2 50 110 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1602/0000000709.pdf 8484d06ad15cb15557a16b3b193a9368 PDF Text Text 8 aDn Política Martes 25 de septiembre de 2007 Política 9 Xpresate «No debería ser necesaria la quema de banderas, ni debería tampoco penarse.» politica@adn.es Relator. EN ADN.ES ENTREVISTAPASQUALMARAGALL,EXPRESIDENTEDELAGENERALITAT MARAGALL “Hay gente contra la Monarquía” Elsocialista llegaalaredaccióndeADNcontiempo de la entrevista. El ex presidente de la Generalitat por delante y un artículo de opinión en el bolsillo, tiene la cabeza en Europa y, como siempre, no se cuyarelevancianosobligaareproducirloalmargen muerde la lengua en ningún tema de actualidad. Cristina Fallarás Barcelona -Bueno, pues a ver quién se la queda. ras dejar la presidencia de la Generalitat, Pasqual Maragall anda con el interés dividido entre Cataluña y Europa, entre la defensa del federalismo en España y la posibilidad de un Partido Demócrata Europeo. Ahora tiene tiempo y libertad para inventar esas fórmulas que tanto asustan a sus correligionarios. -¿Qué es hoy el socialismo? -Parte del mundo global. El mundo global tiende a dividirse en dos bloques, uno conservador y otro progresista. El socialismo es una parte del segundo. -¿Cuál es su mayor preocupación ahora? -Europa. -¿Cuál es el mayor problema de Zapatero? -Ninguno. -¿Y de Europa? -Que sea por fin algo. Nuestra nueva patria grande. -¿Por qué? -Porque no le ponen enfrente candidatos de relieve. -¿Nicolas Sarkozy acierta? -Sí. Él y Angela Merkel aciertan redactando una constitución reducida y creando la Unión Mediterránea. -¿Cuál sería de relieve? -Alberto Ruiz Gallardón o Rodrigo Rato. T -¿Cuántos años le faltan a Europa para cuajar? -Está avanzando. Lo que me temo es que la izquierda no se ha puesto en marcha. -¿Por qué? -Porque no ha sabido encontrar ni los temas ni las soluciones a los temas. Y la derecha, sí. Lo ha hecho mejor que la izquierda, que está dudando mucho. Pero confío en los italianos. -¿Qué cuestión debería ser la bandera de la izquierda en Europa? -La de siempre, la libertad y el progreso. -Podría ser también la bandera de la derecha. -¿Y el Partido Demócrata Europeo? -Por el momento, sólo un partido italiano. Pasqual Maragall visitó la redacción de ADN y se mostró muy interesado por el desarrollo de nuestra web ADN.ES. G. VALLE “Barcelona debe endeudarse e invertir” -¿En Barcelona parece que nada funciona? -Yo creo que en estas cosas siempre hay un ciclo de opinión, y de humor. -Sobre todo entre los barceloneses. Por eso Barcelona és bona,porquelosbarceloneses no perdonan. Yo no veo que esté mal. -Cercanías, el AVE o el aeropuerto no son opiniones. -Barcelona sigue siendo la ciudad más popular de Europa. Por algo será. -FíjeseenlostrenesdeCercanías,enelaeropuerto,en el AVE. -Cuidado, eso no es Barcelona. Barcelona es víctima de que Cataluña y España no han acabado de resolver sus problemas. Que van muy len- -La imagen de la ciudad en este momento no es buena. tos. Hay una coincidencia general en que hay que acelerar y creo que eso es bueno. Lo importante es hacer las cosas y luego pagarlas, no al contrario. Es lo que se hizo en Barcelona hace 20 años. Se invirtieron 300.000 millones. Y ahora se han acabado de pagar. -¿Vuelta a empezar? -Barcelona es una ciudad hecha para exposiciones y Jue- gosOlímpicos,1888,1929,ylos Juegos de 1936 que luego no se hicieron y se convirtieron en Juegos Populares y en la excusa para que Franco declarara la guerra... Cada exposiciónhizoalgo,peronopara que durara. Todo se caía, y hubo que poner los cimientos bajo las cosas que había. Eso costó todo el dinero que he dicho. Y ahora ya está pagado, o sea, que hay que volverse a endeudar y volver a invertir. -¿Resultaría bueno para la política española? -Sí, pero el PP ha decidido autoinmolarse. En realidad, ya está bien así para los unos y los otros. A unos les gusta mandar sin mandar, y a los otros perder sin perder del todo. En el fondo ambos están muy de acuerdo. -¿Quién sale perdiendo? -Nosotros. -¿Ustedes? -La gente, Cataluña, Europa. -¿Contrapone España a Cataluña y Europa? -No lo contrapongo. Soy como mi abuelo, de la España plural. -¿Por qué alguien quema una foto del Rey? -Porque hay gente que está contra la Monarquía y contra España. Hay ciudadanos que son partidarios de la independencia. -¿Cuál fue su relación con España siendo presidente? -Mejor que la de mi abuelo. Él dijo, al final de la Oda a Espanya: “Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana” y termina “Adéu, Espanya”. En 1907 Cataluña ya se da cuenta de lo que es, porque tiene los medios culturales, económicos, políticos... Hace 100 años, vieron que había que recomponer la diversidad hispánica, y eran casi todos europeístas. -¿Es un camino? -No. No es que no sea posible, es que la independencia no tiene contenido, significación ni posibilidad importante. Es jugar en un tablero donde no está jugando nadie. Es un problema que tiene otras soluciones. -¿Cuáles? -El federalismo. Y Europa. -¿Y no ha cambiado nada? -Toda la historia de los últimos 100 años de España gira en torno a esos temas de identidad y pluralidad. Ahora estamos en condiciones de resolverlo, y no sería bueno que no aprovecháramos para efectivamente, hacerlo. -¿Por qué no está usted en Europa? -Ya he estado. He sido el presidente del comité de las regiones. Pero una cosa es Europa, que me interesa mucho, y otra Bruselas que no me interesa nada. Si Madrid es complicado, Bruselas, ni te cuento. -¿“Efectivamente” quiere decir un Estado federal? -“Efectivamente” quiere decir que Cataluña sea reconocida como nación, no fuera de España, sino dentro. Dentro del Estado español y dentro de la UE. -¿Qué le queda por hacer? -Casi nada. Mis memorias. Un diario, una web, desarrollar una empresa de capital riesgo... -Habla de comunicación. ¿Fue uno de sus fallos en la época de president? -No, probablemente hubo demasiada comunicación. -¿Cuáles? -El Estatut, por ejemplo. Maragall posa en la redacción tras la entrevista. GUILLEM VALLE -¿Cuáles son los mejores recuerdos de su etapa política hasta el momento? -Los Juegos Olímpicos y el referéndum de l’Estatut. -¿La presidencia de la Generalitat le hizo más ilusión? -Bueno, a mí siempre me han ido llevando. Yo no quería, no quería... figura que no quería. Ni ser alcalde ni presidente. Yo estaba en Baltimore tranquilamente cuando me llamaron para ser candidato a la alcaldía, y dije que no. Insistieron, porque yo ya había trabajado en el Ayuntamiento, y les dije que pusieran a alguien que quisiera ser alcalde, y yo ya trabajaría de número dos. Y fue Serra. Esto fue en el 79. Fui alcalde porque él se marchó. -¿Y en la Generalitat? -Pasó un poco igual. Estaba en Vascos y catalanes Por Pasqual Maragall elipe González, según nos recuerda Patxo Unzueta, dijo hace años que respetaría el Estatuto que los vascos hubiesen aprobado con la sola condición de respetar la Constitución. En nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat. Pero añadió una condición: el presidente de la Genera- F pedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid. ¿Qué ha pasado? Que el PNVhatomadolapropuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid. Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se -¿Euskadi y Galicia? -Si quieren (y creo que quieren), sí. Pero resulta que a Imaz lo tienen que echar por haber dicho lo que dijo. -Pero no hubo sensación de cambio. -Niego la mayor. Hubo demasiados cambios. -Que ahora le parece un lío, según ha afirmado. -Habríamos tenido que cambiar la Constitución. LaOpinión Presidencia «Hayquiendiceque hubodemasiados cambios» Responsabilidad «Yo no quería ser alcalde ni presidente» Estatut «Habríamostenido quecambiarla Constitución» Madrid «Esimportante,pero noloestodo.Madrid noesEspaña» Italia y me llamaron: vuelva, vuelva. -Se refiere a que aquello no cambió, ¿no? Porque eso está ahí para quedarse. Los temas de identidad cada uno los vive de una manera distinta, según si se es hijo de tal o cual. Pero el resumen, la media, da que Cataluña tiene personalidad nacional. Cataluña es una nación formada por gente de procedencia muy diversa que en su mayor parte saben que tienen una personalidad propia nacional. Y eso provoca problemas. Algunos, no muchos, dentro de Cataluña, y bastantes fuera, sobre todo en España y un poco en Europa. -Existe la sensación de que su experiencia como president decepcionó a cierta gente, porque no sucedió lo que ellos esperaban. -¿Y qué esperaban? -Un cambio global, a todos los niveles. -Hay quien dice que, precisamente, hubo demasiados cambios. -Había gente harta del nacionalismo chato de Pujol. -¿Qué dijo? -“No impedir, no imponer”. Quiere decir que, vista la experiencia catalana y el Estatut, no van a imponer, sino que van a pactar, pero allí, en Euskadi, y con los socialistas de allí. Y luego, ya cuando hayan pactado, lo que hayan pactado no se toca al llegar a Madrid, que no les pase “lo que a Maragall”. -Usted les dio mucho miedo en España. -Bueno, porque era el primero. De hecho, Ibarretxe lo intentó, pero no lo consiguió. Nosotros lo hicimos un poquitín mejor e Imaz todavía más. Pero a él ya se lo han cargado. -¿Cuál es el problema? -Madrid, más que España, es tan potente, y no me parece mal que lo sea, que digiere mal la diversidad. Y eso sí que me preocupa. Madrid está encantado de haberse conocido, y de repente no ve nada más. En eso se equivoca, porque Madrid es importante, pero no es todo. Madrid no es España. La entrevista íntegra y más fotos en adn.es “Pero [Zapatero] añadió una condición: el presidente de la Generalitat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir” litat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será que siempre se termina así? Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no im- aprobó en referéndum. Veremos los vascos. Pero ahora resulta que el TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo que nos pondría a los pies de los caballos frente al pueblo que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por ejemplo, recurrir el Defensor del Pueblo? ¿Cómo acabará todo esto? Estamos expectantes. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall: Hay gente contra la Monarquía Source A related resource from which the described resource is derived ADN Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Fallarás, Cristina Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya Catalunya Barcelona Monarquia Govern Economia Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1601/0000000824.pdf 19236354d5d407800e9e5e0ad470c27f PDF Text Text P R I M O WASHINGTON 5 P I A N O mercoledì 17 ottobre 2007 ■ Prodi da Bush il 4 febbraio. La Casa Bianca: «L’Italia è uno dei nostri più stretti alleati» George W. Bush accoglierà alla Casa Bianca Giorgio Napolitano l’11 dicembre e Romano Prodi il 4 febbraio. L’atteso annuncio è stato dato ieri dalla portavoce della Casa Bianca Dana Perino, che ha sottolineato che «l’Italia è uno dei più stretti alleati dell’America» e «ha fornito la sua assistenza per costruire società sicure e prospere in Iraq, in Afghanistan, in Libano e nei Balcani». Per il capo dello stato e per il premier è la prima visita ufficiale a Washington da quando hanno assunto l’incarico, nella primavera dello scorso anno, anche se entrambi avevano visto Bush a giugno, nella tappa romana di un tour europeo. Con Prodi e Napolitano, ha affermato la portavoce, Bush discuterà degli «avanzamenti democratici in Iraq e Afghanistan, di pace e sicurezza nella regione mediorientale, compresa la necessità di impedire all’Iran di dotarsi di armi nucleari e di sostenere la democrazia e la sovranità in Libano». Tra i temi in agenda la «soluzione pacifica» sullo status finale del Kosovo e i preparativi per il vertice Nato che si terrà ad aprile a Bucarest. SPETTATORI INTERESSATI Parlano il fondatore di Libération e una delle figure di spicco della politica catalana Maragall: «Una lezione per l’Europa» ALBERTO DE FILIPPIS barcellona Q July: “rupture” all’italiana VALENTINA LONGO U na novità, una bella risposta alla crisi della politica, segno di audacia e grande apertura. Così l’ex direttore di Libération giudica il voto di domenica. Come valuta il grande successo delle primarie per il Partito democratico? Molto positivamente, soprattutto se si guarda alla crisi della rappresentazione della politica, che non tocca solo l’Italia ma anche altri paesi, come la Francia. Il fenomeno, che non è come quello delle primarie americane ma è ancora più ampio, evidentemente restituisce legittimità alla politica – e anche in Francia le primarie hanno avuto successo con Ségolène Royal. Se la sfida è di questa portata, è molto importante. Con la crisi della politica ritiene che per essere vincitori sia necessario presentarsi come leader di “rottura”, come ha fatto Veltroni, parlare di discontinuità? Sì, ma questo è un fenomeno che ha diversi livelli interpretativi. Anche in Francia la campagna presidenziale è stata all’insegna della rupture. Seppure sia stato un po’ più difficile per il Partito socialista, per la destra, per Nicolas Sarkozy è stata vera rottura. Credo che questo sia dovuto alla crisi della politica ma anche alla percezione di un cambiamento che è molto significativo nelle nostre società, anche se non è specifico della politica. Quanto a Veltroni, per quello che vedo e so, ha diversi pregi: il suo percorso di uomo pubblico, di politico, di un deputato che non era “un comunista”, che è stato direttore dell’Unità, che è molto vicino alle organizzazioni non governative, un personaggio importante che è stato anche ministro della cultura, con un ruolo molto attivo, lo stesso che ha da sindaco di Roma. Tutto questo fa di Veltroni un uomo del rinnovamento del personale politico, qualcuno che incarna una novità. Ci sono altri elementi di novità? Nel caso italiano, un’ulteriore novità sta nel fatto che si sono unite parte dell’ex Democrazia cristiana e parte di chi viene dall’ex Partito comunista: è come se in Francia si facesse un nuovo partito, con gli ex giscardiani dentro un movimento di sinistra per l’organizzazione di un centrosinistra. Non dimentichiamo, poi, che nel caso italiano il paesaggio politico era esploso e che è ancora in fase di ricostruzione. In Francia non stiamo vivendo la stessa situa- zione, ma c’è comunque movimento: un’alleanza però non basta: ci vuole anche grandissima audacia. Nel vostro caso il Pd è anche possibile perché la Dc è comunque un’esperienza finita, oltre che da altri fattori specifici dell’Italia. Se si considera la formula di cui in Francia si parla molto, quella dell’ouverture, (dell’apertura) si può osservare come l’apertura che c’è oggi in Italia sia molto più grande e differente dalla nostra e molto più vivace a sinistra che a destra. Il Partito democratico può essere un modello? Se si prende questo tipo di alleanza come modello, e penso al caso francese, si dovrebbe avere una parte del centrodestra coinvolta nel processo, con persone che sono nell’attuale maggioranza di Sarkozy. Servirebbe un nuovo centro, ma anche che ci fossero altre personalità. Era il sogno delle alleanze di Bayrou. Sì e no. La sua proposta è arrivata troppo precocemente; c’è stato, sì, un dialogo tra Ségolène Royal e François Bayrou, ma non ha portato a nulla e l’estrema sinistra, nel senso più ampio del termine, è esplosa. La questione delle alleanze, per la sinistra francese, si pone in altri termini e per allearsi servono volontà e forze considerevoli, che rappresentino qualcosa di sufficientemente importante perché si possa sperare nella vittoria. Penso che questo modello ci debba far riflettere tutti in Europa, dove la tendenza ad allearsi è forte, ma ci sono anche esempi che vanno nella direzione opposta. La crisi che c’è oggi in Germania, nella Grosse Koalition, una democrazia che guarda parecchio verso l’estrema sinistra anche senza convincere tutta l’Spd, dimostra che c’è una ricomposizione che si va perdendo. Ma se scegliamo di definire la categoria politica in cui tutto questo accade è comunque quella dei democratici, non dei socialdemocratici. Siamo nell’era dei post-socialdemocratici. Innovazione, riforme e coesione sono le parole d’ordine di Veltroni, ma nel suo lessico entrerà anche la coabitazione. Cosa le suggerisce questa parola? Parlare di coabitazione suona male alle orecchie dei francesi perché porta a rievocare un’esperienza di convivenza politica (come quella che c’è stata tra un primo ministro socialista e un presidente conservatore, e viceversa) in cui si pensava che tutti sarebbero stati sempre d’accordo su tutto. Ma in questi casi si rischia anche di alimentare derive populiste. uando oltre tre milioni di cittadini italiani che fanno la fila per andare a votare scatenano un dibattito in Spagna è segno che l’iniziativa è stata importante, persino a livello europeo. La pensa così Pascual Maragall, ex presidente della generalitat catalana e sindaco di lungo corso a Barcellona. Vista da lontano qual è, secondo lei, la percezione delle primarie del Partito democratico? Queste consultazioni sono state un elemento dirompente, eccezionale. L’Europa ha bisogno di nuovi soggetti perché gli scenari politici sono cambiati. Questi nuovi partiti debbono però avere un certo peso per poter giocare un ruolo decisivo nella politica comunitaria e il Partito democratico questo peso ce l’avrà. Si tratta di un progetto comunque pensato nella dimensione corretta, quella europea. Qual è il valore aggiunto del Pd rispetto agli altri partiti? Il Partito democratico nasce su basi storiche e sociali diverse rispetto alle formazioni del passato. Se oltre tre milioni di persone si mettono in fila per andare a votare, be’, allora forse tutto questo disamore e disincanto per la politica non ci sono. La gente vuole partecipare e interviene in massa quando la si interroga. Se un partito ha il coraggio di mettersi da subito in discussione sottoponendosi al vaglio dei cittadini questo non può essere un male. Mi sembra che il coraggio, la passione e la perseveranza di gente come Francesco Rutelli e Walter Veltroni siano state ripagate. Lei è stato per due decenni sindaco di Barcellona e leader socialista. L’hanno massacrata quando ha annunciato il suo progetto di lavorare al Partito democratico europeo. I nervi sono tesi perché qui in Spagna siamo sotto elezioni. Ho mandato ai giornali una “lettera agli amici” per spiegare le mie decisioni. Il Partito democratico qui in Spagna sottrarrà voti al Psoe. È logico. Alla lunga però sarà una strategia vincente per l’area progressista. Io non voglio incensare nessuno, ma c’è un altro elemento di quanto avete fatto in Italia da sottolineare. Prego. La trasparenza. È un elemento fondamentale. Gli avversari vi hanno attaccato dicendo che la scelta di Veltroni era già scritta, ma non me preoccuperei. Costoro le loro primarie le hanno fatte? Se milioni di persone sono uscite di casa per recarsi in un seggio elettorale è un fatto politico. Come si colloca il Partito democratico nelle famiglie dei partiti tradizionali europei? Come un partito di convergenza. Come un magnete. Bisogna uscire dalla dimensione ideologica. L’anno scorso sono venuto in Italia per il congresso della Margherita e con me c’erano rappresentanti politici del Partito nazionalista basco e di Convergencia i uniò, due soggetti che forse, prima di allora, non si sarebbero mai parlati. Io stesso ho registrato nel 1998 il Partito europeo di Catalogna perché dobbiamo tutti imparare a muoverci in questa nuova grande nazione che si chiama Europa. Le posizioni restano divergenti sull’appartenenza al Pse. (ride) Di queste divergenze io, in Spagna, ne ho pagato le conseguenze, con continui attacchi, ma credo che il Partito democratico sia la scelta giusta. Capisco che sia difficile far coesistere, ad esempio in Italia, storie differenti, far stare assieme i Ds, gli ex comunisti, come ancora li chiama qualcuno, con partiti di matrice più centrista. Credo però che sia questa l’idea che si imporrà anche in Europa: un Partito popolare europeo e un Partito democratico europeo. Quello che è decisivo è la dimensione, una dimensione continentale. Una realtà che, a differenza degli Stati Uniti, ha molte lingue, molte diversità, ha avuto guerre interne, grandi tragedie e, nonostante tutto, sta creando un nuovo spazio di dimensioni adeguate. E poi dove sta scritto che la diversità sia una colpa e non una richezza? Ha un augurio per il Pd e magari anche un consiglio? Ci sono ottime teste che non hanno bisogno dei miei consigli. Il mio augurio è che si continui con scelte trasparenti. Ci riempiamo la bocca della parola America, ma poi gli aspetti virtuosi della loro società non li facciamo nostri. Mi permetta di fare un esempio spagnolo. Faccia. Su el Paìs di oggi (ieri per chi legge, ndr) c’è un mio intervento su alcune commissioni troppo alte pretese, negli anni passati, da alcuni esponenti di un importante partito catalano nei confronti di alcuni costruttori. Erano commissioni del 20% , secondo me eccessive che forse, secondo i giudici, sarebbero servite a finaziare dei partiti politici. Se vogliamo imitare gli americani allora rendiamo trasparente il finanziamento dei partiti. Che si sappia da dove arriva il denaro. Il mio augurio per il Partito democratico è quello di continuare su questa strada di trasparenza tracciata proprio con le primarie dei cittadini. Gli altri lo facciano. Se ne sono capaci. LONDRA ■ SCETTICISMO SUL POTENZIALE DI INNOVAZIONE DEI DEMOCRATICI «È il Blair di Roma, ma non è Tony» V eltroni la risposta italiana a Blair? Non per i giornali britannici che, dopo aver massacrato per mesi l’ex primo ministro, ora ne rivendicano l’unicità. L’incauto paragone tra la nascita del Pd e quella del New Labour, azzardato dal direttore di Repubblica Ezio Mauro, viene così commentato dall’Independent: «In confronto alla rivoluzione portata avanti da Blair, la novità del partito di Veltroni sembra cosmetica. Vuole tagliare il numero dei ministri, ma il partito è molto più bravo a ripetere parole come “libertà” e “dignità”, che a proporre qualsiasi cosa che assomigli a un’ idea nuova o radicale». Il Daily Telegraph descrive Veltroni come il padre del “good-ism”, traduzione inglese di buonismo, e ricorda come molti critichino il sindaco di Roma per essere un «trionfo di stile sulla sostanza, soprattutto per quanto riguarda l’amministrazione della capitale». I giornali inglesi poi – ma lo fa anche il New York Times – sollevano la questione del difficile rapporto con Prodi. Secondo l’Independent, che definisce Veltroni un «prime minister-in-waiting», il successo delle primarie ha regalato al presidente del consiglio un «mal di te- sta della misura di Gordon Brown: Veltroni non sarà contento di stare con le mani in mano a lungo». Per il Telegraph «il governo non durerà l’intera legislatura, e l’ascesa di Veltroni aumenterà la pressione su Prodi». Tra tante critiche, i perfidi inglesi riconoscono però l’importanza dell’evento di domenica. «Se Veltroni – scrive l’Independent – riuscirà nella missione di fondere due partiti in una formazione vincente, potrebbe rivoluzionare la politica italiana e relegare la destra nella sala d’attesa del potere per molti anni». � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall: Una lezione per l’Europa Source A related resource from which the described resource is derived Europa, il quotidiano Language A language of the resource Italià Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Filippis, Alberto de Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Partit demòcrata Europa Acció política Itàlia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1541/0000001325.pdf f6c2d2d01c69240a833986c892df9dab PDF Text Text societat 34 DIUMENGE, 15 DE JULIOL DEL 2012 Barcelona 92 ara 20 anys després Pasqual Maragall ALCALDE OLÍMPIC DE BARCELONA Demà: Natàlia Via-Dufresne Reconeixement “Vam retornar una il·lusió i un orgull col·lectius a una ciutat que havia estat derrotada i que havia patit molts anys d’especulació, de falta d’inversions i de negligència” DANIEL ROMANÍ Pasqual Maragall va liderar el projecte de Barcelona 92, va aconseguir la nominació per a la ciutat davant de rivals tan potents com París i va ser el responsable del comitè organitzador. Va fer, doncs, de locomotora de principi a final. Vint anys després d’aquell gran esdeveniment que ens va fer pujar l’autoestima a tots es mostra agraït amb la ciutadania que hi va contribuir i gosa revelar alguns entrebancs. Quant a la nominació, recorda: “No ho teníem gens clar. Confiàvem en les nostres possibilitats però jo no vaig saber que havíem guanyat fins uns moments abans de la famosa frase de Samaranch, «À la ville de... Barcelona!», per les senyals de l’italià Franco Carraro, membre del Comitè Olímpic Internacional: em va fer el gest d’OK”. Durant els anys d’organització, destaca com a principals dificultats “el moment crític de les inundacions a l’Estadi Olímpic durant els Mundials d’atletisme, el 1989, i l’amenaça latent d’ETA”. Aquests esculls, però, i molts d’altres que hi va haver, en bona part van ser un estímul per afinar més tots els preparatius. L’exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat continua avui rebent elogis d’aquell esdeveniment. “Amb el temps s’ha consolidat la idea que l’èxit verdader va ser la transformació de la ciutat aprofitant rant-ne les parts més deprimides. a una ciutat que havia estat derroelsJocs”,diu.Detotselsaspectesque Vam aprofitar l’ocasió que una ciu- tada i que havia patit molts anys vancontribuiral’èxitdelsJocs,ellen tat veu passar per davant un o dos d’especulació, de falta d’inversions i destaca “la massiva implicació ciuta- cops cada segle. Vam aprofitar de negligència. Vam completar la dana,queesvaproduirdemaneraes- l’oportunitat històrica per transfor- ciutat obrint-la al mar. I vam millopontània”. “La implicació de la gent mar determinats components d’una rar-ne la connectivitat, les comunicorrent, vehiculada principalment ciutat de 2.000 anys d’història sen- cacions i les telecomunicacions”. pel voluntariat, va marcar una gran se que l’esperit de la ciutat i de la his“I quins van ser, per a vostè, els diferència amb experiències anteri- tòria hagués de mudar. Vam retor- moments més bonics d’aquells ors, i fins i tot posteriors”, opina. nar una il·lusió i un orgull col·lectius quinze dies?”, li pregunto. “El Pel que fa al llegat més obvi i condensat, i dels Jocs de Barceloalhora més allibena, Maragall subrador, va ser el ratlla: “D’una moment de banda, la posada l’encesa del peal mapa de la veter. La ceri“Amb el temps s’ha consolidat la idea ciutat a escala mònia inauguinternacional, ral va ser magque l’èxit veritable va ser la transformació des d’aleshores a nífica, i així es primera divisió. va percebre arde la ciutat aprofitant els Jocs” De l’altra, l’aprofitareu. Però la sensament de la inversió en ció global, el regust infrastructures per resoldre dèdesprés de tots aquells anys ficits històrics i cohesionar la i la implicació de tota la ciuciutat reequilibrant-ne i regenetat és el més bonic”.e BARCELONA. Maragall a l’Estadi Olímpic. XAVIER BERTRAL L’ANÈCDOTA Deu minuts abans de la inauguració “Faltaven deu minuts per al començament de la cerimònia inaugural i el cap de seguretat del COOB 92 ens va informar que hi havia alguns figurants que portaven amagades unes samarretes on es llegia “Freedom for Catalonia”, amb la idea de boicotejar l’acte inaugural. Aquest cop ens va semblar massa i vaig demanar al Josep Miquel Abad que hi anés personalment per demanar-los que aquella vegada no tocava queixa, que tocava mostrar solvència, i que si no baixaria jo mateix a escanyar-los. Ho van entendre i finalment tot va sortir perfecte, i la imatge que vam transmetre col·lectivament els barcelonins i els catalans va ser molt positiva”, explica l’exalcalde de la ciutat que va acollir els Jocs Olímpics ara fa vint anys. Llista de personatges Pasqual Maragall, l’esportista Natàlia Via-Dufresne, l’arquitecte Oriol Bohigas, el polític i escriptor Alfred Bosch, l’actor i director de teatre Joan Font (Comediants), el publicista Lluís Bassat, l’empresari Leopoldo Rodés, el periodista William Finnegan (‘The Newyorker’), el polític Albert Soler, el polític Joaquim Forn, el poeta Joan Margarit, l’exalcalde Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch fill i el gestor cultural Miquel Botella. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista: Pasqual Maragall, alcalde olímpic de Barcelona 20 anys després Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Commemoracions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Romaní, Daniel Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Ara Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Entrevista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-07-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/934/0000001243.pdf d7ea56018cabe86bc3baf6c5eae324e9 PDF Text Text Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende” Menció Internacional Tarragona, 09 de juliol de 2010 Benvolgut Sr. Alcalde, autoritats, senyors de l’Associació Allende a Tarragona, amigues i amics, Per a la meva generació Salvador Allende va ser un referent. Quan a principis dels anys 70 va iniciar un camí alternatiu cap a una societat socialista, molts arreu del món i també a Catalunya seguíem esperançats el procés que s’havia iniciat a Xile. L’11 de setembre (Què tindrà aquest dia que atrau tantes desgràcies?) de 1973, el general Pinochet ens va prendre una de les nostres icones i durant 17 anys va imposar al país una dictadura que ens recordava massa la que havíem patit i encara patíem. Durant els 3 anys del govern Allende, vèiem com un socialista moderat anava deixant la seva petjada a Xile i alhora anava estenent la seva influència a altres països. Però simultàniament ens arribaven informacions filtrades i, en molts casos, supervisades, de com l’administració Nixon li anava segant l’herba amb mesures conegudes, i explícites, com el boicot, i moltes d’altres amagades i secretes. No tot van ser flors i violes durant el mandat del president Allende. La crisi econòmica, amb la inflació i el desabastiment inclús d’aliments, atiats tant per l’exterior com pels partits opositors xilens, portaren a situacions molt difícils. Així i tot Salvador Allende es va mantenir fidel al seu ideari socialista i contrari a la violència. A pesar de les pressions que va rebre també de l’interior i de l’exterior, en aquest cas per part de Fidel Castro, es va negar a reprimir violentament cap manifestació. Finalment, el tràgic dia d’aquell 1973, el traïdor Pinochet va acabar amb la democràcia i amb la via socialista de en busca del hombre nuevo, que era un dels ideals xilens. 1 �El president Allende es va atrinxerar al Palacio de la Moneda i es va negar a entregar el poder als traïdors, enviant un missatge emocionat i emocionant, que posa la pell de gallina encara ara: ... Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos. ... Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor ... Només que fos per les seves darreres paraules, només que fos per la seva fortalesa en defensar la democràcia i els seus ideals, Salvador Allende ha de ser recordat i homenatjat. Jo he pogut retre homenatge a la persona i a la seva memòria de manera molt directe en dues ocasions: ƒ L’11 de setembre de 2003, a pesar de les nostres imminents eleccions, vaig acompanyar a la seva filla a portar flors a la seva tomba de Santiago. ƒ El març de 2006, vaig poder ser present a la presa de possessió de la presidenta Michelle Bachelet, qui va recordar amb especial èmfasi la figura d’Allende. En aquests viatges, vaig voler veure els trets que a La Moneda ens recorden els terribles fets que hi van esdevenir. I quan el jutge Garzón va engarjolar a Pinochet, sóc dels que van aplaudir amb entusiasme i il·lusió. Per tot això, quan avui em donen aquest guardó que porta el seu nom, l’accepto emocionat i els en dono les gràcies. Visca Catalunya! Viva Chile! Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende”, menció internacional Abstract A summary of the resource. L’Associació Salvador Allende de Tarragona, va atorgar a Pasqual Maragall la medalla “Salvador Allende” 2010 en la categoria internacional, per la seva implicació amb el poble xilè. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010-07-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/933/0000001058.pdf afc8c489a27ba1de22b6074b858126ea PDF Text Text Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Parlament de Catalunya - 10 de setembre de 2009 Moltes gràcies. M. Hble. President, M Hble. President Pujol, M Hble. President del Parlament, Sr. Alcalde, Srs. Consellers, estimats amics. És amb una certa emoció que avui retem homenatge a una persona que va ser, ben segur, una de les que d’una forma més clara i categòrica, diria jo, van iniciar el camí de l’autonomia de Catalunya. Una persona a la qual no li va ser fàcil arribar al que després es va poder tenir. Una persona que va enviar al seu col·laborador íntim, Jaume Carner, justament a Madrid, i aquesta va ser una de les primeres ocasions a les que hem hagut d’anar a Madrid, a veure si Catalunya era reconeguda com a nació, com a nacionalitat. Es va haver de trobar amb una negativa, amb una negativa que, en aquell moment, era bastant categòrica. Ens hi hem tornat a trobar sovint, Presidents consegüents ens hem tornat a trobar en aquestes situacions. Tot i que sempre ajudats per gent que han intervingut positivament. Però en Macià va ser el primer, l’avi. Va ser qui d’alguna manera ens ha servit després de referent i és just que nosaltres ara puguem dir que som, d’alguna manera, els seus hereus. Catalunya després ha fet totes les passes que ha fet, però ja sabeu que no s’acaben mai d’aconseguir del tot els objectius que volem. Tornem a estar, un altre cop, com en aquella ocasió en la que el Carner va haver de preguntar al President Macià, què havia de fer davant dels entrebancs que se li posaven a Madrid. Tornem a estar en una situació en la que no sabem si aquell Estatut que varem aprovar, ara farà una colla d’anys, i que varem refrendar, s’haurà de tornar a refrendar. Perquè si el toquen, evidentment, en el referèndum en el que jo vaig votar que si, i tothom és lliure de votar en aquell moment el que pensi que s’ha de fer, en cas de ser modificat, s’haurà de preguntar novament a aquells que el varem refrendar si el volem o no. Perquè ja no serà el mateix. 1 �No vull involucrar la memòria del President Macià amb una qüestió posterior, menys heroica, diguem-ho clarament, perquè el que ells van haver d’enfrontar no és ni molt menys comparable amb les dificultats que nosaltres hem tingut. Algunes de molt importants, el President Pujol, com sabeu, va passar per la presó, cosa que al seu successor ja no li va passar, va tenir algunes dificultats, però no aquelles. De manera que el President Macià, avui t’honorem amb orgull. Ens agradaria ser fidels al teu llegat, sabem que serà difícil. Però sabem també que les persones que avui estan davant de la Generalitat maldaran per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è Aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Abstract A summary of the resource. Paraules pronunciades pel M Hble Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Macià, Francesc, 1859-1933 Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-09-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/932/0000001031.pdf d32cdbc761aec5f5aac70227d31a0eec PDF Text Text Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III. San José, Costa Rica, 04 de mayo de 2009. Distinguidas autoridades, señoras y señores, Es para mi un placer estar en Costa Rica con todos ustedes y un honor ofrecer estas breves palabras de apertura del Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III. La colaboración entre América Latina y Europa es fundamental e imprescindible para cada una de las partes, pero sobretodo para el mundo en su conjunto. El programa URB-AL en su tercera edición tiene como eje temático la cohesión social y territorial, que ayuda a articular la colaboración entre la Unión Europea y América Latina. En los últimos años, la noción de cohesión social ha ido entrando de lleno en las agendas políticas y en las políticas públicas de la Unión Europea, y más recientemente, en las de los países de América Latina. Una buena muestra de ello es la centralidad de este concepto en el Programa URB-AL III. La cohesión social y territorial se ha hecho relevante en los últimos años debido a varios factores fundamentales: • Primero, la pérdida de prestigio y de peso del Estado en la vida de los ciudadanos; que unido a un mayor individualismo social, centrado en el prototipo de 1 �ciudadano-consumidor, rompe los lazos sociales y de confianza necesaria entre los ciudadanos y las instituciones públicas. Estos procesos de distanciamiento y desconfianza se agravaron aun más en aquellos territorios en los que el grado de poder real de los gobiernos ya era limitado. Y la búsqueda de ‘soluciones privadas’ por parte de segmentos afectados de la población, a algunos de sus problemas más acuciantes, acabó agravando y diversificando los problemas colectivos. Esto sucedió de forma particular en países latinoamericanos; • Segundo, los procesos de globalización y regionalización pusieron en cuestión, cuando no en crisis, la correspondencia ‘natural y necesaria’ entre una nación soberana, un territorio y un gobierno como la base necesaria y suficiente para articular fórmulas de progreso y dar respuestas a problemas más complejos. Por lo tanto, se pone en entredicho la eficiencia de la estructura Estado-nación y se plantean como alternativa las grandes alianzas regionales; • Tercero, la toma de conciencia del impacto y los límites de la agenda política que incluye la noción de la cohesión social y la necesidad de hablar (más o menos directamente) de los miedos de la gente, así como a sus aspiraciones de acompañamiento, certeza, bienestar y felicidad; 2 �• Cuarto, un nuevo enfoque en las orientaciones públicas basado en la doble necesidad de ‘hablar desde otro lado’ y de gobernar de forma diferente. En efecto, se trata de adoptar orientaciones de la acción pública más inteligentes centradas en la generación de complicidades sociales voluntarias. Se trata sobretodo de ‘hacer mejor’ y de reestablecer políticamente el prestigio de las instituciones a través de su ‘mejor hacer’. Es desde este nuevo hacer que nace el concepto de cohesión, aplicado a lo social, territorial y económico, para lo que se requieren recursos, pero principalmente voluntad y liderazgo político. Un claro ejemplo lo tenemos en Europa, que a pesar de los obstáculos y las reticencias, tiene como foco central un concepto de cohesión global. Europa está construyendo su modelo social y económico, de forma distinta al liberalismo norteamericano, donde ha primado el mercado y la libertad individual sobre el Estado y la sociedad en su conjunto; o del de algunos países asiáticos, donde es predominante el estado sobre el mercado y la sociedad. En Europa se intenta conseguir un equilibrio entre la sociedad, el mercado y el estado, es decir, el estado interviene en el mercado para equilibrar las relaciones en beneficio de la sociedad. Este modelo se caracteriza por ser un modelo singular, desarrollado en Europa Occidental a partir de la Segunda 3 �Guerra Mundial. Se apoya sobre dos principios o valores: la igualdad y la solidaridad. Pero incluso cuando la voluntad de implementar este modelo a nivel regional está presente en el nuevo Tratado Constitucional Europeo, modelo en el que se repiten valores como la igualdad de género, la no discriminación, la protección del medio ambiente, la protección de los consumidores, la lucha contra la exclusión social, etc., es necesario hablar y reintroducir el concepto de cohesión social incluso en Europa, puesto que la brecha entre el de jure y el de facto parece resistirse a ser cerrada. Aunque no siempre sabiendo de lo que se habla, la cohesión se refiere a la inclusión global (social, territorial y económica) de individuos, territorios y agentes. De forma consciente a veces, e intuitiva otras, trabajé en esta dirección durante los años en los que fui Presidente de Catalunya y Alcalde de Barcelona, con la intención de lograr una mayor cohesión social, consecuencia en muchos casos de promover la cohesión territorial en el país. Por ejemplo, a través de la ley de Barrios, la apertura de la ciudad de Barcelona al mar, la consolidación del área metropolitana de Barcelona y otros. La ley de barrios respondía a la necesidad de evitar la degradación de las condiciones de vida en determinadas zonas actuando sobre los factores que se encuentran en el fenómeno de la segregación urbana. Se perseguía un objetivo de equidad, y de justicia social de manera que todos los 4 �ciudadanos con independencia de su lugar de residencia, pudieran tener acceso a los servicios básicos y a un entorno urbano de calidad. Ello tenía como objetivo final evitar la guetización y exclusión de determinados barrios y segregaciones urbanas. Asimismo, la creación de la Región Metropolitana de Barcelona permitió poner en relación de igualdad las ciudades periféricas de la conurbación de Barcelona y conseguir armonizar todo el entramado metropolitano a fin de promover el desarrollo en infraestructuras y equipamientos. En Barcelona y en otras ciudades, a través de la acción municipal, de asociaciones de vecinos y de la iniciativa privada, se consiguió que donde había degradación se fabricaran espacios públicos de calidad y que estos cambios propiciaran inversiones y mejoras definitorias de un nuevo modelo social y económico. A nivel simbólico, los Juegos Olímpicos de Barcelona también sirvieron para crear un sentimiento de pertenencia a la ciudad y la región. Los Juegos consiguieron cohesionar a todo el país con un objetivo común, con la increíble participación de 80.000 voluntarios y la participación de empresas y administraciones. Se consiguió un orgullo cívico, vinculado a un proyecto colectivo local con resonancias a nivel global. El énfasis en la noción de inclusión tiene la virtud de incluir tanto el buen hacer de los agentes sociales, políticos y económicos como la percepción de este hacer que se tiene desde la ciudadanía. 5 �Es obvio que se deben tomar en cuenta las singularidades de cada región y territorio, así como tener en cuenta que los retos a los que se enfrenta la UE no son los mismos que tiene que afrontar América Latina. Aquí, la desconfianza en la política es mayor, las desigualdades respecto a las minorías étnicas y las formas de precarización laboral están más exacerbadas, pero los objetivos son los mismos y la posibilidad de aprender conjuntamente en el proceso también. Posibles ejes de trabajo: • Estrategias públicas socialmente inclusivas; • Metodologías participativas que sean capaces de generar visiones compartidas de los problemas y de sus posibles soluciones; visiones y acciones capaces de crear sentido de pertenencia; • Gobernar ‘de cara al territorio’ buscando la generación de complicidades para poder avanzar en la construcción y consecución de agendas relevantes; • Adopción de fórmulas novedosas e inteligentes de liderazgo público de cara a la solución de problemas con repercusiones sociales; • Necesidad de adopción de una ‘cara amable’ respecto de la ciudadanía, sobre todo respecto de colectivos vulnerables. Europa es una realidad, con supra estructuras comunes ya definidas y algunas por definir (como un presidente, que 6 �esperemos se concrete pronto). Pero yo veo el futuro de Europa como un sistema de ciudades, con todos los niveles de estructuración necesarios, según la escala de los problemas, pero siempre teniendo a la ciudad como base, puesto que es la unidad de organización colectiva más próxima al ciudadano, y por tanto más capaz de resolver sus problemas. En América Latina se pueden adoptar soluciones que funcionan en Europa, pero se tendrán, necesariamente, que encontrar las soluciones propias adaptadas a las realidades de cada sitio. Y estas soluciones se tendrán, a la vez, que observar desde Europa. Aprender y colaborar siempre para conseguir las tan necesarias cohesiones social y territorial. Como todos los periodos interesantes, estos son tiempos difíciles. Lo son porque no tenemos conocimiento claro del mundo que viene. Sólo sabemos que el modelo de sociedad actual ha iniciado un cambio que se acentuará. Es por eso que considero importantes encuentros como este donde, responsables políticos y otros, que lo hemos sido, reflexionemos sobre el futuro. Estoy seguro que con iniciativas como la que inauguramos hoy aquí, lo conseguiremos. Les animo a perseverar. Pasqual Maragall i Mira 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III Abstract A summary of the resource. L’expresident Pasqual Maragall, va realitzar la conferència inaugural del seminari de llançament del programa URB-AL III, que fins al 8 de maig es desenvolupa a la capital de Costa Rica, San José. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. San José, Costa Rica Language A language of the resource Castellà Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Urbanisme Amèrica Llatina Unió Europea Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/931/0000000970.pdf 0b28a473f7b2f4766b0640663c9aedfd PDF Text Text Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF) La Casa La Llotja de Mar, 13 de novembre de 2008 Permítanme iniciar mi intervención congratulándome de la decisión de los Ministros de Asuntos Exteriores de los 43 Países que integran la Unión para el Mediterráneo de elegir Barcelona como sede del Secretariado Permanente. En, el ya lejano 1995, al dar la bienvenida a los asistentes a la Conferencia Intergubernamental Euromediterránea les decía que la promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era urgente. Que habíamos ganado, sin embargo, una batalla quizás la más importante: Convencernos todos, en las dos riberas, de la importancia de emprender este diálogo... que desde Barcelona siempre se había reivindicado el concepto mediterráneo en su totalidad geográfica; que siempre se han visto con incomodidad (desde aquí)los intentos de dividirlo en un norte y un sur, en un oriente y un occidente. El Mediterráneo es precisamente un punto medio en la tierra, Un mar rodeado por tierras, hablas y religiones diversas: un punto de encuentro tanto como de confrontación. Pues bien la evolución del Proceso no ha sido rápida pero los acuerdos a los que se ha llegado en Marsella van por el buen camino. Estoy convencido que el Secretariado de Barcelona sabrá imprimir un nuevo ritmo al proceso. *********************************** 1 �Quiero felicitar a los organizadores del Foro de Desarrollo de Negocios del Norte de África por la elección del título: “EL NORTE DE ÁFRICA VA HACIA DELANTE”. Este título representa, en cierta medida, el triunfo de la esperanza sobre la incertidumbre. El Instituto Europeo del Mediterráneo y la Cámara de Comercio de Barcelona han optado por un optimismo realista en un momento complicado pero interesante. Creen, como muchos creemos, que la región del Mediterráneo Occidental tiene potencial económico, y que de frente los obstáculos que impiden un crecimiento más rápido y una mayor inversión es un requisito previo esencial para potenciar la inversión privada, clave para lograr una mayor estabilidad en la región. Hace seis siglos, el destacado estadista y filósofo Ibn Jaldún escribió en la Muqaddimah que «gracias al comercio con los extranjeros, las necesidades de la gente y los beneficios de los comerciantes, crece la riqueza de los países». Su contemporáneo, el canciller de Florencia Colucci di Piero Salutati, decía que la peregrinación era un acto sagrado y que la justicia aún lo era más; pero que el acto más sagrado de todos era el comercio». Palabras que nos parecen hoy tan ciertas como entonces: el Mediterráneo y el Magreb harían bien en retornar a su sabiduría primitiva. 2 �La proximidad tiene sus desventajas: los vecinos, curiosamente, suelen ignorar muchas cosas unos de otros, y aquí, como en otras partes, las noticias llegan mal. A veces sabemos más de lo que pasa en América (norte o sur) que de lo que ocurre aquí al lado en Argelia o en Istanbul. Las futuras relaciones entre las dos orillas del mare nostrum se basan, en un grado nada despreciable, en la capacidad de las empresas privadas para incrementar los flujos de inversión, de bienes producidos y comercializados. Los futuros niveles de empleo, muy especialmente en el sur, dependerán de la voluntad de invertir de los inversores privados, sean nacionales o internacionales. Para hacerlo posible, permítanme exponer doce líneas de actuación que, a mi entender, ayudarían significativamente al proceso: 1ª Mejorar los niveles de comunicación, en especial en la economía. ¿Somos conscientes de que Argelia está experimentando un boom en la construcción y un incremento regular de la producción agraria? ¿Sabemos que dispone de ocho millones de teléfonos móviles? ¿Sirve para algo que Barcelona y Argel sean ciudades hermanas?. Lo son gracias a Pere Durán Farell, que promovió la compra de gas argelino vía Gibraltar. 3 �¿Quién percibe lo seguro que resulta, y lo placentero que es, en cuanto a la calidad de los numerosos servicios ofrecidos, viajar a Marrakech y adentrarse en las maravillosas montañas del Atlas? ¿Quién aprecia el papel cada vez mayor de las mujeres como fundadoras y directoras de algunas de las empresas más notables de Túnez? No toda esta ignorancia -o quizás indiferencia- es el resultado de la pereza de los europeos. La observación del Banco Mundial de que «el ritmo e intensidad de la reforma ha sido débil» en la región de los Países de Oriente Próximo y el Magreb, es excesivamente general y parece sugerir que crear alianzas sigue siendo algo lleno de dificultades, y que el futuro no resulta suficientemente predecible. No estoy de acuerdo con esa línea de pensamiento. Espero que la victoria de Obama ayude a romper tabúes. Una imagen vale más que mil palabras. 2ª Los sectores emergentes del Magreb (Telecomunicaciones, energía, construcción agroalimentario, turismo) deben tener una mayor capacidad para presentarse ante los inversores europeos y internacionales. Los magrebíes, han demostrado una considerable capacidad de cambio, algo que habría resultado impensable unos años atrás: 4 �- Las aduanas marroquíes se han depurado, algo por lo que pocos habrían apostado; - El sector energético argelino se abre a la participación internacional; - Las exportaciones tunecinas han crecido y se han diversificado; - Todos esos países han estabilizado su entorno macroeconómico y han cancelado deuda; - Son visibles los comienzos de un debate público sobre política y reforma económica. 3ª Se debe impulsar el espíritu emprendedor de los jóvenes empresarios; los poderes públicos deben poner a su disposición instrumentos eficaces, teniendo en cuenta que las pymes son y serán el motor del crecimiento económico. Resulta esperanzador un elemento intangible, aunque bien comprendido por los expertos en la región: el talento y la energía de los más jóvenes, muchos de ellos sueñan en crear empresas. Good news. **************************** Pasemos ahora repasar algunos de los temas sobre los que han tratado los ponentes y los miembros de los grupos de trabajo. En primer lugar, el sector de la energía y con este entraremos en la 4ª línea de actuación. 5 �4ª Durante las próximas décadas Libia y Argelia conservarán, probablemente su papel estratégico como proveedores clave de petróleo y gas a la Europa meridional. Sin embargo, no debería olvidarse que el nuevo gobierno norteamericano va a invertir fuerte en energías alternativas: eólicas y fuel cells (hidrógeno). Se han formado ya muchas empresas conjuntas entre compañías públicas de Libia y Argelia y socios extranjeros, europeos o norteamericanos. En las vecinas Marruecos y Túnez, los empresarios privados han adquirido posiciones fuertes en los mercados internos, y pronto estarán buscando alianzas en la región. Por último desde los recambios de automóvil hasta los detergentes, y desde los fertilizantes hasta los materiales de construcción, el potencial de desarrollo de la producción en toda África del Norte es enorme. 5ª La integración magrebí es una condición imprescindible para el crecimiento de estos países y para la relación entre la Unión Europea y el Magreb. Difícilmente se puede exagerar la importancia de la integración Sur-Sur en todo el espectro de actividades productivas. Pongamos como ejemplo que, aunque los gasoductos argelinos que llevan el gas de Argelia y Libia a Europa han funcionado sin problemas durante dos décadas, los países de la región están perdiendo una 6 �oportunidad única de crear puestos de trabajo por la falta de colaboración. Atraer un mayor volumen de inversión privada a este sector requiere voluntad política. La falta de integración Sur-Sur está frustrando la generación de unas tasas de inversión más elevadas, y fomenta en toda África del Norte una estructura de mercado que sólo permite pautas de crecimiento lento. Este es un escenario clásico de especialización Norte-Sur, según el cual los países del Sur se especializan en actividades de baja tecnología con mano de obra muy poco cualificada. 6ª Se debería conseguir que las remesas de los emigrantes se transformen en inversiones productivas. El grupo de expertos financieros señalaba que los norteafricanos que viven en Europa transfieren a sus países de origen entre 7.000 y 8.000 millones de euros cada año, una suma que excede con mucho los 5.350 millones de euros en fondos MEDA de ayuda ofrecidos por la Unión Europea a lo largo de un período de seis años (2000-2006). No es seguro que estas remesas se inviertan en crecimiento: probablemente, sirven para mantener niveles de consumo de subsistencia. Ya es mucho. 7 �7ª Apostar por la creación de un banco europeo del Mediterráneo con especial atención al Magreb. Si el proceso de Barcelona ha de seguir proporcionando una referencia creíble y produciendo expectativas favorables indispensables para las economías emergentes, se le debe dar una mayor relevancia a los instrumentos financieros, hay que institucionalizarlos y dotarlos de medios propios 8ª Se deberían llevar a cabo reformas de las instituciones financieras y bancarias. En el Magreb, miles de millones de dirhams y de dinares yacen en las cámaras acorazadas de los bancos. Los instrumentos financieros están más desarrollados en algunos países que en otros, pero los bancos públicos siguen desempeñando un papel fundamental, a veces incluso dominante. Los bancos prefieren comprar bonos públicos y a lo más que llegan es a prestarse dinero entre ellos, a veces con un cero por ciento de interés. Pero lo que más necesitan los países de África del Norte es llevar a cabo una profunda reforma de manera que sus bancos se aseguren que sirven a las necesidades de los clientes y empresarios privados, antes que a unos pocos privilegiados. Ello ayudaría a acelerar la tasa de crecimiento, que hasta ahora no consigue siquiera disminuir la elevada tasa de paro actual. 8 �9ª En el sector agroalimentario es necesario proseguir por el camino de la liberalización y crear empresas mixtas euromagrebíes. Un dato positivo: se ha impulsado vigorosamente la inversión y el partenariado por parte de algunas empresas del norte, como Danone y Cobega, y otras más pequeñas y especializadas como por ejemplo Frulact. Un mercado de 75 millones de personas ofrece amplias oportunidades para producir bienes sencillos, pero de buena calidad. Es de esperar que otras firmas europeas más pequeñas mostrarán interés, aunque sospecho que el clima comercial tendrá que ser mucho más acogedor de lo que es actualmente para que estos flujos de inversión se incrementen con rapidez. Las pequeñas empresas -y muchas firmas españolas, francesas e italianas siguen siendo familiares- sencillamente no pueden afrontar los actuales costos (tan elevados) de las transacciones. En ambas orillas, el destino de la pequeña y mediana empresa podría quedar determinado por la futura calidad de los vínculos económicos. 9 �Actualmente muchas empresas del norte muestran todavía cierta aprensión a involucrarse en el sur. La pelota está ahora en el tejado del Magreb. 10ª El turismo puede ser uno de los motores del desarrollo del Magreb. Para ello hay que crear infraestructuras, mejorar la información y crear una industria de ocio paralela. En lo que se refiere al turismo, todos sabemos la contribución vital que éste ha realizado a países como Túnez y Marruecos: sin embargo, dichos países se enfrentan al reto de mejorar la calidad de los servicios que ofrecen, servicios que a menudo no se corresponden con el número de estrellas que ostentan los establecimientos. Quizás deberían estar presentes más cadenas de hoteles internacionales. Actualmente existe un serio debate sobre estas cuestiones, y es mucho lo que Europa, y España en particular, podrían hacer en el turismo. 11ª Europa y el Magreb deben colaborar para superar la brecha digital. El Magreb tiene que considerar este sector como un sector nuevo y decisivo para su crecimiento. A medida que la globalización se va intensificando, Europa debe reflexionar sobre un importante cambio que a menudo escapa a nuestra atención: las transferencias de tecnología están cobrando 10 �impulso allí donde los intercambios internacionales en el comercio y las finanzas solían ser la única norma. Los países capaces de asimilar tales cambios pueden quemar varias etapas en la división internacional del trabajo en algunos sectores, aunque se queden atrás en otros. La heterogeneidad del sector en los distintos países hace que su desarrollo esté altamente desequilibrado, pero fomenta posibles oportunidades para las empresas avanzadas, tanto nacionales como extranjeras. En lo que se refiere a la informática, creo que Europa debe hacer más para alentar el diálogo. El Magreb tiene un número cada vez mayor de estudiantes que cursan estudios relacionados con la informática. De ahí la necesidad de abrir las fronteras a un intercambio mutuo que nunca ha sido significativo en este campo. Si India puede hacerlo, ¿por qué no el Magreb? 12ª la creciente participación de la mujer es un factor decisivo para el desarrollo económico y social y debe ser facilitado por los poderes públicos y privados. Tengo la profunda convicción de que deberían desempeñar un papel mucho más importante del que han desarrollado hasta ahora. 11 �Sin el espíritu y la capacidad para innovar de sus mujeres, ¿dónde estarían las sociedades norteafricanas? ¿Cuántos puntos de crecimiento se pierden cada año debido a la exclusión de las mujeres de tantos y tantos puestos de trabajo? No hay que olvidar que representan, como mínimo, la mitad del potencial laboral y emprendedor de un país. Dice el dicho francés, “la femme est l'avenir de l'homme”. Yo añadiría, “tanto como su origen”. **************************** Al acercarnos a la conclusión de este Foro de Desarrollo de África del Norte, quisiera sugerir que esta reunión anual se institucionalice, y por un medio muy simple. Que la Cámara de Comercio y el IEMed impulsen la creación de un consejo de empresarios, formado por representantes de los países del Mediterráneo occidental. Este Consejo proporcionaría una base permanente al Foro. Si así lo consideraran oportuno, podríamos ofrecer para ello la cobertura de Fundación Catalunya –Europa. Todos ustedes deberían sentir que son copropietarios -quizás debería decir accionistas- de este consejo, de esta empresa conjunta. 12 �Más que nunca, deben ponerse nuevas ideas, propuestas audaces, sobre la mesas de quienes nos gobiernan, estén en Barcelona, Madrid, Bruselas o en las capitales norteafricanas clave; hay que dar más fuerza al amplio proceso euromediterráneo. Aquellos de ustedes que han creado empresas afrontando considerables dificultades deben ser consultados más a menudo de lo que lo han sido hasta ahora. Y ser Ustedes más osados en la formulación de propuestas al sector público y corporativo. Más que nunca, los temas económicos y de inversión deben introducirse en un amplio debate que con demasiada frecuencia está dominado por cuestiones de seguridad y de inmigración. Ya hay mucho camino recorrido, sólo falta afianzarlo y aprovechar la ventana de oportunidades que ya existe. Espero que en el plazo de un año volvamos a reunirnos aquí. Muchas gracias. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF) Abstract A summary of the resource. Intervenció a la reunió del “The North Africa Business Development Forum” (NABDF). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Casa La Llotja de Mar Language A language of the resource Castellà Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Empreses Àfrica Cooperació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/930/0000000971.pdf be4a3ca28f17d0f43f015b3fcfe627ba PDF Text Text For the first time in years, many years, America and Europe are on a par. On a par in per capita inc'ome, and in almost everything. I n point of fact, Europe has greater equality. What I mean by this is, that the disparity in income is lesser in Europe than in America. I n order t o amass great wealth, Americans have harbored great poverty, in a manner of speaking. A little over a century ago, there were still slaves; with the end of slavery, there were still immigrants, arriving in droves, impelled by the misery behind them and the American Dream ahead of them. Let m e open a parenthesis: for a century, establishing order in the world has been the task of Americans. Perhaps these things are related. Europeans used t o have more borders, more fiefdoms, more states, and they were all aiming at one another. Now, an ever-more united Europeand in this way more similar t o the United States-has fewer borders, and hence fewer weapons, while the United States has more weapons, and more soldiers. �Lately, they have served not order, but disorder. The 'E pluribus unum" that cements the United States has been matched-perhaps the " replicated- by ' of Europe. We have more languages, and more cultures, and we no longer fight over them. I n order to create median wealth, Europeans do not have to debase salaries as much as Americans. And so, we can invest in our diversity-though perhaps Europe needs also to value not only the diversity of its states, but also of its regions, be they lander, cantons, or autonomous communities-, and we can invest in universal health care, and the safety net that produces the social cohesion of greater equality. So, there is more equality here, and indeed there is more diversity. There are many languages, even if we all end up speaking English, the Latin of modernity, which the whole world knows, more or less, with the exception of a few Spanish politicians. I a m European to the core. I attribute this, to a large extent, to the diversity of my progenitors: �English, Catalan, Valencian, Andalusian ... But it is also by reason of m y own vocation, inclinations, and experience, A t 17, I was already at large in Paris. At 24, the day after m y marriage, I went with m y wife Diana, graduate of the Lycee Fransais, to spend six months in Paris. Then we went back home, had two daughters, and soon after came here, to spend two years in New York. I say this t o put into context my American experience. Everyone has his or her own, if indeed he or she has one... And we all have one, even if it is only through the movies that populate our imagination. My particular experience goes like this: in New York, we studied at t h e New School, founded by t h e Germans who fled Nazism, many of them Jewish: Heilbronner, Horkheimer, Adorno, Marcuse... even Schonberg, who, by the way, had lived in Barcelona until Franco took over. They came here, b u t New York was too cold for them and they moved on t o California ... [maybe nostalgic for Catatonia?] �Joking aside, we, too, froze here in the winter and suffered the heat in the summer, b u t nevertheless, after a difficult start, we ended up falling in love with the city, whether this b e t o the advantage or disadvantage of the equanimity of m y commentaries regarding America. I must add that North America is not just New York, and that perhaps New York is the antithesis of t h e United States, and of America in general. This is the only city, or almost the only one, with a European density. My doctoral dissertation, on land values, was based on the contrast between America and Europe in this sense: Europe is dense in inhabitants and narrow in territory, and America, proportionally, is the exact opposite. Europeans went t o America, both North and South, in search of precious metals, but what they found, above all, was open space. "Go West" was t h e motto of the Europeans who crossed the pond in the hope of finding those precious metals and t h a t open space. Chaplin �portrayed this, pressed up against hundreds of British and Irish immigrants in the ship that carried him to New York. Take pictures like "The Kid," where he vividly painted the adventures and misadventures of those people. America was El Dorado for them, as Latin America was for the Spanish; there precious metals indeed were available in abundance, more than in the North. Maybe this is why the North is now richer. Because one had to work hard, be clever, be inventive, and, with luck, get it right, in order to get ahead. The Spanish were looking for gold. And they found resistence, and civilizations that were more complex in great measure than those in the north. The Spanish were, in part, seduced by the indigenous peoples, whom they mistreated, beyond any doubt, and on occasion exterminated. But they learned thousands of things from them. And apprehended a thousand more. With La Malinche, Cortes was able to understand the native language, and Cortes carried off to Europe the gold that enriched Spain, first, and then England, as it ended up in the hands of the British pirates whom Queen Elizabeth immediately �converted into nobleman: Francis Drake became Sir Francis thanks to the gold he pirated from the Spanish in the Bay of Biscay. John Maynard Keynes, whose ideas are now coming back into fashion, explained it to perfection in an article titled "The Spanish Booty": "One is a conqueror when one cannot be a pirate," was the operative phrase. With all these antecedents, i t is understandable that we should feel a certain compassion as the Spanish government tried to corner a seat on the G20, the group of the most powerful countries in the world; not the G7, who have traditionally held sway, but the G20! Good thing that Sarkozy gave us a hand. Although in these summits, during the breaks, when leaders engage in informal -and hence serious!-conversations, tu a tu,if one doesn't have a modicum of English, i t can't be much fun. Still, Spain, perhaps more than any other European country, has its reasons for not loving the United States of America-It has the War of 1898, manipulated, as you all know, by William �Randolph Hearst to sell newspapers; i t has the betrayal of Roosevelt, Truman, and Eisenhower, none of whom saw fit to intervene on behalf of the legitimately-elected government of the Spanish Republic. Eisenhower is responsible for the admission of the dictatorial government of Spain to the UN. Did you know that Nehru visited Barcelona in 1937 and said he had never seen a city so bent on defending its freedom under bombardment? And American leaders have their conscience, too. Arthur Miller wrote, in "On Politics and the Art of Acting" -a brutal critique of politics as stagecraft, inspired by George Bush-that he once asked Franklin Roosevelt what political act or omission he most regretted. Roosevelt replied that it was not intervening in the Spanish Civil War, for he felt that might have averted the Second World War. And yet, and yet ... I n Spain, we have always loved the beauty of America, in spite of i t all. When Kennedy proclaimed Ich bin ein Berliner!, we felt the pull of America on Europe. The heroes of m y childhood were the internationalists, the liberals, �the Keynes who understood that reparations are only the seed of new wars, the Europeans who turned the page on the sterile Empires of old: De Gaulle, De Gasperi, Adenauer ... And then came Jacques Rueff, Jacques Delors. The Treaty of Rome finally creates the European Union. All of these things also leave Spain behind, until finally we, too, took our place in the community of European nations, with Franco safely in his grave. Our local heroes, the unsuspected Adolfo Suarez, the long-awaited Tarradellas, the constitutionalists, Miquel Roca and Sole-Tura, Felipe Gonzalez who dragged us kicking and screaming into NATO, the prelude to our entry into the European Union... And now, I would add Sarkozy, Merkel, Prodi and Rutelli, who pushed ahead the Barcelona Process, born in 1995, to heal the rift of inequality between the rich Northern and the poor Southern Mediterranean, into the Union for the Mediterranean, whose headquarters will now be located in Barcelona. �To the point: Europe and America are doomed to get along, t o understand each other, if indeed at meetings with 6 or 7 more, along with Russia, China, Mercosur, etc. Spain would do well to try to do its homework, with some humility, to begin from below, without arrogance, forgetting an imperial past that holds no appeal, forging serious alliances, without patronizing the Iberoamericans, finding common ground with their most respected figures, with Allende's successors, with the leaders of Uruguay, Brazil, and Argentina, with the cultural world of Latin America that has so enriched us, from Garcia Mcirquez and Vargas Llosa, to Roberto Bolafios, Chilean novelist and honorary Catalan; by recovering and respecting the figure of the Venezuelan Liberator, Simon Bolivar, whose effigy appears walking by the sea in Barcelona. I f for no other reason than the hospitality and affection with which these countries received our exiles when Francoism expelled them from Spain: when Jimenez de Asua, the Trias family, Anselrno Carretero and the Leonese federalists, found their way t o Argentina and Mexico; when Bergamin and �Soria, Bosch Gimpera [President of the University in Barcelona and then in Mexico] and so many more, arrived on the American coasts, now neither conquering nor defeating, but themselves defeated. This is why the Galician Carlos Vela made a beautiful film on the death of Lazaro Cardenas-because no world leader stretched out a firmer hand t o the refugees of the Spanish Republic than the Mexican President, Cardenas, It seems as if Europe and the two Americas, in the era of Obama, have an opportunity to celebrate a new encounter. The 200,000 Europeans who acclaimed Obama in Berlin were something more than a# prophecy. They were the beginning of a reencounter a t which we must all be present. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europe / America Abstract A summary of the resource. Discurs a la King Juan Carlos Center de la NYU. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. King Juan Carlos Center (New York) Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Estats Units Europa Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/929/0000000965.pdf f2f55d609b9662a164e78b3072e1c5ee PDF Text Text Paraules del MH Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona Fundació Miró, 13 d’octubre de 2008 Il·lm. Sr. Alcalde. Sr. Pres. Executiu de Turisme de Barcelona. Excm. Sr. President de la Cambra de Comerç. Sr. Director Gral. Deixat resolt el tema protocol·lari deixeu-me dir: Amic Jordi Hereu, amic Joan Gaspart, amic Miquel Valls, amic Pere Duran . Amigues i amics. No sóc l’indicat per a mesurar els meus mèrits però em permeto dir que si alguna distinció mereixo, si alguna distinció ens mereixem tots els que avui ens apleguem a la Fundació Miró, és per la transformació de la imatge i del fet turístic de Barcelona. Qui es podia imaginar a la dècada dels 80 la transformació de la que seriem testimonis i protagonistes. 1 �Un apunt, a l’any 1984 quan vaig recollir l’acreditació dels JJOO de Los Ángeles, la voluntària que me la donava, amb la millor intenció i amb ganes de fer-se simpàtica, quan va saber que era Alcalde de Barcelona, em va preguntar si havia arribat en cotxe: no tenia ni idea de on venia. És una anècdota, però aclaridora de la situació de partida. I ens varem posar tots plegats a treballar, vaja si ens hi varem posar! Els JJOO van marcar una frontera, però ja abans de 1992 havíem fet esforços decidits per a posicionar la Ciutat. A l’any 1991, i en aquest mateix marc, posàvem en marxa el Pla Estratègic de desenvolupament Turístic i aquest s’emmarcava en un estol d’actuacions, que si bé eren necessàries per la ciutat, també eren del tot convenients pel seu desenvolupament turístic: infraestructures de transports (aeroport inclòs), el pla d’hotels, el nou Palau de Congressos i la Fira de Barcelona, equipaments culturals, la creació i rehabilitació de 2 �l’oferta monumental. Tot això s’estava fent i, amb la perspectiva que ens donen els 17 anys transcorreguts, donem fe que van ser les bases del que ha anat passant. Celebro saber que avui s’ha posat en marxa una nova reflexió estratègica sobre el paper del Turisme a la Ciutat. Avui tenim nous reptes, però ja en parlaré. En aquells moments, any 1991, l’Ajuntament treballava les qüestions turístiques a través del seu Patronat amb una bona col·laboració amb la Cambra, tan bona que dos anys i mig després varem constituir el Consorci de Turisme on l’Ajuntament va oferir el seu òrgan municipal (el Patronat i el Convention) i la Cambra es comprometia a aportar-hi recursos i, el que és més important, la contribució decidida del món privat i dels negocis. Aquest va ser el punt de partida d’un model que, en aquells moments era innovador. Encara avui, 15 anys més tard, és referent per a moltes ciutats del món. 3 �I han estat anys ben profitosos. Tant que voldria deixar constància d’algunes iniciatives que em semblen rellevants: • El Consorci s’autofinança en un % elevat. • L’autobús turístic, del que fa poques setmanes en vaig ser usuari, és una realitat potent i en creixement. • L’eclosió de Barcelona en el negoci dels creuers. • I la pròpia evolució de la imatge de la Ciutat. Barcelona és, avui, un gran destí turístic. Barcelona constitueix la peça central i emblemàtica del turisme a Catalunya. Barcelona ven i ven Catalunya. A mi m’agrada passejar per la Ciutat, registrar els seus pols, escoltar als ciutadans i també parlar amb els visitants i em quedo astorat i satisfet quan comprovo la seva procedència: de la Unió Europea, ben cert, però també japonesos, dels Estats Units, dels països del Est i tants altres i, en general, tots expressen la seva admiració per Barcelona. 4 �Doncs bé aquests èxits són de tots els que hi hem treballat. I per acabar, breument, quins són, al meu criteri, alguns dels reptes actuals: - Cal inaugurar i GESTIONAR la nova terminal de l’aeroport. - Cal que hi arribin les vies del AVE. - Cal treballar immediatament per la construcció del Satèl·lit - Cal que la connexió amb França sigui una realitat el més aviat possible. - Cal una bona connexió Aeroport-Port. - Cal posar encara més maca la ciutat. - I cal una bona relació ciutadans / turistes. Ja se que ja ho sabeu, i que ja hi esteu treballant però em sembla que us ho podia dir. Acabo. Gràcies per la distinció que hem feu. L’entomo en nom de tots. Visca Barcelona! 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona Abstract A summary of the resource. L'alcalde Jordi Hereu va fer entrega a Maragall de la medalla d'Or de Turisme de Barcelona, en un acte que va tenir lloc a la Fundació Miró. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Miró (Barcelona) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Homenatges i distincions Turisme Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/928/0000000964.pdf 11c4e339dcc8f779127ecc84aacd6964 PDF Text Text El principi de les euroregions i el seu sentit 10 d’octubre de 2008 - Hospital Durán i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat Sessió Plenària: L'Euroregió i integració del Grup Oncològic Català Occità (GOCO). Jo sóc un convençut i fervent creient de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Ja ho sabeu, no cal que ho digui. El passat any 2007, vaig donar una conferència a Galícia sobre l’acció exterior dels ens locals i regionals en l’esfera europea; també a Girona vaig tornar a apuntar la visió de futur de recerca científica i millora de les prestacions que suposa la creació de les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica a la Regió Euromediterrània. I a Prada de Conflent vaig participar en una taula rodona sobre el futur de l’Euroregió en el marc de la 39ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Alguns podeu haver llegit, un article que vaig escriure no fa gaire sobre de la necessitat de rellançar l’Euroregió1, i com s’ha de fer aquest pas. Hi parlava, entre d’altres coses, de la necessitat d’accelerar les comunicacions, d’aprofitar les línees de l’AVE a la nit per transportar mercaderies del Port de Barcelona i Tarragona, mobilitzar recursos pel centre Pau Casals, o d’apostar per la gran empresa de l’euroregió: EADS (Airbus). Al diari francès, “l’Independent”, l’abril de 2004 vaig insistir en la necessitat d’una regió europea, que ha passat de 10 a 14 milions d’habitants. Crec que hem de fer una regió comuna, amb un projecte econòmic, social i polític conjunt Té sentit funcional i té càrrega emotiva. Tenim la història, els antecedents, i els valors 1 El Periódico, 29/08/2007 1 �afectius que ens guien cap a on hem d’anar. Ara és el torn per les polítiques concretes. Són moltes les preguntes que ens plantegem: Què comporta l’Euroregió? Què han fet els que ens han precedit? La més òbvia, però que sempre cal tenir present i defensar, és el seu sentit, el perquè. El sentit de l’Euroregió. Les regions són estructures més flexibles que les rodejades per fronteres estatals, que donen resposta a les necessitats que sorgeixen en territoris contigus, però que rarament són objecte d’una perspectiva integrada de desenvolupament. Fronteres contigües dintre d’Europa demanen col·laboració transfronterera i l’abordatge d’alguns problemes genèrics que acaben afectant les regions més que no pas els estats. Sobretot tenint en compte que les comunicacions i connexions territorials cada dia faciliten més aquesta col·laboració. A més els processos de globalització econòmica, científica i social demanen d’actors dinàmics, forts, que tinguin capacitat d’incidència. Les petites nacions i les regions necessiten superar la seva escala, reforçar la seva capacitat d’acció i erigir-se com actors econòmics i polítics en condicions d’igualtat amb altres territoris. En aquest sentit també és importantíssima la col·laboració i treball conjunt en l’àmbit sanitari, de la salut. Gràcies a iniciatives com les del Grup Oncològic Català Occità (GOCO), és possible el gaudi de beques específiques per al treball amb els millors professionals i 2 �centres de salut, la recerca conjunta usant les potencialitats dels centres implicats. Tenim clar el sentit de l’Euroregió, però recordem el camí que ens ha portat fins aquí. El moviment euroregional. El moviment euroregional no és nou. Les regions i les ciutats d’Europa han estat pioneres en l’esforç per crear llaços a través de les fronteres. La manca d’instruments jurídics ha dificultat el desenvolupament d’aquest tipus d’associacions de cooperació transfronterera. És per això que s’han buscat solucions imaginatives per la creació d’associacions que conviuen a Europa sota designacions diferents, que van des de les “comunitats de treball” fins a les “euroregions” o “euregios”, o altres iniciatives paral·leles. Les comunitats de treball van néixer en una primera fase (entre 1975 i 1985), mentre que la lògica euroregional ha tingut un desenvolupament més recent, a partir de mitjans de la dècada dels noranta. De manera especialment significativa a les noves fronteres amb els països de l’est com és el cas, per exemple, de l’Euroregió dels Càrpats. L’estructura organitzativa, l’àmbit geogràfic, la intensitat de la cooperació varia en funció de si es tracta d’una comunitat de treball o d’una euroregió (Aquesta tesi la defensa Markus Perkmann a 'The rise of Euroregion. A bird's eye 3 �perspectives on European cross-border co-operation', publicada pel departament de Sociologia de la Universitat de Lancaster, 2002). Però si bé, aquestes experiències, tenen estructures i característiques diferents, existeixen uns trets comuns que ens permeten dir que ambdues han treballat en la mateixa direcció. Segons una definició proposada recentment per l’Associació de Regions Frontereres d’Europa (ARFE), els elements definidors són els següents: a) es tracta d’estructures composades per col·lectivitats regionals i locals a un i altre costat d’una frontera estatal. b) acostumen a tenir una secretaria permanent i un equip tècnic i financer amb mitjans financers propis, es a dir, una estructura mínima. c) la cooperació no està basada en mesures o objectius individuals sinó que té com a objectiu el desenvolupament i l’elaboració d’una estratègia més àmplia. d) en general són una plataforma per a tota relació transfronterera entre ciutadans, polítics, institucions, forces econòmiques, agents socials i culturals, etc. e) la cooperació entre els socis es fa tant en el pla vertical (europeu, nacional, regional i local) a ambdós costats de la frontera, com en el pla horitzontal més enllà de la frontera. f) les decisions preses s’apliquen en el pla nacional, seguint els procediments en vigor a cada costat de la frontera, evitant en la mesura del possible els conflictes relatius a competències i estructures. 4 �g) els continguts de la cooperació es defineixen a partir dels interessos comuns. h) finalment, aquestes plataformes s’aprofiten generalment per preparar i en la mesura del possible, aplicar els programes i projectes, especialment en el marc de la iniciativa comunitària Interreg. LA REALITAT ACTUAL DE LES EUROREGIONS. El paper de les regions d’ençà la darrera declaració ha esdevingut clau en el desenvolupament de les polítiques de la Unió. Les polítiques endegades per les regions de la Unió són cada cop més rellevants i la Unió està ajudant a potenciar aquest fet, fomentant les ajudes al desenvolupament regional, implementant subsidis per la formació professional i l’ocupació, donant suport a les activitats rurals i a les PIME i finançant la recerca científica i la innovació en tota una sèrie de tipus de camps. En l’actualitat, políticament, el Comitè de les Regions és l’assemblea pública (estrictament consultiva) dels ens locals i regionals de la Unió Europea, però de fet la competitivitat a nivell global de la Unió Europea depèn molt directament del desenvolupament de les infraestructures i de la modernització de l’economia. És cada cop més necessari que les regions apliquin polítiques de proximitat per fomentar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses que són curiosament les que arrosseguen en bona mesura la productivitat de la Unió. 5 �Els Estats membres continuen amb la seva representació a les institucions europees del països membres i així ha de ser, però la multiplicitat d’entitats públiques molts cops dificulten l’agilitat i l’eficàcia de l’Administració. Les regions, dins l’espai europeu són una eina de la qual es pot fer valer la Unió per desenvolupar sense traves les polítiques que molts cops no son homogènies a nivell estatal. I més encara si tenim en compte que aquestes noves entitats territorials conegudes com a euroregions estan suposant un impuls per les regions, impuls que la Unió ha de liderar. Aquestes noves unitats geogràficament naturals de creixement econòmic, que agrupen ciutats, comarques i regions, avui ja estan econòmica i comercialment integrades. Comencen a existir iniciatives de tota mena en altres camps, espontànies o més estructurades. Tot i això, és evident que existeixen factors macroeconòmics i factors “estatals” que afecten la capacitat competitiva de les regions i les possibilitats de cooperació i col·laboració en altres camps. La transparència i nivell de burocràcia de les Administracions, el marc regulatori vigent, la defensa de la competència i la protecció dels drets individuals, així com variables macroeconòmiques com la taxa d’inflació, l’ocupació o el marc fiscal, determinen la capacitat de competir de les empreses i els instituts de recerca. No obstant això, en els països d’economies desenvolupades com els nostres aquests factors econòmics poden considerar-se més o menys similars o constants ja que l’entorn macroeconòmic dels països de la UE no difereix en gran mesura. Això implica que la capacitat competitiva de les empreses no ve tant donada pels factors 6 �macroeconòmics com per les característiques de l’entorn o regió en la que operen. Entenem doncs que és també l’entorn local, no solament i principalment l’estatal, el que determina de manera important la capacitat competitiva de les empreses i la facilitat o dificultat de col·laboració en una colla de camps. Hem de tenir present que la competitivitat i l’excel·lència passen molts cops per la cooperació prèvia. Entenem doncs l’espai regional europeu com un marc on la col·laboració i la cooperació serà la base per créixer per assolir un paper clau en els processos legislatius de la Unió i per superar aquell nivell crític que permet transformar una regió en un actor rellevant amb autèntica capacitat d’incidència. Els anys 90 varen ser a Europa, segons el politòleg Markus Perkmann, els de “l’ascens de l’Euroregió” sobretot als països de l’Europa Central i Oriental. Actualment hi ha més de 80 estructures transfrontereres que actuen com a Euroregions a nivell molt diferent: algunes són molt actives des de fa dècades, altres tenen un nivell de desenvolupament institucional molt modest. Fins i tot les autoritats locals i regionals de països que no són membres de la UE com ara Noruega, Islàndia o Suïssa o, més recentment, Bulgària o Rússia, participen d’algunes d’aquestes estructures. També el Grup Oncològic Català Occità (GOCO) va fundar-se a principis dels anys noranta, recollint la cooperació històrica entre les 7 �regions a través de grups multidisciplinars previs. Actualment es centra en el foment de la recerca i la cooperació en el triangle Barcelona-Toulose-Montpelier. Tant el Consell d’Europa com la Unió Europea han estimulat l’aparició d’aquestes estructures. El primer, animant els estats a crear les estructures legals per fer-les possibles, i la segona, finançant-les mitjançant iniciatives com ara l’INTERREG. Inicialment, la dimensió legal de la cooperació tenia més pes; a mesura que han anat creixent les oportunitats de finançament comunitari la part de projectes conjunts i recerca comuna de finançament ha anat prenent més relleu. També l’ampliació de la Unió ha estat el motor d’algunes d’aquestes euroregions a les zones situades entre la vella i la nova UE. Les euroregions són molt nombroses i diverses. Posem com a exemple algunes de les euroregions que estan basades en els governs regionals (també n’hi ha de basades en els governs centrals) indicant el seu any de creació. 8 �Europa occidental i atlàntica → EUREGIO (Alemanya/Països Baixos) 1958 → Euregio Maas-Rhein (Alemanya/Bèlgica/Països Baixoa) 1978 → Kent-Norte Pas de Calais (França/Regne Unit) 1993 → Euregio TriRhena (Alemanya/França/Suiza) 1995 Nord d’Europa i regió Bàltica → Comunitat de Treball de l’arxipèlag (Suècia/Finlàndia) 1978 → Öresundskomittén (Suècia/Dinamarca) 1993 → Euregio Karelia (Finlàndia/Rússia) 2000 → Euregio Helsinki - Tallinn (Finlàndia/Estònia) 2003 Europa alpina i central → Conferència Internacional del Llac Boden (Àustria/Suïssa/Alemanya) 1975 → Euroregion Pro Europa Viadrina (Alemanya/Polònia) 1992 9 �→ Euroregió dels Càrpats (Polònia/Hongria/Eslovàquia/Romanía/Ucraïna) 1993 → Europaregion Tirol (Àustria/Itàlia) 1998 Europa del Sud → Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal - Galicia (Espanya/Portugal) 1991 → Comunidad de Trabajo Extremadura - Alentejo (Espanya/Portugal) 1992 → Euroregion Nestos - Mesta (Grècia/Bulgària) 1997 EIXOS DE TREBALL A L’EUROREGIÓ PIRINEUS MEDITERRANIA Tot i que els seus inicis es remunten a fa 25 anys, el gran impuls de la Euroregió va ser al Setembre de 2004. Llavors es van fixar els següents eixos de treball: 1.- Projectar la euroregió en els àmbits euroregional, estatal, europeu, i internacional com a principal índex d’innovació i creixement sostenible en el Sud d’Europa. 2.- Accelerar la disposició d’infraestructures estratègiques necessàries per un desenvolupament sostenible de la euroregió. 3.- Impulsar sectors econòmics d’interès compartit i d’alt valor afegit que combinen investigació, industria i recolzament de les administracions (talment el sector biomèdic, el biotecnològic, 10 �l’aeronàutic, les energies renovables, les indústries del medi ambient, les nanotecnologies...), així com en sectors tradicionals sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria, moda, disseny, industries culturals…) 4.- Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica. 5.- Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió, és a dir, crear progressivament un espai social, cultural, educatiu i mediàtic compartit. 6.- Atendre la problemàtica transfronterera. 7.- Ser un referent clau en el Mediterrani Occidental. Convertir-se en un actor polític i econòmic destacat en el partenariat euromeditarrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països del Meditarrani Sur (principalment del Magreb), així com en el reforçament i articulació de l’arc mediterrani europeu (Espanya, França o Itàlia). En tots i cadascun d’aquests eixos de treball s’han impulsat a terme polítiques concretes i accions sectorials per desenvolupar les diferents directives europees que parteixen del principi d’integració territorial. Exemples: la política medi ambiental que té molt més sentit en l’àmbit comunitari, la política entorn la vertebració de les infraestructures transeuropees i la col·laboració universitària o les polítiques de recerca i innovació. 11 �En aquest camp ens podem plantejar si les fronteres administratives estatals europees no solament s’estan desdibuixant, si no és cert que es comença a veure també la necessitat de superar altres límits, com el que separa l’àmbit públic del sector privat, el que enfronta innovació i recerca o els que oposen competitivitat i cohesió. Si superem aquestes limitacions podrem aportar innovació i ampliar coneixements, tot practicant alhora una política de proximitat. La innovació i la recerca, com la que desenvolupa el vostre grup, és un dels millors camins per afrontar els reptes complexos i canviants davant dels que ens trobem. Situa, per exemple, les malalties oncològiques en el centre de la preocupació sanitària del segle XXI. Tal i com vaig dir fa un temps a Navata (Girona), ens la juguem amb el coneixement. És imprescindible la millora del nostre capital humà, científic i tecnològic i la creació d’un marc institucional per incentivar de forma sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i privats, a través de nous processos de transferència de coneixement i tecnologia. Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R + D, Europa es troba en una situació d’estancament, contràriament al que succeeix a la Xina i la India. En canvi, aquí tenim serveis públics cada cop més estesos i de millor qualitat. Hem portat a terme el principi d’universalització dels drets. 12 �Tot i així no em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han de ser la nostra prioritat i que la recerca i la innovació mai s’haurien de deixar de banda. Abordar el repte científic i tecnològic amb inversió en recerca i innovació és la clau per l’economia. Avui Catalunya no només destina una part cada més important dels seus recursos a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa vertebrant una Euroregió universitària i científica. En aquest sentit ha donat impuls a la bioregió = l’eurobiocluster del sud d’Europa que uneix BCN, Lió i Heidelberg. En ell la Biocat i el Biopole de Toulouse tindran un paper determinant, en línia amb la Medicon Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion-regió on participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i unes 870 empreses. L’euroregió es un primer pas esperançador per alinear idees, projectes i institucions. A més enfortirà la cohesió social i territorial, com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està construint a Puigcerdà. En darrer lloc, no puc estar-me de demanar de nou la incorporació del País Valencià a l’Euroregió, no només per la lògica comercial i d’infraestructures que connecten València i Catalunya, sinó per la seva història conjunta i les característiques territorials compartides, que farien molt més complet el projecte i el més evident principi de col·laboració regional. Moltes gràcies. Barcelona, 10 d’octubre de 2008 Pasqual Maragall 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El principi de les euroregions i el seu sentit Abstract A summary of the resource. Participació a la Sessió Plenària "L'Euroregió i integració" del Grup Oncològic Català Occità (GOCO). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hospital Durán i Reynals (L'Hospitalet de Llobregat) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Euroregió Europa Regions Catalunya Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-10-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/927/0000000947.pdf a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09 PDF Text Text PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE BARCELONA Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008 Molt Honorable President de la Generalitat, Senyor Ministre d’Exteriors Senyor Alcalde, Senyores i senyors Tinents d'Alcalde, Consellers, Amic Narcís Serra, Senyores i senyors Regidors, Autoritats, Estimades amigues i estimats amics. Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys, devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a ciutat i com a família. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut, de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom. 1 �En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i vàrem haver de sortir corrents. He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació, una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu, que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que formava part de la majoria de govern. He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser alcalde d’aquesta ciutat, que és única. 2 �Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys. I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde, ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte. Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les tres C: carta, compilación y castillo. L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000 habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys. En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i Santi Udina –que també ens va deixar. Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde, entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell. Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec que ho van ser. Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar. 3 �I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu n’hi do el que van haver d’aguantar. I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys. En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es diu Ernest. Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació. De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot. Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys, arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons de Barcelona. Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit somiàvem i de dia construíem. 4 �Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de fer. En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde abans d’acabar. Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat. En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats, ho hem anat aconseguint. Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència. Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és absolutament sana i necessària. Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un llistat de greuges per posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys, corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i fent Europa. .- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí 5 �present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les 5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid, Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana. .- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental. Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara. Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però d’altres tampoc. .- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran que ja som tots plegats, uns més que d’altres. Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les hem acabat de pagar fa un o dos anys. 6 �I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç. Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la connexió amb la cornisa cantàbrica. Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que és un perjudici que no s’hauria d’admetre. No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho! L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França. I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar. .- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que, junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a Europa. 7 �Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir: somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya sinó també d’Europa. .- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional. És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir, amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un món molt complicat. Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i amb alguna persona més. El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el món. I és veritat. La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives, i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de la ciutat. 8 �Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris. Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González, Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se. La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi. Per a tot això compteu amb mi. Gràcies Barcelona! T’estimo Barcelona! Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona Abstract A summary of the resource. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ajuntament de Barcelona Barcelona Medalla d'Or Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/926/0000001396.pdf 0ce9325a065fa88a97ff632918cb430f PDF Text Text Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Sarajevo, 06 d’abril de 2008 Dear citizens and friends, I feel extremely honoured and also particularly touched to be with you, in this occasion, after so many years of solid friendship, build upon difficult experiences, through years of war and peace. Recently our city, Barcelona, has remembered an historic tragedy, happened 70 years ago, when we were the first city in history to be bombed by air, during our terrible civil war. The helpless population was killed, without compassion during several long weeks, while international public opinion remained silent and paralysed. That was the ominous beginning of a practice that, unfortunately, has become a repeated use for the following wars. Too many and too tragic. When in 1992, we knew that Sarajevo was going to be bombed, we felt immediately that we should be near you, and try to help you, even with the poor means of a city in front of the armies. That was the beginning of our friendship. From then, we have learnt a lot from you. Sarajevo will remain forever in our mind, as an example of courage, heroism, and wisdom. We learned from you how the difference can become a treasure, instead of being an insurmountable gap. And how the courage of a community is a strength that can face the worst evil. 1 �We want an Europe, even a World, able to learn the lessons of Sarajevo. A World where, first of all, we stop to kill each other, and a World capable to face living together, not only accepting diversity, but understanding its unique value, with such positive and rich benefits. Recently, in the US, the democrat candidate, Barack Obama has delivered a remarkable speech about racism, which is still a division in the American society, and all around the World. I share his vision on that issue, and I am sure that Sarajevians will be forever an extraordinary model for the entire humanity. Our hope is a future World with cities, like Sarajevo, where all the cultures feed each other and are capable to build a new living together, much better than the mere sum of them. Our conviction is that only these cities are possible, so nowadays, nobody can survive enclosed in its identity, without accepting and integrating the other ones. Let me repeat my gratitude to you for the honour that you conferred to me. I feel the most proud citizen of that world. Thank you, Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Abstract A summary of the resource. La distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo va ser atorgada a Pasqual Maragall en reconeixement a les nombroses accions solidaries promogudes en la seva etapa d’alcalde de Barcelona, iniciades en ple conflicte bèl·lic i que s’han mantingut fi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Sarajevo Maragall Mira, Pasqual, 1941- Guerra Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/925/0000000927.pdf b925da58a8c1e8575099cbcdfc3c6c21 PDF Text Text Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. Nota: El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Palau de Congressos de Barcelona 28 de març de 2008 Estimats amics i amigues, D’entrada rebeu el meu agraïment pel premi que m’acabeu de concedir. Gràcies a tots, de tot cor. És un premi que he hagut de donar més d’un cop, per gentilesa del Periódico i TV3, a Ferran Adrià, Juan Manuel Serrat i el Dr. Massagué. Val a dir a representants de 3 de les excel·lències de Catalunya: la gastronomia, la cançó i la biomedicina. Un país que té coberts aquests tres fronts pot anar allà vulgui. Bé, si ara arreglem l’Alzheimer serà la bomba! Entenc que el premi deu tenir a veure amb la política però també amb el fet d’haver anunciat, per cert en companyia de Manuel Fuentes de la CCRTV, amb qui seguiré col·laborant, espero, un bon dia de la tardor passada a l’Hospital de Sant Pau, on treballa un dels equips més ben connectats amb la punta investigadora mundial en la matèria que ens ocupa. Us confessaré una cosa: no tenia més remei: l’Alzheimer és una malaltia devastadora que fins ara té pal·liatius però no solucions. Vull que aquesta mala passada que m’ha fet la vida, desprès d’haver-me regalat tants favors, tingui una resposta contundent, que serveixi per alguna cosa. Aquesta me la pagaràs, Alzheimer! A partir d’ara prepara’t! He tingut sempre molta sort. Amb la família, amb els equips que m’han acompanyat, homes i dones a qui dec tot, començant per la meva dona i fills i seguint pels amics i amigues, molts dels quals són aquí. Al mes d’Octubre vaig dir que buscaria diners per dedicar-los a recerca científica i combatre eficaçment la malaltia. I és el que he estat fent durant aquest mesos. Hem anat preparant discretament amb la Diana, la Marta Grabulosa, en Santiago de Torres i en Jordi Camí un projecte que en dos mesos concretarem del tot i exposaré públicament. Estem posant en peu un fons de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre l’Alzheimer. Aquest suport a la recerca vull que sigui dirigit a fomentar la investigació, per tal que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció i en la cura d’aquesta malaltia. Ho farem des de Catalunya però al servei dels ciutadans d’arreu el món. Barcelona serà la capital europea de l’Alzheimer.. Vull dir la ciutat vencedora de la malaltia d’aquí a uns anys. Tindrem aliats: Boston, New York, Londres, ciutats a les que aniré ben aviat. Però Barcelona ha de ser un bastió en la guerra contra el Alzheimer, com ho va ser quan va suportar els primers bombardejos aeris de la història sobre una ciutat. Us estic parlant d’una de les més importants campanyes que hauré fet mai, sinó la més important. Una campanya que guanyarem per majoria absoluta amb l’ajuda de tots. �Potser serà l’ultima campanya personal però continuaré fent campanya amb els meus amics del Partit Demòcrata Italià i amb els partidaris d’Obama i del Canvi, que es el que sempre m’ha atret des dels 90’s i Catalunya Segle XXI. Per damunt de qualsevol sensibilitat política aquesta vegada tirarem endavant una causa de tanta o més volada de les que defensat durant la meva vida personal i política: la lluita contra una de les malalties més sinistres, la que desmunta el cervell sense matar ningú. Tots esteu convidats. Compto amb vosaltres per acabar amb aquesta nova epidèmia la darrera plaga coneguda. Tindreu aviat notícies meves i del projecte. Gràcies altra vegada per aquest premi i per l’estima que durant tanta anys m’heu dispensat. L’he percebut sempre amb nitidesa, com quan aquesta tarda, anant pels carrers de la ciutat vella, la gent em deia: “Endavant Maragall!” Ara la consigna és : “Amunt i crits”. 100 anys després de la seva identificació, la proteïna malèfica serà vençuda. Bona nit! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs per la Gala Català de l'Any 2007 Abstract A summary of the resource. Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Barcelona  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- El Periódico Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/924/0000000921.pdf 40fc779af03aea9080121172787c1632 PDF Text Text LLIURAMENT DE PREMIS REGIOSTARS Brussel·les 25/02/2008 Paraules de Pasqual Maragall, president del jurat COMMISSIOINER DANUTA HUBNER, LADIES AND GENTELMEN: LET ME INTRODUCE THE HONORABLE MEMBERS OF THE JURY OF THE REGIONSTARS AWARDS: MR. MARTTI HUOLILA, SENIOR TECHNICAL ADVISOR IN TEKES MRS. MARJORIE JOUEN, MEMBER OF THE CABINET OF PRESIDENT DELEBARRE MRS.ELIZABETA KSIAZEK, PROJECT MANAGER OF THE INNOVATIVE REGIONS IN EUROPE SECRETARIAT MRS. NATALIA KAZLAUSKINE, DIRECTOR, EUROPEAN COMMISSION PROF. ÖRJAN SÖLVELL, STOCHOLM SCHOOL OF ECONOMICS ........................................ LADIES AND GENTELMEN THE REGIOSTARS AWARDS APPEAR AS AN EXCELLENT AND TIMELY PROPOSAL IT HAS BEEN AN HONOUR FOR ME TO PRESIDE THIS JURY, SPECIALLY BECAUSE I AM CONVINCED SINCE LONG TIME AGO THAT EVALUATING BEST PRACTICES IS A HUMBLE BUT USEFUL WAY OF MAKING THE REALM OF POLITICS ACCOUNTABLE. MARKET EFFICIENCY IS THE MESURE OF ACCOUNTABILITY IN ECONOMICS. BEST PRACTICES SHOULD HELP TO MAKE THE REALM OF PUBLIC POLICY ACCOUNTABLE. THEY MAY BE THEREFORE A HUMBLE BUT PERFORMING WAY OF ADVANCING TOWARDS A BETTER EUROPE, OVER AND ABOVE THE CURRENT DEBATE ABOUT THE ESSENCE OF THE EUROPEAN UNION AND ABOUT WHETHER OR NOT WE NEED TO HAVE AND WILL HAVE A NEW TREATY OR CONSTITUTION. IF REWARDING GOOD PROJECTS IS OK, I THINK THAT DISSEMINATING THEM IS ALMOST AS IMPORTANT. COMMUNICATION, WE KNOW, IS KEY IN REAL DEVELOPMENT. WE MUST BE MORE THAN SATISFIED THAT THE FIRST EDITION OF THE REGIOSTARS AWARDS HAS HAD SUCH A CONSIDERABE LEVEL OF CONCURRENCE OF PROJECTS OF SUBSTANTIAL QUALITY. 1 �LET ME END BY A MORE GENERAL CONSIDERATION. MARKETS ARE USUALLY SEEN AS I SAID AS MORE PERFORMING THAN POLITICS. INTRODUCING COMPETITION AND EVALUATION IN GOVERNANCE. OVER AND ABOVE THE ELECTORAL RACE SHOULD THEREFORE BE WELCOMED. EUROPEAN REGIONS AND NATIONS ARE VERY DIVERSE. BUT OUR COMPLEXITY, BEING A COST, IS ALSO AN ASSET. I WILL TELL YOU WHY. NORTHAMERICA IS POWERFUL BECAUSE OF ITS SIZE, ITS WEALTH AND ITS COMPETITIVITY. AND OF COURSE BECAUSE OF ITS MILITARY STRENGTH. YET EUROPE IS AS BIG AND AS RICH NOWADAYS AS NORTHAMERICA, AND EUROPE HAS SOMETHING THAT DISTINGUISHES US FROM AMERICANS: 1ST. BEING EQUAL IN INCOME WE HAVE A MORE EQUAL DISTRIBUTION OF WEALTH. 2nd. WE HAVE MANY MORE LANGUAGES AND CULTURAL TRADITIONS, THIS BEING A COST BUT ALSO AN ASSET, SINCE THIS MAKES US MORE ABLE TO UNDERSTAND THE REST OF THE WORLD AND TO VALUE DIVERSITY. WE ARE MORE SIMILAR TO THE WORLD. AS A WHOLE. AND THEREFORE MORE ABLE TO UNDERSTAND IT. LET’S COMBINE OUR DIVERSITY WITH THE ABILITY TO PERFORM EFFICIENTLY, WHICH IS WHAT WE ARE HERE TOT TALK ABOUT, AND EUROPE WILL BE AT ITS BEST. ALMOST WITHOUT COMPARISON. THANK YOU. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l'entrega dels premis RegioStars 2008 Abstract A summary of the resource. The RegioStars awards appear as an excellent and timely proposal. It has been an honour for me to preside this jury, specially because I am convinced since long time ago that evaluating best practices is a humble but useful way of ... Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Europa Premis i reconeixements Regions Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-02-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/923/0000000915.pdf 785873fe1c3211e66ed08dd9526b7138 PDF Text Text Presentació del documental, “Bucarest. La memòria perduda” d’Albert Solé, sobre Jordi Solé Tura Dilluns, 14 de gener de 2008 Pasqual Maragall i Mira: [Salutacions] A finals de novembre de l’any 99 vam presentar, molt a prop d’aquí, al FAD, el primer volum de les memòries de Jordi Solé Tura. A part d’ell, hi vam parlar Miguel Núñez i jo mateix. En Jordi era, com en Miguel, com el meu sogre Cristóbal Garrigosa, com Gregorio López Raimundo, com Santiago Carrillo, del PSUC-PCE. El partit que ens va fer la feina fins a la mort de Franco, no ens enganyem (60-70%). M’agradaria ajudar-los a fer l’evolució que han fet els comunistes italians cap al partit demòcrata, el partit d’Obama i Hillary Clinton. [Reventós, Guti i Cañellas a la Plaça d’Europa! Avui m’han dit que sí ...] En Solé va dir, aquell dia, que el que durant molts anys havia guiat tot el que ell feia era que les esquerres guanyessin a Catalunya. 1 �Feia només quinze dies que les esquerres havien guanyat les dretes, en nombre de sufragis, a les eleccions al Parlament de Catalunya. Per primera vegada en aquesta etapa democràtica. Van guanyar però no van governar. Vam haver d’esperar quatre anys per arribar a la Generalitat. Aquell dia li vaig dir, segons diuen les cròniques -Citació textual de les meves paraules: “Això dura una mica més del que pensàvem; però ens estem acostant a l’objectiu”. De Solé Tura sempre m’ha impressionat la seva coherència, el seu coratge polític i la seva bondat humana. En Jordi Solé Tura, diu, a Una història optimista que s’estima més oblidar allà on hauria pogut recordar amb amargor. Potser això expliqui algunes coses. Més enllà de la bioquímica, o més ençà. En anunciar públicament allò que avui em fa sentir més a prop de Jordi Solé Tura, vaig dir que dintre de tot em sentia un privilegiat. Perquè m’ha agafat més tard i estic en bones mans. Diuen que d’aquí a pocs anys això es curarà, és a dir que s’impedirà que progressi si s’agafa la cosa a temps, però Jordi tu i jo ja no arribem. 2 �Per què deu ser que el que va fer la transició, Adolfo Suárez; el pare de la Constitució, Solé Tura, i jo, que vaig fer l’Estatut, ens ha agafat el mateix? Però és millor oblidar que recordar amb amargura. En aquesta història que avui coneixem, pare i fill han anat trenant, un relat per a un i l’altre. I han confegit una història per a tots nosaltres. Avui, Albert, ens has donat una lliçó de memòria històrica. Avui, Jordi, ets una mica més de tots, més del poble, més de la gent. Moltes gràcies a tots dos. Venceremos! 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del documental “Bucarest. La memòria perduda” d’Albert Solé, sobre Jordi Solé Tura Abstract A summary of the resource. Discurs de Pasqual Maragall a la presentació del documental d'Albert Solé, "Bucarest. La memòria perduda", sobre el seu pare Jordi Solé Tura. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB (Barcelona) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Solé-Tura, Jordi, 1930-2009 Documental Alzheimer Política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/922/0000000897.pdf c67ffb430bce4f62129b6a437775d8e3 PDF Text Text Mensaje del C. Ex Alcalde de Barcelona y Ex Presidente de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pasqual Maragall; durante la Ceremonia Protocolaria de Clausura del Fórum Universal... 08/12/2007 ...de las Culturas Monterrey 2007; Cintermex; Parque Fundidora; Monterrey, N.L. Muy buenas noches. Maestro Sergio Vela, Presidente del Consejo Nacional para la Cultura y las Artes. Señor Gobernador del Estado de Nuevo León. Representante de la UNESCO, Francoise Riviere. Alcalde de Monterrey, Adalberto Madero. Miembros de la Fundación Fórum Monterrey 2007. Alcalde de Valparaíso. Autoridades, representantes selectos. Ciudadanos de Monterrey, ciudadanos de Nuevo León, de México y del mundo. Barcelona inició el Fórum Universal de las Culturas con la intuición de que los temas relacionados con la cultura, con las culturas, más propiamente, y con la sostenabilidad y la paz serían los grandes temas del Siglo XXI. Engendró una inactiva que desbordaba ambición y esperanza, con la intuición también de que era el momento de dar la voz a intelectuales y artistas, y al tercer sector en general para afirmar estos objetivos. Para Barcelona era una necesidad inventar algo nuevo, después de que los juegos olímpicos, el éxito de los juegos olímpicos nos pusieran listón muy alto. Y yo les vaticino desde ahora que el Fórum llegado el momento será también un acontecimiento que muchas ciudades del mundo perseguirán, querrán poder protagonizar y así lo harán. Para Barcelona era eso una necesidad, Barcelona estaba convencida de que era el momento de crear nuevos espacios en los que el conocimiento, la economía y la política dialogasen, identificasen retos y abordasen estrategias aportando soluciones. En un mundo en que los problemas globales inciden cada vez más en las realidades locales, las ciudades deben convertirse, creo, en laboratorios de lo que se llaman las buenas prácticas, en el cultivo de nuevas iniciativas donde abordar y definir de alguna manera nueva el hacerse de la política, y estoy convencido de que eso acabará siendo, en un mundo cada vez más culto lo que va a pesar con más fuera, y que las cosas realmente funcionen a costa de soportarles, y con equidad, y añadiría con proximidad, que debe ser sin ninguna duda el principio orientador de la ubicación de las competencias en general, salvando excepciones, que las hay. Barcelona, donde confluye el norte del sur, y el sur del norte, fue un espacio idóneo, seguramente para engendrar el Fórum, pues bien, Monterrey y Nuevo León han ofrecido el 1 �espacio inmejorable para consolidarlo, el Fórum ha saltado al otro lado del océano para encontrar un escenario más real y autentico, quizás con tensiones y combates, seguro que valiente, y sin duda alguna creativo. Un evento pues para los ciudadanos y para las ciudades; como se ha visto, con más de 3 millones, con más de 4 millones, hemos sabido ya, de visitas en los 80 días del Fórum. En Barcelona 2004 se inició un proceso que ya es imparable, el Fórum de las Culturas ha crecido con esta segunda edición de Monterrey; los ciudadanos y ciudadanas, intelectuales, activistas, organizaciones internacionales, asociaciones de todo tipo se han reunido en este Fórum Monterrey 2007 saben que todos tenemos algo que decir y queremos tener voz en el futuro, que queremos ser parte activa de este mundo, y no simples receptores o consumidores, queremos comprometernos con la diversidad cultural, con el desarrollo sostenible y con las condiciones para la paz. El Fórum es pues un esfuerzo colectivo, a veces lento, a veces incluso a ciegas y con dudas e incertidumbres, pero dando presencia y continuidad a proyectos ya en marcha, e iniciando nuevas andaduras. Cada ciudad tiene su especificidad, es la ciudad que lo vive y es aquella que lo construye, quizás ha llegado el momento pues de exigirnos dar un paso más, proponernos convertir las propuestas en agenda política de los organismos internacionales y de que las sucesivas generaciones del Fórum sean un escalón en la adquisición de compromisos y en la suma de voluntades. Las ciudades que han acogido, y acogerán en el futuro al Fórum tienen un compromiso con sus ideas y deben convertirse en garantes del patrimonio que ello conlleva. El Fórum de Monterrey se acaba y se inicia un nuevo Fórum, pero donde el Fórum existió ahí queda, con sus pasiones, sus reflexiones, sus espacios públicos, y sus aprendizajes. Quiero felicitar a Monterrey, a Nuevo León y a México, y a todos sus ciudadanos y ciudadanas, con el Fórum, con su Fórum han cambiado su entorno, su autoestima, su compromiso con el futuro; con su Fórum han consolidado definitivamente la participación activa y sin fronteras de las ciudades en la construcción de nuestra convivencia global, la ciudadanía sabe que el deseo de cambio, las esperanzas y los sueños siguen siendo motores de creatividad, de utopía y de futuro. Barcelona 2004, Monterrey 2007 y la Fundación Fórum han decidido, como hemos sabido, por unanimidad, que en el 2010 la sede del tercer Fórum Universal de las Culturas sea Valparaíso, Chile, y por eso quiero acabar diciendo felicidades y gracias Monterrey y México por tu magnífico Fórum, y buena suerte y bienvenida Valparaíso. (Concluye) 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clausura del Fòrum Universal de les Cultures Monterrey 2007 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Monterrey (Mèxic) Abstract A summary of the resource. Discurs de clausura del Fòrum Universal de les Cultures Monterrey 2007 i relleu a la ciutat xilena de Valparaíso (en castellà). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Monterrey Fòrum de les Cultures Cultura Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-12-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/921/0000000899.pdf d42e66fb5f62a488e51b441360429248 PDF Text Text Conferència a la Facultat d’Econòmiques de la UAB Pasqual Maragall 27 de novembre de 2007, Facultat d’Econòmiques de la UAB Degà de la Facultat d’Econòmiques de la UAB: Bon dia a tots, m’agrada veure aquest saló d’actes tan ple, com ni de lluny havíem tingut mai, i això és perquè tenim la conferència, tenim la presència entre nosaltres del Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira, expresident de la Generalitat de Catalunya, com tots sabeu. La Facultat se sent molt honorada de tenir-lo amb nosaltres. És una gran satisfacció i a la vegada és un retrobament, perquè molts de vosaltres probablement no ho coneixeu, però el senyor Pasqual Maragall va ser professor d'aquesta Facultat. L'any 1976 ell era professor d'Economia Urbana i ha contribuït a la formació també d’algunes generacions d'economistes abans de la seva etapa política. Ahir vaig rebre el paper de protocol i vaig veure que em tocava presentar-lo, i vaig dir: “Però jo no puc presentar el senyor Maragall, perquè això està molt més enllà del que puc fer!”. I llavors ho vaig preguntar a aquest home, que és un savi, i li vaig demanar consell i em va dir: “Digues poques paraules i només digues el que més t'agradi, el que més admiris del president Maragall. Jo llavors vaig començar a pensar què era el millor de la seva gestió i la seva trajectòria: doncs que si les Olimpíades, que si la gestió a l'Ajuntament de Barcelona (que és un punt molt exemplar per als economistes), que si les tasques de l'Estatut, que la revindicació de Catalunya... vaig pensar moltes coses. Però finalment em vaig quedar amb una, que és el que podríem dir-ne la seva música, aquest true music of sweet sounds, que deia Shakespeare. La seva actitud humana, l'amor, la sinceritat que ha posat en fer les seves coses. En totes les seves actituds he tingut la sensació que transmetia sinceritat i amor envers l'ésser humà. Llavors tenim entre nosaltres una persona que ha fet, fa, encara, política, però aquesta manera de fer política té una característica que és l'amor per la gent, la sinceritat, la qual cosa el fa una persona extraordinàriament humana, i aquesta qualitat que trobo extraordinàriament interessant, és la que a mi, no d'avui sinó de sempre, m'ha captivat més. Però ahir, quan vaig reflexionar sobre com l'havia de presentar, aquesta reflexió em va permetre tornar a adonar-me'n. Perquè ja sabeu que l'humor, també l’humor quan està fet amb amor, treu el trets essencials de les persones. I això fa que, com tots haureu pogut veure i comprovar tot sovint, el senyor Pasqual Maragall és una de les persones més humanes de tots el països, de Catalunya indubtablement, i també de Polònia. [riures] Pasqual Maragall: Senyor Rector, Senyor Degà, senyors professors, alumnes i companys i molts amics que veig aquí de llarga data, com diuen els francesos, de fa molt temps. Mireu, jo ara tinc alguns problemes de memòria, com sabeu i és notori, que curiosament inverteixen l'ordre dels factors, perquè tens més memòria remota 1 �que memòria recent. De manera que en aquest moment estic en un present intensíssim, perquè he tornat allà on havia estat fa molts anys i curiosament aquesta sensació és una sensació que fereix d'alguna forma, una mica com en carn viva, i al mateix temps reconforta perquè és la que tens més present. Jo no me'n recordo del que haig de fer d'aquí a mitja hora, però en canvi me'n recordo bé del que vaig fer fa molts anys. De manera que en aquest moment estic en una situació de confort de tornar a ser aquí i no només per cortesia, sinó a més per malaltia, perquè les coses són així. Una de les coses que em queda, curiosament, és la memòria poètica o musical, o sigui, hi ha coses que no me'n recordo però en canvi de la música us podria cantar les Variacions Goldberg –quasi cantar, estic exagerant- o us podria recitar Shakespeare, efectivament, ara que has començat tu: Whether 'tis nobler in the mind to suffer, The slings and arrows of outrageous fortune, Or to take arms against against a sea of troubles... Bé, vosaltres l’anglès el domineu no? [riures] O encara: When forty winters shall besiege thy brow, And dig deep trenches in thy beauty’s field How much more praise deserv’d thy beauty’s use, If thou couldst answer “This fair child of mine (referit al seu nét o al seu fill) Shall sum up my count and make my old excuse” És a dir, l'edat del nen, o del nét o del fill és el que excusa la teva vellesa. Això ho va traduir Joan Triadú meravellosament. Us recomano, si podeu, que llegiu les traduccions dels poemes, dels sonets de Shakespeare de Joan Triadú. Bé, jo no havia vingut per això, en tot cas [riures], havia vingut a parlar d'Economia i ara en parlarem. Com us podeu imaginar jo treballo sobre idees sempre comprades. Treballo sempre amb idees que em faig preparar per d’altres que en saben més que jo i en aquest cas haig de citar l'autor de bona part de les idees que ara exposaré. És en Germà Bel, amb el qual he treballat moltes vegades i penso seguir treballant, és un dels cocos més importants, una de les intel·ligències més despertes d'aquest país d'aquest país. L'economia europea ha recuperat una certa vitalitat en els darrers anys, sobretot si la comparem amb l'economia dels Estats Units, que ara té alguns problemes derivats del trencament de la bombolla immobiliària i més en general, de la intensitat dels seus dèficits, tant el dèficit fiscal com el dèficit exterior. L'Estat gasta més del que rep i el país compra més del que ven en el cas d'Estats Units. Tot això ha canviat molt, quan jo era estudiant i estava als Estats Units precisament, era més aviat al revés. La moneda de reserva era el dòlar i me'n recordo que quan el general De Gaulle va decidir posar els seus estalvis en or, va provocar una mena de trasbals immens i la crítica de tot el món civilitzat (menys França i Rússia, probablement). Tenia la dèria de fer un 2 �eix alternatiu a l'eix occidental resultant de la Postguerra i la Segona Guerra Mundial. Bé, les condicions doncs de l'economia pressionen el dòlar a la baixa, s'intensifica la seva debilitat i això provoca situacions diverses i efectes diversos en l'economia europea: les economies més eficients, més productives, com ara l'alemanya, estan segurament més ben preparades per resistir la pressió del dòlar (del dòlar baix), i d’altres que poden tenir més problemes de productivitat real, com seria el cas de l'economia francesa, estan sotmeses a una pressió mes gran. El pobre Sarkozy ja ho està sentint. [riures] L'economia espanyola i la catalana, es troben, jo crec, més a prop d'aquesta darrera situació perquè la nostra productivitat no ha millorat prou en els darrers anys. Encara, en bona mesura, vivim de dues coses que ens han fet la vida fàcil i ens han posat dins dels països de major creixement d'Europa, que són els salaris baixos per a la immigració (perquè vivim molt a prop de l'Àfrica, probablement) i el turisme. En la mesura que aquestes dues coses o flaquegin o no siguin tan operatives probablement ens haurem d'espavilar més, cosa que no necessàriament és dolent. És a dir, ens haurem d'espavilar més, vull dir, que si volem seguir creixent amb la taxa de creixement que teníem ho haurem de fer sobre la base de més gran productivitat, de més enginy, de més innovació i d'universitats que tinguin més pes en el conjunt de l'economia i la vida social. Si seguíssim vivint del turisme i dels salaris baixos jo crec que no estaríem avançant des d'un punt de vista qualitatiu. En general la situació econòmica es pot tornar incòmode no solament per a nosaltres, sinó per a tota la Unió Europea. Grans empreses de molta rellevança que competeixen en el mercat internacional amb empreses d'Estats Units afronten en aquests moments algunes situacions complicades. És el cas per exemple d’Airbus. Hi ha dos grans companyies al món d'aviació, una és EADS, l'europea, Airbus, i l'altra és Boeing. Jo he estat als Estats Units visitant les fàbriques de Boeing i és una cosa impressionant, però si aneu a Toulouse, també, ho és. Toulouse, i concretament l'Airbus, EADS, com es diu, és l'empresa més important que tenim -anava a dir a Catalunya- [riures] no, que tenim a l’Euroregió, diguem-ho així -que en vull parlar, d'això de l'Euroregió perquè és la nostra regió, és la nostra part del món, diguéssim, la nostra regió europea, per dir-ho d'alguna manera-. És a dir, l'empresa més gran que tenim, que tenim, amb aquest plural majestàtic, és Airbus. La tenim per pura casualitat. La tenim perquè quan va esclatar la Guerra Mundial, els alemanys apretaven i els francesos, que havien de fer la fàbrica d'aviació van dir: "Bé, fem-la el més lluny d'Alemanya possible". Quina és la ciutat que està més lluny d'Alemanya i és suficientment gran i té universitat? Toulouse. Aquí tenim la causa per la qual estem molt a prop d'una de les dues grans empreses més importants del món en un dels sectors més importants de l'economia, com és l'aviació. Crec que aquest tipus de coses s'han de tenir en compte a l'hora de programar el que és la política econòmica d'un país. La situació actual dels mercats mundials ha fet més urgent segurament, espavilar-se en matèria de productivitat, això no és cap novetat. Més productivitat és, amb tota evidència, una condició necessària per suportar millor 3 �els efectes d'un euro fort, aprofitar els seus avantatges, com per exemple, limitar l'efecte a Europa del creixement del preu del petroli en dòlars i reduir els seus inconvenients o les seves pegues. Les polítiques dirigides a millorar les condicions del capital humà –la formació-, el capital tecnològic i el capital físic -infraestructures, el clàssic tema de les infraestructures- són elements bàsics per aconseguir millores de productivitat en qualsevol economia europea. Entre aquestes polítiques, la relativa a les polítiques tradicionals, sobretot les de transport, té una importància cabdal en l'ordenació del territori i ja sabeu, és la cançó de cada dia, quasi quasi la cançó de l'enfadós. És el que sentim cada dia, sobre el que cada dia parlem i “suquem pa”. La millora de les infraestructures i per tant la millora de la connectivitat exterior permetrà -permetria, si es produeix- millorar la posició de les àrees metropolitanes, creadores de la innovació i alhora primeres receptores de les innovacions originades en altres àrees urbanes similars. La dotació d'infraestructures i de serveis de transport de curt radi han de permetre difondre a tot el territori de l'àrea d'influència, l'àrea metropolitana, la innovació i el progrés tecnològic. Aquest país és un país tan castís que una de les coses que no té és àrea metropolitana, quan va ser una de les primeres d’Europa. Quan l'any -em sembla que va ser el 1995 o així- el Tony Blair va guanyar les eleccions -que jo vaig participar en la seva campanya, recordo- a Londres, el primer que va fer va ser reinstaurar el que la Thatcher havia suprimit. Mrs. Thatcher havia suprimit el Greater London Council perquè el senyor Ken Livingstone, que era el president del GLC a l'altra banda del riu, des de l'altra banda del riu li posava uns lletrerots immensos demanant: "We want more schools!". Llavors la senyora Thatcher es va empipar i un bon dia, a l'anglesa, va firmar un decret que deia: "I hereby abolish the Greater London Council". Aleshores aquí, no som tan directes. Vam fer tot un procés que en deien les LLOT, les Lleis d'Ordenació Territorial, però tot plegat era per suprimir l'àrea metropolitana de Barcelona, i la van suprimir. L'any 1987, 86-87, van suprimir la corporació metropolitana, l'àrea metropolitana de Barcelona, perquè Maragall tenia massa poder com a alcalde, [riures] i què s'havia pensat. Van suprimir l’àrea metropolitana. Després, quan el Tony Blair va guanyar, va reinstaurar el Greater London Council. Per cert, on és l'àrea metropolitana de Barcelona? Doncs no hi és, no existeix, la van dividir en tres: una de serveis, una d'infraestructures, una de no sé què...Bé, hi són eh? [riures]. Deuen estar per algun lloc però no hi ha l'àrea metropolitana, per tant no hi ha un subjecte, no diguem polític -tampoc és tan polític com això- sinó tècnic, econòmic, estratègic, o sigui, que permeti que aquesta conurbació que en diuen ara -conurbació, per no dir àrea metropolitana, és lletgíssim, conurbació...- que no permet que aquesta àrea metropolitana sigui competitiva amb les àrees metropolitanes europees, i d'això en patim. Jo crec que per Catalunya, per exemple, quasi tan important com l'Estatut, és l'àrea metropolitana, a veure si m'explico, i l’ordenació del territori en el seu conjunt i l'estructuració dels eixos. 4 �Catalunya és un territori que no té res a veure amb Castella i d'això en pateix, no ja ho dic ara, cultural o políticament, sinó des d'un punt de vista físic. "Ancha es Castilla". Plana. Catalunya és una cosa rebregada, que per anar des de segons quins punts del Pirineu a l'altra punta del Pirineu, t'hi pots passar dies. Has de fer aquelles carreteretes que no hi ha manera que passin els túnels corresponents. Segurament perquè l'arquitectura pensada des de l'Estat, d'alguna forma, es correspon a un altre tipus d'orografia i segurament que els costos per quilòmetre són més alts, per dir-ho d'alguna forma, i que per tant, si divideixes matemàticament: "¿A estos cuántos millones les tocan?" "¿Cuántos millones son de habitantes?" "Tanto", doncs no, no ens en sortim per tenir unes carreteres que et permetin anar des de la Seu d'Urgell fins una mica més enllà tranquil·lament, per començar fins a Andorra. I no hi ha manera que el trenet francès que arriba fins a la frontera, fins a Bourg-Madame, travessi i se'n vagi fins a la Seu. No hi ha manera. Coses que no entens, o sigui, diuen que existeix no, la Unió Europea? Doncs no, les fronteres encara ho són i de vegades sobretot amb allò que es refereix justament a les infraestructures i a les comunicacions. Jo me'n recordo que una vegada anava cap a Puigcerdà amb el tren i al costat hi havia la carretera, i deia, "Com és que van un al costat de l'altre?" "Porque es batible". És a dir, que l'exèrcit havia decidit que no hi podia haver un mitjà de comunicació sense que... "Porque claro, se pueden insultar, los franceses". Llavors, per raons militars, hi ha trossos de les carreteres aquestes d'allà a Toses o allà on sigui que van paral·leles a la via del tren, per raons militars, per raons de defensa. Bé, tot això...estem a la Unió Europea, no? Se suposa que no hi ha fronteres. Bé, doncs, encara tenim l'estructura, a vegades, física, de carreteres i de comunicacions que es correspon a un país en guerra amb el seu veí. O sigui, la idea d'Europa està molt bé, la bandera també, l'himne també, perquè és el mateix, i tots el cantem i és la Novena de Beethoven, però a la pràctica encara estem vivint físicament amb infraestructures i estructures que es corresponen a una Europa vella. Jo crec que és convenient que ens anem adaptant. Crec també que amb transports i amb sistemes portuaris i aeroportuaris hauríem de fer un pensament. A Barcelona...és clar, a Madrid no en tenen, de port. Però aquí sí, perquè tenim mar [riures]. Ho dic perquè... "¿Aeropuerto y puerto se tienen que conectar?" El aeropuerto y el puerto són dos corporacions distintes, són dos professions. Per què? Perquè tots els sistemes han acabat essent operats per corporacions professionals més que no pas temàtiques, per dir-ho d'alguna manera. Si vosaltres pregunteu: "Qui porta els aeroports? Aena". "Què vol dir? Aeropuertos Nacionales...tal”. Però qui governa Aena, qui governava Aena? Doncs l'Associació de pilots d'avions...no, d'enginyers aeronàutics. Per què? Perquè era aquell segment social, corporació, efectivament, que tenia el monopoli del saber sobre aquesta qüestió. De manera que aleshores tota la dinàmica, tota la qüestió que és decisiva, la competitivitat en matèria de connexions aeroportuàries, passava a dependre d'una corporació que té uns interessos professionals molt respectables però que probablement no tenen massa a veure amb els interessos del país com a 5 �tal i del territori com a tal. És curiós perquè a més, els enginyers aeronàutics no ho sé, però els pilots viuen tots a prop de l'aeroport del Prat i podrien estar interessats en què allò tingués un creixement important. Aquí ens hi juguem moltíssim. Ara a l'aeroport -jo me'n recordo que quan es va començar a discutir precisament d'això, de l'aeroport, -jo era alcalde encaravan dir: "Bé, a l’aeroport de Madrid hi destinarem mig bilió de pessetes i a l'aeroport de Barcelona, un quart de bilió", perquè aquesta és la idea que a Madrid es feien de quina era la importància de Madrid i Barcelona. "Uno por dos, Madrid es dos y Barcelona es uno". I bé, al final va resultar que en comptes d'aquesta xifra l'aeroport de Madrid se n'anava no a mig, sinó a un bilió, i el de Barcelona, mig bilió. L'altre dia el Ricard Bofill m'explicava que el de Barcelona costarà vuit-cents mil milions. Vuit-cents mil milions, ara no, però en el moment en què es va començar a discutir tot això, era l'1% de la renda nacional espanyola. O sigui, un bilió era un 1% de la renda nacional espanyola, de manera que estem parlant de xifres enormement importants. Dir-vos doncs que, no és només políticament, sinó econòmicament i des de tots els punts de vista enormement significatiu el que passi amb la teoria d’infraestructures. Jo per acabar voldria afegir que el territori funciona, com deia el poeta, quan la gent és desvetllada i feliç. Efectivament: si tenim bones universitats, que déu n'hi do, doncs ens en sortirem, si tenim bones pràctiques, com diuen els americans, també. En aquest moment jo estic en una fundació que es diu Catalunya-Europa que es dedica a analitzar bones pràctiques -bones pràctiques vol dir com es fan bé les coses, com es fan a d'altres llocs- i una de les coses que farem serà analitzar, justament, els rànquings d'universitats i què ens està passant. Qui els fa, com es fan i perquè estem on estem i com podríem millorar. Més insistint amb la primera part que amb la segona -perquè la segona és més cosa vostraperò nosaltres almenys el que sí podem fer és analitzar allà on som. Igual que dic les universitats podria dir la puntualitat dels trens. Es podria analitzar quin és el retard que hi ha a Anglaterra, o a França o a Alemanya o a distintes ciutats europees i quin és en aquesta àrea metropolitana, perquè més enllà de la tradicional cançoneta sobre “qué mal que nos tratan” i aquest tipus de coses, es puguin posar números a les cançons amb aquestes queixes. I això és tot. Dir-vos que estic absolutament satisfet i feliç d'estar amb vosaltres. Gràcies. [Aplaudiments] Degà: El president estaria disposat a contestar alguna pregunta si algun dels assistents vol formular-la. Pasqual Maragall: I si no, no. [riures] 6 �Pregunta d’un assistent: Ens podries parlar de Bolonya? Pasqual Maragall: No [riures]. No, perquè no en sé. Jo l'únic que puc és adreçar-te a en Bricall, que era el meu professor, sabeu? Jo era ajudant d’en Bricall. Bé, i en Bricall ha estat molt ficat en tot aquest procés pel seu paper en la presidència de l’Associació Europea de Rectors, em penso que era. Un dia d'aquests l'haig de veure perquè hem d'anar a veure la Fundació Tarradellas junts i li preguntaré a veure com està. La veritat és que he vist que hi ha alguna pintada a les parets sobre aquest tema, em podries especificar una mica més què és el que et preocupa de Bolonya? Assistent: Bé, en general tot. [riures] Pasqual Maragall: Tot! Saps què passa, que tot i res és el mateix! No, digues alguna cosa. Assistent: No sé... les empreses. Pasqual Maragall: Què de les empreses? Assistent: La privatització de l'ensenyament. O sigui, la relació del títol... és que són molts dubtes els que jo tinc... des dels professors titulars, què els faran, la precarietat, totes aquestes coses. Pasqual Maragall: Home, jo crec que la competència és bona. Jo sóc socialista de mena, i de petit. Encara que ara, amb l'edat...tot es va matisant [riures]. Però jo crec molt que el mercat és una prova que fins i tot els socialistes és una assignatura que han d'aprovar. Es pot estar més enllà del mercat, però no per sota, vull dir, que si no ets competitiu, si no hi ha... Jo crec que és molt bo que hi hagi competència i no només en els rànquings i això, sinó en la qualitat, i en la capacitat de... Crec molt en això, en la capacitat de competir. Abans n'estàvem parlant, aquesta imatge sempre del "gordito de la clase", que deia jo -una altra cosa és que les proves d'educació física haguessin de ser les que eren, segurament havien de ser unes altres- però comentàvem abans, que sempre, 7 �"els gorditos de la clase" deien: "Que no corra nadie mucho, ¿eh?" Tots havíem d'anar al mateix pas per no suspendre, diguem... Home, si la solució per no suspendre és que tothom sigui gordito, per dir-ho així, amb tot el respecte perquè jo ho vaig sent cada vegada més- [riures] doncs malament. Jo crec que la competència és bona. I en aquest sentit la competència entre universitats també, penso que no és en absolut dolent que això sigui així, encara que els recursos siguin públics. Assistent: Bon dia. Després d’escoltar el que ens ha dit sobre Europa, m'agradaria preguntar-li si creu que Europa avui dia està en camí cap a una Federació, i quant temps podríem trigar més o menys, i sobre tot el tema de la Constitució europea, per què creu que està actualment tan tancat? Pasqual Maragall: Bé, jo crec que la Unió Europea, és la única, com ho diria...Jo crec que passa igual que amb l'economia a les empreses i el tamany de les empreses, que si no tens un cert tamany no tens economies d'escala i si no tens economies d'escala els costos són més alts, Tu sempre pots tenir com diuen, el nínxol, i fer una especialitat amb algun producte específic, i fer-ho molt bé, o anar tirant. Però normalment les economies d'escala dominen molt, és a dir, els costos són més baixos per unitat de producte, i als països passa igual -als països del món, vull dir-. Què està passant al món? Que les grans no empreses en aquest cas, sinó unions, són les que marquen el ritme, i ara tenim la Unió Americana -que ja és antiga-, la Unió Europea, MercoSur -que es diu Mercosur però acabarà menjant-se fins a Veneçuela, probablement- tenim l’Índia, la Xina i el Japó, que són països, tots ells, que tenen els habitants que vostès ja saben i que cada dia ens desborden perquè canvien la xifra cap amunt. És a dir, que les nacions acabaran sent el que abans eren les regions, per exemple, per entendre'ns, i les unions el que abans eren les nacions. I que el món el portaran... doncs això, al final s'asseuran set persones i ja estarà bé, que puguin asseure's set persones que representin el món. Abans era el “Consejo de Seguridad” de les Nacions Unides, que eren les grans potències occidentals amb alguns representants escadussers que s'anaven turnant dels països “desgraciats”, diguéssim. Doncs ara no, ara el que hi haurà serà l'Índia, hi haurà la Xina, hi haurà els Estats Units, hi haurà Mercosur, hi haurà la Unió Europea, hi haurà Austràlia, m'imagino, -està una mica més lluny però- i el Japó, i això és el que hi haurà. En aquest sentit jo crec que és bo que la Unió Europea vagi tenint tot el que abans tenien les nacions. Una nació era una bandera, un himne, un exèrcit i una moneda i de fet, ja tenim bandera, ja tenim himne, que és la Novena de Beethoven -ja ho he dit, amb lletra traduïda per Joan Maragall de Schiller- i tenim en fi, tot el que cal. Sempre podem dir que la nostra gran nació és Europa, cosa que a més, com a catalans, com a bascos, com a gallecs, com a escocesos, com a flamencs o valons segurament ens interessa perquè la diferència entre Estats Units i Europa , la Unió Americana i la Unió Europea, és que a la Unió Europea hi ha més nacions que estats, per entendre'ns, i en 8 �canvi a Estats Units hi ha una nació i trenta, o quaranta, o setanta estats. Ara, aquí resulta ser que hi ha estats que tenen diverses nacions. I per tant la cosa és una mica més complicada, hi ha gent que no ho entén, a Madrid no ho entenen, [riures] en fi...no ho entenen perquè és clar, és allò de jo no tinc vicis però jugar no m’agrada, no sé què [...] i les dones no tenen vicis [...] i dones ja ho són. Perdoneu les dones, perquè això és d'un masclisme espantós aquest acudit, però els madrilenys ja és això, espanyols ja ho són, hi ha aquesta convicció que Espanya i el centre d'Espanya és el mateix. Doncs no, Espanya, com la Gran Bretanya i com Bèlgica, són estats en què no és el mateix l'Estat que una nació, sinó que un estat té diverses nacions. Aquesta és la singularitat europea. S'ha de fer valdre i jo crec que es podrà fer. No és senzill però no és impossible. Assistent: Abans vostè ha fet una referència a la formació. Abans parlava de Bolonya, aquí a la universitat. Bé, jo ahir, ja vaig pensar que questa pregunta hauria de fer-la, que és: com s’ha de fer per millorar l’ensenyament secundari a Catalunya, que és un dels ensenyaments amb més fracàs escolar a Europa? Jo pregunto: quina idea se li acut? Pasqual Maragall: Bé, li preguntaré al meu germà. [Riures]. Home, és clar que sí. Jo crec que el que ha dit l'Ernest Maragall és veritat. Ell el que diu és que s'ha de dessindicalitzar una mica l'ensenyament. És molt valent, dient això, perquè se les haurà de veure...se'l menjaran. No, no se'l menjaran -perquè el conec i no se'l menjaran- [riures] però jo crec que alguna cosa en el sentit de la competitivitat s'ha de fer, en el sentit que els directors es vegin amb condicions de triar, de seleccionar i de ser competitius d'alguna forma. Perquè és clar, si no, és el que dèiem abans, és abolir la competència sobre la base de rebaixar. Sobre la base no, però amb el resultat de rebaixar el nivell. I jo crec que és bo que els directors puguin dir, mira, noi, escolta, no ho estàs fent bé. En fitxarem un altre o una altra. Crec que això ha de ser així. Penso que això millorarà les coses. Assistent: No, només una cosa. Aquí, que està tot ple d'estudiants avui, que comencen la carrera d’Econòmiques -la majoria, suposo- què els diries tu, dels estudis que els hi vénen? Pasqual Maragall: D'Economia? Ah, no, jo sóc un clàssic. Abans ho estàvem comentant, jo sóc del Keynes. Què els diria? Home jo sóc un antic, d'economia matemàtica, això en Barberà i companyia, [riures] però jo crec que és interessant que feu una mica d'antropologia i una mica de sociologia. El primer que heu de llegir és Trade and Market in the Early Empires, aquell llibre sobre les civilitzacions, etc. i el segon seria Keynes, també. Per exemple, no hi ha el Treaties on money, que també, però totes les peces, tots els articles que té són fàcils de llegir, 9 �sobre el tractat de pau, sobre les conseqüències econòmiques de la guerra...Tot això d'aquí jo crec que us ensenya més no del que és més difícil en economia, probablement, que és l’estructura lògica i formal, però sí de l'escenari en el qual l'economia es produeix i què és el que està en joc. A mi, jo ja us ho dic, ho comentàvem abans, l'economia matemàtica em va interessar menys -encara que és probablement més important des d'alguns punts de vista, des d'un punt de vista formal, de lògica formal- que l'economia aquesta més historicista i més de l'escola del Grup de Bloomsbury, del grup anglès aquest que va ser, el que representa millor per mi...La cultura dominant al món, avui, és una cultura que deriva del fet que Anglaterra va guanyar Espanya, no al futbol, sinó a l'Armada invencible. Ara estan fent pel·lícules d'Isabel I, aneules a veure perquè aquí és el canvi del paradigma del món. La cultura hispànica, espanyola, versallesca, basada en la noblesa, etc. tot el que tenia de bo i era respectable, diguéssim, cedeix davant de la cultura utilitarista que és la cultura anglesa. Els anglesos eren uns brutos, per dir-ho d'alguna forma -i ho dic jo que vinc d'ascendència anglesa, la meva àvia ho era- però l'anglès, comparat amb l'espanyol, en fi, era un ésser bastant primari, per dir-ho d’alguna manera. "Le dice el inglés al español: se es conquistador cuando no se puede ser pirata". El cost-benefici de la pirateria, demostra el Keynes, és infinitament superior, ja ho he dit abans, no? Econòmicament. De manera que si em pregunteu quina és la línia d'aprenentatge de l'economia, per mi és una línia una mica historicista i basada en el que ha passat a Europa i al món els últims cent anys, des de 1870. L'economia neix el 1870. L'economia que entenem com a marginalisme, etc. tal com l'hem estudiada, quan a Irlanda hi havia tanta gent que ja no hi cabien i van començar a conrear les calbes, els turonets ja pelats per dalt, la pedra, pràcticament. Bé, perquè la població, gràcies a les vacunes que havien aparegut a finals del segle XIX havia augmentat tant que no s'hi cabia, a Irlanda no s'hi cabia, i tots els Fitzgerald-Kennedy, tots aquests són irlandesos que se'n va Estats Units perquè no hi cabien. No s'hi cabia. Bé, ja heu vist aquelles pel·lícules del Charlot, L'emigrant, sobre els europeus que se'n van cap a Amèrica perquè a Europa no s'hi cap. I jo crec que aquest és el moment en què canvia el món. Quan jo arribo a Estats Units i me'n vaig a Wyoming i pregunto quant val la terra, em contesten una cosa fantàstica, perquè estava fent la tesi doctoral sobre els preus del sòl i em diuen: “Depèn” “Què vol dir, de que depèn? De la distància al centre? “No, no, quanta en vol? [Riures] Si en compra molta li farem un preu”. Si és al revés que aquí, els europeus havíem marxat cap a Amèrica perquè no s'hi cabia, però allà el que passava és que els hi sobrava, per tant ni la distància ni bromes, “si vostè me'n compra molta li farem un bon preu”. Doncs jo crec que aquesta és la gran diferència, d’alguna forma, entre Europa i Amèrica, i s’ha de tenir en compte. Degà: Moltes gràcies president i moltes gràcies a tots per assistir a aquest acte. 10 �[Aplaudiments] 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa, economia i territori Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall, acompanyat del rector de la UAB, Lluís Ferrer i del degà de la Facultat de C. Econòmiques, Joan Montllor, ha pronunciat la conferència “Europa, economia i territori”.  Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Territoris Universitat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/920/0000000932.pdf 2fff2323ade1de7b83250ec6ac1c93b9 PDF Text Text Cloenda del 4t Diàleg Orient Occident “Seguretat humana i globalització” Casa Àsia (Barcelona), 22 de novembre de 2007 Pasqual Maragall Moltes gràcies, muchas gracias. President of the Senate of Kazakhstan, autoritats, amics, as you know Barcelona is not the capital of our state, but still it is one of the most international cities of Spain and probably the most active in terms of making relationships with other civilisations and other countries. I say this not against anyone, but on the contrary being grateful for the fact that the Spanish government has been sensitive to the possibility of having more than one capital in terms of international relationships. I think this is good not only for Barcelona but also for Spain and probably a good model for other countries. I don’t think countries are in a perfect condition when they concentrate all their political activities in only one point. As you know I was Mayor before President so that my priority has always been on the proximity principle. It’s a principle which should stand as the most important in the governments, even if there are some exceptions to that: economies of scale and excessive power of big firms in small towns, but in general we should be in favour of proximity as being the main rule in terms of deciding where decisions have to be taken. If we talk about the world and Asia and Europe and the rest of the continents, of course we have to think in terms bigger than continents, and probably it is good to think in terms of the great powers. And those are not that many: we have the United States, we have Europe, we have China, India, Japan and Russia which are the big powers. We also have Mercosur in Latin America, which is becoming also a power by itself, passing from Tierra del Fuego up to the north of South America which is a big chunk. Probably the work cannot be solved unless those big unions get together and decide. The United Nations was a good idea, but it is still difficult for such a cumbersome, huge assembly to manage problems. At the other extreme we wouldn’t like to see just three world leaders deciding for all of us. So it is important to find a middle point, and probably this middle point is going to be taken in terms of these big bodies of which we are speaking and of which, of course, Asia has more and more predominance in terms of population. I think in second place that Casa Asia can play a modest role, but a role. It has a compromise with the Alliance of Civilisations, as you know, and it has good relationships with a number of different initiatives that have been taken in this city like the Universal Forum of Cultures, which was very much criticised at the moment it was born, but now it is selling with great success in Monterrey, Mexico and I think it will become more successful in the future. There is a long line of cities waiting to become the seat of the future editions of the Forum of Cultures. In the Forum of Cultures in Barcelona I will always remember that David Crystal from Wales was explaining the number of languages in the world. 1 �He was counting them and he had arrived at the conclusion that this number was diminishing, so that diversity was going down in terms of the number of languages, because many of them were disappearing which is bad news. Because it is very good that we can talk, the President of the Senate of Kazakhstan and myself, in the same language, the modern Latin which is English, but at the same time it is also good that he has his language and I have mine. I even have more than one because I have Catalan and Spanish. I think it is good that there are common languages and at the same time a respect for diversity because if we lose diversity, if we think that small is beautiful but nothing else, then despite small size we’re going to finally lose our identity. The third thing I wanted to talk about is how we can enhance the international relationships from the bottom, from the level of cities. I think that sistering cities can seem perhaps like a game, not something very serious, but I disagree. I think that the sistering processes are very important. We sistered Barcelona, for instance, with Shanghai and this was very important, we were commenting about that, about the Presidents Jang Zemin and Zhu Rongji here to sister Barcelona and Shanghai. Because that probably opened a number of opportunities for change that in a way had some influence on the fact that now Beijing is going to be the seat of the Olympic Games. And if you talk in Beijing about the Olympic Games, everyone would tell you ‘Barcelona! Barcelona!’ It is the first thing that comes to mind in this city, which is normal. So sport, sistering, cultural relationships are as important as political and economic ones in order to build this big world that we have to build together; everyone of us starting from his own culture but all together looking to a single world which is the common world in which we live. I want to finish by telling you that when I was President of the Generalitat of Catalonia I had to promote a new law of Catalonia, an Estatut as we call it. The question was open about where to meet, in order for this new law to be born. Where should I convene with the leaders of the different parties in order to write down the new law? We found a place; the place was Miravet. Miravet is a place in the south of Catalonia where the three religions of the world, of the Occidental but also parts of the Eastern world, meet together. Because in a certain moment in the 13th century the three religions of the world, Jewish, Christian and Muslim were living together and this was and will always be a point of reference that will help. Everything we can find in terms of enhancing the value of diversity, not without knowing the cost, which is a high cost, not to be too candid in terms of saying ‘everything which is plural and diverse is better than everything which is common and monolithic’ this is not true, diversity has a cost, but everything that we can do in terms of converting this diversity into something palpable, something that the human species can assume will be a step forward in terms of a freer and more united world which is, ultimately, what the United Nations was born to do. Thank you. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cloenda del 4t Diàleg Orient-Occident Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Àsia (Barcelona)  Abstract A summary of the resource. La trobada, celebrada a la seu de Casa Àsia, va tractar en aquesta edició sobre la dimensió de la seguretat humana en l’era de la globalització. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Cultura Globalització Relacions internacionals Orient i Occident Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/919/0000000898.pdf a265a08442f9cb6466b598922e7a52af PDF Text Text SEMINARIO “EUROPA EN LA ENCRUCIJADA: EL NUEVO TRATADO DE LA UNIÓN” Pasqual Maragall Fundación Sabino Arana, Bilbao 20 de noviembre 2007 Muchas gracias querido amigo (a Txema Montero). Estoy un poco abrumado por tus elogiosas palabras. Os agradezco vuestra invitación y vuestra cortesía de siempre. Compartimos el aprecio y la comprensión, aunque también la diferencia, pero en todo caso, compartimos un conjunto de intereses y, en mi caso particular, también la comunidad de origen. Ustedes saben que mi madre nació, un poco por casualidad, en Bilbao. Recuerdo que cuando éramos chiquitos en casa los primos Maragall hicimos un equipo de fútbol que llevaba como nombre las iniciales de los primos que formábamos lo formábamos: GIPAPERSA (Ginés, Pascual, Pedro, Ernesto y Santiago). El equipo llevaba los colores rojo y blanco. Éramos del Barça pero nuestro segundo equipo siempre era el Athletic de Bilbao. Y si me preguntan aún les podría recitar la alineación… Anécdotas a parte, existen diferencias entre Cataluña y Euskadi pero al mismo tiempo hay afinidad de intereses. Muchas diferencias, pero también muchos intereses comunes. Juntos formamos parte de una España plural que si no sabe entendernos y no sabemos entenderla como una pluralidad no va a funcionar. Además, sin embargo, nos encontramos bajo el paraguas, como aquí se ha mencionado, protector de una Europa en la cual seguramente nos podemos reintegrar de alguna forma, siendo cada uno lo que somos y al mismo tiempo siendo todos juntos. Es un honor estar hoy aquí y poder hablar ante ustedes. 1 �No quiero irme de Euskadi sin visitar el lugar donde descansa un amigo, José Bergamín. Un hombre de origen andaluz, madrileño cien por cien, republicano, muy español, españolísimo, pero que antes de morir decidió trasladarse aquí. Esa generación republicana se daba cuenta de que al volver del exilio - él del Uruguay y Arturo Soria de Chile- no se encontraban a gusto y prefirieron morir fuera de la capital. Es algo tremendo, porque era su ciudad, el lugar donde había vivido y el lugar que quería. Yo he estado en casa de Bergamín, frente al Palacio Real, una buhardilla chiquitina, y recuerdo que me decía: "Me gusta mucho este palacio, sobre todo porque el bichito no está dentro", porque él era republicano a matar, al mismo tiempo que católico. Le preguntaban si era comunista y Bergamín respondía: "Yo comunista hasta la muerte, pero ni un paso más". Hecho este obligado homenaje a Bergamín, decirles que no deja de maravillarme el cambio que ha dado en positivo esta ciudad en las últimas dos décadas, con el Guggenheim como estandarte que nos peleamos Barcelona y Bilbao para ver quién se lo llevaba-, y la envidia que me produce en muchos sentidos. A mí y a muchas ciudades europeas. Estamos aquí para debatir sobre el nuevo Tratado y sobre el momento en el que se encuentra la Unión. "Europa en la encrucijada", reza la convocatoria. Yo creo que siempre es un buen momento para hablar de Europa, de una Europa que tiene toda la complejidad del mundo, y nunca mejor dicho. Estados Unidos tiene un solo idioma -quizá dos, si contamos el españolpero Europa tiene muchísimas más. Son 30 Estados, pero más naciones. Europa, tan plural y diversa, presenta una gran complejidad de gobierno, con menos eficacia o eficiencia en la intervención internacional, por ejemplo militar, pero con una 2 �mayor capacidad para entender el mundo tal como es, porque se parece más al mundo. Y se lo dice un admirador de los Estados Unidos, he vivido dos años allí. Estados Unidos es, al mismo tiempo que una realidad muy distinta, un polo muy atractivo. Pero Europa está en mejores condiciones que Estados Unidos para entender el mundo. No sé si de arreglarlo, porque para poder hacerlo probablemente habría que tener los instrumentos que tiene Estados Unidos y hacerlo más de acuerdo con Naciones Unidas. Recuerdo cómo Javier Solana trataba, desde su posición en la Unión Europea, de encontrar soluciones para los problemas europeos y los problemas internacionales. En una ocasión me dijo que buscaba a alguien que pudiera ir a Mostar y reconvenir y juntar las partes separadas. Yo le dije: tengo la persona, un alcalde, Ricard Pérez Casado, ex alcalde Valencia. Allí fue y resolvió ese tema. Realmente, allí se solucionaron cosas que parecían imposibles de solucionar. Pero la realidad nos dice que Europa ha podido resolver algunos asuntos pero no ha sido capaz de instaurar una justicia. ¿Quién ha juzgado a los criminales precisamente de ese mismo escenario del que estaba hablando? No ha sido Europa. Europa no ha tenido un Tribunal capaz de juzgar penalmente a personas que habían cometido delitos contra la Humanidad, en Bosnia por ejemplo. Barcelona se hermanó con Sarajevo. Convertimos la ciudad en el Distrito 11 de Barcelona (10 Distritos más Sarajevo). Kupusovic, el alcalde la ciudad, me llevó una vez a La Haya al juicio de Tadic, responsable de la muerte de muchos bosnios. Un pariente de una de sus víctimas lo había reconocido en una calle de Berlín y le dijo a un policía alemán: "Este señor es un criminal". Y acabó siendo juzgado en La Haya. Pero ese Tribunal no era europeo, 3 �era el Tribunal Penal Internacional (TPI). Kupusovic y yo estuvimos en ese juicio. Yo me pregunto: ¿Por qué Europa, y en definitiva el mundo, no han sido capaces todavía, de juzgar a Karadzic i Mladic? Karadzic no sólo pensaba sino que teorizaba sobre el terror étnico. ¿Y por qué Europa no ha sido capaz de deternerlos? Alguien debe saber dónde están. ¿Cómo puede Europa esperar que el mundo confíe en ella si no es capaz de solucionar sus problemas internos conforme a justicia, teniendo como tiene Tribunales y como tiene posibilidades de hacerlo? No quiero dramatizar la situación -yo soy un optimista empedernido- y creo que Europa tiene todo lo que se tiene que tener para ser una gran potencia mundial. Creo también que efectivamente el Tratado ha sido maltratado. Y creo también -y en eso hago un reconocimiento a personas que son de una procedencia ideológica diferente a la mía- que la actual Presidencia francesa y, por qué no decirlo, la derecha europea, está siendo más efectiva que la izquierda. Puede ser que estos avances no sean definitivos o no sean perfectos, pero se está avanzando más en el proceso constitucional europeo de la mano de Sarkozy que de la mano de otros gobiernos y otras procedencias ideológicas. Lo mismo diría del Proceso Mediterrámeo, que ha quedado un poco varado. El Proceso Euromediterráneo -que empezó con Javier Solana en Barcelona en el año 1995, con gran éxito, y que luego se repitió en 2006 con menos resonancia pero con resultados efectivos y positivos- es un proceso que ha quedado 4 �silenciado y que no tiene protagonistas. Sería positivo que esos Europa los fuera solucionando estos temas. En cuanto al nuevo Tratado me parece bien lo que está haciendo Sarkozy, ya que va más en el sentido que nos interesa a todos. También tengo que reconocer que siendo Timoty Garton Ash un personaje que no es de mi procedencia ideológica, admito que muchas veces acierta. Ha escrito un artículo titulado "La Europa de Babel", en el que afirma que uno de los grandes problemas de la democracia en la Unión Europea es que hablamos y pensamos en muchas lenguas distintas. A mí me gustaría contestarle que, efectivamente, eso nos complica la vida pero nos hace más comprensivos de como es el mundo y por tanto más eficaces. Europa se parece más al mundo que América, como he dicho antes. En este sentido es bueno que Europa vaya asumiendo sus responsabilidades y que lo haga con más eficacia que las potencias que hasta el momento se han ocupado de esos temas. Por último déjenme citar a Georges Stainer, que estuvo el otro día en Barcelona. Tiene una obra deliciosa que tituló "La idea de Europa", que da la medida de una Europa transitable, transitable en el sentido de las migraciones, de los peregrinajes, de las culturas. Creo sinceramente que el Tratado de Lisboa a la mayoría de quienes nos proclamamos europeístas nos parece seguramente insuficiente pero es un paso adelante. Con el Tratado sobre la mesa, desde este mismo europeísmo tenemos casi la obligación de no dejarnos cegar por el optimismo pero de seguir avanzando. "És hora d’anar per feina!" que 5 �decimos en Cataluña, es hora de trabajar para obtener resultados. Es hora de recuperar la ilusión, de dejar de hablar exclusivamente de cuestiones funcionales y de hablar también de las fundacionales, de ver más allá de las instituciones, de pensar en ambiciones y, por encima de actuaciones institucionales, centrar la reflexión y la acción en los ciudadanos, sin los cuales Europa no se hará ni será. Muchas gracias. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa en la encrucijada: el nuevo tratado de la Unión Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundación Sabino Arana (Bilbao) Abstract A summary of the resource. Participació al seminari “Europa en la encrucijada: el nuevo Tratado de la Unión” de la Fundació Sabino Arana. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Unió Europea Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/918/0000000890.pdf cd0b872ed9885cb027e29fe986d0c3a2 PDF Text Text Clausura de la XII Trobada d’Economia de S’Agaró per Pasqual Maragall 17/11/2007, S’Agaró Hotel Transcripció de la conferència: Pasqual Maragall: Doncs moltes gràcies, ara ja sabeu quin ha estat el meu paper aquí, avui, portar Josu Jon [riures de fons] perquè...no, no, molt seriosament, hi ha poques persones (jo en conec unes quantes a Europa) perquè he estat força implicat i he estat, durant quatre anys, primer vicepresident i després president del Comitè de les Regions, que és la tercera institució europea –el Consell, la Comissió i el Comitè de les Regions– i ja em conec força bé el jargon, el llenguatge europeu, i Europa com a realitat política, i us haig de dir que no hi ha gaires persones que estiguin en condicions d’explicar el que acabeu de sentir ara amb la claredat i al mateix temps la riquesa de matisos que ens ha aportat Josu Jon Imaz. [Pasqual Maragall s’adreça a Josu Jon Imaz] Me parece que hemos salido ganando todos con el hecho que otros no hayan podido venir y te hayamos tenido a ti, porque seguramente tu punto de vista es más rico -y lo digo con toda la sinceridad y con toda la inmodestia-, porque claro, el punto de vista más rico es siempre el de aquel que tiene más contradicciones que soportar o que amalgamar, y que por tanto cuando luego tiene que explicar la realidad es capaz de hacerlo sin olvidar nada. Hay otros países y otras mentalidades. No digo de Italia, que es más parecida a nosotros en muchos sentidos, y en algunos seguro que nos supera en capacidad de improvisación y en riqueza de lenguaje. Pero creo de veras que -i ara ja em passo al català una altra vegada-crec de debò que Europa té, en aquest moment, la singularitat, i per això pot ser important el seu rol en la organització internacional o mundial. Estats Units és un país que té molts estats, però té pràcticament un idioma, o dos, si comptem l’espanyol. En canvi, Europa té 30 estats (al voltant de 30 perquè no sé mai el número del tot) i en canvi, de nacions en té més. Té 30 estats però deu tenir segurament 40 nacions. Per què? Perquè hi ha estats que en tenen més d’una, i un d’ells és l’Estat espanyol, un altre és el britànic, un altre segurament el belga, i encara podríem anar seguint. De manera que si Europa surt bé, el món pot estar tranquil perquè segurament això serà un bon símptoma que el món pot anar bé. Una Unió, com és la Europea, en què hi ha tants idiomes, en què hi ha tantes diferències i al mateix temps, una relativa unitat de criteri... Jo penso que en aquest operador, vull dir, podem trobar segurament un lideratge mundial que altres països que tenen més poder (històricament econòmic, ara ja no està tan clar) i militar, amb tota seguretat, segurament no tenen en aquest moment. Aquest és un país, el nostre, que es permet el luxe de prescindir, ni que sigui temporalment, de polítics de primeríssima fila com ara acabem de sentir. -1- �[Pasqual Maragall s’adreça de nou a Josu Jon Imaz] Yo, Josu, lo que voy a hacer es invitarte a la Fundación Cataluña-Europa, un invento –muy modesto- que hemos hecho aquí para estudiar lo que los americanos llaman buenas prácticas, good practices, que no pretende cambiar el mundo sino mejorar algunas cositas. Pueden ser muchas, e incluso importantes, como sistemas de transportes o la financiación de la política, por ejemplo, que es un tema que en Estados Unidos tienen ya muy suelto y en cambio aquí tenemos muy mal. Aunque todos los empresarios tenéis que pagar y decirme: «esto no lo puedes decir» [riures de fons] porque si no es peor, y en cambio, en América es público y notorio que los empresarios y los no empresarios ponen dinero, y lo tienen a gala, los partidos, decir que tienen más dinero que los demás. No es como aquí que tienen la gala de decir que tienen menos. Allí, en fin, el dinero es un valor reconocido, no es un pecado, es un mundo un poco judeocristiano en el que estamos más metidos. Bien, yo creo que tenemos muchas cosas, pues, que mejorar, y que deberíamos de hacerlo sobre la base de mejorar los elementos del juego. Uno de ellos el dinero en la política, otro la eficacia de las comunicaciones, y tantos otros que en estos momentos nos preocupan muchísimo. Pero tratando de salir un poco de los temas obsesivos que a veces nos abruman, creo que la contribución de Josu Jon, en el terreno político, es absolutamente importante y me congratulo mucho de que haya podido venir y estar hoy con nosotros. Vosaltres, aquí, teniu segurament gravacions d’anys anteriors d’aquestes sessions, ho dic perquè també, posats a fer comparacions i bones pràctiques, una altra cosa que es podria fer és analitzar anys passats a veure què dèiem i si ara diem el mateix o el contrari. També podria ser que d’això en traguéssim algun ensenyament. Mireu, jo crec que parlant del que a mi em tocava parlar, que és globalització i creixement, però també, molt en concret, del tema mediterrani, crec que la globalització ha arribat tard a la Mediterrània, o potser el que ha passat és que la Mediterrània ha arribat tard a la globalització. Altres espais, com la Xina, l’Índia, el Brasil o Sud-àfrica es dibuixen com a espais emergents, molt potents, en una nova configuració multipolar del sistema mundial econòmic. En canvi, la Mediterrània ha estat sempre immersa en diverses circumstàncies desfavorables que no li han permès posicionar-se amb fortalesa davant els canvis propiciats per la globalització, entesa, sobretot, com el creixement econòmic basat en la liberalització dels fluxos globals, de capitals i de mercaderies, i en els creixements impulsats per la revolució tecnològica de la informació i la comunicació, i també, evidentment, en l’abaratiment dels transports i la fi, que aquí s’ha mencionat, també, de l’atenció bipolar de la Guerra Freda. Això comporta el risc de la redundància pel Mediterrani, i de convertir-se en un mercat negligible pels grans fluxos econòmics del segle XXI, mancat una mica de massa crítica, d’estabilitat sociopolítica i d’integració geogràfica. D’una banda és un mercat fragmentat, no té prou massa crítica, esvaït ja el somni del -2- �panarabisme, no hi ha integració politicoeconòmica entre els països, etc. Hi ha clarament com a mínim tres àrees econòmiques diverses: d’una banda; Turquia, amb dinàmica pròpia, i acostant-se a Europa (amb matisacions que després farem). D’altra banda, l’Orient Pròxim, tensionat pel conflicte amb Israel i fragmentat en petits països, tret del cas d’Egipte. I finalment, un Magrib, no integrat, amb una línia recent d’arribada de normalitat internacional, amb una Algèria traumatitzada per una guerra civil sagnant i una economia quasi diria que impulsada però també tiranitzada pels líders hidrocarburs i un Marroc emergent, però que parteix de molt avall, i una Tunísia petita, i políticament, diríem, immobilitzada. D’altra banda, amb una estabilitat política complicada, tensionada fortament per un conflicte palestino-israelià enquistat i per una intervenció a l’Iraq catastròfica per als equilibris regionals i per al manteniment de l’estatut. Finalment, un pobre creixement econòmic real de zona, amb poca inversió estrangera directa, poquíssima innovació i poc dinamisme en els mercats interiors, segrestats, com estan, per l’immobilisme polític de les elits i amb una pobra generació d’ocupació que provoca, evidentment, tensions socials internes per les tensions perilloses, per a la seguretat i l’estabilitat social de l’àrea, amb pressions migratòries com sabem, constants, cap al Nord. Finalment, amb una política a la Mediterrània poc valenta, poc existent, quasi diria. Europa ha prioritzat l’ampliació a l’Est i per tant, la crisi conseqüent de creixement d’aquella ampliació, i ha infravalorat la importància de l’espai euromediterrani. En conseqüència, el creixement de la Mediterrània passa per la solució de diversos dèficits en els mercats globals, convertint el Sud en la porta d’entrada de mercaderies provinents de l’Orient, i això implica inversió en infraestructures, polítiques energètiques integrades, polítiques de transports i logística agrícola, projectes tecnològics, transferències de coneixement, que són condicions absolutament indispensables perquè aquests processos vagin endavant. I finalment, superació de les tensions geoestratègiques, estabilització de l’Iraq, progrés clar i consolidació de la solució dels estats veïns, Israel i Palestina, integració de Turquia a la Unió Europea, integració dels països del Magrib en la zona de lliure circulació i de creixement sud-sud i superació de la tensió Argèlia-Rabat. Una política euromediterrània ben decidida significa, ha de significar, un augment, quasi diria, exponencial de la inversió europea a la zona, repartir les perspectives financeres 2013-2020 incorporant nous actors, obrint definitivament el mercat a productes agrícoles, regulant els fluxos migratoris i reinvertint les remeses d’una forma sistemàtica. Crec que és essencial l’enfortiment de la institucionalització de les relacions EUROMED (FEMID), el Fons del Mediterrani, Banc Euromediterrani, Assemblea Parlamentària, Secretaria Permanent Euromed, Fundació Anna Lindh. Mirin, tot això són institucions, són molts noms, son molts acronímics nedant en un mateix mar i sense capacitat per solucionar els seus problemes. -3- �A mi m’agradaria sortir d’allò convencional i imaginar escenaris una mica diferents i potser més suggerents. La Fundació Anna Lindh, la Fundació Euromediterrània, el Procés Euromediterrani o Procés de Barcelona també, que va néixer aquí, amb èxit, amb l’èxit de la primera conferència, alguns ho recordareu, l’any 1995, em penso que va ser. Jo era alcalde de Barcelona, aleshores i recordo perfectament que Arafat i Barak es van abraçar al Saló de Cent de l’Ajuntament i allò semblava una cosa que no havia passat mai en segles, gairebé, i que obria una nova etapa. Però va durar molt poc, perquè al cap de poc hi va haver tots els conflictes que us pugueu imaginar i els trencaments, al cap potser, d’un any. O sigui, tot allò que semblava meravellós i que per cert, Javier Solana, que era ministre d’Exteriors del govern espanyol va realitzar de manera molt eficient, va desaparèixer d’una forma rapidíssima. Tot semblava meravellós però anaven passant els mesos i Israel i Palestina xocaven de nou en una guerra cruenta. La segona conferència, 10 anys després -perquè ens trobàvem cada deu anys, no ens acostumem a fer-ho massa sovint- també a Barcelona, però aleshores ja sota presidència anglesa, a mi em va agafar com a president de la Generalitat i estava a tercera fila, per dir-ho d’alguna forma, nosaltres ja no érem els organitzadors, Espanya no tenia la presidència, era Anglaterra, i Anglaterra com sempre, l’interès que tingui en el Mediterrani és molt relatiu. Ara que tornen a estar de moda les pel·lícules sobre Isabel I d’Anglaterra i Felip II d’Espanya és bo de recordar que els interessos estratègics d’Espanya i Anglaterra han estat sempre, absolutament, no oposats, sinó totalment diferents i adreçats en direccions distintes. Com deia irònicament Keynes, en el famós article sobre el botí espanyol, que en deien, Spanish booty, li diu un anglès a l’espanyol: «se es conquistador cuando no se puede ser pirata». Perquè és clar, el cost-benefici de la pirateria és infinitament més positiu [riures de fons]. És més barat i dóna més. També podríem dir que per als espanyols, la Mediterrània, un cop descoberta Amèrica -i quan dic espanyols vull dir Espanya, el conjunt d’Espanya i el centre d’Espanya- que un cop descoberta Amèrica, el Mediterrani va a passar a ser com una anècdota menor, un petit mar interior que a més, quan a Suez s’empipaven, quedava incomunicat. Perquè jo ara recordo que el canal va estar tancat durant una bona colla d’anys i això ens obligava a subministrar-nos de petroli, per exemple, des de l’Est, pel cap de Bona Esperança i per l’estret de Gibraltar. Ja em direu quina era la centralitat de Barcelona, nul·la! Érem una ciutat riberenca d’un petit llac interior que no tenia petroli i al qual s’havia d’arribar donant la volta passant pel Sud d’Àfrica. Doncs bé, el que van fer Felipe González i Javier Solana -i Narcís Serra- el 95, a Barcelona, amb aquesta conferència, va ser transcendental. Quasi tant jo diria, com els Jocs Olímpics del 92, dels quals tant s’ha parlat, o més. Ens va posar de nou, literalment, al mig de la Terra, que és el nom del Mediterrani, en el Mediterrani etimològic. Fa bo de dir-ho des de S’Agaró estant, un dels racons més bells d’aquesta mar, sense cap mena de dubte. I de fer-ho de la mà d’una persona com Anna -4- �Balletbó, que no solament s’estima aquest mar, sinó la gent que hi viu, la gent que hi viu al voltant. I no precisament els més rics, sinó els qui les passen més magres per raons econòmiques i encara més, ètniques i religioses. Hauríeu d’haver vist l’Anna i la Diana visitant un Arafat atrafegat -perdonin la redundància Arafat-atrafegat- que les atenia com podia mentre firmava papers sense perdre la bonhomia. Hauríeu d’haver vist aquestes dues senyores parlant amb Arafat, venent-li la mercaderia, explicant-li que el volien ajudar i aquell pobre home, firmant els papers que havia de firmar i al mateix temps, ocupant-se’n, a més. Era un home extraordinari. Hem anat enrere en molts sentits, reconeguem-ho, d’ençà d’aquelles dates i respecte als moments de l’agermanament d’Istambul amb Barcelona també, i de Maragall amb Erdogan, que va ser, recordo, aclamat una nit de Reis, quan els agermanaments consistien en què tu havies de visitar la ciutat. Jo hi vaig anar, i ens vam agermanar amb Istambul, i aleshores hi havia una devolució de la visita i Erdogan va venir, però el dia que va venir era el dia de Reis. Era la nit de Reis, llavors jo havia d’anar al port de Barcelona perquè hi havia tots els nanos allà, rebent els Reis que arribaven, etc. i vam sortir a l’edifici aquell petit que hi ha del port amb l’Erdogan i vaig dir: “Però és que aquest ve de l’Orient de debò”. Els nanos es van tornar bojos i l’Erdogan no s’ho creia. Ha estat un dels millors dies, jo crec, de la vida d’Erdogan: el van aclamar com un rei mag! [riures de fons]. Ara ho podem explicar tot amb un somriure als llavis i amb la recança de veure que els qui ara marquen el ritme del ball d’Europa no acaben d’entendre que els vots que localment pugui donar l’actitud de reserva amb Turquia, versus Turquia, no valen ni de lluny la pèrdua d’un aliat estratègic, potent i decisiu a l’Orient Mitjà. Amb això sí que estem d’acord amb Rodríguez Zapatero i per descomptat, amb el meu amic de tota la vida i amb tantes batalles europees i mundials, Jorge Sampaio. El que ja no està tan clar és que Espanya estigui tenint l’actitud que cal amb la vora sud del Mediterrani. I sembla mentida perquè la qualitat dels consellers del rei del Marroc, per exemple, Andrea Zulai, és fora de tot dubte. I les bones relacions amb el govern algerià i amb els ministres com Rashid Rajmani, a qui conec bé, perquè vam agermanar Barcelona amb el gran Alger, també són evidents. Fa un temps es parlava de reforçar i apostar per la Fundació Anna Lindh, però darrerament sembla que Sarkozy ens dicta la política euromediterrània per no dir la política europea, i he sabut que tinc una sincera admiració per a aquest senyor, pel president francès. Crec que és un polític important i que està portant el ball a Europa tot i les discrepàncies que he esmentat abans. Espanya, ha perdut pistonada, sembla, en aquests escenaris Dommage. Personalment, els meus interessos queden ja una mica lluny d’aquest escenari que se m’apareix més aviat com un tema per a les memòries que no pas com un tema de futur. Però l’Anna Balletbó, pot comptar, com sempre, que si s’embranca en aventures mediterrànies, i més, si és de la mà de Selatim i Zeynep que avui no sé si ha vingut, pot comptar amb mi. Demà passat, en tot cas, haig d’anar de nou amb Josu Jon Imaz cap a Euskadi, en aquest cas per parlar d’euroregions i coses semblants. -5- �Ja sabeu que fa un any vam estar amb Josu Jon a Roma, en el llançament d’un partit, el PD, Partit Demòcrata, que ha fet forat a Itàlia i més que en farà a Europa. A Catalunya hi ha un grup de persones, un centenar de persones, dirigits per la Rosa Martí, ex alcaldessa de Parets, i l’escriptora Núria Albó, que ho va ser de la Garriga, amb la Magda Casamitjana, que és l’alcaldessa de Roses, en Ferran Mascarell, en Joan Margall (no Maragall, Margall), que és l’alcalde de Torroella de Montgrí, i tota una colla d’altres que intenten obrir aquesta via del partit demòcrata amb versió catalana, anomenada el Partit Català d’Europa. L’alcalde de Roma, Veltroni, que serà el candidat del Partit Demòcrata en les eleccions italianes d’aquí a quatre anys, no ha pogut venir, justament, perquè deu estar enfeinat amb aquestes coses i perquè a Roma s’hi està molt bé, com us puc certificar personalment, s’hi viu molt bé. Hi vam ser recentment amb la Magda Casamitjana, al Congrés, que precisament va elegir Veltroni com a futur candidat per a les eleccions italianes presidencials d’aquí a quatre anys. I entre altres coses, vam assistir, per cert, a San Paolo Fuori Mura, a un Rèquiem de Verdi que valia totes les pessetes del món. Quan em mori voldria que me’l posessin, escolteu. Si teniu ocasió de sentir el Rèquiem de Verdi, i a més, el podeu sentir, sobretot, a San Paolo Fuori Mura, doncs us tornareu tots catòlics i demanareu que us enterrin amb aquella música. (riures) Jo sóc un convençut de la fórmula del PD. Penseu que -no sé si m’equivoco si són cinc milions o tres milions, algú em va dir que potser no eren cinc milionsperò la xifra que a mi em constava era que els votants, en les eleccions primàries que ha fet el Veltroni i els altres candidats, eren d’uns cinc milions de persones. Jo me’n recordo que quan vaig tornar d’Itàlia l’any 98, i em va venir a buscar Felipe González per dir-me que em presentés a les eleccions del Parlament català, a la presidència de la Generalitat, jo li vaig dir: “Home, no serà sense programa”. “Hombre, ¿pero qué programa?”, va dir ell. “Hombre, el programa federalista”. “Cómo federalista? Serà cooperativo, no diferencial”, vaig dir (perquè ja es rebaixaven, llavors ja es rebaixaven una mica). I perquè s’entengués el que volia dir, al final de la meva estada a Roma vaig fer un paper que es deia Els quatre federalismes, el cultural, el polític, l’econòmic i el de les infraestructures. Bé, doncs jo crec que les coses han d’anar per aquí. Crec sincerament que fins i tot els millors de Madrid, com ara el que he citat, els hi costa una mica d’entendre perquè, com deia el Josu Jon, una cosa és mirar les coses des del mig i una altra és mirar-les des de l’exterior. Ja sabeu que es va fer famosa aquella frase d’Aznar quan li vaig preguntar...jo havia fet una acord amb Felipe, una mena de pacte no escrit amb Felipe González que em va dir: “Bueno, yo voy a pagar los Juegos Olímpicos y voy a pagarte todo el dinero que haga falta y toda la inversión etc. pero tú tienes que admitir que la primera línea de alta velocidad sea Madrid-Sevilla”. “Hombre, la verdad es que es un poco chocante”. Es clar, Madrid-Barcelona era cantat, no? Però és clar, era molt astut i a més tenia la seva lògica i el seu pes. “Sí, porque además si llega a África, etc.” [riures de fons]. Bé, molt bé, d’acord. I efectivament, la qüestió va anar bé, pel país la qüestió va anar molt bé, va anar bé per Barcelona, va anar -6- �bé per Catalunya,va anar bé per Espanya, va anar bé per a tothom. La veritat és que el senyor González no es va quedar tota la vida, va venir un altre senyor que es deia Aznar. I l’Aznar va dir: “Hombre, esto de Barcelona-Madrid... no, no, no, alta velocidad, de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”. Ja hi tornàvem a ser. És a dir, és la confusió del lloc on estàs com a lloc únic. O sigui, tu veus el món des d’allà on estàs: si tu estàs a Madrid, l’alta velocitat és anar de Madrid a..., doncs no, perquè de Barcelona a Bilbao es més important que de Madrid a Zamora. Evident, que és més important, però no hi és, no hi era. No està dibuixat, no estava dibuixat. I em temo que encara no ho està del tot. Tant que fins i tot un dels ministres socialistes com Borrell, quan va venir, sobre aquest tema, jo li vaig dir: “Bé, escolta, molt bé lo de Madrid-Sevilla, però, i Barcelona-València?”. Diu: “Ah, Barcelona-València...velocidad alta”. “Que no és el mateix velocidad alta que alta velocidad?”. “No”. La «velocidad alta» eren 200. I és amb el que estem. I punt. I me’n recordo que la primera vegada que jo vaig anar al poble dels meus abuelos, que és Monòver, a Alacant, vaig haver de baixar del tren a València i agafar-ne un altre de València a Alacant, el primer a 200 i el segon a 150, no me’n recordo exactament. No sé si ara ja hi arriba, o no, o ja ha passat, però us ben asseguro que encara no hem superat unes rèmores que es van produir fa 25 anys enrere. O sigui, Jocs Olímpics, l’Expo de Sevilla, primera alta velocitat...això, els que esteu en temes d’infraestructures a veure si...Que ens està passant? Doncs que els altres països ens poden anar al davant. Afortunadament, tenim empreses importants, com és Abertis, i no ho dic perquè estiguin aquí ara, que han acabat, de fet, comprant infraestructures a fora. Mirin, És molt important tenir infraestructures europees i tenir empreses, que estiguin aquí i allà, o sigui, que tinguin actius. És enormement important. Això que està passant amb alguns bancs a Madrid i algunes empreses d’infraestructures a Madrid, que estan a Gran Bretanya, que estan comprant, això es enormement positiu. I també és enormement positiu i serà enormement positiu que Espanya entengui que amb un sol centre no en té prou. O sigui, ara mateix, per exemple, empreses de capital risc, a Barcelona, no n’hi ha. N’hi havia una que van fundar l’Ajuntament i Iniciativas S.A., i al final han acabat operant totes a Madrid, pràcticament. No hi ha capital risc, a Catalunya. No hi ha risc, capital risc, que era el que figura que ens definia, no? És clar, a Madrid hi havia moltes altres coses, però capital risc segurament no, hi havia la seguretat...aquí tenim la política...vull dir que estaven al mig. Doncs aquí, allò que teníem doncs ara no ho tenim. De manera que, des d’aquest punt de vista, ens queda molta feina a fer. Senyors, no us vull cansar més, ja veurem com acaba tot plegat, al Mediterrani, el nostre paper al Mediterrani, i l’evolució del que en bona hora va començar l’any 1995 i que ara hauria de continuar. Com que d’aquí a tres dies serem a la Fundación Sabino Arana seguirem parlant d’això, perquè hi ha tot el tema tan interessant de que Espanya és un estat però té diverses nacions. I que Europa, té, com he dit abans, força més nacions que no pas estats, a diferència del que passa als Estats Units. Europa és complicada, per això està en millors condicions d’entendre del món. Tot i -7- �que espero que “l’úlcera” dels Hillarys i Obamas serà més comprensiva que no pas l’actual. Ja veurem. De moment preocupem-nos del que és nostre, arreglem el Mediterrani, que ja serà molt. Serà un bon entreteniment, magnífic primer pas. Qui pugui arreglar Espanya i el Mediterrani, pot arreglar el món sencer, segur. Moltes gràcies. [Aplaudiments] -8- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clausura de la XII Trobada d’Economia de S’Agaró Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. S’Agaró Hotel Abstract A summary of the resource. Conferència de clausura de Pasqual Maragall de la XII Trobada d'Economia de S'Agaró. Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Economia Model social Congressos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/917/0000000875.pdf e68f07f092b9ae129f5c6c206c4e41ef PDF Text Text Conferència-sopar a Montevideo (Associació d’Empresaris d’Ascendència Catalana a l’Uruguai - ASEACU). Gobiernos de progreso en la sociedad democràtica: presente y futuro 29/10/2007 - Complejo Riviera (Montevideo) Es un honor para mí volver a Montevideo invitado por los empresarios catalanes y acompañado por autoridades amigas de tantos años como: Rodolfo Nin Novoa, vicepresidente de la República, Reinaldo Gargano, ministro de Relaciones Exteriores, María Julia Muñoz, ministra de Sanidad y Mariano Arana, ministro de Vivienda. És un honor per mi ser convidat pels empresaris catalans de l’Uruguay i haver pogut respondre a la invitació en companyia de la meva esposa. He vingut a Argentina al casament de la meva filla, ella continua la saga que vostès o els seus avantpassats, com els Batlle de Sitges i tants altres, van encetar. Siendo Alcalde, el primer pedazo de tierra hispanoamericana que visité fue éste. Viajé acá con el jefe de la oposición del Ayuntamiento de Barcelona, Ramon Trías Fargas. Hacía poco que la democracia había vuelto acá, días tan sólo. De modo que al llegar al centro de la ciudad acompañado por las sirenas de la policía local del buen primer alcalde democrático de Montevideo, Aquiles Lanza, y nos acercamos al local de las Juventudes Socialistas, les encontramos a todos aterrorizados, casi debajo de las sillas, en una sala presidida por el busto de Lenin. “¡Que vuelven los milicos!”, debían pensar. El caso es que, después de visitar el monumento a Companys, con emoción considerable, pues en España la restauración de la democracia tras la muerte de Franco se hizo al precio del olvido –no sé si en Argentina y acá ocurrió parte de lo mismo- nos fuimos, fuera de programa, a ver un partido del Peñarol de Schiaffino contra Cerrito lo que nos dejó sin la conexión aérea prevista con Buenos Aires, nuestra etapa siguiente –el Buenos Aires del buen y corajazo Alfonsín-. Y tuvimos que alquilar una avioneta escueta en la que la pequeña tribu catalana casi no cabía. El pobre Ramon Trias, liberal, jefe de la oposición como dije, estallaba de indignación. Pero reconoció más tarde que el partido en el Centenario había sido un entrante positivo de nuestra visita. Trias conocía bien América Latina. De hecho vivió años exilado en Colombia antes de volver a la España ya democrática. Miren: esas idas y vueltas de España y América Latina, desde lo que nosotros llamamos el descubrimiento, hasta el siglo XX y sus guerras civiles y mundiales, de las que España y América del Sur fueron víctimas más que protagonistas, es una de las epopeyas más evidentes, a veces trágicas, a veces gloriosas y a veces grotescas, de la historia de la humanidad entera. Se hace difícil explicar a nuestros hijos y nietos, que nacieron en la paz, qué era lo que nuestros padres habían legado: un fardo de vivencias ora cultas, ora dramáticas, un mundo convulso y enfrentado. 1 �Pueden ustedes imaginar pues mi emoción cuando al llegar a mitad de los 80 acá, la mujer de Gargano y los Rodríguez Filippi nos dijeron aquello ya tan sabido de: “Ustedes descendían de los godos y los romanos, nosotros de los barcos”. Y la que ahora siento viendo como aquellos entonces opositores de una fértil democracia, gobiernan con mano sabia –y como no iba a serlo si a golpes es como se aprende, a golpes y a disgustos- en el Uruguay de hoy. No insisto en los recuerdos más recientes, entre otras cosas porqué a mi edad se olvidan más pronto que los más lejanos, curiosamente, como si al final volviéramos al principio. Pero hablemos ni que sea un poco de futuro, que no es siempre lo más conmovedor pero si lo más atractivo. En España y en Europa las cosas están cambiando. El nacimiento mismo de Europa como nueva realidad política, con bandera, moneda y ejército, y espero que muy pronto tribunales (la justicia siempre es lo más perezoso en el cambio), esa Europa, digo, es ya nuestra nueva patria grande, como MERCOSUR, y un día la América Latina entera lo será para ustedes. Globalización es una palabra que ha dejado, afortunadamente, de ser una technicality, una pedantería discursiva para convertirse en realidad cotidiana. Si me saludan en la calle en Montevideo y Messi es el ídolo de Barcelona; si aquí puedo ver diarios y televisiones españolas y allí las vuestras, ¿quién va a ser capaz de ponerle puertas al campo, a ese campo abierto? ¿Y además para qué? Profundicemos en ese camino, que no excluye rivalidades como la del Barça y el Real Madrid o la de Uruguay y Argentina: Dejemos los incidentes fronterizos para los políticos que no saben como crear sentimientos de identidad si no es por contraposición a otras identidades. En nuestro mundo las identidades y las razas están, afortunadamente, condenadas a mezclarse. ¡Ojo! No seamos ingenuos. Conseguir que la mezcla se haga con tino y eficacia y respeto por la singularidad de cada uno, de cada colectivo, y aún de cada ciudad o barrio, es una de las tareas más difíciles del político. La religión de la igualdad, sea la cristiana, sea el producto de la revolución francesa, no basta ni mucho menos. Es preciso el cálculo y el tino. Yo se que a partir de determinado umbral de predominancia de inmigrantes, como en la Barcelona o la Terrassa de los años 80, habrá problemas. Que la Barcelona vieja se deterioraba sin aparente remedio, que en barrios enteros de inmigrantes del sur de España, una vez conseguida una cierta dignidad en la vivienda y los servicios, en los parques y en los centros cívicos, la llegada de nuevas oleadas de una inmigración distinta, plantea problemas serios, que los antiguos inmigrantes, hoy ciudadanos a parte entera, viven como una pesadilla, como un retorno a una infancia o una juventud llena de carencias. 2 �Hace poco me reunía con inmigrantes antiguos del sur de España ya afincados en Barcelona. Y su verbo era una poesía entrañable. Nadie sabe tanto de la vida como estos que han tenido dos, una en el sur campesino y otra en la gran ciudad. Somos los exiliados del huerto me decía uno. Y otro contaba que habría hecho cientos de kilómetros en bicicleta para llegar de Extremadura a Barcelona. Le llevó treinta días -porqué paré en Lérida pa cosechá, dijo-. Me recordaban aquella maravillosa El viento se llevó lo que de la emigración argentina del Sur, y el Soy Roca, me perdonarán ustedes tantas referencias del país vecino. Pero es que las mías de Uruguay son más inconfesables. Mi tía abuela Milans tenia tierras en Uruguay. Para mi Uruguay son los cuadros que pintaba su hija, Ángeles Noble Milans, de un verde intenso y mullido, increíble, demasiado bello para ser verdad. Miremos al futuro. Subámonos al Cerrito, cerca de donde vivía Manolita Pina, la viuda de Torres García, y desde la altura que domina la bahía proyectemos un futuro hispanoamericano y catalano uruguayo, digno de nuestros antepasados pero sobretodo de nuestros nietos. Construyamos instrumentos políticos amplios, tanto territorialmente como ideológicamente. Se terminó el siglo de las ideologías políticas que yo llamo confesionales. Estamos en el siglo de los grandes conjuntos territoriales y también de los grandes marcos políticos, en los que caben muchas variantes, muchos matices y pocas intransigencias. En Europa van a haber dos partidos: el demócrata o progresista y el popular o conservador. Como en EEUU el republicano y el demócrata. Con matices internos, con elecciones primarias, con financiación transparente. Este último punto no es baladí. En espacios políticos más ideologizados suele haber menos transparencia, más transversalidad y conexiones entre partidos y medios de comunicación. El resultado no es bueno. El liberal progresista y el socialista no irán separados en el mundo que viene, en el mundo de los grandes conjuntos: norteamericano, europeo, sudamericano, índico, etc. Solo un entendimiento inteligente entre los representantes de esos grandes conjuntos puede acabar con las dos pesadillas de la humanidad a día de hoy: las guerras étnicas y la polución del planeta. Si Norteamérica, MERCOSUR y la Unión Europea se entienden con los grandes países asiáticos, ¿qué país puede sostener con éxito una aventura bélica contra sus vecinos? Es cierto que las guerras llamadas de religión son y serán difíciles de superar porqué llevan a sus combatientes a actitudes en las que el precio de la vida es cero y el suicidio se convierte en una estrategia imposible de combatir, como en el 11S de Nueva York o el 11M de Madrid. Es cierto que la armonía entre árabes y judíos en EEUU ha desaparecido. Es cierto que, como he dicho, la llegada de razas distintas de obreros en Europa no deja de provocar conflictos. La chica ecuatoriana agredida brutalmente por un ciudadano de un barrio de inmigración autóctona, y la tardía reacción de los jueces españoles a esa agresión, no son síntomas alentadores. 3 �Pero prefiero creer que la moderna reacción de la opinión pública en contra de esas vejaciones, muestra un avance cierto en lo más profundo de nuestras consciencias. El día en que eso sucedió y el asaltante fue dejado en libertad por el juez, puesto que la victima (posiblemente sin papeles) no había denunciado, llamé a un representante del poder judicial y le dije que si necesitaba denunciantes yo estaba dispuesto a serlo. Pero no hizo falta. Queridos amigos, estamos cerca de ir hallando soluciones a los grandes problemas contemporáneos: la polución del planeta, las guerras étnicas y el racismo urbano, la gobernación distante y la falta de justicia internacional, la impunidad de las grandes empresas - mayores que muchos estados, pero menores que las uniones de estados. Todavía falta, pero el mundo ha dejado de ser solamente una pesadilla. Hay muchos dramas, pero hay muchas soluciones. Ustedes en Uruguay, desde MERCOSUR, deben dar un empujón a las buenas prácticas, a la gobernación concertada y en definitiva a la esperanza. No nos fallen. Gracias. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Gobiernos de progreso en la sociedad democrática: presente y futuro Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montevideo (Uruguai) Abstract A summary of the resource. Conferència pronunciada en un acte organitzat per l’Associació d’Empresaris d’Ascendència Catalana a l’Uruguai (ASEACU). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Democràcia Acció política Progressisme Socialisme Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/916/0000000864.pdf 52a08eb8d22fefe614268d3408322b46 PDF Text Text Roda de premsa de Pasqual Maragall Hospital de Sant Pau (Barcelona). 20/10/2007 Aquest matí he tingut la oportunitat de fer una visita a la Unitat de Memòria dels Serveis de Neurologia d’aquest Hospital de Sant Pau. Acompanyat per la doctora Teresa Gómez Isla. Ja fa temps que ho volia fer, per dues raons: perquè segueixo amb molt d’interès, amb interès creixent, l’evolució dels nostres hospitals generals, jo crec que per a una ciutat i per a un país, l’excel·lència dels hospitals és un símptoma de salut, en tots els sentits, i després per una raó més personal, i més recent, que ara els exposo perquè en tinguin coneixement. Aquests darrers dies la brama sobre la meva salut, s’ha estès impulsada per raons que de vegades són santes i de vegades no tant. Crec que de vegades han estat inclús potser una mica interessades, més que no pas altruistes o producte de la curiositat científica. Però això no és el més important. El cert és que fa uns mesos em van diagnosticar un principi de la malaltia d’Alzheimer. Aquesta malaltia que alguns com que no en recorden el nom anomenen Eisenhower, cosa que a mi m’agrada perquè l’Eisenhower no és una persona que aquí en aquest país tingui moltes simpaties. Doncs bé, vull ajudar a derrotar aquesta malaltia. No és fàcil ni senzill, però la visita que acabem de fer a l’hospital i a les persones que hi estan treballant, més aviat ens condueix a ser optimistes, si més no a mig o llarg termini. I ho faré personalment i acompanyat de tots aquells que em vulguin i em puguin ajudar en la mesura de les seves possibilitats econòmiques o professionals o científiques. Enlloc no està escrit que aquesta malaltia hagi de ser invencible, més aviat darrerament s’està escrivint el contrari, per temps a venir. Fa dos dies vaig llegir que als Estats Units s’ha descobert una vacuna que aplicada en edats més joves, podia ser que arribés a reduir considerablement el risc, l’impacte de la malaltia, en un tant per cent elevat de persones propenses a l’afectació. Estic segur de que això serà així d’aquí a un temps. Però en quant al meu cas personal, és ben cert que gràcies a una colla de factors que estan relacionats amb la meva trajectòria pública, d’alcalde, de president, em puc considerar com un exemplar privilegiat de les persones afectades. Tothom em coneix, tothom em coneix pel carrer i em saluden pel meu nom, de manera que és molt difícil perdre la identitat en aquestes condicions, per dir-ho d’alguna forma. Em recorden constantment, i normalment amb afecte, amb algunes excepcions, coses que van passar, coses que han succeït en aquesta ciutat, en aquest país, i que tenen a veure amb la meva pròpia trajectòria personal. És un privilegi que vull posar al servei d’una causa ben concreta com és aquesta. Jo utilitzaré la meva capacitat d’influència per ajudar a fer avançar en la mesura que em sigui possible, la investigació sobre aquesta malaltia, de la mateixa manera considero que fent-ho públic, fent pública la meva malaltia, puc -1- �ajudar a millorar la consideració social dels malalts d’Alzheimer. Als Estats Units els malalts comencen ja a verbalitzar la seva situació. Es reuneixen en els ajuntaments i treballen per a millorar les seves expectatives i la seva qualitat de vida. Aquí ho podem fer en els ajuntaments i segurament inclús en els districtes, que com més proximitat millor, això també ajuda. En parlaré amb l’Alcalde Hereu, que és persona sensible. A partir d’ara i en la mesura que pugui, dedicaré una part del meu temps a treballar per a aquesta causa, no tot, però una part del meu temps a treballar per a aqueta causa i perquè l’Hospital de Sant Pau esdevingui un centre de referència en la investigació sobre aquesta malaltia, que ja ho comença a ser. La consellera Geli, que està al corrent de la situació, la direcció de l’Hospital i la doctora Teresa Gómez Isla, amb la qual vaig estar a Boston visitant els centres punters en aquest camp, poden comptar amb la meva total i sincera col·laboració, vindré tantes vegades com calgui. Per descomptat seguiré al front de la Fundació Catalunya/Europa que com vostès saben, ahir vam constituir amb l’Elena Guardans i en Max Vives. És un projecte apassionant, centrat en l’anàlisi del que se’n diu a Europa, les bones pràctiques, les millors pràctiques aplicades arreu del món a determinats problemes o camps concrets, amb l’ajut d’especialistes qualificats, i finançat pels empresaris o la gent que puguin finançar-ho i que vulguin fer-ho. Els temes hospitalaris i mèdics en general no estan exclosos de la atenció de la Fundació Catalunya/Europa, al contrari. També m’agradaria col·laborar, com vostès saben, amb l’empresa Catalana d’Iniciatives, que al seu dia vaig impulsar com a Alcalde de Barcelona i així ho he fet saber al conseller Castells i a l’Ajuntament. I finalment vull ajudar a crear instruments polítics nous, com el partit democràtic, nascut a Itàlia ja fa cosa d’un any, hi vaig ser present amb Josu Jon Imaz, i hi he tornat ara, que jo no tinc perquè encapçalar electoralment, però que em sembla totalment oportú com he tingut ocasió d’explicar sovint i que vaig començar a projectar fa, l’altre dia m’ho recordava la Marta Grabulosa, nou anys, de fet quan vaig residir a Roma. Ja aleshores vam registrar en el registre de partits polítics, un que es diu,i està registrat, Partit Català d’Europa, vet aquí. A Roma justament, hi vaig estar el darrer cap de setmana, i a Torí, per assistir a la definitiva configuració del partit de Rutelli i de Veltroni. Ja saben vostès que Veltroni ha estat escollit com a candidat per les eleccions d’aquí quatre anys. Estimats amics, em trobo bé, us diré més, em trobo millor que fa un any, i començo aquesta nova etapa, amb optimisme, amb companyia d’una família i d’uns amics que em recolzen i que em fan feliç. Vam fer els Jocs, vam fer aprovar i referendar l’Estatut i ara anirem per l’Alzheimer. Tinc la certesa que d’aquí deu o quinze anys, aquesta malaltia serà vencible i vençuda. Moltes gràcies. -2- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Roda de premsa de Pasqual Maragall a l'Hospital de Sant Pau Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hospital de Sant Pau (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Paraules de Pasqual Maragall anunciant en roda de premsa el diagnòstic recent d'un principi d'Alzheimer. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Description An account of the resource Declaració pública del diagnòstic d'un principi d'Alzheimer. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/915/0000000834.pdf a718dcff9f34e6ead115c47b38ee7d8f PDF Text Text Palabras de Inauguración III Tribuna España-India Valladolid, 16 de octubre de 2007 Pasqual Maragall Excmo. alcalde de Valladolid, Dr. Chatwal, Sr. Kumar, embajadores, señoras y señores, Aquí estuve hace ya un buen número de años para encontrar a un joven presidente de la Comunidad Autónoma, que me sorprendió por su ambición y claridad de ideas: José M. Aznar. Luego la endemoniada historia de este país nos enfrentó más allá de lo razonable en democracia. Pero vayamos a lo que aquí nos reúne gracias a la buena gestión de Casa Asia. Reencuentro a viejos amigos y entro en contacto con una civilización que ha descubierto que todos tenemos una segunda vida, cosa que nos permite, en ésta, ser más libres. En primer lugar quiero expresar mi más calurosa bienvenida a la delegación india que nos honra con su presencia aquí, por el alto nivel de sus miembros compuesta por rectores, académicos, miembros de prestigiosas fundaciones culturales y representantes de cámaras de comercio entre otros. Es para mí un honor presidir, junto con el embajador Chatwal, la 3a edición de la Tribuna España-India que desde su origen en el año 2005 va fortaleciendo su singladura con más participantes y ámbitos de discusión para responder así al creciente interés que la India despierta en nuestro país. Efectivamente, la India se ha situado en la última década en un punto de mira de enorme interés internacional. Su gran democracia, consolidada, su extraordinario desarrollo 1 �tecnológico, su potente proyección cultural, tanto en literatura como en cine, música y en tantas otras facetas, ha impactado y fascinado al mundo. En España, el interés creciente por la India se manifiesta en el gran aumento en la demanda de su música, cine y danza, y en la creación de nuevos cursos, estudios y publicaciones sobre este país. Sin embargo, el renovado descubrimiento de la India por parte de España no debe hacernos olvidar que las relaciones entre los dos países vienen de muy lejos. Ya en el siglo I d.C., el cordobés Séneca mencionaba en un libro suyo a la India (cuyas tierras nunca visitó), y afirmaba que si una nave partía desde la costa occidental de Hispania podría arribar a la costa oriental de la India, siendo a su modo un precursor de Cristóbal Colón. Las relaciones entre España y la India han estado condicionadas por imperativos históricos de diversa índole durante siglos. Pero la expansión de España por el Atlántico limitó enormemente las posibilidades de establecer contactos fluidos con el subcontinente indio. No obstante hubo una serie de encuentros singulares entre los que destaca el del jesuita Antoni Monserrate con el emperador Mogol Akbar. Ahora el padre Vicens Ferrer en Andhra Pradesh retoma el hilo. Monserrate, nacido en Vic en 1536, llegó a la India a mediados del siglo XVI y formó parte del círculo de eruditos religiosos que deliberaban con el emperador mogol sobre la verdad de las distintas religiones, en un diálogo interreligioso ilustrado. El jesuita recogió sus impresiones de la India en un relato escrito el año 1582. 2 �Cita del presidente indio Jawaharlal Nehru, cuando visitó Barcelona en 1938, en plena guerra civil: “I entered into this Europe of conflict by flying straight to Barcelona, There I remained for five days and watched the bombs fall nightly from the air. There I saw much else that impressed me powerfully; and there, in the midst of want and destruction and ever-impending disaster, I felt more at peace with myself than anywhere else in Europe. There was light there, the light of courage and determination and of doing something worth while?” España estableció relaciones diplomáticas plenas con la India en 1956, tres años después de su entrada en la ONU. Y fue precisamente el embajador Chatwal el encargado de llevar a cabo esta tarea. Mucho ha cambiado España desde entonces, de modo que difícilmente habrá reconocido el señor Chatwal el país de hace casi cincuenta años. En enero de 1982, SS MM los Reyes realizaron una visita a la India a invitación del presidente Sanjiva Reddy, y fue ésta la primera visita que realizaba un jefe de Estado español al subcontinente indio. En 2005 el Alcalde de Barcelona, Joan Clos, hoy ministro de Industria y Comercio, visitó la India en compañía de empresarios y universitarios catalanes. También el exministro de Exteriores, Josep Piqué, tuvo un interés manifiesto en estrechar las relaciones hispano-indias. Ahora, la tercera edición de la tribuna España-India busca estrechar los lazos de colaboración institucional entre ambos países, pero también responde a la creciente necesidad que, como hemos visto, tienen nuestras sociedades de acercarse mutuamente, de colaborar y conocerse. Por este motivo la actual tribuna ha buscado 3 �abrirse a la sociedad civil, e incluir en sus mesas a representantes de los sectores públicos y privados que comparten el interés de este acercamiento. Durante estos dos días se expondrán opiniones, análisis e informes en las áreas de geoestrategia y relaciones internacionales, economía y sociedad, y cultura y educación y se debatirá sobre experiencias pasadas, situaciones presentes y posibilidades futuras. La Tribuna España-India se plantea cubrir las nuevas necesidades sociales, institucionales culturales y económicas del siglo XXI en los dos países y analizar las relaciones mutuas en los ámbitos mencionados. Se plantearán líneas de acción a seguir, y cuando haya concluido se habrá avanzado un paso más en la dirección deseada, pero por encima de todo, queremos que vibre con fuerza la voluntad de estrechar los lazos que nos han de unir en un futuro exigente para todos. Por todo ello me felicito de tener la oportunidad de abrir la Tribuna España-India de 2007 gracias a la iniciativa de Casa Asia, Casa de la India y el Indian Council of World Affairs y de la colaboración del Ministerio de Asuntos Exteriores de la India, el de España, y de sus respectivas embajadas. Quiero agradecer de forma muy especial al Ayuntamiento de Valladolid por su generosidad y hospitalidad, a la Universidad de Valladolid por el gran encuentro de rectores indios y españoles y a Casa de la India por acogernos en su sede. Muchas gracias. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Inauguració de la III Tribuna Espanya-Índia a Valladolid Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Valladolid Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall era el president de la part espanyola de la Tribuna Espanya-India, organitzada per Casa Àsia, la Casa de la India i el Indian Council of World Affairs, i que reuneix a representants de la societat civil d’ambdós països. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Orient i Occident Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/914/0000000681.pdf 634da4031dc4b0fa3c44a6bd324b0d51 PDF Text Text Simposi Internacional “Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats” Conferència de Pasqual Maragall Actors globals: Europa i les seves regions al 2050 07/10/2007 | Frankfurt Si ens preguntem per l’Europa previsible d’aquí a 20 anys haurem d’admetre que és un exercici difícil tractant-se d’un ens polític quina principal característica, segons Jean Monnet, que el va inventar, era la d’avançar sense cap mena de pla general. S’ha arribat a dir fins i tot que Europa liderarà el segle 21 perquè és un projecte que no té una definició precisa Alguna cosa així insinuava Vaclav Havel quan va escriure “Paraules sobre la paraula”, una conferència que va preparar per a rebre el premi Europa dels editors alemanys i no va poder assistir perquè el règim comunista de Txecoeslovaquia no el va deixar sortir del país. Aquest text el va traduir al català una noia txeca que vivia a Barcelona (Mònica Gutsova?). I jo el vaig traduir al castellà per a una colla d’intel·lectuals argentins que m’ho van demanar aviat farà un any. (Per cert: ni Havel ni Dubcek eren partidaris de la partició quant Diana i jo els vam visitar a Praga fa una colla d’anys.)Però la dinàmica europea és d’unió i separació a l’hora i des de bon principi. �Europa té menys Estats que nacions, vet aquí. Les tres hispàniques més Escòcia, Irlanda del Nord, Flandes i Gal.les, i a tot estirar el Frei Staat Bayern. I Europa creix ara de pressa. Tenia moneda feble i ara el dòlar val menys que l’Euro. Europa no va aconseguir que el Banc Mundial fos un autèntic banc creador de liquidesa, com proposava Keynes a Breton Woods per a finançar la reconstrucció del continent. Els americans, farts d’haver de salvar Europa de les seves guerres interiors, van dir que no. . (Però ara les coses han canviat; Lord Keynes estaria content) Però ara Europa, la vella Europa de les guerres, està posant pau allà on els americans s’empantaneguen militarment. Fins i tot Aznar, que els feia costat, sembla que va ser inicialment més prudent que els republicans USA en el tema d’Iraq. Som menys senzills que els americans, tenim més d’un o dos idiomes i tenim una pila de tradicions jurídiques diverses (fins i tot dintre de la Confederació Catalano aragonesa, i a Castella i Lleó igual, fins fa menys d’un segle). (Ahir veient l’esplèndid Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell, Borja Sitjà i Carlos Santos, tots ells de per allà o de la Franja, pensava: ara ja sé d’on surt Shakespeare: del Dante i del Joanot Martorell). Tornant al tema: els europeus tenim una bandera, una moneda i tindrem un exèrcit. I si m’apuren un Himne, que com no, és Alemany: la part coral de la 9ª simfonia de Beethoven, que el meu avi va traduir al català: “Joia que ets dels cels guspira, engendrada dalt del cel? (Schiller?). (Freunde!: És tot l’alemany que sé, �això i allò de “Imperialismus is ein Papier Tiger!” del Llibre Roig de MaoTse Tung que una professora d’alemany ens feia llegir a Santi Udina i a mi quan érem revolucionaris). Però tornant al tema: no havíem quedat que una nació era allò que tenia aquestes tres o quatre coses: bandera, moneda i exèrcit, i himne nacional? I doncs què es Europa? Només falta que tingui partits polítics, tot i que ara no estan molt de moda. Potser fins i tot això s’arreglarà més aviat que no pas tard. Europa ja no té el teló d’ acer del que aquí es parlava abans i que jo vaig encara travessar amb Dieter Koniecky. Per acabar-ho de complicar resulta que Europa té més nacions que estats. Només a Espanta (Perdó: Dimonis de Word! Si sabeu com es predetermina el català en el només a Espanya ja en tenim tres, d’idiomes que no son l’espanyol o castellà, o que corresponen a nacions que no son Espanya però que formen part de l’estat Espanya. Word, expliqueu-m’ho!) Per això els catalans som tant Europeus. Per això ens preocupa tant la lentitud de la Constitució Europea. I Per això, suposo, hem vingut a Frankfurt. No solament per Goethe, Schiller, Beethoven i el meravellós Bach de Glen Gould que vam sentir abans d’ahir, i dic sentir en el doble sentit del mot. Escoltar i veure. Eps! I per veure l’espectacle de Maria Muñoz i Pep Ramis , “Mal Pelo”, veïns de Celrà. Per tant, sense caure en el cofoisme que tant de males passades ens ha procurat al llarg de la �història, sí que, modestament, podem dir que som Europeus d’una manera molt autèntica, molt directa, umbilical quasi. Però compte: sempre he vist amb certa recança l’historicisme carolingi d’alguns catalans, que oblida dues coses: que som ibèrics i que mentre Barcelona i per munt érem cristians i europeus – bé fóssim de Montserrat o de Ripoll – la resta de Catalunya era mora, i no diguem València, parlant del Tirant. Un cop el bisbe de Segorbe em va dir que havia trobat l’Alcorà les masies, i tinc per mi que Ausiàs March era més Italià que espanyol quan deia allò de que en la mort hi trobava misteri i fins i tot delit “perquè no sabia la causa per la qual li arribava”. Vet aquí que hem vingut a parlar a la pàtria dels millors músics i escriptors i poetes, a la terra de Bach, Schiller i del Günter Grass d’ Ein Veites Feld (que no se perquè es va traduir al castellà per “Es cuento Largo”) i acabem parlant de València i el Tirant lo Blanch. Serà perquè els valencians (i els de Vinaròs) parlen un català diferent que ens atrau? Perquè els volem convertir en Països Catalans? O perquè els meus avis materns eren d’un poble d’Alacant on l’alcalde em va dir, quan li vaig preguntar si ell parlava català o valencià, em va ametrallar : “Che collons, no! Monovero!” al tanto: abans havia dit: “en lo mateix que tu”. Mireu: si després de tot no ens hem convençut que estem ben posicionats per a tirar endavant una Europa no solament dels Estats sinó també i sobretot de les nacionalitats o de les nacions, és que no tenim solució. �Compteu que Catalunya és un país vençut l’any 1714, defensat fins al final per l’alcalde de BCN, una ciutat comparable a les ciutats – estat alemanyes com Bremen o Hamburg, que fa just 100 anys es va refer gràcies a un famós pressupost de Cultura, justament, i la fundació de les escoles municipals seguint el model de Chicago (l’Escola del Mar, perquè a Madrid no n’hi havia, la del Bosc etc.) Barcelona entorn del 92 es va refer, en el sentit literal, (Palau Nacional, Estadi Olímpic, obertura al Mar, separat des de 1848) Catalunya ha fet el seu Estatut. Veurem que passa. L’experimentadíssima classe política madrilenya es veurà obligada a lluir les seves millors habilitats evasives. Però això no és el més interessant, perquè el més interessant és que tot això obliga a fer d’Europa el lloc i el nom de la solució dels problemes. Els nostres i els de la Politkòvskaia. Gràcies. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Frankfurt (Alemanya) Abstract A summary of the resource. Participació al Simposi Internacional “Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats” celebrat a Frankfurt. Organitzat per l’Institut Ramon Llull amb motiu de la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Identitat (Concepte filosòfic) Societat Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/913/0000000826.pdf a000fe95eb06a7cd202f564e1b4e8f8f PDF Text Text Conferència del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall al Ciclo de Conferencias organitzat per la Fundación Galicia Europa i l’Instituto de Estudios Políticos y Sociales amb el títol: La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria A Coruña, 28 de Septiembre de 2007 Muchísimas gracias. Señor Presidente, autoridades políticas, académicas, queridos amigos y amigas: La verdad es que quiero agradecer la invitación que se me ha hecho, en parte porque me permite hablar de temas que nos conciernen a los ciudadanos de Cataluña, de España y de Europa a partir de la experiencia que de forma un poco demasiado generosa se ha explicado aquí, pero también a partir de una prospección del futuro que mi condición actual me permite con mayor tranquilidad de la que probablemente he tenido —no digo nunca― pero sí en los últimos veinticinco años. Esta tranquilidad ahora la tengo, y por tanto me permite reflexionar, sin acritud, con deseos de influir sí, como no, pero sin deseos de sermonear a nadie ni de hacer otra cosa que transmitir la reflexión de una persona que tiene una determinada experiencia y una determinada visión del futuro. Bien, si nos preguntamos sobre la Europa que podemos prever en los próximos veinte años tenemos que admitir de entrada que es un ejercicio inadecuado —y ahora diré quién lo dice, porque esto es una cita― para un ente político cuya principal característica ha sido y sigue siendo la de avanzar con ausencia de un plan total o de un plan general. Estas palabras están referidas a Europa y son de Jean Monnet. Jean Monnet no fue el fundador pero sí el inspirador de la idea de la Unión Europea, mucho antes que muchos otros, y antes de la propia existencia de la Comunidad Europea. Se ha llegado incluso a decir, de Europa, que su falta de visibilidad, como entidad única, controvertible, sin matices, es la clave de su fuerza. Hay quien dice que la fuerza de Europa está precisamente en el hecho de que no es un poder y nada más, sino que es algo que tiende a ser poder partiendo de ser el reflejo de la existencia de identidades diversas, de costumbres distintas y de tradiciones políticas dispares. Hay un libro que yo les recomiendo de Mark Leonard, un autor inglés, atento joven, que se titula Por qué Europa liderará el siglo XXI. Ello no quiere decir que la debilidad de Europa es su fuerza, su propia diversidad, su propia falta de rotundidad, de contundencia, su falta de carácter indiscutible. El hecho de ser una construcción precisamente discutible, perfectible, es lo que la puede hacer, seguramente, más interesante para ella misma, pero también para el resto del mundo, como trataré de explicar. Ahora sí, y aceptando la evidencia de que esta Europa —que sin duda sigue avanzando― lo hace a través de realizaciones muy concretas, muy pequeñas a veces y muy abstrusas, muy a menudo. Este es un problema que a Europa le tenemos que no sé si reprochar o reconocer: el lenguaje europeo es excesivamente abstruso, es un lenguaje muchas veces para iniciados, es un 1 �lenguaje que yo diría que no es el lenguaje de Europa, sino el lenguaje de Bruselas, para entendernos. Es un lenguaje de la ciudad donde se cuece todo. Es un lenguaje con el cual los expertos se entienden pero que seguramente la población no sólo no entiende, sino que más bien la desanima a tratar de entender. Europa ha hecho ese avance en condiciones difíciles que se reflejan en esa complejidad lingüística, con realizaciones concretas, lo que los franceses llaman petit pas, o sea, con pequeños pasos, a veces incluso con parones y pasos atrás. Ha habido muchas desilusiones, ha habido muchos momentos en los que parecía que tenía que aprobarse algo que luego no se aprobaba, pero todo ello, a mi modo de ver, dibuja unas tendencias que harán de la Europa del futuro, sea cual sea su recorrido, algo mucho más sólido y permanente de lo que hubiera sido de otro modo. La Europa de mañana —y mañana en seguida ya serán veinte años, una Europa del siglo XXI es una Europa en que los años corren más deprisa que en la del siglo XX, y diría que en el mundo igual— será tan diversa como es ahora, pero esa diversidad habrá ganado probablemente en articulación y en reconocimiento. Europa es como América del Norte pero con una diferencia: tiene tamaño en población, en territorio... España no, y Francia tampoco, ni Italia, ni Alemania, ni Inglaterra, pero todos juntos sí. Lo que pasa es que al mismo tiempo, tiene algo que América del Norte o que Estados Unidos no tiene, que es complejidad, diversidad, mucha más. Es cierto que en América del Norte, en Estados Unidos, esta diversidad existe, que hay razas distintas, etc., pero no hay veinte idiomas, no hay la diversidad de tradiciones jurídicas, por ejemplo. Hay alguna diversidad, pero no la misma. Fíjense ustedes que sólo en España tenemos dos tipos de derechos, por ejemplo: el derecho catalano-aragonés y el castellano-leonés. En estos derechos, por ejemplo, el sistema de transmisión y de herencias no es el mismo. En Cataluña es la primogenitura, el hijo mayor es el que hereda; en Castilla, la tradición era el reparto. La corona de Aragón y la corona de Castilla tenían por tanto culturas jurídicas o jurídico-políticas muy diversas. Sin embargo, a partir de 1492 ―lo expliqué recientemente en un artículo sobre Gracián— un librito de Gracián, El político, que es el libro que él dedicó a Fernando el Católico ―un libro precioso, un poco el paralelo de Maquiavelo en Italia― explica cómo España está formada por patrias con tradiciones jurídicas y sentimientos muy diversos en el terreno por ejemplo de las herencias pero también en el terreno de la organización política, y en el terreno cultural. Él explicaba aquello tan bonito de los nobles de Aragón que cuando hacen rey al Rey, le dicen: «Nós, que cada uno somos tanto como Vós, y todos juntos más que Vós, vos fazemos reír, a condición de que respetéis nuestros fueros y nuestros derechos, y si non, non.» Ese era exactamente el contenido del pronunciamiento que hacían los nobles aragoneses. Esto era seguramente distinto en Castilla y posiblemente en la tierra de ustedes, pues tenía también matices diversos, o en Euskadi, 2 �supongamos, con sus fueros, que fueron siempre respetados por Castilla como una rareza histórica, pero en fin, que de algún modo siempre se consideraron a respetar. Por tanto, nosotros, España, está en buenas condiciones para entender Europa aunque muchos piensen lo contrario. Muchos dicen Europa y están pensando en todos menos España. Ahora ya no, pero hasta hace relativamente poco eso era así. Yo creo que la cultura política, la cultura en sí, las tradiciones jurídicas, hacen de España un país muy preparado para entender la diversidad, precisamente. Y Europa tiene —con igual valor que lo que estaba diciendo respecto a Estados Unidos― esa diferencia, tiene una diversidad interna mucho mayor. El camino no va a ser un camino de rosas, ni mucho menos, veamos lo que ocurre a nuestro alrededor. El proceso constituyente europeo —que ya no se llama constituyente, para empezar― se va a salvar con rebajas que afortunadamente yo creo que no son sustanciales. La Europa del euro, con esa Constitución, con rebajas o sin ellas, la Europa económica, me refiero, la Europa de los mercados y de las monedas, es ya una realidad imparable, al menos frente al dólar. No es poca cosa y no es sólo positivo —también hay que decirlo, tiene sus efectos negativos― que el euro sea más fuerte que el dólar. A mí, que me tocó estudiar en Estados Unidos de bastante joven, al acabar la carrera o poco después, recuerdo entonces los esfuerzos que hacía Europa y que hacía De Gaulle, por ejemplo, para evitar que el dólar dictara los destinos de Europa. Bien, pero en este momento el euro vale más que el dólar, lo cual a efectos de exportaciones es una dificultad, pero no nos engañemos. A efectos de exportaciones, que es un problema, es más difícil exportarle a América, pero es más difícil porque tú eres más rico, no porque eres más pobre, porque tu moneda es más sólida, es más fuerte de lo que era entonces. Por tanto estamos en una Europa compleja pero potente. Difícil de gestionar pero si se gestiona, mucho más capaz, seguramente, que otros grandes países del mundo de entender el mundo, de entender la globalidad, porque la globalidad es también, y sobre todo, diversidad. La dificultad de la globalidad no está en el número —que también― sino en la diferencia. Un mundo que tiene tanta diversidad es más inteligible desde un sujeto europeo —que la tiene totalmente― de lo que pueda serlo para países más monográficos desde el punto de vista lingüístico, desde el punto de vista cultural o legislativo. Si de aquí nos trasladamos a lo que es la gobernación europea, incluso a lo más cercano —es uno de los temas que quería tocar―, si descendemos a la Europa de las regiones, de las ciudades, incluso de los barrios, que es donde finalmente se hace, donde se pasta, donde se amasa o no, la calidad de vida, y la calidad de la coexistencia, de la convivencia, si descendemos a los barrios tendremos que reconocer que tenemos retos muy fuertes. ¿Por qué? Porque se puede morir de éxito también. ¿Qué está pasando en Europa? En Europa está pasando que crece la población y crece deprisa, y crece sobre todo porque viene gente de fuera, no porque la natalidad sea tan alta. 3 �Miren ustedes, hubo un momento en Europa en el que, hace algo más de cien años, a finales del siglo XIX, el éxito derivado de la existencia de las vacunas que entonces se inventaron y de algunos sistemas de cultivo que mejoraron hicieron que la población aumentara de tal modo que en Europa no fuera factible seguir creciendo de aquella forma y por tanto la gente tuviera que emigrar. El 25% de la población irlandesa emigró en cosa de un cuarto de siglo. Los Kennedy, los Fitzgerald Kennedy, ¿qué son? Son familias. En Inglaterra qué está pasando, que el crecimiento de la población debido a estos avances médicos, las vacunas y la alimentación también hacían que en definitiva las «calvas», los montes más pelados y más yermos, más incapaces de producir, acabaran siendo cultivados porque era preciso hacerlo, de modo que la ciencia económica nace ahí. El marginalismo en Inglaterra nace para estudiar cómo solucionar o explicar lo que está sucediendo. Lo que está sucediendo es que los rendimientos marginales, como se llaman, de la tierra, decaen porque las tierras que se van cultivando son cada vez más empinadas, más pedregosas o más difíciles de cultivar. Entonces tenemos una Europa que está exportando a América su propia sangre, enviando a su gente. Hay una película de Chaplin —no sé si alguno de ustedes, los que tengan más edad, habrán visto las películas de Chaplin― en la que Charlot llega a Estados Unidos en un barco atiborrado de gente que huye de una Europa en la que ya no se cabe. ¿A dónde van? Van a un nuevo territorio en que lo que hay es tierra. O sea, la escasez de tierra es el drama de Europa hace 100 años. Ese drama lo hemos superado. Eso es enormemente importante, no para nosotros, ahora que ya lo tenemos asumido. Lo hemos superado. Ese drama además dio nacimiento a otro gran país que es Estados Unidos, no lo olvidemos, es hijo nuestro ya. América Latina, hija nuestra más, y más del resto de Europa, del Norte de Europa, Estados Unidos. En Estados Unidos la situación es muy distinta. Una vez con Diana estábamos en Wyoming —me parece que era― y pregunté yo cuánto valía el suelo. Estaba haciendo una tesis doctoral sobre el suelo, los precios del suelo urbano y me dijeron: «Hombre, depende». Y digo: «Cómo que depende, ¿de qué depende?». Dice: «¿Cuánto quiere? Es que si es mucho, le haremos un precio». Es al revés que aquí, o sea, cuando más compras, más barato. Es una civilización distinta y esto lo tenemos que entender bien. Si Europa quiere entenderse bien a ella misma tiene que saber su historia, de dónde viene, a qué ha dado origen en América del Norte y en la América Hispana, por qué y con qué resultados. Los resultados son que Europa crea un nuevo mundo, efectivamente, al Norte y al Sur de Panamá. Un mundo que finalmente trabaja en unas condiciones de abundancia material —de territorio, de productividad— enormes que le salva a Europa de algún modo, pero que finalmente choca con Europa, sobre todo América del Sur, cuando Europa empieza a hacer las políticas comunitarias, las políticas europeas de protección de su propia agricultura, sobre todo de la agricultura inglesa, de la agricultura francesa y de la agricultura alemana. ¿Qué hace Europa entonces? Europa, que tiene ya excedentes de producción, lo que tiene que hacer es colocarlos, y para colocarlos lo que hace es subvencionarlos. 4 �Cuando yo llego en el año 1985 por primera vez a América Latina, siendo alcalde, me encuentro a Alfonsín en plena crisis monetaria, con un problema de hiperinflación. La gente iba a comprar como en Alemania en los años 20, con sacos de billetes, porque cada día se depreciaba la moneda. Alfonsín, que estaba agotado, se le veía hasta físicamente afectado, me dice: «Ustedes venden a 150 una carne que nosotros hacemos mejor a 160, pero que a ustedes les cuesta 180 dólares». Y ahora claro, nosotros estamos vendiendo carne a Argentina subvencionándola para ponerla a un precio que era inferior al precio de coste argentino, que en realidad era mucho más barato que el precio de coste europeo. Pero la subvención europea a la agricultura francesa y alemana hacía posible esta contradicción. Estos son temas que Europa ha ido, de algún modo, resolviendo. Algunos de ellos, este muy en particular. Pero quedan todavía problemas de estos. Europa, para hacerse a ella misma, para resolverse, para viabilizar la existencia de un campesinado que aún no ha desaparecido ya del todo ―que es lo que poquito a poco va a ir sucediendo— ha tenido que invadir mercados que se han resentido de esta inversión como una agresión económica. En todo caso, volviendo a la proximidad, si vamos a los barrios, nos encontramos con que esta Europa, hoy, no es una Europa precisamente de emigrantes. Es una Europa de inmigrantes, que es capaz de producir, por supuesto, alimentos ―esto ya ni se plantea— y todo lo que hace falta, viviendas, servicios, servicios de salud, de educación, etc. con dificultades, pero es capaz de hacer una producción de servicios para la llegada de miles y miles de ciudadanos que vienen del Sur, que vienen del Tercer Mundo, en definitiva, de países en los que la vida es mucho más dura o no lo era, porque la vida podía ser pobre y no dura. Hay quien quizá, un poco idealizando la realidad, hace distinciones de lo que era la vida en los países africanos, por ejemplo en una aldea africana antes del contacto con la civilización europea en términos un poco idílicos: dos señores o dos personas que se encuentran y como tienen tiempo ―no tienen dinero, pero tampoco pasan hambre— se encuentran y se preguntan primero por la choza, y luego por la mujer, los hijos, la descendencia, las cabras, los campos, el trigo...en fin, una larga secuencia de preguntas. O sea, no hay encuentro entre dos personas en esa civilización primitiva sin un ceremonial muy importante. Nosotros, en Cataluña, pensaba yo, decimos: «Qué tal la familia? Bé, adéu». En Nueva York decían: «Hi». En Nueva York podía ser que te cruzaras con un amigo y no saludarte, y no era feo. ¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que la evolución de la civilización lleva hacia unas pautas en las que seguramente se pierde riqueza, sin duda, pero se gana en eficacia, en eficiencia. En todo caso, si se pierde riqueza yo tampoco soy partidario de dramatizar. En estas cosas creo que la riqueza que se pierde por un lado se gana por otro, incluso en el terreno de la afectividad o en el terreno de las relaciones personales se puede compensar esa ausencia de amistad y de ceremonial de la amistad, del conocimiento, del encuentro entre las personas de formas distintas y seguramente a la larga, más interesantes. ¿Qué estamos viendo hoy en nuestros barrios? Estamos viendo que ese cruce de civilizaciones provoca problemas enormemente serios. ¿Por qué? Porque aquí ―y yo soy 5 �antiabsolutista en esto, no creo en los valores morales que no sean concretados con un procedimiento— si a mí me dicen: sean ustedes generosos y acepten la llegada de nuevos inmigrantes o de nuevas personas porque esto es en el fondo una riqueza, porque en el fondo nosotros vamos a aprovecharnos de ello, ellos se van a integrar con el tiempo, etc. y en definitiva vamos a salir ganando todos. Sí, es cierto pero pensar que con esto se ha solucionado el problema de la inmigración, no. Vamos a Terrassa y hay barrios enteros en los que yo recuerdo que había prácticamente desaparecido la presencia de gente de raza blanca. ¿Por qué? Porque de una forma más o menos instintiva todos buscamos agruparnos en un mundo relativamente próximo e inteligible y en el que uno se encuentre a gusto y acompañado por personas con las cuales se entiende sin gran esfuerzo. De manera que inmigración sí, es la base de nuestro crecimiento, ahora somos una sociedad más rica y que por tanto, por razones económicas, pero también por razones culturales, ha ido perdiendo prolijidad y ha ido perdiendo en el número de hijos por familia. Si yo veo a mi familia, mi padre eran trece hermanos. Esto en Galicia era muy corriente, también. Trece. En mi caso fuimos ocho, un poco menos. Entonces Diana y yo tenemos tres hijos, de los cuales una tiene dos. En fin, que la pirámide invertida de la que estamos hablando en escalones que me he saltado son mi abuelo, mi padre, nosotros y mi hija, mi hija mayor. También es verdad que hemos ganado en diversidad. Todo eso que os he contado pasaba en España, básicamente, con algún componente exterior, pero no muy relevante, y en cambio, mi hija mayor, esta que tiene dos niños, se casó con un portugués. O sea, nuestros nietos son medio portugueses gracias a una beca Erasmus en la Facultad de Arquitectura de Oporto, que es muy famosa. La otra hija está viviendo en Argentina. Se va a casar con un arquitecto argentino, vamos a tener que ir a Buenos Aires dentro de poco. El pequeño está casado con una chica catalana. Vamos a ver: pirámide pues, invertida, mucha inmigración, mucha diversidad y mucha más riqueza cultural. No sólo por la diversidad de los que llegan sino porque los nuestros se van. Nosotros de pequeños viajábamos, sí, pero el viaje era acompañando a mi padre por aquí, por Galicia, y después por el resto de España, vendiendo muestras farmacéuticas de productos farmacéuticos —mi padre― yo le acompañaba. Pero claro, nuestra hija mayor se fue a los 19 años a las puertas de Turquía, casi, en autostop, con un kilométrico. Tenemos una Europa en la que la variedad es superior, los problemas de escasez alimentaria han desaparecido, los problemas de escasez de la mano de obra existen, se resuelven con una integración de razas distintas con una gran complejidad en determinados barrios que hay que resolver con políticas ad hoc en cada lugar, sin fórmulas generales, no existen las fórmulas generales. No hay leyes para solucionar el problema de la diversidad. En lo que se refiere a los alcaldes: hay que estar en el tajo, hay que tener por supuesto gobiernos nacionales o autonómicos que sean sensibles al tema y que ayuden, pero yo he visto solucionar los problemas en Terrassa y no en otras ciudades donde el problema quizá era menor. ¿Por qué? Porque había 6 �un alcalde que trabajaba, que lo entendía y se metía. Esta es nuestra situación, esta es nuestra herencia. Si miramos entonces desde aquí, lo que le podemos decir a Europa, lo que está pasando en Europa, tendremos que reconocer que nos hemos metido efectivamente en un lío. Nos hemos metido en un lío, el otro día lo dije del Estatuto, pero ahora me refiero a otra cosa. No me refería a que el Estatuto fuera un lío, sino que lo que es un lío es la España plural, que es un problema y lo estamos resolviendo. Se va a ir resolviendo. El día que se resuelva entonces todo serán alabanzas. No va a ser fácil, por supuesto, pero se va resolviendo. ¿Por qué se va resolviendo? Porque si a un Estado le dices que es una Nación, está encantado. Si a un Estado le dices que son varias naciones, de momento, los que son referidos como padres como nacionales de otra lengua, de otra nacionalidad, etc. más bien reconocen la situación, pero el resto se incomoda porque están tan acostumbrados a identificar al Estado con la Nación que decirles que hay nacionalidades en un mismo Estado, esto en la escuela no se lo han enseñado. No lo entienden, no es que sean anticatalanes, o antigallegos, o antivascos o antinacionalistas, no es que sean eso, es que simplemente la cultura que hemos mamado es una que nació en Estados Unidos. ¿Qué está pasando ahora? Ahora está pasando una cosa —y me estoy refiriendo a lo que acabo de explicar― extraordinariamente importante. Primero, toda esa rotación poblacional que hemos vivido; segundo, que elementos que antes eran definitorios de lo que entendíamos por Nación y Estado, por ejemplo, la moneda, el ejército, la bandera, buena parte de un Derecho, ya no son equivalentes a nuestro Estado-Nación que es España, son europeos: el euro, la bandera, el himno, la Novena Sinfonía de Beethoven, que es el himno de todos los europeos. Eso lo que facilita es, yo creo, la existencia de algo enormemente difícil de conseguir, la existencia en los ciudadanos de ese conjunto de una conciencia doble, la conciencia de una doble pertenencia. Eso es enormemente complicado, porque es mucho más fácil manejar un conjunto, un equipo de fútbol donde todos lleven la misma camiseta y sean obedientes —no como Ronaldinho― que uno en el que unos vayan vestidos con rayas azules y blancas y otros rojas y azules, supongamos, del mismo equipo. Europa es esto: es un equipo con camisetas distintas, con idiomas distintos, que sin embargo, tiene un solo entrenador, tiene una sola moneda, o sea, que va poniendo cosas en común. Este es un tema apasionante. Para aquellos que reaccionan en contra de la diversidad y de la pluralidad, de la España plural, de la existencia de nacionalidades con miedo, a todos ellos, yo no les criticaría por su ignorancia o no les diría: «Ustedes son gente incapaz de comprender». Les diría: «Jueguen ustedes a este juego, que es más interesante, que es más complejo, pero es más interesante y es más cercano a la realidad de las cosas». O sea, es un juego, ese del pluralismo cultural, lingüístico, en todos los terrenos de la Nación en el que yo creo que con costes elevados —porque los costes de nuestra situación son elevados― salimos a ganar. En este sentido, cuál es el principio que yo creo que habría que seguir para que no se diga: «Bueno, este es un proceso que va solo y al que nos tenemos que simplemente, atener». No, es un proceso que hacemos, por tanto se puede modular y se tiene que modular. ¿Con qué principios? Yo que creo que un principio bueno cuando se trata de unir es poner una reserva general, y 7 �la reserva general y primera es la del principio de subsidiariedad, ese que sigue la iglesia, que es muy sabia. La subsidiariedad quiere decir que sólo se tiene que hacer lejos aquello que esté justificado, pero en principio, un principio que debe dominar, es que uno se haga lo suyo, que cada uno se haga lo suyo, o sea cada ciudadano, cada Nación, por tanto un principio de proximidad. Que Europa haga lo que las naciones no sabrían hacer, las naciones hagan lo que las autonomías no sabrían hacer, las ciudades hagan todo lo posible y las autonomías sólo aquello que las ciudades no pueden, no sé si me explico. Este es un principio que no siempre es base, tiene excepciones, pero como principio general es el mejor, porque es el más contrastable. ¿Hay excepciones? Sí las hay, hay la excepción de las economías de escala, hay cosas que sólo se pueden hacer bien y baratas si se hacen muchas. Hay otra excepción que es el principio del exceso de proximidad. A veces, en un pueblo pequeño, si hay un señor muy rico y el pueblo es muy pequeño, el señor rico manda más que el alcalde, y por tanto los demás ciudadanos de aquel pueblecito son más esclavos de aquel señor que del alcalde al que han votado, y de poco les sirve. El alcalde que además, normalmente, acaba siendo “comprado” o influido, para ser más benévolos, por el señor muy rico. Eso pasa, y pasa en pueblos de este país, en pueblos pequeños. Es muy probable que pase. Por ejemplo, habrá que ver si algunos de los poderes que tenían los alcaldes no los tienen que tener las comarcas, etc. Otra de las cosas que tiene que pasar entonces es que posiblemente la división de España en provincias, por ejemplo, no deba de hacerse a la francesa, es decir, siguiendo el principio cartesiano desde París o desde Madrid, en este caso de más o menos el mismo tamaño, con salvedades. O sea, desde Madrid, para entendernos, y no porque Madrid sea Madrid, sino desde un punto del territorio, el que sea, Madrid o Barcelona, si no atendiéndose un poco a las variedades casi diría “dialectales”, a las variedades propias de cada provincia. En Cataluña, por ejemplo, en mi gobierno, hicimos 7 veguerías, 7 provincias, porque reconocíamos la existencia de realidades tan distintas como son las Tierras del Ebro, o puede ser el Pirineo, por ejemplo, que tienen hasta idioma. Aquí el idioma es un poco distinto. El idioma, en el Ebro, tiene mucho parecido con el valenciano, o en el Pirineo tiene variantes que se acercan más al francés, etc. Yo creo que ese principio de proximidad y de diversidad es el que hay que cuidar, creo que es el bueno. Creo con sinceridad que ustedes, aquí, en Galicia, pueden y deben verlo de ese modo, no como una dificultad, sino como una riqueza. Creo también que en Europa, Galicia, como Cataluña, como Euskadi, tenemos situaciones semejantes que nos tienen que hacer entender que las cosas son difíciles pero no imposibles. Existe la situación de Flandes, existe la situación de Baviera, por ejemplo, existe la situación de Escocia, de Gales...son varias las naciones de Europa que están dentro de estados plurinacionales. Cuando entonces, el señor Laporta dice que le parecería bien que hubiera una selección nacional catalana, en Madrid se rasgan las vestiduras, en la Federación de Fútbol también, etc. pero es que en Inglaterra tienen cuatro. Estamos cansados de jugar partidos internacionales contra Escocia y no pasa 8 �nada. Si Inglaterra, que es Inglaterra, es capaz de tenerlo, nosotros, ¿por qué no podemos tenerlo? ¿Qué se rompe, qué se muere? Se muere más si la reacción frente a esa posibilidad es la negativa de decir “prohibido”. ¿Quién va a prohibir que se juegue con una pelotita redonda, en un campo verde, unos señores con unas camisetas? Quién lo va a prohibir, nos van a meter en la cárcel? No va a ser posible, raya un poco en lo ridículo pretender que estas cosas no van a suceder. No digo que eso no se tenga que discutir bien, que no se tenga que formalizar de manera que no produzca consecuencias, no ya irreparables, que no las puede producir, sino antipáticas o molestas. Hay que ir con un guante de seda y no hay que ir por ahí provocando y diciéndole a la gente: «Parece mentira que ustedes no entiendan eso que es tan evidente». Una vez dicho esto, yo creo precisamente en esa diversidad de Europa y en esa capacidad que tenga Europa de reconocerse a sí misma como un conjunto de estados en los que conviven más naciones que estados, y por tanto, estados que a veces, incluso, se pisan un poco con estados vecinos, esto puede ocurrir en determinados lugares fronterizos. Yo creo que Europa, en este sentido, es más una solución que un problema y que lo único que hace falta es tener un buen método para escribir el libro de esta Europa, que sea el lugar de la diversidad y al mismo tiempo el lugar de la justicia, y el lugar donde cada uno tenga, efectivamente, una respuesta para sus aspiraciones. ¿Se va a hacer esto desde Bruselas? Es difícil que esto se haga sólo desde Bruselas. Cuando estoy hablando de Europa, pues, no estoy hablando sólo de la Comisión, ni del Consejo, ni del Comité de las Regiones que yo presidí durante dos años y del que fui vicepresidente durante otros dos, con las dificultades que todo esto implicaba. Cuando tú vas a Estados Unidos y uno hace un chiste en el Congreso, todo el mundo ríe, o no ríen todos a la vez, en general. En el Comité de las Regiones, si yo contaba alguna cosa, se reían unos por allí y al cabo de un rato otros por allá, porque el traductor de sueco tardaba más que el de francés, supongamos. O sea, que hay una falta de clímax tremendo. Incluso estas empatías que se generan en una reunión como la que podamos tener nosotros ahora no se producen en Europa por el coste de la diversidad. Dicho esto, estamos en un mundo en el cual —se ha demostrado― el número de lenguajes va disminuyendo: se pierden lenguajes. En el Fòrum de les Cultures en Barcelona vino un galés, David Crystal, que explicó cuántos idiomas habían vivos y cuántos se perdían cada año, y dijo de uno que ya sólo un pájaro lo hablaba. Efectivamente eran unas palabras que se habían perdido porque en fin, los indígenas ya habían desaparecido de allí. Se van perdiendo idiomas, y por ente se va perdiendo diversidad y si se pierde diversidad, se pierden, seguramente, esencias. Es muy bueno luchar contra esa pérdida de diversidad. Pero en todo caso, eso me anima a concluir estas palabras diciendo —si alguien luego quiere preguntar― que Europa es una patria de la diversidad. Esa diversidad tiene un coste, un coste a veces elevado, pero si sabemos manejarla bien, seremos mejores que los demás. Cuando digo «si sabemos» estoy hablando como los europeos. Ahora bien, y termino, los europeos, hay 9 �algunos europeos que deberían estar expresamente calificados para explicar este mensaje, y estos algunos son los gallegos, los catalanes, los vascos, los flamencos, los bávaros, los escoceses, que pueden hacer dos cosas: o bien quejarse, o bien irse o bien seguir, pero defender su especificidad y hacer entonces y así de Europa un continente digno de nuestras aspiraciones. Muchas gracias. Pregunta. Quiero dar las gracias a Maragall por estar aquí, pero yo quisiera saber algo más de la Unión Europea. ¿Qué le va a pasar a España con los fondos de cohesión de aquí a poco tiempo? ¿Cómo está preparada España para hacer frente a esa merma de dinero que viene de Europa? ¿Qué es lo que opina usted respecto a eso? Yo opino que no tiene remedio. O sea, que está previsto que sea así y será. Opino también que internamente España lo puede compensar. Una cosa es que Europa nos ha estado ayudando lo que nos ha ayudado, que ha sido muchísimo y esto se termina, pero eso no quiere decir que España no tenga que hacer un esfuerzo redistribuidor interno para compensar aquellas zonas que estén más afectadas por esa realidad. ¿Puede hacerlo España? Sí puede, porque entre otras cosas está creciendo más que Europa, que la media europea. España leyó también el negocio de estar en Europa, que ahora mismo es la envidia de muchos europeos, porque está creciendo más, porque tiene empresas potentes que antes no tenía. En todos los terrenos yo creo que España está en condiciones de competir. Y Europa dice: «España, anda sola». Andemos. Si dentro de España hay sectores, en el campo rural, en el campo vecinal o en el campo de determinadas industrias o empresas que sufren más que otras, es un problema interno de España de cómo redistribuir su propia riqueza, que es mayor —estamos creciendo casi al 4%, sin casi―. No tenemos que esperar que sea Europa quien lo haga. Pregunta.¿Es usted partidario del aumento de países en la Unión Europea? Yo no soy fanático, por una razón de prudencia, porque creo tanto en Europa que no querría que se dilapidara la oportunidad. Y sin embargo, si lo que me pregunta es lo que pienso que me pregunta, que es que si Turquía tiene que entrar o no, por razones casi diría más sentimentales y personales que racionales, yo soy partidario de que entre y creo que tiene que entrar. Y lo soy, ya digo, por razones en parte no defendibles por todo el mundo. Nosotros hermanamos Barcelona con muchas ciudades. Normalmente eran ciudades no capitales, con la excepción de Montevideo, porque el lugar es muy chiquito y además hay muchos catalanes ahí. Con la excepción de Montevideo hermanamos con Boston, hermanamos con Lyon, si no recuerdo mal, hermanamos con Istambul, en este caso, que no es Ankara. Con ciudades muy robustas, para entendernos, pero que no eran necesariamente la capital y más bien tendía a no ser así. De ahí nació una amistad personal con Erdogan muy importante, que vino a Barcelona, y yo fui allí y el vino acá, en fin, creamos una relación muy positiva. Dicho esto, es evidente que hay un problema de variedad de religiones y que algunos utilizarán, sobre todo desde la derecha europea, en contra. A mí me 10 �parece curioso que sea precisamente Sarkozy, que se llama Sarkozy, con k, el que diga que determinadas variedades no se pueden asumir. No quiero decir que él sea turco, pero lo es. Pero quiero decir que entiendo que lo dice por ser de derechas, para entendernos, más que por ser francés, me imagino. Las derechas están, y es lógico, para defender, para conservar todo lo que hay que conservar y yo soy partidario de que existan. La derecha, que defienda bien eso, porque nos hace falta. Pero dicho esto, yo creo que Turquía es mucho más –déjenmelo decir así- un problema si no está que si está, a ver si me explico. No me quería extender mucho sobre esto. Pregunta. Yo estoy de acuerdo contigo en que si alguien puede mejorar Europa, son los gallegos, y por tres razones: la primera porque podemos admitir, los gallegos, que tenemos una gran capacidad de resignación, no exenta también de capacidad de reacción. Este muro va porque somos muy drásticos en nuestro pensamiento, dominamos bien la zona de los grises. [...] Por tanto, tenemos capacidad para hacerlo. Yo creo que al mismo tiempo, cuando te hablan de la globalización, a mí lo que me resalta de la globalización es que acentúa la rivalidad entre todos nosotros. Y esa rivalidad también es entre territorios. Los territorios tienen que diferenciarse para ser competitivos. Si se diferencian para ser competitivos tienen que ser atractivos, seductores, en su propio interior. Tienen que formar a su gente para poder competir mejor, tienen que captar empresas para que se ubiquen aquí. Tienen, al mismo tiempo, que mostrarse como los defensores de la sostenibilidad. Toda esta introducción es para una pregunta: ¿cómo ves tú la tensión que puede haber en Europa entre lo que es autonomía política en sentido formal y la diversificación real que cada uno de los territorios está poniendo en práctica? Cada territorio marca su política de promoción, cada comunidad autónoma así lo hace. Vosotros, en Cataluña, muy desarrollada, nosotros aquí en Galicia en estos momentos con un gran énfasis, por lo tanto vamos a promocionar [...] una competencia cada vez mayor. Sin duda, tú crees que en estas nuevas políticas que tienen que marcar de manera obligatoria porque han llegado nuevos países y porque es mucho más clara la cantidad de territorios que hay dentro del continente europeo, la tensión entre autonomía formal y la diversificación territorial, ¿cómo se puede plasmar, cómo se puede resolver, tiene que ir de arriba a abajo, tendrá que ir de abajo a arriba, tendrá que ser transversal? ¿Habrá un organismo por el medio, el Consejo de las Regiones Europeas dictará algo o se quedará cómodo en su posición, serán las áreas geográficas, los del Mediterráneo o el Consejo de Regiones Periféricas y Marítimas? ¿Cómo haremos ese policentrismo europeo? Yo ya he dicho antes que una cosa es Europa y otra es Bruselas y algunas de las cosas que tú mencionabas ahora al final, que en realidad sonaban más a dificultad que a ayuda, argumentos positivos para resolver este problema, tienen que ver con el exceso de nomenclatura europea excesivamente rara. Es verdad que la diversidad es rareza también, o sea que el hecho de reconocer la diversidad lo primero que hace es olvidarse de que se pueda uno espabilar en el mundo con una sola lengua. Uno no puede, no ya en el mundo, sino en tu gran Nación. Una Nación de muchos idiomas, de muchas diversidades. 11 �Dicho esto, te diré, la globalidad nos une, nos enfrenta y nos hace tener que ser seductores, pero eso es muy bueno, porque es mucho mejor vivir entre seductores que entre seducidos. Si la gente tiene que espabilarse cada uno para vender, para «quedar bien» —vender sería un poco demasiado banal―, si tenemos que expresarnos y hacer que nuestro mensaje llegue y que nuestros productos se vendan, etc. yo creo que es mejor que si nadie nos lo pide. Y además ser sostenibles, ahí sí que apuntas a algo que es un poco contradictorio. La diversidad es una ventaja pero la sostenibilidad sufre. En esa situación probablemente la sostenibilidad sea un lujo que a veces nos parece que no nos podemos permitir, porque si hay que alimentar a mucha gente, porque viene mucha gente nueva de fuera, etc. hay que compararlo, etc., [...] o hay que hacer carreteras y entonces a los campos no sé qué les pasará. De manera que el tema no es nada sencillo pero termino diciéndote que ya que los gallegos sois tan buenos, ¿por qué no montáis en Galicia —y yo vendré, muchos vendrán― una reunión de vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses y bávaros? Bueno, alguna de estas cosas ya ha ocurrido. Pero no inventándose una nueva sigla, que si el Comité de las Naciones, no, sin inventar nada, sino reunirse. O sea, las naciones que no son Estado, a ver si de una vez se va todo el mundo tranquilizando, y estas naciones hacen una proclamación diciendo: «Lo somos pero no pretendemos ser un Estado aparte». Ni tampoco pretendemos, quizá habrá que decir, para que muchos no se vayan ―los independentistas, algunos flamencos, algún escocés, algún catalán, algún gallego, me imagino— que los sentimientos no se pueden prohibir, pero que no está en el horizonte de lo racional en un plazo relativamente corto que esto suceda y hacer entender a los estados que no se está contra ellos, que no todos los que son partidarios de la existencia de estas naciones, del reconocimiento por parte de Europa de estas naciones como naciones, son partidarias de la independencia. Incluso la mayoría no lo son, si los referéndums al final siempre los pierden, los independentistas, siempre. ¿Qué pasó en Québec? Costó una barbaridad, al final una respuesta rara a una pregunta rara. La hicieron, y salió que no, por poco, pero salió que no. ¿Qué pasó en Flandes? Exactamente lo mismo, o parecido. Ahora que alguien diga que no, que no valió...pasó lo que pasó. Por tanto, incluso esto se podría desdramatizar regulando, cada 25 años, supongamos. En Estados Unidos tienen referéndums cada 4 años, lo que pasa es que son referéndums que se hacen al mismo tiempo que las elecciones de senadores, o de la presidencia. Las preguntas que se pueden poner son libres, la gente pone la pregunta que sea. Por ejemplo, cuando nosotros estuvimos en California para ver cómo iban los Juegos Olímpicos de Los Ángeles antes de hacer los nuestros, en las elecciones del noviembre de aquel año una de las preguntas que puso un número suficiente de ciudadanos era si los ciudadanos del Estado estaban dispuestos ―o de la ciudad, no me acuerdo, el Estado, me parece que era— a pagar un dólar, un solo dólar para la realización de los Juegos Olímpicos, y el resultado apabullante del referéndum fue no. Hubo uno o dos que dijeron sí, pero la mayoría dijo no, en unos Juegos Olímpicos no se nos ha perdido nada, es un invento europeo, de Coubertain, y aquí no vamos a gastar ni un duro. Y lo hicieron, hicieron unos Juegos muy bien, además: la piscina desmontable, los conductores voluntarios...Yo cogí el ejemplo, los Juegos de Barcelona están copiados, fueron mucho más caros que los de Los 12 �Ángeles, pero el Estado, el país y todo el mundo se volcó, digámoslo todo. Los voluntarios llegaban a cien mil. Cuando se enciende una chispa y una pasión...ellos lo hicieron así, todos los conductores de coches que llevaban a lo que se llama la Familia olímpica, que son miles personas, eran voluntarios, tanto que yo me tuve que poner al volante de una señora que no sabía conducir, que nos llevaba una noche a mal llevar, o sea, estuvimos a punto de matarnos. Pero en fin, bromas a parte, todos estos temas, cuando se quiere, tienen solución. ¿Por qué no vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses, bávaros o los que quieran se reúnen un día no para hacer una proclamación enfática, sino para proponer un sistema yo diría modesto pero relevante de comprobación, eventualmente rutinaria ―cada X años, muchos años, empecemos por los 20 años, luego ya se acortará, a 18— para saber cuál es el estado de opinión. Yo creo que sistemáticamente el propio ejercicio de esa democracia quitaría mucho apoyo a las posiciones más radicales que se basan muchas veces en la radicalidad y muchas veces también en lo obtuso de aquellos que se oponen radicalmente a que esto ni se hable. Si a esto se le da más salida, un juego y una manera de expresarse, probablemente las cosas irían por un camino mucho más tranquilo. Pregunta. Hay un par de temas que pienso que deberíamos haber tocado y que no se han tocado de una forma amplia y es la situación difícil por la que atraviesa la EU. Como se ha dicho, ya no se llama constituyente, la Constitución realmente de la Europa Unida ha quedado corta, quiero decir, el Tratado de la Europa Unida, y estamos dentro del marco del 2005 al 2009, en el 2007, donde prácticamente hay que tomar decisiones que sean decisivas para poder encauzar el proceso de la EU. Hemos visto que en naciones como España, que hemos aprobado la Constitución, ha habido una participación muy baja. Y se ha aprobado con una mayoría, aunque es entre comillas y después otros países, Holanda, Francia la han rechazado, con un alto porcentaje. El problema real es que en una de las resoluciones de la EU del año pasado se sabe que se pide de una forma indispensable la participación de los ciudadanos, que los ciudadanos participen realmente de lo que es la EU, o de lo que va a ser la EU, y lamentablemente ésta no es la realidad. ¿Qué soluciones ves tú dentro de ese marco de diversidad que tú planteas, lo cual yo pienso que -todo es un proceso- es viable para salir de este impasse que estamos viviendo en la EU y que al mismo tiempo yo lo considero altamente difícil. Prueba de ello es que incluso se plantea la Europa de las dos velocidades. Sabemos que ese planteamiento, concretamente el alemán, en donde se tiende a decidir, con el 55% de los estados, entra un poco en contraposición con las nacionalidades, los estados y al mismo tiempo con el 65% de los ciudadanos europeos. ¿Cómo ves tú esta prueba? Empiezo por el final: la Unión Europea no puede pedir a los ciudadanos que participen. ¿Qué quiere decir que la Unión Europea diga: «Oiga, participen»? Son los ciudadanos que tienen que pedir a la Unión Europea que haga el favor de bajar del pedestal. Es la Unión la que tiene que bajar, no los ciudadanos. Es la Unión la que tiene que decir: «Oiga, para ustedes, nosotros nos quedamos sólo lo indispensable». El día que esto se haga ―ya sé que no es nada fácil—, 13 �no se trata de que los ciudadanos tengan que animarse a enviar un discurso o peroratas o sermones a participar y a amar más a Europa. Lo que tiene que hacer Europa es querernos más a nosotros, acercarse. El principio de proximidad que decía, en general, con las excepciones razonables. Dicho esto, lo de dos velocidades, 55%-65%, todo eso a la gente le da la impresión de que Europa es una cosa muy complicada y muy rara. Son números, claro, y estamos tan acostumbrados a hablar de esencias cuando hablamos de Patria y de Nación, que cuando le ponen los números la gente sospecha que hay gato encerrado. Y es al revés: el gato encerrado es cuando te hablan de Nación, no cuando te hablan de dinero ni de porcentaje. Porque España es un porcentaje, una cifra que tú puedes comprobar que se cumple o no se cumple. Los sentimientos no se pueden medir, es muy difícil. Por tanto, menos pedirle a los ciudadanos que sean más europeos y más devolverle a los ciudadanos todas las competencias posibles, y que lo vean, que se den cuenta de que Europa no quiere llevarse nada. El propio lenguaje, una cosa es Europa y otra es Bruselas —eso ya lo he dicho―, el propio lenguaje tecnocrático está hecho tanto para defender —da la impresión — no para defender, sino para crear un mundo virtual que la gente no entiende. Después no es raro que la gente, la misma expresión que yo utilizo aquí —porque aquí se puede― la «subsidiariedad» es una cosa que muchas veces...«Subsi...qué?» Mejor decir proximidad, cercanía,hay que explicarlo. Es un lenguaje abstruso, son unos sueldos enormes —digámoslo todo―. En Europa se piensa que ir a Europa es un sacrificio y hay que compensarlo para que sea la mejor gente. Ya entiendo que una parte de eso tiene que ser, si fuera gente de poco nivel, malo, y Europa hubiera empezado mal, pero tanto como para que se te dé una casta, es decir, funcionarios que cobran mucho y hablan un lenguaje que tú no entiendes...estamos creándonos un problema, no una solución. Dicho todo esto y yendo a lo más importante, que es lo de la Constitución: lo de la negociación en cada momento no es malo, ha sido siempre la base de la democracia. En cuanto a la Constitución: yo no sería tan pesimista como tú, yo creo que esto está mejor que antes. Sí, porque ha habido dos señores, o un señor y una señora que son de derechas y que han dicho por fin lo que alguien tenía que decir: «Oiga, vamos a arreglarlo, vamos a hacer una Constitución, vamos a quitar toda la paja que pueda haber, vamos a hacer una Constitución sin tantos artículos ni tantos problemas, vamos a reducirlo, vamos a resumirla, vamos a abandonar aquello que no se puede abordar». Pero no vamos a dejar a Europa sin Constitución, ¿qué nueva Nación es esta que no tiene principios? Algunos dirán: los ingleses no los tienen y les va la mar de bien. Los ingleses se basaban en que eran los amos del mundo y por tanto, se lo podían permitir, pero los demás no, y Europa tampoco. Europa tiene que tener una Constitución arregladita, pasable. ¿Qué han hecho Merkel y Sarkozy? Han dicho a ver, quitemos cantidad de cosas, dejemos lo esencial, pongamos principios fundamentales —incluso en el tema de la Unión Mediterránea creo que aciertan, y lo digo como candidato que soy desde hace no sé cuántos años a ser presidente de la Fundación Euromediterránea Anna Lindh del Proceso de Barcelona, que se llama, de la política del Mediterráneo. Hace tantos años que ya ni me acuerdo. Me dijeron si quería llevar esto porque se empezó en Barcelona, en el año 85 con Solana como [...]. Luego al cabo de 10 años fue a 14 �menos, en el 2005 pasó bastante desapercibido con la presidencia inglesa. Yo creo de veras que hay que tener una Constitución reducida, creo que estamos en camino de ello y creo además —y esto no me lo has preguntado pero ya aprovecho para decirlo— que en este escenario será más fácil que haya en Europa algo que es enormemente importante, que son los partidos europeos, que ahora no hay. Dos: uno de centro-derecha y otro de centro-izquierda, como en América y como corresponde a un gran espacio de varios centenares de millones de habitantes, en los que los partidos no son partidos de convicciones, de religión, de creencias, sino de preferencias. Es decir, tú no crees que un partido tiene la verdad y otro es la mentira, no, tienen unas opiniones distintas a las tuyas, unas preferencias distintas a las tuyas, tú eres mas conservador y te da miedo que se la peguen y que se corra demasiado y tú eres más atrevido y te da miedo de que esto se muera. El segundo es más progresista y el primero es más conservador. ¿Qué han hecho los italianos? Eso, un partido progresista, un partido demócrata en el cual yo estuve en la fundación porque me invitaron. O sea, Constitución breve, a lo Sarkozy-Merkel, lo que hace la derecha, y partidos dos: un Partido Popular europeo —que si sólo hay uno, además, se tendrá que centrar— . En España, yo con Aznar, muy de acuerdo no estoy, es notorio, pero fue una bendición, porque este hombre reunió a toda la derecha española. Hay mucha gente muy de derechas dentro del Partido Popular. Menos mal que están dentro del Partido Popular y no están por ahí. Los hay peores, digamos. De manera que Constitución breve y dos partidos europeos moderadamente moderados. [...] Más centrados, menos religiosos y más de preferencias. Con elecciones primarias, con varios candidatos designados [...] que diga que fulano es el candidato. En América está Obama, está Clinton, está Edwards y entonces los del partido van a elecciones primarias para decir quién quieren de candidato, no es la ejecutiva. Si usted, número siete, como se portó mal en no sé donde, en la reunión que tuvimos, usted no va en la lista, bueno pues esto no. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria (conferència) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditorio Caixa Nova (A Coruña, Galícia) Abstract A summary of the resource. Cicle de conferències “Mig segle d’integració europea: desafiaments actuals de la UE en una era de globalització” organitzat per la Fundación Galicia Europa i la Fundación Instituto de Estudios Políticos y Sociales. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Unió Europea Regions Globalització Territoris Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/912/0000000680.pdf fad1527424a437f3d0e19f3bfe6be209 PDF Text Text Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat Pasqual Maragall 19/09/2007 | Parlament de Catalunya, XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments Fa una colla d'anys vam comentar amb Francisco Rubio Llorente primer algunes idees sobre la reforma constitucional i un temps després amb el Sr. Caamaño el projecte d'Estatut de Catalunya. El professor Rubio, y segueixo en castellà perquè ho entengui tot, (para que se entienda todo por parte de todos), proponía denominar Comunidades Nacionales a Euskadi, Galicia y Catalunya para evitar que las partes de Valencia, Baleares y Navarra que son de habla catalana o vasca, respectivamente, quedaran olvidadas en el intento. Luego en el Estatut aprobado en Madrid, más concretamente en el preámbulo de I'Estatut, que no tiene carácter dispositivo sino descriptivo, se dijo que los catalanes se consideraban a sí mismos nacionalidad. El Estatut fue refrendado por el pueblo de Catalunya el 18 de Junio pasado, hace poco menos de un año y así parecía cerrarse un capítulo sin duda decisivo de la historia de Catalunya y España. Recordemos que durante la República las cosas fueron peor. El enviado de Macià a Madrid, Jaume Carner, volvió a Barcelona con Catalunya como región habiendo salido de aquí con la pretensión, aprobada por el Parlament de Catalunya, de que Catalunya era una nación en el seno de la Federación de Repúblicas Ibéricas. Y Macià tuvo que aceptar. En todo caso el pueblo de Catalunya, el 18 de Junio pasado, hace menos de un año, sancionó en Referéndum el Estatut aprobado en el Congreso y el Senado. Ahora el Estatut está en manos del Tribunal Constitucional. Puede darse el caso de que sea modificado por el mismo. Y entonces viviríamos el contrasentido de que cualquier ciudadano de Catalunya que hubiese votado el Estatut pudiera pedir la repetición del referéndum arguyendo, con toda lógica, que lo él o ella votaron no fuera ya lo que finalmente quedase establecido. Puede ser que por mera prudencia, el Tribunal, sobre cuyos próximos cambios, lógicamente, recaen toda clase de temores, deje el Estatut prácticamente intocado. Pero ocurrir lo contrario. Y no sería bueno que si lo contrario no hubiere ocurrido (y uso aquel futuro subjuntivo que en el colegio nos traía a mal traer) se sospechase que los tribunales actuaron por presiones del gobierno, o los gobiernos. 1 �Nos hemos metido en un lío. Reconozcámoslo. Es más. Algunas de las cosas cuya transferencia se cayó del Estatut, como el Aeropuerto y los Paradores Nacionales, acabarán siendo transferidos, entre otras cosas porque son pocos ya los países en los que los aeropuertos son del Estado. Recuerdo que el buen alcalde de Nápoles de la época, Bassolino, me comentó hace años que su aeropuerto, que era municipal, lo había vendido a la Britsh Airport Authority, quedándose el municipio una “golden share”, una acción de oro con derecho de veto sobre las decisiones estratégicas. Y aquí todavía estamos en que AENA, que empezó siendo una corporación de los ingenieros aeronáuticos, sigue determinando como funciona el Aeropuerto de Barcelona. Y en que la joint venture Puerto--Aeropuerto tiene limitaciones poco sensatas. Menos mal que el Consorcio de la Zona Franca, aquella institución saneadísima que don Antonio de la Rosa esquilmó, ahora ya en buenas manos, se ofrece para construir en el aeropuerto unos hangares que permitirán a las aeronaves, no solo dormir en Barcelona, sino ser entretenidas y reparadas. De todo lo dicho se deduce que es mucho más importante la garra, la ambición y el acierto de las instituciones catalanas, y se me apuran de las empresas catalanas, que muchas disposiciones legales. Lamento venir a esta sesión para acabar diciendo que todo depende más de la voluntad, de la ambición y de garra de los gobiernos y de la sociedad civil, que de las grandes leyes que hemos venido a comentar. Por supuesto que algún día la Constitución española tendrá que sufrir cambios que casi sonroja no haber hecho antes, como la denominación en la Constitución de las 17 autonomías existentes, nuestra pertenencia a la Unión Europea, o la existencia de naciones o nacionalidades, con su nombre y apellidos, en el marco del Estado español, o la deseable conjunción de esfuerzos entre España y Portugal - tema éste, evidentemente, mucho más prolijo - o nuestra pertenencia a la Comunidad Euromediterránea, que celebra aquí, en Barcelona, cada 10 años, su reunión plenaria. En todo caso conviene ir pensando en algo más que en las próximas elecciones. Si las elecciones se plantean entre el Partido Popular y el Partido Socialista como un concurso de españolidad, vayámonos despidiendo de ese bipartidismo imperfecto porque partes enteras de España, por supuesto Catalunya y Euskadi, y quizás Galicia, y probablemente segmentos de las poblaciones de la Comunidad Valenciana, Balear y Navarra, no se verán reflejados en él. Y entraremos, con menos capacidad de ironía que por ejemplo la Gran Bretaña que tiene por extremos opuestos a Timothy Garton Ash y al Scotish National Party, en un pulso infeliz, con un europeísmo extremo como última solución sensata. 2 �La propuesta de Imaz: “No imponer, no impedir”, es decir, pactar en Euskadi con los socialistas un texto estatutario intocable en Madrid, evitaría el calvario del Plan Ibarretexe y el imposible rompecabezas catalán, en el cual o el pueblo es desmentido o los jueces tienen que renunciar a ser independientes. Y aún siendo la propuesta Imaz una propuesta hábil no parece que sea aceptada por la mayoría gobernante en el País Vasco. Por no hablar de Navarra, dónde la negativa del PSOE central a aceptar el gobierno de coalición con Nafarroa Bai, contra los deseos de los dirigentes socialistas navarros, mostró ya con anterioridad que se había perdido el sentido de la oportunidad y del equilibrio. Del difícil pero apasionante equilibrio que este país necesita para hacer buenas en el terreno político las magníficas perspectivas que tenemos en Europa en la vertiente económica. Termino repitiendo lo que he dicho hace poco. Catalunya, Euskadi y Galicia, como Escocia, Flandes y Baviera, van a ser naciones europeas, sin romper el Estado al que pertenecen, pero naciones, nacionalidades en el sentido pleno de la palabra. Y Europa, gracias a ello, si es capaz de digerirlo, y creo, estoy convencido, de que puede hacerlo, estará en mejores condiciones que antes, en mejores condiciones que nunca, para jugar en el mundo un papel relevante. En unas buenas condiciones que la evolución de la política americana puede no solo no desmentir, sino avalar. Así sea, iba a ser el final de este parlamento. Pero debo añadir algo. Estuve en el Tribunal Internacional de la Haya con el alcalde de Sarajevo, Kupusovic, en el juicio de Tadiç, un criminal de guerra que había asesinado, como se probó, a diversos conciudadanos. Pues bien. Europa debería acabar con algunas de las vergüenzas que todavía como europeos nos sonrojan, como la libertad sin cargos de los presuntos criminales de guerra de más alto rango de los que se sabe por cierto que andan libres. La ciudad de Barcelona jugó un papel importante en la recuperación de la vida civil en Sarajevo. Y desde Barcelona digo hoy que esa vergüenza nos sonroja. Muchas gracias. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Estatut Constitució Espanya Catalunya Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/911/0000000679.pdf e39708ba38bb08d282664e92243bad1f PDF Text Text Presentació de Pasqual Maragall del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “AEROPORTS I PODER” 13/09/2007 | Cercle d’Economia "Iberia tiende a anular vuelos desde Barcelona" Un titular impagable de La Vanguardia del 4 abril 1994, en vida meva com alcalde. Quin esglai! Encara que tot seguit deia que les altres companyies es mantenien fidels. M'imagino l'escenari: "Se han acabado los Juegos, ergo se acabó la broma". Tot casa amb la idea de que Barcelona ja en tenia prou i que Maragall era una mena de "gota malaya", que no parava de demanar diners, com una tortura xinesa que no parava, no parava. En realitat es van invertir entre una cosa i altra per sobre dels 200.000 milions de pessetes de l'època - no l'Estat: entre l'Estat, l'Ajuntament , la Generalitat, i els privats, entre els quals, p. ex. El Banco Español de Crédito en mans de Mario Conde, que va finançar bona part dels costos de funcionament dels Jocs, no de les inversions, eps. Des d’un turonet de Montjuïc ens miràvem amb Conde l’anella olímpica, el Palau Nacional, el palau d’esports de l'Isozaki etc. i l'home va exclamar: "a este país, o a esta ciudad, no ho recordo, no lo va a conocer ni la madre que lo parió". Jo diria que entre aquestes xifres, que ara tot just ara s'han acabat de pagar, no hi havia la inversió en l'aeroport. Perd mirem al futur: ja hem pagat el passat, és el moment d'invertir en futur, i per tant endeutar-se, em temo. Estem nets. Creixem per sobre de la mitjana europea. És cert que tenim una inflació relativament alegroia, però qui no plora no mama, i qui no riu encara menys. I no em refereixo a que haguem de seguir lamentant-nos per les jugades que ens fan i els diners que no ens donen - que també es pot fer sinó que val més en tot cas assegurar-se de que el capital físic hi és, o que el tindrem, com sigui. Crec que de cara a la preparació d'aquest futur a 7 anys, el que queda de legislatura i una altra de sencera, com a mínim, ( i potser amb això no n'hi haurà prou i haurem de planificar tres anys més fins les portes de la del darrer any de la tercera legislatura, l'any 2017), per a tot això, caldrà establir un compromís important de la societat catalana en la millora del nostre capital físic, del nostre capital de coneixement i del nostre catàleg de bones practiques. No sé si no fora bo formalitzar aquest projecte com a pla català de desenvolupament econòmic, polític, social i ambiental, i dic també polític per a que la tots els temes vagin junts i no competeixin l'ambició política i les noves alineacions partidàries més o menys amples amb les determinacions de caràcter més tècnic i econòmic. Que una cosa no faci oblidar l'altra, ni l'altra la una. 1 �Concrecions. Empenta calculada i a mig i llarg termini. No ens discutirem pel nom de la cosa. L’important es fer-la. En aquest pla l'aeroport de Barcelona, amb una gestió autònoma, com reclamàvem aquest estiu amb en Germà en un article, hi ha de jugar un paper decisiu. Els aeroports. També els de Girona, que creix molt ràpidament, i els de Reus/Tarragona i esperem el de Lleida. I el de Sabadell. Fins i tot a la Cerdanya hi ha moviments d'avionetes, i Andorra té capacitat d'atraure passatge. Si això es lligués ferroviàriament amb França via Bourg Madame i Prada de Conflent, tant mieux. Però no sembla que el trenet francès sigui una infraestructura suficient tal com és hores d'ara. Això, és el que diu Joan Torres, president de FF. de la Generalitat. Els aeroports per si mateixos no bastarien. Tant de bo l'aeroport i el port de Barcelona, i potser la Zona Franca, es coordinin per a crear un pol econòmic i logístic que fora el més impostant del sud d'Europa i del Mediterrani. L’Àrea Metropolitana de Barcelona té en aquest tema un dels seus reptes centrals. Crec que així, aniria en la línia del que proposen Germà Bel i Xavier Fageda en el seu "Aeroports i poder". D'altra banda la duplicitat entre l'aeroport vell i el nou, a mi, sempre m'ha semblat més un avantatge que un inconvenient. En el cas de Madrid, que havia de gastar en el nou aeroport 1 bilió de les antigues pessetes, contra el mig bilió del de BCN, aquesta complementarietat no és dona. I compte que aquestes xifres s'han superat. Fa no tant anys aquestes xifres haguessin representat 1 per cent i el mig per cent ce la Renda Nacional espanyola - no sé si ara n' haurem de dir la Renda Estatal (li preguntarem a en Carod). Un cop l'ambaixador americà em va dir que entre Barcelona i Madrid, A.T.T., la Bell telefònica americana, havia triat Madrid per la inexistència de vols non stop Barcelona New York. Les coses son així de senzilles. També és cert que anys després US West, una de les 7 Baby Bells que van resultar de la partició del monopoli telefònic americà, de la mà de Maureen O'Ryan, va cablejar Barcelona amb fibra òptica ben abans que Madrid. El cap de gabinet a l'ajuntament, Xavier Roig, va ser el primer que va entendre la importància del tema i va començar connectant la Casa Gran amb l’edifici d'Estadística i amb Montjuïc. Tornem a l'Aeroport i acabem aquest viatge per la logística i l'aviació. I acabem parlant, com no, només un moment, de política, que és el que agrada als cronistes. Quan vam discutir l'Estatut amb el representant de Moncloa senyor Caamaño, i amb el Sr. Zapatero, l'aeroport es va caure de l'articulat. Ja he dit mil vegades que això no ha estat tan i tan decisiu. Com deia aquell, em penso que era Felipe González, "gato blanco o gato negro, lo importante es que cace ratones". Si 2 �ara diguéssim: "Nació o no nació, l’important és que tingui aeroport transoceànic" ens dirien iconoclastes. Però bromes apart és aquí on ens hi juguem les faves. M'agradaria, des de la Fundació Catalunya/Europa que estem animant amb una colla d'empresaris i professionals, analitzar el funcionament de l'aeroport. La Fundació no pretén fer la revolució sinó més modestament dreçar un catàleg de bones practiques, val a dir, veure com es fan les coses allà on les fan ben fetes. I per això evidentment haurem de comptar amb els autors d'aquest llibre. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “Aeroports i poder” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d’Economia (Barcelona) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Aeroports Administració pública Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/910/0000000678.pdf 9bc6db5014f989d09d5b8cb4f7c62280 PDF Text Text Intervenció del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat 11 de setembre de 2007 | Palau de la Generalitat (Salutació a les autoritats i assistents) Es un honor per a mi, per a la meva família i els meus companys i companyes, rebre el màxim guardó de la Generalitat, val a dir de Catalunya. Ho és també pels meus amics, molts dels quals s’haurien de considerar condecorats perquè sigui des del Partit dels Socialistes de Catalunya, sigui des dels Ciutadans pel Canvi, sigui des de la ciutadania que ens ha votat, contribuïren a fer el canvi a Catalunya i per tant a demostrar que Catalunya era un país amb diversitat, amb bàndols igualment honorables, amb dialèctica: un país viu. I tant viu! Podrien dir alguns. Com que va reaccionar al carrer multitudinàriament quan va ser necessari. No només l’11 de setembre, que gràcies a Deu s’ha convertit en un acte festiu superant la protesta i les divisions d’anys enrere, sinó també contra la querella al President que m’acompanya i contra l’assassinat de l’Ernest Lluch, aquell dia en que la Gemma Nierga, davant de les autoritats – entre les quals el President del Govern Aznar, que va tenir la dignitat de ser-hi – va dir, se’n recorden?: “Ustedes que pueden, dialoguen!” Avui estem aquí en un 11 de setembre que s’ha convertit en un dia mundial del dolor, a Barcelona, a Santiago de Xile i a New York, tres ciutats bombardejades, per Felip V, per Pinochet i per Al Qaeda, i que simbolitzen la llibertat. Justament durant molts anys vam haver de celebrar l' 11 de setembre dos cops: un a la plaça Salvador Allende, darrere el Putxet, i un altre a les Rondes, i encara un altre a Sant Boi on va morir i és enterrat Rafael Casanova, l'alcalde de Barcelona que va caure ferit aquí al costat, a les Rondes, en defensa de la ciutat contra les tropes de Felip V. Avui tinc l'honor de rebre el màxim guardó del meu país de mans d'un President de la Generalitat nascut lluny d'aquí, a Iznájar, un nou català, que ha mamat dels carrers i places de Cornellà la veritat de la vida d'una de les diverses Catalunyes profundes, la Catalunya obrera dels barris amb edificis de 16 pisos sense ascensor quan ell hi va arribar, tan catalana com la de l'Eixample de Barcelona o la de la Plaça Major de Vic o la Catalunya dolça del Baix Empordà o la rostida del Camp de Tarragona i de l'Ebre o la humida i verda del Pirineu o la infinita de la plana de Lleida. El meu país, com deia encara ahir a la nit de nou Lluís Llach a la televisió. Ítaca. Ell que l'ha viscut a Verges i a Porrera. O Raimon fa un parell de dies en l'homenatge al mestre Ros Marbà, quan després de cantar Et Recordo Amanda em deia les seves conviccions nacionals. I jo li recordava el passeig de Joan Fuster i Josep Pla per I'Horta de València on un li deia a l'altre: "Aquest país és bonic". I l'altre a l'un: "Si, és bonic perquè és ric". I jo que sóc mig català, mig 1 �valencià, i fill d'una dona de sang valenciana que va estudiar a l’Instituto Libre de Enseñanza, i nét de poeta, hi estic totalment d'acord. Rebre en aquest dia a la meva ciutat, de la que he estat alcalde quinze anys i tinent d’alcalde tres més, i en la que he presidit la Generalitat de Catalunya i proposat el seu nou Estatut, és el màxim honor que he rebut o pugui rebre mai. Em reca no poder compartir-ho amb els meus pares, que s’ho mereixien, i amb els qui ens han faltat massa aviat, com José Ignacio Urenda, el meu mestre polític, Tere Muñoz, i el meu germà Pau. Però em conforta pensar que els meus fills i néts, i els meus amics, començant per Narcís Serra, n’estaran orgullosos. El meu avi, que s’estimava Espanya, li va dir un dia “Adéu”, perquè Espanya no entenia Catalunya, no copsava la seva pròpia diversitat i s’entotsolava a la “Meseta”. Aleshores, el 1907, Catalunya tirava milles i Barcelona implantava l’ensenyament local seguint el model de Chicago amb les escoles municipals del Mar i del Bosc. Tot semblava possible. Endebades. Havien de venir encara les guerres del segle XX, la del 1914/1918, la terrible guerra d’Espanya, en la que es van bombardejar des de l’aire, per primer cop, ciutats com Barcelona, Madrid i Gernika, i la Segona Guerra mundial. Avui tot això sembla un malson. Encara hi ha guerres, i guerres de religió, que són les pitjors, però el món ja no és el que era, afortunadament, i els canvis polítics que s’albiren, al vell i al nou món, preparen, n’estic convençut, un esdevenidor molt millor pels nostres fills i néts. Catalunya serà algú en aquest món. Sens dubte. Europa veurà aviat l’eclosió definitiva de nacions no estatals: Escòcia, Flandes, Bavaria, i Catalunya, Euskadi i Galícia, i potser reagrupaments com l’Ibèric del que ara es parla. I això no l’afeblirà, ben al contrari. No afeblirà Europa, ni tampoc Espanya, Alemanya, Gran Bretanya o Bèlgica. Europa, a diferència de les Amèriques, no serà un continent monolingüe. I això vol dir que estarà en millors condicions per a entendre el món, dir que ho estaria per arreglar el món seria excessiu. En tot cas quan el gal·lès David Crystal va dir en el Fòrum de les Cultures que el nombre de llenguatges del món minvava any rere any ens estava dient també que el català és un símbol, salvat per poetes, mestres i editors. I lectors. Gent inofensiva, però decisiva per a això que en diem "preservar l'espècie". Perquè ja sabem que la pèrdua de diversitat afebleix les especies. 2 �I en aquesta Europa Catalunya hi serà una nació, espero que algun dia reconeguda no solament en el preàmbul del seu Estatut sinó en la Constitució del seu Estat. Tot arribarà. La paciència no ha estat mai una virtut absent del nostre arsenal. Per bé que de tant en tant convé que la rauxa calculada s'imposi a la parsimònia sistemàtica. Crec que estem en un d'aquests moments. I ho crec no perquè simplement estiguem farts de tot sinó perquè tenim arguments i aliats en la Europa multiestatal. A Europa hi ha més cultures que països, més nacions que estats. Tanmateix convé no esperar que les coses convergeixin per si mateixes cap a un final feliç. És arribat el moment de dir clarament que a la Península hi ha quasi la meitat de les nacions sense estat d'Europa. I convé també que no creguem que del reconeixement d'aquest fet se'n derivarà la nostra felicitat. En absolut. Si les nostres empreses no son més competitives i ambicioses; Si les continuem venent a fora quan la família que les va crear se'n cansa i es retira amb els calés de la venda; Si les nostres escoles no tornen a ser tan innovadores com ho van ser l'any 7 del segle passat; Si no entenem que en el coneixement d'idiomes i que en la bona marxa i creativitat de les Universitats hi ha quelcom crucial per a ser un país competitiu; Si les nostres extraordinàries empreses farmacèutiques perdessin la capacitat d'invertir en desenes de nous productes per a trobar-ne un de realment nou i rendible; Si no entenem, a sensu contrario, que els fàrmacs ja amortitzats s'haurien de vendre al tercer món a preus que no incloguin el cost de la recerca inicial que els va crear; Si els nostres hospitals punters no arreglen aviat els seus problemes financers, cosa que per cert esta passant, afortunadament; Si el nostre capital risc no arrisca o se'n va fora; Si no tallem la cantarella interminable de les infraestructures que no arriben i les fabriquem nosaltres, conscients que són elles les que ens faran rics i no a l'inrevés; Si no casem l'Aeroport i el Port buscant unes sinergies evidents que no a tot arreu es donen; 3 �Si no invertim massivament en coneixement i sobretot en el disseny de bones pràctiques, val a dir, en l'exigència d'utilitzar per a cada funció el millor procediment, que és un dels objectius principals de la Fundació Catalunya/Europa que estem creant; Si no entenem que l'acció social i institucions com Caritas i altres són absolutament bàsiques per a mantenir el to dels nostres barris; Si no creem d'una vegada les set vegueries per a substituir les províncies i no restablim l’Àrea Metropolitana de Barcelona; i finalment, si no tenim un Pla Estratègic que organitzi tot això, no serem a Europa el que tenim dret a ser: un país punter, sensible i ric. De nou moltes gràcies. En nom de la meva família, dels meus amics i amigues, dels meus col·laboradors i col·laboradores, val a dir de tots aquells que m'han ajudat a fer el que sigui que m'ha fet merèixer la Medalla d'Or del meu país, gràcies Catalunya! Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat Abstract A summary of the resource. Maragall rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol, de mans del president José Montilla. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Medalla d'Or Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/909/0000000677.pdf 670bf5692be6c37cedf86093ae91e196 PDF Text Text Pregó de la festa major de l’Escala de Pasqual Maragall De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea 02/09/2007 | L’Escala Un dia del mes de Juliol de 1992 la flama olímpica va arribar des d’OLIMPIA a la península. I el punt d’arribada va ser la platja d’Empúries, Emporion. Desprès va viatjar per tot Catalunya i per tot Espanya, fins a Canàries. Va arribar a Barcelona el dia de la inauguració dels jocs. Però hi van haver una sèrie de problemes. Havien començat abans d’Empúries, terme municipal de l’Escala, on Núria Espert i Irene Papas havien de llegir un text preparat per Xavier Rubert de Ventós. D’aquí a un moment m’hi referiré. Els problemes ja van començar a Olímpia, on la meva dona Diana i jo havíem anat a buscar la flama. Vem estar en el bosc d’ Olímpia, al costat del primer estadi olímpic de la història, mentre unes vestals encenien la primera flama olímpica amb uns miralls immensos, per no utilitzar cap instrument mecànic o artificial. Els miralls reflectien i multiplicaven els rajos de sol sobre el gas que emanava de la torxa. Inicialment tot va anar bé però el primer relleu va acabar malament perquè el lluitador de grecoromana que el va fer es va voler quedar la torxa tan sí com no, i va haver-hi un estira i arronsa important. Finalment la torxa, desprès de travessar varies illes gregues va arribar una nit a l’estadi olímpic d’Atenes, ple de gom a gom i va anar i cap al vaixell que l’havia de conduir per mar fins al golf de Roses. Quan dies desprès va arribar aquí, una noia bufona, una mena de sirena, va dur la torxa en una barqueta fins a la platja del moll grec i d’aquí un altre relleu la va transportar al bosquet on les dues actrius havien de pronunciar solemnement el seu parlament. D’Olímpia a Empúries el trajecte semblava absolutament lògic i totalment poètic. Si algun cop l’Esculapi ha somrigut devia ser aquell dia. A cal Gambo devien fer l’agost el mes de juliol. Però aquí va haver-hi la segona sorpresa. La Crida, un moviment en el que participaven gent que son bons amics, com Jordi Sánchez, van llençar octavetes amb “Freedom for Catalònia” o cosa similar sobre les dues actrius que llegien el text d’en Xavier Rubert i una mena de jurament olímpic en grec, del que recordo la rotunditat amb que la Papas pronunciaba: “APOL.LONA!”. No va passar res greu. La broma s’havia de repetir el dia de la inauguració per part d’alguns dels centenars de figurants de La Fura dels Baus que participaven en l’espectacle. Josep Miquel Abad va venir fins a la porta on estàvem Samaranch i les autoritats locals tot just abans de començar l’acte i em va avisar de que possiblement alguns dels figurants duien inscripcions independentistes a la pitrera i que farien un streaking ensenyantles. Però el propi cap del grup va clavar una bronca monumental als nois i no va passar res. Van haver-hi altres incidents entre Empúries i la inauguració. Crec recordar que de Tenerife, el punt extrem del recorregut de la torxa, vaig haver de tornar corre cuita per un atemptat terrorista. Ja abans de l’adjudicació dels Jocs a BCN l’any 86, el secretari d’Estat del Ministeri de l’interior Rafael Vera m’havia alertat que l’adjudicació dels Jocs podia generar aquest tipus de situacions i de fet n’hi van haver. Fins i tot em va advertir que França podria utilitzar aquest perill com argument per a fer avançar la candidatura de Paris. No va ser el cas. Però un cop adjudicats els Jocs, mentre es celebrava l’atorgament d’uns premis literaris al Palau Nacional de Montjuic, va caure una part del guix del sostre sobre la taula de Presidència – i al Palau hi havíem de fer una colla d’actes socials importants durant els jocs. Afortunadament els tècnics, Margarit i Buxadé, van trobar una solució provisional per evitar els moviments verticals de l’edifici posant una sivella d’acer en la claraboia oval de la sala. Poc desprès es va inclinar imperceptiblement, però es va inclinar, la torre de l’Estadi de Montjuic, que s’havia fet construir també sense fonaments per a la celebració d’un esdeveniment puntual que finalment no va ser possible, els Jocs Olímpics del 1928 – tot com el Palau Nacional, que es va fer per a l’Exposició Universal del. Tots dos edificis estaven simplement posats sobre terra. Tot anava d’un pèl. Barcelona era una ciutat que s’havia fet capital moderna a cop d’esdeveniments puntuals ... que havien de durar tot just unes setmanes, començant per l’Exposició Universal del 1888. �La ciutat no va superar aquestes precarietats fins al 92. Aquestes i altres: per exemple l’aixecament de la barrera que representava la via del tren de la costa. El Pla de Ribera, un vell somni de Pere Duran, la vila Olímpica, el Pla d’hotels, etc. etc. son fets d’aquell període. Però es clar: la ciutat es va endeutar en uns 290.000 milions de Pts. de la època amb crèdits a 20, 25 o 30 anys, que ara tot just s’estan acabant de pagar. (Per la qual cosa hem d’agrair a una colla de financers de la època, entre els quals el President del Banesto i el President de la Caixa, pel risc que ells també van córrer). Allò que va començar a Olímpia i Empúries ha donat nom a una època molt positiva de la capital de Catalunya i de Catalunya sencera. Del 77 al 92 vem tenir 15 anys de construcció de l’autonomia i de llançament de Barcelona com a capital europea, i d’ençà d’aleshores la conversió de les altres capitals, com Girona, Lleida, i Tarragona, de ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives. Desprès del 92 s’obre una època diferent que apunta cap al canvi de majories i Catalunya i l’aprovació de l’Estatut, que ara ningú no pot tocar seriosament perquè ja ha estat referendat pel poble de Catalunya. 2ª part: I ara què? Ara el tema son les infraestructures i els serveis energètics, temes que es van repetint d’una forma tan quotidiana que ens en acabarem cansant. A veure si es veritat que Ministeris i Conselleries hi posen remei seriosament i aviat es comença a veure que els ritmes de solució dels problemes canvien i s’ataquen les connexions en alta velocitat amb el nord i llevant, els aeroports i els ports, la connexió entre tots dos, les autopistes que falten, la millora d’aquestes xarxes elèctriques i telefòniques que es veuen arreu i que fan pena, l desdoblament de l’eix pirinenc, els túnels que falten, l’aportació d’aigua (si cal del Ròdan, sobre això no tinc criteri clar) les inversions que calen per a una agricultura, una viticultura i una industria alimentària de primera línia a Europa, etc. He estat amb la gent de la Unió de Pagesos com Pané, Puigpelat i Cussiné, he estat ahir a Montblanc, a la Conca, i m’he convençut un cop més que la societat civil catalana i els ajuntaments i les comarques estan vivint una etapa d’eclosió de projectes i de “ganes de fer” semblant a la que es respirava fa vint anys, quan ens van concedir els Jocs Olímpics a Lausanne. I que la capacitat d’endeutament és superior a la que teníem aleshores. Ja hem pagat el passat. Ataquem el futur. Obrim uns altres 10 anys de realitzacions, de grans realitzacions. I no dic 20 o 30 per a no donar als qui posen pals a les rodes i frens al carro no ens surtin dient que d’aquí a 30 anys ja estarà fet i no cal córrer. Potser sí que els peatges no son la millor manera de finançar-se, però així es com va començar tot a l’any 1960 amb l’autopista La Jonquera Múrcia. Les carreteres per arribar de Rupià a l’Escala estan no molt millor de com estaven quan vaig venir aquí a estiuejar en els primers anys 60! P. ex. entre Verges i l’encreuament de Bellcaire han desaparegut els plàtans i prou o quasi. “Big news!” La carretera de Figueres a Roses no sé si l’han acabat del tot. Anar a Port de la Selva encara és difícil. La collada de Tosses no diguem. Etc. Insisteixo, tot a l’hora no es pot fer, però aguantar dia rere dia l’ escampada de promeses i projectes que ara figura que sí que es faran, tanmateix sense connexió els uns amb els altres, amb calendaris canviants, sense un nord i sense un pla, acabarà cansant tothom i fent dels catalans el poble més escèptic del mon, i també el més malhumorat i a l’hora en el fons conformat. Necessitem un Pla de Desenrotllament de l’economia i les infraestructures, o com se’l vulgui denominar, amb calendaris, precisions, explicitació del finançament, projecte per projecte i any per any. I necessitem el compromís de les institucions públiques i financeres i la subordinació planificada de les estructures públiques intermèdies, com les diputacions provincials, que controlen xifres econòmiques importants, a aquestes finalitats i aquests plans, limitant una mica si cal la seva llibertat de selecció de projectes. I cal implicar al sector privat i les empreses en aquest Pla de Desenrotllament. Ha de ser un esforç concertat. S’ha convèncer els empresaris catalans de dues coses: 1 que això va de debò; 2, que ells hi han de col·laborar si volen seguir gaudint de la llibertat de criticar la manca d’inversió pública. Falta capital amb capacitat d’arriscar i amb un cert esperit de país. Massa empreses de punta s’estan venent a la jubilació dels seus creadors dels anys 60 i 70. La formació dels centenars (si no milers) �de professionals, empresaris i acadèmics que en aquests darrers anys han sortit de les Universitats estrangeres o nacionals i de les excel·lents escoles de negocis que hi ha a Catalunya, entre les millors d’Europa, haurien de garantir el capital humà que necessitem per fer aquesta passa endavant. El període expansiu que s’albirava l’estiu del 1992 a Empúries s’ha esgotat. N’hem d’iniciar un altre. L’Escala. 2 de Setembre del 2007 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de l'Escala: De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L’Escala Abstract A summary of the resource. Acompanyat d’Estanis Puig, alcalde de l’Escala, Pasqual Maragall ha protagonitzat el pregó de la Festa Major de l’Escala 2007. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource L'Escala Festes majors Catalunya Europa Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/908/0000000830.pdf 1cb10640501f3ea168da566c3282c76e PDF Text Text Participació a la taula rodona "El futur de l'Euroregió" en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) Prada de Conflent , 24/08/2007 Intervenció de Pasqual Maragall (transcripció): Moltes gràcies. Senyor President de la Universitat, Senyora Presidenta del Consell de Mallorca i estimada amiga: Em plau moltíssim estar avui aquí, rodejat de gent de per tot. Veig gent de la Terra Ferma, veig gent de l’Empordà, gent de les Illes, del Rosselló...Gràcies Francina per donar profunditat i abast amb la teva presència i la teva paraula a la regió europea que tots plegats formem. Jo crec que la victòria de la Francina i del Xisco ha estat una de les poques bones notícies políticament parlant dels darrers temps, deixeu-me que ho digui. Espero que els seus efectes seran tan positius com tots esperem. Mireu, Prada, abans, era un romanticisme històric i ara és futur. Abans era història i ara jo crec que és futur, perquè és Europa. Beneïts siguin doncs els qui la van inventar i felicitats siguin també els qui l’heu mantinguda. L’Euroregió és el nom que convé, probablement, al que aleshores, fa uns anys, es van anomenar Països Catalans, que potser era una denominació que s’esqueia des del punt de vista dels nostres sentiments, però que probablement no facilitava les coses en el sentit d’avançar pràcticament en la profundització d’aquest sentiment. Volia esborrar la ratlla, i de fet ja no hi és, la ratlla. Un xic de cua sí que hi ha, però més n’hi ha en el peatge que no pas a la ratlla —menys segurament fins i tot al peatge d’aquí dalt que al peatge de la Selva—. En tot cas, crec que hem de dir clarament que aquesta Euroregió té un sant patró, i aquest sant patró es diu sant Pau Casals. En Pau Casals va tenir dos gestos importants —molts, d’importants, per descomptat— però dos de molt significatius a la seva vida: un va ser el seu discurs a les Nacions Unides, on va dir que Catalunya era una nació. Pràcticament es va saber, segurament per a milions i milions de persones, que Catalunya existia i que era una nació gràcies a Pau Casals. I després, quan es va instal·lar a Prada, perquè amb aquest posar-se ell a Prada, a la ratlla, estava dient moltes coses. Ja sabeu que ell -1- �tenia una casa a Sant Salvador, a la província de Tarragona, i aquell lligam entre la Catalunya Nord i la Catalunya més del Sud, per dir-ho d’alguna forma, jo crec que Pau Casals l’explicita millor que ningú. Ell hauria de ser, em fa l’efecte, i és, moralment, doncs, el patró d’aquesta institució. Ara què hem de fer? Crec que per descomptat hem de travessar tots els incidents de parcours, que diuen els francesos, que encara hi hauran, que encara hi ha —i tenim algunes notícies dolentes des d’aquest punt de vista del terrorisme, etc. aquestes últimes hores—, però nosaltres què hem de fer? Jo crec que hem de fer una regió europea, efectivament. I com es fa, una regió europea? En aquesta regió en la qual estem, ara tot just arribant, un té aquesta sensació, venint de la nostra Catalunya, a la Catalunya Nord, de trobar el Vallespir suau, el verd de França, els rius de debò que nosaltres pràcticament no tenim i també l’ordre republicà antic que és una cosa que sempre, des de l’altra banda de la ratlla, hem admirat. Doncs bé, què hem de fer? Com es fa, una regió europea? I vull anar a les coses pràctiques, no només a les romàntiques. Primer: millorant les infraestructures, accelerant el TGV Perpinyà-Nimes i accelerant també el de Tolosa-Narbona, perquè tot això també relliga l’Euroregió. A veure si el senyor Sarkozy, que amb la Constitució Europea està sent, sembla, més eficaç que no pas havien estat els seus predecessors i els nostres governants, a veure si també amb aquesta matèria té la mateixa eficàcia. I a veure el senyor Moratinos com es comporta. Ara tindrem la cimera francoespanyola a finals de l’estiu i serà el moment de comprovar fins a quin punt uns i altres estan disposats a anar endavant, en el sentit que ens interessa. En segon lloc: hem d’aprofitar les línies de l’AVE —ja veureu que vaig a coses molt concretes— per a mercaderies fins als ports de Barcelona i de Tarragona. Està previst que l’any 2009 sigui així. Per cert, el port de Barcelona ja té un centre logístic a Tolosa, en aquest moment. Jo crec que totes aquestes línies s’han d’enfortir perquè a última hora, són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans, més romàntics i més sentimentals com puguin ser la pàtria, les nacions o les identitats. Si no hi ha els vasos sanguinis, si no hi ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que -2- �nosaltres formem sentimentalment, doncs malament, perquè els sentiments són molt importants però la física també compta, i si la física no aguanta els sentiments tampoc continuarien. Tercera cosa que hem de fer: mobilitzar, jo crec, recursos en el terreny cultural. Crec que s’han de mobilitzar recursos per al Centre Pau Casals i crec que això s’ha d’aconseguir a través de les decisions que puguin prendre les persones que hi tenen, en aquest moment, competència: el senyor Malvy, Martin Malvy, bon amic, el senyor Montilla, la senyora Francina Armengol i el senyor Marcel·lí Iglesias, que per cert, no el veig per aquí i crec que hi hauria de ser, perquè a més ell, posats a ser, és de Bonansa. -3- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El futur de l’Euroregió Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent (França) Abstract A summary of the resource. Participació a la taula rodona "El futur de l'Euroregió" en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Catalunya Europa Regions Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/907/0000000676.pdf ee667ed78a2169ebc1e1218a0ad2f373 PDF Text Text CONFERÈNCIA A PESCARA de Pasqual Maragall Debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima, amb motiu de la inauguració de l’exAurum, el “petit coliseu“ de Pescara. 20/07/2007 | Pescara QUIZÁ ALGUNOS DE USTEDES IGNORAN QUE LA MARCA "EUROPA PROSSIMA" FUE EL TÍTULO QUE OSTENTÓ EL CURSO QUE IMPARTÍ EN LA UNIVERSIDAD ROMA TRE, DURANTE MI SABÁTICO, HACE YA MÁS DE 8 AÑOS. PARA MÍ ESTA LARGA VIDA DE "EUROPA PROSSIMA" NO DEJA DE SER FUENTE DE SATISFACCIÓN PERSONAL, PERO SOBRE TODO ES LA CONFIRMACIÓN DE QUE ESTA EUROPA CERCANA ES PROBABLEMENTE LA ÚNICA POSIBLE. EUROPA, QUE DUDA CABE, DEBE SU GÉNESIS A LA VOLUNTAD DE UNAS NACIONES, Y DE SUS INSPIRADOS DIRIGENTES, QUE ENTENDIERON QUE LA ÚNICA VÍA DE SUPERACION DE UNA CONVIVENCIA IMPOSIBLE Y TRÁGICA A LO LARGO DE SIGLOS, ERA EL SALTO ADELANTE Y HACIA ARRIBA. ESTE FUE EL INICIO, PERO LA IDEA BRILLANTE Y OSADA QUE SUBYACE EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, TIENE UNA EXIGENCIA BÁSICA, SIN LA CUAL NO PUEDE LLEGAR A MATERIALIZARSE. LA IDEA BÁSICA QUE INSPIRA ESTA EMPRESA ES QUE SUS CIUDADANOS ASUMAN Y SEPAN DEFENDER QUE LA FUERZA DE EUROPA RESIDE EN UNOS CUANTOS PRINCIPIOS COMUNES QUE LA CONVIERTEN EN EL SISTEMA MÁS CIVILIZADO, JAMÁS PUESTO EN PRÁCTICA. ASÍ ES, CON TODAS SUS ENORMES INSUFICIENCIAS, PERO LA HISTORIA DE LA HUMANIDAD, DE MOMENTO HA LLEGADO HASTA AHÍ. EUROPA ES UN ENTRAMADO DE CIUDADES DE ENORME CALIDAD, EN SU DIVERSIDAD DE CULTURAS, DE LENGUAS Y EN SU HOMOGENEIDAD DE VALORES COMPARTIDOS. -1- �DE AHÍ QUE EN EL CONTEXTO MUNDIAL EL PAPEL DE EUROPA CONLLEVA ESTA PARTICULARIDAD QUE LA HACE ÚNICA, Y ESTA ES LA DE SER LA AVENTURA POLÍTICA MÁS SOFISTICADA QUE SE HA PUESTO EN PRÁCTICA HASTA HOY Y QUE ANTEPONE ENTRE SUS OBJETIVOS AQUELLOS QUE GARANTIZAN LA PROXIMIDAD DE LA TOMA DE DECISIONES A LA VOLUNTAD DE SUS PUEBLOS. MI RECORRIDO PERSONAL EN LA VIDA POLÍTICA SE INICIÓ Y SE HA FUNDAMENTADO EN LA VIDA LOCAL, Y PUEDO ATESTIGUAR QUE LA VISIÓN DEL MUNDO QUE SE CONSTRUYE A PARTIR DE ESTA EXPERIENCIA ES, CREO YO, EL QUE MÁS SE ACERCA A UN ATENTICO CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD. DURANTE LA ETAPA EN QUE TUVE RESPONSABILIDADES EN BRUSELAS PUDE CONFIRMAR MI CONVICCIÓN DE QUE SÓLO PUEDE PROSPERAR UNA EUROPA QUE PONGA POR DELANTE SUS RAÍCES BASADAS EN EL NACIMIENTO DE LA DEMOCRACIA, TOTALMENTE INDISOCIABLE DE LA VIDA COLECTIVA QUE SE PRACTICA EN LAS CIUDADES. SÓLO UNA EUROPA QUE DISTINGUE PERFECTAMENTE ENTRE AQUELLO QUE DEBE SER OBJETO DE DECISIÓN COMUNITARIA, AQUELLO QUE CORRESPONDE A LOS ESTADOS, Y AQUELLO QUE NO PUEDE ALEJARSE DE LAS DECISIONES MÁS PROXIMAS, PUEDE LLEGAR A PROSPERAR… POR EFICACIA Y POR JUSTICIA. ESTA CADENA O ENTRAMADO DE DISTRIBUCIÓN DE PODERES ES EL "SINE QUA NON" DEL SISTEMA QUE PUEDE GARANTIZARNOS UN ENFOQUE DE FUTURO. TENGO QUE ADMITIR QUE ESTA ARTICULACION ES SIN LUGAR A DUDAS, EL RETO MÁS COMPLEJO QUE AFRONTA ESTA EUROPA TAN DIVERSA Y TAN PLURAL, A NIVEL CONTINENTAL, NACIONAL Y REGIONAL. MI BAGAJE POLÍTICO TAMBIÉN ME HA BRINDADO VALIOSAS EXPERIENCIAS EN ESTE TERRENO. -2- �TENGO LA CONVICCION DE QUE EL FAMOSO PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, QUE CON UN NOMBRE TAN IMPOSIBLE, Y TAN POCO “PROSSIMO” ENCIERRA UN CONCEPTO CAPITAL. ASÍ "TODO AQUELLO QUE PUEDA SER RESUELTO A UN NIVEL MAS PRÓXIMO NO DEBE SER ALEJADO A OTRO NIVEL" SOLO PUEDE QUEBRARSE ESTA NORMA POR RAZONES DE EQUIDAD O DE EFICACIA DEMOSTRADA. LES ASEGURO QUE ESTA REGLA ELEMENTAL ES EL NUDO DONDE SE ESTRELLAN MUCHAS DE NUESTRAS ESPERANZAS EN LA CONSTRUCCION EUROPEA, PERO QUE CUANDO SE PRACTICA, FUNCIONA. EXPERIMENTÉ, Y POR ELLO ME ATREVO A HABLAR DE ELLO, EL RETO DE RENUNCIAR A PARTE DE MIS COMPETENCIAS, EN MI ETAPA DE ALCALDE DE BARCELONA, CUANDO SE TRANSFIRIERON BUENA PARTE DE LOS PODERES CENTRALES A LOS 10 DISTRITOS DE LA CIUDAD. EL OBJETO ERA EVIDENTEMENTE EL DE ACERCAR LAS DECISIONES A LOS CIUDADANOS Y CON ELLO GARANTIZAR ESTA PROXIMIDAD Y EFICIENCIA DE QUE ESTAMOS HABLANDO. FUNCIONÓ, Y VEINTICINCO AÑOS MÁS TARDE RESULTA IMPOSIBLE PENSAR EN REVERTIRLO. EL MODELO SE HA EXTENDIDO A OTRAS CIUDADES, CON ÉXITO GARANTIZADO. NO OBSTANTE, HE HABLADO DE CADENA, DE ENTRAMADO. ESTE MODELO NO FUNCIONA UNIDIRECCIONALMENTE. EL PROCESO ESTÁ IMPERATIVAMENTE CONECTADO A TODA LA ESCALA DE RESPONSABILIDADES PÚBLICAS. CUANDO SE TRUNCA EN UN ESLABÓN, TODO EL SISTEMA SE RESIENTE. ENTONCES LAS CIUDADES NO AVANZAN, LAS REGIONES TAMPOCO, TAMPOCO LOS ESTADOS Y EUROPA QUEDA TOCADA. -3- �ESTE AÑO, POR PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA, EL INFORME DE POBLACIÓN MUNDIAL NOS CERTIFICA QUE LA POBLACIÓN URBANA DEL MUNDO YA SUPERA A LA OTRA MITAD. ESTA POBLACION URBANA SE CONCENTRA EN POCO MÁS DE 50 MEGALOPOLIS, O EN ALGO MÁS DE 400 CIUDADES DE MÁS DE UN MILLÓN. DE LAS APROX 50 METRÓPOLIS QUE MUEVEN EL MUNDO, ALGUNAS ESTÁN EN EUROPA. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CAPITALES DE ESTADO, POCAS, ENTRE ELLAS BARCELONA, SON CAPITALES DE EUROREGIONES. MI CIUDAD CON UN PASADO HISTORICO DENSO A SUS ESPALDAS …QUE LA HACE SIN DUDA MUY INTERESANTE. EN CUALQUIER CASO ES EN ESTAS CIUDADES DONDE RESIDE EL FUTURO, PUESTO QUE DE ELLAS NACE LA INTERACCION ENTRE EL TALENTO, LA CREATIVIDAD, LAS ENERGIAS PRODUCTIVAS, LA COMUNICACION Y LA CAPACIDAD DE ORGANIZAR LA CONVIVENCIA. TAMBIÉN EN ELLAS, NO OBSTANTE, SE CONCENTRA LA CAPACIDAD DE DESTRUCCIÓN DEL PLANETA, Y ES POR ELLO QUE CON URGENCIA, Y SIN OTRA ALTERNATIVA DEBEN EMPEZAR A REVERTIR ESTA ALARMANTE TENDENCIA. LAS CIUDADES PUEDEN TENER UN PAPEL CRUCIAL EN LA TOMA DE CONCIENCIA DE LA POBLACIÓN EN AQUELLOS PELIGROS QUE COMPORTA EL MODO DE VIDA ACTUAL, Y TAMBIEN EN LA TOMA DE DECISIONES COLECTIVAS NECESARIAS. ESTA ES OTRA "EUROPA PROSSIMA" QUE ES CLARAMENTE HOMOLOGABLE AL RESTO DEL MUNDO DESARROLLADO, O EN PROCESO DE DESARROLLO. TENEMOS ANTE NOSOTROS UN MUNDO GLOBAL QUE HA HECHO CAMBIAR LA ESCALA DE NUESTROS ENTORNOS, NOS HA ENFRENTADO AL ACORTAMIENTO DE DISTANCIAS TERRITORIALES (NUESTROS HIJOS ORGANIZAN SUS VIDAS EN OTROS CONTINENTES CON LA MISMA NATURALIDAD CON LA QUE HACE UNOS AÑOS SE IBAN A VIVIR AL PUEBLO VECINO). ESTA GLOBABLIZACIÓN -4- �TAMBIÉN NOS HACE CONOCER Y COMPARTIR LOS PROBLEMAS MEDIOAMBIENTALES MÁS ALLÁ DEL MEDIO NATURAL QUE CONOCEMOS. LAS COMUNICACIONES DIGITALES HAN TRANSFORMADO NUESTRAS VIDAS Y PREVISIBLEMENTE SU ALCANCE SERÁ MUY PRONTO, EXTRAORDINARIO. AUN ASÍ, TODOS Y CADA UNO DE ESTOS RETOS TIENE UNOS DESTINATARIOS FINALES, EN CADA UNO DE NOSOTROS, QUE CONVIVIMOS EN CIUDADES O REGIONES URBANAS, QUE FORMAN UNA RED DENTRO DE OTRAS REDES, TODAS ELLAS INTERDEPENDIENTES, LO QUIERAN O NO, Y QUE DEBEN RESOLVER DE FORMA COLECTIVA, LO MÁS PROXIMA POSIBLE, SU DESTINO COMÚN. -5- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pescara (Itàlia) Abstract A summary of the resource. Conferència-debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima, amb Luciano d’Alfonso, alcalde de Pescara, amb motiu de la inauguració de l’exAurum, el “petit coliseu“ de Pescara. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Territoris Europa Prossima Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/906/0000000675.pdf 9b90073d38c2219af8bc4c5553afbdad PDF Text Text Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia 18 de juliol de 2007 | Gandia [Transcripció literal de la part disponible] Pasqual Maragall: ... més indústries avançades... Ja que estem davant de persones universitàries de molt nivell, una mica més de competència entre les universitats no vindria malament. Perquè això de considerar “la” universitat, ja per començar... no; “les” universitats. A Amèrica les universitats són competitives, i estan aliades amb empreses i es fan investigacions... I inclús..., no a Amèrica, a Europa. Jo he estat en una universitat a Göteborg, en la qual tenen un parc de la ciència en què els professors i alguns estudiants avançats han creat trenta, quaranta o cinquanta empreses, i una d’elles és [Indevo?], que és una empresa que s’ha fet grandíssima. És a dir, que no està renyit l’ensenyament, i la investigació sobretot, amb la productivitat i l’empresa. Aquesta cosa europea de separar totalment el que és el món del diner, de la producció, del progrés, de la competència... i el món universitari, que vindria a ser quasi com un món religiós, no és una idea positiva per a nosaltres. Per tant, tot el que pugueu fer en aquest sentit (i aquí a València jo penso que es pot fer) endavant. L’altre és el canvi del model de connectivitat a Espanya. Perquè una vegada a mi el president del Govern espanyol, que no és el que hi ha ara, ni el que hi havia abans d’abans, sinó el del mig, em va dir: “De Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad.” Vaig pensar: “Malament!”. És clar. Què vol dir “de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”? I vaig dir: “Y Barcelona a Valencia, en alta velocidad?”. “No, no. Velocidad alta.”, “O sea, que alta velocidad y velocidad alta no es lo mismo?”. “No, «alta velocidad» són 300, i «velocidad alta» són 200.” El pitjor és que no només ell sinó que altres van efectivament avançar per aquesta via, que va ser la de dir: “La alta velocidad se empieza entre Madrid y Sevilla porque está la Expo...”. I era l’any dels Jocs Olímpics; jo què podia dir? Van dir: “Barcelona ya tiene los Juegos Olímpicos. Por tanto, la alta velocidad que la tenga Sevilla.” I em va semblar bé des del punt de vista a curt termini pràctic. Clar, des del punt de vista a llarg termini això de la “alta velocidad de Madrid a cada capital de provincia” és una barbaritat immensa. Perquè s’ha de fer València a Barcelona; s’ha de fer València a Granada, segurament; s’ha de fer la cornisa cantàbrica; s’han de fer mil coses...; València a Bilbao... Això “no està ni se l’espera”. No està previst. No està ni imaginat. En canvi, l’any 1960, quan el Banc Mundial va venir aquí, que va ser al principi del desenvolupament econòmic, va fer una cosa intel·ligent. “España de qué vivirá? Del turismo. Pues venga: Barcelona – La Jonquera, Murcia y Bilbao - Bélgica”. I així va començar el creixement econòmic d’aquest país, que va donar un resultat important. Per tant, nosaltres ara hauríem de saber trobar el que van ser les autopistes l’any 1960 a dia d’avui, que segurament és una xarxa, no radial, sinó una estructura física d’Espanya una mica més pensada amb el cap... I per descomptat, l’important en aquesta matèria no és solament les vies que hi ha i les carreteres que hi ha, sinó també els aeroports que posem i les estacions que hi ha. �I els aeroports en aquest moment, a Espanya, curiosament estan en mans no de l’Estat, sinó d’una corporació, “de los ingenieros aeronáuticos”, cosa que, en el moment que aquestes coses neixen ja s’entén (“se le da a los que entienden”). Però a mesura que ja això es va desenvolupant i és una de les indústries més importants i un dels sistemes de vida més importants que hi ha (poder volar, poder connectar-se, etc.), això no ho poden seguir portant enginyers aeronàutics, ho han de portar empresaris, ho han de portar enginyers, per descomptat, i ho han de portar estrategues que sàpiguen exactament de què va, i economistes, etc. Doncs, en aquests moments, Aena és Asociación Española Nacional de Aeropuertos i, en definitiva, és una derivada històricament dels enginyers aeronàutics, del Col·legi d’Enginyers Aeronàutics. Això és així. Han anat evolucionant? Sí. Els directors dels aeroports ara en saben més? Per descomptat que en saben més. Però és lògic que sigui l’Estat qui els tingui tots? No, perquè no quedem que la competència és bona? No ens havíem fet tots lliberals? I ho diu un socialista. Aleshores, que també hi hagi competència en els temes que són justament vitals perquè les ciutats, i perquè en definitiva la gent, puguin prosperar. Tercer punt, i últim ja pràcticament: l’euroregió. Per què parlo de l’euroregió? Perquè penso que Galícia està molt bé, Catalunya està molt bé, la Comunitat Valenciana fantàstic, Espanya està molt bé. Escolteu, nosaltres estem en un espai més gran, que ja té bandera, que ja té moneda, que té exèrcit, que són tres dels atributs que quan jo era petit em van ensenyar a l’escola que era “lo que distinguía a una nación”. És a dir, Europa ja té una bandera, té el nostre exèrcit (nosaltres, d’exèrcit, en tenim algun, però l’anirem integrant cada vegada més) i té una moneda, que és l’euro (que els anglesos encara no hi són però ja hi vindran). De manera que si ja estem en una cosa més gran que es diu Europa, potser que ens preocupem, més que dels nostres estatuts i constitucions... (que està molt bé i és molt important), que ens preocupem de què fem a Europa? Perquè si Europa és la nostra nova nació, o supernació, a veure què hi fem, i quina vocació hi tenim, i en què nosaltres serem els millors en aquest nivell de realitat, de manera que tot el que es pugui fer per a això és bo. I posats a veure Europa com el mapa en què estem, jo crec que... L’altre dia ho deien els bascos Imaz, em penso, seguint una mica en la línia que aquí s’havia començat fa un temps. Havien començat amb els alcaldes de Barcelona, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Montpeller i Toulouse, que eren els C6. I acabo aquí. Els C6 era la reunió dels alcaldes d’aquestes sis ciutats, que ens vam reunir a València, precisament. A més, curiosament, quan ens vam reunir ens presidia el retrat d’un senyor que es deia Jaume I. I vam dir: “Aquest on va néixer? A Montpeller.” “On es va formar? A Monzón (a l’Aragó).” “On va ser comte i rei? A Barcelona.” “Què va conquerir? València i Mallorca. Escolta és el nostre.” I hi havia el de Toulouse (tu ja ho saps això perquè t’ho he explicat alguna vegada), que es va quedar una mica fred allà i jo li vaig: “Perdona, Toulouse.” I va dir: “Non, non. Les seigneurs de Toulouse étaient contre Simon de Monfort a la bataille de Muret.” O sigui, que a la batalla de Muret, que és on els senyors de Toulouse van perdre els seus drets i Simon de Monfort va capturar a Jaume I, ells estaven a favor de Pere II, del pare de Jaume I. És igual, bromes a part: si vols ser algú a Europa has de tenir un dibuix de connectivitat, has de tenir unes bones connexions, has de tenir unes bones indústries, unes bones universitats i has de tenir un territori una mica més gran que tu mateix per saber amb qui te la fas. Potser aquest senyor se’n va a Oporto, perquè d’Oporto a Vigo en aquest moment és una autopista que està molt més plena que la que va d’Oporto a Lisboa. I és lògic, �perquè estan molt a prop i tenen unes sinergies molt i molt importants. I no entrem en el tema de Saramago, perquè ens liaríem, però també està bé. En definitiva, el que hem de fer és construir els instruments físics, els instruments teòrics i els instruments geogràfics que ens ajuden a ser millors. Això és tot. [Aplaudiments] Rèpliques: Jo ja ho he dit. Jo crec que l’Euroregió és una bona solució. Hi ha catalans, i valencians també, alguns, que parlen dels Països Catalans. Jo us ho dic francament: crec que és una fórmula que està condemnada al fracàs. No perquè no tingui bona intenció, que la té, segurament. Però és clar, si resulta que “la parte es el todo, la otra parte del todo no se siente tan parte del todo como la primera parte”. Països Catalans és una mica fort. “Es como si tú le llamaras a Oporto gallego. «Pues no, oiga, somos portugueses.» Claro que ahora ha salido Saramago y ha dicho que todos somos ibéricos. Pero no ha dicho que todos éramos portugueses, sino ibéricos.” I s’ha d’inventar alguna cosa nova. Euroregió és un nom com qualsevol altre podria ser. Però en tot cas, si el tema ja no és tant el nom com el que fem, el que és important és que les empreses s’entenguin, que els presidents es parlin, que les universitats col·laborin, a través de la Ramon Llull, a través de la meravellosa literatura comuna... Jo el primer que he fet en venir aquí, com faig cada vegada que vinc a València, és anar a la Catedral a veure allò que diu Ausiàs March, que és una de les frases més colpidores que he llegit mai: “Yo só aquest quen la mort delit prench, puix que no tolch la causa per quém ve;” Tremendo. Està dit en unes paraules del segle XV, amb una bellesa i amb una rotunditat, una frase que és tan profundament explicativa del que és l’ànima humana i del que li passa (o ens passa) als éssers humans en aquesta terra que no sabem exactament com hem d’acabar, etc... Jo, per a mi, el meu poeta és aquest, el meu poeta preferit. I el meu avi, per descomptat, perquè era el meu avi. Què és el que hem de fer? Ens hem d’entendre, ens hem de parlar, hem de col·laborar, les empreses haurien d’estar més lligades, les universitats també... No hauria d’haver-hi un retintín de “yo te enseño a ti lo que tú no sabes”, perquè no és veritat, perquè els valencians en saben molt més de moltes coses que els catalans no saben i els catalans en saben d’unes coses que els valencians no. I si ho allarguem una mica més i agafem l’Aragó i tot això..., si volen. Ara el Josu Jon Imaz, ha dit el mateix, una cosa molt intel·ligent. En comptes de dir: “Queremos la Euskadi francoespañola...” No. Parlen de “la euroregión”, i està parlant amb l’Aquitània, i farà una euroregió, i a França no li semblarà que és una invasió que els bascos de baix envaeixen els bascos de dalt sinó que és una acord que hi ha en allà, que no és el mateix. Jo crec que el que hem de fer és anar per aquí, per la via de l’entesa en el terreny cultural, empresarial i en el terreny polític. Tu em podries preguntar: “Tu vas parlar amb el president Camps?” Jo et preguntaria a tu: “Eh que no ho saps?” “Eh que t’imagines, en el cas que jo hagués parlat, per què no ho saps?”. No perquè jo no volgués. Perquè ell no va voler, cosa que entenc perfectament perquè en aquell moment, o sempre, parlar amb Catalunya, des del punt de vista del blaverisme i d’una interpretació determinada del que és València, és pecat. �I ell, que és un home, altrament, amb perdó de tothom, intel·ligent, va dir: “Jo a aquest senyor l’he de veure, però el que no puc és dir-ho.” Llavors ens vam veure, però ens vam veure a Tortosa, en el castell, allà amagats. I va ser una conversa [com les que hem tingut alguna altra vegada?] amable. I amb l’euroregió de les ciutats també, amb la Rita Barberà, en el seu despatx [...] Ha d’haver-hi més d’això. Ha d’haver-hi una mica menys de prurits?, sobretot per part dels valencians, però també de paternalisme per part dels catalans i anar per allò que interessa (interessos polítics, econòmics [...]). Ara m’han dit que Pere Ruiz Torres està fent la Historia común de los pueblos de España. Això és un somni per a mi. Ja fa quinze anys que anàvem darrere que algú, en comptes de fer la Historia de España (Santiago Apóstol, Cristóbal Colón [...]), fes la Historia de los pueblos de España. Si resulta que som nacions, som nacionalitats i que som un poble plural, i que a més “no pasa nada”, doncs expliquem-ho. Perquè si ho expliquem a lo millor també anirem reduïnt... Pasqual Maragall: ... en fi, és molt prudent el que tu dius, però tanmateix, vista... Inclús he dit que no crec que el Tribunal Constitucional tombi l’Estatut de Catalunya, però no perquè no pugui fer-ho, que pot. I em penso que ha insinuat que si ho pot i ho fa, es crearà una situació absolutament dantesca, dintre de la qual el poble de Catalunya haurà refrendat una llei d’estatut i aleshores resultarà que uns jutges han dit que no val. Per tant, s’haurà de tornar a refrendar. No, és que entrem en una cadena que no té solució. Per tant, jo crec que efectivament no es tocarà per una cosa de prudència compartida quasi diria per tothom, o per la majoria, i també per la majoria de membres del Tribunal Constitucional, espero. Però clar, això no treu que si no passa no serà perquè no pugui passar, perquè Vist això, segurament hagués estat millor, com des del principi vam dir, no tractar l’Estatut de Catalunya “le enmendase la plana a la Constitución”, que s’inventés cosa que la Constitució no deia, que era que Catalunya era una nació, encara sigui “en el preámbulo y sin valor taxativo, sino nada más declarativo” i tal. pot. que una que Segurament el millor hagués estat el que havia dit Rubio Llorente fa molts anys i del qual ha renegat ara, el president del Consejo de Estado, que era canviar l’article 2. Perquè l’article 2 de la Constitució, cosa única en el món, no diu quins estats hi ha. És com si els Estats Units no digués que Virgínia existeix. La Constitució espanyola diu que “pueden haber”. Però no diu quantes n’hi ha. N’hi ha disset! Potser que ho digui, que la Constitució espanyola un dia tingui el valor d’autodir-se i dir-li al poble espanyol: “Somos diecisiete autonomías.” Potser aleshores, en aquell moment, puix que ja diu la Constitució “que pueden haber nacionalidades y regiones”, digui que n’hi ha tres que ho són, una altra que és foral i que les altres són autonomies, o el que sigui, però algo. El que no pot ser és que estem vivim una mica amb l’esperança que ningú digui el que podria dir; i sobretot que els jutges no diguin el que podrien jutjar, el que podrien sentenciar. Perquè si ho fan, aleshores ens haurem ficat... serem el fesmeriure de tot Europa. Ara imagina’t que efectivament el Tribunal Constitucional, que pot, diu que aquest estatut, que ja ha estat refrendat..., serà un cas d’aquells que passarà a la història del dret. “Qué país será que después de haber refrendado un texto, no refrendado, aprobado en Cataluña, aprobado en el Congreso, aprobado en el Senado, devuelto a �Cataluña, refrendado por el pueblo de Cataluña y entonces un juez dice que no.” Doncs seria greu. De manera que, estant d’acord amb tu que la via que s’ha seguit era la que es podia seguir, perquè segurament pensem que el PP no hagués pogut fer una altra cosa, això no justifica que no s’hagi intentat; entre altres raons perquè jo crec que les disset autonomies posades a dintre de l’article 2 la Constitució, i especificant que n’hi ha unes que són nacionalitats o nacions, no seria tan difícil que el Partit Popular s’atrevís a dir que no. De vegades, al Partit Popular li tenim... no massa respecte, sinó que ens el creiem massa. D’alguna forma, ells també han de calcular els efectes que puguin tenir les seves posicions, paralitzant una reforma constitucional tan evident com aquesta, que està com tallada des de fa... les quatre reformes: la de la sucesión de la corona, la d’això i les altres dues... Seria una cosa que Europa sencera consideraria una curiositat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya després de les reformes estatutàries Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gandia (València) Abstract A summary of the resource. Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia. Transcripció literal de la part disponible (incomplet). Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya Estatut Constitució Territoris Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf 87821214f3930e57205a00ada0790675 PDF Text Text VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” 03/07/2007 - IESE (Barcelona) Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció] Moltes gràcies a vosaltres per la invitació. Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa. Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió, de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això, que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà essent. Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració. Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat. L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era possible o no que les cultures es parlessin. Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què, matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom. -1- �Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement arribarà. En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses, m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era. D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy. No hi cabien. La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes, els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica. Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar, van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho van fer els anglesos i els alemanys. Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una terra on poder arribar i poder alimentar-se. Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”. ‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir. Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la densitat i Amèrica és l’espai. -2- �Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge. Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te. Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen ‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva generació ens semblen impossibles d’imaginar. Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i després edificar-la, millorar-la. ¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris, per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la -3- �paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que els costa d’acceptar com a igual. Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida, amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els “bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el que està passant a nivell continental amb les grans migracions. Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer, que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no necessàriament idèntics. Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin -4- �absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt. Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de Nova York o des de les Nacions Unides. Moltes Gràcies. -5- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IESE (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Jornada organitzada per la Fundació Grup 7. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Immigració Model social Empreses Societat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/904/0000000674.pdf d59faf74ec06ac5ff0702ef7d8a06020 PDF Text Text DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN Població, Urbanització, energia, pol·lució Pasqual Maragall 27/06/2007 | IEMed, presentació del Fons de Població de les Nacions Unides Si m’ho permeten els parlaré més de les conseqüències del creixement de la població que del fet en sí. Tenim molt bons experts en població, entre ells el meu company i amic Armand Sáez, a qui convindria inquirir sobre la qüestió. Nosaltres els catalans solíem dir que érem 6 milions, ara som 7. I quan anunciàvem un viatge a la Xina ens preguntàvem si hi aniríem tots junts. El mon son 6.600 milions, es a dir que els catalans som l’1 per 1000, i els espanyols el 7 per mil aprox. Soc molt aficionat a llegir el gratuït de IBERIA, “Universal”. És concís, no té publicitat i està ben fet. En el nº d’avui he trobat els següents leads: “Cada dia se urbaniza un espacio similar a 3 campos de fútbol” “el suelo urbanizable de las costas españolas triplica lo ya construido” També diu una cosa xocant no directament relacionada amb el tema : “España crea el 20 % de la energía eólica mundial” EFE. El Ministerio del Medio Ambiente apuesta por la energía eólica y termodinàmica” (de eólica el director de APLUS sabe algo ). 1 �Por cierto que la energía de transición cada vez más dominante es el gas natural (Historieta de Pere Duran i Argelia y Marruecos a Córdoba e inauguración frustrada por el empeño de Aznar de ir directo a Valencia por el lío de Perejil). Volviendo a la suelo y la edificación. La mayoría de los hipotecados no necesita hacer sacrificios a pesar de la subida de los tipos (Fuente Deloitte). Plazo medio hipotecas 26 años, importe medio 130.000 Eu – unos 20 millones de Pts. Más de la mitad destina entre el 20 y el 30 % de sus ingresos a la hipoteca. Alto. Los ahorros habituales para paliar los efectos de ello son: sacrificar parte de las vacaciones, 43%, menos comidas fuera de casa 26%. En que quedamos? Hace 10 días en una población de la Costa Brava ampurdanesa me enseñaron mesas vacías. Una versión era que el antiguo alcalde había arruinado el negocio al aumentar las tasas de veladores y chiringuitos en la calle. Todo está relacionado. En este país hemos vivido (y crecido) del turismo y los salarios bajos. No sé si debemos estar satisfechos. Hemos tenido mucha población de dos tipos: inmigrante y transeúnte. Y los fijos nos hemos beneficiado. Pero no está claro que el modelo sea sostenible. Creo que no. No soy contrario a la inmigración, pero sí a la aventura de los senegaleses que van en cayucos de Senegal a Canarias. 2 �Los gobiernos de Wade y Zapatero han llegado a acuerdos. Perfecto. Ahora falta no solo que no vengan tantos y tan mal sino que otros vaya para allí y bien, y esa otra cosa no es población sino capital. Capital humano. El capital humano se forma viniendo ellos aquí o yendo nuestro dinero allí. Y nuestros expertos, nuestras empresas y nuestras ONG’s. La empresa de gafas INDO empezó hace unos años a fabricar en Marruecos. Pere Duran sacaba gas de Argelia pero devolvía tecnología y contactos. Hay que invertir razonablemente en África. Quizás algunos jóvenes mileuristas irían allí si cobraran 2000 o 3000 Euros. Hay que reducir la distancia entre el tope de salarios y el mínimo, diferencia que tanto se ha agrandado bajo gobiernos populares y progresistas. A los partidos conservadores o republicanos (en términos anglosajones) esto les importa menos, a los de progreso o demócratas (siempre en términos anglosajones) debería preocuparles más. Las cuatro iniciativas de NNUU para la población son, si no he entendido mal: 1 No impedir la emigración del campo a la ciudad. 2 Igualdad de género, mejor educación y salud reproductiva, porque disminuyen el crecimiento. 3 �3 Adoptar un enfoque proactivo y a largo plazo del espacio urbano y el medio ambiente. 4 Una acción internacional concertada en ese sentido. El tercer punto es especialmente enigmático a primera vista: proactivo? Qué quiere decir proactivo? No será que los responsables internacionales de tan internacionales se convierten en insubstanciales o incomprensibles? Que lo dicen todo sin aclarar nada? A veces parece como si el mundo se dividiera en tres: los ricos, los pobres y los funcionarios internacionales. Funcionarios internacionales – que median entre ricos y pobres. Pero hay mucho que decir también en favor de ellos. El documento UNPF dice que la política de contención urbana no da resultados y que el crecimiento urbano es más endógeno que por nuevas llegadas. Que la pobreza está aumentando más en las zonas urbanas. 1000 millones de personas, como se ha dicho aquí, viven en tugurios, mayormente en países no desarrollados – no sé porqué les llamamos en vías de desarrollo, si a veces no lo están Proporcionar suelo con servicios mínimos de agua, y saneamiento parece ser la receta, según el informe, y que 4 �las ciudades no deberían aumentar su pisada ecológica, parece ser el mandato. ¿Es esto posible? Lo es en términos muy generales y con una gran manga ancha en la interpretación. Pero lo es. Debe serlo. Porque de otro modo “dejaremos de ser”: dejaremos de ser todos en algún momento – no todos individualmente sino todos a la vez o progresivamente todos juntos. Las ciudades son la mejor creación de la humanidad. Un mundo de ciudades, como dije hace una pila de años, cuando era alcalde, es lo más próximo a dos cosas: a la realidad existente y al punto más cercano al óptimo al que podemos aspirar. Pero para que esa aseveración de hecho y ese pío deseo se cumplan hace falta que los demás niveles de convivencia y de gobierno: la nación , el estado, la Unión y la Sociedad de Naciones actúen sabiéndolo. Y muchas veces las pulsiones nacionales o estatales lo impiden. Fin 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN: Població, Urbanització, energia, pol·lució Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IEMed (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació del Fons de Població de les Nacions Unides Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Medi ambient Energia Economia Demografia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/903/0000000673.pdf b43fa190c81a88b5b25d83de03085fdc PDF Text Text PRESENTACIÓ DE PASQUAL MARAGALL DE LA CONFERÈNCIA “L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI” DE SALVADOR GINER A TRIBUNA BARCELONA AMB MOTIU DEL CENTENARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS 18/06/2007 | Hotel Palace [Salutacions i felicitació a l’IEC pel seu centenari] L’Institut d’Estudis Catalans va néixer (com quasi tot) l’any 1907. Deu ser el mateix any del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona de Bastardes i no sé si de la Junta de l’Ampliación de Estudios de Madrid. És també l’any de l’Enllà de Joan Maragall, anterior a la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. (Les dues famílies, més endavant, van entreparentar-se, però el modernisme de Maragall i el noucentisme de Prat divergien i marcaven les dues ànimes de Catalunya, la rauxa i el seny, la passió i la bona lletra, el poema i el diccionari). Dit això: l’arribada de Salvador Giner a l’Institut va ser per a mi una excel·lent notícia. Una persona de formació europea, excel·lent coneixedor de la literatura anglesa i americana, Salvador Giner va ser, amb Llorenç Gomis i altres, un dels primers puntals de “Catalunya Segle XXI”, una associació nascuda a les acaballes del segle XX, i trampolí de les primeres victòries de les esquerres a la Generalitat de Catalunya d’ençà de les dels anys 30 del segle passat. 1 �I per tant, trempolí de la reforma de l’Estatut –avui pendent de sentència-. No crec que el toquin massa, però l’Estatut és el marc, no és encara la tela pintada. La tela l’ha de pintar el poble de Catalunya ara. L’Estatut no és tampoc la garantia d’una presència forta a Europa, que és la pàtria gran. (Bona notícia avui l’acord Espanya-França sobre la Constitució europea. El Consell europeu de dijous serà decisiu. (Jo penso ajudar a la creació de l’Europa política en la mesura de les meves possibilitats.) [UNS MOTS SOBRE EL TEMA DE LA CONFERÈNCIA] L’Institut d’Estudis Catalans neix amb una visió i concepció ja modernes de la cultura: des de l’humanisme i l’ambició dels seus fundadors i dels seu temps, concep les arts, les ciències, la filologia— i l’expressió de totes elles en llengua catalana—com a corrents indestriables. El dia de la fundació de l’Institut, Eugeni d’Ors—que en aquell moment només tenia 26 anys—va escriure una glosa a La Veu de Catalunya defensant aquest humanisme, justament l’afany de cultura que acusava en Calvet (Gaziel). Deia que no s’assoliria l’humanisme a Catalunya—el Clàssic, per usar el seu terme—sense haver-hi incorporat: (i cito:) … molta filologia llatina i grega, molta història, molta arqueologia (les ruïnes d’Empúries, p.ex.), molta filosofia, molta fisiologia i tot, i, per a dir-ho en quatre paraules, clarament, UNA INTENSA FEBRE D’ESPERIT CIENTÍFIC. 2 �!Això si que és una societat del coneixement! I com tots sabeu, de seguida van maldar per reinventar el romànic (cal rellegir la meravellosa biografia de Pijoan per Pla en que descriu els viatges al Pirineu per recuperar els frescos de les esglésies romàniques), per normalitzar el català, per crear l’Institut de la Meteorologia… en una paraula, per inventar les institucions catalanes que avui perduren. Per a sort nostra, podem constatar que és aquest mateix esperit, científic i cultural en tot el seu abast, que anima avui l’Institut d’Estudis Catalans presidit pel Dr. Salvador Giner. Giner té una determinada concepció de l’Institut, i ara el cito: “com a lloc d’encontre de les nostres institucions universitàries i de recerca, com a veritable àgora de la comunitat científica catalana …., i com a plataforma transversal per al coneixement cívic de la ciència i la cultura.” No conec ningú més preparat i més dotat que el professor Giner —per la seva formació i pel seu tarannà—per dur a terme aquests objectius. Doctor en sociologia per la University of Chicago i també per l’Autònoma de Barcelona, ha fet estudis a Colònia, ha estat professor a Yale, a King’s College, a Roma, a l’Autónoma de México, ha estat Catedràtic i Cap del Departament de Brunel West, London, i no cal dir Catedràtic i Cap del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Ha estat i és membre de més comitès científics espanyols i europeus del que podem d’esmentar aquí. La seva amplíssima bibliografia abasta des de La teoría sociológica clásica y La 3 �cultura de la democracia fins a El destino de la libertad: Una reflexión frente al milenio i inclou obres cabdals de sociologia de Catalunya com The Social Structure of Catalonia, i com a director i coautor: La cultura catalana, La societat catalana, i l’Enquesta de la Regió de Barcelona 2000, títols que no representen més que una mínima part de la seva producció d’estudiós. Salvador Giner personifica l’esperit científic que caracteritza l’Institut. Combina sàviament el seny i la ironia necessaris per liderar una institució centenària amb l’entusiasme i l’energia que la caracteritzaven fa cent anys. I ho fa tot amb aquell punt de flema que li han deixat els anys a l’acadèmia britànica. Independent de criteri, lliure de tot dogmatisme, universalista i catalanista, Salvador Giner és la viva continuació de la nissaga de Prat, Pijoan, Puig i tots els que ja hem esmentat avui. Té la paraula. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació de la conferència de Salvador Giner, 'L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI' Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació de la conferència de Salvador Giner “L’IEC i les acadèmies científiques del segle XXI” a Tribuna Barcelona amb motiu del centenari de l’IEC. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Giner, Salvador, 1934- Institut d'Estudis Catalans Ciència Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/902/0000000672.pdf 6a000295fe827de5408b533c3f4634e2 PDF Text Text CONFERÈNCIA UOC “Un món de ciutats: deu anys després”. Pasqual Maragall 13/06/2007 | World Trade Center Fa 10 anys el mon de les ciutats ens apareixia com una alternativa al mon de les nacions. Diria que al mon de les nacions i dels conflictes. Jo acabava de deixar l’alcaldia de BCN desprès de 15 anys i em mirava les coses des de la ciutat eterna amb una certa calma. I em deia que les ciutats eren el problema real de la humanitat perquè al final tothom hi acaba anant. La gent hi va per a viure millor o perquè no hi ha més remei, però hi va. Aquest instint gregari i urbà és aleshores al mateix temps el problema i la solució. El problema pels costos de congestió, per la solitud que es pot experimentar en la multitud, pel soroll i la pol·lució que genera la vida a ciutat. I la solució per dues raons: per la varietat i versatilitat de les solucions que s’hi troben i per la disminució dels costos de trasllat per a fer determinades coses o per a que no et passin determinades coses. Josep Pallach va morir tot just arribant al Hospital Clínic de Barcelona perquè a l’Hospital de Girona encara no tenien determinats aparells que ara ja fa temps que tenen. �Els nens de Rupià van a escola a Verges i les velletes de Rupià se’n van a viure a casa dels fills a La Bisbal per a no estar soles. Els vells es reuneixen més aviat en les confortables sales d’espera dels dispensaris o CAP’s de la ciutat mitjana o el poble gran, que no pas en els cafès de la manilla del poble petit que ja no existeixen. Però en canvi a Rupià hi té casa el fill de l’Olof Palme i hi té un casalot una lady anglesa. La veritat és que no se’ls veu mai, però hi son. També hi tenen un recó el economista i ecòleg Joan Mª Martínez Alier, el fill de Javier Godó i altres personatges il·lustres. Que em perdonin totes aquestes indiscrecions. Potser és cert que la solitud i el silenci del camp o el suburbi ric son un luxe dels que s’ho poden pagar i el brogit de la ciutat una condemna dels que no hi arriben. Quan jo buscava marxar fora d’Espanya l’any 1971 per a estudiar de debò una mica – perquè a la Universitat de Barcelona havia fet més la revolució que no pas estudiat, vaig passar primer per Oxford a veure el Martínez Alier i em va dir: aquí estareu molt bè. Pots passar-te dies sencers estudiant i sense parlar amb ningú. Naturalment vaig decidir no quedar-m’hi. Vem agafar les nenes amb la Diana (tenien 2 i 4 anys) i ens en vem anar a New York amb una beca Fulbright de 500 dòlars. Allí vem descobrir, parlant de ciutats, el que era la gran ciutat. Portant les nenes cada dia a una guarderia �cooperativa del cantó, al costat de la Universitat de Columbia, i estudiant les tardes a downtown a la New School for Social Research, la universitat dels exiliats alemanys dels anys 30 del segle passat: Robert Heilbronner, Marcuse i altres. Les nenes es quedaven amb una baby sitter catalana que corria per New York. Aquells van ser dos anys feliços: durs, perquè dura és la gran ciutat, però feliços. Èrem a la capital del mon. Del mon de ciutats. Els nostres amics, l’Andreu Mas i el Joaquim Silvestre, se’n havien anat a Minnessota a estudiar economia matemàtica i no entenien què hi fèiem a New York. En tot cas el New York on érem era el New York del final de la Great Society dels Kennedy i Johnson, era el New York de l’inici de les restriccions de Nixon. Tantes restriccions que un bon dia una inspectora d’ensenyament va venir a la guarderia quasi gratuïta de les nenes i ens va comunicar que a partir d’aquell moment s’hauria de pagar. La reacció va ser immediata. Una cinquentena de pares i mares de l’escola ens vam plantar a les 8 del matí al mig del Triboro Bridge i vem paralitzar el tràfic, que es tant com dir que vem tallar una de les quatre entrades de New York pels prop d’un milió de persones que cada matí hi entren venint del suburbi. A més important. Ens van dur a la comissaria de Harlem al carrer 125, prop d’ on ara s’ha instal·lat la fundació de Bill Clinton, es van quedar dos o tres pares i mares detinguts, negres naturalment, i fora. Heu d’entendre que en aquella època a cap blanc de New York li passava pel cap de passar la ratlla del carrer 110 i entrar a Harlem. Harlem havia estat un barri holandés de �New Amsterdam, el primer nom de New York, un barri de casetes baixes i bufones, desertat desprès massivament pel blancs quan els primer negres s’hi van anar instal·lant. A l’Apolo de la 125 de Harlem no s’atrevien a anar-hi a sentir el millor Jazz de New York els meus amics blancs com David Rosenthal, per aficionats que fossin. Els havia de dur jo tirant-los del nas. Nosaltres vivíem sota la protecció de la diàspora republicana espanyola. Margarita Ucelay Da Cal era la nostra veïna del carrer 102 i Carmen Zulueta, professora de Barnard College, la nostra segona mamà. L’altre gran protector nostre a la gran ciutat va ser un professor de Columbia enamorat de Gaudí: George Collins, a qui jo ajudava a traduïr textos gaudinians. Collins havia descobert que les voltes catanes eren el sistema constructiu dels primers gratacels de New York. És curiosa aquesta plural relació Barcelona New York, que ha estat cantada per un dels millors cronistes de Barcelona, el crític d’art australià Bob Hughes, autor d’un llibre que porta el nom de la nostra ciutat i resident alternatiu a New York i a Barcelona, a l’Hotel Colón. Hi ha un diàleg entre les ciutats. Hi ha agermanaments, hi ha fins i tot enamoraments. Barcelona es va agermanar quasi sempre amb segones ciutats o ciutats no capitals, normalment portuàries i culturalment robustes. Tot va començar amb l’agermanament amb Boston, encara amb Narcís Serra d’alcalde. I va seguir amb l’Istambul de l’alcalde Erdogan, el Shanghai de Yang Ze Min, el Montevideo tot just alliberat dels milicos (excepció a la o capitalitat forçada pels �fundadors de l’Uruguay modern, els Batlle, que eren catalans de Sitges), el Kobe del maremoto i Sant Petersburg, aleshores Leningrad, el Leningrad de l’alcalde Sobchack, del que Putin si no m’erro era tinent d’alcalde. Les grans ciutats son també el refugi dels perdedors de les guerres. No tant com el Mèxic de Joaquim Xirau i Anselmo Carretero i Eduard Nicol, o la Colombia de Ramon Trias Fargas, o el Buenos Aires on va morir Cambó i va viure Jiménez Asúa, o el Santiago de Xile d’Arturo Soria, o el Montevideo de Pepe Bergamín, però la ciutat de New York va ser refugi dels perdedors de la guerra civil espanyola. El pobre José Bergamín hi va viatjar un cop per a visitar els seus fills, que hi vivien, però l’Immigration Service el va deturar a la frontera del Kennedy Airport exigint-li que signés un paper confessant que pertanyia al partit comunista – cosa que els permetia expulsar-lo en qualsevol moment. Desprès d’una nit en blanc reiterant que ell no era comunista, tot i que és cert que n’estava a prop malgrat ser catòlic, perquè no podia suportar, segons em va explicar, el desori anarquista durant la República, al final va firmar i va entrar a la ciutat que els americans anomenaven simptomàticament “Sin City”, la ciutat del pecat, perquè els EEUU han estat sempre un país ruralista i New York el símbol del pecat, fins al bombardeig de les torres bessones. Em permetreu encara una altre digressió: Bergamín em deia molts anys desprès a Paris, on va ser re exiliat per haver firmat contra les tortures franquistes l’any 1962, que �ell “con los comunistas hasta la muerte, pero ni un paso más!” Tornant al que deia, les grans ciutats son refugi, refugi d’emigrants, refugi d’exiliats – com Barcelona ho va ser per tants alemanys de l’ entreguerres, entre ells Arnold Shönberg, autor de l’òpera Moses und Aaron, que ara es veurà al Liceu segons tinc entès. Shönberg va escriure la òpera al barri de Gràcia estant, abans de marxar a Amèrica quan el feixisme va arribar aquí. Va morir a San Francisco, una altra de les ciutats obertes del món de ciutats. La peripècia dels alemanys fugits de casa seva quan arriba Hitler, passats per Barcelona i finalment morts aquí, com Walter Benjamin a Port Bou, o re-exiliats a Amèrica, com Shönberg, és una de les sagas més estremidores de la història. L’altra drama és el de la emigració. L’emigrant de Chaplin, o The Kid, que n’és la continuació, son de les narracions més explicatives de l’espècie humana. Els noms de les ciutats i una data suggereixen drames, desastres, victòries o èxits. Buchenwald, Gernika 1937, Río 1982, Granada 1936, Barcelona 1992, New York 2001. El decret de Franco del 38 declarant traïdores les províncies (val a dir, territori i habitants!) de Vizcaia i Guipúzcoa, que està en la base del naixement d’Eta, no ho oblidem, ha marcat la història d’Espanya per anys i anys, encara ara! Els bombardejos aeris de Barcelona, Madrid, Granada, etc., els primer de la història moderna, van mostrar la cara més negra de la humanitat. No era un front, com a l’Ebre, amb tota la seva epopeia: era l’acte fred i distant d’un dictador que desprès, poc desprès, va ser protegit per Eisenhower amb el tractat de les bases. �Les nacions poden odiar i fins i tot matar, les ciutats no. Les ciutats rivalitzen, competeixen, com en l’esport. O en la seva arquitectura i el seu urbanisme. O en les seves exposicions i museus. O en els seus ports i aeroports i les seves ferrovies. Per cert, mala notícia el retard de l’alta velocitat – molt mala notícia; i absència de notícies sobre la impresentable proporció 2:1 entre la inversió a Barajas i la inversió al Prat. Menys mal que port de BCN i aeroport semblen decidits a col·laborar: aquesta és una sinèrgia absolutament benvinguda. BCN no és la capital del món. Però siguem honestos, és una de les ciutats amb més números per a figurar en el grup capdavanter de la carrera amistosa pel liderat del mon de les ciutats. Com el Barça. Però, esperem, amb més bona sort i amb un punt més de malícia, que potser no vindrà malament. Pasqual Maragall �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un món de ciutats: deu anys després Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. World Trade Center (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació, amb la rectora de la UOC, Imma Tubella i els directors del màster, Jordi Borja i Manuel Herce, del programa de postgrau de la UOC ‘Gestió de la Ciutat’, amb una conferència sobre el rol de les ciutats a nivell global. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Globalització Urbanisme Universitat Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/901/0000000918.pdf 6bce311dd54f3f8b8f11d233b974ae39 PDF Text Text II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Conferencia de Clausura Mundo de ciudades Dr. Pasqual Maragall i Mira Muy buenas tardes. Es un placer estar de nuevo con ustedes. Hablaré sobre un mundo hecho de ciudades, un mundo de ciudades. Déjenme comenzar diciendo que las áreas metropolitanas de Barcelona y de Buenos Aires no son comparables. O son comparables pero son muy distintas. En el caso de Barcelona, se trata de un municipio de menos de dos millones de habitantes sobre cien kilómetros cuadrados. Es una ciudad pequeña, al igual que la ciudad de París, en el marco de una conurbación de cuatro millones de habitantes, centro de una Cataluña de siete millones de habitantes, en una España que no llega a los cincuenta millones. El Buenos Aires metropolitano tiene unos trece millones de habitantes. Como aprendí en mi primera estancia en la ciudad, a mitad de los años ochenta del siglo pasado, leyendo el libro Soy Roca, de Félix Luna, que me impresionó enormemente, podía plantearse casi la independencia de la ciudad con respecto a Argentina. Por lo menos eso planteaba ese libro. En aquella primera estancia, como alcalde de Barcelona, acompañado, como siempre que pude y siguiendo la tradición británica -en que las ciudades son representadas no sólo por su alcalde, su gobernante, sino también por el partido de la oposición-, por el jefe de la oposición, Ramón Trias Fargas, visitamos al admirado Presidente Alfonsín. Me dijo, lo recuerdo con claridad, los europeos nos venden a ciento cincuenta dólares la carne que aquí hacemos mucho mejor a ciento sesenta dólares, pero que a ustedes les cuesta ciento setenta dólares. Misterios de la Comunidad Europea y de sus subvenciones a la exportación agrícola, que fue, en su inicio, una construcción franco-alemana, necesitada de dar salida a sus excedentes agrícolas y ganaderos. Volviendo a las ciudades, que es lo que nos interesa, recordando lo dicho ayer por el exPresidente Ricardo Lagos acerca de los éxitos y los fracasos, ellos se propusieron en Chile hacer algo, no mucho, y luego hicieron mucho más de lo que habían anunciado. En España, de 1975 a 1980, pasamos con Adolfo Suárez de la dictadura a la democracia, con Suárez y con Su Majestad el Rey Don Juan Carlos. En Barcelona, entre 1982 y 1995, en esos quince años que alguien ha llamado “mágicos”, que me tocó presidir, pasamos de una ciudad triste y vencida a una ciudad abierta y ambiciosa. En 1978, estaba en la Universidad Johns Hopkins, en Baltimore, en un cuatrimestre de research, preparando una tesis doctoral sobre los precios del suelo. Al regresar de esa estancia a mi ciudad, me “metieron”, con Narcís Serra, en las primeras elecciones municipales democráticas. Así empezó todo. Creo que el secreto del éxito tuvo dos caras. Una, sumar iniciativa pública y privada. Nada sencillo pero indispensable.Y dos, aplicar el principio de proximidad. Es imprescindible romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política del de la empresa. La idea de que lo político y lo empresarial tienen dinámicas distintas es cierta; sin embargo, no tiene que ser acompañada por la idea de que esos dos mundos distintos puedan ir separados. Todos los empresarios de una cierta talla, saben que necesitan del sector público para �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. que sus empresas vayan adelante. Todos los políticos inteligentes a nivel local, saben que sus ideas funcionarán bien si las empresas van bien. Yo creo que esa macro-iniciativa pública y privada es imprescindible. Hay que romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política y el lenguaje de la empresa. Además, segundo principio, establecer que todo debe hacerse cuanto más cerca de la gente, mejor. Con la excepción, a veces exagerada, de las economías de escala. Hay cosas que sólo haciéndolas en gran escala son rentables. Pero si se puede hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito. Y si se puede hacer desde el distrito –en Barcelona había diez distritos-, que no se haga desde la ciudad. No hace falta. Yo fui a vivir en los barrios, con cierta incomodidad de mi mujer, Diana. Pasaba días y noches ahí para saber cómo era la vida de ese barrio. Porque ver un barrio sólo en los días de la visita oficial -con los coches oficiales, con la gente que te acompaña-, y no saber qué pasa por la mañana a primera hora, no saber qué ocurre a la salida de las escuelas, no es conocer ese barrio. Pero lo más importante fue que creamos presidencias de distrito elegidas. Aunque perteneciesen a partidos de la oposición. Si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes siempre a la mayoría del gobierno de la ciudad, que en ese caso era la mayoría progresista. Todo cambió en España en un momento dado. A partir de 1981, y sobre todo con la atrevida entrada en la Organización del Tratado del Atlántico Norte (OTAN), atrevida para un gobierno socialista, como el que llevaban Felipe González y Narcís Serra. Ingresamos luego en la Comunidad Europea. España empezó a crecer, en buena medida gracias a las ayudas europeas, que ahora se han terminado. Ya no hacen falta porque España está creciendo por encima de la media europea, es uno de los países de más rápido crecimiento de la Unión Europea. España ha alcanzado a Italia y a Francia en renta per cápita. Esto que podría ser una cifra fría, es, desde el punto de vista casi diría emocional, enormemente significativa para los ciudadanos de mi país. Es evidente que no toda España está creciendo igual. Hay comunidades, como es el caso de Cataluña, el caso de la Comunidad de Madrid, el caso de Valencia, el caso de Andalucía, que están creciendo a un ritmo por encima de la media del Estado. Pero es cierto que España en su conjunto, no sólo ha entrado en Europa, sino que está en el pelotón de cabeza. A fin de cuentas, el mundo es un mundo de ciudades. El mundo es aquello que se ve en esas fotos nocturnas, hechas desde los satélites, una nube de puntos luminosos, en la que ustedes están abajo, a la altura de Ciudad del Cabo, para nosotros esto es muy al sur. Por eso tardamos tanto, mal que nos pese, en llegar a Buenos Aires desde Barcelona. Una empresa barcelonesa, llamada GeoVirtual, está construyendo sistemas cartográficos de punta y empezando a competir con modestia con Google. Yo puedo, ustedes podrán, con ese instrumento, divisar sus casas, casa por casa, allí donde la tengan. O casi. El mundo es cada vez más un mundo de ciudades. “De Buenos Aires y de Barcelonas”. Pero no sin mediaciones. Quiero subrayar que la agregación más significativa, por encima de las ciudades, no serán las naciones, que son demasiado chicas para ello, ni tampoco los continentes, que son demasiado grandes. Serán las uniones: será la Unión Europea, los Estados Unidos, el Mercosur. Por supuesto, Rusia, China, India e Indonesia. De ahí la importancia de las relaciones entre Chile y Argentina, que se señalaban ayer. De ahí que la mediación, para resolver el problema de las �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. papeleras entre Argentina y Uruguay, sea crucial. Espero y deseo que con la mediación del Rey de España y Juan Antonio Yáñez Barrionuevo den pronto con la solución, si es que no han llegado ya a ella. Demos pues a las ciudades lo que es de los ciudadanos y reservemos a esas uniones de naciones lo que supere esa escala. Sólo así nos acercaremos a un mundo de ciudadanos, a un mundo del que podamos decir que es el nuestro. Los grandes estadistas nacionales serán los que sepan surfear en ese océano. Y los alcaldes serán la infantería decisiva en esta batalla. Después de la Segunda Guerra Mundial, se estuvo a punto de entender que las naciones tenían que unirse, más allá de lo que fuera la Organización de Naciones Unidas. Se pretendía más que una simple reunión de representantes de países, algo que tuviera más peso en la toma de decisiones a nivel internacional. No pudo ser. Había que poner algo en común, pero algo más y no se pudo. Roosevelt, ya en silla de ruedas, no tuvo en ese momento la fuerza suficiente. Es cierto que en ese momento se abría una nueva gran contradicción, Este y Oeste, el mundo comunista y el mundo capitalista, creo que el mundo perdió una oportunidad. He oído decir a las autoridades y a nuestro embajador español ante ella, Juan Antonio Yáñez Barrionuevo, que efectivamente la reforma de Naciones Unidas, en el sentido de dotar a esa organización de mayor ejecutividad, es deseable. Creo que, en ese momento, al final de la Segunda Guerra Mundial, Roosevelt musitó a su Secretario de Estado: “mi gran error fue previo a la guerra. Mi gran error fue la no intervención en la guerra civil de España”. Uno se queda pensando en qué terrible es imaginar que lo que uno ha vivido como una tragedia, pero en todo caso como un hecho pesado, existente, real, que ha durado años, que ha tenido consecuencias enormes, se debió simplemente a un error de alguna alta autoridad internacional o de alguna potencia importante. Podríamos retroceder y recordar que en 1921, después de la Primera Guerra Mundial, Keynes demostró matemáticamente que se estaba cometiendo un error, y que las reparaciones alemanas, que los aliados querían hacer pagar al pueblo alemán, eran matemáticamente impagables. O sea, que no se podían pagar, y conducirían a una situación de hiperinflación, que en efecto ocurrió. Porque el excedente generado por el país no daba para pagar tanto, y en consecuencia la moneda se devaluaría irremisiblemente. En efecto, la gente en Alemania y en Austria acabó yendo a comprar con la cesta de la compra llena de billetes. En Argentina saben algo de eso, en otro momento histórico. Se han cometido y se siguen cometiendo muchos errores. Pero podríamos destacar dos cuestiones: primero, podríamos ir reduciendo el tamaño de los errores y segundo, el movimiento de la historia a largo plazo es direccional, no es errático. Los dramas que aún hoy existen, por ejemplo en África, no nos engañen; que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que en definitiva es lo que pretende; y en esa línea de optimismo, que está basada en la consideración de los hechos, está fundada en que, a pesar de todo y a pesar de las tragedias y de los retrasos innecesarios en los que hemos incurrido, la mundialización ha seguido adelante, y la mejora de la humanidad, también. Y las catástrofes que, intermitentemente se nos anuncian, no acaban de producirse. Considero que en este escenario es imprescindible que Argentina prosiga por la vía iniciada: la del crecimiento y la de la modernización. Es para ustedes, es para todos. Europeos y asiáticos, como el resto de los americanos situados entre el norte y el sur, tienen hoy una economía �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. boyante por sus recursos naturales, pero lejos de la integración social necesaria, como ayer se dijo aquí. España tiene aportes para ese proceso, aunque no puede seguir soñando con 1492, con el descubrimiento. Tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se ha convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y de las religiones, todavía enfrentadas. España tiene que jugar en Europa un rol no menor. El reciente eje franco-alemán, con sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución Europea, decisión a la que se ha sumado Italia, requiere de un contrapeso mediterráneo potente. Estuve en Roma, en el Congreso del partido de Romano Prodi y de Francesco Rutelli, el Partido Demócrata Europeo. Allí estuvieron la gran oradora de ayer, la Senadora Cristina Fernández, el kurdo Barsani, el Frente Polisario, y el Partido del Trabajo de la India. En definitiva, la centro-izquierda internacional. La globalización va en serio, no sólo la económica, también la política. Podríamos llamarlo el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me apunté a esa idea, desde 1995. Entonces era una quimera, ahora un poco menos. Espero que así se haga más corto el camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de nosotros quizá no lo veremos, pero nuestros hijos sí, o al menos lo intentarán y nuestros nietos, seguro lo conseguirán. Antes venir a Buenos Aires desde Barcelona costaba un dineral. Ahora los chicos entran en Internet y sacan billetes por poco. Mis abuelos y los de mi esposa, eran catalanes, andaluces, valencianos y riojanos. Todo en menos de medio millón de kilómetros cuadrados en España. En cambio, mis hijos han vivido en Nueva York, en Oporto y en Argentina. Mi hija mayor viajó sola a los dieciocho años hasta Irak. El padre de mis nietos es portugués y quizás algún día, otros nietos sean argentinos. Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es. Muchas gracias. �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Acto de Cierre Dr. Pasqual Maragall i Mira Buenas tardes, creo que se ha dicho todo lo que se tenía que decir. Sólo quiero añadir -insistiendo en el principio de que cuanto más cerca se hagan las cosas, mejor- que es bueno que sepamos reservar para la ciudad lo que la nación no sabe hacer, y que las ciudades sepan aceptar que hay cosas que no pueden hacer y que las tiene que hacer la nación. Pero el principio, la carga de la prueba está de parte de la nación. Es la distancia la que tiene que justificar su presencia y no la proximidad. El principio es la proximidad y, en todo caso, la distancia puede justificarse. En España, la devolución de competencias a la proximidad ha sido muy importante. Recuerdo que siendo alcalde de Barcelona, pedía siempre el trío 50-25-25. Que el Estado se quedase sólo con la mitad del gasto público, que las autonomías tuvieran el 25% y las ciudades, el otro 25%. Ya me parecía mucho, pero luego me fui animando, y pasamos al 40-30-30. Hoy la Generalitat de Catalunya tiene cerca del 60%. Se ha producido una enorme devolución en el primer escalón del Estado a las autonomías, muy superior al que era imaginable hace un tiempo. Creo que sería bueno que ese 60% de la Generalitat se devolviera hacia los ayuntamientos. Considero que para que los ayuntamientos tengan el peso y la capacidad suficiente para gestionar la importante tasa de competencias públicas, se deben reconocer sus realidades conjuntas. No sólo un ayuntamiento sino varios ayuntamientos juntos cuando la realidad es metropolitana. Es en este sentido que me gustaría hablarles del área metropolitana. Las áreas metropolitanas de Barcelona, de Buenos Aires, del Greater London, han sido realidades muy discutidas. Piensen que Mrs. Thatcher, en un momento determinado, suprimió el Greater London Council. Ken Livingstone, el alcalde del Gran Londres, tenía su edificio enfrente de Houses of Westminster y desde ese edificio proclamaba sus reivindicaciones de forma muy potente, pero la señora Thatcher decidió que el Greater London Council tenía que desaparecer y firmó un decreto que decía: “I abolís whereby, I abolish the Greater London Council”, y lo suprimió. Al cabo de un año, porque en España las cosas siempre son un poco más lentas, el gobierno de la Generalitat de Catalunya proclamó unas leyes territoriales, en virtud de las cuales el área metropolitana de Barcelona quedaba suprimida y sustituida por tres o cuatro entidades sectoriales. Considero que fue un gran error y sostengo aquí que el área metropolitana de Barcelona, como la Buenos Aires, tienen derecho a existir y que son realidades físicamente notorias, políticamente sensatas y económicamente más viables, porque tienen economías de escala importantes. Por lo tanto, estamos a favor de esas áreas metropolitanas. Todo esto no quita lo que he dicho en la conferencia. Nuestra nueva realidad conjunta se llama Europa. Europa tiene quinientos millones de habitantes, compartimos una moneda, una bandera, tendrá un ejército. La tendencia mundial, por lo tanto, es generar grandes espacios que puedan competir con otros grandes espacios que ya existen, y con los que se irán formando. Pero el principio de proximidad sigue siendo válido. Una cosa es la creación de grandes espacios, porque las economías de escala obligan a tenerlos si se quiere ser eficiente. Como las empresas, exactamente igual. Otra cosa es que esas grandes empresas o esos grandes espacios políticos tengan que acumular las competencias que gestionarían las pequeñas empresas o los pequeños espacios. La proximidad tiene que ser la regla, la proximidad debe ser el principio. La distancia es la excepción, y las excepciones deben demostrarse en cada caso. �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Aunque es cierto que las economías de escala permiten costes más bajos, y que, a veces, el exceso de proximidad es un coste, la gente prefiere que sean sus alcaldes y no sus regiones, no sus naciones, no sus uniones supraestatales, las que decidan sobre sus vidas. Esta es la idea que quería transmitirles. Creo que el ayuntamiento de Buenos Aires, como el de Morón de Martín Sabbatella, como el de Rosario, antes de Hermes Binner y ahora de Miguel Lifschitz, que conozco bien, son entidades de una gran solvencia. Podemos estar orgullosos de la existencia de un sistema político, tanto en Europa como en Latinoamérica, que va dando a cada nivel lo que le corresponde. Lo que pueda hacer el Gran Buenos Aires, no lo haga la Nación, pero lo que pueda hacer Morón, no lo haga el Gran Buenos Aires. Esta es la idea. Creo que en el mundo se irá aceptando progresivamente este principio, con características de cultura política distintas, pero primando la proximidad por encima de la distancia, y justificando la distancia en virtud de argumentos de eficiencia o de economías de escala. Dicho esto, reciban mi felicitación. Esta reunión me recuerda a otra, a la que asistí en Londres, en 1995, cuando Mrs. Thatcher había suprimido el área metropolitana de Londres. Tony Blair reunió a Norman Foster, a Simon Jenkins, a Richard Rogers, a los arquitectos, a los urbanistas, a los políticos y al entonces alcalde de Barcelona, para proclamar que el Greater London Council volvería a existir. Efectivamente, lo primero que hizo Blair, la primera determinación que tomó en cuanto llegó al gobierno de la Gran Bretaña, fue restablecer el Greater London Council. Pienso que ustedes tienen, en todos estos ejemplos, motivos de inspiración. Estoy seguro de que, más allá de las diferencias ideológicas -que son como su mismo nombre indica lógicas- se puede estar de acuerdo en cuál es la dimensión relevante. En muchos casos esa dimensión relevante es metropolitana o es urbana. Es la dimensión del gobierno más próximo, el de la ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource II Seminario proyecto de modernización del Estado Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Buenos Aires (Argentina) Abstract A summary of the resource. Organitzat per la Jefatura del Gabinete de Ministros de la República Argentina, el President va participar a la cloenda del seminari, juntament amb Ginés González García, ministre argentí de Salut i Ambient. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estat Administració pública Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/900/0000000670.pdf 008d07a291119d36b811a1fe22ab2f08 PDF Text Text Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida Pasqual Maragall, Dijous 10 de maig Il·lustríssim Senyor Paer en Cap, corporació municipal, autoritats, amigues i amics, D’entrada permetin-me que expressi el meu agraïment a La Paeria, per haver-me ofert l’oportunitat de pronunciar el pregó de les Festes de Maig. Lleida és tota una peça de convicció sobre la història del nostre país i sobre la seva obertura a la Península ibèrica i a la Mediterrània i Europa. La Catalunya Vella, dels Pirineus fins a Barcelona, era cristiana i franca: una marca europea en península mora. La capital moral era Ripoll; els líders, abats i bisbes. La Catalunya Nova (les actuals províncies de Tarragona i Lleida, aproximadament) era tan mora com cristiana, i també jueva: mestissa. Fa uns anys recordava amb els ministres del Marroc Ben Aïssa i Benaroch, que les seves famílies havien deixat petja a casa nostra, a Vinaixa i Vinarós. Com diu la Declaració de Lleida com a Capital de la Cultura Catalana 2007, citant la Crònica de Ramon Muntaner de l’any 1325: “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida”. Amb l’alcalde Siurana vem cel·lebrar com es mereixia la tradició de la Carta de població lleidetana. 1 �I amb Josep Pané, Jaume Magre, Felip Lorda i tants altres vem travar un teixit de relacions estretes que van culminar en una política de regadius ambiciosa. Es més, va ser a Tàrrega on va prendre forma inicialment el projecte de creació de Ciutadans pel Canvi i de la seva aliança amb el socialisme català per a dur a un canvi de paradigma polític a Catalunya. La història i les arrels proporcionen als nostres projectes una major profunditat – el terreny necessari per prendre impuls. Ahir, dia d’Europa, vaig estar passejant per l’anella olímpica de Montjuic, on fa 15 anys vem inscriure els noms dels inspiradors del federalisme europeu i a on ara hauríem d’afegir els de Joan Reventós, Anton Canyellas i Antoni Gutierrez. No és bo no mirar enrere abans de mirar endavant. Però la mirada que convé és a l’hora sobre el temps i en el espai. I en l’espai Lleida és una afirmació física, incontrovertible i rotunda. Com li he sentit dir alguna vegada a l’Alcalde Ros, Lleida fou, durant molts anys, una silueta, la de la Seu Vella. Certament aquesta silueta ubicava el viatger al seu pas però sense detenir-lo en un trajecte més llarg. La ciutat no era un referent, sinó gairebé un accident geogràfic. Avui en canvi Lleida no és solament un referent metropolità de la Catalunya interior, sinó que també 2 �ho és d’una Euroregió emergent que enllaça Catalunya, Espanya i Europa. És el moment de mirar endavant. Heu de valorar la vostra història i protagonitzar el futur. Aquest és l’objectiu que ha orientat els darrers anys la col·laboració entre la Generalitat i La Paeria. Amb els projectes de regeneració urbana de La Mariola i el Centre Històric en marxa. Amb un dels Eixos Comercials més llargs d’Europa. Amb la creació de sòl industrial i de sòl per habitatge de protecció oficial. Amb la creació del Parc Tecnològic de Gardeny, conjuntament amb la Universitat de Lleida. Amb l’atracció d’empreses punteres i la consolidació de Lleida com a capital de l’agroindústria. Amb l’Aeroport d’Alguaire. I amb l’arribada del Tren d’Alta Velocitat al centre de la ciutat i amb vies totalment cobertes. Avui la geografia i la política comencen a anar de la mà i Lleida està més capacitada per projectar-se a Europa. 3 �Les relacions directes entre Estats es complementen ara amb relacions directes entre nacions, regions, i municipis. L’èxit de la UE i la globalització han convertit l’Estat en petit pels grans assumptes i en excessiu pels problemes de proximitat. Els Estats han d’entendre i admetre que les competències que cedeixen “per sota”, les compensen amb la sobirania europea que creen “per dalt” cap a un món globalitzat. No és fàcil, certament. Hem de ser comprensius amb els estats perquè els toca admetre que son més que res els intermediaris de tot plegat però no els executors. Que les competències se’ls en van amunt i avall. Que Europa ja és la titular de la moneda i ho serà aviat de l’exèrcit. I que quasi totes les competències socials, educatives etc. van avall. A Barcelona l’any 1907 ja es va començar a fer ensenyament des de la ciutat, com a Chicago. Nomes va ser un tast d’una “devolution” que havia d’esperar encara 100 anys per a realitzar-se del tot. Gran Bretanya està admetent que te una Corona i dos Regnes. Escòcia te Parlament i tindrà govern nacionalista. Mentrestant a Itàlia es crea un partit directament europeu. Tots, regions, estats i ciutats, com Lleida, esteu cridats a jugar, en part, un paper canviant en un escenari obert. 4 �En poc temps, espero, tindrem una nova organització territorial que dotarà les Terres de Ponent d’institucions pròpies. Es necessària la veu dels territoris al costat de la ciutadania i l’empresa. Catalunya i l’Espanya en xarxa seran imparables. Un rebuig, un retard ulterior o una modificació substancial de l’Estatut desprès de la seva aprovació al Parlament de Catalunya, al Congrés d’Espanya, al Senat, i al Referèndum del 18 de juny passat, fora un escenari realment desconcertant. Poden els jutges esmenar el que el poble ha referendat? El principi de plurinacionalitat - encara que de manera no prou explícita- és recollit a la pròpia Constitució de 1978. El problema va venir desprès amb la teoria del “café para todos”. No és que no hi puguin haver altres autonomies, però pretendre que Catalunya, Euskadi i Galícia, tenen el mateix grau de diferència que les regions de parla castellana i drets de successió diferents, per exemple, és innecessari. Mentre vaig exercir la meva responsabilitat com a President vaig estar d’acord amb tractar d’obtenir un Estatut de Catalunya digne, vist que la Constitució, tal com fora desitjable, no era fàcilment modificable per a incloure-hi una Catalunya clarament diferenciada. Espero que no hi hagi canvis substantius en l’Estatut. I ho diu en ex - president que va maldar per obtenir-lo però que l’hagués volgut més breu, declaratiu i intel·ligible per a la població. 5 �L’Estatut s’està desenvolupant sense vacil·lacions. El govern ho està fent be. I sap que moltes de les qüestions decisives, com els aeroports, l’alta velocitat, la ubicació de seus estratègiques, la celebració de grans esdeveniments etc., no depenen de l’Estatut. La situació d ’EADS (la fàbrica de l’ Airbus a Tolosa de Llenguadoc), que no és boiant, el retard en la connexió de l’alta velocitat a Barcelona i La Jonquera, la manca d’alta velocitat amb València, les inversions aeroportuàries i les connexions aèries, l’ambició en l’estructuració en positiu de l’ Euroregió – més que no pas l’empeny en anomenar catalans tos els països que ens envolten – això és el que compta. Hem de forjar la nostra nació a través de l’economia i la cultura. I des de baix, des dels municipis. I també hem de projectar-la a una Europa que donarà nou sentit a la nostra història, més ben dit, al nostre futur. No es tan important haver estat una part de Catalunya Marca Carolíngia com ser ara tot Catalunya un motor d’Europa. I aquesta nova pàtria necessitat avançar cap a una democràcia amb partits i institucions d’àmbit europeu i amples fronteres. Començant, com dic, des de baix. Des de la proximitat. Aquest és també el temps dels municipis de progrés com Lleida. Una ciutat que venç l’aïllament, que guanya en prestigi i en confiança per part de la ciutadania i que dóna confiança al país. Visca Lleida i visca Catalunya! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Abstract A summary of the resource. Festa Major de Maig de la ciutat de Lleida. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lleida Festes majors Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/899/0000000669.pdf be743f6806bceb219833bbcab3da4936 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall sobre: La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica. 26/04/2007 | Navata (Girona) 1. L’associació entre el territori i el saber ƒ Ens la juguem amb el coneixement. ƒ L’associació entre el territori i el saber marca la diferència entre un país que va a remolc, i un país que esdevé motor del seu desenvolupament. ƒ El coneixement és la força motriu de la innovació. ƒ I a través de les ciències de la vida, la innovació es tradueix en competitivitat empresarial i cohesió social, alhora. 2. Una voluntat política: convertir Catalunya en una de les regions biomèdiques d’Europa ƒ Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat, vaig expressar la voluntat de convertir Catalunya en una de les regions biomèdiques d’Europa. ƒ Teníem una llarga tradició mèdica i un sistema nacional de salut a l’avantguarda. ƒ A més, comptàvem amb una indústria química i farmacèutica capdavantera a Espanya. [A Catalunya, es realitza aproximadament un 60% de la producció farmacèutica espanyola] ƒ Ja existien nombrosos grups de recerca biomèdica a universitats i centres d’investigació com el CSIC, hospitals i empreses. 1 �ƒ I a més s’havia començat a realitzar un important esforç inversor en infrastructures científiques i tecnològiques. Exemples: el Consorci amb l’Estat per la construcció del Sincrotró; el Centre de Supercomputació Marenostrum (IBM-UPC). ƒ Ens podíem proposar col·lectivament projectes ambicions que abans no estaven al nostre abast. i ƒ Al mateix temps, la creació de l’Aliança Biomèdica de Barcelona –avui Aliança Biomèdica de les Universitats trencava la dinàmica arcaica d’atomitzar els grups de recerca a través de xarxes locals. ƒ Amb l’Aliança Biomèdica, les Universitats donaven un primer avís a les administracions, que finalment es pogué compassar per desenvolupar una política coherent. 3. La Bioregió ƒ La presentació de la Bioregió el mes de novembre de 2004 i la seva constitució formal el mes de febrer de 2006, ens varen permetre corregir la tendència cap a l’atomització excessiva de les institucions. ƒ A través de la Bioregió, s’aprofundia en la triple hèlix que formen les universitats –i els hospitals universitaris-, les administracions i les empreses. ƒ I a través d’aquesta triple hèlix, sobria el camí per convertir Catalunya en el centre biomèdic i biotecnològic del sud d’Europa. ƒ En relació a l’Aliança Biomèdica, el projecte adquiria una nova dimensió territorial i es situava al centre de l’acció de la Generalitat. 2 �ƒ A més, a la dimensió biomèdica, s’hi afegia la biotecnològica per incorporar-hi l’agroindústria. ƒ Havia arribat el moment de donar un pas endavant definitiu cap una investigació “científicament rigorosa”, “competitiva” i “socialment útil”. 4. La Bioregió, un model de desenvolupament ƒ Avui, la Bioregió compta amb els actius necessaris per esdevenir un model de desenvolupament. ƒ L’experiència dels Estats Units, el Canadà i altres regions europees, ens ensenya que la Bioregió reuneix els tres elements clau d’una estratègia guanyadora: o La millora del nostre capital humà i tecnològic; o L’impuls d’empreses biotecnològiques; o I la creació d’un marc institucional per incentivar de forma sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i privats, a través de nous processos de transferència de coneixement i tecnologia. 5. L’aposta inversora del sector públic: una aposta sostinguda i ambiciosa ƒ En els pilars de la bioregió, Catalunya hi ha aportat la creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona al costat de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra, que acull: o El Centre de Medicina Regenerativa co-dirigit pel professor Izpisúa; o El Centre de Regulació Genómica del Dr. Beato; 3 �o I l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Dr. Jordi Camí. ƒ El Parc, a més, s’afegeix a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona dels Drs. Guinovart i Massagué, que està vinculat a la Universitat de Barcelona a través del Parc Científic de Barcelona. ƒ Al Campus Vall d’Hebron de l’Autònoma. ƒ I a l’IDIBAPS [Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer]-Hospital Clínic. ƒ Més recentment, tenim la bona notícia del Projecte Biopol = conveni per a la creació del Parc Científic de la Salut de L’Hospitalet. ƒ Aquest Parc constituirà un entorn de creació de noves empreses de base tecnològica i alhora la recerca d’excel·lència, al voltant de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge. [Hospital Universitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona i Institut Català d’Oncologia] 6. El sector empresarial i l’associació CataloniaBio3 ƒ Conec l’esforç de Biocat per aglutinar tots els agents del sector biomèdic i biotecnològic. No podem oposar la recerca i el desenvolupament, a la innovació. ƒ Catalunya ja compta amb 50 empreses biotecnològiques. La meitat creades els últims 5 anys. ƒ La presentació de l’associació CataloniaBio3 el mes de març de l’any passat per cohesionar-les, és una excel·lent notícia. 4 �ƒ És una mostra més del potencial econòmic d’una recerca competitiva. 7. Cap a una nova tensió positiva sector públic-sector privat, per una Catalunya “estructuralment” innovadora ƒ Hem de sumar esforços per posicionar el nostre país en el panorama internacional. I l’establiment de fórmules de col·laboració orientades a l’assoliment d’objectius és fonamental. ƒ Sense anar més lluny, la que s’ha establert entre la Generalitat i l’ajuntament de Sant Cugat per acollir la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia. [Esdevindrà el centre de referència per a les polítiques d’innovació de la Comissió Europea] ƒ I també la futura Oficina Europea de la Iniciativa de Medicaments Innovadors. [Manel Balcells, President del Comitè Executiu de la BioRegió, ha manifestat que la considera prioritària. A la web de la UE, es descriu la Oficina com un “símbol de l’Espai Europeu Integrat d’Innovació, Recerca i Formació”] ƒ Espero que la candidatura presentada per les administracions, el Parc de Recerca Biomèdica i Farmaindústria prosperi. 8. La Bioregió ens corresponsabilitza amb el model europeu de progrés ƒ Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R+D, Europa es troba en una situació d’estancament. 5 �ƒ En canvi, la Xina creix de forma imparable, esdevenint un gran competidor: aquest any mateix es convertirà en el segon país del món en inversió de capitals en investigació. ƒ I la Índia no li va massa al darrere en sectors com la química i la informàtica. ƒ Aquests països ja no només atrauen la producció, sinó també la inversió en competitivitat. ƒ No em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han de ser la nostra principal prioritat. ƒ A la Xina i a la Índia s’està creant una nova elit intel·lectual de científics i tecnòlegs, però importants capes de la societat encara viuen en la pobresa i el sub-desenvolupament. ƒ En canvi, aquí tenim serveis públics cada vegada més extesos i de qualitat. ƒ El repte científic i tecnològic és clau per l’economia, però també pel benestar. ƒ Els avenços en biotecnologia s’associen a millores de la qualitat de vida i de la salut de les persones. ƒ Actualment la funció investigadora és un imperatiu ètic de les nacions que aspiren a estar a l’avantguarda del desenvolupament humà dels ciutadans. ƒ Un dels actius principals del Sistema Català de Salut és que la recerca en salut s’imbrica a la xarxa sanitària. ƒ El nostre sistema de salut està desenvolupant un model d’innovació basat en un dispositiu d’investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació que fomenta el tarannà investigador. 6 �ƒ La nostra xarxa d’hospitals inclou els 6 de major producció científica d’Espanya. ƒ Com reiterava el mateix Dr. Izpisúa fa 15 dies en una conferència al Tribuna Barcelona, aquest és el valor afegit més important que tenim. ƒ I ho és per la qualitat de l’assistència sanitària que se’n deriva i per les possibilitats de formació dels professionals de la salut que ofereix. 9. L’Euroregió i el L’EuroBioCluster del Sud d’Europa ƒ Avui Catalunya no només destina una part cada vegada més important dels seus recursos i de la seva intel·ligència a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa nucleant una euroregió. ƒ Una Euroregió Universitària i Científica. ƒ Al mateix temps, l’Euroregió ens permet ser un actor rellevant en una dinàmica supraregional de creixement científic i tecnològic: l’EuroBioCluster del Sud d’Europa, en la línia que uneix BCN-Lió-Heidelberg. ƒ El BioCat i el Biopole de Tolouse hi tindran un paper determinant, com fa per exemple la Medicon Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion, on hi participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i unes 870 empreses. [Encara que sigui anecdòtic, fins i tot disposen d’unes “yellow pages” per localitzar els més de 3.000 grans actors que hi participen] ƒ Què ens ofereix l’EuroBioCluster? o “Base científica”: establir plataformes comunes de recerca per competir. 7 �o Massa crítica per afrontar la “biocomercialització”: per exemple, facilitar l’accés de les grans farmacèutiques, a les PYMEs biotech. o Un esforç per incrementar el finançament: fons de co-inversió europeus; enfortir la xarxa de business angels. ƒ Nosaltres encara no ens podem comparar als clusters del nord, però a la globalització, el que no va adaptant el seu coneixement, la seva tecnologia i la seva gama de productes i serveis està perdut. ƒ I l’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una mostra que sabem adaptar-nos, tant en l’economia com en la política. ƒ Que som capaços de mirar lluny i d’actuar aprop. ƒ L’Euroregió és un primer pas esperançador per alinear idees, projectes i institucions. I ens permetrà tenir la massa crítica suficient per competir a la globalització. ƒ Avui tenir una “base” a Catalunya suposa un triple avantatge estratègic per a les empreses: o Aconsegueixen europeu; ubicar-se al cor del mercat o Aconsegueixen una porta d’accés privilegiada a la resta de països del Mediterrani i d’Hispanoamèrica; o I compten amb una connexió directa amb la resta de bioclústers europeus. ƒ Al mateix temps, l’Euroregió enfortirà la cohesió social, com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està construint a Puigcerdà. 8 �ƒ Justament per aquest motiu, és fonamental connectar tots els sentits de la cordillera i el mar. ƒ L’Aeroport de BCN ha començat a captar vols intercontinentals i l’adjudicació de la T-Sud ens ha de servir per configurar un hub potent. ƒ És fonamental que Catalunya tingui un aeroport gestionat amb autonomia. ƒ Com ho és també vertebrar la xarxa d’alta velocitat, que fins fa dos dies, no estava prevista més que de Madrid a algunes capitals de província. ƒ Els eixos València-BCN o BCN-Bilbao no existien a la ment del govern d’Aznar i la connexió amb Europa era objecte de nombrosos endarreriments. ƒ Justament per aquestes raons, l’Euroregió s’ha situat al centre de les relacions hispano-franceses. ƒ De les hispano-franceses i també de les hispanoitalianes, per consolidar empreses euromediterrànies com Abertis-Autostrade o Enel-Acciona-Endesa. ƒ Hem de començar a construir Europa des del Sud. I no només des de l’economia, sinó també des de la política. 10. Tenir un “paper” a la globalització, sense perdre de vista que la nostra prioritat són les persones i la proximitat ƒ Estem esborrant les fronteres d’Europa, les dels territoris i les administracions, les del sector privat, les que oposen la recerca i la innovació i les que pretenen oposar competitivitat i cohesió. 9 �ƒ I ho estem fent per sumar i tenir un paper rellevant a la globalització, sense perdre de vista que la nostra prioritat són les persones i la proximitat. Moltes gràcies 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre Mirona (Navata, Girona) Abstract A summary of the resource. Seminari “El paper del Sistema Hospitalari català en el projecte Biocat: convertir en valor la innovació”, organitzat per la BioRegió de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i que ha comptat amb l’assistència dels directors de gairebé tots els hospitals catalans i els màxims responsables del sistema sanitari català. Intervencions de Manel Balcells, president del Comitè Executiu de Biocat Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona Joan Guanyabens, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut Miquel Barceló, president del 22@Barcelona Joan Cornet, president de TIC Salut Josep Samitier, president de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Lluís Blanch, director del Parc de Salut de Sabadell. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Mediterrània Salut Recerca i Desenvolupament Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/898/0000000668.pdf b941be4e593b61cf131d85de71d4e0d3 PDF Text Text INTERVENCIÓN “GOBERNAR EUROPA PARA GOBERNAR LA GLOBALIZACIÓN”, Pasqual Maragall 20/04/2007 | Egino (Euskadi) Introducción Es un placer acompañarles aquí en Euskadi, en este espacio de reflexión sobre las perspectivas de Europa. La hibernación del proyecto constitucional podría estar llegando a su fin [cross your fingers], pero los déficits de las instituciones comunitarias ponen de relieve las dificultades para que Europa se convierta en un agente global. Al mismo tiempo, existe el dilema sobre si la globalización puede ser una fuerza “federadora de Europa” y no sólo “inhibidora”, como sucedería si prosperaran actitudes de cerrazón nacional en los estados miembros. A mi modo de ver, se trata de dos dimensiones de un mismo problema: está en nuestras manos vencer las actitudes de cerrazón y construir una unión política más capacitada para asumir responsabilidades globales. Sin embargo, los términos en los que se plantea este debate demuestran que sufrimos un desequilibrio entre los mercados, la sociedad civil, y un espacio público e institucional que se construye muy lentamente. Encontrar el “círculo virtuoso” que los articule es la principal responsabilidad de la red de autoridades europeas. Debemos gobernar Europa, para tener más capacidad de gobernar la globalización. Por un lado, es fundamental que definamos la ambición europea de nuestras ciudades, regiones y naciones 1 �demostrando que “son Estado” y que “son también Unión Europea”. Y, por otro lado, debemos avanzar hacia un sistema político europeo compuesto por instituciones y partidos comunitarios. Ambas dimensiones del proceso de construcción europea son las que van a estructurar mi intervención de hoy. I. Nuestra ambición europea: el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña y el impulso de la Euroregión Pirineos-Mediterráneo La ambición europea de España es una ambición compartida por el Estado y las Comunidades Autónomas. Y es una ambición con una clara dimensión federal. Esta es la orientación que marca el Estatuto de Autonomía de Cataluña aprobado el año pasado. Como ya dije el mismo día que entró en vigor, éste Estatuto nos convierte en la nación sin estado con más competencias del continente, fortalece al Estado y, al mismo tiempo, establece definitivamente Europa como nuestro espacio político y geográfico de referencia. El Estatuto de 1979, carecía casi por completo de esa vertiente europea, porqué a España le faltaban aún seis años para integrarse en las Comunidades Europeas. Sin embargo, desde aquel momento, la “institucionalización” de la dimensión europea del Estado de las Autonomías ha sido imparable. El Tribunal Constitucional convalidó la creación de oficinas autonómicas. 2 �Además, dictaminó que las comunidades autónomas pueden establecer relaciones exteriores, aunque fuese manteniendo la firma de tratados entre las competencias del Estado. Los líderes catalanes, juntamente con otros líderes autonómicos, nos implicamos en el regionalismo europeo. El Presidente Pujol presidió la Asamblea de Regiones y yo mismo me honré en presidir el Comité de las Regiones y Ciudades. El impulso descentralizador, simultáneo a los avances de la centralización o cesión de soberanías nacionales a la Unión, se incorporó a las sucesivas modificaciones del Tratado de Roma. Y finalmente se consagró el principio de subsidiariedad y de proximidad en la toma de decisiones. Cataluña además se comprometió a fondo en políticas comunitarias. Se creó una conferencia sectorial para que las autonomías participasen en la formación de la voluntad española ante la Unión Europea. Se estableció la participación autonómica en la representación permanente del Estado ante Bruselas. Y el Gobierno de José Luís Rodríguez Zapatero impulsó esa participación hasta las instituciones comunitarias, además de dar un paso decisivo para garantizar la presencia del catalán, el gallego y el euskera en ellas. A lo largo de estos años, Cataluña ha actuado como levadura del europeísmo español y del regionalismo europeo. Es lógico, pues, que el nuevo Estatuto de Cataluña haya recogido estos procesos; los haya proyectado en un horizonte más autonomista, y los haya incluido en el bloque de constitucionalidad: 3 �1. El texto garantiza la participación de la Generalitat en los asuntos europeos que afectan a “los intereses” de los catalanes. 2. Obliga al Gobierno de España a informar al de Cataluña de las iniciativas de revisión de los tratados. 3. Otorga a la postura catalana en ese proceso un carácter “determinante” si de las propuestas europeas se deriva un impacto financiero o administrativo para Cataluña. 4. Transfiere a la Generalitat la gestión de los fondos comunitarios territorializables. 5. Y plantea el acceso autonómico al Tribunal de Justicia de la UE, cuando la normativa comunitaria lo permita. Como sugestivamente ha dicho el eurodiputado Ignasi Guardans, este Estatuto, “que aparentemente exige mucho a España y a la UE, impone también obligaciones muy fuertes a la Generalitat”. Con él, los catalanes se autoimponen una larga lista de nuevos deberes de información, propuesta y participación de envergadura. Derechos y deberes que nos permiten expresar, como les decía, una ambición europea en términos de corresponsabilidad. Ahora que se ponen de manifiesto las limitaciones del planteamiento institucional de la “Europa de las Regiones”, se amplifica la acción de las “Regiones de Europa”. Y es fundamental que lo hagamos asumiendo en nuestra cultura política la necesidad de “europeizar” las políticas públicas, y desarrollando, externamente, iniciativas de cooperación regional. Las regiones colindantes con fronteras estatales abarcan casi la mitad del territorio europeo y un tercio de la población. 4 �Además, la cooperación transfronteriza demuestra que el proceso de integración económica y territorial es imparable. Actualmente existen más de 60 euroregiones en Europa situadas en torno a las fronteras entre Bélgica, Holanda y Luxemburgo, entre regiones y ciudades de los países escandinavos y, en particular, sobre las fronteras de Alemania. Desde territorio español se extienden ya tanto hacia Portugal como hacia Francia. Éste último es el objetivo de la Euroregión PirineosMediterráneo y también de la Comunidad de Trabajo de los Pirineos presidida por el Lehendakari y que Cataluña comparte con Euskadi. Y la Euroregión que impulsan Euskadi, la Comunidad Foral de Navarra y Aquitania constituirá un polo potente en el eje atlántico, como lo hace la Euroregión Oporto-Vigo. La Euroregión Pirineos-Mediterráneo suma más de 14 millones de habitantes y representa el 14% del PIB conjunto de España y Francia. A través de la misma, por ejemplo, se está construyendo el primer hospital transfronterizo de Europa. La Euroregión se ha dotado de un Portal de Cultura y un Observatorio Socioeconómico. Y además se han definido proyectos punteros como la EuroBioRegión en el sector de la biotecnología, a través de la colaboración entre las universidades, los gobiernos y las empresas. Las empresas biomédicas y farmacéuticas catalanas se han convertido en cabeceras de un sistema internacional de producción. 5 �Forman un sistema empresarial que hoy cuenta con la colaboración del polo de Tolouse y de infraestructuras científicas como el Instituto de Investigación Biomédica codirigido por el Dr Massagué o el Centro de Medicina Regenerativa del Dr Izpisúa. El que no va adaptando su conocimiento, su tecnología y su gama de productos y servicios está perdido. Las Euroregiones son una muestra de que sabemos adaptarnos tanto en la economía como en la política. Por eso, planificamos conectar en todos los sentidos de lado a lado de la cordillera y del mar. El aeropuerto de Barcelona ha empezado a captar vuelos intercontinentales y la adjudicación de la Terminal Sur nos servirá para configurar un hub potente. Es fundamental que la Euroregión cuente con un aeropuerto gestionado con autonomía. Como lo es también vertebrar una red de alta velocidad, que hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a ciertas capitales de provincia. Los ejes Valencia/Barcelona o Barcelona/ Bilbao no existían en la mente del Gobierno de Aznar y la conexión con Europa era objeto de numerosos atrasos. Justamente por este motivo, la Euroregión PirineosMediterráneo se ha puesto en el centro de las relaciones hispano-francesas. De las hispano-francesas, y de las hispano-italianas para consolidar empresas euromediterráneas como AbertisAutostrade y Enel-Acciona-Endesa. 6 �Las tradicionales relaciones directas entre Estados se ven complementadas por relaciones entre naciones, regiones, ciudades y otras estructuras en red. La cooperación entre gobiernos regionales y locales por encima de las fronteras difumina un elemento crucial de la soberanía de los Estados. Además, el éxito de la UE y la globalización, los han convertido en pequeños para los asuntos grandes, y en excesivos para los problemas de proximidad. La clave está en dejar que las regiones y también las ciudades tejan, y que los estados confeccionen el vestido completo, es decir, nuestro proyecto europeo. Los Estados tienen que entender que las competencias que ceden “por debajo” las deben compensar con la soberanía europea que crean “por arriba”. Todos, regiones y estados, están llamados a jugar un papel más sustantivo en la liga superior porqué las responsabilidades que se divisan des de Europa son globales. Justamente por este motivo, es prioritario que la Europa comunitaria supere su crisis institucional. II. Avanzando hacia un sistema político europeo: las instituciones y los partidos Los que compartimos la idea de que los problemas de Europa se resuelven con más Europa, defendemos avanzar hacia un sistema político europeo compuesto por instituciones, políticas y partidos. La Unión va demasiado al ralentí en asuntos sustantivos como la seguridad interior, la política exterior o la energía. 7 �La agenda de Lisboa es más un catálogo de buenas intenciones que un programa comunitario. Además, los beneficios de la integración se reparten hoy asimétricamente. Y la política exterior ha quedado debilitada por la división de los Gobiernos ante conflictos como el de Irak. Sobretodo cuando se ha puesto de relieve que victorias tácticas no se han traducido ni en nuevas estrategias globales para el Próximo Oriente, ni en una profundización de las relaciones euromediterráneas. Estas estrategias vienen marcadas por el mero intergubernamentalismo y, en el mejor de los casos, se articulan sobre la comunitarización de los intereses estatales. Las reglas actuales no aseguran el funcionamiento efectivo de las instituciones de la Unión: es prioritario profundizar en la línea de la Constitución. Como ha dicho la propia Canciller Merkel, si de aquí a las próximas elecciones al Parlamento Europeo en el año 2009 no se ha logrado llevar a buen puerto la reforma constitucional iniciada, nos encontraríamos ante una omisión histórica. La UE necesita un nuevo documento de bases que respete la sustancia del proyecto aprobado por 18 de los 27 Estados. Y lo necesita por razones democráticas y funcionales. Me podrían decir como escribía hace pocas semanas JeanMarie Colombani en Le Monde, que hoy no existe ninguna mayoría que justifique ulteriores abandonos de soberanía. Y es parcialmente cierto. 8 �La ambición europea de diversos países es frecuentemente subsidiaria de unos intereses nacionales circunscritos al Estado. Sin embargo, la mayoría se inclina por encontrar un espacio de encuentro que intente conciliar la viabilidad del proceso constitucional por un lado, y la ambición del texto por el otro. Según el eurodiputado socialista Raimon Obiols, esto significa realizar un complejo ejercicio para sumar voluntades entre sus gobiernos y, al mismo tiempo, velar para que las aspiraciones de una Europa política no se vean disminuidas. Hasta el año 2009 el debate constitucional debe ocupar el centro de la política europea y debemos garantizar que el método escogido tenga una legitimidad reforzada. Para conseguirlo, a la lógica comunitaria le tenemos que añadir un nuevo contrato “con” y “entre” los ciudadanos. Sólo un nuevo debate europeo que incluya tanto a los ciudadanos de Europa como a sus instituciones puede combatir el altereuropeísmo de manera efectiva. Necesitamos que instituciones como el Parlamento Europeo adquieran un mayor protagonismo y empezar a vertebrar partidos que fortalezcan el vínculo representativo. Hoy no tenemos partidos políticos a escala europea. Y sé que no será fácil conseguirlo: también en este caso se deberán superar obstáculos como la visión instrumental de Europa, además de otros como el control de los aparatos de partido. Los mismos obstáculos que explican la necesidad de esta opción. 9 �El Parlamento Europeo ha forzado un proceso de agregación política entorno de los polos socialista y popular, pero paralelamente se ha producido una fractura que transciende el eje izquierda-derecha. Su manifestación más evidente ha sido el “no” francés y holandés al proyecto constitucional. Este nuevo eje político, que puede formularse a partir de la dicotomía supranacionalidad - intergubernamentalidad, configura nuevos alineamientos. Por ejemplo, el de los laboristas británicos con los populares españoles y polacos, o el de los democratacristianos alemanes con los demócratas de izquierda italianos y los postcomunistas checos. Podría decirse que cada eje es relevante a diferentes escalas. El eje identitario es relevante a nivel subestatal, el eje izquierda-derecha lo es a nivel estatal y el eje sobre el grado de integración política comunitaria lo es a nivel europeo. Esto justificaría unos partidos europeos más amplios y abiertos. Y más impuros también. Como les decía, no será fácil, pero trabajaré para que esta opción gane su momento. “Gobernar la globalización” es un candidato muy loable, pero el reto es gobernar Europa con instituciones y partidos comunitarios. Gobernando Europa, incrementaremos nuestra capacidad de gobernar la globalización. Muchas gracias. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Gobernar Europa para gobernar la globalización Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Egino (Euskadi) Abstract A summary of the resource. Jornada “El futur d’Europa a l’era de la globalització”, organitzada pel think tank “Euskadi a l’era de la globalització” que impulsa el Lehendakari Juan José Ibarretxe. La jornada va comptar també amb les conferències de Manuel Maria Carrillo (filòsof, diputat portuguès, exministre de cultura de Portugal), Renaud Dehausse (professor de l’Institut d’Estudis Polítics Jean Monnet de París, expert en federalisme comparat i evolució de la UE) i Monique Canto-Sperber (experta en filosofia moral i política i directora de l’École Normale Supérieure de París). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Globalització Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/897/0000001397.pdf 3b61d345eb1691a3070f41b4a963f9bc PDF Text Text INTERVENCIÓ - IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”, Pasqual Maragall 12/04/2007 | Istambul ISTANBUL BARCELONA AND AFTER 13 APRIL 2007 (CORRECTED & REVISED) 1. MY LAST VISIT HERE WAS IN 2005 AS PT. OF CATALONIA PREVIOUS AS MAYOR, WHEN MAYOR ERDOGAN AND I SISTERED BCN AND ISTANMBUL 2. NOTES OF THE BCN DECLARATION IN 2005 LESS CLIMATE THAN IN 1995 PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY CREATE BANK OF DEVELOPMNET EUROMED IMOPORTANCE OF DESERTIFICACIONS (SEE RECENT MAPS) AND DEPLETION OF FISH RESERVESIT SEEMS THAT MANY OF OUR BEACHES WLL BE GONE I AM NOT A FANATIC OF PESSIMISM, SEEN THAT ALL PREVOIUS PESSIMISMS HAVE FAILED) FIRST OF ALL THAT OF ALFRED MARSHALL INVENTOR OF ECONOMICS AND DIMISHUNG RETURNS (OF COURSE HE DIDN’T TAKE ACCOUNT OF AMERICAN UNLIMITED RESERVES OF LAND: KEYNES WAS RIGHT) NOT IN BCN CONF’CE BUT IN BCN FORUM OF CULTURES (2004): DAVID CRYSTALL TALKED �ABOUT DEPLETION OF THE NUMBER OF LANGUAGES THIS CANNOT BE PREVENTED BUT THE NUMBER OF LANGUAGES LEARNT CAN THEORETICALLY BE INCREASED MIREIA BELIL PRODUCED A PERSUASIVE PICTURE OF THE FORUM OF CULTURES AND ITS CONTINUITY. I EXPECT ISTAMBUL WILL SOME DAY BECOME AN OLYMPIC CITY AND A FORUM CITY AS BARCELONA WAS: THIS STAMPED A QUALITY MARK BESIDES BCN’S NAME 3. THESE EVENTS HAVE AND WILL HAVE PRODUCED A RETURN OF THE MEDITERRANEAN BASSIN TO A CERATAIN DEGREE OF CENTRALITY IN MODERN WORLD, SOMETHING THAT WE LOST IN 1492 EUROPEANS “DISCOVERED” AMERICA AND IT IS A GOOD SIGN THAT BOTH SPAIN AND TURKEY AND PROBABLY PORTUGAL ARE COMMANDING THE ALLIANCE OF CIVILISATIONS EFFORT. THE MED BASSIN IS REALLY THE MID TERM OF EASTERN AND WESTERN CULTURES BOTH IN TIME AND SPACE 4. BACK TO PRESENT: SOME RELEVANT BUSSINES AND INDUSTRIAL EVENTS HAPPEN IN THE AREA: THE MERGERS BETWEEN AUTOPISTAS SPAIN AND AUTOSTARDE ITALY, BET. ENEL AND ENDESA IN POWER GENERATION, THE ACQUISITION OF SCOTISH POWER BY IBERDROLA SPAIN ETC. 5. LAST WORD: ON SARAJEVO TADIC AS A SYMBOL OF INT’L JUSTICE �MLADIC AND KARADCIC AS A SYMBOL OF INT’L FAILURE MOSTAR: SOLANA SENT RICARD PEREZ CASADO THERE AND HE GOT THE REBUILDING OF THEW “MOST” OR BRIDGE UNITETING THE CROAT WITH THE MUSLIM SIDE OF THE RIVER, DESTROYED BY A BOMB. (“MULTI, MULTI, MULTI” … SAID AN ANGRY BOSNIOCROAT OFFICIAL : “YOU ALWAYS TALK MULTI, I’M FED UP WITH MULTI!” THIS IS THE REAL QUESTION: THE “MULTI, MULTI” FATIGUE AND THE COZINNESS AND WARM OF THE “US, US, WE” REFUGE, LIKE IN KIDS: “ME, ME, ME” ALL THE TIME, IN VIEW OF THE IMMENSITY OF SORROUNDING SPACE AND THE TALLNESS OF TREES AND HOUSES. IT IS NOT A COINCIDENCE THAT THERE WAS A MAN FROM VALENCIA, RICARD PEREZ CASADO, THE ONE WHO REMADE THE BRIDGE. VALENCIA, AS WELL AS THE SOUTH OF CATALONIA, WAS NOT ALWAYS CHRISTIAN BUT HAD ALMOST 8 CENTURIES OF MUSLIM DOMINATION, 711 A.C. UNTIL 1492 POST.C. THE BISHOP OF SEGORBE ONCE TOLD ME LESS THAN 20 YEARS AGO THAT HE HAD FOUND KORAN IN THE SEGORBE MOUNTAINS OF VALENCIA AND THE JOYFUL RIVALRY BETWWIN “MOROS Y CRISTIANOS” IS STILL PRESENT IN VALENCIA AND ALICANTE’S FESTIVITIES. EVEN IN CATALONIA, A PLACE LIKE MIRAVET (THE NAME SAYS EVERYTHING) HAS A FESTIVITY CALLED “THE SIEGE” WHICH CELLEBRATES THE RESISTENCE OF A PLURAL COMMUNITY OF MOORS, CHRISTIANS AND JEWS, PROTECTYED BY THE ORDER OF THE TEMPLE (“TEMPLERS” IN CATALAN) AGAINST THE ATTACK OF THE CHRISTIAN KING COMING FROM BARCELONA. �AND MANY TOWNS IN LLEIDA, WEST OF BARCELONA AND ALSO OF LONG STANDING ARAB DOMINANCE, HAVE NAMES LIKE VINAIXA (“BEN AÏSSA”) OR VINAROÇ (“BEN AROCH) – TWO NAMES CORRESPONDING TO TWO CONTEMPORARY MOROCAN MINISTERS TO WHICH I DISCOVERED THEIR GEOGRAPHICAL ORIGINS IN SPAIN. TO END WITH A NOTE OF FUTURE: IT IS FORTUNATE THAT PREMIER ERDOGAN, WHATEVER HAPPENS TO HIS BRIGGING FOR PRESIDENCE IN TURKEY, IS TRYING WITH JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO TO BRIDGE OR ALLY CIVILIZATIONS. EVEN MORE SO IF THE PRESIDENCE OF THIS BRIDGING EFFORT (“BRIDGE” BEING PREFERRED TO “ALLIANCE” AS A TITLE, SEEN THE MILITARY PARFUME OF THE LAST NAME) IS ACCEPTED BY JORGE SAMPAIO, FORMER Pt OF PORTUGAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Istanbul Barcelona and after Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Istambul (Turquia) Abstract A summary of the resource. IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Alcaldes Globalització Administració local Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/896/0000000666.pdf c0f7f093d4b689fd298601c60d8f8622 PDF Text Text Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall: BARCELONA BECOMING A COSMOPOLIS Seminario Cracovia-Barcelona “Changing visions – visions of change” 30 de marzo de 2007 Muchísimas gracias. Quiero agradecer la invitación, hablar delante de ustedes en este seminario, es un placer para mí conocer una nueva ciudad, mi pasión son las ciudades. Como muchos de ustedes, considero que las ciudades son una construcción que representa más que ninguna otra a la humanidad entera, quizá más que la política en general, más que las naciones, más a veces incluso que el arte, porque las ciudades son arte, y son al mismo tiempo política. La verdad es que tuve la suerte de ser alcalde de una ciudad que adoro, que es mi ciudad, Barcelona, desde 1983 a 1997. He vivido antes de ese período y después del mismo período, trabajando en la misma plaza, de San Jaime, primero como funcionario, como economista, como funcionario del Ayuntamiento de Barcelona, luego como teniente de alcalde, luego como alcalde y con ligeros intervalos con algunas excursiones fuera del país, finalmente en el Palau de la Generalitat como presidente de Cataluña. Miren, la Barcelona democrática ha forjado su proyecto a través de y por medio del civismo y la cultura. Y también proponiendo a las ciudades como un elemento de reflexión cultural. Este es el objetivo principal del Centro de Cultura Contemporánea. Y poder observar que se enriquece con colaboraciones como la que han establecido con el Centro Internacional de Cultura de Cracovia demuestran que la utopía de nuestra ciudad es la utopía de muchas ciudades europeas, de otras ciudades europeas, en definitiva, que es una utopía compartida, y cuando las utopías son compartidas dejan de ser utópicas para convertirse en realidades activas. La globalización y los procesos migratorios han convertido el internacionalismo histórico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX en una utopía cívica, en una utopía que se puede materializar, que deja de ser un puro sueño para ser algo que se puede construir, y esa utopía cívica requiere una presencia mayor en la vida diaria de los poderes próximos, en el amplio sentido del término que se da en la política europea. En un mundo en el que por supuesto todo cambia, quedarse en unos principios generales de igualdad, faltos de proximidad, faltos de calor y de color diría, puede acabar -1- �generando un sorprendente vacío político. Y tenemos ejemplos dramáticos, yo diría, y recientes. Hay que moverse, hay que moverse con los tiempos porque de otra manera cometeríamos, si no lo hiciéramos cometeríamos dos errores: primero no aprovechar suficientemente las inmensas posibilidades de la democracia local como sistema de integración de la diversidad, y Europa es sobre todo una diversidad que trata de ser al mismo tiempo algo en común, una unidad. Si no se hace a partir de las ciudades veo muy difícil que se haga de ningún otro modo. Y en segundo lugar, no tener en cuenta que el propio concepto de soberanía nacional se va ablandando a medida que el principio eminente de la igual dignidad de los poderes va creciendo, de todos los poderes, a todos los niveles. Digo que ese principio de igual dignidad, de todos ellos, va creciendo, y un nuevo contenedor global, que se llama Europa, se va afirmando. Miren, uno de los principios que ha orientado mi trayectoria política y representativa ha sido el principio de la proximidad, es decir, el principio de que quien tiene la carga de la prueba, como decían los latinos, quien tiene que demostrar su relevancia son los poderes lejanos, no los poderes próximos. Estamos acostumbrados, porque venimos de una Europa de las naciones, unas naciones que además se han peleado entre sí, pero en todo caso muy convencida de la importancia de la nación, de que otros poderes que no fueran los poderes nacionales se tendrían que justificar. Yo creo que estamos llegando al mismo tiempo a la aceptación de un contenedor común mucho más grande que es toda Europa, no las naciones de Europa sino el conjunto de esas naciones, Europa. Y al propio tiempo, admitiendo que en esa Europa o todo se hace partiendo de abajo o nos equivocaremos, y que el único principio racional de organización de los poderes en la escala de menor a mayor es por descontado partiendo de las ciudades. Y que por tanto las ciudades tienen que tener un beneficio, tienen que gozar del beneficio de la duda, como se dice, tendrían que ser respetadas como en principio el contenedor de casi todo lo que son funciones públicas. Ustedes me dirán: pero está el ejército, está la moneda, está la política monetaria, etcétera, muy bien. Pero vayamos singularizando lo que no es próximo y actuaremos, yo creo, de forma lógica y de forma coherente. Cuando en Barcelona nos planteamos desarrollar un proceso de reparación física, de mejora física de la ciudad y de su urbanismo, acercando la cultura a los barrios y reconstruyendo el espacio público no -2- �hicimos más que aplicar ese principio. Que era el principio también dentro de la ciudad y que lo importante no era la ciudad como abstracción sino la ciudad como suma de espacios, de plazas, de calles, de barrios y dándoles a los barrios, a las calles y a las plazas una singularidad y una personalidad. En aquel momento recuerdo que invitamos a muchos artistas, muchos de ellos no catalanes, no españoles, ni siquiera europeos, muchos americanos por cierto también, escultores, pintores, etcétera, escultores sobre todo, a que dignificaran a la ciudad con sus aportaciones, Ellsworth Kelly, Bryan Hunt, en fin, una serie de artistas importantes vinieron a completar lo que en Barcelona ya había sido, gracias a las exposiciones universales, una constante. Mies van der Rohe creó su gran obra óptima, es decir, el modelo total de Mies van der Rohe es probablemente su construcción en Barcelona, aparte de la Silla Barcelona que también él construyó. Esta ciudad entonces se ofreció a los grandes artistas de la época, en ese momento americanos, porque en América en los años ochenta la escultura y el arte estaban rompiendo moldes y con mucha calidad. Digo que Barcelona se ofreció como escenario de este festival artístico permanente que son las construcciones, las estatuas, los monumentos. También ahí yo creo que la ciudad tiene un papel relevante. Ahora mismo en Nueva York, en el Metropolitan Museum of Art se ha inaugurado una exposición que yo todavía no he visto pero que iré a ver y que por supuesto a todos los que puedan ir les recomiendo que puedan visitarla, se llama Barcelona and Modernity, Barcelona y la Modernidad, de Gaudí a Dalí. Es una muestra absolutamente esencial para entender lo que esta ciudad sobre todo fue en los años diez, en los años veinte, en los años treinta. No debe sorprender que la exposición empiece explicando quién era Ildefons Cerdà. Ildefons Cerdà fue el creador de la retícula urbana de Barcelona. Barcelona era la ciudad medieval, con sus murallas, y en el mismo año que Viena, en 1860, esas murallas cayeron para dar paso a un ensanche de la ciudad, lo que se llama el Ensanche de Barcelona, pero este Ensanche era lo contrario de la ciudad gótica y de la ciudad romana, era un Ensanche racional, europeo, pensado, con chaflanes, pensado para la circulación de vehículos ya, que ha funcionado luego históricamente como un modelo de ciudad racional. Yo creo que esa forma urbana, esa transformación de Barcelona, la convirtió de ciudad provincial en una de las ciudades más dinámicas del Modernismo y de la arquitectura en Europa. A finales del siglo XIX y a principios del XX Barcelona ya tenía los atributos de una ciudad avanzada, de una ciudad cosmopolita. -3- �Nunca antes Cataluña, sin embargo, había sido seguramente tan conocida y tan respetada como cuando su capital se convirtió en un escenario interesante en sí. Por tanto esta contradicción entre ciudad y nación, que existe sin ninguna duda, y luego les pondré algún ejemplo, hay que tomarla con gran [?]. Es decir, hay una contradicción y hay una tensión pero no necesariamente esta tensión ha sido una tensión dramática. Es verdad que cuando Barcelona en los años ochenta, en los últimos años ochenta, empezó a dibujar ese proyecto tan potente desde Cataluña, desde el Gobierno de Cataluña y desde el nacionalismo que gobernaba entonces Cataluña, se vio esa pulsión y ese empuje como una amenaza y se teorizó, ahora lo estábamos comentando, en términos de una vuelta de las ciudades europeas y concretamente de Barcelona a la Hansa. ¿Por qué la Hansa? Porque la Hansa, y ustedes saben de esto mucho más que nosotros, representaba una Europa de las ciudades potentes que se relacionaban entre ellas sobre todo a través del mar pero también en el continente sin demasiada preocupación por la nación a la que pertenecían. Eran realidades en sí mismas desde el punto de vista económico y casi desde el punto de vista jurídico. La Hansa creó un derecho mercantil, unas costumbres, unos métodos de relacionarse que pasaban por encima de la nación y hacían de la ciudad el elemento base de un mapa creado por puntos muy potentes, por encima de la nación o aparte de la nación, que eran las ciudades. Eso es curioso porque en estos años ochenta y noventa en que Barcelona se lanza al mundo y presenta su candidatura a los Juegos Olímpicos, pero también a una gran actividad en el terreno intelectual, en el terreno artístico, en el terreno arquitectónico, etcétera. Ese argumento del peligro hanseático se expresó y se formuló. Lo digo porque en esta ciudad y en otras ciudades como esta posiblemente ocurra a veces, pueda ocurrir a veces lo mismo, una cierta desconfianza de la nación respecto a la ciudad. Bien, todo eso empezó en Barcelona, ese movimiento hacia arriba de Barcelona es muy anterior y empieza a principios del siglo XX (y es importante este dato) con el presupuesto de cultura del Ayuntamiento de Barcelona del año 1907. En el año siete, claro, entonces los alcaldes no son elegidos, son nombrados por el poder superior todavía, pero muere un alcalde o se pone enfermo un alcalde y los concejales eligen ellos, de entre ellos, a un concejal alcalde, Pérez-Bastardas, y este señor, que es el -4- �primer alcalde entre comillas electo, lo primero que hace es decir: “Vamos a hacer un presupuesto de cultura”. Este señor entiende que en la cultura se juega todo, y cuando decimos cultura aquí queremos decir cultura y educación, porque de hecho lo que hizo ese presupuesto de cultura fue empezar a crear escuelas […] de las teorías pedagógicas y empezó a crear escuelas locales. ¿Cómo lo hizo? Barcelona se fue a Madrid, al Gobierno de Madrid y dijo: “Madrid no tiene mar, Barcelona sí, por tanto ustedes tienen que admitir que las escuelas nacionales sean como sean, pero tiene que haber una escuela del mar, que explique el mar porque es una realidad que nosotros tenemos y ustedes no tienen: “Escola del Mar”, primera. “Pero es que además tenemos el bosque de Montjuic: “Escola del bosc”. Y así siguiendo, Barcelona empezó a crear escuelas municipales. Eso es enormemente importante porque esto es decirle a la nación y a los ciudadanos que quien educa no es el Estado, ni siquiera la nación, que quien educa es la ciudad. Claro, una nación tiene que estar muy segura de sí misma para aceptar este cambio de roles. Y por descontado que esos presupuestos de cultura del Ayuntamiento de Barcelona y luego toda la labor pedagógica de la Mancomunidad, diez, quince años más tarde, fueron vistos siempre con gran desconfianza por parte del Estado español hasta que llegó la República en el año 1931-32 y ahí este sistema se generalizó. Pero ustedes saben que todo eso terminó muy mal, porque España fue el banco de pruebas de una guerra que acabaría siendo mundial, una guerra entre el pasado y el futuro, entre la pedagogía y la violencia, si ustedes quieren o, por decirlo con palabras más caritativas, el Gobierno de Mano Dura. Durante este período, que va de 1907 a 1936, es cuando empieza la Guerra Civil española y de hecho la Guerra Mundial, porque la Guerra Civil española fue el preludio de esa Guerra Mundial, se pusieron las bases de lo que luego en los años ochenta, en los años noventa, en el siglo XX, Barcelona desarrolló. Esto es un poco, si ustedes quieren, nuestra historia. No sé si les han contado que dicen que Roosvelt, ya en silla de ruedas, comentó, esto lo explicaba Arthur Miller en un libro muy pequeño que no ha leído nadie y lo tengo que ir explicando porque a ver si corre, se enteran. Dijo, parece ser (habrá que comprobarlo, por supuesto, los historiadores) dijo, “My great error was the not intervention in the Spanish Civil War”, “Mi gran error fue la no-intervención en la Guerra Civil Española”. -5- �Yo creo que fue el gran error no de Roosvelt, el gran error de Europa, porque de este modo, se fraguaron las condiciones que permitieron que la tragedia de la Segunda Guerra Mundial, con los millones y millones de muertos, que ustedes conocen mejor que nadie, llegara. Probablemente si la Guerra Civil española hubiera sido entendida como lo que realmente fue y era, que es el inicio de una confrontación total entre dos constituciones, una democrática y una no, de la realidad europea, todo esto se hubiera evitado. Pero volvamos a la situación nuestra democrática. Yo creo que el mérito principal de la gestión democrática en Barcelona fue la síntesis y la realización con transparencia de un urbanismo que a lo que iba no era a poner nuevas paredes sino más bien a quitar paredes y obstáculos a la visibilidad. Es una ciudad muy densa Barcelona, es una ciudad de cien kilómetros cuadrados, ni siquiera, el término municipal estricto, otra cosa es el área urbana real, de cuatro, cinco millones, cuatro y medio seguramente millones de habitantes. Pero la Barcelona municipal es como París exactamente, cien kilómetros, diez por diez, cien kilómetros cuadrados. Y ahí lo que convenía ya, después de los años de construcción, de los años cincuenta, de los años sesenta, de los años setenta, etcétera, era más bien tirar paredes que levantar paredes. Por supuesto poner arte, por supuesto nuevas construcciones, por supuesto nueva arquitectura, pero sobre todo abrir las puertas al mar, tirar todas las barreras que sembraba el tren, que separaba la ciudad de la playa, del mar, del agua, y crear visibilidad, crear perspectivas, que en esta ciudad en todo caso era lo que faltaba. En lo que respecta a la escuela, a la lengua, impulsamos el concepto de la ciudad educadora que se corresponde con esta idea de que es la ciudad la que debe educar más que la nación como he dicho antes. Ofrecimos una nueva dimensión a la condición de ciudad como ámbito educativo y por tanto cultural, y también a la relación entre la escuela y la sociedad con propuestas que ya como, luego más tarde, como presidente de la Generalitat el año 2006, empezamos a extender al resto de Cataluña. Bien, yo creo que podemos decir que entendimos que la ciudad es producto de la coincidencia de usos y de mezclas distintas, y ante las desigualdades que se habían generado en el período anterior de desarrollismo económico sin freno, apostamos por la cohesión social y por el progreso económico. A nivel urbanístico queríamos evitar la -6- �privatización del espacio público que se produce cuando no se permite el desarrollo de una vida colectiva creativa. Como dice Sigmund Baumann, a lo largo de las últimas décadas se ha puesto de relieve una paradoja que es absolutamente relevante: "Cuando más se desvaloriza el espacio, menos protectora es la distancia y más obsesivamente la gente traza fronteras. Y es en especial en las ciudades donde se produce esa furiosa actividad. Emprendemos la búsqueda de diferencias justamente para legitimar las fronteras.” Bien, en los barrios, esas fronteras horribles de los barrios americanos en los que uno tiene que entrar enseñando el carné de identidad o pagando, en los que el suelo urbano ya no es tierra libre ni común. Yo me he encontrado ahora visitando Argentina (he estado un mes viviendo allí) que en algunos barrios o urbanizaciones no se puede entrar sin enseñar el carné de identidad. Bueno esto es la desaparición de la ciudad, seguramente forzada, por muchas razones, aquí entraríamos ahora en una descripción muy larga sobre la diferencia entre América y Europa. América es producto de que en Europa no cabíamos, digámoslo todo, hay un momento a finales del siglo XIX en que el veinticinco por ciento de la población irlandesa se va a Norteamérica porque no caben, porque ya están cultivando los montes, las calvas de los montes, lo menos productivo. Y toda la ciencia económica nació de la teorización de esa realidad, de la utilidad marginal, etcétera. Bien, por tanto todo lo que sea americano es una concepción del espacio absolutamente distinta, si alguna cosa abunda en América es el espacio. Una vez en Wyoming recuerdo que pregunté “¿Cuánto vale la tierra aquí?”, me dijeron ”depende”, y dije “¿Depende de qué?”, y dice, “Quanta en vol?”, dice “Cuánta quiere? Depende de la cantidad que usted compre.” Es decir que la tierra, el espacio en Estados Unidos, en América en general, si compras mucha te hacen un buen precio, al revés que en Europa, donde te lo hacen si compras poco precisamente, te lo hacen cuando pueden. En todo caso es eminente que la experiencia europea de convivencia en el espacio, no digo que no tenga otros lugares de comparación que sí los tiene. Pero en todo caso trasladar modelos, pautas de comportamiento arquitectónico, urbanístico, político, de gobernación de las ciudades y de consideración del espacio de América a Europa es absolutamente imposible. Hoy, por otra parte, la movilidad de la población es tal que un 15 %, me parece que es un 15,6 % de la población de la ciudad de Barcelona es gente venida de fuera. Y sin embargo tenemos una ciudad y un país tolerante, que comparte valores y que hasta -7- �ahora en líneas generales acoge e integra la llegada de inmigrantes procedentes de otras culturas, con la mano, en fin, con la mirada abierta. Así se desprende al menos Del avance de resultados de la encuesta de valores sociales que se hizo en el año 2006. Bien, para terminar, ¿Qué es y qué representa en este escenario la cultura? ¿Qué es la cultura? “De hecho sino la posibilidad de que los hombres y las mujeres actúen juntos sin la compulsión de ser idénticos”, como decía Richard Sennett. Quizá sea esta diferencia consentida, como un proceso de cambio continuo, la que explica la fuerza transformadora de la ciudad europea. El camino a seguir pues pasa por, sin duda, el desarrollo de la particularidad. Pero el desarrollo de la particularidad quiere decir también el saber aunar lo que en Roma se llamaría la subsidiariedad y por orto lado la cohesión. Subsidiariedad entendiendo siempre, como he dicho antes, que es el poder lejano el que debe justificar su presencia y no el poder cercano. Es decir, es la Constitución Europea la que tiene que decir “Europa se quiere quedar esto”, porque considera que los poderes cercanos no lo pueden hacer. Lo que no puede hacer Europa es decirle a las ciudades “Europa es esto y ustedes lo que les queda”, no. Europa es lo que le queda al conjunto cuando la parte ha dicho lo que puede hacer y ha demostrado que lo puede hacer. Esta es mi idea de la repartición de las competencias en el espacio. En Cataluña se ha trabajado para vertebrar un territorio en red, sabemos que la desaparición de fronteras con Francia significa que no hay frontera imaginable con nadie más. Por supuesto, con las demás comunidades autónomas de España pero en el conjunto de Europa, sabemos que vamos a una nueva patria común que se llama Europa. En el momento en que la moneda, el ejército y las grandes decisiones y la bandera sean, son, ya lo son, europeas para todos nosotros en común es evidente que estamos viviendo en una nueva gran nación, que se llama Europa. Creo que la desaparición de las fronteras, estatales en Europa, significa también que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y de profesionales hacia Madrid, por ejemplo. Es decir, ha habido pequeños fenómenos de competencia que son interesantes, por otra parte, entre Barcelona y Madrid, esto es histórico, pero menos conocidos son otros que en definitiva tienen la misma raíz. Un mercado común, un mercado único quiere decir más movilidad y menos estabilidad de las empresas, de las actividades instaladas en ellas. Entre tanto, por ejemplo, la región Vigo-Oporto, o sea, Portugal-España, es un eje totalmente consagrado que tiene mucha más, digamos, -8- �relación interna entre sus dos extremos que la que puedan tener supongamos cualquier ciudad de Galicia y cualquier ciudad incluso al norte de España. También es el caso de la Eurorregión Pirineos Mediterráneo, que ya es una práctica de cooperación transfronteriza entre comunidades autónomas españolas y francesas, y ya en el futuro supongo que italianas. La matriz urbana de Europa debe promover una cosa que la Unión hasta ahora quizá no ha hecho suficientemente, que es la conciencia de que la Unión no tiene que interferir en la organización interna ni de los estados, ni de las regiones o nacionalidades, y que las tradiciones políticas y la diversidad competencial, cultural y lingüística son para Europa un activo y no un problema o no son sobre todo un problema, aunque sea problemática muchas veces. La Europa de los estados en un cierto sentido es más lenta que la Europa de las regiones y las ciudades, una Europa pensada como sistema de ciudades es una Europa pensada con la ciudadanía y por tanto mejor comprendida. Es decir, una Europa al mismo tiempo unida y federal, o federalizante. Creo que el ejemplo de Cracovia y Barcelona debe ser paradigmático en el intento de poner ideas y valores en común como fruto de unas experiencias históricas que expresan la diversidad de nuestro continente, pero también sus oportunidades de poner cosas en común. Hace tres años intervinieron Kurt Biedenkopf, Bronislaw Geremek, Krzysztof Michalski y Michel Rocard se hicieron una pregunta que tenía el siguiente contenido: “¿Qué conceptos morales, qué tradiciones y qué objetivos son capaces de reunir en una estructura democrática a los habitantes de la Unión Europea? Hoy sabemos... Michalski, ¿Cómo se pronuncia? ¿Michalski? Hoy sabemos que la integración económica no puede ocupar el lugar de las fuerzas políticas a pesar de su importancia. Debemos comprender que el espacio cultural europeo es un proceso político y cívico que se modelará a través de la acción colectiva, y en este proceso la reflexión es compartida, Cracovia y Barcelona nos pueden ayudar a adquirir la fuerza de ir siguiendo el camino de la integración y de la diversidad, o sea de la diversidad y de la integración cívica. Junto con las soluciones intergubernamentales se deben alzar soluciones comunitarias que instauren un demos, en griego “común, compartido”, europeo, con elecciones, partidos y esfera pública europea. Y con ella, y con esta, con este demos, una aceptación del principio de la proximidad y de la realidad de los pueblos que conviven dentro de muchos estados. -9- �Quiero terminar con dos citas, una de Wislawa Szymborska en el poema Cielo, expresó lo siguiente: “La división entre tierra y cielo no es la manera más adecuada de pensar en el todo, sólo nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, esta distinción nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, más fácil de encontrar a alguien que nos buscaba”; y una cita de Salvador Espriu, un poeta catalán, cuando le pidieron: “¿Qué dice usted de Europa? Hable usted de Europa”, en el año 1959, y dijo, en plena dictadura en España, y dijo con cierta valentía, por supuesto: “Por eso ahora es tan profunda nuestra esperanza. En mi sueño, ya contemplada realidad, en mi sueño, ya realidad contemplada, de integrarnos en un tiempo que sentimos próximo, salvadas nuestra lengua y nuestra historia, en una unidad superior que lleva el nombre abierto bellísimo de aquella hija de Agenor, Europa, que una sabia mirada vio prodigiosamente pasar de la costa fenicia a las playas de Creta. Cuando llegue el día habremos hecho el primer e imborrable paso hacia la suprema unión e igualdad de todos los hombres.” - 10 - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona becoming a cosmopolis Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cracòvia (Polònia) Abstract A summary of the resource. Seminari “Barcelona and Krakow: changing visions, visions of change”, organitzat pel Centre Internacional de Cultura (ICC) de Cracòvia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Globalització Cracòvia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/895/0000000665.pdf 054a3efc5919b27ee2a7208d735b67aa PDF Text Text Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació superior i recerca Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum) 16 de març de 2007, URV, Reus Transcripció literal: Pasqual Maragall: Senyor rector, senyor [alcalde?], estimats amics, és un plaer molt gran... Voleu passar? [soroll de fons] És un plaer molt gran per a mi atendre la invitació que m’heu fet per poder parlar de la política euromediterrània i de la seva relació amb les educacions d’ensenyament superior. Quan el rector de la Rovira i Virgili em va parlar de la vostra reunió vaig pensar: “Ja era hora.” Vaig pensar que ja era hora que les universitats es posessin a treballar no solament en el que és estrictament els continguts de la seva missió, sinó també en el seu entorn, el seu entorn natural, que evidentment és un entorn cultural, és un entorn polític i és un entorn geogràfic. Jo he seguit de prop a través de [...] com les universitats han tractat justament de posicionar-se en el Mediterrani i en el territori en general. I sí que és difícil, la universitat, les universitats (jo en conec algunes) han tendit a ser considerades sobretot no tant a Amèrica, però sí a Europa, com realitats com supraterritorials que planegen entre el cel i la terra i no se sap ben bé on tocaran primer. Em penso que és molt interessant que totes les universitats europees i el Mediterrani es plantegin què han de fer en el seu territori, en el seu escenari natural. Us parlo també com una persona que, en tant que alcalde, va convocar la Primera Conferència de Ciutats del Mediterrani, i que, per tant, està implicada en un procés que després va culminar en la Conferència Euromediterrània, com sabeu, de Barcelona, l’any 1995, que va ser un gran èxit, va ser un gran esdeveniment, la primera vegada que, d’alguna manera, el Mediterrani es prenia seriosament a ell mateix, per dir-ho d’alguna forma, i després, com ja explicaré, d’una evolució històrica en la qual les realitats que han imperat han sigut unes altres, i les tendències han sigut més de mirar cap a l’oest [“go west”, en comptes d’anar cap a l’est?] i es va redescobrir i reinventar Catalunya, la civilització moderna. Aquest retorn a l’origen, que jo crec que estem vivint en aquest moment, que vostès també representen, és enormement interessant. No us ha de sorprendre, doncs, que avui vegi amb una gran satisfacció l’esforç que les universitats i que algunes institucions com la Fundació [...] de Cultura Mediterrània esteu realitzant en aprofundir en l’intercanvi i el diàleg acadèmic i intel·lectual en aquest espai. Aquest és el motiu pel qual he volgut acompanyar-vos en aquesta reunió del Comitè i Direcció del Fòrum Permanent Universitari. Bé, la Conferència de Barcelona va posar en marxa un procés, un procés euromediterrani, que té uns acompanyants no solament del camp polític, sinó també del camp econòmic, modestos, diguem-ho tot, com és el [FIME?], un fons d’inversió mediterrani que té una activitat creixent, però que per descomptat encara no ha arribat ni molt menys al nivell en què el [Banc Europeu de l’Est, el Banc de Londres?], ha arribat a influir en la unificació europea cap a l’est. Ha sigut decisiu que Europa �comptés amb unes facilitats financeres importants de cara a l’est d’Europa, jo crec que ha estat enormement decisiu per a l’avenç de la Unió [...]. Jo crec que l’horitzó en què s’ha de plantejar el treball a partir del programa [...] Barcelona+10 i d’iniciatives d’abast global, com la definició dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides, etc. ha de ser el de lligar tres braços: els estats, el lliure comerç (comerç, economia, si voleu, la política...) i la cultura i l’educació (el saber). Jo crec que Europa encara no ha trobat la fórmula per a la col·laboració d’aquests tres braços. Això els americans ho han fet millor, diguem-ho clarament. Als Estats Units les universitats són, deixeu-m’ho dir, que no s’ofengui ningú, menys eclesiàstiques. No tenen aquesta filiació tan clara respecte del que és l’origen de tot, del saber, la religió, la nació, etc., sinó que són com més empresarials, són més competitives, formen més part de la vida econòmica i social. Han arribat a ser (a Europa ho han sigut quasi sempre) [...]. Jo crec que al llarg dels darrers anys s’han fet progressos notables a Europa per definir les grans [...] derivats la política de [lideratge/veïnatge?], que s’està convertint [en motrors?] de reforma i de desenvolupament interessant. Enguany la celebració del cinquantè aniversari de la Unió, és una bona ocasió, em fa l’efecte, una magnífica oportunitat per a demostrar que la definició d’una Europa a l’alçada dels temps és essencial per a avançar en tot. És a dir, nosaltres, que som nació (ja Catalunya, ja els acabo d’explicar), haurem d’admetre que ho som dintre d’una gran nació, Espanya, i d’un conjunt de pobles i nacionalitats des del punt de vista legal. L’Estatut de Catalunya així es queda petit; l’Estatut de Catalunya és una llei espanyola (per cert, ara està davant dels jutjats) [...]. Però és una llei espanyola [...] També n’hi ha als Estats Units [...]. [Soroll de fons] No de la mateixa manera, hi estic d’acord. D’una manera absolutament diferent. [...] Europa va exportar el concepte de nació als Estats Units perquè a Europa ja no s’hi cabia i van haver de marxar els europeus a Amèrica, perquè aquí ja no hi cabien i les [rentes?] es menjaven els beneficis [per demostrar els primers clàssics de l’economia?]. Allà les coses van ser absolutament diferents... I no és com aquí, que com més en compres, més car, sinó al revés: allà en sobren. És a dir, Europa és una realitat, doncs, que ha donat lloc a una sèrie de realitats noves, la seva realització ha sigut fora de fronteres, en un altre món, en un nou món, i ara està en la tessitura i en la possibilitat de redefinir i de retrobar [tradicions perdudes?] [...] mediterrània. Aquesta riquesa no és una garantia, en l’espai euromediterrani, de pau. Tot el contrari, ha sigut una garantia de guerra, de [contraposició?], de lluites, però també de riquesa i també de pluralitat [soroll de fons]. El moment apassionat que vivim ara i vostès les universitats [soroll de fons, no s’entén res], encara aquest mar Mediterrani és un lloc on tenim guerres, més enllà també, a l’Iraq i a l’Afganistan, però quasi diria que per extensió. Les grans contradiccions del món són sobretot les que es generen a l’entorn d’aquestes tres cultures, d’aquestes tres tradicions que van tenir en el Mediterrani el seu naixement. �Per tant, el que vostès puguin fer, el que puguin fer les universitats, els estats, per descomptat, i les societats i les empreses... L’any 2003 l’Informe del grup de savis sobre el diàleg dels pobles i les cultures en l’espai euromediterrani va identificar cinc principis que han d’inspirar les relacions en aquest escenari. Els països de la Mediterrània, i en particular les poblacions àrabs, jo crec que hem entrat, i han entrat en el segle XXI, amb la major generació de joves de la seva història. L’educació, per tant, en aquest moment és una peça angular del desenvolupament, de manera que cadascún d’aquests joves, d’aquests infants, avui constitueix un pilar imprescindible per a construir el futur de la regió. Hem d’assumir que els reptes educatius i la creació de les xarxes de coneixement, i d’ensenyament i universitàries euromediterrànies són una aportació enormement significativa [...]. Jo m’he passejat per bastants universitats del món: he estat a la Universitat de Barcelona, que és on vaig estudiar; però després vaig estar a la [...] en France, a París, durant sis mesos; després vaig estar a la New School for Social Research, a Nova York, una universitat progressista que es va crear als anys trenta per als progressistes alemanys que s’exiliaven i havien de fugir d’Alemanya i van anar als Estats Units. I després he estat a la [...], la universitat romana, durant un curs [soroll de fons] ensenyant el curs “Un món de ciutats”; he estat, efectivament, a Baltimore, i ara torno de, els estava comentant en entrar, d’una estada a Buenos Aires i he pogut departir també amb el rector de la Universitat de Buenos Aires, que té tres cents mil estudiants, per cert, i els problemes que vostès es poden imaginar quant a la magnitud de problemes de quantitat però també de qualitat que tot això representa. Crec que les universitats han de, com he dit al principi, han de reformular el seu rol en el sentit de veure’s cada vegada més com a eines de projectes col·lectius, mantenir la seva independència, per descomptat, la seva imparcialitat en el millor sentit de la paraula, el seu esperit científic i la seva objectivitat, però saber-se instruments inevitablement de polítiques de millorament, de cara als seus països i dels seus escenaris, en el cas nostre, d’Europa, i de la creació de la idea d’una Europa més avançada. Bé, les perspectives més immediates de futur que ofereixen tant la celebració de la Primera Assemblea General del Fòrum [Euromed Universitats?], com la proposta d’Egipte de celebrar, crec, vostè ho sabrà millor que jo, l’Euromed Ministerial Conference on Higher Education and Scientific Research del 2007, aquest any, demostren que les universitats es comencen a prendre seriosament a elles i els estats a elles. Justament per aquest motiu jo us demano que no imiteu simplement els estats, sinó que incentiveu la seva imaginació. És a dir, que no es tracta solament de conviure amb els estats, sinó d’“aguijonear”, diuen en castellà, de burxar, d’estimular els estats, oferint-los noves mirades als reptes dels escenaris territorials en els quals esteu imbricats, concretament la Mediterrània. Com diu Rafael Argullol en una frase que m’agrada: “Quan l’ull s’aventura, no solament hi veu sinó que també mira.” I segurament al final acaba creant. No és que l’ull dibuixi, però de seguida passa a l’atac i comença a dibuixar. Bé, només des d’aquesta comparació sincera del que és el món de la universitat, el món de l’economia i el món de la política en sentit estricte, crec que es podrà formular un projecte europeu i euromediterrani potent. �Podríem avançar així allò que en el món àrab en diuen [isdihad?], que fou un concepte introduït l’any 2004 sobre el desenvolupament humà al món àrab i que expressa al mateix temps, aquesta paraula, [isdihad?], ‘creixement, floració’ en un procés de desenvolupament personal que, un cop arrelat, pot ser, ha de ser la base de la llibertat i de la bona governança. Crec, per acabar, que el Fòrum per [...] Universitari [soroll de fons] [...] en aquest sentit una base molt important, no només la cultura de la raó, sinó també la garantia d’un nivell d’integració social que preservi costums, que preservi identitats, però des del respecte a aquells valors comuns que permeten la convivència i permeten la competència? Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. URV Reus Abstract A summary of the resource. Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Educació Universitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/894/0000000606.pdf 23cc4dea810afbade55aa6231ef76731 PDF Text Text Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial” de Mayor Zaragoza i Mario Soares 12/12/2006 | Auditori del Cercle de Lectors Yo tengo una relación de amistad y admiración con Mario Soares, acrecentada (por mis nietos portugueses), con el inconveniente de que provienen de Oporto, que es el Portugal auténtico, y no de dónde proviene Mario (!)... ... y una relación de amistad y casi de parentesco con Federico, porque su padre fue casi ahijado de mi abuelo materno, el abuelo Mira, el zapatero (...). Este abuelo Pascual Mira García acogió al padre de Federico... sobrino de Marcelino Domingo y se lo llevó a sus tiendas de zapatos en Barcelona. Luego se cambiaron las tornas y mi padre entró, gracias a Federico Mayor Domingo, en la industria farmacéutica, donde introdujo una cierta vertiente técnico-cultural y publicó una revista de la que hizo jefe de redacción... a Jordi Pujol ... (y a la cárcel). FM Catedrático en Granada y Ministro de Educación y Ciencia con Suárez, luego DG en UNESCO. MS filosofía letras y derecho Presidente (sé menos). encarcelado 1er Ministro y Dos vidas, las de Mario y Federico, que explican el paso de los países de la Península Ibérica de la dictadura a la democracia y del encierro peninsular a Europa y al mundo. Hace 4 meses celebramos con Mario el 20 aniversario de la entrada de España y Portugal en la Unión. Política de la buena, de la que se basa en el respeto educación justicia y libertad. España y Portugal ahora son motor de Europa, crecen más. Sócrates y Zapatero influyen. Europa es nuestro nuevo mundo, la Vieja Europa es nuestro futuro. 1 �Europa convence porque justamente no tiene una identidad unidimensional y monolítica. Mark Leonard dice que Europa liderará el futuro precisamente por su heterogeneidad y plasticidad. Que es lo que el mundo requiere hoy. Es cierto que Europa no tiene Constitución y tardará en tenerla. Vaclav Havel ha explicado en “Words on words” que las palabras se han pervertido y que... Es cierto también que las cumbres mediterráneas de BCN no han conseguido tender puentes efectivos, aún, con los países mediterráneos del este y del sur. El Atlántico ha sido el sueño ibérico por los siglos de los siglos. Catalunya está ahí para recordároslo. Pero ahora el tema es el Mediterráneo (es el Mediterráneo, estúpidos, como diría el director de campaña de Clinton), el viejo Mediterráneo, no “l’esca del pecat” no el nudo gordiano, quizás, pero sí el drama central. El lugar dónde todavía nos matamos los europeos, los americanos, africanos y asiáticos. Y si no se resuelve ese escenario, malo. Ya es hora de que Europa mire para el sur, tenemos Banco del Este en Londres pero no tenemos Banco del Sur en Roma o en Barcelona. Las conferencias de 1995 y 2005 de Barcelona no bastaron. Ahí conviene que Federico y Mario apliquen su experiencia. Irak y Afganistan (toca fusta) se resolverán pero la relación con Líbano, Palestina, Israel etc. Tardarán. Si lo hacen la buena política volverá a tener crédito. Cómo lo vais a hacer ? This the question! En todo caso, sabed que aquí tendréis aliados. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial" Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Cercle de Lectors Abstract A summary of the resource. Llibre de Mayor Zaragoza i Mario Soares. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Espanya Portugal Mayor Zaragoza, Federico, 1934- Soares, Mario Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/893/0000000812.pdf ce3535a9834f88d8b5ce2a9773437457 PDF Text Text Taula rodona “50 anys després: èxits i reptes per una Unió Europea més forta” Organitzada pel Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb motiu de la celebració a Roma de la seva II Convenció Internacional. Roma | 01/12/2006 Moderador: Lo ringrazio soprattutto della tenuta di fronte all’assalto dei colleghi fotografi. Volevo coinvolgere Pasqual Maragall su due questioni: una, diciamo così, nella sua veste più recente, e cioè se l’Europa delle autonomie può essere una delle chiavi per rendere questa istituzione [che] —come stiamo vedendo, affronta questo momento di difficoltà e di credibilità di fronte ai cittadini—, per rendere questa grande missione più vicina e più appassionante per i cittadini, e però anche cominciare con lui a scivolare verso un tema, diciamo così, “politico”: Pasqual Maragall, per quanto per certi aspetti anomalo, è un dirigente socialista. Mi interessa capire a che punto siamo, e se è auspicabile che si completi —e come―, visto che siamo nella sede del congresso del Partito Democratico Europeo, un processo di bipolarizzazione europea. Cioè, se è auspicabile che i cittadini, nel cercare di capire qualcosa anche della politica europea, non possano essere anche aiutati cominciando a riconoscere degli schieramenti che si confrontano su grandi temi all’interno dello spazio politico europeo. Pasqual Maragall: Grazie. Io sono socialista, evidentemente, ma questo non significa che io sia d’accordo con l’Europa bipolare. Perchè io sono socialista, ma sono anche catalano, vedete... Allora voi capirete subito che da questo punto di vista si deve avere una visione più relativista dei dualismi tradizionali. Se permettete io parlo francese perchè, anche se sono stato a Roma un anno, è stato molto tempo fa, penso che si... non va male per il momento ma dopo diventa un po’ [complicato]. Vous savez que j'ai été le président du comité des régions de l'union européenne pendant deux années. À ce moment-là nous avons fusionné les deux organisations, ce qui était difficile, de faire disparaître deux choses et de les unifier. Nous avions fusionné la CEMR, c'est-à-dire le Conseil européen des municipalités et régions et la Fédération mondiale des villes jumelées qui était présidée par Jorge Sampaio qui après a été le Président, comme vous le savez, de la République du Portugal, n'estce pas. Alors je pense que les pays sont trop petits en Europe pour pouvoir vraiment avoir la taille des problèmes auxquels ils se confrontent. Vous savez, moi je suis Catalan et je suis en Espagne, tout comme les Basques qui sont ici aussi. Dans cet ordre disons, accepter - c'est un ordre d'ailleurs accepté par le Parlement espagnol dans l'approbation du Statut de la Catalogne, et justement il y a... moi je pense aussi acceptée au Québec une formule semblable à celle-ci, mais moi je suis finalement et surtout européen. Dans un monde ouvert, il faut ouvrir ses fenêtres, il faut avoir de la taille, autrement si le monde devient ouvert et l'on reste fermé dans son petit coin, dans sa petite identité, c'est très bien, c'est très « chaud » disons, mais dehors il fait froid, il faut se mettre d'accord avec les autres pour être quelqu'un dans un monde ouvert, ce n'est pas la même chose qu'un monde fermé une nation. �Deuxième chose, il manque aujourd'hui, je pense, un parti européen. Quand on a fait la Constitution européenne, on a parlé de l'Europe [comme] une Union toujours plus proche, mais il faut que cela devienne une réalité. Une Union toujours plus proche où tout serait fait « aussi près que possible » [comme] disait la chanson. Alors il faut l'appliquer... Si le principe de subsidiarité devient seulement un nom vide de contenu, alors cette Europe-là n'intéressera pas les gens. Il faut absolument que le principe de subsidiarité soit, n'est-ce pas, traduit dans des actions concrètes. Troisième point : pourquoi pas un parti démocrate européen ? Écoutez, j'adhère sans réserve avec pas mal de gens en Catalogne, en Espagne et en Europe, je peux vous dire qu'il y a de plus en plus de citoyens européens qui se sentent citoyens européens tout d'abord. J'en parlais l'autre jour avec Barbara Hendricks, qui habite en Suède, et qui a une maison en Suisse je pense, n'est-ce pas, et qui est Américaine de naissance. Cela, c'est ennuyeux [gênant] que je le connais [sache], mais elle est Européenne, elle ne veut pas être autre chose que cela, alors il faut donner à cette demande une réponse. Quatrième point : je pense qu'il faut réduire l'abus du veto et l'abus du Gentlemen's agreement, [et le] mener hors du regard du public parce que alors c'est cela qui fait que les gens se méfient de l'Europe. Personne ne comprend le jargon bruxellois, sauf évidemment, les fonctionnaires bruxellois, et moi-même j'ai été pas mal bruxellois puisque j'étais dans le Comité des régions et je sais ce qu'est le jargon bruxellois. Mais ce jargon, qui est compris seulement par nous, par eux, n'est pas compris par la plupart des gens. Je suis d'accord avec [...] quand il dit qu'il faut mettre des questions clairs en face des gens : «oui ou non», un peu comme en Californie quand il y a des élections, ils profitent pour mettre des questions «oui ou non» pour les Jeux Olympiques de Los Angeles, on avait mis la question « Est-ce que vous êtes en faveur ou non [Êtes-vous pour ou contre] l'organisation des Jeux Olympiques à Los Angeles ?» et la réponse a été un non « rotonde », parce que les gens ne voulaient pas payer un dollar pour cela. Alors on a fait les Jeux Olympiques à Los Angeles, c'est très bien d'ailleurs, je peux vous l'expliquer très bien, mais sans un dollar du [...], alors il faut bien qu'il y ait des moyens pour les gens de s'exprimer sur des réalités vastes, comme celles européennes, par le biais de référendums. Valeurs communes. Des valeurs communes, il y en a, [comme] la paix. Mais il faut bien que ces valeurs soient « arrosées », n'est-ce pas. Parce que, qu'est-ce que la Conférence euro-méditerranéenne par exemple ? C'est très bien, mais c'est chaque [tous les] dix ans, ça se passe à Barcelone mais, quand la deuxième conférence est arrivée, on avait oublié complètement la première... Il faudrait bien qu'il y ait quelque chose de plus... pas une structure trop lourde, n'est-ce pas, mais une action méditerranéenne plus sérieuse comme, quelques fois, le Président Prodi l'a demandé. Je suis absolument d'accord sur cela et qu'il faut avoir une dimension économique aussi, donner une dimension économique à ce partenariat euroméditerranéen, pas seulement blablabla, pas seulement de se rencontrer chaque dix années. Il est donc juste, je me rappelle qu'une fois on a en pris en Allemagne un citoyen de Yougoslavie qui a été « cerné » d'avoir, n'est-ce pas, tué quelqu'un. Un citoyen qui passait dans la rue à Berlin l'a vu et il a dit à un policier « cet homme-là est un criminel en Yougoslavie » (ou en Bosnie je pense). Il s'appelait Tadic. Alors il a été �pris par la police allemande, il a été déferré devant le tribunal de La Haye, je suis allé au jugement de cette personne parce que j'étais très ami du maire, Kupusovic, du maire de Sarajevo, qui connaissait le fait qui était devenu [survenu], et ce monsieur Tadic a été jugé par le tribunal de La Haye. Alors vous savez combien de gens [personnes] il y avait ? Deux, dans la salle. Kupusovic et Maragall, plus personne [personne d'autre]. Y'a une justice internationale, y'a une justice européenne, mais les gens ne [la] connaissent pas, de ce fait, n'y croient pas, mais il faut y aller parce que autrement, je pense, beaucoup de crimes qui sont commis ne sont pas connus ou sont, n'est-ce pas, mis « par-dessous du billet ». Septième point : j'ai entendu parler d'une seule voix par devant l'ONU. Je pense que ce projet de votre parti démocrate européen est absolument positif, je pense que ce sera très difficile, mais je pense que pour y arriver, il faut commencer. C'est-à-dire que je suis pour absolument en faveur de l'idée que l'Europe est une voix forte dans les Nations Unies. Huitième point : solidarité et liberté, oui, oui solidarité et liberté, en même temps il faut suivre tout ce qui est positif dans le modèle des États-Unis mais les États-Unis ont été créés par des Européens dessus [sur] l'absence de solidarité dans le[s] continent[s]. Ce sont les Irlandais, ce sont les Anglais, ce sont les Français (pas tellement), pas les Espagnols parce qu'ils sont [pas] allés dans cette Amérique, mais aux États-Unis, c'est le reste de l'Europe qui a déferlé parce que la croissance de la population à la fin du siècle 19 était beaucoup au-dessus des possibilités de l'agriculture européenne de fournir des aliments. Alors il faut bien que les États-Unis sachent que l'Europe veut avoir une relation pas, n'est-ce pas, de... exclusivement de seconde classe, mais de tête à tête avec eux. Si la prochaine... si vous voulez, si la prochaine réunion se fait à Barcelone, ce que j'aimerais beaucoup, de votre parti, auquel j'adhère depuis ce moment, on ira à Montjuïc. Vous savez ce qu'est Montjuïc? Montjuïc, c'est le « mont juif » quoi, de Barcelone, c'est la place où on a fusillé les prisonniers pendant la guerre civile. Alors c'est un lieu sacré dans un sens, fantastique dans un autre parce qu'on a fait les Jeux Olympiques là, et ça a été un succès. Alors je vous emmènerai dans [à] l'esplanade par devant le stade olympique, par que c'est là qu'a été bâti un monument avec le nom de tous les Européens, n'estce pas, qui ont fait l'Europe quoi, depuis... je sais pas...Adenauer, de Gasperi, Schuman, Jean Monnet, Spaak, Spinelli, Salvador de Madariaga etc. Il y a le nom des gens qui sont des références pour nous tous non ? Je pense que finalement, n'oubliez pas l'Est. Et n'oubliez pas le Sud non plus. Havel a écrit dans son livre Words on Words, les « Mots sur les mots », je pense, jusqu'à quel point personne n'avait pas compris la détresse européenne. Pour cause. Je pense qu'on ne peut pas abandonner ni les citoyens européens ni les pays qui veulent adhérer. C'est très facile à dire qu'une Europe sans la Turquie est plus facile qu'une Europe avec la Turquie, mais je vous dis, si l'Europe ne prend pas... ne fait pas l'effort de s'ouvrir à la Turquie, on aura condamné à l'anti-européisme tout un monde, et c'est pour cela que je pense que l'esprit méditerranéen, là, doit primer, n'est-ce pas. Je veux remercier mes amis le Président Prodi et Francisco Rutelli de leur invitation. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Taula rodona “50 Anni dopo, i successi e le sfide per la nostra Unione” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu de DL-La Margherita (Roma) Abstract A summary of the resource. Taula rodona organitzada en el marc de la II Convenció Internacional del Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la firma del Tractat de Roma. La taula la van formar amb Maragall, els líders del PDE Romano Prodi, Francesco Rutelli i François Bayrou i amb els convidats internacionals Bronislaw Geremek, eurodiputat i exministre d’Affers Exteriors de Polònia; Ellen Tauscher, congressista nordamericana i presidenta de la New Democratic Coalition i Pavel Telicka, excomissari europeu per la República Txeca. Language A language of the resource Francès Italià Subject The topic of the resource Partit Demòcrata Europeu Europa Democràcia Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-12-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/892/0000001416.pdf 7fe0a07a81b8cf7f47c03bbf55cd2013 PDF Text Text INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’ACTE DE PRESA DE POSSESSIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA Palau de la Generalitat, 28 de novembre de 2006 El meu paper avui és necessàriament discret, com correspon a un president que dóna pas a un nou president. L’important i rellevant de l’acte d’avui és que la institució de la Generalitat de Catalunya assegura la seva continuïtat, que és una continuïtat històrica, ja que esteu assistint al pas del president 127è al 128è, el 7è president de la Generalitat d’ença de 1931, és a dir, de la Generalitat recuperada. És cert que, durant prop de 40 anys, la presidència s’exercí des de l’exili i en unes condicions excepcionals per part del president Tarradellas, però els presidents Irla i Tarradellas van saber preservar amb dignitat i honor les nostres institucions. Els haig de dir, personalment, que jo he treballat en aquesta plaça des de 1965 quasi ininterrompudament. Aquesta plaça, que es diu Sant Jaume perquè hi havia una església que es va treure i va donar lloc al que ara és la plaça, ha vist durant tot aquest període moments transcendents, importants, emocionants. El “ja sóc aquí” de Tarradellas; el “tranquil, Jordi, tranquil”, del 23-F; el dia de les Forces Armades del mateix any, que va representar una recuperació de l’optimisme democràtic; la petició de fer els Jocs Olímpics a Barcelona; del mateix dia, el 17 d’octubre de 1986 amb dues-centes mil persones a Montjuïc que celebraven l’atorgament a aquesta ciutat dels Jocs Olímpics del 1992; la supressió de les àrees metropolitanes de Barcelona i de Londres, un moment difícil; l’èxit, després, dels Jocs, i, per tant, la nova Barcelona de les Rondes i de l’accés al mar, que va costar molts diners, dos-cents vuitanta-mil milions de pessetes d’aquell temps, que s’havien de pagar entre l’any 1987 i el 2006, -i recordo el que tot això va costar a persones com Santiago Roldán, que hi van deixar físicament i materialment la pell-; el final de l’era González-Serra; l’entrada del president Aznar; l’assassinat de l’Ernest Lluch, “Dialoguen”, va dir aquell dia la Gemma Nierga al Passeig de Gràcia; el període 1999-2003 en què les esquerres ja havien tingut més vots, per primer cop, però no havíem pogut governar: és a dir, que el Partit Socialista havia tingut més vots que ningú, però no podia governar amb les esquerres perquè no feien la majoria, donada una aplicació discutible de la llei electoral existent; l’Estatut, el 2005, i un dia més tard, la pau a Euskadi. �Bé, doncs, el dia 13 de juliol, d’aquí estant, vaig anunciar que hi haurien eleccions el primer de novembre i aquestes eleccions han donat una majoria que farà que José Montilla, un dels altres catalans, sigui president. I això vol dir que som una nació forta, que confia en ella mateixa i que sap fer dels que hi arriben, ciutadans. És una equació que no és senzilla, però que Catalunya ha sabut fer i que estic segur que el president honorarà. Alguns creuen que de catalans ho serem menys, no s’adonen que justament el món va en la direcció que nosaltres estem marcant, no és que el món ens segueixi, però estem caminant en la direcció que va el món, que és de pàtries cada cop més grans. La nostra nova pàtria, ja ho sabem, és Europa; la nostra nova Catalunya, per tant, haurà de ser una mica més gran, haurà de ser una regió europea una mica més gran, en la qual nosaltres hi juguem un paper; i el nostre món és la Mediterrània. Mireu, tornem al Saló Sant Jordi. El fil històric de lleialtat i de servei al país i a la ciutadania de Catalunya no s’ha trencat, al contrari, s’ha enfortit, i avui l’autogovern conforma la normalitat del país i és aquí per quedar-se, per sempre. Avui podem afirmar que s’han acabat els fets excepcionals i dramàtics en els que el president de la Generalitat obligava, de tant en tant, a comportament heroics. Aquesta és la millor de les notícies, és el que passa des de finals del segle XVIII a França i als Estats Units, però el fet que no exigeixi actes heroics no vol dir que la presidència de la Generalitat no obligui als seus titulars, a voltes, a situacions difícils, a vegades dramàtiques, i, en tot cas, a afrontar un desgast important, us en puc donar fe, no és cap secret. Sé que el president Montilla ho sap i sé que, en aquest sentit, estarà a l’alçada. També sap que algunes de les grans feines que estaven pendents fa tres anys avui ja han estat enllestides o encaminades. Acabo el meu mandat, doncs, amb consciència del deute acomplert. Comparteixo amb els meus consellers i col·laboradors l’orgull d’haver iniciat un projecte de canvi de llarg abast. En poc més de 1000 dies hem obert nous camins de llarg recorregut, hem assenyalat nous horitzons i hem aconseguit algunes fites que crec que són i seran irreversibles. Catalunya avui disposa de l’autogovern més ampli i més fort dels tres darrers segles, Catalunya avui es reconeix més plural, menys monogràfica i més diversa i, per tant, més lliure, no ens enganyem, més rica i plena, com diu l’himne. Ja he dit que em considero una persona afortunada per haver estat escollit democràticament durant un temps per governar el meu país després d’haver estat alcalde de la seva capital durant 15 anys. No sé imaginar major fortuna que aquesta �per una persona amb vocació política i, encara més, si aquesta vocació no és la única possible sinó més aviat el resultat d’una conjunció de factors imprevisibles. Tinc, per tant, un deure d’agraïment que, probablement, no podré saldar mai del tot i que podria resumir avui dient, simplement, gràcies, gràcies de tot cor ciutadans de Catalunya per haver-me fet la confiança de presidir Catalunya i per endegar un projecte de canvi que ara altres continuaran. El cert és que jo no plego del tot, recupero una llibertat que durant un temps m’ha estat vetada, amb tota lògica. Tinc la satisfacció de poder-ho fer en el moment de traspassar un projecte en marxa a una nova generació, i ho faig amb la tranquil·litat d’esperit de saber que al capdavant hi haurà una persona que val, que es diu president José Montilla. Ell no ignora, ningú no ignora, la magnitud del repte que ha acceptat. Amb ell, el treball, el rigor i el sentit del deure, i la passió per servir el bé comú, estan ben garantits. Conformen els valors i les actituds d’un patriotisme de pedra picada en el millor sentit de la paraula que no necessita ser proclamat; un patriotisme que no ve dels pares sinó que ha estat creat per la persona que avui, ja investida president de la Generalitat, pren possessió del càrrec i assumeix la responsabilitat del comandament de la institució. Acabo expressant el meu desig que l’encert i l’èxit acompanyin la bona feina del president José Montilla i del seu govern. President Montilla, em tindreu a la vostra disposició, al vostre costat, em teniu des d’ara, per sempre, a la vostra disposició Moltes gràcies. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció del president Maragall a la presa de possessió del president Montilla Abstract A summary of the resource. Paraules del president sortint, Pasqual Maragall, en l'acte de presa de possessió del president entrant José Montilla. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Montilla, José, 1955- President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-28 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/891/0000001417.pdf 0964280dea0f93c3f2afaf7dbfba43ae PDF Text Text Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Auditori del FAD | Barcelona, 21 de novembre de 2006 (Lectura de cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors) Estimat Oriol, Si és veritat, com afirmen alguns conspicus defensors de l’eterna rectificació, que aquests darrers anys hem posat damunt la taula, més que mai, la necessitat de superar el vell paradigma del catalanisme construït per modernistes i noucentistes, tu i jo devem representar si fa no fa dels últims exponents d’uns i altres. La nostra relació ve de tan lluny que fa una mica de basarda anar a trobar els orígens.... Però sí que és cert que la nostra amistat no s’entendria –almenys jo no l’entendria– sense una dialèctica per mi enriquidora, entre les respectives maneres d’entendre el món, Catalunya i la ciutat de Barcelona. Tan enriquidora que sovint la nostra gent ha patit perquè malentenien les ganes de polemitzar que hem exhibit amb orgull. Tu ets fill del noucentisme i no te n’amagues. No te n’has amagat mai. 1 �No te n’amagaves en l’etapa de la definició de la Barcelona que volíem refer a través d’un urbanisme al detall i a l’engròs. L’urbanisme petit, el que vam –vas– definir com l’urbanisme de sargidora, amb perspectiva el veig com un intent reeixit de dignificar la ciutat aplicanthi el zoom. Recordo que una de les primeres actuacions que ens omplí de goig va ser la de la placeta Emili Vendrell, a mig carrer Joaquín Costa, al Raval, aprofitant un enderroc. I el gros, el dels grans traços, el que només era possible entendre si hi aplicàvem un objectiu macro. El que ens va permetre imaginar primer, dibuixar després i finalment executar la Barcelona gran (no la Gran Barcelona), la ciutat retrobada. Des de la Ribera a la Vila Olímpica, des de les àrees de nova centralitat a les rondes,... Tampoc te n’amagaves en l’etapa al front de la cultura de la ciutat, defensant amb vehemència la necessitat de completar els projectes que havien donat sentit a l’etapa d’empremta cultural més extraordinària que mai ha viscut el nostre país, de la que avui celebrem cent anys. Perquè és cert que el primer decenni del segle passat es van forjar els fonaments sòlids del que 2 �hem volgut ser, culturalment parlant, i també ho és que durant els darrers vint anys, no s’hi va esmerçar, des del govern de Catalunya, ni la il·lusió ni l’energia que s’hi va projectar des de Barcelona. Per a alguns, com deia abans, deu ser sorprenent que, no havent coincidit en tantes coses, ens hàgim entès sempre, en un país mal avesat a creure que només l’assentiment fa avançar. Quan és ben bé a l’inrevés: si no hi ha fricció –si no hi ha passió– no hi ha combustió ni energia per a moure res. I jo he malfiat dels pobles que diuen moure’s només perquè un home sol –il·luminat o patrici, tan se val– els guia i mena. Tu has estat, certament, un home motor, Oriol. Molts altres han fet una bona feina a remolc de la teva energia. Ja ho tenen això les societats: homes que mouen i altres homes que gestionen el moviment que l’energia motriu ha propiciat. No vull acabar aquestes ratlles sense un record per a la teva veïna i companya meva i teva en la brega municipal, la M. Aurèlia Campmany. Ens discutíem però ens adoràvem. Ni vull oblidar les polèmiques sobre el MNAC, amb Pere Duran i Gae Aulenti, sobre el MACBA amb Rodés i Meier i sobre la Torre de Comunicacions amb Norman Foster. Ni la teva dèria reeixida per les 3 �biblioteques. Quantes aventures que vàreu anar dibuixant de Barcelona triomfant, olímpica i optimista després de tants anys d’ensopiment. A tu ho devem en bona part. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del FAD (Barcelona) Abstract A summary of the resource. En l'acte es van llegir cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors. Pasqual Maragall va llegir la seva. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bohigas, Oriol, 1925- Arquitectura Barcelona Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/889/0000000976.pdf a06ab7a5e5c02514c5ceb9aef8edb83a PDF Text Text 2 EL PAÍS, jueves 25 de diciembre de 2008 CATALUÑA AENA 0-Aerolíneas 10 Viajamos a Buenos Aires para estar con nuestra hija en la hora del parto de nuestra nieta Maia. De Barcelona salimos casi dos horas tarde y eso lo fastidió todo como luego se verá. El avión y el vuelo estuvieron apacibles y bien servidos. Pedí sacar la nariz en cabina pero la tormenta inicial no ayudaba. La música era excelente y la comida, potable. Como Diana es de mucho madrugar y me hizo levantar a las seis, medio nos dormimos en el cacharro volador. Entre sueño y sueño disfrutamos de unos auriculares divertidos a través de las cuales un cómico argentino, no sé si llamado Cacho, de altísima calidad, relataba sus penas con un punto de autoironía que es muy típico de ese país que siempre fue maravilloso y nunca se lo creyó del todo —y por cierto cuando se lo creyó fue mal, peor que nunca—. El Hotel Central, donde nos refugiamos al llegar a Buenos Aires, luego de llegar, está en la esquinita de Solís con Alsina. De ahí hasta donde vive mi hija y residimos, pasamos una de las medias noches más rocambolescas de la ya de por sí complicada vida que nos llevamos en los últimos 25 años, un cuarto de siglo a ritmo de marcha turca. Déjenme intercalar que Alsina fue el gobernante, de origen probablemente catalán, al que no se le ocurrió otra cosa que querer separar la Tierra de Fue- PASQUAL MARAGALL Crónica de un viaje Barcelona / Buenos Aires go, la punta de la bota, del resto del continente, para que los inditos no pudieran marchar para el norte. En realidad, el Sur (y las largas marchas a pie) es elemento indispensable para comprender a este país de caminantes. País en el que, por cierto (y en mala hora), se suprimieron los trenes de largo recorrido para consagrar al nuevo rey de la tierra, el automóvil, y para beneficio de los nuevos ricos del mundo, los petroleros. Pues bien, en la esquina de Alsina y Solís, en un solícito hotelito, pasamos Diana y yo media noche por lo que justo ahora explicaré. El avión no fue puntual debi- do a problemas en AENA (Asociación Española de Navegación Aérea, antes creo que Asociación Española Nacional de Aeropuertos, o sea dos veces nacional, algo hemos retrocedido en nacionalismo). El caso es que el avión llegó tarde —sólo una hora tarde gracias a la pericia de los pilotos— pero lo suficientemente tarde como para que sucediera lo que ahora les cuento. Mientras en el aeropuerto Diana conseguía, la verdad todavía no sé cómo, recuperar el enorme cajón que contenía un precioso cuadro alargado que pendía de la pared de mi habitación de trabajo en Barcelona, para que los hijos tuvieran acá una fiel imagen de nuestra ciudad, yo me fui andando a la otra terminal de Ezeiza para ver de encontrar a los hijos, que extrañamente no aparecían. ¿Estarían de parto? En realidad, no sería extraño: a eso habíamos venido; al nacimiento de nuestra nieta argentina. El caso es que al no encontrarlos en ninguna de las dos terminales agarramos un taxi y nos fuimos al domicilio de mi hija, donde escribo esto ahora en el fresquito de la noche de casi verano… sin encontrar entonces a nadie, a pesar de secar las tiras de todos los timbres que llegamos a tocar. Nuestros hijos, sin embargo, no estaban de parto, estaban deambulando desde mucho antes, inquietos por el retra- so, por los dos Eceizas, el de la terminal A y el de la B. Sin encontrarnos. Inquietud, pesquisas, policía… ¿No nos habrían raptado? Un susto mortal… mientras dormíamos como angelitos en el Central. Finalmente, por métodos policiales que aún no he acabado de entender, se localizó el taxi en que habíamos viajado hasta el centro de la ciudad, se despertó al taxista, un auténtico crack que puso a nuestros hijos sobre la pista de nuestro paradero y hete aquí que nos despiertan en medio de la cálida noche bonaerense. Un fiel amigo de nuestros hi- “El Sur es elemento indispensable para comprender a este país de caminantes” jos se presenta entonces en el hotel; salgo a ver qué pasa en pijama y nos cuenta lo sucedido. Son las cuatro de la madrugada de la noche más larga en muchos años. Porque antes del madrugón, en vista de que el hotelito provisional no servía comidas, me había ido yo hasta casi al Obelisco a comprar comida cocinada, por cierto excelente, que nos zampamos con gusto. En el trayecto, cómo no, tropecé con gentes que ¿Feliz Europa 2009? El año nuevo que se acerca promete poner más a prueba si cabe la construcción europea. La combinación de elecciones al Parlamento Europeo en junio de 2009, con el constante y exigente escrutinio que implica para los gobernantes del continente el buscar respuestas apropiadas a una crisis que se acrecienta cada día, pone a la debilitada Unión Europea en el centro de las expectativas y también de las críticas. En momentos como éstos resulta conveniente mirar hacia atrás y tratar de evitar el persistir en errores que nos han conducido justo donde estamos. La cumbre de Lisboa de 2000 apuntó en una dirección que ahora muestra con toda su crudeza sus contradicciones y límites. La idea de combinar máxima competitividad económica con altos grados de la llamada “cohesión social”, puede resultar, en estos momentos de efusividad y buenos deseos, como una fenomenal carta a los Reyes Magos. Ocho años después, y tras ver como el empleo se desmorona en Europa, aumenta sin cesar la precariedad y cada gobierno nacional se busca la vida como mejor puede, no está la cosa como para tirar cohetes. El mes de octubre del año 2005, en una reunión informal de jefes de Estado y Gobierno, en Hampton Court y bajo la presidencia de Tony Blair, se avanzó lo que algunos conocen como la “agenda de Hampton Court”, en la que se pre- Joan Subirats “¿Qué más nos ha de suceder para que los actores sociales con voluntad de cambio salgan de sus guaridas local-nacionales?” tendía aparentemente buscar maneras de avanzar en la globalización, sin que ello causara graves estropicios en las dimensiones de la justicia social. Como decía un comentarista de la BBC en aquellos días, “los líderes de la Comisión quieren demostrar que les preocupa la vida cotidiana de los europeos, y quieren lograr aumentar su seguridad, reducir el crimen y la inmigración ilegal, o abaratar la energía…, pero después de largas parrafadas, pocas ideas concretas de cómo hacerlo”. Anthony Giddens afirmaba en un artículo publicado por el think tank europeo, Policy Network en 2006, “debemos introducir el concepto de justicia social en el nú- cleo del debate sobre Lisboa. No basta con realizar declaraciones vagas sobre la reducción de la exclusión social… Necesitamos demostrar con hechos que la reforma (de Lisboa a favor de la globalización) podría promover la justicia social en lugar de erosionarla”. Pues bien, señor Giddens, aún esperamos que se nos demuestre con hechos ese alegato. En pleno despliegue de la crisis producida por una manera reduccionista, por económica y financiera, de entender la globalización, observamos cómo se sigue produciendo la paradoja de que se habla de “modelo social europeo”, cuando de hecho existe una multiplicidad de maneras de afrontar las desigualdades sociales en Europa. Por otro lado, las propuestas de Andre Sapir en su informe de 2004 (más mercado único, más inversión en I+D, mejor política macroeconómica europea, más convergencia europea, más eficiencia en regulación, menos gasto en agricultura y redimensionar el presupuesto europeo), propuestas que obtuvieron notable consenso en estos años a pesar de no considerar los aspectos sociales, hoy han quedado obsoletas o desfasadas. Y a pesar de todo, es cierto, como ha afirmado uno de los políticos europeos que mantienen más credibilidad, Jacques Delors, que “la ficción de las soberanías nacionales y de la omnipotencia de los gobiernos nacionales es más sólida que nunca. An- te este letargo contagioso, analizar, demostrar la utilidad de Europa… constituye una urgencia saludable”. Quizá ha llegado el momento de empezar a plantear en serio el espacio político europeo como aquel que permite estructurar alternativas de escala similar a los retos que la crisis nos plantea. Y para ello es evidente que el espacio y la lógica “Estado-nación” sea totalmente insuficiente. ¿Qué más nos ha de suceder para que los actores sociales con voluntad de transformación social salgan de sus guaridas “local-nacionales”? ¿Pueden los sindicatos seguir preocupándose o movilizándose ante las decenas, centenares, o miles de empleos amenaza- Hay que evitar que lo social acabe en “políticas de final de cañería” dos o simplemente perdidos, sin entender que la respuesta no puede ser sólo local-nacional? ¿Cuál es el sujeto político que encarna esas alternativas de otra Europa? ¿Pueden seguir decidiéndose el futuro de Europa en referendos país por país, en dinámicas en que se habla más de Carla Bruni, de las salidas de tono de Berlusconi o del nivel impositivo de Irlanda que de qué queremos que sea me conocían y nos echamos fotos, que deberán llegar en su día a mi despacho de Barcelona. En fin, todo acabó en boda, como se suele decir. Aquí estamos la mar de bien instalados, con unos hijos adorables, paseando por Buenos Aires y pasándolo bien. Mientras esto escribo escucho en mi ordenador a Glen Gould interpretando música primero barroca y luego romántica: ahora suenan las sonatas de Beethoven. Y recuerdo el día memorable en que Daniel Barenboim, hace un año, interpretó cosas parecidas, pero también música argentina, en la 9 de Julio. Cuántos recuerdos, cuánta felicidad. En el recuadrito de debajo de mi ordenador van apareciendo intermitentemente avisos diciendo que estamos conectados y seguidamente que no lo estamos. La verdad es que los cambios que hay que hacer, entre Europa y América, en esos cacharritos llamados ordenadores sin los cuales no sabríamos ya vivir es cosa de expertos. Yo sólo sería incapaz de adaptarlos, pero mi mujer (que fue informática de profesión antes de cometer la osadía de casarse conmigo) y mi hija, que simplemente tiene la edad en que todos estos artilugios son un juguete fácil de manejar, me tienen bien asistido. A ellas dedico ese artículo nocturno, mientras duermen plácidamente en la noche argentina. Europa en los próximos años? Necesitamos dimensión política europea para afrontar una agenda europea y global. Necesitamos redes de actores europeas que planteen dilemas a la altura de los tiempos. La resistencia, la construcción de alternativas, o la simple voluntad de incidir en las políticas, nación a nación, país a país, ya no es posible. Hemos de abordar los problemas de Valladolid, Poble Sec, Roma y Kreuzberg en clave europea, en matriz europea, sin olvidarnos de lo que ocurre en cada sitio, pero sin desconectarlo de lo que ocurre por doquier. La perplejidad de Europa refleja la perplejidad de sus élites y las urgencias desatendidas de sus bases sociales. Hace años, el politólogo alemán, pero buen amigo, Wolfang Merkel, situaba en cinco puntos los elementos clave de la justicia social en términos contemporáneos: la lucha contra la pobreza como palanca de empoderamiento social, una educación lo mejor posible y lo más accesible posible, un empleo seguro para los que estén dispuestos y preparados, un sistema de bienestar que ofrezca protección y seguridad, limitar las desigualdades de renta si ponen en peligro los otros postulados. Para unos es insuficiente, para otros, excesivo, pero no sería un mal comienzo en momentos como los actuales. Convendría añadir un claro impulso de la economía social y cooperativa, para evitar que las políticas sociales se acaben convirtiendo en “políticas de final de cañería”, que gestionan residuos, pero no evitan su generación. Feliz Europa Social para todos y todas. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4447 Title A name given to the resource AENA 0-Aerolíneas 10 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Aeroports Espanya Argentina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-12-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/888/0000000973.pdf 45e38e642068f20157f56c10dcaf59f1 PDF Text Text 4 EL PAÍS, martes 25 de noviembre de 2008 CATALUÑA El 87% de los catalanes juzga positiva la pertenencia a la Unión Europea El 95% opina que la UE debería exigir a sus miembros prestaciones mínimas CARLOS VACAS Barcelona El 87,8% de los catalanes juzga de forma positiva su pertenencia a la Unión Europea (UE), según los resultados de la encuesta “¿Qué Europa queremos?”, que ayer presentó en el Palau de la Generalitat el secretario de Estado para la UE, Diego López Garrido. A pesar de este apoyo, sólo el 66,6% de los catalanes se sienten muy o bastante unidos a la UE. Otros espacios identitarios tienen más relevancia: el 88,9% se declara vinculado a su nacio- nalidad, el 75,8% a España (el 87,9% en el conjunto del Estado e incluso el 80,2% se siente ciudadano del mundo (el 75,8% en el conjunto de España). El 63,7% de los catalanes juzgan insuficiente el espacio que los medios de comunicación dedican a Europa, y el 47,8% cree que no dispone de mecanismos para participar en las decisiones europeas. Los ciudadanos sí parecen interesados en una UE fuerte que mantenga su modelo social. Excepto en la gestión de los impuestos, la mayoría considera que la UE debería compartir con los Estados la capacidad de decisión en todos los ámbitos políticos, y alrededor del 95% de los catalanes cree que la UE debería exigir a los países miembros prestaciones sociales mínimas. La coincidencia entre los ciudadanos catalanes y los del resto de España también se manifiesta al situar el medio ambiente y la inmigración como los principales retos de la UE en los próximos años o en su amplio rechazo a la directiva europea, que permitiría ampliar la jornada laboral hasta 65 las horas semanales. Sin embargo, algunos matices importantes caracterizan a los catalanes: el 69,1% cree que los inmigrantes no comunitarios deberían poder votar en las elecciones municipales, frente al 67,4% del conjunto estatal; el 19,8% frente al 14,6% ve Europa como un modelo social; el 47,6% considera que la UE debería usar referendos en temas importantes, tres puntos más que en el conjunto estatal, y un menor porcentaje, el 68,2% frente al 73,8%, estaría a favor de unas fuerzas armadas europeas. El estudio, realizado por la Fundación Alternativas en cola- Barcelona, capital del Mediterráneo ANÁLISIS Pasqual Maragall Ahora, cuando Barcelona acaba de ser elegida como sede permanente de la Unión por el Mediterráneo, convendría recordar que el 21 de mayo de 1990, en el Saló del Consell de Cent del Ayuntamiento, el entonces ministro español de Asuntos Exteriores, Francisco Fernández Ordóñez, planteó la conveniencia de la creación de una conferencia de seguridad y cooperación en el Mediterráneo. Han pasado 18 años desde aquella primera alusión a lo que siempre he considerado como una necesidad de primer orden: la de promover y facilitar la cooperación, el diálogo, el entendimiento entre las dos orillas del Mediterráneo. Un diálogo que no siempre ha existido y que cuando se ha producido no siempre ha sido fácil. Tuvieron que pasar cinco años hasta que en noviembre de 1995 Barcelona fue la sede de la 1ª Conferencia Intergubernamen- tal Euromediterránea. En el mismo Saló de Cent, al dar la bienvenida a los participantes de la cumbre, les recordé que la promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era urgente y precisé de que desde Cataluña siempre se han visto con incomodidad los intentos de dividir este mar que nos une, separándolo entre un norte y un sur, entre un oriente y un occidente. “Aquí”, les dije, “tenemos claro que el Mediterráneo es precisamente un punto medio en la tierra, de ahí su nombre: un mar rodeado por tierras, hablas y religiones diversas; un punto de encuentro tanto como de confrontación”. De aquella primera conferencia nació el llamado Proceso de Barcelona, del que salieron un montón de acuerdos cargados de buenas intenciones. Lamentablemente, con el paso de los años pudimos constatar que buena parte de estos propósitos quedaban arrinconados o, en el mejor de los casos, funcionaban a marcha lenta. Tuvieron que pasar 10 años para que se celebrara una segunda conferencia que, ló- gicamente, tuvo a Barcelona como escenario. El Palau de Congressos del Fòrum contó con un altísimo nivel de representantes políticos internacionales. Conclusión: había que reedificar y adaptar a la nueva situación política y económica de la zona mediterránea lo que se había empezado a diseñar 10 años antes. Como presidente de la Generalitat, quise que de manera paralela, y en estrecha colaboración con la conferencia, Barcelona acogiera aquellos mismos días la Conferència Euromed Barcelona+10 y la Conferència Euromed Dones Barcelona+10, ambas promovidas y organizadas por el Gobierno de Cataluña. En estos dos encuentros se subrayó la potencialidad de la red que forman los gobiernos locales y regionales para concretar las grandes declaraciones internacionales en acciones sobre el territorio. Por ello, en sus conclusiones, se reivindicó la inclusión de esta perspectiva local y regional a la hora de diseñar lo que ahora es la Unión por el Mediterráneo, con sede en Barcelona. Diego López Garrido. boración con el Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, recoge las opiniones de más de 2.500 ciudadanos (300 de ellos catalanes) y orientará la presidencia española del Consejo de la UE el primer semestre de 2010. Pero no acabó aquí la voluntad de la Generalitat de trabajar en pro de este diálogo mediterráneo. Buena parte de la acción exterior de entonces se basó en reforzar la cooperación con los países de la ribera sur del Mare Nostrum (especialmente con Marruecos y Argelia), pero también con Jordania, Palestina e Israel. Precisamente dedicamos un especial interés a promover la ayuda internacional al establecimiento de un Estado palestino viable. El diálogo permanente con Turquía fue y sigue siendo una necesidad imperiosa. En esta misma línea mediterránea, no es casualidad que Cataluña cuente con uno de los mejores think tanks especializados en esta materia: el Instituto Europeo del Mediterráneo. Tampoco lo es que entre los objetivos de la eurorregión Pirineos-Mediterráneo, que promovimos e impulsamos, figure el de desarrollar acciones conjuntas destinadas especialmente a los países del Magreb. La Unión por el Mediterráneo empezó a forjarse en Barcelona y era inevitable que Barcelona fuera escogida como su sede, como su capital. Pasqual Maragall es ex presidente de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4446 Title A name given to the resource Barcelona, capital del Mediterráneo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Territoris Euroregió Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/887/0000000975.pdf 6e301669aace5fc61dbba01eaacb5256 PDF Text Text 29 EL PAÍS, sábado 20 de diciembre de 2008 sociedad cultura deportes Los directores de periódicos prevén despidos El Premio Kandinsky reconoce la estética soviética El Madrid se enfrentará al Liverpool OPINIÓN Los Estados Unidos de Europa, reinventados H ace 25 años, en diciembre de 1983, el periódico francés Le Monde publicó una entrevista con el historiador Fernand Braudel sobre la identidad europea. Llevaba por título Il faut réinventer les EtatsUnis d’Europe. España aún tardaría tres años en ingresar en la Unión, entonces compuesta por diez Estados miembros: Alemania, Bélgica, Dinamarca, Francia, Irlanda, Italia, Luxemburgo, Países Bajos, Reino Unido y Grecia. Yo llevaba un año de alcalde y miraba hacia Europa con las mismas esperanzas que Braudel evocaba. Mi amigo norteamericano residente en Brasil, Norman Gall, al frente hoy de la Fundación Braudel, y casado con una catalana, me sigue informan- pasqual maragall i mira Frente a la crisis se necesita más Europa, no un regreso al individualismo estatal do por Internet aún hoy de lo que por el mundo sucede. Gall, como el propio Braudel, es uno de los pocos humanistas globales que no hacen simplemente el ridículo, sino que, como decimos en catalán, hi toquen: que entienden de qué va la cosa. Braudel en 1983 explicaba la identidad europea desde la cultura europea, entendida como una y plural, como hecho compartido. Lo ejemplificaba diciendo que un francés situado en Italia, Rusia, Polonia o Alemania, no se siente extranjero; que las sensaciones experimentadas son reconocibles y con referentes histórico-culturales comunes. A diferencia de lo que le ocurriría en países como la India o China, donde te sientes desorientado, distinto de verdad. Cada país europeo representa una Europa particular, decía Braudel. En aquel momento describía la Unión como únicamente económica, y por tanto muy beneficiosa, fundamental, pero no aún la Europa unida que él, yo y sin duda mucha gente soñamos. La Europa unida y popular (del pueblo) necesitaba una base donde desarrollarse. Era preciso que sus gentes viviesen y circulasen libres por el continente. Para ello, concluía en su reflexión, para construir la Europa cultural y ciudadana, hacían falta varias cosas: una estructura política, un Gobierno Europeo, un Parlamento Europeo con mayores poderes y una defensa euro- pea común. Ya entonces decía que un país europeo solo no podía hacer frente a los retos que se le presentaban. Hacía falta reinventar los Estados Unidos de Europa. ¿Qué ha pasado desde entonces, dónde estamos, hacia dónde vamos como Europa? La 200.000 Unión Europea la formaUnas personas serían mos 27 Estados miembro aún jugadores patológicos en yEspaaspiran a entrar más países euña, y hasta 600.000 más pueden ropeos. Tenemos un Parlamenser jugadores problemáticos, seto Europeo e instituciones comugún los últimos datos conocidos nitarias que Chóliz. representan, respor Mariano Hay asociapectivamente, a losdeciudadanos ciones que hablan cifras muy a los Estados miembro. Tenecho mayores, pero él indica que mos un Único “El y una éstas sonMercado las más fiables. núUniónde Económica Monetaria, mero afectados ycrece según conhace la adopción 2002 del eulo la ofertaende juegos de ro como única, realidad azar con moneda premio inmediato”, exconsolidada Tenemos plica. Chóliz, ya quehoy. pronto publila páginaalsiguiente cará el Pasa libroa Adicción juego de azar, insiste en que “el 60% de los adictos son hombres, y el 40%, mujeres”. “Sin embargo”, apunta, “sólo el 10% de quienes acuden a pedir ayuda son mujeres; el resto se trata de hombres”. Según Chóliz, la enfermedad “está mal vista en general, pero aún peor si afecta a una mientos del sistema y mujer, porque se rechinan contempla rugen. más como que ella se juega el Sin embargo, la aportación didinero de la economía familiar”. versa y diferente de la música de Casas internacionales las compositoras el apuestas virtuales enriquece como Bwin. universo musical, abre loseloídos com o 888.com plantean juea formas de pensar la músigootras como un reto o un ocio casi ca como así están que demostrancreativo, lo lo mismo sucede do pocas compositoras queya a en las su versión física (algo que duras se abrenAsimismo, paso; en se da penas en Madrid). suma, enriquecen, airean, cuesinundan todo de publicidad, y tionan hacen más saludable colocany banners en cualquier una musical que asaltan por otro partevida de Internet, a lado necesita como aagua de mayo cualquier usuario la mínima. esteSegún impulso, puesBlanco por más que el Libro del juenos queramos engañar,el una go, sólo han aportado 2%vida del musical que sólo se dinero al sector delmira azara sí enmisEsma, a cal y canto, acaba pañacerrada en 2007, pero sus perspecpor de inanición,y cuando tivasmorir son halagüeñas, pese a no muerte súbita. que anunquedehay autonomías Laregulación Ley de Igualdad parician de lasexige prácticas dad entre mujeres online, esohombres aún estáy por ver. en todo tipo de organismo público, y algunos privados, con capacise enganchó a ellas, comoy recodad de gestión y decisión espege en su corrosivo testimonio. cialmente en los cargos directi“Viví en gustaría un coche, la vos. Nos ver deshice paridad en empresa familiar, me intenté las programaciones musicales, matar”, Hoy está yrecual menosadmite. de los festivales cenperado en su Galicia natalcomo y es tros públicos, que es casi monitor la Asociación Galledecir en de todos, pues España es ga Jugadores de Azar (Agaun de país cuya cultura musical vija). “Los principales problemas ve fundamentalmente de las subestán en la de Red”, opina,público. “todas venciones dinero las grandespues, casas deparidad apuestas Queremos, ver en patrocinan a equiposdedelos fútbol los cargos directivos cencomo Real Madrid, el Sevilla tros deel gestión que rigen nuesotra elvida Valencia, conY lo que se nor-a musical. así, negadas maliza de un—¿o modo pesar deelsujuego existencia tal brutal”. “Algunas te danque crédivez por ella?— queremos las to para jugar entrada, incluHildegard dede Bingen, Barbara so te garantizan un 15 % de las Strozzi, Mariana Martínez, Elisapérdidas”, insiste. Algo que, sebeth Jacquet de la Guerre, Louigún Fernández, al joven se Farrenc, Fanny“tiene Mendelssohn, como principal receptor”. SeClara Wieck, Cécile Chaminade, gún la valoración de Juan José Pauline Viardot, Alma Mahler, Lamas, directorMaría de Agaja, “haLili Boulanger, Rodrigo, ce diezGarcía años la Ascot, edad deGermaine la persoRosa na que venía a pedir Tailleferre —sólo por ayuda citar aera las de entre 30 y 40 años, ahora es mejor recuperadas y documende entreestén 19 y 20 años”. Un protadas— normalizadas y la blema que, según la criprogramación de avance sus obras no sis, “será peor”. se produzca sólo en conciertos monográficos “8 de marzo”, aunque también. 200.000 adictos Compositoras, una lucha por la igualdad Ú ltimamente hemos asistido a dos manifestaciones, aparentemente opuestas, de una idéntica situación: me estoy refiriendo al silencio al que fuimos sometidas las mujeres compositoras en el extra de Babelia dedicado a la música contemporánea del pasado 27 de septiembre, así como la media página que, en este mismo periódico se nos concedió, el jueves 23 de octubre, a raíz del concierto Fémina Clásica organizado por Fundación Autor. Tanto un caso —el silencio— como el otro —la fuerza de la imagen con siete compositoras en torno a un piano y el acertado titular ¿Discriminadas? Rotundamente, sí—, obedecen a la misma situación: las mujeres en la música y más concretamente en el territorio patriarcal por excelencia, la comres e indican que puede produposición, continuamos siendo pácir ludopatía. haytemidos, que tejaros exóticos,Pero mitad ner vistamimados de lince para verlo. mitad paternalista“En los últimos tiempos hay mente, como “nenitas”, en ninmuchas que gún caso máquinas en igualdad de recaucondidan hasta 500 euros más al ciones con nuestros colegas varomes cada indica un reprenes, sin launa”, mayoría de edad necesentante empresarial este saria, y a los hechos me de remito. sector prefiere extra no revelar En elque mencionado el prisu nombre. crisiscon no diverse ha mer artículo“La arranca notado, porque lapor gente quetamessos comentarios, cierto, tá desempleada pasa tiempo en bién muy discutibles —pero eso el jugándose dinero a ver ya bar es territorio de otro artículo— qué tal”, En49opinión de donde sonañade. citados nombres, este delninguna ramo, hay vaentreexperto los cuales mujer; rias claves que el doseguimos con lasexplican fotos, donde de minio del mercado de las mánuevo brillamos por nuestra auquinas en pleno sisencia ytragaperras así, sucesivamente. Terglo XXI. “Uno, quesiete ahora acepminamos de leer páginas tan billetes”. “Dos, quealelpensajackde cultura dedicadas pot o premio gordo ha pasado miento y creación musical conde 120 eurosena nuestro 240 euros”. temporánea país “Tres, que, si la de partida manteniendo unbien regusto tiemmínima es dedonde 20 céntimos, pos remotos la mujerahoera ra puedesdel jugar al doble o al descanso guerrero o in eccletriple, a 40 odesgraciadamente, 60 céntimos”. Sesiis taceant, gún esteno testimonio, tiempos tan lejanos.aparte No voydea los salones de juegoFreixas y de los extenderme, Laura ya casinos mercado se ha discontestó “el magníficamente en Carpersado”. “Los bares de copas y tas al director. de gasolineras, losdenominador pubs univerAsí, el común sitarios, los bares de barrio y es recurrente: sistemáticamente los clubes alterne partimos de de cero, cuandosela han reaconvertido en nuestro bazas pasado clave”, lidad demuestra apunta. rico que debe ser reconocido y marisa manchado La aportación de las mujeres enriquece, airea, cuestiona y hace más saludable la vida musical Las tragaperras dominan porque aceptan billetes y ha subido el gordo FORGES Los grandes casinos físicos españoles organizan torneos virtuales de póquer “Ciertamente, no faltan locales de alterne que han llegado a incorporar especies de salones de juego”, apunta el psiquiatra especialista en conductas adictivas Juan José Llopis. “En ellos, aparte de los clientes, las prostitutas se dejan el dinero, ya que pasan mucho tiempo muerto allí”. Según Llopis, “el auge de la cocaína ha encajado con el del juego virtual y físico, y, como ha sucedido con el alcohol, ahora nos encontramos ambas adicciones encajadas”. Esto mismo se ha señalado recientemente desde diferentes asociaciones de ex jugadores, que divulgado. Hay quien en su atrevimiento ignorante todavía afirma: “¡Pero si no ha habido compositoras!” o incluso yendo más lejos, “Sí, ha habido, pero son ‘menores’, no alcanzan la suficiente calidad”. Aquí hemos tocado el núcleo de la cuestión: el sistema patriarcal puede permitir alguna compositora en el pasado, incluso que haya podido vivir de su trabajo, pero existen olimpos de poder a los que las mujeres, todavía hoy, taceant, como la Academia, o la Escuela, y la Historia; sí, con mayúsculas, pues el Poder del Saber “de verdad”, el “bueno”, todavía es cosa de hombres. El canon musicológico impone sus reglas, menos mal que Susan McClary nos abrió los ojos y los oídos, a la musicología feminista, todavía escueta alertan sobre consumo “lúen nuestro paísun pero no por ello dico y de fin de del menos firme. Lossemana” conservatojuego. Por llenos ello, hay moday rios están de una mujeres en auge de organizar timbas ilegales de póquer en plan after hours, cuando cierra un bar. O incluso en chalets apartados, en las que el jugador participa de una especie de “todo incluido” con droga, prostitutas, comida, bebida. “Estas sesiones pueden durar una noche o todo el fin de semana, según lo que se pague al organizador, y hay bastante dinero encima de la mesa”, apunta Llopis. Y es que si bien el juego, con la amenaza de la escasez, reverdece por la posibilidad de conseguir dinero a toda velocidad, también lo hace como dispensador de adrenalina. Los grandes casinos físicos españoles organizan torneos de póquer auspiciados por casinos virtuales de Internet, la mayoría radicados en paraísos fiscales o en el ámbito anglosajón (la regulación online aún no existe en España). Hasta se dan campeonatos de póquer para universitarios, ya que ellos se han convertido en grandes jugadores en los últimos años. Siguen el ejemplo de Raúl Mestre, un es- las aulas de composición; sin embargo, en la programación al uso dominan los varones, siendo las mujeres la excepción. La docencia de la música, en los niveles elementales y profesionales es mayoritariamente femenina; cuando llegamos a los Conservatorios Superiores las grandes posiciones son ocupadas por hombres. Esta desigual proporción se debe sin duda a la inercia del sistema patriarcal, a pesar de las medidas correctivas introducidas como la Ley de Igualdad. Así, el valor de la diferencia, la riqueza de lo transversal en oposición a lo lineal y la abundancia cualitativa de la diversidad quedan legislados. Estos conceptos, que están ya en la calle además de en la boca de todos nuestros políticos —transversal, diversiLas tragaperras son dad, diferencia— cuando se tralas reinas los juegos ta de aplicarlos a lade mitad de la preferidos población, de lasazar mujeres, los por cilos españoles. / getty images tudiante de Químicas que empezó jugándose 0,50 euros en la Red y que, según él mismo confiesa en su página web, se percató “de que en el póquer se podía ganar mucho dinero por el hecho de que una inmensa cantidad de gente estaba dispuesta a apostarlo sin tener idea de lo que hacía”. Empezó a usar estadísticas y a ganar torneos de más de 50.000 dólares. Hoy, según él mismo relata, vive holgadamente y juega en diferentes convenciones mundiales. “Él es el modelo para muchos”, explica otro jugador español universitario, aunque reconoce que lo normal es que para que uno gane, tiene que haber muchos que pierdan. “Yo mismo también jugué por Internet, pero a las tragaperras”, explica David Fernández, autor del libro Diario de un ludópata, recién publicado por Éride Ediciones. Ahora David tiene 25 años, pero a los 21 + .com E Especial Marisa Manchado Torres es comClaves del sorteo de del Navidad positora y vicedirectora Conservay cómo seguirlo en de vivo. torio Teresa Berganza Madrid. �30 EL PAÍS, sábado 20 de diciembre de 2008 OPINIÓN Eluana Englano Cuenta la historia que el filósofo italiano Cremonini se negó a acercar su ojo al telescopio de Galileo para no verse obligado a admitir la existencia de los planetas mediceos. Cremonini revive hoy en la sonrisa de Il Cavaliere. Berlusconi, desafiando una sentencia del Tribunal Supremo, prohíbe la muerte digna de Eluana Englano, en estado vegetativo irreversible desde hace 17 años. De esta manera, Il Cavaliere se niega a aceptar que la vida no es propiedad divina. Se niega a ver la realidad para no alejarse así de su tribuna de Padre Salvador.— Francisco Garcia Castro. Estepona, Málaga. Ayudas a la banca Las intenciones del Gobierno de promover la dinamización de la economía a base de ofrecer avales y garantías millonarias a las entidades financieras, es una medida que nace muerta, ya que si no se empieza por investigar a las propias entidades, a sus directivos, y a exigir a través del Banco de España que los bancos y cajas de ahorro, se vean obligados a que la concesión sea real y efectiva de préstamos e hipotecas a particulares, profesionales y pymes como condición imprescindible para obtener el aval del Gobierno, sólo servirá para propiciar más de lo mismo, que los bancos saquen más tajada de la situación actual.— Antonio Calvo Mínguez. Ibiza. El señor Morante está acertado en su carta del día 15 de diciembre al preguntarse por qué el Gobierno no avala directamente a los peticionarios de crédito. Pero también debería preguntarse para qué quieren las entidades financieras las inyecciones de liquidez que el Gobierno les ha proporcionado, y les seguirá proporcionando, si no van a dar crédito. Asimismo, debería preguntarse este directivo por qué las propias entidades financieras han sido Los Estados Unidos de Europa, reinventados Viene de la página anterior moneda, bandera y un himno, la parte coral de la Novena sinfonía, de Beethoven, cuya letra, de Schiller, tradujo mi abuelo Joan Maragall al catalán: Joia que ets dels cels guspira / engendrada dalt del cel. Tenemos la libre circulación. Tenemos incluso un Comité de las Regiones, que me honré en presidir durante dos años y vicepresidir otros dos. ¿Qué más hace falta para ser realmente los Estados Unidos de Europa? Quizás una selección nacional europea de fútbol, que podría ganar incluso a Brasil (sobre todo si nos dejaran poner a Messi en el equipo, aunque con Henry y algún otro de sus compañeros tendríamos bas- Cartas al director El sablazo piramidal A diferencia de la SGAE, que nos roba a todos por igual, Madoff robaba sobre todo a los ricos. El hecho es sobresaliente si se tiene en cuenta que este mangante ha logrado burlar a personas, empresas e instituciones extremadamente versadas en asuntos económicos, que tienen a su disposición mecanismos de defensa, control e información de los que el ciudadano de a pie no dispone. Atendiendo a la cantidad robada y a lo selecto de las víctimas, uno esperaría encontrar un complicado sistema de ingeniería financiera puesto al servicio del delito, algún timo nuevo e innovador, tan manirrotas en las concesiones de crédito hace tan sólo unos pocos meses. Y ya puestos a preguntar, este señor podría preguntarse si el Gobierno debería, ya que va a crear múltiples oficinas receptoras de solicitudes de crédito, aprovechar dicha infraestructura en captar depósitos e inversiones de solicitantes para conceder de esta manera los créditos directamente, y no los avales a dichos solicitantes. Seguramente eso es lo que nos preguntamos muchos, si bien nos gustaría preguntar, sobre todo a los directivos de la banca, algunas otras cosas sobre esta crisis y no sabemos dónde ni a quién hacerlo.— Eduardo Matiacci. Madrid. Madre Maravillas El monje Hilari Raguer publicó el pasado día 15 un muy amplio artículo en su periódico, con el título E1 trasfondo de una lápida, donde afirma que “el esperpéntico proyecto de colocar en el edificio de las Cortes una placa en memoria de la madre Maravillas se ha disuelto como azucarillos en agua”. Como humilde promotor de tan “esperpéntica” iniciativa, me permito hacer las siguientes precisiones. 1. Como cuestión previa, no deja de ser llamativo que sea un monje católico quien se permita calificar así una decisión claramente respetuosa del hecho reli- tante). Hemos intentado establecer una Constitución, pero las dificultades propias de ser tantos y tan distintos a la hora de ponernos de acuerdo la han frustrado, llevándonos al Tratado de Lisboa. A pesar del no irlandés, de momento. Son grandes y notables éxitos comunes. Pero seguimos lejos de los Estados Unidos de Europa que Braudel defendía 25 años atrás. Hace un año un mandato del Consejo Europeo, encargó un informe sobre el rumbo y los objetivos de la Unión de cara al horizonte de los años 2020 a 2030 a un Consejo de Sabios o grupo de reflexión sobre el futuro, formado por personalidades de reconocido prestigio político y académico y presidido por Felipe González. El informe debe estar listo en junio de 2010 (aunque Felipe ya ha anunciado que intentará que sea antes), pero el mandato citado especifica que el grupo no deberá abordar cuestiones institucionales, sino trabajar en brillante, inédito, por lo que no es posible evitar cierta decepción al comprobar que Madoff ha utilizado el viejo y usado sablazo piramidal, el de toda la vida. Hemos visto salir tranquilamente a este criminal de los juzgados. Tranquilamente, ha vuelto a su casa gracias a una decisión judicial incomprensible, que evoca lo dicho por otro famoso delincuente al sostener que Estados Unidos es un país maravilloso donde basta tener dinero para ser inocente.— Jacobo Saucedo Jiménez. Dos Hermanas, Sevilla. gioso y que la Mesa del Congreso de los Diputados adoptó con el voto unánime de todos sus integrantes presentes y pertenecientes a la práctica totalidad del arco parlamentario español —PSOE, PP, CiU, PNV—. 2. El acuerdo ni tenía ni tiene ningún “trasfondo”. A veces, don Hilari, le buscamos tres pies al gato cuando sencillamente tiene cuatro. Quiero decir, que mi propuesta y la decisión de la Mesa no tiene otra pretensión si no hacer “normal en el Congreso lo que es normal a nivel de calle”: las calles de Madrid y la práctica totalidad de las calles del mundo están llenas de placas que evocan un sencillo hecho histórico biográfico, como el de recordar que entre los muros de un determinado edificio nació, vivió o murió un personaje que por diversas circunstancias alcanzó notoriedad pública. 3. Este hecho, en concreto el de nacer en un edificio hoy dependencia del Congreso de los Diputados, se dio en una persona, María Maravillas Pidal y Chico de Guzmán, que al convertirse, el año 2003, en santa Maravillas de Jesús, alcanzó notoriedad pública. La Constitución prohíbe expresamente cualquier discriminación por creencias religiosas. Resulta sorprendente por radicalmente inconstitucional, que una mujer cuya relevancia pública se derive directamente de su fe religiosa se la discrimine por este hecho. 4. No es mi pretensión hoy debatir con don Hilari sobre historia de la Iglesia y de la Guerra Civil española, simplemente quiero confiar en que sus estudios sean más solventes que los que se derivan de ese artículo lleno de flagrantes inexactitudes y errores de bulto con relación a la vida de la madre Maravillas. 5. Sólo me permito una reflexión final en voz alta: ¿Cómo se explica el autor que esta monja, según él, tan aislada y tan desobediente al Concilio Vaticano II, sea considerada, en tanto que fundadora, como la santa Teresa de Jesús del siglo XX, como reiteradamente consta en sus procesos de beatificación y canonización, y haya merecido ser considerada santa por la Iglesia católica?— Jorge Fernández Díaz. Diputado por Barcelona y vicepresidente tercero del Congreso de los Diputados. el marco que establece el nuevo Tratado de Lisboa. 2010, 2020, 2030… Europa es compleja y por ello lenta. El mundo no va al mismo ritmo. El mundo va rápido, los ritmos económicos exigen respuestas inmediatas. Los conflictos internacionales y sus víctimas no pueden esperar más. blicaba, también en este periódico, un artículo en ese sentido. Falta un liderazgo al servicio de una idea, la idea de la Europa Común, donde los ciudadanos, recuperando a Braudel, seamos libres e iguales, cada cuál con su acento y sus manifestaciones culturales, hermanas y distintas. Hacia esta dirección remaba el plan de Bolonia para conseguir un espacio europeo de educación superior único y homologable, con universitarios y después profesionales europeos de verdad, circulando y ejerciendo libremente por toda Europa. Animo a nuestros líderes y pensadores a que aceleren el ritmo de la construcción europea. A Felipe y su grupo de reflexión a que no espere a 2010, a que levante la bandera europea bien alta y proponga medidas de presente. La crisis puede ser una muy buena oportunidad. Recientemente me he adherido, junto al mismo Felipe González, Prodi, Santer y otros desta- Falta un liderazgo al servicio de la idea de la Europa de los ciudadanos Como subrayaba Lluís Bassets hace unos días, cada Gobierno se ha vuelto hacia su Estado. La Alemania de Merkel parece paralizada a nivel europeo por sus problemas internos. Si el país del himno no está por la labor, ya me dirán. Quizás haya también un problema de liderazgo, en el mundo y en Europa. Sanguinetti pu- ¿Por qué renunciar? Aquellos que tanto critican a los socialistas catalanes por votar a favor de los Presupuestos del año que viene, que me expliquen cómo deberíamos pasar el año 2009 en un contexto de crisis económica como la que vivimos, y que ya han advertido que será peor, con unos Presupuestos del Estado prorrogados. Decir no a los Presupuestos supone decir no al dinero previsto en inversiones y en aplicación de políticas como la Ley de Dependen- cia, que ya se ha visto que la dotación inicial es del todo insuficiente. ¿Y esto es defender Cataluña? Entiendo que necesitamos un nuevo modelo de financiación para Cataluña, y de hecho no se han roto las negociaciones que se mantienen con el Gobierno español, pero eso no quiere decir que debamos renunciar al resto. Entiendo también que los 25 diputados del PSC podían haber hecho más presión sobre el Gobierno de Madrid, pero ésta no es la única manera de conseguir una buena financiación. Parece que se da por hecho el fracaso para conseguirlo, y es aquí donde se equivocan del todo.— Pilar Tataret. Granollers, Barcelona. Derecho a casa Dos niños de un año y tres meses han muerto en el incendio de su infravivienda junto al Salobral. Mientras por el centro miles de personas buscan regalos de navidad, en la otra cara se dan estas situaciones. Al parecer, los dos niños fallecidos y su familia se habían vuelto a instalar en este poblado porque formaban parte de los desafortunados que no fueron realojados en una vivienda social. No cumplían los requisitos: haber residido en Madrid más de dos años o no doblar el salario mínimo interprofesional. La Constitución, que cumple ahora 30 años, dice que los españoles tenemos derecho a una vivienda digna. Hay que reflexionar si la Ley Fundamental es mero papel mojado o tiene sentido hoy en día.— Rosa de Lera. Madrid. Los textos destinados a esta sección no deben exceder de 15 líneas mecanografiadas. Es imprescindible que estén firmados y que conste el domicilio, teléfono y número de DNI o pasaporte de sus autores. EL PAÍS se reserva el derecho de publicar tales colaboraciones, así como de resumirlas o extractarlas. No se devolverán los originales no solicitados, ni se dará información sobre ellos. Una selección más amplia de cartas puede encontrarse en www.elpais.com. CartasDirector@elpais.es cados líderes europeos, a una declaración promovida por una asociación de la que formo parte, Nôtre Europe, fundada por mi maestro europeo, Jacques Delors. Se titula Face à la crise, un besoin d’Europe. En ella se apela a la necesidad de más Europa para afrontar la crisis económica. Al final de la declaración proponemos que para las próximas elecciones al Parlamento Europeo (junio de 2009) cada familia política europea presente un candidato a presidente de la Comisión Europea, y que estos candidatos debatan entre sí, ofreciendo directamente a los ciudadanos europeos la oportunidad de conocer sus visiones e ideas y dando mucha más visibilidad y proximidad a los que nos representan en Europa. Sería un paso más. Decisivo. Pasqual Maragall i Mira, ex presidente de la Generalitat de Cataluña y del Comité de las Regiones. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4445 Title A name given to the resource Los Estados Unidos de Europa, reinventados Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Europa Territoris Nació Federalisme Braudel, Fernand Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-12-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles