1 50 160 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7099/43_RGuiliani_PM_AlcaldiaNY.jpg fac6b574717c80801fa285fb9b077cbb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Rudolph W. Giuliani durant la recepció als participants del simposi «A World of Cities» a l'Ajuntament de Nova York Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998/04/04 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Giuliani, Rudolph, 1944- Ravinet, Jaime (Alcalde de Santiago de Chile), 1946- Alcaldes Nova York Relacions internacionals Description An account of the resource Recepció de l'alcalde de Nova York, Rudolph W. Giuliani, als participants del simposi internacional «A World of Cities», organitzat per Pasqual Maragall durant la seva estada com a professor convidat al King Juan Carlos I of Spain Center de la New York University. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alcaldia de Nova York, EUA Relation A related resource <a href="https://elpais.com/diario/1998/04/08/cultura/891986411_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Nueva York, escenario del elogio a la ciudad</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7074/22_FelipeGonzalez_PM_80s.jpg 34cf59cb3d3d8fed434c63a1e65fd77e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Felipe González Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 80's Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- González, Felipe, 1942- Relacions institucionals Presidents Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7015/17_LionelJospin_PM_Paris.jpg 2c0842db77814403fa663033548ee6fc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall i el primer ministre de França, Lionel Jospin, donant-se la mà al despatx del mandatari a París Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/1999 Subject The topic of the resource Lionel Jospin, 1937-2026 París, França Primer Ministre Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hôtel de Matignon (París) Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7014/18_Conferenciant.jpg b2c58fd20edd2d7ae4cb8107920f0f3d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Primer pla de Maragall, reflexiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Conferència Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/1999 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7010/11_RicardoLagos_PM_Asseguts.jpg 3dc7e3707b0f3ead61958f60f6b19d78 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ricardo Lagos i Maragall parlant asseguts Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/09/2003 Subject The topic of the resource Lagos, Ricardo Xile Xile - Història - 1973, Cop d'estat Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Moneda, Santiago de Xile Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7008/08_RicardoLagos_PM.jpg 98192bd3a232448b75f90ec1a3ecfdd5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El president de Xile Ricardo Lagos i Maragall xocant les mans Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Lagos, Ricardo Xile Golpe de Estado (Chile, 1973) Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Moneda, Santiago de Xile Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/09/2003 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf be6e1a666261cd538694b52602320f45 PDF Text Text , COMISSIO D'ESTUDI PER A L'APROFUNDIMENT DE L'AUTOGOVERN I PROPO.STA D~INFORME lniciativa-Verds per Catalunya A 1• Esquerra Republicana de Catalunya Grup Parlamentari • Grupf'eriamenilari s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl �CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA 2008 Sumari I. PRESEN TACIO II. LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO 1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del seu exercici 2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la Generalitat i del govern local a Catalunya 3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de l'Estat 4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la Uni6 Europea en l'ambit de les relacions internacionals 5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics culturals de l'Estat plurinacional 6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de Catalunya III. CONSID ERACIO NS FINALS 2 �I. PRESENTACIO 1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de novembre de 2000 (BOPC 117). 2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han desenvolupat estatutaris comparegut totes (vegeu davant les potencialitats dels els informes presentats la Comissi6). A textos pels mes, constitucionals experts les que i han circumstancies socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest Informe. 3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant, l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6. 4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa, d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis 3 �deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6 de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6 estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana. Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes. 5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan es tracta d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe. Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del treball d'una ponencia parlamentaria especial. 6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat. 4 �II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica. Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6 dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden contribuir al seu assoliment. 1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del seu exercici 2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern local a Catalunya 3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat 4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i en l'ambit,de les relacions internacionals I 5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de l'Estat plurinacional 6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya I '. I 1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i del seu exercici 1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els I ' ! I textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats " ' ' d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part, l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la definici6 de les competen<;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia 5 �acumulada, sense alterar el caracter obert dinamic del model constituciona I. 2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents: a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que no s6n objecte de contro'versia b) Desplegar les competencies executives, procedint a - requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents - enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes ' als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la Generalitat i d'aquesta als governs locals I - actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6 ' ' de Justicia - adscriure '' la potestat reglamentaria plena a les compet~ncies executives - avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de l'Estat a l'Administracio de la Generalitat c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat establert a la CE i lfEAC, procedint a - fer efectives les previsions estatutaries n<;> realitzades (per exemple, en materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general, participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.) - activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6 general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art. 12) 6 �- promoure la revisi6 de l'abast de les lleis organiques en el desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim electoral general - promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles fonamentals - promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a criteri de repartiment competencial (per exemple, en materia d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell interes intervingui tambe el govern autonomic - promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6 inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6 decidida d'autonomia territorial que simplifiqui tambe l'acci6 administrativa - promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats sectors d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6 competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents: - regulaci6 de les institucions d'autogovern I - regim jurfdic i organitzaci6 del govern local - organitzaci6 territorial - manteniment de la seguretat publica i policia - llengua - ensenyament - medi ambient 7 �- migracions - cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport - organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia - funci6 publica notarial i registral - legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars - foment de l'activitat economica general 3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple, quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o recorrent als instruments jurisdiccionals. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i seguint el mateix ordre. a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana: - Impulsar la iniciativa legislativa en materies de competencia reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple, ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del sector industrial o regim electoral - Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de delegaci6 o gesti6 de competencies, per exemple, la clausula subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s d'interes general 8 �b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana: - Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6 de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a resoldre les situacions de desacord en aquesta materia - Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art. 150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997) - En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui enva"ida competencialment pel govern de l'Estat c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana: - Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del TC- la recuperaci6 d'una interpretaci6 no expansiva de les competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu, comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) 9 �- Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l'autogovern - Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de serveis i funcions de titularitat autonomica - Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la competencia autonomica d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6 recomana: - Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans de comunicaci6 publics) - Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6 ' de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per exemple, en l'ambit de la immigraci6 - Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que empara i r:especta els drets histories - Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors, considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i constitucionals en materia competencial ' 10 �2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del aoyern local a catalunya 1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6 globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic, economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de ' 11, Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses. • ' I 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que ! !; aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its: ' I - Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6 directa - Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de I control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions - Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 11 �- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun icaci6 publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la seva observancia del principi constitucional del pluralisme politic - Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre s territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip i de proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip i de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la xarxa admin istrativ a 3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid era que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de lleis auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les lleis reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com en l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom ana - Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant els princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya - Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a la Llei 3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta tut o al Regla ment parlam entari , segons escaigui - Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels seus proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro l, la participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6 del plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e - Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de la Llei 3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem a i establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid ent, la regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at polftica individ ual dels memb res del Govern, etc. 12 �- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets ·Iegislatius - Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu - Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de !'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat ' polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i establir la limitaci6 dels seus .mandats I - Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes I' d'avaluaci6 de la seva idone"itat - Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual les competencies referents a · les consultes · populars, els nuclis d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica I - Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la ·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya I - Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art. ' ' 5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987, constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE, per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6 intermunicipal i la transferencia a les competencies, equipaments I recursos 'en administracions locals de polftiques (ensenyament, , ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una maxima proximitat als ciytadans 13 �3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat 1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de 1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat: - El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la subrogaci6 dels organs estatals per part de les institucions autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes i les institucions estatals - El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot expressar en formes singulars en diversos camps competencials i simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada - El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren. 2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica: - Revisar les competencies, la composici6 i l'elecci6 del Senat, convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a expressi6 del caracter plurinacional, d'Espanya pluricultural i plurilingOistic 14 �Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual sabre aquesta tramitaci6 - Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Economic i Social) - Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions, Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.) - Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no judicial en la funci6 publica catalana - Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui competencia del Senat reformat - Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i l'Estat de caracter bilateral - Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la consideraci6 del President de la Generalitat com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya - Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica administraci6 responsable de les competencies autonomiques i 15 �estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de tasques comuns 3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit. a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes vinculades a aquesta reforma i de l'EAC b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria continguda a l'art. 28.2 EAC c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts, reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el Senat d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del Reglament del Senat e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2 EAC f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat, desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma. El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles, entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats. D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6 16 �estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic, la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6 de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals. La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals. 17 �4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6 Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals 1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels interessos de Catalunya. La Comissi6 dedueix d'aquestes dues premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular situacions no previstes en aquell moment. 2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en • I aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents. a) Pel que fa a la presencia en la UE, · - Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions comunitaries, especialment a traves del Senat reformat - Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres 18 �organs auxiliars quan tractin de materies de competencia autonomica - Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en altres Estats compostos - Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004, despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de Berlfn b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals, - Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya I'Assemblea Parlamentaria def Consell d'Europa - Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6 estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de competencia autonomica - Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competencies autonomiques (per exemple, UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.) 19 �c) Pel que fa a altres relacions internacionals, - Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5) Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel que fa a la col•laboraci6 transfronterera Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i organitzacions internacionals, on hi hagi presencia d'entitats politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia economica, cultural i de serveis en el mare de la UE Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat "arc mediterrani" en el mare de la UE 3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les mesures segOents: - Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions ' de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva competencia - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i convenis internacionals - Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6 de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i interessos de la Generalitat davant del TJCE 20 �- Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu - Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r 1 les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut ' academic, linguistic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d'Europa - Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic, economic, cultural o d'altre tipus 21 �s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de la plurinacionalitat de l'Estat 1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics, culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient. Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida necessaria per a garantir aquest reconeixement. 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera, per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits preferents com s6n l'ambit educatiu, cultural, lingufstic i de la representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha d'orientar -se a Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya, tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a les activitats institucionals i de representaci6 simbolica Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural especialment entre els joves 3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures legals i polftiques necessaries per tal de - Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat cultural i lingufstica d'Espanya - Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes 22 �- Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els corresponents territoris de l'Estat - Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord amb l'art. 3 CE - Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint aquestes funcions per part del govern de l'Estat - Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6 audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes estatals per part del concessiona~i - Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural en les ,, llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya - Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' ' ' 1 4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i ,, autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb I aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament. , 1 I I~ 11 I 23 �6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea, amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6 creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per la preservaci6 de la identitat nacional catalana. Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero, no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot ampliar-lo mitjanc;ant - La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE (Ni<;a, 2000) - L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes -La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels drets - La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials, sobre les que la Generalitat te competencies - La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en els Tractats de la UE 24 �- El reconelxement de drets ja contemplats en legislaci6 autonomica catalana de caracter sectorial 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i deures, que poden agrupar-se de la manera segOent: a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi democratic: petici6, participaci6 en l'activitat administrativa (audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i altres formes d'intervenci6 polftica directa. b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient, I habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels drets de determinats col·le~tius: ,, infants i joventut, dones, homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris. Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social, discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius I mes desfavorits. c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons lingOfstiques i/o recomanacions culturals, formulades usos per linguistics la Comissi6 d'acord en els amb les apartats anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc. 3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a I l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57. D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008 Creator An entity primarily responsible for making the resource Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-27 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Parlament de Catalunya Acció política Partits polítics Polítics Description An account of the resource Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2840/20010215_LaFactoria_Oportunidad_y_reto_para_Catalunya_PM.pdf 63ff6034193db251cd4eb17ffdb32683 PDF Text Text Oportunidad y reto para Catalunya Pasqual Maragall i Mira Amigas y amigos, buenas tardes a todos. Ya hace tiempo que comentamos, con algunos compañeros de partido y de grupo parlamentario, la necesidad de que realizara una conferencia sobre inmigración, reflexionando en voz alta y explicando nuestra posición en materia de inmigración. Diversas circunstancias y noticias que se han producido últimamente (algunas bastante desgraciadas, por cierto), han puesto, todavía, de más actualidad el tema de la inmigración extranjera. Particularmente, la inmigración extranjera que procede de países que no forman parte de la Unión Europea. Pero quiero comenzar aclarando que mi conferencia de hoy no es, en absoluto, una intervención precipitada por los hechos ni, menos todavía, improvisada. Y tampoco querría que fuera entendida como una respuesta a ningún hecho o posicionamiento ideológico de nadie. Nosotros hace tiempo que propugnamos, y creo que lo hemos defendido con coherencia, de palabra y con los votos, que por encima de todo, lo que necesita nuestro país es reflexionar con serenidad sobre un fenómeno que aquí es relativamente nuevo. Hacer propuestas innovadoras pero asumibles, e intentar actuar coordinadamente desde el consenso. También desde la discrepancia, si es necesario, naturalmente. Pero, fundamentalmente, desde el diálogo y el acuerdo político. Nos jugamos mucho. Y tenemos la obligación de hacerlo bien. Estamos viviendo uno de los períodos de prosperidad y libertad más largos de toda nuestra dilatada historia. Y tenemos que actuar con prudencia para preservar lo que tenemos. Esto no significa que no tengamos que estar abiertos a las nuevas realidades y a lo que nos viene de fuera, sino todo lo contrario. Debemos asumir que estamos en un momento, no solo de grandes cambios, sino una época en que todo evoluciona a gran velocidad. Y, por tanto, debemos tener muy claros qué valores debemos preservar. Para mí, dicho ahora muy esquemáticamente, tres valores por encima de todo: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Ya me referiré con más detalle, pero no quiero entrar en materia sin resaltar antes que estos tres valores, contrariamente a lo que a veces se insinúa, son completamente compatibles con los procesos migratorios. Y que si alguna vez tenemos la sensación de que la supervivencia de alguno de estos valores puede estar en peligro, naturalmente, no será responsabilidad de los últimos que han llegado. �A veces pienso que la convivencia es como una copa de cristal tallado, de Murano, por ejemplo. Una pieza única. Que no se puede tasar porque no hay dinero suficiente para pagarla, y que la hemos guardado celosamente hasta hoy poder pasarla a las generaciones venideras. Pero la copa es muy frágil, no nos engañemos. Y no podemos jugar. Nuestra obligación, la de todas y todos, es que no se nos rompa en las manos. Por eso me parece irresponsable y mezquino que personas y grupos con responsabilidades públicas, o con un elevado grado de influencia social y mediática, lancen, como alguien ha escrito, "leña al fuego" y hagan cálculos inconfesables sobre la posible rentabilidad electoral de apelar irracionalmente a los miedos y a los sentimientos más primarios de la población más débil o más desinformada. Política y pedagogía Ciertamente, estamos viviendo un momento histórico que para muchos de nosotros resulta apasionante. El proceso de mundialización, la implantación de las nuevas tecnologías, los avances científicos..., todo hace pensar que el mundo cambiará a un ritmo todavía más frenético de lo que lo ha hecho en los últimos años. Pero este fenómeno produce, a la vez, inseguridad. Sobre todo en las capas de población menos preparadas y aquellas que más directamente han sido víctimas de las desigualdades. Y esto no lo podemos resolver solo con buenas palabras, o apelando únicamente a ciertos valores, ni mucho menos culpabilizando de los desajustes precisamente a aquellos que más los sufren. Ya escribió Sthendal que "casi todas las desgracias de la vida provienen de las falsas ideas que nos formamos sobre lo que nos pasa". Deberemos hacer mucho pedagogía respecto a lo que está pasando, respecto al proceso extraño, novedoso, lleno de incógnitas, pero a la vez interesante, que vive vive hoy la humanidad. Deberemos hacer mucha pedagogía, sin duda, y también mucha política. En el terreno de la pedagogía, deberemos insistir, no solo en que los procesos migratorios han existido siempre -lo cual se nos recuerda con frecuencia-, sino sobre todo en que las migraciones forzadas, involuntarias, suelen ir de pobres hacia ricos. Hoy, del Tercer Mundo hacia el Primero. Y no puedo dejar de constatar que con las migraciones se están marchando personas de los países pobres que allí hacen mucha falta, porque son fuertes y porque muchas de ellas están muy preparadas. Alguien ha dicho que las migraciones, por encima de todo, están haciendo inviable el futuro de algunos países. Desde aquí lo vemos desde otra perspectiva, pero lo cierto es que la mayoría de los efectos negativos que puedan tener los procesos migratorios, que también los hay, los sufren sobre todo los países emisores. Y no puedo dejar de señalar, igualmente, que incluso el flujo de capitales entre el Norte y el Sur del planeta hoy es una sangría para los países más pobres. El Tercer Mundo envía cada día hacia el Primer Mundo cuatro veces más del dinero que recibe por cualquier concepto. Contrariamente a lo que se piensa, no somos nosotros los que enviamos dinero al Tercer Mundo, sino este el que nos transfiere capital día tras día. Muchos �países se están empobreciendo a un ritmo escandaloso. Ochenta países tienen hoy una renta por cápita inferior a la de hace diez años. Y estas constataciones, que no he querido obviar de ninguna manera, nos llevan a repasar la existencia de otros factores que favorecen las migraciones en todo el mundo. El Síndic de Greuges, en el último informe anual que ha entregado al Parlamento, y en un magnífico apartado dedicado a la inmigración, hace referencia a tres factores más, a parte del económico, que fomentan las migraciones: los factores sociales, los factores políticos y los factores culturales. Entre los sociales, por ejemplo, recuerda que "muchos países todavía tienen un crecimiento de población superior al 2% anual. Con este índice, el sistema de productivo no puede absorber la población que se incorpora al mercado de trabajo. La familia selecciona a los que intentarán emigrar y así abrirán camino a los demás". A estos países les está pasando lo mismo que al Estado Español durante los años sesenta: que las remesas de divisas de los inmigrantes son una de las primeras fuentes de ingresos del país y de muchas familias. Pasó en España hace unos años, y pasa hoy en otros lugares. Por ejemplo, en Ecuador se calcula que un 90% de las familias dependen del dinero que les envían desde fuera del país. Esto contribuye, no solo al desarrollo económico, sino también a "atenuar las tensiones sociales derivadas de un nivel de paro elevado y a la vez a financiar las importaciones que necesitan", como hace notar el Síndic. A esto como ya he dicho, le hemos de sumar factores políticos, que todos nosotros conocemos, y de violencia estructural, y factores culturales, cada vez más decisivos a la hora de abandonar el país de origen. En la decisión de emigrar hay, lógicamente, una legítima decisión de prosperar y de vivir mejor, y en este aspecto la percepción de que Occidente vive inmerso en el lujo y la superabundancia acaba siendo definitiva. Tienen mucho que ver las imágenes que les llegan a través de los medios audiovisuales. Características del nuevo contexto internacional El nuevo contexto internacional se caracteriza por dos elementos fundamentales de gran impacto: el incremento estructural de la movilidad, y la creciente heterogeneidad y diversidad de las sociedades. Y muy particularmente Europa, que había sido siempre emisora de mano de obra y de profesionales, y que hoy se ha convertido en uno de los principales focos de atracción. La composición de las sociedades europeas está cambiando mucho, y en Catalunya lo hace más deprisa, porque el cambio ha comenzado más tarde y los niveles actuales son más bajos. Un recientísimo informe del Consorcio de Recursos y Documentación, de la Diputación de Barcelona nos hace notar que "a pesar de la alta visibilidad y los efectos mediáticos de los fenómenos migratorios en la actualidad, las poblaciones de origen extranjero en Catalunya son todavía escasas. En Catalunya hay unos 180.000 extranjeros con permiso de residencia, de los �cuales unos 130.000 se pueden considerar inmigrantes económicos, es decir, personas que salen de su país en busca de un futuro más próspero. Además, se estima que hay entre un 15 y un 20% más de personas residentes en situación irregular: esto representa entre 20.000 y 30.000 personas más que se suman a los inmigrantes económicos. Por tanto, actualmente hablamos de gestionar el impacto de aproximadamente un 3% de la población, proporción que seguramente se incrementará rápidamente en los próximos años, por la continuidad de los flujos de entrada y por los procesos de reagrupación familiar. En el plazo de seis o siete años, Catalunya puede alcanzar la media europea de población extranjera con unos índices del 7%". Esta es una realidad que será así, tanto si se quiere como si no. Por tanto, creo que se falsea el debate cuando alguien pretende plantearlo en términos como "inmigración sí, o inmigración no". Esto hoy no es posible. Solo lo sería si decidiésemos volver a una especie de autarquía o aislamiento del mundo. Y en el proceso de globalización actual es muy dudoso que esto llegara a ser posible. Y todavía menos, aislarse en una burbuja si se quiere estar ente los más ricos del planeta. Si queremos ser una sociedad moderna y desarrollada, entonces el cierre total e impermeable de las fronteras todavía es más una quimera. Y si, como decía hace un momento, el debate "inmigración sí, inmigración no" es un falso debate, una concesión a la demagogia populista o un "brindis al sol", mentiría más quien pudiese tener la tentación de asegurar que con él en el gobierno vendrá menos inmigración. Quien dijera esto jugaría peligrosamente son los sentimientos y los miedos más primarios de una parte de la población y, por descontado, pondría en peligro la convivencia y rompería, puede que irreparablemente, toda posibilidad de consenso político y social. En parte, esto ya ha comenzado a hacerse, pero creo que estamos a tiempo de reorientar la situación y "desfacer el entuerto". Nosotros, cuando afirmamos que la presencia de inmigración es una verdadera oportunidad, además de un reto, lo decimos con el convencimiento de que lo puede ser en un doble sentido: oportunidad de modernización para los países de origen, y oportunidad para las sociedades receptoras. Retos del fenómeno inmigratorio en Catalunya Entro ahora a valorar los que, para mí, son y serán en el futuro los principales retos que plantea el fenómeno inmigratorio en Catalunya. Y permitidme que, a raíz de algunos hechos que están en la mente de todos, cite como reto de mayor actualidad -aunque no es el más importante- la capacidad de desterrar del discurso político la apelación a la xenofobia, más o menos encubierta, y disfrazada de conflictos entre comunidades. Para decirlo con más claridad, debemos renunciar, de entrada a la tentación fácil de utilizar argumentos que se basen en una supuesta discriminación positiva de cualquier comunidad respecto a los que estaban ya antes. Los recién llegados no han disfrutado de ningún privilegio especial hasta ahora, y es una temeridad utilizar el falso argumento de que los autóctonos son discriminados en comparación con los colectivos �inmigrantes. Es una falsedad que solo se puede entender si quien lo dice está mal informado o tiene muy malas intenciones. Es necesario que todo el mundo lo sepa y que además lo defendamos en voz alta y sin embudos. Hoy la ley no fomenta ni facilita ningún tipo de discriminación positiva respecto a los miembros de ninguna minoría y, además, tampoco es eso lo que nosotros queremos. Otra cuestión bien diferente es que, con frecuencia, aquellos que tienen más derecho a beneficiarse de algunos servicios o programas, sean mayoritariamente inmigrantes. Pero no se benefician en tanto que inmigrantes, sino en tanto que personas con menos recursos. Y quien declare que los inmigrantes que los inmigrantes son más privilegiados está diciendo solo una parte de la realidad. Llamadle media verdad, o media mentira, como os guste más. Nosotros defendemos modelos que podríamos llamar de "integración colectiva", como lo es por ejemplo el holandés. Según este modelo, los inmigrantes que llegan por las vías previstas legalmente, son atendidos, en un primer momento, de forma intensiva. Se les explican sus derechos y deberes, reciben cursos intensivos de idiomas se les hace conocer el barrio o el pueblo donde vivirán, se les ofrece atención sanitaria, y se les pone en contacto con personas destacadas de su comunidad de origen. De esta manera, se intenta reducir el impacto que, inevitablemente, provoca la llegada a un país nuevo, y se proporcionan los instrumentos mínimos indispensables para superar la prueba en las mejores condiciones, e integrarse allí donde se vivirá a partir de aquel momento. En Holanda, además, se les paga una cantidad de dinero durante los primeros meses, hasta que conocen bien la lengua, y comienzan a trabajar. Puede que aquí este "salario de integración" sea más difícil de implantar, porque el nivel económico y el grado de desarrollo del estado del bienestar en los dos países es muy diferente. Pero, en cualquier caso, insisto en que una ayuda bien planteada en un primer momento, puede resultar decisiva para la persona que llega, y para cómo se lleve a término después su integración. El Gobierno Alternativo, en el Plan de Inmigración de Catalunya que dio a conocer el 23 de enero, situaba esta primera acogida en unos centros de atención a inmigrantes que deberían estar distribuidos, como mínimo, por los siete territorios o regiones de Catalunya, y, si se quiere, con un gran centro de referencia en Barcelona. Una buena primera atención, insistiendo en la necesidad de conocer el país y la lengua, parece hoy indispensable para una integración más rápida, más intensa y menos traumática. A partir de aquí, igualdad de oportunidades para todo el mundo y en todos los campos previstos por la normativa en vigor. Y para que esto sea realmente posible, se debe promover a fondo el estado del bienestar para todos, y se deben desarrollar las leyes y otras disposiciones que emanan de los Parlamentos. Y no hace falta irse demasiado lejos: el Parlamento de Catalunya ha aprobado diversas resoluciones durante la presente legislatura. La más reciente, el 12 de marzo, en que se instaba al gobierno de la Generalitat a: *Desplegar la ley de extranjería en los aspectos de su competencia y elaborar un marco normativo de aplicación consensuado. �*Coordinarse con los entes locales para realizar políticas de integración, y dotarlos de recursos, teniendo en cuenta el papel crucial de los ayuntamientos en la integración. *Luchar contra las mafias que trafican y explotan inmigrantes irregulares. *Reclamar la creación de un fondo estatal para reforzar los procesos de integración y cohesión social, que se destinaría a las comunidades autónomas en función del número de inmigrantes. No podrá decir el gobierno de CiU que no sabe por donde comenzar a trabajar. La Cámara catalana ha hecho su trabajo y ahora le toque hacerlo al Gobierno. Por ejemplo, aplicando las resoluciones aprobadas que instan a trabajar desde el consenso y la lealtad institucional y a dotar de recursos las políticas de atención a inmigrantes. Y todavía otro reto muy concreto: la aplicación de la Ley de Extranjería y la redacción del Reglamento. Ya he dicho antes que lo mejor, en nuestra opinión, habría sido no tocar la ley orgánica 4/2000, que había nacido fruto del consenso de todas las fuerzas políticas en el Congreso de los Diputados. A pesar de esta opinión, muy generalizada por otra parte, el PP se presentó a las elecciones generales con el compromiso de cambiar la ley, en sentido restrictivo, si ganaba. Y es obvio que ganó por mayoría absoluta. Por tanto, pudo cambiar rápidamente la ley, añadiendo algunos artículos que, a nuestro entender, eran inaplicables, y otros que hasta se podían considerar inconstitucionales. Por lo que respecta a los aspectos que no se podían aplicar, ya hemos visto algunas consecuencias. Y por lo que respecta a los que podían no ser constitucionales, algunos ya hemos hecho lo que creíamos que debíamos de hacer. Y el tiempo nos dará la razón. Personalmente, si estuviera en mis manos, redactaría una ley de extranjería con un único artículo: "queda derogada, a todos los efectos, la ley orgánica 8/2000 y vuelve a estar en vigor la ley orgánica 4/2000". Y no porque aquella fuera ninguna panacea -que no existen- sino porque era fruto del consenso y suficientemente válida para poder aplicarla. Si hablamos desde hace tanto tiempo de diálogo, consenso e incluso Pacto de Estado es porque estamos convencidos de que uno de los retos de futuro en materia de inmigración es la entendida respecto a las grandes líneas de actuación política y social. La nueva ley permite, a pesar de sus faltas, mejorar la atención a la inmigración y diseñar políticas de integración. Y esperemos que el Reglamento que se tiene que aprobar abundará en esta línea de trabajo Debe quedar muy claro que no hay nada peor que tener miles, decenas de personas en situación administrativa irregular. Aquí el gobierno debe actuar rápido y con una eficacia que hasta ahora, francamente, se ha echado en falta. La Administración del Estado no ha sabido estar a la altura de las necesidades, en parte por una falta de medios y en buena parte, también, por falta de previsión. Es inhumano haber tenido y tener todavía a tantas miles de personas haciendo cola, sufriendo las inclemencias del tiempo durante horas y horas y sin tener la más remota idea de que les podía deparar el futuro. Así no hay quien desee integrarse. ¿Integrarse en una sociedad que rechaza y maltrata? Todo el mundo que vive aquí debe de tener "papeles". Y es el gobierno central el que tiene las competencias en esta materia y quien debe decidir si lo hace por la vía de la regularización de todas las personas que están aquí, o combinando esto con algunas expulsiones por motivos �justificados. En cualquier caso, es el PP el que ha cambiado la ley -con el apoyo inestimable de CiU- y es el gobierno central quien tiene las competencias en materia de flujos migratorios y debe asumir la responsabilidad. Pero haciéndolo bien y haciéndolo deprisa, para evitar males mayores. Nosotros somos también partidarios de establecer una buena política de control de flujos migratorios. Y no solamente para España. Creemos que debe de ser la unión Europea quien armonice las políticas en materia de inmigración, incluidas las de control de flujos. Europa lleva unos cuantos años viviendo en una falsa idea de "crecimiento cero" de la inmigración, la cual, además de falsa es inviable. Y no ha hecho sino potenciar el desconcierto. Propuestas Proponemos para la unión Europea una política común en materia de inmigración, y en esta línea trabajan hace tiempo nuestros europarlamentarios. En coherencia con este principio, defendemos -y quiero insistir especialmente- una política de control de fronteras y de control de flujos. Así como, en la medida de lo posible, una política de contratación en origen. Insisto porque se ha repetido con insistencia malévola desde sectores conservadores, el argumento de que los partidos progresistas y especialmente el partido socialista, pretendían abrir las fronteras para que todo el mundo pudiese circular libremente por todo el mundo. No niego que esto podría ser el ideal, y puede que algún día sea realidad. Al fin y al cabo sería coherente con el proceso de globalización y de libre circulación de marcado y capital. Pero, hoy por hoy, nosotros estamos convencidos de que se deben controlar los flujos migratorios y determinar unos contingentes anuales de inmigración. En la medida en que sea posible, se deberá ir combinando la contratación en origen, estableciendo oficinas de información en las embajadas y consulados españoles, con la concesión de un determinado número de permisos de residencia para que la gente pueda buscar trabajo por su cuenta. No podemos olvidar que siete de cada diez inmigrantes trabajan en las ocupaciones más inestables y con menos cobertura social, según los datos del informe "España 2001" de la Fundación Encuentro. Estos puestos de trabajo difícilmente se pueden contratar en origen. La estadística subraya que el 33% de los extranjeros trabajan como empleados domésticos y de limpieza, y que un 18% lo hacen de peones de agricultura y pesca. Se tendrá que determinar un contingente anual para regular las corrientes migratorias autorizadas. Nosotros, además, estamos de acuerdo con el principio general de que las comunidades autónomas puedan participar en la determinación de los contingentes, en función de las necesidades locales. Aún así, sabemos que la libertad de circulación y la creciente necesidad de movilidad de la mano de obra dificultan el establecimiento de cuotas territoriales. Hemos propuesto que desaparezca el permiso de trabajo -como ya lo hacen otros países europeos-, pero entendemos que el permiso de residencia es suficiente para el control de flujos y ya está condicionado por las posibilidades reales del mercado de trabajo. Es necesario reducir la �burocracia y simplificar los trámites para ganar en eficacia y rapidez. Los empresarios han denunciado muchas veces lo complicado que es que un extranjero extracomunitario pueda ponerse a trabajar una vez las empresas han decidido contratarlo. Si aplicamos con agilidad las medidas que he citado -por otra parte, muy elementales- tendremos toda la legitimidad para perseguir de manera implacable, tanto las mafias que están traficando con personas indefensas, como los empresarios que contraten ilegalmente. No digo que aplicando correctamente todas aquellas medidas podamos acabar con la entrada clandestina de personas, porque seres humanos que quieran venir siempre habrán más de los que podamos acoger. Pero creo, sinceramente, que regularizar a los que están aquí, establecer unos contingentes anuales de acuerdo con los países del entorno y agilizar los trámites de los que se autorizen a venir, sería un buen principio para otra manera de enfocar la inmigración. Las políticas de integración El siguiente capítulo es el de las políticas de integración. Aquí es donde, a mi parecer, no solo se nos plantean retos de gran trascendencia para el futuro del país, sino también algunas oportunidades históricas. Hablar de integración es -lo decía ya al principio- hablar fundamentalmente de la preservación de tres puntos clave en las relaciones humanas: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Las personas inmigradas deben disfrutar de todos los derechos y los deberes que les correspondan, según nuestro ordenamiento jurídico. Deben conocer con todo detalle en qué consisten estos derechos y deberes, y en que les afectan o les benefician, y en que campos concretos pueden entrar en conflicto con sus costumbres, su cultura, o sus tradiciones. En este marco concreto, los extranjeros tienen que aceptar nuestro cuadro de valores, y en especial la aconfesionalidad del Estado y la equiparación entre hombre y mujer. Tendrán que aprender a ser más libres, como de hecho todos hemos de ir aprendiendo cada día que pasa. Aprender a serlo juntos, con sones plurales y colores de piel diversos, sin dañar el actual sistema de valores ni la democracia. Es un reto y una oportunidad extraordinaria. Preservar la cohesión social y el nivel más alto de convivencia posible, significa también tomar decisiones en terrenos muy importantes, y adoptar políticas muy concretas. Políticas sociales y políticas urbanísticas, las cuales tienen costos elevados. La llegada de miles de personas cada año con necesidades sociales y de vivienda, pone de manifiesto la falta de recursos y el abandono de muchos barrios en pueblos y ciudades. Este es un reto que debemos de convertir en una gran oportunidad aprovechada. Es posible comprender las actitudes de algunos ciudadanos cuando afirman que no son racistas, y al mismo tiempo rechazan el establecimiento de más personas inmigradas en sus barrios. Es posible entender que sientan como competidores directos a aquellos que todavía están peor que ellos, y más dispuestos a aceptar cualquier trabajo o cualquier vivienda. Pero no será por la vía �del enfrentamiento como podremos resolver los conflictos. Y todavía es más irresponsable que quien tiene la obligación de dar salida a los problemas se limite a constatar que "hay mucha gente que piensa de esta manera". Lo que se nos pide son medidas concretas que hagan posible que los ciudadanos ganen en calidad de vida. Esto se debe de hacer comenzando desde abajo, en los barrios, en los pueblos, en las ciudades. No podemos pretender sobrecargar determinados barrios con nuevos conflictos, porque todavía no habían superado del todo la degradación a la que habían estado sometidos desde hace muchos años. Si a la fractura social que viven algunos barrios, añadimos ahora una fractura que se quiera justificar por razones étnicas, el resultado puede ser explosivo. Pero si evitamos que estos barrios se degraden y destinamos grandes inversiones de dinero para dignificarlos, si hacemos que los vecinos se sientan bien y estén orgullosos de él, si los recursos de los cuales pueden disfrutar los extranjeros no van en detrimento de los que también necesita mucha gente autóctona, entonces conseguiremos más calidad de vida para todos y evitaremos enfrentamientos muy peligrosos. Se trata de no hacer pagar la factura de los costes que tiene la diversidad de culturas a los que tienen menos margen para ceder, a los que justo acaban reconvertir su barrio urbanísticamente deficiente de los años 50, 60 ó 70, en un barrio digno, con grandes penas y trabajos. Se trata de evitar a los que acaban de llegar a la dignidad urbana tengan que hacer una aportación tan onerosa a la integración de los recién llegados que su reciente tranquilidad sea puesta en peligro: ¡Terrible ironía sería ésta!. Es aquí donde todos debemos extremar la prudencia de nuestras expresiones, demasiado ingenuamente complacientes con los recién llegados o poco coherentes con las dificultades que experimentan los inmigrantes de vieja fecha, o bien al contrario, exagerando interesadamente donde ingenuamente estas dificultades para obtener la complacencia de los mismos. La integración y la cohesión son cuestión de ritmos sabiamente distribuidos y esfuerzos titánicos en determinados momentos y lugares críticos. No nacen de la buena fe y basta. Ni es admisible, en el extremo contrario, que se imaginen imposibles. La cohesión no es imposible. Saldremos adelante con poco que los ingenuos y los interesados de uno y otro extremo nos dejen trabajar o, mejor dicho, nos ayuden. El Gobierno Alternativo ha presentado diversas propuestas en esta línea, entre las cuales lo que llamamos Pla Urban para los barrios de Catalunya, que no es otra cosa que una gran inversión para mejorar el urbanismo y la calidad de vida de los barrios más castigados de nuestro país. Se debe impedir la degradación urbana y la utilización creciente de la infravivienda; no se puede dejar todo al libre mercado, se debe planificar y, muy particularmente, favorecer un parque de vivienda de alquiler con precios asequibles y adecuados a los perfiles; es necesario un nuevo plan público de vivienda que se adecue a las nuevas circunstancias sociales y que garantice el acceso a la vivienda pública en igualdad de condiciones. También se tendrán que ofrecer incentivos fiscales para la rehabilitación y gestionar planes que integren las necesidades en formación, ocupación y vivienda. Se trataría de mejorar la calidad de vida de todo el mundo, con independencia del origen de cada persona. Este es nuestro modelo de desarrollo, porque nos parece el modelo más progresista. Ya sabemos �que la aplicación de este modelo integrador, basado en la igualdad y en la preservación de la cohesión social, tiene un coste muy elevado. Pero nos parece indispensable poner dinero sobre la mesa, a cambio de transformar los pueblos y las ciudades; en definitiva, el país, en la línea que queremos. Se ha hablado de diferentes cantidades, tanto a pagar por el Estado, como por la Generalitat y los ayuntamientos. En cualquier caso, la decisión de volcar mucho dinero en los servicios a las personas y en los barrios se debe de hacer, inevitablemente, por consenso, porque hay que sumar muchos esfuerzos y hacer economía de escala. Otros países lo han hecho: en los últimos años, por ejemplo, lo ha hecho el gobierno Jospin en Francia, y con resultados bastante espectaculares. El inmigrante no debería sufrir exclusión. Primero, porque no lo desea y, además, porque viene en condiciones de integrarse si no encuentra impedimentos. Las políticas de integración deben tener por objetivo principal eliminar las causas que pueden provocar la exclusión. Nosotros hablamos, incluso, de un posible "modelo catalán de integración", que se basaría en los siguientes elementos: el respeto a los derechos humanos, el respeto a la diferencia, la defensa de los valores y las prácticas básicas de la democracia, especialmente el respeto por las libertades individuales, la igualdad y la no-discriminación por motivos étnicos, de sexo, religiosos o lingüísticos; la defensa de la cohesión social de las ciudades y los pueblos, el fomento de la interacción y de la construcción del sentido de identidad y pertenencia a una sociedad común. Y debo remarcar, para ir acabando, que el Pacto para una Nueva Ciudadanía, que nosotros hemos propuesto y proponemos, debe contemplar también, necesariamente, aspectos sociales y culturales. Me refiero sobre todo a fomentar la cultura de participación y el asociacionismo. Y no digo solo entre los inmigrantes. Porque, aunque es cierto que en nuestro país existe una larga tradición en este campo, el compromiso personal y la participación de los ciudadanos en la toma de decisiones no parece haber crecido mucho. Es muy importante que los inmigrantes participen en las asociaciones de vecinos, AMPA, entidades deportivas y culturales, ONGs y en consejos sociales y municipales. Como es importante que lo haga, en general, toda la ciudadanía. La inmigración nos abre las puertas a nuevos marcos de relaciones y significa también una buena oportunidad para el contacto intercultural y la profundización en los valores de la democracia de base y participativa. Identidad cultural El aumento del número de extranjeros en Catalunya, hijos de tantos países y culturas diversas, puede ser una gran oportunidad para repensar nuestra identidad. Algunos lo han querido hacer desde la unión respecto actitudes que podríamos llamar fundamentalistas. Otros, aunque mejor documentados, no han podido evitar, a pesar de todo, expresar sus temores por lo que respecta a �la desaparición de una determinada manera de entender nuestra identidad y nuestra cultura. A mí me parece que a las personas de actitud abierta y progresista nos toca creer y defender que la multiculturalidad es posible. Y trabajar para hacerla más viable. No una multiculturalidad basada en el relativismo de que todo sea igual, ni de que no hay nada que se tenga que defender. Naturalmente que reconocemos una cultura propia, milenaria, pero que justamente se ha ido enriqueciendo con el contacto con todo aquello que nos ha venido de fuera. La cultura no puede ser estática, ni sagrada, ni que se inscriba en un registro y quede ahí para siempre. La cultura la hacen las personas que están en un país, que viven y que trabajan, que conocen y respetan el legado de sus antepasados, pero que saben transformarlo con su propia vida. La cultura es dinámica, y cuanto más lo sea también será más plural, más viva y más democrática. Hoy en día nadie se atrevería a discutir seriamente la aportación de los que vinieron hace unos años de otros rincones de España a nuestra ciudad catalana común. Y los que se acaban de incorporar ahora o lo harán en un futuro tienen el mismo derecho si ellos quieren y si reconocen y respetan lo que ya hemos hecho entre todos. De hecho, cada vez más, nos guste o no, todos forman parte de una misma civilización universal, pero es necesario que esta se continúe expresando y manifestando pluralmente en una diversidad de lenguas y culturas que se deben preservar y enriquecer. Todo esto, entronca también perfectamente, a mi entender, con el modelo de ciudad y de país que nosotros queremos para Catalunya. Unas ciudades y un país perfectamente integrados en un mundo global, que conserven y potencien toda su vitalidad. Y esto solo nos parece posible si huimos de cualquier tentación de etnocentrismo y apostamos abiertamente por la diversidad y el cosmopolitismo. Pasqual Maragall i Mira . Presidente del Partit del Socialistes de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oportunidad y reto para Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001/04/15 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Immigració Globalització Identitat col·lectiva Política Description An account of the resource Publicat al n. 14-15, febrer-setembre. Transcripció d'una conferència. Source A related resource from which the described resource is derived La Factoría EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf 6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4 PDF Text Text Federalismo: ¿poder cercano o distante? Pasqual Maragall H e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por referencia al federalismo unificador. Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto, estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará. Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder. El principio de proximidad En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad. �Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de gobierno adecuado para cada competencia pública. En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores, definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer. Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas). Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad. En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia. En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años) llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen funcionamiento. Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes previamente concentrados y el unificador de poderes independientes. El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos: distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto. La lealtad federal �El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista (la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido). En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia, etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?. Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre, relativamente el promedio cultural norteamericano. Un federalismo diferencial Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello. ¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?. Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural. �Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es posible. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23. Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región. El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales. Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura. Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia "La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos". "El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado margen de acción en el terreno fiscal". "La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa, ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo económico, la salud, la ley y el orden, etc...." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo: ¿poder cercano o distante? Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/1997 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Espanya Europa Description An account of the resource Publicat a el n. 4, octubre de 1997. Source A related resource from which the described resource is derived La Factoría Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2837/espana_cabemos_todos.jpg af12276b04fb15d381a97666a21c26a1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource España ¿cabemos todos? Creator An entity primarily responsible for making the resource Fernández García, Tomás Laborda, Juan José Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya Divisions administratives i polítiques Nacionalisme Federalisme Catalunya Description An account of the resource Obra col·lectiva coordinada per Fernández i Laborda, inclou una contribució de Maragall "La España viva. La España común", p. 173-196, a més de les de: Juan José Laborda Martín; Iñaki Anasagasti i Joseba de Zubía Atxaerandio; Joseba Arregi Aranburu; Carlos Aymerich Cano Árbol; Enrique Barón Crespo Árbol; Gabriel Cisneros Laborda; Luis Miguel Enciso Recio; Gaspar Llamazares Trigo; Juan Fernando López Aguilar; Josep Ramoneda; Joan Rigol i Roig; Miquel Roca i Junyent; Juan José Solozábal Echavarría; Alejo Vidal-Quadras Roca. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Publisher An entity responsible for making the resource available Alianza EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2824/20030118_WarPeaceSXXI_PM.pdf adb0d6e251730efeb71f25b83bc89b05 PDF Text Text Contribución al debate "War And Peace in the 2 1 s t Century. The Transatlantic Relations" Barcelona, 18 de enero de 2003 ¿Qué se espera de Europa? ¿Qué cabe esperar de Europa? Europa ha vivido en el año 2002 dos acontecimientos que con la perspectiva del tiempo adquirirán todo su valor. La efectiva implantación de la moneda única, que supone la consolidación de un espacio económico común y, a la vez, constituye el más potente elemento simbólico de la Unión; y la decisión sobre la ampliación al Este que tiene un alcance histórico inimaginable hace cincuenta años para los padres fundadores de la Europa unida al tratarse de la reunificación y la reconciliación del Oeste con el Este en un marco de democracia y de estabilidad económica. Sin embargo, a los ojos del resto del mundo y, muy concretamente, de los Estados Unidos, Europa aparece demasiado encerrada en sí misma, ocupada en un complejo proceso de construcción que tiene la doble vertiente de la ampliación de su espacio y de la vertebracion de sus instituciones. Se tiene la percepción de que Europa difiere la asunción de sus responsabilidades globales a la culminación de su proceso constituyente y que, de este modo, pretende prorrogar indefinidamente un lugar en el mundo bajo la tutela protectora de los Estados Unidos. Esta percepción americana de la actitud europea se ha agudizado dolorosamente a raíz de los atentados del 11 de Septiembre de 2001, al tomar conciencia los Estados Unidos de una vulnerabilidad desconocida hasta la fecha, que ha alterado la visión de su papel en el nuevo orden internacional emergente desde la caída del comunismo y que, por ende, ha modificado profundamente su estrategia internacional. La Estrategia de Seguridad Nacional norteamericana, aprobada el pasado mes de septiembre, supone un giro radical respecto a la tradición estratégica de los últimos cincuenta años, al pasar la seguridad nacional a un primer plano en el contexto de un mundo globalizado, ésta se convierte en una cuestión internacional: la política de segundad norteamericana se convierte en política internacional. Visto desde Europa, este giro hacia el uniiateralismo de los Estados Unidos pone en peligro una tradición y una cultura de relación transatlántica basada en la mutua colaboración entre aliados y en el respeto de las reglas y de las instituciones internacionales. �Pero si Europa quiere mantener un orden internacional basado en el multilatéralisme, Europa debe renovar el vínculo transatlántico con los Estados Unidos. Y para ello debe demostrar que quiere realmente asumir sus responsabilidades en la gobernanza de la globalización. O dicho de otro modo: que quiere compartir estas responsabilidades con los Estados Unidos. Renovar el vínculo transatlántico quiere decir renovar una alianza en torno a unos intereses comunes y sobre el fondo de una historia y de unos valores compartidos. Alianza entre miembros responsabilidades y cargas. que se reparten equitativamente Intereses comunes, definidos de común acuerdo y no impuestos por el aliado más fuerte. Valores compartidos, empezando por el respeto internacional y a las instituciones de Naciones Unidas. al derecho Es ésta una aspiración muy exigente para Europa. Los Estados Unidos quieren hechos, no declaraciones de intención. Europa debe demostrar que es capaz en la práctica de asumir sus responsabilidades globales sin precisar de la tutela permanente de los Estados Unidos. Pero Europa tiene todo el derecho a asumir tales responsabilidades a su manera, fiel a su vocación pacificadora, coherente con el experimento histórico de hacer gobernable en democracia un espacio de enorme complejidad política, institucional, cultural, lingüística ... Europa tiene todo el derecho a no reproducir a gran escala la lógica de potencia que ha envenenado la historia de sus países durante siglos. La Europa unida nace para superar dicha lógica, para evitar una nueva guerra mundial. Una Europa potencia militar no es planteable, pero una Europa agente activo y positivo en la gobernanza de la globalidad es una obligación ineludible. Una Europa que debe hacer ver a los Estados Unidos que la agenda global no se reduce al problema del terrorismo, que es una agenda compleja que incluye los problemas del desarrollo, de la democratización, del medio ambiente ... Una Europa que debe hacer ver a los Estados Unidos que la tentación unilateralista será a la larga perjudicial para los intereses americanos. Una Europa que debe poner en valor su experimento de convivencia como ejemplo de gobierno de la complejidad en un mundo necesitado �de modelos prácticos y contrastados, inspirados en los principios del federalismo. Una Europa que debe asumir con toda la decisión y todos los medios necesarios sus responsabilidades regionales, empezando por el Mediterráneo. Para conseguir ser un agente global, Europa debe corregir su descompensación actual y equilibrar los ritmos de avance de la Europa-espacio y de la Europa-poder. Y ello supone tener la energía y la voluntad de acometer simultáneamente nuevas y mayores tareas en tres ámbitos: debe afianzar la Unión, debe respetar su diversidad y debe aproximarse a la ciudadanía. Europa es inviable si no hay al mismo tiempo unión, devolución y proximidad. Europa es un compromiso de unión, no de uniformidad; es un proyecto de ciudadanía, no de superpotencia. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Contribució al debat "War And Peace in the 21st Century. The Transatlantic Relations": ¿Qué se espera de Europa? ¿Qué cabe esperar de Europa? Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-01-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Globalització Descentralització administrativa Subsidiarietat Ciutadania Estats Units Description An account of the resource Debat organitzat pel CIDOB amb els participants: Manuel Castells, Anthony Giddens, John Ikenberry, Robert Kagan, Kenston Keith, Pascal Lamy, Narcís Serra, Javier Solana i Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2823/20021129_JornadesCirculoEconomia_Sitges_PM_resum.pdf a3922334f6f213fbef3ad671c2ffdd91 PDF Text Text JORISI^PAS CÍRCULO DE ECONOMIA. SITGES 29/11/2002 RESUMEN DE LA INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL. Presidente del PSC y del Grupo Parlamentario Socialistes Ciutadans pel Canvi. Punto de partida: situación internacional y efectos del 1 1 de septiembre. Después de la guerra fría se produce el final de un determinado orden mundial Los atentados del 11 de septiembre de 2001 nos despiertan de un sueño que nos había hecho creer que teníamos un nuevo orden y un nuevo liderazgo. Se ha puesto en evidencia que realmente no existía. EEUU no puede garantizar la seguridad, tampoco la suya. La globalización, con sus diversas facetas, no es un orden mundial sino un hecho económico y social. Una situación nueva. Una nueva situación, pero sin un nuevo orden mundial y, por tanto, sin estabilidad económica. i �Dos apuntes: 1 El consenso de Washington está siendo superado. Algunas de las cuestiones que quedaron fuera surgen ahora con fuerza: la equidad, la desigualdad, nivel de vida: educación, salud, sostenibilidad... Primaba el ajuste, la estabilidad. Hoy estos problemas emergen de nuevo como prioritarios. ¿Puede Barcelona 2004 representar un nuevo consenso? 2 Hoy el mundo empresarial se enfrenta a un nuevo reto. El detonante de ENRON ha puesto en las agendas empresariales el valor de la responsabilidad social. La globalización tiene muchos aspectos colaterales. Uno de ellos va a ser, lo es ya, situar en primer término la "reputación empresarial". La internacionalización en tiempo real de la información, y el avance de los movimientos que se oponen a los efectos negativos de la globalización, van a afectar a las cuentas de resultados de aquellas empresas cuya reputación quede en entredicho. La reputación ya no es un problema de comunicación. Es un problema de conducta empresarial. La exigencia de transparencia se acentúa, y con ello, las empresas que no integren en su estrategia la responsabilidad social, saldrán perjudicadas: en sus ventas, en su cotización, en sus posibilidades de financiación y expansión. Hoy, resultados económicos y responsabilidad social empiezan a caminar más unidos. ¿Dónde quedan aquellas leyes que impuso un neoliberalismo miope: "maximizar el valor para los accionistas", los supuestos beneficios de las stock options desmesuradas, la primacía del interés de los directivos sobre las finalidades de las empresas a que aquellas doctrinas de los '90' han dado lugar? 2 �Hemos tenido que ver causas penales contra altos dirigentes y, lo que es mucho peor, el empobrecimiento de muchos pequeños accionistas, para que la tendencia Afortunadamente, a parece un que comportamiento este nuevo ético avance. paradigma va estableciéndose, aunque queda la mayor parte por hacer. EUA ha optado por la defensa directa de sus intereses económicos, políticos y militares, rechazando el establecimiento de un nuevo orden. Los EUA lo han pretendido imponer. Pero en estos momentos, el nuevo orden se debe establecer. No se puede imponer (Afganistán, Irak, Oriente Próximo,...) Europa lo debe tener claro: la prioridad es convencer a EUA que vuelva a liderar un nuevo orden, sin imponer-lo, que dé estabilidad. Todos ganaremos. Por ello es necesario establecer un diálogo UE-EUA. Pero para que haya diálogo debe haber líderes y unidad política, como mínimo en política internacional. Europa no tienen líder. La Europa de Kohi, Delors, Mitterrand, González, está a años luz de la actual Europa de Berlusconi, Raffarin, Aznar, Blair ... El proyecto europeo está en fase dubitativa. Mejor dicho: el proyecto europeo está en una fase decisiva, pero le falta el 3 �coraje y la decisión necesarios para afrontarla. Y, sobretodo le falta el liderazgo. Los efectos de la ampliación: deslocalización de actividades al este de Europa. Necesidad acentuada de adaptación de economías como la nuestra. La importancia de la zona del Magreb. Es necesario que Europa y también nosotros nos volquemos hacia el vecino del norte de África. Necesidad de crear un lobby empresarial que supla, porque no existe, una actuación potente de las administraciones. El debate sobre los límites de Europa: el caso de Turquía con la oportunidad de ensayar un nuevo modelo de relación con el mundo islámico. Turquía necesita vincularse a Europa. Europa necesita una relación clara con Turquía para no padecer un estado de fragilidad permanente en el sureste. Y una buena solución para Turquía puede abrir una nueva relación con Marruecos y con el Magreb en general. España y Cataluña España tampoco tiene liderazgo: El naufragio del "Prestige" ha puesto en evidencia al Gobierno, más preocupado por la sucesión que por atender la amenaza de ruina en Galicia. Además las preocupantes cifras macroeconomicas contrastan con la despreocupación del Gobierno ante la 4 �pérdida de competitividad o el incremento de las cifras de paro. Esta falta de liderazgo se percibe también en Catalunya: Ni la autocomplacencia ni el victimismo son planteamientos correctos: uno porque se contenta con la situación, otro porque lleva a la inacción al situar las causas fuera. Hemos de desterrar estas conductas a las que hemos asistido con demasiada frecuencia. Pero existe descontento. Existe el convencimiento en Cataluña de que las bases para construir el futuro están aquí y son sólidas, pero al mismo tiempo, existe la sensación muy contrastada (entre empresarios y sindicalistas, entre profesionales y universitarios, en el territorio) de que hemos perdido iniciativa, fuste, capacidad de liderar. Somos motor económico, pero no aspiramos a tirar de los vagones. Estamos instalados en una suave pendiente. Algunos hechos significativos lo constatan: pérdida de sedes, de centros de decisión, papel segundón en investigación, pérdida ligera, pero perceptible, de peso en el PIB o en la población activa; pero tampoco nos lucen bien las comparaciones en temas de formación de nuestra población 5 �activa, de fracaso escolar o de dotación de servicios sociales.... Hemos perdido liderazgo. No nos conformamos. No me conformo. Cataluña lo tuvo en los primeros años de la transición. Tuvo los dos liderazgos potentes que necesitaba: para el conjunto del país y en su capital donde, modestamente, contribuí al lado de una generación ligada al proyecto olímpico y a la transformación de Barcelona. Se tejió una red de complicidades. Hoy necesitamos nuevo una red de complicidades para de no perder las oportunidades de progreso. Entre el sector público y el sector privado. Sin dirigismos, con la voluntad decidida de unir esfuerzos en una amplia concertación institucional y social. Hablo de desterrar complicidades, el de intervencionismo, colaboración. el Debemos clientelismo, la arbitrariedad. En este final de etapa estamos asistiendo a ejemplos de arbitrariedad o intervencionismo que no son de recibo. La manipulación de la Ley Financiera sobre la regulación de las 6 �Cajas de Ahorro, las concesiones arbitrarias de licencias de radio, la actuación en la CCRTV, son conductas que no caben en un marco de relaciones como el que les propongo. Pero un proyecto necesita ambición. Estratégicamente, Cataluña debe ser una pieza esencial de una región europea de 16 millones de habitantes, la que se extiende desde el sur de Francia, Montpelier i Toulouse, hasta Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca. Y más allá todavía Necesitamos una masa crítica más allá de nuestros 6 millones de habitantes. Por ello, las infraestructuras deben ser acordes (AVE, Aeropuerto transcontinental, ejes ferroviarios y viarios de conexión a norte, sur y a oeste (Zaragoza, País Vasco)....), áreas logísticas, centros de cultura, ocio y consumo... Nuestro proyecto se estructura, tanto hacia dentro como hacia fuera, partiendo de este objetivo estratégico y partiendo de otra ambición. Cataluña puede, debe jugar en la nueva sociedad del conocimiento un papel similar al que jugó durante la industrialización. 7 �Apunte Hoy no lo hace, no hay liderazgo. Por qué se rebajan los objetivos en esfuerzo investigador (se reduce del 2% al 1,4% del PIB, pero no se cumplirá. Llevamos diez años anclados en un esfuerzo que es la mitad del que realiza la UE, y muy por detrás de otras regiones con las que competimos). Los problemas educativos (fracaso escolar) y los déficit de formación de nuestra población activa (particularmente en estudios secundarios) son problemas prioritarios que debemos abordar. Cataluña tiene potencial y condiciones para alcanzar este objetivo. Pero ello quiere decir invertir en conocimiento. Quiere decir cambiar muchas de las prioridades que hasta ahora nos han guiado. Globalización, desigualdades, modelo europeo, nuestra situación diferencial. Esta secuencia nos lleva a priorizar las políticas sociales, como parte integrante de nuestra estrategia económica. Es indisociable. Apunte Nuestro objetivo no parte de "compensar o proteger a aquellas personas que queden excluidas del crecimiento", sino dar desde la cuna a todos las oportunidades para crecer y no quedar excluidos. La sanidad, la enseñanza, la atención a la infancia y a la vejez, las pensiones, responden a la existencia de unos derechos sociales de ciudadanía. Dentro de estas prestaciones adquieren gran importancia las políticas de familia (guarderías, ayudas directas por hijos, atención a las 8 �personas mayores o discapacitadas). Su objetivo fundamental (aparte de su contenido social) es compatibilizar la vida familiar con el trabajo del hombre y de la mujer. Las políticas de bienestar tienen unos efectos económicos perceptibles, ya que deben orientarse a optimizar los recursos de la sociedad: la formación del capital humano la incorporación a la actividad laboral... En la aplicación de estas políticas adquieren gran protagonismo las administraciones locales, que deberían beneficiarse de una importante descentralización. Nos hallamos muy lejos de los estándares europeos. Por ejemplo, el gasto social respecto al PIB representa en España menos del 75% de la media comunitaria, o menos del 65% en términos per capita. En políticas de familia estamos en una quinta parte del esfuerzo medio de la UE. También se da una correlación positiva entre prosperidad económica de los países e implantación del Estado de Bienestar. Cataluña debe tener también un proyecto para España. Debe vertebrarse con España. Vds. en buena parte empresarios, me entenderán. Vds. lo necesitan. No les conviene una actitud ausente, vindicativa. Vds. reclaman de nosotros, y deben hacerlo, una propuesta sólida, clara, reclaman saber nuestras posiciones y convicciones. 9 �Me da la impresión de que hoy este posicionamiento está diluido. No creo que les satisfaga responder a cuestionarios de consultoras para que el Gobierno, que debe liderar, construya su propuesta. Cataluña debe abandonar la política basada sólo en diagnósticos, quejas y reivindicaciones, necesita una nueva cultura de relación con el Estado y con los pueblos de España. Yo propongo una nueva relación con España, que se apoya en un nuevo modelo para España, de corte federal. Hoy estamos más cerca del modelo que yo propongo que del punto de partida de hace 25 años. ¿Por qué España necesita un nuevo modelo? Primero, no puede mirar atrás y lo que pretende Aznar es retroceder al punto de partida y esto es un error que provocaría inestabilidad. En segundo lugar, debemos reflexionar sobre el coste de la "no España plural" y del "no federalismo". 10 �¿No es cierto que muchos de los países más desarrollados y estables son de corte federal?. No será pues tan extraño este modelo. La contraposición entre la España radial (y centralista) y la España en red (que el Círculo proponía) es, de hecho, la representación gráfica de un modelo federal. La distribución en el territorio español de los centros de investigación de nivel internacional o de los organismos reguladores del Estado es, en la práctica, una plasmación del modelo federal. Apunte El Círculo centró muy b en el problema en su trabajo sobre la necesidad de un mayor equilibrio territorial en España y de la consecuente rectificación en la política de infraestructuras, de investigación, de localización de centros de decis ion y organismos reguladores... Del mismo modo ¿no serían preferibles unas instituciones políticas adecuadas a la realidad plural de España....?: Constitución adaptable versus fosilización de la Constitución Estatutos adecuados Órganos políticos adaptados (Senado, financiación, distribución cultural del poder (40/30/30), federalismo ) 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Jornades del Cercle d'Economia de Sitges, 2002 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-11-29 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Europa Catalunya Acció política Model social Description An account of the resource Resum de la intervenció de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf 64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694 PDF Text Text y INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge! Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no canvien, són aquells que es petrifiquen. Això pot succeir perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior. Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà? Perquè té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat. I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també. Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat, quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es desenvolupa, si no, no. Com deien davant del Rei els nobles aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno valemos tanto como vos, y todos juntos más que vos, vos facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y 1 �2 derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona d'Aragó. Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les autonomies i el secretari general dels socialistes valencians, m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb la transcendència política que tenen. Perquè discursos més inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I nosaltres ens hi afegim. Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest, sota la denominació - que ens agermana - de la Corona d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o purament nacionalista. És simplement una manera de demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal. 2 �3 És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem triat de demostrar-vos, modestament, des de Catalunya un sentiment de germanor i de reconeixement. És també una oportunitat de refermar el compromís de Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels territoris que representeu. Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop, des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia, sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant pel futur). Ens mou amb ells la necessitat d'unes comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat, 3 �4 president, unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots. Catalunya té un compromís amb l'Aragó, el del nostre retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després de dècades, segles quasi, d'estranyament. President, heu conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge, amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en un centre logístic de primeríssim nivell. El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit, secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental, com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la vostra personalitat. Creativitat del valencià que podem 4 �comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els Francs. Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic. S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de compromís amb les reunions de València, de Morella i de Palma. Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent. Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el passat. I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt 5 �— 6 l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument de retrobament i de reconeixement entre elles. La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en un futur compartit, sense que passats recels i indiferències entre els nostres pobles ens paralitzin. Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar d'interessos circumstancials i canviants. No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que volem activar. Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens 6 �7 ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i volem conrear plegats. Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat. Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del passat juliol, vam acordar convidar i associar rellevants personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a les nostres reflexions i treballs. I de la mateixa manera vam decidir impulsar la plena incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres lligams més profunds. 7 �8 I aquest substrat històric comú ens permet compartir també una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural, convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les Comunitats Autònomes i entre elles mateixes. Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya, sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya. Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre el continent i la península, protegit pel Pirineu. I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte 8 �legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou: La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de les Comunitats entre sí. Inclou també la institucionalització de les Conferències de Presidents, marc de diàleg permanent entre el President del Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes. I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments insulars de presidents. L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva 9 �10 de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees. En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre present i a les nostres expectatives de futur. Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen reforçar els nostres lligams econòmics i socials. Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al dibuix, factor clau del nostre desenvolupament econòmic: Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150 anys que estem decidits a preservar perquè forma part de l'imaginari col·lectiu de la nostra gent. 10 �11 Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a Espanya i a Europa. De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable. La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i d'iniciatives). Una regió protagonista de la recuperació d'un Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla. 11 �12 I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la societat civil. Perquè socialisme ve de societat. Guiada, tota aquesta política, per l'honestedat, el coratge, la moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans. Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem potenciar és també la nostra aportació a la renovació del socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi, Francesc, representeu tant bé com José Luis Rodríguez Zapatero. Compartim tot això davant de la interessada identificació del PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens retrobem a nivell federal. 12 �13 A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte. I un projecte substantiu, un projecte diferent. Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les llengües pròpies per raons econòmiques i no per raons polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la reinterpretació de la història, començant per la de la Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb la d'altres generals... Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich, els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres 13 �14 volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa, conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una realitat avui esperançadora. En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat, quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de futur f lleial i constructiva. El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres ciutadans. I prevaldran. 14 �15 Sigueu benvinguts. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource De la Corona d'Aragó a la proposta federal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-09 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Catalunya Corona d'Aragó Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Català Espanya. Cortes Generales. Senado Aragó Illes Balears Comunitat Valenciana Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Drassanes (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf 85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260 PDF Text Text MÍTING MONUMENTAL 8 de juliol de 1988 Vosotros esperanza -vosaltres-, en el futuro vuestro que entusiasmo, représentais, la es la herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido este país, y esta ciudad. No olvidemos de donde venimos y no olvidemos lo que representamos. Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años, de mucho más. Venimos de la tradición obrerista, de la gran tradición obrerista de este país. Venimos del conflicto como fuente de innovación y de progreso. 1 �Venimos de la tradición heroica de la resistencia. Venimos de los dolores del crecimiento. Venimos de la vanguardia cultural. Venimos de la lucha por la democracia, por la autonomia y por la libertad. Representamos la tradición progresista, representamos el futuro de este país. ESCOLTEU, representem, no hem d'oblidar d'on venim i què però també hem de dir què aportem i també hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb el país i amb la ciutat. ¿Què aportem els catalans a la política espanyola? Potser aportem només reclamacions, gemecs ? 2 queixes i �Potser aportem només irritació i conformisme ? Seria molt trist que només aportéssim això. Pero no. No us inquieteu. aportar molt a la política Podem Els catalans podem espanyola. aportar una Catalunya oberta, dialogant i constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada. Per fer una Espanya que compti en el gran projecte de la unitat europea. Podem aportar una Catalunya capdavantera en la concepció federal de l'Estat. Podem aportar una Catalunya solidària amb els altres pobles d'Espanya. Podem obligada aportar una Catalunya que sigui en la cultura i en la solidaritat i en la distribució. 3 referència riquesa, en la �I podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya, o com hi creieu vosaltres. Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres. Son en la gent que desitgen apassionadament il·lusió de fer realitat la participar Catalunya somiada. Son gent que desitgen soldar el destí personal amb el destí col·lectiu del país estimat. Aquesta gent són majoria en el nostre país, no ho dubteu. Aquesta gent no es mereixen una vida pública orfe d'esperança. Aquesta gent no es mereixen irritat, immòbil. 4 un país insegur, �Estic convençut -com esteu convençuts vosaltres- que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients per moure aquest país. Estic convençut que tenim la prudència necessària per asserenar aquest país. No sucat ens amb quatre podem conformar amb una Catalunya oli, adagis basada en quatre adagis i que són una caricatura de de prou, la pa amb nostra manera de ser. No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als fets. Hem de voler una Catalunya jove, d'una colla de virtuts, moderna, que compti en els hereva projectes importants de futur. Que compti en el treball de les dones, en la sort dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança dels empresaris. 5 �Una Catalunya millor, en art, Catalunya que en què la vida de cada en ciència, tregui tot dia sigui en qualitat de vida, una el profit de les seves energies. No ens construirem poden conformar, i no ens conformarem, la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit), de progrés (per tothom), la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la seva aportació al país. Hi aportarà el seu dinamisme. Hi aportarà el seu esperit de ciutat oberta i de progrés. Catalunya i Espanya poden comptar amb Barcelona, esteu-ne segurs. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya ! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-08 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Acció política Model social Catalunya Espanya Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Monumental (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Description An account of the resource Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 176 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf 4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6 PDF Text Text Pasqual Haraqall Bon dia a tothom. Suposo que s'espera de mi que us digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi endavant. I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té que donar en aquest país. I cóm estem confiats en que el Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha �mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona. Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i seguiu atentament el que és la pràctica de les coses, l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el tenim aquest Consistori. 0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha suprimit, com és la Generalitat de Catalunya. Avui el Parc Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra, i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho. 0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte, l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que es farà conjuntament. O la Carta Municipal que és una gran esperança per a mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les institucions d'autogovern a Catalunya. Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és �48 el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les comarques, vuit anys i sense solució. L'eix transversal. L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i representa la millor esperança de que no es produeixi la macrocefàlia de Barcelona. El tràfic de Barcelona. Els cinturons, tot just començats. L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la conversió de l'antic vuit català en un eix de transport ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara necessita. Les universitats, quán va trigar la República a canviar la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia clarament com un tema capdal per la història del país. És evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment en marxa la reforma de la universitat, la millora de la universitat. L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell record-. I que poc quehem avançat des d'aleshores. Quán esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu, el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi treballa han maldat per això. Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és �49 això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara està per refer. Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat. I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són, òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane) de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu, estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria mantenir un centre d'investigació sobre nous materials relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no el tenim. Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més endavant per construir. I tantes i tantes coses que són els temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula. I tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el mercat de treball. I jo crec que això no és més que una indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa. Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de treball, sinó en el mercat de treball efectiu. I que en bona part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament �50 en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades actuals. Com ho és, amb noves formulacions, la integració del voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els seus efectes. I ens combina aquest fatalisme i aquesta desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes qëstions, que s'han d'integrar. I també tractar de tenir un esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar la màquina de la misèria. Aquest és un tema vell i nou de l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar. Com les noves relacions en el lloc de treball, noves relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa que ve de lluny. I tanmateix en el consell de supervisió de Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical, i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors. Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys. I el federalisme com a sistema de govern a tres nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa, el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que, com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de govern, i encara diria, amb dos nivells de govern. Qualsevol qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis �51 socials, necessiten de la col·laboració l'autonomia i del govern local. de l'estat, àe Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran força als Estats Units, avui estan de devallada. Un egoisme nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença per un mateix, traduït a termes col·lectius. Un moment doncs en que és possible que l'esquerra catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més fraternal. Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot semblar massa obvi. Crec que hem de fer com els mestres que s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar" l'evidència, més enllà de l'originalitat. Crec que la força potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta força potencial a treballar. Individual o col·lectivament. Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva �ln spiració -f-ració. doneu. C r _„ ts I c ° " lecti vament, S(lr,„ « autog O V er n a r - s e > * l e s ' c°<« una • • M o i ta sprt. 52 sèrie ln X '.amb dividus � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Esquerra (Ciències polítiques) Catalunya Federalisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2817/19880430_PerUnaCatalunyaMesIgualitaria_RObiols.pdf d1439034254ab285a1849677c4e878f7 PDF Text Text PER UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA ¿¿sy* G*S^U f p~ RAIMON OBIOLS 30 d'abril de 1988 �LA TERRA DELS NOSTRES PARES, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS NINGÚ NO TE LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR EL PAIS ON LI HA TOCAT DE NÉIXER. BEN MIRAT, NI TAN SOLS ELS QUI ES VEUEN OBLIGATS A CANVIAR EL SEU LLOC DE RESIDENCIA TENEN LLIUREMENT AQUESTA OPCIÓ. L'ATZAR, UNA CONJUNCIÓ DE FACTORS QUE NO CONTROLEM, ENS HAN FET SER CIUTADANS D'AQUEST PAIS CONCRET, CIUTADANS DE CATALUNYA. AQUESTA HA ESTAT LA TERRA DELS NOSTRES PARES O SERA, EN UN DEMA QUE JA PALPEM, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS. NO HEM ESCOLLIT, SI MES NO AMB PLENA LLIBERTAT O AMB UN CALCUL DE CONVENIENCIA, LA TERRA ON ENS HA TOCAT DE VIURE. HEM TRIAT, AIXÒ SI, MOLTS DE NOSALTRES, LA VOLUNTAT DE SER SOLIDARIS AMB LA GENT QUE HI VIU, LA VOLUNTAT DE TRANSFORMAR-LA, D'ALLIBERAR-LA DELS ESCLAVATGES QUE ENS VENEN IMPOSATS DE FORA I DE LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES QUE NEIXEN I ES MULTIPLIQUEN DINTRE NOSALTRES MATEIXOS, PER LES DIFERENCIES DE CLASSE, PER L'AFANY D'ACUMULACIÓ DE RIQUESA, PER L'EXPLOTACIÓ MES O MENYS DISSIMULADA D'UNS HOMES DAMUNT DELS ALTRES. HEM FET L'OPCIÓ DE NO RESTAR INDIFERENTS A ALLO QUE HEM VIST I HEM SENTIT I HEM VISCUT. HEM DECIDIT DE NO FER-NOS COMPLICES AMB EL NOSTRE SILENCI O LA NOSTRA INHIBICIÓ D'UNA SOCIETAT DESIGUAL I CLASSISTA. ENDUTS PER UNS IDEALS SEMBLANTS I 1 �SOLIDARIS, HEM ESCOLLIT POTSER CAMINS DIFERENTS QUE CONFLUEIXEN: UNS QUANTS ENS HEM DEDICAT A LA FEINA DE LA POLÍTICA; D'ALTRES, MOLTS DELS QUI M'ESCOLTEU AQUEST MATI, HEU NODRIT ELS RENGLES DEL TEIXIT SOCIAL D'AQUEST PAIS. EN VOSALTRES ES TROBA LA REPRESENTACIÓ MES VIVA DE LES ENTITATS CULTURALS, DE LES ASSOCIACIONS DE VEINS; DELS TREBALLADORS DE LES GRANS EMPRESES DE CATALUNYA -DE SEAT, DE LA MAQUINISTA, DE PEGASO O DE LA SEDA-, DELS SINDICATS DEL METALL, DEL TEXTIL, DE LA CONSTRUCCIÓ, DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES, DELS SERVEIS; HI HA ENTRE VOSALTRES LA VEU DEL MON RURAL, DELS MOVIMENTS DE JOVENTUT, DELS GRUPS D'ESPLAI; VOSALTRES FEU POSSIBLE L'ACTIVITAT I LA PRESENCIA DE LES ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS, DELS MOVIMENTS ECOLOGISTES, DELS CLUBS I LES FEDERACIONS ESPORTIVES, DELS GRUPS DE JUBILATS... LA NOSTRA OPCIÓ PERSONAL HA ESTAT SOVINT UNA OPCIÓ DE PER VIDA, QUE ENS ACOMPANYARÀ SEMPRE MES ENLLÀ DELS PROBLEMES I LES CONTRARIETATS. JO VAIG PRENDRE-LA JA FA MOLTS ANYS, 31, NO PAS PER UN DESIGNI PERSONAL SINO PERQUÉ BEN AVIAT VAIG SENTIR-ME INTEGRANT D'UN PROCES COL·LECTIU, UN PROCES DE RESISTENCIA CONTRA UN SISTEMA POLITIC QUE OFEGAVA LES LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES DEL POBLE DE CATALUNYA I QUE IMPEDIA DE FORMA AUTORITARIA QUE FESSIN CAMÍ LES NOSTRES LEGITIMES ASPIRACIONS A UNA SOCIETAT MES JUSTA, MES IGUALITARIA, ON FOS POSSIBLE L'EMANCIPACIÓ DE LES CLASSES POPULARS. UN PROCES DE RESISTENCIA COMPLEX, SOVINT CONTRADICTORI, PERO 2 �QUE S'ALIMENTAVA D'UNA LLARGA TRADICIÓ, D'UNES PROFUNDES ARRELS QUE HEM ASSUMIT I QUE HAN MARCAT LA NOSTRA PERIPECIA PERSONAL. UNES ARRELS QUE, EN EL MEU CAS, S'ENFONSAVEN EN LA TRADICIÓ DEL SOCIALISME I DEL CATALANISME D'ESQUERRES, ALIMENTAT SOBRETOT PELS TREBALLADORS I ELS PAGESOS, LA GENT QUE MES HA LLUITAT SEMPRE PER TOTES LES LLIBERTATS, PER QUALSEVOL LLIBERTAT CONCRETA QUE HAGUÉS ESTAT ARRABASSADA O ES TROBES EN PERILL. SEMPRE HE SENTIT L'ORGULL D'AQUESTA TRADICIÓ PROGRESSISTA, SEMPRE HE ADMIRAT EL TREMP DELS HOMES I DONES QUE VAN CREAR-LA I VAN SERVIR-LA, SEMPRE HE CONSIDERAT UNA SORT IMPAGABLE LA COMPANYIA DE GENT DE PROCEDENCIA DIVERSA AMB QUI HE COMPARTIT UN PROJECTE COMÚ, PER CATALUNYA I PEL SOCIALISME. UN PROJECTE COMÚ QUE EN ELS TEMPS DE LA DICTADURA POSAVA L'ACCENT EN LA LLUITA UNITARIA, EN L'ANHEL D'ACONSEGUIR UN MARC DEMOCRATIC QUE PERMETÉS DESPRÈS EL LLIURE JOC DE LES IDEES I DELS PROGRAMES, DE LA DISCREPANCIA I DE LA DISCUSSIÓ POLÍTICA, DE L'ENTESA I DE L'ACORD SEMPRE QUE FOSSIN NECESSARIS . AMB AQUELLA OPCIÓ DE FA MES DE TRENTA ANYS, JO VAIG CERCAR LA MEVA PROPIA MANERA DE SERVIR CATALUNYA, DE CONTRIBUIR MODESTAMENT A FER QUE FOS MES LLIURE I MES JUSTA. PER AQUELLA ÈPOCA, NO HI ÉREM TOTS EN LES PRIMERES LÍNIES DE COMBAT PER L'AUTONOMIA I PER LA DEMOCRACIA. I DELS QUE HI ÉREM, LA MAJORIA HAVIEN SORGIT DELS SECTORS POPULARS DE CATALUNYA. 3 �DESPRÈS, AMB EL PAS DELS ANYS I L'EIXAMPLAMENT PROGRESSIU DE LES POSSIBILITATS D'ACCIÓ POLÍTICA, HEM ANAT VEIENT COM INVOCAVA TAMBE LA CAUSA DE CATALUNYA MOLTA GENT NOUVINGUDA, PROVINENT DE SECTORS DE LA DRETA QUE ANAVEN DESCOBRINT EN LA NOVA SOCIETAT MOLTES POSSIBILITATS D'ANAR PERPETUANT TAMBE ELS SEUS INTERESSOS. MES D'UN COP HEM ASSISTIT, SORPRESOS, A LA IMPARTICIO DE DISCURSOS, DE CONSELLS I DE RETRETS, HEM VIST COM ES DONAVEN PATENTS I ANATEMES DE CATALANISME. I, US HO HE DE DIR AMB TOTA SINCERITAT, BEN A PROP DE LA INDIGNACIÓ CONTINGUDA I DE LA SORPRESA DAVANT DE TANTA AUDACIA, HEM SENTIT EN EL FONS LA SATISFACCIÓ DE COMPROVAR QUE, MES ENLLÀ DELS OPORTUNISMES, ELS CAMINS QUE HAVÍEM AJUDAT A TRAÇAR EREN TRANSITATS CADA COP PER MES GENT I ENS PORTAVEN A DESTINS QUE MOLTS ANYS ENRERA NO PODÍEM SOSPITAR. AQUESTA ES LA CATALUNYA QUE ARA TENIM, AQUESTA D'AMPLES VIES TRANSITABLES I DE NOMBROSOS DESTINS PER EXPLORAR I PER RECORRER. AQUESTA ES LA CATALUNYA DEMOCRÀTICA I AUTÒNOMA QUE LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES VA VEURE DESAPARÈIXER I QUE LA GENERACIÓ DELS NOSTRES FILLS PETITS CONSIDERA TAN NATURAL COM L'AIRE QUE RESPIREN. ¿ES, PERO, LA CATALUNYA QUE VOLEM, AQUELLA CATALUNYA QUE HAURÍEM SOMNIAT? NO, CERTAMENT, I LA SATISFACCIÓ DEL BALANÇ POSITIU QUE OFEREIXEN ELS ANYS MES RECENTS DE LA NOSTRA HISTORIA, NO ENS HAURIA DE FER PERDRE LA NOCIÓ DE TOT ALLO QUE ENCARA ENS RESTA PER ACONSEGUIR. 4 �CATALUNYA ES ENCARA UNA SOCIETAT INJUSTA CATALUNYA ES, ENCARA AVUI, UNA SOCIETAT INJUSTA, ON ES PRODUEIXEN DESIGUALTATS FERIDORES. ES CERT QUE PER TOT ARREU RECOLLIM INDICADORS QUE ENS PARLEN D'UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I QUE, SI SOM CAPAÇOS D'APROFITAR-HO, HI HA LES CONDICIONS SUFICIENTS PER FER UN SALT ENDAVANT EN LA MODERNITZACIÓ DE LES NOSTRES ESTRUCTURES PRODUCTIVES. EN ELS DARRERS TEMPS S'HAN HAGUT DE FER MOLTS SACRIFICIS, I LA CLASSE TREBALLADORA ES, SENS DUBTE, QUI HA FET LA CONTRIBUCIÓ MES IMPORTANT. PERO ARA, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS I POTENCIALITATS. VAL A DIR QUE L'ACCIÓ DEL GOVERN SOCIALISTA HA ESTAT ESPECIALMENT BENEFICIOSA PER A CATALUNYA, I QUE LA NOSTRA RENDA PER CAPITA CREIX MES QUE LA MITJANA ESPANYOLA, I QUE L'ATUR ES MES REDUIT AQUI. HI HA SÍMPTOMES EVIDENTS, DONCS, DE MILLORA GENERAL EN L'ECONOMIA, MILLORA QUE ARA AMB GRAN OPTIMISME, INTENTA D'ATRIBUIR-SE UN GOVERN CATALÀ DE SIGNE CONSERVADOR QUE SE N'HA MANTINGUT FONAMENTALMENT AL MARGE, QUE POSAVA LA SOLUCIÓ DE LA CRISI ECONÒMICA EN MANS DE LA LÒGICA DEL MERCAT, I QUE S'HA ESCUDAT SOVINT EN UNA PRETESA MANCA DE COMPETENCIES I DE RECURSOS PER JUSTIFICAR LA SEVA INHIBICIÓ. PER UNA CATALUNYA MES JUSTA I MES IGUALITARIA ASSISTIM, DONCS, SEGURAMENT, A UNA NOVA ETAPA DE CREIXEMENT ECONOMIC, DE PROSPERITAT. PERO CATALUNYA ES ENCARA AQUELL 5 �PAIS ON HI HA UN DIVUIT PER CENT D'ATURATS, AQUELL PAIS QUE PRECISAMENT REPARTEIX DE FORMA DESIGUAL FINS I TOT EL SEU ATUR: I AL COSTAT DE COMARQUES QUE SE SITUEN ENTORN DEL 10%, DEL 15%, N'HI HA D'ALTRES QUE ARRIBEN EN CANVI AL 30% D'ATURATS O L'ULTRAPASSEN. I CATALUNYA ES AQUELL PAIS ON LES COMARQUES QUE TENEN UNA RENDA SUPERIOR SUPEREN EN UN 50% AQUELLES QUE LA TENEN MES BAIXA. I ES EL PAIS ON ENCARA ES VIUEN A DIARI LES SEQÜELES D'UN URBANISME FEROTJAMENT CLASSISTA, EN POBLACIONS DE MILERS I MILERS D'HABITANTS ON ELS AJUNTAMENTS ESMERCEN UN ESFORÇ TITANIC PER ANAR COBRINT ELS DEFICITS D'EQUIPAMENTS CATALUNYA ENDINS, ENCARA I D'INFRAESTRUCTURES. HI HA UN CENTENAR MENTRESTANT, DE POBLES AMB PROBLEMES D'ABASTAMENT D'AIGUA, I CENTENARS DE MASIES ESPEREN ENCARA, A FINALS DEL SEGLE XX, L'ARRIBADA DE L'ELECTRICITAT O DEL TELÈFON. NO US HO PENSEU PAS QUE VULGUI CARREGAR LES TINTES, PERO SERIA ESTÚPID I CRUEL D'IGNORAR QUE ELS NOSTRES JOVES, MES DEL CINQUANTA PER CENT DELS NOSTRES JOVES, ACABEN ELS SEUS ESTUDIS I PASSEN QUATRE, CINC, SIS ANYS SENSE TREBALL 0 AMB FEINES ESCADUSSERES, MAL PAGADES O QUE NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESTUDIS QUE HAN FET. I QUE HI HA, APROXIMADAMENT, UN DEU PER CENT DELS CELEBRES SIS MILIONS DE CATALANS QUE ES TROBEN EN ALLO QUE ELS ESPECIALISTES EN DIUEN SITUACIÓ DE RISC, ES A DIR, AMB PENSIONS INFERIORS AL SALARI MINIM O EN ATUR SENSE SUBSIDI I AMB POSSIBILITATS NUL·LES DE TROBAR FEINA A CAUSA DE LA SEVA EDAT AVANÇADA. I SON MOLTES LES ASPIRACIONS LEGITIMES QUE RESTEN ENCARA SENSE RESPOSTA, DES DEL DRET A UNES CONDICIONS 6 �DE VIDA MES DIGNES PER A TOTHOM FINS A L'ANHEL DE TANTS I TANTS JOVES QUE VOLDRIEN ANAR A LA UNIVERSITAT I NO PODEN; DES DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA EFICAÇ I HUMANITZADA FINS A L'OBTENCIÓ D'UNA AUTENTICA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A TOTS... TOTES LES LECTURES SON POSSIBLES, JA HO SABEM. TOT ES QÜESTIÓ DE POSAR L'ACCENT EN UNS INDICADORS O EN UNS ALTRES, PERO CATALUNYA ES TAMBE, AVUI, EL PANORAMA QUE HE ESBOSSAT AMB UNS QUANTS EXEMPLES. SEMPRE HE CREGUT QUE LA FORÇA DE L'ESQUERRA EN GENERAL, I DELS SOCIALISTES EN PARTICULAR, RAU EN LA SEVA CAPACITAT DE MANTENIR SEMPRE LA SENSIBILITAT SUFICIENT PER ADONAR-SE DE LA VIDA DE LA GENT, DELS SEUS PROBLEMES REALS, DE LA SITUACIÓ D'INDEFENSIO EN QUE ES TROBEN ELS MES FEBLES, ELS OBLIDATS. ELS PROBLEMES REALS DEL PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ DEL GOVERN DE CIU I NO ENS AGRADA LA POLÍTICA DEL GOVERN QUE HEM CONEGUT EN LES DARRERS VUIT ANYS DE CATALUNYA. PERQUÈ CREIEM SINCERAMENT QUE ELS GRANS PROBLEMES DEL NOSTRE PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ PRIORITARIA; PERQUÈ HEM VIST NÉIXER I MULTIPLICARSE EXTRAORDINÀRIAMENT UNA NOVA ADMINISTRACIÓ QUE AMB UN MIMETISME LAMENTABLE ELS REPRODUÏA VICIS I LES INÈRCIES DE LA VELLA ADMINISTRACIÓ CENTRALISTA; PERQUÈ HEM VIST QUE LA RE- 7 �TORICA I LA PROPAGANDA SENSE MANIES PRETENIEN EL LLOC DE LA GESTIÓ ORDENADA I PERSISTENT; PERQUÈ HEM ASSISTIT A UN INTENT CONTINUAT D'APROPIACIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA INSTITUCIÓ NACIONAL, FINS A FER-NE EL REDUCTE D'UNA MINORIA DE CATALANS EN LLOC D'ANAR CONSTRUINT UN GRAN CASAL, AMB PORTA FRANCA I FINESTRALS OBERTS; PERQUÉ HEM VIST QUE L'ENTESA NECESSÀRIA EN MITJA DOTZENA DE COSES ESSENCIALS PER A LA RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA ERA SACRIFICADA EN BENEFICI D'UN INTERÈS PARTIDISTA QUE HA CONFÓS LA MAJORIA PARLAMENTARIA AMB EL MONOPOLI DE LA VERITAT; PERQUÈ HEM ANAT VEIENT QUE CATALUNYA PERDIA GRADUALMENT LA SEVA VOCACIÓ D'ENCAPÇALAR EL PROCES DE TRANSFORMACIÓ DEL VELL ESTAT CENTRALISTA I ANAVA APAREIXENT ALS ULLS DELS ALTRES POBLES D'ESPANYA COM UNA COMPANYA INSOLIDARIA QUE PERSEGUIA D'ARRENCAR NOUS BENEFICIS SOBRE LA BASE D'UNA CONFRONTACIÓ PERMANENT PERQUÈ HEM CONSTATAT AMB SORPRESA QUE LA CATALUNYA AUTÒNOMA S'EDIFICAVA SOBRE UN CENTRALISME OFEGADOR I QUE LES ALTRES ADMINISTRACIONS CATALANES EREN CONSIDERADES ENEMIGUES POTENCIALS I NO COL·LABORADORES LLEIALS AMB LA MATEIXA EMPRESA; PERQUÈ HEM VIST COM ELS SINDICATS I ELS TREBALLADORS HAN ESTAT IGNORATS SISTEMÀTICAMENT PER LA POLÍTICA DEL CONSELL EXECUTIU; PERQUÈ HEM POGUT COMPTAR QUE ELS DINERS DE LES INVERSIONS NO HAN ESTAT GASTATS JUSTAMENT EN LES COMARQUES QUE MES HAN PATIT LA CRISI INDUSTRIAL I QUE MES DEFICITS TENEN ACUMULATS; PERQUÈ HEM ASSISTIT A LA IMPLANTACIÓ D'UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL QUE, LLUNY DE PERSEGUIR UN CREIXEMENT HARMONIC, HA OBERT LES PORTES A NOVES POSSIBI- 8 �LITATS DELS INTERESSOS ESPECULATIUS; PERQUÈ HEM VIST QUE EL JOC, EN COMPTES D'ANAR-SE TROBANT REDUIT A UNS MARGES PRUDENCIALS, HA ESTAT FORTAMENT INCENTIVAT I HA FET ENTRADA A LES BOTIGUES I ALS FORNS DE PA; PERQUÈ HEM SABUT QUE LES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT HAN ESTAT CONCEDIDES SOVINT SOTA PRESSIÓ DE GRUPS D'INTERESSOS, EN LLOC DE CERCAR UN REPARTIMENT EQUILIBRAT I JUST. I TANTES I TANTES COSES QUE DIFUMINAVEN AQUELLA IDEA QUE ENS HAVÍEM ANAT DIBUIXANT DE COM SERIA GOVERNADA UNA CATALUNYA QUE RECUPERAVA LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA AUTONOMIA I LES SEVES INSTITUCIONS NACIONALS. ARA, EN AQUESTA PRIMAVERA DE 1988, CATALUNYA ES TROBA EN PLE PROCES ELECTORAL, ES A DIR, ES DISPOSA A FER BALANÇ DEL GOVERN QUE HA TINGUT I A DESIGNAR LA MAJORIA QUE DONARA SUPORT AL NOU GOVERN. ES UN MOMENT IMPORTANT, UNA OPORTUNITAT QUE, SIGUI QUINA SIGUI L'OPCIÓ QUE PRENGUI LA MAJORIA DE CATALANS, CAL QUE S'APROFITI ADEQUADAMENT. ELS SOCIALISTES ANEM ESPERANÇATS ENS HI PRESENTEM, HO DIC A LES PROPERES ELECCIONS. POTSER AMB IMMODESTIA PERO AMB UN ORGULL LEGÍTIM, AMB UN BAGATGE FORÇA IMPORTANT: UN PARTIT UNIT; UN PARTIT AMB UN INDEX NOTABLE D'AFILIATS; UN PARTIT AMB UNA AMPLIA EXPERIENCIA DE GOVERN, FORJADA EN ELS AJUNTAMENTS, EN LES DIPUTACIONS, EN EL GOVERN DE L'ESTAT, EN LA MATEIXA GENERALITAT, ON ELS CONSELLERS SOCIALISTES VAN MARCAR UN ALT NIVELL EN L'ÈPOCA DE LA GENERALITAT PROVISIONAL; 9 �UN PARTIT QUE SENT I VIU EN ELL MATEIX TOTES LES ESPERANCES I CONTRADICCIONS DEL NOSTRE POBLE; UN PARTIT DE SOLIDA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL, QUE ES, DE FET, UN REFLEX FIDEL DE LA SOCIETAT CATALANA. UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES PERO MES ENLLÀ DE LA VE D'UN PROCES NOSTRA FORÇA, SENTIM L'IMPULS QUE QUE HA ANAT AGLUTINANT ENTORN NOSTRE ENS MOLTS SECTORS PROGRESSISTES QUE NO MILITEN AL PSC PERO QUE CREUEN I LLUITEN PER LA FORMACIÓ D'UNA MAJORIA ALTERNATIVA, UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES QUE PUGUI DISPOSAR DEL SUPORT PARLAMENTARI SUFICIENT COM PER GOVERNAR CATALUNYA. HI HA MOLTA GENT QUE HAVIA ANAT ABANDONANT LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA, MOLTA GENT QUE DESITJAVA D'ESTRENAR-LA D'UNA VEGADA, QUE HA DECIDIT QUE NO PODIA DEIXAR-SE ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT DE LA PRIMAVERA DE 1988. HI HA MOLTA GENT QUE HA ASSISTIT AMB IMPOTENCIA I DISGUST A LA CONFIGURACIÓ D'UN MODEL DE GOVERN PER AL NOSTRE PAIS QUE NO S'ADEIA GENS, TAMPOC PER A ELLS, AMB EL QUE HAVIEN DESITJAT: I SABEN QUE NOMES AMB L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI PENSEN COM ELLS ES POSSIBLE DE CANVIAR DE MODEL I DE GOVERN. PER AIXÒ S'HAN MOBILITZAT, I HAN ESCOLLIT LA VIA QUE ELS HA SEMBLAT MES OPORTUNA. SABEN QUE QUATRE ANYS MES AMB EL MATEIX DISCURS POLITIC, AMB EL CONTINUISME TRIST D'UNA LÒGICA POLÍTICA QUE NO PODEN COMPAR- 10 �TIR, SERIEN JA UN CUMUL D'ANYS EXAGERAT, UN AUTÈNTIC EXCES EN LA MESURA SEMPRE DESITJABLE. SABEN QUE SI NO PARTICIPEN ACTIVAMENT EN EL PROCES DEL CANVI, MAI NO PODRIEN PERDONARSE UN DESENLLAÇ QUE ELS DESPLAURIA I QUE ELS SEMBLARIA PERNICIÓS PER A LA CATALUNYA QUE ELLS VOLEN. PER AIXÒ S'HAN POSAT EN MARXA, I SUMEN EL SEU ESFORÇ A LA CAUSA PROGRESSISTA DE TANTA I TANTA GENT. DARRERA DELS SOCIALISTES, DARRERA D'AQUESTA GENT D'ESQUERRA QUE TREBALLA PER UNA NOVA MAJORIA, HI HA UN DISSENY, UN MODEL, UN SOMNI DE LA CATALUNYA QUE VOLEM. HI HA UN PROJECTE POLITIC, HI HA UN PROGRAMA DE GOVERN, PENSAT I DEBATUT, PONDERAT I POSSIBLE. JO US INVITO A TOTS VOSALTRES, I INVITO A TRAVES VOSTRE TOT EL POBLE DE CATALUNYA, A FER VOSTRE I A COMPARTIR I A REALITZAR AQUEST PROJECTE. I HO FAIG AMB LA CONVICCIÓ QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DUR-LO A BON ENTRE ALTRES COSES PERQUÈ ESTIC CONVENÇUT QUE ES EL PORT, MILLOR POSSIBLE PER A CATALUNYA I PERQUÈ HA ASSOLIT UN GRAU DE MADURESA I DE PENETRACIÓ SOCIAL QUE EL FAN IDONI PER CONDUIR EL GOVERN DE CATALUNYA EN ELS PROPERS ANYS. A CATALUNYA S'OBREN ARA DAVANT NOSTRE DUES ALTERNATIVES: UNA JA ENS ES CONEGUDA, I SUPOSA EL CONTINUISME D'UNA POLÍTICA QUE NO HA SABUT RESPONDRE ALS REPTES BASICS DE LA SOCIETAT CATALANA I A LES NECESSITATS MES URGENTS DEL NOSTRE POBLE; L'ALTRE, QUE ES L'EXPRESSIÓ D'UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES, VOL FER LES COSES D'UNA MANERA COM- 11 �PLETAMENT DIFERENT. L'ATUR, EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA JO PENSO EN UN GOVERN DE CATALUNYA PREOCUPAT PER AQUELLS QUE MES HO NECESSITEN TOT, QUE DONI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA ALS SECTORS MES MARGINATS DE LA NOSTRA SOCIETAT, AQUELLS QUE SOVINT QUEDEN DESPENJATS DELS BENEFICIS DE LA PROSPERITAT. PENSO EN UN GOVERN QUE COMENCES CONSIDERANT QUE L'ATUR ES EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA, AQUELL QUE HA D'OCUPAR LA NOSTRA ATENCIÓ PRIORITARIA. UN GOVERN QUE, DES DE TOTS ELS DEPARTAMENT, ENFOQUI LA SEVA GESTIÓ SITUANT LA LLUITA CONTRA L'ATUR EN PRIMER TERME. QUE HI DEDIQUI RECURSOS, QUE DESTINI UN MINIM DE VINT MIL MILIONS DE PESSETES EN AQUESTS QUATRE ANYS A CREAR OCUPACIÓ PER ALS JOVES. UN GOVERN QUE GOVERNI AMB RIGOR I EFICACIA PENSO EN UN GOVERN QUE, A COSTAT DE LA QUE ACABO DE DIR, DIBUIXI LES SEVES PRIORITATS, CLARES I DEFINIDES, I LES TRADUEIXI EN UNA ACCIÓ DE GOVERN PLANIFICADA, AMB CALENDARIS CONCRETS I AMB PARTIDES DELS PRESSUPOSTOS. QUE NO IMPROVISI, QUE NO CANVIÍ DE RUMB A CADA MOMENT, QUE NO ES MOGUI PELS CAPRICIS INESPERATS DEL SEU PRESIDENT, QUE NO HO CONDICIONI TOT A LA CONJUNTURA MES IMMEDIATA, A LA CONVENIENCIA DEL MOMENT I QUE EXPLIQUI AL POBLE DE CATALUNYA ELS PROPÒSITS QUE L'ANIMEN I ELS MITJANS DE QUE DISPOSA PER DUR A TERME ELS 12 �SEUS PROJECTES. QUE LI DIGUI QUE NO HO FARÀ TOT EN UN SOL INSTANT NI AMB LA PERFECCIÓ MES ABSOLUTA, PERO QUE TE UNA IDEA CLARA D'ALLO QUE CONVÉ DE FER EN PRIMER TERME I EL QUE ANIRÀ VENINT DESPRÈS. QUE LI RECORDI QUE ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, PERO QUE NO DEIXARÀ DE BELLUGAR-SE I DE NEGOCIAR PER OBTENIR UN MILLOR FINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT, QUE SERA DUR I TENAÇ A L'HORA D'EXIGIR ALLO QUE CATALUNYA MEREIX I LI PERTOCA, PERO QUE OFERIRÀ LA VOLUNTAT DE CORRESPONSABILITZAR-SE DE TOTS ELS COMPROMISOS QUE ASSUMEIXI. I QUE SI ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, NO SE'N PERDRA NI UN EN PROPAGANDA ESTÈRIL, EN AJUTS CLIENTELARS O EN CONCESSIONS ESCANDALOSES EN BENEFICI DE SOCIETATS PRIVADES. I QUE LA LLUITA PER AUGMENTAR LA CAPACITAT D'INVERSIÓ SERA UNA OBSESSIÓ PERMANENT. I QUE NO DEIXARÀ DE CERCAR EN TOT MOMENT LA MANERA DE MILLORAR L'EFICACIA DE L'ADMINISTRACIÓ, DE REDUIR LA DESPESA CORRENT, DE CONTRACTAR EL PERSONAL ESTRICTAMENT NECESSARI, D'AGILITZAR TANT COM ES PUGUI LA BUROCRACIA, D'HUMANITZAR TANT COM SIGUI POSSIBLE LA RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS, DE FER QUE LA GENERALITAT SIGUI SENTIDA PER TOTHOM COM UNA INSTITUCIÓ ESTIMADA I PROPERA, UTIL I HONESTA. I QUE DIGUI EL POBLE DE CATALUNYA QUE AIXÒ NO S'ACONSEGUIRÀ D'UN DIA PER L'ALTRE PERO QUE L'ESFORÇ PER ASSOLIR-HO SERA SOSTINGUT I TENAÇ. PENSO EN UN GOVERN AIXÍ. NO INTENTO FER-VOS UN DISSENY FANTASTIC, PERFECTE, ALLUNYAT DE LES LIMITACIONS DE LA PROPIA CONDICIÓ HUMANA. PARLO D'UNA VOLUNTAT, D'UN ESFORÇ, D'UNES LÍNIES MESTRES QUE PRESIDIRAN UNA ACCIÓ POLÍTICA. 13 �LA FORMACIÓ, UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DEL PAIS PENSO EN UN GOVERN QUE CONSIDERI QUE LA FORMACIÓ ES UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS. UN GOVERN QUE SE SENTI ORGULLOS DE LA TRADICIÓ PEDAGÓGICA DE CATALUNYA I QUE, LLUNY DE SOMNIAR INÚTILMENT, ES PROPOSI UNA COSA TAN SIMPLE I TAN IMPORTANT COM RECUPERAR AQUESTA TRADICIÓ I CONTINUAR-LA AMB EL MATEIX ESPERIT DELS HOMES I DONES DE LA MANCOMUNITAT I DE LA REPÚBLICA. UN GOVERN QUE FACI QUE CATALUNYA DEIXI D'OSTENTAR EL TRIST RECORD DE SER L'ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA D'ESPANYA ON L'ENSENYAMENT, PUBLIC I CONCERTAT, ENCARA NO ES PLENAMENT GRATUIT. UN GOVERN QUE REGULI EL PRIMERISSIM NIVELL DE LES ESCOLES BRESSOL, QUE EIXAMPLI EN UN CURS EL PARVULARI FENT UN NOU CICLE DE 3-6 ANYS, QUE DEDIQUI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL UN LLOC PREFERENT PER TAL QUE DEIXI DE SER L'ENSENYAMENT VERGONYANT, UN INDRET DE FORMACIÓ ON NO S'EDUCA PER AL TREBALL DEL DIA DE DEMÀ, UN CONJUNT DE MATÈRIES MES O MENYS INUTILS ALIMENTADES PER UN PRESSUPOST INSUFICIENT. UN GOVERN QUE NO PRETENGUI RECUPERAR DINERS SINO MILLORAR LA DE L'ENSENYAMENT I LA PREPARACIÓ DELS MESTRES, QUE QUALITAT SÀPIGA QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT A RITME ACCELERAT I QUE LES NOVES TECNOLOGIES ENS PREPAREN UN FUTUR COMPLETAMENT DIFERENT, 14 �QUE LA UNIVERSITAT NO PODRA SOBREVIURE GAIRE AMB ELS DEFICITS ACTUALS, AMB LA INSUFICIENCIA RADICAL DE LES INVERSIONS, AMB LA SENSACIÓ D'INUTILITAT QUE FORÇOSAMENT S'HA APODERAT DE MOLTA DE LA GENT QUE HI TREBALLA. NO ES UNA CATALUNYA IDEALITZADA: ES, SI FA O NO FA, LA CATALUNYA DE LA ROSA SENSAT I DE L'ARTUR MARTORELL, DE L'ALEXANDRE GALÍ I DE LES ESCOLES D'ESTIU, DE L'ESCOLA DE TREBALL I DELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA I TERRITORIALMENT MES EQUILIBRADA TENIM DRET A CREURE I A ESPERAR EN UNA CATALUNYA AIXÍ. UNA CATALUNYA, AIXÒ SI, QUE VAN DISSENYAR-NOS TERRITORIALMENT MES ELS POLITICS I EQUILIBRADA DE LA ELS ESPECULADORS DEL FRANQUISME. UNA CATALUNYA AMB UNA CAPITAL GRAN I FORTA, QUE HA RECUPERAT L'ORGULL D'ELLA MATEIXA MON I QUE ES PROJECTA ENLLÀ AMB EL CAP BULLENT DE PROJECTES I D'IDEES I AMB LA VOLUNTAT DE FER-LES REALITAT. UNA CAPITAL, BARCELONA, QUE NECESSITA EL SUPORT DECIDIT DEL GOVERN DE CATALUNYA PER CONTINUAR JUGANT I JUGAR-LO MES ENCARA, EL PAPER DETERMINANT QUE SEMPRE HA TINGUT EN LA VIDA ECONÒMICA, CULTURAL, ARTÍSTICA I RECREATIVA DE CATALUNYA. I A COSTAT D'ELLA, UN TEIXIT DE CIUTATS ESTESES HARMONIOSAMENT PEL TERRITORI, AMB UN EIX DEL PIRINEU I UN EIX TRANSVERSAL QUE LES ATANSIN HORITZONTALMENT, ENCAPÇALANT UNES COMARQUES QUE, LLUNY DE SER UNA AGENCIA PARTIDISTA BUIDA DE CONTINGUT, SIGUIN UN 15 INSTRUMENT �DE REEQUILIBRI I LA GARANTIA DE LA IGUALTAT DE LA PRESTACIÓ DE SERVEIS EN EL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA. DE FET, EN EL PASSAT HISTORIC I EN SEMPRE LA FORÇA DE CATALUNYA ELS TEMPS MES HA DESCANSAT RECENTS, SOBRE LA DOBLE BASE D'UNA CAPITAL DINÀMICA I FORTA I D'UNA TRAMA DE CIUTATS INTERMEDIES QUE HAN ESTAT EL MOTOR DEL SEU AMBIT D'INFLUENCIA. NO HI HA CONTRADICCIÓ NI PUGNA ENTRE UN ELEMENT I ALTRE: TOTS DOS S'AJUDEN I ES POTENCIEN. PER AIXÒ SERA BO SEMPRE DE NO UTILITZAR EL TERRITORI I LA SEVA ORGANITZACIÓ UN INSTRUMENT D'UTILITZACIÓ PARTIDISTA. PER AIXÒ HA COM ESTAT TAN MALAGUANYADA LA DIVISIÓ TERRITORIAL QUE S'HA APROVAT RECENTMENT SENSE EL CONSENS NECESSARI. EL DIÀLEG NECESSARI CONSENS QUE NOSALTRES MANTINDREM EN AQUELLES QUESTIONS BASIQUES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ESTATUT O D'INTERÈS NACIONAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT EN ELS BENEFICIS INDISCUTIBLES QUE, PER EXEMPLE, OBTINDRIA LA NOSTRA CULTURA SI HAGUÉS ESTAT SINCERA LA VOLUNTAT D'ACORD QUE HI HAVIA DARRERA LA SIGNATURA DEL PACTE CULTURAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT QUE CALDRÀ RECUPERAR-LO I AMPLIAR-LO, PERQUÈ LA CULTURA ES UN ELEMENT ESSENCIAL DE LA IDENTITAT DE CATALUNYA, PERQUÈ EL DEFICIT DELS NOSTRES EQUIPAMENTS CULTURALS PODREM COMPENSAR-LO AMB ES TAN LA COL·LABORACIÓ 16 GRAN QUE FRANCA I NOMÉS LLEIAL, �PROJECTE A PROJECTE, PRESSUPOST PER PRESSUPOST, DE TOTES LES ADMINISTRACIONS CATALANES. NO PRETENC AMB LES MEVES PARAULES DE FER-VOS LA RELACIÓ LES LÍNIES MESTRES LES MESURES I DE PROGRAMA DE GOVERN. SI FOS CONCRETES DEL AIXÍ, NO PODRIA DE NOSTRE PAS DEIXAR DE PARLAR-VOS DE LA NOSTRA VOLUNTAT DE FER POSSIBLE UNA AGRICULTURA VIVA I DINÀMICA, EN UN MON RURAL ON VALGUI LA PENA VIURE. O DELS NOSTRES PROJECTES PERQUÈ EL PANORAMA DE LA SANITAT CATALANA NO ES VEGI PRESIDIT, COM AVUI, PEL DEFICIT ECONOMIC, PEL DESENCÍS DELS SEUS TREBALLADORS I PROFESSIONALS I PER L'EXCES MASSIFICAT DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS SANITARIS. O DEL QUE VOLEM FER PER GARANTIR A LA GENT GRAN, A AQUELLA GENT QUE HA DEDICAT TOTA UNA LLARGA VIDA AL TREBALL I A LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST PAIS, EL DRET A UNA VELLESA DIGNA, PARTICIPADA I ACTIVA. I TANTES I TANTES COSES QUE ARA M'ES IMPOSSIBLE DE DETALLAR-VOS. HE VOLGUT, NOMÉS, ASSENYALAR UNA VOLUNTAT, UN DETERMINAT CONCEPTE DE CATALUNYA I DE LES SEVES INSTITUCIONS, UN MODEL CONCRET DE COM PODRÍEM ANAR TRANSFORMANT AQUESTA PATRIA NOSTRA. LA RELACIÓ D'EXEMPLES CORRE SEMPRE EL PERILL DELS OBLITS I PER AIXÒ NO M'ESTENDRE MES EN LA DESCRIPCIÓ DE CADA PEÇA D'AQUEST MOSAIC. PERO VULL QUE SAPIGUEU TAMBE QUE HEM DISSENYAT TOTES LES PECES, QUE LES HEM TREBALLADES I DISCUTIDES AMB CURA I AMB ENTUSIASME. QUE VOLGUT PENSAR EN TOTS ELS PROTAGONISTES D'AQUEST HEM PROJECTE COMPARTIT QUE ELS SOCIALISTES US VOLEM OFERIR EN LES PROPERES ELECCIONS. 17 �CATALUNYA, DIVERSA I PLURAL SABEM QUE CATALUNYA ES DIVERSA, I ES PLURAL. QUE LA SEVA RIQUESA VE, PRECISAMENT, DE LA SEVA DIVERSITAT. QUE LA NATURALESA ENS HA ESTAT JUSTAMENT PRODIGA EN LA VARIETAT DEL NOSTRE PAISATGE, I QUE LA HISTORIA, LES GENERACIONS, ENS HA AL LLARG DELS SEGLES I DE ANAT CONFORMANT COL·LECTIVAMENT EN LA SUMA I LA INTEGRACIÓ D'ORÍGENS I CULTURES DISTINTES. SABEM QUE TOT AIXÒ ENS HA EDUCAT UN XIC MILLOR EN LA TOLERANCIA, I QUE MAI UN VALOR TAN DEMOCRATIC COM AQUEST NO HAURIA DE RECULAR NI UN PAM EN LA NOSTRA VIDA POLÍTICA I SOCIAL. SABEM QUE LA NOSTRA DIVERSITAT ES TAMBE LA GARANTIA CONTRA EL MONOPOLI, CONTRA L'APROPIACIÓ DE CATALUNYA, CONTRA LA DIVISIÓ MANIQUEA ENTRE ELS BONS I ELS MALS CATALANS. ELS SOCIALISTES HEM INTEGRAT AQUESTS VALORS COMUNITARIS, ELS SENTIM PROPIS, LLUITEM PER REFORÇAR-LOS EN LA NOSTRA EXISTENCIA I EN LA NOSTRA ACTIVITAT POLÍTICA. UN MISSATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO PER AIXÒ EL NOSTRE PROJECTE POLITIC VOL SER OFERT D'UNA MANERA GENEROSA I PARTICIPADA. PER AIXÒ VOLEM RESPECTAR LES ALTRES OPCIONS POLITIQUES, PER BE QUE DENUNCIEM SENSE EMBUTS ELS INTERESSOS QUE SOVINT S'AMAGUEN DARRERA D'ALGUNA D'ELLES. PER AIXÒ VOLEM OFERIR AL POBLE DE CATALUNYA UN MIS- 18 �SATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO. PER AIXÒ RECLAMEM LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS CATALANS EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN FUTUR QUE ENS APASSIONA. UN FUTUR QUE JA ES AVUI MATEIX I QUE ANEM CONSTRUINT ENTRE TOTS. M'HA CORRESPOST A MI D'ENCAPÇALAR AQUEST PROJECTE POLITIC. ME'N SENTO AUTOR EN UNA PART, RESPONSABLE EN EL SEU CONJUNT, PROTAGONISTA AMB LA COL·LABORACIÓ I MOLTA GENT QUE L'HA FET POSSIBLE. JO VULL APROFITAR MATI PER PROPOSAR-VOS QUE EL MES ENLLÀ DE LES COLUMNES LA COMPANYIA FEU VOSTRE, QUE EL DE AQUEST COMUNIQUEU D'AQUEST PATI, QUE JUNTAMENT NOSALTRES EL FEU ARRIBAR A TOTS ELS RACONS DE CATALUNYA. HI HA CAP POBLE QUE HAGI D'ACCEPTAR FATALMENT EL SEU AMB NO DESTÍ. TOTS SOM PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PROPIA HISTORIA. PER AIXÒ US DEMANO QUE AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS SIGUEM CAPAÇOS DE MATERIALITZAT AQUEST PROJECTE EN UNA NOVA MAJORIA QUE GOVERNARÀ CATALUNYA A PARTIR DEL 29 DE MAIG. A LES NOSTRES MANS TENIM LA CAPACITAT DE FER-HO POSSIBLE... 19 �'W � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per una Catalunya més igualitària Creator An entity primarily responsible for making the resource Obiols, Raimon, 1940- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-30 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Acció política Desenvolupament econòmic Desigualtats Model social Campanyes Description An account of the resource Conferència de Raimon Obiols, que va ser presentat per Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2816/19880430_Presentacio_RaimonObiols_PM.pdf ec23167464c4ba56f0dd38bdc58896f8 PDF Text Text PARADLES D'INTRODUCCIÓ DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL A LA CONFERENCIA "PER ONA CATALUNYA MES IGUALITARIA" CELEBRADA EL DIA 30 D'ABRIL DE 1988, AL PATI MANNING DE LA CASA DE LA CARITAT. Bon dia a tothom, a mi m'agrada de diu-se que el qui us parlarà ara» Raimon Obiols, és un vell amic i a vegades amb l'amistat i amb l'amistat llarga és justament quan un es posa en condicions de conèixer a la persona que ha de presentar i de fer-ho amb consciència, amb coneixement, encara que evidentment amb el biaix que dóna el fet de molts anys de coneixement. Amb en Raimon Obiols, ahir ho recordava l'Isidre Molas, fa vinti-sis anys vam crear una primera organització socialista a la Universitat unitària, un embrió potser del que hagués poder ser un partit socialista en aquells anys, en tot cas, un embrió del que és el socialisme català avui. I vull recordar un fet de com va néixer fisícament aquell moviment, va néixer una nit a casa d'un bon amic, en Raimon Obiols i jo mateix, amb una ciclostil de fusta, em penso d'aquelles que utilitzaven alcohol que feien aquella tinta de color morat,doncs, vam estar imprimint sobre els clixés el que seria la primera octaveta d'aquell moviment, moviment del febrer del 62 i aquesta octaveta era un colom, un colom de Picasso dibuixat que en Raimon — j a sabeu que Raimon dibuixa molt bé, le ve de son p a r e — va dibuixar el colom de Picasso sobre la cera del clixé i tal com anaven sortint les octavetes una per una de la maquineta, les anaven pintant resseguint una de cada color, una de blau, una de vermell i una de groga. Aquelles octavetes col.leccionades i amuntegades, a mitja nit,, ja^ quatre de la matinada, apilades, embolicades i lligades, anaven al dematí, de la mateixa mà, ademes pràcticament nosaltres mateixos, de la Facultat de Deret de la Diagonal i a les dotze que era el moment de màxima acumulació des del Seminari, (no diré de quin perquè encara haurien baralles per veure de quin va ser) els tiraven les octavetes que baixaven volant sobre els estudiants que sortien en aquell moment, aquell va ser el llançamen del moviment del febrer del 62. Es a dir, era una època de la política en la que es combinava el valor, digueum'ho tot, que una mica es necessitava i també l'artesania, la capacitat de fer la política amb les mans, de fer-la des de cero, de fer-la des de quatre idees, en grups de poquíssima gent que començaven a actuar i, és cert, que aqui a Catalunya hi ha altres persones digníssimes que han fet i vam fer des d'aquella època accions tan importants com aquella o d'altres o més importants encara, però el que jo no he sapigut trobar (i us ho dic amb tota la sinceritat i desafiu a ningú a que em demostri el contrari) és, cap persona, de la història política de la Catalunya moderna, estic parlant dés de l'any 50 cap aqui, que amb la mateixa continuïtat hagi estat present en totes les batalles per a la democràcia i per Catalunya, —• he dit en totes-- i estic segur que hi ha moments, hi ha persones què tenen un clar protagonisme, però són persones i són moments, no és la continuïtat que ha hagut en l'acció d'en Raimon Obiols des de l'any 1957 que jo el vaig conèixer, fins ara. 1 �Va ser en aquell 62 famós, en el qual es va començar a contruir reaiment el que seria el moviment de la llibertat i la democracia, en que per primera vegada va semblar, no només a aquells q ie més obsessivament s'ho creien sempre que erf - va tot a punt de caurey sino, a tothom, que el franquisme podria caure, la vagr d'Astúrias, la vaga d'' la Maquinistf , /a ser present en aquell moment, no romes a la Universitat oinò que estava present a través del movime-ií. socialista de Catalvnya en el món obrer i er. el món pol'tia .' ser.y-re.-, sempre, el ^moviment socialista d'en Joan Raventós \ Raimen O':iols ¿ irantanir en peu les dues banderes del Cc ;a.i.a.:iftme ; ":l socialisme, d'una forma clara, d'una for^a toçuca, i ; a ..orma que inclus en alguns els bagués pogut sembler en aquell moment que era excessivament eru^nime quan hi Lavis?i coses més importants per les quals lluitar 1 ells van manteni' sempre en pet la dobZe bandera cel sojialisire i de Catalunya qu<=> en definitiva era la mateixa bandera. Però va estar present també en el 66, 67, 68 i en aquells primera de maig que en la primera crisi del capitalisme desarrollista van anunciar realment el que podia ser una crisi posterior més gran i va ser present en el 70-71, i va ser present en l'Assemblea de Catalunya, en una Assemblea que va marcar teta una etapa de la transició política i en la qual si ara repassem qui era i qui no hi era, doncs-*- realment/molts no hi eren, dels que avui s'omplen la boca amb el nom de la llibertat i amb el nom de Catalunya i en aquell cas tan important de l'Assamblea de Catalunya i en aquell moviment tan important no hi eren i va ser present a la Capuxinada i va ser empresonat i, una, dos i tres vegades va ser detingut, per defensar una causa que en tot moir:ent va saber servir amb modèstia, amb eficàcia i amb un lideratge que li ha segut reconegut poc a poc però amb seguretat, en la història del nostre passat més immediat, en el nostre present i que li serà reconegut en el nostre immediat futur. Mireu, igual com els alcaldes de Catalunya hem lluitat per conseguir que la base d'aquest país estigués en condicions, de fer front al repte immens d'estar a l'alçAda del que eren els nostres somnis a l'any 75, 76, 77, aquells somnis de llibertat, d'amnistia, d'Estatut d'Autonomia, d'una Catalunya més gran, d'una Catalunya que empalmés amb l'esperit democràtic i autonòmic de la República, igual com els alcaldes, repeteixo, de les grans ciutats de Catalunya han fet mínimament possible que avui puguem dir que alguns d'aquells sommis s'han acomplert, jo crec que avui tenim l'obligació de fer el mateix en tot Catalunya, que allò que s'ha fet possible en trossos de Catalunya, en el territori de Catalunya o sigui en la seva totalitat. Hi ha qui enfronta el tot i la part, hi ha qui diu que tot Catalunya ha de passar per davant de les parts que formen Catalunya i, nosaltres que l'ha hem feta des d'abaix, des de cada una de les ciutats, de les seves parts, estem convençuts que justament en cada una de les parts de Catalunya hi ha l'engruna de la seva totalitat, nosaltres ho entenem perfectament, ho entenem des de la Terra Alta, ho entenem des de Barcelona, des de la Garrotxa o des de l'Empordà, que en cada una d'aquestes cornaques, en cada una de les nostres ciutats, hi ha l'engruna, hi ha la llavor, hi ha l'embrió de la totalitat de Catalunya, ja sabeu que el poeta 2 �va dir al principi de Segle, els hi deia ell als empordanesos".. si de Catalunya es perdés l'Empordà, Catalunya ja no seria e mateix, Catalunya ja no fóra Catalunya., en c?T"i ;. ^.e Cataluña només queda l'Empordà, tornarà a ser, t ^ r n è ?. *. .^porfià tornar-? reconstruir el conjunt" el raateic diríem ..--"^l'cx *.$ «àe Barcelona :.. cada un de's que la treballat aqursts ;.../"•• sv?. v.'-v.1. _art do Cats lunya de la part que V ""'.vit, si de :V-i<;: :s -;rdés .-rcelona, Ca ta. .lui? y a ne fòr .a nrsti*, no :-/;..->. "a . ...jt^í.xa, rerù .' de CataJ.i.T.j.r nonn-*- qu^'i-o* 1? >-;e 1 >n? ïo ::" - ".',.". ;^s.*gu:r.-) •;;•'"•. Catalunya tairbd tcv.r.c.:.:'. • i jer ^ \. .A- ':"'. -v."'? 3;/"u.i "^sible tenim un hav.ç que s- ~-'\ .;:..'>' /'.J:- ".:;.•:'-' ;•-, .^v c~ la '-. ..rrra i ,sfl'.';!aç t S o r t i s ?:,1 •";v.r.".r-..-i3. "'/"':.£ v.v".'.*. *•'. ri'*',:..' '.-. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules d'introducció de l'Excm. Senyor Pasqual Maragall a la conferència "Per una Catalunya més igualitària" de Raimon Obiols, celebrada el dia 30 d'abril de 1988, al Pati Manning de la Casa de la Caritat. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-30 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Campanyes Description An account of the resource Transcripció poc curosa. La part final del document no es pot llegir. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2815/20020215_NouFederalismeEuropeu_PM.pdf c09c22b387bdeb5810e4c3213e81789b PDF Text Text c • 1^6 JORNADA EUROPA PRÒXIMA: EL NOU FEDERALISME EUROPEU. 15/02/2002 Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus Acte de cloenda. Intervenció de Pasqual Maraaall, president del PSC Agrair la presència dels assistents i dels ponents que han participat en les dues taules: sobre el "Nou Federalisme europeu" i "ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Agrair en particular la presència de col·legues d'altres països europeus que avui ens acompanyen. Hem de recordar amb èmfasi la tradició europeista dels socialistes -que avui les forces de la dreta volen amagarla seva aportació a la creació d'una Europa unida. No ha estat la dreta europea dels Aznar i Berlusconi la que ha impulsat Europa.... El paper rellevant en les dues passades dècades de socialistes com François Miterrand, Felipe González, com a líders estatals i de Jacques Delors, president de la Comissió, en l'aprofundiment de la Unió Europea que han fet possible les conquestes de la Unió, que han fet 1 �possible que avui estiguem parlant d'una veritable Europa Unida en un futur proper, amb la integració dels països de l'Est. També avui els socialistes europeus, des dels governs i des del Parlament estem empenyent les noves etapes de la integració europea: l'estratègia de Lisboa, l'agenda social, la política exterior i de seguretat comuna.... el procés constitucional, l'impuls de Laeken i la Convenció.... Els socialistes catalans estem compromesos amb la construcció d'Europa, d'aquesta "Europa pròxima" que estem configurant, Avui estem assistint a un moment crucial de la construcció europea. Diversos factors així ho assenyalen. L'adopció de l'Curo com la moneda única, com a culminació d'un procés de construcció europea, marcat en les seves últimes fases per Maastricht i el procés de convergència, la creació de la Unió Econòmica i Monetària, el banc Central Europeu i, finalment la moneda única. Avui, 290 milions d'europeus tenen la mateixa moneda. L'Curo és un element molt perceptible, que acosta Europa als ciutadans, que la fa pròxima. I �Com ho van fer l'eliminació de controls i fronteres per als ciutadans europeus, com ho han de fer l'intercanvi d'estudiants, la unificació de les titulacions acadèmiques.... L'Europa pròxima es construeix a través d'avenços concrets perceptibles pels ciutadans en les seves vides quotidianes .... Assistim també al procés de "constitucionalització" d'Europa. Després de Niça i de Laeken, el passat mes de desembre, estem davant d'un mandat de crear una Constitució Europea... I es farà a través d'un procés participatiu. Ja no és un tema reservat tan sols als governs dels Estats... sinó que incorpora els Parlaments i es demana la participació de les societats civils. Un procés que aproximarà Europa als seus ciutadans. Que aproparà per primera vegada de forma ostensible les institucions europees als seus ciutadans, que simplificarà la "maranya" institucional i normativa de la Unió, que és un dels elements que allunyen Europa dels ciutadans. 3 �Un procés que ha d'incorporar també les regions i que ha d'escoltar els poders locals. Avui les regions constitucionals, amb competències que desenvolupen o executen la legislació europea, han de ser considerades. Tenen un rol polític a jugar. Han de participar directament en els treballs de la Convenció del 2004. A través d'aquesta participació en el disseny de la Unió també s'acosta Europa als ciutadans... Veiem Governs estatals reticents en reconèixer la realitat regional... El govern espanyol ens ha donat un exemple recent, en negar la possibilitat que les CCAA participen en els processos de presa de decisions en matèries que son constitucionalment de la seva competència. O en negar-se a les reformes constitucionals necessàries per adequar les nostres estructures institucionals a la nova construcció europea... (Ja és ben curiós que un líder conservador regional, redactor de l'actual Constitució, com és Manuel Fraga, els tingui que donar lliçons als seus companys de partit que 4 �governen Espanya, sobre la necessitat de reformes parcials de la Constitució....) Avancem cap a una Europa pròxima. El procés de constitucionalització d'Europa permet fer un pas valent cap a una delimitació de les competències entre els diferents nivells de govern —local, regional, estatal, europeu—, per a que cadascun assumeixi plenament la seva responsabilitat en la presa de decisions. Per tal de que Europa esdevingui una veritable Federació dels Estats i dels pobles, compromesa a mantenir-se unida i en apropar la gestió política als ciutadans i ciutadanes a través de la descentralització de les decisions, per tal de donar sentit al principi de subsidiarietat. Que permeti associar a la construcció europea les regions, els territoris, les organitzacions de la societat civil. El nou federalisme europeu és l'Europa de la proximitat. És el projecte federal que defensem els socialistes, per a Espanya i per a Europa... El que vol construir Europa amb la seva ciutadania, que vol acostar les decisions al nivell més proper als ciutadans... S �Quin dubte hi ha que els municipis han d'estar estretament associats a les polítiques de la UE que vetllen pels ciutadans: polítiques socials, d'ocupació, polítiques per atendre els fenòmens migratoris.... Cal que el govern espanyol es comprometi amb Europa, d'una manera ferma i il·lusionada. Amb l'ambició de proposta i lideratge que hem perdut des que Felipe González no és al davant del govern espanyol... Tot el que hem avançat amb la integració econòmica i tot el que avançarem... Tot el que tenim davant, amb l'ampliació, amb la globalització, després de l ' l i de setembre, reclamen més Europa... Reclamen un Espai Europeu de Recerca Reclamen una Universitat més europea Reclamen una política econòmica europea amb un responsable europeu Reclamen la política exterior i de defensa europea Ç> �Demanen uns processos de liberalització correctes, que signifiquin millora de la competència i, per tant, de la qualitat de vida dels ciutadans. La cimera de Barcelona ha de posar èmfasi en la correcció els processos de liberalització dels mercats. (Espanya ha obtingut molt pobres resultats en els processos de privatitzacio i desregulacio. Els ciutadans i les empreses no es poden sentir satisfets...) Reclamen la carta de drets, la Europa social... (No voldríem que aquests aspectes fossin negligits en la propera cimera de Barcelona..) ...i reclamen una política activa, amb propostes i iniciativa per a cooperar i col·laborar amb els nostres veïns de la Mediterrània. Els plantejaments que avui governen Espanya no son aquests. Ens allunyen d'aquesta idea d'Europa i volen dissenyar una Espanya allunyada d'aquests valors: una Espanya més centralitzada, més autoritària, menys participativa, més allunyada dels ciutadans, però també dels nostres veïns... Cal que les idees de progrés tornin a governar Espanya. Per això demano l'esforç per a que aquestes idees es vagin estenent i vagin implantant-se... per això és necessari que els socialistes governin Catalunya, per a �superar la dialèctica paralitzant que s'ha establert entre l'Estat i Catalunya, per contribuir també decisivament a que en un futur pròxim les idees de progrés governin Espanya. V � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la cloenda de la Jornada Europa pròxima: El nou Federalisme Europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-02-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Pròxima Europa Federalisme Socialisme Ciutats Regions Territoris Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Jornada organitzada pel Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus, en dues taules sobre el "Nou Federalisme europeu" i "Ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 295 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2814/20010209_EuropaCiudades_PM.pdf f3c477f16d9ca6a3953686de74101e57 PDF Text Text LA EUROPA DE LA CIUDADES EN EL SIGLO XXI Magaz de Pisuerga, 9 deFebrero de 2.001 Buenas tardes, deseo agradecer a los compañeros de Castilla y León la oportunidad de estar hoy aquí rodeado de amigos de toda España para poder hablar sobre temas, que he de confesar forman parte de las pasiones de mi vida: Europa, en la creo y a la que deseo, las regiones, de las que me siento parte y vivo ahora mismo como mi día a día más cercano, y finalmente los municipios y ciudades, que para mi han sido y son: vida, biografía, obsesión y trabajo durante muchos años. Por tanto, nada me complace más que estar con todos vosotros para hablar sobre estos temas. Y vaya por delante que en todos ellos las palabras que deseo asociar son tres: nececesidad, futuro y optimismo más allá de las dificultades circunstanciales. En los últimos veinte años hemos asistido a un impresionante y positivo proceso de puesta en valor de los gobiernos regionales y de los gobiernos locales en los países miembros de la Unión Europea. Países de férrea concepción centralista del sistema de relaciones políticas, como Francia y otros igualmente centralistas, aunque no con tan mala fama como Inglaterra, han puesto en marcha procesos de redistribución del poder interno. Por no hablar de nuestro propio proceso de creación del estado autonómico, que más adelante comentaré. Otros hitos positivos han sido la aprobación de la Carta Europea de la Autonomia Local en 1.985, la creación del Comité de la Regiones y la incorporación del principio de subsidiariedad al acerbo comunitario. Sin embargo, existen síntomas de que, después de años de empuje, el problema de la articulación interna de los estados miembros de la UE y la presencia necesaria de las regiones y ciudades en los procesos de decisión de la Unión, estan pasando un segundo plano. �En efecto, la última cumbre de Niza ha sido un buen ejemplo de cómo la agenda europea ha dejado a un lado los aspectos relacionados con las relaciones entre los distintos niveles de gobierno para centrarse en los problemas derivados del proceso de ampliación, como son el tamaño y composición de la Comisión, la ponderación de votos en el Consejo y la extensión del voto por mayoría cualificada. La alta sensibilidad de estos temas ha tenido como efecto cierta "renacionalización" de la política europea, en el sentido de que los estados nacionales, que son quienes negocian el proceso entre ellos, no permiten la presencia de otros actores institucionales en este proceso. El resultado está siendo el aplazamiento de los grandes debates europeos como el del federalismo y la subsidiariedad, en coincidencia con una cierta crisis del movimiento regionalista-municipalista, que se encarna en el Consejo de la Regiones y que ha fracasado, de momento, en su intento de convertir-se en una institución comunitaria a la altura del Parlamento y de la Comisión, y tampoco consigue que se preste mucha atención a sus dictámenes. Em el campo positivo: la postura de Alemania, que ha hecho posible que en la futura confernecia interguvernamental, a celebrar el 2.004, el tema del federalismo figure en la agenda de trabajo. Salvando las distancias creo que en España vivimos en un momento de impasse autonómico similar, del que hemos de salir con dosis elevadas de valentía y visión de futuro. En nuestro caso, nos encontramos ante un problema doble, por un lado un sistema autonómico exitoso, pero con la asignatura pendiente de asumir la plena normalidad institucional, y unos gobiernos locales, que continúan siendo la cenicienta de nuestro sistema político, a la vista de las insuficientes competencias que gestionan y del estado de sus finanzas. En el primer caso, para mi es obvio que los socialistas debemos proponer que se avance por la via del federalismo, y hacerlo con valentía, porque el proyecto federal es, hoy por �hoy, el único que garantiza una España en la que todos nos podamos sentir cómodos y participantes leales en un proyecto común de país. España es una realidad compleja , deseable y posible, pero que se construye cada día a través del esfuerzo de todos. Nuestro país no es ni una esencia inmanente, ni tiene orígenes míticos o telúricos. Es una realidad histórica, que a nivel institucional, legal y político debe ser la imagen de lo que somos y deseamos ser. Es cierto, que ante este camino se nos ha situado el obstáculo tremendo de ETA, que hemos de tener claro que es el principal enemigo sino de la España plural y tolerante y no tanto de la España centralista y reaccionaria a la que en todo caso refuerza con sus acciones. De ETA hablamos quizás demasiado y ello contribuye a que ese pequño colectivo antidemocrático y destructor condicione y distorsione el conjunto de la política española en temas básicos como el debate del federalismo. Aquí, los socialistas corremos el riesgo de "tirar el niño con el agua sucia del baño", como dice la expresión inglesa. No podemos confundir la deriva fascista de un colectivo humano envenenado por sentimientos etnicistas, con el legítimo y democrático derecho que expresan mayoritariamente los ciudadanos de Catalunya, el País Basco y otras comunidades a que se vea renocida su personalidad política y cultural. Hace unos días en el club siglo XXI tuve la oportunidad de exponer la propuesta de los socialistas catalanes para hacer posible una España federal y que resumo en el siguiente decálogo: 1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial. 2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado. 3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del régimen común. S �4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30. 5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas metropolitanas. 6. Pagar por renta y recibir por población. 7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas con atrasos estructurales. 8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas. 9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia común de los pueblos de España. 10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina. El desarrollo de estos diez puntos nos permitiría la construcción de un edició federal, que contemplaria como tres pilares básicos el federalismo fiscal, el cultural y el judicial. Se trata de una propuesta catalana, pero no de una propuesta que mire solo a Cataluña o que solo persiga la solución de problemas catalanes. A diferencia de nuestros oponentes de la derecha nacionalista, nuestro catalanismo tiene un horizonte común con la España de hoy. El nuevo conseller en Cap del gobierno catalán decía en una reciente entrevista que a le daba igual quien gobernase en España, fuese el PP o fuésemos nosotros, se trata de la vieja y errónea política que el nacionalismo conservador ha practicado en los últimos 20 años y que ha conducido a Catalunya al callejón sin salida y al ensimismamiento en que ahora se encuentra. 9 �Nuestro proyecto federal es, en cambio, una idea nueva y fértil, de la que esperamos nazcan soluciones efectivas para nuestros problemas comunes. Y aquí debo aclarar que lo importante en este debate es el contenido de la propuesta, no el nombre. Nuestra intención no es entrar en un debate nominalista o doctrinario, que acabaría consumiendo nuestra energías y difuminando la verdadera naturaleza de la propuesta. Por tanto, reclamamos una aproximación pragmática al problema, que ponga el énfasis sobre contenidos concretos, antes que sobre nombres o doctrinas. Ya para acabar, un comentario sobre los gobiernos locales: es necesario que se fortalezcan, como referentes políticos de las comunidades locales y como órganos de gestión. En el futuro las comunidades autónomas deberán transferir competencias y recursos, e insisto en los recursos, a los muncipios, así lo propusimos en Catalunya en nuestro programa electoral autonómico y así lo haremos el día en que gobernemos. Creo que desde España podemos realizar una de las mejores aportaciones al debate sobre el papel que regiones y ciudades deben tener en el proceso europeo, que es nuestro propio ejemplo. Durante años hemos sido un caso estudiado e imitado de cómo un estado puede transformarse a si mismo, realizando casi una mutación desde el centralismo más extremo a una amplísima descentralización. Nuestro siguiente paso, debe ser el del federalismo, que es sólo evolutivo, no una nueva mutación, y que por ello no depende de ninguna crisis como el nacimiento de las autonomías tras el franquismo, sino de nuestra soberana, inteligente y pacífica voluntad colectiva. Muchas gracias por vuestra atención. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Europa de las ciudades en el siglo XXI Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-02-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Partido Socialista Obrero Español Espanya Federalisme Ciutats Subsidiarietat Regions Decàleg federal Description An account of the resource Intervenció de Pasqual Maragall a les jornades Perspectivas, organitzades pel PSOE Magaz de Pisuerga (Palencia) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Magaz de Pisuerga (Palencia) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 293 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf 1aecbb944482f4b0f899bc783354f973 PDF Text Text Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000 Opinió 21 Preguntes per fér^se a l'estiu PASQUAL MARAQALL I MIRA 'estiu és temps de, preguntes. El temps passa amb una altra cadència, permet el repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de passat com de futur. Una d'aquestes preguntes és què hauria passat si s'hagués acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada 50.000 habitants. A Barcelona li tocarien 93 diputats (4,6 milions d'hab./ 50.000, dades del 1996) en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent quan es va aprovar l'Estatut. Fins a quin punt aquesta disposició transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu que el nombre d'escons és vàlid «mentre no s'hagi aprovat la llei electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals des del punt de vista estatutari? Pensaven els diputats estatuents en una transitorietat... de 22 anys? Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi havia d'haver i que res no passa perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire. Un país pot canviar malgrat el seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més i millor si tingués un bon govern, que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa hi ha, en tots cas, la comparteix. I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor- Els catalans no hem de «demanar calés». Que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament, a la governabilitat, al «nosaltres el que volem és col·laborar» i com a molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit» o al «són coses d'en Pere Esteve» quan la Declaració de Barcelona ja no toca. I algun detall de saviesa del vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El Egido, però amb renúncia prèyia a incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que ara és molt dubtós que sigui del tot acceptable. Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la data de les eleccions, no d'esperar un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen, potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el rol capdavanter que va tenir en la política de la transició i fins i tot abans, en l'economia posterior al fa-. mós informe del Banc Mundial del 1962. Recorden?, el Banc li va dir a Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar a créixer com una moto. Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que vol dir centralització dins de cada país i creació d'una ciutat global per barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- • ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme, com sempre) i anem desorientats. No anem malament'però no sabem ben bé a on anem. Els governs no serveixen per tot, com sovint es creuen (iriteressant en aquest sentit, per cert, el debat electoral nord-americà), però per a una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si cal a base d'uniformes, protocol i decrets, sí, però també i sobretot a , base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous. Les il·lusions que comencen a ser compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents: , Resoldre bé l'allau immigratòria que ens cau i que ens cal. . Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar. Tenir una estratègia econòmica i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne un país de 6 milions, no de quatre +2, quatre de congestionats i dos d'aïllats. «Retornar» ofiltrarcompetències a la societat i als ajuntaments. Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions, les xarxes i els serveis que falten (si hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut Regió Metropolitana ara hi hauria 160 km de metro i no menys de 100, com és el cas) Nuclear o contribuir a una regió euromediterrània de 15 milions d'habitants, per sota dels quals no tindrem ni aeroport transoceànic ni òpera de primera classe (per molt que convencin en Pep Caminal de romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira de Barcelona, un gest propi de país sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit home, per a cada cosa). Canviar la qualitat de les relacions entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal pel català i protegir el castellà, que és un capital formidable per Catalunya. Encarrilar d'un cop la solució (que trigarà anys a enllestir-se del tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més, contribuir-hi des de Catalunya, no intervenint-hi directament -en això Tarradellas i Pujol han estat prou prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una solució basca en una Espanya de les autonomies immutable i intacta, i això no facilita precisament les coses. Alguns creuen que la solució ens vindrà del PP. El PP ha guanyat per majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14 anys importants de govern sense una base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat electoral, amplíssima, heretada de la república; i el PP ha guanyat com ha guanyat perquè han anat petant temes vells i temes nous: concreta- ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament estatistes (estatistes en el sentit de constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona herència de Solbes, i va capturar la imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna manera contra els seus parés i contra el poder. Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i la immigració no són temes senzills. Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons. Els catalans hem de parlar en aquest punt i hora. No «demanar calés», necessitat a curt termini que ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal, o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional. Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que és obligada 20 anys després i que hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició. No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar mans al'obra, justament perquè el camí, si ha de ser bo, haurà de ser llarg. President del grup parlamentari PSC-Ciutadans pel Canvi va treballar en els serveis exteriors del KGB. S'expressa amb la rudesa de qui pren de la democràcia els glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel, recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats». Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens Amb tot, no convé exagerar les caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència. seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de «Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx, mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB. fugiar en la seva facúndia habitual. enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler. zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels «Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat 24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió). La maledicció de Kursk Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Preguntes per fer-se a l'estiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-27 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Acció política Llei electoral Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Territoris Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2810/20000812_ElPunt_ReflexionsEstiuTragic_PM.pdf 20bad36d58fd1175b7834367b33df8d3 PDF Text Text P A Ï S O S CATALANS EL PUNT I Dissabte, 12 d'agost del 2000 o p i n i ó I PASQUAL MARAGALL. 23 President del PSC Reflexions d'un estiu especialment tràgic El líder del PSC, en aquest article extret de la seva intervenció al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost passat, fa una anàlisi sobre la situació política al País Basc arran de l'ofensiva d'ETA D es de la calma sempre una mica inquietant de l'estiu sentim la política com una xerrameca potser fins i tot enfadosa. Polítics que parlen de tot i cada dia però que no afegeixen elements p e r ^ noves reflexions. Reiteració dels mateixos conflictes en l'espera de la desgràcia o les desgràcies estivals, que sempre acaben per arribar. Ara veurem les semanasgrandes basqiies. Pot ser que es confirmi el diagnòstic de molts bascos intel·ligents però impotents que constaten una alegria de viure generalitzada que és sorda a unes morts que no s'entenen i que provoquen més fàstic, dolor i paràlisi que reaccions efectives. O pot ser que visquem dies dramàtics. El drama basc és que la frontera entre la kale borroka ('lluita al carrer') i el terrorisme s'està esborrant. El PNB volia integrar els''de la kale borroka a canvi,de la treva i ha acabat passant a l'inrevés: el terrorisme està integrant la kale borroka. Ni el PP ni el PNB han sabut aprofitar la treva. Els primers perquè no hi van creure mai i els segons perquè hi van creure massa. Ara hauran de pactar tant si volen com si no perquè tots dos governen i per tant són els responsables del que passa, o més ben dit, no del que passa, que només té un responsable, que és ETA, però sí del fet que continuï passant sense resposta unificada i efectiva. Ni la Policia Nacional deté ETA (la policia francesa ha fet més detencions) ni l'Ertzaintza pot aturar la violència al carrer, els telèfons amenaçadors i els atacs a edificis. Què en podem dir des de Catalunya? Poc. Potser una reflexió a distància, si distància permet el crim sense treva. Distància almenys en el temps: una reflexió arrelada en el passat però projectada cap al futur. Ahir llegia Ein weites Feld ('un territori ample' o 'un conte llarg') de Günter Grass. El protagonista és un vell funcionari i escriptor d'origen hugonot que viu a l'Alemanya Oriental en el moment de la caiguda del mur, sense cap simpatia pel partit comunista. Però quan els seus fiílls que viuen a l'Oest li critiquen l'RDA perquè no és un estat de dret, protesta: «Què vol dir que un estat no és de dret ? A l'interior d'aquest món de privacions hem viscut una dictadura còmoda.» Aquí a Espanya vam matar-nos més de mig milió de persones (i prop de 100.000 més després del 1939) per obtenir una pau plena de privacions, però còmoda per a molts. (Un professor anglès declarava fa pocs dies a Arcadi Espadà quefinsi tot hauríem de fer un monument a Franco per haver creat la classe mitjana espanyola). Ara ens dol cada mort d'ETA—^morts en plena pau per a res— quasi tant com centenars de morts a la guerra per alguna cosa en què creien o en què creien molts dels seus amics. òÉs també ara la sang el preu d'una pau futiua? òQuina altra sang compensa? No hi haurà guerra perquè el món ha canviat i perquè ho tenim prohibit Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 12/8/2000. Pàgina 23 garantit a dues bandes per l'obligatorietat de reunir les tres quartes parts dels vots del Parlament basc: un escenari que no pot raonablement dissuadir ningú d'iniciar el procés. És una aventura i una aventura llarga, però s'ha de trobar el desllorigador que permeti començar-la com més aviat millor. Des de Catalunya no podem fer més que desitjar-ho. Es podria dir: ÒNO és millor que Catalunya calli, com prudentment ha fet Pujol fins ara, puntuant tan sols des de l'exterior alguns aspectes, que formulats amb respecte i sense èmfasi extrem poden ser balsàmics en un escenari de ferides crues i actituds enormement confrontades? Crec modestament que no és suficient. El pes de Catalunya en el panorama autonòmic espanyol, diria quasi en l'exercici col·lectiu i interminable de definir Espanya, és virtualment extraordinari. I no em reca dir que ho és gràcies a Tarradelles i Pujol, i als socialistes catalans i espanyols, però sobretot gràcies a Jordi Pujol, que solament ha pecat en tot cas de manca de confiança en aquest pes de Catalunya i per tant s'ha »ÍM* exercitat poc en l'art de convèncer. Des que va trencar la treva, ETA lia mort nou persones. A la foto, l'atemptat contra José M. Korta. / EFE. Doncs bé, aquesta carta s'ha de posar sobre la taula. Si més no perquè un dels des de la guerra civil. Però no ens en- no en tots, però en quasi tots els terrenys. elements de l'horitzó polític futur que ganyem. Fins ara hem assistit al darrer Si es canvia alguna cosa fonamental, si pesen en el present, a voltes paralitzant-lo, episodi d'ima història que va començar es paga un preu polític perquè ETA deixi és l'efecte que qualsevol moviment en amb aquella guerra. El problema és que de matar i HB deixi d'amenaçar, sembla el taulell basc haurà de tenir en el conjunt si no es resol ara, pot començar a ser molt difícil que es deixi de jutjar els de les autonomies i en particular en la una cosa diferent del que ha estat fins qui han matat. I si no se'ls jutja sembla catalana, que veu avui amb mal dissiara, amb uns altres protagonistes. Ens molt difícil que es canviï res d'essencial. mulada incomoditat la distància que hi ho bsinuava el lehendakari Ibarretxe en Aquesta pot ser l'elecció que hagin de ha entre el règim foral i el règim aula seva visita al nostre Parlament. fer els bascos, uns i altres, el PP i el tonòmic comú al qual pertanyem. El lehendakari Agirre escrivia des de PNB, tots. Si no hi ha equivalència en En aquest sentit és bàsic que Cal'exili l'any 1948, desesperançat, dema- els perdons continuarà havent-hi equi- talunya formuli una visió de futur de nant en to educat i mesurat, carregat valència en les culpes, i per tant en els l'Espanya plural, visió que nosaltres, sense de raó, a la joventut basca, que es revoltés odis. La rancor no començarà a minvar. cap intransigència quant al nom, anocontra l'obUt d'Euskadi, de la seva història La secreta esperança és que no so- menem federal, i que ha de tranquil·litzar i de la seva singularitat. I al final afegia, lament un dia sigui més general el sen= i àdhuc atreure els esperits més desperts com abaixant la veu: «Si es preciso, ha- timent ja expressat per bastants bascos i equànimes de l'escena política espaciendo uso de la violència.»,Fins ara hem que han estat afectats pel terror, que nyola, sempre que la dramàtica situació viscut les conseqüències d'aquella vio- estan disposats a perdonar i que no volen actual els permeti d'imaginar l'esdevelència originàriament legítima. Una vio- altra recompensa que la seguretat que nidor. Un esdevenidor sense la visió del lència que molts espanyols vam agrair ningú més no haurà de patir com ells qual no canviarà el present. secretament perquè trencava un silenci (els ho he sentit i és, perdoneu, im senSi cal parlar-ne, parlem-ne. culpable i còmode. timent mok basc), sinó que a més l'ePS: Aquest parlament és anterior als Ara la violència i el terror ja són quivalència dinàmica de les esperances tràgics 7, 8 i 9 d'agost. El to ho delata. contra els qui, havent-se més o menys de pau produeixi el miracle de la ge- Però avui, to a part, no el canviaria. inhibit d'aquell terror i contraterror, han nerositat política mútua, que ara com Solament hi afegiria dues coses. La instaurat ima democràcia i una autono- ara no té cap probabilitat d'existir; quasi primera, que són molts els que agrairien mia sense parió en la nostra història mo- diria, cap raó sensata per produir-se. una concentració d'esforços dels tres parderna. S'ha perdut el fil de la història Les propostes d'íJguns polítics creï- tits principals d'Euskadi, el PNB, el PP i si com a país no actuem aviat, estarem bles (ni rUdàlbiltza com a base de l'es- i el PSOE, en el govern dels problemes, començant una nova i cruent sagnia, uns tabliment d'una nacionalitat a cavall de els temes i l'agenda política del País Basc. odis nous. El govern basc veu impotent dos estats i tres autonomies ni el govern Tots aquests ciutadans esperarien també que aquest canvi s'està consumant. Els de Mayor Oreja que proposa el PP son un paper més concentrat en el partit dirigents d'ETA comencen a ser joves creïbles a curt o mitjà termini), les pro- i de menor interferència en el govern de 24 anys sense cap referent històric postes amb garanties de credibilitat, dic, d'Arzallus, així com una acció de Mayor compartit. Un odi nou. tenen sovint un punt dèbü, i és que en Oreja més concentrada en les seves resVa deixar alguns caps sense lligar no penalitzar expressament i diferencial- ponsabilitats de govern que no pas en la Constitució? O la cultura constitucio- ment els atemptats posteriors a la seva les seves vel·leïtats de candidat. La senal, si més no? S'haurà de modificar formulació, els donen una aparença d'im- gona, per a la qual potser podria ser en algun punt? És difícil perquè tot el punitat fi'ancament revoltant. útil una ajuda exterior, com la de John que la Constitució podia permetre en En canvi l'àmbit basc de decisió que Hume, un dels discrets herois de la pau termes d'autonomia de fet ho va per- permeten aquestes propostes, sense di- nord-irlandesa, o la dèl cardenal Etxemetre: el grau d'autonomia que tenen buixar-ne els perfils i excloent-ne expres- garai, un bascfrancèsque ha estat influent els bascos és comparativament més gran sament tota condicionalitat en l'inici de en la part més àmpliament reconeguda que el de qualsevol autonomia europea. la negociació, apareix en algunes versions del papat de Joan Pau U. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reflexions d'un estiu especialment tràgic Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-12 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource ETA País Basc Terrorisme Acció política Espanya Description An account of the resource Article extret de la intervenció de Pasqual Maragall com a líder del PSC al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost de 2000. Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 22 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2809/19960107_ElPeriodico_QueridosAmigos_PM.pdf 2c006064bb42f86346f6ab64529ac77a PDF Text Text 7 GEN. n% ELPERfóOtCO Alcalde de Barcelona • ^ ''Queridos amigos" Creo preferible la amistad que reina en la cúpula del PSC, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia de los políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones A gradezco sinceramente y sin retintín ios Dueños deseos poíticos que estos días se prodigan, a pesar de que a menudo vayan acompañados de reproches a la falta de voluntad para vencer o para luchar que a algunos se nos atribuye o supone. Que bs medios ae comunicación tomen posición me parece digno de elogio, incluso cuando no estemos de acuerdo con estas posiciones. Quiero creer que se trata de un estilo valiente que-quizá de ahora en adelante observaremos de un modo más generalizado. Pero quiero señalar que el tono empleado no siempre me ha parecido jusio. Se ha hablado de la suouesta incapacioao cal partido al que pertenezco, el PSC-PSOfc. para dar con el "destino manifiesto" al que dicen que estamos temados y se ha atribuido esa supuesta incapacidad al, carácter excesivamente famiter y amistoso de las relaciones que reinan entre nosotros; relacones que. como es notorio, no excluyen algun aesencuentro, como sucede en las mejores familias, pero que básicamente son y han sido de respeto y alecto. Defiendo esas relaciones" amistosas. Las creo preferibles, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia habitual de ios políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones. LO nuestro tiene sus ventajas. En primer lugar: ganamos todas las elecciones, ocasi todas, desde 1977. y deben ser ya una quincena larga. Hemos perdido' sólo las autonómicas y unas europeas, las del 94. Las últimas municipales fueron espléndidas y las últimas autonómicas, dadas las circunstancias, no nos han ido nada mal. Es más: tenemos motivos para confiar en nuestras posibilidades. No voy a decir asi. sin más, que ganaremos las próximas elecciones autonómicas, pero parece lógico creer que tenemos muchas posibiSdades. Sobre todo si no corhetemos grandes errores. Y estoy convenado de que el PSC ganará las elecciones de marzo. En segundo lugar: nuestra capacidad para tos relevos está más que demostrada. La sucesión de Revemos a Obiols se produjo de forma ejemptar y ta sucesión de Oblóte a quien sea, cuando así se decid a si es que se decide, ocurrirá con mucha más dignidad y eficacia de lo que podemos ver en otros partidos políticos. ¿Gradas a las relaciones personales? Pues' en parte Si, y eso me parece un mórito, no un problema. Suarvz, simplemente, no tuvo sucesor, no podía tenerlo, y el partido se deshizo. A Felipe va a costar encontrarle un sucesor, cuando haga falta buscarlo, porque se trata, sin duda, de una figura con una enorme potencia política que difícilmente podra comparar- se. De momento no es ése el asumo y Felipe pone de nuevo su prestigio, su experiencia y su solidez politica, apreciada en España y muy querida por la mayoría de los dirigentes europeos, al servicio de un proyecto para Escaria, del proyecto del socialismo democrático. La sucesión de Pujol simplemente no se concibe: en un esquema de corte tan personalizado no parece que haya saldas «ates. En el PSC, de momento, ya hemos presentado en las recientes autonómicas a un nuevo candidato, Joaquim Nadal, que ha demostrado su capacidad politica sobradamente. Parece, pues, que nosotros estamos mejor preparados para los cambias. Y aunque el tiempo b dirá, creo que tenemos todos los motivos para confiar en nuestras capacidades. La «gura enaltecida de noventa» prestdando el Parlament, la seriedad política de Obiols y su creciente rol en el socialismo internacional, la magrtfca pres- tación de Nadal en el dia a de. en fin. la vuelta de Narcís Serra y su prestigio en realidad mtocado de alcalde democrático y de gobernante sólido, ei más solido quizá de b s 15 años de la España democrática y constitucional, más la influencia considerable, en momentos decisivos, de laidra Molas y de Pepa Alvarez, la capackjad y dedicación a ios minantes de Josep Maria Sala y b s valores en alza, como José MontiHa o Joan Clos -y tantos otros formados en la politica local- constituyen bs mimbres con que contamos para explicar a nuestra militància y a nuestros votantes tos cambios que habrá aue ir naciendo Y tamoien con la iriiimta paciencia y oersuicacia oe nuestros compañeros de penas, fatigas y alegrías, compañeros de partido y de campaña electora, que en nuestro caso se multiplican activisimamente en cada elección y que. a menudo, no son militantes pero desean contribuir al logro de buenos resuitaaos. En cuanto a mi -el fin y al cabo estoy respondiendo directamente a llamadas personales que desde algunos medios de comunicación se nan hecho públicamente-, ya he dicho que cuando lermine este mandato en la alcaldía de Barcelona no volveré a presentarme. Se me hace difícil decirlo, porque mi cargo es e mas agradecido, el mas tenso y Í:I T,X. CXISÍ ceda que pueda encontrar en la política \po digo que se pueda encontrar, digo el que yo pueda encontrar). S en algún momento he dudado de eto, bs argumentos a favor han acabado pesando siempre más que tos otros. Ahora me mueven dos ilusiones: la do comriDuir a poner a Barcelona y a Catalunya al frente del sistema de ciudades y regiones de Europa y la de contribuir a la renovación de la politica que se aproxima vertiginosamente con el cambio de siglo (y que. entre otras cosas, va a imponer con toda seguridad un Smite al número de mandatos electorales asumibles por una persona). Ha sido quizá necesario un cierto personalismo en el n a o de nuestra democracia y de nuestra autonomía, pero es obvio que ahora es ya más un inconveniente que una ventaja. Sólo me queda vaticinar, en este comienzo del 96, que la renovación política que se avecina no va a ser la obra de un parado; j i i quizá de todos los partidos tal como hoy están constituidos. Se abre un periodo en cierto modo constituyente -como b fueron bs años 7 0 - de una nueva cultura politica. en aue la politica clásica tendrá un papel y uns dimensiones distintas -probablemente menores- y en que Catalunya y Barcelona. Europa y España, deberán ajustar sus significados. Los amigos del PSC vamos a contribuir a ello. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Queridos amigos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comiat Ajuntament de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2803/19980401_MarcDeReferencies_FuturCatalanisme_PM.pdf a859d4e3e761c12d6bfe5ce044bc5437 PDF Text Text 28 MARC DE REFERENCIES li 3. Conjunt de persones ^i-i.^a s disposats en forma de circumferència al voltant EL £un es M i o d'un rBt/o. Entri s le stauen a J rotilo de o objectes; cast. 'rador per la cambra, le fet, Tirant, c. 196. Milà Rom. 168. Dins '. Rogles formant, la gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia El futur del catalanisme per PASQUAL MARAGALL T T T T T T T T ordre acle' qual dfi . [analisi , -1. . és: Futur del catalanisme. Passat, Present, Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle X I X . Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Fs contra la llum del projecte que volem j u t j a r els setis antecedents. Ks més engrescador i més ú t i l . fil futur té dos noms: l.'Furopa de les regions fa lleialtat federal. Avui ja veiem, al linai elei final (.lei s. XX. de nou, la llum d'una Furopa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món. i per ti. amb els dimonis del seu passat. Anem cap a tina l'nio Furopea respectuosa dels Fstats que- l'han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva o r g a n i t / a c i ò l'autèntic ordre démocratie : de baix a dalt. Furopa no serà acceptada si no garanteix la proximilat ele toles les (uncions que poden ser mantingudes, o millor encara, retor- nades, al nivell més baix. L'emoció de la nova F.uropa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris que hauran cle ser substancials a Brusel.les o Frankfurt per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, ele les culture's, que1 van perdre pes en el procés b r u t a l deformació de l'Furopa elei XVHI i elei XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Furopa s'anuncia més modesta i més atenta a la subsieliarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Fstats. perquè això comporta cle forma inevitable i segura la conversió p a u l a t i n a dels Fstats en esglaons intermedis d'un altre procés ele mexlèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Fs digui el que es digui, aquesta Furopa feeleral neix d'una forma que la fa ivelcmptora de les realitats nacionals i culturals obliela- eles per la història. FI principi europeu ele elesconfiança elemocràtica. referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la renacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s'hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base elei sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible just a m e n t perejuè capgira l'ordre ele les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar; la devolució elei poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació elemocràtica, que substituïa, a través ele la seva representació (l'Assemblea Nacional) l'antiga Monarquia i l'antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions cle la Comissió Constitucional italiana (la �29 MARC DE REFERÈNCIES Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que "la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster; economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i l'avortament, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l'esquerra d'esdevenir el centre cle les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per "complex americà" d'Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent cle la llarga i dramàtica marxa per l'esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l'animava eles de l'origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha cle quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l'interès general per part de cadascú. D'aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarietat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. És exacte. Responsabilitat en clos direccions: una, que cadascuna de les parts ha de ferse mereixedora de la confiança de le altres en quant U Desde Catalunya veiem amb esperança com la nova Europa s'anuncia més atenta a la subsidiarietat 99 a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el lanci alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia í Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wutemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d'eficiència i/o d'equitat, convé més la distància i l'arbitratge que la proximitat. Però justament aquestes raons s'han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre clels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha cle ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l'Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l'interès general dels ciutadans d'un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l'art. 3r. reserva taxativament a l'Estat. 1 l'Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d'aquesta Europa modesta i subsidiària? Ben al contrari: molts només serem europeistes d'aquesta Europa. Ja n'hem tingut prou de patriotismes excessius. Espanya" de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot C a t a l u n y a posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d'Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Espanya". L'acritud del "ells i nosaltres" i el "nosaltres sols" deixa pas al moderat "Espanya és un fet entranyable" i al més p o s i t i u "Escolta Espanya". Vivim un moment esperançat. Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. -som diferents: en llenAlgunes coses del present, sembren ja clares: En- gua, en història, en cultura, en dret. en política, -volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) En el projecte -que cadascú triï si laborista prefereix realit/ar els serveis britànic la a casa (Mossos) o que els transferència de facins eles cle .Madrid (G. competències és Civil) Quan diem el mateix tan àmplia que dret, volem dir que tenim només es detalla dret a rebre el mateix sevei En quin punt del segle les que reté XVIII els catalans comencen bàsic per habitant. El fet de a actuar en interès propi i ser més rics ens obliga a Westminster com ho formalitzen? En pagar més i ho acceptem, però no ens obliga :\ rebre quin punt de la revolució menys. Quan diem "el liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió tre mateix dret" volem dir també el drei :\ rebre els entre els que s'esveren de "Catalunya és Espanya" les conseqüències de la serveis des de la mateixa "Espanya és Catalunya" revolució i esdevenen "Espanya no és Catalu- distància, el dret al mateix catalanistes porucs i aquells nya" autogovern. que converteixen el liCom c o n j u m i n a r d i t e "Catalunya no és Espaberalisme en catalanisme i, nya" rència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des eventualment, en federalisNomés queden en peu me? la segona i la quarta pro- cle la mateixa distància la Quins esdeveniments posta. Les altres dues. les mateixa aportació en serveis del segle XX m a r q u e n dels anticatalans: "Catalunya per persona, i diferències l'actitud del catalanisme fins és -simplement- Espanya" o existents en quant a llengua, avui? bé, "Espanya no és Cata- història i cultura, són dues Es donen les circumstàn- lunya", és a dir. Espanya és coses que es poden casar cies d'un retorn al sentiment una realitat independent de- per la via de l'opcionalilai. prevalent en els curts pério- ies parts que geogràfica- Quan la desconfiança resdes que van de 1898 a 1909 ment la componen, han pecte dels serveis centrals és més gran. en les coi de 1931 a 1933? Estaria perdut vigència. justificat cle nou aquell L'ambiciós "Espanya és munitats més diferencials, optimisme català: el del Catalunya" que ja es va dir optarem per la substitució sentiment de pàtria, el del entre 1898 i 1909, i que es dels serveis estatals, i en Ics discurs de Cambó al Rei va dir amb emoció i respec- altres optaran per la con( 19O1), el del pressupost de te i bones ¡mencions, supe- t i n u ï t a t , és lògic. La perCultura (1907/8), el de l'Avi ra al separatista i utòpic cepció de la distància es indiscutible, el del "Visca antipàtic, "Catalunya no és mes aguda en comunitats tt 99 �30 ^ d iferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d'Espanya que proposem. No podem dir: "no volem que els altres no tinguin". \o podem dir: "si a vostès tumbé els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa pera seguir essent diferents". Si "Espanya és una realitat entranyable", quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són. els negarem també el dret a autogovemar-sc? Q u i n model d'Espanya tora uqucst. basat exclusivament en la desconfiança per molt j u s t i f i c a d a que hagi estat històricament? Tenim l'obligació i el deure de l i d e r a r la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. Catalunya endins avançarem per les vies concretes d'un catalanisme const r u c t i u , ple d'empenta i de sentit comú. I lem portat seny en el tema ele la llengua, évitant que no es convenis en l'inici d'un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, p r o h i b i c i o n s i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per u la salut del català que els problemes que s ' h a v i e n volgut atacar. La I.lei del 83 s'ha de .sal vu r com u tal. amb les modificai, ions que el temps obliga de fer -obliga i permet- per tal que la llei MARC DE REFERÈNCIES segueix sent una llei viva. " El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on soni en política cultural -la columna vertebral eie la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d'analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacionul-cultura civil en el teatre, la música, l'edició, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és ultra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans. les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel f u t u r : F u n d a c i ó Bofill, Fundació Joan Maragall. Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. GarcíaNieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s'hi juga. Vint anys després del Congrés de C u l t u r a ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament. Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper deia p o l í t i c a en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l'aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. El nou catalanisme no són cabòries. H a u r à de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d'un sistema participatiu en la definició pot ser que no estiguem preparant les bases futures d'aquesta qualitat diferencial. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. L'aliança del centre liberal i l'esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. dels clos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d'objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema cle responsables elei seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d'agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu cle la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel·ligentment s'agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vullesos i el Bages i l'Osona-, les ONG's més s i g n i f i c a t i v e s , les entitats culturals i esportives, la gent d'església i de confessions religioses, cle fundacions assistència Is, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo. a nivell de C a t a l u n y a , el triangle ciu ta t-u ni versila tempresu que en el nivell municipal, comarcal i metropolità lia clonut ja els seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l'administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l'equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s'han eie reformular a la llum cle les noves circumstàncies. Pero ha de ser l'esforç conentrat, ben programat i flexiblement desplegat cle les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d'aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l'acció catalana. Si la majoria parlamentària no s'avé avui a aquest acord, nosaltres, eles de l'esquerra i el centre, hem de començar a treballar-hi igualment. Q u a l i t a t , potència i equitat són fites cle vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però Els catalans del segle XXI sabem l'Europa que volem, i l'Europa que ve: l'Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l'Europa legítima; l'Europa forta, que és la de la Unió, perquè és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L'Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades, se'ns parla només de l'Europa d'on venim i no de l'Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, "forta però no fortalesa", activa però no invasora de la proximitat -al contrari, "defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a buse de civilització-. L'Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha cle consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l'ha cle fer explícit i diferencial. Hem cle fer el partit d'Europa, d'aquesta Europa. Pasqual Maragall ex-alcalde cle Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El futur del catalanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Acció política Federalisme Subsidiarietat Europa Espanya Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Marc de Referències Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2794/19930304_n17_OpinioSocialista_HomenatgeWillyBrandt_PM_OCR.pdf 6bda975318fb0d97ac410a1bab4b4d7f PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: HOMENATGE A WILLY BRANDT Klaus Lindenberg: «Van ser els anys en què al nom de Willy Brandt, no li calia cap altre \ adjectiu arreu del món». Pasqual Maragall.; «Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el ca­ ràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes». Pierre Mauroy: «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos». Raimon Obiols: «Recordar, doncs, no com a resultat de la fascinació immobilitzadora d'un passat idealitzat, sinó com a mètode per a impedir que determinades coses es tornin a repetir». Cot-LABORACIONs: Joan Benet, J. Carles Duran, Francesc de P. Mestres: Economia i socialisme. Notes per a un diàleg. Jordi Font i Cardona: Octubre'92: Una doble transició a Rússia. Joan Blanch i Rodríguez: De ciutat a metròpoli. Giorgio Ruffolo: La raó ètico-política del missatge socialista. Luis Femando Valero lglesias: La LOGSE. Esperances i frustacions. RECOMANACIONS: Joan Fuster: El pluralisme de la condició humana. Li'fum. 17 1 - Vol. V �«Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes» Pasqual Maragall La darrera visita de Willy Brandt a Barcelona, la va fer el febrer del 1988 per a la presentació, de la mà d'Hans Meincke, del seu llibre La locura organízada: ca"era armamentista y hambre en el mundo, en el Círculo de Lectores. En aque­ lla ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell com la causa de la llibertat, per la qual havia conegut Barcelona, per primer cop, en aquell dramà­ tic any de 1937, quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialistes nòrdics a la República. Aquest és, avui doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no sola­ ment merescut, sinó també degut, per demostrar la nostra admiració per la seva memòria en un moment en què, la radical honestedat i el clar humanisme de Willy Brandi resulten estimulants. Pertany a la privilegiada generació de polí­ tics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han partici­ pat de manera activa, i a vegades, decisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi, m'agradaria recordar ara, dues fotografies de Willy Brandt. Dues foto­ grafies que van donar la volta al món i que il·lustren dos moments estel·lars de la seva trajectòria política i vital. La primera és aquella del vint-i-sis de juny del 1963, al costat de John Kennedy -el mític president nord-americà- quan aquest va dir: «lch binn ein Berliner», «sóc un berlinès», tot fent un desafia­ ment directe a la pressió soviètica sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, el polític de la fermesa davant l'amenaça. L'altra fotografia que voldria recordar és la d'un Willy Brandt agenollat el 11 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ------ set de desembre del 1970, devant el monument a les víctimes del guetto de Varsòvia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. És aquest el polític de la ------ L'OPINIÓ SOCIALISTA blemes del seu temps. Per resoldre'ls va apostar sempre pel futur, per aquesta raó fou un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer popostes concretes i reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió possibles. La diferència amb els altres, que també en fan, de propostes, és que d'Alemanya. les seves es fonamenten sempre en el destí comú de la humanitat. Per això eren Willy Brandt va recórrer tota l'escala de la responsabilitat política, des de moralment inobjectables. l'acta de diputat fms a la Presidència de la Internacional Socialista, on ara el Moltes de les coses que Willy Brandt deia eren pura evidència. Però perquè substitueix, el meu amic i amic de Barcelona, Pierre Mauroy. I va servir en tots l'evidència sigui eficaç s'ha d'explicar amb arguments i s'ha d'armar amb idees. els càrrecs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre considerà Era això, el que feia Willy Brandt. Situava les manques de llibertat, d'igualtat, molt especial, i és el càrrec d'alcalde-president de Berlín. Recordo la seva pri­ de seguretat i de solidaritat en l'únic context en què es poden entendre i supe­ mera visita a Barcelona -quan ja érem nosaltres a l'Ajuntament democràtic- i rar, el context del món, que per ell era l'Est i l'Oest, el Nord i el Sud, a l'ensems com Narcís Serra, emfasitzant la seva pròpia experiència com alcalde, li deia: i indisolublement. «Willy hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o un deure moral que La relació entre la despesa en armament, la misèria econòmica i cultural i la obligués que, per a ser polític d'Estat, s'haguí hagut de ser, abans, polític de destrucció ecològica, repeteixo, la despesa en armament, la misèria econòmica i ciutat, ser regidor d'una ciutat». I Willy Brandt li va contestar: «no només ho cultural i la destrucció ecològica, era, per Willy Brandt, la causa primera del crec, sinó que vaig convertir-ho pràcticament en llei al Senat de Berlín quan hi desordre actual i dels perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt de­ vaig ser». D'aquesta obligació, d'aquest deure moral, en va fer pràcticament una mostrà que el futur de la humanitat era un futur comú, i perquè aquest futur es obligació habitual. Volguè, i ho va aconseguir, que la majoria dels polítics de fes possible afirmava que la humanitat s'havia d'organitzar i comprendre com a l'Alemanya d'aquella època passessin, efectivament, per l'experiència de la regi­ tal humanitat. Això tan senzill però, requereix dràstiques mesures i Willy doria local. Brandt les proposava. Deia, primer, que calia fomentar la pressió d'una opinió Aquella experiència com a alcalde el va marcar profundament, i no tan sols perquè hagué de veure, sense poder-ho impedir, la dolorosa divisió fisica de la ciutat des del 1961, sinó perquè la ciutat dividida i amenaçada li va permetre forjar una idea que presidiria d'aleshores ençà la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justícia. pública il·lustrada per estimular els governs indecisos. Que calia substituir l'estratègia de la intimidació per un concepte de segure­ tat comú. Que calia utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en armament. Des del càrrec de Canceller de la República Federal d'Alemanya impulsà les Que calia crear un fons de solidaritat internacional en què hi participessin, reformes socials i la unió econòmica i monetària europea. Diríem que Willy sobretot, els Estats Units i les altres grans potències, perquè són aquelles que Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. més tenen per a aportar i, també, més que comprometre-hi. Willy Brandt es va deixar guiar, sempre, per la raò i l'ètica i, si alguna vegada Deia coses molt semblants a aquelles que, en terrenys similars, han dit i han van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Algunes escrit persones com Va.clav Havel i Raimon Obiols. Deia coses que avui, a de les seves decisions, com per exemple, la d'abandonar la Cancelleria Federal, Pierre Mauroy i a mi mateix, ens obliguen perquè ell parlava de la unificació l'any 1974, reflecteixen aquest intens combat. Alguns dels honors i dels càrrecs a nivell mundial, de la mundialització dels problemes i heus aquí que Pierre als quals es va fer mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la Presidència de Mauroy, que ha estat fms ara President de la Federació Mundial de Ciutats la Comissió Nord-Sud o la Presidència de la Internacional Socialista mateixa, Unides i, jo mateix, com a President de les Ciutats Europees, ens hem embarcat són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la raó. en l'aventura comuna d'aconseguir que el món tingui una sola organització de Es parla, ja avui, de la generació dels nets de Willy Brandt. No tots són, però, alemanys. Felipe GonzAfez no amaga ni la seva admiració per la figura de ciutats. Que al davant, o al costat si voleu, de les Nacions Unides hi hagi ben aviat les Ciutats Unides, una sola organització. Willy Brandt, ni el seu deute d'agraïment envers aquella persona que va creure Willy Brandt deia que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt en aquell jove de trenta-dos anys nomenat secretari general del PSOE a Su­ parlava de la tolerància. Willy Brandt fou potser el primer, potser el precursor resnes, en el Congrés de la renovació del socialisme espanyol que el portaria, d'allò que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt fou en vuit anys després, a les responsabilitats del govern. Més que elogiar els mèrits passats, prou coneguts, voldria destacar no tan molts sentits, podria ser també perfectament, un sant del voluntariat, de la dedicació lliure i voluntària a les fmalitats de la millora social. Deia -repeteixo­ sols la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inob­ que la pau era inseparable de la llibertat. S'ho va creure i l'Ostpolitik que va jectable de les seves propostes. Brandt es va sentir compromès amb els pro- encapçalar anava en aquesta direcció. 12 13 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT --- El 1989, aquell any que de vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'au­ tèntic canvi de segle, li va donar la raò. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva dilatada vida política. El «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos» vint-i-dos de desembre del 1989 quan va participar, al costat de Von Weiseker, de Kohl i de Modrov, en l'obertura de la porta de Brandemburg va ser, en aquell moment, l'alcalde moral d'un Berlín per fi reunificat. Pierre Mauroy L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, emprant paraules de Havel, que Willy Brandt ha estat un líder cívic així com ho va ser Olof Palme. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona. Amb orgull i emoció participo en l'homenatge que avui es fa a Barcelona, al nostre amic Willy Brandt. Aquells que han estat a prop seu, saben de la seva personalitat tant excepcional. Saben, també, la fascinació que podia arribar a exercir. Alguns mesos després de la seva mort, crec que li devem alguna cosa més que un homenatge, i que hem d'inclinar el cap davant el que ha estat la seva aportació a aquesta segona meitat del segle XX, marcada pel trasbals i l'espe­ rança d'una nova organització del món. Alló que més desitjo retenir de Willy Brandt és la seva universalitat. Quina paradoxa, per una personalitat tant fortament arrelada en la condició humana de l'Alemanya de la seva època! Penso que aquest sentiment d'universalitat, ja el tingué de jove, Brandt a Lubeck, com a jove militant polític que va escollir l'exili com odi pel nazisme i com fidelitat al seu ideal polític. Suposo que també el va mantenir a la resistència i que, tant a Dinamarca com, després, a Noruega i a Espanya, va voler córrer tots els riscos per donar testimoni de la seva fidelitat a unes idees que eren, potser, la seva única intran­ sigència. I vull subratllar el seu lligam passional amb Espanya del qual, més endavant, en va ser testimoni la seva amistat amb Felipe Gonza.Iez. Realment, Willy Brandt fou l'home del refús de l'inacceptable. La pau va arribar i aquest refús va evitar que es confongués el poble alemany amb els dirigents nazis. Fou aquest refús que permeté a una generació de joves, de la qual vaig formar part, cercar l'amistat dels joves alemanys en els dolorosos anys de la postguerra, i abocar-nos en la cooperació europea. Es tractava de contri­ buir a posar els primers fonaments d'Europa, la qual no va ser tan sols una 14 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt: Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Brandt, Willy, 1913-1992 Homenatges i distincions Socialisme Alemanya Description An account of the resource 4 p., n. 17; 1 - Vol. V Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf 227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a PDF Text Text PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya. Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia ha permès que el país tirés endavant. A diferència d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat per la voluntat de tots de viure en pau i llibertat i d'assolir progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat. En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions, el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries. Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep Tarradellas. En una transcisió complexa i a voltes confusa, aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven la nova democràcia amb la que havia caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia �historia nacional i mostraven nítidament no tan sols la nostra voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del progrés. Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica. També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana. Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil. El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or- gànica probablement més complicat i arriscat viscut per cap força política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet, gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana. Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva �vinculació societat amb el catalana socialisme han trobat esperaven de l'esquerra n'hi ha espanyol. a faltar Sectors importants la posició majoritària per denunciar hagut, d'una política poc respectuosa de de fermesa la que els errors, quan amb l'autonomia de Catalunya per part del govern central. Les conseqüències d'aquests canvis són evidents. El nacionalisme conservador ha assumit la representació política del catalanisme de molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les forces d'esquerres superat per s'ha vist l'enfrontament difuminat i, políticament, entre el nacionalisme ha estat conservador i el centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida política de Catalunya. Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora, pero no permet obtenir resultats apreciables en l'aprofundiment de l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos -sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada més íntimament amb les percepcions i els interessos de ladreta espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat havia donat proves permanents de col.laboracionisme amb qualsevol aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir els seus interessos. L'expansió d'una mena de neonacionalisme instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució. Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp- �tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe conservador. Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de fer un salt qualitatiu endevant. En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional i tecnològica. En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la creació no sigui pel dirigisme i el d'ensenyament, l'atenció preferent a Universitat, a la formació professional i tècnica i a la millora clientélisme. pedagògica En sota paralitzada matèria unes guies o de entrebancada renovació i rigor ja no la depnèn fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències, sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació. En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien factors culturals i lingüístics.) En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con- �1 f tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu, corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern; aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya . Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per particpar en aquest procés i condicionar-lo. Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar l'actual situació política catalana. II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés. Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és avui a la vegada convenient i possible. És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la �lògica dels interessos, moltes vegades contraposats, i no per la lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de l'esquerra i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la solució més idònia. Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència, una ambició i un dinamisme de més volada. Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de 1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja ha passat. Les crisis, grans i petites, dels diversos sectors de l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen units i amb testimonia el un marge ressò de maniobra de la seva cada vegada proposta més ample, com federalista. El ho debat d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats d'aquestes forces polítiques. Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui, n'estem persuadits, són majoria en el nostre país. Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials més dinàmics, a qui avui correspon, des del seu pluralisme, la �possibilitat de decidir. Homes i dones que volen participar en la definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives. El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin dinamitzar al voltant del possible; que es produeixi seu projecte el màxim suport electoral un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la nova majoria. Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa guanyar aquests objetius. - i - i a treballar amb nosaltres per �"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU GOVERN" "PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRÉS" • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 7.00 h. tarda. Presentació de la Declaració de la Convenció. • A les 7.30 h. Parlaments. • A les 9.00 h. Festa. M A les 11.00 h. Ponències "Grans eixos d'actuació del nou govern". • A les 12.30 h. Debat. • A les 2.00 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Desenvolupar el país: innovació tecnològica, creixement econòmic i equilibri mediambiental".. Ponències i debat "Governar amb els ciutadans, administrar amb rigor". Ponències i debat "Superar les desigualtats: solidaritat social i reequilibri territorial". Ponències i debat "Preparar el futur, formar la joventut". • A les 6.00 h. Debats. • A les 7.30 h. Debat sobre l'esborrany de Declaració de la Convenció. • A les 9.00 h. Fi de la sessió. Informació i secretaria Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008. Telèfon: 238 31 79. M Convenció Per Una M a j o r i a Nacional i de Progrés. _^g Butlleta d'inscripció Nom i cognoms, Adreça Població D.P. Telèfons Professió Observacions ¡propostes Preu d'inscripció: 500 pts. Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta. • �El desembre últim, un grup de seixanta-vuit persones de procedències polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i territorials, va donar a conèixer un document, titulat "Per una majoria ¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la necessitat i la conveniència d'una majoriaxl'orientació progressista per governar el nostre país, i es proposava un procés de reflexió i mobilització que la fes possible. Posteriorment, en el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i, molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en molts casos. Un diàleg que tingués com objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així com la mobilització del poble català per una nova etapa de construcció nacional. D'aquesta voluntat compartida, n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada amb els socialistes catalans i des d'on, alhora, es promogui la idea d'un acord programàtic i de govern entre les forces d'esquerra catalanes. En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre altres coses: I "Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a ! la vegada convenient; impossible. " I "Per fer-la possible en les eleccions de 1.988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueixin dinamitzar al voltant del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions afide constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debat nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realitzar la nova majoria". I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per agrupar forces i que ajudi a conformar aquesta majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a treballar amb nosaltres per guanyar aquests objectius. " "UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ NACIONAL" Dissabte, dia 5 de.Març • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 10.30 h. Acte de Presentació de la Convenció. • A les 11.30 h. Ponències "Una nova etapa de construcció nacional". • A la 1.00 h. Debat. • A les 2.30 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Catalunya: perspectiva europea i internacional". Ponències i debat "El desenvolupament institucional". Ponències i debat "Municipis i construcció nacional". Ponències i debat "Catalunya i Espanya: democràcia i federalisme". • A les 6.00 h. Debats. • Ales 7.30 h. Presentació de l'esborrany de Declaració de la Convenció. • À les 9.00 h. Fí de la sessió. �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA COMUNICACIÓ INTERIOR ( Copia d"arxiu ) Data: 28-04-88 Ref. : 05116/88 Senyor Xavier Roig Cap del Gabinet de Comunicació Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés Resposta: S Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora. «";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text, c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig. Gràcies i cordialment, Salvador Sarqueila ALCALDIA Registre de sortida Ne 005205 �_ J * Convenció Per Una M a j o r i a N a c i o n a l ¿S f'; '€. r r i Barcelona, 26 d'abril de 1988 Benvolgut Pasqual Maragall, T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a la la. sessió ¿e i a Convenció, amb 1 l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig, Ben cordialment. f}--^~r Carles Navales Comissió organitzadora A L C A !.. D I A '• " ; * *.. rñSfi¿SÍL«...í: _ 2 7 04 !968_ j ¡7o 0051 fe Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Parlament de Catalunya Campanyes Acció política Description An account of the resource Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf 7848df711773d57282d87a35d9f0935f PDF Text Text .o ¿ft \»j//f>5- • ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA Abril 1988 �UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes. Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals. Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven entre nosaltres. Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint. Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys estaria fet? Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el �2 Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format, que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats. Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem de tenir, a hores d'ara. Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten. Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica, l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món. I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur, en definitiva, la Catalunya que som. I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern actual que tenim. �3 Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció. Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona. Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya podria esperar. Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que els altres nivells de govern fan. Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar. No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra. Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el govern de l'Estat ?. Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com ell ha promès, com ara en Narcís Serra ? Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ? �4 Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ? S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués oferir. Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla. Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?. A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part. Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única. Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals. �5 Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya. I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat, en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses; millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria haver fet i que es farà; n'estic segur. A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots els nivells de govern per fer front als problemes que creen la drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran dels nostres problemes? Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu �6 que l'actual pla de arribar a dos barris tan sols es planteja Montgat, o d'Horta a i la Zona Franca. metros només preveu unes petites cues per propers de l'Area Metropolitana, però que ni l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P., i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any 1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de la Diagonal fins a l'Aeroport. Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no s'hauria encetat? Mirin: Barcelona, com deia gran fornal de Catalunya", és la totes les viles, pobles i ciutats ció, a la seva cultura, a la seva Josep Garriga i Massó, és "la resultant de la contribució de de Catalunya a la seva governaexpansió internacional. Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se d'una capital, a diferència de tantes regions europees respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert, Catalunya tampoc no anirà. �7 A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans, impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós. Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions en les quals hem de millorar, clarament. Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si no hi ha un canvi en les relacions institucionals. Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui: no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències compartides i requereixen una entesa. Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa. En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de tot. La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els grans temes culturals del país, els grans museus, la política musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de la pròpia ciutat. Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana: metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions. �8 Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis. Però temps que d'aquests cessàries la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix reclama la seva part de protagonisme en la solució problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat. És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant, durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre. Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ? No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de majories, tots aquests resultats estan garantits. Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un acord. No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis socials, esports i escoles Bressol. �9 Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués desenvolupar-se en el nostre país. Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les seves energies. No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets. Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits. No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir: forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert; singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per a aquells que no ens coneixen. �10 Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots venen del mateix lloc. La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja, el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella. I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper; la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i en general. Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que ells no han triat. I hi ha coses que no van bé. Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes altres coses que no van com haurien d'anar. Deixin-me que els doni alguns exemples: �12 L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de rehabilitació de cascs antics. Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar. Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges. L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500 milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat. Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és crucial per recuperar el cor de Barcelona. La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim. Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit de més de 10.000 milions de ptes. Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi. Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre un mateix mal. �13 Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte. I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen, sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior de reclusos. Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un servei públic, sinó tot el contrari. Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri. I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer. Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya? Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà, tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació del delinqüent. Tota la resta és música celestial. La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència europea. Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i els mitjans retributius necessaris. �11 L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat, s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient, que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola. L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això. No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres països, simplement. L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho van fer. I el mateix en la República. Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques, que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals. Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el bon sentit. �14 I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible. I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent. Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar des d'una nova TV4 i no per elles mateixes? A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que permetran de fer-ho millor, tot això. A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra, Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític, tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present, testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense precedents entre els escriptors progressistes. Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de Catalunya. �K'Ct'yT ^ 1^,}\ J*. LLf'I^IUAKI" •4- ) ! C/ t/í/j (vu QJU li ^^v/i /-.faytsui. ¿¿P_J^vC^^y> ¿:¿¿2Í^ f ' fer^MA ¿& fe, UJr" J?) ^ u ft-W cd.dt,u ^-^ Jj «. [U/u' 1 V / 2). c^^-^iL \) i - - _ : - — + t ^ù : ¿ *l^f ¿A,w M i4o) A, ^ w ^ - > ^ ^ ^ ! >n .'v·-í l'VM/*~ a*-K Lf- A/. /•' ¿•¿•Le, V« -'• - ' - U ^ Q t i '^í-'' /I* ¡ , / V n> ;i/U 4 5"} ¿ K W ^,i¿^)^-íLJít TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;' L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^. , f,JvT \ .* Vi- o' tUi r/^l-.'Vl /-Ó ¿¿C£ - Cf^ �J/MA ¿U^utoiU' {câ tjW) i/l l) ¿ 1 liíti^Z. S3 C (LiíeMJr. lH lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico, \U ÍS&MJ UM l U u 1 ^' 1 4 J >1 ,AU-Çt^A "il Ut*. ¿ t / l'U y»f> - ^ \H ft^ÁAAA. //w •.ifCtM 1 ^ r-f^ ai.../ J-Cttr, �•1. y L·ol^ , áuíí^H^ : ''#/>«/'<^°' ^ huillak A k y ^ fet") ^ ^ / C^fJuu^^ ^^^ ^ > ^ 7 (XT ^. , ,,/ ù ^ Y r't CíUWW^' i^> í ^ 5 ^ ' �3 f jiLÙUlV'^ /*" / ;}..{1lfl<Ct¿K^) :¿C iféJgêd- ¿VL Ui ¡4^ /H*,IIW i* V inte* i'^ -l-lü'óu. -¿> ^ ' ' V " y / - - "ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^ ~- ¡T"^7 ívH^i' - ^ ?u ;u " ' ^ u "' ' Atj> UA.¡^/' /I^VvUi 7 5 ^ /l^' t-l· �¿•(X.16',"u¿> •• ¿- ^ W t ls) tó— |-V h ^ 4,L- -, -j"' ,JV>A T^CL^ \ ¿ , • • • 1 > V \ ni l· 7^7 \ i I . /lli] Cc-i l U£ >¿U tAMAdJ) i 'iXy / W fciU-4\As\H._ Aj L HLL,,'^ /"*-' - /-t 4 b A /A iw ¿vuH 7 i p (h cJ :h M\7 • M -**«- &uw¿> i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1 ; - -•> , .v . ¿Oi't**- a«^ "'-C/V . / V / / ¿ ( l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿>' ví ^7'^'7f tr'^' /UlM / �^ I 'i Li ,vv V\Atb'y- A !»i^ •TTK A.> V '\ . \S <-x $-.*> "\xV V ^ O y C M 71' 1 fne^-Á^l *' ^- > •ri" (j-ÁltrU. •c , Uiv~f-i W°' . ' iM ' ~> 1 ív *ï. V l(k k l Tl'•>''- <¿( J Cana ;M „ ,, Í-MA - iA ^ H ' fF*z&%, I aJ ; & - * <**'? " ^ • I v �í 'lu ^ 4P '¡~a~rnT M) / /U/w i' T"> ¡ • IY** fl'-ut ) ^-^-^ Sj H^ faç ¡.VCA ¿J* ^{M^^:AF A n Lz. i'liA w w * ' ^ I A h chd^ ¿J ¿k^ K^Jû. n / Ú, c^h/"*^ '^^f^' .Ù ^ fa™ a û'^'H/ ^ W ¿ /i/jVr™^ 1 ^' ftiMi >^^/ fori 7T X/n-., / Vi.vi ' v 7 ..Lifl-ufxû/e.. ~ �? IrHKO'f*** )ç\ U- 1 :: tó^^7^fl^-^i^-^-^ — — , ¿A 7A ? a � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-12 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Parlament de Catalunya Catalunya Acció política Description An account of the resource Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf 04aabc742b3add24cf10c20db0234716 PDF Text Text PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988 Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin. Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha dit en Lluís Armet. Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la gent. Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment, — si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar ,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició. Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius: Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el cas dels Ajuntaments grans. Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea que davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs... fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o diria—, dels Ajuntaments democràtics. 1 �Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes també des del punt de vista de 1'animació econòmica. Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals, però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — , el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar. Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà. Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre nosaltres. Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal. Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) . Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la ciutat, de Catalunya. Això és segur. Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta. Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia, per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a tots nosaltres. 2 �Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs conservadors. En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara presents a la nostra societat; una colla de convencions i una colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya. Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a la dreta no li costa res de fer. Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem d'haver après. I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat. Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència. 3 �Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals, in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són (no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols) campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta. Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do! els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes. En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes . Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del 85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans. Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes diverses Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i, Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat, encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic. 4 �Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació, prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà" en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als Ajuntaments. Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny. Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei! que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius. Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident, l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques, en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres trèiem d'aquesta nova contesa electoral. 5 �Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit —d'això no se'n ha tornat a sentir parlar, però hi é s — , diu " que els Alcaldes són els representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi." Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també, l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President, al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya. Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar "aquest home està parlant per mi i, m'està representant". Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no només per la Generalitat entesa com una administració central de Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi han molts que esperen molt d'un . El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels "serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant, pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que hi hagués una pinya. 6 �Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix Transversal: aquest sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això. Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important. Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi arriben bé. Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint. Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir un govern, deixant en el President aquesta feina de representació del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana. 7 �Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President. Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la personalitat; també l'honestedat personal. En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en aquest moment, en aquesta campanya és: Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra. Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més baix, que toca més a la gent. Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les, no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic. Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions. Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim, seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i, Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests anys,particularment, en aquests quatre anys. 8 �Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos abans de les eleccions. Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta, sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs de treball nets creats en aquest país. Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país. Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions. Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident que la gent pensés que el tema del terrorisme era un tema no prou condemnat a Catalunya. 9 �En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense consens, és una mala passada al país. Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens pensem que la gent pensa. En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Catalunya Eleccions Territoris Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Bellaterra Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2788/19981130_PropuestaCatalana_PM.pdf ce227216796cbf2df481bb699dbd38d3 PDF Text Text CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL> Cercle Financer, 30 de novembre de 1998 [INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL] Muchas gracias, Josep Vilarasau. Señor presidente, señor presidente del Cercle Financer. Gracias a todos por estar aquí hoy, por su compañía esta tarde, en la que además hay tantas conferencias en Barcelona. Me han dicho que hay tres o cuatro muy importantes: está Herrero de Miñón, está [Salima Ghezali], creo, que es una periodista argelina espléndida, que se merece mucha atención, además. Pero gracias sobre todo a vosotros por haberme invitado y permitirme hablar de la «propuesta catalana», como me gusta llamarla. Propuesta catalana que, efectivamente, es una propuesta federal y que tiene un contenido económico, pero no sólo económico. Desde que, con Isidre Fainé, hablamos de esta conferencia, han pasado algunas cosas. Y esto hace que tal vez el contenido numérico de esta conferencia quede un poco rebajado. Porque se ha hablado tanto de números que, probablemente —no digo que la hemos pifiado— pero probablemente en este momento hay demasiados, y será mejor dejar enfriar las cuestiones, pedir a quien tenga que darlas que dé todas las cifras que hay que tener para poder discutir de estas cuestiones con sensatez. Tengo entendido que el vicepresidente Rato tiene que dar las cifras de carácter fiscal y de balanzas fiscales, no sólo de Cataluña, sino de todas las autonomías, en un plazo relativamente breve, suponemos que dos o tres meses. Esperemos a que lo haga y entonces discutiremos las cifras con más intensidad. Pero no tengan miedo, porque ya hablaremos del núcleo de la cuestión. i �Yo, estos meses, desde que hemos vuelto de Roma, me he movido evidentemente por Barcelona, pero también por toda Cataluña. En Barcelona he hablado mucho con empresarios y fuera de Barcelona también. Algunas de las caras que veo aquí las he visto recientemente; no todas, evidentemente, así me gustará veros a todos más en la corta distancia, que es cuando seguramente la gente se franquea más. Pero muchas caras de hoy las he visto. Espero que seguiré viendo más. Y, sobre todo, he descubierto un mundo un tanto nuevo para mí, que es el mundo de la Cataluña interior: de los emprendedores, de los agricultores, de los payeses, de los porcinos, de los regantes, de los ganaderos, de la gente de la montaña, del Pallars, del Ebro, etcétera. Y aquí he sacado un poco la conclusión de que Cataluña, en este momento, está con un síndrome de ansiedad, yo diría. No sólo de preocupación, que también, que es lo que se suele decir: «el país está preocupado». No es exactamente preocupación; es ansiedad, que es una mezcla de preocupación y de expectativa positiva. Es aquella preocupación que se genera cuando hay posibilidades de ir mejor, no cuando vas rematadamente mal o vas hacia abajo, cuando tienes miedo de estrellarte del todo. Yo creo que hay miedo, hay preocupación, hay miedos. El mundo abierto —a mí no me gusta demasiado hablar de globalización, pero sí de mundo abierto—, el mundo abierto hace que los riesgos sean más grandes, pero también que las posibilidades lo sean. De modo que no hay exactamente, estrictamente, miedo o preocupación, sino ansiedad. En lo positivo y en lo negativo, debo usar este término. 2 �En Barcelona he visto, cómo no, cosas que ya sabía, un poco empeoradas por el tiempo. Ha pasado un año más y resulta que la Fira, el metro, el Palacio de Congresos, la tercera pista, el TGV... todo esto está un poco como cuando me fui o incluso, en algunos casos, un poco peor. Las fechas que ahora se dan para la finalización de estas cuestiones van un poco más allá. Y vean que estoy hablando de cosas que todos deberíamos ser capaces de ver hechas por las instituciones en conjunto, no sólo por una. No estoy diciendo que haya una institución que vaya mal. Estoy diciendo que no ha habido suficiente entendimiento como para que esto mejorara. Os lo diré más claro: en el año 92, cuando se acabaron los Juegos, poco después de acabar, recuerdo que vino, creo que fue, el ministro Borrell, para poner la primera piedra del Moll de Barcelona, lo que ahora se llama el Trade Center, el World Trade Center. Y con aquella primera piedra, yo pedí que lo que había sucedido durante y antes de los Juegos se pudiera continuar. Y no me refería tanto a los Juegos, al acontecimiento y ahgertpe, por decirlo así, como a la fórmula de funcionamiento que representaba el hecho de que el poder que mandaba era el más pequeño, el que estaba más cerca de la gente. Y que los poderes grandes, que eran Cataluña y España, la Generalitat y el Gobierno, estaban de acuerdo en colaborar y financiar sin, no obstante, mandar. «Mandar» en el sentido fuerte de la palabra, colaborar. Esta fórmula fue la que tuvo más éxito —pasa muy pocas veces en la historia de una ciudad, supongo—, pero es la fórmula buena y es la fórmula Barcelona. Nosotros propusimos en ese momento que hubiese otro gran proyecto, el Plan del Delta. Ese proyecto se estimó, creo que fue, en cuatrocientos mil 3 �millones de pesetas, cuando realmente conseguimos que se reuniesen todas las instituciones que se tenían que reunir para cuantificar sus inversiones posibles. Y ahora que he vuelto, de aquellos cuatrocientos mil millones de pesetas, se habrán invertido escasamente una cuarta o quinta parte. Estaba pensado para quince años, por lo tanto tendríamos que ver exactamente cómo se distribuía esto, pero les puedo asegurar que no llevamos buen ritmo — cuarta o quinta parte de lo que se debería haber invertido—, no llevamos el ritmo que se había pensado. Barcelona, en estos años, y Cataluña de rebote, ha perdido un poco pie desde el 92 hacia esta parte, reconozcámoslo. No así en el tono económico de la ciudad, en el tono privado, e incluso diría en el tono público local. Porque es evidente que, pasada la trompada del 93 y del 94, los hoteles se llenaron, la ciudad también, los comercios fueron hacia arriba y la gente que continuaba diciendo que Barcelona no tenía suficiente población o perdía población chocaba con una realidad físicamente contraria. Y a mí, siempre que me preguntaban sobre este tema, les preguntaba a qué hora perdía población. Porque claro, al mediodía, cuando uno se pasea por la calle, no se cabe: hay los turistas que vienen, hay la gente que viene del área metropolitana, por todas partes. Barcelona no ha perdido pie y Cataluña, en su conjunto, tampoco; desde el punto de vista del tono de la economía privada. El señor Oliver, catedrático de economía, ha demostrado que en Cataluña, además, ha pasado una cosa muy importante: que es que ha pasado de ahorrar, ha pasado de invertir bastante y ahorrar poco a ahorrar mucho y seguir invirtiendo, y a exportar, que eso es lo más decisivo. Es decir, 4 �que antes necesitábamos de ahorros exteriores para poder hacer lo que estábamos haciendo, por decirlo de algún modo. Y ahora, gracias a la exportación y al ahorro, podemos decir que somos un país que estamos en condiciones de dar un paso hacia adelante muy importante. Pero le ha faltado acompañamiento; a esta economía privada y a este dinamismo le ha faltado un poco de acompañamiento, un poco de estrategia, un poco de filosofía y un poco de canción, de mensaje y de unificación, seguramente. No en el sentido de que todo lo lleve una sola mano; todo lo contrario. En el sentido de que esta especie de impulsos que han funcionado bien tuviesen un relato y tuviesen una filosofía más o menos compartida que permitiese apuntar aquellos puntos que ya he dicho que han ido mal. ¿Qué es lo que ha ido mal, pues? Han ido mal todas, o casi todas, las decisiones estratégicas. Ya he dicho unas cuantas, en el campo de las infraestructuras, y las repetiré si es necesario. El aeropuerto es básico. El aeropuerto ya no es sólo una puerta de entrada a la ciudad; es una de las principales industrias de la mayoría de las ciudades de Europa, creadoras de empleo, de tecnología, de oportunidades. Condición de las demás tecnologías, como se demostró aquella vez que Barcelona quería tener AT&T y Madrid también: la gran inversión de AT&T finalmente fue para Tres Cantos, en Madrid. Y recibí, un día que yo estaba en Bruselas, un telegrama —que ya he explicado muchas veces— del pobre [Thomas Enders], el embajador americano, que me decía: «No vendrá a Barcelona. AT&T irá a Madrid because of inexistance of non-stop flight Barcelona-Nueva York». No había vuelo sin paradas Barcelona-Nueva York. 5 �Ahora hay uno, o dos. Pero hay uno de Delta que se ha puesto porque Delta se ha emperrado mucho en encontrar un slot, como se dice en el argot de los aeropuertos. Hay el de Iberia... En invierno ya no está. Al de Delta, además, le pasó una cosa: que es que el otro día, al volver de Nueva York, paró en Madrid y se estuvo allí tres horas. Y lo hace a menudo. Y, ¿sabéis por qué? Porque en Barcelona no hay mantenimiento. En el aeropuerto de Barcelona no pueden dormir los big bodies, que es como los llaman; los aviones grandes, no los veréis nunca durmiendo. Porque no harían nada. Y éstos, cuando duermen, no duermen, trabajan. Trabajan con ellos porque si no, no podrían volar en condiciones. No tenemos big bodies, no tenemos hangares, no tenemos cargo. El cargo está limitado... Esto lo sabe mucho mejor Joan Clos que yo y le estoy robando un poco la página. Sabe mucho más que yo. Y lo ha explicado muy bien y lo está defendiendo muy bien. Pero ahora, como todavía no ha llegado, aprovecho. Las ochenta mil, creo que son, toneladas de cargo —no recuerdo la cifra exacta— ha plafonado, porque ya no caben más. Un aeropuerto como el nuestro tiene un límite de movimientos por hora, que creo que son cincuenta, aproximadamente. Se pueden mejorar marginalmente, con cambios tecnológicos, pero estamos en la línea de los cuarenta y ocho durante unas nueve horas al día. Tres, tres y tres: tres por la mañana, tres al mediodía y tres por la noche. Esto quiere decir que Barcelona se está —dejad que lo diga— desde el punto de vista económico, suicidando, en este sentido. Está desaprovechando la más importante de las oportunidades. Es como si hubiésemos cerrado la 6 �puerta. Es como si hubiésemos puesto un arancel. Como si hubiésemos dicho: «No, no, las inversiones que quieran venir aquí, en lugar de ser bien recibidas, tendrán que pagar». Tienen que pagar, porque los ingenieros y los ejecutivos de AT&T que tenían que venir en masa a España para hacer una gran fábrica no querían pagar el precio de tres horas de espera en el aeropuerto de Madrid y un cambio de avión, evidentemente. Nosotros tenemos un peaje, otro peaje —un arancel, en este caso— para entrar en Barcelona, cuando todas las ciudades están haciendo lo contrario. Yo, sobre este tema, ya les he dicho la solución: el aeropuerto de Barcelona se tiene que privatizar. Ya no veo más solución. Lo he visto en Italia, he visto al alcalde de Napoli, que es ex comunista, [Antonio Bassolino], inteligente, inteligentísimo —ahora lo han hecho ministro y me parece que no deja de ser alcalde, porque los italianos también hacen de vez en cuando estas cosas. Y este hombre vio, al llegar a la alcaldía, que el aeropuerto de Napoli iba mal —cosa muy esperable, desde muchos puntos de vista—: había corruptelas, había ineficacia... Y lo que hizo inmediatamente fue hacer un concurso internacional para el management del aeropuerto. Y adjudicó la dirección del aeropuerto a BAA, la British Airport Authority, quedándose un dieciocho por ciento de las acciones, creo, y un derecho de tutela sobre las decisiones estratégicas. Pues ya se lo avanzo: Barcelona debería hacer lo mismo. Barcelona tendría que privatizar como mínimo la gestión e incluso tal vez el capital, o buena parte del capital. Guardar un veinticinco por ciento para que se lo puedan repartir los dos ayuntamientos que juegan en el área metropolitana, la 7 �Generalitat, la Cambra de Comerç y AENA. Pero para AENA un cinco por ciento, no un cien por cien. Porque pensad que Iberia... Anteayer me decía en Madrid —hace tres días— me decía en Madrid el presidente del SEPI —que lo tenía al lado en la comida del The Economist que él presidía— que Iberia ha tenido el plan. Iberia no puede incidir en las infraestructuras del aeropuerto, pero tiene el plan de operación de un programa de vuelos mucho más ambicioso para Barcelona, lo que llaman un hub europeo. Un hub es un centro de redistribución. El espacio aéreo se distribuye en una red, como todos los demás, y los nodulos importantes de esta red en la que hay intercambios son hubs, hache, u, be. Son centros de redistribución. E Iberia tiene pensado, tenía pensado y tenía proyectado, un hub europeo en Barcelona, lo cual quería decir que a Barcelona venían vuelos de Latinoamérica que querían seguir hasta Munich o hasta Milán, por ejemplo. Y la parada, la tenían aquí. Igual que nosotros ahora tenemos que parar en Madrid cuando vamos a Río de Janeiro o cuando volvemos, pues en este caso sería al revés. Sería en Barcelona donde pararían los aviones, incluso de Iberia. No estoy hablando ya de Aerolíneas —éstos por descontado— y los brasileños, que nos han sido enormemente amigos desde siempre y que han saltado cantidad de obstáculos para poder hacerlo. ¿Y qué pasó? Pasó que AENA no estuvo al caso. Es decir, que las infraestructuras no estuvieron y que Iberia no podía sacrificar todos aquellos vuelos y por lo tanto tuvo que decidirse por Madrid. Y me dijo: «Creo que ahora ya es tarde. Se han perdido tres años y en estos tres años ahora las inversiones ya están hechas aquí, con la tecnología, la mano de obra cualificada y las instalaciones». 8 �Han sido años, pues, desde este punto de vista, malos. Que provocan la cierta ansiedad que yo he visto en los empresarios con los que he hablado. El concurso de handling del aeropuerto... Hubo un concurso, interesante, al que se presentó el Consorci de la Zona Franca junto con Lufthansa. Pues ganó el [ININTELIGIBLE]. f-: ' • ' "4 \-( L Y podríamos seguir. No sólo en este campo. En el campo de las telecomunicaciones, en el campo de la prensa, en el campo de la televisión, en el campo de la telefonía móvil... En todos éstos, no ha habido —con la excepción de Retevision, que ya sabemos que es muy válida, pero que todavía es una cosa pequeña, muy pequeña, al lado de Telefónica—, no ha habido empresas catalanas que hayan querido o podido ir. No ha habido ninguna. Y cuando uno pregunta —yo lo he preguntado a los empresarios de aquí—: «¿Es que no hay el capital? ¿O es que no hay el management?». Y me han dicho: «Hombre, el capital existe y el management se puede comprar, en última instancia», como hizo el alcalde de Napoli con BAA. No se ha ido porque no ha habido una estrategia para ir, no ha habido una dirección, no ha habido una cabeza pensante que dijese: «Pongamos los peones aquí o pongámoslos allí». Se han hecho algunas cosas, pero estas cosas que se han hecho no son, ni mucho menos, las más importantes. Es decir, tenemos el ahorro, tenemos la potencia económica, tenemos los managers —después os lo diré, porque hay un montón de managers importantes colocados fuera de aquí—, pero no hemos tenido la estrategia. Muchos empresarios me han dicho: «Nuestros hijos tienen que ir a Madrid». Y yo se lo puedo garantizar, porque muchos hijos de mis amigos han tenido que 9 �ir a Madrid. Porque lo que saben, si quieren que sea rentable, aquí no pueden conseguir que sea rentable. Es así. El último, la semana pasada, un chico que se va a la CNN en España, o al Plus; otros porque están en cosas financieras, y aparte de La Caixa... Pues resulta que ha tenido que ir a Madrid. Y La Caixa no puede emplear a todo el mundo, evidentemente. No ha habido, pues, una —vuelvo a repetir— una política de acompañamiento que estuviese a la altura de las posibilidades económicas del país y de las ciudades de Cataluña. Yo, ante esta situación, lo que pienso que hace falta es, sobre todo, más que discutir de dinero, discutir de proyectos. Y ver cómo se hace una estrategia política catalana que no sea excesivamente intervencionista —yo no lo soy mucho. Pueden estar tranquilos los representantes de las cajas aquí presentes, de las diversas cajas, porque no soy muy partidario del intervencionismo. Pero sí que soy partidario de una economía que existe, una economía de aglomeración, una economía externa que existe y que tienen los ayuntamientos, y que tienen los gobiernos, y que tiene la Generalitat, y que las empresas no pueden tener, que es la agregación de información intersectorial, la emisión de las oportunidades, los datos para decidir. Esto lo tiene el despacho del alcalde —Joan Clos lo sabe perfectamente y Narcís Serra todavía más, porque fue el que empezó esta saga. Pues es un sitio de información privilegiada. No privilegiada en el mal sentido, sino en el buen sentido. Es un sitio en el que tu preocupación es qué hacer con todas las ideas que te llegan al cajón, o a la mesa, y que tienes que meter en un cajón y cerrarlo. La mitad de estas ideas no son buenas y de la otra mitad la mitad fracasarán. Pero hay una cuarta parte que probablemente irá hacia adelante. 10 �En este sentido yo sí que soy no partidario de la intervención, pero sí del acompañamiento. Soy partidario, como hicieron con la compañía Iniciatives S.A. —que ya saben ustedes que funcionó bien— soy partidario de que el Ayuntamiento, la Generalitat, digan: «Nosotros ponemos dinero en esto». Si puede ser, ponerlo transitoriamente. Si puede ser, ponerlo, además, minoritariamente. Y si puede ser, además, que haya un elemento de interés general en cada una de estas iniciativas. Éstas son las tres condiciones que yo le puse a Francesc Raventós en el año 86, el día en que creamos Iniciatives: que hubiese un elemento de interés general, que casi siempre está, porque todas las líneas de producción un poco estratégicas son interesantes para la ciudad, en última instancia; y que hubiese una participación temporal del Ayuntamiento, o sea del capital público; que no me pidiese nunca más dinero (le dimos mil millones el primer año sobre los doce mil millones que teníamos de presupuesto de inversiones —me pidieron trescientos más, pero nunca más) ; y que además fuésemos minoritarios. De aquella primera lista de dieciséis empresas, por ejemplo, salió, aparte de la Torre de Comunicacions y del Poble Espanyol, y de mil cosas más, una que se llamaba Barcelona Cable. Esta Barcelona Cable ha ido evolucionando y ahora se llama CTC, Cable i Televisió de Catalunya. Vendieron los primeros socios, que eran franceses y belgas, compraron unos americanos, US West. Los americanos, como ustedes ya saben, no se fíen de ellos. Yo los quiero mucho, porque además he vivido allí. Pero, ¿qué pasa? Tienen un mercado tan grande que cuando en su casa tienen un problema, aquí estornuda y nos quedamos sin un dólar de inversión. Y esto pasó con US 11 �West, que nos acompañó muy bien, que nos hizo la tecnología y puso el dinero, para lanzar la red de CTC, pero que en el momento en el que hubo una fusión de dos rivales americanos tuvo que vender todos sus activos a Europa, en una semana, como aquél que dice, para estar presente allí. Que conste que se han portado bien, que nos han hecho todo el seguimiento y que siguen colaborando, pero aquí se tuvo que buscar rápidamente un socio nuevo. Es igual. Las aventuras, ustedes las conocen mejor que yo, lo que es el mundo de las empresas y sobre todo el mundo de las empresas internacionales. El caso es que Barcelona hoy tiene una red incipiente. No ha ido tan rápido como yo habría querido o como el alcalde Clos habría querido, pero tenemos un operador. Y lo que les iba a decir es que esos doce, quince, veinte o cincuenta o treinta millones que pusimos —no me acuerdo, cuántos eran— en la primera Barcelona Cable, se han vendido ahora, transformados, retransformados a través de la fusión con Catalana de Capital Risc de la Generalitat, fusión que fue en realidad una compra... Iniciatives tenía beneficios, Catalana de Capital Risc tenía pérdidas y digamos que entre las dos hicimos las paces, como se dice vulgarmente. Y la Generalitat tenía que hacer una cosa —que tal vez la tenía que hacer, yo no digo que no la tuviese que hacer—, pero que fue no una empresa de capital riesgo, aunque se llamaba así, sino que fue comprar o ayudar a empresas viejas con problemas. Y «capital riesgo» quiere decir ayudar a empresas jóvenes con futuro, todo lo contrario. De modo que el matching fue sencillo. Prácticamente podemos decir que absorbimos Catalana de Capital Risc, en aquel momento, y así la 12 �participación de Catalana de Capital Risc, que ahora ya es una empresa mixta, en la cual el sector público es de por sí minoritario —no las aventuras que realiza, y cada una de las inversiones, sino la propia empresa— se ha vendido la participación a CTC por dos mil ochocientos millones, hace una semana. A mí lo que me gustaría es pensar que tiene que haber alguien que diga: «Esta plusvalía se tendría que reinvertir en este campo». Porque si en diez años hemos pasado de doce, quince o veinte millones a dos mil seiscientos —o dos mil ochocientos, mejor dicho— tal vez lo que se tendría que hacer con estos dos mil ochocientos, o con gran parte de ellos, es reinvertir en este campo, que es el campo de más futuro, por una razón de beneficio y de capital riesgo. Como empresa de capital riesgo y por una razón, además, estratégica y de país, valdría la pena no perder posiciones. Claro que esto, estos dos mil millones, comparados con las inversiones que se tienen que hacer para cualquiera de las iniciativas importantes que están sobre la mesa estos días, es lo que los americanos llaman «cacahuetes», «peanuts», nada. Las inversiones son de cuarenta, de sesenta, de cien, de doscientos o de ochocientos mil millones —como ha hecho Telefónica en Brasil, no sé si bien o mal, pero en fin, lo ha hecho. Por lo tanto, dos mil seiscientos millones no representan nada. Pero, a nosotros, aquella pequeña inversión nos sirvió. Y ésta es un poco la filosofía que yo echo en falta y que creo que los empresarios coinciden conmigo en que no ha existido del todo. Y entonces, ¿cuál es el problema de Cataluña desde el punto de vista económico? ¿Desde el punto de vista económico público? El problema es esta falta de estrategia. El problema no es tanto el exceso de impuestos. Lo digo 13 �muy claro ya de entrada. Yo he explicado los cuatro puntos de federalismo económico varias veces y ya los repetiré. No querría extenderme demasiado en ello, porque ya lo he hecho, y es conocido, y la prensa especializada los conoce perfectamente. Porque recuerdo que fue en el mes de abril, con motivo de un viaje aquí, tuve que ir a Girona a presentar un libro sobre la ciudad, que había hecho la Universidad de Girona, un libro magnífico. Y sucedía que en aquel momento había las elecciones primarias en Madrid entre Borrell y Almúnia. Y recuerdo que saliendo de aquella sesión, a Quim Nadal y a mí nos preguntaron —ya nos lo esperábamos—: «¿A favor de quién están?». Y nos pusimos de acuerdo en decir: «De nadie». Del que diga que sí a estas cuatro cosas, que ahora os repetiré y que las he continuado diciendo en cada sitio al que he ido. Cuatro puntos que son: el régimen foral y el régimen común se deben igualar. Y ahora os lo explico muy brevemente. Primero. El segundo: el Estado tiene que gastar menos de la mitad y los territorios más de la mitad. Y los territorios repartírselo a partes ¡guales, comunidades autónomas y ayuntamientos. Tercero: las inversiones per capita de las áreas metropolitanas de más de un millón del país, per capita, tienen que ser iguales. No hay ningún motivo para que no lo sean. Y cuarto, el famoso punto: la balanza fiscal en relación con el producto nacional bruto, o regional bruto, de cada una de las regiones del sistema — porque ya ven que yo no estoy haciendo una reclamación de Cataluña, estoy proponiendo un sistema para España, que es diferente— tendrían que ser similares a las que tienen las regiones europeas de renta media similar, o sea de renta per capita relativa a la media nacional similar. 14 �Estos son los cuatro puntos que yo he defendido desde hace tiempo y continúo defendiendo, y que después han dado lugar a una batalla de cifras y de debates, no el menos importante de los cuales es si el cuarto punto es el más importante o el menos importante. El cuarto punto, el de la balanza fiscal relativa a la renta, yo he llegado a la conclusión de que es derivado de los otros tres. No es la variable independiente, es la variable dependiente de los otros tres. Pero, en fin, la discusión sobre este punto y la idea sobre este punto, la culpa la tiene La Caixa d'Estalvis, ya se lo he dicho a su director general antes de entrar —la culpa o el mérito— porque su servicio de estudios, hace tres años, cuando yo era presidente del Comité de las Regiones y quería tener datos... Yo, en el Comité de las Regiones, empecé a ver que los bávaros, y los de Nordrhein Westfalia, y los de Baden-Wurtemberg, y todos estos, se quejaban mucho. Y no sólo del precios-de la [ININTELIGIBLE] o en fin, las discusiones sobre la OCM del vino o cosas de éstas, que eran dramáticas, sino en general porque pagaban demasiado. Y empecé a notar que en Europa había una fatiga fiscal. Esto, en fin, era previsible. Y se sabe, no sólo por datos económicos, sino también porque hay Bossis por el mundo, hay Umbertos Bossis en Italia, hay [$>|p|Der] mismo en Baviera —es de un localismo muy acentuado, muy muy acentuado... [Stober] era una de las figuras fuertes del Comité de las Regiones. Tanto es así que me lo llevé de reportero a la Cumbre de las Regiones y de las Ciudades de Europa que hicimos en Amsterdam un mes antes de la Cumbre de las Naciones. Vinieron trescientas personas, doscientos presidentes de 15 �regiones europeos —no vino el presidente de Cataluña, lástima— y un centenar de alcaldes de grandes ciudades. Y allí se discutió qué querían las regiones y las ciudades de Europa, y dijeron: «Queremos más Europa y queremos más proximidad, más Europa y más región». Y, además, explicaron por qué. Dijeron: «Lo queremos porque vemos que es evidente que para estar contentos como europeos no podemos pasar las vergüenzas que hemos pasado en Bosnia y las que pasaríamos en Kosovo», que era previsible y estaba cantado. «Querríamos tener una moneda fuerte, no querríamos estar tan pendientes de lo que pasa con el yen o con el dólar. Querríamos tener, pues, un poco más de política europea desde el punto de vista monetario, desde el punto de vista exterior.» Y, sin embargo, con esto no queremos alimentar un nuevo leviatán. Y aún más lejos que antes, no en Madrid, en Bruselas, que, además de estar lejos, llueve. Y como dice siempre Felipe González, que no quiere ir a Bruselas porque no hace sol. Es decir, no queremos alimentar una nueva maquinaria estatal de decisiones que esté aún más lejos que la que ahora tenemos. «Y, por lo tanto», decíamos todos, «por unanimidad, queremos más Europa y más región, más proximidad.» Ustedes dirán: «Hombre, esto es una utopía». Pero es una utopía que pasará. Y es una utopía que pasará porque la gente no aceptará esta Europa si Europa no da a cambio una garantía de devolución de poder. No que pasará, que está pasando. Empezó a pasar en España, avant la lettre, digamos, de los demás. Pero está pasando en Italia y está pasando en Gran Bretaña. Y está pasando, por descontado, en los países federales desde siempre, en Austria, en Alemania o en Suiza. 16 �Un poco, el motor de explosión de estas actitudes regionales europeas, que sin embargo son muy sensatas, Bossi es una excepción... Haberlas, las hay, en el Comité de las Regiones hay algunos que son de la Lega, alguno: [Furmigoni] por ejemplo, el presidente de Lombardía, etcétera. Que son de éstos que se reúnen con nosotros por los cuatro motores, que les llaman. Con esto hemos tenido un poco de mala suerte, porque dos de los cuatro motores creo que eran el de Rhône-Alpes y el de Languedoc-Roussillon, también —me parece que tenía que venir a reuniones aquí, a Cataluña, por este motivo. Y estos dos, como son apoyados por Le Pen, lo mejor que podrían hacer es no venir. Pero en fin... El problema que tiene la comunidad de los Pirineos, el pobre [Josep Doró], que es el cónsul de Ordino, que es el presidente de la Comunidad... Andorra preside la Comunidad de Trabajo de los Pirineos; está Midi-Pyrénées, está Aquitaine, está Languedoc-Roussillon, está Cataluña, está Aragón y no sé si el País Vasco —creo que también— Euskadi. Y ahora preside el cónsul de Ordino. Y se encontró el otro día con este problema, también: que venía -/(Jacques Blanc, y venía no recuerdo qué otro político y los otros no querían ir. Pero, en fin, dejemos las cuestiones políticas a un lado. Lo que mueve a las regiones europeas, reunidas en Amsterdam, y en general al Comité de las Regiones, es tratar de conseguir enviar lejos, a Europa, todo aquello que sea necesario para ser más dignamente europeos. Pero evitar que esto se convierta ni en un nuevo leviatán ni en un alibi, en una excusa para que los estados mantengan cosas que nosotros ya sabemos hacer, como regiones o como ciudades. Y éste es el punto importante, el punto 17 �que pica, digamos. Y es por esto que las regiones se vigilan mutuamente, pero yo diría que sin acritud. Gracias a que tenemos Europa, que es un contenedor mucho más grande, no hemos de tener miedo de que las regiones se tiren los platos por la cabeza. Lo parece, que se los puedan tirar, y a veces, cuando hay pleitos históricos detrás, como es el caso de Irlanda del Norte o como es el caso de Euskadi —y violentos, además—, ha sido inevitable. Pero incluso estas cosas se están solucionando, y en el marco de este nuevo regionalismo europeo. Uno de los motores de diferencia y de competencia es justamente quién paga y quién cobra. Y por qué y cuándo. Yo iba viendo que esto era así y pensaba: «Si a esto le añadimos los fondos de cohesión, llegará un momento en el que los alemanes, en estas sesiones del Comité, estarán intratables». Y pedí quién tenía las cifras de los saldos de la balanza fiscal, no de las regiones, sino de los países, del fondo de cohesión. Y creo que es el señor Elias o el señor [I ISÜNTE LIGIBLE] ó uno de los directores del servicio de estudios de La Caixa d'Estalvis calculó esto —que tampoco era tan difícil de calcular, pero nadie lo había hecho. Y salió con el siguiente resultado: Alemania, déficit fiscal de 1,5 billones de pesetas año —aquel año, que es hace cuatro años; España, beneficio fiscal positivo de 1,250 billones. Todo lo demás, «cacahuetes», otra vez. Nada. Lo demás es: Inglaterra paga un poco y Grecia cobra. Pero cobra... Aunque Grecia sea más pobre, es tan pequeña —o Portugal o Irlanda— que nada. En fin, Holanda y Bélgica pagan a Grecia, Inglaterra paga a Portugal, etcétera. Es un decir. No es que paguen directamente, pero quiero decir que se equiparan las cifras. 18 �El fondo de cohesión europea y todo el drama de la cohesión europea es una balanza desequilibrada entre Alemania y España. Alemania paga y España recibe. Y, ¿por qué paga Alemania? Paga porque Felipe González y Mitterrand convencieron a Kohl de que si quería la unificación alemana tenía que pasar por dos condiciones: abandonar el marco y hacer el euro, que es lo que todos queríamos —menos un grupo importante de alemanes, no Kohl, que estaba de acuerdo; y dos, el fondo de cohesión. Usted tendrá unificación alemana, tendremos a Europa abriéndose al este, pero usted no puede olvidar el sur. Queremos cohesión no sólo intranacional, sino intraeuropea. Así nacieron los fondos de cohesión. Pero mi inquietud creció cuando, a partir de aquí... Eso, por otro lado, era muy sólido, este acuerdo era muy sólido. Además, los protagonistas del propio acuerdo seguían vigentes en aquel momento como dirigentes de sus países, de España y de Alemania, y por lo tanto no parecía que fuera a haber un gran problema. La sorpresa saltó iW> i/W 1 . cuando [Stóber], el presidente de Baviera, me dijo, en su palacio magnífico en Munich, que había sido del rey —un rey que tenían en el año 1914, todavía, con ejército y todo. Me dijo: «Mire, nosotros estamos pagando mucho a los españoles, pero no se crea que esto es lo que nos preocupa más. Lo que nos preocupa más es que nosotros les estamos pagando diez veces más a las regiones del este que acaban de entrar por la unificación». He hecho que lo comprobaran. Antoni Castells, que es el maître penseur de todos nosotros —es el que nos da las cifras a todos, incluso a la otra acera de la calle política... Las cifras de Antoni Castells son las que mandan; es el miembro español del Tribunal Europeo de Cuentas, por otro lado, y es lógico. 19 �Me dice que, efectivamente, el señor [Stëber] tenía razón. Lo que los alemanes pagan de su PNB, de su Producto Nacional Bruto, para la cohesión es un 0,5 por ciento. Lo que las regiones ricas alemanas pagan a las pobres es un cinco por ciento de su PNB. O sea, lo que Baviera, Renania del Norte-Westfalia, Baden-Wuttemberg, etcétera, pagan a sus homologas del otro lado, del este, es diez veces lo que está pagando Alemania, en proporción, a los fondos de cohesión y por lo tanto, básicamente, a España. Vean entonces que buena parte de lo que está pasando es que... Y esto ha sido muy desgraciado, creo, que nosotros, por razones de calendario electoral o lo que sea, hayamos tenido que plantear estos temas —yo creo que yo de una forma más sensata, otros no tanto— en el momento justo en el que Alemania nos estaba empezando a decir que no nos pagaría o que no nos quería pagar el fondo de cohesión y que había conseguido la alianza de Francia y de Inglaterra sobre esto. Si en este momento se le dice al gobierno español: «Señor Rato, mire, no nos hable de Alemania. Nosotros estamos aquí, dentro de España, y lo que le decimos es que Cataluña paga demasiado». Pues el señor Rato se convertirá en la víctima, y las víctimas siempre son de alguna forma simpáticas. Porque aparecerá como la persona a la cual desde fuera y desde dentro se le está diciendo «no queremos pagarte». Por lo tanto, nosotros, para decirlo claramente, nosotros no tenemos que decir que no queremos pagar. Porque además, en primer lugar, lo más importante de lo que pasa con la balanza fiscal negativa de Cataluña no es que pagamos demasiado, sino que recibimos poco. Y por lo tanto —y ahora vuelvo a lo de antes—, no hemos tenido la estrategia, ni la habilidad, que tuvimos 20 �antes del 92 para movilizar las inversiones que había que movilizar en nuestra área de Barcelona y en el conjunto de Cataluña. No hemos podido hacerlo. Y ahora tenemos un Eix Pirinenc cojo en el que te pierdes. No intentéis seguirlo porque os perderéis en Ripoll seguro, porque no hay ni indicaciones, para entendernos. Y entonces vienen las querellas de la Generalitat, que dice: «Esto es de Borrell, esto era del Estado». El Estado que dice: «Culpa tuya en el caso de la Pota Sud, porque nosotros la queríamos hacer pero vosotros no quisisteis porque...» Bueno, es igual. No ha habido la estrategia, no ha habido la visión, no ha habido esta política de acompañamiento que tenía que hacer que las inversiones viniesen. Nosotros no sufrimos por el lado de los impuestos, sufrimos por el lado de los gastos. Pagamos el veinte por ciento y tenemos el veinte por ciento. Incluso me extraña, porque teóricamente el impuesto sobre la renta es progresivo y, por lo tanto, tendríamos que pagar un poco más que la parte de renta que tenemos. Pues pagamos el veinte o el veintidós, como mucho. Creo que las cifras de Pujol son el veinte; las cifras de Castells —de las que me fío más, francamente— son el veintidós. O sea, un poco más desfavorables para Cataluña, en este sentido, pero lógicas, en última instancia. Lo que no recibimos es la parte que nos toca. Y en esto estamos todos de acuerdo: no recibimos la parte que nos toca por población. Aquí nos diría Antoni Zabalza —y tiene razón—, en el fondo, lo que pagamos y lo que recibimos es el resultado de unas políticas que no tienen nada que ver con la balanza fiscal, que son autónomas, que tienen que ver con la progresividad que nos habíamos impuesto y con la distribución de ricos y 21 �pobres en cada región, que no la podemos cambiar así rápidamente. ¿Comprendéis? Es decir, si en Cataluña hay más ricos que en Extremadura y el impuesto sobre la renta es progresivo, Cataluña pagará más y Extremadura menos. Pero seguramente, si acordamos que todos tendrían que cobrar igual, que es de lo que Felipe González ha intentado convencer durante muchos años a Rodríguez Ibarra para que acepte, que los ricos tienen que pagar más y los pobres menos, pero cobrar, todos hemos de cobrar igual. Un rico también es caro, es incluso más caro, a veces. Para el sector público. Esto ya lo estudió Pepe García Duran con los ayuntamientos hace muchos años, lo que se gasta una ciudad; en última instancia, por muy redistributiva y progresista que sea — y Barcelona lo ha sido—, está invirtiendo sobre cada ciudadano en proporción más o menos a su renta. Los ricos hacen más basura, para entendernos. Es así. Y tienen más coches y gastan más. Por lo tanto, aunque uno no quisiera, simplemente para servir, sin redistribuir demasiado, estaría pagando más o menos en función de la renta. Pues bien, aquí nos ha fallado esta parte. Y cierro este punto porque no quiero seguir entrando en él. Cuando Rato dé todas las cifras de todas las balanzas fiscales españolas, etcétera, nos pondremos en ello; pero sepan que no será la discusión más importante. La discusión más importante, la hemos de tener sobre la distribución del gasto. La discusión importante la hemos de tener... [FRASE CORTADA] [FIN DE LA CARA A] 22 �[INICIO CORTADO]... por debajo de Madrid, igual que Chirac había querido hacer en París y no ha hecho —por lo menos de momento, no lo ha hecho. Bueno, el alcalde de Madrid no tiene fama de muy realista y por lo tanto eso no me inquietó excesivamente. Y menos que nadie Alberto Ruiz Gallardón, que dijo exactamente lo contrario el mismo día. Dijo: «Lo que tenemos que hacer es invertir en metro». Este sí que va mucho más allá que nosotros. Este señor, Ruiz Gallardón, junto con el Ayuntamiento, por supuesto, está invirtiendo cien mil millones de pesetas en metro en cuatro años, cuando nosotros invertimos treinta. Estoy, otra vez, repitiendo cifras que Joan Clos se ha cansado de explicar y que ya todo el mundo conoce en este momento. Y es aquí, vuelvo a repetir, donde estamos fallando. No hemos conseguido que en el tema de las inversiones... No hemos conseguido, por decirlo así, una cosa que ahora si la digo aquí será titular mañana y seguramente más en Madrid que aquí... No hemos conseguido un reconocimiento de la bicapitalidad fàctica de España. Y ahora ustedes no lo han oído y por favor no me lo titulen porque se enfadan mucho. Pero es la realidad. Igual que los chavales de Almería o de Asturias se dividen en los del Madrid o los del Barca, la verdad es que España —como Italia, por ejemplo— es una red de ciudades que tiene dos cabezas y que si se quiere optimizar — esto los ingenieros lo saben— debe tener en cuenta esto. No puede tratar al sistema como si fuese monográfico y con una pirámide y con una sola cabeza. Por lo tanto, el interés de Cataluña está en obtener este reconocimiento, que si lo presentamos como bicapitalidad no nos lo darán nunca, porque la Constitución no lo dice y no es lo que queremos. No queremos ser la capital de 23 �España, con una ya basta. Lo que sí que queremos es que una área metropolitana igual, de 4 millones —4,2 la región metropolitana aquí, allí deben tener 4,5, si llegan— debe tener el mismo trato. Y tiene las mismas funciones, exactamente iguales, y los mismos problemas de congestión, y de densidad y de miseria y de riqueza y de tecnología, exactamente igual. De manera que no está justificado que esto no sea así. Claro, en Madrid, de los veinticinco museos que hay, creo que hay veinticuatro que son del Estado y uno del Ayuntamiento, y aquí es al revés: veinticuatro del Ayuntamiento y uno del Estado. Y ahora la Generalitat tiene este nuevo que han hecho del puerto y una participación en el MNAC. No puede ser. Nosotros aquí sí que estamos pagando peajes. Éstos son los peajes que quizás no contamos. La imposición local, por ejemplo. A mí me gustaría que todo esto... Yo no sé si los peajes los cuentan, cuando hablan de balanzas fiscales. Porque también se tendría que contar el tema de lo que estamos pagando de más, no por vía de impuestos, sino por vía de tasas o de precios públicos. Esto es otra cosa importante. Y ahora no me estoy metiendo con vuestro director general, ni mucho menos, sino que me estoy metiendo con el hecho de que el Gobierno, el Gobierno español y, por lo tanto, el Gobierno catalán —que no lo ha sabido mover en este sentido— no haya tenido un poco más de ecuanimidad, en esta materia, y haya hecho pagar a los madrileños lo que nosotros ya nos pagábamos aquí, por ejemplo, cosa que nos hubiese dejado mucho más tranquilos, desde el punto de vista de la equidad. Pero, vuelvo a decir, nosotros no tenemos que ir sólo por el lado de no pagar. Yo creo que esto es un error. La vida es cara en las ciudades grandes, 24 �y si las queremos eficientes y pioneras y tecnológicamente... Si queremos que nuestros hijos no tengan que ir no sé adonde a trabajar, será caro. Será caro desde el punto de vista de que nos tendremos que fabricar los servicios y los atractivos para que las empresas vengan. Dejémoslo aquí. Queda aquí. No es el tema más importante. Una cuestión de cifras sí que la quiero decir. Hace dos años nos dijeron que se había hecho un pacto de financiación autonómica muy bueno. Narcís Serra dijo entonces que «cuidado, que la renta aquí ya es más alta que en los otros sitios y no crecerá tanto como crecerán los demás, no os fiéis tanto del I RPF». Lo que hicieron fue repetir o multiplicar por dos lo que él había hecho con Solbes en el pacto anterior: quince por ciento, pues treinta. Dijeron: «Miméticamente esto irá bien». Pero, claro, nosotros estábamos plafonando respecto del crecimiento relativo en las otras regiones y esto ha hecho que todo esto no diera el resultado que tenía que dar. Narcís dijo: «Coged una cesta de impuestos, coged el IVA, coged impuestos especiales, no les cojáis sólo el IRPF». Pero hay esta idea siempre de que aquí se tienen que vender las cosas de una manera muy fácil. Ahora haremos una movilización por el pacto fiscal e IRPF. Y la pifiamos. Tanto la pifiamos que incluso la cifra que dio el otro día el presidente Pujol en el Cercle d'Economia está equivocada. Dijo ciento veintisiete mil millones que hemos ganado; dijo: «Este año, el beneficio de los dos pactos sumados son ciento veintisiete mil millones». Pues le he pedido a Castells que lo calculara y son ciento ocho mil millones, no ciento veintisiete, y no en un año, sino en cuatro. O sea, desde el 94 hasta el 98. De modo que el beneficio es «cacahuetes», también. No gran cosa. No ha ido bien. Pues como 25 �no ha ido bien, ¿ahora tenemos que hacer una guerra fiscal? No, no, ahora tenemos que reconocer que nos hemos equivocado, poner hilo a la aguja serenamente, pedir al señor Rato las cifras y empezar —repito— la discusión con calma y tranquilidad. Yo querría hablar un momento de federalismo cultural, porque la propuesta federal catalana no puede ser sólo una propuesta económica. Así de mal nos va, de tanto que nos identifican con esto. Yo creo que Cataluña tiene que proponer lo que yo llamo «federalismo cultural», que tal vez no es técnicamente muy correcto. Cataluña tendría que proponer antes que nada una historia común de los pueblos de España. Cataluña tendría que decir: «Nosotros cogemos a los profesores de Historia catalanes, los valencianos, los sevillanos, los de la Complutense, el Carlos III, los gallegos» y como decía Estapé a veces, hablando de algún profesor eminente, «se los encierra en una jaula, se les da pienso y sacan la ley». En fin, no haremos lo mismo, sino que los trataremos bien; pero lo que les tendríamos que pedir es que en cuatro o cinco años fuesen capaces de producir una historia común de los pueblos de España. Un día que comenté esto en una de estas múltiples cenas con empresarios que he tenido, salió uno y me dijo: «Pero si yo ya lo hago» —un editor. Dice: «Ya lo hacemos nosotros, esto». Digo: «¿Ah, sí? ¿Qué haces?». Dice: «Yo envío a cada comunidad autónoma lo que me pide». Digo: «Pues esto es exactamente lo contrario. ¿Tú cuántos ejemplares envías a La Rioja?». Dice: «Mil quinientos». Digo: «Escucha, ¿y te sale a cuenta?». Dice: «Es que 26 �hemos hecho unas inversiones tecnológicas muy importantes para diversificar...» Evidentemente que no sale a cuenta. Pero es lo que piden. Pero es que yo no digo dar lo que piden, en este caso. Si no que digo que se tiene que lograr un acuerdo entre los partidos, las fuerzas políticas de este país, de Cataluña y el resto de las comunidades autónomas y el Estado, para dar de una vez por todas a los chavales de toda España la misma historia. Pero no como dice la ministra de Cultura, sino explicando, de cada una de las comunidades, cuáles son aquellos hechos históricos que la hacen realmente diferente. Le decía yo a un profesor de aquí, que ya ha aceptado y ya están trabajando (hay unos que ya están trabajando en ello; ya veremos cómo les pagaremos, pero en fin, espero que les podremos pagar bien). Si un chaval de Almería pone la radio, la televisión, el Once de Septiembre por la noche, ¿qué ve, indefectiblemente? A unos chavales catalanes quemando banderas españolas. Cosa que, además, la mayoría de los chavales de Barcelona no ha visto, porque esto pasa a las ocho de la noche, a última hora. ¿Cuál es la reacción del chaval de Almería? «Estos catalanes se han vuelto locos y Pujol tiene la culpa, los nacionalistas...» Por esto está tan bajo como está, en las cotizaciones. Lo estoy salvando, lo estoy justificando. Pero también se le habría podido ocurrir antes, la idea. ¿Por qué Cataluña no ha tomado la iniciativa de reabrir las comunidades autónomas españolas? Y el Gobierno de Madrid, el Ministerio de Cultura, sobre todo cuando tienes competencia exclusiva en cultura. Y en lugar de huir y esconderte y decir que vas a lo tuyo, hagamos cosas en común. Pues lo primero es explicar el Once de Septiembre, explicar una historia de España en 27 �Almería, y en Extremadura, y en Orense y en Santander en la que se explique que el Once de Septiembre del año 1714 nos quitaron los derechos que teníamos, el Conseil de Cent y la Generalitat. Después fue muy bien económicamente, pero desde el punto de vista político no. Y que cada año, los catalanes lo celebramos porque nos gusta celebrar derrotas —un poco como a los del Barca— y que, por lo tanto, es normal que haya unos chavales que a última hora quemen banderas, no porque sí, sino porque es el final de fiesta, de una fiesta por otro lado muy digna. Y pasaría lo mismo con el Abrazo de Vergara, y la Batalla de Almansa. Y lo que pasa en Valencia y por qué están tan enfadados con los catalanes. Porque, ¿quién les explica a los chavales las razones por las cuales los valencianos nos tienen manía a veces? Y, ¿por qué no les explican que no nos la tienen, la manía? Que es un sector relativamente reducido y que, además, ha habido esta historia, que además es lógica, de amor y odio. Somos primos, somos primos hermanos, con los valencianos. Yo acabo de estar allí. Porque yo me he empezado a mover por España, también, no sólo por Cataluña. Y les voy explicando esto. Y les gusta. Pero si os tengo que decir que una reunión fue patética. Y acabó a las tres de la madrugada y acabé agotado. Fue en Valencia. Porque en Valencia cada persona es un mundo, no hay dos iguales; todos te aman y todos no te aman, todos querrían y no querrían. Están con el alma dividida, como es lógico, porque están entre dos capitales, entre dos culturas fuertes. Y bien, nosotros tenemos que incorporar a los valencianos. Los valencianos nos han dado la pista. Porque Zaplana y Joan Romero se pusieron 28 �de acuerdo para hacer una cosa que ni los rectores de las universidades valencianas creían que se pudiese hacer. Yo me los encontré a todos en Berlín este verano —Bricall me convocó a la Asamblea de Rectores Europeos. Había varios de Valencia. Para empezar, porque el de la Autónoma de Barcelona, y presidente del Consejo de Rectores, en aquel momento, de España, es valenciano: Solà. Pero estaba Ruiz Torres y los demás. Y eran todos pesimistas respecto a esto. Que no se llegaría nunca a un acuerdo sobre el tema de la lengua, en Valencia. Y llegaron a uno. Ahora este acuerdo parece que se ha roto; nos acercamos a las elecciones, eso que pasa... Y parece ser que el presidente de la Comunidad Valenciana ya no está tan de acuerdo en acordar los nombres de las personas que tienen que interpretar cuáles son las lenguas del tronco común. No sé cómo lo llaman. Hablan de las lenguas del tronco común de la Corona de Aragón, para no tener que decir catalán. Es igual. Pero ya lo han hecho y lo han hecho bien, y han sido los universitarios y han sido unos políticos que han tenido la generosidad de decir: «Pongámonos de acuerdo, vayamos hacia adelante, nombremos a unas personas». Les falta un nombre, creo, sólo. Y espero que esto algún día se arregle. Yo creo, además, que, como dijimos Borrell y yo, sin prepararlo, el otro día, el viernes pasado, en la conferencia del Partido Socialista Europeo, aquí en Barcelona, en el PSC —que fue, creo, un poco más importante que el Consejo Nacional de Convergència de ayer. Pero, en fin, en los periódicos parecía lo contrario. Porque, en fin, en éste «le dicen las bases al presidente». En ésta no. A ésta vinieron varios presidentes, ex presidentes, algunos: estaba 29 �f '"-• f I Gyula Horn, ex primer ministro de Hungría; estaba.Petre Roman,?ex primer* ministrode Rumania; estaba [ININTELIGIBLE], que es el ministro de Economía de Marruecos, socialista, en este momento. En fin, podríamos seguir. Y la discusión que tuvimos allí, obviamente, fue sobre temas... Era el Mediterráneo, el tema. Y qué tenemos que hacer los socialistas en el Mediterráneo. Porque no se os esconde que todo el problema que tenemos con Alemania, lo tenemos sobre todo porque debajo tenemos otra frontera que para nosotros es tan o más importante que la del este para ellos. Ellos tiran Europa hacia allí y nosotros estamos tirando Europa hacia aquí. Y decimos: «Escuche, escuche, que los países del este son muy importantes y hay que ayudarlos, pero la auténtica frontera, la tenemos en el sur, la tenemos en el Mediterráneo». Y esta reunión fue para esto. Fue una reunión importante. Y al final, en la clausura, llegamos Borrell y yo, y le pregunté a Raimon Obiols, en voz baja: «Escucha, ¿en qué se habla aquí?». Porque yo había recibido una nota de Joan Colom que decía: «Escucha, habla en catalán, que hay traducción». Le pregunté a Raimon, que es quien manda, y Raimon me dijo: «Hombre, puedes hablar en catalán, di unas palabras; pero mira, aquí hay mucha gente latinoamericana». Y estaba también Moratinos, y estaba Juan Antonio Yáñez, diplomáticos españoles, etcétera. Y dijo: «Quizá mejor que después hables en castellano y no les hagas poner esto». Y empecé en catalán, antes ya habían oído la voz: «y ahora les hablaré en castellano porque, además, les tengo que decir que el castellano es uno de los grandes patrimonios de los catalanes». Gran aplauso. Los señores estuvieron contentos. E inmediatamente después, Borrell, que no es manco, salió y dijo lo 30 �contrario. Que él se comprometía, como candidato, etcétera, a que España entendiera que el catalán es un gran patrimonio de España. Y eso es de lo que se trata. Se trata de que en los euros ponga «España» en catalán, en castellano, en gallego y en euskera. Se trata de que se traten a las lenguas cooficiales del Estado como lenguas cooficiales del Estado. El primer día que lo dije, me llamaron de Santa Coloma de Gramenet y me dijeron: «Maragall, ¿tú has dicho que los niños de Guadalajara tienen que aprender el catalán?». Digo: «Hombre, yo no he dicho que los niños de Guadalajara tengan que aprender el catalán», «pues dice la televisión y dice la radio...» Pero es que hay una radio, de estas radios que hay en Santa Coloma, que a veces... Pues, «han dicho que tú decías esto». No. Yo lo que digo es que el catalán tiene que estar reconocido por el Estado español como lengua propia oficial y que, por lo tanto, tiene que respetarla, tiene que protegerla, tiene que hacer uso de sus medios, el Instituto Cervantes por todo el mundo, los canales de televisión internacionales, todos los sistemas de edición, etcétera, para que el catalán sea conocido. Porque —¡caramba!— el día en que el Estado español lo haga, los catalanes tampoco nos veremos tan obligados a hacer eso que tampoco nos gusta tanto hacer, que es hablar siempre de lo nuestro. ¡Caramba! Pero tienen que empezar ellos, también. Tenemos que empezar nosotros. Digamos que el castellano es para nosotros una riqueza inmensa, inmensa. Y que todo el exilio que hemos tenido, los [Boix Gimperes], los [ININTELIGIBLE] y los que han estado por América, que se han integrado en aquel mundo, han sido los mejores embajadores de un mundo que para 31 �nosotros, económica y cultural mente, es el protagonista de la telecomunicación y de la edición, por ejemplo. Es absolutamente básico. Las principales editoriales del mundo en lengua castellana están en Barcelona. Y a mí, en Italia, si una cosa me envidiaban, era esto. Me envidiaban dos cosas: una, y ahora hablaré de ello, «/'/ modelo catalano», que decían ellos; y la otra, el hecho de que nosotros tenemos un idioma mundial y ellos no. Y los franceses tampoco y los alemanes tampoco. Saben que nosotros, como país, como españoles, tenemos un activo impresionante, que nos permite ir por el mundo prácticamente sin traducción: a toda América, a América del Sur y, cada día más, a América del Norte. Pues éste es el segundo punto del federalismo cultural. El tercero sería que no sé por qué no hemos hecho más uso del artículo 146 del Tratado de la Unión Europea —y sobre el que me tuve que apoyar cuando era presidente del Comité de las Regiones— que dice que en aquellos casos en los que una comunidad autónoma o región o land tenga competencia exclusiva en una materia, puede representar al Estado en el Consejo de Ministros. Es decir, los alemanes, que no tienen ejército ni tienen policía ni tienen Ministerio de Cultura, porque los americanos no quisieron —reconozcámoslo—: al acabar la Segunda Guerra Mundial, los aliados no quisieron. Así como la Primera Guerra Mundial, la liquidaron en el Tratado de Versalles (que fue un desastre, que obligó a los alemanes a comer pan y agua —creó el fascismo, el nazismo prácticamente, este tratado), en la Segunda Guerra Mundial los aliados dijeron «no volvamos a hacer el mismo horror»: Plan Marshall, dinero por delante. Pero, en cambio, políticamente no. Y les quitamos el ejército, por descontado; 32 �la policía, que es de los lander (todo son Mossos d'Esquadra, para entendernos, o Ertzaintza, no hay policía nacional). Y les quitaron el Ministerio de Cultura, porque consideraron que el Ministerio de Cultura tenía mucho que ver con el ejército, de algún modo. En fin, que a última hora, cuando las cosas se ponen mal, quien inflama los corazones y carga los fusiles no es un soldado sino seguramente un maestro, un profesor, un ideólogo o una universidad. Y se lo quitaron. ¿Y qué pasa ahora? Pasa que cuando la ministra Aguirre se va a Bruselas, o antes el ministro Solana, o el ministro Solé Tura, ¿se encuentran a quién? Se encuentran al presidente del land que está presidiendo el Bundesrat. No, no el presidente; el ministro de Cultura del land que preside el Bundesrat por votación. En Alemania hay una cosa que aquí no existe, que es la Bundestreue. La Bundestreue también horizontal, no sólo de abajo a arriba —ésta tenemos que ir creándola—, sino también —y tenemos que ir creándola igual— la horizontal, entre unos y otros. Es decir, cuando Baviera representa, Hessen no se enfada. O cuando Sajonia está presente, los de Hamburgo, que también es Estado, es Ciudad-Estado, en este momento, todavía, ya veremos por cuánto tiempo—, pues tampoco se ofenden. El artículo 146 lo permite. Y, por lo tanto, en cultura, por ejemplo, Galicia, Euskadi y Cataluña tendrían que enviar a sus consejeros en representación de España al Consejo de Ministros Europeo de Cultura. Y así iríamos siguiendo con otros temas en los que podamos tener competencia exclusiva. Y eso os parecerá que es una cosa que se ha inventado un partido independentista. No, no. Esto se está aplicando, lo que pasa es que nosotros 33 �no lo hacemos. A nosotros a veces se nos caen los anillos rápidamente. Nos dicen: «Nosotros ya no podemos ir más lejos porque ya se ha dado muchísimo. A los escoceses ésos, nada, no les han dado nada». ¿A los escoceses no les han dado nada? Los escoceses, el otro día lo decía el periódico: «Jueces escoceses juzgarán en La Haya a los terroristas libios según las leyes escocesas». ¿Se imaginan ustedes un título similar cambiando Escocia por Cataluña? En un periódico de Madrid, para entendernos. Podría ser terrible, podría ser el fin. Pues Escocia, que no tiene nada, tiene esto. Y Escocia, que no tiene nada, tiene una cosa aún más importante, que es la subsidiariedad. Esto es lo que yo he aprendido, lo que yo he mamado en Bruselas con los regionales y con las ciudades. Juntos, ¿eh? Nuestro presidente quería dividir, él era partidario de dividir regiones y ciudades. Yo creo que se equivocó. Los propios lender alemanes no quisieron, dijeron: «la unidad hace la fuerza». Y es verdad. Y la subisidiariedad interesa a todo el mundo, a unos respecto de los otros. «Subsidiariedad» quiere decir que las cosas... Lo dice el Tratado de la Unión; en el preámbulo, dice: «La Unión Europea es una unión de pueblos cada vez más estrecha donde todo se hará cada vez más cerca, lo más cerca posible de los ciudadanos». Pero el artículo 3b lo niega, porque dice: «La Unión no hará todo aquello que los estados puedan hacer», y se acaba. No dice «los estados, las regiones y los municipios». No lo dice. Ésta es la enmienda que nosotros hicimos en la Conferencia Intragubernamental y naufragó. Ni [ININTELIGIBLE], ni [ININTELIGIBLE], ni nada de nada. Los estados no quisieron. Los estados no quieren que lo que 34 �ellos utilizan ante la Unión sea utilizado en su interior por las regiones, o comunidades autónomas, o nacionalidades históricas, o no. No quieren. Pero querrán. Tendrán que querer porque al final hay cosas en la vida que no se pueden evitar. «No se pueden poner puertas al campo», dicen los castellanos. Con esto pasará exactamente igual. Es tan evidente que si una cosa la sabe hacer la sociedad no tiene que hacerla el Estado; es tan evidente que no hay que predicar demasiado para que esto poco a poco se vaya infiltrando, incluso, finalmente, en las constituciones. La Constitución italiana, que D'Alema ha presidido la Bicameral que deben estar haciendo, la segunda parte —porque la primera parte queda tal como era, que es la del 48 y es el Estado laico, etcétera; la segunda parte empieza diciendo, artículo 51: «La República Italiana» (decía la «República Federal» y entonces Berlusconi se opuso y cayó lo de «federal», pero a lo mejor ahora lo vuelven a poner, con suerte). Dice: «La República Federal Italiana está formada por comuni, provincie, regioni e estafo». Es decir, el Estado es una parte de la República. Se ha acabado aquí. Comuni, provincie, regioni e estafo forman la República. Artículo 52: «Todo aquello que pueda hacer la sociedad, no lo hará la Administración Pública.» Artículo 53: «Por el mismo principio de subsidiariedad, todo aquello que puedan hacer los órganos más pequeños no lo harán los más grandes.» Se ha acabado. Estos tres artículos, que se aprobarán, entre otras razones porque el que era presidente de la Bicamerale, de la Comisión, Senado, Parlamento, que dirigía D'Alema, y ahora es primer 35 �ministro... Son además ya cosas que están avanzando la legislación administrativa. Hay una ley importantísima italiana —ya no los quiero aburrir más sobre este tema—, pero hay una ley muy importante —como tenemos notarios y tenemos juristas también aquí—, la del 15 de marzo del año pasado (lo que llaman la Ley Bassanini) que de hecho aplica todo esto ya a la simplificación de la Administración. Y en esta ley se dice lo mismo que en la ley escocesa de los británicos. Se enumeran las cosas que el Estado se queda, no las que se envían. El gran error, imposible de evitar, de la Constitución española es haber hecho al revés. La Constitución española dice detalladísimamente qué es lo que se envía y qué es lo que se comparte, y qué es lo que es concurrente y qué es lo que es delegable, etcétera. En cambio, los ingleses han dicho, en el caso de Escocia han dicho: «Westminster will take... El Parlamento británico mantendrá la defensa, la ocupación, la economía, la embriología y el aborto». Dos temas por una cuestión de moral anglicana, supongo. Y no dice nada más. Lo cual significa que todo lo que no se dice se entiende que la cláusula abierta, la cláusula residual va hacia abajo, es de Escocia. La ley italiana del 15 de marzo dice una cosa similar. Lo que pasa es que los italianos, que ya sabemos, son más como nosotros, y entonces dijeron: «Bueno, cuatro o cinco», y hay veinticuatro. Empezaron con la a, b, c, d y acabaron con la z. De acepciones, es decir, de cosas que el Estado se queda. Pero es igual porque, en última instancia, el principio ya está asentado, e Italia todos sabemos que es lo suficientemente subsidiaria de facto como para que estas cosas avancen. 36 �Pues bien, el federalismo catalán, la propuesta federalista catalana es ésta, no es mucho más. No es mucho más que esto. Yo añado una cosa que entiendo. Esta la pongo absolutamente entre paréntesis porque yo no querría... Porque además ya es muy tarde y tiene que haber un poco de coloquio si es que alguien quiere preguntar. Pero yo creo que de verdad, tendríamos que hacer un esfuerzo por convencer a la clase política española de que veinte años después de la Constitución... veinte años. Es decir, cuando ya la mitad de la población que votará el año que viene tiene treinta y nueve años y, por lo tanto, más de la mitad de la población no ha votado la Constitución. Cuando hace veinte años que hicimos una Constitución cuando no estábamos ni en Europa ni en la OTAN y no se habían creado las diecisiete comunidades autónomas, sólo se había dicho «nacionalidades y regiones», pero no decía cuáles y no lo podía decir porque no estaban... Quizá sí que el mínimo esfuerzo que tenemos que hacer ante la juventud —que ya no es tan joven, porque llegan a los cuarenta años— es leer en voz alta la Constitución que hicimos, los que somos un poco mayores, y ver si la entienden y les gusta. No estoy diciendo ahora si se tiene que releer, si se tiene que retocar. Hay una cosa que se tiene que retocar, que es el Senado. Pero en esto todo el mundo ya está de acuerdo. Y en el Senado, por favor, los catalanes juntos. En el Senado, tenemos que coger la Propuesta Rigol y, a partir de la Propuesta Rigol y la Armet —y otras, en fin, contribuciones que hay— hacer una propuesta catalana de Senado. No hagamos la tontería inmensa de dividirnos en este tema, porque es el arma más grande que tendremos. 37 �Aún no entiendo yo por qué este año no ha habido el debate sobre las autonomías. Supongo que ha sido por el tema vasco y es comprensible. Pero de aquí a tres meses no debería haber ningún motivo para que no se pudiese hacer. Enseguida dirán que hay las elecciones de junio. En fin, siempre estamos igual. El debate de autonomías en el Senado es el sitio donde Jordi Pujol va a hacer lo que debería haber hecho más —creo yo, modestamente, y con todo el respeto que le tengo—: debería haber ido más a hacer este discurso, como el que hizo en la Carlos III. Se tendría que haber prodigado más, tendría que haber hecho más pedagogía, porque él la hace bien. Y os lo digo porque he estado en Andalucía y, no es tanto como dice el corresponsal de La Vanguardia, pero es cierto que no cayó mal. De modo que lo que tenemos que hacer más es justamente eso, más pedagogía, generar confianza y nos darán confianza. Si no la generamos nosotros, no nos la darán. Y yo creo que, con toda franqueza —y quieren un resumen— que debemos dejar tranquilas las cifras, de momento; que unos, si quieren, opten por la movilización en la calle y todo eso, que hagan. Nosotros optaremos por la discusión seria, amistosa y exigente. En la comida ésta del The Economist me preguntó el presidente de la comida, dice: «¿Qué dirás sobre este tema?». Y le dije: «Hombre, diré que nosotros seremos igualmente exigentes, pero menos patosos». Finalmente no lo dije, pero aquí sí que os lo digo, porque estamos en casa y por lo tanto no hay tantos problemas en este sentido. La confianza es la palabra clave. La confianza y la perseverancia. Mil veces nos negarán y mil veces volveremos a insistir. Debemos tener una 38 �estrategia para todo el Estado y para Europa. Un compromiso de relectura cada veinte años, no cada cinco años, como hacen en el Quebec. Nosotros tenemos que jurar, sobre la Biblia de la Constitución, que cada cinco años no pediremos que se cambie o que haya un referéndum sobre la autodeterminación. Porque es que si no, no podremos ni invertir. No invertir los que tienen dinero para invertir, no. ¡Ni la gente que cursa carreras sabrá cuál escoger! Un país que se plantea cada cinco años preguntarse qué es, o si es o no es, es un país perdido. Y de hecho, el Quebec ha perdido mucho. Yo ya sé que esto se utiliza mucho por el otro extremo, por el extremo del nacionalismo estatal, y de una forma excesiva; pero es verdad. Nosotros nos tenemos que comprometer ante España a pedir una relectura de la Constitución cada veinte años, no cada cinco. Aparte de los detalles —que esto los americanos lo hacen cada año, o los alemanes, cada año uno o dos pequeños. Una estrategia para todo el Estado y un compromiso de relectura cada veinte años. Estudiar qué pasa y seguir muy de cerca qué pasa en Italia y en el Reino Unido. No descartar un margen de autonomía en los tipos. Permitidme, eso sí, un poco de [ININTELIGIBLE] fiscal —yo no veo tanto problema en esto, los americanos lo tienen y los ayuntamientos también. Y no pasa nada, no se exclama tanto todo el mundo. Insistir en el gasto equitativo. Esto es básico. Y, repito, atreverse a arriesgar con prudencia, pero una y otra vez. Hay un artículo de un escritor de finales del siglo pasado, catalán, que se llamaba La patria nueva (lo escribió en castellano) y en él decía: «Cada vez que el catalanismo...». Cada vez que el catalanismo pierde una batalla, en España, en Madrid, hay voces que dicen: «Hemos ganado». Y entonces 39 �nosotros preguntamos: «¿Quién habéis ganado?». Dice: «Nosotros». Y les pregunta: «¿Y quiénes sois vosotros?». Dice: «Nosotros somos la patria». «¿Qué patria?» «La única, la que hay». Entonces, él dice: «Nosotros nos tenemos que acostumbrar a que cada vez que el catalanismo gane una batalla, podamos decir: "España ha ganado". Y entonces nos preguntarán: "¿Qué España?". Y nosotros diremos: "La nuestra". "¿Y quién sois vosotros?" "Nosotros somos los que hacemos patria nueva."» Esto es lo que tenemos que hacer y cuento con ustedes para ello. 40 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de Pasqual Maragall Cercle Financer: La propuesta catalana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-11-30 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalanisme Independència Espanya plural Catalunya Territoris Acció política Economia Description An account of the resource Traducció al castellà de la conferència dita originalment en català. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 101 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2787/19970707_EuropaOcupacio_DebatGrupClaris_PM.pdf 00cd5b6bd8f68447cd47d6edd6601573 PDF Text Text 1 7 de juliol de1997 EUROPA I L'OCUPACIÓ Ponent: PASQUAL MARAGALL I MIRA Empresaris que intervingueren en el debat: Xavier Muñoz, Comissionat de l'Alcaldia per a la Cooperació Empresarial. Josep Almeda, Director General de Mas Lluch; Joan Canals, Conseller Delegat de Pulligan Internacional. Pere Narbona, President de l'Hospital General de Catalunya. Rafel Sunyol, Vicepresident de FECSA. Josep Varias, Gràfiques Varias. Pasqual Maragall: Com a president del Comitè de les Regions, començaré parlant dels pactes de confiança per a la creació d'ocupació de Jacques Santer. Penso que va ser el 14 de juny quan ens van convocar a Roma. A la reunió érem el president del Consell de Ministres, el president de la Comissió, Jacques Santer, que era el qui feia l'oferta, el president del Parlament, que en aquell moment era l'alemany Hànsch, el president del Comitè Econòmic i Social, el president del Comitè de les Regions, que era el Sr. Carles Ferrer Salat, i jo mateix. Davant nostre hi havia empresaris i sindicats. Jacques Santer va fer el llançament del seu programa. La part que em va interessar més va ser la dels pactes territorials per a la creació d'ocupació, perquè és la que nosaltres, com a ciutats i com a regions, podem fer o discutir. La idea, tal com jo la vaig entendre i defenso, és que perquè hi hagi inversió hi ha d'haver confiança, i perquè hi hagi ocupació hi ha d'haver inversió. Es crea confiança quan hi ha consens, una sèrie de valors compartits; quan les persones es fien en el camp del crèdit, de la contractació, de les vendes, de la inversió i del futur polític. La meva interpretació és que els pactes territorials no són només un gest polític de la Comissió i del seu president envers les regions i les ciutats sinó la convicció que en aquest moment hi ha un nou factor que està jugant en la creació o la no creació de confiança: la distància. El que està marcant la política europea i mundial és el fet que les distàncies han canviat. Som en un món global. Aquest fet fa que totes les coses es vegin d'una manera diferent. Al senyor que fabrica corbates, resulta que ara en vénen d'Indonèsia i li ensorren l'empresa perquè allà les fan molt més barates. El mateix en el camp de l'electrònica. i �2 ,/. J '|- Segurament el motor que hi hagut darrere de l'avenç de la Unió Europea ha estat la por a la globalització o la necessitat de reaccionar davant de la globalització. No només des del punt de vista de la globalització econòmica, sinó tamúé des del punt de vista cultural i polític. Quasi diria des del punt de vista militar. • VivMr'5- Lev Aqwesta figura es diu "Mr. Pese". A Europa totes les paraules són noves i difícils d'entendre. "Mr. Pest" vol dir Política Exterior i de Seguretat Comuna, o el^efGerç pilar/Mi ha dos pilars més que són la política monetària i el mercat únic- Els europeus ens adonem que si no tenim una veu en el món, no ens faran cas. Mentre els russos, els americans i els japonesos van amb una sola veu allà on sigui, els europeus, que som quatre-cents milions, no podem anar amb diverses veus. Els estats europeus, que tenen molta reticència a deixar anar competències cap amunt o cap avall, observen que la seva població els demana més unió europea. Concretament, en política exterior. La vergonya que hem passat tots plegats amb Bosnia és considerable. El Sr., Major em va explicar que per a separar tots els fronts a Iugoslàvia necessitem un milió de soldats "perquè es tracta d'una guerra civil que es fa a cada carrer de cada ciutat". Efectivament, hi ha Banja Luka, Mostar, Srebrenica, etc. Pertot arreu hi ha problemes. Probablement, no pots dividir tot això amb un exèrcit convencional. Però després va resultar que era mentida. Amb tres Tomahawk,"quatre passades dels avions de la Navy allò es va acabar. La gent a Europa vol que això no torni a succeir. Per tant, volen tenir més Europa en el camp polític i econòmic. Però al mateix temps està passant que la gent està dient: "Traspassem coses a Europa." Però Europa té un perill. Si deixem anar la mà i ho enviem tot a Brussel·les, al final s'ho faran tot ells i seran molt lluny. Madrid ja és prou lluny. Prou problemes tenim amb aquests 600 km de Madrid: imagineu-vos Brussel·les! Europa ens hauria de garantir que només se'ns endurà allò que estrictament necessitem per a viure millor, però que tota la resta no se l'emportarà. Europa ens hauria de garantir que els estats ens tornen aquelles competències que es poden dur a terme més a prop. Aquesta és l'Europa que tots voldríem, pròxima i al mateix temps suficient i eficaç. El 14 de juny de l'any passat en Romano Prodi em va preguntar: "No hi ha pacte d'ocupació nacional a Espanya, oi?" Li vaig contestar: "Fins ara els sindicats i la patronal no han estat capaços de posar-se d'acord." Prodi va seguir: "Home, clar, com vols que els empresaris catalans es deixin representar pels polítics de Madrid?" 2 �3 Vaig pensar que no només pels polítics de Madrid, sinó també pels empresaris de Madrid. Els empresaris catalans difícilment es deixaran representar en un pacte. Com deia Prodi, el problema rau en el factor distància. Els pactes es fan quan hi ha confiança. Barcelona ha fet el seu pacte d'ocupació, però no n'hem dit 'pacte d'ocupació' perquè l'Estat ha fracassat i la Generalitat encara no l'ha fet. Vam pensar que no ens l'acceptarien. El vam anomenar 'pacte industrial'. El pacte que es va signar a nivell de regió metropolitana és un pacte que involucra poders locals i sindicats, i tracta de les condicions de treball, el cost del transport, el temps de transport, els horaris, els beneficis de caràcter social i el salari indirecte. Les Rondes, per exemple, han representat una millora del salari real dels treballadors. Des del punt de vista dels poders macroeconomies, com a ciutat no hi tenim una incidència. Però des del punt de vista dels poders polítics territorials i locals, hi ha moltes coses a fer. Els governs nacionals tendeixen a pensar que una de les coses que poden fer és ajudar els ajuntaments a generar ocupació. No pas a generar ocupació pública, sinó a crear les condicions per a generar ocupació. Tota política que es faci des de Madrid, Londres o París ha de ser una política monetària o macroeconòmica. No pot ser una política puntillista d'intervenció perquè això fóra un desastre. Recordo el dia que vaig arribar a Buenos Aires i ens va rebre l'Alfonsín. Era l'any 85, el dia que començaven els judicis dels militars. Vaig pensar que, amb el drama que hi tenia, era una consideració rebre l'alcalde de Barcelona i en Ramon Trias Fargas. Sempre miro de no fer les coses de representació com a partit o com a majoria. Ens va rebre. En aquell moment l'economia argentina era un desastre. Hi havia el que en deien "la bicicleta". Cada dia pujaven els preus un 1 o un 2 o un 5%. Hi havia uns multiplicadors automàtics que s'aplicaven amb un absolut desfasament respecte dels salaris i les retribucions. Aquests factors van crear una situació de penúria alimentària. L'Alfonsín, enfonsat a la seva butaca, va tenir força per explicar que havia fet un programa en virtut del qual un milió de caixes de menjar sortien cada dia des del govern per a la gent que passava fam. Vaig tenir la imprudència de preguntar-li quantes caixes arribaven a la seva destinació. L'home es va ofendre, com és lògic. Totes les polítiques macroéconomiques que vulguin arribar al ciutadà, com no sigui a través de les variables macro -el diner, els preus, el tipus de canvi, etc.-, és molt fàcil que es perdin pel camí. Avui m'explicava en Ramon Folch que a Lima no tenen aigua. Es van interessar per saber quants metres cúbics per segon o 3 �4 hectòmetre cúbic a l'any tenien. Mentre nosaltres tenim dotze metres cúbics per segon, ells en tenen més. Lima és una ciutat de quatre milions. Nosaltres som tres o quatre milions a la zona de la SGAB. Els arriba menys aigua perquè se'n perd. És un sistema que distribueix unes pèrdues impressionants. Explico aquest fet com a metàfora del que és la fal·làcia de les polítiques globals i macroéconomiques o macrosocials que es vulguin portar des d'un centre, espanyol o europeu. Des del centre s'ha d'estudiar com es crea ocupació en els territoris i ajudar-los que en creïn ells mateixos. Moltes vegades crear ocupació depèn del centre, de variables macro com ara els tipus de fiscalitat i el tipus de flexibilitat laboral. Es tracta d'un nou contracte social. L'altre dia ho va dir en Pujol a l'Ajuntament. Parlava d'un nou contracte social en el qual es posessin en joc totes aquestes variables. Va citar en Toni Blair, Delors, Felipe Gonzalez i Helmut Schmidt. Quatre socialdemòcrates. Només va citar un polític liberal o cristianodemòcrata, en Herzog, president de la República Federal Alemanya, que no el coneix ningú. Probablement, el que s'ha de fer a Europa és un nou contracte social, en el sentit de canviar la cultura de treball. Però no sé ben bé per on. Jo tinc les meves idees, que es deriven d'una experiència d'alcalde que potser no és la més adequada per a poder pontificar sobre aquests temes. També dubto que siguin bones les del president de la Generalitat. Per descomptat, són els empresaris i els treballadors els que en saben més. Jo crec que el ministre de Treball, l'Arenas, ha fet bé de no ficar-s'hi. Després de molts anys de fracassos, els sindicats i les patronals han arribat a la conclusió que s'hi havia de fer alguna cosa. Sr. Varias: La moneda única pot perjudicar els nostres interessos. En aquest moment Espanya pot vendre molt més barat que altres nacions europees. Amb la moneda única europea no serem tots a un mateix nivell. Amb la mateixa moneda que els europeus, els nostres empleats no voldran cobrar el mateix que els francesos o els italians? Pasqual Maragall: El fet que estigui convertit el preu en pessetes o en euros què canviarà? El problema seria que en el moment d'entrar-hi la paritat que es fixés fos més baixa per a altres monedes i més alta per a la pesseta. És un problema d'habilitat en la negociació. No podràs guanyar ni perdre mai més respecte de les monedes europees. Del Solchaga es deia: "Aquest home té la culpa que nosaltres no exportem". Penso que va ser en Torres, de Vilafranca, qui em va dir l'altre dia el que havíem perdut amb la pesseta i el tipus d'interès alt en la última època d'en Solchaga. Jo li preguntava: "Però bé, això quant va durar?" Va dir que cinc anys. 4 �5 Jo sempre he tingut la impressió que, desgraciadament, si vols ser competitiu has de passar-ho malament durant un temps i d'una forma o d'una altra has de retallar de tots els sectors les puntes menys productives. Una manera de saber quines són aquestes és obrint-te a la competitivitat exterior. Quan nosaltres teníem la inflació i l'estalvi que teníem, el tipus d'interès era l'únic que podia ser. Entre tres i cinc punts més que la inflació. Uns punts més reals que no pas a Alemanya. Tot el que fos eludir això per habilitat tenia una durada que no podia ser gaire. En el moment d'entrar, en Boyer va devaluar la pesseta, però després la va anar aguantant al nivell que tocava pel tipus d'interès, que era molt alt com a conseqüència d'una inflació molt alta. Ja sabeu que domesticar una inflació d'un 20%, no hi ha país que ho hagi fet en menys temps sense haver recorregut a una dictadura, com Argentina o Xile. Probablement, quan en Milton Freeman de Chicago va anar a Santiago de Xile durant la dictadura la inflació va baixar ràpidament. Però en una democràcia en què la gent fa una mica el que vol, és molt difícil passar d'un 20% a un 3% en el curs de vuit o deu anys. No obstant, en Solchaga no va saber veure que a partir d'un moment havia de començar a baixar. Però jo crec que si després hem pogut exportar el que hem pogut exportar ha estat per dos motius: perquè vam devaluar i perquè els que havien quedat eren capaços d'exportar. En definitiva, el treball dut a terme per en Solchaga i en Solbes ha estat positiu i el Sr. Rato és qui ha recollit part dels seus fruits. En política monetària serem algú si tenim una política de canvis europea. Espanya no pot devaluar. França no pot devaluar. Alemanya no pot devaluar. Fins ara, Alemanya era l'únic país que s'ho podia permetre. L'avantatge de Kohl és que aquest s'ha compromès en nom d'Alemanya a no quedar-se ell sol amb la seva moneda garantint l'estabilitat interior, i no arriscar ajuntant-se amb les altres monedes europees. Contra la majoria de l'opinió pública alemanya, Kohl està complint aquest compromís. Actualment, Alemanya envia cada any 1,5 bilions de pessetes a Europa i Espanya en rep 1,25. Tota la resta és peccata minuta perquè Anglaterra n'envia molt menys pel seu nivell de renda, i els altres països que reben són molt més petits, Irlanda, Grècia i Portugal. El més important del que està passant a Europa és que Espanya cobra un bilió dos-cents cinquanta-mil milions cada any i que Alemanya en paga un i mig. El que va aconseguir en Felipe Gonzalez, el pedigüeño, que va dir l'Aznar, són un bilió dos-cents cinquanta mil cada any de fons de cohesió i fons estructurals. Quan els alemanys han fet la unificació i han hagut de pagar als de l'Est, l'Stoiber, el president cristianosocial (CSU) de Bavària ha constatat: "A nosaltres 5 �6 aquesta Europa que esteu fent ens està costant molt cara i si no veiem que això és flexible i que hi ha un horitzó diferent, no ho podrem suportar." La quarta partida del pressupost de la República Federal Alemanya és la partida Europea, després de defensa i recerca. Amb la globalització hem perdut la possibilitat de poder reclamar al nostre govern que devaluï per tal de poder exportar. L'única manera que tenim de poder recuperar aquesta possibilitat és ficar-nos en un govern més gran que tingui una moneda que pugui ser moneda mundial i poder devaluar davant de les altres monedes mundials que són el dòlar i el ien i, al seu dia, la xinesa. En Sunyol també n'hauria de dir alguna cosa, d'això. Rafel Sunyol: Estic d'acord amb l'efecte d'acostar la resolució dels problemes als ciutadans per crear condicions d'ocupació, però s'hauria d'afegir el factor grandària. La grandària de les empreses té una certa rellevància, però en el món globalitzat encara en té més. Les multinacionals distribueixen l'ocupació en funció d'on tenen la seu. L'efecte salaris cada cop és menys important dins d'Europa. No parlo d'Europa versus el Tercer Món. És evident que les empreses, i per tant els països, que creen més ocupació són aquelles que són més eficients, més productives i més competitives. Són aquelles empreses que tenen una dimensió que els permet competir a nivell global. El nostre país és un país petit, però encara és molt més petit com a empreses. Em sembla que aquí tenim una dificultat afegida que fa que difícilment puguem crear ocupació estable a terme llarg i mitjà fora del turisme. Em temo que les multinacionals, que són les que estan al capdavant de la competitivitat, estan creant ocupació en unes determinades ocupacions de valor afegit i no necessàriament en tots els camps. També diré que el nivell de formació dels tècnics espanyols és altíssim. Jo sóc conseller d'Ehkson i aquesta empresa té el centre de R+D més important d'Europa. La majoria de les empreses multinacionals no operen en sentit contrari. Al nostre país patim greus problemes per no posseir empreses que puguin tenir la seu social a Espanya i Catalunya. Aquesta situació ens pot fer perdre lideratge en el món globalitzat. Pasqual Maragall: L'Estat viu d'uns impostos que es posen a treballadors i empresaris. Uns senyors regulen i els que treballen 6 �7 paguen un preu a aquests que regulen perquè facin les coses que l'empresa privada no sap fer. Les grans empreses no són regulades. En bona part regulen perquè no hi ha Estat multinacional. Les grans empreses posen els diners allà on volen. A més, poden fer-ho. Cada una de les empreses multinacionals té un Soro perquè especuli cada dia amb el tipus de canvi de la forma més intel·ligent possible perquè no hi ha altres regles de joc que les que estableix el mercat a nivell mundial. A tu, com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya, d'Espanya, t'interessa més que hi hagi seus aquí que no pas a un altre país perquè les decisions d'aquest "Estat" les prendran més a favor teu. En aquest cas, l'efecte dimensió i l'efecte distància són el mateix. Tu vols tenir les grans decisions a prop. Pel que fa a l'Estat, parlem de descentralització, federalisme i autonomia local. Quan parlis de mercat diràs 'seus de multinacionals' perquè són les que decideixen. Us explicaré un fracàs entorn de dues inversions que volia fer en Luis Solana quan era president de Telefònica. Les tres candidates eren Màlaga, Madrid i Barcelona. Li vaig preguntar quines inversions tenia previstes. Em va dir que Fujitsu a Màlaga i que ATT havia de decidir entre Barcelona i Madrid. L'executive vice-president em va citar al World Trade Center, a l'últim pis, i vam anar a sopar amb aquest senyor. Em va dir: "Estigui tranquil, que la decisió d'on s'ubica la gran planta que havia de fabricar aquells xips de no sé quantes micres a Espanya no és una decisió qualsevol. És una decisió tan important, que tenim un model de cent variables computant-se en un superordinador de Silicon Valley que decidirà quina és la millor ubicació. Hi ha variables climatològiques, sismogràfiques, de psicologia ambiental i de capacitat de treball." El final de la història és el següent. Un dia, a Brussel·les, rebo un telegrama de l'ambaixador americà a Madrid que em diu: "ATT decides for Madrid. Main reason: non existence of non stop fligths Barcelona-New York. " Els directius volen evitar perdre dues hores a Barajas. Ells ja ho tenien decidit. En Leguina els havia donat uns terrenys a preu zero i tots els americans eren en aquells moments a Madrid. Efectivament, jo no podia dir res més que maleir el president corresponent d'Iberia, que en aquell cas era amic meu. La primera cosa que em va dir el president quan li vaig parlar del tema de l'aeroport va ser: "És que els catalans no volen; estadísticament els avions que van a Nova York no s'omplen." Vaig preguntar-li si alguna vegada havien calculat la gent que anava per cada lloc i em va dir que no. Tots anaven per Madrid, clar. Madrid és el cap aeri d'Iberia i tothom de tot arreu, no només de Barcelona, va a parar allà. Li vaig dir que com volia omplir un avió cap a Nova York si no li donava a 7 �8 Barcelona les mateixes armes que a Madrid. Ni tan sols han comptat quants dels que van a Nova York des de Madrid són catalans. Aquesta és la mentalitat centralista. Aquesta va ser una batalla perduda. Després la vam recuperar per una altra banda. Aquesta és la batalla per una gran multinacional amb els efectes que això pugui causar. Us citaré un altre exemple en què probablement puguem guanyar: Retevisión. Demà o demà passat es publicarà el resultat de la resolució del Ministeri del Foment sobre el concurs de cable en les tres demarcacions catalanes. Perdoneu-me que em pengi una medalla, però quan nosaltres vam començar el cable l'any 86, vam estar deu anys sense llei, però l'empresa ja la teníem feta. Els francesos per tirar la xarxa i els belgues pels continguts i teledistribucions. Quan els americans es van decidir a invertir seriosament en el mercat europeu del cable, van fer una ullada i van dir "quines ciutats tenen projectes elaborats sobre aquest tema?" Van mirar Anglaterra i Espanya. Dintre d'Espanya, Barcelona. Barcelona ho tenia tot. El Pla Fotom de Telefònica, que consistia a posar fibra òptica a totes les illes del centre de Madrid i de Barcelona on hi hagués una sucursal bancària, van trobar que Barcelona el programa estava pràcticament acabat i que Madrid estava en un 30 o un 40%. No obstant, cada vegada que el mercat americà esternuda totes les inversions americanes a Europa se'n van en orris. Ja ens havia passat alguna altra vegada amb una immobiliària. Però en aquest cas ha estat espectacular. Pocs mesos abans que s'adjudiqués a una empresa liderada per US West i les nostres empreses de capital risc, l'empresa americana retira les inversions a tot Europa per comprar la setena empresa americana i poder competir amb la segona i la primera. Ara US West no té res a Europa. Ho ha venut tot en un mes. El mercat americà és tan gran, que els obliga en determinats moments a fer unes contraccions descomunals tan importants com les expansions que prèviament havien fet. D'altra banda, Europa obliga que hi hagi lliure competència en telefonia. Espanya hi ha de fer alguna cosa i, al capdavall, s'imposa el model Borrell de fer de Retevisión el segon operador. Però, de totes maneres, s'ha de vendre a algú que pugui desenvolupar totes aquestes tasques. Només hi ha dos o tres competidors: Endesa, conjuntament amb la nostra empresa de capital risc Catalana d'Iniciatives, que va començar aquesta història del cable i que ara només abarca el 12%; i, d'altra banda, France Telecom i la BCH. Com que nosaltres teníem el patrimoni moral d'aquest projecte, el president d'Endesa, Rodolfo Martín Villa, em va dir que si Endesa 8 �9 guanyava Retevisión, ell es comprometia a portar la seu de Retevisión a Barcelona. Em va dir: "Jo no ho faig per la reunió de la Junta General sinó per incloure-hi els tres mil enginyers." Totes aquestes gestions s'han dut a terme des d'un Ajuntament que no té cap competència. La Generalitat també hi ha jugat fort, i nosaltres també: a través de la fusió de l'empresa de capital risc de l'Ajuntament -que era Iniciatives- i l'empresa de capital risc de la Generalitat -que era Catalana de Capital-. Aquesta darrera empresa estava en una situació tan dolenta, que no vam haver de pagar impostos per la fusió. Ara Catalana d'Iniciatives rutlla molt bé. Tenim una rotació en la presidència. Aquest any sóc el president. L'any passat va ser en Subirats, i el conseller delegat i vicepresident és en Miguel Puig i en Joan Clos fins el present. A la petita empresa catalana li interessen els efectes positius que es puguin derivar de la implantació de Retevisión i que hi hagi una estratègia global de país. Xavier Muñoz: Aquest planejament global de país significa que es necessiten empreses d'una certa potència de cara a determinar una estratègia. També hi ha una altra forma que no substitueix la primera, però potser la complementa. És aquesta espècie de multinacional pública que ha significat Barcelona en el sentit que ha estat una ciutat que s'ha projectat. Una ciutat que ha canviat les seves infraestructures i que ha atret molt turisme. D'altra banda, s'ha pogut reconduir la mà d'obra que s'ha perdut en la desindustrialització cap als serveis. Uns projectes al Prat i al Besòs signifiquen un camí cap al desenvolupament empresarial privat gràcies a una política pública. És aquest un element decisiu en l'economia de Barcelona i de Catalunya? Pasqual Maragall: Aquesta pregunta l'hauríeu de contestar vosaltres. Jo torno als llibres d'economia que uns haureu estudiat i uns altres sabreu. El mercat processa bé una sèrie de productes i serveis i no processa tan bé d'altres en què hi ha externalitat tant negativa com positiva. Què és la ciutat? Què és l'Ajuntament o la Generalitat? És el lloc on s'organitza la cristal·lització o la captació de les extemalitats positives netes, un cop restades les negatives. L'Estat és una raó més o menys ben portada. Pot ser dolenta o bona. També hi ha la mala raó d'Estat, però mentre l'Estat és una racionalitat, el mercat és espontani. Hi ha gent que pensa que la raó de l'Estat sempre és millor que la selva del mercat. Jo penso que no. No hi ha res que garanteixi que necessàriament és bona la raó de l'Estat. L'Estat o les administracions públiques han de justificar cada una de les seves intervencions. És el que jo he estat tractant de fer. 9 �10 També podem admetre que, probablement, els beneficis conjunts de totes les empreses d'un país o d'una ciutat no s'optimitzen si no hi ha algú que en nom de la ciutat posa en joc una estratègia que persegueixi maximitzar la suma de tots els beneficis locals a través d'una estratègia pública. Pere Narbona: Jo també sóc molt liberal en tota l'actuació de les empreses. Actualment hi ha una altra porta oberta per a l'any 2004. M'agradaria que ens expliquessis què comportarà i quina sèrie de sinèrgies podria representar per a les petites i mitjanes empreses. Pasqual Maragall: Es tracta de fer una gran trobada a Barcelona l'any 2004. Seria el primer fòrum universal de les cultures, si la Unesco decideix que val la pena. Una mena d'olimpíada cultural, patrocinada per una ciutat i beneïda per la Unesco, on es discuteixen les condicions de la pau i en particular de la creativitat cultural, la sostenibilitat de la ciutat, la globalitat, la diversitat i la identitat. Aquests serien els temes que nosaltres creiem que Barcelona i Catalunya poden oferir a Espanya i al món. Dins d'Europa els països oberts al tema del federalisme o de la descentralització saben que Catalunya és un model d'autonomia. Nosaltres què hi diem? En la darreria del segle, el món està discutint el tema de la sostenibilitat i de la pau obsessivament. Nosaltres ens oferim perquè determinades magnituds que ara no sé si diré amb molta precisió perquè encara són molt temptatives però que podrien girar entorn dels vint milions de persones. Penseu que dels cinquanta milions de turistes que vénen a Espanya, quinze o setze vénen a Catalunya. Això vol dir una captació fixa durant tres mesos l'any, entre tres i sis mesos. Es tracta de construir un gran esdeveniment. Una mobilització d'energies i un horitzó adequat. 2004, per què? Perquè són els anys que ens convenen. La nostra experiència ens diu que amb set anys tenim temps d'elaborar determinades inversions importants. Podem obligar a l'Aznar i en Chirac a portar l'any 2004 el tren d'alta velocitat a Marsella. Ens convé per l'aeroport. L'aeroport està creixent aquest any el 20%. No hi ha cap aeroport europeu que creixi al 20% (15% passatgers, 20% aeronaus). És el creixement de Shangai. El que passa es que a Shangai no només creix l'aeroport. El problema, d'altra banda, rau que no hem aconseguit que amb els temes del delta de Llobregat nomenin un comissionat. Els ho hem proposat del dret i del revés. Els hem proposat noms del PP. Vam començar dient noms dels Jocs Olímpics: l'Abat, per veure si colava la idea. Al final, els hem proposat en Juan Echevarría, que és 10 �11 del PP, amic d'en Pujol i que està bé amb tothom. Cal un comissionat del delta del Llobregat que garanteixi l'aeroport, la desviació del riu, l'ampliació del port, l'autovia del marge dret, l'ampliació de la zona d'activitats logístiques i l'arribada del tren d'alta velocitat. L'objectiu del Pla Estratègic és constituir-nos com a porta del sud d'Europa. Per altra cantó, el que persegueix el 2004 és ser un gran esdeveniment cultural, una aportació genuïna del que nosaltres podem fer en el món. Es va arribar a la conclusió que el millor que es podia fer era tocar el tema de les religions, les cultures i les nacions. La idea que tenim és que el 2004 succeeixi justament al Besòs; a Can Zam; a la Sagrera, com a estació d'arribada del tren d'alta velocitat; a la Mina; a Diagonal Mar, fent el queja hi estem fent i després guanyar setanta hectàrees al mar. Aquí no et pots bellugar sense trobar activitat i densitat urbana. Els pams valen molt. Hem de guanyar setanta hectàrees al mar que ens permetran portar-hi el Zoo i donar una expansió a Barcelona que altrament no tindríem. Josep Almeda: Canviant una mica la línia de la xerrada, m'agradaria que ens parlessis del pensament polític de la Unió Europea. Hi ha el perill que sigui una afirmació de l'Europa dels estats actuals o es pot anar cap a l'Europa de les nacions? Joan Canals: La meva qüestió és totalment diferent. L'any 92 Barcelona -i de rebot Catalunya- va fer un pas de gegant. Després fa la sensació que les coses s'hagin aturat. Les paraules que ens has dit ens il·lusionen. Aquest esdeveniment del 2004 ens sembla fantàstic perquè, si no, veiem que podem anar perdent i convertintnos en una regió de segona divisió. No sé sap per què -potser hi ha fantasmes-, es van posant pals a les rodes amb el que s'hauria de fer. Un exemple és el tema del delta. El fet que sempre hi hagi uns poders i uns contrapoders és bo per al país o hem de tenir un poder fort i algú que lideri aquest poder? Pasqual Maragall: Jo sóc partidari de l'Europa de les regions o de les ciutats o dels pobles. Els americans diuen que en això els europeus som bojos. L'altre dia vam anar al 200 aniversari del Consolat Americà a Barcelona. L'any 1797 ja hi tenien consolat. Uns diuen que el van posar per espiar els francesos, perquè hi havia la Revolució. El cas és que el van posar. En aquell moment no és que ells fossin molt importants. Als EUA hi havia cinc milions d'habitants i a Espanya uns deu o dotze o quinze. Durant la Revolució Francesa, als EUA hi ha quatre milions d'habitants i el dia abans de la guerra mundial, el 1914, cent vint-icinc anys després, eren cent milions. Al segle xix, cent milions d'europeus van anar d'aquí allà, restant el que va créixer la població li �12 interna, que no podia ser gaire. Ara els americans són aproximadament 230 milions d'habitants: la primera nació del món. Tenen una sola bandera, un sol himne i una sola moneda. Els americans quan miren Europa no ho entenen. El president del BID (Banco Interamericano de Desarrollo) em va dir en un congrés: "Home, si vols que et digui la veritat, jo que visc a Washington, allà ningú es creu Europa. Sou quinze nacions, quinze exèrcits, quinze himnes, quinze banderes i a més, ara estan parlant de l'Europa de les regions." Hi ha persones que parlen de tenir el seu petit estat i la seva petita bandera. Jo els vaig haver de dir; "Tinc una filla que és a Sarajevo fa deu mesos i treballa per una ONG francesa amb fons de Brussel·les. L'altra ha estat a Porto amb una Erasmus. Ara ha vingut aquí amb el seu company, que és un arquitecte portuguès. Li vaig dir que nosaltres no érem europeus, però que els nostres fills i nets naixerien europeus. La Unió és una unió d'estats, igual que els EUA. El que passa és que va ser per una via diferent. La població d'EUA venia de fora. No tenien cap arrel, ni cap identitat. Van haver de crear uns mecanismes d'integració social i nacional molt forts. El paio que no saludava la bandera, clatellot. Va ser molt determinista i brutal, com ho constata la violència que hi ha sempre present a les pel·lícules americanes. Europa és un conjunt de gent que no es belluga del lloc. Jo sempre dic que si féssim un mapa d'on neix la gent i on s'enterren, Europa i EUA no tindrien res a veure. Nosaltres, al Mediterrani, no fem ni 3 km de mitjana. Els americans fan 200 o 500 km. Tots nosaltres sabem que morirem a prop d'on vam néixer. Ens hem criat així. Europa és una realitat totalment diferent. D'altra banda, l'epopeia americana és enormement impressionant. A mi m'emociona molt. He viscut dos anys i mig allà i penso tornar-hi alguna vegada. En canvi, Europa és tot el contrari. Cada lloc on vius és important. El lligam amb els teus pares, els teus avis, la teva casa, el teu barri, la teva escola. Tot forma part de la teva vida fins al final d'una manera estadísticament molt rellevant. Europa dels estats? Si Europa no la fan els estats, no la farà ningú. El que ha de quedar clar és que les ciutats i les regions volem una Europa pròxima. Però el que sí hauríem de fer és respectar que els estats siguin els grans d'Europa. Els hem de convèncer que això és el més gran que poden fer i que tota la resta ja la farem nosaltres. Els estats no haurien de sentir-se perseguits. Haurien de sentir-se importants en la construcció d'Europa. La resta d'assumptes, que ens la deixin a nosaltres perquè ho sabem fer millor. L'Estat no sap produir, però sí que pot regular. 12 �13 Els estats són els que han creat els drets humans, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia. El que han de fer és regular bé. Posar uns principis de dret de ciutadania. Ara bé, produir, ho fem millor els petits perquè estem més en contacte amb el mercat social, amb la demanda i la informació. Qui sap on es pot crear ocupació? Qui sap on li estreny la sabata a l'altre? Qui sap on manca gent? Ho saben els que hi són més a prop. El Ministeri de Treball farà molt bé si descentralitza l'lnem a la Generalitat i als ajuntaments. En resum, Europa dels estats sense por del que facin els estats. Una vegada s'hagin reunit a Amsterdam o Maastricht, demanem que diguin en nom d'Europa: "Ciutadans, us garantim que no utilitzarem la distància per anar contra vosaltres, sinó que farem exclusivament el que ens heu demanat, i que en cada assumpte que intervinguem us haurem de demanar permís." Els estats hauran de respectar la mateixa norma respecte de les regions i les ciutats. Hauria estat ideal que s'hagués aprovat a Amsterdam aquest principi de subsidiaritat complet. Amb tot, des de Brussel·les o des d'Amsterdam s'ha de garantir que les regions i les ciutats seran respectades pels estats. Hi ha un protocol de la subsidiaritat però amb la temença que les regions i les ciutats comencin a tocar el voraviu. No hem de deixar de treballar fins que un dia Europa inscrigui en el seu tractat el principi de proximitat. És l'única garantia que tenim com a ciutadans que Europa no aprofitarà la idea d'Europa per fer el que no ha de fer. És una idea que progressa a Anglaterra, Itàlia i Espanya. En aquest darrer país la idea ja havia progressat. És la idea de l'autonomia i de l'autogovern local. De fet, progressa una mica a tot arreu, tret de França. A França costarà moltíssim. Està bé que aquí no ens barallem quan els altres es barallen massa. Però a vegades els de Madrid, amb la història aquesta que "ustedes son formidables", ens prenen el número. L'Herrero de Miñón, en González i l'Aznar diuen que nosaltres som fantàstics. Després et toques la cartera i dius: "Aquí què passa?" Aquí hi ha més "sosiego" com diu en Roca i en Pujol. La premsa no és tan agressiva com és allà. Però em pregunto si no hem anat massa lluny. La vida democràtica és debat i quan un es porta malament, la paga. Quan l'altre s'equivoca, se'l critica. Una ciutat, Barcelona, o un país, Catalunya, que no es barallés internament a mi com a ciutadà no m'interessaria. Nosaltres tenim una qualitat de vida superior a la de Madrid. No es cansen de dir-nos-ho. A mi cada vegada que m'ho diuen penso "ull!", perquè allà estan construint el doble de vivendes que 13 �14 nosaltres. Ells tenen totes les indústries del poder: les finances, \'advertising i l'alta tecnologia. Potser sacrificaria una part de la qualitat de vida o del sosiego si com a conseqüència tinguéssim més inversions. Tenir Estat o tenir poder vol dir barallar-se. Si em diuen que una part del sosiego l'hauria de perdre si volgués tenir més poder -que també comporta més premsa canallesca i més premsa "del corazón"- potser acceptaria el repte. Un dia amb una colla d'empresaris del Círculo Ecuestre parlàvem del sosiego. Els vaig fer una reflexió semblant a aquesta i els vaig dir que a Madrid tenien el domini dels grans mitjans de comunicació. Nosaltres tenim TV3, però són sis milions. Ells tenen quaranta i ens hauria de preocupar. Els bascos tenen El Correo Español, que és una potència periodística a tot Espanya. Aquí no hi ha una gran empresa mediática. Els deia: "Per què no fem amb els mitjans de comunicació el que hem fet amb el mercat de futurs?" Quin producte falta? Per exemple una revista setmanal. A Itàlia hi ha VEuropeo, a França hi ha l'Express i l'Observateur, a Anglaterra hi ha The Economist, a Amèrica hi ha el News Week i el Time, i a Alemanya, Der Spiegel. A Espanya, el Cambio 16, que va de baixa. Per què no es fa això? Eren trenta empresaris i hi havia gent molt important. Un d'ells es va ofendre molt. Em va dir que ja ho havia fet feia deu anys amb una revista que es deia Opinión. Al seu dia, els que eren en aquella taula li van trucar per dir-li que plegués. Jo li vaig dir que no m'ho creia. Em va dir que repassant les trucades havia comprovat que eren tots els d'aquella taula. Havien trucat per dir-li: "Escolta, jo no vull sortir al diari." Vetllar per la qualitat de vida i la privacitat a canvi de no tenir poder és una equació que han fet els catalans. S'ha preferit no tenir tant poder perquè no ens molestin. Hauríem de pensar si és convenient o no. Només ho poso en consideració. Xavier Muñoz: Són tres quarts de dotze de la nit. Encara que en Pasqual Maragall s'hagi quedat aquest vespre entre nosaltres, sembla que no es vol quedar molt de temps més a la ciutat. Per tant, hauríem d'aprofitar l'ocasió per dir-li alguna cosa de comiat. Fa poc em varen explicar que en Pèricles havia dit que una condició molt important perquè els ciutadans fossin feliços és que fossin ciutadans d'una ciutat famosa. Resulta que Barcelona ha estat sempre una ciutat coneguda, però de cop i volta s'ha tornat una ciutat famosa. En molt poc temps i per a tothom. Jo diria que el gran mèrit d'aquesta fama de Barcelona és que ha estat una transformació que ha beneficiat a tothom. No ha estat sols per als patricis ni per als senyors de Barcelona, aquells grans senyors que sempre enyorem els petits burgesos. Ha estat una ciutat per al murcià i per a l'andalús, per a tots els que han deixat casa seva i han vingut aquí 14 �15 en ple franquisme. Aquells que s'han trobat en situacions de marginació total i habitant espais urbans aixecats amb la sola idea de l'especulació. A partir d'aquesta refeta de Barcelona, l'immigrant dels anys seixanta ha nascut en l'orgull de ser ciutadà d'aquesta ciutat. Ha estat un esforç de molts i segurament gràcies també al tarannà de molts. Però sempre hi ha algú que el capitaneja o el representa. Em sembla que no es pot deixar passar l'ocasió que tenim avui aquí els del Grup Claris d'agrair a Pasqual Maragall, tant els que l'hem votat com els que no, el seu lideratge. Som en una ciutat famosa, gràcies a aquesta equació d'igualtat, de cohesió, que ens fa ser orgullosos i atents a no perdre-la. A la vegada que agrair-te que en un final d'etapa tan plena hagis tingut una estona per a nosaltres. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa i l'ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Muñoz, Xavier Almeda, Josep Canals, joan Narbona, Pere Sunyol, Rafel Varias, Josep Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-07 Type The nature or genre of the resource Debat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Catalunya Barcelona Ocupació Comitè de les Regions Economia Empreses Description An account of the resource 15 p. Intervenció de Maragall al sopar-col·loqui organitzat pel Grup Claris Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Debats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d PDF Text Text y ^ Barcelona, 7 de maig de 1999 Homenatge a Santiago Roldan L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es creuen i donen sentit a l'espai públic. En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més justificats i gratificants. Gràcies Santiago. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Santiago Roldán Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-05-07 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Homenatges i distincions Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2784/19999619_LaliVintro_PM.pdf d23549c3cd5e126ef67e0fca825f4ec1 PDF Text Text PARAULES DE PASQUAL MARAGALL PER A LA LALI VINTRÓ L'endemà de les eleccions municipals de 1995, ens vam trobar amb la Lali a la galeria gòtica. Havíem superat un repte difícil, perquè en Miquel Roca era un molt bon candidat. O sigui que estàvem contents pels resultats. Ens vam abraçar per celebrar-ho. Va ser una abraçada natural, molt de veritat. Els fotògrafs que corrien per allí van captar aquesta instantània, que va aparèixer en algun diari. Ara aquesta abraçada em torna a la memòria... com un bon record. Això és el que tinc amb Eulàlia Vintró: un munt de molt bons records. Dels de debò. Però com que també haurem de dir la veritat, admeto que no sempre hem estat d'acord en tot. Afortunadament, per nosaltres mateixos i per la ciutat de Barcelona. Però em sembla que les discussions han tingut sempre un to molt especial, un nivell particular que evidenciava una entesa de principis, una voluntat de treballar plegats més enllà de les discrepàncies i un respecte mutu pel paper de cadascú. Es podria expressar de moltes manares, cada observador posaria l'accent en una síl·laba o una altra, però m'agradaria exposar-ho amb una bona síntesi que representi un vincle formal, perquè els humans ja se suposen. Em sembla que l'expressió més correcta seria aquesta: 'hem governat junts'. Ho hauria pogut explicar amb altres paraules, però m'agrada la formula: 'hem governat junts'. I ens ha anat bé. A la ciutat de Barcelona li va anar bé. També és ben cert que sento una amistat especial per la Lali, que li servo un respecte molt gran, que sempre m'ha impressionat el seu estil, que era molt estimulant mantenirhi un debat, que m'encantava quan era implacable amb les exhibicions de sofisme, perquè per l'Eulàlia la política és una feina sincera, on no s'hi valen els malabarismes fàcils. Potser hi hagi algun conseller de la Generalitat a qui la Lali s'aparegui en els malsons, però això no n'avalaria cap maldat, si de cas confirmaria totes les virtuts de l'Eulàlia Vintró i posaria en evidència la inquietant insensibilitat i falta d'estil d'aquest suposat conseller amb males nits. Per nosaltres no hi ha malsons. Al contrari, compartim un somni possible amb una majoria de catalans i catalanes. Jo no sé de quina manera voldrà aportar la seva contribució l'Eulàlia Vintró, ni és l'hora encara d'imaginar concrecions que si han de �venir ja vindran. Però no em vull estar de dir que si passen coses importants, i en passaran, l'Eulàlia hi haurà de ser. No siguem banals, no especulem sobre detalls que ara són irrisoris. Pensem en termes més amplis. Cenyim-nos de moment a l'esperit, que la lletra ja s'escriurà sola o l'escriurem quan sigui l'hora. Expressat de la manera que sigui, que cadascú esculli la seva, tots els que esteu avui aquí estareu d'acord amb mi si us expresso la meva convicció que l'Eulàlia per res del món no es pot perdre el millor d'aquest somni a l'abast, el canvi que Catalunya vol viure amb il·lusió i esperança. Perquè a Catalunya hi ha d'haver un canvi i hi serà, us ho asseguro. Un canvi que obri una etapa de progrés i que se signifiqui en una Generalitat de tots els catalans. Per això caldrà la participació de moltes persones. Cadascú des de la seva opció, des de la seva disponibilitat, des de la seva voluntat més íntima. Però el país haurà de comptar amb les persones que més bé poden fer. L'Eulàlia Vintró és una d'aquestes persones. Haurem de compartir les instantànies que ens donin bons records per d'aquí a uns anys. Un petó i una abraçada, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall per a la Lali Vintró Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-06-19 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Vintró, Eulàlia, 1945 - Acció política Catalunya Esquerra (Ciències polítiques) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf 7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840 PDF Text Text "9 I I 99 MAR 1 1 : v.-, j. A V Ciutadans pel canvi Maragatfl Ciutadans ser á l'eler.aó ae 'asa·Jí'. Marigaü s la Presidència ce U Geneialitat 8 de novembre de 1999 Declaracions de Pasqual Maragall "Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP" - Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol. Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de £alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern possible avui és un govern de continuïtat. - La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes. - Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC. - Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la principal força de la continuïtat. Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos 08007 Sarce'.ora T ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33 Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42 e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr, .v.v,7.C3nv-.c"ü �Ciutadans pel canvi Maragalfl Ciutadans per a IV.ecdc de 3asquai Md'aga« a '.a Presidència dt la Generalitat - L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però / no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat. I - En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada. Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem. Per tant, les nostres prioritats són: "El Parlament centre neuràlgic de la política catalana". - Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la seva efectivitat. D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana. 1.- Regulació audiovisual - Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació públics i privats a Catalunya. CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s ÛS007 Barcelona Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23 Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42 e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T �(19 1) 99 >IAK 1 1 : 2 7 FAX lá¡004 Ciutadans pel canvi Maragall 1 Ciutadans per a l'elecció de Pasa-Jai Maraga'.l a la Presidència cíe la Generalita; - Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents. 2. - Educació, cultural i territori - En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat. L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió amb la societat. - Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura, que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un centenar de figures de la cultura catalana. - L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals. 3 - Senat Federal i la proposta catalana - Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política, començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid. 4 - Reforma política J& &?4 ¿SftiWc" aS - La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de Y M-jt combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més J "L . convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament p , \ >f C petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics ^ '[J//A estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els QMM'íh1 Jf /¡XfM, x a U ~ ¿WM-C^ Cens».', de Cert 323 BS'XOS 03007 Barcelona Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42 �09 11 99 MAR 1 1 : 2 8 FAX lá¡005 Ciutadans pel canvi Maragalll Ciutadans per a l'elecció de Fasqcal MaragaU a U Presidència de ia Generalitat candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara visualització de la connexió territori/Parlament. - Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència de la Generalitat. 5.- Propostes econòmiques 0 \ - Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders monopolístics. Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels partits que fumen el bloc de la majoria. Corneli ce Cent, 323 ba'xcs 08007 Barcebna Tel. 93 215 « 31 - 93 2?2 ?.í 3? Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-? e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i it-i �UH 11 9 9 MAK 1 1 : 2 9 FAA. '' Í i I J Ciutadans pel canvi V - Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar ' aquest procés d'obertura: el PSC. i Autonomia del PSC i dependència de CiU - Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució però mai no ha estat desarrollat. - Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma, insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol. Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter "decisiu" en resultarà afablit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-08 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 87 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2781/20000830_TerritoriosDevolucionEquidad_PM.pdf 223dfd2ed2ea944db52b0d621217deb6 PDF Text Text Territorio, devolución y equidad. Nuevos enfoques. Europa entra en el siglo XXI con un proyecto común y apasionante. Un proyecto que abre grandes oportunidades para el desarrollo económico y para el avance hacia sociedades más solidarias, más abiertas y plenamente democráticas. En mi opinión, esta nueva Europa tenderá a ser cada vez más unida y cada vez más plural. Unida en el sentido de disponer de capacidad para tomar decisiones vinculantes para el conjunto y hablar con una sola voz en el concierto mundial. Y plural en el sentido de poner lo más cerca posible de los ciudadanos la capacidad de decisión respecto a las cuestiones que les afectan. Por tanto los territorios deberán jugar un papel ligeramente distinto o bastante distinto del actual. Algunos denominamos "federalismo" a ese nuevo enfoque, pero el nombre no hace la cosa, y además cada época, y cada región mundial, llaman federalismo a una cosa distinta. Ahora mismo en Europa no tiene sentido hablar de sistema federal sin mencionar la subsidiariedad. Si Madison, Jay y Hamilton, en 1776, hubieran oido cosa semejante, se habrían horrorizado. (Y por supuesto si hubieran oído a Berlusconi hablar de federalismo y devolución para atraerse a Umberto Bossi, con su "moneta pádana", no hubieran �2 entendido nada: probablemente hubieran cambiado el nombre de su proyecto y hubieran hablado de la nación americana, "one nation under God indivisible", como dice su himno.) Pero vamos al tema . El nuevo papel de los territorios Uno de los principales motores del cambio de rol de los territorios es, sin duda, el abatimiento de las barreras espaciales. Las razones de esta tendencia son dobles: Por una parte, la unificación del mercado y la caída de los regímenes llamados del socialismo real han hecho posible una reducción sin precedentes de las barreras político-administrativas. Por otra, el desarrollo de las redes de transporte y los avances en materia de telecomunicaciones ha >\ comportado que la distancia física real tenga una importancia menor. Lo que realmente importa es el tiempo, que a su vez depende más de los medios de comunicación y telecomunicación que de la distancia. Aunque la densidad y por tanto la ausencia de distancia sigue siendo decisiva. Si no, no se entendería la emergencia de las ciudades globales. Pero en esta charla voy a hacer abstracción de 2 �3 este hecho, por mucho que se haya convertido en uno de los signos aparentes más claros de la globalización. El abatimiento de las barreras espaciales aumenta - y no reduce la importancia de los factores territoriales. Este hecho se encuentra, como sabemos, en el origen del incremento de la competencia entre ciudades y territorios. Una competencia destinada a atraer factores y actividades positivas y a evitar el drenaje de recursos. E implica tanto una presión para mejorar infraestructuras, servicios personales y calidad de vida (lo que podríamos llamar la oferta territorial) como la necesidad de promover el territorio ( a través de lo que ha venido a llamarse el marketing urbano y regional). ( Malmoe, Krister X, "Marketing Places" LSE?). 3 �4 Los nuevos retos para las políticas locales y regionales El proceso de apertura de las economías europeas se ha visto tí ^- acompañado - de forma en «tede-alguno casual - por profundas transformaciones en la organización del territorio. Esto es particularmente visible en la mayores áreas urbanas, aquellas que actúan como bisagra, como punto de contacto entre las lógicas globales y las locales. La internacionalización de las economías locales plantea retos enormes en lo que se refiere tanto a la accesibilidad exterior como a la diversidad interior. Se ha dicho que la competitividad de un territorio se deriva hoy sobretodo de la conjunción de tres factores: accesibilidad, creatividad y capacidad de organización. Por ello el acceso de cada territorio a las grandes redes de telecomunicaciones, transporte aéreo marítimo, ferroviario y tos sc_ viario resulta hoy crucial para inserirse en las lógicas globales. Como lo es la capacidad de cada territorio para asegurar su diversidad interior: la posibilidad de que personas con orígenes culturales y experiencias vitales muy diversas, convivan y construyan nuevas entidades locales. •i 4 �Potenciar la competitividad de cada territorio requiere hoy actuar en tres campos: asegurar la apertura, resolver el dilema de la especialización/diversifícación y fomentar la existencia de economías externas (a través de la provisión de infraestructuras, de la formación de trabajo cualificado, la aparición de nuevos empresarios vía rebajas fiscales y la inversión en investigación y desarrollo). La competitividad de cada territorio depende también de la sostenibilidad de su desarrollo. Y para asegurarla se debe hacer frente, a través del planeamiento y la provisión de infraestructuras, a problemas como la ocupación acelerada del suelo disponible o la generación de residuos. Junto a competitividad y sostenibilidad habrá que garantizar asimismo la solidaridad entre las distintas áreas y municipios que integran ciudades y regiones. Solidaridad para hacer frente a las desigualdades asociadas a la renta, el género, la edad y el origen de las personas. Finalmente, hay que enfrentarse a los problemas de la gobernabilidad, que es, como expondré a continuación donde residen buena parte de las claves para resolver los anteriores. 5 �6 Las claves de la gobernabilidad: devolución de poderes y pacto federal Para aprovechar las oportunidades existentes y a la vez crear nuevas oportunidades, las regiones y ciudades - cada comunidad territorial - ha de poder desarrollar sus propios proyectos y hablar con su propia voz. Así, una Europa cada vez más unida podrá imaginarse compatible con el aprovechamiento sensato de todos los recursos locales y podrá por tanto caminar hacia una reducción de la desconfianza. El avance de Europa tiene todas las complicaciones de cualquier proceso de creación de una nueva confianza, de una nueva lealtad. Para ello, cada territorio necesita capacidad de decisión y de recursos. Pero la Europa de hoy es, hasta cierto punto, la Europa de las paradojas. Antes explicábamos como la reducción de las barreras para la movilidad comportaba un incremento de la importancia de los factores territoriales, pero este aumento de la importancia del territorio no ha ido acompañado en muchos casos por un fortalecimiento de los gobiernos locales y regionales. Ante estas contradicciones hay que afirmar de manera clara, lo que en cierta medida ya está contenido en los tratados europeos que hemos firmado. El proceso de construcción europea sólo tendrá éxito si se realiza de abajo hacia arriba y no a la inversa. 6 �Para ello es necesario aplicar de manera meticulosa el principio de subsidiariedad: que todo aquello que puedan hacer las ciudades no lo hagan las regiones, que lo que puedan hacer las regiones no lo hagan los estados, que lo que puedan hacer los estados no lo haga la Unión. Y, naturalmente, que todo lo que pueda realizar la sociedad de manera eficiente y equitativa que no sea hecho por la administración. La aplicación consecuente de este principio nos dice que hay que emprender un proceso enérgico de devolución de competencias y recursos hacia los poderes regionales y locales. El proceso británico de devolución de recursos y competencias en Escocia, Gales e Irlanda del Norte y el proceso de revisión de la Constitución italiana en una dirección federalista son claros ejemplos del camino de la devolución en Europa. En España, el proceso de devolución ha pasado del 80/85% de recursos gastados por el Estado en 1980, (siendo el gasto restante de carácter local), a un punto cercano al proyectado 50/25/25 por ciento de gasto estatal, autonómico y local. El salto ha sido espectacular, motivado por el propio proceso de creación y consolidación del Estado de las Autonomías. 7 �8 Pero todavía estamos lejos de un nivel de descentralización en el cual los poderes locales asuman un grado de competencias similar al de algunos países federales. De hecho si el gobierno central está muy poco por encima del 50 %, las autonomías están superando el 30% y los municipios y provincias no llegan al 20%, a pesar de ser los que más invierten proporcionalmente y del crecimiento importante de les-twereades-eurepees-de deuda local. El objetivo que contemplamos en nuestra propuesta de federalismo fiscal para España es el de llegar a una distribución del gasto neto entre los tres niveles de gobierno (sin amortizaciones de deuda ni pensiones) del 40/30/30 por ciento. Es perfectamente posible si se lleva adelante la prevista transferencia de la educación y la sanidad a las autonomías llamadas de la vía lenta y si las autonomías a su vez repercuten parte de la devolución de recursos hacia abajo, en beneficio de los ayuntamientos. Estoy convencido que los actuales procesos británico e italiano a los que me he referido antes no se hubieran producido sin el precedente español. Pero ahora nos están adelantando. Es conveniente que España reaccione con una nueva fase de devolución de poder y recursos a la sociedad y a los poderes cercanos, especialmente al poder local, que ha quedado desfasado. 8 �9 Como han dicho recientemente José Luis Rodríguez Zapatero y el responsable socialista de política autonómica, López Aguilar, no tiene sentido plantearse la revisión del sistema de financiación autonómica sin contemplar la totalidad del sistema de financiación a tres niveles. Hoy es evidente que los Estados no han de ser necesariamente buenos gerentes, pero sí que han de ser buenos garantes, una garantía más eficaz y más fuerte de los derechos de la sociedad y de los individuos frente a los viejos y los nuevos poderes fácticos y frente a la innata tendencia de los mercados y los grupos sociales al monopolio y a la dominación. Este proceso de devolución no ha de significar en absoluto un debilitamiento de las autonomías, de los estados, ni de la propia Unión, antes al contrario: el fortalecimiento de las comunidades nacionales sin estado, de las regiones y de los municipios va a ser la base del nuevo federalismo europeo, o si se quiere, de la nueva filosofía europea de gobernabilidad basada en la unión y la devolución. 9 �10 Unión y equidad entre territorios ri ,\¡ r t--? V He dejado para et final unas consideraciones acerca de los shocks asimétricos generados por la política monetaria y la unión monetaria sobre la distribución regional de la riqueza. En un seminario que organicé en la NYU hace un par de años } Xavier Vives (que entonces estaba en Harvard) expuso los resultados de la investigación que había llevado a cabo con Juan Ma Esteban sobre este tema. Como algunos de Vds. saben sus conclusiones eran mitad optimistas mitad pesimistas. Optimistas en lo nacional-estatal y pesimistas en lo regional. Las medias estatales europeas de riqueza se aproximan. Pero el crecimiento más rápido de los países más pobres se realiza a base de un mayor distanciamiento entre sus regiones ricas y sus regiones pobres. Dicho de otro modo, la europeización y crecimiento de los países que están por debajo de la media se consigue a través del sacrificio o empobrecimiento relativo de sus regiones atrasadas y la concentración de la riqueza interior en las más avanzadas. En aquel seminario se presentaron objeciones a esa hipótesis. Concretamente se señaló que uno de los sectores más atrasados de las regiones atrasadas es la estadística. Una parte del paro de 10 �11 esas regiones sería trabajo sumergido y una parte de su riqueza real no aparecería ni en las estadísticas ni en los impuestos. Sea cual sea la interpretación más correcta, lo cierto es que (l)Aparentemente no todos los países por debajo de la media han evolucionado igual: Andalucía o el Alentejo parecen haber reaccionado mejor, p ej, que Sicilia, e incluso dentro de Italia, la Puglia mejor que Calabria. (2)Si las regiones atrasadas siguen clamando por una mayor redistribución o al menos por el mantenimiento de la existente, en las regiones ricas de cada país, sea Baviera o Baden Wurtenberg, Lombardía, Catalunya o el South East inglés, se piensa cada vez más que la factura solidaria es demasiado alta. A esas dos consideraciones deberían responder algunas propuestas de acción. Me atrevo a formular tentativamente un par de ellas: (1)A la desconfianza estadística debería atacársela mediante una mayor transparencia. Es dudoso que la Unión europea pueda imponerla o fabricarla por sí misma. Se ha intentado 11 �12 crear una estadística europea fiable, concretamente en materia de indicadores regionales y urbanos. Pero las dificultades son considerables. Es difícil "fabricar confianza mutua" desde arriba. Creo más en los intentos de creación de redes de intercambio de información y en la creación de mercados virtuales entre regiones y sobre todo entre ciudades. El Euro y el previsible boom del sector de los mercados financieros municipales y autonómicos de ámbito europeo van a obligar a ello. Los inversores querrán algo más que ios habituales ratings financieros de los distintos territorios. Querrán indicadores de calidad más sofisticados. Y cuando digo inversores me refiero tanto a los financieros como a los industriales o tecnológicos. Tres son los sujetos básicos para la creación de esos mercados virtuales: las Universidades, como garantía de neutralidad en la confección de los indicadores, las ciudades y regiones aceptando el riesgo político de ser auditadas en su calidad de vida y de servicio, y aportando los datos básicos para la medición, y las empresas creando una demanda solvente. (2)¿Qué hacer con la fatiga fiscal de las regiones ricas? Una , cosa a hacer pertenece más también al mundo del conocimiento que al de la acción política estricta: establecer una buena comparación de esfuerzos fiscales. Si mi comunidad autónoma o región está contribuyendo a la 12 �13 solidaridad territorial con la misma proporción de su producto interior bruto que otras comunidades o regiones de renta per capita semejante (semejante no en términos absolutos sino en relación con las relativas rentas nacionales promedio) entonces no tendría base para quejarme. Lo que ocurre es que la europeización hace que las regiones tiendan a compararse cada vez más directamente a través de las fronteras y no en términos de su posición relativa en el conjunto nacional. Si el Languedoc Roussillon es una región pobre de Francia y Catalunya una región rica de España pero no difieren mucho en renta per capita en euros, ¿tiene sentido que la primera reciba dinero del Estado y la segunda al contrario? Quizás sí. Pero ¿tiene sentido que reciba más dinero de Europa? Quizás no, si es que efectivamente recibiera más por los diversos conductos posibles. Y hay todavía una segunda cuestión. ¿Cómo debe dividirse el esfuerzo de las regiones ricas entre la ayuda a sus compatriotas atrasadas y la ayuda a las regiones atrasadas de otros países? La RFA quiere reducir su factura externa (fondos de cohesión) y su factura interna (los pagos de las regiones del oeste a las del este). Esta segunda factura es de cinco a diez veces más alta. Hay que prestar atención a la sentencia del Tribunal Constitucional de Karlsruhe sobre este punto, porque creo que resume bien lo que va siendo cada vez más la filosofía europea sobre estos temas: la 13 �14 ayuda a los lànder del Este seguirá durante cinco años y luego habrá de rediscutirse, con todas las probabilidades de una revisión francamente a la baja. Es decir, las ayudas, si sirven, deben disminuir, porque han conseguido su objetivo; y si no sirven, deben cambiarse igualmente, claro. Voy terminando: en España andaluces y catalanes, dentro de mi corriente política, acordamos hace ya cierto tiempo, y ahora yo diría que ese acuerdo se va extendiendo, que vamos a darnos veinte años para igualar los resultados del régimen especial con los del régimen común y diez años para recuperar atrasos estructurales en determinadas comunidades. Asimismo tendiríamos a igualar las inversiones estatales per capita en las áreas metropolitanas de más de un millón de habitantes, con o sin recuperación de retrasos comparativos acumulados. El reparto entre los tres niveles de gobierno se acercaría al 40/30/30 sobre la base de la devolución de la enseñanza básica, parte de la vivienda y las políticas activas de ocupación, a los ayuntamientos. Todo ello presidido por el principio de relación entre las diversas autonomías y el estado, consistente en pagar por renta y recibir por población. Aunque ello plantea el problema de la elasticidadrenta mayor que uno de la demanda de determinados servicios públicos, es decir, el hecho cierto de que algunos servicios transferidos hacia la base del sistema (como la sanidad) están mal financiados, porque 14 �15 (a) son demandados más que proporcionalmente al aumentar la renta, y no son bien cubiertos por tanto por pagos del estado proporcionales a ella, y (b) son objeto de una rígida financiación compartimentada, de modo que no puede por ejemplo ahorrarse en gastos de generales de presidencia o en policía y aumentar el gasto en sanidad. (Ya me dirán que autonomía y qué grado de responsabilidad fiscal es éste que ni permite ni obliga a un gobierno a decidir si acorta las listas de espera en salud o mejora la retribución de los agentes de seguridad, a no ser a través de un incremento de la llamada deuda sanitaria, que a su vez empeora la distancia anual entre pagos autonómicos, incluidos los intereses, e ingresos provinentes del estado según un cálculo per capita). Pero volvamos al tema de la elasticidad, que es más sustantivo a largo plazo. Ahí quizás podrían justificarse ciertos grados de privatización de los servicios, a condición de no generar efectos perversos del tipo "servicio privado = calidad" / "servicio público = problemas", como está ocurriendo obviamente con la educación, especialmente la educación secundaria. 15 �16 En todo caso es evidente que todos estos temas, y estoy hablando ahora de mi país, de España, no pueden resolverse con discusiones de unos meses cada cinco años y bajo la presión de las deudas a más o menos a corto plazo en que han incurrido algunas nacionalidades o regiones, sobre todo las que se creen con derecho a más ingresos de los que tienen. La prisa y la urgencia son enemigas de las soluciones a largo plazo. Habrá que hacer un planteamiento a veinte años, tomárselo con calma, arbitrar algunas soluciones transitorias y evitar que todo quede en una serie de acuerdos bilaterales, que son necesarios en determinadas fases del proceso, incluso indispensables, especialmente con las nacionalidades históricas, pero que no confieren suficiente estabilidad al sistema y generan desconfianzas. Aquí nos faltará ahora un auténtico senado federal, una auténtica cámara de los territorios, tal como prevé la Constitución. Y si la mayoría no la permite habrá que generarla de hecho llevando al senado la voz de los territorios que sí quieren tal discusión. El debate sobre el Estado de las Autonomías está para eso. Y en general, se quiera o no, el senado está para eso. En resumen, integrando ahora lo dicho sobre la España autonómica y la Europa en vías de unión: sistema fiscal a tres niveles; integración de los efectos del cuarto nivel o nivel 16 �¡7 europeo; transparencia comparativa mediante creación de redes de ciudades y universidades trabajando en la creación de mercados virtuales basados en indicadores regulares; provisionalidad de las ayudas solidarias y de los privilegios fiscales, con fijación de los plazos para su absorción; modulación sensata del principio renta/población: devolución de competencias a la proximidad, proporcional a la transferencia hacia arriba de las'indispensables para la buena marcha de la Unión; Estados fuertes a la hora de garantizar y modestos a la hora de gestionar; sin estados fuertes no habrá Unión y con estados gruesos tampoco, por que las comunidades locales no admitirán no poder hacer lo que saben hacer mejor que los estados, como es dotar de un sentido de identidad y comunidad a sus poblaciones. Todo esto habrá que cuantificarlo y dibujarlo, en la medida de lo posible, en dos o tres escenarios: el actual y el de, por ejemplo, los años 2006 y 2010, con hipótesis sobre el efectos"de la agenda 2000 y la ampliación. No es moco de pavo, como decimos aquí. Tienen Vds. trabajo para largo. Tenemos. P.M. Barcelona. 30-8-00. Congreso europeo de ciencia regional. 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Territorio, devolución y equidad. Nuevos enfoques. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-30 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Divisions administratives i polítiques Subsidiarietat Territoris Model social Description An account of the resource 17 p. Conferència inaugural del 40è Congreso europeo de ciencia regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. World Trade Center (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2780/200007_CursoVeranoelEscorial_PM.pdf 5ea4604ce5d86c9f8ada71d3fcc36632 PDF Text Text (Resumen de la intervención de Pasqual Maragall en los cursos de verano de la Universidad Complutense de El Escorial / j u l i o 2000) Nuestra propuesta federal . El federalismo es un método: construir el todo desde la parte. . Pero, también, un espíritu: el que fundamenta el principio de subsidiariedad. . Un federalismo desde abajo, que reconoce y respeta la diferencia, que articula de maneras diversas las realidades que son diversas. Un federalismo que se basa en dos columnas: la igualación en servicios y estándares de vida de los ciudadanos de todas las partes federadas; es decir, que es solidario con las partes menos desarrolladas. Pero un federalismo que no confunde la solidaridad con la uniformidad. . Nuestra propuesta federal quiere convencer a España que su pluralidad es su gran riqueza: no es su problema, es la solución de su problema. Y es la llave de su identidad futura. ¿Es que Gran Bretaña y Estados Unidos, por ejemplo, no tienen diversidad? La tienen. Y Gran Bretaña -aunque no se llame federal - está haciendo devolución de poderes a sus territorios singulares. . ¿Qué significa contribuir a la construcción de la España plural? ¿Qué quiere decir en definitiva, aquí y ahora, la España federal que proponemos? �2 . ¿Qué diferencias hay entre nuestra propuesta federal y lo que proponen los nacionalistas? El nacionalismo catalán empieza la Declaración de Barcelona diciendo: Puesto que todo ha ido mal, vamos a cambiarlo. Y nosotros empezamos diciendo: Puesto que todo ha ido bastante bien, podemos ir más lejos. Se trata de discutir no de dinero y poder, sino de objetivos compartidos, que se refieren al dinero, que se refieren al poder, que se refieren al Senado, que se refieren a la justicia y que se refieren a la cultura. Y esos objetivos se pueden compartir. . La España plural significa: Federalismo fiscal • Que Catalunya, y las otras comunidades autónomas del artículo 151 de la Constitución en proporción a sus competencias, obtengan los mismos resultados en gasto público por habitante que Euskadi. En un horizonte de un máximo de 20 años. Hemos dicho los mismos resultados, no necesariamente el mismo procedimiento. • Que el Estado llegue el año 2005 a una distribución del gasto público más favorable a los ayuntamientos, a la proximidad y a la sociedad civil, limitando su participación - sin pensiones ni amortizaciones de deuda pública - al 40% , y �3 • Que el Estado invierta la misma cantidad de capital por habitante en las áreas metropolitanas españolas de más de un millón de habitantes. Hoy Madrid, Barcelona y Valencia, y en un futuro extender la igualación a otras ciudades del grupo de las siete grandes (Sevilla, Bilbao, Zaragoza y Málaga). • Que las autonomías paguen en proporción a su riqueza y reciban en proporción a su población. . Nos parece desde Catalunya que este es un objetivo que se puede asumir. Tiene la virtud de insistir en la cohesión y la virtud adicional de limitar el esfuerzo en el tiempo. Está en la línea de la reciente sentencia del Tribunal Constitucional alemán para la cohesión entre los territorios ricos y pobres de la República federal y en la línea del consejo europeo respecto a la cohesión entre naciones o estados. . Lo que ha de quedar claro es que nuestra propuesta federal desde el punto de vista fiscal insiste en tres cosas: . Que lo importante no es discutir solamente qué impuestos concretos y qué gasto concreto se redistribuye (La fórmula Zaplana, que parece aceptada por los nacionalistas catalanes, es bastante parecida a la que ya avanzamos nosotros el año 1996: insistir en los impuestos indirectos y no sólo en el impuesto sobre la renta). Lo importante es ponerse de acuerdo en los objetivos que perseguimos. �4 . Que el federalismo fiscal no es auténtico federalismo si no comporta un cierto margen de libertad en el establecimiento de los tipos impositivos - cosa que puede aligerar también los problemas derivados de la mayor demanda de servicios de la población a medida que aumenta la renta y que de paso garantiza la única corresponsabilidad fiscal de las autonomías. Hoy ausente. . Que la discusión sobre los objetivos del federalismo fiscal no se puede ir retardando hasta finales de 2001, tal como está previsto, para entrar en vigor el 2002. Esto supondría, contando con los plazos de entrada en vigor efectivo del sistema, que no se aplicaría totalmente hasta la siguiente legislatura. Esto introduce un grado de incertidumbre política inaceptable. Los socialistas catalanes proponemos que la discusión empiece ahora, que en ella seamos todos y que en el plazo de un año se hayan fijado unos objetivos estables para los próximos años. . En resumen: los catalanes ofrecemos un cuadro estable de relaciones fiscales y financieras de carácter federal, equitativos, duraderos, corresponsables y suficientes para eliminar los fantasmas del rencor y de la desconfianza entre comunidades. . De otra manera, iríamos empujando hacia el futuro los problemas del presente sin resolverlos del todo. Si España ha resuelto en los últimos 20 años buena parte de las cuestiones pendientes desde el 98 del siglo XIX, ahora ha de resolver éste. �5 . Pero España también ha de resolver lo que nosotros llamamos federalismo cultural, judicial y político. Ahora, veinte años después de la Constitución, ha llegado el momento de proclamar algo que la propia Constitución podía reconocer genéricamente pero no específicamente, porque las autonomías todavía no existían. Federalismo cultural . En el terreno cultural y simbólico planteamos el tema desde los principios de siempre. Y en cultura los principios son el reconocimiento de la existencia de idiomas, de derechos, de culturas diversas en este país, y la necesidad de que el Estado, que por Constitución tiene la obligación de hacerlo, los proteja. . Los cuatro idiomas españoles, el castellano, el catalán, el vasco y el gallego, han de estar protegidos por el Estado y estar presentes en sellos, pasaportes y documentos de identidad, en las emisiones del euro y en las instituciones culturales españolas de todo tipo. . De la misma manera, Catalunya defenderá y protegerá el castellano como una inmensa riqueza propia, cerrando así el largo período histórico de justificado resentimiento por la continuada persecución del catalán e imposición del castellano, que duró dos siglos. . Por otra parte, es imprescindible que en todas las escuelas de España se explique una historia que sea �6 la Historia Común de los Pueblos de España, que no es lo mismo que la Historia única - o común - de España (tema éste muy de actualidad). . ¿Qué quiere decir la Historia Común de los Pueblos de España? Quiere decir que hay una historia específica de cada nacionalidad o región que nos atañe a todos y que para que las nuevas generaciones se formen en la realidad plural de España han de conocer también los grandes rasgos de estas diferentes historias, que en definitiva es la historia común de todos. A modo de ejemplo, en el resto de España han de conocer qué pasó el 11 de setiembre de 1714 en Catalunya para entender qué pasa ahora el 11 de setiembre en Catalunya. Y así iríamos siguiendo con las respectivas especificidades. . ¿Y por qué este empeño? Porque la educación es la fuente del entendimiento, y el entendimiento es el cimiento de la España plural, el único cimiento duradero. . Federalismo es también esto: educación en la pluralidad. Y en el reconocimiento por parte del Estado de la existencia en su seno de realidades diferentes que la Constitución proclama, pero que no enumera. No las denomina porque las comunidades autónomas llegaron después y por tanto, cuando la constitución dice "España tiene nacionalidades históricas y regiones" luego no dice cuáles son. Y no es fácil de decir, porque antes hemos hablado de tres, pero Aragón en su estatuto tiene lo que es, ¿y quién duda que la Corona de Aragón es histórica? Y Valencia podría decir lo mismo. ¿Y quién duda de que la insularidad es un �7 elemento de diferencia - geográfica en este caso enormemente importante? . Por tanto, ¿qué tiene qué hacer el Estado? No tiene que quedarse atado por una Constitución que no lo ata. Federalismo judicial . En el campo judicial, los socialistas catalanes estamos por la transferencia a los Tribunales Superiores de Justicia de las competencias del Tribunal supremo en materia de casación de sentencias. Este es uno de los aspectos de la necesaria reforma, agilizacion y acercamiento de la justicia al ciudadano. . Entendemos que la casación en los Tribunales Superiores autonómicos ha de tener una excepción. Por ejemplo, si un ciudadano gallego obtiene una sentencia más favorable que un ciudadano catalán en las mismas circunstancias, este último puede recorrer a Tribunal Supremo español pidiendo el mismo trato. Federalismo político . Finalmente, el principal objetivo de la propuesta catalana en materia política es la conversión del Senado en lo que el artículo 69.1 de la Constitución proclama: la cámara de los territorios. También como es conocido, la necesidad y la factibilidad de que instituciones del Estado se radiquen en Catalunya, también, por su especificidad, en otras nacionalidades o regiones. �8 . La corrección efectuada por la Presidenta del Senado en su inicial disposición a la reforma auténtica (para convertirla a la práctica en una mera reforma reglamentaria) se basa en el artificio de igualar a los territorios autónomos a los municipios y provincias a estos efectos. . Nuestra propuesta catalana apuesta por un Senado de los territorios según el modelo alemán. Un Senado decisivo en temas territoriales, forum habitual de la discusión de los objetivos de reparto fiscal y competencia, en el cual los presidentes autonómicos han de ser senadores natos y el resto de senadores representando los territorios y formando grupo territorial. He dicho grupo territorial, que no grupo político. . No estamos en contra, si no todo lo contrario, somos totalmente partidarios de la presencia de alcaldes-senadores en la representación autonómica correspondiente. Conclusión . Hasta aquí nuestra propuesta federal resumida en los cuatro puntos que he mencionado. . ¿Para llevarla a cabo, hemos de reformar la Constitución? Esta expresión, "reformar", a veces sugiere lo que no es. En todo caso, lo que si hemos de acabar es con el tabú de la Constitución intocable. . Porque es reconocido, en el campo político y en el campo académico, el carácter abierto de nuestra �9 Constitución, que es el que ha permitido precisamente la construcción del Estado autonómico. . Un sistema complejo, como el Estado de las Autonomías, que aspire a mantenerse y a avanzar y modernizarse ha de ser abierto y adaptable. . El consenso de partida que hizo posible la Constitución de 1978 exige su continuidad a través de un pacto constitucional permanente o de su renovación periódica. . A nuestro entender, están fuera de la realidad las propuestas de cerrar el modelo de Estado y también las que consideran intocable la Constitución. Son actitudes que esconden la defensa de una España que ya no existe. . Porque una cosa es proponer el "cierre del modelo", como hace el PP, y otra muy distinta es querer dar nuevas perspectivas al Estado autonómico a partir de la corrección de sus disfunciones y de sus desequilibrios. . He dicho muchas veces que somos diversos y tenemos intereses comunes. Esta es una de las definiciones del federalismo y, en nuestro caso, de la España federal. . Y es a partir de ahí, de que somos diversos y de que tenemos intereses comunes que hemos de avanzar. Hemos de avanzar juntos pero con nuestra diversidad. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Resumen de la intervención de Pasqual Maragall en los cursos de verano de la Universidad Complutense de El Escorial Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-07 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Catalunya Acció política Description An account of the resource 9 p. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. San Lorenzo de El Escorial Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2779/20000527_ConvencioCpC_ProgramaTriptic.pdf dc8b1abd1d5e32c1cd7223dcdce05eec PDF Text Text Què és? < 3 El 1998, com un moviment de suport a la candidatura de Pasqual Maragall a la Presidència de la Generalitat. El resultat de les eleccions autonòmiques del 17 d'octubre de 1999 posa de manifest que la voluntat de canvi és compartida per la majoria dels votants i suposa l'empenta definitiva del moviment. 3 i3 n> -i QJ D D D « " m ¡4-' >< 3 3 a- — — 3! 5 0 / rr> < fD c" 3 r+ O 3i 3. QJ fD Q- rp QJ n 57 ~o_ QJ~ O ' fD l/ï a. ^ 3 -+i 3 n o T3 n Q,, ™ 3 S 2. - 1| O 3 D t/5 tu Q. n> L/l > QJ QJ = 1 - o<: . . QJ t r ¡u LTt O tu Q QJ 3 . — 3 fD z: 0. -o fD (X3 fD -u .ucu Set respostes sobre Ciutadans pel Canvi DooD Quan neix? - ro O 3 tu Z5 O O is *g. ol n !S QJ ! o = w t/l TJ D n> r> =3 < o^ % SOJ Un moviment que treballa per una Catalunya més plural, més oberta i més solidària. Quins són els seus objectius? Com s'organitza? — A través de plataformes autònomes: territorials, sectorials i temàtiques. fD 3 QJ r+ ut S QJ — O QJ 3 1= "S. tu QJ_ -Apropar els ciutadans a la política per prestigiar l'espai públic. -Lluitar contra qualsevol forma d'exclusió social i d'injustícia que amenaci la llibertat i la dignitat de les persones. -Promoure un creixement econòmic sostenible i no depredador. -Defensar un catalanisme integrador i solidari que impulsi l'autogovern i contribueixi a la construcció d'una Espanya federal. On actua? C ua in n> 3. L'àmbit principal d'actuació és Catalunya, sense excloure activitats d'abast espanyol i internacional. El Parlament de Catalunya, on compta amb 15 parlamentaris integrats en el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi, és la primera institució pública on el moviment es troba representat. 3 D D 0 P i!1 = *Î 00 lT 8« il Per què? 1 ÛJ fD» r* Vi S-o ft i"1 O" 2" O ^ O t/i Q)' Oí oo •— D oj < |& 2. oi ^ *—• &j 2ocr QJ 2¡ 3 c T3 O5 OJ IQ "* tu ro n> o M Si. 3. 23 1 S- "> <"> r+ QJ I—I r» oo ffi Qui en forma part? D D ro o O Í "O OJ o. OJ Dones i homes progressistes i convençuts que la democràcia només s'enfortirà creant nous canals de participació que permetin retornar als ciutadans el protagonisme en la presa de decisions col·lectives. Catalunya necessita un canvi profund en les seves formes de governar i de fer política. Ciutadans pel Canvi promou una societat civil forta i dinàmica que sigui capaç de donar al país l'empenta que necessita. ?•!• I > S "O ÍD •Sx i O» �Si vols una Catalunya més plural, més oberta i més solidària, ets un ciutadà o ciutadana pel canvi. Participa amb nosaltres: Ciutadans pel Canvi tel. 93 317 12 14 fax 93 317 82 14 e-mail: ciutadans@pelcanvi.com web: www.pelcanvi.com Apartat de correus 587 08080 Barcelona Fòrum Maresme tels. 93 796 19 79 / 93 790 13 25 / 93 799 53 66 e-mail: maresmecanvi@hotmail.com Comarques Gironines tels. 972 206 763 / 972 224 303 Lleida pel Canvi tel. 973 228 023 fax 973 228 354 Pi i Margall 14, altell C 25004 Lleida Ciutadans de Reus pel Canvi tel. 977 314 334 e-mail: aaml@tinet.org Plataforma Latinoamericana teL/fax 93 318 73 83 Fòrum universitari tel. 656320911 e-mail: forumuni@hotmail.com Corral 18-20, lr 08014 Barcelona Nom Primer cognom Segon cognom DNI Codi postal Educació pel Canvi e-mail: educaciopetcanvi@hotmail.com Plataforma d'arquitectes La Rambla 74, pral. l a 08002 Barcelona Xarxa voluntaris Domicili Població e-mail tel. 93 436 86 41 e-mail: xarxavoluntaris@teleline.es web: www.teleline.es/personal/xarxavoluntaris Nàpols 31, 4rt 2a 08018 Barcelona Telèfon de contacte Fax Professió Ciutadans Pratencs pel Canvi tel. 93 379 16 18 e-mail: masefa@teleline.es Estany de l'Illa 1-3, baixos 08820 El Prat de Llobregat Ocupació actual Any de naixement Partits i altres entitats a què pertanys Si formes o has format part d'alguna plataforma de CPC fins al moment, indica quina (r> (Omple el dors de la butlleta i envia'ns-la) Ciutadans pel Canvi Ciutadans pel �Ciutadans pel ( & Canvi o -V w V/VJ .V Convenció '2000 Dissabte 27 de maig del 2000 - 10,00 h PALAU SANT JORDI - Sala Barcelona'92 Passeig Olímpic, 5-7 Barcelona �/-N Ciutadans pel (w) — 1 Canvi I Convenció '2000 Programa 10,00 h - Inscripció * 10,30 h - Obertura 10,45 h - Primera sessió. Benestar i territori 12,30 h - Segona sessió. Per una democràcia dels ciutadans: d'espectadors a protagonistes 14,00 h - Dinar * * 16,00 h - Tercera sessió. Catalunya, Espanya, Europa: una resposta federal 17,30 h - Intervenció de Pasqual Maragall 18,00 h - Cloenda * Inscripció gratuïta. Es prega confirmació de la teva assistència. ** Preu ticket dinar: 3.000 pta. Imprescincible reservar ticket. INSCRIPCIONS I RESERVES: Fins el 25-5-2000 al telèfon: 93 400 50 33 Uà Aparcament en el mateix recinte � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Programa i tríptic de la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Ciutadans pel Canvi Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-05-27 Type The nature or genre of the resource Propaganda Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutadans pel Canvi Congressos i conferències Description An account of the resource Tríptic informatiu de participació a Ciutadans pel Canvi i programa de la Convenció'2000. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Publicitat https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2778/20000527_ConvencioCpC_PM.pdf 79e861565d6cd2455069cb7054d1c4ac PDF Text Text CIUTADANS PEL CANVI CONVENCIÓ 2000 INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL (Palau Sant Jordi, Barcelona, 27 de maig 2000) Amics i amigues, ciutadans i ciutadanes! I . [Som fruit d'una onada d'entusiasme] Hem arribat fins aquí portats per una gran onada d'entusiasme. L'entusiasme dels qui no es resignen. L'entusiasme dels qui creuen que a Catalunya cal, ben cert, un canvi en la forma de governar, però sobretot un canvi en les formes de fer política. L'hem vist créixer plegats aquesta onada. L'hem vist créixer des de molt mesos abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. En recordo bé els primers �moments: quan un centenar de pirinencs -de la Seu, de Pobla, de Tremp, de l'Aran,...- varen impulsar un primer "manifest pel canvi", ara fa prop de dos anys. I des de llavors, el ferment s'anà estenent per tot Catalunya. Dotzenes de manifestos, de plataformes: d'ensenyants, de sanitaris, d'arquitectes, de funcionaris, de dones, ... des de Vic a l'Hospitalet, de Girona fins a Miravet. Centenars, milers de persones, treballant amb una il·lusió, una empenta, una ingenuïtat com feia temps que no veien. Ciutadans pel Canvi és fruit d'aquesta onada d'entusiasme. I es fruit també de la trobada de dues generositats. En primer lloc, la generositat d'un partit, el PSC, que conscient de la necessitat d'obrir-se a la societat, conflueix amb un moviment integrat molt majoritàriament per persones independents (procedents d'organitzacions no governamentals, de les empreses, de la universitat,...) per tal d'impulsar un projecte comú. I, en un gest sense precedents, comparteix les llistes electorals un nombre �elevadíssim de candidats procedents d'aquest moviment. I, en segon lloc, la generositat de centenars i milers de ciutadans que, al costat de la vida professional i familiar, creuen necessari impulsar un projecte col·lectiu, democràtic, engrescador. I s'hi comprometen. I I . [Volem ser llevat de canvi] Per això podem afirmar amb rotunditat que Ciutadans pel Canvi no vol ser ni una alternativa ni un apèndix. Ni vol ser una alternativa als partits, ni vol ser un simple apèndix del PSC o de qualsevol altre partit. No s'ha de diluir, ni ha de configurar-se com un nou partit. Ciutadans pel Canvi vol ser, i és, complement. Vol ser, i és, llevat. �No resta res a ningú, ni pren res a ningú. ¿Suma, doncs?. No: multiplica. Multiplica l'energia del projecte comú d'alternativa, de transformació del país en la direcció de progrés i innovació que la majoria social necessita i desitja. I ho fa en un espai cívic i polític en el que cada vegada més ciutadans i ciutadanes volen participar. I I I . [Junts hem fet j a molt de camí] Plegats hem fet ja molt de camí. Hem guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya, que no és poca cosa. I malgrat que, per raons prou conegudes, no hem pogut formar govern, hem començat a influir de manera decisiva en la marxa de les coses. Hem començat a canviar les dinàmiques polítiques: a)Hem aconseguit, en primer lloc, revitalitzar el Parlament. I així, després de tants anys de �menysteniment i ensopiment, el Parlament torna a ser avui el centre de la vida política catalana. b)Hem posat sobre la taula la necessitat que els mitjans de comunicació públics siguin veritablement independents. Que trenquin la dependència escandalosa que els vincula al govern i als partits que li donen suport. I hem aconseguit fer avançar les coses en la bona direcció. Tenim ara millors garanties de control, tot i que els esdeveniments d'aquests darrers dies ens mostren que la batalla serà llarga i caldrà encara estar molt vigilants per tal d'evitar qualsevol involució. c) Hem retornat al centre del debat polític la qüestió de l'educació: la necessitat que l'educació sigui tractada com el principal factor de desenvolupament econòmic i de progrés social. I aconseguirem que se celebri enguany una Conferència General d'Educació que posi les bases de futur en aquest camp. �d) Hem vist com els territoris retrobaven la seva veu. Com el Pirineu i l'Ebre es desvetllaven. Com el Govern, arraconat pel seu clam i el nostre impuls, no ha tingut més remei que engegar un procés que culminarà amb la descentralització de la Generalitat, la regionalització de Catalunya i la devolució de poders als municipis. Municipis que prenen també cada vegada més empenta, que celebraran enguany el I I Congrés de Municipis de Catalunya (el primer es va fer el 1933!) i que en molts casos són, ja des d'ara, dia a dia, les principals palanques de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Tots aquests són temes fonamentals del nostre programa del canvi. I ja hem començat a aplicarlos. IV. [Junts n'hem de fer molt, encara] Ara bé, per aconseguir el canvi que volem, el canvi que, recordem-ho encara, no és un simple relleu en �el govern, sino en la política i les coses de cada dia, cal que anem molt més enllà. Per aconseguir el canvi que desitgem hem de ser la primera força política de Catalunya. Hem de ser els primers en tot. I encara no ho som. Vam ser els més votats però encara no arribem a tot arreu. Encara no arribem prou als pobles petits, a la pagesia, a la joventut, als estudiants, als empresaris, als treballadors autònoms. Ciutadans pel Canvi ha de ser la punta de llança per a la incorporació d'aquests nous sectors. I ja ho està sent. Ja s'estan fent moltes coses: tenim plataformes com la de l'Hospitalet (on, durant la campanya, vàrem arribar a ser 800!), les de Reus, Sant Cugat, Mollet, Terrassa, Tarragona, Cambrils, Girona, l'Empordà, ... Tenim presència a les Garrigues, al Baix Llobregat, a la Segarra, al Maresme, a l'Anoia,... Hem contribuït decisivament al desvetllament de l'Ebre i del Pirineu i hauríem de fer el mateix a la Catalunya Central. Comptem amb �pagesos, amb mestres, amb regidors, amb joves,...Tenim les millors relacions amb entitats com Fem Via o Catalunya Progrés. Som, fins i tot, referència en d'altres llocs d'Espanya i encara més enllà, des d'on no deixen d'arribar demandes i interès per a la nostra experiència. , ' . El que ara cal, doncs, és aplegar esforços i seguir : /. • ' • ' ' i ' / I -, ( avançant en tots els territoris, en tots els sectors. I ' ' ! i { [ • I «; V \ \.. \ •!. > •', ' i i V. [El Congrés del PSC és una oportunitat de ' (.is\>i i • . primer ordre: aprofitem-la!] A'Í En aquest context, el Congrés del PSC és una ! oportunitat de primer ordre. És un aconteixement essencial per a l'evolució política dels propers tres anys. I ho és no només per als afiliats al PSC, sino •I . també per tots nosaltres i per tot Catalunya. *r*v<Ciutadans pel Canvi l'ha de seguir doncs ben de prop. Jo us crido a fer-hi sentir la vostra veu. El reglament del congrés ho permet i d'altres forces i V �moviments ho faran. He vist ja la dels Victors, la de Catalunya Segle XXI (que és excel·lent) i moltes d'altres. Us asseguro que la de Ciutadans pel Canvi serà rebuda amb la màxima expectació i interès. Ens hem embarcat plegats en un projecte comú. I plegats, dialogant els uns amb els altres, hem de trobar les vies per fer-lo avançar V I . [Tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta: endavant!] Amics i amigues: som l'expressió d'una voluntat d'innovació i de solidaritat, som el llevat del canvi, plegats hem fet ja molt de camí, plegats n'hem de fer molt més encara. l ~\^' ! J i^-'ú:.^- ._U\^. : L L - ' (l.("'. / Í '""^ ;V 't'cift.'.,' ^ ••'•"'•'--'; Ciutadans pel Canvi ha de créixer, s'hà d'enfortir. Li: 4 ; ' Ha d'esdevenir un instrument essencial per atreure r? , ¿] ciutadans i ciutadanes cap el compromís col·lectiu, ( J per retornar el prestigi a la política, per guanyar el ; govern, per transformar Catalunya. P ¡ - �Se ns ha girat molt feina. Però tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta per fer-la. Endavant! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-05-27 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutadans pel Canvi Congressos i conferències Acció política Description An account of the resource 10 p. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2775/20000328_FiguraHumanaTriasFargas_TaulaRodona_PM.pdf 21b0dec4302068c765e19ed57b10410f PDF Text Text \ H Fundació Ramon Trias Fargas Víctor Batallé i Serra Director general Sr. Pasqual Maragall Barcelona, 21 de juliol de 2000 Benvolgut Sr. Maragall, Em permeto fer-li arribar el Quadern de pensament número 10: La figura humana i política de Ramon Trias Fargas, en què vostè va tenir l'amabilitat de participar. Atentament, p.s. Li adjunto cinc exemplars del mateix. Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona Tel. (34)93 21 5 58 48 Fax (34)93 488 00 25 e-mail: fundacio.rtf.cdc@bcn.servicom.es �CO o3 bu !-H 03 fe • c« cd fHB^ S-i O es tí T3 o s 0 a cd ta tó * La figura humana i política de Ramon Trias Fargas Taula rodona Moderador Pere Esteve 10 Participants Macià Alavedra Pasqual Maragall Artur Mas lip n p r s ^ �La figura humana i política de Ramon Trias Fargas Taula rodona Moderador Pere Esteve Participants Macià Alavedra Pasqual Maragall Artur Mas Barcelona, 28 de març de 2000 �Presentació a càrrec del Sr. Pere Esteve Des de la Fundació estem, evidentment, molt satisfets que s'hagi pogut organitzar aquesta taula rodona sobre la figura humana i política de Ramon Trias Fargas i que, a més, s'hagi pogut organitzar precisament en el marc del 25è aniversari del nostre partit, Convergència Democràtica de Catalunya. Aquesta tardor, la commemoració del 10è aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas - a l'octubre- i la del 25è aniversari de Convergència Democràtica -al novembre- s'han vist afectades pel clima imposat per uns processos electorals que evidentment han estat intensos. Per tant, crec que és significatiu i positiu que reprenguem la tornada a la normalitat de les nostres activitats habituals amb un acte com aquest. De fet, no caldria fer una presentació dels participants, però en tot cas sí que vull esmentar que la seva relació amb Ramon Trias Fargas va ser important per diverses raons. La relació amb Macià Alavedra va ser una relació intensa i política amb els orígens, concretament del partit d'Esquerra Democràtica de Catalunya. Posteriorment, Macià Alavedra va ser el seu successor com a conseller d'Economia. Pel que fa a Pasqual Maragall, la seva relació va ser molt directa i, evidentment, molt centrada en el fet de Barcelona, que per a Trias Fargas va ser també un element molt important en la seva vida política i social. I, finalment, pel que fa a Artur Mas, tot i que personalment és qui va tenir menys contacte directe, és -dins de Convergència- l'hereu molt clar d'alguns aspectes centrals de Ramon Trias Fargas, com l'àmbit municipal de Barcelona i també, precisament, la Conselleria d'Economia, Finances i Planificació. Bé, per tant, i abans de donar la paraula als participants que són els protagonistes, voldria fer uns breus comentaris, que crec que em corresponen i que tinc el goig de fer. És lògic que fem aquesta commemoració dins precisament dels 25 anys, a més és una commemoració merescuda, perquè no podrem agrair mai prou a Ramon Trias Fargas tot el que va representar, fer i donar durant els primers 15 anys de vida de CDC. I, tot i que el fet d'agrair-ho i d'expressar-ho podria semblar inútil, és una acció que vull fer. Jo vaig conèixer en Ramon a Tiana, al poble on visc fa molts anys, i el vaig conèixer com a militant de Convergència. No el vaig conèixer en el món econòmic, ni en el món social..., el vaig conèixer com a militant. Jo era militant feia dos anys. Estàvem preparant les eleccions, en aquella època ja fèiem campanyes i 3 �vàrem inaugurar un mural i Ramon Trias Fargas va venir-hi. Va fer la inauguració des de l'altra banda del carrer en una terrasseta de la casa d'una gent prou coneguda, tianenca, els Cuní, i va fer el parlament amb aquella alçada seva. I jo vaig rebre d'ell les primeres lliçons directes. Naturalment en tinc un record, que em perdurarà sempre. El meu sentiment com a militant d'aquest partit jove, Convergència Democràtica de Catalunya, és el sentiment que Ramon Trias Fargas va saber llegir els signes dels temps. Potser ho va fer massa bé, i potser es va anticipar en més d'una ocasió. Però la majoria de les qüestions que queden per resoldre estan en el seu ideari polític: l'autogovern de Catalunya, l'Europa dels pobles -en contraposició d'una mera Europa dels estats-, una Barcelona forta, el redreçament de la balança fiscal, la defensa de les senyes d'identitat, la defensa de la llibertat. Tot això és de plena actualitat. Per tant, era un gran home, gens fred ni distant, sinó un home ple de sentiment, de coratge, i amb una especial sensibilitat per a les persones. Un home que buscava espais de diàleg i de comprensió. I avui, en aquest acte, segur que trobarem aquests sentiments de comprensió i de diàleg que ell tan bé representava. Intervenció a càrrec del Sr. Macià Alavedra Parlaré de Ramon Trias Fargas amb una certa emoció perquè els records són molts: la fundació d'Esquerra Democràtica, els últims temps del franquisme; la fusió, després, d'aquest partit amb Convergència Democràtica de Catalunya; la participació a les primeres eleccions democràtiques, les del 15 de juny de1977, en què tots dos vàrem ser diputats a Madrid i vàrem integrar el grup de la Minoria Catalana; la participació conjunta en molts governs de la Generalitat de Catalunya, del president Pujol, i en desenes de mítings. Per tant, són moltíssimes vivències realitzades de manera conjunta. Però si he de parlar del pensament polític de Trias Fargas, que és una personalitat complexa que s'anirà estudiant i que en certa manera és un heterodox en molts temes, he d'anar molt alerta, perquè resumir aquesta personalitat sempre és empobrir-la. En Ramon té un llibre que es diu Nacionalisme i llibertat, per això podem dir que és un nacionalista i un liberal i que, a Catalunya, la democràcia i la llibertat eren les seves principals preocupacions, les quals per a ell eren absolutament indissolubles. És a dir, no es plantejava cap sortida per a Catalunya que no fos, evidentment, dins de la democràcia i del respecte de la llibertat, dels drets humans i també d'un liberalisme econòmic, d'una capacitat de creació i d'iniciativa que segons ell 4 �corresponia al tarannà i a la historia de Catalunya. Tot això ho expressava amb un gran coratge -que és una altra característica de la personalitat de Ramon Trias Fargas- perquè ho expressava en un moment dominat en l'àmbit de l'oposició intel·lectualment i políticament per les idees marxistes. Per tant, el que ell exposava sonava totalment diferent del que era la tònica general. No obstant això, ha passat el temps, i la seva línia econòmica, de pensament econòmic, de política econòmica és coincident amb la que ara recomana l'OCDE amb la política econòmica europea, tant si manen els conservadors com els socialistes, amb l'ortodòxia pressupostària, amb una política fiscal que ell ja va oposar a la política fiscal de Fernandez Ordóñez, que per cert era de la UCD i que en aquell moment va fer la reforma fiscal. Ramon Trias Fargas va ser l'únic que va fer uns plantejaments que ara fa tothom, governs conservadors i governs socialistes, a l'Europa occidental. És a dir, una política que ja pensava en les privatitzacions, en les liberalitzacions, tot i que Trias Fargas preveia en aquells moments una coexistència perfectament possible entre sector públic i sector privat. Es parlava també, en aquella època, de la participació dels treballadors en la gestió, era un corrent de moda, la gent parlava d'autogestió, de cogestió. Ell, dins d'aquell món dominat -com deia- per aquestes idees marxistes, representava l'ortodòxia liberal, que és l'ortodòxia que finalment s'ha imposat en el món occidental i en l'Europa comunitària. Però aquell liberalisme de Ramon Trias Fargas - i només cal que rellegim els seus escrits- també era un liberalisme amb un fort accent social: el salari social, les polítiques d'ensenyament i de sanitat -que, per altra banda, creia que havien de ser compensatòries de determinades desigualtats-, la seva preocupació pels minusvàlids - h i ha una llei de l'època dels primers anys de la democràcia que encara es coneix com a Llei Trias-, etc. Aquesta preocupació social ell la feia lligar perfectament amb un liberalisme econòmic que era bo per a la creació de riquesa, però evidentment amb una política social que havia de compensar en la mesura del possible les desigualtats. En el seu nacionalisme -per agafar una altra vessant del seu pensament- Ramon Trias Fargas era també una personalitat molt complexa. Per exemple, ell no podia tolerar que es digués que Catalunya no podia ser independent. I feia uns estudis dient que Catalunya econòmicament podia perfectament ser independent i que, per tant, no és que Catalunya estigués lligada a un projecte espanyol perquè no tenia cap altre remei que estar-hi lligada, sinó que es lligaria a una Espanya democràtica, a una Espanya que respectés les llibertats i que respectés el fet català en tota la seva dimensió. Per això, a vegades, en alguns escrits, Ramon Trias Fargas es presentava com a radical i, en uns altres, oferia sempre aquesta col·laboració cordial amb una Espanya que fos capaç de reconèixer el fet nacional català. 5 �En la seva política nacionalista jo destacaria bàsicament dues de les seves preocupacions. D'una banda, els primers estudis que es van fer amb un caràcter metòdic i científic, sobre la balança fiscal de Catalunya amb Espanya, que és un tema d'actualitat, i que ell ja va plantejar el que es planteja avui i, a més, ho va xifrar. D'altra banda, altres estudis i altres llibres posteriors demostren que Ramon Trias Fargas està en la base de determinades propostes de la política catalana actual. Deia que Catalunya si és més rica que el promig és normal que pagui més perquè els impostos estan en funció dels ingressos, en funció del consum o en funció de les transaccions comercials, però ha de rebre unes quantitats justes que li permetin fer una política justa, una política d'infraestructures, d'ensenyament, de sanitat. Tot això, ell ho explicava en aquells moments dels mítings de 1977 en què tot eren conceptes molt abrandats i aplaudiments fàcils del públic; ell explicava allò de la pesseta i els setanta cèntims - h o recordeu amb tot detall- i a vegades li dèiem: "Home, Ramon, no t'estenguis tant sobre aquests temes". Però era la seva obsessió, i és una obsessió que a més s'ha demostrat que encara avui és actual. I, de fet, en la negociació de l'Estatut -en què ell va participar i jo també- jo sé que el tema del finançament el va deixar descontent. El que passa és que en aquells moments tots volíem arribar a un Estatut, sobretot després de l'acord basc, i arribar a Catalunya amb un Estatut sota el braç i fer-nos la fotografia per aixecar una mica l'entusiasme de la gent. Però ell tenia - h o sé perfectament- aquesta preocupació constant que aquest tema malauradament no l'havíem resolt bé, que quedava obert, com s'està demostrant, i que un dia o altre haurem d'intentar tancar. Al costat d'aquesta preocupació clarament econòmica, professional, política però que responia a la seva formació, en Ramon Trias Fargas hi ha un altre gran tema que és el de l'idioma, el de la llengua catalana. D'això, se n'ha parlat moltes vegades, però voldria explicar-ho una mica. Es va preparar un Estatut a Sau, i després es va debatre aquest Estatut en una sala de l'Ajuntament de Barcelona en la qual l'Assemblea de parlamentaris va improvitzar un miniparlament. Hi havia esmenes, es votaven les esmenes i s'anava preparant l'Estatut que finalment es negociaria amb la representació de l'Administració central. En el tema de l'idioma, una esmena de Convergència i Unió, que equiparava els drets i els deures del català i del castellà a Catalunya, va perdre. I després de la votació, Ramon Trias Fargas, que ja havia defensat personalment tots els temes de llengua en el Congrés dels Diputats de Madrid en nom de la Minoria Catalana, va fer un discurs tan bo i tan emotiu que tots els diputats i els senadors allà presents que constituíem l'Assemblea de parlamentaris vàrem dir: "Escolta, aquest tema aparquem-lo, tornem-lo a negociar i presentem tots plegats un text de consens". I totes les forces polítiques vàrem interrompre les sessions d'aquelles assemblees de parlamentaris de l'Ajuntament de Barcelona; ens vàrem reunir a part i vàrem preparar el que és l'article 3r de l'Estatut de Catalunya que equipara 6 �amb drets i deures el català i el castellà, però amb una gradualitat en funció dels mitjans que posi l'administració catalana. Això jo crec que és un tema històric, gràcies a una intervenció molt personal i gràcies també a un bon discurs. En Ramon sempre deia que els discursos fan canviar d'opinió però mai de vot. I, en aquell cas, el discurs va fer canviar de vot, perquè crec que l'opinió, en el fons, tots la teníem molt similar sobre el que convenia. Això ha permès una determinada política lingüística que ha estat un dels fets importants de l'autonomia a Catalunya. Però, alhora, i per això dic que és una personalitat complexa, en Ramon havia passat a l'exili - e m sembla- 12 anys a Colòmbia. I allà en Ramon -a mi també em va passar perquè també vaig passar temporades llargues a l'Amèrica Llatina- va descobrir una cosa, que dita davant d'un públic nacionalista pot semblar inoportuna. Vivint en un país tan influït pel castellà i per la literatura castellana com Colòmbia, va descobrir una certa grandesa de Castella i de l'idioma castellà. Ell era un defensor acèrrim de la llengua catalana i era alhora un home amb un respecte per la llengua castellana. Això és un fet complex, significatiu però que també és un fet que evita la lluita de llengües. He recollit d'un escrit seu unes frases que us llegiré: "La llengua pròpia - d i u - no es justifica com a factor diferencial, sinó com a atribut de la personalitat humana. La llengua pròpia ha d'ésser una manera d'autorealització de tots els homes, i no una forma de divisió entre els homes". Jo crec que aquest és també un plantejament modern del tema de l'idioma, no una lluita d'idiomes, sinó un atribut irrenunciable de la personalitat humana. "La llengua pròpia - d i u - és un atribut irrenunciable de la personalitat humana". Sobre en Ramon, en podríem parlar molt, és una figura que a més s'anirà estudiant perquè té moltes facetes que poden semblar en certs moments contradictòries i que no ho són; totes s'inscriuen dins d'una gran coherència personal. Jo només vull dir que els que l'hem conegut humanament - i en aquesta sala veig algunes persones que l'hem conegut molt íntimament- sobretot al final del franquisme i als inicis de la democràcia, en els primers moments de l'acció política ja més directa i organitzada era -si l'haguéssim de definir- un burgès il·lustrat, no d'una burgesia de l'empresa industrial, sinó dels professors, dels catedràtics, de la il·lustració, dels coneixements. Era un humanista, un home que a part de saber d'economia i de dret, havia llegit els clàssics, havia llegit els clàssics grecs. És a dir, tenia una gran cultura i això se li notava constantment. I en base a aquesta cultura havia construït un cert escepticisme aparent, una ironia, a vegades inclus un sarcasme sagnant, però darrera d'això jo crec que hi havia uns grans sentiments d'afecte i d'amistat. És a dir, Ramon Trias Fargas era un sentimental que a vegades es posava una cuirassa d'ironia. I això, per a mi, el feia enormement simpàtic i atractiu com a personalitat. Cal tenir en compte que, en determinats moments, la vida de partit obliga a molta disciplina, sovint a frenar moltes opi- 7 �nions per arribar a un acord conjunt del partit. Tot i que Ramon Trias Fargas va ser president de Convergència Democràtica de Catalunya -Pere Esteve ha recordat que el va conèixer en un acte de partit i que, a més, va morir en un acte de partit-; va ser un home de partit que a vegades se li feia difícil. És a dir, realment aquell corsé, aquella cotilla -perdoneu- que representa el partit, ell l'havia de trencar per un costat o per un altre amb un discurs, amb un article. Però crec que això era bo i que tot això enriquia el partit. En fi, era una figura atractiva que ha aportat moltíssim a la transició: el rigor que ell mantenia durant la transició, la implantació de la democràcia, el nacionalisme català a Catalunya. És una aportació a la transició que, evidentment, tots hem de recordar en actes com aquest, que també l'hem d'estudiar i que estic segur que cada vegada estudiarem més. Intervenció a càrrec del Sr. Pasqual Maragall Les paraules evoquen i, a vegades, tenen la virtut de suggerir persones que ja no hi són. Macià Alavedra quasi ens l'ha fet present amb les seves paraules, les quals són molt brillants i, a més, molt amarades del coneixement tan personal i tan directe que va tenir d'en Ramon. No és tant el meu cas, però crec que el vaig conèixer bé. Per a mi, evidentment, ell és el paradigme de l'autèntic liberalisme, de l'alçada del diàleg, de la generositat d'esperit i de respecte per tots els que no pensaven com ell. Per a mi, Ramon Trias Fargas representa la plena vigència dels valors que ell defensava i que personificava. Era una persona de valors. Defensava que en els aspectes bàsics totes les forces polítiques anessin d'acord i que hi hagués una certa unitat d'acció. Creia en la unitat, en anar junts per tirar el país endavant. Al mateix temps, creia en el debat. No s'acontentava amb la unitat superficial, lleugera, de flors i violes. Ell pensava en una unitat profunda que no estava renyida amb la discussió perquè de la discussió, del debat, en neix precisament la veritat. Aquesta és l'essència del liberalisme que ell defensava. El dia que es va acomiadar de l'Ajuntament va fer un discurs que potser valdria la pena rellegir, almenys en part. Va ser un discurs que ens va impressionar a tots per la seva magnanimitat -alguns dels que són avui aquí em sembla que hi eren-. Es va referir a un fet que a ell el va preocupar molt, al fet que Catalunya es dividís, que Catalunya quedés dividida per unes raons que explicava molt bé i que jo ara llegiré. I deia: "Parlem clar. El nacionalisme, pels mateixos anhels de victòria, els mateixos desitjós electorals, busca sempre una alternativa allà on la troba, que és una mica en el centrisme, diria jo. Però com que aquesta alternativa no es demostra suficient fins ara (perquè us situeu aquest és un discurs del 1987), llavors el nacionalisme se'n va a buscar vots a la dreta. A foragitar aquesta 8 �dreta que en definitiva en aquest país no té massa raó de ser, però és necessària en un aspecte polític si volem realment matisar les coses, i que va desapareixent i es va incorporant a Convergència o a tots els grups nacionalistes. I què passa? Doncs que estem situant el nacionalisme cap a la dreta d'una manera que, al final per ser nacionalista es corre el perill -ja he dit que parlo a llarg termini- que s'haurà de ser de dretes. En tot cas, anirem quedant en la línia de la dreta pura i dura que, en definitiva, la gran majoria dels nacionalistes catalans no comparteixen. Però aniran trobant-s'hi una mica pels mateixos motius i necessitats d'un procés electoral democràtic en què l'esquerra s'està trobant -sense voler potser- en una línia massa poc nacionalista i massa poc catalanista". Aquesta era la seva preocupació. Això avui pot semblar una mica datat, com diuen els tècnics -una mica com en aquella època-. Segurament ara podem dir que la dreta ha recuperat unes credencials democràtiques innegables, que de totes maneres s'han d'anar confirmant dia a dia, uns i altres: dretes i esquerres. Però, jo penso que continua sent actual en bona mesura. Llavors ell seguia: "Que això pot arribar, si les coses no s'esmenen a una divisió del país que a mi em sembla greu. Mentre que no em sembla, en canvi, gens greu, la divisió entre socialisme, centrisme o conservadurisme democràtic, perquè això ja ho he dit abans és superable, i l'altra cosa em sembla que és difícilment superable." I, aleshores entrava a matar, i deia: "Jo voldria una Catalunya forta, una Catalunya ben definida sobre la qual tots coincidíssim quant a les seves estructures constitucionals i el marc bàsic. Aquelles línies directrius elementals però que al mateix temps són decisives en la conducta d'un poble". Tornava enrere i deia: "Ser nacionalista voldria dir, en aquest escenari pessimista meu, ser de dretes i ser d'esquerres voldria dir ser poc catalanista. Això em sembla que és un gran perill. I aquest perill -afegia- crec que és un perill que les institucions catalanes tenen l'obligació de corregir, puig són elles que han de prendre la iniciativa, són elles que han d'arribar a uns acords, són elles que han de donar l'exemple de cordialitat, de col·laboració i de possibilitat d'entendre'ns en el terreny aquest -diguem-ned'estructura i de base. Deixant per al debat polític, que és certament no tan sols lícit sinó obligat i necessari, les opcions de programació social. Jo crec, per exemple, -acabava- que les negociacions amb Madrid s'haurien de dur conjuntament, com a mínim per part dels dos partits majoritaris en aquest país, que són el socialista i el convergent. Una cosa és dividir el poder i una altra dividir el país". Aquest discurs jo el recordo unit molt estretament a un altre que va fer poc abans de morir quan el Grup 7 -si no recordo malament- al Palau de Pedralbes va fer-li l'homenatge al ciutadà que ens honora. Penso que va ser el primer ciutadà que ens honorava, que honorava els organitzadors d'aquell acte. I aquell dia va dir "Catalunya i llibertat", però una mica més precís, no va dir ni tan sols catalanisme, va dir Catalunya i llibertat. Aquestes van ser les seves 9 �paraules el dia 19 de setembre de 1989, un mes abans de la seva mort sobtada. Catalunya i llibertat eren els seus dos leitmotivs: la llibertat i el país, és a dir el respecte als altres i l'autoestima responsable. Veia Catalunya com a punt de partida i com a punt de reflexió. El disgustava l'estil, de vegades autoproclamatori, de cert nacionalisme. Ell sabia que s'és català o no se n'és. Però que no se n'ha de parlar contínuament. Una vegada jo vaig escriure sobre això i sobre ell justament. Del catalanisme, se n'ha de parlar però cal fer-ho com ho feia Ramon Trias Fargas, demostrant sempre que el patriotisme és la base d'un humanisme, i que l'autoestima és el punt de partida del respecte als altres. Nosaltres ens vàrem conèixer a meitat dels anys 60. Era una època que recordo... Avui hem passat justament per davant de l'edifici on ens vàrem conèixer, davant del Ritz, que era l'edifici on estava el Servei d'Estudis del Banc Urquijo, en aquell moment, en la primera època; que ara l'estant refent. Era una època en què dins de la misèria política que vivia el país, d'alguna forma hi havia un racó de llibertat. En Ramon en aquest panorama era com una mena d'estel solitari perquè era com..., -anava a dir l'únic liberal-, era el liberal. El meu pare també ho era, però com a personatge més públic i notori ell era el liberal, públicament liberal. El meu pare, per cert, tenia una enorme admiració pel pare d'en Ramon, l'Antoni Trias, que va ser un dels seus ídols en l'època universitària. La relació amb en Ramon, en aquesta època era la relació amb una persona d'autoritat, ell era el "jefe" del Servei d'Estudis del Banc Urquijo, on jo treballava a les tardes. Però per altra banda, teníem llaços, com he dit, sinó familiars, sí de proximitat cultural i ciutadana. Quan me'n vaig anar de l'Urquijo per fer jornada completa d'economista de l'Ajuntament, em va dir: "Així vostè Maragall es dedicarà a l'Ajuntament, visera i 'manguitos' Maragall, visera i 'manguitos'". Em va quedar aquí dintre. Era una persona de geni, però la seva personalitat estava marcada sobretot per la ironia, per l'elegància i per la mordacitat. Aquestes eren les característiques sempre dominants en el seu caràcter. I acabo amb una menció de l'època de l'Ajuntament. Quan vaig saber que ell s'enfrontaria electoralment amb mi -era la primera vegada que jo concorria a unes eleccions, el 1983-, em vaig esverar. Jo quasi havia estat alumne seu a la universitat i, en certa manera, havia estat assalariat seu. El 1983 eren les meves primeres eleccions i jo pensava: "I jo m'haig d'enfrontar amb aquest senyor?" Però, 16 anys més tard, li vaig tornar allò de la visera i els 'manguitos'. Li vaig dir, en un debat: "Senyor Trias, vostè vol anar a l'Ajuntament també? Visera i 'manguitos', senyor Trias". A nivell personal no hi va haver mai problemes, al contrari, vàrem forjar, a través de la relació política, que era una relació de contra10 �posició, una bona amistat. Una altra cosa era el debat polític, sempre des del respecte mutu. Per a mi Ramon Trias Fargas, dels tres rivals que jo vaig tenir, un darrere l'altre, en la lluita per l'alcaldia de Barcelona, va ser el que més por em va fer i el que més por em feia perquè tot i que era tan educat i tan elegant, una crítica de Ramon Trias Fargas podia ser una lúcida i a voltes cruel radiografia-cruel entre cometes, si voleu-, però sempre ben envolcallada. Era realment temible. Conservo un record inesborrable de la seva companyia brillant, eficaç i d'una enorme alçada en els viatges institucionals que vàrem fer junts a Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires, la primavera de 1985, per vendre la candidatura olímpica de Barcelona, aleshores. I el que vàrem fer a Chicago i a Nova York. Recordo que a Chicago vàrem estar en un mercat de futurs, que després va ser una gran iniciativa seva, el novembre de 1986. És a dir, abans i després que Barcelona fos designada com a seu dels Jocs de 1992. Junts, el govern i l'oposició -amb això vàrem imitar el model de Manchester que ens havien visitat el cap del govern i el cap de l'oposició poc abans- vàrem representar Barcelona en aquella època en què començàvem a posar la ciutat en el mapa internacional, cosa que ara hauríem de tornar a fer, hauríem de tornar a posar entre tots aquesta ciutat en el mapa del 2004 perquè si no estarem malament d'estratègies que siguin estratègies vencedores, que mobilitzin. El 21 d'octubre de 1995 la ciutat va donar el nom de Ramon Trias Fargas a un carrer, a la nova Barcelona que ell ja no va poder veure, tocant a la Vila Olímpica i a la nova Universitat, un tram que abans era del carrer Sardenya. I per acabar torno al principi de la meva intervenció. És a dir, vull acabar insistint en el fet que avui es donen les condicions perquè en les qüestions decisives, els catalans anem sempre junts. Intervenció a càrrec del Sr. Artur Mas Jo dels tres participants en aquest acte sóc el que menys vaig conèixer Ramon Trias Fargas personalment. Probablement per raons, en aquest cas, d'edat. De tota manera he procurat suplir aquesta manca de coneixement personal intens -com en el cas de Macià Alavedra o de Pasqual Maragall- amb una lectura més o menys habitual i més o menys permanent de moltes de les seves intervencions i de molts dels seus llibres. En aquest sentit, recordo que ara fa pocs mesos, conjuntament amb la Fundació Ramon Trias Fargas i amb el suport de Montserrat Trueta, vàrem tenir la iniciativa, en el moment just en què se celebraven els deu anys de la seva mort, de reeditar aquell recull d'escrits i de conferències que es va presentar no fa gaires mesos en el Palau de la Generalitat. Va ser, per cert, un acte - n o sé si molts de vosaltres hi éreu o n o - no només molt lluït sinó, a més, molt emotiu des de molts punts de vista. 11 �En el moment de morir, Ramon Trias Fargas era un polític en actiu, era conseller d'Economia i Finances. La mateixa situació que jo tinc en aquest moment dins del govern. Era certament un intel·lectual amb idees pròpies, això ho havia estat durant molts anys. Però, a més, val la pena recordar que era una persona que encertava en la identificació de problemes bàsics -cosa que no sempre és fàcil- i, que moltes vegades proposava per a aquests problemes solucions realment imaginatives i encertades -cosa més difícil encara-. Després m'hi referiré amb temes que estan encara vius i vigents en el nostre país. Abans, Macià Alavedra i Pasqual Maragall també s'han referit a la seva personalitat política i, concretament, han centrat una part de les seves paraules en la síntesi del pensament de Ramon Trias Fargas entre la llibertat i la nació, entre la llibertat i Catalunya. Jo, a aquesta síntesi, sempre molt ben combinada, hi afegiria un altre parell de síntesis també molt importants: d'una banda, la síntesi de la llibertat individual amb la igualtat d'oportunitats i, de l'altra, la síntesi del progrés econòmic amb la protecció als més desvalguts. Tinc també un text que m'agradaria comentar. Tothom ho ha fet abans. Jo n'agafo un de l'any 1989, quan Ramon Trias Fargas s'acomiadava de la presidència de Convergència Democràtica de Catalunya. En aquell moment, va dir textualment: "Estic segur que pràcticament ningú en aquesta sala -en la sala que ell estava- i ningú que estigui a les llistes de militants -lògicament de Convergència-, no dubteu -deia e l l - del meu nacionalisme. Però fins i tot en temes que al principi eren més discutits, com per exemple el de la doctrina social, jo -deia e l l - des del primer dia abans de fusionar-me (aquesta és una paraula molt de moda, però ell es referia abans de fusionar lògicament Equerra Democràtica de Catalunya amb Convergència) em vaig manifestar obertament a la premsa i a les assemblees de partit com un liberal de sempre. Un liberal a la clandestinitat, a Espanya, i a l'estranger a l'època de Franco. Un liberal sense reticències, a l'època posterior, a la mort del general, en què estava de moda (abans ho ha dit Macià Alavedra) el marxisme. Un liberal -deia ell el 1989-, ara mateix, que això de la ¡dea liberal del progrés, de justícia i de les llibertats de les persones i dels pobles ja és més generalment acceptat". És a dir, com abans ha dit Pasqual Maragall, era el liberal, el liberal de sempre, que no va canviar les seves idees, en aquest sentit, en cap moment. Crec que Ramon Trias Fargas tenia dins del seu pensament una altra característica que val la pena de subratllar: ell era un convençut que la llibertat individual només és completa de veritat, només és autèntica de veritat, només agafa cos de veritat quan, a més, es combina amb la llibertat de la nació, de la comunitat o de la col·lectivitat. És a dir que la llibertat individual que comporta renunciar a la identitat nacional no té cap sentit. I també deia el contrari: les llibertats nacionals que acaben ofegant les llibertats individuals en un estat de dret 12 �tampoc tenen cap sentit. La llibertat individual no és abstracta i s'enriqueix en el buit, sinó que per agafar cos plenament necessita aquest caldo de cultiu que és concretament la llibertat col·lectiva o la llibertat nacional. El 1984, en una reflexió que feia sobre nació i nacionalisme, Ramon Trias Fargas deia també: "Catalunya ha sobreviscut perquè ha unit la seva causa a una causa eterna de la llibertat; aquesta ha estat la contrasenya del nostre nacionalisme. I perquè hem sabut defensar la llibertat i identificar-nos amb ella, amb sacrificis enormes, encara existim i formem part modestament, però dignament, del concert de les nacions. Aquesta simbiosi entre llibertat i nacionalisme no l'hem d'abandonar mai". Aquesta simbiosi entre llibertat individual i llibertat col·lectiva es va manifestar amb una gran força en el moment de la discussió sobre el català, de la llengua catalana a la Comissió Constitucional a les Corts a Madrid. Abans Macià Alavedra ens ha fet també una referència, en aquest sentit, de la defensa abrandada de Ramon Trias Fargas sobre la llengua. Ramon Trias Fargas, en aquell moment quan defensava davant d'aquesta Comissió Constitucional a les Corts de Madrid el tema del reconeixement del català com a llengua pròpia de Catalunya, deia - n o en paraules textuals en aquest cas- que la defensa de la llengua era una qüestió moral i de drets humans, i que la igualtat d'oportunitats per a les llengües que havien de conviure en un mateix territori era un aspecte positiu que calia conservar. Però, al mateix temps, també deia que el tracte igual de dues coses desiguals equival a tracte desigual. Recordem per què fets recents que han passat en el nostre país en aquests últims any i mig, dos anys, il·lustren bastant -crec j o - la vigència del pensament, en aquest sentit, de Ramon Trias Fargas. Recordo que ell deia: "El tracte igual de dues coses desiguals equival a tracte desigual". És una lliçó que està plenament vigent encara en alguns esquemes del nostre país, i en algunes discussions recents que hi ha hagut en aquests darrers temps. Aquestes conviccions liberals i nacionalistes s'aplicaven també en el cas de Ramon Trias Fargas a la sobirania política i a l'autonomia financera de Catalunya. Com tothom coneix, són qüestions pendents encara en bona part: sobirania política i autonomia financera. Jo avui he fet un acte que Macià Alavedra ha fet moltes vegades i que Ramon Trias Fargas també havia fet moltes vegades, portar al Parlament de Catalunya el Pressupost de la Generalitat - h o he fet aquest matí-. I repassant memòries molt antigues comprovava com a principi dels 80, l'any 1980, quan Ramon Trias Fargas era el primer conseller d'Economia del govern Pujol, va presentar al Parlament de Catalunya un pressupost que pujava pocs milers de milions de pessetes -la veritat és que eren molt poquets-. Jo avui he presentat un pressupost en el Parlament de Catalunya que passa dels dos bilions cent mil milions de pessetes. Ho he fet 20 anys després, és veritat. Però això demostra fins a quin punt, també des del punt de vista de l'autogovern, des del punt de vista, en part, de l'autonomia financers �ra s'han donat passes importants en aquests darrers vint anys que no són negligibles. Una altra cosa és que no hem arribat - i això jo ho subratllo amb un especial èmfasi- en el punt que molts de nosaltres desitjaríem, però en tot cas la veritat és que des de molts punts de vista les passes que s'han donat han estat molt importants. Recordava també de l'acte que vàrem fer al Palau de la Generalitat, ara fa alguns mesos, que a principi de la dècada dels 80 vàrem estar a punt - i em refereixo a Catalunya en el seu conjunt- d'arribar a un molt bon acord de finançament. Concretament l'impulsor també va ésser, una vegada més, Ramon Trias Fargas, en aquell moment conjuntament amb una persona que ens va deixar fa poc, que va morir fa poques setmanes, Jaime Garcia Añoveros, llavors ministre d'Hisenda d'Unió del Centre Democràtic. Doncs bé, recordem avui, tot i que fa pràcticament 20 anys d'això, que en aquell moment, i d'això a Convergència n'hem parlat moltes vegades, es va estar a punt, a un mil·límetre, d'arribar a un acord fiscal, a un acord financer molt positiu, molt en clau de futur entre Catalunya i la resta d'Espanya. Allò, que per raons ara no vénen al cas i que tothom més o menys intueix. En aquell moment es va perdre una oportunitat molt gran de la qual encara avui patim una part de les conseqüències negatives. Voldria acabar en aquesta línia de l'autonomia financera, perquè em sembla que, no només com a membre de Convergència sinó també com a actual conseller d'Economia, val la pena que jo hagi destinat, encara que siguin uns breus minuts, a recordar -com abans també ha fet Macià Alavedra- una de les obsessions, més sanes i positives que va tenir Ramon Trias Fargas, lluitar tant com va poder-i va poder molt, i va estar a punt, com jo recordava, d'arribar pràcticament a una solució definitiva- perquè Catalunya tingués no només sobirania política sinó també l'autonomia financera sense la qual no hi ha ni llibertat nacional possible ni progrés possible. Ell va lluitar molt per això. I en aquest sentit recordo que va publicar llibres tan emblemàtics i tan recordats que posaven sobre la taula el gran perill que tenia Catalunya, ja en aquella època, i que en part segueix tenint encara, de l'ofec financer. Recordeu aquell llibre titulat Narració d'una asfixia premeditada, que de fet anava precisament en aquesta línia, és a dir, a denunciar el gravíssim perill que tenia Catalunya si no aconseguia tenir una bona autonomia financera, un bon sistema de finançament, el perill que tenia de quedar com un país de segona fila. En la seva filosofia Ramon Trias Fargas - i us ho dic perquè aquests encara són temes d'actualitat, com heu comprovat aquests darrers mesos i com es comprovarà en els propers mesos també i en els propers anys- venia a dir dues coses molt simples: primer, els impostos que es paguen a Catalunya s'han de quedar a Catalunya (això ho entén tothom); i la segona cosa que té tant valor com la primera, i que no la podem oblidar: a partir d'aquí, una vegada això es fes 14 �d'aquesta manera, Catalunya ha de pagar a l'Administració central pels serveis que presta a Catalunya i, a més, dins de la línia de la no-divisió i de la cooperació que sempre va defensar Ramon Trias Fargas, a més, Catalunya una part d'aquests impostos els ha de destinar a ajudar les altres comunitats de l'Estat que estan menys desenvolupades que la nostra a poder agafar també el tren del progrés. Aquest, en síntesi, era el pensament de Ramon Trias Fargas, que per altra banda està escrit en molts documents i defensat -insisteixoamb molta vehemència per ell mateix. Voldria acabar dient que aquelles banderes que va aixecar Ramon Trias Fargas en aquella època segueixen sent banderes que avui en part estan encara aixecades en el nostre país, potser no al cent per cent, perquè també és veritat que hi ha hagut progressos significatius en aquestes línies, però són banderes que estan aixecades. I jo crec que el millor homenatge que avui es podria fer a Ramon Trias Fargas en aquest sentit és que ell sabés que avui a Catalunya hi ha molta gent -entre la qual jo em compto- compromesa en el fet que aquelles banderes que ell va aixecar arribin algun dia a bon fi. Cloenda a càrrec del Sr. Pere Esteve A la invitació haureu verificat que havíem plantejat aquest acte com a taula rodona. El que passa és que hem parlat abans amb els ponents i la realitat de les seves intervencions, per altra banda tan brillants, fa que l'acte realment hagi estat molt reeixit pel que fa al nivell, de manera que, per tant, com a organitzadors, ja n'estem satisfets. Però com que es tracta d'intervencions gairebé no contrastables sinó sumables, hem arribat a la conclusió que potser seria millor que obrissim un torn de paraules per si algú de les persones assistents volgués fer alguna pregunta, demanar algun aclariment o alguna ampliació d'algun dels aspectes tractats. Així, doncs, ho farem d'aquesta manera abans de cloure l'acte. Probablement les condicions no són potser de consulta, entre altres coses probablement perquè les intervencions han estat molt aclaridores... (Sr. Artur Mas: "Si em permets una recomanació, posa't la visera i els 'manguitos' i ara ho faràs millor"). Bé, aleshores, com que mentre han parlat Macià Alavedra, Pasqual Maragall i Artur Mas, jo he anat fent les meves notes i m'he preguntat: "Home, com a moderador, al cap i a la fi, em pot correspondre fer una síntesi, no?". Però, és clar, el llistat és tan llarg que m'he dit: "Espera't, Pere, perquè l'únic que faràs és repetir tot el que ja han dit, no? I la qualitat de la síntesi s'ha de mirar de no perdre". 15 �He intentat sintetitzar..., però, com? En primer lloc, de les tres intervencions, se'n dedueix un fet fonamental de la figura de Ramon Trias Fargas, que és la transcendència. És transcendent en dos aspectes: 1. És transcendent amb el que va fer: allò que va fer compta, allò que va fer ho tenim, ens afecta, és permanent, hi és. 2. És transcendent amb el que va dir: el que va dir és vigent, el que va dir mereix discussió, el que va dir és ric. Per tant, el primer aspecte que cal destacar, telegràficament, com correspon a una persona que vol fer síntesi és la transcendència. Clar que d'aquests aspectes que s'han parlat, jo també n'he seleccionat alguns que, en el terreny una mica egoista, servissin per al fet que estem convocant un partit que celebra 25 anys i, det fet, en sóc secretari general. Un aspecte molt important de la figura de Ramon Trias Fargas ens ha de servir molt al partit i als partits: el seu no-convencionalisme. S'ha utilitat l'expressió "no convencional", s'ha utilitzat l'expressió "imaginació" i Artur Mas ha utilitzat la paraula "encert". Per tant, es acta la necessitat de tenir polítics amb sentit no convencional, de no donar per descomptat moltes coses que en la política i en la societat es donen per descomptat i, en canvi, d'aplicar imaginació, valentia i, a més, evidentment, d'encertar. I un altre aspecte, també relacionat amb el partit, seria un tema molt interessant, que ja l'ha tocat Macià Alavedra: el tema de la disciplina. Evidentment, Ramon Trias Fargas és un exemple de com una persona és capaç, des d'una posició molt personal, molt oberta, molt seva i també com a president d'un partit, d'acceptar la disciplina. En un moment com aquest, també crec que és un aspecte important, trobar aquell punt del que és la disciplina; a més, la personalitat en un partit, em sembla francament interessant i, per tant, de Ramon Trias Fargas, en podem aprendre. A mi, em fa l'efecte -s'ha dit diverses vegades- que la personalitat de Ramon Trias Fargas se seguirà estudiant. És absolutament legítim i necessari. Crec sincerament, a més, que pot ser un element d'enriquiment fonamental cap als que creiem -crec que molts- en els elements més renovadors del que podríem dir "terceres vies", el que d'alguna manera avui a Europa potser capitalitza més del compte Blair. És a dir, tot allò que significa elements renovadors dels corrents convencionals conservador i esquerres. I que al voltant d'elements de centre, liberals, progressistes, de tots aquests elements enriquidors, i que tots els partits tenim d'alguna manera l'intent - j o crec que l'obligació- de fer créixer, són elements que es poden nodrir d'una manera intensa dels pensaments de Ramon Trias Fargas. Com ja que he dit que no ho diria tot, em limito a aquests quatre punts. Fer una descripció, intentar fer una síntesi d'una persona de tanta complexitat -com ens ha dit Macià Alavedra- no és possible. Per tant, pel que fa la síntesi de Ramon Trias Fargas haurem d'enten16 �dre sempre que, al final, la seva síntesi és la seva vida. Cap dels seus aspectes podria ser la síntesi, no? En tot cas us vull agrair-vos la vostra assistència i us vull dir que, com a Fundació Ramon Trias Fargas i com a partit, tenim el legítim orgull -avui confirmat- d'haver tingut Ramon Trias Fargas entre nosaltres i l'orgull d'incloure entre els nostres objectius el de conservar i el d'enriquir el seu record. Barcelona, 28 de març de 2000 •MMMmaMM �\ B Fundació Ramon Trias Fargas Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona Tel. 93 215 58 48 Fax 93 488 00 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La figura humana i política de Ramon Trias Fargas Creator An entity primarily responsible for making the resource Alavedra, Macià, 1934-2018 Maragall, Pasqual, 1941- Mas, Artur Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-03-28 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Homenatges i distincions Catalunya Liberalisme Política Description An account of the resource 19 p. Document que recull les intervencions a la taula rodona organitzada per la Fundació Trias Fargas. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Trias Fargas Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Esteve, Pere, 1942-2005, 1942-2005 (moderador) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2771/20000206_PresentacioCandidaturesPSC_PM.pdf a9cd74831c272942128ee06032b50442 PDF Text Text -& ^ irrxk^ & ¡JJU^^ l 'ESPANYA PLURAL ES ENCARA POSSIBLE. SURT EL DARRER PER AACONSEGJLJIR-LA EN VTNT ANYS 9 DRETA-ESQUERRA: CANVI I CONTINUÏTAT, IL·LUSIÓ I ^ ^ ^ ^ ^ ^ RREALISME, COMPLEXITAT I SIMPLIFICACIÓ (PODEM * n > * ^ u v „ C[-[u^í MILLORAR O NO ENS FEM IL.LUSIONS) (canviar lôrdre) j¿¿**W^fer -<&L^- A 2 ¥ * " ^ /(Z+^AMJL^ ,jM * UA ^ ,v MODEL BARCELONA O L'EXEMPLE O L'EXPERIÈNCIA DE ELONA— SlA-à LA DRETA NO ES LO MILLOR PER ENCARAR EL FUTUR. L'ESQUERRA VA FER AMB EL CENTRE EL GRAN CANVI DEL 7879 LA CONSTITUCIÓ I L'ESTATUT. ARA PER ACOMPLIR AQUELL SOMNI HEM DE SEGUIR CANVIANT I AMB EL MATEIX PROTAGONISTA POLÍTIC: EL CENTRE-ESQUERRAIEL_CAXALANISME UNA ESPANYA SENSE ELS BASCOS NO AGRADARIA ALS CATALANS JUSTICIA LOCAL EDUCACIÓ EN MANS DEL POBLE, DELS PODERS PROPERS AAyvÔofK^ CORRESPONSABILITAT FISCAL: TIPUS LLIURE DINS D'UNS AM^W&Myif MARGES, LLIBERTAT DE CANVIAR LES PRIORITATS (SANITAT) ^ ¿Sj^JuÀf SERVEIS SOCIALS : GENT GRAN DONES, SALUT MENTAL [7 • ÍÁ * oc ^ [h> vA [of(U W\ ( O^o {m^m^£^ ^ ¿ 4 Ç^[ tM^M~ê ^t&*rnfàfc. �- El model d'esquerra oberta que Narcís Serra tan intel·ligentment va començar a portar a la pràctica a Barcelona, en el primer ajuntament democràtic i que encara dura amb Joan Clos. (En Narcís ja intuia que la política aniria per aquest camí). I ara, de la seva mà, com a candidat del PSC a les eleccions espanyoles, farà que Catalunya lideri aquest procés. - En Narcís, amb la victòria clara i rotunda que tindrà a Catalunya, farà avançar moltes de les nostres posicions...Cap a la Catalunya més dialogant, més oberta. La Catalunya que liderarà l'Espanya més plural. I la Catalunya de les noves oportunitats que tots junts no trigarem massa a governar. �MJ a ap c CCRTV A CAMINAL NO LI VAN ACCEPTAR LES CONDICIONS QUE VA POSAR: MANS LLIURES PER CANVIAR TOTALMENT LA DIRECCIÓ I ELIMINAR LES INTERFERÈNCIES VEUREM QUINES SON LES CONDICIONS QUE POSA MIQUEL PUIG JP MISSING. IMPRESSIONAT PER L'AFER KHOL GOVERN ELS 100 DIES ES COMPLIRAN DINTRE DE DUES SETMANES. ESPEREM QUE ELS CANVIS QUE CATALUNYA HA VOLGUT AMB EL SEU VOT ES COMENÇARAN A PRODUIR ESPECIALMENT EN EDUCACIÓ, SANITAT I TREBALL EN ECONOMIA NO PODÍEM COMENÇAR PITJOR. FA TRES SETMANES VAM TENIR LA PITJOR SETMANA CATALANA: be, gas natural, eix transversal, terra ACTE PRESENTACIÓ CANDIDATURES JA HO TORNE DARRERA ELECCIÓ FINS D'AQUI A TRES ANYS. DECISIVA PER A ENCARRILAR EL PRINCIPI DE SEGLE *^AQUT^J/im^NYS)DESINTERES DE CATAALUNYA PER "ESTAN Y A T D 'spanya O madrid per Catalunya NO NOVES GENERACIONS D'INMIGRANTS ESPANYOLS, SÍ EXTRACOMUNITARIS �04/02 00 VIE 13:27 FAX 0002 ACTE DE PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES DIA 6 DE FEBRER, 12:00 HORES. TEATRE PRINCIPAL DE BARCELONA GUIÓ DE L'ACTE - MÚSICA DE CAMPANYA D'AMBIENT 12;Ò0H-PRESENTACIÓ \ l2;b2H.- INTERVENCIÓ JOAN CLOS f l - * ! \ U^A i w Vs J \ 12:D7h.- PRESENTACIÓ DE CONTINUÏTAT 12:D9H.- INTERVENCIÓ DE JOSEP BORRELL 12:j19h.- PRESENTACIÓ DE CONTINUÏTAT 12:21 H.-INTERVENCIÓ DE MARIA TERESA COSTA ( ^ ^ )' 1226H- PRESENTACIÓ DE CONTINUÏTAT 12Í8H.- INTERVENCIÓ DE LLUÍS MARIA DE PUIG ^ ^ 12&3H.- PRESENTACIÓ DE CONTINUÏTAT fe§^^ 12:35H- INTERVENCIÓ DE TERESA CUNILLERA [ r ^ U u ^ ^ ^ 12:¡40H.- PRESENTACIÓ DE CONTINUÏTAT 12:^2H-INTERVENCIÓ DE XAVIER SABATÉ ( T 12:j47H.- PRESENTACIÓ DE CONTINUÏTAT 12:J49H.- INTERVENCIÓ DE JORDI SOLÉ TURA ( l ° ^ luj+5 J 13:D9H.- PRESENTACIÓ DE CONTINUÏTAT 13:|l1H.-INTERVENCIÓ D'ISIDRE MOLAS C ^ü W-u v ^ t b J 13:Í21H.- PRESENTACIÓ DE CONTINUÏTAT. 13:B3H.- INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL j 13:33.- INTERVENCIÓ DE NARCÍS SERRA. C ( ° uU •' �Ofe tXfV íiMi C u A ^- - •¿£ 6U4S C-tí O o^ ^ cA- * Amigues i amics, Ens tornem a trobar en una altra campanya. Ens tornem a trobar, amigues i amics, amb un pòsit fet. Un pòsit que ve de lluny, però que s'ha accelerat els últims mesos. Ho vull dir ben clar: Estem en un bon moment, un molt bon moment. Per una suma de raons: I Les coses han canviat a Catalunya.( Malgrat els hi pesi a alguns- que els hi pesa molt). Però és cert 06^ Uv^ U#M Úk C&^^iàJ & H ^ / A ' �que les coses han canviat i estan canviant cada dia que passa. No podem governar, encara Tot arribarà.... Dic que no podem governar des del govern, però en certa manera governem des de la nostra alternativa al Parlament. - S'ha encetat una nova etapa en la política catalana i des d'aquí, des de Catalunya, estem en condicions de construir una nova situació política amb efectes positius per a Catalunya i també per Espanya. - Junts, vam fer un pas de gegant en les autonòmiques. Ara, també junts, farem un altre salt endavant. Un altre salt endavant que consolidarà l'Espanya plural i diversa amb Catalunya com a líder. - Mireu, el PSC ha consolidat les seves posicions com a força de diàleg, d'entesa, d'obertura... Els �socialistes som capaços de generar al nostre voltant aliances diverses. - Per què som capaços d'això? - Doncs perquè el PSC, diguem-ho també ben clar, és l'únic partit que ha estat capaç de fer sacrificis per obrir-se, per buscar el diàleg amb altres forces de l'esquerra plural, per donar pas a ciutadans i ciutadanes - els Ciutadans pel Canvi -1 ha estat capaç i és capaç d'il.lusionar. - Perquè la política també és il·lusió. Sí, també ho és. O no il.lusiona a molta gent, a molts ciutadans i ciutadanes, l'entesa de l'esquerra plural catalana al Senat? - O no il.lusiona a molta gent, a tot Espanya, el pacte amb Izquierda Unida que de manera tan intel·ligent ha propiciat Joaquín Almúnia? �- Amigues i amics, estem anant molt enllà. I anirem més enllà. Amb el PSC com a capdavanter. Amb Catalunya com a capdavantera en el diàleg, en el pluralisme, en l'obertura i en l'il·lusió. - Perquè és això el que la societat vol. I el PSC està amb la societat, amb els ciutadans i ciutadanes. - El camí no és fàcil. Tots ho sabem. Però si volem fer aquest camí - que el volem fer - arribarem on volguem anar. Tenim l'energia, tenim la força, tenim l'esperit i tenim l'il·lusió. - I potser pensareu, sí, molta il·lusió, però - i els nostres adversaris? Mireu, els nostres adversaris estan tan aïllats, estan tan tancats, són tan presoners l'un de l'altre, que no val la pena esmentar-los gaire. �- Perquè això s'acaba. AIXÒ S'ACABA. - Al PP i a CiU se'ls acaba aquest joc constant que hem viscut els darrers anys. Aquest joc de "si tu em dones això, jo et dono això altre". - Aquesta gastada cançoneta de ser decisius a Madrid ja s'ha acabat. Ja no té cap efecte. Tothom sap que per l'únic que han estat decisius és per intercanviar cromos amb el PP. Amb tot el perjudici que ha comportat a Catalunya. Massa que ha servit l'escapatòria de Madrid per a no haver de fer-se responsables aquí de les coses que aquí no s'han fet bé. - Mai més no els deixarem utilitzar "Madrid" per a no haver de respondre de la seva ineficàcia a Catalunya. �- El PP no ha entès res de Catalunya ni de l'Espanya diversa. I CiU ha estat com un annex del PP. Que no ens vinguin parlant de més sobirania ni de més poder i més diners per a Catalunya, quan, com aquell qui diu, la sobirania se l'han venut per un plat de llenties i ja no se'ls creu ningú. - I què hem obtingut? Un grapat de bones paraules i un bon grapat de resentiments. - Catalunya anirà endavant amb l'Espanya plural i federal que governarà Joaquín Almúnia. Ell sí que entén l'Espanya diversa. El PSOE sí que entén l'Espanya diversa. Perquè el PSOE és federal i ser federalista vol dir ser d'esquerres. O ser d'esquerres vol dir ser federalista. L'esquerra plural, l'esquerra diversa, l'esquerra oberta, l'esquerra propera.... Recordem-ho: socialista ve de societat... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte de presentació de candidatures del PSC. Intervenció de Pasqual Maragall. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-02-06 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Espanya Candidatures Acció política Description An account of the resource Document amb la proposta d'intervenció, amb notes manuscrites de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Principal Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2769/20000118_TerritorioDevolucion_TheEconomist_PM.pdf c43720323c8cf870d2c4ea5279ccbf48 PDF Text Text POR UN FEDERALISMO DEL SIGLO XXI Transformaciones territoriales y gobernabilidad en Europa 0. 'Introducción Buenos dias. Permítanme empezar mi intervención agradeciendo a los organizadores la amable invitación para participar en este encuentro sobre el proceso de integración europea. Europa entra en el siglo XXI con un proyecto común y apasionante. Un proyecto que abre grandes oportunidades para el desarrollo económico y para el avance hacia sociedades más solidarias, más abiertas y plenamente democráticas. A nadie escapa, sin embargo, que, junto a estas oportunidades, el proceso de integración europea plantea también importantes retos. Y entre estos retos se encuentra, en lugar preeminente, la cuestión de la gobernabilidad: es decir, el modo como cada uno de los pueblos de Europa sabrá resolver el tránsito desde los viejos Estados hacia la nueva Europa. En mi opinión, esta nueva Europa debe ser, a un tiempo, cada vez más unida y cada vez más plural. Unida en el sentido de disponer de capacidad para tomar decisiones vinculantes para el conjunto y de hablar con una sola voz en el concierto mundial. Y plural en el sentido de poner lo más cerca posible de los ciudadanos la capacidad de decisión respecto a las cuestiones que les afectan. Para construir esta Europa unida y plural hace falta un impulso federal. Porque el federalismo es justamente esto: unidad y libertad. Y es precisamente de este tema del que quiero hablarles hoy: de la forma como las transformaciones que hoy conoce Europa suponen importantes retos para la gobernabilidad, y como estos retos pueden encontrar solución en los planteamientos federales. Para hacerlo me ayudaré con unas transparencias y dividiré mi intervención en cuatro breves apartados: .En los dos primeros analizaremos los principales vectores de cambio que estan transformando hoy la economia, la sociedad y el territorio europeo: en primer lugar por lo que se refiere a la internacionalización y en el segundo en lo que atañe a los cambios internos en ciudades y regiones. .En el tercer apartado detallaremos los retos que estas transformaciones plantean para las políticas regionales y urbanas. .Finalmente, en el último apartado explicaremos como para hacer frente a estos retos desde el punto de vista de la gobernabilidad es necesario un nuevo pacto federal europeo que permita una devolución generalizada de poderes a los gobiernos locales. 1 �1. La integración europea: el nuevo papel de ciudades y regiones [TRANSPARENCIA 1] 1.1. Decíamos que la economía, la sociedad y el territorio europeo se encuentrans hoy en un acelerado proceso de cambio. Uno de los principales motores de este cambio es, sin duda, el abatimiento de las barreras espaciales en el espacio continental. En efecto: los impedimentos que a lo largo de siglos han dificultado el movimiento de personas, mercancías, capital e información sobre el espacio continental tienden a reducirse. 1.2. Las razones de esta tendencia son dobles: -Por una parte, la unificación del mercado y la caidá de los regímenes llamados de socialismo real han hecho posible una reducción sin precedentes de las barreras político-administrativas. -Por otra, el desarrollo de las redes de transporte (liberalización del tráfico aéreo, TGV,...) y los avances en materia de telecomunicaciones han resultado en una notabilísima reducción y unificación de los costes de transporte en el espacio europeo. 1.3. Esto ha conllevado un cierto colapso del espacio continental. En efecto, la distancia física real tiene una importancia siempre menor y aquello que realmente importa es el tiempo, que a su vez depende más de los medios de comunicación y telecomunicación que de la distancia. El viejo aforismo de Marx viene en seguida a la memoria: en nuestra sociedad, en la sociedad europea de hoy, el tiempo tiende a aniquilar el espacio. 1.4. El abatimiento de las barreras espaciales ha tenido como consecuencia, como no podía ser de otra forma, una mucho más alta capacidad de movilidad de los factores: mayor volatilidad del capital, configuración de canales de comercialización y distribución integrados y selectivos, mayor movilidad de la fuerza de trabajo, 1.5. En este contexto, extremadamente competitivo, la importancia de la ventaja comparativa que puede derivarse de la localización de las actividades aumenta. Así, diferencias -en coste y calificación de la fuerza de trabajo, en presión fiscal, en calidad de vida, en economías externas- que antes podían parecer irrelevantes ven aumentar extraordinariamente su importancia. Y así se llega a una bonita paradoja: el abatimiento de las barreras espaciales aumenta -y no reduce- la importancia de los factores territoriales. 1.6. Esta paradoja se encuentra, como sabemos, en el origen del incremento de la competencia entre ciudades y territorios sobre el que tanto se ha escrito en los últimos tiempos. Una competencia destinada atraer factores y actividades positivas y para evitar el drenaje de recursos. E implica tanto una presión para mejorar infraestructuras, servicios personales y calidad de vida (lo que podríamos llamar la oferta territorial), como la necesidad de promover el territorio (a través de lo que ha venido a llamarse marketing urbano y regional). 2 �2. Las dinámicas territoriales: Europa una red de ciudades [TRANSPARENCIA 2] 2.1. El proceso de apertura de las economías europeas se ha visto acompañado de forma en modo alguno casual- por profundas transformaciones en la organización del territorio. Esto es particularmente visible en las mayores áreas urbanas, aquellas que actúan como bisagra, como punto de contacto entre las lógicas globales y las locales. 2.2. En efecto, los cambios en el modelo productivo (segmentación de procesos, reducción del tamaños medio de las empresas), por un lado, y la mejora de las infraestructuras y de la renta media, por otro, han provocado una profundización de los procesos de metropolitanizacion en las principales ciudades. Procesos que, si bien se habían iniciado en periodos anteriores, toman ahora una intensidad y una dirección nuevas. 2.3. La metropolitanizacion de las principales ciudades europeas se expresa hoy de dos formas: -En primer lugar a través de una expansión notabilísima de las áreas urbanas, de forma que cada vez es mayor el territorio que podemos considerar integrado en cada una de ellas. Esta expansión hace que cada vez más a menudo -en el Randstat, en Madrid, en el Rhur, en el Sudeste inglés, en la Ilede-France- el espacio metropolitano tienda a coincidir con lo que solia considerarse como ámbito regional. -En segundo lugar, esta expansión ha ido acompañada por una difusión cada vez mayor de población y actividades sobre el conjunto de cada territorio metropolitano. Así, las áreas centrales tienden a perder peso relativo, y, en muchos casos, población y actividad en términos absolutos. 2.4. Las ciudades tienden pues a expandirse sobre los respetivos ámbitos regionales y a configurarse cada vez más como una red. Una red tejida por el movimiento de las personas, las mercancías, la información. Ahora bien, como cada actividad lleva aparejada su propia red la ciudad no es sólo una red, sino una red de redes. Y como cada red varia según el dia de la semana o la semana del año, estas redes son de geometría variable. Esto es: la ciudad europea de hoy, la ciudad-región, se define cada vez más como una red, como una red de redes, como una red de redes de geometría variable. 3 �3. Los nuevos retos para las políticas urbanas y regionales [TRANSPARENCIAS 3 y 4] 3.0. De la conjunción de las dinámicas de i n t e r n a c i o n a l i z a c i ó n y metropolitanización emergen notables oportunidades, pero también retos formidables. Trataremos de mostrar como estos retos se encuentran asociados a seis grandes vectores de transformación: internacionalización, competittividad, sostenibilidad, funcionalidad, solidaridad y gobernabilidad. 3.1. La internacionalización de las economías locales, a la que nos hemos referido, plantea retos enormes por lo que se refiere tanto a la accesibilidad exterior como a la diversidad interior. Se ha dicho (Van den Berg) que la competitividad de un territorio se deriva hoy sobretodo de la conjunción de tres factores: accesibilidad, creatividad y capacidad de organización. Por ello el acceso de cada territorio a las grandes redes de telecomunicaciones, transporte aéreo, marítimo, ferroviario y viario resulta hoy crucia para inserirse en las lógicas globales. Como lo es la capacidad de cada ciudad y cada territorio de asegurar su diversidad interior: la posibilidad de que personas con orígenes culturales y experiencias vitales muy diversas convivan y construyan nuevas identidades locales. 3.2. Directamente vinculado al vector de la internacionalización, potenciar competitividad de cada territorio requiere hoy actuar en tres campos: asegurar apertura; resolver el dilema especialización/diversificación; y fomentar existencia de economías externas (a través de la provisión de infraestruturas, de formación de la fuerza de trabajo y de la inversión en investigación y desarrollo). la la la la 3.3. La competitividad de cada territorio depende también de la sostenibilidad de su desarrollo. Y para asegurarla se debe hacer frente, a través del planeamiento y la provisión de infraestrucutras, a problemas como la ocupación acelerada del suelo disponible, el consumo exacerbado de energía o la generación de residuos. 3.4. Es necesario asimismo asegurar la funcionalidad de los territorios. Funcionalidad que, en muchas ciudades y regiones, se encuentra hoy en peligro por la difusión de la urbanización sobre el territorio, por la especialización creciente de los distintos espacios y por el uso cada vez más mayoritario del transporte privado. 3.5. Junto a competitividad, sostenibilidad y funcionalidad, hay que garantizar asimismo la solidaridad entre las distintas áreas y municipios que integran ciudades y regiones. Solidaridad para hacer frente a las desiguladades asociadadas a la renta, el género, la edad y el origen de las personas. 3.6. Finalmente, hay que enfrentarse a los problemas de gobernabilidad, que es, como trataremos de exponer a continuación, donde reside en buena parte de las claves para resolver todos los anteriores. 4 �4. Las claves de la gobernabilidad: devolución federal de poderes y pacto [TRANSPARENCIAS] 4.1. Para aprovechar las oportunidades y hacer frente a los problemas que se han detallado, la regiones y las ciudades de Europa, cada comunidad territorial, ha de poder desarrollar sus propios proyectos y hablar con su propia voz. Sólo así, en una Europa cada vez más unida, podrán aprovecharse todos los recursos y reducirse los recelos y desconfianzas mutuas. 4.2. Para ello cada territorio precisa de capacidad de decisión y de recursos; en una palabra, de gobiernos locales eficaces y representativos. Pero la Europa de hoy es, hasta cierto punto, la Europa de las paradojas. Así, si antes veíamos como la reducción de barreras para la movilidad comportaba un incremento de la importancia de los factores territoriales, ahora debemos constatar que este aumento de importancia del lugar no ha ido acompañado en la mayoría de los casos por el consiguiente fortalecimiento de los gobiernos locales y regionales. 4.3. Esta situación comporta graves dificultades a la hora de elaborar democráticamente y aplicar con éxito los proyectos colectivos necesarios de los que cada región y cada ciudad precisa para integrarse con éxito en la nueva Europa. Dificultades relativas a la financiación propia y a la solidaridad hacia otros territorios y regiones; al planeamiento del territorio y a la gestión de las redes; a la eficiencia y el ahorro administrativo; y, sobretodo, a la transparencia y la legitimidad democráticas. 4.4. Ante estas contradicciones hay que afirmar, de manera clara, lo que en cierta medida esta ya contenido en los tratados europeos que hemos firmado: el proceso de construcción de Europa solo será tendrá éxito si se realiza de abajo hacia arriba y no a la inversa. Para ello es necesario aplicar de manera escrupulosa el principio de subsidiariedad: que todo aquello que puedan hacer las localidades no lo hagan las regiones, que lo que puedan hacer las regiones no lo hagan los Estados, que lo que puedan hacer los Estados no lo haga la Unión. Y, naturalmente, que todo lo que pueda realizar la sociedad de manera eficiente y equitativa que no sea hecho por la administración. 4.5. La aplicación consecuentemente de este principio (y su corolario: que la residualidad en la distribución de competencia juegue siempre a favor del nivel inferior) hay que emprender hoy en Europa un proceso enérgico de devolución de competencias y recursos hacia los poderes locales. Un proceso que no ha de significar en modo alguno el debilitamiento de la Unión, antes al contrario: el fortalecimiento de las comunidades locales -de las regiones y de las ciudades- ha de ser la base de un nuevo federalismo europeo. Así, de la misma forma como en España las autonomías nacionales y regionales redundarán a la postre -estamos convencidos de ello- en una relación más confiada y fraterna entre los pueblos que la integran, el fortalecimiento de las autonomías locales y regionales será, en el siglo que ahora empieza, el cimiento de la Unión Europea. 5 �n ^ tw„,......\ ^, Territorio y devolución. Nuevas oportunidades económicas Buenos días, permítanme empezar mi intervención agradeciendo a The Economist su amable invitación para participar en estas interesantes jornadas. Les hablaré de Europa, de España y de Catalunya desde una perspectiva común: el nuevo papel de los territorios y la devolución de poderes. Europa entra en el siglo XXI con un proyecto común y apasionante. Un proyecto que abre grandes oportunidades para el desarrollo económico y para el avance hacia sociedades más solidarias, más abiertas y plenamente democráticas. A nadie escapa, sin embargo, que junto a estas oportunidades, el proceso de integración europea plantea también importantes retos. Y entre estos retos se encuentra, en lugar preeminente, la cuestión de la gobernabilidad: es �decir, el modo como cada uno de los pueblos de Europa sabrá resolver el tránsito desde los viejos estados hasta la nueva Europa. En mi opinión, esta nueva Europa debe ser cada vez más unida y cada vez más plural. Unida en el sentido de disponer de capacidad para tomar decisiones vinculantes para el conjunto y hablar con una sola voz en el concierto mundial. Y plural en el sentido de poner lo más cerca posible de los ciudadanos la capacidad de decisión respecto a las cuestiones que les afectan. Para construir esta Europa unida y plural hace falta un impulso federal. Porque el federalismo es justamente esto: unión y libertad. �El nuevo papel de los territorios Decíamos que la economía, la sociedad y el territorio se encuentran hoy en un acelerado proceso de cambio. Uno de los principales motores de este cambio es, sin duda, el abatimiento de las barreras espaciales. Las razones de esta tendencia son dobles: Por una parte, la unificación del mercado y la caída de los regímenes llamados del socialismo real han hecho posible una reducción sin precedentes de las barreras político-administrativas. Por otra, el desarrollo de las redes de transporte y los avances en materia de telecomunicaciones. Esto ha conllevado que la distancia física real tenga una importancia siempre menor y aquello que realmente importa es el tiempo, que a su vez depende más de los medios de comunicación y telecomunicación que de la distancia. �El abatimiento de las barreras espaciales ha tenido como consecuencia una mucho más alta capacidad de movilidad de los factores: mayor volatilidad del capital, configuración de canales de comercialización y distribución integrados y selectivos y mayor movilidad de fuerza de trabajo. En este contexto, extremadamente competitivo, la importancia de la ventaja comparativa que puede derivarse de la localización de las actividades aumenta. Así, diferencias - en coste y calificación de fuerza de trabajo, en presión fiscal, en calidad de vida, en economías externas- que antes podían parecer irrelevantes, ven aumentar extraordinariamente su importancia. Y así se llega a una bonita paradoja: el abatimiento de las barreras espaciales aumenta - y no reduce - la importancia de los factores territoriales. �Esta paradoja se encuentra, como sabemos, en el origen del incremento de la competencia entre ciudades y territorios. Una competencia destinada a atraer factores y actividades positivas y para evitar el drenaje de recursos. E implica tanto una presión para mejorar infraestructuras, servicios personales y calidad de vida (lo que podríamos llamar la oferta territorial) como la necesidad de promover el territorio ( a través de lo que ha venido a llamarse el marketing urbano y regional). Las dinámicas territoriales El proceso de apertura de las economías europeas se ha visto acompañado - de forma en modo alguno casual - por profundas transformaciones en la organización del territorio. Esto es particularmente visible en la mayores áreas urbanas, aquellas que actúan como bisagra, como punto de contacto entre las lógicas globales y las locales. �En efecto, los cambios en el modelo productivo (segmentación de procesos, reducción de tamaños medios de las empresas), por un lado, y la mejora de las infraestructuras y de la renta media, por otro, han provocado una profundización de los procesos de metropolitanización en las principales ciudades. Procesos que, si bien se habían iniciado en periodos anteriores, toman ahora una intensidad y una dirección nuevas. La metropolitanización de las grandes ciudades europeas se expresa hoy de dos formas: - En primer lugar a través de una expansión notabilísima de las áreas urbanas, de forma que cada vez es mayor el territorio que podemos considerar integrado en cada una de ellas. Esta expansión hace que cada vez más a menudo - en Madrid, en el Randstat, en el Rhur, en el Sudeste �inglés.... El espacio metropolitano tienda a coincidir con lo que solía considerarse como ámbito regional. - En segundo lugar, esta expansión ha ido acompañada por una difusión cada vez mayor de población y actividades sobre el conjunto de cada territorio metropolitano. Así, las áreas centrales tienden a perder peso relativo, y, en muchos casos, población y actividad en términos absolutos. Las ciudades tienden pues a expandirse sobre los respectivos ámbitos regionales y a configurarse cada vez más como una red. Una red tejida por el movimiento de las personas, las mercancías, la información. La ciudad europea de hoy, la ciudadregión, se define cada vez más como una red, como una red de redes. �Los nuevos retos para las políticas locales y regionales De la conjunción de las dinámicas de internacionalización y metropolitanización emergen notables oportunidades, pero también retos formidables. Estos retos se encuentran asociados a seis grandes vectores de transformación: internacionalización, competitividad, sostenibilidad, funcionalidad, solidaridad y gobernabilidad. La internacionalización de las economías locales plantea retos enormes en lo que se refiere tanto a la accesibilidad exterior como a la diversidad interior. Se ha dicho que la competitividad de un territorio se deriva hoy sobretodo de la conjunción de tres factores: accesibilidad, creatividad y capacidad de organización. Por ello el acceso de cada territorio a las grandes redes de telecomunicaciones, transporte aéreo marítimo, ferroviario y viario resulta hoy �crucial para inserirse en las lógicas globales. Como lo es la capacidad de cada territorio para asegurar su diversidad interior: la posibilidad de que personas con orígenes culturales y experiencias vitales muy diversas, convivan y construyan nuevas entidades locales. Potenciar la competitividad de cada territorio requiere hoy actuar en tres campos: asegurar la apertura, resolver el dilema de la especialización/diversifícación y fomentar la existencia de economías externas (a través de la provisión de infraestructuras, de la formación de fuerza de trabajo y de la inversión en investigación y desarrollo). La competitividad de cada territorio depende también de la sostenibilidad de su desarrollo. Y para asegurarla se debe hacer frente, a través del planeamiento y la provisión de infraestructuras, a �problemas como la ocupación acelerada del suelo disponible o la generación de residuos. Es necesario asimismo asegurar la funcionalidad de los territorios. Funcionalidad que en muchas ciudades y regiones se encuentra en peligro por la difusión de la urbanización sobre el territorio, por la especialización creciente de los distintos espacios y por el uso cada vez más mayoritario del transporte privado. Junto a competitividad, sostenibilidad y funcionalidad hay que garantizar asimismo la solidaridad entre las distintas áreas y municipios que integran ciudades y regiones. Solidaridad para hacer frente a las desigualdades asociadas a la renta, el género, la edad y el origen de las personas. Finalmente, hay que enfrentarse a los problemas de la gobernabilidad, que es, como expondré a �continuación donde residen buena parte de las claves para resolver los anteriores. Las claves de la gobernabilidad: devolución de poderes y pacto federal Para aprovechar las oportunidades existentes y a la vez crear nuevas oportunidades, las regiones y ciudades - cada comunidad territorial - ha de poder desarrollar sus propios proyectos y hablar con su propia voz. Así, en una Europa cada vez más unida podrán aprovecharse todos los recursos y reducirse los recelos y desconfianzas mutuos. Para ello, cada territorio necesita capacidad de decisión y de recursos. Pero la Europa de hoy es, hasta cierto punto, la Europa de las paradojas. Antes explicábamos como la reducción de las barreras para la movilidad comportaba un incremento de la importancia de los factores territoriales, pero este �aumento de la importancia del territorio no ha ido acompañado en muchos casos por un fortalecimiento de los gobiernos locales y regionales. Ante estas contradicciones hay que afirmar de manera clara, lo que en cierta medida ya está contenido en los tratados europeos que hemos firmado. El proceso de construcción europea sólo tendrá éxito si se realiza de abajo hacia arriba y no a la inversa. Para ello es necesario aplicar de manera meticulosa el principio de subsidiariedad: que todo aquello que puedan hacer las ciudades no lo hagan las regiones, que lo que puedan hacer las regiones no lo hagan los estados, que lo que puedan hacer los estados no lo haga la Unión. Y, naturalmente, que todo lo que pueda realizar la sociedad de manera eficiente y equitativa que no sea hecho por la administración. �La aplicación consecuente de este principio nos dice que hay que emprender un proceso enérgico de devolución de competencias y recursos hacia los poderes regionales y locales. El proceso británico de devolución de recursos y competencias en Escocia, Gales e Irlanda del Norte y la revisión de la Constitución italiana en una dirección federalista son claros ejemplos del camino de la devolución en Europa. En España, el proceso de devolución ha pasado del 80/85% de recursos gastados por el Estado en 1980, (siendo el gasto restante de carácter local), al 50/25/25 por ciento de gasto estatal, autonómico y local. El salto ha sido espectacular, motivado por el propio proceso de creación y consolidación del Estado de las Autonomías. Pero todavía estamos lejos de un nivel de descentralización en el cual los �poderes locales asuman un grado de competencias similar al de otros países europeos. El objetivo que contemplamos en nuestra propuesta de federalismo fiscal para España es el de llegar en el año 2005 a una distribución del gasto neto entre los tres niveles de gobierno (sin amortizaciones de deuda ni pensiones) del 40/30/30 por ciento. Es perfectamente posible si se lleva adelante la prevista transferencia de la educación y la sanidad a las autonomías llamadas de la vía lenta y si las autonomías a su vez repercuten parte de la devolución de recursos hacia abajo, en beneficio de los ayuntamientos. Estoy convencido que los actuales procesos británico e italiano a los que me he referido antes no se hubieran producido sin el precedente español. Pero ahora nos están pasando delante. Es conveniente que España reaccione con una nueva �fase de devolución de poder y recursos a la sociedad y a los poderes cercanos, especialmente al poder local, que ha quedado desfasado. Hoy es evidente que los Estados no han de ser necesariamente buenos gerentes, per sí que han de ser buenos garantes, una buena garantía, más eficaz y más fuerte de los derechos de la sociedad y de los individuos frente los viejos y los nuevos poderes fácticos y frente la innata tendencia de los mercados y los grupos sociales al monopolio y a la dominación. Este proceso de devolución no ha de significar en absoluto un debilitamiento de las autonomías, de los estados, ni de la propia Unión, antes al contrario: el fortalecimiento de las comunidades locales - de las regiones y de los poderes locales - ha de ser la base de un nuevo federalismo europeo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Territorio y devolución. Nuevas oportunidades económicas Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-01-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Europa Subsidiarietat Territoris Divisions administratives i polítiques Description An account of the resource Conferència de Maragall a les jornades organitzades per The Economist a Madrid, POR UN FEDERALISMO DEL SIGLO XXI: Transformaciones territoriales y gobernabilidad en Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2766/19990707_NovesOportunitatsCat_PM.pdf d4479411aaf17cf645df944808af1970 PDF Text Text Ciutadans pel canvi Maragall % /ÚOÍM/H Ciutadans pel canvi Consell de Cent, 323 baixos 08007 Barcelona Tel. 93 215 41 81 / 93 272 38 38 Fax 93 272 38 42 / 93 495 54 43 email, maragall@canvi.com Là /ÛL CMMjauu per a Catal Paraules d e Pasqual M a i Barcelona, 7 de juliol de 1999 �A favor de la transparència Bona nit. En primer lloc, els agraeixo molt, de debò, que siguin aquí: demostren un interès pel que s'esdevindrà a Catalunya. Un interès que comparteixen amb una majoria de ciutadans del nostre país. Vostès han fet una aposta per la transparència i els ho vull agrair de debò. Quatre-cents empresaris catalans reunits avui aquí és una expressió de normalitat i vol dir que hi ha un desig de transparència. Volem que la nostra campanya també es pugui finançar amb recursos aportats pels ciutadans. Però d'una manera oberta i transparent. Sense cap ànim de ser massa transcendent, els puc dir que el pas que avui donem és positiu per la normalització de la política. Tractaré de respondre les seves expectatives. �Catalunya espera molt d'ella mateixa. Hi ha una gran expectativa que no podem defraudar. También hay entre nosotros algunos empresarios venidos del resto de España, sea por curiosidad, por interés o sobre todo por amistad: gracias redobladas. Intentaré hablar en un catalán que se entienda. Con buena voluntad nos entenderemos siempre. El primer missatge és justament aquest: Catalunya s'ha de fer entendre dins i fora. Tractarem que ens entenguin els ciutadans d'aquí, els de les altres Comunitats Autònomes i els de la Unió Europea. El que ara tenim és, potser, massa publicitat i "autobombo" a dins, i poques explicacions sinceres i convincents cap a fóra. No tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país. Però el que ara veiem és qüé Catalunya espera molt d'ella mateixa, de les seves possibilitats. Hi ha una gran expectativa que rio podem defraudar.'! per això sóc aquí. Perquè no tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país; ni cap dubte, tampoc, sobre la decisió que vaig prendre ara fa un any. Un país esplèndid Tenim un país esplèndid i ünà capital magnífica que guanya tots els ratings internacionals: la niedálla d'òr del RIBA, el Royal Institute of British Architects; el premi de �Harvard de disseny; una bona posició a les classificacions de Healey and Baker. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Potser, això és el més específic de la nostra situació social i de la nostra herència cultural, a les ciutats i al camp. Per tant, no es justifica el tremendisme, ni és raonable l'acritud quan s'estableixen comparacions amb altres autonomies. Tenim en el territori, avui, el poder de decidir el 50% o més de la despesa pública. Encara que a Catalunya, la Generalitat, per diverses raons, no té el pes inversor que tenen altres comunitats autònomes. Espanya arribarà, en cinc o deu anys, a una situació en la qual el 60% de la despesa es decidirà en territoris autonòmics i Catalunya -que està per sobre de la mitjana- podria ser que arribés al 70% d'autonomia financera. Es a dir, al 70% de despesa decidida des d'aquí. I Ja saben que sóc optimista però també sóc obstinat. Hem d'acordar un objectiu, que he reiterat sovint, del 40-30-30 com a mitjana espanyola de repartiment de la despesa entre l'Estat (40%), les autonomies, (30%) i els 5 �El pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. ajuntaments (30%). És possible i, fins i tot, és probable. Però això s'aconseguirà amb tenacitat i amb imaginació, no pas amb pessigades ni amb amenaces. Ja saben que sóc optimista. Però també sóc obstinat. L'optimisme sense insistència a vegades esdevé una mica ingenu. Pot ser o es pot convertir en ingenuïtat. I el pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. No aporten gaire i creen males vibracions dins i fora de Catalunya. Aconseguirem aquests objectius; no en tinc cap dubte. Volem un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Però els vull explicar què ha passat en aquest dotze mesos que portem des que vaig anunciar el meu compromís electoral i també vull explicar què pretenem que passi en els propers anys. Volem un país més participatiu, que no pot ser solament un concepte identitari com el que s'expressa en les emocions esportives o en altres ocasions de vibració col·lectiva. Sóc dels que vibren molt en aquestes ocasions. Ningú no ens pot prohibir aquest tipus d'emocions, però això no és suficient per desenvolupar un projecte de país. No en pot ser l'únic fil conductor. �Catalunya mereix molt més Catalunya mereix molt més. Mereix allò que els altres esperen de nosaltres. Es a dir, que sigui un país amic, un país amistós. Un país, per començar, amic dels seus ciutadans, que mereixen ser tractats d'una altra manera. Sense divisions entre els que s'adhereixen a una filosofia de govern i els que en discrepen. Un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Un país amic dels seus alcaldes i dels seus ajuntaments, a prop dels seus intel·lectuals i crítics; amic dels seus empresaris i emprenedors; proper als seus professionals i treballadors. Un país, en definitiva, que no sigui desconfiat. Jo no aspiro a dir als catalans allò que han de fer. Jo no vull dir als empresaris catalans què han de fer. He tingut moltíssimes reunions amb empresaris del país. Ho saben bé, perquè són aquí. Amb la Cecot de Terrassa; amb el Gremi de Fabricants de Sabadell; amb els empresaris de Manresa; del Ripollès i del Berguedà; del Camp de Tarragona, dos cops: un a Reus i un altre a Tarragona, però en totes dues ocasions fent I Jo no aspiro i a dir als catalans allò que han de fer. �ús del mateix llenguatge. Per cert, que Reus i Tarragona estan d'acord a crear una regió metropolitana* una àrea metropolitana que es dirà'El Gamp de Tarragona'. Estratègia, consens i eficàcia Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. També m'he reunit amb les Juntes de Regants de l'Urgell, del Segarra-Garrigues, del Canal d'Aragó i de Catalunya, de Pinyana i d'Algerri-Balaguer; ; i amb els regants del Ter. Amb els ramaders del Pallars, amb els empresaris de Granollers, d'Igualada, de la Garrotxa, de l'Empordà. Amb els porcins d'Osona i de Lleida. Amb els propietaris de boscos del Bages i del Solsonès. Amb la Unió de Pagesos, que té empresaris i empresàries molt viables. Amb els representants dels sectors de ja informàtica, de la indústria farmacèutica. Amb els executius de la petroquímica de Tarragona. Amb els vinaters del Penedès, els cooperativistes del Priorat, els hotelers de Lloret, els pescadors de Vilanova, de Blanes... No continuo perquè la llista seria molt llarga, és molt llarga. Estratègia i consens Tots aquests contactes m'han confirmat que aquest país necessita una estratègia, opcions estratègiques. No podem continuar amb improvisació, sense prdre ni concert, amb �esquitxades interessades, però sense planificació i projecte previ. Les accions públiques i les privades que les acompanyen han de respondre a uns objectius estratègics de país. I El nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans I és imprescindible el consens. Un consens ampli. Els reitero que aquesta és justament una de les meves conviccions més rotundes. He dit estratègia i consens, i ara hi afegeixo eficàcia. És a dir: aconseguir els objectius. I també fer-ho amb eficiència. Es a dir, aconseguir els objectius amb els mínims recursos. Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. Per això he dit que el nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans, perquè és exactament allò que els catalans, en aquest moment, esperen i reclamen. I que sigui un govern competent i eficaç. Aquesta eficàcia, l'aconseguirem si som capaços de posar en marxa la coordinació estratègica i operativa entre els territoris, els empresaris i el sistema educatiu. Poders locals, empresaris i escoles o universitats. És un esquema triangular fonamental. Les seves possibilitats són enormes. Pensem, per exemple, en un assumpte central com és la negociació clàssica entre empresaris i treballadors. Avui, vostès ho 1 Els catalans i reclamen un govern competent i eficaç. 9 �Les comunicacions i els eixos territorials seran una prioritat del nou govern. saben millor que ningú, el pacte social basat només en l'equació salari-benefici és molt poc viable. Les autèntiques taules de negociació són aquelles que permeten als sindicats, en un territori determinat, relacionar les seves demandes salarials amb la viabilitat dels projectes empresarials i amb el salari en forma de serveis. Es a dir: els pactes territorials. Perquè els beneficis han de permetre fer front, significativament, a les demandes dels ajuntaments per finançar serveis eficients: serveis educatius, de formació professional, de comunicacions, de seguretat... I si ens referim a la formació, és obvi que les empreses hi han de ser presents. Han de ser presents a l'escola per donar una direcció al tipus i la qualitat del treball necessari. Ara no m'estendré sobre aquest punt, però us podria donar compte, d'entre aquests contactes que he tingut, de la gran quantitat de persones que feien referència a aquesta qüestió. És una visió qualitativa que cal tenir en compte, molt particularment, pel que toca a la presència de les dones en el mercat de treball i en el mercat empresarial. En això hi vull posar un èmfasi molt especial. Es tracta d'estimular i de respectar l'especialització o les especialitzacions locals, 10 �però sobretot de crear xarxes de ciutats que siguin competitives i que formin part d'un sistema. Les accions públiques no han de ser unes gotes d'aigua llançades a l'atzar en funció de necessitats singulars per crear adhesions polítiques. Hi ha d'haver unes prioritats. I aquestes prioritats, per a mi, són clares: l'educació, els serveis, el territori, el paper de la dona, les noves oportunitats econòmiques i les xarxes d'infraestructures. Inversions necessàries Certament, totes aquestes prioritats demanen unes determinades inversions. Catalunya no ha estat prou previsora. Més ben dit, el seu govern no ho ha estat. En les ratios d'infraestructures, Catalunya no té el pes que la seva massa crítica exigiria. Les comunicacions i els eixos territorials seran, doncs, una prioritat del nou govern. L'eix transversal s'ha acabat. Més ben dit: quasi s'ha acabat; no s'ha acabat del tot i ha quedat estret. I queden altres connexions pendents: l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc. Són eixos que han d'acostar poblacions, que han d'ampliar mercats, tant pel treball com per l'ensenyament o per altres serveis socials. Olot i Igualada, avui mal enllaçades, han de �decidir la seva adscripció territorial. I ho han de fer sobre la base de bones connexions Igualada-Manresa i Olot-Ripoll-Vic. En els darrers anys, les inversions en comunicacions s'han limitat, pràcticament, a les carreteres. Però s'ha demostrat un certa incapacitat per pensar en el futur i, a vegades, més aviat s'ha tractat de dur a terme grans obres per resoldre qüestions que poc hi tenien a veure. I penso en l'autopista de Manresa -tan buida- i en l'abandonament, en canvi, de l'Eix del Llobregat. Ens cal una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui "metro-polità". I la xarxa ferroviària, què? Catalunya és un país que no té els trens que necessita. Ens cal una xarxa ferroviària forta per a les connexions que el mercat reclama, però també per garantir la mobilitat ciutadana. Una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui un metro, sigui "metro-polità". Però també les connexions amb la Cerdanya i França; la Manresa-Lleida; la IgualadaMartorell. Amb doble via, que avui només n'hi ha una. Les comunicacions ruteres entre la Plana d'Urgell i el Port de Tarragona... �Els empresaris afectats ho tenen ben clar, i jo també. Les comunicacions s'han de resoldre d'un cop. Entre les planes de Lleida i el Port de Tarragona hi ha carreteres molt boniques, però molt poc eficients. El Penedès-Garraf, que es troba dins de la regió metropolitana de Barcelona, és el coixí entre les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona, i s'ha vertebrar millor. Perquè està creixent a un ritme molt fort. Es tracta de configurar sobre bases realistes les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, les xarxes urbanes de Lleida i Girona, de la Catalunya central, del Pirineu i de l'Ebre. El nou govern de la Generalitat establirà en aquests territoris, en les set regions reals que existeixen a Catalunya, delegacions territorials que es coordinaran amb els ajuntaments. I s'ha de parlar encara, evidentment, de l'Eix costaner; el més potent de Catalunya i de tota la Península. Catalunya ha de treure el màxim profit d'un triangle Madrid-Barcelona-València fort; fort i equitatiu. Es a dir: que tots tres braços siguin iguals. Això és de gran importància; i que apunti de manera eficient cap al cor d'Europa. El creixement de Saragossa no fa més que enfortir aquesta estratègia. Definirem estratègies pels aeroports de Reus, de Girona i els de muntanya. �Són situacions de competència que no constitueixen cap amenaça; ben al contrari, són una fantàstica oportunitat. Això vol dir que l'alta velocitat ferroviària i l'ample de via europeu han de connectar aquest triangle abans que altres xarxes competitives ens deixin fora de lloc. No vull ser pessimista i no dic que estiguem fora de joc. Estic dient que sense les inversions necessàries, sense les infraestructures que hem de potenciar, no aconseguirem els nostres objectius. Hem de tenir un port potent a Barcelona i un port àgil a Tarragona, per competir amb els mercats globals i per ser la porta real del sud d'Europa. La mateixa prioritat, o encara més, ha de tenir l'aeroport de Barcelona. Un aeroport que el Govern actual ha descobert fa poc, després d'una trajectòria una mica confusa sobre aquest tema; després d'haver tingut la temptació, fins i tot, d'iniciar una política de cert fre al seu desenvolupament. Sembla mentida que en aquesta qüestió estiguem igual que el 1992. Ens hem quedat allà. Mireu les tones mètriques de cargo, que és l'element més creixent dels aeroports a tota Europa en aquest moments: està encallada des de fa quatre o cinc anys a 80.000 tones. Això no passaria mai en una empresa. És impossible d'imaginar com �pot succeir això. Una demanda disparada i una oferta que espera tranquil·lament, amb el seu límit cobert, ben cobert, és clar... Caldrà definir unes estratègies específiques també per als aeroports de Reus i Girona i per als aeroports de muntanya, que tenen més possibilitats de les que s'aprofiten actualment. En aquest terreny, com en tots els altres, tindrem molt en compte, molt particularment, la diversitat de les prioritats estratègiques que tenen els territoris de Catalunya. L'aeroport de Reus no és igual que el de Girona. Igual com les universitats de Lleida i Girona i la Rovira Virgili no han de ser l'expressió de decisions centralitzades. Els territoris han d'expressar la seva voluntat de futur. Aquesta diversitat portarà a una gran creativitat i farà encara més patètics els intents de confrontació que hem viscut. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Ja saben que això ha perjudicat el conjunt del país, això ha fet mal. No estem parlant, quan parlem de totes aquestes inversions i d'aquestes infraestructures, d'impossibles, sinó de propostes que hem mesurat i que hem calculat. I us dic que tot això que he anat exposant, en un termini que s'ha d'estudiar i en un termini que no és immediat -encara que algunes coses han de ser immediates-, es pot fer. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Això ha perjudicat el conjunt del país. 15 �La nostra experiència, garantia d'eficàcia És trist haver-ho d'admetre, però des de les inversions de 1992, no hi ha hagut cap altre període inversor important a Catalunya almenys en termes que fossin mínimament comparables amb aquell període. Les estadístiques canten en aquest sentit. I això que els Jocs Olímpics no tenien, almenys d'entrada, el favor de tothom. Però finalment el van tenir i, per tant, passem aquesta pàgina... Les arques són buides però pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Vostès es poden preguntar d'on sortiran les misses, d'on sortiran els diners per a tot això. Les arques són buides, prou que ho sabem. Doncs bé, pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. I alguns dels presents aquí ho saben per experiència pròpia. Ningú no pot negar que la transició ha estat considerable. Hem de fer a Catalunya, a tot Catalunya, el que ja s'ha fet a Barcelona, a Girona, a Sabadell, a Terrassa i a tantes altres ciutats. Però tots d'acord. Les dues bandes de la plaça de Sant Jaume, per començar. Treballarem en la direcció adequada per reforçar l'operativitat de la magnífica xarxa 16 �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA Paraules de Pasqual Maragall Candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Hotel Juan Carlos I, Barcelona 7 de juliol de 1999 r-~, (r) Ciutadans pel canvi —Maragall �de ciutats que té Catalunya. Això que els experts avalen com l'única resposta possible al caos i als costos immensos de la ciutat difusa. Perquè ara està sorgint una ciutat difusa que ocupa els sòls que eren forestals o agraris amb urbanitzacions amb pocs serveis. Moltes cases adossades, però fora dels nuclis rurals; urbanitzacions penjades d'un fil que no disposen dels serveis de qualitat urbana imprescindibles. És un sistema que suposa un consum immens de territori i que fa inviables la majoria dels serveis públics. Des de la seguretat a la recollida de les escombraries o el transport. I es podria haver fet d'una altra forma. Nosaltres hem consultat els geògrafs, els urbanistes, els economistes... i ens diuen com es poden trobar solucions a un desgavell que malmet, també, l'aspecte d'un país que és essencialment un país bonic, un país bell. Tenim una Catalunya desendreçada que creix sense mesura, sense planificació i sense estratègia. El consens, aquí, haurà de ser l'eix bàsic del nostre programa. És l'eix bàsic del programa que els estic començant a desgranar i que en el seu moment aniré explicant amb més detall. El consens l'hem aplicat a Barcelona i els resultats han estat molt bons. En alguns �I PropOSO el Consens, el ll diàleg i la | participado COm a motors del Canvi que el pais pOt fer. casos podríem dir, fíns i tot, espectaculars. Doncs bé, els resultats seran igualment briliants a Catalunya. Perquè tenim uns avantatges singulars que provenen de la nostra dimensió com a país, i de la nostra relació amb la resta d'Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb Amèrica llatina. Proposo, per tant, el consens, el diàleg i la participació com a motors del canvi que el país pot fer. I com a garantia de la meva asseveració que el canvi portarà noves oportunitats per a tothom. Més recursos i competències pels ajuntaments Noves oportunitats per a Catalunya, per a les empreses, per a les escoles, per a les dones i el seu rol social, per als municipis i per al territori. Els ajuntaments hauran de disposar de més recursos, de més competències i de més possibilitats. Ja m'han sentit explicar, més d'un cop, que penso que un 6% del conjunt de la despesa pública que es fa a tot Catalunya i per totes les administracions -no el 6 % del que gasta la Generalitat, sinó el 6% del que gasta tothom, tots els governs, tots els subsectors públics a Catalunya- s'ha de poder passar de la Generalitat als ajuntaments. I estan estu- �diats quins són els serveis que es poden traspassar: l'educació, l'habitatge en una bona part i les polítiques actives d'ocupació. Campanya electoral neta i de continguts Permetiu-me ara una breu referència als mitjans de comunicació. Molt breu. Assistim, a tota Espanya, com a Catalunya, a una privatització esbiaixada de patrimoni públic i de xarxes de comunicació i d'informació. Això s'ha d'acabar. L'objectiu és aconseguir la màxima normalitat; donar per acabada l'actual situació extraordinària. Escapar de les excepcionalitats i acostar-nos a la normalitat com a país. Per això penso en un govern que governi, en una oposició que faci oposició, de manera contundent, però sense estridències. Perquè tampoc no hem sabut -i això potser sigui una mica culpa de tots, com a país- trobar el to i el nivell europeus. M'atreveixo a demanar-los que juguin un paper en aquest projecte. I els demano, per exemple, que m'ajudin a centrar el debat en les autèntiques qüestions i no en les falses qüestions. Vostès tenen molta capacitat de | El canvi portarà noves oportunitats per a tothom. �El meu objectiu no és una Generalitat socialista ni m'agrada l'actual Generalitat convergent. El país reclama la Generalitat de Catalunya, la de tots els ciutadans de Catalunya. Tindrem un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós crear opinió, molta. Posin-la al servei del país, al servei de l'interès del país. És a dir, a favor d'una campanya electoral neta, interessant, no visceral. Una campanya que porti a un debat de continguts. Tot això que és habitual, i que ja ho coneixem, ha de canviar. Els asseguro que per la meva banda, així ho faré. I els garanteixo que el canvi no serà pensat a favor de cap partit: serà pensat des d'unes posicions partidàries, ben amples, per cert. Però no serà pensat a favor d'aquest partit ni a favor de cap sectarisme alternatiu. Ja ho he dit en altres ocasions i els ho vull repetir avui: el meu objectiu no és una Generalitat socialista, i no m'agrada l'actual Generalitat convergent. Allò que el país reclama és la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de tots els ciutadans de Catalunya, un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós, més franc, per encetar una etapa fecunda d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. Tinc molta confiança i estic convençut que el canvi es produirà. Els garanteixo que compto amb tothom, amb tothom, per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa; m'hagin votat o no m'hagin votat el dia que toqui votar. �Deu principis de l'acció del nou govern Permetin-me, per acabar, que sotmeti a la seva consideració deu proposicions que volen resumir les idees bàsiques que he tingut l'oportunitat de començar a explicar. Són deu proposicions que aspiren a configurar unes grans línies de força de la futura acció de govern. 1.- El consens com a base de l'acció política És un concepte central i de màxima rellevància. La nova política de govern es basarà en la cohesió, el consens, el diàleg i la participació del màxim nombre de ciutadans, institucions, empreses i administracions. Encetarem una etapa d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. | Compto amb * tothom per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa. 2.- Els territoris de Catalunya tenen prioritats estratègiques pròpies i diverses Catalunya és un país divers que no pot ser observat amb una visió estrictament unitària. Els territoris de Catalunya tenen unes vocacions i unes possibilitats estratègiques prioritàries que són diferents. Les accions del Govern han de tenir en compte aquesta realitat, en tots els terrenys. 21 �I La nova política 1 de govem es basarà en la " COhesiÓ, el COnsenS i el diàleg. 3.- Anar de la cultura de la identitat a la cultura del projecte El projecte és l'expressió d'una decisió complexa, d'una suma de decisions. El projecte pot tenir una gran rellevància com a mobilitzador de les energies ciutadanes. Els projectes grans i ben entesos creen sinèrgies entre els actors socials. I és d'aquí que es deriva l'autèntica identitat; d'haver fet junts aquests projectes. Catalunya ha de recuperar la cultura dels projectes, que és una cultura dinàmica, participativa i mobilitzadora; es refereix als homes i a les dones, a les empreses, a tota una diversitat d'actors que hi poden prendre part. En conseqüència, Catalunya hauria de matisar la centralitat de la cultura de la identitat, que implica acceptació, més que no pas participació. És més passiva. 4.- Un lideratge públic potent El lideratge públic és fonamental per dinamitzar polítiques basades en el consens. El lideratge públic significa impuls i pot ser decisiu com a garantia de qualitat, de sostenibilitat i de viabilitat a mig termini. 22 �El lideratge públic no ha de suposar intervencionisme ni intromissió. Em deia l'altre dia un representant de l'empresariat: "Hi ha massa intromissions". Crec que tenia raó. La participació, la integració dels sectors públic i privat és la millor garantia dels efectes multiplicadors que qualsevol política pública pretén. 5.- La importància de les opcions estratègiques Catalunya ha d'ordenar les seves actuacions públiques i privades a partir d'unes grans opcions estratègiques. Ho resumeixo aquí, com a punt de partida d'una reflexió que el país haurà de fer conjuntament durant els mesos que vindran, si el debat és seriós. Primer: l'autèntica reforma educativa. Segon: la devolució de responsabilitats i recursos al territori i a la societat. Tercer: no perdre cap oportunitat de futur en el camp tecnològic i en el de la innovació. Massa que n'hem perdut. Ara no faré la llista. Casar l'empresa amb l'escola, la formació professional i la universitat. I finalment, last but not least, la logística de les grans inversions infraestructurals apun- 1 El Hderatge públic 110 ha de SlipOSar intervencionisme "I intrOITIISSIO. ? �tant al cor d'Europa, al Mediterrani i a l'Amèrica Llatina. El plantejament estratègic suposa concentració de recursos i una magnificació dels impactes. Es el contrari de les polítiques estrictament tàctiques, del curt termini i de les decisions aïllades. 6.- Més inversió, menys despesa Menys despesa corrent. La nova administració farà un esforç contundent. Nosaltres tenim moltes despeses generals, a Catalunya. I no pensin que, a vegades, no li trobo una causa a tot això. Un altre dia en parlarem. Però tenim massa despeses generals si ens comparem amb la resta de comunitats. Ho dic perquè els empresaris amb els que m'he trobat, sobretot els que són a prop de les fronteres de l'Aragó o de València, miren a l'altra banda i veuen el que veuen. Veuen serveis que, finalment, tenen més despesa específica per a objectius; i per alguna cosa ha de ser, perquè els números no sortirien si no hi hagués aquí molta més despesa general. En tenim més que la d'un petit estat. Repeteixo que això no és tant una crítica com una descripció. Ho hem de saber i ho hem de corregir. �La nova administració farà un esforç, en aquest sentit, contundent, des del primer moment, per frenar l'increment de la despesa corrent. Ho hem fet en els ajuntaments i ara ho farem a la Generalitat. És possible. En tenim l'experiència. Demostrarem que en el nostre món d'avui els bons projectes obtenen, a més a més, el finançament necessari. 7.- Polítiques integrades El nou Govern, d'acord amb la visió estratègica que proposo, farà un esforç de definició de polítiques integrades. Veig venir una Catalunya amb territoris homogenis per a l'educació, la salut, les comunicacions locals i comarcals, l'ocupació, l'habitatge i fins i tot la seguretat. Amb aquests instruments a la mà, la Generalitat i els poder locals, juntament amb les empreses i la contribució d'altres sectors socials, fins i tot de les ONG, podran resoldre, cada dia millor, els problemes de qualitat de la vida quotidiana, que afecten, sobretot, joves i persones grans, les zones amb perill d'abandonament i els barris metropolitans més degradats. Amb tots aquests instruments a la mà; en el territori i en un territori dividit racionalment. La nova administració farà un esforç contundent per frenar l'increment de la despesa corrent. Demostrarem que en el món d'avui els bons projectes obtenen el finançament necessari. �8.- Desenvolupament de les infraestructures Es evident que les infraestructures del país, ho he dit, necessiten un impuls potent, focalitzat i Ilegible. Un impuls que permeti coordinar i aplegar les contribucions de totes les administracions i del sector privat. S'ha de fonamentar, per tant, en la nova cultura del projecte i s'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va poder viure en el període immediatament anterior als Jocs Olímpics de 1992. 9.- Un govern de qualitat S'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va viure amb els Jocs Olímpics de 1992. 26 L'alternativa que proposo vol tornar la màxima rellevància al concepte de qualitat de govern. Catalunya es mereix un govern de qualitat. Quasi diria que l'ha tingut històricament. Poc govern hem tingut, però quan n'hem tingut, era de gran qualitat: sigui amb la Mancomunitat, sigui amb la Generalitat Republicana, que va acabar dramàticament, però tenia un sistema educatiu d'enorme qualitat. Catalunya es mereix aquest govern de qualitat, ben estructurat i coordinat, format per personalitats d'altíssima preparació �política i tècnica, un govern del qual es puguin sentir orgullosos els ciutadans de Catalunya. En aquest marc, em proposo de promoure la màxima projecció per al debat pressupostari i per al control de qualitat: què gastem, com gastem, on gastem, per què gastem, quins indicadors de qualitat tenim, quines cartes de serveis, com es diu tècnicament, i quines garanties es donen als ciutadans. El govern, els governs, ens haurem d'acostumar a pensar (també els governs locals), que hem de ser avaluables. I no solament cada quatre anys. 10.-Tres opcions immediates i dues fites L'esperit de les proposicions anteriors el centrarem en tres grans prioritats i dos objectius político-socials de gran abast. Les tres prioritats són: educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres, però tres vegades educació. Atenció al territori i als eixos vertebradors, al triangle empresa-municipi-escola en cada territori. �I promoció de les noves activitats econòmiques. Massa; que n'hem perdut. Educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres prioritats. I les dues fites de gran abast són: la prioritat de ^acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva i el federalisme. N'he parlat molt darrerament i considero que vostès estan informats. Ocasions hi haurà de parlar-ne amb més detall. Però no voldria que tot es centrés aquí, justament aquesta nit, ni tampoc en el conjunt de la campanya. Hi ha solucions millors que les que s'estan dient. Hi ha debats sobre temes més interessants que els temes de greuge fiscal i polític que s'estan començant a aixecar. Dedicarem a això una altra sessió. La prioritat a l'acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva és de llarg abast; no és només de quatre anys, però s'ha de començar. El canvi de les condicions de vida de les dones, per a la seva entrada massiva en l'economia productiva pot facilitar l'equilibri del sistema de benestar social. El sistema de benestar social en què estem nó és sostenible. I unà de les vies més importants per a què ho sigui decisiva aquí a Catalunya, a tot Espanya i a Europa, és jus^- 28 �tament aquesta participació més gran de les dones, no només en el mercat del treball, sinó també en el mercat empresarial. I el federalisme és la gran oferta política de Catalunya a Espanya. Crec que Catalunya no ha de demanar per a ella. Catalunya no té una solució per a ella sola, com a excepció de la solució general d'Espanya. Pot ser que hi hagi altres autonomies que sí... Per la seva història, per la seva mida. Però Catalunya, no. Catalunya és massa gran, massa important, massa decisiva. Catalunya no se salvarà si ella no salva a Espanya, si em permeteu la redundància i la pretensió de l'expressió. Hem de trobar una solució per a Espanya que sigui la solució de Catalunya. I fora d'això, no tenim solució. Convertir Catalunya en un altre cas excepcional, reivindicar drets forals, buscar unes arrels històriques en aquest terreny que no tenim, que no hem tingut mai i que no tenim per què tenir, a més, perquè el que volem són resultats iguals i no procediments estranys, no funciona. No solucionaria res, ni a nosaltres ni a Espanya. Però, tampoc a nosaltres, que quedi clar. Però ja ens hi aturarem el dia que parlarem de federalisme. I Hem de trobar I una SOllICiÓ per § 3 Espanya OUe sigui la SOllICiÓ de Catalunya a Espanya. �Vot per la transparència Per avui, moltes gràcies per la seva atenció. Gràcies per ser aquí. Per haver volgut venir a escoltar i per haver contribuït amb la seva presència al finançament, ni que sigui modest, d'una candidatura que pretén el millor per a Catalunya i el millor per als catalans. No entenc que la seva presència sigui una altra cosa que un vot a favor de la transparència. I és molt. És moltíssim... Moltes gràcies. 30 �Ciutadans pel canvi Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Noves oportunitats per a Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-07-07 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Campanyes Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Catalunya Finançament Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 31 p. Discurs de campanya electoral, en un sopar d'empresaris (fundraising). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Juan Carlos I (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2760/20030629_Proclamacio_Candidatura_Auditori.pdf 46444f91e0ee7b2adc9fb2a12dcbd561 PDF Text Text M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A DISCURS DE PASQUAL MARAGALL EN L'ACTE DE LA SEVA PROCLAMACIÓ COM A CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA �M f t R A G f t L L P E R C A T A L U N Y A Amics i companys, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, Ahir, el meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, i els Ciutadans pel Canvi, van fer-me l'honor de proclamar-me candidat a la presidència de la Generalitat. Vull agrair aquesta decisió i la confiança que suposa. Sóc plenament conscient de la responsabilitat que assumeixo en aquest moment en acceptar la seva confiança per proposar al poble de Catalunya el projecte del canvi i per liderar la mobilització social que l'ha de fer possible. Ho faig amb la convicció que aquest moment històric ens reclama a tots, i em reclama a mi personalment i en particular, que convoquem voluntats que van més enllà, molt més enllà, de l'estricta filiació socialista. Em proposo fer possible la més gran coalició que hagi conegut aquest país: la de tots els catalans que creuen, com nosaltres, que ha arribat l'hora de Catalunya. De la millor Catalunya. De la Catalunya autèntica. De la Catalunya real, tal com és. No és l'hora de la queixa: és l'hora de la proposta. És l'hora de l'afirmació. Ara és l'hora de convertir en realitat els nostres somnis personals i col·lectius. Accepto la designació dels meus companys i companyes amb la il·lusió de qui es veu cridat a donar el millor d'ell mateix per servir el seu país, en el moment del gran pas endavant, no dic «salt» endavant, dic gran pas endavant. Ho assumeixo conscient, també, de l'alt grau d'exigència que comporta liderar una ambició col·lectiva d'aquest caràcter. Podeu estar segurs que no m'espanta el repte. Els que em coneixeu, els que em coneixeu bé, sabeu, -a vegades perquè ho heu 3 �hagut de patir-, que la tenacitat i l'obstinació em fan suportar i vèncer, finalment, els reptes més difícils; aquells que es resisteixen més. En aquest moment de la veritat, que és solemne i emotiu per a mi i per a tots, sabré estar a l'altura de les esperances dels qui ja no hi són, però que tinc presents, i de les expectatives dels que ens han de seguir, que tracto d'intuir, d'interpretar i d'entendre. No sé què em mou més, companys, si el sentiment d'obligació que jo crec que comparteixo amb vosaltres respecte d'aquells que van voler i no van poder viure una Catalunya que nosaltres hem somiat i que ells somiaven, que quasi dibuixaven, que podien descriure, però que no van poder viure, o el joc, també apassionant d'interpretar, d'intuir, d'endevinar el que la joventut realment farà, el que la joventut vol com a país. Les dues són forces que a mi em belluguen. Sóc hereu d'una llarga tradició i em sento responsable del llegat acumulat durant cent cinquanta anys pels homes i dones progressistes d'aquest país que han lluitat per Catalunya, pel seu progrés, per la justícia social i per la convivència. En aquest moment passen pel meu cap els noms que ha citat Manuela de Madre i alguns altres. Per descomptat Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Josep Rovira, Josep Pallach, Pep Jai, Paco Ramos, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Llimona, Antonio Santiburcio, Ernest Lluch... En aquest moment assumeixo el compromís de preservar dignament el llegat dels presidents Macià, Companys, Irla, Tarradellas, i de respectar, malgrat el seu final, que ha estat poc a l'altura de la seva pròpia dignitat, també la contribució de Jordi Pujol al capital polític de Catalunya, que malgrat això ha estat immensa, molt important. I vull citar com a deutes que jo tinc i que crec que tots tenim, el de reconeixement a Joan Reventós, Raimon Obiols i Joaquim Nadal. Perquè han representat un esforç enormement útil per a Catalunya, perquè ha estat justament el que ha permès que aquest país sabés que la veritat no era una de sola, que aquest país era plural, que tenia ànimes diverses i, tanmateix, tenia coincidències fonamentals, que aquest país era un país que tenia una ànima i, tanmateix, idees diferents i projectes diferents, dignísims. Jo crec que amb la dignitat amb què Reventós, Obiols i Nadal van saber lluitar van aconseguir petites victòries, però encara no la gran victòria, i ens vàrem forjar el dret que avui proclamem a governar aquest país. Gràcies Ouim, gràcies Raimon, gràcies Joan. 4 �M A R A G A I L P E R C A T A L U N Y A LA CATALUNYA QUE VULL Deixeu-me que us esbossi ara quina és la Catalunya que vull; la Catalunya per la qual, avui, val la pena tot el nostre esforç i el nostre compromís. La Catalunya que aconseguirem si obtenim la confiança necessària dels nostres ciutadans i ciutadanes la propera tardor. Tot i que insisteixo una vegada i una altra a dir que estic més disposat que mai, vull que entengueu que no es tracta de la proposta d'un home, no es tracta de la proposta d'un partit, no es tracta ni tan sols del projecte compartit per un conjunt de forces polítiques. No. Es tracta d'una aventura sorgida de baix, sumant totes les energies en una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. En el fons i en la forma. En les maneres de fer i entendre la política i la gestió pública i econòmica i, també, en els mapes. En les infraestructures, en l'organització del territori, en el disseny i respecte d'un paisatge que adorem, però que en bona mesura estem malmetent. La Catalunya que vull és una Catalunya gran, és una Catalunya amb ambició, no un país que vagi arrambant amb allò que pugui a cada cantonada de la història. També, però no només això. Catalunya ha de ser tan gran com la volem i tan perfecta com la voldríem. Catalunya ha d'afegir valor a la gran família dels pobles d'Espanya i d'Europa. Depèn de nosaltres arribar-hi. Depèn de la capacitat que tinguem de convèncer, d'engrescar els catalans amb un projecte innovador, net, amic, convincent, bolcat cap al futur. No volem, com alguns ens proposen, posar-nos a la cua dels pobles d'Europa que esperen amb la instància a la mà que els donin el carnet d'estat independent. Pobles que romanen ancorats a mirar lluny per la incapacitat de resoldre el problema que tenen més a prop i d'aprofitar les oportunitats que se'ls presenten. Però això no ens treu ni un bri de l'ambició que tenim com a país. En aquest sentit, us diria que ni els independentistes poden imaginar el que Catalunya donarà de si mateixa. El projecte d'una Catalunya respectada, realment autònoma, amiga �dels seus amics, desacomplexada, lliure, creativa i justa és a l'abast. La tenim a l'abast. La nostra proposta, ja ho he dit altres vegades, és la de liderar, conjuntament amb els pobles d'Espanya, que ho voldran i que cada dia són més i n'estan més convençuts, l'avenç d'Espanya cap a un rol decisiu a l'Europa dels pobles. Europa ha deixat enrere la fase de la lenta unificació sota el paraigua de la seguretat americana, per oferir al món una política diferent, una globalització amb principis, una governació i una justícia internacional efectives, un mercat mundial regulat per la prudència de la humanitat i no pels seus instints més o menys destructius. Aquesta és la missió d'Europa, i està començant. Un altre món és possible però sense una altra Catalunya, nosaltres en aquest nou món no hi seríem. Pel que fa a nosaltres, el canvi del món comença per casa, ha de començar per aquí. Els socialistes catalans tenim una cita amb la història. I no farem tard. Als que diguin que la realitat pesa més que els projectes i que el desig, als hiperrealistes, als hiperpragmàtics, als escèptics de torn, els passarem una pensió perquè segueixin rumiant i no facin nosa. Nosaltres anirem per feina. Sabem com arreglar els nostres problemes. Pagarem tots els deutes que tinguin contrapartida real, que tinguin obres al darrere. Honorarem els crèdits. Engrescarem la funció pública. La Catalunya que vull serà el motor de l'euroregió mediterrània. Sabem com enfocar el paper de Catalunya al món. És ben senzill de dir i ben difícil de fer, però no és impossible: es tracta de veure on som i treure'n partit. Tenim més gent, més empreses i més universitats a prop que qualsevol altra comunitat espanyola, en un radi de dos-cents, quatre-cents o sis-cents quilòmetres. Som la frontissa entre la península i el cor d'Europa. Treballarem junts amb les comunitats de l'antiga Corona d'Aragó i les del nord dels Pirineus, que també volen ser més del que són i estan tan tipes del centralisme com nosaltres. 6 �M A R A G A L L P E B C A T A L U N Y A Tots plegats formem una regió econòmica d'uns disset milions d'habitants que té tot el que cal per ser algú en el món obert. I convencerem els nostres amics de la resta d'Espanya que el mapa radiocèntric de la península, aquest que tenim, no té cap sentit. Que cal potenciar l'eix mediterrani, l'eix cantàbric, i la unió entre tots dos, que és la vall de l'Ebre, tant o més que els enllaços Madrid-províncies, que en definitiva són el mapa que Aznar ha dibuixat. Aquests eixos són d'interès general per a Espanya. La Catalunya que vull tindr una nova organització territorial amb set veguetieí. i amb un nou mapa. Dins de Catalunya s'ha de reconèixer d'un cop l'existència de territoris amb entitat pròpia, a part de la regió metropolitana de Barcelona i les altres tres províncies actuals, cadascuna de les quals té una àrea urbana central important. Aquests altres tres territoris són la Catalunya central, les Terres de l'Ebre i els Pirineus. Complirem, amb vint-i-quatre anys de retard, el que l'Estatut obligava a fer i no s'ha fet: la llei electoral catalana, basada en la representació dels territoris i el principi de proporcionalitat, «una persona un vot, i tots els vots valen igual». Encetarem el gran projecte d'infraestructures del primer quart del segle xxi: el de vessar cap a les planes de l'interior la congestió de les comunicacions a la franja costanera i atacar, un segle i mig més tard del primer ferrocarril, la segona gran connexió ferroviària: el tren de l'eix Transversal. Sabem quin ha de ser el mapa de la Catalunya del 2020. Tenim fets tots els mapes parcials que fan el nou dibuix de Catalunya. Aquesta regió de disset milions d'habitants a l'entorn de Barcelona no es pot concebre sense un gran aeroport. Catalunya té el sistema aeroportuari més ben ubicat de la península, comparable al de Milà a la península Itàlica. Necessitem tenir vols intercontinentals directes a les grans ciutats d'Europa i d'Amèrica. Aquest és un objectiu perfectament raonable. Si el mercat hagués decidit, en comptes de l'Estat, ja hi fórem. El govern que tenim es diu neoliberal, però jo els dic: per què deixeu que les grans empreses de Madrid, Ferrovial per exemple, pugui 7 �tenir el 35 % de l'aeroport de Sidney i no pugui tenir el 2 % de l'aeroport del Prat? Qui ho decideix? L'Estat, el senyor Cascos, vet aquí la contradicció. Nosaltres necessitem això i ho tindrem, perquè finalment la realitat s'imposa. A Catalunya la connexió telemática a través de la banda ampla ha d'arribar a tot els territoris, com a condició imprescindible per construir un país més just, eficient i equilibrat. La xarxa viària s'ha de completar amb vies troncáis que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. La superposició, en el territori, de les noves xarxes viàries i ferroviàries ha de permetre l'establiment d'un abundant sistema de nusos que actuarà com sistema logístic per a tota Catalunya. La Catalunya que vull serà respectuosa com mai amb la natura i el medi. Catalunya podria ser el primer país del Mediterrani on s'apliqui un respecte nòrdic pel paisatge. Una xarxa de ciutats d'on hagin desaparegut les immenses tanques publicitàries. Política real, pràctica, per dibuixar un país real, canviar allò que veiem i la manera com vivim. Serem el primer lloc del sud d'Europa on es persegueixi el soroll. I on l'aïllament acústic i tèrmic siguin exigits i respectats, tant en els habitatges nous com en els locals públics. La Catalunya que vull proposarà la revisió de la Constitució i de l'Estatut, per adequar-los als nous temps. Espanya ha de fer un pensament i revisar els seus textos legals bàsics, vint-i-cinc anys desprès de la seva aprovació. Hem de tenir un senat federal, tal com prefigura l'article 69 de la Constitució. Espanya ha de resoldre el tema basc, però no ho farà si Catalunya no s'avança a dir què vol, independentment del final d'aquell conflicte. 8 �M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A Catalunya vol una Espanya seriosament plural, formada per un conjunt de pobles disposats lliurement a la unió després de vint-i-cinc anys de convivència profitosa, però francament millorable. Mai no havíem tingut tant de temps de democràcia i autonomia, és cert i no es pot oblidar. Però si haguéssim de suportar cinc anys més d'un govern com el d'Aznar, Espanya esclataria. Ho dic a Madrid i ho dic aquí a Catalunya. Per què volem l'Estatut nou? El volem per ser el que som, per viure millor, per governar-nos millor i per avançar en la definició de Catalunya a Espanya i a Europa. ua Catalunya que vul·l ve: soanva h-: 'fa! Catalunya vol una Espanya federal, organitzada entorn de quatre principis: el federalisme polític, el federalisme fiscal, el cultural i el judicial. I què volem dir amb això? 1. El Senat federal, de tall germànic. No pactarem per menys. Això és el que la Constitució ja permet, més ben dit obliga, i tanmateix ella mateixa s'entrebanca quan diu que els senadors seran escollits per províncies, quan abans havia dit que el Senat és la Cambra dels Territoris. Ha de ser això: la Cambra dels Territoris. 2. La igualtat de resultats per habitant entre el sistema foral o de concert i el sistema fiscal comú. 3. La defensa per part de l'Estat del català, dels altres idiomes oficials i de la plurinacionalitat d'Espanya. És l'Estat qui ha de defensar el català. No és que la Generalitat no ho hagi de fer. És clar que ho ha de fer! Però no ha de semblar que són els catalans qui es defensen. No hem quedat que Espanya ens agrada per la seva pluralitat? Per això, l'Estat, com altres estats federals, hauria de ser el més interessat que en els carnets, els passaports, els documents nacionals d'identitat i les matrícules es defensés el català. I, llavors, nosaltres podríem dir que el castellà és un gran capital per a nosaltres. No és això la pluralitat, allà i aquí? Qui governa a Espanya? Tres nacionalismes. Un, el més important, el més 9 �acreditat, el més fort, el més dur, el més perillós, és el nacionalisme espanyol. Dos: el nacionalisme català, que fa el que pot. Tres: el nacionalisme basc. I després, m'ho deia José Bono, fins i tot a la Manxa han hagut de ser nacionalistes per guanyar, i Bono guanya de llarg. Nosaltres no hi estem pas en contra d'aquests nacionalismes, però diem que amb això no n'hi ha prou, perquè per aquesta via Catalunya i Espanya no són allà on haurien de ser i no arribaran allà on haurien d'arribar. 4. Una justícia local. Que la policia local pugui ser policia judicial dels petits delictes i faltes. Ho tenim escrit a la Carta Municipal de Barcelona, aquesta Carta que vàrem començar l'any 1980, i que encara no tenim. Fins i tot Franco, amb Porcioles d'alcalde de Barcelona, la va concedir l'any 1960; i ara amb l'Estat actual no surt, no ens la donen. Perquè vegeu que ens hem anat carregant de raó. La Catalunya que vull serà activa a Europa i al món. Catalunya vol que l'Europa federal sigui també l'Europa de les regions, l'Europa dels pobles, que vol dir una Europa més pròxima i més democràtica. Per molt que Aznar i Blair hagin frenat l'expressió «l'Europa dels pobles», aquesta Europa és més viva que mai i no hi haurà qui la pari. Catalunya vol participar en els afers europeus, directament en l'àmbit de les seves competències i indirectament -amb la resta de comunitats espanyoles- en el procés de formació de la voluntat general. Però Catalunya també vol ser especialment activa en l'àmbit de la Mediterrània, que avui crida a la nostra porta. El dramatisme amb què hem viscut els anys que hem passat, la incapacitat de Clinton i de la socialdemocràcia per resoldre el conflicte de Palestina sembla que ha fet un pas endavant, com ens va explicar recentment Moratinos a Barcelona. Recordem que Catalunya i Espanya tenen un paper importantíssim en una Europa que els darrers catorze anys ha oblidat el Mediterrani, s'ha encarat a l'est, s'ha oblidat del sud, i ha ignorat gue el perill d'Europa, del món, no està a l'est, sinó precisament al Mediterrani i en els enfrontaments que s'hi poden encendre. La Catalunya que vull canviarà les polítiques: tot és diferent de fa vint-i-cinc anys. Jo vull que aquestes eleccions autonòmiques siguin, i seran, les primeres eleccions 10 �M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A «britàniques». Es discutirà de polítiques, de com i de quina manera s'arreglen les coses. No pas tirant diners als problemes, com diuen els americans, o com fa la dreta moltes vegades. Parlem de coses reals, perquè nosaltres venim d'on venim, dels barris de Girona, Barcelona, Lleida, i perquè sabem com s'han de fer les coses. Hi ha tota una concepció darrera que hem estat discutint durant quatre anys. Em pregunten, quina és la diferència amb fa quatre anys? Fa quatre anys hi havia molta il·lusió, però només il·lusió i unes intuïcions certes: educació, educació, educació. Teníem raó i continuem tenint més raó que mai. Però ara sabem què hem de fer també amb l'habitatge, la seguretat, la protecció de la família; l'ajut als pares i mares que volen tenir criatures i, tanmateix, treballar. Ho sabem perquè ho vivim. La Catalunya que vull sera acollidora, integradora i plena d'oportunitats. Catalunya es pot convertir i es convertirà en el lloc de trobada dels creadors. Catalunya es pot convertir i es convertirà en la pàtria dels emprenedors, dels emprenedors econòmics i socials: • dels treballadors que innoven a la feina, • de les dones empresàries i autònomes, • dels pagesos moderns, • de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives, • dels investigadors i inventors reconeguts, • de la gent gran activa, • dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d'un món sense fronteres, • dels empresaris conscients que guanyar diners augmentant els costos socials i ambientals no és crear valor, sinó traspassar el mort a un altre, • dels funcionaris motivats pel servei públic, • d'uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials i, també, exigents amb si mateixos. En resum: Catalunya ha de passar a ser un país d'actors, no un país d'espectadors. No un país de propietaris d'uns quants pams quadrats que van augmentant de preu sense fer pràcticament res. Però Catalunya serà també, com ho ha estat sempre, terra d'acollida. La dreta està a favor de la immigració. No dic els empresaris, dic la dreta ideològica. Per dues 11 �raons. Perquè saben, com sabem nosaltres i compartim, que és necessària la mà d'obra, perquè amb la natalitat que tenim no podríem créixer, probablement, pagar les nostres pensions. Però la dreta, a més, sap - i ho sap més directament perquè una bona part prové d'aquests sectors-, que els salaris es mantenen baixos també gràcies a la immigració. No ens enganyem. Però la dreta política sap, a més, que els seus vots poden pujar. Perquè, qui paga els costos de la immigració? L'immigrant que ha arriscat, que ha travessat l'estret com ha pogut, jugant-se la vida. Però, qui els paga també? Els paguen els treballadors d'aquells barris on aquests immigrants poden anar a parar. I, quins són aquells barris on aquesta gent poden anar? Doncs, no són els barris de classe mitjana o alta. Són aquells on viuen, amb molt esforç, els nostres treballadors, immigrants dels anys seixanta, que ja no són immigrants, que són catalans de sang, que ja formen part del nostre passat, que ja són pares i mares de la Catalunya actual, que tenen fills que parlen català: aquests són els que paguen els costos. Perquè a la seva escola, a la seva parada de metro, a la seva escala, és allà on hi ha problemes, on arriba la misèria que ells ja havien superat. I molta gent els diu: vosaltres que ja vàreu ser immigrants i, per tant, ja sabeu el que és, no podríeu fer amb aquests que ara arriben allò que us van fer a vosaltres quan vàreu arribar? Es demana als qui ja van fer l'esforç, als qui van abandonar la seva pàtria, creant-ne una de nova, que no és fàcil, que vegin com els seus barris es degraden perquè en venen uns altres que estan pitjor que ells quan van arribar. És això el que els estem dient? No és un gran sarcasme això? Els estem dient que acceptin tenir de nou un barri amb les condicions que tenien els barris fa quaranta anys. I, ara que els havien arreglat, han d'acceptar que les coses empitjorin. A mi això em revolta. Jo crec que l'esquerra a més de la indignació moral ha de tenir una altra cosa. No només valors i indignació, ha de tenir solucions. Les solucions es diuen barris segurs, barris tranquils i escoles dignes. La immigració és un problema de polítiques. La preocupació que tenen al Marroc per la immigració és escassa. No esperem que de les lleis o els pactes en surtin massa resultats. Algun se n'ha de treure, però a còpia de dir a la gent que nosaltres tenim la solució a aquests problemes que ells viuen, i de resoldre'ls. Catalunya es pot convertir en el banc de proves d'una colla de polítiques socials que ens agradaria que fossin les més avançades d'Europa. Ens hem passat vint, trenta, quaranta, cinquanta, seixanta anys copiant la socialdemocràcia nòrdica, la centroeuropea. Ara estan passant per moments de dificultats. Però nosaltres tenim 12 �M A R f t G A L L P E R C A T A L U N Y A tot allò que cal perquè Catalunya es converteixi en un referent. Hi ha els recursos i el coneixement. I hi ha l'experiència. Venim de baix, dels ajuntaments, ho hem après. Venim dels sindicats, de l'esquerra, del moviment de ciutadans que se'ns ha volgut aplegar a l'entorn. I és des d'aquest coneixement i aquesta experiència que aconseguirem el que vulguem aconseguir. Vull, per anar acabant, formular davant vostre un parell de compromisos personals: Primer. Durant molts anys, Catalunya ha tingut un president que deia el que calia i el que no calia, i un país que havia d'escoltar i aplaudir o tancar-se a casa seva. Ara, vull que Catalunya sigui un país que parli i que tingui un president que escolti. I que després governi. No que només escolti. Que escolti i que després governi. Però que abans de res sàpiga escoltar. I sàpiga escoltar per tots i en nom de tots. Un president presidencial, valgui la redundància. Que estigui un xic pel damunt. Segon. Un compromís amb la regeneració de la política. Una vegada més estem veient que la força del diner pretén subjugar la força o l'acció de la política. Altres vegades m'ho heu sentit dir i crec que ha estat una constant en la meva carrera política. Penso perseguir i espero aconseguir un grau zero de tolerància amb el transfuguisme, amb la col·lusio d'interessos entre el diner i la política. Ho hem aconseguit allà on hem estat, allà on hem governat. Lluitaré perquè a Catalunya sigui així a partir d'ara. Em proposo convocar, des d'avui mateix, totes les catalanes i tots els catalans a donar el millor d'ells mateixos pel país. A canviar tot el que cal canviar: tot. I si, com espero, el poble de Catalunya em fa confiança per obtenir la presidència, em proposo treballar de valent i sense defalliment per aconseguir aquest objectiu de canvi, amb el meu exemple i el del meu govern. Tenim el deure de fer tot el que estigui a les nostres mans per comprovar el que Catalunya pot donar de si. I tenim el dret de gaudir d'aquest país mai vist que podem construir entre tots. No en tingueu cap dubte, és possible fer-ho. Hem de fer-ho. I ho farem. Ara és l'hora de fer possible el gran canvi. 13 �Res no em faria més feliç que servir una Catalunya dempeus, jove, justa, autoconfiada, competent i innovadora. Una Catalunya que canviï la queixa per la proposta. Una Catalunya que recuperi l'energia positiva que fa anys que va perdent lentament. Una Catalunya que es reconegui ella mateixa, amb les seves capacitats extraordinàries, i avanci confiada i segura. Res farà més honor a la història recent del nostre país i la seva gent que una gran victòria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Compto amb vosaltres! Endavant! Visca Catalunya! L'Auditori de Barcelona 29 de juny de 2003 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall en l'acte de la seva proclamació com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-06-29 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Candidatura Eleccions Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Discurs de proclamació com a candidat, en el marc de la campanya Maragall per Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf 918756ecca76b67727a4a27f78e7a212 PDF Text Text DIÀLEG AVUI, dijous, 19 de L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna res¡:x>sta en aqriest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer 11 maig del 1983 durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana Sobre el catlllanisme <<obert>> avi�r Folcb va escri� uns mots l AVUI en relació amb les parautes del 6 de maig a la plaça Catalilllya. Malauradament per als assistent.S, aquestes paraules esta­ ven escrites. Però aixo, ara esdevé ci rcumstància feliç, perquè em permet de remetre'm textualment al que vaig dir, en relació amb la qüestió de l'idioma i la cultura catalana, que és del que parla en Xavier FoJch. Crec que val coma resposta: <&guirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. »Segui.remos por siempre fieles al servicio de este pueblo. »Diré �rimero unas palabras en cas­ teUano. Uoas palabras de-respeto a los barceloneses de adopción, que aban­ donasteis un dia ya lejano westros campos y pueblos de Espanya para ve­ niros a trabajar, ·a censtruir nuestra ciudad, a construir Catalunya » Vuestros hijos seguramente a X meves hablan ya catalan. Vuestros nietos �lona se­ sera de mis hijos y de los vuescros. Nuestros nietos del año 2000, dentro de 16 añ.os, seran her­ manos de sangre y de lengua, y todos respetarón las tierras ancestrales de donde vino su família. »Yo mismo soy nieto de un barce­ lonés del barrio de Ribera que se casó con una andaluza de Jerez, y de un za­ patero alicantino de Monóvar, que se tasó con una campesina de su pueb1o. Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri materno estan en mis nombres el Ma­ ragall patemo y los Gorina y Benassal de Sabadell. »Todos vinieron a Barcelona Bar­ celona ha sido siempre abierta y se­ guira siéndoio. Ha creado hijos or­ gullosos de serlo, críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona M�la­ dos, procedenles de todas las razas y . horizontes, pero orgullosos de Barce­ lona. »He em�o mis palabras con un verso de Salvador P.spriú. Los barce­ loneses tenemos la obligación. de seguir .siempre fieles al servicio del pueblo de Cataluña. Somos la capital de Cataluña. »La capital de una cultura que no morira porque es del pueblo. Tene­ mos que aprenderla y defenderla. Todos. >:>Si nuestra eultura se perdiera el mundo entero saldria perdiep.do. Una lengua que ban bablado campe§inos y ciudadan� cómefciantes y poetas, durànte siglos, es una riqueza de toda Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar­ la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla. »Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. »l. ara, un diré a tots que jo crec que ser fidels al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos · · tots plegatS amb ob.jectius de con­ strucció que eogresqwn, que uneixin, que arrossegui; (lue no enfrontin, que no divideixin, que no insisteixin en el passa t que ens fa díferents., sinó en el futur que ens farà iguals. Que no insis-­ teix:in en el passat si no és amb respec­ te per tothom Que .insisteixin en eJ futur per respecte a un present que ês difícil per a tots i que cal superar>>. Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi­ losofia ens podem entendre totes les forces catalanistes i populars, tant les provinents de l'antiga Esquerra Repu­ blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu­ nicipal de Barcèlona continua essent la referència històriq¡ obligada (Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com les que ha �pat el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Hi haurà difi­ cultats, però les vencerem N'estic segur. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sobre el catalanisme "obert" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-19 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Cultura Identitat col·lectiva Català Castellà Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Description An account of the resource L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2751/19830506_ParaulesMitingFinalCampanyaBCN_PCatalunya.pdf 0ee648a9389fd6edbce8f524284fcf98 PDF Text Text P~. RAULES DE P?.SQUAL l·l?.HAGALL 6 Maig 1983. Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. Seguiremos por siempre fieles al servicio de este pueblo. Diré primero unas palabras en castellano. Unas palabras de respeto a los barceloneses de adopción, que abandonasteis un dia ya lejano vuestros campos y pueblos de España para veniros a trabajar, a construir nuestra ciudad, a construir Cataluña. Vuestros hijos seguramente hablan ya catal¿n. Vuestros nie tos seguro. Barcelona sera de mis hijos y de los vuestros. Nues tros nietos òel año 2000, dentro de 16 años, seran hermanos desangre y de lengua, y todos respetaran las tierras ancestrales de aonde vino su f amilia. Yo misrno soy nieto de un barcelonés del barrio de Ribera que se casó con una andaluza de Jerez, y de un zapatero alicantino de Monóvar, que se casó con una campesina de su pueblo. Ella se llarnaba Azorín y él se llamaba Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azorín materno estan en mis nombres el Maragall paterna y los Gorina y Benassa de Sabadell. Todos vinieron a Barcelona. Barcelona ha sido siempre abierta y seguira siéndolo. Ha creado hijos orgullosos de serlo, críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona. Mezclados, procedentes de todas las razas y horizontes, pero orgullosos de Barcelona. He empezado mis palabras con un verso de Salvador Espriu. Los barceloneses tenemos la obligaci6n de "seguir siempre fieles al servicio del pueblo de Cataluña. 5omos la capital de Catalu ña. blo. La capital de una cultura que no morira porque es del pueTenemos que aprenderla y defenderla. Todos. Si nuestra cultura se perdiera el mundo entero saldría perdiendo. Una lengua que han hablado campesinos y ciudadanos, comerciantes y poetas, durante siglos, es una riqueza de toda la hurnanidad. Tenemos que respetarla y aprenderla, respetarla y en señarla. Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. _. ··--. ·-. - -.-.- --·- - - .... --·~·· . - -- · --- -:-,__. .:..-: -.~ ... ·~- -· -- -~--- -~- ,:\" ~· �I ara, us diré a tots que jo penso que ser fide]s al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il.lusionar-nos tots plegats amb objectius de construcció, que engresquin, que uneixin, gue arrosseguin; gue no enfrontin, que no divideixin, que no insisteixin en el passat que ens fa diferents, sin6 en el fu tur que ens farà iguals. Que no insisteixin en el passat sinó es amb respecte de tothom. Que insisteixin en el futur per respec te a un present que es difícil per a tots i que cal superar. Ahir a la nit vaig tenir un sorrmi. La Barcelona d'aquí a deu anys, d'aqui a quinze anys, hauria recuperat el que va perdre fins al 1979 i hauria fet molt més. Des del Carmel, des del Parc GUell i el Putxet, des de Mont juic i la serra de Collcerola, veuríem trencada la monotonia dels terrats per les taques de verd i els colors policromats dels parcs i places de l'Escorxador, les Glories, la plaça Soller, Mart! Codolar. Una colla d'espais oberts ens arrenglaràn l'existència de places i placetes, sí , placete s, allà on abans hi havia maó i ciment i bruticía. La Plaça Reial, la de la Mercè, els Jardins del Mestre Dalmau a Gràcia, els de l'Emili Vendrell a Joaquim Costa, la plaça Trilla, la plaça Navas del Poble Sec, la de les Cotxeres a Sants •.• i totes les que seguirem fent. El Raval, aqui baixant a la dreta de la Rambla, convertit en un seguit d'espais lliures davant dels antics Convents dels Angels, de la Casa de la Caritat, i de la Misericordia, lligant amb el redós de la Virreina i del Mercat de la Boqueria, la plaça Vicenç Martorell i els Jardins de l'Hospital de la Santa Creu. En els antics Convents els Museus d'Art de Barcelona, relligats i potenciats per la proximitat, beneficiant la qualitat de la vida des de la Rambla fins a les Rondes de Sant Antoni i Sant Pau, que gaudiran de l'afluència de milers de visitants del nostre art. Al fons, blau, el mar, net d'aigua i net d'entrebancs, sen se la grisor i l'amuntagament de materials del port comercial, convertit el port antic i les platges del Poble Nou en lloc pre ferent d'esbarjo dels barcelonins. El dogal de les vies del tren hauria desaparegut entre l'Estació de França, que es conservarà neta i polida, i l'estació del Nord, seu d'equipaments importants; i entre l'estació i el Besós, alliberant el llevant de la ciutat a la proximitat del mar. L'Estació de "Cercanias" ja no hi és i l'espai lliure .. - - - - -· - - - - - - - - - - - -·~·--~.-- ---- .. - _..___. --·-- ___ _. •• 1--;:: _~-3:;;; ;.~·-;-. .. - -::-.- 71' .- - -"' ¿ ~== ·-=-: �l •• l l • .l' t gue oeixa lljga amb el triangle gue ja hem alliberat òe camions darrera l'Escola de Nàutica, al començament del Passeig Nacional. Una nova bocana a l'escollera permetrà tencar el port vell al tràfec pesat i obrir la sortida directa a les barques i velers. El Montjuic, imponent i olímpic, connectat amb Colom per un jardí que ja s'endevina i unes escales que hi son, encara abandonades. Al cim, el vell estadi de 1929, remotllat, i el mo dern polí-esportiu, i baixant cap a ciutat, del Palau Nacional la Plaça d'Espanya, el merevell6s espectacle que imaginà en Buigas, realitzat. Les fons acompanyaòes de música, que s'inauguraran per la Fira d'enguany, i tota l'Avinguda de Maria Cristina ro dejada per l'aigua de 206 brolladors. a Seguin amunt, Les Arenes, l'Escorxador, la futura Plaça Miró i més amunt a l'esquena el Parc equipat de l'Espanya Industrial i l'Estació de Sants, ja avui nou centre de la Barcelona de Ponent. A la dreta, l'eixample, viu corn sempre, amb façanes netes i edificis rehabilitats, amb interiors d'illes recuperats per la vi da social, corn els de la casa Elizalde. A cada districte, a la plaça de la Vila de Sarrià, a la de Rius i Taulet de Gràcia, al Centre Cívic del Guinardó, a la plaça Orfila de Sant Andreu, al Clot, els Consells de Districte i els Centres Cívics que donaràn vida als nostres barris antics i nous, a les ciutats petites de la Ciutat. Al tràfec, potenciat el transport públic, construïts els aparcaments perifèrics, acabada la vialitat bàsica del segòn Cinturó, la Ronda del Guinardó i la Ronda de Sant Martí, estarà més ben repartit. Al fons el Tibidabo, redescobert com a parc metropolità, se rà el nexe d'unió els diumenges d'una clase treballadora que ja és unitària a les fàbriques de la Zona Franca, Sant Andreu i el Poble Nou. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall al míting final de campanya del PSC a les eleccions municipals de 1983 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-06 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Identitat col·lectiva Immigració Espanya Catalunya Model social Territoris Cultura Description An account of the resource Discurs celebrat a la Plaça de Catalunya davant unes 4000 persones, amb intervencions també de Joan Reventós o Narcís Serra. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de Catalunya (Barcelona) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2677/030830_PSOE_Declaracion_de_Santillana.pdf 707b85c376ff505fcf00b977e659f387 PDF Text Text PROCEDIMIENTO DE ELABORACION La España Plural: La España Constitucional,La España Unida, La España en Positivo DE CANDIDATURAS consejo territorial 30 agosto 2003 �Partido Socialista Obrero Español Introducción: la España Plural es la España Unida Estamos en el comienzo de un curso político crucial, cuajado de citas con las urnas, que nos conducirá a la decisiva opción que la ciudadanía va a efectuar en Resolución del Consejo Territorial marzo de 2004. El proyecto socialista para España, con el que concurriremos a las distintas contiendas electorales, arranca de la Constitución y se proyecta, desde ella, hacia Europa y hacia el mundo del siglo XXI. No podría ser de otra manera: los socialistas contribuimos decisivamente al pacto constitucional y a la construcción del Estado de las Autonomías así como a la integración de España en la Unión Europea. Somos la única fuerza política democrática que apostó por adoptar y afirmar todos y cada uno de los pilares de nuestro actual Estado Autonómico. Votamos sí al referéndum de la Constitución. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía del País Vasco. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Galicia. También votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Andalucía, que marcó un jalón decisivo en el proceso autonómico toda vez que demostró que la voluntad democrática de la ciudadanía era un título tan válido para acceder a la autonomía como la Historia, el pasado o cualesquiera tradiciones de autogobierno o sentimiento identitario. A partir de aquí fue posible construir el mapa autonómico -17 Comunidades Autónomas y 2 Ciudades Autónomas, cuyos Estatutos, todos, impulsamos decisivamente- del que actualmente disfrutamos. Y fue bajo un Gobierno socialista, cuando los españoles alcanzamos una ambición que trascendía a varias generaciones: la incorporación de España a Europa y a las etapas de su construcción constitucional. Nuestra visión de España sigue siendo la misma que hace ya veinticinco años, contribuimos a incorporar a la Constitución. Una Constitución que supuso un gran avance conceptual de cuya cabal comprensión la derecha más reaccionaria se encuentra todavía muy lejos. Nuestra Constitución reconoce y consagra una nación española cuya unidad es compatible con el reconocimiento del derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran, sobre la base de la solidaridad entre sus pueblos y del respeto a su diversidad social, política, lingüística y cultural. La Constitución de 1978 consagra, pues, por fin, una coincidencia feliz entre la España legal y la España real. Esta España real es una España plural, respetuosa con su diversidad, que no sólo no niega las diferentes identidades que la con- 2 �Partido Socialista Obrero Español forman, sino que se muestra orgullosa de esa pluralidad. De esta forma, el pluralismo se incorpora como un elemento intrínseco de su identidad y como valor superior del ordenamiento jurídico. La Constitución afirma una autonomía que es libertad, identidad y pluralidad, y se sitúa en las antípodas de una concepción Resolución del Consejo Territorial sectaria, impositiva y uniformadora de nuestro país. Esta es la mejor virtualidad de nuestro Estado Autonómico: la conjugación de la pluralidad con el debido respeto a la singularidad dentro de un marco común, dentro de una realidad histórica y de un proyecto compartido de convivencia en un orden de libertades; eso es España para nosotros. El Estado Autonómico no solamente es respetuoso con la pluralidad de las autonomías sino que lo es también con la singularidad y la particularidad que puedan hacer valer –sin quebranto de los principios constitucionales y los derechos iguales de los ciudadanos– las Comunidades Autónomas o cada Comunidad Autónoma. Porque, efectivamente, el Estado Autonómico reconoce diversas singularidades. Así, por ejemplo, la lengua cooficial es una singularidad que no es homogeneizable. Tiene características propias y plantea cuestiones específicas en el ámbito educativo, en el ámbito de los servicios públicos, en el ámbito de la administración de justicia, de la integración social, del etiquetaje, de la cinematografía y de la cultura. Lo mismo ocurre con el derecho civil, foral o especial que no existe en todas las Comunidades Autónomas; o los regímenes económico-fiscales específicos, protegidos por la Constitución, no son generales para todas la Comunidades. Hay singularidades en el Estado Autonómico, pero dicho esto, el conjunto tiene que tener sentido. Para los socialistas, la prioridad de nuestras políticas es la defensa activa de la igualdad de los ciudadanos en el disfrute de sus derechos. No hay en ello sombra de incompatibilidad con el principio autonómico. Pero afirmamos claramente: La igualdad en derechos y de oportunidades debe prevalecer. Ni puede haber discriminaciones ni desigualdad en derechos ni de oportunidades, por lo que asegurar la igualdad de derechos y oportunidades de todos los españoles es la misión prioritaria del Partido Socialista. Los españoles hemos construido con éxito ese proyecto común que es para nosotros la España autonómica. Hemos, asimismo, aprendido de la experiencia vivida en estos 25 años. Una experiencia de la que podemos extraer una enseñanza clara: la esencia de la unidad de España es el reconocimiento de su pluralidad. Y nada aleja más a España de su unidad que la imposición y el centralismo. Pero esa experiencia también aconseja no quedarse quietos: queremos y podemos 3 �Partido Socialista Obrero Español mejorar el funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. Por lo aprendido, pero también para encarar en la mejor disposición las nuevas necesidades de presente y de futuro de la sociedad española. Las pautas de esa mejora están en la propia Constitución: participación, coordinación y colaboración. En definitiva, Resolución del Consejo Territorial se trata de perfeccionar, a través de una mayor participación de las Comunidades Autónomas, la realidad compartida que es España. Los españoles merecen un partido de Gobierno que plantee soluciones a los problemas de los ciudadanos en lugar de concentrarse en crearlos o en crispar, confrontar, atacar y dividir. Somos ese partido. El PSOE, tan decisivo en la construcción del Estado Autonómico, va a volver, 25 años después, mal que le pese a la derecha y a los nacionalistas, a liderar el Gobierno de la España de las Autonomías, profundizando en el autogobierno, garantizando la cohesión y la solidaridad y acometiendo desafíos en relación con problemas de funcionamiento identificados desde hace tiempo. Y encarando así, además, en mejores condiciones los nuevos retos de futuro. El PSOE ha mantenido una línea coherente, en su discurso y en su práctica, desde el día en que abordamos la adopción de la Constitución junto al nacionalismo democrático y una derecha entonces dialogante. Siempre hemos sabido cuál es el modelo territorial que mejor convenía a España y a su bienestar, el que mejor refleja la diversidad de identidades y la convivencia entre ellas. No somos nacionalistas. Nunca hemos hecho ni haremos de tan esencial cuestión bandería de partido, ni objeto de doble juego, ni de doble rasero. Nuestra oposición frontal a todo segregacionismo o pseudo-soberanismo, ya venga del PNV o de CiU, lo es por razón de principios y no de interés partidario, coyuntural, propagandístico. Frente a los separatistas y a los separadores, a los que quieren dividir y a los que utilizan las tensiones segregacionistas para sus fines partidarios, el PSOE siempre ha estado y está en la Constitución. Siempre en la España plural. Siempre en la práctica del diálogo institucional. Y siempre en la ambición de conseguir un máximo grado de consenso para acometer las reformas que conquisten el futuro. Esto es un proyecto de Estado y una comprensión real de lo que es nuestra sociedad. Todo lo demás son tácticas que piensan muy poco en la Historia de todos, de España y de los españoles, y menos aún en su futuro. El PSOE, desde el 35 Congreso de julio de 2000, ha deliberado y adoptado por unanimidad de todos sus órganos federales toda una serie de documentos 4 �Partido Socialista Obrero Español donde pone de relieve estos desafíos y ofrece respuestas. “Una ciudadanía plena: ciudades, autonomías, España y Europa”, aprobado por el Comité Federal en febrero de 2002, el “Manifiesto socialista para la España autonómica del siglo XXI”, y el “Programa Marco Autonómico para las elecciones del 25 Resolución del Consejo Territorial de mayo”, aprobados ambos por la Conferencia Autonómica de enero de 2003, así como el posicionamiento del PSOE para la Convención Europea titulado “Una Constitución Europea para la paz, la solidaridad y los derechos humanos”, son, entre otros, documentos donde se definen de forma nítida los retos y las soluciones que los socialistas planteamos para nuestro Estado Autonómico. Sólo desde la mala fe o el propagandismo sectario se puede mentir pretendiendo que el PSOE necesite definir un modelo del Estado. Nuestro modelo de Estado se basa en la Constitución y el bloque constitucional: lo llamamos Estado de las Autonomías. Esta resolución, pues, no es el punto de partida de nada: es la prolongación de una labor histórica, continuada y constante. Para nosotros, el objetivo político sigue siendo el mismo: que todos los españoles se sientan cómodos siéndolo tal y como lo quieran ser; que el espacio común y compartido sea habitable y aceptable para todos en un orden que garantice la igualdad de derechos y libertades ciudadanas. Para los socialistas, España es, sobre todo, democracia, libertad, igualdad, pluralismo y justicia. Es la garantía de los derechos fundamentales y del bienestar de los ciudadanos. El PSOE, al contrario que la derecha, no pretende confiscar España para su propio provecho. Los socialistas queremos a España que ni necesita ser inventada ni se encuentra en discusión. España es y ha sido siempre la pasión de los socialistas. España son los españoles que la hacen en su Historia y en cada generación. El modelo de Estado que propugnamos constituye un instrumento al servicio de un valor, una ciudadanía plena, formada por ciudadanos, hombres y mujeres, libres, responsables de su destino, activos, que deliberan y participan en las instituciones democráticas. Han pasado casi ocho años desde que el PP gobierna en España. Hoy vivimos el momento de mayor crispación, división social y territorial de nuestro país de los últimos 25 años. Es evidente que alguna responsabilidad es imputable a los gobiernos de José M. Aznar. Porque los suyos han sido gobiernos que, en lugar de dialogar, han confrontado; que en lugar de consensuar, han impuesto; que en lugar de integrar, han dividido. El inmovilismo que históricamente ha caracteri- 5 �Partido Socialista Obrero Español zado a la derecha en nuestro país, cuando no su propensión a la contrarreforma o a las “relecturas” de los avances democráticos, comportan, sin duda, una influencia negativa para la estabilidad territorial que la España plural necesita y reclama. Probablemente, el ejemplo más sangrante es el desprecio de los Resolución del Consejo Territorial gobiernos de Aznar por el diálogo institucional entre Estado y CCAA y entre las propias CCAA: quien se llena la boca retóricamente de Constitución ha venido infringiendo la obligación consagrada en el Reglamento del Senado de celebrar anualmente un debate monográfico sobre el Estado de las Autonomías para debatir los problemas que a todas ellas afectan. En los últimos años, además, hemos asistido a un intento por parte del Gobierno del Partido Popular de apropiarse de la Constitución. Nada más lejos del espíritu constitucional que la pretensión de patrimonializar para su beneficio político lo que por su gestación y por su propia naturaleza pertenece a todos. No hay nada más inconstitucional que apropiarse de la Constitución. No hay nada más opuesto a la Constitución que utilizar de manera excluyente una norma que se concibió justamente para ser patrimonio común e integrador de todos los españoles. Frente a esta derecha que, en lugar de integrar crispa, confronta y divide, el PSOE quiere volver a liderar, desde el consenso y la participación, las reformas necesarias para adaptar nuestro Estado Autonómico a la realidad actual. Para aumentar el sentimiento de pertenencia, de convivencia, y, consiguientemente, de seguridad, de lealtad en lo común y de confianza recíproca entre los múltiples actores de nuestro sistema constitucional. El mundo está asistiendo a cambios espectaculares. Para ganar el futuro, España y sus instituciones deben aprestarse a sumar, a cooperar y a dotar a los ordenamientos autonómicos de todas las potencialidades para afrontar estos retos. Nuevas realidades como son la integración y ampliación de Europa, la Constitución Europea, el fenómeno de la inmigración, la apertura de nuevos espacios económicos y comerciales, la globalización de los derechos humanos y de la democracia, de su legalidad y su cultura cívica, la incidencia de una justicia universal para la garantía de los derechos humanos y el nuevo orden global, un mayor nivel de exigencia de los ciudadanos hacia sus representantes en las instituciones y la mejora de la calidad de nuestra democracia, son todos ellos aspectos esenciales que deben inspirar nuestro ordenamiento constitucional y autonómico. A la adaptación a estos fenómenos de nuestras instituciones estatales y autonómicas y a perfeccionar la actual estructura del Estado se dirigirán, principalmente, las reformas propuestas por el PSOE para anticipar el futuro. 6 �Partido Socialista Obrero Español Nuestra propuesta de perfeccionamiento del Estado Autonómico supone asumir, con coraje, el deber de postular reformas institucionales concretas y específicas allí donde las consideramos necesarias, oportunas, y coherentes con la mejora de los mecanismos de autogobierno. Nuestro objetivo, en suma, es Resolución del Consejo Territorial poner nuestro orden territorial en plena forma para que el país en su conjunto y cada territorio en particular puedan alcanzar las máximas cotas de progreso, bienestar, libertad, igualdad y justicia. Y ello, para conseguir más solidaridad, cohesión social e igualdad de derechos y de oportunidades, que son los objetivos que siempre han guiado y seguirán guiando nuestro quehacer político. Los elementos principales de esta propuesta son los siguientes: 1. Reforma del Senado El Senado diseñado en 1978 no está preparado para asumir el papel crucial que debería desempeñar en uno de los Estados más descentralizados del mundo como es hoy España. Países como EEUU, Alemania, Suiza, Austria, Australia o Bélgica sí disponen de segundas cámaras adecuadas a su propia esencia de Estados descentralizados. Sencillamente, en 1978 era imposible prever el formidable desarrollo autonómico alcanzado posteriormente, que ha superado claramente todas las expectativas entonces barajadas. Veinticinco años después, necesitamos un Senado adaptado a la actual realidad. El propio espíritu constitucional así lo demanda. El Senado en los Estados compuestos no puede limitarse a amplificar la misma mayoría que en el Congreso, cuando no a deformarla, o a sesgarla, sino que debe cumplir una función de participación territorial. Y cuando decimos participación territorial, no hablamos sólo de representación sino de contribución de las CCAA a la formación de la voluntad del Estado en las decisiones que les afectan. Esa es precisamente la función que echamos de menos en España. Teniendo una Cámara prevista para ello, no cumplimos con los cometidos para los que estaba establecida. El déficit del Senado no es solamente un déficit de representación, en el sentido de que su composición no refleja suficientemente la realidad autonómica del país. Pero el déficit del Senado es también un déficit de participación. Es decir: no produce el efecto de que las Comunidades Autónomas, con su propio y específico peso político y su importancia política, puedan participar activamente en la formación de la voluntad del Estado y sentirse, por tanto, protagonistas del proceso decisorio. 7 �Partido Socialista Obrero Español Por ello, los socialistas impulsaremos, desde el consenso, la reforma constitucional del Senado para que cumpla su función y se convierta en una auténtica cámara de representación, participación e integración de las Comunidades Autónomas en el Estado Autonómico. Resolución del Consejo Territorial Es necesario también dotar de capacidad al Senado para promover, con iniciativa propia, grandes planes, nacionales o de cooperación, entre Estado y Comunidades Autónomas, en los que puedan ser acometidos el diseño y la ejecución de políticas que en estos momentos resultan difíciles, casi impensables, porque requieren esfuerzos de aproximación y de distribución de responsabilidades desde el principio. Son los llamados Planes Comunes de Cooperación. El de la inmigración es uno, para el que hace falta claramente una gran estrategia nacional y que no puede solventarse ni con parches, ni con un bilateralismo miope entre una Comunidad Autónoma y el Estado, de espaldas a todos los demás. Estos instrumentos de cooperación se podrían también utilizar para poner en marcha iniciativas conjuntas de infraestructuras, con la política del agua, o de carácter medioambiental; o para crear un nuevo modelo de seguridad pública en el que se integren varias administraciones y niveles de gobierno; o para el desarrollo actual y moderno de la Justicia a través de la participación de las CCAA en funciones de gobierno interno de la Administración de Justicia en ámbitos no judiciales; o para la configuración del modelo de Justicia de proximidad; o para lograr la integración de los servicios de inspección, gestión, recaudación y liquidación tributaria. 2. La integración de la España Autonómica en Europa En España, el proceso de integración en la Unión europea- y por tanto, de transferencia de soberanía y competencias a las instituciones europeas- se ha desarrollado al mismo tiempo que se producía una importante descentralización política desde el Estado a las Comunidades Autónomas. Este proceso paralelo a lo largo de dieciocho años ha ido formalizando una legítima aspiración: la participación más activa y directa de las Comunidades Autónomas en el ámbito comunitario, pues es allí donde se formulan y se toman decisiones que les afectan. En los últimos siete años no se ha avanzado nada en reforzar el principio de cooperación y colaboración entre el Gobierno y las Comunidades autónomas que en el ámbito de la política comunitaria es imprescindible. Así, la legítima aspiración de las Comunidades Autónomas a participar más activamente en las deci- 8 �Partido Socialista Obrero Español Resolución del Consejo Territorial siones de la Unión Europea que afectan a sus políticas de gobierno es hoy, más que nunca, una necesidad para el buen funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. En este momento, en el que la Unión Europea avanza en su construcción hacia la adopción de una auténtica Constitución Europea, que culminará el próximo año, en España tenemos que resolver esta laguna de nuestro funcionamiento institucional. Los gobiernos y parlamentos autonómicos elegidos por sus ciudadanos deben decidir y aplicar políticas que vienen determinadas por un sistema competencial definido en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía, y en abundante jurisprudencia constitucional. Además, nuestra pertenencia a la Unión Europea nos sitúa ante una realidad en la que una importante cantidad de políticas comunes europeas afectan a competencias autonómicas, ya sean éstas de carácter exclusivo o compartidas con el Gobierno de España. Todo ello, en fin, avala la necesidad de reformar el Senado en el sentido de convertirlo en una verdadera cámara autonómica en la que pueda abordarse correctamente la gestión del principio de subsidiariedad, tema clave en un sistema de reparto de competencias de la Unión no basado en un catálogo rígido y todavía más importante para estados autonómicos como España, que añaden su propia distribución competencial, directamente entroncada con la europea. Es ésta una realidad que ningún Gobierno responsable puede permitirse ignorar, si queremos que nuestro Estado funcione y funcione bien. Los socialistas proponemos, desde hace tiempo, mecanismos de participación activa de las Comunidades Autónomas en la toma de decisiones comunitaria. Ni más ni menos que los utilizados por otros estados miembros de la Unión que, con estructuras políticas similares a la nuestra, han probado excelentes resultados en este ámbito. Así, la perspectiva de profundizar en las relaciones entre las Comunidades Autónomas, el Gobierno de España, y la Unión Europea debe asociarse a la reforma del Senado, como Cámara de representación territorial y foro de integración de todas las voluntades. Es la forma en la que se articulan otros países de la Unión, y sin duda el órgano constitucional más válido para garantizar el principio de lealtad. 9 �Partido Socialista Obrero Español Pero hasta que la reforma no sea un hecho, seguiremos proponiendo mecanismos que hagan posible esta participación, tales como la inclusión en la delegación española ante el Consejo de Ministros de la Unión Europea, y en sus órganos auxiliares, de representantes del conjunto de las Comunidades Autónomas. Resolución del Consejo Territorial Es una propuesta de participación modulada según la distribución competencial que determina la Constitución y los Estatutos de Autonomía, es respetuosa con el criterio de que el Estado es el miembro de la Unión, y que la Unión lo es, por tanto, de Estados y pueblos de Europa, y pretende un compromiso de corresponsabilidad en la conformación de la voluntad general. En este contexto europeo hay, además, otro elemento que expresa elocuentemente la distancia recorrida desde 1978 hasta el momento actual. La Constitución Española no hace ninguna referencia, no ya a la participación de las CCAA en la construcción europea; es que no hace referencia alguna ni a la Unión Europea, ni a la Comunidad Europea. Ni siquiera menciona la palabra “Europa”. La explicación es simple: la redacción de nuestra Constitución es anterior a la plasmación efectiva del compromiso de España en su voluntad europeísta, y en estos 25 años sólo se ha producido una reforma muy parcial para adaptar un artículo que hiciera posible el sufragio de ciudadanos europeos en las elecciones locales. 3. Conferencia de Presidentes Desde hace más de siete años, el Gobierno del PP no convoca el debate sobre el Estado de las Autonomías, algo a lo que le obliga legalmente el Reglamento del Senado. España no merece esto. Los pueblos de España no merecen ese desprecio. La España plural necesita más diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes de CCAA y de éstos entre sí. Los Presidentes de Comunidades Autónomas gozan de la legitimidad democrática que les otorga haber sido elegidos por los ciudadanos de su territorio. Son depositarios de la voluntad popular y, por ello, merecen ser escuchados por las instituciones del Estado a la hora de tomar decisiones que afectan de manera directa a las Autonomías cuya representación ostentan. En la España Autonómica del siglo XXI no es lógico que no exista un foro donde se reúnan los Presidentes Autonómicos entre sí y con el Presidente del Gobierno. Para suplir esta carencia, proponemos el establecimiento, en el seno 10 �Partido Socialista Obrero Español del Senado reformado, de una Conferencia de Presidentes, lugar de diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes Autonómicos y de las Ciudades Autónomas, que se reunirá con una periodicidad anual y tratará los problemas más importantes del país desde el punto de vista de las Resolución del Consejo Territorial Comunidades Autónomas. 4. Reformas de Estatutos de Autonomía Los socialistas hemos promovido a lo largo de estos 25 años de democracia constitucional los necesarios consensos desde los que han sido adoptadas reformas estatutarias cuando hemos entendido que las mismas eran necesarias y oportunas para conseguir un gobierno más cercano a la gente, capaz de proporcionar más justicia social y más igualdad de derechos. Los ciudadanos tienen derecho a saber que los Estatutos de Autonomía pueden modificarse dentro del marco constitucional, y así ha ocurrido, de hecho, con la gran mayoría de los mismos. Algunos de ellos, incluso, en más de una ocasión. Las coordenadas desde las que el Partido Socialista ha sido parte activa en esas modificaciones han sido claras, lo son ahora y continúan vigentes: 1) una impecable adecuación a la Constitución, a sus valores, y a la integridad política y territorial de España ninguna modificación puede alterar las reglas y los procedimientos constitucionalmente previstos en la que el voto de ningún español vale más de lo que vale el voto de cualquier otro; 2) amplio consenso social y político, toda vez que el proceso de aprobación exige mayorías cualificadas tanto en los Parlamentos autonómicos que representan a los distintos pueblos de España como en las Cortes Generales que representan al conjunto del pueblo español; y 3) congruencia con nuestro propio proyecto político y con nuestra visión del papel que desempeñan en él las CCAA: ser instancias de autogobierno próximo a los ciudadanos, prestadoras de servicios sociales de calidad y promotoras de cambio, modernización y progreso. Hoy nos disponemos de nuevo a abordar, bajo esas mismas coordenadas, conforme a la Constitución y a las reglas del juego democrático, y desde el imprescindible consenso, reformas estatutarias en aquellas Comunidades Autónomas donde el marco jurídico merezca ser perfeccionado para alcanzar los objetivos sociales a los que aspiramos y para conseguir un mayor y mejor desarrollo de los servicios que presta la Comunidad Autónoma en el marco constitucional. Nada de eso significa que defendamos una oleada global o indiscriminada de 11 �Partido Socialista Obrero Español reformas estatutarias. Sólo resulta prudente y aconsejable acometer una reforma estatutaria allí donde un alto grado de consenso democrático la considere oportuna y conveniente para que la ciudadanía de dicha Comunidad Autónoma y la del conjunto de España gocen de un mayor grado de bienestar y justicia. Resolución del Consejo Territorial 5. Las CCAA como motor de cambio, modernización, innovación y futuro Hace 25 años teníamos claro que autonomía significaba más identidad, en el sentido de refuerzo de los sentimientos propios de pertenencia a una comunidad propia, y más democracia, al aproximar las instancias de decisión a los ciudadanos. La experiencia, 25 años después, ha demostrado que las CCAA, además de todo ello, han constituido un potente y efectivo motor de cambio y progreso económico y social para sus territorios. Las CCAA tienen responsabilidades cruciales en la realización de derechos fundamentales de la ciudadanía tan vitales como la educación y la sanidad, y no menor es su papel ante el desafío que supone el fortalecimiento y universalización de los servicios sociales y atención domiciliaria a mayores, discapacitados y personas dependientes, procurando incrementar la solidaridad y la igualdad esencial en las prestaciones básicas. Los socialistas apostamos porque, después de 25 años, las CCAA sigan siendo motor de progreso. Por ello, postulamos que las CCAA deben liderar la sociedad española hacia la innovación tecnológica y la sociedad del conocimiento. El Estado Autonómico debe servir, de nuevo, para ganar el futuro para los ciudadanos. 6. España en red. Infraestructuras para el progreso social y económico de la España plural El Partido Socialista Obrero Español propugna un modelo de infraestructuras que permita al mismo tiempo la vertebración territorial de España, la potenciación de los grandes corredores económicos, la interconexión con Europa y África dada nuestra situación geoestratégica así como la cooperación más intensa con los países vecinos de Francia y Portugal , facilitando con todo ello la comunicación entre las distintas Comunidades Autónomas españolas y la formación de regiones económicas transfronterizas en línea con lo que propugna la Unión Europea. Este modelo coherente con la España plural de progreso social que defendemos implica compatibilizar las infraestructuras radiales con las nuevas infraestructuras transversales y longitudinales que permi- 12 �Partido Socialista Obrero Español tan la vertebración de una malla peninsular que posibilite la cohesión territorial en la que creemos. Sirva a modo de ejemplo nuestra apuesta por la potenciación de los corredores del Mediterráneo (de Algeciras a La Junquera) de gran utilidad para toda la red portuaria española del Mediterráneo, el del Ebro Resolución del Consejo Territorial que unirá el corredor del Mediterráneo con la Cornisa Cantábrica que a su vez aportará gran potencialidad a la plataforma logística de Zaragoza, el Eje del Duero, el Corredor de la Plata, el Eje Atlántico y el de la Cornisa Cantábrica. También la España extrapeninsular requiere de una atención singularizada en función de las características diferenciadas de cada uno de tales territorios: archipiélago balear y canario así como las ciudades autónomas de Ceuta y de Melilla. La potenciación y modernización de sus infraestructuras portuarias y aeroportuarias así como la definición de rutas de interés público en los modos de transporte aéreo o marítimo cuando se justifique han de constituir actuaciones gubernamentales irrenunciables con el objeto de posibilitar la cohesión territorial y social que demandamos. Las redes de infraestructuras diseñadas por el Ministerio de Fomento se inspiran en una concepción preautonómica, o aún peor, antiautonómica del Estado español en la que no se consideran las necesidades económicas del país ni el proceso de vertebración europea mediante las redes transeuropeas. El tradicional modelo radial de las infraestructuras del transporte en España se corresponde con una estrategia territorial de conexión centro- periferia, que hoy debe ser complementada con nuevas infraestructuras transversales y longitudinales a la luz de las tendencias de desarrollo territorial y económico imperantes en Europa y desde luego, a partir de nuestra integración en la Unión Europea. En la era global, propugnamos una visión integral de las infraestructuras como arterias de comunicación indispensables para el desarrollo de la actividad económica y para la vertebración y el reequilibrio del territorio, y no como un negocio en sí mismo. Los socialistas consideramos que los servicios de transporte son una herramienta de igualdad y solidaridad, de cohesión social y territorial. Por ello, las infraestructuras y los servicios esenciales que resultan exigibles para su correcta prestación permanecerán bajo titularidad pública, sin perjuicio de que éstos se puedan prestar indirectamente a través de empresas privadas. El plan de infraestructuras que propone el PSOE será instrumento de política territorial encaminado a satisfacer de forma equilibrada la demanda de movilidad que responda a las necesidades de las distintas áreas y a potenciar el creci- 13 �Partido Socialista Obrero Español miento económico de las zonas más desfavorecidas, desde la óptica de la corrección de las diferencias de la calidad de vida y de mejora en el entorno ambiental. Apoyaremos, a su vez, la cooperación transfronteriza en el desarrollo del Derecho regional europeo. Resolución del Consejo Territorial 7. Sentimiento constitucional: por la lealtad y el patriotismo de las libertades y de la ciudadanía En definitiva, nuestras ambiciones para España pasan por favorecer sentimientos, actitudes, en suma, una cultura política capaz de innovar y apostar por la mejor España, y por lo que tiene que ser: un país plural, dinámico, cimentado en identidades compatibles y no conflictivas entre sí, donde la idea de lo común que funda nuestra convivencia no pueda ser arrogada patrimonio privativo de nadie en particular. Santillana del Mar, 30 de Agosto de 2003 14 �xxxxxx xx xxxxxxxxx xxxxxx xxxxxxxx socialistas ahora � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La España Plural: La España Constitucional, La España Unida, La España en Positivo: consejo territorial 30 agosto 2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Partido Socialista Obrero Español Type The nature or genre of the resource Resolucions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partido Socialista Obrero Español Congressos i conferències Espanya plural Socialisme Federalisme Description An account of the resource Resolució del Consejo Territorial del PSOE, reunida a Santillana de Mar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santillana de Mar Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Declaración de Santillana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-08-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Resolucions https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2676/Final_X_Congres_Psc.pdf abde2f0755a06ec589259fc9d31a1e86 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC 25 de juliol de 2004 Poques vegades una persona te la fortuna de presidir a l’hora un país que estima i un partit que va ajudar a néixer. Un país estimat i un partit tan ben parit com aquest No sé com agrair-vos-ho. En castellà en aquests casos es diu: “no tengo palabras”, però en català és més propi dir: tinc algunes coses a dir-vos. (No moltes) En primer lloc per saludar la presència de Manolo Chaves, el president del nostre partit espanyol, es a dir, el partit federal. Tot i ser un partit legalment com els altres, com Esquerra Republicana, el PNB, el Psoe o el PP, participem en els òrgans federals del Psoe. Somos un poco raros. Tan raros como Catalunya – y el Psoe tan raro como España. Y el que no lo quiera entender que se lo haga mirar, como decimos aquí. Manolo, te acordaràs de un viaje que hicimos hace poco más de 4 años, poco antes del 35 Congreso, entre Barcelona y Zaragoza, considerando como culminar aquel período difícil que tu conduciste de mano maestra tras la derrota de Marzo. El socialismo catalán hizo entonces una apuesta decidida por el cambio y por Zapatero. Y acertamos. Aquí hemos ganado la confianza del pueblo en todas las elecciones, como en Andalucía. De hecho aquí hemos quedado primeros ininterrumpidamente desde 1995 en todas las elecciones: locales, autonómicas, generales y europeas. Desde hace 9 años. Nos toca pues a andaluces y catalanes, sin falsa modestia, ayudar a nuestros amigos y compañeros de la España plural a conseguir victorias. El nostre secret te tres claus: treballar, (molt), respectar el passat i innovar constantment. Estimar Catalunya i perseguir la justícia social. autor PMM 1 �En quant a treballar, treballar amb ordre, amb precisió i sense parar, sense dormir si cal, aquest Partit del qual m’heu anomenat novament President, té un secret cada cop més conegut, una fórmula màgica que té nom i cognoms. No hi ha cap polític al Sud dels Pirineus, cap, amb el cap tan ben ordenat: es diu José Montilla. La seva tossuderia en el rigor en cada moment del present m’ha donat alguns disgustos, tants com la meva tossuderia en la projecció del futur els ha donat a ell. Però ah! Quan el rigor i la projecció se sumen, el present i el futur es troben. De debò, ha estat i seguirà essent un plaer treballar amb el Pepe i amb tots vosaltres El quartet que formem amb la nova Vice-presidenta Manuela de Madre i el nou Vice-secretari Miquel Iceta és imbatible. L’equip ampliat amb Toni Castells i Ernest Maragall, i amb Narcís Serra i Quim Nadal, i sempre que ha pogut amb l’alcalde Clos, ens ha permès, ho confesso, travessar amb èxit un dels períodes més apassionants de la història política recent, però també un dels dramàtics. Oi que em deixareu convocar-los informalment sempre que calgui? Sense la negociació del Pacte Tripartit que van fer el Pepe i l’Ernest ara no fórem aquí, vull dir que no hauríem aconseguit, ni nosaltres ni Catalunya, la perspectiva esplèndida que s’ens obre al davant. I que per cert la gent ha captat amb una majoria aclaparadora. Narcís Serra ja fa temps que tracta de que el deixem treballar tranquil en la creació del think tank més important d’Espanya i Iberoamèrica en política internacional i economia internacional. Ja el deixarem. Però la persona més decisiva, desprès de Felipe González, en la reforma de l’exèrcit, la integració en els esquemes de defensa europeus i occidentals, i finalment en la conducció del govern socialista espanyol, no podia no estar present en la fase de llançament del govern català i d’orientació de l’estratègia dels socialistes catalans. La defenestració de NS del govern, exigida pel PP i per Ciu l’estiu del 1995, és un dels moments més negres de la governació espanyola recent i un dels més difícils en la marxa del nostre partit. autor PMM 2 �La dialèctica que aleshores es va consagrar – val a dir, que Espanya només es pot governar, llevat de períodes extraordinaris de majories absolutes, amb un aliança entre un gran partit espanyol i els nacionalismes perifèrics – és funesta. Porta a la deriva cap el pacte entre dues parts que es malfien profundament l’una de l’altre i que per tant, si be poden expressar els interessos en joc, son incapaces de dibuixar el futur de l’Espanya plural a la que es referia JLRZ quan en el 35 Congrés deia: “Tenemos que reafirmar el proyecto de la España constitucional, el proyecto de un estado plural y común, de un proyecto que garantiza la identidad de todos, la de cada región, de cada nacionalidad, de cada nación. Un proyecto que ha de tener una vertebración inequívocamente federal, generosa y amplia”. Aquest Zapatero és el nostre Zapatero. Aquest Zapatero i el que parla de llibertat com al màxim valor, de la fidelitat a la gent del poble, del compromís amb els valors, de la transparència i la correspondència entre paraules i actes, d’una política internacional basada en la justícia i no en la força, actituds que l’han dut a retirar les tropes d’Iraq com havia promès, a capgirar l’escena internacional i a donar un tomb espectacular a la política espanyola, tant interior com exterior. Amics i amigues, Catalunya té al davant una oportunitat que no se’ns ha donat sovint: la de viure un present i projectar un esdevenidor a l’alçada dels somnis dels nostres avis i de les aspiracions dels nostres nets. Només ens reca que els nostres companys desapareguts, que els nostres pares, aquells que ens han deixat, no puguin veure la realització, difícil però possible, de les seves esperances. Sabem que els nacionalismes, espanyol o català, no estan en condicions de conduir aquesta fase històrica. No ens enganyem sobre la diversa entitat d’aquests nacionalismes: uns, com el català o el basc, es reconeixen com a tals sincerament; els altres, com l’espanyol, s’ignoren, perquè no tenen necessitat de dir-se nacionalistes, més ben dit, deriven la seva força de que no els cal denominar-se així. Per tant no exigim a cap nacionalista que deixi de considerar-se nacionalista per a acompanyar-nos en el nostre viatge cap a l’Espanya tranquil·lament plural. Simplement els diem que el nostre projecte és federal, els diem quin és l’horitzó final del trajecte. autor PMM 3 �I els diem que si no és per arreglar els barris, integrar be la immigració, donar seguretat al poble en el dia a dia, i millorar de debò l’educació i la salut, i si no entenen que la natura, avui, no està garantida en la seva integritat sense determinats comportaments de la humanitat, no podrem anar junts. Aquest Congrés ha posat les bases per a avançar durant quatre anys en aquesta direcció. A reveure doncs. Ara a descansar i demà a pencar des d’una posició més alta, més sòlida, més a prop del cel que volem tocar amb les mans. Fins demà! PM autor PMM 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Congressos i conferències Catalunya Socialisme Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2675/20031214_Acord_Tinell.pdf b6688ef46b8a3e9d741f3384cd977d03 PDF Text Text ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 de desembre de 2003 �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2 A les eleccions al Parlament del passat 16 de novembre, els catalans i les catalanes van donar a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya. Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes. Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per fer realitat un futur millor per a tots els ciutadans i ciutadanes. Les forces polítiques que subscriuen el pacte per a un govern catalanista i progressista CONSTATEN LA SEVA VOLUNTAT COINCIDENT DE GOVERNAR PER - promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans, el control efectiu sobre els poders públics, la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions de qualsevol nivell de govern i l’eliminació de tota forma de corrupció pública; - avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són responsables dels seus deures; - assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial; - impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació, la innovació i un model d’infrastructures coherent amb el país. Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen el pacte han convingut a adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al voltant de quatre objectius: MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 3 MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA I.- L’APROFUNDIMENT DE L’AUTOGOVERN I L’ELABORACIÓ D’UN NOU ESTATUT 1.- Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament. 1.1.- Procediment. El govern impulsarà de manera immediata un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament que incorpori totes les forces polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, elaborar un nou Estatut i adoptar un nou sistema de finançament. Basant-se en aquest acord, el govern –en col·laboració amb altres institucions i entitatsengegarà un procés de sensibilització i compromís cívic, per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora de l’autogovern i l’adopció d’un nou Estatut. Al Parlament, es constituirà la ponència conjunta de tots els grups, encarregada d’elaborar el projecte de nou Estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La ponència obrirà un procés de consulta amb entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil. En la tramitació parlamentària, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels textos elaborats compti en la Cambra catalana amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputats i diputades, com a expressió de l’Acord Nacional que el fonamenta. Les forces polítiques que subscriuen el pacte de govern es comprometen a convidar els Ajuntaments, altres ens locals i entitats públiques i privades a expressar la seva implicació i presa de posició en la proposta parlamentària. El projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament serà tramès a les Corts Generals abans de la primavera de l’any 2005 i el seu procés d’elaboració culminarà amb la convocatòria del referéndum preceptiu. Durant tot aquest procés, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern es comprometen –en el marc de l’Acord Nacional sobre l’Autogovern- a impulsar totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la seva societat civil. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 4 1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés. En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya. 2.- Contingut. 2.1. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l’Estat. La legislació postconstitucional no es correspon amb els principis inspiradors del pacte originari de 1978: el principi que converteix en Estat les institucions d’autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d’autonomia que ha d’informar l’exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions. Per això, es fa necessari rectificar algunes disposicions legals i avançar en el desplegament d’altres possibilitats no considerades fins ara, que s’especifiquen tot seguit. En aquest sentit, les forces polítiques que subscriuen el pacte promouran que el Parlament faci ús del seu dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts en aquells casos en què sigui necessari. A tal fi, es proposen: - Promoure la intervenció de la Generalitat en la designació dels membres d’institucions generals de l’Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social) - Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres d’organismes, agències i empreses estatals, les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE, etc.) i promoure que les seus dels organismes esmentats en aquest apartat i l’anterior siguin distribuïdes per tot el territori de l’Estat. - Proposar la revisió de les competències, composició i elecció del Senat, per convertir-lo en cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. - Proposar la reforma normativa necessària per a agilitzar l’exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts Generals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 5 - Reformar la legislació sobre administració de justícia per adaptar la seva estructura a la naturalesa composta de l’Estat, atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció, assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial i integrar el seu personal no judicial en la funció pública catalana; i instituir la justícia municipal als grans nuclis urbans i la Fiscalia General de Catalunya. - Impulsar les reformes legals que facilitin els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals i la Generalitat, i entre la Generalitat i les altres CCAA, especialment pel que fa a l’establiment de convenis i acords intercomunitaris i d’òrgans permanents de col·laboració interterritorial. - Regular l’estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, modificant la LOFAGE i altres disposicions en la matèria. - Impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per convertir-la progressivament en única administració responsable de les competències autonòmiques i estatals, mitjançant les previsions del art. 150 de la CE i la modificació necessària de la LOFAGE. Pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes simbòlics i culturals, les parts adoptaran les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal de: - Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l’ensenyament obligatori les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. - Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin al reconeixement de la realitat plurilingüística de l’Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l’emissió de moneda i segells, el DNI i el passaport i l’etiquetatge de productes - Promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües cooficials en tot els seu territori i la seva declaració com a llengües oficials de la UE. - Impulsar per via legislativa i política la creació d’un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l’art. 149.2 CE, i al qual s’aniran transferint aquestes funcions per part del govern de l’Estat - Establir el requisit d’utilització de les diverses llengües cooficials en les condicions de les concessions administratives per a la comunicació audiovisual - Fomentar per part de la Generalitat l’activitat cultural en les llengües reconegudes a l’EAC. - Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 6 2.2.- Redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat. L’aprofundiment de l’autogovern haurà de ser garantit per un desenvolupament federal del pacte constitucional i estatutari, que ha d’articular adequadament l’Espanya plural i el reconeixement de Catalunya com a nació. Mitjançant aquest desenvolupament federal, es crearan espais més amplis de participació democràtica per compartir projectes col·lectius que neixen de l’autonomia individual i de la de les ciutats, regions i nacionalitats o nacions. En especial es considera necessari subratllar que la revisió de l’autogovern i l’elaboració del nou Estatut han d’incorporar: Respecte al desplegament normatiu de l’Estatut - Aprovar projectes de llei en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament de Catalunya: per exemple, ordenació de l’ensenyament, recerca, política familiar, ordenació del sector industrial o règim electoral - Activar les previsions estatutàries no posades en marxa en matèria de delegació o gestió de competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió d’infraestructures d’interès general - Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. Respecte a l’assumpció de competències executives - Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que incorpori un procediment específic per resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria - Adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per adequar progressivament l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta en l’àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l’art. 150.2 CE i reformant la Llei Orgànica de Funcionament de l’Administració General de l’Estat (Llei 6/1997) - Aprovar els projectes de llei d’ordenació territorial, instituint la demarcació de la vegueria com a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan s’escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d’aquesta demarcació per part de l’Estat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 7 - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l’Estat - Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. Respecte a la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l’EAC - Recuperar –mitjançant l’acord polític, la iniciativa legislativa o l’actuació jurisdiccional davant del TC– una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: cultura, legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l’educació, sistema educatiu, comerç minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) - Fer ús de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l’autogovern, revisant les lleis orgàniques, la legislació bàsica i altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre elles, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) - Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes, quan els límits de la territorialitat puguin significar un obstacle per a l’adequada prestació de serveis i funcions de titularitat autonòmica - Interposar recursos d’inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la interpretació de la competència autonòmica Respecte a l’ampliació de competències estatutàries - Incorporar al nou Estatut les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut de 1979 (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics) - Recórrer a la previsió de l’art. 28 de l’EAC per tal d’impulsar l’aplicació de l’art. 150.1 i 2 CE en matèria d’ampliació de competències, per exemple, en l’àmbit de la immigració - Ampliar competències legislatives i/o executives de la Generalitat, entre d’altres, matèries següents: a) Règim i procediment jurídics, funció pública i contractatació administrativa b) Administració local c) Administració de justícia d) Funció pública notarial i registral en les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA e) f) g) h) i) j) k) 8 Ordenació econòmica general Finançament i administració tributària. Jocs i apostes. Polítiques socials: sanitat, seguretat social i serveis socials Cultura, esports i mitjans de comunicació Ensenyament, universitats i recerca Mitjans de comunicació, radiotelevisió i telecomunicacions Seguretat pública Respecte a la resolució de conflictes eventuals en el procés d’adopció d’un nou Estatut - Promoure una reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que incrementi les actuals possibilitats d’arbitratge d’aquest Tribunal pel que fa a possibles conflictes sobre la tramitació de reforma estatutària i d’altres lleis orgàniques de particular transcendència en matèria d’autogovern II. REFORÇAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DEL SISTEMA POLÍTIC El sistema polític català demana –després d’un quart de segle de funcionament- una revisió del seu disseny institucional i una correcció de les causes que provoquen l’allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte de les seves decisions. Respecte de la revisió de les institucions de l’autogovern - Elaborar el projecte de llei sobre eleccions al Parlament de Catalunya, amb garantia de proporcionalitat, igualtat de vot, equitat de gènere, condicions territorials i representació dels catalans residents a l’estranger. Aquesta llei contemplarà els aspectes de finançament i despesa de les forces polítiques. - Adoptar, en relació amb el punt anterior, la iniciativa legislativa conduent a atorgar a la Sindicatura de Comptes la potestat de fiscalització dels comptes dels partits i de la seva despesa efectiva en les campanyes electorals i en el seu funcionament ordinari. - Reformar la Llei 3/1982, limitant la reelecció indefinida del President de la Generalitat i establint una durada temporal màxima a l’exercici del càrrec. - Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per a agilitzar els seus procediments, incrementar la freqüència de les sessions plenàries, facilitar les seves funcions d’impuls i control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament la creació d’una Oficina Pressupostària destinada a potenciar la capacitat de control parlamentari sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. - Reformar la llei 2/1995 d’iniciativa legislativa popular, per facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 9 - Impulsar les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de referèndums i consultes populars directes i reguli altres formes de participació nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.-, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. - Reformar les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. - Incorporar a les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat la facultat de les organitzacions socials, cíviques i culturals de presentar als grups parlamentaris candidats a l’elecció dels seus titulars (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar la seva idoneïtat. - Reformar les normatives necessàries per eliminar les sessions secretes del Parlament i d’altres institucions de caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. - Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar-ne la utilització partidista. - Reformar la llei sobre enquestes i estudis d’opinió per tal de garantir la seva qualitat tècnica, l’accés i publicitat dels seus resultats i el control parlamentari de la seva execució. Respecte als criteris sobre la Llei Electoral de Catalunya - La llei electoral haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots i els escons obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa en matèria de gènere i l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. - La distribució dels escons parlamentaris es farà entre formacions polítiques que presentin una llista d’àmbit nacional, mitjançant l’aplicació de la fórmula proporcional del major quocient i seguint la regla D’Hondt. - Serà necessari haver obtingut una xifra de sufragis superior al 3 per cent dels vots vàlids emesos en el conjunt de Catalunya per participar en la distribució d’escons abans esmentada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 10 - Per tal de respectar la representació de totes les zones del territori de Catalunya els escons atribuïts a cada formació política seran proveïts de la forma següent: a) En primer lloc, els escons correspondran als candidats o candidates de cada formació que hagin estat elegits en cadascun dels districtes d’àmbit territorial que es determinin. b) En segon lloc i fins a completar el nombre total d’escons que pertoqui a cada formació política, els escons pendents de provisió correspondran als candidats inclosos en la seva llista nacional. - Per tal de garantir una representació parlamentària sense discriminació de gènere, la llista nacional que presenti cada formació haurà de comptar amb una representació equitativa de dones i homes. - Es constituirà la Junta Electoral de Catalunya que tindrà les competències que la LOREG atribueix a la Junta Electoral Central pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya. - Els efectes electorals concrets d’aquests criteris hauran de ser estudiats en profunditat per la ponència conjunta que es crei al Parlament per aprovar aquesta llei. Pel que fa a la regeneració democràtica, la transparència en la gestió pública i la lluita contra la corrupció - Reformar la llei 6/1984 de la Sindicatura de Comptes amb l’objectiu d’assegurar-ne la independència, la professionalitat i l’eficàcia, atribuint-li facultats d’auditoria de gestió i d’eficiència sobre l’actuació de les administracions públiques. - En el marc de la modificació legal abans esmentada, crear en el si de la Sindicatura una Oficina destinada a preservar la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, especialitzada a evitar les pràctiques irregulars en les concessions i contractacions de béns i serveis del sector públic. - Aplicara l’administració autonòmica, de forma immediata, els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció. - Informar al Parlament abans d’acabar l’any 2004 sobre tots els afers objecte de procediment judicial o de petició de creació de comissió parlamentària d’investigació durant la darrera legislatura, així com de la tramitació de totes les concessions i de les seves pròrrogues atorgades en els darrers dos anys, mitjançant els procediments i auditories que escaiguin. - Revisar el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’administració i establir l’obligació de declaració pública del seu patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils. - Establir criteris objectius i procediments transparents en les convocatòries destinades a la contractació d’obres i serveis, així com a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials per tal d’evitar el clientel.lisme polític. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 11 - Incorporar a les condicions sobre contractació pública la valoració de la situació de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. - Establir l’accés a través de la xarxa d’Internet, i en tot cas, per fer públics tots els contractes que estableixin amb proveïdors de béns i de serveis l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica. - De manera especial, adoptar les mesures legals necessàries per a fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. - Fer públiques les condicions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual- al servei directe de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta hi té participació majoritària. Respecte a la gestió dels serveis públics i a la regulació del seu personal - Desconcentrar l’administració de la Generalitat i descentralitzar la prestació de serveis de la seva competència en benefici dels ens locals, per tal d’apropar la seva gestió als ciutadans i als territoris. - Fomentar la concertació amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques públiques. - Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques. - Aprovar i publicar els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes-programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. - Aprovar una Carta dels ciutadans que estableixi els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. - Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en la què els governs locals ocupen una posició central, i establir acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats als ciutadans. - Establir l’accés a través del web de les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. - Definir –d’acord amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya- un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i programes �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 12 interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. - Convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. - Aprovar l’estatut del directiu públic, amb un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. III.- PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT EN LA UNIÓ EUROPEA, ORGANISMES INTERNACIONALS I RELACIONS EXTERIORS En un món globalitzat, Catalunya és també un actor de fet en moltes relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, que afecten els drets i els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. De manera especial, cal considerar la presència de la Generalitat en l’àmbit d’una Europa cada cop més integrada en la UE. El govern reforçarà aquesta participació i la seva efectivitat, adoptant les mesures següents: - Ratificar les resolucions i iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya per garantir la participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. - Assegurar, igualment, la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell i d’altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de competència autonòmica - Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb l’art. 203 del Tractat de la Unió. - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l’execució del dret comunitari –és a dir, la seva transposició al dret intern- en l’àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenció de la Generalitat i de la resta de CCAA en les actuacions de l’Estat davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quan es tracti de la defensa de les competències i interessos autonòmics, tal com es produeix en altres Estats compostos - Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l’Estat amb el Consell d’Europa i els seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 13 - Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes internacionals quan es tractin matèries de la seva competència - Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d’entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple, UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.) - Participar en la negociació de tractats internacionals sobre matèries d’interès autonòmic. - Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera - Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi hagi presència d’entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats que contribueixin a la consecució d’un món més just i solidari - Establir la cooperació permanent amb les institucions representatives de la comunitat lingüística catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE - Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat “arc mediterrani” en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus-Mediterrània - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de tractats i convenis internacionals - Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en matèria d’acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d’Europa - Establir agències públiques de representació institucional de la Generalitat allà on ho aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d’altre mena. IV.- COL.LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I ELS GOVERNS LOCALS La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança, facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les administracions. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals. Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles, inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient. Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc de residència. Aquestes són les mesures principals del govern: - Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. - Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal. - Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió. - Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació. - Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona. - Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis. - Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris. - Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat municipalista catalana. - Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. V. FINANÇAMENT AUTONÒMIC Catalunya encara no compta amb un sistema de finançament satisfactori per al bon funcionament del seu autogovern. La Generalitat es compromet a adoptar les mesures �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 15 apropiades en el sentit dels punts que segueixen, iniciant el procés de solució definitiva dins de la present legislatura. 1.Constatem el fracàs de l’acord de finançament de 2001. La Generalitat adoptarà les mesures apropiades per tal de procedir de forma immediata a la seva revisió, i en tot cas dins la present legislatura. 2.La necessària revisió de l’acord de finançament actual es realitzarà a partir de lla tasca de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació i aprovació de les relacions fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern central. 3.La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics distingint entre l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes. 4. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa. 5.Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals. 6.Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que estableix l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen determinantment: 1) costos diferencials; 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el factor migratori. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats d’altres CCAA 7.La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats.. Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual i es crearà una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. La comissió, que estarà presidida per la Generalitat, programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (incloent les infraestructures de transport i comunicacions, de telecomunicacions i la inversió en I+D) i vetllarà pel compliment d’aquest acord. 8.La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis prestats per les diferents CC.AA. als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç de solidaritat, es �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 16 computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar els seus efectes. 9.L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Així mateix, el govern de la Generalitat es compromet a plantejar la superació de l’actual dèficit de Catalunya amb el pressupost comunitari, situació que no es dóna en cap altre territori d’un nivell de renda similar al de Catalunya en relació amb la mitjana europea. El govern es compromet a la publicació i actualització anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya, així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. 10.Aquest acord vincula el Govern en la negociació de la reforma del nou model finançament autonòmic durant la propera legislatura. La incorporació dels seus continguts en el procés de reforma de l’Estatut es realitzarà d’acord amb els mecanismes i procediments previstos en aquest mateix document en l’apartat corresponent a l’aprofundiment de l’autogovern i l’elaboració d’un nou Estatut que inclouen la participació de la societat civil i un ampli acord de la majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 17 UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA I. EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ Avui, en un món globalitzat, amb l’aparició de noves economies emergents, particularment a l’Est d’Europa, que poden esdevenir altament competitives, Catalunya, per reforçar el seu paper capdavanter dins l’economia espanyola i el seu dinamisme en el context de les regions econòmiques europees, necessita redescobrir i situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot d’esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el Nord d’Itàlia i amb el Magrib. Es tracta d’una aglomeració de 17 milions d’habitants en la què Catalunya aporta el 36% de la població, el 38% dels ocupats, el 46% de la força de treball en la indústria o el 36% en els serveis. A. Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani 1. Desenvoluparem una estratègia econòmica de Catalunya que passa per reforçar les relacions econòmiques i de tot tipus dins d’aquest espai. Catalunya es configura com un espai ròtula entre aquests territoris. Hem de convertir Catalunya en el motor productiu sostenible i en el centre logístic, cultural, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Per això hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de qualitat, serveis educatius avançats, un pol universitari de referència, serveis de salut, etc. 2. Però cal superar, d’una banda, la insuficient inversió en infraestructures i , de l’altra, la visió centralitzada i radial que avui impera en el disseny infraestructural de l’Estat, tal com han posat de manifest també les principals institucions econòmiques catalanes (veure apartat dedicat a infraestructures i finançament). B. Internacionalització de l’empresa catalana 1. Augmentar sensiblement les partides del departament competent en matèria de política industrial destinades a afavorir la internacionalització de l’empresa catalana. 2. Elaborar un pla estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana que prioritzi els països de l’àrea mediterrània i els de l’Europa central i oriental, que inclogui ajuts i suport en destí. Augmentar les modulacions dels ajuts públics per a aquestes destinacions. Incrementar la presència de la Generalitat en aquests països. 3. Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant per a PIMES amb filials a l’estranger, durant el període de maduració del projecte. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 18 II. OCUPACIÓ I TREBALL 1. La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen importants desequilibris que cal corregir per tal assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Aquests desequilibris són, en síntesi: - Dèficit de formació de la nostra població activa - Concentració de taxes massa elevades d’atur en certs col·lectius: dones, joves, persones amb baixa qualificació, col·lectius de major edat i persones amb discapacitats. Desequilibris territorials per desenvolupar els seus potencials d’ocupació. - Excessius nivells de precarietat, temporalitat i alta sinistralitat laboral. 2. La Generalitat donarà el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats. En aquest sentit es promourà un gran acord nacional amb els representants del món econòmic i social per tal d’establir els grans objectius estratègics en el terreny econòmic i social. 3. Les principals línies a desenvolupar seran: 3.1 Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana de la Unió Europea (15 països). Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral, incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control i desenvolupant un model de prevenció amb participació de tots els sectors implicats. 3.2 Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l’Estat de les competències en matèria d’Inspecció laboral incloent el Cos d’Inspectors, per tal d’aconseguir un marc de fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria socio-laboral més eficient en relació al control del frau i la il·legalitat en la contractació. 3.3 Desenvolupar un pla integrat de polítiques actives d’ocupació, que garanteixi els drets bàsics de les persones aturades per tal de potenciar la seva ocupabilitat. S’actuarà en termes d’orientació professional, millora del nivell de la formació ocupacional, la formació al llarg de la vida, suport per a l’autoocupació. En aquest sentit, es reformarà el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. 3.4 S’actuarà per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones mitjançant els acords locals per l’ocupació que integraran les empreses, la formació i l’administració local, que exercirà competències en matèria d’ocupació i formació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 19 3.5 Realitzar un Pla Integral cátala de formació professional que coordini els diferents subsistemes reglats i no reglats (ocupacional i continuada), basant-se especialment en la potenciació de la xarxa de IES-SEP, de manera que aquests esdevinguin veritables centres integrals. En la definició de l’oferta d’aquests centres hi han de participar els agents socials i econòmics i les institucions dels territoris. Reforçar els ensenyaments vinculats als oficis. Caldrà també materialitzar el traspàs dels fons i competències de formació contínua a Catalunya. 3.6 Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, redueixi la temporalitat, promogui la seguretat en el treball, eviti el treball irregular, descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre d’altres mesures que permetin avançar cap a la configuració d’un marc de relacions laborals català. La Generalitat promourà, respectant l’autonomia de les parts i prèvia consulta amb els agents socials, l’establiment d’un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d’àmbit català. 3.7 Per tal d’avançar cap a la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar i complementàriament a les mesures de política social s’actuarà sobre els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, per tal d’assolir una major flexibilitat i adaptació a les necessitats de les persones. 3.8 Per evitar la dualitat en el mercat de treball s’impulsaran mesures com plans de recerca personalitzats d’ocupació i de formació adequada a cada necessitat, amb particular atenció als col·lectius més vulnerables o amb dificultats especials. 3.9 Assolir la convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la taxa d’activitat femenina i de la gent jove. 3.10 Impulsar, mitjançant el necessari acord social, la implantació progresiva de la jornada de 35 hores. 3.11 Desenvolupar una política activa de recuperació i captació de mà d’obra en els dos àmbits següents: a) Els descendents de catalans emigrats als quals cal facilitar el retorn (desplegar la llei del retorn aprovada al Parlament de Catalunya). b) El retorn de l’emigració d’universitaris i la captació d’universitaris i professionals d’altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells europeus i per incorporar l’anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris. 3.12 Potenciar la xarxa d’oficines de contractació en origen de la Generalitat (programa XILAXarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen, prevista al Pla Interdepartamental d'Immigració 2001- 2004), amb els criteris següents: a) Prioritzar el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina (tal i com recull la resolució 1384/ VI del Parlament de Catalunya), d’on pot venir la mà d’obra més qualificada; per a l’obtenció de papers, difusió i coneixement del país receptor (valors, normes, entorn ocupacional) �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 20 b) Establir en els països d’origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com per les activitats culturals i de lleure. c) Integrar en la xarxa la col·laboració dels casals catalans de l’exterior. III. PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL Destaquem la importància del treball autònom a Catalunya que aporta aproximadament el 20% de l’ocupació i el 13% del PIB. El treball autònom dependent s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. Avui l’economia social no tan sols té una importància econòmica significativa, sinó que adquireix una importància social en termes de creació d’ocupació, canalització de l’activitat emprenedora de col·lectius i com a resposta a moltes necessitats socials. El teixit empresarial català, basat majoritàriament en la PME, és la principal font d’ocupació i s’enfronta a reptes de competitivitat, productivitat i creació de valor en la nova societat del coneixement. 1. Potenciar les mesures i instruments de suport a l’autoocupació i a l’economia social: a) Incentivar la autoocupació, mitjançant la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament respecte al pla d’empresa i/o formació per a la gestió empresarial. b) Unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts econòmics de foment de l’autoocupació independentment de la fórmula jurídica de l’empresa que es constitueixi. c) Oferir als nous emprenedors assessorament i informació per tal de facilitar que els projectes empresarials que resultin d’aquestes accions tinguin les majors possibilitats d’èxit. Les persones beneficiàries d’aquests ajuts es consideraran prioritàries com a beneficiàries de formació específica o complementària. d) Introduir la fórmula de microcrèdits com a marc financer de suport a la iniciativa autoocupadora. 2. Impulsar, a nivell estatal o autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real del treball autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat a la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent.S’elaborarà un Estatut del Treballador Autònom per tal de regular els seus Drets per part de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències i es promouran les reformes legals necesàries a nivell estatal per tal de: a) Establir dins del règim d’autònoms la cotització complementària i voluntària per cobertura d’atur. b) Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d’autònoms en inici d’activitat o es compaginin feines com a contractat, així mateix, establir la posibilitat de jubilació parcial a partir dels 60 anys. c) Estudiar la possibilitat de descomptar l’IVA declarat de les factures impagades quan es compleixi un any de la seva emissió. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 21 d) A més a més, l’Estatut del Treballador Autònom haurà de permetre, entre altres drets: - Noves formes de capitalització de la prestació d’atur. - El diferiment d’impostos en l’inici d’activitat. - L’alternativa voluntària entre la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social. - La configuració de la tipologia del treballador autònom dependent i dels seus drets laborals i sindicals, el quals tindran com a model bàsic, amb les adaptacions pertinents, els reconeguts per als treballadors per compte d’altri. - Separació efectiva del patrimoni personal del patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels treballadors autònoms dependents. 3. Desenvolupar un Institut de Promoció Empresarial, sobre la base de l’actual CIDEM, el qual aplicarà programes similars a l’SBA i actuarà també a través d’agències territorials per tal d’adaptar-se al potencial i objectius de cada territori. 4. Estimular la difusió de la innovació en les PIMES, mitjançant mecanismes específics: a) Facilitar ales PIMES d’arreu del territori l’accés a Centres Tecnològics especialitzats sectorialment, en funció de l’especialització territorial, que proporcionin serveis i instal·lacions per a la R+D. b) Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació. c) Introduir mecanismes de “seed-capital” per a PIMES innovadores sorgides de l’àmbit universitari. d) Impulsar l’aprovació, per part de l’Estat, de l’ampliació a tots els projectes d’innovació de les PIMES, la deducció del 10 % en l’Impost de Societats, que actualment està vigent només per als foment de les TIC. 5. Impulsar la participació de les entitats de crèdit en la provisió de capital per al desenvolupament de nous projectes empresarials: a) Facilitar la creació d’instruments financers (capital risc, societats de garantia recíproca, business angels, etc.), fins i tot amb participació pública. b) Creació d’un fons d’avals de crèdits destinat, específicament, a nous emprenedors que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit dels nous filons d’ocupació catalogats al Llibre Blanc del Pacte per l’Ocupació a Catalunya. Aquest fons comptaria amb la participació de l’administració. 6. Afavorir el desenvolupament del sector d’economia social (societats laborals i cooperatives) amb mesures de suport en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i garantia recíproca, accés a la contractació de l’administració, entre d’altres. 7. Donar suport al reforçament de les seves estructures associatives i representatives i a l’enfortiment del seu prestigi i visibilitat. 8. Promoure en particular la Banca ètica per tal de donar suport a projectes viables d’economia social que contribueixin a les iniciatives relatives a les noves necessitats socials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 22 9. Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. IV.POLÍTICA INDUSTRIAL Catalunya és un país industrial amb una estructura productiva basada en sectors transformadors i en un predomini de la petita i mitjana empresa. El pes de la indústria multinacional, amb centres de decisió fora de Catalunya, és també molt important, ja que representa aproximadament el 50% de la producció i el 60% de les exportacions. Tot això configura un sector productiu amb punts forts que ens venen de la tradició industrial resultat de la revolucions del segles XIX i XX, però també amb punts febles que cal superar si volem donar resposta al repte que representen les noves condicions de la competència en una economia global. En aquest marc cal definir i aplicar una nova política industrial basada en els punts que segueixen: 1. Reforma del sistema educatiu i de la formació professional per elevar el nivell de qualificació de la població activa catalana. 2. Aplicació d’una política de recerca i innovació, definida a l’apartat corresponent, i dirigida principalment a millorar el potencial innovador de l’empresa catalana. 3. Aplicació d’una política de Societat de la lnformació, com la definida a l’apartat corresponent. 4. Promoció de nous sectors emergents intensius en coneixement. 5. Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar el valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en aquelles funcions més intensives en coneixement. 6. Mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera específica els que segueixen: alimentari, químic i farmacèutic, material de transport, metallmecànic, tèxtil i confecció, material elèctric i energies renovables. 7. Ajuda per al desenvolupament dels ‘clusters’ o districtes industrials a Catalunya i crear una xarxa de centres tecnològics vinculats a aquests districtes. 8. Impuls de plans estratègics territorials i sectorials, així com desplegament dels organismes existents (“Totempresa”) que tenen la missió de dur a terme anàlisis prospectius sobre el comportament dels diferents sectors. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 23 V. COMERÇ - Mantenir el criteri de potenciar el model comercial català (fonamentat en establiments en trama urbana, principalment configurat per PIMES autòctones i amb pluralitat de formats) en la revisió del PTSEC i l’eventual ajustament de la Llei d’Equipaments Comercials. - Afavorir actuacions conjuntes de comerços petits (compres, formació, modernització, qualitat producte, incentius i mecanismes de fidelització) per tal de garantir la seva competitivitat i modernització. - Mantenir l’Impost sobre grans superfícies - Garantir que el consumidor tingui al seu abast de manera ordenada i equilibrada una oferta comercial àmplia de qualitat. Adequar l’oferta als nous hàbits de consum i facilitar al consumidor el dret a escollir, - Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats: recuperació del marc horari d’obertures de 72 hores setmanals i 8 festius anuals (atenent, si és el cas, a les circumstàncies de l’àmbit territorial i les necessitats del sector turístic, especialment pel que fa a les obertures en festius), incidència sobre els condicionants financers de l’activitat comercial i acompliment ordenat de la normativa vigent en matèria de comerç a Catalunya. Mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de Catalunya en matèria de comerç interior i d’oposició a la normativa d’horaris impulsada pel Partit Popular. - Controlar la realització dels POEC per part dels municipis: · Vigilar que l’ús de la superfície de lliure disposició amb que compten els municipis pel sol fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no a l’especulació. · Que la Comissió d’equipaments Comercials sigui un instrument tècnico-polític efectiu per a avaluar l’acompliment de la normativa que regula el PTSEC en la realització dels POEC. · Dissenyar un instrument normatiu transparent per avaluar la reversió de plusvàlues generades per noves grans implantacions cap a la dinamització del comerç preexistent. - Crear el Consorci de Dinamització Comercial de Catalunya, com a ens responsable de la coordinació de les actuacions i programes de dinamització territorial desplegats pel Govern de Catalunya i amb participació dels municipis, les cambres de comerç i les principals associacions de comerciants. Les funcions d’aquest consorci serien, entre altres: · Definir els criteris de les actuacions de dinamització comercial en funció del desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, els Programes d’Orientació dels Equipaments Comercial, elaborats pels municipis, i les situacions locals de concentració comercial. · Distribuir els fons per a programes de dinamització i orientació comercial. · Desenvolupar polítiques actives de formació en el sector comercial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 24 · Impulsar, modernitzar i dinamitzar les fires comercials de Catalunya, augmentant la seva projecció interior i exterior, equipant-les amb les infrastructures necessàries per a un creixement més eficient i racional. VI. TURISME El sector turístic català constitueix una de les activitats centrals de l’economia catalana i un factor cabdal de promoció exterior de Catalunya. No obstant, presenta una sèrie de deficiències que cal resoldre, entre d’altres: Dificultats per a diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística; saturació i massificació de determinades destinacions turístiques; insuficient agilitat per a afrontar els nous reptes derivats de la competitivitat internacional; obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic i de capacitació professional; degradació paisatgística i urbanística; dualització empresarial. És imprescindible consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que valoritzi l’atractiu dels elements identitaris del nostre país com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies programàtiques a desenvolupar seran: 1. La remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions turístiques de Catalunya 1.1 Impulsar la tasca de l’agència Catalunya Turisme en la promoció directa en els mercats emissors dels aspectes que identifiquen i individualitzen la marca turística Catalunya, les seves marques específiques i, en particular, les accions adreçades a incrementar el potencial dels elements patrimonials, culturals i històrics propis de Catalunya. 1.2 Fomentar la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents (incloent la creació de la marca Catalunya) que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats i incrementi la seva competitivitat 2. Planificació del desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible el potencial de creixement econòmic, l’equilibri territorial i la sostenibilitat ambiental de l’activitat 2.1 Elaborar i aprovar el Pla Territorial de Turisme de Catalunya per tal de conèixer territorialitzadament els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i deficitàries; valorar els impactes econòmics, territorials i ambientals; determinar criteris d’actuació que vinculin a les administracions i als operadors, els quals han de conduir al reequilibri territorial i fomentar la diversificació i desestacionalització �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 25 2.2 Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector. Crear, amb cooperació de l’àmbit universitari, un o diversos centres de R+D+i en matèria de turisme, tant per millorar l’actualment deficitària informació de base i l’evolució de la demanda, com per innovar instal·lacions, tipus de serveis i nous productes 2.3 Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. 2.4 Modernitzar les instal·lacions i equipaments actuals i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments turístics. 3. Configuració d’una administració turística i un sistema de finançament dels recursos públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de qualitat i de futura viabilitat. 3.1 Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat tot garantint l’adequat finançament i la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials. 3.2 Avançar en la resolució del finançament dels municipis turístics. 3.3 Dotar totes les administracions responsables dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris i possibilitar projectes consorciats i coordinar i ampliar la implicació financera des del Govern català de les tasques de promoció i comercialització, donant suport a les iniciatives locals públiques i privades. 3.4 Establir una línia pressupostària específicament destinada a facilitar la conversió en recurs turístic d’elements significatius a nivell local del patrimoni històric i artístic de Catalunya. 3.5 Millorar els serveis públics que formen indirectament part del producte turístic, com seguretat, transport públic, telecomunicacions, etc. VII. PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI La proposta d’acord programàtic pivotaria entorn de sis eixos: 1. Impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari - Garantir la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor, mitjançant l’existència de controls efectius. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 26 - Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. - Durant l’any 2004 es definiran les línies prioritàries i els sectors estratègics de desenvolupament de la Producció agrària amb la redistribució corresponent dels Fons procedents de la PAC (Producció Integrada, Agroindustria, Porcicultura,..) 2. Apostar per l’equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb la resta de la societat. - Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari. - Millorar la inserció de l’activitat agrària en la gestió del territori amb l’establiment fins a finals de l’any 2005 de programes específics en infraestructures rurals (camins, electrificació, telèfon i accés a les noves tecnologies) - A partir del Registre d’Explotacions Agràries s’establirà el Contracte Territorial d’Explotació. - Definir i classificar les explotacions prioritàries per assegurar la continuïtat de l’activitat agrària com a factor de millora de l’equilibri territorial. En aquest sentit, abans de final del 2005 es posaran en marxa les mesures legals, fiscals i administratives necessàries (Bonificació o exempció de l’impost de transmissions patrimonials, modulació d’ajuts donant prioritat a l’explotació directa,..) 3. Dissenyar una nova administració agrària i dotar-la del suport financer apropiat - Promoure la regionalització de la PAC. - Promoure la candidatura de Barcelona com a seu de l’autoritat europea de seguretat alimentaría. - Impulsar la simplificació dels tràmits administratius mitjançant la creació durantl’any2004 de l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea, avançar en la delimitació i aplicació de les mesures que contribueixin a l’enfortiment del món rural català. - Establir durant l’any 2004 un autèntic programa de sanitat per a animals amb unificació de criteris i atenció especial a la prevenció. - Afavoriment i suport a les tecnologies de minimització d’impacte ambiental (purins, cadàvers, agroquímics...) - Durant els sis primers mesos de l’any 2004, creació del Cos de Pesadors i Classificadors de canals d’escorxadors amb la participació de tots els agents del sector. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 27 - Consolidar l’Administració Agrària com administració de serveis i participativa tot aprofitant les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. - Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). - Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya - Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. - Accés directe a les Institucions Europees: com a Administració única ser present a Europa per defensar un model propi de gestió agrària i rural. - Impuls d’un Pla d’agricultura ecológica. - Aplicació estricte de les directrius europees pel que fa als productes transgènics. 4. Impulsar la nova cultura de l’aigua - Nous recs. Assegurar la viabilitat de les infraestructures hidràuliques amb polítiques de restitució de les inversions a l’Administració adaptades a la rendibilització real de les explotacions afectades. - Establiment progressiu de línies d’ajuts orientades a les explotacions prioritàries per modernització i renovació de les tecnologies del reg fins assolir una dotació de 30 milions d’euros/any en el context d’una política realista en la utilització i l’estalvi de l’aigua. - Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidraúliques amb especial atenció al canal Segarra-Garrigues. - Revisió durant l’any 2004 de l’afecció medi-ambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió definitives i les compensacions adients als agricultors afectats en base a estudis científics i tècnics reals. - Aprofitament d’aigües residuals per l’ús agrícola. 5. Consolidar l’empresa familiar agrària: - Consolidar les explotacions familiars sobre la base d’una empresa familiar agrària moderna, competitiva i diversificada. - Observatori de l’empresa agrària i establiment de la xarxa d’explotacions model. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 28 - Redacció i aplicació de Plans Estratègics d’Actuació per sectors d’activitat. - Creació d’una Mútua Catalana d’Assegurances agràries. - Durant l’any 2004, desenvolupar el dret civil català amb l’el.laboració d’una nova legislació de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.. - Constitució d’un Fons de Terres que faciliti l’accés dels joves a l’agricultura i permeti dimensionar les explotacions a escales realment competitius. - Es considerarà prioritari impulsar accions destiandes a la incorporació de la Dona al món rural, amb línies d’actuació que facilitin les iniciatives empresarials d’autoocupació, associació o agrupació. 6. Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer - Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. - Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. - Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. - Incorporar les confraries en el procés de comercialització. - Assumir totes les competències possibles en matèria de pesca per tal d’incrementar l’eficàcia en la gestió pesquera. Alguns dels problemes pesquers a Catalunya venen de la impossibilitat de fer una política propia. VIII. EMPRESES I OPERADORS EN SECTORS ESTRATÈGICS - Crear condicions efectives de competència per suprimir situacions monoplístiques, per tal d’afavorir els consumidors a través de: a) Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la creació o la consolidació, en el seu cas, d’empreses i opardors catalans, públics o mixtos, en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) sempre respectant les condicions de mercat. b) Fomentar l’aparició de nous operadors privats. - Potenciar l’existència de centres decisió empresarial a Catalunya de primer nivell en els esmentats sectors estratègics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 29 - Reservar una part a determinar de la licitació de la Generalitat (incloent el sector púbic empresarial) per empreses petites i mitjanes, sempre que sigui factible per raons d’eficiència (en aquesta línia, cal facilitar el coneixement immediat de les licitacions públiques a les pimes, simplificar els procediments administratius, garantir el correcte finançament de les pimes durant l’execució contractual, ...); D’acord amb l’Informe sobre l’accés de les PIMES i de les empreses d’economia social a la licitació pública elaborat pel Govern a instàncies del Parlament, estudiar la viabiliatat d’accedir a un percentatge del 25%. - Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat: a) Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial la constitució d’un Fons de rescat, tal com va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya, finançat pels impostos que generen els peatges, així com el rendiment de les empreses concessionàries, la finalitat del qual serà l’eliminació puntual d’alguns peatges i la homogeneïtzació del cost d’aquests o altres finalitats de suport a la mobilitat sostenible. b) Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% en compliment de la normativa comunitària. En aquest sentit, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. c) Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. IX. CAIXES D’ESTALVI - El sector financer té un aimportància estratégica. És fonamental disposar d’institucions financeres de primer nivell amb centre de decisió a Catalunya i mantenir la vinculació de les caixes al territori. - Cal reconèixer la tradició i importància de les caixes d’estalvis en l’economia catalana. És essencial el manteniment de l’actual model de les caixes d’estalvi com entitats de naturalesa fundacional, la qual cosa comporta exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. Han estat entitats eficients, competitives i d’alta rendibilitat social que cal preservar. - Caldrà realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar aquest model i per evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, recentment produïdes des del govern de l’Estat. Pel que fa referència als òrgans de govern, és imprescindible assegurar la seva independència i representativitat efectiva, amb una adequada representació de la societat civil, entre la qual els sindicats. Es també fonamental l’existència d’unes pràctiques de bon govern que fomentin la transparència, el control i el rendiment de comptes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 30 - S’establirà un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, congruent amb la viabilitat financera de les entitats i es reforçaran els òrgans de govern responsables de vetllar per aquest aspecte. - Des de la Generalitat s’orientarà l’acció de l’obra social de totes les caixes que operen a Catalunya per a que es destini efectivament a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn. En aquest sentit, s’establiran els mecanismes adients per tal d’assegurar la supervisió i l’establiment de les grans orientacions per part dels poders públics, inclòs el Parlament - La Generalitat promourà, a través dels instruments apropiats, línies de finançament per l’economia productiva i especialment per les PIMES (per exemple, pel finançament de capital circulant), en col·laboració amb les entitats financeres, i en particular amb les caixes d’estalvi. Així mateix, s’impulsaran accions concertades amb les caixes per a la promoció d’habitatge social i de lloguer. X. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ L’adveniment de la Societat de la Informació i la Comunicació comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats. Els governs doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que es coneix com la “fractura digital”. D’altra banda a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE. A més la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Per tal de fer front a totes aquestes mancances proposem: 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Implantació de telecentres a tot Catalunya per combatre els desequilibris territorials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 31 2. Dotar Catalunya de les infrastructures necessàries per a promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori Construcció, en 4 anys, d’una xarxa troncal de fibra òptica, una interurbana i una urbana que facin arribar la banda ampla a tot el territori. Aprofitar per la construcció de la xarca infraestructures existents (xarxes viàries, xarxes de fibra òptica d’empreses...). Utilitzar altres tecnologies (satèl·lits, Wi-Fi...) en zones no urbanes i polígons industrials on no arribi el cable (aplicació dels preceptes continguts en l’Estudi de la viabilitat de l’arribada de la banda ampla municipi per municipi de Localret). 3. Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada al servei de la ciutadania 3.1 Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Els principals drets que contindrà aquesta Carta són: el dret a l’accessibilitat quant als aspectes territorials i socials per evitar la fractura digital, dret a la seguretat i privacitat, dret a la formació per a un ús eficaç de la informació i els serveis dels TIC, dret a l’accés per internet a una informació pública accessible, amigable, completa, de qualitat, diversificada i actualitzada i el dret a una administració pública amb democràcia participativa digital 3.2 Posar a disposició de la ciutadania, a través d’internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. 3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndars establerts per World Wide Web Consortium). 3.4 Utilitzar estàndars oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris. 3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català. 3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català. 3.7 Revisar l’acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis. 4. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector 4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons publics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 32 4.2 Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 4.3 Creació de la Taula de Catalunya per la Societat de la Informació i el Coneixement. XI. UNIVERSITATS De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat. Per dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país cal superar també les deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Volem una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del Coneixement. És per tots aquests motius que proposem: 1. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. 2. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establir programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. 3. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. 4. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia de les universitats a partir del programa Serra-Hunter. 5. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. D’aquesta manera s’incrementarà la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 33 6. Incorporar en el model de finançament universitari indicadors de recerca com a criteri de repartiment. 7. Es contemplarà la implicació de la Generalitat amb les universitats de promoció pública amb gestió privada per la vinculació a l’assoliment d’objectius específics. 8. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. 9. És fonamental impulsar el triangle universitat-empresa-territori Impulsar la dimensió que tenen les universitats d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 10. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, la qual no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques amb el rendiment de comptes al Parlament. 11. Dotar a les universitats d’un model de gestió que faci possible l’autonomia, la flexibilitat i la generació d’incentius per la millora de l’eficàcia en les tasques docents i de recerca. 12. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d’acord amb les universitats. 13. Revisar i ampliar les dotacions econòmiques del sistema de beques. XII. RECERCA I INNOVACIÓ La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters són activitats prioritàries. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters Per tal de fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social proposem: 1. Preparació i aplicació d’un Pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007 amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest Pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats d’R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. L’objectiu serà arribar en aquesta legislatura a una inversió de R+D+I del 2% del PIB català, el que suposa triplicar les partides pressupostàries de la Generalitat destinades a aquestes activitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 34 2. Elaborar un Pla especial d’infrastructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. 3. Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. 4. Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més innovadors del país. 5. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interregionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. 6. Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. 7. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infrastructures Científiques i Tecnològiques. 8. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 35 CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA I. POLÍTICA EDUCATIVA. L’Educació, prioritat central del Govern Amb el convenciment que és absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país, el Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. 1. En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació, impulsarà cinc acords bàsics: . Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania . Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. . Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. . Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. . Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. 2. Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el compromís del Govern de prioritzar, en l’elaboració dels pressupostos, les partides per a ensenyament. En aquest sentit, s’incrementarà de forma progressiva, durant la present legislatura, els recursos destinats a l’ensenyament públic a fi de permetre'ns arribar a la mitjana dels països de la UE en un termini màxim de 6 anys. 3. Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Per aquest motiu, s’actualitzaran els concerts de les escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts de les escoles que la incompleixin. 4. Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema amb els municipis. En aquest sentit, s’elaborarà una nova normativa sobre el procediment d’admissió de l’alumnat, que crearà les Oficines úniques de matriculació i traspassarà a les administracions locals el procediment d’admissió d’alumnes. Les Oficines Municipals d’Escolarització, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumiran les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 36 competències de tramitació, barem i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Les oficines també tindran la funció d’orientar i informar les famílies de l’oferta educativa existent, sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres. 5. Cogestionar la planificació educativa, tot creant mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament competent en matèria educativa i les Administracions locals. Aquests mecanismes asseguraran la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar, l’oferta de places escolars públiques i l’avaluació de les necessitats d’escolarització, als efectes de la creació de nous centres públics i la concessió de nous concerts educatius als centres de titularitat privada, així com l’establiment d’itineraris entre centres d’educació primària i centres d’educació secundària 6. Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu, assegurant un servei sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per igualar els centres concertats amb els centres públics, per tal d’assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions dels centres. Així mateix, s’equipararan progressivament les condicions laborals del professorat. El sistema educatiu ha d’atendre tot l’alumnat en edat escolar, per mitjà de l’escola ordinària i l’escola d’atenció especial. Caldrà dotar els centres i el professorat del material i formació necessaris per fer de la diversitat una riquesa i no un problema. 7. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de dedicació del professorat. 8. Millorar la retribució del professorat, primant la seva formació permanent, a fi de permetre incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa, així com la promoció professional del professorat. 9. D’acord amb la comunitat educativa, aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres. Per tal d’assolir-ho, s’incrementarà el pressupost destinat al funcionament dels centres, d’acord amb indicadors objectius (nombre d’alumnat, característiques dels centres, context social, etc.). També s’incrementaran les dotacions per a l’adquisició de material d’ús didàctic i d’ús administratiu, així com les vinculades a projectes. S’establirà una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides. Així mateix, es desenvoluparà una altra línia específica destinada a les escoles de l’àmbit rural, tant pel que fa a les seves dotacions com a mesures de reforç de la qualitat educativa. 10. Donar suport a l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ensenyament infantil, amb la creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de donar compliment a la demanda existent, considerant l’oferta pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 37 11. Presentar un Pla de xoc per la millora dels centres públics. 12. Combatre el fracàs escolar amb un Pla de xoc per la seva prevenció de manera que millorin els resultats dels alumnes 13. Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la comunitat religiosa, tot oferint l’ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria. I, en conseqüència, proposar la modificació de la normativa actual. 14. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball, lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les empreses i a les del territori. El nou model de formació professional ha d’integrar tots els actuals subsistemes (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua). 15. Assumir el traspàs de l’ensenyament d’adults al Departament competent en matèria d’educació. I iniciar el procés per a la seva cogestió amb els ajuntaments 16. Desenvolupar línies de treball conjunt sobre els ensenyaments artístics amb el Departament competent en matèria de cultura, reservant al competent en matèria d’educació els aspectes curriculars i de titulacions. 17. Regular el sector privat d’ensenyament d’idiomes no inclòs en l’ensenyament reglat. 18. Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llengües, amb l’objectiu de garantir a tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en el coneixement d’altres llengües. Aquest Pla contemplarà: - Català: nou impuls i reforçament dels programes d’immersió lingüística i de la utilització i ús del català com a idioma vehicular de l’ensenyament, amb especial èmfasi en el secundari. Garantir-ne les competències bàsiques. Mesures idèntiques per a l’aranès a la Vall d’Aran. - Castellà: garantir el domini comunicatiu del castellà amb un nivell adequat d’expressió i de comprensió oral i escrita. - Anglès: iniciar-ne l’aprenentatge a l’educació infantil; classes amb grups reduïts a secundària; possibilitar el seu ús com a llengua vehicular; augment de places públiques a les escoles oficials d’idiomes; pla específic de formació del professorat. - Segon idioma estranger: optativitat i impuls de l’ensenyament a secundària. 19. Promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents branques professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 38 II BENESTAR SOCIAL: POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL Amb l’objectiu de fer realitat el compromís per a la igualtat d’oportunitats de les persones i la cohesió social treballarem en les següents línies d’actuació. 1. Prioritzar des del nou govern les polítiques socials i apostar per: 1.1. Universalitzar els serveis socials. 1.2. I liderar la transversalitat de les polítiques socials en: serveis socials, ocupació, educació, habitatge i salut. 2. Articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya en un termini màxim de dos anys. 3. Elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació de del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels serveis socials. 3.1. Aquesta nova Llei definirà: - Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. - La cartera de prestacions socials (drets que regularà la Carta). - Accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat (consolidar la figura del voluntari/a no assalariat però sense que suposi la substitució d’un/a professional). - L’organització del Sistema de Serveis Socials. (mapa de serveis socials d’oferta pública i privats) - Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i el finançament adequat. - La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. - El finançament (arribant a la mitjana europea en despesa social en percentatge del PIB català). 3.2. Crearà una Agència per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de les persones amb dependència (Agència de Suport a la Dependència). 3.3. Reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través d ela concertació i/o els contractes-programa. Així com, a través de clàusules socials en la contractació de les administracions púbiques. S’aplicaran orientacions generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat en la prestació del servei. 3.4. Donarà un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes d’espera dels serveis socials. 3.5. Reforçarà i faran representatius els diferents òrgans de participació (món local, sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació continuada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 39 4. Establir un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (en percentatge del PIB català). Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació dels usuaris en els serveis de copagament. 5. Accions prioritàries: 5.1. Família: - Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants a càrrec o amb persones dependents al seu càrrec especialment pel que fa a aquells col·lectius per motiu de les seves característiques necessiten un suport addicional:famílies nombroses, monoparentals,amb persones dependents a càrrec, acolliment, adopció… - Implementar un Pla de conciliació de la vida familiar i laboral. - Oferir ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. - Promoure mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’ambit del mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits. - Promoure la reducció de la jornada per homes per a l’atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents. 5.2. Gent Gran: - Garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. El nou govern impulsarà l’increment general de les pensions en l’àmbit estatal i complementarà transitòriament les pensions baixes. En aquest sentit, impulsarà durant el primer any de legislatura la llei de complement de les pensions (aprovada al Parlament la seva presa en consideració). Aquesta Llei: a) Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes, amb la finalitat que aquests puguin pal·liar llur situació d'insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats bàsiques i garantir la mateixa capacitat adquisitiva en relació a la mitjana estatal, compensant el cost de la vida diferencial de Catalunya. b) Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament únic de caràcter anual. Aquest ajut serà atorgat pel Govern de la Generalitat a través del Departament competent en matèria d'assistència i serveis socials c) Un cop passat aquest període i, sempre que s’hagi assolit l’objectiu fixat, l’increment de l’ajut tindrà com a mínim l’import que resulti de considerar la diferència de l’IPC entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, any a any, per tal de compensar, sempre que es produeixi, la pèrdua de la capacitat adquisitiva dels beneficiaris d’aquest ajust. - Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones grans. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 40 - Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. 5.3. Infància: - Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció. Aquest òrgan haurà d’analitzar també les necessitats específiques i territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya. - Implementar el Programa d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència amb Dificultats Socials, dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Compromís d’ampliació i adequació del pressupost per l’atenció a la infància i adolescència. - Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència –EAIA–, Equips d’Assessorament Pedagògic –EAPs–, Equips de Salut Mental Infantojuvenil –CSM-IJ–, etc.). - Revisar i modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció i posteriors modificacions per tal de fer més incís en mesures preventives del risc social, i en les accions per la protecció efectiva. - Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals, pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica). Dedicar una atenció especial als i les immigrants menors d’edat. - Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari. - Crear un programa d'atenció social al nen malalt, amb ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin nens amb malalties cròniques o oncològiques. 5.4. Persones amb discapacitat: - Crear un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les seves famílies. - Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats). - Ampliar a l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris per assolir l’escola inclusiva �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 41 - Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats, metro i autobús, etc) El Govern de la Generalitat impulsarà el compliment del decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i edificis públics i els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà un alínia d’ajuts per facilitar-ne el compliment abans del 2006 . - Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...) 5.5 Pobresa i exclusió social: - Implantar el Programa Pobresa Zero. - Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva. - Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional. (via legislativa tal com es marca a l'apartat de gent gran) - Crear un Pla d’actuació urgent per evitar les conseqüències negatives de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). - Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius susceptibles a ser exclosos: malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, etc, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el tercer sector. 5.6 Habitatge: - Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o d’ajuts a les famílies. - Rehabilitar dels barris que requereixin atenció especial i també el parc d’habitatge construït. - Dotar convenientment les partides d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i solució de patologies estructurals. 5.7 Joves: - Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. - Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. - Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). - Augmentar les bonificacions fiscals per a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. - Evitar la contractació via ETT per part de l’Administració de la Generalitat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 42 - Potenciar els Plans de Transició al Treball (PTT) reformulant-los a nivell municipal i comarcal. - Realitzar campanyes d’orientació i informació sobre sexualitat i anticoncepció dirigides al jovent, que lii permeti gaudir d'unes pràctiques sexuals més segures i de qualitat; aquestes es duran a terme en àmbits tant de l'educació formal com de la no formal. - Engegar campanyes de foment entre el jovent de l’ús del preservatiu, com a barrera més eficient per evitar el contagi de MTS i facilitar-ne l’accés en els àmbits propers al jove. - Promocionar la prescripció gratuïta de la píndola del dia després en tots els centres de planificació familiar i centres de Salut. - Elaborar un Pla Nacional de prevenció de consum de drogues, que tindrà com a objectius prioritaris la prevenció del consum de drogues entre el jovent i la de donar al jovent informació objectiva sobre les conseqüències del consum de drogues. Aquests plans es duran a terme a centres d’ensenyament obligatori i instituts i entre altres actuacions inclourà l’edició de material didàctic especial per cada grup d’edat a qui vagi dirigit així com per al professorat. També es realitzarà una campanya dirigida a la informació i assessorament de pares i mares sobre les drogues. 5.8 5.9 Immigració: - Contribuir des de la Generalitat a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. - Elaborar un Pla general de Primera Acollida. - Oferir programes d’acollida que permetin coneixements bàsics de la realitat sociolaboral de Catalunya, dels seus drets i deures previstos a la Constitució i a l’Estatut, nocions de llengua, cultura i realitat social catalana i dels recursos als quals poden accedir, establert per via legislativa amb la creació d’una Carta d’Acollida. - Reforçar les polítiques socials de la Generalitat per a tothom, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. - Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral, la explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. - Realitzar les gestions oportunes davant del Govern de l’Estat per tal de poder disposar d’un permís de residència per a la recerca de feina per a aquelles persones nouvingudes que no han pogut regularitzar la seva situació i que s’extingirà en el moment en què sigui possible el retorn al seu país d’origen. Cooperació, Solidaritat i Pau: - Crear la Direcció General de Cooperació, Solidaritat i Ajut Humanitari. - Augmentar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 43 - Establir programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida a favor del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. - Incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. - Crear el Consell Català del Foment de la Pau - Dedicar una partida pressupostària per a la investigació i promoció de la pau, la prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de la pau per assolir els objectius reclamats per les ONGs i les ONGDs. - Instaurar en els pressupostos partides englobades en Cooperació i Solidaritat ben diferenciades en el títol: Cooperació Internacional, Solidaritat, Foment de la Pau i Ajut d’emergència. 5.10 Polítiques per a gais i lesbianes: - Crear un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers aquest col·lectiu, especialment , pel que fa als drets individuals, en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari i dels mitjans de comunicació. - Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). - Revisar el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció, segons les recomanacions de la Unió Europea. - Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a través d’un òrgan consultiu permanent, a fi d’eliminar els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. III. SALUT: POLÍTIQUES SANITÀRIES El compromís per una sanitat més humanitzada i de qualitat el desenvoluparem a través de les següents línies d’actuació. 1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que prioritzi la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de la malaltia (la salut pública), l’assistència sanitària i l’adaptació del sistema a les malalties cròniques. En aquest sentit, cal elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari i el nou marc de finançament. 2. Instaurar el nou Sistema Català de Salut des del nou Departament de Salut i que prioritzarà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 44 2.1 La Salut Pública: - Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. - Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i dels col·lectius més vulnerables. - Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral. - Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys. - Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya. - Prevenir les addiccions a tòxics (tabac, alcohol, drogues il·legals i d’altres addiccions com al joc) i reforçar els programes de disminució de danys: · Engegant campanyes informatives i de sensibilització sobre les drogues i sobre les conseqüències sanitàries i socials del seu ús i abús. · Donant prioritat dins l’escola, els centres juvenils i els centres de salut dels programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties, que incloguin obligatoriament les drogodependències. · Generalitzant els programes de reducció de danys. Aplicar el programes d’intercanvi de xeringues en tot l’àmbit penitenciari. - Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions. - Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi. - Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis. - Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en el sector. - Garantir continuadament tota la formació i suport als professionals sanitaris que treballen en la SIDA. - Generalitzar la prescripció de teràpies de xoc a posibles persones infectades pel VIH a tots els centres de la xarxa pública. - Garantir l’accés a la medicació i el suport social a les persones malaltes de SIDA, sense discriminacions. Tot aprofundint en un apolítica de farmacopea de genèrics. 2.2 L’Assistència Sanitària: - Millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. Augmentant la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA - - - - 45 temps de visita (un mínim de 10 minuts), reduir la pressió assistencial tot reduint les ratios a 1500 persones usuàries/UBA, els recursos humans i la cartera de serveis. Millorar l’atenció al ciutadà (atenció abans de 24 hores pel seu metge de capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial clínic, edat, hàbits, etc.), i especialment a les persones grans. El Govern revisarà i avaluarà amb criteris objectius els diferents models de gestió i els seus efectes, i prendrà les mesures necessàries per garantir una adequada prestació dels serveis públics de salut. Millorar la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària. Revisar els nivells assistencials dins cada hospital i protocolitzar-les actuacions en cada patologia des de les unitats de referència. Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S)Donar a conèixer els diferents status de la situació dels centres “on line”, les demores en l’atenció, les llistes d’espera, índex de ocupació, mecanismes d’alerta de freqüentació. Optimitzar i agilitzar els programes d’inversió en manteniment de les instal·lacions hospitalàries, adequant la confortabilitat a les estades dels pacients, garantint l’equilibri entre confort i salut. Establir una xarxa informàtica única dins del sistema, amb la història Clínica informatitzada i integrada en tot el Sistema Sanitari Públic Català. Establir un únic punt d’informació sanitària, el qual sigui accessible des de i amb les noves tecnologies tenint en compte les persones amb discapacitats. Oferir un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial. Els serveis hauran d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que a més permeti incrementar la recerca; entre d’altres prioritats. Fer extensius els Plans de Serveis Individualitzats per a persones amb trastorns mentals severs (PSI) que permetin el seguiment personalitzat, continuat i multidisciplinari de les persones que pateixen malalties mentals greus. Oferir uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència; garantir una atenció telefònica o per internet adequada; introduir millores en el confort de les habitacions hospitalàries (individuals o amb mampares separadores) i en el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya; Establir vincles operatius i d’intercanvi d’informació amb els Serveis Socials entre d’altres propostes. Implantar mesures per a la millora del transport sanitari: - Millorar la publicació a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes així com a tots els col·lectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activació adequats i diferenciant en la seva Carta de Serveis els temps de resposta, la dotació tecnològica dels vehicles i el perfil i titulació professional de les dotacions pel que fa a transport sanitari urgent, transport Sanitari Programat i transport sanitari d’emergències �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 46 - Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S) Donant a conèixer la distribució en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilització. Es tindran en compte els increments de la demanda com indicador de previsió preventiva en temps real. - Dimensionar els recursos (ambulàncies) d’acord a una adequació equilibrada amb les necessitats de la població, siguin aquestes per densitat estacional o orogràfiques. - Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la mobilització d’aquest tipus de recurs. - Fer del Departament de Salut el responsable de la planificació i de les garanties de qualitat i d’equitat, amb independència dels proveïdors. Major presència de recursos propis en l’assistència i transport urgent i de les emergències, cal recuperar part del a gestió en el marc del CatSalut i una revisió de l’actual empresa pública SEMSA (Servei Emergències Mèdiques SA). Implantar mesures per a la millora de les urgències i les emergències, concretament pel que fa a: - Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, co-actuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies, sanitaris, bombers i protecció civil) - Adequar-se a la normativa europea específica d’emergències. - Dimensionar i ajustar els recursos d’acord a criteris de riscos tecnològics, químics, naturals, i antròpics. - Assumir el número de recursos públics d’acord a la mobilitat poblacional i territori. - Establir, divulgar i formar en matèria dels Plans de Prevenció de Catalunya en l’àmbit de la protecció civil. - Establir indicadors homologats per efectuar una avaluació permanent. - Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats, en cap cas permetre dobles llistes d’espera; establir temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques, i d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S).Informant dels increments de la demanda per situacions epidèmiques, de les demores en les derivacions a les especialitats mèdiques, conèixer els nivells de freqüentació més significatius del territori i de la situació real de les llistes d’espera. 2.3 Els serveis socials d’atenció a la Dependència: - Crear una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2.4. 47 Recerca, investigació i docència: - Impulsar la revisió del model de formació i les especialitats a fi d’adaptar-les a les necessitats de salut de la població catalana i farà de la recerca, la investigació i la docència una part important de l’actiu dels professionals sanitaris. 3. Implementar una nova organització del sistema i de funcionament del model: 3.1. Introduir criteris de transparència en l’organització del sistema, basats en criteris de qualitat i eficiència. En qualsevol decisió de política sanitària garantirem la informació pública. L’adjudicació o compra d’activitat al sector privat serà justificat. El nou model simplificarà l’accés als ciutadans, incorporant l’ús de les noves tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals. Vetllarem per l’ús preferent del català dins del sistema sanitari. Desenvolupar els Consells de Salut de les Àrees Bàsiques de Salut. 3.2. Assegurar un sistema sanitari més participatiu. Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris; garantir el dret del ciutadà a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital i a escollir el professional i el centre, en cas de no satisfacció; prioritzar l’accés al sistema a partir de les noves tecnologies; entre d’altres. 3.3 Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària; potenciar el rol comunitari de la infermeria i el seu paper fonamental; analitzar les càrregues professionals per potenciar les zones amb més dèficits; adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre valorant l’envelliment, les noves migracions, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials; estimular la creació de noves professions sanitàries; entre d’altres compromisos. 3.4. Fer de l’Institut Català de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb autonomia de gestió, que “retrà comptes” dels seus resultats en salut. 3.5. L’Administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la presa de decisió de la planificació en tots nivells. Compartiran competències en salut pública i en serveis socials amb la Generalitat i em assistència sanitària cooperarà, participarà en la planificació i avaluació; i, a través d’un ens de gestió local podrà gestionar o cogestionar l’assistència sanitària. 3.6. La Generalitat establirà els criteris bàsics per al funcionament dels centres de gestió privada, tot vetllant per la seva corecta aplicació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 48 4. Establir un nou finançament: 4.1. Equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres, a nivell europeu. 4.2. Elaborar una auditoria per conèixer l’estat de comptes del sistema, així com el seu nivell d’endeutament, prèvia elaboració d’un pla de sanejament. 4.3. Les inversions tindran les següents característiques: - Elaborar també un Pla específic d’inversions, reposicions i recursos humans necessaris de l’ICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys. - Preparar un Pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Mantenir el Pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions d’euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. 4.4. Implementar un Pla per la racionalització de la despesa basat en la qualitat i l’eficiència. 4.5. Incrementar els ingressos via Estat i finançament propi des del Govern de la Generalitat usant la seva capacitat normativa. 4.6. Fonamentar les relacions entre el sector públic i el sector privat en unes noves regles basades en la transparència. 4.7. Racionalitzar la despesa farmacèutica per fer un ús racional de consum de fàrmacs, així com poder dotar el sistema de més recursos. Potenciar l’ús de genèrics. IV. DONES: POLÍTIQUES DE GÈNERE El compromís per a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones i per a l’eradicació de la violència de gènere l’aplicarem a través de les següents línies d’actuació. 1. Liderar des d’un nou govern les polítiques transversals de gènere, amb aquesta visió de gènere. pressupostos amb 2. Adaptar l’estructura organitzativa de la Administració de la Generalitat adjudicant recursos personals i materials per a l’aplicació de la transversalitat i polítiques específiques de gènere en la seva actuació, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 49 3. Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. Aquest Institut: 3.1. Implementarà un Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones amb pressupost propi, amb desenvolupament a tots els departaments (amb avaluació externa). Actualitzarà els objectius i mesures reals per a fer possible la perspectiva de vida quotidiana amb la participació dels grups de dones en la seva elaboració i avaluació. 3.2. Implementarà un Pla integral per a la prevenció i l’eradicació de la violència exercida contra les dones amb objectius, mesures i pressupost propi, amb la participació (en l’elaboració i en l’avaluació) dels diferents grups de dones que porten a terme un treball específic en aquest àmbit. La dotació pressupostària d’aquest Pla constitueix una prioritat del Govern. 4. Assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere a través de la reforma del Consell de Dones de Catalunya. Aquesta reforma garantirà, a més a més, una democratització real d’aquest òrgan i la seva independència. 5. Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de la violència exercida contra les dones i el Projecte de Llei per la igualtat d’oportunitats. 6. Avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial, tot impulsant el reconeixement jurídic i professional de les persones que es dediquen a la prostitució per tal que puguin disposar d'una cobertura social adient ja sigui com a treballador/a per compte d'altri o com a treballador/a autònom/a. - Reforçar les mesures per tal de combatre el proxenetisme en totes les seves formes, especialment el tràfic de persones, endurir el tractament penal de l'explotació sexual de persones i garantir la protecció als menors d' edat. - Articular mesures de suport orientades a aquelles persones que decideixin abandonar la prostitució. - Impulsar programes de suport a les persones que exerceixen aquesta activitat. V. POLÍTICA CULTURAL Obrir una nova etapa en la política cultural de Catalunya. Ha arribat el moment que la cultura recobri un paper de centralitat al nostre país. Per això, cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon i, a la vegada, cal reconèixer als ciutadans i les ciutadanes els seus drets d’accés ple a la cultura, com a protagonistes i no només com a consumidors. Una nova etapa en la política cultural de Catalunya exigeix, alhora, assegurar la preservació de l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on es genera la responsabilitat crítica dels ciutadans, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. En aquesta nova �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 50 etapa és imprescindible accentuar la funció social de la cultura, per garantir un compromís més clar amb els sectors socials més vulnerables i per a l’educació en la diversitat i la diferència. Per tal d’assolir les fites d’aquesta nova etapa, el Govern de la Generalitat impulsarà les següents polítiques i mesures: 1. Oferir al conjunt del teixit creatiu i associatiu cultural del país i a la resta d’administracions les bases d’un acord en el disseny i en la implementació d’aquesta nova política cultural. 2. Apostar de manera decidida per la creació i innovació cultural, i, en especial, els nous creadors. El talent i la creativitat, un dels actius més importants de la cultura catalana, ha de trobar tots els mitjans possibles per poder projectar-se amb força, posant la seva disposició centres de producció, xarxes de difusió i canals de projecció exterior. 3. Doblar el Pressupost del Departament de Cultura en 4 anys de manera que se situï a l’altura de les necessitats de la nostra cultura i sobretot dels reptes de futur que aquesta ha d’acarar per desenvolupar-se normalment. Situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. 4. Crear el Consell de la Cultura i de les Arts com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura, des d’una concepció de modernitat, àmplia i plural, que contribueixi decisivament a establir objectius estratègics compartits i que esdevingui garantia d’unes regles de joc rigoroses i transparents. La Llei de creació d’aquest Consell hauria d’aprovar-se durant l’any 2005. 5. Implementar una política museística i patrimonial a través de la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials, (biblioteques, teatres i auditoris, museus, arxius...). Aquestes xarxes estaran connectades amb els grans equipaments nacionals de referència i tindran com a missió apropar la cultura i les arts a tots els ciutadans i ciutadanes, tot impulsant decididament la creació, la producció culturals i la preservació i difusió del patrimoni, modernitzant-ne els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió. En aquest àmbit, el Govern formularà totes les vies possibles per tal d’aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat, institucions locals, associacions i particulars dipositada com a expoli de guerra a l’Arxiu de Salamanca. 6. Apostar per una àmplia descentralització que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada en el territori, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom, a partir de l’aplicació dels principis de subsidiaritat i de l’equilibri territorial. Per a fer realitat aquest objectiu, es crearà una Xarxa d’equipaments públics de difusió i de creació cultural i s’impulsarà un Pla d’equipaments culturals de proximitat. 7. Definir una nova política de suport a la creació i la difusió de les arts escèniques, que suposarà, en un marc coherent, la concreció de la tasca del Teatre Nacional i del Teatre Lliure, la creació de nous centres de suport a la producció artística en el territori i la consolidació d’una Xarxa d’equipaments escènics, en el context del Pla esmentat en el punt anterior. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 51 8. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura. En aquest sentit, el Govern impulsarà una política decidida i ambiciosa d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i el professional. Per tal d’impulsar aquesta línia d’actuació, es coordinaran els Departaments competents en matèria de cultura, d’educació i d’universitats. Així mateix, s’assumirà la integració de l’Institut del Teatre a la Generalitat. 9. Redefinir els instruments de projecció exterior de la cultura catalana, incorporant-los a un Institut Català de les Indústries Culturals renovat, que treballi en tots els àmbits culturals, que disposi de major capacitat empresarial i professional i amb millor connexió amb els diferents sectors de la cultura. En aquest context, el Govern enfortirà l’Institut Ramon Llull. 10. Articular un sistema de lectura pública potent, suficientment dotat i equilibrat arreu del país, que incorpori el desplegament de les biblioteques escolars. En aquesta direcció, el Govern aprovarà un mapa actualitzat de biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i oferirà serveis de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. D’acord amb el Departament competent en matèria d’educació, les biblioteques escolars i les biblioteques municipals existents en municipis de menys de 3.000 habitants podran ser el mateix equipament local, sempre que l’Ajuntament ho demani. 11. Impulsar la música creada i produïda al país, així com la indústria discogràfica, amb un suport ferm dels mitjans audiovisuals públics, en especial els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. 12. Impulsar una nova política d’arts plàstiques i visuals que prioritzi la creació més experimental amb un programa de difusió a tot el territori i que comporti la projecció internacional de la producció artística generada a Catalunya. 13. Consolidar el lideratge editorial de Catalunya defensant la política de preu únic de llibre. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control. 14. Promoure la consolidació d’una estructura audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors, tot afavorint la internacionalització del sector. En aquest àmbit, el Govern impulsarà una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i públiques. 15. Fer efectiu un compromís ple dels mitjans públics audiovisuals amb la creació i difusió cultural del país. Els mitjans de comunicació han d’assumir majors responsabilitats culturals i, en conseqüència, el Govern impulsarà la coordinació i la concertació entre aquests mitjans i els objectius de consens de les polítiques culturals. 16. Donar un nou impuls al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, redefinint el seu àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit, des de la concepció que són �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 52 cultura popular totes les mostres d’arrel tradicional que es produeixen a Catalunya. S’hi introduiran mecanismes de participació de les associacions que agrupen els agents del sector, dotant-lo de més autonomia de gestió, promovent polítiques de suport i subratllant la diversitat de les mostres actuals de cultura popular. 17. Crear el Museu Etnològic de Catalunya, no pas com un simple equipament centralitzat, sinó, també, com un ens de coordinació dels museus i ecomuseus territorials i temàtics existents i com a agent impulsor per a la creació d’aquells que es considerin necessaris per tal d’oferir una visió global i completa. 18. Redefinir la funció del Museu d’Història de Catalunya, tot adoptant la consideració de Museu Nacional i desenvolupant funcions de coordinació dels centres d’interpretació existents la territori. 19. Reforçar el binomi educació-cultura, des d’una triple perspectiva: educadora, cohesionadora i emancipadora. També amb una major atenció dels ensenyaments artístics en l’ensenyament obligatori. 20. Es prioritzarà la figura del contracte-programa pel finançament de polítiques de foment de la cultura. VI. POLÍTICA LINGÜÍSTICA La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un Pla d’acció i suport de la llengua catalana, que es concretarà en els eixos següents: 1. La priorització de l’ús social del català, centralment en el comerç i en l’etiquetatge, a través de mesures d’acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de la mateixa Generalitat. 2. La priorització de la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i l’audiovisual, amb la voluntat d’assolir la plena normalització del català en l’àmbit del cinema. 3. La priorització de l’ensenyament de les llengües en l’àmbit de l’educació obligatòria, per tal d’aconseguir les competències bàsiques pel que fa al català, el castellà i l’anglès, així com el coneixement d’una altra llengua estrangera. 4. Garantir el coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de l’estat i de l’Administració de Justícia. 5. La priorització de l’aprenentatge de la llengua per a les persones provinents de l’emigració, des de la concepció que la llengua és un dret social per a tota la ciutadania. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 53 6. Garantir la unitat de la llengua establint la necessària col·laboració amb la resta de territoris de parla catalana. 7. Aquestes prioritzacions aconsellen de manera urgent avaluar el compliment de la Llei de Política Lingüística par tal d’assegurar que s’adapta a la realitat social i, en conseqüència, modificar els aspectes que s’hagin revelat inoperants. 8. Amb la mateixa voluntat, el Govern reformarà i reforçarà el Consorci per a la Normalització Lingüística, per tal de dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer front als reptes de l’ús social del català i al que li encomani el Pla d’acció i suport. 9. Impulsar la presència del català en el terreny universitari i acadèmic: a) Institut Ramon Llull: Enfortiment del seu treball amb les universitats europees i espanyoles. Millora dels seus programes. Potenciació, si s’escau, dels convenis de col·laboració del Govern de Catalunya amb les administracions educatives i entitats d’altres territoris de llengua catalana. b) Institut d’Estudis Catalans (Secció filològica):retornar-li la funció de preservació i de millora de la funció acadèmica de la llengua. VII. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUALS Una societat moderna i oberta, un sistema comunicacional nacional, necessita, en el marc globalitzador en què vivim, d’uns mitjans públics potents, independents i professionals, que actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals. A la vegada, és indispensable l’existència d’autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l’externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per tal d’assolir aquests objectius, el Govern adopta els següents compromisos: 1. Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema Audiovisual. Això significa que ha de disposar del registre de mitjans audiovisuals i de competències plenes sobre la concessió i la revocació de llicències i autoritzacions, en la gestió de l’espectre radioelètric i en la inspecció de potències i cobertures. El CAC analitzarà, urgentment, la validesa jurídica i normativa de les concessions de llicències atorgades, de manera provisional o efectiva, els dos darrers anys. 2. Elaborar i aprovar la Llei Catalana de l’Audiovisual. Aquesta llei, que definirà la missió de servei públics de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, ha de contenir una visió actualitzada del sector audiovisual, vinculada a les telecomunicacions, i ha de contemplar la gestió de l’espectre radioelèctric. Així mateix, aquesta Llei ha de delimitar amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. La Llei regularà de forma precisa la ràdio i la televisió local i els mitjans comunitaris. I proporcionarà garanties respecte als drets bàsics que afecten els professionals de la �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 54 informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels mitjans. Crearà, també, un Consorci Públics de Comunicació, destinat a articular el sistema públic. 3. Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació. Això vol dir blindar la seva independència i professionalitat i la dels seus mitjans respecte al Govern, tot modificant la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció dels directius i fixant els seus objectius, dins la consideració dels mitjans de la CCRTV com a eix del sistema públic audiovisual i en el marc del que estableixi la Llei Catalana de l’Audiovisual. 4. Revisar el contracte-programa de la CCRTV, tot establint un mecanisme permanent i transparent de finançament. 5. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals, dotant-les de major capacitat i garantir la seva vitalitat com a mitjans de proximitat. 6. Assegurar una migració de la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti el desplegament de la potencialitat de la nova tecnologia. 7. Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de parla catalana. 8. Posar en marxa els mecanismes previstos en la legislació vigent per tal de promoure la participació de la societat civil en la definició del model audiovisual català. VIII. SEGURETAT PÚBLICA En el terreny de la seguretat pública, el nou Govern de la Generalitat impulsarà les següents mesures Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya 1. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat actuants a Catalunya. Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. 2. Assumpció per part de la PG-ME de totes les atribucions d’una policia ordinària i integral; actualització del protocol en matèria antiterrorista. 3. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 55 departaments del Govern. Creació d’una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental. 4. Presència del cos de Mossos d’Esquadra en els organismes europeus en matèria de policia. 5. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. 6. Nova Llei de Seguretat Pública: - Que harmonitzi la llei de policies locals i la de mossos d’Esquadra. - Definició d’un nou sistema d’autoritats i redefinició de les Juntes Locals de Seguretat. - Delimitació de competències entre els cossos. 7. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. 8. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Reforçament del paper dels alcaldes com a primera autoritat local en la coordinació de l’ordre públic i la seguretat ciutadana. 9. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. 10. Connectar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes, sistemes de comunicació conjunts i mitjançant les taules de coordinació que permetin garantir la col·laboració i cooperació entre tots els cossos de policia. 11. Tractament específic de les àrees metropolitanes en quant a la coordinació de les policies locals. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra 12. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la propera legislatura, finalitzant l’any 2007. Accelerar provisionalment l’arribada del desplegament a les “zones calentes”, Camp de Tarragona, comarques metropolitanes de Barcelona etc... �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 56 13. Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. 14. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. 15. Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, Llei de Policies Locals de 1991, etc.) per establir el sistema, criteris i contingents per a l’accés de persones procedents d’altres cossos policials residents a Catalunya. Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat 16. Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. 17. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. 18. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. 19. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. 20. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat 21. Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. 22. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 57 Mesures per millorar la formació i la carrera professional de les policies de Catalunya 23. Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), i creació de cursos específics per a comandaments dins de l’EPC. 24. Investigació en matèries formatives que permetin aplicar els mitjans més moderns en cada matèria, i estades de preparació professional a l’estranger. 25. Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de policia local siguin formats a l’Escola de Policia de Catalunya, i aquells que provinguin dels CFSE completin la seva formació mitjançant un curs pont. 26. Elaboració i aplicació d’un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l’escalafó de la Policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques. Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada 27. Traspàs al Govern del Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada. 28. Compliment estricte del decret 272/95 que estableix la inspecció i el control de les empreses de seguretat privada. 29. Regulació de la figura del vigilant de discoteca i sales de festa. 30. Reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de joc i Espectacles dels Mossos d’Esquadra. 31. Increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal que treballa en el sector de la seguretat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 58 UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL Una nova política territorial i ambiental implica l'impuls de nous instruments d’acció transversal i de participació ciutadana: El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CASDC) ha de ser un òrgan de consulta necessària format d’experts i tindrà vinculació directa amb el Consell Executiu a través de la conselleria en cap o la denominació que rebi en el futur. Es crearà un òrgan (consell social per la sostenibilitat) que disposarà de la participació dels agents socials a través de les universitats de la nació, del món científic i de les entitats per la protecció del medi. S’establirà la comissió interdepartamental de sostenibilitat, que amb vinculació directa amb la conselleria en cap, vetllarà per la coordinació i la garantia que el govern executa accions d’acord amb el principi de sostenibilitat de què s’ha dotat a través d’aquests acords. I. ENERGIA 1. Crear les condicions efectives de competència que superi la situació de monopoli energètic actual per tal d’afavorir els consumidors, la qualitat dels servei i la promoció de les energies renovables. 2. Creació de l’Agència Catalana de l’Energia, que tindrà per finalitat principal redactar, fer el seguiment i millorar els plans i estudis proposats a continuació: a) Redacció, en el termini d’un any, d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya (que ha de contenir el Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al Canvi Climàtic) amb els criteris següents: Promoure totes les accions necessàries per a maximitzar l’estalvi energètic i optimitzar l’eficiència energètica; i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les possibilitats i disponibilitats de recursos renovables que ofereix cada territori, incloent-hi mesures d’edificació bioclimàtica. b) Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne una producció del 12% l’any 2010.Constarà com a mínim de: - el mapa d’energia eòlica (que haurà d’incloure prèviament un mapa els recursos eòlics), a revisar amb la redifinició de zones d’implantació que no comportin impacte ambiental. Amb l’objectiu d’assolir 3000 Mw eòlics instal·lats abans de la fi del 2010. Implantació immediata dels projectes d’energia eòlica en els quals hi ha consens teritorial; - programa de desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 terrats de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars; �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 59 - programa d’implantació i seguiment de centrals de biomassa generadores d’energia. - escenari real de demanda d’energia; - programa de tancament de les centrals nuclears; - programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament necessàries per cobrir les necessitats que es derivin de les conclusions dels punts anteriors i que no es construiran fins que no s’aprovi el pla; - impuls de noves tecnologies en sistemes de transport i de la recerca de nous combustibles menys contaminants als convencionals. c) Establir mecanismes que evitin la construcció de línies d’alta tensió fins que s’hagi finalitzat el nou Pla Energètic de Catalunya, excepte les que siguin valorades com a imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari. 3. Recerca continuada de les millors tecnologies disponibles. 4. Aplicació de normatives de noves tecnologies i nous combustibles al transport. 5. Transposar la directiva europea en una Llei d’eficiència energètica en edificis. 6. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. 7. Llei sobre la producció d’energia provinent de fons netes i renovables (com la solar fotovoltaica, la biomassa i l’eòlica) i sobre l’edificació bioclimàtica. II. POLÍTICA I ORDENACIÓ TERRITORIAL Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 60 Plantejar una revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d’un contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més participatius. - En matèria de planificació territorial considerem que cal aprofitar el marc normatiu vigent i la necessària revisió del PTG i la formulació dels Plans Territorials Parcials per a reforçar-ne els principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l’ocupació del territori, amb un model territorial en malla en què els espais lliures fan la funció de matriu i les ciutats i pobles s’expliquen com a nodes compactes, complexos i equipats, units per xarxa ferroviària prioritàriament i una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu. Els plans han de tenir visió integrada i caràcter estructural que planifiqui el territori, a més, desvinculant el turisme de la construcció. Com a aspecte essencial, no hi haurà cap nova construcció de polígons industrials que no tinguin assegurada la seva connexió amb servei de transport públic. - Aquesta planificació territorial vincularà els criteris del planejament urbanístic. Ambdós tindran l’objectiu general de dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). - La nova planificació inclourà els criteris bàsics i generals següents: a) Respecte escrupulós a les limitacions absolutes de construir en sòls amb pendents superiors al 20% que marca el PTGC. b) Ampliar l’abast dels Plans d’Espais Fluvials perquè els permeti determinar la impossibilitat de noves construccions en zones que es determinaran com a inundables. c) Determinar com a zones d’especial consideració per la seva fragilitat les zones de litoral i muntanya. En aquest àmbit es proposa, doncs: 1. Aprovar definitivament, abans d’octubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/95, d’aprovació del PTG. Això implica preveure les partides pressupostàries adients per a agilitar els processos mitjançant les dotacions humanes i materials necessàries. 2. En el mateix termini aprovar la totalitat dels Plans Territorials Parcials pendents, el procés de formulació dels quals es farà en paral·lel a la revisió del PTGC per assegurar-ne la coherència. Així mateix, es farà la revisió del PTP de la Regió de l’Ebre. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 61 3. Els PTP incorporaran les previsions de redactar Plans Directors comarcals i d’altres àmbits supramunicipals de planificació, per a ser desplegats en aplicació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (o de la seva revisió si s’escau) per tal de facilitar i fomentar el planejament urbanístic supramunicipal. En concret, i com a mínim, els compromesos per mandats parlamentaris com el PDC del Pla de Bages, el de la plana de Vic i el de la Conca d’Òdena. 4. Aprovar el desplegament reglamentari total de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que concreti el lligam entre planejament territorial i planejament urbanístic a fi que aquest darrer, com a planejament executiu, incorpori els criteris de sostenibilitat, compactació, moderació i, si s’escau limitació, del creixement. 5. S’adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis, adaptats a les necessitats de cadascuna d’elles. 6. S’impulsarà la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts Generals de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata, i garantint alhora el ple acompliment de les previsions contingudes en la llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Mesures cautelars Mentre es formulen els Plans Territorials i s’adapten els instruments de planejament que se’n derivin, s’aplicarà una figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria específica en aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, com ara: a) Algunes parts del litoral i les comarques pirinenques (en connectors biològics, en espais d’especial protecció…)que es determinaran de manera concreta en el precís moment d’iniciar la revisió del PTGC. b) Els treballs inicials dels Plans Territorials hauran de determinar els indrets on cal establir mesures cautelars per evitar l’ocupació irracional del sòl. També hauran d’evitar en tot el territori català l’aparició i/o creixement de nuclis residencials o desconnexos de l’entramat urbà, especialment en pirinenques. c) A les urbanitzacions sense regulació es procedirà a una revisió que, en aquelles parts legalitzables permeti dotar-les adequadament. Alhora s’impedirà el seu creixement, determinat de mutu acord amb l’administració per tal que les parts residuals i no legalitzables quedin fora de planejament. Els sòls industrials en aquelles comarques on hi ha una oferta de sòl vacant considerable, que podríem fixar en un percentatge d’un 30% del sòl industrial net total. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 62 El mecanisme jurídic per fer operativa aquesta suspensió hauria de ser una llei formal del Parlament, tota vegada que l’habilitació per a la suspensió de llicències en planejament estan contemplades en la LUC. Es podria aprofitar aquesta regulació per establir un dret d’adquisició preferent o un dret de retracte en totes les operacions de transmissió de propietat que es detectessin a l’igual que es regula a la llei de l’urbanisme en determinats supòsits. Mesures complementàries En coherència amb la voluntat de fer efectives nombroses previsions legals vigents, es proposen les següents actuacions en matèria dels Plans ja aprovats –i pendents de desplegament i execució- i de Plans previstos però no formulats: 1. Revisió immediata i quadriennal del PEIN. 2. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial d’Espais Agraris de Catalunya. 3. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial del Litoral de Catalunya. 4. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures. 5. Redactar i aprovar el Pla Director de les Valls de Ges i en Bas. 6. La formulació dels Plans es farà amb mitjançant el principi de subsidiarietat. d’actuació amb calendaris d’execució, i pressupostos de la Generalitat hauran compliment. processos participatius i afavorint-ne l’aplicació Els plans esmentats incorporaran programes el corresponent estudi economicofinancer. Els de preveure partides específiques per al seu 7. Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. 8. Es negociaran amb l’estat espanyol les modificacions legals de les lleis tributàries que incideixen sobre l’habitatge. 9. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 63 derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 10. Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. 11. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 12. Revisar i compensar les edificabilitats de la ciutat judicial de l’Hospitalet de Llobregat a través del Consorci. III. HABITATGE En el termini de dos anys, formularem i aprovarem inicialment el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya. Es farà amb finançament vinculat al finançament autonòmic, i amb recursos provinents de les caixes, per facilitar la coordinació amb l’urbanisme les reserves estratègiques de sòl per habitatge, tenint present les infrastructures de mobilitat i amb els següents continguts mínims: rehabilitació-reducció del parc vacant per la seva posada al mercat, creació d’un parc públic de lloguer a preus controlats amb percentatges obligatoris a totes les promocions i creació d’un programa d’API social en el mercat de 2ª ma oferint l’administració garanties a la propietat. L’objectiu final hauria de ser la provisió de 42.000 les vivendes protegides que s’haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de lloguer i amb un 25% destinats als joves. 1. Objectius La política de sòl i habitatge ha de tenir tres objectius fonamentals: a) Garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els sectors de la població, en especial per als grups –joves, sectors més desafavorits- que en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi. b) Evitar la segregació urbana i la degradació de barris. c) Evitar el consum accelerat de sòl, tot protegint de l’ocupació el sòl no urbanitzable i la conservant els paisatges. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 64 2. Mesures Per aconseguir aquests objectius, el govern adoptarà, durant la present legislatura, les següents mesures: a) Foment del lloguer. Per tal de trencar la rigidesa del mercat i donar entrada als joves es fomentarà el mercat de lloguer amb la desgravació o ajuda directa per als llogaters de 600 € anuals per a subvencionar les despeses d’habitatge. Aquesta desgravació s’aplicarà de manera directa a totes les llars que visquin en règim de lloguer lliure i disposin d’una renda inferior a 3,5 vegades el SMI. S’estudiarà així mateix la possibilitat d’ampliar l’ajuda o desgravació fins el 50% de les despeses del lloguer, amb un topall de 240 € mensuals, per tal d’afavorir l’emancipació dels joves entre 25 i 35 anys amb nivell de renda inferior a 3,5 vegades el SMI. b) Increment de l’habitatge protegit. Es doblarà la producció d’habitatge protegit, per fer-ne, com a mínim, 42.000 unitats en quatre anys rehabilitant, fent aflorar habitatge desocupat, i en darrer cas construint. D’aquest, se’n destinarà, com a mínim, un 50% a lloguer. Una quarta part d’aquesta producció serà promoguda directament per l’administració de la Generalitat. L’habitatge protegit de promoció pública es mantindrà sota control públic a través de l’ús preferencial del lloguer o de fórmules com la venda a dret de superfície o a carta de gràcia. c) Millora d’ús del parc habitatge. S’incentivarà la sortida al mercat de l’habitatge buit a través de polítiques fiscals i la creació d’un registre específic. Així mateix, es vetllarà per evitar la sobreocupació de vivendes que s’està produint en alguns barris. S’establirà un Pla Català de Rehabilitació, convenientment dotat, per tal de permetre la rehabilitació de 40.000 unitats d’habitatge en quatre anys. d) Rehabilitació integral de barris. S’establirà un programa de rehabilitació integral d’aquells barris i àrees urbanes que requereixin d’atenció especial, que serà gestionat conjuntament per la Generalitat i els ajuntament concernits. El Pla permetrà endegar la rehabilitació de quaranta barris de tot Catalunya durant la present legislatura. e) Protecció del sòl no urbanitzable. S’aplicaran a Catalunya els principis de la Carta Europea del Paisatge. El planejament territorial i urbanístic s’haurà d’adaptar a aquests principis, tot promovent un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge. f) S’establiran línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges que configuren el patrimoni rural en zones agràries (masies aïllades) o la recuperació de cases avui desocupades de petits municipis en procés de despoblamen, fins i tot, en els casos d’edificació d’aquestes característiques en espais sotmesos a figures d’especial protecció. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 65 IV. POLÍTICA DE RESIDUS Impuls decidit als sistemes de recollida selectiva i tractaments no finalistes. 1. Aplicació estricta de la llei 6/1993, del 15 de juliol, modificada el 2003, reguladora dels residus. 2. Pla estratègic de xoc per complir els objectius establerts al PROGREMIC, descomptant com a valoritzables els fluxos que preveu quant a incineració. 3. Revisió de la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus perquè inclogui l’aplicació d’un cànon que gravi l’abocament i la incineració de residus domiciliaris i industrials, amb l'objectiu de reduir el rebuig i augmentar la quantitat dels components de la brossa recollits selectivament. 4. Donar compliment a la disposició addicional segona de la Llei de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus i alhora transposar la Directiva de la UE d’envasos en una Llei per a la reducció de residus d’envasos i embalatges que penalitzi els envasos i productes d'un sol ús, amb l'objectiu d'obtenir els recursos necessaris per recollir i triar la totalitat d'envasos que es posen en el mercat. 5. Creació d’un ens específic públic per a la gestió del fons de residus, amb els diners recaptats pel cànon de residus i per Ecoembes i Ecovidrio, amb l'objectiu d'incentivar les recollides selectives i el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament. 6. Elaborar un Pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la incineració de residus municipals. 7. Estudiar fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva. V. BIODIVERSITAT I PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ - Redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència dels seus servadors. - Establir un Pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge. - Aplicació i seguiment dels convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. - Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure en la Xarxa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 66 - En el termini de dos anys, tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió i la totalitat dels plans de delimitació dels espais previstos al PEIN. - Al llarg de la legislatura, tenir aprovada la totalitat dels plans d’usos i gestió dels Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya, i dotar-los dels mitjans humans i materials adequats per desenvolupar la seva tasca plenament. - Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent; capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres. - Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. - Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals, i potenciar la xarxa Natura 2000. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. - Revisar i aprovar una refosa de textos legals en matèria de protecció de la contaminació atmosfèrica d’origen gasós. - Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). - Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. - Aplicació estricta de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i modificació si s’escau. - Redactar i aprovar el Pla Estratègic de Gestió Forestal de Catalunya. - Redactar i aprovar la Llei de protecció integral del litoral de Catalunya, que haurà de tenir com a objectiu prioritari la redacció del Pla Director Territorial de les zones litorals per tal de protegir la zona terrestre i de plataforma continental. Contemplarà els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Haurà de definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 67 tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. - Establir les fases d’implantació dels diferents programes que se’n derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). - Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. - Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. - Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. - Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. - Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. - Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. - Aturar el projecte urbanístic que afecta al corredor biològic que conecta el Cap de Creus amb els Aiguamolls de l’Empordà, fins que no s’hagi acabat el Pla Director Comarcal o el Pla Territorial de la Regió de Girona. - Revisar les explotacions mineres a la comarca i al Massís del Garraf-Ordal. - Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 68 - Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. - S’establiran convenis amb els servadors naturals dels espais agrícoles i forestals de catalunya en tant l’activitat que realitzen, adquireix la funció de gestió del paisatge. VI. PLANIFICACIÓ - Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. - Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. - Impuls decidit a l’Agenda 21 de Catalunya com a document estratègic nacional de planificació i conscienciació ambiental que haurà de vincular-se parcialment al Pla Territorial General de Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. - Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” i les ecoauditories. - Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. VII. POLÍTICA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA L’Agència Catalana de l’Aigua haurà de basar-se en el principi de mínima intervenció possible en el medi i de preservació i gestió dels ecosistemes aquàtics. L’àrea de planificació haurà de coordinar i supervisar totes les actuacions de l’agència. 1. Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf. 2. Oposició al Pla Hidrològic Nacional i als transvasaments dels rius Ebre i Roine en els termes del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre. 3. Elaboració del Pla Nacional de Gestió de l’Aigua, que contindrà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 69 a) Programa de reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de parcs i jardins, i en la neteja de la via pública. b) Programes d’estalvi intens de l’aigua destinada a ús domèstic i públic amb l'objectiu de reduir-ne el consum. c) Pla de substitució del rec agrícola tradicional per sistemes de regadiu més eficients, amb la participació dels sectors implicats i ajuts públics. d) Revisió de les concessions d’aigua vigents per garantir els cabals ecològics dels cursos fluvials i els diferents usos de l’aigua. 4. Aprovació del Pla d’Ordenació del sector porcí de Catalunya, que haurà de revisar el mapa de zones vulnerables per contaminació; establir recerca per gestionar-ne els residus de manera respectuosa amb el medi, i marcar el nombre màxim de granges i de caps que pot assumir el país. Mentre es redacta aquest pla, no s’autoritzaran noves granges en les zones vulnerables o amb evidència de contaminació de les aigües subterrànies. 5. Impulsar, completar i si s’escau revisar, el Pla d’Espais Fluvials per tal que incorpori actuacions de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions amb actuacions de planificació. Haurà de fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. 6. Estudi de delimitació de les àrees de recàrrega dela aqüífers d’especial significació. 7. Revisar el Pla de Sanejament per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. 8. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. 9. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. VIII. INSTRUMENTS DE DISCIPLINA I CONTROL I FISCALITAT AMBIENTAL El conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge, de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o crear els instruments efectius d’inspecció i control de què han de disposar els departaments de �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 70 PTOP i Medi Ambient. En aquest sentit, té especial importància dotar-se de mitjans humans i materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i control ambiental derivat de la Llei IIAA. Així mateix, per tal d’evitar un consum exagerat de sòl i garantir una millora de la gestió del desenvolupament sostenible es fa necessari l’estudi d’instruments dissuassoris i de fiscalitat ecològica que puguin contribuir a assegurar l’esmentat objectiu. Aquest estudi s’haurà de fer de forma conjunta amb el departament d’Economia i Finances per tal de definir-ne l’impacte, la viabilitat, l’equitat i l’operativitat. Aquest estudi anirà enfocat a l’aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la generació d’energia o en l’ús en transport. IX. INFRASTRUCTURES Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la seva vertebració interna. 1. Cal augmentar la inversió en infraestructures durant els propers anys. 2. Cal complir els acords de juliol de 2002 del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya. 3. Cal modificar abans de la seva aprovació definitiva el Pla Territorial Sectorial de sistemes de connexió ferroviària i del seu transport, i aprovar-ne els plans quadriennals d’inversions. - Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. - Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. - Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia d’altes prestacions per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. - Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 71 - Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida– Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. - Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. - Establir quatre xarxes ferroviàries: a) Línies de trens de viatgers d’altes prestacions de connexió amb la Península i amb Europa. b) Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos transversals, l’eix transpirinenc i els ports de Barcelona i de Tarragona. c) La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. d) Utilització de la xarxa convencional alliberada per a trens de mercaderies. - Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia orbital o segon cinturó ferroviari tindria, d’inici, un caràcter mixte, essent una peça bàsica per al transport de mercaderies a través de la RMB. - Estudiar la implantació de trens lleugers. - Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. - Demanar la transferència dels serveis de rodalies. - Incorporar les noves línies mixtes d’altes prestacions (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. - Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. - Cal estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal Reus-Igualada-Manresa-VicPuigcerdà-França. - En espera del possible by-pass ferroviari de la RMB per l’interior de Catalunya i preveient l’alliberament parcial de determinades vies amb l’arribada del TAV, cal abordar una ràpida adaptació de la xarxa actual a l’ample mixte europeu-ibèric (3 rails) per tal que des de Tarragona, Barcelona i Girona –en una primera fase- i Lleida puguin sortir mercaderies cap a �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 72 Europa per ferrocarril. Concretament, cal l’adequació de la línia convencional TarragonaVilafranca-Papiol-Mollet-Girona-PortBou i de la Lleida-Manresa-Barcelona. Igualment, en espera d’aquest by-pass ferroviari per l’interior, s’utilitzarà per al transport de mercaderies el nou 2on Cinturó ferroviari. - Cal lligar amb França l’obertura als trens de mercaderies del Puimorens com a pas previ per a la construcció del futur tunel ferroviari de Toses (25 Km!). - Tant bon punt existeixi un sistema viable de transportar mercaderies per tren, bé sigui perquè el País Valencià fa el mateix, bé sigui perquè es construeixen grans intercanviadors modals a les Terres de l’Ebre i a la plana de Lleida, caldrà desincentivar el pas de camions pel nostre territori. 4. Cal reformular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d’autopistes i autovies. El nou Pla de carreteres hurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar) que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o incorporació d’alguna nova carretera de la xarxa bàsica. La seguretat viària ha de ser un dels reptes del nou govern. El pla de carreteres haurà de tenir un capítol d’inversions destinats a millores de la seguretat, es especial dels punts de major risc i trams de concetració d’accidents (TCA). - Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. a) Xarxa europea: · Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. · Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix - Tarragona–Andorra. · Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. b) Xarxa d’autovies catalanes: · Eix de l’Ebre - Eix Occidental, vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. · Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. · Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. · Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. · Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. · Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. · Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 73 · Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. · Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. - Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. - Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. - Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. - Sotmetre a la consideració del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les conseqüències ambientals, jurídiques i econòmiques de l’aturada de les obres del tunel de Bracons, per tal que el govern prengui una determinació. - Revisar les característiques tècniques, secció i traçat de l’eix Vic-Olot en el tram que afecti la Vall d’en Bas, per tal de fer-ne una via de connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa. - Potenciar les vies alternatives a l’eix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el desdoblament de la C-17, l’N-260 i la Besalú-Girona. - En relació a les comunicacions entre las comarques de la segona corona metropolitana, caldrà: a) Asegurar la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim impacte ambiental posible. b) Construir el segon cinturó ferroviari. c) Revisar les carreteres de comunicació entre les altres ciutats del segon cinturó metropolita. 5. Cal elaborar un Pla de mobilitat per Catalunya i de foment del transport col·lectiu i l’ús de la bicicleta. - Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. - Polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 74 - Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). - Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. - Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. - Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. - Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. - Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. - Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. - Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. - Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. - Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. - Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. - Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. 6. Cal elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya que els potenciï com a centres distribuïdors del Sud d’Europa. - El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa - Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 75 - El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat. - Nou Pla de Ports de Catalunya. - Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. - Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 7. Cal aconseguir funcions jerarquitzades del conjunt d’aeroports catalans i aconseguir que esdevinguin estratègics en la xarxa europea. - Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària d’altes prestacions amb els aeroports de Girona i Reus. - Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. - Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. - Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport transestatal. - Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 8. Cal convertir les infraestructures logístiques en factor de competitivitat. - Crear àrees logístiques de suport als ports de Tarragona i Barcelona (ports secs). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 76 - Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. - Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 77 ANNEX CRITERIS SOBRE ACTUACIÓ POLÍTICA GENERAL Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat. Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals. Retirada de les mesures contràries a la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme, i impuls d'un nou marc que les reconegui. El suport a un canvi de govern a nivell estatal per part de les forces representades en el pacte haurà de comportar, com a contrapartides imprescindibles: - el compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de qualsevol rang, aprovades durant el període governat pel PP, així com la retirada dels recursos interposats pel govern de l'estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya. - l'establiment d'un nou marc legal on es reconegui i es desenvolupi el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'estat Corresponsabilitat en l'acció del Govern. L'acció i les decisions del Govern han de ser assumides de manera compartida, unitària i global per les diferents forces polítiques i adoptades sempre en el marc del Govern. Tanmateix, la lleialtat als acords prèviament assolits i l'assignació de responsabilitats a cada formació política, no exclouen que tots els partits representats en el Govern expressin el seu parer sobre política general i sobre la gestió de les diverses àrees de govern o, eventualment, arribin a qüestionar actuacions concretes. Actuació lleial al Govern de Catalunya en totes les cambres de representació. Les forces polítiques representades al Govern de Catalunya s'hauran de comprometre a que els acords adoptats pel Parlament de Catalunya, o pel mateix Govern, rebran el suport explícit dels seus representants a la resta d'institucions (Congrés, Senat, Parlament Europeu) si són objecte de votació o debat. Igualment, els acords adoptats pel Govern seran vinculants per a tots els seus membres en les negociacions amb les altres administracions. �Aquest text ha estat aprovat i refrendat pels òrgans màxims dels tres partits i coalicions sotasignants, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) – Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa. Signat a Barcelona, el 14 de desembre de 2003 Joan Saura i Laporta per ICV-EA Pasqual Maragall i Mira per PSC-CpC Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC �ÍNDEX Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica I. L'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou Estatut. ...................................3 II. Reforçament de la qualitat democràtica del sistema polític ...........................................8 III. Presència de la Generalitat en la Unió Europea, organismes internacionals i relacions exteriors ........................................................................................................12 IV. Col·laboració entre la Generalitat i els governs locals .................................................13 V. Finançament autonòmic ...............................................................................................14 Un nou impuls econòmic per a Catalunya I. Euroregió i internacionalització ....................................................................................17 II. Ocupació i treball..........................................................................................................18 III. PIMES, autònoms i economia social............................................................................20 IV. Política industrial ..........................................................................................................22 V. Comerç .........................................................................................................................23 VI. Turisme.........................................................................................................................24 VII. Pagesia i sector agroalimentari ....................................................................................25 VIII. Empreses i operadors en sectors estratègics ..............................................................28 IX. Caixes d'estalvi.............................................................................................................29 X. Societat de la Informació i la Comunicació ..................................................................30 XI. Universitats ...................................................................................................................32 XII. Recerca i innovació ......................................................................................................33 Catalunya, una nació socialment avançada I. Política educativa .........................................................................................................35 II. Benestar social: polítiques d'acció social .....................................................................38 III. Salut: polítiques sanitàries............................................................................................43 IV. Dones: polítiques de gènere.........................................................................................48 V. Política cultural .............................................................................................................49 VI. Política lingüística.........................................................................................................52 VII. Política de mitjans de comunicació audiovisuals .........................................................53 VIII. Seguretat pública..........................................................................................................54 Una nova política territorial i ambiental I. Energia .........................................................................................................................58 II. Política i ordenació territorial ........................................................................................59 III. Habitatge ......................................................................................................................63 IV. Política de residus ........................................................................................................65 V. Biodiversitat i prevenció de la contaminació ................................................................65 VI. Planificació ...................................................................................................................68 VII. Política de gestió del cicle integral de l'aigua...............................................................68 VIII. Instruments de disciplina i control i fiscalitat ambiental................................................69 IX. Infraestructures.............................................................................................................70 Annex – Criteris sobre actuació política general ..................................................................77 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acord per a un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds Ciutadans pel Canvi Esquerra Unida Alternativa Type The nature or genre of the resource Acord Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Esquerra (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull l'acord signat per les tres forces polítiques per formar un govern de coalició a la Generalitat de Catalunya. L'acord també fou conegut com a "Pacte del Tinell". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell, Barcelona Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Pacte del Tinell Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Acords https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2674/2003_programaPSC_autonomiques.pdf c1d31988e8f7f64a68a0303eb22a3049 PDF Text Text PROGRAMA ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2003 �PROGRAMA ELECTORAL ÍNDEX Pàg. 1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA DEL CANVI 4 2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA 8 2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la ciutadania 2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura 2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència 2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat 2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la ciutadania 2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis públics i la qualitat de vida 2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i projectes dels territoris 2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic 2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 2.10. Política lingüística 2.11. Catalunya oberta a Europa i al món 2.12. Catalunya_solidària 10 14 18 23 25 3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA 29 31 34 38 51 56 61 67 3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques per a la gent gran. 3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs 3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats 3.4. Llibertat sexual 3.5. Facilitar l’emancipació del jovent 3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom 3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats 3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades. 3.9. La seguretat és un dret 3.10. Eradicar la pobresa 3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració 81 88 95 98 101 113 120 126 141 146 4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya 4.1. L’educació és la clau de l’èxit com a país 4.1.1.Un_sistema_educatiu_de_qualitat 4.1.2.Més_formació_professional_i_tècnica 4.2. L’economia catalana a la societat del coneixement 4.2.1.Capital_humà 4.2.2.Universitats 166 166 172 172 180 185 185 187 2 69 �4.2.3. Recerca_i_innovació 4.2.4. Adaptació_a_la_Societat_de_la_Informació i el Coneixement (SIC) 4.2.5. Capital_risc 4.3. Ocupació i mercat de treball 4.4. Una economia basada en l’esperit emprenedor 4.4.1. Suport_als_emprenedors 4.4.2. Autònoms 4.4.3. Suport_a_l’economia_social 4.4.4. Pimes_i_empresa_familiar 4.4.5. Condicions de la competència, marc_institucional i facilitat per a l’activitat empresarial 4.4.6.Internacionalització_de l’empresa_catalana 4.5. Potenciar els sectors productius fonamentals de la nostra economia 4.5.1. Sectors_industrials 4.5.2. Sectors_emergents 4.5.3. Sector_agroalimentari 4.5.4. Comerç_i_consum 4.5.5. Turisme 4.5.6. Sector_financer 4.6. Política pressupostària, finançament autonòmic i fiscalitat 4.6.1. Finançament_autonòmic 4.6.2. Fiscalitat 4.6.3. Gestió_pressupostària 190 193 198 200 206 206 209 213 217 5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE NECESSITEM 5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita 5.1.1. Ferrocarril 5.1.2. Xarxa viària - Autopistes, autovies i peatges - Xarxa europea - Pla de carreteres 5.1.3 Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu 5.1.4.Foment_de_la_bicicleta 5.1.5. Ports - Port de Barcelona - Port de Tarragona 5.1.6. Aeroports 5.1.7. La logística, factor de competitivitat 5.1.8. Energia 5.1.9. Telecomunicacions 258 260 261 265 265 267 268 269 273 274 276 276 278 282 284 289 6.LA_DEFENSA_DEL_MEDI_AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia 6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient 6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge 6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar 292 292 296 311 315 3 220 222 225 225 229 231 236 241 244 251 251 252 254 �1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA DEL CANVI Els Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi compareixem de nou davant de la ciutadania catalana amb el propòsit d’impulsar el canvi que el país demana i necessita. Volem convocar tots els catalans i catalanes que creuen, com nosaltres, que ha arribat l’hora de Catalunya, de la Catalunya millor. Posarem en peu la coalició més gran que hagi conegut mai aquest país: la de tota la gent que pensa que no és l’hora de la queixa, sinó l’hora de l’afirmació i de la proposta. Fem aquesta convocatòria amb més il·lusió, més empenta, més idees noves i més experiència que fa quatre anys. Nosaltres tenim un somni: volem una Catalunya mai vista Volem una Catalunya gran, una Catalunya amb ambició, capaç d’afegir valor a la gran família dels pobles d’Espanya i d’Europa. Volem una Catalunya forta, segura d’ella mateixa, confiada en les seves possibilitats. Volem una Catalunya acollidora, integradora, plena d’oportunitats. Volem una Catalunya de tots, on tothom compti, on tothom pugui dir la seva, on tothom pugui viure millor. Volem una Catalunya que sigui referent de convivència social i cultural. Volem una Catalunya ben governada. Volem una Catalunya amb una identitat reforçada per la seva capacitat de compartir. Volem una Catalunya amb més i millor autogovern, amiga dels seus amics, sense complexes, lliure, creativa i justa. Volem una Catalunya dedicada a grans projectes de formació i d’infraestructures, que facilitin el creixement de la seva gent i de la seva economia. Volem una Catalunya equilibrada, on tots els territoris tinguin veu i puguin realitzar els seus projectes col·lectius. Volem una Catalunya respectada a Espanya i a Europa, capaç de projectar-se per la seva creativitat i capacitat d’innovació. Volem ser capaços de resoldre els problemes que tenim més a prop i d’aprofitar les oportunitats que se’ns presentin. Volem una Catalunya capdavantera de l’Espanya plural. Volem una Catalunya inserida en una Espanya en xarxa. Volem una Catalunya que vol estar amb Espanya dins d’Europa, que vol liderar l’avenç d’Espanya cap a un rol decisiu a l’Europa dels pobles. 4 �Volem una Catalunya motor de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, una Catalunya que sàpiga treure partit de la seva situació en el món. Ara podem tornar a imaginar el futur. Després d’una etapa d’ineficàcia, de desencís, d’inèrcies debilitades, podem tornar a imaginar un futur esplèndid per a Catalunya. La política de reformes socials, l’experiència reconeguda i la nova manera de governar faran creïble el projecte de la Catalunya gran que entre tots serem capaços de fer. Ha arribat l’hora del canvi Catalunya entra en una nova etapa de la seva història. Nosaltres volem que ho faci amb empenta i energia renovades, volem guanyar el temps perdut. El nostre compromís és fer real aquest designi, convertir-lo en projecte i convocar els catalans i les catalanes perquè en siguin els protagonistes. Fer-ho, i fer-ho ara, és un deure que tenim amb aquells que ja no hi són i que hi tenien posades totes les seves esperances. Però, sobretot, tenim un deure amb les expectatives dels qui ens han de seguir. El nostre projecte El nostre projecte és innovador, net, amic, convincent i mira cap al futur. El nostre projecte està inspirat en un esperit de superació que volem que sigui digne d’una Catalunya dempeus, jove, justa, amb confiança en ella mateixa, competent i innovadora; una Catalunya que canviï la queixa per la proposta; una Catalunya que recuperi l’energia positiva que fa anys que perd lentament; una Catalunya que es reconegui ella mateixa, que sigui l’expressió real de totes les persones que la formen, amb les seves il·lusions i amb les seves capacitats, i que avanci confiada i segura. Volem una Catalunya amb empenta. Amb l’empenta d’un país d’emprenedors. Catalunya ha de saber i poder acollir els emprenedors, la gent amb capacitat de risc, amb coratge i amb ganes d’anar més enllà. Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en el lloc de trobada dels creadors. Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en la pàtria dels emprenedors econòmics i socials; dels treballadors que innoven a la feina; de les dones empresàries i autònomes; dels pagesos modernitzadors; de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives; dels investigadors i inventors reconeguts; de la gent gran activa; dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d’un món sense fronteres; dels empresaris conscients que guanyar diners gràcies a l’augment dels costos socials i ambientals no és crear valor sinó traspassar el mort a un altre; dels funcionaris motivats pel servei públic; d’uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials, i també exigents amb ells mateixos. 5 �Amb l’empenta del lideratge d’una Generalitat que proposi un nou horitzó per a Catalunya, que promogui els grans acords de país (Estatut, Llei electoral, organització territorial, etc.), que impulsi els grans projectes territorials i que engresqui tots els catalans a participar en l’obra col·lectiva de guanyar el nostre futur. Amb l’empenta que ha sorgit de la col·laboració lleial i permanent de la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya. Amb l’empenta que proporciona l’aposta plena per les noves tecnologies, que ens han de permetre ser a primera línia de la societat de la informació. Catalunya ha de passar a ser un país d’actors, no un país d’espectadors; no un país de propietaris d’uns quants pams quadrats que augmenten de preu sense que facin pràcticament res. El nostre projecte s’aferma en el lideratge polític i social de Pasqual Maragall. És un lideratge conscient de l’exigència que comporta encapçalar una ambició col·lectiva de gran abast, que no recula davant els reptes i les dificultats, i que ha demostrat saber estar a l’altura sempre que el país li ho ha demanat. És un lideratge que prefigura un nou estil a la presidència de la Generalitat, amb un president que creu en la gent, que ens dóna esperances, que fa confiança, que ofereix seguretat. Durant molts anys Catalunya ha tingut un president que deia què calia i què no calia, i un país que havia d’escoltar i aplaudir o tancar-se a casa. Ara Catalunya serà un país que parlarà, i que tindrà un president que l’escoltarà i després governarà. El nostre projecte és un projecte col·lectiu, no un projecte d’un home sol, ni un projecte d’un partit, ni tan sols un projecte compartit per un conjunt de forces polítiques. Vol ser un projecte sorgit des de baix, sumant totes les energies en una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. Per això, és un projecte servit per dones i homes amb il·lusió, empenta, experiència i preparació. I, per això, no ens cansarem de convocar els millors perquè aportin els seus coneixements i la seva experiència a la causa col·lectiva de Catalunya. L’experiència reconeguda és la penyora d’una gran proposta. Catalunya viurà una experiència com la que va viure Barcelona. Aplicarem a la política nacional els elements del "model Barcelona" (d’aquest model que ha esdevingut un referent internacional i que està fet de lideratge, de consens polític, social, empresarial i institucional, d’inversió pública com a catalitzador de la privada, i d’equip humà). Ho farem en tots i cadascun dels territoris del país: a les terres de l'Ebre, als Pirineus, al Camp de Tarragona, a les terres de Lleida, a les comarques de Girona, a la Catalunya Central, a la Regió Metropolitana de Barcelona. El nostre projecte és un projecte amb idees de futur. Tenim un programa per fer un país per viure-hi millor. Catalunya necessita un canvi en les seves polítiques perquè tot és diferent de fa 25 anys. 6 �Volem que aquestes eleccions autonòmiques siguin unes eleccions en què es discuteixi de polítiques, sobre com s’arreglen les coses. No tirant diners als problemes com fa la dreta moltes vegades. Volem parlar de coses reals, perquè venim d’on venim, dels barris de Girona, de Barcelona, de Lleida, de Tarragona, i perquè sabem com s’han de fer les coses. Darrere hi ha tota una concepció que hem estat discutint durant quatre anys. Les intuïcions de fa quatre anys continuen sent vigents: educació, educació, educació. Però també sabem què hem de fer amb l’habitatge, la seguretat, la protecció de la família, l’ajut als pares i mares que volen tenir criatures i alhora treballar. Ho sabem perquè ho vivim. El nostre programa insisteix en les polítiques que facin possible que les oportunitats arribin a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per assegurar la cohesió social i la cohesió territorial. Per això, prioritzem les polítiques socials, que ens permetran tenir els serveis propis de l’Estat del Benestar, de qualitat al servei de les persones i de les famílies. El nostre programa té l’ambició d’impulsar les bases de la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació i la innovació, i un model d’infraestructures coherents amb el propòsit de fer de Catalunya un país de qualitat obert al món. El nostre programa és un compromís amb la regeneració de la política, amb propostes per fer possible una altra manera de governar, amb la bandera de la proximitat per escoltar i atendre millor les demandes ciutadanes, amb la lleialtat institucional per ser més eficaços en el servei a la ciutadania i amb la transparència de l’acció pública. I, finalment, el nostre programa proposa la reforma de l’Estatut per arribar a tenir un autogovern a l’altura dels temps, per establir una relació positiva i creativa amb Espanya, per assegurar-nos una presència a Europa amb tota la nostra especificitat i, sobretot, per aconseguir la societat més justa, més pròspera i més igualitària a què aspirem. Polítiques socials, ambició estratègica, regeneració política i més autogovern i millor, configuren els grans eixos programàtics que doten de contingut concret el projecte de canvi que sotmetrem a la consideració de la ciutadania de Catalunya. 7 �2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA Catalunya és un país avançat. La complexitat que comporta la seva diversitat cultural, social i econòmica exigeix la millora constant de les seves institucions de govern, si volem que tinguin la capacitat de respondre a les demandes del seus ciutadans i ciutadanes i de satisfer els nostres deures i compromisos de solidaritat en un context universal. Els desafiaments actuals no justifiquen un retorn a moments històrics superats. Ens demanen, en canvi, un esforç per donar un fonament socialment i econòmicament més sòlid a la nostra convivència, per incrementar la qualitat de la nostra democràcia i per fer-la avançar en el camí del progrés, el benestar, la llibertat, la igualtat i la justícia social. Per això, proposem les reformes legals i institucionals que ens permetin avançar cap a una Espanya plural i cap a una Catalunya més justa i més pròspera. El salt endavant que ha significat per a Catalunya el règim autonòmic no ens fa ignorar que el pas dels anys i l’evolució política i social fan palesa la necessitat d’introduir reformes i millores en el seu funcionament. El Govern de la Generalitat, el Parlament, l’administració pública, els poders locals, la justícia i els mitjans de comunicació públics han d’accentuar la seva proximitat a la ciutadania i als seus problemes. Les institucions polítiques són instruments d’organització de la convivència en llibertat i de solució dels problemes de la societat, sobre la base dels principis constitucionals i de valors com el pluralisme, la participació democràtica i l’interès públic. Per això, proposem una sèrie de reformes que afecten les relacions entre les institucions i la ciutadania. En aquest sentit, la ciutadania del nostre país ha anat molt per endavant de les institucions: malgrat una suposada manca d’ideologies i de motivació, els ciutadans i ciutadanes han sortit al carrer per fer palesa la seva disconformitat amb les decisions que es prenien en nom seu. Però una anàlisi serena de les mobilitzacions recents, des de l’assassinat d’Ernest Lluch o de Miguel Ángel Blanco, fins a la solidaritat amb Galícia o l’oposició contundent i contínua a l’atac contra l’Iraq, ens obliga a anar més enllà dels lloables motius concrets que en van ser la causa. Allò que la ciutadania ha volgut expressar cada vegada que s’ha aplegat en els pobles i ciutats de Catalunya, és la voluntat de participar directament en els afers públics, d’expressar l’opinió sense intermediaris, decebuts en molts casos pel funcionament dels canals exigibles en un règim democràtic. Per això, per no deixar debilitar més la nostra democràcia, cal saber escoltar i fer-se dignes de representar un poble actiu i amb inquietuds com és el nostre. El Govern de la Generalitat ha de ser capdavanter, a Espanya i a Europa, en el foment de la participació política, que atorgui a la ciutadania la capacitat d’intervenció pública que li correspon en un sistema democràtic, és a dir, ben al contrari del que s’ha fet fins ara. El Govern de la Generalitat no pot malbaratar el cabal participatiu que ha demostrat, una vegada rere l’altra, la ciutadania catalana. La vida pública no acaba amb l’acció del Govern o de l’Administració de la Generalitat. Té moltes altres esferes que també s’han de posar a l’abast de la ciutadania: la justícia, 8 �la cultura, la llengua o l’administració tributària són àmbits d’una importància cabdal en qualsevol societat. Sigui quina sigui la seva definició competencial exigeixen l’existència de serveis públics prestats amb la màxima eficiència, transparència i control democràtic. La ciutadania ha de ser informada, ha de poder opinar lliurement i ha de tenir el dret efectiu a decidir si volem que Catalunya sigui una societat plural, solidària i oberta, que comparteixi un espai de convivència i de garantia dels drets fonamentals des del qual sigui possible avançar cap a cotes més elevades de progrés, benestar, llibertat i justícia social. Això significa que l’autogovern i les seves institucions tenen valor, ja que actuen com a instruments efectius al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, incrementant la qualitat de la nostra democràcia política i social. En aquesta matèria, el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi es comprometen a governar seguint les línies que s’apunten en aquest programa. 9 �2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la ciutadania Avui el nostre autogovern es regeix per l’Estatut d’Autonomia de 1979 i per la Constitució de 1978. Són textos d’ara fa un quart de segle, quan Espanya no formava part de la Comunitat Europea, precedent de l’actual Unió Europea. Aquest marc normatiu –que es va aprovar democràticament– ha de servir d’instrument per fer polítiques socials i econòmiques que facin efectius els drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Contempla una distribució de competències entre la Generalitat i l’Estat. Però en l’exercici efectiu d’aquestes competències, s’han produït desequilibris i deficiències: el Govern de CiU no ha promogut l’exercici d’algunes competències de la Generalitat, que no han estat mai qüestionades per l’Estat; una interpretació expansiva de les competències estatals ha reduït – mitjançant el recurs a normes de presumpte caràcter bàsic i a les lleis orgàniques– l’àmbit competencial de la Generalitat; finalment, l’aparició de nous fenòmens socials i polítics (immigració, noves tecnologies, integració a la UE, etc.) no tenen el tractament adequat en l’actual regulació constitucional i estatutària. Per això, Catalunya necessita un nou Estatut per tal que la Generalitat sigui capaç de respondre als reptes del segle XXI i de satisfer les demandes dels catalans i les catalanes. Cal fer un pas endavant en l’actualització de l’autogovern que el converteixi en una eina més adequada per a la consolidació i perfeccionament del model social que coneixem com a Estat del Benestar i per a la resolució dels problemes contemporanis de la nostra societat. Per aquestes raons i des del lideratge del catalanisme polític, en concertació i amb el consens necessari amb la resta de forces polítiques, impulsarem l’aprovació d’un nou Estatut, amb la voluntat d’arribar a un projecte àmpliament compartit, perquè només d’aquesta manera podrem avançar de debò en la consolidació d’una majoria social i política favorable a Catalunya i a Espanya, sense les quals el projecte no pot prosperar. El nou Estatut s’ha de fonamentar en els principis següents: Catalunya és una nació i els seus ciutadans i ciutadanes es declaren titulars del dret a l’autogovern que confereix una voluntat nacional expressada repetidament a través de la nostra història i ratificada amb mitjans democràtics en el marc constitucional i estatutari. Els catalans i les catalanes tenen dret a intervenir en totes les decisions públiques que afecten els nostres drets i interessos. La Generalitat ha de tenir la capacitat d’elaborar i aplicar polítiques que defensin aquests drets i aquests interessos. Catalunya té una vinculació històrica i de futur amb una Espanya federal, amb una Espanya que és plural en continguts nacionals, lingüístics i culturals, a la qual hem fet i volem continuar fent una contribució que, d’altra banda, és insubstituïble. 10 �Catalunya ha de tenir presència i intervenció en les institucions de la UE, de la qual forma part com a comunitat política. Catalunya ha de poder cooperar amb altres pobles i nacions del món per tal d’establir un ordre internacional democràtic regit pels principis de la Carta de les Nacions Unides, malgrat totes les seves limitacions. Parlar avui d’evolució de l’Estat autonòmic és parlar d’una dinàmica federalista que s’ha d’expressar en dimensions diverses de l’organització de l’Espanya plural: política, fiscal, judicial i cultural. Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi proposem, per tant, que el nou Estatut avanci cap a aquest horitzó federal. FEDERALISME POLÍTIC Riquesa de la diversitat entre nacions i unió voluntària entre pobles: aquests són els principis que inspiren el federalisme i que són els més adaptats a la realitat plural d’Espanya. La Constitució de 1978 conté els elements adequats per avançar cap a un model d’aquestes característiques. La reforma de l’Estatut que nosaltres ens proposem de pactar amb les altres forces polítiques de Catalunya i amb les forces progressistes espanyoles s’ha d’inspirar en aquests elements de caràcter federal, acostant la capacitat de decisió política als territoris i a la ciutadania. OBJECTIUS 1. Reforçar la garantia efectiva dels drets polítics, econòmics i socials dels catalans i de les catalanes, incorporant-los al nou Estatut i convertint-los en l’objectiu principal de les actuacions legislatives i executives de la Generalitat. 2. Assegurar la intervenció de la Generalitat en totes les decisions que afecten els catalans i, per tant, una ampliació de les seves competències en l’àmbit legislatiu i executiu, tot respectant el principi de subsidiarietat. 3. Revisar la configuració i el funcionament de les institucions catalanes, per tal de ferles més obertes a la participació directa de la ciutadania i de les organitzacions socials, i promoure un control efectiu de la seva gestió i un rendiment de comptes periòdic de les seves actuacions. Això comporta, entre d’altres coses, la limitació de mandats del president i d’altres càrrecs de designació parlamentària, el control de la idoneïtat dels candidats a ocupar alguns d’aquests càrrecs i uns mecanismes efectius i de control periòdic de la seva actuació. 4. Impulsar la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional d’Espanya, basada en la representació de les comunitats autònomes. El Senat ha de ser el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya, expressió i instrument de la confiança federal. 11 �5 Emprendre la desconcentració i la descentralització de l’administració de la Generalitat a favor de vegueries, comarques i municipis dotats de capacitat de decisió i de recursos suficients. 6 Impulsar les reformes legislatives necessàries per fer efectiva la participació de la Generalitat en la Unió Europea i per assegurar la seva presència en els organismes internacionals adequats, perquè és en aquests escenaris on avui dia es defineixen sovint les polítiques que condicionen la nostra existència col·lectiva. MESURES Proposar immediatament la constitució de la ponència parlamentària conjunta per a la redacció del nou Estatut, a partir dels treballs presentats per les diferents forces polítiques de Catalunya, per tal de poder aprovar el projecte d’Estatut durant l’any 2004. Presentar immediatament al Parlament els projectes de llei de caràcter institucional referits al règim electoral de Catalunya, la limitació de mandats del president, la figura del conseller primer, l’ordenació territorial de Catalunya i els òrgans consultius de la Generalitat, entre d’altres. Impulsar la reforma del Reglament del Parlament per donar més agilitat, transparència i accessibilitat a les seves funcions legislatives, d’impuls i de control de l’acció del Govern, durant l’any 2004. Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal impulsant la reforma constitucional del Senat. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per promoure la revisió de les lleis orgàniques, de la legislació bàsica i d’altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre les quals, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) o que impedeixen la conversió de l’administració autonòmica en administració ordinària a Catalunya. Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal pel que fa a la delegació de competències legislatives i executives de l’Estat a la Generalitat, de conformitat amb l’art. 150 de la CE. Proposar novament que el Parlament de Catalunya faci ús de la seva iniciativa legislativa davant de les Corts Generals per regular la participació de la Generalitat i de les altres comunitats autònomes a la Unió Europea. Promoure l’establiment a Catalunya de la seu d’organismes reguladors espanyols (Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Comissió Nacional de l’Energia, etc.) Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. 12 �Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per garantir la intervenció de la Generalitat en la determinació de les disposicions que afecten els sectors regulats de l’activitat econòmica (energia, telecomunicacions) i assumir la defensa dels interessos dels consumidors. Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. FEDERALISME FISCAL Un autogovern eficient se sustenta en la suficiència de la seva autonomia financera per assolir els objectius que la societat catalana encomana a les institucions de la Generalitat. Aquesta autonomia financera no ignora els compromisos de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya i, per tant, s’ha de definir i concertar en relació amb les seves administracions. Aquest lligam i aquesta concertació –lliurement assumits a partir del coneixement d’una informació exacta, pública i accessible de les balances fiscals– caracteritzen el federalisme fiscal que proposem. Aquest federalisme es basa en els criteris següents: Avançar cap a uns percentatges finals de distribució de la despesa pública entorn al 40% estatal - 30% autonòmic - 30% local. Aportar des de Catalunya a la hisenda estatal el que sigui necessari en proporció a la riquesa i rebre en proporció de la població. Igualar els resultats en despesa pública per habitant de les comunitats de règim comú amb els de les autonomies de règim foral, en proporció a les seves competències. Igualar a totes les comunitats autònomes la inversió de l’Estat per habitant. En el capítol FINANÇAMENT AUTÒNOMIC, FISCALITAT I GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA del programa, es detallen les característiques del federalisme fiscal que proposem (vegeu pàg. 251). 13 �2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura El federalisme també comporta aprofundir en el funcionament democràtic del sistema polític. Ha de donar més veu i intervenció a la ciutadania i ha de fer més accessibles les institucions representatives i administratives. La millora de la qualitat de la democràcia exigeix obrir nous canals a la participació política que permetin rebre les demandes concretes de diversos grups socials. La Generalitat ha de promoure de manera activa mecanismes de consulta, deliberació i intervenció de la ciutadania en l’elaboració de les seves polítiques i en el control de la seva aplicació, de manera directa o a través de les organitzacions socials. Desenvolupar la participació i el civisme és un compromís del nou Govern de la Generalitat per tal de tenir més democràcia i que aquesta sigui millor. El nou Govern ha de propiciar que els ciutadans i les ciutadanes puguin intervenir directament en l’activitat legislativa, mitjançant la iniciativa legislativa popular i a través de les diverses modalitats de consulta directa. Els poders públics han d’emprar activament les tecnologies de la informació i de les comunicacions per tal d’incrementar tots els nivells de la participació política. Per la seva part, el Parlament de Catalunya –com a institució representativa de la voluntat popular– ha d’actuar com l’espai principal de debat polític, d’idees, de control del govern i d’elaboració de polítiques estratègiques. Cal convertir el Parlament en una eina per despertar l’interès de la ciutadania per la vida política i on ressonin les veus de tots els membres de la nostra societat, inclosos els immigrants residents a Catalunya i que manifesten la voluntat de sentir-se ciutadans d’aquest país. Els òrgans fiscalitzadors i consultius vinculats al Parlament (Sindicatura de Comptes, Consell Consultiu, Consell de l’Audiovisual) s’han de configurar de manera que serveixin per controlar de manera efectiva l’acció del Govern i per proporcionar-li assessorament de qualitat i desvinculat d’interessos parcials. OBJECTIUS 1. Augmentar les vies de participació ciutadana en l’activitat política, tant en la designació d’òrgans representatius com en procediments d’intervenció directa, per tal de millorar la qualitat de la democràcia i de recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions. 2. Reforçar les relacions de cooperació entre les institucions de la Generalitat i les organitzacions socials i col·lectius cívics per tal de potenciar el dinamisme de la societat catalana. 3. Reforçar el paper del Parlament en el conjunt institucional de la Generalitat, especialment en les seves funcions d’impuls de l’acció de govern i de control de l’Executiu. 14 �4. Instituir mecanismes efectius de consulta social durant els processos legislatius, utilitzant també les tecnologies de la informació i de les comunicacions. 5. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que la ciutadania consideri rellevant per als seus interessos. 6. Limitar la discrecionalitat en les decisions de l’Executiu, especialment pel que fa a les actuacions relacionades amb la qualificació del sòl i els temes urbanístics i, en general, en els contractes de les administracions públiques i els seus nomenaments. 7. Desterrar la patrimonialització de les institucions públiques per part dels partits polítics que les governen. 8. Fomentar el reforçament de la xarxa associativa com a eina de participació ciutadana. MESURES Reformar la llei catalana d’iniciativa legislativa popular, facilitant una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. Prendre les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de consultes populars directes i reguli altres formes de participació –nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.–, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. Presentar immediatament un projecte de llei electoral per a l’elecció del Parlament de Catalunya, que garanteixi la proporcionalitat, la igualtat de vot, l’equitat de gènere, les condicions territorials i la representació dels catalans residents a l’estranger. Estudiar les iniciatives legals necessàries per incorporar un sistema de llistes obertes a les eleccions dels municipis amb menys de mil habitants. Estudiar l’oportunitat d’iniciar les reformes legals necessàries per atorgar el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals i autonòmiques als ciutadans i ciutadanes no espanyols que acreditin haver mantingut la seva residència a Catalunya en el període que la llei determini. Limitar la reelecció indefinida del president de la Generalitat, establint una durada temporal màxima en l’exercici del càrrec. Limitar el nombre de mandats representatius consecutius i establir un sistema de compensació econòmica que possibiliti la reincorporació professional dels qui cessen sense una altra font d’ingressos. Facilitar la comunicació directa de la ciutadania amb els seus representants parlamentaris, mitjançant les previsions de la llei electoral, la reforma del Reglament i el recurs a les noves tecnologies de la comunicació. 15 �Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per agilitar-ne els procediments, facilitar-ne les funcions d’impuls i de control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. Promoure la creació d’una oficina parlamentària especialitzada que contribueixi a potenciar la capacitat de control del Parlament sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. Atorgar a les organitzacions, cíviques i culturals la facultat de presentar als grups parlamentaris candidats als òrgans consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). De manera especial, contribuir des de la majoria parlamentària i des del Govern a restaurar la independència, la professionalitat i l’eficàcia de la Sindicatura de Comptes, tenint en compte la importància de les funcions de control democràtic que té assignades. Introduir a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar-ne la idoneïtat. Reforçar les obligacions dels membres del Govern i dels alts càrrecs d’informar i de comparèixer davant del Parlament, així com de les autoritats cridades a retre comptes a les comissions parlamentàries d’investigació. Adaptar l’estructura de l’Executiu de la Generalitat a criteris de racionalitat, economia organitzativa i eficiència, revisant la relació entre els departaments i els organismes vinculats. Crear un marc legal estable que defineixi les atribucions, composició i regles de funcionament dels consells i òrgans consultius de l’Executiu, per tal d’assegurar la seva representativitat social i l’eficàcia de la seva intervenció. Adoptar les mesures legals necessàries per eliminar les sessions secretes de totes les institucions amb caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. Adoptar les mesures legals, fiscals i formatives necessàries per tal d’afavorir la creació i consolidació d’associacions que responguin a interessos col·lectius i que 16 �actuïn d’acord amb els principis democràtics, reivindicant per a la Generalitat la competència per fer la declaració d’utilitat pública. 17 �2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència El sistema judicial espanyol no ha experimentat el procés modernitzador que han viscut –tot i les seves limitacions– altres poders de l’Estat. La Constitució de 1978 permetria l’adopció d’una articulació més descentralitzada de l’administració de justícia. En aquesta matèria, l’Estatut d’Autonomia de 1979 conté previsions que no s’han desenvolupat. En canvi, la versió centralitzadora adoptada a la Llei orgànica del Poder Judicial i la interpretació d’altres disposicions relatives a l’administració de justícia perjudiquen la seva eficiència i fan que la institució judicial sigui una de les menys valorades per la ciutadania. El resultat no és gens estrany, perquè no s’ha sabut adaptar a les necessitats i al ritme de vida de la ciutadania i de les empreses i organitzacions socials. Les expectatives suscitades per la publicació del Llibre Blanc del Consell General del Poder Judicial i pel denominat Pacte per la Justícia, subscrit pels partits polítics estatals, no s’han satisfet. Algunes decisions del Govern del PP han produït un retrocés preocupant en la valoració social del prestigi del poder jurisdiccional i de la independència de les actuacions del Consell General del Poder Judicial respecte de l’Executiu. Per la seva part, l’acció del Govern de CiU en aquest camp ha estat insuficient, malgrat algunes millores parcials. Però no ha sabut respondre a una dinàmica social cada cop més exigent amb el servei públic de l’administració de justícia, ni ha sabut encarar problemàtiques noves sorgides dels canvis socials. Catalunya ha de disposar d’una administració de justícia que respongui a les necessitats i expectatives dels usuaris de la Justícia. La nostra societat necessita més òrgans judicials, més ben repartits territorialment i més dotats de mitjans tècnics i humans, per tal de garantir un servei públic a l’altura de la seva vida quotidiana: més rapidesa, més qualitat i molta més proximitat. Les decisions sobre la gestió d’aquest servei s’han de prendre des de Catalunya, per adaptar-la millor a les necessitats –econòmiques, socials i culturals– del país. El Parlament i el Govern de Catalunya –cadascun en el seu àmbit respectiu de funcions– han d’intervenir de prop en la dotació i supervisió de l’administració de justícia, en coordinació amb un Consell General del Poder Judicial que s’ha d’adaptar a l’Estat descentralitzat que defineix la Constitució i que reclamen les societats complexes del segle XXI. 18 �FEDERALISME JUDICIAL 1. La Constitució de 1978 no utilitza el terme federal ni s’ajusta a una concepció tradicional del federalisme, però està inspirada en el principi federal de distribució territorial dels poders públics. Així i tot, mentre el poder legislatiu i el poder executiu han quedat distribuïts entre l’Estat i les comunitats autònomes, el poder judicial segueix una pauta centralitzada que no s’adiu al caràcter compost de l’Estat espanyol. Un quart de segle després de la promulgació de la Constitució, la dinàmica política i social exigeix l’adaptació d’aquest poder judicial –tan poc valorat en la percepció de la ciutadania– a la diversitat de condicions que es donen a Espanya per poder respondre amb més efectivitat a les necessitats de la societat. 19 �OBJECTIUS 1. Contribuir a la construcció d’una administració de justícia més propera als ciutadans i a les ciutadanes i capaç d’actuar amb la qualitat necessària per tal de garantir amb més efectivitat els drets de la ciutadania i la independència judicial. 2. Per tal d’aconseguir l’objectiu anterior, impulsar la descentralització de l’administració de justícia, adaptant-la al caràcter plurinacional de l’Estat. 3. Respondre particularment a les necessitats actuals que la funció jurisdiccional experimenta en els gran nuclis urbans. 4. Impulsar un pacte cívic per la justícia, que impliqui a la ciutadania i proposant una carta de drets dels usuaris de la justícia que contempli compromisos concrets. 5. Adoptar les mesures legislatives, pressupostàries i de govern orientades a establir un sistema d’administració de justícia que respongui als paràmetres de qualitat i d’eficàcia de qualsevol servei públic, garantint en particular: l’estabilitat dels jutges en les seves demarcacions judicials; el compliment dels terminis processals i en l’adopció de les resolucions judicials; els mecanismes que assegurin l’efectivitat de les resolucions i que garanteixin un millor sistema d’atenció a l’usuari de la justícia; la garantia d’accés de tothom a l’administració de justícia. 6. Dotar el Parlament de les funcions de seguiment i d’avaluació del funcionament del servei públic de l’administració de justícia. 7. En particular, concentrar l’acció de govern en tres grans objectius: a) Una dotació i una gestió adequades dels recursos personals; b) una redefinició del paper i l’estructura de les oficines judicials; c) la millora de les infraestructures (parc immobiliari i parc informàtic). 8. Reorientar el sistema penitenciari català per tal que, a més d’una bona previsió en matèria d’infraestructures, faciliti un tractament personalitzat a cada intern, que es gestioni de manera eficient i coordinada amb els altres departaments de la Generalitat i amb les entitats socials col·laboradores. 9. Revisar a fons el sistema sancionador de menors, oferir als jutges d’aquesta jurisdicció tot el ventall de mesures previstes a la legislació i adequar els centres al nombre i característiques dels interns. MESURES Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància a Catalunya els recursos judicials en processos iniciats en aquest territori (excloent-ne només el recurs per unificació de doctrina i determinats conflictes de competència jurisdiccional). 20 �Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per constituir la Comissió de Justícia de Catalunya que pugui exercir –en coordinació amb i per desconcentració del Consell General del Poder Judicial– funcions de govern i de supervisió de l’administració de justícia a Catalunya i garantir de manera més eficaç la qualitat d’aquest servei públic. Assegurar amb la reforma estatutària i legal l’exercici, per part de la Generalitat, de les competències relatives a la fixació de les demarcacions judicials i promoure que, des de l’òrgan propi de govern dels jutges i magistrats de Catalunya, es nomenin els magistrats que integren el TSJC. Impulsar actuacions dels centres de formació –Escola Judicial, Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada– que reforcin la qualitat de la preparació de jutges i altres funcionaris vinculats a l’administració de justícia a Catalunya, no només en matèria jurídica sinó també en altres matèries necessàries per al coneixement de la societat on exerceixen les seves funcions. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que la Generalitat disposi de competència plena sobre la selecció, formació i gestió de tot el personal al servei de l’administració de justícia, llevat de magistrats i fiscals. Facilitar als òrgans judicials els mitjans humans, materials i pressupostaris que s’escaiguin, d’acord amb la legislació vigent. Promoure i garantir l’ús del català a l’administració de justícia com a expressió del principi de proximitat de servei, amb la implantació de programes i d’incentius adequats. Adoptar les mesures legals necessàries per tal que el Parlament sigui informat de manera preceptiva i periòdica de l’estat de l’administració de justícia a Catalunya per part del president del TSJC, dels vocals competents del CGPJ i del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya. Impulsar la iniciativa legislativa necessària per tal d’establir òrgans d’administració de justícia de proximitat a les principals aglomeracions urbanes, amb jurisdicció en conflictes d’entitat o quantia menors. Instituir les comissions territorials de justícia, integrades per representants de les administracions i de les entitats professionals, socials i cíviques del territori, amb la finalitat de fer el seguiment del funcionament del servei d’administració de justícia en el seu àmbit. Adoptar les mesures legislatives i pressupostàries necessàries per millorar la qualitat del servei públic de la justícia gratuïta, confiant l’assistència lletrada a advocats designats d’acord amb criteris de mèrit i capacitat, amb la intervenció de la Generalitat i dels col·legis professionals competents. Aprovar un reglament penitenciari de Catalunya que inclogui el tractament personalitzat dels interns, els faciliti la incorporació al mercat de treball, tingui en 21 �compte l’especificitat de la funció pública en aquest àmbit i adeqüi les condicions de les infraestructures a les mesures de seguretat convenients. Fomentar les mesures penals alternatives per tal de superar la visió centrada en la presó, amb el foment de la construcció de les infraestructures necessàries per dur-les a terme: centres de desintoxicació, pisos tutelats, xarxa psiquiàtrica penitenciària eficient, sistema descentralitzat per al compliment de mesures en règim obert, etc. Reformar el sistema d’execució de mesures en l’àmbit de la justícia juvenil, amb la creació d’un centre per a noies, la duplicació de les places existents, la posada en marxa de centres semioberts per a desintoxicació i tractament de trastorns psiquiàtrics, la concessió d’ajuts a les famílies per fer complir mesures de correcció en l’àmbit familiar, integrant els serveis responsables en un únic sistema. Fomentar la mediació penal i impulsar els programes de reparació a les víctimes: cap víctima no pot quedar sense rebre la sentència que posi fi al plet, ni sense conèixer els mecanismes pels quals pot obtenir la compensació que s’hi contempli. 22 �2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat L’actuació dels governs de CiU s’ha caracteritzat per la seva opacitat en molts àmbits de l’acció política i administrativa i per les reticències a l’hora de facilitar l’accés d’altres forces polítiques o de la mateixa ciutadania a informació d’interès general. Sovint ha resistit l’obligació de retre comptes i amb això ha augmentat la suspicàcia sobre la pràctica de favoritismes polítics o familiars, sobre la comissió d’irregularitats o sobre l’existència de corrupcions que embruten el bon nom de la Generalitat. Per això els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi ens comprometem a impregnar amb el valor de la transparència tots els aspectes de l’actuació política i administrativa: l’actuació de les institucions, el procediment administratiu, la gestió de la funció pública, la prestació de serveis públics i l’actuació de les empreses públiques o vinculades d’alguna manera a l’Administració. Ens comprometem a aplicar normes de bon govern a les empreses del sector públic català, i a exigir aquestes mateixes normes a les empreses que es privatitzin, a empreses on la Generalitat tingui una participació o que contractin amb la Generalitat. Això vol dir: transparència en nomenaments i retribucions, protecció dels accionistes minoritaris, absència de conflictes d’interessos en els executius i membres del consell d’administració de l’empresa. El nou Govern de la Generalitat donarà informació permanent i entenedora sobre les seves actuacions. Amb això es pot superar la desconfiança que sovint alimenta la ciutadania respecte de les institucions públiques i pot servir d’estímul important per fer dels habitants de Catalunya persones decididament implicades en la defensa dels valors democràtics i cívics. OBJECTIUS 1. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que el ciutadà o ciutadana consideri rellevant per als seus interessos. 2. Assegurar l’agilitat de l’Administració en les seves prestacions i obligacions amb la ciutadania. 3. Limitar la discrecionalitat administrativa, en especial en qüestions com la política urbanística i del sòl, la contractació administrativa o el reclutament i promoció del personal. 4. Eliminar qualsevol forma de clientelisme, corruptela o corrupció en les actuacions administratives i desterrar la patrimonialització de les administracions i institucions de la Generalitat per part dels partits polítics que la governin. 23 �MESURES Adoptar l’avaluació preceptiva i periòdica de les polítiques públiques aplicades d’acord amb les pautes fixades per la Unió Europea, mitjançant l’establiment d’una oficina o servei adscrit a la Presidència o al departament en què es delegui. Promoure l’aprovació de codis de bon govern per part de les administracions. Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar la seva utilització partidista. Aplicar de manera immediata i voluntària a l’administració autonòmica els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció, encara que no hagin estat signats ni ratificats pel Govern de l’Estat, així com el manual de bones pràctiques sobre ètica pública. Establir criteris objectius en les convocatòries públiques destinades a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials, per tal d’evitar que les subvencions es converteixin en font de clientelisme polític. Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públics tots els contractes que l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica estableixin amb proveïdors de béns i de serveis. En especial, adoptar les mesures legals necessàries per fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públiques les condicions contractuals del personal que està al servei directe de l’administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta té participació majoritària, especificant-ne les funcions i retribucions. Incorporar a les decisions sobre contractació pública la valoració de les condicions de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. Exigir la realització periòdica d’una auditoria externa de qualitat a les empreses proveïdores de béns i de serveis a les administracions. 24 �2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la ciutadania En 23 anys, el Govern de CiU no ha tingut interès a construir una administració pública innovadora a Catalunya i ha mantingut un aparell administratiu burocràtic, seguint les pautes de l’administració de l’Estat. En cap moment no s’ha optat per un model propi. Més enllà de la retòrica i d’alguns plans no aplicats, només s’hi han introduït algunes reformes disperses. La centralització, el partidisme i el clientelisme caracteritzen una Administració intervencionista que pretén imposar i dirigir, en lloc de dialogar, donar servei i liderar. L’acció administrativa de la Generalitat és, en línies generals, poc eficaç, costosa, lenta i poc receptiva, i esdevé un fre per a la competitivitat de Catalunya. El Govern disposa d’una extensa maquinària administrativa, amb més de 130.000 empleats, però sovint infrautilitzada. La cultura interna manté pautes molt jerarquitzades i no estimula la participació dels treballadors. Una part majoritària dels alts càrrecs i directius s’ha estat reclutat per vinculacions partidistes. Hi ha una greu manca de professionalització entre els directors generals. Avui, bona part dels empleats de la Generalitat es troben desmotivats per culpa d’una Administració que no compta amb ells. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya està mancada d’una orientació estratègica i mai no ha tingut la confiança del Govern per esdevenir un instrument de modernització. El resultat d’aquesta negligència manifesta dels governs de CiU ha proveït aquests mateixos governs d’una justificació perversa per externalitzar alguns serveis públics – per privatització o concertació– en nom d’una pretesa eficiència més gran de la gestió privada. A més, el Govern de CiU ha intentat instrumentalitzar l’Administració al servei dels seus interessos de partit. S’ha consolidat la confusió entre el Govern, l’Administració, partit i grup parlamentari de la majoria governamental. El clientelisme i l’amiguisme presideixen sovint la relació de l’Administració amb els ajuntaments, les associacions i les empreses. Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi tenim com a prioritat la millora de l’administració pública catalana: en la seva organització, en la gestió, en la formació i la promoció del seu personal, i en el rendiment de comptes a l’opinió pública i al Parlament. OBJECTIUS 1. Facilitar la comunicació i la cooperació entre administracions i ciutadans per tal de restaurar el prestigi del servei públic, tant entre els ciutadans que en són destinataris com entre els funcionaris i empleats que l’han de prestar. 2. Impulsar estratègies de millora de qualitat en tots els serveis públics prestats per les administracions catalanes. 25 �3. Vetllar per l’ús eficient de tota mena de recursos públics. 4. Orientar l’acció administrativa d’acord amb els principis de descentralització, proximitat i subsidiarietat, amb la promoció de la intervenció ciutadana i social en el disseny de les polítiques públiques. 5. Reforçar la qualitat professional i el comportament ètic de tot el personal al servei de les administracions i, especialment, dels seus alts càrrecs. 6. Potenciar el prestigi social i professional de la funció pública catalana, amb accions de formació i col·laboració entre totes les administracions del país. 7. Establir una relació constructiva amb els sindicats, als quals, a més de la legítima defensa dels interessos professionals, es convidarà a corresponsabilitzar-se a bastir una administració cada cop més orientada al servei dels ciutadans i ciutadanes i dels seus drets. 8. Posar en marxa els instruments necessaris per a una avaluació permanent de l’acció de les administracions i per tal que aquestes retin comptes de manera efectiva sobre la seva actuació davant el Parlament i davant la societat. MESURES Presentar al Parlament una carta dels ciutadans o ciutadanes establint els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. Publicar, per part dels serveis de l’Administració, els seus compromisos de qualitat davant dels usuaris i assegurar mecanismes de compensació en cas d’incompliment. Es facilitarà a la ciutadania l’elecció de proveïdor quan sigui possible. Crear consells d’usuaris, sistemes de queixes, suggeriments i fórmules de consulta per a la ciutadania i parts interessades. Els serveis treballaran per obtenir certificacions ISO 9000 i ISO 14000, per tal d’assegurar la seva qualitat i sostenibilitat mediambiental. Periòdicament, es realitzaran i publicaran auditories de qualitat i enquestes de satisfacció dels usuaris. Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, les 24 hores del dia i per oferir nous serveis, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en què els governs locals ocupen una posició central. Fomentar els acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats a la ciutadania. Fer públiques al web les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’Administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. Simplificar el llenguatge i els procediments administratius, facilitar-ne l’accés i comprensió, i ampliar horaris i punts d’atenció a la ciutadania. 26 �Reforçar la qualitat tècnica en l’activitat normativa, tant en el Parlament com en l’Executiu, amb la incorporació als projectes dels corresponents estudis d’impacte, memòria de costos i participació, i pla d’implantació. Fomentar l’economia normativa, amb l’avaluació dels rendiments de les disposicions legislatives i administratives, evitant normes complexes i supèrflues i eliminant les obsoletes. Racionalitzar la gestió patrimonial i, en els casos en què sigui necessari, renegociar contractes amb proveïdors. Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’Administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques, i procedir a la supressió d’aquells que no generin un valor afegit. Fixar i fer públics els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes–programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. Impulsar la desconcentració de l’administració de la Generalitat a favor de les delegacions territorials i la descentralització de les seves competències en benefici dels governs locals, per tal d’apropar l’acció administrativa a la ciutadania i als territoris. Establir fórmules de partenariat amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques que han de respondre a necessitats col·lectives. Impulsar amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya la definició d’un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i de programes interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Establir sistemes de formació permanent del personal que permetin aprofitar les capacitats de tots els empleats, obrint canals per a la gestió del coneixement i per a la seva participació en els processos de millora, especialment pel que fa als empleats que treballen en la prestació directa de serveis o en l’atenció als ciutadans i ciutadanes. Assegurar la convocatòria regular de les convocatòries per a l’accés al servei públic, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball, i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. Reordenar el temps de treball d’acord amb les característiques de cada servei, tenint en compte, d’una banda, la qualitat de la prestació i l’atenció al ciutadà, i d’altra banda, la compatibilització del treball i les responsabilitats familiars dels empleats. 27 �Establir l’estatut del directiu públic, fixant un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. Publicar via Internet les retribucions íntegres del personal de la Generalitat, inclosos els llocs de confiança política i els alts càrrecs, que hauran de fer una declaració pública del seu patrimoni, interessos i activitats professionals i mercantils. Impulsar la reforma de la llei de la funció catalana, per tal d’incorporar-hi les disposicions legals necessàries per dur a terme les mesures abans esmentades. Ampliar les competències i els recursos de la Sindicatura de Comptes per tal d’incloure entre les seves funcions el seguiment de la qualitat dels serveis i de l’acció administrativa i l’avaluació de l’eficàcia de les polítiques. 28 �2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis públics i la qualitat de vida Els municipis són actors principals de l’acció pública a Catalunya. Els ajuntaments han assumit un paper de lideratge social, han dinamitzat la vida de les seves comunitats locals i han aglutinat esforços per impulsar amb èxit molts projectes d’interès col·lectiu. Malauradament, la relació històrica del Govern de CiU amb els ens locals ha estat marcada per la desconfiança, el recel i una falsa relació de competència. De fet, l’administració autonòmica, a causa de l’incompliment de les seves obligacions envers la ciutadania, ha carregat els municipis amb l’obligació de dur a terme i sufragar polítiques públiques que, en realitat, corresponen a la Generalitat. Això ha contribuït de manera decisiva a l’ofegament financer i pressupostari en què avui es troben tants municipis del país. A Espanya els governs municipals tenen un pes molt més reduït que a altres països. En tot el període democràtic hem passat del 10% al 13% del sector públic, davant del 20% als països federals i més del 33% als unitaris. Això és ignorar l’autonomia local garantida en el text constitucional, tot frenant el seu reconeixement com el govern més proper al ciutadà. La realitat, però, s’ha imposat i els ajuntaments han pres la iniciativa en la prestació de serveis públics i en el foment d’iniciatives que la societat catalana reclama cada dia amb més força. Per això trobem que la despesa no obligatòria que els ens locals efectuen arriba al 27% dels seus pressupostos. El municipi ha començat a cobrir necessitats en matèria de seguretat, educació, sanitat, promoció social o cultura, sense tenir pròpiament assignades aquestes competències. Els municipis són l’àmbit d’actuació pública més proper a la ciutadania i, per això, han de veure reconegut i enfortit el seu paper fonamental en l’edifici politicoadministratiu de Catalunya. Per això, l’actuació de Socialistes i Ciutadans pel Canvi ha d’impulsar a fons una relació de col·laboració permanent i constructiva de la Generalitat amb els governs locals de Catalunya, treballant –des dels respectius àmbits competencials– per servir millor els interessos dels ciutadans i les ciutadanes del Principat. OBJECTIUS 1. Establir una nova relació entre la Generalitat i els municipis basada en la confiança mútua i la cooperació. 2. Aplicar el principi de subsidiarietat, traslladant als governs locals competències que es poden exercir amb més eficiència i amb els recursos necessaris per fer-ho. 29 �3. Acompanyar el traspàs de competències d’una redistribució adequada del finançament de cada nivell territorial, de manera que els ens locals disposin de suficients recursos per aplicar les noves competències que assumeixin, apuntant a una distribució final de la despesa que se situï al voltant del 40% per l’administració estatal, el 30% per l’administració autonòmica i el 30% pels municipis. 4. Assegurar la suficiència financera dels municipis i reduir la seva dependència de subvencions governamentals. La hisenda municipal s’ha d’assentar en tres pilars fonamentals: la tributació pròpia, la participació en el rendiment dels grans impostos del sistema fiscal i les transferències procedents del Govern de l’Estat i del Govern autonòmic. 5. Fomentar el desenvolupament de formes múltiples de col·laboració entre l’activitat pública local i els interessos privats. MESURES Traspassar competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, atenció primària sanitària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. Crear, per part del Govern de la Generalitat, comissions o organismes de consulta per tal d’atendre les corporacions municipals quan les competències apuntades a l’apartat anterior no es puguin transferir als ajuntaments i les exerceixi l’administració autonòmica. Aprovar, d’acord amb les institucions representatives del món local, un conjunt d’indicadors de gestió bàsics per als serveis públics locals, assequibles per a tots els municipis catalans, que els ajudarà a l’hora de retre comptes. Adoptar les iniciatives necessàries per a la reforma de la Llei d’hisendes locals, per tal que els ajuntaments disposin dels recursos adequats per prestar aquells serveis que ara ja tenen atribuïts i els que els correspongui prestar en el marc de la reordenació de competències entre nivells de govern, amb respecte pels principis de suficiència, autonomia, responsabilitat i equitat i participant, si s’escau, en els impostos estatals o transferits a la Generalitat. Reconèixer els alcaldes com a representants de la Generalitat en el territori. 30 �2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i projectes dels territoris A Catalunya existeixen diferents nivells de govern que no sempre poden exercir adequadament les seves funcions a causa de la seva dimensió inadequada, de la indefinició de les seves competències o de la seva insuficiència pressupostària. Aquesta diversitat de nivells –municipis, comarques, províncies, Comunitat Autònoma, Estat i Unió Europea– fa més difícil l’assoliment dels objectius de servei públic eficient i de transparència democràtica. Però sovint també és un obstacle que dificulta que la societat d’un territori determinat pugui elaborar i tirar endavant un projecte de futur per a la seva població. És necessari simplificar i reordenar la configuració i les relacions d’aquestes estructures administratives. D’aquesta manera, es podrà afavorir el desenvolupament del conjunt del territori català, permetre i fomentar la col·laboració dels municipis dins l’àmbit de l’autonomia local i aprofitar els recursos públics de la manera més eficient i eficaç, sense menystenir els trets històrics i diferencials del municipalisme català. Aquesta voluntat d’ordenar territorialment Catalunya justifica també la necessitat de recuperar o promoure els organismes metropolitans que gestionin els interessos comuns en matèries o competències dels municipis que es vulguin organitzar al voltant de les seves àrees metropolitanes. En lloc d’una defensa retòrica dels petits municipis i de la seva manipulació clientelística, un nou Govern de la Generalitat ha de facilitar als ens locals –amb incentius i recursos– la possibilitat d’agrupar-se lliurement de la manera que considerin oportuna, per tal que el règim legal no constitueixi un fre a les aspiracions legítimes dels municipis i a la seva col·laboració més eficient. La desconfiança, la voluntat de control i la manca de desenvolupament d’un marc legal modern i versàtil per als ens locals han de deixar pas a un nou model que tingui en compte, primordialment, les necessitats dels pobles i de les ciutats. La divisió provincial de Catalunya prové d’una decisió política de mitjans del segle XIX. Avui dia cal repensar la província, sense ignorar que aquest ens té un reconeixement constitucional que fa impossible la seva desaparició sense el consens de les forces polítiques d’àmbit estatal. Tot i que el Govern de CiU ha proclamat sempre el seu desacord amb el mapa provincial, la seva Administració l’ha utilitzat amb freqüència a l’hora d’organitzar els seus serveis i ha deixat de banda altres possibilitats més adequades al territori. S’han creat altres ens, amb poca o cap voluntat real de potenciar-los. Durant la passada legislatura, el Govern de CiU va paralitzar al Parlament els treballs iniciats per examinar de manera concertada entre totes les forces polítiques aquesta qüestió i per elaborar propostes legislatives de renovació. Per tant, el Govern de CiU no només ha fet molt poc per superar els defectes de la situació present, sinó que ha fet tot el possible per impedir les actuacions que podrien millorar-la. Ha arribat el moment de posar fi a l’extremada centralització de la Generalitat, a la confusió i superposició de nivells de govern i a la incapacitat de donar representació satisfactòria a les aspiracions i als projectes que configuren el mosaic territorial català. 31 �És necessari, doncs, reformar en profunditat l’organització territorial de l’administració de la Generalitat, per tal d’adaptar-la al territori, afavorint alhora un repartiment del poder que contribueixi al desenvolupament del conjunt del país i a l’equilibri territorial. OBJECTIUS 1. Assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a les prestacions i serveis públics per part de tota la ciutadania, amb independència del seu lloc de residència. 2. Aconseguir que els ciutadans i ciutadanes de tots els territoris participin de manera activa en les institucions representatives dels diversos nivells de govern local. 3. Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). 4. Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. 5. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). 6. Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. MESURES Adoptar immediatament les iniciatives legislatives necessàries per establir la divisió territorial en set vegueries (Alt Pirineu, Catalunya Central, Comarques Gironines, Regió Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Terres de Ponent), que seran àmbit de desconcentració de l’administració autonòmica i àmbit de descentralització i de foment de la cooperació intermunicipal. Descentralitzar a favor dels municipis, comarques i regions, la gestió de serveis i de recursos fins ara exercida per l’administració de la Generalitat, amb la col·laboració, si s’escau, d’organitzacions socials i d’entitats cíviques. Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per proposar a les Corts Generals l’adaptació de l’organització provincial a la nova estructura que hagi aprovat el Parlament. Adaptar el funcionament intern de les diputacions provincials a l’estructura de vegueries, organitzant sobre aquesta base la representació política i la cooperació 32 �local en els set territoris, mentre no es produeixi la revisió pertinent del mapa provincial. Promoure –conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran i atenent les especificitats del Govern local aranès– el desenvolupament de la Llei 16/1990 que regula el seu autogovern. Reformar el règim comarcal per tal de fer-lo més flexible pel que fa a la seva organització i les seves competències, més democràtic en la seva presa de decisions i més municipalista en el seu funcionament, convertint les comarques en òrgans de cooperació entre els municipis que les integren. Afavorir la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis tot incentivant –administrativament i econòmicament– la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió, per tal de superar la seva manca de capacitat i de recursos per proporcionar els serveis necessaris a la ciutadania. Prendre les iniciatives legislatives necessàries per fer possible que la Regió Metropolitana de Barcelona disposi de les competències, recursos i formes de gestió adients a la seva condició metropolitana. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de les àrees metropolitanes de Catalunya i per a la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis. Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. 33 �2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic Les característiques nacionals, culturals i lingüístiques de Catalunya fan necessari que el país disposi d’un sector de la comunicació suficientment potent per poder mantenir una presència pròpia, autònoma i significativa en un àmbit en què les tendències dominants estan condicionades per la concentració en grans grups transnacionals i la globalització dels continguts. Les evidents limitacions d’un mercat mediàtic i publicitari de sis milions de persones aconsellen explorar fórmules de col·laboració entre administracions, operadors i territoris que presenten elements culturals i econòmics comuns per intentar assolir una audiència suficient per al desenvolupament dels mitjans de comunicació en català. Per fer possible el desenvolupament d’aquest espai comunicatiu català és imprescindible l’existència d’uns mitjans de comunicació de titularitat pública que tinguin aquest objectiu com a prioritari, més enllà de les possibilitats que ofereix el mercat i la competència entre mitjans de comunicació de propietat privada. El Govern de la Generalitat ha de tenir un política orientada a la configuració d’un sistema de comunicació català (premsa, ràdio, televisió, mitjans en línia), en què la convivència del sector públic i el sector privat permeti disposar d’uns mitjans solvents i d’una indústria audiovisual competitiva. Aquesta política de comunicació del nou Govern mantindrà l’especificitat local del model de comunicació català. La tradició de la premsa, la ràdio i la televisió de caràcter local, sigui pública o privada, constitueix un factor diferencial i enriquidor d’aquest model que ha de sobreviure i enfortir-se amb l’objectiu general de configurar un sistema de comunicació competent i competitiu. En aquesta nova etapa, caldrà tenir especial cura a assegurar que aquests mitjans locals tinguin garantida la seva migració a la tecnologia digital en igualtat de condicions. En aquest sistema de comunicació, el grau d’influència del Govern encara és perceptible en el sector audiovisual, tant pel fet de l’existència de mitjans de titularitat pública com per la capacitat de regulació. Així, el sector audiovisual català està format per uns mitjans de titularitat pública que han de complir una missió de servei públic definida pel Parlament, oferir una programació de qualitat i reflectir, respectar i fomentar el pluralisme; i per uns mitjans de titularitat privada que han de ser regulats de manera transparent, afavorint la competitivitat i potenciant l’existència de grups solvents, tant informativament com econòmicament. El sector públic comprèn a Catalunya els mitjans de comunicació gestionats per l’Estat, la Generalitat i l’administració local. Aquest sector s’ha format per la successiva agregació d’operadors en funció de les respectives legitimitats de cada nivell d’Administració per convertir-se en gestors de mitjans de comunicació audiovisual. Aquest conjunt de mitjans públics, finançat de manera mixta i de caràcter bilingüe, s’ha de modular tant pel que fa al seu volum i capacitat com en la seva participació en el mercat publicitari, amb l’objectiu d’assolir un sector públic eficaç en l’acompliment de la seva missió de servei públic, informativament plural i econòmicament viable. 34 �El sector privat està format per uns mitjans audiovisuals que operen amb llicència adjudicada bé per l’administració de l’Estat bé per l’administració de la Generalitat, en funció de les respectives regulacions de ràdio i televisió. El mapa audiovisual de Catalunya –integrat per la relació de llicències atorgades, les freqüències ocupades i les disponibles, així com pels paràmetres tècnics dels emissors– s’ha de revisar per aconseguir una adequació de la realitat a la legalitat vigent. Aquesta revisió s’ha de fer salvaguardant la igualtat d’exigència i l’equilibri entre els diferents operadors, però amb la voluntat inequívoca d’acabar amb una llarga política de discrecionalitat i de manca de transparència. La perspectiva de la migració de la ràdio i la televisió analògiques a l’emissió digital, així com el desenvolupament de noves fórmules comunicatives a partir de les aplicacions tecnològiques en xarxa, obligaran els futurs governs de la Generalitat a disposar de programes específics per garantir la transició a la societat de la informació tant dels operadors del sector com de la ciutadania en el seu conjunt. Respecte a la premsa escrita, la Generalitat ha mantingut una política de suport en funció del seu paper de divulgació de la llengua catalana, així com algunes ajudes financeres a l’equipament industrial. Tot mantenint les ajudes a la difusió en català, i amb la perspectiva de fomentar l’existència d’empreses de comunicació solvents i competitives, el nou Govern estudiarà noves fórmules de suport al sector, donant prioritat a les ajudes industrials, la renovació tecnològica i la xarxa de distribució. OBJECTIUS 1. Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent i efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència, pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social. 2. Obtenir competències plenes en matèria audiovisual per aconseguir que la Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les concessions de ràdio i televisió que operin a Catalunya. 3. Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, establint els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics i assegurant els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat. 4. Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han de poder emetre a tot l’àmbit lingüístic català. Així mateix, la ciutadania catalana ha de poder rebre les transmissions d’altres comunitats d’aquest mateix àmbit. 5. Afavorir el sector de la comunicació local a Catalunya, el seu arrelament al país, el seu paper en la comunicació de proximitat, de formació i participació social i comunitària. 6. Assegurar una migració a la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti alhora el desplegament de tota la potencialitat de la nova 35 �tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves tecnologies de la comunicació. 7. Proposar un acord entre el sector públic i el sector privat que permeti el desenvolupament equilibrat d’un nou model audiovisual a Catalunya. 8. Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors afavorint la internacionalització del sector. MESURES Modificar l’Estatut d’Autonomia i les lleis estatals corresponents (Estatuto de Radio y Televisión, Llei del tercer canal, Llei d’ordenació general de les telecomunicacions, Llei de televisió privada i Llei de l’Estat 66/1997), per aconseguir que la Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les concessions de ràdio i televisió que operin a Catalunya. Elaborar la llei de l’audiovisual de Catalunya, establint els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics, així com els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat per garantir la pluralitat del sistema. Ampliar la Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per assegurar la vigilància del mandat del Parlament. Aprovar una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que aprofundeixi en els mecanismes per garantir-ne la independència i asseguri una programació de qualitat en la qual siguin prioritaris el foment del pluralisme, la formació, la cultura i el lleure, la indústria audiovisual del país i en la qual es tingui especial cura de la protecció de la infància i l’eradicació de la violència. Revisió del contracte–programa dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per establir: un pla financer per a la liquidació del deute acumulat, un programa de finançament públic transparent i suficient per garantir la programació de servei públic i de qualitat, tot revisant progressivament l’accés al mercat publicitari, i un compromís de gestió sense dèficit. Crear un consorci de la Comunicació Pública de Catalunya amb l’objectiu de racionalitzar la despesa de recursos públics, reordenar l’oferta pública d’informació i potenciar l’eficàcia de l’esforç de les diferents administracions en aquest sector. Establir mecanismes de control per tal de prevenir missatges publicitaris de caràcter discriminatori cap a qualsevol col·lectiu social que incloguin continguts sexistes, xenòfobs, violents, fent una atenció especial a l’horari de la programació infantil. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals i dotar-les de major capacitat per a la producció mancomunada de programes informatius i d’interès 36 �social i cultural, i garantir la supervivència i la vitalitat de les televisions i ràdios locals. Elaborar un pla de suport per facilitar el desplegament de la ràdio i la televisió digital. Crear una mesa permanent entre els operadors públics i els operadors privats per garantir el diàleg en el sector i per impulsar la indústria audiovisual. Millorar la implicació de Televisió de Catalunya (TVC) amb la indústria audiovisual i el sector cultural català, amb l’elaboració d’uns criteris objectius i estables que assegurin una relació eficaç i transparent. Crear un fons de garantia per a les indústries culturals amb l’objectiu d’incentivar les produccions fetes a Catalunya. Crear, en el marc del CAC, l’Observatori de la Indústria Audiovisual, que aporti a tots els agents implicats en la indústria els elements necessaris per a l’anàlisi de l’evolució del sector i que vetlli pel control de qualitat. Afavorir la comercialització de la producció audiovisual catalana, participant activament en els circuits i mercats internacionals i en la projecció internacional dels festivals de cinema i audiovisuals a Catalunya. Elaborar un programa per afavorir l’etapa de transició de la societat presencial a la societat de la informació tant dels mitjans de comunicació com dels seus usuaris, potenciant instruments com l’Agència de Qualitat d’Internet. Establir una línia d’ajudes financeres per a la millora de la xarxa de distribució de publicacions escrites i per a la consolidació d’una indústria de la impressió a Catalunya. Mantenir la política de suport actiu als mitjans de comunicació en català, així com la d’una inversió publicitària aplicada amb criteris objectius i transparents. 37 �2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos La història de 23 anys de Govern de CiU és exactament el negatiu del que expressa el títol del programa de cultura dels socialistes. Poca ambició, diàleg escàs i recursos insuficients, i, sobretot, una capacitat nul·la per fer de la Generalitat un instrument de promoció d’una societat més culta, on tota la ciutadania pugi accedir als nivells culturals propis d’un país avançat. Poca ambició perquè Catalunya, durant els anys de Govern de CiU, no ha disposat d’un marc general de política cultural on inserir els programes d’actuació. Aquesta manca d’ambició s’ha traduït, a la pràctica, en tres característiques que han definit aquesta llarga etapa: manca de planificació, manca de directrius generals i manca de lideratge. Podem trobar multitud d’exemples en qualsevol dels sectors culturals: en el terreny de les infraestructures no hem disposat de cap document de referència ni de cap instrument inversor, ni tan sols no ha estat aprovat el mapa de biblioteques que, segons la Llei de 1993, s’havia de presentar l’any 1994. Davant la crisi de sectors claus de la indústria cultural catalana, especialment del cinema, l’audiovisual i les discogràfiques, el Govern de CiU ha estat un simple espectador i ha reaccionat tard i malament. Davant dels problemes que han denunciat els agents culturals o els representants de les administracions locals, ha tendit a defugir les seves responsabilitats, creant taules o comissions equívoques i poc operatives. Diàleg escàs perquè l’única iniciativa sòlida nascuda del diàleg entre pocs polítics i societat civil, el Pacte Cultural de 1985, va ser torpedinat des del mateix Govern, i el Consell Assessor de Cultura que es preveia ni tan sols no va iniciar la seva tasca. I aquesta situació no s’ha produït per una actitud obstruccionista de l’oposició o la manca d’interès de les organitzacions representatives dels sectors culturals, ans al contrari. La voluntat de cooperació de les administracions locals i dels sectors culturals ha quedat palesa a les lleis més importants: la del sistema bibliotecari, la de museus o la de normalització lingüística, i també en la gran quantitat de manifestos, escrits i iniciatives dels professionals de la cultura. La resposta de CiU ha estat puntual, per sortir del pas, fent algunes concessions menors a les demandes ciutadanes o pactant les lleis i incomplint-les reiteradament, sense desplegar o fer ús dels mecanismes de participació i control previstos. En definitiva, el Govern de CiU ha tirat endavant les seves actuacions menystenint el territori i els agents culturals, i negant-se a qualsevol diàleg i concertació amb les administracions locals i amb els representants associatius i professionals i agents emprenedors dels respectius sectors culturals. Que els recursos que ha destinat el Govern de CiU han estat insuficients és una realitat que ningú no discuteix. La situació ha estat paradoxal. Mentre des del Govern es deia que la cultura era l’eix central de la construcció nacional, els pressupostos aprovats any rere any desmentien aquesta afirmació. La despesa cultural del Govern de Catalunya no tan sols no és comparable amb la d’administracions similars en el context europeu, sinó que és una de les més baixes de totes les comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta situació és ja del tot insostenible i està portant moltes institucions i sectors culturals cabdals per al desenvolupament del país a una situació insostenible (des de la política lingüística als museus nacionals, des dels ensenyaments artístics a la producció i la difusió artística). 38 �El Govern de CiU ha disposat d’una oportunitat única que també ha malbaratat: la possibilitat de crear de nou una organització administrativa moderna i competent adaptada als reptes contemporanis. La pròpia manca d’orientació general ha produït que, en aquests moments, l’organització de la Conselleria de Cultura sigui el resultat de la superposició d’organismes creats per circumstàncies diverses, amb multitud de càrrecs de lliure designació, cosa que provoca la manca de motivació dels veritables professionals. OBJECTIUS 1. Una política cultural central i transversal La cultura és l’espai on cal construir i socialitzar valors i actituds que permetin el progrés i garanteixin la integració de tots els ciutadans i ciutadanes, com ara l’assumpció col·lectiva de la democràcia i de la pluralitat, el compromís cívic, el cosmopolitanisme, la defensa de les llengües i el respecte de totes les tradicions culturals. Però la cultura és, fonamentalment, un dret inalienable de l’individu, que ha de garantir el ple desenvolupament del seu judici crític, la capacitat d’emancipar-se de les seves circumstàncies i de concretar les seves potencialitats com a ésser humà. La lògica derivada dels àmbits convencionals de la cultura –les arts escèniques, el patrimoni, la música, etc.– no és suficient. Cal tenir en compte totes les dimensions reals del fet cultural, el seu caràcter transversal: la capacitat de creació, la innovació, la construcció de la identitat, l’educació, el desenvolupament econòmic, etc. Només des d’aquesta concepció es garanteix el paper estratègic de la cultura com un dels factors essencials en el desenvolupament integral del país. Aquesta concepció transversal assegurarà la centralitat de la cultura en la totalitat de les polítiques de govern. 2. Un nou impuls a la capacitat de creació i innovació La cultura catalana s’ha expressat històricament i encara s’expressa destil·lant una enorme dosi de creativitat i de talent. Si en el passat Catalunya va ser coneguda a la Mediterrània i a Europa com a potència marítima els segles XIV i XV, i com a potència industrial (la fàbrica d’Espanya) el segle XIX, en el futur ha de ser considerada un dels centres creadors de continguts culturals més importants de la Unió Europea. La creativitat i la capacitat d’innovació depenen, en bona mesura, del bon funcionament del sistema educatiu i formatiu (l’escola, els ensenyaments artístics, la universitat, la formació professional), dels recursos destinats a la investigació, recerca i desenvolupament, de la creació d’un substrat favorable a la innovació i el risc en el conjunt de la societat. Sense el desenvolupament de la recerca científica el país no pot encarar el seu futur. En aquest sentit, cal promoure decididament la implantació de les noves tecnologies a tots els camps per millorar la creativitat, la recerca i la difusió de la memòria i del coneixement. L’aposta del Govern de la Generalitat en aquesta direcció serà una de les seves prioritats. 39 �3. Garantir l’autonomia de la cultura: repensar el paper del sector públic L’autonomia de la cultura respecte dels poders públics és un principi indestriable de l’acció del Govern. Sense defugir les seves responsabilitats ni recórrer a l’apel·lació retòrica del paper de la societat civil, la pràctica d’una doble subsidiarietat (en relació amb la capacitat de decisió i gestió de l’administració local), d’una banda, i els agents culturals privats i associatius, d’altra banda, garantiran la limitació de l’acció governamental. Per això, es proposa crear el Consell de la Cultura i de les Arts, amb capacitat operativa pròpia i al qual se sotmetran, conjuntament amb altres òrgans independents del Govern, les grans decisions en matèria de política cultural. El Consell de la Cultura i de les Arts és una pedra angular d’una nova manera de concebre la funció cultural del Govern i de la voluntat de retornar el protagonisme a la societat i les seves organitzacions. La posició actual del Govern i de l’administració catalana en relació amb l’ordenació competencial, el model públic d’intervenció i l’estructura organitzativa, és absolutament insatisfactòria. Els criteris bàsics que defineixen la reforma de l’organització administrativa de la política cultural són: la proximitat, la concertació, la concepció veritablement nacional de la funció dels serveis i institucions, l’economia en els factors de producció, l’eficàcia en els resultats i la transparència en els processos. Igualment, promourem l’extensió progressiva del sistema de mèrits i la concurrència professional fins al màxim nivell de la gestió pública. 4. Per una àmplia descentralització cultural Catalunya necessita una descentralització cultural que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada arreu del Principat. Cal promoure una densitat homogènia, quantitativament i qualitativament, dels serveis i equipaments culturals a l’abast de tothom, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals o geogràfiques. Aquest model, a més, proposa com a objectiu principal l’impuls i la dinamització de les xarxes associades als diversos sistemes culturals sectorials, de manera que permeti tant la distribució territorial coherent dels espais de difusió cultural com l’entrada en circuit de qualsevol producció cultural, independentment d’on es generi. També serà imprescindible donar resposta a les necessitats específiques de tots els territoris de Catalunya, des de l’àrea metropolitana fins a la regió pirinenca i les terres de l’Ebre. Per assolir aquest objectiu, cal que el Govern, amb l’aplicació dels principis de subsidiarietat i equilibri territorial, confiï en el territori i en el teixit social i empresarial i que concerti les actuacions amb els ajuntaments i amb els interlocutors socials, empresarials i associatius. Per crear densitat cultural, cal que les actuacions del Govern es concertin no només amb els municipis, sinó també amb el món associatiu. Donarem suport a l’associacionisme cultural; incorporarem les seves seus i propostes a les xarxes de serveis i equipaments; impulsarem la presència de les associacions, els professionals, les universitats i els emprenedors en la gestió de projectes, serveis i activitats; vetllarem per la participació de la societat civil en els organismes i les grans institucions culturals, i fomentarem la concertació entre el sector públic i els sectors socials –associatius i privats–, per tal de compartir o delegar la prestació de determinats serveis, d’acord amb uns contractes–programa que en garanteixin el control públic. 40 �En definitiva, ens proposem millorar l’accés de tota la ciutadania als serveis culturals – espectacles, equipaments, formació– sense discriminacions per raons de territori o de preu. En aquest sentit, caldrà establir amb els promotors i titulars de serveis i equipaments, incentius, descomptes i altres mesures de foment per promoure el consum de béns culturals, sobretot entre el jovent. 5. La cultura, factor de desenvolupament econòmic i de projecció internacional La dimensió econòmica de la cultura és cada vegada més important. La presència activa del sector cultural a l’escenari econòmic no només genera riquesa directament, sinó que és clau per millorar la competitivitat i l’atractiu final del país. Quatre afirmacions indiquen l’impacte de la cultura en el desenvolupament econòmic: la cultura incideix en el desenvolupament de sectors econòmics pròxims, com ara el turisme; la cultura és un valor afegit de l’entorn; la cultura dinamitza la capacitat de creació i innovació; i la cultura genera ocupació de manera creixent. La tradició catalana en el món de la producció cultural, la seva capacitat tècnica i la posició respecte a mercats diversos, permetran superar l’actual etapa de cert aïllament i de presència simbòlica desconnectada de la lògica dels mercats culturals. Una prioritat de l’acció de govern és definir estratègies precises d’internacionalització de la producció cultural en relació amb Europa, Amèrica del Sud i el nord i el sud de la Mediterrània. La “marca país” serà efectiva si aconseguim que Catalunya es consolidi com un dels focus culturals més vibrants de la Mediterrània. Per tal que la marca “fet a Catalunya” sigui susceptible d’ésser “comparada” internacionalment, cal que sigui expressió rica i creïble de sinergies i diversitat cultural. 6. L’aposta per la formació: enfortir els lligams entre educació i cultura L’acumulació educativa és un dels factors més determinants de la realitat cultural d’un país. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura és una exigència essencial per a la configuració de la societat del coneixement en què ja estem immersos. Amb la perspectiva transversal ja apuntada, la intersecció de cultura i educació és un dels aspectes principals que han d’impregnar totes les polítiques sectorials. En aquest sentit, l’ampliació de les competències i recursos de l’administració local en matèria d’educació serà un element clau per a la millora del sistema. De manera específica, es dedicarà especial atenció a la formació artística durant l’ensenyament obligatori i la de règim especial amb finalitat de capacitació professional o de sensibilització. L’endarreriment del país en aquesta matèria és un llast notable per al desenvolupament de multitud d’iniciatives culturals. 7. Una cultura de valors, cívica i comunitària Les desigualtats tradicionals, les noves exclusions de caràcter tecnològic, els nous fenòmens socials produïts pels moviments migratoris, els processos de globalització i les necessitats d’afirmació de la identitat del nostre país formen part de l’agenda d’acció cultural del Govern. Al marge de prescriure que cadascun dels programes culturals que el Govern aprovi hauran de tenir en compte les mesures necessàries per a la compensació de les desigualtats i els mecanismes de participació, cal establir línies específiques d’actuació per promoure un projecte cultural, cívic i comunitari, basat en el respecte, la solidaritat i el diàleg intercultural que enforteixi la cohesió social. És 41 �imprescindible construir un projecte cultural de futur integrador i, a la vegada, respectuós amb la diversitat. 8. Una nova idea de la relació entre política cultural i política lingüística Un dels problemes més greus que ha planat sobre el desenvolupament cultural de Catalunya ha estat la confusió permanent entre la política lingüística i la política cultural. Aquesta situació, a banda de produir alguns dels episodis més lamentables en el conjunt de l’actuació de CiU, ha suposat, de fet, una minva de les possibilitats de la indústria cultural catalana i ha generat desconfiança en molts agents culturals. En aquest sentit, el Govern ha de considerar com a cultura pròpia del país totes les manifestacions i productes culturals al marge del seu idioma. No es pot reduir cultura a llengua ni llengua a cultura. El nou Govern de la Generalitat ha d’estimular el consens social al voltant del català, mitjançant el diàleg, la mediació i la concertació, i posar en marxa, si s’escau, mesures de discriminació positiva. D’altra banda, aquesta no serà la comesa d’una direcció del Departament de Cultura, sinó la responsabilitat de tota l’administració de la Generalitat. 9. Per un federalisme cultural a l’Estat espanyol Un dels objectius principals del Govern és obtenir el reconeixement institucional i administratiu del caràcter plurinacional i pluricultural de l’Estat espanyol. Per això, cal millorar substancialment la relació i el coneixement mutu entre Catalunya i la resta de pobles d’Espanya, incloses les diverses llengües. D’altra banda, cal comprometre el Govern de l’Estat en la defensa de la pluralitat cultural, dels seus valors, la seva riquesa i el seu futur, i en la promoció internacional de la cultura. Cal adequar l’actual organització estatal de la cultura des de la perspectiva d’un estat federal. En aquest sentit, cal promoure la relació cultural de tots els territoris de parla catalana. La qualitat de la cultura és la millor carta de presentació per obtenir el reconeixement internacional i de la resta d’Espanya, així com el principal mitjà de diàleg amb altres pobles. Però això, per si sol, tot i ser important, no és suficient: al mateix temps cal aprofundir en els instruments de promoció de la cultura catalana a escala internacional. 10. Una nova concepció del paper cultural dels mitjans de comunicació públics A la societat del coneixement, continuen tenint un paper determinant els mitjans de comunicació, particularment els audiovisuals. La televisió i la ràdio públiques de Catalunya –dependents del Govern– no s’han compromès suficientment amb la creació, promoció i difusió de la cultura catalana. És significatiu que, tot i formar part del mateix Govern, la Conselleria de Cultura i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han instrumentat les seves relacions mitjançant convenis que han suposat la transferència dels migrats recursos de la Conselleria. Cal redreçar aquesta situació; els mitjans públics de comunicació, sense renunciar als seus objectius de reforçar l’espai audiovisual de la llengua catalana, han de ser part activa de la política cultural del Govern de la Generalitat. 42 �MESURES PRINCIPALS 1. Creació del Consell de la Cultura i de les Arts La cultura és el terreny de la llibertat, on s’expressa la pluralitat de la societat i la seva capacitat de creació i d’innovació. És vital preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics, econòmics i socials. Per això, proposem la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, que esdevingui la formalització d’un espai comú per a la cultura, un àmbit de diàleg i d’entesa, i el motor d’un ampli acord entre tots els agents que incideixen en la vida cultural catalana; que ens situï de manera decidida en una perspectiva no només de normalització cultural, sinó de resposta imaginativa i eficient als reptes culturals que el futur ens planteja; que no només aplegui els representants de les diverses administracions públiques, sinó que també, i sobretot, incorpori els diversos agents de l’activitat cultural, creadors, associacions, professionals, universitats, intel·lectuals, gestors. El CCA estarà format per persones de significació plural, que comptin amb un ampli reconeixement en el món de la cultura o bé siguin exponents significatius dels principals segments de l’activitat cultural. Els seus membres s’escolliran per consens, seguint el model del Consell Audiovisual de Catalunya. Participaran en les reunions el conseller de Cultura i altres càrrecs de la Conselleria. Tanmateix, es constituiran taules sectorials representatives per al diàleg i la concertació sobre les polítiques que s’hauran d’impulsar, així com taules intersectorials relatives a polítiques que impliquin diversos sectors. La creació del CCA suposarà la modificació de la composició i les funcions de diversos òrgans consultius actualment existents. Les funcions bàsiques del consell seran les següents: Articulació del debat estratègic i establiment dels grans objectius nacionals en matèria de cultura. Impuls del consens bàsic entre el sector públic, l’associatiu i l’empresarial al servei dels objectius fixats. L’arbitratge i la defensa dels drets culturals dels ciutadans i de les ciutadanes. Establiment dels criteris i d’un model de relació transparent entre el Govern i la societat civil pel que fa a les polítiques de suport econòmic i de concertació. Atorgaments anuals dels Premis Nacionals de Cultura. Elaboració d’un informe biennal sobre l’estat de la cultura a Catalunya. 2. Aprovació del Pla d’Infraestructures Culturals Territorials Després de 23 anys de govern de CiU, el balanç de la inversió en equipaments culturals és clarament insuficient. Aquesta constatació és especialment greu en el cas dels equipaments territorials. El pes de la inversió feta l’ha hagut d’assumir l’administració local. No es tracta només d’una manca flagrant de sensibilitat i de sentit de l’equilibri territorial en termes pressupostaris: és que el Govern ha estat incapaç d’elaborar, presentar i debatre cap mena de mapa o de pla. 43 �La premissa de partida del pla no ha estat només l’actual marc competencial, sinó el decantament del conjunt de serveis que, en la percepció de la majoria de ciutadanes i ciutadans, són ja considerats bàsics i que, en qualsevol cas, l’administració pública, per si mateixa o de manera concertada amb els agents socials, ha de garantir. El pla contempla de manera específica la tipologia d’equipaments que proveeixen aquests serveis culturals bàsics: les biblioteques, pel que fa a la lectura pública; els museus, les col·leccions i centres d’interpretació i arxius, pel que fa al patrimoni; els teatres, les sales polivalents, les sales d’exposicions i els centres d’art, pel que fa a la difusió artística. Preveu també un equipament de producció cultural per a aquells municipis que, en termes d’equilibri territorial, han d’exercir la capitalitat cultural d’un territori. El pla es complementa amb tres programes d’inversió en patrimoni immoble, de suport als equipaments dels sectors productius i de millora dels equipaments culturals associatius. El cost previst és de 770.000.000 d’euros i s’executarà al llarg dels propers deu anys. El pla contempla també la participació del Govern en el finançament de les despeses de funcionament i activitats de tota la xarxa d’equipaments culturals territorials. 3. Doblar el pressupost de Cultura Sense fer servir la retòrica de la importància de la cultura per a la vertebració nacional de Catalunya, el compromís del futur Govern socialista és clar i contundent: situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. I fer-ho al llarg d’un sol mandat. En termes concrets, això suposa situar el pressupost de la Conselleria en, aproximadament, 325 milions d’euros constants, és a dir, prop de 51 euros per any i habitant. L’avenç és substancial si tenim en compte que, per a l’any 2003, la despesa se situa en prop de 186 milions d’euros, 29 euros per habitant. La implantació d’aquesta mesura és de caràcter tècnic i disposa d’un document detallat. Tanmateix, és important remarcar els criteris i principis bàsics que la sustenten: Major transparència i claredat en la destinació de les despeses. Donar resposta a les demandes dels sectors culturals i a les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya. Dotar de manera adequada les altres dues mesures principals proposades, el Consell de les Arts i de la Cultura i el Pla d’Infraestructures. Completar les inversions en els equipaments culturals nacionals i dotar-los dels recursos adequats per al seu funcionament. Disposar d’un pressupost equilibrat i útil per a tots els sectors i agents culturals del país. Disposar d’un pressupost integrador que agrupi i ordeni totes les operacions culturals del Govern. Construir un pressupost ambiciós que aposti per la innovació i l’excel·lència cultural. 44 �OBJECTIUS I MESURES EN ELS DIFERENTS “SECTORS CULTURALS” 1. El patrimoni cultural El patrimoni cultural és un recurs principal per generar coneixement, valors, gaudi i qualitat de vida per a les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, compatible amb un desenvolupament econòmic i territorial sostenible. Cal aprofitar les potencialitats objectives del patrimoni cultural i, en especial, la seva dimensió social i col·lectiva, la seva capacitat educadora, el seu caràcter científic, el seu potencial econòmic i estratègic, i els seus valors simbòlics i identitaris. Per potenciar el patrimoni cultural cal establir com a principal axioma, l’interès públic i col·lectiu, cercant la dinamització i rendibilització social de la memòria i dels béns culturals, assegurant-ne l’accessibilitat. En aquest sentit, cal utilitzar els valors intrínsecs dels béns culturals –i també naturals– com a factors de dinamització social, amb el suport i l’acord de la societat civil, concertant les polítiques sectorials amb els ajuntaments i el teixit social. Així mateix, cal gestionar el patrimoni amb una visió d’integralitat i de transversalitat, sobretot a escala territorial, vinculant les polítiques de patrimoni amb les de medi ambient, en el marc d’una sola política de tractament integral del paisatge. Cal aprofitar de manera sostenible el potencial econòmic de patrimoni mitjançant serveis i recursos de qualitat. Caldrà, en qualsevol cas: Modernitzar els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió del patrimoni cultural català (arqueològic, arquitectònic, documental, bibliogràfic, etnològic, etc.), convertint l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya en una eina de gestió. Impulsar la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials en el marc de sistemes nacionals de gestió: els sistemes de museus, el sistema d’arxius, la xarxa de parcs arqueològics i la xarxa de monuments. Desplegar els grans equipaments nacionals (Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya, museus nacionals, etc.) com a referents de la seva especialitat i com a prestadors de serveis i de recursos al territori. Instituir els museus nacionals com a capçaleres dels seus respectius sistemes. Impulsar, en el marc del Pla d’Infraestructures i amb els mapes respectius i concertadament amb l’administració local, un pla d’intervenció sobre el patrimoni immoble, així com els respectius plans de museus, arxius i parcs arqueològics. Retorn dels documents espoliats per les tropes franquistes dipositats a Salamanca. 2. Les arts escèniques En relació amb les arts escèniques, volem vertebrar un entramat local de suport a la producció i a la difusió artística. Els criteris bàsics que inspiraran el nostre model seran els següents: Determinar, en el marc del Pla d’Infraestructures, el pla de teatres i sales, així com el suport als equipaments privats. 45 �Crear una xarxa de centres de suport a la producció artística i una xarxa d’equipaments escènics de difusió artística, d’acord amb la realitat local de Catalunya. Aquestes dues xarxes cercaran com objectius bàsics, alhora, els de la qualitat i l’excel·lència artística i els d’igualtat d’accés a l’oferta artística i descentralització. S’establiran els mecanismes de concertació necessaris perquè aquestes xarxes es nodreixin de les grans produccions impulsades pels grans equipaments teatrals d’àmbit nacional (el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure en el marc de la Ciutat del Teatre), per tal que arribin al públic de tots els territoris de Catalunya. Establir, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, el mapa d’ensenyaments escènics, incloent-hi els cicles formatius de formació professional reglada, les titulacions mitjanes i les superiors. Establir dos plans específics de promoció destinats al sector de la dansa i al sector del circ que contemplin tots els segments de l’activitat: formació, creació, producció i difusió. 3. Les arts visuals Les arts plàstiques i visuals és un dels sectors de la cultura a Catalunya amb més potencial i que més necessita una política global que contribueixi a estructurar-lo i vertebrar-lo. Cal abordar amb decisió alguns dèficits estructurals en matèria d’ensenyament i estimulació dels públics que permeti una plena interactuació entre societat i art contemporani. Ens plantegem, per tant, assolir un nou lideratge en el foment de la creació més experimental, desenvolupar un extens programa de difusió a tot el territori amb les infraestructures actuals i les noves, i projectar internacionalment la producció artística generada a Catalunya. Les propostes principals del nostre model són: Impulsar una reforma profunda a l’ensenyament que asseguri la plena integració de la cultura visual a tots els nivells educatius. Potenciar els programes d’ampliació dels diferents segments de públic i la presència de l’art als mitjans de comunicació. Convertir Catalunya en un laboratori (R+D de les arts visuals) on els millors projectes disposin dels recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per a la seva formalització. Crear i articular a tot el territori una xarxa de centres d’art i de sales d’exposicions, ja prevista en el Pla d’Infraestructures, que permeti establir i consolidar un circuit específic. Mitjançant les infraestructures actuals (municipals i privades) i una nova generació de centres d’art, establir un ambiciós programa de difusió que faci possible l’accés de la ciutadania a l’art a tot el territori. Potenciar el MACBA amb més recursos i espais perquè pugui desenvolupar el seu programa museològic, d’exposicions temporals i d’activitats, convertint-lo en un museu de referència a escala internacional. Impulsar els museus d’art i les col·leccions públiques a les principals ciutats catalanes. Promoure, d’acord amb les institucions públiques, els professionals i els operadors privats, el desenvolupament d’estratègies comunes de promoció a nivell català, espanyol i internacional dels artistes catalans. 46 �Potenciar el col·leccionisme privat amb mesures fiscals i donar suport a iniciatives del galerisme i als nous mediadors per estructurar un nou mercat. 4. La música La tradició musical a Catalunya ha estat especialment rica i inclou una gran diversitat de gèneres. Volem enfortir i facilitar l’activitat dels protagonistes i assegurar l’accés de la ciutadania a les diverses expressions musicals i a la formació, cercant com objectiu prioritari el compromís amb la qualitat. Ara bé, el sector musical continua manifestant dèficits estructurals que necessiten una acció contundent per part del Govern de Catalunya amb l’objectiu de consolidar un sector potent i estructurat. Els criteris d’actuació seran els següents: Establir un pla de suport als compositors, intèrprets i formacions musicals que garanteixi la possibilitat de desenvolupar projectes artístics a mig i a llarg termini. Potenciar la concertació entre els programadors públics i privats a fi i efecte d’establir línies d’acció conjuntes i complementàries en el territori de Catalunya. Promoure la consolidació dels circuits musicals públics i privats que abracin la totalitat del territori i dels diversos sectors musicals, reconeixent la funció cultural dels clubs de música i completant la xarxa d’equipaments. Establir, d’acord amb el conjunt de les institucions implicades, un pla de viabilitat i de consolidació de les formacions orquestrals. Establir un conjunt de mesures de suport a la indústria discogràfica catalana, incloent-hi la creació d’un fons de risc, en el marc de les mesures de suport a les indústries culturals. Desplegar la xarxa d’escoles de música i conservatoris –municipals i privats– amb el doble objectiu de formar i sensibilitzar la ciutadania, i de possibilitar l’aparició de futurs especialistes, que des dels primers nivells escolars es puguin formar cap a una capacitació professional i adreçar-se, si s’escau, a l’ensenyament superior. Impulsar la creació de nous públics. 5. L’edició i la literatura El sector editorial és l’àmbit de més pes i significació de les indústries culturals catalanes. Catalunya ha de mantenir i consolidar la posició del seu sector editorial. En el marc del sistema de suport general a les indústries culturals, s’establirà, de comú acord amb els diversos representants del sector, un pla d’innovació permanent de les estructures de producció, distribució i les polítiques d’internacionalització. Es destinarà un suport especial a la incorporació de noves tecnologies i a la producció multimèdia. 47 �Establir un pla de promoció de la lectura de manera coordinada entre el sistema bibliotecari, l’ensenyament obligatori i els programes i entitats de difusió de la literatura. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control en funció de les tipologies de llibres i nombre d’exemplars. S’estendrà a les edicions multimèdia. Defensar de manera activa la política de preu únic del llibre, ja que forma part de l’excepció cultural associada a l’especificitat i el valor cultural d’aquest sector. Incrementar la presència internacional de la indústria editorial catalana en la perspectiva de l’ampliació de mercats. Promoure una presència més àmplia i qualificada del llibre i la literatura als mitjans de comunicació públics i privats i, d’una manera especial, als audiovisuals. 6. Les biblioteques i el sistema bibliotecari Les biblioteques públiques són una de les eines fonamentals en la democratització de l’accés a les noves tecnologies de la comunicació per part de tota la població, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals. El nou Govern ha de coordinar els programes d’informació electrònica amb el sistema bibliotecari. Cal desplegar i articular un sistema bibliotecari potent, dotat i equilibrat arreu de Catalunya. Les biblioteques públiques són el principal mitjà d’accés a la cultura per a la majoria de la població. Cal garantir que els equipaments bibliotecaris disposin dels espais i mitjans suficients per desplegar aquesta funció de manera adequada. És imprescindible aprovar un mapa actualitzat d’equipaments que contempli els estàndards de dotacions, espais i serveis, i biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i servei de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. Les mesures principals són: Promoure la regulació complementària de la missió i el funcionament de les biblioteques escolars i, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, establir un pla per a la implantació i millora de les biblioteques escolars, tenint en compte les estructures educatives i els recursos bibliotecaris existents. Reforçar el programa de plans anuals d’inversió bibliotecària, per a la qual cosa es tindrà en compte, prioritàriament, la construcció de noves biblioteques públiques i el desplegament del pla de bibliobusos. Desplegar les funcions de la Biblioteca de Catalunya, en especial les que fan referència al patrimoni documental, i impulsar les accions de cooperació amb altres centres bibliogràfics del país que disposen de fons d’interès patrimonial. 7. Cinema i audiovisual Per qualsevol observador de la vida cultural, l’evolució del sector audiovisual és un indicador de progrés molt important a Catalunya. Una cultura d’un país petit com el 48 �nostre, per ser forta en el marc d’un món globalitzat, ha de disposar d’una indústria audiovisual i cinematogràfica potent des del punt de vista creatiu i avançat des del punt de vista tecnològic. És una garantia de projecció en el futur i un dels pocs elements que permet construir una posició sòlida en el mapa de les ubicacions culturals. Els criteris d’actuació seran els següents: Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent i efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència, pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social. Proposarem un acord entre el sector públic i el sector privat que permeti el desenvolupament equilibrat d’aquest nou model audiovisual a Catalunya. Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors afavorint la internacionalització del sector. Facilitar la integració del sector cinematogràfic i audiovisual català a les xarxes de producció i distribució internacionals, especialment les d’àmbit europeu i de l’Amèrica Llatina. Assegurar una migració a la ràdio i la televisió digitals consensuada amb tots els operadors, que permeti, alhora, el desplegament de tota la potencialitat de la nova tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves tecnologies de la comunicació. Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que estableixi els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics i asseguri els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat. Impulsar una política cinematogràfica comptant amb els creadors, que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i les televisions públiques i l’Administració. Les televisions públiques han de vertebrar i liderar la promoció, la difusió exterior i l’obertura de nous mercats per als productes audiovisuals catalans. Treballar per normalitzar amb eficàcia l’ús del català al cinema. Donar suport als nous creadors que treballin nous formats i medis de difusió de l’audiovisual a les xarxes de banda ampla i a les aplicacions multimèdia. 8. La cultura popular Considerem imprescindible elaborar i potenciar un discurs identitari nou per a una catalanitat nova que assumeixi el passat de Catalunya i la complexitat de la seva història; es vinculi a la Catalunya actual, reconeixent que cultura popular catalana és tota la que es fa a Catalunya; reforci la consciència i la convivència democràtica; encaixi en el marc d’un projecte social i polític plural, i dissenyi un projecte de futur integrador, creatiu, intercultural i cosmopolita. Els criteris d’actuació seran els següents: 49 �El Departament de Cultura serà l’interlocutor del conjunt d’expressions de cultura popular, i vehicularà les relacions a través dels seus creadors, agents i organitzacions. Promoure la dinamització del teixit associatiu de cultura popular, incloent-hi la diversitat d’entitats i de col·lectius de cultura popular presents a Catalunya, segons una única política cultural i des d’un únic organisme. Derogar la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, i tornar a situar els seus continguts a les normatives de patrimoni cultural, a una nova Llei d’associacions i a les mesures de promoció de la cultura popular i tradicional, respectivament. El Govern de Catalunya concertarà acords, amb la participació del teixit associatiu i d’altres instàncies de l’Administració, amb altres comunitats autònomes i països per a la recerca, promoció i projecció de les cultures populars i/o tradicionals. 50 �2.10. Política lingüística Per primera vegada en la història contemporània de Catalunya, hi ha hagut durant més de vint anys institucions d’autogovern que han actuat en matèria de política lingüística. L’avenç del coneixement i de l’ús del català en aquests anys és indiscutible, tota vegada que el punt de què es partia a principis dels vuitanta, data en què es creà la Direcció General de Política Lingüística, era mínim a causa de l’acció de la dictadura. S’ha aconseguit un ús oficial del català àmpliament estès i acceptat per la ciutadania, a les administracions públiques locals i autonòmiques. També hi ha hagut avenços, encara que desiguals, en la presència del català als mitjans de comunicació –orals i escrits– i en la consolidació d’indústries culturals. Especialment, hi ha hagut avenços en la consolidació i acceptació col·lectiva del català com a llengua d’ús oficial i avenços evidents en el grau de coneixement del català, gràcies a l’escolarització i a l’esforç d’un gran nombre de professionals de l’ensenyament regulat i d’adults i, sobretot, a l’interès i la voluntat d’aprenentatge dels mateixos ciutadans, que ha fet possible que més d’una generació sencera hagi estat educada plenament en català. Els ajuntaments, els sindicats i els partits d’esquerres hi han contribuït en primer pla, i els socialistes catalans, amb la seva prioritat històrica de mantenir la unitat civil del poble de Catalunya, ho han fet d’una manera molt fonamental. Darrerament, les enquestes constaten que l’alt grau de coneixement del català que existeix no es correspon amb un augment del seu ús públic, en especial en els sectors clau de la vida col·lectiva com ara el socioeconòmic, el món laboral o el del lleure. Constatem que els ciutadans, fins i tot els que no tenen el català com a llengua d’ús habitual, no hi són reticents. Alhora, es detecta que es produeix un cert estancament i un retrocés en alguns àmbits i territoris, i també s’incrementa la sensació col·lectiva que el català és, bàsicament, la llengua de relació amb l’administració catalana –ajuntaments i Generalitat– i no pas la llengua d’ús social. A més, encara hi ha importants dèficits no resolts. La política lingüística feta en aquests vint anys no ha aconseguit que a Catalunya hi hagi una situació realment d’igualtat entre les dues llengües oficials d’ús majoritari que hi coexisteixen. Aquesta coexistència es produeix de manera desigual en els diferents àmbits de la vida col·lectiva i en les diferents parts de territori. Alhora, la competència dels habitants de Catalunya a saber parlar i escriure és, estadísticament, menor que la d’entendre i llegir. Encara es constata l’existència d’àmbits on l’ús del català avança lentament, com ara la justícia, i d’altres en què la llengua catalana té poc pes, com ara el món de l’empresa i la societat de la informació. Es constata també el paper decisiu que té l’hàbit de les persones que parlen català i castellà d’adaptar-se sistemàticament a l’ús de la llengua castellana. En l’actualitat s’hi afegeix, a més, el fet que ens trobem en una nova situació caracteritzada per la globalització i la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es caracteritza també per l’arribada, en quantitats importants i que previsiblement augmentaran en els propers anys, de població immigrada de llengües i cultures diferents, que percep que no necessita saber català. Tot i així, una bona part d’aquestes persones demanen formació lingüística tan bon punt arriben a Catalunya. Una formació a la qual les actuals estructures existents no donen resposta amb la immediatesa que caldria, de vegades per manca de recursos, d’altres per la inexistència de criteris institucionals decidits i clars sobre com tractar l’acolliment lingüístic i cultural d’aquesta nova i diversa població que arriba a Catalunya. S’hi afegeix el fet que 51 �els departaments encarregats de la formació de la nova immigració adulta no tenen cap pla organitzat ni han previst les dotacions de recursos suficients perquè els professionals puguin dur a terme l’ensenyament del català. La situació actual demana ineludiblement un tractament global de l’ús de les llengües a Catalunya. I això perquè a la innegable existència d’una cultura catalana escrita i parlada en castellà, que a més a més és la llengua d’ús habitual de molts catalans i catalanes, s’afegeix la presència progressiva de llengües diferents del català en sectors com el món dels negocis en general i del turisme, el mosaic plurilingüe de la immigració i l’ús de l’anglès en el món de la ciència, en les TIC i en els productes culturals i d’oci. OBJECTIUS La nova política lingüística que plantegem per a la Catalunya actual es basa en la consecució d’un gran principi polític: Que la llengua catalana –i l’aranès en el seu territori d’ús– es consolidi efectivament com a instrument de prestigi, d’identificació col·lectiva, de patrimoni comú i de llengua de cultura i de futur, a la vegada que com a eina de comunicació i de cohesió socials, en el marc d’una realitat plurilingüe. La llengua castellana s’ha de considerar com una realitat positiva i un valuós patrimoni de la nostra societat. Les altres llengües utilitzades a Catalunya tampoc no s’han de considerar com a problema. Els ciutadans de Catalunya han d’acabar el seu cicle escolar dominant el català, el castellà i l’anglès. Aquest principi es concreta en cinc objectius estratègics per canviar la situació actual: 1. Garantir que el català, com a llengua pròpia de Catalunya i llengua de futur, continuï sent la llengua de l’ensenyament (mantenir i enfortir decididament la xarxa única vehiculada en català), la dels mitjans de comunicació institucionals, de les institucions públiques, de l’administració de la Generalitat i les administracions locals, de la toponímia i dels sectors clau de la nostra societat. 2. Liderar un gran pacte entre les institucions i la societat civil per la llengua i la cultura catalanes –i araneses en el seu territori d’ús–, que són les pròpies de Catalunya, amb l’objectiu d’incrementar-ne l’ús social, en especial en els sectors socioeconòmic, els mitjans de comunicació privats i el sector del lleure, per tal de garantir-ne la plena normalitat. 3. Assegurar el paper del català com a llengua d’acollida dels nous col·lectius d’immigrants i impulsar les mesures adequades per tal que aquesta premissa sigui seguida per totes les administracions públiques i per l’àmbit de l’ensenyament públic, privat i d’adults. Des dels diferents departaments de la Generalitat que hi actuïn s’han d’arbitrar i executar les mesures necessàries perquè el català es converteixi en un element d’integració social i econòmica i perquè aquests col·lectius coneguin la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat. L’obtenció de competències en matèria d’immigració és condició indispensable per afavorir aquest procés. 52 �4. Instar, en el marc del projecte federal, el reconeixement efectiu, jurídic i legal del caràcter plurilingüístic d’Espanya, per tal de garantir el respecte dels drets lingüístics de tota la ciutadania de l’Estat. Així mateix, vetllar, d’acord amb les respectives instàncies acadèmiques i governamentals, pel foment de la llengua catalana en tot l’àmbit lingüístic. L’Estat ha de complir de manera efectiva la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, d’acord amb l’instrument de ratificació corresponent, i ha de defensar el ple reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. 5. Promoure que el català i les seves varietats siguin especialment protegits pels diferents governs dels territoris de parla catalana. Potenciar, en aquest sentit, el paper de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut Ramon Llull. MESURES La planificació ha de ser l’eix de la Política Lingüística. Alhora, aquesta no pot ser la política d’un únic departament del Govern, sinó una acció integrada de totes les conselleries, serveis públics i empreses que depenen de l’administració catalana. Una acció rigorosa gestionada amb transparència. Una acció planificada a partir de dades, indicadors i estudis sobre la situació, en actualització permanent, i seguida i avaluada amb els indicadors corresponents. La mesura prioritària serà l’elaboració d’un Pla Estratègic de la Llengua Catalana, que superi la política lingüística de la improvisació i de la simple fe en les normes, i que obri una nova perspectiva de futur per a la llengua catalana, implicant-hi tot el Govern i el conjunt de la societat catalana. Aquest Pla ha d’establir: Les línies precises i prioritàries d’actuació política, amb objectius a llarg i a mig termini que permetin incrementar l’oferta en català en els sectors que es consideren prioritaris: mitjans de comunicació privats, àmbit socioeconòmic i l’àmbit del lleure. Un pla global de tractament i de coneixement de les llengües diferents del català a Catalunya, que permeti observar-les com un patrimoni comú i faci possible bandejar de la vida social i política la seva utilització instrumental i partidista. Els nivells de concertació social i econòmica que són imprescindibles per consolidar el català com a llengua de prestigi i d’ús quotidià i també com a llengua amb reconeixement de l’Estat i d’Europa. Els instruments d’anàlisi, seguiment i avaluació imprescindibles i els recursos humans i econòmics necessaris per garantir el desplegament i l’execució més adequats de les propostes i la consecució dels objectius que s’hi plantegen. Les estratègies de desplegament i aplicació a partir de plans específics d’actuació que han d’incloure propostes d’àmbit sectorial i territorial i on s’han de recollir les mesures i les accions proposades, els òrgans executors, les entitats, associacions i organismes privats que hi col·laborin i els recursos humans i econòmics que s’hi destinaran. 53 �Paral·lelament a l’elaboració i execució d’aquest Pla Estratègic, el govern ha d’adoptar les mesures següents: La previsió dels recursos humans i econòmics necessaris per tal de desenvolupar programes potents de concertació social i econòmica: uns recursos econòmics no només de les administracions catalanes sinó també dels pressupostos de l’Estat. La creació d’un nou Consell de la Llengua Catalana, dotat suficientment i amb presència d’agents públics i socials, com a marc de debat i de construcció permanent del marc de concertació i consens imprescindible sobre la política lingüística. També com a plataforma d’impuls de la iniciativa social a favor del català. D’ell ha de partir l’elaboració del Pla Estratègic de la Llengua Catalana. La concertació entre el conjunt de les administracions públiques estatals i catalanes, cadascuna des del marc competencial que li és propi: Estat, Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions (o vegueries). La reivindicació i l’obtenció de la corresponsabilitat dels governs de l’Estat i de la Unió Europea ha d’aconseguir l’existència de polítiques a favor de la diversitat lingüística i a favor del català i les seves varietats des de tots els nivells de poder democràtic que inclouen l’àrea lingüística catalana. Amb aquesta finalitat, el Govern ha d’elaborar i promoure una proposta programàtica referida a l’Estat espanyol i una altra referida a la Unió Europea. La concertació amb els governs dels territoris on es parla el català, en les seves diverses modalitats, i amb tres finalitats: la coordinació de les respectives polítiques lingüístiques, la protecció de les diverses modalitats i l’establiment d’una política comuna de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes. L’impuls i la preservació de la pervivència de l’aranès com a patrimoni de tots els catalans i catalanes i el foment de la seva normalització. L’establiment d’un gran marc d’acord amb els diferents sectors implicats per tal que es compleixi el que estableix la Llei de política lingüística. La planificació i consolidació d’una oferta àmplia de formació, adequada a la demanda i a les necessitats, i dotada de suficients recursos, que permeti a les persones adultes que arriben a Catalunya, parlants d’altres llengües, poder aprendre a parlar i escriure en català. La concertació amb els sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants, i patronals, de les polítiques i els plans estratègics per fomentar que el català esdevingui llengua d’ús habitual en l’activitat comercial i llengua de treball. Alhora, cal establir acords per concertar mesures que garanteixin l’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana als treballadors en horari laboral, en especial als nouvinguts no catalanoparlants. La incidència en el fet que l’ensenyament obligatori ha d’assegurar als alumnes un nivell de competència lingüística en català, castellà i anglès, que els permeti desenvolupar-s’hi perfectament. Per tant, cal dotar l’ensenyament reglat de les 54 �condicions necessàries per un bon aprenentatge lingüístic (formació de mestres i de professors, recursos pedagògics, metodologies específiques per als diferents col·lectius, material competitiu, etc.). La reforma del Consorci per a la Normalització Lingüística per tal de garantir-ne un finançament i una organització suficients per al desenvolupament de les seves dues funcions principals: l’ensenyament de la llengua i la promoció de l’ús a escala general i local. En aquest context, s’ha de mantenir una atenció especial als col·lectius no catalanoparlants. La promoció de l’elaboració acadèmica destinada a incrementar l’accessibilitat del català a tots els usos de la llengua. Un treball de foment i acostament del català als usos quotidians que s’ha de fer amb la col·laboració i la implicació dels equips universitaris i de l’Institut d’Estudis Catalans. 55 �2.11. Catalunya oberta a Europa i al món Catalunya forma part d’un espai geogràfic, on les fronteres dels estats comencen a jugar un paper secundari. En aquest nou context Catalunya retroba la seva vocació –europea, mediterrània– de llarga tradició i amb un gran futur. Catalunya necessita Europa per al seu ple desenvolupament com a país. Europa és el marc institucional i, alhora, a Europa s’inicien processos de descentralització, de devolució de poder, de recuperació del territori i les identitats, on Catalunya té molt a dir: també Europa necessita Catalunya. Durant aquests anys, el Govern de CiU ha tingut al seu davant un doble repte: d’una banda, el repte europeu –inserir Catalunya en l’àmbit institucional comunitari– i, d’altra banda, el repte de la globalització –projectar Catalunya a l’exterior en termes polítics, comercials i culturals. Poc s’ha avançat en aquest doble sentit. Responent al primer repte, el Govern de CiU ha creat, entre altres instruments, el Patronat Català pro Europa i les iniciatives de cooperació transfronterera iniciades amb altres regions europees. Però aquestes iniciatives són insuficients. Europa és una gran oportunitat per al desenvolupament comercial, econòmic i cultural de Catalunya. Això no obstant, els mecanismes de participació catalana en la presa de decisions en el marc de la Unió Europea o són inexistents o es troben bloquejats. La situació encara s’agreuja més si tenim en compte que, amb l’ampliació, s’adheriran a la Unió Europea estats de molt menys pes econòmic i demogràfic que Catalunya que, malgrat això, participaran de ple dret en les institucions de la Unió i hi faran sentir la seva influència. D’altra banda, l’experiència del pluralisme que representa Catalunya dins d’Espanya pot ser determinant per a la construcció d’una realitat europea lliure d’essencialismes nacionals que es consolidi com una amalgama de realitats culturals diverses. La vocació europeista de Catalunya s’ha de reflectir en la seva major implicació dins la construcció europea. Fins ara, aquest europeisme ha estat expressat reiteradament, però amb poques (o nul·les) projeccions institucionals. Hem de tenir present que la Constitució europea s’està convertint en un risc i en una oportunitat per a la posició de Catalunya. És un risc perquè una orientació excessivament intergovernamental del futur text constitucional fa dependre la situació de Catalunya del que sigui l’estructuració de l’Estat de les autonomies i de la seva interpretació constitucional. Però també és una oportunitat, si més no a mig termini, perquè la dinàmica que inicia la Constitució modifica les categories jurídiques clàssiques i pot donar a les entitats no estatals una major possibilitat d’aconseguir el reconeixement formal del paper que ja juguen ara en les relacions socials, econòmiques i culturals entre pobles. El nou Govern de la Generalitat ha de tenir-ho en compte. En aquest context, cal revisar el règim de relacions directes entre Catalunya i la Unió Europea i, sobretot, reformar els aspectes de l’Estat de les autonomies a Espanya que impedeixen la plena realització de la dimensió europea que Catalunya ha d’exercir. El nou Govern de la Generalitat ha d’impulsar aquestes reformes per tal que Catalunya participi en les institucions i organismes de la Unió Europea quan aquests tractin matèries que siguin de la seva competència. Així mateix, la Generalitat, en coordinació amb l’Estat, ha de mantenir una presència permanent davant la Comissió Europea. 56 �El Govern de CiU ha tingut poca ambició a l’hora de projectar Catalunya en el context europeu. Amb massa freqüència, les polítiques exteriors de l’actual Govern han estat guiades per criteris de clientelisme, per no dir de simple sectarisme. Aquestes actituds han dictat els criteris pels quals es concedien i administraven els fons i les subvencions europees. S’han perdut oportunitats de consolidar inversions importants en àrees com la recerca aplicada a la indústria, la protecció davant dels incendis, el medi ambient, el Fons Social i el Fons Regional europeus, o les estructures agrícoles. El resultat és ben notori: Europa no és pròpiament un espai d’oportunitats per als empresaris catalans o per fer servir les seves iniciatives per impulsar l’activitat econòmica i social de Catalunya. A escala política, el Govern de CiU s’ha deixat perdre l’oportunitat d’enfortir el Comitè de les Regions com a cambra representativa del territori de la Unió. Malgrat la retòrica de CiU, s’ha assistit amb impotència al fracàs del reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. Socialistes i Ciutadans pel Canvi es comprometen a fer avançar aquest reconeixement amb estratègies polítiques i jurídiques més efectives. La societat catalana s’ha d’incorporar de manera activa a les dinàmiques positives que comporta el món globalitzat. Més que mai, el desenvolupament –social, polític i econòmic– de Catalunya passa inevitablement per enfortir la seva presència tant a Europa com al món. De la mateixa manera que l’activitat empresarial, cultural i d’altres sectors d’emprenedors han de cercar nous mercats, les regions europees s’han de relacionar amb el seu entorn geogràfic i trobar quin és el seu espai propi com una realitat que també sap afirmar la seva identitat mitjançant una obertura cap a l’exterior. En un moment en què les tensions entre països, ocasionades per la modificació de la geoestratègia mundial a causa de la política exterior nord-americana amb la total connivència del Govern del PP, són importants, Catalunya ha de donar suport a totes les iniciatives orientades a recuperar la pau al món i l’establiment de relacions de franca cooperació entre països. El primer repte és recuperar el sentit polític del projecte europeu. En aquest sentit, cal aprofitar activament el fet que en la construcció d’Europa els estats no són ja els únics actors internacionals: els municipis i les comunitats nacionals i regionals hi guanyen veu. Per això, Catalunya té molt per aportar a Europa i al món. Catalunya ha d’explicar el seu model basat en una convivència social harmònica i una identitat forta, una unitat civil que encaixa a Espanya i a Europa i que no renuncia a oferir la seva història com a referent. Per la seva transcendència, la projecció exterior de Catalunya no es pot fer només des d’un exercici arrogant del Govern. Cal concedir a les qüestions europees i internacionals la importància que mereixen. Cal potenciar tant el debat parlamentari com la concertació i el diàleg a l’hora de cercar quines són les posicions i els objectius polítics que s’han d’assolir en aquest camp. El nou Govern de la Generalitat ha de tenir com un dels seus objectius prioritaris la refermança de l’aportació catalana a la consolidació de la UE i –des de la UE– a la comunitat mundial. Per això, ha de potenciar el debat europeu al Parlament de Catalunya i estimular al màxim la presència i l’activitat de tots els sectors socials en les qüestions europees i internacionals. Cal aconseguir que Catalunya tingui una agenda comuna entorn als temes que avui formen part del debat de la construcció d’Europa i d’una comunitat mundial regida pels principis de la Carta de l’ONU i del dret internacional. 57 �OBJECTIUS 1. Intensificar la participació de Catalunya en el procés d’aprofundiment de la integració dels estats de la UE i de reforma de les seves institucions. 2. Potenciar els instruments d’interlocució directa de la Generalitat amb la UE, assegurant que Catalunya intervingui en els processos de definició de polítiques en matèries de la seva competència. 3. Reforçar la identificació de la societat catalana amb la dels altres pobles europeus i contribuir a la consolidació de les polítiques comunitàries conjuntes que facin més estreta la unió entre aquests pobles. 4. Promoure la cooperació entre les administracions i institucions catalanes per tal que sigui més efectiva la seva participació en la preparació i aplicació de les polítiques de la UE. 5. Impulsar la reforma de les estructures de l’Estat de les autonomies a Espanya per tal d’assegurar que les polítiques i les decisions adoptades per les institucions catalanes tinguin projecció a escala de la UE. 6. Complementar les polítiques de la Unió Europea dins el marge competencial de Catalunya per assolir el màxim grau d’integració de determinats col·lectius. 7. Aconseguir la declaració d’oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea. 8. Pel que fa a la dimensió mediterrània, promoure l’activitat econòmica i comercial, estretament lligada a les polítiques actives en matèria de cooperació, diàleg cultural, foment de la societat civil i la democràcia, i de la col·laboració en matèria d’educació de la regió. 9. Participar de manera activa en la construcció d’una comunitat internacional pacífica i més justa, que es regeixi pels principis de la Carta de l’ONU, de la Declaració Universal de Drets Humans i del dret internacional. 10. Reconèixer l’existència i el valor humà, cultural i polític de la Catalunya exterior integrada per més de 500.000 persones de diverses generacions repartides per tot el món, mitjançant l’impuls de polítiques que afavoreixin el reconeixement de drets a aquest col·lectiu. MESURES Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per impulsar la reforma del Senat per tal que constitueixi el fòrum de participació i de decisió de les comunitats autònomes en relació amb la Unió Europea. Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal d’articular mecanismes de coordinació entre les comunitats autònomes i entre les comunitats 58 �autònomes i l’Estat, complementàries al Senat, que contribueixin a la fixació de les posicions comunes i a l’eficiència en l’aplicació de les decisions comunitàries. Activar la Conferència per a Afers Relacionats amb la Unió Europea, promoure l’establiment d’unes normes d’actuació permanent i crear mecanismes permanents de col·laboració interadministrativa entre les comunitats autònomes. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que el dret espanyol reconegui la facultat de la Generalitat per intervenir en el procés de control de la subsidiarietat –previst a la Constitució europea–, ja sigui en l’àmbit legislatiu o en l’àmbit de l’execució. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’assegurar la representació electoral de Catalunya en el Parlament europeu. Establir una delegació de la Generalitat davant la Comissió Europea. Prendre les iniciatives polítiques i legals necessàries per tal que s’atorgui a les regions la possibilitat de recurs davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en casos de vulneració del principi de subsidiarietat.. Adoptar les mesures administratives i polítiques que permetin una major participació dels ens locals i de les organitzacions socials i cíviques en el control i la gestió dels programes d’actuació cofinançats pels fons estructurals europeus. Millorar l’eficiència en la utilització dels fons europeus i assegurar el control parlamentari en la seva assignació, utilització i complement d’objectius. Reforçar la relació de Catalunya amb altres regions europees amb capacitat legislativa per concloure acords dins del seu àmbit de competències. Impulsar la constitució de xarxes europees transestatals de col·laboració econòmica, social i cultural que eliminin l’efecte frontera, en especial amb les regions veïnes del sud de França. Adoptar les mesures necessàries per incrementar la difusió i ensenyament del català a centres universitaris i culturals europeus, com a suport al seu reconeixement oficial a les institucions de la UE. Establir una política activa d’ajuts, de difusió de coneixements de les llengües de la Unió i de foment de xarxes transeuropees de treball i recerca universitària, amb l’ampliació de subvencions per a beques i altres complements. Prendre les iniciatives polítiques necessàries davant del Govern espanyol i de la resta de governs implicats per tal de rellançar la política euromediterrània iniciada a la Conferència de Barcelona de 1995. Contribuir a la consolidació de l’Institut Europeu de la Mediterrània, donant suport a les seves activitats i reforçant els seus recursos per tal que esdevingui un centre de definició d’una política euromediterrània catalana. 59 �Promoure la presència institucional de Catalunya en els organismes internacionals, amb la participació en la representació de l’Estat o directament quan s’admet la presència d’entitats polítiques no estatals. De manera particular, es promourà aquesta presència a la UNESCO. Promoure acords de cooperació entre la Generalitat i les organitzacions i col·lectius de Catalunya amb les institucions i col·lectius socials dels altres pobles de la Unió Europea i de la resta del món. Preveure a la futura llei electoral la representació al Parlament dels catalans residents a l’exterior. Col·laborar amb els casals i entitats catalanes a l’exterior per tal que esdevinguin un element central de la política de difusió cultural, sempre respectant el seu pluralisme polític, adoptant les mesures legals i polítiques necessàries i, si s’escau, reformant la Llei 18/1996. 60 �2.12. Catalunya solidària Catalunya és un país compromès amb la solidaritat. La societat catalana vol que el seu govern contribueixi a crear en el món condicions de justícia, equitat, fraternitat i llibertat, que eradiquin la pobresa i l’enorme desequilibri econòmic i social entre el Nord i el Sud. L’objectiu és construir un nou ordre mundial basat en una redistribució justa de la riquesa, el respecte als drets humans, els valors democràtics i l’estat de dret. Els socialistes ens comprometem a dur a terme una política catalana de cooperació per al desenvolupament i la solidaritat internacional, orientada a combatre les desigualtats i la injustícia. Una política fonamentada en la participació ciutadana i el consens social. L’actual globalització neoliberal ha accelerat els processos econòmics, ha incrementat la interdependència de les economies nacionals i ha agreujat les diferències socials ja existents entre països rics i països pobres. El binomi “decisió global–repercussió local” afecta cada vegada més la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes. Els avenços tecnològics han permès una mundialització sense regles del sector dels negocis i les finances, la qual cosa ha atorgat al capital especulatiu el paper de locomotora de l’economia. Aquest és un gran risc que cal controlar. Cal fer de la globalització un instrument al servei de les persones, d’universalització dels drets i d’una nova societat del benestar. Un món nou és possible si construïm una nova societat solidària tant al Sud com al Nord. Una societat que incorpori al seu ideari col·lectiu el valor de la solidaritat. Que entengui la solidaritat com un principi de justícia social i no de caritat. Per això han d’adquirir especial importància l’educació i la sensibilització, sobretot de les noves generacions, en els valors solidaris, la cultura de la pau i els drets humans. La societat solidària que volem ha de garantir els drets fonamentals de les persones a una vida digna i feliç, en harmonia amb el seu entorn. Són imprescindibles polítiques públiques redistributives orientades a aconseguir l’objectiu d’un desenvolupament humà sostenible. Les polítiques econòmiques impulsades pels organismes internacionals durant les darreres dècades no han donat els resultats previstos. Malauradament, la 5a Conferència Ministerial de l’OMC a Cancún, de la Ronda per al Desenvolupament, ha estat un nou fracàs. Kofi Annan, secretari general de l’ONU, declarava fa uns dies la necessitat d’una nova arquitectura política i organitzativa dels organismes internacionals, que respongui a l’actual realitat política i que superi la ineficàcia per resoldre els conflictes i el fracàs dels seus programes. Per eradicar la pobresa al món és necessari redefinir els objectius i les polítiques, principalment de l’ONU, l’FMI, el BM i l’OMC. Garantir el multilateralisme, la transparència i l’eficàcia de les agències i institucions internacionals és condició sine qua non per treballar per la governabilitat, la pau i el progrés de les diferents regions del planeta. Canviar les regles que regulen l’economia internacional: obrir els mercats del Nord als productes, principalment agrícoles, dels països del Sud; eliminar els aranzels i mesures proteccionistes que els penalitzen; crear una fiscalitat internacional que gravi el capital especulatiu i eviti l’enfonsament d’economies a nivells nacional i regionals, etc. 61 �En aquest context internacional, ens plantegem una política catalana de cooperació orientada a fomentar els canvis estructurals perdurables a les comunitats receptores, que ajudin a fomentar l’economia local, a crear capital humà, a consolidar els drets i l’exercici de la democràcia. La primera condició per al desenvolupament humà és la pau. Sense pau i estabilitat no és possible generar i redistribuir la riquesa. No és possible crear capital humà. Som un país que sabem de què parlem. Encara retenim a la nostra memòria la tragèdia i el patiment de la nostra guerra civil. El treball per a una cultura de la pau ha de ser un compromís de tots, promocionat des de i amb el suport de les institucions. Nosaltres treballarem perquè la cultura de la pau sigui un valor fonamental de la societat catalana. Barcelona ha estat reconeguda internacionalment com un exemple de defensa de la pau durant les darreres mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Creiem en el diàleg entre la política, les institucions i la societat civil. El Govern de la Generalitat promourà la presència de Catalunya en el món global institucional i social. Donarem suport a iniciatives com el Fòrum Social de Porto Alegre o el Fòrum Social de la Mediterrània, sorgides de la voluntat de la ciutadania per trobar noves fórmules de lluita contra les injustícies produïdes arreu del món. Catalunya no és un estat, però té la voluntat de contribuir amb les seves aportacions al debat de les idees i les propostes de futur, per la qual cosa és imprescindible la participació del Govern català en els fòrums i els debats internacionals. Catalunya té voluntat de treballar fermament per la pau al món. OBJECTIUS I COMPROMISOS 1.- Aquests objectius ens fan adquirir un compromís que va més enllà de la simple aportació de recursos econòmics, però aquests són indispensables per a la seva realització. Adquirim, com a primer compromís, l’increment progressiu dels recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. 2.- Elaborarem el Llibre Blanc de la cooperació catalana, que farà balanç de l’estat actual d’aquesta política, analitzarà els actuals escenaris polítics i econòmics dels països potencialment receptors de la cooperació, focalitzarà adequadament les causes estructurals que afecten negativament les seves poblacions i proposarà les estratègies idònies de cooperació al desenvolupament per lluitar eficaçment contra la pobresa i la marginació. 3.- Proposem la concertació de les polítiques governamentals de cooperació internacional entre el Govern de l’Estat i el Govern català, sobre la base de criteris de complementarietat i subsidiarietat de les actuacions. Catalunya vol participar en l’elaboració de la política espanyola d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). Defensarem la participació i el consens polític com a mètode de treball de la Comissió Interterritorial de Cooperació al Desenvolupament, absolutament devaluat pel Govern del PP, i necessari per desenvolupar estratègies efectives de lluita contra la pobresa. El 62 �Govern no ha de confondre la legítima política de comerç i suport a les inversions exteriors, amb la política de cooperació al desenvolupament. Es necessiten grans canvis estructurals en la política econòmica internacional perquè les estratègies de cooperació produeixin resultats òptims. Donarem suport a una política de condonació condicionada, total o parcial, del deute extern dels països en vies de desenvolupament. Estem a favor de la creació d’una fiscalitat internacional que gravi les transaccions financeres del capital especulatiu. Creiem necessària la desaparició dels paradisos fiscals. 4.- Atorgarem majors competències al Parlament de Catalunya per aprovar i fer el seguiment de l’acció del Govern en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. 5.- La cooperació catalana donarà prioritat als projectes de creació d’economia local productiva, principalment de petites i mitjanes empreses. Impulsarem projectes d’implantació de tecnologia, de capacitació dels treballadors, de construcció d’infraestructures, de foment del microcrèdit, de suport a les iniciatives d’economia social, així com totes les intervencions necessàries per assolir aquest objectiu. Afavorirem la creació de xarxes i sistemes de finançament local en els països d’origen. Amb aquesta finalitat, donarem suport a l’establiment d’acords i convenis de col·laboració amb les organitzacions de representació dels instruments de finançament ètic, amb les entitats del tercer sector compromeses amb el projecte d’impulsar les finances ètiques a Catalunya i amb institucions i iniciatives microfinanceres als països del Sud, per al suport al desenvolupament i a la consolidació de les xarxes de finançament local autòctones. 6.- En els països del Sud l’accés de les dones al treball permet la doble finalitat de proporcionar recursos de subsistència a les famílies, en molts casos monoparentals, i a la vegada incorporar una política d’igualtat de gènere als programes de cooperació al desenvolupament. Promourem aquests objectius en els programes de creació de microiniciatives d’economia local. 7.- Treballarem en la línia dels objectius del Programa del Mil·lenni de l’ONU. Els nostres programes de cooperació s’orientaran a la creació de capital humà, amb especial atenció als àmbits de l’educació i la salut. Invertir en educació, invertir en salut, invertir en programes per eradicar la fam, és invertir en un futur digne per a les properes generacions. 8.- Una educació que eradiqui l’analfabetisme, respectuosa envers la cultura autòctona de les comunitats receptores, que permeti l’accés al coneixement i les noves tecnologies, difusora dels drets humans i els valors democràtics. Una capacitació professional que respongui a les potencialitats dels mercats de treball emergents en els països receptors. Promourem la concertació amb la universitat i altres institucions privades per dur a terme una intervenció sostinguda en el camp de l’educació. 9.- Impulsarem la cooperació cultural, amb la participació de tots els agents que puguin aportar valor afegit a l’acció del Govern en els diferents àmbits de les arts i la cultura. El millor coneixement per part de la ciutadania de Catalunya dels entorns culturals i socials dels principals països emissors d’emigració, ha de ser un factor que millori 63 �simultàniament l’eficàcia de la cooperació i les polítiques d’integració a casa nostra. Promourem un millor coneixement de l’entorn cultural dels països generadors d’emigració, així com l’intercanvi cultural. Fomentarem el diàleg intercultural, sobretot a la Mediterrània, i ens dotarem dels instruments de cooperació necessaris per dur-lo a terme. 10 .- Impulsarem projectes de salut que millorin les condicions de vida de la població. És indispensable la creació d’infraestructures que facilitin l’accés a l’aigua. Fomentarem la concertació amb els sectors professionals i els sectors empresarials en l’àmbit de la sanitat i la farmacologia, per impulsar programes de lluita contra les pandèmies com la sida i malalties curables com la malària o altres, que actualment arruïnen la demografia de molts països, principalment de l’Àfrica Subsahariana. Actuarem en l’àmbit de la prevenció i l’educació sanitària. 11.- La dispersió geogràfica de l’actual model de cooperació catalana disminueix l’eficàcia de les actuacions. Cal concentrar les intervencions de cooperació en determinades zones o països per raons d’eficàcia. Els lligams històrics i culturals, les raons de veïnatge, la generació dels principals contingents d’immigració que rep Catalunya, són elements que cal tenir en compte per fixar les prioritats. Actuarem prioritàriament al Magrib, Amèrica Central i el Carib, i Amèrica del Sud, sense oblidar la inexcusable actuació als països més pobres, bona part dels quals es troben a l’Àfrica Subsahariana. 12 .- Ningú no pot obviar que la gran fractura existent entre els països rics i els països subdesenvolupats que es pretén minvar amb les accions de solidaritat internacional, és el primer i principal motor del fenomen migratori, per tant, sense pensar que les accions de cooperació al desenvolupament puguin ser eficaces a curt termini per frenar l’allau migratori, sí que cal tenir en compte la profunda relació entre els dos temes. Impulsarem programes de codesenvolupament, dirigits als països que generen un major contingent de població immigrada resident a Catalunya. Aquests programes tindran la doble finalitat de crear riquesa en els països d’origen i d’ajudar a la integració dels nous ciutadans o ciutadanes amb la seva comunitat d’acollida. 13 .- Promourem la cooperació tècnica en els àmbits que conformen les polítiques públiques i que afecten sobretot el benestar de les persones. Formació del personal, transvasament de coneixements, suport tècnic, jurídic i administratiu, etc., seran camps d’actuació de l’esmentada cooperació. 14.- Potenciarem les relacions Nord–Sud sota els criteris democràtics d’horitzontalitat i codecisió entre iguals, que superi la percepció de superioritat de la contrapart del Nord i estableixi criteris de corresponsabilitat durant tot el procés. 15.- Introduirem en totes les nostres polítiques de cooperació criteris d’eficiència de recursos, eficàcia de gestió i avaluació de resultats, que ens permetin la màxima rendibilitat dels programes i projectes. Corregirem la falta de planificació i de la dispersió de l’actual política de cooperació del Govern de CiU, que malmet bona part dels minsos recursos que s’hi destinen i disminueix els beneficis socials dels projectes. 16.- Volem reconèixer la importància de la cooperació al desenvolupament que des de fa anys han impulsat els ajuntaments, bé directament o bé per mitjà del Fons Català de 64 �Cooperació. Ressaltem la importància dels agermanaments en la cooperació entre municipis. És just dir que, malgrat la precarietat de recursos econòmics a què estan sotmesos la majoria d’ajuntaments, han estat l’única Administració que han complert l’objectiu de destinar el 0’7% dels seus recursos a cooperació i solidaritat internacional (0’28% l’administració espanyola i 0’16 % l’administració catalana). Donarem una major participació a l’administració local en la política autonòmica de cooperació. El municipi és l’espai idoni per aconseguir la cohesió social i la participació ciutadana. Concertarem polítiques de cooperació amb els ajuntaments orientades a enfortir la democràcia local i els programes de servei i atenció a les persones. 17.- Dotarem la política catalana de cooperació, dels instruments i mètodes adequats a criteris de transparència, transversalitat, eficiència de recursos i eficàcia de gestió. Fomentarem la participació i el consens social. Coordinarem les actuacions solidàries dels diferents departaments del Govern de la Generalitat. Aplicarem la transversalitat a les polítiques solidàries, per la qual cosa garantirem que aquests valors estiguin continguts en les diferents polítiques i programes d’actuació del Govern de la Generalitat. Implicarem en la cooperació catalana els organismes i institucions propis o concertats que actuen en l’escena de les relacions internacionals: CIDOB, Institut Català de la Mediterrània, Casa d’Àsia, oficines a l’exterior, Fons Català de Cooperació, etc. 18 .- Una nova societat solidària al Nord i al Sud només és possible si donem a l’educació i la sensibilització ciutadana la importància que es mereixen, tant a l’escola com als altres àmbits socials i als mitjans de comunicació, per tal de facilitar la difusió i la conscienciació de la ciutadania sobre aquests temes. 19.- El poble català té un alt valor solidari reiterat sobradament davant de qualsevol catàstrofe natural o tragèdia produïda pels conflictes bèl·lics que assoten un nombre considerable de països. Des de la Generalitat promourem una resposta àgil, coordinada i eficaç a les situacions d’emergència, amb la participació de tots els agents socials i institucionals de Catalunya, sense disminuir els recursos destinats als projectes i programes de cooperació al desenvolupament. En aquest sentit, assumim el repte de construir a mig termini, la coordinació d’un equip d’urgència amb capacitat i mitjans per actuar tan aviat com la situació de la zona afectada ho permeti en qualsevol crisi humanitària provocada per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals. Així la solidaritat i la complicitat que la societat catalana genera en aquestes ocasions es veurà traduïda, de manera immediata i efectiva, en una acció, sobre el terreny, de suport i auxili a les víctimes. 20.- Permanentment nous reptes s’afegeixen a l’agenda de la cooperació al desenvolupament, orientats a denunciar la injustícia de determinades polítiques i normes de funcionament del sistema econòmic i polític actual. Temes com el comerç just, la necessitat d’una banca ètica que posi en contacte i busqui les sinergies entre els estalviadors ètics del Nord i els demandants de microcrèdits del Sud, i d’uns fons ètics i 65 �solidaris, que reconciliïn diners i ètica, a la vegada que doni cobertura financera a les iniciatives emprenedores d’economia social i de microcrèdits que donen viabilitat a petites iniciatives empresarials, gairebé sempre vinculades a les persones més desprotegides de la societat. El dret, principalment dels països del Sud, a una sobirania alimentària són línies de treball que necessiten la complicitat dels poders públics. Des del Govern de la Generalitat donarem suport a aquestes iniciatives que en l’actualitat s’impulsen des de la societat civil. 21.- Defensem les diferències necessàries entre les polítiques de solidaritat i cooperació que cal exercir des de la responsabilitat de govern, i les que realitzen les ONG des de la seva sobirania i independència. Reiterem, però, el nostre compromís amb un procés continu de diàleg i de trobada que faciliti la comprensió mútua i l’intercanvi de coneixements necessaris entre els agents públics i privats que realitzen tasques de cooperació, sensibilització i solidaritat a Catalunya. Des del Govern de la Generalitat donarem suport a l’enfortiment de l’associacionisme en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat. Promourem fórmules com el mecenatge que fomenti la participació altruista de la iniciativa privada en programes de cooperació i solidaritat. 22.- Impulsarem el treball en xarxa de tots els agents de la cooperació, per tal de compartir la informació, corregir l’atomització de les actuacions, potenciar la complementarietat i millorar l’impacte dels projectes. 66 �3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA1 La proposta dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi és fer de Catalunya una societat de benestar avançat; una societat on tots els catalans i catalanes tinguin dret al benestar i a aprofitar les oportunitats per tal de viure en plenitud, salut i maduresa, en cadascun dels moments de la vida; on tots tinguem la capacitat i els recursos per escollir amb llibertat i responsabilitat com volem viure. Aquesta política de benestar que proposem es basa en l’exercici dels valors de la llibertat, de la igualtat i de la solidaritat. Gràcies a aquests valors, la societat catalana pot avançar cap a un futur més just i sense exclusions. Els drets asseguren la nostra llibertat. Per això, cal reafirmar-ne uns quants amb rotunditat, alguns de discutits, altres de mal utilitzats fins ara. El nou Govern de la Generalitat els posarà en el centre dels seus esforços i els tractarà com el que són: com a prerrogatives dels catalans i no regals o promeses aplicats per la seva administració. - - - Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un treball que els permeti créixer i desenvolupar-se. Tothom té dret a treballar en unes condicions respectuoses amb la seva seguretat i la seva salut. Tot català té dret a una sanitat preventiva o a estar atès correctament en el cas d’una malaltia. Tothom té dret a tenir una infància i una joventut respectades i orientades al futur. Tot català té dret a constituir una família i que aquesta sigui un àmbit d’educació activa i de solidaritat. Tothom té dret a l’educació, al desenvolupament professional i a la cultura. Tothom té dret, en el cas d’una discapacitat, a poder dur una vida autònoma. Tothom té dret a percebre les atencions socials necessàries per poder mantenir la seva qualitat de vida. Tothom té dret a una vellesa digna i segura a través d’uns serveis de suport de qualitat i unes pensions dignes. Tothom té dret a un habitatge digne, amb un cost raonable, en un entorn tranquil i segur. Tots els catalans tenen el dret a triar el seu propi estil de vida sense patir discriminacions o exclusions, i a exigir del seu Govern i de la resta d’administracions que el tractin de manera personalitzada respectant aquesta opció. Reiterem-ho: la visió de Catalunya del nou Govern de la Generalitat passa per oferir aquests drets dels catalans amb eficàcia, amb proximitat i en condicions de seguretat i d’igualtat. Fins ara, el Govern de la Generalitat no només no ha estat capaç de garantir aquests drets, sinó que encara estem ben lluny del nivell al qual ja han arribat altres països europeus i la majoria de comunitats autònomes espanyoles. Establim el compromís de consolidar el sistema català de serveis socials amb una xarxa de serveis de responsabilitat pública, d’accés universal, consolidant el quart pilar de l’Estat del Benestar al costat d’educació, salut i pensions. Per això liderarem un gran acord polític i social a nivell de l’Estat i de Catalunya i crearem un organisme que detecti les necessitats socials i que coordini i avaluï les polítiques socials implementades pel nou Govern. 1 Vegeu annex al final de l’apartat 67 �• La llibertat es complementa amb el valor de la igualtat. Igualtat vol dir que tots els catalans, independentment de la seva condició, tenen les mateixes oportunitats d’escollir les seves opcions de vida. Igualtat vol dir absència de situacions que neguen la igualtat d’oportunitats. El nou Govern de la Generalitat vetllarà i combatrà a fons tota exclusió i, en especial, les noves formes de desigualtat, com ara la precarietat laboral que pateix el jovent, la nova pobresa urbana, la violència familiar i l’agressivitat social, i les tensions envers els immigrants, així com les desigualtats que afecten col·lectius específics. Assolir el benestar és una qüestió de solidaritat i de justícia social: el benestar del conjunt i de cadascun dels catalans només es pot assolir mitjançant la cooperació d’aquest mateix conjunt. Si tots els catalans tenim els mateixos drets, també ens corresponen les mateixes responsabilitats a l’hora de construir el benestar de la societat, de mantenir aquest sistema i emprar-lo de manera responsable. Només un ús acurat i ajustat a les necessitats personals permetrà que tothom es pugui beneficiar del model que construïm. • Les polítiques per fer de Catalunya una societat de benestar avançat necessiten un important consens social: un nou contracte entre generacions per tal que el jovent es puguin incorporar a l’activitat adulta amb totes les garanties laborals i d’habitatge i per tal que la gent gran pugui exercir plenament tots els seus drets i gaudir d’una vida activa. La pròpia complexitat del sistema de benestar exigeix noves polítiques socials més integrades i integradores, que superin les pràctiques parcials i fragmentades. El progrés social de Catalunya exigeix una comprensió diferent del benestar, que apropi les diferents polítiques i les unifiqui en una actuació única orientada a millorar les condicions de vida dels catalans. Finalment, la possibilitat de fer de Catalunya una societat de benestar avançat exigeix la participació dels ajuntaments i les administracions locals, i la col·laboració institucional de la Generalitat amb elles. Són les comunitats locals, per la seva proximitat als ciutadans, les que estan en millors condicions per identificar les desigualtats i actuar per evitar l’exclusió: un pacte institucional entre la Generalitat i els ens locals per fer realitat aquest objectiu comú. 68 �3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques per a la gent gran Sens dubte, la família és la institució social més important. Constitueix el marc principal de convivència de les persones, on s’expressen múltiples formes de solidaritat i on es desenvolupa l’afectivitat i el creixement personal. La família és l’àmbit en el qual les persones se senten acollides i acompanyades en el seu desenvolupament personal. Malgrat la seva centralitat, la família no és una institució sense tensions, és una institució dinàmica; més aviat al contrari, està vivint profundes transformacions, tant en les seves estructures com en les relacions entre els seus membres. En podem citar algunes: l’endarreriment de l’edat d’emancipació dels fills, de la creació de noves famílies i de l’edat de la paternitat i la maternitat; la disminució del nombre de fills i els canvis en els rols clàssics del pare i de la mare; la incorporació progressiva de la dona al món del treball remunerat; l’augment del nombre de llars, sobretot les unipersonals i les monoparentals, i la disminució del nombre mitjà de persones per llar; les noves formes de convivència; l’augment del nombre de persones grans que es troben en situació de dependència, etc. Aquesta situació és encara més difícil a Catalunya, on existeix un dèficit greu de polítiques de suport a les famílies. La manca de perspectives i de seguretat laboral del jovent, els costos dels habitatges o la manca de places d’escola bressol, es projecten negativament sobre l’estructura familiar i, per extensió, sobre l’estructura social. Són uns dèficits que es fan evidents si establim comparacions amb la resta de països de la Unió Europea: els nostres nivells de cobertura dels serveis de suport a les famílies, les escoles bressol i els serveis de suport a la dependència, i la quantitat de les prestacions econòmiques són dels més baixos d’Europa, alhora que les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral estan molt poc desenvolupades. Això té uns costos molt importants, especialment per a les dones, els infants, la gent gran i les persones amb discapacitat. Les famílies catalanes, a més, s’han vist obligades a proporcionar, de manera informal, la provisió de béns i serveis que en altres països europeus assegura l’Estat del Benestar. Dins la família, la dona ha estat qui ha portat més el pes d’aquesta tasca. Una família que entenem i defensem en totes les seves formes: matrimonis, amb infants al seu càrrec o sense; parelles estables de diferent o d’igual sexe, amb infants a càrrec seu o sense; progenitors sols amb infants a càrrec seu (famílies monoparentals); nuclis familiars amb persones dependents al seu càrrec; famílies nombroses, així com qualsevol tipus nou de família. Les entitats que fan funcions de família tindran dret a aquests programes de suport. OBJECTIUS 1. Conciliar la vida laboral i la vida familiar, per donar valor a l’àmbit privat–familiar. 2. Facilitar la formació de noves famílies. 3. Reconèixer el valor individual i col·lectiu que tenen els infants. 69 �4. Possibilitar que les famílies tinguin el nombre de fills/es que desitgin. 5. Corresponsabilitzar els pares i mares des de la primera infància en l’atenció i educació dels seus fills/es. 6. Assolir la igualtat d’oportunitats de les dones per accedir al mercat laboral. 7. Garantir els serveis de suport a les persones amb dependència. 8. Fomentar el paper de la família com a àmbit de relacions intergeneracionals i intrageneracionals, afavorint la prevenció de qualsevol violència a la llar. 9. Potenciar la solidaritat familiar i la igualtat de gènere en el marc de la família. 10. Promoure la participació dels membres de la família en la comunitat. MESURES Mesures de prestacions econòmiques directes i universals Assignar a cada família, per cada fill/a a càrrec menor de 18 anys, 600 € anuals (50 € al mes per fill/a) amb la possibilitat de capitalitzar-ho en tres anys. Incrementar aquesta prestació econòmica per fills/es a càrrec: el 25% per a les famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics, i el 100% per a famílies amb infants discapacitats al seu càrrec. Atorgar una prestació econòmica universal de 300 € per naixement o adopció. Mesures de promoció del lleure Potenciar l’associacionisme educatiu del lleure. Garantir ajuts econòmics per a famílies amb pocs recursos econòmics pel lleure i les activitats extraescolars. Ampliar l’horari d’obertura de les escoles amb activitats no lectives. Mesures per potenciar la solidaritat entre generacions Desenvolupar els programes Viure en família, amb l’objectiu de facilitar que la persona amb dependència pugui romandre en el seu propi entorn social i familiar habitual, i per al qual es crearan 4.000 places en 4 anys; i el programa pilot d’Acolliment Familiar de les persones grans com a servei social (375 places en 4 anys). Oferir a les famílies que optin per acollir-se a aquests dos programes una prestació econòmica d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència de la persona gran, sense límit de renda pel programa d’Acolliment familiar i amb rendes de fins a 70 �21.000 € bruts anuals pel programa Viure en Família (tenint en compte, per al seu càlcul, la renda familiar disponible). Mesures relatives a desgravacions fiscals en els impostos propis i els cedits a la Generalitat de Catalunya Adoptar una deducció incrementada en la quota per l’adquisició d’habitatge habitual per part d’una família nombrosa o de joves. Aplicar el tipus reduït quan és tracti d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa o de joves. Aplicar el tipus reduït quan es tracti de la transmissió de l’habitatge habitual a un membre de la família immediata. Mesures relatives a taxes i preus públics Preveure, en l’ordenació de les taxes i preus públics de la Generalitat, la regulació de les tarifes corresponents (segon diferents criteris: nombre de fills/es de la família; fills/es discapacitats; família monoparental, etc.). Mesures per millorar els serveis d’ajut a domicili per persones amb dependència Considerar com a dret universal els serveis de suport a totes les persones amb dependència. Aquests serveis estan dirigits a totes les persones dependents per diferents motius i a les seves famílies (malalties, maternitat, etc.). Prioritzar l’atenció a domicili. Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili al 6%. I incrementar a un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. Garantir els serveis d’ajuda a domicili a totes les persones amb discapacitats que ho requereixin (ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili). Reconèixer el dret individual a la prestació social de dependència. Mesures per afavorir els serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar Garantir en 4 anys la creació de serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar en l’àmbit de l’atenció primària dels Serveis Socials a tot el territori català. 71 �Mesures per conciliar la vida laborar i la vida familiar Revisar els criteris per accedir al permís de maternitat, en particular el dels mesos requerits de cotització a la Seguretat Social. Promoure, afavorir i donar a conèixer l’assumpció voluntària per part de les empreses de les actuacions adreçades a la conciliació de la vida familiar en la línia de la responsabilitat social de les empreses, que propugna la Unió Europea. Introduir a les negociacions de convenis col·lectius més oportunitats de conciliació de la vida familiar i laboral, en referència a: - - Racionalitzar els horaris de funcionament dels centres productius en benefici d’una conciliació útil per a empresa i treballadors. Introduir permisos que facilitin –tant a homes com a dones– l’atenció de les seves responsabilitats familiars, sense que vagin en detriment de la seva competència i estabilitat laboral. Facilitar formes de flexibilitat de caràcter voluntari, reversible i no precari per a l’acompliment de la jornada laboral (horaris d’entrada i sortida, distribució de la vacances, etc.) per a les persones ocupades amb responsabilitats familiars. Promoure el còmput anual dels horaris de treball. Incentivar el treball a temps parcial fix, de caràcter temporal–reversible i no precari. Permís de paternitat o de progenitors sols (famílies monoparentals) addicional de 4 setmanes, a les 16 setmanes actuals. Promoure canvis per a la gestió del temps en la vida quotidiana que facilitin la conciliació de les diferents funcions de la família (horaris laborals, escolars, comercials, vacances, etc.). Altres mesures Assegurar la coordinació efectiva dels diferents nivells de l’Administració en les polítiques de suport a les famílies i evitar així la superposició de les actuacions públiques en aquesta matèria. Garantir el pagament de les pensions als fills/es (fons de reserva previst a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2003). Desenvolupar un pla contra la violència familiar. Escola bressol És ben reconeguda la importància bàsica que els primers anys de vida tenen per al desenvolupament psicològic dels infants. Com a conseqüència d’això i per altres causes –principalment la incorporació de la dona al mercat laboral–, la demanda d’educació preescolar ha augmentat a tots els països de la Unió Europea. A més, també hi ha un 72 �consens en els organismes internacionals a favor de l’educació en els primers anys de vida. L’objectiu principal de la Unió Europea en el camp de l’educació infantil és familiaritzar els infants amb la vida en societat i ensenyar-los a viure amb els altres. En els darrers anys a Catalunya s’ha assistit a una creixent demanda social d’escoles bressol. L’escola bressol és un servei socioeducatiu, no estrictament escolar, que ha de ser capaç d’integrar els aspectes educatius, socials i assistencials amb els corresponents estàndards de qualitat escolars. L’educació dels infants de 0 a 3 anys és una responsabilitat compartida entre les famílies, els agents socials i les administracions públiques. Si es considera que crear places d’escola bressol és un servei educatiu, un servei a la família i una bona mesura per facilitar la incorporació de la dona al treball en igualtat de condicions, és evident que es tracta d’una política transversal. Malgrat la seva importància i transcendència, la política de l’actual Govern de la Generalitat no ha donat una resposta adequada a la dinàmica que reclama l’increment de places d’escoles bressol i l’augment de la seva qualitat. El principal objectiu del nou Govern de la Generalitat en aquest camp serà articular la xarxa pública d’escoles bressol. Cal fer que Catalunya gaudeixi de més places, de més qualitat. Cal tenir en compte que Catalunya té una realitat geogràfica, territorial i de distribució demogràfica heterogènia que obliga necessàriament a impulsar un servei d’escoles bressol diversificat, però que contingui els objectius comuns de respondre a les demandes socials del seu entorn. OBJECTIUS 1. Dotar Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els ajuntaments, que garanteixin una cobertura suficient per a les necessitats de les famílies catalanes. 2. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d’escoles bressol públiques de titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments i, alhora, dotar-los dels recursos necessaris per poder mantenir aquestes places. 3. Articular la xarxa pública d’escoles bressol. Això serà possible un cop aconseguits els dos objectius anteriors (augmentar l’oferta i els recursos). Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència Nombroses limitacions afecten l’exercici dels drets dels infants, que es troben sotmesos a moltes situacions de risc social. Es tracta de situacions que impedeixen oferir una atenció adequada a un menor, amb el possible dèficit en les seves possibilitats de desenvolupament com a persona. En aquestes situacions l’infant té dret a rebre l’atenció dels serveis públics que són, en darrera instància, els garants del seu benestar. Dos factors intervenen en aquest increment del risc social: d’una banda, un nivell de desequilibri social més alt, originat per una bossa de pobresa infantil important i, d’altra banda, la dificultat per resoldre satisfactòriament els nous problemes que es donen a l’entorn familiar. 73 �La irrupció del fenomen migratori ha comportat també l’aparició d’una immigració infantil. Així, en els darrers anys, el sistema de protecció de la infància ha hagut de donar resposta a una realitat per a la qual no estava preparat. Bona part d’aquests menors es troben en situació de manca de protecció i alguns han passat a formar part de cercles delictius. El nou Govern de la Generalitat ha d’evitar l’aparició o el manteniment de situacions adverses per als infants. Ha de fer possible que romanguin en el seu entorn familiar i, quan això no pugui ser, ha de crear les condicions per a un creixement personal de qualitat per a l’infant i l’adolescent. Davant la situació de manca de protecció, cal assegurar un marc normatiu de protecció als menors. Aquesta protecció legal ha de garantir a tots els menors que es trobin a Catalunya el seu desenvolupament personal i social i assegurar-los el dret a rebre protecció per part dels poders públics. Aquest marc normatiu ha de reconèixer que la institució més adequada per al desenvolupament dels menors és una família, tot admetent que els poders públics són responsables dels menors que no en tinguin i dels menors la família dels quals no compleixi adequadament amb les seves funcions respecte al menor. És necessari desenvolupar un Pla Integral d’Infància i Adolescència, que coordini tant mesures que incideixin sobre aquest col·lectiu com els esforços fets des de la Generalitat amb les iniciatives impulsades pels ajuntaments. L’eficàcia d’aquest pla depèn tant de la capacitat d’adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels infants i adolescents i les seves famílies, com d’arribar a un compromís institucional i social a l’entorn d’aquesta problemàtica, un compromís que aplegui, entre d’altres, totes les institucions, la iniciativa social i els experts en la qüestió. OBJECTIUS 1. Garantir els drets dels infants i la seva protecció. 2. Desenvolupar plenament un Pla Integral d’Infància i Adolescència coordinat amb el Pla de Suport a les Famílies. 3. Intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local. 4. Adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels infants i adolescents i les seves famílies. 5. Crear un sistema de treball i cooperació permanent entre el sistema de protecció social i el de justícia juvenil. 74 �MESURES Mesures per millorar la sensibilització sobre els drets dels infants Revisar i desplegar la normativa de Protecció de Menors, ordenar-la i sistematitzarla, recollint els drets dels menors, la funció de la família en el desenvolupament dels infants i el reconeixement dels poders públics a l’hora de tutelar el menor quan la família no pot fer-ho de manera adequada. Aclarir els àmbits d’actuació i de coordinació de la Generalitat i els ajuntaments en les matèries de protecció dels menors i especificar els diferents graus de responsabilitat en matèries de desempara i de protecció. Potenciar l’ús del telèfon de la infància i l’adolescència, les 24 hores del dia, per intentar trobar una solució personalitzada als seus problemes, garantint-ne la confidencialitat. Mesures per conèixer i prevenir millor les noves situacions de risc dels infants Reorientar l’Observatori de la Infància i l’Adolescència per tal que permeti l’anàlisi de les necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. Elaborar un mapa de recursos, programes i personal existent en aquest sector, així com un mapa del perfil dels infants que cal atendre i tendències, per tal de permetre la seva adequació i viabilitat. Identificar les zones geogràfiques i els col·lectius d’atenció preferent, en relació amb els maltractaments greus i els factors de risc que els desencadenen. Mesures per atendre integralment els infants en situació de risc Elaborar un Pla Integral d’Infància i Adolescència i coordinar les actuacions de la Generalitat en aquesta matèria amb tots els departaments implicats. Mesures per intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local Elaborar un manual de procediments i criteris específic per al primer nivell d’atenció social. Prioritzar la detecció de situacions de risc per als infants, especialment en la primera infància, a través de la cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.). Realitzar una atenció preventiva preferent a famílies amb fills/es en situació de dificultat social a través dels serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar. Dur a terme una acció preventiva i de control del treball, mendicitat o prostitució infantils, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya (turisme sexual, ablació del clítoris, etc.). 75 �Mesures per millorar el sistema de protecció i atenció a la infància i l’adolescència Reconvertir els equips d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA) en equips més interdisciplinaris, de base territorial, que han de decidir les mesures de protecció que cal adoptar. Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari per tal que cap nen de menys de deu anys estigui en un centre sinó en una família. Garantir que els infants que hagin d’estar transitòriament en centres d’acollida, d’estada limitada o centres residencials d’acció educativa (CRAE), hi estiguin el menor temps possible. Assegurar que els centres residencials només estiguin destinats a infants en situació d’alt risc social o especial dificultat. Potenciar l’assistència psiquiàtrica i els serveis específics per a infants i adolescents que es troben en situació de risc social i que presenten problemes de salut mental. Polítiques per a les persones grans2 Un dels èxits més evidents de les societats avançades és l’augment de l’esperança de vida, que, sovint, va acompanyat d’una millora de la qualitat de vida de la gent gran. Ara bé, aquest increment de l’esperança de vida, unit a una natalitat menor, ha derivat en un envelliment progressiu de la població. Aquest és un dels principals reptes al qual s’afronten la majoria dels països occidentals, sobretot en relació amb el manteniment de la viabilitat de les pensions, amb les garanties de serveis a la dependència i per aconseguir un equilibri entre les cotitzacions de la població activa i els drets dels pensionistes. A Catalunya, l’índex d’envelliment és cada vegada més alt (actualment la proporció de gent gran ja està a l’entorn del 18,28%, quan el 1981 era només del 15,28%) i l’esperança de vida és, també, cada vegada més elevada (79,30 anys) i se situa entre les més altes del món, comparable a la que tenen països com Islàndia, Noruega, Suècia, Holanda i el Japó. Actualment es pot parlar d’una situació “d’equilibri del sistema de llarga durada“ (referint-se al fet que la major part de l’assistència a persones grans dependents la proporciona la pròpia família (83%) o serveis domiciliaris contractats privadament per la família (12%)). La resta de les persones –aquelles que no tenen suport familiar ni els recursos econòmics necessaris per rebre assistència privada– són ateses per l’Administració, per voluntaris, amics, veïns o per ningú. L’any 2026 el nombre de persones dependents a Espanya serà de 2.200.000. A Catalunya, en l’actualitat hi ha 1.032.835 de persones majors de 65 anys. D’aquestes, al voltant de 138.400 persones tenen algun tipus de dependència (13,4%) –amb 2 Vegeu annex al final de l’apartat 76 �restriccions en activitats instrumentals i bàsiques de la vida quotidiana– i unes 213.797 persones tenen restriccions en activitats instrumentals de la vida quotidiana (20,7%). El nou Govern de la Generalitat s’ha de replantejar la política de vellesa no només pel que fa a increments de serveis i de programes, sinó també pel que fa als principis, a la revisió del model i al finançament. Es fomentarà una política que compti amb la participació de les persones grans, que n’eviti l’aïllament i afavoreixi una vida plena i activa, que ajudi les famílies amb persones grans dependents a càrrec seu, que personalitzi els serveis, que professionalitzi el sector d’atenció a la gent gran i que fomenti la comunicació i la sensibilització de la societat. OBJECTIUS 1. Envelliment actiu en una societat per a totes les edats. 2. Prevenir i atendre les persones grans dependents. 3. Garantir pensions o altres ingressos econòmics dignes a totes les persones grans. - En el marc de la legislació estatal, impulsar la revisió de les pensions (sobretot, les no contributives i les de viduïtat, i vetllar per l’increment de les pensions contributives més baixes). - Impulsar el debat en relació amb una assegurança a la dependència, a escala europea, d’Estat i de Catalunya, que garanteixi, definitivament, la cobertura universal de serveis de qualitat. La provisió de l’assegurança, sempre de caràcter universal, pot ser pública, mixta pública–privada o privada. MESURES Mesures per possibilitar un envelliment actiu El nou govern liderarà la transversalitat en les diferents polítiques, tenint en compte les persones grans. Potenciar des de l’àmbit educatiu una formació en relació amb l’envelliment i, en especial, amb l’envelliment actiu. Establirem un sistema de programes i de beques per a les persones grans que vulguin accedir a qualsevol estudi i a les noves tecnologies. Potenciar els casals per a la gent gran i rescatar-los com a centres socials, sense perdre l’activitat actual però ampliant-ne els serveis i equipaments. Aquests equipaments han de dependre del món local o del sector privat sense ànim de lucre. Reforçar i fer representatiu el Consell de la Gent Gran de Catalunya i que la seva opinió vinculi les decisions del Govern. Crear la figura del Defensor de la Gent Gran, lligat a la Sindicatura de Greuges. 77 �Mesures per potenciar els equipaments i les ajudes a la gent gran Liderar el reconeixement dels drets de totes les persones grans a accedir a serveis i prestacions quan arribi la dependència, a través de legislació bàsica a nivell d’Estat i normativa autonòmica. Elaborar un protocol, unificat per a tot Catalunya, que reguli la prestació del Servei Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili. Adoptar el pagament conjunt dels serveis a la gent gran segons el nivell de renda de l’usuari i la valoració de les seves necessitats específiques. Possibilitar que les persones dependents envelleixin en el seu entorn. - Estendre, incrementar i adaptar els serveis integrals d’atenció a domicili a les persones amb dependència. - Coordinar els diferents serveis existents i equilibrar el sector públic i el sector privat en la provisió del Servei Integral d’Atenció a Domicili. - Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixin. - Garantir un servei de qualitat i, per tant, tenir cura de la formació permanent de les persones que treballen en el Servei Integral d’Atenció a Domicili o/i dels cuidadors familiars o informals. Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili de l’1,7% actual al 6%. I incrementar en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. S’adoptarà una ràtio d’un professional per a cada set persones ateses pel Servei Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili. Universalitzar, en quatre anys, el servei de teleassistència, lligat a l’atenció a domicili. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball. Ampliar la xarxa d’habitatges tutelats d’oferta pública. L’oferta actual és de 445 places d’habitatge tutelat, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%. Afegir-hi un total de 1.000 places d’habitatges tutelats d’oferta pública per arribar a una cobertura mínima del 0’13%. Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública i assegurar el servei de transport als centres de dia. Actualment hi ha 6.730 places de centre de dia, de les quals 2.571 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,25%. Ampliar, en 4 anys, 2.000 noves places d’oferta pública de centre de dia (a raó de 500 places/any) i arribar a una cobertura del 0,44% (per cada 100 persones majors de 65 anys). Per cada sis places de centre de dia es crearà un nou lloc de treball. Augmentar el nombre de places de residència d’oferta pública. Actualment hi ha 41.996 places de residència, de les quals 16.300 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana de l’1,58%, tot i que molt desigual a escala comarcal. Oferir 10.000 places noves de residència en el període de 4 anys (a raó de 2.500 places l’any), per arribar a una cobertura d’oferta pública del 2,55%. Reservarem el 5% de les places a estades temporals. Per cada tres places residencials es crearà un nou lloc de treball. 78 �Ens dotarem dels instruments necessaris per prevenir i detectar el maltractament físic i psíquic de les persones grans. Mesures per impulsar l’acolliment familiar Desenvolupar i executar la Llei 11/2001 d’acolliment familiar, de 13 de juliol. I com a mesura proposem un programa pilot d’acolliment familiar de persones grans com a servei social (actualment hi ha 0 places d’acolliment familiar). Arribar a les 375 places d’acolliment familiar en 4 anys. Potenciar el programa Viure en Família. Desenvolupar el programa Viure en Família, oferint a les famílies que reuneixin les condicions necessàries un suport econòmic si opten per tenir a casa una persona dependent (un membre de la seva família). Crear 4.000 places per a Viure en família en el període de 4 anys (a raó de 1.000 places anuals). Concedir una ajuda anual d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència, per a famílies amb rendes fins a 21.035,42 € bruts anuals que s’acullin a aquest programa (Viure en Família). Mesures per afavorir l’arranjament d’habitatges Arreglar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges “d’acolliment familiar”. Aquest arranjament ha de contemplar: a) la conservació; b) el correcte funcionament de les instal·lacions (aigua, llum, gas), dels serveis sanitaris i de la cuina; c) condicions higièniques, ventilació, desguassos, condicions de seguretat, evacuació en cas d’incendis i barreres arquitectòniques. Establir un ajuda de 6.010,12 € per arreglar els habitatges per a persones amb rendes baixes. Mesures complementàries Crear un model sociosanitari d’atenció per a la integració de la xarxa sanitària i social dels serveis per a les persones grans amb dependència. Adaptar el sistema sanitari públic a les demandes de les persones grans, en especial davant de les malalties cròniques. Prioritzar les prestacions socials i sanitàries que permetin retardar la dependència de les persones grans. Mesures per assegurar unes pensions i ingressos dignes El nou govern instarà l’Estat, les Corts Generals i el Pacte de Toledo a avançar cap a unes pensions dignes per a tothom. Mentrestant, implementarem de manera transitòria ajuts econòmics a les pensions baixes. 79 �Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del salari mínim interprofessional. Augmentar les pensions de viduïtat fins arribar al 70% de la base reguladora per a les vídues i vidus que no tenen fills a càrrec i 100% quan tinguin fills a càrrec. La pensió de viduïtat serà compatible amb el SOVI. Regular el dret a les pensions per a les parelles de fet. Consolidar i establir un sistema d’ajuts econòmics a les persones amb pensions baixes (inferiors al 80% del salari mínim interprofessional). Aquests ajuts tindran caràcter de prestació econòmica per lluitar contra la pobresa i seran transitoris fins aconseguir un pacte de pensions digne. 80 �3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs Avui l’accés a l’habitatge de Catalunya és, a causa dels seus preus elevats, difícil per a moltes persones, en particular per al jovent. Així mateix, el manteniment del parc construït presenta molts problemes, que tendeixen a concentrar-se sobretot en determinats barris i que requeririen operacions de rehabilitació integral. Els resultats de l’actual conjuntura, agreujada per la manca d’una política d’habitatge de l’actual Govern de la Generalitat capaç de donar resposta a la situació, genera conseqüències d’ordre demogràfic, territorial i social. La política de govern de CiU ha fomentat l’especulació immobiliària i el risc de fractura social. Les conseqüències demogràfiques més importants són, en primer lloc, el retard en l’edat d’emancipació del jovent (l’any 2000, el 60,7% de joves entre 25 i 29 anys no s’havien emancipat). Aquest fet provoca una demora important en l’edat de reproducció i és una de les raons de la baixa taxa de natalitat. Les conseqüències territorials també són molt rellevants. Com que els preus són relativament més elevats a les ciutats més grans, la demanda es tendeix a desplaçar cap a localitats menys denses i de poblament més dispers, contribuint així als fenòmens de dispersió urbana i a l’increment del consum de sòl. Les conseqüències socials són de dos ordres. En primer lloc, hi ha l’increment de la població mal allotjada: s’ha calculat que el 13% de la població catalana (300.000 llars i 700.000 persones, en particular joves, nous nuclis familiars, persones acabades d’arribar i gent gran) està mal allotjada i prop d’un terç d’aquest conjunt (és a dir, al voltant de 90.000 llars i 210.000 persones) es troba en situació clarament deficient o de precarietat (persones sense sostre, en infrahabitatge o amb greus dificultats per mantenir-se en l’habitatge actual). En segon lloc, hi ha la concentració territorial de la part menys solvent de la demanda, que tendeix a concentrar-se, lògicament, a les àrees urbanes de preu més baix, que són les més mal equipades i, en ocasions, degradades. En definitiva, ni el Pla d’Habitatge 1998-2001 ni el Pla de Xoc d’Habitatge i Sòl 20002003 van assolir uns resultats superiors al 30%. El nou Pla –Pla Català de l’Habitatge 2002-2007– no contempla ni polítiques prioritàries de lloguer, ni mesures d’accés al sòl assequible (cessió, lloguer, etc.) per a la construcció d’habitatges protegits, ni de control de les segones transmissions d’habitatge de protecció oficial (HPO), ni de foment dels patrimonis públics de sòl i habitatge, ni d’intervenció integral en barris, ni preveu l’acord estratègic amb els promotors privats o sense afany de lucre. En conjunt, el nombre d’habitatges protegits ha conegut una forta caiguda (de 17.876 unitats l’any 1996, a 2.176, l’any 2000). Això implica que la quota de mercat de l’habitatge protegit a Catalunya ha passat del 34,2% al 4,0%. Per dir-ho pla: només 1 de cada 25 habitatges que es fa avui a Catalunya gaudeix d’alguna mena de protecció. 81 �Habitatge accessible Davant d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat desenvoluparà una política d’habitatge basada en un doble compromís: facilitar l’accés a l’habitatge i rehabilitar els barris que ho requereixin. D’aquesta manera, volem garantir l’accés a l’habitatge, sobretot per als sectors més vulnerables i, per això, apostem per una política de lloguer potent –promoció, construcció i tractament fiscal–, per la promoció de l’habitatge de protecció oficial i el reforçament del parc públic d’habitatge. Considerem habitatge accessible aquell l’impacte del qual en la renda familiar no supera el 30%. És per això que hem de treballar per tal que la despesa en habitatge no superi el 30% de la renda familiar en cas de compra ni el 20% en cas de lloguer. D’altra banda, una nova política de foment a l’accés a l’habitatge ha de comptar amb un suport ampli dels diversos sectors implicats. Primer, de les administracions públiques amb competència específica (Govern de la Generalitat, Govern de l’Estat i ajuntaments). Segon, de les entitats sense afany de lucre. Tercer, del sector privat. Sense un pacte per l’habitatge accessible (amb els tres components) no es pot tirar endavant una nova política de foment d’accés a l’habitatge amb nivells d’eficàcia. És imprescindible que la nova política de l’habitatge a Catalunya pugui arribar, com a mínim, als nivells estatals d’ajuts per a l’accés a l’habitatge, ja que es troba actualment per sota de la mitjana espanyola. OBJECTIUS 1. El foment de l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o ajuts a les famílies. 2. L’impuls de l’habitatge protegit mitjançant un sistema d’ajuts als promotors públics i privats d’habitatge protegit per tal d’incrementar i ampliar l’oferta dins del mercat (en matèria de sòl, fonamentalment). 3. La rehabilitació del parc construït mitjançant una nova política de control, manteniment, adaptació, renovació i/o reconversió del parc construït, tant en el medi urbà com en el rural. MESURES Mesures en matèria de sòl i urbanisme Reservar sòl per a l’habitatge protegit (amb un mínim del 25% dels nous aprofitaments en sòl urbà i del 50% en sòl urbanitzable), que possibilitin el desenvolupament de polítiques d’HPO adaptades a les realitats locals, tot tenint en compte les realitats urbanístiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. 82 �Iniciar l’estudi de les mesures pertinents per tal d’intervenir en l’estabilització del preu del sòl i combatre l’especulació. Ampliar el patrimoni públic de sòl de la Generalitat, donant suport a la creació i consolidació dels patrimonis municipals del sòl i aplicant els recursos procedents de l’Estat per a la creació dels fons. Cedir sòl públic, en règim de lloguer, per a la construcció de l’habitatge protegit possibilitant, fins i tot, l’ús temporal del sòl destinat a equipaments per aquesta finalitat. Negociar la reforma de l’actual règim públic d’expropiacions sobretot pel que fa al valor de reposició per tal d’agilitar la cessió de sòl per habitatge protegit. Mesures en matèria de lloguer Aplicar 600 € anuals de desgravació fiscal, sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o un ajut directe equivalent a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim). Prop de 200.000 famílies es beneficiaran de la implementació d’aquesta mesura. Promoure mesures fiscals per fomentar el mercat de lloguer: negociació de la reducció de l’IVA a les promocions de lloguer i bonificació per dos anys de l’ITP en la compra d’habitatge que es destini a lloguer. Dins el Pla de Promoció i Construcció d’Habitatges de Protecció Oficial, destinar aproximadament el 50% en règim de lloguer dins el Pla de Promoció d’Habitatges Públics. Establir ajudes específiques per afavorir la rehabilitació adreçada a lloguer tot impulsant, entre d’altres mesures, acords entre propietaris i llogaters per a la millora de l’habitatge habitual. Donar suport des de la gestió pública al foment del mercat de lloguer mitjançant la creació d’instruments públics de promocions immobiliàries. Mesures en matèria de rehabilitació urbana Realitzar 37.000 actuacions de rehabilitació urbana que puguin allotjar un nombre similar de famílies. Afavorir un tractament fiscal de la rehabilitació millor (bonificació de les taxes municipals sobre obres de rehabilitació), així com la modificació de la normativa d’ajuts a la rehabilitació. Estimular l’aparició d’agents rehabilitadors de caràcter local o sense ànim de lucre. Establir programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge. 83 �Influir en l’adaptació de les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda (eliminació de barreres, instal·lació d’ascensors, etc.). Promoure l’increment dels ajuts per a la rehabilitació d’habitatges rurals destinats a primera residència. Establir concerts amb les administracions locals per tal que, en matèria de rehabilitació d’habitatges, puguin desenvolupar accions directes amb dotacions de recursos tècnics i financers millors que permetin generalitzar experiències de recuperació dels habitatges i del teixit urbà, en especial els que es deuen a l’impuls d’iniciatives socials. Mesures en matèria de gestió del parc construït Unificar les funcions de diagnosi, control, inspecció i avaluació de l’estat del parc de l’habitatge. Dur a terme diferents actuacions per incrementar en 4.000 habitatges (1.000 habitatges l’any) el parc públic construït, mitjançant mecanismes de rescat dels habitatges de protecció oficial, basats en el pacte de recompra i/o compra de pisos buits. Adoptar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent. Crear el registre municipal de pisos buits i promoure’n l’ús residencial. Establir mesures per garantir l’accessibilitat per a tothom. Redactar un pla especial d’actuació per tractar en matèria d’habitatges, urbanisme i serveis, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Mesures en matèria de l’habitatge protegit Promoció i construcció de 42.000 habitatges de protecció oficial, 14.000 dels quals seran promoguts directament per l’INCASOL, i aproximadament 20.000 seran en règim de lloguer. Establir ajuts de suport a la promoció de l’habitatge protegit que permetin la subvenció directa als promotors per garantir la cobertura del diferencial del cost del sòl en la construcció de l’habitatge de protecció oficial. Establir nous sistemes de cessió o de lloguer de sòl per a la construcció de l’habitatge de protecció oficial. Impulsar la modificació de la normativa vigent de l’habitatge protegit, per tal d’ampliar-ne el concepte a tots els efectes, a qualsevol habitatge (nou o de segona mà) que respecti els preus màxims de venda i s’adreci a població amb ingressos per sota de les 3,5 vegades el salari mínim interprofessional. 84 �Incrementar el control sobre les segones transmissions promovent l’ampliació del període mínim per requalificar l’habitatge protegit fins a 20 anys. Mesures en matèria d’ajuts a la solvència de la demanda Promoure programes específics de préstecs subsidiaris per a l’accés a l’habitatge protegit de joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitats i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge. Bonificar l’ITP per a les famílies nombroses en l’adquisició del primer habitatge i quan la renda no superi els 36.000 euros anuals. Incloure en la desgravació de l’IRPF (tram autonòmic) les despeses de lloguer o un ajut a fons perdut per a les famílies amb menys recursos. Mesures en matèria d’intermediació no lucrativa i mediació social Crear serveis de mediació (públics i/o concertats) per facilitar el suport als sectors més vulnerables del mercat. Fomentar les cooperatives d’habitatge, establint un percentatge de reserva per a la promoció d’habitatge de protecció oficial i donar-lo a gestionar per cooperatives. Reglamentar la figura del promotor d’habitatge social sense ànim de lucre. Mesures en matèria de política fiscal A més de les desgravacions ja especificades anteriorment, es promouran les següents: Aplicació de l’IVA superreduït (4%) a qualsevol modalitat d’habitatge de protecció oficial. Regular la declaració d’exempció per a les subvencions rebudes en l’adquisició d’un habitatge de protecció oficial. Bonificar les taxes de llicències i impostos sobre la construcció en qualsevol modalitat d’habitatge de protecció oficial. Bonificar l’IBI en el període de construcció d’habitatges de protecció oficial destinats a lloguer. Bonificar l’IBI als habitatges protegits destinats a lloguer durant tot el període de vigència d’aquest règim. Establir un sistema de rescabalament per als municipis que apliquin les mesures de bonificació de tributs locals en la promoció de l’habitatge de lloguer. 85 �Barris dignes i ciutats i pobles segurs La problemàtica de l’habitatge va acompanyada, a més, de la situació difícil en què es troben molts barris de Catalunya, situats sobretot a les grans àrees urbanes. Són molts els ajuntaments que han tractat d’emprendre accions de rehabilitació a gran escala en àrees d’aquest tipus. De fet, s’han obtingut alguns èxits notables en alguns barris de ciutats de Catalunya. En aquestes accions s’ha comptat, sovint, amb la complicitat del sector privat, de les associacions veïnals i de les institucions europees. La intervenció dels successius governs de la Generalitat en aquest camp ha estat, però, massa tímida i erràtica, limitada per visions estretament sectorials, mancada de recursos i sense un projecte de conjunt. En efecte, tot i la millora que, en termes generals, han conegut les viles i ciutats de Catalunya en els darrers vint anys, àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes importants d’ordre urbanístic i social que, en ocasions, lluny de resoldre’s, tendeixen clarament a empitjorar. De fet, el 55% del sòl residencial de l’àmbit metropolità, on habiten dues terceres parts de la població de Catalunya, tenen algun tipus de dèficit de qualitat (urbanització, ordenació, equipaments o accessibilitat). Aquests dèficits afecten amb particular intensitat els nuclis antics, les àrees d’expansió urbana i els polígons d’habitatges. En la major part dels casos, les carències urbanístiques van acompanyades, a més, d’una problemàtica social: envelliment, nivell de renda baix, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials. Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes que s’hi plantegen, una sèrie de barris que representen el 7% de la superfície residencial, amb prop de 180.000 habitatges i una població de prop de 400.000 habitants. En aquestes àrees, els dèficits superposats d’ordenació, edificació i benestar requereixen operacions d’intervenció integrals. OBJECTIUS 1. Impulsar la rehabilitació integral, mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris, de les àrees que requereixen atenció especial adreçada a la rehabilitació de l’habitatge, la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica. MESURES Mesures en matèria d’intervenció integral en barris Emprendre la rehabilitació integral de 40 barris de tot Catalunya que requereixen atenció especial, en un període de quatre anys, mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris. La rehabilitació estarà adreçada tant a l’habitatge, com a la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica. Crear un fons de foment per a barris i àrees urbanes que requereixen atenció especial amb una dotació de 600 milions d’euros, en part procedents dels fons europeus. 86 �Concertar les actuacions amb els ajuntaments i altres administracions locals per a la intervenció conjunta. 87 �3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats A Catalunya, des de l’adveniment de la democràcia, s’han produït canvis accelerats en la situació de les dones, especialment si ens comparem amb altres països europeus. Això es deu, fonamentalment, a l’acció de les dones, que no s’han resignat al paper que, tradicionalment, se’ls havia atorgat i han trencat la frontera que separava l’àmbit públic del privat, l’antiga i persistent estructura social que perpetuava la divisió sexual del treball entre homes i dones. Són canvis que afecten tant les millores legislatives de què ens hem anat dotant com, sobretot, la mentalitat de les dones respecte al seu lloc i les seves potencialitats en la societat. Aquests canvis es concreten en algunes dades espectaculars, com ara la feminització de les universitats o l’increment de la taxa d’activitat femenina (el nombre de dones que volen accedir al mercat laboral). Això no obstant, aquestes dades no ens poden fer oblidar una realitat no tan positiva, que ens mostra com el nivell d’atur entre les dones és molt superior al masculí, malgrat la seva formació superior. També es constata que les diferències d’ocupació s’agreugen quan les dones estan en edat de fertilitat, sent en aquests casos molt més difícil accedir a un lloc de treball. Si tenim en compte que les dones són les qui més pateixen la precarietat contractual i les qui menys cobren subsidi d’atur, en totes les edats, es comprèn per què es parla de la feminització de la pobresa, un risc que amenaça totes les dones però especialment les que viuen soles per decisió pròpia o per circumstàncies de separació o viduïtat. Aquests factors ens dibuixen un quadre on, a totes llums, manca una política decidida envers l’ocupació i l’eradicació de la pobresa entre les dones. I què podem dir de les afortunades que han trobat una feina? També en aquests casos hi ha senyals d’alarma que ens han de fer estar alerta. Observem que les dones continuen cobrant un sou sensiblement inferior al dels homes per un mateix treball realitzat i també com moltes dones s’enfronten amb dificultats per a la seva promoció laboral, especialment si es tracta d’accedir a llocs de direcció. És el que s’anomena "sostre de vidre", un fenomen de segregació vertical que es produeix tant a l’empresa privada com a l’àmbit públic i polític. Els i les socialistes volem una societat on el saber de les dones i les seves aportacions estiguin reconeguts amb valor específic, i on la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral i dins de les organitzacions estigui absolutament garantida. D’altra banda, les circumstàncies socials fan que, en aquests moments, les dones joves no puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat. Les reivindicacions clàssiques sobre el dret a la no-maternitat han donat pas a una situació en què les dones no tenen llibertat real per decidir en quin moment volen tenir fills ni quants en volen. Es planteja la necessitat de triar entre la independència econòmica o bé la carrera professional i la maternitat. Cal, per tant, garantir la llibertat d’elecció entre les dones. És evident que l’organització social no està responent a les necessitats individuals ni familiars en l’atenció a les persones ni en els usos del temps, circumstàncies que obliguen moltes dones a realitzar dobles, i fins i tot triples jornades (quan fan treball voluntari o comunitari) que repercuteixen en la seva salut i en la qualitat de vida de tota la societat. I per tenir cura de la salut de les dones, no podem oblidar la necessitat d’una assistència sanitària pública universal amb visió de gènere. Certament, la introducció de la targeta sanitària individual ha suposat una autonomia més gran per a les dones, que poden 88 �accedir al sistema sanitari com a ciutadanes i no com a dependents d’un treballador (com succeïa fins ara). Malgrat això, a les prestacions no cobertes pel sistema públic i en tot l’entorn sanitari cal acceptar que encara existeixen diferències de gènere que deriven en desigualtats envers les dones. Es basen, sobretot, en imatges socials i prejudicis sobre la malaltia que, en ocasions, prioritzen l’atenció i el diagnòstic terapèutic en els homes respecte de les dones, donant també un valor diferent a les queixes i símptomes femenins respecte dels masculins. Així mateix, persisteixen diferències en els assaigs clínics, tant en la seva realització (ja que la majoria de vegades es fan amb homes) com en la interpretació de resultats, en què de vegades la complexitat de la biologia femenina no està prou contemplada. Cal, en definitiva, fer un esforç per introduir la perspectiva de gènere a la salut al llarg de tots els cicles de la vida de les dones, valorant les seves especificitats quant a morbiditat i, fins i tot, mortalitat. Cal treure les dones de la invisibilitat que han tingut per a la ciència, en general, i la medicina, en particular, per tal que la nostra societat sigui tan justa com pretenem. Finalment, com a socialistes, ens neguem també a tancar els ulls davant d’un problema tan greu com és el de la violència envers les dones. Només una política basada en el respecte i la igualtat d’oportunitats entre els sexes aconseguirà una Catalunya lliure de violència de gènere. Una mort setmanal de mitjana és molt més del que una societat conscient pot suportar. Es tracta d’una violència irracional, sustentada en arguments antiquíssims de la dona com a propietat masculina i de la qual moltes persones encara no han comprès que poden ser còmplices, si no se solidaritzen amb les víctimes, si no protegeixen les vides de les dones maltractades, si no treballem per la seguretat absoluta de cada una de les dones del nostre país. Es calcula que la violència física afecta unes 100.000 catalanes i la violència psicològica més del 50% de les dones. Amb aquestes dades, ningú no es pot quedar indiferent. Treballarem per sensibilitzar la societat i aconseguir actuacions actives contra la violència. Treballarem per no deixar impunes les agressions ni els agressors. Treballarem per educar el nostre jovent en la igualtat d’oportunitats i la independència de cada ésser humà. Només així estarem en el camí d’una societat en pau on les dones siguin valorades. Com a resposta a aquestes situacions, el nou Govern de la Generalitat proposarà un contracte social nou entre homes i dones que arribi a tots els àmbits de la nostra cultura, tant públics com privats. Això implica la reformulació de la distribució actual de tasques entre dones i homes per tal d’aconseguir una igualtat d’oportunitats efectiva. Implica també, com a eix fonamental de la nostra política, transformar les actituds i els valors socials que condicionen la imatge de les dones construïda a través de l’educació, el llenguatge i els mitjans de comunicació. Només així s’assoliran els objectius essencials d’aquest nou pacte social entre homes i dones que propugnem i que consisteix a: - Compartir responsabilitats familiars. Compartir el treball. Compartir el poder. Promoure les condicions que possibilitin aquesta societat en igualtat d’oportunitats. La nova distribució de funcions, juntament amb el reconeixement social de les aportacions específiques de les dones, permetrà superar els rols sexistes i crear una 89 �societat on dones i homes puguin desenvolupar les seves capacitats i enriquir-se mútuament en la vida personal, familiar i social. OBJECTIUS Les línies estratègiques de govern que conduiran a aquest nou pacte social entre dones i homes són les següents: 1. Aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern. 2. Lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones. 3. Assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral. 4. Treballar pels nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal. 5. Garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques de mobilitat quotidiana. 6. Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials. 7. Oferir una atenció integral davant de les necessitats de les dones. 8. Promoure nous valors socials envers les dones. MESURES Mesures per aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern Presentar un projecte de llei per a la igualtat d’oportunitats, que englobi tots els sectors polítics i socials implicats. Incorporar la perspectiva de gènere als nous programes de govern, decrets, projectes de llei i revisar els que ja existeixen, seguint la normativa que ha elaborat la UE. Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones Desenvolupar un pla integral contra la violència de gènere, que s’avaluarà i pressupostarà bianualment. Estudiar l’impacte de la violència envers les dones i elaborar mapes de recursos públics per a les dones víctimes de maltractaments (a escala autonòmica, provincial i local), recursos privats i també mapes dels serveis que ofereixen les associacions de dones i d’altres entitats. 90 �Impulsar un circuit de coordinació d’atenció i detecció de la violència de gènere a Catalunya. Una comissió permanent interdisciplinària elaborarà els protocols d’actuació pertinents i coordinarà les actuacions entre els diferents agents implicats, com ara els serveis sanitaris, policíacs, judicials, socials i els ens locals. Així mateix, garantirà l’atenció de qualitat i la calidesa envers les dones, el compliment de la legislació i la protecció i la recuperació personal de les dones que pateixen maltractaments. Aquest àmbit definirà mesures de formació específica de personal i protocols d’actuació efectiva. Desplegar en el territori, conjuntament amb les entitats locals, punts d’informació i atenció a les dones per atendre les seves necessitats, promoure la seva autonomia i eradicar la violència envers les dones. Aquests punts, un per cada 150.000 habitants, han d’estar integrats per treballadors/es socials, professionals de la psicologia i de l’assessorament jurídic. Aquests espais de proximitat tenen la triple funció de finestra única on rebre informació i primera atenció en casos de violència de gènere i d’altres temes d’interès per a les dones; la promoció de la seva emancipació, i el treball amb la societat per tal d’aconseguir una tolerància zero en la violència envers les dones. Crear centres d’atenció a les dones que pateixen violència –un a cada regió–, equipaments d’atenció integral especialitzats i de referència per a tots els serveis de la zona, destinats a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones, i donar impuls a plans d’emancipació (inserció laboral i accés a l’habitatge). Garantir la creació d’una xarxa d’equipaments d’acollida que respongui a les diverses necessitats de les dones: centres d’urgència (en col·laboració amb els ajuntaments) –un a cada regió–, cases d’acollida, cases de recuperació integral i pisos pont. Garantir, per tant, l’existència i l’accés a aquests recursos per part de les dones, a tot el territori de Catalunya. Crear fiscalies especials, jutjats que atenguin de manera específica els casos de violència de gènere, dotant així de majors recursos les fiscalies i reforçant el torn d’oficina. Arribar a acords socials, incloent-hi els mitjans de comunicació, per dur a terme accions per a l’eradicació de la violència de gènere, especialment de conscienciació de la ciutadania per tal d’aconseguir la tolerància zero envers la violència de gènere. Promoure accions formatives amb infants i joves, tant en l’àmbit de l’educació formal com la informal, per a la prevenció de les relacions abusives i el foment d’aprenentatges de models alternatius de convivència en el marc d’una cultura per la pau. Prevenir, detectar i perseguir judicialment l’assetjament sexual i moral (mobbing) al lloc de treball i d’altres àmbits on es pugui produir. Mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral Crear l’Oficina per a la Igualtat de les Dones en el Mercat de Treball, depenent de l’Institut Català de la Dona (ICD). Aquesta oficina ha d’impulsar les mesures 91 �específiques per assolir la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i en les condicions de treball, amb accions concertades amb els ajuntaments. Promoure programes estratègics d’acció positiva, formació, informació i sensibilització a treballadors/es i empresaris/es, dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de les discriminacions de gènere en la línia de la responsabilitat social de les empreses que propugna la Unió Europea. Reduir la segregació de gènere a determinats sectors professionals en els quals les dones, tradicionalment, no estan presents o estan subrepresentades, afavorint la seva formació específica i sensibilitzar i esperonar les empreses per fer efectiva la seva inserció. Afavorir la presència i participació de les dones en els programes formatius per a la reconversió de les actituds i perfeccionament de les persones semiqualificades o qualificades perquè conservin el seu lloc de treball, o accedir a altres ocupacions de més qualificació. Posar en funcionament programes d’informació a treballadors/es i empresaris/àries, dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i sobre l’eliminació de les discriminacions de gènere. Fomentar la sensibilització, la formació i la posterior ocupació de les dones en professions científiques i tècniques. Fomentar els projectes d’autoocupació especialment orientats a millorar les ocupacions de les dones i establir programes formatius orientats a la formació de les dones per a la direcció. Adreçar programes de formació, assessorament i foment de l’ocupació als col·lectius de dones amb més dificultats per a la inserció laboral, com ara dones amb poca qualificació professional, dones majors de 45 anys, dones soles amb responsabilitats familiars, dones immigrants, etc. Presentar un informe sobre l’estat de les situacions de discriminació vers les dones al Parlament de Catalunya durant el primer semestre de cada any, per part de la Conselleria de Treball. Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal Facilitar l’organització del treball de manera flexible per als treballadors/es, així com la flexibilitat a les escoles i en el teixit comercial. Introduir, a les negociacions de convenis col·lectius, més oportunitats de conciliació de la vida laboral, familiar i personal mitjançant la incentivació dels còmputs anuals dels horaris de treball, la incentivació del treball a temps parcial tant per a homes com per a dones sempre que sigui indefinit, reversible a voluntat del treballador/a i no precari. 92 �Mesures per garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l’accessibilitat als llocs de treball, a l’assistència sanitària, a l’oci i als equipaments culturals, sense discriminació de gènere. Apostar pels transports que tinguin un ús menys discriminatori, com són els mitjans col·lectius i públics. Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva de gènere, perquè els homes i les dones vivim de manera diferent la ciutat i cal tenir en compte aquestes diferencies perquè no esdevinguin desigualtats d’accés. Mesures per incentivar la participació de les dones i les xarxes socials Fomentar l’accés a Internet per part de les dones com una eina estratègica de participació social que possibilita el treball comú i la comunicació entre dones diverses, per tal de visibilitzar el saber de les dones en l’àmbit públic. Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció femenins, com ara el treball en equip, l’horitzontalitat en els llocs de treball, les estructures flexibles, etc. com una manera d’enriquir les organitzacions i la vida social. Incloure a la llei electoral catalana la presència equilibrada d’homes i de dones a les candidatures i assumir la paritat com una de les mesures bàsiques per assolir la democràcia plena i compartida. Impulsar la presència paritària de les dones en tots els àmbits de la vida pública catalana: organitzacions empresarials, culturals, organismes de representació agraris, socials, etc. Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones Analitzar i publicar sistemàticament les repercussions de la salut física i mental de les dones contractades a temps parcial. Incloure, a l’anàlisi i programes de salut laboral, els riscos psicosocials i els de la doble jornada sobre la salut de les dones. Promoure polítiques de salut que permetin la qualitat de vida i la independència de les dones, sobretot en edats avançades. Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura que podria eradicar la feminització de la pobresa, especialment en dones soles o en dones grans. Oferir informació i formació específica a les dones de zones rurals, tenint en compte les seves necessitats i circumstàncies per tal d’augmentar-ne el nivell d’autonomia i lideratge. Establir programes socials i sanitaris per a les dones que es dediquen a la prostitució i facilitar que puguin accedir a altres oportunitats. 93 �Mesures per promoure nous valors socials envers les dones Convertir la Generalitat en una institució exemplificativa respecte a la igualtat d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Treballar per una nova cultura social que contempli les dones i les seves característiques com un valor fonamental i necessari per a l’existència humana. Respectar les decisions sobre la maternitat, l’educació dels fills/es i qualsevol àmbit social, en el marc del respecte a l’autoritat i el saber femení. Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre actituds alternatives de vida respecte a l’atenció a la família, la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, el repartiment del treball domèstic i, especialment, sobre la necessitat d’una convivència no violenta i respectuosa. Formar-los en els valors d’una nova masculinitat. Treballar en el concepte de “feminització de la política”, redefinint els espais públics i privats, estenent la democràcia a l’esfera domèstica, introduint nous temes a les agendes polítiques (com ara la sexualitat, la maternitat, l’avortament, el medi ambient, el tenir cura de les persones, la pau o d’altres que interessin específicament a les dones), repensant les ciutats d’acord amb les aportacions de les dones i reforçant la política de participació femenina. Aprofundir en la coeducació (tant amb professors/es com amb l’alumnat) com a mecanisme essencial per assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Donar suport, en àmbits educatius, a accions encaminades a difondre valors d’igualtat d’oportunitats entre noies i nois. Introduir en els plans d’estudi assignatures transversals sobre igualtat encaminades a fomentar valors de solidaritat i convivència cívica 94 �3.4. Llibertat sexual La situació social de les persones homosexuals ha millorat en els darrers temps. En la majoria dels països democràtics, els gais i les lesbianes han vist reconeguts drets comuns i un prestigi social que fins ara els eren negats. Els darrers vint anys no han estat una excepció a aquest progrés a Catalunya i a l’Estat espanyol. Gais i lesbianes aporten a la societat actual un seguit de valors com a comunitat. Han format una xarxa social informal que, de manera contínua, transmet a la societat missatges a favor del respecte a la diversitat sexual i afectiva: el “viu i deixa viure”. Una altra contribució a la societat és una redefinició no sexista, ni “heterosexista” de les identitats masculina i femenina. Aquest avenç en els drets que s’ha produït en el darrers temps en la societat és un clar exemple de la necessitat de majors espais de llibertat en els àmbits de la sexualitat i l’afectivitat. La presència creixent de gais i lesbianes a la vida social, d’una manera visible, demostra que la seva contribució a la vida col·lectiva és indispensable. La seva igualtat i llibertat és profitosa per al conjunt de la societat. Les accions destinades a la millora de la qualitat de vida dels gais i les lesbianes s’han desenvolupat sovint des de l’actitud de la tolerància. Els gais i les lesbianes creuen que aquesta ha estat una perspectiva errònia del tractament de les seves reivindicacions. La tolerància, en ella mateixa, és un mecanisme de control de les minories, ja que, per definició, allò que no agrada es tolera. Tolerància no és sinònim de normalització. Es tolera els dissidents mentre no pretenguin exercir drets ciutadans comuns. La tolerància és un acte de caritat, que no resol res. Des del nou Govern de la Generalitat treballarem per a una igualtat real. I és que, malgrat els avenços i la integració, encara queda molt a fer. La llibertat i la igualtat dels gais i les lesbianes no són del tot reals i efectives. La presència social de les dones i els homes homosexuals (i el seu tractament) encara és inferior a la dels homes i les dones heterosexuals, no s’ha avançat prou en el reconeixement i l’aplicació efectiva de les normes legals que regulen el dret a la igualtat d’oportunitats. La identitat gai i lesbiana continua sent un fenomen clarament urbà. Viure d’una manera visible la pròpia homosexualitat encara comporta un cost social de marginació i discriminació. La política educativa continua sense prestar l’atenció que correspon al fenomen de la pluralitat sexual i familiar. La dona lesbiana continua patint un doble procés de control social. Als tòpics de sempre sobre els gais i les lesbianes, se n’hi han afegit uns altres que intenten positivitzar l’homosexualitat, però que no deixen de constrènyer-la en uns rols que no es corresponen a la realitat de diversitat i pluralitat de les persones homosexuals. La situació, en la major part del món, continua sent catastròfica: l’assassinat, la tortura i el menyspreu envers gais i lesbianes continuen sent quotidians en els països del sud, mentre que a Occident els gais i les lesbianes no han deixat de ser ciutadans de segona, pàries socials a qui la seva diversitat sexual i afectiva ha fet mereixedors del càstig legal i l’ostracisme social. Finalment, els i les transsexuals pateixen actituds socials de rebuig, així com diverses limitacions legals que fan que no puguin viure la seva condició amb la plenitud necessària. El nou Govern de la Generalitat tindrà com a referent central la plena igualtat de les persones, així com la igualtat bàsica entre tots els éssers humans. És una evidència que 95 �la sexualitat i l’afectivitat no poden, en cap cas, constituir un impediment per al ple i lliure desenvolupament de la personalitat, ni ser tampoc un factor de desigualtat. Si l’homosexualitat és un manifestació més de la pluralitat sexual i afectiva de les persones, el nou Govern assumirà l’homosexualitat com una forma de sexualitat i afectivitat plenament equiparable a l’heterosexualitat. Per això, garantir el lliure exercici de la sexualitat i l’afectivitat com un dret de les ciutadanes i els ciutadans serà una prioritat del nou Govern de la Generalitat. Hem de fer de la llibertat sexual de les persones una llibertat efectiva i real. Aquest ha de ser el sentit de la llibertat en el segle XXI: treballar per una llibertat plena de les dones i els homes. OBJECTIUS 1. Assolir la plena igualtat de gais, lesbianes i transsexuals, i promoure la normalització del fet homosexual i transsexual. 2. Vetllar pels drets de gais, lesbianes i transsexuals a la lliure expressió de la seva sexualitat i al desenvolupament de la personalitat, i assegurar l’equiparació legal del fet homosexual i transsexual. 3. Garantir el respecte a la dignitat de la persona, independentment de la seva orientació sexual, i defensar la no-discriminació a causa de l’opció sexual. MESURES Mesures per al foment de la igualtat d’aquests col·lectius Donar suport a les actuacions i iniciatives de les associacions de gais i lesbianes, o a aquelles que, en un marc d’actuació més ampli en la defensa de la igualtat o la diversitat, incloguin la normalització d’aquest col·lectiu. Propiciar el treball conjunt de col·laboració entre les organitzacions socials i els col·lectius sense ànim de lucre que treballen en la defensa dels drets dels gais i lesbianes, i totes les administracions per tal de promoure els valors de respecte i igualtat. Defensar, davant de situacions de discriminació, les persones homosexuals, ja sigui mitjançant serveis específics de suport o bé a través de la inclusió d’aquest col·lectiu de manera específica en els serveis de defensa dels drets dels ciutadans (defensor del ciutadà, oficina per a la no-discriminació, etc.). Mesures per al reconeixement dels drets dels homosexuals i dels transsexuals Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). 96 �Revisió del Codi de Família i de la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció. Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a fi de remoure tots els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. Garantir el desenvolupament de les polítiques d’igualtat que en resultin, en tots els sectors (joventut, immigració, gent gran, etc.). Obrir un espai de reflexió entre les associacions de gais i lesbianes i el conjunt de la comunitat educativa, per tal de tractar en profunditat el fet de la llibertat sexual i la introducció de mesures pedagògiques antidiscriminatòries. 97 �3.5. Facilitar l’emancipació del jovent El jovent de la Catalunya d’avui està format per una de les generacions més preparades i amb més capacitats de transformació de la història d’aquest país. Però, al costat d’aquesta realitat, molts joves troben contínues dificultats que els impedeixen poder desenvolupar plenament els seus projectes de vida, trobar ocupacions on aportar els seus coneixements, emancipar-se i entrar en la vida adulta. La majoria de les persones joves no es poden emancipar i romanen en els domicilis paterns fins als 30 anys o més. L’any 2002, el 67% de joves entre 25 i 29 anys encara vivien a casa dels pares. L’índex de joves membres d’associacions, molt baix i molt per sota de la mitjana europea, mostra que la condició juvenil, generosa en les seves respostes solidàries davant les injustícies de la societat, no troba en l’associacionisme una forma vàlida d’expressió de les seves inquietuds. L’actual Govern de la Generalitat ha fet poc per modificar aquesta situació. L’existència del Pla Nacional de Joventut no ha estat suficient per respondre a les necessitats d’aquesta nova condició juvenil. Han faltat recursos i capacitat d’implementació concertada amb totes les administracions per dur a terme polítiques actives i eficaces. El Pla ha servit, sobretot, per fer activitat publicitària. La condició juvenil, amb noves necessitats, exigeix que el Govern de la Generalitat faciliti les condicions necessàries perquè els joves es puguin emancipar. Emancipar-se significa assolir el màxim desenvolupament personal: entre altres coses, l’accés a un lloc de treball i a un habitatge. El nou Govern de la Generalitat assumeix la qüestió de l’emancipació juvenil com un tema prioritari. El nou Govern de la Generalitat ha d’ordenar la seva política de joventut entorn a tres eixos bàsics: l’educació i la cultura, el treball i l’habitatge. Cal un sistema educatiu on tant l’ensenyament professional com la formació universitària de grau mitjà i superior de titularitat pública siguin els protagonistes i impulsors de la formació continuada, a través de la reorientació i ampliació de les seves funcions tradicionals. En l’àmbit del treball, té especial importància reduir la temporalitat i combatre la inestabilitat i la inseguretat laboral. A llocs de treball fixes, contractes indefinits; a igual treball, igual salari. No volem cap jove sense més formació o treball garantits en acabar l’etapa d’educació obligatòria. En l’àmbit de l’habitatge, el nou Govern de la Generalitat arbitrarà un paquet d’accions adreçades a afavorir l’accés dels joves a un habitatge, en lloguer o en propietat. 98 �OBJECTIUS Els tres eixos d’una política adequada de joventut se situen, fonamentalment, entorn de la formació, el treball i l’habitatge. Sobre aquests eixos se situen les Taules d’Emancipació Juvenil, que esdevindran la xarxa d’actuació de les administracions públiques en matèria de joventut. Integrant en un mateix centre els serveis fins ara dispersos, es podran atendre de manera combinada i personalitzada les necessitats de cada persona jove en un territori determinat. Aquests centres permetran: 1. Conèixer en profunditat els mercats locals de treball, formació i habitatge del territori. 2. Identificar les necessitats i particularitats d’aquests territoris. 3. Establir una xarxa de relacions amb els agents econòmics i socials locals implicats. 4. Desenvolupar polítiques personalitzades segons les singularitats del mercat de destí. 5. Intermediar entre joves, empresaris, centres de formació i els que ofereixen habitatge de lloguer o compra. Les taules actuaran com a punts de servei on es podrà tractar i resoldre de manera personalitzada i integral la problemàtica juvenil al voltant dels tres eixos bàsics: formació, educació, treball i habitatge. MESURES Mesures per fomentar la formació dels joves Potenciar que els programes de garantia social (PGS) cerquin la reinserció en el sistema educatiu i no només la sortida ocupacional. Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. Potenciar i prestigiar el cicles formatius professionals, especialment els vinculats amb els oficis. Afavorir la possibilitat d’alternar formació i treball. Consolidar un sector no universitari d’ensenyament superior per donar resposta a les necessitats tècniques del sector productiu del nostre país, vinculant l’ensenyament al progrés social i econòmic a través del teixit associatiu i del món empresarial. Potenciar l’intercanvi de joves de diversos països i la creació de xarxes d’interculturalitat i solidaritat. Mesures per fomentar la inserció laboral dels joves Vetllar perquè la contractació dels joves es produeixi en igualtat de drets socials i laborals evitant l’existència de discriminacions per raons d’edat. 99 �Potenciar els programes de formació i ocupació (escoles taller, cases d’oficis), en condicions de qualitat, per inserir els joves amb greus dificultats per continuar els estudis, així com potenciar la utilització dels contractes amb contingut formatiu (pràctiques i formació), vetllant per un ús correcte i afavorint-ne l’estabilitat. Donar suport a les iniciatives empresarials dels joves, especialment les relacionades amb l’aparició de noves activitats i, en particular, les relacionades amb el reforçament de la inclusió social, el lleure i el medi ambient. Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. Mesures per afavorir l’adquisició d’habitatges per als joves Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). Programa de suport per a l’accés al primer habitatge, tant pel que fa al finançament per a l’adquisició com a les garanties exigibles en els contractes de lloguer. Aplicar l’IVA reduït a les promocions de sòl destinat a habitatge protegit. Aplicar un marge de reducció en l’ITP i concedir una desgravació o ajut de 600 € anuals per contractes a persones joves. 100 �3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom La salut és l’element de la vida més apreciat per la ciutadania i les polítiques públiques són determinants per garantir-la. El sistema de salut es consolida com a Sistema Nacional de Salut, finançat a base d’impostos, a la Llei general de sanitat de l’any 1986, que garanteix la protecció de la salut del ciutadà i és un dels instruments més poderosos de redistribució de la renda i d’igualtat d’oportunitats, juntament amb l’educació i les pensions, principals elements dels estats del benestar europeus. A Espanya i a Catalunya, s’ha viscut un procés accelerat de construcció del sistema sanitari i més si es té en compte el baix nivell de prestacions i de recursos de què partíem. Les polítiques públiques de salut són clarament un dels pilars bàsics del sistema de benestar social avançat perquè, a més de ser un instrument de cohesió social, és alhora font de riquesa i d’ocupació (el sector sanitari té un pes del 3,9% en el PIB català, l’1% de la població treballa en una empresa sanitària publica i 49.774 persones formen part del personal sanitari). Des de mitjans dels noranta fins avui s’ha perdut la iniciativa i el lideratge polític per orientar el sistema, ja que la sanitat no ha estat una prioritat per al Govern de la Generalitat de Catalunya, sobretot en temes com la salut pública, la salut mental, la salut ambiental, la salut laboral i la defensa del consumidor. D’aquesta manera, s’ha produït una pèrdua de confiança creixent dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, ambulàncies, etc.) i en la protecció de la salut (vaques boges, legionel·losi, intoxicacions alimentàries, etc.). A més, constatem el desencís i manca de motivació dels professionals i una iniquitat territorial creixent. En definitiva, podem parlar de crisi del model sanitari català i del seu finançament. El nou Govern ha de revisar i actualitzar el sistema sanitari, conservant-ne els elements vigents, útils i eficaços, tornant-ne a examinar d’altres i generant noves idees, projectes i il·lusions que trenquin amb les inèrcies i carències actuals. El nou Govern de la Generalitat ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut. El nou ICS gaudirà una veritable autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als centres o a xarxes integrades en el territori. Cal reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la viabilitat econòmica, i executar un pla especial d’inversió per millorar el servei. La gestió pública del sistema sanitari pot ser, i ha de ser, de qualitat i eficient. Aquest nou sistema de salut ha d’integrar i coordinar els serveis socials d’atenció a la dependència juntament amb l’atenció sanitària i prioritzar la salut pública entesa com a promoció de la salut, prevenció i vigilància de la malaltia, protecció de la salut general, de la salut laboral i la mediambiental. 101 �Salut mental Cal fer especial esment en la salut mental. Catalunya va ser capdavantera en la reforma de l’assistència psiquiàtrica però, un cop restaurada la Generalitat i després de rebre els primers traspassos en matèria sanitària, va romandre aturada durant tota la dècada dels anys vuitanta, fins a la promulgació de la Llei d’ordenació de la sanitat a Catalunya (LLOSC), l’any 1990. El desenvolupament de l’assistència psiquiàtrica dels darrers anys s’ha basat, sobretot, en les estructures hospitalàries històriques, fent girar el sistema al voltant de les necessitats dels centres i no de les dels malalts i els seus familiars. No han existit uns criteris clars i explícits de planificació global del fenomen, fet que ha provocat una proliferació de dispositius d’assistència sanitària especialitzada, amb molta iniquitat en l’accés territorial i la qualitat. Actualment, Catalunya està per sota de la mitjana de l’Estat en despesa sanitària destinada a l’atenció psiquiàtrica per habitant. El propòsit del nou Govern de la Generalitat és afavorir la normalització de la vida de les persones que pateixen malalties mentals i de les seves famílies. Així doncs, caldrà establir una coordinació interdepartamental per tal que el malalt mental i les famílies que en tenen cura tinguin recursos per a la integració social i laboral del malalt. Salut pública Un altre àmbit de l’actuació del Govern de la Generalitat en sanitat que requereix una intervenció especial i un canvi d’orientació és el de la salut pública. Catalunya té un dels dèficits més importants d’Espanya i d’Europa en el desenvolupament de la salut pública i altres temes relacionats amb ella (salut ambiental, salut laboral, defensa del consumidor, etc.). Pel Govern de CiU, aquest no ha estat mai un tema prioritari i, per això, no existeix al nostre país una xarxa catalana de salut pública. L’exemple més clar d’aquest dèficit és que Catalunya té el nombre més elevat de malalties disentèriques d’Espanya i una de les taxes d’intoxicació alimentària més elevades. Ús racional dels medicaments: increment de l’ús dels genèrics L’ús dels medicaments és bàsic per al control de les malalties i redueix el nombre de baixes laborals, d’ingressos hospitalaris, d’intervencions quirúrgiques, millora la qualitat de vida i, per tant, redueix la pèrdua de vides humanes. Ara bé, els medicaments també poden tenir efectes negatius sobre la salut de l’usuari, en els casos en què hi ha una selecció inadequada dels medicaments o si se’n fa un ús inadequat. L’espectacular creixement del consum de medicaments i de la despesa farmacèutica ha estat motiu de preocupació en el conjunt de la UE. A Catalunya la despesa pública en medicaments és molt elevada: la mitjana de creixement durant els darrers vuit anys ha estat al voltant de l’11% anual. I la despesa en medicaments suposa al voltant del 24% de la despesa sanitària pública total. 102 �Cal una aposta decidida per fomentar el bon ús dels medicaments, impulsar l’ús dels genèrics i racionalitzar la despesa, actuant en tots els sectors implicats: usuaris (consumidors), indústria farmacèutica i prescriptors (metges i farmacèutics). Medicines naturals Un altre tema d’interès creixent en aquest àmbit és el de les medicines naturals (naturopatia, osteopatia, homeopatia, medicina tradicional xinesa i acupuntura). A Catalunya, l’interès per aquestes pràctiques representa la recuperació d’una llarga tradició i experiència, i hi ha més de 2.000 professionals en actiu al sector. En aquest sentit, les administracions de l’Estat i de Catalunya han ignorat la medicina natural i l’han deixat en una situació d’al·legalitat: es pot consumir i practicar, però cap Administració no en garanteix la qualitat al consumidor ni empara el professional. El nostre compromís és el de regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i com a complementàries de l’actual medicina convencional. A través de la regulació i avaluació, es garantirà la qualitat de l’oferta i la formació, i l’estabilitat i el reconeixement dels professionals. OBJECTIUS Salut (atenció sanitària, salut pública i serveis socials d’atenció a la dependència) Establir un model basat en la salut més que en la malaltia i en “tenir cura” davant de la cronicitat. Millorar la qualitat de l’atenció sanitària amb un enfocament biopsicosocial i amb perspectiva de gènere. Potenciar l’atenció primària de salut com a base fonamental del sistema sanitari. Prioritzar la salut pública i oferir garanties de salut i de seguretat alimentària. Atendre la cronicitat en les situacions que ho requereixin, mitjançant serveis socials d’atenció a la dependència. Situar el ciutadà com a centre del sistema. Dret a decidir sobre la pròpia vida i una mort digna. Establir polítiques públiques per disminuir les desigualtats socials en salut i incorporar en el Pla de Salut objectius substancials i avaluables en la reducció de la mortalitat. Millora del finançament sanitari i increment dels recursos. 103 �MESURES Mesures per millorar i reformar l’atenció primària Garantir un temps de visita suficient de deu minuts, proporcionar més recursos humans per tal d’adaptar les plantilles a les peculiaritats geogràfiques i socials de l’àrea, i incrementar la capacitat resolutiva dels centres d’atenció primària (CAP). Atendre els ciutadans i les ciutadanes abans de 24 hores amb el seu metge de capçalera en els centres de salut (sempre que la situació no sigui urgent). Realitzar la revisió anual de la història clínica a tots els ciutadans i ciutadanes per tal de garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb l’edat, hàbits, etc. Augmentar la cartera de serveis: prestacions dentals gratuïtes per a nens i nenes entre 6 i 14 anys i per a malalts crònics. Proporcionar atenció podològica a malalts de risc (diabètics, malalties de l’aparell circulatori, etc.). S’establiran mecanismes per tal d’evitar problemes d’equitat en el tracte i en els resultats de la salut de la ciutadania, establint terminis per a la integració total de tots els professionals sanitaris de l’atenció primària. Potenciar l’atenció domiciliària. L’atenció primària atendrà millor les persones grans i les persones que en tenen cura, mitjançant l’ús conjunt dels recursos socials i sanitaris, amb la col·laboració estreta dels ajuntaments. Dur a terme un canvi d’orientació en el sistema per dotar-lo d’eines de salut pública i comunitària que permetin la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i que evitin la medicalització excessiva. Així doncs, els centres d’atenció primària, a part de cobrir l’atenció sanitària, gestionaran l’aplicació de programes de salut pública i de programes d’atenció integral a la dependència. Introduir formació per una concepció integral de la persona en els CAP. La plantilla dels centres d’atenció primària s’ha d’adaptar al tipus de població i a les seves necessitats (increment d’immigració, increment de la natalitat, població envellida, etc.). Adequar els sistemes d’informació de l’atenció primària i fer-los compatibles amb els de la resta del sistema sanitari per tal d’aconseguir una bona coordinació entre nivells assistencials, respectant la privacitat del pacient. Els centres d’atenció primària han d’actuar com a motors de difusió de la informació i la formació dels usuaris de la sanitat pública. El personal sanitari, amb ajuda d’altres professionals, s’ha d’encarregar de la pedagogia sanitària de la població. 104 �L’assistència domiciliària ha de cobrir i fomentar la recuperació dels pacients en el seu entorn habitual, des d’una perspectiva sanitària i social, amb la participació d’equips multidisciplinars i acompanyada de polítiques de suport a la família. Prestar especial atenció a les malalties estranyes, amb centres de referència a Catalunya, en el camp científic i, molt especialment, en la reinserció del malalt a la societat i en el suport a les famílies i a les persones que en tenen cura. Tenint en compte l’increment de població procedent d’altres països, es facilitarà al personal de l’atenció primària la formació en la diversitat intercultural i en les patologies pròpies de cada país. Mesures per reduir les llistes d’espera Garantir serveis accessibles de diagnòstic ràpid a tot el territori, que evitaran les demores en la realització de proves o estudis i serviran per fer un diagnòstic precoç de malalties greus (com les oncològiques o cardiològiques). Reorganitzar l’oferta d’especialistes, fet que permetrà donar garanties d’un temps màxim d’espera d’entre un i dos mesos per a les visites no urgents, segons l’especialitat. Assegurar un temps màxim d’espera inferior als sis mesos per a les intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesi de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.). Periòdicament, es revisarà quines són les intervencions amb llistes d’espera per evitar que l’actuació preferent en unes operacions no provoqui llistes d’espera en d’altres. Gestionar amb transparència les llistes d’espera. Establirem uns registres centralitzats que publicaran cada mes els indicadors de temps d’espera per centres, per procediments quirúrgics i per proves complementàries i visites d’especialistes. Proporcionar al pacient un certificat d’inclusió en una llista d’espera, perquè pugui tenir constància escrita del moment en què ha entrat en llista d’espera. Mesures per uns serveis sanitaris més confortables i humanitzats Millorar l’accessibilitat, les infraestructures i el confort de l’atenció primària i dels serveis d’urgència. Garantir una atenció telefònica o via Internet adequada. Introduir millores a les habitacions dels hospitals per fer-les més confortables. A les habitacions que no puguin ser individuals, els llits quedaran separats per mampares que garanteixin la intimitat. Els acompanyants disposaran de butaques més còmodes. Cap habitació no tindrà més de dos llits i la tendència de cara al futur ha de ser augmentar el nombre de cambres individuals, especialment en ginecologia i obstetrícia, i per a malalts en fase terminal. Millorar les infraestructures de les urgències hospitalàries per augmentar la intimitat, la dignitat i la comoditat del pacient. 105 �Millorar l’atenció hospitalària urgent per poder disminuir el temps d’espera en els serveis d’urgència. Millorar el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya, diferenciat del transport programat (trasllat de malalts a rehabilitació, visites hospitalàries, diàlisi, etc.). Creació d’una xarxa de transport sanitari urgent que contribueixi a disminuir el temps d’arribada als punts d’assistència, tenint en compte les particularitats territorials i la distribució de la població. Increment del transport sanitari medicalitzat per tal que arribi a tot el territori en les mateixes condicions, amb els mateixos temps de resposta i amb la mateixa oferta de serveis, en funció del territori. Assegurar la coordinació de tots els recursos sanitaris d’urgència dins d’un mateix territori, en el marc del 112 català. Millorar l’atenció a les emergències sanitàries extrahospitalàries, fent del 112 un número especialment sanitari i perfectament coordinat amb d’altres actuants del món de les emergències. Mesures per garantir l’atenció a les malalties cròniques Oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals, en especial dels auxiliars de la llar, els treballadors socials i els infermers/es. Aquests darrers seran els professionals clau d’aquest servei, que es gestionarà des de l’àmbit local i als centres d’atenció primària (CAP). Creació de l’Agència Sociosanitària d’Atenció a la Dependència, que tindrà les funcions de planificació i de garantir l’accés i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a les persones amb dependència (malalts crònics, persones grans, amb discapacitats, malalts mentals, etc.), amb el finançament adequat i impulsant-hi la participació de les organitzacions socials no lucratives. En l’àmbit local –municipi o mancomunitat de municipis–, els serveis d’atenció sanitària i social garantiran un suport adequat a les persones amb dependència, en què es prioritzarà la dependència greu, el suport a domicili, la rehabilitació i, quan siguin necessaris, habitatges amb suport, centres de dia i residències. Establir mecanismes d’informació i de suport efectius a les entitats (associacions, fundacions, etc.) que agrupen voluntaris, familiars i malalts crònics (càncer, Alzheimer, fibromiàlgia, reuma, parkinson, malalties neuromusculars, malalts mentals, etc.), i coordinats amb la sanitat i els serveis socials públics. Que tota la població amb dependències pugui accedir als serveis amb igualtat de criteris de qualitat en l’assistència i el més a prop possible del seu entorn. Mesures per garantir un plantejament integral de la malaltia mental Implementar un nou model de salut mental que tindrà les característiques següents: serà d’accés universal i de responsabilitat pública; abordarà la malaltia amb una 106 �visió biopsicosocial (sanitària, social i psicològica alhora); els serveis hauran d’estar a prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que, a més, permetrà incrementar la recerca i la prevenció. S’integrarà la salut mental en els hospitals generals i en les estructures sanitàries d’àmbit territorial. Desplegament de dispositius assistencials d’àmbit comunitari (hospitals de dia, serveis d’internament a la comunitat i atenció domiciliària, comunitats terapèutiques i rehabilitadores) com alternativa a l’hospitalització tradicional en els grans hospitals psiquiàtrics. Afavorir la reinserció social i laboral del malalt psiquiàtric. Establir mecanismes per tal de garantir la continuïtat en la trajectòria assistencial del malalt mental més greu (trastorns mentals severs). Posar l’accent en una articulació adequada per efectuar un treball en xarxa entre els diferents agents de la salut mental i associacions d’usuaris i famílies, professionals, entitats proveïdores i diferents estaments de l’Administració. Establir criteris d’ús racional de psicofàrmacs i anàlisi de les seves indicacions. Realitzar un mapa de recursos per a la salut mental i accions per desplegar en vuit anys per a la universalització de l’assistència i les garanties de qualitat i d’equitat territorial. Definir la cartera o prestacions bàsiques de salut mental de tots els departaments implicats, amb indicadors de qualitat assistencial. Possibilitar que l’atenció sanitària primària atengui les persones amb trastorns mentals lleus i assegurar la formació adequada a la xarxa d’atenció hospitalària, sanitària, social i primària, i el treball conjunt entre la xarxa de salut mental i la xarxa sanitària i social bàsiques. Potenciar la intervenció psicoterapèutica i social de l’entorn familiar de les persones amb trastorns mentals lleus. Introduir de manera gradual terapeutes grupals a les àrees bàsiques de salut per donar cobertura psicoterapeuta a l’atenció dels trastorns mentals lleus. Increment del nombre de psicoterapeutes i terapeutes grupals en els centres de salut mental, així com dels infermers/res especialistes en salut mental. Donar suport a les associacions de familiars de malalts mentals de Catalunya, les associacions de malalts mentals i les de professionals de la salut mental. Integrar la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a drogodependències dins de la xarxa integrada de salut. Mesures per millorar la salut pública Crear l’Agència de Salut Pública, amb un infraestructura (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic. Els serveis corresponents abordaran aspectes fonamentals, com la promoció de la salut, la prevenció de la 107 �malaltia i la protecció de la salut, l’educació per a la salut, la salut laboral, la salut comunitària, la seguretat alimentària, la seguretat viària i la salut mediambiental. Crear instruments de coordinació entre la formació, la recerca i l’aplicació de la salut pública. Reforçar els serveis de vigilància epidemiològica de manera que es garanteixi el seguiment de tots els casos notificats de malalties transmissibles de rellevància sanitària, per tal d’esbrinar l’origen de la infecció i poder identificar, tractar i prevenir altres casos. Millorar la formació dels tècnics en salut pública i vetllar per la seva carrera professional. Estimular la recerca a través de la xarxa de salut pública a Catalunya, que permetrà obtenir dades actualitzades dels problemes de salut emergents per realitzar-ne una prevenció adequada. Un esforç en anàlisi epidemiològica servirà per decidir els objectius en salut i per a l’avaluació dels programes. Fomentar estratègies en relació amb l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, la reducció de riscos i danys en l’ús de drogues il·legals i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i als col·lectius més vulnerables. La promoció de la salut i la prevenció seran estratègies essencials en l’abordatge de les drogodependències, especialment del tabac i l’alcohol, però també l’heroïna, la cocaïna, les drogues de síntesi i altres substàncies addictives. Els programes d’acció contra les drogodependències hauran de contemplar la participació activa de les administracions locals. Així ho recomanen els components preventius, comunitaris, rehabilitadors dels programes. Els dispositius assistencials d’atenció a la drogoaddicció estaran integrats als serveis de salut mental. Donar suport a la lluita contra la sida, com a malaltia que ens afecta a tots i a totes. Realitzar campanyes de prevenció contra la sida i la resta de malalties de transmissió sexual i fomentar l’ús de mètodes anticonceptius. Programes generalitzats sobre sexualitat a centres educatius i centres cívics, i repartiment gratuït de preservatius, especialment entre els sectors considerats de més risc per a la transmissió del virus de la sida (persones dedicades a la prostitució, adolescents, etc.). Estendre els serveis que proporcionen xeringues esterilitzades als drogoaddictes, per evitar el contagi de la sida a través de xeringues infectades. Atendre les persones seropositives. En el cas de persones que no tinguin la sida, però que en siguin portadores del virus, proporcionar gratuïtament la medicació que necessiten per no desenvolupar la malaltia. En el cas de persones que ja tinguin la malaltia, procurar que disposin del màxim d’atencions mèdiques possibles. Dotar de més mitjans la sanitat pública per fer front als malalts/es d’anorèxia, bulímia i altres trastorns de l’alimentació. Vetllar perquè els mitjans de comunicació disminueixin les imatges de dones extremadament primes, presentant-les com a 108 �models a seguir. Realitzar campanyes per difondre bons hàbits alimentaris i de salut. Cal explicar els avantatges de la dieta mediterrània per evitar un consum excessiu del menjar tipus fast-food i fomentar la pràctica de l’exercici físic per combatre la sedentarietat. Elaborar i presentar un informe de salut de Catalunya cada any i per cada regió sanitària. Establir programes concrets de salut pública per a cada àmbit territorial local, adaptats a les necessitats reals de salut dels ciutadans de cada territori. Mesures per millorar la gestió de l’Institut Català de la Salut Dotar cada hospital i equip d’atenció primària de l’ICS d’elements efectius d’autonomia de gestió. Crear òrgans de govern a cada hospital o àmbit territorial de l’ICS, amb la participació de l’administració local. Presentar anualment, igual que els altres centres de la xarxa, un informe sobre la gestió de l’Institut Català de la Salut i els seus resultats en el camp de la salut. Mesures per garantir l’ús racional dels medicaments Promoure un pacte amb els diferents sectors implicats per a l’ús racional dels medicaments (ciutadania, professionals sanitaris, farmacèutics, distribuïdors, indústria farmacèutica). El bon ús de la targeta sanitària individual serà un element estratègic per a l’avaluació del consum de fàrmacs. Desenvolupar un programa de qualitat en l’àmbit del medicament dins d’un marc normatiu per a l’acreditació dels serveis sanitaris públics, que permetrà la millora de les activitats assistencials que incideixin en el bon ús del medicament. Assegurar el seguiment i control de les compres de medicaments realitzades pels serveis farmacèutics de la Xarxa Pública Hospitalària per optimitzar la política actual, agilitar els procediments i dotar de transparència el sistema. Centralitzar la informació i crear preus de referència propis del sistema. Potenciarem les funcions de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia de les oficines de farmàcia i la coordinació amb els serveis d’atenció primària. Cercar el consens amb tots els agents implicats entorn d’un nou sistema de retribució de les oficines de farmàcia que contempli les funcions assistencials i sanitàries dels professionals farmacèutics, per tal d’impulsar les modificacions legals pertinents. Impulsarem programes globals d’atenció farmacèutica amb la coordinació de l’Oficina de Farmàcia i els centres d’atenció primària que incloguin la detecció, correcció i prevenció dels problemes associats a l’incompliment dels tractaments i els errors de prescripció, interaccions farmacològiques o reaccions adverses als medicaments. 109 �Establir un pacte amb les oficines de farmàcia i els col·legis de farmacèutics de Catalunya, mitjançant el qual la Conselleria de Salut incideixi en la regulació i contractació de les oficines de farmàcia, en aplicació de les seves competències. Adaptar la regulació de les oficines de farmàcia a les característiques especials de cada territori. Promoure un pacte de sostenibilitat amb la indústria farmacèutica que contempli un codi ètic de les polítiques de promoció i que premiï la inversió en recerca. Difondre polítiques integrals per a la implantació de medicaments genèrics, que siguin un eix bàsic en els pactes de prescripció de sostenibilitat i de concertació. Elaborar guies terapèutiques de referència i la prescripció per principi actiu dels medicaments. El sistema sanitari català donarà especial prioritat a la recerca en aquells àmbits que reben menys atenció per part del sector privat i que alhora tinguin un impacte més gran sobre la salut pública catalana i la global. Mesures per regular les medicines naturals Regular les medicines naturals com a part dels recursos per la salut i/o complementaris i alternatius de l’actual medicina convencional. Oferir garanties de qualitat en l’ús de les medicines naturals: acreditació i homologació d’ensenyaments, centres i professionals. Instar l’Estat a regular les medicines naturals en l’àmbit de les seves competències i instar la Unió Europea a harmonitzar la regulació de les medicines naturals en el marc de la UE. Mesures per tenir un sistema sanitari democràtic i participatiu Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris. És necessari determinar els seus drets i deures per a la seva corresponsabilitat en el bon ús del sistema. També tindran dret a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital. Els ciutadans han de participar en els consells de salut nacionals, regionals i locals, on es retin comptes, amb total transparència, dels resultats del sistema en termes de salut i econòmics. Des dels organismes de defensa del consumidor s’ha de fer un seguiment de la qualitat del sistema, i des dels òrgans de participació ciutadana s’ha d’avaluar el grau de compliment dels objectius plantejats en els plans de salut per a cada regió sanitària. El dret a escollir el professional i el centre ha de ser del pacient, amb la garantia del dret a la segona opinió en cas de malalties de pronòstic greu detectades a través del metge de capçalera. Es donarà suport a les associacions de ciutadans i ciutadanes en defensa dels drets dels consumidors i entitats de persones o familiars específics per malalties i 110 �s’establiran mecanismes perquè puguin intervenir en la presa de decisions sobre el model organitzatiu dels serveis que reben. Les organitzacions i grups d’ajuda mútua de malalts i familiars de malalts són els autèntics clients del sistema i en coneixen les necessitats –tot i que puguin expressar-les de manera fragmentada– i, per tant, cal fomentar i donar suport a la seva existència i a la seva tasca, així com a la seva coordinació i interlocució amb el sistema sanitari. L’accés al sistema a partir de les noves tecnologies serà una prioritat. L’ús dels mitjans necessaris ha de permetre als ciutadans i ciutadanes accedir i moure’s a través del sistema des de qualsevol lloc. La història clínica compartida –amb la garantia de la protecció de les dades confidencials– facilitarà la informació. Els ciutadans podran accedir als indicadors de qualitat tant del sistema públic com del privat. Mesures per millorar les condicions dels professionals sanitaris Establir un model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària. Incentivar en base a objectius (econòmics i professionals) la dedicació exclusiva a la xarxa pública. Analitzar detalladament les càrregues professionals per potenciar les zones amb els dèficits més grans. Assegurar la participació dels professionals en la presa de decisions tant pel que fa a la gestió com als plantejaments d’objectius clínics. Adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre, valorant l’envelliment, les noves migracions, la demanda i l’ús dels serveis, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials. La infermeria ha de veure potenciat tant el seu rol comunitari com el seu paper fonamental en l’atenció domiciliària, les cures de recuperació i de rehabilitació, el seguiment i atenció dels malalts crònics i de les necessitats de la gent gran dependent, l’educació per a la salut, la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de malalties, així com el seu paper assistencial en l’àmbit hospitalari. Estimular la creació i/o el desenvolupament de les noves professions sanitàries (salubristes, especialistes en salut laboral, professionals sociosanitaris, fisioterapeutes, etc.). Desenvolupar les especialitats d’infermeria, determinant-ne les funcions i les competències. Impulsar la creació de la Llicenciatura en Infermeria. Impulsar una carrera professional on els incentius no siguin només de caire econòmic, sinó també de caire social: jornades de descans, períodes de formació subvencionats, reciclatge en altres centres, etc. 111 �Fomentar una política laboral en què el personal sanitari assistencial, després de determinats anys d’exercici, pugui desenvolupar càrrecs de caire consultiu. Mesures per reformar l’administració sanitària catalana per tal de millorar-ne els serveis Promoure una llei de modernització i de qualitat del Sistema Català de Salut. Treballar, en un horitzó de vuit anys, per arribar a equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països amb una renda per càpita i característiques similars a les nostres. Les inversions tindran les característiques següents: - Quantificarem l’import de les inversions traslladades als proveïdors així com les necessitats no cobertes per als propers quatre anys. S’elaborarà un pla de refinançament de les inversions. - Elaborarem un pla específic d’inversions, reposicions i recursos de l’ICS necessaris en els propers vuit anys. - Prepararem un pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Es mantindrà el pla d’inversions sociosanitàries previst fins al 2005 (27 milions d’euros), però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. Rendibilitzar les inversions o actius importants en forma d’instal·lacions o equips mèdics dels centres públics. Per tant, es potenciarà l’ús de les instal·lacions matí i tarda, d’una manera més intensiva. Establir sistemes eficaços de coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària, per evitar la duplicació de proves, per millorar la informació sanitària, reduir-ne el cost i, sobretot, per donar un servei més eficaç i eficient a la ciutadania. 112 �3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats En els darrers 25 anys s’han produït una sèrie de canvis que han modificat profundament el sector de l’activitat física i de l’esport. Avui dia, aspectes tan tradicionals com la competició, l’esforç, la superació o el sacrifici, estan deixant pas a altres conceptes com el benestar, el manteniment físic, la relació o la recreació. Estem vivint, doncs, una transformació del model d’organització esportiva. La verticalitat del sector, caracteritzada per la competició esportiva, s’ha transformat en un model horitzontal en què interaccionen un conjunt molt interessant d’àrees, conceptes i valors. La transversalitat de l’esport obliga a un nou plantejament en el qual l’activitat física i l’esport han esdevingut un factor indispensable a l’hora de parlar d’integració social, serveis socials, joventut, benestar social, turisme, desenvolupament econòmic, igualtat, diversitat, etc. L’esport és una eina per treballar la cohesió social i la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes dins del marc de les polítiques de l’Estat del Benestar. L’esport és un factor d’ocupació del temps de lleure i apareix com un element que transmet valors, que millora la salut i l’autoestima, que fomenta la participació, que genera cultura social i que fomenta la diversitat en la nostra societat plural. A la vegada, l’esport s’ha convertit també en un motor de creixement econòmic del país. El turisme, la indústria i altres sectors de l’economia troben en l’esport un element de creixement i de creació de riquesa. La base social de la pràctica esportiva ha variat totalment i avui dia una part molt important de la ciutadania, amb independència de la seva edat o condició, practica esport de manera regular. La progressiva incorporació de l’esport en els hàbits de vida dels ciutadans i ciutadanes i l’aparició de noves demandes i necessitats, han obligat les administracions a intervenir activament. Tot i aquest escenari, l’esport català viu una crisi de lideratge i de direcció. Hi ha una manca evident de coordinació entre les institucions i les entitats que, sota el nostre punt de vista, ha afectat molt directament 4 aspectes clau per al desenvolupament esportiu, econòmic i social d’un país com Catalunya: L’esport escolar. Elements que cal millorar L’organització esportiva als centres educatius públics de primària (CEIP) és insuficient i gairebé inexistent als instituts d’ensenyament secundari (IES). A la majoria de centres docents de Catalunya hi ha un divorci total entre l’educació física curricular i l’activitat esportiva dels alumnes, cosa que converteix l’activitat física i l’esport en un element marginal de l’educació dels nostres fills i filles. Les instal·lacions esportives dels centres escolars no estan optimitzades. Moltes tanquen a partir de les cinc de la tarda, fet que impossibilita l’organització d’activitats esportives. 113 �La relació entre els centres i els clubs i altres associacions esportives per tal d’aconseguir un millor aprofitament dels equipaments i dels recursos també és escassa. En molts casos el material esportiu, els recursos i les instal·lacions dedicades a la promoció de l’esport no són els adients ni estan preparats per satisfer les noves inquietuds o necessitats esportives dels joves. La formació i professionalitat dels tècnics esportius orientats a la iniciació esportiva no és l’òptima des d’un punt de vista quantitatiu ni qualitatiu. Encara és molt habitual trobar persones que, tot i que ho fan amb bona fe, no tenen ni la formació ni els recursos adients per desenvolupar una activitat formativa tan important com aquesta. La concepció de l’esport en edat escolar i la iniciació i la promoció esportiva encara es dissenyen sobre eixos directrius tradicionals. La planificació del cicle esportiu dels nostres fills i filles, en la majoria dels casos, no té en compte que l’activitat s’ha d’adaptar a l’estat evolutiu de la persona i que durant l’entrenament infantil s’han d’establir les bases de l’entrenament i del rendiment futur. A causa d’aquest mal plantejament de l’activitat esportiva en edat escolar, l’abandonament esportiu és molt ràpid i nombrós. Són escasses les alternatives cap als joves que abandonen l’esport en edat escolar per falta d’interès o competència esportiva. De la mateixa manera que veiem amb la promoció esportiva dels joves a qui no interessa el model tradicional actual, la selecció de talents esportius està mancada d’un model de planificació global amb el qual els joves talents obtinguin el millor tractament i les millors condicions de desenvolupament integral per a totes les disciplines esportives. El paper dels pares i les mares no s’està treballant. El seu comportament o posicionament davant de l’activitat o rendiment esportiu del seu fill o filla, pot afectar positivament o negativament el desenvolupament integral futur del jove. El desenvolupament de la pràctica esportiva Tot i la indiscutible feina feta, encara hi ha un llarg camí a recórrer per garantir les possibilitats d’accés de tots els segments de la població a un sistema de pràctiques físiques esportives que transmeti valors positius i que sigui equilibrat i de qualitat, amb independència de la procedència, de l’edat, del sexe, de la condició física o del nivell socioeconòmic dels usuaris. En molts casos, el teixit esportiu actual està d’esquena a les noves ofertes i formes de pràctica esportiva. Des de les institucions, des dels clubs, federacions i altres operadors, no hi ha ni la suficient coordinació ni la sensibilitat adequada per donar resposta a les noves necessitats de totes les persones que formen les societats modernes. Això, entre d’altres, està provocant la decadència de molts clubs modests i la crisi del sector associatiu a Catalunya. La concepció dels equipaments esportius que des de l’actual Govern de la Generalitat es defensen i se subvencionen, encara segueix el model tradicional a què fem referència. 114 �Les dimensions, distribucions i dotacions dels actuals equipaments esportius no estan preparades per donar resposta a les noves necessitats esportives de la població. Esport espectacle Defensem una reflexió a nivell de l’Estat i europeu sobre el futur de l’esport espectacle amb una revisió necessària dels mecanismes de control públic, de les lligues i dels clubs professionals i un endinsament dels instruments de fiscalització per tal de garantir la sostenibilitat del sistema i evitar-ne la fallida. Catalunya ha de continuar essent la seu de grans esdeveniments esportius i, a la vegada, continuar essent la seu de grans competicions internacionals de caràcter extraordinari. L’èxit esportiu i organitzatiu de tots aquests esdeveniments és un factor de promoció integral de la imatge del país, no només esportiva, sinó també política i econòmica. Per això mobilitzarem recursos públics i privats que ajudin a la seva consolidació. En el nostre punt de vista, la difusió dels esdeveniments esportius a través dels canals de comunicació de titularitat pública és reduïda i inexistent en els esports minoritaris i és per aquest motiu que promourem la màxima difusió de l’activitat esportiva a través dels mateixos i, molt especialment, a la televisió de Catalunya. L’esport, contingut transversal i factor econòmic important La renovació de la pràctica esportiva a Catalunya necessita una nova manera de gestionar l’esport. Cal integrar en un organisme de gestió esportiva els diferents departaments i unitats amb competències en l’activitat física i esportiva. L’esport, a més de ser un poderós element integrador de les polítiques de benestar, és també un sector amb un gran potencial de creixement que contribueix de manera molt significativa a la creació de riquesa, de coneixement i d’ocupació. L’esport ha estat recentment un instrument per a l’assoliment del creixement i de l’impuls del país (l’exemple més clar n’han estat els Jocs Olímpics). Avui, a la Unió Europea, la despesa realitzada en esport i la seva pràctica equival a un 2% de la despesa en economia domèstica i té un considerable potencial de creixement. A finals de l’any 2003, el consum de material esportiu a l’Estat espanyol serà de 3.840 milions d’€. El 45% de les indústries relacionades amb la producció de material esportiu es troben a Catalunya. Per tot això des del Govern de la Generalitat farem un esforç de captació i de localització per a les grans empreses de la indústria esportiva, dins d’un programa d’abast nacional que converteixi Catalunya en el país de l’esport. e) L’esport a Catalunya L’especificitat històrica, cultural, lingüística i política del nostre país té també la seva expressió en el fet esportiu. El ric teixit esportiu, la capitalitat de l’esport que Catalunya ha mantingut al llarg de més d’un segle a l’Estat espanyol, la vocació dels seus dirigents, esportistes, clubs i federacions, cal que tinguin la seva expressió en la promoció de la presència organitzada del nostre país en el món de l’esport. Per això lluitarem per dissenyar un marc europeu institucional que permeti que les nacionalitats, les regions i els altres àmbits de desconcentració política i administrativa 115 �dels Estats, tinguin un àmbit de participació i protagonisme en les competicions internacionals que doni sortida a l’anhel de projectar col·lectivament els sentiments esportius dels pobles i nacions. Ho farem a través d’un triple principi de: realisme respecte al marc legal i reglamentari que regula l’organització esportiva; gradualisme, a través d’una progressiva presència internacional del nostre esport; i possibilisme per esgotar al màxim les oportunitats de presència, amb la qual cosa avançarem en el reconeixement internacional de la realitat esportiva catalana. OBJECTIUS 1. Reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut. 2. Garantir el dret a la pràctica esportiva del conjunt de ciutadans i ciutadanes, i constituir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu sostenibles, socialment i econòmicament. 3. Consolidar Catalunya com un país de l’esport, seu de grans esdeveniments esportius, i mantenir-hi les competicions més emblemàtiques, fent-les cada cop més importants. 4. Crear l’Agència Catalana de l’Esport, que assumirà la coordinació amb les diferents polítiques que l’afectin transversalment (educació, salut, igualtat, integració, cultura, economia, indústria, turisme, urbanisme, medi ambient, etc.). 5. Garantir la presència internacional de l’esport català de manera realista, gradual i possibilista, cercant el màxim de complicitats que històricament han estat a la base de l’èxit de l’esport català. MESURES Mesures per reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut Convertir els centres educatius en llocs de referència i pràctica esportiva de nens i joves, i garantir-ne la continuïtat una vegada s’abandona el centre escolar, i la selecció i promoció dels talents esportius que destaquin. Millorar el model organitzatiu dels jocs escolars de Catalunya, especialment unificant les competicions en les edats infantils. Aprofitar més la utilització de les instal·lacions esportives dels centres escolars, millorar-les i arribar a acords amb instal·lacions properes, ja siguin públiques o privades. Crear la figura del dinamitzador d’activitats del centre escolar, que desenvoluparà les activitats extraescolars dintre del seu projecte educatiu. Farem un esport educatiu a través de la formació dels tècnics esportius, mestres d’educació física i llicenciats en INEFC. 116 �Incorporar a la iniciació, activitat i competició esportiva valors socials positius. Establir les bases per donar la informació necessària per educar els pares i les mares en la manera d’afrontar la pràctica esportiva dels seus fills. Posar en marxa un programa d’iniciació esportiva perquè tots els nens i nenes aprenguin a nedar abans dels 6 anys. Mesures per construir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu per afavorir la pràctica esportiva Potenciarem la generalització de la pràctica esportiva dels ciutadans i ciutadanes com element de benestar físic, equilibri de salut, interrelació social i transmissió de valors positius, incentivant aquesta pràctica conjuntament amb els sectors públic i privat de l’oferta esportiva. Establir un programa d’ajut a les federacions esportives i als clubs tradicionals per trobar un major equilibri entre els serveis als socis, l’esport educació, l’esport salut, l’esbarjo i l’esport de competició. Facilitar la transformació dels clubs i federacions catalanes, d’entitats administratives a entitats de serveis, per això impulsarem la participació dels clubs i de les federacions a l’explotació i gestió d’instal·lacions i serveis esportius. Racionalitzar les competicions esportives de nivell mitjà i l’esport d’alt nivell, millorant-ne les estructures, amb la detecció de talents, formació de tècnics i la integració educativa i laboral de l’esportista. Impulsar la participació femenina en l’esport, mitjançant el desenvolupament de programes específics al centre escolar, a l’esport universitari i a l’esport federat. Crear àmbits de coordinació amb els ajuntaments per tal d’impulsar les xarxes de desenvolupament esportiu entre els diferents nivells d’Administració i els clubs esportius locals. Substituir el mai aprovat Pla d’Instal·lacions Esportives de Catalunya pels Programes d’Ordenació Esportiva Municipal, buscant la complicitat amb les administracions locals i el conjunt del sector esportiu –federacions, clubs, associacions esportives, empreses de serveis, etc.– que permeti adequar les infraestructures esportives del país al servei de les demandes de pràctica esportiva del conjunt de la ciutadania i, a la vegada, possibilitar el manteniment i adequació de les instal·lacions lligades a l’esport federat. Des de la Generalitat promourem un Programa Específic de Construcció d’Instal·lacions Esportives d’Especial Interès. Intervenir en el sector del coneixement del món esportiu, amb la transformació de l’INEFC en Universitat Temàtica de l’Esport (referent mundial) i dotar-la d’un Observatori de l’Esport Català per conèixer i mesurar-ne els principals indicadors. Revisar i implementar el Pla Estratègic del CAR de Sant Cugat. 117 �Impulsar la programació esportiva a la televisió de Catalunya. Mesures per una nova manera de gestionar l’esport Crear l’Agència Catalana de l’Esport, on s’integrarien els diferents departaments i unitats administratives que tenen competències en l’activitat física i esportiva. En aquesta agència s’integrarien les unitats dels departaments d’Educació, Benestar Social, Salut (Sanitat), Turisme, Cultura, Urbanisme i Ordenació Territorial, Indústria, etc., a més de la integració i adequació de les actuals estructures administratives responsables de l’esport –Consell Català de l’Esport. L’agència també tindria com a funció la coordinació transversal del conjunt de polítiques de benestar i econòmiques que afectin la pràctica i l’activitat esportiva. Creació d’un equip d’assessorament per als municipis que requereixin l’ajut extern per tal de planificar i desenvolupar les seves polítiques esportives. Apostar clarament per la formació específica dels gestors esportius a Catalunya. Dotar de mitjans econòmics els ens locals per tal de donar ajuts al teixit associatiu i d’aquesta manera fomentar i sostenir l’esport tradicional. Posada en marxa d'un pla de millora i adequació de les instal·lacions esportives ja existents al territori, en alguns casos totalment obsoletes. Revisar la legislació vigent i adequar-la als nous temps i necessitats dels municipis i al món de l’esport en general, creant una comissió específica, amb la participació de tots els sectors afectats. Cal facilitar i potenciar la pràctica esportiva dels discapacitats i d’altres grups específics mitjançant actuacions d’adequació de les instal·lacions esportives per tal d’eliminar barreres arquitectòniques; programes de promoció de l’activitat física entre les persones amb disminucions, i acords amb els diferents sectors esportius per tal de promoure activitats d’esport adaptat. Mesures per fer de Catalunya el País de l’Esport L’esport és una de les senyes d’identificació internacional del nostre país arreu del món. Des del Govern promourem la captació per a Catalunya de grans esdeveniments esportius, a partir del programa Catalunya, País de l’Esport. Ajudarem a la consolidació i millora dels esdeveniments que any rere any se celebren al nostre país i en garantirem la continuïtat (Trofeu Comte de Godó de Tennis, Gran Premi de Fórmula 1, Gran Premi de Motociclisme, Ral·li de Catalunya, regates de creuers, Concurs Hípic Internacional, Volta Ciclista a Catalunya, Marató de Barcelona, etc.). Promourem, en conveni amb ajuntaments, diputacions, consells comarcals, clubs i federacions, la creació d’una xarxa de grans premis en diversos esports. 118 �Crearem àrees de desenvolupament esportiu a diverses regions del país (Pirineus, Terres de l’Ebre, Franja Costanera, etc.), per tal de promoure’n el desenvolupament a través d’una oferta esportiva i de lleure de qualitat. 119 �3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades Catalunya va liderar, durant els primers anys de recuperació de l’autogovern, les polítiques i accions que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitats. A l’Estat i, fins i tot, en àmbits internacionals, Catalunya havia estat líder. Però, en els darrers anys, s’ha perdut iniciativa política, s’han perdut moltes oportunitats procedents del propi sector, associatiu o professional, i dels municipis. Això no obstant, segons dades de la Generalitat a Catalunya, s’ha passat de tenir 167.706 persones amb discapacitats registrades a finals del 1996, a tenir-ne 224.438 a finals del 1999. Això suposa un increment anual del 8%. A més del canvi quantitatiu, hi ha també un canvi qualitatiu, perquè han variat les tipologies considerades de discapacitat. Aquest augment de les persones amb discapacitats no vol dir que aquesta població augmenti, sinó que en els darrers anys està aflorant i cal preveure que, progressivament, Catalunya s’aproparà a la prevalença que marca l’Organització Mundial de la Salut. A més, cal tenir en compte que el fenomen del progressiu envelliment de la població també té incidència sobre la població amb discapacitats, i que hi ha algunes tipologies de trastorns que encara no estan suficientment quantificades ni s’han establert programes especialitzats per a elles, com en el cas del 2% de la població amb diferents graus de quequesa, o bé les més de 1.000 persones sordes i cegues, o les més de 3.000 persones amb pluridiscapacitats. Després de 23 anys, la cobertura de serveis i prestacions per a persones amb discapacitats a Catalunya és baixa i molt heterogènia en la qualitat. Això comporta que la família continuï sent el recurs bàsic per a una part molt significativa de la nostra població adulta de persones amb discapacitats. Encara és més greu en el cas de les persones discapacitades i amb malaltia mental. Un altre element d’aquest diagnòstic és la desigual dotació en el territori dels serveis necessaris per a les persones amb discapacitats. Davant d’aquesta realitat, cal defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitats. Aquests drets s’han d’assolir en el termini de dues legislatures. La proposta de societat de benestar avançada defensa que les persones amb discapacitats puguin gaudir d’una qualitat de vida millor. La responsabilitat política dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi és construir de manera gradual escenaris d’inclusió. Es tracta d’adaptar i de no segregar. Per tant, el disseny del model educatiu, sanitari, laboral i social ha de contemplar tothom. Cal pensar en totes les persones i especialitzarse per poder proporcionar la igualtat d’oportunitats i el màxim de llibertat possible a les persones amb discapacitats. Per això, un objectiu prioritari del nou Govern de la Generalitat és garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les persones amb discapacitats a ser ateses, com a ciutadanes, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. Al mateix temps, cal impulsar la descentralització de serveis i recursos no només per fer més eficient la seva planificació, sinó per millorar-ne la implementació, control, gestió i avaluació, així com facilitar un grau més alt de participació. El nou Govern de la Generalitat ha de crear, comptant amb la col·laboració de les entitats representatives de les persones amb 120 �discapacitats, un pla de mesures que ordeni els recursos i que en permeti un ús més racional i eficient. Aquest pla ha de contenir un finançament adequat. A més de les prestacions generals, les persones amb discapacitats han de rebre una atenció personal individualitzada que adeqüi els recursos existents a la naturalesa de la seva situació. Aquest pla ha contemplar també un seguit de mesures econòmiques per a les famílies de les persones discapacitades i ha de garantir que el pares puguin decidir la modalitat educativa dels seus fills i accedir a les noves tecnologies (audiòfons digitals, teletext, Internet, lectors òptics, etc.) que faciliten l’accessibilitat en la comunicació i l’aprenentatge del llenguatge oral, de signes i escrit. I quan siguin adults han de rebre tot el suport necessari per tenir una vida autònoma. És una responsabilitat del nou Govern de la Generalitat fomentar campanyes de sensibilització que trenquin els estereotips fixats. Cal combatre el prejudici que generen els problemes de mobilitat, de comunicació i d’accés al coneixement. Moltes persones amb discapacitats són vàlides per diferents activitats laborals o per a les activitats de la vida diària, i poden ser persones molt qualificades en el seu treball. En aquest sentit, cal promoure l’accés específic de les persones amb discapacitats a totes les activitats pròpies del món de la cultura i de l’esport, dins dels circuits més normalitzats possibles. OBJECTIUS 1. Defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitats (PAD), que s’han d’assolir en el període de dues legislatures, ja que la comunitat es beneficia de la inclusió d’aquestes persones. 2. Garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les PAD a ser ateses, com a ciutadans, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. 3. Impulsar la coordinació de serveis com a camí cap a la integralitat que doni resposta a la globalitat de les necessitats de les PAD. 4. Impulsar la descentralització de serveis i recursos per desenvolupar el principi de subsidiarietat. 5. Fomentar la participació i practicar-la de manera habitual, no només en la planificació dels serveis, sinó també en la seva implementació, control, gestió i avaluació. 6. Definir, de manera consensuada, indicadors de necessitat i d’activitat, criteris de cobertura i d’avaluació dels serveis necessaris per a les PAD, amb les entitats, ajuntaments i col·legis professionals del sector. 121 �MESURES Mesures per crear un marc de defensa de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats Elaborar, amb la col·laboració del sector i en els dos primers anys de la propera legislatura, una llei d’atenció i millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats. Establir un catàleg de prestacions i serveis, així com el finançament i els nivells competencials de cada Administració. Revisar el dret civil català en matèria familiar i patrimonial per tal de considerar la situació singular de les persones amb discapacitats. Elaborar un programa de prevenció de les discapacitats a escala de Catalunya, i plans regionals que establiran les accions que s’han de dur a terme. Aquestes accions han de ser avaluables. Crear el marc adequat per al seguiment actualitzat de la situació de les persones amb discapacitats i formular propostes i recomanacions de millora de l’atenció i la qualitat de vida d’aquestes persones. Cercar la integració dels discapacitats sensorials i, en el seu cas, reconèixer el llenguatge de signes i el braile com un dret de la comunicació. Mesures per ordenar els recursos adients per atendre les necessitats de les persones amb discapacitats Realitzar el Pla de Mesures d’Ordenació dels Recursos que s’haurà d’aplicar en un període de 4 a 8 anys, comptant amb els professionals i entitats del sector. Aquest pla ha de desenvolupar un programa específic per a cada sector de persones amb discapacitats, que abraci no només les necessitats de serveis socials, sinó també sanitaris, educatius, laborals, de mobilitat, de comunicació, d’habitatge i de lleure, oci i esport. Aquests programes sectorials han d’incorporar indicadors d’avaluació i criteris de qualitat per al conjunt dels serveis. Mesures per cooperar amb les entitats municipals en l’aplicació de les polítiques envers les persones amb discapacitats Delegar en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants), en major mesura, la gestió de les competències en serveis personals. Comptar, en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants) i mancomunitats de municipis, amb professionals especialitzats per donar suport als professionals de la xarxa bàsica de serveis socials i atendre les persones amb discapacitats. 122 �Mesures de suport a les famílies amb persones discapacitades Crear un punt d’atenció única (finestreta única i caixa única) per a la informació i l’adjudicació de prestacions i de recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies. Assignar a les famílies amb fills de 0 a 18 anys, amb caràcter progressiu, una prestació econòmica mensual de 100 euros (el doble de la dotació per a les famílies amb fills sense discapacitats) dins el programa Més Suport a les Famílies. Garantir els serveis d’ajuda a domicili de qualitat o d’assistent personal a totes les persones amb discapacitats que ho requereixin. Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixi, així com serveis de descans per a les famílies. Es proposa ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili o assistent personal a la llar. Vetllar perquè, en totes les etapes educatives, hi hagi els professionals necessaris per facilitar la integració dels infants amb discapacitats. Garantir l’adaptació de places en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i en les de batxillerat, cicles formatius, formació ocupacional, formació continuada i universitàries, per a les persones amb discapacitats, en centres de finançament públic o privat, i la suficiència de recursos humans i materials. Facilitar a les famílies suport de transport per a les activitats extraescolars o laborals complementàries, així com formació als pares. Oferir programes integrals específics per les famílies amb risc de marginació o desestructuració. Mesures per afavorir l’accessibilitat i la comunicació de les persones amb discapacitats Elaborar un pla d’accessibilitat de Catalunya, acompanyat d’un finançament adequat per poder-lo dur a terme. Fer plenament accessible el servei de metro l’any 2008. Assegurar, a les noves concessions de transport urbà i interurbà, la plena accessibilitat dels seus elements i garantir que un mínim del 10% dels taxis siguin adaptats, garantint el porta a porta. Promoure les reformes legislatives necessàries per tal que el 100% de la programació de les televisions públiques sigui subtitulada. Millorar les condicions d’habitabilitat de les persones amb discapacitats i eliminar les barreres arquitectòniques urbanes i d’accés als habitatges (línies d’ajuts per a l’arranjament d’habitatges). Proveir l’accés individual a les noves tecnologies, per afavorir la mobilitat i/o la comunicació de les persones amb discapacitats motrius o de comunicació. 123 �Fomentar la subtitulació en el cinema (incloses les pel·lícules espanyoles i catalanes), a les obres de teatre i espectacles en general. Proveir pantalles de transcripció de text i de lectura labial per tal que s’utilitzin a les conferències, debats i en tota mena d’intervenció pública que empri l’expressió oral. Complementar el pla individual amb les ajudes econòmiques familiars que s’escaiguin en l’etapa dels 0 als 18 anys, i les prestacions econòmiques individuals que necessiti la persona amb discapacitat, a partir de l’inici d’aquesta discapacitat. També disposarà de prestacions tècniques per a l’autonomia i independència personal. Mesures per als col·lectius de persones sordes i cegues Garantir la diversitat de necessitats individuals, segons si utilitzen la llengua oral o el llenguatge de signes per a la seva comunicació i accés a la informació. Qualsevol normativa, proposta o pla respecte a les persones sordes i a la seva educació ha de contemplar la realitat i diversitat actual. Donar suport efectiu, a través de la protecció normativa necessària, per poder exercir el dret de les persones sordes a utilitzar el llenguatge de signes, possibilitant l’ús d’intèrprets. Garantir el dret que tenen totes les persones cegues i les persones sordes a rebre tot el suport necessari per restablir i/o mantenir la comunicació (suport psicològic, classes de lectura labial), i a estar informats i accedir als últims avenços mèdics i a les noves tecnologies (audiòfons i altres aparells que afavoreixen la comunicació) i d’altres mitjans tècnics que permetin una vida autònoma (audiodescripció). Mesures per afavorir la integració laboral i social de les persones amb discapacitats Elaborar un pla a quatre anys per complir, de manera efectiva, el requisit del 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat i per tal de facilitar que els ajuntaments també ho facin efectiu. Complirem la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI), i exigirem a les empreses concessionàries de serveis i contractes de la Generalitat el compliment de la reserva de llocs de treball. Garantir que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats, per a famílies que tinguin al seu càrrec una persona discapacitada o per a persones amb discapacitat psíquica amb tutela, dins el programa Una Nova Política d’Habitatge. Impulsar des del Govern de la Generalitat, a través del Parlament de Catalunya, un gran acord polític i social per revisar la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI), i garantir, des de l’Estat, el finançament de les prestacions i serveis universals per a la dependència. Impulsar, des del Govern de la Generalitat, un acord en el Parlament i amb el sector per a una normativa catalana per a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitats i per a la seva qualitat de vida, que incorpori l’elaboració d’un pla 124 �català de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació, i que clarifiqui les prestacions i serveis d’accés universal. Mesures d’acord polític amb altres institucions Establir una relació de concerts plurianuals amb les entitats que gestionen els serveis de les persones amb discapacitats i les seves famílies per tal d’acabar amb la seva fragilitat econòmica i financera actual. Definir els drets i les mesures de discriminació positiva per fer real una autèntica igualtat d’oportunitats per a les persones amb disminució dins la futura Constitució Europea. Impulsar a escala de l’Estat espanyol (i de la Generalitat de Catalunya, en els temes en els quals tingui competència) una valoració del nivell de compliment de la Llei d’integració social dels minusvàlids, i elaborar un pla d’acció perquè aquesta llei es faci del tot efectiva. Elaborar una proposta de normativa desenvolupant-ne els aspectes encara pendents i incomplets. Impulsar i liderar un gran acord polític i social per resoldre el finançament dels serveis (universals) de les persones amb dependència. En el si de la revisió del Pacte de Toledo i en el Congrés dels Diputats, buscar acord per garantir una nova línia de finançament dels serveis de dependència. 125 �3.9. La seguretat és un dret (garantir la seguretat: prioritat del nou govern) Seguretat i llibertat són dos valors propis de la societat del benestar avançat. Les persones, a més de tenir assegurada la llibertat des del reconeixement dels seus drets polítics, també demanen, amb la mateixa intensitat, tenir garantides les seves necessitats socials bàsiques i poder viure en una societat que sigui, en múltiples sentits, segura. El mateix concepte de progrés combina els múltiples avantatges dels avenços socials amb un conjunt de riscos potencials que es poden desencadenar per circumstàncies alienes a la pròpia llibertat individual. Per això, els ciutadans, que contribueixen a construir aquesta societat de benestar avançat, reclamen més garanties contra qualsevol mena d’inseguretat. La tradició històrica del socialisme democràtic ha estat protegir les persones contra les inseguretats que podien afectar el seu benestar personal. Per això, el sistema de benestar tradicional oferia la protecció d’un treball estable davant la incertesa, la protecció de la salut davant de possibles malalties, la garantia del dret a l’educació i la defensa davant de tota necessitat que pogués provocar alguna mena d’exclusió social. Garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici dels drets i llibertats en igualtat de condicions ha de ser un dels objectius principals de qualsevol societat democràtica. Cap ciutadà, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica o el territori en què visqui, no ha de quedar privat del dret a estar i a sentir-se segur, o el que és el mateix, privat del dret a ser i a sentir-se lliure. Els ciutadans a Catalunya, Espanya i Europa exigeixen més garanties de seguretat i de llibertat. La seguretat és una de les primeres responsabilitats d’un govern que vulgui merèixer el nom de govern: cal garantir, doncs, la tranquil·litat als carrers, barris, pobles i ciutats. Les acaballes del segle XX i l’inici del segle XXI han estat testimonis de profundes transformacions en les vides de les persones a les societats industrials avançades. El fenomen de la globalització, l’aparició de nous riscos i incerteses, el perill de la delinqüència organitzada i les actituds que malmeten la convivència poden provocar canvis profunds en la vida social, econòmica i política del nostre país. La manca de prevenció institucional del risc pot posar en dubte la nostra seguretat. Les tecnologies es troben a l’epicentre de les nostres vides i les nostres societats són potencialment generadores de riscos constants. El vertiginós desenvolupament tecnològic assolit pel món industrialitzat demana als poders públics els més alt grau de responsabilitat davant de les possibles situacions d’emergència que es poden produir. La seguretat mai no podrà ser completa i, a més a més, la posarem en dubte si no tenim un govern que en el centre de la seva agenda política no contempli la prevenció, planificació i gestió eficaç del risc. És evident que la seguretat va més enllà de la policia o de la justícia, i els professionals i experts de la seguretat, així com els ciutadans i ciutadanes, ho saben prou bé. La sensació de seguretat va molt lligada, per exemple, a com ens imaginem cadascú el nostre futur, a les pors creades per la precarietat del treball, als preus de l’habitatge, a la seguretat en el treball, a les carreteres i, en definitiva, als riscos lligats a com ens alimentem, a l’aire que respirem, al mal ús de les noves tecnologies, etc. 126 �Els drets i les responsabilitats han estat, són i seran al cor de la nostra política. Respecte pels altres, per les seves opinions, valors i estils de vida. El respecte, que és rebre i donar, és la base per creure en la comunitat, en la societat plural. El respecte és el que fa que siguem comunitat i no només un grup d’individus aïllats. El respecte i la convivència fan possible un nou contracte entre la ciutadania i el Govern. Un contracte que ha de possibilitar que amb els drets i les oportunitats es facin evidents, també, les responsabilitats i les obligacions. La delinqüència i la fractura social afecten tothom, però els més dèbils i amb menys oportunitats a la vida són els qui pateixen més. En el món d’avui les persones, la gent, volen una societat lliure de prejudicis, de racisme i d’intolerància, però no lliure d’unes pautes de convivència. L’estabilitat i la tranquil·litat dels nostres barris, ciutats i pobles és fonamental per al nostre projecte, per al canvi i per a l’extensió de les oportunitats. Els nostres sistemes de solidaritat social han de funcionar perfectament i no poden retrocedir de cap de les maneres. És imprescindible millorar la qualitat de la nostra escola pública i del nostre sistema d’assistència sanitària, així com de les pensions i de les ajudes a la família. Aquest és, probablement, el mecanisme de prevenció de la inseguretat més important que tenim. Hem d’aconseguir una societat forta i justa. Apostem per una articulació coherent de resposta a la delinqüència i als comportaments que trenquen la convivència, i restaurem la responsabilitat cívica com a valor de la justícia social i part essencial de la seva realització. Una millor o pitjor organització del model policíac que opera en el territori influirà en els millors o pitjors resultats pel que fa a l’eficàcia del sistema de seguretat. Els cossos policíacs han d’estar, doncs, al servei de la ciutadania, al servei de la resolució dels conflictes que apareixen a les societats plurals i diverses. Els socialistes remourem els entrebancs legals per tal que el nou model policíac que implementarem a Catalunya s’adeqüi a les necessitats de la població i dels municipis que vulguin establir una cooperació policíaca per compartir i estalviar recursos. Seguretat ciutadana La seguretat ciutadana s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la societat catalana i, en els darrers anys, ha passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda política. Totes les dades indiquen que en els últims anys s’ha produït un preocupant augment de la inseguretat. Per això, la política de seguretat ciutadana ha de ser el primer eix de la política del nou Govern de la Generalitat. Després de 20 anys d’autonomia i d’institucions democràtiques, els successius governs de CiU no han aconseguit definir un model de seguretat pública per a Catalunya, més enllà de la voluntat de tenir un cos de policia propi. A més, el PP, des del Govern 127 �central, lluny de resoldre el problema de la inseguretat ciutadana, n’ha provocat un empitjorament: la delinqüència durant aquests anys de Govern popular s’ha incrementat en un 20%. Aquest és el llegat d’uns mandats caracteritzats per l’abandonament de les polítiques socials i el deteriorament progressiu del servei públic de seguretat en benefici de la seguretat privada. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’adoptar un sistema integral de seguretat, coordinar les diferents polítiques i cossos de seguretat existents a Catalunya i governar la seguretat. El nou Govern de la Generalitat ha de crear un sistema de seguretat adequat a la realitat social i política del país amb la concurrència d’aspectes com la representativitat, la participació comunitària, la coordinació institucional, la descentralització, la informació i l’accés al sistema de seguretat. Es tracta d’establir una coalició capaç d’oferir solucions de conjunt a les necessitats de seguretat del país. A més, actualment, a Catalunya hi ha una greu situació de provisionalitat, amb un procés de substitució dels cossos policíacs. El desplegament de la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra comporta una redistribució i substitució dels diversos cossos policíacs existents al Principat. Una mala planificació d’aquest desplegament per part del Govern de CiU, una mala previsió dels seus efectes i la manca de corresponsabilització del Govern central, són els factors determinants que han provocat un augment de la inseguretat, la reivindicació dels alcaldes i el descontentament de la societat civil dels territoris afectats, aquells on encara no s’ha desplegat ni saben quan hi arribarà la Policia–Mossos d’Esquadra. El procés de transició de cossos policíacs no ha s’ha produït com s’hauria desitjat. El Govern de la Generalitat no ha vetllat perquè, des del Ministeri de l’Interior, es garanteixin les dotacions dels cossos estatals. A una gran part del territori, el desplegament dels Mossos d’Esquadra tardarà a arribar i la societat es troba desatesa per un període massa llarg de temps, amb la inseguretat que això genera. A Catalunya s’ha produït una desigualtat territorial pel que fa a l’accés a un bon servei policíac; hi ha diferències ostensibles de ràtios policíaques. Hi ha municipis i territoris on trobem més de 4 policies per cada 1.000 habitants, i d’altres on només es disposa d’1,5 agents per 1.000 habitants. CiU, en benefici d’un pacte de permanència amb el PP, ha sacrificat els interessos de Catalunya i de la seva seguretat. La societat catalana no pot continuar instal·lada en el clima d’incertesa creat per una política inadequada de desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra. Inadequada i poc eficient, ja que no s’han previst els efectes negatius de la reducció progressiva dels efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya. Inadequada, perquè s’ha basat en l’exclusió de la integració en els Mossos d’Esquadra d’efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat (FCSE) a Catalunya. Per això, l’estratègia i els criteris prioritaris del nou Govern de la Generalitat han de ser accelerar l’arribada del desplegament dels Mossos a les zones amb necessitats urgents de seguretat. Cal establir acords amb l’administració de l’Estat per tal de cooperar i col·laborar en els territoris on encara no s’ha desplegat la Policia–Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, cal incorporar agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil al cos de Mossos d’Esquadra i reconèixer l’experiència i els serveis policíacs realitzats a Catalunya pels agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Aquests cossos també són policia de Catalunya. Actualment, a Catalunya la seguretat pública és una competència exercida des de tres nivells diferents d’administració. Aquesta situació exigeix una planificació coordinada i 128 �efectiva, que eviti situacions de manca de coordinació i de duplicitat i, al mateix temps, urgeix un desplegament uniforme, ràpid i eficaç, per no augmentar el deteriorament de la seguretat. El Govern de la Generalitat ha d’impulsar un nou sistema de participació i col·laboració política amb els responsables municipals en el disseny del desplegament policíac. Encara és possible actuar correctament i no malmetre, com s’ha fet fins ara, una ocasió idònia per racionalitzar els serveis policíacs, optimitzar els mitjans i recursos actuals i definir les pràctiques i la infraestructura per construir un model sostenible de policia integral, que constitueix un eix fonamental de l’autogovern de Catalunya. El nou Govern de la Generalitat promourà una acció decidida per assumir l’autoritat del Govern de la Generalitat en matèria de seguretat pública. Res d’allò que preocupa als ciutadans, com la seva seguretat, no és aliè a l’autoritat i la responsabilitat del seu Govern. El Govern de la Generalitat ha de tenir autoritat plena en matèria de seguretat: comandament únic dels cossos de policia a Catalunya i acabar el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra l’any 2007. El conseller d’Interior ha de ser el màxim responsable de la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat, mentre no finalitzi el desplegament de la Policia–Mossos d’Esquadra, ha d’assumir l’autoritat plena sobre tots els cossos de seguretat. És imprescindible que el Govern de la Generalitat exerceixi aquesta competència completament i en la totalitat del territori. A través de l’exercici d’aquesta autoritat sobre els cossos policíacs a Catalunya, el Govern de la Generalitat podrà gestionar i governar de manera eficient la situació de transició en la substitució dels cossos de seguretat, a partir dels principis bàsics de seguretat i lleialtat institucional. El nou Govern de la Generalitat ha d’estendre la idea que a més comunitat, menys delinqüència: la seguretat necessita la participació de tots els actors socials implicats. En aquest sentit, s’alinea la proposta dels contractes locals, socials i de seguretat. Aquests contractes esdevenen l’instrument principal de la política de seguretat del nou Govern de la Generalitat i es basen en la intensificació de les accions conjuntes de totes les administracions públiques implicades i en la millor coordinació de les accions i iniciatives de les associacions locals i ciutadanes, de l’escola, el comerç, la policia, etc. Les accions dels contractes locals, socials i de seguretat estaran encaminades a dotar les àrees escollides d’una qualitat urbana i condicions equiparables a la mitjana de Catalunya, mitjançant accions com: la creació de nous espais lliures, el foment de la mobilitat sostenible, la rehabilitació del parc d’habitatges, operacions de reforma urbana, la dotació d’habitatges per al jovent, l’adaptació d’equipaments, la integració de la població immigrada, el foment d’activitats econòmiques i comercials, la lluita contra el fracàs escolar, i programes de policia de proximitat. Aquests contractes són vertaderes polítiques transversals per a les autoritats locals. Els barris seran els espais privilegiats de l’aplicació de les noves propostes polítiques de seguretat per tal de garantir la qualitat de vida. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha de crear uns lligams de col·laboració activa amb els municipis i els seus barris, la Policia, l’escola, la justícia, el comerç i les associacions cíviques, i prioritzarà l’educació i el civisme com a eix de la prevenció, i la proximitat com a objectiu de l’actuació policíaca. 129 �OBJECTIUS 1. Aconseguir l’autoritat plena del Govern de la Generalitat en matèria de seguretat: comandament dels cossos de policia a Catalunya. 2. Un nou sistema integral de la seguretat: coordinació i planificació. 3. Seguretat pròxima: contractes locals, socials i de seguretat i coordinació amb les autoritats locals. 4. Acabar el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura del nou Govern: any 2007. 5. El nou Govern de la Generalitat establirà els mitjans necessaris per enfortir la coordinació, col·laboració i treball conjunt dels Mossos d’Esquadra i les policies locals per tal que esdevinguin un únic servei de policia. 6. Remoure les traves legals que actualment impedeixen la mancomunitat dels serveis policíacs per tal que els municipis veïns que així ho desitgin puguin fer-ho. 7. Prioritzar un servei de policia d’àmbit i actuació metropolitana. MESURES Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i aquelles que afectin la convivència i el civisme. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. 130 �Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments del Govern. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. Comunicar i coordinar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes i sistemes de comunicació conjunts que permetin garantir-ne la coordinació. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra Aconseguir el comandament dels cossos de policia a Catalunya. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura socialista, l’any 2007. Incloure la màxima aplicació del criteri d’integració en els Mossos d’Esquadra dels membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat residents a Catalunya. 131 �Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. Protecció civil Avui adquireixen més importància els serveis públics de protecció civil com a sistemes estructurats per a la salvaguarda i seguretat de la ciutadania en cas d’emergències i de catàstrofes, per la qual cosa caldrà realitzar una aposta per la planificació de l’esmentat servei (en els municipis radica la resposta primera i bàsica davant una situació de risc per a la població) i per a la millora i tecnificació dels serveis públics i els serveis d’extinció d’incendis. Com a conseqüència de la implantació i funcionament del servei públic de telèfon únic d’emergència 112, cal realitzar un plantejament que contribueixi a donar una participació més activa als municipis, tant en la implantació i coordinació, com en el funcionament d’aquests nous serveis d’atenció a l’emergència. OBJECTIUS 1. Elaboració dels corresponents plans de protecció civil, contemplant els objectius de prevenir els riscos que afectin el conjunt de Catalunya i els diversos municipis. 2. Preveure una organització eficaç en cas d’emergència i risc per a la població, un desenvolupament de les accions que tendeixen a la promoció de l’autoprotecció corporativa i ciutadana, i la implantació de totes les mesures que coadjuvin a la minimització del risc d’emergència al municipi. 3. Una normativa nova en matèria de protecció civil, amb l’objectiu d’incrementar les actuacions preventives, que defineixi clarament la participació dels ajuntaments en el desenvolupament i funcionament dels serveis de protecció civil. 4. Potenciar la participació ciutadana i fer costat a la creació d’associacions de voluntaris coordinats per tècnics en la matèria. 5. Incrementar la cultura de protecció civil a les escoles. 132 �MESURES S’impulsaran les gestions necessàries per realitzar les campanyes de divulgació i l’elaboració de guies dirigides a la població amb l’objectiu de minimitzar els riscos a la població civil, en especial, a les de major risc (població escolar, gent gran, etc.). S’impulsarà la definició de la carrera tècnica dels diversos professionals, la formació adequada que han de tenir i la seva imbricació en l’estructura administrativa de què depenen. Planificació de plans especials de formació en matèria de protecció civil, dirigida als serveis municipals dels ajuntaments. Es potenciarà la definició de la carrera professional de bomber, amb l’elaboració de l’estatut del bomber professional, que recollirà les condicions de treball, la formació i la resta d’aspectes vinculats a l’exercici de la seva professió. Elaborar, amb l’acord dels ajuntaments, nous protocols de coordinació i de gestió de trucades al 112, amb els objectius finals de garantir un millor servei a la ciutadania i convertir-lo de veritat en el telèfon únic d’emergències de la Comunitat Autònoma. Seguretat viària Un altre eix clau en la política de seguretat del nou Govern de la Generalitat és la qüestió viària. L’any 2002 es van produir a Catalunya 21.465 accidents, que van provocar un total de 30.600 víctimes, entre les quals 812 morts. Els accidents de trànsit són la primera causa de mortalitat entre la població de 5 a 34 anys. La Federació Europea de Víctimes d’Accidents de Trànsit recomana a l’Estat espanyol i a Catalunya que s’obri un debat en profunditat per millorar el suport a les víctimes i als seus familiars. Manca una xarxa de dispositius de rehabilitació física i psicològica per a la víctima amb seqüeles greus després del període d’hospitalització i una xarxa suficient de reinserció sociolaboral per a les víctimes d’accident de trànsit. Les responsabilitats dels conductors no s’han tractat de manera adequada i hi ha una manca de reflexió sobre el tema entre els responsables de l’administració estatal i la catalana. A més, les víctimes dels accidents de trànsit es troben en una situació d’indefensió davant dels conductors agressors que porten vehicles amb motor sense la corresponent assegurança, en situació de préstec del vehicle o sense la llicència obligatòria que habilita per a la conducció. Aquesta indefensió també és jurídica, ja que la víctima no té una informació adequada sobre els procediments judicials de l’accident i, a més, es troba amb els perjudicis personals i socioeconòmics que provoca el retard de la quasi totalitat de processos judicials, en relació amb el cobrament de possibles indemnitzacions i/o percepció de pensions d’invalidesa. 133 �El Cos de Bombers de la Generalitat serà una eina clau en l’assistència i trasllat urgent de les víctimes d’accident de trànsit. Respecte a la seguretat viària, els objectius del nou Govern de la Generalitat són clars i pocs: reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana, objectiu que es pot expressar en els termes de reduir pel cap baix en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010. OBJECTIUS 1. Reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana. 2. Reduir pel cap baix en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010. MESURES Crear el Pla integral per a la reducció de la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana 2003-2007, amb la finalitat de reduir en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010, com és l’objectiu de la UE. Desenvolupar la recerca necessària per a la prevenció d’accidents al nostre país amb la participació dels diferents departaments que hi intervenen (Obres Públiques, Sanitat, Interior, Justícia, Presidència, universitats, etc.) i sota la coordinació de l’autoritat de trànsit. Ampliar la xarxa de bases del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) d’assistència a emergències integrades per tal d’augmentar el parc de vehicles d’assistència medicalitzada (VAM), amb la finalitat de proporcionar suport vital avançat a les persones accidentades a les regions sanitàries de Lleida, Tarragona, Tortosa, Girona i Centre, que actualment tenen l’índex més baix de cobertura territorial i que presenten a la vegada major nombre de trams de concentració d’accidents (TCA). Continuar el desplegament de recursos d’atenció a les emergències mèdiques per tal que, mitjançant els vehicles d’atenció medicalitzada i altres dispositius d’assistència prehospitalària, es pugui donar suport vital avançat a tot el territori de Catalunya a les persones que es trobin en una situació potencialment crítica. Incrementar la dotació de recursos humans i tècnics de l’autoritat competent en trànsit per a la promoció de la prevenció dels accidents de trànsit i la sensibilització en matèria de seguretat passiva. Revisar la xarxa viària per tal d’eliminar-ne els punts negres ja identificats. Incrementar i estendre programes d’educació i de formació viàries. Crear una comissió parlamentària permanent de seguretat viària i mobilitat sostenible, que reculli propostes, encarregui informes sobre competències en matèria 134 �de seguretat viària i promogui la legislació pertinent, estudiï i doni a conèixer l’impacte socioeconòmic de la sinistralitat per accidents de trànsit i proposi mesures per eradicar-la. Crear un fons d’ajut a les corporacions locals perquè puguin actuar amb major eficàcia en la seguretat viària. Impulsar l’acció de la fiscalia de trànsit i dotar-la de recursos per tal que pugui desenvolupar la seva tasca de manera territorialitzada i amb més eficàcia. Establir un sistema d’ajut immediat (avançament indemnitzatori) a les víctimes d’accidents de trànsit i/o les seves famílies, que pugui ser gestionat amb rapidesa per l’Oficina de la Víctima. Promoure campanyes per evitar que es consumeixi alcohol abans de conduir. Seguretat i salut laboral Un dels altres eixos importants de les polítiques de seguretat són les qüestions relacionades amb la seguretat laboral. Des del Departament de Treball, es va afirmar que lluitar contra la sinistralitat laboral era una prioritat del Govern de la Generalitat per a aquesta legislatura, però la sinistralitat no ha parat d’augmentar, tal com demostren les xifres: 1.609 persones han mort en accidents laborals en els últims 10 anys a Catalunya. L’any 2002 va registrar l’índex de sinistralitat laboral més elevat de la dècada, amb un total de 186 treballadors morts (segons estadístiques del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme). La sinistralitat laboral i les malalties professionals, que no han parat de créixer, suposen l’expressió de la precarietat i feblesa d’una part del teixit econòmic productiu. Els primers perjudicats són les persones que les pateixen i, en segon lloc, la societat en el seu conjunt, pels costos socials i econòmics que en deriven. Existeix un ampli consens, tant científic i tècnic com social, que entre les causes més conegudes cal assenyalar les següents: - Compliment insuficient de la normativa sobre la prevenció de riscos laborals. Baixa qualitat de les accions preventives que es fan a les empreses, ja que no incideixen directament en la millora de les condicions de treball i de salut. Manca de polítiques públiques i recursos insuficients per tal d’acomplir les funcions de vigilància, control i sanció, per part de l’Administració. Un model productiu de béns i serveis que fa de la precarietat en l’ocupació (fonamentalment expressada en forma de temporalitat i subcontractació en cadena) i en les condicions de treball, el mecanisme de competitivitat. El nou Govern de la Generalitat ha d’assumir una nova política de salut i seguretat laboral orientada a eliminar aquells factors que són determinants en els alts índexs de sinistralitat actuals. Per obtenir el principal objectiu d’aquesta estratègia, treballarem paral·lelament per reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació. 135 �OBJECTIUS 1. Crear ocupació de més qualitat. 2. Reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació. 3. Reduir, de manera dràstica, la precarietat i la sinistralitat en les condicions de treball i de seguretat. Mesures per millorar la seguretat i la salut laboral Desenvolupar un pla de prevenció de la sinistralitat laboral a Catalunya, acordat amb els agents socials i econòmics, dirigit a assolir els objectius, mínims i quantificats, de reducció de la sinistralitat per sectors i globals, que millorin de manera substancial la situació actual. Els sectors i les empreses amb un índex de sinistralitat més alt s’inclouran en plans específics. Aquest pla contemplarà l’increment de la inspecció i el control del compliment de la llei de prevenció de riscos laborals mitjançant la Inspecció de Treball; els continguts i qualitat dels plans de prevenció; la capacitat, la solvència i la qualitat dels serveis de prevenció de les empreses, propis i aliens; i la participació dels treballadors/es en el seu disseny i execució. Incrementar els recursos públics, tant humans com tècnics i econòmics, i organitzarlos adequadament per tal d’assolir la realització d’estudis i recerca tècnica en la matèria de prevenció dels riscos laborals, anàlisi de la situació i tendències i elaboració de propostes d’actuació que donarien contingut i suport a l’elaboració de les polítiques preventives. Potenciar l’existència de delegats territorials de prevenció de riscos laborals, com un col·lectiu col·laborador de l’Administració en les tasques de prevenció de riscos laborals en les petites i mitjanes empreses i en aquelles que no disposin de representació sindical en aquesta matèria. Intensificar els controls sobre les condicions de salut i seguretat en l’externalització i subcontractació d’operacions. En aquesta línia, totes les contractacions públiques respectaran la legislació existent en matèria de salut i seguretat laboral, de manera que no s’admetran licitacions que no incorporin el compliment de les obligacions existents en aquest àmbit, ni la participació d’empreses amb un alt índex de sinistralitat. Fomentar la investigació dels nous riscos i patologies laborals, amb especial atenció als psicosocials, així com la recerca dels sistemes de resolució de les problemàtiques derivades del treball i les seves formes d’organització. Difondre els resultats entre les empreses i els treballadors, perquè puguin ser coneguts, reconeguts i previnguts. Incrementar el nombre d’unitats de salut laboral, que actualment depenen de la Conselleria de Sanitat, amb la intenció d’arribar a tot el conjunt del territori de Catalunya amb el seu desplegament. 136 �Incorporar a tots els nivells educatius, des de l’ensenyament primari, continguts transversals en matèria de seguretat i de salut en el treball, que permetin assolir una cultura preventiva en aquest tema. Introduir en els programes de formació professional (reglada, ocupacional i continuada) i universitària, unitats educatives de la matèria seguretat i salut laboral, adaptades a les diferents especialitzacions que es cursin. Orientar part de la programació de formació contínua cap al desenvolupament d’un programa de formació en matèria de seguretat i de salut laboral en el treball, adreçat a les persones que s’han de responsabilitzar de la prevenció a les empreses, amb especial preferència per a les petites i mitjanes empreses. Desenvolupar els estudis de formació de caràcter mitjà i superior que capacitin i, finalment, acreditin les persones que els rebin com a tècnics en prevenció de riscos laborals. Sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals als processos productius, adreçada principalment a les microempreses i a les petites i mitjanes empreses. Comprometre les mútues d’accidents de treball, com a gestores de la Seguretat Social, perquè financin la Fundació per a la Prevenció de Riscos de Catalunya, prevista a la Llei de prevenció de riscos laborals, a partir dels excedents d’explotació. Aplicar mesures administratives per incentivar les polítiques de prevenció a les empreses. Modificar l’actual llistat de malalties professionals adequant-lo a les patologies actuals. Fomentar la formació a tots els treballadors, especialment als de nova contractació i contractació temporal, als empresaris i als treballadors autònoms. Garantir el compliment de la legislació vigent en matèria de seguretat i de salut laboral, en les contractacions públiques. Incrementar el paper dels Centres de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Catalunya per tal que tinguin un paper més important en la prevenció de riscos. Fomentar la informació i formació del personal sanitari de les àrees bàsiques en la detecció de problemàtiques de salut d’origen laboral. Seguretat alimentària Fa menys d’un segle, els aliments es consumien localment, molt a la vora del seu lloc de producció. En canvi en les últimes dècades, tant el sector agrícola i ramader com la indústria alimentària han patit canvis radicals i complexos que han fet possible 137 �consumir productes d’origen molt divers i llunyà, la qual cosa fa que resulti difícil seguir tota la cadena alimentària. Es pot afirmar que mai no s’havia disposat de tants aliments i de tanta qualitat. Però també és veritat que, actualment, existeix una gran sensibilització ciutadana respecte als problemes de salut pública i de seguretat alimentària. Les darreres crisis sanitàries (vaques boges, dioxines, legionel·losi, febre aftosa, mercuri i metalls pesats, etc.) han afectat greument la confiança dels consumidors i han posat de relleu les febleses d’un sistema productivista que, en ocasions, no atén els codis de bones pràctiques. Davant d’aquesta situació, és important que el nou Govern de la Generalitat endegui un programa integral que reguli tots els sectors que incideixen sobre l’alimentació de les persones per tal de garantir-ne la salut. Aquest programa ha de preveure com exercir un major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments, afavorir les bones pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció d’aliments, i garantir el principi de precaució i de transparència informativa als consumidors. OBJECTIUS 1. Vetllar per la salut de la ciutadania i garantir-ne la protecció. 2. Exercir un major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments. 3. Afavorir les bones pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció d’aliments. 4. Protecció i control ambiental. 5. Garantir el principi de precaució i de transparència informativa. MESURES Mesures per millorar la seguretat alimentària Farem que l’Agència de Salut Pública i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària siguin, efectivament, organismes independents basats en el rigor científic, imparcials i transparents, que garanteixin la salut pública i proporcionin confiança als consumidors. Dotarem aquestes agències de tots els instruments necessaris per dur a terme la seva tasca amb eficàcia. Elaborar un pla per disminuir l’exposició dels éssers humans a substàncies que, per via alimentària o respiratòria, poden produir problemes de salut. Garantir una coordinació permanent i estricta entre els diferents organismes responsables de l’avaluació i control dels antibiòtics utilitzats en veterinària. 138 �Controlar específicament, en aplicació de la normativa comunitària, des de la inspecció del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la qualitat dels pinsos i farines, i la utilització de greixos i olis. Fer efectives les mesures de seguretat i de bioseguretat a les explotacions i en el maneig i transport de bestiar. Fomentar i incentivar l’agricultura i la ramaderia ecològiques o integrades, que es comprometen a utilitzar mètodes biològics contra les plagues vegetals o pinso i aliments naturals per a la cria i engreix del bestiar, de comú acord amb les organitzacions agràries. Facilitar els processos d’identificació i de traçabilitat dels productes alimentaris, tant els destinats al consum humà com els destinats al consum animal, al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, així com el procés de composició, de manera clara i entenedora. Promoure campanyes de difusió d’informació pública sobre factors de risc, d’acord amb les directrius de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Protecció dels animals La recent Llei de protecció dels animals, aprovada pel Parlament de Catalunya, recull una nova concepció dels animals com a éssers vius capaços de sentir i de patir, tant des del punt de vista físic com psíquic. La Constitució Federal Alemanya, així com la majoria de constitucions dels länder alemanys, inclou el deure de l’Estat de protegir els animals de manera diferenciada a la protecció de la natura o del medi ambient. Un Govern de la Generalitat de progrés adoptarà les mesures necessàries per situar-nos al nivell dels països del nostre entorn cultural més pròxim respecte a la defensa del benestar animal. MESURES En relació amb els animals de companyia, se’n fomentarà la tinença responsable. S’adoptaran mesures rigoroses de control de la cria i la venda. Pel que fa a la identificació, s’establirà un arxiu general dels animals de companyia i el cens dels ajuntaments. Es realitzaran programes de vacunació i d’esterilització d’animals sense llar i es promourà la gestió dels centres d’acollida per part d’associacions protectores sense ànim de lucre, així com la creació de colònies controlades de gats i d’ocells urbans. Adoptar mesures per a la professionalització dels manipuladors d’animals, particularment dels que s’utilitzin en la producció d’aliments, per tal de millorar el seu benestar en l’allotjament i transport i, en especial, de procurar-los un sacrifici, previ atordiment, sense dolor, d’acord amb les directives europees. Aquestes mesures promouran tant la millora del benestar animal com la qualitat i seguretat alimentària. 139 �Promoure la cobertura de l’atenció veterinària, les operacions, cures i sacrifici dels animals i elaborar una normativa adequada pel que fa al transport d’animals de companyia en els transports públics. En relació amb la fauna silvestre, s’adoptaran mesures per regular-ne el comerç i la possessió, en la línia de disminuir-ne o evitar-ne l’ús com a mascotes o en espectacles, darrere dels quals hi ha, en molts casos, un tràfic il·legal que provoca greus perjudicis tant per als animals implicats, com per al medi ambient, per exemple, en el cas d’abandonaments que poden produir la invasió d’espècies al·lòctones. 140 �3.10. Eradicar la pobresa Els darrers anys la conscienciació de la problemàtica que representa la pobresa s’ha consolidat a escala mundial. La pobresa i l’exclusió social són fenòmens de caràcter estructural i, al contrari del que es creia en els anys setanta, no desapareixen amb el creixement econòmic ni el progrés. A Catalunya, i segons estudis recents, aproximadament dues terceres parts de les persones pobres no tenen cap possibilitat de sortir-se’n, si no es modifiquen les condicions de redistribució actuals del sistema de benestar social. El quart món no només és quantitativament important, sinó que és permanent. Tot i que en les últimes dècades la pobresa severa ha disminuït –gràcies a les mesures de protecció social–, n’han sorgit noves formes. L’evolució de la societat ha fet que les causes de la pobresa i l’exclusió canviïn. Hi ha hagut un canvi en l’estructura de la pobresa, que ha passat a afectar col·lectius que compten amb poca o cap protecció social (per les llacunes en el sistema de protecció social). Ens trobem amb uns col·lectius concrets, amb pocs recursos econòmics, sobre els quals cal incidir perquè: - - Uns són determinants en l’autoreproducció i expansió de la pobresa. Aquest és el cas de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec, sobretot llars monoparentals. La pobresa dels pares es pot propagar molt fàcilment als fills. Així, la pobresa infantil també és un fenomen a considerar i tractar. Els altres, les persones de més de 65 anys amb pensions no contributives, de viduïtat o mínimes de la Seguretat Social, que formen un col·lectiu molt important que ha de viure amb una economia per sota del llindar de la pobresa. Finalment, els sense sostre, un col·lectiu dispers i en deteriorament constant que requereix una política integral que se n’ocupi. A més, cal posar de manifest que la incidència de la pobresa és encara més elevada quan la persona de referència és una dona. La prioritat política del nou Govern de la Generalitat respecte a la pobresa i l’exclusió social té com a objectiu principal disminuir el nombre de pobres d’uns col·lectius concrets: les famílies amb fills al seu càrrec (sobretot monoparentals), la gent gran i els sense sostre. El millor instrument per lluitar contra la pobresa i l’exclusió és implementar polítiques transversals. Pensem que els col·lectius de pobres –tant els d’exclosos com els que es van empobrint– s’han de tractar com a part de la política general, encara que siguin un grup amb uns problemes específics i unes necessitats concretes. Les propostes polítiques que cal promoure s’orienten a capacitar les persones que encara estan en edat de treballar per tal que, per elles mateixes, surtin de la pobresa i de la dependència institucional. Els socialistes apostem per la formació encaminada al treball. Amb tot, per trencar el cercle de la pobresa cal implementar polítiques d’altres tipus que incideixin sobre aquest grup: polítiques de salut (prevenció i educació sanitària), d’educació (escoles bressol), d’habitatge (habitatges dignes per a tothom i lloguers a preu social per a aquests col·lectius), etc. 141 �La política que el nou Govern de la Generalitat ha d’aplicar per a aquests col·lectius implica i compromet totalment l’administració autonòmica (en la seva funció de planificació, avaluació i finançament) i la local (en la seva funció d’execució i planificació), però també, parcialment, l’administració de l’Estat i la iniciativa social. A més, cal assolir uns objectius que vénen determinats per les diferents situacions en què es troben alguns col·lectius davant els problemes de pobresa i exclusió. OBJECTIUS 1. Dones: neutralitzar els riscos de les dones de caure en situacions de pobresa mitjançant la potenciació de la seva formació, la seva entrada al mercat laboral i la millora de les seves condicions de treball. 2. Jovent: prevenir que les famílies joves caiguin en situacions de pobresa per evitarne la reproducció en els seus fills, sobretot mitjançant el sistema educatiu. 3. Infants: evitar la pobresa infantil mitjançant la prevenció i polítiques específiques per a aquest grup de població. 4. Gent gran: garantir una vida digna, amb qualitat de vida i amb la possibilitat de viure-la amb certa independència, mitjançant el manteniment de la capacitat econòmica de les persones grans. 5. Els sense sostre: dissenyar una política consensuada per als sense sostre per facilitar-ne la integració. MESURES Mesures per a la implementació d’una renda bàsica El Govern estudiarà la viabilitat d’establir una renda bàsica, prestacions no contributives i altres ajuts econòmics actuals. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec Invertir en educació infantil i crear la xarxa pública d’escoles bressol (30.000 places noves), per a la qual cosa es donarà suport econòmic als municipis. Garantir beques en educació infantil per a famílies amb pocs recursos econòmics. Combatre el fracàs escolar i promoure programes específics adreçats a l’alumnat amb greu risc d’abandonament del sistema escolar. Atendre la diversitat de l’alumnat en l’educació, fent una atenció especial i més personalitzada a les seves necessitats. 142 �Subvencionar el menjador, el transport escolar i els llibres per a famílies amb pocs recursos econòmics. Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari postobligatori mitjançant una política de beques que redueixi el cost de l’oportunitat d’abandonar aquests estudis, per tal que les famílies amb menys recursos puguin assumir la càrrega econòmica que representa mantenir estudiant un fill/a en edat de treballar. Posar els mitjans perquè, des del territori, els nois i noies tinguin una oportunitat d’ocupació en sortir del sistema educatiu. Establir una major connexió entre l’escola i el treball, ja sigui mitjançant polítiques d’orientació laboral o amb una nova formació professional que respongui a les demandes del mercat, que tingui una continuïtat al llarg de la vida i que permeti adaptar-se a les necessitats i tecnologies de cada moment. Fomentar les ajudes directes a les famílies que tenen infants al seu càrrec. Incrementar en un 25% les prestacions econòmiques directes per a les famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics i amb infants al seu càrrec: 750 € anuals per a cada infant menor de 18 anys que estigui al seu càrrec. Potenciar les empreses d’inserció social, tot establint un marc normatiu estatal i autonòmic que permeti la suficiència econòmica i jurídica. Mesures per combatre la pobresa infantil Implementar el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència amb Dificultats Socials (elaborat pel Govern Alternatiu), dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat. Augmentar la capacitat de detecció, especialment a la primera infància, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.). Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant, com ara els entorns marginals, la pobresa, la violència social i grupal, i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica. Potenciar l’atenció preventiva preferent a famílies amb fills en situació de marginació i/o pobresa a través de la xarxa bàsica de serveis socials en col·laboració amb els equips d’atenció precoç, educació, sanitat, etc. Acció preventiva i de control de la prostitució infantil (amb infants residents a Catalunya), el treball infantil, la mendicitat, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya. 143 �Atendre a la pròpia llar les famílies desestructurades mitjançant acció assistencial, educativa i preventiva de les treballadores i treballadors familiars o, si s’escau, dels educadors i educadores. Introduir programes específics de prevenció i d’educació per a la salut a les escoles. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de dones Crear un marc institucional per equiparar home i dona en el seu accés al treball i en les condicions de treball. Continuar fomentant projectes d’autoocupació i de creació de llocs de treball per a dones que desitgin incorporar-se al món del treball, professionalitzant les seves habilitats i capacitats. Potenciar la creació de llocs de treball en el sector serveis, particularment en els serveis d’ajuda a la llar (potencial jaciment d’ocupació). Afavorir que les mares soles i treballadores tinguin a l’abast una bona xarxa d’escoles bressol i serveis complementaris a la petita infància. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de la gent gran Incidir en les properes negociacions sobre les pensions i revisar-les: a més dels increments generals, caldria revisar les pensions contributives més baixes, les no contributives i les de viduïtat, per tal que tots els col·lectius que estan per sota del salari mínim interprofessional arribin a assolir-lo d’immediat. Contribuir, a través d’ajuts econòmics de la Generalitat amb caràcter transitori, per ajudar a sortir de la pobresa les persones amb pensions mínimes. Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Organitzar aquests serveis i equipaments dirigits a la gent gran de manera que s’adaptin a les necessitats de les persones i de les famílies, i que permetin la conciliació de les diferents responsabilitats de les persones. Promoure i impulsar que, des dels diferents nivells competencials, s’incrementin els recursos destinats als grups de dones grans en situació de pobresa i que es doni el màxim suport a la coordinació entre les actuacions en curs. Garantir el dret a rebre ajuts econòmics a les persones grans amb pensions baixes per a l’adquisició de material òptic, pròtesis auditives o dentals. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu dels sense sostre Planificar una política consensuada entorn als rodamóns que permeti actuar els diferents serveis i institucions amb uns criteris i objectius clars per assolir el major grau d’integració possible d’aquest col·lectiu. 144 �Destinar recursos suficients per pagar professionals i personal administratiu per poder rendibilitzar millor les tasques dels voluntaris, que suposen el 90% del personal en aquest àmbit a Catalunya i entre les entitats sense ànim de lucre. Prendre les mesures necessàries perquè s’atengui en els mateixos centres els malalts mentals i es potenciïn programes de prevenció i de control de drogodependències per a les persones que no tenen recursos. Buscar solucions que permetin una certa estabilitat a les persones que s’insereixen a la societat, com ara pisos compartits i tutelats. Desenvolupar una xarxa d’informació que permeti saber quina entitat fa el seguiment d’una determinada persona. Establir prioritats en el Pla de l’Habitatge per assignar habitatges a grups de risc. Establir una política de subvencions per a la rehabilitació d’habitatges buits i el lloguer de pisos i per afavorir el fet de compartir pis. Destinar 1.800 € anuals per a cada un dels 2.000 sense sostre que hi ha a Catalunya. Mesures per a l’habitatge social Atorgar 600 € anuals d’ajut directe a fons perdut per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.000 € anuals en declaració individual i 30.000 € en declaració conjunta. Implementar programes específics de préstecs amb subsidis per a l’accés a l’habitatge protegit (en l’adquisició) per a joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitats i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge. Adaptar les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda (joves, famílies monoparentals, persones o famílies amb persones dependents al seu càrrec). Arranjar habitatges per a gent gran, és a dir, millorar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges d’acolliment familiar. L’ajuda per arreglar els habitatges serà de 6.000 € per a persones amb rendes baixes. Aplicar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent. Crear programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge. 145 �3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració Catalunya ha configurat la seva personalitat col·lectiva al llarg de la història a partir de capes successives, que es vertebren a l’entorn d’un nucli que aglutina el conjunt. La diversitat és una de les senyes d’identitat veritables del poble català. La realitat social d’ara exigeix integrar de nou realitats que vénen de fora, repetint un procés que ja s’ha produït moltes vegades al llarg de la història d’aquest país. L’actual procés immigratori presenta com a característiques: un fort creixement i acceleració del ritme d’arribades, ja que la població immigrada s’ha doblat en cinc anys (el maig del 2002, a Catalunya residien legalment 310.057 estrangers, dels quals 76.310 –el 25%– eren ciutadans de països de la UE, i els que es troben en situació irregular són entre 50.000 i 125.000, segons diverses fonts); concentració a determinats barris, pobles i ciutats; i pluralitat (és a dir, diversitat en molts aspectes, també cultural i religiosa). Tot això diferencia aquest procés d’altres processos previs. Aquestes són dades que cal tenir en compte per a una gestió correcta del fenomen. La població immigrada –tant la regularitzada, com la que no n’està– tendeix a concentrar-se intensament a determinats barris, pobles i ciutats. Aquesta concentració fa molt difícil la gestió d’aquest gran fenomen social, els efectes del qual recauen precisament sobre els ciutadans autòctons amb una situació social més desfavorable. A més, la presència al país de desenes de milers de persones indocumentades planteja una situació de risc per al benestar, la convivència i la seguretat col·lectives. L’única possibilitat que tenim, per tant, d’encaixar el procés immigratori, sense trencar la cohesió social de la societat d’acollida, és entendre que el procés ha de ser ordenat i que ha de tenir com a eixos principals l’aplicació del sistema legal vigent i la regulació. Cal, però, transmetre a l’opinió pública que la immigració no és un problema en si mateix per a les societats d’acollida i, sobretot, que la immigració no és “el problema”, tot i que provoca noves situacions que poden resultar problemàtiques i que també accentua i ajuda a evidenciar problemes preexistents de la societat d’acollida. El problema rau en la manca de recursos públics per fer front a aquestes situacions (poca quantitat de policies, justícia ineficaç, manca de recursos per reestructurar barris, insuficients recursos educatius i d’assistència social, etc.). Els veritables responsables dels dèficits són les polítiques neoliberals, que han reduït el sector públic i que afebleixen l’Estat del benestar. Els governs del PP i de CiU han reduït la despesa social al 2% del PIB des de 1996. Des d’una perspectiva econòmica, es calcula que aquesta població immigrada genera el 4% del PIB. Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, aquesta va augmentar un 32,6% a Catalunya entre el març del 2001 i el març del 2002. Més del 40% dels nous afiliats a la Seguretat Social són immigrants. La situació administrativa no ha de modificar el respecte pels drets que tenen les persones que es troben en aquesta situació. El reconeixement efectiu d’aquests drets és un dels aspectes que el nou Govern de la Generalitat ha d’assumir d’acord amb les seves competències. Una part del problema es pot gestionar des del Govern de la Generalitat (escolarització, sanitat, ajuts socials, etc.), però les mesures polítiques que poden permetre realment afrontar aquesta qüestió i reduir-ne l’impacte negatiu han de ser 146 �adoptades, sobretot, des del Govern central o han de ser concertades per l’Estat espanyol amb els altres estats de la UE. Les polítiques sobre immigració del nou Govern de la Generalitat s’han de guiar pel principi de transversalitat i assegurar condicions d’equitat en el suport a totes les persones que viuen a Catalunya per tal que puguin desplegar les seves oportunitats de vida. La política d’immigració ha de ser fonamentalment una política social, és a dir, de promoure les millors condicions i oportunitats de vida per a tots els ciutadans de Catalunya, tant dels autòctons com dels nouvinguts. Això requereix incrementar els recursos actualment destinats a les polítiques socials i reorientar-les per tenir en compte l’impacte del fenomen migratori. Entre aquestes polítiques, tenen una importància especial les referides a habitatge, sanitat, educació, ocupació, atenció social o família. Des de l’any 1993, en què s’inicia la política dels contingents anuals, la distribució dels nous immigrants entre comunitats feta per l’Estat requeria establir formes de participació en la decisió estatal i mecanismes de coordinació per evitar que les intervencions dels diversos poders públics generessin actuacions contradictòries. La gestió dels fluxos migratoris constitueix un dels eixos centrals de la política en matèria d’immigració. Gràcies a la seva regulació, el fenomen migratori es pot modular segons les necessitats i possibilitats de la societat d’acollida a fi de millorar el grau d’acceptació social i, alhora, la seva visibilitat. L’actual Llei d’estrangeria, malgrat les seves limitacions, és l’únic marc legal existent, per això cal que l’administració estatal, que és qui té les competències en matèria de regulació de fluxos, l’apliqui de manera coherent i amb rigor. L’impacte del fet migratori sobre el territori és tan important que el nou Govern de la Generalitat ha d’insistir en la participació més efectiva de les comunitats autònomes i dels ajuntaments sobre la definició de les polítiques d’immigració i dels contingents. Però l’ús instrumental de la Llei d’estrangeria no impedeix que el nou Govern de la Generalitat promogui iniciatives per modificar-la. Entre aquestes, cal prestar especial atenció a tots els aspectes que dificulten l’exercici dels drets fonamentals de la persona i als que puguin representar una millora en els aspectes administratius que afecten els immigrants. La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social, així com la seva posterior reforma, la Llei orgànica 8/2000, va posar en relleu les importants tasques que corresponien a les comunitats autònomes i als municipis en l’àmbit de la immigració, i va donar entrada a un nou òrgan de participació i de coordinació interadministratives en l’àmbit estricte de la immigració: el Consell Superior de Política de la Immigració, malbaratat pel Govern del PP, tant com el Foro para la Inmigración. En aquest marc legal, les funcions de les comunitats autònomes passen inexcusablement a un primer pla i es pot plantejar amb major facilitat, fins i tot, un increment de les competències autonòmiques, tot i que, un dels aspectes clau en tota aquesta estratègia, la canalització i control dels fluxos d’immigrants, està fora de l’àmbit competencial de la Comunitat, ja que està situat a escala estatal i de la Unió Europea. En l’àmbit de Catalunya, cal reforçar les polítiques socials orientades a assegurar la cohesió social i la integració dels immigrats. El nou Govern de la Generalitat ha de promoure un pla d’acollida dels immigrants que en faciliti la incorporació a la nova 147 �societat, que promogui el coneixement de les nostres lleis i costums, de les nostres expressions culturals i que proporcioni la competència indispensable en les nostres llengües. La primera acollida és un moment clau per facilitar la posterior inserció social, econòmica, laboral i familiar dels immigrants i, a més, actuarà com element preventiu de situacions problemàtiques des del mateix moment de la seva arribada. Aquest pla d’acollida s’adaptarà a les necessitats i condicions dels diferents territoris de Catalunya: culturals, urbanes, econòmiques, etc. És necessari implementar una política efectiva d’integració, per tal de construir una societat plural i, en cap cas, una pluralitat de societats. El compliment d’aquesta voluntat política exigeix, en primer lloc, un reconeixement de l’existència d’un nucli de valors comuns: respecte a la diferència, participació, igualtat davant la llei i submissió de tots a la llei. Per això, cal exigir als immigrants una cultura de la integració i l’acatament de la llei, tot i que aquesta mateixa exigència cal reclamar-la també als membres de la societat d’acollida. La política d’acolliment implica el reconeixement d’uns drets i l’exigència d’uns deures, coherents amb el marc de valors sobre els quals s’ha organitzat la societat catalana. Des de la responsabilitat de govern, el nou Govern de la Generalitat ha d’articular les seves propostes d’acollida sobre la definició dels valors vertebradors de la societat catalana, aquells valors que identifiquen tots els catalans i que són innegociables, i aquells altres que permeten generar un consens amb les persones nouvingudes. Entre els primers, figuren els drets humans, la defensa de la ciutadania, el respecte a la diferència i al pluralisme, i els valors i pràctiques bàsiques de la democràcia, com la igualtat, la nodiscriminació i la solidaritat. En aquest grup cal incorporar també el coneixement i respecte de les lleis i costums propis de Catalunya. Per tal de garantir la cohesió i de preservar la convivència, són necessaris barris més segurs i escoles dignes, especialment a les zones on es reben els principals contingents dels fluxos migratoris. Les polítiques públiques han de garantir que es respecti l’ús normal dels espais públics, carrers i places, evitant que la seva ocupació per a altres activitats sigui motiu de tensió i estimuli la reacció agressiva contra els immigrants. L’accés a un habitatge digne és una altra peça clau de la política d’acolliment, juntament amb l’existència d’escoles dignes, amb suficients recursos per tal de fer front als nous reptes que planteja el fenomen migratori. Finalment, la inserció laboral de l’immigrant és un dels altres elements crítics en aquesta política d’acolliment. Tenir un lloc de treball retribuït és, per moltes persones, el principal element per a la seva integració a la societat que l’acull. Pel que fa als municipis, que són la primera Administració amb què l’immigrant estableix contacte, gestionen bona part dels serveis primaris d’atenció social o de les prestacions educatives. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’establir amb el món local uns criteris generals sobre la primera acollida i facilitar que els ajuntaments puguin assumir aquesta activitat amb els recursos suficients. A més, la Generalitat disposa de competències sobre alguns àmbits que van més enllà de les polítiques d’integració, que incideixen en les competències estatals exclusives i que es refereixen a la situació administrativa i laboral dels estrangers: són la inspecció laboral i la Policia Autonòmica. I aquestes competències s’han d’exercir contra el tràfic d’immigrants, de dones i d’infants de les organitzacions que el practiquen. El fenomen migratori també planteja qüestions de seguretat, el tractament de les quals correspon a les administracions judicial i de policia. La situació actual no és satisfactòria en cap dels 148 �dos àmbits i requereix mesures que la Generalitat pot impulsar o proposar a les altres administracions. El nou Govern de la Generalitat ha d’instar l’Estat perquè doti de més mitjans les oficines consulars als països d’origen de la immigració, tot reforçant les oficines laborals especialitzades destinades a la contractació en origen dels immigrats i obrint-les a la participació de les comunitats autònomes. El fet que darrere dels corrents migratoris dels països empobrits cap als països rics hi hagi, sobretot, un conjunt de causes d’origen econòmic i social, obliga a desbordar les actuacions que es puguin fer a l’interior de la societat catalana i a dur a terme una acció per influir sobre les polítiques exteriors perquè adoptin, entre d’altres coses, mesures que permetin modificar les condicions econòmiques i socials que justifiquen els fluxos migratoris. La importància de la immigració actual i dels seus efectes és una qüestió que afecta el model de societat. El seu tractament i la seva gestió han d’implicar, per tant, tota la ciutadania i, en conseqüència, també tots els nivells de govern: UE, Estat, autonomia i municipi. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat impulsarà la col·laboració institucional i la cooperació amb lleialtat, amb l’objectiu de garantir les millors condicions per fer possible una integració dels nouvinguts que asseguri la cohesió social i la convivència pacífica. L’acció de govern també ha de comportar que s’expliqui a l’opinió pública que la immigració no és un problema en ella mateixa. Cal remarcar que la immigració no és el problema, malgrat que provoqui situacions que poden ser problemàtiques per a la societat d’acollida. Des de la responsabilitat de govern, cal definir les bases per crear un consens mínim en la societat catalana que consolidi la legalitat del fenomen migratori, si es dóna de manera planificada, ordenada i emparada per llei. OBJECTIUS 1. Contribuir a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. 2. Reforçar les polítiques socials i les polítiques públiques orientades a assegurar la cohesió social i la integració dels immigrants. 3. Vetllar per la regularitat i transparència del mercat laboral i de les condicions de treball. 4. Contribuir, amb els mitjans a l’abast de la Generalitat, a la repressió del tràfic de persones i, molt especialment, de les organitzacions que el practiquen. 5. Establir mecanismes de coordinació permanent d’administració (estatal, autonòmica i local). 6. Crear una política exterior de cooperació econòmica, comercial, cultural i de promoció dels drets humans per millorar la situació dels països d’origen de la immigració. entre els tres nivells 149 �7. Combatre les expressions de racisme i xenofòbia entre la població, en especial entre adolescents i joves. MESURES Mesures per garantir la convivència i la cohesió social Reforçar les polítiques socials de la Generalitat, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. Redefinir i millorar la col·laboració entre Generalitat i municipis, amb redistribució de competències i recursos. Treballar de manera transversal en totes les àrees d’actuació de la Generalitat i dels ajuntaments, per tal que el pes del fet migratori no recaigui exclusivament en els serveis socials. Les ONG i associacions socials seran copartícips d’aquest projecte i ajudaran a canviar la imatge que els immigrants són els únics beneficiaris dels serveis socials. Desenvolupar, des de la Generalitat de Catalunya, un pla d’acollida d’immigrants que apliqui l’administració local, amb mesures específiques d’atenció en el moment de la seva arribada a Catalunya. Definir les àrees urbanes d’atenció especial, crear un fons de foment d’aquestes àrees per llei del Parlament i constituir els instruments d’actuació per acord entre la Generalitat i els ajuntaments afectats. Desenvolupar polítiques orientades a evitar l’exclusió social i el deteriorament dels espais i serveis públics. Promoure l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalana com a via d’integració i de promoció a la societat catalana. Desenvolupar polítiques específiques en relació amb la dona immigrant tant per abordar la seva problemàtica com per reforçar el seu paper cohesionador. Ordenar i planificar la ubicació dels centres de culte, cercant el màxim consens amb totes les parts interessades. Fomentar des de les institucions els valors de convivència, tolerància i respecte a la diversitat. Mesures d’introducció de canvis legislatius Instar la reforma de la normativa i de la pràctica estatal per tal d’augmentar la capacitat d’actuació i d’intervenció de la Generalitat en les polítiques estatals d’immigració i en el servei exterior (en especial pel que fa a contingents anuals i contractació en origen). 150 �Instrumentalitzar una acció coordinada de la Generalitat en aquesta matèria, confiant-la a un organisme adequadament dotat de recursos i competències. Instar canvis, dins de la normativa i la pràctica estatals, en el tractament de la condició legal dels immigrats per tal de facilitar-ne la integració. En concret, cal reformar l’anomenada Llei d’estrangeria, actualment en vigor, en els apartats en què es dificulta l’exercici de drets fonamentals de la persona (reunió, manifestació, associació, sindicació, etc.). Promoure la simplificació i agilització de tràmits administratius i el funcionament efectiu d’una oficina única per tramitar-los com a elements d’una política orientada a garantir la legalitat, i la concessió (a les persones amb una ordre d’expulsió que no es pot executar) d’una documentació provisional de tolerància que els permeti treballar mentre no se n’executa l’expulsió. Promoure canvis legislatius que facin possible una major participació i implicació política dels estrangers. Establir una regulació adequada dels comerços i locals de concurrència pública modificant la legislació vigent en matèria d’horaris comercials i garantint en tots els casos el ple compliment de les ordenances fiscals i generals i la resta de normatives vigents. Mesures específiques en matèria judicial, laboral i educativa Instar una millora de la coordinació de les administracions en matèria judicial i de seguretat. Reclamar a l’Estat que ampliï el nombre, la capacitat i les condicions dels centres d’internament, distribuint-los pel territori per permetre un millor control i seguiment judicial. Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. Garantir escoles dignes amb recursos adequats i la implicació de l’escola pública i l’escola concertada en l’educació dels fills de famílies immigrades o nouvingudes, i dotar de recursos extraordinaris les escoles amb alta concentració d’alumnes immigrants. Destinar els recursos per a la formació i dotació d’habilitats professionals a fi i efecte de facilitar la inserció laboral dels immigrants, en col·laboració amb els empresaris i sindicats. Mesures en matèria de cooperació internacional Incrementar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament; establir, per part del Govern de la Generalitat, programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida de la Generalitat a favor 151 �del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. 152 �ANNEX 1: Aportació del Grup de Politòlegs i Sociòlegs X Maragall VALORS DE L’ESQUERRA, PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DIVERSITAT Des d’una perspectiva d’esquerres, la Llibertat, entesa com emancipació integral de l’ésser humà, no-dominació i no-interferència arbitrària d’unes persones sobre les altres o del poder sobre els individus, és el fonament sobre el qual s’ha de construir l’ordre polític, econòmic i social. La Llibertat mai no es pot gaudir amb plenitud si existeixen condicionants que n’impedeixin, dificultin o limitin el ple exercici i que creïn situacions de desigualtat entre les persones. Per això, en l’objectiu d’emancipació i d’autorealització integral de l’ésser humà, la igualtat d’oportunitats i la garantia universal de la seguretat vital i de l’educació, són imperatius essencials per a la construcció d’una societat d’homes i dones lliures, amb cohesió social i amb una economia sostenible i socialment responsable. Un discurs de progrés ha de rebutjar qualsevol plantejament que afirmi que les diferències identitàries formen la línia de separació “natural” i irreductible entre les persones i ha de postular amb rotunditat la radical igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes en drets i en deures com a principi irrenunciable. La Civilitat, expressió del compromís de la Ciutadania amb la Llibertat, la forma de vida lliure i els valors democràtics i les institucions que la fan possible, actua com a mecanisme d’integració de les diferències i fa que tothom sigui igual en drets i en deures. La Democràcia és l’eina més poderosa per promoure la transformació social i la realització integral dels individus. Per això, per a la consecució de l’objectiu emancipador de l’esquerra, cal promoure els mecanismes i els instruments adequats per fer possible una participació activa i inclusiva de la ciutadania en els processos de deliberació i decisió política. En aquest context, és imprescindible que, des d’una perspectiva de progrés, es reclami el reconeixement del dret al vot als immigrants, així com la implementació de polítiques de protecció dels col·lectius més fràgils i més amenaçats per la discriminació, l’exclusió social i la marginació per qualsevol causa o motiu. Només des de la difusió dels valors de l’esquerra i amb polítiques públiques de progrés que proporcionin un horitzó de seguretat vital, serà possible combatre la incertesa que amenaça amplis sectors de la nostra societat que no poden construir un futur més estable. Això impedeix la construcció d’una societat més participativa amb un compromís cívic i col·lectiu més sòlid, essent aquest problema més accentuat entre la ciutadania nouvinguda. 153 �ANNEX 2: Sectorial de Gent Gran del PSC “LA GENT GRAN: NOVES POLÍTIQUES PER A NOUS TEMPS” L’ampliació de l’esperança de vida és una de les conquestes de l’Estat del Benestar. El descens de la mortalitat infantil i els avanços en la millora generalitzada de les condicions de vida de les societats avançades, fa que les persones visquin més anys i, en general, en millors condicions de salut, econòmiques i socials. Catalunya, amb una població total d’uns 6.506.0403 habitants, té un dels índexs d’envelliment més alts d’Espanya i de l’Europa dels quinze, i el nombre de persones de més de 65 anys al Principat se situa al voltant del 18,28% de la població (aproximadament 1.189.000 persones). L’esperança de vida també és una de les més altes d’Espanya i dels països de la Unió Europea, 80,1 anys4 de mitjana (79,87 els homes i 83,4 les dones). La taxa de natalitat és molt baixa, 1,32 fills per dona (en certa mesura a causa de la immigració estrangera), xifra que encara que supera la mitjana espanyola (1,24), no supera la mitjana de la Unió Europea (1,4). L’existència de moltes més persones de més de 80 anys (sobreenvelliment), amb riscos evidents d’estar exposades a pluripatologies i a malalties de caràcter neurodegeneratiu, que signifiquen un alt grau de dependència, obliga a replantejar un nou marc d’actuació dels serveis de caràcter sociosanitari, serveis de proximitat, serveis residencials, etc. Aquest escenari demogràfic no farà sinó ampliar-se en un futur pròxim i està obligant la Unió Europea, organismes internacionals com l’ONU o l’OMS, a una profunda reflexió i revisió de l’enfocament de l’envelliment i no només des de l’assistència sinó també des de l’òptica social i cultural. Actualment els experts indiquen que, independentment de l’edat que s’utilitzi en els diferents contextos, és necessari reconèixer que l’edat cronològica no és un indicador exacte dels canvis que acompanyen l’envelliment. Per això, les polítiques socials dirigides a la gent gran han de contemplar, actualment, tres elements essencials: I.- L’envelliment actiu en una societat per a totes les edats. II.- L’assistència sociosanitària a domicili: la prevenció i l’atenció. La lluita contra la dependència. III.- Un equitatiu i sostenible sistema públic de pensions. I. ENVELLIMENT ACTIU EN UNA SOCIETAT PER A TOTES LES EDATS 1. L’envelliment actiu des del cicle vital significa que les persones grans no són homogènies i que la diversitat de l’individu tendeix a créixer amb l’edat. Com indica l’OMS5, abordar l’envelliment des d’una perspectiva de desenvolupament 3 INE, actualització 2002 4 IEC, actualització març 2003 5 OMS, “Envelliment actiu”, 1999 154 �significa la possibilitat de fer front a molts dels reptes de les persones i les poblacions que envelleixen. Donar suport a l’envelliment actiu en una societat per a totes les edats des de l’àmbit de la salut, el mercat de treball, les polítiques d’educació i formació contínua, serveis socials i sanitaris, significarà, en una o altra mesura: El descens de la mortalitat prematura en les etapes més productives. La disminució de les malalties cròniques relacionades amb el procés d’envelliment. L’augment de la qualitat de vida de les persones grans. Una participació més gran de la gent gran en els àmbits culturals, socials i polítics de la societat. Un nexe intergeneracional més gran. El descens de la despesa en sanitat i tractaments mèdics. Així doncs, es tracta d’un nou enfocament global que normalitzi una part del procés vital de les persones i que la societat ha d’assumir sense sobresalts. Significa que la gent gran puguin comptar amb l’oportunitat de gaudir sense cap impediment dels drets garantits. La realitat d’aquest canvi la tenim en les diferències que, de manera general, podem observar en salut, nivell cultural, integració a la societat civil, etc., de la generació que es jubila en l’actualitat respecte a generacions anteriors. 2. Abans indicàvem que un dels elements que caracteritza el col·lectiu de la gent gran és la seva heterogeneïtat i un element comú generalitzat és el temps social i políticament útil de què disposen. Aquest tret suposa una força social i política molt important, però encara poc desenvolupada. La dreta nacionalista i espanyola subratlla el paper de la gent gran en el marc de la família, com el fet que tinguin cura dels néts que, deixant de banda el caràcter afectiu, significa un substitut de les mancances institucionals en matèria d’ajuda i cobertura social a les famílies, que a Espanya representa el 0,5% del PIB davant la mitjana del 2,1% europeu. 3. És necessari lluitar contra els estereotips que marquen la gent gran. És necessari que, des dels àmbits institucionals i polítics, es realitzi un esforç per combatre una visió de la vellesa negativa i desproporcionada. Una visió en què la vellesa apareix unida gairebé exclusivament a una despesa “desproporcionada” en sanitat, la “bancarrota” de les pensions i els serveis socials, etc. És a dir, la visió assistencial, exagerada i falsa, que intenta justificar un discurs privatitzador –almenys parcial– dels serveis i prestacions socials públiques i al qual no interessa posar de manifest la visió positiva de l’envelliment actiu com a part del cicle vital de les persones. 4. Si bé és cert que des dels àmbits institucionals es desenvolupen programes culturals, de promoció associativa i altres, no és menys cert que la responsabilitat de canviar “un estil… marcat per –com indicava el Pla Gerontològic Nacional de 1992– l’assistencialisme paternalista i per una concepció del jubilat com a inútil social” subjacent a la societat, radica en la voluntat política d’articular des del PSC un discurs i una acció coherent i creïble amb aquest nou marc polític des del qual hem d’enfocar l’envelliment de la societat. D’aquesta manera estarem en condicions de poder oferir a la societat aquesta visió de l’envelliment més acord amb la realitat dels temps en què vivim. És necessari recordar que la gent gran gasta en béns i 155 �serveis, i que al voltant d’aquest col·lectiu existeixen importants jaciments de treball. 5. És necessari que en aquest nou context enfoquem l’associacionisme i la participació activa de la gent gran, políticament i socialment, com un bé que preocupa i interessa a les institucions, a la societat i que forma part activa de la societat civil. Aquesta nova interpretació significa més participació de la gent gran en el disseny i construcció de les polítiques dirigides al col·lectiu. 6. Els avenços en la societat del coneixement i, en general, un nivell cultural més gran de la nostra societat, fan que la formació i el coneixement no siguin un element circumstancial sinó quelcom que es projecta, cada vegada més, al llarg d’una part important del cicle vital de les persones. Ja no produeix estranyesa que les entitats de gent gran disposin de sistemes informàtics d’adquisició de dades o que els utilitzin per interrelacionar-se, que els jubilats tinguin accés a Internet. Tampoc no resulta del tot estrany que ampliïn o comencin estudis universitaris que els puguin donar una nova perspectiva personal o que adquireixin coneixements d’idiomes. És necessari que prestem atenció a aquestes noves tendències que afloren per proporcionar camins i mitjans per poder desenvolupar aquestes iniciatives que, en definitiva, redunden en benefici del conjunt de la societat. 7. Un element que cada cop es debat més a la societat i al qual no es pot sostreure el col·lectiu de la gent gran, ja que també en formen part, és el del reconeixement del dret de gais i lesbianes a envellir amb els mateixos drets civils i socials, i l’accés, com a tal, als equipaments i serveis com la resta del col·lectiu, individualment o com a parella. OBJECTIUS 1. Liderar des del PSC aquest nou enfocament polític de l’envelliment actiu com a part del cicle vital de les persones, convertint-lo en acció de govern i un dels eixos de les polítiques dirigides a la gent gran. 2. Impulsar una visió normalitzada de l’envelliment en l’àmbit de l’escola. 3. Impulsar l’associacionisme i la participació activa de la gent gran com un eix important del desenvolupament de la societat civil. 4. Fomentar entre la gent gran l’accés a la societat del coneixement i, en general, a la formació, reglada o no. 5. Igualtat de drets de la gent gran independentment de la seva opció sexual o gènere. MESURES La Generalitat de Catalunya haurà de crear un organisme institucional que lideri el conjunt de polítiques socials dirigides al sector de la gent gran i que haurà de dependre de la conselleria adequada, amb independència de la necessària 156 �transversalitat de les diferents polítiques: sanitat, esports, serveis socials i la seva imbricació amb respectius àmbits públics d’actuació. Establir des de l’àmbit de l’educació pública matèries que formin els infants i el jovent en la vellesa activa. Establir un sistema de beques que depengui dels ingressos personals per als qui pretenguin realitzar estudis, reglats o no. Facilitar l’accés d’entitats i persones a la societat de la informació. Traspassar als ajuntaments l’actual xarxa de casals de gent gran, amb la dotació pressupostària i de personal adequada i la seva conversió a centres socials. Normativitzar el funcionament democràtic dels centres socials de la gent gran, així com el foment de projectes de caràcter comunitari que disposin del suport tècnic i financer adequats. Reglamentar les competències del Consell de la Gent Gran de Catalunya, de manera que les seves conclusions tinguin caràcter vinculant, havent-se contrastat la seva viabilitat tècnica i financera. Dotar de mitjans econòmics i tècnics camins de participació amb més capacitat de decisió. En aquest sentit, és necessari que els casals per a la gent gran deixin de ser, de manera gradual, equipaments diferenciats per convertir-se en centres socials, integrats o no en altres equipaments però, en qualsevol cas, oberts a la societat. Crear els consells territorials de la gent gran, que agrupin els consells municipals de participació i les entitats que representin els interessos de la gent gran dels diferents àmbits. Regular-ne la composició i representativitat, així com la seva imbricació amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya. Aplicar i fer aplicar la no-discriminació per sexe o orientació sexual, segons s’indica a la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya. Realitzar campanyes institucionals al voltant de “l’envelliment actiu com a part del cicle vital, en una societat de totes les edats”, principalment en els mitjans de comunicació públics i establir convenis amb els privats. II. LA NECESSÀRIA ASSISTÈNCIA SOCIOSANITÀRIA A DOMICILI: LA PREVENCIÓ I L’ATENCIÓ. LA LLUITA CONTRA LA DEPENDÈNCIA. LA DEPENDÈNCIA 1. L’envelliment de la població –i les seves conseqüències de pèrdua d’autonomia de les persones més grans– constitueix un repte per a la nostra societat i les del nostre entorn, ja que és necessari articular mesures i recursos per millorar la qualitat de vida de les persones grans que s’afronten, a casa seva o al seu establiment residencial, a una pèrdua progressiva de l’autonomia. 157 �2. Més del 80% de les persones grans opten per mantenir-se en el seu entorn quan necessiten atenció a la seva dependència. A Catalunya hi ha al voltant de 138.400 persones amb algun tipus de dependència per poder efectuar les activitats de la vida diària (AVD) i unes 214.000 persones amb restriccions per realitzar les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD). 3. És necessari, en aquest escenari, un pacte que abraci el Govern d’Espanya, les comunitats autònomes i els ajuntaments per impulsar una Llei de dependència, que se sustenti en el reconeixement dels drets de les persones. La dependència contemplada com un factor de risc en el marc dels drets socials bàsics –marc jurídic estatal de la universalitat dels serveis socials– constitueix un dels pilars de l’Estat del Benestar juntament amb les pensions, la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials. A països del nostre entorn com França o Alemanya, l’Estat ha abordat la dependència des del reconeixement dels drets subjectius de les persones, articulant sistemes públics solidaris que cobreixen les necessitats d’aquesta població. 4. Per tant, la llei que definirà objectius, finançament i metodologia d’intervenció ha de tenir un caràcter universalista i unes vies de finançament públic. Dues variables són interessants en l’anàlisi d’aquest fenomen: El grau de dependència de la persona que sol·licita la prestació. El nivell d’ingressos d’aquesta persona. 5. El 1999 la Llei de 30 de desembre sobre mesures fiscals administratives i d’ordre social, va establir que el Govern del PP, en el termini de sis mesos, havia de presentar a les Corts un informe sobre la dependència, cosa que fins ara no ha efectuat –tenint en compte a més que era fruit d’una petició de la UE a tots els països membres. El 2001 el PSOE va presentar una proposició no de llei sobre el tema que no va obtenir cap resposta. ENVELLIR EN EL SEU ENTORN I A CASA SEVA és un principi bàsic per enfocar l’assistència a la gent gran. Per aconseguir-ho, és necessari disposar, principalment, d’un programa integral de caràcter sociosanitari que doni resposta a la necessitat que plantegen les persones grans amb dificultats per realitzar les activitats de la vida diària (AVD), així com les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD); amb el finançament adequat, amb professionals ben preparats i amb instruments metodològics d’intervenció i avaluació. 1. A Catalunya l’atenció a les persones grans amb dependència es realitza, en un 83% dels casos, en el marc de la pròpia família; en un 12%, amb serveis domiciliaris contractats privadament per la família; al voltant de l’1,3 són serveis públics d’ajuda a domicili, i la resta de les persones que ho necessiten són ateses per veïns, associacions o es veuen abocades a viure i morir sense atenció i en la més absoluta solitud. Malgrat tot, aquest “equilibri” està amenaçat en l’actualitat per tres factors: el sobreenvelliment de la població, els canvis en l’estructura familiar i la situació de les classes mitjanes, que per renda no poden optar a serveis públics i pels preus de mercat no poden accedir als privats durant un període prolongat de temps. 158 �2. El perfil de la persona que té cura de la gent gran és: dona, mestressa de casa, filla, mare o cònjuge, d’entre 45 i 64 anys, amb poca formació i que dedica més de quatre hores diàries a realitzar aquesta tasca. 3. A Catalunya un 66,5% de les dones entre 25 i 54 anys treballen fora de la llar; únicament un 9% ho fan a partir dels 55 anys. 4. Catalunya està a nou punts de diferència (17%) de l’Europa dels 15 (al voltant del 27%) i és de les regions on proporcionalment es dedica menys part del PIB a despesa social, menys fins i tot que Grècia, Portugal i dos punts menys que la mitjana espanyola, 19% (des del 96 al 2003, el PP ha reduït en dos punts –del 19 al 17% del PIB– la despesa social, retrocedint, en aquest com en altres aspectes, la convergència amb els nostres socis europeus). 5. El traspàs de l’ajut a domicili per a les persones grans que en el seu dia va realitzar la Generalitat als ajuntaments amb competències es va efectuar en condicions extremadament dures per als municipis. Es va traspassar un sistema basat en el suport familiar, la discrecionalitat administrativa i pressupostària i no en reconeixement dels drets. És a dir, un model sense futur. Malgrat els esforços dels ajuntaments socialistes i de progrés, la situació és greu. 6. D’altra banda, els serveis residencials estan poc desenvolupats i tenen una important presència del sector privat, amb preus poc accessibles per a persones o famílies amb ingressos baixos o, fins i tot, mitjans. En aquests moments hi ha 1.051 centres amb 41.954 places residencials. Les places concertades representen el 24,01% del total, les públiques el 14,74% i les privades el 61,25%. Els preus mitjans de les places concertades i de gran dependència oscil·len al voltant dels 1.081 euros al mes i exigeixen requisits molt alts. Les places de curta estada per a descans familiar o emergències són escasses. El conveni que regeix el sector és baixíssim, el salari base d’una gerocultora no supera els 600 euros. És un sector altament feminitzat. Això no obstant, el sector de residències privades ha realitzat el 2002 una xifra de negoci d’uns 1.700 milions d’euros que podria arribar, el 2003/2004, als 2.100 milions d’euros. OBJECTIUS 1. Establir un model únic de servei integral sociosanitari d’ajuda a domicili, que suposi un trànsit entre el model actual i la futura Llei de dependència, basat en la universalitat del sistema. 2. Envellir en el seu entorn. 3. Estendre, incrementar i adaptar el servei integral d’ajuda a domicili a les persones grans dependents. 4. Assegurar al domicili els serveis alternatius que es consideri convenients. 5. Establir un marc jurídic transitori entre el SISSAD i la futura Llei de dependència estatal. 159 �6. Establir els criteris adequats pel que fa a la qualitat de servei, formació de professionals i nivells de remuneració, mitjançant una nova normativa que obligui tant els serveis de caràcter públic, com els privats o concertats. 7. Planificar a nivell territorial (regió, municipi o mancomunitat de municipis) la xarxa d’equipaments i serveis. 8. Planificar la rehabilitació i adequació d’habitatges, així com l’eliminació de barreres arquitectòniques i millora de l’accessibilitat. 9. Revisar el programa Viure en Família. 10. Desenvolupar la Llei d’acolliment familiar, Llei 11/2001, de 13 juliol. 11. Establir ajudes en espècies (lloguers i energia) per compensar pensions baixes de persones soles. MESURES Traspassar als ajuntaments els centres socials de gent gran –casals–, els quals, sense perdre les seves activitats actuals, ampliaran el nombre i serveis, dins o fora d’altres equipaments comunitaris –centres cívics o aules de cultura–, assegurant que la gestió la realitzen les entitats de gent gran. Assegurar la transparència de la gestió per als públics i els privats. Regular, des del Parlament de Catalunya, el Servei Integral Sociosanitari d’Ajuda a Domicili, basat en la universalitat del sistema amb protocol, metodologia d’intervenció i regulació de funcions professionals unificades, tenint en compte la diferència entre la realitat rural i la urbana. Replantejar la necessitat de nous quadres de remuneració professional, tant per al sector públic com per al privat. La intervenció domiciliària s’ha de basar en els elements bàsics següents: El nivell de dependència de la persona que sol·licita el servei. El seu nivell d’ingressos. Augmentar la cobertura del servei integral sociosanitari d’atenció a domicili de l’1,3 actual al 6% entre quatre i vuit anys, incrementant en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. Es crearà un lloc de treball per cada set persones ateses. Universalitzar en quatre anys el servei de teleassistència, lligat a l’atenció domiciliària. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball. Ampliar l’oferta d’habitatges amb serveis comuns d’oferta pública (l’oferta actual és de 445 places d’habitatge amb serveis comuns, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%) en 1.000 places, en quatre anys i una cobertura mínima del 0,13%. 160 �Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública, assegurant el transport (l’oferta actual és de 6.730 places, de les quals 2.751 són d’oferta pública i una cobertura mitjana del 0,25%) en 2.000 noves places, en quatre anys i una cobertura mitjana del 0,44%. Per cada sis places de centre de dia es crea un nou lloc de treball. Crear 4.000 places del programa Viure en Família en quatre anys. Concedir una ajuda d’entre 5.409 € i 6.490 €, segons el grau de dependència, per a les famílies amb rendes de fins a 21.035 € anuals que s’acullin al programa. Promoure des del Parlament de Catalunya una iniciativa estatal per regular la figura del metge geriatra com una especialitat de la carrera mèdica. Promoure la investigació i l’estudi del procés d’envelliment des dels àmbits geriàtric i gerontològic. Activar des del Parlament de Catalunya un Pla d’Acció contra la malaltia de l’Alzheimer i d’altres de caràcter neurodegeneratiu. Aquest pla ha d’estar connectat amb el Pla Estatal. És necessari revisar i dotar de vies de finançament clares el Pla d’Acció per a la Gent Gran 2003-2007, aprovat el passat mes d’agost pel Consell de Ministres. Establir el Pla d’Acció per a la Gent Gran de Catalunya. Crear des del Parlament de Catalunya una comissió que investigui la realitat dels maltractaments físics i psíquics a la gent gran i que proposi mesures. Assegurar els drets de la gent gran en general i de la dependent en particular, així com establir mecanismes que sancionin els abusos i maltractaments, físics o psíquics. Establir la figura del Defensor de la Gent Gran, adjunt al Síndic de Greuges. Establir un Pla de xoc per pal·liar la solitud i l’aïllament de la gent gran, que és un factor important en desorientació, demència i mort. MESURES COMPLEMENTÀRIES És necessari integrar la xarxa sanitària i de serveis socials per establir un sistema sociosanitari d’intervenció domiciliària, així com aclarir-ne les fonts de finançament. Revisar el sistema públic sanitari adequant-lo a les demandes de la gent gran, en particular per a les malalties cròniques. 161 �Assegurar que el Consell de la Gent Gran de Catalunya, així com les diferents entitats de gent gran, s’impliqui i participi activament en la definició de les propostes. III. UN SISTEMA PÚBLIC I SOSTENIBLE DE PENSIONS 1. El sistema públic de pensions, impulsat pels governs socialistes, significa un avanç significatiu en la definició de l’Estat del Benestar. L’anomenat Pacte de Toledo, també impulsat pels socialistes el 1995, representa el compromís de totes les forces democràtiques per assegurar la sostenibilitat del sistema, equilibrar la quantia de les diferents pensions, concretar les fonts de finançament i realitzar, de manera gradual, la convergència amb els països de la UE en aquesta matèria. 2. Malgrat les alarmes que veiem, de tant en tant, en els mitjans de comunicació, el sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, és sostenible i té capacitat per millorar en general el nivell de pensions i, en primer lloc, de les que són més baixes i injustes. 3. L’estructura demogràfica d’Espanya i de Catalunya és molt semblant a la mitjana europea. Malgrat tot, Espanya gasta al voltant del 8,4% del PIB en pensions comparat amb el 12% de la mitjana europea. Si agafem com a referència les prestacions per vellesa6 –de les quals les pensions són les més importants–, la despesa en unitats de poder de compra (upc, xifra que s’utilitza per estandarditzar el valor adquisitiu de la moneda a cada país) el 1999 era de 1.393 i la mitjana europea va augmentar fins a les 2.3037. Espanya gasta cada vegada menys en pensions i Europa cada vegada més. 4. És incert que les pensions a Espanya siguin molt altes, el que passa és que els salaris, en general, són molt baixos. Agafem com exemple l’SMI, que és la meitat de la mitjana europea. Els salaris mitjans dels treballadors més ben pagats a Espanya –la manufactura– són un 63% de la mitjana de la mateixa categoria a Europa. 5. Un factor important és que les altes per pensions aquests anys són molt baixes, perquè es tracta de les generacions que van néixer durant la guerra i la postguerra. Els fluxos augmentaran més quan ingressin en el sistema les persones que provenen del baby-boom de finals dels 50 i una part dels 60. OBJECTIUS Des del Parlament de Catalunya és necessari realitzar una sèrie d’iniciatives que puguin presentar els corresponents grups parlamentaris a les Corts Generals, al voltant dels objectius següents: 1. Augmentar les pensions més baixes i injustes. 2. Augmentar de manera gradual el nivell general de les pensions, per realitzar la convergència amb Europa. 6 Vicenç Navarro, 2003. 7 Vicenç Navarro, 2003. 162 �3. Augmentar el nivell de les prestacions no contributives. 4. Assegurar la sostenibilitat del sistema. PROPOSTES Millorar el poder adquisitiu de les pensions 1. Revalorització inicial de les pensions en funció d’una previsió realista de l’IPC i no com fins ara, mitjançant un percentatge allunyat de l’evolució dels preus. 2. Millora del poder adquisitiu de les pensions més baixes, incrementant en almenys un 10% les pensions del SOVI i un 5% les pensions mínimes de jubilació sense cònjuge a càrrec i de viduïtat. 3. Incrementar les pensions no contributives amb una quantia no inferior a l’SMI, quan no existeixin altres ingressos. 4. Increment en un 1% per cada any cotitzat per a les pensions d’incapacitat i de jubilació en la seva modalitat de no contributives. Un nou concepte de la pensió de viduïtat 1. Es proposa canviar la concepció i quantia actual de la pensió de viduïtat de la manera següent: Durant els dos anys immediatament posteriors al fet causant, la pensió serà equivalent al 100% de la base reguladora en el cas de vídua amb fills al seu càrrec (en aquest import es considera inclosa la pensió d’orfenesa), i el 70% quan la vídua i vidu no tinguin fills al seu càrrec. Després dels dos anys, la pensió serà el 70% de la base reguladora, sempre que altres ingressos familiars no sobrepassin un determinat nivell. En la resta de casos serà el 55% de la base reguladora. La suma de la pensió de viduïtat i la d’orfenesa podran sobrepassar en la unitat familiar el 100% de la base reguladora. Quan la pensió de viduïtat s’obtingui a partir de la pensió que percebia el subjecte causant, la quantia, un cop complerts els 65 anys la persona beneficiària i si no té altres ingressos, serà equivalent a la de la pensió que hagués rebut el causant. En els supòsits de diversos beneficiaris procedents de situacions de separació o divorci, s’haurà de garantir la percepció de la pensió mínima per a cada beneficiari. Els beneficiaris de pensions de viduïtat que hagin cotitzat a la Seguretat Social, sense arribar a generar amb les seves cotitzacions una pensió contributiva, 163 �tindran dret, un cop fets els 65 anys, a incrementar la quantia de la pensió que els correspongui en un 1% per cada any o fracció que hagin cotitzat. En el cas d’unions de fet, es tindrà dret a percebre pensió de viduïtat quan quedi demostrada la convivència ininterrompuda, en els cinc anys immediats anteriors a la defunció del subjecte causant, en les mateixes quanties i condicions establertes per la llei. La pensió de viduïtat serà compatible amb la pensió del SOVI. Quan la pensió de viduïtat s’obtingui en un moment en què el subjecte causant estava de baixa en el moment de la defunció, generarà el dret a percebre aquesta i les d’orfenesa en les condicions establertes anteriorment, sempre que tingui coberts cinc anys de cotitzacions amb anterioritat al fet causant. Millores de les condicions d’accés a la pensió 1. Consideració de període cotitzat fins al màxim del temps que s’estableix com d’excedència per tenir cura de fills (3 anys) i l’utilitzat per tenir cura de familiars en situació de dependència per malaltia o minusvalidesa. 2. Regulació del dret de les pensions de viduïtat a les parelles de fet. No-discriminació entre pensionistes 1. Igual tractament per als treballadors que s’acullin a la jubilació anticipada, aplicant als pensionistes abans de l’1 de gener de 2002, els nous coeficients establerts en aquest mateix any, en raó dels períodes de cotització establerts. Reconeixement del dret a la jubilació anticipada dels treballadors autònoms. Garantir el sistema financer de les pensions 1. Accelerar el procés pel qual l’aportació de l’Estat atén el finançament dels complements a mínims de les pensions, amb l’objectiu que en cinc anys quedin coberts pels Pressupostos Generals de l’Estat. 2. Incentivar l’augment de l’edat de jubilació de manera voluntària i restringir l’abús per part de les empreses de la jubilació anticipada a càrrec de la Seguretat Social. Les jubilacions anticipades que siguin finançades amb càrrec a recursos públics no s’hauran d’imputar als pressupostos de la Seguretat Social fins que s’arribi a l’edat de 65 anys. 3. Dur a terme, sense dilació, el procés d’unificació dels diferents règims de la Seguretat Social agrupant-los en dos únics règims: treballadors per compte propi i treballadors per compte aliè, equiparant esforços de cotització, tenint en compte les singularitats de determinats col·lectius, i igualant l’acció protectora. 164 �MESURES COMPLEMENTÀRIES El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà un sistema directe d’ajudes8 econòmiques a les pensions de viduïtat, no contributives i d’altres de quantia inferior al salari mínim professional. 8 Anomenades així i no “complementàries” per evitar la seva incostitucionalitat. 165 �4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ ÒMIC I OCUPACIÓ Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya 1. Catalunya continua sent el principal motor de l’economia espanyola. Hem guanyat posicions de manera molt clara en termes europeus. El nostre PIB per càpita se situa ja lleugerament per sobre de la mitjana comunitària, tenim un gruix d’empreses altament competitives i gaudim d’un entorn envejable. Malgrat tot, cal fer una constatació: hi ha aspectes fonamentals que no van com haurien d’anar. • L’economia catalana està perdent velocitat de creuer. Els darrers anys hem crescut per sota de la mitjana espanyola. Durant el període 1995-2002, el nostre PIB ha crescut un 22,6% en termes reals, mentre que el del conjunt de l’Estat ho feia en un 26,4%. Hem crescut menys que la mitjana espanyola i clarament per sota de les regions més dinàmiques, com Madrid (amb un 30,25%) i València (amb un 30,83%). Això és una novetat, perquè en el passat sempre es complia una llei: quan les coses anaven bé i creixíem, a l’economia catalana sempre li anava millor que al conjunt de l’economia espanyola; i quan les coses anaven malament, li anaven pitjor. • Catalunya ha perdut capacitat de lideratge. Ha deixat de ser al capdavant de l’economia espanyola. Hi ha la sensació difosa que l’economia catalana, que té uns potencials enormes, corre el risc de perdre peu i de no estar en condicions de desenvolupar el paper de primera fila que hem ocupat i que tenim l’ambició de continuar ocupant. No cal que en posem gaire exemples: hi ha centres de decisió empresarial que es traslladen fora del nostre territori; les multinacionals, que abans s’instal·laven sobretot a Catalunya, ara busquen altres localitzacions; en centres d’R+D estem molt per sota d’altres comunitats; en empreses de serveis avançats i d’alta tecnologia hem perdut terreny d’una manera molt clara; tots coneixem gent jove que acaba els estudis i que ha d’anar fora de Catalunya si vol trobar oportunitats professionals en determinats sectors de serveis o de tecnologia avançada. • Les raons d’aquest canvi apunten al pes més elevat del sector industrial tradicional i a la menor aportació de la indústria i serveis avançats, tant públics com privats, en el creixement de la nostra economia. D’aquesta manera, la creació d’ocupació i, a la vegada, el creixement econòmic, es fonamenten en bona part en un sector industrial que va perdent posicions a Europa. • Aquesta situació no és conjuntural. Ens trobem davant de l’esgotament d’un model de creixement basat en costos baixos, sobretot laborals, treball poc qualificat i sovint precari, i una producció de poc valor afegit. En definitiva, un model de baixa productivitat que va aprofitar les irrepetibles oportunitats dels noranta (devaluacions de la pesseta, contenció de salaris i preus, davallada dels tipus d’interès, inestabilitat a l’est de la Mediterrània). En aquesta nova dècada, aquestes oportunitats no es repetiran. El model de baixos costos ha de donar pas a un nou model d’elevat valor afegit. 166 �• En el mercat del treball, el creixement dels darrers anys ha estat massa supeditat a sectors que difícilment poden ser motors de creació d’ocupació en el futur proper. El 80% de l’ocupació creada a Catalunya en els darrers cinc anys ha estat propiciada per tres sectors: la construcció, el comerç (molt lligat al turisme) i els serveis públics. No es tracta precisament de sectors de productivitat elevada. És un model en què la construcció juga un paper massa determinant i enfosqueix les expectatives de creixement de l’ocupació per als propers anys. 2. Tenim una ambició de país. Tenim una ambició per a Catalunya. Volem recuperar el tremp i el paper capdavanter que Catalunya sempre ha tingut. Volem que Catalunya estigui en condicions d’assolir en la nova societat del coneixement un paper similar al que va tenir durant la revolució industrial, al capdavant de l’economia espanyola i ocupant una posició destacada entre les regions més avançades d’Europa. • Si volem ser competitius, haurem de fer una aposta decidida per augmentar la productivitat. L’economia europea i internacional ens obliguen a actuar en aquesta direcció, ja que les condicions de competència dels productes catalans han canviat considerablement amb l’emergència de nous competidors industrials i turístics. De fet, el creixement més gran de l’ocupació a Europa s’ha donat a les regions més terciaritzades i amb un valor afegit més elevat. Catalunya ha de tenir un paper central en la societat del coneixement. Això no vol dir que només ens haguem de centrar en els sectors de les noves tecnologies, en les TIC. Però aquesta capacitat de ser competitius en coneixement i en valor afegit s’ha de projectar a tota l’economia. Ha de tenir com a característica essencial la transversalitat a tots els sectors econòmics i, evidentment, en el sector de les TIC (biomedicina, telecomunicacions i informàtica). Però també en els sectors que constitueixen el gruix de la nostra activitat productiva (l’agroalimentari, el tèxtil, el metal·lúrgic, el farmacèutic, el químic, l’editorial, el de l’automòbil, els serveis, el turisme) i en els serveis a les empreses. A més, cal reforçar els sectors estratègics per aquest canvi: les empreses d’infraestructures, les de telecomunicacions, les del sector energètic i del sector financer (bancs, caixes i capital de risc). • Per tenir un pes real en el món globalitzat necessitem estar situats en una regió més àmplia i tenir-hi un paper estratègic. Catalunya ha de ser una peça essencial d’una regió europea de disset milions d’habitants. La regió que s’estén del sud de França, des de Montpeller i Tolosa, fins a València, Saragossa i Palma de Mallorca; que connecta el nucli central de l’Europa comunitària amb la Mediterrània occidental, i també amb el nord d’Itàlia i el Magrib. Una regió d’aquestes característiques, on les complementarietats entre els seus components són elevades, es pot comparar amb altres centres de la Mediterrània occidental, com Roine–Alps i Provença–Alps–Costa Blava a França (amb prop de 10 milions d’habitants) o la regió del nord-oest italià (Piemont, Ligúria i Llombardia, amb uns 15 milions). Catalunya ja significa prop del 36% de la població i del PIB d’aquesta macroregió i aporta més del 38% del total d’ocupats, amb prop del 46% del total de força de treball a la indústria i el 36% en serveis. Hem de convertir Catalunya en el centre productiu, logístic, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de 167 �qualitat; serveis educatius avançats i serveis de salut. I, evidentment, d’infraestructures. Molta feina ja està feta. L’eix Catalunya–València n’és un exemple. Hem d’avançar en la línia de la feina feta i no podem acceptar una concepció radial i centralitzada de l’Estat, en què Madrid és l’únic punt de referència. Hem d’apostar decididament per la bicapitalitat econòmica. Catalunya s’ha de comprometre a fons en el desenvolupament de l’Arc Mediterrani i de l’eix de l’Ebre, dels quals és punt de confluència i, a més, s’ha de comprometre en el reforçament de totes les infraestructures que vinculin les regions espanyoles de l’euroregió amb les franceses: TGV, túnels pels Pirineus, etc. • Totes les regions capdavanteres del món tenen centres universitaris potents. A Europa o als Estats Units, aquesta és una constant que es repeteix arreu. Si parlem de la societat del coneixement, aquest n’és un aspecte fonamental. En els darrers anys el sistema universitari català ha avançat molt. Cal continuar treballant-hi, mirant més enllà de les nostres fronteres. Hem d’exportar els nostres serveis universitaris fora de Catalunya. D’entrada, a aquesta regió europea i, si podem, més enllà: a la resta d’Espanya, al conjunt d’Europa, als països americans. Perquè això voldrà dir que tindrem la gent més preparada per accedir al sistema productiu i que disposarem d’un entorn apropiat per impulsar una activitat econòmica rica en coneixement i en valor afegit. Catalunya ha d’atreure els millors professors i els millors estudiants, que vol dir els millors professionals de demà. Les empreses de la societat del coneixement es localitzen allà on hi ha un capital humà potent. Aquest és el nostre objectiu. • Disposar de centres de decisió econòmica és fonamental. Catalunya té una xarxa de petites i mitjanes empreses altament competitives que han estat, en molts casos, capaces de situar-se a un nivell envejable. Ara bé, ens convé trobar un equilibri apropiat entre aquest teixit, que cal ajudar a ser competitiu, i l’existència de grans centres de decisió. Algunes de les nostres empreses mitjanes estan en condicions de fer el salt a primera divisió. I si poden fer-ho, cal ajudar-les i incentivar-les. D’altra banda, dins d’aquest teixit empresarial, no podem oblidar el paper fonamental dels treballadors autònoms. Assumeixen riscos i impulsen projectes de caràcter vertaderament innovador. Són un clar exemple d’un actiu de primera magnitud de l’economia catalana: l’esperit emprenedor. L’economia catalana disposa d’un gran potencial, al qual podem sumar un entorn envejable. Cal aprofitar-ho per ocupar el lloc que tenim l’ambició d’ocupar. 3. Quines polítiques cal posar en marxa per assolir els objectius esmentats? Els socialistes catalans volem que Catalunya estigui a primera línia, a Espanya i Europa. Per això, cal anar cap a un nou model de creixement econòmic que es basi en una millora de la nostra productivitat. Es tracta, en conseqüència, de polítiques transversals, que afecten tota la societat i tot el teixit econòmic, perquè el que pretenem és reforçar les bases de la nostra economia, cosa del tot imprescindible per donar un gran impuls cap endavant al país: invertir en coneixement, combatre el dèficit d’infraestructures, dur a terme polítiques de millora en el mercat de treball, el disseny de les condicions institucionals favorables per al desenvolupament de 168 �l’activitat empresarial i, finalment, la consolidació i ampliació del nostre model social d’Estat del Benestar. • Invertir en coneixement: Millorar substancialment el nostre sistema educatiu i la qualificació dels que s’incorporen al mercat de treball. En especial, aquesta inversió implica reduir les elevades taxes de fracàs escolar i el percentatge de ciutadans que només tenen educació primària, i potenciar de manera decidida la formació professional més directament vinculada al teixit productiu del país. Augmentar la dotació mitjana de recursos per estudiant, per assolir un sistema universitari d’excel·lència i uns professionals perfectament adaptats a les necessitats productives del país. Incrementar i estimular la inversió en R+D, i reforçar i potenciar els centres d’innovació tecnològica, en la línia de l’augment necessari de la productivitat agregada de la nostra economia i, en especial, de la nostra indústria. • Combatre el dèficit d’infraestructures de Catalunya: Dotar el país de les infraestructures necessàries en matèria de transports, comunicacions i xarxa energètica per assegurar la connectivitat cap enfora i la connectivitat cap endins. Necessitem un aeroport transoceànic i transcontinental i un sistema portuari de primer nivell. També necessitem l’eix diagonal, l’eix pirinenc, l’eix de l’Ebre o el desplegament de l’eix ferroviari transversal. Alhora, cal reforçar els lligams de comunicacions entre tots els territoris de l’euroregió (TGV, transport ferroviari de mercaderies) o facilitar el pas dels Pirineus. • Dissenyar i dur a terme les polítiques necessàries per pal·liar els problemes del mercat de treball: Cal dissenyar una política en relació amb el mercat de treball que permeti compatibilitzar de manera adequada, per als individus i per al país, la flexibilitat necessària amb la seguretat imprescindible. La nostra economia no pot continuar suportant les elevades taxes de fracàs escolar avui existents ni la baixa participació del jovent en els estudis postobligatoris, ja que el nostre mercat de treball necessita gent cada cop més formada. • La caiguda demogràfica tindrà conseqüències negatives sobre l’oferta de treball catalana, que no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball demandats per les empreses en els propers deu anys. Caldrà desenvolupar 169 �polítiques actives en immigració, que atenguin la doble necessitat d’integració social i l’elevació del nivell formatiu del immigrants. • Crear un marc institucional favorable a l’activitat empresarial: El sector empresarial català, que ha d’assumir riscos i que té un esperit emprenedor envejable, no pot trobar barreres per desenvolupar els seus projectes. Cal introduir les condicions de competència imprescindibles per al bon funcionament del mercat, en especial en els serveis en xarxa com l’energia i les telecomunicacions. També s’ha d’apostar per les pràctiques de bon govern i per la responsabilitat social de les empreses. Per últim, però no menys important, s’ha de subratllar la necessitat d’un tracte fiscal just per a les empreses i per a la ciutadania. El nostre projecte no passa per augmentar els impostos. Els socialistes apostem per uns impostos més justos. Volem que pagui qui ha de pagar i que paguin allò que han de pagar. • Consolidar el nostre model social d’Estat del Benestar i reforçar les polítiques de cohesió social: Impulsar amb decisió les polítiques socials és fer un aposta per una gran inversió productiva per a Catalunya. L’empenta econòmica que Catalunya necessita ha de servir per aprofundir en la igualtat d’oportunitats. Els poders públics han de facilitar que les famílies puguin decidir lliurement el nombre de fills que volen. Massa vegades les dones han de renunciar a tenir fills perquè no poden compaginar la maternitat amb la carrera professional. Ni des d’un punt de vista de justícia social, ni tampoc atenent les necessitats econòmiques del país, Catalunya no pot continuar en la situació actual. La nostra societat ha d’atendre els problemes que deriven de l’envelliment de la població i ha de donar a la gent gran l’oportunitat i l’ajut necessari per passar la vellesa en el seu entorn i gaudir de les mateixes possibilitats, sentintse útils per a la societat. És del tot imprescindible desenvolupar una veritable política d’habitatge que el faci accessible als joves que es volen emancipar i a la població que ho necessita, i que ha d’anar acompanyada d’una actuació integral en els barris més degradats de Catalunya. I, evidentment, cal un compromís decidit en la lluita contra la pobresa. Un país modern i avançat com volem els socialistes és del tot incompatible amb l’existència d’un quart món a casa nostra que afecta més de 700.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa. 170 �4. Cap d’aquests objectius no podrà ser efectivament assolit sense el compromís decidit dels poders públics. Però no només dels poders públics: • És imprescindible la complicitat entre el sector públic i el sector privat, amb el lideratge de la Generalitat, sense dirigismes de cap mena, fent cadascú la feina que li pertoca, amb la voluntat decidida d’aplegar esforços i de dur a terme una àmplia concertació social i institucional per tirar endavant l’estratègia econòmica que Catalunya necessita. • S’ha d’impulsar un gran acord social amb els sindicats, que busqui la seva complicitat per fer els canvis que el país necessita. Aquest acord s’ha de referir a totes les qüestions d’interès comú i, molt en especial, s’ha d’articular al voltant dels eixos vertebradors següents: a) polítiques actives d’ocupació, b) mercat de treball, en la línia de conjugar flexibilitat i seguretat, i c) educació. • És fonamental gaudir de palanques de poder polític que avui no tenim. Les decisions econòmiques estan estretament vinculades al poder polític. Les decisions recents del poder central en matèria d’infraestructures i en altres camps que afecten directament els processos de concentració empresarial, n’han estat un bon exemple. Per això, ens cal més autogovern. Per això, volem revisar el model de finançament autonòmic. Per això, la Generalitat ha de participar en la determinació de l’assignació de la inversió estatal a Catalunya i en la determinació de la compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió pública estatal en infraestructures a Catalunya. 171 �4.1. L’EDUCACIÓ ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT COM A PAÍS Els Socialistes de Catalunya, en els 25 anys de la nostra història, hem fet de l’educació la primera de les nostres banderes distintives. L’educació té com a objectiu essencial la realització de la persona com a ésser social, és a dir autònoma en una societat que volem democràtica. Entenem l’educació com un dret l’exercici del qual no s’acaba amb l’adquisició de coneixements i habilitats, sinó que és un mitjà que ens ha de portar cap a un progrés sense exclusió ni marginació, com un element clau per a les polítiques de cohesió i de desenvolupament social i com un instrument bàsic per a la igualtat d’oportunitats. Tenim davant un repte important, la necessitat d’una educació de qualitat per a tots els nois i noies de Catalunya; encertar en aquest repte pot comportar que ens encaminem cap a un model social menys desigual o, al contrari, cap a una societat amb més desigualtats; que aprofundim els valors democràtics i de ciutadania o incrementem la insolidaritat i la manca de civisme. L’educació és un element fonamental perquè el país produeixi riquesa per al bé de tota la societat, però també ho és per fomentar els valors democràtics i de civisme. Formar ciutadans cultes, amb valors cívics per poder participar en una societat democràtica, ha de ser un dels nostres objectius principals. L’educació s’ha de vertebrar al voltant d’un sistema públic com a garantia de cohesió social, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat. L’educació l’hem de contemplar amb una visió àmplia tant en l’espai com en el temps. El fet educatiu supera les parets de l’escola i els horaris escolars. Per això, s’ha d’obrir i relacionar amb mitjans de comunicació, activitats de lleure, ciutat educadora, etc. Amb la clara consciència que l’escola no ho pot fer tot tota sola, que necessita la cooperació de tothom, som conscients que la voluntat política i l’esforç pressupostari seran insuficients si no aconseguim una implicació del conjunt de la societat en les responsabilitats educatives. Per això, demanem el compromís amb l’educació a les famílies, als agents socials, a l’escola concertada i als ajuntaments. 4.1.1. Un sistema educatiu de qualitat Malauradament, la situació després de 23 anys d’autogovern no és afalagadora. Certament, els nivells educatius de la població i, en especial, de la població jove, han millorat, malgrat que la formació de la població activa catalana no està a l’altura de les regions més avançades d’Europa. El més greu del Govern de CiU en educació no és el que ha fet quantitativament, que és bastant en alguns camps (però menys del que calia), encara que en altres ha mostrat una preocupant paràlisi. El més greu és com ho ha fet, com ha governat i administrat l’educació, sense una participació efectiva, amb to baix i encobrint el sectarisme amb un excés de burocràcia o legalisme. El resultat ha estat l’atonia pedagògica i el manteniment de la desigualtat social a l’escola. 172 �S’han malbaratat dos elements clau per al bon funcionament del sistema educatiu: d’una banda, l’entusiasme i l’extraordinari esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i, d’altra banda, la creença col·lectiva en el centralisme de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de proporcionar a la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permetés a cadascú arribar al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. A Catalunya hi ha un nivell de fracàs escolar alt, que explica, en part, el problema de la baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Constitueix, per tant, un greu problema, cosa que agreujarà el dèficit de treballadors qualificats que es preveu per als propers anys. D’altra banda, hi ha un assumpte no menys greu que el punt anterior: les mitjanes obtingudes a Catalunya en proves de comprensió lectora, en matemàtiques o en ciències, per exemple, ens situen per sota de la majoria de països del nostre entorn. Els catalans tenen un important dèficit en matèria de llengües estrangeres. En aquest sentit, el nou Govern de la Generalitat ha de garantir la formació en noves tecnologies i llengües, que avui són una formació imprescindible per a la vida i el treball. Malgrat l’esforç realitzat pel sistema educatiu en el coneixement del català, no s’ha aconseguit generalitzar-ne l’ús com a llengua principal de comunicació. Això comporta reforçar la tasca que ha estat fent fins ara el sistema educatiu, tant pels nous reptes que presenta en el camp de la llengua catalana el fenomen migratori, com per la necessitat de garantir la plena capacitat de l’ús de la llengua catalana a tots els ciutadans quan acaben l’etapa d’escolarització obligatòria. Cinc acords per avançar: Per poder dur a terme totes les mesures que proposem a continuació, necessitem la implicació dels principals actors del sistema educatiu, un compromís que implica la voluntat de compartir responsabilitats a través de cinc acords: • • • • • un acord amb els ajuntaments i els altres ens locals per cooperar en l’educació de la ciutadania; un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies, per crear les complicitats necessàries en l’educació dels fills; un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant; un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats, i un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. Aquests seran els pilars de la nostra política educativa, ja que la cultura del nostre Govern es basarà en escoltar, dialogar, proposar i governar. 173 �OBJECTIUS Per resoldre aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat ha d’oferir més educació i millor mitjançant l’ampliació de l’oferta educativa i la realització d’un esforç més gran en tots els àmbits educatius. Per això proposem els objectius següents: 1. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves d’avui, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment d’hores de dedicació del professorat. 2. Compartir les responsabilitats educatives entre l’escola, les famílies i els agents socials. 3. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu, de manera que millorin els resultats de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i s’incrementin les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball. 4. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte als altres. 5. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa necessaris per poder tractar millor la creixent diversitat i per incorporar i aprofitar satisfactòriament els avenços científics i tecnològics, particularment reforçant una presència més real de les TIC en els diferents ensenyaments. 6. Avançar cap a una xarxa integrant de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu entre un subsistema per als més aptes i amb més recursos i un subsistema per als menys aptes i amb menys recursos. Així doncs, la nostra obligació serà que totes les escoles amb fons públics ofereixin un servei públic d’educació sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. 7. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i econòmicament, per millorar la gestió del servei educatiu. 8. Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica que permeti incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa. 9. Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme creixent en els ajuntaments. 10. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de l’escola. 174 �MESURES Mesures per millorar l’educació infantil Considerar l’educació infantil, és a dir, l’escola bressol de 0-3 anys i el parvulari de 3-6 anys, com el primer nivell del sistema educatiu a Catalunya. Promoure a cada territori la coordinació del 0-3 i el 3-6 per garantir la coherència pedagògica del nivell d’educació infantil i establir la continuïtat amb els altres nivells. Dotar Catalunya d’una oferta de 30.000 places més d’educació infantil, d’acord amb la Iniciativa Legislativa Popular presentada en el seu dia al Parlament de Catalunya. Impulsar un servei d’escoles bressol diversificat i flexible, en funció de les necessitats de l’entorn i de les famílies, amb objectius comuns i respecte pels infants, famílies i professionals en les seves relacions i condicions de treball. Articular una xarxa de titularitat pública d’escoles bressol entre les que actualment depenen de la Generalitat i les d’iniciativa municipal. Desplegar un programa de cooperació amb els ajuntaments per tal que l’oferta d’escola bressol sigui assumida pels municipis d’acord amb les seves necessitats i amb les garanties de finançament adequat. Ampliar el nombre de mestres a tots els parvularis garantint, com a mínim, la dotació d’un mestre més per a cada tres grups. Mesures per ampliar i millorar l’oferta educativa obligatòria i postobligatòria Dotar el sistema educatiu de més temps i més serveis, tant escolars com extraescolars. Garantir la formació en àmbits clau del coneixement –noves tecnologies, llengües estrangeres, matèries instrumentals (matemàtiques i llengua) i educació artística– a partir de la implantació gradual d’una hora diària més de classe a primària sense que això comporti un increment de dedicació del professorat. Així, els centres educatius, en exercici de la seva autonomia, podran programar activitats en relació amb els àmbits de coneixement esmentats. En acabar la secundària, tots els alumnes hauran de dominar perfectament el català, el castellà i l’anglès, i haver assolit un bon nivell de matemàtiques. Obrir progressivament els centres educatius públics fora de l’horari escolar, en una zona que reculli les necessitats de diversos centres, de manera que durant 11 mesos a l’any, 7 dies a la setmana i 12 hores al dia es faciliti una oferta de serveis educatius i assistencials, i la realització d’activitats extraescolars i comunitàries. Dur a terme un pla d’inversions de xoc per posar a punt tots els centres públics d’educació infantil i primària i tots els instituts d’ensenyament secundari. Aquest pla 175 �intentarà substituir les instal·lacions provisionals i dignificar els centres docents públics. A més, estarà acompanyat de plans plurianuals de renovació i de modernització de l’equipament de la xarxa de centres públics. Iniciar un procés que permeti una reducció del cost dels llibres de text i del material escolar. Combatre el fracàs escolar mitjançant l’increment dels recursos destinats al sector públic, tant per la necessitat, a llarg termini, que les persones tinguin una major qualificació professional, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones de menys renda, als quals destinarem proporcionalment més recursos. En aquest sentit, caldrà atendre els alumnes de manera personalitzada en funció de les seves capacitats, motivacions i interessos, i dels seus ambients familiars i socials. Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria per arribar al 80% de la població escolaritzada a partir dels 16 anys en les diferents ofertes educatives postobligatòries. Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari postobligatori mitjançant una política de beques. Incloure, en els continguts d’aprenentatge, punts de referència culturals, ètics i cívics, aptes per a societats plurals i complexes, amb diversos nivells d’identitats, però que necessiten compartir uns valors comuns per mantenir la seva cohesió. Mesures per compartir responsabilitats amb les famílies Activar la responsabilitat educativa de les famílies mitjançant la promoció d’una relació individualitzada entre la família i l’escola, que estableixi la cooperació necessària i especifiqui els compromisos adquirits per totes dues bandes en relació amb l’educació dels infants, adaptada a cada etapa escolar. Reforçar la figura del tutor amb la formació, la dedicació i el reconeixement adequats. Organitzar activitats de formació per a mares i pares perquè puguin exercir millor les seves responsabilitats educatives, donant especial importància a l’educació de les emocions, de la convivència i la col·laboració. Si s’escau, incorporar sistemes de mediació i de resolució de conflictes per millorar la convivència en els centres educatius. Agilitar i simplificar els procediments de participació de la comunitat escolar per tal d’estimular-la i fer-la més efectiva. Fomentar l’associacionisme familiar educatiu per tal d’estimular les associacions de mares i pares d’alumnes com a associacions autònomes, formades i dirigides per voluntaris socials, amb gestió participativa, democràtica i transparent, i arrelades a la xarxa ciutadana d’entitats i a les institucions municipals de participació. 176 �Mesures per compartir responsabilitats amb els agents socials Promoure vinculacions dels centres educatius amb entitats i associacions culturals i socials dirigides a possibilitar la seva consideració com a centre comunitari i compromès amb els problemes de la societat. Donar suport a la implantació i desenvolupament de projectes educatius de territori, que impulsin les vinculacions a l’entorn i afavoreixin una major implicació de les institucions i la ciutadania en el procés educatiu. Mesures per innovar l’educació Orientar l’educació cap a una dimensió afectiva i emocional, relacional i social perquè ha de procurar, a banda de l’adquisició de coneixements, la formació integral de la persona i el desenvolupament de les seves capacitats, tant en el camp personal com social. Consolidar programes coeducatius a l’escola i a les activitats de lleure, a través de currículums equilibrats i d’una orientació que trenqui les limitacions tradicionals entre gèneres. Introduir temes com la coeducació i la dimensió emocional de l’educació en la formació inicial i permanent del professorat. Consolidar i afavorir les zones escolars rurals de Catalunya i facilitar les possibilitats de coordinació i de formació dels mestres que hi treballin, potenciantne les experiències innovadores, com ara la formació de grups heterogenis d’alumnes, i garantint l’accés a les TIC. L’escola rural és clau per a la dinamització sociocultural del poble. Atendre la diversitat de l’alumnat amb una atenció més personalitzada i adaptada a les seves necessitats. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i formatius per atendre’ls. Incloure mesures de discriminació positiva (ràtios més baixes, més recursos, etc.) en els centres educatius que acullen un percentatge més elevat d’alumnes amb dificultats. Coordinar les actuacions dels centres educatius amb les necessitats formatives i informatives que apareixen a l’entorn social: violència de gènere, igualtat de sexes, sexualitat, sida, alcoholisme, drogues, tabaquisme i trastorns alimentaris. Reforçar la cobertura i la capacitat d’actuació dels serveis de suport i d’assessorament al professorat especialitzat a atendre la diversitat. Promoure la constitució d’estructures territorials de coordinació de tots els serveis especialitzats (EAP, CREDA, educació compensatòria, etc.) que actuen en una mateixa zona i que estan relacionats amb aquesta atenció a la diversitat. Implantar un pla director de l’educació especial que ha de preveure tant la distribució territorial com la dotació i l’àmbit d’influència de la xarxa d’educació especial. 177 �Atendre la doble necessitat d’integració social i d’elevació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants que el país necessita. Els reptes que això suposa cal afrontar-los amb un treball coordinat amb els serveis socials municipals, els mediadors culturals, els educadors socials i altres professionals que aborden aquesta problemàtica des del treball amb les famílies i els col·lectius. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforçament de l’ensenyament obligatori a les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és allà on es concentra el gruix de la immigració. Constituir plataformes que apleguin els diferents agents educatius, on es puguin conèixer i, si s’escau, coordinar les diverses tasques educatives. Impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació dins el món educatiu. Incorporar-les en els currículums i dotar els centres dels equipaments necessaris i de personal i professorat coneixedor de la matèria. Mesures per integrar els centres educatius finançats amb fons públics Posar al dia el pacte escolar segons la lletra i l’esperit constitucional, per tal de garantir a tothom el dret a l’educació. Mitjançant aquest pacte, tots els centres mantinguts amb fons públics tindran els mateixos drets i deures. Les escoles privades concertades s’hauran de comprometre a complir tres obligacions bàsiques: a) Admetre i atendre tots els alumnes sense cap discriminació explícita o implícita. b) Fer efectiu el principi de gratuïtat, separant nítidament les activitats corresponents a l’ensenyament obligatori d’aquelles de caràcter complementari i voluntari. c) Dur a terme una gestió transparent i socialment controlable. A canvi, els poders públics es comprometran a: a) Un finançament suficient per garantir-ne la gratuïtat. b) Incorporar l’oferta de les escoles privades concertades (que compleixin els requisits establerts a la programació general de l’ensenyament) per tal de garantir l’estabilitat del sistema educatiu. c) Promoure la integració de les escoles privades concertades a les xarxes escolars territorials, per tal d’intercanviar experiències, recursos i serveis educatius amb el conjunt de les escoles mantingudes amb fons públics. 178 �Mesures per apropar la gestió: centres autònoms i professorat reconegut Impulsar uns centres més responsables i autònoms (en els currículums, en l’organització i en la gestió del personal, i econòmicament). Potenciar la funció tutorial i reconèixer al professorat que l’exerceix. Reforçar la funció directiva i la seva professionalització, que es farà compatible amb la participació de la comunitat educativa (el Consell Escolar, el Claustre i l’Administració participaran en el procés de nomenament del director). Crear la figura dels administradors escolars, que permetrà descarregar els equips directius de tasques administratives i econòmiques. Desplegar la carrera docent i fer-la més estimulant. Per això promourem a Catalunya, en l'àmbit de les competències pròpies, una veritable promoció professional. Creació de l’Institut Català de la Formació i la Renovació Pedagògica que, en col·laboració amb la universitat, farà el seguiment de la formació del futur professorat, habilitarà els qui vulguin optar per l’ensenyament públic i oferirà formació contínua. L’institut també es farà càrrec de la formació dels educadors dels serveis educatius no formals. Establir un sistema de formació inicial del professorat de primària i de secundària que permeti equilibrar la formació acadèmica necessària pròpia de les diferents àrees de coneixement amb la formació psicopedagògica, didàctica i organitzativa, així com assegurar que la formació permanent del professorat estigui vinculada a les diferents tasques que es desenvolupen als centres. Mesures per descentralitzar l’administració educativa Dur a terme un procés de descentralització de la gestió del sistema educatiu, en el qual els ajuntaments assumiran de manera gradual les funcions en educació, en paquets que siguin coherents i que es puguin administrar per separat. Establir, com a principi d’actuació, el caràcter cooperatiu entre les dues administracions educatives resultants: els ajuntaments i el departament de la Generalitat de Catalunya. Aquest caràcter cooperatiu, en les diferents intensitats que calgui, es garantirà reglamentàriament. Dissenyar i executar un pla en què participin tots els ajuntaments, dividint el territori en unitats prou grans (districtes escolars) que agrupin els municipis per tal que es pugui gestionar una oferta educativa completa. En aquest marc es desenvoluparan projectes educatius que abracin el conjunt del districte i permetin la creació de camins educatius entre els centres de primària i els de secundària. 179 �Mesures per desenvolupar els ensenyaments de règim especial Revisar el sistema de formació inicial i continuada del professorat, i la contractació d’especialistes. Promoure la interrelació de les diverses arts i dels seus ensenyaments, i promoure l’ensenyança d’idiomes. Elaborar el mapa de mínims amb les proporcions territorials que assegurin una implantació de centres i de recursos a tot el país. Màxima desregulació de currículums i altres aspectes normatius. Promoure projectes singulars adaptats a cada territori. Formar, seleccionar i homologar el professorat. Executar els plans inversors i incentivadors conjuntament amb els ajuntaments per tal d’implantar uns ensenyaments de règim especial al servei de les societats on estan implantats. 4.1.2. Més formació professional i tècnica Bona part de les propostes que presentem en els àmbits econòmic i laboral esmenten la importància decisiva de l’acció educativa per a la millora dels recursos humans. Des d’una visió progressista del desenvolupament social, l’educació es veu com el gran recurs per generar riquesa i repartir-la en forma de treball. I, per això, volem tirar endavant un sistema educatiu de qualitat com a base per combatre el fracàs escolar i aconseguir que més persones estiguin més preparades i millor. Per això, també volem incrementar el nombre d’alumnes que accedeixen al batxillerat. Ha de ser un sistema educatiu que també asseguri altres competències bàsiques en elements clau com són les llengües estrangeres i les TIC, i que incorpori elements d’orientació professional dins els processos d’ensenyament obligatori. La situació de Catalunya és clarament desfavorable respecte a altres països de la UE pel que fa al percentatge de persones que tenen un nivell de formació que els permet afrontar amb èxit els requeriments que presenta avui el mercat laboral. Això s’ha fet palès en la darrera fase expansiva de l’economia catalana, en què les tensions del mercat de treball s’estan concentrant en una determinada tipologia de títols de formació professional. Manquen treballadors amb qualificació adequada a les demandes del mercat, mancança que sovint s’ha vist mitigada per la contractació de persones amb estudis universitaris per a llocs on el perfil professional demanava una qualificació no universitària. Patim una manca d’adequació entre les demandes de les empreses i la política formativa que s’ha portat a terme fins ara. La poca sensibilitat que ha tingut el Govern en el camp 180 �de la formació professional ens ha dut a una situació clarament deficitària que necessita un redreçament urgent. Una de les preocupacions més importants del jovent és la perspectiva de trobar una feina digna i satisfactòria quan acaben els estudis. El mercat de treball s’ha tornat més opac i la complexitat dels sistemes per trobar feina és cada vegada més gran, malgrat que sabem que hi ha una clara possibilitat de trobar-ne perquè, d’altra banda, també sabem que les empreses ens demanen treballadors preparats i qualificats. De la mateixa manera que sabem que hi ha joves que poden i volen desplegar projectes emprenedors autònoms, que permetin desenvolupar petites empreses en què l’autoocupació pugui ser també la sortida per a projectes creatius que desitgin realitzar. Però des del Govern no s’ha tingut en compte la dificultat que comporta avui aquest procés i no s’han establert els mecanismes per donar expectatives als joves i facilitar-los la seva transició al treball. També sabem que, en la societat del coneixement, totes les persones tenim la necessitat de formar-nos contínuament. Els canvis tecnològics comporten una actualització permanent de la nostra formació i de les nostres competències professionals, de manera que d’aquesta necessitat se n’ha de desprendre el dret que totes les persones puguin accedir a la formació que necessiten al llarg de tota la seva vida, com a garantia per poder continuar progressant en el seu treball i com a garantia, també, del progrés que necessitem com a país. Per tirar endavant la nostra proposta ens dotarem d’un sistema de formació professional adaptat a la nostra realitat de país: Un sistema català que contempli globalment les necessitats concretes de desenvolupament social i econòmic del nostre país, molt lligat a la realitat propera de les persones i de les empreses, en connexió amb les innovacions que es produeixin en el món i amb la suficient flexibilitat per poder-les incorporar amb la immediatesa que reclama la transformació contínua del sistema de producció. Un sistema de formació professional que ens permeti donar sortida a les necessitats de tots els ciutadans i ciutadanes i coordinar les polítiques formatives amb les de treball i desenvolupament econòmic. Un sistema integrat de formació professional (reglada, ocupacional i contínua) arrelat al territori i capaç de donar resposta a les necessitats de treballadors i empreses. Un sistema amb la participació dels ens locals i dels agents socials, amb gestió descentralitzada i interconnectat en xarxa. Un sistema connectat amb el sistema d’R+D per facilitar la transferència de tecnologia i connectat amb el Servei Català d’Ocupació i amb els pactes locals per l’ocupació, per fer més fluid l’accés al mercat de treball. Un sistema que incorpori el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg de tota la seva vida. 181 �Un sistema que contempli l’orientació personal, acadèmica i professional, amb instàncies úniques d’acompanyament a la inserció laboral. Un sistema que proporcioni a les persones les competències clau per poder desenvolupar-se en el mercat de treball i que superi les mancances importantíssimes que es presenten avui en temes tan fonamentals com les llengües estrangeres o les tecnologies de la informació i la comunicació. Un sistema flexible, àgil i que incorpori de manera sistemàtica les innovacions que es presenten en el mercat de treball. OBJECTIUS 1. Incrementar l’oferta de formació professional, tant quantitativament com qualitativament, en totes les seves modalitats (reglada, ocupacional i contínua) i especialitats, per tal que tothom pugui tenir una possibilitat de formar-se i una oportunitat de trobar feina. 2. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament de les empreses. 3. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament del territori. 4. Dissenyar un sistema integrat de formació que permeti als seus usuaris arribar a adquirir les competències professionals per diferents itineraris, de manera que faciliti la formació de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació. 5. En el marc d’aquest sistema integrat, assegurar el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg de la seva vida. 6. Assegurar un sistema de transició entre l’escola i el treball que permeti que tots els nois i noies puguin trobar feina quan surten del sistema educatiu. 7. Incorporar la formació professional en el sistema d’R+D de manera que es pugui convertir en un instrument de transferència de tecnologia i d’innovació en el teixit empresarial de Catalunya. MESURES Mesures per assegurar la transició entre l’escola i el treball Es dissenyarà un sistema d’orientació al món del treball que asseguri que tots els nois i noies tindran una oportunitat d’ocupació quan deixin el sistema educatiu. Per això, es dissenyarà un sistema que: Doni prioritat a l’orientació personal, acadèmica i professional en els centres de secundària. 182 �Estableixi connexions entre els centres de secundària i els serveis locals d’inserció professional. Estableixi una instància única d’orientació i acompanyament a la inserció laboral que actuï en l’àmbit local. Impulsi un projecte dissenyat pels joves que tingui en compte que la formació, juntament amb l’habitatge i l’ocupació, són l’eix fonamental per a l’emancipació del jovent. Mesures per a la integració dels tres subsistemes Crear uns centres de formació professional que oferiran formació reglada, ocupacional i contínua. Fomentar la cooperació amb les empreses de formació no reglada que, a nivell local, gaudeixen d’un important bagatge en aquest camp. Establir un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació ocupacional i els reglats. Organitzar la formació permanent de manera que permeti enllaçar la formació reglada i l’ocupacional amb la contínua. Consolidar un sistema que, en qualsevol moment de la vida de les persones, ofereixi una oportunitat d’actualització de les seves competències professionals. Establir un marc per a la valoració i certificació de les competències adquirides pels treballadors durant la seva vida laboral. Mesures per a la integració local del sistema de formació professional Creació d’organismes territorials que coordinin l’oferta de formació professional en el marc del seu territori, amb la participació de les administracions locals i dels agents socials. Connexió en xarxa dels centres que formen el sistema, per aprofitar potencialitats i assegurar la cobertura de la demanda. Foment del paper de la formació com a element per al desenvolupament social i econòmic del món local. Mesures per a un sistema formatiu obert a la innovació Creació d’una unitat d’innovació, amb terminals en els centres, per promoure la innovació a tot el sistema i connectar-lo amb els centres d’innovació tecnològica. 183 �Dotar els centres de formació professional d’una unitat d’innovació i transferència de tecnologia connectada als centres educatius i als grans centres d’innovació tecnològica i lligada a les necessitats de l’entorn productiu. Dotar d’autonomia els centres de formació perquè es puguin adaptar als canvis tecnològics i de producció. Capacitar els centres per poder establir contractes amb empreses per impartir formació a les seves instal·lacions. Dotar les pràctiques a les empreses del seu caràcter d’innovació i aproximació al món productiu. Mesures per a la planificació i gestió del sistema Definir una política conjunta de formació entre tots els ens implicats que superi la dispersió de competències entre les actuals conselleries, política que haurà de contemplar els elements d’observació i prospectiva, avaluació i gestió. 184 �4.2. L’ECONOMIA CATALANA A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT 4.2.1 Capital humà Un capital humà altament qualificat és un element fonamental per a la competitivitat de la nostra economia. Tanmateix, la població activa de Catalunya té un nivell de formació clarament inferior a la mitjana europea i a la de les principals comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta caracterització es deriva de l’excessiu pes del col·lectiu que només té estudis primaris en relació amb, per exemple, Madrid i el País Basc, que presenten pesos superiors als catalans en estudis superiors (el cas de Madrid) o en estudis mitjans (el del País Basc). Si es compara l’estructura catalana amb la de les regions líders dels principals països de la UE, aquest desequilibri es fa encara més evident. En aquests països, el nivell d’estudis predominant és el de secundària, mentre que els actius amb estudis primaris o sense cap formació tenen un pes relativament residual (no arriba al 20%), enfront de l’excessiva aportació catalana (superior al 50%). Aquesta situació de retard relatiu s’està aguditzant en aquests darrers anys, a causa d’una taxa d’escolarització dels joves inferior a la d’altres comunitats i un ritme de creixement d’aquesta escolarització també menor. Ambdós factors es deuen al fet que el mercat de treball català ha tingut una dinàmica més intensa que a la resta d’Espanya, amb una taxa d’atur notablement inferior i una taxa d’activitat dels joves més elevada. Així mateix, cal destacar l’alt nivell de fracàs escolar que es produeix a Catalunya, que explica també en part el problema de la baixa escolarització dels joves. El fet que només un percentatge baix de joves catalans continuïn l’escolarització postobligatòria constitueix un greu problema, que s’agreujarà per la manca de treballadors i treballadores que s’albira per als propers anys. Es calcula que, en un termini de deu anys, l’oferta de treball catalana no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball oferts per les empreses. Per tant, caldrà recórrer a la immigració. OBJECTIUS 1. Realitzar un esforç més gran en l’educació en tots els seus àmbits: la primera infància, l’ensenyament obligatori, l’ensenyament postobligatori, la formació professional reglada, l’ensenyament universitari, la formació continuada i el reciclatge professional. 2. Ampliar l’oferta de treball incorporant una millora significativa de la qualificació dels treballadors i treballadores i respondre a la integració necessària de contingents creixents d’immigrants per fer front als dèficits de mà d’obra i, en especial, de treballadors i treballadores relativament especialitzats. 3. Dotar Catalunya dels instruments d’anàlisi actualment inexistents, per auscultar les necessitats presents i futures del mercat de treball i seguir de prop els canvis en les demandes de les empreses i les noves necessitats. 185 �Mesures en l’àmbit de l’ensenyament obligatori Combatre el fracàs escolar mitjançant un increment dels recursos destinats al sector públic, tant per la necessitat, a llarg termini, de disposar de treballadors i treballadores com més qualificats millor, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones amb menys renda, als quals caldrà destinar proporcionalment més recursos. Mesures en l’àmbit de l’ensenyament postobligatori Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria amb l’objectiu que el 80% dels joves d’entre 16 i 25 anys estiguin escolaritzats. Aquest augment només pot venir de fer més alt el cost de l’oportunitat de deixar els estudis mitjançant una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar en els estudis davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat laboral. Dissenyar un mecanisme de reciclatge per als col·lectius (bàsicament femenins) que vulguin entrar en el mercat de treball en els propers anys. Reforçar la formació professional, en especial en els ensenyaments més vinculats als oficis. Aquest impuls ha de venir amb la integració dels mecanismes actuals de reciclatge professional i de formació continuada, en una mateixa estructura educativa que tingui una visió clara de les necessitats de formació del país a mig termini. Tot i que en l’actualitat el volum de recursos que s’hi esmercen és molt elevat, difícilment s’assoleixen els objectius pels quals s’ha pensat aquesta política. El disseny d’una formació professional integradora ha de permetre transitar amb facilitat des de qualsevol dels seus subsistemes a qualsevol altre o a la resta d’ensenyaments postobligatoris. Mesures en l’àmbit del reciclatge professional i la formació continuada Promoure mecanismes que integrin i coordinin territorialment la formació, les necessitats de les empreses i les polítiques d’ocupació a través d’una descentralització local adequada d’aquestes competències, molt en particular pel que fa a la formació permanent. Mesures per adequar el nivell formatiu dels immigrants Atendre la doble necessitat d’integració social i d’adequació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants a les necessitats del nostre sistema productiu. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforç de l’ensenyament obligatori a les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és on es concentra el gruix de la immigració. Promoure l’aprenentatge del català entre els immigrants, com un requisit per millorar les seves possibilitats laborals. 186 �4.2.2. Universitats En els darrers vint anys, i en bona part gràcies al que va significar en el seu moment la implantació de l’LRU i de la Llei de la ciència, així com a la posterior transferència de competències de l’Estat cap a la Generalitat, el sistema universitari català ha experimentat un creixement molt important. Aquest creixement ha fet que actualment Catalunya tingui 12 universitats (7 públiques, 4 privades i la UOC), i que més de 200.000 joves (el 90% dels quals a les universitats públiques) hi cursin estudis superiors, la qual cosa significa que prop d’un 40% dels joves d’entre 18 i 25 estudien avui dia a la universitat. A més, prop d’una vintena de ciutats catalanes, de 17 comarques diferents, disposen com a mínim d’un centre universitari, la qual cosa posa de manifest una important presència i impacte del sistema universitari en el conjunt del territori de Catalunya. El creixement del sistema s’ha vist acompanyat per un increment global en la qualitat de les universitats, tant en docència com en recerca. Aquestes millores s’han produït malgrat les dificultats derivades de la manca d’una veritable política universitària, la insuficiència del finançament, favoritismes i arbitrarietats, i han estat possibles, en bona part, gràcies als esforços dels diferents estaments de la comunitat universitària. La millora en la qualitat ha tingut lloc en paral·lel a un augment important (fins i tot excessiu) en el nombre de titulacions i s’ha traduït en un major nivell de preparació dels titulats, fet que ha permès a les universitats donar una resposta millor a les necessitats dels diferents sectors productius, amb una demanda de recursos humans en canvi permanent. Això no obstant, en els darrers anys el model incrementalista seguit pels governs de CiU, sempre insuficient, ha mostrat creixents evidències d’esgotament, totalment incapaç de donar resposta a les necessitats actuals de les nostres universitats. De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat ha fet que els recursos rebuts per les universitats s’hagin apartat any rere any de les seves necessitats pressupostàries reals, de manera que han hagut de desenvolupar les seves funcions en una situació de dèficit pressupostari crònic. En segon lloc, el desenvolupament i la millora en la qualitat del sistema universitari català ha estat possible en bona part gràcies a l’esforç del personal acadèmic i d’administracions i serveis, en un context d’una manca absoluta de política de recursos humans i amb una situació d’important precarietat del professorat contractat. En canvi, el reconeixement d’aquesta tasca per part del Govern de la Generalitat ha estat pràcticament nul durant tots aquests anys, com ha posat de manifest la tardana (i insuficient en comparació amb altres comunitats autònomes) implementació dels anomenats complements autonòmics o l’incompliment flagrant de la resolució del Parlament de Catalunya de juny de 2000 que instava el Govern a constituir la Mesa Sectorial d’Universitats. 187 �A més, en els darrers temps, CiU, primer donant suport a la LOU del Govern espanyol del Partir Popular, i després impulsant una LUC elaborada sense un ampli consens, allunyada de les necessitats presents de les universitats catalanes i que encara reglamentava molt més el seu marc d’actuació, ha fet possible l’establiment d’un marc legal en el qual l’autonomia de les universitats s’ha vist fortament retallada. Finalment, cal assenyalar que, malgrat els pronòstics, no s’ha produït la davallada important en el nombre d’estudiants universitaris que els canvis demogràfics feien preveure. La demanda de segones titulacions, l’èxit creixent del districte obert i l’important flux migratori que està acollint Catalunya en els darrers anys, fa pensar que el nombre d’estudiants universitaris es mantindrà globalment. Per tot això, i per altres raons, els socialistes volem aconseguir el canvi que faci possible que el sistema universitari català faci un important salt cap endavant que li permeti fer front, amb garanties, als importants reptes que té plantejats, i que situï Catalunya com un país de referència en els àmbits de la universitat i de la recerca, a la primera línia del que ha de ser la societat del coneixement. OBJECTIUS 1. Potenciar la dimensió de servei públic de la universitat catalana, oberta al conjunt de la societat: formadora dels professionals d’alt nivell que demanda la societat actual, però també agent clau per a la formació integral de la persona, garantia de la igualtat d’oportunitats i la promoció social. 2. Fer possible que la universitat catalana participi plenament en la construcció del nou Espai Europeu d’Educació Superior, element cabdal de l’avenç cap a una veritable Europa de la ciutadania, on la mobilitat de titulats i professionals sigui una possibilitat real. Cal obrir les nostres universitats a estudiants i a professors d’altres territoris i països. Cal que Catalunya sigui capaç d’atraure i de retenir els millors professors i estudiants, el millor capital humà, element cabdal per al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement. 3. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, fortament retallada en els últims temps. Una autonomia que no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques, amb el fet necessari d’haver de retre comptes cap a la societat que la finança, representada pel Parlament. 4. Dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país, superant les actuals deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. 5. Impulsar una universitat que aporti als seus graduats no només una formació especialitzada, sinó també les competències necessàries que facin possible la seva adaptació als canvis que, sense dubte, hauran d’afrontar en un mercat laboral en constant mutació. Necessitat d’adaptació i d’actualització de coneixements que 188 �posen de manifest la importància creixent de la formació continuada o al llarg de la vida. 6. Connectar les universitats amb les necessitats dels diferents sectors productius i possibilitar la innovació constant tant en continguts com en els processos de formació i aprenentatge. Potenciar la vinculació entre les universitats i els seus entorns territorials, i impulsar la seva dimensió d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 7. Dotar la universitat amb les eines adequades per gestionar una situació de competència, estimular l’eficiència en la gestió i aprofundiment a l’hora de retre comptes. Tots aquests aspectes són clau per a la salvaguarda del paper central de la universitat com a institució generadora i difusora del coneixement, en un context en què ja fa temps que ha perdut el monopoli de l’ensenyament superior. MESURES Establir un model de finançament de les universitats públiques catalanes transparent, d’aplicació general, incentivador de l’excel·lència, la qualitat i la competència, i basat en conceptes mesurables, comparables i objectius. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. Suprimir el finançament directe o encobert de les universitats privades. Únicament es contemplarà la implicació de la Generalitat a les universitats de promoció pública amb gestió privada que tinguin funcions de desenvolupament per al territori o altres funcions específiques. Aquesta implicació estarà vinculada a l’assoliment d’objectius específics. Incrementar la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). Impulsar una política pròpia de crèdits, beques i ajuts als estudiants que es concretarà en un sistema català complementari a l’estatal (fins que es produeixi la transferència de les beques), format per tres modalitats: la beca bàsica o complementària, la beca salari o d’ajuda compensatòria, i el préstec–renda. Incentivar l’estada dels estudiants dels darrers cursos a altres centres universitaris i de recerca. Les beques tipus Erasmus o Sócrates, de baixa quantia, es complementaran per garantir la igualtat d’oportunitats. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior (Declaració de 189 �Bolonya), d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya (19 de juny de 1999) i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establirem programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia a les universitats. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. Crear la mesa sectorial d’universitats tripartita. Modificar la legislació vigent perquè els presidents dels consells socials siguin elegits pel Parlament de Catalunya. Vincular les universitats a les capacitats i necessitats de desenvolupament dels seus territoris mitjançant el model de campus territorial que serà projectat amb precisió d’acord amb les universitats. Crear un observatori permanent del mercat laboral per detectar les necessitats presents i futures, i així definir els perfils professionals que han d’orientar la programació dels estudis universitaris. Potenciar la implantació i plena aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per fer-ho, impulsarem la formació del professorat i de l’alumnat en la utilització de la xarxa per a la millora de la qualitat de la docència i l’aprenentatge; l’exploració de noves fórmules mixtes presencial–distància per implantar nous models pedagògics, i la creació d’una potent plataforma telemàtica plural però prevista per ser presentada com l’oferta de la universitat catalana al món. 4.2.3 Recerca i innovació La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters de l’economia mundial s’han fet importants inversions en recerca i innovació. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. En aquest sentit, Espanya i Catalunya no estan gens bé. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters. Per una visió més àmplia de la política de recerca, vegeu el document Una política de recerca per a Catalunya a www.psc.es. 190 �Tot i així, el potencial actual de la universitat catalana en R+D, tant en personal com en instal·lacions, permet pensar que podria ser la base sobre la qual construir el sistema públic de ciència i tecnologia del futur. D’altra banda, d’acord amb l’Estat central, s’haurien de potenciar els centres del CSIC a Catalunya, integrats en aquest sistema. Finalment, la recerca hospitalària i dels centres de la Generalitat completen el potencial de la recerca pública a Catalunya. La política de recerca i innovació no és una política aïllada. La seva eficiència es pot degradar sense una política paral·lela en el camp de l’educació, la cultura, la indústria i l’ocupació, entre d’altres. Requereix un territori amb una elevada cultura innovadora i emprenedora, i amb un entorn urbà, cultural i científic capaç d’atreure altres investigadors i empreses. D’altra banda, cal tenir en compte la necessitat de potenciar grups de recerca mitjançant la reforma dels actuals grups consolidats de recerca, i de centres d’excel·lència, en el marc de l’Espai Europeu de Recerca. Malgrat que l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat competències en matèria de recerca, el cert és que el traspàs dels recursos no s’ha produït (excepte, parcialment, per a la recerca agrària). Això vol dir, per tant, que hi ha competències compartides que han de permetre construir àmbits de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar conjuntament la recerca. Crear un entorn innovador és un element bàsic en l’estratègia per situar Catalunya en els llocs capdavanters de recerca a Europa. I també és essencial procurar els mecanismes adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat en general. OBJECTIUS 1. Fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social. Això demana més finançament, sistemes d’avaluació objectius, més professionalització i més cultura innovadora. Cal afavorir el canvi generacional i renovar les infraestructures necessàries per al desenvolupament de l’activitat investigadora. 2. Situar Catalunya en el nivell dels països més avançats de la UE en R+D, en el termini de temps més curt possible, incrementant els recursos públics i privats destinats a activitats científiques i d’innovació tecnològica. 3. Ordenar l’espai de recerca català en la línia d’incorporar-lo a l’espai europeu de recerca, d’acord amb les directrius aprovades en el document Towards an European Research Area presentat per la Comissió Europea el gener del 2000. 4. Crear un entorn innovador com a element bàsic en l’estratègia per situar Catalunya en els llocs capdavanters de recerca a Europa, així com procurar els mecanismes adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat en general. 191 �5. Establir un mecanisme de participació entre els sectors implicats –investigadors, empresaris–, per tal d’aportar la informació necessària per a l’elaboració d’una política de recerca i establir els mecanismes de seguiment i d’avaluació adients. MESURES Mesures per adoptar una política de xoc en recerca Preparació i aplicació d’un pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007, amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. Acordar amb l’Estat les formes de col·laboració i traspàs de recursos per poder fer efectives les competències que la Generalitat té atribuïdes en matèria de recerca a l’Estatut d’Autonomia. Augmentar la dotació dels pressupostos de la Generalitat destinats a recerca i innovació, passant en quatre anys dels 75 milions d’euros actuals (DURSI més Departament d’Indústria) a 240 milions d’euros, sobre els quals bastir una autèntica política de recerca i innovació, i afegir recursos addicionals procedents d’altres fonts. Caldrà garantir la coordinació dels departaments del govern que gestionen programes de recerca i d’innovació. Establir mecanismes competitius d’acord amb les millors pràctiques per al finançament dels grups de recerca de manera adequada en quantitat i en temps, i posar-hi a l’abast una gestió professional. Afavorir el canvi generacional amb una política de remuneracions i d’incentius laborals que estimuli i faciliti l’acompliment de les vocacions d’investigació a les universitats. Superar els punts de col·lapse actual: personal investigador, xarxa bibliogràfica digital, gestió dels serveis cientificotècnics existents, resoldre l’obsolescència de l’equipament dels grups de recerca i dels serveis generals de suport a la recerca, i proveir-los del personal tècnic necessari. Elaborar un pla especial d’infraestructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. Mesures per ordenar els espais de recerca Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més productius i innovadors del país i fent especial atenció a les àrees prioritàries europees. 192 �Promoure l’atracció de científics (amb particular èmfasi als joves talents), que aportin la seva capacitat als grups de recerca d’excel·lència, amb uns contractes que assegurin un funcionament estable com a punt de partida de la carrera investigadora. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interegionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. Mesures per promoure la creació d’un entorn innovador i la difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques. Mesures per implicar els diferents sectors i fer un seguiment de la política de recerca Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. Preparar un conjunt d’indicadors del potencial innovador de la indústria, basat en els proposats per la UE, que ens permetin mesurar la situació dels diferents sectors i del conjunt de la indústria catalana, en relació amb els altres països de la UE. Els diferents plans relacionats amb la recerca i la innovació es marcarien objectius quantitatius d’acord amb aquest conjunt d’indicadors. 4.2.4 Adaptació a la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC) L’adveniment de la SIC comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats, amb els consegüents perills per a la cohesió de què gaudeixen les societats europees. En aquesta nova societat, la globalitat i la localitat interactuen contínuament, aportant a la gestió de ciutats i territoris noves oportunitats, però també nous problemes. Els sectors socials més febles viuen amb angoixa els efectes de la globalització, que permet la mobilitat d’empreses, capitals i mercaderies 193 �per tot el planeta, però que pot deixar sense recursos zones importants del territori i sense esperança sectors importants de la població. Els governs, doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que ja es coneix com la “fractura digital” (diferents nivells d’accés a la informació, capacitat per seleccionar-la), han de garantir la sostenibilitat (econòmica, social i ambiental) del país i dels municipis, i han de gestionar una diversitat cultural, ètnica i social cada cop més complexa. El grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE, tant pel que fa a les infraestructures com a la seva producció i utilització. A Espanya s’observa un estancament en la penetració d’Internet des de 2001. I a Catalunya la situació és encara més preocupant: hem perdut el lideratge entre les comunitats autònomes d’Espanya. El retard en el desenvolupament d’Internet no és només una qüestió relacionada amb les tecnologies, sinó també el resultat d’un problema educatiu i formatiu. Hi ha una relació entre el nivell de formació general de la població i la penetració d’Internet. Malgrat l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la Societat de la Informació –el pla Catalunya en Xarxa–, el Govern de CiU no ha tingut una estratègia clara per desenvolupar a Catalunya la Societat de la Informació i del Coneixement. Com a resultat, a Catalunya s’està instal·lant l’esmentada “fractura digital”. Estem lluny de la mitjana europea en els principals indicadors de la SIC i el Govern és incapaç de presentar un pla que permeti pensar que en el futur aquesta realitat canviarà. D’altra banda, la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. El Govern de la Generalitat no ha aprofitat l’oportunitat que li brindava la liberalització de les telecomunicacions perquè la societat catalana es beneficiés plenament de les noves oportunitats. La introducció de la competència no ha millorat la qualitat, ni ha abaixat els preus dels serveis; a més, el concurs per a l’operador de cable tampoc no ha garantit la cobertura de tot el territori català amb una xarxa alternativa a la de l’operador dominant. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Cal reconèixer l’esforç fet pels governs locals catalans, diputacions i ajuntaments, que, amb actuacions complementàries i amb el desenvolupament dels seus propis plans locals per a la SIC, han fomentat l’ús social de les TIC i han contribuït a la dinamització econòmica del sector. Fruit d’aquesta empenta i de la voluntat del Parlament d’esperonar el Govern, el juliol de 2001 se signà el Pacte per a la promoció de la societat de la informació a les administracions públiques catalanes, més conegut com l’acord per a l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), subscrit per tots els grups parlamentaris. El Govern de CiU ha donat prioritat, amb unes despeses innecessàries i improductives, als aspectes d’imatge i de comunicació (portal CAT365) de l’Administració Oberta, sense desenvolupar una autèntica plataforma de connexió telemàtica entre les administracions que, respectant les seves competències i la seva identitat, integri els processos administratius per oferir serveis amb més celeritat i més qualitat a la ciutadania. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència 194 �per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Cada Administració ha desenvolupat les seves iniciatives i fins ara el Govern de la Generalitat no ha estat capaç de definir estàndards de dades, ni de documents, ni de procediments comuns per a les administracions catalanes. En definitiva, estem perdent els elements objectius que ens permetrien ser una zona pionera en l’economia del coneixement al sud d’Europa. Estem endarrerint-nos en els elements estructurals (físics, tecnològics, immaterials i humans) que han de ser la base d’aquesta realitat. L’empenta de la societat civil catalana no ha anat acompanyada de la voluntat política ni de les mesures de govern que mereix. Som un país que no va malament, però que no s’està preparant per ser allò que diu que vol ser en els propers anys. Tot i que aquest capítol tracta específicament de l’Adaptació a la Societat de la Informació, les polítiques per desenvolupar aquesta societat han de tenir un clar component de transversalitat i coordinació entre les diverses àrees del govern. Així doncs, al llarg del programa trobarem apartats que el complementen (telecomunicacions a infraestructures, formació i treball a sectors emergents, innovació educativa a educació, administració oberta a administració, etc.). També cal fer referència al document del Govern Alternatiu El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupa amb més detall aquest apartat del programa. Per a l’execució d’aquest programa de govern volem el consens, la participació, la implicació de la societat civil, la corresponsabilitat en la gestió i en l’esdevenir dels afers públics. I això és així perquè la nostra voluntat de servei al país no creu en l’exclusivitat. Som plenament conscients que els temps de canvis accelerats i les incerteses que ens presenta el futur, reclamen la major de les complicitats possibles amb tots els agents socials, amb tots els ciutadans i ciutadanes, per tal de reduir les amenaces i aprofitar les oportunitats en benefici de tots. Per això, el nou Govern es dotarà de l’estructura organitzativa adient per executar amb la màxima eficiència les actuacions pròpies, però també per garantir la implicació i participació de la societat civil (empreses, institucions, entitat i persones) en els processos de deliberació, definició i execució dels projectes d’interès general del país. OBJECTIUS 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital, tant social com territorial. Crear un mercat de demanda per afavorir la generació de productes i de serveis a la xarxa. Potenciar l’ús de les TIC per part de les empreses catalanes, com a generadores de desenvolupament econòmic i d’ocupació, amb l’objectiu quantitatiu de superar la mitjana dels països de l’OCDE en el termini de quatre anys. 2. Corregir l’actual model de liberalització afavorint la competència entre operadors i, des de l’acció de govern, complementar les seves actuacions. De manera específica, cal col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre operadores i administracions. Al mateix temps, cal garantir la igualtat d’oportunitats 195 �per a la ciutadania, les empreses i les organitzacions en l’accés a la xarxa i garantir l’equilibri territorial en l’accés a la banda ampla per afavorir el desenvolupament integral del país. 3. Promoure la defensa activa dels nous drets de la ciutadania que deriven de l’aparició de les TIC. En especial, el dret a l’alfabetització tecnològica, que condiciona tota la resta, desenvolupant iniciatives públiques i privades per elevar els coneixements i la familiaritat amb el nou entorn tecnològic, especialment de les persones amb risc d’exclusió. 4. Fer de l’administració pública catalana una autèntica administració en xarxa, i promoure la integració i concreció a Catalunya de l’estratègia europea (e-Europe 2005), amb la planificació coordinada de les actuacions adients per a cada una de les àrees de govern. MESURES Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada davant la ciutadania. Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Mitjançant l’aplicació progressiva de les mesures necessàries, es garantiran els drets reconeguts a la carta a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya com a fet imprescindible per aconseguir que el nostre país sigui competitiu i competent en la societat de la informació i el coneixement, garantint alhora la cohesió social i l’equilibri territorial. Identificar i establir projectes locals amb les especificitats pròpies de cada territori, donant suport a les iniciatives locals per a la SIC, amb el compromís de dotar-los pressupostàriament. Generalitzar l’ús d’eines telemàtiques per a la gestió de processos de participació ciutadana. Posar en marxa vies de participació electrònica ciutadana en les fases de deliberació i de consulta prèvies a la decisió política. Endegar i liderar la modernització, coordinada i consensuada, i la integració dels sistemes d’informació sanitària. Posar a disposició de la ciutadania, a través d’Internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i serveis de les TIC aplicades a la salut. Formar el professorat en competències bàsiques en TIC, preferentment en el mateix centre i amb l’objectiu que puguin fer el pas d’usuaris a actors. Aplicar mesures per al professorat per adquirir equipaments informàtics i connexió a Internet. Tot i que el lideratge i la gestió del canvi organitzatiu, pedagògic i social que suposa el ple ús de les TIC en el centre educatiu és una responsabilitat troncal de tot l’equip 196 �directiu, dotar cada centre de perfils docents especialitzats en TIC, en el doble vessant d’Educació en Comunicació i en Gestió de la Informació. Utilització del centre escolar com a centre de recursos en tecnologies de la informació de la comunitat, en la línia esbossada dels centres públics com a centres oberts i amb intensitats diferents en funció de les seves característiques (en especial els centres de formació professional). En aquesta línia, crear i modernitzar les biblioteques escolars fins a convertir-les en centres de recursos interconnectats i vinculats a la xarxa pública de biblioteques. Desplegar una política industrial que possibiliti la consolidació del sector productiu d’infraestructures, serveis i continguts TIC per a l’educació. Promoure el sector de producció de continguts i serveis educatius multimèdia. Crear la Xarxa del Coneixement i l’Aprenentatge de Catalunya (XCAC) integrada per escoles, universitats, centres de recerca, biblioteques, museus i altres entitats educatives amb presència en línia, com un instrument bàsic per estimular la creació de comunitats d’aprenentatge i la generació de continguts propis a la xarxa. Promoure l’ús del programari lliure. Introduir plenament les TIC a l’escola rural, com un projecte específic. Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Assegurar l’accessibilitat als PIAP a persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Impulsar l’adaptació a la SIC dels sectors empresarials en general i, en particular, als de més incidència econòmica i arrelament al país: logística i distribució comercial, agroalimentació, tèxtil i turisme. Afavorir el desenvolupament de la televisió i de la radiodifusió digitals i fomentar el lideratge tecnològic de les televisions públiques catalanes. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector, específicament a la d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.). Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 197 �4.2.5. Capital risc Segons les darreres dades europees sobre capital risc i innovació tecnològica, Espanya i Catalunya mostren resultats bastant pobres en la majoria d’indicadors relatius a la implantació de la societat del coneixement i de la nova economia. Mentre que als Estats Units els recursos per a capital risc representen l’1,3% del PIB, Anglaterra té l’1,0% i la mitjana europea es troba en el 0,4% del PIB, la mitjana espanyola només és del 0,2% i Catalunya encara està per sota d’aquesta xifra. El Govern de CiU ha impulsat tard i d’una manera feble l’aparició del capital risc. Tampoc no ha impulsat accions de manera sistemàtica per fomentar i posar en marxa programes de formació de l’esperit emprenedor i de la capacitat d’iniciativa en l’educació universitària i secundària. Només algunes iniciatives locals, algunes universitats parcialment i escoles de negocis privades han desenvolupat programes per assolir aquest objectiu. Els instruments financers de l’actual Govern no han afrontat seriosament, o ho han fet aïlladament, la necessitat de dedicar recursos per donar suport a la creació de noves empreses en el moment en què comencen, quan a la iniciativa privada li costa més arriscar capitals per fer-ho. Les empreses han de disposar del finançament necessari. És en aquest sentit que els mecanismes de capital risc són imprescindibles perquè els projectes innovadors tinguin oportunitats per esdevenir financerament viables. OBJECTIUS 1. Augmentar els recursos destinats a capital risc per a nous projectes i impulsar l’aparició de nous models de préstec del sistema financer i, en especial, de les caixes d’estalvi, que siguin accessibles a les noves empreses o a les empreses en creixement. 2. Facilitar l’accés als nous mercats d’emprenedors de certs segments de població menys afavorits (majors de 40 anys, immigrants, aturats de llarga durada, joves, etc.) per evitar la seva exclusió de la nova economia del coneixement. 3. Crear i, si s’escau, ampliar les infraestructures tecnològiques i de comunicacions que facilitin l’accés, la implementació i el desenvolupament de projectes empresarials en els àmbits innovadors i la seva existència en xarxa. 4. Fomentar l’esperit emprenedor, l’assumpció de riscos i la capacitat d’iniciativa empresarial de les noves generacions d’estudiants de secundària, de formació professional i universitaris. 198 �MESURES Fer una aposta decidida per incorporar l’esperit emprenedor a l’educació secundària i a la formació professional. Crear un programa transversal en tot el sistema universitari i de la formació professional per formar l’esperit emprenedor, amb un paquet troncal mínim per a tots els estudiants i un paquet optatiu d’importància creixent, amb un bon nivell de qualitat i utilitzant els darrers suports multimèdia. Formular un programa de suport específic que faciliti l’accés dels emprenedors amb més dificultats als nous mercats (majors de 40 anys, joves, aturats de llarga durada, immigrants, etc.). Estendre el model de viver virtual a tot el territori de Catalunya per facilitar la creació d’una gran xarxa de nous projectes d’empresa, d’emprenedors i emprenedores, de recursos humans i de serveis i, al mateix temps, crear un espai transparent de projectes empresarials susceptibles de rebre finançament. Potenciar a les universitats les infraestructures i els serveis de transferència de tecnologia al sector empresarial i de suport a la conversió en noves empreses dels resultats de la recerca i la innovació. Establir un model que permeti conèixer els àmbits de la recerca actual de totes les universitats, coordinar les diverses oficines de transferència de tecnologia i promoure societats que la comercialitzin. Crear un programa d’atracció d’emprenedors i emprenedores i de recursos humans internacionals a Catalunya que faciliti la immigració per als extracomunitaris, estableixi mecanismes d’acollida i orientació en el seu accés als recursos i potenciï el contacte amb els grups locals d’emprenedors, empreses i capitals. Crear fons específics per invertir a risc en nous projectes empresarials en sectors avançats tecnològicament i en projectes de desenvolupament de petites i mitjanes empreses que requereixin fer un salt en la innovació i desenvolupament tecnològic. Aquests fons es crearien amb l’impuls inicial del sector públic, però cercant un efecte multiplicador amb la participació i protagonisme creixent del sector privat. Establir instruments financers adequats per invertir a risc en aspectes com: petits projectes, instruments de garantia recíproca que minimitzin el risc per al sistema financer i mercats financers ad hoc per a aquest tipus de projectes. Suport al finançament dels costos d’anàlisi de nous projectes i la formació de tècnics en anàlisi de risc en noves activitats tecnològiques. Impulsar millores en el tracte fiscal que avui reben els petits inversors en projectes de capital risc. Crear un gabinet d’informació sobre ajuts, subvencions i finançament per a pimes que també faci costat a tots els àmbits de suport al territori, cambres de comerç, ajuntaments i associacions empresarials. 199 �4.3. OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL Assolir a Catalunya la plena ocupació de qualitat, és a dir digna i segura, és l’objectiu de la nostra proposta. Pel socialisme, l’ocupació sempre ha estat quelcom més que un concepte econòmic. És un valor social i cultural, que es refereix tant a la inserció socioeconòmica com a l’assoliment d’una dignitat i d’unes competències i sabers, que permetin a la persona desenvolupar-se íntegrament com a tal. A la Cimera de Lisboa, l’any 2000, la Unió Europea va decidir no només assolir arribar a aquesta fita a l’horitzó de l’any 2010, sinó també què significava plena ocupació i com fer el camí per aconseguir-ho. Es va definir l’estratègia europea per l’ocupació. En percentatges, l’objectiu es va fixar en una taxa global d’ocupació del 70%, una taxa d’ocupació femenina del 60% i en la necessitat que un 50% de les persones de més de 55 anys es mantinguin ocupades. A Catalunya, l’any 2002 l’atur es va situar en el 9,6%, la taxa d’ocupació en el 65,6% i la taxa d’ocupació femenina en el 52,5%. Per assolir els objectius establerts a Lisboa, cal augmentar sobretot el nombre de dones que treballen, ja que el mercat català pateix un dèficit d’ocupació femenina, i també de les persones més grans de 55 anys. Per situar Catalunya en el camí de la plena ocupació, l’any 2007 hauran d’estar treballant 120.000 dones més que ara. Les nostres polítiques d’ocupació estaran orientades a aquesta finalitat. L’atur a Catalunya es caracteritza per ser: a) Femení: la taxa d’atur entre les dones (13,1%) gairebé dobla la dels homes (7,1%), i el diferencial més gran entre sexes afecta les dones de 25 a 45 anys. b) Jove (sense distinció de sexe): la taxa d’atur entre els menors de 25 anys és del 18%. c) Selectiu: està concentrat sobretot en persones amb nivells de qualificació baixos, ja que el 66% dels aturats només tenen estudis primaris. En els propers anys tindrem un dèficit important d’oferta laboral, especialment amb una qualificació professional mitjana, que es pot avaluar entre 350.000 i 400.000 llocs de treball. La resolució d’aquesta necessitat del nostre teixit econòmic i productiu vindrà, sens cap dubte, de l’aportació de mà d’obra qualificada procedent de la resta de l’Estat, així com de les persones procedents de fora de l’Estat i de la UE. El Govern de la Generalitat ha de facilitar l’ampliació i millora de l’oferta de treball, incrementant significativament la qualificació dels treballadors i treballadores, per tal que s’adeqüin a les demandes de les empreses, i facilitar la incorporació de la dona al mercat laboral. D’altra banda, el Govern ha de respondre a la integració necessària de contingents d’immigrants per fer front a les mancances de personal, especialment la de personal relativament especialitzat. En aquest sentit, s’hauran de desenvolupar actuacions en el camp professional, així com en els coneixements que els immigrants no tenen assolits en l’àmbit lingüístic, cultural, social i econòmic de Catalunya. D’aquesta manera, des del punt de vista ocupacional tindran els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de persones en el mercat laboral. En definitiva, el Govern ha de vetllar per ordenar els fluxos immigratoris d’acord amb les necessitats del nostre mercat de treball. 200 �El mercat laboral català té un clar problema de qualitat, que es manifesta en un dèficit de formació, una alta sinistralitat, un excés de temporalitat i massa precarietat laboral. El nivell de formació de la població activa és clarament inferior a la mitjana europea i a les principals comunitats autònomes, i el gruix de l’ocupació generat en l’etapa expansiva 1994-2001 s’ha caracteritzat per realitzar-se en sectors amb un nivell tecnològic relativament baix. Els socialistes catalans defensem la flexibilitat en el mercat de treball. Però aquesta ha d’anar inexcusablement unida a la seguretat dels treballadors i treballadores i a la millora permanent de les condicions contractuals. Molts dels problemes del mercat de treball deriven de les mancances del sistema educatiu: de l’elevat nivell de fracàs escolar; del baix percentatge de joves catalans que continuen l’escolarització postobligatòria; de la manca d’adequació entre la política formativa i les demandes de les empreses. En conseqüència, per resoldre els dèficits del mercat de treball cal dirigir les polítiques fonamentalment en el camp de l’educació i la formació. A més, patim la manca o insuficiència d’un sistema de protecció social que, articulat mitjançant la col·laboració pública–privada, afavoreixi la mobilitat territorial i faciliti la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral. Cal treballar amb dedicació i intensitat en el camp de l’habitatge, la creació d’escoles bressol, la generació de recursos i serveis per a l’atenció de persones dependents. Per la seva part, el Servei d’Ocupació de Catalunya no està responent a les demandes i necessitats de les empreses, persones i territoris. És poc transparent i eficaç, està desconnectat dels serveis homòlegs de l’Estat i d’Europa, i només ha intentat atendre la dimensió professional del mercat de treball. Cal transformar-lo per garantir un funcionament correcte i adequat que el faci capaç de respondre a les transformacions que s’estan produint en el mercat laboral català, espanyol i europeu. OBJECTIUS 1. Assolir la plena ocupació, estable i de qualitat a Catalunya. Això significa, essencialment, aconseguir que en quatre anys 120.000 dones més que ara tinguin treball. 2. Crear més ocupació i millor: 1) afavorir la creació d’empreses i l’autoocupació, amb el desenvolupament dels sectors relacionats amb les noves necessitats, la modernització del nostre teixit econòmic i productiu amb el desenvolupament de la recerca o la innovació i afrontant les causes i els efectes de la deslocalització; 2) promoure una organització i utilització més racional del temps de treball; i 3) reduir l’excés de temporalitat en la contractació i la sinistralitat. 3. Millorar les capacitats d’ocupació de les persones, amb la potenciació de la ràpida reinserció de les persones aturades al mercat de treball i la capacitació professional de les ocupades. Les polítiques actives d’ocupació tindran un paper clau. 4. Evitar la dualitat en la societat i el mercat de treball. Les persones amb més dificultats, les afectades per diferents factors de desigualtat que limiten les seves 201 �possibilitats d’inserció laboral, requereixen actuacions complementàries per compensar la situació de desavantatge inicial i situar-se en igualtat de drets i deures respecte a la resta. 5. Facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal. 6. Crear un sistema ocupacional que tingui com a motor del desenvolupament el món local, els agents econòmics i socials i el món del coneixement que conviuen a cada territori, i que faci protagonista l’aprofitament dels recursos humans i materials del propi territori per a la generació de riquesa i d’ocupació i no es limiti a atraure inversions externes o exclusivament a pal·liar les conseqüències de l’atur. MESURES Mesures per adequar el sistema educatiu a les necessitats del mercat de treball Consolidar un sistema de formació al llarg de la vida que afavoreixi el desenvolupament de les capacitats personals, millori la capacitat d’adaptació a les innovacions, formi en noves tecnologies i llengües, i que estableixi mecanismes de formació laboral per a les persones que vulguin entrar o reincorporar-se al món del treball. Establir el sistema per reconèixer la millora de la qualificació professional adquirida en el desenvolupament de l’exercici de l’activitat professional i formativa de caràcter no reglat (ocupacional i contínua). Adoptar el compromís d’impartir formació professional a 250.000 persones en atur, com a mínim, durant els propers cinc anys, i fomentar la capacitació professional de 250.000 persones més en aquest mateix període mitjançant la formació continuada, amb especial atenció a les empreses amb menys de 10 treballadors (recursos controlats de manera pública, concertada i transparent). Reforçar els mòduls formatius de l’ensenyament reglat, en especial els més vinculats als oficis; afavorir la integració dels actuals mecanismes de formació ocupacional i de formació continuada en una mateixa estructura educativa. Reconèixer el dret individual a la formació per iniciativa del propi treballador i en condicions pactades. Mesures per evitar la dualitat a la societat i el mercat de treball i potenciar les actuacions territorials i locals Aplicar un pla de recerca d’ocupació personalitzat per a i amb totes les persones desocupades abans del quart mes d’atur. Oferir una experiència laboral o una formació a totes les persones desocupades abans del dotzè mes d’atur i del sisè mes a les persones joves o a les més vulnerables. 202 �Oferir una experiència laboral o formació a les persones aturades de llarga durada i establir ajudes per a la seva contractació per part de les empreses. Incentivar les accions que s’adrecin a la permanència en el treball de les persones més grans, afavorint l’aprofitament i actualització de les seves capacitats, el pas progressiu de la vida activa a la jubilació o la seva participació en activitats de l’economia solidària. Facilitar l’accés al treball a les persones amb dificultats especials d’inserció laboral, mitjançant la seva incorporació automàtica als programes ocupacionals per a persones en atur de llarga durada; potenciant l’actuació de les empreses d’inserció sociolaboral, els centres ocupacionals, els centres especials de treball i les empreses del sector de l’economia social; establint clàusules socials en els contractes públics de les administracions públiques catalanes, adreçades a afavorir aquest objectiu, i creant ajudes per a la seva contractació per part de les empreses. Concedir ajuts a la contractació estable de les persones majors de 45 anys. Es destinaran a aquest fi, com a mínim, 6 milions d’euros durant els propers 5 anys. Mesures per establir nous instruments de gestió de l’ocupació Desenvolupar totes les potencialitats existents en el territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones, mitjançant els acords locals per a l’ocupació que integraran tots els recursos orientant-los en aquesta direcció. Així, les competències efectives de la política d’ocupació residiran en el món local. Fer del Servei d’Ocupació de Catalunya un organisme integrador de polítiques, descentralitzat, desburocratitzat i participat en la seva direcció i gestió per les organitzacions empresarials i sindicals i les administracions locals. En aquesta direcció promourem la reforma de la llei del sistema ocupacional i del Servei d’Ocupació de Catalunya. Gestionar la intermediació laboral, garantint l’adequada connexió informàtica amb la resta de l’Estat i Europa per tal de fer efectiu, amb eficàcia, el dret a la mobilitat laboral lliurament decidida. Mesures per crear més ocupació Potenciar l’activitat en sectors econòmics emergents amb capacitat per atendre necessitats no cobertes o insuficientment cobertes d’empreses i de persones, com ara els serveis de proximitat (escoles bressol, serveis d’atenció domiciliària, atenció a les persones amb dependència), els relacionats amb l’educació, el lleure i el temps lliure, el medi ambient i la cultura, la solidaritat i la cooperació, o el suport als centres d’investigació. Col·laborar en el desenvolupament dels sectors d’activitat econòmica generadors d’ocupació en què les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tinguin un paper fonamental i dels sectors industrials en què es disposa de recursos humans 203 �competents i de capacitat per ser econòmicament competitius amb l’activitat d’altres països. Establir, des del Govern de la Generalitat, un programa d’incentius als acords col·lectius i individuals que tingui com a objectiu les 35 hores setmanals (1.600 anuals), a través de noves contractacions estables, a jornada completa o a temps parcial, o la reordenació i reducció de la jornada de treball. Promoure la contractació a temps parcial, fixa i amb igualtat de drets, amb l’objectiu de doblar-la abans del 2010. Exigir un pla de reparació social dels perjudicis que produeixen a les empreses amb beneficis que optin per deslocalitzar-se. Aquest pla haurà de contemplar el retorn dels ajuts rebuts, les accions de la recol·locació de les persones que pretenen acomiadar i el suport a la regeneració del teixit econòmic i productiu de la zona que pretenen abandonar. Mesures per fomentar l’autoocupació Fomentar l’autoocupació (col·lectiva i individual) com a fórmula de creació d’ocupació estable des dels programes de desenvolupament local, mitjançant un suport i impuls decidit i descentralitzat a la xarxa d’infraestructures de vivers, incubadores, parcs científics i tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis, d’iniciatives de suport als projectes d’autoocupació i noves creacions d’empreses. Donar suport a les cooperatives i societats laborals que estan actuant de manera activa en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu, i cercar la col·laboració amb elles, així com amb la resta d’entitats i d’empreses de l’economia social, en la generació de respostes a les noves necessitats socials, és fruit de la iniciativa i l’actitud emprenedora, generadores de treball estable i de qualitat, i innovadores. Mesures per millorar la qualitat de l’ocupació generada Establir un marc de relacions laborals que faci possible conjuntar flexibilitat i seguretat. Per tant, cal potenciar la negociació col·lectiva a Catalunya, vetllar per evitar les discriminacions laborals, en especial per motius de gènere, promoure l’aflorament de l’activitat laboral no declarada o irregular i el reconeixement dels drets de les persones que la desenvolupen, transformar en contractació fixa l’excés de temporalitat amb l’objectiu de reduir-la fins al 15% (la temporalitat s’ha de limitar a aquells casos en què està justificada pel caràcter temporal de l’ocupació), potenciar i descentralitzar al territori el Tribunal Laboral de Catalunya, i fomentar la promoció i constitució dels comitès d’empresa europeus a les empreses internacionals, per harmonitzar les condicions de treball i evitar el dúmping social. Promoure la responsabilitat social a les empreses (RSE) que impulsa la UE. L’acceptació i la incorporació voluntària de les empreses dels valors de respecte al 204 �medi ambient i de millora de les relacions laborals que configuren aquesta iniciativa haurà de suposar una millora “en origen” de les relacions laborals. Mesures per disminuir la sinistralitat laboral i les malalties professionals Establir un pla d’inspecció i control de la sinistralitat laboral i les malalties professionals amb la participació de tots els sectors implicats (empresa, treballadors i treballadores) en el seu disseny i execució; intensificar els controls sobre les condicions de salut i seguretat en l’exteriorització i subcontractació d’operacions; sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals en els processos productius. 205 �4.4. UNA ECONOMIA BASADA EN L’ESPERIT EMPRENEDOR 4.4.1. Suport als emprenedors Els emprenedors, col·lectiu insubstituïble en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa (en particular microempresaris, autònoms, treball associat i iniciatives socials), són protagonistes importants del creixement de la nostra economia ja que aporten elements innovadors en matèria de gestió empresarial, en recerca de major qualitat en la producció de béns i serveis, en l’ús de nous models de prestacions socials i en l’aplicació intensiva de noves tecnologies. Catalunya, al llarg de la seva història, ha estat sempre un país d’emprenedors i d’empreses. Per això volem que Catalunya sigui la pàtria dels emprenedors. I, com a tal, que sigui un país que mobilitzi totes les seves energies, que no menyspreï cap talent, que estimuli els innovadors i la innovació, i que confiï en la gent que aposta esforços i riscos en la creació de noves empreses, nous llocs de treball, noves iniciatives cap a la societat. No és menys important la demostració de major flexibilitat i agilitat en les respostes als canvis en l’impuls de la innovació i en l’ampliació del teixit econòmic que esdevé complementari a les grans empreses. El propi desenvolupament de l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial són una valuosa habilitat social i productiva que objectivament enriqueix la capacitat global del país, així com un espai fonamental per oferir una autèntica igualtat d’oportunitats i una nova manera d’entendre la redistribució dels recursos per a totes les persones que volen emprendre un activitat econòmica o social. L’elevat nombre d’emprenedors que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Les microempreses i els treballadors autònoms doten de flexibilitat el sistema productiu, faciliten noves formes d’organització del treball i impulsen la mobilitat social. Tanmateix, és imprescindible que no pateixin situacions de desigualtat respecte a les grans empreses i a la resta de treballadors, per això cal una política activa a favor d’aquest col·lectiu. Els darrers anys, l’acció de la Generalitat no ha estat ni compromesa ni capdavantera en aquest camp. Amb una política tímida, poc engrescadora, escassament imaginativa, amb escassos recursos, molts dels quals simplement transferits des de l’Estat i la UE, poc innovadora i gens arriscada en matèria de finançament directe, de creació d’infraestructures o de suport mitjançant avals i garanties, no ha respost a les necessitats del país. La seva aportació des del CIDEM o des del Departament de Treball ha estat reactiva i no proactiva. En contraposició, i sense ser la seva competència, a partir dels anys 80 molts governs locals i associacions empresarials territorials van entendre la necessitat d’implementar polítiques locals de caràcter públic per tal de donar suport a la capacitat de crear i de generar noves iniciatives al teixit professional, tot seguint les recomanacions europees en matèria de foment de l’esperit emprenedor i de generació d’ocupació. Aquesta experiència continua sent l’actiu principal del país en matèria de suport als emprenedors 206 �i la creació d’empresa, i haurà d’estar present i ser potenciada en qualsevol disseny de polítiques actives del futur govern de la Generalitat. D’altra banda, la universitat també ha de tenir un paper important com a motor de creació de noves iniciatives empresarials. La creació de noves empreses de base tecnològica (EBT) sorgides dels entorns de la recerca pública que es duu a terme a les universitats i a altres centres de recerca, representa una de les modalitats de transferència de tecnologia de major valor afegit (ha representat una de les modalitats de transferència de tecnologia), alhora que una oportunitat per generar llocs de treball d’elevada qualificació, una oportunitat de regeneració del teixit productiu del país, i un espai que facilita que una part de joves preparats (gràcies a la formació universitària rebuda a càrrec dels pressupostos públics), pugui desenvolupar una trajectòria professional. En aquest sentit, cal dir que no ha estat fins fa molt poc que el Govern de la Generalitat ha prestat atenció a aquest teixit derivat del món de la recerca, de les universitats i dels centres de transferència de tecnologies, i la seva relació amb el camp dels nous emprenedors i emprenedores. OBJECTIUS 1. Fomentar activament l’esperit emprenedor relacionat amb les iniciatives de creació d’empreses i promoció de nous emprenedors i emprenedores que impulsen diversos agents: ajuntaments, cambres de comerç i associacions empresarials, universitats i centres de recerca, centres de formació de professionals, etc., donant un nou protagonisme als emprenedors i emprenedores i a les microempreses com a generadors d’ocupació, motors del creixement econòmic i espais d’igualtat d’oportunitats de totes les persones que vulguin posar en marxa una iniciativa empresarial o social. 2. Promoure polítiques de suport directe i descentralitzades (ajuntaments i universitats principalment) en matèria d’infraestructures (vivers, incubadores i centres de serveis), suport logístic, informació, formació, transferències de tecnologies i capital pragmàtic, suport a la innovació i a l’R+D, i finançament (recursos econòmics i assessorament). 3. Potenciar mecanismes d’enfortiment en aquest camp, en particular en processos de concertació públic–privat, així com de promoció de models de cooperació, col·laboració i associacionisme entre emprenedors, microempresaris, autònoms, economia social i, en general, iniciatives que es desenvolupen dins del sector, aprofitant també les sinergies que donen els acords i pactes locals per l’ocupació entre administracions i agents socials. 4. Potenciar a l’ensenyament universitari i professional la divulgació, informació i formació per a la creació d’empreses i potenciar la creació d’espais a les universitats, parcs científics i centres de recerca d’espais específics per aquest fi. 5. Impulsar millores en matèria de protecció social, fiscal i laboral d’acompanyament al procés de creació d’empreses adequades a les necessitats i demandes del sector. 207 �MESURES Enfortir i augmentar els recursos per a la difusió de la cultura emprenedora tant des de l’àrea educativa com institucional, en especial mitjançant el foment de la capacitat emprenedora dels nostres joves. Potenciar i promoure des del món local (ajuntaments i associacions empresarials) i des de les universitats, amb un suport decidit i descentralitzat del Govern de la Generalitat, la xarxa d’infraestructures de vivers, incubadores, parcs científics i tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis, de suport a noves iniciatives emprenedores i noves creacions d’empreses, etc. Impulsar les estructures tecnològiques d’atenció unificada de “tot en un”, superant l’actual descoordinació entre administracions, en les quals l’emprenedor–recent empresari trobi suport en temes legals i fiscals, de gestió empresarial, aspectes financers, protecció de patents, accés a inversors, etc. Proposar que els Acords Nacionals de Formació Contínua estableixin el compromís de duplicar la taxa global de cobertura formativa per als nous emprenedors, autònoms i microempreses. Proposar la inclusió normalitzada en els programes d’estudis universitaris, tècnics i de formació professional, d’ensenyament i mòduls especialitzats de creació d’empreses i promoció de noves iniciatives emprenedores. Impulsar la creació de noves empreses de capital risc mixtes per invertir en nous projectes i donar suport a iniciatives ja existents amb aquest perfil, i establir un model de préstecs amb garantia recíproca que permeti als nous emprenedors i microempresaris accedir als recursos necessaris per començar una nova activitat empresarial, amb la promoció del desenvolupament d’una xarxa de business angels a nivell de tot Catalunya. Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al cofinançament de préstecs participatius destinat a autònoms, emprenedors i microempreses, així com impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi dels projectes d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de finançament disponibles. Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en petits projectes empresarials. S’impulsarà que aquests comptes estiguin complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres. També s’ha de promoure, amb el concurs de les entitats financeres i de les institucions comunitàries, la millora del sistema de microcrèdits sense avals. Assegurar la disponibilitat d’infraestructures (xarxes) de qualitat a tot el territori, posant en marxa un pla de difusió social de les noves tecnologies per als emprenedors, els microempresaris i autònoms, i promoure un model que permeti augmentar significativament el nombre de noves iniciatives innovadores. 208 �Difondre entre els investigadors la importància de la patent com a instrument de captura i protecció del valor afegit potencial d’una recerca. Posar a disposició dels investigadors estructures que facilitin la valoració de la recerca i que els assessori en els processos de protecció i comercialització (via empresa derivada o altres) dels resultats obtinguts. Continuar impulsant iniciatives que aportin els recursos primerencs necessaris que permetin desvetllar i donar suport a projectes en estat encara embrionari sorgits de l’àmbit de la recerca. Potenciar concursos de projectes d’empreses derivades o start-up, que facilitin uns certs recursos a les iniciatives guanyadores, ajudin a revelar projectes i presentin un efecte de publicitat i de demostració a l’entorn. Orientar i potenciar la creació de noves empreses i el desenvolupament de noves iniciatives emprenedores sota el model de fórmules empresarials d’economia social, treball associat i, en altres casos, empreses del tercer sector. 4.4.2. Autònoms Els autònoms, com ja hem dit, constitueixen un element de riquesa i competitivitat del nostre país. Més de mig milió de persones desenvolupen a Catalunya la seva activitat laboral com a treballadors autònoms, i generen, amb el seu treball, una riquesa a Catalunya en torn al 12% de PIB Aquest col·lectiu té una importància cabdal en la nostra economia. Assumeixen riscos i sovint impulsen projectes innovadors amb adaptació i flexibilitat, i contribueixen a crear llocs de treball i riquesa. Malgrat el seu pes econòmic i social, l’ordenament jurídic, que es desenvolupa a nivell d’Estat espanyol i que regeix la seva activitat, no s’adequa a les seves necessitats ni reconeix el seus drets socials de la mateixa manera que als treballadors assalariats. Els autònoms han de superar diferents tipus de problemes quan duen a terme la seva activitat. Aquests problemes deriven del fet que, socialment, no se’ls reconeix el seu paper com a emprenedors i creadors de riquesa, de la seva desfavorable relació juridicolaboral amb tercers, d’una inadequada fiscalitat, de la seva insuficient protecció social, de la relació que mantenen amb les administracions públiques i, molt especialment, per la feblesa i transitorietat de les mesures de suport i de foment de l’activitat emprenedora. Particularment feble és, a més, la situació dels treballadors autònoms dependents que avui dia pateixen una situació més complexa ja que estan vinculats a un o a molt pocs clients, i estar sotmesos a un règim de dependència severa de tercers, que els fan extremadament vulnerables, i protegits de manera quasi nul·la davant dels canvis dels cicles econòmics. La situació, a Catalunya, ha estat encara més agreujada per la significativa indiferència del Govern de CIU de la Generalitat envers aquest col·lectiu. Les polítiques de suport al treballador i empresari autònom, a la creació d’empreses i als nous emprenedors, han estat molt poc desenvolupades, molt dependents de les transferències des de 209 �l’administració central al Departament de Treball, i amb un suport quasi nul d’Indústria i Comerç. Els autònoms tenen i tindran un paper protagonista en el creixement de la riquesa i l’ocupació en els propers anys. És i serà un espai cabdal per oferir mesures en línia per estendre una nova manera d’entendre la redistribució dels recursos per donar suport a les noves activitats econòmiques o socials, i espai de recerca d’una major igualtat d’oportunitats per amplis col·lectius de treballadors i empresaris del nostre país. És hora d’incidir activament i de fer tota la pressió necessària en la política del Govern de l’Estat i a les Corts, per potenciar aquest sector i donar-li el tractament legal i formal que li correspon. OBJECTIUS 1. Emprendre iniciatives des del Govern de la Generalitat perquè les Corts Generals desenvolupin un marc legislatiu de millora de la situació i condicions laborals d’aquests treballadors i empresaris autònoms, i eixamplar l’àmbit laboral i l’abast de l’acció protectora del sistema de protecció social públic envers aquest col·lectiu. Alhora, és indispensable aclarir i simplificar la seva fiscalitat. 2. Impulsar accions per a la promoció, el foment i la creació neta d’ocupació com a autònoms mitjançant l’autoocupació i noves empreses. 3. Promoure espais que facilitin la concertació, cooperació i associacionisme entre els propis autònoms per afavorir el desenvolupament de la seva pròpia empresa i augmentar la seva presència i reconeixement, social i cultural, promovent la seva participació i rol actiu en els debats que els afecten directament. 4. Pal·liar les mancances formatives, de capacitació, d’informació, de suport logístic, de suport en capital financer i pragmàtic, que obstaculitzen el desenvolupament del sector, i fer-ne partícip i actor principal l’administració local, la xarxa d’associacions empresarials i els agents socials del territori. 5. Crear i promoure instruments de suport financer públics i privats que donin suport al sector, en particular per la posada en marxa de noves empreses. MESURES Promoure que les Corts Generals emprenguin una revisió de la legislació actual perquè els autònoms estiguin en igualtat de drets i prestacions en relació amb els altres treballadors i ocupats, i per definir un marc públic i empresarial que n’estimuli l’activitat. En aquest sentit, és crucial impulsar l’Estatut Jurídic del Treballador Autònom, incloent-hi el reconeixement dels seus drets i deures. Dins d’aquesta proposta cal promoure: L’eliminació dels obstacles per a la contractació de familiars. 210 �L’impuls de la contractació estable i la promoció de l’ocupació mitjançant bonificacions i ajuts fiscals similars als que tenen les empreses. L’adaptació de les normes previstes per la Llei de prevenció de riscos laborals per cobrir les necessitats i realitats d’aquest col·lectiu. La promoció de la creació d’un fons de garantia per tal de cobrir les prestacions d’atur i incapacitat permanent. L’impuls de la reforma de les prestacions socials per als autònoms per equiparar-les amb les del Règim General en els casos d’incapacitat, jubilació, maternitat i conciliació de la vida familiar i laboral. El fet de permetre la modificació voluntària de les cotitzacions socials en funció de l’edat per tal de millorar les pensions de jubilació. L’establiment d’un marc de garanties en la base reguladora dels treballadors autònoms que els permeti poder calcular les seves bases reguladores i practicar cotitzacions per assolir una pensió digna. El suport i tractament específic a les necessitats del col·lectiu de treballadors autònoms dependents, tot impulsant un tractament singular relatiu a les seves condicions de treball i als drets com a treballadors que depenen d’una sola o de molt poques empreses, així com millorar el nivell de protecció social davant la pèrdua d’ocupació per causes alienes a la seva voluntat com a prestador de servei o treballador. En l’àmbit fiscal, cal redefinir el sistema de mòduls en el sentit següent: ampliació a noves professions, revisió dels mòduls existents i desenvolupament d’una nova normativa sobre conceptes desgravables; així mateix, aplicar coeficients correctors segons un límit de renda, durant els primers quatre anys d’una activitat i per als menor de trenta anys, i impulsar una reducció dels coeficients als successors dels titulars que tinguin més de 55 anys. Incorporar a la formació professional i universitària capacitació orientada a la creació d’empreses i establiment com autònom, així com la creació de programes específics de formació ocupacional per als aturats que es vulguin establir com a autònoms, amb especial atenció als joves, dones i aturats de llarga durada. Fomentar xarxes, plataformes tecnològiques i espais d’intercanvi que afavoreixin les relacions d’associacionisme i comercials dels autònoms i emprenedors. En especial, en el suport a la creació de centrals de compra, cooperatives de serveis i per a la contractació de gerents i de suport administratiu. Fomentar i estimular espais de suport logístic, de creació d’empreses –vivers, incubadores–, de suport i assessorament general als autònoms, de centres de serveis especialment adreçats a aquest sector, de serveis de formació i informació, de suport en capital pragmàtic, de suport tecnològic, a partir del treball que desenvolupa 211 �l’administració local, les associacions al territori, les cambres de comerç i els agents socials, integrant aquestes iniciatives en les estratègies europees per a l’ocupació que es desenvolupen al territori (acords i pactes locals per l’ocupació, etc.). Adaptar els programes de competitivitat i de qualitat empresarial als treballadors autònoms i les microempreses, tant als que tinguin instal·lacions obertes al públic, com a la resta de professionals. Establir l’obligació que les empreses que presentin expedients de regulació o de supressió d’ocupació informin sobre com poden afectar les mesures laborals als treballadors autònoms que depenen de l’empresa. Defensar de manera intensiva, mitjançant programes específics, tota l’economia que depèn de l’activitat rural, fent especial incidència a incentivar la successió de les empreses de caire familiar. Crear un observatori permanent de les iniciatives d’emprenedors i autònoms, i de creació i de potenciació de microempreses. Aquesta iniciativa vetllarà per les bones pràctiques laborals, amb dedicació preferent a la prevenció de riscos laborals, seguretat en el treball i el suport a la xarxa de centres de serveis, vivers, etc., que es dediquin al suport de la creació d’empresa. Potenciar l’oferta de serveis des de les cambres de comerç per als autònoms i les microempreses, així com la defensa dels seus interessos col·lectius. Potenciar la creació de fons d’estalvi per a la creació de noves empreses, amb la promoció per tal que les entitats financeres aportin un cofinançament equivalent o superior a l’estalvi produït per l’emprenedor, així com un augment dels fons per la millora del sistemes de microcrèdits sense garanties per accedir als recursos necessaris per crear o eixamplar una activitat. Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al cofinançament de préstecs participatius destinats a autònoms, emprenedors i microempreses de nova creació o existents, garantint els mecanismes de transparència i avaluació. Impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi dels projectes d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de finançament disponible, dissenyant un sistema d’avaluació de la implantació dels projectes i les reduccions fiscals que siguin possibles per estimular aquests projectes. Estendre als autònoms les mesures proposades per al conjunt dels emprenedors en el camp del finançament: millora del sistema de garanties, de les condicions del capital risc i ajuts privilegiats a projectes innovadors. Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en petits projectes empresarials per a persones amb dificultats. Aquests comptes estarien complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres. 212 �4.4.3. Suport a l’economia social L’economia social és, en el nostre país, un element cabdal si es vol parlar d’una economia de progrés i de distribució de la riquesa, ja que s’ha de tenir present l’aportació que té en la creació de riquesa i d’ocupació. No podem oblidar que a Catalunya el sector d’economia social aporta entre el 5% i el 7% al PIB, i entre el 9% i l’11% d’ocupació. La seva importància no deriva exclusivament dels factors quantitatius, sinó també dels qualitatius. Hom reconeix que les cooperatives i societats laborals, així com la resta d’entitats i d’empreses de l’economia social, són fruit de la iniciativa i l’actitud emprenedora d’un col·lectiu de persones, generadores de treball estable i de qualitat, i innovadores. Actuen de manera activa en la generació de respostes a les noves necessitats socials i, alhora, també ho fan en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu. Per la seva configuració, funcionament democràtic i finalitat, s’adapten a la proposta d’empreses socialment responsables que promou la Comissió Europea. Al mateix temps, la seva aportació a la cohesió social i al creixement sostenible els atorga un paper clau en la manera de fer empresa, tan important en el propi desenvolupament local. En aquest context no és menys important, també, tenir present el paper que compleix la banca ètica en la difusió de noves maneres d’entendre l’economia del país. En aquest sentit, és fonamental impulsar i promoure iniciatives com la banca ètica, una manera diferent d’entendre el sistema financer, que posa al mateix nivell la consecució del benefici econòmic i del benefici social, i que atorga a les persones capacitat de decisió i de control sobre l’ús i la destinació que les entitats financeres fan dels seus estalvis. La banca ètica es diferencia de la banca convencional tant de cara als estalviadors com de cara als receptors de finançament. D’una banda, intenta atraure els estalviadors sensibles a determinats valors, com ara la cohesió i la justícia social, la sostenibilitat mediambiental o la igualtat de gènere. D’altra banda, finança els projectes empresarials que, sent sostenibles des del punt de vista financer, compleixen una sèrie de requisits vinculats als valors abans esmentats. Els anys de govern de CiU no han estat beneficiosos per al desenvolupament del sector. La manca de mesures en temes de formació i l’escassa transversalitat i coordinació en les mesures que podrien beneficiar el sector, són l’evidència de la indiferència envers problemes cabdals de funcionament del sector. L’actitud dels socialistes no vol ser exclusivament passiva sinó que serà de veritable canvi. Un compromís que volem basar en la col·laboració, concertació i corresponsabilització entre la societat i les entitats i empreses d’economia social, amb un suport decidit del sector públic, mitjançant una aliança estratègica que s’ha d’orientar a la resolució dels reptes que té plantejats, d’una banda, l’economia social com a tal i, d’altra banda, la societat en relació amb la conciliació al manteniment del creixement del benestar de les persones i d’una economia plural sostenible i amb dimensió humana. 213 �OBJECTIUS 1. Fomentar el creixement del sector, animant la creació d’empreses sota les fórmules d’economia social i incentivant la generació de noves iniciatives de treball associat i de foment cooperatiu com a forma de construcció de noves modalitats de democràcia econòmica. 2. Donar suport als processos que permetin la millora de la qualitat dels béns i serveis que produeixen, per afavorir la seva consolidació empresarial i la millora de la seva valoració econòmica i social. Incrementar el nivell de coneixement de les tècniques de gestió empresarial. 3. Impulsar la constitució de consorcis i xarxes de cooperació sectorial, intersectorial, territorial i transnacional, per reforçar la seva capacitat d’actuació, contractació, negociació i representació. 4. Afavorir l’accés a un finançament i una fiscalitat que atengui la seva especificitat empresarial. 5. Afavorir els projectes de banca ètica i de finançament ètic i socialment responsable a Catalunya, sensibilitzant la societat catalana en el coneixement de l’estalvi i les inversions ètiques i socialment responsables, i reconeixent a les organitzacions de representació dels instruments de finançament ètic, el paper d’agent actiu i d’interlocutor de l’Administració en aquesta matèria. 6. Donar a conèixer i reconèixer el paper d’economia social com un espai clau en els processos de consolidació de noves formes d’organització de la producció i de prestació de serveis, amb un sentit fortament democràtic, participatiu i redistributiu. 7. Actuar transversalment des del Govern per donar suport a aquest sector, tant en matèria de formació, com d’ajuts fiscals, reconeixement de drets socials, innovació i qualitat, transferència de tecnologies i implantació d’NTI. 8. Impulsar l’establiment i la generalització de les etiquetes socials com una manera de posar en relació els consumidors amb sensibilitat social amb els productors de l’economia social, i posar els moviments de consum responsable al servei del creixement de l’economia social. MESURES Mesures en matèria de potenciació del sector de l’economia social Recuperar la mesura del pagament únic de la prestació per desocupació, sense limitacions, per aquelles persones que després d’haver finalitzat una relació laboral amb una cooperativa o societat laboral tenen la possibilitat de passar a ser soci de treball d’aquesta mateixa cooperativa. Complementar amb aportacions específiques per les cooperatives i societats laborals els programes generals d’ajuts al desenvolupament empresarial 214 �(internacionalització, qualitat, etc.) i, especialment, els referents a les petites i mitjanes empreses, als quals han de tenir accés de manera normalitzada. Facilitar l’accés al finançament públic dels projectes empresarials creats per entitats i empreses d’economia social. Incrementar dins dels programes de vivers d’empreses la consolidació de fórmules empresarials relacionades amb l’economia social. Promoure en els programes de desenvolupament local la col·laboració amb les cooperatives i societats laborals existents, així com el foment de l’autoocupació col·lectiva com a fórmula de creació d’ocupació estable. Establir clàusules socials en els contractes públics de les administracions públiques catalanes, adreçades a afavorir la integració laboral o la prestació de serveis de proximitat a les persones amb dificultats especials d’inserció sociolaboral i amb més necessitats. Fomentar l’accés i l’ús de les noves tecnologies, mitjançant plans específics de desenvolupament i innovació tecnològica. Promoure i potenciar l’establiment dels consorcis i xarxes que tendeixin a dotar les entitats i empreses de l’economia social d’una dimensió d’actuació adequada. Mesures en matèria de formació i investigació Fer partícip actiu i sense discriminació les empreses de l’economia social en tots els ajuts a la formació existents, en particular millorant el tractament que se’ls dóna en el marc de la formació contínua (Forcem). Incorporar en els diferents programes formatius ocupacionals, continuats, reglats, uns mòduls formatius i universitaris de formació en matèria dels avantatges socials i econòmics del treball associat. Incrementar la presència de l’economia social en l’àmbit universitari, incorporant el seu estudi a les llicenciatures i diplomatures connexes amb la seva actuació empresarial i social. Establir les condicions per al desplegament de la investigació i la recerca sobre temes d’economia social. Possibilitar i fomentar la realització de crèdits en pràctiques a entitats i empreses d’economia social. Proposar la creació d’un espai de formació, reflexió i recerca d’alt nivell dedicat específicament a l’economia social, el cooperativisme i la democràcia econòmica. 215 �Mesures en matèria fiscal Unificar el tractament fiscal de totes les fórmules jurídiques d’economia social. Adaptació de la Llei de règim fiscal de les cooperatives als canvis que s’han produït, tant a nivell estatal com autonòmic. Establir exempcions per a la transmissió de drets de socis de cooperatives i societats laborals a favor de familiars. Mesures de potenciació de la banca ètica Donar suport a les propostes de reforma de la legislació financera per tal que els crèdits per a la creació d’empreses socials i per a l’autoocupació sense garanties reals deixin de ser considerats productes d’alt risc. Potenciar la recentment creada Societat de Garantia Recíproca AVALIS per tal que esdevingui una eina eficaç a l’hora de facilitar l’accés al finançament de les entitats que formen l’economia social catalana. Crear, també, fons d’avals específics per l’economia social, així com potenciar i agilitar els que ja existeixen. Impulsar els programes de sensibilització ciutadana i educació en l’àmbit del comerç just, la banca ètica i el consum responsable, establint els oportuns acords de col·laboració amb les organitzacions representatives del sector. Mesures en matèria de foment i promoció Millorar de manera substancial els recursos destinats a l’enfortiment de les estructures representatives del sector, per tal que pugin desenvolupar els objectius i finalitats pròpies. Incrementar la visibilitat de les entitats i empreses de l’economia social. Els mitjans de comunicació de titularitat pública tindran present la difusió i explicació d’aquesta realitat econòmica i social. Mesures en matèria de representació institucional Reconèixer a les organitzacions de representació del sector de l’economia social la presència en els òrgans en què les administracions públiques tinguin prevista la participació d’agents socials i econòmics per al disseny i/o consulta de les polítiques referents a economia, ocupació, afers socials, formació i qualificació professional, i relacions laborals i contractació. Mesures en matèria d’organització administrativa Crear l’Institut Català de l’Economia Social, en substitució de l’actual Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives, perquè desenvolupi, amb una dotació i 216 �organització adequades, la promoció, divulgació i foment dels sector i els seus principis i valors socials. Reorganitzar i dotar de recursos humans i tècnics suficients, els registres públics de les entitats i empreses relacionades amb l’economia social (cooperatives, societats laborals, fundacions, associacions i mutualitats), per tal que puguin ésser un instrument de transparència del sector i no un fre burocràtic. 4.4.4. Pimes i empresa familiar Catalunya té un teixit empresarial basat en la petita i mitjana empresa majoritàriament de caràcter familiar que és la principal font d’ocupació del país, motiu pel qual ha de ser matèria d’interès per al nostre programa. Les empreses catalanes han de poder desenvolupar el paper clau que han tingut històricament en termes de creació de riquesa, ocupació i capacitat exportadora. Els principals reptes que afronta aquest teixit són la competitivitat en la societat del coneixement, mitjançant les millores de la productivitat i la creació de valor per sobre d’altres factors que han estat importants en el passat, i la capacitat per generar, via fusions o aliances d’empreses, entitats de major grandària que competeixin globalment. Com a país, a més, tenim el repte de la creixent competència global i la deslocalització d’empreses tant per la marxa dels centres de decisió com pel trasllat dels centres de producció, que encara que sobretot es dóna entre grans empreses, afecta el teixit de pimes que en són proveïdores. A més, avui Catalunya no estimula els emprenedors i hi ha una mancança de nous projectes empresarials. En el marc actual, alguns dels reptes que les petites empreses afronten i que dificulten la seva continuïtat són: la dificultat d’accés a finançament; la necessitat de modernitzar-se i d’integrar-se en l’economia del coneixement; la barreja de la dinàmica familiar i l’empresarial en la direcció de l’empresa –successió, repartiment de funcions, fiscalitat de la successió, etc.–, o la poca transparència en les actuacions de l’administració autonòmica, especialment en termes de contractació, concessions, finançament, ajuts, etc. En clau d’empresa familiar, cada cop és més difícil encarar amb èxit el relleu generacional en un entorn cada vegada més complex per a la supervivència de les pimes i on és difícil plantejar projectes a llarg termini. OBJECTIUS 1. Generar un entorn estimulant per als emprenedors i els petits empresaris, així com per a la continuïtat de les empreses familiars amb flexibilitat de formats i fórmules, i fer un país on una part important de la inversió vagi a nous projectes empresarials i on crear o continuar una empresa sigui una possibilitat real a l’abast de molta gent. 2. Generar entorns que impulsin i facilitin la col·laboració entre empreses a tots els nivells, des d’aliances temporals fins a fusions per afrontar projectes de major 217 �nivell, i esperonar les empreses que puguin fer-ho, a competir a primera línia en una economia globalitzada. 3. Fomentar la formació i la qualificació del capital humà: facilitar l’accés a la formació dels directius i els treballadors/es de les pimes. Una formació útil i continuada de debò, compatible amb la feina, que potenciï la formació a distància, in company i adaptada a les necessitats de l’empresa. 4. Facilitar l’accés al finançament per a projectes empresarials nous o d’expansió. Potenciar el desenvolupament de nous mecanismes de finançament que representin alternatives reals per a projectes empresarials de pimes. 5. Afavorir que les nostres empreses competeixin avançant en la societat del coneixement i en la utilització de les noves tecnologies. Hem d’ajudar les nostres empreses a competir en valor i a no haver de competir reduint costos laborals. 6. Generar sinergies i complicitats amb les empreses des de l’Administració, en una relació que estimuli a emprendre i que ofereixi punts de trobada i un model de gestió i actuació transparent i rigorós que incentivi el compliment de les obligacions i les actituds responsables per part de les empreses. 7. Crear entorns d’empresa diversificats i impedir la concentració d’una sola font de riquesa per a les pimes en una comarca o ciutat. Mesures per reforçar el capital humà Assegurar la qualitat de la gerència empresarial creant, en col·laboració amb escoles de negocis i coordinant els mecanismes institucionals de suport a la gestió de les petites empreses, un sistema de promoció econòmica per augmentar el nombre d’empreses que utilitzen assessorament extern i millorar la seva qualitat de manera continuada. Aquesta xarxa estarà oberta a tot tipus d’iniciatives públiques i privades que puguin estendre l’assessorament i reduir el seu cost per a les pimes. Reforçar la connexió entre les pimes, la universitat i la formació professional per tal d’adequar la formació a les demandes de les empreses, alhora que cal desenvolupar programes d’emprenedors que fomentin el risc empresarial des dels centres d’ensenyament. Afavorir la contractació i la formació de personal qualificat a les petites i mitjanes empreses, donant incentius pels esforços fets en aquesta matèria i per l’esforç formatiu. El Govern pot generar punts de trobada i marcs de relació assequibles entre les pimes i els seus representants i el mercat de directius. A la vegada, s’ha de vetllar perquè els períodes de formació no impliquin la contractació abusiva de les persones que comencen en el mercat de treball, regulant, per exemple, figures com les dels becaris, i reforçant-ne la situació. Impulsar noves formes de contractació que garanteixin que les empreses es proporcionen la flexibilitat que pot requerir la competitivitat, sense augmentar la precarietat ni perjudicar la seguretat jurídica pel que fa a les garanties dels 218 �treballadors i treballadores i les seves cobertures socials. D’altra banda, han de permetre conjugar millor la vida personal i la laboral. Mesures per facilitar l’accés a la societat del coneixement Impulsar la creació de centres de transferència de tecnologia. Millorar l’accés a la innovació i a la tecnologia de les pimes i de les microempreses; habilitar centres d’R+D, també per a pimes, fomentant l’aprofitament de sinergies i col·laboracions. Mesures per facilitar la gestió Impulsar l’estabilitat i la seguretat jurídica en matèria laboral i tributària i impulsar un marc simplificat de tributació en què el cost del compliment no sigui elevat. Ajudar les petites empreses i els empresaris individuals a complir amb les seves obligacions fiscals, comptant amb el suport dels col·lectius professionals. Donar suport a empreses en el compliment de les exigències socials i mediambientals. Hem de canviar el punt de vista: l’Administració no és només un fiscalitzador o un sancionador, sinó també un còmplice en el compliment de la responsabilitat i la funció social de l’empresa. Mesures per assegurar el finançament idoni per al funcionament de les pimes Generar accions, iniciatives de mediació i incentius fiscals que afavoreixin la concentració empresarial i la creació i la continuïtat d’empreses, sota qualsevol tipus de forma jurídica i titularitat, així com l’estalvi i l’acumulació de capital per a aquestes finalitats. Per als empresaris individuals i totes les formes d’autoocupació, impulsar la creació d’empreses, igual que s’incentiva la compra de l’habitatge, i per a les empreses ja existents primar legalment i fiscalment l’autofinançament. Facilitar l’accés al finançament incentivant algunes entitats financeres a reduir l’excés de garanties exigides; promoure alternatives de finançament dirigides a les pimes (crèdits tous, préstecs a llarg termini, fons d’inversió empresarial, capital risc per a pimes, etc.) i als seus projectes d’expansió, intentant que s’obrin a tots els sectors –no tecnològics i empreses petites–, i creant marcs de relació entre capital i emprenedors. Protegir les empreses de la morositat, de les pràctiques abusives a mercats amb concentració i de l’efecte dels deutes de l’Administració. Creació amb capital privat d’una societat o fons de capital risc per a pimes que actuï a tot el territori i impulsi també projectes de qualitat i modernització. Facilitar a les pimes l’accés a contractes de l’Administració, tant discriminant positivament com amb accés a finançament. Crear plans de recuperació empresarial per a activitats viables que puguin deixar sense feina els treballadors i treballadores, i també ajut a la liquidació d’empreses. 219 �Mesures per reforçar la col·laboració dels agents socials Amb l’ajut dels agents socials i de col·legis professionals, crear oficines d’atenció a l’empresari per canalitzar les informacions rellevants de totes les administracions de cara a l’empresari, facilitar informació de programes i ajuts, canalitzar demandes de treball i ajudar els nous emprenedors. Impulsar la col·laboració i la creació de programes conjunts amb els agents socials en l’àmbit de les pimes, en matèries com les relacions laborals, la contractació, l’accés a formació i tecnologia. També es podria ajudar a reforçar la mediació en el mercat de treball i avançar cap a uns serveis d’ocupació útils i eficaços. A la vegada, s’ha de reforçar el paper del agents socials en aquest món que és on menys presència tenen i estendre la responsabilitat social entre les empreses. Mesures per a l’empresa familiar Incentivar –amb estímuls fiscals i financers– i donar suport als processos de planificació de la successió en empreses familiars, d’acord amb uns certs criteris i estàndards de qualitat –protocol familiar, normes de bon govern, etc. Coordinar subvencions i actuacions públiques de manera transversal i vertical entre administracions, en col·laboració amb entitats privades; impulsar iniciatives legislatives, promoció directa i suport als projectes de viabilitat d’empreses familiars, com a enllaç entre agents socials i nexe per a projectes d’aliances; promoure partenariats, etc. 4.4.5. Condicions de competència, marc institucional i facilitat per a l’activitat empresarial El Govern de la Generalitat no ha tingut una visió estratègica ni ha creat polítiques adients respecte a sectors clau de l’economia, ni davant els processos de concentració econòmica. Catalunya ha perdut pes en la localització de les seus de grans empreses, capdavanteres en sectors punters –com l’audiovisual o les aplicacions informàtiques– o centres d’R+D de grans empreses que definiran la posició productiva dels territoris en el futur. El Govern de la Generalitat ha d’aconseguir que Espanya i Europa vegin Catalunya com un territori d’oportunitats empresarials envejables. Per aconseguir-ho, s’han d’alliberar les energies del teixit productiu català. El Govern ha de liderar aquest procés a través de les polítiques sectorials i de foment de competència, i ha de donar suport a les noves iniciatives productives capdavanteres. Això no serà possible sense una reforma de l’administració de la Generalitat, que els últims anys ha patit una pèrdua de credibilitat i qualitat que li ha restat legitimitat i eficàcia. El Govern de la Generalitat té un rol molt important en el vessant de la regulació i supervisió, que fins ara no ha volgut o no ha sabut dur a terme a Catalunya. A més, pot fer molt més del que ha fet fins ara en termes d’exercir lideratge i predicar amb l’exemple a Catalunya, creant sistemes d’indicadors, promovent el bon govern de les empreses amb qui contracta, etc. 220 �OBJECTIUS 1. Impulsar polítiques de competència: 1) Reformar els mercats de serveis en xarxa, com l’energia i les telecomunicacions, per ajudar a rebaixar els costos del teixit productiu a Catalunya; i 2) potenciar l’acció del Tribunal de Defensa de la Competència Català, dotant-lo de major independència respecte al poder executiu. 2. Millorar les condicions per al funcionament de les pimes i també per a la creació de noves empreses. Les petites i mitjanes empreses són un pilar essencial en la prosperitat de l’economia catalana. 3. Promoure, pels seus efectes positius sobre l’economia, l’establiment de la seu d’organismes reguladors a Catalunya. 4. Fer de les polítiques de consum un instrument potent i eficient, tant des del punt de vista dels interessos de la ciutadania en la seva dimensió de consumidora, usuària o inversora particular, com per millorar la qualitat dels nostres productes i serveis, la seva competitivitat, el foment de la competència i el bon funcionament dels mercats. Mesures per millorar la competència Reformar el Tribunal Català de Defensa de la Competència per tal de dotar-lo de més independència respecte al Consell Executiu. Les seves decisions es prendran de manera col·legiada per un consell format per experts de reconegut prestigi, escollits per majoria qualificada del Parlament de Catalunya. Reformar els mercats de serveis essencials en xarxa perquè es donin les condicions de competència idònies i el nivell de qualitat apropiat. En aquest sentit, cal ordenar i racionalitzar la intervenció de la Generalitat. Aconseguir la distribució en el territori dels òrgans espanyols de supervisió i regulació sectorial. Catalunya ha de ser seu d’un o més òrgans rellevants. Mesures per facilitar la creació de noves empreses Simplificar l’Administració per reduir les càrregues burocràtiques requerides per a la creació de noves empreses, prenent com a exemple experiències d’èxit com les anglosaxones (tipus Small Business Administration), i eliminar tots els punts estranguladors de l’Administració que impedeixen l’agilitat en la creació d’empreses. Promoure la dinamització de tots els aspectes judicials i de legislació mercantil que afecten la creació i el funcionament de les empreses. 221 �Reformar els actuals sistemes de contractació externa de la Generalitat tot evitant situacions de monopoli i facilitant la competència i la creació de teixit empresarial. Mesures per incorporar pràctiques de bon govern al sector públic autonòmic i a la resta de l’economia Fomentar l’adopció de pràctiques de bon govern i de responsabilitat social a les empreses. Estimular també la introducció del balanç social en la gestió de les empreses i aprofitar, en aquest sentit, l’experiència que poden aportar les empreses de l’economia social. Es fomentarà la inclusió d’una Memòria de Responsabilitat Social en els comptes anuals de les empreses, que permeti valorar la contribució social i mediambiental de la seva activitat. Especialment, adoptar a les empreses públiques i a les participades majoritàriament o minoritàriament per la Generalitat, un codi de bon govern que se situï a l’avantguarda de les recomanacions internacionals en aquest sentit. Les vendes d’actius que dugui a terme la Generalitat tindran en compte l’existència de pràctiques de bon govern a les empreses compradores o resultants d’aquesta venda. La contractació de la Generalitat amb empreses privades en tots els terrenys també valorarà l’existència d’aquestes pràctiques. Impulsar des de la Generalitat, amb les institucions locals i els agents econòmics i socials, l’adopció de pràctiques de gestió responsable, des del punt de vista social i ecològic, en totes les organitzacions del territori. En aquest sentit, s’elaborarà un Codi de Responsabilitat Social Corporativa, l’adhesió al qual serà considerada com un mèrit preferent per a les empreses que vulguin participar en la contractació amb el sector públic català. Mesures per potenciar les polítiques de consum Reformar l’Institut Català de Consum per tal de convertir-lo en un òrgan capaç de dissenyar i d’executar polítiques modernes i eficients de consum. És a dir, dotar-lo d’un caràcter transversal; proporcionar-li capacitat regulatòria o de proposta de regulació i capacitat o proposta sancionadora, i dotar-lo d’una major capacitat d’anàlisi i recerca, de formació i divulgació en les matèries de la seva competència. Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial en cooperació amb les administracions locals. 4.4.6. Internacionalització de l’empresa catalana El pes de les multinacionals dins del sector industrial a Catalunya és molt important. Representen el 47,5% de la producció industrial i el 60% de les exportacions. Tenen presència a pràcticament tots els sectors industrials i es concentren, en un 80%, a la regió metropolitana de Barcelona. L’ampliació de la UE prevista per als països de l’Est podria desviar futures inversions cap a aquests països pel seu atractiu, tenint en compte la seva situació geogràfica, els baixos costos laborals i la formació del personal. 222 �La indústria catalana ha fet un gran esforç d’internacionalització durant els darrers anys, que es reflecteix tant en les xifres d’exportació com, darrerament, en les inversions a l’estranger. Amb tot, l’ampliació prevista de la UE pot representar un incentiu per a les exportacions, però també una amenaça per al creixement de potencials competidors amb una especialització productiva no gaire diferent de la nostra. D’altra banda, la manca de dimensió de la indústria catalana fa més difícil la possibilitat d’emprendre projectes importants de caràcter internacional o les possibilitats d’inversió en R+D. A Catalunya, en l’àmbit industrial, el CIDEM i el COPCA són instruments molt importants, però segurament caldria potenciar-los i dotar-los de més recursos i més participació del partenariat públic i privat. També caldria promoure la descentralització territorial i la col·laboració amb l’administració local i els agents de promoció econòmica de l’administració central. El Govern de la Generalitat ha d’ajudar a configurar un entorn més amable i atractiu per a la implantació a Catalunya d’activitats productives estratègiques. Així mateix, ha d’ajudar a la implantació internacional dels productes i de les empreses amb seu a Catalunya. Cal aconseguir una posició favorable del teixit productiu català en el context espanyol, europeu i internacional. Aquesta és l’estratègia més operativa per fer front a la pèrdua de centralitat de Catalunya en el context productiu espanyol. OBJECTIUS 1. Convertir Catalunya en seu d’empreses multinacionals així com de petites i mitjanes empreses estrangeres i d’emprenedors que vulguin fer negocis o invertir fora del seu país. Potenciar la posició competitiva de les empreses filials de multinacionals ubicades a Catalunya. 2. Afavorir l’aparició d’empreses grans, capaces de competir a primera línia d’una economia globalitzada; empreses que han de tenir la seu i els centres de decisió i R+D a Catalunya. 3. Consolidar grups en activitats capdavanteres, amb un important component tecnològic, per la seva capacitat d’innovació, de creació d’ocupació i de motor del conjunt de l’economia. 4. Afavorir la presència de l’empresa catalana a l’exterior. Mesures per atreure les inversions de les multinacionals Crear un entorn amigable que augmenti l’atractiu del nostre país per a la localització de seus d’empreses que treballin en l’àmbit d’activitats punteres en tecnologia, com l’audiovisual, la logística, la biotecnologia i la indústria del coneixement. Per aconseguir-ho, l’existència d’infraestructures apropiades (telecomunicacions, energia) i de capital humà abundant i qualificat és clau i cal concentrar-hi esforços en matèria d’educació i investigació. Sistematitzar l’atenció personalitzada del Govern envers les empreses multinacionals ubicades a Catalunya, alhora que fer que sigui transparent i d’acord 223 �amb les normes de la Unió Europea, i afavorir les seves inversions, sobretot les de més contingut tecnològic. Potenciar el servei d’inversions estrangeres del CIDEM, coordinant les seves actuacions amb altres institucions com l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i les cambres de comerç i, evidentment, la xarxa internacional del COPCA. Definir un pla de potenciació dels sectors proveïdors i subcontractistes de les empreses multinacionals, amb la finalitat de donar-los més valor afegit, afavorint-ne el creixement i actuant com a atractiu per a les noves inversions multinacionals. Retenir, fidelitzar i afavorir l’expansió de la xarxa de les empreses internacionals ja presents en el nostre territori. La reinversió de les empreses ja existents és tant o més important que la captació de noves empreses. Mesures per promoure la internacionalització de les empreses catalanes La consolidació i el creixement dels grups industrials amb seu a Catalunya n’exigeix la internacionalització física. Establir-se a l’estranger ajuda a guanyar quotes efectives de mercat i ajuda a exportar. Cal que el sector públic ajudi, en la línia iniciada per l’empresa privada, impulsant programes específics, com per exemple els de mobilitat de joves professionals i, fonamentalment, facilitant l’accés al mercat de capitals perquè les empreses mitjanes i grans puguin fer el salt i convertir-se en vertaderes multinacionals catalanes. Promoure, dins l’àmbit industrial, la reforma i la potenciació de les agències CIDEM i COPCA de la Generalitat. En aquest marc, posar a punt un nou pla de promoció de les exportacions industrials, liderat pel COPCA, amb el suport i la participació dels sectors empresarials i de forma coordinada amb l’ICEX. Facilitar la diversificació de mercats tenint en compte que actualment el 70% de les inversions se centren en el mercat europeu. Cal explorar nous mercats amb possibilitats com Àsia, el Magrib o els Estats Units. 224 �4.5 POTENCIAR ELS SECTORS PRODUCTIUS FONAMENTALS DE LA NOSTRA ECONOMIA 4.5.1 Sectors industrials Catalunya compta, actualment, amb una estructura industrial molt diversificada en els diferents sectors industrials tradicionals, resultat de l’evolució històrica seguida pel nostre país des de la revolució industrial del segle XIX. El pòsit de cultura industrial que aquest procés històric ens ha deixat és, segurament, l’actiu més important que té la nostra economia. Els sectors industrials que resulten d’aquest procés, i que per això anomenem tradicionals, representen actualment la base econòmica del país. Fomentar aquesta cultura industrial i promoure la competitivitat dels sectors industrials, serà un dels objectius més importants de la nostra estratègia econòmica. Pel valor de la producció i per la seva incidència en l’economia catalana, destaquen, per aquest ordre, els sectors químic, alimentari, de material de transport, metal·lúrgic i tèxtil–confecció. Farem una breu diagnosi de la situació de cada un d’aquests sectors. El sector alimentari el tractarem amb més profunditat en el capítol Sector agroalimentari. Així mateix, cal trencar la tendència actual a la progressiva decadència de sectors com el farmacèutic, no només per la pèrdua d’ocupació i d’ingressos que comporta, sinó també de recerca en un sector clau de futur. Sector químic Catalunya suposa al voltant del 44% de la producció del sector químic estatal i genera, aproximadament, la meitat del total de les exportacions, amb la qual cosa el Principat es configura clarament com la regió espanyola amb una especialització més marcada en aquesta branca. L’especialització també es posa de manifest en considerar que, dins el conjunt de la indústria catalana, la química, inclosa la farmàcia, esdevé el primer sector quant a aportació al valor afegit brut. El sector químic és el primer en importància pel que fa a la seva aportació al PIB industrial de Catalunya. L’any 2000 va suposar el 17% del PIB industrial i el 5% del PIB total de Catalunya. Des del punt de vista de l’estructura subsectorial, es pot apuntar que l’activitat al Principat està encapçalada per la química bàsica. El seu pes és del 48% en termes de producció i del 45% en termes de valor afegit brut. En el conjunt del sector de la química bàsica a Espanya, suposa el 60% del total. Això és conseqüència de la forta presència que té aquest tipus d’activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, que constitueix el pol estratègic més important de la indústria petroquímica del sud d’Europa. Alguns factors que limiten la competitivitat de la indústria química a Catalunya són: les tarifes portuàries, molt altes comparades amb les dels països amb què competim; l’amplària de via, a Espanya diferent de la resta d’Europa, fet que endarrereix i encareix el transport; el preu de l’energia, sobretot, l’electricitat, el gas natural i l’aigua; i, finalment, el fort pes de les multinacionals, amb el que això representa en manca de centres de decisió i de pràctica absència d’activitats d’alt contingut tecnològic, com centres de recerca o enginyeries de procés. 225 �Sector de material de transport El sector del material de transport concentra la major part de la seva activitat en el sector de l’automòbil i la seva indústria auxiliar. L’evolució del sector de l’automòbil a Catalunya segueix les mateixes tendències que a Espanya i a la Unió Europea, i destaca per la seva gran vocació exportadora. Espanya s’ha consolidat com a cinquena productora mundial de turismes. Catalunya participa amb el 23% en el total d’aquesta producció. Al Principat el sector del vehicle turisme representa aproximadament el 5% del valor afegit brut, el 4% de l’ocupació manufacturera i supera el 22% en exportacions manufactureres. Espanya és el sisè país en importància pel que fa a la indústria auxiliar de l’automòbil, i a Catalunya es concentra pràcticament el 37% de l’activitat productiva en termes de volum de negoci i el 38% de la xifra total d’empreses. Aporta el 7,5% pel que fa al valor total de la producció industrial a Catalunya en empreses de més de vint treballadors. És la primera Comunitat en importància a Espanya en aquest segment de la indústria. Sector metal·lúrgic El sector metal·lúrgic és molt ampli i variat i té una llarga tradició a causa de la forta implantació de la indústria al Principat. Si ens remuntem a les èpoques contemporànies, podem dir que durant els anys seixanta, de progressiva liberalització a Espanya, el sector es va haver d’obrir a l’exterior per poder ser competitiu i depenia fortament de la tecnologia estrangera. Així, va ser un dels sectors industrials amb més patents i llicències. La crisi dels setanta va suposar una profunda reestructuració del sector i la desaparició de nombroses empreses. L’any 1986 marca l’inici de la recuperació econòmica, amb l’ingrés a la Comunitat Europea. Aquest fet provoca un creixement molt gran de les importacions que fa perdre quota de mercat a les empreses catalanes davant les companyies estrangeres. Cal destacar l’entrada d’un gran nombre d’empreses foranes en el sector interior, mitjançant la participació o adquisició de firmes locals o bé a través de la instal·lació de plantes de fabricació que s’especialitzen en una determinada producció dintre d’un grup internacional. A començaments dels anys noranta s’inicia una altra crisi que arriba al seu punt més crític l’any 1993. Això provoca un nou procés de reestructuració de l’activitat i esforços per part de les empreses per penetrar en els mercats exteriors. Concretament, el subsector dels equips mecànics té necessàriament una estreta vinculació amb la inversió industrial, cap on està dirigida, principalment, la producció d’equips, encara que també té una vinculació amb l’activitat constructora. Per això s’explica la dependència que té envers els cicles econòmics. És una conseqüència lògica que la marxa del sector depengui de la conjuntura econòmica. Aquest és un sector fortament marcat per la introducció de l’electrònica i la informàtica i dels nous materials. Els aspectes tecnològics són claus per a la competitivitat del sector, la qual cosa confereix a la recerca i desenvolupament una gran rellevància, especialment quan els cicles de vida són més curts a causa dels ràpids avenços i converteixen la mà d’obra qualificada en un factor indispensable. El sector destaca perquè té unes ràtios de recerca i desenvolupament sobre facturació, i una participació de personal qualificat més elevats que altres sectors industrials. 226 �Tèxtil i confecció La situació actual del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya és preocupant. Durant el primer semestre del 2003 s’han perdut més de 2.000 llocs de treball i tot podria apuntar a una situació semblant a la de la primera part de la dècada del noranta, quan es van perdre prop de 50.000 llocs de treball. Ara tenim un sector exterior aparentment saturat i una data cada vegada més propera, l’1 de gener del 2005, amb el final de les quotes i la desaparició de les barreres aranzelàries de la UE. Els possibles avantatges competitius de Catalunya, que s’han de potenciar durant els propers anys, són prou coneguts: nivell tecnològic de procés i de producte, formació del personal, potenciació d’escoles tècniques i de disseny, xarxes comercials i de distribució, capacitat de resposta ràpida, diferenciació de productes per la via de la moda i el disseny, potenciació de marques pròpies, deslocalització d’algunes activitats, etc., tot plegat amb una intensitat d’aplicació diferent segons el subsector. De ben segur, però, que no podrem competir en costos amb productes de baix nivell. OBJECTIUS 1. Potenciar la capacitat competitiva dels sectors industrials tradicionals que avui representen el gruix de la base productiva industrial de Catalunya. 2. Millorar la posició competitiva dels sectors industrials indicats i de la resta de sectors i activitats industrials, mitjançant acords del Govern de la Generalitat amb els diferents sectors. 3. Potenciació de les activitats de recerca i, en general, d’alt valor afegit, per acords amb sectors i empreses. 4. Fomentar la internacionalització dels diferents sectors industrials en el marc de l’economia global. Mesures en el sector químic Preparar, amb la participació activa del sector, un pla estratègic del sector químic a Catalunya, amb l’objectiu de millorar la seva posició competitiva en relació amb els principals competidors europeus. Es tindrà en compte la superació dels factors limitadors abans esmentats. Elaborar i aplicar un nou pla de seguretat de la indústria química basat en la Directiva Seveso II, amb la finalitat de reduir al màxim el risc de les plantes químiques existents a Catalunya. Redefinir el contingut i objectius de l’Institut Català d’Investigació Química, actualment promogut per la Generalitat, d’acord amb el sector, tot connectant-lo amb el pla estratègic esmentat i en el marc d’un nou projecte de parc científic i tecnològic de Tarragona. 227 �Potenciar el centres de formació i de recerca existents avui a Catalunya relacionats amb el sector químic. Mesures en el sector de material de transport Potenciació de les activitats de recerca de les empreses de material ferroviari ubicades a Catalunya, en el marc del pla d’inversions en infraestructures ferroviàries. Acords específics amb les empreses del sector de fabricants de vehicles i amb la indústria auxiliar, per potenciar els centres de recerca i desenvolupament ubicats a Catalunya. Potenciació de les activitats del centre tecnològic IDIADA al servei de l’estratègia del sector de l’automoció. Pla específic de reforç de la capacitat competitiva del sector auxiliar de l’automòbil, potenciant la seva posició relativa en la cadena de subcontractació. Mesures en el sector metal·lúrgic Concretar, d’acord amb el sector, un pla d’acció dirigit a millorar la capacitat competitiva de les empreses. Potenciar les tasques pròpies que donen més valor al sector, com el disseny, el muntatge final, la comercialització i el servei postvenda, deixant les tasques bàsiques de mecanitzat, forja, submuntatges i altres, a subcontractistes, com tallers mecànics, etc. Tenint en compte les necessitats creixents d’un grau superior d’especialització dels fabricants del sector, preparació d’un pla especial i urgent de formació de treballadors i treballadores qualificats, a escala de formació professional i de diferents especialitats d’enginyeria. Preparar un pla específic de promoció de les exportacions del sector de fabricació de maquinària en el marc del COPCA, en col·laboració amb les associacions empresarials. Mesures en el sector tèxtil i de la confecció Acordar amb el sector un programa específic amb caràcter urgent per: potenciar el nivell tecnològic de procés i de producte, millorar la formació del personal, potenciar xarxes comercials i de distribució, fomentar la diferenciació de productes per la via de la moda i el disseny, i la potenciació de marques pròpies. En el marc de l’acord anterior, preparació d’un projecte de nou centre tecnològic del sector tèxtil, aprofitant els nuclis existents, com a base de suport per a la nova estratègia sectorial. 228 �4.5.2 Sectors emergents És prou conegut que a Catalunya s’ha generat un nou teixit productiu a cada nova onada de canvi tecnològic, però aquesta tradició catalana s’hauria estroncat els anys 1970 i 1980, amb un sector electrònic que neix i desapareix. Ara ens trobem amb una poca presència en el sector TIC i en altres sectors emergents i d’alt contingut tecnològic. La biotecnologia, les telecomunicacions i els nous materials pràcticament no han generat empreses a Catalunya. El poc pes dels sectors emergents o basats en els nous nuclis tecnològics és un dels condicionants més importants per al futur econòmic del país. D’altra banda, també se sap que per poder créixer més ràpidament i poder-nos acostar com més aviat millor al PIB per càpita mitjà de la UE, cal apostar per alguns sectors amb un fort potencial de creixement. Així ho han fet, entre d’altres, regions com BadenWürttemberg, Baviera, Flandes o el País Basc, a Europa; i Massachussets, Florida o el Quebec a Amèrica. Tots aquests territoris han elaborat un pla estratègic, han identificat els clusters o sectors amb un major potencial de creixement i, finalment, han posat en pràctica les polítiques concertades entre sector públic i privat per impulsar el desenvolupament d’aquests nous sectors d’activitat. A Catalunya, el Govern de la Generalitat no ha fet els deures en aquest camp, com posa de manifest l’estudi “Catalunya 2010: orientacions de les millors pràctiques internacionals per a l’economia catalana”, elaborat recentment pel Boston Consulting Group, per encàrrec de la mateixa Generalitat. Amb els sectors que hem anomenat “tradicionals”, l’economia catalana podria aspirar a mantenir un cert nivell d’activitat i d’ocupació, però segurament no podria aprofitar les oportunitats de creixement i de nova ocupació que ofereixen alguns sectors emergents, com han posat de manifest les regions esmentades. A Catalunya hem de ser capaços d’identificar les noves activitats en què podem estar ben posicionats a escala internacional, per apostar, decididament, per invertir-hi mitjançant un procés de concertació entre el sector públic i el privat, entre el Govern de la Generalitat i els sectors empresarials de Catalunya. Entre aquests nous sectors podem destacar els relacionats amb les TIC i amb la biotecnologia, tenint en compte el potencial actual existent a Catalunya. En el sector TIC disposem d’un elevat potencial de recerca pública i d’un cert teixit productiu, i en el biotec comptem amb una sòlida base de recerca biomèdica i amb un sector farmacèutic com a base per a les actuacions futures. També podríem considerar el sector aeroespacial, els nous materials, les energies alternatives –com la que pot girar al voltant de l’hidrogen–, les renovables o el sector de la indústria i de l’enginyeria de la llengua, entre d’altres. Tots aquests sectors tenen unes característiques comunes: necessitat d’importants despeses en R+D, fort creixement sectorial a nivell mundial i necessitat de personal altament qualificat. 229 �OBJECTIUS 1. Identificar els nous sectors amb un fort potencial de creixement a Catalunya, en funció de la situació de partida i dels nostres avantatges competitius, mitjançant l’elaboració d’un pla estratègic segons la metodologia utilitzada, seguint les bones pràctiques internacionals. 2. Reforçar la posició competitiva dels subsectors ja existents a Catalunya que resultin identificats en el procés anterior, com per exemple el de l’electrònica de consum, l’electrònica professional, els components i la subcontractació, o telemàtica i, de manera més incipient, l’audiovisual i els continguts digitals. 3. Donar prioritat a les despeses en R+D dirigides als sectors emergents, en el Pla de Recerca i Innovació Tecnològica de Catalunya. 4. Potenciar les noves iniciatives empresarials dels sectors emergents i els nous productes i serveis de les empreses ja existents d’aquests sectors. 5. Impulsar la creació d’entorns territorials innovadors, relacionats amb sectors emergents, d’acord amb les administracions locals. MESURES Tot i que a Catalunya encara no s’ha realitzat un pla estratègic com el que sí s’ha fet a les regions esmentades, volem avançar algunes mesures que considerem que ja es podrien iniciar, juntament amb la realització del mateix pla: Pla de promoció del sector TIC a Catalunya 2004-2007, amb mesures concretes dirigides a cada un dels subsectors escollits. En el marc anterior, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de les telecomunicacions, considerant indústria, serveis i continguts. Així mateix, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de la biotecnologia, basada en el potencial de recerca i en el sector farmacèutic. Potenciació dels centres d’R+D públics i privats dedicats a les tecnologies TIC i d’altres sectors emergents, en el marc del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya. Aquest pla tindria dues prioritats: l’esmentada (activitats R+D dels sectors emergents), i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. Serien els dos eixos principals d’actuació del pla. Promoure el creixement d’un mercat d’oferta i demanda dels sectors emergents, a partir de la demanda de grans grups empresarials i de l’oferta d’un creixent sector auxiliar. Preparar un pla estratègic de nous sectors emergents, amb un accent especial als sectors d’alt contingut tecnològic, com per exemple l’aeroespacial, biomed-biotec, nanotecnologies, nous materials, energia i medi ambient. També, valorar les 230 �oportunitats que ofereix la integració de serveis amb un alt contingut de coneixement, com per exemple la formació universitària continuada i de tercer cicle, els serveis sanitaris i el lleure, les tecnologies biomèdiques i l’esport, o el turisme i les tecnologies de la informació, entre d’altres. Finalment, també s’haurà de considerar la importància de les indústries culturals. Valorar les oportunitats que ofereix l’àmbit de les iniciatives empresarials basades en els serveis personals. 4.5.3. Sector agroalimentari El sector agrari català s’ha vertebrat històricament entorn a les explotacions familiars. En els darrers decennis, el sector agrari català ha experimentat una evolució similar a la dels altres països propers. La població activa agrària s’ha reduït de manera dràstica, així com el nombre d’explotacions agràries. El 53% dels titulars d’explotacions té més de 55 anys i moltes es gestionen a temps parcial. El seu titular es dedica a altres activitats i, a més, treballa a la seva explotació els caps de setmana o quan disposa de temps, o bé la lloga o en contracta la gestió a una empresa de serveis agraris. D’altra banda, tot i que el 80% de la producció final agrària catalana procedeix de sectors que no disposen d’ajudes a la producció (porcí, fruita dolça, vi), i que el conjunt d’ajudes signifiquin només el 20% de la renda agrària, el sector agrari català està condicionat per la Política Agrària Comuna i per les diverses normatives i acords comercials. La majoria de les explotacions agràries més professionalitzades combinen la producció agrícola (40% de la PFA) i la ramadera (60% de la PFA). En general, les explotacions agràries catalanes són petites o mitjanes, encara que també hi ha grans explotacions, sobretot ramaderes, de caràcter molt intensiu. En els darrers anys s’han reduït d’una manera molt accelerada les explotacions agràries, sobretot les més petites i sense expectativa de continuïtat, i les situades a zones de secà i de muntanya. Tanmateix, la superfície conreada s’ha mantingut estable, de manera que ha augmentat progressivament la superfície mitjana de les explotacions i simultàniament s’han incrementat els arrendaments rústics i la contractació laboral, especialment en els períodes de recol·lecció. La producció, tot i la disminució de la població activa agrària, també s’ha incrementant de manera progressiva. Aquest increment de productivitat s’ha sustentat de manera evident en la pràctica del regadiu, en una important mecanització de l’activitat i en un gran consum d’aportacions d’origen industrial (pinsos per al sector ramader, maquinària, fito i zoosanitaris, energia, lubricants i pneumàtics). Catalunya ocupa un lloc destacat a Espanya pel que fa a la indústria agroalimentària (23% de les vendes i 21% de l’ocupació). El volum més important de vendes es concentra a la indústria càrnia. La destinació de la producció industrial alimentària és d’un 41% al mercat català, un 47% a la resta d’Espanya, un 7,7% al conjunt de la Unió Europea i un 4,3% a la resta del món. Amb la UE, la balança comercial agroalimentària de 1999 va presentar un saldo negatiu de 1.000 milions d’euros. La balança comercial va ser positiva per a l’exportació de vi i cava, carns i transformats carnis, greixos i olis. Però fou negativa pel que fa al peix, els productes làctics, begudes alcohòliques, fruites i hortalisses i els seus transformats, alimentació animal, molineria i begudes no alcohòliques. 231 �Pel que fa al sector pesquer, la Generalitat de Catalunya té assumides les competències d’ordenació dintre de la legislació bàsica de l’Estat, tot i que, cada vegada més, les normatives sobre pesca provenen de la Unió Europea. De fet, les polítiques estructurals en aquest sector estan integrades en el dispositiu dels fons estructurals des de l’any 1993 i estan guiades pel programa Instrument Financer d’Orientació de la Pesca (IFOP) fins l’any 2006. Això no obstant, cal tenir en compte les particularitats de Catalunya en relació amb l’activitat pesquera. Al nostre país es pesca només el 20% del peix que es consumeix, per la qual cosa s’ha de recórrer a la importació per satisfer la demanda. Aquest dèficit comercial no és sostenible a llarg termini. L’aqüicultura ha d’esdevenir l’alternativa per compensar aquesta mancança. D’altra banda, el Llibre Verd sobre el futur de la política pesquera comunitària assenyala com un dels dèficits de l’àrea de la Mediterrània la insuficiència d’estudis rigorosos sobre la situació en què es troba. En aquest sentit, el DARP ha estat incapaç d’aprofitar d’una manera positiva els científics que tenim en el nostre país en aquestes especialitats. OBJECTIUS 1. Impulsar una veritable política agroalimentària catalana vertebrada en els eixos següents: A favor de la competitivitat del sector agroalimentari. A favor de l’equilibri territorial i de la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de pagesos en el territori. A favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa. A favor d’aconseguir suport financer per a l’esforç dels agents agroalimentaris catalans (financer, R+D+I). 2. Millorar la competitivitat del sector agroalimentari (les explotacions agràries, el cooperativisme agrari, la indústria agroalimentària, la comercialització i el regadiu) mitjançant inversions en R+D+I ( innovació, processos de transformació). 3. Fomentar la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor. 4. Promoure una major participació del sector productor, tant individualment com col·lectivament, en els processos de transformació i comercialització dels productes agraris. 5. Fomentar les actuacions que permetin la presència dels productes agroalimentaris catalans en els mercats. 6. Contribuir a dinamitzar el medi rural per millorar-ne les condicions de vida i reforçar les seves activitats econòmiques (tal com s’indica al punt 5.5 del programa, “El camp, un lloc per viure i progressar”). 232 �7. Aprofitar les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. 8. Aconseguir la delegació de competències en matèria de control de l’activitat pesquera que permetin unificar, en una única autoritat, les inspeccions. 9. Promoure un creixement modern i sostenible del sector pesquer, millorant-ne la competitivitat global. 10. Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. 11. Desenvolupar l’aqüicultura amb la instal·lació, condicionada a la seva sostenibilitat, de piscifactories al litoral català, facilitant-ne la incorporació. 12. Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre la seva activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials, mitjançant les organitzacions de productors. MESURES Mesures a favor de la competitivitat del sector agroalimentari Promoure la constitució d’intersectorials, a partir de les quals elaborar i aprovar plans estratègics sobre els diversos subsectors agraris per tal d’orientar les produccions a les previsions de mercat. Incentivar la formació continuada de l’agricultor. Crear un institut tècnic que acrediti i atorgui les distincions de qualitat i presti suport als consells reguladors. Garantir l’existència de controls efectius que assegurin la qualitat dels productes de consum directe i de tots els que s’incorporin indirectament en el mercat de l’alimentació. En aquest sentit, són bàsiques les mesures generals de seguretat alimentària. Cal reforçar el paper de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el suport dels professionals implicats en el procés. Incrementar el suport als processos de transformació i comercialització dels productes agraris, en especial si els protagonitzen entitats associatives agràries. Fomentar les assegurances agràries mitjançant una major col·laboració pública a la subscripció de primes com a mecanisme bàsic de seguretat davant de catàstrofes. Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. 233 �Fomentar les accions emprenedores en matèria d’artesania agroalimentària. Fomentar la gestió empresarial. Mesures a favor de l’equilibri territorial i la sostenibilitat Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari on es desenvoluparan programes específics, en què caldrà comptar amb tots els nivells d’organitzacions i administracions territorials. Proposar que, en un termini raonable, els paràmetres propis de la producció integrada siguin els de l’agricultura convencional catalana; així com la promoció de l’agricultura ecològica i altres formes de producció raonables (fomentar la traçabilitat). Promoure nous procediments per a la gestió efectiva dels residus ramaders. Fomentar la ramaderia extensiva a les zones de muntanya. Fomentar les races i varietats autòctones. Promoure una xarxa pública per a la gestió de residus ramaders i alhora fomentar l’aparició de fórmules de participació del sector. Promoure l’aplicació dels mecanismes contemplats a la PAC destinats a establir una certa retenció a les ajudes directes en determinats sectors en benefici d’uns majors recursos per mesures agroambientals, forestació de terres, d’indemnitzacions compensatòries de muntanya i del cessament anticipat de l’activitat agrària. Aplicar les indemnitzacions compensatòries de muntanya i les ajudes agroambientals sense generar un greuge comparatiu, fent que la dotació d’aquestes indemnitzacions sigui efectiva. Mesures a favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa Reconèixer la capacitat de les organitzacions sindicals agràries i cooperatives per participar activament en l’administració de l’agricultura catalana i establir convenis de delegació de certes funcions administratives o col·laboradores amb l’Administració. Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). Mantenir actualitzats els bancs de dades i registres del sector, i fer-los transparents al sector. Modernitzar els recursos i les infraestructures de funcionament de les llotges. 234 �Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya. Mesures a favor d’aconseguir suport financer per l’esforç dels agents agroalimentaris catalans (financer, R+D+I) Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. Fomentar la implicació del sector agrari i agroalimentari en els programes de recerca. Renovar i potenciar el contracte programa en el marc dels programes generals de recerca i desenvolupament. Regular les relacions de l’Administració amb les explotacions agràries mitjançant un Pla Tècnic de Gestió (agrícola, ramadera i forestal). Aquest pla estableix la relació contractual entre l’explotació i l’Administració mitjançant, d’una banda, la regulació dels objectius i les pràctiques agràries, i d’altra banda, les ajudes (tècniques i econòmiques). Mesures per a la pesca Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. En aquest document s’han d’especificar les actuacions tècniques que cal emprendre i el suport econòmic adient per tal de crear una situació d’equilibri i de sostenibilitat per part de la flota pesquera del Mediterrani espanyol. Consensuar amb el sector l’elaboració de propostes dirigides a la UE per aconseguir l’harmonització de les obertures de les xarxes. Intensificar els controls durant el trajecte i a les grans àrees de venda per eradicar la venda de peix immadur, fent molt d’èmfasi en l’entrada de peix d’altres països comunitaris i no comunitaris. Elaborar, d’acord amb els estudis científics i amb la participació de les confraries i els ajuntaments, un mapa de piscifactories per al litoral català que tingui en compte les exigències de sostenibilitat de la normativa vigent. Modular el règim sancionador a la capacitat extractiva de la flota. Per aquest objectiu, es proposa modificar la normativa sancionadora tot diferenciant la pesca de gran altura, de la d’altura i de la costanera o litoral, així com les de tipus industrial, semindustrial i artesanal. Adequar la normativa vigent a les noves exigències de sostenibilitat, modernitat, eficàcia i de millora de la situació laboral dels treballadors de la mar. En aquest sentit, serà de gran utilitat revifar el Consell de Pesca de Catalunya i instar un funcionament eficaç del Consell de Pesca de la Mediterrània. 235 �Proposar a les autoritats comunitàries l’elaboració d’una normativa pesquera bàsica per als països de la Mediterrània. Establir convenis amb l’Institut d’Estudis del Mar, depenent del CSIC, de l’IEO i amb les universitats catalanes per tal que obrin línies d’investigació que permetin tenir una diagnosi acurada de l’estoc de la Mediterrània per modular les polítiques de racionalització i consolidació del sector pesquer català. Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. Portarem a terme polítiques clau de suport a la pesca artesanal. Promourem una moratòria per adequar a la legalitat vigent les embarcacions que en aquest moment no la compleixen. 4.5.4. Comerç i consum Comerç Catalunya disposa d’una gran tradició comercial articulada arreu del país i que per la seva importància econòmica, però també social i cultural, constitueix un sector estratègic i cabdal per a l’economia catalana. En els darrers 20 anys aquest sector ha experimentat una profunda transformació a causa de l’existència de diversos fenòmens. En primer lloc, a causa de l’aparició de nous formats comercials que han contribuït a la modernització del conjunt del comerç i l’increment de la superfície dels establiments. En segon lloc, per la desaparició d’algunes especialitats i l’aparició d’altres de noves. En tercer lloc, per l’increment de la capacitat de compra i canvi d’hàbits dels consumidors, tant per la disminució del temps destinat a realitzar les compres, que ha reforçat la presència de nous formats, com per l’aparició de noves demandes de productes i serveis resultat del canvi social i cultural. I, finalment, també hi ha tingut el seu efecte la transformació dels carrers comercials, parcs, centres comercials i eixos comercials. No és menys important afirmar que el comerç en el nostre país ha patit un canvi de model d’empresa. Mentre el nombre d’establiments s’ha reduït, la superfície de venda s’ha incrementat, així com la titularitat de les empreses en benefici de societats mercantils i altres figures societàries en detriment de la titularitat de persones físiques. En matèria de concentració comercial, la quota de superfície de venda de les cinc primeres empreses de distribució sobre el total ha passat del 47,6% al 64,6% durant el període 1994-1999, i les tres primeres empreses que representaven el 76% respecte de les cinc primeres l’any 1994, el 1999 representaven el 86%. Aquestes transformacions no poden deixar impassible el Govern, veient canvis que poden perjudicar l’estabilitat laboral, la supervivència d’un ric teixit econòmic i la pròpia fesomia de les ciutats. És imprescindible continuar apostant per mesures que permetin combinar les necessitats d’evolució del comerç d’acord a les demandes dels consumidors, amb la protecció de l’important teixit comercial que ha estat molt important en l’evolució econòmica del país. 236 �Els municipis són una peça clau en la defensa del teixit comercial, i avui dia els instruments d’actuació importants en matèria comercial s’articulen entorn dels Plans Municipals d’Ordenació Comercial (POEC). Mitjançant els municipis, tenint en compte la normativa urbanística, ordenen els seus equipaments comercials, amb el suport del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC), que estableix l’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial arreu del país a fi d’assolir un equilibri entre els diversos formats de la distribució. Aquests instruments es complementen amb el Pla de Dinamització del Comerç Urbà, a través del qual s’estableixen les diverses línies de suport a la modernització i dinamització del sector comercial. El 21 de desembre de 2000 s’aprovà la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, que incorpora dos elements nous per ordenar el futur creixement en el marc dels processos de concentració en el sector: el control del creixement dels establiments comercials mitjans i l’avaluació de la concentració empresarial. D’aquesta llei en sorgí un nou PTSEC, que és l’actualment vigent. Paral·lelament, és plenament actiu i operatiu el Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2001-2004. Avui, el comerç urbà a Catalunya s’enfronta a dos reptes importants: l’aparició de nous productes i formats derivats dels processos de liberalització econòmica i de la creació de l’espai econòmic europeu, i la necessitat de donar resposta a una eficient demanda dels consumidors respecte dels nous hàbits del consum que s’expressen molt clarament en el tema dels horaris comercials. En aquests moments, es dóna una forta pressió a favor d’una liberalització horària i de calendari que si bé incrementa aparentment la possibilitat de satisfer la demanda, afecta d’una manera totalment negativa el petit i mitjà comerç, que difícilment podrà suportar l’increment de costos que aquesta liberalització genera. Així doncs, és imprescindible actuar per tal de donar suport als canvis d’hàbits de consum, però a la vegada preservar la xarxa potent i dinàmica que conforma el petit comerç arreu de Catalunya amb la seva aportació fonamental a la generació d’ocupació i riquesa. OBJECTIUS 1. Garantir que el consumidor tingui a l’abast, de manera ordenada i equilibrada, una oferta comercial àmplia i de qualitat. El ciutadà, com a consumidor, és l’objectiu prioritari de la política dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi. Cal satisfer les demandes d’aquest sector, adequar-les als nous hàbits de consum i atorgar al consumidor el dret a escollir. 2. Facilitar al sector comercial els instruments i suport per realitzar amb èxit la necessària modernització. Mantenint el model urbà de comerç, cal convertir-lo en un sector modern i dinàmic, amb un empresariat competitiu, afavorint l’associacionisme i els centres comercials a cel obert, en equilibri amb l’entorn urbà, on les noves tecnologies estiguin al servei dels consumidors i dels empresaris. 3. Planificar de manera ordenada i equilibrada tots els formats comercials ubicats a la trama urbana: la llibertat d’elecció dels consumidors i el respecte als principis de la competència ha de ser compatible amb l’ordenació planificada de l’activitat 237 �comercial en els àmbits urbans, per tal d’evitar el domini del mercat o el desenvolupament d’un model que posi en risc els valors de convivència i de relació entre la ciutadania, valors que fomenta el model de comerç urbà. 4. Proporcionar al conjunt de municipis de Catalunya la legislació i les mesures de suport que els facilitin el desenvolupament ordenat i pròsper del comerç. MESURES Desenvolupar la programació dels equipaments comercials en el marc dels models de desenvolupament que concreti cada municipi a partir de la seva realitat i dels projectes de futur i assolir l’equilibri entre l’oferta i la demanda comercial. Garantir que durant la propera legislatura tots els municipis de Catalunya que ho proposin, en particular els de més de 5.000 habitants i els que ho requereixin per la seva especial activitat comercial, puguin disposar de plans municipals d’ordenació comercial (POEC). Per això dotarem un programa de suport, adreçat als municipis, per a la seva elaboració. Potenciar el comerç urbà, convertint l’urbanisme comercial en una eina per enfortir i renovar el comerç a les nostres ciutats. Donar suport a la consolidació d’eixos comercials urbans. És un model que afavoreix les condicions per disposar d’una oferta comercial amb concentració i diversitat, que dóna resposta a les necessitats dels consumidors i a l’existència de comerç petit amb qualitat, potencia un associacionisme que actua per a la promoció col·lectiva i facilita la convivència d’usos urbans, així com la dinamització de centres històrics. Constituir una nova comissió amb tots els sectors implicats, per tal de realitzar l’avaluació i les propostes de modificació del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC). La revisió futura del PTSEC la realitzarem sobre la base d’allò que prevegin els POECS aprovats en el marc d’una nova comissió assessora, en què participaran la totalitat d’agents públics i privats que pertanyen a l’àmbit comercial. Aquesta revisió tindrà com a objectiu prioritari la definició, amb claredat, dels conceptes de zones d’impacte comercial i la detecció de zones on es produeixen desequilibris en l’oferta causats per l’impacte de grans àrees comercials i, alhora, desenvoluparem programes d’actuació per a les mateixes. Elaborar, d’acord amb el sector, el nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà, per al període 2004-2008. Posar en marxa programes de formació, tant professionals com de gestió d’empresa, amb els sindicats més representatius i amb les organitzacions de comerciants. Promoure una defensa activa del consumidor i propiciar el desenvolupament d’accions d’informació i de formació dirigides a aquests, amb participació de les organitzacions i associacions sectorials i territorials de consumidors. 238 �Encoratjar les iniciatives que ampliïn l’ús de les tecnologies en l’àmbit de la gestió, la creació de xarxes comercials i la venda. Incentivar la col·laboració amb les empreses comercials o les seves organitzacions, en la realització de jornades adreçades a la millora de la competitivitat i la gestió de les empreses comercials. Reformar i adequar els mercats municipals a les exigències dels consumidors d’avui, tant pel que fa a l’oferta comercial com a les franges horàries d’activitat. Els mercats municipals han de continuar exercint les funcions dinamitzadores del comerç. Desenvolupar i proporcionar un programa adreçat al sector comercial, preferentment el de venda a la menuda o de petit format, per tal de facilitar el desenvolupament i la participació a les centrals de compra amb l’objectiu de facilitar la convivència competitiva entre formats en l’àmbit urbà. Dinamitzar i modernitzar els equipaments i les iniciatives firals com a instrument per a la dinamització de les economies locals i millorar la senyalització dels recintes i espais firals. Vetllar per la lliure competència en l’àmbit de la distribució comercial, amb especial cura pel que fa a les posicions de domini de mercat de les empreses i perquè els processos de concentració empresarial que es puguin produir respectin els principis de la lliure competència i s’eviti la concentració, en poques mans, de grans quotes de mercat. Reforçar la inspecció relacionada amb les vendes per liquidacions, saldos, rebaixes etc., per tal que s’ajustin a la normativa existent. Consum Les noves modalitats de comerç i de noves formes de distribució de béns i de serveis, inclosa la influència de la globalització –amb els seus avantatges i problemes de formar part d’un mercat global–, canvia la realitat del consum, amb noves oportunitats, però també amb noves amenaces de frau i d’abús. Les polítiques de consum no només s’han de dirigir a béns tangibles, sinó també als usuaris del serveis públics, d’inversió i de finances (bancs, fons d’inversió, etc.), de serveis privats diversos (energia, transport, tallers de reparació, etc.). Són una expressió rellevant del concepte “interès general” i aporten elements significatius com factors de qualitat, competitivitat i transparència dels mercats. El nou Govern de la Generalitat ha de garantir als consumidors més seguretat en els productes i en els serveis. En aquest context, la informació i la formació són un mitjà indispensable per compensar les situacions d’inferioritat dels consumidors en un entorn més complex. Han de ser l’eix vertebrador de totes les polítiques de consum. El nou Govern de la Generalitat ha de potenciar les associacions de consumidors de la mateixa manera que remodela i potencia la mediació i l’arbitratge com a eines clau de les polítiques de consum. També és necessari propiciar els compromisos d’autoregulació dels sectors empresarials i que s’assumeixi, des dels mitjans públics i 239 �privats dedicats a la defensa i protecció dels consumidors, un compromís ètic per evitar les situacions d’indefensió. En aquest sentit, l’Institut Català de Consum, convertit en un òrgan burocratitzat, poc operatiu i amb un sistema d’arbitratge poc eficient, ha de caminar cap a una veritable transformació com a espai de trobada real i efectiva entre les administracions, els moviments associatius, les associacions empresarials i els moviments sindicals, i s’haurà de complementar amb la creació i potenciació del Consell Català de Consum. OBJECTIUS 1. Convertir les polítiques de consum en un instrument potent per als consumidors, usuaris de serveis públics i privats, estalviadors, ajudant a fer una economia més competitiva i de més qualitat. 2. Prioritzar la informació, la formació i l’educació dels consumidors amb el pacte, l’acord i el compromís de tots els estaments implicats. 3. Potenciar les associacions de consumidors, identificant des del Govern les interlocutores a les quals els consumidors s’han de dirigir en cas d’abús, frau, etc. 4. Remodelar els actuals sistemes de mediació i d’arbitratge, a la vegada que s’estudien noves formes, per uns nous temps, de protecció dels drets de consumidors i usuaris. L’eix vertebrador passa pel fet que el consumidor no s’ha de trobar en desavantatge davant de l’empresa. 5. Potenciar l’agricultura ecològica, la cooperació en plans de reciclatge i la recollida de residus; així com promoure la utilització d’energies renovables i el consum responsable de béns escassos, com l’aigua, l’electricitat, etc. 6. Defensar la competència real i efectiva en els sectors on és escassa o inexistent, de la mateixa manera que el Govern ha d’intervenir en els mercats poc transparents per tal de millorar la posició del consumidor. La democràcia ha d’arribar també a l’àmbit econòmic, on els consumidors es troben moltes vegades en situacions d’indefensió i de subordinació. MESURES Posar en marxa campanyes d’informació, de formació i d’educació als consumidors sobre les noves modalitats de comerç, i en totes les formes de provisió de béns i serveis existents, i els fraus que es poden cometre en un context de mercat global. Impulsar la col·laboració amb les associacions empresarials per potenciar les pràctiques d’autocontrol intern, elaboració de codis de bones pràctiques i propiciar la participació de tots els agents implicats en tasques de control de mercat per eradicar comportaments lesius tant per al consumidor com per a l’empresari responsable. 240 �Fer un seguiment estricte del compliment de les normes de fabricació, manipulació i distribució de productes especialment insegurs i perillosos. Crear el Consell Consultiu de Consum de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia. Aquest òrgan, juntament amb l’Institut Català de Consum, ha de ser el punt de trobada, diàleg, corresponsabilització i participació d’associacions, col·lectius, empreses i sindicats, les activitats dels quals tinguin a veure amb la defensa dels interessos dels consumidors i usuaris. Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial en cooperació amb les administracions locals, dotant-les de recursos per tal que tots els ajuntaments tinguin la possibilitat d’optar als serveis d’arbitratge en matèria de Consum. Crear un programa de suport als ajuntaments per tal que tots els municipis puguin disposar d’un servei municipal d’informació al consumidor i de recepció de reclamacions, en coordinació i col·laboració amb les associacions de consumidors amb presència al municipi. Així doncs, la Generalitat també hauria de facilitar als municipis que no puguin comptar amb aquests serveis, un suport puntual itinerant i mòbil per efectuar reclamacions i assessorament als consumidors. Donar suport a les associacions de consumidors i usuaris que duguin a terme tasques de gestió de serveis d’informació, assessorament i tramitació de reclamació, incloent-les a totes les negociacions que afectin el sector, potenciant la transparència dels sistemes de subvenció existents, estudiant mesures de major estabilitat al règim de suport a les associacions, i estudiar mesures fiscals de suport a l’activitat i de microcrèdits per millorar el finançament del sector. Realitzar, de manera periòdica, campanyes en col·laboració amb el sector associatiu de consumidors, que fomentin l’adhesió al sistema arbitral per part de les empreses, ja siguin públiques o privades. Ampliar la representació dels consumidors, a través de les seves organitzacions més representatives, en els organismes de control i supervisió dels sectors energètics. Elaboració del Pla Estratègic Consumerista pels propers anys a Catalunya. 4.5.5. Turisme El turisme no només constitueix un sector molt important de l’economia catalana, sinó que permet difondre el coneixement de Catalunya arreu del món. Tanmateix, l’aparició de nous mercats que diversifiquen l’oferta a uns preus molt competitius fa que hi hagi cada cop més opcions per escollir la destinació turística. Catalunya disposa d’una capacitat d’oferta molt concentrada a la ciutat de Barcelona i el litoral que, en algunes zones, experimenta un nivell de saturació i de maduresa que convé reorientar i corregir. Actualment, malgrat que enguany s’està produint per causes diverses una lleugera davallada en l’afluència de turisme estranger, els resultats econòmics continuen essent satisfactoris i les previsions de les diferents organitzacions internacionals sobre 241 �l’evolució futura del turisme preveuen que continuarà el creixement dels fluxos turístics mundials. Però d’uns anys ençà, es perceben clarament indicis d’esgotament i d’algunes disfuncions d’un model que requereix un replantejament a fons d’algunes variables per part de l’administració de la Generalitat, d’acord amb el sector i les administracions locals. Les externalitats negatives no estan ben resoltes, l’adequació als canvis de la demanda no és prou àgil i una part significativa de l’oferta no és satisfactòria i és poc competitiva en instal·lacions o en qualitat dels serveis. Els nous mercats emergents plantegen nous reptes de competitivitat respecte dels mercats tradicionals: la necessitat de millorar l’oferta global a través d’una diversificació de productes i d’una millora de la qualitat en els equipaments, en els serveis i en el medi on aquesta activitat turística es realitza, així com d’instrumentar els mecanismes més adients per desestacionalitzar i estendre territorialment l’oferta turística, diversificant-la i contribuint a rebaixar els nivells preocupants de saturació i massificació que presenten determinades destinacions turístiques. D’altra banda, el turisme és un sector que a escala internacional està incorporant grans dosis d’R+D+I, però malauradament Catalunya ja no és un referent en innovació turística. OBJECTIUS 1. Projectar Catalunya i les seves marques turístiques ja consolidades, per tal d’incrementar-ne la notorietat i garantir el creixement i la rendibilitat d’aquest sector vital per a l’economia catalana. 2. Assolir alts nivells de qualitat i d’excel·lència, per tal de disposar d’una oferta turística de prestigi i qualitat que ens mantingui competitius internacionalment. 3. Assegurar un desenvolupament sostenible. Optar, com a garantia de prosperitat del sector, per un model territorial i turístic sostenible i respectuós amb el medi i capaç de convertir en valor afegit la riquesa de recursos, tant naturals i paisatgístics com històrics i culturals, de Catalunya. 4. Esdevenir capdavanters a la Unió Europea en la recerca, formació i l’aplicació de les noves tecnologies en el sector turístic. 5. Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat de manera satisfactòria. MESURES Redefinir, racionalitzar i incrementar el sistema de promoció i comercialització de Catalunya i de les seves marques turístiques creant marcs operatius i destinant-hi recursos suficients per tal que, conjuntament amb l’esforç del sector privat en la seva acció comercialitzadora i segmentant les estratègies per mercats, s’obtingui la màxima eficàcia. 242 �Fomentar l’autoregulació i la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats. Establir unes directrius clares de desenvolupament turístic i cooperar amb el sector privat en la gestió dels diversos productes turístics de Catalunya, cercant la desestacionalització i potenciant el turisme interior i de muntanya mitjançant la valoració del patrimoni ambiental, cultural, gastronòmic, folklòric o paisatgístic, i donant suport a les iniciatives privades, en especial, a les dels petits empresaris, valorant el turisme en el seu important potencial com a factor d’equilibri territorial. Protegir els usuaris turístics i garantir-los la informació, els serveis que reben i la defensa dels seus drets i interessos. Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. Propiciar la qualitat i la innovació en els dissenys i continguts de les aplicacions d’aquestes tecnologies i impulsar un programa d’informació a la carta via TIC. Potenciar la recerca en l’àmbit turístic. Tant en la millora substancial del sistema d’informació (estadístiques, prospectiva, tendències, coneixement dels mercats, etc.), com en les noves formes de gestió, els sistemes de creació de productes i la planificació territorial i sectorial, així com en l’aplicació de la tecnologia a la millora i permanent adaptació de les instal·lacions i serveis turístics per garantir-ne la qualitat. Cooperar i dotar totes les administracions responsables en el tema dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris per a un correcte desenvolupament del potencial turístic del país i possibilitar projectes consorciats, tenint en compte que els serveis públics formen part indestriable del producte turístic i del seu nivell de competitivat, amb èmfasi en la qualitat mediambiental i posant en marxa models pilot demostratius de sostenibilitat aplicada al turisme. Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector, dignificant al màxim la professió i assegurant amb aquesta capacitació la qualitat dels serveis. Concertar amb el sector privat les actuacions de l’Administració que així ho requereixin, reassignant funcions i competències a l’Agència Catalana de Turisme i recomponent les institucions mixtes o de participació que així ho facilitin, amb participació, també, de les administracions locals per tal de cooperar sectors públic i privat conjuntament en el planejament d’actuacions i en la corresponsabilització en la generació i aplicació de recursos destinats a la permanent millora de l’oferta. 243 �4.5.6. Sector financer Les institucions financeres (bancs, caixes, assegurances i mutualitats) tenen un paper clau en l’activitat econòmica. Constitueix un interès essencial del Govern de la Generalitat contribuir perquè Catalunya disposi d’entitats financeres arrelades al territori, amb el centre de decisió al nostre país, i que existeixi una competència efectiva. La importància que té la confiança del públic en la solvència de les entitats que formen aquest sector atorga a la política financera de la Generalitat un caràcter que transcendeix els límits sectorials i els objectius d’eficiència i competitivitat, tot adquirint una dimensió institucional de primer ordre per a l’economia catalana. Això comporta, per tant, no només l’exigència d’una regulació adequada, sinó també la d’una supervisió atenta, competent i eficaç, que el Govern de la Generalitat –a més del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i altres organismes estatals– ha d’exercir, d’acord amb les seves competències. En virtut d’aquestes competències i pel gran pes que a Catalunya han assolit en l’àmbit financer formes d’empresa no mercantils, de naturalesa fundacional –com les caixes d’estalvis– o, en menor mesura, de tipus mutual o cooperatiu, la funció supervisora de la Generalitat té una gran responsabilitat. En conseqüència i tenint en compte les notòries mancances amb què s’exerceix, li donarem una prioritat que fins ara no ha tingut i reforçarem els mitjans al seu servei. Per les raons anteriorment esmentades, la nostra proposta electoral relativa a la regulació financera se centra en dos aspectes addicionals, de caràcter general el primer i específic el segon, més un altre de dedicat a l’Institut Català de Finances. El primer fa referència a les pràctiques de bon govern empresarial que, de manera creixent, es consideren com una exigència ineludible per a les empreses modernes, i que en l’àmbit financer adquireixen –particularment les relacionades amb la transparència– una importància cabdal. El segon aspecte, que desenvolupem a continuació, és el de les caixes d’estalvis. Caixes d’estalvis Les caixes d’estalvis constitueixen la columna vertebral del sistema financer català i, sens dubte, són protagonistes de primer ordre del futur econòmic de Catalunya. Absorbeixen el 70% de l’estalvi generat a Catalunya, actuen profundament arrelades al territori i han mostrat rigor i eficiència en la gestió. Les deu caixes d’estalvis catalanes són molt diferents entre elles. Algunes tenen una clara vocació territorial i el seu èxit està estretament vinculat al territori, fet que dóna peu a l’existència d’externalitats mútues. Les altres, les dues grans caixes, són entitats de primera fila, amb un important volum d’actius i destacades participacions industrials. La naturalesa fundacional de les caixes els atorga una forma d’empresa peculiar, ja que han d’exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. En contra de determinats tòpics de pensament econòmic únic, aquesta peculiaritat no ha estat un obstacle, sinó un avantatge per poder acreditar una llarga trajectòria d’eficiència empresarial, competitivitat i rendibilitat social, i per fer front satisfactòriament a la competència de la banca, tant a Catalunya com a Espanya. 244 �Tanmateix, el model ha tingut algunes debilitats importants. En primer lloc, com que no són societats per accions, les caixes han vist limitat el seu accés als mercats de capitals per obtenir recursos propis. En segon lloc, ni la configuració ni el funcionament (ni els procediments per retre comptes) dels òrgans de govern no han estat els idonis. Cal, per tant, emprendre reformes que consolidin i reforcin el model de caixes d’estalvis, que ha patit, per una banda, una politització excessiva i, per altra banda, una certa relaxació de les seves funcions per part dels òrgans de govern, a favor d’unes direccions generals no sempre controlades com cal. Aquests defectes han donat arguments als partidaris de la privatització. Per això, és important que el nou Govern de la Generalitat promogui iniciatives que permetin mantenir la naturalesa fundacional de les caixes d’estalvi, i alhora establir fórmules que reforcin la capitalització d’aquestes entitats; però, sense obrir en cap cas les portes a la seva privatització ni posar en perill aquest model. Els canvis –alenats des del Govern de la Generalitat– que s’han introduït per la Llei financera estatal aprovada el novembre del 2002, respecte a la duració i el nombre de mandats, i la limitació d’edat per accedir als òrgans de govern, han estat un exemple d’intervencionisme nociu. I les modificacions en la normativa catalana, entre altres el límit de vint anys per ser als òrgans de govern, acumulant el temps transcorregut en diferents entitats i, fins i tot, en el càrrec de director general, no s’han quedat enrere en aquest estil de governar. Aquest procés ha tingut dues víctimes clares: l’autonomia de Catalunya, ja que la Llei estatal ha regulat temes de competència exclusiva del Parlament, i, en segon lloc, la independència i autonomia de les pròpies entitats, ja que s’han regulat aspectes que són competència dels seus estatuts. OBJECTIUS 1. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de gestió dels òrgans de govern de les caixes d’estalvis. A aquest efecte, caldrà revisar la legislació actual, de manera que s’asseguri la seva independència respecte de les administracions públiques i, alhora, es mantingui la seva naturalesa i representació social. 2. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques empresarials. La reforma del òrgans de govern necessita el complement imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, per la seva naturalesa fundacional i el seu caràcter social, les caixes estan obligades a adquirir una legitimació suplementària, de manera que les exigències imposades a les empreses cotitzades s’han de considerar el nivell mínim exigible a les caixes. 3. Fomentar els criteris de responsabilitat social en la gestió i la direcció estratègica de les caixes, per potenciar-ne la finalitat social i solidària, i assumir la necessitat de liderar criteris d’actuació empresarial ètics i socialment responsables, que portin a l’ampliació de l’oferta de productes financers amb aquestes condicions. 4. Reforçar els recursos propis de les caixes d’estalvis, regulant els instruments financers necessaris per augmentar-los i mantenir així els nivells adequats de 245 �solvència, incorporant alhora determinades condicions, sense les quals es deixaria la porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats. 5. Reorientar l’obra social, que ha de ser ètica i autèntica i no pas un producte de màrqueting ni una coartada perquè les caixes oblidin la seva finalitat social i fundadora. L’obra social, autònoma en la seva gestió, ha de cobrir les grans necessitats reals, socials i culturals existents, sense perjudici de les competències i responsabilitats que corresponen a les administracions públiques. MESURES Mesures per reformar els òrgans de govern Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat en relació amb la regulació dels òrgans de govern. Afegir a la llei estatal que en els òrgans de govern s’inclogui una representació d’entitats de la societat civil i establir el ventall de percentatges que els corresponen. Concretar, a la llei autonòmica, la relació d’entitats de la societat que designarien aquests consellers. Haurien de ser entitats d’inqüestionable prestigi i representativitat: sindicats, universitats, cambres de comerç, col·legis professionals, associacions empresarials i associacions de consumidors, bàsicament. La llei autonòmica haurà de precisar, com ja ha de fer ara, els ventalls dels percentatges que corresponen als diferents tipus de consellers i, posteriorment, els estatuts de les entitats els haurien de concretar. Redimensionar els percentatges corresponents actualment a impositors i treballadors de les entitats per facilitar la incorporació dels consellers designats per les entitats representatives de la societat (entre les quals els sindicats) i establir els mecanismes de selecció apropiats per tal de garantir que els consellers de les diferents representacions responen als criteris d’idoneïtat, rigor, independència i capacitació exigibles. Augmentar l’estabilitat dels òrgans de govern de les caixes, així com l’exigència de competència, independència i bona conducta dels seus membres, i diferenciar el nivell de govern del de direcció, deixant per a aquest la formulació de propostes i la gestió. Mesures per millorar les pràctiques de bon govern Incorporar, en l’àmbit d’aplicació de les bones pràctiques de govern de les caixes, la conducció dels interessos empresarials en els grups que les entitats més grans han format via filials, holdings i participacions. Establir la introducció de criteris de responsabilitat social en la informació sobre l’activitat inversora i de gestió que les caixes han de remetre periòdicament a la Generalitat. 246 �Desenvolupar la Llei financera de 2002 pel que fa a les funcions d’auditoria que ha d’assumir la Comissió de Control i a la regulació de les noves comissions d’inversions i de retribucions. Establir la capacitat d’iniciativa i la competència del Consell d’Administració per sol·licitar auditories relatives als assumptes sobre els quals hagi de decidir. Mesures per reforçar els recursos propis Impulsar un nou instrument financer per a la captació de recursos propis, ja que les vies de les participacions preferents i el deute subordinat semblen haver tocat sostre. Aquest nou instrument financer hauria de reunir unes determinades característiques. La primera és que la seva emissió total no hauria de superar el 15% dels recursos propis bàsics (dotació inicial i reserves) de la caixa emissora. A més, no ha d’atorgar drets polítics (presència en els òrgans de govern) als seus subscriptors. La seva retribució, condicionada a l’obtenció de beneficis per a les entitats, hauria de conciliar l’atractiu per als inversors amb l’interès de les caixes a aconseguir finançament en les millors condicions possibles. Només podrien ser-ne titulars persones físiques, fins una quantia per titular no superior a 120.000 €. Es tractaria d’un instrument financer negociable en mercats secundaris. Mesures per reorientar l’obra social Establir normativament un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, sempre que no posi en perill la viabilitat financera de les entitats i reforçar el vessant dels òrgans de govern més específicament responsables de vetllar per aquest dividend singular de les caixes. Orientar l’actuació de l’obra social de les caixes, de manera que es destini efectivament a cobrir les necessitats reals, socials i culturals del seu entorn, sense perjudici de les competències i responsabilitats que corresponen a les administracions públiques. Impulsar un estudi de l’autèntic balanç social de les caixes, que va molt més enllà del de l’obra social estricta i que fa que aquestes entitats siguin avui insubstituïbles en la vida quotidiana i financera dels ciutadans i ciutadanes, que les consideren els seus bancs de serveis personals. Institut Català de Finances L’Institut Català de Finances ha tingut un paper molt limitat en el món financer. La principal limitació política li ve de la incapacitat del Govern de donar-li unes funcions i una projecció importants en l’economia catalana. Des del punt de vista financer, s’ha de recordar que, fins ara, l’Institut Català de Finances no disposa de dipòsits de tercers. Per tant, tots els seus recursos i, en conseqüència, la seva activitat es basen en els préstecs que obté d’altres entitats financeres. El volum de crèdits concedits per l’ICF se situa per sota de la més petita de les caixes catalanes i en menys de l’1% de la principal caixa. 247 �En realitat, el Govern ha utilitzat l’Institut Català de Finances com un simple instrument al servei de la seva política. Les principals actuacions de l’Institut han estat la preparació d’algunes línies de crèdit especialitzades –puntualment amb costos per sota del mercat– i el suport financer a algunes actuacions del Govern. En els darrers temps, a causa dels problemes per poder fer efectives algunes subvencions, el Govern ha emprat l’Institut Català de Finances per fer arribar recursos a algunes entitats i s’ha compromès a retornar tant les amortitzacions com els interessos que derivin d’aquestes operacions. El cas més conegut correspon a determinades subvencions del món cultural i dels esports. OBJECTIUS 1. Potenciar el paper de l’Institut Català de Finances en l’articulació de les polítiques econòmiques catalanes. Especialment, s’ha de reforçar el seu paper en el seguiment de l’activitat econòmica catalana, en l’execució de determinades competències financeres de la Generalitat i en l’impuls dels grans projectes de Catalunya. MESURES Mesures per a la renovació de l’Institut Català de Finances Desenvolupar algunes de les previsions contingudes en la mateixa llei de creació i que han restat inactives per manca de voluntat política del Govern, per tal de situar l’Institut Català de Finances com un observador privilegiat de l’economia catalana. Modificar la legalitat vigent per garantir la independència dels òrgans rectors de l’Institut Català de Finances, canviant absolutament el model actual, en què la dependència del Govern és clarament manifesta. Modificar la llei per convertir l’Institut Català de Finances en un motor important per conciliar les voluntats adequades en la recerca dels recursos necessaris pel finançament dels projectes que han de constituir l’eix del futur de Catalunya. El marc financer en què es desenvoluparà en el futur l’administració pública serà cada cop més restrictiu. Cal explorar la major participació dels recursos privats en el finançament de les inversions de la Generalitat. Aquesta participació s’hauria d’efectuar a partir del lideratge públic d’una institució que mereixés la confiança de la resta d’actors, entre els quals caldria incloure, també, com a entitats col·laboradores, les que ofereixin instruments de finançament ètic i socialment responsable. Pensem que aquesta institució és l’Institut Català de Finances. Sector assegurances i mutualisme La importància del sector de les assegurances a Catalunya, que suposa el 25% del sector assegurador espanyol (clarament per sobre de la mitjana d’altres sectors) i en particular de les mutualitats de previsió social, ja que a Catalunya el 55% de les entitats asseguradores amb seu social són MPS i donen protecció a prop d’un milió de persones, suposa que el PSC-CpC manifesti la seva voluntat de desenvolupar al màxim l’àmbit competencial en aquest sector. 248 �Les mutualitats de previsió social són unes entitats de gran tradició i arrelament al Principat, l’origen de les quals són els gremis i les confraries de l’edat mitjana i que mantenen una àmplia presència en el sector assegurador català, la qual cosa mostra el sentit associatiu del poble de Catalunya a l’hora de cercar solucions, des de la col·laboració i la solidaritat, als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o els seus recursos. L’article 9.21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat a la Seguretat Social obligatòria, d’acord amb la legislació mercantil. Actualment a Catalunya les mutualitats de previsió social es regulen amb la Llei 10/2003, de 13 de juny, aprovada amb el suport de PSC-CpC. Un primer objectiu d’aquesta llei és adaptar la normativa catalana als desenvolupaments que han tingut lloc en el marc normatiu estatal, però el seu objectiu fonamental és el foment del mutualisme i facilitar la presència de les mutualitats en el mercat. Malgrat els últims escàndols produïts en el sector, cal remarcar la validesa actual del moviment mutualista que, lluny de mirar cap enrere, continuarà essent una modalitat asseguradora per a la cobertura de riscos des de l’àmbit de l’economia social, una alternativa a les companyies mercantils i que té un fort potencial de creixement en les prestacions vinculades a la vida, especialment en les que materialitzen l’exteriorització dels compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el proper desenvolupament de la prestació de dependència. OBJECTIUS 1. Fer efectiva l’assumpció de competències per part de la Generalitat establertes pels articles 9.21 i 10.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en matèria asseguradora, en particular les relatives a mútues d’assegurances, plans i fons de pensions, societats gestores de plans i fons de pensions, i qualsevol altra persona o entitat, present o futura, que dugui a terme activitat asseguradora, d’acord amb les definicions legals que escaiguin. 2. Desenvolupar les competències sobre les persones o les entitats amb domicili o actuació principal a Catalunya que duen a terme activitat asseguradora, pel que fa als aspectes d’organització. 3. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de gestió dels òrgans de govern de les mutualitats de previsió social. Caldrà desenvolupar la legislació actual de manera que se n’asseguri la independència respecte de les administracions públiques i que alhora mantingui la seva naturalesa i representació social. 4. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques empresarials. La reforma dels òrgans de govern necessita el complement imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, pel seu caràcter social, les mutualitats estan obligades a adquirir una legitimació suplementària. 249 �5. Reforçar els recursos propis, regulant els instruments financers necessaris i mantenir així els nivells adequats de solvència, incorporant alhora determinades condicions, sense les quals es deixaria la porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats. 6. Potenciar, en el marc d’un model de previsió social, el creixement en les prestacions vinculades a la vida, especialment les que materialitzen l’exteriorització dels compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el proper desenvolupament de la prestació de dependència. MESURES Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat, que ha de regular els òrgans de govern i la supervisió de les entitats que tinguin la seva seu o activitat principal a Catalunya. Millorar l’estructura de la Direcció General d’Assegurances i reforçar la Sotsdirecció de Mutualitats, amb recursos, mitjans tècnics i més especialistes en assegurances, com actuaris i advocats. Augmentar la professionalitat dels òrgans de govern i de direcció de les mútues així com l’exigència de competència, independència i bona conducta dels seus membres, i diferenciar el nivell de govern del de direcció, deixant per aquest la formulació de propostes i la gestió. Desenvolupar actuacions especifiques per millorar l’eficiència de les mutualitats concentrant serveis comuns per a la seva gestió (creació d’AIE entre mutualitats). Recuperació de la totalitat o de part de l’impost de primes d’assegurances pagat pels assegurats catalans per impulsar mesures de promoció del sector. Impulsar la creació i dotació del refugi mutual de la Federació de Mutualitats Catalana per donar cobertura i protecció als mutualistes d’entitats en procés de liquidació. Fomentar la previsió social complementària, tant individual com col·lectiva, i les prestacions per cobertures de riscos personals i de salut, mitjançant mesures fiscals efectives. Desenvolupar un model de protecció per les situacions de dependència en què el sector tindrà un paper important per donar protecció efectiva a clients i usuaris, així com incrementar la transparència i solvència dels instruments financers que canalitzin l’estalvi destinat a la previsió a llarg termini. 250 �4.6. POLÍTICA FISCALITAT PRESSUPOSTÀRIA, FINANÇAMENT AUTONÒMIC I 4.6.1. Finançament autonòmic El finançament autonòmic és un element essencial per a l’autogovern de Catalunya, no només per les seves repercussions financeres, sinó també per les seves repercussions polítiques. Considerem essencial millorar el finançament de Catalunya, reforçar l’autogovern, estabilitzar el model d’Estat que propugnem i ajudar a fer més transparents i col·laboradores les relacions entre les comunitats autònomes. L’acord assolit el juny de 2001 va ser un acord de mínims entre el Govern i les autonomies que no va respondre a les aspiracions fixades. CiU va afrontar aquesta negociació en una posició d’extrema feblesa i va obtenir un mal acord per a Catalunya. Vam dir que els resultats de l’acord serien molt inferiors als pronosticats pel Govern de CiU i els fets ens han donat la raó. Només cal veure les xifres: CiU va anar a les eleccions autonòmiques de 1999 amb la proposta de pacte fiscal, que xifrava l’augment del finançament en 2.400 milions d’euros. Doncs bé, un cop disposem de la liquidació de l’any 2002, primer any de l’aplicació del nou model, podem verificar que aquest nou model només ha aportat un increment de finançament de 100 milions d’euros. El model acordat no és el nostre. Hi ha aspectes essencials que no s’hi van incorporar: la capacitat normativa de les comunitats autònomes sobre els impostos que formen la cistella d’impostos és molt insuficient; no es van produir avenços realment substancials en la corresponsabilització de les comunitats en l’administració tributària; no es va adoptar cap compromís per aproximar gradualment els ingressos per habitant de les comunitats autònomes de règim comú i les forals; no es van preveure mecanismes d’actualització i ajust de les diferents variables que intervenen en el model, de manera que es poden produir situacions de greu desequilibri financer; no es va adoptar un compromís ferm en relació amb la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya; i no es va realitzar un enfocament global del finançament dels tres nivells de govern (central, autonòmic i local), tenint en compte les competències i funcions que cada un ha de dur a terme dins del conjunt del sector públic. Per totes les raons esmentades no podem acceptar aquest acord com a definitiu i en promourem la revisió. D’altra banda, el model ha d’estar obert a revisions periòdiques que permetin compensar l’impacte sobre la despesa autonòmica, tant dels canvis normatius introduïts per l’Estat –per exemple, la Llei de qualitat de l’ensenyament–, com per canvis en l’estructura social –com l’envelliment de la població o la immigració. OBJECTIUS 1. Assegurar que el finançament de la Generalitat es regeix pels principis de suficiència financera, autonomia i responsabilitat fiscal, igualtat entre ciutadans, equilibri i solidaritat territorials, i coordinació entre institucions. 2. Disminuir el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat. Per aconseguir-ho és necessari revisar el sistema de finançament autonòmic de manera que es tendeixi a contribuir segons la renda i a rebre recursos segons la població, i augmentar sensiblement la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya. 251 �3. Avançar cap a una distribució del pes dels diferents nivells de govern en el conjunt del sector públic en la línia del 40% (Estat), 30% (CA) i 30% (ens locals). MESURES Aconseguir que la Generalitat gaudeixi de suficiència financera i d’autonomia tributària sobre els seus ingressos. Correspon a la Generalitat una participació destacada en els impostos principals del sistema fiscal (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres) i unes àmplies facultats normatives sobre els mateixos. Atribuir a la Generalitat l’administració dels impostos propis i compartits. La gestió, liquidació, recaptació i inspecció d’aquests tributs es farà a través d’una agència tributària autònoma que establirà les relacions de cooperació apropiades amb els ens responsables de l’administració dels tributs a la resta de l’Estat. Garantir que el finançament de la Generalitat es regeixi pels principis de contribuir segons la capacitat fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya (fonamentalment, la renda) i de distribuir els recursos segons les necessitats dels serveis públics (calculats, fonamentalment, segons la població) que s’han de prestar als ciutadans i ciutadanes del Principat. A aquests efectes, es computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i de peatges pagats per damunt de la mitjana espanyola. Aconseguir que l’import de l’aportació incondicionada que rep la Generalitat s’actualitzi anualment de manera automàtica i es revisi periòdicament, atenent a l’evolució de les necessitats de despesa dels serveis assumits i de qualsevol nova obligació de despesa derivada de la legislació estatal. Equiparar, a mig termini, els ingressos disponibles per habitant a Catalunya amb els de les comunitats autònomes de règim foral. Iniciar el procés que porti, a través d’un pacte a tres bandes entre Estat, Generalitat i ajuntaments, al reforç competencial i financer dels ajuntaments, en la línia del 40%30%-30%. Promoure un pacte amb el sector públic central que inclogui el compromís de l’assignació de la inversió estatal a Catalunya, així com la determinació de la compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió pública estatal en infraestructures al Principat. 4.6.2. Fiscalitat El nou model de finançament, amb totes les limitacions que ja s’han posat en evidència, ha transformat fortament l’estructura d’ingressos de la Generalitat, que ha fet que depengui molt més dels ingressos tributaris i que estigui menys lligada a les transferències de recursos de l’administració central. La participació s’ha estès a tots els impostos amb més recaptació, amb l’excepció de l’impost de societats, que també hauria de passar a formar part de la cistella d’impostos com més aviat millor. En aquest 252 �sentit, la definició de la política fiscal del Govern de la Generalitat esdevé un factor important de les propostes polítiques que s’han de formular. Ara bé, mentre no es produeixin avenços en el marc competencial, la capacitat de regulació normativa de les comunitats autònomes en els impostos queda acotada, essencialment, a la participació en l’impost sobre la renda i en els impostos cedits, transmissions, patrimoni i successions. Les actuacions del Govern de CiU en aquest terreny s’han limitat al seguiment de la política del PP i a afavorir les grans rendes en detriment de la majoria de contribuents. S’ha perdut, com en altres camps, la possibilitat de generar una política fiscal pròpia d’acord amb les necessitats concretes del país. En els darrers temps hem de constatar la proposta del Partit Popular de fer desaparèixer l’impost de successions amb l’excusa que hi ha instruments que permeten evadir-ne el pagament. En realitat, el PP vol desviar l’atenció de la ciutadania sobre l’increment de la pressió fiscal en els darrers anys. Un increment que s’ha produït a partir de l’augment dels impostos que són més injustos, els indirectes, i reduint el pes dels que tenen caràcter més progressiu. El PP ha augmentat la regressivitat del sistema. La pretesa desaparició de l’impost de successions és un nou intent en aquest sentit. Això no vol dir que no calgui modificar de manera substancial alguns elements d’aquest tribut per adequar-lo a les noves circumstàncies, però la seva supressió, a més de suposar una important reducció dels recursos de la Generalitat, comportaria una regressió en la fiscalitat. D’altra banda, també cal recordar que el Govern de CiU ha incrementat la pressió fiscal derivada dels tributs cedits en els darrers quatre anys. Així, mentre el 1998 aquests impostos representaven l’1,64% del PIB, l’any 2002 ja eren del 2,04%. En termes comparatius, CiU, amb la complaença del PP, ha incrementat la pressió d’aquestes figures en més del 20%. Els socialistes catalans no apostem per augmentar els impostos. Tampoc per abaixar-los, ja que això significaria, en el marc de finançament actual, empitjorar els serveis públics. Tanmateix, això no vol dir que en determinats casos no s’hagin de fer reformes que impliquin una reducció. Apostem per mantenir el nivell actual de pressió fiscal. Apostem, en definitiva, per uns impostos més justos. És a dir: que paguin els qui han de pagar i que paguin allò que han de pagar. L’altra cara de la política fiscal és la recaptació. Els tributs propis s’estan recaptant des dels serveis de la mateixa Generalitat, mentre que, pel que fa als tributs participats, és l’Agència Tributària, directament dependent de l’administració central, qui cobra els diferents impostos i transfereix els recursos a les administracions autonòmiques. A més de ser un element clar d’ineficàcia en la gestió dels recursos, l’existència de diferents circuits afavoreix la descoordinació i incrementa les possibilitats de frau, cosa que deslegitima l’acció de l’administració tributària. La lluita contra el frau i l’elusió fiscal és prioritària per a la nostra acció de govern. OBJECTIUS 1. No incrementar la pressió fiscal. El pes dels tributs de la Generalitat en relació amb el PIB català s’ha de mantenir a nivells semblants als actuals, alhora que es millora l’eficiència de la gestió tributària. 253 �2. Definició d’una nova política fiscal, reformant les figures tributàries actuals en funció d’objectius definits prèviament, d’acord amb els requeriments de les necessitats del país i els principis generals de justícia, equitat i progressivitat. 3. Millorar la transparència dels recursos administrats pel Govern de la Generalitat, afavorint la relació directa dels tributs amb actuacions concretes del Govern. 4. Simplificar i millorar la gestió de la recaptació d’impostos. 5. Assegurar la responsabilitat de la Generalitat en l’administració dels impostos pagats a Catalunya. 6. Reforçar amb els mitjans apropiats la lluita contra el frau i l’elusió fiscal. MESURES Incrementar el suport a les famílies, d’acord amb el nombre de fills i l’acolliment de les persones grans. Consideració especial per la persona que té cura de la pròpia llar. Millorar el tractament fiscal de l’habitatge de lloguer i de la rehabilitació d’habitatges. Per exemple, 600 € de desgravació fiscal a aplicar sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o ajut directe a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim). Modificar l’impost de successions, amb l’increment substancial del mínim exempt i l’afavoriment en especial de la successió entre cònjuges i de pares a fills, el tractament de l’habitatge i els actius afectes a l’activitat empresarial familiar. Promoure una nova regulació de l’impost de transmissions, que tingui en compte les condicions dels afectats en el moment en què es produeix la transmissió. Per exemple, tipus reduïts per a l’adquisició del primer habitatge als menors de 30 anys. Crear una agència tributària autònoma de Catalunya que tindrà la responsabilitat d’administrar els tributs propis i compartits, i que establirà les relacions de cooperació apropiades amb els ens responsables de l’administració dels tributs de l’Estat. 4.6.3. Gestió pressupostària Avui el pressupost de la Generalitat és un exemple de manca de transparència. El Govern el tramita perquè la llei l’obliga, però després el transforma i deforma fins on li convé. La mala gestió del Govern de CiU ha convertit Catalunya en la Comunitat Autònoma que menys inverteix i la que més gasta en despeses de funcionament, al mateix temps que ha deixat com herència un alt nivell d’endeutament. 254 �En els darrers anys, el Govern de CiU ha aconseguit que Catalunya sigui la Comunitat Autònoma que necessita més recursos per al funcionament de la seva pròpia Administració, comparada amb comunitats com Galícia, València, les Illes Canàries o Andalusia, és a dir, la que més gasta en despeses com pagar el personal, els béns i serveis com ara publicitat, propaganda, dietes o atencions protocol·làries. Cada cop creix més el volum de la despesa per fer funcionar la maquinària del Govern i aquesta és la causa essencial de la manca de recursos per a noves inversions, així com de la baixa despesa en programes bàsics com els d’habitatge, benestar social o educació. L’any 2003 estava previst invertir 245 euros per habitant, davant dels 402 de mitjana de la resta d’autonomies amb les mateixes competències que nosaltres. A més, la inversió real està sempre per sota de la que figura als pressupostos. El resultat d’aquesta política és clar: una pèrdua de posicions tant econòmiques com socials per al futur. Per compensar aquesta situació, l’única solució que ha trobat l’actual Govern ha estat incrementar fortament l’endeutament. Catalunya és la Comunitat Autònoma més endeutada. L’endeutament de la Generalitat, comptant el sector empresarial, supera els 15.000 milions d’euros (2,5 bilions de pessetes), cosa que representa un 7% del PIB. I això sense comptar l’enorme dèficit ocult en tot tipus d’operacions financeres que no s’inclouen en aquest endeutament. L’absència d’un rigor pressupostari i la manca de mecanismes de control acurats ha portat les finances públiques catalanes cap a una política de tapar forats. Com a resultat d’aquesta situació, apareixen fórmules d’endeutament camuflat com els censos emfitèutics, que amaguen l’adquisició d’immobles; el cobrament anticipat de tributs amb la garantia de futures recaptacions; i la comptabilització ajornada de factures o l’autorització a proveïdors del descompte de factures, cosa que genera despeses financeres. També podem trobar altres pràctiques amb què l’actual Govern de la Generalitat pretén dissimular el dèficit i l’endeutament, com camuflar alguns tipus de despeses fent constar com a ampliacions de capital conceptes que s’acaben convertint en despesa corrent, o demanant als ajuntaments que s’endeutin amb l’Institut Català de Finances per compte de la mateixa Generalitat. En els darrers temps, esgotats els mitjans d’actuació d’aquest tipus de mesures, el Govern està encarregant inversions sense que el seu finançament estigui definit. La situació és del tot preocupant. L’actual govern de CiU està hipotecant el futur de Catalunya i les actuacions dels successius governs. Cal una nova manera de gestionar el pressupost i les finances de la Generalitat. En aquest sentit, un objectiu bàsic de govern és limitar l’augment de les despeses corrents per sota del creixement del PIB per tal d’alliberar recursos i destinar-los a augmentar les inversions, adequant el nivell de la Generalitat als governs de les altres comunitats autònomes. L’increment anual de les despeses corrents s’ha de situar entre la inflació i el creixement nominal del PIB. Tot i que les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran imprescindible un manteniment de les xifres d’endeutament actuals a curt termini, una millor política pressupostària i financera portarà a la seva progressiva reducció. 255 �La nova majoria de govern ha de millorar la transparència i vivificar el debat parlamentari en matèria pressupostària. La mateixa complexitat i responsabilitat política adquirida a través del pressupost exigeix l’existència d’un organisme professional especialitzat, una oficina pressupostària, que assessori els diputats per a la correcta discussió, control i seguiment del pressupost per part del Parlament. No es pot mantenir de cap manera la desproporció entre els mitjans de què disposa el Govern per tractar els temes econòmics i els del Parlament per analitzar les diferents propostes que se li presenten. El nou Govern es compromet a un rigor i una eficiència majors en la gestió dels recursos, amb un control adequat i transparència en tots els processos pressupostaris. OBJECTIUS 1. Rigor i eficiència en la gestió dels recursos, amb un control adequat en tots els processos pressupostaris. 2. Millorar la transparència i vivificar el debat parlamentari en matèria pressupostària. 3. Limitar l’augment de les despeses de gestió i administratives, per tal d’alliberar recursos i destinar-los a noves polítiques i a augmentar les inversions. 4. Situar l’increment anual de les despeses corrents entre la inflació i el creixement nominal del PIB. Els serveis existents no incrementaran els seus recursos per damunt de l’increment dels preus, i l’increment real de les despeses corrents només estarà destinat a la millora i ampliació dels serveis a la ciutadania. 5. Reduir l’endeutament. Les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran imprescindible un manteniment de les xifres inicials a curt termini, però la política pressupostària i financera farà que es redueixin. 6. Separació entre responsabilitat política i gestió professional. MESURES Prioritzar les actuacions destinades a noves inversions fins a doblar el volum de les inversions en el termini de cinc anys. Les necessitats del país requereixen un increment important del volum d’inversions gestionades pel Govern de la Generalitat. Controlar amb més rigor les despeses pressupostades: eliminació de les desviacions actuals. Aplicar un pla d’optimització de recursos de la Generalitat amb la voluntat d’aplicar mesures racionals de gestió que permetin un ús més eficient dels recursos públics destinats a personal i a la despesa corrent. Qualsevol activitat regular de la Generalitat ha d’estar guiada per l’aplicació de les mesures proposades per aquest pla. 256 �Adequar les plantilles de personal, controlant-ne l’increment, amb l’única excepció de les derivades de la implantació dels Mossos d’Esquadra i d’altres serveis nous. Transformar la tramitació del pressupost de manera que cada conseller i el Govern en el seu conjunt, explicitin quins són els seus objectius i ho facin a través del debat parlamentari i amb els diferents responsables. Dotar el Parlament d’una oficina pressupostària que assessori els diputats per la correcta discussió, control i seguiment del pressupost. Separar responsabilitat política i gestió per mitjà de la figura de les agències especialitzades amb responsabilitat directa de gestió i separades dels àmbits de decisió política. Establir una política de contractes–programa amb diferents agències i centres de gestió. Implantació de les tècniques de gestió per objectius, amb la definició d’indicadors que permetin fer un seguiment posterior dels diferents programes de despesa. Complir els compromisos de pagament del sector públic, reforçant la intervenció del Síndic de Comptes i l’auditoria permanent dels compromisos i pagaments de la Generalitat. Afavorir la publicitat mitjançant Internet, la informació respecte a les dates clau en tota activitat de prestació i la venda de béns i de serveis al sector públic. 257 �5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE NECESSITEM Catalunya ha de continuar tenint el paper estratègic de connexió entre la Mediterrània Occidental/Sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària. Catalunya i Barcelona han d’esdevenir un node essencial de les xarxes globals, molt especialment en transports i telecomunicacions. Per aconseguir aquest objectiu hem de construir sense centralismes una regió europea Pirineus – Mediterrània, de 17 milions d’habitants, que enllaci Montpeller–Tolosa–Saragossa–Barcelona–València–Ciutat de Mallorca, i que estableixi lligams amb la indústria del País Basc, del Cantàbric, de la regió de Madrid, d’Andalusia i de la del nord d’Itàlia, i amb Porto, Lisboa i el Magrib. A més, a Catalunya hem de començar a millorar les relacions i connexions amb el País Valencià. El procés d’obertura al món i de consolidació de Catalunya com a xarxa de pobles i ciutats, obliga a millorar les grans infraestructures de connexió amb l’exterior: els ports de Tarragona i Barcelona, l’aeroport de Barcelona, la xarxa de gran velocitat, les autopistes, les telecomunicacions i la xarxa energètica. La persistència d’un model centralista i centralitzador en la planificació i les inversions de l’Estat en infraestructures pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés econòmic de Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. El Govern de la Generalitat ha de liderar un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi l’actual model radial que impulsa el PP per una proposta de xarxes (amb eixos transversals i longitudinals) i de nodes. El conjunt de l’administració estatal i autonòmica ha invertit a Catalunya quasi l’1% menys del PIB que al conjunt d’Espanya. La meitat d’aquest diferencial d’inversió correspon a infraestructures del transport. Les carreteres són les infraestructures amb un diferencial negatiu més gran, seguides d’aeroports i ports. En ferrocarrils, la posició de Catalunya també és clarament insatisfactòria. Estem molt lluny dels estàndards europeus. S’ha de vetllar per la cohesió i l’equilibri dels territoris; assegurar la seva accessibilitat en temps raonable i la connexió entre els diferents punts de Catalunya; aplicar realment la descentralització; i fer de les ciutats mitjanes autèntics pols de dinamisme econòmic, on sigui possible viure en condicions d’igualtat. Pel que fa a infraestructures de telecomunicacions, és inexplicable un desplegament tan lent. El retard en el cable és imperdonable. El conjunt del territori ha d’accedir en condicions d’igualtat a la xarxa de banda ampla de telecomunicacions i evitar, de nou, la separació dels territoris en una Catalunya de dues velocitats. La supressió d’alguns peatges i l’establiment de tarifes molt reduïdes a la resta de la xarxa per als usuaris habituals haurà de comportar l’eliminació de les actuals traves a la mobilitat quotidiana. Per resoldre la mala comunicació de la Catalunya no metropolitana, caldrà acabar els grans eixos de connexió interna i de vertebració de les regions. Ens proposem reclamar la delegació de la gestió de les grans infraestructures i del sistema ferroviari regional i de rodalies. La situació actual de dependència total d’organismes estatals, subordina els interessos de Catalunya a projectes centralitzadors. Necessitem un gran pla de transport de viatgers que aprofiti l’empenta del tren de gran velocitat per reforçar i ampliar les línies de rodalies i per modernitzar i fer créixer la xarxa de ferrocarrils convencionals. 258 �Les administracions han de vetllar per assegurar que la xarxa de gas arribi a tot el territori i per garantir la qualitat del subministrament elèctric. Caldrà triplicar la generació elèctrica amb fonts renovables. A Catalunya s’han d’emprendre actuacions enèrgiques per millorar l’hàbitat rural. És necessari l’augment i millora de les infraestructures bàsiques i l’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions al món rural. Cal assegurar que tots els nuclis rurals de més de 1.000 habitants tinguin un sistema de depuració d’aigües residuals. Cal incrementar a tots els municipis rurals més serveis dels que prescriu la legislació vigent. S’ha de considerar el paisatge com un valor cultural i un actiu econòmic per a les zones rurals, que beneficia i que es projecta al conjunt de Catalunya. En definitiva, volem una Catalunya oberta al món, ben estructurada interiorment, sostenible ambientalment i que sigui motor econòmic d’Europa: una Catalunya nucli de l’euroregió Pirineus–Mediterrània. 259 �5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita El procés d’obertura al món i la consolidació de Catalunya com a xarxa de pobles i ciutats obliga, com ja hem dit, a millorar les grans infraestructures de connexió amb l’exterior: els aeroports, els ports, la xarxa de gran velocitat, les autopistes, les telecomunicacions i la xarxa energètica. Catalunya té una situació privilegiada. A distàncies avui dia assequibles, ens podem connectar fàcilment amb les grans ciutats europees, en especial amb les del sud d’Europa. Però, en comparació amb les principals regions europees, tenim una dotació d’infraestructures del transport que se situa en el 63% de la mitjana. Catalunya, amb més de 6 milions d’habitants, fa una aportació decisiva a la construcció de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, de 17 milions d’habitants. L’Arc Mediterrani, territori comprès entre el Lazio (Roma) i Algesires (Andalusia), i entès com una xarxa de regions i de ciutats, té punts de discontinuïtat, de ruptura o de debilitat de la trama urbana: en els espais del nostre interès més immediat, el primer punt se situa a les terres de l’Ebre, en l’espai comprès entre Castelló i Tarragona, i l’altre punt a les comarques gironines i la Catalunya Nord, a l’espai comprès entre Barcelona i Montpeller. Dins de l’Estat espanyol, Catalunya té una dotació d’infraestructures de transport que se situa en el 73% de la mitjana espanyola. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb una dotació d’infraestructures menor en relació amb la seva grandària econòmica. Tenim el 65% de dotació de capital públic, el 70% d’infraestructures econòmiques en relació a la mitjana espanyola. La persistència d’un model centralista i centralitzador en la planificació i les inversions de l’Estat en infraestructures, pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés econòmic de Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. Per això el Govern de la Generalitat ha de liderar un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi l’actual model radial per una proposta de xarxes. Des de la perspectiva de la connectivitat interior de Catalunya, la nova divisió del Principat en set vegueries ha d’anar acompanyada d’un nou mapa infraestructural que reestructuri i reequilibri els diferents territoris del país. Tots els territoris de Catalunya són diferents, tots tenen capacitats i vocacions específiques i han de formar un conjunt ben ajustat i relacionat a través de diferents mitjans de transport per tal de fer de Catalunya una xarxa de pobles i ciutats. Així doncs, és d’una necessitat imperiosa per a la competitivitat de la nostra economia, corregir els dèficits que té Catalunya en matèria d’infraestructures. Per fer-ho, cal una acció decidida del nou Govern de la Generalitat. 260 �5.1.1. Ferrocarril Nova xarxa mixta de mercaderies i passatgers per a la Catalunya interior, eix transversal ferroviari Catalunya, amb l’1% de la superfície de la Unió Europea i l’1,6% de la població, només té el 0,82% de la xarxa ferroviària. Les infraestructures ferroviàries de qualitat (però encara amb molts dèficits) se situen a l’entorn de Barcelona. Fora de la regió metropolitana predominen els trams de via única (per exemple, de Tarragona a Castelló i de Tarragona a Lleida). Els temps d’accés de les ciutats de Catalunya a Barcelona són molt deficitaris i encara ho són més les interconnexions que no passen per Barcelona. El model de gran velocitat del Ministeri de Foment és absolutament radial: s’oblida de l’Eix de l’Ebre, de la connexió amb el País Basc, deixa coix l’Eix Mediterrani en el tram Tarragona–Castelló i tampoc no planteja la unió d’aquest eix amb la xarxa andalusa. La proposta ministerial no resol el tràfic de mercaderies i no dóna resposta a la combinació de la gran velocitat i les mercaderies; i el tram Figueres–Perpinyà tindrà un cànon d’infraestructures més alt que la resta de la xarxa per remunerar la participació privada. La política ferroviària espanyola no és homogènia i Catalunya està discriminada negativament: bona part de la xarxa radial centrada a Madrid és exclusiva per a viatgers i gran velocitat (350 km/h), mentre que a Catalunya es proposa que, de Barcelona a la frontera, sigui d’ús mixt viatgers/mercaderies. El mateix passa de Tarragona a València, només una adequació de l’actual (200 km/h), també d’ús mixt. El model radial del Ministeri de Foment deixa Catalunya en una situació perifèrica perquè està mal resolta la connexió amb València (menor velocitat i eliminació de la xarxa convencional), no hi ha connexió amb el País Basc ni amb el Corredor Atlàntic i no hi ha visió europea de la xarxa. Amb visió europea es guanya centralitat, ja que Catalunya es troba en un dels grans corredors europeus, el Corredor Mediterrani. Davant de la previsió que es dupliqui el trànsit terrestre de mercaderies d’aquí al 2020, cal una nova xarxa ferroviària de mercaderies. Per tal d’evitar la congestió de la xarxa viària i els alts costos ambientals del transport per carretera, el Llibre Blanc de la Unió Europea fixa l’objectiu mínim d’assolir el 15% de quota modal per al ferrocarril (Espanya està en el 4%). L’obertura del mercat ferroviari i, molt especialment, del transport de mercaderies, que regulen les directives europees, és una oportunitat que cal saber aprofitar. OBJECTIUS 1. Definir un nou model de xarxa ferroviària per a Catalunya per poder servir millor l’economia i la població europea. 2. Incrementar la dotació ferroviària per tal d’aproximar-nos als estàndards europeus. 3. Assolir l’objectiu que del 15% al 30% del transport de mercaderies es realitzi per ferrocarril. 261 �4. Accelerar l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa per tal que aquesta es produeixi el més a prop possible del compromís –ara impossible– del 2004, per tal d’integrar Catalunya a Europa i de vertebrar l’euroregió Pirineus– Mediterrània, de 17 milions d’habitants, amb la xarxa de gran velocitat. 5. Articular entre elles les ciutats de la Catalunya interior (Lleida–Tàrrega–Igualada– Manresa–Vic–Olot i Vic–Ripoll–Puigcerdà) i també amb les de l’eix costaner (Tarragona–Barcelona–Girona). 6. Assegurar que totes les capitals comarcals i els pobles i ciutats de més de 5.000 habitants estiguin a un màxim de 30 minuts d’una estació ferroviària i que el temps de connexió amb la capital regional sigui inferior a 50 minuts i que estiguin a menys de dues hores de Barcelona (excepte en el cas de la Vall d’Aran). 7. Crear la xarxa ferroviària de mercaderies, en el context de la millora de les relacions ferroviàries entre la Península Ibèrica i Europa i de la potenciació dels ports de Tarragona i Barcelona. 8. Signar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. 9. Aconseguir la gestió dels serveis de trens regionals i de rodalies. 10. Impulsar la creació d’un nou operador ferroviari català per tal de fomentar el desenvolupament de les noves xarxes de gran velocitat i mixta en el context de la liberalització de serveis de la Unió Europea. 11. Reassignar recursos per reequilibrar la situació de dotació de capital públic i d’infraestructures, adoptant una política d’inversió més eficient. 12. Construir aparcaments dissuasius a preus polítics (no gratuïts per evitar que es converteixin en un aparcament alternatiu per als veïns i que no compleixin el seu objectiu) vinculats a l’ús del transport públic a totes les estacions de ferrocarril de rodalies i intercanviador. 13. Impulsar la construcció de vies exclusives o preferents per a transport de mercaderies, o carrils únics. MESURES Redactar un nou pla de xarxa ferroviària per a Catalunya. Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. 262 �Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia de gran velocitat per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida–Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. Establir quatre xarxes ferroviàries: Línies de trens de viatgers a velocitats de 300-350 km/h: − Línia Madrid–Saragossa–Lleida–Tarragona–Barcelona–Girona–Figueres– Perpinyà. − Corredor mediterrani: València–Castelló–Tarragona i incorporació a la línia Madrid–Barcelona. Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers: − Eix transversal ferroviari: Lleida–Igualada–Manresa–Vic–Olot–Figueres, amb connexió per l’Eix de l’Ebre cap al Cantàbric. − Eix transpirinenc: Barcelona–Igualada–Manresa–Vic–Ripoll–Puigcerdà– Tolosa. − Connexions als ports de Barcelona i Tarragona. La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Establir serveis de rodalies a les terres de Ponent, Tarragona i Ebre, i Girona. A les terres de Ponent crear dues línies de rodalies: Cervera–Lleida–Montsó i Balaguer–Lleida–Les Borges. A Tarragona i l’Ebre, les rodalies passarien per les poblacions de Valls–Reus– Tarragona–Sant Vicenç, amb extensions a Montblanc, Móra i Amposta. A Girona, les rodalies enllaçarien Figueres–Girona–Blanes. Xarxa convencional per a trens de mercaderies: − Madrid–Saragossa–Lleida–Valls. − Corredor mediterrani actual: València–Tarragona. − Figueres–Portbou. Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Crear serveis de trens lleugers en el Camp de Tarragona, de Puigcerdà a la Seu d’Urgell i Andorra, i d’Aran a Cominges. 263 �Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. Contribuir a l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa el més pròximament possible al 2004. Estacions de les línies principals de gran velocitat als aeroports. Demanar la transferència dels serveis de rodalies i la creació de nous serveis a les terres de Ponent, comarques gironines, Camp de Tarragona i terres de l’Ebre. Incorporar les noves línies mixtes de gran velocitat (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. 264 �5.1.2. Xarxa viària: un nou eix europeu d’alta capacitat per a la Catalunya interior Autopistes, autovies i peatges És coneguda la situació de greuge comparatiu i de desavantatge competitiu que comporta l’elevat nombre d’autopistes de peatge de Catalunya en relació amb la resta de l’Estat. La xarxa viària d’alta capacitat a Catalunya està formada per 624 km de peatge i 361 km lliures. La proporció d’autopistes de peatge i lliures presenta els percentatges següents: 64% de peatge i 36% lliure. En canvi, la xarxa viària d’alta capacitat a tot l’Estat resta configurada per 2.250 km de peatge i 6.963 km lliures, de manera que la proporció d’autopistes de peatge i lliures en aquest cas presenta els percentatges següents: 24% de peatge i 76% lliure. És imprescindible, per acabar amb la situació de greuge comparatiu i de desavantatge competitiu que pateix Catalunya, avançar cap a un nou model de xarxa viària d’alta capacitat tant de peatge com lliure, homogeni per a tot Espanya. Aquest nou model exigeix passar per una etapa de transició en la qual l’Estat haurà de fer un esforç inversor en autovies lliures de peatge i en el qual, mitjançant un fons de transició per a la millora de la mobilitat i homogeneïtzació dels peatges de gestió autonòmica (dotat en part dels impostos que generen les autopistes), es puguin superar els conflictes històrics i eliminar greuges comparatius. OBJECTIUS 1. Definir un model federal de gestió d’infraestructures d’altes prestacions homogènia i harmònica per al conjunt de l’Estat per tal de superar l’actual situació de greuge comparatiu. 2. Millorar l’accessibilitat de la gent i del territori a la xarxa d’autopistes i autovies, passant del 21% del territori que actualment és a menys de 15 minuts d’una via ràpida al 60%. 3. Elaborar un pla d’autovies gratuïtes que ens equipararà a la dotació estatal durant el període de transició cap al model de gestió federal. MESURES Mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. Aquest pla ha d’articular la nova construcció de 500 km d’autovies. Redactar un nou pla d’inversions de les concessionàries de les autopistes. 265 �Crear un fons de transició per a la millora de la mobilitat i l’homogeneïtzació dels peatges, integrat principalment per la recaptació dels impostos sobre els usuaris i les societats concessionàries, i completat amb aportacions estatals i autonòmiques, d’acord amb els criteris següents: Les aportacions de l’Estat a través de les actuals partides ja destinades a l’homogeneïtzació de peatges i a la recaptació dels impostos que generen les autopistes: IVA, Impost sobre Societats i IRPF. − Les aportacions autonòmiques a través de les actuals partides destinades a l’homogeneïtzació de peatges: el tram autonòmic de l’IVA i les aplicacions complementàries. − Les aportacions de les concessionàries de les autopistes a través dels increments nets obtinguts com a conseqüència de l’increment del trànsit produït i no contemplat en els respectius programes economicofinancers. − Les aportacions directes de les concessionàries de les autopistes. Aquestes acordaran amb l’Administració un pla d’inversions i de millora de la xarxa i dels accessos a les autopistes. − Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% per compliment de normativa comunitària. En aquest sentit i per donar compliment a la legislació vigent, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. Destinar part dels beneficis de les concessionàries a una política de rebaixes per als usuaris habituals i a actuacions de millora de la xarxa viària. La nostra proposta de construir prop de 500 km de noves autovies, que es concentren en els grans eixos vertebradors del país, és: 1. Xarxa europea: - Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. - Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix Tarragona–Andorra. - Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. - Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. - Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. 2. Xarxa d’autovies catalanes: - Eix de l’Ebre - Eix Occidental (Amposta–Lleida–Vielha), vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. 266 �- Quart Cinturó (Abrera–Terrassa–Granollers), vertebrador de la regió metropolitana de Barcelona. - Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. - Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. - Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. - Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. - Connexió de la C-32 amb l’A-7 a Maçanet de la Selva i prolongació fins a Lloret de Mar. - Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. - Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. - Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. - Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. Xarxa europea Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. OBJECTIUS 1. Potenciar l’Eix Transversal com el tram que manca per donar continuïtat a les carreteres nacionals/autovies del corredor mediterrani (N-340) i el d'interior (N-II), mitjançant la construcció de l’autovia Montblanc–Igualada–Manresa i el desdoblament Manresa–Vic. El nou eix Vic–Olot–Figueres, l’existent Vic–Girona i el desdoblament de l’N-II en el tram Girona–frontera francesa, completen l’esquema. 2. Assumir, d’una manera clara, l’emergència del nou eix transpirinenc Barcelona– Tolosa (E-9), recalcant que l’autopista Tolosa–París està ja gairebé completada i que, per tant, constituirà, a mig termini, el camí més directe entre Catalunya i l’Europa Occidental. MESURES Mesures per a la constitució d’una nova xarxa europea - Incloure a la xarxa europea: − Les autopistes A-2 i A-7. 267 �− L’actual N-II Lleida–Port de Barcelona, amb continuïtat cap a un nou “eix transversal” Cervera/Igualada–Manresa–Vic–Girona. − L’N-340 des de l’Ebre fins a Tarragona, amb continuïtat cap al nou eix transversal per Tarragona–Valls–Montblanc–Igualada. − L’eix transpirinenc (E-9) Barcelona–Manresa–Berga–Tolosa. Pla de carreteres El Govern de la Generalitat no ha actualitzat encara l’actual pla de carreteres, esgotat el juliol del 2001. El 30% del quilometratge del pla resta encara per executar i el mateix pla significà en el seu moment una clara rebaixa de la Normativa de la Xarxa de Carreteres. El Govern de la Generalitat no ha planificat ni actuat a les xarxes arterials metropolitanes. L’actual Govern de la Generalitat ha estat incapaç de planificar les xarxes comarcals i locals, que són carreteres oblidades. OBJECTIUS 1. Desenvolupar una xarxa d’infraestructures basada en el model territorial de les set vegueries. 2. Invertir fort en infraestructures, amb l’objectiu de millorar la connexió amb la resta d’Espanya, amb Europa i, especialment, amb l’Arc Mediterrani. 3. Elaborar les directrius nacionals de mobilitat: Pla d’ús i foment del transport col·lectiu a la xarxa viària. 4. Assolir, com a mínim, l’objectiu del Llibre Blanc de reducció de l’accidentalitat en un 50% en un període de deu anys. 5. Contemplar la planificació i la reserva de sòl destinada a ampliar i a completar la xarxa ferroviària en els grans corredors viaris. 6. Eliminar els obstacles que impedeixen la mobilitat de les persones i les mercaderies a parts importants del territori. 7. Reduir la mobilitat quotidiana i obligada per tal de fixar la població en el territori. 8. Redefinir les xarxes bàsiques, comarcal i local, i aclarir-ne la titularitat. MESURES Mesures per a la millora de la xarxa viària de Catalunya Redactar un nou pla de carreteres que ha de distingir, a més de la xarxa europea, dues grans categories d’actuacions: la xarxa bàsica i la xarxa capil·lar, i dins d’aquesta, les xarxes arterials, regionals i locals. Aquest nou pla ha de precisar, 268 �també, les característiques tècniques de la xarxa i establir una política clara de conservació i manteniment de les carreteres. Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. 5.1.3. Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu La mobilitat de les persones i les mercaderies és un element cabdal per a la cohesió i funcionament del país i té una forta interrelació, en termes de causa i efecte, amb la planificació i ocupació del territori, el desenvolupament econòmic i social i la qualitat ambiental. La mobilitat és l’element que permet el desenvolupament econòmic i social, l’accessibilitat al territori i als serveis. Per tot això, és absolutament necessari dotar Catalunya d’un model de mobilitat que garanteixi l’accessibilitat a tot el seu territori, minimitzant els costos socials i no hipotecant-se el futur. El repte consisteix a articular un model de mobilitat sostenible que permeti assolir, simultàniament, l’increment de la competitivitat i el desenvolupament econòmic i social, amb la millora de la qualitat de vida i la màxima garantia de respecte pel territori i el paisatge. OBJECTIUS 1. Vincular la planificació territorial i de la mobilitat, tot garantint la sostenibilitat del sistema de desplaçaments en termes d’eficiència i de reducció de costos socials. 2. Equilibrar l’accessibilitat al territori, preferentment en transport públic. 3. Millorar la connectivitat de Catalunya amb les xarxes transeuropees de passatgers i mercaderies. 4. Fomentar la integració tarifària i funcional de les xarxes de transport col·lectiu i la seva intermodalitat. 5. Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat. 6. Implantar un nou marc organitzatiu i financer dels sistemes de transport, definint clarament les diferències entre titular del servei, ens regulador i operador. 7. Millorar la qualitat dels serveis de transport públic i del manteniment de les infraestructures viàries i de transport. 269 �8. Reduir la dependència energètica, tot fomentant els combustibles i sistemes alternatius. 9. Racionalitzar el transport i la distribució de mercaderies, garantint alhora l’eficiència de les activitats logístiques. 10. Articular i incrementar la participació social envers l’objectiu de la mobilitat sostenible. MESURES Mesures per a la millora de la mobilitat Millorar l’articulació de la planificació territorial i dels instruments de què disposa, amb la planificació i gestió de la mobilitat. Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. Elaborar plans de mobilitat i d’accessibilitat a totes les àrees urbanes de Catalunya, prioritzant els de la regió metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Vic, La Seu–Andorra i Tortosa–Amposta. Impulsar i desenvolupar plans sectorials (infraestructures viàries de transport, seguretat viària, transport de viatgers i mercaderies) en coherència amb els plans de mobilitat d’abast territorial. Incentivar, mitjançant polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. Articular un sistema harmònic de peatges que elimini els greuges comparatius i que possibiliti la funcionalitat dels peatges com a elements de regulació i distribució de la demanda amb criteris d’eficiència. Disminuir les demores en els peatges mitjançant la racionalització de les barreres de pagament i la utilització de les noves tecnologies de sistemes de peatge. Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. 270 �Millorar la velocitat comercial del transport col·lectiu per carretera: creació de carrils bus i VAO (vehicles d’alta ocupació) als accessos a les ciutats. Implantar sistemes de transport públic a la demanda a les àrees rurals i de baixa densitat. Crear autoritats reguladores i organitzatives en els àmbits metropolitans. En una es crearan les autoritats de les 7 regions. Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. Elaborar la llei d’ordenació dels transports de Catalunya en el marc de les modificacions de la reglamentació europea. Elaborar una llei del finançament del transport de viatgers que garanteixi un finançament suficient tant pel que fa a despeses d’explotació com a noves inversions. Reclamar el traspàs de la titularitat dels serveis ferroviaris de rodalies i regionals a la Generalitat. Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. Assolir, com a mínim, la proposta del Llibre Blanc europeu que en el termini de vint anys el 20% dels combustibles del transport urbà siguin alternatius (gas natural i biocombustibles). Incentivar fiscalment l’ús de combustibles més respectuosos amb el medi ambient i articular mecanismes d’ajut per a l’adaptació de les flotes de transport i de la infraestructura de distribució necessària. Fomentar la recerca en el desenvolupament de sistemes alternatius de transport, mitjançant la col·laboració amb universitats i el sector industrial. 271 �Vincular, amb caràcter finalista, una part de la fiscalitat a la millora i desenvolupament de sistemes de mobilitat sostenible i més respectuosos amb el medi ambient. Impulsar línies d’ajut econòmic al cultiu i producció agrària de biocombustibles. Elaborar un pla de transports de mercaderies que tendeixi a potenciar el transport per via ferroviària i que afavoreixi la intermodalitat. Impulsar i executar un pla de centrals integrades de mercaderies. Revisar els horaris i trajectes, especialment a les corones metropolitanes, per tal d’aconseguir més hores i un millor horari de servei mitjançant el transbordament entre mitjans davant d’una situació de trajectes equivalents i paral·lels de moltes línies de rodalies de les grans ciutats en apropar-se a menys de 15-20 km. Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. Fomentar l’ús de l’hidrogen com a mitjà de transport públic urbà i interurbà, introduint programes de cofinançament de la renovació del parc mòbil actual i objectius concrets en un pla a 8 anys. Tractament especial per a vehicles privats menys contaminants (amb hidrogen, elèctrics, mixtes) en aspectes com: - Gratuïtat o preu molt reduït a les autopistes i aparcaments públics. - Accés preferent al centre de ciutats. - Subvenció de l’impost de circulació. La construcció de cadascuna de les propostes es realitzarà tenint en compte l’impacte ambiental corresponent a cada obra, amb criteris de sostenibilitat i juntament amb un pla de reposició de l’arbrat. Aconseguir una coordinació efectiva sobre tota la xarxa viària catalana, l’estatal, l’autonòmica i la local per tal de millorar la gestió, la continuïtat i l’homogeneïtat de la xarxa amb inversions equilibrades a tot el territori. Establir un pla de senyalització d’orientació integrat que asseguri la continuïtat, la llegibilitat i el millor aprofitament de les infraestructures viàries. Impulsar el desenvolupament, la utilització de noves tecnologies per a la gestió del trànsit i la seguretat viària redactant un pla de carreteres intel·ligents a tot el territori, especialment a les vies més utilitzades. Realitzar auditories de seguretat viària a les carreteres del país, tant a les de nova construcció com a les que ja estan en funcionament, i destinar-hi els recursos econòmics necessaris per tal que es compleixin les exigències més elevades de seguretat amb l’objectiu de millorar la seguretat dels desplaçaments (600 morts a les carreteres catalanes cada any). 272 �Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. Intervenir activament, amb una política de preus, en el transport públic privat com element essencial per afavorir la migració cap al transport públic (peatges variables en funció de les zones i les hores, zones blaves, etc.). Crear un Comissionat de Seguretat Viària. 5.1.4. Foment de la bicicleta OBJECTIUS 1. Potenciar l’ús de la bicicleta com una forma de mobilitat sostenible. 2. Potenciació de les rutes ciclistes de Catalunya, les anomenades vies verdes: Ruta del Ferro, Ruta del Carrilet, Ruta de la Via del Tren, Via Verda de la Terra Alta i l’Ebre. 3. Suport a les actuacions municipals de promoció de l’ús de la bicicleta, com la creació de carrils bici, zones de trànsit tranquil o aparcaments. 4. Foment de l’ús de la bicicleta per a recorreguts urbans de menys de 8 km, pels efectes beneficiosos sobre la salut dels usuaris i el medi ambient (estalvi energètic, reducció de la contaminació acústica, etc.). MESURES Integrar dins les autoritats territorials de la mobilitat una àrea per al desenvolupament de les polítiques afavoridores del transport/bicicleta. Obrir una línia dins el Pla d’Obres i Serveis de Catalunya per a la construcció de carrils bici urbans, zones de trànsits tranquil i aparcaments de bicicletes segurs a zones d’intermodalitat. Impulsar la unificació de la Legislació a Catalunya, per tal de permetre els processos d’intermodalitat bicicleta / tren–bus–avió, i en el transport de bicicletes en el cotxe privat. Realitzar carrils bici, paral·lels a les noves construccions i remodelacions de carreteres i vies de tren, fins que aconseguim una xarxa catalana de carrils bici en el marc de l’Euro-velo. 273 �Reduir la sinistralitat. Establiment de rutes de prioritat els caps de setmana i festius per a bicicletes de lleure a zones adients i en recorreguts homogenis (carreteres de segon ordre, locals). Impulsar programes de salut. Caminar/pedalar. Enfortir les organitzacions ciclistes i els clubs per fer arribar la bicicleta des de les llars d’infants fins als casals de jubilats. Impulsar, des del Departament d’Ensenyament i els consells comarcals, el transport escolar sostenible (substitució del bus per la bicicleta amb monitor). Polítiques de cada infant una bicicleta. Impulsar la consolidació de les vies verdes a Catalunya. Construcció de la via verda al Canal d’Urgell i de vies paral·leles als gran rius (Llobregat, Ter, etc.). Suport per a la promoció de la investigació i de la fabricació de bicicletes a Catalunya (bicicletes elèctriques, plegables, etc.). Crear la Taula bicicleta/turisme, per tal de revaloritzar els punts forts existents i disposar d’una oferta turística per a bicicletes (lloguer) i cicloturisme. Impulsar i integrar els centres BTT en aquest sector. Mesures per fomentar anar a peu i la protecció dels vianants MESURES Impulsar els camins per a vianants entre pobles i/o nuclis urbans. Construir voravies i marges de carreteres locals i comarcals segregats i protegits per als vianants, especialment entre nuclis urbans amb mobilitat obligada (escola, residència, polígons industrials o serveis). 5.1.5. Ports El mar Mediterrani ocupa un posició estratègica en la gran ruta marítima dels vaixells de transport de contenidors i d’automòbils, que dóna la volta al món unint l’Extrem Orient, Europa i Amèrica passant pel canal de Suez. L’activitat dels ports catalans d’interès general (Tarragona i Barcelona) està patint un cert alentiment, amb un creixement menor en el volum de mercaderies i contenidors que el d’altres ports competidors espanyols com Algesires i València. Tant o més preocupant és la pèrdua de pes davant d’altres ports de la Mediterrània com Gènova i Marsella que, a més, estan teixint aliances amb els ports del nord d’Europa, com Hamburg o Rotterdam, que poden marginar els ports de Tarragona, Barcelona i València. 274 �Tanmateix, els ports esportius i pesquers són un dels centres d’activitat econòmica més importants de moltes poblacions costaneres. El Pla de Ports aprovat per l’actual Govern de la Generalitat no és coherent amb les directrius que el Pla Territorial General de Catalunya plantejava respecte al sistema portuari català: ordenar el front portuari, aconseguir l’especialització i la complementarietat dels grans ports i relligar les infraestructures portuàries amb la resta de xarxes de transport. El nombre d’embarcacions del litoral català és molt superior al d’amarratges i continuarà creixent, ja que estem molt lluny dels estàndards d’altres països marítims. Malgrat aquesta tendència, l’actual Pla de Ports no preveu adequadament quina és la capacitat d’absorció dels ports catalans. OBJECTIUS 1. Esdevenir la principal porta del sud d’Europa per a la ruta marítima dels vaixells de transport. 2. Esdevenir la gran zona logística de la Mediterrània Occidental. 3. Impulsar una aliança portuària per facilitar la coordinació de polítiques comunes entre els ports de l’Arc Mediterrani, afavorir el creixement de la regió i fer front a la situació privilegiada dels ports del nord d’Europa. 4. Ampliar les experiències de rutes entre Barcelona i Tarragona i altres ports de la Mediterrània. 5. Preparar els ports catalans per a la potenciació del transport marítim entre països de la Unió Europea (cabotatge o short sea shipping). 6. Preparar els ports catalans per a un augment del trànsit de passatgers. 7. Integrar els ports als seus entorns territorials i resoldre els problemes d’accessibilitat. 8. Ordenar el front portuari català d’acord amb les noves tendències de desenvolupament econòmic i de competència internacional. 9. Establir les línies estratègiques per aconseguir una major especialització dels ports de Barcelona i Tarragona i proposar graus de col·laboració i complementarietat entre ells i amb la resta de ports comercials del litoral català. 10. Impulsar un nou Pla de Ports que contempli la posada en funcionament del Front Portuari Català per coordinar l’activitat dels ports comercials, plantejant dues estratègies diferenciades: una per als ports de Tarragona i Barcelona, i una altra per als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 275 �11. Coordinar l’activitat dels ports esportius i evitar que el nombre d’embarcacions sigui molt superior al d’amarratges, com passa actualment. 12. Garantir la seguretat de totes les operacions i instal·lacions portuàries. - Port de Barcelona: la porta logística del sud d’Europa El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa. Les obres d’ampliació actuals del port de Barcelona, previstes ja en el seu pla director, permetran doblar-ne la superfície de servei, i l’any 2015 doblar el trànsit general fins a 60 milions de tones, 3,5 milions de contenidors i més de 900.000 creueristes, i crear una gran zona d’activitats logístiques (ZAL). Aquest port s’ha especialitzat en mercaderia general i en contenidors, i s’ha convertit en la principal seu de creuers de la Mediterrània Occidental. Ara bé, el port de Barcelona continua tenint pendent de resolució la millora dels seus accessos viaris i ferroviaris, així com la relació amb els centres logístics i les centrals integrades de mercaderies. OBJECTIUS 1. Convertir el port de Barcelona en el gran centre de distribució del sud d’Europa. 2. Resoldre els accessos al port de Barcelona. MESURES Culminar les obres d’ampliació programades. Prioritzar l’accés viari directe a la nova ampliació del port i el manteniment lliure de congestió de l’N-II i de l’A-7. Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. Crear noves àrees logístiques de gran superfície a la Catalunya Central i al Baix Penedès (ports secs). - Port de Tarragona: especialització i diversificació El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat, ampliant la superfície destinada a contenidors i a transport de vehicles, i apostar també pels creuers de passatgers. El seu pla director ja preveu una duplicació de la superfície, però també necessita resoldre els seus accessos. 276 �OBJECTIUS 1. Convertir el port de Tarragona en port de la nova gran àrea econòmica de Catalunya i reforçar-lo com a port de referència de Saragossa i l’Aragó. 2. Diversificar l’activitat econòmica. 3. Resoldre el problema dels accessos al port de Tarragona. MESURES Culminar les obres previstes en el pla director del port de Tarragona. Connectar el port de Tarragona amb les autopistes A-7 i A-2, amb la nova autovia N-340 i amb l’Eix Transversal. Dotar el port d’un accés ferroviari al Corredor Mediterrani, mitjançant la nova línia Madrid–Barcelona, i a la futura línia ferroviària de mercaderies que el connecti amb Europa. - Nou Pla de Ports de Catalunya El Pla de Ports de Catalunya no serveix per reforçar la dinàmica econòmica de les poblacions del litoral català. A part d’oblidar-se de la coordinació necessària de tots els ports catalans (també Barcelona i Tarragona), es concentra en la problemàtica de les instal·lacions esportives i no analitza la importància del sector pesquer. Ens proposem elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya amb els objectius següents: OBJECTIUS 1. Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. 2. Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 3. Incloure en els plans estratègics el disseny de polítiques econòmiques comercials i logístiques que facilitin l’ús d’aquestes infraestructures per part dels diferents sectors productius de la zona. 4. Aplicar el principi de subsidiarietat i crear òrgans gestors de cadascun dels ports comercials amb una forta participació municipal. 277 �5. Impulsar l’aprovació de plans especials, ja previstos a la Llei de ports, com a instrument de planificació de l’activitat portuària i els seus lligams amb els teixits urbans, les xarxes de comunicacions i les estratègies econòmiques i urbanístiques municipals. MESURES Identificar la capacitat d’absorció d’embarcacions del litoral català per tal que aquesta dada ordeni les previsions futures del Pla de Ports de Catalunya. Incorporar al Pla de Ports mesures que contemplin tots els aspectes relacionats amb les marines seques, fixant-ne la possible localització, la capacitat i la integració urbana, territorial i paisatgística. Adoptar dues estratègies diferenciades, una per als ports de Tarragona i Barcelona, i una altra per als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós Evitar la construcció de nous ports al Maresme. Acordar una moratòria fins a l’any 2015 en la construcció de ports esportius a les comarques tarragonines ja que l’oferta és molt superior a la demanda (exceptuant el cas del port nou de Salou, que substituirà l’actual, perquè s’ha de desmantellar). En el Pla de Ports, donar a les Terres de l’Ebre, per la seva especial importància econòmica, una atenció diferenciada per als embarcadors que serveixen les muscleres. El Pla de Ports, igual que les lleis sectorials de ports i costes, ha de preveure les obligacions adquirides per les empreses concessionàries de realitzar el manteniment de la dinàmica de les sorres del litoral (pas de llevant a ponent, dragatge de les bocanes, espigons etc.) 5.1.6. Aeroports El sistema d’aeroports espanyol, dissenyat pel Govern de l’Estat, al servei d’AENA i d’Iberia, vol la potenciació de l’aeroport de Madrid–Barajas i la subordinació de la resta, inclosos els catalans, a aquesta estratègia. Aquest sistema és coherent amb el model polític i territorial del PP d’una Espanya centralitzada que gira l’esquena a Europa. Són elements clau de l’estratègia econòmica de Catalunya la potenciació dels aeroports, la seva interconnexió ferroviària a la gran velocitat i el foment de la indústria i l’activitat aeronàutica. Davant una proposta de sistema aeroportuari dissenyat amb visió ibèrica, volem que cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea. L’estímul de la 278 �competència permetrà assolir l’objectiu de la bipolaritat Barcelona–Madrid del sistema espanyol. El model d’AENA fomenta la concentració i la congestió a Madrid i va en contra del reequilibri territorial. D’altra banda, és un model de gestió centralitzada i en règim de monopoli que perjudica els usuaris i dificulta l’entrada de nous operadors. És un model obsolet només aplicable a països amb característiques físiques complexes, quan la tendència internacional actual és la fragmentació dels antics sistemes aeroportuaris estatals. Aquesta forma de gestió no contribueix a desenvolupar tot el potencial del sector aeroportuari espanyol i molt menys el dels aeroports de Catalunya. D’altra banda, el sistema de subsidis creuats és opac i ineficaç. Actualment, el sector aeri està sotmès a un important procés de reestructuració dominat per la creació de tres grans grups o aliances de companyies aèries: One World–Iberia, Skyteam–AirFrance–Alitalia i Star Alliance, integrada per Spanair, SAS i Lufthansa. Mentre que el primer grup aposta per operar a l’entorn de l’aeroport de Madrid–Barajas i el segon pels aeroports italians i francesos, el tercer grup, Star Alliance, presenta oportunitats per a un hub9 al sud d’Europa. Aquesta nova situació es complementa amb l’aparició de nous actors: les companyies de baix cost Ryanair, EasyJet i Go. OBJECTIUS 1. Dotar-se dels instruments planificadors que permetin a la Generalitat incidir en les decisions estratègiques més importants d’aquest sector. 2. Poder influir en les tendències actuals de reorganització del sector i, de manera particular, aconseguir que l’aeroport de Barcelona tingui autonomia suficient per relacionar-se amb One World i la resta de grups. 3. Aconseguir que cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea. 4. Estimular les potencialitats de tots els territoris i els seus aeroports que, amb plena independència de gestió i autonomia financera, competiran sense subordinació. 5. Dotar-se d’una política estratègica específica per al sector aeroportuari. Cal elaborar un pla estratègic dels aeroports de Catalunya que permeti ocupar diferents segments del mercat aeroportuari. En aquest sentit, són imprescindibles les polítiques relacionades amb les infraestructures aeroportuàries i les polítiques econòmiques complementàries per al seu desenvolupament. 6. Facilitar, a l’entorn dels aeroports, un nou sector econòmic generador de riquesa i de noves oportunitats empresarials i laborals. 7. Fer la gestió dels aeroports més transparent i més arrelada al territori. 9 Aeroport hub és l’aeroport en què el percentatge de passatgers que hi transborden és alt en relació amb el total anual de passatgers que l’utilitzen. 279 �8. Garantir la continuïtat de la inversió pública i impulsar l’entrada de finançament privat. 9. Contribuir a la modernització del conjunt d’aeroports. 10. Impulsar el gran potencial que té Catalunya per a la càrrega aèria. 11. Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 12. Potenciar les infraestructures internes de l’aeroport en dos àmbits (passatgers i càrrega), per recuperar la nostra competitivitat. 13. Millorar els serveis d’inspecció sanitària i veterinària dels ports i els aeroports catalans, demanant el traspàs de les competències pertinents per evitar la pèrdua de competitivitat respecte d’altres. 14. Impulsar iniciatives encaminades a desenvolupar l’aviació general i l’esportiva, donant més protagonisme a les iniciatives locals, així com recuperar el protagonisme de Catalunya en el sector aeronàutic. 15. Fer que l’aeroport de Barcelona esdevingui el gran hub (aeroport de connexió) europeu i intercontinental del Mediterrani Occidental. Multiplicar per quatre els passatgers que fan transbord al Prat. 16. Incrementar l’autonomia i la gestió empresarial de l’aeroport de Barcelona. Aquesta autonomia i gestió empresarial també s’ha d’estendre a la resta d’aeroports comercials de Catalunya. 17. Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. 18. Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. 19. Fer que l’aeroport de la Seu d’Urgell també esdevingui un aeroport internacional vinculat al turisme i a l’accessibilitat d’Andorra i dels Pirineus. 20. Crear una xarxa d’aeroports regionals que incorpori els nous aeroports de les terres de Lleida, de la Catalunya Central i de les terres de l’Ebre. 21. Trobar una localització per al segon aeroport d’aviació general i esportiva de la regió metropolitana de Barcelona. 22. Complementar la xarxa d’aeroports d’Empuriabrava, Manresa (Sant Fruitós de Bages), Igualada–Òdena i la Cerdanya amb el desenvolupament de pistes auxiliars per a treballs forestals, agrícoles, emergències, heliports i hidroports. 280 �23. Contribuir a l’impuls del sector aeronàutic en els vessants educatiu (enginyeria, pilots, controladors, manteniment, personal de vol, etc.) i empresarial (disseny, fabricació de components, serveis aeroportuaris, companyies aèries, etc.). Actualment, s’estan desenvolupant ja un conjunt d’iniciatives vinculades als aeroports existents, a les universitats i a zones industrials, que configuren els futurs districtes industrials aeronàutics. 24. Minimitzar els impactes ambientals dels aeroports. MESURES Constituir societats de gestió per als aeroports catalans, societats anònimes amb participació dels tres nivells de l’Administració i del sector privat. Mantenir-ne la titularitat pública. Crear consells territorials de gestió participativa i pròxima dels aeroports, amb uns aeroports més transparents i més arrelats al territori. Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; impulsar l’aeroport de Lleida per a la seva adequació al transport de passatgers i mercaderies; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport binacional. Incrementar el moviment d’avions de 400 places al Prat, el transport de mercaderies, la ubicació d’hangars de manteniment, noves àrees d’acollida de viatgers i connexions viàries i ferroviàries fàcils amb l’entorn, per tal que Barcelona esdevingui el hub (aeroport de connexió) del sud d’Europa. Crear un sistema aeroportuari espanyol bipolar. Construir la ciutat aeroportuària i articular l’àrea econòmica aeroportuària. En particular, crear l’observatori de l’ocupació aeroportuària per tal d’adequar les ofertes formatives a les noves ocupacions generades a l’entorn d’aquesta activitat econòmica. Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. Construir els aeroports regionals de Lleida, l’Ebre i la Catalunya Central. 281 �Planificar el creixement dels aeroports d’aviació general i esportiva com el de Puigcerdà–La Cerdanya, Igualada–Conca d’Òdena, Lleida, Empuriabrava i terres de l’Ebre. Crear les condicions per a una major participació d’empreses catalanes en els grans projectes industrials d’aerobús i dels altres constructors aeronàutics, reforçant el paper d’institucions com la BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l’Espai). Ampliar l’oferta formativa superior en especialitats relacionades amb l’aeronàutica, com l’enginyeria aeronàutica, la creació d’MBA (Màster en Administració d’Empreses) especialitzats en el transport aeri, la creació d’un centre de controladors aeris, formació de pilots, etc. Fer que Barcelona pugui esdevenir un lloc de trobada professional del sector del transport aeri a escala nacional i internacional. 5.1.7. La logística, factor de competitivitat En general, a tot el territori català cal potenciar les activitats lligades a la logística, el transport i la distribució, com a instrument que doni competitivitat a l’activitat pròpiament portuària, a la indústria i al comerç, i que generi valor afegit amb la manipulació de les mercaderies. Caldrà potenciar les zones d’activitats logístiques lligades a aquestes infraestructures i als aeroports, i fomentar la instal·lació de la indústria transformadora. Les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona, previstes en els corresponents plans directors, plantegen increments notables de les respectives àrees logístiques, però així i tot aquests creixements semblen insuficients per cobrir la demanda. La nostra proposta de política portuària i el nostre model territorial vol prefigurar les solucions que cal donar a les necessitats de noves superfícies industrials i d’activitats logístiques, i planteja la creació d’una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre el ports de Tarragona i de Barcelona, i una altra a la Catalunya Central per al Port de Barcelona. Un element fonamental del mapa logístic de Catalunya és la proximitat entre aeroports, ports, nova xarxa ferroviària de mercaderies i nusos de la xarxa viària. El model que ha creat CiU, en els més de 23 anys de govern, ha concentrat les instal·lacions logístiques a la franja litoral. Nosaltres volem acabar amb aquest model i estendre els centres logístics a la Catalunya interior. Les terres de Ponent i la Catalunya Central tenen una situació privilegiada per esdevenir el gran motor logístic de Catalunya. Per superar el dèficit d’infraestructures d’accés als ports i resoldre els problemes de coordinació entre els diferents sistemes de transport viari, portuari, ferroviari i aeroportuari, ens proposem crear un consorci de gestió portuària amb participació de totes les administracions, que afronti amb decisió la solució dels dèficits infraestructurals, especialment els d’accés ferroviari amb amplada internacional. El consorci vetllarà per a la ubicació de zones d’activitat logística associada als ports. 282 �OBJECTIUS 1. Permetre l’establiment d’un sistema de nusos abundant que actuï com a sistema logístic per a tot Catalunya. 2. Crear un eix de desenvolupament nou a la Catalunya interior: l’eix transversal (Lleida–Tàrrega–Cervera–Igualada–Manresa–Vic–Girona–Figueres), que estigui perfectament connectat als corredors del Mediterrani i de l’Ebre, i que alhora permeti la connexió transpirinenca amb Europa. 3. Ampliar el Corredor Mediterrani des del congestionat front litoral cap a la Catalunya interior. 4. Facilitar el transvasament entre els modes i potenciar l’ús del ferrocarril per a les llargues distàncies, mitjançant la creació de centrals de mercaderies i àrees logístiques en els punts d’encreuament de les principals infraestructures viàries i ferroviàries (Lleida, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Figueres, L’Aldea, Tarragona, El Vendrell, La Llagosta, Girona). 5. Aprofitar el lligam de la logística amb les noves tecnologies. Caldrà reservar espais per ubicar activitats relacionades amb les noves tecnologies, el coneixement, la informació, la investigació i el transport, i situar-nos al front de les grans àrees urbanes del món que saben resoldre de manera adequada treball, creixement, sostenibilitat i qualitat de vida. 6. Potenciar les activitats lligades a la logística, el transport i la distribució, com a instrument que doni competitivitat a l’activitat pròpiament portuària, a la indústria i al comerç, i que generi valor afegit amb la manipulació de les mercaderies. 7. Potenciar les zones d’activitats logístiques lligades a aquestes infraestructures i fomentar la instal·lació de la indústria transformadora. 8. Prefigurar les solucions que cal donar a les necessitats de noves superfícies industrials i d’activitats logístiques mitjançant una nova política portuària i el nostre model territorial. MESURES Crear una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre els ports de Tarragona i Barcelona. Crear una altra gran àrea logística a la Catalunya Central per al port de Barcelona. Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. 283 �Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). Potenciar la Pobla de Segur com a centre de distribució dels Pirineus. Crear un consorci de gestió portuària amb participació de totes les administracions, que afronti amb decisió la solució dels dèficits infraestructurals, especialment els d’accés ferroviari amb amplada internacional. El consorci vetllarà per la ubicació de zones d’activitat logística associada als ports. 5.1.8. Energia En el nostre país, malgrat el discurs nacionalista del darrer Govern durant 23 anys, cal destacar que, pel que fa a la política energètica, hem viscut una pèrdua de capacitat de decisió. El Govern de la Generalitat ha permès que diverses companyies elèctriques que operaven al Principat amb centre de decisió a Barcelona hagin estat absorbides per una única empresa privada amb centre de decisió a Madrid, acceptant un nivell d’inversions insuficient que ha perjudicat la qualitat del servei. A Catalunya, la separació entre les grans zones productores d’energia elèctrica i les zones on es concentra la demanda, fa necessària l’existència d’una xarxa de línies elèctriques que connecti els centres productors amb els centres de consum. A més, l’energia elèctrica té la singularitat que la generació, el transport, la distribució i el consum funcionen en temps real, ja que no es pot emmagatzemar. Per tant, aquesta xarxa ha de ser suficientment segura com per garantir el subministrament en els casos d’interrupció parcial del servei. Així mateix, aquesta xarxa ha de permetre les connexions necessàries, a escala internacional i amb la xarxa de l’Estat, per una òptima regulació del conjunt del sistema i per facilitar els intercanvis d’energia entre les diferents àrees geogràfiques. La xarxa elèctrica catalana totalitza gairebé 100.000 km de línies elèctriques, amb 52.000 km de baixa tensió (inferior a 1 kV) i 46.000 km d’alta tensió (superior a 1 kV), dels quals 9.000 km corresponen a la xarxa de transport i subtransport. Aquesta estructura de la xarxa comporta la necessitat de realitzar inversions importants cada any per assegurar la qualitat del subministrament. D’altra banda, Catalunya es troba pràcticament a la cua en el foment de l’energia renovable. Efectivament, en l’energia eòlica fa molts anys que la situació està aturada i en el foment de les altres energies renovables (solar, minihidràulica, geotèrmica, residus, biomassa, etc.) encara s’ha avançat molt menys. S’han d’establir mecanismes per facilitar l’expansió i la connexió d’aquestes noves fonts a la xarxa general d’energia per garantir-ne la viabilitat econòmica. Actualment Catalunya només disposa d’una potència instal·lada en energia eòlica de 83,5 MW, superada de molt per Galícia (973 MW), Navarra (597 MW), Castella–la Manxa (464 MW) o Aragó (465), entre d’altres. La manca d’iniciativa del Govern català en aquest àmbit contrasta amb moltes de les iniciatives del món local, que s’han dotat de programes i plans energètics força ambiciosos. A la Cimera de Johannesburg, la UE va anar més enllà i va plantejar 284 �incrementar la participació de les energies renovables fins al 15% de cara al 2010. Les previsions presentades pel Govern en el Pla de l’Energia a Catalunya per al 2010 se situen, a més, lluny de les expectatives de creixement de moltes comunitats autònomes de l’Estat i de les d’altres països europeus líders en l’ús de l’energia eòlica. Pel que fa a la xarxa de transport de gas, tant Catalunya com Espanya no disposen d’una producció de gas significativa. Per tant, depenen del gas natural exterior per cobrir les seves necessitats. OBJECTIUS 1. Les energies renovables han de jugar un paper essencial en el nou model energètic. En aquest sentit, es pretén aconseguir que el 2010, a Catalunya, entre el 12% i el 15% de l’energia primària sigui d’origen renovable. 2. Limitar l’evolució futura del consum d’electricitat, fomentant l’estalvi energètic, i millorar-ne l’eficiència. 3. Millorar la qualitat del servei elèctric i del subministrament de gas canalitzat. 4. Garantir el subministrament elèctric a tot el territori cobrint la demanda estimada de consum i garantir el menor cost possible. 5. Facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i garantir la capacitat real d’elecció del consumidor. 6. Ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport de gas. MESURES Mesures per tal d’aconseguir que una part creixent de l’energia primària sigui d’origen renovable (horitzó 2010) Posar en marxa mesures econòmiques i fiscals per afavorir la producció d’energies renovables. Reformar l’actual sistema de primes del règim especial per potenciar la cogeneració i les energies renovables, donant estabilitat a la retribució per kW/h generat. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 sostres de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars. Aplicar de manera immediata als edificis de la Generalitat criteris d’eficiència, amb la instal·lació de captadors d’energia solar en els de nova construcció i la construcció d’edificis energèticament eficients, avançant-nos en l’aplicació de la directiva sobre control i estalvi d’energia en els edificis que ha aprovat la UE. 285 �Conrear i aprofitar els anomenats biocombustibles o biocarburants. Redactar un nou pla de parcs eòlics que permeti la instal·lació de nous parcs eòlics amb un mínim de potència instal·lada de 1.500 MW, que siguin respectuosos amb el medi i el paisatge i que permetin la transició a noves energies renovables. D’acord amb el Consell de Seguretat Nuclear, fer un seguiment dels plans de manteniment de les centrals nuclears i reclamar a l’Estat la solució al problema dels residus. Afavorir el comerç de productes de baix consum i difondre els avantatges de l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la ciutadania assumeixi la cultura del baix consum energètic, de l’estalvi o el que es coneix com a negawat. Mesures per garantir el subministrament a tot el territori, d’acord amb la demanda estimada de consum elèctric al menor cost possible Dotar de l’estructura i la dimensió adequades les xarxes de transport, transformació i distribució, en relació amb la situació i el volum de la producció i el consum. Garantir a tota la població, mitjançant certificació emesa per una part no implicada directament, l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria dels efectes dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte ambiental sobre el territori. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. Proposar i estudiar, juntament amb els municipis afectats, les compensacions de les empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals passaran les noves línies. Fer un seguiment anual de l’evolució del consum elèctric a Catalunya i informar-ne al Parlament durant el primer trimestre de cada any. Assegurar la construcció i posada en marxa del mínim de grups necessaris de cicle combinat per garantir el subministrament elèctric futur durant el període 2004-2010, d’acord amb l’evolució de la demanda. Elaborar i aplicar un pla d’emplaçaments de noves centrals basat en la distribució de petites unitats properes a les zones de consum. Reforçar la interconnexió de la xarxa elèctrica catalana amb la de la resta d’Espanya i amb França, per millorar el marge de seguretat del subministrament elèctric i per facilitar la connexió amb altres generadors de les xarxes europees. Preparar simultàniament amb la mesura anterior un pla de reordenació de línies per reduir l’impacte ambiental del conjunt de línies d’alta tensió. 286 �Mesures per facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i garantir la capacitat real d’elecció Facilitar l’entrada de nous operadors de generació d’energia elèctrica al mercat per millorar la competència i la capacitat real d’elecció de proveïdor. Garantir a la població afectada, mitjançant certificació per part no implicada, l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria dels efectes dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte ambiental sobre el territori. Estudiar, juntament amb els municipis afectats, les possibles compensacions de les empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals passaran les noves línies. Mesures per millorar la qualitat del servei elèctric Renegociar el Protocol d’acord entre el Departament d’Indústria i l’actual empresa Fecsa-Enher, signat el desembre de 1998, amb l’objectiu de millorar el nivell de qualitat del subministrament elèctric. Disposar i aplicar els recursos adients per fer front a les inversions necessàries per obtenir la qualitat de servei requerida pels consumidors de Catalunya. Reformar l’actual reglament de qualitat posant l’accent en l’anàlisi i el seguiment de les avaries, la informació al consumidor i l’edició de recomanacions periòdiques dirigides a les empreses distribuïdores i als consumidors. Preparar un pla d’extensió de la xarxa de distribució que asseguri que, en un termini de cinc anys, tots els municipis de Catalunya de més de 2.000 habitants no tindran alimentació en antena sinó que formaran part d’una xarxa mallada o tindran doble alimentació. Un cop preparat l’esmentat pla, se’n prepararà un de nou per estendre’l als municipis de més de 500 habitants. Mesures per limitar l’evolució futura del consum d’electricitat Preparar programes específics de promoció de l’estalvi d’energia elèctrica, tant per al consum domèstic com per a l’industrial. Negociar amb el Govern de l’Estat el restabliment d’un fons destinat a la gestió de la demanda. Estudiar l’establiment d’un nou sistema tarifari que fomenti l’estalvi d’energia elèctrica i que no es gravi a l’usuari. Donar suport a la comercialització de productes de baix consum. Difondre els avantatges de l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la ciutadania assumeixi la cultura del baix consum i l’estalvi energètic. 287 �Mesures per ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport de gas Redactar un nou pla de gasificació que ampliï la xarxa de gas en 500 km més en el període de 3 anys. Dotar de subministrament de serveis de gas 196 municipis que ara no estan incorporats a la xarxa. Crear un pla de suport financer al desplegament de la xarxa secundària de transport de gas i de la dotació de serveis de distribució de gas a nous municipis de Catalunya, amb especial atenció als municipis petits, i adaptar aquest Pla a les prioritats de reequilibri industrial i/o territorial. Negociar amb Gaz de France per fer viable la connexió a la xarxa de gas natural de la Vall d’Aran. Negociar amb el Govern de l’Estat el volum de compensació econòmica mitjançant modificació de la legislació vigent per tal d’obtenir un índex de compensació en l’extensió de la xarxa que atengui a criteris de reequilibrament industrial i/o territorial. Negociar amb les empreses de gas l’extensió de tubs per a la xarxa de telecomunicacions. 288 �5.1.9. Telecomunicacions Competència i equilibri territorial. Banda ampla a tot Catalunya El model de liberalització de les telecomunicacions impulsat, en general, a Europa ha demostrat tenir greus mancances: desequilibris territorials, fallides, pèrdues de llocs de treball, etc. Molts països, regions i ciutats s’estan replantejant les actuacions en matèria de telecomunicacions. Com a principi general podem dir que a Catalunya cal promoure la competència i garantir l’equilibri territorial, amb l’objectiu general de proporcionar servei de banda ampla a tots els ciutadans i ciutadanes i a totes les empreses del país, per tal que els ciutadans es puguin beneficiar dels serveis avançats de les telecomunicacions (informació, formació, telemedicina, etc.) i les empreses puguin millorar l’eficiència, competitivitat i l’aplicació d’innovacions. OBJECTIUS 1. Dotar Catalunya de les infraestructures necessàries per dur la banda ampla a tot el territori, a un preu raonable i en un escenari de competència real. Per tant, planificar i promoure la construcció d’una xarxa de BA adequada als interessos generals del país, mitjançant la concertació d’inversions publiques i privades. 2. Fomentar la inversió empresarial en el camp de les telecomunicacions, la xarxa energètica i en R+D+I, i ampliar-la a nous sectors. 3. Promoure la competència. Per fer-ho, les administracions han d’actuar de facilitadores (drets de pas, infraestructures, grans consumidors, etc.) per als operadors. 4. Garantir l’equilibri territorial ajudant al desplegament i incentivant-lo a les àrees on les operadores no tenen un mercat suficient (agregació de demanda, ajuts, etc.). 5. Dotar les administracions d’eines d’ordenació, planificació i gestió de les telecomunicacions, així com de les infraestructures necessàries per garantir els serveis als catalans. 6. Definir els nivells de compromís dels serveis de telecomunicacions que es volen per al territori. 7. Acordar amb els diferents operadors els plans de desplegament que garanteixin l’arribada de la banda ampla a tot el país. 8. Ordenar un sector on existeixen molts tipus de xarxes i tecnologies: mòbils, telefonia, ADSL, Cable, Wi-fi, televisió, etc., amb diferents graus de cobertura. 289 �MESURES Mesures per fer arribar la banda ampla a tot Catalunya Estructurar la xarxa de telecomunicacions de Catalunya en tres nivells: una xarxa nacional i internacional, una xarxa interurbana de transport i les xarxes d’accés. La xarxa nacional i internacional està formada pels mitjans que permeten enllaçar Catalunya amb la resta d’Espanya i l’estranger. És un mercat amb suficients operadors internacionals i nacionals. − La xarxa interurbana de transport ha de permetre enllaçar de manera estructurada els diferents pobles de Catalunya. Avui dia hi ha comarques i pobles sense una correcta cobertura i, en la majoria dels casos, sense competència. Localret proposa la cobertura territorial mitjançant una estructura funcional de quatre anelles. La seva implantació pràctica, sigui mitjançant sistemes de consorci amb operadors d’infraestructura o fets directament per la pròpia Administració, permetrà posar a disposició dels operadors de serveis la capacitat de transmissió necessària d’acord amb el pla d’infraestructures proposat. − Les xarxes d’accés són les que, dins de cada ciutat o poble, uneixen els diferents terminals dels clients amb les centrals de telecomunicacions locals, i s’hauran de desenvolupar amb la col·laboració dels municipis. Són de desplegament difícil i car, però s’estan desenvolupant tecnologies que en molts casos facilitaran el procés ( Wi-Fi, LMDS, PLC, etc.). − Col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i la implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre operadores i administracions. Elaborar, amb la participació i implicació dels governs locals, un nou pla director de les infraestructures de telecomunicacions de banda ampla, coordinat amb el desplegament d’altres infraestructures, amb l’objectiu de promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori. Promoure experiències pilot de ciutats: xarxes sense fils, fibra òptica fins a l’usuari, accés per la xarxa elèctrica (Power Line Comunications), etc. Redefinir les infraestructures de telecomunicacions com a suport d’un servei bàsic i de provisió obligatòria per a la qualificació de sòl urbà. Promoure la rehabilitació d’edificis antics i la dotació d’ajuts per a la seva adaptació a les normes de les instal·lacions de telecomunicacions i vetllar pel compliment de les normes vigents (ITC) en les noves edificacions. Incorporar a tots els projectes d’infraestructures públiques de qualsevol mena, l’anàlisi i, si s’escau, la conseqüent obra civil per al desplegament de les xarxes de telecomunicacions. Promoure experiències d’ús dels sistemes de telecomunicacions capdavanters per part de l’administració pública, assumint un paper actiu i pioner en l’aplicació de les 290 �innovacions. Així mateix, potenciar el projecte I2CAT com a banc de proves d’Internet avançat a Catalunya, experimental i obert, on universitats, operadors, empreses i administracions públiques provin les noves tecnologies, serveis i aplicacions abans del seu desplegament massiu. Constituir un Observatori de les Telecomunicacions com a eina per a l’anàlisi i la planificació estratègica de la política de TC. Aconseguir els fons estructurals europeus (ETEN i altres) per finançar el desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions. Desenvolupar la normativa adient per garantir la seguretat de la informació i que les empreses productores de software assumeixin les seves responsabilitats i, si s’escau, revelin les vulnerabilitats dels seus productes als seus clients. 291 �6. LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia Una gestió sostenible de l’aigua per garantir-ne el subministrament El principal problema hidràulic a Catalunya se centra actualment en el subministrament de la regió metropolitana, juntament amb la defensa de l’Ebre (un conjunt de més de 4,5 milions d’habitants), a causa dels períodes cada cop més persistents de sequera, d’una escassa capacitat de reserva i de les greus mancances en la qualitat del subministrament. Catalunya en el seu conjunt no és deficitària en aigua, però sí és cert que les conques internes (on es concentra la major part de la població) pateixen problemes de quantitat i de qualitat en el subministrament d’aigua i, a determinats indrets, es pateixen greus deficiències per la sobreexplotació dels recursos hídrics o la contaminació dels aqüífers. Malgrat això, el Govern de la Generalitat no ha començat a prendre alguna mesura de caire estructural fins al 2001, com la construcció de la primera dessaladora a Blanes, així com alguna actuació aïllada de protecció dels aqüífers amb major pressió. Així doncs, garantir el subministrament d’aigua en quantitat i qualitat suficients és la prioritat de la nostra política hidràulica, així com protegir especialment l’Ebre i la quantitat i qualitat de les seves aigües, que actualment es troben en situació de risc. En aquests moments, es calcula que calen uns 100 hectòmetres cúbics d’aigua l’any addicionals per resoldre la demanda més immediata, i uns 250 hm3/any per cobrir les necessitats futures de les conques internes. El PSC proposa optar per una solució interna catalana que possibiliti un millor aprofitament dels recursos hídrics existents i la incorporació de fonts alternatives com la dessalinització o la reutilització. Una bona planificació i una bona gestió, basades en una concepció integral i sostenible de l’ús de l’aigua, ens ha de permetre obtenir els recursos suficients per donar resposta a les necessitats actuals i futures. Les mesures que els socialistes hem proposat, i que s’emmarquen dins de l’anomenat Pacte Català de l’Aigua, ens han de garantir la disponibilitat de 175 hm3/any d’aigua a curt termini i fins a 290 hm3/any a mig i llarg termini, recursos suficients per cobrir la demanda i els dèficits previstos. MESURES Mesures per al Pacte Català de l’Aigua Desenvolupar programes de consum i de gestió racionals que fomentin l’estalvi en tots els sectors. La gestió racional i acurada dels aqüífers i la recuperació de fonts que s’havien abandonat per excés de contaminació o de salinització permet assegurar unes aportacions addicionals d’aigua potable d’entre 10 i 20 hm3/any. 292 �Fer un pas endavant en l’aprofitament integral dels recursos i en la millora de la gestió, programes d’estalvi a tots els sectors, millora de les conduccions i instal·lacions existents, protecció de fonts i captacions estratègiques, etc. Articular diverses actuacions alternatives per tal de disposar, de manera immediata, de més de 175 hm3/any i per solucionar els problemes puntuals de subministrament d’aigua de boca. Obtenir part dels recursos a partir de l’aigua potable obtinguda a fins a tres plantes de dessalinització que s’instal·laran al litoral català (la primera ja funciona al delta de la Tordera). Totes aquestes plantes podrien aportar entre 60 i 120 hm3/any. Reutilitzar les aigües extretes de les depuradores i de les capes freàtiques per garantir els cabals ecològics, recs per a l’agricultura, jardins urbans i usos industrials. Per exemple, la reutilització de les aigües de la depuradora del Prat pot sumar 55 hm3/any, mentre que la resta de projectes en marxa sumaran fins a 70 hm3/any a curt termini i un potencial de gairebé 300 hm3/any a llarg termini. Interconnectar les xarxes existents per poder resoldre una situació d’emergència per manca d’aigua en algun territori català. Això no obstant, en cinc anys posarem en marxa les inversions necessàries perquè aplicant la tecnologia més avançada de potabilització, cada territori català arribi a l’autosuficiència. La protecció dels recursos hídrics i dels espais fluvials Però, per tal de disposar d’aigua en quantitat i qualitat, també és necessari recuperar els nostres rius i protegir l’espai fluvial i les fonts d’aigua subterrània. La legislació bàsica que ha de guiar tota la planificació hidràulica és la Directiva Marc 2000/60 del Parlament Europeu i del Consell, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. El nou Govern de la Generalitat ha de garantir la disponibilitat del recurs assegurant, alhora, la seva qualitat i la protecció dels espais fluvials, dels aqüífers i del litoral, sotmesos sovint a fortes pressions. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. Encarregar a experts qualificats en aquest àmbit les actuacions que cal realitzar per retornar l’equilibri ambiental als rius catalans. D’acord amb el desenvolupament de la nova planificació, cal establir un programa específic per regular i fixar normes d’explotació, gestió i protecció de tots els aqüífers, així com delimitar la restricció d’usos a les fonts amb major risc de sobreexplotació, i la descontaminació progressiva dels aqüífers més afectats. 293 �Aplicar un pla de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions, tant amb actuacions de planificació preventiva com amb l’establiment de limitacions urbanístiques a les zones inundables de major risc. Cal fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. Revisar el Pla de Sanejament (presentat recentment) per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. Adoptar el concepte integrat d’una conca hidrogràfica i la gestió integral amb criteris únics dels recursos superficials i subterranis. Adoptar mesures de protecció del domini públic hidràulic i de recuperació dels rius i riberes més degradades. El Pla Hidrològic Nacional La presentació, debat i aprovació del Pla Hidrològic Nacional per part del Govern del Partit Popular, amb el suport de CiU, ha distorsionat i condicionat la política hidràulica dels darrers anys a Catalunya, ja que la gestió del Govern de la Generalitat en aquest àmbit sovint s’ha limitat a justificar el seu suport al Pla Hidrològic i al controvertit transvasament del riu Ebre que s’hi planteja. Efectivament, el Pla Hidrològic, ja vigent i convertit en llei, preveu transvasar anualment 1.090 hm3 d’aigua des del tram final del riu Ebre per cobrir tots els dèficits de les conques mediterrànies, des de la regió metropolitana de Barcelona fins a Múrcia i Almeria. Davant d’aquesta llei, els socialistes catalans (i també el PSOE, des d’on es va presentar un text alternatiu en el seu dia) hem rebutjat rotundament el transvasament proposat, fins i tot les aportacions previstes per a la regió metropolitana (de 190 hm3/any), ja que considerem que és injust, abusiu i absolutament insostenible carregar sobre el riu Ebre i sobre el seu delta la solució a tots els dèficits hídrics d’Espanya. El transvasament s’ha de considerar com l’últim recurs possible, un cop esgotades totes les polítiques de gestió eficients de l’aigua i d’aportació de fonts alternatives, aprofitant millor les noves tecnologies existents, principalment la dessalinització. A més, el projecte del Govern del PP no garanteix que l’aigua es tracti com un recurs estratègic i no com una simple mercaderia. Quant al transvasament previst per a Barcelona, el PSC reitera que es tracta d’un projecte innecessari, perquè els dèficits previstos es poden cobrir amb un millor aprofitament dels recursos ja existents i aplicant mesures alternatives. 294 �A més, des del punt de vista estrictament més mediambiental, el Pla Hidrològic Nacional no considera el cabal ecològic un requisit imprescindible a la zona de la desembocadura de l’Ebre, de manera que no es garanteix el manteniment de la plataforma deltaica per tal d’evitar la regressió i la salinització. Davant l’actual amenaça que suposa l’execució del Pla Hidrològic Nacional per als recursos de bona part de Catalunya (en concret, els rius i afluents de la part catalana de l’Ebre, que suposa la meitat del territori), els socialistes apostem per una política hidràulica menys agressiva, que respecti el territori i els ecosistemes, i que garanteixi de manera sostenible el subministrament d’aigua en condicions a tota la població. 295 �6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient A Catalunya hi ha una enorme sensibilitat pels temes relacionats amb la defensa del medi ambient. Però, malgrat la preocupació creixent per aquestes qüestions, no hi hagut una resposta adequada a l’actual Govern de la Generalitat, que s’ha limitat a crear una Conselleria específica de Medi Ambient, malgrat que a l’hora de la veritat, les diferents polítiques que incideixen en el tema continuen sense resoldre’s. La política urbanística i territorial de CiU ha consolidat un model de creixement basat en un aprofitament extensiu del sòl i en un nul respecte pels impactes que aquesta política té sobre els recursos naturals. Els espais naturals de Catalunya suporten un grau excessiu de pressió humana i no s’han aplicat els mecanismes per a la seva protecció. El litoral ha estat ocupat massivament amb tot tipus d’infraestructures que malmeten la costa, que s’ha convertit en una de les zones del país amb més risc de degradació. La gestió dels residus és un dels problemes mediambientals més greus, mentre que no para de créixer el volum de deixalles generades. No hi ha un pla coherent d’ubicació dels abocadors i no s’ha resolt satisfactòriament el problema de la contaminació dels aqüífers per nitrats. En l’àmbit forestal, no s’ha avançat en la definició del model que el país necessita per tal de fer realitat la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. La solució als problemes mediambientals no és només el resultat de l’acció de govern. Cal basar les polítiques en relació amb el medi ambient sobre la base d’un ampli consens. I aquesta no ha estat la situació fins ara. La manca de comunicació clara entre legisladors i executors de les polítiques mediambientals ha estat sovint motiu de conflicte i de problemes innecessaris. El nou Govern de la Generalitat ha de consensuar les seves polítiques mediambientals a partir de la total participació i cooperació de la societat. Així doncs, en aquest sentit, cal fer una gestió responsable, en la línia de les directrius establertes a l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Unió Europea, per tal d’implementar polítiques efectives de qualitat ambiental. Per aconseguir aquest objectiu és necessari adoptar de manera urgent una estratègia per resituar el medi ambient i el desenvolupament sostenible a l’eix i al centre de la política catalana. Una estratègia que, com defineix el VI Programa de Medi Ambient de la UE, ha d’aconseguir la integració de les preocupacions mediambientals en totes les altres polítiques, la implantació del mercat i la col·laboració de la ciutadania. El medi ambient ja no es pot tractar com un fet aïllat. Es planteja a escala mundial una nova tendència: la necessitat d’apostar per una economia ambientalment sostenible, una “ecoeconomia”, capaç de demostrar que es pot reestructurar l’economia global per tal que sigui compatible amb l’ecosistema del planeta i amb el progrés econòmic. Els socialistes proposem, en el marc d’aquestes tendències mundials, una nova política mediambiental a Catalunya, amb l’objectiu fonamental de fer compatible la preservació de la diversitat biològica i la conservació dels nostres recursos naturals amb l’activitat i el progrés econòmic. 296 �Planificar el territori En les darreres dues dècades, a Catalunya, la qualitat de la major part de les àrees urbanes ha conegut millores assenyalades. Ara bé, l’evolució positiva no s’ha estès de manera homogènia sobre el conjunt del territori. Ans al contrari, a Catalunya subsisteixen i s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental, d’àmbit i, sobretot, supralocals. Entre aquests problemes territorials destaquen: les carències i els retards en les grans infraestructures d’accessibilitat exterior (aèria, portuària i ferroviària); l’exacerbació de la mobilitat en vehicle privat i la petitesa del transport públic; les mancances en la cobertura i l’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació; el consum accelerat de sòl i el malbaratament d’energia i recursos hídrics; la urbanització poc ordenada i matussera d’espais de valor paisatgístic i la manca de preservació del patrimoni construït; la problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; les desigualtats d’oportunitats en l’accés a la renda i als serveis a causa del lloc de residència; la carestia i dificultat en l’accés a l’habitatge; l’aparició i persistència d’àrees amb profundes problemàtiques socials i el desgavell del mapa administratiu. La concurrència d’aquestes mancances fa que bona part del territori de Catalunya conegui avui problemes que afecten la sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional, l’equitat social i la competitivitat econòmica del país. La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una estratègia territorial que descrigui i orienti les polítiques de gestió del territori i del conjunt dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i s’agreugen aquests problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental. OBJECTIUS 1. Impulsar un nou model de ciutat compacta i accessible ambientalment sostenible i socialment equitativa tot revisant la normativa urbanística i el planejament territorial per tal de garantir-ho. 2. Dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). 3. Canviar l’actual política d’ocupació del sòl, de regeneració dels espais periurbans, de protecció dels espais naturals, de valoració dels espais agrícoles i forestals, per una ocupació sostenible del sòl. 297 �4. Fer realitat una política d’usos del territori que recuperi el concepte d’espai natural, espai agrari, espai obert i abandonar definitivament la idea que l’únic centre d’interès és l’àmbit urbà o urbanitzable. 5. Promoure activament la conservació dels espais naturals i la preservació de la biodiversitat. 6. Dissenyar un nou model territorial general, que sigui sostenible pel que fa al medi ambient, i que per a la seva aplicació tingui en compte el món local, que és qui ha de planificar els usos del sòl no urbanitzable. Així mateix, s’establirà de comú acord amb el món local el sistema d’espais lliures i de connectors biològics. MESURES Elaborar i aprovar de manera immediata, amb la participació de tots els agents implicats, els plans territorials per a cadascuna de les regions de Catalunya, pendents des de l’aprovació de la Llei de política territorial de 1983, i essencials per establir les grans directrius d’ordenació del territori en matèria d’infraestructures, espais oberts, habitatge i grans equipaments. Incorporar als plans territorials i generals, atenent a les recomanacions de la Unió Europea, estudis d’impacte estratègic per mantenir el model de la ciutat mediterrània, on el paisatge també és un element de qualitat de vida i garanteix la cohesió social, permet un estalvi d’energia, de sòl, de recursos naturals i de temps. Establir també, en aquests estudis, suficients àrees periurbanes obertes i no edificades, que s’han de convertir en les infraestructures bàsiques per garantir la biodiversitat i que actuïn com a connectors biològics entre el camp i la ciutat. Millorar els espais naturals L’administració forestal no té ni direcció ni orientació clares. El balanç de la política del Govern de CiU pel que fa a la protecció dels espais naturals, especialment mitjançant la figura del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992, és força decebedor, ja que 10 anys després de la seva aprovació només s’hi ha invertit prop del 10% dels recursos previstos i pràcticament no s’han desenvolupat els mecanismes de gestió i protecció programats. L’acció del Govern en la delimitació dels espais de la Xarxa Natura 2000 (tant els llocs d’importància comunitària com les zones d’especial protecció per a les aus proposades), acumula un retard inexplicable i ha estat fruit de continus requeriments per part la CE per incompliments en els requisits de protecció dels hàbitats. Només cal posar com exemple l’Estratègia Catalana per a la Conservació i l’Ús Sostenible de la Biodiversitat que el Govern està elaborant, en compliment d’una resolució del Parlament de 1997 i per tal d’assumir les iniciatives de la Unió Europea, amb uns resultats francament modestos i una participació social limitada. En l’àmbit forestal (no hem d’oblidar que a Catalunya hi ha prop de 2 milions d’hectàrees forestals, el 61% del territori), es disposa d’una llei pròpia forestal des de 1988, d’un pla general de política forestal de 1994 i del Centre de la Propietat Forestal, creat el 1999, que no s’han desenvolupat amb el corresponent pla de producció forestal ni amb les línies bàsiques d’orientació sobre la gestió aplicada dels boscos. Això ha contribuït, així mateix, a la proliferació i la gravetat dels incendis forestals. Aquest fet s’ha agreujat amb les 298 �actuacions erràtiques i alguns cops contradictòries dutes a terme pels diversos departaments que han tingut, o tenen, competències en el tema (Medi Ambient, Agricultura i Interior). La natura a protegir no és només la que està inclosa en alguna de les figures jurídiques actuals, sinó que cal tenir especial cura pel que fa a conreus, pastures, boscos, rocams i muntanya alta, rius i zones humides, litoral i mar, etc., i s’ha de considerar i gestionar en conjunt. A Catalunya hi ha una política caracteritzada per la manca d’acció en la gestió dels espais naturals, així com per la inexistència d’una autèntica xarxa interconnectada d’espais i d’una estructura amb participació cívica que asseguri una gestió responsable i eviti la pèrdua progressiva de biodiversitat. L’aplicació dels mecanismes disciplinaris en matèria d’espais naturals protegits ha estat molt limitada, cosa que explica la proliferació extraordinària d’agressions que han patit molts espais naturals, fins i tot reserves integrals i reserves naturals, sovint promogudes per administracions públiques, i que el govern de CiU a la Generalitat ha tolerat amb una completa passivitat. OBJECTIUS 1. Impulsar una autèntica estratègia de protecció i conservació del medi natural i de la biodiversitat. 2. Ordenar les polítiques referents a la natura, els boscos i el paisatge mitjançant normatives específiques i amb el desenvolupament d’instruments administratius adequats. MESURES Coordinar l’estratègia amb les directives europees, la política agrària i el planejament territorial. Incorporar els ens locals en la gestió del medi. Crear els parcs naturals del Montgrí–Medes, del Pla de l’Estany, del Montsec, dels secans de Lleida i de les muntanyes de Prades. Crear les reserves naturals de la Timoneda d’Alfés i dels Aiguamolls del Baix Empordà. Consolidar la xarxa de parcs naturals, tornant la il·lusió als equips humans que hi treballen, i potenciant la conservació de la biodiversitat, l’ús públic, l’educació ambiental i la integració de les comunitats que hi viuen. S’establiran formes de gestió compartida per canalitzar oportunitats i optimitzar esforços i recursos en agrupacions d’espais d’interès natural. Per exemple, a les 299 �comarques gironines: l’Albera, Cap de Creus, aiguamolls de l’Alt Empordà, Montgrí–Medes, aiguamolls del Baix Empordà, zona volcànica de la Garrotxa, Alta Garrotxa, les Gavarres, etc. Això mateix s’hauria de fer als espais del litoral, a tots els del Pirineu, a l’anella verda metropolitana, als espais de l’Ebre, de la Catalunya Central i a les terres de Lleida. Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. Estudiar i establir parcs naturals transfronterers, i potenciar la xarxa Natura 2000. Protegir la flora amenaçada de distribució restringida, creant la nova figura de microreserva de flora a la Llei d’espais naturals. Recuperar l’estany d’Ivars, l’estany de Sils i diversos estanys dessecats de la plana empordanesa. Aprovar un pla de protecció dels amfibis. Instaurar plans d’eradicació d’espècies invasores animals i vegetals (cranc americà, visó americà, tortuga de Florida, plomall de la Pampa, etc.). Crear bancs genètics de flora amenaçada i endèmica, fruiters tradicionals i races ramaderes autòctones. Conservar i recuperar les dunes litorals. Iniciar i en algun cas mantenir els programes de seguiment a llarg termini dels bioindicadors de l’estat de salut ambiental (papallones, ocells, etc.). Incidir en la interconnexió dels diversos espais protegits, assegurant la sostenibilitat i la multifuncionalitat del bosc en un àmbit de desenvolupament rural. Crear, ampliar i potenciar com a reserves marines les costes del Montgrí i del Garraf. Convertir els vells fars en equipaments d’educació ambiental i de recerca científica. Assegurar la protecció de tots els espais naturals que queden al litoral català. Protegir el litoral Actualment Catalunya és una de les zones costeres mediterrànies amb una major pressió turística i urbanística i, per tant, està sotmesa a una forta degradació i a greus problemes de contaminació i regressió. A això cal afegir el que ha estat en aquests darrers anys una política inadequada i insuficient dels espais litorals (competències entre l’administració central, titular del domini públic maritimoterrestre; l’administració autonòmica, que pot intervenir al litoral en funció de les seves competències en ordenació territorial i en 300 �medi ambient, i l’administració local, responsable del manteniment de platges i de la gestió urbanística). OBJECTIUS 1. Promoure els diferents usos combinats a la costa (naturals, pesquers, recreatius, etc.). Preservar o potenciar la pesca artesana (trasmall, palangre, etc.) davant d’altres arts més agressius per als fons marins. 2. Aplicar una gestió integrada veritable i efectiva que resolgui, per la via de l’acord i el conveni, l’actual dispersió i conflictivitat competencial, i donar coherència a les diverses actuacions mitjançant l’elaboració d’un pla de gestió, actuació i protecció. Aquest pla ha de preveure: a) La compatibilització dels diferents usos a la costa (naturals, pesquers recreatius, etc.). Per això cal establir reserves marines dels hàbitats essencials per les espècies més importants, i preservar i potenciar la pesca artesanal (trasmall, palangre, etc.) davant d’altres arts més agressius per al fons marí. b) La protecció ambiental de les platges per tal de preservar al màxim la qualitat sanitària de les aigües de bany i informar i predir la ciutadania sobre el seu estat. c) La definició de la xarxa d’espais protegits de la costa (inclou fons propers), on no només es tingui en compte la singularitat sinó que es garanteixi la connectivitat ecològica entre els diferents espais. d) La creació de nous espais protegits, especialment els que es troben en una situació de major risc, com els herbassars de posidònia oceànica (principalment a les costes del Maresme), els fons tous sedimentaris poc profunds o els anomenats fons detrítics costaners, com ara zones amb Gorgona eunicella sp. (davant les costes del Garraf, entre d’altres). e) La defensa dels ecosistemes litorals i marins importants. f) Actuacions emblemàtiques de foment del turisme sostenible. 3. Millorar les condicions del litoral. 4. Incidir positivament en la qualitat de les aigües que desemboquen al litoral. 5. Mantenir un grau de protecció que equilibri la demanda de creixement del sector nauticoesportiu i la necessitat d’apostar per un model de desenvolupament sostenible, la protecció del paisatge i un sector turístic respectuós amb el medi ambient. Per assolir-ho, són necessaris importants canvis en la qualificació dels diferents trams de la costa per incrementar el grau de protecció del litoral català. 6. Redactar un pla de gestió, actuació i protecció integrada del litoral que compti, mitjançant convenis de col·laboració, amb la implicació de tots els nivells competencials: estatal, autonòmic i local. Aquest pla determinarà els programes de protecció necessaris del litoral i fixarà uns criteris generals d’ordenació i gestió. 301 �MESURES Avaluar l’estat actual del litoral català, amb la definició de les diferents tipologies de zones d’acord amb les seves característiques ambientals, socials i econòmiques. Incloure en el pla els primers trams de la costa submergida, tenint en compte la seva importància per a la protecció del sistema litoral. Contemplar els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Establir actuacions de recuperació i regeneració de sectors costers degradats, com poden ser zones amb alt índex de contaminació, zones humides amb fortes afeccions o àrees amb sobreexplotació urbanística. Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. Establir les fases d’implantació del pla i els diferents programes que en derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. Coordinar, amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes específiques per incorporar als nous plans urbanístics i a la revisió del planejament dels municipis costers per tal de garantir actuacions respectuoses amb el litoral. Inventariar la situació del domini públic, establint quines són les ocupacions il·legals i fixant un programa de regularització. Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. 302 �Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. Potenciar, mitjançant convenis i altres instruments legals, els mecanismes de participació, col·laboració, cooperació i coordinació entre totes les administracions implicades. Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. Instal·lar elements flotants o plataformes estacionals a les cales de la Costa Brava com a alternativa a la construcció d’instal·lacions permanents o que es perpetuï el fondeig d’àncores o de morts de formigó que arrosseguen i destrueixen el fons marí. Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. Assegurar un major grau de protecció a les platges i roquissars de Tarragona (la Savinosa, l’Arrabassada). Gestionar els residus La gestió dels residus s’ha convertit en un dels problemes ambientals més punyents, mentre no para de créixer el volum de deixalles que es generen. La política de l’actual Govern de la Generalitat és força decebedora en la gestió dels residus domèstics, molt especialment pel que fa als residus agrícoles, industrials, miners, de la construcció, radioactius o, fins i tot, als fangs de les depuradores. L’actual Govern de la Generalitat ha fracassat en els seus intents de trobar ubicacions especials per als abocadors de residus industrials en el territori, un cop demostrada la ineficàcia del Pla de Prevenció i Correcció de la Contaminació de Nitrats del 2000 i dels diversos decrets posteriors. La problemàtica dels purins és especialment greu, ja que continua sense resoldre’s el tractament dels més de 3,3 milions de metres cúbics anuals que genera el sector ramader que són excedentaris, malgrat l’anunci de construir més de vint plantes de tractament a tot Catalunya i de diverses mesures complementàries. OBJECTIUS 1. Avançar en la recerca de solucions efectives i viables en l’àmbit dels residus domèstics, agrícoles, industrials, miners, de la construcció, radioactius i dels fangs de les depuradores. 303 �2. Ajudar a incrementar l’eficiència en les tasques de reciclatge de les unitats familiars. 3. Incorporar als programes de gestió de residus, accions de prevenció d’acord amb els principis establerts a les normatives europees, que marquin objectius quantitatius realistes de reducció de la producció de residus des del seu origen (“el millor residu és el que no existeix”), d’acord amb els mitjans tècnics i econòmics disponibles i dins d’un marc de corresponsabilització mútua per tal de finançar els costos entre totes les administracions competents (central, autonòmica i local). Adoptar mesures legislatives per promoure la utilització dels envasos biodegradables. 4. Contemplar en els programes de gestió de residus, mesures de foment de tecnologies i productes nets, d’increment de la reutilització, de limitació de les substàncies contaminants en els productes, d’educació i sensibilització del consumidor, de creació de les instal·lacions necessàries de tractament i valoració i, molt específicament, de la utilització de substàncies perilloses. 5. Promoure la creació de les infraestructures necessàries per al tractament més adient i el suport a les polítiques locals per a la gestió més eficient dels residus. 6. Apostar decididament per fer un nou programa de gestió de residus municipals. 7. Establir un pla de foment de la utilització del compost procedent del tractament dels residus orgànics en les activitats agrícoles, la protecció del paisatge, la lluita contra l’erosió i la desertització. 8. Garantir el nivell més alt de protecció ambiental i avançar en la recerca de solucions efectives i viables. La política de prevenció, amb la reducció del consum de matèries primeres i d’energia, i la disminució de l’ús de substàncies tòxiques, són les línies mestres d’aquesta protecció. 9. Gravar a origen els productes de difícil reciclatge. MESURES Introduir claus de prevenció en la fabricació, fent assumible l’economia de la durabilitat, la reparabilitat i la millorabilitat dels productes. Afavorir les iniciatives dels fabricants que “dissenyen per al desmuntatge”. Adoptar mesures legislatives per afavorir el reciclatge integral. Introduir un nou marc financer equitatiu i estable, mitjançant la possibilitat d’aplicar figures tributàries que incentivin la correcta gestió de les diferents fraccions dels residus. Incentivar i diversificar els programes de tractament de purins amb tecnologies noves i més adients, prioritàriament amb solucions per a cada granja. 304 �Aplicar codis de bones pràctiques agràries en la deposició del residu com a adob i de la correcta disponibilitat de terres. Impulsar solucions addicionals a escala comarcal mitjançant plantes especialitzades en el tractament de purins. Fomentar i impulsar un nou programa de gestió de residus municipals amb la participació de les administracions implicades. Contaminar menys Un dels problemes més greus que pateixen actualment les concentracions urbanes amb forta activitat industrial i importants volums de trànsit, són els elevats índexs de contaminació i els efectes que això suposa sobre la salut de les persones. L’emissió de gasos a l’atmosfera és, avui dia, un dels temes més candents. La preocupació per l’escalfament del planeta produït per l’efecte hivernacle, el creixent forat de la capa d’ozó, els progressius processos de desertificació i de desforestació, les pluges àcides, etc., són fenòmens que incideixen en les condicions de vida del planeta. Entre el 1990 i el 2000 a Catalunya han augmentat les emissions de gasos d’efecte hivernacle prop del 50%, lluny de les previsions del Protocol de Kyoto. Davant d’aquesta disminució de la qualitat de l’aire, el Govern de CiU s’ha limitat a anunciar estudis per diagnosticar les zones del territori amb fortes emissions de gasos de cara al Pla de Sanejament Atmosfèric i els Plans Graduals de Reducció de les Emissions (especialment en àrees industrials), amb resultats fins ara força modestos. Així mateix, resten pendents de compliment diversos acords parlamentaris per tal d’inventariar amb detall els focus emissors de compostos forans, dioxines i altres compostos orgànics persistents, i alhora cal adoptar un pla de reducció de les emissions de compostos orgànics volàtils. El Govern, fins ara, només ha anunciat la posada en marxa de l’inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya (EPER-CAT). OBJECTIUS 1. Frenar la producció i el consum d’energia a partir de combustibles fòssils, igual que es planteja a escala mundial, per tal de no incrementar l’efecte hivernacle i de complir els compromisos del Protocol de Kyoto. 2. Cobrir la demanda d’energia mitjançant processos eficaços i el foment d’energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc. 3. Millorar la gestió de la qualitat de l’aire i l’entorn dels nostres pobles i ciutats, amb la reducció dels processos de contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així com els que puguin afectar la salut. 4. Recuperar la qualitat de l’aire, afrontant els aspectes relacionats amb la producció i el consum d’energia. Cal recuperar la qualitat de l’aire i superar l’efecte hivernacle. El nou Govern de la Generalitat ha d’emprar les noves tecnologies per actuar de manera efectiva en aquest àmbit. 305 �5. Establir un marc clar de protecció de l’atmosfera que contempli la regulació i reducció de tot tipus d’emissions per tal de recuperar la qualitat de l’aire que respirem. 6. Posar en marxa actuacions transversals de polítiques d’eficiència energètica i foment de les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc (combustibles fòssils i nuclears); polítiques de mobilitat sostenible i, per tant, de potenciació del transport públic, i aplicació de condicionants ambientals als motors dels vehicles privats; polítiques agrícoles i forestals que permetin la fixació dels gasos emesos; i actuacions de control de la contaminació industrial, amb l’objectiu d’aconseguir una major qualitat atmosfèrica, o de campanyes de sensibilització ciutadana. MESURES Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aplicar els nous requisits imposats per la Directiva 1999/30/CE, de 22 d’abril, relativa als valors límits de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules i plom, que implica un canvi substancial en la gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya. Com a resultat de la posada en marxa d’aquestes directrius, cal adoptar plans de sanejament específics per a les zones que superin els valors límits. Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. Actuar, tant a través de les normatives corresponents com articulant les dotacions pressupostàries suficients, per reduir les diferents fonts de contaminació. Crear riquesa de manera sostenible El món de l’empresa comença a veure les oportunitats i els avantatges del desenvolupament sostenible. L’opció pel desenvolupament sostenible s’acabarà imposant en el món empresarial a causa, entre d’altres coses, de la reglamentació ambiental cada cop més estricta, la pressió social envers actituds empresarials més respectuoses amb el medi ambient i l’increment de la sensibilitat ambiental dels consumidors. Malgrat que avui dia encara hi ha moltes empreses que perceben els temes ambientals com una barrera o com un cost afegit, també és cert que n’hi ha moltes que hi veuen una bona oportunitat i que incorporen el desenvolupament sostenible a les seves consideracions estratègiques com una de les vies per assolir avantatges competitius. Moltes d’aquestes empreses que han pres consciència dels temes mediambientals ho han fet com un element bàsic de les seves polítiques de responsabilitat social. Aquestes empreses són conscients de la importància social 306 �d’aquests temes i de la major sensibilitat que té la societat per la defensa del medi ambient. OBJECTIUS 1. Promoure una consciència empresarial nova i cercar la complicitat necessària del sector privat en les decisions i en les transformacions socials que implica el procés cap a la sostenibilitat. 2. Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre Administració i empresa al voltant dels temes mediambientals. 3. Fixar un marc regulador per a les ecoauditories i ampliar l’obligació de realitzar estudis d’impacte ambiental als plans i programes de l’Administració. 4. Promoure el desenvolupament d’un mercat de productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient. MESURES Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre el Govern, l’Administració i el sector empresarial. Des del Govern cal promoure espais de trobada i de participació per tal d’aconseguir la cooperació de la comunitat econòmica en l’aplicació de les noves polítiques ambientals, per la qual cosa les empreses obtenen del Govern major flexibilitat, ajuts, ampliació de terminis i procés simplificat de llicències per tal que es puguin adoptar als canvis necessaris. Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” o les ecoauditories. La introducció de les “ecoetiquetes” i la superació de les auditories empresarials col·loca els productes i les empreses en una posició millor en el mercat, ja que els compradors identifiquen que un determinat producte o el comportament d’una determinada empresa és més respectuós amb el medi ambient. Al Govern de la Generalitat li correspon fixar, per la seva part i d’acord amb els agents implicats, un marc regulador per a les ecoauditories i fomentar-ne la generalització. Així mateix, s’ha de comprometre a promoure el desenvolupament d’un mercat de productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient. Iniciar una reflexió sobre les possibilitats d’adoptar mesures de “fiscalitat ambiental”. Avançar cap a la democràcia ambiental La necessitat de desenvolupar un nou model de sostenibilitat en el nostre territori obliga a plantejar un nou concepte de societat, en què els ciutadans hauran d’adoptar canvis d’actituds, culturals i de consum. Cap dels objectius anteriors no és possible sense la corresponsabilitat i participació ciutadana. La democràcia ambiental ha de permetre una acció de govern ambientalment sostenible. És necessària una política ambiental que 307 �apropi amb èxit Catalunya a una societat sostenible. Això requereix importants canvis en la vida quotidiana de la ciutadania que fan necessari utilitzar el major nombre possible de mecanismes socials i mediàtics sota nous processos de participació, de democràcia participativa. En aquest sentit, i arran de la Cimera de Rio de 1992, s’adopten iniciatives tan importants com l’elaboració i aplicació de processos de l’Agenda 21 i l’adopció d’estratègies de desenvolupament sostenible. La realització d’una Agenda 21 local esdevé un compromís per a un nou model de sostenibilitat que faci compatible el creixement econòmic amb el medi ambient i la cohesió social, mitjançant polítiques integrades i estratègiques globals. A Catalunya, aquest moviment amb vocació de participació clara de la ciutadania i d’implicació dels diversos sectors econòmics i socials l’ha liderat el món local, principalment els ajuntaments de les grans ciutats, mentre que el Govern català s’ha limitat a publicitar un pla que queda reduït a una simple diagnosi autocomplaent. OBJECTIUS 1. Impulsar una reorientació de l’actual procés i concepció de l’Agenda 21 de Catalunya. 2. Consolidar definitivament el camí de la sostenibilitat amb l’adopció d’una estratègia catalana per al desenvolupament sostenible. És una estratègia pròpia de desenvolupament sostenible, fruit d’un pacte entre la societat i tota l’Administració, capaç de definir unes fites clares, concretes i quantificables, que compti amb la complicitat necessària dels diversos sectors socials i econòmics. 3. Contemplar el cost de la “insostenibilitat” i implementar les mesures de correcció necessàries. 4. Aplicar a Catalunya les propostes que va adoptar la Comissió Europea al Consell Europeu de Göteborg, de juny del 2001, i que defineixen el que ha de ser l’estratègia, per la Unió Europea, capaç de conciliar desenvolupament econòmic, social i ecològic a llarg termini. MESURES Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. Crear la figura del Síndic Ambiental per tal de defensar els drets de la ciutadania en aquest camp. Disposar, d’acord amb la metodologia establerta de manera genèrica per desenvolupar l’Agenda 21 local, dels requisits mínims que ha d’assolir un municipi per tal de certificar l’adopció d’una Agenda 21. 308 �Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. Establir les grans línies estratègiques d’actuació que impliquin i comprometin transversalment tots els departaments de la Generalitat per fixar uns objectius mínims de qualitat ambiental a Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. Implementar un programa d’educació ambiental amb la participació de tots els sectors afectats i adreçat especialment al jovent. Recuperar el consens ambiental A Catalunya els conflictes ambientals són a l’ordre del dia. La correcta gestió dels residus, el sanejament de les aigües, la producció d’energies netes, etc. requereixen instal·lacions i una ubicació concreta en el territori. Aquestes decisions no sempre gaudeixen del consens necessari i sovint han originat greus problemes de convivència ciutadana. El fenomen del “no a casa meva” o “no en el meu pati del darrere” s’ha estès com un dels comportaments característics de les societats desenvolupades, davant del qual és responsabilitat de l’Administració posar els mecanismes i mitjans per tal d’aconseguir els consensos i acords necessaris. Així mateix, en els darrers anys se succeeixen en molts dels territoris de Catalunya encesos debats ciutadans per a la col·lisió, sovint, de models de creixement enfrontats amb un rerafons mediambiental (la indústria química de Tarragona, per exemple, amb les expectatives turístiques de la ciutat; l’expansió urbanística dels Pirineus amb la necessària preservació del paisatge; el negoci turístic de la costa amb les reclamacions de posar fre a l’ocupació massiva del sòl, etc.). El Govern de la Generalitat, lluny d’atenuar molts d’aquests conflictes, ha optat per actituds d’inhibició, en alguns casos, o per assolir acords puntuals amb determinats sectors, en d’altres, i així ha encès encara més el malestar social a determinats municipis i comarques, com s’ha posat de manifest amb la ubicació dels abocadors industrials o amb l’elaboració del mapa eòlic. OBJECTIUS 1. Recuperar el consens necessari per vèncer el distanciament existent entre els legisladors i els executors de les polítiques públiques, que és font de molts conflictes i tensions. 309 �MESURES Modificar l’actual composició del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible per tal d’assegurar una àmplia representació de tots els sectors socials. Implicar els actors de la societat civil en la definició i seguiment de les polítiques de sostenibilitat mitjançant processos participatius i a partir d’una correcta planificació en l’àmbit ambiental. 310 �6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge Avui el paisatge es considera com un dels elements que determinen el grau de qualitat de vida d’una societat. El desenvolupament econòmic, les necessitats d’infraestructures i el creixement urbà han superposat noves estructures paisatgístiques a allò que abans eren espais naturals o agraris. L’estratificació del paisatge ha suposat la superposició d’estructures i utilitzacions de sòl en funció de les necessitats socioeconòmiques de cada moment. Les perifèries urbanes i les zones costaneres són les zones més maltractades des del punt de vista paisatgístic. El planejament territorial a Catalunya té importants deficiències. Avui dia subsisteixen greus mancances en l’ordenació del territori català, entre d’altres, per exemple, la noredacció dels plans territorials parcials (amb l’excepció del recent Pla Territorial Parcial Terres de l’Ebre); la manca de planejament urbanístic a 181 municipis, que signifiquen el 19% del territori, i l’incompliment en la redacció i execució dels plans d’espais d’interès natural. La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una estratègia territorial que exposi i orienti les polítiques de gestió del territori i del conjunt dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental. Entre els que afecten el territori i el paisatge cal destacar els següents: el consum accelerat del sòl; la problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; la urbanització poc ordenada i matussera d’espais de valor paisatgístic, i la manca d’una definició estratègica de les polítiques de paisatge. OBJECTIUS 1. Gestionar de manera adequada els espais lliures. 2. Frenar l’excés d’ocupació de sòl. 3. Impulsar polítiques transversals orientades al desenvolupament de polítiques territorials i paisatgístiques reals i efectives. Les polítiques de paisatge han d’estar relacionades amb les polítiques d’ordenació del territori i les de caràcter ambiental. 4. Definir lògiques d’utilització del sòl i conservació dels entorns que permetin racionalitzar-ne els usos i compatibilitzar-los amb les activitats productives necessàries. 5. Promoure plans territorials del paisatge que li han de donar caràcter jurídic, desenvolupar mesures per protegir-lo, fer compatible el progrés econòmic amb la preservació del paisatge, millorar la percepció de l’entorn, ajudar a desenvolupar un urbanisme més integrat als entorns, integrar adequadament els equipaments i les infraestructures en el paisatge, facilitar l’habitabilitat del territori, reduir els costos socials dels problemes mediambientals i orientar les polítiques turístiques. 311 �Els plans territorials del paisatge són projectes de concertació entre el conjunt de les comarques de cada una de les set vegueries. Definiran i fixaran els principis directors per a la conservació i afectació del paisatge, i coordinaran totes les polítiques que, de manera transversal, afectin el conjunt de l’entorn paisatgístic. Aquest plans han de fomentar l’accessibilitat als paisatges i la difusió del concepte del paisatge entès com a “element essencial del benestar individual”; afavorir la visibilitat i la intervisibilitat dels diferents paisatges; avaluar de manera permanent les activitats que degraden els paisatges; establir objectius de qualitat paisatgística per a cada àmbit de l’ordenament, adequats a la seva escala i a la seva diversitat, i identificar les activitats visualment inadequades amb l’objectiu de resituar-les en emplaçaments no perjudicials per al paisatge. Els plans territorials del paisatge han de ser figures complementàries dels plans territorials parcials i han de tenir caràcter de plans sectorials. Els plans determinaran i concertaran l’adhesió de cada comarca i municipi als objectius determinats en el pla per aquest àmbit d’aplicació, i la participació en els fons plurianuals destinats a la millora del paisatge català. Aquests plans han d’incloure qüestions referents als sistemes de caràcter ambiental en l’àmbit regional en què es determinarà, per a cada zona, el tipus de protecció i d’utilització. Així mateix, els plans han de contemplar les actuacions transversals sobre el conjunt de les unitats locals i comarcals en què les interdependències socioeconòmiques i funcionals actuen sobre el conjunt del paisatge. Els plans també han d’incorporar indicacions a les administracions i gestors de les infraestructures, per tal d’incidir en les matèries que condicionen la mobilitat, el disseny de les grans infraestructures i les polítiques de prevenció i protecció davant de les catàstrofes naturals. La protecció del paisatge només serà possible si existeixen mesures que garanteixin la preservació del sòl no urbanitzable i, per tant, d’aquells valors agropecuaris, paisatgístics, turístics i ambientals del territori català. Per tal de fer una bona gestió de les actuacions d’interès públic que s’hi hagin de realitzar, així com la compensació dels seus eventuals impactes, el Govern haurà de prendre mesures específiques per protegir l’ús del sòl no urbanitzable. En aquest sentit, les mesures que ha emprendre són de caràcter regulatori i normatiu. MESURES Mesures de protecció del paisatge Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. Elaborar plans directors del paisatge per al conjunt del territori de Catalunya, en els quals s’estableixin, en connexió amb el planejament territorial urbanístic i sectorial, els principis, les estratègies i les línies orientadores de la política de paisatge. Establir un fons per a la conservació i millora del paisatge amb l’objectiu de contribuir al finançament d’actuacions de millora i gestió del paisatge. 312 �Crear una taxa urbanística sobre les infraestructures i edificacions en sòl no urbanitzable –a excepció de les destinades a usos agrícoles, ramaders i forestals que respectin la normativa ambiental–, per tal de nodrir el fons per a la conservació i millora del paisatge. Mesures per protegir els usos de sòl no urbanitzable Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. Establir que, per a l’aprovació de cada projecte d’actuació específica, es requerirà l’estudi de les repercussions socioeconòmiques, territorials i ambientals previsibles, directes i indirectes, i la declaració del seu caràcter assumible, d’acord amb l’organització de l’espai rural establerta pel planejament general, amb determinació, si s’escau, de les condicions que s’imposaran en aquest sentit. Quan, pel seu objecte, el projecte estigui subjecte a avaluació d’impacte ambiental, l’estudi inclourà aquesta avaluació i la corresponent declaració d’impacte ambiental. Establir l’apreciació positiva de l’interès general del seu objecte, que només hi podrà ser quan es consideri necessària la localització de l’ús o els usos en sòl urbanitzable no sectoritzat i compatible amb els objectius de la política o polítiques sectorials corresponents. Establir la solució satisfactòria, amb càrrec al promotor, del funcionament de les instal·lacions, construccions i edificacions mitjançant la connexió adequada a les xarxes supramunicipals i generals d’infraestructures, dotacions i serveis públics de l’ordenació estructural del planejament general, de manera que, en qualsevol cas, quedi garantit el manteniment de la capacitat, funcionalitat i qualitat de servei dels preexistents. Establir l’assumpció de l’aixecament de les càrregues i del compliment dels restants compromisos previstos per la legislació o l’ordenació urbanístiques o, si s’escau, assumits voluntàriament i, en tot cas, dels compromisos de restauració dels terrenys a l’acabament de l’ús o els usos i conforme al pla definit per aquesta finalitat. Determinar, quan procedeixi, la fixació justificada del termini de vigència de l’ús o els usos atribuïts. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 313 �Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 314 �6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar A Catalunya s’ha de superar la visió antagònica entre el camp i la ciutat. La urbanització creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris més interdependents, i els pobles i les ciutats més interconnectats. Per superar l’antic dualisme camp–ciutat, hem de tornar el protagonisme al territori, a la rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització, potenciar el món rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar sobre els problemes mediambientals de tot el territori. Cal abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que el problema del regadiu de les terres de Ponent o bé el dels boscos de la Catalunya Central són un problema de “país”, igual que la millora de l’aeroport de Barcelona o el tren de gran velocitat. Cada territori té les seves prioritats i tots són prioritaris per al país. La centralització administrativa i política duta a terme pel Govern de CiU des de la Generalitat no ha estat positiva per superar aquest dualisme. Cal un nou govern per enfocar una nova política: la potenciació de les xarxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de focus de desenvolupament i servei; la promoció d’estratègies adaptades al potencial de les àrees rurals; el foment d’una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb el medi; la promoció de la cooperació rural–urbana, i la integració de la perifèria rural a la planificació estratègica de les vegueries, són, entre d’altres, línies de treball inspirades en els programes europeus més acreditats. OBJECTIUS 1. Evitar que els agricultors abandonin el camp i que les zones rurals europees entrin en una etapa de despoblament i de declivi. 2. Promoure uns objectius per al sector rural que complementin les iniciatives específiques que el Pla de Desenvolupament Rural de la Unió Europea preveu per a Catalunya. De fet, les 22 mesures en matèria de desenvolupament rural contingudes en aquest pla per al període 2000-2006, permeten articular tres possibles plans d’actuació diferents. Set mesures es poden agrupar en dos plans als quals l’Estat espanyol ha assignat un caràcter horitzontal i, per tant, que també afecten Catalunya, mentre que les quinze mesures restants, de caràcter optatiu, també han estat assumides, en la seva totalitat, pel Govern de Catalunya. 3. Impulsar un programa d’actuacions específiques per a Catalunya basades en el Pla de Desenvolupament Rural i en altres mesures complementàries, per tal d’evitar el despoblament i de reactivar les zones rurals del Principat. 4. Millorar les condicions de vida en el medi rural. 5. Millorar les oportunitats de treball i de renda de les persones que hi viuen. 315 �6. Enfortir el sector agrari mitjançant una política pròpia que estableixi prioritats específiques orientades a millorar la competitivitat del sector agrari; produir aliments de qualitat i segurs per al consumidor; potenciar els processos de transformació i comercialització dels productes agraris, i impulsar el caràcter multifuncional i sostenible de l’agricultura catalana. Millora de l’hàbitat rural El Govern de la Generalitat ha d’emprendre diverses actuacions per millorar l’hàbitat rural. En primer lloc, en la línia de millora de les infraestructures bàsiques, cal garantir que tots els nuclis de població habitats disposin, en un període màxim de vuit anys, de les infraestructures bàsiques (accés asfaltat, subministrament d’aigua potable distribuïda per xarxa, subministrament elèctric de qualitat, subministrament telefònic i d’accés a les noves tecnologies de la comunicació). En segon lloc, cal assegurar que tots els nuclis rurals de més de 1.000 habitants tindran un sistema de depuració d’aigües residuals. Cal assegurar que tots els municipis rurals, a més dels serveis que prescriu la legislació vigent, puguin oferir habitatge, llar d’infants i escola primària, assistència mèdica primària i transport sanitari eficient, i serveis d’assistència a la gent gran a través de servei domiciliari, centres de dia o residència geriàtrica. La millora dels equipaments també és una altra actuació que s’ha d’emprendre per a la millora de l’hàbitat rural. Tots els habitants del medi rural haurien de poder disposar d’equipaments bàsics de caràcter esportiu, cultural i d’ús i divulgació de les noves TIC, d’acord amb els programes d’equipaments mínims definits per les associacions municipals. El paisatge constitueix un valor cultural i un actiu econòmic per a les zones rurals. Per això les mesures específiques referents a la preservació del paisatge també tindran un efecte positiu en el desenvolupament del medi rural. Foment de l’activitat econòmica del medi rural La formació professional en l’àmbit rural, a més de participar en el conjunt de polítiques pròpies d’aquest sistema formatiu, s’ha d’adequar de manera específica a la realitat socioeconòmica de la zona i a la previsió de demanda del mercat laboral, especialment a les necessitats dels nous jaciments d’ocupació en aquest àmbit (atenció a la gent gran, serveis turístics, activitats mediambientals, etc.). L’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions constitueix avui un factor imprescindible per a la realització de les diverses activitats que incideixen en el desenvolupament rural. Per això, des del Govern de la Generalitat cal promoure les condicions per accedir-hi i facilitar la divulgació del seu ús en l’àmbit rural. Cal establir actuacions concretes encaminades a ajudar els joves que s’incorporen a l’activitat agrària. El nou Govern de la Generalitat, a partir del model de la iniciativa LEADER +, ha de promoure plans de desenvolupament rural integrat a la resta de l’àmbit rural, especialment a zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. 316 �MESURES Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. 317 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Programa electoral del PSC a les eleccions al Parlament de 2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Llibret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 317 p. Abstract A summary of the resource. Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf 274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3 PDF Text Text PROGRAMA DE GOVERN PSC �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA �1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA 2.UN PROJECTE PER A CATALUNYA I ............... 5 ESPANYA FEDERA1............ 2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT 2.1. PER UN CATALANISME 2.3. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA I , UN PATRIMONI I JUSTÍCIA EL CASTELLA 2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA ........ 2.5.LA CARTA AUT0N0MICA.............. PROPERA ............ 72 .... t4 COMÚ .... 15 .... .... A LA CIUTADANIA 77 18 GOVERN ........2r 3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS ............. 21 3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT .................. 23 3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27 3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR .................. 32 3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU 3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35 3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ .................. 40 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44 ........... 3.8. AMBICIÓ OT TUTUN PER A LA CULTURA CATALANA.. ......,....... 47 55 JOVES 4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I DONES I DE QUALITAT SOLIDARIA 4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ........... 4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL 4.7. EL DRET A LA SEGURETAT 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT 4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT 4.4. UNA SOCIETAT FORTA I 4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PART]CIPACIÓ ............... 56 .............. 57 ................... 60 .... 64 ............... 66 ....... 68 .................. 69 ............. 77 CIUTADANA .... 74 �5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES 5.1. I CIUTATS .................................................-......--..77 FUTUR DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........ ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU 5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT ................. .................. 78 85 5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES I XARXES DE COMUNICACIONS 5.4.EL CAMP, UN 5.5. EL TURISME: RIQUESA 6. UN GOVERN 6.1. LLOC PER VIURE I I PR05PERAR.............. I DESAFIAMENT........... A LES CIUTADANES I ELS CIUTADANS .............. PRoPERA CATALA 6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN 6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I 6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL 7.1. I "" 97 UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99 FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA 7. CATALUNYA ....... 89 ......... 92 EL MóN CATALUNYA aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa I EUROPA 7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA, QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT ............... """"""" 99 103 ..................104 .............108 113 ....113 MUNDIAL ...720 �EL CANVI QUE ARA CONVE A CATALUNYA La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres, pobtes i ciutats. És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació. Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa a [a societat catalana. Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania. Per fer possible tot plegat, [a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d) e[ nou pacte social i e) ta devolució de poder a[ territori. �altra manefa de governar Catalunya, basada en el ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista. a) Ens comprometem, en primer [[oc, a una Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya, a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s. de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves Des d'aquesta actitud de respecte i oportunitats per a tothom. per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió. Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un control eficaq de l'acció de govern. i proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi eLs diputats i les diputades a [a ciutadania. Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient, amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament. I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania, i respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents. fer una oferta potiüca de Catalunya i des de [a fortalesa de [a nostra identitat nostra de [a a Espanya, des de l'afirmació confiada cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya. plet És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[ resoldre. perpetuar, de s'han plets de no s'han históric amb Espanya, perqué els b) Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de Ho volem fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat. i i de cordial que, athora que condició europea i també és, pertant, e[ nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat, de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[ procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la. E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra judiciat. La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i �Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques, que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i [a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi de subsidiarietat que inspira [a construcció europea. Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic, i tot conjugant [a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població. fautonomia Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM i les promogui. Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya. c) Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb les intel.ligéncies de ta realitat üva i espléndida tenacitat per desvetllar totes les energies i de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya. Noves oportunitats perats joves, pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora. Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina. i Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats. canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització. Ca[ �Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu, de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[ coneixement. Volem fer de La quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat. Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa. D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a i lingüística com putacionat. Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors. Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant. oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a co[.locació. Les noves d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia gtobal.. Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per i impulsar polÍtiques de natalitat i d'ajuda a les famíties, i per resoldre [a inserció laboral i social dets joves. social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat. que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran. Ca[ un nou pacte �Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[ capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária, i i [[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats sotidaritat. i desvirtuant [a e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[ nostre senyaI distintiu. Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior i de [a devoLució ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa. Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s, dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió social del nostre país. i a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració Donar protagonisme [oca[ catalana. Per aixd, proposem una nova organització territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre. Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari, de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge. territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva Donar protagonisme a[ les grans infraestructures de e[ seu creixement, i permeabi[itat. territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat. Donar protagonisme a[ Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris, és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant. E[ programa del canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat. �2. UN PROJECTE PER A CATALUNYA IES PANYA Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia, que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més immediat. I en aquesta i nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució federalisme. Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat, d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania. Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea Tractat pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[ amaga una reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[ control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba de [a Unió-, i �inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[ que va de baix a da[t. govern En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[ país A Gat'tes. de i a[ Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern i Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos dues idees básiques: [a unió i La ltibertat. UN CATALANISME FEDERAL A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb amb el.[a La nova Espanya federal- neix -i e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a d'una particular esperanqa. Perqué fEuropa federal iorr. qu. restitueix una construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna. per a E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte procés de transformació e[ ha d'encapqalar Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres i pobl.es d'Espanya, i junts avancem en [a mateixa direcció. pacte Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[ constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal. i aprofundiment de [actuaI parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven. i en [a confianEa. Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i perqué se'ns accepta La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és [a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia. E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat �Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história. Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya. E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de Les i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La diversitat [ingüística i cuttural. nacionalitats histdriques, en [a redacció Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura potítica, les seves regtes del joc democrátic. I e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit i diferencial.. Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme: proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant, i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional. És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de [a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat. OBJECTIUS O Reconeixement exptícit de les nacionalitats histórigues. O Convertir e[ Senat en una cambra de representació autonómica. Senat federal, composat per representants acordats per governs autonómics. i parlaments O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a les institucions er¡ropees, assumint o compartint la representació del conjunt de l'Estat en les matéries en gué tenen reconeguda competéncia. �UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA I SOLIDARITAT Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal. El. federalisme fiscal que propugnem té dos components essencials: autonomia i capacitat de decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans; és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de i serveis. Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer i pressupostari. La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies) i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats, de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu. proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat. Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária. Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal sobre aquests ingressos. Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en una igualtat básica d'ingressos per habitant. aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies. Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades. Ca[ Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de ['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica. Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal. �OBJECTIUS O La descentralització de [a despesa pública ha d'arribar abans de deu anys a una distribució 40% (Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis), similar a la dels estats federals més descentralitzats. O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees metropolitanes, segons criteris especifics i un principi básic d'igualtat. O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les comunitats autónomes forals i [a resta, en un període de vint anys. O E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de respondre als dos principis básics d'autonomia i d'igualtat. O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya correspondrá a la Generalitat, amb la participació i correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració pública. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ Espanya és una realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües i quatre cu[tures básiques: castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva. Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa i imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat. Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara, l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista. �Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya. La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen sine qua non hcci6 de ['Estat. En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna- cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social. OBJECTIUS O Reconeixement constitucional explícit de [a pluralitat cultural i tingüística d'Espanya. O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents d'identitat i en altres ámbits. O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans docents i en les polítiques de difusió pública. O Ensenyament plural de [a história d'Espanya. O Ministeri de les Cultures, participat per les autonomies i amb atenció a [a representació de les quatre llengües i cultures básigues. O Participació dels autogoverns representatius de les quatre llengües i cultures básiques en la representació d'Espanya en els organismes europeus i internacionals de cooperació, amb t'impuls de potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat. �2.4. PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i [estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de ['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte. La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no han estat desenvolupades. Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc, fatribució de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest territori. Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL, deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya. judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya, de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia, com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de resotucions en retació amb [a Memdria judiciat. E[ federalisme judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges, magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de E[ federalisme Catalunya, i més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana en [a Justícia. federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia: terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[ potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes, i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a Justícia com a servei públic. E[ i �OBJECNUS al Tribunal superior de Justícia de catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de recufsos judicials iniciats en aquest territori. o Atribuir O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a Justícia catalana que actualment ostenta el Consell General del Poder Judiciat. O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies retatives sobre fixació de les demarcacions judicials, la participació en e[ nomenament dels jutges i magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de resolucions en relació amb la Memória judicial. | 2.5. I n cARTA AuroNóMIcA i potítica de [a recuperació de les institucions recursos'i de d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de [ega[ suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument [Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica tibte d'ampliació. proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició i ampliació de gran l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més consens potític i social possible. a favor La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual única i de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia; i de sotidaritat, participació i ciutadania europea. plural de ['Estat. Amb e[ Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i compromís d'aprofundir Amb e[ reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat. i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya en les principals institucions de ['Estat. �La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies. La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies i de recursos de [a Generatitat. Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a Catatunya. Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La Mediterrá nia occidenta[. La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat. Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme, amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat dels recursos gestionats per les administracions catalanes. Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i participació a ['organització política i administrativa de [a Generatitat. OBJECTIU O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts Generals. �3. LA CATALUNYA DE FUTUR: PR IORITATS DEL NOU GOVERN i Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen, és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat. Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de ['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les empreses. Per a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur. despesa corrent, que mobilitizi E I un GovERN QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs púBlrcs E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats i que, en els darrers anys, ha �de crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model e[ en Generalitat [a de finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia manteniment del benestar i de [a riquesa del país. de dinamització i impuls económic del paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers Els pressupostos actuals podrien ser, amb tot, un element han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute. [actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre prÓpia de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca. del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent. E[ cre.ixement i, i [abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats. La manca de És necessari üsió de futur un canü en [a gestió económica i financera del Govern de [a Generalitat. OBJECTIUS O Invertir més i gastar menys, per impulsar el desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació, recerca científica, noves tecnologies i infraestructures territorials, com a prioritats d'inversió. O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit i aturar i controlar l'endeutament. O Aturar el descontrol de la despesa corrent. MESURES ) Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin un creixement paral'tet al' det PIB. ) Fer un pl.a de contenció i de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del total del pressupost. �) Miltorar feficiéncia en l'administració. ) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions. ) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió, durant [a propera legislatura, a més de les inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat. ) Respectar [lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000. ) ) ) ) Mantenir t'equitibri entre ingressos i despeses no financeres a partir d'aquest any. RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute. Assegurar [a transparéncia de [a gestió Garantir e[ control i i dels procediments comptables del pressupost. e[ rendiment de comntes. w I r¡oucAcró, LA pRTMERA pRroRrrAT E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació: mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb La recerca científica i tecnotógica. Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos i projectes dels anys anteriors. E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics, ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s, s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats. i 47 instituts d'educació secundária Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha rebut ['impuls necessari. La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura pendent. La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic, i cal acordar les ncessitats financeres per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un �en e[ proper finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat quadrienni. És necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social i ciutadá amb l'educació. OBJECTIUS O Ueducació, prioritat pressupostária. O Resoldre els problemes de l'educació secundaria. O Revalorar i potenciar [a Formació Professional. O Esforq per a la mil[ora de la qualitat. O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei púbtic. O Canviar el modet d'administració educativa. MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA ) homologable Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen. ) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys' [és autes de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl dotació d'insta['lacions i utiLlatge. ) Desenvolupament superior i ) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics. ) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions espottives, materiati aules d'informática. ) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient. ) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i espai propi. MESURES PER ABORDAR I RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ SECUNDÁRIA secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip. Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne [ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat. ) Introduir a [educació ) �) Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals. ) Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[ d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat. ) tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les possibititats seves de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria. ) Garantir a tots els joves joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació. ) Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[ una oferta -amb suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició Dotar i les escola-trebat[. MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA Formació ProfessionaI reg[ada, [a ) Articular les diverses ofertes de formació professional -[a Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos formatius i ocupacionats de cada zona. ) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats. ) Organitzar ets nous estudis professionats estratégic de[ Govern de Catatunya. i formació en centres de trebatl, com a objectiu ) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats. ) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions. ) Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de Cata[unya. MESURES PER MILLORAR tA QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES EDUCATIUS ) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a ciutadania. ) Dotació suficient d'equipament informátic i tetemátic a escotes i instituts. ) Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar una nova marginació. ) ) Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI. ) Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária. Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars de l'atumnat. �) Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária, especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética, noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat de üure i de socialització). ) Incrementar millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en i p[ástica. ) passar del concepte d'escola mixta i a[ d'escola i coeducativa, senyal de qualitat cultural i sociat. material didáctic. ) Idea d'igualtat en els l.[ibres de text ) 0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o técnics, independentment dels seus orígens socials. ) Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb professionats. La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i ) potenciar [a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna i externa dels centres educatius. ) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació. ) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar dues [[engües estrangeres. MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA INTEGRADA ) I INTEGRADORA Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic d'educació. ) Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives diferenciades i segregadores. dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social, aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores". ) Més protagonisme ) tot Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques o pertinenqa a minories étniques o cutturals. en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats, amb un finanEament específic i gestionats pels municipis. ) ELaborar ptans integrats ) Incrementar les beques i ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics. MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA ) i Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat, inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris. �) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats, i característiques capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin. i ) Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials. ) Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius. ciutadá ) Promoure un compromÍs dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a funció educadora dels professionals de [a comunicació. ) Recuperar ta it.tusió i organitzatiu i e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic de millora dets mecanismes de negociació. i ) ) ) Més autonomia funcional ) Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15 anys d'exercici continuat. ) Incorporar, ets serveis i educativa ats centres. Enfortir [a funcié directiva i estimular l'estabititat dels equips docents. Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e. i centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació. A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions. repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya. Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem E[ d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada. defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i xarxa de telecomunicacions d'una continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat En un país que es i als territoris de Catalunya. �actiu respecte de [a societat de [a informació favorables perqué les inversions. els les condicions govern crear ha de emergent. [acció de r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i contribueixin a l'equilibri territorial. E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper i responsable davant dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[ Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics. a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de La creació netament Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics. peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures. poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten El, i aquesta mancanga significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[ Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries, als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de manera incompleta i insuficient. La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a informació sembla una fita inassotibte. E[ nou Govern de [a Generatitat, pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies de [a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a seva especial complexitat. Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació �de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions. Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant. Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de tothom i amb les máximes garanties de transparéncia. Les noves tecnotogies de [a informació de vida dels cata[ans i de les catalanes, i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa- ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant [ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu. OBJECTIUS O Crear infraestructures d'informació. O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic basades en el coneixement i [a innovació de les empreses. O Avangar cap a una Administració de la Generalitat oberta i accessible on-line. O Millorar els serveis públics per als ciutadans i les empreses. O Incorporar tecnologies de la informació i de comunicació en [a política educativa i de formació at llarg de la vida. MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ ) Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[. �) FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia. ) Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb inversió púbtica on els operadors no ho facin. ) Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla. i d'investigació apticació avanEada (Internet Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva. ) posar en marxa els projectes II) que ['actua[ MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES ) Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia específica de Catalunya. ) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar fentrada de capitat risc en [ámbit de Les TIC i específicament adaptat a[ tipus de necessitats d'aquestes PIME. ) impl.antació d'empreses de telecomunicacions a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector. Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de ) Estabtir un tractament fiscal específic La per a [a creació i inversió en empreses ünculades a les TIC. ) Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC. teixit productiu [oca[. Establir 'i estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a nivell [oca[ com a nivetl mundial. ) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització, ) Potenciar i un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[ ajudant els nous emprenedors i emprenedores. ) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i [a creació de nous continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per a publicacions electróniques. MESURES PER AVANGAR CAP OBERTA ) A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT I ACCESSIBLE ON-UNE gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa. ) Imptantar [a finestreta única necessária sobre per a totes les administracions, que integri tota [a informació tots els serveis per donar-ne una üsió unificada. �) Imptantar progressivament lAdministració on-line des de i ) Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de [a informació i de [a comunicació. ) Redissenyar tots els serveis i procediments ofereixen les tecnologies de [a informació ) casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans empreses ets 365 dies de ['any. administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que i de la comunicació. Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. MESURES PER MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS PER AtS CIUTADANS I LES EMPRESES ) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa. ) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar e[ Servei Púbtic Básic en matéria de telecomunicacions a Catalunya. ) Promoure [a utilització de [a Telemedicina sanitaris, i per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut. ) Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de serveis públics. ) Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint [a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques. MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó I AL TLARG DE tA VIDA ) Promoure la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa. ) Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants. etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies. ) Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes, mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons... ) Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran. ) Desenvolupar continguts a educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a xarxa i entendre [a xarxa. �) Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats fent-l.es accessibles a totes les especialitats. ) promoure [a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a i centres de recerca, xaxa: multitingüisme, més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats. I Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses. | 3.4. I u REcERcA cIENTÍFIcA I TEDUcAcIó SUPERIoR Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[ incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives, i tecnológiques i industrials amb les polítiques socials. per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[ i dls finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat .rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de les universitats. Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries, i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat sostenibititat. i [a Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris. i [a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és, indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix. [increment de l'oferta �Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per ['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes. desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries. i ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática relació entre les universitats i e[ Govern. At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses, són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats. Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de recerca. Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana. OBJECTIUS O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats i concentrant els recursos públics. Dedicarem el 2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament. O Reformar e[ marc institucional de les universitats. O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament superior. O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i complementarietat del sistema universitari. �MESURES PER PROMOURE LA RECERCA I LA INNOVACIó i coordinar les potítiques ) Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya, de R+D de tots els departaments de [a Generatitat. ) promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya, que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un esforE particular en aquesta matéria. gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper i que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies d'Europa. desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions ) un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials tecnotÓgica i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base a Catatunya. ) Desenvolupar ) que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D, i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia' Crear ajuts i incentius específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D' ) promoure programes MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS text articulat que definirá un model gtobat i transparent programació de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a d'aprofundir universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu ) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya, Uautonomia universitária. MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER A UENSENYAMENT SUPERIOR ) Establ.ir un model gl.obal. i transparent del. finanqament de les universitats públiques que comportará: un volum Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini promoció comportaments de de suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris grau d'inserció professional socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants, grups socials subrepresentats. dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de - pactats -Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat, amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa. per contrarestar - Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos dels responsable gestió eficient més dels sistema afavorir una les tensions corporatives recursos. i i �- Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis. [Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants. - Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants. Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus en funció de les experimentalitats dets ensenyaments. - Desenvolupar un Programa de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que duptiquin les beques Erasmus. MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI ) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments I de planificació: reordenar [a programació d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris. ) Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques per a ana[itzar les causes del rendiment académic. ) Miltorar l'ordenació del tercer cicle interuniversitária en aquest camp. ) Reüsar els mecanismes i i indicadors de [a formació continuada potenciant [a cooperació d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat d'accés. ) Desenvolupar un programa de formació de formadors, amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies. 3.5. uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs EMPRESES I MÉs EMPRENEDORS a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per Heconomia catatana creix �a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de [a internacionalització, sobretot a América Llatina Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques. Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic. Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies. fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials Ca[ recuperar envejables. La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes i de les empreses amb seu a Catalunya. Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir per reduir els Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat. i La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i desenvo[upament. i i impulsar [a les petites i de especial millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior. La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les i activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació conjunt de feconomia catalana. i d'actuar de motor per aI �i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris. Tot OBJECTIUS O Promoure polítigues de competitiütat. O Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema educatiu. O i eficients les relacions del Govern amb les activitats empresarials. Fer més lleugeres O Millorar les condicions per a la creació de noves empreses. O Potenciar el sector exportador. O Consolidar grups industrials amb component tecnológic. O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís amb el desenvolupament económic i industrial de Catalunya. MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT ) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics (eLectricitat, gas, tetecomunicacions...). ) Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació dets sectors afectats a tes comissions avaluadores. ) ) Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís. Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes, perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat europeu o en ets mercats estrangers. MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU ) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué i recursos tinguin [a máxima aplicació els esforqos i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu �de donar ocupació i/o formació a tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori. técnica i Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació ) professiona[. i empreses Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes entre trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats La indústria i fensenyament secundari. ) ) Mil.Lor explotació dets resultats dels Programes Marc de La Unió Europea per a [a investigació i e[ i escollint desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses objectius económics Preferents. promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de ) les empreses. MESURES pER AGILITAR L'ACTIVITAT E M P RESA I FER ptÉS ¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB RIAL ) Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió gestió en infraestructures i equipaments productius. ) Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[ especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME' ) Simptificar fadministració per reduir les cárregues i miltorar [a teixit productiu, burocrátiques per a [a creació de noves empreses. MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER A LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES ) per facititar creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses' Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat' les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat púbtics. catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes ) Fomentar La participació ) de Les PIME i en Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant en [eina les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya. d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic. ) Mil,l,ora de les condicions MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials, a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est. ) Fer una selecció �) Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa . ) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar [a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia Generatitat, com [a promoció tuÉstica. ) Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies. ) Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg i organitzacions empresarials, per crear missions comerciats més efectives. ) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de base a les empreses amb vocació exportadora. MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT TECNOToGIC ) Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com [audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement. ) Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat de creixement ) Promoure ) i de creació d'ocupació. actituds obertes i emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats. Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb programes específics. MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT I INDUSTRIAL DE CATALUNYA ) Recuperar i reütalitzar e[ paper de Barcelona i ECONÓMIC de Catatunya com a places financeres, especiatment en e[ mercat de futurs. ) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans industria[s i d'infraestructures. ) Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi e[ sector financer de Catalunya. i projectes económics, del seu paper essencial en ) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s, segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi. ) Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests sectors específics. �UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana de només són 56 de l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment, que efectivament ho cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca), proporciÓ arriba [a fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats de les Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació enfront de donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100, [a mitjana europea suPerior a 50. per tenir una S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats que és e[ 700/o feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals, precáries. més cop entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada amb La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors tecnologies noves a les i l'accés formació a [abast de tothom ets recursos de més d.ificuttats -posant de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats, amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius. positiva Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a de transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs potenciaI proximitat, ni e[ trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a E[ i de col.laboració amb els municipis. i La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa que l'accés innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa de les en contra o favor que a discrimina factor [a incorporació de [a tetemáüca sigui un a les faccés de universalització persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La També cal noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació. promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s i en e[ treball i en [emPresa. [a S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens, gestió de les [a en proximitat ajuntaments del.s participació dels agents sociats i e[ vator de pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic. S'ha de promoure llesperit emprenedor com col'tectiva i estils d'actiütat i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms) societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais (cooperatives i económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació. socials La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents i económics i de Les millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un �dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar. S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament. La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és i un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció, [a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació. E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat, intervencionisme i sense sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic. Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina. E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris, sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[. Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional. OBJECTIUS O Promoure I'esperit emprenedor i l'autoocupació. O Transformar les noves necessitats de la societat en ocupació, a partir det territori. O Reduir i reordenar la jornada de treba[[. O Difondre l'economia social. O Millorar la qualitat de l'ocupació. O Millorar la prevenció de riscos laborals. O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones sense feina. �MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR ) Fomentar els serve'is per a [a creació i I L'AUTOOCUPACIó modernització d'empreses i amptiar els programes de <<üvers d'empreses>. ) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses. ) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure de PIME més interretacionat i un teixit obert a[ mÓn. ) Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.). ) Desenvotupar societats de capital risc d'aquestes noves emPreses. ) possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat. proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[ a temps parciat i ta jubiLació anticipada. ) i capital [[avor, especialment dissenyades per a[ foment MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI ) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar de La societat (serveis a les persones i en ocupació les noves necessitats les empreses). ) preséncia de les administracions locals i els agents socials en [a direcció i gestió del Servei Catalá d'Ocupació. locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI 75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació. ) partic1pació de Les adm'inistracions ) i en e[ potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t contingut tecnolÓgic o coneixement. ) Fomentar e[ desenvolupament aj u dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte nta ments-em preses-formaci ó. MESURES PER REDUIR I REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL [a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans. ) promoure i ) 0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb jornada malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de amb restitució obtigatória de l'estatus anterior. �MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL ) Reformar [a Llei de cooperatives de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu. ) Potenciar [a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les persones. ) Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport i a les línies de finanEament destinats a les empreses. ) Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL, mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures de representació. MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO ) Restablir ) [ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal. Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació i control. ) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment prevenció de[s riscos laborats ) i dels recursos destinats a [a major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[. Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que les mesures de seguretat i de prevenció. facilitin ['increment de ) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat laboral i productiva. ) Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en et qual es troben immersos. ) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats. ) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin l'excessiva judicialització de les relacions laborals. ) EspeciatiEar [a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat i potenciar [a seva frcultat mediadora. MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE DE LES PERSONES SENSE FEINA ) Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats d'interés co[.lectiu. ) Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació i formació professionat. ) Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis. 3 �) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes aturades rebran una oferta de treball o una oferta formativa. ) Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t. ) Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció les convocatóries púbtiques. ) Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[. i ) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació. ) Promoure festabliment del <Compromís establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. ) i Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món [abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s. ) Establir certificats de professionalitat que integrin de [a formació professional: reglada, ocupacional ) Mitlorar i ets itineraris formatius en els tres subsistemes i contínua. estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá i de grau superior. 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS CONSU MIDORS CONSCIENTS c0MERC E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social. i viünt un procés profund i complex de reestructuració, agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del Peró també és un sector econdmic que está que comporta prob[emes Govern de [a Generalitat. El,s hábits de compra, per moltes raons les quals [a incorporació de [a dona aI treball no -entre és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de transformació de [estructura comerciat. Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels consumidors. �E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una major impticació dets respectius ajuntaments. OBJECTIUS O Modernitzar el comerg catalá. O Fer del comerg urbe una foment i prioritat amb polítiques de modernització. O Retornar als ajuntaments et protagonisme I'ordenació de I'actiütat comercial. en MESURES ) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector. ) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu. ) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració del comerg, amb convenis amb [a Generatitat ) Plans de dinamització i les cambres de comerE. comercia[, per a [a formació elaborar projectes viabtes de reconversió. i reciclatge de comerciants i per ajudar a ) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació. ) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de nou creixement. ) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat. ) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta. CONSUM Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/ inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania. [existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents, e[ més transparents possible. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del fabricant seran promoguts i protegits. �OBJECTIUS o Miltorar les actuacions d'informació del consumidor la xarxa dels serveis públics de defensa dels consumidors i usuaris. o simplificar i agilitar els procediments i de reclamació. O Promoure polítiques de qualitat i atenció al consumidor en els sectors industrial i de serveis. O Dotar de transparéncia els mercats. MESURES ) inclosos ets Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent, subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)' ) i similars. Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances ) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat' ) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards de garantia suficients. ent i/o compensació ¿. 9to. i ta fiab'ititat no-.ot*tpffi ) per a [a Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral reclamacions [es de resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega judiciats. ) ) pressupostáries Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions i Usuaris corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors davant les emPreses. serueis Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear ) Convertir de Serveis" amb de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans. flnstitut administracions autonómica emPresarials ) i en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les [oca[, les associacions de consumidors i ets representants CataLá de Consum i sindicals. que [i assigna Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques en ta producció i ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats e[ consum de béns i serveis. ) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement dels seus drets i deures en matéria de consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits' ) Impulsar programes d'educació formaci ó Professionat. i formació, tant a l'ensenyament primari com secundari j a [a �) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum. ) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris. ) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries i el.s beneficis fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica. ) Fomentar [a lliure competéncia del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors. ) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors, especialment en relació amb els grups socials més necessitats de protecció, com són els menors. ) Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors i protegir els seus drets de manera primordia[. | 3.8. l. I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en matéria cultura[. i Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de Catalunya i que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats. Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats. La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a Catalunya actuat. Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals gtobats. Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa amb les cuttures veTnes i també les llunyanes. Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat. �futur. Posarem en primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats, d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya' Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per Des d'un punt de a [eixamplament del seu ús social. promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador, [a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem patrimoni el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un comú també dels catalans. Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal, cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a. Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa, ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática, amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans pob[es, races i i les diferents cultures, esferes religioses deI p[aneta. Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI. promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[ compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú. Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació, furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió. Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[ amb els ámbits més habituals -com patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats' urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis i culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs... �A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns i continguts culturals. Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[ teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats. En Uera del coneixement, de [a producció de continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i [[atinoamericana. Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors i ats emprenedors culturals. Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és una responsabititat de tota [a societat catalana. Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau en e[ sisterna cultural d'un país. Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país. Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant. Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott especiatment en t?mbit de [a creació emergent. Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft. Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria, [a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes de suport económic per part del sistema financer catalá. Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[ máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ. i Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya -arquitectdnic, arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[, �establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu, social, científic i económic. i Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar per tot e[ territori. Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica. Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya i i de museus, amb xanxes territorials dels diferents museus nacionals. promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació. i de les noves tecnologies com una polítiques públiques que fomentant catalana, per [a societat a[ conjunt de assignatura básica producció técnica i tecnolÓgica. científica, estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis púbtics. Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats. i i Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat, estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement. Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les polítiques educatives i cutturals del país. Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador principal dels únics serveis culturals directes. Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya. �Promourem una reordenació de les competencies cutturals i una redefinició dels nivetts i ámbits territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus, substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de [Administració Loca[. Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional. Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem [a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions. Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[ llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural. Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[. i Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En a eL marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de Cultura dobtin les seves quantitats. Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir, conjuntament amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa ats serveis púbtics culturals de proximitat. Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica. OBJECTIUS O Promoure una cultura que es projecta al món. Un país amb personalitat própia. O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura. O Assegurar gue la cultura genera cohesió social. �O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau en el desenvolupament del País. O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura digital. O Promoure una nova configuració cultural del territori. Del sistema a la xan(a. MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs AMB PERSONALITAT PRÓPIA facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives ) Crear mecanismes que ) ) Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu. en matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions. Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals. activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina. ) pol.ítica FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA MESURES A ) Recuperar el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual i com a mitjá excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis. amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat. ) Definir un contracte-programa La difusió cultural i ) Desenvotupar ) e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica. Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics les indústries cutturals de cada sector específic. i aplicar plans per a[ desenvolupament de ) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI tot de les produccions cultura[s catalanes, i productes aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries d'informació. ) Promoure circuits ) Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana. ) Suport actiu a les arts escéniques. i infraestructures de distribució de l'oferta musical catalana. ) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya, �e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre centres dramátics municipa[s en ) i tot els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de e[ territori. Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves tecnotogies i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin -producció l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació amb Íentorn territorial. ) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de difusió de [a literatura. ) Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar. ) Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic. MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL ) Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no format. i ) Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació. ) ) Crear i les ciéncies com a i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement. La Generalitat afirmará i defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[ nostre temps. ) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades. ) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país. ) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne [a figura i e[ paper social com a generador de valor culturat afegit. ) Les entitats o associacions relacionades amb [a cultura poputar i/o tradiciona[, independentment del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a intertocutora. ) Proposar [a definició d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i en ['extensió dets valors de [a sotidaritat deures. MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS A FACTOR CLAU ) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura. ) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint [a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria. �MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA DIGITAL ) Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura, [a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a cultura. ) promoure serveis ciutadans. i actuacions imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL TERRITORI assentat en una Barcetona ciutat pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt ) promoure a Catalunya un model territorial i capital. i una xarxa de ciutats i gtobat i equilibrat, del territori. ) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional. ) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori, i activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni i museus, etc. ) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat. ) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya. ) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i serveis púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments. ) Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans. ) Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[ desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials de les administracions púbtiques. �4 B ENESTAR P ER A TOHOM E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de persones, molt especialment desigualtat -que afecten de manera més anónima i individual les ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i les tensions entorn dels immigrants. i i La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a taxa d'ocupació femenina tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com -amb les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar [a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també per [impu[s de potítiques de natatitat. E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats. La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social i en [a seva gestió en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats �[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes locals de benestar. | 4.1. I opoRTUNITATS PER A TOTS ELS JOVES 30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de La generació dets catalans entre 20 paíi, i i tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda 'i adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica socia[. Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal pares i a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge. La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin joves, cal que e[ conjunt de [acció de govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius. tot e[ Govern. Més que una pol,Ítica específicament per a OBJECTIUS OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i cap jove es trobi sense feina i/o formació. O Facilitar als joves la creació d'una llar própia. O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure. MESURES ) Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris. ) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient. ) gferir alsjoves sense una formació adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat. �) Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació i formació. ) Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves entre 18 i 30 anys. ) Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per a artistes p[ástics. músics i creadors. ) joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits, que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer Crear una Xarxa de serveis a [a espais de sociatització, expressió culturaI ) Polítiques de prevenció i lteure. i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets joves. I 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I ooru¡s I iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX, igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat d'oportunitats entre els sexes. lJavanE cap a [a perÓ [a situació encara no és de ptena La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a üda sociaI demostra que [a seva contribució és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una estructura funcional escassa, i ['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia. Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats, amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[. Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional, incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació d'ámbits de participació institucional i social. (acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les dones. �OBJECNUS O Construir una cultura igualitária en qué dones i homes siguin tinguts en compte en igualtat de condicions. Impulsar els projectes coeducatius. O Definir un projecte de país que reconegui diversitat de les dones institucional i social. i [a crear ámbits de participació O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació, l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i privada. O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es comparteixin les responsabilitats entre dones i homes. O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació per raó d'orientació sexual. O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones. MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA i fomentar felecció d'estudis professionats, sense biaixos de génere ) Generalitzar [a coeducació per ats nois i les noies. ) Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant femení cap a carreres on hi ha poques dones. ) Imputsar [educació sexual i afectiva. ) Educar en un ús no sexista del llenguatge. ) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti ets drets dels usuaris i usuáries, en especial e[ dret a [a informació. ) ) Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana. génere' Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de ) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes. ) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a Genera[itat. ) Mil,l,orar les oportunitats sa[ut. de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació i �) Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[ mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni. MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS A L'AUTOOCUPACIó O¡ tES DONES A UOCUPACIÓ, I A UEMPRESARTAT ) Fomentar [a redistribució del trebatl i locupació entre dones i homes. a partir de [a disminució dels horaris laborals. ) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses. ) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de treba[t. ) Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes púbLics. ) Proposar mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat. ) Incentivar i millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat, ajuda per a l'atenció a [a gent gran. ) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa. ) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones. ) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral o amb baixa qualificació. ) Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus i Les potítiques transversals a tota l'administració, mitja n Eant accions positives. ) Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant cap a [a paritat. ) Incentivar [es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius. MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES ) Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones. ) campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema. ) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament, que integri treba[[, habitatge i assessorament. ) Dotar d'espais i recursos a les associacions maltractaments. ) Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol d'actuació per a totes les institucions relacionades. ) Ampliari i col.lectius de dones que tracten els problemes dels mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments. �MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat garanteixin [a que d'adopció, com paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement ) conservació del. LLoc de trebal.l. i [a promoció professional. ) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat. ) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en. ) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a flexibititat laborat. ) proposar [a redefinició dets horaris laborals, escolars dones a [a üda laboral i i púbtics per ajudar a [a inserció de les social. t4-a I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I DE QUALITAT [oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt grácies a anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes, ['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar. població i que ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la [a Generalitat ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de S no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária posar en marxa una més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de i técniques quant concepció [a seva a assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna de gestió. [a reatitat Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits del,s ets d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions. La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament i millorar leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual i sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans ciutadanes ats serveis sanitaris. per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels com de tracte i assisténcia. baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic �OBJECTIUS O Resoldre els probtemes de finangament i millorar I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus recursos humans. O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis sanitaris. O Perfeccionar els mecanismes de participació social, informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a qualitat del servei. O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i garantia de la salut dels ciutadans. MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI HUMANS ) I I MILTORAR DELS SEUS RECURSOS Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini. ) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%. ) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques burocrátiques i aLLiberin temps per a[s pacients. ) Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics; retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions. ) Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat, envelliment, noves matalties, etc. ) Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[, imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa -amb carácter votuntari- de ['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de noves formes de gestió als hospitals. ) Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient. ) Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a máxim de 4 anys. ) Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres. La impl.antació tot e[ territori catalá en un �) proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut. ) primar [a qualitat, l'eficiéncia i La dedicació a [a institució, a canü i [estabilitat de ta flexibititat organitzativa dins del sector sanitari Púbtic. ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá. ) ) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació. ) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de farmácia i [a coordinació amb els serveis d'atenció primária. Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys, co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les ) i en necessitats i els riscos per a [a salut de les dones i ets homes. ) Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris. ) Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un pública sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració d'abséncia de possibles conflictes d'interessos. ) per Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica. Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió. ) E[ Consorci MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS SANITARIS ) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária, ) ) amb [a reducció immediata de les llistes d'espera. Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i genott, hérnies i varius. Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de diagnosi. serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia, cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili. ) potenciarels ) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb els pacients. ) MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres i de confort de les instat.lacions sanitáries, tant als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat i [a confidencialitat. assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de amb una important inversió en sistemes informátics. ) MitLorar [a coordinació entre els niveLls circuits efectius i immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any. ) Distribució tota [a població, amb cobertura �) Reformar [a Llei d'ordenació sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per [autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic. ) Presentar un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies. MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI ) Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions. i ) Presentació d'un informe anual a[ Parlament. ) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica. ) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica i e[ compromís sociaI de La mil.l.or medicina cata- [ana. MESURES PER MITLORAR I ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó I GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS ) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció de prob[emes mediambientats, a[imentaris ) i epidemioLdgics. Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a contaminació mediambienta[. ) Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos. ) Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones. ) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants entre 7 i 15 anys, amb un programa de salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política de fluoració de les aigües de consum. ) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida. ) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars i les derivades dels accidents. ) Regutar les medicines [es males praxis no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar i dignificar aquestes del sistema convenciona[. professions i els aspectes preventius, com a complement �) Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes. | 4.4. I unn socIETAT FoRTA I SoLIDARIA Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir famítia i les seves necessitats' Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat i socia[. A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat, peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les seves responsabilitats. Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha qualitat d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de que les govern és prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de suficie-nts persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge, per en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans. La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en ser habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat, per saber compartir [a cultura i [a riquesa. La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de ats ajuntaments lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat) i dels mercats [oca[s. OBJECNUS OAconseguir una societat sana i integrada. O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud. O Fer de Catalunya un país per a tothom. �MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA ) I INTEGRADA e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans, responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual. Crear, durant ) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa. ) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat públ.ica amb gestió externa. ) Crear un observatori de necessitats sociats, extern i d'avaluació de les polítiques socials, amb e[ sector universitari púbtic. ) Reconvertir les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu i i d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials. ) Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare... ) Promoure, en ets propers quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb púbtica. tuteta Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics. ) Impulsar un pta especial comunitari de suport als adolescents amb risc social que permeti accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária. ) Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori. ) Etaborar un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i vuit anys. ) Promoure potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris. ) Promoure e[ reconeixement del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una singutaritat histórica i cultural prdpia. MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD ) Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL. ) Universalitzar, en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei un mínim de 50.000 ciutadans grans. teleassisténcia. Es creará a 1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de �) Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000 habitants sense aquesta xanxa. ) Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara 0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys. ) Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear places de finanqament fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3 es crea un ptaces residencials púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres i [[oc de trebat[. MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM ) promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució. Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl. ) "Catalunya per a Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació que p[a, un finanEament tindrá tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8 anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics. ) Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret. | 4.5. I unn poLÍTIcA DE suPoRT . A LEs FAMILIES e[ Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació, famílies. desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les de [a práctiques i vators les de La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació són famíties Les vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat. adults' l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats. btanc de Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre [a dones, les homes els entre potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats i doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com element essencial per a [evolució de [a societat. val,orització deL trebal.l. tenir vocació de transversalitat per intervenir des de justícia i [a cultura [economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a de [a imatge i comunicació. Les políüques de suport a La famítia han de �OBJECTTUS O Afavorir la creació, el desenvolupament de les famílies. i l'estabititat O Estabtir polítiques específiques de suport a les famílies i d'increment de la natalitat. O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida laboral i familiar. MESURES ) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia, prestacions fill a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets paisos de la Unió Europea). per ) Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions. ) Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars d'infants o recursos alternatius més flexibtes. ) Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana. ) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys. ) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar. ) i Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els conflictes de les famílies. ) Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho requereixi. ) Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut. ) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents. ) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció a [a paretla, dins ['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars. ) Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[ tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat. ) AgiLitar i donar transparéncia als trámits d'adopció internacional. ) Desenvotupar les normes del Dret ciül catatá per tal de protegir [a maternitat. �L tge digne no pot ser exercit per una part de [a pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats' i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals, joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no s'ha donat sotució. Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies. La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total ¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels ciutadans. fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels Es nuclis urbans ja existents. OBJECTIUS O Promoure la creació d'habitatge social. O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges. O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de 1[oguer. MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals: 48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys. ) promoció anual de 12.000 ) Desenvotupament de les competéncies ) municipals en [a promoció de fhabitatge social. Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[. �MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE ) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics. ) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000 habitatges en e[ període de quatre anys. MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ DEt MERCAT DE THABITATGE DE TLOGUER ) Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials de lloguer en quatre anys. 4.7. ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets riscos tant d'origen natural com industria[. La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a ['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a Catatunya. Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns objectius de seguretat. Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at, sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics. La seguretat és un dret fonamental que [a Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans. [eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les �prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques. OBJECTIUS O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels ciutadans i de les ciutadanes. O Situar la prevenció en et vértex det sistema de seguretat. O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats entre els cossos de seguretat de les diferents administracions, especialment entre mossos d'esquadra i policies locals. MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM CIUTADANS DE LES CIUTADANES A DREÍ FONAMENTAL DELS I ) Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara de les responsabilitats de [a Generatitat pl.anificació i i deLs ajuntaments, introducció d'un sistema de articuLació d'un sistema de participació estabte. ) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat. ) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies cossos i [oca[s, forces de seguretat de ['Estat). MESURES PER SITUAR tA PREVENCIó EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE SEGURETAT ) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat. ) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei. ) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal. ) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu. ) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana. ) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i altres riscs. ) Impulsar l'autoprotecció ciutadana. ) Potenciar i descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172), �) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació. ) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents. I MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS ) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació. ) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[. ) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú acord amb els ajuntaments. una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat. ) Implantar 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍS DE TESPORT lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes, técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de centenars de miters de ciutadans i ciutadanes. i millora dlnstal.lacions esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una actiütat habitual de gran part de [a pobtació. La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de protagonisme. Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan rica en anteriors etapes. Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels �éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc capdavanter que históricament ha tingut. Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un país de [esport. de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[ seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població, fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs i i ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[ conjunt del territori. fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país. CaL E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí i si s'amplia e[ nombre de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat. La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení. lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport més adequat a cada edat i condició. OBJECTIUS O Fer de clubs i federacions el motor de l'esport catalá. O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar. O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport. O Promoure l'esport com a eina de salut. O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá. �MESURES ) Establir convenis específics amb les federacions per potenciar programes de tecnificació d'esportistes. ) Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat. ) Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives i empreses de gestió e[ nou Pla d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió. ) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives catatanes per a [a promoció i [a formació. ) Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives. ) Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com a mínim, un eguip catalá femení a [a divisió d'honor dels esports amb més lticéncies. ) Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o abonada a un club o insta[.tació. ) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic. ) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim. ) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior d'atletisme. ) Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes sápiguen nedar. ) Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens ) Establir i i nens nenes a partir de 10 anys. un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola. ) Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu. Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions. ) Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars. ) Assegurar [a correcta formació ) Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola, societat i les administracions. i adequada titutació del professorat d'educació fisica. ) Promoure programes d'estades esportives per a joves. ) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i [a federacions, per aconseguir e[ máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals. ) Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya. ) Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu. �4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA pel catatanisme Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle, poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món societats empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives i altres anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social' i populars, d'ajuda La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants, okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes, .rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori. és una Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats potenciant [a llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar, interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[. OBJECIIUS O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el voluntariat. O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari. O Promoure [a participació ciutadana I MESURES PER PRESIIGIAR MILLORAR L'ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT ) Reconéixer ) e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica. Impulsar e[ voluntariat social i cíüc. ) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques. ) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic i ) t'ampliació de les seves bases socials. Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives i a les federacions. ) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació interassociativa i que afavoreixin I'a formació i e[ reciclatge dels dirigents. �) Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos de [es empreses i de [a ciutadania. ) Promoure que les associacions adquireixin MESURES PER IMPUTSAR ) Et locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica. TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari: fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social i culturat. ) Les associacions sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector. ) Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció i [a cogestió d'equipaments i serveis púbtics. ) Nous criteris d'ava[uació tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions que administratives. ) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic. ) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat hi participin. deLs actors sociats (associacions, empreses, sindicats, ajuntaments...) que MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA D Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb tots els agents sociats i de tots els poders públics. ) Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i potenciar [a realitat social i associativa catatana. ) Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics i La participació de les associacions ciutadanes. ) Les relaciones e[ rigor i entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia, [a cerca de [a quatitat. ) Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...). ) Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal ) Donar especial rel[eu a la descentralització Potenciar e[ vo[untariat i a l'articutació local. de tTnstitut i ciutadá. CataLá deL Vol.untariat. i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions. �5. EL NOSTRE PAIS: CAMPS, POBLES I CIUTATS Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce- lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia i alhora un espai a mantenir. La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament, entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá. A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals amenaces. E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums i [a ciutat. La sobretot, e[ i, �mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris 'interconnectats. més interdependents, i els pobtes i les ciutats més fenomen de La les terres de Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les r.n.r. seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país' per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha ciutats de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes problemes mediambientats ets per actuar sobre cal aixó, i un país més saludables, més sostenibtes i, de tot e[ territori. potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el La centratització administrativa i promoció foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de més acreditats. les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR en [a Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern. La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació haver-se creat deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no no hagin les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya país. del nostre potitica i social tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda de En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions positives, i que, necessiries sent grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de que no han sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i rebut e[ suport necessari. Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés, �durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat. Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats, cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori. Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic territori. i tideratge det Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[ territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país. La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió. Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca d'ocupació, -d'educació, d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[ seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[. i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de Sense negar e[ fet que Barcetona regió, cal exptotar Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial. i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país. Les regions seran espais de desenvolupament assumit pel Govern catalá El "trian i gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional. Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió. Es prestará motta atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també i paral.le[ament ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament �a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les necessitats de[ teixit producüu. del món del treba[[. Cal, impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades protagonisme La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar a[ territori. procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de EL Barcetona. Es proposa [a creació de set regions: Barcelona, - Girona, Catatunya Central, Tarragona, Terres de ['Ebre, Ponent i Att Pirineu. bases fermes per a una descentralització definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració que, a [oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i La diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats. fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[ en e[ territori. Les regions són una Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat. per corregir Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir d'estructuració ámbits a Com Administració. e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[ generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat. i fer possibte [aplicació [estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[ territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització de les polítiques púbtiques. Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació dels territoris. �Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori. eL punt de coordinació La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon [toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient). E[s consetts regionals han de sorgir "des de baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de. Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i racionalització del mapa administratiu. "punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[. S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió regionaI de coordinació. Les regions seran un Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de ['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[ legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[ del manteniment de [a província. Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals i estadístiques, servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya, que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a Cata[unya. La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya. final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de Es proposa com a objectiu Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos. �lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La ,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local i cap a[ territori i [a societat. Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració, administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana' i tot a[[Ó que pugui fer una l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci amb un cert grau d'automatisme. qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[. a[s municipis S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos El. i rep¡antejament de La a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt. i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies, amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del El secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge. per [a tant, conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i, una distribució d'assolir l'objectiu en distáncies escurgar sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará de [a despesa de l'ordre det 40/30/30. Els ajuntaments, Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva els nostres pobtes ELs pobLes i i consolidar ciutats i les ciutats que veftebren eL territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni urbanístic que cal conservar i potenciar. úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit que hi hagi en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense i implica una un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[ En aquests modeL. La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les que infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori. ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves produit un árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat, Les árees centrats de mottes ciutats i i principalment, en els nous creixements. �Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als ajuntaments. La reconversió decidida de determinats centres i sectors urbans envettits o que han perdut [a seva funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys 50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials. La incorporació de les idees sobre [a sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o paisatgístic. E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles i petits nuclis no integrats en sistemes urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és i una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge i de les referéncies culturals deL territori. OBJECTIUS O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del territori. O Fomentar el desenvolupament económic territorial. O Implantar la nova organització regional de Catalunya. O Retornar protagonisme, competéncies territori. O Limitar [a urbanització extensiva pobles i i i recursos al conso]idar els ciutats. MESURES ) Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari, i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge i en ámbits deI benestar socia[. �) proposar [a Taula regional de desenvolupament i formació amb [a missió de planificar les necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris. Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de lEbre, Ponent i A[t Pirineu. ) regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin com unes administracions [oca[s: els conselts regionals. ) proposar que aquestes ) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi ambient). ) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de. ) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor de les polítiques regionats: [a Comissió regionaI de coordinació. ) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional. ) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[ fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat. ) Elaborar a un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no urbanitzables. ) prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori: mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc. ) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana enfront del nou creixement. ) Elaborar un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament, reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant mil[ora de les comunicacions i de [equipament. [a [a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[ planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en ) Revisar en profunditat relació amb [a programació de les inversions [oca[s. ) Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques. ) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió ) dels centres urbans, etc. Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter "fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda del.s objectius de l'ordenació ) Estimul.ar l,a participació territorial. ciutadana en els plans d'ordenació territorial. �AMBIENT, QUALITAT DE VIDA I SOSTENIBILITAT La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha tingut fins avuj una resposta adequada que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de govern, sinó una coaftada per tapar ets errors. des de [a Generalitat. Tot i Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a protecció ambiental o foment del transport púbtic. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només -imprescindibte e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable. La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd [a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri- toria[. E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire, afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica. E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a font de vida i de desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya. ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats. E[ nou Govern considerará e[s espais �protecció En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes' les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes ambientats de primera magnitud. les minéres i facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb per a [a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21 Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de En quatitat cap a[ paÍs. OBJECNUS O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una política de sostenibilitat. O Cobrir [a demanda energética, disminuir la contaminació i millorar l'estat atmosféric. O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i aqüífers. O Reduir la producció de residus i crear infraestructures per a un tractament adeguat. O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció del medi ambient. MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT ) Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat. ) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una major biodiversitat. ) ' Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors. d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica. ) pla d'espais �) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius ambientats ) i sociats. Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos mediterranis i ets espais agrícotes intersticiats. ) Pla territoriaI sostenible biodiversitat ) per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural i [a só[. en [a planificació amb criteris de sostenibi[itat. MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA CONTAMINACIó I MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC ) P[a cata[á d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable. i ) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys. ) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors. ) Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació de captadors d'energia sotar en els de nova construcció. ) Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera . ) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge. ) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació de mesures de reducció. ) Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, . i garantir l'aportació ) Prioritat attransport co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia, xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos. ) Mesures per a l'adaptació de motors i carburants dets vehicles a les noves demandes de quatitat. TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS MESURES PER GESTIONAR CICTE D'AQUEST RECURS ) Promoure ) eI consens sobre eI Pl.a hidrotdgic per a Cata[unya. Vetltar per [a correcta depuració de les aigües i [a protecció dets aqüífers. ) Elaborar i apticar programes de sanejament d'aigües residuals urbanes, industriats amb les condicions específiques per a cada zona. ) ) Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral i i ramaderes dels aqüífers. Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial (trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics, geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera. �) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics. ) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació ciutats i humana a les pobles. ) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament. Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum ) d'aigua. ) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals. ) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques. ) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats. ) ApLicar tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori. MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT ) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus. ) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat. ) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització o e[ recictatge dels residus. ) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva. ) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus. ) ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus. ) Apl..icació escrupotosa del, ) criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[ medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[. Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar efectes mediambientals no desitjats. ) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus. ) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius d'aquests programes. MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT ) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin [a reducció lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a generació de C0, i attres gasos d'efecte hivernacle. ) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia. productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi. ) Impulsar [a localització d'empreses �) Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de sostenibilitat. ) Promoure una nova cultura ambientaI i [a imp[icació de tots els sectors socia[s en [e[aboració de l'Agenda 21. ) Proposar que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics. ) Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES XARXES DE COMUNICACIONS I té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et 77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta. Catalunya i A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118 -entre en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária. Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, [a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7 sector privat i 1,3 [a General.itat. Aquesta proposta d'inversió ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999. eL S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya, amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori. i �OBJECTIUS O Dotar el país de tes grans infraestructures competitivitat. de O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det territori. O Canüar el model de mobilitat metropolitana de Barcelona. O Superar ets déficits ambientals amb criteris de sostenibilitat. MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE COMPEÍITIVITAT ) Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar. ) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB). ) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un aeroport apte per a 40 milions de passatgers ) Crear [a i 650.000 tones de mercaderies [any. xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell i La Seu- Andorra que complementin e[ de Barcelona. ) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa. ) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats aeroports de Barcelona, Reus ) i Girona. Crear una xarxa regional de trens d'alta velocitat que, amb [ús de [a üa del' TGV, comunicará les principals ciutats. ) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país. ) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los a[ capdavant del tránsit espanyol de mercaderies. ) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés. ) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans de finals del. 2001. MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS I FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt TERRNORI ) Estabtir un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals comarcals i ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una �estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona no estigui a més de 90 minuts de cap població important. ) Proposar e[ desdobtament de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro regiona[. ) Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa, així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa. ) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa. ) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot. ) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat i de l'Estat per acabar amb e[ déficit i discriminació de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de ['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les actuacions següents: . desdoblament N-152 Vic-Ripott . desdobtament C-1411 Manresa-Berga . desdob[ament Eix Ebre . autoüa Matgrat-Lloret . desdoblament anella Gavarres . desdobtament C-260 Figueres-Roses . desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc . desdoblament N-260 Figueres-Otot . desdoblament Banyo[es-Besatú . desdoblament Túne[ de Vietla . nova via Abrera-Granotlers . construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada . mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18 . desdoblament de ['Eix Transversal ) Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA). i autovies a partir dels ) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30). ) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya. MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE BARCELONA ) Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de metro i tranüa. ) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres. ) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat. �potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que a infraestructures üáries. ) ) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants. ) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera. ) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una participació en els impostos especials sobre els carburants consumits. MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT ) Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat. ) Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials. ) Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa a [ámbit regional: els primers es podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[ consorci de Tarragona. ) Acabar e[ sanejament dets rius. ) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat. ) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles | 5.4. I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I i ramaders. PROSPERAR món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat [abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a població activa, amb La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats. EL La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni del suport necessaris. a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de carácter mediterrani. La incorporació �E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá. lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni. S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i comercialització de les seves produccions. S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació. S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL d'aquest patrimoni comú. S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives ADS, ADF, grups -ADV, de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots. OBJECTIUS O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i propiciar la incorporació de joves pagesos. O Desenvotupar una política alimentária de qualitat. O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el món rural. O Defensar [a gestió det medi natural com un patrimoni col. lectiu. �MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos nunnl I PER ) Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic. ) Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració. ) FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament sistema d'ajudes just que eüti fespecutació. i i a a un l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament. ) Fomentar i i fer preüsions futur per a ) Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp produccions. ) Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques millora de les produccions i/o La gestió empresarial. [a pesca de i les sistemes de ) Formació agrária continuada. ) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals. ) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació, facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi, promogui [a incorporació ) Facititar i de joves i permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions. [a incorporació dels joves a factiütat agrária. Habilitar una línia de crédits específics de subvencions per a ['inici d'activitat. ) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances sobre les produccions agráries. ) MiLLorar [a capacitat productiva i de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s o económiques. d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant [a clarificació de les obtigacions mútues. ) Modificar La l,tei ) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració ) amb etsectori les universitats. Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat operativa i productiva de les explotacions. i i del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució i aplicació. ) Modernització ) Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis agronómics, amb un ús racional de [aigua. ) Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda, ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins. ) Desenvolupament de llaqüicuttura, foment de La indústria transformadora i mitlor comercialització dels productes. ) Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a UE. �) Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització. [a MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT ) Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária, incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts, com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os. ) Preveure [a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma -amb efectiva les plagues i malatties més comunes. ) Estabtir els dispositius necessaris per a una acció preventiva i una resposta enérgica ats brots epidémics. ) Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors. ) Potenciar ets sistemes de producció integrada i promovent e[ consum dels seus productes. i l'agricultura ecológica, difonent els seus valors ) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions i transgéniques e[ seu ús en ets productes alimentaris. MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA EN EN uÓn nunnl ) Etaborar ptans de reactivació per económica. ) Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament de cada zona. ) Activar fapticació dels ptans de muntanya. a les zones rurals, que permetin una major diversificació ) Fomentar [a creació d'activitats económiques comptementáries -indústria, artesania, agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de cada ámbit. ) Donar suport a la indústria agroa[imentária i incentivar-ne [a ubicació en e[ medi rurat. ) Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per incrementar [a competitiütat. ) Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes. ) Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[. ) lJAgéncia canalitzará les ajudes a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades i en �guardes rurals i i pesca continental foresta[s. matéria de caqa i gestió dels espais protegits, i s'hi adscriurá e[ cos de ) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA. ) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya. MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI COL. LECTIU ) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes. ) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i [a inscripció en els registres 'i contaminant. cárrega d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a ) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris. ) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió i [a contaminació per adobs i pesticides. tal que es puguin ) promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per acollir ats ajuts preüstos en aquests casos. ) Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals. ) promoure, a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais forestats. ) en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors, voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc. VetLLar per les normes de seguretat ) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc. ) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal básic de [a prevenció. ) Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a. ) ELs ) ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals. Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i [aprofitament de les espécies cinegétiques. i ) Les associacions protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de ['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions. ) Elaborar els plans d'ús i gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[ seu entorn. i les concessions, [elaboració de plans d'ús ) Imputsar també, tenint en compte ets usos dels rius. ) Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar i conreus de [a fauna protegida. i gestió �La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes. turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix E[ productes més etaborats i processos de comercial.ització més segmentats i especialitzats. A [a costa (eL 70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL. turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat. ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent. E[s mercats PerÓ [a successió gairebé lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia i una "cultura turística" mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats s'ha de consolidar i reüsar. La competéncia en preus és cada cop més sent més intens en paiios menys dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte. i E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat, i les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat. �OBJECTIUS O Crear informació de base sobre el sector turístic. O Formació técnica i professional del sector i reforqament dets estudis superiors de turisme. O qualitat el factor diferencial del sector turístic catali. Fer de ta O 0ferir un turisme sostenible. O Singularitzar I'oferta turistica. O Promocionar estratégicament e[ turisme. O Liderar tes polítiques turístiques europees. MESURES ) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca. ) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics. ) sobre Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors estándards mínims. ) Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics. ) aI sector, a Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia consumidors. a com partir de [a informació i [a defensa dels turistes ) capacitat de Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats, les instal.lacions i serveis). promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran ) concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[. �UN GOVERN I UNES INSTITUCIONS MES PROPERES ALS CIUTADANS Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva proximitat als ciutadans i e[s seus probtemes. La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de [a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions i-___FER I 6.1. I I i la ciutadania. . UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES ELS CIUTADANS vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia Després de més ciutadana. té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia E[ nostre sistema institucionaI les ciutadanes i �que e[ vot periódic a La l.l.ista electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de Cata[unya. pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs segon ordre. ¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de als Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració les i nstitucions representatives. i il.eiattat democrática entre Les seves decisions Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern. i [actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents' potents i efectius per aI controI del Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin üngut un paper Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha del mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques' [a manca La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de possibilitat [a d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat burocrátic de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model demandes les a funcionament seu e[ adaptar trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[ de qualitat i capacitat d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia, les notes resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser distintives d'una administració renovada. polítiques públiques i en els La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes en [a relació entre processos de prestació de determinats cot'laboració' i no beneraLitat i les institucions de [a societat polítiques básiques pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[ serueis. civil d de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit' programa d'innovació democráüca A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un l"imitar i que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més i i controla1 els propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat. i les Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans possib[e fer de ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat participació de [a societat una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de de transparéncia en l'increment és ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma parlamentari i lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés paftits. social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets prob[emes La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets j directament s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més i el's Generalitat [a implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre pod.r, locats eficient i i entre les administracions de qualitat. i [a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser �UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a societat. OBJECTIUS O Acostar [es institucions a les ciutadanes i ciutadans. C Donar veu i representació als residents a l'exterior. C Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt institucional de la Generalitat. O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders públics. O Aplicar el principi de subsidiarietat. O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de qualitat. MESURES ) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin diputat que representa eI territori on viuen. i territorials i [a resta en puguin votar directament el ) Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana. ) Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans. ) La ttei electoral catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents [exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament. ) Proposar [establiment d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política. ) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits interna, [a participació dels afiliats i a [a poLítics que garanteixi [a ptena democrácia un finanqament transparent. ) Fer més accessibte l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió púbtica. ) Promoure mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals. �) instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva sobre els tímits de despesa electoral autoritzada. ) partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament després de les eleccions. en qui El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat, La ttei etectoral EL ) delegará funcions de direcció ) i coordinació. Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de Generalitat. ) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes. ) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes cada ) [a de territori. de Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans, carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació i ampliar la participació. ) Instituir mecanismes efectius de consulta parlamentária a [a societat durant els processos [egislatius. ) Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis grans del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets debats. ) Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica Govern a contestar en 24 6 48 hores. i La possibititat d'efectuar preguntes urgents a[ ) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu. ) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern. ) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar davant les comissions d'investigació. ) Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de: . La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu. . [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu. . Uavatuació de potítiques púbtiques. ) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius. ) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és: .Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us. .Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits. .Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i i professionalitat dels em pleats públ'ics. .posar en mana potítiques transversats departaments. i millorar la coordinació i ta co['laboració entre �'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia introducció de criteris de gestió gerencials. i amb [a @. I ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc, en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions. E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir e[ mapa municipa[ actual a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar -com prestació fórmules de dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar els interessos generals. E[s organismes locats supramunicipals -[es comarques i les regions- hauran de desenvolupar un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals. E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments, que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció directa sobre ets problemes. OBJECTIUS O Enfortir e[ poder locat. O Impulsar unes administracions locals amb major autonomia i més competéncies i recursos. MESURES ) Reconeixement del principi d'autonomia local i apticació en sentit extens del. principi de subsidiarietat. ) Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari, opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge. �) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori. ) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant quatsevol criteri partidista. E I un ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT I PRoPERA E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat de fer. i ets seus drets de [a manera en qué ho hauria Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més, contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia i i independéncia de l'aparetl judicial, manca de confianga entre [a ciutadania. els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia. Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i E[ govern judiciat -eL desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles. i de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans. La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les [administració judiciats lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al jutges i magistrats- está organitzat en cossos servei de fadministració de Justícia -excepte nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya. Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent. és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia lestatut de[ Ministeri Fiscal del Govern o del Parlament i a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat. i Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats que pateix l,Administració de Justícia. �A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors. S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient, modernització del dret ciül catalá. i cutminar el.s trebaLts de E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona [a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem. S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal i disciptinária detsjutges i magistrats. La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a carrera judiciat. S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització del personal i les oficines judiciats. Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia. fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o extrajudicia[s. S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária ['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a [a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[. Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[ servei. Ca[ dotar a les institucions penitenciáries -que només compleixen funcions de reclusió, amb ['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves finalitats de reeducació i reinserció sociat. S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració. �i informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en aquest ámbit. Ca[ fomentar La participació És necessari i urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat actua[. OBJECTIUS O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia. C Democratitzar e[ govern de la Justícia i separar les seves funcions de govern de les estrictament jurisdiccionals. O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal disciplinária dels jutges i magistrats. i C Reduir el temps de duració dels processos judicials i de I'execució de les resolucions que recaiguin en aquests processos. O Garantir [a solució dels petits conflictes de convivéncia, sobretot en els grans centres urbans. O Determinar les funcions, dependéncia i principis sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal. O Garantir [a prestació adequada justícia gratuita. i digna del servei de O Modernitzar les infraestructures penitenciáries. Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona. Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció socia[. Millorar la sanitat penitenciária. O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de menofs. O Fomentar la participació i informació ciutadanes. O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit judicial. C Actualitzar e[ Dret Civil catalá. �MESURES ) Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament. ) Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat judiciat. ) Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia, própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat. ) La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants del Partament de Catalunya, [attra. ) [i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les judicials, per territoria[s dels órgans reduir detimitacions ets desplagaments i adaptar-los a [a nova organització territorial de Catalunya. ) Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos. ) E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que a unificar [a doctrina dets tribuna[s. ) Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[ Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia. ) que [a Generalitat sigui ['única institució competent per instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans judiciats desatesos per manca de jutges. ) Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes Fer acomptir l'Estatut dAutonomia i de convivéncia. i ) per Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals -integrats representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors, de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat. ) Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir que no prevatguin ets interessos corporatius. ) Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius. ) Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia. ) La Generalitat i magistrats) ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats l'admin'istració de Justícia a Catalunya. a �) Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució digna dets professionals. ) Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a defensa. ) 0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns. una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels e[ secret en tot moment, si no s'ha decretat assumptes en qué e[ ciutadá és part. ) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats ) Mil,l.orar e[ funcionament de [es de reeducació i institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes rehabiLitació. ) Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i ['internament en centres quasi-penitenciaris. ) Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge jurídic, com s'ha fet a jurisprudéncia com a Anglaterra. ) Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de primera mesura. ) Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya i tota promoure [a cetebració del [a II Congrés Jurídic Catalá. 6.4. PER UIA REFoRMA A F0NS DEL SISTEMA AUDIoVISUAL CATALA sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon [[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i E[ [a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics. han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com La rádio i La tel.eüsió general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les funcions origináries: informar, formar i entretenir. �La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu. E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997 considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de preservar e[ pturatisme deLs media>. teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu. La Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos po[ítics, sociats i econdmics en joc. tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia. La tetevisió púbtica ha de La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment, a les més desvalgudes. Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure [a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector. La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les concessions d'emissió. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema audioüsual, basada en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment, digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i j [a [a consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic, que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió i de cohesió i equitibri democrátic. irrupció E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir �[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts; a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica. i üncular ets mitjans púbtics A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[ reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després, reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en [autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá. i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model púbtic de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000 [ens finangament. clar de milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions, amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió, amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou. Per dur a terme aquest canüs La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats, de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva potenciar [a indústria audioüsual com una opció estratégica externalització de ta producció. S'ha de per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals. amb una bona oferta d'informació i d'esports, i Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar i en bones condicions [a transició a ['era digitiat. OBJECTIUS O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió. O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual. O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans púbtics de comunicació. O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual. O Fer una política per la transició a l'era digital. I �MESURES ) i Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement. ) La Comissió assumirá noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de polÍtiques per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les Catalunya, de les polítiques audioüsuals. ) Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya. ) Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans. ) E[ Consell ha de tenir capacitat Catalunya ) i i [a seva adscripció ha de ser a[ Partament de Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies. ) Ets seus membres acreditat mérits ) sancionadora no pas a[ Consell Executiu. i seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver capacitats davant [a Comissió Parlamentária. Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris. ) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes determinades emissions i/o programacions. ) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida a un número determinat d'espais per dia i amb precises exclusions d'horaris. ) Afavorir [a creació d'un mercat i d'una indústria de [a producció audioüsuat. ) Fer que [a indústria audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic. ) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de quatitat. ) Les productores petites permetran una pluralitat de proveTdors i acollir e[ talent creatiu de [a societat cata[ana. ) Diversificació de [oferta, ) aproximant et mitjá a un públic més ampli i heterogeni. Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat. ) Potenciar [a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació que promoguin una realitat ptural. ) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de proximitat. �) Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar (Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya. �7. cATALUNYA r EL móru l-^ I t.t. I CATALUNYA I EUROPA La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació. La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME tracten habitualment amb empreses d'altres estats. i Des de Catalunya podem sentir-nos realment part d'un espai geográfic comercial, econdmic i cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional; alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita Cata[unya. Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[ Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de -inserir [a globatització Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-. -projectar primer Responent a[ repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions repte europeu �europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de promoció comercial i cultural a diversos paisos. perqué calia Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques, assentar i afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós. Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en un regal que administra e[ Govern autÓnom. S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees. S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió. identitari, ha estat insuficient p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no ara només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme -com ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres de comerq o associacions professionats. projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[ d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa. Ara bé, potser l'error més greu en La arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats. Ha polític, económic- de Catalunya passa ineütablement per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual Més que mai, e[ desenvolupament -socia[, que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[ seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres. En un moment on e[ territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única, els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd, Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa. i �S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials. S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació postures i i et diáteg a ['hora de cercar perseguir polítiques. E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[ máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i internacionals. imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[ Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics És catalans. es retacionaran amb La Unió. OBJECTIUS O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions eutopees i internacionals. C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué disposem per tal d'influir en la fedenlització d'Europa i contribuir a orientar-la cap a la Mediterránia. O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen des del país com una oportunitat que cal aprofitar amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar la seva posada en práctica a[ país. O Desenvolupar polítiques actives en les zones d'interés estratégic per a Catalunya. C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i positiva. �MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ A EUROPA I POTENCIAR EL DEBAT EUROPEU ) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens, permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics. ) Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya. ) Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament Europeu. i ) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya Comunitáries, com ja han fet tots els Ltinder alemanys davant de les Institucions comencen a tenir [a majoria i austríacs, i de les comunitats autÓnomes espanyotes. ) pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per Fer que e[ Patronat Catal.á convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar i ) actuar en les qüestions europees. Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista fet perdre e[ protagonisme que [i i els seus serveis obsolets. ) Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres. ) Ca[ reforgar aquesta tendéncia reatitat i i les oportunitats de [a estendre-ta a altres joves i i d'intercanü sectors socials, que no coneixen [a UE. ) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus. ) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics. ) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del coneixement, e[ respecte, [a confianga MESURES PER PARTICIPAR i l'amistat . AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES COMUNITARIES ) Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl. ) Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a delegació espanyota a[ Consell de [a Unió. ) Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional amb qué funcionen els Liinder atemanys. El. -i I �) Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat principi instrument com fonamental del de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea i [a proximitat a[ ciutadá. ) Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats de Catalunya. ) Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat. ) Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés especial per a[ país. ) Fer sentir una veu única i i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha de significar [a descentralització i federalització de [a Unió. ) Influir perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e. UE ) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá. ) Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área consolidació de sistemes democrátics. i [a creació i MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES COMUNITARIES ) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria i [a participació dets ciutadans, selecció. ) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic. ) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment d'objectius. ) ) Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons. i Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats pels fons estructurals. ) Fomentar [a coordinació amb els organismes locals per unificar criteris, fer propostes i dur a terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats a [a promoció económica i [a creació d'ocupació. ) Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris. ) Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses ordináries. �que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat projectes. ) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior ) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental. ) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i sensible en e[ social. ) Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació tecno[ógic. i desenvolupament ) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials. ) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració i recerca conjunta. ) Compromís d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris relatius a [a Societat de [a Informació. MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS ESTRATEGIC PER A CATALUNYA ) Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord, fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera. ) Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura, turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals. ) Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s. ) Fer de Cata[unya ) Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá. ) Promoció de ) ) ) [eix de l'espai euromediterrani. [actiütat económica i comercial, estretament tl.igada a les polítiques actives en i matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió. Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge. Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat. fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a aquests objectius ambiciosos. Ulnstitut CataLá de La Mediterránia, Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a descentralització de ['Estat. i I i �) Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent de [Est. ) comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá. ReforEar els intercanüs ) Atribuii importáncia ) -técnics, i a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina. Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar interlocutors a [a regió. MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA I POSITIVA ) Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb un component identitari fort que conüu unida i troba e[ seu encaix a Espanya i a [a Unió Europea. ) Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau. [a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics per a crear-hi estudis cata[ans i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina, -[[engua disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu. ) Aprofitar ) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals. ) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans, indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus paisos d'origen ) Miltorar [a preséncia catalana als organismes internacionats, culturats i económics. ) Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[ desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou participació de les empreses catalanes. ) Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus. ) Fer que els instruments de promoció comercial del Govern segueixin estratégies cooperatives, mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials. ) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat. ) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa. ) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització i [a prospectiva sobre nous mercaB. de [economia catatana �7.2. uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT MUN DIAL Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o major debititat -a manca de recursos naturals, vida deL seus habitants. i i de vegades, tot ptegat- pateixin un retrocés de les condicions de La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les seves fronteres. Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions. un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament És eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels resu ltats. OBJECTIUS O Incrementar els recursos económics que Catalunya aporta a la cooperació internacional fins assolir en dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos corrents. O Sensibilitzar la població i formar et personal cooperant. O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació, amb una millor planificació i coordinació, i amb I'avaluació sistemitica dels resultats. i desenvo[upar e[s �MESURES ) Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents de [a Generalitat . ) Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica. ) Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació dets ptans directors ) i i control de [a política de cooperació. Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala. ) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament. ) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic i [oca[ a [a cooperació. ) Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació, enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes. ) Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics. i el. ) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia. ) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[ i coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i contacte amb els diversos agents de [a cooperació. ) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o. ) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament, cooperació ) i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació que ordeni La potítica de a catalunya. Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats. ) Reordenar i crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Canviar és guanyar: programa de govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Llibret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 121 p. Abstract A summary of the resource. Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf 5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704 PDF Text Text �1 . PER CATALUNYA PSC �2 INTRODUCCIÓ El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat. Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat. El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador. Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders. La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació deriva de la voluntat de les persones. Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat �3 natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la voluntat dels individus que hi viuen. D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya, s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya malmesa. Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa, segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives plurals que els defineixen. Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró, Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català. �4 El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació federal com un projecte per a Espanya. La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai, Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més global, popular i integradora. Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes. No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del nostre autogovern. Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble. Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la nostra proposta catalanista. Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de �5 la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres, plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però sabem que podem i volem fer-ho. D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats. Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper rellevant i propi. Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació. Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat. I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més intensa que aquests nous instruments provoquen. La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure. �6 La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. �7 1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les seves institucions d'autogovern. Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el nostre nivell d'autogovern. Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes, de recomposicions i de renúncies de sobirania. El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable �8 l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes polítics descentralitzats. Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de poder polític. Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns entre els països federals Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya. La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari, i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context, l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania. Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat. Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el �9 catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les formacions catalanistes en conjunt. La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet, però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat. Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme. Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit. L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història. La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada �10 història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país, ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa. Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i d'agregació. �11 2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu. Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació: "Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble." En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora. Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella, l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat. El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives. D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia: l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat", l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir, d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del �12 tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les. Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta. Projectar la diversitat és organitzar la segregació. Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat. Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats. És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català. La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador, d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat �13 comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur, valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna. La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia, una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser com el gresol català va funcionar plenament. Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble. A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada, a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això, acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del període conservador al govern de la Generalitat. Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador. �14 La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país. A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció inversora. La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat. Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari. D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica. En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini. Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme. �15 3. CATALANISME ÉS FEDERALISME Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista. A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre projecte catalanista. Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme. El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les ciutadanes. El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns. En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en una única institució o en un nivell polític. Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre �16 l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se. Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de “devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania, vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu. El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior. Un pas més endavant en el pacte constitucional Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre, proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que �17 ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les autonomies. La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders centrals de l’Estat. Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència. Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem. Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició. Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions. L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar més graus de proximitat del poder polític a les persones. El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política. Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics. Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests �18 sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal i europea. El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis establerts des de fa temps. La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal o confiança federal. La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir d’un pacte constitucional compartit i dinàmic. Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes. En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant: Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern. Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant els serveis centrals com els perifèrics. Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i �19 entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya. Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya plurinacional. Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general, autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva suficiència i igualtat en la prestació dels serveis. Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat. I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser conscients que el nostre futur és Europa. L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política, l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat. En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions �20 vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es prenguin es facin en una orientació federal. No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho. Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea. Aquesta acció pot tenir tres eixos: Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes, subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur. El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1 mig termini contemplarà la seva existència. En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials, nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea. La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves riqueses. Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa. La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i política. Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de �21 l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària. 4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament d’aquests canvis possibles. El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent; però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció. Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política, entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una importància més rellevant, més immediata i propera. La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans. Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt de partença, com a experiència concreta de participació en el món. El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni. El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI. És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés �22 Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure. I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat, l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi ambient i el territori, la solidaritat i la pau. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Eleccions Federalisme Catalanisme Catalunya Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. Description An account of the resource Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Llibret Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1760/20031114_Declaracio_a_Montblanc.pdf 0dbf42fe0685410d15513a14b5bf37df PDF Text Text HONORAR, PRESERVAR I ENGRANDIR UN LLEGAT HISTÒRIC Declaració de Montblanc, 14 de novembre de 2003 PASQUAL MARAGALL Arribo al moment decisiu del 16 de novembre amb la íntima convicció d’haver estat fidel al compromís de servei a Catalunya que vaig contraure quan –de Roma estant- vaig decidir donar el pas de presentar-me a les eleccions del 1999. D’aleshores ençà he fet un itinerari personal i compartit que m’ha portat a amarar-me de Catalunya, dels anhels i els somnis de la nostra gent; també dels seus temors i de les seves incerteses, però sobretot de la seva necessitat d’esperança i de confiança. Tota la meva proposta gira entorn de l’esperança en una Catalunya millor i de la confiança en les possibilitats que tenim d’arribar-hi. Som a port. A punt de salpar. Amb el bagatge d’aquests anys de feina feta, amb la gent, al carrer, als pobles, viles i ciutats d’arreu de Catalunya; i també al Parlament, traduint en propostes el pols del país, dels catalans i les catalanes. Estem a punt d’iniciar la segona etapa del nostre autogovern. Ho farem amb confiança, seguretat i il·lusió. 1 �He fet una campanya orientada al futur, esperançada, optimista, amical. Amb la convicció de qui creu en les immenses possibilitats del nostre poble. He tingut com a guia una sentència de Rafael Campalans que diu: “Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir”. Avui trencaré per unes hores aquesta orientació. En acabar aquesta visita a Montblanc, passaré unes hores a Poblet. Després de la intensitat d’aquests dies, en contacte directe amb cada ciutat i cada comarca, amb cada necessitat i cada esperança dels homes i dones d’aquest país, em cal recapitular, asserenar l’esperit, repensar i confirmar les certeses bàsiques que m’han empès a emprendre aquesta batalla per Catalunya. Més encara: em cal passar de l’espai al temps, complementar la fresca visió de l’avui de Catalunya, de la seva humanitat i el seu territori, reprenent una altra visió: la que es desprèn de la trajectòria del nostre poble, de la seva evolució en el decurs del temps. Per unes hores vull dirigir la mirada cap a la nostra història, cap al nostre llegat. Es tracta de mirar el passat amb ulls de futur. El futur no es construeix des del no res, des de la pura invenció: el futur es trena amb vímets nous, però també amb vímets antics, arrelats. 2 �Perquè el canvi no pot ser una improvisació ni un salt en el buit. Vull expressar amb aquest gest la voluntat d’inserir el projecte de futur que represento en les arrels profundes de la nostra història. Amb humilitat i modèstia, conscient com sóc que el poble és el protagonista de la història i no les personalitats individuals; que la seva acció col·lectiva és el que ha marcat i marcarà el destí de Catalunya. Catalunya no és una essència immutable a la qual hàgim de rendir culte ni un mite al que servir. Catalunya és una realitat històrica renovada per la voluntat dels catalans. Catalunya és una realitat consolidada amb l’esforç de generacions i generacions de catalans, amb les aportacions permanents de gent vinguda d’arreu, amb la voluntat de ser un sol poble. Catalunya és la identitat trenada històricament pels catalans i les catalanes i, a la vegada, Catalunya és un determini d’autogovern. Hi ha un fil conductor en la història de Catalunya: les seves institucions. I Poblet és el símbol de la continuïtat de les nostres institucions. Poblet és l’ombra dels comte-reis i de la Corona d’Aragó, d’un passat que ens va llegar una llengua i una literatura esplendorosa. I que ens va llegar també una tradició política singular: la de l’estat compost. 3 �Una corona confederativa, de Corts itinerants, en la qual el jurament de lleialtat al rei implicava també la lleialtat del rei envers els qui juraven, de manera que si aquesta fallava, s’extingia el jurament. Una concepció contractual, basada en el pacte entre les parts. Una tradició que seria negada per l’absolutisme borbònic, que perviuria en el cor i el cervell dels “austriacistes”, després de la derrota del 1714, com va estudiar i ens explicava, amb la seva característica erudició, l’inoblidable Ernest Lluch. Una tradició que reviuria amb forces renovades en el moviment democràtic, liberal i federalista, d’una extraordinària força popular entre nosaltres, que hauria de fer front al jacobinisme d’alguns liberals i del qual sorgiria la primera formulació del catalanisme, el catalanisme progressista de Valentí Almirall. Poblet allotja, en bona part encara inèdit, el llegat de Josep Tarradellas, la memòria viva d’aquella altra generació que, amb la torxa del catalanisme d’esquerres, del federalisme republicà, obtindria el 1931 el primer autogovern de Catalunya des de 1714: - Francesc Macià, “l’avi”, el President fundador, el que tothom faria seu. - Lluís Companys, l’amic de Francesc Layret i de Salvador Seguí, amic dels sindicalistes i dels rabassaires, que alguns consideraven poc catalanista i que moriria amb una dignitat infinita, esdevenint el primer dels nostres patriotes. 4 �- Josep Irla, que va guiar l’inici de la diàspora de la Generalitat exiliada. - Josep Tarradellas, que va completar el trajecte fins a aconseguir el retorn de la Generalitat com a autogovern legítim de tots els catalans. - Avui, després de 23 anys de Generalitat estatutària, presidida per Jordi Pujol, hem afermat la nostra identitat i hem assegurat la continuïtat de les nostres institucions. Els que ens han precedit han constituït un llegat que ens toca honorar, preservar i engrandir. Faig meu aquest compromís: vull que els catalans i les catalanes vegin, en el projecte del Canvi que represento, una promesa d’esperança en una Catalunya més lliure i més plena. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Honorar, preservar i engrandir un llegat històric: Declaració de Montblanc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Declaracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montblanc Subject The topic of the resource Catalunya Història Eleccions Canvi Parlament de Catalunya Acció política Campanyes President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències