1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2719/Butlleti_ANC_22_FonsPM.pdf
13a10cf203fd820df2a3abc04cb963ba
PDF Text
Text
Cultura Arxius
Número 22
Febrer 2009
C
1
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya
QUÈ FA L’ARXIU PER TU? I, QUÈ N’ESPERES DE
L’ARXIU?
Els professionals dels arxius sabem que una de les
raons que donen sentit a la nostra comesa és la de posar en
valor, en un sentit ampli de l’accepció, els continguts dels
nostres arxius. És una funció que, sovint, se situa cronològicament després d’aplegar i descriure els fons documentals, però no, per això, és una funció menor. Aquesta tasca
de difusió, de projectar els continguts documentals, d’implicar els ciutadans en el coneixement i en l’estima pels
testimonis del passat col·lectiu, o simplement, d’atraure
nous usuaris als serveis que ofereix el centre, se circumscriu en el que s’ha vingut a denominar l’acció cultural dels
arxius.
En aquest context, l’acció cultural és el conjunt de
mitjans emprats per a posar en contacte els béns patrimonials que gestiona l’arxiu amb la diversitat de poblacions
d’un territori –tant els usuaris consolidats, com els potencials– amb la finalitat de permetre a l’individu o als grups
organitzats d’individus, dominar la realitat cultural que els
envolta. Un pla d’acció cultural comporta una presentació
del bé patrimonial i es caracteritza per un projecte on s’han
de valorar els components de la presentació: la disponibilitat dels espais, els entorns, o la segmentació dels usuaris
–generals, especialitzats, per grups d’edat, atenent a les diferències culturals...– als quals es vol arribar. Tanmateix,
noves maneres de presentar les exposicions, el desenvolupament de col·laboracions i finançaments compartits,
l’aplicació de mitjans informàtics i dels audiovisuals, i de
les tecnologies de la informació i de la comunicació condueixen a una interactivitat en la participació, a una autonomia d’aprenentatges.
Si l’Arxiu s’ha definit com a «graner de la història i
arsenal de l’Administració», l’objectiu de l’arxiver al capdavant d’un arxiu ha de ser que el graner no esdevingui
només un magatzem on el gra es floreix i no serveix per a
‘nodrir’ res, o que l’arsenal no acabi guardant una munició
passada, obsoleta i, en definitiva, ineficaç. Les estratègies
dels arxius en aquest àmbit de l’acció cultural han estat, i
són encara, força insuficients. Probablement queda molt
de camí per recórrer, però, tanmateix, en els darrers anys
s’observen esforços interessants en aquest camp.
Un element engrescador, dinamitzador de la tasca
de difusió en els nostres arxius, és la celebració anual de la
«Setmana Internacional dels Arxius». Aquesta iniciativa,
encoratjada pel Consell Internacional dels Arxius, persegueix fer visibles els arxius en la societat, bo i concentrant,
durant una setmana del mes de juny, moltes activitats de
difusió dels arxius i esforçant-se per donar-les a conèixer.
Editorial
SUMARI
Editorial / 1
Temes
El fons documental del president
Pasqual Maragall i Mira/ 2
L’arxiu històric de la Compañia
Anónima de Hilaturas Fabra y Coats
i la Colònia Borgonyà, molt més que
un arxiu d’empresa/ 5
La legislació per restituir arxius
confiscats/ 10
Noticiari
El primer retorn de documentació
privada: un centenar de llibres/ 19
El fons sonor Pedro Vidal Ñaco/ 19
El fons FECSA a la xarxa/ 20
La catalogació del fons bibliogràfic
Brangulí (fotògrafs)/ 20
El fons Josep Vilaseca i Mogas ja es
pot consultar en línia/ 21
La descripció del fons Moviment
de Joves Cristians de Pobles de
Catalunya (JAC)/ 21
El fons Lluís Maruny i Curto,
font per al coneixement de
l’antifranquisme i la psicologia de
l’educació/ 22
Un exemple de la manca de matèries
primeres per a la indústria a causa de
la Guerra/ 23
El servei didàctic de l’ANC
col·labora en l’edició del web “La
Guerra del Francès. Treballem amb
fonts d’arxiu”/ 24
Publicacions / 25
Ressenyes / 27
Ingressos / 28
Agenda / 34
�Temes
2
Segueix l’estela d’iniciatives semblants com les «Archives Month» o les «Archives Week» que, des dels anys
cinquanta del segle passat, se celebren anualment, amb
èxit remarcable, a gairebé tots els Estats dels EUA. Més
pròxima a nosaltres, la campanya anual de sensibilització vers els arxius –l’«Archive Awareness Campaign»–,
que engega l’Arxiu Nacional del Regne Unit i el Consell
Nacional d’Arxius britànic, fomenta jornades de portes
obertes, cursos, conferències, exposicions, tallers, etc.,
als més de dos mil arxius públics i privats del país. Accions de projecció que, d’una banda, expliquen el que
fan els arxius, però, d’altra banda, plantegen al ciutadà,
l’esperonen, a preguntar-se què esperen dels serveis que
els arxius els ofereixen.
A casa nostra, l’Arxiu Nacional de Catalunya és
dels primers arxius que, en el marc de la implantació del
Sistema de Gestió de la Qualitat (basat en la Norma ISO
9001:2000), ha pogut disposar d’una Carta de Serveis;
les activitats de difusió i projecció hi són presents i ben
valorades, després, pels usuaris. Les presentacions, els
cursos, els cicles de conferències, tant els organitzats pel
mateix Arxiu com els fets amb la col·laboració d’altres
entitats –Societat Catalana de Genealogia, Acadèmia de
les Bones Lletres, Amics de la UNESCO de ValldoreixSant Cugat, etc.–, són habituals i prou concorreguts. Enguany, les activitats programades d’aquesta mena sobrepassen la cinquantena.
En el marc de la Setmana dels Arxius 2009, l’Arxiu
Nacional de Catalunya organitza la XIV Jornada Anual
de Portes Obertes, i la inauguració d’una exposició de
producció pròpia: «Memòria gràfica d’una revolta: la Setmana Tràgica a Catalunya (juliol–agost de 1909)», on es
presenten els fons fotogràfics de l’Arxiu sobre la Setmana Tràgica, part de les imatges que, mitjançant la premsa
gràfica, van donar a conèixer els greus fets de l’estiu de
1909 arreu del món. Aquesta mostra s’insereix en els actes de commemoració del primer centenari de la revolta
coordinats per l’Ajuntament de Barcelona i en els quals
participen moltes altres entitats ciutadanes. L’Arxiu organitza també un cicle de conferències sobre els fets i
les repercussions de la Setmana Tràgica a Barcelona i a
Catalunya; promou la celebració d’un concert de música
clàssica a la seu de l’Arxiu, etc.
Un reguitzell d’activitats que, juntament amb les
visites virtuals –a l’Arxiu i a diverses exposicions– i altres
elements que es poden veure al web de l’Arxiu, permeten
fer un balanç positiu de l’acció cultural que s’està duent
a terme. Queda molt de camí per recórrer, però menys.
Segurament, perquè progressa adequadament!
EL FONS DOCUMENTAL DEL PRESIDENT
PASQUAL MARAGALL I MIRA
L’origen del fons i biografia
Pasqual Maragall és un dels polítics catalans més importants de la democràcia. Ha ostentat dos càrrecs de representació
democràtica de màxim relleu, primer alcalde de Barcelona i
després president de la Generalitat de Catalunya. El seu fons
documental és un testimoni únic per a la interpretació de la història contemporània catalana, des del restabliment democràtic
fins a la reforma de l’Estatut català del 2006. A més dels dos
càrrecs més coneguts i rellevants, la trajectòria vital del personatge i les seves diverses ocupacions i interessos han generat
un fons ampli, ric i divers.
Nascut a Barcelona el 1941, va cursar a la Universitat
de Barcelona les carreres de Dret i d’Econòmiques entre 1957
i 1964. Durant la dictadura va militar activament a les organitzacions clandestines Nova Esquerra Universitària (NEU) i,
després, al Front Obrer de Catalunya (FOC), federat amb el
moviment antifranquista d’esquerres Frente de Liberación Popular (FLP). Des del 1965 fins al 1971 treballà com a economista al Gabinet Tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, i alhora
col·laborava amb el Servei d’Estudis del Banco Urquijo, dirigit
per Ramon Trias Fargas. Del 1970 al 1971 va donar classes de
teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona, com
a ajudant del professor Josep M. Bricall. Entre 1971 i 1973 va
obtenir el Master of Arts en Economia a la New School University de Nova York, ciutat on va residir amb la seva família.
El 1973 reingressa a l’Ajuntament de Barcelona i torna a fer
classes d’economia urbana i economia internacional a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona
fins al 1978. En aquesta universitat presenta, el 1978, la seva
tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (19481978), amb qualificació Suma Cum Laude.
El 1974 va impulsar Convergència Socialista de Catalunya, un dels grups fundacionals del Partit dels Socialistes de
Catalunya (PSC-PSOE), on va crear la Federació de Barcelona.
Al PSC va ocupar la responsabilitat de política municipal.
El 1978 torna al Estats Units com a investigador i professor convidat a la Johns Hopkins University de Baltimore,
que més endavant l’investeix doctor honoris causa. Al seu retorn, el 1979, es va presentar com a segon de llista a les eleccions municipals de Barcelona amb el PSC en la candidatura
guanyadora de Narcís Serra (les primeres eleccions municipals
a l’Ajuntament de Barcelona de la nova etapa democràtica). Va
esdevenir tinent d’alcalde de la Reforma Administrativa, amb
la qual cosa encapçalà la modernització de l’Administració pública local i, després, tinent d’alcalde d’Hisenda, en què plantejà el nou sistema de finançament dels ajuntaments.
El 1982 substitueix Narcís Serra en el càrrec d’alcalde (que marxa per ocupar el càrrec de ministre de Defensa).
El 1986 Barcelona va ser elegida a Laussanne seu dels Jocs
Olímpics del 1992 (amb la famosa frase de Samaranch: à la
�3
Dues imatges del fons documental Pasqual Maragall i Mira, dipositat a l’ANC. (Foto: Ruth Pérez)
ville de …). Des del primer moment Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador (COOB’92). Simultàniament durant
aquest període va impulsar la Xarxa de Ciutats Eurocities i la
Xarxa Transfronterera C-6 (Tolosa de Llenguadoc, Montpeller,
Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona). De 1991
a 1997 fou president del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE). Va exercir com a vicepresident de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA) i com a president del Comitè de Regions de la Unió Europea del 1996 al 1998. El 1997
Pasqual Maragall va donar per acabada l’etapa com a alcalde.
Va retornar a la docència universitària a Roma i a Nova York.
El 1998 va retornar a la política activa i el 1999 fou candidat
del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presidència de la Generalitat.
Des de l’any 2000 i fins a principis del 2007 ha estat president
del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Ha estat
diputat al Parlament de Catalunya del 1988 al 1995. Des del
1999 fins al 2003 va presidir el grup parlamentari SocialistesCiutadans pel Canvi, des del qual va impulsar amb força la vida
parlamentària i va posar en marxa un govern a l’ombra que va
preparar el seu projecte de govern per a Catalunya.
Del 2003 al 2006 va ser president de la Generalitat de
Catalunya. Sota el seu mandat es va aprovar la reforma de l’Estatut de Catalunya, referendada per la ciutadania el 18 de juny
de 2006.
El 20 d’octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar
en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau que pateix un principi d’Alzheimer, i la seva intenció de dedicar-se a la lluita contra aquesta malaltia a través de la Fundació Pasqual Maragall.
La seva activitat actual també es vehicula a través de l’Oficina
d’expresident i de l’altra fundació vinculada a la seva persona i
pensament, la Fundació Catalunya / Europa.
Història arxivística del fons
Ja des dels anys universitaris i d’activitat política
clandestina, tant Pasqual Maragall com Diana Garrigosa, van
tenir el costum i l’interès d’anar guardant la documentació que
generaven. Per tant, els documents més antics continguts en
aquest fons són dels anys cinquanta i seixanta, fonamentalment
comprenen la documentació acadèmica, tant apunts i notes
d’estudiant, com la bibliografia i documents del seu treball com
a professor. De la documentació del Front Obrer de Catalunya
(FOC) hi ha molt poca cosa, atès que en una batuda policial
es van confiscar aquests documents. Fins ara no s’han pogut
localitzar, tot i els esforços realitzats pel Ministeri de l’Interior
atenent una demanda del mateix Maragall. Dels anys setanta
i vuitanta hi ha documentació de les formacions polítiques
fundacionals del PSC i de Pasqual Maragall com a tècnic de
l’Ajuntament.
La documentació anterior al seu nomenament com a alcalde de Barcelona s’havia aplegat i es conservava al domicili
particular, mentre que la documentació del període d’alcalde
de Barcelona (1982-1997) es va anar organitzant i gestionant al
Gabinet de l’Alcalde, i en finalitzar el seu mandat es va fer un
procés de determinació del que era documentació privada i del
que no ho era amb els responsables d’arxiu de l’Ajuntament.
La documentació pròpia del càrrec es va quedar a l’Arxiu del
Gabinet de l’Alcaldia i al Departament de Documentació de
l’Alcaldia. Pasqual Maragall va demanar endur-se la documentació considerada privada i còpia de la documentació que ell
va considerar de possible utilitat i interès per a la seva activitat
futura o per al record personal. Tota la documentació que es
va emportar de l’Ajuntament va ingressar a Aula Barcelona,
entitat que es va crear en aquell moment i que va presidir fins al
1998. Durant el període 1997-1998 Pasqual Maragall va exercir principalment de president d’Aula Barcelona i de professor
a Roma. En el marc d’aquestes ocupacions va realitzar diverses
activitats i estudis que van generar nova documentació que es
va recollir a l’esmentat arxiu d’Aula Barcelona.
El 1998 va acceptar ser el candidat a la presidència de la
Generalitat pel PSC. La documentació de la campanya electoral a les eleccions autonòmiques de 1999 està dipositada i custodiada a la Fundació Campalans, vinculada al PSC. Després
�4
LA CESSIÓ DEL MEU FONS DOCUMENTAL A L’ANC
Durant tota la meva activitat professional i política,
he tingut una especial preocupació per tenir el que jo en dic
els meus papers endreçats i sobretot controlats. No sempre
ha estat fàcil, en les meves anades i vingudes he intentat portar amb mi tota la documentació que he anat produint, amb
l’ajuda de la Diana i dels meus col·laboradors. Si per a mi ja
era important llavors, imagineu ara, quan la memòria és un
bé tan preuat i amenaçat.
I la memòria és important per a mi, però encara més
per al país. Saber i recordar el que ha passat per fer millor el
que ha de venir. Aquesta és
la guerra sorda que fan institucions tan cabdals pel collectiu com l’Arxiu Nacional
de Catalunya, així com cada
arxiu i centre documental
gran i petit que, arreu i dia
a dia, vetllen per la memòria
de tot allò que ha esdevingut.
Darrerament he dit
que sóc afortunat per, entre
altres coses, haver tingut el
privilegi d’ocupar dos dels
càrrecs de més rellevància
institucional del meu país.
Aquest privilegi m’ha comportat molts drets i beneficis, però alhora molts deures i obligacions. Penso que una
d’elles és llegar a les generacions futures el meu testimoni,
ja que des de la meva posició sovint tan privilegiada podria
aportar informació que ens ajudi a comprendre’ns millor. El
valor d’aquesta informació està per veure, i els experts ho
diran temps a venir. A mi només em pertoca deixar-ho llest.
Com sabeu he estat un ferm defensor i seguidor del,
ara ja, president Obama. Sabeu quina ha estat la primera ordre executiva que ha signat? Doncs una de relacionada amb
la Presidential Records Act, que regula els arxius presidencials, en la línia d’assegurar la transparència del Govern. No
entraré a analitzar les mesures concretes que s’hi tracten,
però el fet deixa clara la rellevància, seriositat i rigor amb
què el país i el president es prenen a si mateixos. No en va,
els Estats Units són la democràcia vigent més antiga, i el seu
corpus legal és sòlid i evolucionat. La llei dels registres presidencials emana d’una altra llei més genèrica, la Freedom
of Information Act, la llei de la llibertat d’informació, tota
una declaració d’intencions, de quin país són i quins són els
principis fonamentals que el regeixen. Una llei que encoratja
la responsabilitat del Govern via la transparència. A Espanya
i a Catalunya vivim en una democràcia jove, en construcció,
amb estructures legals per millorar, tot i les dificultats que
això comporta. Però pas a pas i consolidant els drets i deures
col·lectius arribarem lluny, i un dels passos importants és assegurar el dret i el deure de la informació.
A les acaballes del meu mandat com a president de la
Generalitat, aprofitant el procés de transferència de l’arxiu de
gestió de la Presidència de l’Arxiu Central de Presidència a
l’Arxiu Nacional de Catalunya, vaig considerar oportú (amb
l’assessorament de la Subdirecció General d’Arxius)
acordar amb l’ANC la donació del meu llegat documental total, no només el de
la presidència, també la documentació anterior i la que
encara continuo produint.
En tota aquesta documentació hi ha informació relacionada amb mi i
amb molta altra gent, per
això no és lliurament consultable fins d’aquí a trenta
anys, per preservar la intimitat dels personatges que
hi apareixen.
Com deveu saber,
recentment he publicat les meves memòries. En el seu procés
de redacció hi han intervingut diverses persones que m’han
ajudat a escriure-les o m’han fet entrevistes o amb qui he
mantingut xerrades a partir de les quals ha sortit bona part
del material. Però sense el meu fons documental no haguéssim pogut contrastar, comprovar, usar o recordar fets, dates,
cites, fotografies, etc. Reconforta molt llegir una carta que ni
tan sols recordava haver escrit o veure unes imatges que et
transporten a diferents moments ja viscuts.
Aquestes memòries són un producte que ha explotat
l’ús d’aquest fons, així com alguna altra obra que ja s’ha publicat, espero que en el futur puguin sortir-ne moltes d’altres
d’interès col·lectiu.
Aprofito aquesta nota per agrair a tots els collaboradors que el llarg del temps han treballat i vetllat per
aquesta documentació i al personal de l’ANC que se n’ocupa
actualment. Gràcies per l’esforç.
Pasqual Maragall i Mira
Febrer de 2009
�5
de les eleccions es va crear el Grup Parlamentari PSC-CpC, el
principal de l’oposició, i la documentació generada entorn de
Maragall com a president del grup parlamentari s’anà aplegant
en les oficines del grup al Parlament de Catalunya. Aquesta documentació conté bàsicament la correspondència emesa i rebuda, informes i documents de treball, dossiers de l’anomenat
Govern Alternatiu i tota la documentació relacionada amb la
moció de censura del grup PSC-CpC contra el Govern al president Jordi Pujol, l’octubre de 2001. Es tracta, com s’observa,
de documentació directament relacionada amb l’activitat parlamentària.
De les eleccions autonòmiques de 2003, Pasqual Maragall esdevé president de la Generalitat de Catalunya i tant
l’arxiu de Pasqual Maragall a Aula Barcelona com l’arxiu de
president del Grup Parlamentari PSC-CpC es traslladen a la residència oficial del President de la Generalitat, on es comença
un procés d’integració i tractament dels diversos fons arxivístics relacionats amb Pasqual Maragall. A finals de l’any 2006,
quan Pasqual Maragall acaba el seu mandat com a president de
la Generalitat de Catalunya, es va crear l’Oficina de l’Expresident, i aleshores es van prendre les decisions per determinar el
destí dels fons documentals.
1.
2.
3.
4.
5.
Quadre de síntesi de situació de la documentació
relacionada amb Pasqual Maragall
Documentació familiar privada
Conservada al domicili particular de la família MaragallGarrigosa.
Fons documental d’Alcaldia de Barcelona
Conservada a l’Arxiu del Gabinet de l’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Arxiu Municipal Administratiu
de Barcelona [algunes còpies dels originals són a l’ANC].
Documentació de la campanya electoral a les eleccions
autonòmiques de 1999
Conservada a la Fundació Rafael Campalans.
Fons documental del Gabinet de la Presidència de la
Generalitat (2003-2006)
Transferida a l’ANC a través del Departament de la Presidència.
Fons personal i polític de Pasqual Maragall i Mira
(1957-2006)
Dipositada en comodat a l’ANC.
A l’Arxiu Nacional de Catalunya es transferí la documentació institucional de la presidència de la Generalitat durant
la VII Legislatura, constitutiva de l’arxiu de gestió del Gabinet
de Presidència (2003-2006), segons el procediment previst en
la Resolució d’1 de juliol de 2003, del secretari general de la
Presidència durant el darrer mandat de Jordi Pujol. L’Arxiu del
Gabinet arribà a l’ANC seguint el procediment ordinari a través
de l’Arxiu Central del Departament de Presidència. Per accedir
a aquesta documentació, pel seu caràcter sensible, serà necessària l’autorització del president sortint durant un període de
vint-i-quatre anys des de la data de lliurament a l’Arxiu Nacional de Catalunya. La resta de documentació aplegada i conservada a la residència del president, constituïda fonamentalment
per la procedent d’Aula Barcelona i d’altra, també va ingressar
a l’ANC com un fons diferenciat, d’acord amb el contracte de
comodat signat el dia 15 de novembre de 2006. La major part
de la documentació va ingressar el 24 d’octubre de 2006, però
el comodat és vàlid per a tota la seva documentació, que anirà
ingressant progressivament. L’accés a aquesta documentació és
restringit al llarg dels trenta anys de vigència del comodat per
voluntat del dipositant.
El mateix any 2006 es va crear l’Oficina de l’Expresident, on es conserven còpies de la documentació anterior i
tota la generada per l’activitat posterior de Pasqual Maragall
un cop abandonada la presidència de la Generalitat, que en el
seu moment haurà d’engruixir el fons Pasqual Maragall i Mira
cedit a l’ANC a títol de comodat. Els documents familiars estrictes continuen en poder del matrimoni Maragall-Garrigosa
en el domicili particular.
Fidel Bellmunt i Montagut
Oficina de Pasqual Maragall i Arxiu Nacional de Catalunya
L’ARXIU HISTÒRIC DE LA COMPAÑÍA
ANÓNIMA DE HILATURAS DE FABRA Y
COATS I LA COLÒNIA BORGONYÀ, MOLT
MÉS QUE UN ARXIU D’EMPRESA
L’article present parteix de la convicció que l’interès
dels arxius empresarials catalans, particularment els de les empreses centenàries, va més enllà del terreny evident de la tècnica i l’economia, per esdevenir una font molt important per a
la història política i social. Aquesta afirmació es pot comprovar
quan s’estudia el comportament de les empreses en determinats
episodis històrics, com ara el cop d’estat del 19 de juliol de
1936, la Guerra Civil i la ulterior imposició de l’estat franquista. La documentació del fons de l’empresa Fabra i Coats ens
pot servir de guia d’aquesta anàlisi.
L’aixecament de l’exèrcit contra la legalitat republicana,
que a Barcelona es va produir el dia 19 de juliol, va fracassar
a Catalunya, però provocà un procés revolucionari que afectà
de ple la vida de les empreses. La Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats constituïa un grup empresarial sòlid que
tenia la seu a Barcelona i nuclis productius a la Ciutat Comtal i
Sant Vicenç de Torelló, l’anomenada Colònia Borgonyà. També disposava d’un establiment important a Sevilla de la filial
S.A. Calcetería Hispánica i diverses delegacions a ciutats espanyoles. Estava controlada per la companyia escocesa J & P
Coats Limited, amb seu a Glasgow, i operava normalment amb
diverses entitats financeres de la Gran Bretanya. La direcció
corporativa a Espanya era exercida pels germans Ferran Fabra
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El fons documental del President Pasqual Maragall i Mira a l’Arxiu Nacional de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bellmunt Montagut, Fidel
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-02-10
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Arxius
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Arxiu Nacional de Catalunya
Biografia
Description
An account of the resource
Article publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, n. 22, Febrer 2009
Source
A related resource from which the described resource is derived
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Cugat del Vallès
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Arxiu Nacional de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles