1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/899/0000000669.pdf
be743f6806bceb219833bbcab3da4936
PDF Text
Text
Intervenció de Pasqual Maragall sobre:
La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en
les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica.
26/04/2007 | Navata (Girona)
1. L’associació entre el territori i el saber
Ens la juguem amb el coneixement.
L’associació entre el territori i el saber marca la
diferència entre un país que va a remolc, i un país que
esdevé motor del seu desenvolupament.
El coneixement és la força motriu de la innovació.
I a través de les ciències de la vida, la innovació es
tradueix en competitivitat empresarial i cohesió
social, alhora.
2. Una voluntat política: convertir Catalunya en una de
les regions biomèdiques d’Europa
Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat,
vaig expressar la voluntat de convertir Catalunya en
una de les regions biomèdiques d’Europa.
Teníem una llarga tradició mèdica i un sistema
nacional de salut a l’avantguarda.
A més, comptàvem amb una indústria química i
farmacèutica capdavantera a Espanya.
[A Catalunya, es realitza aproximadament un 60% de la
producció farmacèutica espanyola]
Ja existien nombrosos grups de recerca biomèdica a
universitats i centres d’investigació com el CSIC,
hospitals i empreses.
1
� I a més s’havia començat a realitzar un important esforç
inversor
en
infrastructures
científiques
i
tecnològiques. Exemples: el Consorci amb l’Estat per la
construcció
del
Sincrotró;
el
Centre
de
Supercomputació Marenostrum (IBM-UPC).
Ens podíem proposar col·lectivament projectes
ambicions que abans no estaven al nostre abast.
i
Al mateix temps, la creació de l’Aliança Biomèdica de
Barcelona –avui Aliança Biomèdica de les
Universitats trencava la dinàmica arcaica d’atomitzar els
grups de recerca a través de xarxes locals.
Amb l’Aliança Biomèdica, les Universitats donaven un
primer avís a les administracions, que finalment es
pogué compassar per desenvolupar una política
coherent.
3. La Bioregió
La presentació de la Bioregió el mes de novembre de
2004 i la seva constitució formal el mes de febrer de
2006, ens varen permetre corregir la tendència cap a
l’atomització excessiva de les institucions.
A través de la Bioregió, s’aprofundia en la triple hèlix
que formen les universitats –i els hospitals universitaris-,
les administracions i les empreses.
I a través d’aquesta triple hèlix, sobria el camí per
convertir Catalunya en el
centre biomèdic i
biotecnològic del sud d’Europa.
En relació a l’Aliança Biomèdica, el projecte adquiria una
nova dimensió territorial i es situava al centre de
l’acció de la Generalitat.
2
� A més, a la dimensió biomèdica, s’hi afegia la
biotecnològica per incorporar-hi l’agroindústria.
Havia arribat el moment de donar un pas endavant
definitiu cap una investigació “científicament
rigorosa”, “competitiva” i “socialment útil”.
4. La Bioregió, un model de desenvolupament
Avui, la Bioregió compta amb els actius necessaris per
esdevenir un model de desenvolupament.
L’experiència dels Estats Units, el Canadà i altres
regions europees, ens ensenya que la Bioregió reuneix
els tres elements clau d’una estratègia guanyadora:
o La millora del nostre capital humà i tecnològic;
o L’impuls d’empreses biotecnològiques;
o I la creació d’un marc institucional per incentivar
de forma sostenible la generació de sinèrgies entre
els actors públics i privats, a través de nous
processos de transferència de coneixement i
tecnologia.
5. L’aposta inversora del sector públic: una aposta
sostinguda i ambiciosa
En els pilars de la bioregió, Catalunya hi ha aportat la
creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
al costat de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu
Fabra, que acull:
o El Centre de Medicina Regenerativa co-dirigit pel
professor Izpisúa;
o El Centre de Regulació Genómica del Dr. Beato;
3
�o I l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Dr.
Jordi Camí.
El Parc, a més, s’afegeix a l’Institut de Recerca
Biomèdica de Barcelona dels Drs. Guinovart i
Massagué, que està vinculat a la Universitat de
Barcelona a través del Parc Científic de Barcelona.
Al Campus Vall d’Hebron de l’Autònoma.
I a l’IDIBAPS [Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i
Sunyer]-Hospital Clínic.
Més recentment, tenim la bona notícia del Projecte
Biopol = conveni per a la creació del Parc Científic de la
Salut de L’Hospitalet.
Aquest Parc constituirà un entorn de creació de noves
empreses de base tecnològica i alhora la recerca
d’excel·lència, al voltant de l’Institut d’Investigacions
Biomèdiques de Bellvitge.
[Hospital Universitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona i
Institut Català d’Oncologia]
6. El sector empresarial i l’associació CataloniaBio3
Conec l’esforç de Biocat per aglutinar tots els agents del
sector biomèdic i biotecnològic. No podem oposar la
recerca i el desenvolupament, a la innovació.
Catalunya
ja
compta
amb
50
empreses
biotecnològiques. La meitat creades els últims 5 anys.
La presentació de l’associació CataloniaBio3 el mes de
març de l’any passat per cohesionar-les, és una
excel·lent notícia.
4
� És una mostra més del potencial econòmic d’una
recerca competitiva.
7. Cap a una nova tensió positiva sector públic-sector
privat, per una Catalunya “estructuralment” innovadora
Hem de sumar esforços per posicionar el nostre país
en el panorama internacional. I l’establiment de fórmules
de col·laboració orientades a l’assoliment d’objectius és
fonamental.
Sense anar més lluny, la que s’ha establert entre la
Generalitat i l’ajuntament de Sant Cugat per acollir la
seu de l’Institut Europeu de Tecnologia.
[Esdevindrà el centre de referència per a les polítiques
d’innovació de la Comissió Europea]
I també la futura Oficina Europea de la Iniciativa de
Medicaments Innovadors.
[Manel Balcells, President del Comitè Executiu de la BioRegió,
ha manifestat que la considera prioritària. A la web de la UE, es
descriu la Oficina com un “símbol de l’Espai Europeu Integrat
d’Innovació, Recerca i Formació”]
Espero que la candidatura presentada per les
administracions, el Parc de Recerca Biomèdica i
Farmaindústria prosperi.
8. La Bioregió ens corresponsabilitza amb el model
europeu de progrés
Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions
en R+D, Europa es troba en una situació d’estancament.
5
� En canvi, la Xina creix de forma imparable, esdevenint
un gran competidor: aquest any mateix es convertirà en
el segon país del món en inversió de capitals en
investigació.
I la Índia no li va massa al darrere en sectors com la
química i la informàtica.
Aquests països ja no només atrauen la producció, sinó
també la inversió en competitivitat.
No em cansaré de dir que l’educació i el coneixement
han de ser la nostra principal prioritat.
A la Xina i a la Índia s’està creant una nova elit
intel·lectual de científics i tecnòlegs, però importants
capes de la societat encara viuen en la pobresa i el
sub-desenvolupament.
En canvi, aquí tenim serveis públics cada vegada més
extesos i de qualitat.
El repte científic i tecnològic és clau per l’economia,
però també pel benestar.
Els avenços en biotecnologia s’associen a millores de
la qualitat de vida i de la salut de les persones.
Actualment la funció investigadora és un imperatiu
ètic de les nacions que aspiren a estar a l’avantguarda
del desenvolupament humà dels ciutadans.
Un dels actius principals del Sistema Català de Salut és
que la recerca en salut s’imbrica a la xarxa sanitària.
El nostre sistema de salut està desenvolupant un model
d’innovació basat en un dispositiu d’investigació
científica, desenvolupament tecnològic i innovació
que fomenta el tarannà investigador.
6
� La nostra xarxa d’hospitals inclou els 6 de major
producció científica d’Espanya.
Com reiterava el mateix Dr. Izpisúa fa 15 dies en una
conferència al Tribuna Barcelona, aquest és el valor
afegit més important que tenim.
I ho és per la qualitat de l’assistència sanitària que
se’n deriva i per les possibilitats de formació dels
professionals de la salut que ofereix.
9. L’Euroregió i el L’EuroBioCluster del Sud d’Europa
Avui Catalunya no només destina una part cada vegada
més important dels seus recursos i de la seva
intel·ligència a la ciència i la tecnologia, sinó que a
més ho fa nucleant una euroregió.
Una Euroregió Universitària i Científica.
Al mateix temps, l’Euroregió ens permet ser un actor
rellevant en una dinàmica supraregional de creixement
científic i tecnològic: l’EuroBioCluster del Sud
d’Europa, en la línia que uneix BCN-Lió-Heidelberg.
El BioCat i el Biopole de Tolouse hi tindran un paper
determinant, com fa per exemple la Medicon Valley de
Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion, on hi
participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60
universitats i unes 870 empreses.
[Encara que sigui anecdòtic, fins i tot disposen d’unes “yellow
pages” per localitzar els més de 3.000 grans actors que hi
participen]
Què ens ofereix l’EuroBioCluster?
o “Base científica”: establir plataformes comunes de
recerca per competir.
7
�o Massa crítica per afrontar la “biocomercialització”:
per exemple, facilitar l’accés de les grans
farmacèutiques, a les PYMEs biotech.
o Un esforç per incrementar el finançament: fons de
co-inversió europeus; enfortir la xarxa de business
angels.
Nosaltres encara no ens podem comparar als clusters
del nord, però a la globalització, el que no va adaptant
el seu coneixement, la seva tecnologia i la seva gama
de productes i serveis està perdut.
I l’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una mostra que
sabem adaptar-nos, tant en l’economia com en la
política.
Que som capaços de mirar lluny i d’actuar aprop.
L’Euroregió és un primer pas esperançador per alinear
idees, projectes i institucions. I ens permetrà tenir la
massa crítica suficient per competir a la globalització.
Avui tenir una “base” a Catalunya suposa un triple
avantatge estratègic per a les empreses:
o Aconsegueixen
europeu;
ubicar-se
al
cor
del
mercat
o Aconsegueixen una porta d’accés privilegiada a
la
resta
de
països
del
Mediterrani
i
d’Hispanoamèrica;
o I compten amb una connexió directa amb la resta
de bioclústers europeus.
Al mateix temps, l’Euroregió enfortirà la cohesió social,
com demostra el primer hospital transfronterer
d’Europa que s’està construint a Puigcerdà.
8
� Justament per aquest motiu, és fonamental connectar
tots els sentits de la cordillera i el mar.
L’Aeroport de BCN ha començat a captar vols
intercontinentals i l’adjudicació de la T-Sud ens ha de
servir per configurar un hub potent.
És fonamental que Catalunya tingui un aeroport
gestionat amb autonomia.
Com ho és també vertebrar la xarxa d’alta velocitat,
que fins fa dos dies, no estava prevista més que de
Madrid a algunes capitals de província.
Els eixos València-BCN o BCN-Bilbao no existien a la
ment del govern d’Aznar i la connexió amb Europa era
objecte de nombrosos endarreriments.
Justament per aquestes raons, l’Euroregió s’ha situat al
centre de les relacions hispano-franceses.
De les hispano-franceses i també de les hispanoitalianes, per consolidar empreses euromediterrànies
com Abertis-Autostrade o Enel-Acciona-Endesa.
Hem de començar a construir Europa des del Sud. I
no només des de l’economia, sinó també des de la
política.
10. Tenir un “paper” a la globalització, sense perdre de
vista que la nostra prioritat són les persones i la
proximitat
Estem esborrant les fronteres d’Europa, les dels
territoris i les administracions, les del sector privat,
les que oposen la recerca i la innovació i les que
pretenen oposar competitivitat i cohesió.
9
� I ho estem fent per sumar i tenir un paper rellevant a la
globalització, sense perdre de vista que la nostra
prioritat són les persones i la proximitat.
Moltes gràcies
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Torre Mirona (Navata, Girona)
Abstract
A summary of the resource.
Seminari “El paper del Sistema Hospitalari català en el projecte Biocat: convertir en valor la innovació”, organitzat per la BioRegió de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i que ha comptat amb l’assistència dels directors de gairebé tots els hospitals catalans i els màxims responsables del sistema sanitari català. Intervencions de Manel Balcells, president del Comitè Executiu de Biocat
Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona
Joan Guanyabens, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut
Miquel Barceló, president del 22@Barcelona
Joan Cornet, president de TIC Salut
Josep Samitier, president de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Lluís Blanch, director del Parc de Salut de Sabadell.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Mediterrània
Salut
Recerca i Desenvolupament
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-04-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències