<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?collection=17&amp;output=omeka-xml&amp;sort_field=added" accessDate="2026-08-22T18:30:41+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>28</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="637" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="190">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/637/QuesnayandBeyond_1973.pdf</src>
        <authentication>95bb7fb0d7bbf35da38d4078f692f583</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41916">
                    <text>QUESNAY

AND

BEYOND

(A R e f l e x i o n o n t h e O r i g i n of
t h e C l a s s i c a l T h e o r y of Value,
Capital and T r a d e )

Pascual Maragall
New S c h o o l f o r S o c i a l
Research
J u l y , 1973.

�0.

INTRODUCTION AND BIBLIOGRAPHICAL NOTE

Dans l a r e c h e r c h e d e l a v 6 r i t k p a r l e c a l c u l , toute
l a c e r t i t u d e e s t d a n s l ' e v i d e n c e d e s donn6es.
F. Quesnay (1888, p . 511 n . )

T h i s a r t i c l e t a k e s f o r g r a n t e d that the r e a d e r h a s a f a i r , though n o t
n e c e s s a r i l y d e e p , acquaintance with what t h e d o c t r i n e s of the f i r s t
people who called t h e m s e l v e s E c o n o m i s t s a r e a l l about.

Yet i t can

be r e a d , I hope, with s o m e benefit by anyone i n t e r e s t e d in going back
to the b i r t h p l a c e of P o l i t i c a l Economy.
F r a n q o i s (de)

Simple o r extensive p r e s e n t a t i o n s of the working of

Q u e s n a y ' s T a b l e a u Economique c a n b e found, in o r d e r of i n c r e a s i n g
complexity and d e t a i l in A. P h i l i p s (1955), E n g e l s (1959) - whose
c h a p t e r on the Tableau w a s w r i t t e n by M a r x , H. Woog (1950) and of
c o u r s e M e e k ' s c l a s s i c (1963). M a r x ' s (1969) T h e o r i e s of S u r p l u s Value,
T a bleau
shows to what extent M a r x s t r u g g l e d with t h e -

-

a s i s stated in a

l e t t e r t o Kugelman - in t h e s u m m e r of 1863 a n d how m u c h i t influenced
h i s own c r i t i q u e of P o l i t i c a l Economy, D a s K a p i t a l , e s p e c i a l l y i n Volume
I1 of t h e l a t t e r .
T h e l a s t p a r a g r a p h i n M e e k ' s ' P r o b l e m s of the T a b l e a u E c o n o m i q u e l
(in Meek,

1963) i s p e r h a p s the b e s t p l a c e t o go in o r d e r to g e t both a

s u c c i n c t i d e a of t h e Tableau and of t h e m a i n d e b a t e s t h a t h a v e h i s t o r i c a l l y
r e v o l v e d a r o u n d i t - s o m e of which a r e d e a l t with in t h e p r e s e n t a r t i c l e to
t h e e x t e n t t h a t they p r o j e c t s o m e l i g h t on t h e m e a n i n g of Q u e s n a y ' s m o d e l
in a b r o a d s e n s e .

Of c o u r s e any of t h e c l a s s i c a l h i s t o r i e s of e c o n o m i c

thought would do in this s e n s e .

Also S. T s u r u l s Appendix t o Sweezy (1964)

i s u s e f u l a s a n introduction to t h e f o r m a l a s p e c t s of the T a b l e a u (and i t s

�r e l a t i o n to M a r x ' s and Keynes' m a c r o e c o n o m i c s ) .
H. Woog (1950) c a n b e usefully c o n t r a s t e d to M e e k ' s g r e a t compendium,
f o r he t a k e s opposite views in s e v e r a l of t h e debated q u e s t i o n s of d e t a i l in
t h e Tableau, contains i n t e r e s t i n g c r i t i q u e s of M a r x ' s , B i l i m o v i c l s and
O n c k e n ' s i n t e r p r e t a t i o n s and s u g g e s t s two p o i n t s which I have not developed
i n t h i s a r t i c l e but which I think a r e of e x t r e m e i n t e r e s t : f i r s t , the hypothesis
t h a t "one p e r i o d of c i r c u l a t i o n c o m p r e m i s e s one g e n e r a l p r o c e s s of production
i n the a g r i c u l t u r a l s p h e r e and two consecutive a c t s of t r a n s f o r m a t i o n in the
manufacturing sphere" ( s e e p. 65 n . )

-

a n hypothesis worth c o n s i d e r i n g in

t h e context of t h e p r o b l e m of i n t e r p r e t i n g the population s c a l e s in the Tableau;
and second, a c o m p a r i s o n of Q u e s n a y ' s and M a r x ' s views of h o a r d i n g f r o m a
k e y n e s i a n standpoint ( s e e p. 89 n . ) .
T h e r e a r e a l s o v e r y i n t e r e s t i n g m a t e r i a l s on p a r t i c u l a r a s p e c t s of P h y s i o c r a c y
s u c h a s Meek and Kuczynski's r e c e n t republication of the e l u s i v e 3 r d edition
of the Tableau, found i n 1965 by the l a t t e r a u t h o r i n t h e a r c h i v e s of t h e Du Pont
f a m i l y in D e l a w a r e .

Also of s o m e b e a r i n g h e r e i s the d i s s e r t a t i o n p r e s e n t e d

i n 1956 a t the New School f o r Social R e s e a r c h by I. L u n d b e r g (1964), on t h e
s u b j e c t of S m i t h ' s debt to t h e l a t e P h y s i o c r a t Turgot, whose R e f l e x i o n s - the
a u t h o r shows - w e r e anonymously t r a n s l a t e d by Adam S m i t h into English.

V . F o l e y q s a r t i c l e (1973) on the r e l a t i o n of t h e Tableau to Q u e s n a y ' s p r e v i o u s
w o r k on m e d i c i n e and blood c i r c u l a t i o n i s an exciting s a m p l e of c u r i o s i t y and
d e t a i l e d work, though it l a c k s understanding of the economic s i g n i f i c a n c e of
the Tableau.

I t i s i n t e r e s t i n g , a t any r a t e , to follow the connection t h e r e t r a c e d

out between the T a b l e a u , which i s s e e n a s t h e l a s t p r e - N e w t o n i a n a c c o m p l i s h m e n t i n e c o n o m i c s , and the C a r t e s i a n f r a m e of m i n d of the P h y s i o c r a t s .
X

X

It i s a c o m m o n invective t o t r e a t n o n - m a t h e m a t i c a l e c o n o m i s t s a s p r e Newtonians. A p a r t f r o m t h e f a c t that s o m e people a r e beginning to think about
Newton a s one of the l a n d m a r k s f r o m w h e r e on m a n y things went wrong with
s o c i a l s c i e n c e s ( s e e the b e h a v i o r i s m v s . r a t i o n a l i s m d e b a t e i n l i n g u i s t i c s , f o r
i n s t a n c e ) I b e t t h a t t h e link between C a r t e s i a n ' h o r l o g e r i e ' and W a l r a s - t y p e
g e n e r a l e q u i l i b r i u m s - with i t s a u c t i o n e e r - e x - m a c h i n a a n d a l l - i s t h e e a s i e s t
t o t r a c e out.

�The v a s t world of F r e n c h economic l i t e r a t u r e on Quesnay i s n o t r e f e r r e d to
in the p r e s e n t a r t i c l e .

Also s e r i e s of a r t i c l e s w e r e w r i t t e n on the s a m e s u b j e c t

between 1929 a n d 1932 in c e n t r a l E u r o p e , e s p e c i a l l y in G e r m a n y .
(1950) c a n b e u s e d a s i n d i r e c t r e f e r e n c e f o r t h e s e .
too a n i c e a r t i c l e by

H. Woog

To t h i s p e r i o d c o r r e s p o n d s

N.J . W a r e i n AER (1931) showing the c l o s e r e l a t i o n s h i p

between P h y s i o c r a c y and the new c o m m o n e r landowners i n XVIIIth F r a n c e - to
which I r e f e r i n t h e text of the p r e s e n t a r t i c l e .
G e n e r a l w o r k s on P h y s i o c r a c y p u b l i s h e d i n English a r e only l i m i t e d l y useful:
Higgs (1968) a n d B e e r (1939) f o r i n s t a n c e

--

t h e l a t t e r being a n e x a m p l e of

what t h i s a r t i c l e t r i e s t o c o u n t e r a c t , t h a t i s , t h e reduction of P h y s i o c r a c y to
m e d i e v a l i s m , s c h o l a s t i c i s m and even A r i s t o t e l i a n i s m .

P o l a n y i would h a v e

found h e r e a c a s e i n point f o r h i s p i t i l e s s a t t a c k on this kind of hindsight
reductionism.
The m o s t c o m p l e t e edition of Q u e s n a y i n English i s M e e k ' s (1963).

Still i t

l a c k s a g r e a t m a n y of Q u e s n a y ' s w r i t i n g s - among which t h e l a t t e r ' s works on
the p r i m i t i v e Inca civilization and C h i n e s e d e s p o t i s m , which a r e not brought
to b e a r i n t h e p r e s e n t a r t i c l e .

�Much c a n be s a i d i n f a v o r of the study of F r a n ~ o i sQ u e s n a y ' s m o d e l of the
c a p i t a l i s t economy a s the f i r s t s t e p i n t h e development of a c o m p l e t e a n a l y s i s
of t h i s economy.

X

Quesnay was t h e f i r s t to view the l a t t e r a s a s t r u c t u r e

c o n s t a n t l y reproducing i t s e l f , t h e f i r s t ( a s M a r x s a i d ) to c o n s i s t e n t l y r e i n t e g r a t e t h e e m e r g e n c e of value and s u r p l u s - v a l u e into the s p h e r e of p r o duction, w h e r e i t p r o p e r l y belongs, and out of the m a r k e t - p l a c e .

Quesnay's

Tableau would then stand in the p l a c e of t h a t " e a r l y and r u d e s t a t e of
s o c i e t y ' ' o r t h e " s i m p l e commodity production s t a g e " to which c l a s s i c a l
political e c o n o m i s t s r e f e r r e d to when building t h e i r b r o a d t h e o r e t i c a l
svstems.

T h i s i s no m e r e coincidence.

T h i s p a p e r t r i e s to contribute to t h e t h e o r e t i c a l goal just s u g g e s t e d above i n
s e v e r a l d i f f e r e n t ways.
F i r s t , t h i s a r t i c l e will a r g u e t h a t Q u e s n a y ' s view of the economy i s i n e f f e c t
t h a t of an e m e r g i n g c a p i t a l i s t economy - an a r g u m e n t which i s anything but
new, yet which s e e m s worth making i n r e f e r e n c e to p a r t i c u l a r q u e s t i o n s
that k e e p being m a d e a s a r e s u l t of the confusion between the feudal a p p e a r a n c e of the m o d e l a n d i t s c a p i t a l i s t s u b s t a n c e , q u e s t i o n s such a s t h a t of the
p r o d u c t i v i t y of a g r i c u l t u r a l l a b o r , the n a t u r e of i n t e r e s t o r t h e content of
t h e s e r v i c e s r e n d e r e d by l a n d l o r d s .
Second, the point i s m a d e that the Tableau Economique, though c a p i t a l i s t i n
e s s e n c e , h a s m u c h m o r e to t e l l about the f o r m a l a s p e c t s of c a p i t a l i s t p r o duction ( a s a p r o c e s s of e x t r a c t i o n of s u r p l u s - v a l u e and e c o n o m i c a l l y s u s t a i n e d r e p r o d u c t i o n ) than about the h i s t o r i c a l c a t e g o r i e s of c a p i t a l i s m , a s

X

T h i s i s t h e d i r e c t i o n taken a l r e a d y i n s o m e c o u r s e s p r e s e n t i n g a s e q u e n c e
of s t r u c t u r a l m o d e l s of t h e economy - such a s T. V i e t o r i s z ' c o u r s e of
E c o n o m i c Analysis a t the New School f o r Social R e s e a r c h , New Y o r k , w h e r e
t h i s p a p e r w a s o r i g i n a t e d , a n d L. P a s i n e t t i ' s " T o p i c s in E c o n o m i c Analysis"
( C o l u m b i a , F a l l , 1971).

�developed l a t e r on by the English p o l i t i c a l e c o n o m i s t s .

This i s p r e c i s e l y

t h e meaningful point of connection between Quesnay and M a r x ; t h a t i s to
say, the ' t r a n s f o r m a t i o n ' linking the f o r m e r ' s t o the l a t t e r ' s s y s t e m i s a
t r a n s f o r m a t i o n of t h e h i s t o r i c a l c a t e g o r i e s involved, leaving the f o r m a l
s t r u c t u r e unchanged in p r i n c i p l e .

T h i s i s a r a t h e r complex point and will

be d e a l t with l a t e r i n t h i s a r t i c l e a n d , hopefully, i n s u c c e s s i v e o n e s .

In

t h i s s e c t i o n I will d i s c u s s s o m e d e t a i l s a l r e a d y d e a l t with by the well
e s t a b l i s h e d i n t e r p r e t a t i o n s of the Tableau (Meek, 1963, and T s u r u , 1964)
T h i r d , i t i s suggested that a r e - c o n s i d e r a t i o n should be m a d e of Q u e s n a y ' s
p l a c e in the development of P o l i t i c a l Economy, n o t only in the s e n s e
( r e f e r r e d to above) of i t s being the s t a r t i n g point of what could b e c a l l e d the
E c o n o m i c s of Reproduction, but a l s o i n t h e f i e l d of International T r a d e , i n
which Q u e s n a y s t a n d s i n a s o r t of p a r a d i g m a t i c a n t i - R i c a r d o position whose
t h e o r e t i c a l p o s s i b i l i t i e s a r e s t i l l unexplored - and which d e s e r v e e x p l o r a t i o n ,

I s u g g e s t , in view of s o m e c u r r e n t developments of the world economy.
F i n a l l y , s o m e concluding c o m m e n t s , t h a t will p e r h a p s be found too t e n t a t i v e
to d e s e r v e the heading of ' C o n c l u s i o n ' , a r e m a d e on the evolution of t h e
t h e o r y of s u r p l u s - v a l u e a n d p r o f i t s f r o m Quesnay on to R i c a r d o and to M a r x .

�I.

C a p i t a l i s t Substance a n d F e u d a l A p p e a r a n c e i n Quesnay

I a m not i n t e r e s t e d h e r e in the e t e r n a l l y puzzling question of t h e r e l a t i o n
between m a t e r i a l s u r p l u s and v a l u e - s u r p l u s , t h a t i s , in exploring the e x t e n t
and the s e n s e i n which a c e r t a i n technological s e t - u p can be deduced a s a
n e c e s s a r y condition of o b s e r v e d value r e l a t i o n s h i p s ( c l a s s r e l a t i o n s h i p s i n
the final a n a l y s i s ) .

T h i s will be touched upon below.

It i s well known that

the e n t i r e e c o n o m i c m o d e l i s built by Q u e s n a y on t h e b a s i s of the p r o d u c t i v e n e s s of a g r i c u l t u r e , upon i t s being able to p r o d u c e m o r e than i t a b s o r b s a s
m a t e r i a l expense.

N e v e r m i n d ( f o r the m o m e n t ) .

What I want t o s t r e s s h e r e i s the f a c t t h a t in Q u e s n a y ' s m o d e l

two

different

s o c i a l and technological m o d e l s a r e c o m p a r e d , one c o r r e s p o n d i n g to a feudal,
the o t h e r one t o a c a p i t a l i s t f r a m e w o r k .

The choice of technique involves

h e r e a choice of s o c i e t y , b r o a d l y speaking
i s the whole 'mode of production'.

-

what i s i m p l i e d i n the a l t e r n a t i v e

As we will s e e t h e c a p i t a l i s t s y s t e m

a p p e a r s i n t h e a l t e r n a t i v e not a s full-fledged c a p i t a l i s m but a s a f r a g i l e
c r e a t u r e , u n a b l e s t i l l t o stand on i t s two l e g s , a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y .

Yet

Quesnay's c h o i c e i s unrnistakeable.
Land m a y b e m a t e r i a l l y productive p e r s e , y e t what m a k e s i t a b l e to p r o d u c e
n e t value i s l a r g e - s c a l e , c a p i t a l i s t a g r i c u l t u r e .
t h i s point c l e a r l y .

The following quotes m a k e

I believe it useful t o quote t h i s m a t e r i a l h e r e s i n c e it

belongs to t h e e a r l y a r t i c l e s f o r the Enciclopedie, s o m e of which h a s n o t even
been t r a n s l a t e d into English.

T h i s will allow u s to go f u r t h e r into t h e question

of what n e t v a l u e i s i n Q u e s n a y ' s m i n d .
A n e a t d i s t i n c t i o n i s m a d e i n the a r t i c l e on F a r m e r s between r i c h f a r m e r s who
work with h o r s e s and poor land c u l t i v a t o r s working with oxen.
p a r a l l e l i s m i n the f o r m adopted by land t e n u r e :

There i s a

in t h e f i r s t c a s e l a n d i s l e a s e d

a g a i n s t a m o n e y r e n t (which i s fixed f o r t h e extent of the l e a s e ) ; i n the
second t h e c r o p i s divided between the s h a r e - c r o p p e r and t h e p r o p i e t o r
according to a fixed proportion.

�What i s m o r e i m p o r t a n t , r i c h f a r m e r s a r e a s s u m e d to advance the working
and even m o s t of t h e fixed c a p i t a l r e q u i r e d t o l a b o r t h e l a n d .

The s h a r e -

c r o p p e r s i n s t e a d work with s m a l l amounts of c a p i t a l , n a m e l y the value of
t h e oxen, supplied by the proprietor of the land.
"It i s n e c e s s a r y f o r t h e f a r m e r setting up h i s o p e r a t i o n with
four h o r s e s t o spend a c o n s i d e r a b l e amount b e f o r e h e gets
t h e f i r s t c r o p . . h e h a s m a d e t h e e x p e n d i t u r e s f o r the h o r s e s
and o t h e r c a t t l e . . . h e s u p p l i e s the c o r n . . . (i. e . g r a i n ) . . . h e
p a y s f o r t h e food of the d o m e s t i c s . . "
( ~ u e s n a p.
~ , 160)

.

.

"In t h e r e g i o n s w h e r e t h e r e i s no f a r m e r a b l e t o a f f o r d t h e s e
i n i t i a l e x p e n d i t u r e s , t h e p r o p r i e t o r s of land h a v e to r e l y on
cultivation with oxen by l a b o r e r s t h a t give t h e m back half
t h e c r o p . T h i s kind of land l a b o r r e q u i r e s a v e r y s m a l l
amount of e x p e n d i t u r e s on the s i d e of the s h a r e c r o p p e r : t h e
landowner supplies h i m with the oxen and t h e s e e d s ; the
e x p e n s e s of t h e s h a r e c r o p p e r a r e r e d u c e d t o t h e l a b o r tools
and h i s own food up to the f i r s t c r o p , and often t h e p r o p r i e t o r
bid; m y t r a n s l a t i o n )
h a s to advance f o r t h e s e e x p e n d i t u r e s . "
S h a r e c r o p p i n g w a s the p r e v a i l i n g mode of production i n F r a n c e i n Quesnay's
time.

Rich f a r m e r s accounted f o r 1/8 of a l l cultivated l a n d s .

The r e s u l t of

t h i s w a s "an e n o r m o u s d e g r a d a t i o n of a g r i c u l t u r e i n F r a n c e , b e c a u s e of t h e
l a c k of f a r m e r s " ( " f a r m e r s " , u s e d h e r e to r e f e r to c a p i t a l i s t f a r m e r s ) .
T h e r e were other c l a s s e s i n the F r e n c h countryside.

H i r e d help,

" c h a r r e t i e r s " ( c a r t e r s ) and p e a s a n t s a r e often cited.

All s e e m t o c o r r e s -

pond t o l a n d l e s s p e o p l e working i n a g r i c u l t u r e , though p e a s a n t s m i g h t p o s s e s s
s m a l l p l o t s of l a n d w h e r e they could grow p a r t of t h e i r f a m i l y 2 s s u b s i s t e n c e

- but n o t wheat.
In t h i s p i c t u r e of F r e n c h a g r i c u l t u r e a l s o l a n d l o r d s h a d a n i m p o r t a n t r o l e .
They financed c e r t a i n e x p e n s e s of production, n a m e l y i n f r a s t r u c t u r e s :
r o a d s , c a n a l s , i r r i g a t i o n and s o on
But the T a b l e a u i s a m o d e l w h e r e a l l t h e s e c o m p l i c a t i o n s w e r e s e t a s i d e to
show r i c h f a r m e r s constituting t h e bulk of t h e c u l t i v a t o r s of land.

Peasants

�would b e fully employed by f a r m e r s , and o t h e r r u r a l w o r k e r s getting subs i s t e n c e wages.

L a n d l o r d s w e r e a s s u m e d t o have m a d e a l l the m a j o r

expenses f o r t h e conditioning of land f o r production a n d t h e r e f o r e w e r e
thought to b e d i r e c t i n g a l l t h e i r r e v e n u e t o w a r d consumption e x p e n d i t u r e s

- half on a g r i c u l t u r a l p r o d u c e , half on m a n u f a c t u r e s (any additional exp e n d i t u r e on food and the c o r r e s p o n d i n g c u t i n o t h e r expenditures being
c o n s i d e r e d a s accumulation).
The T a b l e a u i s b a s e d i n m o s t of i t s v e r s i o n s on the b a s i s of a m o n e y output of 5 billion l i v r e s .

K

The a c t u a l f i g u r e f o r F r a n c e w a s 2 billion

(Quesnay, 1888, p . 216).

T h i s d i f f e r e n c e w a s accounted f o r by a s e r i e s

of t r a n s f o r m a t i o n s whose m a i n link w a s t h e e s t a b l i s h m e n t of c a p i t a l i s t
agriculture in France.

Two equilibria a r e i n f a c t c o m p a r e d .

The existence

and s t a b i l i t y conditions of the "optimum m o d e of production" choice a r e
shown.

XX

( H e r e the "stability conditions" have to be u n d e r s t o o d i n t h e

s e n s e of b e h a v i o r a l and p r i c e p a t t e r n s allowing f o r the r e p r o d u c t i o n of the
initial d i s t r i b u t i o n of r e s o u r c e s a t t h e end of the production p e r i o d ) .
The p r e v i o u s q u o t e s a r e f r o m the a r t i c l e of F a r m e r s .

KKK

The a r t i c l e on

C o r n i s not l e s s positive about t h e s a m e s u b j e c t :
K

F o r t h i s and a l l a s p e c t s of the T a b l e a u i n d e t a i l s e e Meek, 1963.
Namely : 1 ) Abolition of i n d i r e c t taxation; 2) F r e e t r a d e of c o r n , bringing
about a high p r i c e f o r i t in t e r m s of m a n u f a c t u r e s ; 3) A given p r o p o r t i o n
between t h e p r o p e n s i t i e s to consume food and m a n u f a c t u r e s by t h e proprietors;
and s o m e w h a t l e s s c l e a r l y : 4) R a t e of i n t e r e s t below t h e d e p r e c i a t i o n r a t e of
a g r i c u l t u r a l capital.
XKK
I m a g i n e a r a d i c a l e c o n o m i s t c o m p a r i n g t h e p r e s e n t GNP of t h e U S to that
which would be a t t a i n a b l e i f t h e h i e r a r c h i c a l c o n s t r a i n t s pushing t h e division
of l a b o r i n t h e f a c t o r y beyond the point of efficiency w e r e suddenly r e m o v e d ,
and showing the conditions i n the d i s t r i b u t i o n of the p r o d u c t and i n t h e p o l i c i e s
of the F e d e r a l g o v e r n m e n t which would allow f o r t h i s "optimum m o d e of p r o duction" to go on : t h i s i s the type of e x e r c i s e involved i n the Tableau. The
question of how to value the GNP by a s t a n d a r d c o m m o n t o both e q u i l i b r i a of
c o u r s e would a p p e a r a s a r e q u i r e m e n t of the c o m p a r i s o n - just a s i t a p p e a r s
i n Quesnay the question of what n e t output i s , d e t e r m i n i n g i n t u r n the a n s w e r
to "what p r o d u c t i v e n e s s i s " .
XX

�"We do n o t view t h e r i c h f a r m e r h e r e a s a w o r k e r who cultiv a t e s t h e land by h i m s e l f , but a s a n e n t r e p r e n e u r managing
and enhancing the value of h i s e n t e r p r i s e by h i s knowledge
and h i s f o r t u n e . . . . ( r i c h f a r m e r s ) a r e f r e e m e n a b l e t o
afford t h e c o n s i d e r a b l e a d v a n c e s r e q u i r e d by the c u l t u r e of
t h e land, and employing p e a s a n t s a g a i n s t t h e a s s u r a n c e of
decent e a r n i n g s " .
(Quesnay, 1888, p . 219).
" T h e p e a s a n t i s n o t useful i n the country u n l e s s he p r o d u c e s
and g e t s e a r n i n g s s o t h a t he c o n s u m e s good food and good
clothing and c o n t r i b u t e s to k e e p food p r i c e s and commodity
r e v e n u e s high, and to i n c r e a s e the n u m b e r s a n d the e a r n i n g s
of the m a n u f a c t u r e r s and c r a f t s m e n , who will then b e able
to pay p r o p o r t i o n a t e t a x e s to the King".
( I b i d . , p. 245).
" T h e s t a g e of p r o s p e r i t y . . . w o u l d be l e s s the p r o d u c t of the
c u l t i v a t o r ' s l a b o r than the product of the wealth which h e i s
able t o e m p l o y i n t h e c u l t u r e of t h e land. M a n u r e p r o d u c e s
r i c h c r o p s ; c a t t l e p r o d u c e s m a n u r e ; only money buys cattle
and p a y s f o r t h e m e n that o p e r a t e t h e cattle". ( I b i d . , p . 243.
My t r a n s l a t i o n ) .
T h e s e quotes i n d i c a t e n o t only the c a p i t a l i s t e s s e n c e of Q u e s n a y ' s m o d e l ( m y
m a i n point h e r e ) but a l s o , e s p e c i a l l y t h e s e c o n d quote, what t h e a f f a i r of
value i s a l l about i n t h a t m o d e l .
( t h e King) g e t s .
composed o f ?

Net value i s t h e s u r p l u s t h a t the nation

F o r what d o e s the King r e c e i v e t h e s u r p l u s ?

What i s it

T h e n a t i o n ' s s u r p l u s shouldn't b e c o m p o s e d of p r e c i o u s m e t a l s ,

a s t h e M e r c e n t i l i s t s had been advocating, but of excedent r a w produce.
T h o s e excedents of c o r n ("an a c t i v e balance on r a w p r o d u c e " coupled with a
" p a s s i v e b a l a n c e on m a n u f a c t u r e s " ) wouldn8t m a k e the c o u n t r y " a t r i b u t a r y
of o t h e r nations" (in Meek, 1963, p . 247), though they c e r t a i n l y could
involve a c o s t .

On t h e c o n t r a r y , they would p r o v i d e t h e nation with the

m e a n s to wage s u c c e s s f u l w a r s .
" B a t t l e s which a r e won s i m p l y by k i l l i n g m e n , without
causing any o t h e r d a m a g e , do l i t t l e to weaken the e n e m y
if h e s t i l l h a s the w a g e s of t h e m e n h e h a s l o s t and i f
they a r e high enough t o a t t r a c t o t h e r m e n . . Wealth
s u s t a i n s t h e h o n o r of t h e t r o o p s " .
(in Meek, 1963, p. 261).

. .

�T h i s point i s i m p o r t a n t i n r e l a t i o n to the i n t e r n a t i o n a l s i d e of Quesnay's
political economy, which will be r e t u r n e d to l a t e r , but it i s a l s o e s s e n t i a l
t o u n d e r s t a n d what value i s h e r e .

Value h a s two a s p e c t s :

g r o s s value

i n c l u d e s the c o r n n e c e s s a r y to feed the e n t i r e population taking i t s m e m b e r s one by one; n e t value h a s t o do not with t h i s "individual by individual"
s u b s i s t e n c e but with the s u b s i s t e n c e of the nation a s a whole in h e r p r o t r a c t e d s t r u g g l e a g a i n s t o t h e r nations.
a good a r m y .

A s u r p l u s of c o r n i s equivalent to

The r e p r o d u c t i o n of society i n c l u d e s such c r u d e m a t t e r s .

And t h i s i s definitely what counts to m a k e of a g r i c u l t u r e the unique p r o d u c t i o n ,
i n the s t r o n g e s t s e n s e of t h e w o r d ; that i t s p r o d u c t i s e s s e n t i a l , b a s i c , in
c a s e of w a r .

X

It can be a r g u e d that n o t only the c o r n that t h e King c a n c o m m a n d i s p r o d u i t

net.

The l a n d l o r d s l i v e a l s o of t h e s u r p l u s .

My point i s p r e c i s e l y t h a t

t h i s i s a r a t h e r c o m p l e x s u b j e c t i n Quesnay, and t h a t the m u l t i - s i d e d
c o n s t r a i n t s that t h e " s t a b i l i t y conditions" i m p o s e on t h e behavior of t h e
l a n d l o r d amount i n t h e m o d e l t o a q u a s i - i n t e g r a t i o n of the l a t t e r into a
b r o a d c a t e g o r y of a g r i c u l t u r a l e n t r e p r e n e u r s .
i n r e l a t i o n to t h e n a t u r e of the 'output'

I will d e a l with t h i s question

supplied by the l a n d l o r d s when t h e

Tableau i s i n t e r p r e t e d a s a n input-output m o d e l .
It h a s been s u g g e s t e d t h a t the ' s e r v i c e s '

r e n d e r e d by the p r o p r i e t o r c l a s s

(and that h a v e to a p p e a r i n t h e adequate r o w and column e n t r y i f t h e t a b l e
h a s to balance a t a l l ) could be labeled "protection" o r something

h he

b a s i s of s o c i e t y i s the m e a n s of s u b s i s t e n c e and the wealth needed by
t h e power t h a t i s t o defend them". Quesnay i n O b s e r v a t i o n s s u r l e D r o i t
Nature1 d e s H o m m e s r g u n i s e n Socigtg, 1765. u o t e d by M. Kuczynski
(1972, p. xxxiii). M. Kuczynski d r a w s f r o m t h i s s e n t e n c e t h e m i s l e a d i n g
conclusion, i n m y view, t h a t "the p r i m a r y f a c t o r i n Quesnay w a s the
economic b a s i s " w h e r e a s , s h e continues, in t h e M a x i m e s t h a t DuPont
added to h i s edition of t h e T a b l e a u "the s u p e r s t r u c t u r e i s given p r e c e d e n c e
over the basis".

�similar.

J(

As long a s r e f e r e n c e i s m a d e to t h e S t a t e and the C h u r c h , t h e

t e r m i s p e r h a p s n o t too bad

-

if e u p h e m i s t i c .

But when i t c o m e s t o l a n d -

o w n e r s it s u g g e s t s a typically f e u d a l t r a n s a c t i o n which i s v e r y f a r f r o m
the enhancing of a g r i c u l t u r a l c a p i t a l and t h e new r e l a t i o n s between f a r m e r s
and p r o p r i e t o r s t h a t Quesnay i s making a c a s e f o r .
Quesnay wants the l a n d o w n e r s to behave i n a n e a t l y economic way a s r e g a r d s to land a n d i t s exploitation.
the c a p i t a l i s t type of f a r m i n g .

R e n t s would be h i g h e r if they f a v o u r e d

Consequently, t a x e s would a l s o be higher.

T h e position of the C h u r c h i s s e l d o m mentioned a s such.

It i s p e r h a p s

significant t h a t t h e " d b e " (tithe) o r 1/10 l e v y got by the " d k c i m a t e u r s "
(Quesnay, 1888, p . 207) i s not c h a r g e d upon the s u r p l u s but c o n s i d e r e d a s
a c o s t , though the i n i t i a l p a r a g r a p h s of the T a b l e a u include t h e "dgcim a t e u r s " (i. e. t h e c l e r g y ) in the p r o p r i e t a r y c l a s s .

XX

In s e v e r a l p a s s a g e s ( s e e e . g. Quesnay, 1888, p . 208), Quesnay advocates
the conversion of t h e a r i s t o c r a t s into f a r m e r s .
enough land to s e t a m o d e r n exploitation.

Some feudal n o b l e s have not

They should be allowed to h i r e

land in o r d e r to i n c r e a s e t h e i r s c a l e of o p e r a t i o n , and t h e r e f o r e pay r e n t s
and a l s o t a x e s (which they do not pay o t h e r w i s e ) .
X

After a l l , a r i s t o c r a t s

M o r e c o m m o n i s t h e denomination " r e n t a l s e r v i c e s " , a s i n A. P h i l i p s ,
1955. The a s s i m i l a t i o n of the c o r r e s p o n d i n g p a y m e n t to the p r o p r i e t o r s to
a Ricardian surplus ( s e e I b i d . , p . 143) i s n o t l e g i t i m a t e , s i n c e no land
s c a r c i t y i s i m p l i e d i n Q u e s n a y ' s m o d e l ; quite to t h e c o n t r a r y , the o p t i m u m
m o d e of production i s c o m p a r e d t o a situation w h e r e l a n d i s s c a r c e l y populated
and s c a r c e l y c a p i t a l i z e d and the s c a l e s of exploitation a r e too s m a l l (implying
a l s o i n c r e a s i n g r e t u r n s to s c a l e ) .
kIx
So t h e p r o p r i e t o r c l a s s g e t s h e r e not only the s u r p l u s but the "dfrne" on the
c r o p . T h i s i s a l s o t h e context that Meek t a k e s a s containing a Cantillonesque
' p r o f i t ' flowing to f a r m e r s , t h e only a r t i c l e w h e r e Quesnay c l e a r l y allows
f o r i t : Net P r o d u c t = Rent 4. S t a t e T a x e s 4 P r o f i t . C o s t = P r o d u c t i o n
E x p e n d i t u r e s C d i m e ( s e e Quesnay, 1888, p . 207).

�l e a s e a p a r t m e n t s i n the towns.

Why wouldn't they r e n t l a n d ?

Quesnay t a l k s about the "imb6cile bourgeois" ("who thinks that i t i s sufficient to work the l a n d , to t o r t u r e i t to g e t good c r o p s out of it", Quesnay,
1888, p. 243).

But h e d i s c u s s e s a s well the " i g n o r a n t cupidity of land-

l o r d s " who p r e s s the State to tax c u l t i v a t o r s and w o r k e r s , i n s t e a d of t h e i r
own r e v e n u e s , forgetting t h a t "men, whose p h y s i c a l constitution shows
only n e e d s , a r e n o t able to p a y anything o u t of t h e m s e l v e s " , s o that the t a x
f a l l s i n the l a s t i n s t a n c e upon the landowners' r e n t , s i n c e t h e s c a l e of t h e
p r o c e s s , and t h e r e f o r e i t s n e t product, i s downgraded altogether ( Q u e s n a y ,
1888, p. 704).
I t m a y be a d m i t t e d that Q u e s n a y was in l i n e with t h e " r e t u r n to n a t u r e " m o v e m e n t of t h e f i r s t p a r t of the XVIIIth c e n t u r y .

I t i s somewhat h a r d e r to

swallow t h a t " P h y s i o c r a c y i s indeed a r a t i o n a l i z a t i o n of m e d i e v a l economic
life" ( B e e r , 1939, p. 110) and even m o r e t h a t the "Tableau Economique i s
the g r a p h i c r e p r e s e n t a t i o n of that life, and n o t a t a l l of F r a n c e in the XVIIIth
century" (Ibid. ).

T h i s i s the kind of s h e e r n o n s e n s e ( a s it should b e c l e a r

a f t e r what w a s s a i d above, and indeed a f t e r what w a s a l r e a d y s a i d s o m e 120
y e a r s ago by M a r x ) t h a t h a s k e p t Quesnay out of s i g h t until f a i r l y r e c e n t
t i m e s and which h a s p r e v e n t e d a complete understanding of h i s e c o n o m i c s
until now.

X

A l i t t l e m o r e c o m p l i c a t e d to d e a l with i n t h i s context i s the m a t t e r of i n t e r e s t
X

It i s i n t e r e s t i n g to n o t e , h o w e v e r , t o what e x t e n t Q u e s n a y ' s c a t e g o r i e s ,
h i s language, can be viewed a s a s t r a i g h t f o r w a r d continuation of t h o s e of
t h e p r e - c a p i t a l i s t t r a d i t i o n , f r o m t h e S c h o l a s t i c s down to A r i s t o t l e and h i s
' f a i r p r i c e ' ( s e e B e e r , 1939), e s p e c i a l l y i n r e l a t i o n to t h e t h e o r y of value.
The i n c r e a s i n g a d v o c a t e s of t h e c u r r e n t ( i f not new) " r e t u r n to N a t u r e "
will p r e f e r to c o n s i d e r Q u e s n a y i n this new p e r s p e c t i v e , which i s in m y
opinion p a r t i a l and s e r i o u s l y misleading.

�r a t e s i n Q u e s n a y ' s political economy.

H e r e too a l l s o r t s of m e d i e v a l a n d

antique p r e c e d e n t s c a n be c i t e d ( s e e B e e r , 1939, p . 116).
The complication l i e s i n the f a c t that i n t e r e s t i s p r e s e n t i n the model.

In

f a c t t h e p u r c h a s e of the m e a n s of production a t the beginning of t h e e x ploitation w a s m a d e on a c r e d i t b a s i s , and a s such i t i s often a s s u m e d by
Quesnay.

In one i n s t a n c e , he gives an e x a m p l e implying a 5% i n t e r e s t on

the p u r c h a s e of h o r s e s (Quesnay, 1888, p . 164). But c r e d i t w a s not developed
enough to b a s e on i t a n account of what we could c a l l p r i m i t i v e o r i n i t i a l
accumulation.
themselves.

It w a s n e c e s s a r y t h e r e f o r e " t h a t t h e f a r m e r s w e r e r i c h by

. . (they)

get back only t h e p r o f i t s ; the stock r e m a i n s a s c a p i t a l

i n use" (Quesnay, 1888, p. 181).
On the o t h e r hand, t h e only i n s t a n c e in which the p a y m e n t of t h e l a n d l o r d s '
revenue could b e c o n s i d e r e d a s m a d e a g a i n s t the advancement of m o n e y
capital by t h e s a m e i s p r e c i s e l y l i m i t e d to t h e m o d e of production that Q u e s n a y
e l i m i n a t e d f r o m t h e Tableau, that i s , s h a r e c r o p p i n g .
"In s o m e c o u n t r i e s t h e l a n d l o r d s . . . do not s h a r e i n t h e
c r o p s ; the s h a r e c r o p p e r s p a y t h e m a money r e v e n u e
f o r t h e r e n t of t h e land and f o r t h e i n t e r e s t on the
p r i c e of c a t t l e , but usually t h i s r e v e n u e i s v e r y s m a l l "
(Quesnay, 1888, p. 161).
In the a r t i c l e on i n t e r e s t ( Q u e s n a ~ ,1888, pp. 399-406) h e allows f o r t h e
v e r y e x i s t e n c e of i n t e r e s t on the b a s i s of the p r o f i t t h a t the b o r r o w e d wealth
i s able to r a i s e .

It i s p r e c i s e l y t h i s p r o p o r t i o n of p r o f i t s to wealth (in

a g r i c u l t u r e ) which s e t s the l i m i t to f a i r i n t e r e s t r a t e s .

Quesnay hinted h e r e

a t the t h e o r y of p r o f i t s developed l a t e r in the e a r l y R i c a r d o ( E s s a y on the
Influence of a Low P r i c e of Corn on the P r o f i t s of Stock, 1815).
I t i s difficult t o a s c e r t a i n
X

X

the e x a c t m e n t a l p r o c e s s through which Quesnay

See in t h i s s e n s e "The P h y s i o c r a t i c Concept of P r o f i t " i n Meek@,:!;'.'.

�r e f r a i n e d f r o m e x t r a c t i n g the logical c o n s e q u e n c e s of the m e c h a n i s m s u g g e s t e d
above - leading in the l a s t a n a l y s i s to t h e a c c e p t a n c e of equal r a t e s of p r o f i t
i n a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y .

The section of the p r e s e n t p a p e r dealing with the

question of the i n t e r n a l c i r c u l a t i o n of m a n u f a c t u r e s s h e d s s o m e i n d i r e c t l i g h t
on t h i s p r o b l e m .
In any c a s e , nothing s e e m s m o r e l o g i c a l t h a n the c i t e d justification of i n t e r e s t ,
given Q u e s n a y ' s e m p h a s i s on the r o l e of m o n e y c a p i t a l i n the a t t a i n m e n t of the
o p t i m u m m o d e of production i n a g r i c u l t u r e .

But t h e effects of too high a r a t e

of i n t e r e s t a r e c r u c i a l ; Quesnay put t h e s e e f f e c t s on t h e s a m e footing a s t h e
d a m a g e c a u s e d by t a x e s levied on c r o p s a s a g a i n s t those paid out of the r e v e n u e
o r net product :
"If t a x e s w e r e s e t upon the f a r m e r h i m s e l f , i f they took h i s
p r o f i t s , a g r i c u l t u r e would languish. . . the l a n d l o r d s ' r e v e n u e s
would go d o w n . . . they would s a v e on e x p e n d i t u r e s in m a n u f a c t u r e s , s e r v a n t s and s o o n . . . and t h e economic p r o c e s s
would be d o w n g r a d e d . . . (The s a m e would happen) if the f a r m e r s w e r e ruined by t h e f i n a n c i e r . . . " (Quesnay, 1888,
p . 244, m y e m p h a s i s ) .

XXX

S e v e r a l p r o v i s i o n a l c o n c l u s i o n s m a y b e s e t a t t h i s point :

-

Coupling what was s a i d on p . 3 about t h e i m p o r t a n c e of e s t a b l i s h i n g l a r g e

s c a l e , c a p i t a l i s t a g r i c u l t u r e t o g e t a high l e v e l of s i m p l e r e p r o d u c t i o n ( m a x i m i z a t i o n of n e t value) with t h e connection r e f e r r e d to in p. 7 between n e t
value and the s u r p l u s of c o r n available f o r t h e d e f e n s e of the nation a s a
whole, we c o m e to u n d e r s t a n d t h a t Quesnay w a s making the c a s e f o r a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m a s t h e m o d e of production b e s t suited to s e r v e t h e n e e d s
of the nation a s a whole.

T h i s a r g u m e n t would b e l a t e r on c o m p l e t e l y

�i n v e r t e d (the State being good to the e x t e n t t h a t it s e r v e d c a p i t a l i s m ) , though
this i s not y e t totally s o in Adam Smith, a g a i n s t what i s often believed, a s
f o r Srnith, d e f e n s e w a s m o r e i m p o r t a n t t h a t opulence.

-

The extent to which, i n Quesnay, t h i s p r i m a c y of the i n t e r e s t s of t h e S t a t e

c a r r i e s t h e i m p l i c a t i o n that t h e Ancien R e g i m e had to be s a v e d i s a complex
issue.

C e r t a i n l y the feudal nobility i s s e e n dissolving i t s e l f into a n e w a g r i -

cultural capitalist c l a s s .

If t h e a r i s t o c r a c y i s allowed t o enjoy a d i f f e r e n t i a l

consumption m i x , t h e m o d e l n e v e r t h e l e s s s e v e r e l y p r e - d e t e r m i n e s it.

But

Quesnay w a s c l e a r l y u n a w a r e of the d e g r e e of i n t e r d e p e n d e n c e between s o c i o economic r e l a t i o n s h i p s and politics a s such, i. e . h e had no complete conception of t h e m o d e of production a s developed l a t e r on by M a r x o r even a s
p e r c e i v e d i m p l i c i t l y i n R i c a r d o ' s P o l i t i c a l Economy.

-

Q u e s n a y ' s m o d e l can be s e e n a s a two-fold g e n e r a l e q u i l i b r i u m m o d e l , i n

which the s t a b i l i t y conditions, given the s i m p l i c i t y of the a s s u m p t i o n s , a r e
f o r m u l a t e d i n t e r m s of c l e a r - c u t , meaningful p o l i c y d e c i s i o n s and b e h a v i o r a l
patterns.

The c r u c i a l s i m p l i f i c a t i o n i s , of c o u r s e , t h e r e s t r i c t i v e conception

of production i n t h e s t r o n g s e n s e , which allowed f o r a s t r a i g h t f o r w a r d
aggregation ( t h e wiping out of t h e p r o b l e m i n f a c t ) .

T h i s will b e d i s c u s s e d

further later.

-

T h e m a i n w e a k n e s s of the m o d e l i n i t s own t i m e i s , i n m y opinion, the

question m a r k l e f t open on the subject of the o r i g i n of p r i m i t i v e c a p i t a l i z a t i o n
X

( o r "primitive advances" i n Quesnay's terminology ) .

T h i s i s a l o g i c a l con-

sequence of h i s r e j e c t i o n of t h e i d e a of i n t e r e s t on c a p i t a l , f o r t h e f a r m e r s ,
u n a s s i s t e d by f i n a n c i e r s , had t o be " r i c h on t h e i r own r i g h t 1 ' - and it i s n e v e r
m a d e c l e a r how t h i s n e c e s s a r y wealth would c o m e about.

Of c o u r s e i f c r e d i t

had to play a n i m p o r t a n t r o l e , m a n u f a c t u r e r s a l s o could c l a i m t h e i r r i g h t to
a n equal p r o f i t , c a p i t a l would flow t o t h e c i t i e s , the e m p l o y m e n t t h a t a g r i c u l t u r e
X

T h i s i s w h e r e , I would suppose, M a r x p i c k e d u p t h e t e r m " p r i m i t i v e
accumulation".

�r e q u i r e d to function on c a p i t a l i s t grounds would n e v e r flow back to t h e
c o u n t r y s i d e , a n d the e n t i r e p r o c e s s of e m e r g e n c e of the new mode of p r o duction i n a g r i c u l t u r e , i n s t e a d of in the towns, would n e v e r o c c u r - a s i t
did not.

Q u e s n a y ' s clean, well-behaved c a p i t a l i s m n e v e r w a s .

It c a n b e

shown t h a t i t w a s logically faulty.

-

C o n s i s t e n t with t h i s b i a s i n Quesnay, c o r r e l a t i v e to Q u e s n a y ' s l a c k of

r o o t s i n a sound, e m e r g i n g a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s t c l a s s , ( a s a g a i n s t the
s t r o n g r e l a t i o n s h i p between R i c a r d o ' s political economy and t h e i n t e r e s t s of
t h e p r o g r e s s i v e English b o u r g e o i s i e ) , was t h e " r e t u r n to n a t u r e " m o v e m e n t
a f t e r the expulsion of the Huguenots ( p r o - i n d u s t r i a l P r o t e s t a n t s ) , the
Spanish s u c c e s i o n w a r s and t h e c o l l a p s e of John Law's m o n e t a r y s y s t e m
( s e e B e e r , 1939).

In 1753 R o u s s e a u opposed t h e f i r s t e n c l o s u r e of c o m m o n s

and w r o t e :
"Dieu t o u t - p u i s s a n t . . . , d e l i v r e - n o u s d e s l u m i k r e s e t d e s
f u n e s t e s a r t s , e t r e n d - n o u s l ' i g n o r a n c e , l'innocence e t l a
p a u v r &amp; t &amp; ,l e s s e u l s biens qui p u i s s e n t f a i r e n o t r e bonheur".
("Almighty God.. . , d e l i v e r u s f r o m enlightment and d r e a r y
c r a f t s and g r a n t u s i g n o r a n c e , innocence and p o v e r t y , the
only goods t h a t can m a k e o u r happiness". )
Bold i n t e l l e c t u a l d e c i s i o n s , n e w s i m p l i f i c a t i o n s of the e l e m e n t s composing the
i m a g e of s o c i e t y h a v e to be undertaken f o r a new s c i e n c e to e m e r g e , yet i t
m a y well be t h a t t h o s e d e c i s i o n s a r e n o t backed by h i s t o r y i f they do not
c o r r e s p o n d to s t r o n g d e t e r m i n a t i o n s a c t u a l l y in g e r m in the gut of the s o c i a l
system.

Many p r o g r e s s i v e e c o n o m i s t s i n t h i s c o u n t r y would e n d o r s e today

s o m e t h i n g s i m i l a r to R o u s s e a u ' s c l a i m above and t o Q u e s n a y ' s s t r i v i n g f o r a
s y n t h e s i s between the n e w technological p o s s i b i l i t i e s and t h e avoidance of i t s
s o c i a l connotations.

P r o v i n g the n o n - n e c e s s i t y of t h e s e connotations, t h a t i s ,

unveiling the d e g r e e of f r e e d o m involved i n t h e d e t e r m i n a t i o n of t h e values
adopted by t h e economic s y s t e m i s a l m o s t a f a s h i o n today - and i s c e r t a i n l y
a useful f i r s t step.

Yet the a n a l y s i s of Q u e s n a y ' s p o l i t i c a l economy i n

�r e l a t i o n to h i s t o r y should t e l l u s t h a t t h i s i s not enough.

Where the s t r e n g t h

will c o m e f r o m to b a s e the new s t a r t i n g point (our " r i c h f a r m e r s " , s o to
s p e a k ) should now be the m a i n question.

�11.

The F o r m a l Validity of Quesnay's Model

I have always been shocked by the s t r i k i n g s i m i l a r i t y between the f o r m a l
m e c h a n i s m s e t up in Q u e s n a y ' s T a b l e a u and F o r m u l e s and M a r x ' d e s c r i p t i o n of the p r o c e s s of production of s u r p l u s - v a l u e (Vol. I of Capital)
and c i r c u l a t i o n of c a p i t a l (Vol. 11). Not that M a r x h a s concealed in any
way h i s debt to Quesnay - h e acknowledges i t a t length both i n Vol. I1 of
Capital and P a r t I of T h e o r i e s of S u r p l u s Value.

Yet p r e c i s e l y t h e f a c t that

Quesnay h a s come to be known m a i n l y through M a r x m a y explain t h e u s u a l
l a c k of understanding of the deep connection between t h e two.
The point h e r e i s t h a t i t i s not p o s s i b l e to a s k m o r e of Q u e s n a y than what h e
can give.

M a r x having indicated t h a t Quesnay w a s the f i r s t to g r a s p the

e s s e n t i a l s of t h e new m o d e of production, it i s u n d e r s t a n d a b l e t h a t s o m e
people have thought it t h e i r duty to d i s c o v e r i n Quesnay a hidden category
of "profit" and o t h e r f a v o r i t e f e a t u r e s of c a p i t a l i s m - and to couple this
r e s e a r c h with the examination of the m o s t appealing i n c o n s i s t e n c i e s i n the
Tableau.
I will r e t u r n to the p a r t i c u l a r question of p r o f i t s a t the e n d of t h i s a r t i c l e .
Suffice to s a y h e r e t h a t what M a r x thought r e a l l y n e w i n Quesnay w a s h i s
accounting f o r the e m e r g e n c e of s u r p l u s - v a l u e out of the s p h e r e of production,
and a l s o h i s s p e c i f i c a t i o n of p a r t i c u l a r conditions of t h e c i r c u l a t i o n p r o c e s s
(value r e l a t i o n s h i p s , consumption and taxing b e h a v i o r ) r e q u i r e d t o p r e s e r v e
the r e p e a t e d o c c u r r e n c e of the i n i t i a l production " m i r a c l e 1 ' : m o r e c o m e s
out than i s put in.

This occurrence at f i r s t sight i s m e r e l y a m a t e r i a l

(technological we would s a y today) d e t e r m i n a t i o n .

But t h e f a c t t h a t additional

d e t e r m i n a t i o n s c o n c e r n i n g the exchange c i r c u i t h a v e t o b e brought i n t o the
p i c t u r e to a s s u r e i t s r e p e t i t i o n i s c r u c i a l , a n d shows t h a t w e s t a n d b e f o r e a

surplus-v
alue category.

�The i m p o r t a n t thing h e r e i s that p r e c i s e l y those s e c o n d a r y d e t e r m i n a t i o n s
r e - i n f o r c e t h e o r i g i n a l choice of what n e t value i s ( a f r e e d i s p o s i t i o n of c o r n
by someone o t h e r than t h e p r o d u c e r ) , s i n c e this n e t e l e m e n t c a n only be m a x i m i z e d i f a c e r t a i n value-exchange r e l a t i o n s h i p p r e v a i l s i n t h e f i r s t p l a c e
between c o r n a n d m a n u f a c t u r e s .

This relationship ( a high p r i c e of c o r n in

t e r m s of m a n u f a c t u r e s ) i m p l i e s t h a t t h e r a t e of p r o f i t ( o r s u r p l u s value)
t e n d s to z e r o i n m a n u f a c t u r e s .
I t i s a l s o i m p o r t a n t to s e e t h a t t h e extent to which n e t value e m e r g e s f r o m
a g r i c u l t u r e i s a m e r e l y m a t e r i a l phenomenon only if one f o r g e t s that a c e r t a i n
r e d i s t r i b u t i o n of r e s o u r c e s a c t s a s a n e c e s s a r y condition of such phenomenon,
o r a t l e a s t of i t s extent.

The distribution conditions Quesnay w a s a w a r e of :

p r i c e , h e s a i d , i s but a r e g u l a t o r of d i s t r i b u t i o n .

The p r i m i t i v e r e d i s t r i b u t i o n

conditions h e f o r g o t a l m o s t c o m p l e t e l y , d e s p i t e h i s c l a i m i n f a v o r of t h e
gentleman f a r m e r .
political economy.

T h e r e i s n o c l e a r path between the two e q u i l i b r i a i n h i s
X

I t i s quite s u r p r i s i n g that M a r x n e v e r m a d e m e n t i o n of t h i s question i n h i s
c o m m e n t s on Quesnay, though the e l e m e n t s f o r such a n a r g u m e n t a r e p r e s e n t
i n Capital (the c h a p t e r s on P r i m i t i v e Accumulation, Vol. I, and the chapter
on L a w s of P r o d u c t i o n and L a w s of Distribution, Vol. 111).

It i s n o t tota&amp;

s u r p r i s i n g , n e v e r t h e l e s s , i f one c o n s i d e r s that h i s t r e a t m e n t of P r i m i t i v e
Accumulation i s m u c h m o r e s u c c e s s f u l in explaining t h e f o r m a t i o n of a p r o l e t a r i a n c l a s s , the f i r s t condition of t h e n e w m o d e of p r o d u c t i o n , than i n e x plaining the e m e r g e n c e of a c a p i t a l i s t c l a s s , the s e c o n d condition.
As f o r Q u e s n a y ' s inability to d e a l e x p l i c i t l y with the conditions of a c t u a l
a p p e a r a n c e i n h i s t o r y ( a s d i s t i n c t f r o m t h e l o g i c a l conditions of e x i s t e n c e o r
X

T h i s should sound f a m i l i a r t o m o d e r n e a r s . ( T o o f a m i l i a r , I m i g h t add, s i n c e
t h e l a c k of any sound n e o c l a s s i c a l d y n a m i c s m i g h t v e r y well be g e n e r a l i z e d into
the l a c k of any sound d y n a m i c s a t a l l ) .

�e q u i l i b r i u m conditions) of the m o d e of production depicted i n the Tableau,
i t s c o n s e q u e n c e s a r e worth analyzing.

They not only d e p r i v e the m o d e l of

r e a l h i s t o r i c a l i n t e r e s t , but could probably account f o r s o m e of i t s f o r m a l
s h o r t c o m i n g s , i n the following s e n s e : Quesnay could have confused the
genetic r e q u i r e m e n t s of the s y s t e m with i t s reproduction r e q u i r e m e n t s .
The production and consumption of c o m m o n m a n u f a c t u r e d c o m m o d i t i e s was
n o t g e n e r a l i z e d in F r a n c e i n t h e Ancien R g g i m e , t h e m a i n t h r u s t being d i r e c t e d
d u r i n g the Colbertian p e r i o d t o w a r d s l u x u r y m a n u f a c t u r i n g i n o r d e r to get a
s u b s t a n t i a l balance of s p e c i e i n f o r e i g n t r a d e .

Thus i n t h e s t a t e of u n d e r -

e m p l o y m e n t equilibrium of the p e r i o d , given the c o m p o s i t i o n of t h e m a n u f a c t u r e r s ' output, an i n t e r n a l flow of p u r c h a s e s and s a l e s i n t h e l a t t e r ' s s e c t o r
w a s e i t h e r m e a n i n g l e s s o r e x p r e s s i n g a f u r t h e r d i v e r s i o n of r e s o u r c e s f r o m
p r o d u c t i v e employment.

Q u e s n a y h a d c e r t a i n l y t r o u b l e i n r e c o n c i l i n g t h e need

f o r a c l e a r s t a t e m e n t of such evil with the c o h e r e n c e of h i s o p t i m u m mode of
production m o d e l , where m a n u f a c t u r e s would n o t m e r e l y be l u x u r y goods and
would c e r t a i n l y e n t e r into t h e s u b s i s t e n c e b a s k e t both of u r b a n and a g r i c u l t u r a l
producers.

T h e r e q u i r e m e n t s of c o h e r e n c e finally dominated i n the l a t e r

v e r s i o n s of t h e Tableau, when t h e f a r m e r s ' p u r c h a s e of m a n u f a c t u r e s w a s
c l e a r l y c o m p o s e d of consumption goods - but only a t t h e c o s t of d e - i n d u s t r i a l i z i n g
the content of t h e d e p r e c i a t i o n flows !
The f i r s t p a r a g r a p h of t h e a r t i c l e on C o r n s e e m s v e r y helpful t o u n d e r s t a n d
t h i s p a r t i c u l a r f e a t u r e of t h e T a b l e a u :
" T h e m a n u f a c t u r e of t e x t i l e s and common f a b r i c s m a y i n c r e a s e
g r e a t l y the value of linen and wool, and offer s u b s i s t e n c e t o
m a n y people i f e m p l o y e d i n such productive a c t i v i t i e s . But
one s e e s today that the production and t r a d e of m o s t of t h e s e
goods i s a l m o s t a b o l i s h e d in F r a n c e . It i s a long t i m e s i n c e
t h e l u x u r y m a n u f a c t u r e s h a v e seduced t h e n a t i o n : we do not
h a v e e i t h e r the s i l k o r the wool t h a t a r e needed f o r t h e p r o duction of high quality t e x t i l e s and clothes; we h a v e c o m m i t e d
o u r s e l v e s t o an i n d u s t r y which w a s f o r e i g n to u s ; we h a v e e m ployed in it a g r e a t m a n y people while t h e kingdom b e c a m e d e populated and the land w a s d e s e r t e d " . (Quesnay, 1888, p. 193).

�T h e r e i s a v e r y c l e a r a n d often s t r e s s e d cpncept i n the T a b l e a u i n t h e s e n s e
t h a t a l i m i t e x i s t s to the s c a l e of reproduction, n a m e l y the availability of
n e c e s s a r i e s o r s u b s i s t e n c e goods.

Tableau a r e directly
All the flows i n the -

o r i n d i r e c t l y r e l a t e d to this production and i t s r e a l i z a t i o n .

T h o s e who do n o t

p r o d u c e n e c e s s a r i e s can only i n c r e a s e t h e i r o p e r a t i o n s to t h e extent that t h e
p r o d u c e r s of n e c e s s a r i e s ( o r the r e c e i v e r s of s u r p l u s ) i n c r e a s e t h e i r demand
of n o n - n e c e s s a r i e s .

(1)

Why should they and how could they do s o ?

The p r o d u c e r s of n e c e s s a r i e s could do s o only a s long a s they found i t

u s e f u l to i n t r o d u c e n e w m a n u f a c t u r e d goods into t h e i r o p e r a t i o n s .

But in the

Tableau both working and fixed c a p i t a l come m a i n l y f r o m t h e v e r y p r o c e s s of
a g r i c u l t u r a l production ( s e e d s , m a n u r e , food, fodder f o r t h e c a t t l e , the c a t t l e
i t s e l f ) - and t h i s i s not always fully r e f l e c t e d i n t h e s u c c e s s i v e editions of the
T a bleau,
-

s i n c e a p a r t of this c a p i t a l expense i s taken f o r g r a n t e d and n o t

accounted f o r t h e r e .

(2)

T h e r e c e i v e r s of s u r p l u s could not expand t h e i r d e m a n d f o r m a n u f a c t u r e s

without s a c r i f i c i n g p a r t of t h e i r demand f o r food (not s t r i c t l y ' n e c e s s a r y ' , a s
noted above, but including r e f i n e d , expensive i t e m s ) .

If they w e r e to do s o , the

s c a l e of the s y s t e m would b e d a m a g e d s i n c e the productive c l a s s would not be
a b l e t o g e t back t h e y e a r l y a d v a n c e s - while e n r i c h e d m a n u f a c t u r e r s would d i s p o s e of a l a r g e r p a r t of the s u r p l u s than t h a t r e q u i r e d to r e p r o d u c e t h e i r o p e r a t i o n s and would p r e s u m a b l y expand t h e m r a t h e r than indulge i n l u x u r y food
consumption.
M a n u f a c t u r e r s would only e x i s t to t h e extent t h a t s o m e o n e e l s e t r a n s f e r r e d to
t h e m a c l a i m on t h e production of n e c e s s a r i e s with which t h e y a s well a s t h e i r
w o r k e r s would s u b s i s t .

If m a n u f a c t u r e r s w e r e to expand t h e i r o p e r a t i o n s by

t r a d i n g with e a c h o t h e r , i. e . s e l l i n g m a n u f a c t u r e s to o t h e r m a n u f a c t u r e r s , o r
t o t h e i r w o r k e r s , t h i s expansion would h a v e t o b e financied, s u p p o r t e d by a
c o r r e l a t i v e expansion i n the production of n e c e s s a r i e s , s o m e t h i n g which i s not
p r e s u m a b l y going to c o m e about u n d e r t h e s e conditions.

Only ( a ) a saving of

�the s u r p l u s r e c e i v e r s on t h e p u r c h a s e of m a n u f a c t u r e s ( c a n c e l l i n g t h e inc r e a s e d d e m a n d f o r the l a t t e r within t h e s e c t o r ) , o r (b) a h i g h e r productivity
in a g r i c u l t u r e ( h a r d l y p o s s i b l e i n t h e o p t i m i z e d m o d e l of the Tableau), o r e l s e
( c ) a t r a n s f e r of working population f r o m towns to country (again making i m p o s s i b l e the expansion of i n d u s t r i a l production) - would a l l o w f o r t h a t i n c r e a s e
i n m a t e r i a l s u p p o r t n e c e s s i t a t e d by expanding m a n u f a c t u r e s , while a t the s a m e
t i m e killing the r e m a i n i n g conditions of t h e l a t t e r .

No p r i c e s c a n b e d e r i v e d out of t h e Tableau.
-

The l a t t e r i s s e t in money t e r m s .

No i n f o r m a t i o n i s given about the p h y s i c a l flows involved.

But the additional

d a t a i n t h e 'explanations' t e l l about the s c a l e s of t h e s e c t o r s , that i s , the population living and engaged i n e a c h of t h e m .

If, t h e r e f o r e , c e r t a i n fixed co-

efficients a r e a s s u m e d t o be p r e s e n t i n consumption

-

a s Quesnay himself

a s s u m e s - then i t can be p o s s i b l e t o find a c e r t a i n s e t of exchange values which
i s c o n s i s t e n t both with t h e m o n e y flows and t h e r e l a t i v e s c a l e s of p h y s i c a l consumption in the t h r e e c l a s s e s .

Meek (1963) went halfway i n t h i s s e n s e and c a m e

up with a solution f o r the unaccounted money flows in the T a b l e a u and t h e i r r e a l
counterparts.

The m a i n p r o b l e m w a s n o t only to give an a n s w e r to the a b s e n c e

of any i n t e r n a l flow i n t h e m a n u f a c t u r i n g s e c t o r , but a l s o to couple t h a t with the
annoying f a c t that a g r i c u l t u r a l population w a s a s s u m e d to be twice a s l a r g e a s
population i n towns - engaged in t r a d e and m a n u f a c t u r i n g - while t h e i r r e s p e c t i v e
consumption of food s e e m s a t f i r s t glance to be equal.

As we s h a l l s e e , t h e r e i s

n o c o m p l e t e l y s a t i s f a c t o r y way i n which t h i s d i s c r e p a n c y can be solved i n the
T a b l e a u itself - another e x a m p l e of Q u e s n a y ' s confusion between t h e genetic
c o n s t r a i n t s of the t r a n s i t i o n between t h e two e q u i l i b r i a ( n a m e l y , stopping f a r m e r s '
s o n s f r o m l e a v i n g the land) a n d the stability o r r e p r o d u c t i o n r e q u i r e m e n t s of
the o p t i m u m mode of production.
It i s high t i m e t h a t the a c t u a l f i g u r e s of t h e g a m e be known.

A t o t a l of 5 billion

l i v r e s worth of annual a g r i c u l t u r a l p r o d u c e i s d i s t r i b u t e d a m o n g the p r o p r i e t o r s '
c l a s s ( 1 billion food), t h e s t e r i l e c l a s s o r manufacturing c l a s s ( 1 billion food,

�1 billion r a w m a t e r i a l s ) and t h e a g r i c u l t u r a l s e c t o r i t s e l f (1 billion food,
1 billion r a w m a t e r i a l s - m a i n l y s e e d s ) .
p o r t i o n s 1/4,

1/4,

Population i s d i s t r i b u t e d i n the p r o -

1/2 among t h e t h r e e c l a s s e s , in the s a m e o r d e r .

The f a c t

that t h e p r o p r i e t o r s get 1 billion food (i. e . 1/3 of a l l the food) f o r t h e consumption of 1 m i l l i o n f a m i l i e s out of a t o t a l of four m i l l i o n s , i s explained i n
t e r m s of m o r e expensive i t e m s being c o n s u m e d by that c l a s s

-

which s e e m s to

d i s p o s e of t h e hypothesis that the 2 billion worth of a g r i c u l t u r a l p r o d u c t s that
r e m a i n within the s e c t o r a r e in f a c t food and only food, the s e e d s (in t h e r e j e c t e d
c o n j e c t u r e ) being consumed i n n a t u r e and not accounted f o r in the T a b l e a u i t s e l f .
M e e k ' s ingenious solution (1963, p. 279) of the p r o b l e m c o n s i s t s in c o n s i d e r i n g
half t h e c o r n a v a i l a b l e i n t h e m a n u f a c t u r i n g and t r a d e s e c t o r a s food f o r e x p o r t
and n o t f o r d i r e c t consumption - which r e d u c e s the l a t t e r t o 1/2 billion worth of
c o r n , a f i g u r e c o n s i s t e n t with the population s c a l e s .

The a c t u a l production i n t h e

towns i s then w o r t h 1. 5 billion l i v r e s , to which 1/2 billion worth of i m p o r t e d
p r o d u c t s h a s to be added and i s d i s t r i b u t e d t o g e t h e r with the p r e v i o u s 1. 5 billion
to the p r o p r i e t o r s and f a r m e r s ( 1 billion to e a c h ) .

T h i s i s a l s o c o n s i s t e n t with

s e v e r a l p a s s a g e s w h e r e Quesnay a s s u m e s t h a t 1/10 of t h e annual production
( a g r i c u l t u r a l production) would b e e x p o r t e d - and allows f o r a n u n d e t e r m i n e d
m e r c h a n t p r o f i t a c c r u e i n g to the towns which i s not r e g a r d e d a s damaging r e p r o duction, s i n c e i t would b e gained f r o m f o r e i g n c o u n t r i e s and n o t a t t h e e x p e n s e
of f a r m e r s .

X

If t r a d e r s then should g e t m o r e than 1/2 billion worth of f o r e i g n m a n u f a c t u r e s
a g a i n s t t h e i r 1 / 2 billion worth of e x p o r t s (in t e r m s of d o m e s t i c c o r n ) , they
could spend the s u r p l u s i n luxury consumption within t h e i r c l a s s , o r e l s e expand
t h e i r o p e r a t i o n s - a v e r y unlikely e v e n t s i n c e t h o s e i m p o r t s a r e not a s s u m e d to
c o n s i s t of n e c e s s a r i e s .
X

This a l s o r e d u c e s (but d o e s not e l i m i n a t e ) the p r o b l e m

T h i s M a r x called "the P h y s i o c r a t s r e v e r s i o n into M e r c a n t i l i s m " i n o r d e r to
explain p r o f i t s i n the s t e r i l e c l a s s . The m e r c h a n t p r o f i t would be d e t e r m i n e d
by the e x c e s s of value of i m p o r t s o v e r e x p o r t s i n t e r m s of c o r n .

�of the s t e r i l e c l a s s ' consumption of i t s own p r o d u c t s , which i s r e p e a t e d l y taken
a s m a t c h i n g food consumption - t h u s amounting not to 1 billion, but s t i l l to 1/2
billion both of m a n u f a c t u r e s a n d food.
M a r x ' s solution following Badeau (in a v e r y quick mention of t h e question, M a r x ,
1969, p. 379) i s t h a t in f a c t m a n u f a c t u r e r s s e l l a t p r i c e s above v a l u e s , that i s ,
h i g h e r t h a n t h e p r i c e s d e t e r m i n e d by the c o r n content of t h e i r p r o d u c t s , thus
getting a s o r t of "profit upon alienation" (again of a m e r c a n t i l i s t n a t u r e ) which
allows t h e m to spend in t h e i r own s e c t o r .

In o t h e r w o r d s , i f t h e p r e v i o u s p i c t u r e

would s u g g e s t a p r i c e of m a n u f a c t u r e s equal to t h e i r value ( o r 2 billion l i v r e s
f o r whatever p h y s i c a l m e a s u r e of m a n u f a c t u r e s contains 2 billion worth of c o r n food a n d r a w m a t e r i a l s ) , now the 2 billion worth of m a n u f a c t u r e s t h a t a r e d i s t r i b u t e d in t h e Tableau to p r o p r i e t o r s and f a r m e r s would h a v e a d i r e c t c o r n
content ( o r "value added") of 1. 33 billion l i v r e s , the r e m a i n i n g 0 . 6 6 billion of
c o r n being s p e n t i n the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r to f e e d w o r k e r s and provide f o r r a w
m a t e r i a l s in the production of goods f o r i n t e r n a l consumption.
not d i s p o s e of the p r o b l e m of population s c a l e s .

( T h i s , again, d o e s

In t h i s l i g h t however, Q u e s n a y l s

a l g e b r a i c i n c o n s i s t e n c y allows f o r a n i n t e r e s t i n g , a l m o s t conceptually "consistent",
type of e r r o r : Quesnay would h a v e wiped out of the population p i c t u r e the a r t i s a n s o r m a n u f a c t u r e r s engaged i n t h e production of a r t i s a n a l i m p l e m e n t s .

But

even s o , a r e - a r r a n g e m e n t of the p r o p o r t i o n s i n which t h e two b r a n c h e s of the
m a n u f a c t u r i n g s e c t o r should u s e c o r n - w a g e s and c o r n - r a w m a t e r i a l s would have
to be p e r f o r m e d i n o r d e r t o g e t a v a l u e - s c a l e duality working c o h e r e n t l y ) .
M e e k (1963, p . 282) r e j e c t s M a r x ' s explanation a s u t t e r l y c o n t r a d i c t i n g t h e
P h y s i o c r a t i c notion t h a t the m a n u f a c t u r e r s ' p r o f i t s would be e r a s e d by competition

- t h e s t e r i l e c l a s s being, p r e c i s e l y , unproductive, t h a t i s , getting n o p r o f i t s a t
all in equilibrium.

Yet M e e k ' s "ingenious solution" ( s e e a b o v e p . 20) m i g h t

v e r y well be r e d u c e d to the s a m e exchange of l e s s c o r n ( e x p o r t s ) f o r m o r e
c o r n equivalent ( i m p o r t s ) .

�A c l o s e r look a t t h e i m p l i c a t i o n s of the above e x e r c i s e f o r m a n u f a c t u r i n g p r o -

duction i n r e a l t e r m s t e l l s u s t h a t i n f a c t production, o r r a t h e r t h e p a r t of it
which i s n e t and d i s t r i b u t e d to p r o p r i e t o r s and f a r m e r s , i s a c t u a l l y worth 2
billion l i v r e s , c o n s i d e r i n g both t h e d i r e c t and i n d i r e c t c o r n r e q u i r e m e n t s :
i n o t h e r w o r d s , t h e c o r n that g o e s d i r e c t l y in the f o r m of wages and r a w
m a t e r i a l s into the production of the 1. 3 3 billion m e a s u r e s of m a n u f a c t u r e s that
get out of the s e c t o r , and t h e c o r n embodied in the 0. 6 6 billion m e a s u r e s consumed internally.

-

T h i s i s what M a r x w a s m o s t likely meaning when h e s a i d

that t h e T a b l e a u was s e t i n value t e r m s (in E n g e l s , 1959, Chap. X, p. 258).
It i s n o t that the p r i c e of m a n u f a c t u r e s , w h a t e v e r i t w a s , should b e h i g h e r than
t h e i r value (only h i g h e r than the value added) a s a f o r m a l r e q u i r e m e n t of r e production i f a c c o u n t i s to be t a k e n of t h e f a c t that the s t e r i l e c l a s s
sumes manufactures.

con-

It i s only t h a t t h e d i r e c t c o s t s (not p r i c e ) a r e l e s s than

t o t a l c o s t s - and no p r o f i t a t a l l should a r i s e f r o m t h i s f a c t .
Two i m p o r t a n t consequences can be d e r i v e d h e r e ; t h e f i r s t i s r a t h e r a parti

pris a n d t h e second m o r e of a n i n t e r e s t i n g concept f o r t h e c o n s i d e r a t i o n of
P o l i t i c a l Economy a s i t developed through t i m e :
1. C o r n i s the s t a n d a r d of value in the Tableau, and t h e r e f o r e i t i s

t h e p r i c e of c o r n - not that of m a n u f a c t u r e s - the one which i n a
s e n s e (which I will define in a m o m e n t ) h a s to be h i g h e r than value
2. T h e m o d e l we a r e dealing with i s one in which c a p i t a l i s n o t y e t a

f u l l y developed commodity : i t i s m a i n l y p r o d u c e d within e a c h
s e c t o r and d o e s n o t e n t e r c i r c u l a t i o n - c i r c u l a t i o n a m o n g c l a s s e s .
( T h i s i s why Quesnay w a s s o unconcerned about adding o r s u b s t r a c t i n g i n t e r n a l f l o w s , o r p a r t of t h e m , f r o m t h e whole p i c t u r e ,
~ovided
t h a t annual r e p r o d u c t i o n was a s s u m e d to f r e e l y r e g e n e r a t e t h o s e flows).
As to t h e f i r s t question, the b a s i s of t h e P h y s i o c r a t i c t h e o r y of value i s the
c o r n content of c o m m o d i t i e s - c o m m o d i t i e s being the p r o d u c t s exchanged between

�classes.

Corn i s the v a l u e - s u b s t a n c e h e r e .

Thus the value of m a n u f a c t u r e s , a s

we s a w , i s equal to t h e quantity of c o r n t h a t g o e s into i t s production, and no
" d i r e c t c o r n " (i. e . n o c o r n to produce c o r n ) being used i n t h i s s e c t o r , the r a t e
of s u r p l u s - v a l u e i s z e r o .

Corn i t s e l f should be c o n s i d e r e d under two headings :

c o r n a s s u b s t a n c e of value, which h a s by definition no value i t s e l f , and commodityc o r n , whose value i s equal to the amount of c o r n embodied i n i t s own production.
The c o r n socially n e c e s s a r y to p r o d u c e a unit of n e t c o m m o d i t y - c o r n ( t h e amount,
that i s , of s e e d - c o r n and w a g e s - c o r n u s e d up in an ideal input-output s y s t e m
w h e r e m a n u f a c t u r i n g production would h a v e been s c a l e d down just a s m u c h a s i s
needed n o t to p r o d u c e n e t m a n u f a c t u r e s f o r t h e p r o p r i e t o r s ' c l a s s ) h a s to be l e s s
than unity, o r e l s e t h e s y s t e m would be unproductive.

Q u e s n a y ' s r a t e s of r e -

production : 100% n e t o r 150% g r o s s r e p r o d u c t i o n - including the i n t e r e s t on
f i x e d c a p i t a l - s e e m t o i m p l y t h a t 1/1. 5 productive o r d i r e c t c o r n ( s e e d s and
a g r i c u l t u r a l w a g e s ) g o e s into the production of one unit commodity c o r n .
In M a r x ' s t e r m s :
sc
-

-

Vc

seed corn

Sc .! Cc

=

--

surplus corn

+

surplus corn

wages c o r n

-

1

-

1.5

1 + 1

+ feed grain

=

seed corn 4 wages c o r n

VC

2
--

2 + 1
14-1

Now w e c a n calculate the c o r n - v a l u e of c o m m o d i t y - c o r n r e l a t i v e to t h e c o r n value of m a n u f a c t u r e s ( a s s u m i n g , a s above, that we a r e dealing with p h y s i c a l
u n i t s of c o r n , s a y Q m s , and unit p h y s i c a l m e a s u r e s of m a n u f a c t u r e s ) :

Xc

=

unit c o r n - v a l u e of c o m m o d i t y c o r n

=

total c o r n r e q u i r e m e n t s
g r o s s output of c o r n

-

�Xm

=

-

2

total c o r n u s e d up in MNF
- g r o s s output of M N F
(amc)

3

(units MNF)

=

unit c o r n - v a l u e of M N F ' s
cm
Cm

+

(4

Vm

+ Vm

=

4 Sm

-

Aggregate value of production in t e r m s of c o r n :
5 unitsof corn

" Xc +

3 unitsMNF

" Am

=

5'

3
2
4 3'-- = 5(Qmc

5

3

R e l a t i v e exchange value of MNF in t e r m s of c o r n :
A
m
Ac

=

( Q m c o r n ) /(units M N F )
(Qm corn)/(a m corn)

=

( a m corn)

--

(unit MNF)

2/3
-

=

1.11

3/5

Now, s i n c e the m o n e y value of both one Q m c o r n and a p h y s i c a l unit of M N F i s
equal to unity (for t h i s i s what t h e p r o p r i e t o r s ' c l a s s g e t s a g a i n s t 2 u n i t s money
rent) :

(
(

R e n t = 2$ --

1 $ = 1 unit M N F
1 $ = 1 Qm c o r n

$/unit MNF
$ / ~ mc o r n

=
=

1
1

D

L

Relative p r i c e

=

2
PC

= Qm c o r n
unit MNF

=

1

11

q . e. d.

The s c h e m e i s p a r a l l e l to M a r x ' s dual t r e a t m e n t of l a b o u r , whose u s e value,
a p p r o p r i a t e d by t h e c a p i t a l i s t i n production, e x c e e d s i t s exchange value.
S i m i l a r l y f a r m e r s do not "pay back" t o land and a g r i c u l t u r a l l a b o u r in the f o r m
of s e e d s and wages t h e f u l l amount of t h e i r value i n u s e .

Soil and a g r i c u l t u r a l

l a b o u r a p p e a r h e r e a s c o n t a i n e r s of p r o d u c t i v e c o r n , a s c o r n i n a t r a n s f o r m e d
a p p e a r a n c e , j u s t a s the w o r k e r contains l a b o u r - p o w e r i n the M a r x i a n t h e o r y
of value and g e t s a m e r e r e s t i t u t i o n of it a f t e r e x e r t i n g it i n t h e f o r m of living
labour o r labour activity.
Cm(Qm c o r n )
- 2
In f a c t m o r e s t r i c t would be C,(unit
MNF) - 3
since no " d i r e c t
corn" i s u s e d i n M N F production, s o t h a t V m = 0 and t h e r e f o r e
Sm = 0 .

X

--- .

�A s to t h e s e c o n d point mentioned above, in addition to h e 5 billion worth of c o r n
annually p r o d u c e d i n a g r i c u l t u r e this s e c t o r p r o d u c e s a f u r t h e r billion, which i s
n o t accounted f o r i n the Tableau ( a s Quesnay himself pointed out) in t h e f o r m of
feed grain.

X

T h i s i t e m c a n s t a n d f o r o u r p u r p o s e s a s a r e p r e s e n t a t i v e of d i f f e r e n t

t y p e s of fixed c a p i t a l annually u s e d up

-

c a t t l e being h e r e fixed capital and f e e d

g r a i n a proxy f o r t h e d e p r e c i a t i o n flows and up-keep c o s t s a s s o c i a t e d to the f o r m e r .

Q u e s n a y ' s point of view i s that t h i s constant c a p i t a l , s i n c e i t d o e s not c i r c u l a t e in
t h e s t r o n g s e n s e , t h a t i s , between c l a s s e s , can b e d i s p e n s e d with in the accounting
e x e r c i s e s , p r o v i d e d that i t s availability y e a r a f t e r y e a r i s a s s u r e d .

The s a m e

point i s m a d e , explicitly o r not, i n r e g a r d to the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r , though
t h e r e the e n t i r e i s s u e i s l e s s i m p o r t a n t ; m o s t a n a l y s e s h a v e i n t e r p r e t e d the
point, in t h e context of manufacturing, a s r e f l e c t i n g the h i s t o r i c a l f a c t t h a t no
m a c h i n e r y w a s a s s u m e d to be i n u s e t h e r e , o r , i n o t h e r w o r d s , that m a n u f a c t u r e s
w e r e produced on a n a r t i s a n a l b a s i s .

It should b e c l e a r i n t h e light of t h i s a r t i c l e ,

h o w e v e r , t h a t the "no m a c h i n e r y " c l a u s e i s n o t n e c e s s a r i l y implied i n t h e m o d e l ,
but only the f a c t t h a t m a c h i n e r y i s not p r o d u c e d outside the worlcshop t u r n i n g o v e r
common manufactures.
Q u e s n a y ' s s t a n d m i g h t be s u m m e d up in t h e t e r m s u s e d by M a r x a s c o r r e s p o n d i n g
to a situation w h e r e fixed capital goods, e x i s t i n g o r not, h a v e n o t b e c o m e c o m m o d i t i e s and s c a r c e l y c i r c u l a t e within e a c h c l a s s (and not a t a l l between c l a s s e s ) .

XX

T h i s c o n s t i t u t e s an i n t e r e s t i n g clue f o r t h e c o r r e c t u n d e r s t a n d i n g of t h e developm e n t of P o l i t i c a l Economy; I will come back to t h i s s u b j e c t i n t h e l a s t s e c t i o n of
this article.

X

Meek (1963, p . 2 8 3 and f f . ) c o n s t r u c t e d the accounting s y s t e m a p p r o p r i a t e
to the c o r r e s p o n d i n g 6 billion r e p r o d u c t i o n .
XX

The p a s s a g e s w h e r e the d e p r e c i a t i o n flows i n t h e a g r i c u l t u r a l s e c t o r a r e
m a d e out to b e c o m p o s e d of m a n u f a c t u r e s ( t o o l s , p a r t s ) h a v e t o be r u l e d
o u t i n the context of the o v e r a l l m o d e l (Meek, 1963, p. 279, n. 5 ) .

�111.

Quesnay v e r s u s R i c a r d o on T r a d e

T h e slogan " l a i s s e z f a i r e , l a i s s e z p a s s e r " i s u s u a l l y linked to the P h y s i o c r a t s though i t p r o b a b l y w a s f i r s t utilized by t h e p r e - P h y s i o c r a t Boisguillvert.

What

i s l e s s commonly r e a l i z e d i s t h a t the economic m e a n i n g of t h e slogan i s exactly
t h e c o n t r a r y of what f r e e t r a d e h a s come to m e a n in the Anglo-Saxon t r a d i t i o n .
F r e e T r a d e m e a n t f o r the P h y s i o c r a t s f r e e d o m

within the nation (and
of t r a d e --

i n t h i s they w e r e pointing to the s a m e integration o r unification of the n a t i o n a l
m a r k e t to which the M e r c a n t i l i s t s referred) and f r e e e x p o r t of c o r n , not p r e c i s e l y
f r e e import.

N. J. W a r e (1931), who d r a w s e x t e n s i v e l y on L e M e r c i e r d e l a

R i v i e r e , n e a t l y e m p h a s i z e d t h i s point.
L e M e r c i e r went f u r t h e r than t h a t , f o r h e m a d e c l e a r t h a t a f t e r the o p t i m u m
m o d e of production w a s a t t a i n e d foreign t r a d e would be u n n e c e s s a r y - although
i t would have to b e a n open p o s s i b i l i t y in the way of a r e g u l a t o r of p r i c e .
According to La M e r c i e r :

"A nation, o n c e a r r i v e d a t the b e s t p o s s i b l e conditions, h a s
no m o r e u s e f o r the h e l p of f o r e i g n t r a d e . . . i t s e x t e r n a l
t r a d e d i m i n i s h e s in the s a m e r a t i o a s i t s i n t e r n a l t r a d e inx
creases''.
T h u s , i n t h e t r a n s i t i o n between the two e q u i l i b r i a , t r a d e p l a y s a leading r o l e
( s e e the P r e m i e r P r o b l ' e m e Economique, Quesnay, 1888). F r e e e x p o r t of c o r n
p u s h e s g r a i n p r i c e s up s o t h a t the new c a p i t a l i s t f a r m e r i s a b l e to quickly r e c o v e r the a d v a n c e s n e c e s s a r y to s e t i n motion the n e w m o d e of production with
h o r s e s and l a r g e s c a l e exploitation of land.

At t h e s a m e t i m e , f r e e i m p o r t of

m a n u f a c t u r e s c o m p e t e s away m a n u f a c t u r e r s ' p r o f i t s , s o t h a t the l a t t e r a r e not
a b l e t o i m p a i r t h e s m o o t h r e p r o d u c t i o n of t h e huge c a p i t a l o u t l a y s m a d e i n t h e
n e w m o d e of production.
X

L e M e r c i e r (quoted i n N. J . W a r e , 1931) s o u n d s v e r y m u c h lilce t h e Keynes of
"On National Self-Sufficiency'' who s a i d : l e t p r o d u c t i o n b e h o m e - s p u n w h e n e v e r
p o s s i b l e , a n d , a b o v e a l l , l e t finance b e p r i m a r i l y n a t i o n a l . Self-sufficiency,
h e a d d e d , i s a c o s t we can afford.

�Once t h i s new mode of p r o d u c t i o n ( c e r t a i n l y n o t a m e r e new "technique" s i n c e new
s o c i a l r e l a t i o n s h i p s a r e involved i n t h e change) i s f i r m l y e s t a b l i s h e d , h o w e v e r ,
f r e e t r a d e m e a n s only that t h e new c o m m o n e r l a n d o w n e r s do not have to w o r r y
x
about a s h a r p f a l l i n c o r n p r i c e s when l a r g e e x c e d e n t s a r e obtained.
Quesnay
h a s o b s e r v e d t h a t a f t e r y e a r s of plenty, f a m i n e i n v a r i a b l y s e t in.

F a r m e r s would

c u t production down to the l e v e l s a t which t h e i r b a r e s u b s i s t e n c e w a s a s s u r e d and
s c a r c i t y would e n s u e .

(The s a m e kind of r e a s o n i n g s u s t a i n s m o d e r n p o l i c i e s of

p r o t e c t i o n to a g r i c u l t u r e , in the f o r m of d i r e c t s u b s i d i e s to f a r m e r s and g u a r a n t e e d
p u r c h a s e s of s u r p l u s c o r n by the State, a s well a s in the f o r m of i n c e n t i v e s to
l i m i t cultivated l a n d . XX)
The situation s t a n d s i n total c o n t r a s t with R i c a r d o ' s c o m p a r a t i v e c o s t d o c t r i n e ,
a t l e a s t a t f i r s t sight.

E n g l a n d ' s population i n t e n s i t y put l a n d o w n e r s i n t h e

position of r e a p i n g a l l the benefits of growth, eventually putting a d r a g on t h e
latter.

In a situation of d e c r e a s i n g r e t u r n s to l a b o r and c a p i t a l p a r a l l e l i n g pop-

ulation growth a n d the exhaustion of land of good quality, the only way out f o r t h e
English dominant c l a s s w a s t o r e l y in the expansion of m a n u f a c t u r i n g a g a i n s t t h e
i n t e r e s t s of l a n d e d c l a s s e s , i . e . , abolishing t h e C o r n L a w s and getting c h e a p
corn from abroad.

Q u e s n a y ' s insight i s s t i l l v a l i d t h e r e , f o r f o r e i g n c o r n n o t

being " s a f e c o r n " i n c a s e of w a r , w a r had t o p r e c e d e i t s d e l i v e r y

-

both ideo-

l o g i c a l w a r ( E n g l i s h p o l i t i c a l e c o n o m i s t s t r y i n g t o convince a g r i c u l t u r a l n a t i o n s
of t h e i r own i n t e r e s t i n s p e c i a l i a l i z i n g i n c o r n e x p o r t s to England) and v e r y m a t e r i a l

x

Could t h ~ sbe i n t e r p r e t e d a s a dynamic l i n e a r p r o g r a m f o r the t r a n s i t i o n p e r i o d ?
After the o p t i m u m had been attained, then, e x t e r n a l m a r k e t s would b e brought to
b e a r to i m p e d e p o s i t i v e s u r p l u s e s to b e c o m e f r e e goods which would o t h e r w i s e
downgrade the s y s t e m back t o w a r d s the s t a r t i n g point, given the identification
between s u r p l u s a p p r o p r i a t o r s and c o n t r o l of the e n t i r e p r o c e s s .

XX

P e r h a p s the m a i n d i f f e r e n c e between the P h y s i o c r a t i c p r e s c r i p t i o n and Nixon's
c o n t r o l of wages and p r i c e s ( f a r f r o m the " l a i s s e z f a i r e , l a i s s e z p a s s e r " f o r m u l a ,
i n d e e d , but leaving f a r m p r i c e s f r e e to r i s e ) i s t h a t f o r t h e l a t t e r s u r p l u s c o r n i s
v a l u e , not b e c a u s e t h e well-being of the m a s s e s and the m e a n s to wage s u c c e s s f u l
w a r s have to be a s s u m e d , but b e c a u s e having l o s t a w a r t h e G o v e r n m e n t s t i l l h a s
to p a y f o r the c o r r e s p o n d i n g f o r e i g n debt - and h e i s paying i t i n c o r n , a s e v e r y o n e
knows. C o l b e r t - r e m e m b e r - had m a n a g e d t o wipe out t h e K i n g ' s debt b e f o r e the
P h y s i o c r a t s w e r e writing.

�w a r (the English F l e e t showing the f l a g i n the c o a s t s of P o r t u g a l e v e r y t i m e t h a t
l o c a l p r o d u c e r s of clothes t r i e d to g e t s o m e p r o t e c t i o n f o r t h e i r e m e r g i n g i n dustries).
Thus, even if the P h y s i o c r a t i c f o r m u l a m i g h t a p p e a r a s a p e r f e c t complement of
R i c a r d o ' s d o c t r i n e s e e n f r o m t h e o t h e r s i d e of t r a d e , t h e r e v e r s i b i l i t y i s not
completely legitimate.
i n the l a s t r e s o r t .
modities.

The nation producing b a s i c c o m m o d i t i e s s t a n d s to gain

basic comC o m m o d i t i e s a r e not produced t o u t c o u r t , but by -

The Millian couching of t h i s duality in t e r m s of r e c i p r o c a l demand, and

then in t e r m s of d i f f e r e n t e l a s t i c i t i e s of demand, d o e s not c a t c h , I think, the
m i s s i n g link i n t h e o r i g i n a r y R i c a r d i a n a p p r o a c h : on the c o n t r a r y it adds to it
f u r t h e r r e s t r i c t i o n s in f a c t (demand a g g r e g a t i o n ) .
Everything i s fine f o r everybody s o long a s n a t i o n a s do n o t f e e l t h r e a t e n e d by e a c h

o t h e r , e i t h e r by t h e i r p r e t e n s e of i m p r o v i n g t h e i r r e c i p r o c a l t e r m s of t r a d e o r by
colliding i n t h e p r e t e n s e of s e c u r i n g domination o v e r t h i r d c o u n t r i e s ( t o obtain the
l a t t e r ' s b a s i c s a s well a s s e c u r e t h e i r m a r k e t s ) .

In Q u e s n a y ' s view, F r e n c h

i n d u s t r y had to "pay a subsidy" to a g r i c u l t u r e ( i . e . r e n o u n c e n e t p r o f i t s ) s o t h a t
the nation would be a b l e to peacefully e x e r c i s e in t r a d e the p o w e r given h e r by h e r
abundant endowment of good land.

The English b o u r g e o i s i e , i n s t e a d , had to be-

c o m e i m p e r i a l i s t b e f o r e it w a s too l a t e , that i s , b e f o r e i t s r e a l w e a k n e s s a p p e a r e d .
T h e r e a r e i n s t a n c e s w h e r e Quesnay s e e m e d to r e a l i z e to what extent the c o r n f r o m
Pennsylvania was a t h r e a t to his entire doctrine.

It w a s q u i t e c l e a r to the P h y s i o -

c r a t s t h a t the m a r k e t value of production depended on d e m a n d
n o r m of value ("so i s the m a r k e t , so i s reproduction").

-

c o s t providing the

Only with Turgot,

X

how-

e v e r , did the P h y s i o c r a t s r e a l i z e that (not only t h e North A m e r i c a n English
c o l o n i e s , but a l s o ) an i n n e r development of the v e r y c a p i t a l i s t m o d e of production
they h e r a l d e d would definitively b l e s s the i n d u s t r i a l b o u r g e o i s i e - f i r s t of a l l i n
X

See I. C . Lundberg (1964) w h e r e i t i s c a r e f u l l y shown t h a t i t i s f r o m T u r g o t ' s
work t h a t A. Smith b o r r o w e d n o t only g e n e r a l i n s p i r a t i o n but the v e r y t e r m
'capital'.

�England - a s the c l a s s of t h e f u t u r e .

F a r f r o m m a n u f a c t u r i n g becoming a b r a n c h

of a g r i c u l t u r e , a s they p r e t e n d e d , a g r i c u l t u r e would i t s e l f become a branch of i n dustry.
Q u e s n a y ' s l a s t writing on e c o n o m i c s ( L e t t r e du F e r m i e r a s o n P r o p i e t a i r e and
L e t t r e du p r o p i e t a i r e a s o n f e r m i e r , 1768, in Quesnay, 1888) i s a d e s p e r a t e
a t t e m p t to c o u n t e r a c t the a r g u m e n t , a l r e a d y p e r v a d i n g F r a n c e i t s e l f , that
' s a t i s l a c t i o n ' ("jouissance") w a s the b a s i s of value, s o that newly c r e a t e d n e e d s
( i . e. f o r m a n u f a c t u r e s ) should be welcome in a g r i c u l t u r e i t s e l f .

Urban and r u r a l

m a r k e t s would s t i m u l a t e e a c h o t h e r , once a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m w a s e s t a b l i s h e d ,
to the e x t e n t that m a n u f a c t u r e s would become a n e c e s s a r y input in c o r n production;
to the e x t e n t , that i s , t h a t t h e a g r i c u l t u r a l wages w e r e t r a n s f o r m e d , and s u b s i s t e n c e b e c a m e a h i s t o r i c a l l y changing s t a n d a r d r a t h e r than a p h y s i c a l i n v a r i a n t
Quesnay himself w a s n e v e r totally c l e a r about the content of the f a r m e r ' s p u r c h a s e s of m a n u f a c t u r e s - g e n e r a l l y (and wrongly) i n t e r p r e t e d a s c o n s i s t i n g only
of t o o l s .

But, a s Malthus pointed out to R i c a r d o ,

X

a s soon a s p e a s a n t s and f a r -

m e r s s t a r t e d consuming m a n u f a c t u r e s , the o n e - c o m m o d i t y world of c o r n p r o ducing c o r n (and t h e r e f o r e t h e unambiguous c o r n r a t e of p r o f i t ) c e a s e d to m a k e
sense.
n e c e s s i t y of s u c h a development h a s to b e qualified i n the light of the
Still, t h e f a c t that i t was England (not F r a n c e , "the a g r i c u l t u r a l country") w h e r e c a p i t a l i s m
took the l e a d - and we know t h a t the t r a n s f o r m a t i o n of m a n u f a c t u r e s into i n t e r n a t i o n a l l y b a s i c c o m m o d i t i e s w a s the only way out f o r t h e English b o u r g e o i s i e .

This

i s not s a i d to imply t h a t c a p i t a l i s m could have p r o c e e d e d o t h e r w i s e ( I e m p h a s i z e d
above t h e l o g i c a l a s well t h e h i s t o r i c a l weakness of P h y s i o c r a c y in i t s relation to
t h e genetic conditions of a p r e d o m i n a t e l y a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m , i t s l e a d o v e r
r e a l d e v e l o p m e n t s , a s a g a i n s t t h e lag behind t h e m t h a t c h a r a c t e r i z e both Smith1s
a n d R i c a r d o ' s d o c t r i n e s i n r e l a t i o n to t h e i r s o c i e t y and t i m e ) .
X

See S r a f f a (1970), p. xxxii

But it i s i m p o r t a n t

�t o b r i n g to b e a r the contingency of such developments on t h e a c t u a l path of the
o v e r a l l development of c a p i t a l i s m , that i s , the s h o r t c u t s t h a t h i s t o r y finds and
t h e l i k e l y consequence t h a t h i s t o r y a p p e a r s then m o r e obvious than i t a c t u a l l y i s i f I m a y put i t this way.

A f t e r what h a s been s a i d , i t should be c l e a r why the English c l a s s i c i s t s (whose
d o c t r i n e e x p r e s s e d an a l l i a n c e between b o u r g e o i s and w o r k e r a g a i n s t landowners h i p ) substituted l a b o u r f o r c o r n - o r l a b o u r f o r land a n d a g r i c u l t u r a l l a b o u r - a s
t h e s t a n d a r d of value.

M o r e p r e c i s e l y : i t should be c l e a r that t h i s t u r n of the

-

-

h i s t o r v of economic thought i s not a m e r e logical m i r r o r of what t h e r e a l d e t e r jeii&amp;re,"=.~P of- ih.?.w,?icle:krmir~ai-i/,r.;,i oi: *'lib..m.o$!i ..dp!:.~.ii+
: %:!?+?n.
m i n a t i o n s of a pure c a p i t a l i s t m o d e of
they developed i n a p a r t i c u l a r
country.

That i s , England h a d l a b o r and l a c k e d c o r n , w h e r e a s t h e situation of the

F r e n c h countryside w a s t h e r e v e r s e .

X

Q u e s n a y , h o w e v e r , w a s contemptuous of the n e c e s s i t y of m e n ("whose p h y s i c a l
constitution shows only n e e d s " ) and s t r e s s e d the p r i o r i t y of c a p i t a l .

He was p e r -

h a p s m o r e d i s t r e s s e d by t h e f a c t that the s o n s of the f a r m e r s fled t h e countryside
taking s o m e of t h e f a m i l y ' s wealth with t h e m , than by t h e m e r e d e s e r t i o n of land by
people.

H i s r e m a r k s on what a good a r m y i s ( s e e above, p. 7 ) ,

XX

a n d on the

c a p i t a l - i n t e n s i v e c h a r a c t e r of l a r g e s c a l e a g r i c u l t u r e a r e equally definite in this
respect.

H i s value t h e o r y w a s then in a s e n s e m o r e " c a p i t a l i s t " than t h e English

c l a s s i c a l theory
T h i s i n t e r n a t i o n a l a s p e c t of t h e t h e o r y of value u n d e r c a p i t a l i s m , o r i n o t h e r
w o r d s , the national s p e c i f i c i t y of c a p i t a l i s t development, and t h e r e f o r e of t h e
d e v e l o p m e n t of P o l i t i c a l E c o n o m y , i s worth a d e d i c a t e d , s e r i o u s r e v i v a l - I
X

It would be i n t e r e s t i n g to r e - m a k e R i c a r d o ' s n u m e r i c a l e x e r c i s e on
comp a r a t i v e advantage between, s a y , F r a n c e a n d England, not i n t e r m s of l a b o r v a l u e s ,
a s h e did, but in t e r m s of the c o r n content of c o m m o d i t i e s and i n v e s t i g a t e whether
i t i s t r u e t h a t the r e l a t i v e efficiencies would s t a y t h e s a m e .
XX

S e e a l s o Quesnay, 1888, pp. 219-220 and 245.

�s u g g e s t - e s p e c i a l l y in view of the m e s s into which the R i c a r d i a n o r i g i n s of the
m a i n s t r e a m of e c o n o m i c s have l e d u s when the m o m e n t c o m e s to s a y anything
m i n i m a l l y sound in the field of development economics and t r a d e .
F o r one thing, t h e P h y s i o c r a t s , d e s p i t e a l l a g r i c u l t u r a l r e v o l u t i o n s , have p r o v e d
r i g h t in the l a s t a n a l y s i s .

T r a d i n g m a n u f a c t u r e s f o r c o r n w a s not the long run

solution f o r England (though, who would deny i t , England h a s got a m o r e than
f a i r run f o r h e r m o n e y ! ) .

The Smithian a p p r o a c h of finding i n t r a d e "a vent f o r

s u r p l u s " - a concept v e r y m u c h P h y s i o c r a t i c i n e s s e n c e - coupled with s p e c i a l i zation in h a r d - c o r e b a s i c s , whose s u r p l u s e s constitute p r e c i s e l y t h e b a s i s of
t r a d e , i s proving t h e u l t i m a t e wisdom in the c o n t e m p o r a r y w o r l d .
Of c o u r s e i t can be s a i d that, i f not e x a c t l y R i c a r d i a n , the e n t i r e a r g u m e n t f i t s
p e r f e c t l y well the H e c k s h e r - O h l i n ( o r modified R i c a r d i a n ) f r a m e w o r k , w h e r e
technology cannot b a s e advantage - s i n c e i t i s a s s u m e d equally a v a i l a b l e e v e r y where

X

-

and t h e r e f o r e f a c t o r endowments h a v e t h e l a s t w o r d in t r a d e and

specialization.

Of c o u r s e , again, i t can be s a i d that England w a s s i m p l y too

Q1'P

s m a l l a n d had to wind up with a

5% of a g r i c u l t u r a l population in o r d e r

t o p r o d u c e s o m e c o r n a t a l l , t h a t i s to s a y , in o r d e r to p r o d u c e the c a p i t a l goods
n e e d e d to s u b s t i t u t e f o r the d i m i n i s h i n g quality of m a r g i n a l l a n d s .

It i s m o r e

f r u i t f u l , h o w e v e r , t o a p p r o a c h the question of the r e l a t i v e s c a l e s of s e c t o r a l
population a s having to do with the B r i t i s h E m p i r e a n d the p o s s i b i l i t y of t h e r e b y
getting cheap c o r n .

The ' E m p i r e ' c l a u s e i s n o t t r i v i a l h e r e , s i n c e , a s I hinted

b e f o r e , t h e c h e a p n e s s o r d e a r n e s s of f o r e i g n c o r n ( a t l e a s t of F r e n c h c o r n ) had
to do with the f a c t t h a t the P h y s i o c r a t s wanted to build a s t r o n g a r m y upon i t .
Thus any value t h e o r y , i f r e f e r r e d to a s o - c a l l e d closed e c o n o m y , h a s to b r e a k
down when the f a l s i t y of the c l o s e d n e s s a s s u m p t i o n r e v e a l s i t s e l f i n one way o r
X

An a s s u m p t i o n a l s o p r e s e n t in the T a b l e a u , w h e r e r e t u r n s w e r e calculated
on t h e b a s i s of m o r e advanced, c a p i t a l i s t E n g l i s h f a r m i n g .

�another.

X

F u r t h e r : t h e r e i s a s e n s e (only one to be s u r e ) i n which the P h y s i o -

c r a t i c t h e o r y of value w a s m o r e g e n e r a l than the c l a s s i c a l English l a b o u r t h e o r y
of value.

F o r t h e f o r m e r did n o t s t a n d i n contradiction with i t s own f o r m a l

r e q u i r e m e n t s r e g a r d i n g t h e i n t e r n a t i o n a l economy, while the English l a b o r
t h e o r y of value r e s t e d upon t h e falsification of t h e r e l a t i o n s h i p s between the
p r o d u c t i v e n e s s of l a b o r a n d the behavior of a g g r e g a t e , s o c i a l c a p i t a l i n foreign
countries.

Thus, if t h e p r o d u c t i v e n e s s of m a n u f a c t u r i n g l a b o r i n a f o r e i g n

c o u n t r y w a s l e s s than that of England (and it had to b e , given the i n i t i a l cond i t i o n s ) the f o r e i g n c o u n t r y had to buy i n England, and any a t t e m p t of f o r e i g n
p r o d u c e r s to a c t a s c o l l e c t i v e capital and i m p o s e r e s t r i c t i o n s on t r a d e h a d to be
impeded.

T h i s i s what, i n d i f f e r e n t ways, both R i c a r d o ' s d o c t r i n e and the Royal

F l e e t a c c o m p l i s h e d (the r e l a t i o n s h i p between d o c t r i n e and politics being a r a t h e r
c o m p l e x one - I a m not s u g g e s t i n g that R i c a r d o convinced f o r e i g n c o u n t r i e s , f o r
in t h i s c a s e , why the n e e d f o r a F l e e t ? ) .
It can be s a i d that Q u e s n a y ' s high p r i c e of c o r n depended on the s a m e a s s u m p t i o n .
But t h e r e i s a slight, c r u c i a l d i f f e r e n c e : any Input-Output t a b l e of the p e r i o d ,
i n c o r p o r a t i n g both m a t e r i a l i z e d and living l a b o r r e q u i r e m e n t s , would show why
t h e a g r i c u l t u r a l - n a t i o n h a d t h e advantage of playing on t h e o t h e r ' s m o r e p r e s s i n g
needs.

XX

I do not think that M a r x c o m p l e t e l y r e a l i z e d what w a s a t s t a k e h e r e .

Firstly,

h e s e t t l e d f o r the l a b o r t h e o r y of value b e c a u s e of i t s u n i v e r s a l i t y , b e c a u s e
X

Think of J. S. M i l l ' s c o n s i d e r a t i o n of t h e West Indies a s an ' i n t e r n a l s e c t o r '
of t h e B r i t i s h economy, a l o g i c a l r e q u i r e m e n t of the t h e o r e t i c a l a p p a r a t u s
handled by the c l a s s i c i s t s .
XX

T o d a y ' s n e o - R i c a r d i a n , " l i m i t s to growth" b r a n d of d o c t r i n e s in the m o s t
a d v a n c e d c o u n t r i e s , will hopefully be m a t c h e d by n e o - Q u e s n e y a n , neo-Smithian
t h e o r i e s in the o i l , c o p p e r (and so on) p r o d u c i n g c o u n t r i e s . Yet the l a t t e r m a y
o r m a y not r e a l i z e that t h e m i n i m u m s c a l e c o n s t r a i n t will r e d u c e t h e m to p o w e r l e s s t o y s in t h e h a n d s of the i m p e r i a l nations, e s p e c i a l l y s i n c e t h e i r c o m m o d i t i e s
a r e not b a s i c s i n t h e i r own production m a t r i x .

�l a b o r t i m e (and not c o r n and c e r t a i n l y not capital) i s t h e m e a s u r e of value f o r
the m o s t universal c l a s s .

But s e c o n d l y , the d i s c i p l i n e he methodically i m p o s e d

on h i m s e l f a s to the sequence of h i s i n q u i r y , leaving the c o n c r e t e , complex
aggregates

-

s t a t e , world t r a d e - until t h e v e r y l a s t (which n e v e r c a m e out),

m a y account for this lacuna.

Socially n e c e s s a r y l a b o r , t h e m e a s u r e of value,

i s not the s a m e a s i n t e r n a t i o n a l l y n e c e s s a r y l a b o r , s o t h a t l a b o r s of equal
d u r a t i o n s would not exchange equally i n world t r a d e .

L e t m e advance a p r o -

position which c e r t a i n l y r e q u i r e s m u c h m o r e than a l i n e to a c q u i r e total signi-

*#?is

f i c a n c e : the p r o b l e m i s t h c t \ ' u n i v e r s a l c l a s s ' i s p r e c i s e l y not u n i v e r s a l - in
o t h e r w o r d s , that no s u c h thing a s the world p r o l e t a r i a t e x i s t s yet.
In s o m e i n s t a n c e s M a r x c a m e c l o s e to the s u b j e c t a n d even r e p e a t e d word f o r
word what Quesnay had to s a y about t h e effects on working p e o p l e ' s welfare of
t h e p a i r "high s a l a r i e s - h i g h p r i c e of corn" a s a g a i n s t the not a s good "low
s a l a r i e s - l o w corn" (not a s good b e c a u s e w o r k e r s ' s a v i n g s , if any, would be
w o r t h m o r e m a n u f a c t u r e s in the f i r s t p a i r ) ( s e e Q u e s n a y , 1888, P r e mier
P r o b l ' e m e Economique) - a n d he didn't acknowledge h e r e h i s s o u r c e , a v e r y
r a r e behavior in M a r x .
The f a c t i s t h a t M a r x clumped the c o n c e r n about a g g r e g a t e r e p r o d u c t i o n - not
of a n y l a r g e s e c t o r s , but of the nation, of c a p i t a l a s a whole - which i s p r e s e n t
i n the P h y s i o c r a t s , t o g e t h e r with e a r l i e r a p p e a r a n c e s of " t r a n s v e s t i t e " c a p i t a l i s m .
T h e g e n e r a l , e s s e n t i a l f o r m of a p p e a r a n c e of c a p i t a l i s m would be that of the
"representative"

( " s u r r o g a t e " s o m e would s a y ) individual c a p i t a l of C a p i t a l ,

Volume I $ a n d then, m o r e openly, t h a t of t h e B r i t i s h c a p i t a l i s t of Volume 111,
s t r u g g l i n g not f o r s u r p l u s value but f o r p r o f i t s , and n e v e r a w a r e of h i s being a
p a r t of a m o r e g e n e r a l c a t e g o r y - s o c i a l capital, national c a p i t a l - whose
unique a i m w a s the snatching of s u r p l u s - v a l u e ( i t s own r e p r o d u c t i o n a s a s y s t e m ) .
A p a r a g r a p h in t h e G e n e r a l Introduction (1857, s e c t i o n 3 , " T h e Method of

P o l i t i c a l Economy") will h e l p h e r e to u n d e r s t a n d the t u r n of thought through which
M a r x w a s caught in the t r a p and m i s s e d the point ( o r r e l e g a t e d i t to t h e end, i f

�you p r e f e r ) of t h e r e a l , c o n c r e t e e x i s t e n c e of national, a g g r e g a t e c a p i t a l :
" T h e concept of n a t i o n a l wealth which i s i m p e r c e p t i b l y f o r m e d
i n the e c o n o m i s t s of t h e XVIIth and which i n p a r t continues to
be e n t e r t a i n e d by t h o s e of the XVIIIth, i s that wealth i s p r o duced s o l e l y f o r the S t a t e , but t h a t the p o w e r of t h e l a t t e r i s
p r o p o r t i o n a l to t h a t wealth. It w a s a s y e t a n unconsciously
h y p o c r i t i c a l way in which wealth announced itself and i t s own
production a s the a i m of m o d e r n s t a t e s , c o n s i d e r i n g the l a t t e r
m e r e l y a s a m e a n s f o r the production of wealth. " (Quoted f r o m
M c L e l l a n d l s edition of M a r x ' s C r u n d r i s s e , p . 4 2 . My e m p h a s i s ) .
T h a t i s not m e r e l y a c u t e , but one of t h o s e i n s i g h t s which m a d e of M a r x t h e
g r e a t e s t of the s c h o l a r s i n P o l i t i c a l Economy, s i n c e h i s f o c u s e m b r a c e d both
p o l i t i c a l economy and p o l i t i c a l e c o n o m i s t s a s well in connection to the f o r m e r

(ad not p u r e l y a s c h a r a c t e r s in a m o r e o r l e s s n i c e l y c o m p o s e d s u c c e s s i o n of
i d e a s a n d schools

-

t h a t u n r e a l c a t e g o r y called ' t h e h i s t o r y of thought').

Yet,

h e r e M a r x i s bound by the v e r y s a m e l i m i t s t h a t m a d e h i s G e n e r a l Introduction
i n t o a n i m p a s s e , f o r h e w a s not able t h e r e to decide upon any g e n e r a l law a s t o
t h e r e l a t i o n s h i p between d i f f e r e n t l a y e r s in the s t r u c t u r e of i n q u i r y ( f r o m s i m p l e ,
a b s t r a c t c a t e g o r i e s to m o r e c o n c r e t e , m u l t i s i d e d , c o m p l e x o n e s ) and the t i m i n g
of t h e i r r e a l e m e r g e n c e a n d development a s phenomena in h i s t o r y .

X

What m a t t e r s h e r e i s t h a t , in t h i s c a s e , the concept of national wealth which t h e
P h y s i o c r a t s w e r e a b l e to i n t e g r a t e in t h e i r m o d e l f o r t h e c a p i t a l i s t mode of p r o duction, did not d i s a p p e a r i n the c l a s s i c a l P o l i t i c a l E c o n o m y of the XIXth, and
even, I would v e n t u r e , in t h a t of t h e XXth c e n t u r y (until i t s being r e s c u e d by
Keynes f r o m what h e thought the R i c a r d i a n m u d - r e m e m b e r Keynes' p u r p o s e f u l
r e h a b i l i t a t i o n of M e r c a n t i l i s m ) .

T o the extent that t h e concept d i s a p p e a r e d it w a s

a l s o an unconscious d e c e p t i o n - f o r i n f a c t it m a t t e r e d .
-

The concept of national

wealth l i v e d p e r h a p s a s u b o r d i n a t e life ( a s M a r x h i m s e l f would h a v e put i t ) ,
X

S o m e s i m p l e c a t e g o r i e s b e a r an ante-deluvian e x i s t e n c e a s c a t e g o r i e s , he
s a i d . But do t h e i r r e a l , h i s t o r i c a l c o u n t e r p a r t s a c q u i r e a l s o t i m e p r e c e d e n c e
o v e r m o r e complex, developed s e t s of s i m p l e c a t e g o r i e s ? Ca depend, w a s
h i s a n s w e r . And he s e t t l e d then f o r a s t r u c t u r a l i s t view of s o c i a l f o r m a t i o n s .

�i n t e g r a t e d i n a n d by t h e p e r v a d i n g , c a t e g o r i c a l e x i s t e n c e of c a p i t a l - whose
a n a l y s t s m a d e l i t t l e , s c o r n f u l even, m e n t i o n of t h e State a s s u c h .
M a r x , I hold, w a s l i a b l e h e r e of t h e s a m e contempt f o r the p a s t t h a t h e
unveiled s o often in political e c o n o m i s t s .

He saw t h e M e r c a n t i l i s t - P h y s i o c r a t i c

p e r i o d , t h a t i s , a s a s i m p l i f i e d r e p l i c a of t h e c o n t e m p o r a r y , full-fledged P o l i t i c a l
E c o n o m y of t h e XIXth.

The lip s e r v i c e t h a t t h e P h y s i o c r a t s payed to t h e King

a n d State w a s indeed a n "unconsciously h y p o c r i t i c a l way" in which c a p i t a l i s m
announced itself b e f o r e swallowing both State and King (and i t could even be
shown, probably, that the new c o m m o n e r l a n d o w n e r s e m e r g i n g f r o m the r a n k s
of b u r e a u c r a c y , whose i n t e r e s t s t h e P h y s i o c r a t s p e r s o n i f i e d and defended,

X

n e e d e d the K i n g ' s s u p p o r t to b e a t down t h e feudal l a n d o w n e r s ' r e s i s t e n c e to
t h e i r a s s e r t i o n a s a n hegemonic c l a s s ) .
m a t t e r the King of England

-

But n e i t h e r the S t a t e - n o r f o r that

c e a s e d to e x i s t i n s i d e c a p i t a l i s m .

R a t h e r , they

a c q u i r e d a new f o r m , to which c a p i t a l i s m r e s o r t e d once a n d a g a i n - a n d i n c r e a s i n g l y s o f r o m the 1 9 3 0 ' s on, down to the p r e s e n t wage and p r i c e c o n t r o l s .

The sub-

ordinate level acquires again p r e - eminence.
But i n t h e p r o c e s s we a r e l e f t without a t h e o r y of a g g r e g a t e c a p i t a l , without a
p o l i t i c a l economy of n a t i o n - s t a t e s and of t r a d e between t h e m .

XX

Thus any

a t t e m p t to r o o t h i s t o r i c a l l y a t h e o r y of t h e i n t e r n a t i o n a l e c o n o m y h a s t o go a long
w a y back to t h e point w h e r e the s u b j e c t s of s u c h a n i n q u i r y - the n a t i o n - s t a t e s w e r e s t i l l conceptually a l i v e .

T h i s i s a n e c e s s a r y s t e p if a t l e a s t one wants to

avoid t h e p u r e t r a n s p o s i t i o n of the behavior of m i c r o e c o n o m i c individuals d r e s s i n g
X

See t h i s point convincingly s t a t e d a s f a r back a s i n 1931 by N. J. W a r e . His
a p p r o a c h , though, e m p h a s i z e s too heavily the c l a s s conflict s i d e of t h e a n a l y s i s
t o catch the e n t i r e significance of P h y s i o c r a c y in the d e v e l o p m e n t of P o l i t i c a l
Economy.

XX

I s t r o n g l y f e e l t h a t t h e w e a k n e s s of the M a r x i a n t h e o r y of i m p e r i a l i s m h a s i t s
o r i g i n i n t h i s v e r y f a c t . The p e t t y - b o u r g e o i s ideology of the English working
c l a s s ( E n g e l s ) , i t s o p p o r t u n i s m ( L e n i n ) , w a s linked by t h o s e M a r x i s t s to
i m p e r i a l i s m , but n e v e r i n a totally s a t i s f a c t o r y way. I m p e r i a l i s m h a d to be e x plained i n a l m o s t m i c r o e c o n o m i c t e r m s (through the falling r a t e of p r o f i t and
t h e l i k e ) - a h o p e l e s s e n t e r p r i s e . S e e , h o w e v e r , the wonderful E n g e l s ' P r e f a c e
to t h e E n g l i s h edition of Utopian a n d Scientific S o c i a l i s m .

�a s n a t i o n s in which the conventional t h e o r y of t r a d e c o n s i s t s ( a s i d e f r o m the
t e c h n i c a l p r o b l e m s involved).

In this t r a n s p o s i t i o n a f e w i m m o b i l i t y r e s t r i c t i o n s

a r e added h e r e and t h e r e j u s t t o m a k e the g a m e w o r t h t r y i n g .
obviously not enough.

That's a l l

-

and

�IV.

Some Conclusions on Values, P r i c e s and P r o f i t s

Quesnay introduced v a r i a t i o n s of r e l a t i v e p r i c e s in t h e study of d i s e q u i l i b r i u m

- consist.
e c o n o m i c s in which m a i n l y t h e two P r o b l b m e s Economiques

But, a s

I s a i d , p r i c e s cannot b e d e r i v e d out of t h e Tableau, which i s p r e s e n t e d in m o n e y value t e r m s .

N e v e r t h e l e s s , c e r t a i n conditions of t h e p r i c e and value relation-

s h i p s and t h e i r effects on the r a t e of p r o f i t can be i n v e s t i g a t e d i n t h e g e n e r a l
In this s e c t i o n I will d e a l with both t h i s question

e q u i l i b r i u m of the Tableau.

a n d the meaning of the l i m i t e d c i r c u l a t i o n of c a p i t a l i n Q u e s n a y ' s w o r l d , in the
context of t h e development of P o l i t i c a l Economy.
XXX

The f i r s t a p p e a r a n c e of t h e production m a t r i x o r Tableau in money t e r m s ,
omitting the i n t e r n a l flow in t h e m a n u f a c t u r i n g (MNF) s e c t o r a s well a s " i n t e r e s t
goods" in a g r i c u l t u r e , i s the following :

TWQ u n i t s worth of c o r n , including w a g e s , and one unit w o r t h of MNF a r e used
u p i n a g r i c u l t u r e , whose output i s worth 5 u n i t s .

Two u n i t s worth of c o r n a r e u s e d

up i n the M N F s e c t o r p r o d u c i n g 2 u n i t s w o r t h of MNF.

Assuming in principle

two d i f f e r e n t r a t e s of p r o f i t :

P r i c e s d i s a p p e a r f r o m t h e s y s t e m and r 2 , given the f i g u r e s , h a s to b e z e r o
s i n c e the 2nd equation i s ( 2

+ 0) (1 +r2) =

2.

Then a r a t e of p r o f i t i s d e t e r -

m i n e d in t h e c o r n s e c t o r independently of p r i c e s , f o r t h e f i r s t equation b e c o m e s

�( 2 f 1 ) ( 1 C r l ) = 5.

Thus the Tableau,
a s it a p p e a r s , i m p l i e s the non-

p r o d u c t i v e n e s s of t h e M N F s e c t o r , fulfilling t h e a s s u m p t i o n s of the P h y s i o c r a t i c
t h e o r y , with independence of any s t a t e m e n t about p r i c e s

-

and a l s o a d e t e r m i n a t e

productiveness in agriculture.
The s t r o n g e s t a s s u m p t i o n in the obtention of t h i s r e s u l t i s of c o u r s e a22 = 0,
t h e a b s e n c e of a n i n t e r n a l consumption of M N F within t h e s e c t o r which p r o d u c e s
them.
T h e only d e t e r m i n a t i o n s w e can g a t h e r about p r i c e s a r e d e r i v e d considering t h e
-1
g e n e r a l input-output r e q u i r e m e n t that Ap = P Af P
f o r a t a b l e in m o n e y t e r m s ,
where

Ap, Py

a r e t h e p r o d u c t i o n m a t r i c e s i n m o n e y and p h y s i c a l t e r m s r e s p e c t i v e -

l y , and P i s the p r i c e v e c t o r ( t h e f i r s t m a t r i x only being known).

In this c a s e :

which g i v e s ,

s o t h a t if we m a k e p l = 1, we get p2 = a12, which t e l l s u s t h a t the p r i c e of MNF
in t e r m s of c o r n i s equal t o the c o r n r e q u i r e m e n t in p r o d u c i n g a p h y s i c a l unit
of M N F ( a l s o c o n s i s t e n t with the p h y s i o c r a t i c a s s u m p t i o n s and following f r o m
a 2 =~ 0 ) .
the M N F

T h i s m i g h t b e t a k e n a s a n e x p r e s s i o n of Q u e s n a y ' s r e a s o n s i n o m i t t i n g

--+ M N F

flow i n t h e Tableau : i t g r e a t l y s i m p l i f i e s t h e c o n s i s t e n c y

r e q u i r e m e n t s of h i s a s s u m p t i o n s .
Now, going around the question of the o m i s s i o n of s u c h a flow, l e t u s c o n s i d e r
what the effects a r e of taking the MNF s e c t o r a s n o n - p r o d u c t i v e .

The e x e r c i s e

will b r i n g about the r e l a t i o n s h i p between Q u e s n a y ' s m o d e l and t h a t of the e a r l y
Ricardo.

�A s s u m i n g the p h y s i c a l p r o d u c t i o n m a t r i x known a t

two c a s e s can be c o n s i d e r e d :

(a) r 2 = 0 , and ( b ) r 2

#

0.

In t h i s c a s e t h e 2nd equation gives d i r e c t l y p /p - 1, and then r
2/3.
1 2 1=
M o r e : i f a 2 1 ~ 1is m a d e e q u a l t o z e r o (i. e . , n o input of M N F i n a g r i c u l t u r e )
we do n o t n e e d to know p r i c e s to g e t d i r e c t l y to t h e r a t e of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e

= 3 corn/Z c o r n ) . T h i s i s one p o s s i b l e i n t e r p r e t a t i o n of Q u e s n a y ' s m o d e l ,
(11
a s s i m i l a r to R i c a r d o ' s , but not c o m p l e t e l y equivalent, a s the following c a s e
will show.

The consumption of MNF's by f a r m e r s should not then b e c o n s i d e r e d

a s an input, but a s the f a r m e r ' s s h a r e i n s u r p l u s value.

2c

T h e conflict between t h e i m p l i c a t i o n s of such a deduction ( n a m e l y that the e x change r a t i o

farm corn

would only count i n d e t e r m i n i n g t h e d i s t r i b u t i o n of the

s u r p l u s but n o t i n s e t t i n g the r a t e of s u r p l u s - v a l u e

-

s e e footnote just above) a n d the

g e n e r a l a s surnptions of t h e P h y s i o c r a t i c d o c t r i n e s e e m s obvious : f i r s t l y , b e c a u s e
a c a p i t a l i s t p r o f i t would a p p e a r in f a r m i n g exploitations; and secondly, b e c a u s e
n
be
Q u e s n a y a l w a y s e m p h a s i z e d t h a t a c e r t a i n exchange r a t i o M ~ ~ / c o rwould
e s s e n t i a l i n leading t o w a r d s the optimum.

Again the contradiction m i g h t be d i s -

p o s e d of, i n m y view, r e s o r t i n g to Q u e s n a y ' s likely confusion between t h e genetic
and t h e e x i s t e n c e conditions of e q u i l i b r i u m , f o r both f a r m e r s ' p r o f i t s and t h e low
exchange value of M N F ' s in t e r m s of c o r n brought about by f r e e t r a d e , would
c e a s e t o be of i m p o r t a n c e once the optimum m o d e of production w a s e s t a b l i s h e d .
X

T h i s i n t e r p r e t a t i o n , which I f e e l i s v e r y m u c h i n a c c o r d a n c e with s o m e of
Q u e s n a y ' s indications, h a s n e v e r t h e l e s s t h e inconvenience of m a k i n g r l
independent of t h e exchange r a t i o between M N F 1 s a n d c o r n (which i s n o t
t h e s a m e a s saying, a s a b o v e , t h a t t h e T a b l e a u d o e s n o t s t a t e what t h i s
r e l a t i o n s h i p i s , n o r d o e s i t a l l o w to d e r i v e i t ) .

�H e r e the p r o b l e m h a s only a c o m p l e t e solution, a s we know, i f a g e n e r a l r a t e
of p r o f i t i s f o r m e d throughout t h e economy ( r l = r 2 ) .

E:;

P2]
and r = ( 1

:;I

- A ) /A -

=

P/(l 4

F o r then :

P2]

l a m b d a being t h e e i g e n value a s s o c i a t e d to the A m a t r i x .

But i f a Z 1 (input of M N F ' s in c o r n p r o d u c t i o n ) i s m a d e equal to z e r o , a s we
t r i e d in c a s e ( a ) , then the a g r i c u l t u r a l equation g i v e s i m m e d i a t e l y the s a m e
c o r n - c o r n r a t e of p r o f i t ( = 3/2), without rZ having to be z e r o ( o r M N F 1 i n g
an unproductive a c t i v i t y ) .

The a s s u m p t i o n of c a p i t a l m o b i l i t y between a g r i -

c u l t u r e and i n d u s t r y i n t r o d u c e s then t h i s a g r i c u l t u r a l r a t e a s the one p r e v a i l i n g
a l s o i n the l a t t e r s e c t o r .

T h i s i s the e a r l y R i c a r d o ' s c o r n - c o r n r a t e of p r o f i t -

= 0 i s the one t h a t Malthus denounced to h i m a s
21
R i c a r d i a n r e s t r i c t i o n s m a y then be s e e n h e r e a s l e s s n a r r o w than

and the r e s t r i c t i o n a
implausible.

those i n Q u e s n a y ' s m o d e l a s p r e s e n t e d i n c a s e ( a ) - but r a t h e r s y m m e t r i c a l to
Tableau, w h e r e s i m p l y a 2 2 = 0 i n s t e a d
the p r e s e n t a t i o n of the l a t t e r m o d e l i n t h e = 0, though p r i c e s have t o "behave" t h e r e , a s we s a w , and a r e n o t
21
explicitly d e t e r m i n e d .

of a

Now we m a y r e t u r n to Q u e s n a y ' s c a s e ( a ) and s e e that the r a t e of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e i s i n v e r s e l y r e l a t e d to the input coefficients i n t h a t s e c t o r

-

a s we m i g h t

expect - and a l s o t h a t if MNF's a r e c o n s i d e r e d a s input i n c o r n production
( a Z 1 # O), the way through which p r i c e s d e t e r m i n e t h e r a t e of p r o f i t c o n s i s t s of
an i n v e r s e r e l a t i o n s h i p between p 2 a n d r l
because if r

r

=

2

( t h e P r e m i e r P r o b l k m e point),

= 0 :
1- a

P1 - "1 1P1 - a2 lP2
al lPl

a21P2

becomes r =

22 - a l l (
a12
all(

)

) - aZ1
a21

�Then i f a

?

21

(p2 const.)

r

:

if f a r m e r s consume m o r e M N F ' s s i m p l e

r e p r o d u c t i o n i s not a s s u r e d .

if a l l ' ?

( p 2 const. )

r

:

i f the c o r n c o s t s of c o r n production a u g m e n t ,

we a r e way back to t h e s m a l l s c a l e m o d e of
production leaving in t h e l i m i t no s u r p l u s
value.
r

J.

1

:

i f MNF's c o n s u m e m o r e c o r n p e r unit M N F ,

a "profit upon alienation" should be expected,
down - the profit/profit t r a d e - o f f
1
in which t h e e m e r g e n c e of an a v e r a g e r a t e of
driving r

p r o f i t c o n s i s t s , explained in P h y s i o c r a t i c
plus Mercantilist t e r m s .
i f a

1

PZT

22

r

1

:

C o m e s to the s a m e - only p r o f i t on f o r e i g n
trade keeps r

intact.

T h e s a m e e x p r e s s i o n of t h e r a t e of p r o f i t in a g r i c u l t u r e b e c o m e s s i m p l i f i e d into
a c o r n - c o r n r a t e if, a s b e f o r e ,

a21 = 0 (i. e . , no M N F input in a g r i c u l t u r e ) and

it is :
1- a
r

1

=

a

11

11

-

n e t c o r n in a g r i c u l t u r e corn used-up in agriculture

It i s a l s o c l e a r then that i n t h e s e conditions t h e r e i s no d i f f e r e n c e whatever between
s u r p l u s value and p r o f i t s , n o r between t h e r a t e of p r o f i t a n d r a t e of s u r p l u s value M a r x ' s s / v r a t e being equivalent t o Q u e s n a y ' s " n e t c o r n / c o r n u s e d up" r a t i o i n
a g r i c u l t u r e , and MNF production being t r e a t e d by t h e l a t t e r a s M a r x would t r e a t
t h e unproductive s e r v i c e s paid f o r by the c a p i t a l i s t s ' e x p e n d i t u r e of r e v e n u e .

,
't
An i n t e r e s t i n g deduction can be d r a w n o u t in t h i s context (and M a r x h i n t e d i t in
T h e or i e s of S u r p l u s Value, Vol. I, pp. 382-383, following the t h r e a d of an
anonymous English P h y s i o c r a t , whose i n s i g h t i s d e f i n i t e l y w o r t h c o n s i d e r a t i o n

-

�cf ibidem).

It r e f e r s to Adam S m i t h S s t h e o r y of s a v i n g s ,

S m i t h ' s exhortations

about the c o r r e c t expenditure of c a p i t a l i s t s * revenue a r e totally s y m m e t r i c a l to
Quesnay's e m p h a s i s on t h e n e c e s s i t y of r e v e n u e s flowing back t o f a r m e r s to
e n s u r e simple reproduction

-

though S m i t h g e n e r a l i z e d ' f a r m e r s ' into ' p r o -

ductive l a b o r e r s ' a n d m a d e Q u e s n a y ' s s t e r i l e m a n u f a c t u r i n g into 'unproductive
people' ( p r i e s t s , w a r r i o r s , a r t i s t s a n d s o o n ) .

Yet t h i s g e n e r a l i z a t i o n allowed

h i m to d e a l with a c c u m u l a t i o n in t h e v e r y s a m e f r a m e w o r k , s i n c e c a p i t a l i s t s
r e f r a i n i n g f r o m s u c h unproductive consumption of s e r v i c e s m e a n t that t h e i r
industry.
s a v i n g s could b a s e the expansion of -

Thus, a n a s y e t not c o n s i d e r e d

s o u r c e of i n d u s t r i a l expansion, v e r y m u c h akin t o Q u e s n a y ' s s e t of a s s u m p t i o n s ,
appears here.

S m i t h ' s t h e o r y of s a v i n g s a s a b s t i n e n c e f r o m unproductive con-

sumption to a u g m e n t productive employment a n d the s c a l e of the s y s t e m , can b e
i n t e r p r e t e d then a s an outgrowth of a P h y s i o c r a t i c c o n j e c t u r e in which m a n u f a c t u r e r s would get p r o f i t s (and s a v e ) o u t of a b e l o w - s u b s i s t e n c e l e v e l of p e r s o n a l
consumption.

H e r e l i e s the key of the Quesnay-Smith t r a n s f o r m a t i o n , of the

t r a n s f o r m a t i o n of s t e r i l e into p ro d u c t i v e c a p i t a l in i n d u s t r y - a f a m i l y kinship
m u c h m o r e than an opposition between c o n t r a d i c t o r y f r a m e s of m i n d , a s i t i s
usually presented.

Turning to the i n c o m p l e t e extent t o which fixed c a p i t a l goods e x i s t a s c o m m o d i t i e s i n Q u e s n a y ' s m o d e l , we find t h a t in t h e P r e m i e r P r o b l b m e Economique
(Quesnay, 1888, p. 496 a n d f f . ) t h i s p r o v i s o i s extended to working c a p i t a l
( s e e d s ) and t h e i m p l i c a t i o n s of such a simplifying d e v i c e show up even m o r e
clearly.

When t h e c i r c u l a t i o n of c o n s t a n t c a p i t a l i s a s s u m e d a s an i n t e r n a l

t r a n s a c t i o n between p r o d u c e r s i n a s e c t o r , that c a p i t a l c a n be t r e a t e d a s p u r e
value, o r r e c k o n e d a t v a l u e i n r e p r o d u c t i o n .

Thus a n i n c r e a s e i n the exchange

�value of c o r n will i n t h e s e conditions d i r e c t l y i n c r e a s e the value of the s u r p l u s
p r o d u c t , n o t only f o r t h e s a m e r e a s o n which l i e s behind t h e v e r y e x i s t e n c e of
t h e l a t t e r (i. e . , the f a c t t h a t m o r e c o r n i s p r o d u c e d t h a n r e s t i t u t e d to land
a n d l a b o r ) but a l s o due to the f a c t that s e e d - c o r n , being c i r c u l a t e d i n t e r n a l l y ,
i s not affected by t h e change in p r i c e .
It i s meaningful t h a t i n the P r o b l b m e Quesnay d o e s t a k e into account t h i s
change i n p r i c e a s i t a f f e c t s the wage-cost of a g r i c u l t u r a l production, the d i s tinction between s e e d - c o r n and c o r n - w a g e s being m a d e in t e r m s of consumption
i n n a t u r e ( s e e d s ) v e r s u s money p a y m e n t ( w a g e s ) .

The i s s u e i s t h e r e f o r e one

of m o r e o r l e s s g e n e r a l i z e d c i r c u l a t i o n .
In Q u e s n a y ' s m o d e l w a g e - l a b o r i s but a component of a l a r g e r c l a s s , yet t h e r e
a r e o c c a s i o n s , such a s t h e one above, i n which i t s commodity c h a r a c t e r i s t i c s
begin to e m e r g e , a t any r a t e in c o m p a r i s o n to c a p i t a l goods, whose c i r c u l a t i o n
i s a s s u m e d in m o r e r e s t r i c t i v e t e r m s .
M a r x ' s Capital t r e a t s both wage-labor and c a p i t a l goods a s c o m m o d i t i e s - the
s i m u l t a n e i t y being i n e s c a p a b l e on logical g r o u n d s , s i n c e w a g e - l a b o r i s b o r n
o u t of t h e s e p a r a t i o n of d i r e c t p r o d u c e r s f r o m t h e i r m e a n s of production, t h e
l a t t e r t h e r e f o r e b r e a k i n g l o o s e of any d i r e c t a p p r o p r i a t i o n and n e c e s s a r i l y
being obtained i n exchange.

c i a l commodity,
But M a r x ' s i n s i s t e n c e on t h e 9 e-

l a b o r - p o w e r , whose exchange f o r c a p i t a l c o n c e a l s t h e a s y m m e t r i c a l n a t u r e of
t h e e n t i r e m o d e of p r o d u c t i o n , s u b t r a c t s a good d e a l of e m p h a s i s t o h i s a n a l y s i s
of t h e effects of c h a n g e s i n t h e p r i c e s of c a p i t a l - g o o d s on the l e v e l and the r a t e
of p r o f i t s .

T h i s i s s p e c i f i c a l l y t r u e of h i s m u c h d e b a t e d n u m e r i c a l e x e r c i s e on
%"
t h e t r a n s f o r m a t i o n of v a l u e s into p r i c e s .
T h e i m p o r t a n t point h e r e i s that, a s in Quesnay, any t r a n s a c t i o n o c c u r r i n g
"among fellow c a p i t a l i s t s " w a s thought a s r e d u c i b l e to the s t a t u s of a n i n v a r i a n t
X

S e e i n this s e n s e A. Shaikh, 1973, and a l s o Shane Mage, 1963.

�i n r e l a t i o n to p r i c e changes.

X

C a p i t a l i s t s , a s it w e r e , would c h a r g e e a c h o t h e r

value of t h e i r m u t u a l t r a n s a c t i o n s , whatever the p r i c e .
the -

In the c a s e of

Quesnay t h e a s s u m p t i o n s e e m s a t any r a t e m o r e sound, s i n c e capital goods a r e
m o r e e a s i l y s e e n a s produced not only within the c l a s s but within t h e f a r m ( o r
t h e workshop) i t s e l f .

To what extent t h i s a s s u m p t i o n p e r v a d e s , l e s s l e g i t i -

m a t e l y p e r h a p s , f u r t h e r developments of P o l i t i c a l E c o n o m y (including M a r x ' s
t r a n s f o r m a t i o n e x e r c i s e ) i s a long question, whose a n s w e r would supply i n f o r m a t i o n to d e c i d e upon the r e l a t i o n of P o l i t i c a l E c o n o m y to c a p i t a l i s m i n i t s
s u c c e s s i v e s t a g e s of evolution.
In a way t h e path of economic development, a s r e p r e s e n t e d by t h e changing
s y s t e m s of economic thought, i s closely r e l a t e d t o t h i s e v e r l a r g e r a w a r e n e s s
of the c o s t s being g e n e r a t e d i n the p r o c e s s of s o c i a l production, i n c r e a s i n g
a w a r e n e s s which r u n s p a r a l l e l to the extension of the concept of value - while
unit values tend to f a l l , a c c o r d i n g t o the i n c r e a s e in productivity defined i n a
r i g i d , unchanged f r a m e w o r k , w h e r e and if t h i s conceptual extension i s n o t p e r formed.
T h u s the point of view adopted by Quesnay in t r e a t i n g f e e d g r a i n ( o r t h e fodder
of h o r s e s , a s the c a s e m a y b e - s e e Meek,

iq 6Q

) a s a f r e e gift not of

n a t u r e but of the p r o c e s s of r e l a t i o n with n a t u r e i n which s o c i a l production cons i s t s , i s t h e s a m e t r a d i t i o n a l l y adopted i n m o d e r n e c o n o m i c s , and indeed in
s o c i a l l i f e , in dealing with r e s o u r c e s whose conditions of reproduction a r e
t a k e n f o r g r a n t e d , such a s a i r , w a t e r , open s p a c e s , e t c . .
to t a k e c a r e of t h e m s e l v e s , s o t o speak.

They a r e a s s u m e d

But the i n c r e a s i n g s c o p e of the m e r -

c a n t i l i z a t i o n of s o c i a l l i f e of which M a r x talked i n t h e f i r s t p a r a g r a p h of Capital
h a s by n o m e a n s c o m e to a c l o s e .
X

At the s a m e t i m e , h o w e v e r , t h a t c o n s t a n t

The question of the l e g i t i m a c y of one o r a n o t h e r i n v a r i a n c e choice in d e r i v i n g
p r i c e s o u t of v a l u e s i s brought about in J . M . V e g a r a (1973) and D. L a i b m a n (1973)
T h e f o r m e r s t a t e s t h e f o r m a l conditions of t h i s l e g i t i m a c y ; the l a t t e r a r g u e s
that the point of view of t h e labouring c l a s s e s can be taken a s the b a s i s f o r a
r a t i o n a l choice. I hold t h a t Q u e s n a y ' s m o d e l p r o v i d e s a good e x a m p l e of this
type of c h o i c e s i n c e i t m a k e s c l e a r that a s p e c i f i c accounting s y s t e m follows
logically f r o m the adoption of t h e point of view of c o m m o n e r l a n d o w n e r s o r
f a r m e r - capitalists.

�c a p i t a l i s bound to c o v e r a n i n c r e a s i n g collection of i t e m s newly a c q u i r i n g e x change value, the c a p i t a l i s t m o d e of production h a s evolved i n t h e s e n s e of
socializing and d r a w i n g out of the m a r k e t - p l a c e a p a r t of t h e r e q u i r e m e n t s e i t h e r
of t h i s e n l a r g e d concept of reproduction o r ( m o r e often, I would s u g g e s t ) t h o s e
of the r e p r o d u c t i o n of the l a b o r i n g c l a s s e s t h e m s e l v e s - education, h e a l t h , welf a r e s y s t e m s - a s well in the s t r i c t p h y s i c a l a s i n t h e s o c i a l and ideological
s e n s e ( p r e d i s p o s i t i o n to engage in productive a c t i v i t y , m a i n t e n a n c e of a c e r t a i n
d e g r e e of s t r a t a differentiation and s o o n ) .

X

I would l i k e t o c l o s e t h i s a r t i c l e with the suggestion that a r e a s o n f o r t h e a c t u a l
s e q u e n c e of a n a l y s i s i n M a r x ' s Capital can be found in t e r m s of the a u t h o r ' s
r e l a t i o n both to the P h y s i o c r a t i c school and S m i t h ' s and R i c a r d o ' s E n g l i s h P o l i t i c a l Economy.

Quesnay, M a r x r e p e a t e d l y pointed out, w a s m u c h m o r e conscious

than the l a t t e r ( e s p e c i a l l y S m i t h ) of the r e q u i r e m e n t s of r e p r o d u c t i o n , n a m e l y
t h a t constant c a p i t a l h a d t o be m a d e a p a r t of the value account.

Wages, p r o f i t s

a n d r e n t s constitute value added - a s Smith w r o t e - but they do not e x h a u s t the
e n t i r e t y of the value p r o d u c e d in a unit p e r i o d .

R i c a r d o d e v i s e d a s i m p l i f i e d solu-

t i o n of the p r o b l e m when h e s u c c e s s i v e l y s t a t e d t h e conditions of production upon
which t h e c o n s t a n t c a p i t a l c o n s t r a i n t would not g r e a t l y affect t h e f o r m a t i o n of
values.

Yet M a r x w a s n o t s a t i s f i e d with a t h e o r y that would adequately d e a l with

d i s t r i b u t i o n , i. e . , a t h e o r y of p r o f i t s ( a g a i n s t what i s now and again w r i t t e n ) ,
but extended h i s i n q u i r y into the varying conditions of r e p r o d u c t i o n , i n t h e s e n s e
of a t h e o r y of growth.

X

The l a t t e r c a n only b e t r e a t e d a s an e m e r g i n g , n o t totally d i s t i n c t phenomenon,
e s p e c i a l l y f e l t i n t h e p e a k p h a s e s of t h e c y c l e i n the m o s t advanced c o u n t r i e s w h e r e r a d i c a l a n a l y s e s devote a good d e a l of a t t e n t i o n to i t , while a t t h e s a m e
t i m e conventional g e n e r a l equilibrium m o d e l s begin to w o r r y about the n e c e s s i t y
of devising the conditions upon which individuals c a n be thought a s effectively
r e s p o n s i v e to the e x i s t i n g s t i m u l a e to e n t e r the m a r k e t ( t h e o r i e s of o r g a n i z a t i o n ) . On a world b a s i s t h e s o c i a l and l o g i c a l r e q u i r e m e n t s of r e p r o d u c t i o n
a r e h a r d l y meaningful - p r e s s i n g n e e d s playing s t i l l t h e i r old r o l e a s effective
i n d u c t o r s . On t h i s b a s i s the s c h e m e ought to b e applied to t h e r e l a t i o n s h i p s
a m o n g n a t i o n - s t a t e s , the leading, i m p e r i a l i s t p o w e r s t r y i n g t o induce by a l l
m e a n s s m a l l e r , p o o r e r c o u n t r i e s to e n t e r the world m a r k e t .

�H e r e the P h y s i o c r a t i c m o d e l c o m e s into the p i c t u r e .

F o r the Tableau w a s con-

s t r u c t e d on a s s u m p t i o n s such t h a t both the e x t r a c t i o n of s u r p l u s value and t h e
r e p r o d u c t i o n of i t s conditions through a definite s e t of c i r c u l a t i o n p a r a m e t e r s ( p r i c e
r e l a t i o n s h i p s and b e h a v i o r a l p a t t e r n s ) could be shown simultaneously.

Marx

a t t e m p t e d the s a m e type of e f f o r t f o r a m o r e c o m p l i c a t e d world w h e r e s u r p l u s
value e m e r g e d both in a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y , w h e r e i t s o r i g i n was i m p u t e d
n o t to a single s e c t o r but to a commodity being u s e d in both, l a b o r - p o w e r .

The

difficulties of t h e e n t e r p r i s e (which w e r e i n e s c a p a b l e a f t e r t h e English p o l i t i c a l
e c o n o m i s t s h a d l a i d the g e n e r a l i z a t i o n of t h e t h e o r y of value t o a l l l a b o r ) f o r c e d
M a r x to adopt a m e t h o d consisting of s u c c e s s i v e a p p r o x i m a t i o n s .

Thus the

s c h e m e s of r e p r o d u c t i o n of Volume I1 of Capital a r e d e r i v e d in the s a m e f r a m e work of t h e p r o d u c t i o n of s u r p l u s - v a l u e (Volume I), f o r m a l l y in p a r a l l e l with t h e
s t r u c t u r e of t h e Tableau.
Yet i f the T a b l e a u w a s c o n s i s t e n t i n doing s o without having t o g e t into the m o d i f i c a t i o n of v a l u e s induced by the " r e d i s t r i b u t i o n of s u r p l u s - v a l u e " among a l l
s e c t o r s - s i n c e only o n e s e c t o r produced i t and only one, d i f f e r e n t , s e c t o r
a p p r o p r i a t e d it - M a r x could only adopt t h i s s h o r t c u t a s a n a p p r o x i m a t i o n .

The

" r e d i s t r i b u t i o n of s u r p l u s - v a l u e " i n a w o r l d of equal r a t e s of p r o f i t i n a l l s e c t o r s
ended up with a n a l t o g e t h e r different d i m e n s i o n a l i t y of the v e r y c a t e g o r y of
s u r p l u s - v a l u e , which complicated the p r o b l e m beyond the r e a c h of the m a t h e m a t i c a l tools a v a i l a b l e to M a r x .

X

T h i s i s one a s p e c t of t h e r e a s o n s behind the f a c t t h a t h e t r e a t e d reproduction i n a
value s y s t e m of a c c o u n t s and n o t i n a p r i c e s y s t e m , that i s , b e f o r e t h e t r a n s f o r m a t i o n of v a l u e s into p r i c e s and n o t a f t e r w a r d s : in o t h e r w o r d s , the r e a s o n
why h e r e v e r t e d t o t h e Tableau-type of duality ( v a l u e s - q u a n t i t i e s and n o t p r i c e s quantities).
X
XX

XX

See J . M. V e g a r a (1973).

The f a c t t h a t t h e r e p r o d u c t i o n e x e r c i s e s i n Volume I1 of Capital a r e a r r a n g e d
i n such a way t h a t t h e c o m p o s i t i o n s of c a p i t a l a r e u n i f o r m throughout between
s e c t o r s i s r a t h e r confusing, s i n c e it g i v e s the m o d e l a p r e t e n s i o n of v i r t u a l i t y
i n p r i c e t e r m s ( a s a s p e c i a l c a s e i n which the c i t e d u n i f o r m i t y i s picked t o
e n s u r e the p r o p o r t i o n a l i t y between p r i c e s a n d v a l u e s ) .

�M o r i s h i m a (1973, p. 11) h a s i n a s e n s e s a i d t h e s a m e when i n s i s t i n g on the
view that t h e l a b o r t h e o r y of v a l u e s e r v e s in M a r x t h e p u r p o s e of supplying a
b a s i s f o r a g g r e g a t i o n ( b e s i d e s t h e undenied one of b a s i n g a t h e o r y of exploita-

CM

t i o n ) , that i s to say,.'it s u p p l i e s a s t a n d a r d of a g g r e g a t i o n which i s i n s e n s i t i v e
t o day-to-day changes ( a s m a r k e t p r i c e s would n o t be) o r even m e d i u m r a n g e
v a r i a t i o n s ( a s t h o s e l e f t out of scope i n the K e y n e s i a n a n a l y s i s i n t e r m s of
wage-units).
Yet, if the m a t h e m a t i c a l tools which would allow t o c o n s t r u c t a t h e o r y of growth
i n t e r m s of p r i c e s of production w e r e beyond M a r x ' s r e a c h , the conceptual
i m p l i c a t i o n s of dropping a l l l i n k s with any value s y s t e m in building a t h e o r y of
t h i s kind s e e m to be beyond M o r i s h i m a ' s c o m p r e h e n s i o n - indeed, a m o r e
s e r i o u s symptom.

The p r e t e n t i o n to t e l l anything about r e p r o d u c t i o n and growth

i n a Von Neumannian w o r l d of unchanged techniques a m o u n t s , i n T. V i e t o r i s z '
w o r d s , to t a k e t h e " p u r e logic of quantitative accumulation" a s an adequate m o d e l
for social enlarged reproduction.

It should begin to be c l e a r by now t h a t t h e r e

i s no u n i v e r s a l , p u r e t h e o r y of reproduction a n d growth, a n d that t h e standpoint
of the c l a s s e s actually involved in t h i s p r o c e s s h a s t o be m a d e (explicitly o r not)
t h e o b j e c t of a choice i f t h i s t h e o r y i s to m a k e s e n s e a t a l l .

(Here 'classes'

should s t a n d m o r e i n t h e l o g i c a l than i n the s t r i c t l y s o c i o l o g i c a l s e n s e , t h u s
applying to nations, f o r i n s t a n c e , a s well a s t o d i v i s i o n s of t h e nation i n t h e
f o r m of s o c i a l c l a s s e s ) .
Q u e s n a y ' s m o d e l i s u s e f u l then h e r e a t l e a s t i n two r e s p e c t s : one, t h a t i t shows
how the reduction of t h e i n t e r e s t s of s o c i e t y to t h o s e of an e m e r g i n g c l a s s e n dowed with s o m e c l a i m to u n i v e r s a l i t y i s a s i n e - q u a - n o n condition of a m e a n i n g f u l t h e o r y of t h i s s o c i e t y ' s development.

Two, t h a t t h e r e f o r e only a value t h e o r y

c a n p r o v i d e t h e u l t i m a t e b a s i s f o r such an i n q u i r y , m e a n i n g by value t h e o r y one
r o o t e d on the s t a b l e " v a l u e s " of a p a r t i c u l a r c l a s s - a s long a s c l a s s e s continue
t o e x i s t and f a c e e a c h o t h e r i n h i s t o r i c a l l y s p e c i f i c s o c i a l f o r m a t i o n s and i n t e r national s t r u c t u r e s .

�All s o c i a l - s c i e n t i f i c i n q u i r y begins then with a n a s s u m e d l y d i s t a s t e f u l choice
of v a l u e - s t a n d a r d s .

How could i t b e not s o , given t h a t P o l i t i c a l Economy

i s the one s c i e n c e w h e r e s u b j e c t a n d o b j e c t coincide to a l a r g e r e x t e n t ?

�BIBLIOGRAPHY

Beer, G..
E n g e l s , F.

An I n q u i r y into P h y s i o c r a c y .

.

Anti-Diihring.

1939 (1966).

M o s c o w , 1959.

F o l e y , V. . "An O r i g i n of t h e T a b l e a u E c o n o m i q u e " .
P o l i t i c a l E c o n o m y . Vol. 5 , nl! 1 , 1973.
Higgs, H . .

The

Physiocrats.

K u c z y n s k i , M. a n d M e e k , R . .

H i s t o r y of

New Y o r k , 1968.
Quesnay's Tableau Economique.

1972

L a i b m a n , D. . " V a l u e s a n d P r i c e s of P r o d u c t i o n : T h e P o l i t i c a l
E c o n o m y of t h e T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m . " B r o o k l y n C o l l e g e ,
chool for Social R e s e a r c h .
C i t y U n i v e r s i t y of New ~ o r k / ~ eSw
1973.
L u n d b e r g , I. C . . T u r g o t ' s Unknown T r a n s l a t o r ( T h e R e f l e x i o n s a n d
A d a m S m i t h ) . T h e H a g u e , 1964. D i s s e r t a t i o n a t t h e N e w
S c h o o l f o r S o c i a l R e s e a r c h , 1956.
M a g e , S . . T h e L a w of t h e F a l l i n g T e n d e n c y of t h e R a t e of P r o f i t
P h . D. D i s s e r t a t i o n . C o l u m b i a , 1963.
Marx, K . .

T h e o r i e s of S u r p l u s V a l u e .

Marx, K . .
1857.

G e n e r a l I n t r o d u c t i o n to t h e C r i t i q u e of P o l i t i c a l E c o n o m y .

Meek, R .

.

M o s c o w , 1969

T h e E c o n o m i c s of P h y s i o c r a c y .

Morishima, M . .
1973.

1963,

M a r x ' s E c o n o m i c s (A Dual T h e o r y of V a l u e a n d G r o w t h ) .

P h i l i p s , A. . " T h e T a b l e a u E c o n o m i q u e as a S i m p l e L e o n t i e f f Model"
Q u a r t e r l y J o u r n a l of E c o n o m i c s . 1955.
Quesnay, F . . Oeuvres Economiques et Philosophiques
e d i t o r . 1888. ( N e w Y o r k , 1969).

.

Auguste Oneken,

�.

Shaikh, A.
"The S o - C a l l e d ' T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m ' : M a r x
Vindicated". New School f o r Social R e s e a r c h . A p r i l , 1973.
The W o r k s and C o r r e s p o n d e n c e of
S r a f f a , P. . "Introduction" to David R i c a r d o . Volume I. 1970.
T s u r u , S . . "On Reproduction S c h e m e s " . Appendix to P. Sweezy,
- 1964.
T h e T h e o r y of C a p i t a l i s t Development.
V e g a r a , J . M. . "On Das Kapital and the T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m " .
1973. To be published i n J a h r b u c h d e r W i r t s c h a f t O s t E u r o p a s .
W a r e , N. J . . "The P h y s i o c r a t s : A Study i n E c o n o m i c Rationalization".
A m e r i c a n Economic R e v i e w . D e c e m b e r , 1931.
Woog, H . . The Tableau Economique de F r a n ~ o i sQuesnay (An E s s a y
i n t h e Explanation of i t s M e c h a n i s m and a C r i t i c a l Review of
M a r x , Bilimovic a n d G c k e n ) . B e r n , 1950.
-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9648">
                <text>1240</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9650">
                <text>Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory of Value, Capital and Trade</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9651">
                <text>54 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9654">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9655">
                <text>1973</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9656">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9657">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9658">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10090">
                <text>Treball de recerca presentat a la New School for Social Research.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14325">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9649">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44139">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="649" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="202">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/649/1978_EconomiaPoliticaCiudad_PM_Mecanoscrit.pdf</src>
        <authentication>e365e61205022ca61517012200a7bc2a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41926">
                    <text>1

�2

�3

�4

�5

�6

�7

�8

�9

�10

�11

�12

�13

�14

�15

�16

�17

�18

�19

�20

�21

�22

�23

�24

�25

�26

�27

�28

�29

�30

�31

�32

�33

�34

�35

�36

�37

�38

�39

�40

�41

�42

�43

�44

�45

�46

�47

�48

�49

�50

�51

�52

�53

�54

�55

�56

�57

�58

�59

�60

�61

�62

�63

�64

�65

�66

�67

�68

�69

�70

�71

�72

�73

�74

�75

�76

�77

�78

�79

�80

�81

�82

�83

�84

�85

�86

�87

�88

�89

�90

�91

�92

�93

�94

�95

�96

�97

�98

�99

�100

�101

�102

�103

�104

�105

�106

�107

�108

�109

�110

�111

�112

�113

�114

�115

�116

�117

�118

�119

�120

�121

�122

�123

�124

�125

�126

�127

�128

�129

�130

�131

�132

�133

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9811">
                <text>1619</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9813">
                <text>Economia política de la ciudad (mecanoscrit)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9814">
                <text>133 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9818">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9819">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9820">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9821">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9823">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22171">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9824">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9825">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10072">
                <text>Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14337">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9812">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9815">
                <text>No publicat, és còpia mecanoscrita. Conté correcions manuscrites (no és l'original).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45260">
                <text>UI 557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="650" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="201">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/650/1978_EconPolCiudad_Manuscrit.pdf</src>
        <authentication>fb35a5874efd88b3627a209ee3116ca8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41925">
                    <text>���������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9826">
                <text>1620</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9828">
                <text>Economia política de la ciudad (manuscrit no original)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9829">
                <text>123 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9833">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9834">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9835">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9836">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9838">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22172">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9839">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9840">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10071">
                <text>Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="74">
            <name>Is Version Of</name>
            <description>A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10089">
                <text>http://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/649</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14338">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9827">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9830">
                <text>No publicat, és còpia manuscrita (no és l'original).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45261">
                <text>UI 557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="651" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="194">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/651/CuadernosEconomia_1976_v4n9_QuesnayEconomiaPoliticaClasica_PM.pdf</src>
        <authentication>f7d974f59531decdd6614aa226660aca</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41920">
                    <text>40

M. GARCÍA FERRANDO

P. MARAGALL
BIBLIOGRAFlA
1. FUNDACIÓN FOESSA: I nforme Sociológico sobre la Situación Social de España, Euramérica, Madrid, 1970.
2. G ALESKI, B.: Basic Concepts of Rural Sociology, Th e University Press, Manchester,
1974.
3. GARCfA FERRANDO, M.: «Coste social de los cultivos sustitutivos del algodón»,
R. E . A grosociales, núm. 77, octubr e-diciembr e 1971.
4. G ÓMEZ AYÁN, E .: «Extensión Agrícola en España», R. E. Agrosociales, núm . 31,
abril-agosto 1960.
5. G OULD, P .: «A note on Research int o the D iffusion of Development», ]. of Modern
African St udies, núm. 2, pp. 123-125, 1964. Cit . por ROGERS y SHOEMAKER,
op. cit.
- «Spatial Di ffusíon », Kesources Papers, núm . 4, Association of American Geographers , Washington, D. C., 1969.
6. lliRMET, G.: " Estructura Agraria y Progreso Técnico en tres provincias españolas
(Burgos , H uclva y Sevilla)», Anales de Sociología, núms . 4-5, 1969.
.
7. KATZ, E. : «Th e Diffusion of In novations», l nternational Encyc!opedia 01 tbe Social
Sciences, MacMillan Free Press, vol. 15, Nueva York, 1968.
8. U SUÉN, J. R., y WASSERVOGEL, F.: ..Quelques Aspects du Processus de Développernent du Systeme des atíons : Stabílit é, Polarisation, Diffusíon», Revuc d'Economíe Politique, nú m. 2, 1970.
- An open-system model of multirregional economic deuelopment , Universidad
Autónoma, Madrid , 1971.
9. MALEFAKIS, E. : Reforma Agraria y Revolución Campesina en la España del siglo XX, Ariel, Barcelona, 1972.
10. MARTÍNEZ ALLIER, ].: La Estabilidad del Latifundismo, Ruedo Ib érico, París, 1968.
11. M IGUEL, A. DE, Y SALCEDO, }. : Dinámica del desarrollo industrial de las Regiones
Españolas, Tecn os, Madrid, 1972.
12. NAREDO, ]. M .: La evolución de la Agricultura Española, Editorial Estela, Barcelona,
1971.
13. PLAN DE DESARROLLO E COl'lÓMICO y SOCIAL, Ir: Comisión de Productos Químicos
y sus minerales, abonos y papel, Madrid, 1967.
14. RACIONERO, L.: Un modelo espacial del desarrollo económico español. Tesis doctoral no publicad a. F acultad de Ciencias E conómicas. Universidad Autónoma de
Madrid , 1972 .
15. ROGERS, E . M .: Social Change in Rural Society , Applet on-Cent ury-Crofts, Nueva
York, 1960.
- Diijusion 01 l nnooations, The Free Press, Nue va York, 1962.
16. ROGERs, E . M., y SHOEMAKER, F.: Commu nication oi Lnnouations. A Cross-Cultural
Approacb. Th e Fre e Pr ess, Nueva York , 1971.
17. SÁENZ DE BURUAGA, c.: Ordenación del territorio, El caso del País V asco y su
Zona de I nfluencia, Guadiana, Madrid, 1969.
18. SCH UMPETER,}. A.: T eoría del desenvolvim iento económico, Fondo de Cultura Económica, Méjico, 1967.
19. TAMAMES, R.: I ntroducción a la Economía Española, Alianza Editorial, Madrid,
1972.
20. W ILLIANSON, J. D .: «Regional Inequality and the Process of National Development »,
Economic Deuelopment and Cultural cbange, julio 1965.

Ouesnay y la economía polílica clásica
Dans la recherche de la verité par le calcul, toute la certitude est dans l'evidence des
donnés.
F. Quesnay (1888, p. 511 n.)

I NTRODUCCIÓN

Este artículo da por sentado que el lector tiene alguna familiaridad con
las doctrinas de los primeros en llamarse «economistas», los fisiócratas franceses. Tres recientes ediciones en castellano (Quesnay, 1974a, editado por Valentín Andrés Alvarez; Que snay, 1974b y Meek, 1975 ) y el artículo de S. Roldán testimonian un interés creciente por estas doctrinas, a la vez que permiten
un acceso fácil a la mecánica del Tableau Économique y hacen menos imperdonable el que no se inicie este artículo con una pres entación sucinta del
mismo.
Mucho puede decirse en favor del estudio del modelo de Quesnay para la
economía capitalista como primer paso en el desarrollo de un análisis completo
de esa economía." Quesnay fue el primero en tratar el capitalismo como una
estructura en continua auto-reproducción; el primero, como dijo Marx, en
reintegrar consistentemente la aparición del valor y el plusvalor en la esfer a
de la producción y en negar , por tanto, el carácter mercantil del fenómeno.
Este tr abajo trata de contribuir al objetivo teórico apuntado en varios sentidos .
Primero, se defiende aquí que , efectivamente , Que snay toma la economía
como economía capitalista naciente, defensa que vale ,l a pena hacer en relación con su tratamiento, aparentemente pre -capitalista, de cuestiones tales
1. Ésta es la direcció n adaptada ya en algunos cursos que presentan una secuencia de
modelos estruc tura les de la economía desde Quesnay a Leont ief, Sraffa y Van Neumann ,
tales como el curso de «Análisis Económico» de T . VIETORISZ en la New School for Social Research,
Nueva York, donde se originó este artículo y el de L. PASINETTI, «Tapies in Ec. Ana]ysis»,
Colum bia, 1971.

�42

P. MARAGALL

corno la productividad del trabajo agrícola,

el concepto de valor neto, el con-

tenido de los servicios ofrecidos por los propietarios de tierra y la naturaleza
del interés.
Segundo, se argumenta que d T ableau Économique tiene mucho más
que decir acerca de los aspectos formales de la producción capitalista (como
proceso de extracción de plusvalía y de reproducción sostenida sobre bases
económicas) que acerca de las categorías históricas del capitalismo tal como
las desarrollaron más tarde los economistas clásicos ingleses. Éste es precisamente el quid de la conexión entre Quesnay y Marx; es decir, la «transformación» del sistema teórico que va del primero al segundo es una transformación de las categorías históricas implicadas, dejando en principio la
estructura formal intacta. En esta sección se discuten algunos detalles tradicionalmente abordados en las interpretaciones clásicas del T ableau (Meek,
1%3 y Tsuru, 1964).
Tercero, se sugiere que no sería inútil una reconsíderación del papel
de Quesnay en el desarrollo de la Economía Política, no sólo en el sentido
antes indicado de constituir el punto de partida de lo que podría llamarse
la Teoría Económica de la Reproducción, sino también en el campo del
comercio internacional, en el cual Quesnay representa una especie de paradigma anti-nicardiano que merece cierta atención, creo, en vista de los
más recientes desarrollos de la economía mundial.
En el apéndice se presenta una breve discusión formalizada de los datos
del T ableau y su influencia sobre la determinación del tipo de beneficio o excedente. También se compara tal determinación con la de Ricardo en el Essay
on the ejiects 01 a Low Price 01 Corno

I.

CAPITALISMO y

FEUDALISMO EN QUESNAY

Es bien sabido que todo el modelo económico de Quesnay reposa sobre
la productividad de la agricultura, es decir, sobre la capacidad de ésta para
producir más de 10 que absorbe como gasto material.
No es tan corriente, sin embargo, la observación de que en la teoría de
Quesnay se comparan dos modelos socio-tecnológicos, el primero correspondiente a un universo feudal y el segundo a un universo capitalista. Por supuesto, el sistema capitalista aparece en la alternativa no como un capitalismo plenamente desarrollado sino como una criatura frágil, incapaz aún de
sostenerse sobre sus dos piernas, agricultura e industria. Pero aún si la tierra
se concibe como materialmente productiva per se, 10 que la hace capaz de
producir valor neto es la agricultura capitalista en gran escala. Las siguientes
citas destacan claramente este punto.
En el artículo Fermiers de la Enciclopedia Francesa, Quesnay establece
una neta distinción entre campesinos ricos que trabajan con caballos y campesinos pobres que trabajan con bueyes. La distinción se repite en la forma

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

43

de tenencia de la tierra: en el primer caso la tierra es arrendada contra el
pago de una renta en dinero (renta que es fija por la duración del contrato); en el segundo caso la cosecha se divide¡ entre aparcero y propietario
según una proporción fija.
Lo q ue es más impor tante : los campesinos ricos se supone que adelantan
el capital circulante y la mayor parte del fijo que se requiere para trabajar
la tierra. Los aparceros en cambio tra bajan con pe queños capitales, concretamente los bueyes, cuyo valor es adelantado por el propietario.
El arrendatario (fermier) que monta su explotación con cuatro caballos tiene
que gastar una cantidad considerable antes de obtener la primera cosecha... tiene que gastar en caballos y resto del ganado... aportar el grano... proveer de comida a los trabajadores.
En las regiones en las que no hay arrendatarios capaces de sufragar estos gastos iniciales, el propietario tiene que conformarse con el cultivo a base de bueyes
por labradores que le entregan la mitad de la cosecha. Este tipo de labor de la
tierra requiere muy pocos gastos por parte del aparcero: el propietario pone los
bueyes y las semillas; los gastos del aparcero se limitan a los útiles de trabajo y su
propio sustento hasta la primera cosecha, y aun muchas veces el propietario tiene
que correr con todo esto.
(Quesnay, 1888, p. 160. Las traducciones de esta
edición son mías.)
La aparcería era el modo de producción que prevalecía en tiempos de
Quesnay en Francia. Los oampesinos ricos cultivaban sólo 1/8 del total
de las tierras trabajadas. El resultado de esta situación era «una enorme degradación de la agricultura en Francia, debido a h falta de arrendatarios».
Otras clases poblaban, además, la campiña francesa. Ayudantes, carreteros
y payeses son los que más a menudo se citan. Todos parecen corresponder
a trabajadores sin tierras, aunque los payeses podrían poseer pequeñas parcelas de tierra para subvenir a parte de las necesidades familiares (pero no
plantar trigo). En esta imagen de la agricultura francesa los señores de la
tierra tenían también un importante papel económico: ellos finanoieban, al
margen de los gastos mínimos de la aparcería, las infraestructuras rurales,
tales como caminos, canales y riegos.
Sin embargo, el Tableau es un modelo en el que todas estas complicaciones han desaparecido para dejar paso a una situación hipotética en la que
los campesinos ricos (los arrendatarios) constituirían el grueso de los cultivadores de tierras. Los payeses serían plenamente empleados por los arrendatarios, y el resto de los trabajadores rurales obtendrían también salarios
de subsistencia. Se supone que los propietarios habrían realizado todos los
gastos precisos para el acondicionamiento productivo de 'la tierra y que, por
tanto, estarían dispuestos 'a dirigir todo su ingreso hacia el consumo mitad en
productos del campo, mitad en manufacturas.

�P. MARAGALL

44

QUESNAY y

El Tableau se basa, en la mayoría de sus versiones, en un output valorado
en 5.000 millones de Iibras." La cifra real de producción era de 2.000 millones (Q uesnay, 1888 , p. 2 16). La diferencia entre una y otra cantidad debía
explicarse po r una serie de transformaciones cuyo eslabón principal era el
e rablecimienro de una agricultura capitalista en Francia. Dos equilibrios entr an , pu es J en juego
t:J • Las condiciones de e.xistencia v est abilidad del «modo de
producción óptimo» constituyen la preocupación teórica fundament al de Quesnay.
Las cond iciones del equilibrio ópti mo tienen que entenderse en el sentido de pau tas de comport amiento y relaciones de precios necesarias para
la reproducción de la distribución inicial de recu rsos al final del pe ríodo de
producción, concre tamente: a) Abolición de imp uestos indirectos y establecimiento del impuesto único sobre la ren ta de la tier ra. b ) Lib re comercio
del trigo , que comp ortaría un alto preci o del mismo en términos de manufacturas. e) Una determinada proporción (50-50) en las propensiones a consumir alimentos y manufacturas por parte de los propietarios , considerándose
equivalente a acumulación cualquier desvío en favor del consumo de alimentos y equivalente a degradación hacia un equilibrio subóptimo cualquier desvío
en sentido contrario.
¿Hasta qué punto la transición hacia este equilib rio óptimo se basaba en
la ex istencia previa de una clase de campesinos ricos? ¿Cómo se justificaba
la optimalidad de tal equ ilibrio? ¿Cómo había de aparecer aquella clase de
campesinos ricos , o cuál sería , en términos de .Marx, el proceso de acumulación primitiva? El artículo Trigo tGrains¡ de la Encicloped ia Francesa muestra más clara ment e aú n que el anterior men te citado cuál era la posición de
Q uesnay en torno a las dos primeras cues tiones, y dej a la tercera en la
oscu ridad que caracteriza a toda la obra de Quesnay en este punt o .
~

No consideramos al campesino rico aquí como un trabajador que cultiva por sí
mismo la tierra , sino como un empresario que gestiona y mejora el valor de su
empresa gracias a sus conocimientos y a su fortuna... (Los arrendatarios) son hombres libres que están en condiciones de sufragar los considerables adelantos que
requiere el cultivo de la tierra y que emplean payeses a cambio de la seguridad de
unos ingresos decentes.
(Quesnay, 1888 , p. 219)
El estadio de prosperidad... es menos el producto del trabajo del cultivador
que el producto de la riqueza que éste sea capaz de emplear en el cultivo de la
tierra. El abono produce ricas cosechas; el ganado produce abono; pero sólo el dinero compra ganado y paga a los hombres que han de manejarlo.
(Ibid em, p. 243)
2.

Para és te y otros aspectos del Tableau en detalle, lo mejor es ir a

MEEK

(1963) .

LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

45

Los ingresos son producto de la tierra y de los hombres. Sin el trabajo del hombre, l as tierras carecen por completo de valor. Los bienes originarios de un gran
Estado son los hombres, las tierras y el ganado.
(Quesn ay, 1974a, p. 177)
Los que no emplean más que un arado (tienen) gastos en los diferentes elementos de su explotación (... ) proporcionalmente mayores. ( ... ) Tanto una pequeña
explotación como una explotación importante exigen, en muchos aspectos, gastos
que no se encuentran en la misma proporci ón que sus respectivas ganancias. Por
tanto , los agricultores ricos que emplean varios arados cultivan mucho más rentablemente para ellos mismos y para el Estado que los que se limitan a un solo
arado...
(Ib idem, p. 174)
Todo esto basta para zanjar el simpli smo de las habituales interpretaciones de la Fisiocracia en términos de pura def ensa de la productividad material de la tierra. El tr abajo es cruoial en esa productividad, y no cualquier
trabajo sino el que es movido por el capital, opera en gran escala y con
economías de gran tamaño, y, en último término, proporciona al Estado ingresos suficiente s.
«Valor neto », parece entreverseen estas líneas , sobre todo si aceptamos la
interpretación ya clásica (Meek, 1963, 1974) de qu e los beneficios de que
se habla son a cort o plazo (o por la dura ción del arriendo ),es el excedente que
la nación y el rey se apropian. Y ese excedente no debe consistir en metales,
como los merc antilistas pretendían, sino en producto agrario sobrante. Tales
excedentes (un «saldo act ivo en productos primario s» acompañado de un
«saldo pasivo en manufacturas») no harían a la nación «tri butaria de ot ras
naciones» (Mee k, 1963, p. 247 ), aunq ue ciertamen te impli carían un coste.
Al contrario , permitirían a la nación dispon er de los medios preci sos para
disputar batallas victoriosas."
El valor total tien e aquí , pues, al parecer dos aspectos: el valor to tal
bruto incluye el tr igo necesario par a alimentar a la to talidad de la población
tomando a sus miembros uno por uno; el valor neto tiene que ver no con
esta subsist encia de los indi viduos uno por uno , sino con 'la subsistencia de la
nación en conjunto en su lucha constante con otras naciones. Un excedente
de trigo equivale a un buen ejército: éste no se crea sólo sobre la base de
la abundancia de hombres, como erróneamente piensan los militares, Es necesario contar con una población abundante en un país rico en tierra, pero
no se gana nad a sobrepasando un óptimo de población determinable (Quesnay, 1974a, pp. 176-177). La gente en armas es una pérdida para la nación ;
lo importante es el trigo (1os salarios) para emplearla improductivamente si
3. «Las batallas ganadas simplemente matando hombres, sin causar otros daños, hacen
poco por deb ilitar ,,1 enemigo si éste d ispone aún de los salarios de los hombres que ha perdido
y si esos salarios son lo bastante altos para atraer a otros hombre s. .. La riqueza sostiene el
honor de las tropa s» (en MEEK, 1963, p . 261).

�P. MARAGALL

QUESNAY y LA E CO NO MÍA POLÍTICA CLÁSICA

la guerra es precisa. La reproducci ón de la sociedad incluye este tipo de cálculos. Y esto es lo que cuenta prob ablement e para hacer de la agricultura la
única producci án en el sentido fuen e de la palabra : el hecho de que su
producto es esencial, básico, en la competen cia política con otra s naciones: '
A esta justificación de la optim alidad del modo de producción y dis tribución propuesto por Quesnay cabe hacer varios y serios reparos . Marx, por
ejemplo, como veremos luego, no aceptaba las palabras de Quesna y tal como
suenan; creía más bien, probablemente, que ese homenaje al Estado y a sus
necesidades bélicas era un expediente utilizado por los capitalis tas agrarios
para legitimarse como clase necesaria -lo que conllevaría la implicación
de que los beneficios- de los arrendatarios eran tan sólidos en la mente de
Quesnay como ·10 fueron después los beneficios capitalistas en general para
los economistas clásicos británicos, y el hecho de que a largo plazo la competencia entre arrendatarios por mejores tierras permitira absorber esos beneficios a los propietarios en forma de rentas no privaría entonces a esta
situación de sus rasgos b ásicamente capitalistas . Es ésta una objeción hasta
cierro punto admisible aquí.
Un segundo tipo de reservas a la esbozada interpretación del concepto
de «valor neto » en Quesnay provendría del hecho de que no sólo el trigo
que el rey podía apropiarse por vía fiscal era produit neto También los propietarios vivían en definitiva, del excedente. Pero las restricciones que las condiciones de esta bilidad del equilibrio imponían sobre el comportamiento de
los propietarios conllevan en el modelo la cuasi-integración de éstos en una
amplia categoría de empresarios agrícolas. Cuando se interpreta el T ableau
como un modelo inpur-output cabe sugerir, como se ha hecho ya, que los
«servicios» ofrecidos por la clase propietaria -y que tienen que aparecer en
la adecuada fila y columna para que la tabla cuadre- podrían denominarse
«protección» o algo así."
Tal denominación es correcta para el componente estatal y eclesiástico 6
de la clase prop ietaria. Pero no cuadra su apariencia de transacción feu-

dal, en el caso de ,los terratenientes, con las tareas de valoración de la tierra
par a su cultivo con métodos capit alistas ni con las nuevas relaciones propietario-arrendatario que Quesnay defiende.
&lt;:?u~snay piensa que los propietarios de tierra tienen que comportarse
economicamente con respecto a la tierra y su explotación. Las rentas serían
~ás altas .si los terratenientes favorecieran los método s capit alistas de cultrvo, Los impuestos, en consecuencia, serfan también más altos.
En varios pasajes (ver, por ejemplo, Que snay, 1888, p. 208 ), Quesnay
aboga por la conversión de [os aristócratasen arr endatarios. Algunos nobles
feudales no tienen tierras suficientes para establecer una explotación moderna'
debería entonces permitírseles que arrendaran tierras para incrementar la
escala de sus operaciones, y pagar, por tanto , rentas y también impuestos (que
de otro modo n~ pagarían). Después de todo los aristócratas alquilan apartamentos en las ciudades, ¿Por qué no habrían de alquilar tierras?
Quizá todo esto nos dé una clave del proceso de acumulación primitiva
que Quesnay tenía en 'l a cabeza y que podría consistir en ,l a conversi ón "eo
neralizada de los ricos en capitalis tas y de su riqueza en capital.
Quesnay habla aoerca del «imbécil burgués» (&lt;&lt;que cree que basta con
trabajar y torturar la tierra p~ra obtener de ella buenas cosechas», Quesnay,
1888, p. 243). Combate tambi én la «ignorante avaricia de los terratenient es»
que presionan al Estado para que ponga impuestos a los cultivadores y braceros en vez de tasar las rentas de la tierra , olvidando que &lt;dos hombres
cuya const~tuc~ón física muestra sólo necesidades, no son capaces de paga;
nada por S1 mismos », de modo que en último término el impuesto cae sobre
la ren ta de los propietarios, esta vez por la vía de la degradación de la escala
de todo. el pro~so y por tanto del producto neto (Quesnay, 1888, p. 704).
.La 19no~anc1a del burgués parece ser invencible; la del terrateniente, rebatihle y sujeta a una convincente controversia.
Puede admitirse que Quesnay estuviera en línea con el movimiento de «reto:no a la naturaleza» de la .p:-imera parte del siglo XVIII. Lo que ya cuesta
mas de tragar es que &lt;da Fisíocracía es en realidad una racionalización de
l~ vida ~conómica medieval» (Heer, 1939 , p. 110 ) y aún más que «el Tableau
Bconomique es una representación gráfica de esta vida y no, en modo alguno , la de la Francia del XVIII» (i bidem). Ni una cosa ni o tra sino todo
loc~ntrar~o. El Tableau es una negación de la Francia del XVII; basada en
la hipótesis de la general.ización de los métodos capitalistas de culti vo que
empezaban entonces a abrirse paso en Gran Bretaña.
Una últim a prueba de lo infundado de la atribución a Qu esnay de intenciones medievalista s (como en Beer, 1939, p. 116) est á en su tratamiento.
del inter~~. En un artículo sobre .el tema -parece que discutido incluso por
otros fislOcratas- Quesnay admit e la existencia del interés sobre la base
de la ganancia que la riqueza tomada a préstamo puede generar . Es precisament e esta ~r~porció~ entre ganancia y riqueza, en la agricultura, la que establece un Iímite al npo de interés justo.

46

4. «La base de la sociedad son los medios d e subs istencia y la r iquez a necesari a para el
poder que tien e que defend erlos» ( Q UES.'1AY, ci tado por M . KUCZYNSKI, 1972. p . XXXIII ).
5. Más comúo es la den ominación «servicios de arriendo», como en A. P HILIPS (1955). No sé
si es ~mplet~m ente Jegl ti rna esta asimilación del correspondiente pago a los propietarios a una
renta d iferencial (ver ibidem , p . 143). En Qa Francia de Quesnav no hay escasa de tierras sino
nI contrario, escasez de pob lación agraria y d e capitales. Si bien en la Francia del T ableau se ha
remediado ya al escasez relativa, nlIl no hay ya crecimient o y la renta debe ent enderse pro( bablemente aún como renta absolut a, no como rent a diferencial.
6. La posición de la Iglesia raramente se tra ta en sí, Q ui2.i sea significativo qu e el diezmo
ob tenido por el clero apa rezcn en un caso (Q UESNAY. 188S, p. 207) no como parte del excedente
sino como un coste , aunque los -párIllfos inicia les del Tableau incluyen a lo s diezm adores o
diezmeros (cl clero) en la clase prop iet aria. En este caso la clase propietaria ob tendría pu es
el excedente más el diez mo. }!s IC es tamb ién el contexto que Meek considera como único ejem plo
de obtención de un benej icio (Cantillonian o, es decir, comercial más que capit alista ) por parte
de los arrendatarios:

f

+

+

Producto Neto = Renta
Impuestos
Beneficio.
Gastos de Producción diezmo.
Coste

=

+

47

�48

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

P . MARAGALL

Nada parece más lógico que esa justificación del int erés, dada la insistencia de Q uesnay en el papel del capital moneta rio en la ob tención del
modo de producción óptimo en la agricultura. Sin embargo, los efectos de
un tipo de interés demasiado alto se consideran nefastos ; Q uesnay ponía
esos efectos al mismo nivel que el daño causado por las exacciones establecidas sob re las cosechas en vez de ser impuestas sobre el ingreso o producto neto;
Si los impuestos recayeran sobre el arrendatario mismo, si se llevaran sus beneficios la agricultura languideceda... los ingresos de los propietarios descendedan ... est o les llevaría a prescindir de gastos en manufacturas y servicio... y todo
el proceso económico resultaría degradado.. . (Lo mismo ocurriría) si los arrendatarios [ueran arruinados por el [inanciero.i,
(Quesnay, 1888, p. 244)
Una hipótesis interpretativa de lo dicho hasta aquí acerca de la posición de Q uesnay con respecto al capi talismo podría ser la siguiente:
Dada la importanci a de establecer una agricultu ra capitalista en gran escala para maximiza r el valor neto (el exceden te de trigo disp onible para
la defensa de la nación ), puede pensarse que Qu esnay estaba constru yendo
una argumentación en favor del capitalismo agrario como el modo de producción idó neo para servir a las necesidades de la nación en conjunto . Este
tipo de razon amiento fue invertido más tarde, cuando se juzgó la bondad del
Estado por la medida en que éste servía al capitalismo (aunque esto no era
aún to talmen te así e n Adam Smith , contra lo que ordinariamente se cree,
puesto que para Smith «la defe nsa era más importante que la opule ncia»).
¿ En qué medida esa primada de los intereses del Estado en Q uesnay
implica que de bía conservarse el Anclen Régime? La cuestión es comple ja . U1
nobleza feudal se ve progresivament e disolviéndose en una nueva clase agrícola capi talismo Si bien se admite que Ia aris tocracia disfrute de un consumo
diferencial, el modelo lo predetermina y circunscribe severament e. Pero
Q uesnay ignoraba con toda segur idad el grado de interdependencia entre las
relaciones socioeconómicas y la política en cuanto tal, es decir, no poseía una
-concepci ón completa del modo de producción tal como más tard e In desarrolló Marx o como implícitamente la percibió la Economía Política de Ricardo.
El modelo de Q uesnay puede tomarse como un modelo doble de equili brio
general, en el que las condicione s de estabilidad , dada la simplicidad de los
supuestos, se formulan e n términos de medidas de polí tica y pautas de
comportamiento cIaras y significativ as. La simplificación crucial, desde luego,
consiste en la restrictiva concepción de la producción en el sent ido fuerte de
¡la palabra como equivalente a pr oducción p rimaria, ·10 que permitía una
agregación directa y sin problemas, o mejor, evi taba que el problema de
la agregación se planteara siqu iera (este punto se discutirá de nuevo más
,adelam e).

49

El signo de interrogación queda abierto en cuanto al origen de la capitalización primitiva (o «adelantos pr imitivos», en términos de Quesnay),"
¿Es esta indeterminación puramente una consecuencia del débil tratamiento
del interés del capital, que hacía que los arrendatarios, desasistidos por el capital financiero, tuviesen que ser ricos «de por sí» ? Ésta es la otra cara del
problema de la falta de ideas acerca de la transición de un modo de producción a otro, la cara lógica del problema. Nunca está del todo cIaro cómo
aquella riqueza necesaria de los campesinos arrendatarios llegaría a producirse
(a no ser por conversión de los aristócratas a la «nueva fe »). Desde el punto
de vista lógico o formal (que inquietó constantemente a Marx a 10 largo del
volumen II del Capital, cuando se preguntaba ¿de dónde proviene el dinero
inicialmente?) es claro que si el crédito jugaba un papel importante, los financieros dudarían entre colocar sus fondos en la industria o en Ia agricultura
-o incluso directamente en títulos estatales, como ocurrió antes en Españay que Ia igualación de los tipos de interés, a poco que los rendimientos decrecientes entraran en juego, debía producirse inexorablemente entre aquellos
dos sectores, Quizás esta posibilidad asustaba a Quesnay, obsesionado por }
la necesidad de alejar capitales de la manufactura de lujo para instaurar una
agricultura progresiva; quizá no le preocupaba en absoluto en la medida en
que confiase en que no aparecerían rendimientos decrecientes en la agricultura hasta muy adelantado el proceso de modernización y expansión, cuando
ya el libre comercio del trigo hubiera elevado los costes de la manufactura y
comprimido sus tipos de beneficio."
En todo caso el capitalismo limpio y rural de Quesnay nunca llegó a
establecerse como modo de producción dominante. Lógicamente se le pueden
encontrar fallos; históricamente carecía de raíces en una cIase sólidamente establecida, en contraposición con la economía política de Ricardo; ideológicamente, el modelo fisiocrático tenía seguramente algo que ver con el conjunto
de circunstancias de todo tipo (expulsión de los protestantes pro-industriales
-hugonotes-, colapso del experimento monetario de john Law, e tcétera),
que llevaron a Rousseau en 1753 a oponerse a los primeros cerr amientos
de tierras comunes y escribir:
Dieu tout-puissant... delivre-nous des Iumieres et des funestes arts, et rend-nous
l'ignorance, !'innocence et la pauvrété, les seuls biens qui puissent faire notre bonheur.
Pero la Fisiocracia tenía tan poco que ver con la defensa del orden medieval,
a mi entender, como Rousseau con la Escolástica.

7. De aquí, supongo, Marx sacó el término «arum ulación pnmrtrva»,
8. La segunda conjetura es Ia más consistente con la idea (expuesta antes, n. 5) de que
la renta no es aún diferencial sino absoluta. Recuérdese que la primera formulación de [a ley de
rendimientos decrecientes es posterior (TURGOT , 1767).
4.

�P. MARAGALL

50

II.

LA VALIDEZ FORMAL DEL MODELO DE QUESNAY

Hay una chocante similitud entre e! mecanismo formal establecido en los

Tableaux y Formules de Qu esnay y la descrip?ón P?~ Marx d~ proceso de
producción de plusvalía (vol. 1 de! Capital) y circulaci ón del. capital (vol. lI).
E! modelo de Q uesnay, más simple, no distingue clases sociales de sectores:
existe un solo sector-clase productivo, un solo producto en el sentido fuerte
de la palabra, y ese mismo producto es la medida de valor. Marx incorpora. ~
distinción introducida por Smith y Ricardo entre sectores d~ produ:clOn
y clases sociales, con un solo factor o clase producti.va, el u:abaJo asalanad?
Pero la relación (en el vol. 1 del Capital) entre trabajo y capital es en esencia
un intercambio desigual como la relación entre el sector agrario o productivo
y la clase de los propietarios en Quesnay.
Es importante tener en cuenta , además, como ya se ha dicho, q~e para
Quesnay el valor neto (una disponibilidad de trigo por parte de. ,algwe~ que
110 es su productor) sólo puede maximizarse si una o,erta re!aClo~ de mtercambio prevalece entre trigo y manufactura . Esta relaci ón (un ,p rec~o alto del
trigo en términos de manufacturas) implica que el tipo de beneficio (o plus.
valía, para los fines aquí perseguidos) tiende a cero en la manufactura. ~6lo
el trabajo productivo, en el lenguaje de Marx (la clase o sector produc~lVO,
en el de Quesnay ) produce valor excedente. Tra taremos de ver por que los
fisiócratas razonaban de este modo.
La producción y consumo de manufac turas comunes no estaba ~ene­
ralizada en la Francia del Antiguo Régimen; el objetivo central del penado
Colbertíano había sido la producción de manufacturas de lujo con el fin de
obtener un saldo sustancial de metales preciosos en el comercio internacional. Para los :6.siócratas dada la composición del output de la manufactura,
un flujo interno de compras y ventas en este último sector o bien car~cía
de sentido o bien expresaba una adicional diversión de recursos productivos
hacia empleos que no 10 eran -a costa de una disminuci6n del consumo
necesario medio--.
Quesnay tuvo seguramente problemas para reconciliar la necesidad de
una clara denuncia de este peligro con los requisitos de coherencia del modo
de producción Óptimo descrito en el Tableau, situaci ón en la que ciertamente
las manufactur as no habían de ser sólo bienes de lujo y entrarían con toda
probabilidad en el vector de bienes de subsistencia consumidos tanto por los
productores urb anos como por los rural es.9
•
.
'
El primer párra fo del art iculo sobre el tng o en la Enciclopedia resulta
muy útil para comprender esta característica del problema teórico planteado:
9. Quizá podría decirse que Quesnsy confundió los requisitos genéticos del sistema con
las exigencias de su reprod ucción. Los requisitos de coherencia dominaron finalmente en ~
últimas versiones del Tableau, en las que las compras de manufacturas ¡por paree de los agncultores se consideran claramente como gnstos de consumo, a cambio de desiodustrializar el contenido de los flujos de amortización.

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

5f

La manufactura de textiles y productos corrientes puede incrementar grandemente el valor del lino y la lana, y ofrecer sustento a mucha gente empleada en
tales menesteres productivos. Pero hoy vemos cómo la producción y el comercio'
de la mayoría de estos bienes ha sido casi abolida en Francia. Hace ya mucho
tiempo que las manufacturas de lujo han seducido a la nación: no tenemos ni la
seda ni la lana que se necesita para producir textiles y confecciones de alta calidad;
nos hemos dedicado a una industria que nos era extraña; hemos empleado en ella,
una gran cantidad de gente en tanto que el reino se despoblaba y la tierra quedaba:
desierta.
(Quesnay, 1888, p. 193)

Pero cuando los productores de bienes necesarios consumen bienes en'
principio no-necesarios, como ocurre en e! T ableau, hay que escoger una de
estas dos alternativas : o bien aquellos productores disponen de una parte
del excedente, o los bienes en principio no-necesarios (manufacturas) devienen necesarios y sus productores generan valor neto como en e! prime.
párrafo del pasaje citado.
Quesnay nunca desarrolló implicaciones de alguno de sus supuestos -pre·'
cisamente los supuestos más «realistas» a la luz de la historia posterior-o Si
lo hubiera hecho, hubiese tenido que desembocar en un modelo más complejo, como el de los ingleses y Marx, en el que el trabajo manufacturero sería'
también productivo y en el que, por tanto, sólo e! tiempo de trabajo (no la'
cantidad de trigo) podía servir de medida del valor, y sólo la capacidad del trabajo productivo para producir más de 10 necesario para auto-generarse podía'
poner límites a la escala del sistema.
No habiendo dado este paso --que posiblemente Quesnay no se atrevióa dar en vista de las complicaciones que introducía en e! modelo, si es que
llegó a entrever que tal paso era lógicamente necesario-- los límites existentes a la escala de la reproducción tenían que venir dados por la disponibilidad
de bienes necesarios o de subsistencia, es decir, de trigo en sentido amplio.
Todos los flujos del Tableau están directa o indirectamente relacionados
con la producción de trigo y su realización. Aquellos que no producen trigo
pueden sólo incrementar la escala de sus operaciones en la medida en que
los productores de trigo (o los receptores de! excedente) incrementen su demanda de bienes no necesarios. Los productores de trigo sólo podrían incrementar su demanda de estos bienes si encontrasen útil introducir nuevos bienes manufacturados en sus procesos productivos; pero esto no es así cuando
tanto el capital fijo como el circulante provienen del propio proceso agrícola
(semillas,estiércol, alimentos, pienso para el ganado, el ganado mismo). Los
receptores del excedente sólo podrían expansionar su demanda de manufacturas sacrificando parte de su demanda de productos agrarios (no estrictamente
«necesarios», sino inclusivos de alimentos caros y refinados); sin embargo,
si llevaran a términos esta sustitución dañarían la escala de todo el sistema
puesto que la clase productiva no podría recuperar los adelantos anuales, en
tanto que los enriquecidos manufactureros dispondrían de una parte del ex-

�52

P.

MARAGALL

cedente de trigo superior a la necesaria para reproducir sus operaciones y probablemente expandirían sus operaciones antes que lanzarse al consumo de
alimentos de lujo.
Los productores de manufacturas existirían sólo en la medida en que
alguien les transfiriese un derecho sobre la producción de bienes necesarios,
con los que tanto ellos como sus operarios subsistirían. Si los productores de
manufacturas tuviesen que comerciar entre sí, es decir, vender manufacturas
a otros artesanos o trabajadores de la ciudad , tal expansión tendría que ser
financiada por una correlativa expansión de la producción de bienes necesarios o trigo; y esta última era poco verosímil en las condiciones originadas
paralelamente en el resto del sistema.
¿Hasta qué puntO puede hablarse entonces de una teoría de los precios
y del valor en el T ableau? Sabemos que existen unos 'límites tanto a la relación de inte rcambio como a la tasa de reproducción o de generación de valor
neto , límites que el sistema no puede vulnerar. Pero no hay manera de derivar precios directamen te del Tablean, que viene presentado en términos monetarios y sin información alguna acerca de los flujos físicos correspondientes.
Sin embargo, los datos adicionales en las «explicaciones» o comentarios de los cuadros numéricos dicen bastante acerca de las escalas de los sectores, es decir, acerca de la población que vive y está empleada en cada uno
d~ ellos. En consecuencia, si se suponen ciertos coeficientes o propensiones
lijas en el consumo -como Quesnay mismo supone- ha de ser posible
hallar una relación de intercambio (trigo por manufacturas ) que sea consistente
al mismo tiempo con los flujos monetarios y con las escalas relativas del
consumo físico de las tres clases.
Meek (1963) avanzó medio camino en esta dirección y llegó a una solución para los :flujos monetarios contabilizados en el Tableau y sus contrapartidas reales. Los problemas principales que se plantea Meek son a) la ausencia
de intercambios interiores en el sector manufacturero, y b) la compaginación
de esta cuestión con el enojoso hecho de que la población agrícola se supone
doblemente numerosa que la urbana, mientras que su consumo de alimentos
parece a primera vista similar. Como veremos, no hay ninguna manera totalmente satisfactoria de resolver esta discrepancia en el Tableau mismo y aquí
tenemos quizás otro ejemplo de la confusión de Quesnay entre los requisitos
genéticos o de transición entre los dos equilibrios (concretamente la necesidad
de detener el abandono de la tierra por los hijos de los campesinos) y los requisitos de estabilidad o reproducción del modo de producción óptimo.
Pero ya es hora de que conozcamos las cifras en juego. Un producto
agrícola anual total por valor de 5.000 millones de libras se distribuye entre la clase de los propietarios ( 1.000 millones ), la clase estéril o manufacturera (1.000 millones en alimentos y otros 1.000 en materias primas) y
el propio sector agrícola o productivo (1.000 millones en alimentos y otros
1.000 en materia prima, especialmente semillas). La población se distribuye
en la proporción 1/4, 1/4, 1/2 entre las tres clases citadas , en el mismo orden.

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

5}

El hecho de que los propietarios obtengan 1.000 millones en alimentos (es
decir, 1/3 de los alimentos totales) para el consumo de un millón de familias
sobre un total de 4 millones, se explica en términos de la mayor calidad del
consumo de esta clase. Ello parece dejar fuera de combate la hipótesis de que
los 2.000 millones consumidos en el sector productivo fuesen sólo alimentosy las semillas, al ser utilizadas en especie y no compradas, quedasen fuera de la
contabilidad del Tableau.
La ingeniosa solución de Meek 0963, p. 279) consiste en considerar la mitad de! trigo disponible en elsector manufacturero y comercial como trigo para
exportación y no para consumo, lo cual reduce este último a 500 millones,
cifra consistente con las escalas de población. La auténtica producción de las
ciudades es de 1.500 millones de libras, a lo que hay que añadir 500 millones
en productos importados; e! total se distribuiría entonces por mitad entre
propietarios y arrendatarios (1.000 millones a cada clase). Ello es también
consistente con varios pasajes en los que Quesnay supone que 1/10 de la producción anual agraria sería exportada. Al mismo tiempo este arreglo permite
pensar en que las ciudades obtendrían un beneficio mercantil indeterminado sin
dañar la escala de la reproducción puesto que se obtendría a costa de! extranjero y no a costa de los arrendatarios.l"
Esta hipótesis reduce (pero no elimina) e! problema del consumo de
manufacturas por la clase estéril, que en repetidas ocasiones se considera
equivalente al consumo de alimentos, es decir, no a 1.000 millones de libras
pero sí a 500 millones tanto en manufacturas como en alimentos, aun en este
supuesto.
La solución de Marx al problema, siguiendo a Badeau (en una mención
muy breve de la cuestión, Marx, 1969, p. 379) es la de suponer que en realidad las manufacturas se venden a precios superiores a su valor.l! esto es,
más altos que los precios (interpreto yo) determinados por e! contenido-trigo
de sus productos. Los manufactureros obtendrían así una especie de «beneficio
sobre la venta» -de nuevo mercantilista en esencia- que les permitiría gastar
en su propio sector. En otras palabras, si la descripción inicial sugería un
precio de las manufacturas igual a su valor (siendo 2.000 millones de
libras el valor de aquella cantidad de mercancías que contuviese trigo por
valor de 2.000 millones de libras, tanto en calidad de alimento de los manufactureros como en calidad de materias primas), ahora olas manufacturas
distribuidas en el Tableau a propietarios y arrendatarios tendrían un contenido
directo de trigo (o «valor añadido») de, supongamos, 1.333 millones de libras,
mientras que los restantes 666 millones serían gastados en e! sector manufacturero para alimentar a trabajadores y contar con materias primas a la pro10. A esto Mane lo llamó la «recaída de los Fisiócratas en el Mercantilismo». El beneficio
mercantil vendría determinado por el exceso de valor de las importaciones sobre las exportaciones
en términos de trigo.
11. En ENGELS (1959, cap. X, p. 258), Marx dice que el Tableau está formulado en términos
de valor. Pero ahí no le preocupa la cuestión de si esos valores son precios de mercado o valores
objetivos .

�54

P. MARAGALL

ducción de bienes para consumo interno del sector. Pero esta solución no
es consistente con la del problema de las escalas de poblaci ón."
Meek (1963, p. 282 ) rechaza Ja explicación de Marx como contraria a la
noción fisiocr ática de que los beneficios de los manufactureros serían borrados por la competencia siendo la clase estéril, precisamente , improductiva,
.es decir, sin beneficios propios en el equilibrio. Sin embargo, la ingeniosa
solución de Meek podría muy bien ser reducida a un parecido intercambio
.de menos trigo (exportaciones) por más trigo (importaciones).
Siguiendo en la interpretación esbozada acerca de la magnitud y valor de
la prod ucción de manufacturas , puede verse que esa producción, o mejor la
parte de la misma que es neta y se distribuye a propietarios y arrendatarios,
vale en realidad 2.000 millones de libras si consideramos los requisitos
directos e indirectos de trigo, es decir, el trigo que ent ra directamente en forma de salario y materia prima en la producción de las unidades físicas que
salen del sector y el trigo incorporado en las unidades consumidas dent ro
del sector. Esto es probablemente, lo que Marx implicaba. No es que el
precio de las manufacturas tuviese que ser más alto que su valor si se
quería tener en cuenta el hecho de que la clase estéril también consumía
manufacturas. Se trata s610 de notar que los costes directos (el «valor añadido ») son inferiores a los costes totales, y de ello no se deriva la existencia
de beneficios.
Dos consecuencias pueden extraerse en este punto:
1. El estándar de valor en el Tableau es el trigo y, por tanto, es el predo del trigo -no el de las manufacturas- el que puede interpretarse en un
sentido como necesariamente más alto que su valor.
2. El modelo que examinamos no trata a! capital como una mercancía
plenamente desarrollada. El capital es producido dentro de cada sector
y no ent ra en la circulación, que se define como circulación entre clases.
De ahí en parte que Quesnay se despreocupara de los flujos internos siempre
que se supusiera que la reproducción anual regeneraría sin costes estos flujos.
En cuanto al primer punto , la base de la «teoría del valor» fisiocrática es
el contenido-trigo de las mercancías, entendiendo por mercancías los productos que circulan entre clases. El trigo es aquí la sustancia del valor. Así el valor de las manufactu ras, como vimos, es igual al trigo que entra en su producción. Pero del mismo modo que en la teoría clásica del valor sólo el trabajo
movido por capital es trabajo productivo (puesto que precisamente produce
plusvalía, que es lo único que los capitalistas en conjunto entienden por «producir»), en este modelo sólo es trigo productivo el que se combina con la tie12. En esta perspectiva la incon sistencia algebraica de Qu esnay pod ría interpretarse como
un error concep tualmente significativo: Qu esnay habría prescindi do, en sus datos de pobl aci6n,
de los artesanos o manufactureros empleados en la prod ucción de herram ientas artesanales. Pero
aun en este supuesto hab ría que arreglar las proporciones de trigo u tilizado por cada una de las
dos ramas del sector manufacturero como salario y materia prima para que la dualidad valorespobl ación fun cionase coherentemente.

QUESNAY y

LA ECONOMÍA POLÍTICA CL ÁSICA

55

n a para producir alimentos y materias primas. Y no utilizándose «trigo productivo» en la manufactura, la tasa de plusvalía es cero en este sector.
El trigo aparece aquí, por tanto, en dos conceptos: como sustancia del
valor, y caren te, por tanto , de valor él mismo, y como mercancía, cuyo valor
es igual a la cantidad de trigo incorporada en su producción.
El esquema es paralelo al tratamien to que Marx hace de la fuerza de
trabajo, cuyo valor de uso, que el capitalista se apropia en la producción,
excede a su propio valor de cambio." De modo semejante, los arrendatari os
no devuelven a la tierra y a! trabajo agrícola en forma de semillas y salarios
la totalidad de su valor de uso. El suelo y el trabajo agrícola aparecen aquí
como contened ores de trigo productivo, como trigo transformado, del mismo
modo que el trabajador contiene fuerza de trabajo en la teoría marxista del
valor y obtiene una mera restitución del mismo tras ejercitarlo en forma de
trabajo vivo o actividad laboral.
En cuanto al segundo punto mencionado, además de los 5.000 millones de libras de trigo que se producen anualmente en la agricultura, este sector
produce 1.000 millones adicionales, que en el Tableau aparecen a veces como
correspondiendo a la producción de piensos." Esta par tida puede interpretarse, a [os efectos de la comparación con la economía políti ca clásica, como representativa del capital fijo amortizado anualmente; el ganado sería aquí el
capital fijo y el pienso aparecería como representación de los flujos de depreciación y costes de mantenimiento asociados con este tipo de capital.
El punto de vista de Quesnay es que este capital constante, como no circula entre clases, puede obviarse en la contabilidad, con tal de que su disponibilida d año tras año esté asegurada. Ocurre aquí algo parecido al tratamiento
de la maquinaria en el sector manufacturero, cuya no aparición en los esquemas contables ha hecho suponer a menudo que era ignorada totalmente por
Q uesnay. Sin embargo, a la luz de lo dicho antes queda claro que tal ignorancia no está necesariamente implicada en el modelo, sino sólo el supuesto de
que la maquinaria no es producida fuera del taller donde se producen manufacturas de consumo, y aún podría hacerse menos restrictivo el supuesto para
abarcar también en el modelo la utilización de instrumentos productivos producidos dentro del sector manufacturero, con las dificultades ya vistas para
compatibilizar todo esto con las escalas de población.
La posición de Quesnay podría ser resumida en los términos de Marx como
correspondiente a una situación en la que los bienes de capital fijo, existentes
o no, no se han convertido todavía en mercancías, circulan escasamente dentro de cada clase o sector y no circulan en absoluto entre-clases."
13. J. M . Vegara ha desarrollado ese p araleli smo formal en su articul o de 1973.
14. MEEK (1963, pp. 283 Y ss.), construyó el sistem a cont able apropiado a la correspondiente
reproducción de 6.000 mill ones .
15. Los pasa jes en qu e lo s flujos de amort ización en la agricult ur a tienen una contrapartida
real en manufacturas (utillaje, etcétera), deben despreciarse en el contexto del modelo (MEEK,
1963, p. 279, n , 5) . (Véase supra, n. 8.)

�56

P. MARAGALL

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

5T

Así, en la transición entre los dos equilibrios, el comercio exterior juega
un papel primordial (ver el Premier Probleme Économ ique, Quesnay, 1888).
La [ibre exportación de grano empuja sus precios al alza de modo que el
nuevo capitalista agrícola es capaz de recuperar rápidamente los adelantos precisos para poner en marcha el nuevo modo de producción con caballos y explotaciones en gran escala. Al mismo tiempo, la libre importación de manufacturas anula por competencia los beneficios de los manufactureros, de forma
que estos últimos no están ya en condiciones de dañar la cómoda reproducción de los enormes desembolsos de capital obligados por el nuevo modo de
producción en tal campo.
Una vez el nuevo modo de producción se establece firmemente, en cambio,
el libre cambio significa tan sólo que los propietarios-capitalistas no tienen
que preocuparse por la posibilidad de una drástica caída de los precios en
caso de que se obtengan grandes excedentes.F Quesnay había observado que
después de los años de abundancia invariablemente aparecía el hambre. Porque la abundancia llevaría a olas arrendatarios a cortar la producción hasta
niveles en que sólo su estricta subsistencia quedara asegurada, y la escasez aparecería.

Esta situación al menos a primera vista, contrasta grandemente con la
doctrina de los costes comparativos de Ricardo. La intensidad de población
de Gran Bretaña colocó allí a los propietarios en las mejores condiciones para
embolsarse los beneficios del crecimiento, y en último término ello suponía un
limite al crecimiento mismo. En condiciones de rendimientos decrecientes a
las adiciones de capital y trabajo, debido al crecimiento de la población y el.
agotamiento de la tierra de buena calidad, la única salida para las clases dominantes en Gran Bretaña era confiar en la expansión de la manufactura en- o
frentándose a los intereses de la propiedad, es decir, aboliendo las leyes del
trigo para obtener trigo barato del extranjero.
El «mensaje» de Quesnay es válido aún en estas condiciones, pues nosiendo el trigo extranjero «trigo seguro» en caso de guerra, la guerra tenía
que preceder a su obtención. l a
Así pues, incluso si la fórmula fisiocrática puede parecer un complemento,
de la doctrina de Ricardo vist a desde el otro lado del comercio , la reversibilidad no es totalmente legítima a los ojos de los primeros econom istas . Para.
ellos la nación que produce mercancías básicas tiene las de ganar en última
instancia, o 10 que es lo mismo, puede en última instancia prescindir del comercio. Las mercancías no se producen con mercancías tout court sino '
con mercancías básicas.
Todo iría bien para todo s mient ras las naciones no se sin tieran amenazadasunas por otras, bien al pretender mejorar sus relaciones de int ercambio recíprocas, bien al coincidir en la pretensión de asegurarse el dominio sobre '
terceros países (para obtener las mercancías básicas de éstos o asegurarse sus .
mercados). Desde el punto de vista de Quesnay, cabe pensar, la ind ustria fran cesa tenía que «pagar un subsidio» a la agricultura (renunciando a obtener beneficios netos) para que la nación estuviera en condiciones de ejercer en el
comercio el poder que le comería su abundante dotación de tierras de calidad.
En cambio, la burguesía británica tenía que ser imperialista antes de que '
fuera demasiado tarde y de que su debilidad real apareciera.
Hay pasajes en Quesnay en los que parece reconocerse hasta qué puntoel trigo de Pensilvania constituía una amenaza para su doctrina. Pero no habían de ser tanto las colonias norteamericanas de Inglaterra como un desa· ·
rrollo interno del modo de producción capitalista lo que bendeciría definitivamente a la burguesía industrial -y antes que nada en Inglaterra- como'
la clase del futuro. Lejos de convertirse la manufactura en una rama de la
agricultura, como los fisiécratas pretendieron, fue esta última la que se convirtió en una rama de la industria. Sólo con Turgot 19 empezaron los economistas franceses a vislumbrar el cambio: los últimos escritos de Quesnay

16. El texto de Le Mercier (citado por N . J. WARE, 1931) invalidaría quizá la solución de
Meek al problema de las escalas de población (ver supra, p . 52).
17. Quizá podría interpretarse esto en términos de un programa lineal dinámico para el
período de transición: los mercados exteriores impedirían que los excedentes positi vos fuesen
bienes libre s y que el sistema se degradase.

18. No es causal qu e la flota inglesa se hiciese presente enl.as costas de Portugal cada&gt;
vez que los productores locales de tejidos trataban de obtener protecci ón para sus n acientes
industrias ,
19. Ver T . C. LUNDBERG (1964), mostrando que es de Turgot de donde A. Smith sacó el:
concepto de «capital» , Ver también MEEK (1973).

Hl,

QUESNAY FRENTE A RICARDO EN LA TEORÍA DEL COMERCIO

El slogan «laissez faite, laíssez passer» se asocia usualmente con los íisióeraras, aunque probablemente fue utilizado primeramente por el prefisiócrata
Boisguillevert, Pero 10 curioso es que el significado económico de la frase,
para los fisiócratas, era en cierta manera opuesto a 10 que el libre cambio vino
a ser en la tradición anglosajona. Libre cambio era para los fisiócratas libertad
de comercio dentro de la nación (en lo cual apuntaban a la misma unificación
del mercado nacional a la que se referían los mercantilistas) y libre exportación de trigo, no precisamente libertad de importación. N. J. Ware (1931)
destaca este punto netamente a partir de una lectura de Le Mercier de Ia
Ríviere.
Le Mercier fue aún más allá, pues puso de relieve que una vez alcanzado
el modo de producción óptimo el comercio exterior sería innecesario, si bien
debía permanecer como una posibilidad abierta en calidad de regulador del
precio. Según Le Mercier:
Una nación, una vez llegada a fas mejores condiciones posibles, para nada
neoesita del comercio exterior... su comercio exterior disminuye en la misma proporción en que su comercio interior aumenta.V

�58

P. MARAGALL

·(Lettre dtl Fermier a son Propriétaire y Lettre du Propriétaire a son Eermier,
1768, en Quesnay, 1888) se inscriben todavía en la línea de combatir la idea
de que la «satisfacción» (¡ouissance) constituía la base del valor, de forma
que la creaci6n de nuevas necesidades (de manufacturas) tu~iera que ser .bienvenida en la agricultura. Si las manufacturas devenían un input necesario en
la producción de trigo se iban al traste la inequívoca tasa-trigo de beneficio y
.e! sistema fisiocrático entero.
No veo claro, sin embargo, si puede decirse que los fisiócratas defendían
una determinada fase (incompleta y frágil) del desarrollo capitalista frente a
los «peligros» de! capitalismo industrial que se anunciaba o si simplemente
defendían a Francia. La satelizaci6n de la agricultura por la industria era un
proceso inevitable en un país donde aquélla trabaja.se bajo rendimient~s decrecientes y ésta bajo rendimientos constantes o crecientes, y en la medida en
.que se demostrara factible la sustitución de inputs. primarios por in~ut.s manufacturados en la producción y e! consumo agranos, Pero los rendimientos
decrecientes quedaban lejos en la Francia de! XVIII.
Habría que plantearse la cuesti6n de hasta qué punto e! papel dirigente de
Inglaterra en la formación del capitalismo mundial no infIuy6 decisivamente
en la rapidez con que el capitalismo industrial se convirtió en e! paradigma. del
capitalismo en general, dada la particular dotaci6n de factores de las Islas
británicas y el interés de la clase más poderosa y dinámica de toda esta época
{la burguesía industrial inglesa) en ampliar el mercado de sus manufacturas.
Hoy la historia ha dado la vuelta y está co,nfuma~do lo que Hobso~ y
Keynes anunciaron: cambiar manufacturas por trigo no Iba a ser una s~lucI6n
-eterna para Gran Bretaña (aunque no puede negarse que le ha proporcionado
más de un siglo de prosperidad, de las guerras napoleónicas a la segunda guerra mundial). El enfoque smithiano del comercio como salida para los excedentes -un concepto esencialmente fisiocrático-, junto con la especializa·ción en mercancías básicas, se está convirtiendo ya en sabiduría convencional
en la fase actual de contracción de la economía internacional tradicional,
Esta digresión pone de relieve las limitaciones de la teoría del comercio
internacional tal como apareció en Inglaterra y la inexistencia sobre estas
mismas bases de una teoría del capitalismo a escala mundial consciente, por
tanto, del efecto que en el desarrollo de ese modo de producción tuvo e! hecho de su peculiar origen en las islas británicas.
En el caso de Marx, estas limitaciones están relacionadas con la disciplina
que se impuso en cuanto al orden de las categorías a analizar en e! estudio del
.capitalismo. Los agregados concretos y complejos -estado, comercio mun.dial- que constituían el punto de partida de la economía «pre-cientHica» del
XVII y aun del xvnr, debían ser analizados al final, tras un estudio exhaustivo
.del capital nacional. El hecho de que el trabajo socialmente necesario -la
medida del valor- no fuera equivalente al trabajo internacionalmente necesario, y de que, por tanto, trabajos de igual duración pudieran no intercam biarse como iguales en el comercio internacional, constituiría una complica-

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

59

ción adicional del esquema, un paso más hacia 10 concreto, que Marx no llegó
a realizar.
Hay un párrafo de la Introducción General (1857, cap. 3) que ayuda a
comprender cómo Marx relegó la existencia concreta y real del capital nacional en un marco más amplio:

El concepto de riqueza nacional que se va formando imperceptiblemente en los
economistas del XVII Y que en parte continúa siendo válido para los del XVIII,
implica que la riqueza se produce sólo para el Estado y que el poder del Estado
es proporcional a esa riqueza. Era todavía una manera inconscientemente hipócrita
de anunciarse la riqueza y la producción de riqueza como objetivo de los Estados
modernos, considerando a éstos meramente como medios para tal producción.
(Citado de la edición McLelland de las Grundrisse, p. 42. La traducción y los subrayados
son míos.)
Las alabanzas de los fisíócratas al rey y al Estado eran realmente una
«manera inconscientemente hipócrita» de presentarse el capitalismo en escena antes de devorar a ambos. Probablemente podría mostrarse que los nuevos
terratenientes burgueses salidos de los rangos de la burocracia, cuyos intereses defendían los fisíócratas.é? necesitaban el apoyo del rey para vencer la
resistencia de los señores feudales. Pero ni el Estado -ni tampoco el rey
de Ing1aterra- dejaron de existir en el seno del capitalismo. Más bien adquirieron una nueva forma, bajo la cual fueron llamados a escena una vez tras
otra por el capitalismo, y de modo creciente desde los años treinta para acá.
El nivel subordinado adquiere de nuevo la primacía.
Entretanto nos hemos quedado sin una teoría del capital agregado, sin
una economía política de los Estados nacionales y del comercio entre ellos.
Posiblemente de aquí provengan [as debilidades de la teoría marxista del
imperialismo, anclada casi siempre en último término en la caída del tipo de
beneficio en las naciones delanteras, es decir, en una base muy general y escasamente operativa.

IV.

CONCLUSIÓN

Para terminar este artículo quiero sugerir que quizás una razón para la
secuencia del análisis en el Capital de Marx pueda hallarse en la relación de
Marx, por un lado, con la escuela fisiocrátíca y, por otro, con la economía
política clásica de Smith y Ricardo.
Quesnay, como Marx señaló repetidamente, era mucho más consciente
que los ingleses (especialmente Smith) de los requisitos de la reproducción,
y concretamente de la necesidad de incluir el capital constante en la contabili20. Véase este punto convincente establecido por N.

J.

WARE (1931).

�60

P. MARAGALL

dad del valor. Salarios, beneficios y rentas, como escribió Smith, constituyen

el valor añadido, pero no agotan la totalidad del valor producido en un período. Ricardo ideó una solución simple del problema al establecer sucesivamente
las condiciones de producción bajo las cuales la restricción del capital constante no afectaría en gran manera a la formación de los valores. Pero Marx
no quedaba satisfecho con una teoría que trataba adecuadamente la distribución (es decir, una teoría de los beneficios), sino que extendió su investigación
hacia el estudio de las condiciones de la reproducción, en el sentido de una
teoría del crecimiento."
En esto juega un papel el modelo fisiocrático. Pues el Tableau estaba
construido sobre supuestos tales que tanto la extracción de plusvalía como la
reproducción de sus condiciones a través de un conjunto definido de parámetros de circulación (relaciones de precios y pautas de comportamiento) podían presentarse simultánea mente. Marx intentó el mismo tipo de esfuerzo
para un mundo más complicado , en el que la plusvalía surgía tanto en la agricultura como en la industria, y en el que su origen se imputaba no a un solo
sector, sino a una mercancía usada en los dos sectores: la fuerza de trabajo.
Las dificultades de tal empresa (que eran inescapables después de que los economistas clásicos ingleses hubieran puesto las bases de la generalización de Ia
teoría del valor a todo tipo de trabajo) forzaron a Marx a adoptar un método
de sucesivas aproximaciones..:!2 Así los esquemas de reproducción del volumen II del Capital se derivan en el mismo marco de la producción de plusvalía
(volumen 1), formalmente en paralelo con la estructura del Tableau.
Pero si el Tableau parecía consistente en este aspecto, sin necesidad de
meterse en la cuestión de la modificación de los valores debida a la «redistribución de plusvalía» entre los sectores -puesto que un solo sector la producía y un solo sector, si bien distinto, se la apropiaba-, Marx podía sólo
adoptar este atajo en forma de primera aproximación. La «redistribución de
plusvalía» en un mundo de tipos de beneficio iguales en todos los sectores
conducía a una dimensionalidad distinta de la misma categoría de plusvalía,
lo cual complicaba el problema más allá del alcance de los instrumentos matemáticos disponibles para Marx. 23
Éste es un aspecto de las razones por las cuales Marx trató la reproducción
en un sistema contable de valores y DO en UD sistema de precios; en otras
palabras, ésta es, en parte, la razón por la que revirtió hacia una dualidad del
tipo de la del Tableau: valores-cantidades y no precios-cantidades.
Morishima (1973, p. 11) ha dicho en cierto sentido lo mismo al insistir
en que la teoría del valor-trabajo sirve en Marx para proporcionar una base
de agregación (además de una teoría de la explotación), es decir, un estándar
21. También se han interpretado Jos objetivos de Ricardo en este mismo sentido. Ver
R. HICKS, «Ricardo's Theory of Distribution», en PESTON y CoRPY (eds.), Essays in honour 01
Lord Robbins, 1972.
22. Ver en este sentido A. SHAIKH (1973).
23. Ver J. M. VEGARA (1973).

J.

QUESNAY y

LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

61

de agregación insensible a las variaciones a corto plazo de los precios de mercado y aun a las variaciones a medio plazo de Ias unidades-salario de Keynes.
Las desventajas de no operar con precios en una teoría del crecimiento o
la reproducción son bien conocidas. Ahora bien, en defensa de la utilización
de una teoría del valor puede decirse que no existe tai cosa como una teoría
pura de la reproducción y el crecimiento, y que el punto de vista de las clases
implicadas tiene que ser objeto de una elección inicial (explícita o no) si la
teoría ha de tener algún sentido.
El modelo de Quesnay es útil aquí al menos en dos sentidos: primero,
muestra cómo &lt;la reducción de los intereses de la sociedad a los de una clase
emergente dotada de algún derecho a reivindicarsu universalidad es una condición necesaria para una teoría significativa acerca del desarrollo de esa sociedad. Segundo, muestra también cómo sólo una teoría del valor puede proporcionar la base de una investigación de este tipo, entendiendo por teoría
del valor una teoría con raíces en los «valores» estables de una clase social,
y esto será así mientras continúen habiendo clases enfrentadas en formaciones sociales históricamente específicas yen estructuras internacionales conflictivas.
Hay otro aspecto de Quesnay que ayuda a comprender, en mi opinión, esta
relación necesaria entre el punto de vista de una clase social y la contabilidad
social resultante. Se trata de su manejo del capital constante, del que ya dijimos al final de la sección II (p. 55 ) que correspondía a una situación en
la que la circulación del capital era limitada. En el Premier Probl éme Économique (Quesnay, 1888, pp. 496 y ss.) esa limitación se extiende al capital circulante (semillas), lo que permite tratar al capital como puro valor (independientemente de los precios) al suponerse su circulación circunscrita al intercambio entre productores de un mismo sector.
Es significativo que en el Probléme, Quesnay, al analizar los efectos de
un aumento del precio del trigo supone que el cambio afecta al trigo-salario,
que se paga en dinero, pero no al trigo-semilla, que no llega a adquirir valor
monetario y se manipula e intercambia en especie (aumentando así aún más
el valor del excedente, al contabilizarse la semilla a su valor antiguo). En el
modelo de Quesnay, por tanto, el trabajo asalariado no es sino el componente
de una clase más amplia, pero hay ocasiones, como ésta, en las que sus características de mercancía empiezan a surgir, al menos en comparación con los
bienes de capital cuya circulación se supone más restringida.
En el Capital, Marx trata tanto el trabajo asalariado como los bienes de
capital en calidad de mercancías, y ello era lógicamente inescapable puesto
que el trabajo asalariado nace para él de la separación entre productores directos y medios de producción. P.ero h insistencia de Marx en la mercancía especial cuyo intercambio por capital oculta la naturaleza asimétrica de todo el
modo de producción (es decir, la fuerza de trabajo) sustrae una buena parte
de énfasis a su análisis de los efectos de los cambios de precio de los bienes
de capital sobre el nivel y el tipo de beneficio. Esto es específicamente cierto

�62

P. MARAGALL

en su tan debatido ejercicio numérico sobre la transformación de los valores,
en precios."
Lo importante aquí es que, como en Quesnay, cualquier transacción entre
«camaradas capitalistas» podía pensarse como una invariante en relación con
los cambios en los precios." Es como si los capitalistas se cargaran mutuamente el valor de sus transacciones recíprocas, cualquiera que fuese el precio.
En el caso de Quesnay tal simplificación parece más justificable, pues uno'
puede imaginarse más fácilmente en su caso que los bienes de capital se producen dentro del sector y 'aun dentro de la misma explotación (o taller). Hasta
qué punto 'el mismo supuesto se infiltra, quizá con menos legitimidad, en los,
desarrollos posteriores de la economía política (incluyendo el ejercicio de transformación de Marx) es una cuestión abierta.
En cierto sentido, la trayectoria del desarrollo económico, tal como viene
representada por sistemas cambiantes de pensamiento económico, está estrechamente relacionada con esta cada vez más amplia conciencia de los costes.
generados en el proceso de producción social, conciencia creciente que corre
paralela a la extensión del concepto de valor, en tanto que los valores unitarios (a corto plazo y si no se tiene en cuenta esa extensión) van declinando,
de acuerdo con el incremento de la productividad definido en un marco rígido.
Así, el punto de vista adoptado por Quesnay al tratar el cereal-pienso,
como un don gratuito de la naturaleza (o mejor dicho, del proceso de relación
con la naturaleza en que la producción social consiste) es equivalente al adoptado por la economía moderna, y en realidad por los actores sociales, al tratar
los recursos cuya reproducción se da por descontada, tales como el aire, el
agua o los espacios libres, Se supone que tales recursos «cuidan de sí mismos», por así decirlo.
Pero la creciente mercantilización de la vida social de la que Marx hablaba
en el primer párrafo del Capital no ha llegado aún a su fin. Esto hace que a
largo plazo la representación del desarrollo por un escalar como el tipo de
crecimiento no sea admisible: habría que ir añadiendo constantemente columnas a la matriz de los intercambios productivos. El desarrollo consiste en un.
incremento constante de la masa de valores (paralelo a una caída de los valores unitarios para cada estado definido de las relaciones con la naturaleza),
del que es difícil distinguir qué parte es debida a la nueva valorización de recursos hasta ese momento gratuitos o automáticamente reproducidos.
Así, nuestro rodeo por los orígenes de la economía política permite observar con cierta mayor perspectiva la ambigüedad del desarrollo de la que hoy '
somos conscientes por la fuerza de los hechos.

Facultad de Ciencias Económicas
Universidad Autónoma de Barcelona
24.
valores
de los
25.

Sobre la legitimidad de uno u otro criterio de invariancia para derivar precios de los'
véase J. M. VEGARA (1973) y D. LAIllMAN (1973). El último defiende que el punto de vista.
trabajadores puede tomarse como base para una elección racional,
Ver en este sentido, A. SHAIKH (1973) y también SHANE MAGE (1963).

QUESNAY y

LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

ApÉNDICE

Una formalización posible de la matriz de transacciones o Tableau, en términos mo-·
netarios, sería la siguiente
[1]

dónde A p es la matriz de coeficientes en términos monetarios, X P el vector de los,
outputs y X; la matriz diagonal de los outputs, siempre en términos de valor o monetarios.
El sector 1 es el agrícola y el sector 2 produce manufacturas (J\fNF). En esta interpretación se omite la circulación interna en el sector manufacturero, así como los «bienesinterés» en la agricultura (ver p. 55). Los outputs respectivos son de 5 y 2 unidades
monetarias, de acuerdo con los datos del Tableau.
El sector productivo o agrícola utííiza trigo por valor de dos unidades monetarias,
incluyendo el gasto en salarios, y una unidad monetaria de MNF, produciendo por valor
de 5. En el sector MNF se usa trigo por valor de 2 unidades monetarias y se producen,
como sabemos, MNF por valor de 2 unidades monetarias.
Supongamos que se forman dos tipos de beneficio distintos. Si P es el vector de'
precios, R el vector de los tipos de beneficio y R* la matriz diagonal de los mismos,

P=A'P+R*A'P o bien P=(I +R")A'P
Siendo A' la traspuesta de la matriz de coeficientes tísicos. Es decir,
(allx1Pl

+ a21x1P.)

(1

(a",x.p1 + a2!J.X,P2) (1

+ R1) = X1Pl

[2]'

+ R.) = x.p.

Obviamente, dada Ia información contenida en [1] el tipo de beneficio en el sector MNF
tiene que ser cero. Y es posible determinar el tipo de beneficio en la agricultura indepen- ·
dientemente de la información sobre los precios: R1 2/3. Pero ello no quiere decir que
el tipo de beneficio sea en general independiente de los precios; a partir de [2] sabemos
que

=

_ Pi - rJ"Pl - a21P.
R1 a~,

[3]

+ a,1P.

Pero dada la información contenida en [1] nos basta igualar Ia traspuesta de la matriz de transacciones monetarias con los primeros paréntesis de las expresiones a [a izquierda de [as ecuaciones [2], e igualar el vector de los outputs monetarios con las ex_o
presiones a la derecha de esas ecuaciones
,P
ll 1P
2)
, a.a.,x2x2P2
(22 O1) = (ApX:)' = (aa'2x.p1
X

para obtener los tipos de beneficio.

y

(25) =X p

(

1P1 )
X
X.P2

�65

P. MARAGALL

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

Lo que sí es cierto es que en el caso concreto de los datos del T ableau y dado ~ue el
t1po de beneficio en la manufactura resulta ser nulo, la ecuación [?] puede simplificarse
'hasta hacer independiente R1 de los precios. Si R. O, [3] se convierte en:

Puede, por tanto, obtenerse un resultado numérico semejante al del T ableau partiendo
de los datos físicos aquí supuestos y sin necesidad de suponer que no hay transacción
MNF-MNF. Claro que en este caso, sin embargo, el tipo de beneficio en la agricultura
depende explícitamente de 'los precios; pero esto, insisto, no contradice en absoluto [a
ffiosofía del Tableau, sino sólo los datos que Quesnay escogió para simplificar su problema.
Nótese que la única restricción teórica y general que se requiere es la de que el tipo de
beneficio en el sector MNF sea nulo por virtud de la competencia, y que no es preciso,
tampoco, que el valor de la producción de MNF sea igual al valor del trigo directamente
incorporado en aquella producción.
El ejemplo numérico adoptado aquí no es trivial. El valor de las demandas finales,
que se pueden obtener a partir de

64

=

(1- a,,/a,,) -

a11 (

1-0.. )
a,.
- a"

r=

La única determinación que podemos obtener acerca de los precios se ?eriva de la
relación general en las tablas input-output entre matrices físicas y monetarias: A p
P
A v». En nuestro caso sólo conocemos A.:

=

A.

(PiO

2/ 5 2/2)

= ( 115 0/2

Pi

O)

(O

P.

O

)-1

(dónde D es el vector de las demandas finales) es el mismo que en el ejemplo inicial, el
de Quesnay: 'los propietarios consumen por valor de una unidad monetaria en cada uno
de los sectores. Y ello es consistente con [a renta de dos unidades monetarias generada en
el Tableau .

P.

.de lo que resulta

2/ 5 2/2 )
( 1/5 O

a11 = 215
a., O
a'l (P2/ Pi) = 115

=

_ ((a
-

11 ) (a,.· "'/ '2) )
(a,,' P2/ .,) (a,,)

=

a,. ("/••) =

1

Caso b):
El sistema obtenido es el mismo que en el ejemplo anterior, pero aquí R, # O. En
este caso el problema sólo tiene una solución completa, como es sabido, si un tipo medio
d~ beneficio se forma en los dos sectores por igual (R,
R.), pues entonces

=

=

De modo que si hacemos p,
1, obtenemos P. a", 10 cual nos dice que el precio
de las MNF en términos de trigo es igual al input de trigo en la producción de una
unidad física de MNF.
Así, pues, los datos del Tableau están calculados de tal modo qu~ : o) el secto r. MNF
sea improductivo, o su tipo de beneficio nulo, y b ) el sector agrnno tenga un tipo de
beneficio o de creación de exceden te que está físicamente det erminado. Y ello depende
crucialmente del hecho de q ue el flujo MNF·IvlNF (o::) sea nulo y la producción de est e
sector iguale en valor al valor del input de trigo.
Supongamos ahora que hay utílización de MNF en el sector MNFy que conoc~mos las
transacciones en términos físicos ~supuestos los dos que el T ableau Économique, tal
.corno está presentado, no permite sostener-o ¿Puede llegarse, sin embargo, a los mismos
resultados obtenidos antes?
Suponiendo que la matriz de transacciones físicas y el vector de outputs físicos toman
los valores siguientes

2/ 5

=

=

-Caso a):
A partir del sistema [2] obtenemos

+ p,) (1 + R,) = 5p,
+ P.) (1 + R.) = 3P.

En este caso la segunda ecuación da directamente P,/P.
mera se resuelve en R, = 2/3.

= 1 Y en consecuencia la pri-

+ R)

(p, P.)

donde (111 + R) es el valor propio de la matriz A. Pero si a" (input de MNF por unidad
de trigo) se hace igual a cero, la ecuación del primer sector proporciona directamente un
tipo de beneficio inequívoco (trigo sobre trigo, independiente de los precios), e igual a
312, sin necesidad de que R. sea nulo ni de considerar por tanto, a la MNF como sector
improductivo. El supuesto de movilidad del capital entre agricultura e industria introduce
entonces el tipo de beneficio agrícola en la industria. Éste es el tipo inequívoco de beneficio del primer Ricardo y la restricción a21
O es la que Malthus le denunció como poco
plausible.~ La restricción ricardiana puede verse entonces como menos estrecha que la
impuesta por Quesnay tal como se interpreta en el caso a, pero curiosamente simétrica con
la presentación del T ableau, donde sólo aea O en vez de a21 O -aunque en elT ableau
los precios, como sabemos, deben «portarse bien» y no quedan explícitamente determinados-.

dos casos pueden considerarse: a) R. = O, Y b) R. # O.

(2p,
(2p,

1/5)

(p, P.) ( 213 113 = 11(1

26. Ver

s.

SRAFFA

(1970, p.

XXXII) .

=

�66

P. MARAGALL

J. M. OTERO
BIBLIOGRAFIA

1. BEER, G.: An Inquiry into Physiocracy. 1939 (1966).
2. ENGELS, F.: Anti-Diibring . Moscú , 1959, y México, 1963.
3. FoLEY, V.: «An Ori gin of the Tableau Economique», History 01 Political ñconomy,
vol. 5, núm. 1, 1973.
4. HIGGS, H.: Th e Physiocrats. Nu eva York, 1968.
5. KUC2YNSKI, M., y M!mK, R.: Qu esm¡y's Tableau Economique. 1972.
6. LAmMAN, D.: «Values and Prices of Production: The Politica1 Ecoriomy of the
Transformation Problem», Brooklyn Collcgc, City Univcrsity of Nc\V York/New
School for Social Research, 1973.
7. LtmDBERG, I.
Ttlrgot 's Unknown Tr anslator (Tbe Rejlexions and Adam Smith).
La H aya, 1964. Dissertation, Ncw School for Social Research, 1956.
8. MAGE, S.: The Lata 01 tb e Falling T endency 01 Rate 01 Projit . Ph. D. Díssertatíon.
Columbia, 1963.
9. MARX, K.: Tbeories 01 Surplus Va/ue. Moscú , 1969 y Madrid, 1975.
10. MARx, K.: General Introduction to tbe Critique 01 Poiitical Economy 1857. Madrid, 1973.
11. MEEK, R.: Tbe Economics 01 Physiocracy. 1963. Versión española: La Bisiocracie,
1975.
12. MEEK, R.: Turgot on Progress, Sociology &amp; Economics, 1973.
13. MORlSHUIA, M.: Marx's Economics (A Dual Theory 01 V alue and Growth). 1973.
14. PHILIPS, A.: «The Tableau Economique as a Simple Leontief Model», Quarterly
[ournal 01 Economics, 1955.
15. QuESNAY, F.: Oeuores Econom iques el Pbilosopbiques. Auguste Oncken, editor,
1888. (Nueva York, 1969).
16. QUESNAY, F.: «Le Tableau Bconomique» y otros estudios económicos, Madrid; 1974.
17. QUESNAY, F.: «Le Tableau Économique&gt;,&gt; y otros escritos fisiocráticos, Barcelona,
1974.
18. ROLDÁN, S.: «En el Bicentenario de Francoís Quesnay», Anales de Economía,
octubre-diciembre de 1974, pp , 127-212.
19. SHAIKH, A.: «The So-Called 'Transforma tion Problem'. Marx Vindicated», New
School for Social Researeh, abril, 1973.
20. SRAFFA, P .: «Introduction» to The Works and Correspondence 01 David Ricardo,
vol. r, 1970.
21. TSURU, S.: «On Reproduction Schemes». Apéndice de P. SWEEZY, The Theory 01
Capitalist Deuelopment, 1964.
22. VEGARA,]. M .: «On Das Kapital and the Transformation Problem». 1973. [abrbucb
der Wirlschaft Ost Europas, y en Cuadernos de Economía, vol. 2, núm. 5,
septiembre-diciembre 1974.
23. WARE, N. ].: «The Physíocrats: A Study in Economic Ratíonalízaríon». American
Econom ic Review, diciembre, 1931.
24. WOOG, H. : The Tableaa Economique de Francois Quesnay (An Essay in tbe Explanation 01 its Mechanism and (J Critical Review 01 Marx, Bilimouic and Oncken).
Berna, 1950.

c.:

Propiedades dinámicas de los madejas macroeconométl'icos:
métodos de análisis y aplicaciones

Los modelos macroeconométricos fueron introducidos por Tinbergen
(1939) con la finalidad de contrastar teorías y analizar ciclos económicos. Ante
tales objetivos, las propiedades dinámicas de interés preferente eran aquellas
que persisten a largo plazo cualesquiera que sean las condiciones iniciales (supuesta . una situación exógena estacionaria). Estas propiedades dinámicas se
estudian exhaustivamente haciendo uso del método clásico basado en la ecuación característica. Este método está desarrollado en la sección primera del
presente trabajo.
Con el tiempo, los objetivos en la construcción de estos modelos se desplazaron de la teoría a las aplicaciones. Primero la finalidad se centró en hacer
predicciones y, más tarde , en la simulación de los efectos de medidas alternativas de política económica. Este cambio influyó en la perspectiva del análisis
de las propiedades dinámicas; el interés se desplazó desde la componente característica básica hacia la influencia de las condiciones iniciales y de la como
ponente de los estímulos exógenos, Así nació con Go1dberger (1959) un nuevo
instrumento de análisis: los multiplicadores, cuya aplicabilidad en política económica es directa. Los conceptos correspondientes se introducen en la sección
tercera.
,
Los enfoques anteriores fueron concebidos para modelos Iineales, mientra~
que la mayoría de los modelos macroeconómicos que se vienen usando son no
lineales. Estos modelos presentan una problemática especial que brevemente
expondremos en la sección cuarta.
Actualmente, gracias a las enormes posibilidades de cálculo que ofrecen
los ordenadores, la solución de sistemas dinámicos, ya sean lineales o no, se
puede abordar por métodos de simulación numérica. Esto se consigue sin necesidad de realizar manipulaciones algebraicas previas. Estos métodos presentan diversas variantes y su campo de aplicabilidad es muy amplio. Los conceptos básicos sobre simulación se introducen en la sección quinta, en donde

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9841">
                <text>1632</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9843">
                <text>Quesnay y la economia política clásica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9844">
                <text>Cuadernos de Economía</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9847">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9849">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9850">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9851">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9852">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10070">
                <text>vol. 4, núm. 9, enero-abril 1976, p.41-66</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14339">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40330">
                <text>1976-02-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9842">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="652" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="193">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/652/CuadernosEconomia_1975_v3n6_ComunicacionInformeCongresoIEA_PM.pdf</src>
        <authentication>bd204e3eea37bfcc5f2c64e4f5037f84</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41919">
                    <text>170

COMUNICACIONES

García-Durán-, caben muchas dudas sobre las conclusiones obtenidas a partir
de dicha estimación.»
A este respecto debe hacerse la matización de que el estudio de los «rendimiemos del capital en las distintas provincias españolas, para que sirvan de
guía a la política regional», que es el problema que más preocupa al señor
García-Durán, ha sido tan sólo uno más de los objeti vos de mi artículo, de
ent re los que cabría mencionar además: a) la propia estimación de la Riqueza
Provincial en 1970 (en mi opinión la aportación más importante de mi artículo), b ) la evoluci6n del capital por persona y e) las relaciones entre capitalización y su imposición.
Así pues, y a los efectos sobre los que gira la comunicación del señor
García-Durán, en el sentido de que le parece «muy negativa» la aplicaci ón
del criterio de los rendimientos del capital en las distintas provincias (medidos
con muchas reservas, por la relación capital-producto según apunto en mi
artículo, p. 157 de la mencionada revista) cara a la distribución espacial de
la inversión pública, me veo en la obligación de hacer una aclaración adicional. Efectivamente, debe aceptarse que la relación capital-producto es un
procedimiento relativamente burdo de selección de inversiones dentro de los
distintos enfoques operativos, utilizables en la planificación macroeconómica
a largo plazo. No obstante, también debe admitirse -todos lo hacen, Chennery, Tinbergen, Frisch, etc.- que de los criterios más simples, los basados
en la intensidad de factores (existen otros basados en la productividad y otros
basados en los precios contables), resuelven el problema de la asignaci6n por
la vía de la concentración sobre el recurso más escaso, recurso que en los países
en vías de desarrollo es el capital.
De todos modos, el uso del criterio de la relación capital-producto como
criterio de inversión sectorial y aun regional exige ciertas condiciones restrictivas: a) que el capital sea el único factor escaso del sistema y los demás sean
superabundantes, b) que con los diferentes productos a obtener se maximicen
los valores sociales (no solamente los privados), y e) que las producción tenga
lugar con una estructura de costes constantes. Como tales condiciones son
supuestos heroicos al aplicarlos al caso español, las conclusiones relativas a los
rendimientos de las inversiones en capital social en las distintas provincias,
que pudieran derivarse de mi artículo, deben tomarse simplemente a título
orientativo, y cara a la consecución «de una política regional prospectiva menos
ambigua» (p. 143),
De cualquier manera, y como decía ya en mi artículo (p. 144), Y me reitero ahora, «somos conscientes de que este trabajo es susceptible de grandes
mejoras por lo que serán de agradecer todas aquellas correcciones o críticas
que se nos hicieran en este sentido». Por ello, agradezco al señor GarcíaDurán, la llamada general de atención que hace a los lectores interesados
sobre las reservas con que algunas de las conclusiones de mi trabajo deban
ser aceptadas.

171

COMUNICACIONES

P. MARAGALL: Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association, Budapest, 1974.
Los Congresos de la lEA han tenido siempre una cierta tra:cendenc~a ~re­
cuérdese, por ejemplo, el Congreso de Lisboa sobre «Conse7uencla~ ec~norrucas
del tamaño de las naciones», un resumen de cuyas ponencias y discusiones ha
sido editado por el profesor A. Robinson de Cambridge y traducido al castellano por Labor, 1971, con este mismo título). Junto con los congre:os. de
Econometría y los de la American Economic Association forman el principal
foro de debate oral en economía.
Este año el Congreso se celebraba por primera vez en un país de Europa
del Este y asistían a él representaciones muy nutridas de economistas de esta
región frente a la representación occidental (M~ch1up, Balassa, Kaldor, Coaper, H. Johnson , Swoboda, Mundell, Kennen, Lipsey, Lundberg, Barre, Marjolin). La prometida presencia de gente del tercer mundo (A. Gunder Frank,
S. Amin, R. Prebisch) no se cumpli6, de modo que los representantes «hete~o­
doxos» quedaron reducidos a una minoría. (S. Tsuru, ~ente. de tendencias
moderadas como Lizano y unos pocos africanos). En síntesis el Congreso
consistió en un «tete-a-tete» entre economistas socialistas, principalmente rusos,
y occidentales, principalmente americanos, a un nivel bastante político, sobre
el tema de la integración económica internacional, ante un foro. de 2.000 economistas mayormente venidos de los países avanzados o serru-avanzados de
. '
Europa y América.
El número de intervenciones, incluyendo sesiones plenarias y grupos de
trabajo, totalizé unas 450, por lo que es imposib.le ~ar cuenta de la diversidad
ny cantidad de los debates habidos. S6lo la publicaci ón de l~s Actas d~1
greso y la síntesis de las principales contribuciones voluntarias que .editara el
profesor Robinson darán una idea de l~ q~e fue .el ~ongres.o con CIerto detalle. Algunas de las ponencias y contnbu~ones I~V1ta~as, mcluso corresp~n­
dientes a las sesiones plenarias, no estuvieron disponibles en forma escrita
a lo Iarzo del Congreso.
La ;ejor síntesis breve que puede hacerse de las reu~iones es. que és.t~s
consistieron en una comparaci6n competitiva entre dos tipos de mtegracion
económica internacional, la integraci6n de mercados ca~italista y la de p~o­
yectos de producción e intercambios internacionales a precios pac~ados o socialista personificados respectivamente por la CE.E. y el Consejo de Ayuda
Económica Mutua o Comecon. Como variantes en el debate hay que apu~tar
el ala radical de partidarios de la libertad de mercado (H¡~ber.le~) q~: consideran cualquier tipo de integración regional como una dlSCtlrrunacl0n co~tra
terceras naciones Y un obstáculo a la óptima asignación de re~rsos a ~lVel
mundial y los modelos de integración espacial de la producción de bienes
públicos: cuya novedad (el caso de la ponencia ?e CoOP~! consiste en tratar
la preferencia de los habitantes de una determinada region por uno u otro

c:o

°

�172

COMUNICACIONES

tipo de organización socio-económica (mercado o plan) como susceptible de
satisfacción por el lado de la oferta de bienes públicos, entre los que figuraría
precisamente el tipo de organización social. Así como las tesis de Haberler
suscitaban un debate encendido con los socialistas, las de Cooper, importadas
de la economía regional y urbana, quedaban sin respuesta posible.
El enfoque tradicional del estudio de los efectos de la integración (Balassa),
comparando «efectos creadores de comercio» con «efectos de desviación del
comercio», que daría un saldo positivo en el caso de la CEE en tanto que la
multiplicación de los intercambios intra-comunitarios sobrepasaría a la restricción del comercio entre países comunitarios y terceros, plantea, por un
lado , complicados problemas de medición y suscita, por otra , reflexiones sobre
la inutilidad de esta clase de ejercicios estáticos , cuando los efectos dinámicos
o sobre el crecimiento son los que realmente priman a la hora de decidir
(Lipsey , Kaldor). Es curioso que la mayor proximidad a nivel técnico se
diera entre los modelos propuestos en Europa occidental para medir de otras
formas el grado de integración (como 'en la ponencia del belga Walbroeck,
que proponía la proyección hasta el presente de un no-mundo de intercambios
y producción basado en las tendencias anteriores a la integración , para compararlo con el mundo real integrado) y modelos de planificación de producción
e intercambios como el de los polacos Mycielski y Trzeciakowski.
Las implicaciones políticas de esta relativa comunidad de intereses técnicos
a los dos lados de Europa planearon (sólo eso) sobre los debates, cuya inciativa y conclusión quedaba en manos, a nivel ideológico por lo menos, de los
representantes de las dos grandes potencias, USA y URSS. Las tensiones intrabloque (USA-EEC y URSS-países socialistas europeos), que sólo algún francés
se atrevía a airear abiertamente y aun sólo en los grupos de trabajo, quedaban
así en un segundo plano. Los rusos insistieron machaconamente en las ventajas de la integración europeo-oriental y veladamente en los sacrificios que ésta
representaba para la URSS. Para los americanos la crítica a las veleidades
independentistas de Europa Occidental se hacía más difícil, pues la CEE
tenía en los debates el rol de prototipo de la integración vía mercado libre.
Sólo la franqueza liberal de derecha de Haberler (cuya crítica, por otra parte,
caía convenientemente con mucho mayor peso sobre la integración socialista)
y en determinados momentos de H. Johnson (defendiendo a las multinacionales americanas de los gobiernos europeos «que quieren tenerlas en su país
pero no pagar los costes inherentes») o de Kennen (afirmando que si los
europeos se ahogaban en dólares es ante todo porque primero habían estado
clamando por ellos) era consistente con la obvia preocupación de los gobernantes norteamericanos, durante los últimos años, por la resistencia europea
a la penetración de capital norteamericano y la extensión del área comercial
europea al Mediterráneo y Africa.
A pesar de que un Congreso como éste tenía que reducir necesariamente
la actualidad y la carga política de los debates hasta un mínimo denominador

COMUNICACIONES

173

común relativamente soportable, algunos temas realmente picantes tenían que
emerger en una fase crítica de la economía internacional como es la presente.
Descartada la cuestión del tercer mundo (que casi simultáneamente provocaba
en Bucarest discusiones violentas en el marco del Congreso de la Población) ,
las dos preocupaciones presentes que se abrieron paso en las reuniones fueron: 1) la crisis monetaria internacional, cuestión que enfrentó a R. Mundell
con P . Kennen en el grupo de trabajo sobre movimientos internacionales de
capital, y 2) la integración monetaria europea .
La propuesta de Mundell de estabilizar la economía mundial mediante
políticas monetarias restrictivas 'en USA, Japón y A1emania occidental (acompañadas de políticas fiscales expansivas para evitar el paro generalizado) es
peligrosa y conducirá al peor de los mundos (depresión con inflación) en opinión de Kennen y también del alemán Giersch. Los rusos asistían de espectadores al debate , interviniendo sólo para anunciar una reducción de las inversiones americanas en Europa (del tema de la orientación de esas inversiones
hacia la Unión Soviética no se habló ni se hablará hasta el próximo Congreso,
que se centrará en las relaciones económicas Este-Oeste) y para defender el
papel del oro en un futuro sistema monetario internacional en que los países
socialistas estarían dispuestos a inte rvenir. A las acusaciones de discriminación
por la venta de petróleo ruso a precios inferiores al mundial (dentro del Comecon), los economistas soviéticos respondían que los intercambios entre países
socialistas se hacen siempre a precios mundiales pero desprovistos de variaciones cíclicas y especulativas -10 que no está exento de implicaciones poco
agradables seguramente para los árabes-o
La integración monetaria europea fue objeto de un «solo» de los economistas de la CEE decepcionados por la poca audiencia que sus recomendaciones tienen en Bruselas. La teoría de las «áreas monetarias óptimas» sostiene
que sin integración en el mercado de factores (igualación de tasas de salario y
tipos de beneficios) y propensiones a la inflación más o menos homogéneas entre naciones, no puede avanzarse hacia una unificación monetaria. La experiencia demuestra que el movimiento de factores más importante se ha producido
desde la periferia y el exterior de la Comunidad hacia el interior de ésta (migraciones mediterráneas a Francia, Alemania y también a otros países, como Suiza,
exteriores a la CEE). Los movimientos de capital a largo plazo dentro del Mercado Común han sido relativamente reducidos. Quizá poco pueda hacerse frente
a todo esto en el actual estado de cosas. En cambio, sí hubiera podido instrumentarse en opinión de muchos economistas, una política económica y monetaria europea más interdependiente, paso previo para la unificación. Otros economistas, más próximos a los niveles políticos de la CEE , argumentaban que la
causa principal del fracaso de la unificación monetaria representada por la flotación conjunta han sido las perturbaciones exteriores. La opinión posiblemente
más compartida es que nada puede hacerse mientras du re la crisis actual y no
se adopten las reformas estructurales previas para homogeneizar el comporta-

�174

COMUNICACIONES

miento de los mercados de factores y las políticas economicas (Lamfalussy).
Pero no faltaban opiniones en el sentido de que la crisis económica internacional hada precisamente más urgente (y posible) el lanzamiento de nuevas
iniciativas de unificación monetaria.
Aun contando con estas incursiones en temas de actualidad el tono del
Congreso era, por lo general, notoriamente versallesco en comparación con la
acidez y tensión de las discusiones político-económicas en curso a 10 largo y
ancho del mundo. De algún modo la confluencia de intereses USA-URSS en el
sentido de una evolución moderada a partir del statu quo internacional marcó
el carácter del Congreso, dejando lugar para el debate sólo a nivel abstracto
(mercado frente a plan). Lo más cierto parece ser que las dos grandes economías de ámbito continental, máximos exponentes del modo de producción
capitalista y socialista, están por el momento en condiciones de controlar
aquella evolución hacia la integración del resto del mundo en áreas económicas de tamaño comparable al suyo propio (al de USA y URSS). Esto es particularmente cierto en el caso de Europa, dividida por el momento en dos áreas
de influencia. Pero la creciente relación económica USA-URSS, que ambos
países parecen necesitar, tiene que suscitar un desarme comercial e ideológico
cuyas consecuencias sobre el proceso de formación de una economía europea
más interdependiente asusta posiblemente tanto en los Estados Unidos como
en la Unión Soviética, si bien por motivos diversos (indisciplina comercial en
el primer caso, ideológica 'en el segundo).
La participación 'española en el Congreso fue prácticamente nula, lo que
no deja de ser sorprendente para un país donde las consecuencias de la integración económica y comercial europea son materia de reflexión y discusión
cotidiana. Existen numerosos estudios de las repercusiones de la formación
del Mercado Común sobre la 'economía española, estudios cuya aportación
estará ausente de una cita que marcará por mucho tiempo el desarrollo de la
teoría económica de la integración internacional. Quizás el ingrediente político de la cuestión paralice un tanto a los economistas españoles: pero es
obvio que sobre la base de una argumentación política (el caso de la CEE) o
no política (por parte de Estados Unidos) los grandes mercados están inflígiendo costes económicos ciertos sobre nuestra actividad productiva al discriminar contra nuestras exportaciones de zapatos o manzanas (o de fuerza de
trabajo), o al dictarnos, como durante la primera fase de la crisis monetaria
1971-1973, una política de cambios determinada. Se puede estar de acuerdo
con la esencia de la argumentación política en que se basa la discriminación
comercial, pero ello no exime (al contrario) de calcular los costes de ésta.
La organización del Congreso fue correcta, sobre todo teniendo en cuenta
la diversidad de las delegaciones presentes. Un fallo patente fue el de la centralización y falta de capacidad de las fotocopiadoras. Pero esto se solventará
posiblemente en poco tiempo con la comparación económica Este-Oeste de
la que no se habló en el Congreso aunque el Congreso mismo fue una muestra
de relativa cooperación.

Reseñas

La question paysanne el le capitalisme,
S. AMIN y K. VERGOPOULOS. Ed. An-

thropos , IDEP, París, 1974, 220 pp.
En la teoría económica convencional el
sector agrícola ha sido generalmente olvidado: pese a las características especiales que presenta, la agricultura es considerada como un sector más de la economía, y los conceptos aplicables a los
demás sectores, especialmente el industrial, se usan para el análisis de la agricultura. Este olvido teórico va paralelo con
el olvido real: con pocas excepciones, la
agricultura de un país desarrollado es el
pariente pobre de los potentes sectores
industriales.
Con el creciente interés por el estudio
de los países subdesarrollados, los economistas han empezado a ver que las relaciones industria-agricultura tenían mucho
que ver con las relaciones países avanzados-países subdesarrollados: la agrícultura no es simplemente un sector con menos
capitalización (o menor composición orgánica del capital para los marxistas), sino
que presenta características socíoeconémicas especiales, al igual que los países subdesarrollados en relación con los desarrollados.
Esta constatación ha llevado en parte a
la búsqueda de los caracteres teóricos de
la economía agrícola, y ha surgido una
línea de pensamiento que investiga la naturaleza económica de la agricultura en
profundidad continuando la tradición de
los clásicos. Malthus, Ricardo, Marx, von
Bortkicwi tz, Kautski y Chayanov serían
los principales puntos en que debería basarse esta reconstrucci én. Y en ellos se
basa el libro de Samir Amin. Encuadrado

en una colección publicada por un instituto dependiente de las N.U., su estilo se
aleja mucho del pretendidamente aséptico
empleado por los técnicos internacionales.
La primera parte del libro, de la que
es autor S. Amín, intenta abordar los problemas a partir de la metodología elaborada por él mismo en sus obras anteriores.
Para ello recuerda sus contribuciones sobre modo de producción, modo de producción tributario, formación económico social, periodificación del capitalismo, etc.
Con estos datos y releyendo a Marx (como es costumbre), llega, a través de los
problemas de la transformación y de la
igualación de la tasa de beneficio, al concepto de rema. Nadie duda de la existencia de la renta diferencial (definida por Ricardo), pero la ren ta absoluta de la tierra
presenta un problema distinto. Para explicar su existencia, la economía política
tiene tres posibles caminos:
a) El monopolio sobre la propiedad de
la tierra: opinión de Srnith, Buchanan y
de Malthus en ciert a medida (y resucitada en una forma distinta por Robertus).
b) El hecho de que el sector agrícola
no permita los avances tecnológicos del
sector industrial, esté constantemente subcapitalizado y, por tanto, tenga una tasa
de beneficios mayor (tasa que incluiría la
renta de la tierra en opinión de Ricardo,
y de Marx según algunos).
e) La consideración de la agricultura
como un sector en el que no domina el
capitalismo sino un modo de producción
distinto, el modo de producción campesino, cuyo excedente sería la renta de la
tierra. Esta línea fue desarrollada por un
marxista ruso olvidado, Chayanov.
Al aplicar estas tres posibilidades al es-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9853">
                <text>1633</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9855">
                <text>Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association, Budapest 1974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9856">
                <text>vol. 3, núm. 6, enero-abril 1975, p.171-174</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9857">
                <text>Cuadernos de Economía</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9860">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9862">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9863">
                <text>Internacional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9864">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9865">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10069">
                <text>Comunicació amb l'informe sobre el congrés de l'IEA.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14340">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40331">
                <text>1975-02-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9854">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="653" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="178">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/653/BoletinGabineteTecnico_1972_n28_MegapolisMetropolisGhetto_PM.pdf</src>
        <authentication>36a789eed9cbd27d258f0ddcfdc7c661</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41904">
                    <text>�����������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9866">
                <text>1635</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9868">
                <text>Megapolis, metrópolis y ghetto</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9869">
                <text>n28, p. 3</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9870">
                <text>Boletín del Gabinete Técnico de Programación</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9873">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9875">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9876">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9877">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9878">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9879">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10068">
                <text>Article publicat fruit dels treballs realitzats per Pasqual Maragall a la New School for Social Research de New York, en el curs del mateix títol, desenvolupat pel professor T. Vietorisz.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14341">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37270">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37271">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40332">
                <text>1972-15-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9867">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44949">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="654" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="175">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/654/BoletinGabineteTecnico_1972_n28_ProblemasEconomiaUrbanaNY_PM.pdf</src>
        <authentication>b0747dba0f2f01790db48ec14f994951</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41901">
                    <text>������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9880">
                <text>1636</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9882">
                <text>Problemas de economía urbana, New York 1971-72</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9884">
                <text>Boletín del Gabinete Técnico de Programación</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9887">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9889">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9890">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9891">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9892">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9893">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10066">
                <text>Article publicat fruit dels treballs realitzats per Pasqual Maragall a la New School for Social Research de New York, en el curs del mateix títol, desenvolupat pel professor T. Vietorisz.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10067">
                <text>n28, p. 18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14342">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37268">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37269">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40333">
                <text>1972-06-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9881">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44950">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="656" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="176">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/656/Investigaciones_Economicas_EsquemasSraffianos_n10_1979_PM.pdf</src>
        <authentication>f3282888f301390a1544af6b8ab56e9f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41902">
                    <text>��������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9908">
                <text>1641</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9910">
                <text>Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano: margen extensivo e intensivo.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9911">
                <text>n. 10 Septiembre-Diciembre'79</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9912">
                <text>Investigaciones Económicas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9913">
                <text>p. 151-163</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9915">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9916">
                <text>1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9917">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9918">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9919">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9920">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10021">
                <text>Fundación del Instituto Nacional de Indústria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14344">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9909">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="657" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="200">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/657/19750101_Memoria_investigacio_comerc_internacional_PM.pdf</src>
        <authentication>fb9ae35c5786d972bd94400f1f8fd77a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41924">
                    <text>�����</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9921">
                <text>1785</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9923">
                <text>Memòria per treball d'investigació: Evolución de las teorias del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9924">
                <text>5 p. mecanografiat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9927">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9929">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9930">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9931">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9932">
                <text>Memòria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10087">
                <text>Memòria justificativa d'una recerca on es planteja l'enunciat del tema, finalitat, pla d'execució, mitjans disponibles i requerits.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14345">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40335">
                <text>1975-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9922">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44136">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="658" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="192">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/658/SomeComments_1974.pdf</src>
        <authentication>043db0e426563308ad0dc4684160d768</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41918">
                    <text>��������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9933">
                <text>1786</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9935">
                <text>Some comments on the comparison between the theory of imperialism and the theory of international trade</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9936">
                <text>Comunicació presentada al IV Congress of the International Economics Association, August 1974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9937">
                <text>8 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9939">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9941">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9942">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9943">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9944">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9945">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14346">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40336">
                <text>1974-08-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9934">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44138">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="659" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="191">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/659/NotasComparacion_1974.pdf</src>
        <authentication>0db6ec79a090e844b9bbc85cc936ee27</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41917">
                    <text>�������������������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9946">
                <text>1787</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9948">
                <text>Notas para una comparación de la teoria del imperialismo con la teoria del comercio internacional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9949">
                <text>Economia W.P. IV.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9951">
                <text>47 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9953">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9954">
                <text>1974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9955">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9956">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9957">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9958">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9959">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14347">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9947">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9950">
                <text>En el treball s'hi indica: Este trabajo ha sido realizado con ayuda de una beca de la Fundación Juan March</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44137">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="939" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="364">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/939/europa_proxima.jpg</src>
        <authentication>4520154222d02ea4f9f2248f02195d6c</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14083">
                <text>Europa pròxima: Europa, regions i ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14084">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14085">
                <text>Europa Prossima</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14086">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14087">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14088">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22190">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14091">
                <text>Edicions UPC</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14092">
                <text>Edicions UB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14093">
                <text>1999</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14094">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14095">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14096">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14097">
                <text>Pasqual Maragall com a editor, i amb contribucions de: Romano Prodi, Piero Badaloni, Biancamaria Bosco Tedeschini Lalli, Giandonato Caggiano, M. Àngles Tarrats, Antoni Castells, Guido Fabiani, Riccardo Cappellin, Oscar Gaspari, Tarik Kuposovic, Xerardo Estévez, Gabor Demsky, Massimo Cacciari, Joao Soares, Francesco Rutelli, Richard Rogers, Walter Vitali, Bram Peper, Oriol bohigas, Josep A. Acebillo, Josep M. Bricall, Francesc Santacana, Pep Subirós i Jaume Galofré.&#13;
&#13;
Sinopsi a la contraportada:&#13;
&#13;
Europa pròxima: Europa, regions i ciutats és el títol del projecte didàctic i de recerca que es va dur a terme a les facultats d'Economia i d'Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, durant el curs acadèmic 1997-1998, sota la direcció del professor Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona. &#13;
&#13;
El projecte es va estructurar en tres seminaris paral·lels: L'Europa de les regions, de les ciutats i de la ciutadania; Europa: sistema de ciutats i El "model Barcelona", i va consistir en una activitat de recerca, conduïda pels mateixos participants dels seminaris, sobre indicadors urbans. La idea central d'Europa pròxima és que la construcció de l'Europa unida s'ha de fer fonamentalment des de baix, començant pels ciutadans. Això implica la construcció, en primer lloc, d'una ciutadania europea, d'una identitat comuna que permeti als ciutadans dels països membres sentir-se també ciutadans europeus.&#13;
&#13;
Europa pròxima va constituir un espai de debat i reflexió tant per a personalitats del món acadèmic i experts en temàtiques comunitàries i de gestió urbana, com per als líders dels governs locals europeus. Aquesta obra recull la contribució de tots ells al procés de construcció europea, actualment en curs.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="68">
            <name>Has Version</name>
            <description>A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14098">
                <text>En castellà, ISBN: 9788483013403. Europa próxima: Europa, regiones y ciudades.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14099">
                <text>ISBN: 9788483013410</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14584">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14100">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1742" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1346">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1742/19980211_PoliticsSpainToday_StrangeBedfellows_KJCNYU_PM.pdf</src>
        <authentication>4bbe6a1b62646754d8ce4354a9923e30</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42943">
                    <text>c

THE POLITICS OF SPAIN TODAY. STRANGE BEDFELLOWS AND
ASYMMETRICAL FEDERALISM.

CONCEPTS:
TWO FEDERALISMS
TWO LIBERALISMS

(CLINTONOMICS MEANS NO DEFICIT, WHILE RETAINING A
LIBERAL PURPOSE AND DECENTRALIZATION AND
SUBSIDIARITY.)

NOT VERY ACCURATE ON PURPOSE. GO TO THE HEART QUICK.1

MY EXPERIENCE AS MAYOR.

1

PER AL VOCABULARI DEL NOU ARGOT: CUT TO THE CHASE. (Es refereix al cine on, quan la
cosa amenaça amb posar-se avorrida-diguem massa xerrameca o massa petons-al guió indiquen que tallin el
rcjtllo I passin a la corredissa, per tant "Cut to the chase".

u-1

�WHATEVER HAPPENED. 2 STORIES.

REMEMBER 1974? [THE SCARE THAT THERE WOULD BE] NO MORE OIL
IN 20 YEARS ! ! ! FALSE, BUT USEFUL.
RIO: DO IT LOCAL
BUT THINK GLOBAL (FALSE, BUT USEFUL??)
THE PRINCE OF WALES DINNER: GLOBAL AS
PARALYZING/PARALYSIS, A WORLD TAX ON OIL TO SAVE
AMAZONIA WILL NEVER HAPPEN.
[HOWEVER] A EUROPEAN SUBSIDY FOR SUBWAYS OR NONPOLLUTING CARS COULD HAPPEN.
GLOBAL IS TOO FAR AWAY. -THE YEAR OF THE LEVELINGOFF OF THE WORLD POPULATION-IS TOO FAR AWAY
THE REGIONAL APPROACH IS MORE USEFUL. THE WORLD AS A
SERIES OF REGIONS IS MORE PRACTICAL THAN JUST THE
WORLD.
r

ET EVEN A REGIONAL INTERNATIONAL APPROACH IS TOO
IUCH FOR THE BODY OF CITIZENS IN ANY GIVEN NATION.
HEY WANT IDENTITY, CLOSENESS, PROXIMITY, BELONGING.
TLAT IS WHY NATIONAL REGIONS, STATES, LANDER, SMALL
NATIONALITIES COME TO THE FORE.
CITIES, TOO, AS I WILL EXPLAIN IN APRIL, A WORLD OF CITIES
RATHER THAN A CITY WORLD OR A GLOBAL VILLAGE, THIS
CJATCHPHRASE OF LAZY WRITERS AND BORED READERS.
NOW YOU CAN BEGIN TO UNDERSTAND WHAT HAPPENS IN
SPAIN, WHERE BOTH LOCAL IDENTITIES AND AN AWARENESS
AND ANXIETY ABOUT EUROPEAN AND WORLD EVENTS EXIST.

�(REALIZE/NOTICE/BEAR IN MIND THAT "INTERNATIONAL" IS
USED LESS AND LESS. PRECISELY.)
BACK TO SPAIN.
IN THAT FAMOUS 1974, GREECE, PORTUGAL, AND SPAIN WERE
STILL OUTSIDE THE FREE WORLD (NOT TO MENTION CHILE,
ARGENTINA, URUGUAY, ETC.)
AMAZING HOW FAST THEY INTEGRATED.

BUT RECALL: NO IMPORTANT FACT/EVENT IN HISTORY TAKES
PLACE WITHOUT SOME MORAL OR PHYSICAL VIOLENCE AND
THEREFORE WITHOUT [ESTABLISHING THE GROUNDS FOR SOME
FUTURE] VINDICATION.

IN SPAIN, WITHOUT THAT [UNLESS YOU TAKE THIS INTO
ACCOUNT], YOU'LL NEVER [BE ABLE TO] UNDERSTAND THE
BASQUE QUESTION [FRANCO'S 1938 DECREE IN THE OFFICIAL
STATE JOURNAL CALLED FOR HATRED IN BLACK AND
WHITE/IN SO MANY WORDS], AND THERE IT IS, EVEN IF THE
HATING SIDES HAVE MODIFIED THEIR LIMITS. BUT THE
BASQUE QUESTION IS NOT DECISIVE IN SPAIN. AND ULSTER
CAN HELP. LET'S HOPE.
ANOTHER VINDICATION EMERGED/TOOK PLACE? RECENTLY IN
SPAIN. PERHAPS THE VIOLENCE THAT KILLED CARRERO
BLANCO AND THE JOY THAT ACCOMPANIED THE DEATH OF
FRANCO HAD TO BE COMPENSATED IN THE BALANCE OF
HISTORY.

�THIS DOESN'T NECESSARILY MEAN THAT "AZNAR" = "GOING
BACK TO THE GOOD OLD DAYS", BUT IT DOES PUT A PRESSURE
ON HIM THAT HE HAS NOT YET ENTIRELY GOT AWAY WITH/
MOVED AWAY FROM? AND IT PRESSES GONZALEZ TO ACT AS A
PROPHET OF THIS DANGEROUS COME BACK PHENOMENON. {??}

SPAIN IS DOING WELL IN ECONOMICS/ECONOMICALLY, THE
SOLBES WAY PLUS THE STOCK MARKET LIBERTIES [??
FREEING-UP OF THE STOCK MARKET?], PLUS THE SELLING-OUT
OF JUST ABOUT EVERYTHING IN THE PUBLIC SECTOR (OK,
DEPENDING ON A SOPHISTICATED CALCULATION OF THE
COUNTERVAILING FORCE NEEDED IN THE FUTURE BETWEEN
PUBLIC AND PRIVATE, i.e., IN THE DEALING OF EXTERNALITIES
??. WHAT IS SOLD IS SOLD.

1GOOD 2 SELLING OUT 3 WAIT AND SEE IN TAXES, THEY
SAY ... 4 THE Lam FACTOR

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27857">
                <text>The politics of Spain today. Strange bedfellows and asymmetrical federalism.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27858">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27859">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27860">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27861">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27862">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27863">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27865">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27866">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27867">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27868">
                <text>Notes per la conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Auditorium, com a Distinguished Visiting Fellow per la King Juan Carlos I of Spain Center of New York University, el primer semestre de 1998.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27869">
                <text>King Juan Carlos I Auditorium, NYU</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41350">
                <text>1998-02-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27870">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1744" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1348">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1744/0000001381.pdf</src>
        <authentication>5793c8b55a952c8c3d8b5fc39ae29f24</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42945">
                    <text>Reggio Calabria, martedi 26 maggio 1998

Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira

Il mondo ci appare oggi come un villaggio che chiamiamo globale. E' come dire che
abbiamo la percezione di avere spostato più lontano i limiti dei nostri quartieri e delle
strade, grazie ai mezzi di comunicazione, ai viaggi, agli incroci delle razze e alla
mescolanza delle culture.
Senza dubbio, la mia generazione, che ha vissuto nei primi anni sessanta nella
consapevolezza di una progressiva mondializzazione della politica, - al tempo di Kennedy,
Kruschev, di Papa Giovanni XXIII, del primo Castro, quello dei discorsi nella Sierra
Maestra e dell'ingresso a all'Havana - ha l'obbligo di usare alcune cautele alla luce di
quanto è avvenuto dopo.
Preferisco parlare di un mondo aperto piuttosto che di villaggio globale o di città globale;
un mondo aperto ai contatti e tuttavia alle incertezze.
Credo sinceramente che un mondo di città - un'Europa delle città nel nostro caso - è più
attraente, e quello che più importa, più concreto, di un mondo globale.
Parlando di Europa dobbiamo includere una Europa delle Regioni e delle città, perchè le
culture che si sono andate determinando, non sempre sono confinate negli stati nazionali,
quanto piuttosto diventano occasioni di culture nazionali con una lingua, letteratura, e
caratteristiche proprie.
Scozia, Fiandre, Catalogna, Galles, Galizia, Euskadi, Baviera etc. sono esempi in questo
senso. Irlanda, Slovenia, Ucraina e altre, sono esempi di culture nazionali europee che
solamente nel secolo XX - e alcune molto recentemente -hanno ottenuto il loro
riconoscimento di "Stati", il loro status.
Senza dubbio, se vediamo l'Europa dal satellite vediamo una costellazione di punti
luminosi. Non vediamo frontiere, né statali, né regionali. Queste costellazioni sono le
culture costruite, fisicamente esistenti.
Dalla sola osservazione di questa immagine possiamo già apprendere qualcosa di utile sul
mondo, qualcosa che ci rimanda al concetto di villaggio globale. L'organizzazione dei
punti luminosi, riflesso delle città, disegna alcuni percorsi, segnala concentrazioni e
evidenzia i vuoti. Si formano costellazioni dense come il Randstadt, il sud-est Inglese , il
bacino della Ruhr-Reno, il triangolo Genova- Torino-Milano, o la regione metropolitana di
Napoli, culminante di una linea costiera che appare come città lineare, lo stesso che
succede con Barcellona e la costa mediterranea settentrionale spagnola fino al Golfo di
Leòn.
Ogni tanto appaiono stelle solitarie che normalmente corrispondono a capitali di stati, che
sono cioè il prodotto non tanto della aleatoria distribuzione delle popolazioni nelle valli o
sulle montagne, lungo le coste o le pianure , quanto di una volontà razionale di un paese
che si è costituito in stato - o del suo monarca - di ubicare la capitale in un determinato
1

�punto della geografia. Mosca, Pietroburgo, Berlino, Parigi, Madrid, cosi come come
Brasilia, mostrano una localizzazione non tanto casuale quanto logica. La logica di Pietro il
Grande o di Filippo II, come quella di Kubitschev in Brasile, o di nuovo quella di Lenin
nel riportare la capitale a Mosca, era una logica di governo, una ricerca di equidistanza o
baricentro, una ottimizzazione voluta più di un equilibrio raggiunto.
E' possibile che in certi casi sia la desertificazione dell'intorno, provocata da una capitale
potente, più in là e oltre i limiti della sua zona metropolitana d'influenza, quella che
produce il punto luminoso solitario.
Questo fatto ci deve far riflettere. Dimostra infatti contro l'ipotesi iniziale, la forza di
condivisione di sentimenti e idee. Dobbiamo ammettere che la mappa che vediamo dal
satellite, il firmamento inverso che si vede quando si mette a fuoco il pianeta, non riflette
solo forze materiali e spontanee, quanto fattori culturali e politici. Vuol dire che le
frontiere, sebbene non si vedano in questa mappa, agiscono su di lei e la modificano. Vuol
dire che il mondo è anche un mondo di stati.
La scommessa che propongo è che se questo è vero, sia vero anche il fatto che il cammino
che conduce dal mondo attuale di stati, al mondo globale - al mondo aperto, al mondo
senza frontiere al mondo dei cittadini - sia una strada che passa per il mondo delle città e
per l'Europa delle regioni.
In primo luogo: il mondo globale, la città globale, il pensiero che la mia città non esista,
perchè la mia autentica città è il mondo, è un'idea poco utile. Si tratta di un concetto
paralizzante.
Facciamo un esempio: nel "Vertice sulla Terra" di Rio de Janeiro del 1992, da cui si sono
tratte molte cose positive, non si è sufficientemente badato al carattere ambiguo di alcune
delle conclusioni. "Pensare globalmente e attuare localmente" si disse, senza tenere conto
che la gente era abituata a pensare prima di agire e che di conseguenza quello che gli si
stava dicendo era :"Non agire finchè non sia arrivato un ordine nostro, un ordine globale,
frutto di un pensiero globale", che appare qui come un pensiero unico e inappellabile,
uguale al neo liberalismo che ci ha inondato a partire da quel novembre del 1978 in cui lo
stato della California votò in massa la proposta 13ª(tredicesima) contro le imposte sulla
proprietà.
Il 'pensiero globale' commette errori considerevoli. Nel 1974, si annunciò che le risorse
petrolifere sarebbe durate 20 anni. Siamo già a 24! Altro errore: ci avevano annunciato che
la popolazione globale avrebbe cessato di crescere nell'anno 2050 con all' incirca 15
miliardi di abitanti. Ora pare che il tetto si sia abbassato a molto prima, al 2015/2020, e con
molti meno abitanti. [Sono notevoli i danni che la coppia Malthus-Ricardo hanno causato
nelle nostre menti impressionabili, nonostante si possa pensare che i loro avvisi allarmanti
abbiano precipitato le soluzioni per i problemi che misero in luce. In questo caso,
considereremo i loro eccessi teorici come buone medicine.] Fortunatamente, in quello
stesso conclave di Rio, si disse un'altra cosa contraria alla prima : "Fate localmente tutto
quello che lì potete fare " volendo con questo dire : si eviti il trasporto di energia.
Questa affermazione coetanea e coincidente con il preambolo del trattato di Maastricht che afferma che l'Unione Europea è una unione ogni volta più stretta tra popoli dove tutto
si farà il più possibile vicino ai cittadini - è nella realtà un proclama rivoluzionario che

2

�sconvolge la constante tendenza delle idee verso un'universalità ingenua, soprattutto a
partire dal 1789.
In molte occasioni la ben intenzionata universalità delle nostre aspirazioni, quasi direi la
sua precipitata universalizzazione, ha dovuto essere frenata dalla dea storia che con la
peggiore perversione si avvalse dei più efficienti particolarismi per farci retrocedere al
punto di partenza: la peculiarità della razza, dell'etnia, della religione, della lingua fino a
quella dell'accento dialettale; il 'Cainismo' delle città divise e delle famiglie opposte. In
Bosnia le tre comunità chiamate etniche appartengono alla stessa razza e parlano lo stesso
idioma, cambiano solamente religione e inflessione.
A questo punto voi vi chiederete cosa ha a che vedere l'architettura con tutto questo. Vi
potrei rispondere con una boutade, ma una boutade veritiera, quella che il combattimento
tra Croati e Bosniaci a Mostar si rese pressoché irreversibile solo quando i Croati del
quartiere Ovest bombardarono il ponte vecchio (lo Stari Most) che li univa al quartiere
mussulmano dell'Est. Solo cioé quando saltò questo pezzo di architettura.
Ma, aldilà del tragico aneddoto, ancora oggi da risolvere, l'architettura ha a che vedere con
quello che vi stavo raccontando, perchè l'architettura è l'arte di costruire la città e la città
sta tornando ad essere ora l'oggetto e il centro d'attenzione del mondo. Sono trascorsi più di
20 secoli dalla nascita della città come il luogo della Polis e 15 secoli da cui scomparse
come tale, in quella che viene chiamata la lunga notte medioevale. Per riemergere con
timidezza e arroganza ma sempre fugacemente nel basso medioevo catalano-aragonese,
nella Hansa e successivamente nel Rinascimento italiano, e per essere in ultimo ridotta alla
categoria di "luogo di provincia" a partire dal secolo XVI. In quell'istante, i due mondi, il
Vecchio e il Nuovo, iniziarono a costruire drammaticamente il mondo globale, un mondo
di nazioni; la scienza iniziò a pensare al pianeta Terra come parte dell'Universo e la
filosofia morale, più tardi, nel XVIII, iniziò a pensare alla sua organizzazione politica.
Due cose debbono esser chiarite qui. Una: come possiamo sappere che l'attuale
globalizzazione sia la definitiva e non un'altra ingenuità? Secondo: perchè si suppone che
l'architettura costruisca città e non semplicemente case ed edifici?
L'attuale globalizzazione non è "la" buona né "la" definitiva. E' una in più delle pulsioni
universalizzatrici che si sono andate succedendo ciclicamente nel corso della storia. Alla
fine del XIX tanto i finanzieri come i proletari erano internazionalisti. Perfino gli
aristocratici, come lo era per esempio il Barone de Coubertin.
L'Universalismo di Marx in quell'epoca portò ad un importante grado di conoscenza dei
suoi propri limiti quando propose che solo la scomparsa delle nazioni - per la quale non si
fissava una data - avrebbe preparato lo scenario di una società mondiale più giusta.
Ma Marx ignorava che tutta l'economia politica classica alla quale apparteneva - insieme a
Smith, Malthus e Ricardo - era destinata ad essere breve. La costruzione del nuovo mondo
e in concreto il formidabile sviluppo dell'agricoltura nordamericana, cosí come le
successive ondate di emigrazione europea, portarono ad una crescita della popolazione
nordamericana non indigena dai 4 milioni - nel momento della Rivoluzione francese - ai
125 milioni all'inizio della Prima Guerra Mondiale e ridussero per esempio la popolazione
irlandese di un 25 % dopo la carestia del 1843. Tutto questo sconvolse le previsioni
catastrofiche, sebbene redentrici, di una classe operaia universale, impoverita e cosciente.
Questa classe fu condotta in Europa al cospetto delle nazioni che hanno portato il nostro
3

�secolo verso una tragedia molto superiore a quella che il secolo XIX aveva previsto. E ad
una società di classi medie.
Anche Keynes nel 1930 e poi di nuovo senza esito nel 1944/45, aveva difeso la possibilità
di una moneta mondiale e di una autentica banca mondiale, elementi di quel governo
mondiale che da Kant in poi esisteva virtualmente in forma di proposte o ipotesi.
Pensate che oggi stiamo assistendo solo ad alcuni tentativi, peraltro difficili, di creare una
politica economica europea che possa accompagnare la moneta unica, che è già nata, e di
dotare la commissione europea di un Presidente eletto, e quindi di iniziare a delineare un
vero e proprio governo europeo.
La lezione di umiltà che abbiamo contrapposto all'audacia e alla stupidità delle nostre
pretese collettive, è stata in questo secolo schiacciante.
Si tratta di ammettere che, al momento, il mondo globale si possa costruire solo per pezzi,
regionalizzandolo nella sua organizzazione e di sapere che questa regionalizzazione si
attesterà al livello che stabiliranno le economie più grandi come volume economico
minimo. La creazione degli Stati Uniti nel 1776 sancì per i due secoli successivi la
necessità dell'Unificazione europea. Potevamo pensarci prima! Perchè non ce lo
chiediamo?
Nel frattempo, specialmente nei periodi di pace e di crescita economica, il sistema globale
tende a decentralizzarsi. Riduce le restrizioni obbligate dall'equilibrio del terrore e la
nazionalizzazione della Polis, determinata da questo stesso equilibrio.
In ciascuno stato-nazione, le città soddisfano in questi periodi una porzione maggiore di
domanda pubblica, l'educazione e la sanità migliorano a spese della difesa, le imprese
superano le frontiere e creano uno spazio multinazionale nel quale le città si offrono come
sedi della loro espressione, competendo tra loro per ottenere il maggior volume di
investimenti produttivi e di infrastrutture tecnologiche. Il mondo si civilizza.
Ma è un mondo globale solo per alcuni e in forma limitata. E' soprattutto un mondo di
città, di luoghi dove le imprese da un lato e le istituzioni pubbliche dall'altro, cercano di far
fronte alle domande e ai problemi del genere umano.
Sembrerebbe logico puntare su un mondo di città ragionevolmente regionalizzato in unità
più grandi (Unione Europea, Mercosur, Gruppo andino, Nafta, etc.) e dotato di regole di
comportamento riconosciute da imprese e stati.
Anticipo che questo non significa la scomparsa degli stati quanto la loro trasformazione da
entità produttive e difensive, in enti regolatori dei diritti, in soci attivi di coalizioni
transnazionali, cosa che già comincia a succedere molto chiaramente nell'Italia di Prodi e
Bassanini e, con maggiori difficoltà in quella di D'Alema, D'Onofrio e Cacciari, cioé a
dire, l'Italia della riforma amministrativa e quella della riforma costituzionale.
Questa è la spinta universalizzatrice che ci possiamo permettere. Un mondo di città
regionalizzato per grandi aree. Però senza dubbio un mondo di città. In un altro modo la
gente non lo accetterebbe. Non lo accetterebbe perchè lo sentirebbe come un mondo
distante e lontano dai suoi problemi. "Globalizzazione" e "localizzazione" in questa

4

�accezione si danno la mano. E' necessario inoltre un secondo chiarimento. Le città che
compongono questo mondo parzialmente globalizzato sono l'oggetto reale dell'architettura.
In questo seguo i maestri. Quelli del Rinascimento, quelli del Movimento Moderno e quelli
di oggi: Oriol Bohigas, Richard Rogers e Renzo Piano.
E obbedisco alla mia personale esperienza. A Barcellona, costruire case nella degradata
città vecchia dei primi anni '80 non sarebbe servito a nulla se non si fosse operato
contemporaneamente nel settore sanitario e della sicurezza.
Pensate che noi arrivammo al governo della città nel 1979 con l'idea sbagliata che i prezzi
bassi delle case nella 'Città Vecchia'- il centro storico, il nucleo antico di Barcellona fossero una benedizione e iniziammo a fare piani urbanistici aumentando al massimo lo
'zoning' per le attrezzature pubbliche. Fu un errore.
Pensavamo che questo si sarebbe dovuto realizzare consentendo agli abitanti della Città
Vecchia di viverci grazie al mantenimento dei prezzi bassi e alla nuova offerta di servizi.
Altro errore. Non ci rendevamo conto che i prezzi erano bassi perchè la gente se ne andava.
Reagimmo così contro una 'gentrification' o innobilimento che né si era prodotto né si
sarebbe prodotto da se stesso. La gente se ne andava a l'Hospitalet o a Sant Andreu - verso
cioé quartieri metropolitani o periferici del comune - per un processo di maggiore
benessere in quanto i potevano aumentare i salari o perché si otteneva il doppio lavoro
nelle famiglie. Solo gli anziani rimanevano per mancanza di mezzi e di energie per il
trasferimento in luoghi lontani da quelli dove avevano trascorso tutta la loro vita.
La popolazione della Città Vecchia è diminuita di un 30/40%. Quei luoghi familiari e
carichi di significato si andavano desertificando. I tagli pubblici senza un corrispondente
reinvestimento divenivano fattori di abbandono. La criminalità andava aumentando. I vuoti
urbani venivano occupati in parte da gente che mancava dei mezzi per mantenere un livello
minimo di vita commerciale e pubblica dei quartieri che non fosse quella di un commercio
illegale, difensivo, e si costituivano dei 'ghetti' di diversa natura.
La teoria dello sciatore era la soluzione: non solo urbanistica né solamente sicurezza, ma
entrambi. Urbanistica più sicurezza, ora l'una e poi l'altra. Servizi sociali, più pulizia.
Politica commerciale più residenza. Prevenzione prima della repressione, ma in ogni caso
prevenzione e repressione. Nessun dogmatismo, nessuna formula magica. Investimento
pubblico, investimento privato. Intervento pubblico e aiuti privati. Guerra totale alla
miseria.
All'inizio fu la sconfitta, molto dopo pareggiammo e solo alla fine cominciammo a vincere.
E quando stavamo cominciando a vincere, esplosero le mine dimenticate di antichi
pederasti o il fariseismo dei contabili che si scandalizzavano perchè si compravano e
vendevano case a prezzi differenti. Così come molto prima si erano scandalizzate le
istituzioni di beneficienza quando noi avevamo iniziato a chiudere i pensionati insalubri
dove erano lasciati a morire per pochi soldi anziani da loro sconosciuti e si vide come
rapidamente aumentava la richiesta di poter mangiare e dormire altrove.
Governare la città, questo è certo, richiede molte volte di nascondere problemi laceranti al
fine di risolverli senza offendere troppo la sensibilità pubblica. Perchè negarlo? Ma nella
maggioranza dei casi governare la città significa svelare al pubblico realtà occulte. Il
governante pone la città di fronte allo specchio delle sue stesse miserie,
5

�di realtà conosciute ma sottaciute, dimenticate, occultate.
Una casa nuova in un quartiere pericoloso non è una nuova casa. Questo è la lezione che
abbiamo imparato. Queste case nuove si fanno vecchie rapidamente, così come lo sono i
volti invecchiati di bambini e bambine costretti a lavorare anzitempo nei paesi arretrati.
La lezione è che la ricchezza e la miseria colonizzano il territorio. La ricchezza, con i suoi
prezzi alti e con il taglio minimo delle particelle, e se necessario con le polizie private,
come a Caracas; la miseria invece mediante un'arma ugualmente efficiente: la paura della
classe media verso l'insicurezza e la eccessiva diversità.
La verità è che nella Barcellona tollerante e liberale si sono ridotti i crimini da un 25 a un
15% in dieci anni, come dire quasi alla metà, mentre nella Londra della legge e dell'ordine,
aumentavano, sempre in dieci anni, fino a una volta e mezza. Ben lo sa Tony Blair, che ha
trasformato questo tema in cavallo di battaglia della sua campagna elettorale. La London
School of Economics aveva dimostrato che il puritanesimo radicale della Signora Thatcher
e del suo governo, condannava gli emarginati a rimanere senza rimedio nella loro
condizione.
Soffermiamoci per un momento sul carattere colonizzatore del territorio che possiedono sia
la ricchezza che la miseria, perchè questo ci porta ad una interessante riflessione
metodologica.
Questi effetti - di comportamenti di alcuni cittadini sopra quelli di altri - gli economisti, me
compreso, li chiamano esteriorità, perchè sono fenomeni che si producono al di fuori,
all'esterno dei confini del modello. Queste restrizioni, in ogni sapere scientifico - non
voglio spiegare a un pubblico di architetti che un modello in scala 1 a 1 aggiunge qualcosa
alla collezione degli oggetti esistenti, ma nulla alla scienza che li studia - questi limiti,
presuppongono in economia, l'inter-indipendenza tra le funzioni dell'iutilità e della
produzione dei singoli individui e delle singole imprese rispettivamente. Tutta la teoria
dell'equilibrio di mercato si basa sull'ipotesi che ogni persona ottimizza le sue scelte di
consumo e di produzione senza alcuna relazione con la forma delle funzioni di utilità e
produzione degli altri partecipanti al mercato. Quando questo non succede, è allora che la
teoria ammette i limiti di mercato e la possibilità che si giustifichi l'intervento pubblico. E
non è giustificazione da poco. Le esteriorità positive e negative, cioè le contiguità tra gli
individui che producono benefici imprevisti (una maggiore consapevolezza nella città
rispetto alla vita isolata, per esempio) o ulteriori pregiudizi (insicurezza cittadina etc.)
queste esteriorità, ripeto, non sono un elemento insignificante per costruire una forte teoria
dell'azione pubblica e della Polis.
Richiamo la vostra attenzione sulla necessità di acquisire una certa dose di modestia
davanti al sollevarsi della polvere dei sermoni su quello che si dovrebbe o non si dovrebbe
fare, o semplicemente sulla necessità di realizzare (a Roma, per esempio, questi
ammonimenti sono ricorrenti). La gente ha molto chiaro che non tutto ciò che è pubblico è
buono. Alcuni lo hanno fin troppo chiaro, come quel incaricato di aprire la strada per la
bocca del cratere del Vesuvio, che passate le cinque del pomeriggio, dicesse per
giustificari: "Roma ha detto alle cinque e basta; già si sa, politici, l'Italia, tutto il mondo",
che sarebbe come dire: viviamo nel regno dell'assurdo, tutto quello che viene dall'alto è
cattivo.

6

�Fortunatamente quando una paese ha raggiunto a fatica questa coscienza del rigore
necessario nell'azione pubblica - a volte conquistata drammaticamente per la temporanea
carenza del settore pubblico, come è successo in Catalogna prima della Seconda
Repubblica, o posteriormente alla Guerra Civile - la corazza della auto-esigenza si
trasforma in attitudine propositiva convincente e feconda in quanto si danno le condizioni
per l'azione.
Questa è l'origine come credo, dell'ottimismo esigente dei Bohigas, Sola Morales,
Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, che si è riversato sulle strade e sulle piazze di
Barcellona a partire dal 1980.
Questo è anche quello che spero stia accadendo attualmente in Calabria e in generale nel
sud dell'Italia ora che gli eccessi di uno statalismo male inteso e il malanno della
'collusione' e della 'protezione' privata iniziano a cedere il passo alla libertà creativa. Un
nuovo rinascimento si presenta nell'Italia totalmente europea di oggi, un'Italia che risolve
soddisfacentemente una equazione che è quella della Spagna, cioè quella di riuscire ad
edificare una società moderna in uno spazio attraversato da molti paralleli come quelli che
vanno dalla Germania al NordAfrica. Il ruolo delle città in questo processo sta divenendo
decisivo.
Voi state culminando il vostro periodo di gestazione di nuove idee, il periodo della chimica
del "consensus building" (costruzione del consenso) molto più lungo e lento di quello della
fisica delle trasformazioni urbane. Le opere nonostante a volte ci sembrino dilungarsi
un'eternità, sono rapide se confrontate con il tempo impiegato nella costruzione del
consenso sui grandi progetti.
Gioia Tauro, il Ponte sullo Stretto di Messina, la terza carreggiata dell'autostrada, l'arrivo
dell'Alta Velocità etc. saranno stati progetti lungamente attesi, ma non per questo dagli
esiti meno rivoluzionari nel momento della loro realizzazione, né meno carichi di effetti.
Soffermiamoci un momento su questo punto prima di entrare nella parte finale della
lezione.
E' probabile che la giustizia storica consisterebbe in una specie di distribuzione salomonica
dei grandi progetti lungo le decadi e nei diversi territori, forse a leggero vantaggio di
territori lontani dal centro del sistema delle città per compensare il fatto che la vicinanza al
centro porta con sé una densità di relazioni che rende meno impellente lo shock esterno o
istantaneo delle grandi iniziative. (Dico leggero vantaggio per non scostarmi da una
modestia metodologica in rispetto all'intervento pubblico).
Questa distribuzione ideale dovrebbe essere consapevole di una specie di diritto umano,
mai formulato e tuttavia presente nella storia e che genera, quando assente, molte
ribellioni, secondo mil quale tutti dovremmo aver vissuto un momento di speranza e di
qualche realizzazione nel corso della nostra vita.
Il fatto è che questo ciclo è lontano dal prodursi. La generazione del mio nonno paterno
(1860-1911) non arrivò a vivere nessuna grande guerra. Karl Polanyi arrivò a battezzare
"100 anni di pace", quelli che trascorsero dalla fine dell'ultima guerra napoleonica all'inizio
della prima guerra mondiale. Inutile insistere sul perchè di un generalizzato
internazionalismo durante il cambio di secolo.

7

�Differentemente la generazione di mio padre che nacque nello stesso 1911, visse in seguito
ad una Guerra Mondiale, una Guerra Civile terribile (la prima nella quale una grande città
fu bombardata dall'aria - Barcellona - e in cui un'altra città fu totalmente distrutta dall'aria Guernica - ), e una seconda Guerra Mondiale, nella quale due grandi città furono rase al
suolo da una sola bomba.
Ricordiamo qui Kenzaburo Oè, Premio Nobel giapponese che scrisse sull'assurdo di
Hiroshima per l'assurdo presente nella sua vita familiare. Credo che Oé disse di Hiroshima
che la tragedia della scomparsa della città è che la morte di una persona non impedisce la
sua sopravvivenza nella memoria di quelli che restano, ma la morte di una città equivale
alla scomparsa della sua stessa memoria. Muore ogni persona e ognuna di quelle che hanno
vissuto con lei. Sparisce la memoria.
E' chiaro che non vi è giustizia distributiva nella storia e senza dubbio per questo dobbiamo
sperare nel passaggio del treno della fortuna e se è necessario costruire alla fortuna un
appiglio. In questo consistono i grandi eventi: qualche volta non sono altro che segnali di
una era fortemente attesa, scuse che la storia si prende per presentarsi all'improvviso,
splendida, con il dono dei sogni realizzati.
Torniamo di nuovo all'architettura e al suo appuntamento con la storia. La migliore notizia
per le vittime del terrore basco, incluse le famiglie dei terroristi, è l'inaugurazione del
Museo Guggenheim di Bilbao, e naturalmente, l'evoluzione delle cose in Irlanda del Nord.
Il museo di Gehry e la nuova metropolitana di Foster, hanno rotto il maleficio di una città e speriamo anche di un paese solo visto in funzione della tragedia e della morte - che
comincia di nuovo ad essere immaginata come lo scenario della costruzione e della vita,
frustrando cosi l'ossessione paurosa che è tecnicamente l'oggetto di tutta la politica del
terrore. La Expo di Lisbona, i Giochi di Barcellona, il treno ad alta velocità di Siviglia, in
occasione della Expo del 92, per menzionare altrettanti momenti nei quali la scintilla della
contingenza sembra aver messo in marcia il motore dell'evoluzione.
Fui uno dei pochi catalani che si rallegrarono pubblicamente del treno ad alta velocità
Madrid-Siviglia nonostante sapessi che il treno Madrid-Barcellona e quello tra Barcellona
e la frontiera francese fossero più redditizi e conoscessi l'eccessiva parsimonia che questo
progetto ha nei programmi di Madrid e di Parigi. Accettai come buona la motivazione di
Felipe Gonzàlez, nel senso che questo treno si sarebbe fatto ugualmente e che al contrario
non era così evidente che il treno Madrid-Africa non si facesse per una scusa del genere.
Difesi l'idea che per Barcellona fosse interessante non essere un "cul-de-sac", non
costituire il nuovo Sud francese, ma piuttosto un territorio di passaggio per l'asse
centroeuropa-penisolaiberica, interpretando che questa fosse - come è - una riserva di
ricchezza culturale ed economica per lo sviluppo della mia città e non solo una zavorra o
una minaccia, come alcuni ritengono e, diciamolo pure, come la storia ha disgraziatamente
più volte dimostrato. A Barcellona interessa una Penisola Iberica ricca e felice e non il
contrario; una Spagna testa di ponte verso l'America Latina e il NordAfrica e non
introflessa e lamentosa.

Se le valli dei Pirenei, precedentemente in conflitto tra loro, hanno imparato a collaborare;
se durante la cerimonia dell'apertura del tunnel Puymorens, lungo la linea BarcellonaPuigcerdà-Tolouse erano presenti i sindaci o 'consuls' di Andorra che sono favorevoli ad
altri tunnel e ad altri assi, le città non possono essere da meno. Lo dico perchè Reggio
8

�Calabria deve lottare strenuamente per il ponte sullo Stretto, indipendentemente dal punto
per il quale passerà esattamente. Non è un problema, credo, di poca rilevanza, ma di
fertilizzazione di tutto l'interland. Il mondo delle città sarà molto competitivo e non
ammette rimpianti nè perdona inattività. E' necessario scegliere la miglior soluzione e
scommettere su quella. E, se non è buona, cambiarla.
Si tratta anche di agire e spiegare. La gente vuole i fatti, ma allo stesso tempo, chiede la
loro giustificazione. Vuole vedere e toccare, ma sente l'esigenza anche di stare ad ascoltare.
In una delle ultime sessioni dei miei seminari all'Università di Roma ho potuto constatare,
pochi giorni fa, la profonda inerzia di molti anni di pessimismo accettato, anche di fronte
all'evidenza che le cose stiano cambiando. Proposi allora un'analisi lucida delle difficoltà e
virtù di Roma come preambolo per un teorico Piano Strategico.
Dal punto di vista passivo la carenza di un sentimento del presente come anticipatore del
futuro; la carenza di spirito combattivo e di una "leadership" semplice. Dal punto di vista
attivo, a parte i noti punti forti di Roma, una riflessione sulla sostenibilità ed un'altra sulla
vocazione della città.
Può darsi che, in alcuna misura, queste idee siano valide anche per altre città italiane che
conosco meno.
Il passato ha un così importante peso che il futuro costituisce un tema minore.
A paragone con Madrid e Barcellona, Roma vive il peggiore dei due mondi: è la capitale,
già lo abbiamo visto, colpevole di tutto e, senza dubbio, per questa stessa ragione, lo Stato
non investe in essa più di una piccola percentuale di ciò che i romani considerano il
minimo necessario. D'altra parte, essendo una città che dipende molto da se stessa,
incomparabilmente più di Madrid o Parigi, non può formulare una mistica o una epica di
città-città, di "self-made city", come Barcellona: nessuno lo crederebbe, almeno all'inizio.
La sovrapposizione di poteri, religioso, cultural-archeologico e municipale, anche essendo
quest'ultimo molto forte e più legittimato che mai, non facilita le cose.
In cambio Roma dovrà riflettere con più tranquillità sul fatto che nessuna città si è
dimostrata sostenibile a lungo termine alle attuali condizioni. Non parliamo
incessantemente di sostenibilità? Bene, Roma è più sostenibile - nei limiti delle sue
condizioni, non certo ottimali - di altre città che oggi sembrano ben inserite. Roma conosce
l'arte di invecchiare dignitosamente ed è probabile che quest'arte si renda necessaria alla
fine per quasi tutte le grandi città. Per iniziare i romani possiedono un alto grado di
capacità nel convivere con un mezzo intoccabile, stretto e carico di simboli; ed una
notevole capacità di sfruttare lo spazio/tempo. Si dovrebbero trarre maggior profitti da
queste qualità.
Detto questo, è evidente che nessuno possa sopravvivere solo conservando. In assenza di
nuove costruzioni la città non si mantiene, né può sopravvivere ciò che è vecchio. Tutte le
città devono trovare la loro propria formula per combinare i simboli esistenti con i nuovi.
Senza questi ultimi l' antichità si converte in ripetizione.
In ultimo, nessuna città del mondo ha tanti crediti come li hanno le città italiane per capire
e rappresentare un mondo che è sempre di più un mondo di città. I francesi, gli spagnoli,
9

�gli inglesi possono saperne di più di nazioni, finanche di imperi, perchè i loro furono più
recenti. Però nessuno è in grado di insegnare molto né a Roma né a nessuna delle città
italiane rispetto a quello che una città è e significa.
E vi assicuro che il futuro delle nazioni si giocherà sull'efficienza dei suoi sistemi di città.
L'esperienza di un Sindaco non si può spiegare del tutto senza una confessione, tra le
molte.
Si tratta dell'emozione con cui per opera dell'arte dell'architettura e della costruzione
appaiono nella città nuovi simboli destinati a durare.
Non mi riferisco tanto alla funzione, quanto al valore di questi artefatti costruiti. Piazze o
case, alberi piantati in un determinato luogo e ordine, monumenti nuovi, restaurati o
riutilizzati, arredo urbano più o meno stabile e resistente, scuole, marciapiedi e passeggiate,
torri di comunicazione, muri di contenimento, dighe, teatri: tutti questi rappresentano il
teatro della vita, messaggi lanciati più o meno coscientemente come bottiglie nel mare al
corso della storia, manifestazioni a volte eccessive del nostro passaggio per la città, ma in
tutti i casi visibili, corporee, criticabili, azioni divenute oggetto che migliaia di occhi
guarderanno con rispetto o ignoreranno, che migliaia di mani e piedi calpesteranno, o
toccheranno, o cambieranno, e che fanno della città uno dei pochi concetti resistenti del
nostro presente e del nostro futuro, uno dei concetti più universali, perchè universale e
comune è l'esperienza che di esse abbiamo.
Quindi se c'è una professione che detiene la chiave del suo cambiamento, con il permesso
del suo 'sovrintendente', eretto a garante di quei valori, drammatico dovere virtuale e non
attuabile, questa è la vostra, che rende voi e la vostra professione uno dei sogni più diffusi
e ambiti tra i giovani, al livello degli attori di quella costruzione immateriale ed allo stesso
tempo magica che è la rappresentazione scenica. Non è un caso che il Congresso della UIA
di Barcellona del 1997 si sia convertito in un rito dualistico tra gente comune e 'vedette'
tutti della stessa professione.
Devo dire che sono molto grato a Norman Foster e Kenneth Frampton per aver capito al
volo di cosa si trattasse e aver accettato di convertire la Plaza dels Angels, detta anche de
Las Nacions, davanti al bianco MACBA - il Museo di Arte Contemporanea - nello
scenario del miglior dibattito architettonico. Probabilmente nessun congresso di
architettura potrà privarsi d'ora in avanti di un dibattito sulla dura pietra cittadina e il Foro
e l'Agorà torneranno alla loro funzione.
Il primo Presidente della Generalitat restituita, Josep Tarradellas, insisteva tra ironia e
sincerità con il suo sorriso di contadino così difficile da decifrare, ma così seduttore, nel
fatto che avrebbe desiderato essere sindaco: "Perchè Lei, signor Sindaco - diceva - le opere
le vede e le tocca e Lei incontra la gente per la strada, mentre io, sa che faccio? Io mi
limito a firmare decreti!"
Manifestava così la sua amarezza non priva di maestosità, di rappresentante di un potere
astratto, come è la nazione, che non è corporeo, che esiste - e talvolta con grande forza! ma solo nella mente della gente e nei confini falsi e irreali che nelle mappe separano un
paese dall'altro. Forza immensa che ha permesso i maggiori progressi e ha causato le
maggiori catastrofi, però forza ideale e non realtà tangibile.

10

�A Barcellona, dopo 40 anni di dittatura arrivammo in un dato momento, che non fu breve,
ad una continua euforia di impeto costruttivo. Come una primavera che si fa aspettare e
quando arriva sorprende per la sua intensità e la sua bellezza, come quelle gardenie che
tardano tanto a fiorire, che non terminano mai di sbocciare e che nel momento in cui lo
fanno esplodono tutto il possibile in quantità, aroma e nel bianco dei loro petali.
Questo accadde a Barcellona....e continua ad accadere. Ho trascorso otto mesi fuori della
mia città, vivendo a Roma e realizzando quattro viaggi in Americalatina e Nordamerica. In
occasione di questi spostamenti così come per Natale e Pasqua sono tornato a Barcellona.
Ogni volta ho trovato delle novità.
La sensazione che questo produce è difficile da descrivere. Si è giunti negli ultimi 20 anni ,
a valutare Barcellona in termini di migliorie. L'occhio si è abituato non tanto a delle forme
quanto a dei ritmi di evoluzione delle forme. Ritmi sottomessi a principi di qualità talvolta
violati, indubbiamente anche violentati, come quando cade il gancio di cemento di Chillida
o i pezzi di calcinaccio di pietra di Montjuic nell'Eixample, o quando una Torre delle
Comunicazioni, la piccola, quella della Compagnia Telefonica a Montjuic, si trova
duecento metri troppo all'interno di uno scenario; torre che doveva servire a segnare più
all'esterno il punto di riferimento rispettoso e utile.
L'altra torre delle Telecomunicazioni, quella di Foster, risultato di un attento processo di
partecipazione professionale e sociale e quindi di selezione, condotto da Juli Esteban e
Joan Busquets, è meno fuori scala di quanto possa apparire. Un mio amico filosofo mi
raccontava che coprendola alla vista con la mano era possibile recuperare la scala della
Serra di Collserola e l'equilibrio del suo "skyline", che altrimenti risulta miniaturizzato e
ridimensionato dall'enorme rilevanza della torre. Ed è vero: potrete sperimentarlo la
prossima volta che vi recherete a Barcellona. Senza dubbio la torre aldilà della sua
originalità ed eleganza che supera l'immagine eccessivamente funzionale di altre torri del
genere, è pensata alla scala di un'altra e diversa città, più grande di quella che si può
osservare da questo lato della Serra: corrisponde alle dimensioni della città metropolitana,
la città di 3-4 milioni che circonda la Serra da entrambi i lati. Adesso la torre ci orienta con
sicurezza da lontano quando torniamo a casa dal mare o dalla montagna. E quando siamo a
casa ci ricorda che la città vera in cui ci troviamo non corrisponde a quella che vediamo.
Lo dico molto a mio svantaggio perchè sono tra coloro che credono che una città è più
difficile da governare se non la si vede. Tanto è così, che proposi di trasferire il Consiglio
Plenario del Comune all'ultimo piano dell'edificio "Novissimo", una volta soppresse tre dei
dodici piani e e recuperato lo skyline della città vista dal mare. Ho pensato sempre che il
pericolo delle torri, tanto quella delle Comunicazioni come quella della Villa Olimpica,
fosse di stabilire una competizione ripetitiva di questi artefatti, dei quali ogni generazione
ne avrebbe dovuto costruire alcune, pochissime, "cum grano salis". Manhattan e San
Gimignano non sono fenomeni facilmente replicabili.
Gli incidenti architettonici singolari, quando si pongono in un intorno caratterizzato dalla
mobilità sono meno drammatici o per meglio dire, sono atti di un dramma che non finisce
lì, che continua, che non inquieta per la sua irreversibilità.
La fiducia della città verso se stessa diviene allora immensa. L'opera pubblica assume un
credito quasi infinito.

11

�Sono molte le emozioni positive sommate: i giardini di Elias Torres in Villa Cecilia o il
Parco di Beverly Pepper; molte nuove terrazze sulla città, come il poderoso podio di Gae
Aulenti ad ovest di Barcellona, nella uscita del Museo Nazional d'Arte della Catalogna o il
Parco del Migdia, un po' più su, o ancora i bordi laterali del Cinturòn di Acebillo e Manuel
Ribas Piera nella Ronda del Dalt, con viste inedite sopra il piano di Barcellona, e verso le
pendici della Serra che lì iniziano ad inclinarsi, o l'operazione di riqualificazione di punti
della città di scarsa caratterizzazione, come la Piazza del General Moragues, vicino al
ponte di Calatrava, dove la gente dimostrò tutto il suo entusiasmo quando lo scultore
Ellsworth Kelly salì sulla sua sommità a salutare, e che lo fece esclamare: " è la prima
volta che uno scultore viene acclamato come un cantante". Tutto ciò, in breve tempo, ha
fatto della città una realtà poliedrica, come quella di un caleidoscopio.
E' stata ed è un' epoca entusiasmante che gli dei, lo Stato, gli architetti hanno regalato alla
città .., un epoca però che noi (e qui includo la città e gli architetti alla comunità
committente e artefice) abbiamo desiderato ardentemente per decenni, decenni di silenzio,
di frustrazione, di disegni e di ricerche che, senza dubbio, servirono a cristallizzare la più
apprezzata delle gioie dell'ingegneria sociale: il consenso sul progetto, sui grandi progetti.
Mi rendo di trovarmi ad accettare indirettamente che la fase attuale della costruzione e
dell'architettura italiana abbia qualcosa di inevitabile, ma speriamo in quello che i cattolici
chiamano Avvento, oscurità premonitrice e necessaria, rumore di un computer che
computa preventivamente , ansia del giovane che tuttavia non riesce nella realizzazione
matura dei suoi progetti e questo dopo molte vecchiaie e senilità, dopo molto classicismo,
nel paese della memoria, del già fatto, dove il necessario contributo di originalità nella
quale risiede tutta l'arte diviene una prodezza quasi impossibile.
Prendetela come una provocazione amichevole di un "exconsul" della provincia Laietana.
Exconsul che oggi si domanda se i tempi non ci preparino nella nostra città un castigo
futuro, una ricompensa negativa a tante emozioni vissute, a tante realizzazioni in poco
tempo di sogni antichi: un riposo obbligato o dettato per tutti coloro che possono avere la
sensazione di aver già dato alla città, da livelli di governo più alti, tutto quello che la città
si meritava.
La maggior parte delle cose nuove che si vedono a Barcellona sono posteriori al 1992: il
parco del nodo della Trinidad, l'Hotel Arts, l'Illa Diagonal, la Plaza de las Glorias, il Port
Vell, e la Rambla del Mar, il MACBA, il CCCB, i nuovi spazi nella Città Vecchia, il
Museo Barbier-Muller, la riqualificazione del Monastero di Pedralbes, il gotico e il
romanico nuovamente installati nel Museo Nazionale di Catalogna, il Teatro Nazionale il
lento Auditorio di Moneo ancora in costruzione, l'incendio e la ricostruzione del teatro
Liceo, la rivitalizzazione delle strade automobilistiche (Aragon-Guipuzcoa, Meridiana,
Gran Via, Mistral) con marciapiedi ampliati tramite la riduzione della carreggiata centrale
di traffico che si è potuta realizzare grazie alle Ronde (con un abbassamento sul livello del
traffico del 15 %) e il proseguimento della Diagonal verso il mare, il recupero delle aree di
antiche fabbriche per la costruzione di nuovi complessi residenziali, le scale meccaniche a
cielo aperto nei quartieri alti (Carmelo e Città Meridiana), il World Trade Center, e così via
dicendo.
Ma non sono venuto a Reggio Calabria a recitare né un memoriale di elogi, né uno di
desideri incompiuti della mia città, sebbene siano molte le cose che ai livelli più alti di
governo si sarebbero dovute fare in questo periodo - e non si sono fatte - per accompagnare
dall'alto lo sforzo della città, soprattutto sul terreno dei trasporti e delle attrezzature
12

�logistiche e nell'approvazione della nuova Legge Municipale e di tutto quello che essa
rappresenta. Senza dubbio ad una città che migliora tanto e tanto in fretta accade di essere
frenata dall'esterno. Ma essa stessa non ha smesso di migliorare e il freno esterno prima o
poi sparirà.
Spero solo che sappiano che questa città da tanti considerata come modello, questa città
della quale Andrea Rinaldi ha detto con eccesso evidente: "Mentre l'Italia insegue
dormendo il sogno del suo glorioso passato...mentre in Francia l'architettura in piena forma
si palesa in isolate opere monumentali... mentre a Berlino l'IBA e le trasformazioni in atto
dopo la caduta del muro si evidenziano alla scala dell'edificio inteso come volume capace
di ordinare lo spazio circostante, a Barcellona il processo si inverte e le trasformazioni si
originano prima a livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica", anche
questa città, dico, inclusa questa città, soffre di insufficienze e cerca di inventare un futuro
migliore come suggerisce il progetto per il Foro Universale delle Culture.
Perchè questa città non ha nulla di garantito e questo è quello che la rende uguale a tutte le
altre e più sorella con queste.
E' a questo titolo, solo per questo, che mi onoro di accettare la Laurea che mi concedete,
che non concedete a me ma anche alla piccola tribù di architetti (locali e stranieri) ed anche
agli ingegneri, gli economisti, i giuristi, rappresentanti delle comunità di quartiere, le ONG
(Organizzazioni Non Governative), impresari e lavoratori, volontari e funzionari, Sindaci
vari e Consiglieri che hanno contribuito marginalmente da Barcellona a far sì che nel
mondo si pensi che la città ha un rimedio, e che le città non sono la causa dei problemi
della nostra specie, ma solo il loro contenitore e forse, speriamo, lo scenario della loro
soluzione.
Vedo difficile che il mondo possa guadagnare una regola se le città non migliorano, ma
credo possibile che migliorino. Sappiamo che stanno migliorando e chiedo, come Jaime
Lerner, ex sindaco di Curitiba, in Brasile, che le università smettano di parlare della
tragedia urbana per iniziare a contribuire alla sua soluzione; che sarà, non ho dubbi, una
soluzione positiva.

13

�Lección magistral, Reggio-Calabria, martes 26 de Mayo 1998

ARQUITECTURA Y CIUDAD EN UN MUNDO ABIERTO
Pasqual MARAGALL i MIRA

El mundo se nos aparece hoy como una aldea a la que llamamos global. Es decir, que
creemos haber ensanchado los límites de nuestros barrios y calles hasta confines alejados,
gracias a los medios de comunicación, a los viajes, a los cruces familiares y a la mezcla de
culturas.
Sin embargo, mi generación, que ya vivió en los primeros años sesenta en la convicción de
asistir a la mundialización de la política, -- en tiempos de Kennedy, Kruschev y el Papa
Juan XXIII, y del primer Castro, el de los discursos de Sierra Maestra y la entrada en La
Habana --, tiene la obligación de tomar algunas precauciones, después de haber vivido lo
que vino después.
Prefiero hablar de un mundo abierto que de una aldea global o ciudad global; un mundo
abierto al contacto pero también a la incertidumbre.
Creo sinceramente que un mundo de ciudades, -- una Europa de las ciudades en nuestro
caso --, es más atractivo y, lo que resulta determinante, más operativo que el mundo global.
En Europa debemos hablar incluso de una Europa de las regiones y de las ciudades, porque
las culturas que hemos ido creando no siempre han terminado siendo Estados nacionales,
aún siendo en ocasiones culturas nacionales con idioma, literatura y características propias.
Escocia, Flandes, Catalunya, Gales, Galicia, Euskadi, Baviera, etc. serían ejemplos en este
sentido. Irlanda, Eslovenia, Ucrania y otros serían ejemplos de culturas nacionales
europeas que sólo en el siglo XX,-- y algunas muy recientemente--, han obtenido status,
son estado.
Sin embargo, si miramos Europa desde el satélite vemos una constelación de puntos
luminosos. No vemos fronteras, ni estatales ni regionales. Esas constelaciones son las
culturas construidas, físicamente existentes.
Tan sólo observando esa imagen aprendemos ya algo útil sobre el mundo, algo que no nos
dice el concepto de aldea global. La organización de los puntos luminosos, reflejo de las
ciudades, dibuja unos recorridos, señala concentraciones y evidencia vacíos. Se forman
constelaciones densas como el Randstadt, el sur este inglés, el Rühr-Rhin, el triángulo
Génova-Torino-Milán, o la región metropolitana de Nápoles, punto culminante de una
línea costera que aparece como ciudad lineal, lo mismo que ocurre con Barcelona y la
costa mediterránea septentrional española hasta el Golfo de León.
De vez en cuando aparecen estrellas solitarias que normalmente corresponden a capitales
estatales, es decir, son producto no tanto de la aleatoria distribución de las poblaciones en
14

�valles y montes, en costas y llanuras sino de la voluntad racional de un país constituido en
estado,-- o de su monarca --, de ubicar la capital en un determinado punto de la geografía.
Moscú, Petrogrado, Berlín, París, Madrid, casi tanto como Brasilia, muestran una
localización no casual, sino lógica. La lógica de Pedro el Grande o de Felipe II, como la de
Kubitschev en Brasil, o, de nuevo, la de Lenin al devolver la capitalidad a Moscú, era una
lógica de gobierno, una búsqueda de equidistancia o baricentro, una optimización querida
más que un equilibrio hallado.
Es posible que en ciertos casos sea la desertización del entorno provocada por una capital
potente, más allá de los límites de su zona metropolitana de influencia, la que produce la
estrella solitaria.
Este hecho debe hacernos reflexionar. Porque demuestra, contra la hipótesis inicial, la
fuerza de los sentimientos y de las ideas compartidas. Debemos admitir que el mapa que
vemos, ese firmamento invertido que se ve desde el satélite cuando se enfoca el planeta, no
refleja sólo fuerzas materiales y espontáneas sino factores culturales y políticos. Es decir,
que las fronteras, aún si no se ven en ese mapa, actúan sobre él y lo modifican, que el
mundo es aún y quizás más que otra cosa, un mundo de estados,
La apuesta que les propongo, sin embargo, es que, siendo esto verdad, lo es también que el
camino que conduce desde el actual mundo de estados al mundo global, al mundo abierto,
al mundo sin fronteras, es una ruta que pasa por el mundo de las ciudades y por la Europa
de las regiones.
En primer lugar: el mundo global, la ciudad global, el pensamiento de que mi ciudad ya no
existe porque mi auténtica ciudad es el mundo, es una idea poco útil. Se trata de un
concepto paralizante.
Tomemos un ejemplo. En Río de Janeiro 1992, en la Cumbre de la Tierra, donde tantas
cosas buenas sucedieron, no se reparó sin embargo en el carácter ambiguo de algunas de
las conclusiones. “Pensar globalmente y actuar localmente”, se dijo, sin darse cuenta de
que la gente está habituada a pensar antes de actuar y que en consecuencia lo que se les
estaba diciendo es: “No actúe Vd. hasta que no reciba una orden nuestra, una orden global,
surgida del pensamiento global”, que aparece aquí como pensamiento único e inapelable,
igual que el neoliberalismo que nos ha inundado desde aquel noviembre de 1978 en que el
estado de California votó en masa la proposición 13ª contra los impuestos sobre la
propiedad.
El pensamiento global comete errores considerables. En 1974, anunció que el petróleo
duraría 20 años. Y llevamos 24! Otro error: se nos había anunciado que la población
mundial dejaría de crecer en el año 2050, con alrededor de 15.000 millones de habitantes.
Ahora parece que plafonará mucho antes, en el 2015/2020, y con muchos menos
habitantes. Son notables los estragos que la pareja Malthus-Ricardo han venido causando
en nuestras mentes impresionables, aunque también puede pensarse que sus avisos
alarmantes hayan precipitado la solución a los problemas que detectaron. En ese caso,
daríamos sus excesos teóricos por buenas medicinas.
Afortunadamente, en aquel mismo cónclave de Río se dijo otra cosa contraria a la primera:
“Hagan Vd. localmente todo lo que pueda hacerse allí”, como queriendo decir: eviten el
transporte de energía,-- energía pura o cosificada--, tanto como puedan.

15

�Esta afirmación, coetánea y coincidente con el preámbulo del tratado de Maastricht que
afirma que la Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos dónde
todo se hará tan cerca como se pueda de los ciudadanos, es en realidad una proclama
revolucionaria que trastorna la constante tendencia de las ideas hacia una universalidad
ingenua, sobre todo a partir de 1789.
En muchas ocasiones la bien intencionada universalidad de nuestras aspiraciones, casi diría
su precipitada universalización, tuvo que ser frenada por la diosa historia, que con la peor
perversidad echó mano de los más eficientes particularismos para hacernos retroceder al
punto de partida: el particularismo de la raza, de la etnia, de la religión, de la lengua y
hasta del acento; el cainismo de las ciudades divididas y de las familias enfrentadas. En
Bosnia las tres comunidades llamadas étnicas son de la misma raza y hablan el mismo
lenguaje, sólo la religión y el acento cambian.
En este punto Vds. se preguntaran qué diablos tiene que ver la arquitectura con todo esto.
Podría decirles, y sería una boutade, pero una boutade verídica, que la pelea entre croatas y
bosnios en Mostar se hizo casi irreversible sólo cuando los croatas del barrio oeste
bombardearon el puente viejo (el Stari Most) que les unía al barrio musulmán del este.
Sólo cuando saltó esta pieza de arquitectura.
Pero bien, más allá de la trágica anécdota, aún hoy por resolver, la arquitectura tiene que
ver con lo que les venía contando porque arquitectura es el arte de construir la ciudad y la
ciudad está ahora volviendo a ser el centro de atención del mundo. Han pasado más de 20
siglos desde que la ciudad apareció como el lugar de la Polis y 15 siglos desde que
desapareció como tal en la llamada larga noche medieval. Para reemerger con timidez o
arrogancia pero siempre fugazmente, en la baja edad media catalano-aragonesa, en la
Hansa y en el renacimiento italiano y para ser finalmente reducida a la categoría de “lugar
en la provincia” a partir del siglo XVI. En aquel instante, los dos mundos, el Viejo y el
Nuevo, empezaron a construir dramáticamente el mundo global, un mundo de naciones; la
ciencia empezó a pensar el planeta Tierra como parte del Universo y la filosofía moral,
algo más tarde, ya en el XVIII, empezó a pensar en su organización política.
Dos cosas deben ser aclaradas aquí. Una: ¿cómo sabemos que la actual globalización es la
definitiva y no otra ingenuidad? Segunda: ¿porqué se supone que la arquitectura construye
ciudades y no simplemente casas y edificios?
La actual globalización no es la buena ni la definitiva. Es una más de las pulsiones
universalizadoras que se han ido sucediendo cíclicamente a lo largo de la historia. A
finales del XIX tanto los financieros como los proletarios eran internacionalistas. Hasta los
aristócratas como el barón de Coubertin lo eran.
El universalismo de Marx en aquella época llegó a un grado importante de consciencia de
sus propios límites cuando anunció que sólo la desaparición de las naciones – para la cual
no fijaba fecha – prepararía el escenario de una sociedad mundial justa.
Pero Marx ignoraba que toda la economía política clásica de la cual formaba parte con
Smith, Malthus y Ricardo, estaba destinada a quedarse corta. La construcción del nuevo
mundo y concretamente la formidable expansión de la agricultura norteamericana, así
como las sucesivas oleadas de emigración europea, hicieron crecer la población
norteamericana no indígena de 4 millones en el momento de la Revolución Francesa a 125
en el inicio de la primera Guerra Mundial, y redujeron, por ejemplo, la población irlandesa
16

�en un 25 % tras el hambre de 1843. Todo esto trastocó las previsiones catastróficas, si bien
redentoras, de una clase obrera universal empobrecida y consciente. Esa clase fue llevada
una y otra vez en Europa a los enfrentamientos nacionalitarios que han convertido nuestro
siglo en una tragedia muy superior a lo que el siglo XIX hacia prever.
También Keynes en 1930 y de nuevo, sin éxito, en 1944-45, defendió la posibilidad de una
moneda mundial y de un auténtico banco mundial, elementos del gobierno mundial que
desde Kant existían virtualmente como propuesta o hipótesis.
Fíjense que hoy estamos asistiendo tan sólo a algunos intentos, difíciles, de crear una
política económica europea para acompañar a la moneda europea que ya ha nacido y de
dotar a la Comisión Europea de un presidente electo, es decir, de empezar a dibujar un
gobierno europeo.
La lección de humildad a que nos han sometido la audacia y la estupidez de nuestras
pretensiones colectivas ha sido en este siglo apabullante.
Se trata de admitir que de momento el mundo global sólo se puede construir a pedazos,
regionalizándolo en su organización y de saber que esa regionalización se establecerá al
nivel que marquen, como tamaño económico mínimo, las economías más grandes. La
creación de los Estados Unidos en 1776 sancionaba para dos siglos más tarde la necesaria
unificación de Europa. ¡Podíamos haberlo pensado antes! ¿Cómo no nos dimos cuenta?
Entre tanto, especialmente en los períodos de paz y de crecimiento económico, el sistema
global tiende a descentralizarse. Relaja las restricciones obligadas por el equilibrio del
terror y la nacionalización de la Polis determinada por ese mismo equilibrio. Dentro de
cada estado-nación las ciudades captan una porción mayor de los recursos públicos, la
educación y la sanidad mejoran a expensas de la defensa, las empresas saltan fronteras y
crean un espacio multinacional en que las ciudades se ofrecen como sedes de sus
establecimientos, compitiendo entre sí para obtener el mayor volumen de inversiones
productivas y de conexiones tecnológicas. El mundo se civiliza.
Pero sólo es un mundo global para algunos y en forma limitada. Es sobre todo un mundo
de ciudades, de lugares dónde las empresas por un lado y los representantes públicos por
otro tratan de hacer frente a las demandas y los problemas de la especie humana.
Parecería lógico apuntar hacia un mundo de ciudades razonablemente regionalizado en
grandes conjuntos (Unión Europea, Mercosur, Grupo Andino, Nafta, etc.) y dotado de unos
principios de comportamiento conocidos por empresas y estados. Volveremos brevemente
sobre esto. Avanzo que ello no significa la desaparición de los estados sino su
transformación de entes productivos y defensivos en entes reguladores de derechos, y
socios activos de uniones transnacionales, cosa que ya está comenzando a suceder – muy
notablemente en la Italia de Prodi y Bassanini y, con dificultades, en la de D‟Alema,
D‟Onofrio y Cacciari, es decir, la Italia de la reforma administrativa y la de la reforma
constitucional --.
Esta es la pulsión universalizadora que nos podemos permitir. Un mundo de ciudades
regionalizado por grandes áreas. Pero sin duda un mundo de ciudades. De otro modo la
gente no lo aceptará. No lo aceptará porque aparecería como un mundo lejano e ignorante
de sus problemas. Globalización, así entendida, y “localización” se dan así la mano.

17

�Queda una segunda aclaración. Las ciudades que componen ese mundo parcialmente
globalizado son el objeto real de la arquitectura.
En ello sigo a los maestros. A los del Renacimiento, a los del movimiento moderno y, hoy,
a Oriol Bohigas, a Richard Rogers y a Renzo Piano.
Y obedezco a mi propia experiencia. En Barcelona, construir casas en la degradada Ciutat
Vella de los primeros 80 no servía de nada si no se actuaba también en sanidad, seguridad
y en urbanismo elemental.
Miren Vds. nosotros llegamos al gobierno de la ciudad en 1979 con la idea equivocada de
que los bajos precios de la vivienda en la Ciutat Vella eran una bendición y empezamos a
hacer planes urbanísticos afectando para equipamiento público todo lo que podíamos.
Error.
Pensábamos que había que actuar de modo que los habitantes de la Ciutat Vella se
quedaran a vivir en ella gracias al mantenimiento de los precios bajos y la nueva oferta de
equipamientos. Otro error. No nos dábamos cuenta de que los precios eran bajos porque la
gente se marchaba. Reaccionábamos así contra una gentrificación que ni se había
producido ni se iba a producir por sí sola. La gente se marchaba a Hospitalet, o a Sant
Andreu (a barrios metropolitanos o periféricos del municipio) en cuanto les aumentaban el
sueldo en la empresa, o tan pronto como una segunda persona de la familia encontraba
trabajo. Sólo los padres ancianos se quedaban por falta de medios y de voluntad de
trasladarse lejos de los lugares dónde toda su vida había transcurrido.
La población de Ciutat Vella ha bajado en un 30 o 40%. Aquellos lugares familiares y
cargados de sentido se iban desertizando. Las afectaciones públicas sin recursos de
inversión inmediatos añadían factores de abandono. La criminalidad iba en aumento. Los
vacíos iban siendo ocupados, en parte, y sólo en parte, por gente que carecía de los medios
precisos para mantener una mínima vitalidad comercial y pública de los barrios, a no ser
mediante la creación de códigos defensivos y ghettos de diversa índole.
La teoría del esquiador era la solución: no sólo urbanismo ni sólo seguridad, sino ambos.
Urbanismo más seguridad, ahora el uno y en seguida el otro. Servicios sociales más
limpieza. Política comercial más vivienda. Prevención antes que corrección, pero en todo
caso prevención y corrección. Ningún dogmatismo, ninguna fórmula mágica. Inversión
pública e inversión privada. Acción pública y ayudas benevolentes. Guerra total a la
miseria.
Primero perdimos, sólo mucho después empatamos y finalmente empezamos a ganar. Y
aún cuando ya ganábamos estallaron las minas abandonadas de antiguos pederastas o el
fariseismo de los contables que se escandalizaban porque se habían comprado y vendido
viviendas a precios distintos. Al igual que mucho antes se habían escandalizado
instituciones benéficas cuando nos pusimos a cerrar las pensiones insalubres donde morían
por poco dinero ancianos para ellos desconocidos y vieron cómo, de repente,
incrementaron sus colas para comer o dormir en alguna parte.
Gobernar la ciudad, es cierto, requiere muchas veces de un cierto disimulo de problemas
lacerantes, en tanto se resuelven sin ofender en exceso la sensibilidad pública – para qué
negarlo. Pero en la mayoría de los casos exige desvelar al público realidades ocultas. El
gobernante pone a la ciudad ante el espejo de sus miserias, en realidad sabidas, solo que
olvidadas, tapadas, ocultas.
18

�Una vivienda nueva en un barrio peligroso no es una vivienda nueva. Esa es la lección que
aprendimos. Esa vivienda nueva se hace vieja rápidamente, como esos chicos y chicas con
cara de ancianos de tanto trabajar demasiado pronto.
La lección es que la riqueza y la miseria colonizan el territorio. La riqueza mediante
precios altos (uptown) y mediante tamaños mínimos de parcela (out of town), y si conviene
mediante policías privadas – como en Caracas; la miseria mediante un arma igualmente
efectiva: el miedo de la clase media a la inseguridad y a la diversidad excesiva..
La verdad es que en la Barcelona tolerante y liberal se redujo la victimación percibida
desde un 25% a un 15% en diez años, es decir, casi a la mitad, mientras en el Londres de la
ley y el orden aumentaba hasta una vez y media también en diez años – bien que lo sabe
Tony Blair, que convirtió este tema en caballo de batalla una vez que la London School of
Economics demostró que el puritanismo radical de Ms. Thatcher y su gobierno condenaba
a los marginales a establecerse sin remedio como tales.
Insistamos por un momento en el carácter colonizador del territorio que poseen tanto la
riqueza como la miseria, porque ello nos lleva a una reflexión metodológica interesante.
A estos efectos externos de los comportamientos de algunos ciudadanos sobre los de otros,
los economistas, mi gremio, les llamamos externalidades, porque son fenómenos que se
producen fuera, en el exterior de las restricciones del modelo. Esas restricciones,
necesarias en todo quehacer científico (no voy a explicar a un público de arquitectos que
un modelo a escala 1:1 añade algo a la colección de los objetos existentes pero nada a la
ciencia que estudia esos objetos), esas restricciones, digo, presuponen en economía la
inter-independencia de las funciones de utilidad y de producción de los distintos individuos
y de las distintas empresas, respectivamente. Toda la teoría del equilibrio de mercado se
basa en la hipótesis de que cada persona optimiza sus decisiones de consumo y de
producción sin relación ninguna con la forma de las funciones de utilidad y producción de
los demás participantes en el mercado. Es cuando esto no ocurre así que la teoría admite
las limitaciones del mercado y la posibilidad de que la intervención pública resulte
justificada. Y no es poca justificación. Las externalidades positivas y negativas, es decir,
las contigüidades entre individuos que producen beneficios imprevistos (mayores
conocimientos en la ciudad, en relación con la vida aislada, que los comprados en el
mercado, p.e.) o perjuicios adicionales (inseguridad ciudadana, etc.) esas externalidades,
repito, no son una base insignificante para construir una teoría robusta de la acción pública
y de la Polis.
Llamo la atención de Vds. sobre la necesidad de adquirir una cierta patente de modestia
antes de lanzarse a la arena de los sermones sobre lo que debería hacerse o simplemente
sobre la necesidad de actuar (en Roma, por ejemplo, esas admoniciones son corrientes). La
gente tiene muy claro que no todo lo público es bueno. Algunos lo tienen excesivamente
claro, como ese encargado de abrir la puerta del camino al cráter del Vesuvio, quien,
pasadas las cinco de la tarde sentencia: “Roma ha dicho que a las cinco y basta; ya se sabe,
los políticos, Italia, tutta la monda ”, como diciendo: vivimos en el reino del absurdo, todo
lo que viene de arriba es malo.
Afortunadamente cuando un país ha adquirido trabajosamente ese espíritu de exigencia que
recomiendo respecto de la acción pública, (a veces dramáticamente por la propia carencia
temporal de sector público, como en la Catalunya anterior a la 2ª República, o la posterior
19

�a la guerra civil), la coraza de auto-exigencia se transforma en actitud propositiva
contundente y fecunda en cuanto se dan las condiciones para la acción.
Este es el origen, según creo, del optimismo exigente de los Bohigas, Solà Morales,
Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, que se desbordó sobre las calles y plazas de Barcelona
a partir de 1980.
Y éste es también el que yo espero que se esté haciendo presente en Calabria y en general
en el Sur de Italia ahora que los excesos de un estatalismo mal entendido y la enfermedad
de la colusión y la “protección” privada empiezan a dejar paso a la libertad creativa. Un
nuevo renacimiento se presiente en la Italia totalmente europea de hoy, que resuelve
satisfactoriamente una ecuación que no se le plantea a España, a saber, la de edificar una
sociedad moderna en un espacio que atraviesa tantos paralelos como los que van de
Alemania al Norte de Africa. El rol de las ciudades en ese proceso está siendo decisivo.
Vds. están culminando su periodo de gestación de ideas nuevas, el período de la química
del consensus building, mucho más largo y lento que el de la física de la transformación
urbana. Las obras, aunque a veces nos parezcan una eternidad, son rápidas en comparación
con el tiempo empleado en la generación de consensos sobre los grandes proyectos.
Gioia Tauro, el puente de Messina, el tercer carril de la autopista, la llegada del tren de alta
velocidad etc.. habrán sido proyectos largamente esperados, pero no por ello menos
revolucionarios en el momento de su realización, ni menos cargados de efectos.
Detengámonos un momento en este punto antes de entrar en la parte final de la disertación.
Es probable que la justicia histórica consistiera, de existir, en una especie de distribución
salomónica de los grandes proyectos a lo largo de las décadas y de los distintos territorios,
posiblemente con un ligero favoritismo a favor de los territorios alejados del centro del
sistema de ciudades, para compensar el hecho de que la proximidad al centro trae consigo
una densidad de contactos que hace innecesario el shock exterior o instantáneo de las
grandes iniciativas. (Digo favoritismo ligero para no salirme de la modestia metodológica
con respecto a la acción pública).
Esa distribución ideal debería ser consciente de una especie de derecho humano nunca
formulado – pero presente en la historia y que explica, por ausencia, muchas rebeliones –
según el cual todos tendríamos que haber vivido algún momento de esperanza y alguno de
realización en el curso de nuestras vidas.
El hecho es que ese ciclo está lejos de producirse. La generación de mi abuelo paterno
(1860-1911) no llegó a vivir ninguna gran guerra. Karl Polanyi llegó a bautizar como “100
años de paz” a los que transcurrieron desde el final de la última guerra napoleónica y el
inicio de la primera guerra mundial. Inútil insistir en el porqué del internacionalismo
generalizado del cambio de siglo.
En cambio la generación de mi padre, que nació en el mismo 1911, vivió enseguida una
guerra mundial, una guerra civil terrible (la primera en que una gran ciudad fue
bombardeada desde el aire – Barcelona – y otra totalmente destruida – Guernica - ), y una
segunda guerra mundial, en la cual dos grandes ciudades fueron arrasadas ya con una sola
bomba.

20

�Recordemos aquí a Kenzaburo Oé, el premio Nobel japonés que decidió escribir sobre el
absurdo de Hiroshima por el absurdo presente en su propia vida familiar. Oé creo que dijo
de Hiroshima que la tragedia de la desaparición de la ciudad es que la muerte de una
persona no impide su pervivencia en la memoria de los demás, en tanto que la muerte de
una ciudad equivaldría a la desaparición de la memoria misma. Muere cada persona y cada
una de las que han convivido con aquella. Desaparece la memoria.
Es claro que no hay justicia distributiva en la historia y, sin embargo, o por eso mismo,
debemos esperar agazapados el paso del tren de la fortuna, y si es preciso construirle a la
fortuna un atajo. En eso consisten los grandes eventos. Algunas veces no son más que
anuncios de una era largamente esperada, excusas que la historia se toma para presentarse
de repente, espléndida, con el regalo de los sueños cumplidos.
Llamemos de nuevo a la arquitectura a su cita con la historia. La mejor noticia para las
víctimas del terror vasco, incluidas las familias de los propios terroristas, es la
inauguración del Museo Guggenheim de Bilbao y, por supuesto, la evolución de las cosas
en Irlanda del Norte. El Museo de Ghery y el Metro de Foster, han roto el maleficio de una
ciudad (y esperemos también de un país) solo vistos en función de la tragedia y de la
muerte y que empiezan de nuevo a ser imaginados como escenario de la construcción y de
la vida, frustrando así la obsesión temerosa que es técnicamente el objeto de toda política
de terror.
La Expo de Lisboa, los Juegos de Barcelona, el tren de alta velocidad en Sevilla, con
motivo de la Expo del 92, he aquí otros tantos momentos en que la chispa del
acontecimiento parece haber puesto en marcha el motor de la evolución.
Fui uno de los pocos catalanes que se alegraron públicamente del tren de alta velocidad
Madrid-Sevilla aún sabiendo que el Madrid-Barcelona y el Barcelona-frontera francesa
eran más rentables, y conociendo la parsimonia excesiva que este tema tiene en las agendas
de Madrid y París. Acepté por bueno el argumento de Felipe González en el sentido de que
el tren Madrid-Francia acabaría por hacerse y de que en cambio no era tan evidente que el
Madrid-Africa llegase a existir en muchísimo tiempo. Defendí que era interesante para
Barcelona no ser un cul-de-sac, no ser el nuevo nombre del sur de Francia, sino terreno de
paso para el eje centroeuropa-penínsulaibérica, entendiendo que ésta era y es una reserva
de riqueza cultural y económica para la acción de mi ciudad y no sólo un lastre o una
amenaza como algunos creen y, digámoslo todo, como la historia, desgraciadamente, ha
demostrado más de una vez. A Barcelona le interesa una península ibérica rica y feliz y no
lo contrario, una España cabeza de puente hacia Latinoamérica y el Magreb y no
interiorizada y quejosa.
Si los valles del Pirineo, antes opuestos entre sí, han aprendido a colaborar; si en la
ceremonia de perforación del túnel del Puymorens, en la línea Barcelona-PuigcerdàToulouse, estaban presentes los alcaldes o cónsuls de Andorra, que son partidarios de otros
túneles y otros ejes, las ciudades no pueden ser menos. Lo digo porque Reggio-Calabria
debe apostar fuertemente por el puente con Sicilia, independientemente de por dónde pase
con exactitud. No es un problema, creo, de bares en la carretera, sino de fertilización del
hinterland. [CONSULTAR F ZAGARI]
El mundo de ciudades va a ser muy competitivo pero precisamente no admite nostalgias ni
excusa pasividades. Se trata de elegir la mejor solución y apostar fuerte por ella. Y si no es
la buena, cambiarla.
21

�Se trata también de hacer y de explicar. La gente quiere hechos pero quiere también y
además la explicación de los hechos. Quiere ver y tocar pero también escuchar.
En una de las últimas sesiones de mis seminarios en la universidad romana constaté hace
pocos días la fuerza que tiene la inercia de muchos años de pesimismo aceptado, aún ante
la evidencia de que las cosas cambian.
Propuse entonces un análisis lúcido de las dificultades y las virtudes de Roma como
preámbulo para un teórico Plan Estratégico.
En el lado pasivo la carencia de sentido del presente como antesala del futuro; la carencia
de moral de lucha; y la carencia de un leadership simple. En el lado de los activos, aparte
de los ya sabidos y archisabidos puntos fuertes de Roma, una reflexión sobre la
sostenibilidad y otra sobre la vocación de la ciudad.
Quizás en alguna medida estas ideas sean válidas para otras ciudades italianas que conozco
menos.
El pasado pesa tanto aquí que el futuro es un tema menor.
En comparación con Madrid y Barcelona, Roma vive en el peor de los dos mundos: es la
capital, ya lo hemos visto, culpable de todo, y sin embargo – o por eso mismo – el estado
no invierte en ella mas que una pequeña proporción de lo que los romanos consideran
mínimo necesario. Por otra parte, siendo una ciudad que depende mucho de sí misma,
incomparablemente más que Madrid o París, no puede formular una mística o una épica de
ciudad-ciudad, de selfmade city, como Barcelona: nadie se lo creería, al menos de entrada.
La sobreposición de los poderes religioso, cultural-arqueológico y municipal, siendo así
que éste último es más fuerte y está más legitimado que nunca, no facilita las cosas.

En cambio Roma debería reflexionar con más tranquilidad sobre el hecho de que ninguna
ciudad se ha demostrado por el momento sostenible a largo plazo con las actuales
prestaciones. ¿No hablamos sin cesar de sostenibilidad? Pues bien, Roma es más
sostenible,-- en los términos en que funciona, ciertamente no óptimos --, que bastantes
ciudades que hoy parecen bien colocadas. Roma conoce el arte de envejecer dignamente y
no es seguro que este arte no vaya a ser necesario al final para casi todas las grandes
ciudades. Para empezar los romanos poseen un alto grado de capacidad de convivir con un
medio intocable, estrecho, y cargado de símbolos; y un aprovechamiento remarcable del
espacio/tiempo. Deberían sacar mayor provecho de esas cualidades.
Dicho esto, es evidente que nadie puede subsistir sólo conservando. Si no hay nueva
construcción la ciudad no se sostiene, ni siquiera lo viejo pervive. Todas las ciudades
deben hallar su propia fórmula de combinar los símbolos existentes con los nuevos. Sin
éstos últimos la antigüedad se convierte en repetición.
Por último, ninguna ciudad del mundo tiene tantos créditos como las ciudades italianas
para entender y representar a un mundo que es cada vez más un mundo de ciudades. Los
franceses y los españoles, y los ingleses, pueden saber más de naciones y hasta de
imperios, porque los suyos fueron más recientes. Pero nadie puede enseñar mucho, ni a
22

�Roma ni a las ciudades italianas, respecto de lo que es una ciudad y de lo que una ciudad
significa.
Y les aseguro que el futuro de las naciones se va a jugar en la eficiencia de sus sistemas de
ciudades.

FINAL
La experiencia de un Alcalde no se puede explicar del todo sin una confesión, entre
muchas.
Se trata de la emoción con que por arte de la arquitectura y de la construcción aparecen en
la ciudad nuevos símbolos destinados a durar.
No me refiero tanto a la función como al valor de esos artefactos construidos. Plazas o
casas, árboles plantados en un determinado sitio o en un orden determinado, monumentos
nuevos o recuperados o desplazados, mobiliario urbano más o menos estable y resistente,
escuelas, aceras y paseos, torres de comunicación, muros de contención, diques, teatros:
todos ellos son teatro de la vida, mensajes lanzados más o menos conscientemente como
botellas en el mar al curso de la historia, referencias a veces excesivas de nuestro paso por
la ciudad, pero en todo caso visibles, corpóreas, criticables, acción devenida objeto, que
miles de ojos miraran con respeto o ignorarán, que miles de manos y pies pisarán, o
tocarán o cambiarán, y que hacen de la ciudad uno de los pocos conceptos resistentes de
nuestro presente y de nuestro futuro, uno de los conceptos más universales, porque
universal y común es la experiencia que de ellas tenemos.
Pues bien, si hay una profesión que tiene la llave de su modificación, con permiso del
sovraintendente, erigido en controlador de esos valores, dramático deber virtual e
incumplible, esa profesión es la de Vds., lo cual les convierte a Vds., a su profesión, en uno
de los sueños más extendidos entre la juventud, a la altura de los actores de esa
construcción inmaterial pero mágica que es la representación escénica. No por casualidad
el Congreso de la UIA en Barcelona en 1997 se convirtió en un dualístico rito de masas y
vedettes, todos de la misma profesión.
(Debo decir que estoy muy agradecido a Norman Foster y Kenneth Frampton por haber
captado al vuelo de qué se trataba y haber aceptado convertir la Plaza dels Angels, también
llamada de las Nacions, delante del blanco del MACBA, en el escenario del mejor debate
arquitectónico. Posiblemente ningún congreso de arquitectos pueda ya privarse en delante
de un debate en la dura piedra de la ciudad y el foro y el ágora vuelvan a su función).
El primer presidente de la Generalitat restituida, Josep Tarradellas, insistía entre irónico y
sincero, con esa sonrisa de campesino tan difícil de descifrar, pero tan seductora, en que él
hubiera deseado ser alcalde, "Porque Vd. señor alcalde, decía, las obras las ve y las toca, y
Vd. a la gente la encuentra por la calle, y yo ¿sabe qué hago? ¡Yo sólo firmo decretos!".
Expresaba así la amargura no exenta de majestad del representante de un poder abstracto,
como es la nación, que no es corpóreo, que existe ¡y con qué fuerza a veces! pero sólo en
la cabeza de la gente y en las líneas falsas o irreales que en los mapas separan a un país de
otro. Fuerza inmensa que ha permitido los mayores progresos y causado las mayores
catástrofes, pero fuerza ideal, no realidad tangible.
23

�En Barcelona, después de 40 años de dictadura, llegamos, en un momento dado, que no fue
corto, a una euforia continuada de eclosiones constructivas. Como una primavera que se
hace esperar y cuando llega sorprende por su intensidad y su belleza, como esas gardenias
que tardan tanto en salir, que nunca acaban de florecer, pero cuando lo hacen desbordan lo
imaginable, en cantidad, en aroma y en el blanco de sus pétalos.
Eso ocurrió en Barcelona... y sigue ocurriendo. He estado ocho meses fuera, viviendo en
Roma y realizando cuatro desplazamientos a Latinoamérica y Norteamérica. En esos
desplazamientos y también en Navidad y Semana Santa he vuelto a pasar por Barcelona.
Cada vez he encontrado cosas nuevas.
La sensación que esto produce es difícil de describir. En Barcelona se ha llegado en los
últimos 20 años a equiparar ciudad con mejora. El ojo se ha acostumbrado no a unas
formas sino a unos ritmos de evolución de las formas. Ritmos sometidos a unos principios
de calidad algunas veces violados, sin duda, incluso violentados como cuando cae el garfio
de hormigón de Chillida o cascotes de piedra de Montjuic en el Ensanche, o cuando una
torre de comunicaciones, la pequeña, la de Telefónica en Montjuic, se ubica doscientos
metros dentro de un escenario que debía haber punteado, en todo caso, desde fuera, como
una referencia respetuosa y útil.
La otra torre de comunicaciones, la de Foster, resultado de un cuidadoso proceso de
aceptación profesional y social, y luego de selección, conducido por Juli Esteban y Joan
Busquets, está menos fuera de escala de lo que pueda parecer. Un filósofo amigo me decía
que tapándola de la vista con la mano se recuperaba la escala de la sierra y el equilibrio de
su skyline, que de otro modo resulta miniaturizado, encogido por la relevancia inmensa de
la torre. Y es verdad: pueden probarlo la próxima vez que vayan a Barcelona. Sin embargo,
la torre aparte su originalidad y elegancia, que supera el funcionalismo excesivo de las
torres habituales de hormigón, está hecha a escala de otra ciudad distinta y mayor que la
que se ve de éste lado de la sierra: corresponde a la escala de la ciudad metropolitana, la
ciudad de 3-4 millones que rodea la sierra por los dos lados. Ahora la torre nos sitúa muy
pronto, desde lejos, cuando volvemos a casa desde la montaña o la costa. Y cuando
estamos en casa nos recuerda que la ciudad real en la que estamos no es exactamente la
que vemos.
Lo digo muy a pesar mío, porque soy de los que creen que una ciudad es más difícil de
gobernar si no se ve. Tanto es así que propuse trasladar el consejo plenario del
Ayuntamiento al último piso del edificio Novísimo, una vez suprimidas tres de las doce
plantas del mismo y recuperado el skyline de la ciudad vieja desde el mar. Siempre pensé
que el peligro de las torres, tanto las de comunicaciones como las de la Villa Olímpica, era
el de abrir una competición multiplicadora de esos artefactos, de los cuales cada
generación debería construir unos pocos, poquísimos, cum grano salis. Manhattan y San
Giminiano no son fenómenos fácilmente replicables.
Los incidente arquitectónicos singulares, cuando suceden en un entorno caracterizado por
la movilidad, son menos dramáticos, o mejor dicho, son actos de un drama que no termina
ahí, que sigue, que no inquieta por su irreversibilidad.
La confianza de la ciudad en sí misma es entonces inmensa. El crédito de la acción pública
es casi infinito.

24

�Muchas emociones positivas sumadas, como los jardines de Elias Torres en Villa Sicilia o
el parque de Berverly Pepper, muchos balcones nuevos sobre la ciudad, como el portentoso
podium de Gae Aulenti sobre el oeste de la ciudad, o el Parc del Migdia un poco más
arriba, o aún los bordes laterales del cinturón de Acebillo en la Ronda de Dalt con vistas
inéditas sobre el llano de Barcelona y hacia la ladera de la sierra que allí empieza a
empinarse, o la operación de llenar de sentido puntos de la ciudad carentes de lectura,
como la plaza del General Moragues junto al puente de Calatrava dónde la gente estalló de
alegría cuando el escultor Ellsworth Kelly subió a la tarima a saludar, lo que le hizo
exclamar: ¡es la primera vez que un escultor es aclamado como un músico!
Todo ello ha hecho de la ciudad una realidad poliédrica, casi un caleidoscopio, en menos
tiempo del que habitualmente se emplea en cambiar la visión de un objeto complejo.
Ha sido y es una época énivrante que los dioses, el estado y los arquitectos han regalado a
la ciudad... pero que nosotros (y ahí incluyo a la ciudad y los arquitectos, a la comunidad
comitente y artífice) habíamos buscado denodadamente durante décadas, décadas de
silencio, de frustración, de esbozos y de búsquedas que, sin embargo, sirvieron para
cristalizar la más preciada de las joyas de la ingeniería social: el consenso sobre proyectos,
sobre grandes proyectos.
Soy consciente de estar retándoles a Vds. indirectamente a aceptar que la fase actual de la
construcción y de la arquitectura italianas tiene algo de inevitable, y esperemos, de lo que
los católicos llaman adviento, oscuridad precursora y necesaria, ruido de ordenador que
computa previamente, desasosiego del joven que todavía no accede a la realización madura
de sus proyectos, y eso después de muchas vejeces y senectudes, de mucho clasicismo, en
el país de la memoria, de lo ya hecho, dónde la necesaria adición de originalidad en que
todo arte consiste deviene una proeza casi imposible.
Tómenlo como una provocación amistosa de un excónsul de la provincia Layetana.
Excónsul que hoy se pregunta si los tiempos no nos depararán en nuestra ciudad un castigo
futuro, una compensación negativa a tanta emoción vivida, a tanta realización de sueños
antiguos en poco tiempo: un reposo obligado o dictado por los que pueden tener la
sensación de que ya dieron a la ciudad, desde niveles de gobierno más altos, todo lo que se
merecía.
La mayor parte de la cosas que se ven hoy nuevas en Barcelona son posteriores a 1992: el
parque del nudo de la Trinidad, el Hotel Arts, l„Illa Diagonal, la plaza de las Glorias, el
Port Vell y la Rambla del Mar, el MACBA, el CCCB, los nuevos espacios en la Ciutat
Vella, el museo Barbier-Müller, la renovación parcial del monasterio de Pedralbes, el
gótico y el románico nuevamente instalados en el Museo Nacional de Catalunya, el Teatro
Nacional, el lento Auditorio de Moneo aun sin terminar, el incendio y reconstrucción del
Liceo, la civilización de las avenidas automovilísticas (Aragón-Guipuzcoa, Meridiana,
Gran Via, Mistral) con aceras ampliadas gracias a la disminución del tráfico central
permitida por las rondas (menos 15%), el avance de la Diagonal hacia el mar, la
recuperación de las antiguas fábricas de material ferroviario para vivienda, las escaleras
mecánicas al aire libre en los barrios altos (Carmelo y Ciudad Meridiana), el World Trade
Center y así iríamos siguiendo.
No he venido a Reggio-Calabria a recitar ni un memorial de elogios ni uno de agravios de
mi ciudad aunque son muchas las cosas que los niveles más altos de gobierno deberían
haber hecho y no han hecho en este periodo para acompañar desde arriba el esfuerzo de la
ciudad sobretodo en el terreno de los transportes y de la logística. Y en la aprobación de la
25

�nueva ley de la ciudad y todo lo que ello representa. Sin duda a una ciudad que mejora
tanto y tan deprisa debía llegarle un freno exterior. Pero ella misma no ha dejado de
mejorar y el freno exterior saltará tarde o pronto.
Sólo quiero que sepan que ésta ciudad por tantos considerada como modelo, ésta ciudad de
la que Andrea Rinaldi ha dicho con exceso evidente: “ mentre la Italia insegue dormendo
el sogno del suo glorioso passato ... mentre in Francia la architettura en piena forma si
visualizza in isolate opere monumentali ... mentre a Berlino l‘IBA e le trasformazioni in
atto dopo la caduta del Muro si evidenziano alla scala dell‘edificio inteso come pieno
capace di ordinare lo spazio circostante,... a Barcellona il processo si inverte e le
trasformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi della forma
architettonica“, - sólo quiero que sepan que también ésta ciudad, incluso esta ciudad, sufre
de insuficiencias e inventa futuros mejores, como el sugerido por el proyectado Forum
Universal de las Culturas.
Porque esta ciudad no tiene nada garantizado. Y esto es la que la hace igual a todas las
demás y más hermana de ellas.
Es con éste título, sólo con éste, que me atrevo a aceptar la Laurea que Vds. me
conceden, que no me conceden a mí sino a la pequeña tribu de arquitectos (locales y
forasteros) pero también ingenieros, economistas, juristas, representantes vecinales, ONGs,
empresarios y trabajadores, voluntarios y funcionarios, alcaldes varios y concejales que
han contribuido marginalmente desde Barcelona a que en el mundo se piense que las
ciudades tienen remedio, es más que las ciudades no son la causa de los problemas de
nuestra especie sino su contenedor y quizás, esperemos, el escenario de su solución.
Veo difícil que el mundo se arregle si las ciudades no mejoran y creo posible que mejoren.
Sabemos que están mejorando. Y pido, como Jaime Lerner, exalcalde de Curitiba, Brasil,
que las universidades dejen de relatar la tragedia urbana para empezar a contribuir a su
desenlace, que será un desenlace positivo, no lo duden.

26

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27880">
                <text>Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira, honoris causa  della Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calabria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27881">
                <text>Italià</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27882">
                <text> Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27883">
                <text>Università degli Studi Mediterranea (Reggio Calabria)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27885">
                <text>Lliçó magistral de Pasqual Maragall llegida en la recepció de la distinció honoris causa en Arquitectura de la Università degli Studi Mediterranea de Reggio Calabria.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27886">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27887">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27889">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28097">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28098">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28099">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28100">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28101">
                <text>Arquitectura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28102">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28103">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28104">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28105">
                <text>Homenatges i distincions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41352">
                <text>1998-05-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27888">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1745" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1349">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1745/0000001419.pdf</src>
        <authentication>b8f9810170f4423acea8170e6e13b1d2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42946">
                    <text>Devolution of Power to Regions and Cities: A Road to European Citizenship

Conference notes. Pasqual Maraeall
Thefirstweek of May, and the weeks immediately thereafter, promise to be frankly
decisive for Europe (and also, to some extent, for European-American relations). Many
issues are coming into play: the identification of the countries that will enter into the
monetary union; uncertainty about market reaction; the referendum on the devolution of
bower in London, including the newfigureof a directly-elected metropolitan mayor with
Strategic faculties that go beyond operational powers; the parliamentary vote in Italy on the
new Federalist section of the Constitution; the referendum on the new statutory powers in
Northern Ireland; the Blair-Clinton meeting to discuss the orientation of a liberalprogressive center with a trans-oceanic outlook. All in all, a full and promising agenda.

It seems that we are once again entertaining the expectations of the period of Kennedy,
Khruschev and Pope John XXIII, later proven to be so cruelly ingenuous. What has
Changed since then? Almost everything and almost nothing. The USSR no longer exists,
but the Balkans continue to be the name of the conflict, even more now than thirty-five
years ago; the dollar no longer maintains afixedparity with gold but it continues to be the
currency of reference; dramatic shortages of oil and natural resources have now turned into
¡surpluses; Spain, Greece, and Portugal, then dictatorships, are now robust democracies,
even if they haven't entirely resolved their internal, regional, or federal constitutions;
NATO continues to be useful in Europe, but who will pay for it?; the economy has
improved after dramatic downturns in the 70's, but the cost of the improvement -the loss
4&gt;f 20 million jobs in Europe and of 20% of real salaries in North America- seems
unacceptable in the long term; Germany is a united nation which by forgoing the singularity
of its strong currency creates internal resentments that could bring the country to change its
j government in September~not only its government but also its attitude toward the

�European Union; France has embarked decisively on the path of rejection of the rule of
finance over politics, in the best humanistic and Jacobin tradition, as the rest of Europe
¡watches with warmth and incredulity; American cities are once again on an upswing after
three decades of demographic and economic decline, and this has led to a general
ímporvement in expectations for cities all over the world. However, this phenomenon is
hot matched by provision of the necessary resources to lessen the impact of worldwide
¡urbanization on the environment or identification of the most appropriate use for such
resources: a series of necessary behavioral modifications are not materializing and the
creation of channels for their implementation is taking more time than had been foreseen.

Still and all, the most important and concrete question is what is occurring in the
redistribution of powers in Europe and America. It is here, perhaps, where the most
profound behavioral changes are taking place. In the US as well. The perception of
distance as a political liability is of primordial importance. People want things to be close
Up and accountable. The Treaty of the European Union recognizes this principle of
proximity in its preamble but doesn't make it operational in the text. Europefindsitself on
he road to being more and more of a super-nation, while its regions and cities struggle to
¡ecover the powers lost upon the formation of the States between 1492 and 1871. Today
hese powers are both useful and attainable at a local level and at the level of the
nationalities forgotten by history, as well as that of the new administrative regions.
Globalization walks hand in hand with the recovery of identities.

At the Regional Summit of Amsterdam on May 15 and 16,1997, cities and regions
demanded both "more Europe" and "more regions", i.e., more supranational power and
more local power. For thefirsttime, a concept of self-government and of nationalism or
localism is accompanying, rather than resisting, the emergence of what we have until now

�been calling internationalization and now call globalization. Globalization: a word that
recurs impertinently and often empty of content. Still, it is obvious that "worldwide" or
"global" is no longer the same as inter-national; nations are not the whole story. Nations
and states do not exactly overlap; they are not the same thing.

In Europe, beyond any doubt, citizens want more presence--and a more rapid and effectual
presence—in Bosnia, Kosovo or Algeria, in Beirut and in the Arab-Israeli conflict: a
presence that does not necessarily mean intervention. They want more European power in
the face of a Swedish multinational corporation that pollutes the waters of the Doñana
National Park, a unique ecological site located in southwestern Spain. They want Europe
to tell Turkey that generals cannot remove elected mayors. They want a better equilibrium
between the dollar, the euro, and the yen so as to confront the asymmetries of economic
cycles and the actions of international speculators. They want a policy of open doors to
immigration (there are many kinds of work that Europeans don't want to do but need
Someone to do for them) and at the same time they cannot avoid the advance of ethnicist
Stands in local and national elections. Many would like for a definition of European
citizenship to establish therightsand obligations of immigrants and longstanding residents,
in order to help those regions, cities and neighborhoods most subject to rapid change in
their ethnic makeup to confront one of the dangers of the total autonomization of local
iX)llectivities, that is, the lack of solidarity and the lure of demagoguery.

But words, as Havel was thefirstto see, are charged and lacking in prestige: "solidarity"
can entail abuse, "international" may imply uncontrolled bureaucracy; "European structural
aid" to poor regions and countries ought to be modified where it is not effectual and revised
where it has fulfilled its goals. The same citizens who want more Europe or who sense that
tnore Europe will be necessary and probably beneficial, do not want the train that leaves for

�¡Brussels to carry away with it local competencies and identities. They consider them
necessary and possible to maintain-or even to recover- efficiently and equitably.

US observers take all of this in with interest, but also with discomfort. Your traditional
interlocutors, the nation-states, are losing influence and the traditional topics of
conversation are disappearing: the Soviet Union, the excess of Eurodollars, or the Europe
of the Motherlands, the chicken wars or the Anglo-American wars waged on the fringes of
Western influence (in the Falklands or Iran); even the French nuclear tests seem to be a
thing of the past. What are you to talk about? Whom are you to talk with?

Europe was already seen traditionally by the United States as an indecipherable puzzle of
flags, languages, and national anthems. Now it turns out that there are regional varieties
and that the Union has some 200 regions that potentially have pretensions to a flag and an
anthem! To name just a few, Scotland, Catalonia, Bavaria, Lombardy and the Véneto,
Handers, etc., do not simply have pretensions to these things but already act as small or
not-so-small nationalities in their own right. What's more, a hundred metropolitan areas of
one million or more inhabitants (whose names have such great cultural and industrial
resonance—also the resonance of identity—, as Manchester, Florence, Amsterdam, or
Barcelona, not to mention Paris, London, and, soon, Berlin), resist being limited to mere
local administrations governed by a region or totally dependent on a State.

For many Europeans, this local explosion, with its content of identity issues, seems fraught
with danger, but also with meaning, both historical and practical. As this meaning
emerges, taking backward and forward steps, along straight paths and crooked, it moves in
ihe direction of an very necessary federalism in a Europe long dominated by more or less
efficient but always distant bureaucracies impossible to hold to account.

�North American observers of this phenomenon live in cities that are each a small Europe, if
¡not a small world, as Richard Sennett explained years ago. Perhaps this is what inclines
[them toward skepticism regarding Europe. But it is not unlikely that their own cities could
pome out ahead -making their outlook more optimistic- if they were able to define a small
(nucleus of rights and duties fundamental to the city, that would naturally preclude the
habitual free ride of suburbanites at the cost of the city center, as Jane Jacobs would have
it.

The fact that the American Constitution mentions neither cities nor the governance of cities
{which are the creation of States) is one of the most negative examples of the kind of
subsidiarity in which the upper level IS NOT PERMITTED TO know what is happening on
the level below the one immediately below; hence, there is no way for the federal
government or the Union government to talk to the cities). This opaque concept still
dominates in Brussels inner circles as well.
AC

erhaps all of this will be changing in the coming months. Universities will have to help
ihe federal powers and the federated states, lander, or regions to pose these questions OF
1_"&gt; poke,'

IDENTITY, PROXIMITY, SUBSIDIARITY, AND SHIFTING ALLIANCES with
enoughrigorand eloquence so that the public can perceive them to be authentic issues of
public policy and not banal conflicts of interest. As the Governor of Curitiba State in
Brazil has baldly stated, it is time for universities to stop crying doomsday from their ivory
towers and start taking an active role in solving the problems they are so quick to identify.
&lt;jfir

L&lt;-t-^~r^

ct-*

(VK-L

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27890">
                <text>Devolution of power to regions and cities: a road to European citizenship</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27891">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27892">
                <text>Remarque Institute, NYU</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27894">
                <text>Conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Screening Room, en el marc d'uns workshops internacionals amb el títol d'aquesta conferència, organitzats per Pasqual Maragall i acollits pel Remarque Institute de la NYU (dirigit per Tony Judt).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27895">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27896">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27898">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28090">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28091">
                <text>Descentralització administrativa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28092">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28093">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28094">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28095">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28096">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41353">
                <text>1998-05-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27897">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1746" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1350">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1746/0000001421.pdf</src>
        <authentication>a6488cf0b9e58e07f77c5187b7c6ea3b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42947">
                    <text>1

UN MUNDO DE CIUDADES:
LA MEJOR RESPUESTA A LA GLOBALIZACION
PASQUAL MARAGALL
Enero 1998

INDICE:

ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES:
¿ES DEMASIADO GRANDE LA CIUDAD?
¿ES LA GRAN CIUDAD LA CAUSA DE NUESTROS MALES?
¿ES EL PENSAMIENTO GLOBAL LA SOLUCIÓN?

POR UN MUNDO DE CIUDADES
RIO 92, BARCELONA 92, ISTAMBUL 96
HORIZONTE 1999: ¿ES POSIBLE CIUDADES UNIDAS?
EL MODELO EUROPEO. EL MODELO LATINO-AMERICANO.

DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR
LA CIUDAD COMO SISTEMA
¿CUÁL CIUDAD? ¿HASTA DONDE LLEGA? ¿CUÁNTOS HABITANTES?
TRES PRINCIPIOS Y TRES OBLIGACIONES

CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES
EL PLAN ESTRATÉGICO
EL TRIANGULO CIUDAD-UNIVERSIDAD-EMPRESA
. EL MODELO BARCELONA
F I N A L . PROPUESTAS.-

* Gestiones a hacer
** Bibliografía
** Recuadrar, subrayar, destacar etc..

1

�2

ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES
Lo que asusta al mundo son las ciudades, porque son el problema real, el que
se ve. Pero el instinto imparable de la gente es reunirse, vivir juntos para
mejorar. Y ese instinto es la única garantía de solución a la vez que el
nombre del problema.
El ritmo excesivo al que este proceso de urbanización acontece, desborda
inicialmente la capacidad de asimilación de los ya establecidos y de sus
construcciones e infraestructuras.
El factor limitativo es la capacidad de convivencia con la diversidad de las
etnias acostumbradas a ser mayoría, de los más acomodados si están
habituados a no contribuir para financiar el espacio público***, de los
mayores respecto de los jóvenes, de los jóvenes de lugar respecto de los
nuevos y aún de los inmigrantes ya afincados respecto de los recientes.
Hasta aquí el enfoque sociológico.

2

�3

También un enfoque económico es posible.
En el modelo de la economía neoclásica, la población no detiene
su aumento en el punto del mínimo de los costes medios, dónde el
tamaño de la ciudad sería óptimo (la ciudad más barata para cada
habitante), y avanza hacia la población real extra-óptima
• quizás por la percepción de los costes medios predominantes y
no de los reales de incorporación que son los costes marginales
• quizás porque los precios relativos campo/ciudad han variado
a favor de estos últimos y el campo ya no puede comprar
servicios urbanos (entre ellos servicios públicos como
educación, sanidad y parte del entretenimiento)

3

�4

De todos modos conviene tener en cuenta que en materia de
percepción de los tamaños aceptables y óptimos, la humanidad es
un especie cíclica, que muestra fases evidentes de pesimismo y
optimismo.
El modelo Malthus-Ricardo, válido para las Islas Británicas tras
las guerras napoleónicas, con el trigo caro y las tierras fértiles
totalmente cultivadas, se aplicó sin grandes miramientos en 1974
al mundo entero - sustituyendo el trigo por el petróleo:
recuerdan? solo quedaba petróleo para veinte años !
Un medio tan ecuánime como el Economist ha pasado de titular
en cubierta Hell is an American City bajo una fotografia
dramática de un anciano cojo ante un paisaje degradado del South
Bronx, a admitir dos años depués que las ciudades
norteamericanas volvieron a crecer en la década de los 80, tras
perder población en las tres anteriores, y que las ciudades en
general, en todo el mundo, serían los lugares decisivos para la
creación y transmisión del conocimiento en el siglo 21.

POR UN MUNDO DE CIUDADES
La mejor manera de hacer la ciudad global de veras, no solo como
una construcción mental, es construir en la realidad un mundo de
ciudades
* que funcionen bien
* razonablemente abiertas
* interconectadas en red

Una serie de etapas conducen por ese camino hacia la aldea
global, quizás mas lenta y tortuosamente de lo imaginado por los

4

�5

optimistas extremos, pero sin duda apuntando a una sociedad civil
mundial como la imaginada por Kant.
La novedad respecto de los ilustrados del XVIII y los progresistas
del XIX, estriba en que de la tribu primitiva a la mundialización
no podemos ahorrarnos ningún paso. Y el siguiente paso se llama
regionalización internacional. Y se llama "sistemas de ciudades".
Es decir, al aumento del tamaño de los espacios significativos
(aldea, ciudad, condado, principado, reino, estado-nación, región
mundial) corresponde una transformación de su estructura interna,
en la que la libertad de las partes componentes aumenta en vez de
disminuir y el concepto de frontera cede totalmente ante el de red.
En el tránsito hacia la aldea global, donde finalmente el individuo
debería existir en el sentido fuerte, las ciudades y las pequeñas
nacionalidades olvidadas por la historia adquieren hoy
protagonismo.
Este es el momento apasionante en que vivimos. Aquel en que
quince naciones europeas (mañana 20, pasado mañana 30) han
decidido crear un espacio común, Norteamérica se unifica y
Mercosur y la región Andina dibujan los contornos de nuevos
grandes espacios, culturalmente coherentes y económicamente
complementarios.
Lo realmente interesante es como esos nuevos grandes espacios
van dándose cuenta de que su política interna fundamental es la
vertebración de un sistema de ciudades potente: Eurociudades y el
Comité de Regiones, Mercociudades, CityNet en Asia, United
Towns of Africa etc..

5

�6

Analicemos aquí los movimientos internos de los grandes espacios
regionales y sus leyes internas de comportamiento.
Europa avanza por varias razones:
• equilibrio estudiado entre los partners (que tarda décadas
en cristalizar)
• subsidiariedad y lealtad federal como garantías de la
proximidad y la distancia necesarias**
Igual en América
• tamaño mínimo cara afuera: NAFTA=UE
• Equilibrio interno progresivo: Ecuador-Perú; Mercosur,
Montevideo, 12/12/97: zona de paz, convertibilidad,
pasaporte común.

6

�7

• factor exterior unificador ($ vs. Euro)
Luego hablaremos del nivel mas significativo para los
responsables regionales y locales, que es el ámbito de
las&lt;redes transnacionales de ciudades y estados, lander o
comunidades autónomas y el dibujo de planes
estratégicos adecuados.

El hecho es que una avanzadilla de ciudades atrevidas han
comenzado a construir la red de las ciudades del mundo.
(Igual que hablamos de ciclos de optimismo y pesimismo
deberíamos hablar del solapamiento de fases futuras&lt;y
fases arcaicas&lt; en cada momento presente, que termina
tarde o pronto, después de sucesivos pasos adelante y
algunos pasos atrás, en ajustes más o menos dramáticos).
Algunos hitos y referencias bibliográficas de este proceso de
creación de Ciudades Unidas junto a Naciones Unidas
son los siguientes:

Declaración Rio- Barcelona 1992**: dos esperanzas con nombre de ciudad. La agenda 21.
J. Borja**, M. Castells**, Jorge Wilhelm, F.E. Cardoso, M. Cohen (Banco Mundial**): los sociólogos a
la conquista de la acción. Jaime Lerner y las Ciudades Educadoras.
Istambul 96 - Declaración AMCAL (Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales) **.
Declaración HABITAT 2 **.
Amsterdam 15-16 Mayo 1997
Cumbre europea de las regiones y las ciudades.
Declaración final. Rapport Stoiber-Gomes **.
Discurso final PMM **.
IULA(International Union of Local Authorities)-CEMR(Consejo Europeo de Municipios y Regiones).
Declaración europea sobre la autonomía local **.
FMCU(Federación Mundial de Ciudades Unidas).

�Nacimiento y crisis de Camcal (Coordinadora de AMCAL). Solución en el 99: Congreso IULA,
Congreso Metropolis.

�9

En este punto cabe juzgar la aparición arrolladura del concepto de
globalización y de aldea global de una de las tres maneras&lt; siguientes:

• una sublimación basada en un barniz empírico de poco
espesor;
• una esperanza genuina de paz;
• una confusión entre lo que es cierto para una minoría
(movilidad, acceso, ubicuidad) y lo cierto para la mayoría
(ubicuidad pasiva virtual via TV) ***.
El mundo de ciudades (el globo de aldeas) aparece en cambio como:
• una posibilidad real si bien más lenta, no instantánea
(hermanamientos, de los hermanamientos a las redes, a la
diplomacia preventiva y el trouble-shooting a nivel localregional, y al bilateralismo económico inter-urbano);
• movimientos crecientes de ayuda (parcial y legítimamente
interesada, en gran parte benévola y en manos de ONG) en
situaciones de conflicto entre naciones, religiones o etnias
(Bosnia, Argelia, Chipre) (Rio-Caracas);
• el motor más interesado en los avances para poner el máximo de
información y movilidad al servicio del mayor n° de personas.
Conviene ahora fijar el zoom en el sujeto menor y más activo de este
análisis: la ciudad.

9

�DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR

¿Cuál ciudad? ¿Hasta dónde llega? ¿Cuántos habitantes
contamos? ¿En qué momento del día?
Para definir mejor el sujeto activo del mundo de ciudades
debemos tener en cuenta que la cultura urbana varía de región a
región y que los ciclos de crecimiento demográfico de la ciudad
central no coinciden en todas&lt; las regiones del mundo; que la
definición de ciudad basada en la existencia de economías de
aglomeración (menores costes del mayor tamaño urbano)
comporta determinadas consecuencias relativas a la cohesión
interna del espacio-ciudad; y que la ciudad, al emerger como
espacio significativo, quiebra alguna de las simplificaciones y
alguno de los dualismos más habituales y menos productivos de
nuestros análisis de la situación del mundo.
Sintéticamente
• Ciudad hemisferio sur- ciudad europea: periferia y centro
( población up-up or up-down) ***.
• La ciudad no admite islas o incomunicación el caso de Los
Angeles** cf. The Economist),.Pero la miseria y la riqueza
colonizan el entorno ( siendo la barrera el miedo o el precio,
respectivamente)
• La ciudad está entre la sociedad y el estado. La ecuación
precio-calidad se da con mayor facilidad, la proximidad del
"vendedor" de los servicios y la comparabilidad entre
ciudades es mayor que en el caso de los estados.

10

�11

De estas tres definiciones se derivan tres obligaciones:
No al free riding. Si se quieren internalizar los costes
no puede haber ciudadanos que usen la ciudad y no la paguen.
Impedir barreras. Si se quiere optimizar los beneficios
del tamaño de la ciudad no pueden aceptarse ghettos.
Explotar comparabilidad: indicadores. Si se quiere
demostrar la posición intermedia de la ciudad entre estado y
mercado hay que crear un mercado virtual de ciudades, que es
posible.

Tres obligaciones que se concretan en lo siguiente:
1. Areas metropolitanas dónde la ciudad real exceda al municipio. Tax
base sharing.(Casos de Baltimore, Londres, Barcelona, ciudades
metropolitanas en Italia). (El dilema Tiebout or not Tiebout)
2. Nueva relación periferia-centro. Areas&lt;de nueva centralidad.
Liberación global de los ghettos o diseminación en pocket
ghettos.(El caso de Rio de Janeiro, el caso de Lima, el caso del
centro histórico de México D.F.)
3. Batería de indicadores en común, con horquilla cultural si hace
falta. Hacia un mundo virtual de veras:
1) Polución, 2) Ruido, 3) Criminalidad, 4) Accidentalidad,
5) Precio vivienda, 6) Nivel educativo, 7) Salud (esperanza de vida,
mortalidad infantil, coste UBA), 8) Justicia próxima, 9) Velocidad
comercial TP.
Algunas propuestas tentativas de medición:
1) C02 en atmósfera (tres puntos ?)
2) % o n° de calles con más de 60/70 db
3) tasa de victimación en encuesta con muestra superior al 4/10000
(600 personas en BCN municipio, 1200 en BCN-AM, 1600 en
BCN-RM, 3200 en Lima)
4) muertos en accidente por 100.000 hab
5) n° de salarios anuales medios para vivienda usada y nueva
íi

�12

6) drop outs en %
7) (dicho)
8) tiempo medio de espera para levantamiento cadáver en accidente
de transito.
9) (dicho, referido a TP y privado).

La utilidad de esas comparaciones supera fácilmente las reticencias
injustificadas e incluso las justificadas (inconveniencia de las
comparaciones en determinados períodos del mandato electoral).
Una variante: los ratings internacionales de ciudades (Fortune, Healey
and Baker,etc.)

12

�13

CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES
Finalmente la mejora de cada una de las ciudades depende de varias
decisiones que tienen que ver con su pertenencia al sistema nacional y
regional de ciudades.
1) Estudiar el subsistema de ciudades al que se pertenece, las cuales
juegan juntas determinadas partes del juego
• Caso Barcelona y caso Lyon
• la red C6 y la red Diamante
• la Lotaringia industrial v.s. "bananas" en el Norte del Sur
• Caso Cono sur; caso andino
• Rio — Sao Paulo — Montevideo ~ Buenos Aires- - Santiago
• Valparaiso - Viña - Mendoza
• Lima - Bogotá - Quito - Guayaquil - Caracas
2) Fortalecer ciudades medias.Entender que este fortalecimiento
depende a veces de la ciudad central ***.Fortalecer las conexiones
- no solo radiales
3) Establecer un pacto de servicios entre ciudad y campo o hinterland;
de nuevo el tema de la universalidad de los servicios: ¿ciudadanos del
campo?***
4) Favorecer los escenarios ciudades-empresas. Establecer
complicidades entre ciudad, universidad y empresa. (El caso
Euroempresas-Eurociudades; mercociudades-empresas Mercosur;
id. comunidad andina.)Temas, en Europa: cable, auto, residuos. (¿Qué
autos y qué calles? Los productores de autos y los de calles se
muestran su juego a largo plazo, etc..)
El Plan estratégico consiste en trabajar por esos fines dentro del
sistema de ciudades al que se pertenece, escoger las 50 acciones
prioritarias en la propia ciudad para maximizar sus opciones dentro del
sistema y crear el marco de complicidad ciudadana en el que todo esto
13

�14

surge de una voluntad común liderada por el gobierno local pero no
formulada por él en solitario sino en un marco más amplio, en el que el
triángulo ciudad-universidad-empresa es básico.
Este es el modelo Barcelona.

14

�15

FINAL

Guadalajara y New York, dos citas importantes. Abril 98.
El BID, banco de las ciudades.

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27899">
                <text>Un mundo de ciudades: la mejor respuesta a la globalización</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27900">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27901">
                <text>King Juan Carlos Center, NYU</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27903">
                <text>Guió per la intervenció al seminari "De urbe et orbe: the opportunities and challenges of globalization for cities in Spain, Latin America and the US)", amb alcaldes i urbanistes, organitzat per the Spanish Institute, el King Juan Carlos Center i l'ICAS.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27904">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27905">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27907">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28082">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28083">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28084">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28085">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28086">
                <text>Amèrica Llatina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28087">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28088">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28089">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41354">
                <text>1998-04-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27906">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2524" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1371">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2524/1972_TwoRomanticArticlesByKeynes_PM.pdf</src>
        <authentication>23edee6a901ad32f509b912c0c201445</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42968">
                    <text>Two romantic articles by Keynes: "Economic possibilities
of our grandchildren" (1930) and "Gn National Selfsufficiency" (1933)

===============

Pascual :MARAGALL
Economios 251
,

Spring Term, 1972

c .

( I./

�I
1930 was a e;loomy year. Keynes was serving in the MacMillan
Committee on Finance and Industry- the Committee whose
workinee so much inluenced the content of the General Theory.

"In the summer Keynes went off to give a lecture in Madrid,
and in order to lift his audience out of the prevailing depression,
he took up the thread of his discourse to the Winchester
schoolboys (r.Iarch 1928) and delivered the adress which he
afterwards published in Essays in Persuasion, entitlE}d "Economic
Possibilities of our Grandchildren" (R Harrod, The Life of~
John r.1aynard Keynes, 1951, p 461, American PB edition, J1 1971)

Harrod makes no comment on the "Economio Posibilities". Hie
reaction to "On National Self-sufficiency" is more or less the
same. These are but the typical Keynes' boutades. Indeed
Harrod's aim

throu~1out

the biography is to prove that

Keynes is not guilty of some common charges made against him,
namely incosistency and protewtionism. Perhaps Harrod£s work,
published in 1951, is inten!ed to reassure everybody, and
especially the Americans, about the real meaning and the
historral place of Keynes' thought. Harrod makes the case
of British dificculties after the two World Wars. Some
protectionism was unavoidable. Americans should understand.

"Economic possibilities of our grandchildren" (Essays in
Persuasion, p. 358) begains with a reference to that period
which r!Iar:x: called the "primmi ti ve accumulation" period, and
o.S

Keynes had referred to "the outstanding "profit inflation"
period in the Historical Illustrations of the Treatise on
I.~one1
6/- ,.

( vol II ) . The modern age opened with the accumulation
t-::''~

L..J[-,',e-1...._

1-;&gt;~/b......_

• &lt;'~

f-"'-.t.

s.·i"I((H"Ij-1...._ c_I.L-...._+,_,.-i_:_The _~'/'".,li?V"

,
I

�of compound interest" made the .C 40.000 share of the Queen
in Drake's booty the basis of England!s £ 4 billion value
of foreign investment in 1930. At a 6i rate of interest,
half of which is left to accumulate abroad, the capital
increases 100.000 times in 350 years (between 1580 and
1930).

Keynes overlooked the fact that Drake enriched Encland
as much as he impoverished Spain. If one re-made the exercise
for the value of British foreign assets between 1930 and 1970,
one wouls find that the liquidation of British foreign assets
to pay for the World War II debts (mainly to the

u.s.)

was

responsible for the stagnation that the figures would
probably show.

Anyhow, if one projects the magic pov1er of compound
inter2et into the future, one can foresee the day when the
economic problem, i.e. subsistence, will be solved - Keynes
goes on. Two classes of needs can be identified, absolute
and relative needs. The latter are not satiable, but the
former are and will be satiated in the next 100 years.
Only two assumptione qualify the bid: no important wars,
no important increase in population.

Now, neither of the two assumptions held since 1930,
and this is not without significance. Because g,merally it is
not reality who violates the assumptions, as the neoclassical
economists pretend when the

res~a

do not fit with the

anticipations, but the assumptions do

vio~ate

reality.

�-11A

tl

.J/1

\VU.: \1"' l

c-t·Or[';e"t 1.n

(!\I\'). I

" .C. CUJ:lV lll.J. U

w\M&amp;'v~~

V~~~:lf;""'-'

·P'~~ifit&gt;

t

"~~ -

wtL?

• •

.

~ -.

_

~ root

~

o\

,

_

Cf....

_ _ __

~_)W'

. ~,.- \~V\AJ..~)r!J\'r( Wo rld War. The liberal bou-r geoisie, whose English section

~

1' ey

-

re present e d so well, saw that free-trade or economic

1e s

imperialism (what they called "internationalism") led to
the World 1,'lar I. But the reversion to protectionism and
domestic full employment policies, in Germany as wall ae
elsewhere, did not "avoid" the war either.,

To-day, nobody would assume a small increase in world
population. The economists "preach" instead a zero population
growth as the only means to prevent the explosion of a world
where two thirds of the people are actually striving for
strict subsistence. If the economic problem is not more
drammatic, this is not due to the power of compound interest,
that
but to the fact rthe Chinese revolution broke the subjection
of 600 million people to the power of foreign rates of
interest.

Keynes slq&gt;uld be credited, however, for having admitted
that such ruptures would come about. "There is no prospect
for the next generation of a uniformity of economic system
throughout the world", such as in the XIX century ("On
National Self-oufficj_ency", The Yale Review, 1933, p. 763).
And of course compound interest also counts in China, where
the rate of accumalation has been; 30% for ·many

yeS:l;'s~

Tlie~

tinportant·-t'a-ct st·s PrEtcisely that half this surplus was

.!!£!

transferred to Britain or elsewhere.

f

(

.,

.......
-~·:

-,.

.-!'-_,:."'

._..._

.

~-~

I

.

M0

.

J(

fl

'

,

.

·' .or.•

I

..

l

..~ ...

'·

;i.,

'·

..,

...•

.• I

l

�,•

.

f

s.

\{~

~...

·.~·

kl·~
To achieve the rosy prospect of Keynes' exercise in

'· t

"

7

"Economic Possibilities" we should add to-day a further
assumption. That the cost of oil and primmary products
remain more or less stable. For if Western nations were
able to develop that much in the 1580-1930 period, this
was partly based on their appropiation of the world raw
1

materials at low cost. The conditions in the observed
period must hold in the future for the projection to be
sound.

On reflexion, however, the contrary assumption is
prec~sely

what we need. Because it is not the Vfestern

nations but all the rest who must struggle to solve their
subsistence problem, It is the sophisticated products of the
advanced countries that should be available at low cost to
the eo-called developing nations, if these are actually to
develop. That is, oil and primmary products should increase
•'

their relative cost.

Now, who believes that this can come about without, if
not "major", a.t least "harsh and long" wars ? Has the arab-israeli war nothing to do with this ?

So Keynes' assumptions, and the missing ones, cause us
a. lot of trouble. Indeed the whole problem is there. Capital
is not sometping that accumulates at compound interest, but
a. social relationship - and in many respects, still a. national
one.

�_,

;·

·.:

Vfucn

this is

forgott~,

only then, the realm of necessity

evaporates in the distinguishable future, and one can concentrate
in non-economic problems. "We shall endeavour - Keynee predicts
to make what work is still to be done as wi dely shared as
possible 11 ("Economic Possibilities" in Es says p 369 ). Three
hour shifts or fifteen

hour weeks will be possible. \'le will

come back to the situation prevailing before the original
sin was perpetrated in Yoso:r:l otrur·,ia, when exploitation was
"discovered" and a few people put to work intensively in
the agriculture to provide for the cities (i.e. clerks,
soldiers, priests and all kinds of unproductive people).
Only our grandchildren's lifes will not depend on the caprice
of Nature, as then was the rule.

"When the accumulation of wealth is no longer of high
social importance •• there will be great changes in the code
of morals". The minimization of surplus work- Stephen
Hymer' I! present concern - was already there. "Forget
tomorrowness", "live for to-day" will be gospel. "But
beware ! - Keynes prudently adds -

The time for all this

is not yet. Avarice · and usury and precaution QUSt be

o~r

gods for a little longer still. For only they can lead us
out of the tunnel of economic necessity into daylight"

:!eynes, like Marx, made his pwn exercises in futurism. L:J1D
,.f'h~t L \i "e
These are just warnings. "Please do not thiril(ll'what I am
talking about" Keynes seems to mean "when1 talk about cconomics 11 ,
Yeynos knows that all this is but misery and that some day it will
be over. "If economists could manage to get themselves thought
of as hwnble, competent people, on a level with dentists,

1..

�,..
'.~

~

·-·'

i:t

,

~

~.

'

that would be splendid! " (ibidem, p. 373)

The dentist recepee, for tho perl.od ahead, is the
following:
1 Control Population
2 Avoid wars
3 Trust science

4 Let Accurav.lation simplJ be the difference between
production and consumption.
No more poor people knocking at our doors. Do not
exploit poor nations to the point that they feel justified
to fight us: things should remain just as they are. Since
we have not the ressources to expand our

empi~·e

nor to mai tain

it by force, let's try to pacificate the world. Science is
pur weapon to-day. As for the dooestic scene, let's begin

to take it easy. The surplus available for accumulation
should be a slack, not a goal. And only a minor part of it
should go to rentiers -most of it to Enterprise, even to
State Enterprise if individuals "do not dare".

�}ileaawhile, British (and others 1 ) gold was piling up in the
Federal Reserve. The means to wage wars and expand capitalisr.:.
were in fact still available - yet to ano;jher nation. Some
e
~rs later Kejnes failed to persuade the u.s. of sharing
her reserves through a world bank and adopt Keynes' own
program of international pacification.

Different systems were actually coexisting, as he l:ad predJ..cted,
but the.i r coexistence induced wars in the frontier between them.
Only in

oppo~;~ition

to the prevailing world division could new

countries advance. Thm8e was no room for a peaceful capitalistic
development of Russia. It took place anyway, but violently
opposed by the old capitalist states for fifty years. (This
is the

meaning of Stalin 1 s "socialism in one country")

�.'

'

11

0n National Self-sufficiency 11 (1933) is another minor

piece of Keynes: according to Harrod. It was rather directed
against the futility of the London Conference in the worse
of the slump.

11

Since we can't do anything in the world,

let's turn to our own garden, Britain 11 -Keynes would
have thought.

His protectionism, it seems, is but a bargaining v1eapon
in the struggle of Britain to survive the two great wars.
So heterodox economists are fooling themselves if they
bring radical conclusions out of all this.

But I think that something is missing in Harrod's
interpretation.

Keynes had learned Lenin's lesson, so to

speak. He correctly deduced the morale of World War I.
the
Finance capital is to blame for it, and laissez-faire
ideology for having

blessed the whole thing. But sinea

finance capital is not so essential to capitalism tout court
as Lenin believed, let's remove it from power. Down with

.

interest• rates and .foreign investment I

What did the XIX: century free-traders believe? Keynes
asks himself. And answwrs,

1 That the policies which sought to interfere with the

ideal international division of labour were always
the offspring of ignorance out of self-interest

2 That poverty could be solved through good allocation

3 That they were serving the cause of freedom aGainst
privilege, monopoly and obsolescence

4 That they were friends of peace, international justice
and the diffussion of progres.

�----

In fact, he argued (Yale Reriewt.cl933, p

757), "the

protection of a country's foreign interests, the capture
of new markets, the progress of economic imperialism these are a scarcely avoidable part of a scheme of things
which aims at the the maximum of international specialization
and at the maximum geographical diffussion of capital wherever
its seat of ownership ..• (these are) anything but safeguards
and assurances of international :peace".

Moreover, and this is important, the ramoteness between
ownership and operation will bring t o naught the financial
calculations basing foreign investment in high rates of

ret~rn.

"Ideas, knowledge, science" should be internat:thalized,
"But let goods be homespun whenever it is reasonably and convenient
ly possible, and above all, let finance be ;primarily national"
(my emphasie).

This may prove a great anticipation of years to come. Not
only the present developments are headed towards a contraction

of the international economy - this might just be a short run
phenomenon. But more important, the export of

tecl~ology

and

technicians, of lmow-how and factories, with transfer of
ownership over capital

goods and at low rates of interest if

necessary, will substitute for the inten1ational movements
of finance capital in the near future - are beginning to,
Only thus can different economic systems cooperate, thats's
why.

�.s
I

j·

But then, how could pre-World V/ar I imperialism be justified ?
Economic advancement

e

wi~1ed

more than political evil, Keynes

answered, Besides, one thing was the investment of British
savings in American rails to carry British immigrants; a
different matter is the part ownership of a German corporation
by a Chicago speculator, or 0f the municipal improvements of
Rio Janeiro by an
"Yet

~nglish

spinster,

it was the type of organization necessary to facilitate

the fanner which has eventually ended up in the latter".

To-day, every single nation can produce by hers0lf the
goods that are vital to her sufficiency. International
specialization, Keynes goes on, is not justified any more.
Modern processes of mass production are possible everywhere.
"National self-sufficiency, though it costs something, may
be becrhming a luxury that we can afford 11 (ibidem, p 760),

Then, addressing to his friends in order to convinB them,
Keynes uttered the famous passage;

-

"The decadent international but individualistic capitalism,
in the hands ·of which we found ourselves after the war,
is not a success. It is not intelligent, it is not
beautiful, it is not just, it is not virbDus - and it
doesn't deliver the goods, In sh ort, we dislike it,
and we are beginning to despise it. But when we consider
what to put in its place, we are extremely perDlexed 11
( ibidem, p 7 61) •
..

This exciting

paragraph is followed, however,

by an

amazingly cynical one, which provides the key for the
comprehension of the
11

ri[~ht

forme~

We wish to be our own masters, and to be as free as

�;..

we can make ourselves from the interference~ of the
outside world 11 (ibidem, p 762).

Vlho is interferring whom ? The paragraph souncl3 like some
formulations of the

p~esent

pretended disinvolvement of the

US in VJorld affairs - by what means, we all know. The difference
is perhaps that England lacked the means

to pay herself

a strong negotiating position ( i. e. a Vietnam war ). But
noisily
the essence is the s a.t1e . Backward peoples interfere in the
quiet lifes of the leading nations, not the

cont1~ry.

Keynes' entanglement in the defense of British jhreatened
interests is often overlooked. It is common to find Keynes'
message linked to a particular phase of the cycle, and to explain
its success in Britain, relative to the

u.s.,

in the greater

centralization o!' academic life there, (see in this sense Harry
Johnson, "Monetary Theory and Policy", a recent lecture

in the

Bank of England ) • A further quote from "On National Self-suf
fioiency" may illustrate that this wiew is lirnited:

11

•• economic internationalism embracing free move!Ylent of
capital and o..f loanable funds as well as of traded coods
may condemn my own count~ for a generation to corae to
a much lower degree of rna erial prosperity than coulli
be attain ed under a different system 11 (ibidem, p 7 G2,
my emphasis)

to argue
Lor would it be legitimate that this refers

onl~-

to tica

ir, Lernational side of the keynesian point and has nothing to

do with ume:s.ti.m: the more important domestic implications of
it.

..

~Fhe

paraGraph imnediatly preceding the one above is t!:is:

�,.

~

..

"I have becpme convinced that the retention of the
structure of private entre1)rise is incompatible
v1i th that degree of material well-being to which
our technical advancement entitles us, w1less the
rate of interest falls to a much lowell:" figure than
is likely to come about by natural forces operating
in the old lines •• 11

The attack on finance capital

is here stronger than ever.

The end of the article links this line of thought with that
in "Economic Possibili ties••. Yet the teminology is less
that
cautious. In 1930 he saiu •still one hundred years of avarice
were necese:ary. Now he was conc1emnine avarice rightaway.

Have v1e to remain poor because it doesn 1 t

.J2.§1l

to be rich'?

This is the paradigm of the absurd questions that the pre8

-World War I condUBt of ltfe leadhl' to consider. Life on these
lines is a "parody of an accountant's nightmare". London
slums "paid", while a human city "would, in tl:e imbecile
idiom of the financial fashion, have wortgaged the future'
- though how the construction today of great and glorious
works can impoverish the future, no man can see until his
mind is beset by

fa~saw•imgiK3

analogies from an irrelevant

ac;ountancy" (ibidem, p 763)

"What I can create, I can afford" (p 764) is Keynes'
final, and finest, dictum.

Yet Keynes would have frozen

the world (avoid wars, control population, do not accuruulate)
ull
in order to ~riD Britain out of the accountant's nit:htn:are
into which she threw everybody during the XIX century. It
ia not fair.

I

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34967">
                <text>Two romantic articles by Keynes: Economic possibilities of our grandchildren (1930) and On National Self-sufficiency (1933)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34968">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34969">
                <text>Keynes, John Maynard, 1883-1946</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34970">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34971">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34972">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34973">
                <text>Treball a la New School for Social Research de Nova York, Economics, 251. Spring Term.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34974">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34975">
                <text>1972</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34976">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34977">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34978">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34979">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35310">
                <text>Original en paper a la caixa 756.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2605" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1419">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2605/ExpedientAcademic_PM_UB_Certificat_PREU_LD.pdf</src>
        <authentication>0b448c8037ab431c69ba9e6247d730e1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43008">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35910">
                <text>Certificat acadèmic de la prova de maduresa del curs de preparació universitària de Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35911">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35912">
                <text>Dret</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35913">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35914">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35915">
                <text>Secretaria General de la Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35917">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35918">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35919">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35920">
                <text>És còpia de l'expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="91">
            <name>Rights Holder</name>
            <description>A person or organization owning or managing rights over the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35921">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35923">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41409">
                <text>1957-10-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35922">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2616" public="1" featured="0">
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="11">
      <name>Hyperlink</name>
      <description>A link, or reference, to another resource on the Internet.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="28">
          <name>Enllaç (URL)</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="36103">
              <text>&lt;a href="http://hdl.handle.net/10803/3977" target="_blank" rel="noopener"&gt;http://hdl.handle.net/10803/3977&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36088">
                <text>Els preus del sòl (el cas de Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36089">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36091">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36092">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36093">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36094">
                <text>Tesis i dissertacions acadèmiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36095">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36096">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36097">
                <text>Director/a: Vegara Carrió, Josep M.&#13;
Departament/Institut: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa&#13;
Data de defensa: 02-03-1979&#13;
Dipòsit Legal: B-25025-2010&#13;
ISBN: 9788469314449&#13;
Matèries: 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda&#13;
Àrea de coneixement: Ciències Socials&#13;
Consultable en línia al  repositori cooperatiu TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36098">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36099">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36100">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36101">
                <text>Tesi doctoral defensada per Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36102">
                <text>Universitat Autònoma de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41419">
                <text>1979-03-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37116">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2706" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1478">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2706/19630322_CertificatStrasbourg_PM.pdf</src>
        <authentication>979615b3cfe1644d9997d1282d3c6f57</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43055">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41617">
                <text>Certificat de presència al curs del Programme d'Études sur les Organisations Européennes a Estrasburg</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41618">
                <text>Faculté Internationale pour l'Enseignement du Droit Comparé</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41619">
                <text>1963-03-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41620">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41621">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41622">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41623">
                <text>Dret</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41624">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41625">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41626">
                <text>Certificat d'assistència al curs entre els dies 10 i 22 de març de 1963.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41627">
                <text>Estrasburg</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41628">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2707" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1479">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2707/19640729_SVIMEZ_PM.pdf</src>
        <authentication>09a957d11686482df44bd840a34d51e0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43056">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41629">
                <text>Certificat d'aprofitament del curs a l'SVIMEZ sobre el desenvoupament econòmic italià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41630">
                <text>Centro per gli Studi sullo Sviluppo Economico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41631">
                <text>1964-07-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41632">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41633">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41634">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41635">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41636">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41637">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41638">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41639">
                <text>Desenvolupament econòmic</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41640">
                <text>Itàlia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41641">
                <text>Declaració certificant l'assistència i aprofitament de Maragall al curs durant 3 setmanes de juliol a SVIMEZ: Associazione per lo sviluppo dell'industria nel Mezzogiorno.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41642">
                <text>Roma</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41643">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2708" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1480">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf</src>
        <authentication>4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43057">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41644">
                <text>Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41645">
                <text>Association pour l'organisation des stages en France</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41646">
                <text>França. Ministère des affaires étrangères</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41647">
                <text>França. Ministère des Finances</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41648">
                <text>1966-06-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41649">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41650">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41651">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41652">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41653">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41654">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41655">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41656">
                <text>París</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41660">
                <text>Delors, Jacques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41657">
                <text>El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41658">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41659">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2725" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1514">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2725/ExpedientAcademic_PM_UB_Dret_Fitxa_BD.pdf</src>
        <authentication>7fada20b6114f37e7f466c8ad83804f0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43847">
                    <text>ar~ Qr7~~-----~~~~~~-•'.'do

el día J.J _
__ de

- -~-- --;-- ~·

t911..L

!.'.'.'.g~~~-·························· .~ vincia de ····-················4A'.~2r:.....................-··- ··-· hijo de -·····-········~...;!~.e.........-······-················ Y de · · ·-···~.;Z.:Í~.................

en ..........- .....

F IRMA DBL lNTBRRSADO,

,-.U}Af

M .)

~- -u--

•

i

-E?'~---···· · de t•.jf'---Califica'.'6m APT O ___ __$_~.¿,________ punto,. Grupo de Letra&lt;
TIT ULO: Rect rado de ......J~:.t.Ci'~··· · · · · · · ··· · · Expedido el ..~de····;·· · . .. . . ············---····· de 19....52

Convo&lt;atorfo de

ASIGNATURAS
REPETIDAS

UNIVERSIDAD
E X AME N E S
CURSO 1-----~----- - - - - - - - - - - - - - - - Matricula

A S IGNA T U RAS

1

~

~~l..~i.1._¿;r··············----··--···-··········· ·· ............. Id. del pa{¡: e o tut{r ···--··-············-········..····-························ --·············-········..········-·············-·····
/n$fituto de.~r:.~L ...~~Jl..···-··· Curso Preuniversitario: Uni versidad de ........g~.e.~-········-······· · ·· .... ·····-········-·····-····

domicilio .......

ooooa-• • • • • .• ••• •• ••• • • •••-

SB MATRICULÓ

SB BXAMIHÓ

ORDINARIOS

BXTRAORDIHARIOS

- -• •uoooo•o•ooo . . ao-•••• ••--•• . . •

• •••• ••••••••• • •• • • • - •• • • • . .Hnaooo

o-oOOOoooooooooo•oo•o•.ouooo•oooo•o·•oo . .•o•ooooooo-•

·o•oo•ouooooooo•OOOMOOOO•o•oou ooo • o• ••• • •• • • • • •• •H ·••• • • -ooooooooo o oo•oo

CURSO

00 , , ,0. ._00000 , 0, , ,, , , , , , , , , , , , , _, , ,,.,, .....,_.,._,,,, , , , , , , , , , , , _

00000 . .u-oo.o. . . . ao •

ROSSBLLÓ. - T BLát&gt;.

28-46- 41

E XAMENES

UNIVERSIDAD

ORDINARIOS

• • • ••••• ••• • ••••. .-..-••••

o••• •••• · -- -·•·••·• •••• -••••,..••"""'"~'''' ' ''' '''

BXTRAORDIHARIOS

• • ••-••• •H• •

04

• • - •·••ooo o-•o o. .o ~ •-o • • • •••••• ••• •••

ooo• oo•o• ••• • • • •••• • •

............................·-·····················-····················. ···-····-····---· -···········-····················· ····················-··············· ···························-······-·············· ·········-·········-········..········.........................-.........................................._.......................................................................-..............................._....................................................·-················· ·········-···-·""'

!

r~

::&gt;
u

o

"U

;
en
:

Economía poi c
Religión, 1.0

•

•

•

Formación polilíca, 1.0

•

Educación fisíca, l.º . .

1/.

/J

- 000000000000.00000-00•0oOoO. .O•••• ·••·• • ••••• • • • • • • o• • • • • • • ··--·--·,.•-HO '

··-· ·· · · ··· · · · -· ·--. .OOOH O OO• •••• • ••• • ••• •••• • •••·• • ·• ••···--····

·-•OOOOOOOO•OOO. . OO•o . . • • OOOOOOOOO •O O• • o•••••••• • • • • ••••• • • • • • • • ••• •••• •••• • •• ••••• •••• •

•• • •••••••• ••OO•OOOOOOO•ooo . . oo•O•o • . . OOOOOOOOOOOO••

O••• •••

• •••••••• • • • •

. . . . . . . . . . . . OOO•OOO• • •••••••••• • • •OOO••OOOOOOO••• • •• •••• • •oooo•

M •••• • •••• • • • • . . o••·000

00• •••-•• •-0 00000000•0•

OOOOO• • • • • • • • ••••OO OOOOOOOO•O•OOO OOO • O••• • • ooooo•O·OO·

. . . .OOOOOOOO . . O•• o• • • • • • • • • • •• •·--OOO•UoOO• O• " ' º " '

• - ••••• • OOOO. . . . . . . ..

....;¡
:¡ ......................................_..,,..............................~ . ·-~...................... -------·-··--·····--·-······---·-·· ,..........._.......................... ······--··--·-·-·····--·····----·--..····--·--··-- ....................................................... ....................... . ................... ......................................... ...................... .......................... ········-·······-···--···--··----·········--······· .................................................... ..................... .
... .,.. . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......_ . .___ _____· · - · - · - · · · · - - ·· · ·

•

. ... . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . ... .

.. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . - ..

. . . . . .. . . . . . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . .

• . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . ... . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .u

. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - - -· · · · · · ·

. . . . . . . . . . . .. . . . ._ . ..

• . . . .. . . . . . . . . . . .- ... .. . . .

• • • •••••• · ··· · - - · · ·· · · · · · · · · · ·· · ·· · · · · - · · - · · · · · · · · ··

. . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .

· - - - · · · · ·· · · · - - · · ··

!

..
..
..
...
o

-

111

:::1

u

GI

u

GI

Hacienda p · )fea, Lo
I'

.

Sociolo~ . . . . .
Religión. 2. o • • • •

Formación politica, 2. 0
Educación fisica, 2.0

~

1

~ ~
1

'

•

•

E. . ' //

~

"'.X~

:_::=:: :=:::====:==::= -:::-:= : =:::-::'=:::·:=::=:=: =:=::=::=-=-=:::: :::_::::::::-: :_::::: _t¡;;;¡_~~E: :- ::;. :?f!! ~::::: :: ::: ::::::: =: ~:: ~
...........................

········································-··...............................

. ..........................

.....................................

___ ,............................................. ...........................

............................................ _.................; ...................... .............................................................. .. . .......................

········-··························· ..........................- ..........................·-·········-······················· .................................. ··················

...... _..................

..................................................... ....................................-·-···------···· ········-··--·····--

..................... ................................................................................................................ ........................................................................ _................................................. ~

�)

ASIGNATU R AS

CURSO

UNIVE RSIDAD

EXAMRNRS
---- - -----i---- ---.....,...------Matricula
SB lllAnICULÓ

SB BXAlllJNÓ

ORDINARIOS

BXnAORDINARIOS

ASIGNATURAS
REPETIDAS

CURSO

UNIVERSIDAD

E X A ME N R S
M tri 1 1
1-------------a cu a
ORDINARIOS

&amp;XTllAORDIN AR.IOS

Derecho administrativo, 2.0
Derecho del Trabajo

Dett~o· c1vi1: 3.0

o
Z!

.

•••

Hacienda pública, 2.~/.

~

u

Derecho procesa1,/o ' .

~

a
~
u

Derecho mercap'.tr( 1.0

•

Religión, 3.

•

0

•

•

•

•

Formación política, 3.º
Educación física, 3.° • •

•••••-•••••••••• •••• •••• •

··--···················-·········· ·· ..· ····-················· .. ••••••

••• • •• ••••••••••~•••••••••••••••••• •••••••-•••••••••••••••••••• ..••• • •• •·oou• .. • • • • • •••00••000000000000000000000000"'0•00000 ••OHoOo ..ooOoooo.. oooOoo•oo..00000•0000 00.000000 000 o ooooouo.oo•o , ,.. ,,,,.. •••.. ••••••-••--•-•••o•••·no••o•o•••• .. •••••••••••-•••••..•

•••••••••••••---••• •OOO•o••••o•..••-•••••o•o• •••••••••••••••••••••• .., ,,,,,,,,, .. ,,,,,,,.._,,_,

oouo!o•-••-•••••••••-•-••••••••••••••••.. ••• •••• •• ••••..••••••••"'

......................... • .................................... ····••••O•••••HOOOOOooo•••·········· ............. ................................ ....... ............................. ....................... ...................... .............. .. . ...... ........... o..oooo000+ .. ••-·"··········· ............... ... .... _....................... •......................... ,_. ........................ ---······-................................. ..................... ......... .

o

:

~

..
·;
"
u

o

e

-! .................................·--····--·················........ .......................... ..................................... ..................................... ................................................... .................................................... ...................... ...................................................................................... ........................ .......... --···························..·········....................................._............. ......................

t . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . -·-·-····-······-···· · ···-··---···· · · · · · "· ···---···-·····-········ · ·· · . . . ... . .... . .. . . . . . . . ._. . . .. . . . . . . .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . ·····-·--·-- --------··········--··. . . . -.. . . . · · · -· · -·--· ·-··----·--· . . . . . . . . . . . . . . .-····--·-···-·· ··-····-··--·---

~

.,,
... ·¡;
,.. e
.,,o.!:!...
o o

";

~a

GI

2 GI
() "O

1a

C' •!'\

r, .

S... de___(}_¿t¡;J_':1(,. . . . . . . .de 19'1-.f

Abonó Jos derechos del Grado y del Título de Licenciado en ...............de-······~· ..*i......J~...LJ:l~~-""q_··········-···de 195......_

Recibí el Titulo en...

Examen del Grado de Ja Licenciatura en............... de .................................................................... de 195........, con Ja califica ción de.·-··---¡r----····························-···-·····Remisión del expediente al Ministerio en...............de..............!.~...............................de 195....... Expedido con fecha..../~.... de............J.{!1~o.......de 196.6 ...f
Registro del Titulo: Ministerio: Folio .....J../.A.. n.0
Domicilio act-ual ~

Curso

CURSILLOS

'1.J..~.. ... .

.........

d.3..i . .n. ../J.. '/....f__

Facultad: Folio......

0

\

......

-···-···---···········-·······-·······....···-···-···-----......................................................................-·- ········--·········..·····-·····-···-····MONOGR Á FICOS

CALIFICACIONES
GRADO

DE

DOC T OR :

TESIS

DOCTORAL

.,,o ··-··. -··--· -····--··-···-·-··---··----····--····· ·-· · · ···-···--···----····-······ · ···-····-···············-···-······--·········-···-···········-··········--·-·· ··· · · ··-····-·· · · · -· · · · · · · ··········-······-- 1-- -------------------------- -- -- -t

..

• a

o ..
.,,·-o
.. o
.:e
.,,'i
~

Catedrático Director --···-··-·····-·-·--·---·····-- Iniciada el ............... de -··-····......................................... de 19______ _

u

TITULO DE LA TESIS -···-··································································-···········-··-·····-··-··-··············.............................................................
................................................... ... ............... ... ..... o•·• - "'"º'''""ººº"""º'ºº"ºº"'""º""ººº"º···................ ................. _ . . . ...- ••- .......................................o.................. ..

...................... ................................................................................................................................................................................................................. ··················--··-····-··-·.....................................

Fecha de la lectura ............... de ..............................................-............ de 19...............en ..........................................................-...............
Calificación:_________,....._....- ··-··-······-----·-···············-···--·...................................................- .................................................------··

TITULO DE DOCTOR: Abonó Jos derechos en...............de............·-··-··---------·····de 19............... Expedido en ...............de .........................---······-··-·····--- de 19-····--- ENTREGA al interesado en...............de--··-··- -

··-···--···--- de 19......... ····-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43848">
                <text>Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43849">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43850">
                <text>1957-1967</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43851">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43852">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43853">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43854">
                <text>Dret</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43855">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43856">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43857">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43858">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43859">
                <text>Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura de Dret.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43860">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43861">
                <text>Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43862">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2726" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1515">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2726/ExpedientAcademic_PM_UB_Economia_Fitxa_BD.pdf</src>
        <authentication>cc914e05c5d4968dd03250848928309a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43863">
                    <text>.

/· l?({¡-65

e!f'

~
. ... . .. . ...

. ...... _ .........-...

en............... .....................................

domicilio en Barcelona

l

~- U/'

_g~. . Instituto
g~

k

•

~

---··-------:-----·-·--·-·-·--.. . . . . .e..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .-·---····-·-·-·. . . .-.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

1 de~04.&lt;al¡_
- .n

!;

~
CUISO

ASIGNATURAS

'Á
- ......nacidoeldía.J J ...de.................~......................... dt19.4.'..J..
~a,;7............__,__"
\.,_tf::~~-

9~. -.. . . . . . . . . provincia de_........- ......~......................... hijo de ...... ....~~.e.... . . . . . ._. . . . . --Y de....._2~~"1Lt'--·-·--

FllMA DEL IHTHESADO.

o~") V~

..

~

Calificación ..

d0~_,,. ~-:,.

. .:._. . --·-

.Ú¡.~

TITULO:

11!ª~.i: wntrr 11 ....Gq4:{.l...C.é.1.D.AL4

Fundam.,ntos de Filosofía

......................

SE MATRICULO

Si EXAMIHO

AS I GNATURAS

--··································1,¿

·: _::

Análisis matemiltico 1. 0

m

"

.Q_____de 195.
EXAMENES

UNIVERSIDAD

y

M•trlnl•

EXTltAORDIHAllOS

OIDIHAllOS

: ••: g -: : :·: " " :" -~· ••••.·.· ::::

Teoria económica 1.0

_Expedido e1.J,L_de... _.b..fi.t

CURSO

EXAMEN ES

UN IVERSIDAD

~-

Estado
11 Universidad
- • '.,,••- de 19~
_ ,.,
Examen Preuniversilario
C;;tLw.~-.,""""-Fecha- - f......e
,:1&lt;a4.c.~
Reváliái:l 1Me11elrr 0ome1 cm Ete11t/.a dr: ..................................·--·--·--· Fecha.......- .......................................de 19......_

&amp;4ml!ll«

y

M•hlcul•

1915

SE MATRICULO

SE EXAMIHO

OIDIHAllOS

EXTUOIDIHAllOS

~::_::::
·•iZfí. :q,····· ----~::_ ~~ :=·----:
~ ú ::~: ·; 6~~ .... _· •••••• •
:=::_ _
m

••••••••"

"""" "

"

o

•

ª
Teoría Económica 2.•
Análisi1 matemático 2.

•••••••••••••u•••• •••••uoouoo••H•••••••••••••••• •·•••••••·•-••••••o-.,••••••••-

0

••••••• •••••

.......................
••

O•

• • • -•

···········-··--·- ·-···-··················
••• · - • • • • • • •• ••. .0040....000TOOOOOOOOOO••ooo

·-·-..··--··-···--·-····--··•••""-···-·········--·-· ......·-·····-··· ············-·-·· ·-·--·------·--·· --·-·-···········..····-··... .............. -- - -·-···· ...... ·-···--····................... ··--·····-·--·-·-·..··--··-.........
o••O•O•••• • •••----.--·-·-·-···-····-···-•OOOOOOOOO-OOOOO•OOOOO ... O•OO•••OOO . . . . . . . -

.........

···-···-··-··-·

O • • -• • •OOOOOOOO •• ••••••••••••O"

. . . . . . . . . . . . . . . . . . , _ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ._OO•OOOO•OOOOOOOOOOOOOOO. .O

••••••••••••··-·-····-·--•oo

OOOOO-•••• . .

. 18-V-1955

o

"'!
••

ao

Estructura e l. E

u

Religión 1.

n. esp. t.º .

0

Formación política 1.0
Educación física t. 0

•..u..
..•

Estructura e l. ~co es?,
Política económi
.

•

Teoría de la Co

o

o

ª

0

bilidad

..\ .......................................................................

Religión 2. 0
Formación política 2.0
Educación física 2. 0

...................... .................................. .................................. tiVAUDAllA.. O... ... 1~.V~195.5 .......................................-----·· -·- -

•

· · - - · - · · · · · - · · · . . . ._ , , , , . . , _ , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h

................

········---·····"''"

. . . . . . . . . . . . .. . . . . . .-

.......................................................................................

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . .

........

.....................................

- .... -· ··- -............ ···· ........ · ·· - ... ........ .. · --·- -

• . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . _ . _ . . . . . . . . . . . . . . . . ._ . .. . . _ . . . . . . . . .

..............

-

. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .

-

- · · · - · · - - · - -· - - ·

.. ·_ .....- ............- ...............-..·-···· · .................
.........................................

· · · · · · · · · · · · · - -· -- · · · · · - · · · · - - · · · - - · · · · · ·

.................................................................................................................................................................................... ····-···· ........................................ ·-········-·..·····--·-·..···-······•*'•• ............................................................................................. .......................................................................................... .......................................................................................
••••""""""'°'""'"''''"""""'•"••Oo&gt;• OOOOOO" ,.,.,,.,,.,,.,,., ...... , .....,.,,,.,,.,.,.

oo.,•••.,••••••••""'°

"'""°''" ... ""'•"•••""""'''

000000• .. 000 ""'""" . .........

'"""'"'º"'"'"' """''""""'""'º' 00000••••••••• ••••••••"'""'''º°'' ''°""' """''"'"•ooo•••••••••"""'"'" ' ' ""'""*'"' 0 "'"''""'""'"""""""'"'""•••oo••• •• ooOOo ...oOOOOo•Oo"'O*'' oo• ••••••••••""" " " " ' " ' " " " o••••"' 00*•" ' ... ''°''""""'''

º " " " ° ' ' " " ' " " ''""'•••••••Oo . . ooOOO++

OOHOOOOoOO••o••••••••••••"'"""' " " . " "

1

�~8,I

G)i A T U R A S

CURSO
y
M..rfcula

UNIVERSIDAD
SE MATRICULO

EXAMEN ES

SE EXAMINO

OltDINAltlOS

CURSO

ASIGNATURAS

EXTRAOltDINAltlOS

UNIVERSIDAD

EXAMENES

y

Matrlcula

SE MATRICULO

SE EXAMINO

OIDINAltlOS

O.l~

?RDINAllOS

Teorfa Económica 4.0
Econometría y Métodos Est.
Derecho Administrativo
o

Política Económica

~

Economía de la E

~

Religión 3.0

e

Háct~P... Plblica.
•

Formación politica 3. 0
Educación física 3.

•

0

Teoría General del Seguro

-.

Abonó los derechos del Grado y del Titulo de Licenciado en_q......de....Ee...13..4.f...M?... . . . . . . . . . . de 19t'J

¡o ,,o
... 'G

,,"'o ...ta

• ..i

~~

/)

_.3,..0..~~-~.--lQ.{)5. . . de 195........, con la calificación de .h~~····· · · · · · · ·

Recibl el Título en ...............de.....~".'...1. .~. .~~.~. . . . . . . .de 195........

Examen del Grado de la Licenciatura en ................ de .......

Remisión del expediente al Ministerio en................de.........~······MAR·;. .1979ie195........ Expedido con fecha ...............'~ e..MAR......J97.g. .................... .de 195 ........

t . . . Facultad: Folio........§.:?.......n. ~:.~LY...&lt;?..... .
Domicilio actual ...~.u..1: . . .S:...- ...../..4....7...). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . _. . . . . . . .

Registro del Título: Ministerio: Folio ....~l.. ':!....n.º.........f..."i?:...

Curso

0

C U R S O

S

Y

.....

S E M

1 N A

R 1 O

CALIFICACIONES

S

i,,!(:.~~~·· ~g~~~~~~~:
=-~;=:;:~ ; ;:- = ;:;~-;=~: ~ ; .~-;-:_=;~- ~::~-:~~;~:~: ~~~~~~:::~-=-~
.
•••••••••••••••••••••••

"'''''' ~ ··• ••••••••••••••••••••••••••••••·'''''"'º'·•••••••o-•••••·''''''"'''••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••"''"''•'"'' '''""'''''-º'""'-''''''''''''''"'"'''''''"-'''''"''''"'''''''''''"·"'"'''' •• •"·••·•••••••••••-•" ""'"''." ' ' " ' " ' ' " ' " " ' ' " ' - - ' ' ' ' ' "''''''"''--•-•••"'''''._,,,,,.,,,,,,.,.,,,,.,,.,,,,,,,.,.,,,_,,,,.,,, .. ,.,,,.,,.,,.,,.,.,,"'·''''''''''"''''''''""''""''''''''""'''"''''''''''''''""'''•••

GRADO

DE

DOCTOR:

TESIS

''""''''"'"' __,,.,,.,,._,,,.,.. ,..,,..,,,,,,.,.,.,,..,.,,,,,.,.,,,,.,

DOCTORAL

Catedrático Director ........................................................................................................................................................................................................ TITULO DE LA. TESIS: ......................................................................................................................................................................................................_ .............................................
Iniciada el ................ de ...................................................... de 19................

Fecha de la lectura ............... de ............................................................... de 19 ................ en ..............................................................................

Calificación: ......................................................................................................................................
i

TITULO DE DOCTOR: Abonó Los derechos en ................de...............................................................de 19 ............-Expedido en ...............de ..................................:········.......... de 19................ENTREGA al interesado en ................de.......................................................de 19................

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43864">
                <text>Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura d'Economia a la Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43865">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43866">
                <text>1957-1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43867">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43868">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43869">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43870">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43871">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43872">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43873">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43874">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43875">
                <text>Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura d'Economia.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43876">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43877">
                <text>Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.&#13;
Codi de referència: ES CAT UB 450069   &#13;
Signatura topogràfica: 01-6476:33</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43878">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2761" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1545">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2761/19710131_Degree_MasterArts_NSSR_PM.pdf</src>
        <authentication>3d3842f7e803787d60563cae6898eb17</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45227">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45228">
                <text>Diploma del Master of Arts de Pasqual Maragall a la New School for Social Research</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45229">
                <text>New School for Social Research</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45230">
                <text>1973-01-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45231">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45232">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45233">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45234">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45235">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45236">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45237">
                <text>New School for Social Research</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45238">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45239">
                <text>Diploma expedit per la Graduate Faculty of Political and Social Science, de la New School of Social Research. Signat pel degà de la facultat i pel president de la universitat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45240">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45241">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2762" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1546">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf</src>
        <authentication>34632861641e70f7405a3927e49c43fb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45242">
                    <text>��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45243">
                <text>Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45244">
                <text>Johns Hopkins University</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45245">
                <text>Giddens, Don P. (citació)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45246">
                <text>1997-05-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45247">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45248">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45249">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45250">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45251">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45252">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45253">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45254">
                <text>Baltimore</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45255">
                <text>Johns Hopkins University</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45256">
                <text>Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45257">
                <text>Baltimore</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45258">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45259">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2763" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1547">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2763/19580512_DiplomaBatxSuperior_PM.pdf</src>
        <authentication>4188137a0617ae4b032e03cf60cb90a4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45262">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45263">
                <text>Diploma que certifica el títol de batxiller superior de Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45264">
                <text>Torroja Miret, Antonio, 1888-1974</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45265">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45266">
                <text>1958-05-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45267">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45268">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45269">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45270">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45271">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45272">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45273">
                <text>Diploma de  la Universitat de Barcelona, que certifica l'obtenció del títol de Batxiller Superior (segons el pla 1953 de lletres) a Pasqual Maragall i Mira, procedent de l'institut Àusias March i havent superat l'exàmen de grau superior amb un notable (el 27/06/1956).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45274">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45275">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2832" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1622">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2832/20020522_ActeGraduacioNewSchool_NY_PM.pdf</src>
        <authentication>0ee04d42e8044081e40d92bac2544936</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46471">
                    <text>FROM :

r i

FfiX NO.

Apr. 14 1999 10:41PM

When I arrived in New York on September 7, 1971, I
rfealized that, for the first time in my life, the city I had come
to was exactly as I had imagined it. New York was as natural
as a mountain range you have seen a thousand times in
pictures or in dreams.

]! hesitate to say that the New School for Social Research
was exactly as I had expected, but it came close. My first
Surprise was precisely that the atmosphere of the Graduate
Faculty felt so familiar. However, my second surprise was a
result of the unfamiliar within the familiar: I discovered that
the necessary distance between two people was much
greater than it is in the Mediterranean culture, where people
are supposed to show friendliness by touching each other
while chatting or even when walking in the crowded streets.
[I came to this realization when I found that I had pursued
the admissions officer across the entire 40 meters of the
lobby, as I kept advancing to establish the right distance for
conversation and she kept retreating for the same reason.]

1

P2

�FROM :

FAX NO. :

Apr. 14 1999 10:41PM

Now New York has lost a part of its skyline and its soul is
wounded. Yet the spirit of New York has come, even more
than before, to be the mirror of the spirit of the world, which
is also wounded—not by nature but by men's actions and by
men's failure to act.

Steve Hymer, my first professor of Political Economy,
explained to us what Claude Meillassoux and Karl Polanyi
had discovered: that primitive societies had been destroyed
by the market rather than by weapons, and that if trade was
Raturai, the market was not.

Tom Vietorisz asked us the first day what was worse: rural
poverty or urban poverty and we all said "urban." He said:
^You're wrong. In cities goods are so abundant that at least
you can steal." (A strange lesson for someone who would
later become a mayor.)

2

P3

�.FROM :.

FAX NO. :

A whole new perspective was being opened to me, at the
Same time that I was discovering in real New York life that
markets matter and that kids know from the time they are
ten that interest rates exist. Both things are true: greed is
true, and so is the possibility of going beyond it.

but the really new thing I discovered was exchange. Mainly
exchange of ideas. In Spain if you were wise you didn't
intervene very much in debate, and people would think: "He
knows more than the rest." Here they would think: "This guy
doesn't know a thing." The motto was then, and still is, "You
have to give and take."

^ will never be grateful enough for what I learned here. You
taught me what social and economic life is all about. That it
is founded on exchange and has laws that must be
respected. Material laws and moral laws.

3

�FROM :.

FAX NO. :

Apr. 14 1999 10:42PM P5

Please do not forget your origins. Do not forget you were the
haven where the School of Frankfurt sought refuge, just as
America had been the destination/refuge/shelter of the
population surpluses that crowded Europe in the 19th
Century.

Please do not forget your future, which is to be one of the
¿ornerstones of the European-American dialogue of the 21 st
Century, without which the world will have no future at all.

4

�From: NYPD-A.P.P.L. To: Humas Reilly
CHÎËF OF'DËPT'SflS

Date: 5/22/02 Time: 2:37:12 AM
Fax':646-6ÏÒ-8659

Police Department

Page 1 of 1

May 21" 2002 Ï7':'02

P.'Òl

«^¡ET*

1 Polien Plata, N«W YorK, N-Y. 1Û03B-1497

RAYMOND W. KELLY, Police Commissioner
MICHAEL P. O'LOONEY, Deputy Commissioner, Public information

PRESS RELEASE

NO. 2002-043

Tuesday, May 21,2002
STATEMENT BY POLICE COMMISSIONER RAYMOND W. KELLY
ON TERROR THREAT
"The New York City Police Department has received information from the FBI about general
threats to New York City, We are taking all necessary precautions and are communicating with the
appropriate law enforcement agencies on both the state and federal levels. It is our policy not to
comment on any details relating to threats or our response as it could undermine our counterterro|risrn and intelligence operations."
###

CRIME STOPPERS SÏÏ3K
httpV/www. nyc. gov/nypd

Mm.miRur.mM

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46472">
                <text>Intervenció a l'acte de graduació de la New School for Social Research</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46473">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46474">
                <text>2002-05-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46475">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46476">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46477">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46478">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46479">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46480">
                <text>New School for Social Research</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46481">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46482">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46483">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46484">
                <text>Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46485">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
