<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=81&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Universidad+Internacional+Men%C3%A9ndez+y+Pelayo+%28Santander%29&amp;sort_field=added&amp;sort_dir=a&amp;output=omeka-xml" accessDate="2026-03-12T18:20:06+01:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>2</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2573" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1382">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf</src>
        <authentication>98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42979">
                    <text>25 d'agost de 1983

UNIVERSIDAD

IN~ERNACIONAL

MENENDEZ Y PELAYO

Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona
"BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA"

�BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA
l.

Introducción
1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política
administrativa alejada de la realidad actual. El titulo
sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una
realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali
dades administrativas europeas de fuerte tradición central

lista: Paris, Roma,

/1

Madrid~ !_/
11

Madrid-capital metropolitana

es una única realidad política, social y admini"stratiya ·;
Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n
de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol!
tico-administrativa.
B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de

Barc~

lona -la única existente en España-) tiene una extensión de

;f&amp; Km2

(menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112

nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli
tana de Barcelona.

Una compleja trama administrativa para

una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid.
Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner

de

relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se
hace referencia a situacions político-administrativas,

soci~

les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas •••
2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar,
delimitar los orígenes
de la realidad metropolitana de Bar,
~

.-.-~

celona, para que puedan entender la compleja y singular
realidad que se esconde bajo el título "Barcelona,
-·----- - - --metropolitana".
- -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~

capit~_l
·· --- ~-

··-

�I I.

El esquema de la conferencia
1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración
de capitalidad. Una base económica.
2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro
de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad.
Una fundamentact6n ¡:&gt;olitica (y socié!l)
3.

C.::Lp~ta_lidad .. y

territorio. Capital de una nación (Barcelona

histórica,hasta 1936)/
Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~

~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul
turas

f

la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~­

péi,nsión, continuidad de la

ciudad~

Relatividad de los con-

ceptos.
4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana.

�-

~

• l· La polarización/la concentración de la actividad manufac-

. -;;;.;:.=.::;;.,..;-

turera y de servicios como paso previo a la aspiración de
capitalidad. Una base económica.
1.1.

Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!!
1

Esto~

ción de la actividad en torno a unos núcleos.
núcleos si, además de una base ·manufacturera

\

\

importa~

te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni
versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente
y creciente concentración de actividad y riqueza.

¡ULL! peculiaridad

de las ciudades-capitales

admini~

trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial.
En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde
el siglo XVIII, con el comercio y la revolución

indu~

trial) es evidente que la interacción, económica y so
cial, de una especialización productiva (el sector
textil) y un centro de servicios (puerto, sistema
cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de

ba~

estanc~

miento de la actividad manufacturera y realizar, en
los años SO,

~s

inversiones para diversificar la tr'ª

ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil.
Reflexiones sobre:
a) estancamiento-crecimiento de las ciudades

p~

estancamiento o crecimiento actividades.
b) crecimiento actividad y evolución

población :

concentración via emigración de la población.

# experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1.

·f

�l

1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de

la actividad surge la concentración de la población.
En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2
meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en
los análisis.
REFLEXIONES. El crecimiento español de las
últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población.

¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales?
CMB - 1981

habitantes

3.096. 748

activos

1.186.054

(38'30% )

ocupados

936.153

(78'93% )

parados

152.171

(12'83% )

buscan trabajo
por 1ª vez

74.010

(6'24% )

Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy,
este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro

y

reducidas expectativas de futuro.
Al respecto, cualquier Administración Local solo puede
ayudar a solucionar este problema mediante
planes de urbanismo y normas que no
licen la implantación de iniciativas

obstac~
produ~

ti vas.
singularidad histórica de Catalunya de fases
(onades) de crecimiento a través básicamente
de ''presiones de la demanda" que, al incidir
en un tejido social de artesanos, crean las
condiciones de transformar los "talleres"
y los oficios en empresas.

�cara a la tercera revolución industrial (la
informatización- robotización, etc ••• ), solo
podemos aspirar a utilizarla inteligentemente
en la fabricación de los productos

tradicio~

les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos
sean más competitivos.
importancia de implementar un tejido social
de "artesanos" con elevados y diversificados
conocimientos de las técnicas de la tercera
revolución industrial. Pa~l activo de las
"universidades" para el futuro crecimiento
metropolitano.
1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está
incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón
de los responsables politicos locales.
Hemos heredado unas ciudades en crisis:
infradotadas económicamente
con fuertes déficits históricos
con fuerte crecimiento poblacional si:· crear
trama urbana.
•

etc •••

En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado
elevadas inversiones locales en los últimos años que
han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los
ingresos locales.
¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las
ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con
actividad
- - una----- -- -----· - económ!
--··--·· -·
c~-~-n

_E_:t;isis? (con unas empresas en crisis).

Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica
para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia

�II.- 2.

Conciencia, por la clase dirigente, de proyección

de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a
la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:&gt;olítica (y social).
2.1.

Los ejemplos históricos de proyección de futuro

de la ciudad de Barcelona:
Pla Cerda (imposición de Madrid)
•

La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta-

della)
La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal,

etc ••• )
2.2.

La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\

de la opción de futuro de la actual clase dirigente
de la
• ciudad de Barcelona
• mayoria de las ciudades de la Corporación
Metropolitana de Barcelona.
2.3.

La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi

nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana.
• La ciudad olimpica ayudará a crear la con

ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana",
como en el pasado las Exposiciones de 1885 y
1929 crearon la ciudad de Barcelona.
• Tibidabo como "central park"
• etc •••
2.4.

"

,

Los problemas Centro--Periferia:
A) Los datos estadisticos demog_ráficos_
(ANEXOS 4 a 8)
• Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área
metropolitana.

(ANEXO 4)

�•

En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en
Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5)

•

En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%.
En el conjunto, es un 75%
En

(ANEXO N2.6)

Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue

ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un
64% nacieron fuera (ANEXO N2.7)
B)

Los déficits hist6ricos
La periferia es de reciente "boom" demográfi-

•

co
Caso

V~lad~cans

1960

7.600 habitantes

1970

24.800

1980

43.000

"
"

Viviendas especulativas (els "barris de les
plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales),
caso Bellvitge, etc •••
Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc •••
Papel que actualmente desempeña la C.M.B.

•

para superar estos déficits.
C)

La opci6n de futuro (ya de presente) de las

~lacione ~

centro .-. _Qeri feria.

• La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!!

te •
• No podemos olvidar la "historia" del "centro
hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!!
to Santa Maria del Mar, etc •• )
• Pero si que podemos y queremos edificar una
ciudad metropolitana, con una pluralidad de
centros sociales y culturales.

�2.5.

Los problemas ciudad metropolitana y el exterior.

La Fira
•

La Universidad mediterránea

(sud-europea,

norteafricana)
Centros de investigación

4'

los problemas de

todo tipo (humanos y tecnológicos) de la
"cultura - culturas?-mediterránea"

�II.- 3

Capitalidad y_ territorio.

ción

Capitalidad de una na-

(Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~

lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo);
Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en
tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO
Jo~Ramoneda:

10, básic,

La ciudad, las comarcas y

la nación).
a)

No podemos hablar de una ciudad - capital sin re
ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o".
En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar)
señala reiteradamente qué es Barcelona

ciudad~capi

tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio
de Catalunya-nación.
Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a
las comarcas.
b)

Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la
zación

~rbani­

de su población, hay un nuevo planteamien-

to de las relaciones espaciales de las ciudades.
Hay urbanización de la población y concentración
espacial de las mismas. &amp;s en este perío&lt;io, de
1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales
productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650
60.000

Ha.) y la Entidad Municipal

de Barcelona

Km~

Metropolita~

(4 78 Km2; 4 7. 800 Ha)

C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana
del Meditenáneo: puente entre culturas •
• La concentración de la actividad en gran-

des áreas metropolitanas •

• La incidencia territorial de estas áreas
metropolitanas en un espacio más amplio
que el de su territorio histórico.

�•

La cultura y la investigación como pie-

zas fundamentales de la permanencia de
la "capitalidad metropolitana".

II.

4.

La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La

instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana •
• Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en
1974. Ausencia de recursos propios, falta
de representatividad directa •
• El Consell de Cent.
• Problemática de competencias locales y
metropolitanas. Hacienda local y metropolitana.

. La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la
ciudad metropolitana.

�....

:v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~

�1

M¡ ·;

'

.

'

,.

.

1

'ff

~~~~~-Tf ·r
~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy.

:ct~~~'¡jn, ' ~1.:-

1

�¡

• 1
1

l

~

�. 1

1

~ 1&amp;¡t~. q)~

N~M&lt;'IW kdtA tk~(!;~
~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~

1

.¡-. .

clJ,'

~-

'

1

(~ V\A.I{;

:

U61.\~~

A.,J,·~~
1

tkfe~

k

1

)p.. ~~~

-

{'

-

o&amp;.kf&gt;'úb ~1 ~­

í ~

·AQ v1'

t

'fo .

- ttvro~ ·cMUlS'

,'

.

-.

-p~patJ?,.;.

J

"'

r~

r

~~

e.) _~~Nf

-

-

:o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s

IJIV~

TimAt)u.wt1't.

?

�•.

,.

4

···i

'

.

'

· J N~ ,rJl'L~

:d_

!&amp;J- :

¡ ~f?­
"~
¡"·.··•··+
. ; - "'.
-. · · ··r -· ·-·t- ,

i

t~~~

;

�X

í
i

1.

!

1

\ .,_

· -- -- ~

liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~
1

L~~ .Sto

'7~

~ '~tAf

&amp;}J.
1 --

1

1

fio/l ~ ~LdVti4tA-t·

1

1.: . 5:(.
.J\I.LUJj;.o . . 1

ll ,J " ~- t . ,
:~ tt); . r:F----~~~-

1

¡

~~ dl. ' ~

(L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -·
.J

¡_ .1

l

.

~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~
1

:

• ~ C.~v'hv....:\ '

e;

/tA 'f

1

!

r

ff '

,

t

QV¿" -

t'i
1

~Jh~
.,, _ ___ j_

']eé11TL{nm., 0

üL

f

? ll.if'l D

~

NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 !
1 ' '
~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il '

:-

j) c'N f\ AMUl

t -

1

~o~tArAbN
,

1

:- . :. - ;

-~-

----¡-- ----·::·

: -~-

-- :

.

e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~

·7 _J ~'d1:~

'

l

-

-

~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1

--f

f

l

--... r.; t

- ,~

__ L

-¡- '

lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - "&gt;"1n&lt;.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ•

-

1 Oc

lk-:ru h.

/vt t;:Q-,-;p..,nr

&amp;&gt;'!fihuti.s,

oc:- -Dv &amp;rrl'Ws n..n o~- .·-

h

t

i

1--

""+

1-

1

..

1

• j

�J
·----~·~

..

1 Bi\ RCF.LOIIA

j

TOTAL C.M.B.

.\.ft.

RF.Sfi\

TOTAl,

A.ft.

RESfA Ct\TAL

TOTAL CAL\1 ..

!.276.~75

tí~).RlB\

1 , S JI,. 5SJ

La)!. 7J8

l.%6.2?1

1.274.022

J.2&lt;.0. )l 1

t9~o

t.n6.sso

4i.J.w

t.%').662

sQ7.o7t

2.5(,6./JJ

t.Js9.tJe

).92s.a7t

1970

1.741.979

964,401

2.706.J80

859.581

J.S65.96l

1.541.645

5.107.- 60~

1950

2u

RESTA C •.'1.8.

1

1975
1. 7St.DI)
1.22f!.85J
2.979.989
1.0)9.724
4.0l9.7lJ
1.~40.680
S.óiiO.)Q)
"'~
~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~
50- 60 1.
21.9.875
185.2J4
4J5,109
16S,JlJ
ñ00.442
85.!1~
6.95,55!3
¡
w- 7o
215.429
521.289
7J6.7t8
262.510
999.ns
182.507
t.t~t.ns 11
70- 75

1

75- 8t

9.157

264,1152

2]).609

!80.11.)

45).752

9'1,035

552.787

1.491

!15.268

116.759

102.404

219.163

76.85íl

296.021

l.OR6.24)

1.562.!95

710. J90

2.272.585

50 -

~

so -

60

!

t,ao

5,56

z,sJ

J,Jo

2,io

60-

70

1

l,)J

8,09

) 1 23

3,71

) 1 )1,

O , 1O

4 , 97

1 , 94

. J, 88

2, l&lt;l

t

70 - 7S

44).

,

;\6

2. 7!1\.

..

lO 1

o,Gs

l,q4

1,27

2,67

1, 2 S

2,08

7) - 81 1
0,02
1,81
o, 77
1,90
1,07
0,91.
1,02
r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~

__ (,

1\6

2 37

),JO

2,5q

1,00

l,Oí

)7

27

64

24

88

12

lt)()

'

60 - 70

IR

44

62

22

84

16

100

i1

70 - 75

2

48

50

J2

82

18

lOO

1

7 S - ll l

-

J9

3q

JS

74

26

lOO

~

t&amp;

100

_i

~.(1

l.OI)

~'

-

so -

60

¡

5

-.

~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------!
~

)1) •

¡~
"',_,

[

:

,:

!973

:~

:

)4

19

53

17

70

Jl

22

~
3

1R

71

-:t!Q

~§ ~

26

2

1

11

'

¡

~

1

:~~

JO

lOO

29

.100.

··1,1.

1

ñ~;;;
~
29___ ~ - - _____ _:_::_~_j
23
rs~
19
7t
~
~~
,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.:
_ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl
_______
.L__-;;_;:t!i_=J_---'
Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B.

Bat'Cr!lona, 1975

r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(&lt;tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982

tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf&gt;o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl

"d~

dr.,l"·

2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re&lt;~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['&lt;'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~
J dlr, 1&lt;!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC,
Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f.

�.

'

MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions

l. 9 70

1.975

l. 981

1.33

92.985

163.374

203.719

229.780

C\STSLLllS?ELS

2.065

3. 915

13.124

20.141

24.697

CER.DA~~YOh\ .

3 .837

6.447

20.212

30.498

50.8:35

1. 0.596

21.317

76.387

91.739

91.563

.ES PLL'CUES-

3.981

l3. 103

29.472

38.318

46.079

G.\V,\

6 .87]

1.5 . 337

.., 3. 834

30.474
..

33,62~1

ó9.7l•8

1.21. 995

240.630

282.141.

295.07!¡

HOLI::-IS

'l.145

10.396

l{¡,

407

20.058

18. JQ,g

MONTCADA

8. !¡86

12.629

22.209

23.274

25.625

-

MONTGAT

2.767

3,768

4.877

6.167

6·.944

P!\LLEJ,\

1.053

2.253

4.086

5.080

5. 723

EL Pt\PIOL

1.191

2.049

2.575

2.964

3.187

10.038

1l,. 091

36,346

51.058

60,t¡].9

3. 715

S ,L,l9

20.152

24.114

26. 133

§L ADRlA

10.004

15.9 72

2L,,573

37.526

36,397

ST. BOT

10.394

18.820

l¡8.

840

65.064

72.926

985

l. 281

1.370

2.002

2.083

6.934

11.12
7
·-

20.490

29.156

30.633

7 . ll.4

10.181

21.736

33,959

38.004

JOA~

2.161

4.851

16.125

23.862

25.309

ST. JUST

2.921

6.315

9.188

9.688

u.on

ST. VICENC

3.064

5.636

15, QL¡8

1.8.3!.4

20.182

C~~R V.

1.214

l. 529

1.945

2.105

2.520

CR.:\.~1.

11+. 6 33

32.2 77

105.8.'30

138.091

TL\.NA

l. 607

l. 951

2.620

2. 7J 7

VTL.-\DEC\NS

4 , 21L,

7. t.68

2l•. L, 01

36 . 571+

43.

1.12

96!;.. 401

1.228.353

l. 344.

1:\ARC!:LQ-.lA .

1.276.575

1. 526.550

l. 74L979

l.75l.l36

l.

TO'lAL C. ~1. B.

1.534.553

1.969.662

2. 706.380

2.979.989

J. 096, 7Li3

r~o .

BADALO:--JA

CO R:¡ELl.\

L'HOSPITALET

EL PR\T
RIPOLLET

ST.

CLI~fE~rT

-ST.· CUGAT
FELIU

.ST.
ST.

STA. COLCH'\
STA. COLOHA

TO'L\L SE:ISE
~
Br\RCELm!A ~'
.

-

2 57.3 78

..

l¡.~3.

u.o. 613--··- -·

3.028

----

JS~~

122-___f~i
-

.

Nota: Les poblacions de 1..950 i
1

c\rd)

1.960

1.950

V

ce

1.960 son "de fet".

75~. 6~.

7

�'

Ar--re&gt;&lt; o

N~L.

RELACIO AMB t•ACTIVITAT

1981

Di5tribucio actiu5
Actiu5 -

I na ctiu5
"~

SL 719 :

I ,.., :t .c '\.!\! S
A::\. !. \IS

J 1~.83l

~i

TOTAL C.M.B.

Atur

aba~s o~~p a ls

s.z~s

~tu r h~~a

2. ~ s

S er\ol"f:i I'H U l a r

7S. Sl3s

Oc."p:a: ts

1a. oc up.

�Cr) OVC)

.4.4

0.) Ir
• .
.
tri co nJ
-

r

LI —1

X4
I

ti

�i

de Correus).

lA
Dorsé (inclos}t Escola Tecnica
ons,c/. de Jordi Girona Salgado,
de Ffsi~es i Qulmiques. Av.

a Tecnica Superior d'Enginyers
na Salgado, 31. De la R a la Z
gonal, 64 7 (Zona Universitaria).

!rsititria del Professorat d'EGB.

La dutat 'rosa;,

C/. deis Cavallers, 15.

1

Llufs de Peguera".

11mia Campeny". PI. deis Bous.

JVA
lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen

Medicina. C/. de Sant Lloren9.

:nica Professional del Ripolles.

Pública Amat Verdú.

C/.

•,

'

--

1t

•

4

otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament,
únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la
regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en
exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir
la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament,
el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys
segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, ·
Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va
militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat.
La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei •
digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les ·
1 la
ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una
construcció determinada: ·
·

T

1

\

•

de

~ELL

.a Salle".

lA
Filosofía i Lletres. PI. Imperial

\
imer cognom)
p (inclos) lnstitució Cultural del

&gt; fins a la Z (inclosa) lnstitució

aquim Bau".
LL
!rativala Reforma. C/. del Nord.

iversitaria. C/. de Jaume 1, 1.
"ENEDES
ant Elies. C/. del Carme, 12·14.

•
se amb la maxima puntuslitst i

! DNI.

~

lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill
"Warren sobre la industrialització del Tercer Món a
partir de 1945) .
La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha
escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de
la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del
carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut
revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua,
per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions
industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre,
J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t]
industrials de les velles ciutats industrials són
fescos, gnsos,
una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va
donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de
sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat,
no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats
cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué
la bandera de la llibertat per conquerir.
A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una
reacció important davant la ciutat negra. En un
procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i
el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i
algunes noves necessitats del sistema economic,
sorgeix un nou model: la rden-cit en
es,
la "man
a" l'eixam
. La cíutat-jard! és la
dutat ver
\'
, s entén el verd urba, iniciava
aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit.
Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall.
Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la
política general (encara que alguns participants en
els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds
alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da ,
esdevindria una alt
tiva a 1 ciutat ne ra i
tm r
ana e s ro ames o lúes
a (i '
e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que
no canvii'n les coses essencials).
La persistencia del verd tractant de tapar el negre
no pot amagar-nos la nova dimensió de la política

--

rosa pot ser una
que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡
central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es.
:ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient,
sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t...,
Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent
ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la
ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen&lt;;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per
Europa.
r.jl¡ •., • • . , •

a

¡ .,

1

.

.

ro

1

~. ,., . • k}

1 '

•. •

;,· '

'1'11." FRANCESCROCA ,
Profossor de Polftica Eamtlmica
de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona

�A ~o ~

ES TRUCTURA D• EDATS 1981

''~

~

,.......
ll

1. 7

!

e
HOMES

~

--..1
DOHES

------···- ---

--

TOTAL C. M.B.

1

1.711:

�~

w
z:
o

¡:)

1.

1

'¡ 11 1
¡¡, Lh
1

•

1

~

~

=~

~

1

1

~

~

~

~

1

~

•

¡
1

1
$
~

1

1

1

~

$

~

-

1\1

1\1

1
Q

1

~

M M

1
$
~

1

~

T

·¡:A,¡¡

M

1\1

1\1

1
~
~

~

1

1
~
~

~

1

~

~

CD

1
$
~

1

~

~

~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~

~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~
·~,
11 '"
.
1
1

·'1
V)

w

J.:

o
X

L

�ESTRUCTURA D" EDATS 1981
',

'.

:- -----··-··

,

r95 -1 81r5- ~

j:: =~:~~=
:4
-l g~e- a~~

A
se

7S -1~.~5- 7~-----.!..

~

71 --1191S¡ 1e- 7
if==ª
tS-J:
4 ·

~~;;;;·
.
~65

r--.4-~a -1ns- n =--~-~
-l !ii25- !;S-

-1 SJ a-

~_, ;;; =
~~-

~ ~-=.

-1935- .o:

;¡-~e -l!Ha- -4~

_:

·~ JS -19-45- 3 Sr

---

•

3.,

.

3

I "'

;
-~ . ~
-19Sees -1;&gt;5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!?
15 -1955- 1

-~ 3~

· -...,

. --

S~---·:- ·---:':-'3.,,.,

3ar_Z

2~--

E-

}:Ir;;=
~

1t -197e- a ·._
· S -1975- S
X

1.7

1

'i

e
HOMES

l

1.7"

DOMES

TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA

.

,:~-. .::·-,· -~

...r,.,_·&gt;·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~

~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~.

�~$

NATURALESA DELS HABITANTS- 1981

l

t

i

"

Na~cut~
~

N~~cut.~

Cata l.
a

i

fora

57.82:

~ ~3 c ut s

~2 . 17:

Nasc uts fora de Cata

C8talun~a

- 39.111
7.811
8.091

00

,_

CasLetta la Hov&amp;
J'lurc1&amp;

8.5•U

5.83 *

Arago
Lleo
Ga. licia

4.79 l

Ca~t~\la

8.821

Altres +

~.98 1

N

Andal~~ja
[xtrea~d~ra

6.3e:
5.7·U

TOTAL

fora

C.M. B.

Pais Val e ncia
La Vella
E ~ Lr an ger

�-~

&lt;\

NATURALESA DELS HABITANTS - 1981

Na~cut~

Na~cut~

51 .2 4 :
35 .7 61

Cat&lt;3.\.
N a3cu t ~
~a ~ cu t~

i

[ora

•1

t:: - ""'

~~
~--~
-

a Ca tal unya
l er a de c~ta

27.33:
-1.7e:
8.-461
6.-40:
12.&lt;&amp;&gt;

6.98 1
7.7tH
ITi~
6.76 t
_J 6.7-4 r
l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J

IT
c:: ___
BARCELONA

fora

Andal Y.!l ia
E:::d;. re illl'bdur a
La

Ca$t~lla

~ ~v e

Murci e

Arago
Lteo
Ga U e 1a
Pai~

Ult le: c !a
a \)e lla
.:d :.r a :-.ger

Ca.s t e t 1 a
Al.tre!l +

�NATURALESA DELS HABITANTS -

1981

..;.
'~

Na~cut.5

Na~cut~

C~tal.

i

fora

~S."'SI

H a~c~ t3

a Catatunya

Se.s~:

Na~cut3

ror~

de Cata

n ,, se.37
•
10.77 1

fora

Andal u.! la
Ext.re,.. l!d :.:r a
Ca~te\\a

?.73 l
6.291

La

~ova

l'lwrcia

... 77 1
&lt;(.56:

Arago
l le o

.o~.e.o!t

Ca\ic1a

3.291
2.931
5.3&lt;4:

Ca 5tella la Vella
Allre5 + E~t ran;e r

Pa i~ ~~ tenc.la

TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
l.;.
00

w
. ,....

. . . ,.

�~6

.l
j

•,

i

--\

CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
11

21

31

-41

SI

Gt

1 ~i '
Xl

io~a l

po bl11cio_

a Ca cal Lnya

~! :~~~l ~
vi ~~ut:~

--

de {o r a_

V ll\g u l:~

5egona

--

d e fo r·a
any arribada

1\;? 5 - 1:18 1_

~

O

Entenen

Hv l'

c~tala

~nterd!n

:S7l -

1975_

: 956 -

1970 __

1961 - J965_

1951 - 1960_
19 -41 - 19S0_
193 t -

19~0- . -

1921 -

19 30 __

1920 1 ah11 n:1 _

1-

-

-- · -

___

_

1

1

1

'

,1

,. _.

.. .,

�~

....

.

·..:.

1

.

1

..

CONEIXEMENT DEL CATALA -

!

1981

10

ae

31

""e

-se

rU

?e

90

-

Tc.tat pobl.acjo __
a Ca ta l u nya

!'ll!!&gt;L\Jl!l

Vi ngul.'l de fora _ _ _

l

:

_l

(l (l

"

~

~-"---~
-j

Uingut.'l de fora
!&gt;egon.'l

any arrJbada

1976 -

1981 __

197 1 -

1975_

1956 -

1970_

1961 -

1965_

1951 -

196e __

19 ~1

-

195 0_

1 931 -

.19~e ._

19 21 -

193 0_ .

l 92 e i

aban!&gt;_

?7~

fJJ

D

En\..er•e n

ti o

C?l!:. a

la

t ' e r.te r. en

·------- ---- --------- -· -..

1

__

_

-----· ···---------------~----------------_______¡

�!

'

CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981

•
Total pob lacio _
t;.,scut. 3
Uingu t.~

_

.-

.-

lt

2f

31

"'

se

"

se

7e

98

-

a Catalunya
d e f o no __

-

.

Vingut-'5 de forll
~ego n5

~"H

arribada
··~:

1976 -

~
~

Entenen cat.a\a

1971- 1975_

ami

-

.

.

- · ~

E

.

1966 No t•e nt.enen

198L_ . _

1

1

-~

1970_

/ ;.¡:

1961- 1965_
d

1951 - 1969_
19 ~1

;~

- 1950 __ .

193 1 -

19-40_ . -

.-

1921 -

1930 _ _

· -. -

-

~

~'l

:s2e 1 ;:,.b&lt;&gt;"5 -

::.,;
¡.....¡.

w
'~"~~ ~ -~:

. · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~

~

._

--

-

-

;;.:'

-

,

--~

1

_, ee

¡¡

~

�~:¡

ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
....

1

1

Vingut.-!5 de for-a
Na.scut..s Munic.

Ei

'16 . 62=

53.38:

i

fora

1

K ~ 3CUl3

al Municlpi
Vlng ut3 do f or a

r:z:g

TOTAL
c...;

,;::.
;-

~·

1-4.-411
18.91:
18.491
16.681
1-4.89:
18.1~:

C.M.B.

.

entre 1976-1981
'

er..re 1971-1975
ontre 1966-1970

entre 1961-1 96 5
cont.re t951-1 96 e
195&amp; i r. b an !l

l

�~-

'·

ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981

1

••

'·

~
-

-

i

1
¡

i
r

l

Vingut~

Na scuts Munic.

c.. .-- ¡.
¡; .:~~; ·;g:¡

S-'.. -&lt;17 :
.,5.53:

i

fora

de fora

cr.tre
el'\tre
entre
entre
entre
19Se i

!"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi
Vlngub ce fora

B P:R CE L01~A

1976-1981
1971-1975

1956- ! 970
1951-1955
1951-1950
ahiin~

�.,

ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI

1981

------------------------------~
-&lt;.

'·

Uingut-5 de fora
Na5CUt5 Munic.

i

rora

Ha s cul5 al Munjclpi
Uing u ls de fDra

18.11:
23.38:
22.78:
113.78:
J, 11.-4s:
['~~i[:M• 7 • 4 g l

11
r

TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
~

¡.;,...

c...:

ent r e
!-.::ntre
ent¡-e
entre

1976--1981

1971-1975
1955-1970
1951-1965
tshL:-e 1951- 1950
lSSff l. &lt;~.l:n:n'la

•

•

�.11~ ~ • ,,[f::'\~

~.:;;;.-

VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981
'·

\

...

Viatge.s Total.s
1. 19:
11. 69l
18.901

2.ea:
3.88:
~

~

~-

l'fo Consta

l'le\.ro

1 1.27:

Tr-en

Bu 3 priv!) t.

18 .~8:

Tren!&gt;po rL

e . 33 :
41.251
-1.28:

Taxl

i n~iv l d

Metro

~ · 2.35:

Tr e n

~

Bu!&gt; pr iv zd.
Tr a n.:.pcrt indf v ld

3.87:

~ 28.871

..,fOO}
:! &lt;:~ placa n

No Con!llll

ED 1 s. ea : ·

dJ:ru 21.06:

Eu ~

A P:: u
No e .:.

Viatge.5 Trebatl

e. s2:
2 B."'!6:
5 .59!

Bu.:.

Ta xi

A Peu
No ·.o!&gt; &amp;e,.pl ac r: n

TOTA L C.M.B.
·'
c...~

'-·

Viatge.s E.studi
1 .es:
6.21:
I!::L.t'_.Q 11 . 6'1:

1. 5 6:
3 .89 :
5.36!

e.e9:
b ?.S-2:
2.63:

Ho Cor,!l t.a

Me t. ro
!3 u.:.

Tren
Bu!&gt; pr1va\.
Tr an5po rL ind1v1d
T!!Xl

A Peu
No

e~

de~ p l ace n

�..·,
VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT

1981

·.&lt;

Viatg e 5 Total5
No

Viatge5 Treball

C cr. ~bs

!"'í td.ro

Ho Con:.\.11

e.?e:

r'lo Ccnsh

!"'e t. ro

g. 61:

:'l e t. ro

!! u~

Bus

Tre.n

Tr en

Tr ~n spcr t

T r ~ n spcrt.

ln di v ld

Taxi

A Pe u
Ko

t&gt; !l

15.611
1. ~51

Bus pr!vat.

p rJvat.

S u !&gt;

lJiatges Est.udi

de~; p t ~ ce n

!7. 5 9:
5.52:

individ

Tll xi
A Pe u

Ho es

ó ~ splacen

U,__..ll.

Bus

Tren

J.·o:
6. 77:

Tr a n~p o rl

6. 11:

Í ~Xl

?us privat

59.75:

A Peu

2. SS:

No "'"

1nd 1 v1d

'

d e ~ pd, ce n
1

!

BA RCELONA

�..
J.,

VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981
'

11

Viatges Totats
[==:J

rz:zzJ
miliiJJJ
~

IJiatges Treba t l

1. 37:

No Cor,.:;t.a

2.10:

5.611

r:et.ro

8.7-4:· Metro

H. 00:

Bu~

TLl.x1

Taxi

A Pe u

2~.56:

A Peu

5.68!

No e!l

Tren

-4.371

Bv~

a:-=-JJ

~ 8 . 77 1

¡ .,~,.1

~. 33:

Cor.:~ta

29.26:
3.611
-&lt;.29:
3B.39:
0.37:

2 . 1" ,

~"W 18.?91
~
"""'3 e . 23:

rio

privat

Tr~~sport.

No

·?! !.

lndlvid

de~pl~ cer,

Viatge.s Est.udi

C=:J

Bu.!&gt;
Tren
Bu.!&gt; privat
Tran~porl

individ

\4

c...;

3.57!

~o Con!lt.a
r:etro
Bu.!&gt;
Tren
Bu!l pr1val
iran!lport. lndivid

e . e7:

TcxJ

A Peu
de:~ptac.en

TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA
c..~

1.59:
1. 91 :
G.6ll
1. 71:
... ·47:

Ho e!l de:.ptac.en

...,

�•

S
de

23

198~

Una jira al serofi
de la recuperació
económica de Catalunja

1-7'
1

Redactor en cap:
ns.Jau mc Masdcu,
, Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres:

JOSEP M. FIGUERAS

Jr:

e Abn . Imatge 1
itntixa nts: 1''-lic¡ucl

algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des
. Ohson. Col.labodeja
fa uns quants anys, tots
)asili Haltasar (llles
els empresaris espanyols són
Hitsc), Xosé Garcia
me 1.\artrolí, Jos(~ F.
conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr.
lució davant una cor:juntura
quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques
se l'arrr·nsas, Uuís
)ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única
rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la
;ls, Enrie Calpcna, desaparició.
•n Monzó, T1sner.
nlla. Uuís F1aquer,
~osa , .Jamne Lorés,
rnat !\!uniesa,Joan
da Molins, Caries
·,es: COVER, Efe.

~A)

na-4

m
.'n ks próximes
en el tema que
. La ncteja que
ems pe! que fa a
.::omplexa mafia
és investigat en
11gcs relacionats
afers que cstan
la invcstigació a
s a les darreres
tan descobrint
;cguretat, algun
H'S de les scves
1

Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per
poder competir en un to d'igualtat amb d'altres
empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives
quotes de mercat.
És precisament en aquest punt que les fires
internacionals de mostres, com la que actualment
se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les
ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a
curt i a mitja termini.
.
:
En el moment present, les fires anomenades
generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys
d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés
d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals
en materia de comer&lt;; nacional i internacional que,
substancialment, es concreten, no ja solament en la
simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al
lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de
trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició
de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona
constitueix un dar exemple del que hem esmentat,
tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat
del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a
trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra
d'aquest any.
Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper
fonamental de les fires generals és el de platafom1a
de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics,
una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix,
com resulta facil de su posar, una enorme quantitat

qiiestió.

• i protecció de , .
·nda de joies i

d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira
de nous apartats, valids per a l 'economía del país i
que, en cena manera, continuln mantenint viva la
flama u~icional i popular que la Fira ha sabut
encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants
decennis d'história.
a nostra Fira, la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús·
tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris
- - - espanyols sobre nous productes, nous
mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en
aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de
la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició,
amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia
dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i
s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador,
sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament
popular a que abans feia referencia.
En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra
vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la
papcreria, deis quals s'espera molt en un futur
immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia
de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ;
·
¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir,
en aquest respecte, que la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita
anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la ,
tccnica i el consum, amb les modernes aportacions '
tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors
representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la
seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon
a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior
d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al
servei de la indústria, el comen; i l'economia del
nostre país.
1

}osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador
dt Úl Fim Internacional dt Mostns.

KATAL NIA

�-----

/l ~rl \~

,·.~ ..

Con demasiada frecuencia uno
tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener
en cuenta que los tiempos cambian
y que las ciencias adelantan que es
una barbaridad. La incapacidad del
arsenal de doctrina acumulado en
el siglo pasado, durante los tiempos
de construcción del mundo nuevo
del Estado-nación, para facilitar la
comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto
en las dificultades que las fuerzas
políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al
proyecto catalanista. En los últimos
cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos:
repensar Cataluña desde estos
cambios exige no tener reparos en
soltar el lastré de los principios que
en su rnomento configuraron la
doctrina del catalanismo político.
De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la
lógica de la sociedad post burguesa
hay que relativizar tanto los mitos
que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con
ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que
vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo.
Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar
y apretar, no facilita a los políticos
el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más
allá de la inercia del poder adminis-

- ..-..

-

pensarse Catalur'la desde las e
marcas, si no hay espacio vital par
que estas estén realmente desp
gadas de Barcelona? ¿Es poslbl
entender este espacio de otra m
nera que como el área de lnfluenci
de una capital poderosa. con esplr
tu abierto y vitalidad social pl~na
En los tiempos futuros Catalur'\
que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona.
tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir,
Y si Barcelona se hunde, si com
xorable la desaparición de Cata! u·
reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden.
dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada
plazo.
.
papel de. segundo na como el que 1
blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una
acumulación constante de una fuerza política que disponga de un
Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad
suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña
plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist
requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a.
Y no es sorprendente nt ofensiv
dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene
lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod
yecto de más largo alcance
Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament
más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl
política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr
marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda
que primero fué mestizo lugar d
ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático.
Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers
profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las
que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1
de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl
o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres
graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par
·se tenía tiempo para leer, discutir y,
a veces, incluso pen~ar.
das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e
Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d
realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e
dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si
más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles:
entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu
cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d
ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó.
La nación catalana está destln
precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una
los últimos meses, desde los diver- otros.
modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos
y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d
sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender
cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a
esta ciudad ha estado siempre e•
visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado.
Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz
Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la
otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s
catalanismo.
tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu
Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par
rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr
cabo esta reflexión y sobre todo
nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R
que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a
principios no
cortaran las af&amp;B a
puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la
la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades.
prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar
se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo.
frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias,
Josep RAMONEO

zas

·La ciudad,
.,

comarcas y la naczon

Se

~------

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35444">
                <text>Barcelona, capital metropolitana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35445">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35446">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35447">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35448">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35449">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35450">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35451">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35452">
                <text>Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35453">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35455">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35456">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35457">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35458">
                <text>Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41382">
                <text>1983-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43769">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35459">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2585" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1395">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf</src>
        <authentication>d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42991">
                    <text>PERHÍ'fANJ!lE
LAJ.'1EN'l'O

POR

QUE HAGA,

NO

ANTES DE EMPEZAR,

SIQUIERA UN

TENER SENTADO EN ESTA MESA

A

E.

AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR

BREVE

VAN

THIJN,

UtJA LECCIÓN

Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA
DROGODEPENDENCIA

ES

ACOSTUMBRADA

CIUDAD

LA

ALGO

A
DE

LO

QUE,

POR

EST~

EXPERIENCIA,

AMSTERDAM Y EN LO

QUE

ES

PIONERA

AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO.
ADEM~S,

AJ.'1STERDAM

DEL
DE

Y

CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE
BARCELONA,

PROVECHOSO PARA TODOS .
GUSTO

MUCHÍSIMO
UNIVERSIDAD
ESTE

FORO

EXPERIENCIA

HE

HUBIERAJ.'10S

PERO,

EN FIN,

ACEPTADO

LA

SACADO

UN

FRUTO

NO HA PODIDO SER
l-~.l\1ABLE

INVITACIÓN

Y,

CON

DE

LA

INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME
Y

HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS

DE BARCELONA ¡

ASPECTOS

DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS

MaS

AN'fE
DE

LA

PROBLEMAS

DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~
AFRONTANDO
PARA

DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS

CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE

POSIBLES
EL

QUE

TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN
EL

QUE

NADIE

NOS PODR~ REPROCHAR EL NO

NUESTRO ESFUERZO.

1

HABER

INVERTIDO

TODO

�ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO,
Y

LA

ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS,
NI R~PIDA NI ~NICA.

SOLUCI6N,
HABLAMOS

DE

DROGAS

Y

NADIE PUEDE ALZARSE

FiJENSE VDS.

SOCIEDAD,

EL CONSUMO

QUE,

O DE LAS

CON

HABITUALMENTE

ACTUACIONES

SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS
CON

UN

DENOMINADOR COMÚN QUE,

DE

LA

MÚLTIPLES

DE FORMA ESCALOFRIANTE A

CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO:

UNA

VECES,

DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA

ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE
FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE
LES

DECil\

CAl-UNO".

QUE

NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA

PODEMOS

CAMINOS,

Y

EHPRENDER

--LO

HEf\10S

HECHO

DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA,

"ÉSTE

ES

EL

YA-- DIVERSOS
NO

ÚNICAMENTE

DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO
CONSIDERAR

LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL

PROBLEMA

ENCARNA.
CON

'TODO

ESTO

IIE

QUERIDO

PREVENIRLES

DE

BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA,
PERO

ESTá

LINEA
CON

QUE

TAMPOCO

QUE NO EXISTE,

CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN

EN

LA

DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N
EL

PROBLEMA

DE LA DROGA.

QUIZáS EN LA

PR~CTICA

DE

POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE

2

ESTA
HA

�ENTRADO
NADIE

EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y
EXTRAQA

COMPUESTO

POR

YA

QUE

MULTITUD

HABLEMOS DE DROGAS

COMO

DE CARAS Y AL QUE HAY

DE
QUE

UN

PRISMA

ANALIZAR

TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO.

3

A

Y

�..

DROGAS Y SOCIEDAD

-

0.-DEFINICION DE DROGA
DE

ACUERDO

CON EL PLAN NACIONAL SOBRE

DEFINICI6N

DE

DROGA,

LA

DE LA OMS:

INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO,

DROGAS,

ADOPTAMOS

Cür·10

QUiMICA

QUE,

"SUSTANCIA

PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE

SUS

FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL
MISMO TIEMPO TOLERANCIA".

ENTENDEMOS,

SIN

EMBARGO,

QUE

ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE

PERSPECTIVl&gt; ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL
ORGáNICO

DE

TOXIC6l\1ANO

LAS SUSTANCIAS,
ÚNICAMENTE

DH1ENSIONES
COJ\10

UNA

COMO UN ENFERMO,

DEL PROBLEMA.
ENFERHEDAD,

LLEVARlA A

DEFINIR

AL

SIN ABARCAR

UNA

U1PACTO
INDIVIDUO

TODAS

LAS

DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE

PUEDE

SER TA REDUCCIONISTA

Y

TAN

POCO

OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE
DELINCUENCIA.

1

�EN CAMBIO,
COMO

SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD

LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD

OTROS,

COMPONENTES

DE

UN

BIENESTAR

SOCIAL.

DEFINIR

OPERATIVAMENTE

ALREDEDOR

DEL

CONCEPTO

M~S

TOMANDO ESTE MARCO COMO

CUAL,

LA

GLOBALIZADOR,
REFERENCIA,

DROGODEPEDENCIA

EN UN CONTEXTO

SON,

Cür-,10

DETERMINADO,

UN
SE

ENTRE
EL

DE

PODEMOS
ESTADO
PRODUCEN

Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL
BIENESTAR SOCIAL.

2

�1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA

EL CONSUMO Y EL TRáFICO

DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL

MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR
LAS

CONSECUENCIAS

QUE

SU TRáFICO ILEGAL

COMPORTA

SOBRE

LAS

PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD.

A

DE

PESAR

QUE

FUNCIONAHIENTO

EL

CONSUMO

NOR~1AL

DE

SUBSTANCIAS

DEL SISTEMA NERVIOSO

QUE

Y

ALTERAN

PRODUCEN

EL

ALGUNA

FORHA

DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO,

A PARTIR DE LOS AÑOS

60-70

CON

Y

LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL

INTERNACIONAL

DE

A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE

LA

HEROÍNA,

EL

CANABIS Y MáS TARDE,

COCAlNA,

EL

FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA

CAMBIADO TOTAL!'1ENTE.

POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO
~:IáS

POTENTES

FUERTES,

TANTO,

GENERAN FORMAS

DE

ADICCIÓN

Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR,

SE

HA EXTEND I DO

BENEFICIOS
INCENTIVA
DEL

POR

MaS

DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO.

POR OTRO,
ILEGAL

Y,

INTERNACIONALHENTE,

PRODUCE

EL TRáFICO
ALTÍSIHOS

A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO
LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE.

TRáFICO

LOS

ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR

DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN.

3

QUE

DERIVADOS
PARTE

DEL

�POR TANTO,
ENTENDER

LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS,
ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO,

EFECTOS

DE

COHPORTAN,
POSIBLE,
POR

HARGINACI ÓN

SOCIAL,

INDIVIDUAL

Y

SE DEBEN

EVITAR

LOS

COLECTIVA

QUE

AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE,

SI

ES

ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O

LO

MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS

EFECTOS

POSIBLES

SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL.

EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS
LA

POSIBLES,
QUE

ALEJAN

CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y
A LA POBLl\CIÓN Y,

EN ESPECIAL A

LA

SOCIALES

JUVENTUD,

DEL

CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS.

EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS,
CONSTATAMOS

EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O,

NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES
DESDE

LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO.

ACTUAL

MARCO

PENAL ,

CUERPOS DE SEGURIDAD ,

A NUESTRO NIVEL

DE LA

IMPLICAODS,

LOCAL Y EN

ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS
CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS

EL
LOS

EFECTOS

AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS:
TIRONES,
TAHBIÉN

ROBOS

DE COCHES,

MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .••

A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES

Y

(ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ).

4

Y

JUVENILES

�LA

ACTUACibN

CONTRA

LAS

DROGAS

QUE

GENERAN

DEPENDENCIA

Y

MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL
SE

CONTEMPLA

LOGRAR

SU

ERRADICACIÓN

IMPLANTADA
PUEDE

COMO PERMANENTE,

DESDE

LOGRAR

PERO

CON EXTREMAS
QUE,

DIFICULTADES

ADECUADAMENTE

LAS ADMINISTRACIONES Y

DESDE

PARA

DISEÑADA

LA

Y

CIUDADANÍA,

LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO

A

NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO
CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL
ABANDONO

DE

LA

DROGADICCibN

Y

EXISTE

TAMBIÉN

UNA

MAYOR

UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS

DROGAS

COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO.

EXISTE
CON

YA

EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA,

ASISTENCIA
DEPENDENCIA"
CATALUNYA,

MATERIA

EN

DE

LA LEY DE

SUBSTANCIAS

QUE

"PREVENCibN

Y

GENERAR

PUEDAN

Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE
LA

ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS

AYUNTAMIENTOS,

Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES
•
Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES
áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y
REINSERCibN.

LA

COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA

OBLIGAN

A

ESTAR

ATENTOS

A

LA

EVOLUCibN

PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS
FRENTE.

5

DEL

LA

PROBLET-1A

~-iEDIOS

DROGA
Y

A

PARA HACERLE

�A

PARTIR

DE LOS A~OS SETENTA,

INCREMENTO
PARTE
COMO

SOSTENIDO

BARCELONA SE HA ENFRENTADO A

DEL USO DE HEROiNA Y

COCAiNA,

TANTO

DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL
POR

LA

DEL

~REA METROPOLITANA (SE

ESTIMAN

AÑO

UN
POR

1987)

UNAS

CIFRAS

A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA

CIERTA

SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA.

ESTABILIZACIÓN,

LOS

AÑOS

80

HAN

INCORPORADO

UNA

NUEVA

ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS
SIDA

(CASI

EL

50%

DE

LOS

AFECTADOS

POR

EL

SIDA

Y
DEL

TIENEN

ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA).

EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN,
20/85

DE

LA

GENERALITAT

Y EN PARTICULAR DE LA LEY

SOBRE MEDIDAS

PARA

LA

PREVENCIÓN

Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO

DE

SUSTANCIAS

QUE

DIFERENTES

LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE

GENERAN DEPENDENCIA,

DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS.

6

Y

ACCIONES

BARCELONA

HA

ESTABLECIDO

CONVIENE REVISAR Y PONER

AL

�2.- INDICADORE S

DE

LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO

DE

LAS

DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA

l.

INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE

DROGAS

INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE

NO

GARBIVENT,

SANTS,

SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA.

AÑOS

INICIO TRATAMIENTO

VISITAS SEGUIMIENTO

1984

l. 010

5.924

1985

l. 070

9.200

1986

962

10.415

1987

725

1 1.7 11

2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS.
SON

DATOS

ESTIMADOS

DEL

INSTITUTO

ANATÓt-1ICO

FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL

INSTITUTO

NACIONAL

DE

SOBREDOSIS

A PARTIR DE LOS

TOXICOLOGIA.
AQUELLAS

QUE

SE

HAN

REGISTROS

CONSIDERADO

IMPLICAN

UNA

DE

MUERTES

LAS

POR

SIGUIENTES

CONDICIONES:

l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA
POR

DROGAS

Y

EL

CADáVER

PRESENTABA

SOBREDOSIS.

7

SIGNOS

DE

MUERTE

POR

�2.
QUE

EL

M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA

LA

MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA

TOXICOLOGIA ,
ANALiTICA

ERA

POSITIVA.
AÑO

NÚM. MUERTES

19 7 8
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
198 7

3.

CASOS

DETECTADOS

2

o
2

7
7
22
30
48
42
55

DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S

POR

VIA

ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL.
SEMESTRES

NÚM CASOS

o

1983 .1
1983 .2
1984 .1
1984 .2
1985 .1
1985 .2
1986 .1
1986 .2
1987 .1
1987 .2

1
1
4
3
5
21
29
38
40

TOTAL

14 2

LOS

142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS

QUE

SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA

EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA.

8

DETECTADOS,

LO

ENFERMEDAD

�AL

EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE

INCREMENTO

PARTE

ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N,

DEL
E

f\

INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA.

4.

DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA

LA

SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA.
AÑO

NUM. DILIGENCIAS

1984

756

1985

867

1986

957

3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO

COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL.

SEGURIDAD CIUDADANA
BARCELONA

COMO

CIUDAD

INDUSTRIAL

PRESENTA

UNA

TASA

DE

DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS,
LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES,

PERO QUE ES

Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA".

9

�* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',:
- ACTITUD DE IHIBICI6N.
- CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA.
- DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL.
- TENDENCIAS DE AUTODEFENSA.

*

LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS .

* COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA:
- DROGA.
- PARO.
- MARGINACI6N SOCIAL.

D

ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y
PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA:
POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL
AUMENTO

DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE

ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS,

ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS

SOBRE LAS CAUSAS.

lO

QUE

�INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA

- UN

12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE

HABER

VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987.

- EL

iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA

DE

UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL

ESPONTáNEO

25,39%

- EL

ROBO

FRECUENTE

DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO
REPRESENTANDO

POR si SOLO

CASI UNA

TERCERA

MAS
PARTE

DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67%

- LOS
PARTIR

ACTOS

CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO

DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66%

EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION

CUANDO

A

HABLAMOS

AÑOS

%

1984
1985
1986
19R7

29,1
25,5
26,2
25,4

(SUGERIDA)

DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS

- VIVENCIAS

SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __

/

ll

�UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS
LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS

DROGADICTOS .

1

ESTA

PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA

TERCERA

PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA.

DE LAS
EVOLUCION
M.AS PREOCUPAN.

DOS

CUESTIONES

QUE

CUESTIONES

1984

1985

1986

1987

DROGADICTOS

24.4

22.7

31.5

33.9

ROBO,ATRACO,AGRESION

42.2

40.9

36.2

33.1

IR AL PARO

35.7

29.1

25.4

25.1

AUMENTO COSTE DE VIDA

21.3

19.0

17.8

21.9

CONTM1INACIO CIUDAD

12. 5

17.8

15.2

17.4

ASISTENCIA MEDICA

12.4

13.4

13.1

16.5

ATENTADO TERRORISTA

13.0

13.4

25.0

15.0

ACCIDENTE CIRCULACION

12.7

13.1

11.4

12.9

7.3

8.9

8.7

11.8

LOC.PUBLICO

9.0

10.0

6.5

5.4

ESTAFA COMPRAS

2. 7

3.3

2.6

4.5

ALIMENTOS MAL ESTADO
INCENDIO O ACC.

LOS

ROBOS,

ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA:

~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES

DESCENSO

UN

SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE

ESTE AÑO)
12

�EL

DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO

MENOS:

FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL.
EN CAMBIO,

TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA

M~DICA,

J

LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE
LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA
MÉDICl'•.
Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE.

-SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN:
EL

CONSUHO

DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL

AUMENTO

DE

LA

DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA
DE 8.4)

DE

TODAS FORMAS,

LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE

DELINCUENCIA

OSCILA

ESTRUCTURALES

DE

ENTRE

LA

COMPRENSioN

LA PROBLEMáTICA

DE

(POR EJEMPLO:

LAS
EL PARO

LA

RAICES
Y

LA

SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA
ESCALA

DE

INSEGURIDAD,
POCA

1

A
QUE

SEVERIDAD

9) Y LA DENUNCIA,

Y

LA

ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y

LA

DE LAS PENAS,

MáS PROPIA DEL

RECIBEN PUNTUACIONES

MIEDO

DE

8.40

Y

7.11).
ANEXO:

INTERVENCIONES,

DETENCIONES

ENERO-JUNIO 198 8

13

EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y

�4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE
- ATENCI6N

CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL

PROBLEMA

- PLANTEARNOS

PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO.
UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL

- CREACI6N

POR

TRABA,10

DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE

DE

ACUERDO

GRUPO

BARCELONA

DE
CON

PARTICIPACI6N DE:
TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS.
COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL.
FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD.
LAS

DEFINE

LÍNEAS

DIRECTRICES

DEL

PLAN

MUNICIPAL

DE

ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~

------·----

, .. . -

---

-

~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE
CAMPO

DESDE EL AYUNTlu"liENTO,

DESDE EL RESTO DE ADT'&gt;li NISTRACIONES

PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA
CIUDADANA,
DE

TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO

LAS LÍNEAS B~SIC AS DE

ASISTENCIA

Y

INTERVENCI6N,

REINS ERCI6N

DENTRO

DE

PREVENCI6N,
UN

DISEÑO

OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS,
ALCANCE

DEL

CIUDADANO

A

TRAVES

AC CESI BLE .

14

DE

UNA

DISUASI6N,

UNITARI O

CON

Y PONERLAS AL

FORHACI6N

CLARA

Y

�CREEMOS

QUE

EL

HECHO DE THASCENDER

AL

~MBITO

CIUDAD

PLANTEAMIENTO

GLOBAL

QUE

MUNICIPAL

INTERVENCIONES
CUALITATIVO
OBJETIVO:

Y QUE ESTO

a!-1BITO
SE

CONSTITUYE

FACILITARá

LA CONSECUCIÓN

REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE,

INCIDENCIA NEGATIVA,

ESTRICTAMENTE

REALICE

VAYA l'-1aS ALL~ DE LA

PARCIALIZADAS,

QUE
LA

DEL

UN

DESDE

UN

SUHA

DE

SIMPLE

IMPORTANTE
DE

NUESTRO

SALTO
ÚLTIMO

LA DESAPARICIÓN DE

LA

INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO

DE DROGAS.

5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS
LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO:

A.- LAS

PERSONAS

DROGODEPENDIENTES

Y

SU

ENTORNO

FAHILIAR

Y

INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO.

B.-LA

SOCIEDAD/LOS

BIENESTJ'.. R

A.

CIUDADANOS

QUE

VEN DISMINUIR

CAUSA DE LAS ACTITUDES Y

LOS

SU

COTA

COMPORTAMIENTOS

DE
QUE

ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES.

SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES:
1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y

HáBITOS

SALUDABLES

AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL

NIVEL DE PREVENCioN.

15

MáXIMO

�2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO
PARA

CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA,

FA!'-1ILIAR

LA REHABILITACIÓN I

LA

REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE.
3 -GARANTIZAR EL ACCESO,

CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL

A

PRáCTICAS

HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA

ADICCIÓN,

A

FIN

DE

QUE EL HáBITO

ADICTIVO NO

LOS

MARGINE

TODAVÍA HáS.
4

- REPRESIÓN

DEL TRáFICO,

SU l•1ERCADO ASOCIADO Y

LOS

DELITOS

VINCULADOS.
ESTOS

CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS

ACTUACIONES

DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES
DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO.

ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO
DEBE TENER COMO OBJETIVO:
- LA

PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS

MáS

ALTAS DE BIENESTAR.
- LA

DISMINUCioN

DE

LA DELINCUENCIA DERIVADA

DEL

TRáFICO

DE

DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS.
- LA

MODIFICACIÓN

CIUDADANOS

HACIA

DE

LA

PERCEPCioN Y DE

EL PROBLEMA,

LA

ACTITUD

FUENTE DE ANGUSTIA

SOCIALES.

16

Y

DE

LOS

TENSIONES

�PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY
LA

H1PORTANTE

PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES

DEL

CUERPO

SOCIAL,

INCORPORACIÓN

SE

EFECTIVA

DEBEN TRAZAR
DE MEDIOS DE

LINEAS

QUE

PERMITAN

COMUNICACIÓN,

LA

SINDICATOS ,

GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC.

ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION
- LA

POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES

DE

TIPO

ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS

PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO.

- EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR,
PROBLEMAS

DE TIPO ORGáNICO,

PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS

PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL

DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS.

- EL

ABORDAJE

ESPECIFICO

DE

LA

DROGODEPENDECIA

COMO

UNA

ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS.

- EL

TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO

DE DROGAS,

ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y

SIDA.

17

EL

�- LAS

COMUNIDADES

OBJETIVOS

TERAP~UTICAS

FUNDAMENTALES

LA

QUE

TIENEN

REEDUCACI6N

COMO

PARA

UNO

DE

MODOS

DE

SUS
VIDA

SOCIALMENTE ACEPTADOS.

ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO

. ----------~-------

LAS

ACTIVIDADES

DE

CARáCTER

DELICTIVO

ASOCIADAS

A

LA

DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS.

- EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL
CODIGO PENAL.

- LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA
PAGAR LA DROGA.

ES

PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N

VECES

ASOCIADAS,

A

DROGA-DELINCUENCIA,

MENUDO PORQUE OBDECEN

A

UNAS

MUCHAS

CONDICIONES

PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES.

EL

PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL

EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL,
LA

SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS

GARANTIZADOS.

18

DDESARROLLO
QUE PREVE
DEBIDAMENTE

�EL

PLAN

MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA

EN

LOS

SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES:
\.~·

---

"----/

'

·\_/

1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES.
_;

-

-------

- INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA
RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS.

- ARTICULACIÓN

DE

LOS

TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR

DE

UNA

LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE
OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL.

- SECTORIZACI6N
ADSCRIPCIÓN
SECTOR

A

TERRITORIAL
CADA

DE

LA

ASISTENCIA

DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE

GEOGR~FICO Y POBLACIONAL,

A

LA

UN

CIUDAD:

DETERMINADO

RESPETANDO EN TODO MOMENTO

LA

ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO.

- UNIDAD

DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y

DE

REINSERCIÓN DE LA CIUDAD.

- COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE

LAS

ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD.

- INTEGRACIÓN
TRATAMIENTO

PROGRESIVA
DE

LAS

DE

LOS RECURSOS ESPECÍFICOS

DROGODEPENDENCIAS EN

SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES.

19

LAS

REDES

PARA

EL

GENERALES

�[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_.

,--· ------"

- CON

EL

DEPARTAMENTO

DE

SANIDAD I

SEGURIDAD

SOCIAL

DE

LA

BAS¡NDOSE

EN

GENERALITAT DE CATALUNYA.
- CON LA DIPUTACIÓN.
- CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO.

e

3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN.

- ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS,
CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA.

- IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS.

6.- NUEVAS ACTUACIONES
1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION
EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN
LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO.

EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS
DE REACOMODACIÓN,
LA

INCITACIÓN

PRESIONES

AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS,

AL

DE GRUPO,

CONSUMO

COMO

MEDIDA

DE

CRECIMIENTO,

LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN

20

LAS
POR

�PARTE

DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA,

DUDA

RELACIONADOS

DROGODEPENDIENTES.
MERCADO

QUE

COMPLETO

CON

LA

AÑADAHOS

PRODUCE

LA

APARICIÓN
PRESIÓN DE

GRANDES BENEFICIOS,

ESTáN SIN

DE
LA

CONDUCTAS

OFERTA,

Y TENDRáN

UN

Im

UN

CUADRO

DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR &lt;~ARA MODIFICARLOS)

LA

PREVENCIÓN.

HEMOS

APUNTADO

ASOCIACIONES

ANTES LA NECESIDAD DE LA

DE

VECINOS

Y ENTIDADES,

PARTICIPACIÓN
ASi COMO LOS

DE

LAS

GRUPOS

DE

VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN.

DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y

AL

~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS

DE COMUNICACIÓN.
ES

EVIDENTE

QUE,

DROGODEPENNDECIAS

EN

EL MOMENTO ACTUAL,

EL

ABORDAJE

EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL

DE VISTA DE LA SEGURI DAD,

NO PUEDE SER

DE

LAS
PUNTO

ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA

RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN.
ANEXO
(DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l
/ PREVENCION DE LA DELINCUENCIA)

21

j

�2 .- ASISTENCIA

DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN
-------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION.
A

,.--------

LAS

PERSONAS

COMISIÓN

DE

DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS,

IMPULSADAS

A

LA

DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS

EN

AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y

CONTAGIOSAS

A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN,
REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR
SOCIAL.

ASi

PUES,

ES

NECESARIO

EL

ESTABLECIMIENTO DE

UNA

SERIE

RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y
BIENESTAR

BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN

COMO

DE
DEL

SIMULTaNEAMENTE

CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL.

PROGRAMAS

DE

MANTEN IMIENTO CON METADONA

SUBSTITUTORIOS,
LA

COMISIÓN

SANrrARIAS
ASi

COMO

DE

O CON OTROS

PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN
DELITOS.

Y

EL

CONTROL

DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS

DE

LAS

SUSTANCIAS

REPERCU'riRáN

(CAMBIO DE JERINGAS 1
POSITIVAt·1ENTEI

UTILIZACIÓN

DE

CONDIC IONES

ESTUPEFACIENTES

LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA

CONTACTAD,Z\

PRODUCTOS

POBLACIÓN

LEJIA 1

ETC.

1 )

TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE

LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL
SOCIAL.

22

BIENESTAR

�EL

ESTABLECIMIENTO

DE

UNA

TERAP~UTICA

RELACI6N

PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá,
PROCESO

POSITIVO

TRATAMIENTOS

QUE

CON

LLEVE

A

OBJETIVOS

ENTRE

POR OTRO LADO,

MUCHOS

DE

AHBICIOSOS,

ELLOS
QUE

ESTOS

GENERAR UN
A

EMPRENDER

INCLUYAN

LA

REINSERCIÓ N SOCIAL.

ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS
SEGÚN
EL

DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS,

50%

DE

NUESTRA

CIUDAD

PACIENTES
DATOS
AUNQUE

LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL

TOXICÓMANOS

FIABLES
SÍ

ENTRE

SOBRE

PODEMOS

LOS

ANOS

1983

- 1987

POR VIA ENDOVENOSA.
LA PROPORCIÓN

DE

VIH

NO

PRáCTICAMETE
DETECTADOS

EN

CORRESPONDEN

A

TENEMOS

TOXICÓMANOS

ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO

TODAVIA

AFECTADOS,
UN

FUERTE

INCREHENTO.

ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S
DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.:
- INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS
A DOS COLECTIVOS CONCRETOS:

*

PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS:

MEDIDAS PROFILáCTICAS Y

HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD.

23

DDE

�* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES
SE

QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N

DETECTE

INFORHACIÓN

CON

UNA

FINALIDAD DISUASIVA,

A

LA

TOXICOMANiA:

DE LOS

RIESGOS

QUE

COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA.

- GARANTIZAR
AFECTADA,

LA

ASISTENCIA

INDUCitNDOLA,

SOCIOSANITARIA

EN TODO CASO,

PARA

LA

POBLACIÓN

A ADOPTAR LAS

PR~CTICAS

HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES.

INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE
DE

LAS

DROGODEPENDENCIAS

EN LAS REDES

GENERALES

SANITARIA

y

ASISTENCIAL

-SE

DEBE

HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO

PROSTITUCIÓN-DROGA-

SIDA.
EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS,
DEL

SIDA

A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR

LA TRANSMISIÓN
LA

PROSTITUCIÓN

TOXICÓMANA SEROPOSITIVA.

3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS

--·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS"

- NO RDr&lt;1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO.

24

�- CONTINUAR

LOS

SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO

YA

HA

NUEVO

AL

ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL.

- CUANDO

SALE

- VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE

PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA.

- PONER

EN

REALIZACIÓN

ENTREDICHO

EL

DDESARROLLO

DEL

SISTEMA

PENAL

DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA

EN

LA CáRCEL.

- ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS.

DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987.

HEROÍNA

40% DE LOS INGRESADOS

PS ICOFáRMi'\COS

28%

11

"

COCAÍNA

22%

11

"

CANNABIS

31%

"

11

CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS.

25

�DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987

ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS

HEROlNA

CáRCEL DE GERONA 27%
CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57%

PSICOFáRHACOS

CáRCEL DE GERONA 5%
CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50%

COCAÍ~A

CáRCEL DE LERIDA II

6%

CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40%

7.- EL TERRITORIO
EFECTOS

DE

LA

DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS

DELICTIVOS

QUE

LA

ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO.

-

C I UT Nr VELLA DE BARCELONA.
.........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _.

_

............_.,...

.

f\

\~-¡--y;,¡ -ro

·f')

EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS
DESDE DOS PERSPECTIVAS:

- LA

DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO,

MINIMIZAR

LOS

EFECTOS QUE SUFREN ~L,

SOCIAL.

26

SU FAMILIA Y

A FIN
EL

DE

ENTORNO

�- LA

OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE
f\

DROGA

Y

POR

EL

CIRCUITO

DE

OBJETOS

ROBADOS

COMO

LA

DELITOS

CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO.
EN

AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS

NIVELES

DE

PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL
CONSENSO POLÍTICO.

EL
DEL

TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA
POSTERIOR

INQUIETUDES,

PLAN

PERO

MUNICIPAL

DE

ACTUACIÓN,

ESPECIAL

EN

TODO LO

EN

ELABORACI6N
ESTAS

RECOGE

QUE

CONCIERNE

AL

EJEMPLO

EL

ELEHENTO HUMANO.

EN

EL CASO DEL "TERRITORIO"

QUISIÉRAMOS PONER COMO

DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

- CENTRO

HISTÓRICO

DE

LA CIUDAD - CENTRO DE

ACTIVIDAD

URBANA

HASTA 1850.

- DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE

DEGRADACIÓN,

CON

UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA
POBLACIÓN

MUY ENVEJECIDA

( UN 23%

DE 65 AÑOS).

27

DE LA

POBLACIÓN TIENE

M~S

�- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA,
RUINA,

LA

ALGUNOS

CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE

MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100

DE

ELLOS

MEDIO

DESHABITADOS.

EXISTENCIA

DE

AÑOS,
PATIOS

INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES.
URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS.

- ESTRUCTURA
UNA

INFRAESTRUCTURA

URBANA

DE

DIFiCIL

CONSERVACI6N

CON
Y

MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE.

EL

- EN

TERRENO

DIFERENCIAR
PEQUEÑOS

DOS

DISTRITO

LA

ACTIVIDAD

REALIDADES:

COMERCIOS,

CARACTERIZADA
ECON6rHCA

DE

Y

POR

FORMAL,

UN
UNA.

LA

LAS
DEL

PROFUNDO

ECON6MICA

ZONAS DE
INTERIOR

ES

GRAN

NECESARIO

ACTIVIDAD

DE

LA

TRAMA

DECAIMIENTO

DE

LA

CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS

EN

URBANA

ACTIVIDAD
PARTES

DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE

DEL
VACiO

ECON6MICO CASI TOTAL .

EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR
AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL,
OCUPA
LA

EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE

ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA,

DIFICULTAD

LA

DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA

QUE PROVOCA
DOTACI6N

DE

SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA.

ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES
SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES.

28

ILEGALES

�TODOS

ESTOS

"INSEGURA"

FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO

DE

ZONA

DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES

DELITOS.

•rAMBIÉN

ES

L.Z\

SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES

LO

QUE

HA

HECHO

NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA
INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES:

-VOLUMEN

ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE

DE MASA CRÍTICA.

-EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO.
-DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES

SOCIALES

QUE H:TERVENGAN.

A

FIN

DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES,

SE PROPONEN UNA

SERIE

DE

PARA AGILIZAR LA GESTI6N

DE

ACTUACIONES.

- POLITICAS,

DE

DESCENTRALIZACI6N

CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE

PARTICIPACI6N,

~

CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE.

- ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA

SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA

REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA.

29

�LAS

INTERVENCIONES

ECONOt.IJIA

MIXTA

REVESTIRáN

SIN

PREVISTAS
SOBRE

DUDA

LA

A

TRAVÉS

DE

INFRAESTRUCTURA

UNA MAGNITUD SUFICIENTE

ESTA
Y

SOCIEDAD
LA

PARA

DE

VIVIENDA
PR0!10VER

SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL

Y

DISTRITO

Y SUS Hl1BITANTES.

AL

MIS!'&gt;10

TIEHPO

ACTUACIONES
COHO

DE

SE DEBERá HACER CONFLUIR EL

CONJUNTO

DE

MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR

SEGURIDAD

SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA

LAS

SOCIAL,
HACER

DE

Y

SU

ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE.
CUANDO

SE

ABORDAJE,

Itz\BLA

DE LOS EFECTOS SOBRE UN

SIGUIENDO

TERRITORIO

DE

EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE

MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE
SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD
DE

CIUTAT VELLA,

SEGURIDAD

EL CUAL,

SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO

DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS

DE
LOS

ACTORES:
JUSTICIA.
FISCALÍA.
AA.VV. DE VECINOS.
AA.VV. DE COMERCIANTES.
ADMINISTRACIONES.
FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA
NACIONAL.

30

�•

8.- PROCESO JUDICIAL
COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE

- ACTUACI6N

DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS.
- INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL.
- ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE.
- TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA.
ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL.
ACTUACI6N JUDICIAL.
- HACER

QUE

LA

DECISIÓN

JUDICIAL

- SENTENCIA,

SEA

DECISIÓN

SOCIAL.
DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA.
- INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA
PARA

LOS

DROGADICTOS

QUE COMETAN DELITOS

MENORES.

C~RCEL

EVIATR

INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN

EL
LAS

PRISIONES DE JÓVENES.
- (!UE

LA

CONDENA

SE

PUEDA

TERAPÉUTICAS.

31

TAMBIÉN

CUHPLIR

EN

GRANJAS

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35610">
                <text>Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35611">
                <text>Drogoaddicció</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35612">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35613">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35614">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35615">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35617">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35618">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35619">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35620">
                <text>Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41394">
                <text>1988-08-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43781">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35621">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
