions en zones que es determinaran com a
inundables.
c) Determinar com a zones d’especial consideració per la seva fragilitat les zones
de litoral i muntanya.
En aquest àmbit es proposa, doncs:
1. Aprovar definitivament, abans d’octubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de
Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/95, d’aprovació del PTG. Això implica
preveure les partides pressupostàries adients per a agilitar els processos mitjançant les
dotacions humanes i materials necessàries.
2. En el mateix termini aprovar la totalitat dels Plans Territorials Parcials pendents, el procés de
formulació dels quals es farà en paral·lel a la revisió del PTGC per assegurar-ne la coherència.
Així mateix, es farà la revisió del PTP de la Regió de l’Ebre.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
61
3. Els PTP incorporaran les previsions de redactar Plans Directors comarcals i d’altres àmbits
supramunicipals de planificació, per a ser desplegats en aplicació de la Llei d’Urbanisme de
Catalunya (o de la seva revisió si s’escau) per tal de facilitar i fomentar el planejament urbanístic
supramunicipal. En concret, i com a mínim, els compromesos per mandats parlamentaris com el
PDC del Pla de Bages, el de la plana de Vic i el de la Conca d’Òdena.
4. Aprovar el desplegament reglamentari total de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que concreti
el lligam entre planejament territorial i planejament urbanístic a fi que aquest darrer, com a
planejament executiu, incorpori els criteris de sostenibilitat, compactació, moderació i, si s’escau
limitació, del creixement.
5. S’adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la
determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis, adaptats a les necessitats
de cadascuna d’elles.
6. S’impulsarà la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant
el Govern i les Corts Generals de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata, i garantint
alhora el ple acompliment de les previsions contingudes en la llei aprovada pel Parlament de
Catalunya.
Mesures cautelars
Mentre es formulen els Plans Territorials i s’adapten els instruments de planejament que se’n
derivin, s’aplicarà una figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria específica en
aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, com ara:
a) Algunes parts del litoral i les comarques pirinenques (en connectors biològics, en
espais d’especial protecció…)que es determinaran de manera concreta en el precís
moment d’iniciar la revisió del PTGC.
b) Els treballs inicials dels Plans Territorials hauran de determinar els indrets on cal
establir mesures cautelars per evitar l’ocupació irracional del sòl. També hauran
d’evitar en tot el territori català l’aparició i/o creixement de nuclis residencials o
desconnexos de l’entramat urbà, especialment en pirinenques.
c) A les urbanitzacions sense regulació es procedirà a una revisió que, en aquelles parts
legalitzables permeti dotar-les adequadament. Alhora s’impedirà el seu creixement,
determinat de mutu acord amb l’administració per tal que les parts residuals i no
legalitzables quedin fora de planejament.
Els sòls industrials en aquelles comarques on hi ha una oferta de sòl vacant considerable, que
podríem fixar en un percentatge d’un 30% del sòl industrial net total.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
62
El mecanisme jurídic per fer operativa aquesta suspensió hauria de ser una llei formal del
Parlament, tota vegada que l’habilitació per a la suspensió de llicències en planejament estan
contemplades en la LUC.
Es podria aprofitar aquesta regulació per establir un dret d’adquisició preferent o un dret de
retracte en totes les operacions de transmissió de propietat que es detectessin a l’igual que es
regula a la llei de l’urbanisme en determinats supòsits.
Mesures complementàries
En coherència amb la voluntat de fer efectives nombroses previsions legals vigents, es
proposen les següents actuacions en matèria dels Plans ja aprovats –i pendents de
desplegament i execució- i de Plans previstos però no formulats:
1. Revisió immediata i quadriennal del PEIN.
2. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial d’Espais
Agraris de Catalunya.
3. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial del Litoral
de Catalunya.
4. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels
sistemes de connexió biològica entre espais lliures.
5. Redactar i aprovar el Pla Director de les Valls de Ges i en Bas.
6. La formulació dels Plans es farà amb
mitjançant el principi de subsidiarietat.
d’actuació amb calendaris d’execució, i
pressupostos de la Generalitat hauran
compliment.
processos participatius i afavorint-ne l’aplicació
Els plans esmentats incorporaran programes
el corresponent estudi economicofinancer. Els
de preveure partides específiques per al seu
7. Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de
realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò
que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir
que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu
caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix,
quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i
instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament.
8. Es negociaran amb l’estat espanyol les modificacions legals de les lleis tributàries que
incideixen sobre l’habitatge.
9. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost
total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
63
derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció
a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya
podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres
previstes.
10. Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès
públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon
tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions,
edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments
afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi.
11. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran,
de manera detallada, els usos permesos.
12. Revisar i compensar les edificabilitats de la ciutat judicial de l’Hospitalet de Llobregat a
través del Consorci.
III. HABITATGE
En el termini de dos anys, formularem i aprovarem inicialment el Pla Territorial Sectorial de
l’Habitatge de Catalunya. Es farà amb finançament vinculat al finançament autonòmic, i amb
recursos provinents de les caixes, per facilitar la coordinació amb l’urbanisme les reserves
estratègiques de sòl per habitatge, tenint present les infrastructures de mobilitat i amb els
següents continguts mínims: rehabilitació-reducció del parc vacant per la seva posada al
mercat, creació d’un parc públic de lloguer a preus controlats amb percentatges obligatoris a
totes les promocions i creació d’un programa d’API social en el mercat de 2ª ma oferint
l’administració garanties a la propietat. L’objectiu final hauria de ser la provisió de 42.000 les
vivendes protegides que s’haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de
lloguer i amb un 25% destinats als joves.
1. Objectius
La política de sòl i habitatge ha de tenir tres objectius fonamentals:
a) Garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els
sectors de la població, en especial per als grups –joves, sectors més desafavorits- que
en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi.
b) Evitar la segregació urbana i la degradació de barris.
c) Evitar el consum accelerat de sòl, tot protegint de l’ocupació el sòl no urbanitzable i la
conservant els paisatges.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
64
2. Mesures
Per aconseguir aquests objectius, el govern adoptarà, durant la present legislatura, les següents
mesures:
a) Foment del lloguer. Per tal de trencar la rigidesa del mercat i donar entrada als joves es
fomentarà el mercat de lloguer amb la desgravació o ajuda directa per als llogaters de
600 € anuals per a subvencionar les despeses d’habitatge. Aquesta desgravació
s’aplicarà de manera directa a totes les llars que visquin en règim de lloguer lliure i
disposin d’una renda inferior a 3,5 vegades el SMI. S’estudiarà així mateix la possibilitat
d’ampliar l’ajuda o desgravació fins el 50% de les despeses del lloguer, amb un topall
de 240 € mensuals, per tal d’afavorir l’emancipació dels joves entre 25 i 35 anys amb
nivell de renda inferior a 3,5 vegades el SMI.
b) Increment de l’habitatge protegit. Es doblarà la producció d’habitatge protegit, per fer-ne,
com a mínim, 42.000 unitats en quatre anys rehabilitant, fent aflorar habitatge
desocupat, i en darrer cas construint. D’aquest, se’n destinarà, com a mínim, un 50% a
lloguer. Una quarta part d’aquesta producció serà promoguda directament per
l’administració de la Generalitat. L’habitatge protegit de promoció pública es mantindrà
sota control públic a través de l’ús preferencial del lloguer o de fórmules com la venda a
dret de superfície o a carta de gràcia.
c) Millora d’ús del parc habitatge. S’incentivarà la sortida al mercat de l’habitatge buit a
través de polítiques fiscals i la creació d’un registre específic. Així mateix, es vetllarà per
evitar la sobreocupació de vivendes que s’està produint en alguns barris. S’establirà un
Pla Català de Rehabilitació, convenientment dotat, per tal de permetre la rehabilitació de
40.000 unitats d’habitatge en quatre anys.
d) Rehabilitació integral de barris. S’establirà un programa de rehabilitació integral
d’aquells barris i àrees urbanes que requereixin d’atenció especial, que serà gestionat
conjuntament per la Generalitat i els ajuntament concernits. El Pla permetrà endegar la
rehabilitació de quaranta barris de tot Catalunya durant la present legislatura.
e) Protecció del sòl no urbanitzable. S’aplicaran a Catalunya els principis de la Carta
Europea del Paisatge. El planejament territorial i urbanístic s’haurà d’adaptar a aquests
principis, tot promovent un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la
complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació
del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge.
f) S’establiran línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges que configuren el patrimoni rural
en zones agràries (masies aïllades) o la recuperació de cases avui desocupades de
petits municipis en procés de despoblamen, fins i tot, en els casos d’edificació
d’aquestes característiques en espais sotmesos a figures d’especial protecció.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
65
IV. POLÍTICA DE RESIDUS
Impuls decidit als sistemes de recollida selectiva i tractaments no finalistes.
1. Aplicació estricta de la llei 6/1993, del 15 de juliol, modificada el 2003, reguladora dels
residus.
2. Pla estratègic de xoc per complir els objectius establerts al PROGREMIC, descomptant com a
valoritzables els fluxos que preveu quant a incineració.
3. Revisió de la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon
sobre la deposició de residus perquè inclogui l’aplicació d’un cànon que gravi l’abocament i la
incineració de residus domiciliaris i industrials, amb l'objectiu de reduir el rebuig i augmentar la
quantitat dels components de la brossa recollits selectivament.
4. Donar compliment a la disposició addicional segona de la Llei de modificació de la Llei
6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus i alhora transposar la Directiva de la UE
d’envasos en una Llei per a la reducció de residus d’envasos i embalatges que penalitzi els
envasos i productes d'un sol ús, amb l'objectiu d'obtenir els recursos necessaris per recollir i
triar la totalitat d'envasos que es posen en el mercat.
5. Creació d’un ens específic públic per a la gestió del fons de residus, amb els diners recaptats
pel cànon de residus i per Ecoembes i Ecovidrio, amb l'objectiu d'incentivar les recollides
selectives i el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament.
6. Elaborar un Pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la
incineració de residus municipals.
7. Estudiar fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva.
V. BIODIVERSITAT I PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ
- Redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió
dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència
dels seus servadors.
- Establir un Pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge.
- Aplicació i seguiment dels convenis internacionals sobre protecció de les zones humides.
- Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la
Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de
zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure
en la Xarxa.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
66
- En el termini de dos anys, tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió i la totalitat
dels plans de delimitació dels espais previstos al PEIN.
- Al llarg de la legislatura, tenir aprovada la totalitat dels plans d’usos i gestió dels Espais
Naturals de Protecció Especial de Catalunya, i dotar-los dels mitjans humans i materials
adequats per desenvolupar la seva tasca plenament.
- Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent;
capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de
Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres.
- Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents
administracions.
- Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals, i potenciar la xarxa Natura
2000.
- Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra
la contaminació acústica.
- Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació
ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
- Revisar i aprovar una refosa de textos legals en matèria de protecció de la contaminació
atmosfèrica d’origen gasós.
- Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació
Atmosfèrica (XVPCA).
- Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions
dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a
través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de
l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental.
- Aplicació estricta de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i modificació si
s’escau.
- Redactar i aprovar el Pla Estratègic de Gestió Forestal de Catalunya.
- Redactar i aprovar la Llei de protecció integral del litoral de Catalunya, que haurà de tenir com
a objectiu prioritari la redacció del Pla Director Territorial de les zones litorals per tal de
protegir la zona terrestre i de plataforma continental. Contemplarà els diferents plans
sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de
Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la
pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la
protecció del litoral. Haurà de definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
67
tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les
activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.).
Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral.
- Establir les fases d’implantació dels diferents programes que se’n derivin (qualitat de les
aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.).
- Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en
formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però
també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la
costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de
posidònia oceànica.
- Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió
que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats
que ja es fan ara.
- Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions
d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques.
- Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de
bany.
- Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de
la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la
platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de
Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que
necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una
possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa
o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes.
- Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de
tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta
mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí.
- Aturar el projecte urbanístic que afecta al corredor biològic que conecta el Cap de Creus amb
els Aiguamolls de l’Empordà, fins que no s’hagi acabat el Pla Director Comarcal o el Pla
Territorial de la Regió de Girona.
- Revisar les explotacions mineres a la comarca i al Massís del Garraf-Ordal.
- Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un
projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran
d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de
continuïtat de la iniciativa.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
68
- Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de
secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de
Catalunya.
- S’establiran convenis amb els servadors naturals dels espais agrícoles i forestals de
catalunya en tant l’activitat que realitzen, adquireix la funció de gestió del paisatge.
VI. PLANIFICACIÓ
- Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir
una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara
no han iniciat el procés d’ambientalització.
- Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les
mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local,
dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es
publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà
com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient.
- Impuls decidit a l’Agenda 21 de Catalunya com a document estratègic nacional de planificació
i conscienciació ambiental que haurà de vincular-se parcialment al Pla Territorial General de
Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de
vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i
es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador.
- Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” i les ecoauditories.
- Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del
Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya.
VII. POLÍTICA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA
L’Agència Catalana de l’Aigua haurà de basar-se en el principi de mínima intervenció possible
en el medi i de preservació i gestió dels ecosistemes aquàtics. L’àrea de planificació haurà de
coordinar i supervisar totes les actuacions de l’agència.
1. Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf.
2. Oposició al Pla Hidrològic Nacional i als transvasaments dels rius Ebre i Roine en els termes
del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre.
3. Elaboració del Pla Nacional de Gestió de l’Aigua, que contindrà:
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
69
a) Programa de reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de
parcs i jardins, i en la neteja de la via pública.
b) Programes d’estalvi intens de l’aigua destinada a ús domèstic i públic amb l'objectiu de
reduir-ne el consum.
c) Pla de substitució del rec agrícola tradicional per sistemes de regadiu més eficients,
amb la participació dels sectors implicats i ajuts públics.
d) Revisió de les concessions d’aigua vigents per garantir els cabals ecològics dels cursos
fluvials i els diferents usos de l’aigua.
4. Aprovació del Pla d’Ordenació del sector porcí de Catalunya, que haurà de revisar el mapa de
zones vulnerables per contaminació; establir recerca per gestionar-ne els residus de manera
respectuosa amb el medi, i marcar el nombre màxim de granges i de caps que pot assumir el
país. Mentre es redacta aquest pla, no s’autoritzaran noves granges en les zones vulnerables o
amb evidència de contaminació de les aigües subterrànies.
5. Impulsar, completar i si s’escau revisar, el Pla d’Espais Fluvials per tal que incorpori
actuacions de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de
les inundacions amb actuacions de planificació. Haurà de fixar, determinar i implantar, de
manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada
tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions
d’aigua actualment existents.
6. Estudi de delimitació de les àrees de recàrrega dela aqüífers d’especial significació.
7. Revisar el Pla de Sanejament per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica
dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic
davant dels riscos d’abocaments i de contaminació.
8. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat
de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els
punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques
per la seva qualitat.
9. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte
de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits
relacionats amb la gestió hidràulica.
VIII. INSTRUMENTS DE DISCIPLINA I CONTROL I FISCALITAT AMBIENTAL
El conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge,
de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o
crear els instruments efectius d’inspecció i control de què han de disposar els departaments de
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
70
PTOP i Medi Ambient. En aquest sentit, té especial importància dotar-se de mitjans humans i
materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i
control ambiental derivat de la Llei IIAA.
Així mateix, per tal d’evitar un consum exagerat de sòl i garantir una millora de la gestió del
desenvolupament sostenible es fa necessari l’estudi d’instruments dissuassoris i de fiscalitat
ecològica que puguin contribuir a assegurar l’esmentat objectiu.
Aquest estudi s’haurà de fer de forma conjunta amb el departament d’Economia i Finances per
tal de definir-ne l’impacte, la viabilitat, l’equitat i l’operativitat.
Aquest estudi anirà enfocat a l’aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en
el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la
generació d’energia o en l’ús en transport.
IX. INFRASTRUCTURES
Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba
avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la
seva vertebració interna.
1. Cal augmentar la inversió en infraestructures durant els propers anys.
2. Cal complir els acords de juliol de 2002 del Grup de Treball per a la Reordenació dels
Peatges a Catalunya.
3. Cal modificar abans de la seva aprovació definitiva el Pla Territorial Sectorial de
sistemes de connexió ferroviària i del seu transport, i aprovar-ne els plans quadriennals
d’inversions.
- Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de
Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al
Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa,
Igualada i Vic.
- Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de
rodalies a les terres de Lleida.
- Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia d’altes prestacions per a
viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la
Península.
- Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de
Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
71
- Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa
de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida–
Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa.
- Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla.
- Establir quatre xarxes ferroviàries:
a) Línies de trens de viatgers d’altes prestacions de connexió amb la Península i
amb Europa.
b) Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos
transversals, l’eix transpirinenc i els ports de Barcelona i de Tarragona.
c) La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils
de la Generalitat de Catalunya.
d) Utilització de la xarxa convencional alliberada per a trens de mercaderies.
- Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal
ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia orbital o segon cinturó
ferroviari tindria, d’inici, un caràcter mixte, essent una peça bàsica per al transport de
mercaderies a través de la RMB.
- Estudiar la implantació de trens lleugers.
- Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa
ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat.
- Demanar la transferència dels serveis de rodalies.
- Incorporar les noves línies mixtes d’altes prestacions (eix transversal i connexions als ports, i
eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i
a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE.
- Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del
transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres.
- Cal estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal Reus-Igualada-Manresa-VicPuigcerdà-França.
- En espera del possible by-pass ferroviari de la RMB per l’interior de Catalunya i preveient
l’alliberament parcial de determinades vies amb l’arribada del TAV, cal abordar una ràpida
adaptació de la xarxa actual a l’ample mixte europeu-ibèric (3 rails) per tal que des de
Tarragona, Barcelona i Girona –en una primera fase- i Lleida puguin sortir mercaderies cap a
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
72
Europa per ferrocarril. Concretament, cal l’adequació de la línia convencional TarragonaVilafranca-Papiol-Mollet-Girona-PortBou i de la Lleida-Manresa-Barcelona. Igualment, en
espera d’aquest by-pass ferroviari per l’interior, s’utilitzarà per al transport de mercaderies el
nou 2on Cinturó ferroviari.
- Cal lligar amb França l’obertura als trens de mercaderies del Puimorens com a pas previ per a
la construcció del futur tunel ferroviari de Toses (25 Km!).
- Tant bon punt existeixi un sistema viable de transportar mercaderies per tren, bé sigui perquè
el País Valencià fa el mateix, bé sigui perquè es construeixen grans intercanviadors modals a
les Terres de l’Ebre i a la plana de Lleida, caldrà desincentivar el pas de camions pel nostre
territori.
4. Cal reformular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d’autopistes i
autovies.
El nou Pla de carreteres hurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar)
que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o
incorporació d’alguna nova carretera de la xarxa bàsica.
La seguretat viària ha de ser un dels reptes del nou govern. El pla de carreteres haurà de tenir
un capítol d’inversions destinats a millores de la seguretat, es especial dels punts de major risc i
trams de concetració d’accidents (TCA).
- Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori.
a) Xarxa europea:
· Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya
Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines.
· Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici
de l’Eix - Tarragona–Andorra.
· Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí.
· Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou.
· Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7.
b) Xarxa d’autovies catalanes:
· Eix de l’Ebre - Eix Occidental, vertebrador de les terres de l’Ebre i les de
Ponent.
· Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona.
· Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca.
· Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França.
· Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll.
· Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix
Transversal de Catalunya.
· Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
73
· Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230
fins a Alcarràs.
· Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc.
- Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor
Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent
en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7.
Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i
donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a
l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter
europeu de l’Eix del Llobregat.
- Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar.
- Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es
dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de
concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació.
- Sotmetre a la consideració del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les
conseqüències ambientals, jurídiques i econòmiques de l’aturada de les obres del tunel de
Bracons, per tal que el govern prengui una determinació.
- Revisar les característiques tècniques, secció i traçat de l’eix Vic-Olot en el tram que afecti la
Vall d’en Bas, per tal de fer-ne una via de connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa.
- Potenciar les vies alternatives a l’eix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el
desdoblament de la C-17, l’N-260 i la Besalú-Girona.
- En relació a les comunicacions entre las comarques de la segona corona metropolitana,
caldrà:
a) Asegurar la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim
impacte ambiental posible.
b) Construir el segon cinturó ferroviari.
c) Revisar les carreteres de comunicació entre les altres ciutats del segon cinturó
metropolita.
5. Cal elaborar un Pla de mobilitat per Catalunya i de foment del transport col·lectiu i l’ús
de la bicicleta.
- Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació
territorial, infraestructures i mobilitat.
- Polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
74
- Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules
alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit).
- Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de
carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals.
- Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb
transport públic amb una freqüència mínima d’una hora.
- Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals.
- Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació.
- Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans
de qualitat del servei.
- Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic.
Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya.
- Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el
seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments.
- Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les
disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies.
- Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant
la utilització de les noves tecnologies.
- Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic.
- Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les
persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic
s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i
parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per
garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes
persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats.
6. Cal elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya que els potenciï com a centres
distribuïdors del Sud d’Europa.
- El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa
- Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la
creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
75
- El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar
diversificant la seva activitat.
- Nou Pla de Ports de Catalunya.
- Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants
comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats
logístiques dels ports.
- Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú
i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn.
7. Cal aconseguir funcions jerarquitzades del conjunt d’aeroports catalans i aconseguir
que esdevinguin estratègics en la xarxa europea.
- Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària
d’altes prestacions amb els aeroports de Girona i Reus.
- Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el
desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega,
però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació
regional.
- Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport
per optimitzar el potencial de la seva complementarietat.
- Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera
especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en
relació amb el de Barcelona; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de
la Seu–Andorra en una aeroport transestatal.
- Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a
l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega
de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de
Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma
logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del
dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un
autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els
aeroports de Girona i Reus.
8. Cal convertir les infraestructures logístiques en factor de competitivitat.
- Crear àrees logístiques de suport als ports de Tarragona i Barcelona (ports secs).
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
76
- Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport
de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida,
Tarragona/Reus i La Llagosta.
- Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea).
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
77
ANNEX
CRITERIS SOBRE ACTUACIÓ POLÍTICA GENERAL
Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat.
Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat
(acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat.
Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de
l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres
estatals.
Retirada de les mesures contràries a la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme,
i impuls d'un nou marc que les reconegui.
El suport a un canvi de govern a nivell estatal per part de les forces representades en el pacte
haurà de comportar, com a contrapartides imprescindibles:
- el compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de
qualsevol rang, aprovades durant el període governat pel PP, així com la retirada dels
recursos interposats pel govern de l'estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal
Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya.
- l'establiment d'un nou marc legal on es reconegui i es desenvolupi el caràcter plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic de l'estat
Corresponsabilitat en l'acció del Govern.
L'acció i les decisions del Govern han de ser assumides de manera compartida, unitària i global
per les diferents forces polítiques i adoptades sempre en el marc del Govern. Tanmateix, la
lleialtat als acords prèviament assolits i l'assignació de responsabilitats a cada formació política,
no exclouen que tots els partits representats en el Govern expressin el seu parer sobre política
general i sobre la gestió de les diverses àrees de govern o, eventualment, arribin a qüestionar
actuacions concretes.
Actuació lleial al Govern de Catalunya en totes les cambres de representació.
Les forces polítiques representades al Govern de Catalunya s'hauran de comprometre a que els
acords adoptats pel Parlament de Catalunya, o pel mateix Govern, rebran el suport explícit dels
seus representants a la resta d'institucions (Congrés, Senat, Parlament Europeu) si són objecte
de votació o debat.
Igualment, els acords adoptats pel Govern seran vinculants per a tots els seus membres en les
negociacions amb les altres administracions.
�Aquest text ha estat aprovat i refrendat pels òrgans màxims dels tres partits i coalicions
sotasignants,
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) – Ciutadans pel Canvi,
Esquerra Republicana de Catalunya
Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa.
Signat a Barcelona, el 14 de desembre de 2003
Joan Saura i Laporta
per ICV-EA
Pasqual Maragall i Mira
per PSC-CpC
Josep-Lluís Carod-Rovira
per ERC
�ÍNDEX
Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica
I.
L'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou Estatut. ...................................3
II.
Reforçament de la qualitat democràtica del sistema polític ...........................................8
III. Presència de la Generalitat en la Unió Europea, organismes internacionals i
relacions exteriors ........................................................................................................12
IV. Col·laboració entre la Generalitat i els governs locals .................................................13
V.
Finançament autonòmic ...............................................................................................14
Un nou impuls econòmic per a Catalunya
I.
Euroregió i internacionalització ....................................................................................17
II.
Ocupació i treball..........................................................................................................18
III. PIMES, autònoms i economia social............................................................................20
IV. Política industrial ..........................................................................................................22
V.
Comerç .........................................................................................................................23
VI. Turisme.........................................................................................................................24
VII. Pagesia i sector agroalimentari ....................................................................................25
VIII. Empreses i operadors en sectors estratègics ..............................................................28
IX. Caixes d'estalvi.............................................................................................................29
X.
Societat de la Informació i la Comunicació ..................................................................30
XI. Universitats ...................................................................................................................32
XII. Recerca i innovació ......................................................................................................33
Catalunya, una nació socialment avançada
I.
Política educativa .........................................................................................................35
II.
Benestar social: polítiques d'acció social .....................................................................38
III. Salut: polítiques sanitàries............................................................................................43
IV. Dones: polítiques de gènere.........................................................................................48
V.
Política cultural .............................................................................................................49
VI. Política lingüística.........................................................................................................52
VII. Política de mitjans de comunicació audiovisuals .........................................................53
VIII. Seguretat pública..........................................................................................................54
Una nova política territorial i ambiental
I.
Energia .........................................................................................................................58
II.
Política i ordenació territorial ........................................................................................59
III. Habitatge ......................................................................................................................63
IV. Política de residus ........................................................................................................65
V.
Biodiversitat i prevenció de la contaminació ................................................................65
VI. Planificació ...................................................................................................................68
VII. Política de gestió del cicle integral de l'aigua...............................................................68
VIII. Instruments de disciplina i control i fiscalitat ambiental................................................69
IX. Infraestructures.............................................................................................................70
Annex – Criteris sobre actuació política general ..................................................................77
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Acord per a un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Esquerra Republicana de Catalunya
Iniciativa per Catalunya Verds
Ciutadans pel Canvi
Esquerra Unida Alternativa
Type
The nature or genre of the resource
Acord
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Esquerra (Ciències polítiques)
Model social
Acció política
Catalunya. Generalitat
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Document que recull l'acord signat per les tres forces polítiques per formar un govern de coalició a la Generalitat de Catalunya. L'acord també fou conegut com a "Pacte del Tinell".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló del Tinell, Barcelona
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Pacte del Tinell
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Acords
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2674/2003_programaPSC_autonomiques.pdf
c1d31988e8f7f64a68a0303eb22a3049
PDF Text
Text
PROGRAMA ELECCIONS
AL PARLAMENT DE
CATALUNYA
2003
�PROGRAMA ELECTORAL
ÍNDEX
Pàg.
1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA
DEL CANVI
4
2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA
8
2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la ciutadania
2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura
2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència
2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat
2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la ciutadania
2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis públics i la qualitat
de vida
2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i projectes dels
territoris
2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic
2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos
2.10. Política lingüística
2.11. Catalunya oberta a Europa i al món
2.12. Catalunya_solidària
10
14
18
23
25
3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA
SOCIALMENT AVANÇADA
29
31
34
38
51
56
61
67
3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques
per a la gent gran.
3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs
3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats
3.4. Llibertat sexual
3.5. Facilitar l’emancipació del jovent
3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom
3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats
3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades.
3.9. La seguretat és un dret
3.10. Eradicar la pobresa
3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració
81
88
95
98
101
113
120
126
141
146
4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ
Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya
4.1. L’educació és la clau de l’èxit com a país
4.1.1.Un_sistema_educatiu_de_qualitat
4.1.2.Més_formació_professional_i_tècnica
4.2. L’economia catalana a la societat del coneixement
4.2.1.Capital_humà
4.2.2.Universitats
166
166
172
172
180
185
185
187
2
69
�4.2.3. Recerca_i_innovació
4.2.4. Adaptació_a_la_Societat_de_la_Informació i el Coneixement (SIC)
4.2.5. Capital_risc
4.3. Ocupació i mercat de treball
4.4. Una economia basada en l’esperit emprenedor
4.4.1. Suport_als_emprenedors
4.4.2. Autònoms
4.4.3. Suport_a_l’economia_social
4.4.4. Pimes_i_empresa_familiar
4.4.5. Condicions de la competència, marc_institucional i facilitat per a l’activitat
empresarial
4.4.6.Internacionalització_de l’empresa_catalana
4.5. Potenciar els sectors productius fonamentals de la nostra economia
4.5.1. Sectors_industrials
4.5.2. Sectors_emergents
4.5.3. Sector_agroalimentari
4.5.4. Comerç_i_consum
4.5.5. Turisme
4.5.6. Sector_financer
4.6. Política pressupostària, finançament autonòmic i fiscalitat
4.6.1. Finançament_autonòmic
4.6.2. Fiscalitat
4.6.3. Gestió_pressupostària
190
193
198
200
206
206
209
213
217
5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE NECESSITEM
5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita
5.1.1. Ferrocarril
5.1.2. Xarxa viària
- Autopistes, autovies i peatges
- Xarxa europea
- Pla de carreteres
5.1.3 Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu
5.1.4.Foment_de_la_bicicleta
5.1.5. Ports
- Port de Barcelona
- Port de Tarragona
5.1.6. Aeroports
5.1.7. La logística, factor de competitivitat
5.1.8. Energia
5.1.9. Telecomunicacions
258
260
261
265
265
267
268
269
273
274
276
276
278
282
284
289
6.LA_DEFENSA_DEL_MEDI_AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia
6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient
6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge
6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar
292
292
296
311
315
3
220
222
225
225
229
231
236
241
244
251
251
252
254
�1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE
CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA DEL CANVI
Els Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi compareixem de nou davant de la
ciutadania catalana amb el propòsit d’impulsar el canvi que el país demana i necessita.
Volem convocar tots els catalans i catalanes que creuen, com nosaltres, que ha arribat
l’hora de Catalunya, de la Catalunya millor. Posarem en peu la coalició més gran que
hagi conegut mai aquest país: la de tota la gent que pensa que no és l’hora de la queixa,
sinó l’hora de l’afirmació i de la proposta. Fem aquesta convocatòria amb més il·lusió,
més empenta, més idees noves i més experiència que fa quatre anys.
Nosaltres tenim un somni: volem una Catalunya mai vista
Volem una Catalunya gran, una Catalunya amb ambició, capaç d’afegir valor a la gran
família dels pobles d’Espanya i d’Europa.
Volem una Catalunya forta, segura d’ella mateixa, confiada en les seves possibilitats.
Volem una Catalunya acollidora, integradora, plena d’oportunitats.
Volem una Catalunya de tots, on tothom compti, on tothom pugui dir la seva, on tothom
pugui viure millor.
Volem una Catalunya que sigui referent de convivència social i cultural.
Volem una Catalunya ben governada.
Volem una Catalunya amb una identitat reforçada per la seva capacitat de compartir.
Volem una Catalunya amb més i millor autogovern, amiga dels seus amics, sense
complexes, lliure, creativa i justa.
Volem una Catalunya dedicada a grans projectes de formació i d’infraestructures, que
facilitin el creixement de la seva gent i de la seva economia.
Volem una Catalunya equilibrada, on tots els territoris tinguin veu i puguin realitzar els
seus projectes col·lectius.
Volem una Catalunya respectada a Espanya i a Europa, capaç de projectar-se per la seva
creativitat i capacitat d’innovació. Volem ser capaços de resoldre els problemes que
tenim més a prop i d’aprofitar les oportunitats que se’ns presentin.
Volem una Catalunya capdavantera de l’Espanya plural.
Volem una Catalunya inserida en una Espanya en xarxa.
Volem una Catalunya que vol estar amb Espanya dins d’Europa, que vol liderar l’avenç
d’Espanya cap a un rol decisiu a l’Europa dels pobles.
4
�Volem una Catalunya motor de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, una Catalunya que
sàpiga treure partit de la seva situació en el món.
Ara podem tornar a imaginar el futur. Després d’una etapa d’ineficàcia, de desencís,
d’inèrcies debilitades, podem tornar a imaginar un futur esplèndid per a Catalunya. La
política de reformes socials, l’experiència reconeguda i la nova manera de governar
faran creïble el projecte de la Catalunya gran que entre tots serem capaços de fer.
Ha arribat l’hora del canvi
Catalunya entra en una nova etapa de la seva història. Nosaltres volem que ho faci amb
empenta i energia renovades, volem guanyar el temps perdut.
El nostre compromís és fer real aquest designi, convertir-lo en projecte i convocar els
catalans i les catalanes perquè en siguin els protagonistes.
Fer-ho, i fer-ho ara, és un deure que tenim amb aquells que ja no hi són i que hi tenien
posades totes les seves esperances. Però, sobretot, tenim un deure amb les expectatives
dels qui ens han de seguir.
El nostre projecte
El nostre projecte és innovador, net, amic, convincent i mira cap al futur.
El nostre projecte està inspirat en un esperit de superació que volem que sigui digne
d’una Catalunya dempeus, jove, justa, amb confiança en ella mateixa, competent i
innovadora; una Catalunya que canviï la queixa per la proposta; una Catalunya que
recuperi l’energia positiva que fa anys que perd lentament; una Catalunya que es
reconegui ella mateixa, que sigui l’expressió real de totes les persones que la formen,
amb les seves il·lusions i amb les seves capacitats, i que avanci confiada i segura.
Volem una Catalunya amb empenta. Amb l’empenta d’un país d’emprenedors.
Catalunya ha de saber i poder acollir els emprenedors, la gent amb capacitat de risc,
amb coratge i amb ganes d’anar més enllà.
Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en el lloc de trobada dels creadors.
Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en la pàtria dels emprenedors econòmics i
socials; dels treballadors que innoven a la feina; de les dones empresàries i autònomes;
dels pagesos modernitzadors; de les organitzacions no governamentals més
compromeses i imaginatives; dels investigadors i inventors reconeguts; de la gent gran
activa; dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d’un món sense
fronteres; dels empresaris conscients que guanyar diners gràcies a l’augment dels costos
socials i ambientals no és crear valor sinó traspassar el mort a un altre; dels funcionaris
motivats pel servei públic; d’uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i
agents socials, i també exigents amb ells mateixos.
5
�Amb l’empenta del lideratge d’una Generalitat que proposi un nou horitzó per a
Catalunya, que promogui els grans acords de país (Estatut, Llei electoral, organització
territorial, etc.), que impulsi els grans projectes territorials i que engresqui tots els
catalans a participar en l’obra col·lectiva de guanyar el nostre futur.
Amb l’empenta que ha sorgit de la col·laboració lleial i permanent de la Generalitat i els
ajuntaments de Catalunya.
Amb l’empenta que proporciona l’aposta plena per les noves tecnologies, que ens han
de permetre ser a primera línia de la societat de la informació.
Catalunya ha de passar a ser un país d’actors, no un país d’espectadors; no un país de
propietaris d’uns quants pams quadrats que augmenten de preu sense que facin
pràcticament res.
El nostre projecte s’aferma en el lideratge polític i social de Pasqual Maragall.
És un lideratge conscient de l’exigència que comporta encapçalar una ambició
col·lectiva de gran abast, que no recula davant els reptes i les dificultats, i que ha
demostrat saber estar a l’altura sempre que el país li ho ha demanat.
És un lideratge que prefigura un nou estil a la presidència de la Generalitat, amb un
president que creu en la gent, que ens dóna esperances, que fa confiança, que ofereix
seguretat.
Durant molts anys Catalunya ha tingut un president que deia què calia i què no calia, i
un país que havia d’escoltar i aplaudir o tancar-se a casa. Ara Catalunya serà un país
que parlarà, i que tindrà un president que l’escoltarà i després governarà.
El nostre projecte és un projecte col·lectiu, no un projecte d’un home sol, ni un projecte
d’un partit, ni tan sols un projecte compartit per un conjunt de forces polítiques. Vol ser
un projecte sorgit des de baix, sumant totes les energies en una mateixa direcció i amb
un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. Per això, és un projecte servit per
dones i homes amb il·lusió, empenta, experiència i preparació. I, per això, no ens
cansarem de convocar els millors perquè aportin els seus coneixements i la seva
experiència a la causa col·lectiva de Catalunya.
L’experiència reconeguda és la penyora d’una gran proposta. Catalunya viurà una
experiència com la que va viure Barcelona. Aplicarem a la política nacional els
elements del "model Barcelona" (d’aquest model que ha esdevingut un referent
internacional i que està fet de lideratge, de consens polític, social, empresarial i
institucional, d’inversió pública com a catalitzador de la privada, i d’equip humà). Ho
farem en tots i cadascun dels territoris del país: a les terres de l'Ebre, als Pirineus, al
Camp de Tarragona, a les terres de Lleida, a les comarques de Girona, a la Catalunya
Central, a la Regió Metropolitana de Barcelona.
El nostre projecte és un projecte amb idees de futur. Tenim un programa per fer un país
per viure-hi millor. Catalunya necessita un canvi en les seves polítiques perquè tot és
diferent de fa 25 anys.
6
�Volem que aquestes eleccions autonòmiques siguin unes eleccions en què es discuteixi
de polítiques, sobre com s’arreglen les coses. No tirant diners als problemes com fa la
dreta moltes vegades. Volem parlar de coses reals, perquè venim d’on venim, dels barris
de Girona, de Barcelona, de Lleida, de Tarragona, i perquè sabem com s’han de fer les
coses. Darrere hi ha tota una concepció que hem estat discutint durant quatre anys. Les
intuïcions de fa quatre anys continuen sent vigents: educació, educació, educació. Però
també sabem què hem de fer amb l’habitatge, la seguretat, la protecció de la família,
l’ajut als pares i mares que volen tenir criatures i alhora treballar. Ho sabem perquè ho
vivim.
El nostre programa insisteix en les polítiques que facin possible que les oportunitats
arribin a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per assegurar la cohesió social i
la cohesió territorial. Per això, prioritzem les polítiques socials, que ens permetran tenir
els serveis propis de l’Estat del Benestar, de qualitat al servei de les persones i de les
famílies.
El nostre programa té l’ambició d’impulsar les bases de la prosperitat dels catalans i
catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació i la innovació, i
un model d’infraestructures coherents amb el propòsit de fer de Catalunya un país de
qualitat obert al món.
El nostre programa és un compromís amb la regeneració de la política, amb propostes
per fer possible una altra manera de governar, amb la bandera de la proximitat per
escoltar i atendre millor les demandes ciutadanes, amb la lleialtat institucional per ser
més eficaços en el servei a la ciutadania i amb la transparència de l’acció pública.
I, finalment, el nostre programa proposa la reforma de l’Estatut per arribar a tenir un
autogovern a l’altura dels temps, per establir una relació positiva i creativa amb
Espanya, per assegurar-nos una presència a Europa amb tota la nostra especificitat i,
sobretot, per aconseguir la societat més justa, més pròspera i més igualitària a què
aspirem.
Polítiques socials, ambició estratègica, regeneració política i més autogovern i millor,
configuren els grans eixos programàtics que doten de contingut concret el projecte de
canvi que sotmetrem a la consideració de la ciutadania de Catalunya.
7
�2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA
CIUTADANIA
Catalunya és un país avançat. La complexitat que comporta la seva diversitat cultural,
social i econòmica exigeix la millora constant de les seves institucions de govern, si
volem que tinguin la capacitat de respondre a les demandes del seus ciutadans i
ciutadanes i de satisfer els nostres deures i compromisos de solidaritat en un context
universal.
Els desafiaments actuals no justifiquen un retorn a moments històrics superats. Ens
demanen, en canvi, un esforç per donar un fonament socialment i econòmicament més
sòlid a la nostra convivència, per incrementar la qualitat de la nostra democràcia i per
fer-la avançar en el camí del progrés, el benestar, la llibertat, la igualtat i la justícia
social. Per això, proposem les reformes legals i institucionals que ens permetin avançar
cap a una Espanya plural i cap a una Catalunya més justa i més pròspera.
El salt endavant que ha significat per a Catalunya el règim autonòmic no ens fa ignorar
que el pas dels anys i l’evolució política i social fan palesa la necessitat d’introduir
reformes i millores en el seu funcionament. El Govern de la Generalitat, el Parlament,
l’administració pública, els poders locals, la justícia i els mitjans de comunicació
públics han d’accentuar la seva proximitat a la ciutadania i als seus problemes.
Les institucions polítiques són instruments d’organització de la convivència en llibertat i
de solució dels problemes de la societat, sobre la base dels principis constitucionals i de
valors com el pluralisme, la participació democràtica i l’interès públic. Per això,
proposem una sèrie de reformes que afecten les relacions entre les institucions i la
ciutadania.
En aquest sentit, la ciutadania del nostre país ha anat molt per endavant de les
institucions: malgrat una suposada manca d’ideologies i de motivació, els ciutadans i
ciutadanes han sortit al carrer per fer palesa la seva disconformitat amb les decisions
que es prenien en nom seu. Però una anàlisi serena de les mobilitzacions recents, des de
l’assassinat d’Ernest Lluch o de Miguel Ángel Blanco, fins a la solidaritat amb Galícia o
l’oposició contundent i contínua a l’atac contra l’Iraq, ens obliga a anar més enllà dels
lloables motius concrets que en van ser la causa. Allò que la ciutadania ha volgut
expressar cada vegada que s’ha aplegat en els pobles i ciutats de Catalunya, és la
voluntat de participar directament en els afers públics, d’expressar l’opinió sense
intermediaris, decebuts en molts casos pel funcionament dels canals exigibles en un
règim democràtic. Per això, per no deixar debilitar més la nostra democràcia, cal saber
escoltar i fer-se dignes de representar un poble actiu i amb inquietuds com és el nostre.
El Govern de la Generalitat ha de ser capdavanter, a Espanya i a Europa, en el foment
de la participació política, que atorgui a la ciutadania la capacitat d’intervenció pública
que li correspon en un sistema democràtic, és a dir, ben al contrari del que s’ha fet fins
ara. El Govern de la Generalitat no pot malbaratar el cabal participatiu que ha
demostrat, una vegada rere l’altra, la ciutadania catalana.
La vida pública no acaba amb l’acció del Govern o de l’Administració de la Generalitat.
Té moltes altres esferes que també s’han de posar a l’abast de la ciutadania: la justícia,
8
�la cultura, la llengua o l’administració tributària són àmbits d’una importància cabdal en
qualsevol societat. Sigui quina sigui la seva definició competencial exigeixen
l’existència de serveis públics prestats amb la màxima eficiència, transparència i control
democràtic.
La ciutadania ha de ser informada, ha de poder opinar lliurement i ha de tenir el dret
efectiu a decidir si volem que Catalunya sigui una societat plural, solidària i oberta, que
comparteixi un espai de convivència i de garantia dels drets fonamentals des del qual
sigui possible avançar cap a cotes més elevades de progrés, benestar, llibertat i justícia
social.
Això significa que l’autogovern i les seves institucions tenen valor, ja que actuen com a
instruments efectius al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya,
incrementant la qualitat de la nostra democràcia política i social.
En aquesta matèria, el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi es
comprometen a governar seguint les línies que s’apunten en aquest programa.
9
�2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la
ciutadania
Avui el nostre autogovern es regeix per l’Estatut d’Autonomia de 1979 i per la
Constitució de 1978. Són textos d’ara fa un quart de segle, quan Espanya no formava
part de la Comunitat Europea, precedent de l’actual Unió Europea. Aquest marc
normatiu –que es va aprovar democràticament– ha de servir d’instrument per fer
polítiques socials i econòmiques que facin efectius els drets dels ciutadans i ciutadanes
de Catalunya. Contempla una distribució de competències entre la Generalitat i l’Estat.
Però en l’exercici efectiu d’aquestes competències, s’han produït desequilibris i
deficiències:
el Govern de CiU no ha promogut l’exercici d’algunes competències
de la Generalitat, que no han estat mai qüestionades per l’Estat;
una interpretació expansiva de les competències estatals ha reduït –
mitjançant el recurs a normes de presumpte caràcter bàsic i a les lleis
orgàniques– l’àmbit competencial de la Generalitat;
finalment, l’aparició de nous fenòmens socials i polítics (immigració,
noves tecnologies, integració a la UE, etc.) no tenen el tractament
adequat en l’actual regulació constitucional i estatutària.
Per això, Catalunya necessita un nou Estatut per tal que la Generalitat sigui capaç de
respondre als reptes del segle XXI i de satisfer les demandes dels catalans i les
catalanes. Cal fer un pas endavant en l’actualització de l’autogovern que el converteixi
en una eina més adequada per a la consolidació i perfeccionament del model social que
coneixem com a Estat del Benestar i per a la resolució dels problemes contemporanis de
la nostra societat.
Per aquestes raons i des del lideratge del catalanisme polític, en concertació i amb el
consens necessari amb la resta de forces polítiques, impulsarem l’aprovació d’un nou
Estatut, amb la voluntat d’arribar a un projecte àmpliament compartit, perquè només
d’aquesta manera podrem avançar de debò en la consolidació d’una majoria social i
política favorable a Catalunya i a Espanya, sense les quals el projecte no pot prosperar.
El nou Estatut s’ha de fonamentar en els principis següents:
Catalunya és una nació i els seus ciutadans i ciutadanes es declaren
titulars del dret a l’autogovern que confereix una voluntat nacional
expressada repetidament a través de la nostra història i ratificada amb
mitjans democràtics en el marc constitucional i estatutari.
Els catalans i les catalanes tenen dret a intervenir en totes les
decisions públiques que afecten els nostres drets i interessos.
La Generalitat ha de tenir la capacitat d’elaborar i aplicar polítiques
que defensin aquests drets i aquests interessos.
Catalunya té una vinculació històrica i de futur amb una Espanya federal, amb una
Espanya que és plural en continguts nacionals, lingüístics i culturals, a la qual hem fet i
volem continuar fent una contribució que, d’altra banda, és insubstituïble.
10
�Catalunya ha de tenir presència i intervenció en les institucions de la UE, de la qual
forma part com a comunitat política.
Catalunya ha de poder cooperar amb altres pobles i nacions del món per tal d’establir un
ordre internacional democràtic regit pels principis de la Carta de les Nacions Unides,
malgrat totes les seves limitacions.
Parlar avui d’evolució de l’Estat autonòmic és parlar d’una dinàmica federalista que
s’ha d’expressar en dimensions diverses de l’organització de l’Espanya plural: política,
fiscal, judicial i cultural. Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi
proposem, per tant, que el nou Estatut avanci cap a aquest horitzó federal.
FEDERALISME POLÍTIC
Riquesa de la diversitat entre nacions i unió voluntària entre pobles: aquests són els principis
que inspiren el federalisme i que són els més adaptats a la realitat plural d’Espanya. La
Constitució de 1978 conté els elements adequats per avançar cap a un model d’aquestes
característiques. La reforma de l’Estatut que nosaltres ens proposem de pactar amb les altres
forces polítiques de Catalunya i amb les forces progressistes espanyoles s’ha d’inspirar en
aquests elements de caràcter federal, acostant la capacitat de decisió política als territoris i a la
ciutadania.
OBJECTIUS
1. Reforçar la garantia efectiva dels drets polítics, econòmics i socials dels catalans i de
les catalanes, incorporant-los al nou Estatut i convertint-los en l’objectiu principal
de les actuacions legislatives i executives de la Generalitat.
2. Assegurar la intervenció de la Generalitat en totes les decisions que afecten els
catalans i, per tant, una ampliació de les seves competències en l’àmbit legislatiu i
executiu, tot respectant el principi de subsidiarietat.
3. Revisar la configuració i el funcionament de les institucions catalanes, per tal de ferles més obertes a la participació directa de la ciutadania i de les organitzacions
socials, i promoure un control efectiu de la seva gestió i un rendiment de comptes
periòdic de les seves actuacions. Això comporta, entre d’altres coses, la limitació de
mandats del president i d’altres càrrecs de designació parlamentària, el control de la
idoneïtat dels candidats a ocupar alguns d’aquests càrrecs i uns mecanismes efectius
i de control periòdic de la seva actuació.
4. Impulsar la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra de
representació territorial de la realitat plurinacional d’Espanya, basada en la
representació de les comunitats autònomes. El Senat ha de ser el marc idoni de
reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional
d’Espanya, expressió i instrument de la confiança federal.
11
�5 Emprendre la desconcentració i la descentralització de l’administració de la
Generalitat a favor de vegueries, comarques i municipis dotats de capacitat de
decisió i de recursos suficients.
6 Impulsar les reformes legislatives necessàries per fer efectiva la participació de la
Generalitat en la Unió Europea i per assegurar la seva presència en els organismes
internacionals adequats, perquè és en aquests escenaris on avui dia es defineixen
sovint les polítiques que condicionen la nostra existència col·lectiva.
MESURES
Proposar immediatament la constitució de la ponència parlamentària conjunta per a
la redacció del nou Estatut, a partir dels treballs presentats per les diferents forces
polítiques de Catalunya, per tal de poder aprovar el projecte d’Estatut durant l’any
2004.
Presentar immediatament al Parlament els projectes de llei de caràcter institucional
referits al règim electoral de Catalunya, la limitació de mandats del president, la
figura del conseller primer, l’ordenació territorial de Catalunya i els òrgans
consultius de la Generalitat, entre d’altres.
Impulsar la reforma del Reglament del Parlament per donar més agilitat,
transparència i accessibilitat a les seves funcions legislatives, d’impuls i de control
de l’acció del Govern, durant l’any 2004.
Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal impulsant
la reforma constitucional del Senat.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per promoure la revisió de les lleis
orgàniques, de la legislació bàsica i d’altres normes estatals que desborden
l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència
autonòmica (entre les quals, les que afecten el règim jurídic de les administracions
públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat
pública o funció pública notarial i registral) o que impedeixen la conversió de
l’administració autonòmica en administració ordinària a Catalunya.
Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal pel que fa
a la delegació de competències legislatives i executives de l’Estat a la Generalitat,
de conformitat amb l’art. 150 de la CE.
Proposar novament que el Parlament de Catalunya faci ús de la seva iniciativa
legislativa davant de les Corts Generals per regular la participació de la Generalitat i
de les altres comunitats autònomes a la Unió Europea.
Promoure l’establiment a Catalunya de la seu d’organismes reguladors espanyols
(Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Comissió Nacional de l’Energia, etc.)
Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per tal que la Presidència
de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos
de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya.
12
�Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per garantir la intervenció
de la Generalitat en la determinació de les disposicions que afecten els sectors
regulats de l’activitat econòmica (energia, telecomunicacions) i assumir la defensa
dels interessos dels consumidors.
Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de
Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada
pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme
democràtic.
FEDERALISME FISCAL
Un autogovern eficient se sustenta en la suficiència de la seva autonomia financera per assolir
els objectius que la societat catalana encomana a les institucions de la Generalitat. Aquesta
autonomia financera no ignora els compromisos de solidaritat amb la resta de pobles
d’Espanya i, per tant, s’ha de definir i concertar en relació amb les seves administracions.
Aquest lligam i aquesta concertació –lliurement assumits a partir del coneixement d’una
informació exacta, pública i accessible de les balances fiscals– caracteritzen el federalisme
fiscal que proposem. Aquest federalisme es basa en els criteris següents:
Avançar cap a uns percentatges finals de distribució de la despesa pública entorn
al 40% estatal - 30% autonòmic - 30% local.
Aportar des de Catalunya a la hisenda estatal el que sigui necessari en proporció a
la riquesa i rebre en proporció de la població.
Igualar els resultats en despesa pública per habitant de les comunitats de règim
comú amb els de les autonomies de règim foral, en proporció a les seves
competències.
Igualar a totes les comunitats autònomes la inversió de l’Estat per habitant.
En el capítol FINANÇAMENT AUTÒNOMIC, FISCALITAT I GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA
del programa, es detallen les característiques del federalisme fiscal que proposem (vegeu pàg.
251).
13
�2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura
El federalisme també comporta aprofundir en el funcionament democràtic del sistema
polític. Ha de donar més veu i intervenció a la ciutadania i ha de fer més accessibles les
institucions representatives i administratives.
La millora de la qualitat de la democràcia exigeix obrir nous canals a la participació
política que permetin rebre les demandes concretes de diversos grups socials.
La Generalitat ha de promoure de manera activa mecanismes de consulta, deliberació i
intervenció de la ciutadania en l’elaboració de les seves polítiques i en el control de la
seva aplicació, de manera directa o a través de les organitzacions socials. Desenvolupar
la participació i el civisme és un compromís del nou Govern de la Generalitat per tal de
tenir més democràcia i que aquesta sigui millor.
El nou Govern ha de propiciar que els ciutadans i les ciutadanes puguin intervenir
directament en l’activitat legislativa, mitjançant la iniciativa legislativa popular i a
través de les diverses modalitats de consulta directa. Els poders públics han d’emprar
activament les tecnologies de la informació i de les comunicacions per tal d’incrementar
tots els nivells de la participació política.
Per la seva part, el Parlament de Catalunya –com a institució representativa de la
voluntat popular– ha d’actuar com l’espai principal de debat polític, d’idees, de control
del govern i d’elaboració de polítiques estratègiques. Cal convertir el Parlament en una
eina per despertar l’interès de la ciutadania per la vida política i on ressonin les veus de
tots els membres de la nostra societat, inclosos els immigrants residents a Catalunya i
que manifesten la voluntat de sentir-se ciutadans d’aquest país.
Els òrgans fiscalitzadors i consultius vinculats al Parlament (Sindicatura de Comptes,
Consell Consultiu, Consell de l’Audiovisual) s’han de configurar de manera que
serveixin per controlar de manera efectiva l’acció del Govern i per proporcionar-li
assessorament de qualitat i desvinculat d’interessos parcials.
OBJECTIUS
1. Augmentar les vies de participació ciutadana en l’activitat política, tant en la
designació d’òrgans representatius com en procediments d’intervenció directa, per
tal de millorar la qualitat de la democràcia i de recuperar la confiança de la
ciutadania en les institucions.
2. Reforçar les relacions de cooperació entre les institucions de la Generalitat i les
organitzacions socials i col·lectius cívics per tal de potenciar el dinamisme de la
societat catalana.
3. Reforçar el paper del Parlament en el conjunt institucional de la Generalitat,
especialment en les seves funcions d’impuls de l’acció de govern i de control de
l’Executiu.
14
�4. Instituir mecanismes efectius de consulta social durant els processos legislatius,
utilitzant també les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
5. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que la
ciutadania consideri rellevant per als seus interessos.
6. Limitar la discrecionalitat en les decisions de l’Executiu, especialment pel que fa a
les actuacions relacionades amb la qualificació del sòl i els temes urbanístics i, en
general, en els contractes de les administracions públiques i els seus nomenaments.
7. Desterrar la patrimonialització de les institucions públiques per part dels partits
polítics que les governen.
8. Fomentar el reforçament de la xarxa associativa com a eina de participació
ciutadana.
MESURES
Reformar la llei catalana d’iniciativa legislativa popular, facilitant una major
participació de la ciutadania en el procés legislatiu.
Prendre les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències
en la realització de consultes populars directes i reguli altres formes de participació
–nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.–, per tal de fomentar-ne
l’ús en l’àmbit local i nacional.
Presentar immediatament un projecte de llei electoral per a l’elecció del Parlament
de Catalunya, que garanteixi la proporcionalitat, la igualtat de vot, l’equitat de
gènere, les condicions territorials i la representació dels catalans residents a
l’estranger.
Estudiar les iniciatives legals necessàries per incorporar un sistema de llistes obertes
a les eleccions dels municipis amb menys de mil habitants.
Estudiar l’oportunitat d’iniciar les reformes legals necessàries per atorgar el dret de
sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals i autonòmiques als ciutadans i
ciutadanes no espanyols que acreditin haver mantingut la seva residència a
Catalunya en el període que la llei determini.
Limitar la reelecció indefinida del president de la Generalitat, establint una durada
temporal màxima en l’exercici del càrrec.
Limitar el nombre de mandats representatius consecutius i establir un sistema de
compensació econòmica que possibiliti la reincorporació professional dels qui
cessen sense una altra font d’ingressos.
Facilitar la comunicació directa de la ciutadania amb els seus representants
parlamentaris, mitjançant les previsions de la llei electoral, la reforma del
Reglament i el recurs a les noves tecnologies de la comunicació.
15
�Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per agilitar-ne els procediments,
facilitar-ne les funcions d’impuls i de control, la participació social i l’expressió del
pluralisme polític.
Promoure la creació d’una oficina parlamentària especialitzada que contribueixi a
potenciar la capacitat de control del Parlament sobre la gestió pressupostària i
financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció
normativa.
Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell
Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar
l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la
revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els
procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la
limitació dels seus mandats.
Atorgar a les organitzacions, cíviques i culturals la facultat de presentar als grups
parlamentaris candidats als òrgans consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
(Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de
l’Audiovisual).
De manera especial, contribuir des de la majoria parlamentària i des del Govern a
restaurar la independència, la professionalitat i l’eficàcia de la Sindicatura de
Comptes, tenint en compte la importància de les funcions de control democràtic que
té assignades.
Introduir a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de
compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal
d’examinar-ne la idoneïtat.
Reforçar les obligacions dels membres del Govern i dels alts càrrecs d’informar i de
comparèixer davant del Parlament, així com de les autoritats cridades a retre
comptes a les comissions parlamentàries d’investigació.
Adaptar l’estructura de l’Executiu de la Generalitat a criteris de racionalitat,
economia organitzativa i eficiència, revisant la relació entre els departaments i els
organismes vinculats.
Crear un marc legal estable que defineixi les atribucions, composició i regles de
funcionament dels consells i òrgans consultius de l’Executiu, per tal d’assegurar la
seva representativitat social i l’eficàcia de la seva intervenció.
Adoptar les mesures legals necessàries per eliminar les sessions secretes de totes les
institucions amb caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a
la intimitat o a la seguretat.
Adoptar les mesures legals, fiscals i formatives necessàries per tal d’afavorir la
creació i consolidació d’associacions que responguin a interessos col·lectius i que
16
�actuïn d’acord amb els principis democràtics, reivindicant per a la Generalitat la
competència per fer la declaració d’utilitat pública.
17
�2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència
El sistema judicial espanyol no ha experimentat el procés modernitzador que han viscut
–tot i les seves limitacions– altres poders de l’Estat. La Constitució de 1978 permetria
l’adopció d’una articulació més descentralitzada de l’administració de justícia. En
aquesta matèria, l’Estatut d’Autonomia de 1979 conté previsions que no s’han
desenvolupat.
En canvi, la versió centralitzadora adoptada a la Llei orgànica del Poder Judicial i la
interpretació d’altres disposicions relatives a l’administració de justícia perjudiquen la
seva eficiència i fan que la institució judicial sigui una de les menys valorades per la
ciutadania. El resultat no és gens estrany, perquè no s’ha sabut adaptar a les necessitats i
al ritme de vida de la ciutadania i de les empreses i organitzacions socials.
Les expectatives suscitades per la publicació del Llibre Blanc del Consell General del
Poder Judicial i pel denominat Pacte per la Justícia, subscrit pels partits polítics estatals,
no s’han satisfet. Algunes decisions del Govern del PP han produït un retrocés
preocupant en la valoració social del prestigi del poder jurisdiccional i de la
independència de les actuacions del Consell General del Poder Judicial respecte de
l’Executiu.
Per la seva part, l’acció del Govern de CiU en aquest camp ha estat insuficient, malgrat
algunes millores parcials. Però no ha sabut respondre a una dinàmica social cada cop
més exigent amb el servei públic de l’administració de justícia, ni ha sabut encarar
problemàtiques noves sorgides dels canvis socials.
Catalunya ha de disposar d’una administració de justícia que respongui a les necessitats
i expectatives dels usuaris de la Justícia. La nostra societat necessita més òrgans
judicials, més ben repartits territorialment i més dotats de mitjans tècnics i humans, per
tal de garantir un servei públic a l’altura de la seva vida quotidiana: més rapidesa, més
qualitat i molta més proximitat.
Les decisions sobre la gestió d’aquest servei s’han de prendre des de Catalunya, per
adaptar-la millor a les necessitats –econòmiques, socials i culturals– del país. El
Parlament i el Govern de Catalunya –cadascun en el seu àmbit respectiu de funcions–
han d’intervenir de prop en la dotació i supervisió de l’administració de justícia, en
coordinació amb un Consell General del Poder Judicial que s’ha d’adaptar a l’Estat
descentralitzat que defineix la Constitució i que reclamen les societats complexes del
segle XXI.
18
�FEDERALISME JUDICIAL
1.
La Constitució de 1978 no utilitza el terme federal ni s’ajusta a una
concepció tradicional del federalisme, però està inspirada en el principi
federal de distribució territorial dels poders públics. Així i tot, mentre el
poder legislatiu i el poder executiu han quedat distribuïts entre l’Estat i les
comunitats autònomes, el poder judicial segueix una pauta centralitzada que
no s’adiu al caràcter compost de l’Estat espanyol. Un quart de segle després
de la promulgació de la Constitució, la dinàmica política i social exigeix
l’adaptació d’aquest poder judicial –tan poc valorat en la percepció de la
ciutadania– a la diversitat de condicions que es donen a Espanya per poder
respondre amb més efectivitat a les necessitats de la societat.
19
�OBJECTIUS
1. Contribuir a la construcció d’una administració de justícia més propera als ciutadans
i a les ciutadanes i capaç d’actuar amb la qualitat necessària per tal de garantir amb
més efectivitat els drets de la ciutadania i la independència judicial.
2. Per tal d’aconseguir l’objectiu anterior, impulsar la descentralització de
l’administració de justícia, adaptant-la al caràcter plurinacional de l’Estat.
3. Respondre particularment a les necessitats actuals que la funció jurisdiccional
experimenta en els gran nuclis urbans.
4. Impulsar un pacte cívic per la justícia, que impliqui a la ciutadania i proposant una
carta de drets dels usuaris de la justícia que contempli compromisos concrets.
5. Adoptar les mesures legislatives, pressupostàries i de govern orientades a establir un
sistema d’administració de justícia que respongui als paràmetres de qualitat i
d’eficàcia de qualsevol servei públic, garantint en particular: l’estabilitat dels jutges
en les seves demarcacions judicials; el compliment dels terminis processals i en
l’adopció de les resolucions judicials; els mecanismes que assegurin l’efectivitat de
les resolucions i que garanteixin un millor sistema d’atenció a l’usuari de la justícia;
la garantia d’accés de tothom a l’administració de justícia.
6. Dotar el Parlament de les funcions de seguiment i d’avaluació del funcionament del
servei públic de l’administració de justícia.
7. En particular, concentrar l’acció de govern en tres grans objectius: a) Una dotació i
una gestió adequades dels recursos personals; b) una redefinició del paper i
l’estructura de les oficines judicials; c) la millora de les infraestructures (parc
immobiliari i parc informàtic).
8. Reorientar el sistema penitenciari català per tal que, a més d’una bona previsió en
matèria d’infraestructures, faciliti un tractament personalitzat a cada intern, que es
gestioni de manera eficient i coordinada amb els altres departaments de la
Generalitat i amb les entitats socials col·laboradores.
9. Revisar a fons el sistema sancionador de menors, oferir als jutges d’aquesta
jurisdicció tot el ventall de mesures previstes a la legislació i adequar els centres al
nombre i característiques dels interns.
MESURES
Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’atribuir al Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre
en darrera instància a Catalunya els recursos judicials en processos iniciats en aquest
territori (excloent-ne només el recurs per unificació de doctrina i determinats
conflictes de competència jurisdiccional).
20
�Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per constituir la Comissió de Justícia
de Catalunya que pugui exercir –en coordinació amb i per desconcentració del
Consell General del Poder Judicial– funcions de govern i de supervisió de
l’administració de justícia a Catalunya i garantir de manera més eficaç la qualitat
d’aquest servei públic.
Assegurar amb la reforma estatutària i legal l’exercici, per part de la Generalitat, de
les competències relatives a la fixació de les demarcacions judicials i promoure que,
des de l’òrgan propi de govern dels jutges i magistrats de Catalunya, es nomenin els
magistrats que integren el TSJC.
Impulsar actuacions dels centres de formació –Escola Judicial, Centre d’Estudis
Jurídics i Formació Especialitzada– que reforcin la qualitat de la preparació de
jutges i altres funcionaris vinculats a l’administració de justícia a Catalunya, no
només en matèria jurídica sinó també en altres matèries necessàries per al
coneixement de la societat on exerceixen les seves funcions.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que la Generalitat disposi de
competència plena sobre la selecció, formació i gestió de tot el personal al servei de
l’administració de justícia, llevat de magistrats i fiscals.
Facilitar als òrgans judicials els mitjans humans, materials i pressupostaris que
s’escaiguin, d’acord amb la legislació vigent.
Promoure i garantir l’ús del català a l’administració de justícia com a expressió del
principi de proximitat de servei, amb la implantació de programes i d’incentius
adequats.
Adoptar les mesures legals necessàries per tal que el Parlament sigui informat de
manera preceptiva i periòdica de l’estat de l’administració de justícia a Catalunya
per part del president del TSJC, dels vocals competents del CGPJ i del Consell dels
Col·legis d’Advocats de Catalunya.
Impulsar la iniciativa legislativa necessària per tal d’establir òrgans d’administració
de justícia de proximitat a les principals aglomeracions urbanes, amb jurisdicció en
conflictes d’entitat o quantia menors.
Instituir les comissions territorials de justícia, integrades per representants de les
administracions i de les entitats professionals, socials i cíviques del territori, amb la
finalitat de fer el seguiment del funcionament del servei d’administració de justícia
en el seu àmbit.
Adoptar les mesures legislatives i pressupostàries necessàries per millorar la qualitat
del servei públic de la justícia gratuïta, confiant l’assistència lletrada a advocats
designats d’acord amb criteris de mèrit i capacitat, amb la intervenció de la
Generalitat i dels col·legis professionals competents.
Aprovar un reglament penitenciari de Catalunya que inclogui el tractament
personalitzat dels interns, els faciliti la incorporació al mercat de treball, tingui en
21
�compte l’especificitat de la funció pública en aquest àmbit i adeqüi les condicions de
les infraestructures a les mesures de seguretat convenients.
Fomentar les mesures penals alternatives per tal de superar la visió centrada en la
presó, amb el foment de la construcció de les infraestructures necessàries per dur-les
a terme: centres de desintoxicació, pisos tutelats, xarxa psiquiàtrica penitenciària
eficient, sistema descentralitzat per al compliment de mesures en règim obert, etc.
Reformar el sistema d’execució de mesures en l’àmbit de la justícia juvenil, amb la
creació d’un centre per a noies, la duplicació de les places existents, la posada en
marxa de centres semioberts per a desintoxicació i tractament de trastorns
psiquiàtrics, la concessió d’ajuts a les famílies per fer complir mesures de correcció
en l’àmbit familiar, integrant els serveis responsables en un únic sistema.
Fomentar la mediació penal i impulsar els programes de reparació a les víctimes:
cap víctima no pot quedar sense rebre la sentència que posi fi al plet, ni sense
conèixer els mecanismes pels quals pot obtenir la compensació que s’hi contempli.
22
�2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat
L’actuació dels governs de CiU s’ha caracteritzat per la seva opacitat en molts àmbits de
l’acció política i administrativa i per les reticències a l’hora de facilitar l’accés d’altres
forces polítiques o de la mateixa ciutadania a informació d’interès general. Sovint ha
resistit l’obligació de retre comptes i amb això ha augmentat la suspicàcia sobre la
pràctica de favoritismes polítics o familiars, sobre la comissió d’irregularitats o sobre
l’existència de corrupcions que embruten el bon nom de la Generalitat.
Per això els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi ens comprometem a
impregnar amb el valor de la transparència tots els aspectes de l’actuació política i
administrativa: l’actuació de les institucions, el procediment administratiu, la gestió de
la funció pública, la prestació de serveis públics i l’actuació de les empreses públiques o
vinculades d’alguna manera a l’Administració.
Ens comprometem a aplicar normes de bon govern a les empreses del sector públic
català, i a exigir aquestes mateixes normes a les empreses que es privatitzin, a empreses
on la Generalitat tingui una participació o que contractin amb la Generalitat. Això vol
dir: transparència en nomenaments i retribucions, protecció dels accionistes minoritaris,
absència de conflictes d’interessos en els executius i membres del consell
d’administració de l’empresa.
El nou Govern de la Generalitat donarà informació permanent i entenedora sobre les
seves actuacions. Amb això es pot superar la desconfiança que sovint alimenta la
ciutadania respecte de les institucions públiques i pot servir d’estímul important per fer
dels habitants de Catalunya persones decididament implicades en la defensa dels valors
democràtics i cívics.
OBJECTIUS
1. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que el ciutadà
o ciutadana consideri rellevant per als seus interessos.
2. Assegurar l’agilitat de l’Administració en les seves prestacions i obligacions amb la
ciutadania.
3. Limitar la discrecionalitat administrativa, en especial en qüestions com la política
urbanística i del sòl, la contractació administrativa o el reclutament i promoció del
personal.
4. Eliminar qualsevol forma de clientelisme, corruptela o corrupció en les actuacions
administratives i desterrar la patrimonialització de les administracions i institucions
de la Generalitat per part dels partits polítics que la governin.
23
�MESURES
Adoptar l’avaluació preceptiva i periòdica de les polítiques públiques aplicades
d’acord amb les pautes fixades per la Unió Europea, mitjançant l’establiment d’una
oficina o servei adscrit a la Presidència o al departament en què es delegui.
Promoure l’aprovació de codis de bon govern per part de les administracions.
Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de
controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar la seva
utilització partidista.
Aplicar de manera immediata i voluntària a l’administració autonòmica els convenis
del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció, encara que no hagin
estat signats ni ratificats pel Govern de l’Estat, així com el manual de bones
pràctiques sobre ètica pública.
Establir criteris objectius en les convocatòries públiques destinades a la concessió de
subvencions per a entitats i activitats privades o socials, per tal d’evitar que les
subvencions es converteixin en font de clientelisme polític.
Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públics tots els
contractes que l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb
participació majoritària de l’administració autonòmica estableixin amb proveïdors
de béns i de serveis. En especial, adoptar les mesures legals necessàries per fer
públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions
urbanístiques en què participin les administracions catalanes.
Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públiques les
condicions contractuals del personal que està al servei directe de l’administració de
la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta té
participació majoritària, especificant-ne les funcions i retribucions.
Incorporar a les decisions sobre contractació pública la valoració de les condicions
de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i
respecte al medi ambient.
Exigir la realització periòdica d’una auditoria externa de qualitat a les empreses
proveïdores de béns i de serveis a les administracions.
24
�2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la
ciutadania
En 23 anys, el Govern de CiU no ha tingut interès a construir una administració pública
innovadora a Catalunya i ha mantingut un aparell administratiu burocràtic, seguint les
pautes de l’administració de l’Estat. En cap moment no s’ha optat per un model propi.
Més enllà de la retòrica i d’alguns plans no aplicats, només s’hi han introduït algunes
reformes disperses. La centralització, el partidisme i el clientelisme caracteritzen una
Administració intervencionista que pretén imposar i dirigir, en lloc de dialogar, donar
servei i liderar.
L’acció administrativa de la Generalitat és, en línies generals, poc eficaç, costosa, lenta i
poc receptiva, i esdevé un fre per a la competitivitat de Catalunya. El Govern disposa
d’una extensa maquinària administrativa, amb més de 130.000 empleats, però sovint
infrautilitzada. La cultura interna manté pautes molt jerarquitzades i no estimula la
participació dels treballadors.
Una part majoritària dels alts càrrecs i directius s’ha estat reclutat per vinculacions
partidistes. Hi ha una greu manca de professionalització entre els directors generals.
Avui, bona part dels empleats de la Generalitat es troben desmotivats per culpa d’una
Administració que no compta amb ells. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya
està mancada d’una orientació estratègica i mai no ha tingut la confiança del Govern per
esdevenir un instrument de modernització.
El resultat d’aquesta negligència manifesta dels governs de CiU ha proveït aquests
mateixos governs d’una justificació perversa per externalitzar alguns serveis públics –
per privatització o concertació– en nom d’una pretesa eficiència més gran de la gestió
privada.
A més, el Govern de CiU ha intentat instrumentalitzar l’Administració al servei dels
seus interessos de partit. S’ha consolidat la confusió entre el Govern, l’Administració,
partit i grup parlamentari de la majoria governamental. El clientelisme i l’amiguisme
presideixen sovint la relació de l’Administració amb els ajuntaments, les associacions i
les empreses.
Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi tenim com a prioritat la millora
de l’administració pública catalana: en la seva organització, en la gestió, en la formació
i la promoció del seu personal, i en el rendiment de comptes a l’opinió pública i al
Parlament.
OBJECTIUS
1. Facilitar la comunicació i la cooperació entre administracions i ciutadans per tal de
restaurar el prestigi del servei públic, tant entre els ciutadans que en són destinataris
com entre els funcionaris i empleats que l’han de prestar.
2. Impulsar estratègies de millora de qualitat en tots els serveis públics prestats per les
administracions catalanes.
25
�3. Vetllar per l’ús eficient de tota mena de recursos públics.
4. Orientar l’acció administrativa d’acord amb els principis de descentralització,
proximitat i subsidiarietat, amb la promoció de la intervenció ciutadana i social en el
disseny de les polítiques públiques.
5. Reforçar la qualitat professional i el comportament ètic de tot el personal al servei
de les administracions i, especialment, dels seus alts càrrecs.
6. Potenciar el prestigi social i professional de la funció pública catalana, amb accions
de formació i col·laboració entre totes les administracions del país.
7. Establir una relació constructiva amb els sindicats, als quals, a més de la legítima
defensa dels interessos professionals, es convidarà a corresponsabilitzar-se a bastir
una administració cada cop més orientada al servei dels ciutadans i ciutadanes i dels
seus drets.
8. Posar en marxa els instruments necessaris per a una avaluació permanent de l’acció
de les administracions i per tal que aquestes retin comptes de manera efectiva sobre
la seva actuació davant el Parlament i davant la societat.
MESURES
Presentar al Parlament una carta dels ciutadans o ciutadanes establint els principis
bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans.
Publicar, per part dels serveis de l’Administració, els seus compromisos de qualitat
davant dels usuaris i assegurar mecanismes de compensació en cas d’incompliment.
Es facilitarà a la ciutadania l’elecció de proveïdor quan sigui possible.
Crear consells d’usuaris, sistemes de queixes, suggeriments i fórmules de consulta
per a la ciutadania i parts interessades. Els serveis treballaran per obtenir
certificacions ISO 9000 i ISO 14000, per tal d’assegurar la seva qualitat i
sostenibilitat mediambiental. Periòdicament, es realitzaran i publicaran auditories de
qualitat i enquestes de satisfacció dels usuaris.
Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, les 24
hores del dia i per oferir nous serveis, reforçant l’AOC (Administració Oberta de
Catalunya) com a xarxa en què els governs locals ocupen una posició central.
Fomentar els acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats a la
ciutadania.
Fer públiques al web les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de
l’Administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei
prescriu.
Simplificar el llenguatge i els procediments administratius, facilitar-ne l’accés i
comprensió, i ampliar horaris i punts d’atenció a la ciutadania.
26
�Reforçar la qualitat tècnica en l’activitat normativa, tant en el Parlament com en
l’Executiu, amb la incorporació als projectes dels corresponents estudis d’impacte,
memòria de costos i participació, i pla d’implantació.
Fomentar l’economia normativa, amb l’avaluació dels rendiments de les
disposicions legislatives i administratives, evitant normes complexes i supèrflues i
eliminant les obsoletes.
Racionalitzar la gestió patrimonial i, en els casos en què sigui necessari, renegociar
contractes amb proveïdors.
Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’Administració,
dels organismes autònoms, agències i empreses públiques, i procedir a la supressió
d’aquells que no generin un valor afegit.
Fixar i fer públics els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels
serveis i la seva eventual externalització, establint contractes–programa i sistemes
de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats
concertades.
Impulsar la desconcentració de l’administració de la Generalitat a favor de les
delegacions territorials i la descentralització de les seves competències en benefici
dels governs locals, per tal d’apropar l’acció administrativa a la ciutadania i als
territoris.
Establir fórmules de partenariat amb altres actors públics, socials i privats per
dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques que han de respondre a
necessitats col·lectives.
Impulsar amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya la
definició d’un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i
de programes interadministratius, que generi sinergies entre les administracions
catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de
Catalunya.
Establir sistemes de formació permanent del personal que permetin aprofitar les
capacitats de tots els empleats, obrint canals per a la gestió del coneixement i per a
la seva participació en els processos de millora, especialment pel que fa als empleats
que treballen en la prestació directa de serveis o en l’atenció als ciutadans i
ciutadanes.
Assegurar la convocatòria regular de les convocatòries per a l’accés al servei públic,
per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió
provisional de llocs de treball, i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i
igualtat d’oportunitats.
Reordenar el temps de treball d’acord amb les característiques de cada servei, tenint
en compte, d’una banda, la qualitat de la prestació i l’atenció al ciutadà, i d’altra
banda, la compatibilització del treball i les responsabilitats familiars dels empleats.
27
�Establir l’estatut del directiu públic, fixant un sistema adequat per a la seva
formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i
capacitat.
Publicar via Internet les retribucions íntegres del personal de la Generalitat, inclosos
els llocs de confiança política i els alts càrrecs, que hauran de fer una declaració
pública del seu patrimoni, interessos i activitats professionals i mercantils.
Impulsar la reforma de la llei de la funció catalana, per tal d’incorporar-hi les
disposicions legals necessàries per dur a terme les mesures abans esmentades.
Ampliar les competències i els recursos de la Sindicatura de Comptes per tal
d’incloure entre les seves funcions el seguiment de la qualitat dels serveis i de
l’acció administrativa i l’avaluació de l’eficàcia de les polítiques.
28
�2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis
públics i la qualitat de vida
Els municipis són actors principals de l’acció pública a Catalunya. Els ajuntaments han
assumit un paper de lideratge social, han dinamitzat la vida de les seves comunitats
locals i han aglutinat esforços per impulsar amb èxit molts projectes d’interès col·lectiu.
Malauradament, la relació històrica del Govern de CiU amb els ens locals ha estat
marcada per la desconfiança, el recel i una falsa relació de competència. De fet,
l’administració autonòmica, a causa de l’incompliment de les seves obligacions envers
la ciutadania, ha carregat els municipis amb l’obligació de dur a terme i sufragar
polítiques públiques que, en realitat, corresponen a la Generalitat. Això ha contribuït de
manera decisiva a l’ofegament financer i pressupostari en què avui es troben tants
municipis del país.
A Espanya els governs municipals tenen un pes molt més reduït que a altres països. En
tot el període democràtic hem passat del 10% al 13% del sector públic, davant del 20%
als països federals i més del 33% als unitaris. Això és ignorar l’autonomia local
garantida en el text constitucional, tot frenant el seu reconeixement com el govern més
proper al ciutadà.
La realitat, però, s’ha imposat i els ajuntaments han pres la iniciativa en la prestació de
serveis públics i en el foment d’iniciatives que la societat catalana reclama cada dia amb
més força. Per això trobem que la despesa no obligatòria que els ens locals efectuen
arriba al 27% dels seus pressupostos. El municipi ha començat a cobrir necessitats en
matèria de seguretat, educació, sanitat, promoció social o cultura, sense tenir
pròpiament assignades aquestes competències.
Els municipis són l’àmbit d’actuació pública més proper a la ciutadania i, per això, han
de veure reconegut i enfortit el seu paper fonamental en l’edifici politicoadministratiu
de Catalunya. Per això, l’actuació de Socialistes i Ciutadans pel Canvi ha d’impulsar a
fons una relació de col·laboració permanent i constructiva de la Generalitat amb els
governs locals de Catalunya, treballant –des dels respectius àmbits competencials– per
servir millor els interessos dels ciutadans i les ciutadanes del Principat.
OBJECTIUS
1. Establir una nova relació entre la Generalitat i els municipis basada en la confiança
mútua i la cooperació.
2. Aplicar el principi de subsidiarietat, traslladant als governs locals competències que
es poden exercir amb més eficiència i amb els recursos necessaris per fer-ho.
29
�3. Acompanyar el traspàs de competències d’una redistribució adequada del
finançament de cada nivell territorial, de manera que els ens locals disposin de
suficients recursos per aplicar les noves competències que assumeixin, apuntant a
una distribució final de la despesa que se situï al voltant del 40% per l’administració
estatal, el 30% per l’administració autonòmica i el 30% pels municipis.
4. Assegurar la suficiència financera dels municipis i reduir la seva dependència de
subvencions governamentals. La hisenda municipal s’ha d’assentar en tres pilars
fonamentals: la tributació pròpia, la participació en el rendiment dels grans impostos
del sistema fiscal i les transferències procedents del Govern de l’Estat i del Govern
autonòmic.
5. Fomentar el desenvolupament de formes múltiples de col·laboració entre l’activitat
pública local i els interessos privats.
MESURES
Traspassar competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, atenció
primària sanitària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el
finançament necessaris per exercir-les adequadament.
Crear, per part del Govern de la Generalitat, comissions o organismes de consulta
per tal d’atendre les corporacions municipals quan les competències apuntades a
l’apartat anterior no es puguin transferir als ajuntaments i les exerceixi
l’administració autonòmica.
Aprovar, d’acord amb les institucions representatives del món local, un conjunt
d’indicadors de gestió bàsics per als serveis públics locals, assequibles per a tots els
municipis catalans, que els ajudarà a l’hora de retre comptes.
Adoptar les iniciatives necessàries per a la reforma de la Llei d’hisendes locals, per
tal que els ajuntaments disposin dels recursos adequats per prestar aquells serveis
que ara ja tenen atribuïts i els que els correspongui prestar en el marc de la
reordenació de competències entre nivells de govern, amb respecte pels principis de
suficiència, autonomia, responsabilitat i equitat i participant, si s’escau, en els
impostos estatals o transferits a la Generalitat.
Reconèixer els alcaldes com a representants de la Generalitat en el territori.
30
�2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i
projectes dels territoris
A Catalunya existeixen diferents nivells de govern que no sempre poden exercir
adequadament les seves funcions a causa de la seva dimensió inadequada, de la
indefinició de les seves competències o de la seva insuficiència pressupostària. Aquesta
diversitat de nivells –municipis, comarques, províncies, Comunitat Autònoma, Estat i
Unió Europea– fa més difícil l’assoliment dels objectius de servei públic eficient i de
transparència democràtica. Però sovint també és un obstacle que dificulta que la societat
d’un territori determinat pugui elaborar i tirar endavant un projecte de futur per a la seva
població.
És necessari simplificar i reordenar la configuració i les relacions d’aquestes estructures
administratives. D’aquesta manera, es podrà afavorir el desenvolupament del conjunt
del territori català, permetre i fomentar la col·laboració dels municipis dins l’àmbit de
l’autonomia local i aprofitar els recursos públics de la manera més eficient i eficaç,
sense menystenir els trets històrics i diferencials del municipalisme català. Aquesta
voluntat d’ordenar territorialment Catalunya justifica també la necessitat de recuperar o
promoure els organismes metropolitans que gestionin els interessos comuns en matèries
o competències dels municipis que es vulguin organitzar al voltant de les seves àrees
metropolitanes.
En lloc d’una defensa retòrica dels petits municipis i de la seva manipulació
clientelística, un nou Govern de la Generalitat ha de facilitar als ens locals –amb
incentius i recursos– la possibilitat d’agrupar-se lliurement de la manera que considerin
oportuna, per tal que el règim legal no constitueixi un fre a les aspiracions legítimes dels
municipis i a la seva col·laboració més eficient. La desconfiança, la voluntat de control i
la manca de desenvolupament d’un marc legal modern i versàtil per als ens locals han
de deixar pas a un nou model que tingui en compte, primordialment, les necessitats dels
pobles i de les ciutats.
La divisió provincial de Catalunya prové d’una decisió política de mitjans del segle
XIX. Avui dia cal repensar la província, sense ignorar que aquest ens té un
reconeixement constitucional que fa impossible la seva desaparició sense el consens de
les forces polítiques d’àmbit estatal. Tot i que el Govern de CiU ha proclamat sempre el
seu desacord amb el mapa provincial, la seva Administració l’ha utilitzat amb
freqüència a l’hora d’organitzar els seus serveis i ha deixat de banda altres possibilitats
més adequades al territori. S’han creat altres ens, amb poca o cap voluntat real de
potenciar-los.
Durant la passada legislatura, el Govern de CiU va paralitzar al Parlament els treballs
iniciats per examinar de manera concertada entre totes les forces polítiques aquesta
qüestió i per elaborar propostes legislatives de renovació. Per tant, el Govern de CiU no
només ha fet molt poc per superar els defectes de la situació present, sinó que ha fet tot
el possible per impedir les actuacions que podrien millorar-la.
Ha arribat el moment de posar fi a l’extremada centralització de la Generalitat, a la
confusió i superposició de nivells de govern i a la incapacitat de donar representació
satisfactòria a les aspiracions i als projectes que configuren el mosaic territorial català.
31
�És necessari, doncs, reformar en profunditat l’organització territorial de l’administració
de la Generalitat, per tal d’adaptar-la al territori, afavorint alhora un repartiment del
poder que contribueixi al desenvolupament del conjunt del país i a l’equilibri territorial.
OBJECTIUS
1. Assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a les prestacions i serveis públics per
part de tota la ciutadania, amb independència del seu lloc de residència.
2. Aconseguir que els ciutadans i ciutadanes de tots els territoris participin de manera
activa en les institucions representatives dels diversos nivells de govern local.
3. Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació
de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les
instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos
(eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i
permanent (responsabilitat).
4. Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les
vegueries o regions, les comarques i els municipis.
5. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les
administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la
reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la
cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i
àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució
gradual de les demarcacions provincials actuals).
6. Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que
cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats.
MESURES
Adoptar immediatament les iniciatives legislatives necessàries per establir la divisió
territorial en set vegueries (Alt Pirineu, Catalunya Central, Comarques Gironines,
Regió Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Terres de
Ponent), que seran àmbit de desconcentració de l’administració autonòmica i àmbit
de descentralització i de foment de la cooperació intermunicipal.
Descentralitzar a favor dels municipis, comarques i regions, la gestió de serveis i de
recursos fins ara exercida per l’administració de la Generalitat, amb la col·laboració,
si s’escau, d’organitzacions socials i d’entitats cíviques.
Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per proposar a les Corts
Generals l’adaptació de l’organització provincial a la nova estructura que hagi
aprovat el Parlament.
Adaptar el funcionament intern de les diputacions provincials a l’estructura de
vegueries, organitzant sobre aquesta base la representació política i la cooperació
32
�local en els set territoris, mentre no es produeixi la revisió pertinent del mapa
provincial.
Promoure –conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran i atenent les especificitats
del Govern local aranès– el desenvolupament de la Llei 16/1990 que regula el seu
autogovern.
Reformar el règim comarcal per tal de fer-lo més flexible pel que fa a la seva
organització i les seves competències, més democràtic en la seva presa de decisions
i més municipalista en el seu funcionament, convertint les comarques en òrgans de
cooperació entre els municipis que les integren.
Afavorir la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis tot
incentivant –administrativament i econòmicament– la formació de mancomunitats i
comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió, per tal de
superar la seva manca de capacitat i de recursos per proporcionar els serveis
necessaris a la ciutadania.
Prendre les iniciatives legislatives necessàries per fer possible que la Regió
Metropolitana de Barcelona disposi de les competències, recursos i formes de gestió
adients a la seva condició metropolitana.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de les àrees
metropolitanes de Catalunya i per a la determinació de les seves competències,
recursos i gestió de serveis.
Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona,
instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata.
33
�2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic
Les característiques nacionals, culturals i lingüístiques de Catalunya fan necessari que el
país disposi d’un sector de la comunicació suficientment potent per poder mantenir una
presència pròpia, autònoma i significativa en un àmbit en què les tendències dominants
estan condicionades per la concentració en grans grups transnacionals i la globalització
dels continguts.
Les evidents limitacions d’un mercat mediàtic i publicitari de sis milions de persones
aconsellen explorar fórmules de col·laboració entre administracions, operadors i
territoris que presenten elements culturals i econòmics comuns per intentar assolir una
audiència suficient per al desenvolupament dels mitjans de comunicació en català.
Per fer possible el desenvolupament d’aquest espai comunicatiu català és imprescindible
l’existència d’uns mitjans de comunicació de titularitat pública que tinguin aquest
objectiu com a prioritari, més enllà de les possibilitats que ofereix el mercat i la
competència entre mitjans de comunicació de propietat privada.
El Govern de la Generalitat ha de tenir un política orientada a la configuració d’un
sistema de comunicació català (premsa, ràdio, televisió, mitjans en línia), en què la
convivència del sector públic i el sector privat permeti disposar d’uns mitjans solvents i
d’una indústria audiovisual competitiva.
Aquesta política de comunicació del nou Govern mantindrà l’especificitat local del
model de comunicació català. La tradició de la premsa, la ràdio i la televisió de caràcter
local, sigui pública o privada, constitueix un factor diferencial i enriquidor d’aquest
model que ha de sobreviure i enfortir-se amb l’objectiu general de configurar un sistema
de comunicació competent i competitiu. En aquesta nova etapa, caldrà tenir especial
cura a assegurar que aquests mitjans locals tinguin garantida la seva migració a la
tecnologia digital en igualtat de condicions.
En aquest sistema de comunicació, el grau d’influència del Govern encara és perceptible
en el sector audiovisual, tant pel fet de l’existència de mitjans de titularitat pública com
per la capacitat de regulació. Així, el sector audiovisual català està format per uns
mitjans de titularitat pública que han de complir una missió de servei públic definida pel
Parlament, oferir una programació de qualitat i reflectir, respectar i fomentar el
pluralisme; i per uns mitjans de titularitat privada que han de ser regulats de manera
transparent, afavorint la competitivitat i potenciant l’existència de grups solvents, tant
informativament com econòmicament.
El sector públic comprèn a Catalunya els mitjans de comunicació gestionats per l’Estat,
la Generalitat i l’administració local. Aquest sector s’ha format per la successiva
agregació d’operadors en funció de les respectives legitimitats de cada nivell
d’Administració per convertir-se en gestors de mitjans de comunicació audiovisual.
Aquest conjunt de mitjans públics, finançat de manera mixta i de caràcter bilingüe, s’ha
de modular tant pel que fa al seu volum i capacitat com en la seva participació en el
mercat publicitari, amb l’objectiu d’assolir un sector públic eficaç en l’acompliment de
la seva missió de servei públic, informativament plural i econòmicament viable.
34
�El sector privat està format per uns mitjans audiovisuals que operen amb llicència
adjudicada bé per l’administració de l’Estat bé per l’administració de la Generalitat, en
funció de les respectives regulacions de ràdio i televisió. El mapa audiovisual de
Catalunya –integrat per la relació de llicències atorgades, les freqüències ocupades i les
disponibles, així com pels paràmetres tècnics dels emissors– s’ha de revisar per
aconseguir una adequació de la realitat a la legalitat vigent. Aquesta revisió s’ha de fer
salvaguardant la igualtat d’exigència i l’equilibri entre els diferents operadors, però amb
la voluntat inequívoca d’acabar amb una llarga política de discrecionalitat i de manca de
transparència.
La perspectiva de la migració de la ràdio i la televisió analògiques a l’emissió digital,
així com el desenvolupament de noves fórmules comunicatives a partir de les
aplicacions tecnològiques en xarxa, obligaran els futurs governs de la Generalitat a
disposar de programes específics per garantir la transició a la societat de la informació
tant dels operadors del sector com de la ciutadania en el seu conjunt.
Respecte a la premsa escrita, la Generalitat ha mantingut una política de suport en
funció del seu paper de divulgació de la llengua catalana, així com algunes ajudes
financeres a l’equipament industrial. Tot mantenint les ajudes a la difusió en català, i
amb la perspectiva de fomentar l’existència d’empreses de comunicació solvents i
competitives, el nou Govern estudiarà noves fórmules de suport al sector, donant
prioritat a les ajudes industrials, la renovació tecnològica i la xarxa de distribució.
OBJECTIUS
1. Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent i
efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència,
pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social.
2. Obtenir competències plenes en matèria audiovisual per aconseguir que la
Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les concessions de
ràdio i televisió que operin a Catalunya.
3. Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió, establint els principis generals de la missió de servei
públic i independència dels mitjans públics i assegurant els mecanismes de
transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat.
4. Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han de poder emetre a tot l’àmbit
lingüístic català. Així mateix, la ciutadania catalana ha de poder rebre les
transmissions d’altres comunitats d’aquest mateix àmbit.
5. Afavorir el sector de la comunicació local a Catalunya, el seu arrelament al país, el
seu paper en la comunicació de proximitat, de formació i participació social i
comunitària.
6. Assegurar una migració a la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els
operadors, que permeti alhora el desplegament de tota la potencialitat de la nova
35
�tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves tecnologies de la
comunicació.
7. Proposar un acord entre el sector públic i el sector privat que permeti el
desenvolupament equilibrat d’un nou model audiovisual a Catalunya.
8. Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta, viable, que
asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les
produccions exteriors afavorint la internacionalització del sector.
MESURES
Modificar l’Estatut d’Autonomia i les lleis estatals corresponents (Estatuto de Radio
y Televisión, Llei del tercer canal, Llei d’ordenació general de les
telecomunicacions, Llei de televisió privada i Llei de l’Estat 66/1997), per
aconseguir que la Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les
concessions de ràdio i televisió que operin a Catalunya.
Elaborar la llei de l’audiovisual de Catalunya, establint els principis generals de la
missió de servei públic i independència dels mitjans públics, així com els
mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del
sector privat per garantir la pluralitat del sistema.
Ampliar la Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per assegurar la
vigilància del mandat del Parlament.
Aprovar una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que
aprofundeixi en els mecanismes per garantir-ne la independència i asseguri una
programació de qualitat en la qual siguin prioritaris el foment del pluralisme, la
formació, la cultura i el lleure, la indústria audiovisual del país i en la qual es tingui
especial cura de la protecció de la infància i l’eradicació de la violència.
Revisió del contracte–programa dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió per establir: un pla financer per a la liquidació del deute acumulat, un
programa de finançament públic transparent i suficient per garantir la programació
de servei públic i de qualitat, tot revisant progressivament l’accés al mercat
publicitari, i un compromís de gestió sense dèficit.
Crear un consorci de la Comunicació Pública de Catalunya amb l’objectiu de
racionalitzar la despesa de recursos públics, reordenar l’oferta pública d’informació
i potenciar l’eficàcia de l’esforç de les diferents administracions en aquest sector.
Establir mecanismes de control per tal de prevenir missatges publicitaris de caràcter
discriminatori cap a qualsevol col·lectiu social que incloguin continguts sexistes,
xenòfobs, violents, fent una atenció especial a l’horari de la programació infantil.
Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals i dotar-les de major
capacitat per a la producció mancomunada de programes informatius i d’interès
36
�social i cultural, i garantir la supervivència i la vitalitat de les televisions i ràdios
locals.
Elaborar un pla de suport per facilitar el desplegament de la ràdio i la televisió
digital.
Crear una mesa permanent entre els operadors públics i els operadors privats per
garantir el diàleg en el sector i per impulsar la indústria audiovisual.
Millorar la implicació de Televisió de Catalunya (TVC) amb la indústria audiovisual
i el sector cultural català, amb l’elaboració d’uns criteris objectius i estables que
assegurin una relació eficaç i transparent.
Crear un fons de garantia per a les indústries culturals amb l’objectiu d’incentivar
les produccions fetes a Catalunya.
Crear, en el marc del CAC, l’Observatori de la Indústria Audiovisual, que aporti a
tots els agents implicats en la indústria els elements necessaris per a l’anàlisi de
l’evolució del sector i que vetlli pel control de qualitat.
Afavorir la comercialització de la producció audiovisual catalana, participant
activament en els circuits i mercats internacionals i en la projecció internacional dels
festivals de cinema i audiovisuals a Catalunya.
Elaborar un programa per afavorir l’etapa de transició de la societat presencial a la
societat de la informació tant dels mitjans de comunicació com dels seus usuaris,
potenciant instruments com l’Agència de Qualitat d’Internet.
Establir una línia d’ajudes financeres per a la millora de la xarxa de distribució de
publicacions escrites i per a la consolidació d’una indústria de la impressió a
Catalunya.
Mantenir la política de suport actiu als mitjans de comunicació en català, així com la
d’una inversió publicitària aplicada amb criteris objectius i transparents.
37
�2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos
La història de 23 anys de Govern de CiU és exactament el negatiu del que expressa el
títol del programa de cultura dels socialistes. Poca ambició, diàleg escàs i recursos
insuficients, i, sobretot, una capacitat nul·la per fer de la Generalitat un instrument de
promoció d’una societat més culta, on tota la ciutadania pugi accedir als nivells culturals
propis d’un país avançat.
Poca ambició perquè Catalunya, durant els anys de Govern de CiU, no ha disposat d’un
marc general de política cultural on inserir els programes d’actuació. Aquesta manca
d’ambició s’ha traduït, a la pràctica, en tres característiques que han definit aquesta
llarga etapa: manca de planificació, manca de directrius generals i manca de lideratge.
Podem trobar multitud d’exemples en qualsevol dels sectors culturals: en el terreny de
les infraestructures no hem disposat de cap document de referència ni de cap instrument
inversor, ni tan sols no ha estat aprovat el mapa de biblioteques que, segons la Llei de
1993, s’havia de presentar l’any 1994. Davant la crisi de sectors claus de la indústria
cultural catalana, especialment del cinema, l’audiovisual i les discogràfiques, el Govern
de CiU ha estat un simple espectador i ha reaccionat tard i malament. Davant dels
problemes que han denunciat els agents culturals o els representants de les
administracions locals, ha tendit a defugir les seves responsabilitats, creant taules o
comissions equívoques i poc operatives.
Diàleg escàs perquè l’única iniciativa sòlida nascuda del diàleg entre pocs polítics i
societat civil, el Pacte Cultural de 1985, va ser torpedinat des del mateix Govern, i el
Consell Assessor de Cultura que es preveia ni tan sols no va iniciar la seva tasca. I
aquesta situació no s’ha produït per una actitud obstruccionista de l’oposició o la manca
d’interès de les organitzacions representatives dels sectors culturals, ans al contrari. La
voluntat de cooperació de les administracions locals i dels sectors culturals ha quedat
palesa a les lleis més importants: la del sistema bibliotecari, la de museus o la de
normalització lingüística, i també en la gran quantitat de manifestos, escrits i iniciatives
dels professionals de la cultura. La resposta de CiU ha estat puntual, per sortir del pas,
fent algunes concessions menors a les demandes ciutadanes o pactant les lleis i
incomplint-les reiteradament, sense desplegar o fer ús dels mecanismes de participació i
control previstos. En definitiva, el Govern de CiU ha tirat endavant les seves actuacions
menystenint el territori i els agents culturals, i negant-se a qualsevol diàleg i concertació
amb les administracions locals i amb els representants associatius i professionals i
agents emprenedors dels respectius sectors culturals.
Que els recursos que ha destinat el Govern de CiU han estat insuficients és una realitat
que ningú no discuteix. La situació ha estat paradoxal. Mentre des del Govern es deia
que la cultura era l’eix central de la construcció nacional, els pressupostos aprovats any
rere any desmentien aquesta afirmació. La despesa cultural del Govern de Catalunya no
tan sols no és comparable amb la d’administracions similars en el context europeu, sinó
que és una de les més baixes de totes les comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta
situació és ja del tot insostenible i està portant moltes institucions i sectors culturals
cabdals per al desenvolupament del país a una situació insostenible (des de la política
lingüística als museus nacionals, des dels ensenyaments artístics a la producció i la
difusió artística).
38
�El Govern de CiU ha disposat d’una oportunitat única que també ha malbaratat: la
possibilitat de crear de nou una organització administrativa moderna i competent
adaptada als reptes contemporanis. La pròpia manca d’orientació general ha produït
que, en aquests moments, l’organització de la Conselleria de Cultura sigui el resultat de
la superposició d’organismes creats per circumstàncies diverses, amb multitud de
càrrecs de lliure designació, cosa que provoca la manca de motivació dels veritables
professionals.
OBJECTIUS
1. Una política cultural central i transversal
La cultura és l’espai on cal construir i socialitzar valors i actituds que permetin el
progrés i garanteixin la integració de tots els ciutadans i ciutadanes, com ara
l’assumpció col·lectiva de la democràcia i de la pluralitat, el compromís cívic, el
cosmopolitanisme, la defensa de les llengües i el respecte de totes les tradicions
culturals. Però la cultura és, fonamentalment, un dret inalienable de l’individu, que ha
de garantir el ple desenvolupament del seu judici crític, la capacitat d’emancipar-se de
les seves circumstàncies i de concretar les seves potencialitats com a ésser humà. La
lògica derivada dels àmbits convencionals de la cultura –les arts escèniques, el
patrimoni, la música, etc.– no és suficient.
Cal tenir en compte totes les dimensions reals del fet cultural, el seu caràcter
transversal: la capacitat de creació, la innovació, la construcció de la identitat,
l’educació, el desenvolupament econòmic, etc. Només des d’aquesta concepció es
garanteix el paper estratègic de la cultura com un dels factors essencials en el
desenvolupament integral del país. Aquesta concepció transversal assegurarà la
centralitat de la cultura en la totalitat de les polítiques de govern.
2. Un nou impuls a la capacitat de creació i innovació
La cultura catalana s’ha expressat històricament i encara s’expressa destil·lant una
enorme dosi de creativitat i de talent. Si en el passat Catalunya va ser coneguda a la
Mediterrània i a Europa com a potència marítima els segles XIV i XV, i com a potència
industrial (la fàbrica d’Espanya) el segle XIX, en el futur ha de ser considerada un dels
centres creadors de continguts culturals més importants de la Unió Europea. La
creativitat i la capacitat d’innovació depenen, en bona mesura, del bon funcionament del
sistema educatiu i formatiu (l’escola, els ensenyaments artístics, la universitat, la
formació professional), dels recursos destinats a la investigació, recerca i
desenvolupament, de la creació d’un substrat favorable a la innovació i el risc en el
conjunt de la societat. Sense el desenvolupament de la recerca científica el país no pot
encarar el seu futur. En aquest sentit, cal promoure decididament la implantació de les
noves tecnologies a tots els camps per millorar la creativitat, la recerca i la difusió de la
memòria i del coneixement. L’aposta del Govern de la Generalitat en aquesta direcció
serà una de les seves prioritats.
39
�3. Garantir l’autonomia de la cultura: repensar el paper del sector públic
L’autonomia de la cultura respecte dels poders públics és un principi indestriable de
l’acció del Govern. Sense defugir les seves responsabilitats ni recórrer a l’apel·lació
retòrica del paper de la societat civil, la pràctica d’una doble subsidiarietat (en relació
amb la capacitat de decisió i gestió de l’administració local), d’una banda, i els agents
culturals privats i associatius, d’altra banda, garantiran la limitació de l’acció
governamental. Per això, es proposa crear el Consell de la Cultura i de les Arts, amb
capacitat operativa pròpia i al qual se sotmetran, conjuntament amb altres òrgans
independents del Govern, les grans decisions en matèria de política cultural. El Consell
de la Cultura i de les Arts és una pedra angular d’una nova manera de concebre la
funció cultural del Govern i de la voluntat de retornar el protagonisme a la societat i les
seves organitzacions.
La posició actual del Govern i de l’administració catalana en relació amb l’ordenació
competencial, el model públic d’intervenció i l’estructura organitzativa, és absolutament
insatisfactòria. Els criteris bàsics que defineixen la reforma de l’organització
administrativa de la política cultural són: la proximitat, la concertació, la concepció
veritablement nacional de la funció dels serveis i institucions, l’economia en els factors
de producció, l’eficàcia en els resultats i la transparència en els processos. Igualment,
promourem l’extensió progressiva del sistema de mèrits i la concurrència professional
fins al màxim nivell de la gestió pública.
4. Per una àmplia descentralització cultural
Catalunya necessita una descentralització cultural que permeti assegurar una densitat
cultural equilibrada arreu del Principat. Cal promoure una densitat homogènia,
quantitativament i qualitativament, dels serveis i equipaments culturals a l’abast de
tothom, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals o geogràfiques. Aquest
model, a més, proposa com a objectiu principal l’impuls i la dinamització de les xarxes
associades als diversos sistemes culturals sectorials, de manera que permeti tant la
distribució territorial coherent dels espais de difusió cultural com l’entrada en circuit de
qualsevol producció cultural, independentment d’on es generi. També serà
imprescindible donar resposta a les necessitats específiques de tots els territoris de
Catalunya, des de l’àrea metropolitana fins a la regió pirinenca i les terres de l’Ebre.
Per assolir aquest objectiu, cal que el Govern, amb l’aplicació dels principis de
subsidiarietat i equilibri territorial, confiï en el territori i en el teixit social i empresarial i
que concerti les actuacions amb els ajuntaments i amb els interlocutors socials,
empresarials i associatius. Per crear densitat cultural, cal que les actuacions del Govern
es concertin no només amb els municipis, sinó també amb el món associatiu. Donarem
suport a l’associacionisme cultural; incorporarem les seves seus i propostes a les xarxes
de serveis i equipaments; impulsarem la presència de les associacions, els professionals,
les universitats i els emprenedors en la gestió de projectes, serveis i activitats; vetllarem
per la participació de la societat civil en els organismes i les grans institucions culturals,
i fomentarem la concertació entre el sector públic i els sectors socials –associatius i
privats–, per tal de compartir o delegar la prestació de determinats serveis, d’acord amb
uns contractes–programa que en garanteixin el control públic.
40
�En definitiva, ens proposem millorar l’accés de tota la ciutadania als serveis culturals –
espectacles, equipaments, formació– sense discriminacions per raons de territori o de
preu. En aquest sentit, caldrà establir amb els promotors i titulars de serveis i
equipaments, incentius, descomptes i altres mesures de foment per promoure el consum
de béns culturals, sobretot entre el jovent.
5. La cultura, factor de desenvolupament econòmic i de projecció internacional
La dimensió econòmica de la cultura és cada vegada més important. La presència activa
del sector cultural a l’escenari econòmic no només genera riquesa directament, sinó que
és clau per millorar la competitivitat i l’atractiu final del país. Quatre afirmacions
indiquen l’impacte de la cultura en el desenvolupament econòmic: la cultura incideix en
el desenvolupament de sectors econòmics pròxims, com ara el turisme; la cultura és un
valor afegit de l’entorn; la cultura dinamitza la capacitat de creació i innovació; i la
cultura genera ocupació de manera creixent. La tradició catalana en el món de la
producció cultural, la seva capacitat tècnica i la posició respecte a mercats diversos,
permetran superar l’actual etapa de cert aïllament i de presència simbòlica
desconnectada de la lògica dels mercats culturals. Una prioritat de l’acció de govern és
definir estratègies precises d’internacionalització de la producció cultural en relació amb
Europa, Amèrica del Sud i el nord i el sud de la Mediterrània.
La “marca país” serà efectiva si aconseguim que Catalunya es consolidi com un dels
focus culturals més vibrants de la Mediterrània. Per tal que la marca “fet a Catalunya”
sigui susceptible d’ésser “comparada” internacionalment, cal que sigui expressió rica i
creïble de sinergies i diversitat cultural.
6. L’aposta per la formació: enfortir els lligams entre educació i cultura
L’acumulació educativa és un dels factors més determinants de la realitat cultural d’un
país. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la
cultura és una exigència essencial per a la configuració de la societat del coneixement
en què ja estem immersos. Amb la perspectiva transversal ja apuntada, la intersecció de
cultura i educació és un dels aspectes principals que han d’impregnar totes les polítiques
sectorials. En aquest sentit, l’ampliació de les competències i recursos de
l’administració local en matèria d’educació serà un element clau per a la millora del
sistema. De manera específica, es dedicarà especial atenció a la formació artística durant
l’ensenyament obligatori i la de règim especial amb finalitat de capacitació professional
o de sensibilització. L’endarreriment del país en aquesta matèria és un llast notable per
al desenvolupament de multitud d’iniciatives culturals.
7. Una cultura de valors, cívica i comunitària
Les desigualtats tradicionals, les noves exclusions de caràcter tecnològic, els nous
fenòmens socials produïts pels moviments migratoris, els processos de globalització i
les necessitats d’afirmació de la identitat del nostre país formen part de l’agenda d’acció
cultural del Govern. Al marge de prescriure que cadascun dels programes culturals que
el Govern aprovi hauran de tenir en compte les mesures necessàries per a la
compensació de les desigualtats i els mecanismes de participació, cal establir línies
específiques d’actuació per promoure un projecte cultural, cívic i comunitari, basat en el
respecte, la solidaritat i el diàleg intercultural que enforteixi la cohesió social. És
41
�imprescindible construir un projecte cultural de futur integrador i, a la vegada,
respectuós amb la diversitat.
8. Una nova idea de la relació entre política cultural i política lingüística
Un dels problemes més greus que ha planat sobre el desenvolupament cultural de
Catalunya ha estat la confusió permanent entre la política lingüística i la política
cultural. Aquesta situació, a banda de produir alguns dels episodis més lamentables en
el conjunt de l’actuació de CiU, ha suposat, de fet, una minva de les possibilitats de la
indústria cultural catalana i ha generat desconfiança en molts agents culturals. En aquest
sentit, el Govern ha de considerar com a cultura pròpia del país totes les manifestacions
i productes culturals al marge del seu idioma. No es pot reduir cultura a llengua ni
llengua a cultura. El nou Govern de la Generalitat ha d’estimular el consens social al
voltant del català, mitjançant el diàleg, la mediació i la concertació, i posar en marxa, si
s’escau, mesures de discriminació positiva. D’altra banda, aquesta no serà la comesa
d’una direcció del Departament de Cultura, sinó la responsabilitat de tota
l’administració de la Generalitat.
9. Per un federalisme cultural a l’Estat espanyol
Un dels objectius principals del Govern és obtenir el reconeixement institucional i
administratiu del caràcter plurinacional i pluricultural de l’Estat espanyol. Per això, cal
millorar substancialment la relació i el coneixement mutu entre Catalunya i la resta de
pobles d’Espanya, incloses les diverses llengües. D’altra banda, cal comprometre el
Govern de l’Estat en la defensa de la pluralitat cultural, dels seus valors, la seva riquesa
i el seu futur, i en la promoció internacional de la cultura. Cal adequar l’actual
organització estatal de la cultura des de la perspectiva d’un estat federal. En aquest
sentit, cal promoure la relació cultural de tots els territoris de parla catalana.
La qualitat de la cultura és la millor carta de presentació per obtenir el reconeixement
internacional i de la resta d’Espanya, així com el principal mitjà de diàleg amb altres
pobles. Però això, per si sol, tot i ser important, no és suficient: al mateix temps cal
aprofundir en els instruments de promoció de la cultura catalana a escala internacional.
10. Una nova concepció del paper cultural dels mitjans de comunicació públics
A la societat del coneixement, continuen tenint un paper determinant els mitjans de
comunicació, particularment els audiovisuals. La televisió i la ràdio públiques de
Catalunya –dependents del Govern– no s’han compromès suficientment amb la creació,
promoció i difusió de la cultura catalana. És significatiu que, tot i formar part del mateix
Govern, la Conselleria de Cultura i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han
instrumentat les seves relacions mitjançant convenis que han suposat la transferència
dels migrats recursos de la Conselleria. Cal redreçar aquesta situació; els mitjans públics
de comunicació, sense renunciar als seus objectius de reforçar l’espai audiovisual de la
llengua catalana, han de ser part activa de la política cultural del Govern de la
Generalitat.
42
�MESURES PRINCIPALS
1. Creació del Consell de la Cultura i de les Arts
La cultura és el terreny de la llibertat, on s’expressa la pluralitat de la societat i la seva
capacitat de creació i d’innovació. És vital preservar l’autonomia de la cultura respecte
dels poders polítics, econòmics i socials. Per això, proposem la creació del Consell de la
Cultura i de les Arts, que esdevingui la formalització d’un espai comú per a la cultura,
un àmbit de diàleg i d’entesa, i el motor d’un ampli acord entre tots els agents que
incideixen en la vida cultural catalana; que ens situï de manera decidida en una
perspectiva no només de normalització cultural, sinó de resposta imaginativa i eficient
als reptes culturals que el futur ens planteja; que no només aplegui els representants de
les diverses administracions públiques, sinó que també, i sobretot, incorpori els diversos
agents de l’activitat cultural, creadors, associacions, professionals, universitats,
intel·lectuals, gestors.
El CCA estarà format per persones de significació plural, que comptin amb un ampli
reconeixement en el món de la cultura o bé siguin exponents significatius dels principals
segments de l’activitat cultural. Els seus membres s’escolliran per consens, seguint el
model del Consell Audiovisual de Catalunya. Participaran en les reunions el conseller
de Cultura i altres càrrecs de la Conselleria. Tanmateix, es constituiran taules sectorials
representatives per al diàleg i la concertació sobre les polítiques que s’hauran
d’impulsar, així com taules intersectorials relatives a polítiques que impliquin diversos
sectors. La creació del CCA suposarà la modificació de la composició i les funcions de
diversos òrgans consultius actualment existents.
Les funcions bàsiques del consell seran les següents:
Articulació del debat estratègic i establiment dels grans objectius nacionals
en matèria de cultura.
Impuls del consens bàsic entre el sector públic, l’associatiu i l’empresarial al
servei dels objectius fixats.
L’arbitratge i la defensa dels drets culturals dels ciutadans i de les
ciutadanes.
Establiment dels criteris i d’un model de relació transparent entre el Govern i
la societat civil pel que fa a les polítiques de suport econòmic i de
concertació.
Atorgaments anuals dels Premis Nacionals de Cultura.
Elaboració d’un informe biennal sobre l’estat de la cultura a Catalunya.
2. Aprovació del Pla d’Infraestructures Culturals Territorials
Després de 23 anys de govern de CiU, el balanç de la inversió en equipaments culturals
és clarament insuficient. Aquesta constatació és especialment greu en el cas dels
equipaments territorials. El pes de la inversió feta l’ha hagut d’assumir l’administració
local. No es tracta només d’una manca flagrant de sensibilitat i de sentit de l’equilibri
territorial en termes pressupostaris: és que el Govern ha estat incapaç d’elaborar,
presentar i debatre cap mena de mapa o de pla.
43
�La premissa de partida del pla no ha estat només l’actual marc competencial, sinó el
decantament del conjunt de serveis que, en la percepció de la majoria de ciutadanes i
ciutadans, són ja considerats bàsics i que, en qualsevol cas, l’administració pública, per
si mateixa o de manera concertada amb els agents socials, ha de garantir. El pla
contempla de manera específica la tipologia d’equipaments que proveeixen aquests
serveis culturals bàsics: les biblioteques, pel que fa a la lectura pública; els museus, les
col·leccions i centres d’interpretació i arxius, pel que fa al patrimoni; els teatres, les
sales polivalents, les sales d’exposicions i els centres d’art, pel que fa a la difusió
artística. Preveu també un equipament de producció cultural per a aquells municipis
que, en termes d’equilibri territorial, han d’exercir la capitalitat cultural d’un territori.
El pla es complementa amb tres programes d’inversió en patrimoni immoble, de suport
als equipaments dels sectors productius i de millora dels equipaments culturals
associatius.
El cost previst és de 770.000.000 d’euros i s’executarà al llarg dels propers deu anys.
El pla contempla també la participació del Govern en el finançament de les despeses de
funcionament i activitats de tota la xarxa d’equipaments culturals territorials.
3. Doblar el pressupost de Cultura
Sense fer servir la retòrica de la importància de la cultura per a la vertebració nacional
de Catalunya, el compromís del futur Govern socialista és clar i contundent: situar la
despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. I fer-ho al llarg d’un sol
mandat. En termes concrets, això suposa situar el pressupost de la Conselleria en,
aproximadament, 325 milions d’euros constants, és a dir, prop de 51 euros per any i
habitant. L’avenç és substancial si tenim en compte que, per a l’any 2003, la despesa se
situa en prop de 186 milions d’euros, 29 euros per habitant.
La implantació d’aquesta mesura és de caràcter tècnic i disposa d’un document detallat.
Tanmateix, és important remarcar els criteris i principis bàsics que la sustenten:
Major transparència i claredat en la destinació de les despeses.
Donar resposta a les demandes dels sectors culturals i a les resolucions
aprovades pel Parlament de Catalunya.
Dotar de manera adequada les altres dues mesures principals proposades, el
Consell de les Arts i de la Cultura i el Pla d’Infraestructures.
Completar les inversions en els equipaments culturals nacionals i dotar-los
dels recursos adequats per al seu funcionament.
Disposar d’un pressupost equilibrat i útil per a tots els sectors i agents
culturals del país.
Disposar d’un pressupost integrador que agrupi i ordeni totes les operacions
culturals del Govern.
Construir un pressupost ambiciós que aposti per la innovació i l’excel·lència
cultural.
44
�OBJECTIUS I MESURES EN ELS DIFERENTS “SECTORS CULTURALS”
1. El patrimoni cultural
El patrimoni cultural és un recurs principal per generar coneixement, valors, gaudi i
qualitat de vida per a les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, compatible amb un
desenvolupament econòmic i territorial sostenible. Cal aprofitar les potencialitats
objectives del patrimoni cultural i, en especial, la seva dimensió social i col·lectiva, la
seva capacitat educadora, el seu caràcter científic, el seu potencial econòmic i estratègic,
i els seus valors simbòlics i identitaris.
Per potenciar el patrimoni cultural cal establir com a principal axioma, l’interès públic i
col·lectiu, cercant la dinamització i rendibilització social de la memòria i dels béns
culturals, assegurant-ne l’accessibilitat. En aquest sentit, cal utilitzar els valors
intrínsecs dels béns culturals –i també naturals– com a factors de dinamització social,
amb el suport i l’acord de la societat civil, concertant les polítiques sectorials amb els
ajuntaments i el teixit social. Així mateix, cal gestionar el patrimoni amb una visió
d’integralitat i de transversalitat, sobretot a escala territorial, vinculant les polítiques de
patrimoni amb les de medi ambient, en el marc d’una sola política de tractament integral
del paisatge. Cal aprofitar de manera sostenible el potencial econòmic de patrimoni
mitjançant serveis i recursos de qualitat. Caldrà, en qualsevol cas:
Modernitzar els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió del
patrimoni cultural català (arqueològic, arquitectònic, documental,
bibliogràfic, etnològic, etc.), convertint l’Inventari del Patrimoni Cultural de
Catalunya en una eina de gestió.
Impulsar la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments
territorials en el marc de sistemes nacionals de gestió: els sistemes de
museus, el sistema d’arxius, la xarxa de parcs arqueològics i la xarxa de
monuments.
Desplegar els grans equipaments nacionals (Biblioteca de Catalunya, Arxiu
Nacional de Catalunya, museus nacionals, etc.) com a referents de la seva
especialitat i com a prestadors de serveis i de recursos al territori. Instituir els
museus nacionals com a capçaleres dels seus respectius sistemes.
Impulsar, en el marc del Pla d’Infraestructures i amb els mapes respectius i
concertadament amb l’administració local, un pla d’intervenció sobre el
patrimoni immoble, així com els respectius plans de museus, arxius i parcs
arqueològics.
Retorn dels documents espoliats per les tropes franquistes dipositats a
Salamanca.
2. Les arts escèniques
En relació amb les arts escèniques, volem vertebrar un entramat local de suport a la
producció i a la difusió artística.
Els criteris bàsics que inspiraran el nostre model seran els següents:
Determinar, en el marc del Pla d’Infraestructures, el pla de teatres i sales,
així com el suport als equipaments privats.
45
�Crear una xarxa de centres de suport a la producció artística i una xarxa
d’equipaments escènics de difusió artística, d’acord amb la realitat local de
Catalunya. Aquestes dues xarxes cercaran com objectius bàsics, alhora, els
de la qualitat i l’excel·lència artística i els d’igualtat d’accés a l’oferta
artística i descentralització. S’establiran els mecanismes de concertació
necessaris perquè aquestes xarxes es nodreixin de les grans produccions
impulsades pels grans equipaments teatrals d’àmbit nacional (el Teatre
Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure en el marc de la Ciutat del Teatre),
per tal que arribin al públic de tots els territoris de Catalunya.
Establir, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, el mapa
d’ensenyaments escènics, incloent-hi els cicles formatius de formació
professional reglada, les titulacions mitjanes i les superiors.
Establir dos plans específics de promoció destinats al sector de la dansa i al
sector del circ que contemplin tots els segments de l’activitat: formació,
creació, producció i difusió.
3. Les arts visuals
Les arts plàstiques i visuals és un dels sectors de la cultura a Catalunya amb més
potencial i que més necessita una política global que contribueixi a estructurar-lo i
vertebrar-lo. Cal abordar amb decisió alguns dèficits estructurals en matèria
d’ensenyament i estimulació dels públics que permeti una plena interactuació entre
societat i art contemporani. Ens plantegem, per tant, assolir un nou lideratge en el
foment de la creació més experimental, desenvolupar un extens programa de difusió a
tot el territori amb les infraestructures actuals i les noves, i projectar internacionalment
la producció artística generada a Catalunya.
Les propostes principals del nostre model són:
Impulsar una reforma profunda a l’ensenyament que asseguri la plena
integració de la cultura visual a tots els nivells educatius. Potenciar els
programes d’ampliació dels diferents segments de públic i la presència de
l’art als mitjans de comunicació.
Convertir Catalunya en un laboratori (R+D de les arts visuals) on els millors
projectes disposin dels recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per a
la seva formalització.
Crear i articular a tot el territori una xarxa de centres d’art i de sales
d’exposicions, ja prevista en el Pla d’Infraestructures, que permeti establir i
consolidar un circuit específic. Mitjançant les infraestructures actuals
(municipals i privades) i una nova generació de centres d’art, establir un
ambiciós programa de difusió que faci possible l’accés de la ciutadania a
l’art a tot el territori.
Potenciar el MACBA amb més recursos i espais perquè pugui desenvolupar
el seu programa museològic, d’exposicions temporals i d’activitats,
convertint-lo en un museu de referència a escala internacional. Impulsar els
museus d’art i les col·leccions públiques a les principals ciutats catalanes.
Promoure, d’acord amb les institucions públiques, els professionals i els
operadors privats, el desenvolupament d’estratègies comunes de promoció a
nivell català, espanyol i internacional dels artistes catalans.
46
�Potenciar el col·leccionisme privat amb mesures fiscals i donar suport a
iniciatives del galerisme i als nous mediadors per estructurar un nou mercat.
4. La música
La tradició musical a Catalunya ha estat especialment rica i inclou una gran diversitat de
gèneres. Volem enfortir i facilitar l’activitat dels protagonistes i assegurar l’accés de la
ciutadania a les diverses expressions musicals i a la formació, cercant com objectiu
prioritari el compromís amb la qualitat.
Ara bé, el sector musical continua manifestant dèficits estructurals que necessiten una
acció contundent per part del Govern de Catalunya amb l’objectiu de consolidar un
sector potent i estructurat. Els criteris d’actuació seran els següents:
Establir un pla de suport als compositors, intèrprets i formacions musicals
que garanteixi la possibilitat de desenvolupar projectes artístics a mig i a
llarg termini.
Potenciar la concertació entre els programadors públics i privats a fi i efecte
d’establir línies d’acció conjuntes i complementàries en el territori de
Catalunya. Promoure la consolidació dels circuits musicals públics i privats
que abracin la totalitat del territori i dels diversos sectors musicals,
reconeixent la funció cultural dels clubs de música i completant la xarxa
d’equipaments.
Establir, d’acord amb el conjunt de les institucions implicades, un pla de
viabilitat i de consolidació de les formacions orquestrals.
Establir un conjunt de mesures de suport a la indústria discogràfica catalana,
incloent-hi la creació d’un fons de risc, en el marc de les mesures de suport a
les indústries culturals.
Desplegar la xarxa d’escoles de música i conservatoris –municipals i
privats– amb el doble objectiu de formar i sensibilitzar la ciutadania, i de
possibilitar l’aparició de futurs especialistes, que des dels primers nivells
escolars es puguin formar cap a una capacitació professional i adreçar-se, si
s’escau, a l’ensenyament superior.
Impulsar la creació de nous públics.
5. L’edició i la literatura
El sector editorial és l’àmbit de més pes i significació de les indústries culturals
catalanes. Catalunya ha de mantenir i consolidar la posició del seu sector editorial. En el
marc del sistema de suport general a les indústries culturals, s’establirà, de comú acord
amb els diversos representants del sector, un pla d’innovació permanent de les
estructures de producció, distribució i les polítiques d’internacionalització. Es destinarà
un suport especial a la incorporació de noves tecnologies i a la producció multimèdia.
47
�Establir un pla de promoció de la lectura de manera coordinada entre el
sistema bibliotecari, l’ensenyament obligatori i els programes i entitats de
difusió de la literatura.
Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint
mecanismes més rigorosos d’accés i de control en funció de les tipologies de
llibres i nombre d’exemplars. S’estendrà a les edicions multimèdia.
Defensar de manera activa la política de preu únic del llibre, ja que forma
part de l’excepció cultural associada a l’especificitat i el valor cultural
d’aquest sector.
Incrementar la presència internacional de la indústria editorial catalana en la
perspectiva de l’ampliació de mercats.
Promoure una presència més àmplia i qualificada del llibre i la literatura als
mitjans de comunicació públics i privats i, d’una manera especial, als
audiovisuals.
6. Les biblioteques i el sistema bibliotecari
Les biblioteques públiques són una de les eines fonamentals en la democratització de
l’accés a les noves tecnologies de la comunicació per part de tota la població, siguin
quines siguin les seves circumstàncies personals. El nou Govern ha de coordinar els
programes d’informació electrònica amb el sistema bibliotecari. Cal desplegar i articular
un sistema bibliotecari potent, dotat i equilibrat arreu de Catalunya.
Les biblioteques públiques són el principal mitjà d’accés a la cultura per a la majoria de
la població. Cal garantir que els equipaments bibliotecaris disposin dels espais i mitjans
suficients per desplegar aquesta funció de manera adequada. És imprescindible aprovar
un mapa actualitzat d’equipaments que contempli els estàndards de dotacions, espais i
serveis, i biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i servei de
bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants.
Les mesures principals són:
Promoure la regulació complementària de la missió i el funcionament de les
biblioteques escolars i, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, establir
un pla per a la implantació i millora de les biblioteques escolars, tenint en
compte les estructures educatives i els recursos bibliotecaris existents.
Reforçar el programa de plans anuals d’inversió bibliotecària, per a la qual
cosa es tindrà en compte, prioritàriament, la construcció de noves
biblioteques públiques i el desplegament del pla de bibliobusos.
Desplegar les funcions de la Biblioteca de Catalunya, en especial les que fan
referència al patrimoni documental, i impulsar les accions de cooperació
amb altres centres bibliogràfics del país que disposen de fons d’interès
patrimonial.
7. Cinema i audiovisual
Per qualsevol observador de la vida cultural, l’evolució del sector audiovisual és un
indicador de progrés molt important a Catalunya. Una cultura d’un país petit com el
48
�nostre, per ser forta en el marc d’un món globalitzat, ha de disposar d’una indústria
audiovisual i cinematogràfica potent des del punt de vista creatiu i avançat des del punt
de vista tecnològic. És una garantia de projecció en el futur i un dels pocs elements que
permet construir una posició sòlida en el mapa de les ubicacions culturals. Els criteris
d’actuació seran els següents:
Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent
i efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència,
pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social. Proposarem un acord entre
el sector públic i el sector privat que permeti el desenvolupament equilibrat
d’aquest nou model audiovisual a Catalunya.
Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta,
viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que
atregui el talent i les produccions exteriors afavorint la internacionalització
del sector. Facilitar la integració del sector cinematogràfic i audiovisual
català a les xarxes de producció i distribució internacionals, especialment les
d’àmbit europeu i de l’Amèrica Llatina.
Assegurar una migració a la ràdio i la televisió digitals consensuada amb tots
els operadors, que permeti, alhora, el desplegament de tota la potencialitat de
la nova tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves
tecnologies de la comunicació.
Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que estableixi els principis
generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics i
asseguri els mecanismes de transparència i objectivitat que han de
caracteritzar la regulació del sector privat.
Impulsar una política cinematogràfica comptant amb els creadors, que
estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat
entre la indústria i les televisions privades i les televisions públiques i
l’Administració. Les televisions públiques han de vertebrar i liderar la
promoció, la difusió exterior i l’obertura de nous mercats per als productes
audiovisuals catalans.
Treballar per normalitzar amb eficàcia l’ús del català al cinema.
Donar suport als nous creadors que treballin nous formats i medis de difusió
de l’audiovisual a les xarxes de banda ampla i a les aplicacions multimèdia.
8. La cultura popular
Considerem imprescindible elaborar i potenciar un discurs identitari nou per a una
catalanitat nova que assumeixi el passat de Catalunya i la complexitat de la seva
història; es vinculi a la Catalunya actual, reconeixent que cultura popular catalana és
tota la que es fa a Catalunya; reforci la consciència i la convivència democràtica;
encaixi en el marc d’un projecte social i polític plural, i dissenyi un projecte de futur
integrador, creatiu, intercultural i cosmopolita. Els criteris d’actuació seran els següents:
49
�El Departament de Cultura serà l’interlocutor del conjunt d’expressions de
cultura popular, i vehicularà les relacions a través dels seus creadors, agents i
organitzacions.
Promoure la dinamització del teixit associatiu de cultura popular, incloent-hi
la diversitat d’entitats i de col·lectius de cultura popular presents a
Catalunya, segons una única política cultural i des d’un únic organisme.
Derogar la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura
popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, i tornar a situar els seus
continguts a les normatives de patrimoni cultural, a una nova Llei
d’associacions i a les mesures de promoció de la cultura popular i
tradicional, respectivament.
El Govern de Catalunya concertarà acords, amb la participació del teixit
associatiu i d’altres instàncies de l’Administració, amb altres comunitats
autònomes i països per a la recerca, promoció i projecció de les cultures
populars i/o tradicionals.
50
�2.10. Política lingüística
Per primera vegada en la història contemporània de Catalunya, hi ha hagut durant més
de vint anys institucions d’autogovern que han actuat en matèria de política lingüística.
L’avenç del coneixement i de l’ús del català en aquests anys és indiscutible, tota vegada
que el punt de què es partia a principis dels vuitanta, data en què es creà la Direcció
General de Política Lingüística, era mínim a causa de l’acció de la dictadura. S’ha
aconseguit un ús oficial del català àmpliament estès i acceptat per la ciutadania, a les
administracions públiques locals i autonòmiques. També hi ha hagut avenços, encara
que desiguals, en la presència del català als mitjans de comunicació –orals i escrits– i en
la consolidació d’indústries culturals. Especialment, hi ha hagut avenços en la
consolidació i acceptació col·lectiva del català com a llengua d’ús oficial i avenços
evidents en el grau de coneixement del català, gràcies a l’escolarització i a l’esforç d’un
gran nombre de professionals de l’ensenyament regulat i d’adults i, sobretot, a l’interès i
la voluntat d’aprenentatge dels mateixos ciutadans, que ha fet possible que més d’una
generació sencera hagi estat educada plenament en català. Els ajuntaments, els sindicats
i els partits d’esquerres hi han contribuït en primer pla, i els socialistes catalans, amb la
seva prioritat històrica de mantenir la unitat civil del poble de Catalunya, ho han fet
d’una manera molt fonamental.
Darrerament, les enquestes constaten que l’alt grau de coneixement del català que
existeix no es correspon amb un augment del seu ús públic, en especial en els sectors
clau de la vida col·lectiva com ara el socioeconòmic, el món laboral o el del lleure.
Constatem que els ciutadans, fins i tot els que no tenen el català com a llengua d’ús
habitual, no hi són reticents. Alhora, es detecta que es produeix un cert estancament i un
retrocés en alguns àmbits i territoris, i també s’incrementa la sensació col·lectiva que el
català és, bàsicament, la llengua de relació amb l’administració catalana –ajuntaments i
Generalitat– i no pas la llengua d’ús social.
A més, encara hi ha importants dèficits no resolts. La política lingüística feta en aquests
vint anys no ha aconseguit que a Catalunya hi hagi una situació realment d’igualtat entre
les dues llengües oficials d’ús majoritari que hi coexisteixen. Aquesta coexistència es
produeix de manera desigual en els diferents àmbits de la vida col·lectiva i en les
diferents parts de territori. Alhora, la competència dels habitants de Catalunya a saber
parlar i escriure és, estadísticament, menor que la d’entendre i llegir. Encara es constata
l’existència d’àmbits on l’ús del català avança lentament, com ara la justícia, i d’altres
en què la llengua catalana té poc pes, com ara el món de l’empresa i la societat de la
informació. Es constata també el paper decisiu que té l’hàbit de les persones que parlen
català i castellà d’adaptar-se sistemàticament a l’ús de la llengua castellana.
En l’actualitat s’hi afegeix, a més, el fet que ens trobem en una nova situació
caracteritzada per la globalització i la irrupció de les tecnologies de la informació i la
comunicació. Es caracteritza també per l’arribada, en quantitats importants i que
previsiblement augmentaran en els propers anys, de població immigrada de llengües i
cultures diferents, que percep que no necessita saber català. Tot i així, una bona part
d’aquestes persones demanen formació lingüística tan bon punt arriben a Catalunya.
Una formació a la qual les actuals estructures existents no donen resposta amb la
immediatesa que caldria, de vegades per manca de recursos, d’altres per la inexistència
de criteris institucionals decidits i clars sobre com tractar l’acolliment lingüístic i
cultural d’aquesta nova i diversa població que arriba a Catalunya. S’hi afegeix el fet que
51
�els departaments encarregats de la formació de la nova immigració adulta no tenen cap
pla organitzat ni han previst les dotacions de recursos suficients perquè els professionals
puguin dur a terme l’ensenyament del català.
La situació actual demana ineludiblement un tractament global de l’ús de les llengües a
Catalunya. I això perquè a la innegable existència d’una cultura catalana escrita i
parlada en castellà, que a més a més és la llengua d’ús habitual de molts catalans i
catalanes, s’afegeix la presència progressiva de llengües diferents del català en sectors
com el món dels negocis en general i del turisme, el mosaic plurilingüe de la
immigració i l’ús de l’anglès en el món de la ciència, en les TIC i en els productes
culturals i d’oci.
OBJECTIUS
La nova política lingüística que plantegem per a la Catalunya actual es basa en la
consecució d’un gran principi polític:
Que la llengua catalana –i l’aranès en el seu territori d’ús– es consolidi efectivament
com a instrument de prestigi, d’identificació col·lectiva, de patrimoni comú i de llengua
de cultura i de futur, a la vegada que com a eina de comunicació i de cohesió socials, en
el marc d’una realitat plurilingüe. La llengua castellana s’ha de considerar com una
realitat positiva i un valuós patrimoni de la nostra societat. Les altres llengües
utilitzades a Catalunya tampoc no s’han de considerar com a problema. Els ciutadans de
Catalunya han d’acabar el seu cicle escolar dominant el català, el castellà i l’anglès.
Aquest principi es concreta en cinc objectius estratègics per canviar la situació actual:
1. Garantir que el català, com a llengua pròpia de Catalunya i llengua de futur, continuï
sent la llengua de l’ensenyament (mantenir i enfortir decididament la xarxa única
vehiculada en català), la dels mitjans de comunicació institucionals, de les
institucions públiques, de l’administració de la Generalitat i les administracions
locals, de la toponímia i dels sectors clau de la nostra societat.
2. Liderar un gran pacte entre les institucions i la societat civil per la llengua i la
cultura catalanes –i araneses en el seu territori d’ús–, que són les pròpies de
Catalunya, amb l’objectiu d’incrementar-ne l’ús social, en especial en els sectors
socioeconòmic, els mitjans de comunicació privats i el sector del lleure, per tal de
garantir-ne la plena normalitat.
3. Assegurar el paper del català com a llengua d’acollida dels nous col·lectius
d’immigrants i impulsar les mesures adequades per tal que aquesta premissa sigui
seguida per totes les administracions públiques i per l’àmbit de l’ensenyament
públic, privat i d’adults. Des dels diferents departaments de la Generalitat que hi
actuïn s’han d’arbitrar i executar les mesures necessàries perquè el català es
converteixi en un element d’integració social i econòmica i perquè aquests
col·lectius coneguin la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat. L’obtenció de
competències en matèria d’immigració és condició indispensable per afavorir aquest
procés.
52
�4. Instar, en el marc del projecte federal, el reconeixement efectiu, jurídic i legal del
caràcter plurilingüístic d’Espanya, per tal de garantir el respecte dels drets
lingüístics de tota la ciutadania de l’Estat. Així mateix, vetllar, d’acord amb les
respectives instàncies acadèmiques i governamentals, pel foment de la llengua
catalana en tot l’àmbit lingüístic. L’Estat ha de complir de manera efectiva la Carta
Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, d’acord amb l’instrument de
ratificació corresponent, i ha de defensar el ple reconeixement del català com a
llengua oficial de la Unió Europea.
5. Promoure que el català i les seves varietats siguin especialment protegits pels
diferents governs dels territoris de parla catalana. Potenciar, en aquest sentit, el
paper de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut Ramon Llull.
MESURES
La planificació ha de ser l’eix de la Política Lingüística. Alhora, aquesta no pot ser la
política d’un únic departament del Govern, sinó una acció integrada de totes les
conselleries, serveis públics i empreses que depenen de l’administració catalana. Una
acció rigorosa gestionada amb transparència. Una acció planificada a partir de dades,
indicadors i estudis sobre la situació, en actualització permanent, i seguida i avaluada
amb els indicadors corresponents. La mesura prioritària serà l’elaboració d’un Pla
Estratègic de la Llengua Catalana, que superi la política lingüística de la improvisació i
de la simple fe en les normes, i que obri una nova perspectiva de futur per a la llengua
catalana, implicant-hi tot el Govern i el conjunt de la societat catalana. Aquest Pla ha
d’establir:
Les línies precises i prioritàries d’actuació política, amb objectius a llarg i a mig
termini que permetin incrementar l’oferta en català en els sectors que es
consideren prioritaris: mitjans de comunicació privats, àmbit socioeconòmic i
l’àmbit del lleure.
Un pla global de tractament i de coneixement de les llengües diferents del català
a Catalunya, que permeti observar-les com un patrimoni comú i faci possible
bandejar de la vida social i política la seva utilització instrumental i partidista.
Els nivells de concertació social i econòmica que són imprescindibles per
consolidar el català com a llengua de prestigi i d’ús quotidià i també com a
llengua amb reconeixement de l’Estat i d’Europa.
Els instruments d’anàlisi, seguiment i avaluació imprescindibles i els recursos
humans i econòmics necessaris per garantir el desplegament i l’execució més
adequats de les propostes i la consecució dels objectius que s’hi plantegen.
Les estratègies de desplegament i aplicació a partir de plans específics
d’actuació que han d’incloure propostes d’àmbit sectorial i territorial i on s’han
de recollir les mesures i les accions proposades, els òrgans executors, les
entitats, associacions i organismes privats que hi col·laborin i els recursos
humans i econòmics que s’hi destinaran.
53
�Paral·lelament a l’elaboració i execució d’aquest Pla Estratègic, el govern ha d’adoptar
les mesures següents:
La previsió dels recursos humans i econòmics necessaris per tal de desenvolupar
programes potents de concertació social i econòmica: uns recursos econòmics no
només de les administracions catalanes sinó també dels pressupostos de l’Estat.
La creació d’un nou Consell de la Llengua Catalana, dotat suficientment i amb
presència d’agents públics i socials, com a marc de debat i de construcció permanent
del marc de concertació i consens imprescindible sobre la política lingüística.
També com a plataforma d’impuls de la iniciativa social a favor del català. D’ell ha
de partir l’elaboració del Pla Estratègic de la Llengua Catalana.
La concertació entre el conjunt de les administracions públiques estatals i catalanes,
cadascuna des del marc competencial que li és propi: Estat, Generalitat,
ajuntaments, consells comarcals, diputacions (o vegueries).
La reivindicació i l’obtenció de la corresponsabilitat dels governs de l’Estat i de la
Unió Europea ha d’aconseguir l’existència de polítiques a favor de la diversitat
lingüística i a favor del català i les seves varietats des de tots els nivells de poder
democràtic que inclouen l’àrea lingüística catalana. Amb aquesta finalitat, el Govern
ha d’elaborar i promoure una proposta programàtica referida a l’Estat espanyol i una
altra referida a la Unió Europea.
La concertació amb els governs dels territoris on es parla el català, en les seves
diverses modalitats, i amb tres finalitats: la coordinació de les respectives polítiques
lingüístiques, la protecció de les diverses modalitats i l’establiment d’una política
comuna de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes.
L’impuls i la preservació de la pervivència de l’aranès com a patrimoni de tots els
catalans i catalanes i el foment de la seva normalització.
L’establiment d’un gran marc d’acord amb els diferents sectors implicats per tal que
es compleixi el que estableix la Llei de política lingüística.
La planificació i consolidació d’una oferta àmplia de formació, adequada a la
demanda i a les necessitats, i dotada de suficients recursos, que permeti a les
persones adultes que arriben a Catalunya, parlants d’altres llengües, poder aprendre
a parlar i escriure en català.
La concertació amb els sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants, i
patronals, de les polítiques i els plans estratègics per fomentar que el català
esdevingui llengua d’ús habitual en l’activitat comercial i llengua de treball. Alhora,
cal establir acords per concertar mesures que garanteixin l’accés a l’aprenentatge de
la llengua catalana als treballadors en horari laboral, en especial als nouvinguts no
catalanoparlants.
La incidència en el fet que l’ensenyament obligatori ha d’assegurar als alumnes un
nivell de competència lingüística en català, castellà i anglès, que els permeti
desenvolupar-s’hi perfectament. Per tant, cal dotar l’ensenyament reglat de les
54
�condicions necessàries per un bon aprenentatge lingüístic (formació de mestres i de
professors, recursos pedagògics, metodologies específiques per als diferents
col·lectius, material competitiu, etc.).
La reforma del Consorci per a la Normalització Lingüística per tal de garantir-ne un
finançament i una organització suficients per al desenvolupament de les seves dues
funcions principals: l’ensenyament de la llengua i la promoció de l’ús a escala
general i local. En aquest context, s’ha de mantenir una atenció especial als
col·lectius no catalanoparlants.
La promoció de l’elaboració acadèmica destinada a incrementar l’accessibilitat del
català a tots els usos de la llengua. Un treball de foment i acostament del català als
usos quotidians que s’ha de fer amb la col·laboració i la implicació dels equips
universitaris i de l’Institut d’Estudis Catalans.
55
�2.11. Catalunya oberta a Europa i al món
Catalunya forma part d’un espai geogràfic, on les fronteres dels estats comencen a jugar
un paper secundari. En aquest nou context Catalunya retroba la seva vocació –europea,
mediterrània– de llarga tradició i amb un gran futur. Catalunya necessita Europa per al
seu ple desenvolupament com a país. Europa és el marc institucional i, alhora, a Europa
s’inicien processos de descentralització, de devolució de poder, de recuperació del
territori i les identitats, on Catalunya té molt a dir: també Europa necessita Catalunya.
Durant aquests anys, el Govern de CiU ha tingut al seu davant un doble repte: d’una
banda, el repte europeu –inserir Catalunya en l’àmbit institucional comunitari– i, d’altra
banda, el repte de la globalització –projectar Catalunya a l’exterior en termes polítics,
comercials i culturals. Poc s’ha avançat en aquest doble sentit.
Responent al primer repte, el Govern de CiU ha creat, entre altres instruments, el
Patronat Català pro Europa i les iniciatives de cooperació transfronterera iniciades amb
altres regions europees. Però aquestes iniciatives són insuficients. Europa és una gran
oportunitat per al desenvolupament comercial, econòmic i cultural de Catalunya. Això
no obstant, els mecanismes de participació catalana en la presa de decisions en el marc
de la Unió Europea o són inexistents o es troben bloquejats.
La situació encara s’agreuja més si tenim en compte que, amb l’ampliació, s’adheriran a
la Unió Europea estats de molt menys pes econòmic i demogràfic que Catalunya que,
malgrat això, participaran de ple dret en les institucions de la Unió i hi faran sentir la
seva influència. D’altra banda, l’experiència del pluralisme que representa Catalunya
dins d’Espanya pot ser determinant per a la construcció d’una realitat europea lliure
d’essencialismes nacionals que es consolidi com una amalgama de realitats culturals
diverses.
La vocació europeista de Catalunya s’ha de reflectir en la seva major implicació dins la
construcció europea. Fins ara, aquest europeisme ha estat expressat reiteradament, però
amb poques (o nul·les) projeccions institucionals. Hem de tenir present que la
Constitució europea s’està convertint en un risc i en una oportunitat per a la posició de
Catalunya. És un risc perquè una orientació excessivament intergovernamental del futur
text constitucional fa dependre la situació de Catalunya del que sigui l’estructuració de
l’Estat de les autonomies i de la seva interpretació constitucional. Però també és una
oportunitat, si més no a mig termini, perquè la dinàmica que inicia la Constitució
modifica les categories jurídiques clàssiques i pot donar a les entitats no estatals una
major possibilitat d’aconseguir el reconeixement formal del paper que ja juguen ara en
les relacions socials, econòmiques i culturals entre pobles. El nou Govern de la
Generalitat ha de tenir-ho en compte.
En aquest context, cal revisar el règim de relacions directes entre Catalunya i la Unió
Europea i, sobretot, reformar els aspectes de l’Estat de les autonomies a Espanya que
impedeixen la plena realització de la dimensió europea que Catalunya ha d’exercir. El
nou Govern de la Generalitat ha d’impulsar aquestes reformes per tal que Catalunya
participi en les institucions i organismes de la Unió Europea quan aquests tractin
matèries que siguin de la seva competència. Així mateix, la Generalitat, en coordinació
amb l’Estat, ha de mantenir una presència permanent davant la Comissió Europea.
56
�El Govern de CiU ha tingut poca ambició a l’hora de projectar Catalunya en el context
europeu. Amb massa freqüència, les polítiques exteriors de l’actual Govern han estat
guiades per criteris de clientelisme, per no dir de simple sectarisme. Aquestes actituds
han dictat els criteris pels quals es concedien i administraven els fons i les subvencions
europees. S’han perdut oportunitats de consolidar inversions importants en àrees com la
recerca aplicada a la indústria, la protecció davant dels incendis, el medi ambient, el
Fons Social i el Fons Regional europeus, o les estructures agrícoles. El resultat és ben
notori: Europa no és pròpiament un espai d’oportunitats per als empresaris catalans o
per fer servir les seves iniciatives per impulsar l’activitat econòmica i social de
Catalunya. A escala política, el Govern de CiU s’ha deixat perdre l’oportunitat
d’enfortir el Comitè de les Regions com a cambra representativa del territori de la Unió.
Malgrat la retòrica de CiU, s’ha assistit amb impotència al fracàs del reconeixement del
català com a llengua oficial de la Unió Europea. Socialistes i Ciutadans pel Canvi es
comprometen a fer avançar aquest reconeixement amb estratègies polítiques i jurídiques
més efectives.
La societat catalana s’ha d’incorporar de manera activa a les dinàmiques positives que
comporta el món globalitzat. Més que mai, el desenvolupament –social, polític i
econòmic– de Catalunya passa inevitablement per enfortir la seva presència tant a
Europa com al món. De la mateixa manera que l’activitat empresarial, cultural i d’altres
sectors d’emprenedors han de cercar nous mercats, les regions europees s’han de
relacionar amb el seu entorn geogràfic i trobar quin és el seu espai propi com una
realitat que també sap afirmar la seva identitat mitjançant una obertura cap a l’exterior.
En un moment en què les tensions entre països, ocasionades per la modificació de la
geoestratègia mundial a causa de la política exterior nord-americana amb la total
connivència del Govern del PP, són importants, Catalunya ha de donar suport a totes les
iniciatives orientades a recuperar la pau al món i l’establiment de relacions de franca
cooperació entre països. El primer repte és recuperar el sentit polític del projecte
europeu. En aquest sentit, cal aprofitar activament el fet que en la construcció d’Europa
els estats no són ja els únics actors internacionals: els municipis i les comunitats
nacionals i regionals hi guanyen veu. Per això, Catalunya té molt per aportar a Europa i
al món. Catalunya ha d’explicar el seu model basat en una convivència social harmònica
i una identitat forta, una unitat civil que encaixa a Espanya i a Europa i que no renuncia
a oferir la seva història com a referent.
Per la seva transcendència, la projecció exterior de Catalunya no es pot fer només des
d’un exercici arrogant del Govern. Cal concedir a les qüestions europees i internacionals
la importància que mereixen. Cal potenciar tant el debat parlamentari com la
concertació i el diàleg a l’hora de cercar quines són les posicions i els objectius polítics
que s’han d’assolir en aquest camp. El nou Govern de la Generalitat ha de tenir com un
dels seus objectius prioritaris la refermança de l’aportació catalana a la consolidació de
la UE i –des de la UE– a la comunitat mundial. Per això, ha de potenciar el debat
europeu al Parlament de Catalunya i estimular al màxim la presència i l’activitat de tots
els sectors socials en les qüestions europees i internacionals. Cal aconseguir que
Catalunya tingui una agenda comuna entorn als temes que avui formen part del debat de
la construcció d’Europa i d’una comunitat mundial regida pels principis de la Carta de
l’ONU i del dret internacional.
57
�OBJECTIUS
1. Intensificar la participació de Catalunya en el procés d’aprofundiment de la
integració dels estats de la UE i de reforma de les seves institucions.
2. Potenciar els instruments d’interlocució directa de la Generalitat amb la UE,
assegurant que Catalunya intervingui en els processos de definició de polítiques en
matèries de la seva competència.
3. Reforçar la identificació de la societat catalana amb la dels altres pobles europeus i
contribuir a la consolidació de les polítiques comunitàries conjuntes que facin més
estreta la unió entre aquests pobles.
4. Promoure la cooperació entre les administracions i institucions catalanes per tal que
sigui més efectiva la seva participació en la preparació i aplicació de les polítiques
de la UE.
5. Impulsar la reforma de les estructures de l’Estat de les autonomies a Espanya per tal
d’assegurar que les polítiques i les decisions adoptades per les institucions catalanes
tinguin projecció a escala de la UE.
6. Complementar les polítiques de la Unió Europea dins el marge competencial de
Catalunya per assolir el màxim grau d’integració de determinats col·lectius.
7. Aconseguir la declaració d’oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea.
8. Pel que fa a la dimensió mediterrània, promoure l’activitat econòmica i comercial,
estretament lligada a les polítiques actives en matèria de cooperació, diàleg cultural,
foment de la societat civil i la democràcia, i de la col·laboració en matèria
d’educació de la regió.
9. Participar de manera activa en la construcció d’una comunitat internacional pacífica
i més justa, que es regeixi pels principis de la Carta de l’ONU, de la Declaració
Universal de Drets Humans i del dret internacional.
10. Reconèixer l’existència i el valor humà, cultural i polític de la Catalunya exterior
integrada per més de 500.000 persones de diverses generacions repartides per tot el
món, mitjançant l’impuls de polítiques que afavoreixin el reconeixement de drets a
aquest col·lectiu.
MESURES
Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per impulsar la reforma
del Senat per tal que constitueixi el fòrum de participació i de decisió de les
comunitats autònomes en relació amb la Unió Europea.
Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal d’articular
mecanismes de coordinació entre les comunitats autònomes i entre les comunitats
58
�autònomes i l’Estat, complementàries al Senat, que contribueixin a la fixació de les
posicions comunes i a l’eficiència en l’aplicació de les decisions comunitàries.
Activar la Conferència per a Afers Relacionats amb la Unió Europea, promoure
l’establiment d’unes normes d’actuació permanent i crear mecanismes permanents
de col·laboració interadministrativa entre les comunitats autònomes.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que el dret espanyol reconegui
la facultat de la Generalitat per intervenir en el procés de control de la subsidiarietat
–previst a la Constitució europea–, ja sigui en l’àmbit legislatiu o en l’àmbit de
l’execució.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’assegurar la representació
electoral de Catalunya en el Parlament europeu.
Establir una delegació de la Generalitat davant la Comissió Europea.
Prendre les iniciatives polítiques i legals necessàries per tal que s’atorgui a les
regions la possibilitat de recurs davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats
Europees en casos de vulneració del principi de subsidiarietat..
Adoptar les mesures administratives i polítiques que permetin una major
participació dels ens locals i de les organitzacions socials i cíviques en el control i la
gestió dels programes d’actuació cofinançats pels fons estructurals europeus.
Millorar l’eficiència en la utilització dels fons europeus i assegurar el control
parlamentari en la seva assignació, utilització i complement d’objectius.
Reforçar la relació de Catalunya amb altres regions europees amb capacitat
legislativa per concloure acords dins del seu àmbit de competències.
Impulsar la constitució de xarxes europees transestatals de col·laboració econòmica,
social i cultural que eliminin l’efecte frontera, en especial amb les regions veïnes del
sud de França.
Adoptar les mesures necessàries per incrementar la difusió i ensenyament del català
a centres universitaris i culturals europeus, com a suport al seu reconeixement
oficial a les institucions de la UE.
Establir una política activa d’ajuts, de difusió de coneixements de les llengües de la
Unió i de foment de xarxes transeuropees de treball i recerca universitària, amb
l’ampliació de subvencions per a beques i altres complements.
Prendre les iniciatives polítiques necessàries davant del Govern espanyol i de la
resta de governs implicats per tal de rellançar la política euromediterrània iniciada a
la Conferència de Barcelona de 1995.
Contribuir a la consolidació de l’Institut Europeu de la Mediterrània, donant suport a
les seves activitats i reforçant els seus recursos per tal que esdevingui un centre de
definició d’una política euromediterrània catalana.
59
�Promoure la presència institucional de Catalunya en els organismes internacionals,
amb la participació en la representació de l’Estat o directament quan s’admet la
presència d’entitats polítiques no estatals. De manera particular, es promourà
aquesta presència a la UNESCO.
Promoure acords de cooperació entre la Generalitat i les organitzacions i col·lectius
de Catalunya amb les institucions i col·lectius socials dels altres pobles de la Unió
Europea i de la resta del món.
Preveure a la futura llei electoral la representació al Parlament dels catalans
residents a l’exterior.
Col·laborar amb els casals i entitats catalanes a l’exterior per tal que esdevinguin un
element central de la política de difusió cultural, sempre respectant el seu pluralisme
polític, adoptant les mesures legals i polítiques necessàries i, si s’escau, reformant la
Llei 18/1996.
60
�2.12. Catalunya solidària
Catalunya és un país compromès amb la solidaritat. La societat catalana vol que el seu
govern contribueixi a crear en el món condicions de justícia, equitat, fraternitat i
llibertat, que eradiquin la pobresa i l’enorme desequilibri econòmic i social entre el
Nord i el Sud. L’objectiu és construir un nou ordre mundial basat en una redistribució
justa de la riquesa, el respecte als drets humans, els valors democràtics i l’estat de dret.
Els socialistes ens comprometem a dur a terme una política catalana de cooperació per
al desenvolupament i la solidaritat internacional, orientada a combatre les desigualtats i
la injustícia. Una política fonamentada en la participació ciutadana i el consens social.
L’actual globalització neoliberal ha accelerat els processos econòmics, ha incrementat la
interdependència de les economies nacionals i ha agreujat les diferències socials ja
existents entre països rics i països pobres. El binomi “decisió global–repercussió local”
afecta cada vegada més la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes. Els avenços
tecnològics han permès una mundialització sense regles del sector dels negocis i les
finances, la qual cosa ha atorgat al capital especulatiu el paper de locomotora de
l’economia. Aquest és un gran risc que cal controlar. Cal fer de la globalització un
instrument al servei de les persones, d’universalització dels drets i d’una nova societat
del benestar.
Un món nou és possible si construïm una nova societat solidària tant al Sud com al
Nord. Una societat que incorpori al seu ideari col·lectiu el valor de la solidaritat. Que
entengui la solidaritat com un principi de justícia social i no de caritat. Per això han
d’adquirir especial importància l’educació i la sensibilització, sobretot de les noves
generacions, en els valors solidaris, la cultura de la pau i els drets humans.
La societat solidària que volem ha de garantir els drets fonamentals de les persones a
una vida digna i feliç, en harmonia amb el seu entorn. Són imprescindibles polítiques
públiques redistributives orientades a aconseguir l’objectiu d’un desenvolupament humà
sostenible.
Les polítiques econòmiques impulsades pels organismes internacionals durant les
darreres dècades no han donat els resultats previstos. Malauradament, la 5a Conferència
Ministerial de l’OMC a Cancún, de la Ronda per al Desenvolupament, ha estat un nou
fracàs. Kofi Annan, secretari general de l’ONU, declarava fa uns dies la necessitat d’una
nova arquitectura política i organitzativa dels organismes internacionals, que respongui
a l’actual realitat política i que superi la ineficàcia per resoldre els conflictes i el fracàs
dels seus programes.
Per eradicar la pobresa al món és necessari redefinir els objectius i les polítiques,
principalment de l’ONU, l’FMI, el BM i l’OMC. Garantir el multilateralisme, la
transparència i l’eficàcia de les agències i institucions internacionals és condició sine
qua non per treballar per la governabilitat, la pau i el progrés de les diferents regions del
planeta. Canviar les regles que regulen l’economia internacional: obrir els mercats del
Nord als productes, principalment agrícoles, dels països del Sud; eliminar els aranzels i
mesures proteccionistes que els penalitzen; crear una fiscalitat internacional que gravi el
capital especulatiu i eviti l’enfonsament d’economies a nivells nacional i regionals, etc.
61
�En aquest context internacional, ens plantegem una política catalana de cooperació
orientada a fomentar els canvis estructurals perdurables a les comunitats receptores, que
ajudin a fomentar l’economia local, a crear capital humà, a consolidar els drets i
l’exercici de la democràcia.
La primera condició per al desenvolupament humà és la pau. Sense pau i estabilitat no
és possible generar i redistribuir la riquesa. No és possible crear capital humà. Som un
país que sabem de què parlem. Encara retenim a la nostra memòria la tragèdia i el
patiment de la nostra guerra civil. El treball per a una cultura de la pau ha de ser un
compromís de tots, promocionat des de i amb el suport de les institucions. Nosaltres
treballarem perquè la cultura de la pau sigui un valor fonamental de la societat catalana.
Barcelona ha estat reconeguda internacionalment com un exemple de defensa de la pau
durant les darreres mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Creiem en el diàleg entre la
política, les institucions i la societat civil. El Govern de la Generalitat promourà la
presència de Catalunya en el món global institucional i social.
Donarem suport a iniciatives com el Fòrum Social de Porto Alegre o el Fòrum Social de
la Mediterrània, sorgides de la voluntat de la ciutadania per trobar noves fórmules de
lluita contra les injustícies produïdes arreu del món.
Catalunya no és un estat, però té la voluntat de contribuir amb les seves aportacions al
debat de les idees i les propostes de futur, per la qual cosa és imprescindible la
participació del Govern català en els fòrums i els debats internacionals. Catalunya té
voluntat de treballar fermament per la pau al món.
OBJECTIUS I COMPROMISOS
1.- Aquests objectius ens fan adquirir un compromís que va més enllà de la simple
aportació de recursos econòmics, però aquests són indispensables per a la seva
realització. Adquirim, com a primer compromís, l’increment progressiu dels recursos
econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins
arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant
aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010.
2.- Elaborarem el Llibre Blanc de la cooperació catalana, que farà balanç de l’estat
actual d’aquesta política, analitzarà els actuals escenaris polítics i econòmics dels països
potencialment receptors de la cooperació, focalitzarà adequadament les causes
estructurals que afecten negativament les seves poblacions i proposarà les estratègies
idònies de cooperació al desenvolupament per lluitar eficaçment contra la pobresa i la
marginació.
3.- Proposem la concertació de les polítiques governamentals de cooperació
internacional entre el Govern de l’Estat i el Govern català, sobre la base de criteris de
complementarietat i subsidiarietat de les actuacions. Catalunya vol participar en
l’elaboració de la política espanyola d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD).
Defensarem la participació i el consens polític com a mètode de treball de la Comissió
Interterritorial de Cooperació al Desenvolupament, absolutament devaluat pel Govern
del PP, i necessari per desenvolupar estratègies efectives de lluita contra la pobresa. El
62
�Govern no ha de confondre la legítima política de comerç i suport a les inversions
exteriors, amb la política de cooperació al desenvolupament.
Es necessiten grans canvis estructurals en la política econòmica internacional perquè les
estratègies de cooperació produeixin resultats òptims. Donarem suport a una política de
condonació condicionada, total o parcial, del deute extern dels països en vies de
desenvolupament. Estem a favor de la creació d’una fiscalitat internacional que gravi les
transaccions financeres del capital especulatiu. Creiem necessària la desaparició dels
paradisos fiscals.
4.- Atorgarem majors competències al Parlament de Catalunya per aprovar i fer el
seguiment de l’acció del Govern en matèria de cooperació al desenvolupament i
solidaritat internacional.
5.- La cooperació catalana donarà prioritat als projectes de creació d’economia local
productiva, principalment de petites i mitjanes empreses. Impulsarem projectes
d’implantació de tecnologia, de capacitació dels treballadors, de construcció
d’infraestructures, de foment del microcrèdit, de suport a les iniciatives d’economia
social, així com totes les intervencions necessàries per assolir aquest objectiu.
Afavorirem la creació de xarxes i sistemes de finançament local en els països d’origen.
Amb aquesta finalitat, donarem suport a l’establiment d’acords i convenis de
col·laboració amb les organitzacions de representació dels instruments de finançament
ètic, amb les entitats del tercer sector compromeses amb el projecte d’impulsar les
finances ètiques a Catalunya i amb institucions i iniciatives microfinanceres als països
del Sud, per al suport al desenvolupament i a la consolidació de les xarxes de
finançament local autòctones.
6.- En els països del Sud l’accés de les dones al treball permet la doble finalitat de
proporcionar recursos de subsistència a les famílies, en molts casos monoparentals, i a
la vegada incorporar una política d’igualtat de gènere als programes de cooperació al
desenvolupament. Promourem aquests objectius en els programes de creació de
microiniciatives d’economia local.
7.- Treballarem en la línia dels objectius del Programa del Mil·lenni de l’ONU. Els
nostres programes de cooperació s’orientaran a la creació de capital humà, amb especial
atenció als àmbits de l’educació i la salut. Invertir en educació, invertir en salut, invertir
en programes per eradicar la fam, és invertir en un futur digne per a les properes
generacions.
8.- Una educació que eradiqui l’analfabetisme, respectuosa envers la cultura autòctona
de les comunitats receptores, que permeti l’accés al coneixement i les noves tecnologies,
difusora dels drets humans i els valors democràtics. Una capacitació professional que
respongui a les potencialitats dels mercats de treball emergents en els països receptors.
Promourem la concertació amb la universitat i altres institucions privades per dur a
terme una intervenció sostinguda en el camp de l’educació.
9.- Impulsarem la cooperació cultural, amb la participació de tots els agents que puguin
aportar valor afegit a l’acció del Govern en els diferents àmbits de les arts i la cultura. El
millor coneixement per part de la ciutadania de Catalunya dels entorns culturals i socials
dels principals països emissors d’emigració, ha de ser un factor que millori
63
�simultàniament l’eficàcia de la cooperació i les polítiques d’integració a casa nostra.
Promourem un millor coneixement de l’entorn cultural dels països generadors
d’emigració, així com l’intercanvi cultural. Fomentarem el diàleg intercultural, sobretot
a la Mediterrània, i ens dotarem dels instruments de cooperació necessaris per dur-lo a
terme.
10 .- Impulsarem projectes de salut que millorin les condicions de vida de la població.
És indispensable la creació d’infraestructures que facilitin l’accés a l’aigua.
Fomentarem la concertació amb els sectors professionals i els sectors empresarials en
l’àmbit de la sanitat i la farmacologia, per impulsar programes de lluita contra les
pandèmies com la sida i malalties curables com la malària o altres, que actualment
arruïnen la demografia de molts països, principalment de l’Àfrica Subsahariana.
Actuarem en l’àmbit de la prevenció i l’educació sanitària.
11.- La dispersió geogràfica de l’actual model de cooperació catalana disminueix
l’eficàcia de les actuacions. Cal concentrar les intervencions de cooperació en
determinades zones o països per raons d’eficàcia. Els lligams històrics i culturals, les
raons de veïnatge, la generació dels principals contingents d’immigració que rep
Catalunya, són elements que cal tenir en compte per fixar les prioritats. Actuarem
prioritàriament al Magrib, Amèrica Central i el Carib, i Amèrica del Sud, sense oblidar
la inexcusable actuació als països més pobres, bona part dels quals es troben a l’Àfrica
Subsahariana.
12 .- Ningú no pot obviar que la gran fractura existent entre els països rics i els països
subdesenvolupats que es pretén minvar amb les accions de solidaritat internacional, és
el primer i principal motor del fenomen migratori, per tant, sense pensar que les accions
de cooperació al desenvolupament puguin ser eficaces a curt termini per frenar l’allau
migratori, sí que cal tenir en compte la profunda relació entre els dos temes. Impulsarem
programes de codesenvolupament, dirigits als països que generen un major contingent
de població immigrada resident a Catalunya. Aquests programes tindran la doble
finalitat de crear riquesa en els països d’origen i d’ajudar a la integració dels nous
ciutadans o ciutadanes amb la seva comunitat d’acollida.
13 .- Promourem la cooperació tècnica en els àmbits que conformen les polítiques
públiques i que afecten sobretot el benestar de les persones. Formació del personal,
transvasament de coneixements, suport tècnic, jurídic i administratiu, etc., seran camps
d’actuació de l’esmentada cooperació.
14.- Potenciarem les relacions Nord–Sud sota els criteris democràtics d’horitzontalitat i
codecisió entre iguals, que superi la percepció de superioritat de la contrapart del Nord i
estableixi criteris de corresponsabilitat durant tot el procés.
15.- Introduirem en totes les nostres polítiques de cooperació criteris d’eficiència de
recursos, eficàcia de gestió i avaluació de resultats, que ens permetin la màxima
rendibilitat dels programes i projectes. Corregirem la falta de planificació i de la
dispersió de l’actual política de cooperació del Govern de CiU, que malmet bona part
dels minsos recursos que s’hi destinen i disminueix els beneficis socials dels projectes.
16.- Volem reconèixer la importància de la cooperació al desenvolupament que des de
fa anys han impulsat els ajuntaments, bé directament o bé per mitjà del Fons Català de
64
�Cooperació. Ressaltem la importància dels agermanaments en la cooperació entre
municipis. És just dir que, malgrat la precarietat de recursos econòmics a què estan
sotmesos la majoria d’ajuntaments, han estat l’única Administració que han complert
l’objectiu de destinar el 0’7% dels seus recursos a cooperació i solidaritat internacional
(0’28% l’administració espanyola i 0’16 % l’administració catalana).
Donarem una major participació a l’administració local en la política autonòmica de
cooperació.
El municipi és l’espai idoni per aconseguir la cohesió social i la participació ciutadana.
Concertarem polítiques de cooperació amb els ajuntaments orientades a enfortir la
democràcia local i els programes de servei i atenció a les persones.
17.- Dotarem la política catalana de cooperació, dels instruments i mètodes adequats a
criteris de transparència, transversalitat, eficiència de recursos i eficàcia de gestió.
Fomentarem la participació i el consens social.
Coordinarem les actuacions solidàries dels diferents departaments del Govern de
la Generalitat.
Aplicarem la transversalitat a les polítiques solidàries, per la qual cosa
garantirem que aquests valors estiguin continguts en les diferents polítiques i
programes d’actuació del Govern de la Generalitat.
Implicarem en la cooperació catalana els organismes i institucions propis o
concertats que actuen en l’escena de les relacions internacionals: CIDOB,
Institut Català de la Mediterrània, Casa d’Àsia, oficines a l’exterior, Fons Català
de Cooperació, etc.
18 .- Una nova societat solidària al Nord i al Sud només és possible si donem a
l’educació i la sensibilització ciutadana la importància que es mereixen, tant a l’escola
com als altres àmbits socials i als mitjans de comunicació, per tal de facilitar la difusió i
la conscienciació de la ciutadania sobre aquests temes.
19.- El poble català té un alt valor solidari reiterat sobradament davant de qualsevol
catàstrofe natural o tragèdia produïda pels conflictes bèl·lics que assoten un nombre
considerable de països. Des de la Generalitat promourem una resposta àgil, coordinada i
eficaç a les situacions d’emergència, amb la participació de tots els agents socials i
institucionals de Catalunya, sense disminuir els recursos destinats als projectes i
programes de cooperació al desenvolupament. En aquest sentit, assumim el repte de
construir a mig termini, la coordinació d’un equip d’urgència amb capacitat i mitjans
per actuar tan aviat com la situació de la zona afectada ho permeti en qualsevol crisi
humanitària provocada per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals. Així la solidaritat i
la complicitat que la societat catalana genera en aquestes ocasions es veurà traduïda, de
manera immediata i efectiva, en una acció, sobre el terreny, de suport i auxili a les
víctimes.
20.- Permanentment nous reptes s’afegeixen a l’agenda de la cooperació al
desenvolupament, orientats a denunciar la injustícia de determinades polítiques i normes
de funcionament del sistema econòmic i polític actual. Temes com el comerç just, la
necessitat d’una banca ètica que posi en contacte i busqui les sinergies entre els
estalviadors ètics del Nord i els demandants de microcrèdits del Sud, i d’uns fons ètics i
65
�solidaris, que reconciliïn diners i ètica, a la vegada que doni cobertura financera a les
iniciatives emprenedores d’economia social i de microcrèdits que donen viabilitat a
petites iniciatives empresarials, gairebé sempre vinculades a les persones més
desprotegides de la societat. El dret, principalment dels països del Sud, a una sobirania
alimentària són línies de treball que necessiten la complicitat dels poders públics. Des
del Govern de la Generalitat donarem suport a aquestes iniciatives que en l’actualitat
s’impulsen des de la societat civil.
21.- Defensem les diferències necessàries entre les polítiques de solidaritat i cooperació
que cal exercir des de la responsabilitat de govern, i les que realitzen les ONG des de la
seva sobirania i independència. Reiterem, però, el nostre compromís amb un procés
continu de diàleg i de trobada que faciliti la comprensió mútua i l’intercanvi de
coneixements necessaris entre els agents públics i privats que realitzen tasques de
cooperació, sensibilització i solidaritat a Catalunya. Des del Govern de la Generalitat
donarem suport a l’enfortiment de l’associacionisme en l’àmbit de la cooperació i la
solidaritat. Promourem fórmules com el mecenatge que fomenti la participació altruista
de la iniciativa privada en programes de cooperació i solidaritat.
22.- Impulsarem el treball en xarxa de tots els agents de la cooperació, per tal de
compartir la informació, corregir l’atomització de les actuacions, potenciar la
complementarietat i millorar l’impacte dels projectes.
66
�3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA
CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA1
La proposta dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi és fer de Catalunya una societat de
benestar avançat; una societat on tots els catalans i catalanes tinguin dret al benestar i a
aprofitar les oportunitats per tal de viure en plenitud, salut i maduresa, en cadascun dels
moments de la vida; on tots tinguem la capacitat i els recursos per escollir amb llibertat i
responsabilitat com volem viure. Aquesta política de benestar que proposem es basa en
l’exercici dels valors de la llibertat, de la igualtat i de la solidaritat. Gràcies a aquests
valors, la societat catalana pot avançar cap a un futur més just i sense exclusions.
Els drets asseguren la nostra llibertat. Per això, cal reafirmar-ne uns quants amb
rotunditat, alguns de discutits, altres de mal utilitzats fins ara. El nou Govern de la
Generalitat els posarà en el centre dels seus esforços i els tractarà com el que són: com a
prerrogatives dels catalans i no regals o promeses aplicats per la seva administració.
-
-
-
Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un treball que els permeti créixer i
desenvolupar-se. Tothom té dret a treballar en unes condicions respectuoses amb la
seva seguretat i la seva salut. Tot català té dret a una sanitat preventiva o a estar atès
correctament en el cas d’una malaltia.
Tothom té dret a tenir una infància i una joventut respectades i orientades al futur.
Tot català té dret a constituir una família i que aquesta sigui un àmbit d’educació
activa i de solidaritat. Tothom té dret a l’educació, al desenvolupament professional
i a la cultura.
Tothom té dret, en el cas d’una discapacitat, a poder dur una vida autònoma.
Tothom té dret a percebre les atencions socials necessàries per poder mantenir la
seva qualitat de vida.
Tothom té dret a una vellesa digna i segura a través d’uns serveis de suport de
qualitat i unes pensions dignes.
Tothom té dret a un habitatge digne, amb un cost raonable, en un entorn tranquil i
segur.
Tots els catalans tenen el dret a triar el seu propi estil de vida sense patir
discriminacions o exclusions, i a exigir del seu Govern i de la resta
d’administracions que el tractin de manera personalitzada respectant aquesta opció.
Reiterem-ho: la visió de Catalunya del nou Govern de la Generalitat passa per oferir
aquests drets dels catalans amb eficàcia, amb proximitat i en condicions de seguretat i
d’igualtat. Fins ara, el Govern de la Generalitat no només no ha estat capaç de garantir
aquests drets, sinó que encara estem ben lluny del nivell al qual ja han arribat altres
països europeus i la majoria de comunitats autònomes espanyoles.
Establim el compromís de consolidar el sistema català de serveis socials amb una xarxa
de serveis de responsabilitat pública, d’accés universal, consolidant el quart pilar de
l’Estat del Benestar al costat d’educació, salut i pensions. Per això liderarem un gran
acord polític i social a nivell de l’Estat i de Catalunya i crearem un organisme que
detecti les necessitats socials i que coordini i avaluï les polítiques socials implementades
pel nou Govern.
1 Vegeu annex al final de l’apartat
67
�•
La llibertat es complementa amb el valor de la igualtat. Igualtat vol dir que tots
els catalans, independentment de la seva condició, tenen les mateixes oportunitats
d’escollir les seves opcions de vida. Igualtat vol dir absència de situacions que
neguen la igualtat d’oportunitats. El nou Govern de la Generalitat vetllarà i
combatrà a fons tota exclusió i, en especial, les noves formes de desigualtat, com ara
la precarietat laboral que pateix el jovent, la nova pobresa urbana, la violència
familiar i l’agressivitat social, i les tensions envers els immigrants, així com les
desigualtats que afecten col·lectius específics.
Assolir el benestar és una qüestió de solidaritat i de justícia social: el benestar del
conjunt i de cadascun dels catalans només es pot assolir mitjançant la cooperació
d’aquest mateix conjunt. Si tots els catalans tenim els mateixos drets, també ens
corresponen les mateixes responsabilitats a l’hora de construir el benestar de la societat,
de mantenir aquest sistema i emprar-lo de manera responsable. Només un ús acurat i
ajustat a les necessitats personals permetrà que tothom es pugui beneficiar del model
que construïm.
•
Les polítiques per fer de Catalunya una societat de benestar avançat necessiten un
important consens social: un nou contracte entre generacions per tal que el jovent es
puguin incorporar a l’activitat adulta amb totes les garanties laborals i d’habitatge i
per tal que la gent gran pugui exercir plenament tots els seus drets i gaudir d’una
vida activa. La pròpia complexitat del sistema de benestar exigeix noves polítiques
socials més integrades i integradores, que superin les pràctiques parcials i
fragmentades. El progrés social de Catalunya exigeix una comprensió diferent del
benestar, que apropi les diferents polítiques i les unifiqui en una actuació única
orientada a millorar les condicions de vida dels catalans. Finalment, la possibilitat
de fer de Catalunya una societat de benestar avançat exigeix la participació dels
ajuntaments i les administracions locals, i la col·laboració institucional de la
Generalitat amb elles. Són les comunitats locals, per la seva proximitat als
ciutadans, les que estan en millors condicions per identificar les desigualtats i actuar
per evitar l’exclusió: un pacte institucional entre la Generalitat i els ens locals per fer
realitat aquest objectiu comú.
68
�3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència.
Polítiques per a la gent gran
Sens dubte, la família és la institució social més important. Constitueix el marc principal
de convivència de les persones, on s’expressen múltiples formes de solidaritat i on es
desenvolupa l’afectivitat i el creixement personal. La família és l’àmbit en el qual les
persones se senten acollides i acompanyades en el seu desenvolupament personal.
Malgrat la seva centralitat, la família no és una institució sense tensions, és una
institució dinàmica; més aviat al contrari, està vivint profundes transformacions, tant en
les seves estructures com en les relacions entre els seus membres. En podem citar
algunes: l’endarreriment de l’edat d’emancipació dels fills, de la creació de noves
famílies i de l’edat de la paternitat i la maternitat; la disminució del nombre de fills i els
canvis en els rols clàssics del pare i de la mare; la incorporació progressiva de la dona al
món del treball remunerat; l’augment del nombre de llars, sobretot les unipersonals i les
monoparentals, i la disminució del nombre mitjà de persones per llar; les noves formes
de convivència; l’augment del nombre de persones grans que es troben en situació de
dependència, etc.
Aquesta situació és encara més difícil a Catalunya, on existeix un dèficit greu de
polítiques de suport a les famílies. La manca de perspectives i de seguretat laboral del
jovent, els costos dels habitatges o la manca de places d’escola bressol, es projecten
negativament sobre l’estructura familiar i, per extensió, sobre l’estructura social. Són
uns dèficits que es fan evidents si establim comparacions amb la resta de països de la
Unió Europea: els nostres nivells de cobertura dels serveis de suport a les famílies, les
escoles bressol i els serveis de suport a la dependència, i la quantitat de les prestacions
econòmiques són dels més baixos d’Europa, alhora que les polítiques de conciliació de
la vida familiar i laboral estan molt poc desenvolupades. Això té uns costos molt
importants, especialment per a les dones, els infants, la gent gran i les persones amb
discapacitat. Les famílies catalanes, a més, s’han vist obligades a proporcionar, de
manera informal, la provisió de béns i serveis que en altres països europeus assegura
l’Estat del Benestar. Dins la família, la dona ha estat qui ha portat més el pes d’aquesta
tasca.
Una família que entenem i defensem en totes les seves formes: matrimonis, amb infants
al seu càrrec o sense; parelles estables de diferent o d’igual sexe, amb infants a càrrec
seu o sense; progenitors sols amb infants a càrrec seu (famílies monoparentals); nuclis
familiars amb persones dependents al seu càrrec; famílies nombroses, així com
qualsevol tipus nou de família. Les entitats que fan funcions de família tindran dret a
aquests programes de suport.
OBJECTIUS
1. Conciliar la vida laboral i la vida familiar, per donar valor a l’àmbit privat–familiar.
2. Facilitar la formació de noves famílies.
3. Reconèixer el valor individual i col·lectiu que tenen els infants.
69
�4. Possibilitar que les famílies tinguin el nombre de fills/es que desitgin.
5. Corresponsabilitzar els pares i mares des de la primera infància en l’atenció i
educació dels seus fills/es.
6. Assolir la igualtat d’oportunitats de les dones per accedir al mercat laboral.
7. Garantir els serveis de suport a les persones amb dependència.
8. Fomentar el paper de la família com a àmbit de relacions intergeneracionals i
intrageneracionals, afavorint la prevenció de qualsevol violència a la llar.
9. Potenciar la solidaritat familiar i la igualtat de gènere en el marc de la família.
10. Promoure la participació dels membres de la família en la comunitat.
MESURES
Mesures de prestacions econòmiques directes i universals
Assignar a cada família, per cada fill/a a càrrec menor de 18 anys, 600 € anuals (50
€ al mes per fill/a) amb la possibilitat de capitalitzar-ho en tres anys.
Incrementar aquesta prestació econòmica per fills/es a càrrec: el 25% per a les
famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics, i el 100%
per a famílies amb infants discapacitats al seu càrrec.
Atorgar una prestació econòmica universal de 300 € per naixement o adopció.
Mesures de promoció del lleure
Potenciar l’associacionisme educatiu del lleure.
Garantir ajuts econòmics per a famílies amb pocs recursos econòmics pel lleure i les
activitats extraescolars.
Ampliar l’horari d’obertura de les escoles amb activitats no lectives.
Mesures per potenciar la solidaritat entre generacions
Desenvolupar els programes Viure en família, amb l’objectiu de facilitar que la
persona amb dependència pugui romandre en el seu propi entorn social i familiar
habitual, i per al qual es crearan 4.000 places en 4 anys; i el programa pilot
d’Acolliment Familiar de les persones grans com a servei social (375 places en 4
anys).
Oferir a les famílies que optin per acollir-se a aquests dos programes una prestació
econòmica d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència de la persona
gran, sense límit de renda pel programa d’Acolliment familiar i amb rendes de fins a
70
�21.000 € bruts anuals pel programa Viure en Família (tenint en compte, per al seu
càlcul, la renda familiar disponible).
Mesures relatives a desgravacions fiscals en els impostos propis i els cedits a la
Generalitat de Catalunya
Adoptar una deducció incrementada en la quota per l’adquisició d’habitatge habitual
per part d’una família nombrosa o de joves.
Aplicar el tipus reduït quan és tracti d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge
habitual d’una família nombrosa o de joves.
Aplicar el tipus reduït quan es tracti de la transmissió de l’habitatge habitual a un
membre de la família immediata.
Mesures relatives a taxes i preus públics
Preveure, en l’ordenació de les taxes i preus públics de la Generalitat, la regulació
de les tarifes corresponents (segon diferents criteris: nombre de fills/es de la família;
fills/es discapacitats; família monoparental, etc.).
Mesures per millorar els serveis d’ajut a domicili per persones amb dependència
Considerar com a dret universal els serveis de suport a totes les persones amb
dependència. Aquests serveis estan dirigits a totes les persones dependents per
diferents motius i a les seves famílies (malalties, maternitat, etc.).
Prioritzar l’atenció a domicili.
Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili al 6%. I incrementar
a un mínim de 5 hores setmanals l’atenció.
Garantir els serveis d’ajuda a domicili a totes les persones amb discapacitats que ho
requereixin (ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili).
Reconèixer el dret individual a la prestació social de dependència.
Mesures per afavorir els serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar
Garantir en 4 anys la creació de serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar
en l’àmbit de l’atenció primària dels Serveis Socials a tot el territori català.
71
�Mesures per conciliar la vida laborar i la vida familiar
Revisar els criteris per accedir al permís de maternitat, en particular el dels mesos
requerits de cotització a la Seguretat Social.
Promoure, afavorir i donar a conèixer l’assumpció voluntària per part de les
empreses de les actuacions adreçades a la conciliació de la vida familiar en la línia
de la responsabilitat social de les empreses, que propugna la Unió Europea.
Introduir a les negociacions de convenis col·lectius més oportunitats de conciliació
de la vida familiar i laboral, en referència a:
-
-
Racionalitzar els horaris de funcionament dels centres productius en benefici
d’una conciliació útil per a empresa i treballadors.
Introduir permisos que facilitin –tant a homes com a dones– l’atenció de les
seves responsabilitats familiars, sense que vagin en detriment de la seva
competència i estabilitat laboral.
Facilitar formes de flexibilitat de caràcter voluntari, reversible i no precari
per a l’acompliment de la jornada laboral (horaris d’entrada i sortida,
distribució de la vacances, etc.) per a les persones ocupades amb
responsabilitats familiars.
Promoure el còmput anual dels horaris de treball.
Incentivar el treball a temps parcial fix, de caràcter temporal–reversible i no
precari.
Permís de paternitat o de progenitors sols (famílies monoparentals) addicional de 4
setmanes, a les 16 setmanes actuals.
Promoure canvis per a la gestió del temps en la vida quotidiana que facilitin la
conciliació de les diferents funcions de la família (horaris laborals, escolars,
comercials, vacances, etc.).
Altres mesures
Assegurar la coordinació efectiva dels diferents nivells de l’Administració en les
polítiques de suport a les famílies i evitar així la superposició de les actuacions
públiques en aquesta matèria.
Garantir el pagament de les pensions als fills/es (fons de reserva previst a la Llei
d’acompanyament dels pressupostos de 2003).
Desenvolupar un pla contra la violència familiar.
Escola bressol
És ben reconeguda la importància bàsica que els primers anys de vida tenen per al
desenvolupament psicològic dels infants. Com a conseqüència d’això i per altres causes
–principalment la incorporació de la dona al mercat laboral–, la demanda d’educació
preescolar ha augmentat a tots els països de la Unió Europea. A més, també hi ha un
72
�consens en els organismes internacionals a favor de l’educació en els primers anys de
vida. L’objectiu principal de la Unió Europea en el camp de l’educació infantil és
familiaritzar els infants amb la vida en societat i ensenyar-los a viure amb els altres.
En els darrers anys a Catalunya s’ha assistit a una creixent demanda social d’escoles
bressol. L’escola bressol és un servei socioeducatiu, no estrictament escolar, que ha de
ser capaç d’integrar els aspectes educatius, socials i assistencials amb els corresponents
estàndards de qualitat escolars. L’educació dels infants de 0 a 3 anys és una
responsabilitat compartida entre les famílies, els agents socials i les administracions
públiques. Si es considera que crear places d’escola bressol és un servei educatiu, un
servei a la família i una bona mesura per facilitar la incorporació de la dona al treball en
igualtat de condicions, és evident que es tracta d’una política transversal. Malgrat la
seva importància i transcendència, la política de l’actual Govern de la Generalitat no ha
donat una resposta adequada a la dinàmica que reclama l’increment de places d’escoles
bressol i l’augment de la seva qualitat.
El principal objectiu del nou Govern de la Generalitat en aquest camp serà articular la
xarxa pública d’escoles bressol. Cal fer que Catalunya gaudeixi de més places, de més
qualitat. Cal tenir en compte que Catalunya té una realitat geogràfica, territorial i de
distribució demogràfica heterogènia que obliga necessàriament a impulsar un servei
d’escoles bressol diversificat, però que contingui els objectius comuns de respondre a
les demandes socials del seu entorn.
OBJECTIUS
1. Dotar Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els
ajuntaments, que garanteixin una cobertura suficient per a les necessitats de les
famílies catalanes.
2. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d’escoles bressol públiques de
titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments i, alhora,
dotar-los dels recursos necessaris per poder mantenir aquestes places.
3. Articular la xarxa pública d’escoles bressol. Això serà possible un cop aconseguits
els dos objectius anteriors (augmentar l’oferta i els recursos).
Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència
Nombroses limitacions afecten l’exercici dels drets dels infants, que es troben sotmesos
a moltes situacions de risc social. Es tracta de situacions que impedeixen oferir una
atenció adequada a un menor, amb el possible dèficit en les seves possibilitats de
desenvolupament com a persona. En aquestes situacions l’infant té dret a rebre l’atenció
dels serveis públics que són, en darrera instància, els garants del seu benestar.
Dos factors intervenen en aquest increment del risc social: d’una banda, un nivell de
desequilibri social més alt, originat per una bossa de pobresa infantil important i, d’altra
banda, la dificultat per resoldre satisfactòriament els nous problemes que es donen a
l’entorn familiar.
73
�La irrupció del fenomen migratori ha comportat també l’aparició d’una immigració
infantil. Així, en els darrers anys, el sistema de protecció de la infància ha hagut de
donar resposta a una realitat per a la qual no estava preparat. Bona part d’aquests
menors es troben en situació de manca de protecció i alguns han passat a formar part de
cercles delictius.
El nou Govern de la Generalitat ha d’evitar l’aparició o el manteniment de situacions
adverses per als infants. Ha de fer possible que romanguin en el seu entorn familiar i,
quan això no pugui ser, ha de crear les condicions per a un creixement personal de
qualitat per a l’infant i l’adolescent.
Davant la situació de manca de protecció, cal assegurar un marc normatiu de protecció
als menors. Aquesta protecció legal ha de garantir a tots els menors que es trobin a
Catalunya el seu desenvolupament personal i social i assegurar-los el dret a rebre
protecció per part dels poders públics. Aquest marc normatiu ha de reconèixer que la
institució més adequada per al desenvolupament dels menors és una família, tot
admetent que els poders públics són responsables dels menors que no en tinguin i dels
menors la família dels quals no compleixi adequadament amb les seves funcions
respecte al menor.
És necessari desenvolupar un Pla Integral d’Infància i Adolescència, que coordini tant
mesures que incideixin sobre aquest col·lectiu com els esforços fets des de la Generalitat
amb les iniciatives impulsades pels ajuntaments. L’eficàcia d’aquest pla depèn tant de la
capacitat d’adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets
dels infants i adolescents i les seves famílies, com d’arribar a un compromís
institucional i social a l’entorn d’aquesta problemàtica, un compromís que aplegui, entre
d’altres, totes les institucions, la iniciativa social i els experts en la qüestió.
OBJECTIUS
1. Garantir els drets dels infants i la seva protecció.
2. Desenvolupar plenament un Pla Integral d’Infància i Adolescència coordinat amb el
Pla de Suport a les Famílies.
3. Intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local.
4. Adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels
infants i adolescents i les seves famílies.
5. Crear un sistema de treball i cooperació permanent entre el sistema de protecció
social i el de justícia juvenil.
74
�MESURES
Mesures per millorar la sensibilització sobre els drets dels infants
Revisar i desplegar la normativa de Protecció de Menors, ordenar-la i sistematitzarla, recollint els drets dels menors, la funció de la família en el desenvolupament dels
infants i el reconeixement dels poders públics a l’hora de tutelar el menor quan la
família no pot fer-ho de manera adequada.
Aclarir els àmbits d’actuació i de coordinació de la Generalitat i els ajuntaments en
les matèries de protecció dels menors i especificar els diferents graus de
responsabilitat en matèries de desempara i de protecció.
Potenciar l’ús del telèfon de la infància i l’adolescència, les 24 hores del dia, per
intentar trobar una solució personalitzada als seus problemes, garantint-ne la
confidencialitat.
Mesures per conèixer i prevenir millor les noves situacions de risc dels infants
Reorientar l’Observatori de la Infància i l’Adolescència per tal que permeti l’anàlisi
de les necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya.
Elaborar un mapa de recursos, programes i personal existent en aquest sector, així
com un mapa del perfil dels infants que cal atendre i tendències, per tal de permetre
la seva adequació i viabilitat.
Identificar les zones geogràfiques i els col·lectius d’atenció preferent, en relació amb
els maltractaments greus i els factors de risc que els desencadenen.
Mesures per atendre integralment els infants en situació de risc
Elaborar un Pla Integral d’Infància i Adolescència i coordinar les actuacions de la
Generalitat en aquesta matèria amb tots els departaments implicats.
Mesures per intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local
Elaborar un manual de procediments i criteris específic per al primer nivell
d’atenció social.
Prioritzar la detecció de situacions de risc per als infants, especialment en la primera
infància, a través de la cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció
precoç, educació infantil, sanitat, etc.).
Realitzar una atenció preventiva preferent a famílies amb fills/es en situació de
dificultat social a través dels serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar.
Dur a terme una acció preventiva i de control del treball, mendicitat o prostitució
infantils, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels
infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya (turisme
sexual, ablació del clítoris, etc.).
75
�Mesures per millorar el sistema de protecció i atenció a la infància i l’adolescència
Reconvertir els equips d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA) en equips
més interdisciplinaris, de base territorial, que han de decidir les mesures de
protecció que cal adoptar.
Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari)
amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari per tal que cap nen de
menys de deu anys estigui en un centre sinó en una família.
Garantir que els infants que hagin d’estar transitòriament en centres d’acollida,
d’estada limitada o centres residencials d’acció educativa (CRAE), hi estiguin el
menor temps possible. Assegurar que els centres residencials només estiguin
destinats a infants en situació d’alt risc social o especial dificultat.
Potenciar l’assistència psiquiàtrica i els serveis específics per a infants i adolescents
que es troben en situació de risc social i que presenten problemes de salut mental.
Polítiques per a les persones grans2
Un dels èxits més evidents de les societats avançades és l’augment de l’esperança de
vida, que, sovint, va acompanyat d’una millora de la qualitat de vida de la gent gran.
Ara bé, aquest increment de l’esperança de vida, unit a una natalitat menor, ha derivat
en un envelliment progressiu de la població. Aquest és un dels principals reptes al qual
s’afronten la majoria dels països occidentals, sobretot en relació amb el manteniment de
la viabilitat de les pensions, amb les garanties de serveis a la dependència i per
aconseguir un equilibri entre les cotitzacions de la població activa i els drets dels
pensionistes.
A Catalunya, l’índex d’envelliment és cada vegada més alt (actualment la proporció de
gent gran ja està a l’entorn del 18,28%, quan el 1981 era només del 15,28%) i
l’esperança de vida és, també, cada vegada més elevada (79,30 anys) i se situa entre les
més altes del món, comparable a la que tenen països com Islàndia, Noruega, Suècia,
Holanda i el Japó.
Actualment es pot parlar d’una situació “d’equilibri del sistema de llarga durada“
(referint-se al fet que la major part de l’assistència a persones grans dependents la
proporciona la pròpia família (83%) o serveis domiciliaris contractats privadament per
la família (12%)). La resta de les persones –aquelles que no tenen suport familiar ni els
recursos econòmics necessaris per rebre assistència privada– són ateses per
l’Administració, per voluntaris, amics, veïns o per ningú.
L’any 2026 el nombre de persones dependents a Espanya serà de 2.200.000. A
Catalunya, en l’actualitat hi ha 1.032.835 de persones majors de 65 anys. D’aquestes, al
voltant de 138.400 persones tenen algun tipus de dependència (13,4%) –amb
2 Vegeu annex al final de l’apartat
76
�restriccions en activitats instrumentals i bàsiques de la vida quotidiana– i unes 213.797
persones tenen restriccions en activitats instrumentals de la vida quotidiana (20,7%).
El nou Govern de la Generalitat s’ha de replantejar la política de vellesa no només pel
que fa a increments de serveis i de programes, sinó també pel que fa als principis, a la
revisió del model i al finançament. Es fomentarà una política que compti amb la
participació de les persones grans, que n’eviti l’aïllament i afavoreixi una vida plena i
activa, que ajudi les famílies amb persones grans dependents a càrrec seu, que
personalitzi els serveis, que professionalitzi el sector d’atenció a la gent gran i que
fomenti la comunicació i la sensibilització de la societat.
OBJECTIUS
1. Envelliment actiu en una societat per a totes les edats.
2. Prevenir i atendre les persones grans dependents.
3. Garantir pensions o altres ingressos econòmics dignes a totes les persones grans.
- En el marc de la legislació estatal, impulsar la revisió de les pensions (sobretot, les
no contributives i les de viduïtat, i vetllar per l’increment de les pensions
contributives més baixes).
- Impulsar el debat en relació amb una assegurança a la dependència, a escala
europea, d’Estat i de Catalunya, que garanteixi, definitivament, la cobertura
universal de serveis de qualitat. La provisió de l’assegurança, sempre de caràcter
universal, pot ser pública, mixta pública–privada o privada.
MESURES
Mesures per possibilitar un envelliment actiu
El nou govern liderarà la transversalitat en les diferents polítiques, tenint en compte
les persones grans.
Potenciar des de l’àmbit educatiu una formació en relació amb l’envelliment i, en
especial, amb l’envelliment actiu.
Establirem un sistema de programes i de beques per a les persones grans que
vulguin accedir a qualsevol estudi i a les noves tecnologies.
Potenciar els casals per a la gent gran i rescatar-los com a centres socials, sense
perdre l’activitat actual però ampliant-ne els serveis i equipaments. Aquests
equipaments han de dependre del món local o del sector privat sense ànim de lucre.
Reforçar i fer representatiu el Consell de la Gent Gran de Catalunya i que la seva
opinió vinculi les decisions del Govern.
Crear la figura del Defensor de la Gent Gran, lligat a la Sindicatura de Greuges.
77
�Mesures per potenciar els equipaments i les ajudes a la gent gran
Liderar el reconeixement dels drets de totes les persones grans a accedir a serveis i
prestacions quan arribi la dependència, a través de legislació bàsica a nivell d’Estat i
normativa autonòmica.
Elaborar un protocol, unificat per a tot Catalunya, que reguli la prestació del Servei
Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili.
Adoptar el pagament conjunt dels serveis a la gent gran segons el nivell de renda de
l’usuari i la valoració de les seves necessitats específiques.
Possibilitar que les persones dependents envelleixin en el seu entorn.
- Estendre, incrementar i adaptar els serveis integrals d’atenció a domicili a les
persones amb dependència.
- Coordinar els diferents serveis existents i equilibrar el sector públic i el sector
privat en la provisió del Servei Integral d’Atenció a Domicili.
- Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixin.
- Garantir un servei de qualitat i, per tant, tenir cura de la formació permanent de
les persones que treballen en el Servei Integral d’Atenció a Domicili o/i dels
cuidadors familiars o informals.
Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili de l’1,7% actual al
6%. I incrementar en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. S’adoptarà una ràtio
d’un professional per a cada set persones ateses pel Servei Integral Sociosanitari
d’Atenció a Domicili.
Universalitzar, en quatre anys, el servei de teleassistència, lligat a l’atenció a
domicili. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball.
Ampliar la xarxa d’habitatges tutelats d’oferta pública. L’oferta actual és de 445
places d’habitatge tutelat, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura
mitjana del 0,031%. Afegir-hi un total de 1.000 places d’habitatges tutelats d’oferta
pública per arribar a una cobertura mínima del 0’13%.
Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública i assegurar el servei
de transport als centres de dia. Actualment hi ha 6.730 places de centre de dia, de les
quals 2.571 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,25%. Ampliar, en
4 anys, 2.000 noves places d’oferta pública de centre de dia (a raó de 500
places/any) i arribar a una cobertura del 0,44% (per cada 100 persones majors de 65
anys). Per cada sis places de centre de dia es crearà un nou lloc de treball.
Augmentar el nombre de places de residència d’oferta pública. Actualment hi ha
41.996 places de residència, de les quals 16.300 són d’oferta pública, amb una
cobertura mitjana de l’1,58%, tot i que molt desigual a escala comarcal. Oferir
10.000 places noves de residència en el període de 4 anys (a raó de 2.500 places
l’any), per arribar a una cobertura d’oferta pública del 2,55%. Reservarem el 5% de
les places a estades temporals. Per cada tres places residencials es crearà un nou lloc
de treball.
78
�Ens dotarem dels instruments necessaris per prevenir i detectar el maltractament
físic i psíquic de les persones grans.
Mesures per impulsar l’acolliment familiar
Desenvolupar i executar la Llei 11/2001 d’acolliment familiar, de 13 de juliol. I com
a mesura proposem un programa pilot d’acolliment familiar de persones grans com
a servei social (actualment hi ha 0 places d’acolliment familiar). Arribar a les 375
places d’acolliment familiar en 4 anys.
Potenciar el programa Viure en Família.
Desenvolupar el programa Viure en Família, oferint a les famílies que reuneixin les
condicions necessàries un suport econòmic si opten per tenir a casa una persona
dependent (un membre de la seva família).
Crear 4.000 places per a Viure en família en el període de 4 anys (a raó de 1.000
places anuals).
Concedir una ajuda anual d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència,
per a famílies amb rendes fins a 21.035,42 € bruts anuals que s’acullin a aquest
programa (Viure en Família).
Mesures per afavorir l’arranjament d’habitatges
Arreglar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels
quals hauran de ser habitatges “d’acolliment familiar”. Aquest arranjament ha de
contemplar: a) la conservació; b) el correcte funcionament de les instal·lacions
(aigua, llum, gas), dels serveis sanitaris i de la cuina; c) condicions higièniques,
ventilació, desguassos, condicions de seguretat, evacuació en cas d’incendis i
barreres arquitectòniques.
Establir un ajuda de 6.010,12 € per arreglar els habitatges per a persones amb rendes
baixes.
Mesures complementàries
Crear un model sociosanitari d’atenció per a la integració de la xarxa sanitària i
social dels serveis per a les persones grans amb dependència.
Adaptar el sistema sanitari públic a les demandes de les persones grans, en especial
davant de les malalties cròniques. Prioritzar les prestacions socials i sanitàries que
permetin retardar la dependència de les persones grans.
Mesures per assegurar unes pensions i ingressos dignes
El nou govern instarà l’Estat, les Corts Generals i el Pacte de Toledo a avançar cap a
unes pensions dignes per a tothom. Mentrestant, implementarem de manera transitòria
ajuts econòmics a les pensions baixes.
79
�Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del salari
mínim interprofessional.
Augmentar les pensions de viduïtat fins arribar al 70% de la base reguladora per a
les vídues i vidus que no tenen fills a càrrec i 100% quan tinguin fills a càrrec.
La pensió de viduïtat serà compatible amb el SOVI.
Regular el dret a les pensions per a les parelles de fet.
Consolidar i establir un sistema d’ajuts econòmics a les persones amb pensions
baixes (inferiors al 80% del salari mínim interprofessional). Aquests ajuts tindran
caràcter de prestació econòmica per lluitar contra la pobresa i seran transitoris fins
aconseguir un pacte de pensions digne.
80
�3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs
Avui l’accés a l’habitatge de Catalunya és, a causa dels seus preus elevats, difícil per a
moltes persones, en particular per al jovent. Així mateix, el manteniment del parc
construït presenta molts problemes, que tendeixen a concentrar-se sobretot en
determinats barris i que requeririen operacions de rehabilitació integral.
Els resultats de l’actual conjuntura, agreujada per la manca d’una política d’habitatge de
l’actual Govern de la Generalitat capaç de donar resposta a la situació, genera
conseqüències d’ordre demogràfic, territorial i social. La política de govern de CiU ha
fomentat l’especulació immobiliària i el risc de fractura social.
Les conseqüències demogràfiques més importants són, en primer lloc, el retard en l’edat
d’emancipació del jovent (l’any 2000, el 60,7% de joves entre 25 i 29 anys no s’havien
emancipat). Aquest fet provoca una demora important en l’edat de reproducció i és una
de les raons de la baixa taxa de natalitat.
Les conseqüències territorials també són molt rellevants. Com que els preus són
relativament més elevats a les ciutats més grans, la demanda es tendeix a desplaçar cap
a localitats menys denses i de poblament més dispers, contribuint així als fenòmens de
dispersió urbana i a l’increment del consum de sòl.
Les conseqüències socials són de dos ordres. En primer lloc, hi ha l’increment de la
població mal allotjada: s’ha calculat que el 13% de la població catalana (300.000 llars i
700.000 persones, en particular joves, nous nuclis familiars, persones acabades d’arribar
i gent gran) està mal allotjada i prop d’un terç d’aquest conjunt (és a dir, al voltant de
90.000 llars i 210.000 persones) es troba en situació clarament deficient o de precarietat
(persones sense sostre, en infrahabitatge o amb greus dificultats per mantenir-se en
l’habitatge actual). En segon lloc, hi ha la concentració territorial de la part menys
solvent de la demanda, que tendeix a concentrar-se, lògicament, a les àrees urbanes de
preu més baix, que són les més mal equipades i, en ocasions, degradades.
En definitiva, ni el Pla d’Habitatge 1998-2001 ni el Pla de Xoc d’Habitatge i Sòl 20002003 van assolir uns resultats superiors al 30%. El nou Pla –Pla Català de l’Habitatge
2002-2007– no contempla ni polítiques prioritàries de lloguer, ni mesures d’accés al sòl
assequible (cessió, lloguer, etc.) per a la construcció d’habitatges protegits, ni de control
de les segones transmissions d’habitatge de protecció oficial (HPO), ni de foment dels
patrimonis públics de sòl i habitatge, ni d’intervenció integral en barris, ni preveu
l’acord estratègic amb els promotors privats o sense afany de lucre.
En conjunt, el nombre d’habitatges protegits ha conegut una forta caiguda (de 17.876
unitats l’any 1996, a 2.176, l’any 2000). Això implica que la quota de mercat de
l’habitatge protegit a Catalunya ha passat del 34,2% al 4,0%. Per dir-ho pla: només 1 de
cada 25 habitatges que es fa avui a Catalunya gaudeix d’alguna mena de protecció.
81
�Habitatge accessible
Davant d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat desenvoluparà una política
d’habitatge basada en un doble compromís: facilitar l’accés a l’habitatge i rehabilitar els
barris que ho requereixin.
D’aquesta manera, volem garantir l’accés a l’habitatge, sobretot per als sectors més
vulnerables i, per això, apostem per una política de lloguer potent –promoció,
construcció i tractament fiscal–, per la promoció de l’habitatge de protecció oficial i el
reforçament del parc públic d’habitatge.
Considerem habitatge accessible aquell l’impacte del qual en la renda familiar no supera
el 30%. És per això que hem de treballar per tal que la despesa en habitatge no superi el
30% de la renda familiar en cas de compra ni el 20% en cas de lloguer.
D’altra banda, una nova política de foment a l’accés a l’habitatge ha de comptar amb un
suport ampli dels diversos sectors implicats. Primer, de les administracions públiques
amb competència específica (Govern de la Generalitat, Govern de l’Estat i
ajuntaments). Segon, de les entitats sense afany de lucre. Tercer, del sector privat. Sense
un pacte per l’habitatge accessible (amb els tres components) no es pot tirar endavant
una nova política de foment d’accés a l’habitatge amb nivells d’eficàcia.
És imprescindible que la nova política de l’habitatge a Catalunya pugui arribar, com a
mínim, als nivells estatals d’ajuts per a l’accés a l’habitatge, ja que es troba actualment
per sota de la mitjana espanyola.
OBJECTIUS
1. El foment de l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la
demanda i/o ajuts a les famílies.
2. L’impuls de l’habitatge protegit mitjançant un sistema d’ajuts als promotors públics
i privats d’habitatge protegit per tal d’incrementar i ampliar l’oferta dins del mercat
(en matèria de sòl, fonamentalment).
3. La rehabilitació del parc construït mitjançant una nova política de control,
manteniment, adaptació, renovació i/o reconversió del parc construït, tant en el medi
urbà com en el rural.
MESURES
Mesures en matèria de sòl i urbanisme
Reservar sòl per a l’habitatge protegit (amb un mínim del 25% dels nous
aprofitaments en sòl urbà i del 50% en sòl urbanitzable), que possibilitin el
desenvolupament de polítiques d’HPO adaptades a les realitats locals, tot tenint en
compte les realitats urbanístiques i socials dels diversos territoris de Catalunya.
82
�Iniciar l’estudi de les mesures pertinents per tal d’intervenir en l’estabilització del
preu del sòl i combatre l’especulació.
Ampliar el patrimoni públic de sòl de la Generalitat, donant suport a la creació i
consolidació dels patrimonis municipals del sòl i aplicant els recursos procedents de
l’Estat per a la creació dels fons.
Cedir sòl públic, en règim de lloguer, per a la construcció de l’habitatge protegit
possibilitant, fins i tot, l’ús temporal del sòl destinat a equipaments per aquesta
finalitat.
Negociar la reforma de l’actual règim públic d’expropiacions sobretot pel que fa al
valor de reposició per tal d’agilitar la cessió de sòl per habitatge protegit.
Mesures en matèria de lloguer
Aplicar 600 € anuals de desgravació fiscal, sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o un
ajut directe equivalent a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal,
al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals
(3,5 vegades el salari mínim). Prop de 200.000 famílies es beneficiaran de la
implementació d’aquesta mesura.
Promoure mesures fiscals per fomentar el mercat de lloguer: negociació de la
reducció de l’IVA a les promocions de lloguer i bonificació per dos anys de l’ITP en
la compra d’habitatge que es destini a lloguer.
Dins el Pla de Promoció i Construcció d’Habitatges de Protecció Oficial, destinar
aproximadament el 50% en règim de lloguer dins el Pla de Promoció d’Habitatges
Públics.
Establir ajudes específiques per afavorir la rehabilitació adreçada a lloguer tot
impulsant, entre d’altres mesures, acords entre propietaris i llogaters per a la millora
de l’habitatge habitual.
Donar suport des de la gestió pública al foment del mercat de lloguer mitjançant la
creació d’instruments públics de promocions immobiliàries.
Mesures en matèria de rehabilitació urbana
Realitzar 37.000 actuacions de rehabilitació urbana que puguin allotjar un nombre
similar de famílies.
Afavorir un tractament fiscal de la rehabilitació millor (bonificació de les taxes
municipals sobre obres de rehabilitació), així com la modificació de la normativa
d’ajuts a la rehabilitació.
Estimular l’aparició d’agents rehabilitadors de caràcter local o sense ànim de lucre.
Establir programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge.
83
�Influir en l’adaptació de les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de
la demanda (eliminació de barreres, instal·lació d’ascensors, etc.).
Promoure l’increment dels ajuts per a la rehabilitació d’habitatges rurals destinats a
primera residència.
Establir concerts amb les administracions locals per tal que, en matèria de
rehabilitació d’habitatges, puguin desenvolupar accions directes amb dotacions de
recursos tècnics i financers millors que permetin generalitzar experiències de
recuperació dels habitatges i del teixit urbà, en especial els que es deuen a l’impuls
d’iniciatives socials.
Mesures en matèria de gestió del parc construït
Unificar les funcions de diagnosi, control, inspecció i avaluació de l’estat del parc
de l’habitatge.
Dur a terme diferents actuacions per incrementar en 4.000 habitatges (1.000
habitatges l’any) el parc públic construït, mitjançant mecanismes de rescat dels
habitatges de protecció oficial, basats en el pacte de recompra i/o compra de pisos
buits.
Adoptar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de
l’habitatge existent.
Crear el registre municipal de pisos buits i promoure’n l’ús residencial.
Establir mesures per garantir l’accessibilitat per a tothom.
Redactar un pla especial d’actuació per tractar en matèria d’habitatges, urbanisme i
serveis, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Mesures en matèria de l’habitatge protegit
Promoció i construcció de 42.000 habitatges de protecció oficial, 14.000 dels quals
seran promoguts directament per l’INCASOL, i aproximadament 20.000 seran en
règim de lloguer.
Establir ajuts de suport a la promoció de l’habitatge protegit que permetin la
subvenció directa als promotors per garantir la cobertura del diferencial del cost del
sòl en la construcció de l’habitatge de protecció oficial.
Establir nous sistemes de cessió o de lloguer de sòl per a la construcció de
l’habitatge de protecció oficial.
Impulsar la modificació de la normativa vigent de l’habitatge protegit, per tal
d’ampliar-ne el concepte a tots els efectes, a qualsevol habitatge (nou o de segona
mà) que respecti els preus màxims de venda i s’adreci a població amb ingressos per
sota de les 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.
84
�Incrementar el control sobre les segones transmissions promovent l’ampliació del
període mínim per requalificar l’habitatge protegit fins a 20 anys.
Mesures en matèria d’ajuts a la solvència de la demanda
Promoure programes específics de préstecs subsidiaris per a l’accés a l’habitatge
protegit de joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb
discapacitats i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge.
Bonificar l’ITP per a les famílies nombroses en l’adquisició del primer habitatge i
quan la renda no superi els 36.000 euros anuals.
Incloure en la desgravació de l’IRPF (tram autonòmic) les despeses de lloguer o un
ajut a fons perdut per a les famílies amb menys recursos.
Mesures en matèria d’intermediació no lucrativa i mediació social
Crear serveis de mediació (públics i/o concertats) per facilitar el suport als sectors
més vulnerables del mercat.
Fomentar les cooperatives d’habitatge, establint un percentatge de reserva per a la
promoció d’habitatge de protecció oficial i donar-lo a gestionar per cooperatives.
Reglamentar la figura del promotor d’habitatge social sense ànim de lucre.
Mesures en matèria de política fiscal
A més de les desgravacions ja especificades anteriorment, es promouran les següents:
Aplicació de l’IVA superreduït (4%) a qualsevol modalitat d’habitatge de protecció
oficial.
Regular la declaració d’exempció per a les subvencions rebudes en l’adquisició d’un
habitatge de protecció oficial.
Bonificar les taxes de llicències i impostos sobre la construcció en qualsevol
modalitat d’habitatge de protecció oficial.
Bonificar l’IBI en el període de construcció d’habitatges de protecció oficial
destinats a lloguer.
Bonificar l’IBI als habitatges protegits destinats a lloguer durant tot el període de
vigència d’aquest règim.
Establir un sistema de rescabalament per als municipis que apliquin les mesures de
bonificació de tributs locals en la promoció de l’habitatge de lloguer.
85
�Barris dignes i ciutats i pobles segurs
La problemàtica de l’habitatge va acompanyada, a més, de la situació difícil en què es
troben molts barris de Catalunya, situats sobretot a les grans àrees urbanes. Són molts
els ajuntaments que han tractat d’emprendre accions de rehabilitació a gran escala en
àrees d’aquest tipus. De fet, s’han obtingut alguns èxits notables en alguns barris de
ciutats de Catalunya. En aquestes accions s’ha comptat, sovint, amb la complicitat del
sector privat, de les associacions veïnals i de les institucions europees. La intervenció
dels successius governs de la Generalitat en aquest camp ha estat, però, massa tímida i
erràtica, limitada per visions estretament sectorials, mancada de recursos i sense un
projecte de conjunt.
En efecte, tot i la millora que, en termes generals, han conegut les viles i ciutats de
Catalunya en els darrers vint anys, àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen
problemes importants d’ordre urbanístic i social que, en ocasions, lluny de resoldre’s,
tendeixen clarament a empitjorar. De fet, el 55% del sòl residencial de l’àmbit
metropolità, on habiten dues terceres parts de la població de Catalunya, tenen algun
tipus de dèficit de qualitat (urbanització, ordenació, equipaments o accessibilitat).
Aquests dèficits afecten amb particular intensitat els nuclis antics, les àrees d’expansió
urbana i els polígons d’habitatges. En la major part dels casos, les carències
urbanístiques van acompanyades, a més, d’una problemàtica social: envelliment, nivell
de renda baix, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials.
Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes que s’hi plantegen, una
sèrie de barris que representen el 7% de la superfície residencial, amb prop de 180.000
habitatges i una població de prop de 400.000 habitants. En aquestes àrees, els dèficits
superposats d’ordenació, edificació i benestar requereixen operacions d’intervenció
integrals.
OBJECTIUS
1. Impulsar la rehabilitació integral, mitjançant la posada en marxa del Pla
d’Intervenció Integrada en Barris, de les àrees que requereixen atenció especial
adreçada a la rehabilitació de l’habitatge, la millora dels equipaments i l’impuls de
l’activitat econòmica.
MESURES
Mesures en matèria d’intervenció integral en barris
Emprendre la rehabilitació integral de 40 barris de tot Catalunya que requereixen
atenció especial, en un període de quatre anys, mitjançant la posada en marxa del
Pla d’Intervenció Integrada en Barris. La rehabilitació estarà adreçada tant a
l’habitatge, com a la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica.
Crear un fons de foment per a barris i àrees urbanes que requereixen atenció especial
amb una dotació de 600 milions d’euros, en part procedents dels fons europeus.
86
�Concertar les actuacions amb els ajuntaments i altres administracions locals per a la
intervenció conjunta.
87
�3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats
A Catalunya, des de l’adveniment de la democràcia, s’han produït canvis accelerats en
la situació de les dones, especialment si ens comparem amb altres països europeus. Això
es deu, fonamentalment, a l’acció de les dones, que no s’han resignat al paper que,
tradicionalment, se’ls havia atorgat i han trencat la frontera que separava l’àmbit públic
del privat, l’antiga i persistent estructura social que perpetuava la divisió sexual del
treball entre homes i dones. Són canvis que afecten tant les millores legislatives de què
ens hem anat dotant com, sobretot, la mentalitat de les dones respecte al seu lloc i les
seves potencialitats en la societat.
Aquests canvis es concreten en algunes dades espectaculars, com ara la feminització de
les universitats o l’increment de la taxa d’activitat femenina (el nombre de dones que
volen accedir al mercat laboral). Això no obstant, aquestes dades no ens poden fer
oblidar una realitat no tan positiva, que ens mostra com el nivell d’atur entre les dones
és molt superior al masculí, malgrat la seva formació superior. També es constata que
les diferències d’ocupació s’agreugen quan les dones estan en edat de fertilitat, sent en
aquests casos molt més difícil accedir a un lloc de treball. Si tenim en compte que les
dones són les qui més pateixen la precarietat contractual i les qui menys cobren subsidi
d’atur, en totes les edats, es comprèn per què es parla de la feminització de la pobresa,
un risc que amenaça totes les dones però especialment les que viuen soles per decisió
pròpia o per circumstàncies de separació o viduïtat. Aquests factors ens dibuixen un
quadre on, a totes llums, manca una política decidida envers l’ocupació i l’eradicació de
la pobresa entre les dones.
I què podem dir de les afortunades que han trobat una feina? També en aquests casos hi
ha senyals d’alarma que ens han de fer estar alerta. Observem que les dones continuen
cobrant un sou sensiblement inferior al dels homes per un mateix treball realitzat i
també com moltes dones s’enfronten amb dificultats per a la seva promoció laboral,
especialment si es tracta d’accedir a llocs de direcció. És el que s’anomena "sostre de
vidre", un fenomen de segregació vertical que es produeix tant a l’empresa privada com
a l’àmbit públic i polític. Els i les socialistes volem una societat on el saber de les dones
i les seves aportacions estiguin reconeguts amb valor específic, i on la igualtat
d’oportunitats en el mercat laboral i dins de les organitzacions estigui absolutament
garantida.
D’altra banda, les circumstàncies socials fan que, en aquests moments, les dones joves
no puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat. Les reivindicacions clàssiques
sobre el dret a la no-maternitat han donat pas a una situació en què les dones no tenen
llibertat real per decidir en quin moment volen tenir fills ni quants en volen. Es planteja
la necessitat de triar entre la independència econòmica o bé la carrera professional i la
maternitat. Cal, per tant, garantir la llibertat d’elecció entre les dones. És evident que
l’organització social no està responent a les necessitats individuals ni familiars en
l’atenció a les persones ni en els usos del temps, circumstàncies que obliguen moltes
dones a realitzar dobles, i fins i tot triples jornades (quan fan treball voluntari o
comunitari) que repercuteixen en la seva salut i en la qualitat de vida de tota la societat.
I per tenir cura de la salut de les dones, no podem oblidar la necessitat d’una assistència
sanitària pública universal amb visió de gènere. Certament, la introducció de la targeta
sanitària individual ha suposat una autonomia més gran per a les dones, que poden
88
�accedir al sistema sanitari com a ciutadanes i no com a dependents d’un treballador
(com succeïa fins ara). Malgrat això, a les prestacions no cobertes pel sistema públic i
en tot l’entorn sanitari cal acceptar que encara existeixen diferències de gènere que
deriven en desigualtats envers les dones. Es basen, sobretot, en imatges socials i
prejudicis sobre la malaltia que, en ocasions, prioritzen l’atenció i el diagnòstic
terapèutic en els homes respecte de les dones, donant també un valor diferent a les
queixes i símptomes femenins respecte dels masculins. Així mateix, persisteixen
diferències en els assaigs clínics, tant en la seva realització (ja que la majoria de vegades
es fan amb homes) com en la interpretació de resultats, en què de vegades la
complexitat de la biologia femenina no està prou contemplada. Cal, en definitiva, fer un
esforç per introduir la perspectiva de gènere a la salut al llarg de tots els cicles de la vida
de les dones, valorant les seves especificitats quant a morbiditat i, fins i tot, mortalitat.
Cal treure les dones de la invisibilitat que han tingut per a la ciència, en general, i la
medicina, en particular, per tal que la nostra societat sigui tan justa com pretenem.
Finalment, com a socialistes, ens neguem també a tancar els ulls davant d’un problema
tan greu com és el de la violència envers les dones. Només una política basada en el
respecte i la igualtat d’oportunitats entre els sexes aconseguirà una Catalunya lliure de
violència de gènere. Una mort setmanal de mitjana és molt més del que una societat
conscient pot suportar. Es tracta d’una violència irracional, sustentada en arguments
antiquíssims de la dona com a propietat masculina i de la qual moltes persones encara
no han comprès que poden ser còmplices, si no se solidaritzen amb les víctimes, si no
protegeixen les vides de les dones maltractades, si no treballem per la seguretat absoluta
de cada una de les dones del nostre país. Es calcula que la violència física afecta unes
100.000 catalanes i la violència psicològica més del 50% de les dones. Amb aquestes
dades, ningú no es pot quedar indiferent. Treballarem per sensibilitzar la societat i
aconseguir actuacions actives contra la violència. Treballarem per no deixar impunes les
agressions ni els agressors. Treballarem per educar el nostre jovent en la igualtat
d’oportunitats i la independència de cada ésser humà. Només així estarem en el camí
d’una societat en pau on les dones siguin valorades.
Com a resposta a aquestes situacions, el nou Govern de la Generalitat proposarà un
contracte social nou entre homes i dones que arribi a tots els àmbits de la nostra
cultura, tant públics com privats. Això implica la reformulació de la distribució actual
de tasques entre dones i homes per tal d’aconseguir una igualtat d’oportunitats efectiva.
Implica també, com a eix fonamental de la nostra política, transformar les actituds i els
valors socials que condicionen la imatge de les dones construïda a través de l’educació,
el llenguatge i els mitjans de comunicació. Només així s’assoliran els objectius
essencials d’aquest nou pacte social entre homes i dones que propugnem i que
consisteix a:
-
Compartir responsabilitats familiars.
Compartir el treball.
Compartir el poder.
Promoure les condicions que possibilitin aquesta societat en igualtat
d’oportunitats.
La nova distribució de funcions, juntament amb el reconeixement social de les
aportacions específiques de les dones, permetrà superar els rols sexistes i crear una
89
�societat on dones i homes puguin desenvolupar les seves capacitats i enriquir-se
mútuament en la vida personal, familiar i social.
OBJECTIUS
Les línies estratègiques de govern que conduiran a aquest nou pacte social entre dones i
homes són les següents:
1. Aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de
govern.
2. Lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones.
3. Assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral.
4. Treballar pels nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i
personal.
5. Garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques de mobilitat
quotidiana.
6. Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials.
7. Oferir una atenció integral davant de les necessitats de les dones.
8. Promoure nous valors socials envers les dones.
MESURES
Mesures per aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les
polítiques de govern
Presentar un projecte de llei per a la igualtat d’oportunitats, que englobi tots els
sectors polítics i socials implicats.
Incorporar la perspectiva de gènere als nous programes de govern, decrets, projectes
de llei i revisar els que ja existeixen, seguint la normativa que ha elaborat la UE.
Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones
Desenvolupar un pla integral contra la violència de gènere, que s’avaluarà i
pressupostarà bianualment.
Estudiar l’impacte de la violència envers les dones i elaborar mapes de recursos
públics per a les dones víctimes de maltractaments (a escala autonòmica, provincial
i local), recursos privats i també mapes dels serveis que ofereixen les associacions
de dones i d’altres entitats.
90
�Impulsar un circuit de coordinació d’atenció i detecció de la violència de gènere a
Catalunya. Una comissió permanent interdisciplinària elaborarà els protocols
d’actuació pertinents i coordinarà les actuacions entre els diferents agents implicats,
com ara els serveis sanitaris, policíacs, judicials, socials i els ens locals. Així mateix,
garantirà l’atenció de qualitat i la calidesa envers les dones, el compliment de la
legislació i la protecció i la recuperació personal de les dones que pateixen
maltractaments. Aquest àmbit definirà mesures de formació específica de personal i
protocols d’actuació efectiva.
Desplegar en el territori, conjuntament amb les entitats locals, punts d’informació i
atenció a les dones per atendre les seves necessitats, promoure la seva autonomia i
eradicar la violència envers les dones. Aquests punts, un per cada 150.000 habitants,
han d’estar integrats per treballadors/es socials, professionals de la psicologia i de
l’assessorament jurídic. Aquests espais de proximitat tenen la triple funció de
finestra única on rebre informació i primera atenció en casos de violència de gènere
i d’altres temes d’interès per a les dones; la promoció de la seva emancipació, i el
treball amb la societat per tal d’aconseguir una tolerància zero en la violència envers
les dones.
Crear centres d’atenció a les dones que pateixen violència –un a cada regió–,
equipaments d’atenció integral especialitzats i de referència per a tots els serveis de
la zona, destinats a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones, i donar
impuls a plans d’emancipació (inserció laboral i accés a l’habitatge).
Garantir la creació d’una xarxa d’equipaments d’acollida que respongui a les
diverses necessitats de les dones: centres d’urgència (en col·laboració amb els
ajuntaments) –un a cada regió–, cases d’acollida, cases de recuperació integral i
pisos pont. Garantir, per tant, l’existència i l’accés a aquests recursos per part de les
dones, a tot el territori de Catalunya.
Crear fiscalies especials, jutjats que atenguin de manera específica els casos de
violència de gènere, dotant així de majors recursos les fiscalies i reforçant el torn
d’oficina.
Arribar a acords socials, incloent-hi els mitjans de comunicació, per dur a terme
accions per a l’eradicació de la violència de gènere, especialment de conscienciació
de la ciutadania per tal d’aconseguir la tolerància zero envers la violència de gènere.
Promoure accions formatives amb infants i joves, tant en l’àmbit de l’educació
formal com la informal, per a la prevenció de les relacions abusives i el foment
d’aprenentatges de models alternatius de convivència en el marc d’una cultura per la
pau.
Prevenir, detectar i perseguir judicialment l’assetjament sexual i moral (mobbing) al
lloc de treball i d’altres àmbits on es pugui produir.
Mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral
Crear l’Oficina per a la Igualtat de les Dones en el Mercat de Treball, depenent de
l’Institut Català de la Dona (ICD). Aquesta oficina ha d’impulsar les mesures
91
�específiques per assolir la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i en les
condicions de treball, amb accions concertades amb els ajuntaments.
Promoure programes estratègics d’acció positiva, formació, informació i
sensibilització a treballadors/es i empresaris/es, dels drets i deures sobre la igualtat
d’oportunitats i l’eliminació de les discriminacions de gènere en la línia de la
responsabilitat social de les empreses que propugna la Unió Europea.
Reduir la segregació de gènere a determinats sectors professionals en els quals les
dones, tradicionalment, no estan presents o estan subrepresentades, afavorint la seva
formació específica i sensibilitzar i esperonar les empreses per fer efectiva la seva
inserció.
Afavorir la presència i participació de les dones en els programes formatius per a la
reconversió de les actituds i perfeccionament de les persones semiqualificades o
qualificades perquè conservin el seu lloc de treball, o accedir a altres ocupacions de
més qualificació.
Posar en funcionament programes d’informació a treballadors/es i empresaris/àries,
dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i sobre l’eliminació de les
discriminacions de gènere.
Fomentar la sensibilització, la formació i la posterior ocupació de les dones en
professions científiques i tècniques.
Fomentar els projectes d’autoocupació especialment orientats a millorar les
ocupacions de les dones i establir programes formatius orientats a la formació de les
dones per a la direcció.
Adreçar programes de formació, assessorament i foment de l’ocupació als col·lectius
de dones amb més dificultats per a la inserció laboral, com ara dones amb poca
qualificació professional, dones majors de 45 anys, dones soles amb responsabilitats
familiars, dones immigrants, etc.
Presentar un informe sobre l’estat de les situacions de discriminació vers les dones
al Parlament de Catalunya durant el primer semestre de cada any, per part de la
Conselleria de Treball.
Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i
personal
Facilitar l’organització del treball de manera flexible per als treballadors/es, així
com la flexibilitat a les escoles i en el teixit comercial.
Introduir, a les negociacions de convenis col·lectius, més oportunitats de conciliació
de la vida laboral, familiar i personal mitjançant la incentivació dels còmputs anuals
dels horaris de treball, la incentivació del treball a temps parcial tant per a homes
com per a dones sempre que sigui indefinit, reversible a voluntat del treballador/a i
no precari.
92
�Mesures per garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes
Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l’accessibilitat als llocs de
treball, a l’assistència sanitària, a l’oci i als equipaments culturals, sense
discriminació de gènere.
Apostar pels transports que tinguin un ús menys discriminatori, com són els mitjans
col·lectius i públics.
Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva de gènere,
perquè els homes i les dones vivim de manera diferent la ciutat i cal tenir en compte
aquestes diferencies perquè no esdevinguin desigualtats d’accés.
Mesures per incentivar la participació de les dones i les xarxes socials
Fomentar l’accés a Internet per part de les dones com una eina estratègica de
participació social que possibilita el treball comú i la comunicació entre dones
diverses, per tal de visibilitzar el saber de les dones en l’àmbit públic.
Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció femenins,
com ara el treball en equip, l’horitzontalitat en els llocs de treball, les estructures
flexibles, etc. com una manera d’enriquir les organitzacions i la vida social.
Incloure a la llei electoral catalana la presència equilibrada d’homes i de dones a les
candidatures i assumir la paritat com una de les mesures bàsiques per assolir la
democràcia plena i compartida. Impulsar la presència paritària de les dones en tots
els àmbits de la vida pública catalana: organitzacions empresarials, culturals,
organismes de representació agraris, socials, etc.
Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones
Analitzar i publicar sistemàticament les repercussions de la salut física i mental de
les dones contractades a temps parcial.
Incloure, a l’anàlisi i programes de salut laboral, els riscos psicosocials i els de la
doble jornada sobre la salut de les dones.
Promoure polítiques de salut que permetin la qualitat de vida i la independència de
les dones, sobretot en edats avançades.
Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura que podria eradicar
la feminització de la pobresa, especialment en dones soles o en dones grans.
Oferir informació i formació específica a les dones de zones rurals, tenint en compte
les seves necessitats i circumstàncies per tal d’augmentar-ne el nivell d’autonomia i
lideratge.
Establir programes socials i sanitaris per a les dones que es dediquen a la prostitució
i facilitar que puguin accedir a altres oportunitats.
93
�Mesures per promoure nous valors socials envers les dones
Convertir la Generalitat en una institució exemplificativa respecte a la igualtat
d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.
Treballar per una nova cultura social que contempli les dones i les seves
característiques com un valor fonamental i necessari per a l’existència humana.
Respectar les decisions sobre la maternitat, l’educació dels fills/es i qualsevol àmbit
social, en el marc del respecte a l’autoritat i el saber femení.
Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre actituds alternatives de
vida respecte a l’atenció a la família, la conciliació de la vida laboral, familiar i
personal, el repartiment del treball domèstic i, especialment, sobre la necessitat
d’una convivència no violenta i respectuosa. Formar-los en els valors d’una nova
masculinitat.
Treballar en el concepte de “feminització de la política”, redefinint els espais
públics i privats, estenent la democràcia a l’esfera domèstica, introduint nous temes
a les agendes polítiques (com ara la sexualitat, la maternitat, l’avortament, el medi
ambient, el tenir cura de les persones, la pau o d’altres que interessin específicament
a les dones), repensant les ciutats d’acord amb les aportacions de les dones i
reforçant la política de participació femenina.
Aprofundir en la coeducació (tant amb professors/es com amb l’alumnat) com a
mecanisme essencial per assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
Donar suport, en àmbits educatius, a accions encaminades a difondre valors
d’igualtat d’oportunitats entre noies i nois. Introduir en els plans d’estudi
assignatures transversals sobre igualtat encaminades a fomentar valors de solidaritat
i convivència cívica
94
�3.4. Llibertat sexual
La situació social de les persones homosexuals ha millorat en els darrers temps. En la
majoria dels països democràtics, els gais i les lesbianes han vist reconeguts drets
comuns i un prestigi social que fins ara els eren negats. Els darrers vint anys no han
estat una excepció a aquest progrés a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Gais i lesbianes aporten a la societat actual un seguit de valors com a comunitat. Han
format una xarxa social informal que, de manera contínua, transmet a la societat
missatges a favor del respecte a la diversitat sexual i afectiva: el “viu i deixa viure”. Una
altra contribució a la societat és una redefinició no sexista, ni “heterosexista” de les
identitats masculina i femenina. Aquest avenç en els drets que s’ha produït en el darrers
temps en la societat és un clar exemple de la necessitat de majors espais de llibertat en
els àmbits de la sexualitat i l’afectivitat. La presència creixent de gais i lesbianes a la
vida social, d’una manera visible, demostra que la seva contribució a la vida col·lectiva
és indispensable. La seva igualtat i llibertat és profitosa per al conjunt de la societat.
Les accions destinades a la millora de la qualitat de vida dels gais i les lesbianes s’han
desenvolupat sovint des de l’actitud de la tolerància. Els gais i les lesbianes creuen que
aquesta ha estat una perspectiva errònia del tractament de les seves reivindicacions. La
tolerància, en ella mateixa, és un mecanisme de control de les minories, ja que, per
definició, allò que no agrada es tolera. Tolerància no és sinònim de normalització. Es
tolera els dissidents mentre no pretenguin exercir drets ciutadans comuns. La tolerància
és un acte de caritat, que no resol res. Des del nou Govern de la Generalitat treballarem
per a una igualtat real.
I és que, malgrat els avenços i la integració, encara queda molt a fer. La llibertat i la
igualtat dels gais i les lesbianes no són del tot reals i efectives. La presència social de les
dones i els homes homosexuals (i el seu tractament) encara és inferior a la dels homes i
les dones heterosexuals, no s’ha avançat prou en el reconeixement i l’aplicació efectiva
de les normes legals que regulen el dret a la igualtat d’oportunitats. La identitat gai i
lesbiana continua sent un fenomen clarament urbà. Viure d’una manera visible la pròpia
homosexualitat encara comporta un cost social de marginació i discriminació.
La política educativa continua sense prestar l’atenció que correspon al fenomen de la
pluralitat sexual i familiar. La dona lesbiana continua patint un doble procés de control
social. Als tòpics de sempre sobre els gais i les lesbianes, se n’hi han afegit uns altres
que intenten positivitzar l’homosexualitat, però que no deixen de constrènyer-la en uns
rols que no es corresponen a la realitat de diversitat i pluralitat de les persones
homosexuals. La situació, en la major part del món, continua sent catastròfica:
l’assassinat, la tortura i el menyspreu envers gais i lesbianes continuen sent quotidians
en els països del sud, mentre que a Occident els gais i les lesbianes no han deixat de ser
ciutadans de segona, pàries socials a qui la seva diversitat sexual i afectiva ha fet
mereixedors del càstig legal i l’ostracisme social. Finalment, els i les transsexuals
pateixen actituds socials de rebuig, així com diverses limitacions legals que fan que no
puguin viure la seva condició amb la plenitud necessària.
El nou Govern de la Generalitat tindrà com a referent central la plena igualtat de les
persones, així com la igualtat bàsica entre tots els éssers humans. És una evidència que
95
�la sexualitat i l’afectivitat no poden, en cap cas, constituir un impediment per al ple i
lliure desenvolupament de la personalitat, ni ser tampoc un factor de desigualtat. Si
l’homosexualitat és un manifestació més de la pluralitat sexual i afectiva de les
persones, el nou Govern assumirà l’homosexualitat com una forma de sexualitat i
afectivitat plenament equiparable a l’heterosexualitat.
Per això, garantir el lliure exercici de la sexualitat i l’afectivitat com un dret de les
ciutadanes i els ciutadans serà una prioritat del nou Govern de la Generalitat. Hem de
fer de la llibertat sexual de les persones una llibertat efectiva i real. Aquest ha de ser el
sentit de la llibertat en el segle XXI: treballar per una llibertat plena de les dones i els
homes.
OBJECTIUS
1. Assolir la plena igualtat de gais, lesbianes i transsexuals, i promoure la
normalització del fet homosexual i transsexual.
2. Vetllar pels drets de gais, lesbianes i transsexuals a la lliure expressió de la seva
sexualitat i al desenvolupament de la personalitat, i assegurar l’equiparació legal del
fet homosexual i transsexual.
3. Garantir el respecte a la dignitat de la persona, independentment de la seva
orientació sexual, i defensar la no-discriminació a causa de l’opció sexual.
MESURES
Mesures per al foment de la igualtat d’aquests col·lectius
Donar suport a les actuacions i iniciatives de les associacions de gais i lesbianes, o a
aquelles que, en un marc d’actuació més ampli en la defensa de la igualtat o la
diversitat, incloguin la normalització d’aquest col·lectiu.
Propiciar el treball conjunt de col·laboració entre les organitzacions socials i els
col·lectius sense ànim de lucre que treballen en la defensa dels drets dels gais i
lesbianes, i totes les administracions per tal de promoure els valors de respecte i
igualtat.
Defensar, davant de situacions de discriminació, les persones homosexuals, ja sigui
mitjançant serveis específics de suport o bé a través de la inclusió d’aquest col·lectiu
de manera específica en els serveis de defensa dels drets dels ciutadans (defensor del
ciutadà, oficina per a la no-discriminació, etc.).
Mesures per al reconeixement dels drets dels homosexuals i dels transsexuals
Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el
conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.).
96
�Revisió del Codi de Família i de la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi
el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els
parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció.
Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment
constituïdes d’aquest àmbit, a fi de remoure tots els obstacles per a la plena igualtat
de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. Garantir el
desenvolupament de les polítiques d’igualtat que en resultin, en tots els sectors
(joventut, immigració, gent gran, etc.).
Obrir un espai de reflexió entre les associacions de gais i lesbianes i el conjunt de la
comunitat educativa, per tal de tractar en profunditat el fet de la llibertat sexual i la
introducció de mesures pedagògiques antidiscriminatòries.
97
�3.5. Facilitar l’emancipació del jovent
El jovent de la Catalunya d’avui està format per una de les generacions més preparades i
amb més capacitats de transformació de la història d’aquest país. Però, al costat
d’aquesta realitat, molts joves troben contínues dificultats que els impedeixen poder
desenvolupar plenament els seus projectes de vida, trobar ocupacions on aportar els seus
coneixements, emancipar-se i entrar en la vida adulta.
La majoria de les persones joves no es poden emancipar i romanen en els domicilis
paterns fins als 30 anys o més. L’any 2002, el 67% de joves entre 25 i 29 anys encara
vivien a casa dels pares. L’índex de joves membres d’associacions, molt baix i molt per
sota de la mitjana europea, mostra que la condició juvenil, generosa en les seves
respostes solidàries davant les injustícies de la societat, no troba en l’associacionisme
una forma vàlida d’expressió de les seves inquietuds.
L’actual Govern de la Generalitat ha fet poc per modificar aquesta situació. L’existència
del Pla Nacional de Joventut no ha estat suficient per respondre a les necessitats
d’aquesta nova condició juvenil. Han faltat recursos i capacitat d’implementació
concertada amb totes les administracions per dur a terme polítiques actives i eficaces. El
Pla ha servit, sobretot, per fer activitat publicitària.
La condició juvenil, amb noves necessitats, exigeix que el Govern de la Generalitat
faciliti les condicions necessàries perquè els joves es puguin emancipar. Emancipar-se
significa assolir el màxim desenvolupament personal: entre altres coses, l’accés a un
lloc de treball i a un habitatge.
El nou Govern de la Generalitat assumeix la qüestió de l’emancipació juvenil com un
tema prioritari. El nou Govern de la Generalitat ha d’ordenar la seva política de joventut
entorn a tres eixos bàsics: l’educació i la cultura, el treball i l’habitatge.
Cal un sistema educatiu on tant l’ensenyament professional com la formació
universitària de grau mitjà i superior de titularitat pública siguin els protagonistes i
impulsors de la formació continuada, a través de la reorientació i ampliació de les seves
funcions tradicionals.
En l’àmbit del treball, té especial importància reduir la temporalitat i combatre la
inestabilitat i la inseguretat laboral. A llocs de treball fixes, contractes indefinits; a igual
treball, igual salari.
No volem cap jove sense més formació o treball garantits en acabar l’etapa d’educació
obligatòria.
En l’àmbit de l’habitatge, el nou Govern de la Generalitat arbitrarà un paquet d’accions
adreçades a afavorir l’accés dels joves a un habitatge, en lloguer o en propietat.
98
�OBJECTIUS
Els tres eixos d’una política adequada de joventut se situen, fonamentalment, entorn de
la formació, el treball i l’habitatge. Sobre aquests eixos se situen les Taules
d’Emancipació Juvenil, que esdevindran la xarxa d’actuació de les administracions
públiques en matèria de joventut. Integrant en un mateix centre els serveis fins ara
dispersos, es podran atendre de manera combinada i personalitzada les necessitats de
cada persona jove en un territori determinat.
Aquests centres permetran:
1. Conèixer en profunditat els mercats locals de treball, formació i habitatge del
territori.
2. Identificar les necessitats i particularitats d’aquests territoris.
3. Establir una xarxa de relacions amb els agents econòmics i socials locals implicats.
4. Desenvolupar polítiques personalitzades segons les singularitats del mercat de destí.
5. Intermediar entre joves, empresaris, centres de formació i els que ofereixen
habitatge de lloguer o compra.
Les taules actuaran com a punts de servei on es podrà tractar i resoldre de manera
personalitzada i integral la problemàtica juvenil al voltant dels tres eixos bàsics:
formació, educació, treball i habitatge.
MESURES
Mesures per fomentar la formació dels joves
Potenciar que els programes de garantia social (PGS) cerquin la reinserció en el
sistema educatiu i no només la sortida ocupacional.
Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a
continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en
la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les
persones entre 16 i 25 anys.
Potenciar i prestigiar el cicles formatius professionals, especialment els vinculats
amb els oficis.
Afavorir la possibilitat d’alternar formació i treball.
Consolidar un sector no universitari d’ensenyament superior per donar resposta a les
necessitats tècniques del sector productiu del nostre país, vinculant l’ensenyament al
progrés social i econòmic a través del teixit associatiu i del món empresarial.
Potenciar l’intercanvi de joves de diversos països i la creació de xarxes
d’interculturalitat i solidaritat.
Mesures per fomentar la inserció laboral dels joves
Vetllar perquè la contractació dels joves es produeixi en igualtat de drets socials i
laborals evitant l’existència de discriminacions per raons d’edat.
99
�Potenciar els programes de formació i ocupació (escoles taller, cases d’oficis), en
condicions de qualitat, per inserir els joves amb greus dificultats per continuar els
estudis, així com potenciar la utilització dels contractes amb contingut formatiu
(pràctiques i formació), vetllant per un ús correcte i afavorint-ne l’estabilitat.
Donar suport a les iniciatives empresarials dels joves, especialment les relacionades
amb l’aparició de noves activitats i, en particular, les relacionades amb el
reforçament de la inclusió social, el lleure i el medi ambient.
Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis
mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una
oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules
d’Emancipació Juvenil.
Mesures per afavorir l’adquisició d’habitatges per als joves
Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a
l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran).
Programa de suport per a l’accés al primer habitatge, tant pel que fa al finançament
per a l’adquisició com a les garanties exigibles en els contractes de lloguer.
Aplicar l’IVA reduït a les promocions de sòl destinat a habitatge protegit. Aplicar
un marge de reducció en l’ITP i concedir una desgravació o ajut de 600 € anuals per
contractes a persones joves.
100
�3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom
La salut és l’element de la vida més apreciat per la ciutadania i les polítiques públiques
són determinants per garantir-la.
El sistema de salut es consolida com a Sistema Nacional de Salut, finançat a base
d’impostos, a la Llei general de sanitat de l’any 1986, que garanteix la protecció de la
salut del ciutadà i és un dels instruments més poderosos de redistribució de la renda i
d’igualtat d’oportunitats, juntament amb l’educació i les pensions, principals elements
dels estats del benestar europeus.
A Espanya i a Catalunya, s’ha viscut un procés accelerat de construcció del sistema
sanitari i més si es té en compte el baix nivell de prestacions i de recursos de què
partíem.
Les polítiques públiques de salut són clarament un dels pilars bàsics del sistema de
benestar social avançat perquè, a més de ser un instrument de cohesió social, és alhora
font de riquesa i d’ocupació (el sector sanitari té un pes del 3,9% en el PIB català, l’1%
de la població treballa en una empresa sanitària publica i 49.774 persones formen part
del personal sanitari).
Des de mitjans dels noranta fins avui s’ha perdut la iniciativa i el lideratge polític per
orientar el sistema, ja que la sanitat no ha estat una prioritat per al Govern de la
Generalitat de Catalunya, sobretot en temes com la salut pública, la salut mental, la salut
ambiental, la salut laboral i la defensa del consumidor. D’aquesta manera, s’ha produït
una pèrdua de confiança creixent dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera,
ambulàncies, etc.) i en la protecció de la salut (vaques boges, legionel·losi, intoxicacions
alimentàries, etc.). A més, constatem el desencís i manca de motivació dels
professionals i una iniquitat territorial creixent. En definitiva, podem parlar de crisi del
model sanitari català i del seu finançament.
El nou Govern ha de revisar i actualitzar el sistema sanitari, conservant-ne els elements
vigents, útils i eficaços, tornant-ne a examinar d’altres i generant noves idees, projectes i
il·lusions que trenquin amb les inèrcies i carències actuals. El nou Govern de la
Generalitat ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut. El nou ICS gaudirà una
veritable autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als
centres o a xarxes integrades en el territori.
Cal reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la viabilitat econòmica, i
executar un pla especial d’inversió per millorar el servei. La gestió pública del sistema
sanitari pot ser, i ha de ser, de qualitat i eficient.
Aquest nou sistema de salut ha d’integrar i coordinar els serveis socials d’atenció a la
dependència juntament amb l’atenció sanitària i prioritzar la salut pública entesa com a
promoció de la salut, prevenció i vigilància de la malaltia, protecció de la salut general,
de la salut laboral i la mediambiental.
101
�Salut mental
Cal fer especial esment en la salut mental. Catalunya va ser capdavantera en la reforma
de l’assistència psiquiàtrica però, un cop restaurada la Generalitat i després de rebre els
primers traspassos en matèria sanitària, va romandre aturada durant tota la dècada dels
anys vuitanta, fins a la promulgació de la Llei d’ordenació de la sanitat a Catalunya
(LLOSC), l’any 1990.
El desenvolupament de l’assistència psiquiàtrica dels darrers anys s’ha basat, sobretot,
en les estructures hospitalàries històriques, fent girar el sistema al voltant de les
necessitats dels centres i no de les dels malalts i els seus familiars. No han existit uns
criteris clars i explícits de planificació global del fenomen, fet que ha provocat una
proliferació de dispositius d’assistència sanitària especialitzada, amb molta iniquitat en
l’accés territorial i la qualitat. Actualment, Catalunya està per sota de la mitjana de
l’Estat en despesa sanitària destinada a l’atenció psiquiàtrica per habitant.
El propòsit del nou Govern de la Generalitat és afavorir la normalització de la vida de
les persones que pateixen malalties mentals i de les seves famílies. Així doncs, caldrà
establir una coordinació interdepartamental per tal que el malalt mental i les famílies
que en tenen cura tinguin recursos per a la integració social i laboral del malalt.
Salut pública
Un altre àmbit de l’actuació del Govern de la Generalitat en sanitat que requereix una
intervenció especial i un canvi d’orientació és el de la salut pública. Catalunya té un
dels dèficits més importants d’Espanya i d’Europa en el desenvolupament de la salut
pública i altres temes relacionats amb ella (salut ambiental, salut laboral, defensa del
consumidor, etc.). Pel Govern de CiU, aquest no ha estat mai un tema prioritari i, per
això, no existeix al nostre país una xarxa catalana de salut pública. L’exemple més clar
d’aquest dèficit és que Catalunya té el nombre més elevat de malalties disentèriques
d’Espanya i una de les taxes d’intoxicació alimentària més elevades.
Ús racional dels medicaments: increment de l’ús dels genèrics
L’ús dels medicaments és bàsic per al control de les malalties i redueix el nombre de
baixes laborals, d’ingressos hospitalaris, d’intervencions quirúrgiques, millora la
qualitat de vida i, per tant, redueix la pèrdua de vides humanes. Ara bé, els medicaments
també poden tenir efectes negatius sobre la salut de l’usuari, en els casos en què hi ha
una selecció inadequada dels medicaments o si se’n fa un ús inadequat.
L’espectacular creixement del consum de medicaments i de la despesa farmacèutica ha
estat motiu de preocupació en el conjunt de la UE. A Catalunya la despesa pública en
medicaments és molt elevada: la mitjana de creixement durant els darrers vuit anys ha
estat al voltant de l’11% anual. I la despesa en medicaments suposa al voltant del 24%
de la despesa sanitària pública total.
102
�Cal una aposta decidida per fomentar el bon ús dels medicaments, impulsar l’ús dels
genèrics i racionalitzar la despesa, actuant en tots els sectors implicats: usuaris
(consumidors), indústria farmacèutica i prescriptors (metges i farmacèutics).
Medicines naturals
Un altre tema d’interès creixent en aquest àmbit és el de les medicines naturals
(naturopatia, osteopatia, homeopatia, medicina tradicional xinesa i acupuntura). A
Catalunya, l’interès per aquestes pràctiques representa la recuperació d’una llarga
tradició i experiència, i hi ha més de 2.000 professionals en actiu al sector.
En aquest sentit, les administracions de l’Estat i de Catalunya han ignorat la medicina
natural i l’han deixat en una situació d’al·legalitat: es pot consumir i practicar, però cap
Administració no en garanteix la qualitat al consumidor ni empara el professional.
El nostre compromís és el de regular les medicines naturals com a part dels recursos per
a la salut i com a complementàries de l’actual medicina convencional. A través de la
regulació i avaluació, es garantirà la qualitat de l’oferta i la formació, i l’estabilitat i el
reconeixement dels professionals.
OBJECTIUS
Salut (atenció sanitària, salut pública i serveis socials d’atenció a la dependència)
Establir un model basat en la salut més que en la malaltia i en “tenir cura” davant de
la cronicitat.
Millorar la qualitat de l’atenció sanitària amb un enfocament biopsicosocial i amb
perspectiva de gènere. Potenciar l’atenció primària de salut com a base fonamental
del sistema sanitari.
Prioritzar la salut pública i oferir garanties de salut i de seguretat alimentària.
Atendre la cronicitat en les situacions que ho requereixin, mitjançant serveis socials
d’atenció a la dependència.
Situar el ciutadà com a centre del sistema.
Dret a decidir sobre la pròpia vida i una mort digna.
Establir polítiques públiques per disminuir les desigualtats socials en salut i
incorporar en el Pla de Salut objectius substancials i avaluables en la reducció de la
mortalitat.
Millora del finançament sanitari i increment dels recursos.
103
�MESURES
Mesures per millorar i reformar l’atenció primària
Garantir un temps de visita suficient de deu minuts, proporcionar més recursos
humans per tal d’adaptar les plantilles a les peculiaritats geogràfiques i socials de
l’àrea, i incrementar la capacitat resolutiva dels centres d’atenció primària (CAP).
Atendre els ciutadans i les ciutadanes abans de 24 hores amb el seu metge de
capçalera en els centres de salut (sempre que la situació no sigui urgent).
Realitzar la revisió anual de la història clínica a tots els ciutadans i ciutadanes per tal
de garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades
a cada persona d’acord amb l’edat, hàbits, etc.
Augmentar la cartera de serveis: prestacions dentals gratuïtes per a nens i nenes
entre 6 i 14 anys i per a malalts crònics.
Proporcionar atenció podològica a malalts de risc (diabètics, malalties de l’aparell
circulatori, etc.).
S’establiran mecanismes per tal d’evitar problemes d’equitat en el tracte i en els
resultats de la salut de la ciutadania, establint terminis per a la integració total de tots
els professionals sanitaris de l’atenció primària.
Potenciar l’atenció domiciliària. L’atenció primària atendrà millor les persones
grans i les persones que en tenen cura, mitjançant l’ús conjunt dels recursos socials i
sanitaris, amb la col·laboració estreta dels ajuntaments.
Dur a terme un canvi d’orientació en el sistema per dotar-lo d’eines de salut pública
i comunitària que permetin la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i que
evitin la medicalització excessiva. Així doncs, els centres d’atenció primària, a part
de cobrir l’atenció sanitària, gestionaran l’aplicació de programes de salut pública i
de programes d’atenció integral a la dependència.
Introduir formació per una concepció integral de la persona en els CAP.
La plantilla dels centres d’atenció primària s’ha d’adaptar al tipus de població i a les
seves necessitats (increment d’immigració, increment de la natalitat, població
envellida, etc.).
Adequar els sistemes d’informació de l’atenció primària i fer-los compatibles amb
els de la resta del sistema sanitari per tal d’aconseguir una bona coordinació entre
nivells assistencials, respectant la privacitat del pacient.
Els centres d’atenció primària han d’actuar com a motors de difusió de la informació
i la formació dels usuaris de la sanitat pública. El personal sanitari, amb ajuda
d’altres professionals, s’ha d’encarregar de la pedagogia sanitària de la població.
104
�L’assistència domiciliària ha de cobrir i fomentar la recuperació dels pacients en el
seu entorn habitual, des d’una perspectiva sanitària i social, amb la participació
d’equips multidisciplinars i acompanyada de polítiques de suport a la família.
Prestar especial atenció a les malalties estranyes, amb centres de referència a
Catalunya, en el camp científic i, molt especialment, en la reinserció del malalt a la
societat i en el suport a les famílies i a les persones que en tenen cura.
Tenint en compte l’increment de població procedent d’altres països, es facilitarà al
personal de l’atenció primària la formació en la diversitat intercultural i en les
patologies pròpies de cada país.
Mesures per reduir les llistes d’espera
Garantir serveis accessibles de diagnòstic ràpid a tot el territori, que evitaran les
demores en la realització de proves o estudis i serviran per fer un diagnòstic precoç
de malalties greus (com les oncològiques o cardiològiques).
Reorganitzar l’oferta d’especialistes, fet que permetrà donar garanties d’un temps
màxim d’espera d’entre un i dos mesos per a les visites no urgents, segons
l’especialitat.
Assegurar un temps màxim d’espera inferior als sis mesos per a les intervencions
quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesi de genoll i maluc, hèrnies,
varius, etc.). Periòdicament, es revisarà quines són les intervencions amb llistes
d’espera per evitar que l’actuació preferent en unes operacions no provoqui llistes
d’espera en d’altres.
Gestionar amb transparència les llistes d’espera. Establirem uns registres
centralitzats que publicaran cada mes els indicadors de temps d’espera per centres,
per procediments quirúrgics i per proves complementàries i visites d’especialistes.
Proporcionar al pacient un certificat d’inclusió en una llista d’espera, perquè pugui
tenir constància escrita del moment en què ha entrat en llista d’espera.
Mesures per uns serveis sanitaris més confortables i humanitzats
Millorar l’accessibilitat, les infraestructures i el confort de l’atenció primària i dels
serveis d’urgència. Garantir una atenció telefònica o via Internet adequada.
Introduir millores a les habitacions dels hospitals per fer-les més confortables. A les
habitacions que no puguin ser individuals, els llits quedaran separats per mampares
que garanteixin la intimitat. Els acompanyants disposaran de butaques més
còmodes. Cap habitació no tindrà més de dos llits i la tendència de cara al futur ha
de ser augmentar el nombre de cambres individuals, especialment en ginecologia i
obstetrícia, i per a malalts en fase terminal.
Millorar les infraestructures de les urgències hospitalàries per augmentar la
intimitat, la dignitat i la comoditat del pacient.
105
�Millorar l’atenció hospitalària urgent per poder disminuir el temps d’espera en els
serveis d’urgència.
Millorar el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya,
diferenciat del transport programat (trasllat de malalts a rehabilitació, visites
hospitalàries, diàlisi, etc.).
Creació d’una xarxa de transport sanitari urgent que contribueixi a disminuir el
temps d’arribada als punts d’assistència, tenint en compte les particularitats
territorials i la distribució de la població.
Increment del transport sanitari medicalitzat per tal que arribi a tot el territori en les
mateixes condicions, amb els mateixos temps de resposta i amb la mateixa oferta de
serveis, en funció del territori.
Assegurar la coordinació de tots els recursos sanitaris d’urgència dins d’un mateix
territori, en el marc del 112 català. Millorar l’atenció a les emergències sanitàries
extrahospitalàries, fent del 112 un número especialment sanitari i perfectament
coordinat amb d’altres actuants del món de les emergències.
Mesures per garantir l’atenció a les malalties cròniques
Oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots
els professionals, en especial dels auxiliars de la llar, els treballadors socials i els
infermers/es. Aquests darrers seran els professionals clau d’aquest servei, que es
gestionarà des de l’àmbit local i als centres d’atenció primària (CAP).
Creació de l’Agència Sociosanitària d’Atenció a la Dependència, que tindrà les
funcions de planificació i de garantir l’accés i la qualitat dels serveis sanitaris i
socials per a les persones amb dependència (malalts crònics, persones grans, amb
discapacitats, malalts mentals, etc.), amb el finançament adequat i impulsant-hi la
participació de les organitzacions socials no lucratives.
En l’àmbit local –municipi o mancomunitat de municipis–, els serveis d’atenció
sanitària i social garantiran un suport adequat a les persones amb dependència, en
què es prioritzarà la dependència greu, el suport a domicili, la rehabilitació i, quan
siguin necessaris, habitatges amb suport, centres de dia i residències.
Establir mecanismes d’informació i de suport efectius a les entitats (associacions,
fundacions, etc.) que agrupen voluntaris, familiars i malalts crònics (càncer,
Alzheimer, fibromiàlgia, reuma, parkinson, malalties neuromusculars, malalts
mentals, etc.), i coordinats amb la sanitat i els serveis socials públics.
Que tota la població amb dependències pugui accedir als serveis amb igualtat de
criteris de qualitat en l’assistència i el més a prop possible del seu entorn.
Mesures per garantir un plantejament integral de la malaltia mental
Implementar un nou model de salut mental que tindrà les característiques següents:
serà d’accés universal i de responsabilitat pública; abordarà la malaltia amb una
106
�visió biopsicosocial (sanitària, social i psicològica alhora); els serveis hauran d’estar
a prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament;
serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un
finançament suficient que, a més, permetrà incrementar la recerca i la prevenció.
S’integrarà la salut mental en els hospitals generals i en les estructures sanitàries
d’àmbit territorial.
Desplegament de dispositius assistencials d’àmbit comunitari (hospitals de dia,
serveis d’internament a la comunitat i atenció domiciliària, comunitats terapèutiques
i rehabilitadores) com alternativa a l’hospitalització tradicional en els grans hospitals
psiquiàtrics.
Afavorir la reinserció social i laboral del malalt psiquiàtric.
Establir mecanismes per tal de garantir la continuïtat en la trajectòria assistencial del
malalt mental més greu (trastorns mentals severs).
Posar l’accent en una articulació adequada per efectuar un treball en xarxa entre els
diferents agents de la salut mental i associacions d’usuaris i famílies, professionals,
entitats proveïdores i diferents estaments de l’Administració.
Establir criteris d’ús racional de psicofàrmacs i anàlisi de les seves indicacions.
Realitzar un mapa de recursos per a la salut mental i accions per desplegar en vuit
anys per a la universalització de l’assistència i les garanties de qualitat i d’equitat
territorial. Definir la cartera o prestacions bàsiques de salut mental de tots els
departaments implicats, amb indicadors de qualitat assistencial.
Possibilitar que l’atenció sanitària primària atengui les persones amb trastorns
mentals lleus i assegurar la formació adequada a la xarxa d’atenció hospitalària,
sanitària, social i primària, i el treball conjunt entre la xarxa de salut mental i la
xarxa sanitària i social bàsiques. Potenciar la intervenció psicoterapèutica i social de
l’entorn familiar de les persones amb trastorns mentals lleus. Introduir de manera
gradual terapeutes grupals a les àrees bàsiques de salut per donar cobertura
psicoterapeuta a l’atenció dels trastorns mentals lleus.
Increment del nombre de psicoterapeutes i terapeutes grupals en els centres de salut
mental, així com dels infermers/res especialistes en salut mental.
Donar suport a les associacions de familiars de malalts mentals de Catalunya, les
associacions de malalts mentals i les de professionals de la salut mental.
Integrar la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a drogodependències dins de la
xarxa integrada de salut.
Mesures per millorar la salut pública
Crear l’Agència de Salut Pública, amb un infraestructura (epidemiologia, recerca
científica, laboratoris) basada en el rigor científic. Els serveis corresponents
abordaran aspectes fonamentals, com la promoció de la salut, la prevenció de la
107
�malaltia i la protecció de la salut, l’educació per a la salut, la salut laboral, la salut
comunitària, la seguretat alimentària, la seguretat viària i la salut mediambiental.
Crear instruments de coordinació entre la formació, la recerca i l’aplicació de la
salut pública.
Reforçar els serveis de vigilància epidemiològica de manera que es garanteixi el
seguiment de tots els casos notificats de malalties transmissibles de rellevància
sanitària, per tal d’esbrinar l’origen de la infecció i poder identificar, tractar i
prevenir altres casos.
Millorar la formació dels tècnics en salut pública i vetllar per la seva carrera
professional.
Estimular la recerca a través de la xarxa de salut pública a Catalunya, que permetrà
obtenir dades actualitzades dels problemes de salut emergents per realitzar-ne una
prevenció adequada. Un esforç en anàlisi epidemiològica servirà per decidir els
objectius en salut i per a l’avaluació dels programes.
Fomentar estratègies en relació amb l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe
segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, la reducció de riscos i danys en l’ús de
drogues il·legals i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial
atenció a la salut escolar i als col·lectius més vulnerables.
La promoció de la salut i la prevenció seran estratègies essencials en l’abordatge de
les drogodependències, especialment del tabac i l’alcohol, però també l’heroïna, la
cocaïna, les drogues de síntesi i altres substàncies addictives. Els programes d’acció
contra les drogodependències hauran de contemplar la participació activa de les
administracions locals. Així ho recomanen els components preventius, comunitaris,
rehabilitadors dels programes. Els dispositius assistencials d’atenció a la
drogoaddicció estaran integrats als serveis de salut mental.
Donar suport a la lluita contra la sida, com a malaltia que ens afecta a tots i a totes.
Realitzar campanyes de prevenció contra la sida i la resta de malalties de transmissió
sexual i fomentar l’ús de mètodes anticonceptius. Programes generalitzats sobre
sexualitat a centres educatius i centres cívics, i repartiment gratuït de preservatius,
especialment entre els sectors considerats de més risc per a la transmissió del virus
de la sida (persones dedicades a la prostitució, adolescents, etc.).
Estendre els serveis que proporcionen xeringues esterilitzades als drogoaddictes, per
evitar el contagi de la sida a través de xeringues infectades.
Atendre les persones seropositives. En el cas de persones que no tinguin la sida,
però que en siguin portadores del virus, proporcionar gratuïtament la medicació que
necessiten per no desenvolupar la malaltia. En el cas de persones que ja tinguin la
malaltia, procurar que disposin del màxim d’atencions mèdiques possibles.
Dotar de més mitjans la sanitat pública per fer front als malalts/es d’anorèxia,
bulímia i altres trastorns de l’alimentació. Vetllar perquè els mitjans de comunicació
disminueixin les imatges de dones extremadament primes, presentant-les com a
108
�models a seguir. Realitzar campanyes per difondre bons hàbits alimentaris i de salut.
Cal explicar els avantatges de la dieta mediterrània per evitar un consum excessiu
del menjar tipus fast-food i fomentar la pràctica de l’exercici físic per combatre la
sedentarietat.
Elaborar i presentar un informe de salut de Catalunya cada any i per cada regió
sanitària.
Establir programes concrets de salut pública per a cada àmbit territorial local,
adaptats a les necessitats reals de salut dels ciutadans de cada territori.
Mesures per millorar la gestió de l’Institut Català de la Salut
Dotar cada hospital i equip d’atenció primària de l’ICS d’elements efectius
d’autonomia de gestió.
Crear òrgans de govern a cada hospital o àmbit territorial de l’ICS, amb la
participació de l’administració local.
Presentar anualment, igual que els altres centres de la xarxa, un informe sobre la
gestió de l’Institut Català de la Salut i els seus resultats en el camp de la salut.
Mesures per garantir l’ús racional dels medicaments
Promoure un pacte amb els diferents sectors implicats per a l’ús racional dels
medicaments (ciutadania, professionals sanitaris, farmacèutics, distribuïdors,
indústria farmacèutica). El bon ús de la targeta sanitària individual serà un element
estratègic per a l’avaluació del consum de fàrmacs.
Desenvolupar un programa de qualitat en l’àmbit del medicament dins d’un marc
normatiu per a l’acreditació dels serveis sanitaris públics, que permetrà la millora de
les activitats assistencials que incideixin en el bon ús del medicament.
Assegurar el seguiment i control de les compres de medicaments realitzades pels
serveis farmacèutics de la Xarxa Pública Hospitalària per optimitzar la política
actual, agilitar els procediments i dotar de transparència el sistema. Centralitzar la
informació i crear preus de referència propis del sistema.
Potenciarem les funcions de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia de les
oficines de farmàcia i la coordinació amb els serveis d’atenció primària. Cercar el
consens amb tots els agents implicats entorn d’un nou sistema de retribució de les
oficines de farmàcia que contempli les funcions assistencials i sanitàries dels
professionals farmacèutics, per tal d’impulsar les modificacions legals pertinents.
Impulsarem programes globals d’atenció farmacèutica amb la coordinació de
l’Oficina de Farmàcia i els centres d’atenció primària que incloguin la detecció,
correcció i prevenció dels problemes associats a l’incompliment dels tractaments i
els errors de prescripció, interaccions farmacològiques o reaccions adverses als
medicaments.
109
�Establir un pacte amb les oficines de farmàcia i els col·legis de farmacèutics de
Catalunya, mitjançant el qual la Conselleria de Salut incideixi en la regulació i
contractació de les oficines de farmàcia, en aplicació de les seves competències.
Adaptar la regulació de les oficines de farmàcia a les característiques especials de
cada territori.
Promoure un pacte de sostenibilitat amb la indústria farmacèutica que contempli un
codi ètic de les polítiques de promoció i que premiï la inversió en recerca.
Difondre polítiques integrals per a la implantació de medicaments genèrics, que
siguin un eix bàsic en els pactes de prescripció de sostenibilitat i de concertació.
Elaborar guies terapèutiques de referència i la prescripció per principi actiu dels
medicaments.
El sistema sanitari català donarà especial prioritat a la recerca en aquells àmbits que
reben menys atenció per part del sector privat i que alhora tinguin un impacte més
gran sobre la salut pública catalana i la global.
Mesures per regular les medicines naturals
Regular les medicines naturals com a part dels recursos per la salut i/o
complementaris i alternatius de l’actual medicina convencional. Oferir garanties de
qualitat en l’ús de les medicines naturals: acreditació i homologació
d’ensenyaments, centres i professionals.
Instar l’Estat a regular les medicines naturals en l’àmbit de les seves competències i
instar la Unió Europea a harmonitzar la regulació de les medicines naturals en el
marc de la UE.
Mesures per tenir un sistema sanitari democràtic i participatiu
Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora,
en són consumidors i usuaris. És necessari determinar els seus drets i deures per a la
seva corresponsabilitat en el bon ús del sistema. També tindran dret a decidir en
qualsevol intervenció i en el testament vital.
Els ciutadans han de participar en els consells de salut nacionals, regionals i locals,
on es retin comptes, amb total transparència, dels resultats del sistema en termes de
salut i econòmics. Des dels organismes de defensa del consumidor s’ha de fer un
seguiment de la qualitat del sistema, i des dels òrgans de participació ciutadana s’ha
d’avaluar el grau de compliment dels objectius plantejats en els plans de salut per a
cada regió sanitària.
El dret a escollir el professional i el centre ha de ser del pacient, amb la garantia del
dret a la segona opinió en cas de malalties de pronòstic greu detectades a través del
metge de capçalera.
Es donarà suport a les associacions de ciutadans i ciutadanes en defensa dels drets
dels consumidors i entitats de persones o familiars específics per malalties i
110
�s’establiran mecanismes perquè puguin intervenir en la presa de decisions sobre el
model organitzatiu dels serveis que reben.
Les organitzacions i grups d’ajuda mútua de malalts i familiars de malalts són els
autèntics clients del sistema i en coneixen les necessitats –tot i que puguin
expressar-les de manera fragmentada– i, per tant, cal fomentar i donar suport a la
seva existència i a la seva tasca, així com a la seva coordinació i interlocució amb el
sistema sanitari.
L’accés al sistema a partir de les noves tecnologies serà una prioritat. L’ús dels
mitjans necessaris ha de permetre als ciutadans i ciutadanes accedir i moure’s a
través del sistema des de qualsevol lloc. La història clínica compartida –amb la
garantia de la protecció de les dades confidencials– facilitarà la informació. Els
ciutadans podran accedir als indicadors de qualitat tant del sistema públic com del
privat.
Mesures per millorar les condicions dels professionals sanitaris
Establir un model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius,
per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una
homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària.
Incentivar en base a objectius (econòmics i professionals) la dedicació exclusiva a la
xarxa pública.
Analitzar detalladament les càrregues professionals per potenciar les zones amb els
dèficits més grans.
Assegurar la participació dels professionals en la presa de decisions tant pel que fa a
la gestió com als plantejaments d’objectius clínics.
Adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre, valorant
l’envelliment, les noves migracions, la demanda i l’ús dels serveis, l’àmbit rural i
aquelles zones amb més problemes socials.
La infermeria ha de veure potenciat tant el seu rol comunitari com el seu paper
fonamental en l’atenció domiciliària, les cures de recuperació i de rehabilitació, el
seguiment i atenció dels malalts crònics i de les necessitats de la gent gran
dependent, l’educació per a la salut, la promoció d’hàbits saludables i la prevenció
de malalties, així com el seu paper assistencial en l’àmbit hospitalari.
Estimular la creació i/o el desenvolupament de les noves professions sanitàries
(salubristes, especialistes en salut laboral, professionals sociosanitaris,
fisioterapeutes, etc.). Desenvolupar les especialitats d’infermeria, determinant-ne les
funcions i les competències. Impulsar la creació de la Llicenciatura en Infermeria.
Impulsar una carrera professional on els incentius no siguin només de caire
econòmic, sinó també de caire social: jornades de descans, períodes de formació
subvencionats, reciclatge en altres centres, etc.
111
�Fomentar una política laboral en què el personal sanitari assistencial, després de
determinats anys d’exercici, pugui desenvolupar càrrecs de caire consultiu.
Mesures per reformar l’administració sanitària catalana per tal de millorar-ne els
serveis
Promoure una llei de modernització i de qualitat del Sistema Català de Salut.
Treballar, en un horitzó de vuit anys, per arribar a equiparar el percentatge respecte
al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països amb una renda per càpita
i característiques similars a les nostres.
Les inversions tindran les característiques següents:
- Quantificarem l’import de les inversions traslladades als proveïdors així com
les necessitats no cobertes per als propers quatre anys. S’elaborarà un pla de
refinançament de les inversions.
- Elaborarem un pla específic d’inversions, reposicions i recursos de l’ICS
necessaris en els propers vuit anys.
- Prepararem un pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui
sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció
ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals
suficients per a la inserció del malalt mental a la societat.
- Es mantindrà el pla d’inversions sociosanitàries previst fins al 2005 (27
milions d’euros), però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament
per part del sistema públic de salut.
Rendibilitzar les inversions o actius importants en forma d’instal·lacions o equips
mèdics dels centres públics. Per tant, es potenciarà l’ús de les instal·lacions matí i
tarda, d’una manera més intensiva.
Establir sistemes eficaços de coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària,
per evitar la duplicació de proves, per millorar la informació sanitària, reduir-ne el
cost i, sobretot, per donar un servei més eficaç i eficient a la ciutadania.
112
�3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats
En els darrers 25 anys s’han produït una sèrie de canvis que han modificat
profundament el sector de l’activitat física i de l’esport. Avui dia, aspectes tan
tradicionals com la competició, l’esforç, la superació o el sacrifici, estan deixant pas a
altres conceptes com el benestar, el manteniment físic, la relació o la recreació.
Estem vivint, doncs, una transformació del model d’organització esportiva. La
verticalitat del sector, caracteritzada per la competició esportiva, s’ha transformat en un
model horitzontal en què interaccionen un conjunt molt interessant d’àrees, conceptes i
valors.
La transversalitat de l’esport obliga a un nou plantejament en el qual l’activitat física i
l’esport han esdevingut un factor indispensable a l’hora de parlar d’integració social,
serveis socials, joventut, benestar social, turisme, desenvolupament econòmic, igualtat,
diversitat, etc.
L’esport és una eina per treballar la cohesió social i la millora de la qualitat de vida dels
nostres ciutadans i ciutadanes dins del marc de les polítiques de l’Estat del Benestar.
L’esport és un factor d’ocupació del temps de lleure i apareix com un element que
transmet valors, que millora la salut i l’autoestima, que fomenta la participació, que
genera cultura social i que fomenta la diversitat en la nostra societat plural.
A la vegada, l’esport s’ha convertit també en un motor de creixement econòmic del país.
El turisme, la indústria i altres sectors de l’economia troben en l’esport un element de
creixement i de creació de riquesa.
La base social de la pràctica esportiva ha variat totalment i avui dia una part molt
important de la ciutadania, amb independència de la seva edat o condició, practica
esport de manera regular. La progressiva incorporació de l’esport en els hàbits de vida
dels ciutadans i ciutadanes i l’aparició de noves demandes i necessitats, han obligat les
administracions a intervenir activament.
Tot i aquest escenari, l’esport català viu una crisi de lideratge i de direcció. Hi ha una
manca evident de coordinació entre les institucions i les entitats que, sota el nostre punt
de vista, ha afectat molt directament 4 aspectes clau per al desenvolupament esportiu,
econòmic i social d’un país com Catalunya:
L’esport escolar. Elements que cal millorar
L’organització esportiva als centres educatius públics de primària (CEIP) és insuficient i
gairebé inexistent als instituts d’ensenyament secundari (IES).
A la majoria de centres docents de Catalunya hi ha un divorci total entre l’educació
física curricular i l’activitat esportiva dels alumnes, cosa que converteix l’activitat física
i l’esport en un element marginal de l’educació dels nostres fills i filles.
Les instal·lacions esportives dels centres escolars no estan optimitzades. Moltes tanquen
a partir de les cinc de la tarda, fet que impossibilita l’organització d’activitats
esportives.
113
�La relació entre els centres i els clubs i altres associacions esportives per tal
d’aconseguir un millor aprofitament dels equipaments i dels recursos també és escassa.
En molts casos el material esportiu, els recursos i les instal·lacions dedicades a la
promoció de l’esport no són els adients ni estan preparats per satisfer les noves
inquietuds o necessitats esportives dels joves.
La formació i professionalitat dels tècnics esportius orientats a la iniciació esportiva no
és l’òptima des d’un punt de vista quantitatiu ni qualitatiu. Encara és molt habitual
trobar persones que, tot i que ho fan amb bona fe, no tenen ni la formació ni els recursos
adients per desenvolupar una activitat formativa tan important com aquesta.
La concepció de l’esport en edat escolar i la iniciació i la promoció esportiva encara es
dissenyen sobre eixos directrius tradicionals. La planificació del cicle esportiu dels
nostres fills i filles, en la majoria dels casos, no té en compte que l’activitat s’ha
d’adaptar a l’estat evolutiu de la persona i que durant l’entrenament infantil s’han
d’establir les bases de l’entrenament i del rendiment futur.
A causa d’aquest mal plantejament de l’activitat esportiva en edat escolar,
l’abandonament esportiu és molt ràpid i nombrós. Són escasses les alternatives cap als
joves que abandonen l’esport en edat escolar per falta d’interès o competència esportiva.
De la mateixa manera que veiem amb la promoció esportiva dels joves a qui no
interessa el model tradicional actual, la selecció de talents esportius està mancada d’un
model de planificació global amb el qual els joves talents obtinguin el millor tractament
i les millors condicions de desenvolupament integral per a totes les disciplines
esportives.
El paper dels pares i les mares no s’està treballant. El seu comportament o
posicionament davant de l’activitat o rendiment esportiu del seu fill o filla, pot afectar
positivament o negativament el desenvolupament integral futur del jove.
El desenvolupament de la pràctica esportiva
Tot i la indiscutible feina feta, encara hi ha un llarg camí a recórrer per garantir les
possibilitats d’accés de tots els segments de la població a un sistema de pràctiques
físiques esportives que transmeti valors positius i que sigui equilibrat i de qualitat, amb
independència de la procedència, de l’edat, del sexe, de la condició física o del nivell
socioeconòmic dels usuaris.
En molts casos, el teixit esportiu actual està d’esquena a les noves ofertes i formes de
pràctica esportiva. Des de les institucions, des dels clubs, federacions i altres operadors,
no hi ha ni la suficient coordinació ni la sensibilitat adequada per donar resposta a les
noves necessitats de totes les persones que formen les societats modernes. Això, entre
d’altres, està provocant la decadència de molts clubs modests i la crisi del sector
associatiu a Catalunya.
La concepció dels equipaments esportius que des de l’actual Govern de la Generalitat es
defensen i se subvencionen, encara segueix el model tradicional a què fem referència.
114
�Les dimensions, distribucions i dotacions dels actuals equipaments esportius no estan
preparades per donar resposta a les noves necessitats esportives de la població.
Esport espectacle
Defensem una reflexió a nivell de l’Estat i europeu sobre el futur de l’esport espectacle
amb una revisió necessària dels mecanismes de control públic, de les lligues i dels clubs
professionals i un endinsament dels instruments de fiscalització per tal de garantir la
sostenibilitat del sistema i evitar-ne la fallida.
Catalunya ha de continuar essent la seu de grans esdeveniments esportius i, a la vegada,
continuar essent la seu de grans competicions internacionals de caràcter extraordinari.
L’èxit esportiu i organitzatiu de tots aquests esdeveniments és un factor de promoció
integral de la imatge del país, no només esportiva, sinó també política i econòmica. Per
això mobilitzarem recursos públics i privats que ajudin a la seva consolidació.
En el nostre punt de vista, la difusió dels esdeveniments esportius a través dels canals de
comunicació de titularitat pública és reduïda i inexistent en els esports minoritaris i és
per aquest motiu que promourem la màxima difusió de l’activitat esportiva a través dels
mateixos i, molt especialment, a la televisió de Catalunya.
L’esport, contingut transversal i factor econòmic important
La renovació de la pràctica esportiva a Catalunya necessita una nova manera de
gestionar l’esport. Cal integrar en un organisme de gestió esportiva els diferents
departaments i unitats amb competències en l’activitat física i esportiva.
L’esport, a més de ser un poderós element integrador de les polítiques de benestar, és
també un sector amb un gran potencial de creixement que contribueix de manera molt
significativa a la creació de riquesa, de coneixement i d’ocupació. L’esport ha estat
recentment un instrument per a l’assoliment del creixement i de l’impuls del país
(l’exemple més clar n’han estat els Jocs Olímpics).
Avui, a la Unió Europea, la despesa realitzada en esport i la seva pràctica equival a un
2% de la despesa en economia domèstica i té un considerable potencial de creixement.
A finals de l’any 2003, el consum de material esportiu a l’Estat espanyol serà de 3.840
milions d’€. El 45% de les indústries relacionades amb la producció de material esportiu
es troben a Catalunya. Per tot això des del Govern de la Generalitat farem un esforç de
captació i de localització per a les grans empreses de la indústria esportiva, dins d’un
programa d’abast nacional que converteixi Catalunya en el país de l’esport.
e) L’esport a Catalunya
L’especificitat històrica, cultural, lingüística i política del nostre país té també la seva
expressió en el fet esportiu. El ric teixit esportiu, la capitalitat de l’esport que Catalunya
ha mantingut al llarg de més d’un segle a l’Estat espanyol, la vocació dels seus
dirigents, esportistes, clubs i federacions, cal que tinguin la seva expressió en la
promoció de la presència organitzada del nostre país en el món de l’esport.
Per això lluitarem per dissenyar un marc europeu institucional que permeti que les
nacionalitats, les regions i els altres àmbits de desconcentració política i administrativa
115
�dels Estats, tinguin un àmbit de participació i protagonisme en les competicions
internacionals que doni sortida a l’anhel de projectar col·lectivament els sentiments
esportius dels pobles i nacions. Ho farem a través d’un triple principi de: realisme
respecte al marc legal i reglamentari que regula l’organització esportiva; gradualisme, a
través d’una progressiva presència internacional del nostre esport; i possibilisme per
esgotar al màxim les oportunitats de presència, amb la qual cosa avançarem en el
reconeixement internacional de la realitat esportiva catalana.
OBJECTIUS
1. Reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut.
2. Garantir el dret a la pràctica esportiva del conjunt de ciutadans i ciutadanes, i
constituir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu sostenibles, socialment i
econòmicament.
3. Consolidar Catalunya com un país de l’esport, seu de grans esdeveniments
esportius, i mantenir-hi les competicions més emblemàtiques, fent-les cada cop més
importants.
4. Crear l’Agència Catalana de l’Esport, que assumirà la coordinació amb les diferents
polítiques que l’afectin transversalment (educació, salut, igualtat, integració, cultura,
economia, indústria, turisme, urbanisme, medi ambient, etc.).
5. Garantir la presència internacional de l’esport català de manera realista, gradual i
possibilista, cercant el màxim de complicitats que històricament han estat a la base
de l’èxit de l’esport català.
MESURES
Mesures per reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut
Convertir els centres educatius en llocs de referència i pràctica esportiva de nens i
joves, i garantir-ne la continuïtat una vegada s’abandona el centre escolar, i la
selecció i promoció dels talents esportius que destaquin.
Millorar el model organitzatiu dels jocs escolars de Catalunya, especialment
unificant les competicions en les edats infantils.
Aprofitar més la utilització de les instal·lacions esportives dels centres escolars,
millorar-les i arribar a acords amb instal·lacions properes, ja siguin públiques o
privades.
Crear la figura del dinamitzador d’activitats del centre escolar, que desenvoluparà
les activitats extraescolars dintre del seu projecte educatiu. Farem un esport educatiu
a través de la formació dels tècnics esportius, mestres d’educació física i llicenciats
en INEFC.
116
�Incorporar a la iniciació, activitat i competició esportiva valors socials positius.
Establir les bases per donar la informació necessària per educar els pares i les mares
en la manera d’afrontar la pràctica esportiva dels seus fills.
Posar en marxa un programa d’iniciació esportiva perquè tots els nens i nenes
aprenguin a nedar abans dels 6 anys.
Mesures per construir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu per
afavorir la pràctica esportiva
Potenciarem la generalització de la pràctica esportiva dels ciutadans i ciutadanes
com element de benestar físic, equilibri de salut, interrelació social i transmissió de
valors positius, incentivant aquesta pràctica conjuntament amb els sectors públic i
privat de l’oferta esportiva.
Establir un programa d’ajut a les federacions esportives i als clubs tradicionals per
trobar un major equilibri entre els serveis als socis, l’esport educació, l’esport salut,
l’esbarjo i l’esport de competició.
Facilitar la transformació dels clubs i federacions catalanes, d’entitats
administratives a entitats de serveis, per això impulsarem la participació dels clubs i
de les federacions a l’explotació i gestió d’instal·lacions i serveis esportius.
Racionalitzar les competicions esportives de nivell mitjà i l’esport d’alt nivell,
millorant-ne les estructures, amb la detecció de talents, formació de tècnics i la
integració educativa i laboral de l’esportista.
Impulsar la participació femenina en l’esport, mitjançant el desenvolupament de
programes específics al centre escolar, a l’esport universitari i a l’esport federat.
Crear àmbits de coordinació amb els ajuntaments per tal d’impulsar les xarxes de
desenvolupament esportiu entre els diferents nivells d’Administració i els clubs
esportius locals.
Substituir el mai aprovat Pla d’Instal·lacions Esportives de Catalunya pels
Programes d’Ordenació Esportiva Municipal, buscant la complicitat amb les
administracions locals i el conjunt del sector esportiu –federacions, clubs,
associacions esportives, empreses de serveis, etc.– que permeti adequar les
infraestructures esportives del país al servei de les demandes de pràctica esportiva
del conjunt de la ciutadania i, a la vegada, possibilitar el manteniment i adequació de
les instal·lacions lligades a l’esport federat. Des de la Generalitat promourem un
Programa Específic de Construcció d’Instal·lacions Esportives d’Especial Interès.
Intervenir en el sector del coneixement del món esportiu, amb la transformació de
l’INEFC en Universitat Temàtica de l’Esport (referent mundial) i dotar-la d’un
Observatori de l’Esport Català per conèixer i mesurar-ne els principals indicadors.
Revisar i implementar el Pla Estratègic del CAR de Sant Cugat.
117
�Impulsar la programació esportiva a la televisió de Catalunya.
Mesures per una nova manera de gestionar l’esport
Crear l’Agència Catalana de l’Esport, on s’integrarien els diferents departaments i
unitats administratives que tenen competències en l’activitat física i esportiva. En
aquesta agència s’integrarien les unitats dels departaments d’Educació, Benestar
Social, Salut (Sanitat), Turisme, Cultura, Urbanisme i Ordenació Territorial,
Indústria, etc., a més de la integració i adequació de les actuals estructures
administratives responsables de l’esport –Consell Català de l’Esport. L’agència
també tindria com a funció la coordinació transversal del conjunt de polítiques de
benestar i econòmiques que afectin la pràctica i l’activitat esportiva.
Creació d’un equip d’assessorament per als municipis que requereixin l’ajut extern
per tal de planificar i desenvolupar les seves polítiques esportives.
Apostar clarament per la formació específica dels gestors esportius a Catalunya.
Dotar de mitjans econòmics els ens locals per tal de donar ajuts al teixit associatiu i
d’aquesta manera fomentar i sostenir l’esport tradicional.
Posada en marxa d'un pla de millora i adequació de les instal·lacions esportives ja
existents al territori, en alguns casos totalment obsoletes. Revisar la legislació vigent
i adequar-la als nous temps i necessitats dels municipis i al món de l’esport en
general, creant una comissió específica, amb la participació de tots els sectors
afectats.
Cal facilitar i potenciar la pràctica esportiva dels discapacitats i d’altres grups
específics mitjançant actuacions d’adequació de les instal·lacions esportives per tal
d’eliminar barreres arquitectòniques; programes de promoció de l’activitat física
entre les persones amb disminucions, i acords amb els diferents sectors esportius per
tal de promoure activitats d’esport adaptat.
Mesures per fer de Catalunya el País de l’Esport
L’esport és una de les senyes d’identificació internacional del nostre país arreu del
món. Des del Govern promourem la captació per a Catalunya de grans
esdeveniments esportius, a partir del programa Catalunya, País de l’Esport.
Ajudarem a la consolidació i millora dels esdeveniments que any rere any se
celebren al nostre país i en garantirem la continuïtat (Trofeu Comte de Godó de
Tennis, Gran Premi de Fórmula 1, Gran Premi de Motociclisme, Ral·li de
Catalunya, regates de creuers, Concurs Hípic Internacional, Volta Ciclista a
Catalunya, Marató de Barcelona, etc.).
Promourem, en conveni amb ajuntaments, diputacions, consells comarcals, clubs i
federacions, la creació d’una xarxa de grans premis en diversos esports.
118
�Crearem àrees de desenvolupament esportiu a diverses regions del país (Pirineus,
Terres de l’Ebre, Franja Costanera, etc.), per tal de promoure’n el desenvolupament
a través d’una oferta esportiva i de lleure de qualitat.
119
�3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones
discapacitades
Catalunya va liderar, durant els primers anys de recuperació de l’autogovern, les
polítiques i accions que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones amb
discapacitats. A l’Estat i, fins i tot, en àmbits internacionals, Catalunya havia estat líder.
Però, en els darrers anys, s’ha perdut iniciativa política, s’han perdut moltes oportunitats
procedents del propi sector, associatiu o professional, i dels municipis.
Això no obstant, segons dades de la Generalitat a Catalunya, s’ha passat de tenir
167.706 persones amb discapacitats registrades a finals del 1996, a tenir-ne 224.438 a
finals del 1999. Això suposa un increment anual del 8%. A més del canvi quantitatiu, hi
ha també un canvi qualitatiu, perquè han variat les tipologies considerades de
discapacitat. Aquest augment de les persones amb discapacitats no vol dir que aquesta
població augmenti, sinó que en els darrers anys està aflorant i cal preveure que,
progressivament, Catalunya s’aproparà a la prevalença que marca l’Organització
Mundial de la Salut. A més, cal tenir en compte que el fenomen del progressiu
envelliment de la població també té incidència sobre la població amb discapacitats, i
que hi ha algunes tipologies de trastorns que encara no estan suficientment quantificades
ni s’han establert programes especialitzats per a elles, com en el cas del 2% de la
població amb diferents graus de quequesa, o bé les més de 1.000 persones sordes i
cegues, o les més de 3.000 persones amb pluridiscapacitats.
Després de 23 anys, la cobertura de serveis i prestacions per a persones amb
discapacitats a Catalunya és baixa i molt heterogènia en la qualitat. Això comporta que
la família continuï sent el recurs bàsic per a una part molt significativa de la nostra
població adulta de persones amb discapacitats. Encara és més greu en el cas de les
persones discapacitades i amb malaltia mental. Un altre element d’aquest diagnòstic és
la desigual dotació en el territori dels serveis necessaris per a les persones amb
discapacitats.
Davant d’aquesta realitat, cal defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les
persones amb discapacitats. Aquests drets s’han d’assolir en el termini de dues
legislatures. La proposta de societat de benestar avançada defensa que les persones amb
discapacitats puguin gaudir d’una qualitat de vida millor. La responsabilitat política dels
Socialistes–Ciutadans pel Canvi és construir de manera gradual escenaris d’inclusió. Es
tracta d’adaptar i de no segregar. Per tant, el disseny del model educatiu, sanitari,
laboral i social ha de contemplar tothom. Cal pensar en totes les persones i especialitzarse per poder proporcionar la igualtat d’oportunitats i el màxim de llibertat possible a les
persones amb discapacitats.
Per això, un objectiu prioritari del nou Govern de la Generalitat és garantir la qualitat de
l’atenció i l’equitat com un dret de totes les persones amb discapacitats a ser ateses, com
a ciutadanes, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. Al mateix temps, cal
impulsar la descentralització de serveis i recursos no només per fer més eficient la seva
planificació, sinó per millorar-ne la implementació, control, gestió i avaluació, així com
facilitar un grau més alt de participació. El nou Govern de la Generalitat ha de crear,
comptant amb la col·laboració de les entitats representatives de les persones amb
120
�discapacitats, un pla de mesures que ordeni els recursos i que en permeti un ús més
racional i eficient. Aquest pla ha de contenir un finançament adequat.
A més de les prestacions generals, les persones amb discapacitats han de rebre una
atenció personal individualitzada que adeqüi els recursos existents a la naturalesa de la
seva situació. Aquest pla ha contemplar també un seguit de mesures econòmiques per a
les famílies de les persones discapacitades i ha de garantir que el pares puguin decidir la
modalitat educativa dels seus fills i accedir a les noves tecnologies (audiòfons digitals,
teletext, Internet, lectors òptics, etc.) que faciliten l’accessibilitat en la comunicació i
l’aprenentatge del llenguatge oral, de signes i escrit. I quan siguin adults han de rebre tot
el suport necessari per tenir una vida autònoma.
És una responsabilitat del nou Govern de la Generalitat fomentar campanyes de
sensibilització que trenquin els estereotips fixats. Cal combatre el prejudici que generen
els problemes de mobilitat, de comunicació i d’accés al coneixement. Moltes persones
amb discapacitats són vàlides per diferents activitats laborals o per a les activitats de la
vida diària, i poden ser persones molt qualificades en el seu treball. En aquest sentit, cal
promoure l’accés específic de les persones amb discapacitats a totes les activitats
pròpies del món de la cultura i de l’esport, dins dels circuits més normalitzats possibles.
OBJECTIUS
1. Defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitats
(PAD), que s’han d’assolir en el període de dues legislatures, ja que la comunitat es
beneficia de la inclusió d’aquestes persones.
2. Garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les PAD a ser ateses,
com a ciutadans, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats.
3. Impulsar la coordinació de serveis com a camí cap a la integralitat que doni resposta
a la globalitat de les necessitats de les PAD.
4. Impulsar la descentralització de serveis i recursos per desenvolupar el principi de
subsidiarietat.
5. Fomentar la participació i practicar-la de manera habitual, no només en la
planificació dels serveis, sinó també en la seva implementació, control, gestió i
avaluació.
6. Definir, de manera consensuada, indicadors de necessitat i d’activitat, criteris de
cobertura i d’avaluació dels serveis necessaris per a les PAD, amb les entitats,
ajuntaments i col·legis professionals del sector.
121
�MESURES
Mesures per crear un marc de defensa de la qualitat de vida de les persones amb
discapacitats
Elaborar, amb la col·laboració del sector i en els dos primers anys de la propera
legislatura, una llei d’atenció i millora de la qualitat de vida de les persones amb
discapacitats.
Establir un catàleg de prestacions i serveis, així com el finançament i els nivells
competencials de cada Administració.
Revisar el dret civil català en matèria familiar i patrimonial per tal de considerar la
situació singular de les persones amb discapacitats.
Elaborar un programa de prevenció de les discapacitats a escala de Catalunya, i
plans regionals que establiran les accions que s’han de dur a terme. Aquestes
accions han de ser avaluables.
Crear el marc adequat per al seguiment actualitzat de la situació de les persones amb
discapacitats i formular propostes i recomanacions de millora de l’atenció i la
qualitat de vida d’aquestes persones.
Cercar la integració dels discapacitats sensorials i, en el seu cas, reconèixer el
llenguatge de signes i el braile com un dret de la comunicació.
Mesures per ordenar els recursos adients per atendre les necessitats de les
persones amb discapacitats
Realitzar el Pla de Mesures d’Ordenació dels Recursos que s’haurà d’aplicar en un
període de 4 a 8 anys, comptant amb els professionals i entitats del sector.
Aquest pla ha de desenvolupar un programa específic per a cada sector de persones
amb discapacitats, que abraci no només les necessitats de serveis socials, sinó també
sanitaris, educatius, laborals, de mobilitat, de comunicació, d’habitatge i de lleure,
oci i esport. Aquests programes sectorials han d’incorporar indicadors d’avaluació i
criteris de qualitat per al conjunt dels serveis.
Mesures per cooperar amb les entitats municipals en l’aplicació de les polítiques
envers les persones amb discapacitats
Delegar en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants), en major
mesura, la gestió de les competències en serveis personals.
Comptar, en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants) i
mancomunitats de municipis, amb professionals especialitzats per donar suport als
professionals de la xarxa bàsica de serveis socials i atendre les persones amb
discapacitats.
122
�Mesures de suport a les famílies amb persones discapacitades
Crear un punt d’atenció única (finestreta única i caixa única) per a la informació i
l’adjudicació de prestacions i de recursos per a les persones amb discapacitats i les
seves famílies.
Assignar a les famílies amb fills de 0 a 18 anys, amb caràcter progressiu, una
prestació econòmica mensual de 100 euros (el doble de la dotació per a les famílies
amb fills sense discapacitats) dins el programa Més Suport a les Famílies.
Garantir els serveis d’ajuda a domicili de qualitat o d’assistent personal a totes les
persones amb discapacitats que ho requereixin. Assegurar l’atenció a domicili o
recursos alternatius a la llar que ho requereixi, així com serveis de descans per a les
famílies. Es proposa ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili o
assistent personal a la llar.
Vetllar perquè, en totes les etapes educatives, hi hagi els professionals necessaris per
facilitar la integració dels infants amb discapacitats.
Garantir l’adaptació de places en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i
en les de batxillerat, cicles formatius, formació ocupacional, formació continuada i
universitàries, per a les persones amb discapacitats, en centres de finançament
públic o privat, i la suficiència de recursos humans i materials.
Facilitar a les famílies suport de transport per a les activitats extraescolars o laborals
complementàries, així com formació als pares.
Oferir programes integrals específics per les famílies amb risc de marginació o
desestructuració.
Mesures per afavorir l’accessibilitat i la comunicació de les persones amb
discapacitats
Elaborar un pla d’accessibilitat de Catalunya, acompanyat d’un finançament adequat
per poder-lo dur a terme.
Fer plenament accessible el servei de metro l’any 2008. Assegurar, a les noves
concessions de transport urbà i interurbà, la plena accessibilitat dels seus elements i
garantir que un mínim del 10% dels taxis siguin adaptats, garantint el porta a porta.
Promoure les reformes legislatives necessàries per tal que el 100% de la
programació de les televisions públiques sigui subtitulada.
Millorar les condicions d’habitabilitat de les persones amb discapacitats i eliminar
les barreres arquitectòniques urbanes i d’accés als habitatges (línies d’ajuts per a
l’arranjament d’habitatges).
Proveir l’accés individual a les noves tecnologies, per afavorir la mobilitat i/o la
comunicació de les persones amb discapacitats motrius o de comunicació.
123
�Fomentar la subtitulació en el cinema (incloses les pel·lícules espanyoles i
catalanes), a les obres de teatre i espectacles en general.
Proveir pantalles de transcripció de text i de lectura labial per tal que s’utilitzin a les
conferències, debats i en tota mena d’intervenció pública que empri l’expressió oral.
Complementar el pla individual amb les ajudes econòmiques familiars que
s’escaiguin en l’etapa dels 0 als 18 anys, i les prestacions econòmiques individuals
que necessiti la persona amb discapacitat, a partir de l’inici d’aquesta discapacitat.
També disposarà de prestacions tècniques per a l’autonomia i independència
personal.
Mesures per als col·lectius de persones sordes i cegues
Garantir la diversitat de necessitats individuals, segons si utilitzen la llengua oral o
el llenguatge de signes per a la seva comunicació i accés a la informació. Qualsevol
normativa, proposta o pla respecte a les persones sordes i a la seva educació ha de
contemplar la realitat i diversitat actual. Donar suport efectiu, a través de la
protecció normativa necessària, per poder exercir el dret de les persones sordes a
utilitzar el llenguatge de signes, possibilitant l’ús d’intèrprets.
Garantir el dret que tenen totes les persones cegues i les persones sordes a rebre tot
el suport necessari per restablir i/o mantenir la comunicació (suport psicològic,
classes de lectura labial), i a estar informats i accedir als últims avenços mèdics i a
les noves tecnologies (audiòfons i altres aparells que afavoreixen la comunicació) i
d’altres mitjans tècnics que permetin una vida autònoma (audiodescripció).
Mesures per afavorir la integració laboral i social de les persones amb
discapacitats
Elaborar un pla a quatre anys per complir, de manera efectiva, el requisit del 2% de
treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat i per tal de facilitar
que els ajuntaments també ho facin efectiu. Complirem la Llei d’integració social
dels minusvàlids (LISMI), i exigirem a les empreses concessionàries de serveis i
contractes de la Generalitat el compliment de la reserva de llocs de treball.
Garantir que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer
s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats, per a famílies que tinguin
al seu càrrec una persona discapacitada o per a persones amb discapacitat psíquica
amb tutela, dins el programa Una Nova Política d’Habitatge.
Impulsar des del Govern de la Generalitat, a través del Parlament de Catalunya, un
gran acord polític i social per revisar la Llei d’integració social dels minusvàlids
(LISMI), i garantir, des de l’Estat, el finançament de les prestacions i serveis
universals per a la dependència.
Impulsar, des del Govern de la Generalitat, un acord en el Parlament i amb el sector
per a una normativa catalana per a la igualtat d’oportunitats de les persones amb
discapacitats i per a la seva qualitat de vida, que incorpori l’elaboració d’un pla
124
�català de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació, i que clarifiqui les
prestacions i serveis d’accés universal.
Mesures d’acord polític amb altres institucions
Establir una relació de concerts plurianuals amb les entitats que gestionen els serveis
de les persones amb discapacitats i les seves famílies per tal d’acabar amb la seva
fragilitat econòmica i financera actual.
Definir els drets i les mesures de discriminació positiva per fer real una autèntica
igualtat d’oportunitats per a les persones amb disminució dins la futura Constitució
Europea.
Impulsar a escala de l’Estat espanyol (i de la Generalitat de Catalunya, en els temes
en els quals tingui competència) una valoració del nivell de compliment de la Llei
d’integració social dels minusvàlids, i elaborar un pla d’acció perquè aquesta llei es
faci del tot efectiva. Elaborar una proposta de normativa desenvolupant-ne els
aspectes encara pendents i incomplets.
Impulsar i liderar un gran acord polític i social per resoldre el finançament dels
serveis (universals) de les persones amb dependència. En el si de la revisió del Pacte
de Toledo i en el Congrés dels Diputats, buscar acord per garantir una nova línia de
finançament dels serveis de dependència.
125
�3.9. La seguretat és un dret (garantir la seguretat: prioritat del nou govern)
Seguretat i llibertat són dos valors propis de la societat del benestar avançat. Les
persones, a més de tenir assegurada la llibertat des del reconeixement dels seus drets
polítics, també demanen, amb la mateixa intensitat, tenir garantides les seves necessitats
socials bàsiques i poder viure en una societat que sigui, en múltiples sentits, segura. El
mateix concepte de progrés combina els múltiples avantatges dels avenços socials amb
un conjunt de riscos potencials que es poden desencadenar per circumstàncies alienes a
la pròpia llibertat individual. Per això, els ciutadans, que contribueixen a construir
aquesta societat de benestar avançat, reclamen més garanties contra qualsevol mena
d’inseguretat.
La tradició històrica del socialisme democràtic ha estat protegir les persones contra les
inseguretats que podien afectar el seu benestar personal. Per això, el sistema de benestar
tradicional oferia la protecció d’un treball estable davant la incertesa, la protecció de la
salut davant de possibles malalties, la garantia del dret a l’educació i la defensa davant
de tota necessitat que pogués provocar alguna mena d’exclusió social.
Garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici dels drets i llibertats en igualtat de
condicions ha de ser un dels objectius principals de qualsevol societat democràtica. Cap
ciutadà, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica o el territori en què visqui,
no ha de quedar privat del dret a estar i a sentir-se segur, o el que és el mateix, privat del
dret a ser i a sentir-se lliure.
Els ciutadans a Catalunya, Espanya i Europa exigeixen més garanties de seguretat i de
llibertat. La seguretat és una de les primeres responsabilitats d’un govern que vulgui
merèixer el nom de govern: cal garantir, doncs, la tranquil·litat als carrers, barris, pobles
i ciutats.
Les acaballes del segle XX i l’inici del segle XXI han estat testimonis de profundes
transformacions en les vides de les persones a les societats industrials avançades. El
fenomen de la globalització, l’aparició de nous riscos i incerteses, el perill de la
delinqüència organitzada i les actituds que malmeten la convivència poden provocar
canvis profunds en la vida social, econòmica i política del nostre país.
La manca de prevenció institucional del risc pot posar en dubte la nostra seguretat. Les
tecnologies es troben a l’epicentre de les nostres vides i les nostres societats són
potencialment generadores de riscos constants. El vertiginós desenvolupament
tecnològic assolit pel món industrialitzat demana als poders públics els més alt grau de
responsabilitat davant de les possibles situacions d’emergència que es poden produir. La
seguretat mai no podrà ser completa i, a més a més, la posarem en dubte si no tenim un
govern que en el centre de la seva agenda política no contempli la prevenció,
planificació i gestió eficaç del risc.
És evident que la seguretat va més enllà de la policia o de la justícia, i els professionals i
experts de la seguretat, així com els ciutadans i ciutadanes, ho saben prou bé. La
sensació de seguretat va molt lligada, per exemple, a com ens imaginem cadascú el
nostre futur, a les pors creades per la precarietat del treball, als preus de l’habitatge, a la
seguretat en el treball, a les carreteres i, en definitiva, als riscos lligats a com ens
alimentem, a l’aire que respirem, al mal ús de les noves tecnologies, etc.
126
�Els drets i les responsabilitats han estat, són i seran al cor de la nostra política. Respecte
pels altres, per les seves opinions, valors i estils de vida. El respecte, que és rebre i
donar, és la base per creure en la comunitat, en la societat plural. El respecte és el que fa
que siguem comunitat i no només un grup d’individus aïllats.
El respecte i la convivència fan possible un nou contracte entre la ciutadania i el
Govern. Un contracte que ha de possibilitar que amb els drets i les oportunitats es facin
evidents, també, les responsabilitats i les obligacions.
La delinqüència i la fractura social afecten tothom, però els més dèbils i amb menys
oportunitats a la vida són els qui pateixen més.
En el món d’avui les persones, la gent, volen una societat lliure de prejudicis, de
racisme i d’intolerància, però no lliure d’unes pautes de convivència. L’estabilitat i la
tranquil·litat dels nostres barris, ciutats i pobles és fonamental per al nostre projecte, per
al canvi i per a l’extensió de les oportunitats.
Els nostres sistemes de solidaritat social han de funcionar perfectament i no poden
retrocedir de cap de les maneres. És imprescindible millorar la qualitat de la nostra
escola pública i del nostre sistema d’assistència sanitària, així com de les pensions i de
les ajudes a la família. Aquest és, probablement, el mecanisme de prevenció de la
inseguretat més important que tenim.
Hem d’aconseguir una societat forta i justa. Apostem per una articulació coherent de
resposta a la delinqüència i als comportaments que trenquen la convivència, i restaurem
la responsabilitat cívica com a valor de la justícia social i part essencial de la seva
realització.
Una millor o pitjor organització del model policíac que opera en el territori influirà en
els millors o pitjors resultats pel que fa a l’eficàcia del sistema de seguretat. Els cossos
policíacs han d’estar, doncs, al servei de la ciutadania, al servei de la resolució dels
conflictes que apareixen a les societats plurals i diverses.
Els socialistes remourem els entrebancs legals per tal que el nou model policíac que
implementarem a Catalunya s’adeqüi a les necessitats de la població i dels municipis
que vulguin establir una cooperació policíaca per compartir i estalviar recursos.
Seguretat ciutadana
La seguretat ciutadana s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la
societat catalana i, en els darrers anys, ha passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda
política. Totes les dades indiquen que en els últims anys s’ha produït un preocupant
augment de la inseguretat. Per això, la política de seguretat ciutadana ha de ser el primer
eix de la política del nou Govern de la Generalitat.
Després de 20 anys d’autonomia i d’institucions democràtiques, els successius governs
de CiU no han aconseguit definir un model de seguretat pública per a Catalunya, més
enllà de la voluntat de tenir un cos de policia propi. A més, el PP, des del Govern
127
�central, lluny de resoldre el problema de la inseguretat ciutadana, n’ha provocat un
empitjorament: la delinqüència durant aquests anys de Govern popular s’ha incrementat
en un 20%. Aquest és el llegat d’uns mandats caracteritzats per l’abandonament de les
polítiques socials i el deteriorament progressiu del servei públic de seguretat en benefici
de la seguretat privada. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’adoptar un
sistema integral de seguretat, coordinar les diferents polítiques i cossos de seguretat
existents a Catalunya i governar la seguretat. El nou Govern de la Generalitat ha de
crear un sistema de seguretat adequat a la realitat social i política del país amb la
concurrència d’aspectes com la representativitat, la participació comunitària, la
coordinació institucional, la descentralització, la informació i l’accés al sistema de
seguretat. Es tracta d’establir una coalició capaç d’oferir solucions de conjunt a les
necessitats de seguretat del país.
A més, actualment, a Catalunya hi ha una greu situació de provisionalitat, amb un
procés de substitució dels cossos policíacs. El desplegament de la Policia de la
Generalitat–Mossos d’Esquadra comporta una redistribució i substitució dels diversos
cossos policíacs existents al Principat. Una mala planificació d’aquest desplegament per
part del Govern de CiU, una mala previsió dels seus efectes i la manca de
corresponsabilització del Govern central, són els factors determinants que han provocat
un augment de la inseguretat, la reivindicació dels alcaldes i el descontentament de la
societat civil dels territoris afectats, aquells on encara no s’ha desplegat ni saben quan hi
arribarà la Policia–Mossos d’Esquadra.
El procés de transició de cossos policíacs no ha s’ha produït com s’hauria desitjat. El
Govern de la Generalitat no ha vetllat perquè, des del Ministeri de l’Interior, es
garanteixin les dotacions dels cossos estatals. A una gran part del territori, el
desplegament dels Mossos d’Esquadra tardarà a arribar i la societat es troba desatesa per
un període massa llarg de temps, amb la inseguretat que això genera. A Catalunya s’ha
produït una desigualtat territorial pel que fa a l’accés a un bon servei policíac; hi ha
diferències ostensibles de ràtios policíaques. Hi ha municipis i territoris on trobem més
de 4 policies per cada 1.000 habitants, i d’altres on només es disposa d’1,5 agents per
1.000 habitants. CiU, en benefici d’un pacte de permanència amb el PP, ha sacrificat els
interessos de Catalunya i de la seva seguretat.
La societat catalana no pot continuar instal·lada en el clima d’incertesa creat per una
política inadequada de desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra. Inadequada i poc
eficient, ja que no s’han previst els efectes negatius de la reducció progressiva dels
efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya. Inadequada, perquè
s’ha basat en l’exclusió de la integració en els Mossos d’Esquadra d’efectius de les
forces i cossos de seguretat de l’Estat (FCSE) a Catalunya. Per això, l’estratègia i els
criteris prioritaris del nou Govern de la Generalitat han de ser accelerar l’arribada del
desplegament dels Mossos a les zones amb necessitats urgents de seguretat. Cal establir
acords amb l’administració de l’Estat per tal de cooperar i col·laborar en els territoris on
encara no s’ha desplegat la Policia–Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, cal incorporar
agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil al cos de Mossos d’Esquadra i
reconèixer l’experiència i els serveis policíacs realitzats a Catalunya pels agents de les
forces i cossos de seguretat de l’Estat. Aquests cossos també són policia de Catalunya.
Actualment, a Catalunya la seguretat pública és una competència exercida des de tres
nivells diferents d’administració. Aquesta situació exigeix una planificació coordinada i
128
�efectiva, que eviti situacions de manca de coordinació i de duplicitat i, al mateix temps,
urgeix un desplegament uniforme, ràpid i eficaç, per no augmentar el deteriorament de
la seguretat. El Govern de la Generalitat ha d’impulsar un nou sistema de participació i
col·laboració política amb els responsables municipals en el disseny del desplegament
policíac.
Encara és possible actuar correctament i no malmetre, com s’ha fet fins ara, una ocasió
idònia per racionalitzar els serveis policíacs, optimitzar els mitjans i recursos actuals i
definir les pràctiques i la infraestructura per construir un model sostenible de policia
integral, que constitueix un eix fonamental de l’autogovern de Catalunya.
El nou Govern de la Generalitat promourà una acció decidida per assumir l’autoritat del
Govern de la Generalitat en matèria de seguretat pública. Res d’allò que preocupa als
ciutadans, com la seva seguretat, no és aliè a l’autoritat i la responsabilitat del seu
Govern. El Govern de la Generalitat ha de tenir autoritat plena en matèria de seguretat:
comandament únic dels cossos de policia a Catalunya i acabar el desplegament del Cos
de Mossos d’Esquadra l’any 2007. El conseller d’Interior ha de ser el màxim
responsable de la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat, mentre no finalitzi
el desplegament de la Policia–Mossos d’Esquadra, ha d’assumir l’autoritat plena sobre
tots els cossos de seguretat. És imprescindible que el Govern de la Generalitat exerceixi
aquesta competència completament i en la totalitat del territori. A través de l’exercici
d’aquesta autoritat sobre els cossos policíacs a Catalunya, el Govern de la Generalitat
podrà gestionar i governar de manera eficient la situació de transició en la substitució
dels cossos de seguretat, a partir dels principis bàsics de seguretat i lleialtat
institucional.
El nou Govern de la Generalitat ha d’estendre la idea que a més comunitat, menys
delinqüència: la seguretat necessita la participació de tots els actors socials implicats. En
aquest sentit, s’alinea la proposta dels contractes locals, socials i de seguretat. Aquests
contractes esdevenen l’instrument principal de la política de seguretat del nou Govern
de la Generalitat i es basen en la intensificació de les accions conjuntes de totes les
administracions públiques implicades i en la millor coordinació de les accions i
iniciatives de les associacions locals i ciutadanes, de l’escola, el comerç, la policia, etc.
Les accions dels contractes locals, socials i de seguretat estaran encaminades a dotar les
àrees escollides d’una qualitat urbana i condicions equiparables a la mitjana de
Catalunya, mitjançant accions com: la creació de nous espais lliures, el foment de la
mobilitat sostenible, la rehabilitació del parc d’habitatges, operacions de reforma
urbana, la dotació d’habitatges per al jovent, l’adaptació d’equipaments, la integració de
la població immigrada, el foment d’activitats econòmiques i comercials, la lluita contra
el fracàs escolar, i programes de policia de proximitat. Aquests contractes són
vertaderes polítiques transversals per a les autoritats locals.
Els barris seran els espais privilegiats de l’aplicació de les noves propostes polítiques de
seguretat per tal de garantir la qualitat de vida. Per això, el nou Govern de la Generalitat
ha de crear uns lligams de col·laboració activa amb els municipis i els seus barris, la
Policia, l’escola, la justícia, el comerç i les associacions cíviques, i prioritzarà
l’educació i el civisme com a eix de la prevenció, i la proximitat com a objectiu de
l’actuació policíaca.
129
�OBJECTIUS
1. Aconseguir l’autoritat plena del Govern de la Generalitat en matèria de seguretat:
comandament dels cossos de policia a Catalunya.
2. Un nou sistema integral de la seguretat: coordinació i planificació.
3. Seguretat pròxima: contractes locals, socials i de seguretat i coordinació amb les
autoritats locals.
4. Acabar el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura
del nou Govern: any 2007.
5. El nou Govern de la Generalitat establirà els mitjans necessaris per enfortir la
coordinació, col·laboració i treball conjunt dels Mossos d’Esquadra i les policies
locals per tal que esdevinguin un únic servei de policia.
6. Remoure les traves legals que actualment impedeixen la mancomunitat dels serveis
policíacs per tal que els municipis veïns que així ho desitgin puguin fer-ho.
7. Prioritzar un servei de policia d’àmbit i actuació metropolitana.
MESURES
Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat
Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un
informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya.
Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de
seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les
previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana,
emergències, seguretat viària i aquelles que afectin la convivència i el civisme.
Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les
intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions,
mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris.
El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions
del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral
de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais
públics; la política d’habitatge social, etc.
Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp
de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el
consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació
estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les
dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb
l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada.
130
�Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya
Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de
la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el
reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i,
d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord
amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una
representació de les autoritats locals.
Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria
de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials
dels departaments del Govern.
Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències
– Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades
dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest
centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les
organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència
tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació
ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat.
Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les
diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans
regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat
Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el
Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees
metropolitanes existents a Catalunya.
Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a
òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de
les actuacions dels cossos presents al territori.
Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de
propostes de polítiques públiques i avaluació de programes.
Comunicar i coordinar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través
de l’establiment de bases de dades comunes i sistemes de comunicació conjunts que
permetin garantir-ne la coordinació.
Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra
Aconseguir el comandament dels cossos de policia a Catalunya.
Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura
socialista, l’any 2007.
Incloure la màxima aplicació del criteri d’integració en els Mossos d’Esquadra dels
membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat residents a Catalunya.
131
�Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos
d’Esquadra.
Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de
policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius,
administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca.
Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat
Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de
suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb
les autoritats locals.
Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de
seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes.
Protecció civil
Avui adquireixen més importància els serveis públics de protecció civil com a sistemes
estructurats per a la salvaguarda i seguretat de la ciutadania en cas d’emergències i de
catàstrofes, per la qual cosa caldrà realitzar una aposta per la planificació de l’esmentat
servei (en els municipis radica la resposta primera i bàsica davant una situació de risc
per a la població) i per a la millora i tecnificació dels serveis públics i els serveis
d’extinció d’incendis.
Com a conseqüència de la implantació i funcionament del servei públic de telèfon únic
d’emergència 112, cal realitzar un plantejament que contribueixi a donar una
participació més activa als municipis, tant en la implantació i coordinació, com en el
funcionament d’aquests nous serveis d’atenció a l’emergència.
OBJECTIUS
1. Elaboració dels corresponents plans de protecció civil, contemplant els objectius de
prevenir els riscos que afectin el conjunt de Catalunya i els diversos municipis.
2. Preveure una organització eficaç en cas d’emergència i risc per a la població, un
desenvolupament de les accions que tendeixen a la promoció de l’autoprotecció
corporativa i ciutadana, i la implantació de totes les mesures que coadjuvin a la
minimització del risc d’emergència al municipi.
3. Una normativa nova en matèria de protecció civil, amb l’objectiu d’incrementar les
actuacions preventives, que defineixi clarament la participació dels ajuntaments en
el desenvolupament i funcionament dels serveis de protecció civil.
4. Potenciar la participació ciutadana i fer costat a la creació d’associacions de
voluntaris coordinats per tècnics en la matèria.
5. Incrementar la cultura de protecció civil a les escoles.
132
�MESURES
S’impulsaran les gestions necessàries per realitzar les campanyes de divulgació i
l’elaboració de guies dirigides a la població amb l’objectiu de minimitzar els riscos a
la població civil, en especial, a les de major risc (població escolar, gent gran, etc.).
S’impulsarà la definició de la carrera tècnica dels diversos professionals, la formació
adequada que han de tenir i la seva imbricació en l’estructura administrativa de què
depenen.
Planificació de plans especials de formació en matèria de protecció civil, dirigida als
serveis municipals dels ajuntaments.
Es potenciarà la definició de la carrera professional de bomber, amb l’elaboració de
l’estatut del bomber professional, que recollirà les condicions de treball, la formació
i la resta d’aspectes vinculats a l’exercici de la seva professió.
Elaborar, amb l’acord dels ajuntaments, nous protocols de coordinació i de gestió de
trucades al 112, amb els objectius finals de garantir un millor servei a la ciutadania i
convertir-lo de veritat en el telèfon únic d’emergències de la Comunitat Autònoma.
Seguretat viària
Un altre eix clau en la política de seguretat del nou Govern de la Generalitat és la
qüestió viària. L’any 2002 es van produir a Catalunya 21.465 accidents, que van
provocar un total de 30.600 víctimes, entre les quals 812 morts.
Els accidents de trànsit són la primera causa de mortalitat entre la població de 5 a 34
anys.
La Federació Europea de Víctimes d’Accidents de Trànsit recomana a l’Estat espanyol i
a Catalunya que s’obri un debat en profunditat per millorar el suport a les víctimes i als
seus familiars. Manca una xarxa de dispositius de rehabilitació física i psicològica per a
la víctima amb seqüeles greus després del període d’hospitalització i una xarxa suficient
de reinserció sociolaboral per a les víctimes d’accident de trànsit. Les responsabilitats
dels conductors no s’han tractat de manera adequada i hi ha una manca de reflexió sobre
el tema entre els responsables de l’administració estatal i la catalana.
A més, les víctimes dels accidents de trànsit es troben en una situació d’indefensió
davant dels conductors agressors que porten vehicles amb motor sense la corresponent
assegurança, en situació de préstec del vehicle o sense la llicència obligatòria que
habilita per a la conducció. Aquesta indefensió també és jurídica, ja que la víctima no té
una informació adequada sobre els procediments judicials de l’accident i, a més, es
troba amb els perjudicis personals i socioeconòmics que provoca el retard de la quasi
totalitat de processos judicials, en relació amb el cobrament de possibles
indemnitzacions i/o percepció de pensions d’invalidesa.
133
�El Cos de Bombers de la Generalitat serà una eina clau en l’assistència i trasllat urgent
de les víctimes d’accident de trànsit.
Respecte a la seguretat viària, els objectius del nou Govern de la Generalitat són clars i
pocs: reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana,
objectiu que es pot expressar en els termes de reduir pel cap baix en un 50% el nombre
de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010.
OBJECTIUS
1. Reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana.
2. Reduir pel cap baix en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de
l’any 2010.
MESURES
Crear el Pla integral per a la reducció de la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit
a la xarxa viària catalana 2003-2007, amb la finalitat de reduir en un 50% el nombre
de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010, com és l’objectiu de la UE.
Desenvolupar la recerca necessària per a la prevenció d’accidents al nostre país amb
la participació dels diferents departaments que hi intervenen (Obres Públiques,
Sanitat, Interior, Justícia, Presidència, universitats, etc.) i sota la coordinació de
l’autoritat de trànsit.
Ampliar la xarxa de bases del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) d’assistència
a emergències integrades per tal d’augmentar el parc de vehicles d’assistència
medicalitzada (VAM), amb la finalitat de proporcionar suport vital avançat a les
persones accidentades a les regions sanitàries de Lleida, Tarragona, Tortosa, Girona
i Centre, que actualment tenen l’índex més baix de cobertura territorial i que
presenten a la vegada major nombre de trams de concentració d’accidents (TCA).
Continuar el desplegament de recursos d’atenció a les emergències mèdiques per tal
que, mitjançant els vehicles d’atenció medicalitzada i altres dispositius d’assistència
prehospitalària, es pugui donar suport vital avançat a tot el territori de Catalunya a
les persones que es trobin en una situació potencialment crítica.
Incrementar la dotació de recursos humans i tècnics de l’autoritat competent en
trànsit per a la promoció de la prevenció dels accidents de trànsit i la sensibilització
en matèria de seguretat passiva.
Revisar la xarxa viària per tal d’eliminar-ne els punts negres ja identificats.
Incrementar i estendre programes d’educació i de formació viàries.
Crear una comissió parlamentària permanent de seguretat viària i mobilitat
sostenible, que reculli propostes, encarregui informes sobre competències en matèria
134
�de seguretat viària i promogui la legislació pertinent, estudiï i doni a conèixer
l’impacte socioeconòmic de la sinistralitat per accidents de trànsit i proposi mesures
per eradicar-la.
Crear un fons d’ajut a les corporacions locals perquè puguin actuar amb major
eficàcia en la seguretat viària.
Impulsar l’acció de la fiscalia de trànsit i dotar-la de recursos per tal que pugui
desenvolupar la seva tasca de manera territorialitzada i amb més eficàcia.
Establir un sistema d’ajut immediat (avançament indemnitzatori) a les víctimes
d’accidents de trànsit i/o les seves famílies, que pugui ser gestionat amb rapidesa per
l’Oficina de la Víctima.
Promoure campanyes per evitar que es consumeixi alcohol abans de conduir.
Seguretat i salut laboral
Un dels altres eixos importants de les polítiques de seguretat són les qüestions
relacionades amb la seguretat laboral. Des del Departament de Treball, es va afirmar
que lluitar contra la sinistralitat laboral era una prioritat del Govern de la Generalitat per
a aquesta legislatura, però la sinistralitat no ha parat d’augmentar, tal com demostren les
xifres: 1.609 persones han mort en accidents laborals en els últims 10 anys a Catalunya.
L’any 2002 va registrar l’índex de sinistralitat laboral més elevat de la dècada, amb un
total de 186 treballadors morts (segons estadístiques del Departament de Treball,
Indústria, Comerç i Turisme).
La sinistralitat laboral i les malalties professionals, que no han parat de créixer, suposen
l’expressió de la precarietat i feblesa d’una part del teixit econòmic productiu. Els
primers perjudicats són les persones que les pateixen i, en segon lloc, la societat en el
seu conjunt, pels costos socials i econòmics que en deriven.
Existeix un ampli consens, tant científic i tècnic com social, que entre les causes més
conegudes cal assenyalar les següents:
-
Compliment insuficient de la normativa sobre la prevenció de riscos laborals.
Baixa qualitat de les accions preventives que es fan a les empreses, ja que no
incideixen directament en la millora de les condicions de treball i de salut.
Manca de polítiques públiques i recursos insuficients per tal d’acomplir les funcions
de vigilància, control i sanció, per part de l’Administració.
Un model productiu de béns i serveis que fa de la precarietat en l’ocupació
(fonamentalment expressada en forma de temporalitat i subcontractació en cadena) i
en les condicions de treball, el mecanisme de competitivitat.
El nou Govern de la Generalitat ha d’assumir una nova política de salut i seguretat
laboral orientada a eliminar aquells factors que són determinants en els alts índexs de
sinistralitat actuals. Per obtenir el principal objectiu d’aquesta estratègia, treballarem
paral·lelament per reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació.
135
�OBJECTIUS
1. Crear ocupació de més qualitat.
2. Reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació.
3. Reduir, de manera dràstica, la precarietat i la sinistralitat en les condicions de treball
i de seguretat.
Mesures per millorar la seguretat i la salut laboral
Desenvolupar un pla de prevenció de la sinistralitat laboral a Catalunya, acordat
amb els agents socials i econòmics, dirigit a assolir els objectius, mínims i
quantificats, de reducció de la sinistralitat per sectors i globals, que millorin de
manera substancial la situació actual. Els sectors i les empreses amb un índex de
sinistralitat més alt s’inclouran en plans específics. Aquest pla contemplarà
l’increment de la inspecció i el control del compliment de la llei de prevenció de
riscos laborals mitjançant la Inspecció de Treball; els continguts i qualitat dels plans
de prevenció; la capacitat, la solvència i la qualitat dels serveis de prevenció de les
empreses, propis i aliens; i la participació dels treballadors/es en el seu disseny i
execució.
Incrementar els recursos públics, tant humans com tècnics i econòmics, i organitzarlos adequadament per tal d’assolir la realització d’estudis i recerca tècnica en la
matèria de prevenció dels riscos laborals, anàlisi de la situació i tendències i
elaboració de propostes d’actuació que donarien contingut i suport a l’elaboració de
les polítiques preventives.
Potenciar l’existència de delegats territorials de prevenció de riscos laborals, com un
col·lectiu col·laborador de l’Administració en les tasques de prevenció de riscos
laborals en les petites i mitjanes empreses i en aquelles que no disposin de
representació sindical en aquesta matèria.
Intensificar els controls sobre les condicions de salut i seguretat en l’externalització i
subcontractació d’operacions. En aquesta línia, totes les contractacions públiques
respectaran la legislació existent en matèria de salut i seguretat laboral, de manera
que no s’admetran licitacions que no incorporin el compliment de les obligacions
existents en aquest àmbit, ni la participació d’empreses amb un alt índex de
sinistralitat.
Fomentar la investigació dels nous riscos i patologies laborals, amb especial atenció
als psicosocials, així com la recerca dels sistemes de resolució de les problemàtiques
derivades del treball i les seves formes d’organització. Difondre els resultats entre
les empreses i els treballadors, perquè puguin ser coneguts, reconeguts i previnguts.
Incrementar el nombre d’unitats de salut laboral, que actualment depenen de la
Conselleria de Sanitat, amb la intenció d’arribar a tot el conjunt del territori de
Catalunya amb el seu desplegament.
136
�Incorporar a tots els nivells educatius, des de l’ensenyament primari, continguts
transversals en matèria de seguretat i de salut en el treball, que permetin assolir una
cultura preventiva en aquest tema. Introduir en els programes de formació
professional (reglada, ocupacional i continuada) i universitària, unitats educatives de
la matèria seguretat i salut laboral, adaptades a les diferents especialitzacions que es
cursin.
Orientar part de la programació de formació contínua cap al desenvolupament d’un
programa de formació en matèria de seguretat i de salut laboral en el treball, adreçat
a les persones que s’han de responsabilitzar de la prevenció a les empreses, amb
especial preferència per a les petites i mitjanes empreses.
Desenvolupar els estudis de formació de caràcter mitjà i superior que capacitin i,
finalment, acreditin les persones que els rebin com a tècnics en prevenció de riscos
laborals.
Sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals als
processos productius, adreçada principalment a les microempreses i a les petites i
mitjanes empreses.
Comprometre les mútues d’accidents de treball, com a gestores de la Seguretat
Social, perquè financin la Fundació per a la Prevenció de Riscos de Catalunya,
prevista a la Llei de prevenció de riscos laborals, a partir dels excedents
d’explotació.
Aplicar mesures administratives per incentivar les polítiques de prevenció a les
empreses.
Modificar l’actual llistat de malalties professionals adequant-lo a les patologies
actuals.
Fomentar la formació a tots els treballadors, especialment als de nova contractació i
contractació temporal, als empresaris i als treballadors autònoms.
Garantir el compliment de la legislació vigent en matèria de seguretat i de salut
laboral, en les contractacions públiques.
Incrementar el paper dels Centres de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball
de Catalunya per tal que tinguin un paper més important en la prevenció de riscos.
Fomentar la informació i formació del personal sanitari de les àrees bàsiques en la
detecció de problemàtiques de salut d’origen laboral.
Seguretat alimentària
Fa menys d’un segle, els aliments es consumien localment, molt a la vora del seu lloc de
producció. En canvi en les últimes dècades, tant el sector agrícola i ramader com la
indústria alimentària han patit canvis radicals i complexos que han fet possible
137
�consumir productes d’origen molt divers i llunyà, la qual cosa fa que resulti difícil
seguir tota la cadena alimentària.
Es pot afirmar que mai no s’havia disposat de tants aliments i de tanta qualitat. Però
també és veritat que, actualment, existeix una gran sensibilització ciutadana respecte als
problemes de salut pública i de seguretat alimentària. Les darreres crisis sanitàries
(vaques boges, dioxines, legionel·losi, febre aftosa, mercuri i metalls pesats, etc.) han
afectat greument la confiança dels consumidors i han posat de relleu les febleses d’un
sistema productivista que, en ocasions, no atén els codis de bones pràctiques.
Davant d’aquesta situació, és important que el nou Govern de la Generalitat endegui un
programa integral que reguli tots els sectors que incideixen sobre l’alimentació de les
persones per tal de garantir-ne la salut. Aquest programa ha de preveure com exercir un
major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments, afavorir les bones
pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció d’aliments, i garantir el
principi de precaució i de transparència informativa als consumidors.
OBJECTIUS
1. Vetllar per la salut de la ciutadania i garantir-ne la protecció.
2. Exercir un major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments.
3. Afavorir les bones pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció
d’aliments.
4. Protecció i control ambiental.
5. Garantir el principi de precaució i de transparència informativa.
MESURES
Mesures per millorar la seguretat alimentària
Farem que l’Agència de Salut Pública i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària
siguin, efectivament, organismes independents basats en el rigor científic, imparcials i
transparents, que garanteixin la salut pública i proporcionin confiança als consumidors.
Dotarem aquestes agències de tots els instruments necessaris per dur a terme la seva
tasca amb eficàcia.
Elaborar un pla per disminuir l’exposició dels éssers humans a substàncies que, per
via alimentària o respiratòria, poden produir problemes de salut.
Garantir una coordinació permanent i estricta entre els diferents organismes
responsables de l’avaluació i control dels antibiòtics utilitzats en veterinària.
138
�Controlar específicament, en aplicació de la normativa comunitària, des de la
inspecció del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la qualitat dels pinsos i
farines, i la utilització de greixos i olis.
Fer efectives les mesures de seguretat i de bioseguretat a les explotacions i en el
maneig i transport de bestiar.
Fomentar i incentivar l’agricultura i la ramaderia ecològiques o integrades, que es
comprometen a utilitzar mètodes biològics contra les plagues vegetals o pinso i
aliments naturals per a la cria i engreix del bestiar, de comú acord amb les
organitzacions agràries.
Facilitar els processos d’identificació i de traçabilitat dels productes alimentaris, tant
els destinats al consum humà com els destinats al consum animal, al llarg de totes
les etapes de la cadena alimentària, així com el procés de composició, de manera
clara i entenedora.
Promoure campanyes de difusió d’informació pública sobre factors de risc, d’acord
amb les directrius de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
Protecció dels animals
La recent Llei de protecció dels animals, aprovada pel Parlament de Catalunya, recull
una nova concepció dels animals com a éssers vius capaços de sentir i de patir, tant des
del punt de vista físic com psíquic. La Constitució Federal Alemanya, així com la
majoria de constitucions dels länder alemanys, inclou el deure de l’Estat de protegir els
animals de manera diferenciada a la protecció de la natura o del medi ambient. Un
Govern de la Generalitat de progrés adoptarà les mesures necessàries per situar-nos al
nivell dels països del nostre entorn cultural més pròxim respecte a la defensa del
benestar animal.
MESURES
En relació amb els animals de companyia, se’n fomentarà la tinença responsable.
S’adoptaran mesures rigoroses de control de la cria i la venda. Pel que fa a la
identificació, s’establirà un arxiu general dels animals de companyia i el cens dels
ajuntaments. Es realitzaran programes de vacunació i d’esterilització d’animals
sense llar i es promourà la gestió dels centres d’acollida per part d’associacions
protectores sense ànim de lucre, així com la creació de colònies controlades de gats i
d’ocells urbans.
Adoptar mesures per a la professionalització dels manipuladors d’animals,
particularment dels que s’utilitzin en la producció d’aliments, per tal de millorar el
seu benestar en l’allotjament i transport i, en especial, de procurar-los un sacrifici,
previ atordiment, sense dolor, d’acord amb les directives europees. Aquestes
mesures promouran tant la millora del benestar animal com la qualitat i seguretat
alimentària.
139
�Promoure la cobertura de l’atenció veterinària, les operacions, cures i sacrifici dels
animals i elaborar una normativa adequada pel que fa al transport d’animals de
companyia en els transports públics.
En relació amb la fauna silvestre, s’adoptaran mesures per regular-ne el comerç i la
possessió, en la línia de disminuir-ne o evitar-ne l’ús com a mascotes o en
espectacles, darrere dels quals hi ha, en molts casos, un tràfic il·legal que provoca
greus perjudicis tant per als animals implicats, com per al medi ambient, per
exemple, en el cas d’abandonaments que poden produir la invasió d’espècies
al·lòctones.
140
�3.10. Eradicar la pobresa
Els darrers anys la conscienciació de la problemàtica que representa la pobresa s’ha
consolidat a escala mundial. La pobresa i l’exclusió social són fenòmens de caràcter
estructural i, al contrari del que es creia en els anys setanta, no desapareixen amb el
creixement econòmic ni el progrés.
A Catalunya, i segons estudis recents, aproximadament dues terceres parts de les
persones pobres no tenen cap possibilitat de sortir-se’n, si no es modifiquen les
condicions de redistribució actuals del sistema de benestar social. El quart món no
només és quantitativament important, sinó que és permanent.
Tot i que en les últimes dècades la pobresa severa ha disminuït –gràcies a les mesures
de protecció social–, n’han sorgit noves formes. L’evolució de la societat ha fet que les
causes de la pobresa i l’exclusió canviïn. Hi ha hagut un canvi en l’estructura de la
pobresa, que ha passat a afectar col·lectius que compten amb poca o cap protecció social
(per les llacunes en el sistema de protecció social).
Ens trobem amb uns col·lectius concrets, amb pocs recursos econòmics, sobre els quals
cal incidir perquè:
-
-
Uns són determinants en l’autoreproducció i expansió de la pobresa. Aquest és el
cas de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec, sobretot llars monoparentals. La
pobresa dels pares es pot propagar molt fàcilment als fills. Així, la pobresa infantil
també és un fenomen a considerar i tractar.
Els altres, les persones de més de 65 anys amb pensions no contributives, de viduïtat
o mínimes de la Seguretat Social, que formen un col·lectiu molt important que ha de
viure amb una economia per sota del llindar de la pobresa.
Finalment, els sense sostre, un col·lectiu dispers i en deteriorament constant que
requereix una política integral que se n’ocupi.
A més, cal posar de manifest que la incidència de la pobresa és encara més elevada quan
la persona de referència és una dona.
La prioritat política del nou Govern de la Generalitat respecte a la pobresa i l’exclusió
social té com a objectiu principal disminuir el nombre de pobres d’uns col·lectius
concrets: les famílies amb fills al seu càrrec (sobretot monoparentals), la gent gran i els
sense sostre. El millor instrument per lluitar contra la pobresa i l’exclusió és
implementar polítiques transversals. Pensem que els col·lectius de pobres –tant els
d’exclosos com els que es van empobrint– s’han de tractar com a part de la política
general, encara que siguin un grup amb uns problemes específics i unes necessitats
concretes.
Les propostes polítiques que cal promoure s’orienten a capacitar les persones que
encara estan en edat de treballar per tal que, per elles mateixes, surtin de la pobresa i de
la dependència institucional. Els socialistes apostem per la formació encaminada al
treball. Amb tot, per trencar el cercle de la pobresa cal implementar polítiques d’altres
tipus que incideixin sobre aquest grup: polítiques de salut (prevenció i educació
sanitària), d’educació (escoles bressol), d’habitatge (habitatges dignes per a tothom i
lloguers a preu social per a aquests col·lectius), etc.
141
�La política que el nou Govern de la Generalitat ha d’aplicar per a aquests col·lectius
implica i compromet totalment l’administració autonòmica (en la seva funció de
planificació, avaluació i finançament) i la local (en la seva funció d’execució i
planificació), però també, parcialment, l’administració de l’Estat i la iniciativa social. A
més, cal assolir uns objectius que vénen determinats per les diferents situacions en què
es troben alguns col·lectius davant els problemes de pobresa i exclusió.
OBJECTIUS
1. Dones: neutralitzar els riscos de les dones de caure en situacions de pobresa
mitjançant la potenciació de la seva formació, la seva entrada al mercat laboral i la
millora de les seves condicions de treball.
2. Jovent: prevenir que les famílies joves caiguin en situacions de pobresa per evitarne la reproducció en els seus fills, sobretot mitjançant el sistema educatiu.
3. Infants: evitar la pobresa infantil mitjançant la prevenció i polítiques específiques
per a aquest grup de població.
4. Gent gran: garantir una vida digna, amb qualitat de vida i amb la possibilitat de
viure-la amb certa independència, mitjançant el manteniment de la capacitat
econòmica de les persones grans.
5. Els sense sostre: dissenyar una política consensuada per als sense sostre per
facilitar-ne la integració.
MESURES
Mesures per a la implementació d’una renda bàsica
El Govern estudiarà la viabilitat d’establir una renda bàsica, prestacions no
contributives i altres ajuts econòmics actuals.
Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de les famílies (joves)
amb fills al seu càrrec
Invertir en educació infantil i crear la xarxa pública d’escoles bressol (30.000 places
noves), per a la qual cosa es donarà suport econòmic als municipis.
Garantir beques en educació infantil per a famílies amb pocs recursos econòmics.
Combatre el fracàs escolar i promoure programes específics adreçats a l’alumnat
amb greu risc d’abandonament del sistema escolar.
Atendre la diversitat de l’alumnat en l’educació, fent una atenció especial i més
personalitzada a les seves necessitats.
142
�Subvencionar el menjador, el transport escolar i els llibres per a famílies amb pocs
recursos econòmics.
Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari postobligatori
mitjançant una política de beques que redueixi el cost de l’oportunitat d’abandonar
aquests estudis, per tal que les famílies amb menys recursos puguin assumir la
càrrega econòmica que representa mantenir estudiant un fill/a en edat de treballar.
Posar els mitjans perquè, des del territori, els nois i noies tinguin una oportunitat
d’ocupació en sortir del sistema educatiu.
Establir una major connexió entre l’escola i el treball, ja sigui mitjançant polítiques
d’orientació laboral o amb una nova formació professional que respongui a les
demandes del mercat, que tingui una continuïtat al llarg de la vida i que permeti
adaptar-se a les necessitats i tecnologies de cada moment.
Fomentar les ajudes directes a les famílies que tenen infants al seu càrrec.
Incrementar en un 25% les prestacions econòmiques directes per a les famílies
monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics i amb infants al seu
càrrec: 750 € anuals per a cada infant menor de 18 anys que estigui al seu càrrec.
Potenciar les empreses d’inserció social, tot establint un marc normatiu estatal i
autonòmic que permeti la suficiència econòmica i jurídica.
Mesures per combatre la pobresa infantil
Implementar el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència amb Dificultats
Socials (elaborat pel Govern Alternatiu), dins el marc general del Pla d’Infància i
Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies.
Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de
detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar
Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat. Augmentar la capacitat
de detecció, especialment a la primera infància, en cooperació amb els equips i
serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.).
Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que
incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant, com ara els entorns
marginals, la pobresa, la violència social i grupal, i els continguts ideològics
contraris als valors propis d’una societat democràtica.
Potenciar l’atenció preventiva preferent a famílies amb fills en situació de
marginació i/o pobresa a través de la xarxa bàsica de serveis socials en col·laboració
amb els equips d’atenció precoç, educació, sanitat, etc.
Acció preventiva i de control de la prostitució infantil (amb infants residents a
Catalunya), el treball infantil, la mendicitat, així com aquelles situacions que
atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que
es produeixin fora de Catalunya.
143
�Atendre a la pròpia llar les famílies desestructurades mitjançant acció assistencial,
educativa i preventiva de les treballadores i treballadors familiars o, si s’escau, dels
educadors i educadores.
Introduir programes específics de prevenció i d’educació per a la salut a les escoles.
Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de dones
Crear un marc institucional per equiparar home i dona en el seu accés al treball i en
les condicions de treball.
Continuar fomentant projectes d’autoocupació i de creació de llocs de treball per a
dones que desitgin incorporar-se al món del treball, professionalitzant les seves
habilitats i capacitats.
Potenciar la creació de llocs de treball en el sector serveis, particularment en els
serveis d’ajuda a la llar (potencial jaciment d’ocupació).
Afavorir que les mares soles i treballadores tinguin a l’abast una bona xarxa
d’escoles bressol i serveis complementaris a la petita infància.
Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de la gent gran
Incidir en les properes negociacions sobre les pensions i revisar-les: a més dels
increments generals, caldria revisar les pensions contributives més baixes, les no
contributives i les de viduïtat, per tal que tots els col·lectius que estan per sota del
salari mínim interprofessional arribin a assolir-lo d’immediat. Contribuir, a través
d’ajuts econòmics de la Generalitat amb caràcter transitori, per ajudar a sortir de la
pobresa les persones amb pensions mínimes.
Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de
serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili,
habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc.
Organitzar aquests serveis i equipaments dirigits a la gent gran de manera que
s’adaptin a les necessitats de les persones i de les famílies, i que permetin la
conciliació de les diferents responsabilitats de les persones.
Promoure i impulsar que, des dels diferents nivells competencials, s’incrementin els
recursos destinats als grups de dones grans en situació de pobresa i que es doni el
màxim suport a la coordinació entre les actuacions en curs.
Garantir el dret a rebre ajuts econòmics a les persones grans amb pensions baixes
per a l’adquisició de material òptic, pròtesis auditives o dentals.
Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu dels sense sostre
Planificar una política consensuada entorn als rodamóns que permeti actuar els
diferents serveis i institucions amb uns criteris i objectius clars per assolir el major
grau d’integració possible d’aquest col·lectiu.
144
�Destinar recursos suficients per pagar professionals i personal administratiu per
poder rendibilitzar millor les tasques dels voluntaris, que suposen el 90% del
personal en aquest àmbit a Catalunya i entre les entitats sense ànim de lucre.
Prendre les mesures necessàries perquè s’atengui en els mateixos centres els malalts
mentals i es potenciïn programes de prevenció i de control de drogodependències
per a les persones que no tenen recursos.
Buscar solucions que permetin una certa estabilitat a les persones que s’insereixen a
la societat, com ara pisos compartits i tutelats.
Desenvolupar una xarxa d’informació que permeti saber quina entitat fa el
seguiment d’una determinada persona.
Establir prioritats en el Pla de l’Habitatge per assignar habitatges a grups de risc.
Establir una política de subvencions per a la rehabilitació d’habitatges buits i el
lloguer de pisos i per afavorir el fet de compartir pis.
Destinar 1.800 € anuals per a cada un dels 2.000 sense sostre que hi ha a Catalunya.
Mesures per a l’habitatge social
Atorgar 600 € anuals d’ajut directe a fons perdut per despeses de lloguer de
l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos
inferiors a 21.000 € anuals en declaració individual i 30.000 € en declaració
conjunta.
Implementar programes específics de préstecs amb subsidis per a l’accés a
l’habitatge protegit (en l’adquisició) per a joves, persones grans, llars
monoparentals, nous residents, persones amb discapacitats i persones que viuen en
condicions d’infrahabitatge.
Adaptar les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda
(joves, famílies monoparentals, persones o famílies amb persones dependents al seu
càrrec).
Arranjar habitatges per a gent gran, és a dir, millorar una mitjana de 100 habitatges
cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges
d’acolliment familiar. L’ajuda per arreglar els habitatges serà de 6.000 € per a
persones amb rendes baixes.
Aplicar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de
l’habitatge existent.
Crear programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge.
145
�3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració
Catalunya ha configurat la seva personalitat col·lectiva al llarg de la història a partir de
capes successives, que es vertebren a l’entorn d’un nucli que aglutina el conjunt. La
diversitat és una de les senyes d’identitat veritables del poble català. La realitat social
d’ara exigeix integrar de nou realitats que vénen de fora, repetint un procés que ja s’ha
produït moltes vegades al llarg de la història d’aquest país. L’actual procés immigratori
presenta com a característiques: un fort creixement i acceleració del ritme d’arribades,
ja que la població immigrada s’ha doblat en cinc anys (el maig del 2002, a Catalunya
residien legalment 310.057 estrangers, dels quals 76.310 –el 25%– eren ciutadans de
països de la UE, i els que es troben en situació irregular són entre 50.000 i 125.000,
segons diverses fonts); concentració a determinats barris, pobles i ciutats; i pluralitat (és
a dir, diversitat en molts aspectes, també cultural i religiosa). Tot això diferencia aquest
procés d’altres processos previs. Aquestes són dades que cal tenir en compte per a una
gestió correcta del fenomen.
La població immigrada –tant la regularitzada, com la que no n’està– tendeix a
concentrar-se intensament a determinats barris, pobles i ciutats. Aquesta concentració fa
molt difícil la gestió d’aquest gran fenomen social, els efectes del qual recauen
precisament sobre els ciutadans autòctons amb una situació social més desfavorable. A
més, la presència al país de desenes de milers de persones indocumentades planteja una
situació de risc per al benestar, la convivència i la seguretat col·lectives. L’única
possibilitat que tenim, per tant, d’encaixar el procés immigratori, sense trencar la
cohesió social de la societat d’acollida, és entendre que el procés ha de ser ordenat i que
ha de tenir com a eixos principals l’aplicació del sistema legal vigent i la regulació.
Cal, però, transmetre a l’opinió pública que la immigració no és un problema en si
mateix per a les societats d’acollida i, sobretot, que la immigració no és “el problema”,
tot i que provoca noves situacions que poden resultar problemàtiques i que també
accentua i ajuda a evidenciar problemes preexistents de la societat d’acollida. El
problema rau en la manca de recursos públics per fer front a aquestes situacions (poca
quantitat de policies, justícia ineficaç, manca de recursos per reestructurar barris,
insuficients recursos educatius i d’assistència social, etc.). Els veritables responsables
dels dèficits són les polítiques neoliberals, que han reduït el sector públic i que
afebleixen l’Estat del benestar. Els governs del PP i de CiU han reduït la despesa social
al 2% del PIB des de 1996.
Des d’una perspectiva econòmica, es calcula que aquesta població immigrada genera el
4% del PIB. Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, aquesta va augmentar un
32,6% a Catalunya entre el març del 2001 i el març del 2002. Més del 40% dels nous
afiliats a la Seguretat Social són immigrants.
La situació administrativa no ha de modificar el respecte pels drets que tenen les
persones que es troben en aquesta situació. El reconeixement efectiu d’aquests drets és
un dels aspectes que el nou Govern de la Generalitat ha d’assumir d’acord amb les seves
competències. Una part del problema es pot gestionar des del Govern de la Generalitat
(escolarització, sanitat, ajuts socials, etc.), però les mesures polítiques que poden
permetre realment afrontar aquesta qüestió i reduir-ne l’impacte negatiu han de ser
146
�adoptades, sobretot, des del Govern central o han de ser concertades per l’Estat
espanyol amb els altres estats de la UE.
Les polítiques sobre immigració del nou Govern de la Generalitat s’han de guiar pel
principi de transversalitat i assegurar condicions d’equitat en el suport a totes les
persones que viuen a Catalunya per tal que puguin desplegar les seves oportunitats de
vida. La política d’immigració ha de ser fonamentalment una política social, és a dir, de
promoure les millors condicions i oportunitats de vida per a tots els ciutadans de
Catalunya, tant dels autòctons com dels nouvinguts. Això requereix incrementar els
recursos actualment destinats a les polítiques socials i reorientar-les per tenir en compte
l’impacte del fenomen migratori. Entre aquestes polítiques, tenen una importància
especial les referides a habitatge, sanitat, educació, ocupació, atenció social o família.
Des de l’any 1993, en què s’inicia la política dels contingents anuals, la distribució dels
nous immigrants entre comunitats feta per l’Estat requeria establir formes de
participació en la decisió estatal i mecanismes de coordinació per evitar que les
intervencions dels diversos poders públics generessin actuacions contradictòries. La
gestió dels fluxos migratoris constitueix un dels eixos centrals de la política en matèria
d’immigració. Gràcies a la seva regulació, el fenomen migratori es pot modular segons
les necessitats i possibilitats de la societat d’acollida a fi de millorar el grau d’acceptació
social i, alhora, la seva visibilitat. L’actual Llei d’estrangeria, malgrat les seves
limitacions, és l’únic marc legal existent, per això cal que l’administració estatal, que és
qui té les competències en matèria de regulació de fluxos, l’apliqui de manera coherent i
amb rigor.
L’impacte del fet migratori sobre el territori és tan important que el nou Govern de la
Generalitat ha d’insistir en la participació més efectiva de les comunitats autònomes i
dels ajuntaments sobre la definició de les polítiques d’immigració i dels contingents.
Però l’ús instrumental de la Llei d’estrangeria no impedeix que el nou Govern de la
Generalitat promogui iniciatives per modificar-la. Entre aquestes, cal prestar especial
atenció a tots els aspectes que dificulten l’exercici dels drets fonamentals de la persona i
als que puguin representar una millora en els aspectes administratius que afecten els
immigrants. La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels
estrangers i la seva integració social, així com la seva posterior reforma, la Llei orgànica
8/2000, va posar en relleu les importants tasques que corresponien a les comunitats
autònomes i als municipis en l’àmbit de la immigració, i va donar entrada a un nou
òrgan de participació i de coordinació interadministratives en l’àmbit estricte de la
immigració: el Consell Superior de Política de la Immigració, malbaratat pel Govern del
PP, tant com el Foro para la Inmigración.
En aquest marc legal, les funcions de les comunitats autònomes passen inexcusablement
a un primer pla i es pot plantejar amb major facilitat, fins i tot, un increment de les
competències autonòmiques, tot i que, un dels aspectes clau en tota aquesta estratègia, la
canalització i control dels fluxos d’immigrants, està fora de l’àmbit competencial de la
Comunitat, ja que està situat a escala estatal i de la Unió Europea.
En l’àmbit de Catalunya, cal reforçar les polítiques socials orientades a assegurar la
cohesió social i la integració dels immigrats. El nou Govern de la Generalitat ha de
promoure un pla d’acollida dels immigrants que en faciliti la incorporació a la nova
147
�societat, que promogui el coneixement de les nostres lleis i costums, de les nostres
expressions culturals i que proporcioni la competència indispensable en les nostres
llengües. La primera acollida és un moment clau per facilitar la posterior inserció social,
econòmica, laboral i familiar dels immigrants i, a més, actuarà com element preventiu
de situacions problemàtiques des del mateix moment de la seva arribada. Aquest pla
d’acollida s’adaptarà a les necessitats i condicions dels diferents territoris de Catalunya:
culturals, urbanes, econòmiques, etc. És necessari implementar una política efectiva
d’integració, per tal de construir una societat plural i, en cap cas, una pluralitat de
societats. El compliment d’aquesta voluntat política exigeix, en primer lloc, un
reconeixement de l’existència d’un nucli de valors comuns: respecte a la diferència,
participació, igualtat davant la llei i submissió de tots a la llei. Per això, cal exigir als
immigrants una cultura de la integració i l’acatament de la llei, tot i que aquesta mateixa
exigència cal reclamar-la també als membres de la societat d’acollida.
La política d’acolliment implica el reconeixement d’uns drets i l’exigència d’uns deures,
coherents amb el marc de valors sobre els quals s’ha organitzat la societat catalana. Des
de la responsabilitat de govern, el nou Govern de la Generalitat ha d’articular les seves
propostes d’acollida sobre la definició dels valors vertebradors de la societat catalana,
aquells valors que identifiquen tots els catalans i que són innegociables, i aquells altres
que permeten generar un consens amb les persones nouvingudes. Entre els primers,
figuren els drets humans, la defensa de la ciutadania, el respecte a la diferència i al
pluralisme, i els valors i pràctiques bàsiques de la democràcia, com la igualtat, la nodiscriminació i la solidaritat. En aquest grup cal incorporar també el coneixement i
respecte de les lleis i costums propis de Catalunya.
Per tal de garantir la cohesió i de preservar la convivència, són necessaris barris més
segurs i escoles dignes, especialment a les zones on es reben els principals contingents
dels fluxos migratoris. Les polítiques públiques han de garantir que es respecti l’ús
normal dels espais públics, carrers i places, evitant que la seva ocupació per a altres
activitats sigui motiu de tensió i estimuli la reacció agressiva contra els immigrants.
L’accés a un habitatge digne és una altra peça clau de la política d’acolliment,
juntament amb l’existència d’escoles dignes, amb suficients recursos per tal de fer front
als nous reptes que planteja el fenomen migratori. Finalment, la inserció laboral de
l’immigrant és un dels altres elements crítics en aquesta política d’acolliment. Tenir un
lloc de treball retribuït és, per moltes persones, el principal element per a la seva
integració a la societat que l’acull.
Pel que fa als municipis, que són la primera Administració amb què l’immigrant
estableix contacte, gestionen bona part dels serveis primaris d’atenció social o de les
prestacions educatives. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’establir amb el
món local uns criteris generals sobre la primera acollida i facilitar que els ajuntaments
puguin assumir aquesta activitat amb els recursos suficients.
A més, la Generalitat disposa de competències sobre alguns àmbits que van més enllà
de les polítiques d’integració, que incideixen en les competències estatals exclusives i
que es refereixen a la situació administrativa i laboral dels estrangers: són la inspecció
laboral i la Policia Autonòmica. I aquestes competències s’han d’exercir contra el tràfic
d’immigrants, de dones i d’infants de les organitzacions que el practiquen. El fenomen
migratori també planteja qüestions de seguretat, el tractament de les quals correspon a
les administracions judicial i de policia. La situació actual no és satisfactòria en cap dels
148
�dos àmbits i requereix mesures que la Generalitat pot impulsar o proposar a les altres
administracions.
El nou Govern de la Generalitat ha d’instar l’Estat perquè doti de més mitjans les
oficines consulars als països d’origen de la immigració, tot reforçant les oficines
laborals especialitzades destinades a la contractació en origen dels immigrats i obrint-les
a la participació de les comunitats autònomes. El fet que darrere dels corrents migratoris
dels països empobrits cap als països rics hi hagi, sobretot, un conjunt de causes d’origen
econòmic i social, obliga a desbordar les actuacions que es puguin fer a l’interior de la
societat catalana i a dur a terme una acció per influir sobre les polítiques exteriors
perquè adoptin, entre d’altres coses, mesures que permetin modificar les condicions
econòmiques i socials que justifiquen els fluxos migratoris.
La importància de la immigració actual i dels seus efectes és una qüestió que afecta el
model de societat. El seu tractament i la seva gestió han d’implicar, per tant, tota la
ciutadania i, en conseqüència, també tots els nivells de govern: UE, Estat, autonomia i
municipi. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat impulsarà la col·laboració
institucional i la cooperació amb lleialtat, amb l’objectiu de garantir les millors
condicions per fer possible una integració dels nouvinguts que asseguri la cohesió social
i la convivència pacífica. L’acció de govern també ha de comportar que s’expliqui a
l’opinió pública que la immigració no és un problema en ella mateixa. Cal remarcar que
la immigració no és el problema, malgrat que provoqui situacions que poden ser
problemàtiques per a la societat d’acollida. Des de la responsabilitat de govern, cal
definir les bases per crear un consens mínim en la societat catalana que consolidi la
legalitat del fenomen migratori, si es dóna de manera planificada, ordenada i emparada
per llei.
OBJECTIUS
1.
Contribuir a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui
els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos
migratoris.
2.
Reforçar les polítiques socials i les polítiques públiques orientades a assegurar la
cohesió social i la integració dels immigrants.
3.
Vetllar per la regularitat i transparència del mercat laboral i de les condicions de
treball.
4.
Contribuir, amb els mitjans a l’abast de la Generalitat, a la repressió del tràfic de
persones i, molt especialment, de les organitzacions que el practiquen.
5.
Establir mecanismes de coordinació permanent
d’administració (estatal, autonòmica i local).
6.
Crear una política exterior de cooperació econòmica, comercial, cultural i de
promoció dels drets humans per millorar la situació dels països d’origen de la
immigració.
entre
els
tres
nivells
149
�7.
Combatre les expressions de racisme i xenofòbia entre la població, en especial
entre adolescents i joves.
MESURES
Mesures per garantir la convivència i la cohesió social
Reforçar les polítiques socials de la Generalitat, amb la finalitat de millorar el
benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus
de discriminació derivada de la insuficiència de recursos.
Redefinir i millorar la col·laboració entre Generalitat i municipis, amb redistribució
de competències i recursos. Treballar de manera transversal en totes les àrees
d’actuació de la Generalitat i dels ajuntaments, per tal que el pes del fet migratori no
recaigui exclusivament en els serveis socials. Les ONG i associacions socials seran
copartícips d’aquest projecte i ajudaran a canviar la imatge que els immigrants són
els únics beneficiaris dels serveis socials.
Desenvolupar, des de la Generalitat de Catalunya, un pla d’acollida d’immigrants
que apliqui l’administració local, amb mesures específiques d’atenció en el moment
de la seva arribada a Catalunya.
Definir les àrees urbanes d’atenció especial, crear un fons de foment d’aquestes
àrees per llei del Parlament i constituir els instruments d’actuació per acord entre la
Generalitat i els ajuntaments afectats.
Desenvolupar polítiques orientades a evitar l’exclusió social i el deteriorament dels
espais i serveis públics.
Promoure l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalana com a via d’integració i
de promoció a la societat catalana.
Desenvolupar polítiques específiques en relació amb la dona immigrant tant per
abordar la seva problemàtica com per reforçar el seu paper cohesionador.
Ordenar i planificar la ubicació dels centres de culte, cercant el màxim consens amb
totes les parts interessades.
Fomentar des de les institucions els valors de convivència, tolerància i respecte a la
diversitat.
Mesures d’introducció de canvis legislatius
Instar la reforma de la normativa i de la pràctica estatal per tal d’augmentar la
capacitat d’actuació i d’intervenció de la Generalitat en les polítiques estatals
d’immigració i en el servei exterior (en especial pel que fa a contingents anuals i
contractació en origen).
150
�Instrumentalitzar una acció coordinada de la Generalitat en aquesta matèria,
confiant-la a un organisme adequadament dotat de recursos i competències.
Instar canvis, dins de la normativa i la pràctica estatals, en el tractament de la
condició legal dels immigrats per tal de facilitar-ne la integració. En concret, cal
reformar l’anomenada Llei d’estrangeria, actualment en vigor, en els apartats en què
es dificulta l’exercici de drets fonamentals de la persona (reunió, manifestació,
associació, sindicació, etc.). Promoure la simplificació i agilització de tràmits
administratius i el funcionament efectiu d’una oficina única per tramitar-los com a
elements d’una política orientada a garantir la legalitat, i la concessió (a les persones
amb una ordre d’expulsió que no es pot executar) d’una documentació provisional
de tolerància que els permeti treballar mentre no se n’executa l’expulsió.
Promoure canvis legislatius que facin possible una major participació i implicació
política dels estrangers.
Establir una regulació adequada dels comerços i locals de concurrència pública
modificant la legislació vigent en matèria d’horaris comercials i garantint en tots els
casos el ple compliment de les ordenances fiscals i generals i la resta de normatives
vigents.
Mesures específiques en matèria judicial, laboral i educativa
Instar una millora de la coordinació de les administracions en matèria judicial i de
seguretat.
Reclamar a l’Estat que ampliï el nombre, la capacitat i les condicions dels centres
d’internament, distribuint-los pel territori per permetre un millor control i seguiment
judicial.
Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral
i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials.
Garantir escoles dignes amb recursos adequats i la implicació de l’escola pública i
l’escola concertada en l’educació dels fills de famílies immigrades o nouvingudes, i
dotar de recursos extraordinaris les escoles amb alta concentració d’alumnes
immigrants.
Destinar els recursos per a la formació i dotació d’habilitats professionals a fi i
efecte de facilitar la inserció laboral dels immigrants, en col·laboració amb els
empresaris i sindicats.
Mesures en matèria de cooperació internacional
Incrementar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria
de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament; establir, per
part del Govern de la Generalitat, programes especials de formació de personal
dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les
polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida de la Generalitat a favor
151
�del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i
ciutadanes del Tercer Món.
152
�ANNEX 1:
Aportació del Grup de Politòlegs i Sociòlegs X Maragall
VALORS DE L’ESQUERRA, PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DIVERSITAT
Des d’una perspectiva d’esquerres, la Llibertat, entesa com emancipació integral de
l’ésser humà, no-dominació i no-interferència arbitrària d’unes persones sobre les altres
o del poder sobre els individus, és el fonament sobre el qual s’ha de construir l’ordre
polític, econòmic i social.
La Llibertat mai no es pot gaudir amb plenitud si existeixen condicionants que
n’impedeixin, dificultin o limitin el ple exercici i que creïn situacions de desigualtat
entre les persones.
Per això, en l’objectiu d’emancipació i d’autorealització integral de l’ésser humà, la
igualtat d’oportunitats i la garantia universal de la seguretat vital i de l’educació, són
imperatius essencials per a la construcció d’una societat d’homes i dones lliures, amb
cohesió social i amb una economia sostenible i socialment responsable.
Un discurs de progrés ha de rebutjar qualsevol plantejament que afirmi que les
diferències identitàries formen la línia de separació “natural” i irreductible entre les
persones i ha de postular amb rotunditat la radical igualtat de tots els ciutadans i
ciutadanes en drets i en deures com a principi irrenunciable.
La Civilitat, expressió del compromís de la Ciutadania amb la Llibertat, la forma de
vida lliure i els valors democràtics i les institucions que la fan possible, actua com a
mecanisme d’integració de les diferències i fa que tothom sigui igual en drets i en
deures.
La Democràcia és l’eina més poderosa per promoure la transformació social i la
realització integral dels individus. Per això, per a la consecució de l’objectiu
emancipador de l’esquerra, cal promoure els mecanismes i els instruments adequats per
fer possible una participació activa i inclusiva de la ciutadania en els processos de
deliberació i decisió política.
En aquest context, és imprescindible que, des d’una perspectiva de progrés, es reclami
el reconeixement del dret al vot als immigrants, així com la implementació de polítiques
de protecció dels col·lectius més fràgils i més amenaçats per la discriminació, l’exclusió
social i la marginació per qualsevol causa o motiu.
Només des de la difusió dels valors de l’esquerra i amb polítiques públiques de progrés
que proporcionin un horitzó de seguretat vital, serà possible combatre la incertesa que
amenaça amplis sectors de la nostra societat que no poden construir un futur més
estable. Això impedeix la construcció d’una societat més participativa amb un
compromís cívic i col·lectiu més sòlid, essent aquest problema més accentuat entre la
ciutadania nouvinguda.
153
�ANNEX 2:
Sectorial de Gent Gran del PSC
“LA GENT GRAN: NOVES POLÍTIQUES PER A NOUS TEMPS”
L’ampliació de l’esperança de vida és una de les conquestes de l’Estat del Benestar. El
descens de la mortalitat infantil i els avanços en la millora generalitzada de les
condicions de vida de les societats avançades, fa que les persones visquin més anys i, en
general, en millors condicions de salut, econòmiques i socials.
Catalunya, amb una població total d’uns 6.506.0403 habitants, té un dels índexs
d’envelliment més alts d’Espanya i de l’Europa dels quinze, i el nombre de persones de
més de 65 anys al Principat se situa al voltant del 18,28% de la població
(aproximadament 1.189.000 persones). L’esperança de vida també és una de les més
altes d’Espanya i dels països de la Unió Europea, 80,1 anys4 de mitjana (79,87 els
homes i 83,4 les dones). La taxa de natalitat és molt baixa, 1,32 fills per dona (en certa
mesura a causa de la immigració estrangera), xifra que encara que supera la mitjana
espanyola (1,24), no supera la mitjana de la Unió Europea (1,4).
L’existència de moltes més persones de més de 80 anys (sobreenvelliment), amb riscos
evidents d’estar exposades a pluripatologies i a malalties de caràcter neurodegeneratiu,
que signifiquen un alt grau de dependència, obliga a replantejar un nou marc d’actuació
dels serveis de caràcter sociosanitari, serveis de proximitat, serveis residencials, etc.
Aquest escenari demogràfic no farà sinó ampliar-se en un futur pròxim i està obligant la
Unió Europea, organismes internacionals com l’ONU o l’OMS, a una profunda reflexió
i revisió de l’enfocament de l’envelliment i no només des de l’assistència sinó també
des de l’òptica social i cultural. Actualment els experts indiquen que, independentment
de l’edat que s’utilitzi en els diferents contextos, és necessari reconèixer que l’edat
cronològica no és un indicador exacte dels canvis que acompanyen l’envelliment. Per
això, les polítiques socials dirigides a la gent gran han de contemplar, actualment, tres
elements essencials:
I.- L’envelliment actiu en una societat per a totes les edats.
II.- L’assistència sociosanitària a domicili: la prevenció i l’atenció. La lluita contra
la dependència.
III.- Un equitatiu i sostenible sistema públic de pensions.
I. ENVELLIMENT ACTIU EN UNA SOCIETAT PER A TOTES LES EDATS
1. L’envelliment actiu des del cicle vital significa que les persones grans no són
homogènies i que la diversitat de l’individu tendeix a créixer amb l’edat. Com
indica l’OMS5, abordar l’envelliment des d’una perspectiva de desenvolupament
3 INE, actualització 2002
4 IEC, actualització març 2003
5 OMS, “Envelliment actiu”, 1999
154
�significa la possibilitat de fer front a molts dels reptes de les persones i les
poblacions que envelleixen. Donar suport a l’envelliment actiu en una societat per
a totes les edats des de l’àmbit de la salut, el mercat de treball, les polítiques
d’educació i formació contínua, serveis socials i sanitaris, significarà, en una o altra
mesura:
El descens de la mortalitat prematura en les etapes més productives.
La disminució de les malalties cròniques relacionades amb el procés
d’envelliment.
L’augment de la qualitat de vida de les persones grans.
Una participació més gran de la gent gran en els àmbits culturals,
socials i polítics de la societat. Un nexe intergeneracional més gran.
El descens de la despesa en sanitat i tractaments mèdics.
Així doncs, es tracta d’un nou enfocament global que normalitzi una part del procés
vital de les persones i que la societat ha d’assumir sense sobresalts. Significa que la gent
gran puguin comptar amb l’oportunitat de gaudir sense cap impediment dels drets
garantits.
La realitat d’aquest canvi la tenim en les diferències que, de manera general, podem
observar en salut, nivell cultural, integració a la societat civil, etc., de la generació que
es jubila en l’actualitat respecte a generacions anteriors.
2. Abans indicàvem que un dels elements que caracteritza el col·lectiu de la gent gran
és la seva heterogeneïtat i un element comú generalitzat és el temps social i
políticament útil de què disposen. Aquest tret suposa una força social i política
molt important, però encara poc desenvolupada. La dreta nacionalista i espanyola
subratlla el paper de la gent gran en el marc de la família, com el fet que tinguin
cura dels néts que, deixant de banda el caràcter afectiu, significa un substitut de les
mancances institucionals en matèria d’ajuda i cobertura social a les famílies, que a
Espanya representa el 0,5% del PIB davant la mitjana del 2,1% europeu.
3. És necessari lluitar contra els estereotips que marquen la gent gran. És necessari
que, des dels àmbits institucionals i polítics, es realitzi un esforç per combatre una
visió de la vellesa negativa i desproporcionada. Una visió en què la vellesa apareix
unida gairebé exclusivament a una despesa “desproporcionada” en sanitat, la
“bancarrota” de les pensions i els serveis socials, etc. És a dir, la visió assistencial,
exagerada i falsa, que intenta justificar un discurs privatitzador –almenys parcial–
dels serveis i prestacions socials públiques i al qual no interessa posar de manifest la
visió positiva de l’envelliment actiu com a part del cicle vital de les persones.
4. Si bé és cert que des dels àmbits institucionals es desenvolupen programes culturals,
de promoció associativa i altres, no és menys cert que la responsabilitat de canviar
“un estil… marcat per –com indicava el Pla Gerontològic Nacional de 1992–
l’assistencialisme paternalista i per una concepció del jubilat com a inútil
social” subjacent a la societat, radica en la voluntat política d’articular des del PSC
un discurs i una acció coherent i creïble amb aquest nou marc polític des del qual
hem d’enfocar l’envelliment de la societat. D’aquesta manera estarem en condicions
de poder oferir a la societat aquesta visió de l’envelliment més acord amb la realitat
dels temps en què vivim. És necessari recordar que la gent gran gasta en béns i
155
�serveis, i que al voltant d’aquest col·lectiu existeixen importants jaciments de
treball.
5. És necessari que en aquest nou context enfoquem l’associacionisme i la participació
activa de la gent gran, políticament i socialment, com un bé que preocupa i interessa
a les institucions, a la societat i que forma part activa de la societat civil. Aquesta
nova interpretació significa més participació de la gent gran en el disseny i
construcció de les polítiques dirigides al col·lectiu.
6. Els avenços en la societat del coneixement i, en general, un nivell cultural més gran
de la nostra societat, fan que la formació i el coneixement no siguin un element
circumstancial sinó quelcom que es projecta, cada vegada més, al llarg d’una part
important del cicle vital de les persones. Ja no produeix estranyesa que les entitats
de gent gran disposin de sistemes informàtics d’adquisició de dades o que els
utilitzin per interrelacionar-se, que els jubilats tinguin accés a Internet. Tampoc no
resulta del tot estrany que ampliïn o comencin estudis universitaris que els puguin
donar una nova perspectiva personal o que adquireixin coneixements d’idiomes. És
necessari que prestem atenció a aquestes noves tendències que afloren per
proporcionar camins i mitjans per poder desenvolupar aquestes iniciatives que, en
definitiva, redunden en benefici del conjunt de la societat.
7. Un element que cada cop es debat més a la societat i al qual no es pot sostreure el
col·lectiu de la gent gran, ja que també en formen part, és el del reconeixement del
dret de gais i lesbianes a envellir amb els mateixos drets civils i socials, i l’accés,
com a tal, als equipaments i serveis com la resta del col·lectiu, individualment o com
a parella.
OBJECTIUS
1. Liderar des del PSC aquest nou enfocament polític de l’envelliment actiu com a part
del cicle vital de les persones, convertint-lo en acció de govern i un dels eixos de les
polítiques dirigides a la gent gran.
2. Impulsar una visió normalitzada de l’envelliment en l’àmbit de l’escola.
3. Impulsar l’associacionisme i la participació activa de la gent gran com un eix
important del desenvolupament de la societat civil.
4. Fomentar entre la gent gran l’accés a la societat del coneixement i, en general, a la
formació, reglada o no.
5. Igualtat de drets de la gent gran independentment de la seva opció sexual o gènere.
MESURES
La Generalitat de Catalunya haurà de crear un organisme institucional que lideri el
conjunt de polítiques socials dirigides al sector de la gent gran i que haurà de
dependre de la conselleria adequada, amb independència de la necessària
156
�transversalitat de les diferents polítiques: sanitat, esports, serveis socials i la seva
imbricació amb respectius àmbits públics d’actuació.
Establir des de l’àmbit de l’educació pública matèries que formin els infants i el
jovent en la vellesa activa.
Establir un sistema de beques que depengui dels ingressos personals per als qui
pretenguin realitzar estudis, reglats o no. Facilitar l’accés d’entitats i persones a la
societat de la informació.
Traspassar als ajuntaments l’actual xarxa de casals de gent gran, amb la dotació
pressupostària i de personal adequada i la seva conversió a centres socials.
Normativitzar el funcionament democràtic dels centres socials de la gent gran, així
com el foment de projectes de caràcter comunitari que disposin del suport tècnic i
financer adequats.
Reglamentar les competències del Consell de la Gent Gran de Catalunya, de manera
que les seves conclusions tinguin caràcter vinculant, havent-se contrastat la seva
viabilitat tècnica i financera. Dotar de mitjans econòmics i tècnics camins de
participació amb més capacitat de decisió. En aquest sentit, és necessari que els
casals per a la gent gran deixin de ser, de manera gradual, equipaments diferenciats
per convertir-se en centres socials, integrats o no en altres equipaments però, en
qualsevol cas, oberts a la societat.
Crear els consells territorials de la gent gran, que agrupin els consells municipals de
participació i les entitats que representin els interessos de la gent gran dels diferents
àmbits. Regular-ne la composició i representativitat, així com la seva imbricació
amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya.
Aplicar i fer aplicar la no-discriminació per sexe o orientació sexual, segons s’indica
a la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya.
Realitzar campanyes institucionals al voltant de “l’envelliment actiu com a part del
cicle vital, en una societat de totes les edats”, principalment en els mitjans de
comunicació públics i establir convenis amb els privats.
II. LA NECESSÀRIA ASSISTÈNCIA SOCIOSANITÀRIA A DOMICILI: LA
PREVENCIÓ I L’ATENCIÓ. LA LLUITA CONTRA LA DEPENDÈNCIA.
LA DEPENDÈNCIA
1. L’envelliment de la població –i les seves conseqüències de pèrdua d’autonomia de
les persones més grans– constitueix un repte per a la nostra societat i les del nostre
entorn, ja que és necessari articular mesures i recursos per millorar la qualitat de
vida de les persones grans que s’afronten, a casa seva o al seu establiment
residencial, a una pèrdua progressiva de l’autonomia.
157
�2. Més del 80% de les persones grans opten per mantenir-se en el seu entorn quan
necessiten atenció a la seva dependència. A Catalunya hi ha al voltant de 138.400
persones amb algun tipus de dependència per poder efectuar les activitats de la vida
diària (AVD) i unes 214.000 persones amb restriccions per realitzar les activitats
instrumentals de la vida diària (AIVD).
3. És necessari, en aquest escenari, un pacte que abraci el Govern d’Espanya, les
comunitats autònomes i els ajuntaments per impulsar una Llei de dependència, que
se sustenti en el reconeixement dels drets de les persones. La dependència
contemplada com un factor de risc en el marc dels drets socials bàsics –marc
jurídic estatal de la universalitat dels serveis socials– constitueix un dels pilars de
l’Estat del Benestar juntament amb les pensions, la sanitat, l’ensenyament i els
serveis socials. A països del nostre entorn com França o Alemanya, l’Estat ha
abordat la dependència des del reconeixement dels drets subjectius de les persones,
articulant sistemes públics solidaris que cobreixen les necessitats d’aquesta
població.
4. Per tant, la llei que definirà objectius, finançament i metodologia d’intervenció ha de
tenir un caràcter universalista i unes vies de finançament públic. Dues variables són
interessants en l’anàlisi d’aquest fenomen:
El grau de dependència de la persona que sol·licita la prestació.
El nivell d’ingressos d’aquesta persona.
5. El 1999 la Llei de 30 de desembre sobre mesures fiscals administratives i d’ordre
social, va establir que el Govern del PP, en el termini de sis mesos, havia de
presentar a les Corts un informe sobre la dependència, cosa que fins ara no ha
efectuat –tenint en compte a més que era fruit d’una petició de la UE a tots els
països membres. El 2001 el PSOE va presentar una proposició no de llei sobre el
tema que no va obtenir cap resposta.
ENVELLIR EN EL SEU ENTORN I A CASA SEVA és un principi bàsic per
enfocar l’assistència a la gent gran. Per aconseguir-ho, és necessari disposar,
principalment, d’un programa integral de caràcter sociosanitari que doni resposta a la
necessitat que plantegen les persones grans amb dificultats per realitzar les activitats de
la vida diària (AVD), així com les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD);
amb el finançament adequat, amb professionals ben preparats i amb instruments
metodològics d’intervenció i avaluació.
1. A Catalunya l’atenció a les persones grans amb dependència es realitza, en un 83%
dels casos, en el marc de la pròpia família; en un 12%, amb serveis domiciliaris
contractats privadament per la família; al voltant de l’1,3 són serveis públics d’ajuda
a domicili, i la resta de les persones que ho necessiten són ateses per veïns,
associacions o es veuen abocades a viure i morir sense atenció i en la més absoluta
solitud. Malgrat tot, aquest “equilibri” està amenaçat en l’actualitat per tres factors:
el sobreenvelliment de la població, els canvis en l’estructura familiar i la situació de
les classes mitjanes, que per renda no poden optar a serveis públics i pels preus de
mercat no poden accedir als privats durant un període prolongat de temps.
158
�2. El perfil de la persona que té cura de la gent gran és: dona, mestressa de casa, filla,
mare o cònjuge, d’entre 45 i 64 anys, amb poca formació i que dedica més de quatre
hores diàries a realitzar aquesta tasca.
3. A Catalunya un 66,5% de les dones entre 25 i 54 anys treballen fora de la llar;
únicament un 9% ho fan a partir dels 55 anys.
4. Catalunya està a nou punts de diferència (17%) de l’Europa dels 15 (al voltant del
27%) i és de les regions on proporcionalment es dedica menys part del PIB a
despesa social, menys fins i tot que Grècia, Portugal i dos punts menys que la
mitjana espanyola, 19% (des del 96 al 2003, el PP ha reduït en dos punts –del 19 al
17% del PIB– la despesa social, retrocedint, en aquest com en altres aspectes, la
convergència amb els nostres socis europeus).
5. El traspàs de l’ajut a domicili per a les persones grans que en el seu dia va realitzar
la Generalitat als ajuntaments amb competències es va efectuar en condicions
extremadament dures per als municipis. Es va traspassar un sistema basat en el
suport familiar, la discrecionalitat administrativa i pressupostària i no en
reconeixement dels drets. És a dir, un model sense futur. Malgrat els esforços dels
ajuntaments socialistes i de progrés, la situació és greu.
6. D’altra banda, els serveis residencials estan poc desenvolupats i tenen una important
presència del sector privat, amb preus poc accessibles per a persones o famílies amb
ingressos baixos o, fins i tot, mitjans. En aquests moments hi ha 1.051 centres amb
41.954 places residencials. Les places concertades representen el 24,01% del total,
les públiques el 14,74% i les privades el 61,25%. Els preus mitjans de les places
concertades i de gran dependència oscil·len al voltant dels 1.081 euros al mes i
exigeixen requisits molt alts. Les places de curta estada per a descans familiar o
emergències són escasses. El conveni que regeix el sector és baixíssim, el salari base
d’una gerocultora no supera els 600 euros. És un sector altament feminitzat. Això no
obstant, el sector de residències privades ha realitzat el 2002 una xifra de negoci
d’uns 1.700 milions d’euros que podria arribar, el 2003/2004, als 2.100 milions
d’euros.
OBJECTIUS
1. Establir un model únic de servei integral sociosanitari d’ajuda a domicili, que suposi
un trànsit entre el model actual i la futura Llei de dependència, basat en la
universalitat del sistema.
2. Envellir en el seu entorn.
3. Estendre, incrementar i adaptar el servei integral d’ajuda a domicili a les persones
grans dependents.
4. Assegurar al domicili els serveis alternatius que es consideri convenients.
5. Establir un marc jurídic transitori entre el SISSAD i la futura Llei de dependència
estatal.
159
�6. Establir els criteris adequats pel que fa a la qualitat de servei, formació de
professionals i nivells de remuneració, mitjançant una nova normativa que obligui
tant els serveis de caràcter públic, com els privats o concertats.
7. Planificar a nivell territorial (regió, municipi o mancomunitat de municipis) la xarxa
d’equipaments i serveis.
8. Planificar la rehabilitació i adequació d’habitatges, així com l’eliminació de barreres
arquitectòniques i millora de l’accessibilitat.
9. Revisar el programa Viure en Família.
10. Desenvolupar la Llei d’acolliment familiar, Llei 11/2001, de 13 juliol.
11. Establir ajudes en espècies (lloguers i energia) per compensar pensions baixes de
persones soles.
MESURES
Traspassar als ajuntaments els centres socials de gent gran –casals–, els quals, sense
perdre les seves activitats actuals, ampliaran el nombre i serveis, dins o fora d’altres
equipaments comunitaris –centres cívics o aules de cultura–, assegurant que la
gestió la realitzen les entitats de gent gran. Assegurar la transparència de la gestió
per als públics i els privats.
Regular, des del Parlament de Catalunya, el Servei Integral Sociosanitari d’Ajuda a
Domicili, basat en la universalitat del sistema amb protocol, metodologia
d’intervenció i regulació de funcions professionals unificades, tenint en compte la
diferència entre la realitat rural i la urbana. Replantejar la necessitat de nous quadres
de remuneració professional, tant per al sector públic com per al privat.
La intervenció domiciliària s’ha de basar en els elements bàsics següents:
El nivell de dependència de la persona que sol·licita el servei.
El seu nivell d’ingressos.
Augmentar la cobertura del servei integral sociosanitari d’atenció a domicili de l’1,3
actual al 6% entre quatre i vuit anys, incrementant en un mínim de 5 hores
setmanals l’atenció. Es crearà un lloc de treball per cada set persones ateses.
Universalitzar en quatre anys el servei de teleassistència, lligat a l’atenció
domiciliària. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de
treball.
Ampliar l’oferta d’habitatges amb serveis comuns d’oferta pública (l’oferta actual és
de 445 places d’habitatge amb serveis comuns, de les quals 323 són d’oferta
pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%) en 1.000 places, en quatre anys i
una cobertura mínima del 0,13%.
160
�Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública, assegurant el
transport (l’oferta actual és de 6.730 places, de les quals 2.751 són d’oferta pública i
una cobertura mitjana del 0,25%) en 2.000 noves places, en quatre anys i una
cobertura mitjana del 0,44%. Per cada sis places de centre de dia es crea un nou lloc
de treball.
Crear 4.000 places del programa Viure en Família en quatre anys.
Concedir una ajuda d’entre 5.409 € i 6.490 €, segons el grau de dependència, per a
les famílies amb rendes de fins a 21.035 € anuals que s’acullin al programa.
Promoure des del Parlament de Catalunya una iniciativa estatal per regular la figura
del metge geriatra com una especialitat de la carrera mèdica.
Promoure la investigació i l’estudi del procés d’envelliment des dels àmbits geriàtric
i gerontològic.
Activar des del Parlament de Catalunya un Pla d’Acció contra la malaltia de
l’Alzheimer i d’altres de caràcter neurodegeneratiu. Aquest pla ha d’estar connectat
amb el Pla Estatal.
És necessari revisar i dotar de vies de finançament clares el Pla d’Acció per a la
Gent Gran 2003-2007, aprovat el passat mes d’agost pel Consell de Ministres.
Establir el Pla d’Acció per a la Gent Gran de Catalunya.
Crear des del Parlament de Catalunya una comissió que investigui la realitat dels
maltractaments físics i psíquics a la gent gran i que proposi mesures.
Assegurar els drets de la gent gran en general i de la dependent en particular, així
com establir mecanismes que sancionin els abusos i maltractaments, físics o
psíquics.
Establir la figura del Defensor de la Gent Gran, adjunt al Síndic de Greuges.
Establir un Pla de xoc per pal·liar la solitud i l’aïllament de la gent gran, que és un
factor important en desorientació, demència i mort.
MESURES COMPLEMENTÀRIES
És necessari integrar la xarxa sanitària i de serveis socials per establir un sistema
sociosanitari d’intervenció domiciliària, així com aclarir-ne les fonts de
finançament.
Revisar el sistema públic sanitari adequant-lo a les demandes de la gent gran, en
particular per a les malalties cròniques.
161
�Assegurar que el Consell de la Gent Gran de Catalunya, així com les diferents
entitats de gent gran, s’impliqui i participi activament en la definició de les
propostes.
III. UN SISTEMA PÚBLIC I SOSTENIBLE DE PENSIONS
1. El sistema públic de pensions, impulsat pels governs socialistes, significa un avanç
significatiu en la definició de l’Estat del Benestar. L’anomenat Pacte de Toledo,
també impulsat pels socialistes el 1995, representa el compromís de totes les forces
democràtiques per assegurar la sostenibilitat del sistema, equilibrar la quantia de les
diferents pensions, concretar les fonts de finançament i realitzar, de manera gradual,
la convergència amb els països de la UE en aquesta matèria.
2. Malgrat les alarmes que veiem, de tant en tant, en els mitjans de comunicació, el
sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, és sostenible i té capacitat per
millorar en general el nivell de pensions i, en primer lloc, de les que són més baixes
i injustes.
3. L’estructura demogràfica d’Espanya i de Catalunya és molt semblant a la mitjana
europea. Malgrat tot, Espanya gasta al voltant del 8,4% del PIB en pensions
comparat amb el 12% de la mitjana europea. Si agafem com a referència les
prestacions per vellesa6 –de les quals les pensions són les més importants–, la
despesa en unitats de poder de compra (upc, xifra que s’utilitza per estandarditzar el
valor adquisitiu de la moneda a cada país) el 1999 era de 1.393 i la mitjana europea
va augmentar fins a les 2.3037. Espanya gasta cada vegada menys en pensions i
Europa cada vegada més.
4. És incert que les pensions a Espanya siguin molt altes, el que passa és que els
salaris, en general, són molt baixos. Agafem com exemple l’SMI, que és la meitat
de la mitjana europea. Els salaris mitjans dels treballadors més ben pagats a Espanya
–la manufactura– són un 63% de la mitjana de la mateixa categoria a Europa.
5. Un factor important és que les altes per pensions aquests anys són molt baixes,
perquè es tracta de les generacions que van néixer durant la guerra i la postguerra.
Els fluxos augmentaran més quan ingressin en el sistema les persones que provenen
del baby-boom de finals dels 50 i una part dels 60.
OBJECTIUS
Des del Parlament de Catalunya és necessari realitzar una sèrie d’iniciatives que puguin
presentar els corresponents grups parlamentaris a les Corts Generals, al voltant dels
objectius següents:
1. Augmentar les pensions més baixes i injustes.
2. Augmentar de manera gradual el nivell general de les pensions, per realitzar la
convergència amb Europa.
6 Vicenç Navarro, 2003.
7 Vicenç Navarro, 2003.
162
�3. Augmentar el nivell de les prestacions no contributives.
4. Assegurar la sostenibilitat del sistema.
PROPOSTES
Millorar el poder adquisitiu de les pensions
1. Revalorització inicial de les pensions en funció d’una previsió realista de l’IPC i no
com fins ara, mitjançant un percentatge allunyat de l’evolució dels preus.
2. Millora del poder adquisitiu de les pensions més baixes, incrementant en almenys un
10% les pensions del SOVI i un 5% les pensions mínimes de jubilació sense
cònjuge a càrrec i de viduïtat.
3. Incrementar les pensions no contributives amb una quantia no inferior a l’SMI, quan
no existeixin altres ingressos.
4. Increment en un 1% per cada any cotitzat per a les pensions d’incapacitat i de
jubilació en la seva modalitat de no contributives.
Un nou concepte de la pensió de viduïtat
1. Es proposa canviar la concepció i quantia actual de la pensió de viduïtat de la
manera següent:
Durant els dos anys immediatament posteriors al fet causant, la pensió serà
equivalent al 100% de la base reguladora en el cas de vídua amb fills al seu
càrrec (en aquest import es considera inclosa la pensió d’orfenesa), i el 70%
quan la vídua i vidu no tinguin fills al seu càrrec.
Després dels dos anys, la pensió serà el 70% de la base reguladora, sempre que
altres ingressos familiars no sobrepassin un determinat nivell. En la resta de
casos serà el 55% de la base reguladora. La suma de la pensió de viduïtat i la
d’orfenesa podran sobrepassar en la unitat familiar el 100% de la base
reguladora.
Quan la pensió de viduïtat s’obtingui a partir de la pensió que percebia el
subjecte causant, la quantia, un cop complerts els 65 anys la persona beneficiària
i si no té altres ingressos, serà equivalent a la de la pensió que hagués rebut el
causant.
En els supòsits de diversos beneficiaris procedents de situacions de separació o
divorci, s’haurà de garantir la percepció de la pensió mínima per a cada
beneficiari.
Els beneficiaris de pensions de viduïtat que hagin cotitzat a la Seguretat Social,
sense arribar a generar amb les seves cotitzacions una pensió contributiva,
163
�tindran dret, un cop fets els 65 anys, a incrementar la quantia de la pensió que
els correspongui en un 1% per cada any o fracció que hagin cotitzat.
En el cas d’unions de fet, es tindrà dret a percebre pensió de viduïtat quan quedi
demostrada la convivència ininterrompuda, en els cinc anys immediats anteriors
a la defunció del subjecte causant, en les mateixes quanties i condicions
establertes per la llei.
La pensió de viduïtat serà compatible amb la pensió del SOVI.
Quan la pensió de viduïtat s’obtingui en un moment en què el subjecte causant
estava de baixa en el moment de la defunció, generarà el dret a percebre aquesta
i les d’orfenesa en les condicions establertes anteriorment, sempre que tingui
coberts cinc anys de cotitzacions amb anterioritat al fet causant.
Millores de les condicions d’accés a la pensió
1. Consideració de període cotitzat fins al màxim del temps que s’estableix com
d’excedència per tenir cura de fills (3 anys) i l’utilitzat per tenir cura de familiars en
situació de dependència per malaltia o minusvalidesa.
2. Regulació del dret de les pensions de viduïtat a les parelles de fet.
No-discriminació entre pensionistes
1. Igual tractament per als treballadors que s’acullin a la jubilació anticipada, aplicant
als pensionistes abans de l’1 de gener de 2002, els nous coeficients establerts en
aquest mateix any, en raó dels períodes de cotització establerts. Reconeixement del
dret a la jubilació anticipada dels treballadors autònoms.
Garantir el sistema financer de les pensions
1. Accelerar el procés pel qual l’aportació de l’Estat atén el finançament dels
complements a mínims de les pensions, amb l’objectiu que en cinc anys quedin
coberts pels Pressupostos Generals de l’Estat.
2. Incentivar l’augment de l’edat de jubilació de manera voluntària i restringir l’abús
per part de les empreses de la jubilació anticipada a càrrec de la Seguretat Social.
Les jubilacions anticipades que siguin finançades amb càrrec a recursos públics no
s’hauran d’imputar als pressupostos de la Seguretat Social fins que s’arribi a l’edat
de 65 anys.
3. Dur a terme, sense dilació, el procés d’unificació dels diferents règims de la
Seguretat Social agrupant-los en dos únics règims: treballadors per compte propi i
treballadors per compte aliè, equiparant esforços de cotització, tenint en compte les
singularitats de determinats col·lectius, i igualant l’acció protectora.
164
�MESURES COMPLEMENTÀRIES
El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà un sistema directe d’ajudes8
econòmiques a les pensions de viduïtat, no contributives i d’altres de quantia
inferior al salari mínim professional.
8 Anomenades així i no “complementàries” per evitar la seva incostitucionalitat.
165
�4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ ÒMIC I OCUPACIÓ
Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya
1. Catalunya continua sent el principal motor de l’economia espanyola. Hem guanyat
posicions de manera molt clara en termes europeus. El nostre PIB per càpita se situa
ja lleugerament per sobre de la mitjana comunitària, tenim un gruix d’empreses
altament competitives i gaudim d’un entorn envejable. Malgrat tot, cal fer una
constatació: hi ha aspectes fonamentals que no van com haurien d’anar.
•
L’economia catalana està perdent velocitat de creuer. Els darrers anys hem
crescut per sota de la mitjana espanyola. Durant el període 1995-2002, el nostre
PIB ha crescut un 22,6% en termes reals, mentre que el del conjunt de l’Estat ho
feia en un 26,4%. Hem crescut menys que la mitjana espanyola i clarament per
sota de les regions més dinàmiques, com Madrid (amb un 30,25%) i València
(amb un 30,83%). Això és una novetat, perquè en el passat sempre es complia
una llei: quan les coses anaven bé i creixíem, a l’economia catalana sempre li
anava millor que al conjunt de l’economia espanyola; i quan les coses anaven
malament, li anaven pitjor.
•
Catalunya ha perdut capacitat de lideratge. Ha deixat de ser al capdavant de
l’economia espanyola. Hi ha la sensació difosa que l’economia catalana, que té
uns potencials enormes, corre el risc de perdre peu i de no estar en condicions de
desenvolupar el paper de primera fila que hem ocupat i que tenim l’ambició de
continuar ocupant. No cal que en posem gaire exemples: hi ha centres de decisió
empresarial que es traslladen fora del nostre territori; les multinacionals, que
abans s’instal·laven sobretot a Catalunya, ara busquen altres localitzacions; en
centres d’R+D estem molt per sota d’altres comunitats; en empreses de serveis
avançats i d’alta tecnologia hem perdut terreny d’una manera molt clara; tots
coneixem gent jove que acaba els estudis i que ha d’anar fora de Catalunya si
vol trobar oportunitats professionals en determinats sectors de serveis o de
tecnologia avançada.
•
Les raons d’aquest canvi apunten al pes més elevat del sector industrial
tradicional i a la menor aportació de la indústria i serveis avançats, tant públics
com privats, en el creixement de la nostra economia. D’aquesta manera, la
creació d’ocupació i, a la vegada, el creixement econòmic, es fonamenten en
bona part en un sector industrial que va perdent posicions a Europa.
•
Aquesta situació no és conjuntural. Ens trobem davant de l’esgotament d’un
model de creixement basat en costos baixos, sobretot laborals, treball poc
qualificat i sovint precari, i una producció de poc valor afegit. En definitiva, un
model de baixa productivitat que va aprofitar les irrepetibles oportunitats dels
noranta (devaluacions de la pesseta, contenció de salaris i preus, davallada dels
tipus d’interès, inestabilitat a l’est de la Mediterrània). En aquesta nova dècada,
aquestes oportunitats no es repetiran. El model de baixos costos ha de donar pas
a un nou model d’elevat valor afegit.
166
�•
En el mercat del treball, el creixement dels darrers anys ha estat massa supeditat
a sectors que difícilment poden ser motors de creació d’ocupació en el futur
proper. El 80% de l’ocupació creada a Catalunya en els darrers cinc anys ha
estat propiciada per tres sectors: la construcció, el comerç (molt lligat al turisme)
i els serveis públics. No es tracta precisament de sectors de productivitat
elevada. És un model en què la construcció juga un paper massa determinant i
enfosqueix les expectatives de creixement de l’ocupació per als propers anys.
2. Tenim una ambició de país. Tenim una ambició per a Catalunya. Volem recuperar el
tremp i el paper capdavanter que Catalunya sempre ha tingut. Volem que Catalunya
estigui en condicions d’assolir en la nova societat del coneixement un paper similar
al que va tenir durant la revolució industrial, al capdavant de l’economia espanyola i
ocupant una posició destacada entre les regions més avançades d’Europa.
•
Si volem ser competitius, haurem de fer una aposta decidida per augmentar la
productivitat. L’economia europea i internacional ens obliguen a actuar en
aquesta direcció, ja que les condicions de competència dels productes catalans
han canviat considerablement amb l’emergència de nous competidors industrials
i turístics. De fet, el creixement més gran de l’ocupació a Europa s’ha donat a les
regions més terciaritzades i amb un valor afegit més elevat. Catalunya ha de
tenir un paper central en la societat del coneixement. Això no vol dir que només
ens haguem de centrar en els sectors de les noves tecnologies, en les TIC. Però
aquesta capacitat de ser competitius en coneixement i en valor afegit s’ha de
projectar a tota l’economia. Ha de tenir com a característica essencial la
transversalitat a tots els sectors econòmics i, evidentment, en el sector de les TIC
(biomedicina, telecomunicacions i informàtica). Però també en els sectors que
constitueixen el gruix de la nostra activitat productiva (l’agroalimentari, el tèxtil,
el metal·lúrgic, el farmacèutic, el químic, l’editorial, el de l’automòbil, els
serveis, el turisme) i en els serveis a les empreses. A més, cal reforçar els sectors
estratègics per aquest canvi: les empreses d’infraestructures, les de
telecomunicacions, les del sector energètic i del sector financer (bancs, caixes i
capital de risc).
•
Per tenir un pes real en el món globalitzat necessitem estar situats en una regió
més àmplia i tenir-hi un paper estratègic. Catalunya ha de ser una peça essencial
d’una regió europea de disset milions d’habitants. La regió que s’estén del sud
de França, des de Montpeller i Tolosa, fins a València, Saragossa i Palma de
Mallorca; que connecta el nucli central de l’Europa comunitària amb la
Mediterrània occidental, i també amb el nord d’Itàlia i el Magrib. Una regió
d’aquestes característiques, on les complementarietats entre els seus components
són elevades, es pot comparar amb altres centres de la Mediterrània occidental,
com Roine–Alps i Provença–Alps–Costa Blava a França (amb prop de 10
milions d’habitants) o la regió del nord-oest italià (Piemont, Ligúria i
Llombardia, amb uns 15 milions).
Catalunya ja significa prop del 36% de la població i del PIB d’aquesta
macroregió i aporta més del 38% del total d’ocupats, amb prop del 46% del total
de força de treball a la indústria i el 36% en serveis. Hem de convertir Catalunya
en el centre productiu, logístic, de lleure i de consum més important d’aquesta
zona. Hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de
167
�qualitat; serveis educatius avançats i serveis de salut. I, evidentment,
d’infraestructures.
Molta feina ja està feta. L’eix Catalunya–València n’és un exemple. Hem
d’avançar en la línia de la feina feta i no podem acceptar una concepció radial i
centralitzada de l’Estat, en què Madrid és l’únic punt de referència. Hem
d’apostar decididament per la bicapitalitat econòmica. Catalunya s’ha de
comprometre a fons en el desenvolupament de l’Arc Mediterrani i de l’eix de
l’Ebre, dels quals és punt de confluència i, a més, s’ha de comprometre en el
reforçament de totes les infraestructures que vinculin les regions espanyoles de
l’euroregió amb les franceses: TGV, túnels pels Pirineus, etc.
•
Totes les regions capdavanteres del món tenen centres universitaris potents. A
Europa o als Estats Units, aquesta és una constant que es repeteix arreu. Si
parlem de la societat del coneixement, aquest n’és un aspecte fonamental. En els
darrers anys el sistema universitari català ha avançat molt. Cal continuar
treballant-hi, mirant més enllà de les nostres fronteres. Hem d’exportar els
nostres serveis universitaris fora de Catalunya. D’entrada, a aquesta regió
europea i, si podem, més enllà: a la resta d’Espanya, al conjunt d’Europa, als
països americans. Perquè això voldrà dir que tindrem la gent més preparada per
accedir al sistema productiu i que disposarem d’un entorn apropiat per impulsar
una activitat econòmica rica en coneixement i en valor afegit. Catalunya ha
d’atreure els millors professors i els millors estudiants, que vol dir els millors
professionals de demà. Les empreses de la societat del coneixement es localitzen
allà on hi ha un capital humà potent. Aquest és el nostre objectiu.
•
Disposar de centres de decisió econòmica és fonamental. Catalunya té una xarxa
de petites i mitjanes empreses altament competitives que han estat, en molts
casos, capaces de situar-se a un nivell envejable. Ara bé, ens convé trobar un
equilibri apropiat entre aquest teixit, que cal ajudar a ser competitiu, i
l’existència de grans centres de decisió. Algunes de les nostres empreses
mitjanes estan en condicions de fer el salt a primera divisió. I si poden fer-ho,
cal ajudar-les i incentivar-les. D’altra banda, dins d’aquest teixit empresarial, no
podem oblidar el paper fonamental dels treballadors autònoms. Assumeixen
riscos i impulsen projectes de caràcter vertaderament innovador. Són un clar
exemple d’un actiu de primera magnitud de l’economia catalana: l’esperit
emprenedor. L’economia catalana disposa d’un gran potencial, al qual podem
sumar un entorn envejable. Cal aprofitar-ho per ocupar el lloc que tenim
l’ambició d’ocupar.
3. Quines polítiques cal posar en marxa per assolir els objectius esmentats? Els
socialistes catalans volem que Catalunya estigui a primera línia, a Espanya i Europa.
Per això, cal anar cap a un nou model de creixement econòmic que es basi en una
millora de la nostra productivitat. Es tracta, en conseqüència, de polítiques
transversals, que afecten tota la societat i tot el teixit econòmic, perquè el que
pretenem és reforçar les bases de la nostra economia, cosa del tot imprescindible per
donar un gran impuls cap endavant al país: invertir en coneixement, combatre el
dèficit d’infraestructures, dur a terme polítiques de millora en el mercat de treball, el
disseny de les condicions institucionals favorables per al desenvolupament de
168
�l’activitat empresarial i, finalment, la consolidació i ampliació del nostre model
social d’Estat del Benestar.
•
Invertir en coneixement:
Millorar substancialment el nostre sistema educatiu i la qualificació dels
que s’incorporen al mercat de treball. En especial, aquesta inversió implica
reduir les elevades taxes de fracàs escolar i el percentatge de ciutadans que
només tenen educació primària, i potenciar de manera decidida la
formació professional més directament vinculada al teixit productiu del
país.
Augmentar la dotació mitjana de recursos per estudiant, per assolir un
sistema universitari d’excel·lència i uns professionals perfectament
adaptats a les necessitats productives del país.
Incrementar i estimular la inversió en R+D, i reforçar i potenciar els
centres d’innovació tecnològica, en la línia de l’augment necessari de la
productivitat agregada de la nostra economia i, en especial, de la nostra
indústria.
•
Combatre el dèficit d’infraestructures de Catalunya:
Dotar el país de les infraestructures necessàries en matèria de transports,
comunicacions i xarxa energètica per assegurar la connectivitat cap enfora
i la connectivitat cap endins.
Necessitem un aeroport transoceànic i transcontinental i un sistema
portuari de primer nivell. També necessitem l’eix diagonal, l’eix pirinenc,
l’eix de l’Ebre o el desplegament de l’eix ferroviari transversal.
Alhora, cal reforçar els lligams de comunicacions entre tots els territoris de
l’euroregió (TGV, transport ferroviari de mercaderies) o facilitar el pas
dels Pirineus.
•
Dissenyar i dur a terme les polítiques necessàries per pal·liar els problemes del
mercat de treball:
Cal dissenyar una política en relació amb el mercat de treball que permeti
compatibilitzar de manera adequada, per als individus i per al país, la
flexibilitat necessària amb la seguretat imprescindible.
La nostra economia no pot continuar suportant les elevades taxes de fracàs
escolar avui existents ni la baixa participació del jovent en els estudis
postobligatoris, ja que el nostre mercat de treball necessita gent cada cop
més formada.
•
La caiguda demogràfica tindrà conseqüències negatives sobre l’oferta de
treball catalana, que no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball
demandats per les empreses en els propers deu anys. Caldrà desenvolupar
169
�polítiques actives en immigració, que atenguin la doble necessitat
d’integració social i l’elevació del nivell formatiu del immigrants.
•
Crear un marc institucional favorable a l’activitat empresarial:
El sector empresarial català, que ha d’assumir riscos i que té un esperit
emprenedor envejable, no pot trobar barreres per desenvolupar els seus
projectes.
Cal introduir les condicions de competència imprescindibles per al bon
funcionament del mercat, en especial en els serveis en xarxa com l’energia i
les telecomunicacions.
També s’ha d’apostar per les pràctiques de bon govern i per la responsabilitat
social de les empreses.
Per últim, però no menys important, s’ha de subratllar la necessitat d’un tracte
fiscal just per a les empreses i per a la ciutadania. El nostre projecte no passa
per augmentar els impostos. Els socialistes apostem per uns impostos més
justos. Volem que pagui qui ha de pagar i que paguin allò que han de pagar.
•
Consolidar el nostre model social d’Estat del Benestar i reforçar les polítiques de
cohesió social:
Impulsar amb decisió les polítiques socials és fer un aposta per una gran
inversió productiva per a Catalunya. L’empenta econòmica que Catalunya
necessita ha de servir per aprofundir en la igualtat d’oportunitats.
Els poders públics han de facilitar que les famílies puguin decidir lliurement
el nombre de fills que volen. Massa vegades les dones han de renunciar a tenir
fills perquè no poden compaginar la maternitat amb la carrera professional. Ni
des d’un punt de vista de justícia social, ni tampoc atenent les necessitats
econòmiques del país, Catalunya no pot continuar en la situació actual.
La nostra societat ha d’atendre els problemes que deriven de l’envelliment de
la població i ha de donar a la gent gran l’oportunitat i l’ajut necessari per
passar la vellesa en el seu entorn i gaudir de les mateixes possibilitats, sentintse útils per a la societat.
És del tot imprescindible desenvolupar una veritable política d’habitatge que
el faci accessible als joves que es volen emancipar i a la població que ho
necessita, i que ha d’anar acompanyada d’una actuació integral en els barris
més degradats de Catalunya.
I, evidentment, cal un compromís decidit en la lluita contra la pobresa. Un
país modern i avançat com volem els socialistes és del tot incompatible amb
l’existència d’un quart món a casa nostra que afecta més de 700.000 persones
que viuen per sota del llindar de la pobresa.
170
�4. Cap d’aquests objectius no podrà ser efectivament assolit sense el compromís decidit
dels poders públics. Però no només dels poders públics:
•
És imprescindible la complicitat entre el sector públic i el sector privat, amb el
lideratge de la Generalitat, sense dirigismes de cap mena, fent cadascú la feina
que li pertoca, amb la voluntat decidida d’aplegar esforços i de dur a terme una
àmplia concertació social i institucional per tirar endavant l’estratègia
econòmica que Catalunya necessita.
•
S’ha d’impulsar un gran acord social amb els sindicats, que busqui la seva
complicitat per fer els canvis que el país necessita. Aquest acord s’ha de referir a
totes les qüestions d’interès comú i, molt en especial, s’ha d’articular al voltant
dels eixos vertebradors següents: a) polítiques actives d’ocupació, b) mercat de
treball, en la línia de conjugar flexibilitat i seguretat, i c) educació.
•
És fonamental gaudir de palanques de poder polític que avui no tenim. Les
decisions econòmiques estan estretament vinculades al poder polític. Les
decisions recents del poder central en matèria d’infraestructures i en altres
camps que afecten directament els processos de concentració empresarial, n’han
estat un bon exemple. Per això, ens cal més autogovern. Per això, volem revisar
el model de finançament autonòmic. Per això, la Generalitat ha de participar en
la determinació de l’assignació de la inversió estatal a Catalunya i en la
determinació de la compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió
pública estatal en infraestructures a Catalunya.
171
�4.1. L’EDUCACIÓ ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT COM A PAÍS
Els Socialistes de Catalunya, en els 25 anys de la nostra història, hem fet de l’educació
la primera de les nostres banderes distintives. L’educació té com a objectiu essencial la
realització de la persona com a ésser social, és a dir autònoma en una societat que volem
democràtica.
Entenem l’educació com un dret l’exercici del qual no s’acaba amb l’adquisició de
coneixements i habilitats, sinó que és un mitjà que ens ha de portar cap a un progrés
sense exclusió ni marginació, com un element clau per a les polítiques de cohesió i de
desenvolupament social i com un instrument bàsic per a la igualtat d’oportunitats.
Tenim davant un repte important, la necessitat d’una educació de qualitat per a tots els
nois i noies de Catalunya; encertar en aquest repte pot comportar que ens encaminem
cap a un model social menys desigual o, al contrari, cap a una societat amb més
desigualtats; que aprofundim els valors democràtics i de ciutadania o incrementem la
insolidaritat i la manca de civisme.
L’educació és un element fonamental perquè el país produeixi riquesa per al bé de tota
la societat, però també ho és per fomentar els valors democràtics i de civisme. Formar
ciutadans cultes, amb valors cívics per poder participar en una societat democràtica, ha
de ser un dels nostres objectius principals.
L’educació s’ha de vertebrar al voltant d’un sistema públic com a garantia de cohesió
social, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat.
L’educació l’hem de contemplar amb una visió àmplia tant en l’espai com en el temps.
El fet educatiu supera les parets de l’escola i els horaris escolars. Per això, s’ha d’obrir i
relacionar amb mitjans de comunicació, activitats de lleure, ciutat educadora, etc. Amb
la clara consciència que l’escola no ho pot fer tot tota sola, que necessita la cooperació
de tothom, som conscients que la voluntat política i l’esforç pressupostari seran
insuficients si no aconseguim una implicació del conjunt de la societat en les
responsabilitats educatives. Per això, demanem el compromís amb l’educació a les
famílies, als agents socials, a l’escola concertada i als ajuntaments.
4.1.1. Un sistema educatiu de qualitat
Malauradament, la situació després de 23 anys d’autogovern no és afalagadora.
Certament, els nivells educatius de la població i, en especial, de la població jove, han
millorat, malgrat que la formació de la població activa catalana no està a l’altura de les
regions més avançades d’Europa.
El més greu del Govern de CiU en educació no és el que ha fet quantitativament, que és
bastant en alguns camps (però menys del que calia), encara que en altres ha mostrat una
preocupant paràlisi. El més greu és com ho ha fet, com ha governat i administrat
l’educació, sense una participació efectiva, amb to baix i encobrint el sectarisme amb un
excés de burocràcia o legalisme. El resultat ha estat l’atonia pedagògica i el
manteniment de la desigualtat social a l’escola.
172
�S’han malbaratat dos elements clau per al bon funcionament del sistema educatiu: d’una
banda, l’entusiasme i l’extraordinari esforç del professorat, la seva creença en la
importància de la seva tasca i, d’altra banda, la creença col·lectiva en el centralisme de
l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble
sentit de proporcionar a la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema
d’igualtat d’oportunitats que permetés a cadascú arribar al màxim de les seves
possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural.
A Catalunya hi ha un nivell de fracàs escolar alt, que explica, en part, el problema de la
baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Constitueix, per tant, un greu
problema, cosa que agreujarà el dèficit de treballadors qualificats que es preveu per als
propers anys.
D’altra banda, hi ha un assumpte no menys greu que el punt anterior: les mitjanes
obtingudes a Catalunya en proves de comprensió lectora, en matemàtiques o en
ciències, per exemple, ens situen per sota de la majoria de països del nostre entorn. Els
catalans tenen un important dèficit en matèria de llengües estrangeres. En aquest sentit,
el nou Govern de la Generalitat ha de garantir la formació en noves tecnologies i
llengües, que avui són una formació imprescindible per a la vida i el treball.
Malgrat l’esforç realitzat pel sistema educatiu en el coneixement del català, no s’ha
aconseguit generalitzar-ne l’ús com a llengua principal de comunicació. Això comporta
reforçar la tasca que ha estat fent fins ara el sistema educatiu, tant pels nous reptes que
presenta en el camp de la llengua catalana el fenomen migratori, com per la necessitat
de garantir la plena capacitat de l’ús de la llengua catalana a tots els ciutadans quan
acaben l’etapa d’escolarització obligatòria.
Cinc acords per avançar:
Per poder dur a terme totes les mesures que proposem a continuació, necessitem la
implicació dels principals actors del sistema educatiu, un compromís que implica la
voluntat de compartir responsabilitats a través de cinc acords:
•
•
•
•
•
un acord amb els ajuntaments i els altres ens locals per cooperar en l’educació de
la ciutadania;
un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies, per crear les
complicitats necessàries en l’educació dels fills;
un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant;
un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir
responsabilitats,
i un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera
autònoma i eficaç.
Aquests seran els pilars de la nostra política educativa, ja que la cultura del nostre
Govern es basarà en escoltar, dialogar, proposar i governar.
173
�OBJECTIUS
Per resoldre aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat ha d’oferir més educació i
millor mitjançant l’ampliació de l’oferta educativa i la realització d’un esforç més gran
en tots els àmbits educatius.
Per això proposem els objectius següents:
1. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves
d’avui, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un
increment d’hores de dedicació del professorat.
2. Compartir les responsabilitats educatives entre l’escola, les famílies i els agents
socials.
3. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu, de
manera que millorin els resultats de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i
s’incrementin les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori.
Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de
les persones i del món del treball.
4. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte
als altres.
5. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa necessaris per poder
tractar millor la creixent diversitat i per incorporar i aprofitar satisfactòriament els
avenços científics i tecnològics, particularment reforçant una presència més real de
les TIC en els diferents ensenyaments.
6. Avançar cap a una xarxa integrant de tots els centres sostinguts amb fons públics per
evitar la dualització del sistema educatiu entre un subsistema per als més aptes i amb
més recursos i un subsistema per als menys aptes i amb menys recursos. Així doncs,
la nostra obligació serà que totes les escoles amb fons públics ofereixin un servei
públic d’educació sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori.
7. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i
econòmicament, per millorar la gestió del servei educatiu.
8. Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica que
permeti incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica
educativa.
9. Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme
creixent en els ajuntaments.
10. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de
l’escola.
174
�MESURES
Mesures per millorar l’educació infantil
Considerar l’educació infantil, és a dir, l’escola bressol de 0-3 anys i el parvulari de
3-6 anys, com el primer nivell del sistema educatiu a Catalunya.
Promoure a cada territori la coordinació del 0-3 i el 3-6 per garantir la coherència
pedagògica del nivell d’educació infantil i establir la continuïtat amb els altres
nivells.
Dotar Catalunya d’una oferta de 30.000 places més d’educació infantil, d’acord amb
la Iniciativa Legislativa Popular presentada en el seu dia al Parlament de Catalunya.
Impulsar un servei d’escoles bressol diversificat i flexible, en funció de les
necessitats de l’entorn i de les famílies, amb objectius comuns i respecte pels
infants, famílies i professionals en les seves relacions i condicions de treball.
Articular una xarxa de titularitat pública d’escoles bressol entre les que actualment
depenen de la Generalitat i les d’iniciativa municipal.
Desplegar un programa de cooperació amb els ajuntaments per tal que l’oferta
d’escola bressol sigui assumida pels municipis d’acord amb les seves necessitats i
amb les garanties de finançament adequat.
Ampliar el nombre de mestres a tots els parvularis garantint, com a mínim, la
dotació d’un mestre més per a cada tres grups.
Mesures per ampliar i millorar l’oferta educativa obligatòria i postobligatòria
Dotar el sistema educatiu de més temps i més serveis, tant escolars com
extraescolars.
Garantir la formació en àmbits clau del coneixement –noves tecnologies, llengües
estrangeres, matèries instrumentals (matemàtiques i llengua) i educació artística– a
partir de la implantació gradual d’una hora diària més de classe a primària sense que
això comporti un increment de dedicació del professorat. Així, els centres educatius,
en exercici de la seva autonomia, podran programar activitats en relació amb els
àmbits de coneixement esmentats.
En acabar la secundària, tots els alumnes hauran de dominar perfectament el català,
el castellà i l’anglès, i haver assolit un bon nivell de matemàtiques.
Obrir progressivament els centres educatius públics fora de l’horari escolar, en una
zona que reculli les necessitats de diversos centres, de manera que durant 11 mesos
a l’any, 7 dies a la setmana i 12 hores al dia es faciliti una oferta de serveis educatius
i assistencials, i la realització d’activitats extraescolars i comunitàries.
Dur a terme un pla d’inversions de xoc per posar a punt tots els centres públics
d’educació infantil i primària i tots els instituts d’ensenyament secundari. Aquest pla
175
�intentarà substituir les instal·lacions provisionals i dignificar els centres docents
públics. A més, estarà acompanyat de plans plurianuals de renovació i de
modernització de l’equipament de la xarxa de centres públics.
Iniciar un procés que permeti una reducció del cost dels llibres de text i del material
escolar.
Combatre el fracàs escolar mitjançant l’increment dels recursos destinats al sector
públic, tant per la necessitat, a llarg termini, que les persones tinguin una major
qualificació professional, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la
igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més
intensitat els barris i zones de menys renda, als quals destinarem proporcionalment
més recursos. En aquest sentit, caldrà atendre els alumnes de manera personalitzada
en funció de les seves capacitats, motivacions i interessos, i dels seus ambients
familiars i socials.
Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria per arribar al 80% de la població
escolaritzada a partir dels 16 anys en les diferents ofertes educatives
postobligatòries. Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari
postobligatori mitjançant una política de beques.
Incloure, en els continguts d’aprenentatge, punts de referència culturals, ètics i
cívics, aptes per a societats plurals i complexes, amb diversos nivells d’identitats,
però que necessiten compartir uns valors comuns per mantenir la seva cohesió.
Mesures per compartir responsabilitats amb les famílies
Activar la responsabilitat educativa de les famílies mitjançant la promoció d’una
relació individualitzada entre la família i l’escola, que estableixi la cooperació
necessària i especifiqui els compromisos adquirits per totes dues bandes en relació
amb l’educació dels infants, adaptada a cada etapa escolar. Reforçar la figura del
tutor amb la formació, la dedicació i el reconeixement adequats.
Organitzar activitats de formació per a mares i pares perquè puguin exercir millor
les seves responsabilitats educatives, donant especial importància a l’educació de les
emocions, de la convivència i la col·laboració.
Si s’escau, incorporar sistemes de mediació i de resolució de conflictes per millorar
la convivència en els centres educatius.
Agilitar i simplificar els procediments de participació de la comunitat escolar per tal
d’estimular-la i fer-la més efectiva.
Fomentar l’associacionisme familiar educatiu per tal d’estimular les associacions de
mares i pares d’alumnes com a associacions autònomes, formades i dirigides per
voluntaris socials, amb gestió participativa, democràtica i transparent, i arrelades a
la xarxa ciutadana d’entitats i a les institucions municipals de participació.
176
�Mesures per compartir responsabilitats amb els agents socials
Promoure vinculacions dels centres educatius amb entitats i associacions culturals i
socials dirigides a possibilitar la seva consideració com a centre comunitari i
compromès amb els problemes de la societat.
Donar suport a la implantació i desenvolupament de projectes educatius de territori,
que impulsin les vinculacions a l’entorn i afavoreixin una major implicació de les
institucions i la ciutadania en el procés educatiu.
Mesures per innovar l’educació
Orientar l’educació cap a una dimensió afectiva i emocional, relacional i social
perquè ha de procurar, a banda de l’adquisició de coneixements, la formació integral
de la persona i el desenvolupament de les seves capacitats, tant en el camp personal
com social.
Consolidar programes coeducatius a l’escola i a les activitats de lleure, a través de
currículums equilibrats i d’una orientació que trenqui les limitacions tradicionals
entre gèneres.
Introduir temes com la coeducació i la dimensió emocional de l’educació en la
formació inicial i permanent del professorat.
Consolidar i afavorir les zones escolars rurals de Catalunya i facilitar les
possibilitats de coordinació i de formació dels mestres que hi treballin, potenciantne les experiències innovadores, com ara la formació de grups heterogenis
d’alumnes, i garantint l’accés a les TIC. L’escola rural és clau per a la dinamització
sociocultural del poble.
Atendre la diversitat de l’alumnat amb una atenció més personalitzada i adaptada a
les seves necessitats. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i
formatius per atendre’ls. Incloure mesures de discriminació positiva (ràtios més
baixes, més recursos, etc.) en els centres educatius que acullen un percentatge més
elevat d’alumnes amb dificultats.
Coordinar les actuacions dels centres educatius amb les necessitats formatives i
informatives que apareixen a l’entorn social: violència de gènere, igualtat de sexes,
sexualitat, sida, alcoholisme, drogues, tabaquisme i trastorns alimentaris.
Reforçar la cobertura i la capacitat d’actuació dels serveis de suport i
d’assessorament al professorat especialitzat a atendre la diversitat. Promoure la
constitució d’estructures territorials de coordinació de tots els serveis especialitzats
(EAP, CREDA, educació compensatòria, etc.) que actuen en una mateixa zona i que
estan relacionats amb aquesta atenció a la diversitat.
Implantar un pla director de l’educació especial que ha de preveure tant la
distribució territorial com la dotació i l’àmbit d’influència de la xarxa d’educació
especial.
177
�Atendre la doble necessitat d’integració social i d’elevació del nivell formatiu de
l’important contingent d’immigrants que el país necessita. Els reptes que això
suposa cal afrontar-los amb un treball coordinat amb els serveis socials municipals,
els mediadors culturals, els educadors socials i altres professionals que aborden
aquesta problemàtica des del treball amb les famílies i els col·lectius. Aquesta
política ha de ser complementària a la de reforçament de l’ensenyament obligatori a
les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és allà on es concentra el gruix de
la immigració.
Constituir plataformes que apleguin els diferents agents educatius, on es puguin
conèixer i, si s’escau, coordinar les diverses tasques educatives.
Impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació dins el món educatiu.
Incorporar-les en els currículums i dotar els centres dels equipaments necessaris i de
personal i professorat coneixedor de la matèria.
Mesures per integrar els centres educatius finançats amb fons públics
Posar al dia el pacte escolar segons la lletra i l’esperit constitucional, per tal de
garantir a tothom el dret a l’educació.
Mitjançant aquest pacte, tots els centres mantinguts amb fons públics tindran els
mateixos drets i deures.
Les escoles privades concertades s’hauran de comprometre a complir tres
obligacions bàsiques:
a) Admetre i atendre tots els alumnes sense cap discriminació explícita o
implícita.
b) Fer efectiu el principi de gratuïtat, separant nítidament les activitats
corresponents a l’ensenyament obligatori d’aquelles de caràcter
complementari i voluntari.
c) Dur a terme una gestió transparent i socialment controlable.
A canvi, els poders públics es comprometran a:
a) Un finançament suficient per garantir-ne la gratuïtat.
b) Incorporar l’oferta de les escoles privades concertades (que compleixin els
requisits establerts a la programació general de l’ensenyament) per tal de
garantir l’estabilitat del sistema educatiu.
c) Promoure la integració de les escoles privades concertades a les xarxes
escolars territorials, per tal d’intercanviar experiències, recursos i serveis
educatius amb el conjunt de les escoles mantingudes amb fons públics.
178
�Mesures per apropar la gestió: centres autònoms i professorat reconegut
Impulsar uns centres més responsables i autònoms (en els currículums, en
l’organització i en la gestió del personal, i econòmicament).
Potenciar la funció tutorial i reconèixer al professorat que l’exerceix.
Reforçar la funció directiva i la seva professionalització, que es farà compatible amb
la participació de la comunitat educativa (el Consell Escolar, el Claustre i
l’Administració participaran en el procés de nomenament del director).
Crear la figura dels administradors escolars, que permetrà descarregar els equips
directius de tasques administratives i econòmiques.
Desplegar la carrera docent i fer-la més estimulant. Per això promourem a
Catalunya, en l'àmbit de les competències pròpies, una veritable promoció
professional.
Creació de l’Institut Català de la Formació i la Renovació Pedagògica que, en
col·laboració amb la universitat, farà el seguiment de la formació del futur
professorat, habilitarà els qui vulguin optar per l’ensenyament públic i oferirà
formació contínua. L’institut també es farà càrrec de la formació dels educadors dels
serveis educatius no formals.
Establir un sistema de formació inicial del professorat de primària i de secundària
que permeti equilibrar la formació acadèmica necessària pròpia de les diferents
àrees de coneixement amb la formació psicopedagògica, didàctica i organitzativa,
així com assegurar que la formació permanent del professorat estigui vinculada a les
diferents tasques que es desenvolupen als centres.
Mesures per descentralitzar l’administració educativa
Dur a terme un procés de descentralització de la gestió del sistema educatiu, en el
qual els ajuntaments assumiran de manera gradual les funcions en educació, en
paquets que siguin coherents i que es puguin administrar per separat.
Establir, com a principi d’actuació, el caràcter cooperatiu entre les dues
administracions educatives resultants: els ajuntaments i el departament de la
Generalitat de Catalunya. Aquest caràcter cooperatiu, en les diferents intensitats que
calgui, es garantirà reglamentàriament.
Dissenyar i executar un pla en què participin tots els ajuntaments, dividint el territori
en unitats prou grans (districtes escolars) que agrupin els municipis per tal que es
pugui gestionar una oferta educativa completa. En aquest marc es desenvoluparan
projectes educatius que abracin el conjunt del districte i permetin la creació de
camins educatius entre els centres de primària i els de secundària.
179
�Mesures per desenvolupar els ensenyaments de règim especial
Revisar el sistema de formació inicial i continuada del professorat, i la contractació
d’especialistes.
Promoure la interrelació de les diverses arts i dels seus ensenyaments, i promoure
l’ensenyança d’idiomes.
Elaborar el mapa de mínims amb les proporcions territorials que assegurin una implantació
de centres i de recursos a tot el país.
Màxima desregulació de currículums i altres aspectes normatius.
Promoure projectes singulars adaptats a cada territori.
Formar, seleccionar i homologar el professorat.
Executar els plans inversors i incentivadors conjuntament amb els ajuntaments per tal
d’implantar uns ensenyaments de règim especial al servei de les societats on estan
implantats.
4.1.2. Més formació professional i tècnica
Bona part de les propostes que presentem en els àmbits econòmic i laboral esmenten la
importància decisiva de l’acció educativa per a la millora dels recursos humans. Des
d’una visió progressista del desenvolupament social, l’educació es veu com el gran
recurs per generar riquesa i repartir-la en forma de treball.
I, per això, volem tirar endavant un sistema educatiu de qualitat com a base per
combatre el fracàs escolar i aconseguir que més persones estiguin més preparades i
millor. Per això, també volem incrementar el nombre d’alumnes que accedeixen al
batxillerat.
Ha de ser un sistema educatiu que també asseguri altres competències bàsiques en
elements clau com són les llengües estrangeres i les TIC, i que incorpori elements
d’orientació professional dins els processos d’ensenyament obligatori.
La situació de Catalunya és clarament desfavorable respecte a altres països de la UE pel
que fa al percentatge de persones que tenen un nivell de formació que els permet
afrontar amb èxit els requeriments que presenta avui el mercat laboral.
Això s’ha fet palès en la darrera fase expansiva de l’economia catalana, en què les
tensions del mercat de treball s’estan concentrant en una determinada tipologia de títols
de formació professional. Manquen treballadors amb qualificació adequada a les
demandes del mercat, mancança que sovint s’ha vist mitigada per la contractació de
persones amb estudis universitaris per a llocs on el perfil professional demanava una
qualificació no universitària.
Patim una manca d’adequació entre les demandes de les empreses i la política formativa
que s’ha portat a terme fins ara. La poca sensibilitat que ha tingut el Govern en el camp
180
�de la formació professional ens ha dut a una situació clarament deficitària que necessita
un redreçament urgent.
Una de les preocupacions més importants del jovent és la perspectiva de trobar una
feina digna i satisfactòria quan acaben els estudis. El mercat de treball s’ha tornat més
opac i la complexitat dels sistemes per trobar feina és cada vegada més gran, malgrat
que sabem que hi ha una clara possibilitat de trobar-ne perquè, d’altra banda, també
sabem que les empreses ens demanen treballadors preparats i qualificats.
De la mateixa manera que sabem que hi ha joves que poden i volen desplegar projectes
emprenedors autònoms, que permetin desenvolupar petites empreses en què
l’autoocupació pugui ser també la sortida per a projectes creatius que desitgin realitzar.
Però des del Govern no s’ha tingut en compte la dificultat que comporta avui aquest
procés i no s’han establert els mecanismes per donar expectatives als joves i facilitar-los
la seva transició al treball.
També sabem que, en la societat del coneixement, totes les persones tenim la necessitat
de formar-nos contínuament. Els canvis tecnològics comporten una actualització
permanent de la nostra formació i de les nostres competències professionals, de manera
que d’aquesta necessitat se n’ha de desprendre el dret que totes les persones puguin
accedir a la formació que necessiten al llarg de tota la seva vida, com a garantia per
poder continuar progressant en el seu treball i com a garantia, també, del progrés que
necessitem com a país.
Per tirar endavant la nostra proposta ens dotarem d’un sistema de formació professional
adaptat a la nostra realitat de país:
Un sistema català que contempli globalment les necessitats concretes de
desenvolupament social i econòmic del nostre país, molt lligat a la realitat propera de
les persones i de les empreses, en connexió amb les innovacions que es produeixin en el
món i amb la suficient flexibilitat per poder-les incorporar amb la immediatesa que
reclama la transformació contínua del sistema de producció.
Un sistema de formació professional que ens permeti donar sortida a les necessitats de
tots els ciutadans i ciutadanes i coordinar les polítiques formatives amb les de treball i
desenvolupament econòmic.
Un sistema integrat de formació professional (reglada, ocupacional i contínua) arrelat al
territori i capaç de donar resposta a les necessitats de treballadors i empreses.
Un sistema amb la participació dels ens locals i dels agents socials, amb gestió
descentralitzada i interconnectat en xarxa.
Un sistema connectat amb el sistema d’R+D per facilitar la transferència de tecnologia i
connectat amb el Servei Català d’Ocupació i amb els pactes locals per l’ocupació, per
fer més fluid l’accés al mercat de treball.
Un sistema que incorpori el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg
de tota la seva vida.
181
�Un sistema que contempli l’orientació personal, acadèmica i professional, amb
instàncies úniques d’acompanyament a la inserció laboral.
Un sistema que proporcioni a les persones les competències clau per poder
desenvolupar-se en el mercat de treball i que superi les mancances importantíssimes que
es presenten avui en temes tan fonamentals com les llengües estrangeres o les
tecnologies de la informació i la comunicació.
Un sistema flexible, àgil i que incorpori de manera sistemàtica les innovacions que es
presenten en el mercat de treball.
OBJECTIUS
1. Incrementar l’oferta de formació professional, tant quantitativament com
qualitativament, en totes les seves modalitats (reglada, ocupacional i contínua) i
especialitats, per tal que tothom pugui tenir una possibilitat de formar-se i una
oportunitat de trobar feina.
2. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament de les
empreses.
3. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament del territori.
4. Dissenyar un sistema integrat de formació que permeti als seus usuaris arribar a
adquirir les competències professionals per diferents itineraris, de manera que
faciliti la formació de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació.
5. En el marc d’aquest sistema integrat, assegurar el dret a la formació permanent de
totes les persones al llarg de la seva vida.
6. Assegurar un sistema de transició entre l’escola i el treball que permeti que tots els
nois i noies puguin trobar feina quan surten del sistema educatiu.
7. Incorporar la formació professional en el sistema d’R+D de manera que es pugui
convertir en un instrument de transferència de tecnologia i d’innovació en el teixit
empresarial de Catalunya.
MESURES
Mesures per assegurar la transició entre l’escola i el treball
Es dissenyarà un sistema d’orientació al món del treball que asseguri que tots els
nois i noies tindran una oportunitat d’ocupació quan deixin el sistema educatiu.
Per això, es dissenyarà un sistema que:
Doni prioritat a l’orientació personal, acadèmica i professional en els centres de
secundària.
182
�Estableixi connexions entre els centres de secundària i els serveis locals d’inserció
professional.
Estableixi una instància única d’orientació i acompanyament a la inserció laboral
que actuï en l’àmbit local.
Impulsi un projecte dissenyat pels joves que tingui en compte que la formació,
juntament amb l’habitatge i l’ocupació, són l’eix fonamental per a l’emancipació del
jovent.
Mesures per a la integració dels tres subsistemes
Crear uns centres de formació professional que oferiran formació reglada,
ocupacional i contínua.
Fomentar la cooperació amb les empreses de formació no reglada que, a nivell local,
gaudeixen d’un important bagatge en aquest camp.
Establir un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació
ocupacional i els reglats.
Organitzar la formació permanent de manera que permeti enllaçar la formació
reglada i l’ocupacional amb la contínua.
Consolidar un sistema que, en qualsevol moment de la vida de les persones, ofereixi
una oportunitat d’actualització de les seves competències professionals.
Establir un marc per a la valoració i certificació de les competències adquirides pels
treballadors durant la seva vida laboral.
Mesures per a la integració local del sistema de formació professional
Creació d’organismes territorials que coordinin l’oferta de formació professional en
el marc del seu territori, amb la participació de les administracions locals i dels
agents socials.
Connexió en xarxa dels centres que formen el sistema, per aprofitar potencialitats i
assegurar la cobertura de la demanda.
Foment del paper de la formació com a element per al desenvolupament social i
econòmic del món local.
Mesures per a un sistema formatiu obert a la innovació
Creació d’una unitat d’innovació, amb terminals en els centres, per promoure la
innovació a tot el sistema i connectar-lo amb els centres d’innovació tecnològica.
183
�Dotar els centres de formació professional d’una unitat d’innovació i transferència
de tecnologia connectada als centres educatius i als grans centres d’innovació
tecnològica i lligada a les necessitats de l’entorn productiu.
Dotar d’autonomia els centres de formació perquè es puguin adaptar als canvis
tecnològics i de producció.
Capacitar els centres per poder establir contractes amb empreses per impartir
formació a les seves instal·lacions.
Dotar les pràctiques a les empreses del seu caràcter d’innovació i aproximació al
món productiu.
Mesures per a la planificació i gestió del sistema
Definir una política conjunta de formació entre tots els ens implicats que superi la
dispersió de competències entre les actuals conselleries, política que haurà de
contemplar els elements d’observació i prospectiva, avaluació i gestió.
184
�4.2.
L’ECONOMIA CATALANA A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
4.2.1 Capital humà
Un capital humà altament qualificat és un element fonamental per a la competitivitat de
la nostra economia. Tanmateix, la població activa de Catalunya té un nivell de formació
clarament inferior a la mitjana europea i a la de les principals comunitats autònomes
d’Espanya. Aquesta caracterització es deriva de l’excessiu pes del col·lectiu que només
té estudis primaris en relació amb, per exemple, Madrid i el País Basc, que presenten
pesos superiors als catalans en estudis superiors (el cas de Madrid) o en estudis mitjans
(el del País Basc). Si es compara l’estructura catalana amb la de les regions líders dels
principals països de la UE, aquest desequilibri es fa encara més evident. En aquests
països, el nivell d’estudis predominant és el de secundària, mentre que els actius amb
estudis primaris o sense cap formació tenen un pes relativament residual (no arriba al
20%), enfront de l’excessiva aportació catalana (superior al 50%).
Aquesta situació de retard relatiu s’està aguditzant en aquests darrers anys, a causa
d’una taxa d’escolarització dels joves inferior a la d’altres comunitats i un ritme de
creixement d’aquesta escolarització també menor. Ambdós factors es deuen al fet que el
mercat de treball català ha tingut una dinàmica més intensa que a la resta d’Espanya,
amb una taxa d’atur notablement inferior i una taxa d’activitat dels joves més elevada.
Així mateix, cal destacar l’alt nivell de fracàs escolar que es produeix a Catalunya, que
explica també en part el problema de la baixa escolarització dels joves.
El fet que només un percentatge baix de joves catalans continuïn l’escolarització
postobligatòria constitueix un greu problema, que s’agreujarà per la manca de
treballadors i treballadores que s’albira per als propers anys. Es calcula que, en un
termini de deu anys, l’oferta de treball catalana no podrà cobrir els 400.000 llocs de
treball oferts per les empreses. Per tant, caldrà recórrer a la immigració.
OBJECTIUS
1. Realitzar un esforç més gran en l’educació en tots els seus àmbits: la primera
infància, l’ensenyament obligatori, l’ensenyament postobligatori, la formació
professional reglada, l’ensenyament universitari, la formació continuada i el
reciclatge professional.
2. Ampliar l’oferta de treball incorporant una millora significativa de la qualificació
dels treballadors i treballadores i respondre a la integració necessària de contingents
creixents d’immigrants per fer front als dèficits de mà d’obra i, en especial, de
treballadors i treballadores relativament especialitzats.
3. Dotar Catalunya dels instruments d’anàlisi actualment inexistents, per auscultar les
necessitats presents i futures del mercat de treball i seguir de prop els canvis en les
demandes de les empreses i les noves necessitats.
185
�Mesures en l’àmbit de l’ensenyament obligatori
Combatre el fracàs escolar mitjançant un increment dels recursos destinats al sector
públic, tant per la necessitat, a llarg termini, de disposar de treballadors i
treballadores com més qualificats millor, com per assegurar, a curt termini, la
integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest
fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones amb menys renda, als quals caldrà
destinar proporcionalment més recursos.
Mesures en l’àmbit de l’ensenyament postobligatori
Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria amb l’objectiu que el 80% dels joves
d’entre 16 i 25 anys estiguin escolaritzats. Aquest augment només pot venir de fer
més alt el cost de l’oportunitat de deixar els estudis mitjançant una política de
beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar en els estudis davant de
l’alternativa d’incorporar-se al mercat laboral.
Dissenyar un mecanisme de reciclatge per als col·lectius (bàsicament femenins) que
vulguin entrar en el mercat de treball en els propers anys.
Reforçar la formació professional, en especial en els ensenyaments més vinculats als
oficis. Aquest impuls ha de venir amb la integració dels mecanismes actuals de
reciclatge professional i de formació continuada, en una mateixa estructura
educativa que tingui una visió clara de les necessitats de formació del país a mig
termini. Tot i que en l’actualitat el volum de recursos que s’hi esmercen és molt
elevat, difícilment s’assoleixen els objectius pels quals s’ha pensat aquesta política.
El disseny d’una formació professional integradora ha de permetre transitar amb
facilitat des de qualsevol dels seus subsistemes a qualsevol altre o a la resta
d’ensenyaments postobligatoris.
Mesures en l’àmbit del reciclatge professional i la formació continuada
Promoure mecanismes que integrin i coordinin territorialment la formació, les
necessitats de les empreses i les polítiques d’ocupació a través d’una
descentralització local adequada d’aquestes competències, molt en particular pel que
fa a la formació permanent.
Mesures per adequar el nivell formatiu dels immigrants
Atendre la doble necessitat d’integració social i d’adequació del nivell formatiu de
l’important contingent d’immigrants a les necessitats del nostre sistema productiu.
Aquesta política ha de ser complementària a la de reforç de l’ensenyament obligatori
a les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és on es concentra el gruix de la
immigració.
Promoure l’aprenentatge del català entre els immigrants, com un requisit per
millorar les seves possibilitats laborals.
186
�4.2.2. Universitats
En els darrers vint anys, i en bona part gràcies al que va significar en el seu moment la
implantació de l’LRU i de la Llei de la ciència, així com a la posterior transferència de
competències de l’Estat cap a la Generalitat, el sistema universitari català ha
experimentat un creixement molt important.
Aquest creixement ha fet que actualment Catalunya tingui 12 universitats (7 públiques,
4 privades i la UOC), i que més de 200.000 joves (el 90% dels quals a les universitats
públiques) hi cursin estudis superiors, la qual cosa significa que prop d’un 40% dels
joves d’entre 18 i 25 estudien avui dia a la universitat.
A més, prop d’una vintena de ciutats catalanes, de 17 comarques diferents, disposen
com a mínim d’un centre universitari, la qual cosa posa de manifest una important
presència i impacte del sistema universitari en el conjunt del territori de Catalunya.
El creixement del sistema s’ha vist acompanyat per un increment global en la qualitat de
les universitats, tant en docència com en recerca. Aquestes millores s’han produït
malgrat les dificultats derivades de la manca d’una veritable política universitària, la
insuficiència del finançament, favoritismes i arbitrarietats, i han estat possibles, en bona
part, gràcies als esforços dels diferents estaments de la comunitat universitària.
La millora en la qualitat ha tingut lloc en paral·lel a un augment important (fins i tot
excessiu) en el nombre de titulacions i s’ha traduït en un major nivell de preparació dels
titulats, fet que ha permès a les universitats donar una resposta millor a les necessitats
dels diferents sectors productius, amb una demanda de recursos humans en canvi
permanent.
Això no obstant, en els darrers anys el model incrementalista seguit pels governs de
CiU, sempre insuficient, ha mostrat creixents evidències d’esgotament, totalment
incapaç de donar resposta a les necessitats actuals de les nostres universitats.
De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes
quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent.
Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la
Generalitat ha fet que els recursos rebuts per les universitats s’hagin apartat any rere any
de les seves necessitats pressupostàries reals, de manera que han hagut de desenvolupar
les seves funcions en una situació de dèficit pressupostari crònic.
En segon lloc, el desenvolupament i la millora en la qualitat del sistema universitari
català ha estat possible en bona part gràcies a l’esforç del personal acadèmic i
d’administracions i serveis, en un context d’una manca absoluta de política de recursos
humans i amb una situació d’important precarietat del professorat contractat. En canvi,
el reconeixement d’aquesta tasca per part del Govern de la Generalitat ha estat
pràcticament nul durant tots aquests anys, com ha posat de manifest la tardana (i
insuficient en comparació amb altres comunitats autònomes) implementació dels
anomenats complements autonòmics o l’incompliment flagrant de la resolució del
Parlament de Catalunya de juny de 2000 que instava el Govern a constituir la Mesa
Sectorial d’Universitats.
187
�A més, en els darrers temps, CiU, primer donant suport a la LOU del Govern espanyol
del Partir Popular, i després impulsant una LUC elaborada sense un ampli consens,
allunyada de les necessitats presents de les universitats catalanes i que encara
reglamentava molt més el seu marc d’actuació, ha fet possible l’establiment d’un marc
legal en el qual l’autonomia de les universitats s’ha vist fortament retallada.
Finalment, cal assenyalar que, malgrat els pronòstics, no s’ha produït la davallada
important en el nombre d’estudiants universitaris que els canvis demogràfics feien
preveure. La demanda de segones titulacions, l’èxit creixent del districte obert i
l’important flux migratori que està acollint Catalunya en els darrers anys, fa pensar que
el nombre d’estudiants universitaris es mantindrà globalment.
Per tot això, i per altres raons, els socialistes volem aconseguir el canvi que faci possible
que el sistema universitari català faci un important salt cap endavant que li permeti fer
front, amb garanties, als importants reptes que té plantejats, i que situï Catalunya com
un país de referència en els àmbits de la universitat i de la recerca, a la primera línia del
que ha de ser la societat del coneixement.
OBJECTIUS
1. Potenciar la dimensió de servei públic de la universitat catalana, oberta al conjunt de
la societat: formadora dels professionals d’alt nivell que demanda la societat actual,
però també agent clau per a la formació integral de la persona, garantia de la igualtat
d’oportunitats i la promoció social.
2. Fer possible que la universitat catalana participi plenament en la construcció del nou
Espai Europeu d’Educació Superior, element cabdal de l’avenç cap a una veritable
Europa de la ciutadania, on la mobilitat de titulats i professionals sigui una
possibilitat real. Cal obrir les nostres universitats a estudiants i a professors d’altres
territoris i països. Cal que Catalunya sigui capaç d’atraure i de retenir els millors
professors i estudiants, el millor capital humà, element cabdal per al
desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.
3. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària,
fortament retallada en els últims temps. Una autonomia que no ha d’estar renyida,
en el cas de les universitats públiques, amb el fet necessari d’haver de retre comptes
cap a la societat que la finança, representada pel Parlament.
4. Dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar
els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país, superant les actuals
deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Una
universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats
econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en
una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement.
5. Impulsar una universitat que aporti als seus graduats no només una formació
especialitzada, sinó també les competències necessàries que facin possible la seva
adaptació als canvis que, sense dubte, hauran d’afrontar en un mercat laboral en
constant mutació. Necessitat d’adaptació i d’actualització de coneixements que
188
�posen de manifest la importància creixent de la formació continuada o al llarg de la
vida.
6. Connectar les universitats amb les necessitats dels diferents sectors productius i
possibilitar la innovació constant tant en continguts com en els processos de
formació i aprenentatge. Potenciar la vinculació entre les universitats i els seus
entorns territorials, i impulsar la seva dimensió d’instruments de desenvolupament
econòmic i de cohesió del conjunt del país.
7. Dotar la universitat amb les eines adequades per gestionar una situació de
competència, estimular l’eficiència en la gestió i aprofundiment a l’hora de retre
comptes. Tots aquests aspectes són clau per a la salvaguarda del paper central de la
universitat com a institució generadora i difusora del coneixement, en un context en
què ja fa temps que ha perdut el monopoli de l’ensenyament superior.
MESURES
Establir un model de finançament de les universitats públiques catalanes transparent,
d’aplicació general, incentivador de l’excel·lència, la qualitat i la competència, i
basat en conceptes mesurables, comparables i objectius.
Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en
termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010.
Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius
específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a
un percentatge del 10% del total del finançament públic.
Suprimir el finançament directe o encobert de les universitats privades. Únicament
es contemplarà la implicació de la Generalitat a les universitats de promoció pública
amb gestió privada que tinguin funcions de desenvolupament per al territori o altres
funcions específiques. Aquesta implicació estarà vinculada a l’assoliment
d’objectius específics.
Incrementar la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un
nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per
alumne).
Impulsar una política pròpia de crèdits, beques i ajuts als estudiants que es
concretarà en un sistema català complementari a l’estatal (fins que es produeixi la
transferència de les beques), format per tres modalitats: la beca bàsica o
complementària, la beca salari o d’ajuda compensatòria, i el préstec–renda.
Incentivar l’estada dels estudiants dels darrers cursos a altres centres universitaris i
de recerca. Les beques tipus Erasmus o Sócrates, de baixa quantia, es
complementaran per garantir la igualtat d’oportunitats.
Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de
l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior (Declaració de
189
�Bolonya), d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri
territorial.
Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi
de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes
d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya (19 de juny
de 1999) i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de
Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establirem programes d’implantació de
les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i
orientació per a professorat i alumnat.
Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable
autonomia a les universitats.
Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments
universitaris.
Crear la mesa sectorial d’universitats tripartita.
Modificar la legislació vigent perquè els presidents dels consells socials siguin
elegits pel Parlament de Catalunya.
Vincular les universitats a les capacitats i necessitats de desenvolupament dels seus
territoris mitjançant el model de campus territorial que serà projectat amb precisió
d’acord amb les universitats.
Crear un observatori permanent del mercat laboral per detectar les necessitats
presents i futures, i així definir els perfils professionals que han d’orientar la
programació dels estudis universitaris.
Potenciar la implantació i plena aplicació de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC). Per fer-ho, impulsarem la formació del professorat i de
l’alumnat en la utilització de la xarxa per a la millora de la qualitat de la docència i
l’aprenentatge; l’exploració de noves fórmules mixtes presencial–distància per
implantar nous models pedagògics, i la creació d’una potent plataforma telemàtica
plural però prevista per ser presentada com l’oferta de la universitat catalana al món.
4.2.3 Recerca i innovació
La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països
capdavanters de l’economia mundial s’han fet importants inversions en recerca i
innovació. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica
i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. En aquest sentit,
Espanya i Catalunya no estan gens bé. Catalunya destina a R+D un total de recursos
públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana
europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters. Per una
visió més àmplia de la política de recerca, vegeu el document Una política de recerca
per a Catalunya a www.psc.es.
190
�Tot i així, el potencial actual de la universitat catalana en R+D, tant en personal com en
instal·lacions, permet pensar que podria ser la base sobre la qual construir el sistema
públic de ciència i tecnologia del futur. D’altra banda, d’acord amb l’Estat central,
s’haurien de potenciar els centres del CSIC a Catalunya, integrats en aquest sistema.
Finalment, la recerca hospitalària i dels centres de la Generalitat completen el potencial
de la recerca pública a Catalunya.
La política de recerca i innovació no és una política aïllada. La seva eficiència es pot
degradar sense una política paral·lela en el camp de l’educació, la cultura, la indústria i
l’ocupació, entre d’altres. Requereix un territori amb una elevada cultura innovadora i
emprenedora, i amb un entorn urbà, cultural i científic capaç d’atreure altres
investigadors i empreses.
D’altra banda, cal tenir en compte la necessitat de potenciar grups de recerca mitjançant
la reforma dels actuals grups consolidats de recerca, i de centres d’excel·lència, en el
marc de l’Espai Europeu de Recerca.
Malgrat que l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat competències en matèria de
recerca, el cert és que el traspàs dels recursos no s’ha produït (excepte, parcialment, per
a la recerca agrària). Això vol dir, per tant, que hi ha competències compartides que han
de permetre construir àmbits de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar conjuntament la
recerca. Crear un entorn innovador és un element bàsic en l’estratègia per situar
Catalunya en els llocs capdavanters de recerca a Europa. I també és essencial procurar
els mecanismes adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius
i en la societat en general.
OBJECTIUS
1. Fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el
progrés econòmic i social. Això demana més finançament, sistemes d’avaluació
objectius, més professionalització i més cultura innovadora. Cal afavorir el canvi
generacional i renovar les infraestructures necessàries per al desenvolupament de
l’activitat investigadora.
2. Situar Catalunya en el nivell dels països més avançats de la UE en R+D, en el
termini de temps més curt possible, incrementant els recursos públics i privats
destinats a activitats científiques i d’innovació tecnològica.
3. Ordenar l’espai de recerca català en la línia d’incorporar-lo a l’espai europeu de
recerca, d’acord amb les directrius aprovades en el document Towards an European
Research Area presentat per la Comissió Europea el gener del 2000.
4. Crear un entorn innovador com a element bàsic en l’estratègia per situar Catalunya
en els llocs capdavanters de recerca a Europa, així com procurar els mecanismes
adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius i en la
societat en general.
191
�5. Establir un mecanisme de participació entre els sectors implicats –investigadors,
empresaris–, per tal d’aportar la informació necessària per a l’elaboració d’una
política de recerca i establir els mecanismes de seguiment i d’avaluació adients.
MESURES
Mesures per adoptar una política de xoc en recerca
Preparació i aplicació d’un pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007,
amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat
innovadora de les empreses catalanes. Aquest pla tindrà dues prioritats: la
potenciació d’activitats R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en
els sectors tradicionals.
Acordar amb l’Estat les formes de col·laboració i traspàs de recursos per poder fer
efectives les competències que la Generalitat té atribuïdes en matèria de recerca a
l’Estatut d’Autonomia.
Augmentar la dotació dels pressupostos de la Generalitat destinats a recerca i
innovació, passant en quatre anys dels 75 milions d’euros actuals (DURSI més
Departament d’Indústria) a 240 milions d’euros, sobre els quals bastir una autèntica
política de recerca i innovació, i afegir recursos addicionals procedents d’altres
fonts. Caldrà garantir la coordinació dels departaments del govern que gestionen
programes de recerca i d’innovació.
Establir mecanismes competitius d’acord amb les millors pràctiques per al
finançament dels grups de recerca de manera adequada en quantitat i en temps, i
posar-hi a l’abast una gestió professional.
Afavorir el canvi generacional amb una política de remuneracions i d’incentius
laborals que estimuli i faciliti l’acompliment de les vocacions d’investigació a les
universitats.
Superar els punts de col·lapse actual: personal investigador, xarxa bibliogràfica
digital, gestió dels serveis cientificotècnics existents, resoldre l’obsolescència de
l’equipament dels grups de recerca i dels serveis generals de suport a la recerca, i
proveir-los del personal tècnic necessari.
Elaborar un pla especial d’infraestructures científiques i tecnològiques de Catalunya,
amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels
països de la UE més avançats.
Mesures per ordenar els espais de recerca
Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant
les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més productius i
innovadors del país i fent especial atenció a les àrees prioritàries europees.
192
�Promoure l’atracció de científics (amb particular èmfasi als joves talents), que
aportin la seva capacitat als grups de recerca d’excel·lència, amb uns contractes que
assegurin un funcionament estable com a punt de partida de la carrera investigadora.
Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interegionals
amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre
universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la
promoció de grups de referència a Europa.
Mesures per promoure la creació d’un entorn innovador i la difusió de la ciència
en els mitjans productius i en la societat
Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i
aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la
generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la
figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats
catalanes.
Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats
l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia
professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de
Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència.
Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de
centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infraestructures
Científiques i Tecnològiques.
Mesures per implicar els diferents sectors i fer un seguiment de la política de
recerca
Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per
impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi
tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui
delegar.
Preparar un conjunt d’indicadors del potencial innovador de la indústria, basat en els
proposats per la UE, que ens permetin mesurar la situació dels diferents sectors i del
conjunt de la indústria catalana, en relació amb els altres països de la UE. Els
diferents plans relacionats amb la recerca i la innovació es marcarien objectius
quantitatius d’acord amb aquest conjunt d’indicadors.
4.2.4 Adaptació a la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC)
L’adveniment de la SIC comporta noves oportunitats per al benestar social, però també
nous riscos de desigualtats, amb els consegüents perills per a la cohesió de què
gaudeixen les societats europees. En aquesta nova societat, la globalitat i la localitat
interactuen contínuament, aportant a la gestió de ciutats i territoris noves oportunitats,
però també nous problemes. Els sectors socials més febles viuen amb angoixa els
efectes de la globalització, que permet la mobilitat d’empreses, capitals i mercaderies
193
�per tot el planeta, però que pot deixar sense recursos zones importants del territori i
sense esperança sectors importants de la població. Els governs, doncs, han d’incorporar
a la seva gestió l’acció decidida contra allò que ja es coneix com la “fractura digital”
(diferents nivells d’accés a la informació, capacitat per seleccionar-la), han de garantir
la sostenibilitat (econòmica, social i ambiental) del país i dels municipis, i han de
gestionar una diversitat cultural, ètnica i social cada cop més complexa.
El grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a
l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE,
tant pel que fa a les infraestructures com a la seva producció i utilització. A Espanya
s’observa un estancament en la penetració d’Internet des de 2001. I a Catalunya la
situació és encara més preocupant: hem perdut el lideratge entre les comunitats
autònomes d’Espanya. El retard en el desenvolupament d’Internet no és només una
qüestió relacionada amb les tecnologies, sinó també el resultat d’un problema educatiu i
formatiu. Hi ha una relació entre el nivell de formació general de la població i la
penetració d’Internet.
Malgrat l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la Societat de la Informació –el pla
Catalunya en Xarxa–, el Govern de CiU no ha tingut una estratègia clara per
desenvolupar a Catalunya la Societat de la Informació i del Coneixement. Com a
resultat, a Catalunya s’està instal·lant l’esmentada “fractura digital”. Estem lluny de la
mitjana europea en els principals indicadors de la SIC i el Govern és incapaç de
presentar un pla que permeti pensar que en el futur aquesta realitat canviarà.
D’altra banda, la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la
Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que
s’esperaven. El Govern de la Generalitat no ha aprofitat l’oportunitat que li brindava la
liberalització de les telecomunicacions perquè la societat catalana es beneficiés
plenament de les noves oportunitats. La introducció de la competència no ha millorat la
qualitat, ni ha abaixat els preus dels serveis; a més, el concurs per a l’operador de cable
tampoc no ha garantit la cobertura de tot el territori català amb una xarxa alternativa a la
de l’operador dominant. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels
nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols
la zona metropolitana de Barcelona.
Cal reconèixer l’esforç fet pels governs locals catalans, diputacions i ajuntaments, que,
amb actuacions complementàries i amb el desenvolupament dels seus propis plans
locals per a la SIC, han fomentat l’ús social de les TIC i han contribuït a la dinamització
econòmica del sector. Fruit d’aquesta empenta i de la voluntat del Parlament
d’esperonar el Govern, el juliol de 2001 se signà el Pacte per a la promoció de la
societat de la informació a les administracions públiques catalanes, més conegut com
l’acord per a l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), subscrit per tots els grups
parlamentaris.
El Govern de CiU ha donat prioritat, amb unes despeses innecessàries i improductives,
als aspectes d’imatge i de comunicació (portal CAT365) de l’Administració Oberta,
sense desenvolupar una autèntica plataforma de connexió telemàtica entre les
administracions que, respectant les seves competències i la seva identitat, integri els
processos administratius per oferir serveis amb més celeritat i més qualitat a la
ciutadania. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència
194
�per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Cada Administració
ha desenvolupat les seves iniciatives i fins ara el Govern de la Generalitat no ha estat
capaç de definir estàndards de dades, ni de documents, ni de procediments comuns per a
les administracions catalanes.
En definitiva, estem perdent els elements objectius que ens permetrien ser una zona
pionera en l’economia del coneixement al sud d’Europa. Estem endarrerint-nos en els
elements estructurals (físics, tecnològics, immaterials i humans) que han de ser la base
d’aquesta realitat. L’empenta de la societat civil catalana no ha anat acompanyada de la
voluntat política ni de les mesures de govern que mereix. Som un país que no va
malament, però que no s’està preparant per ser allò que diu que vol ser en els propers
anys.
Tot i que aquest capítol tracta específicament de l’Adaptació a la Societat de la
Informació, les polítiques per desenvolupar aquesta societat han de tenir un clar
component de transversalitat i coordinació entre les diverses àrees del govern. Així
doncs, al llarg del programa trobarem apartats que el complementen (telecomunicacions
a infraestructures, formació i treball a sectors emergents, innovació educativa a
educació, administració oberta a administració, etc.). També cal fer referència al
document del Govern Alternatiu El compromís per situar Catalunya al capdavant en la
Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupa amb més detall aquest
apartat del programa.
Per a l’execució d’aquest programa de govern volem el consens, la participació, la
implicació de la societat civil, la corresponsabilitat en la gestió i en l’esdevenir dels
afers públics. I això és així perquè la nostra voluntat de servei al país no creu en
l’exclusivitat. Som plenament conscients que els temps de canvis accelerats i les
incerteses que ens presenta el futur, reclamen la major de les complicitats possibles
amb tots els agents socials, amb tots els ciutadans i ciutadanes, per tal de reduir les
amenaces i aprofitar les oportunitats en benefici de tots. Per això, el nou Govern es
dotarà de l’estructura organitzativa adient per executar amb la màxima eficiència les
actuacions pròpies, però també per garantir la implicació i participació de la societat
civil (empreses, institucions, entitat i persones) en els processos de deliberació,
definició i execució dels projectes d’interès general del país.
OBJECTIUS
1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura
digital, tant social com territorial. Crear un mercat de demanda per afavorir la
generació de productes i de serveis a la xarxa. Potenciar l’ús de les TIC per part de
les empreses catalanes, com a generadores de desenvolupament econòmic i
d’ocupació, amb l’objectiu quantitatiu de superar la mitjana dels països de l’OCDE
en el termini de quatre anys.
2. Corregir l’actual model de liberalització afavorint la competència entre operadors i,
des de l’acció de govern, complementar les seves actuacions. De manera específica,
cal col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i
implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre
operadores i administracions. Al mateix temps, cal garantir la igualtat d’oportunitats
195
�per a la ciutadania, les empreses i les organitzacions en l’accés a la xarxa i garantir
l’equilibri territorial en l’accés a la banda ampla per afavorir el desenvolupament
integral del país.
3. Promoure la defensa activa dels nous drets de la ciutadania que deriven de l’aparició
de les TIC. En especial, el dret a l’alfabetització tecnològica, que condiciona tota la
resta, desenvolupant iniciatives públiques i privades per elevar els coneixements i la
familiaritat amb el nou entorn tecnològic, especialment de les persones amb risc
d’exclusió.
4. Fer de l’administració pública catalana una autèntica administració en xarxa, i
promoure la integració i concreció a Catalunya de l’estratègia europea (e-Europe
2005), amb la planificació coordinada de les actuacions adients per a cada una de les
àrees de govern.
MESURES
Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar
plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna,
propera i integrada davant la ciutadania.
Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Mitjançant l’aplicació
progressiva de les mesures necessàries, es garantiran els drets reconeguts a la carta a
tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya com a fet imprescindible per aconseguir
que el nostre país sigui competitiu i competent en la societat de la informació i el
coneixement, garantint alhora la cohesió social i l’equilibri territorial.
Identificar i establir projectes locals amb les especificitats pròpies de cada territori,
donant suport a les iniciatives locals per a la SIC, amb el compromís de dotar-los
pressupostàriament.
Generalitzar l’ús d’eines telemàtiques per a la gestió de processos de participació
ciutadana. Posar en marxa vies de participació electrònica ciutadana en les fases de
deliberació i de consulta prèvies a la decisió política.
Endegar i liderar la modernització, coordinada i consensuada, i la integració dels
sistemes d’informació sanitària. Posar a disposició de la ciutadania, a través
d’Internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de
confidencialitat i seguretat.
Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i serveis de les TIC aplicades a la salut.
Formar el professorat en competències bàsiques en TIC, preferentment en el mateix
centre i amb l’objectiu que puguin fer el pas d’usuaris a actors. Aplicar mesures per
al professorat per adquirir equipaments informàtics i connexió a Internet.
Tot i que el lideratge i la gestió del canvi organitzatiu, pedagògic i social que suposa
el ple ús de les TIC en el centre educatiu és una responsabilitat troncal de tot l’equip
196
�directiu, dotar cada centre de perfils docents especialitzats en TIC, en el doble
vessant d’Educació en Comunicació i en Gestió de la Informació.
Utilització del centre escolar com a centre de recursos en tecnologies de la
informació de la comunitat, en la línia esbossada dels centres públics com a centres
oberts i amb intensitats diferents en funció de les seves característiques (en especial
els centres de formació professional). En aquesta línia, crear i modernitzar les
biblioteques escolars fins a convertir-les en centres de recursos interconnectats i
vinculats a la xarxa pública de biblioteques.
Desplegar una política industrial que possibiliti la consolidació del sector productiu
d’infraestructures, serveis i continguts TIC per a l’educació. Promoure el sector de
producció de continguts i serveis educatius multimèdia.
Crear la Xarxa del Coneixement i l’Aprenentatge de Catalunya (XCAC) integrada
per escoles, universitats, centres de recerca, biblioteques, museus i altres entitats
educatives amb presència en línia, com un instrument bàsic per estimular la creació
de comunitats d’aprenentatge i la generació de continguts propis a la xarxa.
Promoure l’ús del programari lliure.
Introduir plenament les TIC a l’escola rural, com un projecte específic.
Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les
TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions
de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de
punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Assegurar
l’accessibilitat als PIAP a persones amb qualsevol tipus de discapacitat.
Impulsar l’adaptació a la SIC dels sectors empresarials en general i, en particular,
als de més incidència econòmica i arrelament al país: logística i distribució
comercial, agroalimentació, tèxtil i turisme.
Afavorir el desenvolupament de la televisió i de la radiodifusió digitals i fomentar el
lideratge tecnològic de les televisions públiques catalanes.
Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector,
específicament a la d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua
(traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.).
Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir
una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts
audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar
l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho
a terme.
197
�4.2.5. Capital risc
Segons les darreres dades europees sobre capital risc i innovació tecnològica, Espanya i
Catalunya mostren resultats bastant pobres en la majoria d’indicadors relatius a la
implantació de la societat del coneixement i de la nova economia.
Mentre que als Estats Units els recursos per a capital risc representen l’1,3% del PIB,
Anglaterra té l’1,0% i la mitjana europea es troba en el 0,4% del PIB, la mitjana
espanyola només és del 0,2% i Catalunya encara està per sota d’aquesta xifra.
El Govern de CiU ha impulsat tard i d’una manera feble l’aparició del capital risc.
Tampoc no ha impulsat accions de manera sistemàtica per fomentar i posar en marxa
programes de formació de l’esperit emprenedor i de la capacitat d’iniciativa en
l’educació universitària i secundària. Només algunes iniciatives locals, algunes
universitats parcialment i escoles de negocis privades han desenvolupat programes per
assolir aquest objectiu.
Els instruments financers de l’actual Govern no han afrontat seriosament, o ho han fet
aïlladament, la necessitat de dedicar recursos per donar suport a la creació de noves
empreses en el moment en què comencen, quan a la iniciativa privada li costa més
arriscar capitals per fer-ho.
Les empreses han de disposar del finançament necessari. És en aquest sentit que els
mecanismes de capital risc són imprescindibles perquè els projectes innovadors tinguin
oportunitats per esdevenir financerament viables.
OBJECTIUS
1. Augmentar els recursos destinats a capital risc per a nous projectes i impulsar
l’aparició de nous models de préstec del sistema financer i, en especial, de les caixes
d’estalvi, que siguin accessibles a les noves empreses o a les empreses en
creixement.
2. Facilitar l’accés als nous mercats d’emprenedors de certs segments de població
menys afavorits (majors de 40 anys, immigrants, aturats de llarga durada, joves,
etc.) per evitar la seva exclusió de la nova economia del coneixement.
3. Crear i, si s’escau, ampliar les infraestructures tecnològiques i de comunicacions
que facilitin l’accés, la implementació i el desenvolupament de projectes
empresarials en els àmbits innovadors i la seva existència en xarxa.
4. Fomentar l’esperit emprenedor, l’assumpció de riscos i la capacitat d’iniciativa
empresarial de les noves generacions d’estudiants de secundària, de formació
professional i universitaris.
198
�MESURES
Fer una aposta decidida per incorporar l’esperit emprenedor a l’educació secundària
i a la formació professional. Crear un programa transversal en tot el sistema
universitari i de la formació professional per formar l’esperit emprenedor, amb un
paquet troncal mínim per a tots els estudiants i un paquet optatiu d’importància
creixent, amb un bon nivell de qualitat i utilitzant els darrers suports multimèdia.
Formular un programa de suport específic que faciliti l’accés dels emprenedors amb
més dificultats als nous mercats (majors de 40 anys, joves, aturats de llarga durada,
immigrants, etc.).
Estendre el model de viver virtual a tot el territori de Catalunya per facilitar la
creació d’una gran xarxa de nous projectes d’empresa, d’emprenedors i
emprenedores, de recursos humans i de serveis i, al mateix temps, crear un espai
transparent de projectes empresarials susceptibles de rebre finançament.
Potenciar a les universitats les infraestructures i els serveis de transferència de
tecnologia al sector empresarial i de suport a la conversió en noves empreses dels
resultats de la recerca i la innovació. Establir un model que permeti conèixer els
àmbits de la recerca actual de totes les universitats, coordinar les diverses oficines
de transferència de tecnologia i promoure societats que la comercialitzin.
Crear un programa d’atracció d’emprenedors i emprenedores i de recursos humans
internacionals a Catalunya que faciliti la immigració per als extracomunitaris,
estableixi mecanismes d’acollida i orientació en el seu accés als recursos i potenciï
el contacte amb els grups locals d’emprenedors, empreses i capitals.
Crear fons específics per invertir a risc en nous projectes empresarials en sectors
avançats tecnològicament i en projectes de desenvolupament de petites i mitjanes
empreses que requereixin fer un salt en la innovació i desenvolupament tecnològic.
Aquests fons es crearien amb l’impuls inicial del sector públic, però cercant un
efecte multiplicador amb la participació i protagonisme creixent del sector privat.
Establir instruments financers adequats per invertir a risc en aspectes com: petits
projectes, instruments de garantia recíproca que minimitzin el risc per al sistema
financer i mercats financers ad hoc per a aquest tipus de projectes.
Suport al finançament dels costos d’anàlisi de nous projectes i la formació de tècnics
en anàlisi de risc en noves activitats tecnològiques.
Impulsar millores en el tracte fiscal que avui reben els petits inversors en projectes
de capital risc.
Crear un gabinet d’informació sobre ajuts, subvencions i finançament per a pimes
que també faci costat a tots els àmbits de suport al territori, cambres de comerç,
ajuntaments i associacions empresarials.
199
�4.3. OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL
Assolir a Catalunya la plena ocupació de qualitat, és a dir digna i segura, és l’objectiu de
la nostra proposta. Pel socialisme, l’ocupació sempre ha estat quelcom més que un
concepte econòmic. És un valor social i cultural, que es refereix tant a la inserció
socioeconòmica com a l’assoliment d’una dignitat i d’unes competències i sabers, que
permetin a la persona desenvolupar-se íntegrament com a tal.
A la Cimera de Lisboa, l’any 2000, la Unió Europea va decidir no només assolir arribar
a aquesta fita a l’horitzó de l’any 2010, sinó també què significava plena ocupació i com
fer el camí per aconseguir-ho. Es va definir l’estratègia europea per l’ocupació. En
percentatges, l’objectiu es va fixar en una taxa global d’ocupació del 70%, una taxa
d’ocupació femenina del 60% i en la necessitat que un 50% de les persones de més de
55 anys es mantinguin ocupades.
A Catalunya, l’any 2002 l’atur es va situar en el 9,6%, la taxa d’ocupació en el 65,6% i
la taxa d’ocupació femenina en el 52,5%. Per assolir els objectius establerts a Lisboa,
cal augmentar sobretot el nombre de dones que treballen, ja que el mercat català pateix
un dèficit d’ocupació femenina, i també de les persones més grans de 55 anys. Per situar
Catalunya en el camí de la plena ocupació, l’any 2007 hauran d’estar treballant 120.000
dones més que ara. Les nostres polítiques d’ocupació estaran orientades a aquesta
finalitat.
L’atur a Catalunya es caracteritza per ser:
a) Femení: la taxa d’atur entre les dones (13,1%) gairebé dobla la dels homes (7,1%), i
el diferencial més gran entre sexes afecta les dones de 25 a 45 anys.
b) Jove (sense distinció de sexe): la taxa d’atur entre els menors de 25 anys és del 18%.
c) Selectiu: està concentrat sobretot en persones amb nivells de qualificació baixos, ja
que el 66% dels aturats només tenen estudis primaris.
En els propers anys tindrem un dèficit important d’oferta laboral, especialment amb una
qualificació professional mitjana, que es pot avaluar entre 350.000 i 400.000 llocs de
treball. La resolució d’aquesta necessitat del nostre teixit econòmic i productiu vindrà,
sens cap dubte, de l’aportació de mà d’obra qualificada procedent de la resta de l’Estat,
així com de les persones procedents de fora de l’Estat i de la UE.
El Govern de la Generalitat ha de facilitar l’ampliació i millora de l’oferta de treball,
incrementant significativament la qualificació dels treballadors i treballadores, per tal
que s’adeqüin a les demandes de les empreses, i facilitar la incorporació de la dona al
mercat laboral.
D’altra banda, el Govern ha de respondre a la integració necessària de contingents
d’immigrants per fer front a les mancances de personal, especialment la de personal
relativament especialitzat. En aquest sentit, s’hauran de desenvolupar actuacions en el
camp professional, així com en els coneixements que els immigrants no tenen assolits
en l’àmbit lingüístic, cultural, social i econòmic de Catalunya. D’aquesta manera, des
del punt de vista ocupacional tindran els mateixos drets, deures i oportunitats que la
resta de persones en el mercat laboral. En definitiva, el Govern ha de vetllar per ordenar
els fluxos immigratoris d’acord amb les necessitats del nostre mercat de treball.
200
�El mercat laboral català té un clar problema de qualitat, que es manifesta en un dèficit
de formació, una alta sinistralitat, un excés de temporalitat i massa precarietat laboral.
El nivell de formació de la població activa és clarament inferior a la mitjana europea i a
les principals comunitats autònomes, i el gruix de l’ocupació generat en l’etapa
expansiva 1994-2001 s’ha caracteritzat per realitzar-se en sectors amb un nivell
tecnològic relativament baix. Els socialistes catalans defensem la flexibilitat en el
mercat de treball. Però aquesta ha d’anar inexcusablement unida a la seguretat dels
treballadors i treballadores i a la millora permanent de les condicions contractuals.
Molts dels problemes del mercat de treball deriven de les mancances del sistema
educatiu: de l’elevat nivell de fracàs escolar; del baix percentatge de joves catalans que
continuen l’escolarització postobligatòria; de la manca d’adequació entre la política
formativa i les demandes de les empreses. En conseqüència, per resoldre els dèficits del
mercat de treball cal dirigir les polítiques fonamentalment en el camp de l’educació i la
formació.
A més, patim la manca o insuficiència d’un sistema de protecció social que, articulat
mitjançant la col·laboració pública–privada, afavoreixi la mobilitat territorial i faciliti la
conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral. Cal treballar amb dedicació i
intensitat en el camp de l’habitatge, la creació d’escoles bressol, la generació de
recursos i serveis per a l’atenció de persones dependents.
Per la seva part, el Servei d’Ocupació de Catalunya no està responent a les demandes i
necessitats de les empreses, persones i territoris. És poc transparent i eficaç, està
desconnectat dels serveis homòlegs de l’Estat i d’Europa, i només ha intentat atendre la
dimensió professional del mercat de treball. Cal transformar-lo per garantir un
funcionament correcte i adequat que el faci capaç de respondre a les transformacions
que s’estan produint en el mercat laboral català, espanyol i europeu.
OBJECTIUS
1. Assolir la plena ocupació, estable i de qualitat a Catalunya. Això significa,
essencialment, aconseguir que en quatre anys 120.000 dones més que ara tinguin
treball.
2. Crear més ocupació i millor: 1) afavorir la creació d’empreses i l’autoocupació, amb
el desenvolupament dels sectors relacionats amb les noves necessitats, la
modernització del nostre teixit econòmic i productiu amb el desenvolupament de la
recerca o la innovació i afrontant les causes i els efectes de la deslocalització; 2)
promoure una organització i utilització més racional del temps de treball; i 3) reduir
l’excés de temporalitat en la contractació i la sinistralitat.
3. Millorar les capacitats d’ocupació de les persones, amb la potenciació de la ràpida
reinserció de les persones aturades al mercat de treball i la capacitació professional
de les ocupades. Les polítiques actives d’ocupació tindran un paper clau.
4. Evitar la dualitat en la societat i el mercat de treball. Les persones amb més
dificultats, les afectades per diferents factors de desigualtat que limiten les seves
201
�possibilitats d’inserció laboral, requereixen actuacions complementàries per
compensar la situació de desavantatge inicial i situar-se en igualtat de drets i deures
respecte a la resta.
5. Facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal.
6. Crear un sistema ocupacional que tingui com a motor del desenvolupament el món
local, els agents econòmics i socials i el món del coneixement que conviuen a cada
territori, i que faci protagonista l’aprofitament dels recursos humans i materials del
propi territori per a la generació de riquesa i d’ocupació i no es limiti a atraure
inversions externes o exclusivament a pal·liar les conseqüències de l’atur.
MESURES
Mesures per adequar el sistema educatiu a les necessitats del mercat de treball
Consolidar un sistema de formació al llarg de la vida que afavoreixi el
desenvolupament de les capacitats personals, millori la capacitat d’adaptació a les
innovacions, formi en noves tecnologies i llengües, i que estableixi mecanismes de
formació laboral per a les persones que vulguin entrar o reincorporar-se al món del
treball.
Establir el sistema per reconèixer la millora de la qualificació professional adquirida
en el desenvolupament de l’exercici de l’activitat professional i formativa de
caràcter no reglat (ocupacional i contínua).
Adoptar el compromís d’impartir formació professional a 250.000 persones en atur,
com a mínim, durant els propers cinc anys, i fomentar la capacitació professional de
250.000 persones més en aquest mateix període mitjançant la formació continuada,
amb especial atenció a les empreses amb menys de 10 treballadors (recursos
controlats de manera pública, concertada i transparent).
Reforçar els mòduls formatius de l’ensenyament reglat, en especial els més vinculats
als oficis; afavorir la integració dels actuals mecanismes de formació ocupacional i
de formació continuada en una mateixa estructura educativa.
Reconèixer el dret individual a la formació per iniciativa del propi treballador i en
condicions pactades.
Mesures per evitar la dualitat a la societat i el mercat de treball i potenciar les
actuacions territorials i locals
Aplicar un pla de recerca d’ocupació personalitzat per a i amb totes les persones
desocupades abans del quart mes d’atur.
Oferir una experiència laboral o una formació a totes les persones desocupades
abans del dotzè mes d’atur i del sisè mes a les persones joves o a les més
vulnerables.
202
�Oferir una experiència laboral o formació a les persones aturades de llarga durada i
establir ajudes per a la seva contractació per part de les empreses.
Incentivar les accions que s’adrecin a la permanència en el treball de les persones
més grans, afavorint l’aprofitament i actualització de les seves capacitats, el pas
progressiu de la vida activa a la jubilació o la seva participació en activitats de
l’economia solidària.
Facilitar l’accés al treball a les persones amb dificultats especials d’inserció laboral,
mitjançant la seva incorporació automàtica als programes ocupacionals per a
persones en atur de llarga durada; potenciant l’actuació de les empreses d’inserció
sociolaboral, els centres ocupacionals, els centres especials de treball i les empreses
del sector de l’economia social; establint clàusules socials en els contractes públics
de les administracions públiques catalanes, adreçades a afavorir aquest objectiu, i
creant ajudes per a la seva contractació per part de les empreses.
Concedir ajuts a la contractació estable de les persones majors de 45 anys. Es
destinaran a aquest fi, com a mínim, 6 milions d’euros durant els propers 5 anys.
Mesures per establir nous instruments de gestió de l’ocupació
Desenvolupar totes les potencialitats existents en el territori per crear ocupació i
millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones, mitjançant els acords locals per a
l’ocupació que integraran tots els recursos orientant-los en aquesta direcció. Així,
les competències efectives de la política d’ocupació residiran en el món local.
Fer del Servei d’Ocupació de Catalunya un organisme integrador de polítiques,
descentralitzat, desburocratitzat i participat en la seva direcció i gestió per les
organitzacions empresarials i sindicals i les administracions locals. En aquesta
direcció promourem la reforma de la llei del sistema ocupacional i del Servei
d’Ocupació de Catalunya.
Gestionar la intermediació laboral, garantint l’adequada connexió informàtica amb
la resta de l’Estat i Europa per tal de fer efectiu, amb eficàcia, el dret a la mobilitat
laboral lliurament decidida.
Mesures per crear més ocupació
Potenciar l’activitat en sectors econòmics emergents amb capacitat per atendre
necessitats no cobertes o insuficientment cobertes d’empreses i de persones, com ara
els serveis de proximitat (escoles bressol, serveis d’atenció domiciliària, atenció a
les persones amb dependència), els relacionats amb l’educació, el lleure i el temps
lliure, el medi ambient i la cultura, la solidaritat i la cooperació, o el suport als
centres d’investigació.
Col·laborar en el desenvolupament dels sectors d’activitat econòmica generadors
d’ocupació en què les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tinguin
un paper fonamental i dels sectors industrials en què es disposa de recursos humans
203
�competents i de capacitat per ser econòmicament competitius amb l’activitat d’altres
països.
Establir, des del Govern de la Generalitat, un programa d’incentius als acords
col·lectius i individuals que tingui com a objectiu les 35 hores setmanals (1.600
anuals), a través de noves contractacions estables, a jornada completa o a temps
parcial, o la reordenació i reducció de la jornada de treball.
Promoure la contractació a temps parcial, fixa i amb igualtat de drets, amb l’objectiu
de doblar-la abans del 2010.
Exigir un pla de reparació social dels perjudicis que produeixen a les empreses amb
beneficis que optin per deslocalitzar-se. Aquest pla haurà de contemplar el retorn
dels ajuts rebuts, les accions de la recol·locació de les persones que pretenen
acomiadar i el suport a la regeneració del teixit econòmic i productiu de la zona que
pretenen abandonar.
Mesures per fomentar l’autoocupació
Fomentar l’autoocupació (col·lectiva i individual) com a fórmula de creació
d’ocupació estable des dels programes de desenvolupament local, mitjançant un
suport i impuls decidit i descentralitzat a la xarxa d’infraestructures de vivers,
incubadores, parcs científics i tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis,
d’iniciatives de suport als projectes d’autoocupació i noves creacions d’empreses.
Donar suport a les cooperatives i societats laborals que estan actuant de manera
activa en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu, i cercar la
col·laboració amb elles, així com amb la resta d’entitats i d’empreses de l’economia
social, en la generació de respostes a les noves necessitats socials, és fruit de la
iniciativa i l’actitud emprenedora, generadores de treball estable i de qualitat, i
innovadores.
Mesures per millorar la qualitat de l’ocupació generada
Establir un marc de relacions laborals que faci possible conjuntar flexibilitat i
seguretat. Per tant, cal potenciar la negociació col·lectiva a Catalunya, vetllar per
evitar les discriminacions laborals, en especial per motius de gènere, promoure
l’aflorament de l’activitat laboral no declarada o irregular i el reconeixement dels
drets de les persones que la desenvolupen, transformar en contractació fixa l’excés
de temporalitat amb l’objectiu de reduir-la fins al 15% (la temporalitat s’ha de
limitar a aquells casos en què està justificada pel caràcter temporal de l’ocupació),
potenciar i descentralitzar al territori el Tribunal Laboral de Catalunya, i fomentar la
promoció i constitució dels comitès d’empresa europeus a les empreses
internacionals, per harmonitzar les condicions de treball i evitar el dúmping social.
Promoure la responsabilitat social a les empreses (RSE) que impulsa la UE.
L’acceptació i la incorporació voluntària de les empreses dels valors de respecte al
204
�medi ambient i de millora de les relacions laborals que configuren aquesta iniciativa
haurà de suposar una millora “en origen” de les relacions laborals.
Mesures per disminuir la sinistralitat laboral i les malalties professionals
Establir un pla d’inspecció i control de la sinistralitat laboral i les malalties
professionals amb la participació de tots els sectors implicats (empresa, treballadors
i treballadores) en el seu disseny i execució; intensificar els controls sobre les
condicions de salut i seguretat en l’exteriorització i subcontractació d’operacions;
sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals en els
processos productius.
205
�4.4.
UNA ECONOMIA BASADA EN L’ESPERIT EMPRENEDOR
4.4.1. Suport als emprenedors
Els emprenedors, col·lectiu insubstituïble en la generació d’iniciatives creadores
d’ocupació i riquesa (en particular microempresaris, autònoms, treball associat i
iniciatives socials), són protagonistes importants del creixement de la nostra economia
ja que aporten elements innovadors en matèria de gestió empresarial, en recerca de
major qualitat en la producció de béns i serveis, en l’ús de nous models de prestacions
socials i en l’aplicació intensiva de noves tecnologies.
Catalunya, al llarg de la seva història, ha estat sempre un país d’emprenedors i
d’empreses. Per això volem que Catalunya sigui la pàtria dels emprenedors. I, com a tal,
que sigui un país que mobilitzi totes les seves energies, que no menyspreï cap talent,
que estimuli els innovadors i la innovació, i que confiï en la gent que aposta esforços i
riscos en la creació de noves empreses, nous llocs de treball, noves iniciatives cap a la
societat.
No és menys important la demostració de major flexibilitat i agilitat en les respostes als
canvis en l’impuls de la innovació i en l’ampliació del teixit econòmic que esdevé
complementari a les grans empreses. El propi desenvolupament de l’esperit emprenedor
i la iniciativa empresarial són una valuosa habilitat social i productiva que
objectivament enriqueix la capacitat global del país, així com un espai fonamental per
oferir una autèntica igualtat d’oportunitats i una nova manera d’entendre la redistribució
dels recursos per a totes les persones que volen emprendre un activitat econòmica o
social.
L’elevat nombre d’emprenedors que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat
que cal reforçar. Les microempreses i els treballadors autònoms doten de flexibilitat el
sistema productiu, faciliten noves formes d’organització del treball i impulsen la
mobilitat social. Tanmateix, és imprescindible que no pateixin situacions de desigualtat
respecte a les grans empreses i a la resta de treballadors, per això cal una política activa
a favor d’aquest col·lectiu.
Els darrers anys, l’acció de la Generalitat no ha estat ni compromesa ni capdavantera en
aquest camp. Amb una política tímida, poc engrescadora, escassament imaginativa, amb
escassos recursos, molts dels quals simplement transferits des de l’Estat i la UE, poc
innovadora i gens arriscada en matèria de finançament directe, de creació
d’infraestructures o de suport mitjançant avals i garanties, no ha respost a les necessitats
del país. La seva aportació des del CIDEM o des del Departament de Treball ha estat
reactiva i no proactiva.
En contraposició, i sense ser la seva competència, a partir dels anys 80 molts governs
locals i associacions empresarials territorials van entendre la necessitat d’implementar
polítiques locals de caràcter públic per tal de donar suport a la capacitat de crear i de
generar noves iniciatives al teixit professional, tot seguint les recomanacions europees
en matèria de foment de l’esperit emprenedor i de generació d’ocupació. Aquesta
experiència continua sent l’actiu principal del país en matèria de suport als emprenedors
206
�i la creació d’empresa, i haurà d’estar present i ser potenciada en qualsevol disseny de
polítiques actives del futur govern de la Generalitat.
D’altra banda, la universitat també ha de tenir un paper important com a motor de
creació de noves iniciatives empresarials. La creació de noves empreses de base
tecnològica (EBT) sorgides dels entorns de la recerca pública que es duu a terme a les
universitats i a altres centres de recerca, representa una de les modalitats de
transferència de tecnologia de major valor afegit (ha representat una de les modalitats de
transferència de tecnologia), alhora que una oportunitat per generar llocs de treball
d’elevada qualificació, una oportunitat de regeneració del teixit productiu del país, i un
espai que facilita que una part de joves preparats (gràcies a la formació universitària
rebuda a càrrec dels pressupostos públics), pugui desenvolupar una trajectòria
professional. En aquest sentit, cal dir que no ha estat fins fa molt poc que el Govern de
la Generalitat ha prestat atenció a aquest teixit derivat del món de la recerca, de les
universitats i dels centres de transferència de tecnologies, i la seva relació amb el camp
dels nous emprenedors i emprenedores.
OBJECTIUS
1. Fomentar activament l’esperit emprenedor relacionat amb les iniciatives de creació
d’empreses i promoció de nous emprenedors i emprenedores que impulsen diversos
agents: ajuntaments, cambres de comerç i associacions empresarials, universitats i
centres de recerca, centres de formació de professionals, etc., donant un nou
protagonisme als emprenedors i emprenedores i a les microempreses com a
generadors d’ocupació, motors del creixement econòmic i espais d’igualtat
d’oportunitats de totes les persones que vulguin posar en marxa una iniciativa
empresarial o social.
2. Promoure polítiques de suport directe i descentralitzades (ajuntaments i universitats
principalment) en matèria d’infraestructures (vivers, incubadores i centres de
serveis), suport logístic, informació, formació, transferències de tecnologies i capital
pragmàtic, suport a la innovació i a l’R+D, i finançament (recursos econòmics i
assessorament).
3. Potenciar mecanismes d’enfortiment en aquest camp, en particular en processos de
concertació públic–privat, així com de promoció de models de cooperació,
col·laboració i associacionisme entre emprenedors, microempresaris, autònoms,
economia social i, en general, iniciatives que es desenvolupen dins del sector,
aprofitant també les sinergies que donen els acords i pactes locals per l’ocupació
entre administracions i agents socials.
4. Potenciar a l’ensenyament universitari i professional la divulgació, informació i
formació per a la creació d’empreses i potenciar la creació d’espais a les
universitats, parcs científics i centres de recerca d’espais específics per aquest fi.
5. Impulsar millores en matèria de protecció social, fiscal i laboral d’acompanyament
al procés de creació d’empreses adequades a les necessitats i demandes del sector.
207
�MESURES
Enfortir i augmentar els recursos per a la difusió de la cultura emprenedora tant des
de l’àrea educativa com institucional, en especial mitjançant el foment de la
capacitat emprenedora dels nostres joves.
Potenciar i promoure des del món local (ajuntaments i associacions empresarials) i
des de les universitats, amb un suport decidit i descentralitzat del Govern de la
Generalitat, la xarxa d’infraestructures de vivers, incubadores, parcs científics i
tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis, de suport a noves iniciatives
emprenedores i noves creacions d’empreses, etc.
Impulsar les estructures tecnològiques d’atenció unificada de “tot en un”, superant
l’actual descoordinació entre administracions, en les quals l’emprenedor–recent
empresari trobi suport en temes legals i fiscals, de gestió empresarial, aspectes
financers, protecció de patents, accés a inversors, etc.
Proposar que els Acords Nacionals de Formació Contínua estableixin el compromís
de duplicar la taxa global de cobertura formativa per als nous emprenedors,
autònoms i microempreses.
Proposar la inclusió normalitzada en els programes d’estudis universitaris, tècnics i
de formació professional, d’ensenyament i mòduls especialitzats de creació
d’empreses i promoció de noves iniciatives emprenedores.
Impulsar la creació de noves empreses de capital risc mixtes per invertir en nous
projectes i donar suport a iniciatives ja existents amb aquest perfil, i establir un
model de préstecs amb garantia recíproca que permeti als nous emprenedors i
microempresaris accedir als recursos necessaris per començar una nova activitat
empresarial, amb la promoció del desenvolupament d’una xarxa de business angels
a nivell de tot Catalunya.
Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al
cofinançament de préstecs participatius destinat a autònoms, emprenedors i
microempreses, així com impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi
dels projectes d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de
finançament disponibles.
Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en
petits projectes empresarials. S’impulsarà que aquests comptes estiguin
complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres. També
s’ha de promoure, amb el concurs de les entitats financeres i de les institucions
comunitàries, la millora del sistema de microcrèdits sense avals.
Assegurar la disponibilitat d’infraestructures (xarxes) de qualitat a tot el territori,
posant en marxa un pla de difusió social de les noves tecnologies per als
emprenedors, els microempresaris i autònoms, i promoure un model que permeti
augmentar significativament el nombre de noves iniciatives innovadores.
208
�Difondre entre els investigadors la importància de la patent com a instrument de
captura i protecció del valor afegit potencial d’una recerca.
Posar a disposició dels investigadors estructures que facilitin la valoració de la
recerca i que els assessori en els processos de protecció i comercialització (via
empresa derivada o altres) dels resultats obtinguts.
Continuar impulsant iniciatives que aportin els recursos primerencs necessaris que
permetin desvetllar i donar suport a projectes en estat encara embrionari sorgits de
l’àmbit de la recerca.
Potenciar concursos de projectes d’empreses derivades o start-up, que facilitin uns
certs recursos a les iniciatives guanyadores, ajudin a revelar projectes i presentin un
efecte de publicitat i de demostració a l’entorn.
Orientar i potenciar la creació de noves empreses i el desenvolupament de noves
iniciatives emprenedores sota el model de fórmules empresarials d’economia social,
treball associat i, en altres casos, empreses del tercer sector.
4.4.2. Autònoms
Els autònoms, com ja hem dit, constitueixen un element de riquesa i competitivitat del
nostre país. Més de mig milió de persones desenvolupen a Catalunya la seva activitat
laboral com a treballadors autònoms, i generen, amb el seu treball, una riquesa a
Catalunya en torn al 12% de PIB Aquest col·lectiu té una importància cabdal en la
nostra economia. Assumeixen riscos i sovint impulsen projectes innovadors amb
adaptació i flexibilitat, i contribueixen a crear llocs de treball i riquesa.
Malgrat el seu pes econòmic i social, l’ordenament jurídic, que es desenvolupa a nivell
d’Estat espanyol i que regeix la seva activitat, no s’adequa a les seves necessitats ni
reconeix el seus drets socials de la mateixa manera que als treballadors assalariats. Els
autònoms han de superar diferents tipus de problemes quan duen a terme la seva
activitat. Aquests problemes deriven del fet que, socialment, no se’ls reconeix el seu
paper com a emprenedors i creadors de riquesa, de la seva desfavorable relació
juridicolaboral amb tercers, d’una inadequada fiscalitat, de la seva insuficient protecció
social, de la relació que mantenen amb les administracions públiques i, molt
especialment, per la feblesa i transitorietat de les mesures de suport i de foment de
l’activitat emprenedora.
Particularment feble és, a més, la situació dels treballadors autònoms dependents que
avui dia pateixen una situació més complexa ja que estan vinculats a un o a molt pocs
clients, i estar sotmesos a un règim de dependència severa de tercers, que els fan
extremadament vulnerables, i protegits de manera quasi nul·la davant dels canvis dels
cicles econòmics.
La situació, a Catalunya, ha estat encara més agreujada per la significativa indiferència
del Govern de CIU de la Generalitat envers aquest col·lectiu. Les polítiques de suport al
treballador i empresari autònom, a la creació d’empreses i als nous emprenedors, han
estat molt poc desenvolupades, molt dependents de les transferències des de
209
�l’administració central al Departament de Treball, i amb un suport quasi nul d’Indústria
i Comerç.
Els autònoms tenen i tindran un paper protagonista en el creixement de la riquesa i
l’ocupació en els propers anys. És i serà un espai cabdal per oferir mesures en línia per
estendre una nova manera d’entendre la redistribució dels recursos per donar suport a
les noves activitats econòmiques o socials, i espai de recerca d’una major igualtat
d’oportunitats per amplis col·lectius de treballadors i empresaris del nostre país.
És hora d’incidir activament i de fer tota la pressió necessària en la política del Govern
de l’Estat i a les Corts, per potenciar aquest sector i donar-li el tractament legal i formal
que li correspon.
OBJECTIUS
1. Emprendre iniciatives des del Govern de la Generalitat perquè les Corts Generals
desenvolupin un marc legislatiu de millora de la situació i condicions laborals
d’aquests treballadors i empresaris autònoms, i eixamplar l’àmbit laboral i l’abast de
l’acció protectora del sistema de protecció social públic envers aquest col·lectiu.
Alhora, és indispensable aclarir i simplificar la seva fiscalitat.
2. Impulsar accions per a la promoció, el foment i la creació neta d’ocupació com a
autònoms mitjançant l’autoocupació i noves empreses.
3. Promoure espais que facilitin la concertació, cooperació i associacionisme entre els
propis autònoms per afavorir el desenvolupament de la seva pròpia empresa i
augmentar la seva presència i reconeixement, social i cultural, promovent la seva
participació i rol actiu en els debats que els afecten directament.
4. Pal·liar les mancances formatives, de capacitació, d’informació, de suport logístic,
de suport en capital financer i pragmàtic, que obstaculitzen el desenvolupament del
sector, i fer-ne partícip i actor principal l’administració local, la xarxa
d’associacions empresarials i els agents socials del territori.
5. Crear i promoure instruments de suport financer públics i privats que donin suport al
sector, en particular per la posada en marxa de noves empreses.
MESURES
Promoure que les Corts Generals emprenguin una revisió de la legislació actual
perquè els autònoms estiguin en igualtat de drets i prestacions en relació amb els
altres treballadors i ocupats, i per definir un marc públic i empresarial que n’estimuli
l’activitat. En aquest sentit, és crucial impulsar l’Estatut Jurídic del Treballador
Autònom, incloent-hi el reconeixement dels seus drets i deures. Dins d’aquesta
proposta cal promoure:
L’eliminació dels obstacles per a la contractació de familiars.
210
�L’impuls de la contractació estable i la promoció de l’ocupació
mitjançant bonificacions i ajuts fiscals similars als que tenen les
empreses.
L’adaptació de les normes previstes per la Llei de prevenció de riscos
laborals per cobrir les necessitats i realitats d’aquest col·lectiu.
La promoció de la creació d’un fons de garantia per tal de cobrir les
prestacions d’atur i incapacitat permanent.
L’impuls de la reforma de les prestacions socials per als autònoms per
equiparar-les amb les del Règim General en els casos d’incapacitat,
jubilació, maternitat i conciliació de la vida familiar i laboral.
El fet de permetre la modificació voluntària de les cotitzacions socials
en funció de l’edat per tal de millorar les pensions de jubilació.
L’establiment d’un marc de garanties en la base reguladora dels
treballadors autònoms que els permeti poder calcular les seves bases
reguladores i practicar cotitzacions per assolir una pensió digna.
El suport i tractament específic a les necessitats del col·lectiu de
treballadors autònoms dependents, tot impulsant un tractament
singular relatiu a les seves condicions de treball i als drets com a
treballadors que depenen d’una sola o de molt poques empreses, així
com millorar el nivell de protecció social davant la pèrdua d’ocupació
per causes alienes a la seva voluntat com a prestador de servei o
treballador.
En l’àmbit fiscal, cal redefinir el sistema de mòduls en el sentit següent: ampliació a
noves professions, revisió dels mòduls existents i desenvolupament d’una nova
normativa sobre conceptes desgravables; així mateix, aplicar coeficients correctors
segons un límit de renda, durant els primers quatre anys d’una activitat i per als
menor de trenta anys, i impulsar una reducció dels coeficients als successors dels
titulars que tinguin més de 55 anys.
Incorporar a la formació professional i universitària capacitació orientada a la
creació d’empreses i establiment com autònom, així com la creació de programes
específics de formació ocupacional per als aturats que es vulguin establir com a
autònoms, amb especial atenció als joves, dones i aturats de llarga durada.
Fomentar xarxes, plataformes tecnològiques i espais d’intercanvi que afavoreixin les
relacions d’associacionisme i comercials dels autònoms i emprenedors. En especial,
en el suport a la creació de centrals de compra, cooperatives de serveis i per a la
contractació de gerents i de suport administratiu.
Fomentar i estimular espais de suport logístic, de creació d’empreses –vivers,
incubadores–, de suport i assessorament general als autònoms, de centres de serveis
especialment adreçats a aquest sector, de serveis de formació i informació, de suport
en capital pragmàtic, de suport tecnològic, a partir del treball que desenvolupa
211
�l’administració local, les associacions al territori, les cambres de comerç i els agents
socials, integrant aquestes iniciatives en les estratègies europees per a l’ocupació
que es desenvolupen al territori (acords i pactes locals per l’ocupació, etc.).
Adaptar els programes de competitivitat i de qualitat empresarial als treballadors
autònoms i les microempreses, tant als que tinguin instal·lacions obertes al públic,
com a la resta de professionals.
Establir l’obligació que les empreses que presentin expedients de regulació o de
supressió d’ocupació informin sobre com poden afectar les mesures laborals als
treballadors autònoms que depenen de l’empresa.
Defensar de manera intensiva, mitjançant programes específics, tota l’economia que
depèn de l’activitat rural, fent especial incidència a incentivar la successió de les
empreses de caire familiar.
Crear un observatori permanent de les iniciatives d’emprenedors i autònoms, i de
creació i de potenciació de microempreses. Aquesta iniciativa vetllarà per les bones
pràctiques laborals, amb dedicació preferent a la prevenció de riscos laborals,
seguretat en el treball i el suport a la xarxa de centres de serveis, vivers, etc., que es
dediquin al suport de la creació d’empresa.
Potenciar l’oferta de serveis des de les cambres de comerç per als autònoms i les
microempreses, així com la defensa dels seus interessos col·lectius.
Potenciar la creació de fons d’estalvi per a la creació de noves empreses, amb la
promoció per tal que les entitats financeres aportin un cofinançament equivalent o
superior a l’estalvi produït per l’emprenedor, així com un augment dels fons per la
millora del sistemes de microcrèdits sense garanties per accedir als recursos
necessaris per crear o eixamplar una activitat.
Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al
cofinançament de préstecs participatius destinats a autònoms, emprenedors i
microempreses de nova creació o existents, garantint els mecanismes de
transparència i avaluació.
Impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi dels projectes
d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de finançament
disponible, dissenyant un sistema d’avaluació de la implantació dels projectes i les
reduccions fiscals que siguin possibles per estimular aquests projectes.
Estendre als autònoms les mesures proposades per al conjunt dels emprenedors en el
camp del finançament: millora del sistema de garanties, de les condicions del capital
risc i ajuts privilegiats a projectes innovadors.
Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en
petits projectes empresarials per a persones amb dificultats. Aquests comptes
estarien complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres.
212
�4.4.3. Suport a l’economia social
L’economia social és, en el nostre país, un element cabdal si es vol parlar d’una
economia de progrés i de distribució de la riquesa, ja que s’ha de tenir present
l’aportació que té en la creació de riquesa i d’ocupació. No podem oblidar que a
Catalunya el sector d’economia social aporta entre el 5% i el 7% al PIB, i entre el 9% i
l’11% d’ocupació. La seva importància no deriva exclusivament dels factors
quantitatius, sinó també dels qualitatius.
Hom reconeix que les cooperatives i societats laborals, així com la resta d’entitats i
d’empreses de l’economia social, són fruit de la iniciativa i l’actitud emprenedora d’un
col·lectiu de persones, generadores de treball estable i de qualitat, i innovadores.
Actuen de manera activa en la generació de respostes a les noves necessitats socials i,
alhora, també ho fan en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu.
Per la seva configuració, funcionament democràtic i finalitat, s’adapten a la proposta
d’empreses socialment responsables que promou la Comissió Europea. Al mateix
temps, la seva aportació a la cohesió social i al creixement sostenible els atorga un paper
clau en la manera de fer empresa, tan important en el propi desenvolupament local.
En aquest context no és menys important, també, tenir present el paper que compleix la
banca ètica en la difusió de noves maneres d’entendre l’economia del país. En aquest
sentit, és fonamental impulsar i promoure iniciatives com la banca ètica, una
manera diferent d’entendre el sistema financer, que posa al mateix nivell la
consecució del benefici econòmic i del benefici social, i que atorga a les persones
capacitat de decisió i de control sobre l’ús i la destinació que les entitats
financeres fan dels seus estalvis.
La banca ètica es diferencia de la banca convencional tant de cara als
estalviadors com de cara als receptors de finançament. D’una banda, intenta
atraure els estalviadors sensibles a determinats valors, com ara la cohesió i la
justícia social, la sostenibilitat mediambiental o la igualtat de gènere. D’altra
banda, finança els projectes empresarials que, sent sostenibles des del punt de
vista financer, compleixen una sèrie de requisits vinculats als valors abans
esmentats.
Els anys de govern de CiU no han estat beneficiosos per al desenvolupament del sector.
La manca de mesures en temes de formació i l’escassa transversalitat i coordinació en
les mesures que podrien beneficiar el sector, són l’evidència de la indiferència envers
problemes cabdals de funcionament del sector.
L’actitud dels socialistes no vol ser exclusivament passiva sinó que serà de veritable
canvi. Un compromís que volem basar en la col·laboració, concertació i
corresponsabilització entre la societat i les entitats i empreses d’economia social, amb
un suport decidit del sector públic, mitjançant una aliança estratègica que s’ha d’orientar
a la resolució dels reptes que té plantejats, d’una banda, l’economia social com a tal i,
d’altra banda, la societat en relació amb la conciliació al manteniment del creixement
del benestar de les persones i d’una economia plural sostenible i amb dimensió humana.
213
�OBJECTIUS
1. Fomentar el creixement del sector, animant la creació d’empreses sota les fórmules
d’economia social i incentivant la generació de noves iniciatives de treball associat i
de foment cooperatiu com a forma de construcció de noves modalitats de
democràcia econòmica.
2. Donar suport als processos que permetin la millora de la qualitat dels béns i serveis
que produeixen, per afavorir la seva consolidació empresarial i la millora de la seva
valoració econòmica i social. Incrementar el nivell de coneixement de les tècniques
de gestió empresarial.
3. Impulsar la constitució de consorcis i xarxes de cooperació sectorial, intersectorial,
territorial i transnacional, per reforçar la seva capacitat d’actuació, contractació,
negociació i representació.
4. Afavorir l’accés a un finançament i una fiscalitat que atengui la seva especificitat
empresarial.
5. Afavorir els projectes de banca ètica i de finançament ètic i socialment
responsable a Catalunya, sensibilitzant la societat catalana en el coneixement
de l’estalvi i les inversions ètiques i socialment responsables, i reconeixent a
les organitzacions de representació dels instruments de finançament ètic, el
paper d’agent actiu i d’interlocutor de l’Administració en aquesta matèria.
6. Donar a conèixer i reconèixer el paper d’economia social com un espai clau en els
processos de consolidació de noves formes d’organització de la producció i de
prestació de serveis, amb un sentit fortament democràtic, participatiu i redistributiu.
7. Actuar transversalment des del Govern per donar suport a aquest sector, tant en
matèria de formació, com d’ajuts fiscals, reconeixement de drets socials, innovació i
qualitat, transferència de tecnologies i implantació d’NTI.
8. Impulsar l’establiment i la generalització de les etiquetes socials com una manera de
posar en relació els consumidors amb sensibilitat social amb els productors de
l’economia social, i posar els moviments de consum responsable al servei del
creixement de l’economia social.
MESURES
Mesures en matèria de potenciació del sector de l’economia social
Recuperar la mesura del pagament únic de la prestació per desocupació, sense
limitacions, per aquelles persones que després d’haver finalitzat una relació laboral
amb una cooperativa o societat laboral tenen la possibilitat de passar a ser soci de
treball d’aquesta mateixa cooperativa.
Complementar amb aportacions específiques per les cooperatives i societats laborals
els
programes
generals
d’ajuts
al
desenvolupament
empresarial
214
�(internacionalització, qualitat, etc.) i, especialment, els referents a les petites i
mitjanes empreses, als quals han de tenir accés de manera normalitzada.
Facilitar l’accés al finançament públic dels projectes empresarials creats per entitats
i empreses d’economia social.
Incrementar dins dels programes de vivers d’empreses la consolidació de fórmules
empresarials relacionades amb l’economia social.
Promoure en els programes de desenvolupament local la col·laboració amb les
cooperatives i societats laborals existents, així com el foment de l’autoocupació
col·lectiva com a fórmula de creació d’ocupació estable.
Establir clàusules socials en els contractes públics de les administracions públiques
catalanes, adreçades a afavorir la integració laboral o la prestació de serveis de
proximitat a les persones amb dificultats especials d’inserció sociolaboral i amb més
necessitats.
Fomentar l’accés i l’ús de les noves tecnologies, mitjançant plans específics de
desenvolupament i innovació tecnològica.
Promoure i potenciar l’establiment dels consorcis i xarxes que tendeixin a dotar les
entitats i empreses de l’economia social d’una dimensió d’actuació adequada.
Mesures en matèria de formació i investigació
Fer partícip actiu i sense discriminació les empreses de l’economia social en tots els
ajuts a la formació existents, en particular millorant el tractament que se’ls dóna en
el marc de la formació contínua (Forcem).
Incorporar en els diferents programes formatius ocupacionals, continuats, reglats,
uns mòduls formatius i universitaris de formació en matèria dels avantatges socials i
econòmics del treball associat.
Incrementar la presència de l’economia social en l’àmbit universitari, incorporant el
seu estudi a les llicenciatures i diplomatures connexes amb la seva actuació
empresarial i social.
Establir les condicions per al desplegament de la investigació i la recerca sobre
temes d’economia social.
Possibilitar i fomentar la realització de crèdits en pràctiques a entitats i empreses
d’economia social.
Proposar la creació d’un espai de formació, reflexió i recerca d’alt nivell dedicat
específicament a l’economia social, el cooperativisme i la democràcia econòmica.
215
�Mesures en matèria fiscal
Unificar el tractament fiscal de totes les fórmules jurídiques d’economia social.
Adaptació de la Llei de règim fiscal de les cooperatives als canvis que s’han produït,
tant a nivell estatal com autonòmic.
Establir exempcions per a la transmissió de drets de socis de cooperatives i societats
laborals a favor de familiars.
Mesures de potenciació de la banca ètica
Donar suport a les propostes de reforma de la legislació financera per tal que els
crèdits per a la creació d’empreses socials i per a l’autoocupació sense garanties
reals deixin de ser considerats productes d’alt risc.
Potenciar la recentment creada Societat de Garantia Recíproca AVALIS per tal que
esdevingui una eina eficaç a l’hora de facilitar l’accés al finançament de les entitats
que formen l’economia social catalana. Crear, també, fons d’avals específics per
l’economia social, així com potenciar i agilitar els que ja existeixen.
Impulsar els programes de sensibilització ciutadana i educació en l’àmbit del
comerç just, la banca ètica i el consum responsable, establint els oportuns
acords de col·laboració amb les organitzacions representatives del sector.
Mesures en matèria de foment i promoció
Millorar de manera substancial els recursos destinats a l’enfortiment de les
estructures representatives del sector, per tal que pugin desenvolupar els objectius i
finalitats pròpies.
Incrementar la visibilitat de les entitats i empreses de l’economia social. Els mitjans
de comunicació de titularitat pública tindran present la difusió i explicació d’aquesta
realitat econòmica i social.
Mesures en matèria de representació institucional
Reconèixer a les organitzacions de representació del sector de l’economia social la
presència en els òrgans en què les administracions públiques tinguin prevista la
participació d’agents socials i econòmics per al disseny i/o consulta de les polítiques
referents a economia, ocupació, afers socials, formació i qualificació professional, i
relacions laborals i contractació.
Mesures en matèria d’organització administrativa
Crear l’Institut Català de l’Economia Social, en substitució de l’actual Institut per a
la Promoció i la Formació de Cooperatives, perquè desenvolupi, amb una dotació i
216
�organització adequades, la promoció, divulgació i foment dels sector i els seus
principis i valors socials.
Reorganitzar i dotar de recursos humans i tècnics suficients, els registres públics de
les entitats i empreses relacionades amb l’economia social (cooperatives, societats
laborals, fundacions, associacions i mutualitats), per tal que puguin ésser un
instrument de transparència del sector i no un fre burocràtic.
4.4.4. Pimes i empresa familiar
Catalunya té un teixit empresarial basat en la petita i mitjana empresa majoritàriament
de caràcter familiar que és la principal font d’ocupació del país, motiu pel qual ha de ser
matèria d’interès per al nostre programa. Les empreses catalanes han de poder
desenvolupar el paper clau que han tingut històricament en termes de creació de riquesa,
ocupació i capacitat exportadora. Els principals reptes que afronta aquest teixit són la
competitivitat en la societat del coneixement, mitjançant les millores de la productivitat
i la creació de valor per sobre d’altres factors que han estat importants en el passat, i la
capacitat per generar, via fusions o aliances d’empreses, entitats de major grandària que
competeixin globalment.
Com a país, a més, tenim el repte de la creixent competència global i la deslocalització
d’empreses tant per la marxa dels centres de decisió com pel trasllat dels centres de
producció, que encara que sobretot es dóna entre grans empreses, afecta el teixit de
pimes que en són proveïdores. A més, avui Catalunya no estimula els emprenedors i hi
ha una mancança de nous projectes empresarials.
En el marc actual, alguns dels reptes que les petites empreses afronten i que dificulten la
seva continuïtat són: la dificultat d’accés a finançament; la necessitat de modernitzar-se
i d’integrar-se en l’economia del coneixement; la barreja de la dinàmica familiar i
l’empresarial en la direcció de l’empresa –successió, repartiment de funcions, fiscalitat
de la successió, etc.–, o la poca transparència en les actuacions de l’administració
autonòmica, especialment en termes de contractació, concessions, finançament, ajuts,
etc.
En clau d’empresa familiar, cada cop és més difícil encarar amb èxit el relleu
generacional en un entorn cada vegada més complex per a la supervivència de les pimes
i on és difícil plantejar projectes a llarg termini.
OBJECTIUS
1. Generar un entorn estimulant per als emprenedors i els petits empresaris, així com
per a la continuïtat de les empreses familiars amb flexibilitat de formats i fórmules, i
fer un país on una part important de la inversió vagi a nous projectes empresarials i
on crear o continuar una empresa sigui una possibilitat real a l’abast de molta gent.
2. Generar entorns que impulsin i facilitin la col·laboració entre empreses a tots els
nivells, des d’aliances temporals fins a fusions per afrontar projectes de major
217
�nivell, i esperonar les empreses que puguin fer-ho, a competir a primera línia en una
economia globalitzada.
3. Fomentar la formació i la qualificació del capital humà: facilitar l’accés a la
formació dels directius i els treballadors/es de les pimes. Una formació útil i
continuada de debò, compatible amb la feina, que potenciï la formació a distància, in
company i adaptada a les necessitats de l’empresa.
4. Facilitar l’accés al finançament per a projectes empresarials nous o d’expansió.
Potenciar el desenvolupament de nous mecanismes de finançament que representin
alternatives reals per a projectes empresarials de pimes.
5. Afavorir que les nostres empreses competeixin avançant en la societat del
coneixement i en la utilització de les noves tecnologies. Hem d’ajudar les nostres
empreses a competir en valor i a no haver de competir reduint costos laborals.
6. Generar sinergies i complicitats amb les empreses des de l’Administració, en una
relació que estimuli a emprendre i que ofereixi punts de trobada i un model de gestió
i actuació transparent i rigorós que incentivi el compliment de les obligacions i les
actituds responsables per part de les empreses.
7. Crear entorns d’empresa diversificats i impedir la concentració d’una sola font de
riquesa per a les pimes en una comarca o ciutat.
Mesures per reforçar el capital humà
Assegurar la qualitat de la gerència empresarial creant, en col·laboració amb escoles
de negocis i coordinant els mecanismes institucionals de suport a la gestió de les
petites empreses, un sistema de promoció econòmica per augmentar el nombre
d’empreses que utilitzen assessorament extern i millorar la seva qualitat de manera
continuada. Aquesta xarxa estarà oberta a tot tipus d’iniciatives públiques i privades
que puguin estendre l’assessorament i reduir el seu cost per a les pimes.
Reforçar la connexió entre les pimes, la universitat i la formació professional per tal
d’adequar la formació a les demandes de les empreses, alhora que cal desenvolupar
programes d’emprenedors que fomentin el risc empresarial des dels centres
d’ensenyament.
Afavorir la contractació i la formació de personal qualificat a les petites i mitjanes
empreses, donant incentius pels esforços fets en aquesta matèria i per l’esforç
formatiu. El Govern pot generar punts de trobada i marcs de relació assequibles
entre les pimes i els seus representants i el mercat de directius. A la vegada, s’ha de
vetllar perquè els períodes de formació no impliquin la contractació abusiva de les
persones que comencen en el mercat de treball, regulant, per exemple, figures com
les dels becaris, i reforçant-ne la situació.
Impulsar noves formes de contractació que garanteixin que les empreses es
proporcionen la flexibilitat que pot requerir la competitivitat, sense augmentar la
precarietat ni perjudicar la seguretat jurídica pel que fa a les garanties dels
218
�treballadors i treballadores i les seves cobertures socials. D’altra banda, han de
permetre conjugar millor la vida personal i la laboral.
Mesures per facilitar l’accés a la societat del coneixement
Impulsar la creació de centres de transferència de tecnologia. Millorar l’accés a la
innovació i a la tecnologia de les pimes i de les microempreses; habilitar centres
d’R+D, també per a pimes, fomentant l’aprofitament de sinergies i col·laboracions.
Mesures per facilitar la gestió
Impulsar l’estabilitat i la seguretat jurídica en matèria laboral i tributària i impulsar
un marc simplificat de tributació en què el cost del compliment no sigui elevat.
Ajudar les petites empreses i els empresaris individuals a complir amb les seves
obligacions fiscals, comptant amb el suport dels col·lectius professionals.
Donar suport a empreses en el compliment de les exigències socials i
mediambientals. Hem de canviar el punt de vista: l’Administració no és només un
fiscalitzador o un sancionador, sinó també un còmplice en el compliment de la
responsabilitat i la funció social de l’empresa.
Mesures per assegurar el finançament idoni per al funcionament de les pimes
Generar accions, iniciatives de mediació i incentius fiscals que afavoreixin la
concentració empresarial i la creació i la continuïtat d’empreses, sota qualsevol tipus
de forma jurídica i titularitat, així com l’estalvi i l’acumulació de capital per a
aquestes finalitats. Per als empresaris individuals i totes les formes d’autoocupació,
impulsar la creació d’empreses, igual que s’incentiva la compra de l’habitatge, i per
a les empreses ja existents primar legalment i fiscalment l’autofinançament.
Facilitar l’accés al finançament incentivant algunes entitats financeres a reduir
l’excés de garanties exigides; promoure alternatives de finançament dirigides a les
pimes (crèdits tous, préstecs a llarg termini, fons d’inversió empresarial, capital risc
per a pimes, etc.) i als seus projectes d’expansió, intentant que s’obrin a tots els
sectors –no tecnològics i empreses petites–, i creant marcs de relació entre capital i
emprenedors.
Protegir les empreses de la morositat, de les pràctiques abusives a mercats amb
concentració i de l’efecte dels deutes de l’Administració.
Creació amb capital privat d’una societat o fons de capital risc per a pimes que actuï
a tot el territori i impulsi també projectes de qualitat i modernització.
Facilitar a les pimes l’accés a contractes de l’Administració, tant discriminant
positivament com amb accés a finançament.
Crear plans de recuperació empresarial per a activitats viables que puguin deixar
sense feina els treballadors i treballadores, i també ajut a la liquidació d’empreses.
219
�Mesures per reforçar la col·laboració dels agents socials
Amb l’ajut dels agents socials i de col·legis professionals, crear oficines d’atenció a
l’empresari per canalitzar les informacions rellevants de totes les administracions de
cara a l’empresari, facilitar informació de programes i ajuts, canalitzar demandes de
treball i ajudar els nous emprenedors.
Impulsar la col·laboració i la creació de programes conjunts amb els agents socials
en l’àmbit de les pimes, en matèries com les relacions laborals, la contractació,
l’accés a formació i tecnologia. També es podria ajudar a reforçar la mediació en el
mercat de treball i avançar cap a uns serveis d’ocupació útils i eficaços. A la vegada,
s’ha de reforçar el paper del agents socials en aquest món que és on menys presència
tenen i estendre la responsabilitat social entre les empreses.
Mesures per a l’empresa familiar
Incentivar –amb estímuls fiscals i financers– i donar suport als processos de
planificació de la successió en empreses familiars, d’acord amb uns certs criteris i
estàndards de qualitat –protocol familiar, normes de bon govern, etc.
Coordinar subvencions i actuacions públiques de manera transversal i vertical entre
administracions, en col·laboració amb entitats privades; impulsar iniciatives
legislatives, promoció directa i suport als projectes de viabilitat d’empreses
familiars, com a enllaç entre agents socials i nexe per a projectes d’aliances;
promoure partenariats, etc.
4.4.5. Condicions de competència, marc institucional i facilitat per a l’activitat
empresarial
El Govern de la Generalitat no ha tingut una visió estratègica ni ha creat polítiques
adients respecte a sectors clau de l’economia, ni davant els processos de concentració
econòmica. Catalunya ha perdut pes en la localització de les seus de grans empreses,
capdavanteres en sectors punters –com l’audiovisual o les aplicacions informàtiques– o
centres d’R+D de grans empreses que definiran la posició productiva dels territoris en el
futur.
El Govern de la Generalitat ha d’aconseguir que Espanya i Europa vegin Catalunya com
un territori d’oportunitats empresarials envejables. Per aconseguir-ho, s’han d’alliberar
les energies del teixit productiu català. El Govern ha de liderar aquest procés a través de
les polítiques sectorials i de foment de competència, i ha de donar suport a les noves
iniciatives productives capdavanteres. Això no serà possible sense una reforma de
l’administració de la Generalitat, que els últims anys ha patit una pèrdua de credibilitat i
qualitat que li ha restat legitimitat i eficàcia.
El Govern de la Generalitat té un rol molt important en el vessant de la regulació i
supervisió, que fins ara no ha volgut o no ha sabut dur a terme a Catalunya. A més, pot
fer molt més del que ha fet fins ara en termes d’exercir lideratge i predicar amb
l’exemple a Catalunya, creant sistemes d’indicadors, promovent el bon govern de les
empreses amb qui contracta, etc.
220
�OBJECTIUS
1. Impulsar polítiques de competència: 1) Reformar els mercats de serveis en xarxa,
com l’energia i les telecomunicacions, per ajudar a rebaixar els costos del teixit
productiu a Catalunya; i 2) potenciar l’acció del Tribunal de Defensa de la
Competència Català, dotant-lo de major independència respecte al poder executiu.
2. Millorar les condicions per al funcionament de les pimes i també per a la creació de
noves empreses. Les petites i mitjanes empreses són un pilar essencial en la
prosperitat de l’economia catalana.
3. Promoure, pels seus efectes positius sobre l’economia, l’establiment de la seu
d’organismes reguladors a Catalunya.
4. Fer de les polítiques de consum un instrument potent i eficient, tant des del punt de
vista dels interessos de la ciutadania en la seva dimensió de consumidora, usuària o
inversora particular, com per millorar la qualitat dels nostres productes i serveis, la
seva competitivitat, el foment de la competència i el bon funcionament dels mercats.
Mesures per millorar la competència
Reformar el Tribunal Català de Defensa de la Competència per tal de dotar-lo de
més independència respecte al Consell Executiu. Les seves decisions es prendran de
manera col·legiada per un consell format per experts de reconegut prestigi, escollits
per majoria qualificada del Parlament de Catalunya.
Reformar els mercats de serveis essencials en xarxa perquè es donin les condicions
de competència idònies i el nivell de qualitat apropiat. En aquest sentit, cal ordenar i
racionalitzar la intervenció de la Generalitat.
Aconseguir la distribució en el territori dels òrgans espanyols de supervisió i
regulació sectorial. Catalunya ha de ser seu d’un o més òrgans rellevants.
Mesures per facilitar la creació de noves empreses
Simplificar l’Administració per reduir les càrregues burocràtiques requerides per a
la creació de noves empreses, prenent com a exemple experiències d’èxit com les
anglosaxones (tipus Small Business Administration), i eliminar tots els punts
estranguladors de l’Administració que impedeixen l’agilitat en la creació
d’empreses.
Promoure la dinamització de tots els aspectes judicials i de legislació mercantil que
afecten la creació i el funcionament de les empreses.
221
�Reformar els actuals sistemes de contractació externa de la Generalitat tot evitant
situacions de monopoli i facilitant la competència i la creació de teixit empresarial.
Mesures per incorporar pràctiques de bon govern al sector públic autonòmic i a la
resta de l’economia
Fomentar l’adopció de pràctiques de bon govern i de responsabilitat social a les
empreses. Estimular també la introducció del balanç social en la gestió de les
empreses i aprofitar, en aquest sentit, l’experiència que poden aportar les empreses
de l’economia social. Es fomentarà la inclusió d’una Memòria de Responsabilitat
Social en els comptes anuals de les empreses, que permeti valorar la contribució
social i mediambiental de la seva activitat.
Especialment, adoptar a les empreses públiques i a les participades majoritàriament
o minoritàriament per la Generalitat, un codi de bon govern que se situï a
l’avantguarda de les recomanacions internacionals en aquest sentit. Les vendes
d’actius que dugui a terme la Generalitat tindran en compte l’existència de
pràctiques de bon govern a les empreses compradores o resultants d’aquesta venda.
La contractació de la Generalitat amb empreses privades en tots els terrenys també
valorarà l’existència d’aquestes pràctiques.
Impulsar des de la Generalitat, amb les institucions locals i els agents econòmics i
socials, l’adopció de pràctiques de gestió responsable, des del punt de vista social i
ecològic, en totes les organitzacions del territori. En aquest sentit, s’elaborarà un
Codi de Responsabilitat Social Corporativa, l’adhesió al qual serà considerada com
un mèrit preferent per a les empreses que vulguin participar en la contractació amb
el sector públic català.
Mesures per potenciar les polítiques de consum
Reformar l’Institut Català de Consum per tal de convertir-lo en un òrgan capaç de
dissenyar i d’executar polítiques modernes i eficients de consum. És a dir, dotar-lo
d’un caràcter transversal; proporcionar-li capacitat regulatòria o de proposta de
regulació i capacitat o proposta sancionadora, i dotar-lo d’una major capacitat
d’anàlisi i recerca, de formació i divulgació en les matèries de la seva competència.
Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial
en cooperació amb les administracions locals.
4.4.6. Internacionalització de l’empresa catalana
El pes de les multinacionals dins del sector industrial a Catalunya és molt important.
Representen el 47,5% de la producció industrial i el 60% de les exportacions. Tenen
presència a pràcticament tots els sectors industrials i es concentren, en un 80%, a la
regió metropolitana de Barcelona. L’ampliació de la UE prevista per als països de l’Est
podria desviar futures inversions cap a aquests països pel seu atractiu, tenint en compte
la seva situació geogràfica, els baixos costos laborals i la formació del personal.
222
�La indústria catalana ha fet un gran esforç d’internacionalització durant els darrers anys,
que es reflecteix tant en les xifres d’exportació com, darrerament, en les inversions a
l’estranger. Amb tot, l’ampliació prevista de la UE pot representar un incentiu per a les
exportacions, però també una amenaça per al creixement de potencials competidors amb
una especialització productiva no gaire diferent de la nostra. D’altra banda, la manca de
dimensió de la indústria catalana fa més difícil la possibilitat d’emprendre projectes
importants de caràcter internacional o les possibilitats d’inversió en R+D.
A Catalunya, en l’àmbit industrial, el CIDEM i el COPCA són instruments molt
importants, però segurament caldria potenciar-los i dotar-los de més recursos i més
participació del partenariat públic i privat. També caldria promoure la descentralització
territorial i la col·laboració amb l’administració local i els agents de promoció
econòmica de l’administració central.
El Govern de la Generalitat ha d’ajudar a configurar un entorn més amable i atractiu per
a la implantació a Catalunya d’activitats productives estratègiques. Així mateix, ha
d’ajudar a la implantació internacional dels productes i de les empreses amb seu a
Catalunya. Cal aconseguir una posició favorable del teixit productiu català en el context
espanyol, europeu i internacional. Aquesta és l’estratègia més operativa per fer front a la
pèrdua de centralitat de Catalunya en el context productiu espanyol.
OBJECTIUS
1. Convertir Catalunya en seu d’empreses multinacionals així com de petites i mitjanes
empreses estrangeres i d’emprenedors que vulguin fer negocis o invertir fora del seu
país. Potenciar la posició competitiva de les empreses filials de multinacionals
ubicades a Catalunya.
2. Afavorir l’aparició d’empreses grans, capaces de competir a primera línia d’una
economia globalitzada; empreses que han de tenir la seu i els centres de decisió i
R+D a Catalunya.
3. Consolidar grups en activitats capdavanteres, amb un important component
tecnològic, per la seva capacitat d’innovació, de creació d’ocupació i de motor del
conjunt de l’economia.
4. Afavorir la presència de l’empresa catalana a l’exterior.
Mesures per atreure les inversions de les multinacionals
Crear un entorn amigable que augmenti l’atractiu del nostre país per a la localització
de seus d’empreses que treballin en l’àmbit d’activitats punteres en tecnologia, com
l’audiovisual, la logística, la biotecnologia i la indústria del coneixement. Per
aconseguir-ho, l’existència d’infraestructures apropiades (telecomunicacions,
energia) i de capital humà abundant i qualificat és clau i cal concentrar-hi esforços
en matèria d’educació i investigació.
Sistematitzar l’atenció personalitzada del Govern envers les empreses
multinacionals ubicades a Catalunya, alhora que fer que sigui transparent i d’acord
223
�amb les normes de la Unió Europea, i afavorir les seves inversions, sobretot les de
més contingut tecnològic.
Potenciar el servei d’inversions estrangeres del CIDEM, coordinant les seves
actuacions amb altres institucions com l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la
Zona Franca i les cambres de comerç i, evidentment, la xarxa internacional del
COPCA.
Definir un pla de potenciació dels sectors proveïdors i subcontractistes de les
empreses multinacionals, amb la finalitat de donar-los més valor afegit, afavorint-ne
el creixement i actuant com a atractiu per a les noves inversions multinacionals.
Retenir, fidelitzar i afavorir l’expansió de la xarxa de les empreses internacionals ja
presents en el nostre territori. La reinversió de les empreses ja existents és tant o
més important que la captació de noves empreses.
Mesures per promoure la internacionalització de les empreses catalanes
La consolidació i el creixement dels grups industrials amb seu a Catalunya n’exigeix
la internacionalització física. Establir-se a l’estranger ajuda a guanyar quotes
efectives de mercat i ajuda a exportar. Cal que el sector públic ajudi, en la línia
iniciada per l’empresa privada, impulsant programes específics, com per exemple
els de mobilitat de joves professionals i, fonamentalment, facilitant l’accés al mercat
de capitals perquè les empreses mitjanes i grans puguin fer el salt i convertir-se en
vertaderes multinacionals catalanes.
Promoure, dins l’àmbit industrial, la reforma i la potenciació de les agències
CIDEM i COPCA de la Generalitat. En aquest marc, posar a punt un nou pla de
promoció de les exportacions industrials, liderat pel COPCA, amb el suport i la
participació dels sectors empresarials i de forma coordinada amb l’ICEX.
Facilitar la diversificació de mercats tenint en compte que actualment el 70% de les
inversions se centren en el mercat europeu. Cal explorar nous mercats amb
possibilitats com Àsia, el Magrib o els Estats Units.
224
�4.5 POTENCIAR ELS SECTORS PRODUCTIUS FONAMENTALS DE LA
NOSTRA ECONOMIA
4.5.1 Sectors industrials
Catalunya compta, actualment, amb una estructura industrial molt diversificada en els
diferents sectors industrials tradicionals, resultat de l’evolució històrica seguida pel
nostre país des de la revolució industrial del segle XIX. El pòsit de cultura industrial que
aquest procés històric ens ha deixat és, segurament, l’actiu més important que té la
nostra economia. Els sectors industrials que resulten d’aquest procés, i que per això
anomenem tradicionals, representen actualment la base econòmica del país. Fomentar
aquesta cultura industrial i promoure la competitivitat dels sectors industrials, serà un
dels objectius més importants de la nostra estratègia econòmica.
Pel valor de la producció i per la seva incidència en l’economia catalana, destaquen, per
aquest ordre, els sectors químic, alimentari, de material de transport, metal·lúrgic i
tèxtil–confecció. Farem una breu diagnosi de la situació de cada un d’aquests sectors. El
sector alimentari el tractarem amb més profunditat en el capítol Sector agroalimentari.
Així mateix, cal trencar la tendència actual a la progressiva decadència de sectors com
el farmacèutic, no només per la pèrdua d’ocupació i d’ingressos que comporta, sinó
també de recerca en un sector clau de futur.
Sector químic
Catalunya suposa al voltant del 44% de la producció del sector químic estatal i genera,
aproximadament, la meitat del total de les exportacions, amb la qual cosa el Principat es
configura clarament com la regió espanyola amb una especialització més marcada en
aquesta branca. L’especialització també es posa de manifest en considerar que, dins el
conjunt de la indústria catalana, la química, inclosa la farmàcia, esdevé el primer sector
quant a aportació al valor afegit brut. El sector químic és el primer en importància pel
que fa a la seva aportació al PIB industrial de Catalunya. L’any 2000 va suposar el 17%
del PIB industrial i el 5% del PIB total de Catalunya.
Des del punt de vista de l’estructura subsectorial, es pot apuntar que l’activitat al
Principat està encapçalada per la química bàsica. El seu pes és del 48% en termes de
producció i del 45% en termes de valor afegit brut. En el conjunt del sector de la
química bàsica a Espanya, suposa el 60% del total. Això és conseqüència de la forta
presència que té aquest tipus d’activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, que
constitueix el pol estratègic més important de la indústria petroquímica del sud
d’Europa.
Alguns factors que limiten la competitivitat de la indústria química a Catalunya són: les
tarifes portuàries, molt altes comparades amb les dels països amb què competim;
l’amplària de via, a Espanya diferent de la resta d’Europa, fet que endarrereix i encareix
el transport; el preu de l’energia, sobretot, l’electricitat, el gas natural i l’aigua; i,
finalment, el fort pes de les multinacionals, amb el que això representa en manca de
centres de decisió i de pràctica absència d’activitats d’alt contingut tecnològic, com
centres de recerca o enginyeries de procés.
225
�Sector de material de transport
El sector del material de transport concentra la major part de la seva activitat en el
sector de l’automòbil i la seva indústria auxiliar. L’evolució del sector de l’automòbil a
Catalunya segueix les mateixes tendències que a Espanya i a la Unió Europea, i destaca
per la seva gran vocació exportadora. Espanya s’ha consolidat com a cinquena
productora mundial de turismes. Catalunya participa amb el 23% en el total d’aquesta
producció. Al Principat el sector del vehicle turisme representa aproximadament el 5%
del valor afegit brut, el 4% de l’ocupació manufacturera i supera el 22% en exportacions
manufactureres.
Espanya és el sisè país en importància pel que fa a la indústria auxiliar de l’automòbil, i
a Catalunya es concentra pràcticament el 37% de l’activitat productiva en termes de
volum de negoci i el 38% de la xifra total d’empreses. Aporta el 7,5% pel que fa al valor
total de la producció industrial a Catalunya en empreses de més de vint treballadors. És
la primera Comunitat en importància a Espanya en aquest segment de la indústria.
Sector metal·lúrgic
El sector metal·lúrgic és molt ampli i variat i té una llarga tradició a causa de la forta
implantació de la indústria al Principat. Si ens remuntem a les èpoques contemporànies,
podem dir que durant els anys seixanta, de progressiva liberalització a Espanya, el
sector es va haver d’obrir a l’exterior per poder ser competitiu i depenia fortament de la
tecnologia estrangera. Així, va ser un dels sectors industrials amb més patents i
llicències. La crisi dels setanta va suposar una profunda reestructuració del sector i la
desaparició de nombroses empreses. L’any 1986 marca l’inici de la recuperació
econòmica, amb l’ingrés a la Comunitat Europea. Aquest fet provoca un creixement
molt gran de les importacions que fa perdre quota de mercat a les empreses catalanes
davant les companyies estrangeres. Cal destacar l’entrada d’un gran nombre d’empreses
foranes en el sector interior, mitjançant la participació o adquisició de firmes locals o bé
a través de la instal·lació de plantes de fabricació que s’especialitzen en una
determinada producció dintre d’un grup internacional. A començaments dels anys
noranta s’inicia una altra crisi que arriba al seu punt més crític l’any 1993. Això provoca
un nou procés de reestructuració de l’activitat i esforços per part de les empreses per
penetrar en els mercats exteriors.
Concretament, el subsector dels equips mecànics té necessàriament una estreta
vinculació amb la inversió industrial, cap on està dirigida, principalment, la producció
d’equips, encara que també té una vinculació amb l’activitat constructora. Per això
s’explica la dependència que té envers els cicles econòmics. És una conseqüència lògica
que la marxa del sector depengui de la conjuntura econòmica.
Aquest és un sector fortament marcat per la introducció de l’electrònica i la informàtica
i dels nous materials. Els aspectes tecnològics són claus per a la competitivitat del
sector, la qual cosa confereix a la recerca i desenvolupament una gran rellevància,
especialment quan els cicles de vida són més curts a causa dels ràpids avenços i
converteixen la mà d’obra qualificada en un factor indispensable. El sector destaca
perquè té unes ràtios de recerca i desenvolupament sobre facturació, i una participació
de personal qualificat més elevats que altres sectors industrials.
226
�Tèxtil i confecció
La situació actual del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya és preocupant. Durant el
primer semestre del 2003 s’han perdut més de 2.000 llocs de treball i tot podria apuntar
a una situació semblant a la de la primera part de la dècada del noranta, quan es van
perdre prop de 50.000 llocs de treball. Ara tenim un sector exterior aparentment saturat i
una data cada vegada més propera, l’1 de gener del 2005, amb el final de les quotes i la
desaparició de les barreres aranzelàries de la UE.
Els possibles avantatges competitius de Catalunya, que s’han de potenciar durant els
propers anys, són prou coneguts: nivell tecnològic de procés i de producte, formació del
personal, potenciació d’escoles tècniques i de disseny, xarxes comercials i de
distribució, capacitat de resposta ràpida, diferenciació de productes per la via de la
moda i el disseny, potenciació de marques pròpies, deslocalització d’algunes activitats,
etc., tot plegat amb una intensitat d’aplicació diferent segons el subsector. De ben segur,
però, que no podrem competir en costos amb productes de baix nivell.
OBJECTIUS
1. Potenciar la capacitat competitiva dels sectors industrials tradicionals que avui
representen el gruix de la base productiva industrial de Catalunya.
2. Millorar la posició competitiva dels sectors industrials indicats i de la resta de
sectors i activitats industrials, mitjançant acords del Govern de la Generalitat amb
els diferents sectors.
3. Potenciació de les activitats de recerca i, en general, d’alt valor afegit, per acords
amb sectors i empreses.
4. Fomentar la internacionalització dels diferents sectors industrials en el marc de
l’economia global.
Mesures en el sector químic
Preparar, amb la participació activa del sector, un pla estratègic del sector químic a
Catalunya, amb l’objectiu de millorar la seva posició competitiva en relació amb els
principals competidors europeus. Es tindrà en compte la superació dels factors
limitadors abans esmentats.
Elaborar i aplicar un nou pla de seguretat de la indústria química basat en la
Directiva Seveso II, amb la finalitat de reduir al màxim el risc de les plantes
químiques existents a Catalunya.
Redefinir el contingut i objectius de l’Institut Català d’Investigació Química,
actualment promogut per la Generalitat, d’acord amb el sector, tot connectant-lo
amb el pla estratègic esmentat i en el marc d’un nou projecte de parc científic i
tecnològic de Tarragona.
227
�Potenciar el centres de formació i de recerca existents avui a Catalunya relacionats
amb el sector químic.
Mesures en el sector de material de transport
Potenciació de les activitats de recerca de les empreses de material ferroviari
ubicades a Catalunya, en el marc del pla d’inversions en infraestructures
ferroviàries.
Acords específics amb les empreses del sector de fabricants de vehicles i amb la
indústria auxiliar, per potenciar els centres de recerca i desenvolupament ubicats a
Catalunya.
Potenciació de les activitats del centre tecnològic IDIADA al servei de l’estratègia
del sector de l’automoció.
Pla específic de reforç de la capacitat competitiva del sector auxiliar de l’automòbil,
potenciant la seva posició relativa en la cadena de subcontractació.
Mesures en el sector metal·lúrgic
Concretar, d’acord amb el sector, un pla d’acció dirigit a millorar la capacitat
competitiva de les empreses.
Potenciar les tasques pròpies que donen més valor al sector, com el disseny, el
muntatge final, la comercialització i el servei postvenda, deixant les tasques
bàsiques de mecanitzat, forja, submuntatges i altres, a subcontractistes, com tallers
mecànics, etc.
Tenint en compte les necessitats creixents d’un grau superior d’especialització dels
fabricants del sector, preparació d’un pla especial i urgent de formació de
treballadors i treballadores qualificats, a escala de formació professional i de
diferents especialitats d’enginyeria.
Preparar un pla específic de promoció de les exportacions del sector de fabricació de
maquinària en el marc del COPCA, en col·laboració amb les associacions
empresarials.
Mesures en el sector tèxtil i de la confecció
Acordar amb el sector un programa específic amb caràcter urgent per: potenciar el
nivell tecnològic de procés i de producte, millorar la formació del personal,
potenciar xarxes comercials i de distribució, fomentar la diferenciació de productes
per la via de la moda i el disseny, i la potenciació de marques pròpies.
En el marc de l’acord anterior, preparació d’un projecte de nou centre tecnològic del
sector tèxtil, aprofitant els nuclis existents, com a base de suport per a la nova
estratègia sectorial.
228
�4.5.2 Sectors emergents
És prou conegut que a Catalunya s’ha generat un nou teixit productiu a cada nova onada
de canvi tecnològic, però aquesta tradició catalana s’hauria estroncat els anys 1970 i
1980, amb un sector electrònic que neix i desapareix. Ara ens trobem amb una poca
presència en el sector TIC i en altres sectors emergents i d’alt contingut tecnològic. La
biotecnologia, les telecomunicacions i els nous materials pràcticament no han generat
empreses a Catalunya. El poc pes dels sectors emergents o basats en els nous nuclis
tecnològics és un dels condicionants més importants per al futur econòmic del país.
D’altra banda, també se sap que per poder créixer més ràpidament i poder-nos acostar
com més aviat millor al PIB per càpita mitjà de la UE, cal apostar per alguns sectors
amb un fort potencial de creixement. Així ho han fet, entre d’altres, regions com BadenWürttemberg, Baviera, Flandes o el País Basc, a Europa; i Massachussets, Florida o el
Quebec a Amèrica. Tots aquests territoris han elaborat un pla estratègic, han identificat
els clusters o sectors amb un major potencial de creixement i, finalment, han posat en
pràctica les polítiques concertades entre sector públic i privat per impulsar el
desenvolupament d’aquests nous sectors d’activitat.
A Catalunya, el Govern de la Generalitat no ha fet els deures en aquest camp, com posa
de manifest l’estudi “Catalunya 2010: orientacions de les millors pràctiques
internacionals per a l’economia catalana”, elaborat recentment pel Boston Consulting
Group, per encàrrec de la mateixa Generalitat.
Amb els sectors que hem anomenat “tradicionals”, l’economia catalana podria aspirar a
mantenir un cert nivell d’activitat i d’ocupació, però segurament no podria aprofitar les
oportunitats de creixement i de nova ocupació que ofereixen alguns sectors emergents,
com han posat de manifest les regions esmentades.
A Catalunya hem de ser capaços d’identificar les noves activitats en què podem estar
ben posicionats a escala internacional, per apostar, decididament, per invertir-hi
mitjançant un procés de concertació entre el sector públic i el privat, entre el Govern de
la Generalitat i els sectors empresarials de Catalunya.
Entre aquests nous sectors podem destacar els relacionats amb les TIC i amb la
biotecnologia, tenint en compte el potencial actual existent a Catalunya. En el sector
TIC disposem d’un elevat potencial de recerca pública i d’un cert teixit productiu, i en
el biotec comptem amb una sòlida base de recerca biomèdica i amb un sector
farmacèutic com a base per a les actuacions futures. També podríem considerar el sector
aeroespacial, els nous materials, les energies alternatives –com la que pot girar al
voltant de l’hidrogen–, les renovables o el sector de la indústria i de l’enginyeria de la
llengua, entre d’altres. Tots aquests sectors tenen unes característiques comunes:
necessitat d’importants despeses en R+D, fort creixement sectorial a nivell mundial i
necessitat de personal altament qualificat.
229
�OBJECTIUS
1. Identificar els nous sectors amb un fort potencial de creixement a Catalunya, en
funció de la situació de partida i dels nostres avantatges competitius, mitjançant
l’elaboració d’un pla estratègic segons la metodologia utilitzada, seguint les bones
pràctiques internacionals.
2. Reforçar la posició competitiva dels subsectors ja existents a Catalunya que resultin
identificats en el procés anterior, com per exemple el de l’electrònica de consum,
l’electrònica professional, els components i la subcontractació, o telemàtica i, de
manera més incipient, l’audiovisual i els continguts digitals.
3. Donar prioritat a les despeses en R+D dirigides als sectors emergents, en el Pla de
Recerca i Innovació Tecnològica de Catalunya.
4. Potenciar les noves iniciatives empresarials dels sectors emergents i els nous
productes i serveis de les empreses ja existents d’aquests sectors.
5. Impulsar la creació d’entorns territorials innovadors, relacionats amb sectors
emergents, d’acord amb les administracions locals.
MESURES
Tot i que a Catalunya encara no s’ha realitzat un pla estratègic com el que sí s’ha fet a
les regions esmentades, volem avançar algunes mesures que considerem que ja es
podrien iniciar, juntament amb la realització del mateix pla:
Pla de promoció del sector TIC a Catalunya 2004-2007, amb mesures concretes
dirigides a cada un dels subsectors escollits.
En el marc anterior, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de les
telecomunicacions, considerant indústria, serveis i continguts.
Així mateix, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de la
biotecnologia, basada en el potencial de recerca i en el sector farmacèutic.
Potenciació dels centres d’R+D públics i privats dedicats a les tecnologies TIC i
d’altres sectors emergents, en el marc del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya.
Aquest pla tindria dues prioritats: l’esmentada (activitats R+D dels sectors
emergents), i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. Serien els dos
eixos principals d’actuació del pla.
Promoure el creixement d’un mercat d’oferta i demanda dels sectors emergents, a
partir de la demanda de grans grups empresarials i de l’oferta d’un creixent sector
auxiliar.
Preparar un pla estratègic de nous sectors emergents, amb un accent especial als
sectors d’alt contingut tecnològic, com per exemple l’aeroespacial, biomed-biotec,
nanotecnologies, nous materials, energia i medi ambient. També, valorar les
230
�oportunitats que ofereix la integració de serveis amb un alt contingut de
coneixement, com per exemple la formació universitària continuada i de tercer cicle,
els serveis sanitaris i el lleure, les tecnologies biomèdiques i l’esport, o el turisme i
les tecnologies de la informació, entre d’altres. Finalment, també s’haurà de
considerar la importància de les indústries culturals.
Valorar les oportunitats que ofereix l’àmbit de les iniciatives empresarials basades
en els serveis personals.
4.5.3. Sector agroalimentari
El sector agrari català s’ha vertebrat històricament entorn a les explotacions familiars.
En els darrers decennis, el sector agrari català ha experimentat una evolució similar a la
dels altres països propers. La població activa agrària s’ha reduït de manera dràstica, així
com el nombre d’explotacions agràries. El 53% dels titulars d’explotacions té més de 55
anys i moltes es gestionen a temps parcial. El seu titular es dedica a altres activitats i, a
més, treballa a la seva explotació els caps de setmana o quan disposa de temps, o bé la
lloga o en contracta la gestió a una empresa de serveis agraris. D’altra banda, tot i que el
80% de la producció final agrària catalana procedeix de sectors que no disposen
d’ajudes a la producció (porcí, fruita dolça, vi), i que el conjunt d’ajudes signifiquin
només el 20% de la renda agrària, el sector agrari català està condicionat per la Política
Agrària Comuna i per les diverses normatives i acords comercials.
La majoria de les explotacions agràries més professionalitzades combinen la producció
agrícola (40% de la PFA) i la ramadera (60% de la PFA). En general, les explotacions
agràries catalanes són petites o mitjanes, encara que també hi ha grans explotacions,
sobretot ramaderes, de caràcter molt intensiu. En els darrers anys s’han reduït d’una
manera molt accelerada les explotacions agràries, sobretot les més petites i sense
expectativa de continuïtat, i les situades a zones de secà i de muntanya. Tanmateix, la
superfície conreada s’ha mantingut estable, de manera que ha augmentat
progressivament la superfície mitjana de les explotacions i simultàniament s’han
incrementat els arrendaments rústics i la contractació laboral, especialment en els
períodes de recol·lecció. La producció, tot i la disminució de la població activa agrària,
també s’ha incrementant de manera progressiva. Aquest increment de productivitat s’ha
sustentat de manera evident en la pràctica del regadiu, en una important mecanització de
l’activitat i en un gran consum d’aportacions d’origen industrial (pinsos per al sector
ramader, maquinària, fito i zoosanitaris, energia, lubricants i pneumàtics).
Catalunya ocupa un lloc destacat a Espanya pel que fa a la indústria agroalimentària
(23% de les vendes i 21% de l’ocupació). El volum més important de vendes es
concentra a la indústria càrnia. La destinació de la producció industrial alimentària és
d’un 41% al mercat català, un 47% a la resta d’Espanya, un 7,7% al conjunt de la Unió
Europea i un 4,3% a la resta del món. Amb la UE, la balança comercial agroalimentària
de 1999 va presentar un saldo negatiu de 1.000 milions d’euros. La balança comercial
va ser positiva per a l’exportació de vi i cava, carns i transformats carnis, greixos i olis.
Però fou negativa pel que fa al peix, els productes làctics, begudes alcohòliques, fruites i
hortalisses i els seus transformats, alimentació animal, molineria i begudes no
alcohòliques.
231
�Pel que fa al sector pesquer, la Generalitat de Catalunya té assumides les competències
d’ordenació dintre de la legislació bàsica de l’Estat, tot i que, cada vegada més, les
normatives sobre pesca provenen de la Unió Europea. De fet, les polítiques estructurals
en aquest sector estan integrades en el dispositiu dels fons estructurals des de l’any 1993
i estan guiades pel programa Instrument Financer d’Orientació de la Pesca (IFOP) fins
l’any 2006.
Això no obstant, cal tenir en compte les particularitats de Catalunya en relació amb
l’activitat pesquera. Al nostre país es pesca només el 20% del peix que es consumeix,
per la qual cosa s’ha de recórrer a la importació per satisfer la demanda. Aquest dèficit
comercial no és sostenible a llarg termini. L’aqüicultura ha d’esdevenir l’alternativa per
compensar aquesta mancança.
D’altra banda, el Llibre Verd sobre el futur de la política pesquera comunitària
assenyala com un dels dèficits de l’àrea de la Mediterrània la insuficiència d’estudis
rigorosos sobre la situació en què es troba. En aquest sentit, el DARP ha estat incapaç
d’aprofitar d’una manera positiva els científics que tenim en el nostre país en aquestes
especialitats.
OBJECTIUS
1. Impulsar una veritable política agroalimentària catalana vertebrada en els eixos
següents:
A favor de la competitivitat del sector agroalimentari.
A favor de l’equilibri territorial i de la sostenibilitat, mitjançant la
consolidació i la potenciació de la presència de pagesos en el territori.
A favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa.
A favor d’aconseguir suport financer per a l’esforç dels agents
agroalimentaris catalans (financer, R+D+I).
2. Millorar la competitivitat del sector agroalimentari (les explotacions agràries, el
cooperativisme agrari, la indústria agroalimentària, la comercialització i el regadiu)
mitjançant inversions en R+D+I ( innovació, processos de transformació).
3. Fomentar la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi
ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor.
4. Promoure una major participació del sector productor, tant individualment com
col·lectivament, en els processos de transformació i comercialització dels productes
agraris.
5. Fomentar les actuacions que permetin la presència dels productes agroalimentaris
catalans en els mercats.
6. Contribuir a dinamitzar el medi rural per millorar-ne les condicions de vida i
reforçar les seves activitats econòmiques (tal com s’indica al punt 5.5 del programa,
“El camp, un lloc per viure i progressar”).
232
�7. Aprofitar les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una
veritable política agrària catalana.
8. Aconseguir la delegació de competències en matèria de control de l’activitat
pesquera que permetin unificar, en una única autoritat, les inspeccions.
9. Promoure un creixement modern i sostenible del sector pesquer, millorant-ne la
competitivitat global.
10. Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les
“vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna
marina.
11. Desenvolupar l’aqüicultura amb la instal·lació, condicionada a la seva sostenibilitat,
de piscifactories al litoral català, facilitant-ne la incorporació.
12. Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre la seva
activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials,
mitjançant les organitzacions de productors.
MESURES
Mesures a favor de la competitivitat del sector agroalimentari
Promoure la constitució d’intersectorials, a partir de les quals elaborar i aprovar
plans estratègics sobre els diversos subsectors agraris per tal d’orientar les
produccions a les previsions de mercat.
Incentivar la formació continuada de l’agricultor.
Crear un institut tècnic que acrediti i atorgui les distincions de qualitat i presti suport
als consells reguladors.
Garantir l’existència de controls efectius que assegurin la qualitat dels productes de
consum directe i de tots els que s’incorporin indirectament en el mercat de
l’alimentació. En aquest sentit, són bàsiques les mesures generals de seguretat
alimentària. Cal reforçar el paper de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i
el suport dels professionals implicats en el procés.
Incrementar el suport als processos de transformació i comercialització dels
productes agraris, en especial si els protagonitzen entitats associatives agràries.
Fomentar les assegurances agràries mitjançant una major col·laboració pública a la
subscripció de primes com a mecanisme bàsic de seguretat davant de catàstrofes.
Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a
través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari.
233
�Fomentar les accions emprenedores en matèria d’artesania agroalimentària.
Fomentar la gestió empresarial.
Mesures a favor de l’equilibri territorial i la sostenibilitat
Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari on es
desenvoluparan programes específics, en què caldrà comptar amb tots els nivells
d’organitzacions i administracions territorials.
Proposar que, en un termini raonable, els paràmetres propis de la producció
integrada siguin els de l’agricultura convencional catalana; així com la promoció de
l’agricultura ecològica i altres formes de producció raonables (fomentar la
traçabilitat).
Promoure nous procediments per a la gestió efectiva dels residus ramaders.
Fomentar la ramaderia extensiva a les zones de muntanya.
Fomentar les races i varietats autòctones.
Promoure una xarxa pública per a la gestió de residus ramaders i alhora fomentar
l’aparició de fórmules de participació del sector.
Promoure l’aplicació dels mecanismes contemplats a la PAC destinats a establir una
certa retenció a les ajudes directes en determinats sectors en benefici d’uns majors
recursos per mesures agroambientals, forestació de terres, d’indemnitzacions
compensatòries de muntanya i del cessament anticipat de l’activitat agrària.
Aplicar les indemnitzacions compensatòries de muntanya i les ajudes
agroambientals sense generar un greuge comparatiu, fent que la dotació d’aquestes
indemnitzacions sigui efectiva.
Mesures a favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa
Reconèixer la capacitat de les organitzacions sindicals agràries i cooperatives per
participar activament en l’administració de l’agricultura catalana i establir convenis
de delegació de certes funcions administratives o col·laboradores amb
l’Administració.
Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei
d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA).
Mantenir actualitzats els bancs de dades i registres del sector, i fer-los transparents
al sector.
Modernitzar els recursos i les infraestructures de funcionament de les llotges.
234
�Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i
sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la
Generalitat de Catalunya.
Mesures a favor d’aconseguir suport financer per l’esforç dels agents
agroalimentaris catalans (financer, R+D+I)
Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de
l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats.
Fomentar la implicació del sector agrari i agroalimentari en els programes de
recerca.
Renovar i potenciar el contracte programa en el marc dels programes generals de
recerca i desenvolupament.
Regular les relacions de l’Administració amb les explotacions agràries mitjançant
un Pla Tècnic de Gestió (agrícola, ramadera i forestal). Aquest pla estableix la
relació contractual entre l’explotació i l’Administració mitjançant, d’una banda, la
regulació dels objectius i les pràctiques agràries, i d’altra banda, les ajudes
(tècniques i econòmiques).
Mesures per a la pesca
Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats
autònomes afectades i la Unió Europea. En aquest document s’han d’especificar les
actuacions tècniques que cal emprendre i el suport econòmic adient per tal de crear
una situació d’equilibri i de sostenibilitat per part de la flota pesquera del
Mediterrani espanyol.
Consensuar amb el sector l’elaboració de propostes dirigides a la UE per aconseguir
l’harmonització de les obertures de les xarxes.
Intensificar els controls durant el trajecte i a les grans àrees de venda per eradicar la
venda de peix immadur, fent molt d’èmfasi en l’entrada de peix d’altres països
comunitaris i no comunitaris.
Elaborar, d’acord amb els estudis científics i amb la participació de les confraries i
els ajuntaments, un mapa de piscifactories per al litoral català que tingui en compte
les exigències de sostenibilitat de la normativa vigent.
Modular el règim sancionador a la capacitat extractiva de la flota. Per aquest
objectiu, es proposa modificar la normativa sancionadora tot diferenciant la pesca de
gran altura, de la d’altura i de la costanera o litoral, així com les de tipus industrial,
semindustrial i artesanal.
Adequar la normativa vigent a les noves exigències de sostenibilitat, modernitat,
eficàcia i de millora de la situació laboral dels treballadors de la mar. En aquest
sentit, serà de gran utilitat revifar el Consell de Pesca de Catalunya i instar un
funcionament eficaç del Consell de Pesca de la Mediterrània.
235
�Proposar a les autoritats comunitàries l’elaboració d’una normativa pesquera bàsica
per als països de la Mediterrània.
Establir convenis amb l’Institut d’Estudis del Mar, depenent del CSIC, de l’IEO i
amb les universitats catalanes per tal que obrin línies d’investigació que permetin
tenir una diagnosi acurada de l’estoc de la Mediterrània per modular les polítiques
de racionalització i consolidació del sector pesquer català.
Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera.
Portarem a terme polítiques clau de suport a la pesca artesanal.
Promourem una moratòria per adequar a la legalitat vigent les embarcacions que en
aquest moment no la compleixen.
4.5.4. Comerç i consum
Comerç
Catalunya disposa d’una gran tradició comercial articulada arreu del país i que per la
seva importància econòmica, però també social i cultural, constitueix un sector
estratègic i cabdal per a l’economia catalana.
En els darrers 20 anys aquest sector ha experimentat una profunda transformació a
causa de l’existència de diversos fenòmens. En primer lloc, a causa de l’aparició de
nous formats comercials que han contribuït a la modernització del conjunt del comerç i
l’increment de la superfície dels establiments. En segon lloc, per la desaparició
d’algunes especialitats i l’aparició d’altres de noves. En tercer lloc, per l’increment de la
capacitat de compra i canvi d’hàbits dels consumidors, tant per la disminució del temps
destinat a realitzar les compres, que ha reforçat la presència de nous formats, com per
l’aparició de noves demandes de productes i serveis resultat del canvi social i cultural. I,
finalment, també hi ha tingut el seu efecte la transformació dels carrers comercials,
parcs, centres comercials i eixos comercials.
No és menys important afirmar que el comerç en el nostre país ha patit un canvi de
model d’empresa. Mentre el nombre d’establiments s’ha reduït, la superfície de venda
s’ha incrementat, així com la titularitat de les empreses en benefici de societats
mercantils i altres figures societàries en detriment de la titularitat de persones físiques.
En matèria de concentració comercial, la quota de superfície de venda de les cinc
primeres empreses de distribució sobre el total ha passat del 47,6% al 64,6% durant el
període 1994-1999, i les tres primeres empreses que representaven el 76% respecte de
les cinc primeres l’any 1994, el 1999 representaven el 86%.
Aquestes transformacions no poden deixar impassible el Govern, veient canvis que
poden perjudicar l’estabilitat laboral, la supervivència d’un ric teixit econòmic i la
pròpia fesomia de les ciutats. És imprescindible continuar apostant per mesures que
permetin combinar les necessitats d’evolució del comerç d’acord a les demandes dels
consumidors, amb la protecció de l’important teixit comercial que ha estat molt
important en l’evolució econòmica del país.
236
�Els municipis són una peça clau en la defensa del teixit comercial, i avui dia els
instruments d’actuació importants en matèria comercial s’articulen entorn dels Plans
Municipals d’Ordenació Comercial (POEC). Mitjançant els municipis, tenint en compte
la normativa urbanística, ordenen els seus equipaments comercials, amb el suport del
Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC), que
estableix l’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial
arreu del país a fi d’assolir un equilibri entre els diversos formats de la distribució.
Aquests instruments es complementen amb el Pla de Dinamització del Comerç Urbà, a
través del qual s’estableixen les diverses línies de suport a la modernització i
dinamització del sector comercial.
El 21 de desembre de 2000 s’aprovà la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments
comercials, que incorpora dos elements nous per ordenar el futur creixement en el marc
dels processos de concentració en el sector: el control del creixement dels establiments
comercials mitjans i l’avaluació de la concentració empresarial. D’aquesta llei en sorgí
un nou PTSEC, que és l’actualment vigent. Paral·lelament, és plenament actiu i operatiu
el Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2001-2004.
Avui, el comerç urbà a Catalunya s’enfronta a dos reptes importants: l’aparició de nous
productes i formats derivats dels processos de liberalització econòmica i de la creació de
l’espai econòmic europeu, i la necessitat de donar resposta a una eficient demanda dels
consumidors respecte dels nous hàbits del consum que s’expressen molt clarament en el
tema dels horaris comercials. En aquests moments, es dóna una forta pressió a favor
d’una liberalització horària i de calendari que si bé incrementa aparentment la
possibilitat de satisfer la demanda, afecta d’una manera totalment negativa el petit i
mitjà comerç, que difícilment podrà suportar l’increment de costos que aquesta
liberalització genera. Així doncs, és imprescindible actuar per tal de donar suport als
canvis d’hàbits de consum, però a la vegada preservar la xarxa potent i dinàmica que
conforma el petit comerç arreu de Catalunya amb la seva aportació fonamental a la
generació d’ocupació i riquesa.
OBJECTIUS
1. Garantir que el consumidor tingui a l’abast, de manera ordenada i equilibrada, una
oferta comercial àmplia i de qualitat. El ciutadà, com a consumidor, és l’objectiu
prioritari de la política dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi. Cal satisfer les
demandes d’aquest sector, adequar-les als nous hàbits de consum i atorgar al
consumidor el dret a escollir.
2. Facilitar al sector comercial els instruments i suport per realitzar amb èxit la
necessària modernització. Mantenint el model urbà de comerç, cal convertir-lo en un
sector modern i dinàmic, amb un empresariat competitiu, afavorint
l’associacionisme i els centres comercials a cel obert, en equilibri amb l’entorn urbà,
on les noves tecnologies estiguin al servei dels consumidors i dels empresaris.
3. Planificar de manera ordenada i equilibrada tots els formats comercials ubicats a la
trama urbana: la llibertat d’elecció dels consumidors i el respecte als principis de la
competència ha de ser compatible amb l’ordenació planificada de l’activitat
237
�comercial en els àmbits urbans, per tal d’evitar el domini del mercat o el
desenvolupament d’un model que posi en risc els valors de convivència i de relació
entre la ciutadania, valors que fomenta el model de comerç urbà.
4. Proporcionar al conjunt de municipis de Catalunya la legislació i les mesures de
suport que els facilitin el desenvolupament ordenat i pròsper del comerç.
MESURES
Desenvolupar la programació dels equipaments comercials en el marc dels models
de desenvolupament que concreti cada municipi a partir de la seva realitat i dels
projectes de futur i assolir l’equilibri entre l’oferta i la demanda comercial.
Garantir que durant la propera legislatura tots els municipis de Catalunya que ho
proposin, en particular els de més de 5.000 habitants i els que ho requereixin per la
seva especial activitat comercial, puguin disposar de plans municipals d’ordenació
comercial (POEC). Per això dotarem un programa de suport, adreçat als municipis,
per a la seva elaboració.
Potenciar el comerç urbà, convertint l’urbanisme comercial en una eina per enfortir i
renovar el comerç a les nostres ciutats.
Donar suport a la consolidació d’eixos comercials urbans. És un model que
afavoreix les condicions per disposar d’una oferta comercial amb concentració i
diversitat, que dóna resposta a les necessitats dels consumidors i a l’existència de
comerç petit amb qualitat, potencia un associacionisme que actua per a la promoció
col·lectiva i facilita la convivència d’usos urbans, així com la dinamització de
centres històrics.
Constituir una nova comissió amb tots els sectors implicats, per tal de realitzar
l’avaluació i les propostes de modificació del Pla Territorial Sectorial
d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC). La revisió futura del PTSEC la
realitzarem sobre la base d’allò que prevegin els POECS aprovats en el marc d’una
nova comissió assessora, en què participaran la totalitat d’agents públics i privats
que pertanyen a l’àmbit comercial. Aquesta revisió tindrà com a objectiu prioritari la
definició, amb claredat, dels conceptes de zones d’impacte comercial i la detecció de
zones on es produeixen desequilibris en l’oferta causats per l’impacte de grans àrees
comercials i, alhora, desenvoluparem programes d’actuació per a les mateixes.
Elaborar, d’acord amb el sector, el nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà, per al
període 2004-2008.
Posar en marxa programes de formació, tant professionals com de gestió d’empresa,
amb els sindicats més representatius i amb les organitzacions de comerciants.
Promoure una defensa activa del consumidor i propiciar el desenvolupament
d’accions d’informació i de formació dirigides a aquests, amb participació de les
organitzacions i associacions sectorials i territorials de consumidors.
238
�Encoratjar les iniciatives que ampliïn l’ús de les tecnologies en l’àmbit de la gestió,
la creació de xarxes comercials i la venda.
Incentivar la col·laboració amb les empreses comercials o les seves organitzacions,
en la realització de jornades adreçades a la millora de la competitivitat i la gestió de
les empreses comercials.
Reformar i adequar els mercats municipals a les exigències dels consumidors
d’avui, tant pel que fa a l’oferta comercial com a les franges horàries d’activitat. Els
mercats municipals han de continuar exercint les funcions dinamitzadores del
comerç.
Desenvolupar i proporcionar un programa adreçat al sector comercial, preferentment
el de venda a la menuda o de petit format, per tal de facilitar el desenvolupament i la
participació a les centrals de compra amb l’objectiu de facilitar la convivència
competitiva entre formats en l’àmbit urbà.
Dinamitzar i modernitzar els equipaments i les iniciatives firals com a instrument
per a la dinamització de les economies locals i millorar la senyalització dels recintes
i espais firals.
Vetllar per la lliure competència en l’àmbit de la distribució comercial, amb especial
cura pel que fa a les posicions de domini de mercat de les empreses i perquè els
processos de concentració empresarial que es puguin produir respectin els principis
de la lliure competència i s’eviti la concentració, en poques mans, de grans quotes
de mercat.
Reforçar la inspecció relacionada amb les vendes per liquidacions, saldos, rebaixes
etc., per tal que s’ajustin a la normativa existent.
Consum
Les noves modalitats de comerç i de noves formes de distribució de béns i de serveis,
inclosa la influència de la globalització –amb els seus avantatges i problemes de formar
part d’un mercat global–, canvia la realitat del consum, amb noves oportunitats, però
també amb noves amenaces de frau i d’abús. Les polítiques de consum no només s’han
de dirigir a béns tangibles, sinó també als usuaris del serveis públics, d’inversió i de
finances (bancs, fons d’inversió, etc.), de serveis privats diversos (energia, transport,
tallers de reparació, etc.). Són una expressió rellevant del concepte “interès general” i
aporten elements significatius com factors de qualitat, competitivitat i transparència dels
mercats. El nou Govern de la Generalitat ha de garantir als consumidors més seguretat
en els productes i en els serveis. En aquest context, la informació i la formació són un
mitjà indispensable per compensar les situacions d’inferioritat dels consumidors en un
entorn més complex. Han de ser l’eix vertebrador de totes les polítiques de consum.
El nou Govern de la Generalitat ha de potenciar les associacions de consumidors de la
mateixa manera que remodela i potencia la mediació i l’arbitratge com a eines clau de
les polítiques de consum. També és necessari propiciar els compromisos
d’autoregulació dels sectors empresarials i que s’assumeixi, des dels mitjans públics i
239
�privats dedicats a la defensa i protecció dels consumidors, un compromís ètic per evitar
les situacions d’indefensió.
En aquest sentit, l’Institut Català de Consum, convertit en un òrgan burocratitzat, poc
operatiu i amb un sistema d’arbitratge poc eficient, ha de caminar cap a una veritable
transformació com a espai de trobada real i efectiva entre les administracions, els
moviments associatius, les associacions empresarials i els moviments sindicals, i
s’haurà de complementar amb la creació i potenciació del Consell Català de Consum.
OBJECTIUS
1. Convertir les polítiques de consum en un instrument potent per als consumidors,
usuaris de serveis públics i privats, estalviadors, ajudant a fer una economia més
competitiva i de més qualitat.
2. Prioritzar la informació, la formació i l’educació dels consumidors amb el pacte,
l’acord i el compromís de tots els estaments implicats.
3. Potenciar les associacions de consumidors, identificant des del Govern les
interlocutores a les quals els consumidors s’han de dirigir en cas d’abús, frau, etc.
4. Remodelar els actuals sistemes de mediació i d’arbitratge, a la vegada que
s’estudien noves formes, per uns nous temps, de protecció dels drets de consumidors
i usuaris. L’eix vertebrador passa pel fet que el consumidor no s’ha de trobar en
desavantatge davant de l’empresa.
5. Potenciar l’agricultura ecològica, la cooperació en plans de reciclatge i la recollida
de residus; així com promoure la utilització d’energies renovables i el consum
responsable de béns escassos, com l’aigua, l’electricitat, etc.
6. Defensar la competència real i efectiva en els sectors on és escassa o inexistent, de
la mateixa manera que el Govern ha d’intervenir en els mercats poc transparents per
tal de millorar la posició del consumidor. La democràcia ha d’arribar també a
l’àmbit econòmic, on els consumidors es troben moltes vegades en situacions
d’indefensió i de subordinació.
MESURES
Posar en marxa campanyes d’informació, de formació i d’educació als consumidors
sobre les noves modalitats de comerç, i en totes les formes de provisió de béns i
serveis existents, i els fraus que es poden cometre en un context de mercat global.
Impulsar la col·laboració amb les associacions empresarials per potenciar les
pràctiques d’autocontrol intern, elaboració de codis de bones pràctiques i propiciar
la participació de tots els agents implicats en tasques de control de mercat per
eradicar comportaments lesius tant per al consumidor com per a l’empresari
responsable.
240
�Fer un seguiment estricte del compliment de les normes de fabricació, manipulació i
distribució de productes especialment insegurs i perillosos.
Crear el Consell Consultiu de Consum de Catalunya, amb personalitat jurídica
pròpia. Aquest òrgan, juntament amb l’Institut Català de Consum, ha de ser el punt
de trobada, diàleg, corresponsabilització i participació d’associacions, col·lectius,
empreses i sindicats, les activitats dels quals tinguin a veure amb la defensa dels
interessos dels consumidors i usuaris.
Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial
en cooperació amb les administracions locals, dotant-les de recursos per tal que tots
els ajuntaments tinguin la possibilitat d’optar als serveis d’arbitratge en matèria de
Consum.
Crear un programa de suport als ajuntaments per tal que tots els municipis puguin
disposar d’un servei municipal d’informació al consumidor i de recepció de
reclamacions, en coordinació i col·laboració amb les associacions de consumidors
amb presència al municipi. Així doncs, la Generalitat també hauria de facilitar als
municipis que no puguin comptar amb aquests serveis, un suport puntual itinerant i
mòbil per efectuar reclamacions i assessorament als consumidors.
Donar suport a les associacions de consumidors i usuaris que duguin a terme tasques
de gestió de serveis d’informació, assessorament i tramitació de reclamació,
incloent-les a totes les negociacions que afectin el sector, potenciant la transparència
dels sistemes de subvenció existents, estudiant mesures de major estabilitat al règim
de suport a les associacions, i estudiar mesures fiscals de suport a l’activitat i de
microcrèdits per millorar el finançament del sector.
Realitzar, de manera periòdica, campanyes en col·laboració amb el sector associatiu
de consumidors, que fomentin l’adhesió al sistema arbitral per part de les empreses,
ja siguin públiques o privades.
Ampliar la representació dels consumidors, a través de les seves organitzacions més
representatives, en els organismes de control i supervisió dels sectors energètics.
Elaboració del Pla Estratègic Consumerista pels propers anys a Catalunya.
4.5.5. Turisme
El turisme no només constitueix un sector molt important de l’economia catalana, sinó
que permet difondre el coneixement de Catalunya arreu del món. Tanmateix, l’aparició
de nous mercats que diversifiquen l’oferta a uns preus molt competitius fa que hi hagi
cada cop més opcions per escollir la destinació turística. Catalunya disposa d’una
capacitat d’oferta molt concentrada a la ciutat de Barcelona i el litoral que, en algunes
zones, experimenta un nivell de saturació i de maduresa que convé reorientar i corregir.
Actualment, malgrat que enguany s’està produint per causes diverses una lleugera
davallada en l’afluència de turisme estranger, els resultats econòmics continuen essent
satisfactoris i les previsions de les diferents organitzacions internacionals sobre
241
�l’evolució futura del turisme preveuen que continuarà el creixement dels fluxos turístics
mundials. Però d’uns anys ençà, es perceben clarament indicis d’esgotament i d’algunes
disfuncions d’un model que requereix un replantejament a fons d’algunes variables per
part de l’administració de la Generalitat, d’acord amb el sector i les administracions
locals. Les externalitats negatives no estan ben resoltes, l’adequació als canvis de la
demanda no és prou àgil i una part significativa de l’oferta no és satisfactòria i és poc
competitiva en instal·lacions o en qualitat dels serveis. Els nous mercats emergents
plantegen nous reptes de competitivitat respecte dels mercats tradicionals: la necessitat
de millorar l’oferta global a través d’una diversificació de productes i d’una millora de
la qualitat en els equipaments, en els serveis i en el medi on aquesta activitat turística es
realitza, així com d’instrumentar els mecanismes més adients per desestacionalitzar i
estendre territorialment l’oferta turística, diversificant-la i contribuint a rebaixar els
nivells preocupants de saturació i massificació que presenten determinades destinacions
turístiques.
D’altra banda, el turisme és un sector que a escala internacional està incorporant grans
dosis d’R+D+I, però malauradament Catalunya ja no és un referent en innovació
turística.
OBJECTIUS
1. Projectar Catalunya i les seves marques turístiques ja consolidades, per tal
d’incrementar-ne la notorietat i garantir el creixement i la rendibilitat d’aquest sector
vital per a l’economia catalana.
2. Assolir alts nivells de qualitat i d’excel·lència, per tal de disposar d’una oferta
turística de prestigi i qualitat que ens mantingui competitius internacionalment.
3. Assegurar un desenvolupament sostenible. Optar, com a garantia de prosperitat del
sector, per un model territorial i turístic sostenible i respectuós amb el medi i capaç
de convertir en valor afegit la riquesa de recursos, tant naturals i paisatgístics com
històrics i culturals, de Catalunya.
4. Esdevenir capdavanters a la Unió Europea en la recerca, formació i l’aplicació de les
noves tecnologies en el sector turístic.
5. Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir
identificat i representat de manera satisfactòria.
MESURES
Redefinir, racionalitzar i incrementar el sistema de promoció i comercialització de
Catalunya i de les seves marques turístiques creant marcs operatius i destinant-hi
recursos suficients per tal que, conjuntament amb l’esforç del sector privat en la
seva acció comercialitzadora i segmentant les estratègies per mercats, s’obtingui la
màxima eficàcia.
242
�Fomentar l’autoregulació i la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards
exigents que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els
mercats.
Establir unes directrius clares de desenvolupament turístic i cooperar amb el sector
privat en la gestió dels diversos productes turístics de Catalunya, cercant la
desestacionalització i potenciant el turisme interior i de muntanya mitjançant la
valoració del patrimoni ambiental, cultural, gastronòmic, folklòric o paisatgístic, i
donant suport a les iniciatives privades, en especial, a les dels petits empresaris,
valorant el turisme en el seu important potencial com a factor d’equilibri territorial.
Protegir els usuaris turístics i garantir-los la informació, els serveis que reben i la
defensa dels seus drets i interessos.
Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió
interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre
l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones
usuàries. Propiciar la qualitat i la innovació en els dissenys i continguts de les
aplicacions d’aquestes tecnologies i impulsar un programa d’informació a la carta
via TIC.
Potenciar la recerca en l’àmbit turístic. Tant en la millora substancial del sistema
d’informació (estadístiques, prospectiva, tendències, coneixement dels mercats,
etc.), com en les noves formes de gestió, els sistemes de creació de productes i la
planificació territorial i sectorial, així com en l’aplicació de la tecnologia a la millora
i permanent adaptació de les instal·lacions i serveis turístics per garantir-ne la
qualitat.
Cooperar i dotar totes les administracions responsables en el tema dels instruments
financers i d’assistència tècnica necessaris per a un correcte desenvolupament del
potencial turístic del país i possibilitar projectes consorciats, tenint en compte que
els serveis públics formen part indestriable del producte turístic i del seu nivell de
competitivat, amb èmfasi en la qualitat mediambiental i posant en marxa models
pilot demostratius de sostenibilitat aplicada al turisme.
Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors
del sector, dignificant al màxim la professió i assegurant amb aquesta capacitació la
qualitat dels serveis.
Concertar amb el sector privat les actuacions de l’Administració que així ho
requereixin, reassignant funcions i competències a l’Agència Catalana de Turisme i
recomponent les institucions mixtes o de participació que així ho facilitin, amb
participació, també, de les administracions locals per tal de cooperar sectors públic i
privat conjuntament en el planejament d’actuacions i en la corresponsabilització en
la generació i aplicació de recursos destinats a la permanent millora de l’oferta.
243
�4.5.6. Sector financer
Les institucions financeres (bancs, caixes, assegurances i mutualitats) tenen un paper
clau en l’activitat econòmica. Constitueix un interès essencial del Govern de la
Generalitat contribuir perquè Catalunya disposi d’entitats financeres arrelades al
territori, amb el centre de decisió al nostre país, i que existeixi una competència
efectiva.
La importància que té la confiança del públic en la solvència de les entitats que formen
aquest sector atorga a la política financera de la Generalitat un caràcter que transcendeix
els límits sectorials i els objectius d’eficiència i competitivitat, tot adquirint una
dimensió institucional de primer ordre per a l’economia catalana. Això comporta, per
tant, no només l’exigència d’una regulació adequada, sinó també la d’una supervisió
atenta, competent i eficaç, que el Govern de la Generalitat –a més del Banc d’Espanya,
la Comissió Nacional del Mercat de Valors i altres organismes estatals– ha d’exercir,
d’acord amb les seves competències.
En virtut d’aquestes competències i pel gran pes que a Catalunya han assolit en l’àmbit
financer formes d’empresa no mercantils, de naturalesa fundacional –com les caixes
d’estalvis– o, en menor mesura, de tipus mutual o cooperatiu, la funció supervisora de la
Generalitat té una gran responsabilitat. En conseqüència i tenint en compte les notòries
mancances amb què s’exerceix, li donarem una prioritat que fins ara no ha tingut i
reforçarem els mitjans al seu servei.
Per les raons anteriorment esmentades, la nostra proposta electoral relativa a la
regulació financera se centra en dos aspectes addicionals, de caràcter general el primer i
específic el segon, més un altre de dedicat a l’Institut Català de Finances. El primer fa
referència a les pràctiques de bon govern empresarial que, de manera creixent, es
consideren com una exigència ineludible per a les empreses modernes, i que en l’àmbit
financer adquireixen –particularment les relacionades amb la transparència– una
importància cabdal. El segon aspecte, que desenvolupem a continuació, és el de les
caixes d’estalvis.
Caixes d’estalvis
Les caixes d’estalvis constitueixen la columna vertebral del sistema financer català i,
sens dubte, són protagonistes de primer ordre del futur econòmic de Catalunya.
Absorbeixen el 70% de l’estalvi generat a Catalunya, actuen profundament arrelades al
territori i han mostrat rigor i eficiència en la gestió. Les deu caixes d’estalvis catalanes
són molt diferents entre elles. Algunes tenen una clara vocació territorial i el seu èxit
està estretament vinculat al territori, fet que dóna peu a l’existència d’externalitats
mútues. Les altres, les dues grans caixes, són entitats de primera fila, amb un important
volum d’actius i destacades participacions industrials.
La naturalesa fundacional de les caixes els atorga una forma d’empresa peculiar, ja que
han d’exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics
i socials. En contra de determinats tòpics de pensament econòmic únic, aquesta
peculiaritat no ha estat un obstacle, sinó un avantatge per poder acreditar una llarga
trajectòria d’eficiència empresarial, competitivitat i rendibilitat social, i per fer front
satisfactòriament a la competència de la banca, tant a Catalunya com a Espanya.
244
�Tanmateix, el model ha tingut algunes debilitats importants. En primer lloc, com que no
són societats per accions, les caixes han vist limitat el seu accés als mercats de capitals
per obtenir recursos propis. En segon lloc, ni la configuració ni el funcionament (ni els
procediments per retre comptes) dels òrgans de govern no han estat els idonis. Cal, per
tant, emprendre reformes que consolidin i reforcin el model de caixes d’estalvis, que ha
patit, per una banda, una politització excessiva i, per altra banda, una certa relaxació de
les seves funcions per part dels òrgans de govern, a favor d’unes direccions generals no
sempre controlades com cal. Aquests defectes han donat arguments als partidaris de la
privatització. Per això, és important que el nou Govern de la Generalitat promogui
iniciatives que permetin mantenir la naturalesa fundacional de les caixes d’estalvi, i
alhora establir fórmules que reforcin la capitalització d’aquestes entitats; però, sense
obrir en cap cas les portes a la seva privatització ni posar en perill aquest model.
Els canvis –alenats des del Govern de la Generalitat– que s’han introduït per la Llei
financera estatal aprovada el novembre del 2002, respecte a la duració i el nombre de
mandats, i la limitació d’edat per accedir als òrgans de govern, han estat un exemple
d’intervencionisme nociu. I les modificacions en la normativa catalana, entre altres el
límit de vint anys per ser als òrgans de govern, acumulant el temps transcorregut en
diferents entitats i, fins i tot, en el càrrec de director general, no s’han quedat enrere en
aquest estil de governar.
Aquest procés ha tingut dues víctimes clares: l’autonomia de Catalunya, ja que la Llei
estatal ha regulat temes de competència exclusiva del Parlament, i, en segon lloc, la
independència i autonomia de les pròpies entitats, ja que s’han regulat aspectes que són
competència dels seus estatuts.
OBJECTIUS
1. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de
gestió dels òrgans de govern de les caixes d’estalvis. A aquest efecte, caldrà revisar
la legislació actual, de manera que s’asseguri la seva independència respecte de les
administracions públiques i, alhora, es mantingui la seva naturalesa i representació
social.
2. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques
empresarials. La reforma del òrgans de govern necessita el complement
imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, per la seva naturalesa
fundacional i el seu caràcter social, les caixes estan obligades a adquirir una
legitimació suplementària, de manera que les exigències imposades a les empreses
cotitzades s’han de considerar el nivell mínim exigible a les caixes.
3. Fomentar els criteris de responsabilitat social en la gestió i la direcció estratègica de
les caixes, per potenciar-ne la finalitat social i solidària, i assumir la necessitat de
liderar criteris d’actuació empresarial ètics i socialment responsables, que portin a
l’ampliació de l’oferta de productes financers amb aquestes condicions.
4. Reforçar els recursos propis de les caixes d’estalvis, regulant els instruments
financers necessaris per augmentar-los i mantenir així els nivells adequats de
245
�solvència, incorporant alhora determinades condicions, sense les quals es deixaria la
porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats.
5. Reorientar l’obra social, que ha de ser ètica i autèntica i no pas un producte de
màrqueting ni una coartada perquè les caixes oblidin la seva finalitat social i
fundadora. L’obra social, autònoma en la seva gestió, ha de cobrir les grans
necessitats reals, socials i culturals existents, sense perjudici de les competències i
responsabilitats que corresponen a les administracions públiques.
MESURES
Mesures per reformar els òrgans de govern
Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat en relació amb la
regulació dels òrgans de govern.
Afegir a la llei estatal que en els òrgans de govern s’inclogui una representació
d’entitats de la societat civil i establir el ventall de percentatges que els corresponen.
Concretar, a la llei autonòmica, la relació d’entitats de la societat que designarien
aquests consellers. Haurien de ser entitats d’inqüestionable prestigi i
representativitat: sindicats, universitats, cambres de comerç, col·legis professionals,
associacions empresarials i associacions de consumidors, bàsicament. La llei
autonòmica haurà de precisar, com ja ha de fer ara, els ventalls dels percentatges que
corresponen als diferents tipus de consellers i, posteriorment, els estatuts de les
entitats els haurien de concretar.
Redimensionar els percentatges corresponents actualment a impositors i treballadors
de les entitats per facilitar la incorporació dels consellers designats per les entitats
representatives de la societat (entre les quals els sindicats) i establir els mecanismes
de selecció apropiats per tal de garantir que els consellers de les diferents
representacions responen als criteris d’idoneïtat, rigor, independència i capacitació
exigibles.
Augmentar l’estabilitat dels òrgans de govern de les caixes, així com l’exigència de
competència, independència i bona conducta dels seus membres, i diferenciar el
nivell de govern del de direcció, deixant per a aquest la formulació de propostes i la
gestió.
Mesures per millorar les pràctiques de bon govern
Incorporar, en l’àmbit d’aplicació de les bones pràctiques de govern de les caixes, la
conducció dels interessos empresarials en els grups que les entitats més grans han
format via filials, holdings i participacions.
Establir la introducció de criteris de responsabilitat social en la informació sobre
l’activitat inversora i de gestió que les caixes han de remetre periòdicament a la
Generalitat.
246
�Desenvolupar la Llei financera de 2002 pel que fa a les funcions d’auditoria que ha
d’assumir la Comissió de Control i a la regulació de les noves comissions
d’inversions i de retribucions.
Establir la capacitat d’iniciativa i la competència del Consell d’Administració per
sol·licitar auditories relatives als assumptes sobre els quals hagi de decidir.
Mesures per reforçar els recursos propis
Impulsar un nou instrument financer per a la captació de recursos propis, ja que les
vies de les participacions preferents i el deute subordinat semblen haver tocat sostre.
Aquest nou instrument financer hauria de reunir unes determinades característiques.
La primera és que la seva emissió total no hauria de superar el 15% dels recursos
propis bàsics (dotació inicial i reserves) de la caixa emissora. A més, no ha d’atorgar
drets polítics (presència en els òrgans de govern) als seus subscriptors. La seva
retribució, condicionada a l’obtenció de beneficis per a les entitats, hauria de
conciliar l’atractiu per als inversors amb l’interès de les caixes a aconseguir
finançament en les millors condicions possibles. Només podrien ser-ne titulars
persones físiques, fins una quantia per titular no superior a 120.000 €. Es tractaria
d’un instrument financer negociable en mercats secundaris.
Mesures per reorientar l’obra social
Establir normativament un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, sempre
que no posi en perill la viabilitat financera de les entitats i reforçar el vessant dels
òrgans de govern més específicament responsables de vetllar per aquest dividend
singular de les caixes.
Orientar l’actuació de l’obra social de les caixes, de manera que es destini
efectivament a cobrir les necessitats reals, socials i culturals del seu entorn, sense
perjudici de les competències i responsabilitats que corresponen a les
administracions públiques.
Impulsar un estudi de l’autèntic balanç social de les caixes, que va molt més enllà
del de l’obra social estricta i que fa que aquestes entitats siguin avui insubstituïbles
en la vida quotidiana i financera dels ciutadans i ciutadanes, que les consideren els
seus bancs de serveis personals.
Institut Català de Finances
L’Institut Català de Finances ha tingut un paper molt limitat en el món financer. La
principal limitació política li ve de la incapacitat del Govern de donar-li unes funcions i
una projecció importants en l’economia catalana. Des del punt de vista financer, s’ha de
recordar que, fins ara, l’Institut Català de Finances no disposa de dipòsits de tercers. Per
tant, tots els seus recursos i, en conseqüència, la seva activitat es basen en els préstecs
que obté d’altres entitats financeres. El volum de crèdits concedits per l’ICF se situa per
sota de la més petita de les caixes catalanes i en menys de l’1% de la principal caixa.
247
�En realitat, el Govern ha utilitzat l’Institut Català de Finances com un simple instrument
al servei de la seva política. Les principals actuacions de l’Institut han estat la
preparació d’algunes línies de crèdit especialitzades –puntualment amb costos per sota
del mercat– i el suport financer a algunes actuacions del Govern. En els darrers temps, a
causa dels problemes per poder fer efectives algunes subvencions, el Govern ha emprat
l’Institut Català de Finances per fer arribar recursos a algunes entitats i s’ha compromès
a retornar tant les amortitzacions com els interessos que derivin d’aquestes operacions.
El cas més conegut correspon a determinades subvencions del món cultural i dels
esports.
OBJECTIUS
1. Potenciar el paper de l’Institut Català de Finances en l’articulació de les polítiques
econòmiques catalanes. Especialment, s’ha de reforçar el seu paper en el seguiment
de l’activitat econòmica catalana, en l’execució de determinades competències
financeres de la Generalitat i en l’impuls dels grans projectes de Catalunya.
MESURES
Mesures per a la renovació de l’Institut Català de Finances
Desenvolupar algunes de les previsions contingudes en la mateixa llei de creació i
que han restat inactives per manca de voluntat política del Govern, per tal de situar
l’Institut Català de Finances com un observador privilegiat de l’economia catalana.
Modificar la legalitat vigent per garantir la independència dels òrgans rectors de
l’Institut Català de Finances, canviant absolutament el model actual, en què la
dependència del Govern és clarament manifesta.
Modificar la llei per convertir l’Institut Català de Finances en un motor important
per conciliar les voluntats adequades en la recerca dels recursos necessaris pel
finançament dels projectes que han de constituir l’eix del futur de Catalunya. El
marc financer en què es desenvoluparà en el futur l’administració pública serà cada
cop més restrictiu. Cal explorar la major participació dels recursos privats en el
finançament de les inversions de la Generalitat. Aquesta participació s’hauria
d’efectuar a partir del lideratge públic d’una institució que mereixés la confiança de
la resta d’actors, entre els quals caldria incloure, també, com a entitats
col·laboradores, les que ofereixin instruments de finançament ètic i socialment
responsable. Pensem que aquesta institució és l’Institut Català de Finances.
Sector assegurances i mutualisme
La importància del sector de les assegurances a Catalunya, que suposa el 25% del sector
assegurador espanyol (clarament per sobre de la mitjana d’altres sectors) i en particular
de les mutualitats de previsió social, ja que a Catalunya el 55% de les entitats
asseguradores amb seu social són MPS i donen protecció a prop d’un milió de persones,
suposa que el PSC-CpC manifesti la seva voluntat de desenvolupar al màxim l’àmbit
competencial en aquest sector.
248
�Les mutualitats de previsió social són unes entitats de gran tradició i arrelament al
Principat, l’origen de les quals són els gremis i les confraries de l’edat mitjana i que
mantenen una àmplia presència en el sector assegurador català, la qual cosa mostra el
sentit associatiu del poble de Catalunya a l’hora de cercar solucions, des de la
col·laboració i la solidaritat, als problemes plantejats per esdeveniments que comporten
riscs per a les persones o els seus recursos.
L’article 9.21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat
competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat a la Seguretat Social
obligatòria, d’acord amb la legislació mercantil. Actualment a Catalunya les mutualitats
de previsió social es regulen amb la Llei 10/2003, de 13 de juny, aprovada amb el
suport de PSC-CpC.
Un primer objectiu d’aquesta llei és adaptar la normativa catalana als desenvolupaments
que han tingut lloc en el marc normatiu estatal, però el seu objectiu fonamental és el
foment del mutualisme i facilitar la presència de les mutualitats en el mercat.
Malgrat els últims escàndols produïts en el sector, cal remarcar la validesa actual del
moviment mutualista que, lluny de mirar cap enrere, continuarà essent una modalitat
asseguradora per a la cobertura de riscos des de l’àmbit de l’economia social, una
alternativa a les companyies mercantils i que té un fort potencial de creixement en les
prestacions vinculades a la vida, especialment en les que materialitzen l’exteriorització
dels compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el
proper desenvolupament de la prestació de dependència.
OBJECTIUS
1. Fer efectiva l’assumpció de competències per part de la Generalitat establertes pels
articles 9.21 i 10.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en matèria asseguradora,
en particular les relatives a mútues d’assegurances, plans i fons de pensions,
societats gestores de plans i fons de pensions, i qualsevol altra persona o entitat,
present o futura, que dugui a terme activitat asseguradora, d’acord amb les
definicions legals que escaiguin.
2. Desenvolupar les competències sobre les persones o les entitats amb domicili o
actuació principal a Catalunya que duen a terme activitat asseguradora, pel que fa
als aspectes d’organització.
3. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de
gestió dels òrgans de govern de les mutualitats de previsió social. Caldrà
desenvolupar la legislació actual de manera que se n’asseguri la independència
respecte de les administracions públiques i que alhora mantingui la seva naturalesa i
representació social.
4. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques
empresarials. La reforma dels òrgans de govern necessita el complement
imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, pel seu caràcter social, les
mutualitats estan obligades a adquirir una legitimació suplementària.
249
�5. Reforçar els recursos propis, regulant els instruments financers necessaris i mantenir
així els nivells adequats de solvència, incorporant alhora determinades condicions,
sense les quals es deixaria la porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats.
6. Potenciar, en el marc d’un model de previsió social, el creixement en les prestacions
vinculades a la vida, especialment les que materialitzen l’exteriorització dels
compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el proper
desenvolupament de la prestació de dependència.
MESURES
Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat, que ha de regular els
òrgans de govern i la supervisió de les entitats que tinguin la seva seu o activitat
principal a Catalunya.
Millorar l’estructura de la Direcció General d’Assegurances i reforçar la
Sotsdirecció de Mutualitats, amb recursos, mitjans tècnics i més especialistes en
assegurances, com actuaris i advocats.
Augmentar la professionalitat dels òrgans de govern i de direcció de les mútues així
com l’exigència de competència, independència i bona conducta dels seus membres,
i diferenciar el nivell de govern del de direcció, deixant per aquest la formulació de
propostes i la gestió.
Desenvolupar actuacions especifiques per millorar l’eficiència de les mutualitats
concentrant serveis comuns per a la seva gestió (creació d’AIE entre mutualitats).
Recuperació de la totalitat o de part de l’impost de primes d’assegurances pagat pels
assegurats catalans per impulsar mesures de promoció del sector.
Impulsar la creació i dotació del refugi mutual de la Federació de Mutualitats
Catalana per donar cobertura i protecció als mutualistes d’entitats en procés de
liquidació.
Fomentar la previsió social complementària, tant individual com col·lectiva, i les
prestacions per cobertures de riscos personals i de salut, mitjançant mesures fiscals
efectives.
Desenvolupar un model de protecció per les situacions de dependència en què el
sector tindrà un paper important per donar protecció efectiva a clients i usuaris, així
com incrementar la transparència i solvència dels instruments financers que
canalitzin l’estalvi destinat a la previsió a llarg termini.
250
�4.6. POLÍTICA
FISCALITAT
PRESSUPOSTÀRIA,
FINANÇAMENT
AUTONÒMIC
I
4.6.1. Finançament autonòmic
El finançament autonòmic és un element essencial per a l’autogovern de Catalunya, no
només per les seves repercussions financeres, sinó també per les seves repercussions
polítiques. Considerem essencial millorar el finançament de Catalunya, reforçar
l’autogovern, estabilitzar el model d’Estat que propugnem i ajudar a fer més
transparents i col·laboradores les relacions entre les comunitats autònomes.
L’acord assolit el juny de 2001 va ser un acord de mínims entre el Govern i les
autonomies que no va respondre a les aspiracions fixades. CiU va afrontar aquesta
negociació en una posició d’extrema feblesa i va obtenir un mal acord per a Catalunya.
Vam dir que els resultats de l’acord serien molt inferiors als pronosticats pel Govern de
CiU i els fets ens han donat la raó. Només cal veure les xifres: CiU va anar a les
eleccions autonòmiques de 1999 amb la proposta de pacte fiscal, que xifrava l’augment
del finançament en 2.400 milions d’euros. Doncs bé, un cop disposem de la liquidació
de l’any 2002, primer any de l’aplicació del nou model, podem verificar que aquest nou
model només ha aportat un increment de finançament de 100 milions d’euros.
El model acordat no és el nostre. Hi ha aspectes essencials que no s’hi van incorporar: la
capacitat normativa de les comunitats autònomes sobre els impostos que formen la
cistella d’impostos és molt insuficient; no es van produir avenços realment substancials
en la corresponsabilització de les comunitats en l’administració tributària; no es va
adoptar cap compromís per aproximar gradualment els ingressos per habitant de les
comunitats autònomes de règim comú i les forals; no es van preveure mecanismes
d’actualització i ajust de les diferents variables que intervenen en el model, de manera
que es poden produir situacions de greu desequilibri financer; no es va adoptar un
compromís ferm en relació amb la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya; i
no es va realitzar un enfocament global del finançament dels tres nivells de govern
(central, autonòmic i local), tenint en compte les competències i funcions que cada un
ha de dur a terme dins del conjunt del sector públic.
Per totes les raons esmentades no podem acceptar aquest acord com a definitiu i en
promourem la revisió. D’altra banda, el model ha d’estar obert a revisions periòdiques
que permetin compensar l’impacte sobre la despesa autonòmica, tant dels canvis
normatius introduïts per l’Estat –per exemple, la Llei de qualitat de l’ensenyament–,
com per canvis en l’estructura social –com l’envelliment de la població o la immigració.
OBJECTIUS
1. Assegurar que el finançament de la Generalitat es regeix pels principis de suficiència
financera, autonomia i responsabilitat fiscal, igualtat entre ciutadans, equilibri i
solidaritat territorials, i coordinació entre institucions.
2. Disminuir el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat. Per aconseguir-ho és necessari
revisar el sistema de finançament autonòmic de manera que es tendeixi a contribuir
segons la renda i a rebre recursos segons la població, i augmentar sensiblement la
inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya.
251
�3. Avançar cap a una distribució del pes dels diferents nivells de govern en el conjunt
del sector públic en la línia del 40% (Estat), 30% (CA) i 30% (ens locals).
MESURES
Aconseguir que la Generalitat gaudeixi de suficiència financera i d’autonomia
tributària sobre els seus ingressos. Correspon a la Generalitat una participació
destacada en els impostos principals del sistema fiscal (IRPF, IVA, Societats,
Especials i altres) i unes àmplies facultats normatives sobre els mateixos.
Atribuir a la Generalitat l’administració dels impostos propis i compartits. La gestió,
liquidació, recaptació i inspecció d’aquests tributs es farà a través d’una agència
tributària autònoma que establirà les relacions de cooperació apropiades amb els ens
responsables de l’administració dels tributs a la resta de l’Estat.
Garantir que el finançament de la Generalitat es regeixi pels principis de contribuir
segons la capacitat fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya (fonamentalment,
la renda) i de distribuir els recursos segons les necessitats dels serveis públics
(calculats, fonamentalment, segons la població) que s’han de prestar als ciutadans i
ciutadanes del Principat. A aquests efectes, es computarà com a contribució a l’Estat
l’excés de preus públics i de peatges pagats per damunt de la mitjana espanyola.
Aconseguir que l’import de l’aportació incondicionada que rep la Generalitat
s’actualitzi anualment de manera automàtica i es revisi periòdicament, atenent a
l’evolució de les necessitats de despesa dels serveis assumits i de qualsevol nova
obligació de despesa derivada de la legislació estatal.
Equiparar, a mig termini, els ingressos disponibles per habitant a Catalunya amb els
de les comunitats autònomes de règim foral.
Iniciar el procés que porti, a través d’un pacte a tres bandes entre Estat, Generalitat i
ajuntaments, al reforç competencial i financer dels ajuntaments, en la línia del 40%30%-30%.
Promoure un pacte amb el sector públic central que inclogui el compromís de
l’assignació de la inversió estatal a Catalunya, així com la determinació de la
compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió pública estatal en
infraestructures al Principat.
4.6.2. Fiscalitat
El nou model de finançament, amb totes les limitacions que ja s’han posat en evidència,
ha transformat fortament l’estructura d’ingressos de la Generalitat, que ha fet que
depengui molt més dels ingressos tributaris i que estigui menys lligada a les
transferències de recursos de l’administració central. La participació s’ha estès a tots els
impostos amb més recaptació, amb l’excepció de l’impost de societats, que també
hauria de passar a formar part de la cistella d’impostos com més aviat millor. En aquest
252
�sentit, la definició de la política fiscal del Govern de la Generalitat esdevé un factor
important de les propostes polítiques que s’han de formular.
Ara bé, mentre no es produeixin avenços en el marc competencial, la capacitat de
regulació normativa de les comunitats autònomes en els impostos queda acotada,
essencialment, a la participació en l’impost sobre la renda i en els impostos cedits,
transmissions, patrimoni i successions. Les actuacions del Govern de CiU en aquest
terreny s’han limitat al seguiment de la política del PP i a afavorir les grans rendes en
detriment de la majoria de contribuents. S’ha perdut, com en altres camps, la possibilitat
de generar una política fiscal pròpia d’acord amb les necessitats concretes del país.
En els darrers temps hem de constatar la proposta del Partit Popular de fer desaparèixer
l’impost de successions amb l’excusa que hi ha instruments que permeten evadir-ne el
pagament. En realitat, el PP vol desviar l’atenció de la ciutadania sobre l’increment de
la pressió fiscal en els darrers anys. Un increment que s’ha produït a partir de l’augment
dels impostos que són més injustos, els indirectes, i reduint el pes dels que tenen
caràcter més progressiu. El PP ha augmentat la regressivitat del sistema. La pretesa
desaparició de l’impost de successions és un nou intent en aquest sentit. Això no vol dir
que no calgui modificar de manera substancial alguns elements d’aquest tribut per
adequar-lo a les noves circumstàncies, però la seva supressió, a més de suposar una
important reducció dels recursos de la Generalitat, comportaria una regressió en la
fiscalitat.
D’altra banda, també cal recordar que el Govern de CiU ha incrementat la pressió fiscal
derivada dels tributs cedits en els darrers quatre anys. Així, mentre el 1998 aquests
impostos representaven l’1,64% del PIB, l’any 2002 ja eren del 2,04%. En termes
comparatius, CiU, amb la complaença del PP, ha incrementat la pressió d’aquestes
figures en més del 20%.
Els socialistes catalans no apostem per augmentar els impostos. Tampoc per abaixar-los,
ja que això significaria, en el marc de finançament actual, empitjorar els serveis públics.
Tanmateix, això no vol dir que en determinats casos no s’hagin de fer reformes que
impliquin una reducció. Apostem per mantenir el nivell actual de pressió fiscal.
Apostem, en definitiva, per uns impostos més justos. És a dir: que paguin els qui han de
pagar i que paguin allò que han de pagar.
L’altra cara de la política fiscal és la recaptació. Els tributs propis s’estan recaptant des
dels serveis de la mateixa Generalitat, mentre que, pel que fa als tributs participats, és
l’Agència Tributària, directament dependent de l’administració central, qui cobra els
diferents impostos i transfereix els recursos a les administracions autonòmiques. A més
de ser un element clar d’ineficàcia en la gestió dels recursos, l’existència de diferents
circuits afavoreix la descoordinació i incrementa les possibilitats de frau, cosa que
deslegitima l’acció de l’administració tributària. La lluita contra el frau i l’elusió fiscal
és prioritària per a la nostra acció de govern.
OBJECTIUS
1. No incrementar la pressió fiscal. El pes dels tributs de la Generalitat en relació amb
el PIB català s’ha de mantenir a nivells semblants als actuals, alhora que es millora
l’eficiència de la gestió tributària.
253
�2. Definició d’una nova política fiscal, reformant les figures tributàries actuals en
funció d’objectius definits prèviament, d’acord amb els requeriments de les
necessitats del país i els principis generals de justícia, equitat i progressivitat.
3. Millorar la transparència dels recursos administrats pel Govern de la Generalitat,
afavorint la relació directa dels tributs amb actuacions concretes del Govern.
4. Simplificar i millorar la gestió de la recaptació d’impostos.
5. Assegurar la responsabilitat de la Generalitat en l’administració dels impostos
pagats a Catalunya.
6. Reforçar amb els mitjans apropiats la lluita contra el frau i l’elusió fiscal.
MESURES
Incrementar el suport a les famílies, d’acord amb el nombre de fills i l’acolliment de
les persones grans. Consideració especial per la persona que té cura de la pròpia llar.
Millorar el tractament fiscal de l’habitatge de lloguer i de la rehabilitació
d’habitatges. Per exemple, 600 € de desgravació fiscal a aplicar sobre el tram
autonòmic de l’IRPF, o ajut directe a fons perdut, per despeses de lloguer de
l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos
inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim).
Modificar l’impost de successions, amb l’increment substancial del mínim exempt i
l’afavoriment en especial de la successió entre cònjuges i de pares a fills, el
tractament de l’habitatge i els actius afectes a l’activitat empresarial familiar.
Promoure una nova regulació de l’impost de transmissions, que tingui en compte les
condicions dels afectats en el moment en què es produeix la transmissió. Per
exemple, tipus reduïts per a l’adquisició del primer habitatge als menors de 30 anys.
Crear una agència tributària autònoma de Catalunya que tindrà la responsabilitat
d’administrar els tributs propis i compartits, i que establirà les relacions de
cooperació apropiades amb els ens responsables de l’administració dels tributs de
l’Estat.
4.6.3. Gestió pressupostària
Avui el pressupost de la Generalitat és un exemple de manca de transparència. El
Govern el tramita perquè la llei l’obliga, però després el transforma i deforma fins on li
convé.
La mala gestió del Govern de CiU ha convertit Catalunya en la Comunitat Autònoma
que menys inverteix i la que més gasta en despeses de funcionament, al mateix temps
que ha deixat com herència un alt nivell d’endeutament.
254
�En els darrers anys, el Govern de CiU ha aconseguit que Catalunya sigui la Comunitat
Autònoma que necessita més recursos per al funcionament de la seva pròpia
Administració, comparada amb comunitats com Galícia, València, les Illes Canàries o
Andalusia, és a dir, la que més gasta en despeses com pagar el personal, els béns i
serveis com ara publicitat, propaganda, dietes o atencions protocol·làries. Cada cop
creix més el volum de la despesa per fer funcionar la maquinària del Govern i aquesta és
la causa essencial de la manca de recursos per a noves inversions, així com de la baixa
despesa en programes bàsics com els d’habitatge, benestar social o educació.
L’any 2003 estava previst invertir 245 euros per habitant, davant dels 402 de mitjana de
la resta d’autonomies amb les mateixes competències que nosaltres. A més, la inversió
real està sempre per sota de la que figura als pressupostos. El resultat d’aquesta política
és clar: una pèrdua de posicions tant econòmiques com socials per al futur.
Per compensar aquesta situació, l’única solució que ha trobat l’actual Govern ha estat
incrementar fortament l’endeutament. Catalunya és la Comunitat Autònoma més
endeutada. L’endeutament de la Generalitat, comptant el sector empresarial, supera els
15.000 milions d’euros (2,5 bilions de pessetes), cosa que representa un 7% del PIB. I
això sense comptar l’enorme dèficit ocult en tot tipus d’operacions financeres que no
s’inclouen en aquest endeutament.
L’absència d’un rigor pressupostari i la manca de mecanismes de control acurats ha
portat les finances públiques catalanes cap a una política de tapar forats. Com a resultat
d’aquesta situació, apareixen fórmules d’endeutament camuflat com els censos
emfitèutics, que amaguen l’adquisició d’immobles; el cobrament anticipat de tributs
amb la garantia de futures recaptacions; i la comptabilització ajornada de factures o
l’autorització a proveïdors del descompte de factures, cosa que genera despeses
financeres. També podem trobar altres pràctiques amb què l’actual Govern de la
Generalitat pretén dissimular el dèficit i l’endeutament, com camuflar alguns tipus de
despeses fent constar com a ampliacions de capital conceptes que s’acaben convertint en
despesa corrent, o demanant als ajuntaments que s’endeutin amb l’Institut Català de
Finances per compte de la mateixa Generalitat.
En els darrers temps, esgotats els mitjans d’actuació d’aquest tipus de mesures, el
Govern està encarregant inversions sense que el seu finançament estigui definit. La
situació és del tot preocupant. L’actual govern de CiU està hipotecant el futur de
Catalunya i les actuacions dels successius governs.
Cal una nova manera de gestionar el pressupost i les finances de la Generalitat. En
aquest sentit, un objectiu bàsic de govern és limitar l’augment de les despeses corrents
per sota del creixement del PIB per tal d’alliberar recursos i destinar-los a augmentar les
inversions, adequant el nivell de la Generalitat als governs de les altres comunitats
autònomes.
L’increment anual de les despeses corrents s’ha de situar entre la inflació i el creixement
nominal del PIB. Tot i que les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran
imprescindible un manteniment de les xifres d’endeutament actuals a curt termini, una
millor política pressupostària i financera portarà a la seva progressiva reducció.
255
�La nova majoria de govern ha de millorar la transparència i vivificar el debat
parlamentari en matèria pressupostària. La mateixa complexitat i responsabilitat política
adquirida a través del pressupost exigeix l’existència d’un organisme professional
especialitzat, una oficina pressupostària, que assessori els diputats per a la correcta
discussió, control i seguiment del pressupost per part del Parlament. No es pot mantenir
de cap manera la desproporció entre els mitjans de què disposa el Govern per tractar els
temes econòmics i els del Parlament per analitzar les diferents propostes que se li
presenten.
El nou Govern es compromet a un rigor i una eficiència majors en la gestió dels
recursos, amb un control adequat i transparència en tots els processos pressupostaris.
OBJECTIUS
1. Rigor i eficiència en la gestió dels recursos, amb un control adequat en tots els
processos pressupostaris.
2. Millorar la transparència i vivificar el debat parlamentari en matèria pressupostària.
3. Limitar l’augment de les despeses de gestió i administratives, per tal d’alliberar
recursos i destinar-los a noves polítiques i a augmentar les inversions.
4. Situar l’increment anual de les despeses corrents entre la inflació i el creixement
nominal del PIB. Els serveis existents no incrementaran els seus recursos per
damunt de l’increment dels preus, i l’increment real de les despeses corrents només
estarà destinat a la millora i ampliació dels serveis a la ciutadania.
5. Reduir l’endeutament. Les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran
imprescindible un manteniment de les xifres inicials a curt termini, però la política
pressupostària i financera farà que es redueixin.
6. Separació entre responsabilitat política i gestió professional.
MESURES
Prioritzar les actuacions destinades a noves inversions fins a doblar el volum de les
inversions en el termini de cinc anys. Les necessitats del país requereixen un
increment important del volum d’inversions gestionades pel Govern de la
Generalitat.
Controlar amb més rigor les despeses pressupostades: eliminació de les desviacions
actuals.
Aplicar un pla d’optimització de recursos de la Generalitat amb la voluntat d’aplicar
mesures racionals de gestió que permetin un ús més eficient dels recursos públics
destinats a personal i a la despesa corrent. Qualsevol activitat regular de la
Generalitat ha d’estar guiada per l’aplicació de les mesures proposades per aquest
pla.
256
�Adequar les plantilles de personal, controlant-ne l’increment, amb l’única excepció
de les derivades de la implantació dels Mossos d’Esquadra i d’altres serveis nous.
Transformar la tramitació del pressupost de manera que cada conseller i el Govern
en el seu conjunt, explicitin quins són els seus objectius i ho facin a través del debat
parlamentari i amb els diferents responsables.
Dotar el Parlament d’una oficina pressupostària que assessori els diputats per la
correcta discussió, control i seguiment del pressupost.
Separar responsabilitat política i gestió per mitjà de la figura de les agències
especialitzades amb responsabilitat directa de gestió i separades dels àmbits de
decisió política.
Establir una política de contractes–programa amb diferents agències i centres de
gestió.
Implantació de les tècniques de gestió per objectius, amb la definició d’indicadors
que permetin fer un seguiment posterior dels diferents programes de despesa.
Complir els compromisos de pagament del sector públic, reforçant la intervenció del
Síndic de Comptes i l’auditoria permanent dels compromisos i pagaments de la
Generalitat.
Afavorir la publicitat mitjançant Internet, la informació respecte a les dates clau en
tota activitat de prestació i la venda de béns i de serveis al sector públic.
257
�5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE
NECESSITEM
Catalunya ha de continuar tenint el paper estratègic de connexió entre la Mediterrània
Occidental/Sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària. Catalunya i
Barcelona han d’esdevenir un node essencial de les xarxes globals, molt especialment
en transports i telecomunicacions. Per aconseguir aquest objectiu hem de construir
sense centralismes una regió europea Pirineus – Mediterrània, de 17 milions d’habitants,
que enllaci Montpeller–Tolosa–Saragossa–Barcelona–València–Ciutat de Mallorca, i
que estableixi lligams amb la indústria del País Basc, del Cantàbric, de la regió de
Madrid, d’Andalusia i de la del nord d’Itàlia, i amb Porto, Lisboa i el Magrib.
A més, a Catalunya hem de començar a millorar les relacions i connexions amb el País
Valencià. El procés d’obertura al món i de consolidació de Catalunya com a xarxa de
pobles i ciutats, obliga a millorar les grans infraestructures de connexió amb l’exterior:
els ports de Tarragona i Barcelona, l’aeroport de Barcelona, la xarxa de gran velocitat,
les autopistes, les telecomunicacions i la xarxa energètica. La persistència d’un model
centralista i centralitzador en la planificació i les inversions de l’Estat en
infraestructures pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés econòmic de
Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. El Govern de la Generalitat ha de liderar
un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi l’actual model radial que
impulsa el PP per una proposta de xarxes (amb eixos transversals i longitudinals) i de
nodes.
El conjunt de l’administració estatal i autonòmica ha invertit a Catalunya quasi l’1%
menys del PIB que al conjunt d’Espanya. La meitat d’aquest diferencial d’inversió
correspon a infraestructures del transport. Les carreteres són les infraestructures amb un
diferencial negatiu més gran, seguides d’aeroports i ports. En ferrocarrils, la posició de
Catalunya també és clarament insatisfactòria. Estem molt lluny dels estàndards
europeus. S’ha de vetllar per la cohesió i l’equilibri dels territoris; assegurar la seva
accessibilitat en temps raonable i la connexió entre els diferents punts de Catalunya;
aplicar realment la descentralització; i fer de les ciutats mitjanes autèntics pols de
dinamisme econòmic, on sigui possible viure en condicions d’igualtat.
Pel que fa a infraestructures de telecomunicacions, és inexplicable un desplegament tan
lent. El retard en el cable és imperdonable. El conjunt del territori ha d’accedir en
condicions d’igualtat a la xarxa de banda ampla de telecomunicacions i evitar, de nou, la
separació dels territoris en una Catalunya de dues velocitats.
La supressió d’alguns peatges i l’establiment de tarifes molt reduïdes a la resta de la
xarxa per als usuaris habituals haurà de comportar l’eliminació de les actuals traves a la
mobilitat quotidiana. Per resoldre la mala comunicació de la Catalunya no
metropolitana, caldrà acabar els grans eixos de connexió interna i de vertebració de les
regions. Ens proposem reclamar la delegació de la gestió de les grans infraestructures i
del sistema ferroviari regional i de rodalies. La situació actual de dependència total
d’organismes estatals, subordina els interessos de Catalunya a projectes centralitzadors.
Necessitem un gran pla de transport de viatgers que aprofiti l’empenta del tren de gran
velocitat per reforçar i ampliar les línies de rodalies i per modernitzar i fer créixer la
xarxa de ferrocarrils convencionals.
258
�Les administracions han de vetllar per assegurar que la xarxa de gas arribi a tot el
territori i per garantir la qualitat del subministrament elèctric. Caldrà triplicar la
generació elèctrica amb fonts renovables.
A Catalunya s’han d’emprendre actuacions enèrgiques per millorar l’hàbitat rural. És
necessari l’augment i millora de les infraestructures bàsiques i l’accés i l’ús de les
tecnologies de la informació i de les comunicacions al món rural. Cal assegurar que tots
els nuclis rurals de més de 1.000 habitants tinguin un sistema de depuració d’aigües
residuals. Cal incrementar a tots els municipis rurals més serveis dels que prescriu la
legislació vigent. S’ha de considerar el paisatge com un valor cultural i un actiu
econòmic per a les zones rurals, que beneficia i que es projecta al conjunt de Catalunya.
En definitiva, volem una Catalunya oberta al món, ben estructurada interiorment,
sostenible ambientalment i que sigui motor econòmic d’Europa: una Catalunya nucli de
l’euroregió Pirineus–Mediterrània.
259
�5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita
El procés d’obertura al món i la consolidació de Catalunya com a xarxa de pobles i
ciutats obliga, com ja hem dit, a millorar les grans infraestructures de connexió amb
l’exterior: els aeroports, els ports, la xarxa de gran velocitat, les autopistes, les
telecomunicacions i la xarxa energètica.
Catalunya té una situació privilegiada. A distàncies avui dia assequibles, ens podem
connectar fàcilment amb les grans ciutats europees, en especial amb les del sud
d’Europa.
Però, en comparació amb les principals regions europees, tenim una dotació
d’infraestructures del transport que se situa en el 63% de la mitjana.
Catalunya, amb més de 6 milions d’habitants, fa una aportació decisiva a la construcció
de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, de 17 milions d’habitants.
L’Arc Mediterrani, territori comprès entre el Lazio (Roma) i Algesires (Andalusia), i
entès com una xarxa de regions i de ciutats, té punts de discontinuïtat, de ruptura o de
debilitat de la trama urbana: en els espais del nostre interès més immediat, el primer
punt se situa a les terres de l’Ebre, en l’espai comprès entre Castelló i Tarragona, i
l’altre punt a les comarques gironines i la Catalunya Nord, a l’espai comprès entre
Barcelona i Montpeller.
Dins de l’Estat espanyol, Catalunya té una dotació d’infraestructures de transport que se
situa en el 73% de la mitjana espanyola. Catalunya és una de les comunitats autònomes
amb una dotació d’infraestructures menor en relació amb la seva grandària econòmica.
Tenim el 65% de dotació de capital públic, el 70% d’infraestructures econòmiques en
relació a la mitjana espanyola.
La persistència d’un model centralista i centralitzador en la planificació i les inversions
de l’Estat en infraestructures, pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés
econòmic de Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. Per això el Govern de la
Generalitat ha de liderar un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi
l’actual model radial per una proposta de xarxes.
Des de la perspectiva de la connectivitat interior de Catalunya, la nova divisió del
Principat en set vegueries ha d’anar acompanyada d’un nou mapa infraestructural que
reestructuri i reequilibri els diferents territoris del país.
Tots els territoris de Catalunya són diferents, tots tenen capacitats i vocacions
específiques i han de formar un conjunt ben ajustat i relacionat a través de diferents
mitjans de transport per tal de fer de Catalunya una xarxa de pobles i ciutats.
Així doncs, és d’una necessitat imperiosa per a la competitivitat de la nostra economia,
corregir els dèficits que té Catalunya en matèria d’infraestructures. Per fer-ho, cal una
acció decidida del nou Govern de la Generalitat.
260
�5.1.1. Ferrocarril
Nova xarxa mixta de mercaderies i passatgers per a la Catalunya interior, eix
transversal ferroviari
Catalunya, amb l’1% de la superfície de la Unió Europea i l’1,6% de la població, només
té el 0,82% de la xarxa ferroviària. Les infraestructures ferroviàries de qualitat (però
encara amb molts dèficits) se situen a l’entorn de Barcelona. Fora de la regió
metropolitana predominen els trams de via única (per exemple, de Tarragona a Castelló
i de Tarragona a Lleida).
Els temps d’accés de les ciutats de Catalunya a Barcelona són molt deficitaris i encara
ho són més les interconnexions que no passen per Barcelona. El model de gran velocitat
del Ministeri de Foment és absolutament radial: s’oblida de l’Eix de l’Ebre, de la
connexió amb el País Basc, deixa coix l’Eix Mediterrani en el tram Tarragona–Castelló
i tampoc no planteja la unió d’aquest eix amb la xarxa andalusa. La proposta ministerial
no resol el tràfic de mercaderies i no dóna resposta a la combinació de la gran velocitat i
les mercaderies; i el tram Figueres–Perpinyà tindrà un cànon d’infraestructures més alt
que la resta de la xarxa per remunerar la participació privada.
La política ferroviària espanyola no és homogènia i Catalunya està discriminada
negativament: bona part de la xarxa radial centrada a Madrid és exclusiva per a viatgers
i gran velocitat (350 km/h), mentre que a Catalunya es proposa que, de Barcelona a la
frontera, sigui d’ús mixt viatgers/mercaderies. El mateix passa de Tarragona a València,
només una adequació de l’actual (200 km/h), també d’ús mixt. El model radial del
Ministeri de Foment deixa Catalunya en una situació perifèrica perquè està mal resolta
la connexió amb València (menor velocitat i eliminació de la xarxa convencional), no hi
ha connexió amb el País Basc ni amb el Corredor Atlàntic i no hi ha visió europea de la
xarxa. Amb visió europea es guanya centralitat, ja que Catalunya es troba en un dels
grans corredors europeus, el Corredor Mediterrani.
Davant de la previsió que es dupliqui el trànsit terrestre de mercaderies d’aquí al 2020,
cal una nova xarxa ferroviària de mercaderies. Per tal d’evitar la congestió de la xarxa
viària i els alts costos ambientals del transport per carretera, el Llibre Blanc de la Unió
Europea fixa l’objectiu mínim d’assolir el 15% de quota modal per al ferrocarril
(Espanya està en el 4%).
L’obertura del mercat ferroviari i, molt especialment, del transport de mercaderies, que
regulen les directives europees, és una oportunitat que cal saber aprofitar.
OBJECTIUS
1. Definir un nou model de xarxa ferroviària per a Catalunya per poder servir millor
l’economia i la població europea.
2. Incrementar la dotació ferroviària per tal d’aproximar-nos als estàndards europeus.
3. Assolir l’objectiu que del 15% al 30% del transport de mercaderies es realitzi per
ferrocarril.
261
�4. Accelerar l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa per
tal que aquesta es produeixi el més a prop possible del compromís –ara impossible–
del 2004, per tal d’integrar Catalunya a Europa i de vertebrar l’euroregió Pirineus–
Mediterrània, de 17 milions d’habitants, amb la xarxa de gran velocitat.
5. Articular entre elles les ciutats de la Catalunya interior (Lleida–Tàrrega–Igualada–
Manresa–Vic–Olot i Vic–Ripoll–Puigcerdà) i també amb les de l’eix costaner
(Tarragona–Barcelona–Girona).
6. Assegurar que totes les capitals comarcals i els pobles i ciutats de més de 5.000
habitants estiguin a un màxim de 30 minuts d’una estació ferroviària i que el temps
de connexió amb la capital regional sigui inferior a 50 minuts i que estiguin a menys
de dues hores de Barcelona (excepte en el cas de la Vall d’Aran).
7. Crear la xarxa ferroviària de mercaderies, en el context de la millora de les relacions
ferroviàries entre la Península Ibèrica i Europa i de la potenciació dels ports de
Tarragona i Barcelona.
8. Signar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla.
9. Aconseguir la gestió dels serveis de trens regionals i de rodalies.
10. Impulsar la creació d’un nou operador ferroviari català per tal de fomentar el
desenvolupament de les noves xarxes de gran velocitat i mixta en el context de la
liberalització de serveis de la Unió Europea.
11. Reassignar recursos per reequilibrar la situació de dotació de capital públic i
d’infraestructures, adoptant una política d’inversió més eficient.
12. Construir aparcaments dissuasius a preus polítics (no gratuïts per evitar que es
converteixin en un aparcament alternatiu per als veïns i que no compleixin el seu
objectiu) vinculats a l’ús del transport públic a totes les estacions de ferrocarril de
rodalies i intercanviador.
13. Impulsar la construcció de vies exclusives o preferents per a transport de
mercaderies, o carrils únics.
MESURES
Redactar un nou pla de xarxa ferroviària per a Catalunya.
Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis
de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de
recorregut de Manresa, Igualada i Vic.
Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou
nucli de rodalies a les terres de Lleida.
262
�Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia de gran velocitat
per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors
importants de la Península.
Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a
l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de
Tarragona i Barcelona.
Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a
la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de
Querol, Lleida–Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa.
Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla.
Establir quatre xarxes ferroviàries:
Línies de trens de viatgers a velocitats de 300-350 km/h:
− Línia Madrid–Saragossa–Lleida–Tarragona–Barcelona–Girona–Figueres–
Perpinyà.
− Corredor mediterrani: València–Castelló–Tarragona i incorporació a la
línia Madrid–Barcelona.
Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers:
− Eix transversal ferroviari: Lleida–Igualada–Manresa–Vic–Olot–Figueres,
amb connexió per l’Eix de l’Ebre cap al Cantàbric.
− Eix transpirinenc: Barcelona–Igualada–Manresa–Vic–Ripoll–Puigcerdà–
Tolosa.
− Connexions als ports de Barcelona i Tarragona.
La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Establir serveis de rodalies a les
terres de Ponent, Tarragona i Ebre, i Girona. A les terres de Ponent crear dues
línies de rodalies: Cervera–Lleida–Montsó i Balaguer–Lleida–Les Borges. A
Tarragona i l’Ebre, les rodalies passarien per les poblacions de Valls–Reus–
Tarragona–Sant Vicenç, amb extensions a Montblanc, Móra i Amposta. A
Girona, les rodalies enllaçarien Figueres–Girona–Blanes.
Xarxa convencional per a trens de mercaderies:
− Madrid–Saragossa–Lleida–Valls.
− Corredor mediterrani actual: València–Tarragona.
− Figueres–Portbou.
Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix
transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú.
Crear serveis de trens lleugers en el Camp de Tarragona, de Puigcerdà a la Seu
d’Urgell i Andorra, i d’Aran a Cominges.
263
�Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa
ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat.
Contribuir a l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa
el més pròximament possible al 2004. Estacions de les línies principals de gran
velocitat als aeroports.
Demanar la transferència dels serveis de rodalies i la creació de nous serveis a les
terres de Ponent, comarques gironines, Camp de Tarragona i terres de l’Ebre.
Incorporar les noves línies mixtes de gran velocitat (eix transversal i connexions als
ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la
xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE.
Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors
(Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades
del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres.
264
�5.1.2. Xarxa viària: un nou eix europeu d’alta capacitat per a la Catalunya interior
Autopistes, autovies i peatges
És coneguda la situació de greuge comparatiu i de desavantatge competitiu que
comporta l’elevat nombre d’autopistes de peatge de Catalunya en relació amb la resta de
l’Estat.
La xarxa viària d’alta capacitat a Catalunya està formada per 624 km de peatge i 361 km
lliures. La proporció d’autopistes de peatge i lliures presenta els percentatges següents:
64% de peatge i 36% lliure. En canvi, la xarxa viària d’alta capacitat a tot l’Estat resta
configurada per 2.250 km de peatge i 6.963 km lliures, de manera que la proporció
d’autopistes de peatge i lliures en aquest cas presenta els percentatges següents: 24% de
peatge i 76% lliure.
És imprescindible, per acabar amb la situació de greuge comparatiu i de desavantatge
competitiu que pateix Catalunya, avançar cap a un nou model de xarxa viària d’alta
capacitat tant de peatge com lliure, homogeni per a tot Espanya.
Aquest nou model exigeix passar per una etapa de transició en la qual l’Estat haurà de
fer un esforç inversor en autovies lliures de peatge i en el qual, mitjançant un fons de
transició per a la millora de la mobilitat i homogeneïtzació dels peatges de gestió
autonòmica (dotat en part dels impostos que generen les autopistes), es puguin superar
els conflictes històrics i eliminar greuges comparatius.
OBJECTIUS
1. Definir un model federal de gestió d’infraestructures d’altes prestacions homogènia i
harmònica per al conjunt de l’Estat per tal de superar l’actual situació de greuge
comparatiu.
2. Millorar l’accessibilitat de la gent i del territori a la xarxa d’autopistes i autovies,
passant del 21% del territori que actualment és a menys de 15 minuts d’una via
ràpida al 60%.
3. Elaborar un pla d’autovies gratuïtes que ens equipararà a la dotació estatal durant el
període de transició cap al model de gestió federal.
MESURES
Mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta
de l’Estat
Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. Aquest pla ha
d’articular la nova construcció de 500 km d’autovies.
Redactar un nou pla d’inversions de les concessionàries de les autopistes.
265
�Crear un fons de transició per a la millora de la mobilitat i l’homogeneïtzació dels
peatges, integrat principalment per la recaptació dels impostos sobre els usuaris i les
societats concessionàries, i completat amb aportacions estatals i autonòmiques,
d’acord amb els criteris següents:
Les aportacions de l’Estat a través de les actuals partides ja destinades a
l’homogeneïtzació de peatges i a la recaptació dels impostos que generen les
autopistes: IVA, Impost sobre Societats i IRPF.
− Les aportacions autonòmiques a través de les actuals partides destinades a
l’homogeneïtzació de peatges: el tram autonòmic de l’IVA i les aplicacions
complementàries.
− Les aportacions de les concessionàries de les autopistes a través dels increments
nets obtinguts com a conseqüència de l’increment del trànsit produït i no
contemplat en els respectius programes economicofinancers.
− Les aportacions directes de les concessionàries de les autopistes. Aquestes
acordaran amb l’Administració un pla d’inversions i de millora de la xarxa i dels
accessos a les autopistes.
−
Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA
del 16% en lloc del 7% per compliment de normativa comunitària. En aquest sentit i
per donar compliment a la legislació vigent, l’Estat es farà càrrec de l’increment
mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a
compte dels usuaris.
Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans
i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin
d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge.
Destinar part dels beneficis de les concessionàries a una política de rebaixes per als
usuaris habituals i a actuacions de millora de la xarxa viària.
La nostra proposta de construir prop de 500 km de noves autovies, que es
concentren en els grans eixos vertebradors del país, és:
1. Xarxa europea:
- Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la
Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les
gironines.
- Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de
Tarragona i inici de l’Eix Tarragona–Andorra.
- Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí.
- Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a
Salou.
- Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7.
2. Xarxa d’autovies catalanes:
- Eix de l’Ebre - Eix Occidental (Amposta–Lleida–Vielha), vertebrador de les
terres de l’Ebre i les de Ponent.
266
�- Quart Cinturó (Abrera–Terrassa–Granollers), vertebrador de la regió
metropolitana de Barcelona.
- Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona.
- Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca.
- Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França.
- Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll.
- Connexió de la C-32 amb l’A-7 a Maçanet de la Selva i prolongació fins a
Lloret de Mar.
- Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona,
vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb
l’Eix Transversal de Catalunya.
- Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb
característiques d’autovia.
- Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230
fins a Alcarràs.
- Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc.
Xarxa europea
Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el
Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb
continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana:
l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de
llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet
donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i
alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat.
OBJECTIUS
1. Potenciar l’Eix Transversal com el tram que manca per donar continuïtat a les
carreteres nacionals/autovies del corredor mediterrani (N-340) i el d'interior (N-II),
mitjançant la construcció de l’autovia Montblanc–Igualada–Manresa i el
desdoblament Manresa–Vic. El nou eix Vic–Olot–Figueres, l’existent Vic–Girona i
el desdoblament de l’N-II en el tram Girona–frontera francesa, completen
l’esquema.
2. Assumir, d’una manera clara, l’emergència del nou eix transpirinenc Barcelona–
Tolosa (E-9), recalcant que l’autopista Tolosa–París està ja gairebé completada i
que, per tant, constituirà, a mig termini, el camí més directe entre Catalunya i
l’Europa Occidental.
MESURES
Mesures per a la constitució d’una nova xarxa europea
-
Incloure a la xarxa europea:
− Les autopistes A-2 i A-7.
267
�− L’actual N-II Lleida–Port de Barcelona, amb continuïtat cap a un nou
“eix transversal” Cervera/Igualada–Manresa–Vic–Girona.
− L’N-340 des de l’Ebre fins a Tarragona, amb continuïtat cap al nou eix
transversal per Tarragona–Valls–Montblanc–Igualada.
− L’eix transpirinenc (E-9) Barcelona–Manresa–Berga–Tolosa.
Pla de carreteres
El Govern de la Generalitat no ha actualitzat encara l’actual pla de carreteres, esgotat el
juliol del 2001. El 30% del quilometratge del pla resta encara per executar i el mateix
pla significà en el seu moment una clara rebaixa de la Normativa de la Xarxa de
Carreteres. El Govern de la Generalitat no ha planificat ni actuat a les xarxes arterials
metropolitanes. L’actual Govern de la Generalitat ha estat incapaç de planificar les
xarxes comarcals i locals, que són carreteres oblidades.
OBJECTIUS
1. Desenvolupar una xarxa d’infraestructures basada en el model territorial de les set
vegueries.
2. Invertir fort en infraestructures, amb l’objectiu de millorar la connexió amb la resta
d’Espanya, amb Europa i, especialment, amb l’Arc Mediterrani.
3. Elaborar les directrius nacionals de mobilitat: Pla d’ús i foment del transport
col·lectiu a la xarxa viària.
4. Assolir, com a mínim, l’objectiu del Llibre Blanc de reducció de l’accidentalitat en
un 50% en un període de deu anys.
5. Contemplar la planificació i la reserva de sòl destinada a ampliar i a completar la
xarxa ferroviària en els grans corredors viaris.
6. Eliminar els obstacles que impedeixen la mobilitat de les persones i les mercaderies
a parts importants del territori.
7. Reduir la mobilitat quotidiana i obligada per tal de fixar la població en el territori.
8. Redefinir les xarxes bàsiques, comarcal i local, i aclarir-ne la titularitat.
MESURES
Mesures per a la millora de la xarxa viària de Catalunya
Redactar un nou pla de carreteres que ha de distingir, a més de la xarxa europea,
dues grans categories d’actuacions: la xarxa bàsica i la xarxa capil·lar, i dins
d’aquesta, les xarxes arterials, regionals i locals. Aquest nou pla ha de precisar,
268
�també, les característiques tècniques de la xarxa i establir una política clara de
conservació i manteniment de les carreteres.
Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar.
Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest
pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc
i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació.
5.1.3. Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu
La mobilitat de les persones i les mercaderies és un element cabdal per a la cohesió i
funcionament del país i té una forta interrelació, en termes de causa i efecte, amb la
planificació i ocupació del territori, el desenvolupament econòmic i social i la qualitat
ambiental.
La mobilitat és l’element que permet el desenvolupament econòmic i social,
l’accessibilitat al territori i als serveis.
Per tot això, és absolutament necessari dotar Catalunya d’un model de mobilitat que
garanteixi l’accessibilitat a tot el seu territori, minimitzant els costos socials i no
hipotecant-se el futur.
El repte consisteix a articular un model de mobilitat sostenible que permeti assolir,
simultàniament, l’increment de la competitivitat i el desenvolupament econòmic i
social, amb la millora de la qualitat de vida i la màxima garantia de respecte pel territori
i el paisatge.
OBJECTIUS
1. Vincular la planificació territorial i de la mobilitat, tot garantint la sostenibilitat del
sistema de desplaçaments en termes d’eficiència i de reducció de costos socials.
2. Equilibrar l’accessibilitat al territori, preferentment en transport públic.
3. Millorar la connectivitat de Catalunya amb les xarxes transeuropees de passatgers i
mercaderies.
4. Fomentar la integració tarifària i funcional de les xarxes de transport col·lectiu i la
seva intermodalitat.
5. Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat.
6. Implantar un nou marc organitzatiu i financer dels sistemes de transport, definint
clarament les diferències entre titular del servei, ens regulador i operador.
7. Millorar la qualitat dels serveis de transport públic i del manteniment de les
infraestructures viàries i de transport.
269
�8. Reduir la dependència energètica, tot fomentant els combustibles i sistemes
alternatius.
9. Racionalitzar el transport i la distribució de mercaderies, garantint alhora
l’eficiència de les activitats logístiques.
10. Articular i incrementar la participació social envers l’objectiu de la mobilitat
sostenible.
MESURES
Mesures per a la millora de la mobilitat
Millorar l’articulació de la planificació territorial i dels instruments de què disposa,
amb la planificació i gestió de la mobilitat. Reformulació de la Llei de mobilitat
incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures
i mobilitat.
Elaborar plans de mobilitat i d’accessibilitat a totes les àrees urbanes de Catalunya,
prioritzant els de la regió metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona, Lleida,
Girona, Manresa, Vic, La Seu–Andorra i Tortosa–Amposta.
Impulsar i desenvolupar plans sectorials (infraestructures viàries de transport,
seguretat viària, transport de viatgers i mercaderies) en coherència amb els plans de
mobilitat d’abast territorial.
Incentivar, mitjançant polítiques fiscals, la internalització dels costos socials
associats a la mobilitat.
Articular un sistema harmònic de peatges que elimini els greuges comparatius i que
possibiliti la funcionalitat dels peatges com a elements de regulació i distribució de
la demanda amb criteris d’eficiència.
Disminuir les demores en els peatges mitjançant la racionalització de les barreres de
pagament i la utilització de les noves tecnologies de sistemes de peatge.
Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de
fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe
compartit).
Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans
sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació
d’intercanviadors modals.
Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals
amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora.
270
�Millorar la velocitat comercial del transport col·lectiu per carretera: creació de
carrils bus i VAO (vehicles d’alta ocupació) als accessos a les ciutats.
Implantar sistemes de transport públic a la demanda a les àrees rurals i de baixa
densitat.
Crear autoritats reguladores i organitzatives en els àmbits metropolitans. En una es
crearan les autoritats de les 7 regions.
Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals.
Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació.
Elaborar la llei d’ordenació dels transports de Catalunya en el marc de les
modificacions de la reglamentació europea.
Elaborar una llei del finançament del transport de viatgers que garanteixi un
finançament suficient tant pel que fa a despeses d’explotació com a noves
inversions.
Reclamar el traspàs de la titularitat dels serveis ferroviaris de rodalies i regionals a la
Generalitat.
Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la
realització de plans de qualitat del servei.
Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport
públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya.
Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la
Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments.
Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu
d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies.
Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en
general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies.
Assolir, com a mínim, la proposta del Llibre Blanc europeu que en el termini de vint
anys el 20% dels combustibles del transport urbà siguin alternatius (gas natural i
biocombustibles).
Incentivar fiscalment l’ús de combustibles més respectuosos amb el medi ambient i
articular mecanismes d’ajut per a l’adaptació de les flotes de transport i de la
infraestructura de distribució necessària.
Fomentar la recerca en el desenvolupament de sistemes alternatius de transport,
mitjançant la col·laboració amb universitats i el sector industrial.
271
�Vincular, amb caràcter finalista, una part de la fiscalitat a la millora i
desenvolupament de sistemes de mobilitat sostenible i més respectuosos amb el
medi ambient.
Impulsar línies d’ajut econòmic al cultiu i producció agrària de biocombustibles.
Elaborar un pla de transports de mercaderies que tendeixi a potenciar el transport
per via ferroviària i que afavoreixi la intermodalitat.
Impulsar i executar un pla de centrals integrades de mercaderies.
Revisar els horaris i trajectes, especialment a les corones metropolitanes, per tal
d’aconseguir més hores i un millor horari de servei mitjançant el transbordament
entre mitjans davant d’una situació de trajectes equivalents i paral·lels de moltes
línies de rodalies de les grans ciutats en apropar-se a menys de 15-20 km.
Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de
transport públic.
Fomentar l’ús de l’hidrogen com a mitjà de transport públic urbà i interurbà,
introduint programes de cofinançament de la renovació del parc mòbil actual i
objectius concrets en un pla a 8 anys.
Tractament especial per a vehicles privats menys contaminants (amb hidrogen,
elèctrics, mixtes) en aspectes com:
- Gratuïtat o preu molt reduït a les autopistes i aparcaments públics.
- Accés preferent al centre de ciutats.
- Subvenció de l’impost de circulació.
La construcció de cadascuna de les propostes es realitzarà tenint en compte
l’impacte ambiental corresponent a cada obra, amb criteris de sostenibilitat i
juntament amb un pla de reposició de l’arbrat.
Aconseguir una coordinació efectiva sobre tota la xarxa viària catalana, l’estatal,
l’autonòmica i la local per tal de millorar la gestió, la continuïtat i l’homogeneïtat de
la xarxa amb inversions equilibrades a tot el territori.
Establir un pla de senyalització d’orientació integrat que asseguri la continuïtat, la
llegibilitat i el millor aprofitament de les infraestructures viàries.
Impulsar el desenvolupament, la utilització de noves tecnologies per a la gestió del
trànsit i la seguretat viària redactant un pla de carreteres intel·ligents a tot el territori,
especialment a les vies més utilitzades.
Realitzar auditories de seguretat viària a les carreteres del país, tant a les de nova
construcció com a les que ja estan en funcionament, i destinar-hi els recursos
econòmics necessaris per tal que es compleixin les exigències més elevades de
seguretat amb l’objectiu de millorar la seguretat dels desplaçaments (600 morts a les
carreteres catalanes cada any).
272
�Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de
l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que
intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin
itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de
transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat.
També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de
transport a la demanda amb vehicles adaptats.
Intervenir activament, amb una política de preus, en el transport públic privat com
element essencial per afavorir la migració cap al transport públic (peatges variables
en funció de les zones i les hores, zones blaves, etc.).
Crear un Comissionat de Seguretat Viària.
5.1.4. Foment de la bicicleta
OBJECTIUS
1. Potenciar l’ús de la bicicleta com una forma de mobilitat sostenible.
2. Potenciació de les rutes ciclistes de Catalunya, les anomenades vies verdes: Ruta del
Ferro, Ruta del Carrilet, Ruta de la Via del Tren, Via Verda de la Terra Alta i l’Ebre.
3. Suport a les actuacions municipals de promoció de l’ús de la bicicleta, com la
creació de carrils bici, zones de trànsit tranquil o aparcaments.
4. Foment de l’ús de la bicicleta per a recorreguts urbans de menys de 8 km, pels
efectes beneficiosos sobre la salut dels usuaris i el medi ambient (estalvi energètic,
reducció de la contaminació acústica, etc.).
MESURES
Integrar dins les autoritats territorials de la mobilitat una àrea per al
desenvolupament de les polítiques afavoridores del transport/bicicleta.
Obrir una línia dins el Pla d’Obres i Serveis de Catalunya per a la construcció de
carrils bici urbans, zones de trànsits tranquil i aparcaments de bicicletes segurs a
zones d’intermodalitat.
Impulsar la unificació de la Legislació a Catalunya, per tal de permetre els processos
d’intermodalitat bicicleta / tren–bus–avió, i en el transport de bicicletes en el cotxe
privat.
Realitzar carrils bici, paral·lels a les noves construccions i remodelacions de
carreteres i vies de tren, fins que aconseguim una xarxa catalana de carrils bici en el
marc de l’Euro-velo.
273
�Reduir la sinistralitat. Establiment de rutes de prioritat els caps de setmana i festius
per a bicicletes de lleure a zones adients i en recorreguts homogenis (carreteres de
segon ordre, locals).
Impulsar programes de salut. Caminar/pedalar. Enfortir les organitzacions ciclistes i
els clubs per fer arribar la bicicleta des de les llars d’infants fins als casals de
jubilats.
Impulsar, des del Departament d’Ensenyament i els consells comarcals, el transport
escolar sostenible (substitució del bus per la bicicleta amb monitor). Polítiques de
cada infant una bicicleta.
Impulsar la consolidació de les vies verdes a Catalunya. Construcció de la via verda
al Canal d’Urgell i de vies paral·leles als gran rius (Llobregat, Ter, etc.).
Suport per a la promoció de la investigació i de la fabricació de bicicletes a
Catalunya (bicicletes elèctriques, plegables, etc.).
Crear la Taula bicicleta/turisme, per tal de revaloritzar els punts forts existents i
disposar d’una oferta turística per a bicicletes (lloguer) i cicloturisme. Impulsar i
integrar els centres BTT en aquest sector.
Mesures per fomentar anar a peu i la protecció dels vianants
MESURES
Impulsar els camins per a vianants entre pobles i/o nuclis urbans.
Construir voravies i marges de carreteres locals i comarcals segregats i protegits per
als vianants, especialment entre nuclis urbans amb mobilitat obligada (escola,
residència, polígons industrials o serveis).
5.1.5. Ports
El mar Mediterrani ocupa un posició estratègica en la gran ruta marítima dels vaixells
de transport de contenidors i d’automòbils, que dóna la volta al món unint l’Extrem
Orient, Europa i Amèrica passant pel canal de Suez.
L’activitat dels ports catalans d’interès general (Tarragona i Barcelona) està patint un
cert alentiment, amb un creixement menor en el volum de mercaderies i contenidors que
el d’altres ports competidors espanyols com Algesires i València. Tant o més
preocupant és la pèrdua de pes davant d’altres ports de la Mediterrània com Gènova i
Marsella que, a més, estan teixint aliances amb els ports del nord d’Europa, com
Hamburg o Rotterdam, que poden marginar els ports de Tarragona, Barcelona i
València.
274
�Tanmateix, els ports esportius i pesquers són un dels centres d’activitat econòmica més
importants de moltes poblacions costaneres.
El Pla de Ports aprovat per l’actual Govern de la Generalitat no és coherent amb les
directrius que el Pla Territorial General de Catalunya plantejava respecte al sistema
portuari català: ordenar el front portuari, aconseguir l’especialització i la
complementarietat dels grans ports i relligar les infraestructures portuàries amb la resta
de xarxes de transport.
El nombre d’embarcacions del litoral català és molt superior al d’amarratges i
continuarà creixent, ja que estem molt lluny dels estàndards d’altres països marítims.
Malgrat aquesta tendència, l’actual Pla de Ports no preveu adequadament quina és la
capacitat d’absorció dels ports catalans.
OBJECTIUS
1. Esdevenir la principal porta del sud d’Europa per a la ruta marítima dels vaixells de
transport.
2. Esdevenir la gran zona logística de la Mediterrània Occidental.
3. Impulsar una aliança portuària per facilitar la coordinació de polítiques comunes
entre els ports de l’Arc Mediterrani, afavorir el creixement de la regió i fer front a la
situació privilegiada dels ports del nord d’Europa.
4. Ampliar les experiències de rutes entre Barcelona i Tarragona i altres ports de la
Mediterrània.
5. Preparar els ports catalans per a la potenciació del transport marítim entre països de
la Unió Europea (cabotatge o short sea shipping).
6. Preparar els ports catalans per a un augment del trànsit de passatgers.
7. Integrar els ports als seus entorns territorials i resoldre els problemes
d’accessibilitat.
8. Ordenar el front portuari català d’acord amb les noves tendències de
desenvolupament econòmic i de competència internacional.
9. Establir les línies estratègiques per aconseguir una major especialització dels ports
de Barcelona i Tarragona i proposar graus de col·laboració i complementarietat entre
ells i amb la resta de ports comercials del litoral català.
10. Impulsar un nou Pla de Ports que contempli la posada en funcionament del Front
Portuari Català per coordinar l’activitat dels ports comercials, plantejant dues
estratègies diferenciades: una per als ports de Tarragona i Barcelona, i una altra per
als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita,
Vilanova i la Geltrú i Palamós.
275
�11. Coordinar l’activitat dels ports esportius i evitar que el nombre d’embarcacions sigui
molt superior al d’amarratges, com passa actualment.
12. Garantir la seguretat de totes les operacions i instal·lacions portuàries.
- Port de Barcelona: la porta logística del sud d’Europa
El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa.
Les obres d’ampliació actuals del port de Barcelona, previstes ja en el seu pla director,
permetran doblar-ne la superfície de servei, i l’any 2015 doblar el trànsit general fins a
60 milions de tones, 3,5 milions de contenidors i més de 900.000 creueristes, i crear una
gran zona d’activitats logístiques (ZAL). Aquest port s’ha especialitzat en mercaderia
general i en contenidors, i s’ha convertit en la principal seu de creuers de la
Mediterrània Occidental.
Ara bé, el port de Barcelona continua tenint pendent de resolució la millora dels seus
accessos viaris i ferroviaris, així com la relació amb els centres logístics i les centrals
integrades de mercaderies.
OBJECTIUS
1. Convertir el port de Barcelona en el gran centre de distribució del sud d’Europa.
2. Resoldre els accessos al port de Barcelona.
MESURES
Culminar les obres d’ampliació programades.
Prioritzar l’accés viari directe a la nova ampliació del port i el manteniment lliure de
congestió de l’N-II i de l’A-7.
Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot,
internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la
Península Ibèrica i Europa.
Crear noves àrees logístiques de gran superfície a la Catalunya Central i al Baix
Penedès (ports secs).
- Port de Tarragona: especialització i diversificació
El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de
continuar diversificant la seva activitat, ampliant la superfície destinada a contenidors i
a transport de vehicles, i apostar també pels creuers de passatgers. El seu pla director ja
preveu una duplicació de la superfície, però també necessita resoldre els seus accessos.
276
�OBJECTIUS
1. Convertir el port de Tarragona en port de la nova gran àrea econòmica de Catalunya
i reforçar-lo com a port de referència de Saragossa i l’Aragó.
2. Diversificar l’activitat econòmica.
3. Resoldre el problema dels accessos al port de Tarragona.
MESURES
Culminar les obres previstes en el pla director del port de Tarragona.
Connectar el port de Tarragona amb les autopistes A-7 i A-2, amb la nova autovia
N-340 i amb l’Eix Transversal.
Dotar el port d’un accés ferroviari al Corredor Mediterrani, mitjançant la nova línia
Madrid–Barcelona, i a la futura línia ferroviària de mercaderies que el connecti amb
Europa.
- Nou Pla de Ports de Catalunya
El Pla de Ports de Catalunya no serveix per reforçar la dinàmica econòmica de les
poblacions del litoral català. A part d’oblidar-se de la coordinació necessària de tots els
ports catalans (també Barcelona i Tarragona), es concentra en la problemàtica de les
instal·lacions esportives i no analitza la importància del sector pesquer. Ens proposem
elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya amb els objectius següents:
OBJECTIUS
1. Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als
vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i
activitats logístiques dels ports.
2. Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i
la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu
entorn.
3. Incloure en els plans estratègics el disseny de polítiques econòmiques comercials i
logístiques que facilitin l’ús d’aquestes infraestructures per part dels diferents
sectors productius de la zona.
4. Aplicar el principi de subsidiarietat i crear òrgans gestors de cadascun dels ports
comercials amb una forta participació municipal.
277
�5. Impulsar l’aprovació de plans especials, ja previstos a la Llei de ports, com a
instrument de planificació de l’activitat portuària i els seus lligams amb els teixits
urbans, les xarxes de comunicacions i les estratègies econòmiques i urbanístiques
municipals.
MESURES
Identificar la capacitat d’absorció d’embarcacions del litoral català per tal que
aquesta dada ordeni les previsions futures del Pla de Ports de Catalunya.
Incorporar al Pla de Ports mesures que contemplin tots els aspectes relacionats amb
les marines seques, fixant-ne la possible localització, la capacitat i la integració
urbana, territorial i paisatgística.
Adoptar dues estratègies diferenciades, una per als ports de Tarragona i Barcelona, i
una altra per als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la
Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós
Evitar la construcció de nous ports al Maresme.
Acordar una moratòria fins a l’any 2015 en la construcció de ports esportius a les
comarques tarragonines ja que l’oferta és molt superior a la demanda (exceptuant el
cas del port nou de Salou, que substituirà l’actual, perquè s’ha de desmantellar).
En el Pla de Ports, donar a les Terres de l’Ebre, per la seva especial importància
econòmica, una atenció diferenciada per als embarcadors que serveixen les
muscleres.
El Pla de Ports, igual que les lleis sectorials de ports i costes, ha de preveure les
obligacions adquirides per les empreses concessionàries de realitzar el manteniment
de la dinàmica de les sorres del litoral (pas de llevant a ponent, dragatge de les
bocanes, espigons etc.)
5.1.6. Aeroports
El sistema d’aeroports espanyol, dissenyat pel Govern de l’Estat, al servei d’AENA i
d’Iberia, vol la potenciació de l’aeroport de Madrid–Barajas i la subordinació de la
resta, inclosos els catalans, a aquesta estratègia. Aquest sistema és coherent amb el
model polític i territorial del PP d’una Espanya centralitzada que gira l’esquena a
Europa.
Són elements clau de l’estratègia econòmica de Catalunya la potenciació dels aeroports,
la seva interconnexió ferroviària a la gran velocitat i el foment de la indústria i
l’activitat aeronàutica.
Davant una proposta de sistema aeroportuari dissenyat amb visió ibèrica, volem que
cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea. L’estímul de la
278
�competència permetrà assolir l’objectiu de la bipolaritat Barcelona–Madrid del sistema
espanyol.
El model d’AENA fomenta la concentració i la congestió a Madrid i va en contra del
reequilibri territorial. D’altra banda, és un model de gestió centralitzada i en règim de
monopoli que perjudica els usuaris i dificulta l’entrada de nous operadors. És un model
obsolet només aplicable a països amb característiques físiques complexes, quan la
tendència internacional actual és la fragmentació dels antics sistemes aeroportuaris
estatals.
Aquesta forma de gestió no contribueix a desenvolupar tot el potencial del sector
aeroportuari espanyol i molt menys el dels aeroports de Catalunya. D’altra banda, el
sistema de subsidis creuats és opac i ineficaç.
Actualment, el sector aeri està sotmès a un important procés de reestructuració dominat
per la creació de tres grans grups o aliances de companyies aèries: One World–Iberia,
Skyteam–AirFrance–Alitalia i Star Alliance, integrada per Spanair, SAS i Lufthansa.
Mentre que el primer grup aposta per operar a l’entorn de l’aeroport de Madrid–Barajas
i el segon pels aeroports italians i francesos, el tercer grup, Star Alliance, presenta
oportunitats per a un hub9 al sud d’Europa. Aquesta nova situació es complementa amb
l’aparició de nous actors: les companyies de baix cost Ryanair, EasyJet i Go.
OBJECTIUS
1. Dotar-se dels instruments planificadors que permetin a la Generalitat incidir en les
decisions estratègiques més importants d’aquest sector.
2. Poder influir en les tendències actuals de reorganització del sector i, de manera
particular, aconseguir que l’aeroport de Barcelona tingui autonomia suficient per
relacionar-se amb One World i la resta de grups.
3. Aconseguir que cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea.
4. Estimular les potencialitats de tots els territoris i els seus aeroports que, amb plena
independència de gestió i autonomia financera, competiran sense subordinació.
5. Dotar-se d’una política estratègica específica per al sector aeroportuari. Cal elaborar
un pla estratègic dels aeroports de Catalunya que permeti ocupar diferents segments
del mercat aeroportuari. En aquest sentit, són imprescindibles les polítiques
relacionades amb les infraestructures aeroportuàries i les polítiques econòmiques
complementàries per al seu desenvolupament.
6. Facilitar, a l’entorn dels aeroports, un nou sector econòmic generador de riquesa i de
noves oportunitats empresarials i laborals.
7. Fer la gestió dels aeroports més transparent i més arrelada al territori.
9
Aeroport hub és l’aeroport en què el percentatge de passatgers que hi transborden és alt en relació amb
el total anual de passatgers que l’utilitzen.
279
�8. Garantir la continuïtat de la inversió pública i impulsar l’entrada de finançament
privat.
9. Contribuir a la modernització del conjunt d’aeroports.
10. Impulsar el gran potencial que té Catalunya per a la càrrega aèria.
11. Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió
ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus.
12. Potenciar les infraestructures internes de l’aeroport en dos àmbits (passatgers i
càrrega), per recuperar la nostra competitivitat.
13. Millorar els serveis d’inspecció sanitària i veterinària dels ports i els aeroports
catalans, demanant el traspàs de les competències pertinents per evitar la pèrdua de
competitivitat respecte d’altres.
14. Impulsar iniciatives encaminades a desenvolupar l’aviació general i l’esportiva,
donant més protagonisme a les iniciatives locals, així com recuperar el
protagonisme de Catalunya en el sector aeronàutic.
15. Fer que l’aeroport de Barcelona esdevingui el gran hub (aeroport de connexió)
europeu i intercontinental del Mediterrani Occidental. Multiplicar per quatre els
passatgers que fan transbord al Prat.
16. Incrementar l’autonomia i la gestió empresarial de l’aeroport de Barcelona. Aquesta
autonomia i gestió empresarial també s’ha d’estendre a la resta d’aeroports
comercials de Catalunya.
17. Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el
desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i
càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per
companyies d’aviació regional.
18. Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu
aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat.
19. Fer que l’aeroport de la Seu d’Urgell també esdevingui un aeroport internacional
vinculat al turisme i a l’accessibilitat d’Andorra i dels Pirineus.
20. Crear una xarxa d’aeroports regionals que incorpori els nous aeroports de les terres
de Lleida, de la Catalunya Central i de les terres de l’Ebre.
21. Trobar una localització per al segon aeroport d’aviació general i esportiva de la
regió metropolitana de Barcelona.
22. Complementar la xarxa d’aeroports d’Empuriabrava, Manresa (Sant Fruitós de
Bages), Igualada–Òdena i la Cerdanya amb el desenvolupament de pistes auxiliars
per a treballs forestals, agrícoles, emergències, heliports i hidroports.
280
�23. Contribuir a l’impuls del sector aeronàutic en els vessants educatiu (enginyeria,
pilots, controladors, manteniment, personal de vol, etc.) i empresarial (disseny,
fabricació de components, serveis aeroportuaris, companyies aèries, etc.).
Actualment, s’estan desenvolupant ja un conjunt d’iniciatives vinculades als
aeroports existents, a les universitats i a zones industrials, que configuren els futurs
districtes industrials aeronàutics.
24. Minimitzar els impactes ambientals dels aeroports.
MESURES
Constituir societats de gestió per als aeroports catalans, societats anònimes amb
participació dels tres nivells de l’Administració i del sector privat. Mantenir-ne la
titularitat pública.
Crear consells territorials de gestió participativa i pròxima dels aeroports, amb uns
aeroports més transparents i més arrelats al territori.
Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de
manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de
Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; impulsar l’aeroport de Lleida per a la
seva adequació al transport de passatgers i mercaderies; assegurar la intermodalitat
als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport binacional.
Incrementar el moviment d’avions de 400 places al Prat, el transport de mercaderies,
la ubicació d’hangars de manteniment, noves àrees d’acollida de viatgers i
connexions viàries i ferroviàries fàcils amb l’entorn, per tal que Barcelona
esdevingui el hub (aeroport de connexió) del sud d’Europa. Crear un sistema
aeroportuari espanyol bipolar.
Construir la ciutat aeroportuària i articular l’àrea econòmica aeroportuària. En
particular, crear l’observatori de l’ocupació aeroportuària per tal d’adequar les
ofertes formatives a les noves ocupacions generades a l’entorn d’aquesta activitat
econòmica.
Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta
reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la
terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta
d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat,
l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels
punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a
l’aeroport de Reus.
Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió
ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus.
Construir els aeroports regionals de Lleida, l’Ebre i la Catalunya Central.
281
�Planificar el creixement dels aeroports d’aviació general i esportiva com el de
Puigcerdà–La Cerdanya, Igualada–Conca d’Òdena, Lleida, Empuriabrava i terres de
l’Ebre.
Crear les condicions per a una major participació d’empreses catalanes en els grans
projectes industrials d’aerobús i dels altres constructors aeronàutics, reforçant el
paper d’institucions com la BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l’Espai).
Ampliar l’oferta formativa superior en especialitats relacionades amb l’aeronàutica,
com l’enginyeria aeronàutica, la creació d’MBA (Màster en Administració
d’Empreses) especialitzats en el transport aeri, la creació d’un centre de controladors
aeris, formació de pilots, etc.
Fer que Barcelona pugui esdevenir un lloc de trobada professional del sector del
transport aeri a escala nacional i internacional.
5.1.7. La logística, factor de competitivitat
En general, a tot el territori català cal potenciar les activitats lligades a la logística, el
transport i la distribució, com a instrument que doni competitivitat a l’activitat
pròpiament portuària, a la indústria i al comerç, i que generi valor afegit amb la
manipulació de les mercaderies. Caldrà potenciar les zones d’activitats logístiques
lligades a aquestes infraestructures i als aeroports, i fomentar la instal·lació de la
indústria transformadora.
Les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona, previstes en els corresponents
plans directors, plantegen increments notables de les respectives àrees logístiques, però
així i tot aquests creixements semblen insuficients per cobrir la demanda. La nostra
proposta de política portuària i el nostre model territorial vol prefigurar les solucions
que cal donar a les necessitats de noves superfícies industrials i d’activitats logístiques, i
planteja la creació d’una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre
el ports de Tarragona i de Barcelona, i una altra a la Catalunya Central per al Port de
Barcelona.
Un element fonamental del mapa logístic de Catalunya és la proximitat entre aeroports,
ports, nova xarxa ferroviària de mercaderies i nusos de la xarxa viària.
El model que ha creat CiU, en els més de 23 anys de govern, ha concentrat les
instal·lacions logístiques a la franja litoral. Nosaltres volem acabar amb aquest model i
estendre els centres logístics a la Catalunya interior. Les terres de Ponent i la Catalunya
Central tenen una situació privilegiada per esdevenir el gran motor logístic de
Catalunya.
Per superar el dèficit d’infraestructures d’accés als ports i resoldre els problemes de
coordinació entre els diferents sistemes de transport viari, portuari, ferroviari i
aeroportuari, ens proposem crear un consorci de gestió portuària amb participació de
totes les administracions, que afronti amb decisió la solució dels dèficits
infraestructurals, especialment els d’accés ferroviari amb amplada internacional. El
consorci vetllarà per a la ubicació de zones d’activitat logística associada als ports.
282
�OBJECTIUS
1. Permetre l’establiment d’un sistema de nusos abundant que actuï com a sistema
logístic per a tot Catalunya.
2. Crear un eix de desenvolupament nou a la Catalunya interior: l’eix transversal
(Lleida–Tàrrega–Cervera–Igualada–Manresa–Vic–Girona–Figueres), que estigui
perfectament connectat als corredors del Mediterrani i de l’Ebre, i que alhora
permeti la connexió transpirinenca amb Europa.
3. Ampliar el Corredor Mediterrani des del congestionat front litoral cap a la Catalunya
interior.
4. Facilitar el transvasament entre els modes i potenciar l’ús del ferrocarril per a les
llargues distàncies, mitjançant la creació de centrals de mercaderies i àrees
logístiques en els punts d’encreuament de les principals infraestructures viàries i
ferroviàries (Lleida, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Figueres, L’Aldea,
Tarragona, El Vendrell, La Llagosta, Girona).
5. Aprofitar el lligam de la logística amb les noves tecnologies. Caldrà reservar espais
per ubicar activitats relacionades amb les noves tecnologies, el coneixement, la
informació, la investigació i el transport, i situar-nos al front de les grans àrees
urbanes del món que saben resoldre de manera adequada treball, creixement,
sostenibilitat i qualitat de vida.
6. Potenciar les activitats lligades a la logística, el transport i la distribució, com a
instrument que doni competitivitat a l’activitat pròpiament portuària, a la indústria i
al comerç, i que generi valor afegit amb la manipulació de les mercaderies.
7. Potenciar les zones d’activitats logístiques lligades a aquestes infraestructures i
fomentar la instal·lació de la indústria transformadora.
8. Prefigurar les solucions que cal donar a les necessitats de noves superfícies
industrials i d’activitats logístiques mitjançant una nova política portuària i el nostre
model territorial.
MESURES
Crear una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre els ports
de Tarragona i Barcelona.
Crear una altra gran àrea logística a la Catalunya Central per al port de Barcelona.
Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà,
l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les
existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta.
283
�Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea).
Potenciar la Pobla de Segur com a centre de distribució dels Pirineus.
Crear un consorci de gestió portuària amb participació de totes les administracions,
que afronti amb decisió la solució dels dèficits infraestructurals, especialment els
d’accés ferroviari amb amplada internacional. El consorci vetllarà per la ubicació de
zones d’activitat logística associada als ports.
5.1.8. Energia
En el nostre país, malgrat el discurs nacionalista del darrer Govern durant 23 anys, cal
destacar que, pel que fa a la política energètica, hem viscut una pèrdua de capacitat de
decisió. El Govern de la Generalitat ha permès que diverses companyies elèctriques que
operaven al Principat amb centre de decisió a Barcelona hagin estat absorbides per una
única empresa privada amb centre de decisió a Madrid, acceptant un nivell d’inversions
insuficient que ha perjudicat la qualitat del servei.
A Catalunya, la separació entre les grans zones productores d’energia elèctrica i les
zones on es concentra la demanda, fa necessària l’existència d’una xarxa de línies
elèctriques que connecti els centres productors amb els centres de consum.
A més, l’energia elèctrica té la singularitat que la generació, el transport, la distribució i
el consum funcionen en temps real, ja que no es pot emmagatzemar. Per tant, aquesta
xarxa ha de ser suficientment segura com per garantir el subministrament en els casos
d’interrupció parcial del servei. Així mateix, aquesta xarxa ha de permetre les
connexions necessàries, a escala internacional i amb la xarxa de l’Estat, per una òptima
regulació del conjunt del sistema i per facilitar els intercanvis d’energia entre les
diferents àrees geogràfiques.
La xarxa elèctrica catalana totalitza gairebé 100.000 km de línies elèctriques, amb
52.000 km de baixa tensió (inferior a 1 kV) i 46.000 km d’alta tensió (superior a 1 kV),
dels quals 9.000 km corresponen a la xarxa de transport i subtransport.
Aquesta estructura de la xarxa comporta la necessitat de realitzar inversions importants
cada any per assegurar la qualitat del subministrament.
D’altra banda, Catalunya es troba pràcticament a la cua en el foment de l’energia
renovable. Efectivament, en l’energia eòlica fa molts anys que la situació està aturada i
en el foment de les altres energies renovables (solar, minihidràulica, geotèrmica,
residus, biomassa, etc.) encara s’ha avançat molt menys. S’han d’establir mecanismes
per facilitar l’expansió i la connexió d’aquestes noves fonts a la xarxa general d’energia
per garantir-ne la viabilitat econòmica. Actualment Catalunya només disposa d’una
potència instal·lada en energia eòlica de 83,5 MW, superada de molt per Galícia (973
MW), Navarra (597 MW), Castella–la Manxa (464 MW) o Aragó (465), entre d’altres.
La manca d’iniciativa del Govern català en aquest àmbit contrasta amb moltes de les
iniciatives del món local, que s’han dotat de programes i plans energètics força
ambiciosos. A la Cimera de Johannesburg, la UE va anar més enllà i va plantejar
284
�incrementar la participació de les energies renovables fins al 15% de cara al 2010. Les
previsions presentades pel Govern en el Pla de l’Energia a Catalunya per al 2010 se
situen, a més, lluny de les expectatives de creixement de moltes comunitats autònomes
de l’Estat i de les d’altres països europeus líders en l’ús de l’energia eòlica.
Pel que fa a la xarxa de transport de gas, tant Catalunya com Espanya no disposen d’una
producció de gas significativa. Per tant, depenen del gas natural exterior per cobrir les
seves necessitats.
OBJECTIUS
1. Les energies renovables han de jugar un paper essencial en el nou model energètic.
En aquest sentit, es pretén aconseguir que el 2010, a Catalunya, entre el 12% i el
15% de l’energia primària sigui d’origen renovable.
2. Limitar l’evolució futura del consum d’electricitat, fomentant l’estalvi energètic, i
millorar-ne l’eficiència.
3. Millorar la qualitat del servei elèctric i del subministrament de gas canalitzat.
4. Garantir el subministrament elèctric a tot el territori cobrint la demanda estimada de
consum i garantir el menor cost possible.
5. Facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i garantir la capacitat
real d’elecció del consumidor.
6. Ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport de gas.
MESURES
Mesures per tal d’aconseguir que una part creixent de l’energia primària sigui
d’origen renovable (horitzó 2010)
Posar en marxa mesures econòmiques i fiscals per afavorir la producció d’energies
renovables.
Reformar l’actual sistema de primes del règim especial per potenciar la cogeneració
i les energies renovables, donant estabilitat a la retribució per kW/h generat.
Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 sostres de Catalunya i elaborar un pla de
crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars.
Aplicar de manera immediata als edificis de la Generalitat criteris d’eficiència, amb
la instal·lació de captadors d’energia solar en els de nova construcció i la
construcció d’edificis energèticament eficients, avançant-nos en l’aplicació de la
directiva sobre control i estalvi d’energia en els edificis que ha aprovat la UE.
285
�Conrear i aprofitar els anomenats biocombustibles o biocarburants.
Redactar un nou pla de parcs eòlics que permeti la instal·lació de nous parcs eòlics
amb un mínim de potència instal·lada de 1.500 MW, que siguin respectuosos amb el
medi i el paisatge i que permetin la transició a noves energies renovables.
D’acord amb el Consell de Seguretat Nuclear, fer un seguiment dels plans de
manteniment de les centrals nuclears i reclamar a l’Estat la solució al problema dels
residus.
Afavorir el comerç de productes de baix consum i difondre els avantatges de
l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la ciutadania
assumeixi la cultura del baix consum energètic, de l’estalvi o el que es coneix com a
negawat.
Mesures per garantir el subministrament a tot el territori, d’acord amb la
demanda estimada de consum elèctric al menor cost possible
Dotar de l’estructura i la dimensió adequades les xarxes de transport, transformació i
distribució, en relació amb la situació i el volum de la producció i el consum.
Garantir a tota la població, mitjançant certificació emesa per una part no implicada
directament, l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria
dels efectes dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte
ambiental sobre el territori.
Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin
zones densament poblades.
Proposar i estudiar, juntament amb els municipis afectats, les compensacions de les
empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals
passaran les noves línies.
Fer un seguiment anual de l’evolució del consum elèctric a Catalunya i informar-ne
al Parlament durant el primer trimestre de cada any.
Assegurar la construcció i posada en marxa del mínim de grups necessaris de cicle
combinat per garantir el subministrament elèctric futur durant el període 2004-2010,
d’acord amb l’evolució de la demanda.
Elaborar i aplicar un pla d’emplaçaments de noves centrals basat en la distribució de
petites unitats properes a les zones de consum.
Reforçar la interconnexió de la xarxa elèctrica catalana amb la de la resta d’Espanya
i amb França, per millorar el marge de seguretat del subministrament elèctric i per
facilitar la connexió amb altres generadors de les xarxes europees.
Preparar simultàniament amb la mesura anterior un pla de reordenació de línies per
reduir l’impacte ambiental del conjunt de línies d’alta tensió.
286
�Mesures per facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i
garantir la capacitat real d’elecció
Facilitar l’entrada de nous operadors de generació d’energia elèctrica al mercat per
millorar la competència i la capacitat real d’elecció de proveïdor.
Garantir a la població afectada, mitjançant certificació per part no implicada,
l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria dels efectes
dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte ambiental
sobre el territori.
Estudiar, juntament amb els municipis afectats, les possibles compensacions de les
empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals
passaran les noves línies.
Mesures per millorar la qualitat del servei elèctric
Renegociar el Protocol d’acord entre el Departament d’Indústria i l’actual empresa
Fecsa-Enher, signat el desembre de 1998, amb l’objectiu de millorar el nivell de
qualitat del subministrament elèctric. Disposar i aplicar els recursos adients per fer
front a les inversions necessàries per obtenir la qualitat de servei requerida pels
consumidors de Catalunya.
Reformar l’actual reglament de qualitat posant l’accent en l’anàlisi i el seguiment de
les avaries, la informació al consumidor i l’edició de recomanacions periòdiques
dirigides a les empreses distribuïdores i als consumidors.
Preparar un pla d’extensió de la xarxa de distribució que asseguri que, en un termini
de cinc anys, tots els municipis de Catalunya de més de 2.000 habitants no tindran
alimentació en antena sinó que formaran part d’una xarxa mallada o tindran doble
alimentació. Un cop preparat l’esmentat pla, se’n prepararà un de nou per estendre’l
als municipis de més de 500 habitants.
Mesures per limitar l’evolució futura del consum d’electricitat
Preparar programes específics de promoció de l’estalvi d’energia elèctrica, tant per
al consum domèstic com per a l’industrial.
Negociar amb el Govern de l’Estat el restabliment d’un fons destinat a la gestió de
la demanda.
Estudiar l’establiment d’un nou sistema tarifari que fomenti l’estalvi d’energia
elèctrica i que no es gravi a l’usuari.
Donar suport a la comercialització de productes de baix consum. Difondre els
avantatges de l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la
ciutadania assumeixi la cultura del baix consum i l’estalvi energètic.
287
�Mesures per ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport
de gas
Redactar un nou pla de gasificació que ampliï la xarxa de gas en 500 km més en el
període de 3 anys.
Dotar de subministrament de serveis de gas 196 municipis que ara no estan
incorporats a la xarxa.
Crear un pla de suport financer al desplegament de la xarxa secundària de transport
de gas i de la dotació de serveis de distribució de gas a nous municipis de Catalunya,
amb especial atenció als municipis petits, i adaptar aquest Pla a les prioritats de
reequilibri industrial i/o territorial.
Negociar amb Gaz de France per fer viable la connexió a la xarxa de gas natural de
la Vall d’Aran.
Negociar amb el Govern de l’Estat el volum de compensació econòmica mitjançant
modificació de la legislació vigent per tal d’obtenir un índex de compensació en
l’extensió de la xarxa que atengui a criteris de reequilibrament industrial i/o
territorial.
Negociar amb les empreses de gas l’extensió de tubs per a la xarxa de
telecomunicacions.
288
�5.1.9. Telecomunicacions
Competència i equilibri territorial. Banda ampla a tot Catalunya
El model de liberalització de les telecomunicacions impulsat, en general, a Europa ha
demostrat tenir greus mancances: desequilibris territorials, fallides, pèrdues de llocs de
treball, etc. Molts països, regions i ciutats s’estan replantejant les actuacions en matèria
de telecomunicacions.
Com a principi general podem dir que a Catalunya cal promoure la competència i
garantir l’equilibri territorial, amb l’objectiu general de proporcionar servei de banda
ampla a tots els ciutadans i ciutadanes i a totes les empreses del país, per tal que els
ciutadans es puguin beneficiar dels serveis avançats de les telecomunicacions
(informació, formació, telemedicina, etc.) i les empreses puguin millorar l’eficiència,
competitivitat i l’aplicació d’innovacions.
OBJECTIUS
1. Dotar Catalunya de les infraestructures necessàries per dur la banda ampla a tot el
territori, a un preu raonable i en un escenari de competència real. Per tant, planificar
i promoure la construcció d’una xarxa de BA adequada als interessos generals del
país, mitjançant la concertació d’inversions publiques i privades.
2. Fomentar la inversió empresarial en el camp de les telecomunicacions, la xarxa
energètica i en R+D+I, i ampliar-la a nous sectors.
3. Promoure la competència. Per fer-ho, les administracions han d’actuar de
facilitadores (drets de pas, infraestructures, grans consumidors, etc.) per als
operadors.
4. Garantir l’equilibri territorial ajudant al desplegament i incentivant-lo a les àrees on
les operadores no tenen un mercat suficient (agregació de demanda, ajuts, etc.).
5. Dotar les administracions d’eines d’ordenació, planificació i gestió de les
telecomunicacions, així com de les infraestructures necessàries per garantir els
serveis als catalans.
6. Definir els nivells de compromís dels serveis de telecomunicacions que es volen per
al territori.
7. Acordar amb els diferents operadors els plans de desplegament que garanteixin
l’arribada de la banda ampla a tot el país.
8. Ordenar un sector on existeixen molts tipus de xarxes i tecnologies: mòbils,
telefonia, ADSL, Cable, Wi-fi, televisió, etc., amb diferents graus de cobertura.
289
�MESURES
Mesures per fer arribar la banda ampla a tot Catalunya
Estructurar la xarxa de telecomunicacions de Catalunya en tres nivells: una xarxa
nacional i internacional, una xarxa interurbana de transport i les xarxes d’accés.
La xarxa nacional i internacional està formada pels mitjans que permeten
enllaçar Catalunya amb la resta d’Espanya i l’estranger. És un mercat amb
suficients operadors internacionals i nacionals.
− La xarxa interurbana de transport ha de permetre enllaçar de manera
estructurada els diferents pobles de Catalunya. Avui dia hi ha comarques i
pobles sense una correcta cobertura i, en la majoria dels casos, sense
competència. Localret proposa la cobertura territorial mitjançant una estructura
funcional de quatre anelles. La seva implantació pràctica, sigui mitjançant
sistemes de consorci amb operadors d’infraestructura o fets directament per la
pròpia Administració, permetrà posar a disposició dels operadors de serveis la
capacitat de transmissió necessària d’acord amb el pla d’infraestructures
proposat.
− Les xarxes d’accés són les que, dins de cada ciutat o poble, uneixen els diferents
terminals dels clients amb les centrals de telecomunicacions locals, i s’hauran de
desenvolupar amb la col·laboració dels municipis. Són de desplegament difícil i
car, però s’estan desenvolupant tecnologies que en molts casos facilitaran el
procés ( Wi-Fi, LMDS, PLC, etc.).
−
Col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i la
implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre
operadores i administracions.
Elaborar, amb la participació i implicació dels governs locals, un nou pla director de
les infraestructures de telecomunicacions de banda ampla, coordinat amb el
desplegament d’altres infraestructures, amb l’objectiu de promoure el total
desplegament de la banda ampla a tot el territori.
Promoure experiències pilot de ciutats: xarxes sense fils, fibra òptica fins a l’usuari,
accés per la xarxa elèctrica (Power Line Comunications), etc.
Redefinir les infraestructures de telecomunicacions com a suport d’un servei bàsic i
de provisió obligatòria per a la qualificació de sòl urbà.
Promoure la rehabilitació d’edificis antics i la dotació d’ajuts per a la seva adaptació
a les normes de les instal·lacions de telecomunicacions i vetllar pel compliment de
les normes vigents (ITC) en les noves edificacions.
Incorporar a tots els projectes d’infraestructures públiques de qualsevol mena,
l’anàlisi i, si s’escau, la conseqüent obra civil per al desplegament de les xarxes de
telecomunicacions.
Promoure experiències d’ús dels sistemes de telecomunicacions capdavanters per
part de l’administració pública, assumint un paper actiu i pioner en l’aplicació de les
290
�innovacions. Així mateix, potenciar el projecte I2CAT com a banc de proves
d’Internet avançat a Catalunya, experimental i obert, on universitats, operadors,
empreses i administracions públiques provin les noves tecnologies, serveis i
aplicacions abans del seu desplegament massiu.
Constituir un Observatori de les Telecomunicacions com a eina per a l’anàlisi i la
planificació estratègica de la política de TC.
Aconseguir els fons estructurals europeus (ETEN i altres) per finançar el
desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions.
Desenvolupar la normativa adient per garantir la seguretat de la informació i que les
empreses productores de software assumeixin les seves responsabilitats i, si s’escau,
revelin les vulnerabilitats dels seus productes als seus clients.
291
�6. LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia
Una gestió sostenible de l’aigua per garantir-ne el subministrament
El principal problema hidràulic a Catalunya se centra actualment en el subministrament
de la regió metropolitana, juntament amb la defensa de l’Ebre (un conjunt de més de 4,5
milions d’habitants), a causa dels períodes cada cop més persistents de sequera, d’una
escassa capacitat de reserva i de les greus mancances en la qualitat del subministrament.
Catalunya en el seu conjunt no és deficitària en aigua, però sí és cert que les conques
internes (on es concentra la major part de la població) pateixen problemes de quantitat i
de qualitat en el subministrament d’aigua i, a determinats indrets, es pateixen greus
deficiències per la sobreexplotació dels recursos hídrics o la contaminació dels aqüífers.
Malgrat això, el Govern de la Generalitat no ha començat a prendre alguna mesura de
caire estructural fins al 2001, com la construcció de la primera dessaladora a Blanes,
així com alguna actuació aïllada de protecció dels aqüífers amb major pressió.
Així doncs, garantir el subministrament d’aigua en quantitat i qualitat suficients és la
prioritat de la nostra política hidràulica, així com protegir especialment l’Ebre i la
quantitat i qualitat de les seves aigües, que actualment es troben en situació de risc. En
aquests moments, es calcula que calen uns 100 hectòmetres cúbics d’aigua l’any
addicionals per resoldre la demanda més immediata, i uns 250 hm3/any per cobrir les
necessitats futures de les conques internes.
El PSC proposa optar per una solució interna catalana que possibiliti un millor
aprofitament dels recursos hídrics existents i la incorporació de fonts alternatives com la
dessalinització o la reutilització. Una bona planificació i una bona gestió, basades en
una concepció integral i sostenible de l’ús de l’aigua, ens ha de permetre obtenir els
recursos suficients per donar resposta a les necessitats actuals i futures.
Les mesures que els socialistes hem proposat, i que s’emmarquen dins de l’anomenat
Pacte Català de l’Aigua, ens han de garantir la disponibilitat de 175 hm3/any d’aigua a
curt termini i fins a 290 hm3/any a mig i llarg termini, recursos suficients per cobrir la
demanda i els dèficits previstos.
MESURES
Mesures per al Pacte Català de l’Aigua
Desenvolupar programes de consum i de gestió racionals que fomentin l’estalvi en
tots els sectors.
La gestió racional i acurada dels aqüífers i la recuperació de fonts que s’havien
abandonat per excés de contaminació o de salinització permet assegurar unes
aportacions addicionals d’aigua potable d’entre 10 i 20 hm3/any.
292
�Fer un pas endavant en l’aprofitament integral dels recursos i en la millora de la
gestió, programes d’estalvi a tots els sectors, millora de les conduccions i
instal·lacions existents, protecció de fonts i captacions estratègiques, etc.
Articular diverses actuacions alternatives per tal de disposar, de manera immediata,
de més de 175 hm3/any i per solucionar els problemes puntuals de subministrament
d’aigua de boca.
Obtenir part dels recursos a partir de l’aigua potable obtinguda a fins a tres plantes
de dessalinització que s’instal·laran al litoral català (la primera ja funciona al delta
de la Tordera). Totes aquestes plantes podrien aportar entre 60 i 120 hm3/any.
Reutilitzar les aigües extretes de les depuradores i de les capes freàtiques per
garantir els cabals ecològics, recs per a l’agricultura, jardins urbans i usos
industrials. Per exemple, la reutilització de les aigües de la depuradora del Prat pot
sumar 55 hm3/any, mentre que la resta de projectes en marxa sumaran fins a 70
hm3/any a curt termini i un potencial de gairebé 300 hm3/any a llarg termini.
Interconnectar les xarxes existents per poder resoldre una situació d’emergència per
manca d’aigua en algun territori català. Això no obstant, en cinc anys posarem en
marxa les inversions necessàries perquè aplicant la tecnologia més avançada de
potabilització, cada territori català arribi a l’autosuficiència.
La protecció dels recursos hídrics i dels espais fluvials
Però, per tal de disposar d’aigua en quantitat i qualitat, també és necessari recuperar els
nostres rius i protegir l’espai fluvial i les fonts d’aigua subterrània. La legislació bàsica
que ha de guiar tota la planificació hidràulica és la Directiva Marc 2000/60 del
Parlament Europeu i del Consell, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació
en l’àmbit de la política d’aigües.
El nou Govern de la Generalitat ha de garantir la disponibilitat del recurs assegurant,
alhora, la seva qualitat i la protecció dels espais fluvials, dels aqüífers i del litoral,
sotmesos sovint a fortes pressions.
Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió
de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per
actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica.
Encarregar a experts qualificats en aquest àmbit les actuacions que cal realitzar per
retornar l’equilibri ambiental als rius catalans.
D’acord amb el desenvolupament de la nova planificació, cal establir un programa
específic per regular i fixar normes d’explotació, gestió i protecció de tots els
aqüífers, així com delimitar la restricció d’usos a les fonts amb major risc de
sobreexplotació, i la descontaminació progressiva dels aqüífers més afectats.
293
�Aplicar un pla de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc
i els efectes de les inundacions, tant amb actuacions de planificació preventiva com
amb l’establiment de limitacions urbanístiques a les zones inundables de major risc.
Cal fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o
de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al
llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment
existents.
Revisar el Pla de Sanejament (presentat recentment) per imposar noves fites de
qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes
de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i
de contaminació.
Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva
de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un
major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es
considerin reserves estratègiques per la seva qualitat.
Adoptar el concepte integrat d’una conca hidrogràfica i la gestió integral amb
criteris únics dels recursos superficials i subterranis.
Adoptar mesures de protecció del domini públic hidràulic i de recuperació dels rius i
riberes més degradades.
El Pla Hidrològic Nacional
La presentació, debat i aprovació del Pla Hidrològic Nacional per part del Govern del
Partit Popular, amb el suport de CiU, ha distorsionat i condicionat la política hidràulica
dels darrers anys a Catalunya, ja que la gestió del Govern de la Generalitat en aquest
àmbit sovint s’ha limitat a justificar el seu suport al Pla Hidrològic i al controvertit
transvasament del riu Ebre que s’hi planteja. Efectivament, el Pla Hidrològic, ja vigent i
convertit en llei, preveu transvasar anualment 1.090 hm3 d’aigua des del tram final del
riu Ebre per cobrir tots els dèficits de les conques mediterrànies, des de la regió
metropolitana de Barcelona fins a Múrcia i Almeria.
Davant d’aquesta llei, els socialistes catalans (i també el PSOE, des d’on es va presentar
un text alternatiu en el seu dia) hem rebutjat rotundament el transvasament proposat,
fins i tot les aportacions previstes per a la regió metropolitana (de 190 hm3/any), ja que
considerem que és injust, abusiu i absolutament insostenible carregar sobre el riu Ebre i
sobre el seu delta la solució a tots els dèficits hídrics d’Espanya. El transvasament s’ha
de considerar com l’últim recurs possible, un cop esgotades totes les polítiques de gestió
eficients de l’aigua i d’aportació de fonts alternatives, aprofitant millor les noves
tecnologies existents, principalment la dessalinització. A més, el projecte del Govern del
PP no garanteix que l’aigua es tracti com un recurs estratègic i no com una simple
mercaderia. Quant al transvasament previst per a Barcelona, el PSC reitera que es tracta
d’un projecte innecessari, perquè els dèficits previstos es poden cobrir amb un millor
aprofitament dels recursos ja existents i aplicant mesures alternatives.
294
�A més, des del punt de vista estrictament més mediambiental, el Pla Hidrològic
Nacional no considera el cabal ecològic un requisit imprescindible a la zona de la
desembocadura de l’Ebre, de manera que no es garanteix el manteniment de la
plataforma deltaica per tal d’evitar la regressió i la salinització.
Davant l’actual amenaça que suposa l’execució del Pla Hidrològic Nacional per als
recursos de bona part de Catalunya (en concret, els rius i afluents de la part catalana de
l’Ebre, que suposa la meitat del territori), els socialistes apostem per una política
hidràulica menys agressiva, que respecti el territori i els ecosistemes, i que garanteixi de
manera sostenible el subministrament d’aigua en condicions a tota la població.
295
�6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient
A Catalunya hi ha una enorme sensibilitat pels temes relacionats amb la defensa del
medi ambient. Però, malgrat la preocupació creixent per aquestes qüestions, no hi hagut
una resposta adequada a l’actual Govern de la Generalitat, que s’ha limitat a crear una
Conselleria específica de Medi Ambient, malgrat que a l’hora de la veritat, les diferents
polítiques que incideixen en el tema continuen sense resoldre’s.
La política urbanística i territorial de CiU ha consolidat un model de creixement basat
en un aprofitament extensiu del sòl i en un nul respecte pels impactes que aquesta
política té sobre els recursos naturals. Els espais naturals de Catalunya suporten un grau
excessiu de pressió humana i no s’han aplicat els mecanismes per a la seva protecció. El
litoral ha estat ocupat massivament amb tot tipus d’infraestructures que malmeten la
costa, que s’ha convertit en una de les zones del país amb més risc de degradació. La
gestió dels residus és un dels problemes mediambientals més greus, mentre que no para
de créixer el volum de deixalles generades. No hi ha un pla coherent d’ubicació dels
abocadors i no s’ha resolt satisfactòriament el problema de la contaminació dels aqüífers
per nitrats. En l’àmbit forestal, no s’ha avançat en la definició del model que el país
necessita per tal de fer realitat la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat.
La solució als problemes mediambientals no és només el resultat de l’acció de govern.
Cal basar les polítiques en relació amb el medi ambient sobre la base d’un ampli
consens. I aquesta no ha estat la situació fins ara. La manca de comunicació clara entre
legisladors i executors de les polítiques mediambientals ha estat sovint motiu de
conflicte i de problemes innecessaris. El nou Govern de la Generalitat ha de consensuar
les seves polítiques mediambientals a partir de la total participació i cooperació de la
societat.
Així doncs, en aquest sentit, cal fer una gestió responsable, en la línia de les directrius
establertes a l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Unió Europea, per tal
d’implementar polítiques efectives de qualitat ambiental.
Per aconseguir aquest objectiu és necessari adoptar de manera urgent una estratègia per
resituar el medi ambient i el desenvolupament sostenible a l’eix i al centre de la política
catalana. Una estratègia que, com defineix el VI Programa de Medi Ambient de la UE,
ha d’aconseguir la integració de les preocupacions mediambientals en totes les altres
polítiques, la implantació del mercat i la col·laboració de la ciutadania. El medi ambient
ja no es pot tractar com un fet aïllat. Es planteja a escala mundial una nova tendència: la
necessitat d’apostar per una economia ambientalment sostenible, una “ecoeconomia”,
capaç de demostrar que es pot reestructurar l’economia global per tal que sigui
compatible amb l’ecosistema del planeta i amb el progrés econòmic.
Els socialistes proposem, en el marc d’aquestes tendències mundials, una nova política
mediambiental a Catalunya, amb l’objectiu fonamental de fer compatible la preservació
de la diversitat biològica i la conservació dels nostres recursos naturals amb l’activitat i
el progrés econòmic.
296
�Planificar el territori
En les darreres dues dècades, a Catalunya, la qualitat de la major part de les àrees
urbanes ha conegut millores assenyalades. Ara bé, l’evolució positiva no s’ha estès de
manera homogènia sobre el conjunt del territori. Ans al contrari, a Catalunya
subsisteixen i s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i
ambiental, d’àmbit i, sobretot, supralocals. Entre aquests problemes territorials
destaquen: les carències i els retards en les grans infraestructures d’accessibilitat
exterior (aèria, portuària i ferroviària); l’exacerbació de la mobilitat en vehicle privat i la
petitesa del transport públic; les mancances en la cobertura i l’accés a les noves
tecnologies de la informació i la comunicació; el consum accelerat de sòl i el
malbaratament d’energia i recursos hídrics; la urbanització poc ordenada i matussera
d’espais de valor paisatgístic i la manca de preservació del patrimoni construït; la
problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; les desigualtats
d’oportunitats en l’accés a la renda i als serveis a causa del lloc de residència; la carestia
i dificultat en l’accés a l’habitatge; l’aparició i persistència d’àrees amb profundes
problemàtiques socials i el desgavell del mapa administratiu.
La concurrència d’aquestes mancances fa que bona part del territori de Catalunya
conegui avui problemes que afecten la sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional,
l’equitat social i la competitivitat econòmica del país.
La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la
Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una
estratègia territorial que descrigui i orienti les polítiques de gestió del territori i del
conjunt dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i
s’agreugen aquests problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental.
OBJECTIUS
1. Impulsar un nou model de ciutat compacta i accessible ambientalment sostenible i
socialment equitativa tot revisant la normativa urbanística i el planejament territorial
per tal de garantir-ho.
2. Dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de
funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials
mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i
connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis
urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través
d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus,
la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la
millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics
accessibles, etc.).
3. Canviar l’actual política d’ocupació del sòl, de regeneració dels espais periurbans,
de protecció dels espais naturals, de valoració dels espais agrícoles i forestals, per
una ocupació sostenible del sòl.
297
�4. Fer realitat una política d’usos del territori que recuperi el concepte d’espai natural,
espai agrari, espai obert i abandonar definitivament la idea que l’únic centre
d’interès és l’àmbit urbà o urbanitzable.
5. Promoure activament la conservació dels espais naturals i la preservació de la
biodiversitat.
6. Dissenyar un nou model territorial general, que sigui sostenible pel que fa al medi
ambient, i que per a la seva aplicació tingui en compte el món local, que és qui ha de
planificar els usos del sòl no urbanitzable. Així mateix, s’establirà de comú acord
amb el món local el sistema d’espais lliures i de connectors biològics.
MESURES
Elaborar i aprovar de manera immediata, amb la participació de tots els agents
implicats, els plans territorials per a cadascuna de les regions de Catalunya, pendents
des de l’aprovació de la Llei de política territorial de 1983, i essencials per establir
les grans directrius d’ordenació del territori en matèria d’infraestructures, espais
oberts, habitatge i grans equipaments.
Incorporar als plans territorials i generals, atenent a les recomanacions de la Unió
Europea, estudis d’impacte estratègic per mantenir el model de la ciutat
mediterrània, on el paisatge també és un element de qualitat de vida i garanteix la
cohesió social, permet un estalvi d’energia, de sòl, de recursos naturals i de temps.
Establir també, en aquests estudis, suficients àrees periurbanes obertes i no
edificades, que s’han de convertir en les infraestructures bàsiques per garantir la
biodiversitat i que actuïn com a connectors biològics entre el camp i la ciutat.
Millorar els espais naturals
L’administració forestal no té ni direcció ni orientació clares. El balanç de la política del
Govern de CiU pel que fa a la protecció dels espais naturals, especialment mitjançant la
figura del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992, és força decebedor, ja que 10
anys després de la seva aprovació només s’hi ha invertit prop del 10% dels recursos
previstos i pràcticament no s’han desenvolupat els mecanismes de gestió i protecció
programats. L’acció del Govern en la delimitació dels espais de la Xarxa Natura 2000
(tant els llocs d’importància comunitària com les zones d’especial protecció per a les
aus proposades), acumula un retard inexplicable i ha estat fruit de continus requeriments
per part la CE per incompliments en els requisits de protecció dels hàbitats. Només cal
posar com exemple l’Estratègia Catalana per a la Conservació i l’Ús Sostenible de la
Biodiversitat que el Govern està elaborant, en compliment d’una resolució del
Parlament de 1997 i per tal d’assumir les iniciatives de la Unió Europea, amb uns
resultats francament modestos i una participació social limitada. En l’àmbit forestal (no
hem d’oblidar que a Catalunya hi ha prop de 2 milions d’hectàrees forestals, el 61% del
territori), es disposa d’una llei pròpia forestal des de 1988, d’un pla general de política
forestal de 1994 i del Centre de la Propietat Forestal, creat el 1999, que no s’han
desenvolupat amb el corresponent pla de producció forestal ni amb les línies bàsiques
d’orientació sobre la gestió aplicada dels boscos. Això ha contribuït, així mateix, a la
proliferació i la gravetat dels incendis forestals. Aquest fet s’ha agreujat amb les
298
�actuacions erràtiques i alguns cops contradictòries dutes a terme pels diversos
departaments que han tingut, o tenen, competències en el tema (Medi Ambient,
Agricultura i Interior).
La natura a protegir no és només la que està inclosa en alguna de les figures jurídiques
actuals, sinó que cal tenir especial cura pel que fa a conreus, pastures, boscos, rocams i
muntanya alta, rius i zones humides, litoral i mar, etc., i s’ha de considerar i gestionar en
conjunt.
A Catalunya hi ha una política caracteritzada per la manca d’acció en la gestió dels
espais naturals, així com per la inexistència d’una autèntica xarxa interconnectada
d’espais i d’una estructura amb participació cívica que asseguri una gestió responsable i
eviti la pèrdua progressiva de biodiversitat.
L’aplicació dels mecanismes disciplinaris en matèria d’espais naturals protegits ha estat
molt limitada, cosa que explica la proliferació extraordinària d’agressions que han patit
molts espais naturals, fins i tot reserves integrals i reserves naturals, sovint promogudes
per administracions públiques, i que el govern de CiU a la Generalitat ha tolerat amb
una completa passivitat.
OBJECTIUS
1. Impulsar una autèntica estratègia de protecció i conservació del medi natural i de la
biodiversitat.
2. Ordenar les polítiques referents a la natura, els boscos i el paisatge mitjançant
normatives específiques i amb el desenvolupament d’instruments administratius
adequats.
MESURES
Coordinar l’estratègia amb les directives europees, la política agrària i el
planejament territorial.
Incorporar els ens locals en la gestió del medi.
Crear els parcs naturals del Montgrí–Medes, del Pla de l’Estany, del Montsec, dels
secans de Lleida i de les muntanyes de Prades.
Crear les reserves naturals de la Timoneda d’Alfés i dels Aiguamolls del Baix
Empordà.
Consolidar la xarxa de parcs naturals, tornant la il·lusió als equips humans que hi
treballen, i potenciant la conservació de la biodiversitat, l’ús públic, l’educació
ambiental i la integració de les comunitats que hi viuen.
S’establiran formes de gestió compartida per canalitzar oportunitats i optimitzar
esforços i recursos en agrupacions d’espais d’interès natural. Per exemple, a les
299
�comarques gironines: l’Albera, Cap de Creus, aiguamolls de l’Alt Empordà,
Montgrí–Medes, aiguamolls del Baix Empordà, zona volcànica de la Garrotxa, Alta
Garrotxa, les Gavarres, etc. Això mateix s’hauria de fer als espais del litoral, a tots
els del Pirineu, a l’anella verda metropolitana, als espais de l’Ebre, de la Catalunya
Central i a les terres de Lleida.
Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents
administracions.
Estudiar i establir parcs naturals transfronterers, i potenciar la xarxa Natura 2000.
Protegir la flora amenaçada de distribució restringida, creant la nova figura de
microreserva de flora a la Llei d’espais naturals.
Recuperar l’estany d’Ivars, l’estany de Sils i diversos estanys dessecats de la plana
empordanesa.
Aprovar un pla de protecció dels amfibis.
Instaurar plans d’eradicació d’espècies invasores animals i vegetals (cranc americà,
visó americà, tortuga de Florida, plomall de la Pampa, etc.).
Crear bancs genètics de flora amenaçada i endèmica, fruiters tradicionals i races
ramaderes autòctones.
Conservar i recuperar les dunes litorals.
Iniciar i en algun cas mantenir els programes de seguiment a llarg termini dels
bioindicadors de l’estat de salut ambiental (papallones, ocells, etc.).
Incidir en la interconnexió dels diversos espais protegits, assegurant la sostenibilitat
i la multifuncionalitat del bosc en un àmbit de desenvolupament rural.
Crear, ampliar i potenciar com a reserves marines les costes del Montgrí i del
Garraf.
Convertir els vells fars en equipaments d’educació ambiental i de recerca científica.
Assegurar la protecció de tots els espais naturals que queden al litoral català.
Protegir el litoral
Actualment Catalunya és una de les zones costeres mediterrànies amb una major pressió
turística i urbanística i, per tant, està sotmesa a una forta degradació i a greus problemes
de contaminació i regressió. A això cal afegir el que ha estat en aquests darrers anys una
política inadequada i insuficient dels espais litorals (competències entre l’administració
central, titular del domini públic maritimoterrestre; l’administració autonòmica, que pot
intervenir al litoral en funció de les seves competències en ordenació territorial i en
300
�medi ambient, i l’administració local, responsable del manteniment de platges i de la
gestió urbanística).
OBJECTIUS
1. Promoure els diferents usos combinats a la costa (naturals, pesquers, recreatius,
etc.). Preservar o potenciar la pesca artesana (trasmall, palangre, etc.) davant d’altres
arts més agressius per als fons marins.
2. Aplicar una gestió integrada veritable i efectiva que resolgui, per la via de l’acord i
el conveni, l’actual dispersió i conflictivitat competencial, i donar coherència a les
diverses actuacions mitjançant l’elaboració d’un pla de gestió, actuació i protecció.
Aquest pla ha de preveure:
a) La compatibilització dels diferents usos a la costa (naturals, pesquers recreatius,
etc.). Per això cal establir reserves marines dels hàbitats essencials per les
espècies més importants, i preservar i potenciar la pesca artesanal (trasmall,
palangre, etc.) davant d’altres arts més agressius per al fons marí.
b) La protecció ambiental de les platges per tal de preservar al màxim la qualitat
sanitària de les aigües de bany i informar i predir la ciutadania sobre el seu
estat.
c) La definició de la xarxa d’espais protegits de la costa (inclou fons propers), on
no només es tingui en compte la singularitat sinó que es garanteixi la
connectivitat ecològica entre els diferents espais.
d) La creació de nous espais protegits, especialment els que es troben en una
situació de major risc, com els herbassars de posidònia oceànica (principalment
a les costes del Maresme), els fons tous sedimentaris poc profunds o els
anomenats fons detrítics costaners, com ara zones amb Gorgona eunicella sp.
(davant les costes del Garraf, entre d’altres).
e) La defensa dels ecosistemes litorals i marins importants.
f) Actuacions emblemàtiques de foment del turisme sostenible.
3. Millorar les condicions del litoral.
4. Incidir positivament en la qualitat de les aigües que desemboquen al litoral.
5. Mantenir un grau de protecció que equilibri la demanda de creixement del sector
nauticoesportiu i la necessitat d’apostar per un model de desenvolupament
sostenible, la protecció del paisatge i un sector turístic respectuós amb el medi
ambient. Per assolir-ho, són necessaris importants canvis en la qualificació dels
diferents trams de la costa per incrementar el grau de protecció del litoral català.
6. Redactar un pla de gestió, actuació i protecció integrada del litoral que compti,
mitjançant convenis de col·laboració, amb la implicació de tots els nivells
competencials: estatal, autonòmic i local. Aquest pla determinarà els programes de
protecció necessaris del litoral i fixarà uns criteris generals d’ordenació i gestió.
301
�MESURES
Avaluar l’estat actual del litoral català, amb la definició de les diferents tipologies de
zones d’acord amb les seves característiques ambientals, socials i econòmiques.
Incloure en el pla els primers trams de la costa submergida, tenint en compte la seva
importància per a la protecció del sistema litoral.
Contemplar els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com
tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges,
la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de
Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral.
Definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui tant la protecció de
les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats
econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.).
Establir actuacions de recuperació i regeneració de sectors costers degradats, com
poden ser zones amb alt índex de contaminació, zones humides amb fortes afeccions
o àrees amb sobreexplotació urbanística.
Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram
del litoral.
Establir les fases d’implantació del pla i els diferents programes que en derivin
(qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais
naturals, etc.).
Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais
en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats
existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les
zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i
espècies com els herbassars de posidònia oceànica.
Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de
gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb
determinades activitats que ja es fan ara.
Coordinar, amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes específiques per
incorporar als nous plans urbanístics i a la revisió del planejament dels municipis
costers per tal de garantir actuacions respectuoses amb el litoral.
Inventariar la situació del domini públic, establint quines són les ocupacions il·legals
i fixant un programa de regularització.
Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les
explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos
de guardapesques.
302
�Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva
d’aigües de bany.
Potenciar, mitjançant convenis i altres instruments legals, els mecanismes de
participació, col·laboració, cooperació i coordinació entre totes les administracions
implicades.
Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el
nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava
centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud,
des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que
preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de
Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i
la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a
Blanes.
Instal·lar elements flotants o plataformes estacionals a les cales de la Costa Brava
com a alternativa a la construcció d’instal·lacions permanents o que es perpetuï el
fondeig d’àncores o de morts de formigó que arrosseguen i destrueixen el fons marí.
Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació
de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes
(barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí.
Assegurar un major grau de protecció a les platges i roquissars de Tarragona (la
Savinosa, l’Arrabassada).
Gestionar els residus
La gestió dels residus s’ha convertit en un dels problemes ambientals més punyents,
mentre no para de créixer el volum de deixalles que es generen. La política de l’actual
Govern de la Generalitat és força decebedora en la gestió dels residus domèstics, molt
especialment pel que fa als residus agrícoles, industrials, miners, de la construcció,
radioactius o, fins i tot, als fangs de les depuradores.
L’actual Govern de la Generalitat ha fracassat en els seus intents de trobar ubicacions
especials per als abocadors de residus industrials en el territori, un cop demostrada la
ineficàcia del Pla de Prevenció i Correcció de la Contaminació de Nitrats del 2000 i dels
diversos decrets posteriors. La problemàtica dels purins és especialment greu, ja que
continua sense resoldre’s el tractament dels més de 3,3 milions de metres cúbics anuals
que genera el sector ramader que són excedentaris, malgrat l’anunci de construir més de
vint plantes de tractament a tot Catalunya i de diverses mesures complementàries.
OBJECTIUS
1. Avançar en la recerca de solucions efectives i viables en l’àmbit dels residus
domèstics, agrícoles, industrials, miners, de la construcció, radioactius i dels fangs
de les depuradores.
303
�2. Ajudar a incrementar l’eficiència en les tasques de reciclatge de les unitats familiars.
3. Incorporar als programes de gestió de residus, accions de prevenció d’acord amb els
principis establerts a les normatives europees, que marquin objectius quantitatius
realistes de reducció de la producció de residus des del seu origen (“el millor residu
és el que no existeix”), d’acord amb els mitjans tècnics i econòmics disponibles i
dins d’un marc de corresponsabilització mútua per tal de finançar els costos entre
totes les administracions competents (central, autonòmica i local). Adoptar mesures
legislatives per promoure la utilització dels envasos biodegradables.
4. Contemplar en els programes de gestió de residus, mesures de foment de tecnologies
i productes nets, d’increment de la reutilització, de limitació de les substàncies
contaminants en els productes, d’educació i sensibilització del consumidor, de
creació de les instal·lacions necessàries de tractament i valoració i, molt
específicament, de la utilització de substàncies perilloses.
5. Promoure la creació de les infraestructures necessàries per al tractament més adient i
el suport a les polítiques locals per a la gestió més eficient dels residus.
6. Apostar decididament per fer un nou programa de gestió de residus municipals.
7. Establir un pla de foment de la utilització del compost procedent del tractament dels
residus orgànics en les activitats agrícoles, la protecció del paisatge, la lluita contra
l’erosió i la desertització.
8. Garantir el nivell més alt de protecció ambiental i avançar en la recerca de solucions
efectives i viables. La política de prevenció, amb la reducció del consum de matèries
primeres i d’energia, i la disminució de l’ús de substàncies tòxiques, són les línies
mestres d’aquesta protecció.
9. Gravar a origen els productes de difícil reciclatge.
MESURES
Introduir claus de prevenció en la fabricació, fent assumible l’economia de la
durabilitat, la reparabilitat i la millorabilitat dels productes.
Afavorir les iniciatives dels fabricants que “dissenyen per al desmuntatge”.
Adoptar mesures legislatives per afavorir el reciclatge integral.
Introduir un nou marc financer equitatiu i estable, mitjançant la possibilitat d’aplicar
figures tributàries que incentivin la correcta gestió de les diferents fraccions dels
residus.
Incentivar i diversificar els programes de tractament de purins amb tecnologies
noves i més adients, prioritàriament amb solucions per a cada granja.
304
�Aplicar codis de bones pràctiques agràries en la deposició del residu com a adob i de
la correcta disponibilitat de terres.
Impulsar solucions addicionals a escala comarcal mitjançant plantes especialitzades
en el tractament de purins.
Fomentar i impulsar un nou programa de gestió de residus municipals amb la
participació de les administracions implicades.
Contaminar menys
Un dels problemes més greus que pateixen actualment les concentracions urbanes amb
forta activitat industrial i importants volums de trànsit, són els elevats índexs de
contaminació i els efectes que això suposa sobre la salut de les persones. L’emissió de
gasos a l’atmosfera és, avui dia, un dels temes més candents. La preocupació per
l’escalfament del planeta produït per l’efecte hivernacle, el creixent forat de la capa
d’ozó, els progressius processos de desertificació i de desforestació, les pluges àcides,
etc., són fenòmens que incideixen en les condicions de vida del planeta.
Entre el 1990 i el 2000 a Catalunya han augmentat les emissions de gasos d’efecte
hivernacle prop del 50%, lluny de les previsions del Protocol de Kyoto. Davant
d’aquesta disminució de la qualitat de l’aire, el Govern de CiU s’ha limitat a anunciar
estudis per diagnosticar les zones del territori amb fortes emissions de gasos de cara al
Pla de Sanejament Atmosfèric i els Plans Graduals de Reducció de les Emissions
(especialment en àrees industrials), amb resultats fins ara força modestos. Així mateix,
resten pendents de compliment diversos acords parlamentaris per tal d’inventariar amb
detall els focus emissors de compostos forans, dioxines i altres compostos orgànics
persistents, i alhora cal adoptar un pla de reducció de les emissions de compostos
orgànics volàtils. El Govern, fins ara, només ha anunciat la posada en marxa de
l’inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya (EPER-CAT).
OBJECTIUS
1. Frenar la producció i el consum d’energia a partir de combustibles fòssils, igual que
es planteja a escala mundial, per tal de no incrementar l’efecte hivernacle i de
complir els compromisos del Protocol de Kyoto.
2. Cobrir la demanda d’energia mitjançant processos eficaços i el foment d’energies
renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc.
3. Millorar la gestió de la qualitat de l’aire i l’entorn dels nostres pobles i ciutats, amb
la reducció dels processos de contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així
com els que puguin afectar la salut.
4. Recuperar la qualitat de l’aire, afrontant els aspectes relacionats amb la producció i
el consum d’energia. Cal recuperar la qualitat de l’aire i superar l’efecte hivernacle.
El nou Govern de la Generalitat ha d’emprar les noves tecnologies per actuar de
manera efectiva en aquest àmbit.
305
�5. Establir un marc clar de protecció de l’atmosfera que contempli la regulació i
reducció de tot tipus d’emissions per tal de recuperar la qualitat de l’aire que
respirem.
6. Posar en marxa actuacions transversals de polítiques d’eficiència energètica i foment
de les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc
(combustibles fòssils i nuclears); polítiques de mobilitat sostenible i, per tant, de
potenciació del transport públic, i aplicació de condicionants ambientals als motors
dels vehicles privats; polítiques agrícoles i forestals que permetin la fixació dels
gasos emesos; i actuacions de control de la contaminació industrial, amb l’objectiu
d’aconseguir una major qualitat atmosfèrica, o de campanyes de sensibilització
ciutadana.
MESURES
Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la
Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
Aplicar els nous requisits imposats per la Directiva 1999/30/CE, de 22 d’abril,
relativa als valors límits de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules i plom,
que implica un canvi substancial en la gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya.
Com a resultat de la posada en marxa d’aquestes directrius, cal adoptar plans de
sanejament específics per a les zones que superin els valors límits.
Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les
emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte
hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a
les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció
integral de l’administració ambiental.
Actuar, tant a través de les normatives corresponents com articulant les dotacions
pressupostàries suficients, per reduir les diferents fonts de contaminació.
Crear riquesa de manera sostenible
El món de l’empresa comença a veure les oportunitats i els avantatges del
desenvolupament sostenible. L’opció pel desenvolupament sostenible s’acabarà
imposant en el món empresarial a causa, entre d’altres coses, de la reglamentació
ambiental cada cop més estricta, la pressió social envers actituds empresarials més
respectuoses amb el medi ambient i l’increment de la sensibilitat ambiental dels
consumidors. Malgrat que avui dia encara hi ha moltes empreses que perceben els temes
ambientals com una barrera o com un cost afegit, també és cert que n’hi ha moltes que
hi veuen una bona oportunitat i que incorporen el desenvolupament sostenible a les
seves consideracions estratègiques com una de les vies per assolir avantatges
competitius. Moltes d’aquestes empreses que han pres consciència dels temes
mediambientals ho han fet com un element bàsic de les seves polítiques de
responsabilitat social. Aquestes empreses són conscients de la importància social
306
�d’aquests temes i de la major sensibilitat que té la societat per la defensa del medi
ambient.
OBJECTIUS
1. Promoure una consciència empresarial nova i cercar la complicitat necessària del
sector privat en les decisions i en les transformacions socials que implica el procés
cap a la sostenibilitat.
2. Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre Administració i empresa al
voltant dels temes mediambientals.
3. Fixar un marc regulador per a les ecoauditories i ampliar l’obligació de realitzar
estudis d’impacte ambiental als plans i programes de l’Administració.
4. Promoure el desenvolupament d’un mercat de productes i serveis més respectuosos
amb el medi ambient.
MESURES
Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre el Govern, l’Administració i el
sector empresarial. Des del Govern cal promoure espais de trobada i de participació
per tal d’aconseguir la cooperació de la comunitat econòmica en l’aplicació de les
noves polítiques ambientals, per la qual cosa les empreses obtenen del Govern major
flexibilitat, ajuts, ampliació de terminis i procés simplificat de llicències per tal que
es puguin adoptar als canvis necessaris.
Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” o les
ecoauditories. La introducció de les “ecoetiquetes” i la superació de les auditories
empresarials col·loca els productes i les empreses en una posició millor en el mercat,
ja que els compradors identifiquen que un determinat producte o el comportament
d’una determinada empresa és més respectuós amb el medi ambient. Al Govern de
la Generalitat li correspon fixar, per la seva part i d’acord amb els agents implicats,
un marc regulador per a les ecoauditories i fomentar-ne la generalització. Així
mateix, s’ha de comprometre a promoure el desenvolupament d’un mercat de
productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient.
Iniciar una reflexió sobre les possibilitats d’adoptar mesures de “fiscalitat
ambiental”.
Avançar cap a la democràcia ambiental
La necessitat de desenvolupar un nou model de sostenibilitat en el nostre territori obliga
a plantejar un nou concepte de societat, en què els ciutadans hauran d’adoptar canvis
d’actituds, culturals i de consum. Cap dels objectius anteriors no és possible sense la
corresponsabilitat i participació ciutadana. La democràcia ambiental ha de permetre una
acció de govern ambientalment sostenible. És necessària una política ambiental que
307
�apropi amb èxit Catalunya a una societat sostenible. Això requereix importants canvis
en la vida quotidiana de la ciutadania que fan necessari utilitzar el major nombre
possible de mecanismes socials i mediàtics sota nous processos de participació, de
democràcia participativa. En aquest sentit, i arran de la Cimera de Rio de 1992,
s’adopten iniciatives tan importants com l’elaboració i aplicació de processos de
l’Agenda 21 i l’adopció d’estratègies de desenvolupament sostenible. La realització
d’una Agenda 21 local esdevé un compromís per a un nou model de sostenibilitat que
faci compatible el creixement econòmic amb el medi ambient i la cohesió social,
mitjançant polítiques integrades i estratègiques globals.
A Catalunya, aquest moviment amb vocació de participació clara de la ciutadania i
d’implicació dels diversos sectors econòmics i socials l’ha liderat el món local,
principalment els ajuntaments de les grans ciutats, mentre que el Govern català s’ha
limitat a publicitar un pla que queda reduït a una simple diagnosi autocomplaent.
OBJECTIUS
1. Impulsar una reorientació de l’actual procés i concepció de l’Agenda 21 de
Catalunya.
2. Consolidar definitivament el camí de la sostenibilitat amb l’adopció d’una estratègia
catalana per al desenvolupament sostenible. És una estratègia pròpia de
desenvolupament sostenible, fruit d’un pacte entre la societat i tota l’Administració,
capaç de definir unes fites clares, concretes i quantificables, que compti amb la
complicitat necessària dels diversos sectors socials i econòmics.
3. Contemplar el cost de la “insostenibilitat” i implementar les mesures de correcció
necessàries.
4. Aplicar a Catalunya les propostes que va adoptar la Comissió Europea al Consell
Europeu de Göteborg, de juny del 2001, i que defineixen el que ha de ser
l’estratègia, per la Unió Europea, capaç de conciliar desenvolupament econòmic,
social i ecològic a llarg termini.
MESURES
Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local
i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els
ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització.
Crear la figura del Síndic Ambiental per tal de defensar els drets de la ciutadania en
aquest camp.
Disposar, d’acord amb la metodologia establerta de manera genèrica per
desenvolupar l’Agenda 21 local, dels requisits mínims que ha d’assolir un municipi
per tal de certificar l’adopció d’una Agenda 21.
308
�Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços
i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la
participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes.
Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del
Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència
Europea de Medi Ambient.
Establir les grans línies estratègiques d’actuació que impliquin i comprometin
transversalment tots els departaments de la Generalitat per fixar uns objectius
mínims de qualitat ambiental a Catalunya.
Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida
causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de
Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador.
Implementar un programa d’educació ambiental amb la participació de tots els
sectors afectats i adreçat especialment al jovent.
Recuperar el consens ambiental
A Catalunya els conflictes ambientals són a l’ordre del dia. La correcta gestió dels
residus, el sanejament de les aigües, la producció d’energies netes, etc. requereixen
instal·lacions i una ubicació concreta en el territori. Aquestes decisions no sempre
gaudeixen del consens necessari i sovint han originat greus problemes de convivència
ciutadana. El fenomen del “no a casa meva” o “no en el meu pati del darrere” s’ha estès
com un dels comportaments característics de les societats desenvolupades, davant del
qual és responsabilitat de l’Administració posar els mecanismes i mitjans per tal
d’aconseguir els consensos i acords necessaris. Així mateix, en els darrers anys se
succeeixen en molts dels territoris de Catalunya encesos debats ciutadans per a la
col·lisió, sovint, de models de creixement enfrontats amb un rerafons mediambiental (la
indústria química de Tarragona, per exemple, amb les expectatives turístiques de la
ciutat; l’expansió urbanística dels Pirineus amb la necessària preservació del paisatge; el
negoci turístic de la costa amb les reclamacions de posar fre a l’ocupació massiva del
sòl, etc.). El Govern de la Generalitat, lluny d’atenuar molts d’aquests conflictes, ha
optat per actituds d’inhibició, en alguns casos, o per assolir acords puntuals amb
determinats sectors, en d’altres, i així ha encès encara més el malestar social a
determinats municipis i comarques, com s’ha posat de manifest amb la ubicació dels
abocadors industrials o amb l’elaboració del mapa eòlic.
OBJECTIUS
1. Recuperar el consens necessari per vèncer el distanciament existent entre els
legisladors i els executors de les polítiques públiques, que és font de molts conflictes
i tensions.
309
�MESURES
Modificar l’actual composició del Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible per tal d’assegurar una àmplia representació de tots els sectors socials.
Implicar els actors de la societat civil en la definició i seguiment de les polítiques de
sostenibilitat mitjançant processos participatius i a partir d’una correcta planificació
en l’àmbit ambiental.
310
�6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge
Avui el paisatge es considera com un dels elements que determinen el grau de qualitat
de vida d’una societat. El desenvolupament econòmic, les necessitats d’infraestructures
i el creixement urbà han superposat noves estructures paisatgístiques a allò que abans
eren espais naturals o agraris. L’estratificació del paisatge ha suposat la superposició
d’estructures i utilitzacions de sòl en funció de les necessitats socioeconòmiques de cada
moment. Les perifèries urbanes i les zones costaneres són les zones més maltractades
des del punt de vista paisatgístic.
El planejament territorial a Catalunya té importants deficiències. Avui dia subsisteixen
greus mancances en l’ordenació del territori català, entre d’altres, per exemple, la noredacció dels plans territorials parcials (amb l’excepció del recent Pla Territorial Parcial
Terres de l’Ebre); la manca de planejament urbanístic a 181 municipis, que signifiquen
el 19% del territori, i l’incompliment en la redacció i execució dels plans d’espais
d’interès natural.
La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la
Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una
estratègia territorial que exposi i orienti les polítiques de gestió del territori i del conjunt
dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i
s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental. Entre els
que afecten el territori i el paisatge cal destacar els següents: el consum accelerat del
sòl; la problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; la
urbanització poc ordenada i matussera d’espais de valor paisatgístic, i la manca d’una
definició estratègica de les polítiques de paisatge.
OBJECTIUS
1. Gestionar de manera adequada els espais lliures.
2. Frenar l’excés d’ocupació de sòl.
3. Impulsar polítiques transversals orientades al desenvolupament de polítiques
territorials i paisatgístiques reals i efectives. Les polítiques de paisatge han d’estar
relacionades amb les polítiques d’ordenació del territori i les de caràcter ambiental.
4. Definir lògiques d’utilització del sòl i conservació dels entorns que permetin
racionalitzar-ne els usos i compatibilitzar-los amb les activitats productives
necessàries.
5. Promoure plans territorials del paisatge que li han de donar caràcter jurídic,
desenvolupar mesures per protegir-lo, fer compatible el progrés econòmic amb la
preservació del paisatge, millorar la percepció de l’entorn, ajudar a desenvolupar un
urbanisme més integrat als entorns, integrar adequadament els equipaments i les
infraestructures en el paisatge, facilitar l’habitabilitat del territori, reduir els costos
socials dels problemes mediambientals i orientar les polítiques turístiques.
311
�Els plans territorials del paisatge són projectes de concertació entre el conjunt de les
comarques de cada una de les set vegueries. Definiran i fixaran els principis directors
per a la conservació i afectació del paisatge, i coordinaran totes les polítiques que, de
manera transversal, afectin el conjunt de l’entorn paisatgístic. Aquest plans han de
fomentar l’accessibilitat als paisatges i la difusió del concepte del paisatge entès com a
“element essencial del benestar individual”; afavorir la visibilitat i la intervisibilitat dels
diferents paisatges; avaluar de manera permanent les activitats que degraden els
paisatges; establir objectius de qualitat paisatgística per a cada àmbit de l’ordenament,
adequats a la seva escala i a la seva diversitat, i identificar les activitats visualment
inadequades amb l’objectiu de resituar-les en emplaçaments no perjudicials per al
paisatge.
Els plans territorials del paisatge han de ser figures complementàries dels plans
territorials parcials i han de tenir caràcter de plans sectorials. Els plans determinaran i
concertaran l’adhesió de cada comarca i municipi als objectius determinats en el pla per
aquest àmbit d’aplicació, i la participació en els fons plurianuals destinats a la millora
del paisatge català. Aquests plans han d’incloure qüestions referents als sistemes de
caràcter ambiental en l’àmbit regional en què es determinarà, per a cada zona, el tipus
de protecció i d’utilització. Així mateix, els plans han de contemplar les actuacions
transversals sobre el conjunt de les unitats locals i comarcals en què les
interdependències socioeconòmiques i funcionals actuen sobre el conjunt del paisatge.
Els plans també han d’incorporar indicacions a les administracions i gestors de les
infraestructures, per tal d’incidir en les matèries que condicionen la mobilitat, el disseny
de les grans infraestructures i les polítiques de prevenció i protecció davant de les
catàstrofes naturals.
La protecció del paisatge només serà possible si existeixen mesures que garanteixin la
preservació del sòl no urbanitzable i, per tant, d’aquells valors agropecuaris,
paisatgístics, turístics i ambientals del territori català. Per tal de fer una bona gestió de
les actuacions d’interès públic que s’hi hagin de realitzar, així com la compensació dels
seus eventuals impactes, el Govern haurà de prendre mesures específiques per protegir
l’ús del sòl no urbanitzable. En aquest sentit, les mesures que ha emprendre són de
caràcter regulatori i normatiu.
MESURES
Mesures de protecció del paisatge
Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció
Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el
Parlament de Catalunya.
Elaborar plans directors del paisatge per al conjunt del territori de Catalunya, en els
quals s’estableixin, en connexió amb el planejament territorial urbanístic i sectorial,
els principis, les estratègies i les línies orientadores de la política de paisatge.
Establir un fons per a la conservació i millora del paisatge amb l’objectiu de
contribuir al finançament d’actuacions de millora i gestió del paisatge.
312
�Crear una taxa urbanística sobre les infraestructures i edificacions en sòl no
urbanitzable –a excepció de les destinades a usos agrícoles, ramaders i forestals que
respectin la normativa ambiental–, per tal de nodrir el fons per a la conservació i
millora del paisatge.
Mesures per protegir els usos de sòl no urbanitzable
Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter,
s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable,
d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès
públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han
d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota
precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al
seu desenvolupament.
Establir que, per a l’aprovació de cada projecte d’actuació específica, es requerirà
l’estudi de les repercussions socioeconòmiques, territorials i ambientals previsibles,
directes i indirectes, i la declaració del seu caràcter assumible, d’acord amb
l’organització de l’espai rural establerta pel planejament general, amb determinació,
si s’escau, de les condicions que s’imposaran en aquest sentit. Quan, pel seu objecte,
el projecte estigui subjecte a avaluació d’impacte ambiental, l’estudi inclourà
aquesta avaluació i la corresponent declaració d’impacte ambiental.
Establir l’apreciació positiva de l’interès general del seu objecte, que només hi
podrà ser quan es consideri necessària la localització de l’ús o els usos en sòl
urbanitzable no sectoritzat i compatible amb els objectius de la política o polítiques
sectorials corresponents.
Establir la solució satisfactòria, amb càrrec al promotor, del funcionament de les
instal·lacions, construccions i edificacions mitjançant la connexió adequada a les
xarxes supramunicipals i generals d’infraestructures, dotacions i serveis públics de
l’ordenació estructural del planejament general, de manera que, en qualsevol cas,
quedi garantit el manteniment de la capacitat, funcionalitat i qualitat de servei dels
preexistents.
Establir l’assumpció de l’aixecament de les càrregues i del compliment dels restants
compromisos previstos per la legislació o l’ordenació urbanístiques o, si s’escau,
assumits voluntàriament i, en tot cas, dels compromisos de restauració dels terrenys
a l’acabament de l’ús o els usos i conforme al pla definit per aquesta finalitat.
Determinar, quan procedeixi, la fixació justificada del termini de vigència de l’ús o
els usos atribuïts.
Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10%
del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les
responsabilitats derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració
dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern
de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada
fins al 20% del cost total de les obres previstes.
313
�Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions
d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de
l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució
de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà
percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a
preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi.
S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n
reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos.
314
�6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar
A Catalunya s’ha de superar la visió antagònica entre el camp i la ciutat. La urbanització
creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen
de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
més interdependents, i els pobles i les ciutats més interconnectats.
Per superar l’antic dualisme camp–ciutat, hem de tornar el protagonisme al territori, a la
rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització, potenciar el món
rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També
cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar
sobre els problemes mediambientals de tot el territori.
Cal abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que el problema del regadiu de les
terres de Ponent o bé el dels boscos de la Catalunya Central són un problema de “país”,
igual que la millora de l’aeroport de Barcelona o el tren de gran velocitat. Cada territori
té les seves prioritats i tots són prioritaris per al país.
La centralització administrativa i política duta a terme pel Govern de CiU des de la
Generalitat no ha estat positiva per superar aquest dualisme. Cal un nou govern per
enfocar una nova política: la potenciació de les xarxes de ciutats petites i mitjanes que
actuen de focus de desenvolupament i servei; la promoció d’estratègies adaptades al
potencial de les àrees rurals; el foment d’una agricultura sostenible i competitiva; un
turisme respectuós amb el medi; la promoció de la cooperació rural–urbana, i la
integració de la perifèria rural a la planificació estratègica de les vegueries, són, entre
d’altres, línies de treball inspirades en els programes europeus més acreditats.
OBJECTIUS
1. Evitar que els agricultors abandonin el camp i que les zones rurals europees entrin
en una etapa de despoblament i de declivi.
2. Promoure uns objectius per al sector rural que complementin les iniciatives
específiques que el Pla de Desenvolupament Rural de la Unió Europea preveu per a
Catalunya. De fet, les 22 mesures en matèria de desenvolupament rural contingudes
en aquest pla per al període 2000-2006, permeten articular tres possibles plans
d’actuació diferents. Set mesures es poden agrupar en dos plans als quals l’Estat
espanyol ha assignat un caràcter horitzontal i, per tant, que també afecten Catalunya,
mentre que les quinze mesures restants, de caràcter optatiu, també han estat
assumides, en la seva totalitat, pel Govern de Catalunya.
3. Impulsar un programa d’actuacions específiques per a Catalunya basades en el Pla
de Desenvolupament Rural i en altres mesures complementàries, per tal d’evitar el
despoblament i de reactivar les zones rurals del Principat.
4. Millorar les condicions de vida en el medi rural.
5. Millorar les oportunitats de treball i de renda de les persones que hi viuen.
315
�6. Enfortir el sector agrari mitjançant una política pròpia que estableixi prioritats
específiques orientades a millorar la competitivitat del sector agrari; produir
aliments de qualitat i segurs per al consumidor; potenciar els processos de
transformació i comercialització dels productes agraris, i impulsar el caràcter
multifuncional i sostenible de l’agricultura catalana.
Millora de l’hàbitat rural
El Govern de la Generalitat ha d’emprendre diverses actuacions per millorar l’hàbitat
rural. En primer lloc, en la línia de millora de les infraestructures bàsiques, cal garantir
que tots els nuclis de població habitats disposin, en un període màxim de vuit anys, de
les infraestructures bàsiques (accés asfaltat, subministrament d’aigua potable distribuïda
per xarxa, subministrament elèctric de qualitat, subministrament telefònic i d’accés a les
noves tecnologies de la comunicació). En segon lloc, cal assegurar que tots els nuclis
rurals de més de 1.000 habitants tindran un sistema de depuració d’aigües residuals. Cal
assegurar que tots els municipis rurals, a més dels serveis que prescriu la legislació
vigent, puguin oferir habitatge, llar d’infants i escola primària, assistència mèdica
primària i transport sanitari eficient, i serveis d’assistència a la gent gran a través de
servei domiciliari, centres de dia o residència geriàtrica.
La millora dels equipaments també és una altra actuació que s’ha d’emprendre per a la
millora de l’hàbitat rural. Tots els habitants del medi rural haurien de poder disposar
d’equipaments bàsics de caràcter esportiu, cultural i d’ús i divulgació de les noves TIC,
d’acord amb els programes d’equipaments mínims definits per les associacions
municipals.
El paisatge constitueix un valor cultural i un actiu econòmic per a les zones rurals. Per
això les mesures específiques referents a la preservació del paisatge també tindran un
efecte positiu en el desenvolupament del medi rural.
Foment de l’activitat econòmica del medi rural
La formació professional en l’àmbit rural, a més de participar en el conjunt de polítiques
pròpies d’aquest sistema formatiu, s’ha d’adequar de manera específica a la realitat
socioeconòmica de la zona i a la previsió de demanda del mercat laboral, especialment a
les necessitats dels nous jaciments d’ocupació en aquest àmbit (atenció a la gent gran,
serveis turístics, activitats mediambientals, etc.).
L’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions constitueix
avui un factor imprescindible per a la realització de les diverses activitats que incideixen
en el desenvolupament rural. Per això, des del Govern de la Generalitat cal promoure les
condicions per accedir-hi i facilitar la divulgació del seu ús en l’àmbit rural.
Cal establir actuacions concretes encaminades a ajudar els joves que s’incorporen a
l’activitat agrària.
El nou Govern de la Generalitat, a partir del model de la iniciativa LEADER +, ha de
promoure plans de desenvolupament rural integrat a la resta de l’àmbit rural,
especialment a zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones
més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya.
316
�MESURES
Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin
desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000
habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per
desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa.
Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura
mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi
la renda mitjana de Catalunya.
317
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Programa electoral del PSC a les eleccions al Parlament de 2003
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
317 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf
274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3
PDF Text
Text
PROGRAMA DE GOVERN
PSC
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
�1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA
2.UN
PROJECTE PER
A CATALUNYA
I
............... 5
ESPANYA
FEDERA1............
2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT
2.1.
PER UN CATALANISME
2.3.
PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA
I
, UN PATRIMONI
I JUSTÍCIA
EL CASTELLA
2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA
........
2.5.LA CARTA AUT0N0MICA..............
PROPERA
............ 72
.... t4
COMÚ .... 15
....
....
A LA CIUTADANIA
77
18
GOVERN
........2r
3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS
............. 21
3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT
.................. 23
3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27
3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR
.................. 32
3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU
3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35
3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ
.................. 40
3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44
...........
3.8. AMBICIÓ
OT TUTUN PER
A LA CULTURA
CATALANA..
......,.......
47
55
JOVES
4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS
4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA
ENTRE HOMES
I DONES
I DE QUALITAT
SOLIDARIA
4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ...........
4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL
4.7. EL DRET A LA SEGURETAT
4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT
4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT
4.4. UNA SOCIETAT FORTA I
4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PART]CIPACIÓ
............... 56
.............. 57
................... 60
.... 64
............... 66
....... 68
.................. 69
............. 77
CIUTADANA .... 74
�5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES
5.1.
I
CIUTATS
.................................................-......--..77
FUTUR
DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU
5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT
.................
..................
78
85
5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
I XARXES DE COMUNICACIONS
5.4.EL CAMP, UN
5.5.
EL TURISME: RIQUESA
6. UN GOVERN
6.1.
LLOC PER VIURE
I
I PR05PERAR..............
I DESAFIAMENT...........
A
LES CIUTADANES
I
ELS CIUTADANS
..............
PRoPERA
CATALA
6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN
6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I
6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL
7.1.
I
""
97
UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99
FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA
7. CATALUNYA
....... 89
......... 92
EL MóN
CATALUNYA
aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa
I EUROPA
7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA,
QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT
...............
"""""""
99
103
..................104
.............108
113
....113
MUNDIAL ...720
�EL CANVI
QUE ARA CONVE
A CATALUNYA
La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes
de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova
etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres,
pobtes i ciutats.
És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern
en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació.
Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de
tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa
a [a societat catalana.
Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a
Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a
president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del
nostre país.
Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem
superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania.
Per fer possible
tot plegat,
[a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en
aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d)
e[ nou pacte social
i e)
ta devolució de poder a[ territori.
�altra manefa de governar Catalunya, basada en el
ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista.
a)
Ens comprometem, en primer [[oc, a una
Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern
de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya,
a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s.
de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una
estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a
cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves
Des d'aquesta actitud de respecte
i
oportunitats per a tothom.
per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un
tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió.
Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq
d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un
control eficaq de l'acció de govern.
i
proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi
eLs
diputats
i les diputades a [a ciutadania.
Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient,
amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord
amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament.
I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania,
i
respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un
Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents.
fer una oferta potiüca de Catalunya
i des de [a fortalesa de [a nostra
identitat
nostra
de
[a
a Espanya, des de l'afirmació confiada
cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya.
plet
És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[
resoldre.
perpetuar,
de
s'han
plets
de
no s'han
históric amb Espanya, perqué els
b)
Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de
Ho volem
fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió
llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat
presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat.
i
i
de
cordial que, athora que
condició europea i també és, pertant, e[
nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat,
de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[
procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la.
E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra
judiciat.
La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i
�Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques,
que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i
[a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi
de subsidiarietat que inspira [a construcció europea.
Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic,
i
tot conjugant
[a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans
espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem
a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població.
fautonomia
Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de
polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica
cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM
i
les promogui.
Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a
Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de
Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats
competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries
per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya.
c)
Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb
les intel.ligéncies de ta realitat üva
i espléndida
tenacitat per desvetllar totes les energies i
de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les
cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya.
Noves oportunitats perats joves,
pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es
dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens
ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats
que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia
en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora.
Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a
Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses
agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una
dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb
Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina.
i
Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per
aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en
els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les
realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats.
canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem
un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a
societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que
comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització.
Ca[
�Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat
i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en
una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament
obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en
acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu,
de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[
coneixement. Volem fer de
La
quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat.
Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves
opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una
educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa.
D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació
esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a
i
lingüística
com putacionat.
Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors.
Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de
reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les
relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de
noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant.
oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats
per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat
emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que
cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida
a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció
professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a
co[.locació.
Les noves
d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per
viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra
sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia
gtobal..
Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar
sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a
construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per
i
impulsar polÍtiques de natalitat
i
d'ajuda a les famíties,
i
per resoldre [a inserció laboral
i
social
dets joves.
social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre
els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat.
que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i
molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran.
Ca[ un nou pacte
�Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[
capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de
potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat
d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária,
i
i
[[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats
sotidaritat.
i
desvirtuant
[a
e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos
de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[
nostre senyaI distintiu.
Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior
i de [a devoLució
ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa.
Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s,
dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual
es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les
noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió
social del nostre país.
i
a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius
de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració
Donar protagonisme
[oca[ catalana.
Per aixd, proposem una nova organització
territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a
regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre.
Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de
l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari,
de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge.
territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de
connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar
dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva
Donar protagonisme a[
les grans infraestructures de
e[ seu creixement,
i
permeabi[itat.
territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una
sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais
natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat.
Donar protagonisme a[
Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris,
és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant.
E[ programa del
canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots
els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin
protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat.
�2.
UN PROJECTE
PER
A CATALUNYA
IES PANYA
Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia,
que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un
pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres
paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a
nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic
d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més
immediat.
I en aquesta
i
nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució
federalisme.
Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática
de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés
voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció
europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat,
d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del
poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania.
Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea
Tractat
pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[
amaga una
reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá
no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[
control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a
proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba
de [a
Unió-,
i
�inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[
que va de baix a da[t.
govern
En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[
país
A
Gat'tes.
de
i
a[
Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia
pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan
impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern
i
Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat
Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha
estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat
nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos
dues idees básiques: [a unió i La ltibertat.
UN CATALANISME FEDERAL
A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb
amb el.[a La nova Espanya federal- neix
-i
e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a
d'una
particular esperanqa. Perqué fEuropa federal
iorr. qu. restitueix
una
construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions
potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents
anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució
significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix
com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna.
per a
E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte
procés
de
transformació
e[
ha
d'encapqalar
Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya
d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres
i
pobl.es d'Espanya, i
junts avancem en [a mateixa direcció.
pacte
Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[
constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar
endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació
estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal.
i
aprofundiment de [actuaI
parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu
carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer
pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans
i les ciutadanes
de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven.
i
en [a confianEa.
Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de
funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i
perqué se'ns accepta
La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és
[a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia.
E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat
�Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu
a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história.
Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va
ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats
durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que
no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya.
E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les
llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just
esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de
Les
i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de
funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La
diversitat [ingüística i cuttural.
nacionalitats histdriques, en [a redacció
Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró
no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa
de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura
potítica, les seves regtes del joc democrátic.
I
e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit
i diferencial..
Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les
forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme:
proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant,
i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a
desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional.
És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de
[a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura
parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre
els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials
de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat.
OBJECTIUS
O Reconeixement exptícit de les nacionalitats
histórigues.
O Convertir e[ Senat en una cambra de representació
autonómica. Senat federal, composat per
representants acordats per governs
autonómics.
i
parlaments
O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a
les institucions er¡ropees, assumint o compartint la
representació del conjunt de l'Estat en les matéries
en gué tenen reconeguda competéncia.
�UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA
I SOLIDARITAT
Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar
que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a
Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal.
El.
federalisme fiscal que propugnem
té dos components essencials:
autonomia
i
capacitat de
decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans;
és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de
i
serveis.
Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer
i pressupostari.
La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i
classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies)
i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats,
de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu.
proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats
méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats
autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques
actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de
les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat.
Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el
govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária.
Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament
pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal
sobre aquests ingressos.
Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als
seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en
una igualtat básica d'ingressos per habitant.
aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies.
Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat
flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades.
Ca[
Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de
['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi
un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica.
Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a
població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal.
�OBJECTIUS
O
La descentralització de [a despesa pública ha
d'arribar abans de deu anys a una distribució 40%
(Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis),
similar a la dels estats federals més descentralitzats.
O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees
metropolitanes, segons criteris especifics i un
principi básic d'igualtat.
O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les
comunitats autónomes forals i [a resta, en un
període de vint anys.
O
E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de
respondre als dos principis básics d'autonomia
i
d'igualtat.
O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya
correspondrá a la Generalitat, amb la participació i
correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració
pública.
PER UN FEDERALISME CULTURAL:
EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ
Espanya és una
realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües
i
quatre cu[tures básiques:
castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva.
Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure
aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa
i
imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre
les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat.
Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les
actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en
matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara,
l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista.
�Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern
cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa
lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb
especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya.
La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de
l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot
lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i
tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen
sine qua non hcci6 de ['Estat.
En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb
llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts
ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna-
cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua
castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a
preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada
també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i
e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social.
OBJECTIUS
O Reconeixement constitucional explícit de [a
pluralitat cultural i tingüística d'Espanya.
O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents
d'identitat i en altres ámbits.
O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans
docents i en les polítiques de difusió pública.
O Ensenyament plural de [a história d'Espanya.
O Ministeri de les Cultures, participat per les
autonomies i amb atenció a [a representació de les
quatre llengües i cultures básigues.
O Participació dels autogoverns representatius de les
quatre llengües i cultures básiques en la
representació d'Espanya en els organismes europeus
i internacionals de cooperació, amb t'impuls de
potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat.
�2.4.
PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA
I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA
E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i
[estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La
Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de
['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte.
La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria
estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no
han estat desenvolupades.
Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc,
fatribució
de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria
resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest
territori.
Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de
tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La
Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de
Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL,
deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya.
judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya,
de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia,
com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i
magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de
resotucions en retació amb [a Memdria judiciat.
E[ federalisme
judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges,
magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de
E[ federalisme
Catalunya,
i
més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures
efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i
difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris
judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana
en [a Justícia.
federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia:
terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin
l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[
potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes,
i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a
Justícia com a servei públic.
E[
i
�OBJECNUS
al Tribunal superior de Justícia de catalunya
les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en
darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de
recufsos judicials iniciats en aquest territori.
o Atribuir
O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que
exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a
Justícia catalana que actualment ostenta el Consell
General del Poder Judiciat.
O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies
retatives sobre fixació de les demarcacions judicials,
la participació en e[ nomenament dels jutges i
magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de
Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de
resolucions en relació amb la Memória judicial.
| 2.5.
I n cARTA AuroNóMIcA
i
potítica de [a recuperació de les institucions
recursos'i de
d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de
[ega[
suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument
[Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica
tibte d'ampliació.
proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició
i ampliació
de
gran
l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més
consens potític i social possible.
a favor
La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual
única i
de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració
d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia;
i
de sotidaritat, participació
i
ciutadania europea.
plural de ['Estat. Amb e[
Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i
compromís d'aprofundir
Amb
e[
reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat.
i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de
fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya
en les principals institucions de ['Estat.
�La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a
Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés
comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies.
La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies
i de recursos de [a Generatitat.
Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector
púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a
Catatunya.
Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en
ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui
tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La
Mediterrá nia occidenta[.
La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat.
Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada
en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte
de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors
recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme,
amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat
dels recursos gestionats per les administracions catalanes.
Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política
i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders
del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a
legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats
d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i
participació a ['organització política
i
administrativa de [a Generatitat.
OBJECTIU
O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta
Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut
d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts
Generals.
�3.
LA CATALUNYA
DE FUTUR:
PR IORITATS
DEL NOU GOVERN
i
Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut
ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta
revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de
canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen,
és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La
capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat.
Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de
dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer
requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de
['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les
empreses.
Per
a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es
necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la
tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur.
despesa corrent, que mobilitizi
E
I un GovERN
QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs
púBlrcs
E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una
quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats
i
que, en els darrers anys, ha
�de
crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model
e[
en
Generalitat
[a
de
finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia
manteniment del benestar i de [a riquesa del país.
de dinamització i impuls económic del
paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han
incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers
Els pressupostos actuals podrien ser, amb
tot, un element
han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute.
[actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre
prÓpia
de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració
resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en
infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca.
del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys
després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent.
E[ cre.ixement
i,
i
[abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les
finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat
dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les
dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats.
La manca de
És necessari
üsió de futur
un canü en [a gestió económica
i financera del Govern
de [a Generalitat.
OBJECTIUS
O Invertir més i gastar menys, per impulsar el
desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació,
recerca científica, noves tecnologies i
infraestructures territorials, com a prioritats
d'inversió.
O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor
económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit
i
aturar i controlar l'endeutament.
O Aturar el descontrol de la despesa corrent.
MESURES
)
Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin
un creixement paral'tet al' det PIB.
)
Fer un pl.a de contenció
i
de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del
total del pressupost.
�) Miltorar feficiéncia en l'administració.
) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions.
) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió,
durant [a propera legislatura, a més de les
inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat.
) Respectar
[lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per
a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000.
)
)
)
)
Mantenir t'equitibri entre ingressos
i
despeses no financeres a partir d'aquest any.
RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute.
Assegurar [a transparéncia de [a gestió
Garantir e[ control
i
i
dels procediments comptables del pressupost.
e[ rendiment de comntes.
w
I r¡oucAcró, LA pRTMERA
pRroRrrAT
E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació:
mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les
universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat
del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb
La
recerca científica i tecnotógica.
Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a
comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos
i
projectes dels anys anteriors.
E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a
meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics,
ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s,
s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats.
i 47 instituts
d'educació secundária
Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária
obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un
esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada
amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha
rebut ['impuls necessari.
La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura
pendent.
La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic,
i cal acordar les ncessitats financeres
per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un
�en e[ proper
finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat
quadrienni.
És
necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social
i ciutadá amb l'educació.
OBJECTIUS
O Ueducació, prioritat pressupostária.
O Resoldre els problemes de l'educació secundaria.
O Revalorar i potenciar [a Formació Professional.
O Esforq per a la mil[ora de la qualitat.
O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei
púbtic.
O Canviar el modet d'administració educativa.
MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA
)
homologable
Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació
amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen.
) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i
proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys'
[és autes
de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl
dotació d'insta['lacions i utiLlatge.
) Desenvolupament
superior
i
) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics.
) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions
espottives, materiati
aules d'informática.
) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient.
) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i
espai propi.
MESURES PER ABORDAR
I
RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ
SECUNDÁRIA
secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de
responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip.
Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne
[ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat.
) Introduir a [educació
)
�)
Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars
que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals.
)
Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[
d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots
els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat.
)
tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les
possibititats
seves
de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria.
)
Garantir a tots els joves
joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de
continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació.
)
Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[
una oferta
-amb
suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i
econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició
Dotar
i
les
escola-trebat[.
MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
A CATALUNYA
Formació ProfessionaI reg[ada, [a
) Articular les diverses ofertes de formació professional
-[a
Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos
formatius i ocupacionats de cada zona.
) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats.
)
Organitzar ets nous estudis professionats
estratégic de[ Govern de Catatunya.
i
formació en centres de trebatl, com a objectiu
) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats.
) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions.
)
Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de
Cata[unya.
MESURES PER MILLORAR
tA
QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES
EDUCATIUS
) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a
ciutadania.
) Dotació suficient d'equipament
informátic i tetemátic a escotes i instituts.
)
Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar
una nova marginació.
)
)
Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI.
)
Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de
Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats
centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária.
Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars
de l'atumnat.
�)
Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária,
especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética,
noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat
de üure i de socialització).
)
Incrementar
millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament
psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en
i
p[ástica.
) passar del concepte
d'escola mixta
i a[ d'escola
i
coeducativa, senyal de qualitat cultural
i sociat.
material didáctic.
)
Idea d'igualtat en els l.[ibres de text
)
0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o
técnics, independentment dels seus orígens socials.
)
Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb
professionats.
La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i
) potenciar
[a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna
i
externa dels centres
educatius.
) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació.
) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar
dues [[engües
estrangeres.
MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA
INTEGRADA
)
I INTEGRADORA
Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic
d'educació.
)
Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives
diferenciades
i
segregadores.
dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social,
aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores".
) Més protagonisme
)
tot
Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de
forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques
o pertinenqa a minories étniques o cutturals.
en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats,
amb un finanEament específic i gestionats pels municipis.
) ELaborar ptans integrats
)
Incrementar les beques
i
ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics.
MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA
)
i
Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als
ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema
eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat,
inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris.
�) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats,
i
característiques
capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin.
i
)
Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social
amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials.
)
Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i
territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius.
ciutadá
) Promoure un compromÍs
dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de
programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a
funció educadora dels professionals de [a comunicació.
) Recuperar ta it.tusió i
organitzatiu
i
e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic
de millora dets mecanismes de negociació.
i
)
)
)
Més autonomia funcional
)
Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15
anys d'exercici continuat.
)
Incorporar, ets serveis
i educativa ats centres.
Enfortir [a funcié directiva
i
estimular l'estabititat dels equips docents.
Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e.
i
centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació.
A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica
per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop
estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a
fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya.
Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions
económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det
coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem
E[
d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació
a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern
que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada.
defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats
estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i
xarxa
de
telecomunicacions
d'una
continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat
En un país que es
i
als territoris de Catalunya.
�actiu respecte de [a societat de [a informació
favorables perqué les inversions. els
les
condicions
govern
crear
ha
de
emergent. [acció de
r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir
una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets
potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá
de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i
contribueixin a l'equilibri territorial.
E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper
i responsable davant
dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a
E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa
legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures
dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[
Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics.
a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats
electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de
La creació
netament
Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible
grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics.
peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que
afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou
govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures.
poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les
tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten
El,
i aquesta mancanga
significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten
infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[
Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació
territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist
dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res
durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions
aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries,
als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés
de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de
manera incompleta
i insuficient.
La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia
que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a
informació sembla una fita inassotibte.
E[ nou Govern de [a Generatitat,
pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies
de
[a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en
diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats
per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient
d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a
seva especial complexitat.
Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a
societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació
�de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin
e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes
aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb
les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors
empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant.
Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració
pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les
comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima
eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de
tothom i amb les máximes garanties de transparéncia.
Les noves tecnotogies de [a informació
de vida dels cata[ans i de les catalanes,
i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat
i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa-
ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis
púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La
prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s
usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant
[ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu.
OBJECTIUS
O Crear infraestructures d'informació.
O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic
basades en el coneixement i [a innovació de les
empreses.
O Avangar cap a una Administració de la Generalitat
oberta i accessible on-line.
O Millorar els serveis públics per als ciutadans
i
les
empreses.
O Incorporar tecnologies de la informació i de
comunicació en [a política educativa i de formació at
llarg de la vida.
MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ
)
Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les
infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[.
�)
FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no
en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia.
)
Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que
permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb
inversió púbtica on els operadors no ho facin.
)
Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots
ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla.
i
d'investigació apticació avanEada (Internet
Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva.
) posar en marxa els projectes
II)
que ['actua[
MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES
EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES
)
Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e
e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia
específica de Catalunya.
) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar
fentrada de capitat risc en [ámbit de
Les
TIC
i
específicament adaptat a[ tipus de necessitats
d'aquestes PIME.
)
impl.antació d'empreses de telecomunicacions
a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector.
Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de
) Estabtir un tractament fiscal específic
La
per a [a creació
i inversió en empreses ünculades a les
TIC.
)
Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per
tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC.
teixit productiu [oca[. Establir
'i
estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a
nivell [oca[ com a nivetl mundial.
) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització,
) Potenciar
i
un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[
ajudant els nous emprenedors
i
emprenedores.
) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i
[a creació de nous
continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per
a publicacions electróniques.
MESURES PER AVANGAR CAP
OBERTA
)
A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
I ACCESSIBLE ON-UNE
gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les
dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un
factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa.
) Imptantar [a finestreta única
necessária sobre
per a totes les administracions, que integri tota [a informació
tots els serveis per donar-ne una üsió unificada.
�)
Imptantar progressivament lAdministració on-line des de
i
)
Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de
[a informació i de [a comunicació.
) Redissenyar tots els serveis i procediments
ofereixen les tecnologies de [a informació
)
casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans
empreses ets 365 dies de ['any.
administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que
i de la comunicació.
Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una
modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació
i de [a comunicació.
MESURES PER
MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS
PER
AtS CIUTADANS
I
LES
EMPRESES
) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa.
) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar
e[ Servei Púbtic Básic en matéria
de
telecomunicacions a Catalunya.
) Promoure [a utilització de [a Telemedicina
sanitaris,
i
per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos
impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut.
)
Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de
serveis públics.
)
Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a
Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint
[a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques.
MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó
DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó
I
AL TLARG DE tA VIDA
) Promoure
la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que
aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic
de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa.
)
Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments
educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants.
etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies.
)
Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes,
mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons...
)
Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i
cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran.
) Desenvolupar continguts
a
educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge
de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a
xarxa i entendre [a xarxa.
�)
Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats
fent-l.es accessibles a totes les especialitats.
) promoure
[a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a
i
centres de recerca,
xaxa: multitingüisme,
més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats.
I
Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació
tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses.
| 3.4.
I u REcERcA cIENTÍFIcA
I TEDUcAcIó SUPERIoR
Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament
constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial
de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[
incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre
que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les
necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i
Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives,
i
tecnológiques
i industrials
amb les polítiques socials.
per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en
primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar
aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[
i
dls
finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de
fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo
det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest
objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat
.rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca
apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en
ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de
les universitats.
Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de
cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries,
i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i
dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives
d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia
social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat
sostenibititat.
i
[a
Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris.
i
[a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és,
indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix.
[increment de l'oferta
�Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a
creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per
['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a
insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent
endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes.
desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries.
i
ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de
dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les
tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets
instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática
relació entre les universitats i e[ Govern.
At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats
det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses,
són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats.
Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un
paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major
esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de
creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de
recerca.
Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement
i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de
les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives
pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional
de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a
qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana.
OBJECTIUS
O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats
i
concentrant els recursos públics. Dedicarem el
2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament.
O Reformar e[ marc institucional de les universitats.
O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament
superior.
O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i
complementarietat del sistema universitari.
�MESURES PER PROMOURE LA RECERCA
I
LA INNOVACIó
i
coordinar les potítiques
)
Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya,
de R+D de tots els departaments de [a Generatitat.
)
promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya,
que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un
esforE particular en aquesta matéria.
gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals
p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper
i
que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies
d'Europa.
desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions
)
un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials
tecnotÓgica
i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base
a Catatunya.
) Desenvolupar
)
que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics
tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D,
i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia'
Crear ajuts
i incentius
específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment
ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D'
) promoure programes
MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS
text articulat que definirá un model gtobat i transparent
programació
de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a
d'aprofundir
universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu
) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya,
Uautonomia universitária.
MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER
A
UENSENYAMENT
SUPERIOR
) Establ.ir un model gl.obal. i
transparent del. finanqament de les universitats públiques que
comportará:
un volum
Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini
promoció
comportaments
de
de
suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris
grau d'inserció professional
socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants,
grups socials subrepresentats.
dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de
-
pactats
-Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat,
amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa.
per contrarestar
- Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos
dels
responsable
gestió
eficient
més
dels sistema afavorir una
les tensions corporatives
recursos.
i
i
�-
Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les
administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu
entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI
máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de
produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis.
[Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a
recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en
actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants.
-
Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat
d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants.
Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació
superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus
en funció de les experimentalitats dets ensenyaments.
- Desenvolupar un Programa
de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que
duptiquin les beques Erasmus.
MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA
COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI
) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments
I
de planificació: reordenar [a programació
d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de
nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris.
)
Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques
per a ana[itzar les causes del rendiment académic.
)
Miltorar l'ordenació del tercer cicle
interuniversitária en aquest camp.
) Reüsar els mecanismes
i
i indicadors
de [a formació continuada potenciant [a cooperació
d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat
d'accés.
) Desenvolupar un programa de formació de formadors,
amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en
e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies.
3.5.
uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs
EMPRESES
I
MÉs
EMPRENEDORS
a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es
redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització
económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per
complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per
Heconomia catatana creix
�a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de
[a
internacionalització, sobretot a América Llatina
Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context
productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia
seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de
capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques.
Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que
pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic
dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb
facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit
menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic.
Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i
internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat
que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies.
fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a
creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials
Ca[ recuperar
envejables.
La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del
teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit
manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a
impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes
i
de les empreses amb seu a Catalunya.
Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure
noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir
per reduir els
Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar
preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs
monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat.
i
La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu
tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i
desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per
incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i
desenvo[upament.
i
i impulsar [a
les petites i
de
especial
millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en
mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials
competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior.
La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior
La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions
de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les
i
activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació
conjunt de feconomia catalana.
i
d'actuar de motor per aI
�i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si
considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg
mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb
paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris.
Tot
OBJECTIUS
O Promoure polítigues de competitiütat.
O
Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema
educatiu.
O
i eficients les relacions del Govern
amb les activitats empresarials.
Fer més lleugeres
O Millorar les condicions per a la creació de noves
empreses.
O Potenciar el sector exportador.
O Consolidar grups industrials amb component
tecnológic.
O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís
amb el desenvolupament económic i industrial de
Catalunya.
MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT
) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics
(eLectricitat, gas,
tetecomunicacions...).
)
Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions
d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació
dets sectors afectats a tes comissions avaluadores.
)
)
Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís.
Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes,
perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat
europeu o en ets mercats estrangers.
MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS
TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU
) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué
i recursos tinguin
[a máxima aplicació
els esforqos
i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu
�de donar ocupació
i/o formació
a
tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori.
técnica i
Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació
)
professiona[.
i
empreses
Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes
entre
trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats
La indústria i fensenyament secundari.
)
) Mil.Lor explotació dets resultats
dels Programes Marc de
La
Unió Europea per a [a investigació
i e[
i escollint
desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses
objectius económics Preferents.
promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de
)
les empreses.
MESURES pER AGILITAR
L'ACTIVITAT
E
M P RESA
I
FER ptÉS
¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB
RIAL
)
Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió
gestió en infraestructures i equipaments productius.
)
Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[
especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME'
) Simptificar fadministració per reduir les cárregues
i
miltorar [a
teixit productiu,
burocrátiques per a [a creació de noves
empreses.
MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER
A LA CREACIÓ DE NOVES
EMPRESES
)
per facititar
creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses'
Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat'
les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat
púbtics.
catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes
) Fomentar La participació
)
de Les PIME
i
en
Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant
en [eina
les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to
que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya.
d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els
telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic.
) Mil,l,ora de les condicions
MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR
objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials,
a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est.
) Fer una selecció
�)
Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses
expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa .
) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar
[a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia
Generatitat, com [a promoció tuÉstica.
)
Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies.
)
Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg
i
organitzacions empresarials, per crear
missions comerciats més efectives.
) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de
base a les empreses amb vocació exportadora.
MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT
TECNOToGIC
)
Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com
[audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística
computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement.
)
Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat
de creixement
) Promoure
)
i
de creació d'ocupació.
actituds obertes
i
emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats.
Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb
programes específics.
MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA
I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT
I INDUSTRIAL DE CATALUNYA
) Recuperar i reütalitzar
e[ paper de Barcelona
i
ECONÓMIC
de Catatunya com a places financeres, especiatment
en e[ mercat de futurs.
) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans
industria[s i d'infraestructures.
)
Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi
e[ sector financer de Catalunya.
i
projectes económics,
del seu paper essencial en
) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper
sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué
en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s,
segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi.
)
Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres
entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests
sectors específics.
�UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ
E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya
tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana
de
només són 56 de
l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment,
que efectivament ho
cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca),
proporciÓ
arriba
[a
fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats
de les
Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació
enfront de
donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100,
[a mitjana europea suPerior a 50.
per tenir una
S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats
que és e[ 700/o
feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals,
precáries.
més
cop
entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada
amb
La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors
tecnologies
noves
a
les
i
l'accés
formació
a [abast de tothom ets recursos de
més d.ificuttats
-posant
de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha
d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats,
amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius.
positiva
Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més
en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a
de
transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs
potenciaI
proximitat,
ni
e[
trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a
E[
i
de col.laboració amb els municipis.
i
La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa
que
l'accés
innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa
de les
en
contra
o
favor
que
a
discrimina
factor
[a incorporació de [a tetemáüca sigui un
a les
faccés
de
universalització
persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La
També
cal
noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació.
promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s
i
en e[ treball
i
en [emPresa.
[a
S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens,
gestió
de
les
[a
en
proximitat
ajuntaments
del.s
participació dels agents sociats i e[ vator de
pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic.
S'ha de promoure llesperit emprenedor
com col'tectiva
i estils d'actiütat
i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms)
societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais
(cooperatives i
económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació.
socials
La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents
i
económics
i
de
Les
millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un
�dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que
facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar.
S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i
impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament.
La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i
l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és
i
un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets
contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció,
[a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació.
E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa
de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament
de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat,
intervencionisme
i
sense
sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic.
Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se
de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió
sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina.
E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han
quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou
servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris,
sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves
actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[.
Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un
compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar
[a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que
cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional.
OBJECTIUS
O Promoure I'esperit emprenedor
i
l'autoocupació.
O Transformar les noves necessitats de la societat en
ocupació, a partir det territori.
O Reduir i reordenar la jornada de treba[[.
O Difondre l'economia social.
O Millorar la qualitat de l'ocupació.
O Millorar la prevenció de riscos laborals.
O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones
sense feina.
�MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR
)
Fomentar els serve'is per a [a creació
i
I
L'AUTOOCUPACIó
modernització d'empreses
i
amptiar els programes de
<<üvers d'empreses>.
) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses.
) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure
de PIME més interretacionat
i
un teixit
obert a[ mÓn.
)
Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies
agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.).
)
Desenvotupar societats de capital risc
d'aquestes noves emPreses.
)
possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les
bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat.
proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[
a temps parciat i ta jubiLació anticipada.
)
i capital [[avor, especialment
dissenyades per a[ foment
MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN
OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI
) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar
de
La
societat (serveis a les persones
i
en ocupació les noves necessitats
les empreses).
) preséncia de les administracions locals i els agents
socials en [a direcció
i
gestió del Servei
Catalá d'Ocupació.
locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI
75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació.
) partic1pació de Les adm'inistracions
)
i
en e[
potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t
contingut tecnolÓgic o coneixement.
) Fomentar e[ desenvolupament
aj
u
dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte
nta ments-em preses-formaci ó.
MESURES PER REDUIR
I
REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL
[a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les
organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració
in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres
retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans.
) promoure
i
)
0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb
jornada
malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de
amb restitució obtigatória de l'estatus anterior.
�MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL
) Reformar [a Llei de cooperatives
de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per
adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu.
) Potenciar
[a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les
persones.
)
Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport
i a les línies
de finanEament destinats a les
empreses.
)
Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL,
mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures
de representació.
MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO
) Restablir
)
[ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal.
Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació
i
control.
) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment
prevenció de[s riscos laborats
)
i
dels recursos destinats a [a
major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[.
Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que
les mesures de seguretat i de prevenció.
facilitin ['increment
de
) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals
per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat
laboral i productiva.
)
Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en
et qual es troben immersos.
) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats.
) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin
l'excessiva judicialització de les relacions laborals.
) EspeciatiEar
[a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat
i
potenciar [a seva frcultat mediadora.
MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE
DE LES PERSONES SENSE FEINA
)
Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de
manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats
d'interés co[.lectiu.
)
Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació
i
formació
professionat.
)
Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a
seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis.
3
�) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes
aturades rebran una oferta de treball o una
oferta formativa.
)
Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t.
)
Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció
les convocatóries púbtiques.
)
Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de
co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[.
i
) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació.
) Promoure festabliment del <Compromís
establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en
indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones
aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a
millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl.
)
i
Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món
[abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s.
) Establir certificats de professionalitat que integrin
de [a formació professional: reglada, ocupacional
)
Mitlorar
i
ets itineraris formatius en els tres subsistemes
i
contínua.
estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá
i
de grau superior.
3.7.
UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS
CONSU MIDORS CONSCIENTS
c0MERC
E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant
ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en
l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social.
i
viünt un procés profund i complex de reestructuració,
agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del
Peró també és un sector econdmic que está
que comporta prob[emes
Govern de [a Generalitat.
El,s hábits de compra, per moltes raons
les quals [a incorporació de [a dona aI treball no
-entre
és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de
transformació de [estructura comerciat.
Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia
dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets
seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de
proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels
consumidors.
�E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector
del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una
major impticació dets respectius ajuntaments.
OBJECTIUS
O Modernitzar el comerg catalá.
O
Fer del comerg urbe una
foment
i
prioritat amb polítiques de
modernització.
O Retornar als ajuntaments et protagonisme
I'ordenació de I'actiütat comercial.
en
MESURES
) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector.
) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu.
) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració
del comerg, amb convenis amb [a Generatitat
) Plans de dinamització
i
les cambres de comerE.
comercia[, per a [a formació
elaborar projectes viabtes de reconversió.
i
reciclatge de comerciants
i
per ajudar
a
) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació.
) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de
nou creixement.
) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat.
) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de
venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta.
CONSUM
Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/
inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania.
[existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no
suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents,
e[ més transparents possible.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors
puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat
dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del
fabricant seran promoguts i protegits.
�OBJECTIUS
o
Miltorar les actuacions d'informació del consumidor
la xarxa dels serveis públics de defensa dels
consumidors i usuaris.
o simplificar i agilitar els procediments
i
de reclamació.
O Promoure polítiques de qualitat i atenció al
consumidor en els sectors industrial i de serveis.
O Dotar de transparéncia els mercats.
MESURES
)
inclosos ets
Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent,
subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)'
)
i similars.
Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances
) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat'
) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards
de garantia
suficients.
ent i/o compensació ¿.
9to.
i ta fiab'ititat
no-.ot*tpffi
)
per a [a
Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral
reclamacions
[es
de
resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega
judiciats.
)
)
pressupostáries
Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions
i Usuaris
corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors
davant les emPreses.
serueis
Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear
)
Convertir
de Serveis" amb
de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes
compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans.
flnstitut
administracions autonómica
emPresarials
)
i
en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les
[oca[, les associacions de consumidors i ets representants
CataLá de Consum
i
sindicals.
que [i assigna
Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques
en ta producció i
ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats
e[ consum de béns i serveis.
) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement
dels seus drets
i
deures en matéria de
consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits'
)
Impulsar programes d'educació
formaci ó Professionat.
i
formació, tant a l'ensenyament primari com secundari
j
a [a
�) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum.
) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris.
) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries
i
el.s
beneficis
fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions
tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica.
) Fomentar [a lliure competéncia
del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels
consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de
tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors.
) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors,
especialment en relació amb els grups socials
més necessitats de protecció, com són els menors.
)
Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors
i
protegir els seus drets de manera
primordia[.
| 3.8.
l.
I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA
Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable
perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació
entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en
matéria cultura[.
i
Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti
faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de
Catalunya
i
que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats.
Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura
prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats.
La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a
Catalunya actuat.
Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una
cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un
context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals
gtobats.
Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho
farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa
amb les cuttures veTnes i també les llunyanes.
Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura
catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i
compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat.
�futur. Posarem en
primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació
p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets
cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats,
d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la
cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya'
Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del
üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim
consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant
et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem
un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per
Des d'un punt de
a [eixamplament del seu ús social.
promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders
democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador,
[a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem
patrimoni
el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un
comú també dels catalans.
Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació
muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern
espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal,
cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a.
Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa,
ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a
e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática,
amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans
pob[es, races
i
i
les diferents cultures,
esferes religioses deI p[aneta.
Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i
de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats
grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI.
promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[
compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit
de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú.
Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació,
furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió.
Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació
les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[
amb els ámbits més habituals
-com
patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen
cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats'
urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis
i
culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs...
�A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de
produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no
només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns
i continguts culturals.
Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[
teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques
amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats.
En Uera del coneixement, de [a producció de
continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué
Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les
més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i
[[atinoamericana.
Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors
i
ats emprenedors culturals.
Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització
de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és
una responsabititat de tota [a societat catalana.
Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s
emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i
vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau
en e[ sisterna cultural d'un país.
Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya
com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país.
Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que
tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant.
Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una
relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott
especiatment en t?mbit de [a creació emergent.
Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft.
Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una
producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria,
[a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes
de suport económic per part del sistema financer catalá.
Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[
máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants
teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques
dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ.
i
Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya
-arquitectdnic,
arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[,
�establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu,
social, científic i económic.
i
Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament
de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu
paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar
per tot e[ territori.
Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica.
Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius
centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya
i
i de museus,
amb xanxes territorials
dels diferents museus nacionals.
promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a
societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació.
i de les noves tecnologies com una
polítiques públiques que
fomentant
catalana,
per
[a
societat
a[ conjunt de
assignatura básica
producció
técnica i tecnolÓgica.
científica,
estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a
Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica
Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem
inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies
de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis
púbtics.
Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a
distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos
materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses
centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis
culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que
tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats.
i
i
Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una
educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat,
estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos
més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement.
Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les
polítiques educatives i cutturals del país.
Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i
redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador
principal dels únics serveis culturals directes.
Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques
de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents
a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya.
�Promourem una reordenació de les competencies cutturals
i
una redefinició dels nivetts
i
ámbits
territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus,
substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de
[Administració
Loca[.
Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a
corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport
i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació
entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional.
Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem
[a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem
e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les
potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com
a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions.
Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[
llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural.
Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu
pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions
nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de
cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística
determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[.
i
Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En
a
eL
marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de
Cultura dobtin les seves quantitats.
Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir,
conjuntament
amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa
ats serveis púbtics culturals de proximitat.
Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar
valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de
vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La
cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació
democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica.
OBJECTIUS
O Promoure una cultura que es projecta al món.
Un
país amb personalitat própia.
O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura.
O Assegurar gue la cultura genera cohesió social.
�O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau
en el desenvolupament del País.
O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura
digital.
O Promoure una nova configuració cultural del
territori. Del sistema a la xan(a.
MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs
AMB PERSONALITAT PRÓPIA
facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives
)
Crear mecanismes que
)
)
Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu.
en
matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i
comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions.
Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals.
activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de
üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina.
) pol.ítica
FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA
MESURES
A
) Recuperar
el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual
i
com a mitjá
excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de
producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis.
amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi
e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat.
) Definir un contracte-programa
La
difusió cultural i
) Desenvotupar
)
e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica.
Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics
les indústries cutturals de cada sector específic.
i
aplicar plans per a[ desenvolupament de
) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI
tot
de les produccions cultura[s catalanes,
i productes
aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries
d'informació.
)
Promoure circuits
)
Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres
més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també
per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana.
)
Suport actiu a les arts escéniques.
i infraestructures
de distribució de l'oferta musical catalana.
) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya,
�e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre
centres dramátics municipa[s en
)
i
tot
els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de
e[ territori.
Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves
tecnotogies
i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin
-producció
l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació
amb Íentorn territorial.
) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de
difusió de [a literatura.
)
Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor
análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar.
)
Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets
sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic.
MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL
)
Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre
els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no
format.
i
)
Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts
ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació.
)
)
Crear
i
les ciéncies com a
i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement.
La Generalitat afirmará
i
defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[
nostre temps.
) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades.
) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels
fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país.
) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne
[a figura
i e[ paper social
com a generador
de valor culturat afegit.
) Les entitats
o associacions relacionades amb [a cultura poputar
i/o tradiciona[, independentment
del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a
intertocutora.
) Proposar [a definició
d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada
i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i
en ['extensió dets valors de [a sotidaritat
deures.
MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM
EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS
A
FACTOR CLAU
) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura.
) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint
[a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria.
�MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA
DIGITAL
)
Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura,
[a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a
cultura.
)
promoure serveis
ciutadans.
i actuacions
imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els
MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL
TERRITORI
assentat en una Barcetona ciutat
pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt
) promoure a Catalunya un model territorial
i capital. i una xarxa de ciutats i
gtobat
i equilibrat,
del territori.
) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional.
) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori,
i
activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni
i
museus, etc.
) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a
cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat.
) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya.
) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i
serveis
púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments.
)
Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels
serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans.
)
Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[
desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials
de les administracions púbtiques.
�4
B ENESTAR
P ER
A TOHOM
E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure
en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es
troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de
persones, molt especialment
desigualtat
-que afecten de manera més anónima i individual les
ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves
desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i
les tensions entorn dels immigrants.
i
i
La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar
noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a
taxa d'ocupació femenina
tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com
-amb
les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar
[a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també
per [impu[s de potítiques de natatitat.
E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre
generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que
garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per
tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes
centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar
polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats.
La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social
i
en [a seva gestió
en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats
�[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a
les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de
manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes
locals de benestar.
| 4.1.
I opoRTUNITATS
PER
A TOTS ELS JOVES
30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre
forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de
La generació dets catalans entre 20
paíi, i
i
tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment
de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans
incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda
'i
adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica
socia[.
Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal
pares i
a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre
filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les
dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge.
La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin
joves, cal que e[ conjunt de [acció de
govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius.
tot e[ Govern.
Més que una pol,Ítica específicament per a
OBJECTIUS
OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i
cap jove es trobi sense feina i/o formació.
O Facilitar als joves la creació d'una llar própia.
O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el
terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure.
MESURES
)
Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics
específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris.
) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient.
) gferir alsjoves sense una formació
adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir
una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat.
�)
Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació
i
formació.
)
Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves
entre 18 i 30 anys.
)
Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per
a artistes p[ástics. músics i creadors.
)
joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits,
que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer
Crear una Xarxa de serveis a [a
espais de sociatització, expressió culturaI
) Polítiques
de prevenció
i
lteure.
i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets
joves.
I 4.2. UNA
SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES
I ooru¡s
I
iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX,
igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia
efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el
reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat
d'oportunitats entre els sexes.
lJavanE cap a [a
perÓ [a situació encara no és de ptena
La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a
üda sociaI demostra que [a seva contribució
és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és
profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un
programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una
estructura funcional escassa,
i
['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia.
Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de
drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats,
amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[.
Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius
amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional,
incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders
púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació
d'ámbits de participació institucional i social.
(acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats
empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha
de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar
lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i
homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les
dones.
�OBJECNUS
O Construir una cultura igualitária en qué dones i
homes siguin tinguts en compte en igualtat de
condicions. Impulsar els projectes coeducatius.
O Definir un projecte de país que reconegui
diversitat de les dones
institucional i social.
i
[a
crear ámbits de participació
O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació,
l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major
preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i
privada.
O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt
doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es
comparteixin les responsabilitats entre dones
i
homes.
O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació
per raó d'orientació sexual.
O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones.
MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA
i fomentar felecció d'estudis professionats,
sense biaixos de génere
)
Generalitzar [a coeducació
per ats nois i les noies.
)
Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant
femení cap a carreres on hi ha poques dones.
)
Imputsar [educació sexual i afectiva.
) Educar en un ús no sexista del llenguatge.
) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti
ets drets dels usuaris
i
usuáries, en especial e[ dret a [a informació.
)
)
Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana.
génere'
Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de
) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes.
) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a
Genera[itat.
) Mil,l,orar les oportunitats
sa[ut.
de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació
i
�)
Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[
mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni.
MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS
A L'AUTOOCUPACIó
O¡ tES DONES A
UOCUPACIÓ,
I A UEMPRESARTAT
) Fomentar [a redistribució
del trebatl
i locupació entre dones i
homes. a partir de [a disminució
dels horaris laborals.
) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses.
) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de
treba[t.
)
Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes
púbLics.
) Proposar
mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les
dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat.
) Incentivar i
millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat,
ajuda per a l'atenció a [a gent gran.
) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa.
) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones.
) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral
o amb baixa qualificació.
)
Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus
i
Les
potítiques transversals
a
tota l'administració,
mitja n Eant accions positives.
)
Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant
cap a [a paritat.
) Incentivar
[es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral
per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius.
MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES
)
Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones.
)
campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema.
) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament,
que integri treba[[, habitatge i
assessorament.
)
Dotar d'espais i recursos a les associacions
maltractaments.
)
Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol
d'actuació per a totes les institucions relacionades.
) Ampliari
i col.lectius
de dones que tracten els problemes dels
mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments.
�MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT
AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT
AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES
Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat
garanteixin
[a
que
d'adopció,
com
paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement
)
conservació del.
LLoc
de trebal.l.
i
[a promoció professional.
) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat.
) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en.
) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a
flexibititat laborat.
) proposar
[a redefinició dets horaris laborals, escolars
dones a [a üda laboral
i
i
púbtics per ajudar a [a inserció de les
social.
t4-a
I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I
DE QUALITAT
[oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt
grácies a
anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes,
['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar.
població i que
ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la
[a Generalitat
ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de
S
no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária
posar en marxa una
més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de
i técniques
quant
concepció
[a
seva
a
assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna
de gestió.
[a reatitat
Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga
déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de
finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits
del,s
ets
d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre
professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions.
La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament
i millorar
leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual
i
sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans
ciutadanes ats serveis sanitaris.
per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de
participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels
com de tracte i assisténcia.
baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic
�OBJECTIUS
O Resoldre els probtemes de finangament i millorar
I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus
recursos humans.
O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis
sanitaris.
O Perfeccionar els mecanismes de participació social,
informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a
qualitat del servei.
O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i
garantia de la salut dels ciutadans.
MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT
UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI
HUMANS
)
I
I
MILTORAR
DELS SEUS RECURSOS
Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a
creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini.
) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%.
) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques
burocrátiques
i
aLLiberin temps per
a[s pacients.
)
Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació
entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics;
retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia
científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions.
)
Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa
social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat,
envelliment, noves matalties, etc.
)
Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[,
imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa
-amb carácter votuntari- de
['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de
noves formes de gestió als hospitals.
)
Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb
d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient.
)
Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a
máxim de 4 anys.
)
Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes
eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres.
La
impl.antació
tot e[ territori catalá en un
�)
proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional
Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut.
)
primar [a qualitat, l'eficiéncia
i La dedicació a [a institució, a canü
i [estabilitat
de ta flexibititat organitzativa
dins del sector sanitari Púbtic.
ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá.
)
) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació.
) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de
farmácia
i
[a coordinació amb els serveis d'atenció primária.
Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys,
co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les
)
i
en
necessitats
i els riscos
per a [a salut de les dones
i
ets homes.
)
Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció
primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals
púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris.
)
Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un
pública
sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració
d'abséncia de possibles conflictes d'interessos.
)
per
Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides
consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica.
Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit
de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió.
) E[ Consorci
MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS
SANITARIS
) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária,
)
)
amb [a reducció immediata de les llistes d'espera.
Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i
genott, hérnies i varius.
Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de
diagnosi.
serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia,
cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili.
) potenciarels
) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb
els pacients.
)
MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres
i
de confort de les instat.lacions sanitáries, tant
als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat
i
[a
confidencialitat.
assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de
amb una important inversió en sistemes informátics.
) MitLorar [a coordinació entre els niveLls
circuits efectius
i
immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a
operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any.
) Distribució
tota [a població, amb
cobertura
�) Reformar [a Llei d'ordenació
sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a
gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per
[autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic.
) Presentar
un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció
primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del
Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies.
MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó
SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS
I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI
)
Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent
accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions.
i
) Presentació d'un informe anual a[ Parlament.
) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica.
) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa
de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica
i
e[ compromís sociaI de
La mil.l.or
medicina cata-
[ana.
MESURES PER MITLORAR
I
ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó
I
GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS
) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció
de prob[emes mediambientats, a[imentaris
)
i
epidemioLdgics.
Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia
i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a
contaminació mediambienta[.
)
Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb
recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos.
)
Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i
facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones.
) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants
entre 7 i 15 anys, amb un programa de
salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i
fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política
de fluoració de les aigües de consum.
) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida.
) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars
i
les derivades dels accidents.
) Regutar les medicines
[es males praxis
no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar
i dignificar aquestes
del sistema convenciona[.
professions
i
els aspectes preventius, com a complement
�)
Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva
generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes.
| 4.4.
I unn socIETAT
FoRTA
I SoLIDARIA
Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir
famítia i les seves necessitats'
Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a
la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat
i
socia[.
A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones
discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat,
peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de
i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática
des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una
societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les
seves responsabilitats.
Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha
qualitat
d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de
que les
govern
és
prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de
suficie-nts
persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge,
per
en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar
integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans.
La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de
preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en
ser
habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat,
per saber compartir [a cultura i [a riquesa.
La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut
comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització
que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de
ats ajuntaments
lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat)
i
dels mercats [oca[s.
OBJECNUS
OAconseguir una societat sana i integrada.
O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud.
O Fer de Catalunya un país per a tothom.
�MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA
)
I INTEGRADA
e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els
ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius
en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans,
responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual.
Crear, durant
) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa.
) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat
públ.ica amb gestió externa.
)
Crear un observatori de necessitats sociats, extern
i d'avaluació
de les polítiques socials, amb e[
sector universitari púbtic.
) Reconvertir
les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu
i
i
d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será
municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials.
)
Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles
bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare...
) Promoure, en ets propers
quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb
púbtica.
tuteta
Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics.
) Impulsar un pta especial comunitari
de suport als adolescents amb risc social que permeti
accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária.
)
Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc
d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori.
) Etaborar
un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i
habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i
vuit anys.
) Promoure
potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els
immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar
una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris.
) Promoure e[ reconeixement
del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una
singutaritat histórica i cultural prdpia.
MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD
)
Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones
majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris
d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL.
) Universalitzar,
en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei
un mínim de 50.000 ciutadans grans.
teleassisténcia.
Es creará
a
1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de
�)
Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000
habitants sense aquesta xanxa.
)
Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una
cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara
0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de
treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys.
)
Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear
places de finanqament
fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3
es crea un
ptaces
residencials
púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres
i
[[oc de trebat[.
MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM
)
promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones
amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució.
Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl.
)
"Catalunya per a
Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació
que
p[a,
un finanEament
tindrá
tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest
pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest
període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8
anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics.
)
Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret.
| 4.5.
I unn poLÍTIcA
DE suPoRT
.
A LEs FAMILIES
e[
Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació,
famílies.
desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les
de [a
práctiques
i
vators
les
de
La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació
són
famíties
Les
vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat.
adults'
l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels
joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus
hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats.
btanc de
Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre
[a
dones,
les
homes
els
entre
potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats
i
doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat
i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com
element essencial per a [evolució de [a societat.
val,orització
deL trebal.l.
tenir vocació de transversalitat per intervenir des de
justícia i [a cultura
[economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a
de [a imatge i comunicació.
Les políüques de suport a La famítia han de
�OBJECTTUS
O Afavorir la creació, el desenvolupament
de les famílies.
i l'estabititat
O Estabtir polítiques específiques de suport a les
famílies i d'increment de la natalitat.
O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida
laboral i familiar.
MESURES
) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia,
prestacions
fill
a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets
paisos de la Unió Europea).
per
)
Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets
familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions.
)
Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars
d'infants o recursos alternatius més flexibtes.
)
Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure
dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels
serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana.
) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys.
) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc
social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar.
)
i
Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar
suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els
conflictes de les famílies.
)
Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa
seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho
requereixi.
)
Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut.
) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents.
) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció
a [a paretla, dins
['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars.
)
Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[
tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat.
)
AgiLitar
i
donar transparéncia als trámits d'adopció internacional.
) Desenvotupar les normes
del Dret
ciül
catatá per
tal de protegir [a maternitat.
�L
tge digne no pot ser exercit per una part de [a
pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta
pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats'
i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals,
joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no
s'ha donat sotució.
Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets
ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les
famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges
anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies.
La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge
digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a
Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total
¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i
competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels
ciutadans.
fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat
de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat
dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels
Es
nuclis urbans ja existents.
OBJECTIUS
O Promoure la creació d'habitatge social.
O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges.
O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de
1[oguer.
MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL
habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més
desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals:
48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys.
) promoció anual de 12.000
) Desenvotupament de les competéncies
)
municipals en [a promoció de fhabitatge social.
Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[.
�MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE
) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics.
) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges
en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000
habitatges en e[ període de quatre anys.
MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ
DEt MERCAT DE THABITATGE
DE
TLOGUER
)
Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació
amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials
de lloguer en quatre anys.
4.7.
ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de
garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les
persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per
qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets
riscos tant d'origen natural com industria[.
La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de
poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i
amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a
['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat
que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a
Catatunya.
Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de
lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir
cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns
objectius de seguretat.
Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de
seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar
e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at,
sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics.
La seguretat és un dret fonamental que [a
Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de
prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans.
[eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents
administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les
�prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni
per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques.
OBJECTIUS
O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels
ciutadans i de les ciutadanes.
O Situar la prevenció en et vértex det sistema de
seguretat.
O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats
entre els cossos de seguretat de les diferents
administracions, especialment entre mossos
d'esquadra i policies locals.
MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM
CIUTADANS DE LES CIUTADANES
A DREÍ FONAMENTAL
DELS
I
)
Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a
seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació
sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara
de les responsabilitats de [a Generatitat
pl.anificació
i
i
deLs ajuntaments, introducció
d'un sistema de
articuLació d'un sistema de participació estabte.
) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat.
) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies
cossos
i
[oca[s,
forces de seguretat de ['Estat).
MESURES PER SITUAR
tA PREVENCIó
EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE
SEGURETAT
) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat.
) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei.
) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal.
) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu.
) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana.
) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i
altres riscs.
)
Impulsar l'autoprotecció ciutadana.
)
Potenciar
i
descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172),
�) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació.
) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents.
I
MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS
ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS
ADMINISTRACIONS
) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació.
) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[.
) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú
acord amb els ajuntaments.
una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre
totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat.
) Implantar
4.8.
FER DE CATALUNYA
UN PAÍS DE TESPORT
lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu
molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de
ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport
espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes,
técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de
centenars de miters de ciutadans i ciutadanes.
i millora dlnstal.lacions
esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una
actiütat habitual de gran part de [a pobtació.
La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció
Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport
sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un
retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de
protagonisme.
Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions
esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució
de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan
rica en anteriors etapes.
Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés
en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives
tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes
necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels
�éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc
capdavanter que históricament ha tingut.
Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un
país de [esport.
de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[
seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i
tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar
fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població,
fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i
La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs
i
i
ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització
esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt
d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses
de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[
conjunt del territori.
fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a
joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a
La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús
intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país.
CaL
E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització
real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets
niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures
esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem
L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí
i si s'amplia e[ nombre
de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat.
La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots
e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení.
lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica
d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport
més adequat a cada edat
i
condició.
OBJECTIUS
O
Fer de clubs
i
federacions el motor de l'esport catalá.
O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar.
O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport.
O Promoure l'esport com a eina de salut.
O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá.
�MESURES
) Establir convenis específics amb les federacions
per potenciar programes de tecnificació
d'esportistes.
)
Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat.
)
Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives
i empreses de gestió
e[ nou Pla
d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió.
) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives
catatanes per a [a promoció
i
[a
formació.
)
Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives.
)
Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com
a mínim, un eguip catalá femení a [a
divisió d'honor dels esports amb més lticéncies.
)
Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme
esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o
abonada a un club o insta[.tació.
) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic.
) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim.
) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior
d'atletisme.
)
Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes
sápiguen nedar.
)
Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens
) Establir
i
i
nens
nenes a partir de 10 anys.
un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola.
)
Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu.
Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions.
)
Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars.
)
Assegurar [a correcta formació
)
Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola,
societat i les administracions.
i
adequada
titutació del professorat d'educació fisica.
) Promoure programes d'estades esportives per a joves.
) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i
[a
federacions, per aconseguir e[
máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals.
)
Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per
fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya.
)
Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu.
�4.9.
UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
pel catatanisme
Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle,
poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat
d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món
societats
empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives
i altres
anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG
entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social'
i
populars, d'ajuda
La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i
mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants,
okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes,
.rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori.
és una
Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats
potenciant [a
llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar,
interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre
administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[.
OBJECIIUS
O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el
voluntariat.
O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari.
O Promoure [a participació ciutadana
I
MESURES PER PRESIIGIAR
MILLORAR L'ASSOCIACIONISME
I
EL
VOLUNTARIAT
) Reconéixer
)
e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica.
Impulsar e[ voluntariat social
i
cíüc.
) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques.
) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic
i
)
t'ampliació de les seves bases socials.
Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives
i
a les federacions.
) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació
interassociativa
i
que afavoreixin
I'a
formació i e[ reciclatge dels dirigents.
�)
Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos
de [es empreses
i
de [a ciutadania.
) Promoure que les associacions adquireixin
MESURES PER IMPUTSAR
)
Et
locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica.
TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI
Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari:
fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social
i
culturat.
) Les associacions
sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de
vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector.
)
Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció
i
[a cogestió d'equipaments
i
serveis
púbtics.
) Nous criteris d'ava[uació
tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI
generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions
que
administratives.
) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic.
) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i
creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat
hi participin.
deLs actors sociats (associacions,
empreses, sindicats, ajuntaments...) que
MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
D
Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb
tots els agents sociats i de tots els poders públics.
)
Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i
potenciar [a realitat social i associativa catatana.
)
Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics
i
La
participació de
les associacions ciutadanes.
) Les relaciones
e[ rigor
i
entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia,
[a cerca de [a quatitat.
)
Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives
que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...).
)
Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal
)
Donar especial rel[eu a la descentralització
Potenciar e[ vo[untariat
i a l'articutació local. de tTnstitut
i
ciutadá.
CataLá deL Vol.untariat.
i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions.
�5.
EL NOSTRE PAIS:
CAMPS, POBLES
I CIUTATS
Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric
i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce-
lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una
activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta
moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia
i alhora un espai a mantenir.
La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc
mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La
integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La
creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament,
entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá.
A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les
zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de
gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés
d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del
transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals
amenaces.
E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp
urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums
i
[a ciutat. La
sobretot, e[
i,
�mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
'interconnectats.
més interdependents, i els pobtes i les ciutats més
fenomen de
La
les terres de
Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de
ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa
que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les
r.n.r.
seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país'
per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica
i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha
ciutats
de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes
problemes
mediambientats
ets
per
actuar
sobre
cal
aixó,
i un país més saludables, més sostenibtes i,
de
tot
e[ territori.
potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no
ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova
pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de
desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el
La centratització administrativa
i
promoció
foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a
de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de
més acreditats.
les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR
en [a
Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática
quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern.
La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a
centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació
haver-se creat
deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no
no hagin
les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya
país.
del
nostre
potitica
i social
tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda
de
En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions
positives,
i
que,
necessiries
sent
grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions
ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a
lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials
importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de
que no han
sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i
rebut e[ suport necessari.
Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques
i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han
fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés,
�durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació
per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a
sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe
o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és
insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels
sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat.
Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats,
cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha
oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori.
Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic
territori.
i
tideratge det
Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del
benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática
i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i
d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[
territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país.
La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones
pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important
que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió.
Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca
d'ocupació,
-d'educació,
d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[
seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[.
i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia
i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de
Sense negar e[ fet que Barcetona
regió, cal exptotar
Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats
als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial.
i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic
punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria
dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques
sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país.
Les regions seran espais de desenvolupament
assumit pel Govern catalá
El "trian
i
gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses
La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor
de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les
empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional.
Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i
universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió.
Es prestará motta
atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també
i paral.le[ament
ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament
�a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats
empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels
principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les
necessitats de[ teixit producüu.
del món del treba[[.
Cal,
impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades
protagonisme
La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar
a[ territori.
procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t
pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de
EL
Barcetona. Es proposa [a creació de set regions:
Barcelona,
-
Girona,
Catatunya Central,
Tarragona,
Terres de ['Ebre,
Ponent i
Att Pirineu.
bases fermes per a una descentralització
definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració
que, a
[oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i
La
diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes
més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats.
fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són
ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com
també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[
en e[ territori.
Les regions són una
Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat.
per corregir
Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir
d'estructuració
ámbits
a
Com
Administració.
e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra
locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[
generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat.
i
fer possibte [aplicació
[estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[
territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia
de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda
política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització
de les polítiques púbtiques.
Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir
prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació
dels territoris.
�Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de
constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de
propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá
de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori.
eL
punt de coordinació
La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs
conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals
diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i
supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon
[toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció
social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les
iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de
competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient).
E[s consetts regionals han de sorgir "des de
baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per
etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de.
Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i
racionalització del mapa administratiu.
"punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[.
S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió
regionaI de coordinació.
Les regions seran un
Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de
['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[
legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a
Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya
es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[
del manteniment de [a província.
Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals
i estadístiques,
servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya,
que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a
Cata[unya.
La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser
assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un
consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris
puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya.
final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i
adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de
Es proposa com a objectiu
Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos.
�lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La
,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local
i cap a[ territori i [a societat.
Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració,
administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana'
i tot a[[Ó que pugui fer
una
l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria
d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci
amb un cert grau d'automatisme.
qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere
de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[.
a[s municipis
S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos
El.
i
rep¡antejament de
La
a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt.
i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies,
amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera
unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del
El
secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge.
per
[a
tant,
conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i,
una
distribució
d'assolir
l'objectiu
en
distáncies
escurgar
sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará
de [a despesa de l'ordre det 40/30/30.
Els ajuntaments,
Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva
els nostres pobtes
ELs
pobLes
i
i consolidar
ciutats
i les ciutats que veftebren
eL
territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni
urbanístic que cal conservar i potenciar.
úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit
que hi hagi
en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense
i
implica
una
un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits
gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[
En aquests
modeL.
La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap
consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les
que
infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits
siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori.
ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves
produit un
árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha
cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient
degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat,
Les árees centrats de mottes ciutats
i
i
principalment, en els nous creixements.
�Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de
ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es
prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als
ajuntaments.
La reconversió decidida de determinats centres
i sectors
urbans envettits o que han perdut [a seva
funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg
termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb
l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys
50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials.
La incorporació de les idees sobre [a
sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de
trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i
complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará
decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o
paisatgístic.
E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles
i petits nuclis
no integrats en sistemes
urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de
tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és
i
una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge
i
de les referéncies culturals
deL
territori.
OBJECTIUS
O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a
cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del
territori.
O Fomentar el desenvolupament económic territorial.
O Implantar la nova organització regional de Catalunya.
O Retornar protagonisme, competéncies
territori.
O Limitar [a urbanització extensiva
pobles
i
i
i
recursos al
conso]idar els
ciutats.
MESURES
)
Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari,
i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge
i en ámbits
deI benestar socia[.
�) proposar [a Taula regional de desenvolupament i
formació amb [a missió de planificar les
necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris.
Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de
lEbre, Ponent i A[t Pirineu.
)
regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin
com unes administracions [oca[s: els conselts regionals.
) proposar que aquestes
) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran
receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi
ambient).
) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de.
) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor
de les polítiques regionats: [a Comissió
regionaI de coordinació.
) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional.
) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una
certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[
fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat.
) Elaborar
a
un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no
urbanitzables.
)
prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori:
mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc.
) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana
enfront del nou creixement.
) Elaborar
un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament,
reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant
mil[ora de les comunicacions i de [equipament.
[a
[a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[
planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en
) Revisar en profunditat
relació amb [a programació de les inversions [oca[s.
)
Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques.
) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió
)
dels centres urbans, etc.
Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter
"fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda
del.s objectius de l'ordenació
) Estimul.ar l,a participació
territorial.
ciutadana en els plans d'ordenació territorial.
�AMBIENT, QUALITAT DE VIDA
I SOSTENIBILITAT
La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha
tingut fins avuj una resposta adequada
que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat
un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de
govern, sinó una coaftada per tapar ets errors.
des de [a Generalitat. Tot
i
Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les
polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han
apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació
de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a
protecció ambiental o foment del transport púbtic.
E[
nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració
dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais
agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer
una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert
per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només
-imprescindibte
e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable.
La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd
[a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de
sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri-
toria[.
E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire,
afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com
objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables
que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques
de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de
condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació
industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica.
E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a
font de vida i
de
desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua
per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya.
ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que
han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de
les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar
amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat
i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar
els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació
aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats.
E[ nou Govern considerará e[s espais
�protecció
En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de
ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres
i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes'
les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que
cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes
ambientats de primera magnitud.
les minéres
i
facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana
i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb
per a
[a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21
Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i
sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de
En
quatitat cap a[ paÍs.
OBJECNUS
O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una
política de sostenibilitat.
O Cobrir [a demanda energética, disminuir la
contaminació i millorar l'estat atmosféric.
O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri
tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i
aqüífers.
O Reduir la producció de residus i crear
infraestructures per a un tractament adeguat.
O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció
del medi ambient.
MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA
POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT
)
Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat.
) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una
major biodiversitat.
)
'
Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda
metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral
i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors.
d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a
biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica.
) pla d'espais
�) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius
ambientats
)
i
sociats.
Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos
mediterranis
i
ets espais agrícotes intersticiats.
) Pla territoriaI sostenible
biodiversitat
)
per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant
i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del
Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural
i
[a
só[.
en [a planificació amb criteris de
sostenibi[itat.
MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA
CONTAMINACIó
I
MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC
) P[a cata[á
d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia
perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable.
i
) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys.
) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors.
)
Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació
de captadors d'energia sotar en els de nova construcció.
)
Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per
combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera .
) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge.
) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació
de mesures de reducció.
)
Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat
als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, .
i
garantir l'aportació
) Prioritat attransport
co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia,
xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos.
)
Mesures per a l'adaptació de motors
i carburants
dets vehicles a les noves demandes de quatitat.
TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL
AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS
MESURES PER GESTIONAR
CICTE D'AQUEST RECURS
) Promoure
)
eI consens sobre eI
Pl.a
hidrotdgic per a Cata[unya.
Vetltar per [a correcta depuració de les aigües
i
[a protecció dets aqüífers.
) Elaborar i apticar programes de sanejament
d'aigües residuals urbanes, industriats
amb les condicions específiques per a cada zona.
)
)
Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral
i
i
ramaderes
dels aqüífers.
Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial
(trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics,
geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera.
�) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics.
) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació
ciutats
i
humana a les
pobles.
) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament.
Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum
)
d'aigua.
) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals.
) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques.
) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats.
)
ApLicar
tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori.
MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES
INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT
) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus.
) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat.
) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització
o e[ recictatge dels
residus.
) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva.
) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus.
)
ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a
gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus.
)
Apl..icació escrupotosa del,
)
criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[
medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[.
Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar
efectes mediambientals no desitjats.
) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus.
) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius
d'aquests programes.
MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ
DEL MEDI AMBIENT
) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin
[a reducció
lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a
utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a
generació de C0,
i
attres gasos d'efecte hivernacle.
) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia.
productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a
coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi.
) Impulsar [a localització d'empreses
�)
Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais
ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del
transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de
sostenibilitat.
) Promoure
una nova cultura ambientaI
i
[a imp[icació de
tots els sectors socia[s en [e[aboració
de l'Agenda 21.
) Proposar
que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció
d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics.
)
Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny
d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya.
SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
XARXES DE COMUNICACIONS
I
té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té
e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et
77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en
infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta.
Catalunya
i
A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees
les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118
-entre
en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de
Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária.
Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona,
[a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als
de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de
pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per
reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de
pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir
a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7
sector privat
i
1,3 [a General.itat. Aquesta proposta
d'inversió
ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que
suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999.
eL
S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya,
amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de
Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures
basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les
persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat
obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori.
i
�OBJECTIUS
O Dotar el país de tes grans infraestructures
competitivitat.
de
O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det
territori.
O Canüar el model de mobilitat metropolitana de
Barcelona.
O Superar ets déficits ambientals amb criteris de
sostenibilitat.
MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE
COMPEÍITIVITAT
)
Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de
Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar.
) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB).
) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un
aeroport apte per a 40 milions de passatgers
)
Crear [a
i
650.000 tones de mercaderies [any.
xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell
i
La Seu-
Andorra que complementin e[ de Barcelona.
) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa.
) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats
aeroports de Barcelona, Reus
)
i
Girona.
Crear una xarxa regional de trens d'alta
velocitat que, amb [ús de [a üa
del' TGV, comunicará les
principals ciutats.
) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país.
) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los
a[ capdavant
del tránsit espanyol de mercaderies.
) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés.
) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans
de finals del. 2001.
MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS
I
FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt
TERRNORI
) Estabtir
un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals
comarcals
i
ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una
�estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona
no estigui a més de 90 minuts de cap població important.
) Proposar e[ desdobtament
de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro
regiona[.
)
Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa,
així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa.
) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa.
) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot.
) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat
i de l'Estat
per acabar amb e[ déficit
i discriminació
de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de
['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les
actuacions següents:
. desdoblament N-152 Vic-Ripott
. desdobtament C-1411 Manresa-Berga
. desdob[ament Eix Ebre
. autoüa Matgrat-Lloret
. desdoblament anella Gavarres
. desdobtament C-260 Figueres-Roses
. desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc
. desdoblament N-260 Figueres-Otot
. desdoblament Banyo[es-Besatú
. desdoblament Túne[ de Vietla
. nova via Abrera-Granotlers
. construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada
. mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18
. desdoblament de ['Eix Transversal
)
Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes
impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA).
i
autovies a partir dels
) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30).
) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica
abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb
una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de
tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya.
MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE
BARCELONA
)
Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de
Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de
metro i tranüa.
) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres.
) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat.
�potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que
a infraestructures üáries.
)
) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants.
) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera.
) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una
participació en els impostos especials sobre els carburants consumits.
MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE
SOSTENIBILITAT
)
Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per
resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat.
)
Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les
terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials.
)
Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa
a [ámbit regional: els primers es
podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[
consorci de Tarragona.
)
Acabar e[ sanejament dets rius.
) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat.
) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de
reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles
| 5.4.
I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I
i
ramaders.
PROSPERAR
món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers
cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat
[abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a
població activa, amb
La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a
una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats.
EL
La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més
barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada
cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni
del suport necessaris.
a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i
gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament
positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient
d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de
carácter mediterrani.
La incorporació
�E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária
fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies
europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i
agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica
agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá.
lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia
en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves
oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni.
S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés
professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures
associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i
comercialització de les seves produccions.
S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes
transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació.
S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni
col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL
d'aquest patrimoni comú.
S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de
gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s
sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives
ADS, ADF, grups
-ADV,
de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots.
OBJECTIUS
O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i
propiciar la incorporació de joves pagesos.
O Desenvotupar una política alimentária de qualitat.
O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el
món rural.
O Defensar [a gestió det medi natural com un
patrimoni col. lectiu.
�MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó
pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos
nunnl I
PER
)
Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment
les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic.
)
Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar
agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració.
)
FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament
sistema d'ajudes just que eüti fespecutació.
i
i
a
a un
l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les
formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament.
) Fomentar
i
i fer preüsions
futur per a
)
Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp
produccions.
)
Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques
millora de les produccions i/o La gestió empresarial.
[a pesca
de
i
les
sistemes de
) Formació agrária continuada.
) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals.
) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació,
facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi,
promogui [a incorporació
) Facititar
i
de
joves
i
permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions.
[a incorporació dels joves a
factiütat agrária. Habilitar una línia
de crédits específics
de subvencions per a ['inici d'activitat.
) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances
sobre les
produccions agráries.
) MiLLorar [a capacitat productiva i
de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s
o
económiques.
d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant
[a clarificació de les obtigacions mútues.
) Modificar
La l,tei
) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració
)
amb
etsectori les universitats.
Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat
operativa i productiva de les explotacions.
i
i
del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de
racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució
i aplicació.
) Modernització
)
Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis
agronómics, amb un ús racional de [aigua.
)
Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda,
ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins.
) Desenvolupament
de llaqüicuttura, foment de
La
indústria transformadora i mitlor comercialització
dels productes.
)
Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a
UE.
�)
Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i
creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització.
[a
MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT
)
Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária,
incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts,
com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os.
)
Preveure
[a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma
-amb
efectiva les plagues i malatties més comunes.
) Estabtir els dispositius
necessaris per a una acció preventiva
i
una resposta enérgica ats brots
epidémics.
)
Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions
d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors.
)
Potenciar ets sistemes de producció integrada
i promovent e[ consum dels seus productes.
i
l'agricultura ecológica, difonent els seus valors
) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions
i
transgéniques
e[ seu ús en ets productes alimentaris.
MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE
VIDA EN
EN
uÓn nunnl
)
Etaborar ptans de reactivació per
económica.
)
Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament
de cada zona.
)
Activar fapticació dels ptans de muntanya.
a les zones rurals, que permetin una major diversificació
) Fomentar [a creació
d'activitats económiques comptementáries
-indústria, artesania,
agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de
cada ámbit.
) Donar suport a la indústria
agroa[imentária
i incentivar-ne
[a ubicació en e[ medi rurat.
)
Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació
entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per
incrementar [a competitiütat.
)
Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport
agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de
menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes.
)
Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada
impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[.
)
lJAgéncia canalitzará les ajudes
a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades
i
en
�guardes rurals
i
i
pesca continental
foresta[s.
matéria de caqa
i
gestió dels espais protegits,
i
s'hi adscriurá e[ cos de
) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA.
) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya.
MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI
COL. LECTIU
) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes.
) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i
[a inscripció en els registres
'i
contaminant.
cárrega
d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a
) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris.
) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió
i
[a contaminació per adobs
i
pesticides.
tal que es puguin
)
promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per
acollir ats ajuts preüstos en aquests casos.
)
Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals.
) promoure,
a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais
forestats.
)
en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors,
voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc.
VetLLar per les normes de seguretat
) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc.
) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal
básic de [a prevenció.
)
Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a.
)
ELs
)
ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals.
Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets
espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i
[aprofitament de les espécies cinegétiques.
i
) Les associacions
protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de
['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions.
) Elaborar els plans d'ús i
gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els
parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[
seu entorn.
i
les concessions, [elaboració de plans d'ús
)
Imputsar també, tenint en compte ets usos
dels rius.
)
Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar
i
conreus de [a fauna protegida.
i
gestió
�La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe
positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s
aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb
un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes.
turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a
que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu
potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions
preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix
E[
productes més etaborats
i
processos de comercial.ització més segmentats
i
especialitzats.
A [a costa (eL
70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta
qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a
degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a
uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL.
turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat.
ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui
mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes
d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent.
E[s mercats
PerÓ [a successió gairebé
lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia
i una "cultura turística"
mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i
professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats
s'ha de consolidar
i
reüsar.
La competéncia en preus és cada cop més
sent més intens en paiios menys
dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará
desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a
qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i
cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia
a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís
étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte.
i
E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a
promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat,
i
les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a
consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs
sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar
qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat.
�OBJECTIUS
O Crear informació de base sobre el sector turístic.
O Formació técnica i professional del sector i
reforqament dets estudis superiors de turisme.
O
qualitat el factor diferencial del sector
turístic catali.
Fer de ta
O 0ferir un turisme sostenible.
O Singularitzar I'oferta turistica.
O Promocionar estratégicament e[ turisme.
O Liderar tes polítiques turístiques europees.
MESURES
) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca.
) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics.
)
sobre
Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors
estándards mínims.
)
Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics.
)
aI sector, a
Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia
consumidors.
a
com
partir de [a informació i [a defensa dels turistes
)
capacitat de
Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats,
les instal.lacions i serveis).
promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran
)
concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[.
�UN GOVERN
I UNES INSTITUCIONS
MES PROPERES
ALS CIUTADANS
Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró
e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir
reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració
púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva
proximitat als ciutadans
i
e[s seus probtemes.
La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de
[a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis
constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem
una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions
i-___FER
I 6.1.
I
I
i
la ciutadania.
.
UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES
ELS CIUTADANS
vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de
fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les
seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia
Després de
més ciutadana.
té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb
ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a
Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia
E[ nostre sistema institucionaI
les ciutadanes
i
�que e[ vot periódic a
La l.l.ista
electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de
Cata[unya.
pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs
segon ordre.
¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de
als
Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies
ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració
les i nstitucions representatives.
i
il.eiattat democrática entre
Les seves decisions
Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern.
i
[actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents'
potents i efectius per aI controI del
Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin
üngut un paper
Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha
del
mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control
Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques'
[a manca
La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de
possibilitat
[a
d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat
burocrátic
de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model
demandes
les
a
funcionament
seu
e[
adaptar
trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[
de
qualitat
i
capacitat
d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia,
les notes
resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser
distintives d'una administració renovada.
polítiques públiques i en els
La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes
en [a relació entre
processos de prestació de determinats
cot'laboració' i no
beneraLitat i les institucions de [a societat
polítiques
básiques
pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[
serueis.
civil
d
de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit'
programa d'innovació democráüca
A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un
l"imitar i
que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans
poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més
i
i
controla1 els
propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat.
i les
Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans
possib[e
fer
de
ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat
participació de [a societat
una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de
de transparéncia en
l'increment
és
ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma
parlamentari i
lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés
paftits.
social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets
prob[emes
La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets
j
directament
s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més
i el's
Generalitat
[a
implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre
pod.r, locats
eficient
i
i
entre les administracions
de qualitat.
i
[a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser
�UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per
aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per
taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de
Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a
través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a
societat.
OBJECTIUS
O Acostar [es institucions a les ciutadanes
i
ciutadans.
C Donar veu i representació als residents a l'exterior.
C
Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt
institucional de la Generalitat.
O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders
públics.
O Aplicar el principi de subsidiarietat.
O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de
qualitat.
MESURES
) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions
una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin
diputat que representa eI territori on viuen.
i
territorials i [a resta en
puguin votar directament el
)
Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana.
)
Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de
representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans.
) La ttei electoral
catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents
[exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament.
) Proposar [establiment
d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de
Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política.
) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits
interna, [a participació dels afiliats
i
a
[a
poLítics que garanteixi [a ptena democrácia
un finanqament transparent.
) Fer més accessibte
l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació
d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió
púbtica.
) Promoure
mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a
transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals.
�)
instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses
electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva
sobre els tímits de despesa electoral autoritzada.
)
partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament
després de les eleccions.
en qui
El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat,
La ttei etectoral
EL
)
delegará funcions de direcció
)
i
coordinació.
Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de
Generalitat.
) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes.
) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes
cada
)
[a
de
territori.
de
Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans,
carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació
i
ampliar la participació.
) Instituir
mecanismes efectius de consulta parlamentária
a [a societat durant els
processos
[egislatius.
)
Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis
grans
del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets
debats.
)
Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica
Govern a contestar en 24 6 48 hores.
i
La
possibititat d'efectuar preguntes urgents a[
) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu.
) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern.
) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres
del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar
davant les comissions d'investigació.
)
Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de:
. La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu.
. [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu.
. Uavatuació de potítiques púbtiques.
) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius.
) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és:
.Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a
mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us.
.Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies
executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits.
.Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i
i
professionalitat dels em pleats públ'ics.
.posar en mana potítiques transversats
departaments.
i
millorar la coordinació
i
ta co['laboració entre
�'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia
introducció de criteris de gestió gerencials.
i
amb
[a
@.
I
ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN
E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on
radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc,
en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis
loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com
a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar
i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions.
E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir
e[ mapa municipa[ actual
a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar
-com
prestació
fórmules de
dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar
els interessos generals.
E[s organismes locats supramunicipals
-[es
comarques
i
les
regions-
hauran de desenvolupar
un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en
l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran
organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un
mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una
administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals.
E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments,
que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als
ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció
directa sobre ets problemes.
OBJECTIUS
O Enfortir e[ poder locat.
O Impulsar unes administracions locals amb major
autonomia i més competéncies i recursos.
MESURES
) Reconeixement
del principi d'autonomia local
i
apticació en sentit extens del. principi de
subsidiarietat.
)
Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari,
opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge.
�) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori.
) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant
quatsevol criteri partidista.
E
I un
ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT
I
PRoPERA
E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que
garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat
de fer.
i
ets seus drets de [a manera en qué ho hauria
Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte
a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més,
contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia
i
i
independéncia de l'aparetl judicial,
manca de confianga entre [a ciutadania.
els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat
Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural
que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia.
Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i
E[ govern judiciat
-eL
desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva
etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General
está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en
una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del
Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles.
i
de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans.
La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les
[administració
judiciats
lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines
tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al
jutges i magistrats- está organitzat en cossos
servei de fadministració de Justícia
-excepte
nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes
amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya.
Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o
contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent.
és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia
lestatut de[ Ministeri Fiscal
del Govern o del Parlament
i
a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat.
i
Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat
prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest
fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats
que pateix l,Administració de Justícia.
�A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de
servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors.
S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient,
modernització del dret ciül catalá.
i
cutminar el.s trebaLts de
E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant
principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització
del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a
prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui
cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les
funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona
[a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem.
S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal
i disciptinária detsjutges i magistrats.
La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció
disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a
carrera judiciat.
S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que
recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció
d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització
del personal i les oficines judiciats.
Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia.
fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no
els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o
extrajudicia[s.
S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri
Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária
['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a
[a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament
paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[.
Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que
manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és
prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[
servei.
Ca[ dotar a les institucions penitenciáries
-que només compleixen funcions de reclusió, amb
['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves
finalitats de reeducació i reinserció sociat.
S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a
seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de
govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració.
�i
informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de
LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els
assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en
aquest ámbit.
Ca[ fomentar La participació
És necessari
i
urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat
actua[.
OBJECTIUS
O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i
proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia.
C Democratitzar e[ govern de la Justícia i
separar les
seves funcions de govern de les estrictament
jurisdiccionals.
O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal
disciplinária dels jutges i magistrats.
i
C Reduir el temps de duració dels processos judicials i
de I'execució de les resolucions que recaiguin en
aquests processos.
O Garantir [a solució dels petits conflictes de
convivéncia, sobretot en els grans centres urbans.
O Determinar les funcions, dependéncia i principis
sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal.
O Garantir [a prestació adequada
justícia gratuita.
i
digna del servei de
O Modernitzar les infraestructures penitenciáries.
Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona.
Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció
socia[. Millorar la sanitat penitenciária.
O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de
menofs.
O Fomentar la participació i informació ciutadanes.
O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit
judicial.
C Actualitzar e[ Dret Civil catalá.
�MESURES
)
Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa
conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament.
)
Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de
president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat
judiciat.
)
Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a
Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia,
própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat.
)
La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia
de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de
la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants
del Partament de Catalunya, [attra.
)
[i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les
judicials,
per
territoria[s
dels
órgans
reduir
detimitacions
ets desplagaments i adaptar-los a [a
nova organització territorial de Catalunya.
)
Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos.
)
E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats
Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que
a unificar [a doctrina
dets
tribuna[s.
)
Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[
Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia.
)
que [a Generalitat sigui ['única institució competent per
instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans
judiciats desatesos per manca de jutges.
)
Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes
Fer acomptir l'Estatut dAutonomia
i
de convivéncia.
i
)
per
Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals
-integrats
representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors,
de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació
ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets
órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat.
)
Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus
cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir
que no prevatguin ets interessos corporatius.
)
Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i
magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada
a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius.
)
Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges
depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia.
) La Generalitat
i
magistrats)
ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats
l'admin'istració de Justícia a Catalunya.
a
�)
Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu
controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució
digna dets professionals.
)
Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran
una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a
defensa.
)
0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de
figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns.
una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer
sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels
e[
secret
en tot moment, si no s'ha decretat
assumptes en qué e[ ciutadá és part.
) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats
)
Mil,l.orar e[ funcionament de [es
de reeducació
i
institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes
rehabiLitació.
)
Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i
['internament en centres quasi-penitenciaris.
)
Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge
jurídic, com s'ha fet
a
jurisprudéncia com
a
Anglaterra.
)
Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de
primera mesura.
)
Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya
i
tota
promoure [a cetebració del
[a
II Congrés Jurídic
Catalá.
6.4.
PER
UIA
REFoRMA
A F0NS
DEL SISTEMA AUDIoVISUAL
CATALA
sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com
La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon
[[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de
concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les
rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es
societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i
E[
[a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics.
han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de
promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com
La rádio
i La tel.eüsió
general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a
tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les
funcions origináries: informar, formar i entretenir.
�La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en
una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu.
E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997
considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada
amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de
preservar e[ pturatisme deLs media>.
teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic
i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les
tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu.
La
Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del
mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos
po[ítics, sociats i econdmics en joc.
tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament
dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva
cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia.
La tetevisió púbtica ha de
La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió
de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora
d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre
continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment,
a les més desvalgudes.
Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure
[a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de
quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present
en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector.
La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar
aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans
púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques
que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit
econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les
concessions d'emissió.
E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema
audioüsual, basada
en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment,
digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i
j
[a
[a
consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic,
que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió
i de cohesió i equitibri democrátic.
irrupció
E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i
televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir
�[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts;
a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica.
i üncular ets mitjans púbtics
A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[
reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després,
reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en
[autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá.
i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model
púbtic
de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000
[ens
finangament.
clar de
milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions,
amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de
finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió,
amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou.
Per dur a terme aquest canüs
La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica
industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats,
de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva
potenciar
[a indústria audioüsual com una opció estratégica
externalització de ta producció. S'ha de
per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran
capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i
fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals.
amb una bona oferta d'informació
i d'esports,
i
Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de
comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent
faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de
freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats
i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes
comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de
masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb
l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del
punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar
i
en bones condicions [a transició a ['era digitiat.
OBJECTIUS
O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió.
O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual.
O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans
púbtics de comunicació.
O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual.
O Fer una política per la transició a l'era digital.
I
�MESURES
)
i
Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La
Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement.
) La Comissió assumirá
noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de
polÍtiques
per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les
Catalunya, de les
polítiques audioüsuals.
)
Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme
independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya.
)
Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb
personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i
autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL
pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans.
) E[ Consell ha de tenir capacitat
Catalunya
)
i
i
[a seva adscripció ha de ser a[ Partament de
Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu
Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies.
) Ets seus membres
acreditat mérits
)
sancionadora
no pas a[ Consell Executiu.
i
seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver
capacitats davant [a Comissió Parlamentária.
Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris.
) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos
ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes
determinades emissions
i/o
programacions.
) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida
a un número determinat d'espais per
dia i amb precises exclusions d'horaris.
)
Afavorir [a creació d'un mercat
i
d'una indústria de [a producció audioüsuat.
) Fer que [a indústria
audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic.
) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores
i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de
quatitat.
) Les productores
petites permetran una pluralitat de proveTdors
i acollir e[ talent
creatiu de
[a
societat cata[ana.
) Diversificació de [oferta,
)
aproximant et mitjá a un públic més ampli
i
heterogeni.
Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions
i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat.
) Potenciar
[a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació
que promoguin una realitat ptural.
) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de
proximitat.
�)
Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a
mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar
(Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya.
�7.
cATALUNYA
r EL móru
l-^
I t.t.
I CATALUNYA I
EUROPA
La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les
Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a
impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü
amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació.
La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME
tracten habitualment amb empreses d'altres estats.
i
Des de Catalunya podem sentir-nos realment
part d'un espai geográfic comercial, econdmic i
cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació
europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte
desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional;
alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de
recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita
Cata[unya.
Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha
tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[
Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de
-inserir
[a globatització
Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-.
-projectar
primer
Responent a[
repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat
Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions
repte europeu
�europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de
promoció comercial i cultural a diversos paisos.
perqué calia
Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques,
assentar
i
afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós.
Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per
problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau
de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en
un regal que administra e[ Govern autÓnom.
S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a
protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o
ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees.
S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió.
identitari, ha estat insuficient
p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá
on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns
interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no
ara
només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques
La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme
-com
ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres
de comerq o associacions professionats.
projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar
defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha
endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha
pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[
d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa.
Ara bé, potser l'error més greu en
La
arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un
nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats.
Ha
polític, económic- de Catalunya passa ineütablement
per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual
Més que mai, e[ desenvolupament
-socia[,
que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[
seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres.
En un moment on e[
territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única,
els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd,
Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social
harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És
primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat
en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta
d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa.
i
�S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més
esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials.
S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació
postures
i
i et diáteg a ['hora de cercar
perseguir polítiques.
E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a
Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[
máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i
internacionals.
imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de
postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a
Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[
Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics
És
catalans. es retacionaran amb La Unió.
OBJECTIUS
O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat
europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer
lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i
l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions
eutopees i internacionals.
C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques
comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué
disposem per tal d'influir en la fedenlització
d'Europa
i contribuir a orientar-la
cap a la
Mediterránia.
O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen
des del país com una oportunitat que cal aprofitar
amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar
la seva posada en práctica a[ país.
O Desenvolupar polítiques actives en les zones
d'interés estratégic per a Catalunya.
C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i
positiva.
�MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ
A
EUROPA
I
POTENCIAR EL DEBAT
EUROPEU
) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre
Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens,
permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures
potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics.
)
Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals
de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro
Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya.
)
Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament
Europeu.
i
) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya
Comunitáries, com ja
han fet
tots
els Ltinder alemanys
davant de les Institucions
comencen a tenir [a majoria
i austríacs, i
de les comunitats autÓnomes espanyotes.
)
pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol
central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per
Fer que
e[ Patronat
Catal.á
convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar
i
)
actuar en les qüestions europees.
Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han
correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista
fet perdre e[ protagonisme que [i
i
els seus serveis obsolets.
)
Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi
comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres.
)
Ca[ reforgar aquesta tendéncia
reatitat
i
i
les oportunitats de [a
estendre-ta a altres joves
i
i
d'intercanü
sectors socials, que no coneixen [a
UE.
) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus.
) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics.
) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del
coneixement, e[ respecte, [a confianga
MESURES PER PARTICIPAR
i l'amistat .
AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES
COMUNITARIES
)
Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres
europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi
ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són
negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl.
)
Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a
delegació espanyota a[ Consell de [a Unió.
)
Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una
estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional
amb qué funcionen els Liinder atemanys.
El.
-i
I
�)
Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE
i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat
principi
instrument
com
fonamental del
de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les
ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea
i
[a proximitat a[ ciutadá.
)
Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a
funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats
de Catalunya.
)
Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es
Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat.
)
Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus
representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés
especial per a[ país.
)
Fer sentir una veu única
i
i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha
de
significar [a descentralització i federalització de [a Unió.
) Influir
perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a
en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e.
UE
) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les
retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá.
)
Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área
consolidació de sistemes democrátics.
i [a creació
i
MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES
COMUNITARIES
) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i
apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria
i
[a participació dets ciutadans,
selecció.
) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic.
) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment
d'objectius.
)
)
Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons.
i
Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els
representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats
pels fons estructurals.
) Fomentar [a coordinació amb els organismes
locals per unificar criteris, fer propostes i dur a
terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats
a [a promoció económica i [a creació d'ocupació.
)
Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i
descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris.
)
Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts
europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses
ordináries.
�que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector
agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat
projectes.
) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior
) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental.
) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb
un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i
sensible en e[ social.
)
Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació
tecno[ógic.
i
desenvolupament
) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials.
) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració
i
recerca conjunta.
) Compromís
d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de
coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris
relatius a [a Societat de [a Informació.
MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS
ESTRATEGIC PER
A CATALUNYA
)
Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord,
fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera.
)
Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat
de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura,
turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals.
)
Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de
La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s.
)
Fer de Cata[unya
)
Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia
de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá.
)
Promoció de
)
)
)
[eix de l'espai euromediterrani.
[actiütat económica i comercial, estretament
tl.igada a les polítiques actives en
i
matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a
co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió.
Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge.
Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat.
fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre
d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a
aquests objectius ambiciosos.
Ulnstitut
CataLá de La Mediterránia,
Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels
pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació
en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres
de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a
descentralització de ['Estat.
i
I
i
�)
Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent
de [Est.
)
comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s
familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá.
ReforEar els intercanüs
) Atribuii importáncia
)
-técnics,
i
a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina.
Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América
Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar
interlocutors a [a regió.
MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA
I
POSITIVA
)
Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb
un component identitari fort que conüu unida
i
troba e[ seu encaix a Espanya
i
a [a Unió
Europea.
)
Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb
la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen
dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau.
[a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics
per a crear-hi estudis cata[ans
i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina,
-[[engua
disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a
curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu.
) Aprofitar
) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals.
) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans,
indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus
paisos d'origen
) Miltorar [a preséncia catalana
als organismes internacionats, culturats i económics.
)
Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[
desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou
participació de les empreses catalanes.
)
Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus.
) Fer que els instruments de promoció comercial
del Govern segueixin estratégies cooperatives,
mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials.
) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions
d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no
se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat.
) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa.
) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial
de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de
serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització
i [a prospectiva sobre nous mercaB.
de [economia catatana
�7.2.
uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB
EL
DESENVOLUPAMENT MUN DIAL
Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les
diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que
existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de
causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o
major debititat
-a
manca de recursos naturals,
vida deL seus habitants.
i
i
de vegades,
tot ptegat- pateixin un retrocés
de les condicions de
La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com
La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les
seves fronteres.
Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat
i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació
internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú
en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions.
un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació
per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de
l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament
És
eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació
corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels
resu
ltats.
OBJECTIUS
O Incrementar els recursos económics que Catalunya
aporta a la cooperació internacional fins assolir en
dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos
corrents.
O Sensibilitzar la població i formar et personal
cooperant.
O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació,
amb una millor planificació i coordinació, i amb
I'avaluació sistemitica dels resultats.
i
desenvo[upar e[s
�MESURES
)
Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents
de [a Generalitat .
)
Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos
de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica.
)
Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació
dets ptans directors
)
i
i
control
de [a política de cooperació.
Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que
posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala.
) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament.
) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic
i
[oca[ a [a cooperació.
)
Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació,
enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes.
)
Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat
respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics.
i el.
) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia.
) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[
i
coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i
contacte amb els diversos agents de [a cooperació.
) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o.
) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament,
cooperació
)
i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació
que ordeni La potítica de
a catalunya.
Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de
conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats.
) Reordenar i
crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i
formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter
quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats
sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Canviar és guanyar: programa de govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
121 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf
5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704
PDF Text
Text
�1
.
PER CATALUNYA
PSC
�2
INTRODUCCIÓ
El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i
que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit
amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de
l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat
per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i
les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha
volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat.
Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de
caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat.
El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes
com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot
remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a
finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter
progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que
ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador.
Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació
progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus
tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i
valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és
hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La
nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns
drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només
pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit
viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord
fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot
recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders.
La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la
manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser
considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació
política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista
des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació
deriva de la voluntat de les persones.
Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica
amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i
Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat
�3
natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i
comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit
que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la
voluntat dels individus que hi viuen.
D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que
ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha
viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la
Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de
la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment
de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte
de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya,
s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la
presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i
l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions
democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya
malmesa.
Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar
el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta
manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades
l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa,
segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït
mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres
han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació
d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la
resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives
plurals que els defineixen.
Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera
especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró,
Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i
Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del
socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la
seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats
corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar
encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que
propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre
molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català.
�4
El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el
protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre
aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació
federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació
federal com un projecte per a Espanya.
La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com
Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai,
Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests
noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més
global, popular i integradora.
Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental
durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme
com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels
interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i
d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la
dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president
Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes.
No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat
de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i
republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del
catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues
concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual
s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha
produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a
conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta
situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del
nostre autogovern.
Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del
poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les
ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no
condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions
inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble.
Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la
nostra proposta catalanista.
Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen
de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de
�5
la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen
no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els
inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i
plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com
som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no
oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres,
plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de
canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la
insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a
les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de
saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però
sabem que podem i volem fer-ho.
D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe
esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre
l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats.
Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació
del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper
rellevant i propi.
Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i
paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació.
Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat.
I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del
desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució
tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de
manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és
que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la
revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els
canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat
de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen
una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en
centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la
vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més
intensa que aquests nous instruments provoquen.
La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La
nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir
que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure.
�6
La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos:
. Catalanisme és autogovern.
. Catalanisme és integració i cohesió social.
. Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa.
�7
1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN
L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de
Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir
una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre
els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica
essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a
autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició
d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els
diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les
seves institucions d'autogovern.
Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de
l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que
expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una
idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa
més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem
assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb
la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan
referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del
projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el
nostre nivell d'autogovern.
Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre
país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal
és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes
propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva
institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes,
de recomposicions i de renúncies de sobirania.
El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és
a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en
comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració
dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de
realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del
poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de
decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues
qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució
territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable
�8
l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes
polítics descentralitzats.
Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la
determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest
punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor
model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de
Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític
complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el
català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de
poder polític.
Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens
interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de
la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns
entre els països federals
Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre
ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació
que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que
l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya.
La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari,
i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context,
l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els
continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania.
Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el
denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents
quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat
per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa
que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les
formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes
bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes
programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una
unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan
referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades
dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser
exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces
catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte
a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat.
Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el
�9
catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les
formacions catalanistes en conjunt.
La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la
discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les
qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les
relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps
encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació
sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les
qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per
opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet,
però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat.
Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força
política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme.
Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU
d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als
objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp
del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit.
L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de
principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de
la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre
el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no
té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i
estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la
població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà
reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els
processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que
veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per
això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble
perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els
catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de
desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a
dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la
continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història.
La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de
sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un
conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o
menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que
aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada
�10
història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats
propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país,
ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una
perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa.
Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a
l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que
siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i
d'agregació.
�11
2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL
Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han
restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat
també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels
segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la
capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió
assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I
afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una
biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de
naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu.
Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a
algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien
formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I
el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes
paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació:
"Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És
sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir,
aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que
nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de
venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora
un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble."
En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins
als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora.
Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no
es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al
patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels
anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella,
l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà
deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret
de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat.
El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de
referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives.
D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia:
l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat",
l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom
dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir,
d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del
�12
tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la
mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les.
Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta.
Projectar la diversitat és organitzar la segregació.
Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que
coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom
de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement
de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de
ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de
considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on
vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i
la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la
Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i
integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les
diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la
construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció
de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en
aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat.
Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final
preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries
primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots
aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor
d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats.
És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials
reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del
procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A
Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està
certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística
com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua
especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes
són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar
confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat
col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català.
La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador,
d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els
catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència
política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que
molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat
�13
comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur,
valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa
significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la
reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna.
La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la
República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls
comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins
i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia,
una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser
com el gresol català va funcionar plenament.
Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als
setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser
el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les
urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i
integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present
aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia
estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita
guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble.
A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del
catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del
catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part
autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme
oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada,
a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de
passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això,
acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del
brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt
actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i
l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés
de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del
període conservador al govern de la Generalitat.
Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou
projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a
una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb
el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de
futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que
Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador.
�14
La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una
distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui
arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país.
A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó
de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en
el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La
igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció
inversora.
La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat.
Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà
sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari.
D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del
municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans
i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova
en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó
que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica.
En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en
un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat
innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i
també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu
és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet
guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest
cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els
grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini.
Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança
obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en
lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les
accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un
desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme.
�15
3. CATALANISME ÉS FEDERALISME
Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment
monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la
seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un
programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la
lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un
moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva
visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva
pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi
trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme
regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista.
A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre
projecte catalanista.
Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i
l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la
nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme.
El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra
relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més
democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les
ciutadanes.
El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat
El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un
Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la
prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella
part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega
mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns.
En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar
la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir
del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre
subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que
entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en
una única institució o en un nivell polític.
Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de
l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre
�16
l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el
resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en
un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se.
Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el
federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la
reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que
permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més
propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un
sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi
europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de
“devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta
Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es
convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del
concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania,
vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el
seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu.
El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya,
per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i
abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de
la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud
del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem
d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de
l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint
contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a
Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt
negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior.
Un pas més endavant en el pacte constitucional
Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte
constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica,
federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució
hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les
actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en
profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model
d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per
un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre,
proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model
obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que
�17
ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les
autonomies.
La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la
seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra
vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders
centrals de l’Estat.
Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte
constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de
les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels
principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència.
Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra
concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al
mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem.
Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició.
Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i
aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal
anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar
les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions.
L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció
unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors
reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o
menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible
nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament
definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre
provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar
més graus de proximitat del poder polític a les persones.
El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa
el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política.
Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de
l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i
amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics.
Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o
l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el
catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests
�18
sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya
plurinacional, democràtica, federal i europea.
El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada
punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un
compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques
d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis
establerts des de fa temps.
La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al
concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal
o confiança federal.
La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer
ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la
doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a
través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens
territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat
atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de
l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal
Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva
interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança
constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de
lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir
d’un pacte constitucional compartit i dinàmic.
Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies
S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes.
En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els
quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant:
Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les
comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències
encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern.
Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant
els serveis centrals com els perifèrics.
Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una
veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat
és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i
�19
entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera
lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de
pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de
reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya.
Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un
Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya
plurinacional.
Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva
proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència
financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos
bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general,
autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella
d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de
discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i
suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca
inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva
suficiència i igualtat en la prestació dels serveis.
Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder
territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de
cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el
poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat.
I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa
La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus
però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor
de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió
europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser
conscients que el nostre futur és Europa.
L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política,
l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la
seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació
indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de
manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat.
En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en
matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació
autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions
�20
vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la
Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es
prenguin es facin en una orientació federal.
No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta
d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho.
Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè
així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot
menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea.
Aquesta acció pot tenir tres eixos:
Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes,
subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur.
El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les
institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva
força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea
de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1
mig termini contemplarà la seva existència.
En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força
més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials,
nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui
en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea.
La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals
han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències
i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves
riqueses.
Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La
nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una
Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió
del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa.
La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des
dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics
ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i
política.
Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte
d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució
estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de
�21
l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa
d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de
desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària.
4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés
A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de
ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees
del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia
catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la
necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi
possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de
Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament
d’aquests canvis possibles.
El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent;
però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa
transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és
el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet
molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció.
Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es
decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa
sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i
les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors
d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política,
entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una
importància més rellevant, més immediata i propera.
La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la
construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans.
Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que
podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova
etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt
de partença, com a experiència concreta de participació en el món.
El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la
empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni.
El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI.
És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés
�22
Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà
noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos
de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans
i ciutadanes de Catalunya.
Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya
i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini
però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i
aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial
i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure.
I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític
progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del
treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la
realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la
proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat,
l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi
ambient i el territori, la solidaritat i la pau.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Eleccions
Federalisme
Catalanisme
Catalunya
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos:
. Catalanisme és autogovern.
. Catalanisme és integració i cohesió social.
. Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa.
Description
An account of the resource
Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1760/20031114_Declaracio_a_Montblanc.pdf
0dbf42fe0685410d15513a14b5bf37df
PDF Text
Text
HONORAR, PRESERVAR I ENGRANDIR
UN LLEGAT HISTÒRIC
Declaració de Montblanc, 14 de novembre de 2003
PASQUAL MARAGALL
Arribo al moment decisiu del 16 de novembre amb la íntima
convicció d’haver estat fidel al compromís de servei a Catalunya que
vaig contraure quan –de Roma estant- vaig decidir donar el pas de
presentar-me a les eleccions del 1999.
D’aleshores ençà he fet un itinerari personal i compartit que m’ha
portat a amarar-me de Catalunya, dels anhels i els somnis de la
nostra gent; també dels seus temors i de les seves incerteses, però
sobretot de la seva necessitat d’esperança i de confiança.
Tota la meva proposta gira entorn de l’esperança en una
Catalunya millor i de la confiança en les possibilitats que tenim
d’arribar-hi.
Som a port. A punt de salpar. Amb el bagatge d’aquests anys de
feina feta, amb la gent, al carrer, als pobles, viles i ciutats d’arreu de
Catalunya; i també al Parlament, traduint en propostes el pols del
país, dels catalans i les catalanes.
Estem a punt d’iniciar la segona etapa del nostre autogovern. Ho
farem amb confiança, seguretat i il·lusió.
1
�He fet una campanya orientada al futur, esperançada, optimista,
amical. Amb la convicció de qui creu en les immenses possibilitats del
nostre poble.
He tingut com a guia una sentència de Rafael Campalans que diu:
“Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història
que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte
als fills que encara han de venir”.
Avui trencaré per unes hores aquesta orientació.
En acabar aquesta visita a Montblanc, passaré unes hores a
Poblet.
Després de la intensitat d’aquests dies, en contacte directe amb
cada ciutat i cada comarca, amb cada necessitat i cada esperança
dels homes i dones d’aquest país, em cal recapitular, asserenar
l’esperit, repensar i confirmar les certeses bàsiques que m’han empès
a emprendre aquesta batalla per Catalunya.
Més encara: em cal passar de l’espai al temps, complementar la
fresca visió de l’avui de Catalunya, de la seva humanitat i el seu
territori, reprenent una altra visió: la que es desprèn de la trajectòria
del nostre poble, de la seva evolució en el decurs del temps.
Per unes hores vull dirigir la mirada cap a la nostra història, cap al
nostre llegat.
Es tracta de mirar el passat amb ulls de futur. El futur no es
construeix des del no res, des de la pura invenció: el futur es trena
amb vímets nous, però també amb vímets antics, arrelats.
2
�Perquè el canvi no pot ser una improvisació ni un salt en el buit.
Vull expressar amb aquest gest la voluntat d’inserir el projecte de
futur que represento en les arrels profundes de la nostra història.
Amb humilitat i modèstia, conscient com sóc que el poble és el
protagonista de la història i no les personalitats individuals; que la
seva acció col·lectiva és el que ha marcat i marcarà el destí de
Catalunya.
Catalunya no és una essència immutable a la qual hàgim de rendir
culte ni un mite al que servir. Catalunya és una realitat històrica
renovada per la voluntat dels catalans.
Catalunya és una realitat consolidada amb l’esforç de generacions i
generacions de catalans, amb les aportacions permanents de gent
vinguda d’arreu, amb la voluntat de ser un sol poble.
Catalunya és la identitat trenada històricament pels catalans i les
catalanes i, a la vegada, Catalunya és un determini d’autogovern.
Hi ha un fil conductor en la història de Catalunya: les seves
institucions. I Poblet és el símbol de la continuïtat de les nostres
institucions.
Poblet és l’ombra dels comte-reis i de la Corona d’Aragó, d’un
passat que ens va llegar una llengua i una literatura esplendorosa. I
que ens va llegar també una tradició política singular: la de l’estat
compost.
3
�Una corona confederativa, de Corts itinerants, en la qual el
jurament de lleialtat al rei implicava també la lleialtat del rei envers
els qui juraven, de manera que si aquesta fallava, s’extingia el
jurament. Una concepció contractual, basada en el pacte entre les
parts.
Una tradició que seria negada per l’absolutisme borbònic, que
perviuria en el cor i el cervell dels “austriacistes”, després de la
derrota del 1714, com va estudiar i ens explicava, amb la seva
característica erudició, l’inoblidable Ernest Lluch.
Una tradició que reviuria amb forces renovades en el moviment
democràtic, liberal i federalista, d’una extraordinària força popular
entre nosaltres, que hauria de fer front al jacobinisme d’alguns
liberals i del qual sorgiria la primera formulació del catalanisme, el
catalanisme progressista de Valentí Almirall.
Poblet allotja, en bona part encara inèdit, el llegat de Josep
Tarradellas, la memòria viva d’aquella altra generació que, amb la
torxa
del
catalanisme
d’esquerres,
del
federalisme
republicà,
obtindria el 1931 el primer autogovern de Catalunya des de 1714:
- Francesc Macià, “l’avi”, el President fundador, el que tothom
faria seu.
- Lluís Companys, l’amic de Francesc Layret i de Salvador Seguí,
amic dels sindicalistes i dels rabassaires, que alguns consideraven
poc catalanista i que moriria amb una dignitat infinita, esdevenint el
primer dels nostres patriotes.
4
�-
Josep Irla, que va guiar l’inici de la diàspora de la Generalitat
exiliada.
-
Josep
Tarradellas,
que
va
completar
el
trajecte
fins
a
aconseguir el retorn de la Generalitat com a autogovern legítim
de tots els catalans.
-
Avui, després de 23 anys de Generalitat estatutària, presidida
per Jordi Pujol, hem afermat la nostra identitat i hem assegurat
la continuïtat de les nostres institucions.
Els que ens han precedit han constituït un llegat que ens toca
honorar, preservar i engrandir.
Faig meu aquest compromís: vull que els catalans i les catalanes
vegin, en el projecte del Canvi que represento, una promesa
d’esperança en una Catalunya més lliure i més plena.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Honorar, preservar i engrandir un llegat històric: Declaració de Montblanc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Montblanc
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Història
Eleccions
Canvi
Parlament de Catalunya
Acció política
Campanyes
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1759/20030908_Estatut_que_volem_Drassanes.pdf
4bf08a357df000c7bdbd888f538e9dcc
PDF Text
Text
L’ESTATUT QUE VOLEM : EL NOU FUTUR PELS CATALANS
Intervenció de Pasqual Maragall
Reials Drassanes de Barcelona
8 de setembre de 2003
1
�El canvi per Catalunya
Benvolgudes amigues i benvolguts amics, gràcies per la vostra
presència en aquest acte que ha esdevingut una tradició per iniciar el
curs polític. I que és sempre un èxit. Ens imiten i tot!
Avui, a poques setmanes, a dues llunes, de la cita decisiva amb les
urnes, la meva intervenció i la vostra presència tenen una significació
especial: són la proclamació de la nostra determinació, del
nostre compromís i de la nostra responsabilitat amb el canvi
per Catalunya.
Diexeu-me parlar, primer, de la nostra legitimitat. Mireu:
Ens sentim plenament legitimitats per encapçalar aquest canvi. Es pot
pensar que una prova evident de la nostra legitimitat per encapçalar
el canvi és la desmesurada reacció d’Aznar i del PP contra nosaltres.
Una reacció que complementa la campanya abassegadora de CiU per
vendre el seu candidat a l’opinió pública catalana.
Sembla ser que per a aquests senyors, en la relació CatalunyaEspanya, només l’afirmació de la incompatibilitat de cada projecte
amb l’altre es acceptable. Per a després pactar! Aquest és, deixeum’ho dir, un pacte letal per a Catalunya i molt arriscat per a Espanya.
Nosaltres creiem que la línia política que segueixen el
nacionalisme espanyol i el nacionalisme conservador català, i
el basc, porten al desastre, no al trencament que desitgen els
independentistes, no: al desastre, a l’empat de la mútua intolerància,
a un impasse estèril, en el qual la lenta decadència relativa de
2
�l’empenta catalana no trobarà altra consol que el ressentiment i la
impotència.
Per a nosaltres l’ofensiva anticatalana i antisocialista del govern
popular és una prova negativa de la nostra legitimitat.
Però són molt més importants les proves positives: la nostra
audàcia, la nostra convicció i la nostra tenacitat en la proposta
de l’Espanya plural; la nostra convicció en la capacitat de
Catalunya de ser capdavantera a Espanya i de jugar un paper
rellevant a Europa; el nostre indeclinable catalanisme.
Els socialistes catalans i els ciutadans pel canvi aspirem a liderar
aquest projecte col·lectiu, no a apropiar-nos-el. Hi posarem el millor
de nosaltres mateixos.
Amb dos grans actius que ens distingeixen:
Hem estat, som i serem la garantia més sòlida de la unitat civil del
poble català. Per molt que li pesi a la dreta catalana i que la dreta
espanyola, des de la distància i el comfort del poder vulgui trencar
aquesta unitat.
I Som els impulsors del nou compromís del socialisme espanyol
amb l’autogovern de Catalunya. I a ningú no se li escapa que
aquest és el millor camí –i potser l’únic- per obtenir la plenitud
política catalana en el marc de l’Espanya plural.
*
El que perseguim és un canvi real que vol dir més autogovern.
Volem millorar l’autogovern, sí. Però per què? Per pur caprici?
3
�Perquè toca? Perquè ho demanen els altres partits? No. Rotundament
no.
Parlem de la millora l’autogovern perquè volem una Catalunya
lliure, pròspera i ben cohesionada.
I perquè volem comprometre’ns amb l’Espanya plural en un
moment de gran transcendència per al conjunt de l’Estat. És el
moment d’avançar guiats de nou pels preceptes de la unió i la
llibertat dels pobles d’Espanya.
Més autogovern vol dir: un millor govern, un Estatut reformat i
l’Espanya plural.
Avui us parlaré sobretot de l’Estatut.
Volem reformar l’Estatut: per què?
En primer lloc, volem un Estatut per impulsar i garantir el progrés,
el benestar i la igualtat entre els ciutadans de Catalunya.
A la majoria dels ciutadans de Catalunya, no els apassiona la reforma
de l’Estatut si no suposa més progrés, més benestar i més igualtat.
Un millor Estatut és una peça necessària, però no suficient per a la
millora de l’autogovern.
Per a mi, l’important és entendre i aconseguir que l’Estatut reformat
esdevingui una eina suficient per donar resposta
a les
aspiracions dels catalans, en els camps que ara diré:
4
�- En la millora de la vida quotidiana de les persones, en la
millora dels serveis públics que ho han de fer possible.
- Per afrontar la inseguretat que preocupa a la gent. Per donar
resposta a la inseguretat quotidiana al carrer, als barris, a les
carreteres, a les escoles, a casa, en la violència de gènere i
l’homofòbia, a les falles de la
salut, la degradació dels serveis
públics...
- i per estar a l’alçada del repte que suposa
la immigració.
Davant d’un govern central que no ha fet altra cosa que grans
proclames buscant l’adhesió electoral, la Generalitat necessita els
recursos per afrontar els problemes concrets que es produeixen als
nostres barris i als nostres pobles. Sabem com fer-ho. Estem en
condicions de garantir-ho. Ho hem pogut demostrar al barri del
Raval, aquí a Ciutat Vella.
En segon lloc, l’Estatut que volem també ha de ser una renovació
del pacte de convivència entre tots els ciutadans i ciutadanes
de Catalunya.
L’Estatut és un compromís col·lectiu per a conviure de forma
pacífica i democràtica. Són les regles del joc que un poble, que una
nació és dona a sí mateixa per a resoldre de manera pacífica les
seves diferències.
Ja sabem el que han donat de si les normes de 1979. Han permès el
predomini d’un clima de tranquil·litat democràtica, lloat per uns amb
un
excés de
cofoïsme i criticat per altres amb un
excés de
rebentisme. Probablement, el balanç té clarobscurs dins d’una tònica
global positiva. Mai no havíem tingut 25 anys de democràcia i
d’autonomia.
5
�Però l’experiència ens demostra que les nostres regles de joc, les
nostres regles d’autogovern, les nostres institucions,
poden
millorar i han de millorar molt. Especialment, pel que fa a la
descentralització, l’aproximació de les institucions a la ciutadania, el
rendiment de comptes dels poders públics, l’administració de justícia.
Finalment, l’Estatut que volem ha de ser una renovació del pacte
amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món.
Per a nosaltres, l’Estatut és una opció lliurement assumida, és
un compromís clarament acceptat, de participar en la gran
família dels pobles, de les nacions d’Espanya, d’Europa i del
món, de les que parlava Anselmo Carretero. Ah! Quin personatge. Li
hem de fer –i li farem- un gran homenatge. La seva intervenció l’any
1979 al casal català de Mèxic D.F., on havia tingut tanta relació amb
Pere Bosch i Gimpera, fou memorable.
L’Estatut que volem no és, per tant, una dissimulada declaració
d’independència. Ni és una acceptació vergonyant de vassallatge.
L’Estatut que volem és –en tot cas- una lliure declaració
d’interdependència.
Interdependència, perquè som conscients que -avui més que maiciutats, nacions, continents sencers, el món, participen activament en
una mateixa història. Els catalans volem ser reconeguts com a
actors en aquesta història.
6
�Aquest és l’Estatut que volem:
1)
l’eina eficaç d’un govern progressista,
2)
el pacte renovat d’una ciutadania democràtica,
3)
el compromís de solidaritat del poble català amb la
resta de pobles d’Espanya i del món.
Coherents amb aquesta voluntat, els socialistes catalans i els
ciutadans pel canvi hem estat, molt especialment durant aquesta
darrera legislatura, uns impulsors convençuts i decidits de la
reforma de l’Estatut.
Nosaltres hem fet el que calia per assegurar que Catalunya
tindrà un aliat a Espanya per reformar l’Estatut i millorar
l’autogovern. Quina altra força política catalana pot presentar
avui una aliança com aquesta?
*
Atenció: La batalla de l’Estatut és el que ve. I serà afortunat que
sigui així,que la batalla incruenta de l’Estatut vagi marginant el
terrible drama del terrorisme, que vol publicitat, sobretot.
Ara als catalans ens toca resistir els atacs, convèncer i
arrossegar. És així. És un combat antipàtic i a l’hora apassionant. El
juguem amb una mà lligada a l’esquena, però el podem guanyar i el
guanyarem. Sabeu per què? Perquè tenim els millors amics a
Espanya i a fora d’Espanya, i perquè la unitat civil del poble
català, que no s’ha trencat -i això ho hem d’agrair també a totes les
forces polítiques catalanes- es convertirà en una basa formidable per
a nosaltres en el conjunt del pobles d’Espanya.
7
�I per una altra raó: perquè la dreta espanyola ha jugat ja totes les
seves armes i és pràcticament impossible que repeteixi la seva
majoria absoluta. Ens trobarem per tant a partir del març amb
un parlament espanyol i un equilibri de forces canviat. En el
que l’estèril empat dels dos nacionalismes donarà pas a una majoria
dels que volem canviar l’Estatut, atacar de forma diferent el problema
basc, i posar en el centre del debat l’avenç de l’Espanya plural.
En aquest escenari el debat sobre l’Estatut català serà decisiu.
I el guanyarem. Perquè la meitat més un dels vots en el
Congrés, fiqueu-vos-ho al cap, serà favorable al nostre Estatut,
sobretot si fugim de frases plaents i anem al gra del que compta,
que és l’autogovern, és a dir, la capacitat de muntar una
governança catalana innovadora, al límit, que dibuixi la societat
catalana d’alta qualitat que és perfectament possible i que han
frustrat el desgast i, diguem-ho tot, la manca d’interès i d’energia del
govern de CiU en els darrers vuit anys.
Parlaré dels continguts de l’Estatut
No tothom ha copsat que el nacionalisme conservador no només ha
frenat vuit anys la reforma de l’Estatut que ara diu voler fer amb
nosaltres, amb el catalanisme d’esquerres, sinó que ha incomplert i
desfigurat en la pràctica l’Estatut del 1979.
Ha incomplert la obligació estatutària de presentar al Parlament la
llei electoral proporcional i representativa dels territoris.
Ha incomplert la obligació de reconèixer el fet metropolità, també
establerta en l’Estatut, abolint l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
8
�Ha negat la possibilitat de que els 7 territoris reals de Catalunya,
reconeguts fins i tot per la comissió Roca-Lluch, fos debatuda i votada
pel Parlament que va crear la comissió i
així ha deixat l’Ebre i el
Pirineu sense veu a Catalunya, amb les conseqüències que ja sabem.
El problema de l’Ebre no és només l’aigua: és la terra, és la gent.
Finalment, el nacionalisme conservador ha renunciat a plantejar la
reforma estatutària promesa pel president Pujol en relació amb el
traspàs de la titularitat estatal de la televisió i ràdio públiques
catalanes a la Generalitat.
És per tot això que guanya terreny entre nosaltres
la idea que
aquests temes han de ser inclosos en l’Estatut. S’ha demostrat
que l’existència i la literalitat de l’Estatut quan obliga i/o preveu
determinades lleis no es garantia de que les lleis es facin si la majoria
no vol. L’Estatut no pot ser en el futur buidat de fet de les seves
determinacions, com ha estat el cas del 79 fins ara.
Prou trampes. 25 anys són suficients. La dreta catalana, en aquest
quart de segle, ha estat incapaç d’honorar l’Estatut. La nova majoria
del Parlament el farà valer i el posarà al dia. El convertirem en una
eina viva i respectada, estudiada a l’escola i convertida, com volia el
president Rigol, en una definició operativa de les regles de la
convivència a Catalunya. No pot ser un text per a especialistes i a
sobre oblidat o negat. Convertir-lo en un text senzill i atractiu, que la
gent faci seu, serà la principal garantia de que no es tornarà a
vulnerar ni per acció ni per omissió.
L’Estatut també haurà de clarificar la confusa interpretació que el
govern ha fet tant de l’Estatut pròpiament dit com de l’Estatut
Interior.
9
�Sóc
un
decidit
partidari
d’una
Presidència,
perdoneu,
“presidencial”, d’un president que ho sigui de tots, de tots els
ciutadans –de tots els partits, si m’apureu-, però també d’un
president que vetllarà per que es respectin totes les administracions,
que no estarà a la defensiva davant els alcaldes, sinó que defensarà
els ajuntaments, que farà que se senti la veu dels territoris, també la
del Pirineu, de l’Ebre i de la Catalunya central, i la de les àrees
metropolitanes que s’hagin de crear, a Barcelona per descomptat,
però també a les altres tres capitals de província actuals si es creu
convenient.
Tot això vol dir que hi haurà d’haver un conseller primer de debò,
no un conseller primer candidat a res, ni els dos superconsellers
inventats l’any 97 per motivacions similars. Jo tinc memòria.
S’han
d’extremar
les
possibilitats,
dins
de
la
Constitució,
de
plantejar solucions a temes que han anat sorgint d’ençà del
1979, com la possibilitat d’incloure els joves de 16 a 18 anys i els
immigrants amb residència legal en els esquemes de consulta en
unitats administratives de tamany reduït, com ara els districtes de les
grans ciutats.
I hem d’afrontar amb l’Estatut la nova organització territorial de
Catalunya.
Vull precisar d’entrada que evitarem tota fugida d’estudi estrictament
verbal i sense efectes com la que s’ha alimentat entorn de la
província única i que ens ha fet perdre anys i panys, sota l’impuls
típicament
evasiu
i
estrictament
nominalista
del
nacionalisme
conservador. De què ha servit la ficció de la província única? On és la
10
�província única? Ha servit per a que de fet cada conselleria de la
Generalitat adoptés el seu mapa provincial de facto. Un garbuix.
Crearem en l’Estatut les set vegueries o demarcacions i associarem
més estretament els delegats del govern o veguers al funcionament
del Consell Executiu. De la mateixa manera el president de la
Generalitat haurà de vetllar per associar els presidents dels consells
territorials elegits pels alcaldes a la discussió de les polítiques
territorials.
Per acabar amb el bloqueig de la Carta Municipal de Barcelona primer a Barcelona (quatre anys, per “obra i gràcia del senyor Mas”) i
ara a Madrid- no descarto que les seves determinacions fonamentals
puguin ser incloses com a apartat especial en l’Estatut nou.
L’Estatut haurà de deixar ben clar que la ciutat de Barcelona,
capital de Catalunya, no és necessàriament la seu de totes les
conselleries i de tots els organismes d’abast català.
La representació ordinària de l’Estat que ostenta a Catalunya el
president de la Generalitat ha de ser més ben especificada en
l’Estatut.
En la línia que es comença a obrir pas en el document aprovat pels
socialistes a Santillana de Mar, la Generalitat i el seu president han
d’ostentar el comandament superior de les forces policials
uniformades
en
el
seu
territori,
un
cop
s’hagi
verificat
el
desplegament dels Mossos d’Esquadra en tots els nostres territoris.
Som partidaris d’integrar al màxim possible els contingents de
la policia nacional i guàrdia civil encara residents a Catalunya
en el cos policial autonòmic. La pèrdua progressiva de quadres
11
�qualificats
de
la
intel·ligència
policial
a
Catalunya
és
una
descapitalització important i de remei no gens senzill. I la marxa
forçada d’agents policials fora de Catalunya és un drama familiar per
a molts d’ells casats aquí i amb fills en escoles catalanes i genera la
pitjor de les ambaixades sobre Catalunya en la resta de les
comunitats autònomes espanyoles i un niu de ressentiment que va
contra els efectes positius dels missatges que aquestes comunitats
reben dels seus antics emigrants residents aquí.
La presència dels senadors catalans en el Senat renovat que algun
dia tindrem és un tema que s’ha de substanciar en el Parlament de
Catalunya en forma de proposta a debatre en el parlament espanyol.
És difícil que l’Estatut pugui entrar decisivament en aquesta matèria
crucial, però no tindria sentit que en el moment en què a Catalunya
es considera la norma fonamental de la nostra governació, Catalunya
no avancés en una definició unitària de quina ha de ser la seva
voluntat i com ha de ser la seva proposta d’articulació de la cambra
espanyola de les autonomies.
El mateix haig de dir de la presència de Catalunya i de les restants
comunitats autònomes en la Unió Europea, que ha d’estar vinculada
justament al Senat de les autonomies.
El Senat ha de ser format pels governs autonòmics i eventualment
per una representació dels parlaments autonòmics, seguint el model
federal alemany. I ha de tenir la representació de les autonomies en
la Unió, en funció de les seves competències exclusives.
La Conferència de Presidents aprovada en el document de
Santillana és una reunió anual de tots els presidents autonòmics amb
12
�el president del Govern espanyol i és lògicament previsible que tingui
lloc en un Senat en el que els presidents autonòmics tindran
presència destacada en condicions a determinar.
Els socialistes catalans hem estat insistents en proposar que sigui
aquest Senat qui estableixi les bases del federalisme fiscal. Aquest
Senat renovat i fidel a l’idea primigènia de la Constitució –que
tanmateix la Constitució no podia establir perquè en el moment de la
seva aprovació no existien les autonomies i si en canvi les províncies.
Quin cinisme –o quina ingenuïtat- el dels dirigents
del PP que han
vingut a Catalunya a proclamar que congelar la Constitució espanyola
és defensar-la!
El primer que cal fer, ja des d’ara, és establir en el Senat una oficina
de comptabilitat dels fluxes econòmics i financers de l’Espanya plural.
Sense transparència no hi ha debat possible i sí només volades de
coloms com la famosa reclamació de 500.000 milions de ptes/any per
part
de Catalunya,
que el sistema Montoro/Homs de finançament
aprovat l’any passat va deixar de moment en 50.000.
El dany que ha fet tot això (les demandes exagerades i els pactes
miserables) a la credibilitat de la Generalitat de Catalunya en matèria
econòmico-financera en el món de les comunitats autònomes, és molt
considerable. Ens haurem de posar ben aviat a restablir el
nostre
crèdit
en
aquest
camp,
en
el
qual
certament
els
economistes catalans ja gaudeixen d’un respecte merescut.
Permeteu-me una menció lateral molt breu als temes econòmics:
Les pegues que el Govern espanyol està posant a les opa’s sorgides
d’empreses catalanes, com ha estat el cas de les efectuades sobre
Iberdrola i NH (i podria acabar essent el de Retevisión, esperem que
13
�no), testimonien de la inexistència palesa de transparència i joc net
en la governació econòmica espanyola i en els reguladors concernits.
En aquest sentit la ubicació a Catalunya i altres comunitats
autònomes d’alguns d’aquests reguladors compta ja amb l’acord de
José Luis Rodríguez Zapatero i el seu equip. És una garantia més que
estem en condicions d’oferir i que mostrarà tot el seu sentit a partir
del proper mes de març per les raons de configuració del Parlament
espanyol que esgrimeixo en una altra part d’aquesta exposició.
Encara haig d’afegir un comentari relacionat amb la governança
econòmica i les compravendes d’empreses. L’Estatut nou no pot
conviure amb un entorn fàctic de biaixos considerables en
aquests camps. No serviria de res. Igual com no ha servit l’Estatut
vell en coses fonamentals, que he citat i que són interiors a
Catalunya, per les desviacions considerables en la seva interpretació
per part del govern que hem tingut fins ara.
En matèria judicial l’Estatut –amb la reforma de l’actual article 20ha d’establir el dret dels catalans (que és el dels pobles d’Espanya en
general) a ser jutjats a Catalunya fins al nivell de la cassació de
sentències i establir, com fa l’Estatut d’Andalusia, el rang de
president del TSJC.
Hi ha una sola excepció, lògica, i que permet
resoldre per via excepcional, com dic, el que ara es regla i regla
onerosa, perquè obliga a enviar tots els papers a Madrid en tots els
casos.
La salvetat es refereix al recurs d’unificació de doctrina. Si un ciutadà
català és sentenciat, amb sentència havent superat la cassació, en
termes menys favorables dels obtinguts, per exemple, per un ciutadà
gallec per part del seu Tribunal superior, aleshores el català podria
recórrer al Tribunal Suprem en unificació de doctrina, i aquest
14
�tribunal, que certament no té perquè estar a Madrid haurà de dirimir
entre les doctrines dels dos tribunals autonòmics, unificant de
passada la doctrina.
En l’àmbit cultural i lingüístic, els socialistes catalans considerem que
la Constitució obliga si més no moralment el Govern espanyol a
protegir el català i les altres llengües co-oficials.
No ho fa. No només no ho fa sinó que el Ministeri de Cultura financia
els estudis que han de donat com a resultat la teoria àmpliament
documentada, de que el català no va ser “perseguit pel ferro” sinó
“condemnat per l’or”. Recordareu que la ministra va haver de donar
moltes explicacions sobre aquesta matèria amb motiu d’un fals pas
que li van fer donar al rei, justament parlant del catalá.
La tesi dels estudiosos del ministeri era que els catalans, per interès
econòmic, havien estat els factors clau en la decadència del català en
els segles XVIII i XIX, més que no pas els decrets reials o les
polítiques de l’estat. La tesi té exemples abundants per a ser
sostinguda davant un públic més o menys ignorant, però és d’una
perversitat fora de dubte, tenebrosa.
No n’hi ha prou que l’Estatut proclami la oficialitat del català. És la
Constitució la que és clau aquí. O el català es defensat, finançat i
promogut per l’Estat que l’ha reconegut o tot ho gastaren en batalles
defensives. El català ha de poder estar present en documents
d’identitat, passaports, internet, matrícules i documents oficials i
privats, i naturalment en els estudis hispànics fora de Catalunya, a
Espanya i a l’estranger.
15
�És l’Estat qui ho ha de fer. El català o bé és una riquesa d’Espanya
que Espanya defensa, o es converteix en una bandera i decau. les
banderes son massa llamineres en sí mateixes per a que allò que
representen avanci amb el seu flamejar.
Espanya ha de defensar el català i nosaltres en l’Estatut hem
de proclamar la gran veritat de que sense el castellà seríem
infinitament més pobres. Però no ho podem fer ara com ara. Quan
canviïn les condicions, aleshores ho farem. Per això l’Estatut ho ha de
preveure.
I, finalment, el nou Estatut ha de ser –com he dit abans- una eina
útil per satisfer les demandes dels ciutadans de Catalunya, en
unes condicions econòmiques i socials molt diferents a les de fa 25
anys.
Nous fenòmens generen situacions conflictives que no havíem
previst:
-
Baixa natalitat i envelliment accelerat de la població.
-
Precarietat de les relacions laborals.
-
Necessitat apressant de que la nostra població es familiaritzi
amb les noves tecnologies –que ja no són tan noves. Ahir mateix a
la Mare de Déu del Mont vaig comprovar que a Beuda i Albanyà
no tenen cobertura en telefonia mòbil i dificultats en Internet. El
metge mateix. I vaig pensar: Però si són els qui més ho
necessiten! Segueixo.
-
Immigracions massives i diverses que hem de acollir –per
interès i per obligació- però que hem d’acollir adequadament.
16
�-
Urbanització descontrolada.
-
Pressió sobre els recursos naturals –l’aigua, l’aire, el paisatge,
el mar, el bosc- amb la progressiva degradació del medi.
Podria seguir l’enumeració de grans assumptes d’interès col·lectiu
que eren poc previsibles quan es va fer l’Estatut del 79. I que, per
tant, no es comptaven entre les obligacions del nostre autogovern.
Avui, no podem ignorar-les. I el nostre sistema d’autogovern, el
nostre Estatut ha de tenir-les en compte.
Ningú no pot pensar que la Generalitat pugui quedar al marge
d’aquests objectius col·lectius de la nostra societat,
d’una colla de
preocupacions bàsiques dels nostres conciutadans:
-
Per assolir una educació més adaptada al món laboral i a
l’univers cultural i cívic d’avui.
-
Per fer compatible vida familiar i vida laboral.
-
Per aconseguir una sistema de salut més adequat a la nostra
piràmide demogràfica.
-
Per a facilitar l’accés a l’habitatge digne als qui el necessiten
per desplegar el seu projecte personal de vida.
-
I per a frenar la destrucció de recursos naturals que no
podrem restaurar.
17
�FINAL
Amigues i amics, vull anar acabant reflexionant un moment sobre
les dues vies que s’obren davant nostre, davant els ciutadans de
Catalunya.
Però m’agradaria fer-ho amb 10 punts per argumentar la Millora
de l’autogovern que proposem. S’han de clavar durant aquesta precampanya en el nostre cor.
Els arguments, en síntesi, són:
1. L’Ambició nacional per Catalunya. Catalunya és una nació,
i manifesta la seva ferma voluntat a decidir autònomament
sobre el seu govern.
L’Estatut és i serà de tots, no pas de cap partit.
2. L’Ambició federal de Catalunya. Catalunya vol resoldre la
seva relació amb Espanya.
Catalunya vol aprofundir en el caràcter federal i
plural de l’Estat.
3. L’Ambició europea de Catalunya. Una Catalunya inserida a
Europa,
amb
personalitat
pròpia
en
allò
que
tenim
competències per decidir.
I amb un rol potent en l’euroregió mediterrània. Ah, quin
terror provoca als centralistes (no vull pas dir a Madrid) el
mapa, el dibuix de l’Espanya plural que proposem. Més que el
mapa d’Espanya és el dibuix.
18
�4. L’Ambició social per Catalunya: una societat més justa,
més pròspera i més cohesionada.
Un nou Estatut i un millor govern per guanyar en
eficàcia i per augmentar el benestar i no pas per apujar
el volum de la retòrica patriòtica.
5. Un nou estil de govern. Un President que sàpiga escoltar
i un govern que governi.
I que això sigui norma, no pas excepció.
6. Una
nova
relació
amb
el
govern
local:
Lleialtat,
subsidiarietat, estratègies compartides.
Recuperació de la confiança de la ciutadania en el
compromís de la política.
7. Un nou compromís amb la transparència, començant per
la fiscal. Una aposta per una democràcia de més qualitat
i amb més control social de les institucions púbiques.
8. Un nou compromís amb la ciutadania: preponderància
dels valors cívics; participació de la societat civil en els
grans projectes de país.
9. Un nou compromís amb les llengües i la cultura de
Catalunya.
No participarem d’una política cultural estatal
que no promogui el català. Fóra –és, de fet- anticonstitucional.
I defensarem el castellà com una riquesa que tenim. Una
dobre riquesa que cal respectar i fer respectar, a Catalunya, a
Espanya i a Europa.
10. I finalment el projecte d’una Catalunya gran,
de futur,
en clau
amb ambició i confiança. Un mapa de
19
�complicitats amb les comunitats veïnes; amb respecte
mutu i sobretot apostant per un salt de qualitat i
quantitat en els dissenys complementaris.
*
Bé amigues i amics,
Fins aquí el que penso i proposo. El que els socialistes i els
Ciutadans pel Canvi volem proposar als ciutadans i ciutadanes de
Catalunya en aquest moment decisiu.
Aquesta és la nostra via.
Que
té
definida
Una via real i realista. Una bona via.
l’estratègia
i
compta
amb
els
suports
necessaris, un cop tingui l’aval del Parlament de Catalunya.
N’hi ha cap altra, de via?. Sí.
Bé, de fet, només n’hi ha una altra. La via del foc d’encenalls
sobiranista.
Però ho dic clarament: és una via morta. Abans de començar.
Per què? Doncs perquè o bé no hi ha voluntat d’impulsar-la i
els darrers quatre anys en són prova suficient,
O no
hi ha estratègia factible. Per molt que la retòrica
sobiranista sigui brillant i enlluernadora. Ara diuen alguns (els
més ardits i els més sofisticats): votarem al Maragall perquè
s’estavelli i, aleshores sí, els pobles d’Espanya s’alcin per donar-nos
la raó. Doncs que vagin somiant! Però mentrestant que votin pel
20
�canvi segur, per l’avenç real i tangible. L’avenç... vell mot socialista,
de nou atractiu i apassionant!
Jo vull un Estatut per als catalans i les catalanes del segle XXI.
Un Estatut per al futur Catalunya.
No allagarem innecessàriament el memorial de greuges de
Catalunya amb Espanya per a poder dormir tranquils, dientnos, com Galileu “Eppur si muove”, “no avancem però la raó la
tenim”. La raó la tenim, per l’hem de guanyar dia a dia. Aquest
és el quid.
No ens adormirem, ni amb aquesta ni amb altres cançons.
Ara bé, dels nostres arguments n’hem de convèncer els
ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Ens hem d’explicar. I ens
hem d’explicar bé.
Hem d’explicar bé les nostres raons als catalans nacionalistes.
No ens hem de justificar.
No hem de demanar perdó ni permís per voler liderar el camí
de Catalunya cap a la millora del seu autogovern.
S’ha acabat això. Ara és a nosaltres que ens toca plantar cara.
Als nacionalistes, els hem de preguntar, mirant-los als ulls, si
realment pensen que socialistes i populars ofereixen les mateixes
garanties i possibilitats per fer avançar l’autogovern. Fa riure haverho de dir...
21
�Els hem de preguntar si creuen que el PP, que ha bloquejat ,
amb la connivència de molts dirigents de CiU, qualsevol proposta
de reforma o millora de l’Estatut, pot ser mai el millor aliat de
Catalunya.
Això és el que heu de preguntar a Artur Mas i al seu amic Josep
Piqué, que negaran tres cops –i els que calgui- haver-se conegut. Es
coneixen. I tant si es coneixen. Eren directors generals de la
Generalitat tots dos junts, ja fa molts anys.
I també hem d’explicar bé les nostres raons als qui s’hi
oposen, a la reforma de l’Estatut.
Hem de deixar clar que
el millor reconeixement al valor de
l’Estatut (i de la Constitució) és saber-lo adaptar a les
condicions socials i polítiques del nostre temps.
Hem de deixar clar que no volem obrir la caixa dels trons per cap
frivolitat. Que la frivolitat fóra accentuar la retòrica sobiranista sense
suport social. I que és una frivolitat vendre un estatut nou i seguir
pactant amb el PP.
I un crim condemnar a la Constitució a seguir
sense Senat, condemnar la constitució a la congelació.
Us demano que feu d’altaveu de la meva proposta de millora
de l’autogovern. I que m’ajudeu a
desmuntar l’engany dels
que tant criden en campanya i després callen per quatre vots.
Que vagin cridant (uns i altres) nosaltres avancem. I Catalunya
també. Sense mirar enrera. Sense parar orella als insults i a les pors.
Mirant l’objectiu, fit a tit.
22
�Si n’esteu convençuts sereu convincents. I si sou convincents,
la societat catalana entendrà, com ha començat a entendre,
que hi ha una via bona i certa, la via del consens que nosaltres
impulsem
i
proposem.
La
via
de
l’avenç
tranquil
però
imparable.
Moltes gràcies.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’Estatut que volem : el nou futur pels catalans
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Eleccions
Parlament de Catalunya
Model social
Territoris
Acció política
Canvi
Espanya plural
Campanyes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Reials Drassanes de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-08-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1758/20030902_El_canvi_per_Catalunya_CCCB.pdf
7ef04b452a1cf92687fcefad56630c9a
PDF Text
Text
El canvi per Catalunya
Intervenció de Pasqual Maragall
Acte al CCCB
Dimarts, 2 de setembre de 2003
19:30 h
�I PREÀMBUL
Hi ha dos 17 d’octubre clavats a la meva memòria:
L’un, el de 1986, em va posar al davant de l’empresa més
gran, responsable i apassionant que un alcalde pugui somniar:
la transformació de la ciutat en un període curt però intens de
temps.
Els Jocs van demostrar que a Catalunya som capaços de fer
allò que ens proposem.
L’altre 17 d’octubre, el de 1999, em va assenyalar el camí
que m’ha dut fins aquí. El camí de Catalunya pam a pam, el passeig
apassionant per la realitat polièdrica que és el nostre país.
Aquests quatre anys m’han confirmat que vivim resignats sota una
crosta de normalitat i de convivència pacífica.
Però que dessota de tot això, hi ha una Catalunya que vol anar
més enllà, que vol cavalcar de nou, que vol dir la seva a Espanya, que
vol ser important a Europa, que vol prendre la iniciativa,...
Hi ha una Catalunya que vol ser acceptada d’una vegada tal
com és. Que vol deixar definitivament de ser la pàtria dels catalans
d’arrel i el lloc d’arribada dels altres catalans, per a ser la pàtria de tots
els catalans, dels uns i els altres sense distinció. Tan senzill com
això: ser de debó un sol poble.
Servir Catalunya i els meus ideals amb la mateixa força i la
mateixa passió. Això és el que em mou avui en el moment d’acarar el
tram final dels quatre anys que s’acaben el proper 17 d’octubre.
El quatrienni s’allargarà un altre mes o quasi per designi de l’actual
govern, a fi de poder encavalcar les eleccions catalanes amb les
madrilenyes i reduir la campanya estricta a la mínima expressió.
Tant de bo s’emportin una sorpresa i tant de bo els corruptors de
Madrid s’emportin el càstig proporcionat al que rebran els qui van
permetre el corromputs dins les seves files. Des d’aquí veiem clar que
hauria de ser així – igual com creiem que la patètica confiança d’en Mas
en la influència a Catalunya de les eleccions madrilenyes pot “backfire”,
pot ofendre els catalans i castigar-lo a ell.
Mireu: Ara tot depèn de nosaltres. Jo en sóc plenament conscient.
Avui he vingut aquí perquè vull que vosaltres també en sigueu
conscients, que estigueu plenament segurs que tenim el canvi a l’abast.
A tocar de dits.
I sé que si els que som aquí no només ho volem sinó que actuem en
conseqüència, el canvi no se’ns pot escapar.
El canvi segur el podem garantir nosaltres. Ningú més.
Catalunya ens ho agrairà. I altrament no ens ho perdonarà.
La política es així. Ningú no veu clar el que vindrà fins que no ve. I
quan arriba el que ha d’arribar tothom ho troba evident i lògic.
2
�I, desaparegudes les maniobres i les deformacions que avui ens
inquieten, el país començarà a caminar amb passa segura pel
camí que la majoria volia emprendre.
El carisma del poder ho canvia tot. Les paraules que ahir semblaven
poderoses i temibles, semblen avui remotes i sense sentit.
Les que ahir dèiem amb recança i formulàvem com un desig de
vegades impossible, es tornen veritats reals i incontestables.
Espolseu-vos la son! Vosaltres sou avui els posseïdors d’una veritat
que demà -tot just demà- serà compartida per milions de ciutadans.
El Maragall que ara anuncia impossibles, serà llegit com
simplement realitzador d’evidències.
Només cal una cosa: guanyar aquí i ara el cor del poble, d’un poble
que ho està esperant (“amb candeletes”).
Perquè el poble no té els elements de judici que nosaltres tenim per
verificar que la seva esperança no és un somni sinó una realitat
propera i tangible tot i que fins avui deformada per les petites veritats
dels altres i la potència dels seus mitjans.
3
�En campanya tindré adversaris i adversaris respectables. El que
queda de tot plegat, al final, a l’hora de votar, és tant el que haurem dit
nosaltres com el que hauran dit de nosaltres, i la comparació entre una
cosa i una altra.
Artur Mas serà el meu adversari principal. Ha arribat fins la línia de
sortida jugant amb moltes cartes. Amb un avantatge abusiu, quasi
pornogràfic, sobre els altres candidats.
Però, tanmateix, espero d’ell a partir d’ara la mateixa
noblesa amb la que jo penso combatre’l, no pas en el terreny
personal, sinó en el del projecte que representem cadascú: el de la
continuïtat més o menys repintada i el del canvi segur.
Espero, pel respecte que em mereixen els les ciutadanes i els
ciutadans de Catalunya, que s’acabin els atacs personals que, com hem
pogut comprovar, costa molt poc d’encendre i molt d’aturar.
Mas concorre a aquestes eleccions amb l’esperança de
l’herència d’un projecte que arriba esgotat al segle XXI.
rebre
Jo no pretenc encapçalar la nòmina de marmessors del
pujolisme. A Catalunya ha passat una cosa molt greu, i és que el
catalanisme s’ha tornat un isme personalitzat, s’ha tornat
pujolisme. Jo pretenc una cosa ben evident: substituir el
pujolisme de nou pel catalanisme.
El nostre projecte és una alternativa real, clara, neta. Una
alternativa al model de govern, als accents de govern, a l’estil i les
formes de govern que hem tingut fins ara.
Alguns dels meus adversaris m’han volgut retreure un
excés de barcelonisme. Crec que ha estat endebades.
suposat
Crec que el meu barcelonisme hauria de ser considerat, vistes
les coses amb noblesa, com una manifestació –modestament reeixida
si m’ho permeteu— del millor catalanisme.
Ni per un sol moment he oblidat que Barcelona és, a més de la meva
ciutat, la capital de Catalunya. No ho vaig oblidar mai quan era alcalde,
com no oblidaré mai, si sóc President, que la capital de Catalunya és un
atot essencial del país. La seva force de frappe com va dir Pujol abans
d’oblidar-ho amb conseqüències no pas menors.
4
�Hi ha dues coses de les que se m’acusa de manera un xic infantil: l’edat
i la dependència de Madrid. La segona és per a mi, quan vaig per
aquests móns de Deu i em sento a dir el que em diuen, quasi un consol
– em confirma que dec ser allà on toca i que aquest país es ben
complicat. I de l’edat solament puc dir que em sento enriquit per
l’experiència i em faig creus, de vegades, de la audàcia ingènua i la
manca de coneixement amb que vaig haver d’acarar reptes brutals. Ara
en sé molt més que abans i tant ofèn a la meva dignitat l’acusació
ridícula que m’adrecen com em sorprèn la ignorància dels que ho fan. El
coneixement que he acumulat en anys de servei a les meves idees, a la
meva ciutat i al meu país, no el canviaria per unes cames més àgils o
una victòria al ping pong, que de tota manera tinc pràcticament
assegurada.
Referent a la dependència espanyola. Aprofito per a fer una petita
protesta personal davant els creadors d’opinió.
Discrepo de l’afirmació de que Aznar ens ha fet favor atacant-nos. El mal
que ha fet a la imatge del socialisme català l’atac sostingut i sectari
d’aquest senyor afortunadament traspassat en la política espanyola, és
enorme i costarà de refer.
Ha comès un error, sí; perquè inquiet per la magnitud de les seves pròpies
responsabilitats en el moment de retirar-se, ha triat Catalunya i els
socialistes catalans com els seus adversaris principals.
Però no ens enganyem, el favor, si favor hi hagués, ens l’hem fet nosaltres
mateixos, mantenint a peu i a cavall la legitimitat de la pretensió de
l’Espanya plural i del paper cabdal de Catalunya en engegar el camí cap a la
seva plena realització.
Això arriba 25 anys després de la Constitució i quasi cent anys després
que el catalanisme polític formulés el seu primer projecte concret de govern
a l’ajuntament de Barcelona, amb el pressupost de cultura, que era en
realitat un projecte d’educació.
Ja era hora, no?
No cal demanar excuses a ningú.
No acabo d’entendre perquè som tan donats a demanar excuses fins i tot
per a dir obvietats!
A la reunió de Santillana, un company s’excusava d‘haver utilitzat la paraula
federalisme abans de fer la defensa, en realitat, de l’Espanya federal.
Parlant de Maragall i Aznar, sembla com si haguèssim de fer igual. Gràcies
per atacar-nos! Es Vosté molt bondadós esmerçant una part de la seva
infinita potencia mediàtica en la nostra humil realitat de pobres socialistes
catalans.
Home no!
Amb tanta modèstia no anirem enlloc.
I el socialisme català, modestament, això sí, ha de jugar i jugarà el rol
important que els seus fundadors van voler per a ell i potser una mica més i
tot.
Perquè nosaltres sumarem les obligacions de socialistes amb les històriques
del catalanisme, que el pujolisme, amb tot i els seus mèrits, no ha arribat a
acomplir.
5
�Nosaltres, siguem realistes per mal i per bé, estem en condicions de fer-ho.
I ho farem. Us ho ben prometo. Es un compromís que prenc amb plena
consciència del que representa.
Obriu els ulls! Anem a totes!
Ens hi juguem Catalunya, la pàtria que estimem, i ens hi juguem
l’Espanya plural en la que creiem.
6
�II EL CANVI NECESSARI PER A UN FUTUR SEGUR
Vull explicar, en començar aquest període que serà decisiu per a
Catalunya, el canvi que proposo.
Vull anar desgranant una proposta que sorgeix del que he percebut
que eren les preocupacions, les esperances i les aspiracions, de les
catalanes i els catalans, i que comparteixo i vull fer meves.
Qui vulgui ser el futur President de la Generalitat –i jo vull ser-ho-- les
ha d’entendre i les ha de prendre com a prioritàries. I així ho he considerat.
En les properes setmanes, explicaré què vull canviar.
-
Recuperar el pols vital, econòmic, social i cultural que
Catalunya ha anat perdent progressivament en els darrers anys.
-
Reequilibrar el territori, avançar en la definició dels mapes de
la Catalunya del 2020 i fer un esforç ingent en infrastructures a
tot el país.
-
Recuperar el paper motor econòmic –i també polític- que
Catalunya exercirà en el conjunt de l’Estat espanyol.
-
Apostar estratègicament perquè Catalunya lideri la euro-regió
de la Mediterrània nord-occidental. Una proposta que amb
tanta por com mala fe ha estat desqualificada i manipulada per
Aznar.
-
Cohesionar la societat catalana per fer front a les inseguretats
o incerteses de cara al nostre futur i al futur dels nostres.
Recuperar l’esperança en la millora de l’habitatge i el sistema de
salut.
-
Casar immigració i ciutadania i dur a terme un pla de xoc en un
conjunt de barris determinats d’unes ciutats concretes on, en
bona mesura ens juguem el futur.
-
Posar al capdavant de les nostres prioritats, també i molt
especialment l’Educació, la Recerca, la Creació i el civisme.
*
No podem seguir amb la falta d’iniciativa política, social i econòmica
en tots aquests camps.
La ciutadania de Catalunya entén que ara ve el canvi.
La clau està a fer entendre que el canvi no ha de ser de cares
dins d’una mateixa família i d’un mateix estil, i d’una mateixa concepció de
Catalunya i del seu govern. No.
7
�El risc més gran per a Catalunya vindria, ara, precisament de
no canviar o de fer un fals canvi; de seguir mantenint més temps uns
hàbits, una forma de govern, una cultura política que ja només responen a
un projecte esgotat.
Ara necessitem sumar, venint des de baix, totes les energies en
una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai
vista.
En el fons i en la forma. Millorant les eines bàsiques que permeten
l’autogovern. Sí.
Però també dibuixant i canviant els mapes del país: el de les
infrastructures i les xarxes, el de l’organització del territoris per tornar la
veu als set territoris de Catalunya (..) i el de les intervencions en el
paisatge, que Raimon Obiols sempre reclama com un dels capitals
malmesos del país.
Volem millorar l’autogovern, sí.
Però per què? Per pur caprici? perquè toca? Perquè ho demanen els altres
partits? No. Rotundament no.
Parlem de la millora l’autogovern...
Perquè volem una Catalunya lliure, pròspera i ben cohesionada.
I perquè volem comprometre’ns amb l’Espanya plural en un moment
de gran transcendència per al conjunt de l’Estat. El moment d’avançar
guiats de nou pels preceptes de la unió i la llibertat dels pobles d’Espanya.
Volem reformar l’Estatut: perquè?
El volem reformar per impulsar i garantir millor el progrés, el benestar i
la igualtat entre els ciutadans de Catalunya.
A la majoria dels ciutadans de Catalunya, no els interessaria la reforma de
l’Estatut si no suposés més progrés, més benestar i més igualtat.
Per això dic que la reforma de l’Estatut és només una part de la millora de
l’autogovern que proposem. Un millor Estatut és una peça necessària,
però no suficient.
No vull confondre els catalans convertint la reforma de l’Estatut en
un símbol o en l’únic camp de batalla electoral.
Per a mi, l’important és entendre i aconseguir que l’Estatut reformat
esdevingui una eina suficient per donar resposta a les aspiracions
dels catalans.
8
�Altres vegades he dit que Catalunya s’ha convertit en un temple, durant
aquests vint-i-tants anys de govern de CiU, d’ençà de 1980.
També he dit que potser havíem de passar-hi, per aquí, durant uns
anys. Catalunya emergia tan desenquadernada del silenci forçós i tràgic del
franquisme, que potser necessitava, inicialment, un punt de severitat
emocional, de transcendentalisme.
Calia recuperar la memòria històrica i cultural d’abans de la guerra
civil i de totes les anteriors guerres civils hispàniques; que n’hi ha hagut un
munt.
Però en pocs anys, el catalanisme històric s’ha anat convertint per
l’hegemonia de Ciu en un nacionalisme uniforme, entotsolat, que
idolatrava una puresa suposadament perduda.
Un nacionalisme que rebutjava -quan no les considerava anatematotes aquelles veus que no professaven la fe i el credo establerts.
Com si estiguéssim en un temple, la vitalitat de la societat catalana, ha
quedat encotillada per l’uniforme d’aquesta Catalunya essencial que
tendeix a immobilitzar les energies, a desanimar les noves
incorporacions. Un temple amb les portes tancades.
La Catalunya oficial ha tendit a fer callar el discrepant, s’expressa
amb veritats massa simples i doctrinàries, i una i altra vegada tendeix a
recordar, a accentuar el mals que vénen de fora.
La Catalunya tancada en el temple, és incapaç de fiar-se de la rica i variada
vitalitat social i cultural que conté, no sap apel·lar a l’alegria mediterrània
dels seus barris i pobles, no té confiança en la imaginació i l’empenta que
caracteritza el teixit social, econòmic i cultural, no gosa donar joc i
protagonisme als que enriqueixen el país procedents d’altres territoris.
Els catalans hem de sortir del temple i hem de convertir el país en
àgora.
El moment de transició que viu el món obre possibilitats inèdites per a
Catalunya si és capaç de situar-se a l’altura que li correspon, a l’altura del
seu extraordinari potencial, a l’altura del que ha sigut en els seus millors
moments
-
un país innovador, creatiu, emprenedor, especialment avançat en
el seu dinamisme social, econòmic, pedagògic, intel.lectual i artístic.
-
Un país de radicalitat democràtica, que vetlli molt especialment
per la qualitat i la transparència de les seves institucions.
-
Un país plural, gràcies al seus sistema de mitjans de comunicació
públics i privats; en el que siguem capaços de fer les dues grans
devolucions pendents: la de la propietat de TV3 i els mitjans de la
CCRTV de l’Estat a Catalunya i la del control d’aquests mitjans del
govern de la Generalitat al Parlament.
-
un país integrador, capaç d’incorporar la diversitat i de preservar
alhora la seva identitat, en una renovada voluntat d’unitat civil i de
futur compartit
-
un país amb unes ciutats que han esdevingut model de
referència internacional.
9
�-
Un país europeu. Amb vocació de liderar l’arc mediterrani.
La Catalunya que veig a l’horitzó m’exalta i m’inquieta.
M’exalta perquè la sé possible, perquè sé com arribar-hi, perquè
comporta la realització d’un somni compartit, i que ens durà més enllà del
que ningú mai no va poder imaginar en el passat.
M’inquieta perquè hi ha inèrcies que poden engavanyar-nos, que
poden entretenir-nos en les anècdotes fins a fer-nos perdre el tren.
Catalunya ha de passar pàgina. I ha de mirar el futur amb ambició. Hem
de desterrar d’una vegada els tòpics defensius.
Ens cal, com l’aire que respirem, que Catalunya afirmi que té ambició com a
país. I la té.
Però també em preocupa la degradació de les expectatives de la gent que
s’ha produït aquí a Catalunya, i amb menys força a tot arreu en els darrers
anys.
III UNA SOCIETAT COHESIONADA PER A UN FUTUR SEGUR
Ara us haig de parlar de la vida de cada dia.
Estem menys segurs.
En la feina, al carrer, en el barri, en la carretera, en la urbanització enmig
del bosc, però també en la joventut i en la vellesa, en tenir un fill, en la
malaltia,
En acabar els estudis, en el propi domicili quan les relacions, influïdes
potser per la inseguretat general es tornen violentes, en les dones afectades
per tot això, quan justament la societat s’està obrint a la seva plena
autonomia personal.
I estem menys segurs, sobretot, deixeu-m’ho dir, en el món obert, en el
que tot es possible, l’autodestrucció rampant produïda pel menyspreu del
medi i l’autodestrucció derivada del terrorisme i de la reacció visceral contra
el terror.
Hi han solucions contra aquestes inseguretats.
No són fàcils. Però aquí i ara en sabem un niu de com enfrontar-les,
especialment en aquells temes que depenen més directament de nosaltres.
I el govern de la Generalitat haurà de convertir les pors en
seguretats per guanyar la confiança necessària en el futur. Això és
el canvi.
Voldria que l’acció del futur govern de Catalunya ens fes avançar en el
camí de canviar els rostres de la por pels de la seguretat i les certeses.
10
�1.- La certesa de disposar d’una sanitat pública, eficient, ràpida,
atenta, professional, universal. Allargar la durada de la visita mèdica
voldrà dir un futur més segur.
2.- L’esperança de trobar un habitatge digne i viable
econòmicament per als joves que busquen el camí de la seva pròpia
vida. Construir 40.000 habitatges de protecció oficial en 4 anys
voldrà dir un futur més segur.
3.- La seguretat en el treball. Tant la física com la de l’estabilitat
laboral. Dues garanties per a un futur més segur.
4.- La seguretat a les carreteres. Més i millors vies de comunicació
voldrà dir un futur més segur.
5.- La tranquil·litat als carrers i barris i pobles d’arreu de
Catalunya. Barris i pobles segurs ens faran confiar en el present i en
el futur.
6.- L’esperança de poder envellir a casa amb els nostres o en
companyia, sense la por de no saber esquivar el llindar de la
pobresa. Millorar l’assistència domiciliària voldrà dir un futur més
segur.
7.- El compromís a lluitar amb contundència contra qualsevol
manifestació de la violència de gènere ha de retornar, així
mateix, la seguretat a milers i milers de famílies avui atelnallades
per una amenaça absolutament injustificable.
8.- La confiança d’arribar a la igualtat en les oportunitats
d’accedir al món laboral i de conciliar-lo amb el familiar. La formació
de 250.000 persones en quatre anys, voldrà dir, un futur més just i
més segur.
També cal que els temors i les incerteses esdevinguin seguretats en
el futur en el camp de l’educació i la cultura.
-
Hem de tenir la certesa que l’Educació serà una prioritat del
Govern. Una prioritat estratègica, perquè, repeteixo, en l’educació
estem fent l’aposta més compromesa en el futur que volem per als
nostres. Com a ciutadans i com a col·lectivitat.
-
Hem de tenir, a més, la certesa que l’Educació de qualitat,
integradora i compromesa serà un dels principals antídots contra
les incerteses que la immigració genera i contra els riscos que es
poden derivar d’aquesta incertesa.
-
Hem de tenir la seguretat que també la identitat cultural i
lingüística reposarà sobre els fonaments de la inclusió, la
pluralitat i la defensa de la diversitat. Per això reclamo de
l’Estat un compromís veritable amb la seva riquesa lingüística, tant
com demano que s’acceptin la riquesa de llengües de Catalunya.
-
La nostra cultura, rica com és, sobreviurà evolucionant,
transformant-se, si sabem alliberar-nos de la por, si gosem
construir el mirall del futur en una societat madura, crítica, rigorosa,
i alhora oberta, permeable, franca i generosa. Això la farà forta. La
farà segura, li obrirà els camins del futur.
-
Però cultura vol dir també CIVISME. I en això hi posarem els cinc
sentits.
11
�*
Sé que les eleccions es guanyen o es perden en les coses de cada dia.
La democràcia és una eina que fa que la gent voti un diumenge, un dia que
plou i hi ha gent que no surt de casa, o a l’inrevés.
Un dia que ve desprès d’un altre dia, o en una setmana que ve després
d’una setmana en la qual s’ha votat una altra cosa o s’ha declarat una
guerra o els terroristes -ho sabem per experiència- solen matar.
Però, sobretot, les eleccions arriben en un any en el que la gent ha
millorat o no la seva percepció de la seguretat i la inseguretat, ha cobrat un
augment de sou o ha obtingut una desgravació fiscal, ha perdut el pis per
un desnonament, ha tingut un accident a la família, ha vist empitjorar el
barri o l’escola dels nanos per l’arribada de nova gent etc.
Una miríada d’impressions individuals i l’efecte dels mitjans i els missatges
dels partits conformen la psicologia col·lectiva del dia de les eleccions.
Però sota aquesta pluja de factors que influeixen, hi ha l’ànima del poble
que madura una opinió pròpia, determinant, intuïtiva, secreta. Ni tan sols
les enquestes més refinades l’endevinen.
És en la connexió que s’estableix entre el polític i aquesta ànima popular
discreta que es verifica la química del consens o del rebuig.
I quan dic el polític no vull dir exclusivament el líder, el candidat. Em
refereixo a un subjecte col·lectiu del que vosaltres formeu part destacada.
12
�IV EL MEU COMPROMÍS PERSONAL AMB LES CATALANES I ELS
CATALANS
Sóc fill d’una dona nascuda a Bilbao, que era filla de sabeterets alacantins,
republicana, alumna de l’Instituto Escuela, catalana d’adopció i fidel a les
seves arrels de joventut, a les seves amistats, sovint exiliades a América.
Una dona que va formar, amb el meu pare, una casa oberta als joves
antifranquistes i al diàleg franc.
El meu pare va ser un devot del seu, del poeta que va cridar, des de l’afecte
i la decepció, “Adéu Espanya” però que va fer L’Himne ibèric i va
acabar llençant el “Visca Espanya” a la cara dels espanyolistes que
empobrien la pàtria comuna.
Que la reduïen a poca cosa, a una construcció política i cultural petita,
escarransida, sense grandesa, negativa, més enemiga dels seus pobles que
conscient de la seva pluralitat, que és justament la seva riquesa, allò que la
fa interessant – com em deia fa poc a Barcelona Jorge Sampaio, el
president de Portugal.
(...)
El naixement de l’Europa Unida ens obre la porta a la reconstrucció d’aquest
passat sobre bases noves i a la projecció d’una societat políticament,
econòmica i culturalment avançada, en la qual Catalunya ha d’estar ben
posicionada, al davant de tot, igual com està més ben ubicada geogràfica i
històricament en la frontissa entre la península i el cor d’Europa.
*
Voldria acabar formulant davant vostre un compromís de caràcter personal:
Avui m’heu escoltat. Si els ciutadans de Catalunya em fan confiança i sóc el
futur president de la Generalitat, vull que una trobada com aquesta es
produeixi periòdicament.
Però no pas perquè m’escolteu només a mi, sinó per poder dialogar amb
tots vosaltres. Amb tots i cadascun de vosaltres.
Vull creure que farem possible l’àgora de què abans us he parlat. Jo hi
compto.
Compto amb tots vosaltres.
Moltes gràcies.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El canvi per Catalunya
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Canvi
Catalunya
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Model social
Territoris
Acció política
Ciutadania
Catalanisme
Estatut
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
CCCB
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-09-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1757/0000001380.pdf
f67cd953a08feef2019e57b709f32a07
PDF Text
Text
Un futuro posible:preservar identidades, compartir proyectos
Conferència pronunciada per Pasqual Maragall a Bilbao
1.Quiero empezar mi intervención de esta tarde manifestando mi más radical repulsa al último atentado de eta,
en Andoain, que costó la vida a Joseba Pagazaurtundua. Esta condena no admite matiz posible. Y este atentado
tampoco admite silencio posible.
El silencio, en el País Vasco, es hoy sinónimo de asentimiento, de demasiadas complicidades con el terror.
Sólo por la palabra llegará la paz a Euskadi. Y no avanzaremos ni un milímetro en este camino, si lo transitan
solamente –y mucho menos aún si nos conducen- corazones de hielo, como dijo Maite Pagazaurtundua.
El silencio del alcalde de Andoain es políticamente inmoral. También aquí sin paliativos. Inmoral porqué no se
puede callar ante el asesinato de un ciudadano. Inmoral porque un alcalde no puede callar ante el asesinato del
jefe de su policía municipal.
Déjenme que lo diga claro y sin matices: yo habría votado la moción de censura contra el alcalde de Andoain,
por encima de cualquiera otra consideración de coyuntura o cálculo electoral, dando prioridad a la exigencia
moral y a mi convicción que nadie que no condene la muerte de una persona, de un servidor de su propia
administración, puede seguir un minuto más como alcalde. Era un gesto de dignidad política.
2.- Dicho esto, quiero hablarles esta tarde desde el máximo respeto a los ciudadanos vascos y a sus
instituciones.
No tengo la pretensión de hablarles de los problemas del País Vasco desde la distancia, ni mucho menos
impartir lecciones sobre lo que debe hacerse para resolverlos.
Pero si les ruego que acepten que mi aproximación a su situación está hecha desde una cierta pasión positiva,
desde una voluntad de empatía.
Quiero plantearles una reflexión respetuosa con la convicción de que los problemas de los vascos sólo pueden
resolverlos los vascos, en democracia y desde las instituciones y las leyes de que nos hemos dotado.
Mi reflexión se orienta hacia lo que podemos hacer desde Catalunya para crear unas condiciones mejores que
las actuales para ayudar a que el pueblo vasco avance hacia una solución de futuro.
3.-Pero antes de hacerlo creo que también es mi deber dejar sentada una petición que reiteradamente he
planteado a los máximos representantes institucionales de Euskadi: la COMPASIÓN con las víctimas del
terrorismo ... Compasión, no como sentimiento cristiano, sino padecer con, ser capaces de ponerse en el lugar
del otro, de compartir su dolor, su angustia, su temor, su esperanza ... Compasión humana, de persona a
persona ...
Y compasión política, de partido a partido, con el mensaje profundo de que hay esperanza en este pueblo de un
futuro reconciliado ...
Creo que para construir un futuro posible de Euskadi no basta con desear y trabajar sin descanso para acabar
con ETA, para aplicar la ley, para desterrar la desigualdad política que supone que unos ciudadanos, servidores
de lo público, tengan que ser protegidos para poder ejercer su noble función ...
Además hay que crear un clima moral que lo haga posible y, sobre todo, que haga posible el día después ... A
este clima moral es a lo que llamo compasión ...
4.-Vuelvo al núcleo de mi reflexión: ¿qué se puede -que se debe- hacer desde Catalunya?
Hace tiempo que mantengo una polémica amistosa con el presidente de la Generalitat sobre la conveniencia de
que Catalunya se implique en la solución del problema vasco y, en consecuencia en la construcción de una
nueva España.
No se trata de promover una actitud de ingerencia en la política vasca. Ni mucho menos. Se trata de promover
una actitud mucho más activa en la política española para intentar sacarla del callejón sin salida al que a mi
juicio la están llevando lo que denomino los tres nacionalismos que nos gobiernan.
Entiendo que desde Catalunya tenemos el deber y la oportunidad de hacer dos cosas:
-Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de mera afirmación identitaria.
-Promover la idea y el proyecto de una España plural.
En el convencimiento de que haciendo lo primero ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y
viceversa.
5.-En primer lugar: afianzar un modelo de autogobierno de Catalunya que suponga un nuevo paso adelante ...
Vengo diciendo en los últimos tiempos que los primeros veintitrés años de autogobierno estatutario en
Catalunya constituyen tan sólo el prólogo de lo que puede y debe ser el autogobierno pleno de Catalunya.
�Unos veintitrés años en los que la afirmación identitaria ha sido prioritaria y en los que se ha dejado de lado la
preocupación por una estrategia de futuro, por construir un proyecto que puedan compartir todos los
ciudadanos de Catalunya, sea cual sea su manera personal de vivir el sentimiento nacional.
¿Acaso son excluyentes los propósitos de preservar identidades y de compartir proyectos?
En pura corrección política tendría que decirles que se trata de una disyuntiva falsa, que es deseable y posible
que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad.
Creo que es así y que una sociedad madura debe ser capaz de encontrar el equilibrio entre sus raíces y sus
esperanzas.
Pero hay momentos en la vida de un país en que hay que decidir la dirección y el sentido de su rumbo … Y no
es lo mismo hacerlo con una omnipresente obsesión por el pasado, por afirmar la identidad, por reforzar el
vínculo comunitario … que hacerlo con la determinación de mirar hacia el futuro, de construir un proyecto
atractivo para nuestros hijos.
En hermosas palabras de un socialista catalán de los años treinta del siglo pasado, Rafael Campalans,:
“Catalunya no es la historia que nos han contado, sino la historia que nosotros queremos escribir. No es el culto
a los antepasados, sino el culto a los hijos que aún han de venir” ...
Permítanme una referencia a lo que ha venido en llamarse el “modelo catalán”, que no sé si no es otra cosa que
una manifestación de una cierta vanidad provinciana ... En todo caso entiendo que debe ser algo definido por
dos características relevantes:
-Que es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España
democrática y plural.
-Que la sociedad catalana no ha de estar dividida por la “cuestión nacional”, que la línea divisoria fundamental
de la confrontación política no ha de ser la que separa nacionalistas de “no-nacionalistas”.
Repito que no queremos ni podemos dar lecciones. Pero en la medida que este modelo idealizado es compartido
por una amplia mayoría de catalanes, los responsables políticos tenemos la obligación de convertirlo en una
realidad tangible y también útil para todos.
6.-En segundo lugar, desde Catalunya tenemos el deber de impulsar el proyecto necesario y posible de la
España plural.
-Necesario porqué no hay otras vías
transitables en la Europa de hoy ...
-Posible, si entre todos creamos las condiciones políticas ...
-Si no sucumbimos al odio que quiere instalar el terrorismo en la agenda política ...
-Si resistimos a la tentación de renunciar al debate político, a la diferencia, al pluralismo en aras a una
unanimidad que representa la muerte del futuro ...
Los demócratas tenemos como primer deber compartido luchar contra el terror. Y desde esta prioridad, no
podemos renunciar a nuestros proyectos, a nuestras diferencias, a nuestro diálogo, a nuestra capacidad de
ponernos de acuerdo en procesos que trasciendan el presente .
No podemos, en definitiva, renunciar a la política .
Estoy convencido de que España –y con ella Cataluña ... y Euskadi- necesitan de un proyecto de realismo
político y ambición colectiva como lo es el de la España plural.
-Realismo en su desarrollo: hay que trabajar con una Constitución y unos Estatutos que no son intocables y en
el escenario diseñado para las instituciones democráticas por la Unión Europea.
-Ambicioso en sus objetivos: dar respuesta satisfactoria a las aspiraciones de los pueblos de España para este
siglo.
Una España plural que ha de nacer de la periferia geográfica sin que nunca más pueda ser considerada periferia
política... Una nueva concepción política de España: la España federal. Una nueva configuración económica de
España: la España red.
Esta transformación de España no será posible mientras sea gobernada por el más rancio nacionalismo de los
gobernantes que ha tenido este país desde la llegada de la democracia. La España plural solamente podrá
construirse desde la superación de la España Una, levantada a golpe de sentimientos identitarios en singular, y
su sustitución por una España-proyecto en el que todos los que formamos parte de la primera persona del
plural nos sintamos cómodos.
Plural y red son conceptos incompatibles con los viejos prejuicios esgrimidos por el nacionalismo del centro:
insolidaridad territorial, privilegios, unidad de destino universal.
Hay que poder vivir, prosperar y realizarse individualmente y colectivamente sin pasar por el centro. Hay que
respetar Madrid y lo que representa, que es mucho e importante, pero no podemos renunciar a un horizonte
más amplio de legítima ambición para nuestros proyectos.
7.-Catalunya i Euskadi en la España plural ... En términos económicos y de desarrollo de la España-red, el eje
País Vasco-Catalunya adquiere un valor estratégico evidente, imposible de configurar y rentabilizar en la actual
�concepción radial de España.
-Tenemos un interés común en fomentar nuestras economías. Las más competitivas de España y con un alto
grado de complementariedad.
-Podríamos y tendríamos que hacer muchas cosas en común y les ruego que tomen en consideración esta
oferta.
-Podríamos y tendríamos que potenciar la presencia de los intereses vascos y catalanes en sectores
estratégicos como la energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras, en los que quizás convenga ir
juntos para estar de verdad en condiciones de plantearnos objetivos realmente ambiciosos.
Por ejemplo: No tiene sentido en la Europa de hoy una red ferroviaria de alta velocidad que no dibuje el eje
ferroviario Barcelona-Valencia, o si se quiere, Almería-Marsella y que no dibuje el eje cantábrico, cosa que inició
el Informe del Banco Mundial de 1960 con Bilbao-Behovia y La Junquera-Murcia y que luego se abandonó. Ni
tiene sen tido una España en red sin el eje Bilbao-Barcelona.
La España de las autonomías ha olvidado curiosamente cosas tan elementales como éstas. La España de las
autonomías es un concepto, un concepto político y jurídico, pero es también un mapa, y no sólo un mapa de
fronteras regionales, sino un mapa de conexiones entre esas regiones. Si no es así, no será un concepto
efectivo, actuante, material y positivo.
8.-No quiero terminar esta primera parte sin volver al País Vasco para hacer el elogio de la necesidad
indispensable de una fuerza política que cumpla con el deber ineludible de convertir el diálogo democrático en
su norte de acción, su razón de ser.
Hoy por hoy estoy convencido que esta fuerza política tiene un nombre: el Partido Socialista de Euskadi.
Un Partido que cuenta con la doble legitimidad de su compromiso profundo con el autogobierno de Euskadi y de
su compromiso por la libertad de todos los ciudadanos y las ciudadanas de este país sometidos a un chantaje
colectivo.
Un compromiso con el autogobierno demostrado a lo largo de la historia contemporánea de Euskadi y -más allá
de lo razonablemente exigible- durante los años en que compartió las responsabilidades de gobierno con el
Partido Nacionalista Vasco.
Un compromiso con la libertad frente al terror, asumido con el coraje cotidiano y anónimo de miles y miles de
hombres y mujeres que reafirman su esperanza en una Euskadi libre y en paz.
Es el coraje de los Rabin, de los Hume que fueron capaces de forjar, en condiciones tan difíciles como las de
esta hora de Euskadi, un futuro de paz para sus pueblos, convencidos que la condición de la paz es el acuerdo y
no la victoria.
Ahora nos acercamos al momento de la verdad. En un año cuatro elecciones, por orden creciente: locales,
autonómicas, generales, europeas. Conviene ir aclarando conceptos.
Aquí nos gobiernan tres nacionalismos: el español, el catalán y el vasco. A escala mundial nos gobierna el
nacionalismo americano, matizado afortunadamente por las influencias de ONU y Unión Europea.
Esos nacionalismos no nos están resolviendo los temas que tenemos pendientes como catalanes, vascos,
españoles y europeos, ni tampoco como ciudadanos del mundo.
España va bien. Todo es relativo en este mundo. España va bien en los últimos 25 años, comparados con los 75
anteriores, de 1898 para acá. Catalunya va mejor que nunca desde 1714, aunque el siglo XVIII, políticamente
horrendo, fue bueno económicamente, y el XIX y el XX tuvieron fases de progreso fulgurante, en la cultura, en
la política y en la economía.
Pero estamos en un punto de giro, en un recodo interesante de nuestra historia.
Dejemos Europa y el mundo para el final o para otro momento. ¿Cuál es exactamente nuestra situación local?
La Constitución y los Estatutos son correctos, puesto que nos han permitido llegar hasta aquí. Pero hay fatiga
en sus materiales.
Indicios: el anterior presidente del Tribunal Constitucional se retira pidiendo una relectura conjunta del bloque
constitucional- estatutario y su compactación y adecuación.
Más indicios: el actual presidente del TC entra en el cargo como elefante en cacharrería, declarando que no hay
diferencia entre nacionalidades históricas y las que no lo son, puesto que, según cree, todas lo son de algún
modo. Y se apoya para ello en una lectura de los 17 Estatutos que muestra, es cierto, distintas interpretaciones
de los términos “nacionalidad”o “comunidad histórica”o “región”.
Una parte de las Comunidades Autónomas, las que se consideran más históricas, porque tienen lengua propia y
tuvieron Estatuto en los años 30 del siglo pasado (hechos ambos referidos en la Constitución), consideran que
peligra la hasta ahora útil ambigüedad de la Carta Magna.
(Es sabido que Napoleón prefería Constituciones breves y ambiguas. Probablemente la ambigüedad sea
obligada para reflejar sin ruptura el acuerdo de no entrar en lo que divide a los constituyentes y limitarse a lo
que los une. En cuanto por un lado o por otro se pretende reducir la ambigüedad – algo que en algún momento
�hay que abordar, probablemente ahora – debe saberse que peligra el equilibrio inicial y que habrá que buscar
otro más avanzado, más elevado)
Pero sigamos investigando el estado actual de conservación de los textos legales de hace un cuarto de siglo.
Todos los partidos excepto el actualmente gobernante en España piden la reforma del Senado para cumplir con
la exigencia (artº 69.1 de la CE) de hacer del Senado la cámara de los territorios o autonomías y no una mera
representación de las provincias.
El Partido Popular lo asumió en 1996, para abandonar luego ese objetivo, quizás porque cayó en la cuenta de
que incluso perdiendo la mayoría en el Congreso podría tal vez, con el Senado actual, mantener una posibilidad
de bloquear o al menos de alejar en el tiempo eventuales cambios en las leyes.
Otro factor de incomodidad: el País Vasco no estuvo representado en la redacción del texto constitucional de
forma suficiente a juicio del partido nacionalista que gobierna hoy Euskadi, de modo que sus representantes se
abstuvieron en la votación del mismo.
Último y más relevante elemento a considerar: hemos entrado en Europa. Y sus Tratados, que en su momento
ratificamos y son ley en España, aparte de absorber parte de la soberanía que definía la CE como propia de
nuestro estado (moneda, fronteras, y progresivamente defensa) establecen principios avanzados y muy
adecuados para regular nuestra propia gobernación, por ejemplo el principio de subsidiariedad, en virtud del
cual nada de lo que pueda hacerse cerca de la ciudadanía debe hacerse lejos. O el de proporcionalidad, que
veta el exceso de medios del gobierno lejano en la persecución de sus fines legítimos. (En virtud de este
principio se excluiría, por ejemplo, que el estado interviniera en la solución del tema del “botellón”, en el barrio
de Malasaña de Madrid; quizás ni tan solo la autonomía debería intervenir, bastándose la ciudad para ello.)
Es más: los Tratados reconocen que los gobiernos subestatales dotados de determinadas competencias
exclusivas pueden estar presentes en los Consejos de ministros de esas materias e incluso representar a la
nación-estado (como hacen los länder alemanes, por ejemplo en los Consejos de ministros de Cultura).
(Curiosamente un documento del Ministerio de Administraciones Públicas niega a las comunidades españolas
esas posibilidades, afirmando que el federalismo alemán es homogéneo y el español, no: el español, señala ese
documento, es asimétrico. Santa palabra, que yo trato de no utilizar, por prudencia.)
No voy a añadir, por no alargar más el análisis de las causas de envejecimiento de nuestra Constitución, y por
coherencia, el demoledor recuento que hizo Joaquín Leguina, de los derechos consagrados en ella y que no se
han hecho efectivos (entre ellos, por ejemplo, el derecho a la vivienda). Posiblemente no se trate ahí de
envejecimiento actual sino de ingenuidad inicial, algo que todas las constituciones comportan – no la que
menos la de los EEUU cuando proclama el derecho de sus ciudadanos a la persecución de la felicidad.
Si no hemos cambiado ya la Constitución, vistos los datos, es por la prudencia extrema que nos sugiere la
consideración, siquiera somera o inconsciente, de las barbaridades que cometimos antes de que Ella (con
mayúscula) existiera.
No es descabellado sin embargo, por lo dicho, temer que la prudencia nos haga aparecer insensatos a los ojos
de algunos agudos observadores de hoy y, lo que sería peor, de la mayoría de los de mañana (¡cómo no se
dieron cuenta! dirán entonces)
Vayamos ahora a por la evolución de los formatos políticos que se han ido adoptando en el último cuarto de
siglo: hemos hecho un ciclo completo o casi completo de todas las alternativas posibles.
Hemos tenido en el estado gobiernos socialistas y gobiernos conservadores, ambos en sus dos variantes:
mayoría absoluta y mayoría relativa. Y por tanto períodos de mayor peso (teórico) de los nacionalismos
periféricos y otros de exclusiva influencia de los partidos de ámbito estatal.
Hemos tenido en Euskadi una preautonomía presidida por un socialista, gobiernos de coalición con
vicelehendakaris socialistas (Ramón Jáuregui, Fernando Buesa) y gobiernos exclusivamente nacionalistas.
En Catalunya, después de la victoria de los socialistas y la izquierda en 1977 – la mancha roja de Europa,
recuerdan? – tuvimos (qué generosidad la nuestra) gobierno de unidad presidido por Tarradellas, con Narcís
Serra como ministro estrella, y luego gobiernos nacionalistas, minoritarios y mayoritarios. El último de ellos,
minoritario, con el soporte parlamentario del Partido Popular.
Este hecho, inédito en nuestra historia política, amalgamado con el apoyo del nacionalismo catalán al
nacionalismo español en las Cortes españolas, está en la base de la crisis profunda de nuestros nacionalistas,
debida también al cansancio de más de veinte años de gobernación ininterrumpida.
Ello permite que mucha gente comprenda que estamos ante un posible cambio histórico en Catalunya, que va a
tener consecuencias serias, muy serias, en la gobernación española. No imagino a los nacionalistas catalanes,
desde la oposición en Catalunya, apoyando a un gobierno minoritario del partido nacionalista español en
Madrid: sería un suicidio político.
Preparémonos para un situación nueva, “si Dios quiere”. Y sepan ustedes que vamos a manejarla con
determinación, conscientes de lo que se va exigir de nosotros, tanto en el sentido de la sensatez y la
moderación, como en el de la fidelidad al objetivo de una Catalunya potente y una España plural y
�efectivamente reconciliada con esa pluralidad que es substantiva y constitucional.
No me va a temblar el pulso en esas circunstancias para hacer realidad esos objetivos.
Hay otros indicios de que España se ha ido preparando para ese nuevo panorama del segundo cuarto de siglo
constitucional.
Media España (básicamente el Norte y el Sur) está en posiciones más bien inclinadas o a la izquierda o al
nacionalismo periférico – con la salvedad, precaria hoy, de Galicia. La otra media (la franja central) está en la
derecha o centro derecha. La línea divisoria virtual que va de Asturias a las Baleares es bastante elocuente en
ese sentido.
En 1981, todavía con el gobierno inicial (UCD) en plaza, pasamos la prueba de un golpe de estado. Hace poco
la opinión pública ha sabido que el 27 de Octubre del año siguiente, a un día de las elecciones generales, se
desarmó un segundo golpe, con un sigilo que sólo podía obtenerse con un alto grado de lealtad entre gobierno
y oposición.
Eso es algo que en los últimos años se ha debilitado, a pesar de la actitud moderada de la dirigencia del partido
socialista en ese terreno – moderación que le valió hasta hace poco al secretario general socialista ironías
feroces, incluso en medios no alejados de su ideología. El pacto anti terrorista es la más evidente prueba de
lealtad de los últimos años.
A lo que voy es a lo siguiente: poco nos queda ya por experimentar antes de decidirnos a dar un paso adelante
y adecuarnos a las nuevas realidades, a la realidad europea en la que estamos y a la realidad española que
hemos ido construyendo. No lo digo por un prurito de realismo, ni por un deseo innecesario de aggiornamento.
Lo digo por prudencia. Por no forzar demasiado la elasticidad de unas normas que han dado muy buen
resultado pero que no merecen mayor abuso.
Deseo que Catalunya dé un paso adelante y participe de forma más clara, más ambiciosa, en el mejor sentido
de la palabra, y más confiada, en la gobernación de España, y en el diseño evolutivo de esa gobernación.
Siento que esa mayor participación es deseo de mis conciudadanos y alternativa a determinados cálculos
soberanistas, perfectamente sustentables, es cierto, en las circunstancias actuales, que he descrito antes. Tales
cálculos no responden con exactitud a la voluntad mayoritaria de los catalanes, que es más inteligente y más
positiva, igualmente ambiciosa, pero más cauta. Y es mejor entendida en Europa.
En una Europa en la que tantos pequeños países van a entrar, sino con derecho de veto, sí con derecho al voto,
va a ser difícil, muy difícil, que algunos grandes países compuestos, como la República Federal, el Reino Unido o
España, no se abran en su interior a una mayor movilidad de los pueblos o regiones que los componen y a una
cierta presencia de los mismos en el escenario europeo.
Creo también que sin esa implicación abierta de Catalunya en la España plural no hay salida para el proyecto
constituyente inicial, que la dibujaba claramente.
Añado que sin esa apertura de miras y sin la correspondiente sensación de comodidad por parte de Catalunya
en el proyecto español, sensación a la que se refería recientemente Rodríguez Zapatero, no habrá solución para
el drama que está viviendo Euskadi, o mejor, que estamos viviendo todos en Euskadi.
Lo digo porque en algún nivel más o menos consciente de las estrategias políticas españolas puede anidar el
temor de que una solución excepcional para el País Vasco dé la señal de partida para una reclamación catalana
de excepcionalidad, que pudiera no caber en el marco de la elasticidad permisible de nuestro sistema político.
Catalunya es consciente de que el País Vasco y Navarra, por circunstancias históricas y geográficas, por
argumentos de tamaño y de tradición, tienen y van a tener un régimen técnicamente “excepcional”, foral, no
común.
Y Catalunya quiere que se sepa que lo nuestro es distinto. No queremos un régimen de favor ni de excepción,
dicho sea sin ánimo de ofender a nadie. Queremos una España distinta. No distinta sino conforme a lo que
entendemos que promete la Constitución y que se ha ido marchitando o que se puede marchitar si no
evolucionamos.
Un país que evolucione hacia el reconocimiento no solo literal sino cordial de su pluralidad, de sus lenguas, de
sus culturas. Reconocimiento efectivo y defensa de la pluralidad por parte del Estado, y correlativa afirmación
por parte de Catalunya del capital inmenso que es para nosotros el castellano y la convivencia de los pueblos de
España.
Si ésta vía es posible, Catalunya no será mera espectadora. Jugará fuerte la carta de España. Y el País Vasco
podrá buscar con más tranquilidad una solución bloqueada en parte por errores propios, seguro, pero en parte
también por errores ajenos, por el temor a que cunda el ejemplo y a que la excepción suplante a la regla.
Esa es mi esperanza. Voy a trabajar intensamente por ella. Y me place poder compartirla con ustedes, en la
ciudad en la que se estableció mi abuelo, un zapatero de Monóvar, y en la que nació mi madre. Vamos a ver si
recuperamos la vieja y pacífica rivalidad-amistad entre Barcelona y Bilbao, entre Catalunya y Euskadi, sin la
cual España no sería lo que es, y sobre todo no sería lo que puede llegar a ser.
Muchas gracias.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un futuro posible: preservar identidades, compartir proyectos
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Bilbao
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Espanya
País Basc
Catalunya
Territoris
Acció política
Federalisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-02-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1756/0000001346.pdf
fc132bdaa9eb7aa4a80304fde2a09986
PDF Text
Text
CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL EN EL CLUB SIGLO XXI
Madrid, 24 de marzo de 2003
1. Hacer política en tiempos de crisis
He de confesarles que contemplo con asombro la atención hiperbólica con que
algunos sectores siguen mis actuaciones y mis opiniones políticas.
Con un afán desmesurado - a mi juicio- enfatizan en mi trayectoria lo que creen
salidas de tono, peligrosas derivas, etc.
Más allá del empeño partidista - que existe - creo advertir en esta actitud un reproche
de fondo que no es otro que el de no seguir el guión de lo políticamente correcto.
Un guión que pretende achicar sensiblemente el terreno de juego de nuestra vida
política, en el que unos pocos asuntos son de recibo y todo lo que se salga de ellos
resulta una impertinencia.
Quiero aclararles antes de empezar que soy de los que no acepto estas reglas de
juego.
No se trata de una actitud irresponsable.
Bien al contrario, mi actitud responde a un sentido de la responsabilidad:
estoy
convencido de que faltaría a mi deber si, por causa del problema terrorista y de los
ineludibles deberes de prudencia y lealtad que comporta, renunciara a plantear un
proyecto de futuro para Cataluña y para España.
Es más: creo que sin este esfuerzo no encontraremos la salida definitiva al desafío
que nos plantea el terror.
Las situaciones de crisis no se resuelven con el silencio de la política. Determinadas
situaciones, no todas, requieren más política, más palabra razonada, más diálogo,
más propuestas ... y con todo ello más confrontación y más vigor democrático.
1
�Así interpreto mi responsabilidad de político y a ella procuro ajustar mis intervenciones
públicas.
******
Lo primero que quiero decirles hoy:
2. Superar la indiferencia entre Cataluña y España
Uno de los propósitos de mi intervención de esta tarde es manifestarles con toda
claridad que en Cataluña se va a producir un cambio político y que este cambio no tan
sólo se va a notar en Cataluña, sino que tendrá consecuencias muy serias para
España. Y mi pretensión es que tales consecuencias sean positivas. Y les puedo
asegurar que pondré todo mi empeño en ello.
Debemos prepararnos para una situación nueva, para manejarla con determinación,
conscientes de lo que se va exigir de nosotros, tanto en el sentido de la sensatez y la
moderación, como en el de la fidelidad al objetivo de una Catalunya potente y una
España plural y efectivamente reconciliada con esa pluralidad, que es substantiva y
constitucional.
Pienso que la relación entre Cataluña y España no está en su mejor momento. Me
explicaré.
Desde hace un tiempo en Cataluña crece la sensación de retroceso en el proceso
histórico de reconocimiento de la España plural que se inició con la Transición y que
tiene en la Constitución de 1978 su referencia liminar. Los últimos tres años, regidos
por la colaboración del nacionalismo catalán con el nacionalismo español, han sido
perjudiciales en este sentido. (Seria paradójico que ahora el nacionalismo catalán
quisiera descubrir esta realidad evidente).
No se trata de un sentimiento o de una creciente decepción, exclusivas de una
determinada opción política. Al contrario, es un sentimiento compartido por amplios
sectores políticos y sociales catalanes que tienen en común el referente del
catalanismo político, entendido más como la cultura cívica que ha modelado la
Cataluña del siglo XX que como un proyecto partidista.
2
�Constituyen expresiones de este sentimiento pronunciamientos políticos de todos los
partidos del arco parlamentario (con la excepción del Partido Popular), manifiestos
emanados de instituciones económicas, empresariales, sindicales y opiniones de
destacados intelectuales catalanes.
Todas ellas reflejan una cierta perplejidad por la indiferencia,
cuando no por la
hostilidad, con que es tratada Cataluña por el poder político y por una parte influyente
de los medios de comunicación.
Compartir dicha perplejidad no quiere decir que se comparta en Cataluña el
diagnóstico sobre las causas de tal regresión.
No son admisibles las explicaciones basadas obsesivamente en el agravio histórico y
en su presunta o real renovación. Somos muchos los catalanes que reconocemos que
las causas de este distanciamiento son complejas y que algunas tienen su origen en
determinadas actitudes adoptadas desde Cataluña que interactúan con otras actitudes
que podríamos identificar como separadoras.
Asimismo tampoco existe una orientación unánime sobre cuál es la actitud que debe
tomarse desde Cataluña para no desandar el camino hacia la España plural, pero
empiezan a haber expectativas claras.
Mi posición personal y la del espacio político que represento ha sido, es y será
inequívoca al respecto. Se trata de la posición defendida y practicada por los
socialistas y por buena parte del progresismo catalán que quiere afirmar el compromiso
de Cataluña con la España plural.
Es la tradición del catalanismo progresista que representa a la Cataluña que no quiere
vivir del problema de su relación con España. Somos parte de la Cataluña que quiere
resolver el problema.
Reconozco que esta actitud provoca rechazos e incompresiones en sectores del
nacionalismo catalán que consideran que interesarse por España supone desinterés
por Cataluña.
3
�También provoca escepticismo entre gentes amigas, como el que expresaba Xavier
Rubert de Ventós en un artículo publicado en El País, y en el que decía no compartir
mi fe en la España plural, aunque siga compartiendo mi esperanza.
Y, como es obvio, también desde el nacionalismo español se percibe el rechazo
amargo y el desdén de aquellos a quienes
no les cabe en la cabeza otra manera de
entender España que la suya.
Ambos nacionalismos –el nacionalismo español y el nacionalismo catalán (y también
el nacionalismo vasco)- insisten en una concepción nacional-estatista del mundo que
ya no se corresponde con los nuevos tiempos. Creo que estas actitudes ensimismadas
comprometen seriamente el futuro de España como proyecto compartido.
Ante este peligro hay que reaccionar. Sobre todo hay que reaccionar ante el peligro de
la indiferencia, del hastío, de la antipatía, de la desconfianza.
Lo ha explicado muy bien el escritor catalán Antoni Puigverd en un artículo publicado
por la Revista de Occidente, donde dice:
“Dos líneas paralelas se han dibujado a lo largo de estos 25 años. De seguir así nunca
van encontrarse. Cuanto más avanzan, menos coinciden. Y sin embargo tampoco
pueden distanciarse: ni el nacionalismo catalán está en condiciones de impulsar una
decidida vía independentista; ni el españolismo ceñudo, militante (o vergonzante) está
en condiciones de impulsar una energía de fusión. Son dos visiones, dos lógicas, dos
inercias políticas e ideológicas condenadas al empate de la mutua antipatía”
Hasta aquí la cita de Puigverd.
La propuesta del socialismo catalán es una llamada a recuperar el clima moral,
intelectual y político que haga posible pensar otra vez España con la generosidad con
que la pensaron hace 25 años los artífices de la Constitución del 78.
No sé si desde fuera de Cataluña se tiene plena conciencia de la entidad –y de las
consecuencias futuras- de otras actitudes catalanas que no apuestan por este
compromiso con la España plural.
4
�Así, en Cataluña se dibujan otras actitudes sobre la relación con España, sobre cómo
gestionar la interdependencia. Actitudes que van de la renuncia a la desesperanza,
pasando por la conllevancia malhumorada.
Una primera actitud sería la de renuncia al catalanismo por entender que ha alcanzado
sus objetivos básicos.
Sería la rendición del catalanismo a la nueva España moderna y desacomplejada. Es
la propuesta regionalista del Partido Popular y de algunos sectores
del mundo
empresarial catalán. Una propuesta que implica aceptar la congelación del
autogobierno y, por consiguiente, adaptarse a las decisiones centrales sobre las que se
aspiraría a tener capacidad de influencia. Hoy por hoy no es una opción mayoritaria,
pero su viabilidad podría aumentar si la Convergència i Unió de después de Pujol
sucumbiera a los cantos de sirena de un “encaje bávaro”.
La segunda actitud sería la de otra renuncia: la renuncia a España.
Sería la respuesta independentista basada en la convicción de la irreformabilidad de
España, de su mentalidad colectiva y de sus instituciones. Sería la renuncia a
gestionar la pluralidad por la insuficiencia de los actuales instrumentos y, sobre todo
por la percepción de que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay
nadie dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde.
Es una propuesta fácil y contundente, pero que se va desarrollando con creciente
sofisticación. Se trata de una posición minoritaria pero cuyo atractivo puede crecer en
un contexto de hostilidad.
Y una tercera actitud sería la de la conllevancia entre Cataluña y España.
Sería el pacto coyuntural del catalanismo con España, la firma del empate permanente.
Es la posición accidentalista practicada por CiU, en la que los progresos en el
autogobierno dependen de la coyuntura política. Cataluña obtiene ventajas si el
Gobierno central depende de los votos de CiU. Cataluña ve peligrar los avances
conseguidos si el Gobierno central dispone de mayoría absoluta. No se consolidan los
avances del autogobierno, ni del Estado autonómico y, mientras tanto, el foso afectivo
se va ensanchando y la desconfianza va impidiendo pensar en un futuro común.
5
�Frente a estas actitudes, reafirmo la esperanza y la posibilidad de la España plural. Es
más: reafirmo que a pesar de los problemas a los que me he referido, los últimos 25
años han sido sin duda los mejores de la historia política de Catalunya desde hace
siglos (siglos, no años).
Proponemos pues el pacto permanente del catalanismo con la España democrática. El
pacto federal que proporcionará un horizonte estable a los autogobiernos. Viable si en
Cataluña se renueva el pacto catalanista y éste se expresa de forma unitaria. Viable si
se recupera y renueva una idea plural de España. Con Euskadi al fondo, constituida
(contra el deseo de sus ciudadanos, estoy seguro) en obstáculo para avanzar, pero a
la vez necesitada de caminos de salida a su conflicto interminable.
La esperanza de la España plural hay que alimentarla con gestos, con pequeños
pasos, con reciprocidad, con lealtades compartidas.
En un artículo reciente de uno de nuestros más conspicuos federalistas –el profesor
Antoni Castells- se traza con inusual sinceridad esta situación:
“El catalanismo ha de jugar una vez más la carta de la implicación en la política
española. De formular propuestas pensando no sólo en Cataluña, sino en el conjunto
del Estado. Debe hacerlo por sentido de la responsabilidad, por solidaridad con los
demás pueblos de España, y también por interés propio.
El catalanismo tiene que ser generoso. Cuando lo ha sido, se ha ganado el respeto y la
admiración del resto de España y ha gozado de gran autoridad política. Ésta es, pues,
la vía a seguir.
Pero el catalanismo –prosigue Castells- necesita saber que sus planteamientos
básicos son comprendidos y compartidos también fuera de Cataluña. Y en este punto,
no todos los interlocutores son iguales. No lo han sido en el pasado ni lo son ahora. Por
esto, ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir unas
fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con
generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de
España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto a
su identidad, a su lengua y a su cultura”
6
�Hasta aquí la cita. Añado más: Euskadi tiene y tendrá un régimen de excepción.
Catalunya es demasiado grande para pretenderlo. Está obligada a modificar el sistema
político general para mejorar. Lo que no excluye por supuesto que el sistema general
sea diferencial y reconozca la existencia de nacionalidades históricas con lengua y
cultura propias y singulares.
Estoy convencido de la respuesta positiva del socialismo español al reto que le plantea
el catalanismo progresista. Una respuesta que, más allá de la coherencia doctrinal, es
congruente con el enraizamiento del autogobierno en todas las comunidades
autónomas sin distinción. Es precisamente el balance positivo del Estado de las
Autonomías para todas las Comunidades lo que permite pensar en su evolución
plenamente federal y no uniformista.
3. Interés de España en que desde Cataluña se hagan aportaciones a la España
plural, la España común, a la España federal.
Ante nosotros se abre un segundo ciclo político democrático, una vez culminado el
ciclo que abrimos con la Transición Democrática y que ha durado un cuarto de siglo.
Un segundo ciclo que deberá perfeccionar, en primer lugar, nuestra democracia, sus
reglas y sus instituciones, con el afán de mejorar su calidad y su transparencia.
También deberá perfeccionar nuestro Estado del Bienestar, con nuevos enfoques y
con especial atención a problemas y colectivos hasta ahora desatendidos. Con una
vigorosa política de apoyo a las familias en primer término. (Me alegra constatar que
nuestras propuestas de políticas públicas para la infancia, para la vivienda de alquiler y
para la atención a domicilio, hayan sido acogidas favorablemente por la opinión y por
los gobiernos). (Falta que ocurra lo mismo con nuestras propuestas para los barrios de
la inmigración y para la seguridad de las ciudades).
Y como no, este segundo ciclo político al que me refiero, deberá culminar con el pleno
reconocimiento de la España plural.
7
�Entiendo que el reconocimiento de la España plural y del papel que en ella han de
jugar nacionalidades como Cataluña no es un producto ideológico de laboratorio, sino
una necesidad real de la España futura.
Por ello, pienso que se comete un atentado a la convivencia entre las gentes y los
pueblos de España cuando se utilizan exclusivamente los sentimientos identitarios
para obtener rentas de poder y para bloquear desarrollos de futuro.
Para evitar el bloqueo del futuro hay que superar la lógica de los tres nacionalismos
que nos gobiernan y afirmar lo siguiente: Catalunya no quiere romper los lazos
territoriales (...) Catalunya no quiere romper las filiaciones históricas (...) Pero cuatro o
cinco años más de Aznar - de lenguaje Aznar - y España estalla. Considero que Aznar
ha prestado un servicio formidable a la gobernación de España: Ha metido a toda la
derecha española en la Constitución, pero si el precio a pagar es primero la
congelación y luego la muerte lenta de la Constitución, no sólo no se lo podremos
agradecer sino que habrá que denunciar que Aznar es para España un peligro muy
superior al imaginado.
4. Perder el miedo a los tabúes: del buen uso de los textos constitucional y
estatutario
No pasa nada por reconocer la fatiga de los materiales constitucionales y estatutarios.
En 25 años han acaecido cambios sustanciales que aconsejan repensar, revisar y
reformular los textos constitucional y estatutario.
Con la adaptación al camino que ha recorrido Europa, en primer término ... Con la
necesidad de sacar conclusiones constitucionales de la experiencia autonómica ... Con
el reconocimiento de tareas pendientes y, sobre todo, de nuevas realidades sociales
que reclaman su encaje en nuestras normas básicas.
Dicho de otro modo:
Quiero prevenir contra el mal uso de la Constitución, contra su sacralización y su
momificación ... En su momento saludé el importante esfuerzo hecho por José Maria
Aznar para integrar a toda la derecha española en la Constitución ... Hoy he de
8
�lamentar que dicho esfuerzo se haya hecho a costa de momificar el texto constitucional
...
Es contradictorio aceptar que necesitamos adaptarnos permanentemente en los
ámbitos tecnológico, laboral, educativo, cultural, familiar … y, en cambio, negarse en
redondo a plantearse la conveniencia de adaptar nuestras normas jurídico-políticas a
las nuevas realidades y necesidades surgidas de la evolución social.
Estoy por una Constitución y unos Estatutos vivos, capaces de resolver problemas
políticos y no de esconderlos ...
La obsesión por la permanencia y la estabilidad llevada al límite acaba por situar a las
personas y a los pueblos fuera de la historia, fuera de la vida.
5. Qué reformas institucionales propongo: la reforma del Estatuto de Autonomía
de Cataluña
Mañana presentaré en el Parlament de Cataluña las bases para un nuevo Estatuto de
Cataluña que proponemos los socialistas catalanes. Lo haré en el Parlament de
Catalunya, que es donde debe hacerse, no mediante octavillas o mediante
informaciones filtradas a algunos medios.
¿Por qué ahora la reforma del Estatuto de Cataluña?
¿Con qué intención?
Para dar un salto adelante en el autogobierno de Cataluña ... que contribuya también a
la plena afirmación de la España plural.
Vengo diciendo en los últimos tiempos que los primeros veintitrés años de
autogobierno estatutario en Cataluña constituyen tan sólo el prólogo de lo que puede y
debe ser el autogobierno pleno de Cataluña (... Unos veintitrés años en los que la
afirmación identitaria ha sido prioritaria y se ha dejado de lado la preocupación por una
estrategia de futuro).
9
�Pero hay momentos en la vida de un país en que hay que decidir la dirección y el
sentido de su rumbo … Y no es lo mismo hacerlo con una omnipresente obsesión por
el pasado, por afirmar la identidad y por reforzar el vínculo nacional … que hacerlo con
la determinación de mirar hacia el futuro, de construir un proyecto atractivo para sus
hijos …
En hermosas palabras de un socialista catalán de los años treinta del siglo pasado,
Rafael Campalans,: “Cataluña no es la historia que nos han contado, sino la historia
que nosotros queremos escribir. No es el culto a los muertos, sino el culto a los hijos
que aún han de venir”...
No voy a explicarles ahora el contenido de la reforma estatutaria, pero si que puedo
adelantarles –tal como he venido haciendo en otros foros- las líneas maestras que la
inspiran.
- La intención afirmativa y prepositiva, de proclamación y no de reclamación, del nuevo
texto estatutario, esto es lo decisivo.
-
El propósito de renovar el pacto del autogobierno nacional de Cataluña,
actualizando la voluntad de participar activamente en la construcción de una
España plural y una Europa respetuosa con sus pueblos.
-
La determinación de introducir nuevos mecanismos de representación política más
democráticos y renovadores, dibujando los criterios de la que tendrá que ser la –
aún hoy inexistente!- Ley Electoral de Cataluña o estableciendo la limitación de
mandatos para el presidente de la Generalitat.
- La fijación de las bases de la organización territorial de Cataluña en
vegueries, dando voz a los distintos territorios y la posibilidad de ser los
protagonistas de su propia estrategia de futuro, a la vez que facultando
ampliamente a los municipios para gestionar las políticas de proximidad y
transfiriéndoles un 6% más del gasto público total, hasta llegar al 30%
del mismo.
-
La ampliación de las competencias del autogobierno de Cataluña, abriendo las
puertas a la colaboración con los territorios de la antigua Corona de Aragón, en el
marco de la euroregión del arco norccidental mediterráneo.
10
�-
La atribución a la Generalitat de la autoridad suficiente para asumir la dirección
ordenada de los procesos administrativos.
¿Y cómo se desarrollará el proceso de reforma?
Partimos de la base de que la mejora del autogobierno ha de ser el fruto de la voluntad
política de Cataluña y trabajaremos para conseguir el consenso máximo de todas las
fuerzas políticas presentes en el Parlament de Cataluña.
De este modo el texto definitivo de Estatuto, que tendrá que refrendar en su momento
el pueblo de Cataluña, no será el resultado de una negociación desigual entre los
partidos gobernantes en Cataluña y en España, sino el fruto del reconocimiento por las
Cortes Generales de la voluntad política unitaria de Cataluña, momento solemne en
que Cataluña renovará su pacto de autogobierno y su compromiso con la España
plural.
En mi opinión, es perfectamente posible que este proceso pueda finalizar con el
preceptivo referéndum en el primer trimestre de 2005 si todo va bien en España.
Siempre
se nos amenaza a los socialistas con fomentar las diferencias entre
españoles y conducir a España hacia la ingobernabilidad.
Bien: no quiero ni imaginarme la ingobernabilidad a que puede conducir el
empecinamiento del actual gobierno español al negar la pluralidad de España y el
tranquilo reconocimiento de su diversidad, lo que yo llamo diversidad y el gobierno
asimetría.
Baste constatar la pirotecnia verbal soberanista en que se está metiendo el gobierno
de CiU, tras tres años y medio de actitudes que la prensa madrileña califica de
sensatas y moderadas, en cuanto se han acercado las elecciones. Vamos a ver como
torea el Partido Popular ahora sus obligaciones de soporte al gobierno Pujol-Mas hasta
el día mismo de las elecciones autonómicas. Quedan todavía siete meses. Siete
meses apasionantes que nosotros vamos a administrar con calma, sin variar un ápice
lo que ha sido nuestro discurso en los últimos tres años y medio. Pero prepárense para
emociones fuertes.
11
�¿Y qué consecuencias puede tener la reforma del Estatuto de Cataluña para el
conjunto de España?
Entiendo que han de ser unas consecuencias positivas. He edificado mi trayectoria
política con la convicción de que lo que es bueno para Cataluña es bueno para
España.
Creo que este principio ha sido verificado por la historia. Lo fue durante la Transición
con el compromiso de la Cataluña autonomista con la España democrática. Lo fue con
los Juegos Olímpicos de Barcelona cuando se nos hizo confianza para representar a la
España moderna y democrática ante el mundo.
¿Por qué no puedo serlo en el futuro? ¿Por qué no se concede a Cataluña la confianza
para co-liderar el proceso de reconocimiento pleno de la España plural? Mejor que se
haga, porque si no se hace no habrá tal.
Con la reforma del Estatuto podemos dar el primer paso hacia este reconocimiento. Un
paso que puede abrir nuevas perspectivas para problemas que hoy parecen
irresolubles y que tiñen de pesimismo nuestras posibilidades de convivir más allá de la
conllevancia.
Quiero resaltar una consecuencia muy importante: la mejora del autogobierno de
Cataluña que proponemos quiere demostrar que no son excluyentes los propósitos de
preservar identidades y de compartir proyectos.
Estoy convencido que es deseable y posible que ambos propósitos convivan en la
dinámica de una sociedad. Y esto es deseable y válido tanto para Cataluña como para
el País Vasco ... y por supuesto para el conjunto de España.
Estoy persuadido que la mejor contribución a la solución del problema vasco que
podemos hacer desde Cataluña es progresar en nuestro modelo de autogobierno en el
sentido de superar la etapa de afirmación identitaria, a la vez que promovemos la idea
y el proyecto del reconocimiento de la España plural.
Si el tema vasco parece encallar el tema catalán, no es menos cierto lo contrario:
mientras Catalunya no explique su futuro, el Estado irá atado de manos al diálogo
sobre la solución vasca, porque es lógico que se pregunte por los efectos que esa
12
�solución puede tener sobre las aspiraciones de Catalunya, tema éste, como he dicho,
de mayor envergadura desde muchos puntos de vista, si bien exento del dramatismo
sangriento de la situación en Euskadi, en parte, también hay que decirlo, por el
comportamiento sensato, en lo fundamental, del nacionalismo catalán hasta hoy.
6. La reforma de la Constitución: el Senado, símbolo de la España plural. I una
determinada manera de concebir y estar en Europa.
La reforma del Senado como oportunidad.(Acabo de hablar con el presidente del
Senado). El Senado debe ser una Cámara de primera lectura. Y yo añado:
representativo de las Comunidades Autónomas, no de las provincias.
Los cuatro federalismos:
- El político (reforma del Senado)
- El fiscal (pagar por renta y recibir por población, con una salvedad)
- El judicial. Tribunal de Casación.
- El cultural. Historia Común de los Pueblos de España. Respeto mutuo de las lenguas.
Tengo la convicción de que en 20 ó 25 años la evolución política europea irá igualando
los derechos de los pequeños estados con los de las grandes regiones, perspectiva
que irá tranquilizando el debate aunque inicialmente puede enconarlo.
Del mismo modo que aspiramos a una España confortable, donde todos tengan su
lugar, hay que pensar en una Europa que facilite la acomodación de su diversidad. Y
ello puede querer decir renunciar a las grandes construcciones jurídico-formales y
potenciar redes diversas basadas en el interés común y que sobrepasan el marco de
los Estados-nación, de manera que el reconocimiento de todas estas redes diversas
acabe por ser lo que entendamos por Europa.
7. Un apunte final sobre la guerra
Catalunya está masivamente contra la guerra, como lo está Madrid. Quizás con la
ventaja de que allí los incidentes entre policía y manifestantes han sido inferiores, en
13
�parte porque - imagino - la tensión y los nervios que las fuerzas policiales perciben en
sus responsables políticos y administrativos, deben ser menores.
Sólo debo añadir que el gran interrogante que se ha abierto en Catalunya ha sido el de
la posición, no tanto del partido del Gobierno catalán, como del propio Gobierno de la
Generalitat.
Este interrogante inquieta por dos razones: parece amagar una vuelta a la indiferencia
catalana en materia de política internacional - muy típica de la primera guerra mundial y
visible incluso en el referéndum sobre la NATO- y porque no se sabe si obedece a
motivos coyunturales de política local, lo que la haría profundamente inmoral, o si,
según como más grave, significa un desplazamiento del nacionalismo catalán
conservador desde su tradicional europeísmo hasta un atlantismo que la mejor Europa
está tratando no de negar, pero si de revisar a fondo.
Los socialistas catalanes insistimos en que la política internacional del gobierno Aznar
está poniendo seriamente en peligro la credibilidad de España en el norte de Africa y
en todo el Mediterráneo. Creemos también que está dañando nuestros lazos con los
países de América Latina, que han soportado con dificultades pero con cierta gallardía
la presión belicista.
Y proponemos de nuevo que España le confíe a Catalunya misiones de nivel en el
relanzamiento del desgraciado Proceso Barcelona de 1995, el momento sin duda más
alto, junto a la posterior Conferencia de Madrid sobre Oriente Medio, también olvidada
hoy, de la presencia española en nuestro entorno natural.
Muchas gracias.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall al Club Siglo XXI
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Club Siglo XXI (Madrid)
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Catalunya
Identitat col·lectiva
Nació
Federalisme
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1754/0000001379.pdf
415c67f0dd68766d970ec82cc371c1cf
PDF Text
Text
La España viva. La España común.
Conferencia de Pasqual Maragall (Club de Opinión 2000. Encuentros en Granada)
(19-6-2002)
LA ESPAÑA VIVA. LA ESPAÑA COMÚN
19 de junio de 2002
Me he impuesto como una de mis principales obligaciones políticas explicar mi
visión de una España viva y plural y suscitar el diálogo sereno, positivo y amable en
torno a cómo caminamos hacia a ella.
Este es el motivo de mi presencia hoy en Granada ante ustedes y por ello quiero
agradecer especialmente a … la ocasión de este encuentro
En anteriores ocasiones con parecido motivo he visitado otras tierras de España:
Murcia, Madrid, Magaz de Pisuerga …
El compromiso de Cataluña con España
Es, pues, una iniciativa de diálogo, un nuevo puente de diálogo que se tiende desde
Cataluña, en un momento en que otros están consagrados a la tarea de demolición
del diálogo fundacional de nuestra democracia.
Por ello quiero dejar bien sentada una afirmación para que entiendan cual es mi
punto de partida, cual es el punto de partida de los socialistas catalanes.
Nosotros representamos la reafirmación del compromiso de la Cataluña progresista
-del catalanismo progresista- con la España plural. No representamos la Cataluña
que quiere vivir del problema de su relación con España. Somos la Cataluña que
quiere resolver el problema.
Ésta es una convicción que quiero expresar en todas las circunstancias y
situaciones. Y muy especialmente cuando aparecen actitudes –y algo más que
actitudes- tendentes a disminuir y condicionar la libre expresión de ideas que se
aparten de una pretendida visión obligatoria de España.
Reconozco que esta actitud provoca rechazos e incomprensiones en sectores del
nacionalismo catalán que consideran que mi interés por España supone desinterés
por Cataluña.
También provoca escepticismo entre gentes amigas, como el que expresaba Xavier
Rubert de Ventós en un reciente artículo publicado en El País, y en el que decía no
compartir mi fe en la España plural, aunque siga compartiendo mi esperanza.
Y, como es obvio, también desde el nacionalismo español percibo el rechazo
amargo y el desdén de a quienes no les cabe en la cabeza otra manera de entender
España que la suya.
Creo que ambos nacionalismos –el nacionalismo español y el nacionalismo catalán
(y también el nacionalismo vasco)- están equivocados en su concepción nacionalestatista del mundo y que con su actitud de ensimismamiento están
comprometiendo el futuro de España.
1
�Ante este peligro hay que reaccionar. Sobre todo hay que reaccionar ante el peligro
de la indiferencia, del hastío, de la antipatía, de la desconfianza.
Como ha explicado muy bien el escritor catalán Antoni Puigverd en un artículo
publicado por la Revista de Occidente:
“Dos líneas paralelas se han dibujado a lo largo de estos 25 años. De seguir así
nunca van encontrarse. Cuanto más avanzan, menos coinciden. Y sin embargo
tampoco pueden distanciarse: ni el nacionalismo catalán está en condiciones de
impulsar una decidida vía independentista; ni el españolismo ceñudo, militante (o
vergonzante) está en condiciones de impulsar una energía de fusión.
Son dos visiones, dos lógicas, dos inercias políticas e ideológicas condenadas al
empate de la mutua antipatía”
Mi propuesta es una llamada a recuperar el clima moral, intelectual y político que
haga posible pensar otra vez España con la generosidad que la pensaron hace 25
años los artífices de la Constitución del 78.
No sé si desde fuera de Cataluña se tiene plena conciencia de la existencia –y de
las consecuencias futuras- de otras actitudes catalanas que no apuestan por este
compromiso con España.
De un lado, se prodiga una actitud de desconfianza cínica que aboga por una
relación de interés entre Cataluña y España, en la que mandan las coyunturas y
sobre la que es muy difícil construir un futuro común.
Ésta ha sido y es la actitud de Jordi Pujol y de Convergència i Unió durante sus
veinte años de gobierno.
De otro lado, se manifiesta una actitud de desesperanza, que está llegando a la
conclusión de que Cataluña no puede esperar nada bueno de España y que
considera que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay nadie
dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde.
Es la actitud que subyace en la propuesta independentista.
Para ilustrar lo que quiero decirles voy a leerles un párrafo de un artículo reciente
del profesor Antoni Castells (uno de nuestros más conspicuos federalistas), en el
que dice:
“El catalanismo ha de jugar una vez más la carta de la implicación en la política
española.
De formular propuestas pensando no sólo en Cataluña, sino en el conjunto del
Estado. Debe hacerlo por sentido de la responsabilidad, por solidaridad con los
demás pueblos de España, y también por interés propio.
El catalanismo tiene que ser generoso. Cuando lo ha sido, se ha ganado el respeto
y la admiración del resto de España y ha gozado de gran autoridad política. Ésta es,
pues, la vía a seguir.
Pero el catalanismo necesita saber que sus planteamientos básicos son
comprendidos y compartidos también fuera de Cataluña.
2
�Y en este punto, no todos los interlocutores son iguales. No lo han sido en el
pasado ni lo son ahora.
Por esto, ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir
unas fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con
generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de
España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto
a su identidad, a su lengua y a su cultura”
La grave responsabilidad del PP
Pero antes de pasar a exponer las líneas maestras de mi propuesta catalana para
España, quiero denunciar la grave responsabilidad en la que está incurriendo el
Partido Popular con su resurrección del nacionalismo español de viejo cuño.
No es bueno ni para Cataluña ni para España el talante arrogante y retador con el
que hace política el PP.
No es bueno para España el desprecio institucional con el que el PP trata a los
partidos políticos de la oposición, a los presidentes autonómicos socialistas, a los
países vecinos con los que tenemos contenciosos abiertos y, ahora, a la Iglesia que
se ha atrevido a discrepar de la verdad oficial y a los sindicatos que se han atrevido
a reaccionar contra una política de desigualdad social.
No es buena para España la reducción de la pluralidad informativa a la que ha
llevado la política de comunicación del gobierno del PP.
No son buenas para España las privatizaciones que no redundan en una real
liberalización de los mercados.
No es bueno para España el intervencionismo partidista en el sistema financiero.
No es bueno para España un Plan Hidrológico Nacional que ignora la necesidad de
construir una nueva cultura del agua, ni mucho menos los modos adoptados para
imponerlo.
No es buena para España la privatización de la seguridad de los ciudadanos.
No es buena para España la criminalización sistemática de la discrepancia.
No es buena para España la manera que tiene el PP de abordar los problemas que
bajo la aparente acción decidida sobre los síntomas esconde una ineficacia de
fondo.
No es bueno para España el empeoramiento del clima autonómico que provoca
constantemente el gobierno del PP.
No es buena para España la querencia separadora, la de los separadores oficiales
que sueñan con una España enfrentada y dividida, necesitada de un mando férreo y
uniforme.
No es buena para España la tergiversación del patriotismo constitucional que lleva
al PP a tratar de congelar la Constitución, a riesgo de acabar con su espíritu
fundacional.
3
�No es buena para España la impúdica utilización del rechazo ciudadano del terror
como pedestal para acreditar un patriotismo reactivo y así pescar votos lejos del
escenario del drama.
No es bueno para España el empecinamiento del PP en hacer de su política vasca el
factor discriminante de la vida política, social y económica de España, con una
actitud insensata y arrogante de someter a todo el arco político democrático a los
dictados de su visión partidista del drama vasco.
Efectivamente, después de 6 años en el poder, no es bueno para España el balance
de la política del PP en temas fundamentales para el futuro de España:
-
Se ha ampliado la fractura humana, social y política en el País Vasco.
- La contradictoria política de inmigración ha conseguido convertir un fenómeno a
gobernar en un problema.
-
Una política económica deficiente nos ha llevado a una inflación descontrolada.
- Una política educativa arbitrista y centralista intenta deshacer el camino andado
por la vía de la igualdad de oportunidades y de la descentralización educativa.
- Se ha roto el diálogo y la paz social con la autoritaria decisión de imponer por
decreto ley la reforma del desempleo.
- Se ha yugulado en seco la evolución del Estado de las Autonomías con la
negativa a plantearse la imprecindible reforma del Senado.
La propuesta catalana para España
Nosotros –los socialistas catalanes- creemos que el progreso de Cataluña es el
progreso de España.
Y que el progreso de España es el progreso de Cataluña.
Nosotros somos los que hemos aprendido de la historia que el autogobierno de
Cataluña está indisolublemente ligado a la democracia en España.
Y con la experiencia de la España constitucional y de las autonomías, hemos
aprendido también que el autogobierno diverso de las nacionalidades y regiones de
España es la mejor garantía del autogobierno de Cataluña.
Por eso creo que actos como el de hoy tienen algo de la liturgia necesaria de
renovación de este compromiso recíproco.
Insisto: se trata de un compromiso recíproco, hecho de reconocimiento y de
lealtad.
¿Qué España queremos?
Partimos del principio de que somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la
realidad de España. Ése, y no otro, es el sentimiento de comunidad, la identidad
compartida que nos define. No es “ser una cosa, pero querer otra”. No es “unión,
pero autonomía”. Es “unión-libertad”, como decía Joan Maragall, “unión-diferencia”,
o “unión-autonomía”.
4
�Queremos completar el modelo autonómico y queremos facilitar su evolución, por
qué han cambiado muchas cosas.
Nuestro modelo es el federalismo
No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta
por pueblos singulares (los pueblos de España de la Constitución) tenga intereses
comunes –siendo los intereses comunes muy importantes- sino que más allá de
esos intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento
común a unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no
existir cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como
obligación.
La Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que refleja aquel
sentir común. La lealtad es una obligación asumida libremente. De otro modo sería,
o vasallaje de la parte o falta de autoridad del todo. Es obligación de la parte con el
todo y del todo con la parte. Obligación gratuita que los nacionalismos –los de la
parte y los del todo- nunca admiten de buen grado.
Federalismo en cuatro grandes aspectos: Senado. cultura, justicia, financiación
La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de
Autonomías y del preceptivo debate autonómico en sesión plenaria
La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son
constitucionales) por parte del Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde
el euro hasta las matrículas, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás
nacionalidades históricas para con los símbolos de España
La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en
aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y capacidad legislativa –lo
que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y una lealtad
horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las
300 regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la UniónLa traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre españoles de
distintos pueblos (los pueblos de España de los que habla la Constitución)
En este marco, y coherente con él, Cataluña necesita incrementar su autogobierno.
Y también lo necesita Andalucía. Y todas las autonomías que sientan la necesidad y
la obligación de satisfacer nuevas demandas ciudadanas y de afrontar nuevos
problemas y nuevas aspiraciones. Pero, cada una ha de poder hacerlo a su manera,
sin uniformidades impuestas.
Y para conseguir más autogobierno necesitamos un sistema de financiación
diferente.
Y más allá de los aspectos institucionales, tenemos una propuesta de España con
un dibujo diferente:
Que termine con esa visión torpe de la España uniforme, frente a la España
diversa... Por el bien de España. Por el bien de Cataluña. Por el de todos. La
sorpresa que se van a llevar los uniformistas el día que España les diga a golpe de
urna que no es como ellos querrían que fuese, que es libre y diversa, que está
hecha de singularidades potentes y sensatas, capaces de entenderse y de respetar
un proyecto común. Común, no impuesto.
5
�Que supere la concepción radial de España y de sus infraestructuras ...
Nos imaginamos una España vertebrada sobre líneas transversales y diagonales
razonables, no una España concebida como una línea de puntos a una cierta
distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del mundo ...
El mapa hidrológico nacional hay que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua,
no la antigua …
El mapa del AVE y los aeropuertos es decisivo ...
Es necesario contrastar la tesis de Cascos de que el mercado no da para más, no da
para otro aeropuerto transoceánico que nos sea el de Madrid. Pero nosotros, desde
Cataluña, le decimos que deje decidir al mercado. Que no sea Cascos o AENA, sino
el mercado, quien decida si quiere o no otro aeropuerto transoceánico. ¿No sería
más seguro?
Descentralizar los órganos del Estado, las autoridades reguladores, las instituciones
de investigación...
Equilibrar España con una estructura de concepción multipolar. Creer en nosotros
mismos consiste en hablar de nuestras cosas, de un futuro de España más allá del
estrecho cauce que nos quiere imponer el PP.
A ello nos hemos de aplicar los socialistas de toda España, como hace José Luis
Rodríguez Zapatero,
cuando habla de los trabajadores autónomos,
de los profesionales, de sus dificultades para establecerse,
de las mujeres y los hombres que quieren hijos y trabajo y no pueden con ambas
cosas,
de la educación y el diálogo con los jóvenes como prioridad,
de los barrios de la inmigración y de su seguridad y de la dignidad de las escuelas,
de los ciudadanos que no llegan a desgravar,
de un pacto local que no sea otra ocasión perdida,
de la necesidad de hacer de los impuestos locales sobre la economía un impuesto a
cuenta del que recae sobre la renta de las personas,
y evidentemente, de la Europa próxima y comprensible,
de los ciudadanos españoles de Argentina
y de la necesidad de entenderse con Marruecos.
Del Senado y de la presencia de las comunidades autónomas en la Unión.
Del nuevo federalismo europeo como unión y devolución a un tiempo
Los socialistas catalanes y la mayoría de nuestro pueblo estamos por esta agenda
política.
6
�Estamos por compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la
España plural y reconciliada consigo misma, la España dispuesta a saberse adulta,
responsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros que
ya no la acechan.
Convencidos además de que si conseguimos la victoria en Cataluña estará dado el
primer paso para que España tenga un Gobierno que pueda afrontar todas estas
cuestiones. Con cautela y ambición. Sin excusas. Sin perderse de nuevo en una
discusión inacabable sobre el ser de España.
Pasqual Maragall
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La España viva. La España común
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Granada
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall als Encuentros en Granada del Club de Opinión 2000.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Espanya
Descentralització administrativa
Federalisme
Cooperativisme
Identitat col·lectiva
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-06-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1753/0000001345.pdf
4d647f27f272f4d896590479f6342b6f
PDF Text
Text
!
"
# $
%
$
& '
)
!
*
#
#
"
(
"
+
'
,
'
$
.
#+
!
!
/
'
+
"
"
'
'
, #0 /
1
& "
2345 1
23447 #0 /
6 7
1
2344 6
.
'
#
#%
.
;
< *
'
"
'
89
+
1 : /
'
'
=
>
�1
'
#
# $
?#%
" #
*$ !
@
'
"
1
.
%$
(
#
#
@
+
"
#
&
,
'
'
=%
%
"
&
-
& '
(
+
6
A
*$
(- &
,
?
/.
/
=
.
&
*
>
.
+
C
!
A
#
A
+
C
'
%
!B
, #%
'
!
>
",
'
=
#
#
(
9D
"
�'
E
!
=
#
"
%
"
!
"
=
+
!
#
&
*$
#%
%
" @
#%
C
$
% B
"
4F
/
#
1#
?
&
!
"
%
#
"
=
?#%
E
E
?
+&
(
#
/
!
" %
#
&
%
#
$
$
%
#
"
)
, %
# $
$ $
+
"
%
<
1
&
#
@
*
*
.
!
C
+
*
"
!
"
*
&
�'
+
#
1
#+
!
#
+
8G
#
"
$
(
( #
(
#
9GG9
1
#
!
!
E
" @
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció en l'acte commemoratiu dels 25 anys del restabliment de la Generalitat
Language
A language of the resource
Català
Abstract
A summary of the resource.
Tot acte commemoratiu és sempre una bona ocasió per retre tribut a la memòria dels qui foren els protagonistes dels fets recordats i és també una oportunitat per copsar-ne el seu sentit històric.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Història
Catalunya
Autonomia
Acció política
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-30
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1752/0000001377.pdf
9259aee730a4e1739e69c312b6a56c27
PDF Text
Text
El nuevo federalismo en España y Europa: la
propuesta catalana para Europa
Conferència de Pasqual Maragall al Club Siglo XXI (8/2/01)
Buenas tardes a todos y muchas gracias por su asistencia. Muchas
gracias también por las amables palabras de presentación del
Secretario General del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero.
Ante todo quiero resaltar la hospitalidad acogedora del Club Siglo XXI
que constituye una referencia ineludible para todos aquellos que
creemos en la virtud del diálogo franco y abierto como fundamento
de una democracia viva.
Una visión de Cataluña y España
Por eso estoy esta tarde aquí con ustedes. Con la intención de
exponer las líneas fundamentales del proyecto que represento y que
va más allá de las fronteras de mi propio partido político. Se trata de
un proyecto catalán y catalanista que tiene una visión de España y la
vocación de participar activamente en la tarea de la construcción de
una España plural en el marco de la Unión Europea.
No quiere ser una propuesta fría, una mera receta para articular
mejor las relaciones entre las instituciones de nuestro Estado y las de
éste con las europeas. Quiere ser una propuesta cálida y emotiva,
impulsada por un sentimiento de empatía y dirigida sobre todo a
conseguir el objetivo de la convivencia plena de los diversos pueblos
de España.
No se trata de una visión nueva de Cataluña y España. En todo caso
es una visión renovada que es hija de una tradición que hunde sus
raíces en la Cataluña liberal y librecambista del siglo XIX y que tiene
referencias como el diálogo de Joan Maragall con los intelectuales del
98, el joven Cambó, la izquierda catalanista que eclosiona con la
Generalitat republicana y se compromete a fondo con la Segunda
República, el municipalismo, el catalanismo unitario representado por
la Asamblea de Cataluña y, finalmente, la Generalitat provisional con
el president Josep Tarradellas al frente.
Es una tradición que ha encontrado en muchos momentos su
tradición complementaria en Castilla: la Institución Libre de
Enseñanza sería su símbolo más depurado.
1
�Soy de los que creen que sobre la base del entendimiento de estas
dos tradiciones es posible una España plenamente reconciliada, una
España incluyente, no excluyente, que no sea recelosa de las
nacionalidades y regiones que la integran.
También creo (con José Luís Rodríguez Zapatero) que vamos a tardar
alrededor de dos años en definir con precisión lo que entendemos por
"nuevo federalismo”, es decir, el conjunto de condiciones políticas de
una España posible, que van desde el sistema de financiación pública
a tres niveles hasta la distribución de los recursos hídricos, o la red
de alta velocidad o, en fin, las inversiones en las áreas
metropolitanas.
La "España que pudo ser" y que ya empezó a perfilarse a partir de la
Constitución de 1978 será una realidad plena en un mañana no
inmediato, pero no lejano. Esta es una convicción que nace de mi
propia experiencia familiar.
Pero, más allá de los sentimientos, entiendo que se trata también de
una cuestión de intereses, de interés mutuo.
A Cataluña no le interesa permanecer ni un momento más
ensimismada en un continuo ejercicio narcisista. Necesita volcar
todas sus energías en atrapar las nuevas oportunidades que ofrece el
proceso de globalización, sin las que la afirmación de la identidad se
convertiría en una retórica vacía para un país inexistente.
Y a España no le interesa que uno de sus motores vaya al ralentí y
que entre tanto vaya cultivando agravios.
Quiero que vean en mí y en el proyecto del socialismo catalán la
representación de una Cataluña que quiere entenderse con España
con una propuesta de catalanismo federal, basado en los principios de
unión y libertad, y con un talante amable, pactista, razonable y
cordial que, a la vez que presenta sus aspiraciones, ofrece confianza
y corresponsabilidad.
Una propuesta catalana para España: el nuevo federalismo
Todo ello me lleva a proponer una determinada lectura de les
nuestras leyes y de nuestras instituciones comunes. Dejando claro de
entrada que lo importante es una determinada concepción de fondo y
que, por consiguiente, las leyes y las instituciones son instrumentos todo lo delicados que se quiera- para entendernos y para facilitar la
convivencia común.
2
�La lectura que les propongo puede identificarse con la denominación
de nuevo federalismo, aunque no es mi intención propiciar un debate
nominalista, ni mucho menos doctrinario... Pero, ¿acaso no es el
Estado de las Autonomías un Estado federal en su funcionamiento
real?
Lo que es bien cierto es que nos encontramos ante una realidad
institucional y política compleja que demanda audacia en la visión de
los problemas y pragmatismo en su solución.
Dicho esto, no tengo reparo en afirmar que mi propuesta -la
propuesta de los socialistas catalanes- es una propuesta federal para
España pensada desde la periferia de España y mirando a Europa.
Y es una propuesta que creo actual por un triple motivo:
Por la necesidad de superar la perplejidad de la izquierda española
después de la derrota electoral en las elecciones generales, que puso
en circulación, entre otras cosas la idea discutible de que el cuerpo
electoral achacaba a los socialistas la ausencia de un proyecto común
y entendible de España. [La propuesta de política autonómica y
municipal del PSOE a través del documento "La Estructura del
Estado" impulsado en 1998 por Joaquín Almunia, contiene un
proyecto claro y completo.]
Por la necesidad de producir una inflexión en la posición del PP que,
al fosilizar el texto constitucional del 78, nos puede abocar fácilmente
a una regresión de consecuencias imprevisibles. Se trata de una
actitud basada en la consideración de que deben corregirse los
"excesos" del pacto constitucional del 78 y volver a la "normalidad"
de una concepción unitaria de España que - a lo sumo- tolera o
conlleva las "particularidades". El Partido Popular ha capitalizado
electoralmente, según algunos, su idea simplista de España. Una idea
que puede ser reconfortante para muchos cuando la inseguridad se
instala en les conciencias. Pero es una idea basada - a mi juicio- en
una lectura parcial e incompleta de la Constitución y de la propia
Historia de España. La Constitución, todas las Constituciones en su
inicio, son una inmensa Disposición Transitoria, desde el pasado y
hacia el futuro. En nuestro caso desde la dictadura a la democracia.
Volveré sobre este punto...
Y, en tercer lugar, creo que nuestra propuesta federal es actual por la
desorientación de los nacionalismos periféricos plasmada en el
movimiento táctico de la "Declaración de Barcelona" y su inaceptable
preámbulo y en la profunda crisis que atraviesan, por motivos bien
distintos y conocidos, Convergència i Unió y el Partido Nacionalista
Vasco.
3
�Pienso que no es conveniente estar hablando todo el día del
terrorismo y del conflicto vasco, ni mucho menos sobreactuar
confundiendo el papel que deben realizar las instituciones y la
sociedad civil. De este modo, se contribuye sin quererlo a reforzar la
estrategia de eta (a la que no nombraría nunca por su nombre en
mayúsculas, por cierto). Déjese de fabricar mociones, declaraciones y
manifestaciones que tienen el doble carácter de reafirmar nuestro
dolor y confirmar a los que lo producen que están consiguiendo los
efectos que se propusieron.
Aplíquense los acuerdos globales antiterroristas, cumplan las
instituciones sus obligaciones y foméntese el contacto con la sociedad
vasca para producir las condiciones políticas y sociales de la derrota
del terrorismo.
Los socialistas catalanes creemos que los nacionalistas vascos han de
cambiar de política y si no están dispuestos a hacerlo las elecciones
anticipadas son una ineludible exigencia democrática. Cuanto antes
mejor.
Pero creemos también que el Partido Popular no debería pretender
obtener rendimientos electorales de la situación tanto en el País
Vasco como, sobre todo, en el resto de España.
Defiendo pues la oportunidad de la propuesta federal a pesar de las
circunstancias. Hay que empezar a trabajar aunque el resultado sólo
se obtenga dentro de algunos años.
Mantener la propuesta federal es oportuno a pesar de las
circunstancias temporalmente adversas, que pueden aconsejar
modularla o precisamente por ellas, puesto que obligan a un mayor
esfuerzo de explicación, de diálogo y de búsqueda del interés común.
De un interés común que no está predeterminado para siempre,
como nos recordaba el llorado Ernest Lluch al advertir - en polémica
con la Real Academia de la Historia- que lo "permanente" e
"invariable" es ahistórico.
Y no ignoro las voces que en Cataluña consideran que "ya hemos
hecho tarde" (como decimos allí) y que, por consiguiente, el esfuerzo
de pedagogía y de diálogo es del todo inútil. No lo comparto, pero es
un aviso a tener en cuenta.
También creo que la mejor contribución desde Cataluña a la solución
de los problemas generales de la gobernabilidad de la España plural
es hoy una actitud moderada de mantenimiento de nuestras
posiciones federales y de explicación serena de porqué nos parece
que son las más apropiadas para la efectiva vigencia del espíritu de la
actual Constitución española y de nuestro Estatuto de Autonomía.
4
�Y, por lo tanto, de todos los demás Estatutos.
Es más: creo que esta actitud tendrá una utilidad diferida. La de
ayudar a promover un cambio en la cultura política y jurídica de
España que será imprescindible para resolver en el momento
oportuno -es decir una vez vencido el terrorismo- el conflicto vasco.
Un momento en el que necesitaremos pensar aquello que aún no
existe pero que puede existir y es mejor. Estoy convencido de ello.
Pienso que detrás de las dificultades que existen en el centro de
España para entender a las nacionalidades históricas y en particular
para entender la singularidad de Euskadi y encontrar el camino de la
paz, existe el temor de que Cataluña quiera lo mismo que Euskadi y
que esto haga imposible cuadrar las ecuaciones de la cohesión
española, tanto económica como culturalmente.
Que no abriguen estos temores. Cataluña quiere otra cosa. Quiere
contribuir, y de forma destacada, a la construcción de la España
plural. Y lo quiere así porqué es consciente de su peso y sobretodo
porqué es consciente de que difícilmente irá bien si no es dentro de
una España europea y fuerte y de que España no lo será si Cataluña
no se vuelca en ello.
¿En qué principios se basa la propuesta federal?
El federalismo se basa en los principios de unión y devolución. O, si lo
prefieren, de unión y proximidad.
Unión siempre que sea necesario; proximidad siempre que sea
posible.
Estos principios se derivan de los Tratados Europeos que hemos
ratificado. Son derecho positivo y vigente, aplicable por los jueces y
tribunales.
A esa conjunción de principios los Tratados la denominan
subsidiariedad.
La subsidiariedad recogida en los Tratados no equivale
necesariamente ni con exactitud a la proximidad del gobierno a la
sociedad o a los ciudadanos. Equivale a la preferencia por la
proximidad de la toma de decisiones en igualdad de condiciones de
eficacia, equidad y peligro de colusión.
La falta de eficacia, la falta de equidad o cohesión y el peligro de
colusión entre administración y particulares se constituyen en
excepciones a la regla de la proximidad establecida en el preámbulo
de los Tratados de la Unión.
5
�El principio de subsidiariedad ha tenido interpretaciones diversas a lo
largo de su vigencia en los Tratados. La doctrina de Birmingham,
adoptada bajo presidencia británica, es mucho más restrictiva que la
predominante en las culturas políticas alemana, italiana o de los
Países Bajos: limita la proximidad a un criterio de preferencia a favor
de los estados en todos aquellos temas que no hayan pasado a ser de
competencia comunitaria.
La conferencia Intergubernamental prevista para el año 2004 fijará
en definitiva el concepto relevante de subsidiariedad y el consiguiente
reparto de competencias, o mejor dicho, los criterios para la
atribución de competencias en circunstancias distintas y bajo culturas
políticas distintas, como son las que componen Europa.
Criterios comunes, culturas distintas: esta es la realidad europea que
se está imponiendo. Criterios comunes incluso en la adopción de las
fórmulas para excepcionar a las culturas más distintas o distantes de
la cultura política dominante, como ocurre con la unidad monetaria o
en diversos temas objeto de cooperación reforzada o parcial, no de
todos los países.
El federalismo, en la medida en que persigue la Unión de los pueblos
de Europa, como propone el preámbulo del Tratado, no es asimétrico
más que en la medida requerida para combinar esa diversidad con la
igualdad de derechos políticos. No trata de anular la diversidad sino
de reflejarla en un sistema común de derechos. "Asimetría" es un
concepto que pueden manejar con precisión los politólogos, pero que
los políticos no deberíamos utilizar más que con gran precaución.
El federalismo hace residir en la persona y en la sociedad, más que
en la nación, la fuente del derecho. En este sentido es "socialista"
(entre comillas) o societario. El jacobinismo centralista y el
independentismo, que hacen residir la fuente del derecho en el
Estado-nación 1 son en cambio, en este mismo sentido,
"nacionalistas".
El principio de confianza federal o lealtad constitucional (la
"Bundestrue" del federalismo alemán), tanto vertical (estadoautonomías) como horizontal (entre autonomías) es requisito
indispensable del buen funcionamiento de los Estados-nación
plurales.
Un socialista andaluz -Javier Torres Vela- ha precisado con acierto el
alcance del principio de confianza federal que "supone -dice- una
aceptación plena del pacto constitucional y de respeto de cada
instancia territorial a las competencias de los demás poderes
públicos"
6
�Quiero resaltar especialmente el valor de este principio en un
momento en que son cada vez más las voces - equivocadas a mi
modo de ver - que dudan que hoy fuera posible reeditar el pacto
constitucional tal como fue concebido en 1978.
No es lo mismo, evidentemente, el espíritu del 78 que el espíritu del
24 de febrero de 1981, cuando un conocido director de un medio de
comunicación de Madrid no veía otra alternativa que sacrificar el
Estado de las Autonomías para que pudiera pervivir el sistema
democrático. Pero hoy, con mayor perspectiva histórica,
comprendemos mejor lo que ha pasado y podemos empezar lo que
aquel espíritu de entonces nos pide que hagamos ahora para
profundizar en él y mantenerlo vivo.
Los pilares de la propuesta federal
El nuevo federalismo que proponemos es un federalismo desde abajo,
que reconoce y respeta la diferencia, que articula de maneras
diversas las realidades que son diversas.
Un federalismo que se basa en dos criterios: la igualación en servicios
y estándares de vida de los ciudadanos, es decir solidario con las
partes menos desarrolladas; pero, a la vez, un federalismo que no
confunde la solidaridad con la uniformidad y que es capaz de ofrecer,
como ha ofrecido, todas las posibilidades de desarrollo nacional,
político y cultural a viejas naciones como la catalana o la vasca y
todas las posibilidades de prosperar en el marco de su peculiaridad a
los archipiélagos y a determinadas regiones que se sienten también
nacionalidades.
Un federalismo que valora tanto la legitimidad histórica de los
pueblos de España y sus instituciones, como la legitimidad de
ejercicio de la que habla José Bono cuando explica el arraigo
creciente del sentimiento comunitario en Castilla La Mancha.
La propuesta federal que les propongo se fundamenta en cuatro
pilares básicos: el político, el fiscal, el cultural y el judicial.
Federalismo político
En el ámbito político la propuesta principal es reformar el Senado
para convertirlo en lo que proclama el artículo 69.1 de la
Constitución: la cámara de los territorios.
Se trata de adecuar el Senado a la estructura real de nuestro Estado
para que cumpla la función constitucional específica que tiene
asignada: llegar a ser el espacio institucional de participación de las
Comunidades Autónomas en el Estado.
7
�Lo cual requiere -por ejemplo- asegurar la participación con voz de
los presidentes autonómicos tanto en Pleno como en Comisión; la
elección de los senadores por los Parlamentos autonómicos; la
posibilidad de que los senadores elegidos sean alcaldes; la posibilidad
de que los Gobiernos autonómicos puedan incluir puntos de debate
en el orden del día...
El Senado ha de ser así el espacio institucional común del diálogo
multilateral entre el Gobierno español y las Comunidades Autónomas.
Pero también ha de ser la cámara de diálogo entre las Comunidades
Autónomas desde la que pueda ser abordada la cooperación entre
ellas.
Asimismo, el Senado ha de canalizar la participación de las
Comunidades en la Unión Europea.
Y ha de incorporar la realidad plurilingüística de España, de modo que
se convierta en normal y habitual el uso de las lenguas oficiales de
las Comunidades Autónomas. El voto contrario al que hemos asistido
esta semana negando la posibilidad de que el DNI y el pasaporte se
expresen en los dos idiomas, el propio y el común, indica una
resistencia a aceptar esta realidad.
Y ha de tener en algunas leyes funciones legislativas de primera
lectura (la reforma de los estatutos de Autonomía, las leyes del
artículo 150 de la Constitución, la ley del Fondo de Compensación
Interterritorial, los convenios y acuerdos de cooperación de las
Comunidades Autónomas y la ley orgánica prevista en el artículo
157.3 de la Constitución); y ha de ser el ámbito del primer debate de
las iniciativas legislativas de los Parlamentos autonómicos.
En el Senado ha de existir una comisión parlamentaria permanente
encargada del debate y del seguimiento de la financiación de las
organizaciones territoriales del Estado.
El Senado ha de crear una Oficina de asuntos económico-territoriales
que permita el acceso a toda la información sobre los flujos
económicos, elaborada a partir de una base territorial.
Y, finalmente, el Senado ha de seguir siendo una cámara de debate
político en tanto que cámara de las Cortes Generales. En donde el
Presidente del Gobierno, una vez obtenida la investidura y formado
Gobierno, debería comparecer para exponer y debatir su programa
relativo a la estructura territorial del Estado y sobre el pluralismo
cultural y lingüístico.
8
�En resumen, el Senado es una cámara de representación y de debate
político [Quisiera mencionar en este momento la magnífica
conferencia que Jesús Caldera pronunció en esta misma tribuna hace
dos meses sobre la representación política y el Parlamento.] y ha de
ser también la primera y principal voz en las cuestiones relativas al
Estado de las Autonomías. Aquella es la función genérica que
comparte con el Congreso y esta última constituye el objetivo
específico del Senado.
La reforma del Senado en el sentido que les he expuesto requiere de
una reforma muy concreta de la Constitución: la del artículo 69 del
Título III de la misma y de aquellos que sean concordantes o
complementarios, sin que tenga que modificarse el Título VIII. No
hemos de discutir el sistema autonómico, sino la organización del
Senado, en tanto que cámara de representación territorial y como
órgano integrante de las Cortes Generales.
De todos modos, más adelante me referiré a la cuestión de la reforma
constitucional.
Quisiera añadir, más allá de los criterios expuestos sobre la reforma
del Senado, una consideración sobre la oportunidad de integrar a los
municipios en la representación senatorial de cada una de las
autonomías, de tal modo que el conjunto de las instituciones
territoriales puedan tener una presencia equilibrada en el máximo
órgano legislativo del Estado.
Y no quisiera cerrar este capítulo dedicado a los aspectos
institucionales de la propuesta federal, sin mencionar un aspecto de
un alto contenido simbólico: la localización de instituciones del Estado
fuera de la capital de España.
Tenemos un tímido, pero positivo, ejemplo en la radicación en
Barcelona de la Escuela Judicial.
La lógica profunda de un Senado como cámara territorial conlleva la
posibilidad y la conveniencia de potenciar la presencia regular del
Senado en las Comunidades Autónomas, tanto desde el punto de
vista simbólico como desde la perspectiva de la localización
descentralizada de alguno de sus servicios. Hay que acercar las
instituciones representativas de la soberanía popular al pueblo del
que emanan, tanto por las vías que abren las nuevas TIC, como por
las vías tradicionales de las Cortes viajantes. Hay que terminar con el
absurdo de la identificación de lo nacional con un lugar, un acento o
un rincón del país.
9
�Federalismo fiscal
El federalismo fiscal constituye el segundo pilar de la propuesta
federal.
Proponemos afrontar la organización de la financiación territorial
desde cuatro grandes criterios.
El primero, igualar los resultados en gasto público por habitante de
las autonomías del régimen foral con las autonomías del régimen
común, en proporción a sus competencias y en un horizonte tan largo
como sea necesario (20 años, por ejemplo). Y que quede claro que
decimos los mismos resultados, no necesariamente el mismo
procedimiento.
El segundo criterio se refiere a la redistribución del gasto público
entre las tres administraciones públicas, de modo que la
Administración del Estado limite su participación -sin pensiones ni
amortizaciones de la deuda pública - al 40%, repartiéndose el 60%
restante a partes iguales entre autonomías y ayuntamientos. Es
imprescindible un planteamiento general que tenga una visión de
conjunto del papel y el peso de los tres niveles de gobierno (central,
autonómico y local).
El tercer criterio atañe al tratamiento de las áreas metropolitanas y
propone igualar la inversión del Estado por habitante entre las áreas
metropolitanas españolas de más de un millón de habitantes (hoy
Madrid, Barcelona y Valencia, mañana quizás Sevilla, Bilbao,
Zaragoza y Málaga)
El cuarto criterio define una regla básica de equidad fiscal territorial:
que las autonomías paguen en proporción a su riqueza y reciban en
proporción a su población. Es decir, pagar por renta y recibir por
población.
A estos cuatro criterios nuestros compañeros andaluces añaden un
quinto criterio: la concesión de un período de tiempo de
aproximadamente diez años para la recuperación de retrasos
estructurales históricos de algunas comunidades autónomas mediante
una financiación suplementaria.
Desde Cataluña nos parece que es un objetivo posible y deseable.
Tiene la virtud de insistir en la cohesión y la virtud adicional de limitar
el esfuerzo en el tiempo. Está en la línea de la reciente sentencia del
Tribunal Constitucional alemán sobre la cohesión entre los territorios
ricos y pobres de la República Federal y en la línea del Consejo
Europeo respecto de la cohesión entre estados.
10
�Seguramente podría extenderse esta temporalidad a la recuperación
de los retrasos relativos de algunas áreas metropolitanas respecto de
la de Madrid, tal como sucedió durante el período preolímpico, en el
que las inversiones de la Administración del Estado en el área de
Barcelona igualaron a penas las inversiones realizadas en el área de
Madrid. Después las inversiones se han desequilibrado. En parte por
la menor inversión del Estado y en parte también por las menores
inversiones de la Generalitat de Cataluña en comparación a las de la
Comunidad de Madrid.
Por otra parte, sería necesario admitir el argumento del actual
Gobierno de la Generalitat de Cataluña de que el cuarto criterio
(pagar por riqueza y recibir por población) tendría que modularse por
la mayor demanda de determinados servicios públicos (por ejemplo,
la Sanidad) a medida que aumenta la renta. (Aunque esto favorecería
también a la Comunidad de Madrid y no ayudaría a restablecer el
equilibrio, ni tampoco a cuadrar posibilidades financieras y gastos
efectivos).
Lo que ha de quedar claro es que los socialistas catalanes insistimos
en tres cosas.
Que lo importante no es discutir solamente qué impuestos concretos
y qué gastos concretos se redistribuyen. Lo importante es ponerse de
acuerdo en los objetivos que perseguimos todos juntos, objetivos
como los que nosotros proponemos en los cinco puntos, porqué si no
la discusión técnica sobre los impuestos no se acabará nunca y
desvirtuará el debate político de fondo. A todos nos interesan
planteamientos a medio y largo plazo que permitan dar estabilidad y
hacer factibles financieramente las medidas que se adopten.
Que el federalismo fiscal no es auténtico federalismo si no comporta
un cierto margen de libertad en el establecimiento de los tipos
impositivos, cosa que puede aligerar además los problemas derivados
de la mayor demanda de servicios de la población a medida que
aumenta la renta y que de paso garantiza la auténtica
corresponsabilidad fiscal de las autonomías, hoy ausente o muy
insuficiente.
Que la discusión sobre los objetivos del federalismo fiscal no se puede
ir retrasando hasta finales del año 2001, para entrar en vigor en el
2002, lo que supondría, contando con los plazos de entrada en vigor
efectivo del sistema, que no se aplicaría totalmente hasta la próxima
legislatura. Ello introduce un grado de incertidumbre política
inaceptable. Los socialistas catalanes exigimos que la discusión
comience ya, que participemos todos y que antes de finalizar el año
estén fijados unos objetivos estables para los próximos 10 o 15 años,
o más si es posible.
11
�En resumen: ofrecemos un cuadro estable de relaciones fiscales y
financieras de carácter federal, equitativo y duradero, con
corresponsabilidad y suficiencia, que pueda ayudar decisivamente a
eliminar los fantasmas del rencor y la desconfianza entre
comunidades.
Federalismo cultural
En el ámbito cultural y educativo es donde nos jugamos de verdad la
viabilidad de una España de todos. La educación es la fuente del
entendimiento, que es el cemento de la España plural, el único
cemento duradero.
Es un grave error considerar que la protección y la promoción de las
culturas y de las lenguas españolas no castellanas compete
exclusivamente a las instituciones catalanas, vascas y gallegas y que,
por consiguiente, la acción cultural y educativa del Estado debe
circunscribirse a la cultura española expresada en castellano.
Más allá de las definiciones competenciales existe un deber moral y
político del Estado de incorporar a su "corpus" simbólico todas las
culturas y todas las lenguas de España.
Por ello, los cuatro idiomas españoles -el castellano, el catalán, el
vasco y el gallego- han de ser protegidos por el Estado y estar
presentes en sellos, pasaportes y documentos de identidad, en las
emisiones del Euro, y en las instituciones culturales españolas de
todo tipo.
Del mismo modo, las autonomías con lengua propia distinta al
castellano deben -en reciprocidad- defender y proclamar el castellano
como una inmensa riqueza propia, cerrando el largo período histórico
de justificados resentimientos por la continuada persecución del
catalán, del euskera y del gallego y la imposición del castellano, que
ha durado más de dos siglos.
Es asimismo imprescindible que en todas las escuelas de España se
explique una historia que sea la historia común de los pueblos de
España. Ni la historia única de España, ni las diecisiete versiones
autonómicas de la misma.
Una historia común de un país formado por gentes de distinta
"nación", de cimientos diversos, pero que se respetan, debiera
permitirnos adoptar un punto de vista cada vez más común, no
ignorante de las diferencias pero sí consciente del terreno compartido
12
�Esto es federalismo: educación en la pluralidad, entendimiento entre
los pueblos de España de los que habla la Constitución. Unión y
libertad. No unión pero libertad; o libertad pero unión: libertad y
unión. Ser diferentes e ir juntos. Y por lo tanto ser iguales en el
destino, aunque diferentes en el origen.
Federalismo judicial
Y el cuarto pilar de la propuesta federal se refiere al ámbito de la
justicia.
En el campo judicial, los socialistas catalanes estamos por la
transferencia a los Tribunales Superiores de Justicia de las
competencias del Tribunal Supremo en materia de casación de
sentencias. Es uno de los aspectos de la necesaria reforma para
conseguir una justicia más ágil y próxima.
Entendemos que la casación en los Tribunales Superiores
autonómicos ha de tener una sola excepción: el recurso de unificación
de doctrina ante el Tribunal Supremo, al alcance de todos aquellos
ciudadanos que consideren que la jurisprudencia de uno o varios
Tribunales Superiores de otras Comunidades les es más favorable.
Con ello se garantiza la homogeneización en última instancia de la
jurisprudencia sin renunciar a la proximidad y diligencia de la justicia.
Si pensamos a escala europea, algún día llegará que el Tribunal de
Luxemburgo tenga que hacer esta clase de arbitraje entre ciudadanos
de los diferentes estados de la Unión Europea. Sin duda la Carta
Europea de Derechos del Ciudadano nos aproximará a él.
El decálogo federal
Hasta aquí el recorrido por los cuatro ámbitos en que se concretan las
propuestas del nuevo federalismo: el político, el fiscal, el cultural y el
judicial. A lo largo de este recorrido se han perfilado diez
proposiciones que constituyen una especie de decálogo federal.
1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial.
2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado.
3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del
régimen común.
4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30.
5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas
metropolitanas.
6. Pagar por renta y recibir por población.
13
�7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas
con atrasos estructurales.
8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas.
9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia
común de los pueblos de España.
10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia
autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina.
¿Hay que reformar la Constitución?
¿Qué consecuencias constitucionales tienen las propuestas que les he
explicado? ¿Es necesaria la reforma de la Constitución? ¿Es oportuno
plantearlo?
Ante todo creo que hay que acabar con el tabú de la Constitución
intocable.
Ya les he avanzado mi convicción de que es necesario reformar la
Constitución para conseguir que el Senado se convierta plenamente
en la cámara de representación territorial para que, como tal, llegue
a ser el símbolo institucional del reconocimiento político de la
diversidad nacional, cultural y lingüística de España.
No tiene sentido alimentar temores ante el planteamiento de una
reforma constitucional precisa y concreta.
En el campo político y en el campo académico es reconocido el
carácter abierto de la Constitución, que es lo que ha permitido
precisamente la construcción del Estado autonómico.
Un sistema complejo -como el Estado de las Autonomías- que aspire
a mantenerse ha de ser abierto y adaptable.
El consenso de partida que hizo posible la Constitución de 1978 exige
su continuidad mediante un pacto constitucional permanente que
puede llevar a revisiones periódicas del texto constitucional. La
aprobación de los sucesivos Estatutos de Autonomía ha sido un
ejemplo de esta renovación continuada del pacto constitucional.
Están fuera de la realidad las propuestas de cerrar el modelo de
Estado y también los que consideran intocable la Constitución. Son
actitudes que esconden la defensa de una España que ya no existe.
No es lo mismo proponer el cierre del modelo, como hace el PP, que
querer dar nuevas perspectivas al Estado autonómico a partir de la
corrección de sus disfunciones y sus desequilibrios.
14
�Los socialistas catalanes queremos dotar de estabilidad y eficiencia al
modelo autonómico para que encuentre su punto de equilibrio, pero
no a costa de ignorar la realidad plural de España. Hemos aprendido
muy bien la lección de la LOAPA y por ese camino no nos
encontrarán.
En veinte años se han producido dos cambios sustanciales en la
configuración del Estado español como son: la generalización de las
autonomías y la plena incorporación de España a la Unión Europea.
Ambos cambios ulteriores a la Constitución de 1978, que, si bien
puede considerarse implícitamente federal, admite y necesitareformas para incorporar nuevos planteamientos, derivados
precisamente del desarrollo autonómico.
Hay suficientes razones, pues, para intentar un nuevo paso adelante
que implique la renovación del pacto constitucional.
Un nuevo pacto constitucional que se proponga completar el
desarrollo autonómico y corregir los desequilibrios y disfunciones, por
un lado, y avanzar en el reconocimiento de la realidad plurinacional
de España, por el otro.
Un nuevo pacto constitucional que ha de comportar cambios precisos
y acotados en la Constitución para reformar el Senado.
Concretamente y tal como les he avanzado antes: la reforma del
artículo 69 del Título III y de aquellos que sean concordantes o
complementarios.
Estoy convencido que también es necesaria la reforma constitucional
para reformar la Justicia, el verdadero agujero negro de nuestro
sistema democrático. Pero soy consciente que, hoy por hoy, es más
factible llegar al consenso sobre la reforma del Senado (empezando
por la asistencia de los presidentes y líderes autonómicos) que sobre
la reforma judicial.
Más allá de la reforma constitucional: la confianza federal
Con el mismo espíritu del pacto de renovación constitucional han de
resolverse los principales problemas pendientes de nuestro Estado
autonómico. Muchos de ellos los he ido identificando al desgranar las
propuestas del nuevo federalismo.
La financiación autonómica y local, la participación de las
comunidades autónomas en la formación de la voluntad estatal ante
la Unión Europea o la reforma de la Administración del Estado
derivada de la culminación de los traspasos de competencias a las
15
�Comunidades Autónomas son algunos de los problemas que
demandan cambios legislativos y decisiones políticas formales, pero
también precisan de acuerdos tácitos o pactos no escritos sobre el
modelo de relación entre el Estado central y las comunidades
autónomas, en la línea de lo que en los Estados federales
consolidados se denomina confianza federal.
Y, pensando en el futuro inmediato, hay que prever asimismo el
proceso de redistribución de poder y competencias entre las
comunidades autónomas y los municipios, de manera que el principio
de proximidad termine por ser el criterio rector de toda nuestra
organización institucional.
Pero, el nuevo pacto constitucional no puede limitarse a completar el
desarrollo autonómico y a corregir las disfunciones observadas.
Se ha de avanzar a la vez en el reconocimiento de la realidad
plurinacional de España.
Un ejemplo del alcance de este reconocimiento sería una decidida
política lingüística y cultural de Estado que facilitase y promoviese el
uso de todas las lenguas de España en las instituciones, los
documentos y los símbolos del Estado autonómico, tal como les he
explicado antes.
Sin el reconocimiento explícito de las diferencias -de lo que se ha
convenido en denominar "hechos diferenciales"- podríamos llegar a
perfeccionar el modelo de Estado y sus instituciones, pero
seguiríamos sin resolver el problema de la convivencia de las
Españas.
Además de un Estado más estable y eficiente, aspiramos -en palabras
de Isidre Molas- a una España cómoda para todos.
En 1978 la esencia del pacto constitucional consistió en que las
fuerzas políticas ampliamente mayoritarias de Cataluña y el País
Vasco renunciaron a ejercer el derecho de autodeterminación, a
cambio de conseguir un nivel de autonomía y de autogobierno a la
altura de lo que habían conseguido con los Estatutos de la Segunda
República.
Podría afirmarse que el sacrificio de la expresión de la diferencia y de
la pluralidad nacional de España ha sido el precio pagado desde
Cataluña y el País Vasco para hacer posible la construcción y la
consolidación de la democracia española.
Hoy, el núcleo del nuevo pacto constitucional tendría que consistir en
que las nacionalidades históricas -Cataluña, el País Vasco y Galicia16
�acepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y el
equilibrio del modelo, a cambio de que las otras comunidades
reconozcan la diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüística
de España y, en consecuencia, las expresiones políticas de los hechos
diferenciales.
En definitiva, queremos abrir un diálogo sereno, desde la franqueza y
la confianza, para poder caminar todos los pueblos de España juntos
hacia el Estado federal y la España plural.
Los socialistas catalanes estamos convencidos de la necesidad de
este paso hacia delante. Nuestra apuesta de futuro es convertir esta
necesidad en posibilidad.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall
17
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El nuevo federalismo en España y Europa: la propuesta catalana para Europa
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Club Siglo XXI (Madrid)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall explicant la proposta que lidera des del punt de vista català, per una Espanya i una Europa federals.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Catalunya
Espanya
Europa
Subsidiarietat
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-02-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1751/0000001378.pdf
e5863dfba5e81c052b0621d235e30cf8
PDF Text
Text
El moment polític a Catalunya
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE (28-5-01)
Bona tarda. Moltes gràcies a tots vostès per la seva assistència.
Moltes gràcies al president del Patronat d’ESADE i al president de l’Associació d’exalumnes, els bons amics Joan Josep Brugera i Xavier Pérez Farguell per la seva
invitació a pronunciar aquesta conferència sobre el moment polític de Catalunya i,
sobretot, per a compartir amb vostès aquesta estona.
ESADE proporciona una tribuna pública, amb una llarga trajectòria democràtica i de
servei públic, de gran ressò i prestigi i, per tant, molt exigent. Confio aquesta nit
poder-los aportar idees positives respecte al moment actual i al futur de Catalunya i
contrastar-les amb vostès. Del que estic segur és de que jo en sortiré enriquit.
Vull aprofitar també aquesta ocasió que em brindeu per felicitar molt efusivament a
ESADE, si més no per dos motius recents: pel seu doble reconeixement
internacional amb l’acreditació de la International Association for Management
Education i l’avaluació que n’ha fet el Wall Street Journal, com a primera escola
europea de management i, en segon lloc, per les seves iniciatives de creixement a
Madrid. Necessitem empreses i institucions que creixin i ampliïn el seu mercat. Us
animo a projectar encara més la vostra influència, i també la de la Universitat
Ramon Llull, fora de Catalunya i fora d’Espanya.
També m’atreveixo a animar a ESADE a continuar en la seva línia de treball en la
millora de la gestió i l’administració pública. Els seus programes i tasques de
recerca han estat pioners i estic segur que amb la nova direcció de la Institució i de
l’Escola d’Administració d’Empreses, amb els senyors Carlos Losada i Xavier
Mendoza, aquesta branca del coneixement, tan necessària per al bon govern de
Catalunya, continuarà progressant.
Del que vull parlar-los avui és del moment polític que viu Catalunya. Vull traslladarlos la meva preocupació per una situació que considero força negativa, però vull
expressar-los també un missatge de confiança, perquè disposem de bases sòlides
per afrontar el futur.
El meu sentiment és des de ja fa més de dos anys d’esperança i de decepció a
l’hora. Catalunya no va malament. És més, ho te tot per reeixir en el mon obert
que s’està configurant. Però hi falta una cosa, Hi falta govern, bon govern i, en la
base, una aliança política i parlamentària sòlida que ho permeti. Hem malbaratat
dos anys de vida política a Catalunya, amb la qual cosa hem reculat: hem perdut
liderat, hem perdut capacitat d’iniciativa i hem perdut i continuem perdent
oportunitats. Hi ha una distància molt gran entre les possibilitats del país i la
realitat.
El nostre govern, el govern de Catalunya, està paralitzat, no te projectes. Ha entrat
en una fase d’involució, tirant endarrera els acords inicials de legislatura (com en
l’audiovisual, l’organització territorial o l’aprofundiment de l’Estatut).
Lamento haver de repetir aquests arguments, però la meva responsabilitat
m’obliga, ja que no es perceben símptomes de millora, tan sols una actitud
defensiva i resistencialista i profundament conservadora de "qui dia passa any
empeny", que vostès com a directius be saben, és la millor manera d’enfonsar una
empresa.
1
�Ja fa temps, com a mínim dues legislatures, que es resta en lloc de sumar:
En política hi ha aliances bones i dolentes en funció dels objectius. Com passa en el
món de l’empresa.
Si l’objectiu era aprofundir l’autogovern de Catalunya (l’autonomia), en el marc
d’un procés harmònic a nivell de l’Estat, l’aliat escollit no és l’adequat. Si l’objectiu
era també, conseqüentment, obtenir major finançament per a les nostres
competències, hem quedat defraudats. Si preteníem un major flux d’inversions cap
a Catalunya i resoldre estrangulaments històrics en les nostres infrastructures,
haurem d’esperar temps millors. O canviar de Govern.
L’actual Govern, i la coalició que el sustenta, han errat en les aliances. El resultat
ha estat el no poder avançar en temes clau pel futur de Catalunya i en el paper i
posició de Catalunya a Espanya.
La nostra Comunitat autònoma ha retrocedit posicions relatives en el context
espanyol. No només en renda, també en iniciativa, prestigi i capacitat d’influència. I
el que és també preocupant de cara al futur, en població, en termes relatius.
La població potencialment activa s’ha reduït entre 1995 i 2000 en més de 200.000
persones i, en conseqüència, s’està reduint en volum absolut l’oferta de treball.
Analitzant tots aquests aspectes i la possible evolució de les taxes d’activitat per
sexes i grups d’edat i la de la demanda de treball, Josep Oliver arriba a la conclusió
que, en una estimació moderada, l’any 2010 la demanda de treball no coberta per
residents se situarà a Catalunya entre 350.000 i 450.000 persones. És a dir, un
dèficit de ma d’obra que haurà de ser cobert per població immigrada. No cal insistir
en els problemes d’integració i cohesió social que això pot comportar que cal
preveure i sobre els que cal començar a actuar amb urgència.
Haurem de reconèixer, així ho faig jo, la contribució històrica que Jordi Pujol ha fet
al davant de la Generalitat. Però és llàstima i hauria estat bo evitar que els últims
anys d’un cicle polític tan important, es vegin marcats per greus errors i mancances
de gestió i de govern que afecten, fins i tot, el prestigi de la institució. Citaré dos
casos.
La qüestió del Plan Hidrológico Nacional i l’actitud de la majoria i del Govern han
posat de manifest importants problemes. Un, la falta de projecte sobre la política de
l’aigua a Catalunya (desprès de 20 anys de govern…), l’absència d’una política
sostenible, equilibrada, fonamentada en una correcta planificació i gestió dels
recursos. En segon lloc posa de manifest la inexistència de política territorial,
manifestada en aquest cas en les Terres de l’Ebre, però que fàcilment podríem
estendre al Pirineu, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central o a la pròpia
Regió Metropolitana de Barcelona. En tercer lloc, ha posat de manifest la
dependència del Govern i de la seva formació, que l’obliga a trencar a Madrid la
paraula donada a Barcelona i a donar suport en el Parlament espanyol a polítiques
que el Parlament català qüestiona seriosament.
Una cosa similar ha passat amb la política d’immigració. El marcatge imposat pel
Partit Popular ha impedit a CiU fer cas al que plantegen institucions com la
Sindicatura de Greuges o el propi Consell Consultiu de la Generalitat, que posen en
dubte la correcció i constitucionalitat de la Llei d’Estrangeria; o els ha impedit donar
compliment a resolucions parlamentàries que situaven les qüestions de la
immigració en una perspectiva més constructiva i realista.
2
�D’altres episodis com la incapacitat de donar sortida a la situació de la Sindicatura
de Comptes o els problemes que es multipliquen en la gestió de Turisme, les
subvencions de Treball o la Fundació Catalana per a la Recerca, són també
manifestacions de l’esgotament d’un projecte polític que demana una profunda
renovació. Un canvi (si em permeten novament el símil empresarial), en la gestió i
en la propietat.
Em preocupa la falta de resposta o les respostes inadequades de l’actual govern a
problemes que tenim plantejats i que condicionen el futur de Catalunya. I em
preocupa la perspectiva que als quasi dos anys ja perduts en aquesta legislatura,
encara hi podríem afegir-ne dos més.
Els posaré també un parell d’exemples que considero bàsics:
Quan la nova societat del coneixement és ja un fet i el futur de les societats vindrà
condicionat per la seva capacitat en potenciar-la, nosaltres mantenim les nostres
polítiques tardanes en matèria d’Universitats, de recerca, desenvolupament i
innovació o en la creació d’infrastructures per a les TIC. (La manca d’estratègia
envers les noves tecnologies de la informació i comunicació (les T.I.C.), ha estat
posada de manifest recentment per les entitats sectorials i quan ho han fet han
rebut crítiques del Conseller del ram).
Quan cal debatre una nova organització de l’administració que l’apropi al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la Unió Europea propugna, per
tal d’enfrontar d’una manera més eficaç els problemes de la degradació dels
habitatges, l’educació en els primers i segons nivells, els serveis de benestar social
o la integració dels immigrants, aquí continuem presoners d’un model centralitzat i
poc eficient d’organització de la Generalitat, resistent a crear les vegueries (les
províncies catalanes, si em permeteu), amb o sense refrendament legal a Madrid, i
a dotar de mitjans i de capacitat d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és
el seu municipi.
Estem incorrent en un important cost d’oportunitat per no fer les coses necessàries
en política social, en política de família, en ensenyament, en política de recerca i
desenvolupament, en foment de la innovació i la creativitat.
Quan cal debatre un nou model territorial que apropi l’administració al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la pròpia Unió Europea
propugna, per a afrontar d’una manera més eficaç problemes com l’habitatge,
l’educació en els primers nivells, els serveis socials de benestar o la immigració,
aquí continuem aferrats a un model centralitzat i poc eficient d’organització de la
Generalitat, resistent a crear les vegueries i a dotar de mitjans i capacitat
d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és el seu municipi.
La iniciativa política està en mans de tercers: el PP de Catalunya (que com vostès
saben gaudeix d’una autonomia mínima o nul·la respecte a Madrid), i que imposa
els seus criteris centralistes i conservadors als seus socis de govern amb un
percentatge molt reduït dels vots, tot just el 9,5% (i amb escasses expectatives de
superar-los, per cert).
És necessari superar la crisi de governabilitat que viu Catalunya. Crisi de Govern
que es manifesta en els vuit Consellers que han canviat de lloc en un any i mig,
inclòs el nomenament d’un Conseller primer, fet de forma poc respectuosa amb les
pràctiques parlamentàries, furtant al Parlament la seva capacitat de debat i control
d’un acte de l’Executiu que suposa una modificació substancial a la forma de
Govern que es va sotmetre a l’aprovació parlamentària en el solemne acte
3
�d’investidura.
No obstant això, no vull deixar d’esmentar algunes de les coses positives que
l’actual composició del Parlament ha tingut. L’exigua majoria de les formacions de
dretes (68 diputats front a 67 de l’esquerra), han permès introduir alguns canvis
importants en la dinàmica parlamentària.
Cal reconèixer també les dinàmiques positives introduïdes per la Presidència del
Parlament. Per primera vegada, desprès de 20 anys, s’ha dotat als Grups
Parlamentaris d’una mínima infrastructura per exercir la seva funció. Ha calgut una
composició del Parlament com la descrita per donar més vitalitat a una institució a
la que el pes de la majoria havia mantingut esmorteïda.
Vull reconèixer l’esperit col·laborador i lleial del President del Parlament, que ha
posat en marxa dinàmiques molt positives, encara ens haurem d’afanyar per
completar la revitalització del Parlament, reformant el seu Reglament.
Vull també fer notar iniciatives molt positives com l’inici, encara insuficient, d’un
debat i propostes sobre el problema del finançament dels partits polítics auspiciat
pel Parlament. O la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de forma
pionera, i que s’afegeix a una altra institució parlamentària com és el Síndic de
Greuges, la labor dels quals contribueixen a millorar la qualitat de la nostra vida
democràtica.
Veig, crec que tots veiem, amb preocupació com els ciutadans s’allunyen de la
Política, però també de la justícia o de les empreses multinacionals. Son moltes les
causes, sens dubte, i tots els partits compartim responsabilitats. Però qui ha
governat Catalunya durant sis legislatures probablement té molts motius de
reflexió.
La sensació que té un ampli sector de població de que "això de la Generalitat no va
amb ells", i que es manifesta en els estudis sociològics i es constata en l’elevada
abstenció, té causes diverses, però entre elles, de ben segur, l’empobriment
històric de la vida parlamentària i del debat parlamentari i la seva quasi ocultació
fins ara.
Tampoc la subtil (i no tan subtil) apropiació i identificació entre Generalitat – partit
– líder del partit és aliena a aquest desinterès cívic cap a l’autogovern de
Catalunya, que conviu curiosament amb una relativament alta valoració del Govern
en les enquestes d’opinió. La gent pensa que és millor "govern català" que "falta de
govern". Independentment de l’opinió sobre aquest govern.
El plantejament d’unes relacions interessades amb Espanya on els resultats sempre
es mesuren pel que demanem i pel que "hem tret", no sembla una forma positiva ni
creativa d’establir relacions i una bona part de la nostra ciutadania percep com
desestimuladora per a participar. Sobretot quan el que "hem tret" és tan poc.
El capital adquirit en menys de tres anys de govern del President Tarradellas i en
els primers anys del Govern Pujol l’hem anat perdent poc a poc, però amb
perseverància.
Ara plantegem unes campanyes d’imatge (benvingudes siguin si van en la bona
direcció de Catalunya com a "terra d’acollida"), però hauria anat molt bé aprofitar
aquests 20 anys per transmetre una imatge diferent de la que hem transmès. Ara
ho pagarem en forma de crisi de nombre d’estudiants universitaris (en termes
estratègics) quan s’estableixi del tot el districte obert. Catalunya ha d’aspirar a no
només ser motor econòmic, que no ho estem essent, en termes relatius, cada cop
4
�menys, si no capdavantera en la proposta d’estructuració d’Espanya i dels seus
pobles.
Hem de donar un tomb a aquesta manera de fer les coses.
En primer lloc, cal retornar al Parlament el seu paper central com a cambra
legislativa, de debat polític i de control de l’Executiu. Això passa per les reformes
internes necessàries en el seu Reglament per a dotar-lo d’un major vigor i agilitat;
però també passa per iniciatives com incrementar la seva presència en la vida
ciutadana a través de l’emissió de senyal de TV, que no arribarà fins a la tardor i ja
veurem si serem a temps de donar en directe els dos grans debats que hi tindran
lloc: el de política general –crítica de l’acció de govern, darrera oportunitat del
Govern Pujol per a rectificar i Moció de censura constructiva, és a dir, debat de
l’alternativa de govern.
En segon lloc, cal canviar l’actitud i comportaments de la majoria. Ara reclamem i
oferim, diria que exigim i ho continuarem fent des de la majoria si els ciutadans ens
atorguen aquesta confiança, una actitud oberta, de consens per a tots aquells
aspectes fonamentals que afecten la vida política de Catalunya.
Hem perdut gas en aquests temes: CC/RTV, l’ordenació territorial, Llei Electoral,
revisió de l’Estatut, Llei del Primer Conseller o del Govern.
Els Socialistes - Ciutadans pel Canvi hem ofert un pacte el més ampli possible en
temes com la immigració, la nova divisió territorial de Catalunya, el finançament
autonòmic i les reformes institucionals que cal fer, com l’aprovació de la Llei
Electoral catalana i l’aprofundiment de l’Estatut.
La resposta de la majoria i del seu Govern ha estat la involució: el menyspreu del
Parlament i el Consell Consultiu en el tema de la immigració, la marginació d’un
tema nascut de la voluntat de consens com la nova divisió territorial, amb la
iniciativa del Conseller Duran Lleida, avui dimitit, i el treball dels experts coordinat
per Roca Junyent; la regressió en els mitjans públics de comunicació, el rebuig
d’una posició unitària, sòlida i solvent en la reforma del finançament autonòmic i
del finançament públic en general, en una perspectiva a 20 anys i, finalment,
l’ajornament i reiterat incompliment en les obligades reformes electorals i
d’adaptació de l’Estatut.
Hi ha una altra forma de fer política i haurem de recuperar els valors de la
participació, la pluralitat, la coherència política i el consens en els temes cabdals de
país.
Amb el mateix esperit, Catalunya ha d’oferir un nou pacte a Espanya: federalisme i
subsidiarietat son els conceptes polítics que ens han de permetre avançar en el
projecte conjunt amb els pobles d’Espanya i en la capacitat d’iniciativa des de
Catalunya.
Un nou federalisme en la línia del que els pensadors més lúcids estan proposant per
Europa.
La nova Europa que amb dificultats, és cert, s’està configurant, camina en aquesta
direcció federal. Federalisme que reforça la unitat en el propòsit comú i la pluralitat
de les parts per a desenvolupar la seva pròpia identitat.
Un model que ens permeti superar tant la desorientació actual dels nacionalismes
perifèrics com del nacionalisme espanyol del PP que, al pretendre fossilitzar el text
constitucional de 1978, ens pot abocar a una regressió de conseqüències
5
�imprevisibles.
Proposo treballar en una proposta federal per a Espanya ja des d’ara, encara que
els resultats no es vegin fins d’aquí a uns anys.
No hem fet tard encara des de Catalunya per a fer aquest esforç de pedagogia i
diàleg. Hem perdut, això sí, bastant de temps i oportunitats.
No és possible en la conferència d’avui aprofundir en aquest enfocament. Solament
vull assenyalar la importància de disposar de models de referència que superin el
conjunturalisme, els posicionaments tàctics, el predomini del circumstancial sobre
el substantiu de les idees i projectes.
***
Voldria centrar-me en la segona part de la meva intervenció en el projecte
econòmic i social que crec que és necessari oferir a la societat catalana per superar
l’actual desorientació i perseguir objectius més ambiciosos de futur.
Fa uns sis mesos vam posar en marxa des del nostre Grup Parlamentari, el Govern
Alternatiu, amb una doble missió: avaluar i destacar les limitacions del Govern
actual i de cadascuna de les seves Conselleries i generar una política alternativa en
les diverses àrees de govern. Des d’aleshores, el Govern Alternatiu ha generat
línies d’acció i projectes alternatius en totes les àrees: política universitària i de
recerca, política social, reducció de la pobresa i l’exclusió social, infrastructures,
medi ambient, educació, política territorial, finançament autonòmic i local…
Tots aquests projectes configuren i configuraran una política alternativa a l’actual,
des d’una perspectiva progressista, que creu en una major igualtat i en la capacitat
dinamitzadora de les decisions adoptades el més a prop possible de la gent.
Avui em referiré a tres grans aspectes: els reptes que ens planteja la nova
economia, les infrastructures com a requisit indispensable per a la competitivitat i
la necessària aspiració a una societat més justa.
Ens hem de plantejar reptes més elevats i globals. Cal desenvolupar una visió de
futur i aquesta no pot ser una altra que apostar decididament per la societat del
coneixement.
No podem conformar-nos amb uns indicadors de recerca clavats des de fa anys i
anys en nivells equivalents a la meitat de l’esforç que fan les àrees amb les que
hem de competir. No podem seguir mantenint unes altes taxes de fracàs escolar i
universitari o una formació professional subvalorada. No podem conformar-nos amb
una dotació d’infrastructures econòmiques que estan provocant autèntics colls
d’ampolla en la capacitat competitiva de l’economia catalana.
El repte de Catalunya, vertebrador de la seva estratègia, ha de ser trobar-se entre
les regions capdavanteres que atreguin les activitats econòmiques de la societat del
coneixement. Situar-nos en el cercle virtuós de les societats innovadores.
Hem viscut uns anys molt bons en termes d’activitat econòmica. Des de 1995
l’economia catalana registra taxes de creixement apreciables i la taxa d’atur s’ha
reduït molt per sota de la mitjana espanyola, assimilant-se a la mitjana europea.
Les nostres exportacions avancen a bon ritme i gaudim d’una economia molt
oberta. La situació financera de les empreses és, en general, sanejada i la inversió
ha crescut a taxes elevades. És a dir, analitzant els indicadors conjunturals
habituals, l’economia catalana s’ha comportat molt positivament.
6
�No obstant, existeix una opinió molt extensa que Catalunya està perdent posicions
en la dura i competitiva carrera de la nova economia globalitzada.
Jo percebo autosatisfacció i falta de visió per abordar aquests reptes. L’opinió de
molts dels principals líders empresarials del nostre país va en la mateixa direcció.
Voldria recordar alguns d’aquests indicadors menys favorables. Entenc (encara que
no comparteixo) el costum dels nostres governants de mostrar els indicadors
favorables, que hi són. El que passa és que, com vostès bé saben, sense un
correcte diagnòstic que identifiqui els punts febles, no tan sols els punts forts, és
impossible plantejar-se els objectius i les línies d’acció adequades.
Vegem-ne alguns:
Una cosa ens hauria de preocupar d’antuvi, ja que és símptoma i sintetitza altres
problemes de fons. Em refereixo al comportament de la productivitat, que ha
mostrat un creixement molt feble en els darrers anys amb taxes que difícilment
superen el 0,5%, menys de la meitat de la mitjana europea i menys de la quarta
part de la nord-americana.
La inversió en R+D a Catalunya no arriba a l’1% del PIB regional, molt per sota de
l’1,9% de la mitjana de la UE. O de l’1,6% de la regió de Madrid. Ni la concentració
d’investigadors per cada 1000 actius presenta xifres comparativament favorables (
12 a Madrid, menys de 7 a Catalunya).
Tampoc la despesa en innovació en sectors tecnològicament avançats presenta uns
resultats favorables a Catalunya. Ni la presència d’aquests sectors (TIC) representa
un percentatge del PIB similar a la mitjana europea (2% a Catalunya i Espanya i
3,4% a la UE).
Segons les dades de SEDISI (l’Associació Espanyola d’Empreses de les Tecnologies
de la Informació) presentades al Parlament de Catalunya, Catalunya ha passat de
concentrar un 50% de les empreses tecnològiques fa 20 anys a tenir menys del
30% del total espanyol avui. En el mateix període, Madrid ha crescut del 25% a
més del 41%.
De la mateixa manera, es constata una progressiva pèrdua a Catalunya de seus
d’empreses i centres operatius.
La reunió organitzada fa dues setmanes pel nostre Grup Parlamentari amb una
cinquantena d’experts: universitaris, empresaris i alts executius va posar de
manifest tots aquests problemes.
Com assenyala Xavier Vives, la nova economia global i la implantació progressiva
de les T.I.C. en els processos econòmics estan provocant una concentració de les
activitats productives: concentracions empresarials, però també concentracions
geogràfiques. El procés d’Unió Europea sembla accentuar la tendència a la
concentració geogràfica.
Preocupa el fet que els processos de concentració i aliances empresarials puguin
desplaçar les seus socials i els centres operatius de les grans empreses, restant
capacitat política i d’iniciativa a certes ciutats o regions metropolitanes, encara que
concentrin un bon nivell d’activitat.
El centre d’Espanya ha exercit una força centrípeta molt poderosa: els processos de
privatització i liberalització han afegit a les tendències normals a la concentració
7
�factors molt poderosos de centralització. Aquesta tendència natural dels mercats no
ha estat en absolut contrarestada per una política del Govern Central propiciadora
d’un millor repartiment territorial de l’activitat. La descentralització dels òrgans
reguladors de mercats (Competència, Elèctric, Telecomunicacions) en la línia que
proposava Rodríguez Zapatero el mes de març a Barcelona i com fan altres països
amb estructures polítiques menys descentralitzades que les nostres, propiciaria una
major desconcentració de les seus i centres operatius d’algunes de les grans
empreses regulades i, amb elles, dels seus serveis complementaris.
Catalunya, amb la metròpoli barcelonina al capdavant, ha d’aspirar a jugar un
paper clau en la nova societat de la informació i el coneixement, i ha d’aspirar a ser
una regió econòmica guanyadora en aquesta contesa dura i complicada impulsada
pels processos de globalització.
No n’hi ha prou de mostrar-se satisfet per la bona evolució dels indicadors
econòmics conjunturals. Cal centrar també l’atenció en un altre quadre de
comandament: en la implantació de noves iniciatives en els sectors emergents de
les T.I.C i en altres sectors punta de llança de l’avenç tecnològic; en els indicadors
que configuren l’oferta d’atractius o externalitats per a la implantació de noves
activitats; en indicadors que mesurin el guany o la pèrdua global de capacitat de
decisió del nostre espai econòmic; en els indicadors del nostre potencial en R+D+I,
etc., etc.
I he de dir que ens ha faltat ambició. Catalunya necessita un revulsiu, ja que
l’anàlisi d’aquests indicadors no mostra una situació favorable. Hem d’aspirar a
continuar sent el motor econòmic d’Espanya, ser-ho també en els sectors
emergents avançats tecnològicament i de gran creixement.
Però no només això: hem d’aspirar a ser motor econòmic, però a la vegada també
cervell.
Tenim uns actius considerables: Una economia diversificada, amb una xarxa de
proveïdors força desenvolupada, amb clusters o districtes industrials potents i amb
un bon nombre de sòlides empreses mitjanes en sectors diversos: editorial, químic,
farmacèutic, alimentari, components de l’automòbil, etc. Un potencial investigador
en les nostres Universitats i centres d’excel·lència en diverses àrees, des del
disseny a la biomedicina. Iniciatives importants en el terreny logístic i d’implantació
de noves tecnologies TIC; centres d’excel·lència en medicina o en formació
empresarial. Tenim també un entorn agradable, amb una més que acceptable
qualitat de vida.
Cal preservar i posar en valor tots els nostres actius i concentrar esforços i centrar
les prioritats en invertir en formació (i a tots els nivells, universitari i formació
continuada, però sense oblidar el preocupant aspecte de la formació secundària i
intermèdia). Cal invertir en crear centres d’excel·lència en investigació i
desenvolupament, en vincular la recerca universitària i el mon empresarial. És
necessari seleccionar i prioritzar. Cal crear massa crítica.
De la mateixa manera, cal posar els elements que afavoreixin la creativitat i
l’aparició d’iniciatives: disponibilitat de capital risc i col·laboració entre sector públic
i privat per escometre grans projectes. També és necessari variar el discurs oficial,
basat en un cert cofoïsme que exaltava la petita dimensió i els valors "tradicionals"
de l’empresari català. Sense renunciar a la riquesa que representen les PIMES a
Catalunya, és necessari encetar un discurs que posi l’èmfasi en la necessitat
d’incrementar la grandària de les nostres empreses i en propiciar acords,
col·laboracions i fusions per assolir dimensions més adequades als requeriments
dels mercats globals.
8
�Fomentar l’obertura de la nostra societat: des de l’aprenentatge d’idiomes fins a la
participació activa en les xarxes internacionals on "passen les coses".
Internacionalització vol dir que les empreses venguin i inverteixin en l’exterior, però
també vol dir participar en xarxes de ciutats, associar-se en projectes de
col·laboració transnacional: d’ensenyament, de recerca... estar culturalment oberts.
La dotació d’infrastructures és un factor essencial per a la competitivitat de
l’economia. Però Catalunya té un important dèficit d’infrastructures de caràcter
econòmic que són ja veritables colls d’ampolla per al seu desenvolupament.
Vint anys de competències autonòmiques i set sent "decisius a Madrid", no han
aportat, en el terreny de les infrastructures elements diferencials de competitivitat
per a Catalunya. No cal dir que els actuals plantejaments radiocèntrics del Govern
del Partit Popular encara empitjoren les coses.
Segons els estudis més solvents, els dèficit d’infrastructures econòmiques de
Catalunya és important i limita la seva capacitat competitiva davant altres regions
europees. A la insuficient dotació en infrastructures i despeses en R+D, a que m’he
referit anteriorment, cal afegir l’endarreriment en el desplegament de les
infrastructures de telecomunicacions. I a aquestes els problemes de l’aeroport,
ferrocarrils, xarxa viària i transport metropolità, xarxa viària vertical diagonal i
transversal i infrastructures medioambientals. Podríem afegir el conflicte addicional
de certs peatges i alegrar-nos per la concreció de l’AVE (encara que tindrem que
pagar la connexió amb l’aeroport).
Òbviament, el problema del dèficit en infrastructures prové del dèficit de
finançament: de la insuficient dotació pressupostària per a inversions de
l’Administració central a Catalunya i de la insuficient inversió de la Generalitat,
acumulades ambdues any darrera any. (Entre parèntesi val a dir que s’hi afegeix un
problema de gestió, o millor, d’autonomia de gestió: el Port i l’Aeroport generen
recursos suficients per a finançar els increments d’inversió necessaris).
La capacitat competitiva de Catalunya, el seu paper com a regió capdavantera en
un context global, estarà condicionat a aquests dèficits: a la concepció de
l’aeroport, a la facilitat i amplitud de comunicacions, a les connexions interiors, al
medi ambient i a la qualitat de vida que se’n deriva. I pensant, a més, en la
Catalunya metròpoli, que irradia sobre un àrea europea de 15 milions d’habitants,
el centre de la qual és Barcelona.
Aquesta concepció multipolar, no centralitzada ni radiocèntrica, és compartida
totalment per la nova direcció socialista. No renuncio, amb la complicitat de vostès,
amb la de la societat econòmica catalana, que de ben segur comparteix aquests
plantejaments, a convèncer l’actual Govern espanyol que el model que volen
imposar no maximitza el creixement i renuncia a les possibilitats que ofereix una
concepció multipolar, en el nostre cas, la bicapitalitat.
La nova economia global genera oportunitats extraordinàries, però també riscos i
perills. Hem d’arriscar-nos per guanyar, però també hem de trobar un equilibri
entre creixement i igualtat, entre competitivitat i cohesió. En la nostra Europa,
només una societat forta i cohesionada socialment està en condicions de créixer de
forma continuada i estable i només amb un creixement estable i continuat estarem
en condicions de dur a terme les necessàries polítiques de benestar.
Per al manteniment de l’estat del benestar es poden seguir dues vies oposades: 1)
reduir les cobertures i prestacions o 2) incrementar les bases per a fer el sistema
sostenible.
9
�Jo em pronuncio clarament per la segona (sense renunciar, és clar, a corregir les
desviacions o ineficiències que ara es pugin produir)
Per molts motius. N’esmentaré els que considero més rellevants.
En primer lloc, la globalització i la implantació de la societat del coneixement no es
pot fer (com està passant i correm el risc que s’agreugi) a costa d’incrementar les
desigualtats. Per a nosaltres la cohesió social és un valor bàsic a preservar i, a més,
imprescindible per a garantir la competitivitat i el creixement sostingut de qualsevol
territori.
En segon lloc, perquè moltes de les coses a fer per garantir el benestar, la cohesió i
la equitat social, no tan sols són compatibles amb el que cal fer per ser eficients en
la nova societat global i en la nova economia, sinó que són imprescindibles.
En tercer lloc, perquè les decisions que ara prenem repercutiran sobre el tipus de
societat en que viuran els nostres fills, als quals els hem de proporcionar una
garantia veritable d’igualtat d’oportunitats en la seva vida, que és com entenem la
igualtat.
Aquesta política d’equitat i cohesió social es recolza sobre tres pilars: la prioritat
per l’educació, el desenvolupament dels serveis d’ajut a les famílies i la dignificació
dels barris de les nostres ciutats.
Vull traslladar-los l’absoluta urgència d’aquestes qüestions. Ens hi juguem el futur.
Educació, en el context de polítiques socials a que m’estic referint, vol dir, en
primer lloc, disposar d’un nombre suficient de places en escoles bressol. Vol dir, en
segon lloc, millorar els recursos i la qualitat de l’ensenyament, per evitar l’altíssima
taxa de fracàs escolar que pateix la nostra societat i la consegüent degradació del
nivell mig de qualitat de les classes de secundària i batxillerat.
Amb la primera mesura (a la qual cal dedicar-hi recursos potents) facilitarem la
incorporació de la dona al mercat laboral i empresarial acostant-nos a taxes més
homologables amb la UE, millorarem, potser, la natalitat, i, per tant, contribuirem a
sostenir la necessària política de benestar social.
El fracàs escolar d’avui és el fracàs en la inserció en la societat de demà. És la
consolidació de la pobresa i la marginalitat. I el fracàs escolar té una component
cultural i social, i una component que afecta la qualitat educativa. Invertir per
ajudar a la família i per millorar l’escola és la millor manera d’evitar l’exclusió social
en el futur.
Desenvolupar l’atenció domiciliària d’ancians i persones disminuïdes, és també
facilitar la inserció laboral de les dones.
S’ha de mencionar aquí el fet que la inseguretat afecta especialment les classes
mitjanes i treballadores i els barris degradats. La manca d’una justícia local com la
prevista en la Carta Municipal i la Llei (PP) de Grans Ciutats és francament
dramàtica.
Finalment, avui estem a immersos en una tendència de fons que marcarà el futur.
Em refereixo al fenomen de la immigració. Les dades demogràfiques estan
configurant un mercat de treball en el que les sortides (per edat) superen a les
entrades. Les projeccions indiquen una enorme necessitat d’immigració: a 10 anys
vista, els efectius nous que necessitaran les nostres empreses poden situar-se
10
�entre les 350.000 i les 400.500 persones, segons els estudis que els comentat
abans.
Vint anys d’Ajuntaments democràtics ens han servit per millorar molt
ostensiblement la qualitat de vida a les nostres ciutats. No s’han pogut resoldre tots
els problemes; moltes zones no han pogut superar la degradació de polítiques
urbanístiques i d’habitatge predemocràtiques.
Avui no podem pretendre sobrecarregar aquests barris degradats amb nous
problemes. Invertir en aquests barris, en urbanisme, habitatge, comunicacions,
serveis personals, educació i qualitat de vida en general, és la millor manera
d’integrar harmònicament, amb totes les dificultats que no se’m oculten, aquest
flux de persones, no tan sols inevitable, sinó absolutament necessari per a la nostra
economia.
***
He volgut donar-los una panoràmica de la situació política a Catalunya. He ressaltat
els aspectes que em semblen molt negatius de l’actual moment. Avui, avançar a
poc a poc és perdre posicions. No ens podem permetre l’atonia de projectes, els
condicionaments polítics paralitzadors i la gestió continuïsta. Estem perdent
posicions i oportunitats.
Els he exposat la necessària nova actitud de Catalunya: el paper que li pertoca i pot
jugar en l’estructuració de la nova Espanya que s’està configurant, en lloc de
l’absència dels projectes conjunts i l’actitud d’obtenir rendiments a curt termini que
tan pocs resultats ens ha donat.
Finalment els he parlat del projecte econòmic i social que crec que cal oferir a la
societat catalana, els pilars dels quals són:
L’aposta decidida per la societat del coneixement amb l’educació com a nucli
vertebrador.
La recuperació de l’endarreriment en les infrastructures econòmiques que
Catalunya necessita.
El necessari manteniment d’una societat cohesionada i més justa, que és un
requeriment no només de justícia social, sinó una condició necessària per a
l’estabilitat econòmica.
Els reptes de futur són molt importants. Els processos de canvi i adaptació són
difícils de gestionar i precisen lideratge i voluntat de canvi. Catalunya ha de liderar
aquests processos en el marc de la nova Espanya i de la nova Europa que s’estan
configurant.
Moltes gràcies,
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El moment polític a Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
ESADE (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE sobre la situació política a Catalunya.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Balanç
Catalunya
Política
Oposició
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-05-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1750/0000001347.pdf
608ba1c7038b16486ab9155047e6450c
PDF Text
Text
Més ambició per Catalunya
Conferència de Pasqual Maragall (Auditori de La Pedrera)(06-09-2001)
Bona tarda a tothom,
Bé, tenim aquesta trobada al sortir d’un estiu carregat de missatges. Una trobada, com
cada any, per a iniciar el curs i veure quina és la situació política d’aquest país, i també
per a exposar els nostres projectes de futur. Dic que sortim d’un estiu carregat de
missatges: la globalització esclata. Ahir o abans d’ahir vaig sentir que un vaixell turc
havia llençat al mar centenars d’emigrants kurds i afganesos. No és la primera vegada
que passa, ho hem sentit aquest estiu, i abans de l’estiu, per descomptat. A les
fotografies de l’euro-túnel, -aquesta meravella de la tècnica moderna que és passar
per sota del Canal de la Mànega- hi ha un forat per on la gent es cola des d’un camp de
refugiats francès que hi ha prop de l’embocadura del túnel a la frontera, i prova de
passar a Anglaterra, amb les policies corresponents tractant d´impedir-ho; i, per
descomptat, a l’estret de Gibraltar, des de fa temps i d’una forma constant. En el món,
els joves radicals s’estan revoltant, i no hi ha una distinció fàcil entre la joventut
biològica estrident revoltada contra tot el que s’ha de fer, (aquesta és llei de vida i de
vegades és llei de vida que va contra la vida mateixa) i la joventut revoltada de forma
massiva però pacíficament, a favor d’una altra globalització: la de la justícia, la del
control dels diners internacionals, la de tots els que són contraris a la pena de mort, al
tràfic d’armes, a la impunitat dels paradisos fiscals. Això que abans era una especulació
de columnes i col·laboradors de diari ara és un sentiment que es va estenent amb una
joventut que diu: “prou”. Joventut i no tan joves, evidentment. L’Agnoletto, un dels
líders del moviment pacífic anti-globalització de Gènova, no crec que sigui tan jove.
Torno a dir: és un moviment proglobalització, però per a una altra globalització o per a
una globalització d’aquells instruments que faran possible que la ‘globalització´
econòmica estigui sota control, és a dir, que no sigui salvatge com està sent, que no
tingui els efectes horribles que està tenint.
Tampoc hi ha, a casa nostra, distinció fàcil entre terrorisme i violència al carrer;
desgraciadament ho sabem perquè això ens porta anys de dolor i de preocupacions. El
terrorisme és difícil d’aïllar d’una situació que s’ha anat podrint i que ha anat envaint el
carrer al País Basc. Els sistemes d’ordre públic fallen. Això no és fer catastrofisme, això
és una constatació.
Agafem d’entrada, per exemple, tot el que realment aquest estiu ens fa sentir inquiets.
Juntament amb la confiança que en Pepe Montilla deia que teníem, i que tenim, en el
poble de Catalunya, que és un poble desvetllat i que està desitjós de llançar projectes
nous, hem de constatar el fet que hi ha coses que ho impedeixen; hi ha la part negativa
d’aquesta balança positiva i aquesta és la part que estic resumint.
La nova economia, en efecte, patina. L’apatia política em preocupa més. Segons com,
dóna ales al desaprofitament dels projectes que justament calen ara, en aquesta
situació: el Fòrum 2004, per exemple, la taxa Tobin, o el Tribunal Penal Internacional;
1
�amb algunes excepcions positives en què això supera l’apatia política i es fa realitat,
com és el cas de l’acord antiterrorista europeu, positiu, o com és el cas del salvament,
pels pèls, de l’acord de Kyoto per al medi ambient, i per a la lluita contra l’escalfament
de l’atmosfera. Hi ha hagut un acord, segurament no tan feliç com alguns voldríem,
però hi ha hagut un acord. Però, en general, veiem que l’apatia política, la passivitat
davant de la fortalesa d’aquest moviment espontani de globalització que ho supera
tot, és més forta que no pas la voluntat d’aquells que voldrien que aquest moviment,
sense deixar d’existir, fos acompanyat per la globalització humana, democràtica i
profunda.
Potser és ‘apatia´ la paraula que convé també aquí a casa nostra. Jo diria també
‘pragmatisme extrem´; diria ‘anti-idealisme´, quasi. Hi ha una passa de l’anti-idealisme
al pragmatisme. Hi ha desconfiança, hi ha pactes desinteressats, però hi ha encara més
pactes interessats, massa interessats i gens interessants: superficials, numèrics,
electorals, de curta volada. Aquests pactes que estem veient aquests dies són d’aquells
pactes que dius: “cap a on va tot això?” i si vas gratant et trobes que en el fons no hi ha
altra cosa que un conservadorisme que no és ideològic, és pragmàtic. És un
conservadorisme de quedar-se tot com està. No es tracta, doncs, de repetir per part
nostra el diagnòstic de la situació política.
Vam tenir un primer any autonòmic esperançador amb un govern insegur però alguns
acords innovadors i interessants: l’audiovisual, les vegueries i l’ordenació del territori
en general, l’acord parlamentari de rebuig del transvasament de l’Ebre, també l’acord
de rebuig del terrorisme (aquest, una mica més tard), i l’acord de Convergència i
Esquerra Republicana sobre el finançament autonòmic que es va escaure l’octubre de
l’any 2000 i que ahir va desaparèixer absolutament – s’ha confirmat en les votacions
del Parlament aquest matí.
Després d’aquest any, que no va ser grandiós però que va ser esperançador (de més
vitalitat i amb una mica més de presència del Parlament a la vida política catalana), un
any perdut. Un any sense il·lusió, dominat pel pragmatisme, l’any del catalanisme
oficial igual a zero, reduït a la mínima expressió, l’any de la condemna contra les terres
de l’Ebre, de la pesta i les vaques boges i, finalment, d’un acord financer bo per a
algunes comunitats autònomes però, òbviament, no per a Catalunya. A aquestes
comunitats, els arregla el passat però no el futur. A nosaltres, ni passat ni futur, però
segurament a algunes comunitats que hi han estat a favor realment els ha arreglat
situacions que havien quedat, des d’un punt de vista numèric i quantitatiu, molt
malament. És el cas d’Andalusia, on faltaven quatre-cents mil habitants, suposem, en
el compte de la població que es feia servir. Aquests hi han guanyat però ningú pretén,
ni els andalusos i per descomptat tampoc el Partit Socialista Obrer Espanyol, que
aquest sigui un acord bo de cara al futur, entre altres coses perquè és un acord que no
té garanties.
Així com fins ara els diners que ens enviaven eren a compte d’una quantitat que
s’havia d’anar actualitzant cada cinc anys i que representava el cost present dels
serveis que ens van enviar al principi i dels que després ens han anat enviant, ara no
ens envien una quantitat a compte dels serveis que hem de fer, ens envien uns
2
�impostos i la feina és nostra. Si aquests impostos van bé, fantàstic, si no van bé, pugem
nosaltres la pressió fiscal. Aquesta és una mica la situació en la qual estem des del punt
de vista de l’acord financer, i no m’hi vull posar més, perquè prou que hem discutit
aquests tres dies fins a la sacietat, pràcticament, i amb aquesta cosa que té el
Parlament, amb la impressió que hi ha que som dos parets que topen, que es parlen,
però que no se senten. En tot cas, nosaltres hem dit el que havíem de dir i direm el que
encara ens falta per dir. Direm quin és el nostre model, i ho direm d’acord amb Jordi
Sevilla, José Luis Rodríguez Zapatero i els amics del PSOE, perquè volem que aquest
sigui un model bo per a Catalunya però també per a tota Espanya. En això, alguns de
l’Esquerra no estaran d’acord, però nosaltres sí.
Nosaltres pensem que l’única solució per a Catalunya és arreglar Espanya. Ens diran
que en el fons són il·lusions, que és impossible arreglar Espanya, que ja sabem que al
final no ens entenen. Doncs bé, nosaltres som tossuts de mena i tenim aquesta dèria.
Aquest és el nostre compromís i aquesta és la nostra voluntat: proposar a Espanya una
solució “catalana” (perquè hauria de ser de la major part possible de les forces de
Catalunya) als problemes que té Espanya, i no pas arreglar només els problemes de
Catalunya perquè si només arreglem els problemes de Catalunya, no arreglarem els
problemes de Catalunya. Catalunya només té solució si Espanya canvia, no en el sentit
d’anar endarrera del que ha anat, com diu la Declaració de Barcelona, sinó al revés,
anant més enllà del que ha anat (que ha anat molt bé). És la primera vegada que
durant vint anys, des d’en fa cent o dos-cents, Espanya ha tingut autonomia, llibertat i
democràcia. Començar les declaracions dient: “això no va” és dir exactament el
contrari. Espanya va, i tant que va. Ha tingut per primer cop en un segle vint anys
acceptables. Va malgrat tot, malgrat moltes coses que no van (entre elles segurament
el govern, que per a nosaltres no és el millor govern que hi hauria d’haver) però, en tot
cas, nosaltres pensem que la missió de Catalunya és justament la d’afirmar de forma
contundent que Espanya té solució, i que sense Catalunya no la tindrà, i a l’inrevés,
que sense una solució espanyola Catalunya no la tindrà.
Catalunya no pot ser una excepció. Altres sí que ho poden ser, tenen les seves
regulacions històriques, els seus furs i els seus drets, etcètera. També tenen la mida
que tenen i estan posats on estan posats, i nosaltres tenim la mida que tenim i som el
que som. Certifico que Espanya no té solució, si no és amb Catalunya ajudant-hi fort.
Nosaltres tampoc la tenim, si no és entenent a Espanya. El nacionalisme ho ha fet
malament en aquest sentit. Objectivament, no ho ha fet malament. És evident que el
nacionalisme català ha contribuït a aquesta governabilitat espanyola. El que li ha faltat
al nacionalisme català és confiança en ell mateix, i una mica d’atreviment. Li ha faltat
pensar que si seguia per aquest camí i es franquejava una mica més amb Espanya,
probablement les coses li anirien molt millor a ell, i per descomptat a tot Catalunya.
Això és el que nosaltres pretenem i això és el que nosaltres, amics, farem.
Aquest ha estat l’any de la condemna de les terres de l’Ebre, com he dit, l’any de les
vaques boges i l’any d’un acord financer negatiu. Nosaltres canviarem aquest acord.
Nosaltres tenim en aquest moment els elements per a poder construir un model molt
millor, però ha de ser un model complet. Si el que se’ns dóna és llibertat de posar
impostos, per exemple, i de viure dels impostos que posem en un percentatge més
3
�elevat que no pas fins ara, és evident que hem de saber en quin marc juguem, i aquest
acord no ho especifica això. Aquest acord no diu què passa amb els ajuntaments, no
diu què passa amb els fons europeus, i no diu, ja posats a parlar de despesa pública a
Catalunya, quant hi invertirà l’Estat. No demanem que ho digui amb detall sinó amb
quines lleis, amb quines línies i segons quins principis, el Govern espanyol repartirà la
seva inversió pública directa, que no té res a veure amb l’acord al que s’ha arribat
entre les diverses autonomies. Quant hi posarà a les àrees metropolitanes?, i quant a
l’agricultura?, i quant a la perifèria? i quant al centre?, i quin és el model d’Espanya
que tenim?, aquest de les línies de tren i d’avió que surten de Madrid “para unir todos
los puntos que están alrededor de Madrid” (que és la definició d’Espanya del senyor
Álvarez Cascos) , o una Espanya que té uns eixos, que té una estructura i que té una
xarxa i que, per tant, ha de tenir una estratègia per fer funcionar aquesta xarxa bé.
Això voldrà dir, doncs, un arc Mediterrani que funcioni, un arc Cantàbric que funcioni i
tantes coses més que no es resolen amb la definició d’Espanya com un conjunt de
punts al voltant de Madrid que s’han d’unir com més ràpid millor. Per què dic això en
aquest punt? Ho dic perquè la inversió de l’Estat depèn de la concepció que es tingui
del que és Espanya i de com pot funcionar millor. Aquesta concepció no hi és i en
aquest debat que hi ha hagut no hi ha aparegut per a res. Aquí s’ha discutit de diners, i
només de diners. Ha estat un mercadeig en el qual les coses més importants no hi són.
Per exemple, Manel Royes ha explicat que, segons els càlculs de la Diputació, el 30% de
la despesa que fan els ajuntaments és per compte d’altri. Sigui de les autonomies, sigui
de l’Estat (suposem que de l’autonomia en gran part, probablement perquè no té els
diners). Tampoc hem d’acusar el govern d’allò de què no té la culpa, no té tots els
diners que hauria de tenir, però del que sí que té la culpa és de no reconèixer el fet
que bona part dels serveis que hauria d’estar donant els donen els ajuntaments, i per
tant, si anem a Madrid a discutir el finançament autonòmic i no incloem també les
grans magnituds del finançament local, estem tancant un model que no es pot tancar.
Ens estarem fent la il·lusió d’haver tancat un model que no ho està, de tancat, perquè
sempre hi ha l’escapatòria d’anar descarregant sobre els ajuntaments allò que
l’autonomia no pot fer; això està passant a Catalunya ara, i probablement en moltes
autonomies més.
El nostre model serà un model complet; és l’únic que us puc dir perquè no és senzill de
fer. Nosaltres ens volem assegurar abans de fer volar coloms, com s’ha fet
darrerament, que les xifres que nosaltres donem són xifres que corresponen a la
realitat, i que s’atenen a uns escenaris de futur que siguin creïbles, que no siguin un
invent. Nosaltres, en aquest sentit, constatem que hi ha hagut resignació per part del
govern. No té el poder ni els diners que ens havien promès que tindria. Hi ha hagut
submissió de Convergència i Unió al PP amb un aval sense precedents, en la història de
la política catalana, del nacionalisme català al nacionalisme espanyol. Dic sense
precedents en la història moderna i per descomptat, sobretot, en períodes
democràtics. No hi ha massa precedents d’això. Jo recordo una comissió executiva en
el Partit dels Socialistes de Catalunya on nosaltres havíem de discutir si posàvem o no
un recurs contra les LLOT famoses de l’any 86, les lleis que van suprimir la corporació
metropolitana, que van fer les comarques copiant-les del 37, sense gran esforç i que
4
�van, més que fer, desfer unes quantes coses més. Aquestes que ara precisament estem
revisant perquè, al cap i a la fi, fins i tot Convergència s’ha adonat que no van. En
aquell moment vam tenir la temptació, i el dret, per descomptat, d’anar al Tribunal
Constitucional i dir: “això no pot ser perquè la llei de bases de règim local diu que hi ha
municipis, que hi ha comarques i que hi ha àrees metropolitanes, i les defineix.” El que
hi ha a Barcelona és, per definició de la llei, una àrea metropolitana i l’Estatut de
Catalunya sí que ho diu, que hi ha fets metropolitans, i que s’han de regular, i per tant,
suprimir no és el que dret a llei s’havia de fer; potser haguéssim pogut anar al Tribunal
Constitucional, però Raimon Obiols va dir: “non possumus”, no podem, perquè
nosaltres pertanyem a una de les branques del més sòlid catalanisme que hi ha en
aquest país. L’any 34, Esquerra Republicana, que tenia majoria al Parlament, va votar
la llei de contractes de conreu. Els propietaris van dir que no, per descomptat, i La Lliga
va dir: “hem perdut al Parlament, ens en anem a Madrid”. Hi havia hagut canvi de
majories, en aquell moment: la dreta havia guanyat a Espanya però no a Catalunya, i la
dreta catalana va dir: “aprofitem-ho”. Van anar al Tribunal Constitucional o de
Garanties Constitucionals i el Tribunal va anul·lar la llei. Quan es fa la història de
Catalunya i s’analitza què va passar i perquè va passar, i perdoneu aquest gir històric,
probablement aquest fet va tenir una importància considerable. Raimon Obiols tenía
raó. Nosaltres, en aquell moment, (segurament ara seria diferent), en el mes de març
de l’any 1987, nosaltres haguéssim aparegut certament defensant uns drets però, en
aquell ambient (que encara es perpetua, i això és el que és escandalós en aquest país)
això hagués pogut ser llegit com una traïció a Catalunya per part dels socialistes en la
línia del que la dreta catalana havia fet l´any 1934. I vam dir: “no ho fem”. Comentant
això a la comissió executiva l’altre dia, Isidre Molas deia: “compte, que hi ha hagut
altres ocasions”; quan va ser elegit president de la Diputació l’any 10 o l’any 12, en
Prat de la Riba ho va ser amb els vots dels mauristes i en contra del vot dels
republicans catalanistes, cosa que se’ls va tornar en contra perquè Acció Catalana al
final va sortir del bloc de Prat i li va treure bona part de la seva base electoral, no molts
anys després.
Això pot tornar a passar, i el que hem vingut a dir és que en aquest moment nosaltres
no serem còmplices d’aquesta situació, no volem ser còmplices d’aquesta aturada de
Catalunya sota la ègida del pragmatisme. Nosaltres arriscarem, hem d’arriscar i
prendrem iniciatives. D’aquí a un mes jutjarem en el debat parlamentari de política
general –com està manat- els nou mesos del nou govern Pujol; curiosament estarem
jutjant el govern d’una persona que diu que no el dirigeix, que no el coordina, que ja
no ho fa ell, que va dir no fa gaire a La Vanguardia: “Mas lo hace más que yo”. És a dir,
un president que confessa que ell no està complint l’Estatut, els articles de l’Estatut - jo
me’ls he llegit- diuen que el President dirigeix i coordina. Ell diu que no ho fa, o en tot
cas que ho fa més en Mas que ell. Per descomptat hi ha algunes coses que es poden
delegar. A l’Estatut i a la Llei està especificat, però no ens hi ficarem, en això. Quan
això va succeir el mes de gener vam dir: “això anirà malament, serà una confusió, i
d’aquí a nou mesos (els hi vam donar nou mesos per veure com anava aquest segon
govern Pujol), si va malament els posarem una moció de censura”, i ells van dir:
“vostès per què volen posar una moció de censura a termini?”. Bé: els donem nou
mesos per demostrar si el que pensem és veritat, els donem els mesos que es
requereixen perquè això sigui efectivament comprovat; i està més que comprovat. Si el
5
�mes de gener teníem una raó que era més formal i de previsió que altra cosa, en
aquest moment és una raó de pes i d’experiència: aquest govern va pitjor que
l’anterior.
Així doncs, després d’aquest debat de política general que defensarà en Pujol -no
essent ell qui efectivament dirigeix aquesta política- vindrà un segon debat en què
nosaltres presentarem la nostra moció d’alternativa, en la qual es discutirà no la
política del govern, sinó la política de la oposició, la que nosaltres volem tirar
endavant, la que jo vull dirigir i vull tirar endavant amb tots vosaltres i amb aquells que
ens seguiran; i en front d’aquesta política, el dia de la moció d’alternativa -moció de
censura, pròpiament, perquè és una censura al govern que no ho està fent bé, però és
sobretot una alternativa a aquest govern- ells faran d’oposició. I nosaltres farem de
govern. Aquesta serà la realitat; jo dic que en aquest debat serà en Mas qui contestarà
encara que ells diuen que no; en fi, la història ens ho dirà. En aquest debat el govern
pot intervenir moltes vegades, pot ser un debat llarguíssim, pot durar tres o quatre
dies, si es vol, perquè hi ha un encadenat d’intervencions que podrien no deturar-se
mai i fer-lo molt llarg.
Avui hem sabut que, desgraciadament, el Parlament de Catalunya no tindrà instal·lada
encara l’emissió de senyal directe, que és una de les moltes coses que en Rigol està
instal·lant -i que nosaltres hem empès perquè s’instal·lin-. El Parlament, com en
d’altres parlaments, ha de produir un senyal de TV i vendre’l després, i ha de poder
distribuir a totes les televisions locals de Catalunya, per exemple, els debats que es
puguin fer. Doncs això al mes d’octubre no hi serà, espero que hi serà pel desembre,
no crec que sigui de mala fe però el cas és que no hi serà. Bé, en aquest debat ens
faran d’oposició. Prou que ja ho fan ara, de fet ja ho han començat a fer abans d’hora,
la qual cosa és un bon senyal, ens hi anirem fent. De vegades tinc la impressió que
s’està produint allò del ¡Váyase Sr. González! –en comptes de González posem-hi
Maragall- però el bo del cas és que jo encara no he arribat a governar. D’aquí a un
temps ja els deixarem dir, però almenys que ho deixin passar un parell d’anys després
de les eleccions -i encara en falten dos-; o sigui, d’aquí quatre anys que ho diguin, però
ara? Doncs ja ho han començat a dir, i a més en això també van junts CiU i PP, com
vostès saben perfectament.
Nosaltres ens presentarem tal com som, assumint la nostra trajectòria a Catalunya i la
nostra trajectòria a Espanya i disposats a afrontar els problemes més delicats: els de la
immigració, els de l’envelliment de la població, els de la crisi de l’educació, els de la
inseguretat ciutadana, els de la violència. D’alguna manera, tots aquests temes que he
citat i que estan presents entre la gent van lligats. Som un país poc jove i, per tant, en
perill de ser poc innovador, no dic poc innovador i prou, perquè ho és, però haurà de
ser-ho més perquè les coses vagin com han d’anar. En tant que país que té poca
joventut i una piràmide demogràfica quasi invertida -hi ha més vells que joves- és un
país demandant d’immigració, per tant amb un sistema educatiu sobrecarregat, sense
guarderies, i amb una Universitat mancada d’ambició i de suport per part del govern.
6
�Ara mateix s’està imposant a Espanya progressivament el districte obert, que vol dir
que tots els estudiants d’Espanya poden assistir a qualsevol universitat amb una quota
creixent: l’any passat era el 5%, aquest any és el 20%, l’any que ve serà el 40 o el 50.
Les sis universitats de Madrid, instades pel Sr. Alberto Ruiz Gallardón, han decidit obrir
les noves matrícules; ells tenen 285.000 estudiants, dels quals 40.000 o 45.000 són de
nova entrada a la universitat. El 60% d’aquestes 45.000 places, que són 30.000, són
obertes a tots els estudiants d’Espanya. Aquí, ens quedarem amb el 20%; jo n’he parlat
amb el conseller, que és un bon amic meu, i li he dit “alerta, que això pot significar una
mena de selecció natural gairebé darwinista”, que no ens permetrà beneficiar-nos de
la millora de qualitat que podria sortir del fet que hi hagi els mateixos professors i
menys estudiants. Però si obres la matrícula a tot Espanya hi ha més demanda i, per
tant, la nota de tall (que és la intersecció entre els que demanen entrar i les places que
hi ha) és més alta. Això vol dir que els estudiants de la mateixa facultat d’aquí o a
Madrid, allà tindran una nota més alta i això significa que es podria produir, també en
el camp de la universitat, un procés que fins ara no s’ha produït, afortunadament, però
que s’ha produït en altres aspectes de la vida col·lectiva, i de la vida social i econòmica.
Prou que ho sabem, els empresaris es queixen que se n’han d’anar a Madrid per a ferho tot, que se’n van. Nosaltres, aquesta cançó no la repetim, i en Joan Clos sempre que
pot diu que això no és veritat, que Barcelona és més gran que Madrid, i té més
empenta i més PIB (Producte Interior Brut), i és veritat. Però mireu, aquesta psicologia
hi és una mica i hauríem de fer que no prosperés, i perquè no prosperi no és qüestió
només de fer una propaganda en contra, o a favor de que anem bé, és qüestió de
posar els mitjans per anar millor, i és qüestió de posar els mitjans perquè es quedin les
indústries bones que tenim, i la universitat n’és una aquí a Catalunya –Estat no n’hem
tingut però cultura sí, i educació també-. Sinó, la nostra política d’exportació de serveis
quina és? quina és la més important? No podem deixar que d’aquí a cinc anys es pugui
dir: “bé, aquells van començar a decaure en el moment en què el districte obert i la
‘globalització´ de la universitat espanyola va fer que els millors marxessin”. Això no pot
ser. Espero que no serà i que hi haurà una reacció davant d’això. Ara mateix he parlat
amb el rector de la Universitat Oberta de Catalunya que m’ha trucat per dir-me que,
amb la nova llei d´universitats, la UOC desapareix, que no pot seguir. És una llei
tancada, burocràtica, funcionarial i una universitat que està concebuda amb un
aspecte empresarial, com és el cas de la UOC, probablement desapareixeria.
Segurament hi ha solucions per la via consorcial amb les altres universitats - sempre hi
he cregut- però, en tot cas, tot això que estem dient que es pot fer i que s’ha de fer no
és per a quedar bé, sinó que és absolutament substantiu per a la bona marxa del
nostre país.
Repeteixo, aquest és un país que té problemes d’innovació; que té una demanda de
residència, per part dels immigrants, creixent; que té un sistema educatiu complicat a
causa d’això i també pels canvis que hi ha hagut i les noves lleis que s’han hagut d’anar
aplicant (que són lleis bones però difícils d’aplicar); sense guarderies; i amb una
universitat amb poca ambició al darrera per part del govern; que té alguns barris
insegurs on es pot covar la intol·lerància, i no es fa res per evitar-ho, al contrari.
7
�És a dir, quan es fan comentaris sobre les dificultats que representa l’arribada de la
immigració que s’està produint (s’està fent indirectament, no dic que sigui
voluntàriament ni que s’estigui provocant conscientment a la xenofòbia) el que s’està
fent és, d’alguna manera, intentar ajudar a resistir aquells que viuen en aquells barris,
que són la gent immigrant de la primera fornada dels anys 60 que ara veuen amb
desesperació que totes les millores que havien aconseguit al seu barri, amb aquelles
escoles que eren una misèria fa tant anys i que ara són unes escoles bastant decents,
que ara veuen, dic, que es comencen a complicar. Però no és tan clar que els estiguem
ajudant. Aquesta visió que tenen els immigrants dels anys seixanta -que d’entrada ja
diuen ara que no són immigrants i tenen tota la raó, són catalans de soca-rel, ciutadans
de Catalunya- , que s’adonen que ara se’ls pot anar en orris tot el que han guanyat en
aquests quaranta o cinquanta anys, i especialment en els vint anys de democràcia, és
un dels fets més dramàtics i immorals que estan passant en aquest país, perquè passa
als ulls de tothom i tots ens dediquem a discutir sobre valors i lleis d’estrangeria, però
ningú sobre com es resol el problema al lloc on passa. Per tant, el desànim de la
població d´aquests barris que estan veient com se’ls està complicant la vida i a qui
només es dóna com a sortida la intolerància o la reacció visceral en contra d’aquesta
situació a la qual no es donen solucions, és un fet immoral que nosaltres hem
d’arreglar, tots, de comú acord. Per què tots de comú acord? Perquè hi ha temes que
si no anem tots d’acord són molt fàcils de pervertir en la democràcia.
La democràcia és el menys dolent dels instruments que hi ha, però no és perfecte, i hi
ha problemes que no sap resoldre, aquells que tenen a veure amb la visceralitat de la
gent. Problemes que, efectivament, o tots els partits es posen d’acord en enfocar-los
d’una manera pactada o serà molt difícil. En Rigol i el Parlament han fet aquest esforç;
hi ha una declaració que es molt correcta, però òbviament, mentre nosaltres discutíem
de si els havíem de dir immigrants o no, si eren ciutadans de Catalunya o no, estava
passant el que estava passant: que el tema s’ha anat degradant de tal forma que al
final només discutim d’ordre públic per allò que passa a la Plaça Catalunya o a la Plaça
Malraux.
La discussió de debò, que és la discussió d’on hem d’invertir (heu sentit a parlar de
diners en matèria a la discussió sobre la immigració? No se’n parla de diners, és un
tema de lleis, figura; però en realitat és un tema de diners, i tant que és un tema de
diners! Nosaltres farem un programa Urban autonòmic (que és una imitació del
programa europeu), on tenim –l’Oriol Nel·lo ho té preparat- quaranta barris en llista on
sabem que hi poden haver problemes d’aquests i d’una altra mena. Tampoc volem
estigmatitzar ningú, però siguem clars: les coses són ja tan punyents en aquest
moment que val més la pena dir-ho. Els alcaldes que hi ha aquí, que n’hi ha alguns, ho
saben perfectament, perquè n’hem parlat. Nosaltres intervindrem d’una manera
massiva en aquests barris perquè l’única forma d’intervenir és fer el que va fer Joan
Clos a Ciutat Vella: invertir aproximadament 125.000 milions en sis anys i, a més,
posar-hi la millor gent que teníem i estripar tots els dogmes ideològics que teníem
abans -fins i tot alguns de molt esquerranistes i molt radicals com que la gent no podia
marxar de Ciutat Vella, que nosaltres l’havíem de fixar. Era la gent la que volia marxar
perquè no s’hi volien quedar; evidentment, què havien de fer? Més equipaments,
dèiem aleshores. Amb més equipaments l’únic que aconseguíem, segurament, era
8
�deixar espais buits que tampoc teníem diners en aquell moment per omplir de
contingut i, per tant, contribuíem indirectament i sense voler a què les coses anessin
malament. La nostra experiència ens diu que a Catalunya s’ha de fer de forma massiva
el que nosaltres vam fer a Ciutat Vella, dirigits pel Joan Clos: s’ha de fer de forma
massiva.
Nosaltres tenim una alternativa en temes de benestar social i de salut, i la proposta és
que per cada fill de 0 a 18 anys hi hagi una subvenció econòmica. Hi ha molta gent que
diu que és dolent perquè la gent amb aquella subvenció econòmica es pot comprar un
cotxe: doncs que se’l comprin! És a dir, és important que la gent sàpiga que aquest és
un tema molt decisiu per al país i per a tothom, que serem més feliços i viurem millor:
si tenim més joventut tindrem més innovació, tindrem més mà d’obra, tindrem menys
problemes d’haver de demanar immigrants i moltes coses més que ens convenen, i les
pensions més ben pagades. Un dels nostres assessors diu que el tercer fill és gratuït
per a la societat, i que cada fill costa 50 milions de formar, de 0 a 18 anys, si comptem
tot el que fa la família -les mares en particular- per arribar a formar un noi o una noia a
18 anys. Però sabem també que una persona que arriba a 18 anys, amb la seva vida
activa fins els 60 o 65, afegirà en forma de cotitzacions a la Seguretat Social (no per a
ells sinó a la caixa general) 50 milions. Això vol dir que, encara que sembli lleig, hi ha
temes econòmics molt importants entre mig, i que aquests problemes de conducta en
la composició de la família tenen a veure també amb els diners, i nosaltres en això ens
hi posarem. La nostra proposta és que hi hagi un pagament mensual: la primera
proposta era de 50 euros al mes de 0 a 18 anys, una altra alternativa és capitalitzar
això en tres anys, i en comptes d’aquestes 8.000 pessetones al mes que serien 100.000
l’any, serien entre 40 i 50.000 pts. al mes durant els tres primers anys. Això, si es
generalitzés el primer any a tota la joventut que hi ha entre 0 a 18 anys costaria
110.000 milions de pessetes, que és un 4 o 5% del pressupost de la Generalitat avui.
Per això, quan ens van dir que tindríem una millora de 100.000 milions cada any, no de
400.000, no de 700.000 com havien dit en el pacte fiscal, però sí de 100.000 de mitjana
en els primers cinc anys, vam dir: bé aquestes 100.000 milions que els hi donaran de
nou, en aquests dos anys, ja les podríem començar a aplicar en aquesta qüestió. Que
ningú es faci il·lusions, els consellers que no pensin que aquests diners es podran
gastar en més coses. Aquests diners els marquem i van per a un programa d’ajuda a la
família i d’ajuda al treball de les dones, perquè estem parlant d’allò que facilita
l’eliminació de la situació més diferent d’Europa que teníem fins ara, apart de la
natalitat: la taxa d’activitat de les dones, que era molt baixa. Ara, de 25 a 45 anys -en
Josep M. Rañé, que és el nostre Conseller Alternatiu de Treball, ho sap molt bé i ens ho
ha demostrat-, ja estem en taxes d’activitat europees. Espanya no, però Catalunya sí.
Les dones treballen igual, de 25 a 45 anys, amb la mateixa proporció que treballen a
Europa, però no tenen fills. No tenen fills perquè no tenen guarderies, i perquè no
tenen les subvencions que tenen a França o a Suïssa en aquesta matèria. És a dir, no
tenen les ajudes ni econòmiques ni en forma de serveis que tenen a Europa.
Nosaltres el que no tenim ara és el nivell de renda que ens convé per a fer-ho. Doncs ja
ens hi estem acostant i el tema és tan important que el que farem nosaltres serà
començar a fer com si el tinguéssim, un millor nivell de renda, ja mirarem d’estalviar
9
�per una altra banda. Jo sé que hi ha formes d’estalviar i en Joan Clos també ho sap
molt bé: l´Ajuntament de Barcelona ha fet meravelles, i quan vam entrar a
l´Ajuntament estava molt pitjor que quan entrarem a la Generalitat. Teníem un
pressupost de 20.000 milions, se’n van cobrar 18, se’n van gastar 30, i com que això ja
durava 10 anys, l’acumulat que hi havia dels anys anteriors (del Sr. Massó, del Sr. Viola,
del Sr. Socías) era de 100.000 milions de deute de l´any 79. Això es va arreglar, i si això
es va arreglar, es podrà arreglar el de la Generalitat (que està a dos bilions de deute
sobre dos bilions de pressupost). El que no podem, és sacrificar a aquesta obsessió
econòmica el no tenir prioritats en matèria de política de família, per exemple. A mi no
m’agrada molt parlar de política de família, perquè quan ho fa la dreta sembla que tirin
els diners. No, no: això forma part d’una concepció que nosaltres tenim i que nosaltres
ens comprometem a tirar endavant, del que ha de ser la política familiar a Catalunya
en relació amb el treball, en relació a la piràmide demogràfica, en relació amb la
immigració i en relació a la capacitat d’innovar d’aquest país.
Tot això que està passant, que no està anant bé, està en aquest moment casat amb un
altre problema que és la falta de sistema d’ordre públic. En aquest país, tot això que he
dit, passa en un moment en què no té Policia, en té dos o tres, i ningú sap què ha de
fer o qui ha de fer què. És a dir, sí que ho sabem qui ha de fer què, però no ho fan per
una senzilla raó que no s’havia previst: si es munta un sistema nou de policia, que és la
policia autonòmica, i el vas desplegant lentament; si saps que fins a l’any 2007 al Camp
de Tarragona i a les terres de l’Ebre no hi haurà Mossos d’Esquadra, penses
ingènuament que mentrestant hi haurà els policies nacionals que toca perquè encara
no els han substituït. Doncs no, perquè com que van arribant a la resta d’Espanya cada
dia més policies nacionals i guàrdies civils de trànsit de carreteres que se’n van a casa
seva, a Almeria o a Cuenca, i van dient “nos han sacado de Cataluña”, els altres ja no
vénen. És a dir, les baixes de la Policia Nacional no es cobreixen, que és el que els
alcaldes de Catalunya estan dient a la Delegada de Govern cada dia, i sé que d´esforços
se n’estan fent però estem molt per sota del que hauria de ser.
En general la manera com es governa aquest país és la següent: com que no podem
resoldre-ho tot, i els catalans no podem fallar, fem una cosa de cada: fem una
Universitat bona i no ens preocupem del sistema. Fem una província que funcioni i de
la resta ja en parlarem, i anem creant models que demostraran que els catalans ho
sabem fer. D’aquesta manera, la Universitat s’ha abandonat i se n’ha fet una de
fantàstica, i la Policia no funciona a Catalunya però tenim unes comarques que van
fantàsticament bé.
Doncs molt bé, no vull espantar ningú però el que nosaltres hem de fer ara, no hi veig
altre remei, és demanar tota la responsabilitat sobre l’ordre públic aquí a Catalunya. Ja
sé que això és complicat i els alcaldes potser, especialment l’alcalde de Barcelona, em
poden dir “compte”. Jo crec que l’única solució que hi ha és fer els números ben fets:
que no tenim prou mossos, evidentment, perquè encara no toca en el programa que hi
havia de desplegament; i que no tenim policies nacionals, perquè ja no vénen a cobrir
les baixes i perquè estan mancats de moral. (Baixos de moral al final ho estan tots,
perquè saben que el sistema no funciona). Les policies municipals són l’ase dels cops,
és a dir: com que la gent a qui es troba pel carrer probablement no són ni els mossos ni
10
�els policies nacionals, almenys a les grans ciutats i a l’àrea metropolitana, sinó les
policies municipals respectives, a aquests els culpen de tot el que passa. A mi això no
m’estranya ni tampoc m’escandalitza molt, el que ja m’escandalitza més és que
autoritats polítiques aprofitin l’ocasió per mal dir que això no va bé i que la culpa és
dels Ajuntaments. Això ha passat algunes vegades, i és una cosa que des del punt de
vista de la moral política no s’hauria d’admetre.
Nosaltres voldrem demanar el comandament de totes les forces de policia de
Catalunya. Hi ha autonomies que el tenen, que no tenen mossos i que no tenen
Ertzaintza, però tenen comandament sobre un sector de la Policia Nacional, un petit
sector segurament. Són coses modestes però llei en mà es poden fer; es pot fer tot
amb l’Art. 150, punt 2, de la Constitució, com ha demostrat moltes vegades l’Enric
Argullol. Per tant, això ho demanarem, i al mateix temps mirarem que els Policies
Nacionals que hi ha ara, si no és per la via d’aquest article, que és una mica llarga,
puguin anar-se integrant ja sigui a les Policies Municipals o als Mossos d’Esquadra: no
vulguem una cosa tan perfecta que en el fons ens estigui perjudicant en els terminis de
fer-ho.
Els ajuntaments estan aguantant en aquest moment una pressió real i una pressió
mediàtica i governamental molt forta. Nosaltres, la Catalunya que volem és una
Catalunya que ha de ser fidel a allà d’on venim: d’on venim nosaltres? qui som
nosaltres? Doncs mireu, nosaltres som una colla de gent (-ja ho sabeu, però no és
dolent recordar-ho de tant en tant-) que prové de molts llocs diferents: prové de la
MSC, prové del FOC, prové del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, prové dels
independents del Socialisme: de la Mª Aurèlia Campmany, l’Alexandre Cirici, el Jordi
Llimona, etc; prové del POUM: l´Albert Gironella, la Flora Isgleas, el Carmel Rosa, en
Ramon Fernández Jurado, en Manuel Alberich; provenim de la Federació Catalana del
PSOE: la saga del Paco Ramos, la Carme Carol us la pot explicar, la història d’aquest
senyor i de tots els altres: que van ser detinguts, que van anar a vaixell a l’Uruguai el 6
d’octubre, que després van guanyar les eleccions, però després va venir la guerra i la
van perdre; en Ramos se’n va anar a Rússia i, com que era socialista i no comunista, va
anar a Sibèria, i després va tornar a aquí i li anava dient a la Carme: “Tu no et preocupis
que el socialisme arribarà” (fantàstic !) i la Carme li deia: “Escolta’m Paco, que això
està durant molt” i l’any 82, al mes d´octubre, el Paco li va dir: “¿ Lo ves, Carmen ?
¡hemos ganado!” i la Carme sempre anava dient: “Ara només ens falten els Jocs
Olímpics” i quan vam tenir els Jocs Olímpics va dir: “I ara només ens falta la Generalitat
socialista” i jo li vaig dir “Carme, la Generalitat serà la de tots els catalans, sí o no?”- del
Felip Lorda, del Triginer, del Codina, de la Mercedes Aroz i el Jordi Vallverdú; del Verde
Aldea, el Francesc Raventós, el Quim Llach, el Toni Siurana, el Josep Pau, aquests
venien del Reagrupament; el Cando, el Múrcia, el Royes, el Molas, l’Udina, l’Urenda, el
González Casanova, tots aquests venien del FOC; els del FuSuFu, Forces Socialistes
Federals: el Xavier Muñoz, en Mirada, en Jordi Muñoz, el Carles Munné, el Quim de
Nadal, el Lluís Armet -em penso que hi va passar un temps-; els tres Jordis, en Solé
Tura, en Conill i en Borja, que venien del PSUC, i després els que ara ens falten: el Just
Casero, el Xavier Soto, l’Antonio Santiburcio, i l’Ernest Lluch. Ara, els de Ciutadans pel
Canvi i Fem Via: en Josep M. Vallès, l’Espasa, en Toni Puigverd, la Carme Valls, en
Xavier Folch, la Marina Subirats, en Masllorens, el Joan Carbó, el Jordi Sales, la Pilar
11
�Malla, l’Antoni Pané ... Nosaltres creiem que som, no l’única línia política de Catalunya
que pot governar aquest país, però sí una línia política que pot governar aquest país.
Amb aquesta història em penso que ningú ens ha de demostrar res.
El meu compromís és fer d’aquest projecte de Catalunya -aquest somni si voleu, com
diuen alguns- una realitat. De fet, no es tracta ben bé d’un somni, es tracta d’una
possibilitat, i diria més: d’una gran probabilitat. No podem perdre més temps amb
falsos debats sobre les essències o sobre persones. A més de perdre el temps, és
avorrit i és enfarfegant. Jo crec profundament en un nou desvetllament de Catalunya,
en un esclat d’iniciatives contingudes, en una multiplicació d’energies en l’educació i
l’acció social, en un revifament de l’esperit de risc i d’empresa; jo hi crec i, tanmateix
en la mesura que hi crec, em pesen les hores que han de passar fins a arribar-hi. No
puc més que maldar per convèncer el poble de Catalunya per la via del contrast, per la
via de l’exposició raonada de les alternatives que té, per l’aixecament de l’interès
públic cap a aquest debat -independentment del seu resultat numèric: si es voten
menys o es voten més les mocions que fem-, que la nova Catalunya i la nova
Generalitat han madurat prou i que no és intranscendent que sigui el nacionalisme
espanyol avui qui mantingui la Catalunya ensopida i la Generalitat pujoliana fent xupxup, (perdoneu-me aquesta broma) per dos anys més.
Compte, no per mala fe sinó per poca fe. No per manca d’interès per Catalunya per
part d’uns i altres sinó per devaluació d’aquest interès que ha esdevingut, si abans era
interès polític, ara estrictament interès electoral. Governar com a norma. Pragmatisme
per sobre de tot, fora idealismes. Jo sostinc que aquest pragmatisme és moneda
avariada perquè no té resultats pràctics. Un pot ser idealista i no tenir resultats, però
almenys és idealista i té una moral; però ser pragmàtic i no tenir resultats pràctics és
desastrós, des del punt de vista moral i des del punt de vista pràctic, i és el que estem
veient. Jo sostinc que això és moneda avariada, que l’idealisme sense resultats és car
però es justifica. El pragmatisme sense pràctica, en canvi, no. Negociar amb el govern
espanyol?, sempre és necessari. Dependre del partit del govern espanyol?, dramàtic.
Votar a Madrid per responsabilitat?, és comprensible. Transaccionar a Madrid?,
també. Votar a Catalunya una cosa i a Madrid la contrària és un tema fonamental i és
impropi d’un partit català. No hi ha massa precedents com he dit abans. Fer passar la
trista realitat pel desig rosat és una temptació de tot govern que tota oposició té la
obligació d’advertir. Al final ha resultat molt més congruent amb els interessos de
Catalunya el moderat, però rigorós i idealista, catalanisme de Raventós i Obiols que
l’arrauxat, a voltes, nacionalisme de CiU que finalment esdevé no pactista (de quin
pacte públic i conegut podem parlar?) sinó francament mansoi.
Nosaltres vam guanyar eleccions a en Trias, a en Cullell, a en Roca, a en Molins, i si
m’apureu, a en Pujol; aquest matí pensava que part del que passa aquí és que, tan
parlar dels seixanta-vuit vots i dels seixanta-set vots, hi ha més vots del poble darrera
del seixanta-set escons que darrera del seixanta-vuit, i això és una cosa que no hauria
de tornar a passar per higiene mental i per higiene política perquè crea mal ambient.
12
�Bé, doncs, vam guanyar a tots els que vam guanyar: Trias, Cullell, Roca, Pujol -si
m’apureu-, Molins, i és normal que els preocupem i que insisteixin en aquesta tercera
norma, que diu que tenen, de l’estratègia política, que consisteix en desacreditar
l’adversari. Tanmateix, no ens hem d’enganyar: el que està en joc no és Maragall o
Pujol, ara ja no, ni Maragall – Mas. El que està en joc és la possibilitat que la Catalunya
real provi una altra cosa que, per altra banda, ja coneix en un altre camp. La Catalunya
de Girona, la de Lleida, la de Reus, la de Figueres, la d’Olot, la de Tortosa, la de
l’Hospitalet, la de Cornellà i Santa Coloma, la de Sabadell i Terrassa, la de Manresa i
Igualada, la de Vilafranca i Vilanova, la de Caldes d’Estrac. Per cert, la de Barcelona i
Badalona. Com voleu que no guanyem si aquesta Catalunya és la d’una majoria
abassegadora de la població?, i direu “com és que no l’hem guanyat encara?” Bé, si la
gent sap que les coses van, perquè els ajuntaments recullen totes les pilotes que van
fora del sistema, i si la gent ja no creu que “aquests alcaldes són bons per a tot, i els
altres per defensar Catalunya”, aquesta dissociació que ha presidit la política catalana
s’anirà esvaint. El que està en joc és passar pàgina, respectuosament i críticament
alhora.
Però, en tot cas, passar pàgina. Canviar de govern si no ara, sí d’aquí a dos anys, però
sabent ja des d’ara què és el que cal fer perquè Catalunya reaccioni, innovi i es llanci
de ple a la cursa del segle XXI i de la globalització humana, amb il·lusió i possibilitats de
fer-ho bé.
Bona nit.
Pasqual Maragall i Mira
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Més ambició per Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de La Pedrera
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Catalunya
Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Model social
Acció política
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1748/0000001376.pdf
cae6ea5d820f7de26861b43c6a1ecd19
PDF Text
Text
1
L’ESTRATÈGIA ECONÒMICA QUE CATALUNYA NECESSITA
Cercle Financer, 8 de juny de 2000
És obligat agrair al Cercle Financer la invitació d‟aquesta tarda per
parlar davant de tots vostès. I ho és -més enllà de la cortesia més
elemental- perquè considero que tota iniciativa destinada a
mantenir viu i obert el diàleg entre el món de la política i el món
empresarial, és una iniciativa a aplaudir i encoratjar.
Com saben tots vostès la meva acció política s‟ha guiat sempre
per la recerca de la col.laboració i la complementarietat entre el
sector públic i el sector privat i per la convicció que ens cal una
relació més oberta i transparent entre els polítics i els empresaris.
Deixin-me que els digui, així mateix, que em complauria molt
poder comptar amb la intervenció de sectors empresarials –i en
particular del Cercle d‟Economia- en el congrés del PSC. El nostre
partit ha volgut estar sempre obert cap a la societat i en els
darrers temps ha extremat encara més aquesta voluntat. El
congrés, el moment on es dabeten les idees i els projectes de
futur, és una excel.lent ocasió per establir i avançar en aquest
diàleg. El reglament congressual ho preveu i jo els convido a tots
vostès individualment i com institució a participar-hi.
Voldria també que aquest esperit i aquesta intenció d‟obertura i
diàleg presidissin la meva intervenció sobre l‟estratègia
econòmica de Catalunya.
1
�2
Un clima d’opinió preocupat
Estem en un moment d‟una certa perplexitat col.lectiva,
caracteritzat per una contradicció entre l‟evident i sostinguda bona
marxa de la nostra economia i una difusa i creixent preocupació
sobre les nostres possibilitats futures.
Es tracta d‟un d‟aquells moments de dubte que obliga
especialment a tots els qui tenim responsabilitats públiques a
pensar-hi i a arriscar propostes per superar-los i seguir avançant
en la bona direcció.
Per un costat se‟ns diu –el senyor Antoni Negre per exemple ahir
mateix- que Catalunya manté el seu pes en l‟economia espanyola:
amb un 16% de la població, generem prop d‟un 20% del PIB i un
25% de les exportacions.
Però d‟altra banda hi ha veus que fan de contrapunt al “Catalunya
va bé”. Són unes veus –com la de Leopoldo Rodés a La
Vanguardia de fa uns dies- que reflecteixen un cert clima d‟opinió
pessimista sobre el futur econòmic de Catalunya i que mostren la
seva preocupació sobre algunes qüestions essencials:i
El risc de perdre el tren de la nova economia.
El desplaçament dels centres de decisió de les principals
empreses a Madrid.
Gràfic 1: Evolució del pes de les noves empreses a
Catalunya sobre el total espanyol
L‟escassa presència en els mercats borsaris de les empreses
radicades a Catalunya.
La pèrdua de lideratge d‟institucions com la Fira de Barcelona.
La incapacitat de convertir l‟aeroport de Barcelona en un
aeroport de primer nivell amb vols transoceànics directes.
I encara d‟altres.
2
�3
En els propers minuts voldria analitzar amb vostès, amb la
ponderació pròpia de la institució que ens acull, aquestes dues
línies d‟argumentació aparentment contradictòries sobre l‟estat de
la nostra economia.
Uns bons indicadors econòmics generals
Comencem per les “bones notícies”.
Hi ha una sèrie d‟indicadors positius que configuren una bona
base de partida per afrontar el futur i són un exponent de les
nostres potencialitats.
En recordaré alguns:
Catalunya té el PIB més elevat d‟Espanya en termes relatius.
L‟economia catalana està immersa en una forta onada
expansiva des de la segona meitat de 1994, amb un ritme de
creixement a l‟entorn d‟una mitjana per sobre del 3%.
Seguim sent el principal centre d‟importació i exportació de
béns i serveis i amb una taxa de cobertura susbtancialment
millor que la de Madrid (Barcelona 71,8%, Madrid 35,7%),
havent crescut les exportacions a taxes anuals properes al
20%.
Barcelona és la cinquena metròpoli industrial de la Unió
Europea.
Tenim una taxa d‟atur registrat per sota del 6% i segons l‟EPA
hem passat entre 1994 i 1999 del 21,2% al 10,6%. Per la seva
banda, la taxa d‟ocupació ha evolucionat del 41,2% al 47%.
Des d‟una perspectiva històrica la nostra inflació està
controlada.
La nostra qualitat de vida és reconeguda i, fins i tot, envejada
arreu del món.
Comptem amb una població amb una bona qualificació
professional, tècnica i cultural.
3
�4
Les inversions estrangeres segueixen afluint a Catalunya a
bon ritme.
I, a la vegada,
Les inversions catalanes a l‟exterior no paren de créixer.
I, més enllà dels indicadors, no deixen de produir-se qualificades
mencions a les possibilitats de Barcelona i Catalunya en el marc
de la nova economia, com l‟apareguda a començaments d‟any a
la revista nordamericana Business Week.
O avenços en la bona direcció com l‟acord institucional sobre la
Fira de Barcelona. Benvingut sigui!
Ara bé, amb aquest panorama podriem còrrer el risc que
s‟imposés una certa mentalitat acomodatícia i despreocupada per
l‟esdevenidor de la col.lectivitat.
4
�5
Uns altres símptomes no tan positius
Tanmateix, hi ha d‟altres símptomes que abonen les
preocupacions dels pessimistes i que ens venen a dir coses com
les següents:
Des del 1998 el nostre creixement està massa lligat a la
demanda interna.
Aquest excés de demanda interna s‟ha traslladat al front dels
preus, situant-los en valors incompatibles amb el manteniment
de la competitivitat exterior que el país precisa.
Gràfic 2: IPC acumulat 1995-2000 i del
diferencial d’inflació interanual Catalunya-Espanya
Semblen haver-se esgotat els factors de reserva de
competitivitat que havia estat utilitzant l‟economia catalana en
els darrers anys: depreciació de la pesseta, caiguda dels
costos financers, inversió productiva i moderació salarial.
La nostra productivitat ha estat extraordinàriament feble durant
els darrers anys, amb taxes de creixement que amb dificultat
superen el 0,5%.
Gràfic 3: creixement de la taxa de productivitat
El ritme de creixement de la població ocupada a Catalunya
(+17% entre 1994 i 1999) és molt inferior al de la Comunitat de
Madrid (+26% en el mateix període).
Gràfic 4: evolució de la població ocupada
Seguim amb una baixa taxa d‟ocupació femenina (42,4%),
encara 9 punts per sota de la mitjana europea i a 18 punts de
l‟objectiu fixat pel Consell Europeu de Lisboa per a l‟any 2010.
El “venture capital” –l‟inversor que aposta i arrisca per
iniciatives innovadores- és encara massa rar a Catalunya.
5
�6
Des d‟un punt de vista territorial, el creixement ha tendit a
concentrar-se en major proporció al voltant de l‟eix costaner.
La concentració de la producció a la regió metropolitana de
Barcelona i a les principals àrees urbanes de Catalunya s‟ha
vist acompanyada per un intens procés de relocalització de
l‟activitat i, en especial, de la població en el seu interior.
Aquestes tendències han generat fortes tensions sobre la
xarxa de transports, que no han estat suficientment ateses per
part dels poders públics. De continuar en el futur, les
deseconomies resultants afectaran directament la capacitat
competitiva de la nostra economia.
És a dir, no és que no anem bé. Anem més de presa que abans,
però anem a un ritme inferior al d‟altres que marquen el ritme de
la nova economia.
I tenim uns colls d‟ampolla, sobretot pel que fa a les nostres
infraestructures, que poden resultar fatals.
I, sent realistes, no formem part del reduït grup de les 5 o 6 grans
capitals financeres del món, com ens recorda el professor Pedro
Nueno.
En tot cas, hi ha una realitat certa: Catalunya ha perdut i segueix
perdent oportunitats i això comporta que Catalunya perdi capacitat
de decisió, que no és exactament el mateix que pèrdua de pes
econòmic. Això ho explicava encertadament el periodista
econòmic Enric Tintoré amb un afortunat joc de paraules: no és el
mateix ser un gran petit país que un petit gran país!
6
�7
Un excurs sobre Barcelona
I, tot sigui dit, deixin-me fer una breu observació sobre la
interessada adjudicació a la ciutat de Barcelona de la
responsabilitat d‟aquesta deriva decadent. Em sembla que és una
de les tergiversacions més grolleres que poden fer-se dels fets de
la nostra història recent.
Catalunya en el seu conjunt pot estar predent oportunitats
respecte d‟altres regions europees, però en el seu interior,
Barcelona conserva i aferma clarament el seu lideratge.
Crec honestament que Catalunya està pagant un preu massa alt
per la miopia estratègica del Govern de la Generalitat de voler-li
tallar les ales a la capital del país i al seu entorn metropolità. Com
diu Xavier Bru de Sala la prioritat de Catalunya ha de ser una
decidida aposta per recuperar la potència de Barcelona.
Falses respostes
Però, retornant al fil principal de la meva argumentació, el debat
realment plantejat és el de la pèrdua de capacitat de decisió de
Catalunya i aquest és un debat que no es pot substanciar fent
trampes:
Ni val la resposta basada en la dutxa escocesa que alterna el
cofoïsme amb el victimisme, repetida una i altra vegada per
Jordi Pujol fins arribar a fer-se del tot inversemblant.
Ni tampoc anem enlloc amb el pessimisme i el catastrofisme,
perquè -tal com diu el professor Xavier Sala- el pessimisme i la
queixa té uns costos econòmics sovint molt superiors als mals
denunciats. Les nostres empreses no creixeran i les grans
empreses mundials no voldran fer negoci amb nosaltres si el
pessimisme ens impregna i ens creiem perdedors i
constantment perseguits pel destí.
Arribats a aquest punt, deixin-me que els hi avanci la meva
diagnòsi: els indicadors econòmics ens mostren que no hi ha
motius per al catastrofisme, però al mateix temps sembla evident
que hi ha algunes coses que no funcionen, que fallen
7
�8
El meu diagnòstic
Què ha fallat? Què està fallant?
Falla la capacitat d‟afrontar grans projectes.
Falla el model de gestió dels grans projectes.
Falla el lideratge públic i privat.
Falla el dinamisme dels emprenedors i la voluntat d‟assumir nous
riscos.
Falla l‟acció estimuladora dels poders públics.
Hi ha un dèficit de visió estratègica de país en la classe dirigent
econòmica i política, acompanyat d‟un lideratge insuficient. Una
cosa i l‟altra evidencien una certa dimissió de les elits que,
endormiscades per la bonança general, semblen renunciar a fer
de Catalunya un “petit gran país”
Catalunya ha de reaccionar per no perdre peu en la nova
economia, per aprofitar a fons les oportunitats que li ofereix la
seva potencialitat actual i per aprofitar-ne de noves.
Catalunya necessita refer la seva voluntat col.lectiva entorn del
triangle format pel lideratge, el consens i l‟ estratègia.
Tenim experiència. Tenim un model contrastat que ens va
funcionar amb l‟ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan
vam saber identificar un objectiu, definir un projecte adequat,
aglutinar totes les voluntats per assolir un gran acord i gestionar-lo
globalment.
Quan hem abandonat les lliçons d‟aquella experiència no hem
avançat amb la decisió i la rapidesa necessàries i els projectes
han fet el seu curs amb una indolència impròpia de les nostres
possibilitats i capacitats.
Vostès saben que el propòsit de recrear el consens polític i social
per dotar el país d‟una estratègia de futur està en el cor de la
meva proposta política per Catalunya, amb la que em vaig
presentar a les passades eleccions i que va merèixer el més
nombrós suport popular.
8
�9
Ara vull reiterar i concretar aquella proposta, conscient que és la
millor manera de combatre el pessimisme emergent i l‟atonia
pública.
No podem esperar 3 o 4 anys. Cal provocar la reacció.
Les oportunitats de Catalunya
Catalunya i Barcelona … Barcelona i Catalunya tenen unes
oportunitats que no es poden malmetre per la incapacitat de tots
plegats de no remoure els obstacles i de no preveure els
catalitzadors que les facin viables …
Moltes d‟aquestes oportunitats estan en la consciència de tots. Ni
que sigui a raig els hi vull recordar algunes de les més òbvies.
Tenim l‟oportunitat de ser el principal centre de disseny industrial
d‟Europa.
Tenim l‟oportunitat de ser una referència obligada en el camp de
les escoles de negocis.
Tenim l‟oportunitat de comptar amb centres d‟excel.lència en
determinats camps de la recerca científica i aplicada, com en el de
la biomedicina o en el de les tecnologies de la comunicació.
Tenim l‟oportunitat de rellançar la Fira de Barcelona.
Tenim l‟oportunitat de ser el centre logístic del sud d‟Europa.
Tenim l‟oportunitat de potenciar els nostres sectors industrials
més forts: farmaceútic, alimentari, la indústria de components de
l‟automòbil.
Tenim l‟oportunitat d‟apostar per ser un centre important de les
noves tecnologies, amb projectes com BCN@22 al Poble Nou de
Barcelona.
Tenim l‟oportunitat de fer un salt en la dimensió de les nostres
empreses, partint de la consistència de les empreses familiars.
Tenim l‟oportunitat de ser un model del turisme de qualitat.
9
�10
Tenim l‟oportunitat de fer de Barcelona una capital mèdica de
referència.
Tenim l‟oportunitat de lluitar per mantenir Barcelona com
capital editorial d‟Espanya i de l‟Amèrica Llatina.
la
Tenim tantes i tantes oportunitats que no ens podem permetre ni
un dia més de mandra ni perdre més temps en conflictes de
competències o de protagonismes.
Cal posar-s‟hi!
Tasques pendents
Abans que res, cal posar-se a pensar en gran, en la perspectiva
de la Catalunya metròpoli, de l‟àrea europea de 15 milions
d‟habitants que té per centre Barcelona, de la Catalunya que no té
complexes amb Espanya, de la Catalunya que vol tenir veu pròpia
a Europa, de la Catalunya que no té por a sortir de casa i que sap
que Amèrica pot ser objecte d‟una reconquesta, aquest cop
pacífica, econòmica i amable.
I, des d‟aquesta perspectiva oberta, de tradició “lliurecanvista”,
lluny de les temptacions de l‟autarquia mental, hem d‟afrontar les
tasques pendents per fer efectives les nostres oportunitats.
Necessitem una política industrial activa.
Necessitem resoldre els nostres dèficits d‟infraestructura.
Necessitem resoldre els nostres dèficits de formació.
Necessitem fomentar encara més la internacionalització de la
nostra economia i de la nostra societat.
Necessitem fomentar les fusions empresarials.
Necessitem un bon govern i una administració de qualitat.
Necessitem nous espais industrials i de serveis.
Necessitem millorar la imatge de Catalunya.
10
�11
Tres grans objectius estratègics
Totes aquestes necessitats i d‟altres s‟han d‟ordenar i prioritzar en
una estratègia que asseguri tres grans objectius:
Garantir la competitivitat de l‟economia catalana en la societat
de la informació i el coneixement.
Impulsar un Estat del Benestar generador d‟ocupació.
Endreçar bé el territori i afrontar la realització a temps de les
infraestructures pendents.
A) Adaptació de Catalunya a la nova economia
Avui, m‟ocuparé prioritàriament del primer, sense deixar, però, de
fer esment als aspectes dels altres dos més directament
connectats amb la nova economia.
Què hem de fer per adaptar l‟economia catalana a la societat de la
informació i del coneixement?
En primer lloc, prendre consciència que en aquest àmbit és
particularment patent la contradicció a la que ens referíem més
amunt: encara que Catalunya manté el seu pes econòmic està
perdent capacitat de decisió, especialment en els sectors clau de
la tecnologia de la informació i les telecomunicacions.
Algunes dades resulten reveladores d‟aquesta realitat.
Segons el professor Xavier Vives, la inversió en R+D no arriba
a l‟1% del PIB, percentatge que està molt lluny de les regions
més avançades. A Madrid és de més del 2%, a Califòrnia, del
5%.
La proporció de llocs de treball en sectors d‟alta tecnologia és
clarament més reduit que a Madrid, i en tot cas a Espanya és
netament més baix que a la resta d‟Europa.
11
�12
La concentració de seus empresarials a Barcelona està per
sota de la que li correspondria pel seu pes econòmic, i encara
més en empreses de serveis d‟elevada tecnologia.
Madrid concentra el 95%, per només un 4% de Barcelona, de
les seus operatives de les empreses amb major cotització
borsària (IBEX 35). La tendència, a més, ha empitjorat els
darrers anys: Barcelona ha passat del 8% al 4%.
En definitiva, l‟escassetat de grans empreses catalanes, i molt en
particular en els sectors clau de la „nova economia‟: les noves
tecnologies de la informació i les telecomunicacions. Catalunya no
és líder d‟Espanya en la nova economia.
Tenir consciència d‟aquesta realitat és, per descomptat, molt
millor que ignorar-la. Però sempre que sigui el punt de partida per
fer-hi front i tractar de canviar-la. Si volem una Catalunya
capdavantera en la societat de la informació i el coneixement, que
sigui vista com un pais especialment atractiu per a les oportunitats
empresarials, ens cal avançar de manera imprescindible en
alguns punts essencials:
Accessibilitat a una oferta de treball altament qualificada.
Proximitat de centres de recerca i d‟ensenyament superior de
primera línia.
Disponibilitat de finançament per a projectes de capital-risc.
Qualitat de vida atractiva per a l‟ocupació especialitzada.
Disponibilitat de connexions transoceàniques directes.
Existència d‟un entorn atractiu per a l‟activitat empresarial.
Aquests són, doncs, els deures que hem de fer. Vegem ara com
s‟han de concretar.
12
�13
Un entorn empresarial competitiu i innovador
En primer lloc, és urgent posar les bases d‟una clima social i
empresarial favorable a la innovació:
R+D. En el camp del R+D Catalunya ha d‟arribar a una inversió
equivalent al 2‟3% del PIB l‟any 2003, si no vol quedar-se
greument endarrerida respecte les seves competidores directes
en el marc espanyol i europeu. El desenvolupament de centres
d‟excel,lència universitaris, en col.laboració amb les empreses,
és en això fonamental.
Sector TIC. La Generalitat ha d‟elaborar i aplicar de manera
peremptòria un pla industrial per al desenvolupament del sector
de les tecnologies de la informació a Catalunya. Un pla amb
mesures que estimulin, entre altres coses, la radicació de seus
d‟empreses innovadores a Catalunya. El Grup SocialistaCiutadans pel Canvi ha fet aprovar avui mateix al Parlament
una resolució en aquesta direcció.
Banda ampla. La xarxa de cable de fibra òptica ha
d‟estendre‟s a tot el territori de Catalunya en un termini màxim
de 5 anys. Només així s‟evitarà que la implantació dels nous
mitjans de telecomunicació no comporti nous episodis de
marginació i desequilibri territorial. Només així s‟aconseguirà
incorporar les noves tecnologies a tots els sectors de
l‟economia catalana, inclosses les branques tradicionals de la
indústria i l‟agro-ramaderia.
Formació. El govern i les empreses han d‟impulsar projectes
formatius per tal d‟evitar dues mancances. En primer lloc, la
falta de personal qualificat per al desenvolupament del sector
TIC. I, en segon lloc, per tal d‟evitar fractures socials com a
resultat de la manca d‟accès d‟una part de la ciutadania als
nous coneixements.
Administració. L‟administració pública catalana ha de ser un
model d‟adaptació a les noves tecnologies. La Generalitat ha
d‟esdevenir una veritable administració oberta en la línia que ja
marca l‟Ajuntament de Barcelona.
13
�14
En definitiva, la incorporació de Catalunya a la societat de la
informació i el coneixement exigeix l‟acció combinada dels poders
públics, el mon empresarial i el conjunt de la societat. Cal una
acció de govern que consideri la innovació com un denominador
comú de totes i cada una de les polítiques públiques.
Un govern competent i un marc econòmic competitiu
Què més necessitem per assolir l‟adaptació de la nostra economia
a la nova societat de la informació i el coneixement?
Necessitem un govern competent i un marc econòmic competitiu.
Catalunya ha estat sempre un pais atractiu per a l‟activitat
empresarial. En els darrers anys, tanmateix, l‟excessiva
burocratització administrativa ha estat un llast per a l‟estimul d‟un
clima còmode per als emprenedors del nostre pais.
Cal recuperar l‟atracció pel risc, per tenir idees i posar-les en
pràctica; en definitiva, el gust per la creació de riquesa i
d‟ocupació. Espanya i Europa han de veure Catalunya com un
territori d‟oportunitats empresarials envejables, atractiu per
instal.lar activitats punta, amb capacitat de creixement i de creació
d‟ocupació.
14
�15
Un marc financer adaptat
I, per completar, el quadre, necessitem també d‟un marc financer
adaptat a les necessitats de la nova economia.
Les grans perspectives que l‟economia del coneixement i de la
informació obren a la creació de noves empreses, no poden
veure‟s limitades per insuficiències dels mercats financers. La
ràpida integració a escala europea d‟aquests mercats
n‟augmentarà l‟eficiència, en benefici de les empreses i dels
consumidors. Un impacte més gran, encara, en la reducció dels
costos d‟intermediació vindrà per la via de les aplicacions
d‟Internet als serveis financers, que provocarà en els pròxims
anys un replantejament de les xarxes territorials de les entitats
bancàries.
La proximitat dels centres financers resulta essencial per a
l‟impuls de noves iniciatives empresarials. Catalunya ha tingut
sempre, en aquest punt, un déficit molt important. És important
consolidar i reforçar les institucions financeres que tenen el centre
de decisió a Catalunya, i al mateix temps promoure les condicions
per a que el sistema financer recolzi i acompanyi aquells projectes
que, disposant d‟un elevat contingut tecnològic i unes possibilitats
certes de mercat, tenen en canvi un insuficient suport financer.
El dinamisme de l‟economia catalana, la riquesa dels seu capital
humà i la capacitat tecnològica del país creen unes bones
condicions per al finançament, intern i extern, de la inversió
necessària en els sectors emergents.
Això no obstant, tenim ben present que el desenvolupament de
projectes en la nova economia i la promoció de la innovació en el
teixit empresarial català necessiten, en particular, de la implicació
activa en aquest projecte de les grans institucions financeres del
país i de l‟impuls d‟instruments de capital risc més pròxims i
potents, que el govern de la Generalitat ha de fomentar i fer més
accessibles per a les petites i mitjanes empreses i els nous
emprenedors.
15
�16
En aquest context, voldria cridar la seva atenció respecte un nou
camp per l‟activitat financera em sembla particularment
interessant: el del deute de les ciutats i regions. En una Europa
amb Banc Central, tipus d‟interès i deutes estatals harmonitzats,
el mercat de les emissions de deute de ciutats i regions passa a
ser particularment atractiu. Caldrà desenvolupar els instruments
per poder-hi actuar. En aquest sentit és de gran importància que
els agents financers catalans disposin d‟un sistema d‟indicadors
urbans i territorials per a totes les ciutats i regions europees que
permeti preveure la seva evolució econòmica i, per tant, la fiabilitat
del seu sector públic local.
El cos central de la meva intervenció l‟he volgut dedicar a
l‟adaptació a la nova economia. Però, no vull acabar sense unes
pinzellades relatives als altres dos grans objectius estratègics que
hem d‟afrontar: les infraestructures i la reforma del nostre Estat
del Benestar.
16
�17
B) Un Estat del Benestar generador d’ocupació
Com ho hem de fer perquè el nostre Estat del benestar sigui
alhora garantia d‟igualtat d‟oportunitat i generador d‟ocupació?
La nova economia genera oportunitats extraordinàries, però
també riscos i perills. Hem de saber arriscar-nos, perquè només
fent-ho podrem guanyar. Però també hem de saber trobar
l‟equilibri entre el creixement i la igualtat, la competitivitat i la
solidaritat. Només una societat forta i cohesionada socialment
està en condicions de créixer de forma estable i continuada; i
només un creixement sostingut i estable pot permetre‟ns dur a
terme polítiques redistributives acceptades per una àmplia majoria
de la societat.
Per dur a terme aquestes polítiques ens cal l‟Estat del benestar
reformat:
Un Estat del benestar generador d‟ocupació.
Un Estat del benestar; capaç de prestar de manera eficient a la
població els serveis bàsics d‟educació, sanitat, protecció social
i ajuda a la família.
Un Estat del benestar preocupat per la sort dels més febles i
preparat per prevenir les situacions d‟exclusió i marginació
social.
Un Estat del benestar conscient de la prioritat de l‟educació
com a mecanisme d‟integració social i com a inversió en
capital humà.
Un Estat del benestar, en definitiva, basat en un ampli consens
social reformador, renovat i reafirmat cada dia. Un Estat del
benestar disposat a afrontar permanentment l‟escrutini de la seva
utilitat, la seva eficàcia i la seva acceptació.
L‟Estat del benestar i la nova societat de la informació i el
coneixement es necessiten mútuament. A Europa volem un Estat
del benestar que es preocupi per la igualtat i per l‟accés del
conjunt de la societat als serveis públics bàsics: l‟educació, la
sanitat, la protecció social, els serveis d‟ajuda a la família. No
volem una economia que generi ocupació sobre la base d‟una
desigualtat creixent. Però tampoc no volem un sistema de
benestar que asseguri una igualtat aparent sobre la base d‟una
17
�18
elevada desocupació, perquè es tracta d‟una situació que a la
llarga resulta insostenible. Per això hem d‟introduir les
adaptacions necessàries a l‟Estat del benestar, per a convertir-lo
en un element generador d‟ocupació.
A Catalunya i Espanya, on estem lluny dels nivells europeus,
aquestes adaptacions s‟han de fer al mateix temps que recuperem
el terreny perdut en ela àmbits de l‟educació, de les polítiques
actives d‟ocupació, de la integració social i de l‟atenció a la
família.
Desenvolupar tots aquest punts donaria per una altra sessió, però
m‟ha semblat adequat esmentar-los perquè en l‟actual context
econòmic cal tenir-los ben presents.
18
�19
C) Infraestructures i serveis
Passem, finalment, al tema de les infraestructures i serveis.
Com hem d‟afrontar d‟una vegada el dèficits en aquest camp?
Deixin-me que els faci deu propostes concretes:
Aeroport: La necessitat de comptar amb uns serveis
aeroportuaris que permetin gaudir d‟un veritable aeroport
transoceànic és un consens general a Catalunya. Una
possibilitat seria l‟oferta de compra per de l‟aeroport de
Barcelona per part d‟un consorci públic-privat. Els socis
públics haurien de ser
la Generalitat, l‟Ajuntament de
Barcelona o bé l‟Àrea Metropolitana de Barcelona i AENA. Els
socis privats, la Cambra de Comerç de Barcelona i les caixes i
els bancs catalans.
L‟únic argument a favor de la privatització vertical de tots els
aeroports espanyols podria ser la creació d‟un operador
internacional capaç de comprar i vendre gestió aeroportuària a
Amèrica Llatina i a altres països del món, com fa la BAA
(British Aeroport Authority) a Nàpols, per exemple.
Però això es pot obtenir també consorciant els aeroports
espanyols a través d‟una AENA convertida en holding. D‟altra
banda, cal no oblidar que alguns aeroports aconsegueixen
esdevenir per ells mateixos operadors internacionals gestors
d‟altres aeroports, com demostra l‟exemple de Schipol.
TAV: El govern de la Generalitat no ha de parar fins
aconseguir per part del govern espanyol i del govern francès
un compromís definitiu sobre l‟arribada a Barcelona l‟any 2004
del Tren d‟Alta Velocitat
19
�20
Xarxes de telecomunicacions. El progrés de les xarxes de
telecomunicacions (CTC/Menta, Localret, altres operadors
privats …) s‟està produïnt amb una lentitud indigna de la
celeritat amb que es va iniciar tot a rel de la creació el 1986 de
l‟empresa Barcelona Cable per part d‟Iniciatives SA i del ràpid
assoliment dels objectius del “Plan Fotón” el 1992 (pla que
enllaçava per cable de fibra òptica totes les illes urbanes de
Barcelona i Madrid que tinguessin una agència bancària). Avui,
no està clar poder arribar a l‟objectiu de Localret de connectar
per cable de banda ampla totes les capitals comarcals l‟any
2002. Com tampoc la iniciativa d‟IBM i La Caixa de dotar de
dos ordinadors connectats per Internet a totes les escoles de
Catalunya ha tingut el necessari reforç pressupostari per part
del Govern de la Generalitat.
Euroregió. Per tal de disposar de les infraestructures
d‟accessibilitat exterior que reclamem, el tamany mínim d‟una
àrea territorial en ubicació semiperifèrica, com és la nostra, ha
de créixer. S‟ha de situar cap els 15 milions d‟habitants, que és
la xifra equivalent a la suma de les regions nucleades per les
ciutats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca, Saragossa,
Tolosa i Montpeller. Cal relligar-les amb una densa xarxa de
comunicacions i cal assegurar sobretot l‟arribada del TGV de
França l‟any 2004 i aconseguir la conversió del Tren de
Velocitat Alta València-Barcelona en tren d‟alta velocitat.
D‟altra manera, el triangle Madrid-València-Barcelona quedaria
del tot descompensat. Els presidents Francesc Antich i
Marcelino Iglesias, així com l‟alcalde Montpeller i el president
de Midi-Pyrenées estan del tot d‟acord en col.laborar en
resoldre aquestes qüestions.
20
�21
Les connexions interiors. Cal “encongir” o apropar Catalunya
entre sí mateixa a través d‟uns sistemes de comunicació més
àgils i eficients, en particular en els eixos transversals i
diagonals. Els 6 milions de catalans poden arribar a ser
substancialment més significatius, com a mercat d‟origen i
destí de les inversions, si estan ben connectats entre ells. Un
país extens i mal comunicat genera menys economies
externes que una ciutat compacta i complexa de la mateixa
magnitud de població. És bàsic entendre que les connexions
interiors són tan crítiques i decisives com les exteriors.
Metro: Pel que fa al transport públic urbà, el metro de
Barcelona ha d‟arribar als 160 kms. I enllaçar el casc urbà, els
barris metropolitans, la Fira de Montjuïc, el MNAC, Montjuïc 2
(Pedrosa) i l‟aeroport. Això depèn d‟una inversió repartida en
2/3 de la Generalitat i 1/3 de l‟Estat
Fira de Barcelona. En el camp dels serveis, la Fira necessita
inversions de l‟ordre de 30.000 milions de pessetes, molts més
que els 6.000 milions que s‟han pogut mobilitzar fins ara. És
d‟esperar que el recentíssim acord institucional al que ja m‟he
referit permeti avançar decisivament en aquest tema.
Universitats. Les universitats catalanes han d‟esdevenir un
dels primers sectors d‟exportació de serveis. Per això és
fonamental atreure, no només contractes i convenis de recerca
internacionals, sinó també estudiants d‟arreu del món. Per tal
de facilitar-ho, i sense que això vingui a trencar l‟equilibri
lingüístic existent a les nostres universitats, els estudiants dels
cursos avançats han de poder examinar-se en castellà i en
anglès si així ho sol.liciten.
Serveis públics. Tot i que en alguns casos el govern de la
Generalitat no hi tingui competències directes, no es pot
desentendre dels efectes que l‟actual procés de
“liberalitzacions” dels serveis públics està tenint en la qualitat
del servei a les empreses i als ciutadans. El govern de
Catalunya ha d‟actuar decididament per tal que el
subministrament elèctric, de gas, de telecomunicacions arriba
a tota la població i a totes les empreses, amb independència
de la seva radicació territorial.
21
�22
Administració pública. El projecte federal no és només una
qüestió fiscal o financera, ni tampoc cultural i judicial. És també
un requisit de qualitat per als ciutadans. Els països federals
que funcionen aconsegueixen a través de la descentralització
institucional una millor qualitat en el servei públic i un major
control del mateix per part dels ciutadans. Per avançar en
aquest camp, Barcelona hauria de ser seu d‟alguna de les
grans institucions polítiques i científico-culturals. D ela mateixa
manera ha de quedar clar que la regionalització de Catalunya
que propugnem ha de representar sobretot un apropament de
la gestió dels serveis públics als ciutadans, per tal de millorarne la qualitat.
Vet aquí deu línies estratègiques en el camp de les
infraestructures i els serveis, que, al meu entendre, haurien de
servir de base per a unes actituds més propositives i més
ambicioses. Unes actituds més enèrgiques que les de l‟actual
govern de Catalunya, obsessionat per justificar la seva paràlisi en
la dependència exterior.
22
�23
Cloenda
Acabem.
Hem vist com la situació en què ens trobem ofereix importants
oportunitats, però ens planteja reptes gens menystenibles.
Per un costat tenim indicadors econòmics alentadors. Però, per
altra banda, s‟observen símptomes de desorientació i de falta de
tremp. Símptomes que de confirmar-se ens portarien cap a una
progressiva pèrdua de competitivitat i de posicions respecte
d‟altres regions espanyoles i europees.
Cal reaccionar. Resituar Catalunya al mapa dels centres de
decisió econòmica exigeix accions importants dirigides a millorar
la nostra dotació d‟infrastructures de connectivitat internacional,
les condicions del nostre teixit productiu i la nostra capacitat de
millorar el capital humà i d‟excel.lir en la formació de la gent i en la
capacitat de rebre innovacions.
Això exigeix un important esforç en termes de recursos
econòmics, un important esforç de la societat, i també un canvi
d‟actituds institucionals i de cultura organitzativa.
Cal posar-s‟hi. Cal reaccionar si no volem que les decisions que
afecten al nostre futur es situen, cada cop més, fora del nostre
espai immediat i de la nostra influència col.lectiva.
Catalunya ha mostrat en reiterades ocasions la seva capacitat
d‟adaptar-se als canvis i de liderar el progrés d‟Espanya. Ens
trobem de nou davant d‟una oportunitat i un repte. No podem
fallar. I no fallarem.
Moltes gràcies.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’estratègia econòmica que Catalunya necessita
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle Financer
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall al Cercle Financer sobre la seva proposta econòmica per Catalunya.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Economia
Catalunya
Canvi
Oposició
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-06-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1743/0000001382.pdf
7096b2dcdbf677621f7c75e744f23945
PDF Text
Text
VOLUNTAT
DE CANVI
Intervenció de
Pasqual Maragall
en la presentació
del document
Per Catalunya
PSCl!
Palau de la Música
9 de setembre 1998
�VOLUNTAT DE CANVI
Intervenció de Pasqual Maragall
en la presentació del document
Per Catalunya
Palau de la Música. 9 de setembre 1998
PSCl!
�Introducció
Avui hem de parlar una mica del lloc on som,
des del punt de vista del desenvolupament constitucional i estatutari, i faré unes propostes. Us
ho avanço, perquè sembla que hi ha un joc consistent en veure qui ensenya primer les cartes. Si
ens hi fixem bé, aquests que demanen que ensenyem les cartes no les ensenyen. 0, si les ensenyen, són tan diferents que no lliguen, són cartes que no lliguen.
A Convergència i Unió, per exemple, el mateix
dia, em penso, van fer públics dos documents.
Un era confederal, o confederalista, que és el document de treball adjunt a l'anomenada
Declaració de Barcelona. L'altre era una declaració de la Fundació Barcelona, en què es parlava,
més aviat, de transitar des del nacionalisme cap
11
�al catalanisme . Per tant, com veieu, hi ha un ventall amplíssim, un camp en el què tot hi és possible, ben lluny del que són les cartes definitives
i el projecte que esperem encara de
Convergència i Unió.
Haurem de parlar de
quin és el tap que
no acaba de saltar
en aquest procés de
definició franca i
oberta de
Catalunya.
D'Unió, per altra banda, podem dir que ells sí
que havien estat sem p re confederals: en els
seus estatu ts h o són. Així com el PSOE és federalista des de l'any divuit, Unió, des que va
néixer és confederal i parla de confederació.
Tanmateix, el dia que es va presentar el document de la confederació, el president d 'Unió
no hi era. No és que no hi fo s, no hi va voler
ser. Ara s'ha recuperat, ha anat a fer una visita
de sup ort a aquest document, però la seva primera reacció, el seu primer instint de prudència política, era no ser-hi, aquell dia i a aquella
hora, i sota aquell n om.
En el cas d'Esquerra Republicana, d 'altra banda, Heribert Barrera va definir, en unes declaracions molt interessants, en un diari de la ciutat, ara fa un mes aproximadament, que
Esquerra Republicana era autodeterminacionista, que Esquerra Republicana no era per definició independentista, no ho ha via estat al seu
ini ci i no ho era ara. I deia qu e, en I'autodeterminisme hi cabien l'independentisme, el federalisme, la sobirania compartida i l'autonomia
política forta.
De manera que tenim de tot menys precisions. N osaltres en donarem algunes. Haurem
de parlar de quin és el tap que no acaba de
saltar en aquest procés de definició franca i
oberta de Catalunya re specte de sí mateixa i
de l'entorn que l'envolta. Parlarem del desig
de canvi a Catalunya i de les co ses que s'han
deixat de fer com a agenda primera del que
aquest desig de canvi ha d'aconseguir portar
a la pràctica.
Probablement ens obligaran a dos anys de
posar-nos al dia; probablement el programa
immediat d'un nou govern haurà de ser el de
posar a zero els rellotges de les coses que s'han endarrerit, de totes les coses que estan
pendents, que havien estat previstes anys
enrere. Però aban s vull fer una invitació
molt especial.
Relectura de la Constitució
Cada generació fa la seva relectura de la constitució sota la qual viu el país. Han passat vint
anys . La Constitució, com ha dit en Narcís
Serra, no especificava ni tan sols quines eren ni
com es deien les nacionalitats i les regions que es
preveien. Potser és el moment en què tranquil-lament, serenament, definim qui és nacionalitat i
qui és regió. Alguns diuen: "Bé, alçar la tapa d'aquesta caixa de Pandora ens pot portar a una situació realment difícil" . Crec sincerament que
vint anys d'experiència en la convivència amb
aquesta formulació i amb el descabdellament del
qu e ha estat l'Estat de les autonomies, ens permet anar a la definició que ens cal, sense precipitacions. I ens cal, no perquè sí, no per nominalisme, sinó perquè tenim la impressió tots
plegats que la Constitució va ser una ambigüitat
calculada.
�Els grans politics sempre han dit que les constitucions ho havien de ser, d'ambigües; ho va dir
Napoleó: com més curtes i més confuses millor.
Perquè probablement el que fan és cobrir amb
un vel de silenci el que són els problemes que en
aquell moment no es poden resoldre. Però vint
anys després -ha passat una generació-- hem
d'estar en condicions d'especificar coses que la
Constitució deixava ambigües i una d'aquestes
coses molt especialment: l'assumpte de les nacionalitats i les regions.
Si nosaltres demanem aixo, se'ns demanarà,
amb legitimitat, que Catalunya respecti les condicions d'estabilitat del sistema, és a dir, que
Catalunya no faci el que altres nacionalitats i regions del món federal fan. A cada contesa electoral, segons els resultats, si hi ha un resultat mitjanament favorable, o que es pugui llegir com a
favorable, per les forces que són partidàries de la
secessió o la independència, plantegen l'autodeterminació i la consulta autodeterminista.
En el món de l'empresa, i en el món de la política és exactament igual, tothom ha de ser conscient de quines són les condicions d'estabilitat
del sistema en què està immers i ningú no pot ignorar que un sistema que es sotmet constantment a la pregunta "què som?" i "com està format essencialment el sistema?" és un sistema que
no funciona. Per dir-ho molt clarament: les inversions nord-americanes dels Estats Units van
de Montreal a Toronto en el moment que el capital americà, poruc com tots els capitals - i
amb això no els estic dient res que no sàpiguen- s'adona que les condicions en les quals
ha fet les inversions a mig termini poden perillar.
I no m'estic referint només a aquest tipus d'estabilitat, també a l'estabilitat dels plans que fan les
persones, les famílies, els individus i les petites
empreses. No és només una qüestió d'estabilitat
del capital financer, que ja sabem que és molt
més volàtil i molt més sensible. M'estic referint
al fet que un país no pot anar endavant si no sap
amb una mínima certesa que les coses aniran
evolucionant amb un ritme que permeti fer càlculs de futur.
Si un país no pot fer càlculs de futur, un país no
pot avançar. I això és el que Catalunya ha de ser
capaç de comprometre en el moment en què
Espanya li doni una cosa que ha estat demanant, primer calladament, després més obertament i ara quasi clamorosament: ser reconeguda, en el nivell constitucional o en les lleis
fonamentals, en la lectura o en la modificació
de la Constitució i de les lleis bàsiques, com a
nació, com a nacionalitat.
Procés de devolució
a Itàlia i Gran Bretanya
Nosaltres hem definit el que entenem per federalisme i, concretament, per federalisme fiscal i
també els components bàsics del federalisme polític. Partim de la base que les quatre coses que
ara jo proposaré han d'anar precedides d'un
punt zero en el qual es reconegui que el camí recorregut és el que s'havia de recórrer. I que ara
som en un canvi d'etapa, que no som en un moment de condemnar el que havia succeït.
El programa
immediat d'un nou
govern haurà de ser
posar a zero els
rellotges de les
coses que s'han
endarrerit, de totes
les coses que estan
pendents.
�Som en el moment de veure que el que ha via
succeït en s permet d'anar endavant. Probablement no és tot el que desitjàvem, però sí que era
el que havíem dit que faríem, si ens ho mirem
amb calma. l Europa, que ens mira amb calma,
perquè està a la distància necessària per veure les
coses fredament, així ho veu. Quan els britànics
comencen el seu procés de devolució, quan els
italians inicien el seu procés federal de revisió de
la Constitució (que ara està parat pel problema
de Berlusconi amb els jutges, però que tirarà endavant, que seguirà endavant), ho fan perquè hi
ha un altre gran Estat europeu que ha anat endavant en la devolució i aquest Estat -no ens
enganyem- és Espanya.
El preàmbul del
Tractat diu
clarament que la
Unió Europea és una
Unió dels Estats i
dels pobles en la
qual tot es farà com
més a prop dels
ciutadans millor.
És evid ent que el cas d'Espanya és el cas en el
qual els països que avui estan portant a terme
processos de devolució de caràcter federal -no
dic estrictament federalistes o nominalment federalistes- s'han inspirat. Us ho puc dir perquè
he viscut un any a un d'aquests països , que és
Itàlia. l a Itàlia, això que en diuen ells el modelo
catalana és justament el que estic dient. El modelo catalano és la Catalunya amb autonomia
política forta, molt més forta que les regions italiane s, tot i que aqueste s tenen, el Lazio, per
exemple, segurament, un pressupost més gran
que la Generalitat de Catalunya. Però no es pot
com p arar des del punt de vista de la seva personalitat política i així ho veuen els italians. Els italians, confrontats a una cri si important de fatiga
fiscal a les regions del Nord i de les regions riques, han vist en el modelo catalano, en aquesta
transició espanyola cap a la dev olució de poders
importants a regions importants relativament riques dintre del conjunt, un model a seguir.
Els britànics, de la mateixa forma, han anat a un
procés que de vegades aquí desqualifiquem com
a insuficient i de vegades per exce ssiu. Es diu
que a Escòcia no li han donat en definitiva gran
cosa, però l'altre dia vam sentir, a la televi sió i a
la ràdio, que jutges escoce sos jutjaran a La Haia,
amb lleis escoceses, uns terroristes libis. N o vull
ni pensar el que passaria a Espanya si es pogués
dir el mateix substituint escocesos per catalans.
Us ho imagineu? Quin camí no hauríem d'haver
fet o no haurem d'haver fet perquè això algun
dia passi, suposem? l no estic dient que
Catalunya sigui Escòcia. Principalment, la singularitat catalana no és la de tenir jutges propi s
o lleis pròpies que tinguin relació amb la repressió del terrorisme, per exemple. Però en tot cas
és evident que el procés que s'ha endegat al
Regne Unit és un procés d'una importància política enorme i considerabilíssima i que ha estat
obligat per la necessitat de resoldre el problema
fonamental.
Si Tony Blair i M o Mowlan no formessin part
d'un govern que primer havia fet la devolució a
Escòcia i a Gal-les , tot el procés d'Irlanda del
Nord hauria estat mancat de base i de credibilitat. l us ho torno a dir: tinc la convicció, i ho sé,
que el govern britàni c ha anat per aquest camí
perquè ha vist que un altre Estat antic d'Europa
l'havia iniciat i havia arribat fins on havia arribat.
Una altra cosa és, i aquest és el punt en què estem, que aquests països ens han passat al davant,
és a dir, que en el procés d'alguna forma de reaccionar a la supranacionalització de la política
per la via de la devolució, de retornar als ciutadans la proximitat de tots aquells serveis, aquelles competències que es poden retornar per
�compensar l'allunyament d'aquelles que s'han
d'allunyar (com la defensa, com la moneda) ens
hem quedat una mica aturats.
El principi de la proximitat
Moltes vegades es diu que com es farà la devolució de competències, com s'organitzarà, qui
decidirà, en definitiva. I el problema no és qui
decidirà sinó en virtut de què decidirà, en virtut de quins principis es decidirà què es fa a
cada nivell. I aquest principi està establert ja en
el Tractat de la Unió Europea, tot i que de forma no massa efectiva. El preàmbul del Tractat
diu clarament que la Unió Europea és una unió
dels Estats i dels pobles en la qual tot es farà
com més a prop millor dels ciutadans. es a dir,
està establert que això sigui així i hem de saber
que aquest principi de la proximitat té excepcions, però que la regla és la proximitat, contra
el que va succeir a partir de la Revolució
Francesa i l'establiment de la democràcia nacional, de l'assemblea legislativa nacional com
a substitut del poder reial, que venia de dalt.
Aquest venia del poble, efectivament, però tornava al poble amb la mateixa contundència
unitària -quasi diria- que el poder reial; no
s'havia canviat la qualitat del poder en el seu
contacte de retorn als ciutadans, sí en el seu
origen, però no en el retorn. Bé, el que està
succeint a Europa ara és que, una mica forçats
per la necessitat de convèncer els ciutadans
que és possible anar a una Unió Europea, els
països, els Estats que l'impulsen, porten endavant processos de devolució.
Està canviant l'estructura i l'essència pròpia de
la democràcia. Em sembla que és evident que el
que estem veient que passa en els països europeus i passa entre nosaltres és que canvia el tipus
de democràcia, que canvia el concepte que en tenim, que som capaços d'imaginar situacions en
les quals els somnis democràtics més o menys
radicals, més o menys utòpics de finals del segle
passat, que s'han anat abandonant en aquest altre segle on la violència ha dominat i el poder de
les nacions i dels Estats s'ha fet molt més palès
que no pas els desitjos dels ciutadans, podran finalment tenir, amb una via que probablement no
havíem imaginat, un grau de realització més important del que podíem pensar fa vint anys.
Nosaltres, com a catalans, doncs, oferim lleialtat
federal. Nosaltres sabem que aquí a Catalunya
tot això anirà endavant, i que Espanya anírà endavant, si som capaços de fer joc net i de jugar
amb cartes vistes, de canviar el sistema.
Per què en díem lleialtat federal? Perquè d'alguna forma hem de marcar el pas endavant, perquè
els sistemes com els nostres es diuen federals
arreu, perquè el federalisme es va evitar en la
primera redacció constitucional sàviament per
evitar la impressió d'un retorn enrere cap a la
Primera República i cap a Pi i Margall, quan el
que estàvem fent -no ens enganyem- era establir una monarquia constitucional. Hauria estat
un retorn si més no terminològic i la preocupació per l'estabilitat era factor dominant. I perquè
molts pertanyem a partits que s'anomenen federals, amb congrés federal i comitès executius federals, que s'anomenen així, a més, després d'afirmar la sobirania del partit català com és el
Nosaltres, com a
catalans, oferim
lleialtat federal.
Sabem que aquí a
Catalunya tot això
anirà endavant i
que Espanya anirà
endavant si som
capaços de fer joc
net i de canviar el
sistema.
III
�nostre cas, no ho oblidem. I també i finalment, i
això no és el menys important, perquè la dreta
espanyola, el gran enemic del federalisme i de la
plurinacionalitat d'Espanya, ha hagut de pactar
amb el nacionalisme i ens regala l'ocasió única
de fer un pas endavant cap a la realització de les
nostres conviccions, cosa poc usual. Felicitem a
la dreta: en això sí que podem anar bé. Anem-hi!
No tenim al davant la reacció antiautonomista i
antiprogressista que va ser sempre qui va impedir que les paraules i els fets coincidissin, que els
programes dels partits i les definicions constitucionals fossin semblants, que utilitzessin la mateixa terminologia. En això tenim al davant alguns problemes que haurem de fer saltar.
se judici en el sentit propi de la paraula. Per tant
el dret a l'acritud, almenys la meva generació el
té. I tanmateix jo dic que aquesta acritud no pot
ser el nord inspirador i el tarannà i el sistema de
contacte que els catalans utilitzem amb el conjunt dels pobles d'Espanya, perquè d'aquí se'n
deriva no una solució sinó una complicació del
problema. Hem d'utilitzar la pedagogia, hem
d'utilitzar l'amistat, tot i tenir dret a l'acritud. Hi
tenim dret, però tenim també el dret i l'obligació
de superar-la per plantejar els temes importants
de la configuració d'una nova Espanya, d 'una
Espanya que no ha estat mai quallada, perquè
han passat quaranta anys de dictadura i vint anys
de democràcia des del final de la guerra. Ja és
hora de passar comptes en el bon sentit; i el balanç no és dolent. En això, ja ho he dit, som un
model europeu.
El valor de la confiança
Nosaltres ens enfrontem a la desconfiança com
a principi i al regateig com a mètode; ho ha dit
en Quim Nadal abans. Proposem justament la
confiança com a principi i, per començar, la
confiança en nosaltres mateixos, i l'amistat i la
pedagogia com a mètode, allò tan antic de la fraternitat. Una mica més de fraternitat, sense abusar, però una mica més de fraternitat i una mica
menys de paternalisme.
Tenim el dret de l'acritud. Perquè m'entengueu,
a Irlanda, l'afusellament d'ü'Sullivan, de l'últim
heroi nacional encara mort en l'enfrontament
amb Anglaterra, va ser fa més de setanta anys.
En canvi, jo vaig néixer tres mesos després de
l'afusellament d'un president elegit democràticament i afusellat sense pràcticament judici, sen-
El centre europeu
No puc deixar de preguntar-me, cada dia, quan
obro els diaris, de quin cantó acabaran estant els
d'Unió, si del cantó de Prodi o del cantó de
Cossiga. No sé si heu seguit aquesta vicenda,
aquesta història, que diuen els italians, i és molt
interessant. Fins ara, Unió Democràtica havia defensat Prodi contra Aznar en l'afer de l'entrada
de Berlusconi en el Partit Popular Europeu, ja ho
sabeu. I Aznar veu venir que, segons com vagin
les eleccions alemanyes, es pot quedar com el darrer cap de govern de dreta en un país gran de la
Unió Europea. I ha maldat per aconseguir que el
gran partit de la dreta italiana que és aquest partit que té un nom futbolístic -Forza Italia, es
Ens enfrontem a la
desconfiança com a
principi i al
regateig com a
mètode. Proposem
justament la
confiança com a
principi i, per
començar, Ja
confiança en
nosaltres mateixos.
�diu- entri en el Partit Popular Europeu. Això ho
ha aconseguit malgrat l'oposició de la base del
partit de Maertens, de la base del partit democristià flamenc, l'oposició d'Unió Democràtica
de Catalunya i del PNB i, evidentment, de Prodi.
Quan a UDC deien que volien contactes amb l'olivera no era perquè sí. Serà interessant veure
com els nostres democristians es situen davant de
la crisi italiana per saber també quin és realment
el seu desig de futur. Seguirem de prop aquest
afer. Aquí es decantarà el futur del centre europeu, probablement. I més encara, aquí es decidirà
també si a Europa neix un esquema nou amb
partit demòcrata i partit conservador, diguem-ho
així: amb catòlics i agnòstics a banda i banda, val
a dir sense igualació entre creences personals i
creences polítiques, o bé si roman l'esquema tradicional amb els laics contra els creients o
creients en el progrés contra creients en la tradició; o sigui, partits més ideologitzats, quasi diria,
més confessionals. Des de Catalunya seguirem
tot això amb atenció començant per la propera
reunió de Prodi amb Blair i Clinton. Us avanço
que jo sóc partidari, en política, de l'arte povera i
del minimalisme, més aviat. Ens ha sobrat un bon
tros de transcendentalisme.
Que la pau venci al terror
ACatalunya hi ha
un enorme, immens
desig de canvi.
Si hi ha una cosa transcendent, encara, en la política d'Europa és la sang innocent que es vessa
entre nosaltres, el terrorisme i la ceguesa que l'acompanya, així com la incapacitat dels polítics
per fer l'única cosa que la gent agrairia de debò:
aturar el terror sense generar-ne de nou. Però jo
estic convençut, i des de fa molt de temps, que
ens estem acostant al final de l'odi a Irlanda del
Nord. Al Regne Unit, gràcies a l'acció continuada de Major primer i de Blair ara, que ha estat
decisiu, amb la tenacitat fantàstica d'aquesta dona admirable que és Mo Mowlan i amb la intel·ligència de Hume, Trimble i Adams, gràcies a
tot això i a la inevitable caiguda de la tensió després d'anys i anys de terror, després que la sang
vessada sembli excessiva fins i tot a aquells que
l'han buscat, estem arribant finalment a la convicció que s'acosta el final de l'odi a Irlanda del
Nord. Jordi Solé Tura em deia abans d'ahir que
la solució de sobirania compartida que s'ha trobat per Irlanda del Nord és tan hàbil, que fins i
tot en el cas que el referèndum, que un eventual
referèndum de l'autodeterminació, acabés amb
una victòria dels que volen la unificació amb
Irlanda, no canviaria l'estatut real d 'Irlanda del
Nord perquè tot està previst.
Però el mé s important per nosaltres és que la
sortida dels presoners de l'IRA impulsarà defmitivament als presoners d'ETA -esperem-ho així- a pressionar sense treva la seva direcció política per sortir de la presó. S'haurà acabat un
capítol de la violència política que té arrels antiquíssimes, però sens dubte una causa pròxima
en el cinisme estúpid amb el qual el general
Franco va posar negre sobre blanc en el Butlletí
Oficial de l'Estat quan abolia els drets històrics
de les 'províncies traïdores' -ho deia el butlletí
oficial, no era un discurs ni unes declaracionsde Guipúscoa i Biscaia. Van obligar moralment
els funcionaris de la dictadura a practicar el terror oficial i la tortura, de la qual va néixer el terrorisme com a resposta.
S'ha de fer la
regionalització de
Catalunya, que és
un mandat del
Parlament no
acomplert. El
Parlament va votar
que s'havia de fer.
�Estigueu tranquils, que el dia que tot això succeeixi s'acabaran tots els ajustaments de comptes
que aquests dies estem contemplant. Alguns han
assenyalat que la justicia, impel-lida per la seva
pròpia manca de crèdit, ha esdevingut darrerament més justiciera del que mai havia estat, com
ha dit jàuregui en una interessantissima entrevista a l'ABC. Es referia no només al judici present,
sinó també als judicis Filesa, HB -amb una
sentència duríssima també- i GAL. j àuregui
respecta les sentències i garanteix que el PSOE
"no se echarà al monte". Que quedi clar.
De passada hauria de dir que les declaracions
conciliadores que s'han fet des de Catalunya serien d'agrair encara més si haguessin estat precedides l'any 1995 de la mateixa equanimitat en
el moment de decidir la retirada del suport al govern Gonzàlez, en comptes de la puntilla que va
significar el famós discurs de Molins després
d'aquell corral de la Pacheca, d'aquell desastre
d'escenari del Congrés de Madrid amb crits i
gestos malsonants, organitzat pels diputats del
Partit Popular contra Narcís Serra, un vice-president català del govern espanyol, que a més havia desactivat amb mà mestre la més perillosa de
les mines polítiques existents en el moment de la
transició i que era més grollerament atacat també, potser no en la causa de l'atac però sí en la
forma, perquè era català. No mereixia aquell
comportament per part de Convergència. I que
consti que no farem mai de la catalanitat de cap
de nosaltres una excusa per no haver de reconèixer cap dels errors que podem haver comès, que
n'hem comès.
Desig de canvi
j
j
Però ara, sincerament, mirem el futur amb esperança. A Catalunya hi ha un enorme, un immens
desig de canvi. La primera sorpresa la vaig tenir
a Roma, abans de tornar, en veure que un absent
suscitava tantes esperances. Això havia de ser
forçosament el senyal que alguna cosa anava
molt malament. Solament el clima dominant de
cansament ho podia explicar. Altrament la política, com sabem, no té entranyes i el que no hi és
no hi és comptat.
La segona i més agradable sorpresa l'he tinguda
aquí, escoltant la gent, anant allà on per la meva
feina d'alcalde de Barcelona no m'havia pogut
acostar o no massa o no prou. Ara ja sé dues coses, Catalunya endins: una, que els entenc, i
dues: que m'entenen.
He parlat amb pagesos del Bages i del Solsonès;
regants de l'Urgell i del Baix Empordà; propietaris, gent del camp de Tarragona; companys del
partit del Baix Penedès; olivaires més o menys
efimers de Vilanova, a qui hauria volgut dir i diré que més que una olivera el que convé aquí és
una bona tramuntana, que s'endugui les teranyines que hi ha penjades a l'ambient; poetes de
Banyoles i de Girona; empresaris de Barcelona; i
cada dia al carrer amb els nostres: taxistes, porters, farmacèutics, l'altre dia a La Roca amb
amics d'en Romà Planas i la gent de Caldetes;
joves i vells; passavolants; tipus entotsolats que
he trobat a la barra de la cafeteria d'algun hospital; gent que, com deia un company de Palamós,
són catalanistes perquè s'estimen Catalunya,
tant si ho fan en català com si ho fan en castellà,
Qui parla de ciència
a Catalunya? Tenim
la millor escola
d'oceanografia i
cap vaixell, el
millor físic i és a
París, el millor
cardiòleg i no volen
que torni de Nova
York.
�i que estan tips que els posin entre l'espasa i la
paret de la seva identitat, tips que els demanin el
carnet de catalanitat cada dia.
El proper govern i
les coses pendents
El nom de Catalunya s'ha fet servir per moltes
rucades; rucades de ruc, no de roc. Però també
s'han fet coses bones. No prou. Perquè hi ha
massa coses que s'han deixat de fer; us les dic
molt ràpidament, però us les dic perquè em temo que serà l'ordre del dia del proper govern
durant els dos primers anys. Coses que s'han
deixat de fer:
- Les rieres, els eixos, els recs i els canals i preses
d'aigua. I totes aquestes coses tenen noms, no
són un genèric: és Maresme, és Pirineu, és
Urgell, és Garrigues i és Rialb.
Les empreses de la
Generalitat perden
diners, totes menys
una: Catalana
d'Iniciatives,
gestionada per en
Francesc Raventós.
Els hem d'ensenyar
fins i tot a ser bons
empresaris!
11
- L'aeroport, el port, el desviament del riu
Llobregat, la neteja del Besòs. La pota sud ha trigat més a fer-se que tot el sistema de potes i de
rondes: en tres anys o quatre vam fer trenta
quilòmetres i hem trigat sis anys per fer la pota,
la famosa pota que ningú no volia fer. I us haig
de dir que el desviament del riu està aprovat i
dotat financerament amb quatre mil milions de
l'època des de l'any 1986, si no recordo malament. (En Tejedor i jo ho vam explicar aquell
any a la Plaça de Catalunya d'El Prat i no ens
van treure a cops de peu).
- Metro, metro i metro. Els Ferrocarrils Catalans
els han pintat de blanc i en diuen metro, però no
cola. Tramvies, metro lleuger, monorails: ni s'han provat, quan a totes les ciutats europees on
anem en velem.
- Un projecte per al Maresme sense el dogal del
tren de la costa.
- L'ampliació de la Fira de Barcelona, el Palau de
Congressos... en Joan Clos hi està lluitant.
- El pla d'hotels es va fer, sí, però tots sabem
malgré qui.
- La reconstrucció del Liceu també, però ja sabem amb quins diners, que tampoc eren del grat
de segons qui.
- El segon Congrés de Municipis i la unificació
de les dues federacions o associacions de municipis: aquest és un tema cabdal, o dos temes
cabdals; són dos temes diferents que de vegades es confonen, són dos temes diferents que
tanmateix es fan servir l'un per l'altre quan es
vol evitar el congrés, amb l'excusa que amb el
congrés es buscarà una unificació, que tot el
poble català agrairia, però que el partit dominant, el partit oficial, considera un perill. Ho
considera un perill perquè la seva tàctica ha estat la divisió a Catalunya, no deixar que hi hagués res que fos molt important davant del govern: no als municipis, no a l'àrea
Metropolitana, no a les comarques fortes que
no siguin purament el contrapès de les capitals
-que eren normalment més progressistes-,
tot ben apanyat, tot ben equilibrat perquè res
Si no s'arrisca no es
guanya. Catalunya
podria estar
arriscant poc.
�El govern que tenim
segurament és una
de le pitjors
empreses de
Catalunya i la moral
de treball hi és molt
baixa.
n o es bellugui. Aquesta és una mica la impressió que dóna l'organització territorial del país.
(G ir on a- Salt- Sa rr ià
Banyoles-Girona) .
- S'ha de fer la regionalització de Catalunya,
que és un mandat del Parlament no ac omplert.
El Parlament va votar qu e s'havia de fer . És cert
que es va votar juntament amb la prop osta de
la creació d 'una provín cia única i es va votar
per aix ò probablement perquè se sabia que la
província única era impracticable i aleshores
també ho era la regionalització. N o és purament una ass ignatura p endent des del punt de
vista formal, ho és de s del punt de vista de la
bona marxa de Catalunya. es que si no hi han
sub jectes i protagonistes a Catalunya que tinguin cos, que tinguin força ... no farem res. I les
regions el tindran. Imagineu-vos set regions on
hi ha , a més de les quatre actu als, les dues de la
província de Barcelona amb la regió metropolitana i la Catalunya C entral, que han de vertebrar Vic i Manresa , M anresa i Vic amb
Igualada, i que estan d 'acord a ver tebrar.
Imagineu-vos també que el Pirineu esdevé una
regió de planificació i l'Ebre també. No pot ser
que Catalunya segueixi vivint sense que el
Pirineu existeixi: des d'un punt de vista administratiu no hi és. I l'Ebre tamp oc . Són noms
forts de la història de C atalunya i de la problemàtica de Catalunya qu e es necessit en per
gov ern ar. N o és purament un compliment del
desig d 'un Parl ament cat alà un dia d eterminat
en què això es va votar. És una necessitat que
no s'ha entès, perquè l'únic que s' ha vist és la
necessitat de concentrar.
- El desenclavament d'Olot, que encara no
està resolt.
- El desenvolupament de les àrees metropolitane s del camp de Tarragona i de l'àrea de Girona
eventualment
l'eix
- La Carta Municipal de Barcelona. Quan jo
. vaig marxar ja la vam aprovar i per unanimitat.
Quin problema hi ha via per que la Generalitat li
donés el vist-i-plau? La C arta Municipal, que
ara vin drà, perquè en Clo s ho està aconseguint,
però quinze any s després d 'haver-se començat.
- La conversió de les comarques en entitats àgils.
- La solució del problema del futur de les diputacions.
- L'autèntic debat educatiu i cultural qu e s'està
produint a tot Europa i als Estats Units, quan
aquí encara ens neguem a veure el mé s elemental i és que les escoles subvencionades no poden
defugir obrir-se a les m inories ètniques, com
pretén el conseller d'Ensenyament en aquest
moment.
- El cam p català i el seu futur. M 'he trobat amb
la sorpresa que el camp no tenia interlocució,
que no hi han idees sobre això al govern; no hi
són ; les tenen ells, els del camp, però no el govern. No se sap que se'ls hagi fet una oferta o
que hi hagi hagut un gran debat en el Parlament
o allà on sigui sobre què s'ha de fer en el camp
en vistes de la PAC i de l'Agenda 2000 de la
Unió Europea.
- L'urbanisme encara en mans d'una sola perso-
�na , perfectament respectable però anacromcament encarregada de tot a imatge i semblança de
tot el sistema, que és sempre el mateix. La degradació urbanística de la costa, que aquest senyor no ha pogut impedir i que Raimon Obiols
sem pre rec orda.
El que he dit és que
el català no ens ha
d'importar només a
nosaltres. És un
patrimoni comú,
una riquesa de tots.
Ho ha de ser.
- La ciència. Qui parla de la ciència a Catalunya?
Tenim la millor escola d'oceanografia i cap vaixell ---com deia l'altre dia Ramon Margalef-; el
millor fisic, i és a Parí s; el millor cardiòleg, i no
volen que torni: és a N ova York, i ha fet una proposta per tornar i aquí a Catalunya li han dit: no,
no tornis. No pot ser.
- Les autopistes i la seva reversió, les infrastructures cabdals de Catalunya, l'aeroport en mans
d'AENA encara. Són els enginyers aeronàutics,
molt respectables, però que no en saben de vendre , no són bons comerciants. AENA és una societat estatal que ha derivat d'una direcció general, i a més corporativa, dominada per un cos
general molt respectable, però que el que no sap
és vendre ni atendre el client, per dir-ho d'alguna manera.
El govern català
no sap fer d'empresari
- Les empreses de la Generalitat perden diners
totes, segons la premsa de la setmana passada.
Totes excepte una: Catalana d'Iniciatives, gestionada per en Francesc Raventós, a qui he vist en
aquest acte , i presidida a mitges per en Clos, en
forma rotativa amb el conseller d'Indústria. Els
hem d 'ensenyar fins i tot a ser bons empresaris!
L'única empresa en la que van bé, que ha guanyat quatre-cents milions aquest any passat, gràcies al cable, per cert, que també va ser una idea
de l'Ajuntament de Barcelona -permeteu-me la
immodèstia-, l'única empresa que va realment
bé és la que porta en Raventós. Bé, hi va haver
una empresa de capital risc de la Generalitat
que nosaltres -deixeu-m'ho dir, ara sí que ja es
pot dir, no?- vam haver d'englobar, vam haver
d 'assumir perquè tenia pèrdues, i la no stra, que
es deia Iniciatives S.A. tenia guanys. l entr e les
pèrdues d'una i els guanys de l'altra vam fer la
pau i vam tirar endavant una empresa que avui
està guanyant diners perquè la porten els mateixos que portaven Iniciatives.
El deute de la Generalitat
- L'acumulació de deute que ens deixen, que
potser és el més important: dos bilions, amb una
disminució de les inversions possibles, quan a
l'Ajuntament de Barcelona i a l'alcalde Clos l'acusen de fer ma ssa obres. l si no en fes cap? Què
dirien? Què diria l'oposició? Què no diria? Del
que havien costat els Jocs Olímpics, que allò era
una filfa, que va ser una foguerada, que no hi havia res al darrere, que no hi havia capacitat, que
Barcelona havia fet una gran festa però que ara
no la podia pagar. Sí, sí, Barcelona no només la
pot pagar, sinó que, a més a més, es pot permetre el luxe de fer-ne una altre, de preparar-ne
una altra i mentrestant de fer tot el que està fent.
Hem passat molta gana d'inversions en aquests
�sis anys, perquè l'èxit del 92 -ara estic parlant
no dels Jocs, sinó de les inversions i de les transformacions de la ciutat-, ens l'han fet pagar. Ha
costat.
Recordo que el dia després dels Jocs ja vam demanar óhi havia presents en Pep Borrell, ministre d'Obres Públiques, i els representants de la
Generalitató que es constituís un organisme
semblant al holding olímpic, que vam fer servir
per fer les rondes i les instal·lacions, per atacar el
tema del delta del Llobregat: no es va fer. No hi
ha hagut comissari, ni comissionat, ni conseller
delegat, ni manager, més enllà d'un Secretari
d'Estat, un director general, un conseller, que
treien el seu temps a partir de mil coses diferents. I així hem anat: desviament del riu, pota
sud, aeroport, port, son encara, a les beceroles.
Continuem amb els assumptes pendents:
- La reforma de l'Administració Pública, la finestreta única. Amb els programes de qualitat.
- La justícia ràpida.
- La reforma de l'Administració Pública és potser el més cridaner. Que la Generalitat no l'hagi
feta ni se n'hagi preocupat en cap moment és
sorprenent.
- La cultura viva i lliure, no la normalització només o la nacionalització, només... En la indústria
del llibre en castellà som els primers productors
en el món i no ho sembla.
Dit això, com ha dit abans en Quim Nadal, a
Catalunya es viu bé, llevat de la gent que s'ho
passa malament, que encara és molta, massa, i
que té un tractament patèticament paternalista i
clientelista. Hi ha un grup de gent que ha millorat i que té expectatives. El que passa és que es
pot viure bé, fins i tot millorar amb la millora eu. ropea dels últims anys i tanmateix anar perdent
peu, relativament.
Si no s'arrisca no es guanya. I Catalunya podria
estar arriscant poc, fusionant poc les seves empreses o bé no construint teixit veritablement resistent de les petites, com està passant a regions
com el Veneto, la regió de Lille o de Lió, o de
Cambridge.
Escola i cultura
El govern que tenim, segurament, és una de les
pitjors empreses de Catalunya. La moral de treball hi és baixa. En el camp de l'educació, per
exemple, és baixíssima, malgrat els esforços de
persones de qualitat, que n'hi ha, massa amades,
i presoneres del paradigma una mica carrincló
que va eixir del cisma de Pujol i els seus respecte del mainstream, el corrent principal, de l'escola activa catalana. Estic parlant de fa molts anys.
Hem de canviar tot això .
No pot ser que les esperances generades per
l'Assemblea de Catalunya, pel Congrés de
Cultura Catalana, la tradició pedagògica dels patronats municipals i de Rosa Sensat, el rnunicipalisme republicà i l'antifranquisme, i tota la riquesa de les aportacions dels municipis catalans
en aquests anys, la tradició de la Universitat
El nacionalisme
genèric, oficial, ha
estat necessari
però ha deixat de
ser útil per
Catalunya. El
catalanisme passa
a primer pla.
�Autònoma, els intercanvis positiu s amb les reformes pr ogressistes arreu d'Esp anya en els darrers vint anys, la revifalla literària dels anys 60 i
l'influx d'escriptors llatin oamericans , l'immens
interès que susciten avui la p oesia, la dansa i el
teatre, l'èxit dels cantants catalans arreu, i l'empenta de les televisions i ràdios locals no pot ser ,
dic, que totes aquestes aportacions no tinguin on
des embocar, on anar a parar, que tot això acabi
en discussions fratricides sobre la llengua i en
anatemes creuats entre uns i altre s.
És hora d'agrair els
serveis prestats.
Hem de donar les
gràcies a qui ha fet
serveis al país però
que segurament ja
no en pot donar
més. Donem les
gràcies però també
és el moment de no
amagar les
insuficiències, que
són notòries i que
són conegudes per
bé que poc
ventilades.
S'ha d'acabar amb el vegetar de l'escola pública
catalana i la pràctica desaparició de l'escola municipal dels patronats d'estil anglosaxó. Resoldre
la lenta burocratització de la TV catalana que
sap, una mica com la ciutat de Roma, que mai
serà el que havia estat al principi. Hem d 'acabar
les picabaralles teatrals mancades d 'autèntic dra matisme i les adjudicacions interessades de freqüències per mantenir les coses com estan, sem pre utilitzant el nom de Catalunya per mantenir
el domini d'una determinada concepció de l'art,
de la creació, de la cultura i de l'e scola que ni tan
sols té representants de gran mèrit i va sobrada
d'apologiste s i d'inquisidors.
A veure, quan oferirem als p oble s d'Espanya
col -laboraci ó en l'elaboració d'una història comuna? Què hauria fet en Vicens-Vives si hagués
sobreviscut? Quan tindrem un llibre de text igual
a Almeria i aquí perquè ells sàpiguen què és
l'Onze de Setembre? Per què ens estranya que
quan nosaltres parlem de l'Onze de Setembre i
del Rafel de Casanova s'exclamin, de desconèixer-ho i fins i tot d'ignorar-ho? No ens ha d'estranyar: no ho hem explicat mai ; hem reivindi-
cat, en tot cas, que nosaltres tinguéssim la possibilitat d'estudiar a cas a nostra la història de
Catalunya. Per ò, exp licar-h o fora? Quan ho hem
ofert, això? També podríem esperar que fos
l'Estat qui ens ho digués, és veritat, però llavor s
estaríem negant tota la nostra teoria, que és la
d'autogovern. Som no saltres qui hem de començar. .. I és l'Estat qui ha de dir sí o no . L'hem
de convèncer. Els hem de convèn cer. No sem pre
estan en contra d'això. Desconeixen.
El català, patrimoni de tot l'Estat
L'altre dia, quan vaig dir que el català havia de
ser patrimoni cooficial de l'Estat, que és una riquesa de l'Estat espanyol, i no una càrrega, quan
deia que el català és una riquesa de l'Estat espanyol, que l'hauria de protegir, uns quants van
interpretar que havia dit que a Almeria s'havia
d'ensenyar el català forç osament i amb van venir
a protestar.
I els vaig dir: no, estigueu tranquils. El que he dit
és que el català no ens ha d'importar només a
no saltres. És un patrimoni comú, una riquesa de
tots. Ho ha de ser.
Personalment valoro totes les expressions culturals que ens han vingut de fora però que ja són
nostres, perquè algunes són nostres: no és només
que aquí el flamenco sigui important i sigui importat, no. Es que aquí hi ha flamenco autòcton,
molt important, des del Peret fins a la Mayte
Marrin, fins a la Ginesa Ortega. Penseu en Mayte
cantant amb Tete M ontoliu o en la rumba catala-
Ho hem de fer per
Catalunva, no per
un partit. Aquest és
en sentit de l'acte
d'avui i del
document que s'ha
presentat.
�na del Gato Pérez. Tot això, que nosaltres sabem
fer i que no hem reconegut prou, hem d'aconseguir que Espanya ho sàpiga i ho reconegui, que
reconegui que Catalunya és una protagonista
molt creativa, molt important d'Espanya.
Catalunya protagonista
M ireu, la vida és canvi. El que sí que no saltres
hem de garantir és quines ser an les lleis d'evolució del procés a través del qu al nosaltres volem
més autoritat i aqu estes lleis són la lleialtat federal, la prudència i la cautela pel qu e fa als terminis i al clima que es vagi creant i, al mateix
temps, la capacitat de Catalunya de jugar un paper protagonista, n o passiu, en la configuració
de l'Estat espanyol, de la nova Espanya, de
l'Espanya plural, de l'Espanya de les nacionalitats i les regions. No hauria de ser Catalunya, per
m oltes raons, qui prengués la iniciativa d'una
pedagogia mútua entr e les Esp anye s? N o ens
adonem que fent això -que ho farem, en cinc o
deu anys, perquè això no es p ot fer en dos
an ys- estarem p osant les bases d 'una cultura
política estable o d'un imaginari col-lectiu compartit, que ara mateix ens manca cruelment
quan volem ser entesos i entendre? No ens ad onem que alh ora est em establint la certesa d'una
autèntica integració del s ciutadans de
Catalunya, vells o nous, vells i nous, en una cultura catalana m oderna i curiosa dels seus diversos components tant com gelosa de la seva autonomia? Què ens diuen els propis i mé s afalagats
prota goni stes de la mé s influ ent de les cultures,
que és la cultura tele visiva? Què ens diuen Àn-
gels Barceló, des de Madrid, o Andreu
Buenafuente, aquest a qui no van deixar anar a
Roma perquè li van prohibir que hi anés? Què
diuen? Que la Catalunya oficial no els interessa i
que vivim massa tancats. Ho diuen ells.
Apliquem-nos aquesta reflexió.
El nacionalisme genèric, oficial, ha estat necessari però ha deixat de ser útil per Catalunya. El catalanisme, que és el nacionalisme específic del s
catalans, i per tant més genuí, passa a primer pla.
I en això estic d'acord amb alguns dels textos
que abans hem comentat. El catalanisme és un
determinat tipus de nacionalisme. N o és qualsevol nacionalisme. Tots els nacionalismes per definició de nacionalisme són diferents, són d'una
nació. Hem de dir que en el nacionalisme el lloc
de la nació i el país i el sentiments i la raó és diferent en cada cas .
I en el cas de Catalunya, en el cas del catalanisme, podem dir: el catalanisme és un determinat
tipus de nacionalisme molt diferent d'altres que
troba la seva raó de ser alhora en la identitat i en
l'obertura, en l'afirmació i la generositat, que ens
són necessàries per ser qui som i per ser tan feliços com podem arribar a ser, en la unió i la llibertat, que és la millor definició de federalisme.
Catalunya no es realitzarà si no és protagonitzant, amb d'altres però protagonitzant, la transformació d'Espanya en un autèntic Estat de diverses nacionalitats i regions, com a fragment
respectat i útil d'una Europa dels pobles. Els sectors més desperts del nacionalisme oficial se n'han adonat, però ja és un xic tard. Es un xic tard
no per a ells, però sí per canviar el tarannà del
conjunt del catalanisme oficial.
Faig una invitació a
tots els que tenen
alguna cosa a dir, a
tots els qui vulguin
canviar la direcció
de Catalunya per
fer-la més lliure,
més rica i més
justa.
�Gràcies pels serveis prestats
Els hem d'ajudar, però: els cridem a establir un
diàleg franc, que serà profitós per tots. S'ha abusat excessivament del recurs al nominalisme i al
carisma dellider no per solucionar sinó de vegades per amagar els problemes sota la catifa de la
conformitat. Es hora d'agrair els serveis prestats.
Hem de donar les gràcies a qui ha fet serveis al
país, però que segurament ja no en pot donar
més. Donem les gràcies, però també és el moment de no amagar les falles i les insuficiències,
que són notòries i que són conegudes per bé que
poc ventilades.
Ho hem de fer per Catalunya, no per un partit.
Aquest és el sentit de l'acte d'avui i del document que s'ha presentat, que cal prendre no com
un punt d'arribada sinó justament com un punt
de partida, com una invitació. Una invitació a
tots els que tenen alguna cosa a dir, a tots els qui
vulguin canviar la direcció de Catalunya per ferla més lliure, més rica i més justa.
Vinga, eixoriviu-vos, que tot això va molt de
debò.
Visca Catalunya!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Voluntat de canvi
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció de Pasqual Maragall en la presentació del document "Per Catalunya: ara, un nou federalisme" la proposta del PSC.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Canvi
Federalisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Eleccions
Parlament de Catalunya
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-09-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1737/0000001566.pdf
a22b4e0b4c714cfe22d52f3182e7aa88
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01695M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 16/09/2001 - Hora: 03:05
16 Tema del Domingo
N Terror global 3 Reacciones en España
DOMINGO
16 DE SEPTIEMBRE DEL 2001
el Periódico
ANÁLISIS
Los líderes catalanes opinan de la crisis
Cinco días después del triple atentado del martes en EEUU, llega el
momento de analizar y debatir las
consecuencias que tendrán para
nuestra sociedad el ataque. Los
principales políticos catalanes pasan revista a asuntos como las medidas de seguridad en las ciudades
o las relaciones de Occidente con el
mundo islámico.
JORDI
PUJOL
«Catalunya
condena los
atentados»
JOAN
CLOS*
Rehacer la
confianza,
abrir el diálogo
Difícilmente se borrarán de
nuestra memoria las imágenes
que recogen estas páginas: las
ruinas, la desolación y el horror
de la barbarie. Pero más allá de
la conmoción y la solidaridad, es
hora de apagar las cenizas y mirar hacia el futuro.
Las ciudades, y Nueva York es
un paradigma urbano sin rival,
tienen capacidad de regeneración, que es capacidad de ganar
el futuro. Y deberíamos tener la
suficiente serenidad, en conjunto, para construir este futuro sin
renunciar a la razón –sin añadir
violencia– y sin blindarnos ante
la nueva amenaza del terrorismo global, que, ciertamente, requiere medidas de seguridad,
pero que no interfieran en nuestra vida diaria de ciudadanos libres en sociedades libres.
Hay dos cosas más que podemos hacer. Una, sencilla y a la
vez profunda, es reconstruir la
confianza en la calle como espacio de convivencia entre ciudadanos diversos. Las próximas
fiestas de la Mercè nos dan la
oportunidad y por esta razón os
invito a salir de casa y a encontrarnos para celebrarlas.
La otra es la de plantearnos el
mundo que se está haciendo y el
que queremos, este mundo que
cambia sin que se atempere la
violencia y la injusticia. Intercambiar ideas, hacernos preguntas, escucharnos, pensar y repensar: esto es el Fòrum 2004 que ya
estamos haciendo.
No se trata de cosas banales.
La calle (el espacio común) y el
diálogo (la convivencia) son dos
elementos que definen la ciudad. Son Barcelona, son Nueva
York. Son la base de la paz y del
entendimiento mundial.
*Alcalde de Barcelona.
Declaración institucional, difundida el pasado 11 de septiembre, del
presidente de la Generalitat, Jordi
Pujol, tras el triple atentado.
«Hoy se han producido en Estados
Unidos hechos de una extraordinaria gravedad. Hechos que por
su magnitud, por la importancia
y significación de los objetivos atacados, por su dimensión política y
por el drama humano que comportan, tendrán, sin duda, muy serias repercusiones en todo el
mundo.
Confío en que estas repercusiones –tanto políticas, económicas
como de seguridad– podrán ser
controladas de una manera positiva. Que no afectarán, por tanto, la
necesaria estabilidad ni el progreso general ni, tampoco, una acción profunda y solidaria de reequilibrio mundial. La humanidad
dispone de elementos y de recursos para así sea.
Sé que interpreto el sentimiento del pueblo de Catalunya condenando una vez más, y con toda rotundidad, el terrorismo de todo tipo. Y que interpreto, igualmente,
este sentimiento expresando mi
más sentido pésame al pueblo de
Estados Unidos y especialmente a
las familias de las personas que
han muerto».
atacado a un pueblo, el pueblo
norteamericano, y a toda una civilización, a un modo de vida, a miles de civiles indefensos... Jamás
una ciudad –ni Gernika, ni Dresde, ni Hiroshima, ni Nagasaki–
son culpables de nada. Atacar a
una ciudad es matar a la memoria
colectiva.
Hemos entrado en una nueva
situación mundial, con peligros
evidentes, que requieren respuestas contundentes y enérgicas, pero también prudentes y reflexivas.
Todos los demócratas nos debemos unir en un combate mundial, global, contra el terrorismo.
Y se debe constituir un auténtico
Tribunal Internacional que actúe
con toda autoridad y legitimidad
contra los terroristas.
Pero, al mismo tiempo que se
hace necesaria una acción implacable contra el terrorismo, es necesario, también, que se lleve a cabo una acción implacable contra
todos aquellos caldos de cultivo
que crean los diferentes fanatismos.
Los grandes acuerdos globales
también han de ir encaminados a
acabar o a reducir los conflictos
en el mundo. Y tender a una mundialización con alma, controlada
por la especie humana y no dirigida contra ella.
En todos estos puntos, Europa
puede jugar un papel clave, fundamental, los intereses de Europa
no son en absoluto contrarios a
los intereses mundiales.
*Presidente del PSC.
JOSEP
PIQUÉ
«No es una lucha
entre civilizaciones»
El ministro de Exteriores, Josep Piqué, se expresó así ante el Congreso, el pasado jueves:
PASQUAL
MARAGALL*
Mundialización
con alma
Los ataques contra ciudades norteamericanas han escrito una
página negra sin precedentes en
la historia contemporánea. Han
«Hay que reafirmar la condena de
la naturaleza execrable de estos
actos frente a los que nuestras expresiones de condolencia y solidaridad, como víctimas también del
terrorismo, nunca serán excesivas.
El ataque ha puesto de manifiesto la vulnerabilidad de nuestras sociedades ante una nueva
amenaza que tiene que ser respondida por todos, pero no debemos pensar en términos de enfrentamiento entre civilizaciones,
sino de lucha de la humanidad
contra los que atentan contra ella.
Es preciso evitar, por ello, trasladar las consecuencias del atentado a otros conflictos concretos, como el árabe-israelí. Debemos mantener la confianza en nuestros valores: la democracia, los derechos
humanos y la libertad. En cuanto
a la respuesta a los atentados, hay
que subrayar que la decisión del
Consejo Atlántico de la OTAN requerirá una nueva concertación
de los 19 países miembros y que
en España, en virtud de los tratados firmados, no hará falta una
declaración formal al no tratarse
de una declaración de guerra sino
de un acto de legítima defensa».
JOSEP ANTONI
DURAN LLEIDA*
Confianza en
el futuro
Estos días, la humanidad espera la
reacción a los brutales atentados
contra los signos físicos más visibles del poder económico, militar
y político. Alguna reacción tendrá
que producirse, pero todos deseamos que se acierte a encontrar la
que, sin restarle ejemplaridad y
eficacia, permita encarar una nueva era en que se superen los errores de las décadas precedentes.
El 11 de septiembre del 2001 es
el punto de partida de una nueva
era. Los ataques no son sólo contra Estados Unidos. Estos hechos
han querido poner de relieve, a
los ojos de todo el mundo, que no
hace falta ser una gran potencia
política, ni tener el PIB más grande del mundo ni el más sofisticado de los escudos antimisiles para
hacer temblar la seguridad en
cualquier parte del planeta. Por
esta razón, la respuesta no es sólo
un asunto de Norteamérica. Contra más países se impliquen, mejor, y contra más naciones árabes,
también mejor. Lo peor que podría pasar es que consideráramos
el Bien como patrimonio del
mundo occidental y el Mal como
una metástasis engendrada por el
mundo islámico.
La desaparición de la guerra
fría aportó un valor añadido cara
a la paz. Ahora se deberá castigar
a los culpables de este drama
–pensar que esto no será así es
una ingenuidad–, pero este castigo no puede ser la divisa que estigmatice la construcción de la nueva era mundial. Dolor y rabia sí...,
pero serenidad y, sobre todo, confianza en el futuro.
*Presidente del comité de Govern de UDC.
ARTUR
MAS*
Unidos para no
caer en la
deseperación
El atentado terrorista de esta semana nos ha impactado a todos
de una manera muy profunda.
Siempre se debe condenar cualquier acto terrorista, pero se debe
condenar especialmente aquellos
que, como éste, se calculan con
exactitud y tienen consecuencias
tan devastadoras. Además, este
atentado no es sólo un ataque
contra EEUU, sino también contra
toda la humanidad.
A todos los que amamos la libertad y entendemos la democracia como el sistema que mejor garantiza los derechos individuales
y colectivos, nos toca estar unidos
contra el terrorismo. A pesar de la
brutalidad de esta acción no podemos caer en la desesperación.
Debemos reaccionar con serenidad y sensatez, como siempre ha
hecho Catalunya en los momentos difíciles. El pueblo norteamericano está dando un ejemplo de
patriotismo y generosidad que invita a la esperanza. Los que tanto
daño nos han hecho deben ser
castigados. A todos nos interesa
que este tipo de acciones no queden impunes. A todos nos interesa
defender la vida y la libertad. Y hacerlo de manera que no alimente
ni el odio ni la violencia entre los
pueblos del mundo.
*Conseller en cap de la Generalitat.
JOSEP LLUÍS
CAROD-ROVIRA*
La hora
de Europa
La atrocidad cometida contra el
pueblo nortamericano, con una
plasticidad cinematográfica y un
atrezo de horror, es el exponente
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mundialización con alma
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Terrorisme
Islamisme
Estats Units
Model social
Abstract
A summary of the resource.
Terror global. Els líders catalans opinen sobre la crisi.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1736/0000001567.pdf
9a7db34bdaafacd7f41fcc195fa7949b
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01895M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 15/03/2002 - Hora: 02:59
VIERNES
15 DE MARZO DEL 2002
18 Tema del día
BARCELONA
14,15 y 16
de marzo
La Cumbre de BCN 3 Dos visiones representativas de Catalunya
el Periódico
Páginas 2 a 27 888
HACER OÍR LA VOZ
DE LAS REGIONES
EL LATIDO DESIGUAL
DEL PLANETA
Exigimos participar de manera activa y
directa en el proceso de toma de decisiones
Hay que lograr que la Unión sea en el 2010
la zona más competitiva y cohesionada
JORDI PUJOL
PRESIDENTE DE LA
GENERALITAT
ANÁLISIS
«Cincuenta años después de su nacimiento,
la Unión se encuentra en una encrucijada, en
un punto de inflexión de su existencia». La
Declaración de Laeken, aprobada por los
Quince el 15 de diciembre de 2001, se refería
con estas palabras al contexto actual, marcado por un conjunto de retos a los que debe
hacer frente la Unión Europea (UE).
En primer lugar, el gran reto de la globalización. Además, la Unión se prepara para
una ampliación sin precedentes, que supondría la adhesión de 10 nuevos estados miembros, que a largo plazo pueden ser entre 12 y
17. La reforma de Niza no ha dado respuesta
a todos los interrogantes políticos, económicos y de seguridad que se abren de cara al futuro. Esta Unión que se vislumbra en el horizonte, con 25 a 30 estados miembros, una sola moneda, y en un mundo más complejo,
obliga a replantear su arquitectura.
En las últimas décadas se ha evidenciado
una creciente tendencia a la regionalización
en los diferentes estados miembros, un
La presencia de las comunidades
viene dada por la necesidad de velar
por la legitimidad democrática
fenómeno que da mayor relevancia al nivel
regional, como parte esencial en el proceso
de toma de decisiones en el ámbito de la UE.
Estamos ante un proceso que se va extendiendo, y que demuestra que regionalización e integración constituyen las dos caras de un
mismo fenómeno: la crisis del Estado como
un único nivel de poder político. Otro
fenómeno a tener en cuenta es cierta disminución del apoyo político al proceso de integración europea en algunos estados miembros, y una falta de entusiasmo en la mayoría
de estados candidatos a la adhesión. Ello hace que resulte vital desarrollar una nueva
perspectiva para ganar el apoyo de los ciudadanos y dar un nuevo impulso a la UE.
El pasado día 28 de febrero tuvo lugar en
Bruselas la sesión de apertura de la Convención sobre el futuro de Europa. El expresidente francés y presidente de la Convención,
Valéry Giscard d’Estaing, alertaba del riesgo
de «desmembramiento» de la Unión si este foro fracasa en su misión. Es éste un planteamiento excesivamente contundente, pero lo
cierto es que el reto es enorme, y necesita de
la implicación de todos los actores relevantes.
Por supuesto, también de las regiones.
Se trata, pues, de una ocasión especialmente propicia para hacer oír la voz de las regiones y, muy especialmente, la voz de las regiones con poder legislativo y con un sentimiento nacional, como Catalunya. Como demuestra nuestra experiencia, la dinamización del nivel regional de los países candidatos a la adhesión facilitará su proceso de convergencia económica y social con los estados
miembros. Las regiones con competencias
más concretas podemos crear las condiciones
PASQUAL MARAGALL
favorables para optimizar la competitividad
PRESIDENTE
de los operadores económicos que trabajan
DEL PSC
en nuestro territorio.
La región es un espacio de interacción
privilegiado a nivel económico, pero también a nivel social, político y cultural. La
esencia del regionalismo es la idea del goANÁLISIS
bierno cercano y abierto a la influencia de
la sociedad civil. En este sentido, una contribución muy decisiva que el regionalismo
Las expectativas generadas por la cumbre de
puede hacer al proceso de ampliación en
la Unión Europea en Barcelona indican claracurso se sitúa en otro terreno: la aportación
mente la trascendencia del momento que
de conocimiento y experiencia en materia
Europa está viviendo desde el punto de vista
de vertebración social y ciudadana o, si se
político e institucional. El Consejo Europeo
prefiere, de cultura política cívica. Las regiode Barcelona, lejos de situarse en la estratosnes podemos aportar soluciones constructifera política, tiene una agenda a tratar de
vas a los otros problemas de naturaleza no
una importancia considerable, en el camino
directamente económica con los que topa
iniciado por la cumbre de Lisboa, con el objetambién la ampliación de la UE, y contritivo de lograr que la economía europea sea la
buir así a fortalecer la democracia.
más eficiente y competitiva, y que la sociedad
Los procesos de regionalización en curso,
sea la más cohesionada y la más sostenible a
que se hallan en una fase muy avanzada en
nivel mundial en el año 2010. Este paquete
países como Hungría o Polonia, responden
de temas es de la máxima actualidad en Esen gran parte a una voluntad de adaptación
paña, y concretamente en Catalunya.
a las estructuras de la UE de cara a la adheLa Europa eficiente y competitiva. Consión. Cabe esperar que este proceso sirva
templa, entre otros ejemplos de lo que detambién como un instrumento para acersearíamos que significara para Catalunya,
car el gobierno a los ciudadanos, reconocer
que la implantación de redes de servicio elécidentidades diferenciadas, mejorar la gestrico y de telecomunicaciones permita el fin
tión y crear esta cultura política cívica.
de los monopolios privados. Más rotundaEl camino hacia una Europa de las regiomente: los catalanes queremos que desapanes no hay que entenderlo como una Eurorezca el monopolio privado de Endesa. Tampa sin estados, sino como expresión de una
bién que exista más facilidad para establecer
voluntad de participación de los distintos
empresas y apoyo a autónomos y profesionaniveles de poder político en un proyecto
les. Que la homologación y movilidad entre
complejo. Las regiones debemos tener la
las universidades europeas, de efectos potenoportunidad de aportar nuestra experiencialmente dinamizadores para un sistema
cia en el marco de una Unión Europea donuniversitario como el nuestro, con poco más
de todos los niveles conciban la política
del 5% de estudiantes exteriores en la comueuropea de forma conjunta.
nidad autónoma, sea un hecho. Que la extenSobre la base de nuestras características y
sión de los beneficios de la era digital se traestructuras específicas, las regiones con poduzca en más proximidad en la relación ender legislativo exigimos, además, tener un
tre administradores y administrados. Y que
lugar en el marco de la
se aplique la desgravaarquitectura institución de la actividad
cional, y participar de
económica y comercial,
manera activa y direcsin perjuicio para el nita en el proceso de tovel local de gobierno.
ma de decisiones a niLa Europa cohesiovel europeo. Se trata
nada socialmente. Es
de una exigencia que
de suma importancia
viene dada por la neceque la cohesión social
sidad de velar por la lese base en la ecuación
gitimidad democrátiflexibilidad de los tiempos
ca, la transparencia y
de trabajo = seguridad y
la conversión de Europermanencia de los conpa en una empresa de
tratos laborales. Trabajo
sus ciudadanos.
parcial y flexible contra
El debate sobre el
trabajo temporal. Increfuturo de la UE, que
mento de las tasas de
debe culminar con la
actividad, en particular
convocatoria de una
femeninas. Ayudas a la
nueva conferencia infamilia con efectos positergubernamental en
tivos sobre la natalidad
el 2004, no puede oby la sostenibilidad del
viar la necesidad de
sistema de pensiones y,
hallar una solución
a corto plazo, sobre el
adecuada al actual
bienestar social y las tadéficit de participasas de actividad. Fin del
ción regional. Más aún
paternalismo de las
si tenemos en cuenta
políticas de familia de
la inminencia de una
los gobiernos conservaampliación, que prefidores español y cagura una Unión por
talán.
definición mucho más
La Europa sosteniheterogénea. %
ble. Afirmación concre33 Banderolas en la Diagonal.
ta de la filosofía europea de respeto al medio ambiente y potenciación de la contribución europea al avance de los acuerdos de
Kioto. En la discusión en el Parlamento
europeo de este tercer objetivo, los diputados decidieron condenar los proyectos no
sostenibles de política hidráulica y recomendar a la Comisión que no adjudique
fondos a este tipo de trasvases. Hay que tener en cuenta que la única obra hidráulica
de gran calibre en Europa que incluye trasvases es el PHN español, con el trasvase del
Ebro. Es por ello que no hay ninguna duda
sobre a quién afectará la prohibición si el
Consejo Europeo ratifica en Barcelona la decisión tomada en el Parlamento Europeo.
Más allá de estos grandes temas, existen
cuestiones marcadas por la realidad y que
la reunión de los países de la UE no puede
obviar: la situación en Oriente Próximo, la
más sangrienta y cruda de las últimas décadas; la incapacidad de marcar una política
unitaria en materia de seguridad que rompa el consenso de Washington, es decir, la dependencia impotente de la pauta norteamericana, con la necesaria mirada hacia el Mediterráneo como continuación obligada y
lógica de la etapa de mano tendida hacia el
Este, que ha dominado los esfuerzos políticos de la Unión en los últimos años.
Por último, estos días se verá y se oirá
también la voz de los movimientos contra-
En Barcelona han de poderse
manifestar en paz las opiniones
que reclaman otra globalización
rios a la globalización imperante. Barcelona, la ciudad que está articulando para el
2004 un nuevo modelo de cita mundial a
través del Fòrum de les Cultures, tiene que
ser capaz de acoger –y hacer que se oiga– la
voz para otra globalización (lo que no quiere decir una voz contraria a la cumbre) y debe exigir (a unos y otros) que se pueda manifestar por los canales pacíficos y de libertad de expresión que la ciudad siempre ha
defendido. Lo que el pasado domingo fue
posible en relación con el PHN y el trasvase,
también debería serlo mañana para que los
ciudadanos digan que creen en una Europa
próxima y una mundialización diferente.
También existen otras cuestiones que necesariamente tienen que salir en el debate
en torno a la cumbre. Es bueno y es un síntoma de credibilidad del propio proyecto de
la Unión que, donde sea que se produzcan
sesiones de sus órganos de gobierno, se suscite un debate sobre lo que pueden suponer, a escala más local, las grandes estrategias. En este sentido, estaría bien que estos
días se enriquezca el contraste de propuestas e ideas a propósito de la Convención sobre el futuro de la Unión y el papel que, de
manera directa e indirecta, tienen que jugar las regiones y ciudades en este proceso
constituyente europeo.
Así, pues, la cumbre de Barcelona debería servir también para demostrar a la
ciudadanía que el proyecto de Europa está
vivo, aparte del euro, que Europa cree en
ella misma, que está atenta al latido desigual del planeta y que quiere hacer oír, cada vez más cohesionada y segura, su voz,
hacia fuera y hacia dentro. %
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El latido desigual del planeta
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Cooperativisme
Solidaritat
Territoris
Acció política
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-03-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1735/0000001568.pdf
61dfea0f07153f76ec2aee831f27a7e4
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 04895B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/02/2003 - Hora: 00:44
DIVENDRES
14 DE FEBRER DEL 2003
18 Tema del dia
el conflicte de l’Iraq
el Periódico
Opinions 3 El món i la guerra
Organitzacions polítiques i socials de tot el món
s’han coordinat per fer demà, 15 de febrer, una
manifestació global contra la guerra a l’Iraq en unes
Pàgines 2 a 20 888
500 ciutats de tots els continents. La que se celebrarà
a Barcelona compta amb el suport de quatre dels cinc
partits parlamentaris catalans.
EUROPA ALÇA LA BANDERA DE L’HONOR
El carrer demostrarà l’aïllament dels governs que secunden Bush
BERNARD CASSEN
DIRECTOR GENERAL
DE ‘LE MONDE
DIPLOMATIQUE’
I PRESIDENT
D’ATTAC-FRANÇA
En el lèxic de la política internacional, aïllament és una paraula esperpèntica que designa generalment una situació de desacord
amb el Govern dels Estats Units.
Fent un paral.lelisme amb la famosa fórmula anglesa segons la qual,
en cas que hi hagi boira al canal de
la Mànega, «el continent està
aïllat», ¿podem preguntar-nos qui
està actualment aïllat, i de qui, a
Europa?
El principal aïllament que hauria de preocupar un Govern democràtic és el seu respecte de la seva
pròpia opinió pública. En aquest
aspecte, els firmants de la famosa
carta dels vuit en suport a l’agressió
programada de George Bush contra l’Iraq estan dramàticament en
fals amb els seus pobles: en els son-
CiU
dejos, el 84% de l’opinió pública del
Regne Unit és hostil a una intervenció sense l’aval de les Nacions Unides; el 80% a Espanya; el 72% a
Itàlia, etcètera. Els únics governs en
sintonia amb una opinió europea
que no ha estat mai tan homogènia
sobre cap tema són els de Berlín,
Brussel.les i París.
Els milions de manifestants que
sortiran al carrer demà, dia 15 de febrer, tant a l’oest com a l’est del vell
Els pobles europeus
han estat traïts per
uns dirigents servils
continent, amb l’objectiu de manifestar la seva total oposició a la guerra nord-americana, seran portadors
de l’esperança d’una Europa verdaderament europea, i no simple súbdita de Washington.
L’aïllament que actualment salta
a la vista és el de George Bush, que
està duent a terme una política
bel.licista rebutjada massivament,
PSC
33 Escolars, ahir, a Barcelona.
no només a Europa sinó també al
Japó, a l’Àsia Oriental i a l’Amèrica
Llatina. Per no parlar del món arabomusulmà, on la unanimitat en contra és absoluta. Fins i tot als Estats
Units, a pesar de la insensata pressió
PP
mediàtica, només compta amb una
majoria molt feble.
Davant d’aquesta irada protesta
mundial contra una agressió de conseqüències desestabilitzadores incalculables, i no solament al Pròxim
Orient, l’equip de falcons d’extrema
dreta que envolta Bush desplega
mètodes de desinformació dignes de
la Unió Soviètica en plena guerra
freda. Les presumptes proves presentades pel secretari d’Estat Colin Powell sobre la col.lusió Iraq-Al-Qaida
no han convençut a ningú. Pel que
fa a Tony Blair, que també afirma
que posseeix proves, la presentació
d’aquestes proves s’ha saldat amb
un lamentable fiasco: ¡els serveis que
havien preparat la seva intervenció
es van limitar a plagiar una tesi doctoral a partir d’unes dades que es remuntaven a una dotzena d’anys enrere!
¿Quina és la raó que pot empènyer governs com el de José María
Aznar a alinear-se d’una manera tan
incondicional amb una política
nord-americana que apunta, entre
ERC
altres objectius, a debilitar tota
vel.leïtat d’afirmació d’una Europa
unida? Perquè, no ens fem cap
il.lusió, evidentment aquest és un
dels objectius estratègics de Washington. El secretari nord-americà
per a la Defensa, Donald Rumsfeld,
va declarar recentment que, per
ell, Europa és l’OTAN, és a dir, una
zona sota el comandament d’un
general vingut de l’altre costat de
l’Atlàntic.
Renunciant a tota dignitat i tota
voluntat de defensar els seus interessos nacionals i els de la resta
d’europeus, uns governs mercenaris, a imatge del «caniche» Blair
(així li diuen a Anglaterra), presten
jurament de fidelitat al seu sobirà.
Per altra banda, no en trauran cap
profit, ja que les classes dirigents
dels Estats Units fiquen a tots els
europeus en el mateix sac. Els manifestants del 15 de febrer són els
que alçaran la bandera de l’honor
d’Europa, traïda per uns dirigents
que només aspiren a la servitud voluntària. H
ICV
ESGOTAR LES
POSSIBILITATS
NO EN NOM
DE CATALUNYA
GARANTIR
LA SEGURETAT
PER LA LLIBERTAT SANG PER
DELS POBLES
PETROLI, NO
ARTUR
PASQUAL
JOSEP
JOSEP-LLUÍS
JOAN
Mas*
Maragall*
Piqué*
Carod-Rovira*
Saura*
Vull solidaritzar-me amb tots els
catalans que sortiran al carrer per
dir no a la guerra contra l’Iraq. Els
membres de CiU, i jo mateix com a
secretari general de CDC, marxarem al seu costat.
En aquesta crisi ens hi juguem
massa. Ens hi juguem l’autoritat
de l’ONU. Ens hi juguem la credibilitat de la política exterior de la
UE. Ens arrisquem a eixamplar perillosament l’escletxa entre Washington i Brussel.les. I ens hi juguem la unitat de l’OTAN. Tot això
ens obliga els polítics a buscar el
consens i estar a l’altura de les demandes dels ciutadans.
Negar el suport incondicional
als plans bèl.lics de Bush no significa que no vulguem lluitar contra
el terrorisme internacional. Nosaltres també volem desarmar l’Iraq i
creiem que s’ha d’acabar amb el
règim dictatorial de Saddam Hussein. Però abans d’alçar les armes,
cal esgotar totes les possibilitats
d’aconseguir una solució pacífica
del conflicte. La pau és la nostra
opció.
*Secretari general de CDC.
Totes les guerres són la confirmació
d’un fracàs. Aquesta no té la legitimitat del dret internacional i no
s’explica per una situació de risc
greu i imminent per a la pau. Estic
molt preocupat per les conseqüències que tingui en la població civil
iraquiana, primera víctima de Saddam. I també pel risc de més fanatisme dels que se senten agredits, de
desestabilització del Mediterrani, de
pujada del preu del petroli i de recessió.
Considero equivocada l’actitud
del Govern seguint la política de
Bush i, en canvi, recolzo la iniciativa francoalemanya que dóna a
l’ONU el protagonisme. No és cert
que Europa estigui més dividida ara
que el 1991, perquè llavors Europa
no tenia política pròpia. Ara en té,
en pot tenir. Tots ens hi juguem
molt. Que l’ONU comenci a ser més
que a semblar. A actuar en lloc de
dir. I que ho faci a favor dels interessos globals.
Demà, diguem clarament al món
que si la guerra es fa, no serà en
nom de Catalunya. H
*President del PSC.
El món s’enfronta a una infame
dictadura que és una amenaça
sistemàtica per a la pau i la seguretat internacional i que incompleix sistemàticament des de fa
12 anys totes les resolucions de
l’ONU. Davant d’aquesta amenaça, el Govern del PP fa el que
ha de fer, des de la profunda convicció que és la millor manera de
garantir un futur de pau i seguretat. Sense guiar-se per raons electorals o partidistes i conscients
dels costos.
No tots poden oferir aquesta
mateixa coherència. Els socialistes tenen el costum de fer, quan
governen, el contrari d’allò que
fan quan estan a l’oposició. CiU
també ha abandonat el camí de
la responsabilitat. Estic segur que
el desenllaç d’aquesta crisi portarà el desarmament i la pau. I
demostrarà les grans diferències
entre els polítics responsables i
aquells per als quals una campanya electoral justifica qualsevol
demagògia. H
*President del PP català.
El Govern dels Estats Units, amb el
suport incondicional d’Aznar, Blair
i Berlusconi, promou una guerra
denominada cínicament preventiva
contra l’Iraq, amb total impunitat,
erigint-se en justicier mundial. Les
futures víctimes, les de sempre: la
població iraquiana. I doblement víctimes, perquè l’esquerra europea no
pot obviar ara que la dictadura militar de Saddam Hussein aplica la
censura mediàtica, es basa en una
homogeneïtzació religiosa i cultural, practica el genocidi amb el poble del Kurdistan...
La tradició catalana ha estat
històricament pacifista i antimilitarista, ja que ha procurat resoldre els
conflictes polítics a través de procediments exclusivament polítics, no
pas exercint la força i, en tot cas,
sempre en el marc de decisions de
l’ONU. Un Estat no pot decidir unilateralment el futur d’un altre. I per
aquesta raó convidem la població
catalana a prendre part en la manifestació de demà contra la guerra,
contra les dictadures, per la llibertat
dels pobles. H
*Secretari general d’ERC.
Els governs i el Consell de Seguretat no són els únics actors de la
política internacional. Per això la
manifestació de demà no és un acte testimonial. Ni Blair, ni Aznar,
ni el mateix Bush poden tancar els
ulls als milions de persones que a
tot el món diuen no a la guerra, ni
a l’opinió de França, Alemanya i
Rússia.
La guerra contra l’Iraq, amb o
sense resolució favorable del Consell de Seguretat, és hipòcrita, perquè ningú va moure un dit quan
les armes de destrucció massiva es
van llançar sobre els kurds i Bush
sí que recolza el terrorisme de
Sharon. És cínica, perquè el principal objectiu és dominar les segones
reserves mundials de petroli. I és irresponsable, perquè la reordenació
de la regió en funció dels interessos dels EUA generarà més violència i més inestabilitat. Ara bé, per
sobre d’aquestes raons contra la
guerra n’hi ha una altra de més
important: els milions d’iraquians
que ja han patit la tirania de Saddam i anys de sancions. H
*President d’IC-V.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No en nom de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Guerra
Iraq
Globalització
Catalunya
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
En nom de Catalunya. El conflicte d'Iraq.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-02-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1733/0000001569.pdf
890be25a13063e4c27d5d5bf4244488f
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/12/2003 - Hora: 23:24
DILLUNS
15 DE DESEMBRE DEL 2003
22 Política
El pacte del canvi 3 Els discursos històrics del Tinell
Pàgines 20 a 24 888
«El mirall de Catalunya»
«L’estil és tan
important com
els continguts»
Maragall va garantir la unitat de les tres forces que componen l’acord de Govern
JULIO CARBÓ
PASQUAL MARAGALL
Pròxim president
de la Generalitat
«Ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esteu avui aquí. Han hagut
de passar gairebé 25 anys perquè Catalunya es retrobi sencera avui aquí,
en aquest Saló del Rei, en aquest Saló
del Tinell. Han hagut de passar 25
anys perquè Catalunya reconegui
que la seva veu no era només una,
perquè reconegui la seva pròpia diversitat com una riquesa i no com
un problema, perquè Catalunya decidís.
Ens ho han dit en les eleccions de
forma clara, ens ha dit coses –és possible que no de la manera que alguns
haurien volgut– de la forma més clara en aquests anys de democràcia des
del 1984: que volia una Catalunya reconciliada. Una Catalunya que sigui
un cor i no un solo o un solista. Han
passat 20 anys perquè això fos possible. Catalunya ja no es pot confondre
amb un accent.
Però han hagut de passar cent
anys perquè això fos possible amb
tranquil.litat. No hi ha hagut un govern d’esquerres en aquest país que
no fos en situació extrema, de crisi
mundial, d’una guerra mundial a
l’horitzó que pràcticament impossibilitava que aquell Govern fos Govern, que dramàticament va anar a
la presó. Sí, el president de Catalunya, Companys, va anar a la presó.
¿Era aquella una governació normal?, ¿va ser un període normal? No
ho va ser, ni per a Catalunya, ni per a
Espanya, ni per a Europa, ni per al
món, i avui podem dir que, per primera vegada, el poble de Catalunya i els
seus partits més populars, els partits
de l’esquerra, comencen un període de
Govern tranquil, que serà fecund.
Perquè les esquerres ens hem foguejat, n’hem après. En tots aquests anys
les esquerres hem sabut el que era la
presó, uns més que altres, diguem-ho.
Hem sabut el que era l’exili, també
uns més que altres. Avui tenim aquí
representants dels partits de tota
aquesta trajectòria: Esquerra Republicana, que ha viscut tot el que ha viscut; l’antic PSUC, que va conduir, de
fet, juntament amb el Moviment Socialista de Catalunya de Raimon
Obiols i Joan Raventós, aquella Assemblea de Catalunya que en el fons ens
va marcar el camí.
Jo crec que avui hi som tots. Tenim
una responsabilitat immensa. Sabem
que el poble de Catalunya ens ha donat una majoria a tots àmplia, a cada
«Han hagut de passar 25 anys
perquè Catalunya reconegui que
la seva veu no era només una»
un petita, amb uns creixent, altres decreixent, en tot cas no pas suficient
per governar sols. El poble de Catalunya ens ha dit: ‘Governeu junts, enteneu-vos, feu l’esforç que s’hagi de fer
perquè pugui sortir un programa que
sigui de tots, el programa representatiu dels interessos del poble de Catalunya avui’.
I ho hem fet. I vull felicitar i agrair a
tots els que durant aquells dies llargs,
33 El document amb les firmes de Saura, Maragall i Carod.
que la història dirà que han estat
curtíssims però que han estat intensíssims, hem fabricat el que ara firmarem i que quedarà aquí al Tinell com a
record històric, al Museu d’Història.
Jo recordo que la primera vegada
que vaig entrar aquí va ser un dia que
el rei Joan Carles, acabat de nomenar,
visitava Barcelona i havia de fer un discurs a l’ajuntament, i no va poder perquè estava ocupat pels funcionaris en
vaga, entre els quals hi havia jo i alguns dels que sou aquí. L’acte es va haver de fer aquí i el pobre Viola estava
tan nerviós que en el seu discurs li van
caure els papers a terra. Ho dic perquè
la història no es fa només per la cresta
d’onades del que passa a dalt, en els
seus governs, sinó que moltes vegades
la història s’escriu des de baix.
Carod va destacar que el nou Govern català «no va contra ningú»
Pròxim conseller
en cap
«Ja diu (el diari) La Nau, febrer del
1930, Antoni Rovira i Virgili: ‘Nosaltres seguim i ens mantindrem sempre en el terreny de la plena catalanitat, però també volem actuar en el
terreny del ple esquerranisme. Els
que, sent catalans i sentint-se demòcrates, no passen d’una posició de
centre, centredreta o centreesquerra, també tenen una tasca a fer, però
els que a més se senten esquerrans
ho han de proclamar francament i
han d’actuar com a tals en organitzacions adequades. Aquest és el raonament que ens ha portat a la nostra actual situació política. El nostre
esquerranisme no serà mai motiu de
cap minva en el nostre sentit de catalanitat, que és substància viva de
l’ànima nostra. I tots els que proclamen el doble ideal de llibertat de les
persones i dels pobles poden dir el
mateix. El fervor esquerrà no desfà el
fervor catalanista, sinó que el fa més
complet i més profund. Qui sent la catalanitat i l’esquerranisme com a dues
manifestacions d’un mateix principi
humà troba en cada un d’aquests sentiments un reforç per a l’altre’.
Crec que era una cita històrica (...)
que avui havia de ser escoltada.
Aquest és un acte de normalitat democràtica. Després d’un Govern, n’arriba un altre. Arriben altres sigles, altres idees polítiques, i arriben també
altres sectors socials. Nous protagonistes que no són, no som, menys catalans i catalanes que els que hi havia
abans. Una nova majoria que no és
menys democràtica ni legítima que la
que hi havia abans.
Vint-i-quatre han estat els anys per
exercir una gran oportunitat. Ha estat
l’hora del catalanisme conservador.
Ara és l’hora del catalanisme d’esquerres, de tornar a posar com a objectiu
prioritari la unitat civil del poble de
Catalunya. Un sol poble amb independència dels orígens, els cognoms o
JOAN SAURA
Pròxim conseller de
Relacions Institucionals
«Un país en què caben tots»
JOSEP-LLUÍS
CAROD-ROVIRA
el Periódico
la llengua parlada a casa. Per sobre de
la Catalunya nacionalista, la Catalunya nacional. La Catalunya en què cabem absolutament tots.
És amb aquesta idea que estic convençut que aquest serà el millor Govern per aplicar polítiques socials progressistes, de defensa del territori, per
a la dignitat de la llengua catalana i
del país, polítiques de suport a la cultura i a la llibertat, de complicitat
amb els sectors econòmics vius i emprenedors d’aquest país, que són
molts.
«Catalunya ha d’avançar
sense altres límits que els que
siguem capaços de posar-nos»
Recuperem avui un imaginari
col . lectiu, la tradició democràtica
unitària del que va ser en el seu temps
l’Assemblea de Catalunya. Recuperem
avui, aquí, la noció d’un Govern per a
tots (...). Catalunya no és un sol partit.
Catalunya és el PSC, CiU, ERC, ICV i el
PP. Catalunya som tots, i també el Go-
En aquest moment, jo crec que és la
nostra història la que Salvador Espriu
va citar quan va dir que el mirall de la
veritat era un mirall trencat i que si es
volia tenir sencer s’havia de compondre. Avui el mirall de la veritat –no pas
el mirall de tot Catalunya perquè com
ha dit Carod és més àmplia que tot
això–, el mirall de la veritat del Govern
de Catalunya té tres trossos que s’han
d’unir i els hem unit en aquest document.
Em comprometo com a màxim responsable d’aquest Govern i amb la humilitat de saber que estic al servei de
tots vosaltres i de tot el poble de Catalunya a garantir que la unitat dels tres
trossos del mirall de Catalunya serà suficient perquè la veritat resplendeixi.
Moltes gràcies». H
vern de la Generalitat és i serà de tots
sense excepció (...).
Aquí naixerà l’acord per un Govern
que no va contra ningú, perquè és un
Govern a favor. A favor de la majoria
de la societat catalana, a favor d’un
país, d’una nova manera d’entendre
les coses, també les relacions entre els
poders públics i la ciutadania. Estic
convençut que aquest serà un Govern
que començarà per saber escoltar (...).
I també tinc la certesa que aquest
serà un Govern que tindrà el màxim
respecte i acceptarà també la màxima
col.laboració de totes les forces que se
situaran d’aquí a poques hores a
l’oposició democràtica, lleial i legítima al Parlament de Catalunya.
Tenim una gran responsabilitat
històrica. La primera, fer-ho bé.
Aquest Govern ho ha de fer molt bé,
millor que tot el bé que ho han fet els
que l’han precedit. Tenim el deure patriòtic i civil de fer-ho molt bé, i que
aquest Govern faci avançar aquest
país cap on vulgui sense altres límits
que aquells que nosaltres mateixos siguem capaços de posar-nos.
Avui comença la nova Catalunya,
que, si volem, serà com l’hem somiat
tantes vegades: més justa, cívica, culta, moderna i lliure. És en nom
d’aquesta Catalunya que us demano
que crideu amb mi: ¡Visca Catalunya!». H
«Amigues, amics, he parlat molt en
la meva vida política però mai he
tingut tantes emocions com avui.
Estic molt content, molt il.lusionat i
conscient de la gran responsabilitat
que recau sobre nosaltres. Avui és
un dia històric. No és retòrica. Després de la recuperació de les institucions d’autogovern, després de 23
anys, per primera vegada firmarem
un acord de progrés per fer un Govern catalanista d’esquerres.
En aquests 23 anys hem avançat
molt, però el 16 de novembre Catalunya va dir claríssimament que volia nous horitzons socials, ecològics,
nacionals... Avui recollim l’esforç al
treball de molta gent (...) Vull fer un
reconeixement especial a dues persones que ens han abandonat i avui
també estarien molt contents: Manolo Vázquez Montalbán i Miquel
Martí i Pol.
(...) Avui firmem un programa per
a les persones de Catalunya, amb
mesures concretes per afrontar la sinistralitat laboral, les llistes d’espera
sanitària, la violència de gènere... un
programa que necessita un gran
acord nacional per a l’autogovern,
que vol dir un nou Estatut i un nou
finançament.
Quan demanem un nou Estatut
ho fem perquè fa falta per resoldre
els problemes de les persones (...) i,
per tant, serem contundents, pacients i tossuts. I també perquè volem un encaix diferent de Catalunya en l’Estat espanyol. ¿Com ho farem? De dues maneres. Una, obrint
l’elaboració de l’Estatut a totes les
forces polítiques, no volem pas un
Estatut només del Govern, (...) i amb
un procés de participació social perquè no sigui pas l’Estatut dels
polítics.
Vull acabar amb dues reflexions:
primera, ens comprometem a un
nou estil de govern. En política, l’estil és tant o més important que els
continguts, i volem un Govern
transparent, que es relacioni bé
amb la ciutadania, que busqui complicitats. No és suficient gestionar
bé. I la segona, tenim un país molt
il.lusionat, una àmplia majoria parlamentària amb un programa esplèndid, però sobretot un país il.lusionat. Permeteu-me una anècdota:
divendres, a Gràcia, una senyora
que no coneixia em felicita i em
diu: ‘Jo no l’he votat ni a vostè ni a
cap dels tres grups d’esquerres, però
estic contenta perquè sé que vostès
obriran un nou camí a Catalunya’.
El 16 de novembre a Catalunya va
guanyar l’esperança en contra de la
resignació i la por. El nostre compromís és que concretarem l’esperança i la il.lusió davant els que volen crispar o fer por en aquest país.
No ho aconseguiran i no defraudarem la gent. Bon dia i moltes
gràcies». H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El mirall de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Pacte del Tinell
Tripartit
Govern
Catalunya
Canvi
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Discurs de Pasqual Maragall a l'acte de signatura del Pacte del Tinell.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1725/0000001579.pdf
54ab9ac370d78e8b8a1b533283d1e48f
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00595M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/11/2006 - Hora: 00:26
DIUMENGE
5 DE NOVEMBRE DEL 2006
Tema del dia
El joc de les aliances 3 L’opinió
Pàgines 2 a 5 LLL
Catalunya tindrà un segon tripartit
S’assolirà el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares
PASQUAL
Maragall
canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat.
La correlació de forces polítiques
al Parlament de la vuitena legislatura serà substancialment la mateixa
que el 1999 i el 2003. Amb dues diferències: que CiU i el Partit Popular no sumen majoria, com passava
el 1999, i que una nova força –una
nova veu– estarà present al Parlament. Cal saludar-la democràticament, i esperar que el seu diàleg
amb les altres veus sigui profitós
per al país.
El nou Parlament no serà, doncs,
gaire diferent del del 2003. Les dues
forces que encara avui formen el
Govern en funcions (PSC-CpC i
ICV-EUiA) han recollit més suports i
tenen més escons que el principal
partit de l’oposició (la federació
CDC-UDC). I el conjunt de forces
que van donar lloc al Pacte del Tinell seguiran conformant –si així
ho acorden– una clara majoria parlamentària de 70 diputats contra
els 65 de l’oposició formada per nacionalistes, populars i antinacionalistes.
Recordem que la majoria que donava suport a l’últim Govern de
CiU va ser de 68 a 67: 68 del tripartit conservador (CDC, UDC i PP) contra 67 del tripartit progressista. Tot
això amb una llei electoral inexistent i contrària –de fet– a l’Estatut,
per la qual obtenir un escó a la circumscripció de Barcelona segueix
exigint més del doble de vots que
aconseguir-lo en altres circumscripcions. Espero que això s’arregli, perquè l’Estatut estableix que la llei
electoral haurà de ser representativa dels territoris, però proporcional, i en aquests moments no ho és
–ni tan sols existeix.
dia d’avui és més que
probable que José Montilla sigui el futur president de la Generalitat,
si progressen i s’acaben
de manera satisfactòria les negociacions iniciades per les tres forces que van fer possible el primer
Govern d’esquerres i catalanista
que ha tingut Catalunya des de la
recuperació de l’autonomia.
Si això realment és així, Catalunya haurà assolit el somni de les
nacions potents: ser dels seus fills i
no només dels seus pares. No exigir proves de sang per ser ciutadà
ni res més que ser ciutadà per ser
president.
Els socialistes catalans vam
afrontar les eleccions que es van celebrar el dia 1 de novembre sabent
que una part de la societat creia
que el canvi de candidat havia estat condicionat, i no pas el resultat
de la lliure voluntat del Partit dels
Socialistes de Catalunya i del seu
president. Les mostres d’afecte envers el president, que eren autèntiques, s’estenien fins i tot a persones pertanyents a l’oposició nacionalista.
Sens dubte, determinats gestos
del Govern espanyol, perfectament
comprensibles des de la seva pròpia lògica –i no em refereixo solament als contactes polítics, sinó
més aviat als empresarials, i en tot
cas a les declaracions al voltant de
qui hauria de governar Catalunya–
no ens han facilitat gaire les coses.
Però aquesta aparent disfunció
també és una interessant premonila força política que
ció del que serà l’Espanya en què
Catalunya és nació en el si de la na- ha obtingut més vots i més escons
ha estat la coalició de Convergència
ció plural espanyola.
i Unió. Cal reconèixer-ho i valorar–
hem resistit ho. No deixa de ser sorprenent, tandignament les contrarietats i l’ar- mateix, la insistència d’una colla
riscada aposta per la renovació. El d’opinadors i dels dirigents de CiU
A
DIT AIXÒ,
TANMATEIX,
el Periódico 5
panyola manifestin que preferirien una gran coalició nacionalistes-socialistes. Afortunadament,
Catalunya no viu, avui, una situació d’emergència que ho justifiqui. Els grans reptes han estat superats. L’Estatut engendrat a Miravet ha crescut i funciona.
I estic segur que tant les forces
del futur Govern com les que hagin d’exercir el necessari rol
d’oposició –siguin les que siguin–
sabran actuar en consciència i no
generaran tensions ni crispació innecessària. Les asseveracions del
candidat de CiU al final de la campanya, en el sentit d’augurar una
«ferida social», podrien semblar
l’anunci d’un nou període de tensió que no beneficiaria en absolut
ni a qui el protagonitzés ni la societat catalana.
SERIA ÒPTIM per als so-
El socialisme espanyol ha d’entendre no només
que Catalunya és una nació, sinó també que
el PSC, com a força política dirigent d’aquesta
nació, vulgui fer respectar la seva autonomia
Determinats gestos del Govern espanyol,
comprensibles des de la seva lògica,
no ens han facilitat les coses
El canvi de candidat en un termini
relativament breu era obligat en funció
de les exigències de la governabilitat
Per sort, Catalunya no viu avui una situació que
justifiqui una coalició nacionalista-socialista
a remarcar que el seu avantatge
electoral ha estat en escons i vots.
Una precisió que, fa tres i set anys,
els semblava absurda, innecessària i
fins i tot ridícula. No recordo haverlos sentit mai parlar de qui guanyava en vots.
Els socialistes catalans no hem
obtingut el resultat desitjat –cosa
que cal reconèixer i acceptar, com
crec que haurien d’acceptar la majoria de formacions polítiques que
han concorregut en aquestes eleccions, tret d’Iniciativa i els antinacionalistes– però serem decisius a
l’hora de conformar una nova majoria d’esquerres.
Comprenc –però no comparteixo
ni accepto, ja ho he dit– que alguns
sectors de la societat catalana i es-
cialistes catalans consolidar a Catalunya un Govern d’esquerres. I
fer-ho sobre la base d’un nou
acord entre les forces que li donaran el seu suport. Amb unes noves
regles de funcionament que prevegin i exigeixin tota la lleialtat
necessària entre elles i el president. Amb l’experiència adquirida, amb el tarannà, que conec,
dels que previsiblement han de
protagonitzar aquesta nova etapa,
estic segur que tot això serà possible sense més problemes que els
propis del funcionament de qualsevol govern de coalició.
És cert que cal una altra condició, a la qual ja he fet al.lusió en el
terreny dels governs, però que caldrà fer extensiva al dels partits: el
socialisme espanyol ha d’entendre
no només que Catalunya és una
nació, sinó també que el Partit
dels Socialistes de Catalunya, com
a força política dirigent d’aquesta
nació, vol fer respectar la seva
autonomia –aquí i a Madrid– per
assajar fórmules d’entesa i governació amb la resta de l’esquerra
catalana i per garantir que, en el
futur, no passarem tantes penalitats per ser acceptats com el primer partit de Catalunya que ja
som en les eleccions locals, generals i europees, i que vam ser en
vots en les autonòmiques del 1999
i el 2003, i que volem tornar a ser
el 2010. H
President del PSC.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya tindrà un segon tripartit
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Catalunya
Socialisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Tripartit
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1676/0000000566.pdf
f0790f24a7918e69312e955aa8943502
PDF Text
Text
Seguirem el camí de l'Ernest
Pasqual Maragall i Mira
El Periódico 23/11/2000
Treballarem per aconseguir l'aixecament civil --unitari, pacífic i democràtic-- que arraconi
definitivament el terrorisme d'ETA.
Que difícil és expressar el dolor que ens causen els morts d'ETA! Molt més difícil encara és
expressar aquest dolor quan, amb la mort d'un amic i d'un company, mor una part de la pròpia
vida, de l'experiència compartida, de la me- mòria personal i col.lectiva! Com em torna a la
memòria un pensament d'aquest estiu en què em preguntava si la sang de les víctimes d'ETA era
el preu d'una pau futura! Em pregunto si avui tornaria a pensar-ho.
La pau a Euskadi havia esdevingut una passió vital per a l'Ernest Lluch. Hi abocava tota la seva
passió per conèixer, per comprendre i per dialogar. I ho repeteixo: per conèixer, per comprendre i
per dialogar.
He dit i he escrit molts cops que perquè hi hagi pau i ha d'haver diàleg, però perquè hi hagi diàleg
hi ha d'haver treva. Pau i treva. Avui més que mai, la unitat dels demòcrates, reclamada fins al
darrer moment per l'Ernest, esdevé un requisit previ i irrenunciable. Sense la unitat no hi haurà
treva. L'Ernest havia esdevingut una referència ineludible per a tots els que no ens acontentàvem
amb el maniqueisme intolerant que envolta cada dia més tot el que té a veure amb el País Basc.
TENIM el deure de continuar la tasca que s'havia imposat l'Ernest Lluch. Ell mateix ens en donava
la fórmula de fer-ho, quan en retre homenatge a Juan Mari Jáuregui --una altra mort de la
democràcia-- ens deia: "No només hem de sentir dolor sinó incorporar els principis de Jáuregui a
la nostra política concreta i eficaç".
Dos principis ben clars han guiat el compromís polític i civil de l'Ernest Lluch amb la pau a Euskadi:
la unitat democràtica i el compromís per una Espanya plural. Primer de tot, la unitat de tots els
demòcrates a Espanya i, sobretot, a Euskadi. Una unitat que superi la temptació de convertir els
adversaris polítics en enemics irreconciliables. Una unitat que, sens dubte, cerqui amb noblesa el
fonament últim de la convivència civil. I, com a aportació a aquesta convivència, l'aposta per una
Espanya de tots, per l'Espanya plural.
Aquesta és una opció difícil, arriscada, massa sovint sotmesa a les ires i a la incomprensió dels qui
consideren que l'interès comú està predeterminat per sempre. Com ens havia ensenyat l'Ernest
Lluch, el que és "permanent" i "invariable" és ahistòric. Tots els ciutadans tenim dret a construir el
nostre futur i a superar els condicionants que ens ha llegat la història.
I més enllà dels principis, hi ha un esperit. El que va mostrar l'Ernest amb Euskadi: l'esperit de
l'amistat com a condició prèvia per comprendre i arribar a estimar.
ETA ha assassinat un amic del poble basc. Sàpiga que a Catalunya som molts els amics del poble
basc que seguirem més compromesos que mai en la lluita per la pau a Euskadi i per una Espanya
de tots.
La nostra tristesa no esdevindrà resignació. Contra la impotència i la desesperança proseguirem
treballant tenaçment fins assolir l'aixecament civil --unitari, pacífic i democràtic-- que arraconi
definitivament el terrorisme d'ETA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Seguirem el camí de l'Ernest
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Lluch, Ernest, 1937-2000
Acció política
Democràcia
Model social
ETA
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1378
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-11-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1675/0000000567.pdf
2b0af436870c49f6a8b8078773b57d0a
PDF Text
Text
Reflexions sobre Xile
Pasqual Maragall i Mira
El Periódico 31/01/2001
Vaig estar a Xile el 1989, hi vaig tornar poc després d'acabar l'exercici de l'alcaldia de Barcelona,
al desembre del 1997, i una altra vegada ara, a principis d'any, a donar unes xerrades sobre
regionalització i a prendre contacte amb Chile 21. Chile 21 és el think tank dels partits de la
Concertació que governa el país.
Xile és un país amb qui l'esquerra i el centre-dreta espanyols i concretament catalans hem anat
teixint llaços estrets. Tot va començar l'11 de setembre de 1973 amb el bombardeig de La Moneda
i la digna mort de Salvador Allende. El mateix dia, 250 anys abans, el conseller en cap de
Barcelona queia ferit al baluard de Sant Pere i les tropes de Felip d'Anjou i de la nova dinastia, els
Borbó, s'instal.laven a Barcelona. Les Constitucions catalanes van ser abolides poc temps després.
Ara, cada 11 de setembre, totes les formacions polítiques desfilem davant l'estàtua d'aquell
conseller en cap, Rafael Casanova. I després de visitar la seva tomba a Sant Boi de Llobregat,
l'esquerra catalana es reuneix a la plaça de Salvador Allende del districte d'Horta-Gui- nardó amb
els seus conciutadans i amics xilens, que són molts, davant l'efígie d'Allende. Escoltem la seva veu
proclamant "les àmplies alberedes", convertides en sinònim de la llibertat dels pobles, i venim al
Parlament de Catalunya, des d'on, a la tornada de Santiago, instal.lat (per fi) en un bell despatx
que ve a ser el de cap de l'oposició, al costat del parc de la Ciutadella, escric aquestes línies.
Alberedes i ciutadelles
Alberedes i ciutadelles, dates i noms sagrats, La Moneda, el baluard de l'11 de setembre, 1714,
1973... ecos de revoltes populars i d'imposicions antipopulars: la història ens uneix, el batec de la
vida és el mateix.
El món és infinit i al mateix temps familiar, petitó. El primer fet en la cadena dels molts que van
moure el jutge Garzón a iniciar en bona hora el procés Pinochet, segons crec, va ser l'assassinat
de Carmelo Soria, funcionari de les Nacions Unides, establert a Xile i germà d'Arturo Soria
Espinosa, fundador de la FUE, el sindicat estudiantil de la Segona República. Arturo era amic íntim
d'Antoni Maria Sbert i del meu pare, de fet va viure a casa de seva durant la guerra civil, i va estar
exiliat després a Xile juntament amb Joan Oliver.
Carmelo i Arturo Soria
Quan Arturo va tornar a Espanya el 1960 amb José Bergamín passaven tots dos llargues hores
amb Oliver al Cafè Mirasol, jutjant la vida des del prisma més savi, que és el dels disgustos ben
portats, el de la dignitat i la ironia. L'herència d'aquests personatges ens ha fet, crec, més
resistents, els de la meva generació. Després parlen de la nostra tossuderia. També, però en tot
cas tossuderia amb fonament.
Carmelo Soria era comunista, Arturo no. Arturo era un liberal incombustible, aristocràtic en el
sentit no material (no tenia ni un ral). Bergamín va ser company de viatge i era capaç d'anar amb
els comunistes fins a la mort però, com deia ell, "ni un pas més". Arturo va editar a Xile, a través
d'una petita editorial seva anomenada Cruz del Sur, els Renuevos de Cruz y Raya , un remake de
la revista catòlica republicana de Bergamín. Va publicar molt Bergamín, l'Elogi de la Paraula de
Joan Maragall i una de les millors peces que Jordi Maragall va escriure sobre el poeta.
Tot això, juntament amb l'aparent tradició democràtica de l'exèrcit xilè, creava en nosaltres una
imatge de Xile que feia del tot inexplicable el cop, i gairebé diria que encara més inexplicable la
persistència dels seus efectes, l'estabilitat del terror xilè, la seva acceptació per àmplies capes del
poble o en tot cas de la classe mitjana.
Aquí és on volia arribar. Aquest és un punt en què també ens tornem a trobar Xile i Espanya, i en
particular Xile i Catalunya. El punt on es confonen la pau i l'oblit. On un temps ha de passar abans
de recordar-ho tot, perquè el record de tot és tan feridor que fa la pau impossible. Un temps de
silenci, un descans de la me- mòria, un temps sense passat, un present perfecte. Es més: només
acceptant que el desastre o el càstig que ens va infligir la història tenia causes més enllà de la
�maldat dels que ens els van imposar, només així, podrem recrear la bondat i la delícia dels dies de
vi i roses que el nostre record o la nostra imaginació reclamen insistentment. Aquella imatge
idíl.lica de la república (malèfica per als altres) només tornarà a la realitat per a nosaltres (i
deixarà de ser el malson dels altres) quan admetem que no era tan idíl.lica.
Fins a quin punt traïm així els nostres antecessors és una cosa que només es pot resoldre
teleològicament, mirant cap al futur i no només cap al passat, buscant en un futur pròxim el punt
de confluència dels nostres desitjos amb els antics. I aquesta reflexió delicada és una cosa que
només es pot suportar en companyia.
Un lent reconeixement
Sopant a casa d'Isabel Allende al barri de Providencia, a l'antiga torre (com diem a Barcelona) del
carrer de Guardia Vieja on va viure el seu pare, constatant el coratge enorme amb què va
enfrontar la seva tornada a Santiago i la recuperació de casa seva, el menyspreu d'alguns i la
lentitud del reconeixement de molts a la figura del seu pare i a l'edificació del seu museu, vaig
comprendre millor el rol que juguem cada un per als altres: necessitem testimonis amigables que
no comparteixin totalment els nostres records, que no ens culpin de la nostra paciència i que
excitin la nostra capacitat de perdonar. Que no ens exigeixin, que simplement ens acompanyin.
Parlant amb Ricardo Lagos vaig creure entendre fins a quin punt Xile, sense perdonar,
administrarà sàviament els seus rancors. Vaig recordar llavors el dia en què Joan Carles de Borbó,
fill del comte de Barcelona, va presidir a la nostra ciutat el 1981 una desfilada militar que es va
organitzar d'acord amb un alcalde socialista que poc temps després va ser ministre i reformador
de l'Exèrcit.
Aquell mateix alcalde, dos anys abans de ser-ho, havia demanat les claus del vell Parlament,
llavors tancat (des del 1939) perquè s'hi celebrés la reunió dels diputats catalans que havien de
ser elegits en les primeres eleccions democràtiques del postfranquisme, el 1977. En aquella reunió
s'havien d'establir les bases de la recuperació de l'autonomia i de l'Estatut de Catalunya.
Posteriorment el President a l'exili, Josep Tarradellas, va volar directament fins a Madrid i el
procés va prendre altres camins. Però va néixer així i no d'una altra manera.
Avui a Xile un socialista, president de la República, administra amb determinació i subtilesa el final
de la transició, no al passat, sinó al futur. A un futur digne del passat però diferent.
Han passat 28 anys des del 1973. A Espanya van passar 38 anys de Companys (el president
afusellat per Franco) a Tarradellas. I dos segles i mig des de la derrota catalana del 1714 i la
supressió dels drets fins a l'inici de la seva recuperació, tots dos moments sota la mateixa
dinastia, encara que en un context en què el significat de la monarquia és ben diferent.
Una lliçó compartida
Què és més xocant, la tardança de la història a dibuixar un camí intel.ligible i direccional, o el fet
que, amb el temps, la direcció mateixa de la història canviï de significat i que els uns i els altres,
vencedors i vençuts, d'alguna manera hagin contribuït al nou sentit de les coses?
Hi haurà qui digui que l'únic en què s'assemblen uns polítics i altres és que el poder els fa iguals.
Hi haurà qui observi que la que declara les guerres és sempre la dreta i la que declara el perdó és
sempre l'esquerra. Potser, almenys a Occident. Però a mi ningú em treu del cap que Xile i Espanya
han après lentament la gran lliçó: la història és de cada un però el futur és de tots. O no hi ha
futur.
Aquest és, per cert, l'esperit amb què els catalans encarem el nou segle a Espanya. Cada un és
qui és, però volem anar junts. I al revés: volem anar junts però sense deixar de ser qui som. I
això val també per a les relacions entre xilens i espanyols. Val la pena ajuntar-se quan un és un
país petit o mitjà i no té empreses multinacionals, o en té, però no garantides, que és el que li
passa a Espanya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reflexions sobre Xile
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1377
Subject
The topic of the resource
Xile
Democràcia
Republicanisme
Allende Gossens, Salvador, 1908-1973
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-01-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1674/0000000569.pdf
18e7e6e1d9754d5155fe4fb999dfc3ed
PDF Text
Text
Escoltar, proposar, governar
Article de Pasqual Maragall a l'AVUI (29-4-2001)
El diumenge 15 d'abril apareixia a La Vanguardia un article de Jordi Pujol, Construir, compartir, exigir, on el
president explicava que a Catalunya i a tot Europa s'ha instal·lat un estat d'ànim social caracteritzat per
l'egoisme individualista, la resistència a assumir responsabilitats i la desaparició d'una ètica col·lectiva, d'un
sentit de comunitat d'interessos. Una situació que no és bona, tot i ser resultat d'un procés que sí que ha
portat coses positives, i on els dirigents polítics tindrien una responsabilitat compartida amb la resta d'agents
socials. Pujol acaba dient "podrà pensar-se que això és la defensa d'un polític, encara més, del president del
país davant l'exigència creixent de la societat. La crítica serà fàcil. Ho assumeixo. Només demano que això no
sigui excusa per no analitzar si no hem passat de la il·lusió col·lectiva a la insofferenza individualista, a un
cert obstruccionisme sistemàtic i a la minusvaloració de l'interès general".
La veritat és que sovint el territori del debat, d'expressar opinions i conviccions que poden ser més o menys
polèmiques, d'obrir preguntes i confessar que no es tenen totes les respostes, és un territori vedat als
polítics, que en el moment en què proposen o accepten un intercanvi intel·lectual en termes d'igualtat
queden fàcilment exposats a ser objecte de crítiques polítiques: manca de lideratge, de capacitat de
diagnòstic i d'acció, d'assumpció de les seves responsabilitats en tant que governants. Per als polítics, com
sabem, queda només l'expressió de les certituds, l'omnisapiència -o el silenci-, la grandiloqüència... i el seu
corol·lari de repetició i potser fins i tot de banalitat. A ningú no se li acudiria negar la complexitat dels
problemes que viu més de prop -des de l'educació dels fills a la compra d'un pis o la pèrdua de la feina-, però
al polític se li demanen idees clares. Encara que sigui per això, el text del president Pujol mereix respecte i
reconeixement, tot i que ell és prou conscient del risc de descobrir flancs en un discurs i un pensament, com
els seus, tradicionalment compactes, fins i tot en excés. El respecte, però, no ha de coartar la crítica sorgida
de les diferències en relació a l'anàlisi, i sobretot del desacord envers les conseqüències polítiques que se'n
deriven.
La crítica presumible és la d'amagar la incapacitat de governar el país darrere d'una anàlisi sociològica. Una
anàlisi que és vàlida no només per a Catalunya sinó per a la totalitat de democràcies avançades: ens
trobaríem davant d'un problema continental, pràcticament civilitzatori-occidental, que afecta dirigents
excel·lents i nefastos de manera igual: el d'una societat que menysté els valors col·lectius i on cada ciutadà
mira per ell mateix. Una societat marcada per un individualisme davant el qual poc pot fer el polític amb la
seva defensa minoritària de la visió de conjunt, de l'interès general. Es tracta d'una línia de crítica, que
recolza en dos arguments clars: en primer lloc, el fet que en trobem davant d'una anàlisi poc sòlida. És que
potser no s'han viscut, a Catalunya, a Espanya i a Europa, moments -alguns de llargs, altres que encara
duren- d'il·lusió col·lectiva, de projecte compartit? Exemples en són els governs socialistes de González i
Jospin; la transformació de Barcelona. En segon lloc, en el moment polític: no podem deixar de prendre nota
del fet que Pujol, que tan poques preguntes es fa, expressa aquestes en un context de crisi indubtable del
seu govern: la crisi de valors socials és denunciada, justament, quan més clara és la inexistència d'un govern
a Catalunya. Podem preguntar-nos: si realment existissin aquest esperit de comunitat, aquestes aspiracions
col·lectives, des d'on -amb quins instruments-, i cap a on -amb quin programa- podria Pujol liderar-los?
No obstant, hi ha una altra crítica possible, més benèvola en cert sentit però igualment profunda, i més
interessant: que el seu discurs no sigui la defensa d'un polític davant l'exigència creixent de la societat, sinó
l'expressió honesta d'un dirigent que no pot sinó fer palès el seu desconcert, i finalment la seva incomprensió
i desacord, davant Catalunya tal com és i els catalans tal com són, amb els seus desitjos i aspiracions
diverses. Podríem dir més: no el desacord davant una realitat que no s'acomoda a la seva pròpia visió -i que
reclamaria l'impuls, el lideratge de l'home públic-, sinó el desconcert i la confusió profundes davant la
constatació de la inexistència d'aquella societat projectada i imaginada, finalment irreal.
I és que, al llarg de dues dècades, Pujol ha anat projectant sobre nosaltres una imatge unifocadora que s'ha
arribat a creure ell mateix. Un missatge que ha donat bons rendiments electorals al seu partit, però que ha
tingut efectes nefastos -i per sort limitats, com ara es veu- sobre la societat catalana, un patrimoni bàsic de
la qual és la seva diversitat. Una diversitat que pot convergir en la defensa d'interessos múltiples, de país,
amb la identitat en primer lloc; però que tolera malament la simplificació, el maniqueisme i l'ensopiment. El
projecte d'una Catalunya única dissenyada per un president que no és només el líder del partit més votat,
sinó la veu de l'esperit, xoca amb la imatge de la Catalunya real, plural i exigent. Pujol ha encapçalat un
projecte on, darrere un gran eslògan -la construcció nacional- s'ha amagat, justament, una estratègia política
farcida de les tàctiques, dels arguments i les actituds que ell ara troba tan inadequades, tan incòmodes.
Perquè si alguna cosa ha caracteritzat el pujolisme ha estat la reivindicació permanent, la incapacitat per
arribar a acords i a consensos -tant amb Espanya com amb les forces polítiques catalanes- clarament
explicitats, acords que representessin aquest bé comú que ara ell troba a faltar; una política marcada pel
regateig curt, el qué hay de lo mío i presentada, sorprenentment, com la millor estratègia per a Catalunya.
Una estratègia inútil avui per a Catalunya, i inacceptable per a dos anys més.
Des del govern de la Generalitat s'han fet, tanmateix, grans conquestes, recolzades, però, sobre grans
consensos: calia construir el país alhora que s'assentava l'administració autonòmica. A vegades, les
discrepàncies es van haver de deixar de banda davant la necessitat de fer front comú en matèries essencials.
Ja fa alguns anys, no obstant, que ha arribat l'hora de la política: de fer front a les demandes de les
persones, a vegades conflictives, en un Parlament i amb una oposició crítica i proactiva. Uns ciutadans i un
sistema de partits catalans que s'han fet madurs alhora que el seu govern envellia. I a aquesta societat
madura -i per tant exigent, que s'autoafirma, que ja no es pot entabanar amb facilitat- cal posar-li davant, al
costat, un govern que l'escolti i que l'estiri, sense dirigismes però sense vacil·lacions, cap a un projecte on
totes aquestes aspiracions, aparentment centrífugues, trobin sentit.
�Aquelles grans conquestes, no obstant, han vingut molt facilitades pel fet que eren els socialistes els que
governaven tant l'Estat com les ciutats de Catalunya. Un Estat de benestar l'enfortiment del qual ens ha
beneficiat, i uns municipis que han gestionat de prop, ells sí, la diversitat de la societat, la immediatesa de
les seves demandes. És, justament, des de l'experiència de governar una ciutat com Barcelona, i de la
constatació de l'empenta amb què es governa en aquest moment, que es pot constatar que els temps no ens
porten necessàriament la pèrdua del sentit col·lectiu i que és possible construir projectes ambiciosos, en la
mesura que siguin compartits i que responguin a les demandes d'aquesta societat, per sort madura i exigent.
29/4/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Escoltar, proposar, governar
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Pujol, Jordi, 1930-
Democràcia
Acció política
Model social
Societat
Identitat col·lectiva
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1374
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1673/0000000572.pdf
2235c7cd99a9687f1d8017186d1b8097
PDF Text
Text
"Un home de veritat" A Antoni Santiburcio
Article de Pasqual Maragall a El Periodico (12-7-2001)
Se ha dicho de él todo o casi todo, se ha contado casi todo de una vida como la de Antoni, de su familia, de
cómo vivió antes y durante la enfermedad, de cómo no cambió por dentro mientras iba cambiando su aspecto.
Cambiando menos para su familia y sus compañeros del día a día, claro, que los que le íbamos viendo de tanto
en tanto comprobábamos con mayor brutalidad las dos cosas: el ataque implacable de la enfermedad y la
eficacia de su resistencia. Para darse cuenta a distancia de todo ello, sin embargo, había por lo menos que
haberle conocido antes con cierta intensidad, saber de esta persona singular y clásica al mismo tiempo.
Yo le conocí y traté bastante, durante bastantes años. Nunca tuve la impresión de conocerle del todo, ésta es la
verdad. Pero no tuve duda alguna sobre lo siguiente: era un hombre de verdad, en el sentido cabal del término.
Tenía una idea clara de lo que quería y de cómo podía conseguirlo. Y lo conseguía. No recuerdo haberle oído
que algún objetivo fuese imposible o se le resistiera. Probablemente la dificultad le estimulaba. Sin embargo no
era jactancioso. Era discreto. Era directo. No era un gran orador, pero decía precisamente lo que quería decir.
Poco antes de morir, notó que le faltaba algo, y lo dijo. Tenía razón como casi siempre.
Lo digo a sabiendas --muchos amigos lo saben-- de que no siempre coincidí con sus razones. Eso no era lo más
importante. Nuestra visión de lo que había que hacer era básicamente la misma. Y lo hicimos. Barcelona
cambió. Cambió ella. Nosotros la comprendimos y la ayudamos. La intuimos. Yo había conocido y trabajado
durante largos años con personas de su misma extracción, de su mismo perfil, de barrios cómo el suyo. Eran
otros tiempos. Ahora no tocaba soñar y conspirar: tocaba actuar. Y actuamos.
Pero tocaba también convencer, explicarse, seducir. En Chipiona, en un mitin de la campaña de Carmen
Romero para ser diputada en el Congreso, recuerdo que sedujo a todos, y en concreto a Carmen. El era el
joven andaluz que había triunfado en Barcelona. Eso en Andalucía es un triunfo importante. Pero donde había
convencido aún más era en Barcelona: en los barrios y en la prensa de base, no en los grandes titulares. Ahí se
produjo una interesante asociación de intereses entre un sector de la base política y de la base periodística, y
también, conflictivamente, pero de hecho, categóricamente, con una buena parte de la base del movimiento
ciudadano en los barrios.
Ahí, Santiburcio jugó un papel decisivo. Fue mal entendido por un sector de la política y de los medios, que se
empeñó en verle, a él y a lo que representaba, como la intromisión de un advenedizo que agitaba las aguas
aparentemente tranquilas de un país y de una ciudad donde los códigos de conducta y las alianzas posibles
estaban férreamente controladas según unos modelos hijos de la transición de los años 70. Un cierto
catalanismo y una cierta izquierda, y una cierta prensa, marcaban la pauta que no se permitía transgredir.
Santiburcio, no nos engañemos, era en cierto modo un extraño en ese contexto. Su estilo chocaba. Su Fòrum
Nord de Nou Barris parecía quijotesco. Su actitud sonaba a populista, y a individualista y excesivamente
pragmática a la vez.
Su éxito casi póstumo no hace más que revalorizar su esfuerzo por superar esas circunstancias adversas. Habrá
que historiar todo esto porque de otro modo no se entenderá del todo lo que ha pasado estos años en
Barcelona.
La Barcelona rutilante, que salió rejuvenecida y admirada por propios y extraños de la larga aventura que lleva
el nombre de los Juegos Olímpicos, en realidad se fraguó, no sin conflictos, en los barrios y los distritos,
negándose a admitir que las islas de excelencia y los grandes equipamientos lo fueran todo Esa Barcelona es un
modelo con claroscuros, sin duda, pero es el auténtico modelo Barcelona. Y surgió de una alianza o complicidad
que va desde Samaranch a Santiburcio, en torno a un proyecto universal y en cierto modo globalizador , y sin
embargo con profundas raíces populares.
Catalunya le debe mucho, casi tanto o más que al proyecto nacionalista, dotado de razones evidentes y
políticamente bien ejecutadas, pero lastrado también por serias limitaciones, limitaciones que el modelo
Barcelona hizo saltar por los aires. Afortunadamente. El proyecto del 2004 es un serio intento de proseguir por
ese camino que unos y otros fuimos construyendo, como se decía antes, dialécticamente.
Queda sólo por admitir que esas contradicciones se vivieron no sólo en el amplio campo de la ciudad y del país,
sino también en el interior del socialismo catalán. Todos los partidos socialistas han tenido y tienen dificultades
en las grandes ciudades, sea en Londres o en Madrid, en París --hasta hace poco, y aún está por ver la solidez
de su éxito-- o en Viena. Nosotros, con Santi, optamos por el modelo de partido de Viena, de sólido prestigio
desde 1918 en la Barcelona de los urbanistas y por supuesto de los socialistas. Pero ello no nos libró de los
males que afligen a los partidos de ciudades donde, por su tamaño y su papel nacional, lo que se discute son
las ideas globales y no sólo las locales. Dónde el localismo y la identidad no son la muletilla o la pócima mágica
que resuelve todos los quebraderos de cabeza de los políticos. O si lo son ha de ser abarcando a un público
mucho más amplio que el tradicional público de votantes socialistas.
Y ahí está el problema. La dualidad partido de votantes-ayuntamiento de ciudadanos se hace entonces
evidente. Casi diría que se refuerzan mutuamente: como más tiende el gobierno municipal a ampliar su
espectro, más tiende el partido a afirmar los valores esenciales. La filosofía de eficiencia y flexibilidad del
gobierno municipal, que tiende a reducir los núcleos de decisión central y a dar amplia autonomía al sistema
periférico, se compensa con un partido de amplias ejecutivas y consejos de federación y fuerte control de las
agrupaciones. El conflicto estaba servido. Pero no fue más allá de algunos rasguños y algunas salidas de tono
de unos y otros, luego magnificadas, con cierta lógica, por unos medios que comienzan en realidad en el propio
interior del partido y la institución. Los auténticos medios productores de noticias son las bases de los dos
�sistemas. A quien se llama los medios son, en realidad, los medios formales de los medios reales ; las opiniones
y los creadores de opinión son actores del grupo que luego se siente objeto y no sujeto de la noticia.
Pero Santiburcio tiene tanto o tan poco que ver con esto como yo mismo. Fuimos piezas de un conjunto. Me
considero su amigo, en cierto sentido uno de sus mejores amigos. Y muchas veces debimos defender posiciones
contrarias. Qué lujo de amistades y qué gusto tener esas contrariedades, aunque nos hicieran sufrir, y a
algunos, mucho.
12/7/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un home de veritat: a Antoni Santiburcio
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1372
Subject
The topic of the resource
Santiburcio, Antoni
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Barcelona
Acció política
Necrologies
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-12-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1672/0000000574.pdf
9a84a492fa922fa5a354fff397551eca
PDF Text
Text
Records vius (A Antònia Macià)
Article de Pasqual Maragall a l'Avui (9-9-2001)
Records vius
Pasqual Maragall
President del PSC
No em considero la persona amb més títols per glossar la vida de la senyora Tarradellas. Fa uns dies la veia
sofrint amb la coneguda cara de lluitadora, ja quasi sense celles, però amb tot determinada a seguir respirant.
En qualsevol moment podia tornar a obrir els ulls i omplir l´escena amb la força incontestable de la mirada, per
no dir res de la veu, la veu imperativa i dreta a l´objectiu com una sageta. No sé si la seva aura provenia en
part de Josep Tarradellas, segur que sí; en tot cas l´aura i l´encant de Tarradellas eren més entenedors
coneixent Antònia Macià. S´havien acabat assemblant, almenys en el to de la veu i també en els continguts. Un
dinar a casa seva era una festa en cert sentit perfecta. S´anaven rellevant en el manteniment de la tensió de la
conversa sense cap mena de programació prèvia. Es renyaven per persona interposada. "En Josep és incapaç
de fer tal i tal". "Les dones sempre han de dir el que no haurien de dir". Etcètera. El dinar era sempre de gran
qualitat i el xampany, evidentment, francès. No sé si l´Ortínez hi tenia a veure, en això. És tot un món que
se´n va. I a uns quants ens ha deixat la penyora de representar-lo sense el seu ajut. Menys mal que no ens
faltaran ni el seu fill Josep, ni en Bricall, ni la Montserrat Catalán, que han estat uns marmessors vocacionals i
generosos no sols amb els pares Tarradellas sinó amb nosaltres. Mentre escric això l´Antònia Macià encara
batega a 88 pulsacions per minut. La boca es va obrint, les mans tremolen una mica sense força, la respiració
pesa cada cop més. Vet aquí el moment irrepetible en què el món deixarà de tenir entre els vius una persona
que no havia nascut per morir. Un es pregunta de què serveix aquesta companyia final que no pot canviar res i
que no serà recordada per qui la rep. Crec que és la companyia pura, la pura amistat, gratuïta, l´autèntica i
respectuosa reivindicació del misteri en què consistim els humans, davant ningú. Me n´adono que l´Antonieta i
jo ens estimàvem molt. Intuïtivament, indubtablement. La Diana hi ha tingut a veure; forma part del comptat
nombre de persones, entre les quals no em compto, que diuen exactament el que volen dir, com la senyora
Antònia Macià, i que no diuen res debades, fins i tot quan exageren ostensiblement. Tots quatre vam passar
bons moments, i més encara amb els amics comuns que he citat.
Com deia el meu pare, aquestes vibracions positives floten en l´aire sense límit en el temps. També queda per
sempre la imatge no fotografiada, em penso, del rei d´Espanya parlant amb la senyora Macià una bona estona
pràcticament agenollat. Ella seia a la cadira de rodes. Va ser el dia de la Fundació Tarradellas de Poblet, primer
al monestir i en acabar al Palauet Albéniz. La conversa no s´acabava mai i la veu imperativa seguia
interpel·lant i parlant entre interjeccions. I ara és com si la sentís. No crec que desaparegui mai del tot.
10/9/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Records vius: a Antònia Macià
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1371
Subject
The topic of the resource
Necrologies
Macià, Antònia
Tarradellas, Josep, 1899-1988
Catalunya
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1671/0000000573.pdf
59fa20cff5bc63c0153a6b54126a6e6e
PDF Text
Text
New York, New York
Article de Pasqual Maragall a El Periodico (18-11-01)
New York, New York
Article de Pasqual Maragall, president del PSC
Des de l'11 de setembre vivim en un estat de precarietat psicològica col.lectiva. Han atacat les torres més altes
de la nostra civilització. I ho han fet en nom de Déu. I ho han fet de manera que tothom ho ha vist: ¡estava
passant! També han atacat la seu del poder militar més gran del món. L'atac ha estat quasi perfecte. La
precisió mil.limètrica amb què es va perpetrar només va fallar en el fet de no preveure que els telèfons mòbils
dels passatgers del quart avió es posarien en marxa i frustrarien el darrer atac a la seu del poder polític més
fort del món, la Casa Blanca.
L'odi, que s'ha d'haver acumulat durant un temps llarguíssim al cor dels terroristes, ens preocupa molt més que
no pas ens sorprèn la intel.ligent opció per la utilització d'idees i mètodes senzills (implementats de forma
sofisticada): el pont aeri de les vuit de Boston a Nova York, les escoles d'aviació per a aficionats de Florida, etc.
I ens preocupa perquè l'odi mata i la intel.ligència no. Però certament l'odi intel.ligent és el més perillós. No és
pensable que no tingui causes profundes i suports poderosos. En parlarem durant molt de temps. I parlarem de
com desactivar-lo.
Però avui, tornant de Nova York, havent visitat el que l'oficiositat nord-americana anomena el nivell zero, el lloc
del desastre, havent parlat amb amics americans, representants oficials i persones crítiques, vull parlar de la
ciutat i del que significa.
Deixo de banda què significa per a mi. Ja n'he parlat moltes vegades. És una ciutat que estimo. No igual però sí
amb la mateixa ambivalència amb què Joan Maragall estimava i blasmava alhora la Barcelona fantàstica i brutal
del canvi de segle. La ciutat que tot ho pot, per bé i per mal. La ciutat que els nord-americans en general no
estimen però admiren. La ciutat que ara, provisionalment, segons alguns, els nord-americans han fet seva. La
ciutat plena de banderes americanes a cada cantonada, a cada botiga, a cada restaurant, a cada vehicle.
Nova York és indubtablement la capital del món, de totes les ciutats del món. La més rica, la més densa, la més
perillosa, la més culta, la més representativa. En aquest sentit, és cert que els terroristes, atacant la ciutat de
Nova York, han atacat el món sencer. Possiblement els terroristes no comptaven amb el fet que Nova York no
és la ciutat més nord-americana de totes, però momentàniament ho ha esdevingut.
Per copsar què és Nova York en l'imaginari col.lectiu dels seus habitants cal llegir algun dels articles que ara
publiquen el Times i altres diaris. Un dels millors que he tingut l'ocasió de llegir el signa una novaiorquesa que
resideix momentàniament a Catalunya, Mary Ann Newman. Seria esplèndid que aquest diari el publiqués.
El nivell zero és un immens forat arranat i fumejant. És com la Co- lònia del 1945 però a l'inrevés: no un desert
amb l'agulla resistent de la catedral al mig, sinó un erm de runa sense les agulles bessones que la
singularitzaven. Un plafó indica els noms dels països de procedència de la gent que hi va morir: 63 països, una
tercera part del total de les Nacions Unides.
El nombre de morts és incert. Ha estat calculat amb uns coeficients de probabilitat. Un ministre d'Afers
Estrangers llatinoamericà, amb qui vaig visitar el lloc, em va indicar que el nombre de ciutadans del seu país
desapareguts s'acosta aparentment als 50, però que d'identificats només n'hi ha tres. Molts d'ells probablement
no tenien tots els papers en regla. Eren les nou del matí: dones netejant. Immigrants de baixos salaris i treball
precari. També diuen que hi ha gent que "ha decidit" desaparèixer aprofitant l'ocasió. La gran ciutat i el gran
desastre ho permeten.
Però Nova York segueix vital i activa com sempre. S'acosta Nadal i els llums habituals es comencen a encendre
--per cert, llums més petits, més nombrosos i mes elegants (que dibuixen els perfils singulars dels arbres) que
no pas les bombetes immenses que gastem per aquí.
El desplegable del consolat espanyol que anuncia les activitats culturals hispàniques és aclaparador: Josep
Pons, al Metropolitan; Alicia de Larrocha, al Lincoln Center; Josep Gort, a Broadway; Muntadas, al Soho... Per
citar només els catalans en escena i a les galeries d'art. Nous gratacels, nous comerços, nous restaurants... al
costat de clàssics com el Four Seasons de Mies van der Rohe. La cuina ha millorat molt des dels anys 70.
Richard Meier, l'arquitecte del Macba, m'explica les seves idees sobre la reconstrucció del World Trade Center.
Els oficials de la ciutat i del Departament d'Estat parlen de refer quatre torres de 80 pisos, com les que queden
al voltant del forat. Meier diu que n'haurien de ser cinc, per evitar la monotonia.
�Les torres feien 120 pisos pel cap baix. Van esbotzar tot el que hi havia al voltant, excepte un edifici antic de
pedra picada. El ferro ha sucumbit a la pedra. Un edifici de 70 pisos, modern, que té un trau al mig dibuixat per
l'agulla de la torre nord en caure, haurà de ser demolit.
Les torres una mica més llunyanes, de principis del XX, on van treballar els mestres d'obra italians que van
col.laborar amb Gaudí, els Guastavino, segueixen senceres. Deu quilòmetres més amunt, al Memorial que està
dedicat a Ulysses Grant, el general nordista que va alliberar els negres del sud per fer-ne soldats del nord en la
guerra de Secessió, el gaudinià més important que hi ha hagut, George Collins, professor de la Columbia
University, va fer construir una anella de bancs de trencadís com els del Parc Güell, amb accent americà. I
encara molt més amunt, als Cloisters, la tomba de Pere el Gran i el claustre de Cuixà.
Nova York es tot això i molt més. Se'n sortirà. Washington està més abatuda, diuen. El món està ferit en un
costat. Prop del cor. I és el món, no els americans tots sols, qui haurà de guarir la ferida. Els hem d'ajudar. Hi
ha mil maneres. Ja en parlarem.
18/11/2001(El periódico)
20/11/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
New York, New York
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Festes nacionals
Catalunya
Globalització
Estats Units
Nova York
Solidaritat
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1370
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1670/0000000575.pdf
1aabcb97e820ad1cf864216ce62dd778
PDF Text
Text
Pallach, el catalanisme progressista
Article de Pasqual Maragall a l'Avui (12-1-2002)
Pallach, el catalanisme progressista
Pasqual Maragall
APallach el vaig conèixer, encara amb les persianes abaixades i amb precaucions, en un piset de Sarrià, en els
primers anys setanta... del segle ja passat! Intermediaris: Joan Tàpia i Rafel Suñol, val a dir, un ex-MSC i un
ex-FOC. Assistents: Pallach, Isidre Molas i jo mateix. Antecedents: els pitjors que es puguin imaginar. Pallach
havia trencat amb Reventós i Obiols una mica per culpa nostra. Nosaltres (els del FOC) tiràvem del braç de
l'MSC a la universitat, on vam crear junts el fantàstic Moviment Febrer 62 (MF62), i en el camp obrer, en les
comissions d'empresa o de fàbrica -que així es deien les comissions obreres al principi-. Ells tenien la de
Montesa (amb en Josep Pujol) i nosaltres teníem la de Maquinista (amb Antoni Tomàs Pineda, Daniel Cando i
companyia). A l'SPD alemany d'aquell moment aquests contactes presindicals amb comunistes no agradaven.
Al mateix Pallach, que havia vist la cara negra del comunisme català durant la guerra, tampoc. Per a nosaltres
les diferències amb els comunistes catalans de la postguerra eren menys radicals; eren companys de lluita,
eren els més forts. Discutíem la interpretació de la Guerra Civil, nosaltres érem sentimentalment i
intel·lectualment més poumistes, i sobretot havíem nascut en la política tot just després dels tancs russos a
Budapest, vacuna decisiva. Però anàvem junts amb els del PSUC per la democràcia i per l'autonomia.
Aquesta era una primera barrera amb Pallach. Però ell sabia que el FOC havia arribat a dominar la Comissió
Obrera del Metall, que era la més important, i finalment la Comissió Obrera de Barcelona -qüestió que va tenir
la seva incidència en la creació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya-. La CONC tenia majoria PSUC,
gràcies als obrers de Mataró i en Torres de Tortosa. A Terrassa empatàvem; Cipriano vs Muñoz. Però nosaltres
teníem, a més a més, universitaris com en Royes i en Magí Cadevall. A Sabadell el PSUC era més fort, tot i que
nosaltres, en l'època en què van coincidir Manel Garriga i Toni Farrés, també ho érem.
A l'exili totes aquestes coses les coneixien perfectament. Tant és així que la fusió que preteníem a mitjan anys
60 entre FOC i MSC, i també amb l'FSF de Xavier Muñoz, Carles Munné i Joan Bosch, va fracassar per algunes
intervencions de l'exterior. Pallach i la parella Reventós-Obiols van veure les seves relacions empitjorades quan
el mític Enric Ferrer, del FOC (i fa poc encara afiliat a CDC!), després d'assistir a un congrés de la UGT de l'exili
a Tolosa, va tornar amb un informe crític, molt crític, en què dibuixava amb tintes ben negres la distància
psicològica entre exiliats i realitat interior. No estic segur que tot això no arribés d'alguna manera a mans del
president Tarradellas i de Pallach. El cas és que la fusió no va reeixir i el PSC va haver d'esperar 10 o 12 anys
més a néixer.
La reunió de Sarrià es preparava, doncs, sucosa i difícil alhora. Però no va ser difícil. L'entesa va ser molt
ràpida, la química va funcionar des del primer moment. En Molas, que té per a aquestes coses més retentiva
que no pas jo, ho hauria de certificar i donar-ne els detalls. Més tard va venir la mort insospitada, absurda, de
Josep Pallach. I el seu partit, després de fer costat a Pujol en les primeres eleccions (i del fracàs del Pacte
Democràtic entre CDC, el Reagrupament de Pallach i l'esquerra democràtica de Trias), va bascular
majoritàriament amb Verde Aldea cap al socialisme del PSC, amb excepcions inicials o tardanes de certa
significació.
La seva família (vídua i filla) s'ha mantigut neutral des d'aleshores dins el catalanisme progressista i fidel a la
memòria de Pallach, que la seva filla ha documentat millor ningú des de la Universitat de Tolosa. Teresa Juvé
ha tingut intervencions de gran qualitat. Recordo especialment les seves paraules en l'acte d'inauguració del
carrer Josep Pallach a la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron. La seva trajectòria, lligada en part a la Institución
Libre de Enseñanza, és un dels delicats fils vermells que uneixen el passat meravellós però fràgil de la nostra
regeneració amb les esperances cada cop més robustes d'un futur digne d'aquell inici. A la seva casa
d'Esclanyà, a quatre passes d'on està enterrat el seu home, hi trobareu una de les pistes més interessants del
nostre itinerari col·lectiu.
Pasqual Maragall. President del PSC
14/1/2002
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pallach, el catalanisme progressista
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1369
Subject
The topic of the resource
Pallach, Josep, 1920-1977
Catalanisme
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Acció política
Socialdemocràcia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-12-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1669/0000000579.pdf
8c0f19eb940472551512a85c9464e0d5
PDF Text
Text
Temor global: qué hacer
Article de Pasqual Maragall al diari "La Nueva España"
La Humanidad rige su comportamiento por principios contradictorios como la capacidad de sufrir y la
indignación repentina. Cuando el sufrimiento sobrepasa una determinada cota tenemos revolución o reacción,
normalmente violentas. En caso contrario domina la aceptación de los hechos y la resignación. El mimetismo
desempeña un papel decisivo en la propagación de unas y otras actitudes.
Sin duda el 11 de septiembre cayó un rayo sobre el planeta, saltó un fusible y se apagó el reflejo de
resignación.
Me gustaría contribuir a la discusión sobre las causas y los efectos de todo ello.
¿De dónde proviene de hecho la inseguridad? ¿Cuáles son sus causas últimas? ¿Qué se puede hacer para
remediarlo?
De dónde proviene la inseguridad: causas posibles.
1. La inseguridad proviene de que sólo una amplia conjunción de países puede garantizar la seguridad, pero esa
conjunción hoy por hoy no es operativa ni puede responder con agilidad a los riesgos existentes. Tardará.
2. La inseguridad proviene hoy de que la seguridad global la garantiza de hecho un país, EE UU, más vulnerable
de lo que creíamos y menos previsible de lo que deseamos.
3. La inseguridad proviene de que no se cumple un supuesto básico de la vida social en paz: «Como regla
general nadie busca voluntariamente su propia muerte». El suicidio no es ni previsible ni evitable.
4. La inseguridad proviene del contacto demasiado rápido y masivo entre inversiones, culturas y etnias
diversas: la emigración / inmigración de personas y capitales y, por tanto, la desaparición de las fronteras y
distancias entre gentes distintas.
5. La inseguridad dimana de la constatación de que el mundo puede terminar por decisión humana (guerra
nuclear) o por comportamiento de los hombres (calentamiento de la atmósfera, desaparición de especies y
lenguajes) y no por prescripción divina.
6. La inseguridad es hija de esa fragilidad del mundo y nieta de algunas decisiones humanas: por ejemplo, la
de la explosión nuclear de Hiroshima, o la debilidad de Chamberlain ante Hitler en el Pacto de Munich.
Causas últimas.
1. No es que no exista un gobierno mundial como el que quería Kant, es que ni siquiera Europa existe en tanto
que gobierno. ¿Es la poca o mucha existencia de Europa ya excesiva para una minoría creciente de europeos?
¿Crece la euroindiferencia? No sería buena noticia.
2. EE UU no ha vivido nunca una guerra internacional en su territorio; sólo tienen el recuerdo de Pearl Harbor,
el temor de la «guerra fría» con el comunismo, y ahora el de Al Qaeda, que extiende los riesgos enormemente:
no es un Estado el que ataca sino un grupo de personas, siendo así que en el derecho internacional y en la
guerra internacional no existen más sujetos que los estados y en todo caso con menos status los pueblos
soberanos.
3. El 11 de septiembre, la guerra Israel-Palestina y el asesinato en la escuela de Erfurt son los escenarios
mundiales del desprecio por la vida de los demás que pueden exhibir los que están dispuestos a morir en el
empeño. Ni el país más fuerte del mundo es inmune a esta barbaridad. Ni el más armado. Ni los seres más
inocentes y más próximos.
4. La aceleración de la movilidad de las personas y los capitales da beneficios pero crea problemas de
adaptación. La inmigración a un país que crece y mejora el bienestar, en un entorno de países atrasados, quizá
se puede modular, pero no es fácil. El Gobierno español, por ejemplo, ha fracasado en el empeño.
�5. Tenemos la autodestrucción de la especie en nuestras manos. Ello produce ansiedad. El retraso de EE UU en
adherirse al convenio de Kyoto y el deshielo de los glaciares plantan la semilla de la duda respecto a la
capacidad de la especie para controlar su futuro.
6. El trayecto desde Hiroshima hasta las Torres Gemelas (*) parece dibujar una curva con oscilaciones ora
hacia la concentración ora hacia la diseminación de la capacidad destructiva, como ocurre en general con el
conocimiento y la información. Los desastres de la Humanidad provendrían de la ceguera de los poderosos a la
hora de calcular los efectos del uso de su poder, y por otra parte provendrían del bajo precio que los que no
son poderosos adjudican a su propio sacrificio a la hora de responder a las ofensas del poder.
Qué hacer.
1. La regionalización mundial es un proceso deseable. El Cono Sur o Mercosur debería haber evitado la
catástrofe económica y social argentina; la Unión Europea debería contar con una fuerza de intervención
suficiente para evitar conflictos antes del estallido; la Unión debería también prestar más atención al flanco sur,
al menos tanto como al del Este. Las guerras ya vendrán más del Sur que del Este. Conjuntos de tamaño
suficiente pueden constituir un consejo de seguridad auténtico y fiable.
2. Avanzar por la senda del Tribunal Internacional Penal. Los juicios de los tribunales ad hoc de la antigua
Yugoslavia y Ruanda son los primeros en la historia de la Humanidad en que no juzga el vencedor al vencido
(como en Nuremberg) sino un tribunal neutral a los culpables de genocidio y exterminio. Bin Laden y sus
colaboradores deben ser juzgados en un tribunal semejante. Musulmanes y cristianos y judíos deben respetar
por igual sus veredictos.
3. El icono o la imagen dominante en los medios y en la publicidad es el cuerpo bello. La escena dominante es
la violencia gratuita. La iniciativa Schroeder de limitar la violencia gratuita en los medios públicos y solicitar lo
mismo de los privados es un camino difícil pero sensato. Ese asesino asustadizo apuntando con las dos manos
en la pistola a un centímetro de la sien de la víctima no tiene nada que ver con el «a ver quién saca más
rápido» de las películas del Oeste. Democratiza no la belleza de los guapos y los ricos pero sí la venganza de los
feos y los pobres. De los que no tienen nada que perder porque en la vida tienen poco que ganar.
4. Hay dos cosas que hacer: (a) definir el volumen y el origen de la inmigración de forma clara y controlarlo en
lo posible; (b) preparar a los barrios y pueblos de destino de la inmigración para el impacto de su llegada,
garantizando la tranquilidad de sus calles, la no degradación de sus viviendas y la dignidad y calidad de sus
escuelas, en beneficio de todos. (**)
5. Sólo puede irse, a un ritmo más lento pero más seguro, hacia la mejora de todos, si las primeras potencias
limitan su crecimiento o aceptan distribuirlo (lo cual no será fácilmente aceptado por el electorado local) y si las
últimas naciones valoran adecuadamente las oportunidades que así se les ofrecen.
6. En un mundo desigual todo es más inestable. Si el precio de la vida difiere tanto es muy difícil la estabilidad
de cualquier sistema social. Si crece la ceguera de los poderosos y el autodesprecio de los ofendidos, la salida
lógica es inmoral e impracticable: la dictadura benevolente, esta vez de ámbito mundial. La única alternativa es
construir la legitimidad política internacional como un nuevo «demos» o pueblo soberano, empezando por
Europa, Mercosur o América Latina y África lo cual requiere de un previo «telos» o sentimiento de comunidad
en cada una de las regiones mundiales.
Conclusión.
El sentimiento de comunidad internacional sólo ha existido inmediatamente después de las dos guerras
mundiales. No hay más remedio que reconstruirlo desde la paz porque la próxima guerra mundial, de existir,
sería la última, sin duda.
El problema es que la democracia se inventó nacional y que la maximización del beneficio de los habitantes de
cada nación, sumada a la de las demás, es compatible con el desastre final. El bienestar de cada nación puede
llevar al malestar de todas.
Ello obliga a la democracia a extenderse, no sólo a nuevos países sino hacia un escalón más alto donde el
interés general coincida con el resultado de las elecciones. (Eso, por cierto, es lo que Europa está haciendo) Y
en la misma medida, en mi personal opinión, obliga a una compensatoria devolución a la sociedad y a los
poderes pequeños y próximos de parte de las responsabilidades y competencias que les han ido quitando la
creación de los estados primero y la mundialización después.
�El gran obstáculo a la efectividad de ese razonamiento un tanto piadoso es que los estados no saben o no
pueden sublimar hacia arriba y al mismo tiempo devolver hacia abajo, sin perder el mínimo de identidad que se
requiere para tareas tan difíciles las dos. ¿Les estamos pidiendo a los estados más de lo que pueden dar de sí?
Probablemente. Pero deberán demostrarlo.
Por el camino hemos introducido un supuesto discutible: que la globalización es imparable y más vale
modularla que negarla, o simplemente oponerse y basta. Somos bastantes los que creemos esto, pero algunos
admitiríamos abandonar el supuesto si se demuestra que la globalización es reversible. Sin graves pérdidas,
claro, cosa que parece poco probable. Modular la globalización no quiere decir no contar con los movimientos
que prefieren negarla. Mientras no haya un futuro claro sería muy torpe privar de virtualidad a quienes
prefieren actuar apelando a los valores más que a las soluciones.
(*) y desde la guerra de los Siete Días a la «intifada».
(**) En España no garantizar esto es, además, de una insensibilidad obscena para con los emigrantes
interiores, 30 o 40 años después de su llegada a las chabolas de Barcelona, Gerona y otras ciudades. Lo mismo
en Madrid, Valencia y Bilbao. Luego de haber arrancado con las uñas el mínimo de bienestar, la democracia y
unos barrios aceptables, los inmigrantes de entonces ven ahora cómo la democracia y la autonomía les propone
de nuevo la degradación de calles, viviendas y escuelas y la convivencia con la miseria que ya habían superado.
Algunos comentan: «Pero si ellos también fueron inmigrantes...». ¡Precisamente! Ahora ya no lo son, ni quieren
serlo de nuevo.
Pasqual Maragall es presidente del Partido Socialista de Cataluña y fue alcalde de Barcelona.
25/8/2002
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Temor global: qué hacer
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Nueva España
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Globalització
Seguretat
Solidaritat
Catalunya
Model social
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1366
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-08-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1668/0000000580.pdf
33dc5d3f27cc48825d0f11940cda5799
PDF Text
Text
Infrastructures i empreses, el repte estratègic
Article de Pasqual Maragall a l'Avui
Si haguéssim de fer cas de l'única proposta de Jordi Pujol en el recent debat d'orientació de política general,
Catalunya i tots nosaltres ens hauríem de preparar per perdre el temps en els propers dos anys.
Catalunya tampoc no pot seguir tirant de veta de l'impuls inicial dels primers governs de la Generalitat
recuperada ni dels impulsos més o menys sincopats que la ciutat de Barcelona va encapçalar del 86 al 92 i que
lidera actualment amb vista al 2004.
És cert que el projecte de Port Aventura, avui Universal Studios, va ser un projecte important, i és cert sobretot
que els projectes de l'AVE, l'aeroport del Prat i el metro de Barcelona, així com el del Canal Segarra Garrigues o
el cada cop més urgent desdoblament de l'Eix Transversal, tindran un impacte important en la millora de les
nostres comunicacions i infraestructures. Però en molts d'aquests projectes es podria dir que el més calent és a
l'aigüera. Encara tenen indefinicions importants i finançaments molt tibats. Caldrà treballar bé i fer via, en els
pròxims mesos, per acabar de dissenyar i projectar i per assegurar el finançament del que es projecti sense
hipotecar-se excessivament. I, per descomptat, sense traslladar les hipoteques als ajuntaments.
Caldrà posar sobre la taula els mapes d'Espanya que s'estan dibuixant. El de l'AVE, el dels peatges, el dels
aeroports, el dels gasoductes. Amb el delirant nou gasoducte que Aznar vol fer entre Algèria i Espanya sense
passar pel Marroc, com per esmenar la plana a Pere Duran Farell. I sense l'imprescindible gasoducte a les
Balears, que necessiten com el pa que mengen. I amb l'antieuropea traça de l'AVE a Portugal: la Unió la va
dissenyar partint de Valladolid cap a un punt intermedi entre Lisboa i Porto i després cap a cadascuna de les
dues ciutats (la T portuguesa) i amb fons europeus. Aznar la vol fer passar per Madrid i cap al sud, directament
a Lisboa. Porto que s'esperi, i que s'ho pagui.
El mapa de l'aigua encara és més preocupant. Triar un sol riu, l'Ebre, que neix a Reinosa (Cantàbric), per
calmar la set de tot el litoral mediterrani és forassenyat. Què se'n fa de l'aigua que consumeix el centre
d'Espanya. Es depura? Per què no es multipliquen les dessaladores com la que nosaltres hem fet a Blanes? Per
què els rius de l'Atlàntic son intocables? Per què no s'amplia el transvasament Tajo-Segura? Els portuguesos
ens diuen que el gran problema del Duero i el Tajo son les inundacions provocades per una administració poc
curosa dels embassaments rius amunt, a Castella. Portugal, excepte al sud, no té un problema d'aigua com el
litoral mediterrani espanyol.
Catalunya està treballant, més des de l'oposició que des del govern, en un mapa d'Espanya diferent i raonable,
en la línia del que va fer el Banc Mundial l'any 1962 quan va recomanar que es prioritzessin els eixos
Mediterrani (la Jonquera-Múrcia) i Cantàbric (Bilbao-Behovia). Avui l'eix ruter cantàbric encara no arriba a
Galícia! Avui la vall de l'Ebre no té prevista l'alta velocitat ferroviària. I Barcelona-València tampoc!
El paradigma "totes les capitals de província a menys de X hores de Madrid" és pobre i matusser. Es basa en
una mapa de gravitacions ancorat en el segle XIX, insensible a les gravitacions reals creades per les masses
demogràfiques efectivament existents avui.
El centralisme dels aeroports, la gestió estatal dels ports, les contradiccions i la manca de competència en les
xarxes elèctriques, el retard en l'energia elèctrica d'origen gasista, tot plegat ens porta molt lluny de l'òptim, no
ja català o balear o aragonès o valencià, sinó espanyol.
S'ha de fer un nou mapa d'Espanya. I el farem. El farem amb tots els pobles d'Espanya. L'aprovarem al nou
Senat quan esdevingui cambra dels territoris. Posarem mans a l'obra de seguida. Ja les hi hem posat. Ja estem
dibuixant. Ara.
És tan estratègic això com fer entendre el concepte d'Espanya plural o federal. I més urgent.
Si el mapa no s'entén, en el concepte no cal ni intentar-ho.
D'altra banda, no s'entén que, en un país que tendeix a veure fantasmes darrere de cada empresa que se'n va i
que toca campanes cada cop que n'arriba una d'important, el govern actuï de manera que provoqui
desestabilització en importants entitats financeres.
¿Que, potser, la psicologia del país no està prou influïda pel tancament final de la planta de Lear a Cervera?
¿Que la psicologia col·lectiva no està influïda per l'amenaça de Volkswagen (avui ja anunci) d'endur-se feina de
Seat a Bratislava? ¿És que no ens hem adonat que tanquen Burés a Anglès i la producció d'àudio de la
Panasonic a Celrà? ¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat a Saragossa -en gran part- per desacords
amb el govern de la Generalitat, desacords que no se'ns han volgut explicar? ¿És que hi ha alguna explicació, a
part de l'excusa educada que ha donat Zara -"els sous de Saragossa són més baixos i els sindicats menys
combatius"-, per no formalitzar la compra dels terrenys de la seva base logística entre la Península i el
continent europeu al costat de Figueres? Per què l'aleshores conseller Macias va declarar tan alegrement que
Zara anava a Figueres?
Em consola el fet, que el govern convergent és incapaç de copsar i de reconèixer, que la marxa d'empreses a
Saragossa només és tràgica si tenim un concepte estret i obtús de l'interès estratègic de Catalunya. En realitat
formem part d'una regió econòmica europea més gran.
No em consola ni la mala ratxa ni el malgovern que puguin haver contribuït, no potser a la marxa de les
empreses, però sí a la falta de reflexos en la resposta. Sóc partidari de projectar solucions en positiu, en cada
�cas, tal com van fer els suecs a Malmö, quan la Saab no va poder ni obrir la seva planta nova de trinca al costat
del port: els suecs van convertir la planta encara buida en el centre de convencions més important del sud de
Suècia, tot just relligat al continent pel nou pont Malmö - Copenhaguen. Malmö ha fet un salt endavant
prodigiós en els darrers deu anys.
Què ha fet Madrid després del 92? Respondre al repte de Barcelona i posar-se al dia en la xarxa mundial de
ciutats. Llançar-se a fons, esclar. Amb l´ajut de l´Estat, esclar, perquè “el tenen allí”. L´Estat és a Madrid i
cada vegada menys a Catalunya. Les dades més recents de la inversió directa de l´Estat al nostre país a l´any
2003 la situen en un 5,0%, tot un record de mínims. I si a aquest percentatge del que paga realment l´Estat hi
sumen la inversió de la Seguretat Social, la inversió a Catalunya seria del 5,24%. Un altre mínim històric. A
Madrid, doncs, seguiran tenint l´Estat totalment allí mentre Catalunya no iniciï la marxa cap a un Estat diferent,
cap a l´Espanya plural. No Catalunya sola, però Catalunya primer. Amb els aragonesos, els balears, els
asturians, els gallecs i tants d´altres. I després amb tots els alters.
Parlem un moment de la llei de caixes. No ens va agradar, en el seu moment, la llei catalana, que substituïa la
representació –prevista en la llei espanyola- per als municipis per una altra de basada en les entitats de
reconegut prestigi, expressió que si no és anticonstitucional és en tot cas clarament preconstitucional. Ara,
l´intent actual de predeterminar des del´Estat l´edat dels càrrecs directius de les caixes en un moment en què
la inestabillitat financera és considerable resulta francament sospitós. I aquesta és una dada que no ha de
sorprendre , vista la preocupació dels responsables del govern actual pel seu futur. Em refereixo al futur
immediat, al que es pot produir en les properes eleccions, i em refereixo al futur no del país sinó dels interessos
del partit que ens ha estat governant durant vint-i.tants anys.
Si a aquesta situació hi afegim la fal.lera del govern de CiU per ficar el nas en el més mínim moviment de la
societat civil, tant si són caixes com entitats com clbus de futbol, la inquietud no necesita més justificació. És
àmpliament compartida per l´opinió pública catalana.
Posar en quarentena, sense explicació, alguna de les més solidez institucions financeres no ja de Catalunya sinó
d´Espanya no té cap mena de sentit. És temerari.
Aquestes són algunes de les qüestions que van quedar al tinter durant el debat d´orientació de política general
celebrat la setmana passada al Parlament de Catalunya o bé que convé recordar després d´aquest debat. El
debat va posar en evidencia que hi ha un president que se´n va; potser més reconegut ell pel poble que no pas
agraït ell envers els ciutadans. Va posar en evidència que seguir en la situació actual no és útil per a Catalunya,
que no podem esperar dos anys a intervenir, dient-hi la nostra, en el debat obert sobre l´evolució de l´Estat de
les autonomies. El debat va demostrar un cop més la hipoteca de CiU respecte del PP, més algunes novetats,
com ara el recolzament des de fora a la continuïtat un any més d´aquesta hipoteca.
El debat, en fi, va deixar clar que Catalunya té un futur esperant a la cantonada. Un futur que té com a
protagonistes altres forces, altres sensibilitats, altres maneres de fer, altres homes i dones. I un futur que serà
posible si la ciutadania ens fa confiança. No hauríem d´esperar dos anys. No podem permetre´ns el luxe de
perdre´ls. No som nosaltres els que tenim pressa. És Catalunya la que no pot perdre el temps.
Pasqual Maragall, president de PSC.
13/10/2002
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Infrastructures i empreses, el repte estratègic
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Política
Infraestructures
Economia
Empreses
Pujol, Jordi
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1364
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-10-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1667/0000000582.pdf
ca28d69db08110690a38055019536602
PDF Text
Text
La història de Catalunya avança cap a un desenllaç
Article de Pasqual Maragall a El Periodico
El pacte de les dretes (CiU-PP) pretén perdre temps, però no frenarà el canvi somiat .
Fa gairebé un any, Aznar va convidar Pujol a entrar al Govern. La resposta arriba ara, després d´un any
d´incomoditat i silenci, amb una temptativa estroncada el mes de gener. Arriba quan la imminència del canvi a
Catalunya és acceptada de manera creixent i quan CiU ha tancat amb clau la comissió parlamentària que
estudiava la millora de l´autogovern. Ara, Pujol està disposat que el seu successor in pectore (i esperem que
només in pectore suo) entri al Govern amb el PP d´aquí a un any i mig.
Pujol ha lliurat, per boca d´Artur Mas, la carta que havia guardat i congelat durant 22 anys. L´última carta:
entrar al Govern de Madrid. Però en lloc de demanar-ho, ho ofereix "a canvi" de modificar l´Estatut d´acord
amb el PP. Fa que Mas demani les dues coses alhora al PP. Però ¿per què el PP hauria de cedir en els dos
terrenys alhora?
Per continuar governant, diran els convergents.
Però ¿quan hauria de dir que sí, o que no, el PP? No pas ara, d´aquí a un any i mig, continuaran dient. Perquè
el PP ha exigit a Pujol no tocar l´Estatut en aquesta legislatura. I ho ha obtingut.
Per tant, Pujol i Mas pretenen wait and see, esperar i veure.
EXIGIR ARA una resposta del PP? De cap manera: Pujol i Mas han de complir els seus pactes amb el PP per
continuar manant a Catalunya; volen passar de puntetes per aquesta cruïlla històrica, tot i saber que és
improbable aconseguir-ho.
Tenen una altra carta a la màniga: només amb l´acord del PP s´obtindrien els dos terços dels vots del Congrés
i la majoria del Senat que es requereixen per aprovar un Estatut modificat. Però, tanmateix, s´obliden de dues
coses: que el vot del PSOE també és necessari per obtenir els dos terços de les cambres i que la tradició política
(1931, 1978) demostra que sense un acord entre l´esquerra espanyola i el nacionalisme basc i català, no hi
haurà cessions de la dreta.
La qüestió és per on s´ha de començar: per la dreta --cosa que mai ha succeït-- o per l´esquerra, com sempre.
Els dirigents de CDC ens volen portar cap a un canvi de plantejament realment copernicà: un acord previ de la
dreta espanyola i el centredreta català. I, per tant, ens porten cap a un Estatut canviat, però descafeïnat.
Siguem seriosos: al PP no se li pot demanar el que ni pot ni vol donar, i encara menys ara, quan entre els uns i
els altres han dut, o hem dut, el País Basc a un impàs de difícil sortida.
Al partit socialista no se li pot demanar tot, però se li pot demanar molt, i li demanarem molt. En primer lloc,
una actitud diferent de la del PP davant del tema basc.
Mentre el PP sigui al Govern, la lleialtat en temes d´Estat impedeix al socialisme llançar una iniciativa política
pròpia en aquest terreny. Els laboristes anglesos van estar al costat de John Major quan l´any 1993 va dir als
nord-irlandesos: "It´s up to you" ("vosaltres ho decidireu"). El que no podien fer els laboristes era substituir el
Govern en aquesta iniciativa.
El partit socialista és favorable a l´Espanya plural, en la qual Catalunya pot avançar cap a la realització del seu
projecte nacional, avui estroncat pels pactes vigents entre el PP i CiU. És en aquesta situació que el
nacionalisme català formalitza la idea que Catalunya no pot deixar de dibuixar un futur semblant a l´estatus de
les petites nacions europees eixides del cataclisme del comunisme europeu oriental. Però aquí no hi ha hagut
cataclisme. Al contrari, aquí hi ha hagut una primera provatura llarga i consistent de governació democràtica i
pacífica dels pobles d´Espanya.
ELS DOS PERILLS que hi ha per a un desenllaç lògic d´aquesta experiència d´autogovern neixen de la frenada
que la dreta espanyola està imposant a la natural evolució constitucional després de 25 anys de pau sense
dictadura i la impaciència dels sobiranistes davant d´aquesta gairebé involució imposada pel Govern d´Aznar.
¿I ara els nacionalistes catalans de dretes volen acordar amb la dreta espanyola un govern conjunt i una
evolució constitucional pactada? ¿Casar la involució amb l´evolució? ¿Algú es pot creure que el canvi de
consellers per ministres és alguna cosa més que un desesperat intent de parar el rellotge de la història?
No ens enganyem: aquí el que hi ha és el terror que tenen les dues dretes, l´espanyola i la catalana, davant de
la probabilitat d´un canvi de govern a Catalunya i de la situació d´ingovernabilitat que s´obriria a Espanya si
després d´aquest canvi la dreta espanyola tractés d´obtenir a Madrid el suport d´un nacionalisme català batut
a les urnes.
El rellotge de la història no l´aturarà el pacte de les dretes. Lentament, la història de Catalunya avança cap a
un desenllaç esperat. I somiat. He de dir als ciutadans que és el moment de realitzar el projecte català: una
Catalunya forta, triant bé els seus amics i liderant en tots els terrenys l´avenç d´Espanya cap a una posició
important en la política europea.
�EL PACTE de les dretes l´única cosa que pretén és perdre temps. El Parlament ha estat obert, fins fa tres
setmanes, per cert, amb el suport d´ERC, a l´adopció per una gran majoria d´un document que obriria les
portes a la modificació de l´Estatut i a la millora de l´autogovern. ¿Per què es tanca aquesta porta, si no és per
motius de partit, contraris a l´interès de Catalunya? ¿Per què, si en aquest mandat ja no hi ha res a fer en
aquest sentit, no es convoquen eleccions i es dóna la paraula al poble?
Que les dretes diguin el que vulguin: avui la cosa més assenyada i la més probable és un canvi de majories a
Catalunya, un govern català de progrés amb l´experiència que donen vint-i-tants anys de govern local reeixit;
i, si no immediatament, poc després, una majoria de socialistes i nacionalistes moderats al Parlament espanyol
conduint una evolució constitucional i estatutària sense pausa cap al compliment del projecte català i el de tots i
cada un dels pobles d´Espanya, començant pel poble basc: tota la resta són cabòries en direcció contrària a la
de la història.
La història no se la pot capgirar com un mitjó. Es pot accelerar, es pot empènyer. Nosaltres ho farem. Tot està
a punt. Som-hi.
President del PSC
30/10/2002
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La història de Catalunya avança cap a un desenllaç
El pacte de les dretes (CIU - PP) pretén perdre temps, però no frenàrà el canvi somiat.
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Dreta (Ciències polítiques)
Pujol, Jordi, 1930-
Catalunya
Canvi
Esquerra (Ciències polítiques)
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1362
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-10-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1666/0000000586.pdf
d0f6f79376a1b8940dbe041bc66ba610
PDF Text
Text
"Comença un any carregat de promeses"
Article de Pasqual Maragall, publicat al Diari AVUI
Voldria colpir avui les consciències per convèncer la majoria dels catalans que res no ens està vedat. Que
l´únic que hauria d´estar prohibit per la nostra moral nacional –no per la llei– són els dos pecats següents:
el pecat de pressuposar la innocència dels catalans pel fet de ser-ho, i la presumpció, també pecaminosa,
que segons quines coses no les aconseguirem mai pel mateix fet, pel fet de ser catalans.
Els catalans farem el que vulguem fer, arribarem allà on vulguem arribar. I si no hi arribem, en serem
finalment els únics culpables.
En el món progressivament sense fronteres valem el que som. El que som capaços de fer i de vendre. I el
que som capaços de produir per ser consumit, depèn de quants som, a on som, a quina distància-temps
dels altres, i amb quin nivell de coneixements comptem.
Eventualment depèn també, i de vegades molt, com és el cas de Catalunya avui, de la capacitatde generar
complicitats, d´innovar, d´arriscar i de fer-ho a un cost raonable: en això precisament consisteix la bona
governació, en la creació d´un clima favorable a l´existència de tots aquests processos. Les externalitats
de què parlen els economistes, és a dir, allò que és extern al mercat, però que influeix en els costos
(l´existència o la manca de bons serveis públics, de seguretat, etc.), ha de funcionar bé perquè la societat i
la producció vagin tan bé com poden anar.
Tornem, doncs, a Catalunya. Catalunya és més a prop de més gent, de més ciutats, de més consumidors,
de més inversors, de més capitals, de més universitats, de més museus, etc. que qualsevol altra regió del
sud d´Europa, llevat de la Llombardia, que és ella mateixa centreeuropea en bona mesura.
Tenim més població a 500/1.000 quilòmetres de distància que la majoria d´aquestes altres regions, per
exemple, Madrid, Andalusia o Euskadi. Barcelona és mes a prop de París, de Berlín, de Roma i d´Alger,
per exemple, que les capitals d´aquestes altres comunitats autònomes. I les altres ciutats importants de la
resta del món que estan més a prop de les comunitats citades, perexemple, Nova York, Buenos Aires, São
Paulo o Johannesburg, són tan lluny que les diferències de distància esdevenen insignificants.
La distància-temps, però, no donaria els mateixos resultats. I el pitjor és que aquesta és la distància que
compta. Els resultats aquí depenen dels quilòmetres, però també de la xarxa de comunicacions. I en això
anem malament. No tenim encara tren d´alta velocitat, deu anysdesprès de la posada en marxa de la
primera línia espanyola, ni està previst el corredor mediterrani Almeria-València- Barcelona-Marsella, ni
l´eix de l´Ebre i la connexió Barcelona-Bilbao; no hi haprevisió d´un hub o intercanviador aeri
transoceànic al Prat, el pas de l´alta velocitat per l´aeroport està assegurada tot just des de fa uns dies, etc.
El que és més xocant: el mercat interior català no està ben relligat, ni en les connexions radials des de
Barcelona ni, menys encara, en les transversals i diagonals (Lleida-Girona és insuficient; l´eix pirinenc,
inexistent; l´eix de l´Ebre i la seva perllongació cap a Osca i Navarra, incomplet; l´eix del Llobregat,
mancat de desdoblament de Vic en amunt; l´eix diagonal Manresa-Igualada-Vilafranca- Vilanova,
lamentable), etc. Les connexions ferroviàries Barcelona-Manresa- Lleida i Barcelona-Igualada-Lleida, o
estan abandonant-se o ni s´han plantejat; la connexió entre el futur aeroport ampliat de la Seu-Andorra i
Puigcerdà està per dissenyar, etc.
La nova xarxa ferroviària que caldrà en els propers 20 anys s´està dissenyant ara. La vam anunciar amb
Joan Clos fa tres mesos. Inclou l´eix transversal ferroviari, sense el qual les línies de la costa es
col·lapsaran, perquè no hi caben les tres funcions: mercaderies, regional i alta velocitat.
Adam Smith va demostrar fa més de 200 anys que el creixement de la riquesa i la bona salut d´un país
depenien de dues coses: l´ampliació del mercat exterior i l´aprofundiment de l´interior. ACatalunya no
tenim estratègies dirigides a cap de les dues finalitats, almenys des del punt de vista de les comunicacions.
Referent al mercat interior, l´èxit formidable de l´Eix Transversal l´ha dut al col·lapse i a una alta
accidentalitat. Ni tan sols s´ha sabut gestionar l´excés de camionatge internacional en aquesta via.
�Certament, l´èxit de l´Eix no ha servit per entendre la necessitat i els beneficis que es derivarien de la
construcció dels altres eixos esmentats.
Necessitem un canvi de veritat. En les xarxes de transport, però també en les altres: fibra òptica, telefonia
en general, electricitat i gas natural.
L´opció ADSL en telefonia i Internet no és a l´alçada de les expectatives que va generar l´acord entre la
Generalitat i els ajuntaments (Localret) fa ja tres o quatre anys. La venda de les tres infraestructures de la
Generalitat, el Centre d´Informàtica als alemanys, el Centre de telecomunicacions als francesos i el
Centre de Comunicacions dels Mossos a Tradia ha impedit tenir a Catalunya el que tenen els bascos amb
l´empresa Euskaltel: un segon operador en telecomunicacions. Estem en règim d´estricte monopoli
elèctric, com demostra la qualitat dels serveis, i Gas Natural no ha començat a competir amb centrals gaselectricitat, si bé la seva xarxa s´ha estès considerablement.
Val a dir que el grup d´infraestructures i serveis de la Caixa de Barcelona –actualment La Caixa– s´ha
col·locat al capdavant de les empreses del sector a Espanya, especialment gràcies a Autopistes i a la
recuperació de la majoria relativa d´accions a Gas Natural –que s´havia creat amb la base de Catalana de
Gas, però amb posició dominant de Repsol.
Per això s´entén encara menys l´interès del govern convergent a desestabilitzar la cúpula de La Caixa. El
mateix podríem dir de Caixa de Catalunya.
Aigua: s´han fet passes endavant, com l´aprovació del canal Segarra- Garrigues i la finalització del pantà
de la Llosa de Cavall. El canal està per fer, però la decisió és important. Ara s´ha de veure en quines
condicions es distribuirà l´aigua i amb quines exigències respecte de la modalitat de reg. I quines
produccions tindran protecció.
Els dos errors més grans dels darrers 20 anys han estat la decisió sobre el transvasament de l´Ebre i la
pèrdua de potabilitat de l´aigua a prop d´un centenar de municipis. La cultura de l´aigua que ha prevalgut
no és ni moderna ni clàssica, és simplement antiquada. Ara hi ha quitracta de tapar el nyap de l´Ebre amb
un altre nyap: la portada d´aigües del Roine.
No em vull estendre més enllà d´aquestes consideracions sobre l´estat de les infraestructures.
Catalunya es rellançarà amb objectius polítics, econòmics socials i culturals que ens manquen des del
1992. Respondrem al repte legítim de Madrid. Legítim com a repte local, entre ciutats. Incomprensible en
canvi com a política d´Estat.
L´òptim espanyol no és l´esquema radial, no és comunicar bé el centre amb cada una de les capitals de
província oblidant els eixos transversals o longitudinals entre ciutats i àrees urbanesaltrament més
carregats de demandes de mobilitat. L´esquema radial respon a la divisió provincial de 1833. No té res a
veure amb les demandes reals, que són inversament proporcionals a la distància i directament
proporcionals a la població o la riquesa dels nuclis urbans.
Serveixin aquestes consideracions per a concloure que a Catalunya no serà difícil fer-ho millor que fins
ara. Superar la síndrome de la fuga de cervells i empreses cap a altres llocs no serà fàcil,però és factible.
Un bon programa d´infraestructures és el primer que necessitem. Donarà l´autèntica mesura de l´ambició
catalana en el moment del canvi de segle i quan tothom comprènque les comunicacions són cabdals per a
ser algú en el món.
Serveixi també el que s´ha dit fins aquí per convèncer qui correspongui que Catalunya vol i necessita una
Espanya diferent, menys simplista, més intel·ligent de les seves pròpies possibilitats en tant que unió de
pobles i xarxa d´àrees poblades.
En una Espanya així Catalunya pot dibuixar el seu projecte. En una altra, no.
L´error del nacionalisme català ha estat de pensar que Catalunya podia millorar les seves posicions
simplement reivindicant allò que se´ns deu i amenaçant de no formar majories aEspanya si les condicions
�electorals del conjunt espanyol ens ho permeten (i si no, mala sort). Sense impulsar un projecte espanyol
distint. Essent indiferents a les distintes concepcions d´Espanya que es puguin tenir en el centre de l´Estat
o que es puguin anar construintentre tots.
Els resultats ja els veiem. Del 1975 al 2000, la regió central ha acumulat quasi tanta població com
Catalunya i ha crescut més que nosaltres. Ha acumulat empreses i centres de decisió privats. Nosaltres
també hem crescut, en població i en riquesa, però no tant. La densitat de l´àrea central està sobrepassant la
nostra.
Sobretot del 1992 cap aquí, quan millors eren les condicions per al rellançament català a les envistes al
segle XXI, el nostre ritme de millora, tot i l´impacte formidable dels Jocs Olímpics a Catalunya, no ha
igualat el de moltes altres comunitats espanyoles.
Em queda per esmentar el darrer del requeriments per a créixer, que és el cabal de coneixements a l´abast
de la població. Solament esmentaré el percentatge d´estudiants d´altres comunitats en els primers cursos
de les universitats i centrals i catalanes: 18 per cent al centre, 8 per cent a Catalunya. I això significa, a la
llarga, notes de tall o qualitat de l´alumnat inferior aquí que allí. En definitiva significa condicions
d´inferioritat en la docència i la recerca, en un dels més importants subsistemes de creació i difusió del
coneixement, si no el més important, com és la universitat.
No hi ha res perdut, però ens hem d´espolsar la son, la son produïda potser per la nostra més alta qualitat
de vida, pels afalacs que provenen de tots els horitzons, pel respecte que l´autonomia catalana i la qualitat
de les nostres ciutats han obtingut sens dubte, i ben lluny d´aquí, en els darrers 20-25 anys.
Menys gemecs i més iniciatives. Aquesta és la consigna. Més intervencionisme de Catalunya a Espanya i
a Europa. Empreses més competitives i més grans en alguns sectors clau. Més capital de risc. Una
veritable obsessió per atraure talents, tal com s´està fent, per exemple, per part de les escoles de negocis
catalanes i en el programa dirigit per Salvador Barberà en el marc deldepartament que dirigeix Andreu
Mas Colell.
Però per damunt de tot, acabar amb les dues manies catalanes que en aquests 25 anys d´autonomia no
hem aconseguit eradicar: el nosaltres sols i el què hi farem, la petulància i la resignació.
Acabo aquestes línies a Brasília, on vaig assistir a una jornada probablement molt indicativa del que
passarà arreu del món. Països amb prou dimensió, decidits a ajuntar-se amb d´altres per anar endavant,
conscients que el seu futur depèn sobretot d´ells mateixos i de la seva capacitat de sintonia amb els veïns
per plantar cara a les influències llunyanes, per potents que siguin. Països decidits a fer front a les
injustícies.
Aquesta és la fórmula.? ?
Pasqual Maragall. President del PSC
12/1/2003
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Comença un any carregat de promeses
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Infraestructures
Transports
Nacionalisme
Model social
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1359
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1665/0000000585.pdf
b417e052d1f0c323f7d561d3c2240881
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La Corona d'Aragó que ens arriba del futur
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Marc de Referències
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Euroregió
Història
Ciutats
Territoris
Acció política
Aragó
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1358
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-01-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1664/0000000589.pdf
e197f1f2592ae95d2242e0cf24758a32
PDF Text
Text
Víctor Alba, l'irreductible
Article de Pasqual Maragall publicat a l'Avui
Víctor Alba va tornar a Catalunya després d'un llarg exili per França, Mèxic i els Estats Units. Se n'havia
anat el 1945, després de sis anys a les presons franquistes (1939-1945). Era un revolucionari dels anys
trenta, polígraf empedreït, periodista nat, autor d'un centenar llarg de llibres.
El recordo molt especialment en aquella seva intervenció a la inauguració de la plaça George Orwell de
Barcelona. Ja gran, ulleres de cul de got, barba i cabells espessos, gest enèrgic i conviccions robustes.
Havia estat amic personal d'Albert Camus, amb el qual havia traduït al francès el Cant espiritual de Joan
Maragall i amb qui havia col·laborat a Combat. Amb Camus compartia un mateix esperit de revolta
contra l'estalinisme, cosa que per a molts era en aquell temps una autèntica heretgia. Algú ha dit que
sempre va caure del costat dels perdedors i és cert: va ser traïdor per als estalinistes i comunista per als
franquistes. En realitat era un esperit llibertari, en el sentit genèric de la paraula, amb un compromís
irreductible al servei de la llibertat i de la justícia, sempre contra les ortodòxies que, ahir com avui,
tracten de fer-nos passar bou per bèstia grossa.
Maleïa el seu segle XX, el segle dels més monstruosos totalitarismes, però també el segle de les gran
esperances. Ell no les havia perdudes. I és que els totalitarismes no havien pogut amb ell. Era perdedor
de guerres, però sempre en peu de guerra. Mai no havia transigit. El coratge de gent com ell s'erigeix, al
llarg d'aquest segle terrible, com un motiu d'esperança per si mateix. Al costat dels horrors, de les
derrotes, de les grans decepcions, resulta un motiu d'esperança en la condició humana, en la seva
capacitat crítica, en la seva capacitat de revolta contra la corrupció de l'ideal.
Estic parlant molt especialment dels homes i dones del Bloc Obrer i Camperol de Joaquim Maurín i del
Partit Obrer d'Unificació Marxista, que sorgiria de la fusió del Bloc i de l'Esquerra Comunista d'Andreu
Nin. Més enllà de les seves opcions tàctiques i del judici que avui aquestes ens puguin merèixer, cal
convenir que la seva actitud intransigent davant el dictat estalinista va ser altament meritòria i
clarament pionera. Mai no van renunciar a pensar per si mateixos. I van haver de suportar
l'estigmatització, la persecució i la mort.
Fins fa poc no s'ha produït, entre nosaltres, la plena reparació que se'ls devia, a part el testimoni
universal que n'havia deixat George Orwell en el seu Homenatge a Catalunya. Hi ha tingut un paper
desencadenant l'esplèndida Operació Nikolai, produïda per TV3 i realitzada per Dolors Genovès. Vindria
després Tierra y Libertad de Ken Loach. Amb la caiguda del Mur, queien també vells tòpics i es restablien
algunes veritats imprescindibles.
La generacions dels seixanta i els setanta vam trobar sintonies diverses amb l'herència del Bloc i del
Poum, sobretot pel que fa al seu antiautoritarisme de soca-rel. Havien desenvolupat una visió fortament
crítica del poder i no els agradava la jerarquia que s'ho creia massa.
S'explica una anècdota reveladora, relativa a la visita d'Andreu Nin, secretari general, a la divisió del
Poum al front d'Aragó. Van fer-li creure que els franquistes eren a tocar en una determinada direcció i
van convidar-lo a apropar-s'hi, ajupit primer, reptant i arrossegant-se per terra després, fins que van
arribar, amb greus dificultats, a l'indret on altres companys els esperaven amb una paella per dinar.
Eren així: no admetien cap excés en el culte a la jerarquia, tampoc a la pròpia, naturalment. Es comprèn
que fossin l'enemic a batre per Stalin: tenia raó.
És sabut que el Moviment Socialista de Catalunya, l'any 1945, va sorgir per l'acord d'una conferència del
Poum a l'exili. Vet aquí la culminació d'una llarga transició ideològica: de l'eufòria de la revolució russa i
del moviment comunista internacional, a la dissidència i la denúncia contra l'estalinisme; i, d'aquesta, al
socialisme democràtic. Va ser una transició encapçalada per Josep Rovira, a la qual se sumarien alguns
dels vells efectius de la Unió Socialista de Catalunya, al voltant de Manuel Serra i Moret. Posteriorment,
l'any 1976, un altre sector del Poum, al voltant d'Enrich Adroher Gironella -l'animador del contubernio de
Munic i un dels fundadors del Moviment Europeu- s'incorporarien també al darrer tram del procés
d'unitat socialista.
Aquest ha estat un dels privilegis del socialisme català, des de la postguerra fins avui: poder gaudir de la
coneixença, la companyonia i l'irreductible coratge dels vells militants del Poum, alguns dels quals són
avui un patrimoni central del PSC: Ramon Fernández Jurado, Josep Vidal (Pep Jai), Manuel Alberich i un
llarg etcètera.
Víctor Alba, de nom legal Pere Pagès i Elies, no es va incorporar mai al PSC. Potser perquè el veia un
partit que es disposava a guanyar algunes batalles. Ja li semblava bé que guanyéssim, però ell ja hi
veia, ben segur, el perills que la victòria comportava i preferia restar al marge. El seu record i la seva
herència crítica ens ha de ser una bona medecina.
�Pasqual Maragall. President del PSC
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Víctor Alba, l'irreductible
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alba, Víctor, 1916-2003
Socialisme
Necrologies
Acció política
Partits polítics Polítics
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1354
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1663/0000000603.pdf
d7fbd61cbdd5c0c0ce4abb350dff4fbd
PDF Text
Text
És hora de parlar clar
Article de Pasqual Maragall publicat a l'Avui
Jo no crec en les bruixes. I això que n'hi ha, com diu la dita.
Jo no crec que Convergència pugui guanyar les eleccions catalanes. Jo no crec que el Partit
Popular pugui treure majoria absoluta. Jo no crec que es torni a repetir la inusual combinació
de desgràcies que es van produir entre el novembre del 1999 i el març del 2000. En aquests
mesos CiU va pactar a Catalunya amb el PP al novembre, ETA va donar per acabada la treva
al gener i Aznar, en conseqüència, va obtenir una majoria absoluta que no s'esperava. I es
va iniciar el quatrienni més trist del postfranquisme.
Això no tornarà a passar. Ni CiU guanyarà -de fet ja l'altra vegada va perdre en nombre de
vots- ni els populars tindran majoria absoluta (probablement els socialistes tampoc).
Jo no crec, per tant, que se'ns pugui escapar aquest cop un Estatut de Catalunya com Déu
mana.
Nacionalistes i socialistes farem majoria. Zapatero acceptarà l'Estatut eixit d'una majoria
clara del Parlament de Catalunya. Tindrem nou Estatut, si tot va com ha d'anar, l'any 2005,
a tot estirar el 2006.
Els socialistes catalans no volem l'Estatut per tibar la corda de l'Estat o per tirar de veta.
Per què volem l'Estatut nou? El volem per viure millor, per governar-nos millor i per avançar
en la definició del lloc de Catalunya a Espanya i Europa, és a dir, per estar més còmodes en
el nostre entorn.
A dia d'avui, a pocs mesos de les eleccions, el que compta més és el primer punt. Jo crec
que la convivència a Catalunya, que el treball, l'educació, la vellesa, la infància, l'habitatge,
l'economia, l'ambient, la sanitat, les infraestructures..., tot ho podem enfocar millor amb un
Estatut pensat per a aquesta finalitat. L'Estatut del 79 estava pensat quasi exclusivament per
repartir-se competències amb l'Estat, dins del marc de la Constitució.
Han passat prop de 25 anys, un quart de segle. Hem fet l'Estat de les autonomies, una mena
d'Estat federal que no es pot dir pel seu nom, i que en efecte no ho és del tot. El Senat
federal o autonòmic de l'article 69.1 de la Constitució desapareix en l'article 69.2 -que és el
primer que cal arreglar.
Les 17 autonomies han fet els seus Estatuts. I el tot no acaba de lligar. La definició de
nacionalitat i la de nacionalitat històrica no són equivalents en els diversos Estatuts.
L'anterior president del Tribunal Constitucional, quan va plegar, va manifestar que el bloc
format per la Constitució i els Estatuts s'hauria de rellegir i reconsiderar. Crec que la seva
proposta anava en el sentit d'integrar-ho tot, posat al dia.
Hem entrat a Europa, l'any 1986. Tenim, per tant, una nova legislació; de moment un
Tractat, aviat una Constitució europea, que ens obliga, i que és molt més moderna i
adaptada al moment actual que la Constitució espanyola i l'Estatut de Catalunya.
Som-hi, doncs. Però deixem les coses clares.
Les amenaces vigents, les bruixes en les quals no creiem, però que poden tornar a
aparèixer, com van fer fa quatre anys, tenen nom i cognom.
La primera és la mateixa de l'altre cop, la influència del drama basc en el conjunt de la
política espanyola. ¿Sabeu per què es fonamental que els catalans hi diguem la nostra, amb
seny, però sense enredar ningú -i sobretot sense enganyar-nos a nosaltres mateixos? Per
autonomitzar, o millor, per independitzar el tema català del tema basc.
I perquè, altrament, el País Basc no tindrà solució. Madrid no trobarà la clau del diàleg basc,
el que ha de portar la pau, com l'ha portada a Irlanda del Nord, fins que no s'acompleixi una
condició: que se sàpiga que els catalans no som el mateix ni demanen el mateix.
Els catalans no demanem el mateix. Demanem més, perquè Catalunya és més gran, i no ho
demanem de la mateixa manera -i no em refereixo al terrorisme sinó a les fórmules
polítiques del lligam Catalunya-Espanya-Europa.
�Sabem que som més grans, que generem una cinquena part de la producció espanyola, que
no tenim les mateixes tradicions que els bascos, ni el concert, ni els fueros. Però que podem
arrossegar encara més autonomies a un Estatut diferencial, com és el cas, si ho volen -i tard
o d'hora probablement ho voldran-, de les Balears, l'Aragó i la comunitat valenciana, amb
què compartim geografia i història, però als quals no pretenem ensenyar res ni per
descomptat imposar res de res.
En resum: Catalunya no és una excepció espanyola, com ho és el País Basc. Catalunya, per
anar bé, ha de canviar Espanya. Amb seny, amb gosadia i amb cordialitat -però l'ha de
canviar, l'ha de fer tan plural com la van pensar els constituents.
Crec que Catalunya admet majoritàriament que l'esforç que ha fet la dreta espanyola per
estar tota dins de la Constitució és històric, admirable i considerable. Però Catalunya sap que
si el preu pagat per aquest bé és el mal de la congelació constitucional i la mort lenta del
procés d'evolució dels textos bàsics -evolució que es dóna a tots els països democràtics
avançats- estem perduts com a poble.
Per això és important llegir correctament el que ha passat aquests darrers anys, el punt on
som i el que ha de passar.
No estem per la protesta sinó per la proposta. No estem pel gemec ni per la declamació.
Estem per una cosa diferent de la que hem tingut fins ara, s'anomeni coexistència o
convivència resignada, o "conllevancia", que diria Ortega y Gasset i diu ara Pujol.
Catalunya ha de posar-se al davant del tren d'Espanya. No hi ha cap altra solució. Ja sé que
em diran -ho han dit els savis del país pel dret i pel revés- que sempre que ho hem intentat
ens ha anat malament. Doncs bé: suposant que fos cert, també ho és que no hi ha una altra
solució raonable.
La manca de rigor de les solucions sobiranistes conegudes és formidable. I la de les solucions
sobiranistes vergonyants, com les dels hereus directes de Pujol, sense ser tan aparents,
perquè no se sap ben bé què volen, és més indignant.
Com es pot reclamar seriosament un nou Estatut després de condemnar-lo durant quatre
anys? Què ha canviat? Qui ha canviat, a part de CiU al darrer minut? El PP no ha canviat. Els
socialistes tampoc, ni els catalans, ni el PSOE. Per aquests camins portem Catalunya a les
roques. Al mal humor, a la protesta i al pessimisme crònic.
L'accidentalisme dels catalanistes conservadors, la seva incapacitat de dibuixar un escenari
versemblant de futur i de comprometre-hi el país, és una altra amenaça que hi ha. Heus aquí
la segona bruixa.
Jo no hi crec, però hi és: fa vint anys que estem governats per aquest pragmatisme. Si és
innegable que al principi ens va dur estabilitat, també és cert que finalment ha acabat en
una caricatura de si mateix, en un pragmatisme sense resultats, que és probablement, de
totes les actituds polítiques, la més mancada d'ètica.
Els grans principis que se'ns predicaven, finalment, s'han venut a l'altar de la governabilitat,
que és un principi, sí, però menor. I la governabilitat, al capdavall, s'ha traduït a malvendre's
a baix preu l'Ebre, l'Estatut i el finançament.
Si no hi ha bruixes, ja em diran qui els ha fet, tants disbarats.
Pasqual Maragall. President del PSC
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
És hora de parlar clar
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Convergència i Unió
Canvi
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1350
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-07-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1568/0000000795.pdf
ff09b7c1656df00a649698b8135745b1
PDF Text
Text
20 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 JUNIO 2003
ENTREVISTA x PASQUAL MARAGALL, candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat
DAVID AIROB
Maragall, en el que ha sido su despacho durante los últimos cuatro años en el Parlament de Catalunya, donde tuvo lugar esta entrevista el pasado jueves
“Habrá nuevo Estatut porque el PP no
tendrá mayoría y CiU votará con el PSC”
JORDI BARBETA
JAUME V. AROCA
Barcelona
E
l Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) proclama hoy por segunda vez a Pasqual Maragall
(Barcelona, 1941) como su candidato a la presidencia de la Generalitat. Han pasado casi cuatro
años desde aquella victoria/derrota por los pelos. A diferencia de entonces, Maragall es ahora
presidente del PSC y asegura haber madurado
en este tiempo. Para evitar triunfalismos indeseables, se muestra comedido respecto a sus posibilidades de victoria, e insiste por encima de
todo en la idea de cambio. “El pujolismo sin
Pujol no es cambio, y si no hay cambio, nos estancaremos.”
–¿El espíritu de su proclamación como candidato es ahora o nunca?
–No. El espíritu es “Aquest any sí”.
–¿Qué va a cambiar para ganar esta vez?
–Presentaremos un programa mucho más
maduro, con más mentalidad de gobierno.
–El deseo de cambio parece lógicamente arraigado tras 23 años de gobierno Pujol. CiU propone un cambio generacional, ERC un cambio soberanista e ICV un cambio de izquierdas. ¿Qué
tipo de cambio propone usted?
–Bueno, aquí hay dos posibilidades: el pujolismo sin Pujol, que no es un cambio, y la capacidad de ilusionar al país con otra forma de gobernar. Si no hay cambio, nos estancaremos.
–¿Qué quiere decir ilusionar al país?
–Que volvamos a creer en nosotros mismos y
no demos por hechos los límites que se han impuesto en los últimos años: la idea de que en
España sólo hay tres nacionalismos, el español,
el catalán y el vasco. Nosotros creemos que hay
que ir más allá y revisar la base constitucional y
estatutaria.
–¿Y eso cómo se hace?
–Hicimos la anterior campaña sobre la base
de educación, educación y educación, y ahora
añadimos el mapa, el de las infraestructuras
que precisa el país, y una determinación más
clara de las políticas sociales, de cohesión, de
integración de los inmigrantes, de calidad de la
escuela, de seguridad, lo que hemos estado trabajando en el gobierno alternativo durante estos cuatro años.
–Un gobierno “en la sombra” en el que 8 de 12
consejeros tienen más de 50 años, y con alcaldes
que han gobernado durante más de veinte años.
¿Esto es renovación?
–Esto es experiencia, que es un valor enormemente positivo. Lo que nosotros pretendemos
es llevar esta experiencia en el terreno municipal a la gobernación de Catalunya.
–Visto el resultado de las últimas elecciones
municipales eso parece algo arriesgado.
–¡Que va, hombre! No tiene nada que ver.
¿Sabe qué población de Catalunya está gobernada por alcaldes socialistas? El 70%. ¿Y por alcaldes convergentes? El 17%. Los resultados no
son precisamente malos.
–Nadie previó que Joan Clos perdería cinco
concejales en Barcelona.
–Bueno, la seguridad de que Clos ganaría tuvo un cierto efecto similar a una primera vuelta
EL CAMBIO
“La gente pide cambio; el
riesgo es que crean que el
pujolismo sin Pujol lo es"
ESPAÑA AUTONÓMICA
“Catalunya será
diferente aunque
manden los hunos”
LOS ACUERDOS DE CIU
“Con los socialistas Pujol
se entendió durante dos
años, y con el PP, siete”
de las elecciones francesas. De todos modos, el
tema de las municipales ya ha pasado...
–¿De las elecciones del Barça hace una lectura política?
–Hombre, si por una vez no han sido políticas, dejémoslas así.
–Algunos analistas sostienen que las municipales y las elecciones del Barça han puesto de
manifiesto que algo está pasando en la sociedad
pero no se sabe muy bien qué.
–Lo que ocurre es que la gente quiere un cambio y el riesgo es que haya quien crea en un cambio que no lo es: el pujolismo sin Pujol.
–Pujol ha señalado que el proyecto de CiU no
se acaba con él, que va más allá.
–Catalunya no es una monarquía hereditaria.
–En la última sesión de control del Parlament
todos los grupos hicieron una valoración elogiosa de Pujol excepto usted, que nunca le había escatimado elogios.
–No se puede hacer balance de 23 años en
dos minutos. Yo siempre he respetado a Pujol,
“Madrid es una sociedad políticamente enferma”
¿Qué opina del escándalo de Madrid?
–Madrid es una sociedad políticamente enferma. La resistencia al cambio
político es superior a la de Catalunya. Madrid ha dejado de ser representativo de España, ha perdido el sentido de la realidad.
Estamos ante una regresión. Por una parte,
Aznar ha metido a la extrema derecha en la
Constitución, pero si el precio es congelarla... ya dije en Madrid: cuatro años más de
Aznar o su lenguaje y España explota.
–¿Qué aconsejaría a Simancas?
–No me voy a pronunciar.
–El problema es del PSOE, ¿no?
–No, el problema es Madrid.
–¿Pero no deberían los socialistas hacer
alguna autocrítica?
–Ya la harán.
–¿Usted prefiere que las elecciones de
Madrid se hagan antes o después de las catalanas?
–No tendrá un efecto profundo.
–¿Qué opina de José Bono?
–Ahora, es el gran triunfador.
–¿Lo ve con un futuro importante en el
PSOE?
–¿Futuro? Presente.
–Se ha especulado sobre la posibilidad
de que asuma el liderazgo en el PSOE...
–La figura de presente y de futuro del socialismo español es José Luis Rodríguez
Zapatero. Es joven, es bueno, es buena persona, es inteligente y además republicano...
–Bono dijo el otro día que siendo él socialista y su padre falangista no podía decirse
que uno tuviera más exigencia ética que
otro.
–Fue todo un éxito de Felipe González
y de Tierno pronunciar un discurso en
nombre del socialismo que fuera inteligible para los neofalangistas. Y eso tuvo su
mérito.
–Pero Bono se refería a que ni todos los
de derechas son malos, ni todos los de izquierdas, buenos...
–Eso es evidente. La izquierda sirve
cuando es capaz de convertir los valores
en política, pero utilizar los valores como
una banderita y nada más... eso no lleva a
ninguna parte...
�P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 JUNIO 2003
pero él no ha respetado a los socialistas. Somos
inútiles, vendidos a Madrid aunque luego resulta que los socialistas de Madrid son buenos, pero nosotros somos malos... Esto dibuja una concepción muy patrimonial que hace años ya no
funciona. Y estos últimos cuatro años han sido
los peores de Pujol.
–¿Cómo lo habría hecho usted con mayoría absoluta de PP?
–¿Y por qué no cambió de aliados en Catalunya? No tiene respuesta a esto. O sólo una:
intentar salvar los muebles y garantizar el
relevo.
–La estrategia de CiU ha sido entenderse
siempre con el Gobierno de Madrid.
–Eso es mentira. Con los socialistas se entendió dos años y con el PP, siete. Pujol prefiere
que en España gobierne el nacionalismo español y en Catalunya el nacionalismo catalán. Esto de que vengan los socialistas federales le
preocupa, porque en el fondo es de derechas. Él
sabe que la única posibilidad de cambio copernicano es que ganemos nosotros.
–Esto del cambio copernicano ¿qué significa?
–Un gobierno de Catalunya con más ambición. Este gobierno ha vivido sin un mapa de
España y Catalunya en la cabeza. ¿Por qué? Porque las infraestructuras no son importantes para ellos. Su prioridad son las esencias, una cierta pureza intelectual y espiritual, la interpretación del pasado... Nosotros tenemos una idea
física de la gobernación del país, ellos tienen
una idea de Catalunya que no tiene forma, que
no tiene dibujo, que no tiene mapa.
–¿Cómo es su mapa?
–Creo más en el mapa que en el federalismo.
Creo en un aeropuerto transoceánico, un AVE
que vaya a Bilabo y a Valencia... eso es lo importante y esto Pujol no lo ha entendido.
–Esa idea de que hay que elegir entre cultura o
infraestructuras, como si fueran opciones incompatibles, es una idea que formuló Ruiz-Gallardón.
–No me hable de Gallardón. En Madrid hay
25 museos, uno de la ciudad y 24 del Estado.
En Barcelona hay 24 de la ciudad y uno del Estado. Que me diga que él es mas listo que Pujol
o que nosotros... Que le explique Clos las cuentas del transporte público de Madrid y Barcelona. Aunque claro, Pujol, todo esto ni lo ha tocado. Nunca se ha interesado por el metro. Nunca ha ido a Madrid a ver cómo se podía resolver. Lo suyo era la suficiencia financiera... los
500.000 millones del Gobierno. ¿Sabe cuánto
le han dado este año? ¡30.000 millones¡ !Y no
llegan! También han fracasado en esto.
–Con los socialistas en Catalunya y el PP en
Madrid, la Generalitat estaría gobernada por un
partido adversario del Gobierno central. ¿Eso cómo se administra?
–Se administra muy bien. Se lo diré más claro: en el 2005 podrá llevarse al Congreso un Estatut nuevo de Catalunya que tendrá mayoría y
será aprobado. No habrá mayoría absoluta en
Madrid. ¿Qué quiere decir esto? Que si ganamos nosotros, CiU, en Madrid, votará en función de los intereses de Catalunya. ¡Nos votará
a nosotros!
–Ésa no es la experiencia de Francesc Antich
en Baleares. Él explica su derrota asegurando
que el Gobierno de PP cortó la financiación y las
inversiones en las islas para boicotear al Govern
de Progrés. No es un testimonio que usted pueda
utilizar en un spot electoral.
–Lo que yo le digo es que el Gobierno español no podrá gobernar de esta manera. No tendrá fuerza suficiente porque no tendrá mayoría
absoluta. Esa es mi previsión y en este escenario CiU no tendrá más remedio que votar en
defensa de los intereses de Catalunya que allí,
en Madrid, no son muy distintos de los que pueda tener el PSC. Por eso le digo que el Estatut
puede aprobarse en el 2005.
–Necesitará un grupo parlamentario propio
para el PSC...
–No lo excluyo, lo tuvimos y lo perdimos tras
el golpe de Estado del 23-F. Nosotros no renunciamos, pero en el nuevo escenario que yo imagino no será tan necesario. Lo importante será
convencer al PSOE.
–Pujol tal vez no quiere tener como heredero a
Maragall, pero ¿Maragall quiere ser el heredero
de Pujol?
–En algunas cosas sí, no sólo heredero, sino
admirador y alumno.
–¿Cuáles?
–La pasión por Catalunya y el modo de expresarse. ¿Se han fijado en el catalán que habla Pujol? Es uno de los pocos que lo habla de forma
creativa. No son cosas menores.
–El argumento de CiU es que si en Catalunya
no gobierna un partido nacionalista, será una comunidad autónoma más.
–Catalunya necesita infraestructuras, unos
servicios públicos que funcionen, un conocimiento real de lo que les sucede a las familias
de este país.
–¿Catalunya quiere ser diferente?
LA VANGUARDIA 21
“Siempre ha gobernado la lista más
votada y quien rompa la norma lo pagará”
hora resulta que el PSC asume
PODER SOCIALISTA
una parte del trasvase del Ebro.
“No hay motivos para
Han cambiado varias veces de
opinión sobre este tema, ¿no le
temer una concentración
parece?
de poder”
–Nosotros siempre hemos dicho que lo
que estaba acordado –el ministravase– está
acordado. Lo del plan hidrológico fue una
PACTO CON CIU
barbaridad del PP, un partido que no tiene
ideales como no sean los que vienen tan de
“No quiero un pacto con
lejos que más vale ni pensar en ellos. En esta
CiU, es la gente de CiU
cuestión lo que habría que desarrollar es la
nueva cultura del agua.
quien pide un cambio”
–¿Esa nueva cultura consiste en ducharse
sólo de vez en cuando?
–No. Consiste en pagar por el agua que
ERNEST MARAGALL
gastas.
“Es una figura política de
–Borrell proyectó un plan hidrológico más
duro y no dijeron nada.
primera; el había acabado
–¡Borrell que diga lo que quiera! Lo que yo
su ciclo en Barcelona”
digo es que nosotros, el PSC, creamos un recibo progresivo del agua que ha hecho que
hoy Barcelona consuma casi lo mismo que
hace treinta años. Y lo
que decimos es que lo paguen también los otros.
¿Nosotros, que pagamos
270 pesetas el metro cúbico, hemos de enviar agua
a alguien que la paga a
100 pesetas?
–¿Opina que ha de gobernar la lista más votada
o todos los pactos son legítimos?
–Opine lo que opine,
gobernará la lista más votada. Nunca ha ocurrido
algo distinto porque
quien rompa esta norma
lo puede pagar muy caro.
–Eso quiere decir que
usted tendrá que pactar
con ERC o con CiU.
–Yo nunca he dicho
que haya que pactar con
CiU.
–¿Es verdad que Zapatero le ha pedido que no
pacte con ERC hasta las
Maragall, en el curso de la entrevista
generales?
–No.
–¿Los pactos con ERC no asustan al puede depender de un partido que se llama
PSOE?
precisamente Esquerra.
–Mire, lo que yo quiero es no tener que
–¿Cómo tenderá la mano al electorado de
depender de nadie.
CiU?
–¿Cómo argumentaría el voto útil frente a
–Mire, esto la gente ni lo entiende ni le gusERC e ICV?
ta. Hay votantes de CiU que quieren el cam–Lo que está claro es que si no hay un voto bio. Me lo piden por la calle. Cuando explico
importante para el PSC no habrá el cambio esto hay quien me dice: usted quiere un pacque queremos y, curiosamente, la clave de to con CiU. No, no, yo lo que quiero es que
que deje de mandar la derecha en Catalunya me voten.
A
–Catalunya será diferente aunque manden
los hunos. Catalunya es quien es. Eso es lo bueno de Pujol: haber representando personalmente esta pervivencia del país. Y en eso no iremos
atrás porque de lo que se trata, además de pervivir, es avanzar y eso es lo que no hemos hecho.
En los últimos años hemos perdido medio punto de la renta nacional. ¡Eso es una barbaridad!
Es en eso en lo que hemos de reaccionar.
–Ustedes son socialdemócratas, una corriente
que no goza de muy buena salud en Europa. Los
que gobiernan, como en Alemania, sufren y giran a la derecha, y los que no, como los franceses, andan bastante desorientados...
–La verdad es que en estos últimos años ha
nacido una cierta esperanza, la ilusión, del Foro de Porto Alegre, de Davos, el Tribunal Penal
Internacional, de la cumbre de Kyoto, de la paz
en los Balcanes, pero no hemos resuelto el gran
problema, el conflicto entre Israel y Palestina.
La socialdemocracia y Clinton fallaron en eso y
hemos dado la voz al New American Century,
la nueva doctrina americana que lo invade todo y que ha hecho que incluso gente como Pujol haya claudicado. Pero fíjense que, en realidad, la divisoria en los nuevos conflictos no es
la izquierda o la derecha, es identitaria.
–Entre que Europa se gaste el dinero en protección social y asuma el liderazgo de EE.UU., o
que dedique los recursos a tener un ejército que
le permita decidir, ¿usted qué prefiere?
–En Noruega, un enfermo de Alzheimer reci-
INFRAESTRUCTURAS
“Creo más en el mapa que
en el federalismo, creo
más en un AVE a Bilbao”
LA IZQUIERDA
“La socialdemocracia
falló y dimos la voz al
New American Century”
DIFÍCILES RELACIONES
“Yo siempre he respetado
a Pujol, pero él no ha
respetado a los socialistas”
CRECIMIENTO
“En los últimos años
hemos perdido medio
punto de renta nacional”
–Su amigo Xavier Rubert de Ventós vino a
decir en un artículo que usted es la última
oportunidad de que Catalunya no se vaya de
España y además le advierte de que no confía
como usted en que España sea capaz de aprovechar esta oportunidad.
–Bueno, él es filósofo y yo soy político y
por lo tanto más pragmático que él. Hombre, es evidente que nos encontramos en una
esquina de la historia y bien podría ser que
Catalunya fuera el punto de arranque de ese
cambio en España. Yo, contra lo que dice
Salvador Cardús, no quiero redimir España,
lo que quiero es que Catalunya vaya bien y
tenga un papel más importante en su entorno, en España y en Europa.
–Dígame tres cargos que ya tiene pensados
para el caso de que gane las elecciones.
–¿Cargos? Ni pensarlo. No hay nada decidido. En eso sí tiene razón Pujol. No se puede vender la piel del oso antes de cazarlo.
–En 1999 organizó la campaña con un equipo paralelo al partido y esta vez, en cambio,
es el partido quien le organiza la campaña.
–Hace cuatro años yo
regresaba de Roma y no
era el presidente del PSC.
Ahora lo soy.
–Pero ha incorporado a
a su hermano Ernest.
¿Eso es para contrarrestar la fuerza del aparato
del partido?
–Mi hermano es una figura política de primera
magnitud. Él había acabado su ciclo en el Ayuntamiento. Para mí, es un refuerzo importantísimo.
–¿Cual será su función?
–Los contenidos. El
mensaje.
–Si ustedes, los socialistas, acaban teniendo el gobierno de la Generalitat y
del Ayuntamiento de Barcelona y también presiden
la Diputación... no habrá
DAVID AIROB
nadie que haga el papel de
contrapoder en Catalunya, una necesidad que usted siempre había defendido.
–No hay que temer por eso. No va a ocurrir nada malo, porque los socialistas no somos gente que pongamos el partido por delante de la institución.
–¿La burbuja inmobiliaria podría tener
efectos políticos en Catalunya tan perniciosos como en Madrid?
–No, porque aquí en los municipios hemos gobernado los socialistas.c
be cuatro visitas diarias y nadie está dispuesto
a cambiar eso por armamento, pero hay que encontrar el equilibrio. Habrá que aumentar los
gastos de Defensa, pero tampoco será necesario
gastar tanto como Estados Unidos.
–Hay un debate sobre los valores europeos y
sus raíces cristianas. ¿Qué valores debería tener
Europa?
–Pues los de siempre: compasión, igualdad,
libertad.
–¿Y laicismo?
–Y laicismo. Pero todo esto no es más que un
epifenómeno mientras Estados Unidos no tenga interés, y ahora no lo tiene pero lo tendrá.
Estado Unidos es un país realista, en ocasiones
más que nosotros. Hasta que no haya unos valores compartidos a ambos lados del Atlántico será muy difícil que el mundo vaya de otro modo.
–La Constitución europea ha renunciado al federalismo y en esto están de acuerdo el PP y el
PSOE.
–Hombre, ¿es que, pregunto, Pujol votaría
en contra de esta Constitución? No. No está de
acuerdo, pero votaría a favor.
–Pero estará usted de acuerdo en que el federalismo europeo ha salido perdiendo.
–Yo soy moderadamente optimista. Se han
cargado el término federalismo y han hecho desaparecer la palabra pueblos. Pero, al final, la
realidad se impone a las palabras. Por mucho
que Aznar y Blair lo hayan impedido, la unión
de los pueblos, está más viva que nunca.c
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Habrá nuevo Estatut porque el PP no tendrá mayoría y CiU votará con el PSC
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barbeta, Jordi
Aroca, Jaume V.
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Oposició
Centralisme
Convergència i Unió
Partido Popular
Catalunya
Espanya plural
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-06-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1567/0000000796.pdf
5efa7ba92970dca99d1ed338f9ec8e08
PDF Text
Text
Pasqual Maragall. Pasqual Maragall. : «CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el
futur més com a partit que com a govern» " El Punt, 11/05/2003
- Si hem de fer cas del resultat de les enquestes, mai com ara els socialistes havien tingut la presidència de la
Generalitat tan a l'abast. Per arribar aquí, però, han hagut de rebre sis derrotes electorals consecutives. Quines han
estat les causes d'aquesta pertinaç incapacitat del PSC per esdevenir una vertadera alternativa al govern de CiU?
- «Home, jo crec que el poble de Catalunya ha fet confiança al primer govern que va tenir. I per què li ha fet confiança?
Perquè no n'havia tingut cap de durador des del segle XVIII.
- Però a Espanya, per exemple, no ha pas passat això.
- «Això, a Espanya, no ha passat tant, efectivament. Tot i que déu n'hi do: després dels anys de la transició, van venir
els pràcticament 14 anys de govern socialista. Espanya s'ha atrevit abans a canviar de govern. A Catalunya s'unien
dues coses: el mateix factor que hi havia a Espanya per ser conservadors del govern que hi hagués, que era la novetat
de la democràcia, i a més a més la novetat de l'autonomia. Jo crec que això ha donat al govern català una gran
capacitat de resistència.»
- I no hi ha hagut, també, per part dels socialistes, una falta d'empenta a l'hora de construir una alternativa
engrescadora?
- «Era molt difícil en la mesura que la gent identificava pràcticament fins ara el govern amb el país. Per què? Perquè
era el primer. I possiblement perquè no va fer grans bestieses. I tot i que hi ha hagut, dins del catalanisme, sectors molt
crítics amb aquest govern, mai no han arribat a convèncer el país, amb profunditat, que el risc del canvi era inferior al
de la continuïtat.»
- I ara el convencerà, vostè, el país? O el canvi, si finalment es produeix, serà el fruit d'una situació d'esgotament a la
qual el govern hauria arribat tot sol?
- «Les dues coses, perquè a la vida tot ve alhora. Hi ha un esgotament d el govern. Aquest govern, en els darrers
quatre anys, ha viscut els pitjors anys de la seva existència. Hem tingut un govern conservador d'unes posicions de
poder, que ha intentat, en una primera fase, conviure en una situació parlamentària difícil. I en una segona etapa -des
de gener del 2001- s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur, quasi diria que més com a força política que
com a govern. Ha sigut un govern pel partit més que un partit pel govern. Això és evident. I també és cert que nosaltres
hem madurat, per dir-ho d'alguna manera, i que la nostra oferta s'ha pogut explicar millor.»
- En el document que recull l'aportació del Partit dels Socialistes i de Ciutadans pel Canvi al debat sobre la reforma de
l'Estatut, en el qual participen totes les forces polítiques, llevat del PP, s'al·ludeix a «la voluntat d'aprofundir en el
caràcter federal de l'Estat espanyol». Però Espanya no ho és pas, un estat federal.
- «Home, hi ha opinions sobre això. Hi ha molts professors de dret polític que diuen que és un país federal amb un altre
nom. I, de fet, hi ha diverses maneres de construir un estat format per pobles diversos, però tots s'assemblen.»
- Però aquí, quan es parla d'estat federal, la gent pensa en Alemanya o els Estat Units, per posar dos exemples
concrets.
- «El d'Alemanya és el cas que nosaltres considerem vàlid per a Espanya. Tenint en compte que allà una peça
fonamental del federalisme és el Senat. El Senat està format per representants dels governs. Està presidit pel president
d'un dels estats federats -els lands-, cada any un de diferent. Aquest és el model al qual nosaltres voldríem anar,
efectivament, perquè permet conjuminar la unitat i la diversitat. El model dels Estats Units té una lectura diferent. Allà
federal és sinònim de Washington, és a dir, centralisme.»
- A l'hora d'abordar el finançament autonòmic, el document dels socialistes proposa «equiparar Catalunya, quant a
ingressos per habitant, a les comunitats forals». I per què no el règim foral? I per què en vint ans i no ara mateix?
- «Perquè en aquests moments els ingressos forals són aproximadament un 60% més per habitant que els de
Catalunya. I, per tant, l'equiparació, si no es fes en un horitzó temporal molt llarg implicaria, necessàriament, una
disminució dels ingressos forals dels bascos i dels navarresos, i això no és una sortida raonable. No faria res més que
complicar les coses. El que demanem és que comenci el procés d'igualació, que tingui un horitzó temporal tan llarg
com calgui, i sense demèrit dels ingressos que ara tenen els ciutadans de les comunitats forals. Quant al mètode: no
ens sembla que estigui dintre de la tradició dels catalans el règim d'excepció o el règim foral. Això, en el cas de Navarra
i del País Basc, té una tradició històrica que no va trencar ni el msteix dictador, el general Franco, excepte per al que ell
va anomenar «províncies traïdores». Aquest no és el cas de Catalunya. Catalunya és massa gran, és massa important,
representa el 20% del producte nacional brut espanyol i pot arrossegar fàcilment fins al 30%, com perquè la seva
solució pugui arribar per la via de l'excepcionalitat. Crec que ha d'arribar per la via de la generalització i per la via en tot
cas del reconeixement de drets diferencials. I també per la via de la sensatesa quant al període temporal que això
requereix. Per nosaltres, el que és fonamental és que es reconegui l'existència d'una desigualtat que és
anticonstitucional. I que s'ha de començar a tancar ara.»
- Els socialistes aborden la renovació de l'Estatut, i cito paraules seves, «no únicament com una reivindicació, sinó com
una oferta de contribució lleial, constructiva, a la tasca de renovar l'articulació política d'Espanya». Tot i la seva
moderació, no sembla pas que la iniciativa hagi de provocar cap entusiasme al PP.
- «Nosaltres confiem que els pobles d'Espanya aniran per una via diferent de la que han anat fins ara. Creiem que
podem defensar, en el marc de la Constitució i amb els retocs que calgui, el tipus de règim fiscal que Catalunya té dret
a tenir. Però no confiem que el PP actual, si hagués de decidir, ho entengués, això.»
- I el PSOE, hem de donar per fet que ho entendrà, això?
- «El PSOE és un partit federal. Hi ha un fons ideològic comú que està a favor d'aquesta igualació i d'aquesta justícia
fiscal.»
- Diuen, de vostès, que són sucursalistes. I basen l'acusació subratllant, per exemple, que a Madrid no tenen grup
parlamentari propi.
- «El sucursalisme és una eina utilizada, amb eficàcia fins ara a Catalunya, per uns partits que no han demostrat que, a
la pràctica, la seva via sigui menys sucursalista; no dic ideològicament, dic a la pràctica. Nosaltres, aquí a Catalunya,
�no dependrem mai del vot del socialisme espanyol, que ha renunciat a ser present aquí amb grup parlamentari propi.
En canvi, el nacionalisme conservador català sí que depèn aquí del naciona
- Potser la propera legislatura?
- «El vam tenir i el vam perdre. En unes circumstàncies que no deixen bé a ningú. I és una cosa a la qual no hem
renunciat, però potser n'hi ha d'altres que ens interessen més, en aquests moments.»
- La inexistència d'una llei electoral catalana, en contra del que preveu l'Estatut, ha estat motiu de polèmica els darrers
mesos. Més enllà de la disputa sobre les formes de representació territorial, s'hauria d'optar, en la nova llei, per un
sistema de llistes obertes?
- «El primer que hem de resoldre és la combinació entre el principi de proporcionalitat i el de representació dels
territoris. Això té una solució, que és la fórmula alemanya o l'holandesa, en la qual es vota una llista de tot el país, de
Catalunya en aquest cas, i el nombre de diputats és proporcional al nombre de vots assolits per aquesta llista nacional.
I d'altra banda hi ha unes llistes comarcals, o de districte, a través de les quals són representats els territoris a través
del candidat més votat. De manera que e s garanteix la proporcionalitat estricta i, al mateix temps, la presència del
territori. A partir d'aquí, que hi hagi més o menys diputats de pobles petits dependrà de l'opció de cada partit en la
construcció de les seves llistes nacionals. I seran els electors qui jutjaran del comarcalisme o centralisme de cada partit
i de les seves llistes.»
- Però, insisteixo, els aparells dels partits continuaran tenint la paella pel mànec a l'hora de fer aquestes llistes?
- «Aquesta és la segona qüestió que haurem de resoldre: com ens adaptem al moviment creixent en favor de la
flexibilitat de les llistes i que no hi hagi tant domini per part d'unes quantes persones a l'hora de decidir quins seran els
representants de la pàtria al Parlament. El PSC, amb Ciutadans pel Canvi, sense anar a les llistes obertes, ha avançat
cap a una menor relació de subordinació de les llistes a l'aparell del partit. I crec que hem d'aprofundir-hi, en aquesta
línia, sense presses.»
- I no s'hauria d'aprofundir, també, a fer desaparèixer la disciplina de vot?
- «A la Gran Bretanya, per exemple, Blair va arrossegar el parlament a favor de la guerra amb el vot de l'oposició i
sense el vot d'una bona part dels propis diputats laboristes. Això existeix molt més en la tradició anglosaxona de la
política. Ara, aquí, nosaltres hem tingut fins ara, i crec que hem de seguir tenint -encara que potser ho hem d'anar
estovant- una preocupació molt forta per l'estabilitat de la jove democràcia i aquesta prudència no ens ha anat
malament.»
- La transparència és un concepte recurrent en el document que recull l'aportació socialista al debat sobre la reforma de
l'Estatut. Però no sembla pas un exercici d'excessiva transparència la decisió de concloure a porta tancada la comissió
parlamentària d'investigació sobre l'anomenat escàndol de les enquestes.
- «Jo crec que sí. En aquest cas, s'ha aconseguit el que volíem. Nosaltres vam dir des del principi que si hi havia un
responsable, se sabia qui era i com ho havia fet, i aquest responsable ho reconeixia i plegava, la comissió no hauria
d'anar més enllà. Està absolutament clar que el responsable ocupava un altíssi m càrrec dins de l'aparell
governamental i està absolutament clar com es va fer la manipulació. De manera que nosaltres no tenim res més per
demanar. I crec que la població tampoc.»
- Però tot això, excepte el nom del dimissionari, es devia explicar en aquella sessió a porta tancada, perquè, que jo
sàpiga, no consta enlloc, amb precisió i de manera oficial, què va passar exactament.
- «Als diaris van haver-hi unes explicacions detalladísimes de com es va fer la manipulació. I ningú no les ha negades. I
hi ha hagut sessions plenàries del Parlament amb explicacions també detallades.»
- Però un diari no és un document oficial.
- «Hi ha hagut les sessions del Parlament. Però el que vull dir-li és que nosaltres no veiem per què s'ha de burxar més
quan els fets estan clars i els responsables dels fets i el govern han pagat amb dimissions el preu que havien de
pagar.»
- Per acabar, parlem d'una altra qüestió, que també té molta relació amb la transparència. Fa uns mesos, el PSC es va
negar a fer públic el nom del banc que li havia concedit un crèdit -no sé si impagat- i també les condicions de l'operació
-el tipus d'interès, per exemple.
- «On es va negar?»
- A preguntes dels diaris. No seria més tranquil·litzador que tothom pogués arribar a saber la procedència i el destí de
tots els diners de què disposen els partits polítics?
- «Hi estic absolutament d'acord.»
- I per què no predica amb l'exemple?
- «L'exemple és un sistema més transparent de finançament en el qual no hi pugui haver situacions com la d'un
candidat que fa propaganda abans de la campanya electoral amb els quartos d'una fundació. Jo crec que són aquestes
les coses que hem de mirar. Segons el Tribunal de Comptes, nosaltres vam gastar més diners que CiU en la darrera
campanya autonòmica: vostè s'ho creu?»
- En qualsevol cas: el PSC treballa en alguna proposta per fer més transparent el finançament i la despesa dels partits
polítics?
- «La transparència és una bandera que seguirem mantenint fins al final.»
- Hi ha, doncs , alguna data per presentar aquesta proposta?
- «Una data no, si vol que sigui totalment sincer i transparent.»
JORDI BUSQUETS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Busquets, Jordi
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Convergència i Unió
Oposició
Canvi
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-05-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1566/0000000797.pdf
02af8fd119d4bf3f4736199236c63e0f
PDF Text
Text
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
ELECCIONS 2003
"Si guanyo, convocaré els pares de la Constitució i dirigents de partits perquè
pensin què hi canviarien ara"
"Les propostes de nou Estatut de Mas, de Carod-Rovira i la nostra són perfectament
homologables i arribarem a una solució"
D. González / I. Carbó
BARCELONA
"Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com
aquesta"
AVUI ¿Aquestes municipals són unes primàries de les pròximes eleccions
catalanes?
P.M. Totes en són, de les següents, sobretot si són tan pròximes com aquestes.
AVUI Fins ara, municipals i catalanes han marcat la dualitat electoral PSC-CiU...
P.M. Potser sí que als catalans els agrada posar els ous a diferents cistells. Però la
tendència ja es va trencar a les últimes eleccions catalanes. Ara ja som el partit
més votat a les últimes quatre eleccions. Ho continuarem sent, i espero que ho
siguem amb més diferència.
AVUI Les relacions entre vostè i Jordi Pujol cada vegada s'han anat crispant més.
P.M. Jo diria que Pujol s'ha anat crispant ell en la mesura que està al final del seu
mandat i ha vist que aquests quatre anys han estat perduts i no ha funcionat.
AVUI Quina explicació té l'episodi del calendari que vostè va donar al president i ell
va llançar per terra?
P.M. Va ser estrany. La seva reacció va ser molt mecànica, no ho esperava. Però
això no va ser el més greu, perquè va ser una casualitat. El més greu va passar a la
sessió de control següent, quan va veure com una acusació la pregunta que li vaig
fer sobre la molt discutible designació, des del punt de vista de la legalitat, de
conseller en cap.
AVUI Una acusació dura...
P.M. Jo li vaig preguntar si a tres anys vista ell no es penedia d'haver creat una
organització del consell executiu que en el fons és percebuda, almenys per
nosaltres i per part de l'opinió pública, com una fórmula no tant per governar com
per assegurar el futur de la coalició en el govern. Entre altres coses, Pujol va acusar
al Parlament el cap de l'oposició d'antipatriota. I, cosa que encara és més greu, va
manifestar que el seu desig fervent és que jo no sigui mai president de la
Generalitat. Un polític de talla no hauria d'haver-hi caigut. I això complica d'una
manera innecessària la relació institucional de futur. Tarradellas no era partidari de
Pujol, però no va anar mai al Parlament a dir-ho.
AVUI El final de la comissió de les enquestes no ha deixat gaire ben parat al PSC.
Se'ls retreu que només hagin buscat el cap de Madí.
P.M. Madí era un element molt important, sent com era la mà dreta de Mas. No ens
hem acontentat amb poc. Calia demostrar, i que el govern de la Generalitat ho
reconegués, que ha creat un sistema de poder que no és de govern sinó de
perpetuació del partit en el govern. Però, a més, aquesta és la primera vegada que
una comissió d'investigació porta a un resultat efectiu: la dimissió del responsable
de la manipulació d'enquestes.
AVUI Però Madí no admet aquesta responsabilitat. Va dir que se sentia objecte
d'una campanya mediàtica i d'assetjament polític.
P.M. Que digui el que vulgui. Crec que el noranta per cent de la població de
�Catalunya ha entès, fins i tot els militants de CiU, que aquest senyor ha fet un error
i ha plegat. El cas ja estava explicat per la premsa i diversos informes. Quan van
cessar [el director general d'Estudis] Josep Camps nosaltres vam dir que feien
trampa, perquè ja se sabia i s'havia explicat que el responsable era un altre. Què
més se'ns pot demanar?
AVUI Però la comissió s'ha tancat sense investigar. La resta de grups ho han
rebutjat.
P.M. Jo no entraré en els motius dels altres grups. La nostra posició va ser que
havia de sortir el responsable.
AVUI ¿En els consells comarcals què pesa més, el valor simbòlic de trencar el
model de CiU o el canvi del sistema d'elecció?
P.M. L'objectiu no era un guany de quotes de poder, que és del que se'ns acusa.
L'objectiu aquí també és el desmuntatge per peces del que s'ha fet malament: la
falta d'una llei electoral, les LOT del 1987, el sistema electoral de les comarques,
que ha permès el caciquisme... Amb la reforma d'ara tots els alcaldes seran als
consells comarcals a través del consell d'alcaldes, que s'ha de crear a tots els
consells comarcals. I com que es dóna més pes al vot popular, s'impossibilita el
caciquisme que es dóna en comarques on no hi ha poder efectiu. És una victòria
democràtica molt important.
AVUI El PSC ha criticat sempre el pacte CiU-PP, però ha buscat el suport dels
populars per canviar el sistema dels consells comarcals i en l'afer de la comissió de
les enquestes.
P.M. Nosaltres no governem. Som oposició i fem el que toca. Per tant, benvingudes
totes les ajudes a fer la tasca de control al govern. Portem
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
González, David
Carbó, Ismael
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Eleccions
Canvi
Convergència i Unió
Acció política
Model social
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-05-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1565/0000000798.pdf
3251a84c7c3eb4476681401baf24a28f
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Zapatero y yo somos federalistas partidarios de la pluralidad
Source
A related resource from which the described resource is derived
Tiempo
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Peñate, Faci
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Espanya plural
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Canvi
Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-04-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1564/0000000799.pdf
8b9b6e815a39192cec28e8e7f7ccf3b4
PDF Text
Text
E
N T R E V I S T A
a PASQUAL MARAGALL
JO NO ESTARÉ MAI TAN LLIGAT AL
NACIONALISME ESPANYOL COM HO ESTAN
AVUI ELS NACIONALISTES CATALANS
Pujol sol dir que el PSC és el màxim responsable de les renúncies de Catalunya en
la Transició. Com valora aquell període?
La Transició va ser impulsada pel
PSC i pel PSUC bàsicament, que van
ser els dos partits més votats el
1977. Eren els partits més arrelats
en els moviments polítics del final
del franquisme: l’Assemblea de Catalunya, CCOO, els moviments dels
barris, etc. En aquells moviments el
nacionalisme hi era molt poc. Ara alguns sectors parlen de la necessitat
d’una segona Transició i jo penso
que, efectivament, cal fer una actualització de la Constitució i l’Estatut.
L’elaboració de l’Estatut es va fer en un
clima de consens entre les diferents
formacions catalanes democràtiques.
Quan es va trencar aquell consens?
El trencament de la unitat catalanista es produeix el 1982, i queda
simbolitzat en el moment en què
CDC va trencar la capçalera de l’11
de setembre. Aquell dia, abans de la
manifestació, el Guti, en Raventós i
en Roca es van reunir en un bar de
la Via Laietana, i Roca va dir que Pujol havia decidit que no hi hagués
capçalera unitària, i mai més no n’hi
ha hagut. És el moment en què Pujol
estableix la teoria segons la qual hi
havia hagut una traïció del PSC.
Potser CiU va voler monopolitzar el catalanisme, però, com a reacció, el PSC
se’n va anar desmarcant. En els seus
orígens, el PSC tenia uns dirigents i uns
intel·lectuals clarament adscrits a la
tradició catalanista, com Raventós,
Obiols, Alexandre Cirici o Oriol Martorell. Avui costa més trobar-hi persones
d’aquest perfil.
41
El PSC d’avui continua essent un
partit catalanista. Hi ha gent que
parla amb to crític dels “Montilles”,
però el cert és que Montilla ha declarat que ni Mas ni Duran no li poden donar lliçons de catalanisme i
�E
N T R E V I S T A
nó positiu, amb sentit de futur, perquè la política, en el món, és un mercat de futurs en el qual ens hem de
situar bé.
En quins aspectes no n’hi ha prou amb
el que tenim?
Si ara escrivíssim la Constitució i
l’Estatut, els faríem diferents. Jo sóc
partidari d’afegir a l’Estatut un codi
interpretatiu, que li doni una visió
més en la línia de la devolution escocesa, més federal. Cal posar l’èmfasi
en la proximitat: l’autonomia dels
pobles, de la societat i dels poders
propers ha de ser la norma, i les
matèries reservades a l’estat han de
ser l’excepció. Per això el que caldria
és posar-se d’acord sobre quines han
de ser aquestes excepcions, que són
necessàries perquè la proximitat no
és bona sempre. En moneda, control
de fronteres i defensa, no ho és.
Cal tocar també la Constitució?
ningú no l’ha desmentit. És possible
que algun comportament del PSC
està fent ara en una situació que ho
és menys. Han de ser els historiadors els qui interpretin si el
El trencament de la unitat catalanista es pro- PSC va donar lloc o no al
trencament de la unitat catadueix el 1982, i queda simbolitzat en el mo- lanista per part de CiU. Noment en què CDC va trencar la capçalera de saltres creiem que no.
l’11 de setembre.
propiciés que CiU hagi actuat com
ha actuat, però jo crec que la responsabilitat va ser i és de CiU. El
1982 CiU va plantar la bandera del
“nosaltres sols”, que ha durat més
de vint anys. Avui, en la crisi basca
que vivim, Pujol és exquisidament
delicat amb els equilibris de l’Estat,
però als anys 1981-82, al moment de
la LOHPA, etc., també hi havia una
situació crítica. El 1982 Pujol ens va
estigmatitzar per ser curosos en una
situació delicada, que és el que ell
Fa cent anys el catalanisme es va
proposar regenerar Espanya i obtenir l’autonomia de Catalunya, objectius que avui es poden considerar assolits. No està esgotat aquest tipus de catalanisme?
El somni catalanista de fa cent
anys en certa manera s’ha complert,
perquè per primera vegada des que
es va formular aquell projecte hem
tingut vint anys d’autonomia. Però
no n’hi ha prou amb el que hem
aconseguit, i amb això no faig un
plantejament només reivindicatiu si-
42
La Constitució és una gran disposició transitòria concebuda per
passar de la dictadura a la democràcia i a l’autonomia, i té l’ambigüitat
que, com deia Napoleó, una constitució ha de tenir per durar. A la
Constitució no hi surt la paraula Europa ni la paraula Catalunya, perquè
encara no s’havia entrat a la UE i les
comunitats autònomes encara no
s’havien constituït. Per tant, caldria
introduir a la Constitució la filosofia
dels tractats de la UE i la regulació
bàsica ja consolidada de les comunitats autònomes.
Persones pròximes a vostè, com Oriol
Bohigas o Rubert de Ventós, consideren
que Catalunya ha de reivindicar un estat. Ara que entraran a la UE Lituània,
Eslovènia, Xipre o Malta, no és lògic
pretendre que Catalunya tingui un estatus com el d’aquests països?
Els estats que entren ara a la UE
són els que van desaparèixer el 1871
�E
o 1914 o 1945. Els qui vam perdre la
cadira dos segles abans ho tenim més
complicat; haurem d’esperar una mica més per obtenir a Europa l’estatut
que volem. Europa farà, ella mateixa,
una evolució. Quan es va negociar el
Tractat de Maastricht, els länder alemanys van dir a Köhl que no era lògic
que Luxemburg tingués veu i vot a la
UE i ells no, i això va donar lloc a la
creació del Comitè de Regions, que
almenys permet a les regions europees d’expressar la seva opinió. Ara entraran uns quants “luxemburgs” i, per
tant, la situació encara és més calenta. Però cal donar un marge de respiració als estats, que estan cedint sobirania per dalt i reben molta pressió
per baix. Si no deixem respirar els estats, entrarem en un procés molt difícil de controlar. Però la batalla dels
populars, singularment dels espanyols, per evitar una Constitució federal és una batalla perduda.
N T R E V I S T A
Catalunya té prou instruments polítics
per afrontar la globalització?
corrent de la història, que tendeix a
simplificar les estructures.
La globalització encara fa les coLa necessitat de tenir una certa dimenses més difícils als països com Catasió per a no ser engolit per les cultures
lunya, perquè la globalització fa amb
globals és el que el du a plantejar una
els països el mateix que amb les emaliança dels territoris de l’antiga Coropreses: els concentra. La globalitzana d’Aragó?
ció ha acabat amb moltes empreses
industrials, per falta de dimensió, i
Respon a dos factors. Per un
ha provocat la seva integració en
cantó, les eleccions de 1996 van deempreses més grans. Amb els estats
mostrar que hi ha un triangle constipassa igual: dins de cada estat hi
Els estats que entren ara a la UE són els que
ha un procés de concentració.
Madrid és una ciutat global
van desaparèixer el 1871 o 1914 o 1945. Els
perquè té l’estat, té un pes
qui vam perdre la cadira dos segles abans ho
demogràfic, està ubicada al
tenim més complicat.
centre de la península, etc.;
s’ha beneficiat de la concentració. Això fa els problemes més
tuït per Aragó, Balears, Catalunya, el
greus perquè nosaltres no només no
País Basc, Astúries, etc., on es fa una
tenim veu pròpia a Europa sinó que,
interpretació d’Espanya diferent. A
a més, a Espanya ja no tenim el pes
València aquesta opció encara no és
que teníem. En certa manera, quan
majoritària, però ho serà. Per un aldemanem singularitat anem a contra
tre cantó, efectivament, és una res-
43
�E
posta de Catalunya a la globalització.
Si no tens 10-15 milions d’habitants,
no pots tenir un aeroport potent i,
sense aeroport, ja et poden donar
veu a Europa que no arribaràs a ser
allò que voldries. En aquest procés
de concentració, per a fer un país i
una metròpoli potents cal definir un
espai més gran del que som estrictament. Si no sustentem el nostre projecte en l’intent de reunir unes condicions econòmiques, demogràfiques i tecnològiques d’una dimensió
determinada, no tindrem mai allò
que considerem que ens correspon
políticament, perquè no hi haurà la
base necessària per a sustentar-ho.
Aquesta estratègia no és tan efectista com una “Declaració de Barcelo-
N T R E V I S T A
na”; és una opció de llarg termini. I
és més efectiva.
Vostè últimament ha denunciat els excessos del nacionalisme espanyol.
Ara manen tres nacionalismes i,
encara que no ho sembli, s’aguanten
mútuament perquè tots els nacionalismes es fonamenten en l’existència
d’un adversari. La situació dramàtica
del País Basc ha creat un espai polític
per al nacionalisme espanyol. I,
històricament, ha estat el nacionalisme espanyol el que ha creat el drama basc, quan el 1938 Franco va dictar un decret que va suprimir els
furs de les “províncies traïdores”.
Aquí hi ha l’origen del conflicte, que
es confirma quan el 1948 Aguirre,
des de l’exili, va enviar una
En aquest procés de concentració, per a fer un carta a gent diversa del país
país i una metròpoli potents cal definir un es- dient que, si allò continuava
així, es perdria la identitat del
pai més gran del que som estrictament.
País Basc, i fent una crida a la
44
joventut basca a reaccionar, “si cal,
violentament”, diu textualment la
carta, que jo vaig llegir fa uns anys a
l’arxiu Tarradellas. Per tant, està tot
escrit: la provocació de Franco i la
resposta del nacionalisme basc.
El context de la carta d’Aguirre era la
desesperança que va causar el fet que
Franco no caigués en acabar la Guerra
Mundial.
Sí. Sembla com si el món ho hagués oblidat. Recordo que fa anys em
vaig entrevistar amb George Bush senior, quan ell era vicepresident, en un
moment en què hi havia un conflicte
entre Espanya i els Estats Units sobre
la renovació de l’acord sobre les bases americanes i ells no entenien els
recels espanyols. Com a alcalde, li
vaig explicar que els ciutadans de
Barcelona pensàvem que els americans no van arribar a Espanya igual
que van arribar a Itàlia, perquè a Ità-
�E
lia van fer fora els feixistes i, en canvi, a Espanya va ser al revés, van venir
de la mà de Franco.
Com veu la situació actual d’Euskadi?
Si no incideix algun factor extern, no hi ha sortida. Buscant on es
pot trobar un desllorigador, crec
que la generació que va fer la Constitució hi hauria de dir la seva. Per
sobre d’Aznar només hi ha el rei, i és
difícil que la corona intervingui. Els
únics que poden tenir una certa autoritat moral sobre el Govern són la
generació constituent: Pujol, Roca,
Fraga, Carrillo, Suárez, González,
etc. A mi m’ha semblat bé l’actitud
de prudència de Pujol davant el conflicte basc, però en el moment en
què aquest conflicte s’està convertint en la gran excusa per impedir
que Catalunya pugui tenir el que li
correspon, crec que Catalunya s’ha
d’implicar més. Encara que la Constitució no sigui dels qui la van fer, sinó que és de la ciutadania, no es pot
negar que una opinió sospesada de
la classe política d’aquell moment
tindria un impacte.
N T R E V I S T A
el 30 % local. Tercer, la inversió estatal per habitant a les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants
(ara mateix, Barcelona, Madrid i
València, i, progressivament, Sevilla,
Màlaga, Saragossa i Bilbao) ha de ser
la mateixa arreu. I quart, aplicar el
principi de pagar per renda i rebre
per població.
CiU sosté que el nou sistema de finançament ha estat un pas endavant.
L’Homs diu que el nou sistema
és millor perquè els impostos dels
catalans es quedaran a Catalunya,
però ben mirat potser era millor el
sistema anterior, perquè abans l’Estat ens enviava uns diners que es calculaven segons el cost efectiu dels
serveis, i cada cinc anys es revisava
aquest cost. Ara el que l’Estat dóna
Centrant-nos ara en la política catalana, vostè proposa potenciar l’ensenyament públic, doblar el pressupost de
cultura, promoure habitatge públic, etc.
D’on sortiran els diners?
D’un sistema de finançament millor, perquè amb l’actual no anem
enlloc, i d’una major inversió de l’Estat. Nosaltres proposem un sistema
de finançament amb els objectius següents: primer, els rendiments per
habitant dels règims foral i comú
s’han d’igualar; és insostenible que el
finançament per habitant del País
Basc superi en més del 50 % el de
Catalunya. Aquesta igualació proposem que es produeixi en un termini
de vint anys. Segon, el repartiment
de la despesa pública entre els diferents nivells administratius ha de ser
el 40 % estatal, el 30 % autonòmica i
45
són uns impostos, i no es garanteix
que es cobreixi el cost dels serveis.
El resultat és molt dolent perquè els
impostos que ens han donat són els
indirectes, que abans pujaven més
que la renda, però ara pugen menys.
Per tant, si bé és cert que des d’un
punt de vista acadèmic i també des
del punt de vista de l’autonomia el
nou sistema és millor, el fet és que
s’han equivocat a l’hora de definir
quins i quants impostos s’havien de
traspassar: el resultat pràctic és un
desastre.
Amb la majoria absoluta del PP a Madrid era difícil obtenir un acord millor.
Tot això ve del pacte de 1999 entre CiU i PP per a la investidura de
Pujol. Per imperatiu d’aquest pacte,
CiU, per una banda, ha acceptat un
�E
N T R E V I S T A
Els rendiments per habitant dels règims foral i
comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi
en més del 50 % el de Catalunya.
finançament insuficient i, per l’altra,
va acceptar l’exigència del PP de no
plantejar la reforma de l’Estatut en
aquesta legislatura. (Però el que més
em va sobtar en el debat de política
general de l’octubre passat va ser el
suport implícit d’ERC al pacte CiUPP, ja que ERC va votar a favor de no
tractar la reforma de l’Estatut fins la
propera legislatura).
Quan va ser alcalde va tenir problemes
amb el seu partit, fins i tot es va dir que
aquests problemes van causar la seva
renúncia a l’alcaldia. Si vostè arriba a la
presidència de la Generalitat, es podrien reproduir aquelles tensions?
Em vaig retirar en el moment en
què, des de molt abans, havia decidit fer-ho, no pels problemes que hi
pogués haver al partit, encara que
és cert que l’anunci de la meva retirada va coincidir en un moment en
què el partit de Barcelona havia
pres la decisió d’ampliar l’Executiva
a 30 membres, decisió a la qual jo
vaig ser contrari. Pel que fa a la situació actual, d’entrada hi ha un
canvi important, que és que ara sóc
el president del partit. La relació
entre el partit i jo i entre Ciutadans
pel Canvi i el partit és més madura.
CpC ha firmat un conveni amb el
PSC, sense supeditar-s’hi, que ha
aclarit aquestes relacions. Tenim la
convicció que la fórmula clàssica
dels partits polítics necessita una
renovació. Ara tots els partits
intenten crear un moviment extern
afí, per tal de mobilitzar voluntats
de persones que volen col·laborar
sense fer-se militants.
Es diu que vostè té un caràcter especial, amb cops de geni imprevistos, etc.
Creu que aquesta imatge el
pot perjudicar en les eleccions?
Em perjudicaria si no hagués
governat Barcelona durant
quinze anys. Aquest és l’últim
recurs de CiU; davant un adversari que no poden batre opten
per la desqualificació personal. Però
aquests recursos no serveixen quan,
com és el meu cas, s’apliquen a una
persona coneguda de tothom. Ara
bé, és cert que en determinats moments hi ha hagut campanyes en la línia que indiqueu i fins i tot més perverses, però tot i aquestes campanyes jo vaig guanyar Trias, Cullell
dues vegades, i Roca.
Quines aliances es planteja el PSC per
governar la Generalitat?
Nosaltres mirarem de guanyar
amb una diferència important.
Si el PSC pogués governar sol tindria
més poder del que mai ha tingut Pujol,
ja que podria dominar la Generalitat i
l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquesta possible acumulació preocupa alguns sectors.
Barcelona, i el PP manifesta que és
inacceptable que el PSC governi
Catalunya amb un partit independentista. Jo crec que tots els partits,
quan governen, es tornen partits de
govern.
Una altra possibilitat és la coalició
PSC-CiU. Un escenari amb Maragall
president de la Generalitat i CiU decisiva a Madrid podria afavorir aquesta
fórmula?
Si CiU perd el Govern de la Generalitat, es reduirà la seva capacitat
de condicionar el Govern estatal,
perquè si CiU perd les eleccions catalanes difícilment podrà votar a favor del PP a Madrid. Si de cas s’abstindrà, com sempre. Quan es facin
les eleccions generals, les eleccions
catalanes encara seran massa recents com perquè CiU canviï la seva
estratègia i confessi d’una vegada
que l’esquerra espanyola i la dreta
espanyola no són el mateix. Perquè
si accepten això se’ls enfonsa la seva
construcció ideològica, que, des de
1982, s’ha basat en el discurs que
tots els partits espanyols són iguals
pel que fa a la qüestió nacional. Però
la història demostra tot el contrari i
CiU, finalment, ho haurà d’acceptar.
Estic convençut que finalment es
produirà un pacte entre els nacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà una nova “Declaració de Bar-
Jo sempre he dit que la meva
presidència serà clarament “presidencial” i que tindré un conseller
primer. I aquesta estructura la farem
seriosament, amb una llei, no com
s’ha fet ara. El president ha de ser-ho
de tothom, no en el sentit Tarradellas de govern d’unitat, siFinalment es produirà un pacte entre els nanó en el sentit de representacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà
ció institucional, d’una presidència moderadora que reuna nova “Declaració de Barcelona” en què
presenti l’interès general.
participaran el nacionalisme i el federalisme.
Tornant a les aliances, la fórmula natural seria la coalició PSC-ERCIC. Aquesta coalició podria hipotecar
alguns elements de programa del PSC?
Hi ha qui diu que la col·laboració amb ERC a la Generalitat seria
més complicada del que ha resultat,
per exemple, a l’Ajuntament de
46
celona” en què participaran el nacionalisme i el federalisme. I això
potser també fa que CiU no ho admeti obertament, ja que, per a poder fer un bon pacte, els convé no
donar-lo per descomptat. Però tot
això només és una especulació.
�E
N T R E V I S T A
En els sectors més catalanistes hi ha
una certa recança davant la possibilitat
que la Generalitat sigui governada per
un partit lligat a una formació estatal.
Què els diria?
El primer que els puc dir és que
jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els
nacionalistes catalans. Primer, perquè de nacionalistes espanyols n’hi
ha de vàries classes i, segon, perquè
actualment el PP determina des de
Madrid el que es vota al Parlament
de Catalunya, i els nostres estatuts
deixen molt clar que el PSOE mai no
determinarà el que el PSC voti a Catalunya.
Un tema que planarà damunt les properes eleccions és la immigració. Què
en pensa?
És una vergonya que la gent que
va immigrar els anys 60 i que ha superat la situació de pobresa que tenia aleshores hagi de veure com els
seus barris, les seves escoles, etc.
tornen a ser miserables. Hi ha qui
diu que ells, que van ser immigrants,
haurien d’entendre millor els qui vénen ara, però és lògic, justament,
que no vulguin sentir-se immigrants
per segona vegada.
A Pedralbes no hi ha conflicte perquè
no hi viu cap immigrant.
Exacte. El que no es pot fer és
titllar de racistes els qui viuen en els
barris on es concentra tota la immigració. Cal invertir en els barris més
desafavorits, perquè un barri depauperat produeix un efecte de crida a
què s’hi concentri la immigració. I cal
dir que la dreta no està aportant solucions a aquesta situació.
Ara mateix els socialdemòcrates governen pocs països a Europa. Es pot esperar un canvi de tendència?
La DS italiana ha publicat una
carta a Le Monde i a La Repubblica,
firmada per d’Alema i Amato, és a
dir per l’exPC i l’exPS, on diuen que
cal crear una formació reformista a
nivell italià i europeu. Ho argumenten dient que Köhl, quan es va quedar sol com a governant de dretes a
Europa, va dir que per tal que la dreta tornés a ser hegemònica calia deixar-se de manies i integrar dins la Internacional Demòcrata-Cristiana els
Tories britànics, però també Berlusconi, Haider, etc., és a dir el populisme nacionalista. D’Alema i Amato
diuen que ara l’esquerra ha de fer el
mateix però al revés, és a dir, ha
d’integrar dins el reformisme els que
van sortir perjudicats per aquella
gran coalició de dretes.
Els liberals?
No, els demòcrata-cristians. Ells
sostenen que aquest moviment de
Köhl va deixar fora de joc els demòcrata-cristians i, per tant, els interpel·len a unir-se als socialdemòcrates per a fer una gran formació de
centre-esquerra.
47
Fa prop de 25 anys de l’aprovació de
l’Estatut. Com somia la Catalunya del
2025?
Hi ha qui pensa en la independència, i a mi em sembla bé que
ho pensin. Us contestaria amb una
altra pregunta: ara fa 25 anys, on
pensàveu que podíem arribar en
aquest període? Contestant aquesta
pregunta es contesta l’altra. Jo crec
que hi ha hagut un ritme positiu;
que, després de 1714, a la història
de Catalunya mai no hi havia hagut
25 anys com aquests, amb democràcia, tranquil·litat, progrés econòmic,
autonomia, etc., però també penso
que ara és el moment de fer un pas
endavant. No sé on haurem arribat
el 2025, però si recuperem el ritme
inicial i donem una empenta a l’evolució estatutària i constituent, l’any
2025 estarem molt bé, fins i tot en
l’àmbit europeu.
Raimon Carrasco
i Miquel Sellarès
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans
Source
A related resource from which the described resource is derived
Debat nacionalista
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Carrasco, Raimon
Sellarès, Miquel
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Espanya plural
Nacionalisme
Acció política
Oposició
Territoris
Catalunya
Constitució
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1563/20030223_entrevista.pdf
80bbeb2d3575949603ac8b1025fe63ba
PDF Text
Text
«Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz»
Entrevista a Pasqual Maragall, publicada en Diario Vasco
Es consciente de que sus declaraciones sobre lo vasco serán miradas con lupa. Pero Pasqual Maragall se
sincera mientras desayuna un café con leche y un croissant en el Museo Guggenheim de Bilbao y expone
con pasión pedagógica su doctrina federalista. Acaba de hablar por teléfono con Maite Pagazaurtundua,
hermana del último asesinado por ETA. Confiesa con tristeza que siente una necesidad vital: conocer el
final de la tragedia vasca.
-¿Qué opina del cierre de Egunkaria?
-No conozco los entresijos y prefiero reservarme la opinión. Pero esto está complicado.
-Le veo pesimista.
-Estoy muy preocupado, ahora mismo he llamado a Maite Pagazaurtundua. No sólo por compañerismo y
amistad, también por principios. A mí me escuece y me duele la falta de compasión del nacionalismo, no
en el sentido religioso, sino en el de la sensibilidad humana, de ponerse en la piel del otro. Es
incomprensible para mí que haya un alcalde que no se pronuncie después de que se cometa un
asesinato en su pueblo. Yo hubiera sido el primero en votar la moción de censura contra el alcalde de
Andoain. Dejarle en el cargo denota una falta de sensibilidad. Y el PNV, que no la tiene, no pone este
tema como prioridad. Hay unos mínimos desde los que se puede pensar y discrepar. Esos mínimos
tienen que darse y aquí no se dan.
-Usted ha llegado a afirmar que el asesinato de Fernando Buesa, del que ayer se cumplieron ya tres
años, «cambió el rumbo de la historia»...
-Yo creo que sí, en todo, en el desencuentro, en la situación política, fue el momento de la ruptura de la
tregua. Hubo una oportunidad magnífica del PNV para crear ese tejido de la compasión, para padecer
con los que sufren. Yo se lo dije al lehendakari y a Atutxa. Lo podrían haber hecho votando la moción
contra la kale borroka que días antes había presentado el propio Buesa en el Parlamento. Esa frialdad,
ese corazón de hielo, no es que sea políticamente incorrecto, es que humanamente no se entiende. Eso
envenena todo.
-¿Y qué le dicen sus compañeros vascos?
-Pues que viven una situación insostenible, de sadismo político y social. Lo malo es que a eso se ha
llegado a partir de una situación en la que al final del franquismo se vio el inicio de este drama como una
especie de salvación, con un movimiento antifranquista, que hoy representa al 90% de la gente, que vio
aquellos primeros atentados, es verdad que sin alegría, pero con una cierta conciencia de que aquello
contribuiría al final de la dictadura. Y hoy vemos una situación terrible que hay que denunciar sin
matices.
-Se le ocurre algo ante una situación tan atascada...
-Los irlandeses la tenían todavía más atascada. Y de ellos es la frase: «La paz es fruto del acuerdo, no
de la victoria». Allí se ha cogido el toro por los cuernos en 1993 al asumir que los irlandeses del norte
serán lo que quieran ser. En el momento en el que el gobierno británico dijo eso, estaba declarando la
confianza en sí mismo, su autoridad moral y la dirección del proceso. Es lo que ha ocurrido y aquí no
existe. Le digo una cosa. Sólo la palabra llevará la paz a Euskadi. Para eso hay que reconstruir primero
una estrategia democrática frente al terror que desactive los frentismos nacionalistas que echan leña al
fuego. Así se irá creando el clima del día después.
-Salvando las distancias, ¿qué puede extraerse del modelo irlandés?
-Hombre, yo no puedo venir aquí a dar consejos. Por supuesto que es un modelo distinto, pero no más
sencillo. Sabemos que la historia está llena de ejemplos de conflictos incurables que se curaron, y éste
se curará. Lo que pasa es que yo quiero verlo y usted también. Esa es la diferencia.
-¿De verdad le ve a Zapatero ejerciendo el papel de Blair en Irlanda del Norte?
-Confío mucho en que será así para iniciar en Euskadi un proceso de paz. De Blair o de Major. Mejor de
Blair, claro.
-¿La estrategia del Gobierno del PP está dando resultados?
-Sólo constato que hasta ahora no ha dado resultados. Hombre, hay menos terrorismo ahora que hace
15 años, es verdad. ¿Pero cuál es el factor desgaste y cuál el factor acierto? No lo sabemos.
�-¿Y el pacto antiterrorista?
-Es necesario totalmente, demuestra lealtad de Estado. La democracia se basa en la afirmación de la
pluralidad pero para que sea posible, debe existir una lealtad.
-Usted denuncia la pugna entre tres nacionalismos en liza: el vasco, el español y el catalán. ¿Ve salida a
este pulso?
-De momento es una constatación de un hecho y es que gobiernan en España tres nacionalismos. El
Triángulo de las Bermudas de la política española es nacionalismo vasco, nacionalismo español y
nacionalismo catalán. Este triángulo perverso nos bloquea. Por eso es más necesario que nunca la
España plural y federalista.
- ¿En qué consiste su propuesta?
-La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está
implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno.
-¿Con una reforma constitucional?
-Sí, sobre todo por respeto a la propia Constitución, a las realidad que han sobrevenido, a los 17
estatutos y a la entrada en Europa. Algunos aspectos han envejecido de la Constitución. Es bueno peinar
canas, pero tiene que arreglarse para salir y estar al día.
-¿Esa puesta al día supondría un reconocimiento específico de las nacionalidades históricas con un
tratamiento diferenciado?
-Sí, sin duda, en eso debemos ser claros y dejarnos de circunloquios y discusiones bizantinas y
terminológicas. El gesto político lo debe hacer el Estado español con las tres nacionalidades históricas
por excelencia, las que tuvieron estatuto y tienen lengua propia. Esas tres deben de tener un
reconocimiento explícito y el Estado tiene que ser el gran defensor de esa pluralidad, de esa pluralidad
que supone el euskera, el catalán y el gallego. Y los estatutos, a su vez, reconocer que el castellano es
un capital formidable de los tres pueblos.
-¿Estas posiciones suponen un acercamiento a las tesis nacionalistas sobre la autodeterminación?
-Es que la Constitución no es un problema de tesis, es una proclamación de derechos y deberes. La
Constitución ha sido formidable porque nos ha permitido, por primera vez en siglos, 25 años de paz y
autonomía en democracia y, sin embargo, es evidente que está cansada en una serie de aspectos y está
incompleta en otros.
-Pero el PP se opone a esta reforma del Estado y sostiene que las tesis del federalismo rompen el actual
modelo constitucional.
-No, lo contrario, lo que hacen es consolidarlo. Si usted pregunta a noventa profesores de derecho
político, noventa le dirán que estamos en un Estado federal de facto. Tampoco me preocupa el nombre
ni el debate nominalista.
-¿Ve factible una nueva transversalidad entre el socialismo y el PNV?
-La transversalidad no es un nombre simpático. Nos acercamos a una época en la que va a haber
muchos cambios, cuatro elecciones seguidas, luego las autonómicas vascas. Viene un cambio
generacional, de planteamientos, habrá que unir la experiencia de esta historia tan fructífera con las
nuevas realidades emergentes, las posibilidades, el futuro. El tiempo y la vida lo curan todo.
-¿Está planteando una cierta refundación de España?
-El término refundación asusta un poco, como el del federalismo ´asimétrico´, que no lo utilizo. Pero
vayamos a desnudar los argumentos. Es una puesta al día.
-¿Puesta al día cercana a un nuevo consenso constituyente?
-Sí, a una relectura de ese consenso sin ninguna aprensión, retocando lo que haya que retocar.
-El nacionalismo vasco no se implicó en el proyecto constitucional entonces. Ahora tampoco. ¿Entonces
para qué sirve este cambio?
-No fue culpa suya. El nacionalismo catalán estuvo por generosidad del PSC, que ganó las elecciones en
Cataluña pero se dejó representar por un comunista catalán y por un convergente. Aquí ha faltado este
tipo de madurez. Tiene que volver. Es evidente que habría que implicar en una operación histórica de
calado al nacionalismo vasco.
�-Pero es que ya su deriva es abiertamente soberanista...
-Si Cataluña se lanza a una propuesta española abierta, este camino puede ser más transitable.
Disipar complejos
-¿El PSE debiera presentar una alternativa al plan Ibarretxe?
- Mis compañeros vascos han elaborado un folleto que dice «más Estatuto, España federal». Esa es mi
opinión. Mire, nosotros los catalanes no podemos cambiar lo que pasa aquí, podemos ofrecer una
propuesta desde Cataluña para una España plural desde la confianza que en este país nos tenemos que
entender todos. Podemos contribuir a que en España desaparezcan algunos complejos, rigideces y
temores que dificultan las soluciones. Hay que relajar la situación. Cataluña puede hacerlo si el centro
llega a la conclusión de que no está en juego la supervivencia de España sino el modo de mejorarla.
Queremos una España plural, relajada, desinhibida, que se vea lo que es, no lo que no es; saber ser
plurales y estar juntos frente a una concepción rancia de la España una.
-¿Qué piensa de la estrategia de la iniciativa ¡Basta ya!?
-¡Basta ya! es una reacción visceral y sentida, con una capacidad de convocatoria mayor que la de los
partidos constitucionalistas. Sus miembros tienen mucho mérito. En estas gentes, que son demócratas,
la mayoría procedentes de la izquierda y del antifranquismo, puede haber a veces un modelo
inconsciente de la lucha antifranquista. Algo tiene que ver, pero aquel modelo antifranquista no es
aplicable. Admiro su coraje pero dudo que tengan la solución.
-Las encuestas le dan a claro vencedor en Cataluña. ¿Se fía?
-Sólo marcan una tendencia.
-Dice el sociólogo Julián Santamaría que usted está en el minuto 25 de la segunda parte del partido.
-Queremos ganar claramente y que no exista la más remota posibilidad de que una vuelta atrás, con CiU
en la cuerda floja con la muleta de Esquerra Republicana. Ese escenario no sería bueno.
-Quizá por eso Pujol se mete mucho con usted...
-La lucha va a ser dura y Pujol está muy insultón, debe creer que su papel, en lugar de ser telonero, es
ser criticón. Su gran problema es que ya no le salen las cuentas.
�«El eje vasco-catalán debe reflejar una España plural»
Entrevista de Pasqual Maragall publicada en el Diario Vasco
Pasqual Maragall tiene una cita pendiente en San Sebastián con sus antiguos compañeros dirigentes del
antifranquista FLP (Frente de Liberación Popular).
-¿La reunión se celebrará?
- Cuando los felipes nos reunimos en 1985, siendo yo alcalde de Barcelona, quedamos en hacer la
próxima reunión en San Sebastián si las cosas estaban como debían de estar. A la cita acudieron José
Ramón Recalde, Nicolás Sartorius, Manuel Vázquez Montalbán... todos antiguos felipes. El terrorismo no
nos ha dejado. La supervivencia de Recalde, gran amigo, es una esperanza, un dedo levantado
permanentemente contra el terror. Seguimos esperando. Pero la haremos, y nos reuniremos con Odón
Elorza.
-Con Odón Elorza usted siempre ha tenido mucha 'química' personal y política.
-Sí, la relación es magnífica. Somos amigos. Acabo de escribir el prólogo de un libro suyo sobre San
Sebastián. Odón es un fenómeno singular, me admiran las personas que son capaces de ir más allá del
grupo. Me admira Recalde, al que entonces llamábamos el listulari por su capacidad intelectual. Con
Odón pasa lo mismo, son trayectorias personales admirables y es un gran alcalde.
-Una de sus propuestas es fortalecer el eje País Vasco-Cataluña. ¿En qué sentido?
-En un sentido físico y económico, que refleje la España plural, que es también la movilidad territorial de
las instituciones. La inexistencia de un eje del Ebro, entre Barcelona y Bilbao, de alta velocidad es un
absurdo. Queremos lanzar proyectos comunes, incluso en el terreno audiovisual. El eje entre las dos
economías más competitivas de España tiene una gran dimensión estratégica en sectores como la
energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras.
23/2/2003
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diario Vasco
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Espanya plural
Federalisme
Territoris
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El eje vasco-catalàn debe reflejar una España plural.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-02-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1561/0000000721.pdf
af06306afab311cee68a31b70b215040
PDF Text
Text
Entrevista a Diari Avui (17-10-2002)
"Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell". "Fa un mes li vaig dir a
Rodríguez Zapatero que rebés el conseller, però amb aquests canvis de govern la cosa s'ha complicat
una mica"
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
A. Sáez / C. Palomar "Diari Avui"
No hi ha relació amb CiU, però sí amb gent de CiU, fins al punt que es passen al nostre partit"
"La majoria pensarà amb mi que el canvi de govern no té res a veure amb un interès polític"
AVUI Artur Mas porta setmanes desafiant-lo sense gaire èxit a posicionar-se sobre temes com la seva
proposta de fer un nou Estatut.
P.M. La seva proposta d'Estatut diu que és per a d'aquí a un temps. L'única proposta que hi ha ara
damunt la taula és la nostra, la que hi ha a la comissió d'autogovern. Després hi ha un document d'ells
que és una tirallonga llarguíssima de reivindicacions que no considero que sigui una autèntica proposta
de nou Estatut. Ha passat tant de temps que el que cal no és un retoc sinó un nou enfocament -i de la
Constitució- en què predomini la devolució de competències com a norma i no com a excepció.
Precisament dijous passat quatre grups del Parlament (CiU, PSC, ERC i ICV) vam aprovar una moció que
significa el primer pas per reformar l'Estatut dins d'aquesta legislatura, per no esperar un any.
AVUI Des de CiU se li recrimina el seu silenci...
P.M. Silenci?, però si jo només faig que parlar de l'Estatut i hi ha qui em critica i tot!
AVUI Sí, però no ha parlat de la proposta de Mas.
P.M. Perquè crec que no l'ha feta, encara. Tot això que ha dit és fer volar coloms per veure si els altres
s'enganxen. I ningú ho ha fet perquè ningú s'acaba de creure de debò que hi hagi hagut un canvi de
pensament. A CiU, ara, no se li coneix el pensament polític. Se li coneix el pensament tàctic, però no
l'estratègic. L'única aposta era estar a prop del poder a Madrid per treure més calés, però això no ha
donat resultat.
AVUI No hi ha un cara a cara entre Mas i Maragall. ¿És una estratègia volguda?
P.M. No. Hi ha un problema de procediment. Mas no és el president de la Generalitat. Jo sóc el president
del grup més important de l'oposició i, per tant, quan pregunto, Mas no pot substituir Pujol. Alguna
vegada ho han fet però saltant-se si no les lleis, sí les regles no escrites de la democràcia. No pot no
contestar el censurat a una moció de censura. Això no té precedents en la història política
contemporània. Ja he patit aquestes maniobres tàctiques quan era a l'Ajuntament de Barcelona i ara no
em caçaran.
AVUI ¿I què haurien de fer perquè vostè els respongués?
P.M. Ho té molt fàcil, Mas. Que demani a Pujol que plegui i que es quedi ell. Això seria més honest amb
el poble català que no dir al president que ell ja no fa de president sinó d'acompanyant... Que Pujol digui
que marxa i que es quedi el seu successor. Seria més franc i ens podríem barallar cada dia. A part de dir
que Maragall no vol contestar amb una finalitat d'erosió, no crec que de debò pensin que jo no en vull
parlar. Si el que vol CiU és un debat Mas-Maragall, ho té molt senzill: ja que no volen avançar eleccions,
que dimiteixi Pujol i que presentin Mas com a candidat. I que estiguin tranquils perquè el PP els
recolzarà. No és gaire complicat.
AVUI Seguint amb aquests moviments tàctics de CiU...
P.M. Ja no seguirem més perquè li hem concedit molta estona.
AVUI Insisteixo. Mas ha enviat una carta a Rodríguez Zapatero demanant una reunió per parlar de
l'autogovern on vostè no hi sigui.
P.M. Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que el rebés. Així com al principi vam comentar que el
que havia de fer el secretari general del PSOE era parlar amb Jordi Pujol, després li vaig dir que potser
podria rebre el conseller de la Presidència. Però amb tots aquests canvis de govern, la cosa s'ha
complicat una mica.
�AVUI Sembla que les relacions entre CiU i PSC no passen ara pel seu millor moment...
P.M. No hi ha relacions. Hi ha moltes relacions entre el PSC i gent de CiU, fins al punt que alguns es
passen al nostre partit.
AVUI Diumenge passat Pujol va afirmar que li feia fàstic que el PSC el defensés.
P.M. Aquestes declaracions no em mereixen cap comentari.
AVUI Fins ara, la política catalana s'havia caracteritzat per l'educació entre adversaris. Ara sembla que
això hagi canviat.
P.M. Nosaltres ja estem acostumats a això i sempre ho hem valorat com un signe de vitalitat nostra:
aguantem el que sigui.
AVUI Per tant, això és una mostra de nerviosisme per part de CiU...
P.M. Ho pot dir com vulgui.
AVUI ¿Creu que aquesta última remodelació del govern català respon als interessos de Catalunya?
P.M. Rotundament no. És la sisena crisi i el setè govern. Ja s'ha dit molt que això no va i que estem en
una fase molt terminal perquè la gent entengui les raons per les quals s'han fet aquests canvis. La
majoria pensarà amb mi que no té res a veure amb un interès polític profund.
AVUI Preveu més canvis?
P.M. Home, toca! Perquè si són a dos per any, encara en queden dos més. Però l'últim seria el dia abans
de les eleccions. Si descomptem aquest, encara en falta un pels volts d'abril o maig.
AVUI ¿Pensa remodelar el seu govern a l'ombra?
P.M. No. Aquest govern és molt més constant, permanent, sensat i experimentat.
AVUI ¿Creu que hi ha una sensació de paràlisi?
P.M. Depèn. El que sí que hi ha és un predomini de la impressió que no avancem. Ningú sap quin és
l'objectiu del govern més enllà de l'actitud del qui dia passa, any empeny.
AVUI Pel que fa als pressupostos...
P.M. No se sap amb qui els aprovaran.
AVUI Mas s'ha trobat en secret amb Rato per pactar-los quan uns dies abans havia proposat obrir
negociacions amb tots els grups.
P.M. No sé que dir, perquè és opinar de coses tan etèries... Amb qui faran el pressupost?
AVUI Sembla que amb el PP.
P.M. Doncs serà el mateix que van fer l'any passat.
AVUI ¿La sensació és que s'està fent una comèdia?
P.M. La sensació és que no és una lluita de a veure qui pot més, sinó de qui pot menys. Altres anys, CiU
i PP han pactat les grans magnituds i la carta als Reis. Uns són els que mantenen l'equilibri i els altres
són els que van dient pels pobles: jo t'he fet el pont, l'escala, l'ascensor... No és fantàstic aquest
panorama.
AVUI ¿I la predisposició d'ERC de negociar esmenes parcials?
P.M. No és una cosa nova. Val més que canviem de tema. Això del pressupost i les relacions entre CiU i
PP és un melodrama de tercera categoria que ens fa perdre el temps. Per això demanem que aquesta
comèdia s'acabi perquè no està fent gens de bé al país. Ens acostem a una situació de canvi. Pot ser
categòric o no tant, tot i que jo crec que ha de ser categòric i cada dia n'estic més convençut. No veig ni
l'esma, ni les idees, ni els projectes, ni la categoria dels equips per si haguéssim de fer una continuïtat.
Qué està fent CiU? Volen el Barça, La Caixa i la Vanguardia... i l'Òmnium. Però ara, què més volen? Al
començament del mandat deien que volien més poder, però ara diuen que no, que voldran més poder
més endavant. Ara no perquè quan es va votar la investidura CiU va prometre al PP que aquest tema no
l'abordaria i Pujol ha estat molt fidel a la paraula donada a Aznar de no tocar l'Estatut.
AVUI Què vol dir quan parla d'un canvi categòric?
�P.M. Vol dir un canvi de majories que no sigui per un escó.
AVUI S'està parlant d'un hipotètic gran pacte.
P.M. No, això ho diu Carod-Rovira perquè ha de justificar que ERC no es pronunciï mai del tot. Ell
insisteix en una entesa PSC-CiU que sap que no hi serà. Després d'una elecció dura, no és presumible
que hi pugui haver un govern conjunt de PSC amb CiU. El que hi ha d'haver és un govern fort amb un
programa molt clar. Per això, les esquerres no poden fallar. S'ha de fer amb molt de seny, audàcia i
legitimitat. A Catalunya li convé un canvi clar i contundent.
AVUI ¿No caldrà esperar a les eleccions generals per saber com quedarà el govern català?
P.M. No. Crec que serà al revés. Les eleccions generals poden anar millor si les d'aquí van com han
d'anar. Si a Catalunya surt bé, hi haurà més possibilitats de canvi a Espanya. El que més ens importa és
que Catalunya sigui governada per un executiu progressista, però és cert que seria una ajuda que
després a Madrid no hi hagués un govern del tipus involució autonòmica com hi ha ara.
AVUI Aleshores surt Aznar parlant de 'barullo' socialista.
P.M. El barullo el té ell. Al PSOE i al PSC cadascú és com és amb emotivitats diverses però amb un
projecte en comú.
AVUI Aznar ha retret a Zapatero que vostè vol pactar amb els independentistes.
P.M. Això fa dos anys feia molt mal, ara cada cop menys. Ell pinta una Espanya irreal, mítica, que té la
bandera més gran del món, que envaeix illes per dir que ha fet una conquesta quan això ja no es porta,
que té un llenguatge que quan es deixa anar voreja els límits de la cultura comuna que es va crear amb
la Constitució. Ara s'estan veient els límits de l'aznarisme, i a mesura que aixequen la veu es comença a
notar un gall.
AVUI Vostè ha escrit una carta a Rodríguez Zapatero demanant-li més audàcia.
P.M. González havia de parlar amb una Espanya psicològicament franquista. Ara hi ha un nou
personatge, amb un nou llenguatge i amb la convicció que s'han comès errors, que s'ha d'anar amb peus
de plom en alguns temes concrets i que té com a objectiu l'Espanya federal. Jo li he dit a Zapatero que
s'ha de tenir una teoria d'Espanya i explicar-la amb menys por. Sé que és un perill, per alguns, que ell
ho hagi de dir, però penso que el que està passant va a favor que ho pugui dir. Hi ha un moment en què
la prudència és útil, però a vegades també és inútil i contrària als interessos propis.
AVUI ¿Això vol dir tenir una posició diferent del PP en un tema com els 'papers de Salamanca'?
P.M. Jo parlo més d'un llenguatge i d'una doctrina que de gestos. Si als de Salamanca els dius de dur-te
els papers, encara que no tinguin raó, s'hi oposaran perquè hi ha un localisme que jo no comparteixo
però que existeix. Jo no gastaria tots els cartutxos en aquest front concret. En aquest sentit, la posició
del PSOE ha estat més considerada que la del PP per molt que Pujol digui que són el mateix.
AVUI Què li sembla que Ana Botella es plantegi dedicar-se ara a la política?
P.M. Millor en política que a l'¡Hola!. Em diuen que és una senyora bastant més intel·ligent del que molts
es pensen.
AVUI Com va la presentació de les seves propostes?
P.M. Bé. Van entrant a poc a poc. Ara hem fet la de medi ambient. La gràcia de presentar-les una rere
l'altra és que comences a tenir un relat que lliga les propostes. Em fa molta il·lusió poder explicar les
mesures formant part d'un dibuix del que ha de ser aquest país. Hem lligat molt bé infància, vellesa,
ocupació, joventut, medi ambient, economia i cultura.
AVUI CiU proposa ajuts fiscals als pares que comprin pis als fills.
P.M. És un error. Té una idea de família que no és la real. Vam aprovar al Parlament una proposició no
de llei que diu que el govern haurà de disposar de diners per pagar 600 euros per cada lloguer. Els seus
beneficis són descomunals en el camp de la mobilitat laboral, en l'emancipació juvenil i per tal d'evitar
una punxada del mercat immobiliari.
AVUI PP i CiU proposen que sigui la família la que resolgui els problemes socials, mentre que el PSC
aposta per més ajuts de l'Estat.
P.M. El nostre disseny s'acosta al model socialdemòcrata europeu, que està basat en serveis socials de
qualitat i universals, perquè, si no ho són, el que passa és que quan vénen mal dades les dretes tornen a
�governar amb l'esquer de la baixada d'impostos. Si els serveis són de tanta qualitat i tan universals per
beneficiar les classes mitjanes, aquestes no canvien de vot i la dreta no guanya ni en moments de crisi
econòmica.
AVUI Això vol dir més impostos?
P.M. Vol dir un nivell de qualitat en els serveis suficient perquè l'aportació dels ciutadans a l'Estat sigui
ben entesa. És un problema d'adequació entre les expectatives del que l'Estat ha de donar i el que dóna,
no de pagar més.
AVUI L'atur ha pujat i augmenten els contractes en precari.
P.M. Sí. Falta treball a temps parcial que faciliti la incorporació de gent que no hi pot ser per moltes
raons, especialment les dones. El model europeu és més flexible.
AVUI Quina serà la pròxima proposta del PSC?
P.M. Seguretat. Comandament únic i integració dels efectius estatals romanents encara a Catalunya.
Tenim problemes molt seriosos de falta d'efectius. No vénen els que havien de venir i ara comencen a
marxar els nivells més capacitats.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sáez, Albert
Palomar, Cristina
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Convergència i Unió
Esquerra Republicana de Catalunya
Acció política
Catalunya
Model social
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-10-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1560/0000000800.pdf
c62e13f744c9bc668a82aece45c1359e
PDF Text
Text
Entrevista a La Vanguardia
"El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España"
RAFAEL JORBA
Barcelona.
Pasqual Maragall tiene un ojo puesto en las elecciones catalanes del 2003 y otro en las españolas del
2004. El candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat reitera en esta entrevista su apuesta por la
catalanización de España, dice "que Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución" y
concluye que el conflicto vasco se ha convertido en la excusa para frenar este debate. Descarta una
"boda inmediata" con CiU en el 2003, pero augura un reencuentro en España entre socialismo y
nacionalismo democrático.
-Usted cumplirá 62 años en enero del 2003 y Artur Mas, 47. ¿Es consciente de que encarna la
alternancia, después de más de dos décadas de pujolismo, pero que su rival de CiU esgrime la
renovación generacional?
-Sí. Pero la renovación que se necesita no sé si es cuestión de números. Es más bien histórica. Es una
renovación que afecta al discurso político de Cataluña en todos los aspectos y que nosotros podemos
hacer mejor.
-El propio Mas afirmaba hace una semana que, a los 25 años del inicio de la transición política, Cataluña
necesita una nueva generación de personas que tome el timón...
-Yo pondré a trabajar a esa nueva generación. Siempre me he rodeado de equipos que combinaban
experiencia e innovación.
-¿Piensa incluir en su programa electoral el compromiso de que, en el caso de ser elegido presidente,
establecería una limitación de mandatos al frente de la Generalitat?
-Sí.
-¿Cuántos?
-Dos mandatos, es decir, ocho años.
-El candidato de CiU no descarta una reforma del Estatut para dar una mayor cobertura política a su
propuesta de autogobierno y avanza, incluso, la necesidad de alcanzar un amplio consenso, empezando
por el PSC...
-Yo me pregunto por qué no lo han hecho hasta ahora. ¿Por qué ahora sí y hace unos meses no? El
último informe que ha hecho el letrado del Parlament Joan Vintró descarta más bien la modificación del
Estatut. Ha buscado un punto intermedio entre las propuestas de reforma de las izquierdas y las de CiU,
que es refractaria a la modificación.
-¿Qué haría en el caso de que CiU, que no descarta la reforma, acabase proponiéndola?
-Ya saben a qué atenerse. Presentamos el proyecto de las izquierdas hace ya año y medio. CiU ha
frenado la comisión de autogobierno. Hemos propuesto una reforma del Estatut y el cumplimiento del
actual texto... La ley electoral, por ejemplo, que el Estatut obliga a hacer en un plazo fijo aún no se ha
hecho. Es uno de los puntos que CiU ha incumplido. Ha gobernado contra el Estatut.
-Mas ha apuntado que usted puede ser un obstáculo en el consenso que debería haber para abordar una
reforma estatutaria y que el proceso sería más productivo si se realizase con lo que representa José
Montilla...
-Dejando de lado la referencia positiva a José Montilla, que yo comparto, aunque esconde una malicia
que algún día explicaré,no acabo de entender cuál es la posición del señor Mas y de CiU. Hasta ahora se
han negado a la reforma y actualización del Estatut que hemos predicado. Si oficializan su postura, les
diremos: "Bienvenidos a casa".
-¿Comparte que la reforma debe hacerse con el mayor consenso posible?
-Evidentemente.
-El propio texto estatutario fija que toda reforma precisaría del apoyo de los dos tercios del Parlament.
¿Está usted en condiciones de garantizar que una reforma del Estatut que lograse esta mayoría tendría
el aval del PSOE en Madrid?
�-Puedo garantizar que quien debe hacer la reforma, que es el Parlament de Catalunya, la hará. CiU
conoce cuáles son nuestras posiciones en esta materia, han sido depositadas en el registro del
Parlament y nadie puede engañarse sobre nuestras intenciones. ¿Si la reforma será aprobada en Madrid
por las Cortes? Dependerá de las mayorías que surjan de las elecciones de marzo del 2004.
-Yo le pregunto por el apoyo del PSOE...
-Confío absolutamente en que el PSOE estará de acuerdo.
-Rodríguez Zapatero participará en breve en dos grandes actos del PSC, uno en Gavà y otro en Lleida...
¿Qué papel tendrá el líder del PSOE en la campaña catalana?
-Creo que es muy importante que se sepa que José Luis Rodríguez Zapatero comulga con la idea de que
España necesita un paso adelante en la evolución constitucional que la propia Constitución prevé. Y, en
este sentido, ya puedo avanzarle que comparte la necesidad de la reforma del Senado para que se
convierta en la cámara de los territorios que forman España. Ahora no lo es.
-¿Y sobre la presencia de las autonomías en la representación del Estado en Europa?
-Ambas cosas van ligadas. Si el Senado es quien conforma la voluntad nacional desde el punto de vista
del conjunto de los territorios que forman España, esta voluntad nacional es la que se expresará fuera
de España, en línea con lo que ocurre en otros estados federales europeos.
-Sus asesores electorales le han aconsejado a menudo que hable menos de España y que centre sus
intervenciones en la política catalana. ¿Por qué no les hace caso?
-Creo que la actual situación en la que Cataluña no se implica en los problemas españoles es contraria a
los intereses de Cataluña. Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución. No una España
momificada, congelada... Necesitamos una España europea, plural, que nosotros llamamos federal, una
España viva. Conviene que España haga un segundo gesto, que es absolutamente necesario, para
demostrar al mundo que la Constitución no es un corsé sino un instrumento para caminar. Y eso sólo se
logrará con un gobierno distinto en España.
-También desde CiU, a raíz de la polémica desatada por la filtración de los contactos entre Carod-Rovira
y Otegi para que ETA dejase de atentar en Cataluña, se ha argumentado que hay que impedir que el
conflicto vasco "contamine" el debate catalán...
-En la polémica sobre la vasquización de Cataluña y la catalanización de España, yo estoy por la
catalanización de España. Lo que estamos haciendo desde el PSC es decir a España que no nos es
indiferente y que los problemas fundamentales del Estado español son también los nuestros.
-¿Es desde esta óptica que hay que entender, por ejemplo, su petición de que Pujol medie entre los
gobiernos del PP y el PNV?
-No sé si hablé tanto de mediación como de implicación. A nadie se le escapa que el tema vasco se ha
convertido en la excusa para evitar el debate que se debería de haber hecho sobre la evolución
constitucional de España. El máximo interés de Cataluña es que este debate se produzca.
-Lo que usted consideró inicialmente como una "cuestión anecdótica" ha llevado en dos ocasiones al
presidente Aznar a pedir explicaciones a Rodríguez Zapatero por los acuerdos entre los socialistas y
ERC...
-Más que anecdótica es una cuestión pasada. Es un encuentro que se sitúa en medio de la tregua de Eta
(escríbalo en minúsculas, por favor) hace tres años. Creo que ERC ha cometido últimamente dos o tres
errores... Pero Aznar los está utilizando no para dañar a ERC sino para poner palos en las ruedas de la
evolución política en Cataluña y España.
-Usted mantiene un discurso propio sobre el País Vasco. ¿Hasta cuando podrá hacerlo?
-Cataluña debe tener un discurso propio sobre España y debe lograr que contamine el discurso socialista
español, casi diría el discurso español "tout court"... Si no es así, Cataluña no tendrá el futuro que
esperamos.
-El retorno del PSOE al gobierno podría abrir, según usted, un "nuevo consenso" en España al objeto de
rescatar al PNV, que quedó descolgado de la Constitución...
-Pienso que la España federal de la que hablamos es una España en la que será mucho más fácil integrar
los temas de la diversidad. El federalismo está hecho para eso.
-Carles Bonet, senador de ERC, abona esta tesis en una carta dirigida al portavoz socialista Juan José
Laborda: "Consideramos al PSOE el interlocutor útil y necesario para hacer de España un Estado
�orientado al progreso y respetuoso con las nacionalidades, con políticas alternativas a las del modelo
conservador y uniformista que representa el PP".
-La diferencia entre Bonet y Pujol es que Pujol también lo cree, pero no lo dice. O sólo lo dice en
privado.
-¿Usted no comparte la afirmación que se ha hecho a veces desde el nacionalismo catalán de que el PP y
el PSOE son lo mismo?
-Lo ha dicho el propio Pujol, pero sabe que no es verdad. Y sabe que yo lo sé y que Rodríguez Zapatero
también.
-El PSOE, desde las elecciones vascas, se debate entre seguir el guión del PP o liderar una alternativa de
la pluralidad en España, es decir, la vía seguida por Francesc Antich y Marcelino Iglesias en Baleares y
Aragón. ¿Comparte este diagnóstico?
-Sí. Quizá no se han valorado suficientemente los cambios que se produjeron en las últimas autonómicas
en las que, una parte de España, Asturias, Aragón y Baleares, giraron hacia una concepción distinta del
país.
-¿No cree que, pensando en el medio plazo, un pacto entre PSC y CiU reforzaría la centralidad catalana y
podría sumarse un día a esa alternativa de la pluralidad en España?
-El dogma dominante en el nacionalismo catalán, y en concreto en CiU, ha sido el desinterés por que lo
que sucediese en España más allá del famoso grifo del poder y el dinero que, por cierto, no ha resultado
muy productivo. Desde este punto de partida, es difícil alcanzar acuerdos. Tras las elecciones generales
del 2004, dependiendo de cuál haya sido el resultado de las catalanas, se puede producir un escenario
que predetermine la necesidad de alianzas en el sentido de un retorno al corazón de lo que fue el
espíritu constitucional y las fuerzas que lo formularon: la alianza catalanista entre socialismo y
nacionalismo democrático... Pero eso exigirá tiempo.
-¿El modelo federal que usted alienta se articula en torno a las nacionalidades históricas o prevé repetir
el esquema de "café para todos" de las 17 comunidades existentes?
-La Constitución es un ser vivo. Una Constitución congelada no responde a las necesidades. No tengo
duda alguna de que las ambigüedades de la Constitución española, que fueron queridas y eran
necesarias, se irán aclarando con el paso del tiempo. El reconocimiento de las diferencias se hizo casi
por omisión. Napoleón decía que las constituciones cuanto más ambiguas mejor. Y probablemente
llevaba razón: las constituciones no hablan de lo que aún no se puede hablar. Pero las constituciones
vivas acaban haciéndolo, y la española lo hará.
-Usted ha alentado encuentros entre los socialistas de la antigua Corona de Aragón: Antich, Iglesias y
Pla... Según un estudio de las cajas de ahorros del área, Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares
constituyen una unidad económica que representa una tercera parte del PIB español (33,7%).
-Y casi un 50% de las exportaciones...
-¿Se trata sólo de hacer lobby o de ir más allá en el terreno político y cultural?
-No. Se trata del dibujo de España. El arco mediterráneo noroccidental es el segundo motor, y no por
orden de importancia, de la economía y de la sociedad española. Y, como tenemos dificultades en hacer
entender el mensaje federal en España mientras siga puesto el freno de mano del gobierno conservador
del PP, pienso que es mejor explicar el mapa de España que resultaría de una visión federal de la política
española que no la propia definición de una política federal. Porque el mapa plural y no radiocéntrico de
España, el mapa de la España-red, es más contundente y fácil de visualizar. Todo el mundo entiende
que es un sinsentido que no haya tren de alta velocidad entre Barcelona y Bilbao, entre Barcelona y
Valencia, y que sí lo haya de Madrid a Valencia, de Madrid a Bilbao o de Madrid a Barcelona.
-Para cerrar este bloque, ¿cree que la inmigración puede amenazar nuestra identidad?
-La inmigración, que es una necesidad, es al mismo tiempo un problema que hay que resolver allí donde
realmente se puede influir: en la frontera y en los barrios. La frontera común es ahora europea y, por
tanto, o hay una política europea de inmigración o no hay política que sirva... Por otra parte, donde más
podemos incidir es en la relación con los inmigrantes en los barrios de llegada. Son los barrios de la
antigua inmigración de los años sesenta y se les obliga a vivir una miseria y unos problemas que ya
vivieron hace cuarenta años. Es un sarcasmo histórico. Si el país no se vuelca en la mejora de estos
barrios, de sus escuelas, estará cometiendo un agravio a toda una generación de españoles.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Jorba, Rafael
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Espanya plural
Terrorisme
Acció política
Constitució
Estatut
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes