1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1390/19940601d_00627.pdf
81af58d45593e780ca39c81945a7f841
PDF Text
Text
1. Intervenció de l'Alcalde
Vine a parlar-vos de Barcelona, que és la me y a feina, del
moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i
les barcelonines, per() voldria parlar primer una mica del
context nacional i internaciOnal en qué ens trobem.
a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat.
En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar
tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur
de Berlín-, que aleshores va comenear el segle XXI.
Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat
lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat
alhora. Han aparegut naves incerteses, perquè ara el món no
ens sembla tan segur.
S'han anat donant passos ferMs cap a la unitat política de la
Unió Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que
neixen de la importància deis efectes d'aquesta unificació.
- Des de l'any passat ha entrat en vigència el mercat únic
europeu i, des del punt de vista institucional i polític,
ha nascut la Unió Europea.
�- L'any que ve s'ampliarà la Unió Europea amb la
incorporació d'Austria, Suecia i Finlàndia i Noruega. Cal
que el països del Sud fem sentir la nostra veu,
- Fa pocs mesas es va constituir el Comité de les Regions
Municipis d'Europa. Importancia que l'Alcalde de Barcelona,
en representació de tots els municipis d'Europa, en sigui
el vice-president.
En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els
uns amb els altres i está menys clar que abans qué és el que
pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a
l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i
l'OTAN. Perb la pau que es viu a Sarajevo i que es va
estenent per d'altres ciutats de Bòsnia és una esperança: el
dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de
Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop.
Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que
llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món
está molt canviat i molt trasbalsat alhora.
Perà ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una
Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia
on es configuri un maro de relació i de solidaritat entre els
ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les
minories siguin respectades 1 protegides.
�poq
o
;7,,,v,J,,
..liVZ:.7\7.)S: o
vi'VZWL1
A o
P Obb
I per construir aquesta Europa ara tenim una oportunitat ben
clara de participad() directa, amb les eleccions del proper
día 12 de juny. Jo us vull fer una invitació explícita a
votar (encara que la major» ia de vosaltres no hi tingueu
l'edat de 18 anys), o, almenys, a seguir amb atenció aquestes
eleccions i traslladar l'interés als pares o germans grans
que tingueu. Els heu de dir que no s'abstinguin, perquè a
Europa ens hi juguem molt.
El nostre futur és també un filtre de molt important, el de la
cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt
destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar fa
ben poc presentar la candidatura de Barcelona a la
capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat
torna a afrontar amb entusiasme un nou repte.
b) El canvi de Barcelona.
Els 90 han començat amb una crisi económica molt forta.
Aquesta crisi ens ha afectat un any després deis Jocs
Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més
important. L'organització deis Jocs Olímpics va ser la gran
excusa per dur a terme .4na transformad() profunda de
Barcelona en pocs anys, que resolgués molts deis problemes i
mancances que arrossegava lá ciutat. Alguns deis principals
�déficits han estat superat , i avui podem dir -de fet ho
diuen els principals diaris 4e1 món- que Barcelona és una de
les ciutats amb més perspectives de futur.
La ciutat, per tant, ha fat front a la recessió perquè ha
estat situada en una millor posició de partida i ha refermat
la seva presència en el món.
El 92 va justificar l'impulá que aquesta ciutat necessitava,
que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle.
Hem aconseguit abrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de
platges 1 nous passeigs marítims), connectar tots els racons
de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més
instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més
places, pares, jardins i eápais públics que ningú, i tenir
àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i
marginació, com és el cas dé Sant Martí i la Vall d'Hebron.
Però el més significatiu és que la ciutat ha après una nova
manera de gaudir de la ciutat, i aixó és molt important.
De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec
que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove.
- Barcelona té més espais lliures i més espais püblics:
sobretot
instal.lacions esportives,
però
també
places, parcs, pistes de patinatge, centres cívics.
�Com us deia abans, la situació económica a Barcelona
és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de
futur pels joves, en comparació amb el passat i en
comparació amb altres ciutats, que tenen més
dificultats que nosaltres.
Els joves a Barcelona participen activament en la
vida i millora de Barcelona. Molts deis voluntaris
olímpics han decidit de continuar treballant per la
ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de
la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils.
1
c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats
per als ¡oyes.
1
En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit.
S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè
són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius,
sobretot per als joves.
Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat
han anat pujant. L'actuaciió municipal, tant la que fa
directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres
administracions, ha estat encaminada a posar més oferta al
mercat per tal de fer-los b4ixar tot i que Barcelona és una
ciutat molt densa, amb poc
sól
lliure disponible. Això és el
�que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les
rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla
d'hotels, fer un pla de pàrquings.
Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant
relativament. I ara que la pressió de les oficines está
baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més
grans de la ciutat per a la residencia.
El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa
que ja s'ha produït -, el que fa és incentivar l'increment de
l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem
habitatge assequible. El que passa és que la legislació no
está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan
en mans de la Generalitat. El mes cert és que els plans que
han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de
Barcelona.
La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirá l'habitatge de
lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves
mentre no estabilitzen la seva situació.
I pe] que fa a l'ocupació, ¡ está ciar que trobar una bona
feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a
Barcelona no és tan greu com ho era abans.
�Tenint en compte que la vostra és una generació molt
nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de
competir
per
un nombre limitat de llocs de
treball
qualificats.
Però jo confio que la millor de la situació económica de la
ciutat i els canvis que 'estan produint en el sistema
educatiu contríbuiran a faciiiitar la vostra inserció gradual
en el mercat laboral.
Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves
modalitats de contractació, que precisament serveixen per
iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral.
Aquestes mesures coincideixen amb una millora paulatina,
lenta però que s'está produint, de la situació económica.
Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per
als joves, com el que posem
al
vostre servei des de l'Ajunta-
ment, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar
aquests serveis.
També hi ha una possibilit t que s'utilitza poc i que sol
donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a
establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat
ajuda els qui valen muntar pltites empreses.
�d) Els reptes de la Barcelona deis noranta.
De cara al futur mes immediat, tenim el desafiament -i la
gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat.
Molta gent encara no es fa cárrec de les coses que Barcelona
ha aconseguit. Sha demostrat que els problemes de les grans
ciutats poden tenir remei. Si es dóna poder - i això vol dir
recursos- a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes
perquè 11 són pròxims, sap cm resoldre'ls.
Queden molts problemes, encari a, sens dubte. Però és important
fixar-se en els que s'han reáolt i en les oportunitats que hi
ha, de debò.
És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha
plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són,
entre d'altres, els següents:
- Qualitat de vida: i4enys soroll, més espais verds
platges, mes transport públic, mes carril bici).
- Manteniment: mantenir la ciutat transformada.
- Més neteja: estem mWor que no estàvem i millor que
altres ciutats, però encara estem lluny de la
implicació més directa dels ciutadans.
�- Més cultura. Com ja he dit al començament, la
cultura segueix sent una de les nostres prioritats.
Hem inaugurat el Centre de Cultura Contemporánia de
Barcelona a la Cada de la Caritat, l'any vinent
inaugurarem el MA.BA i les sales destinades al
Románic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà
en el futur noves cól.leccions, el Liceu tornará a
ser un deis principals centres d'òpera d'Europa,
l'Auditori será d'aquí a pocs anys un actiu centre
musical. Per fer possible tot això cal que les
administracions treballem conjuntament. La
capitalitat cultural ens ha d'ajudar a fer tot això
possible 1 vosaltres també. Perquè els joves sou
l'actiu més important que tenim les ciutats i els
pobles i perquè la 9ultura ens fa més lliures.
�2. Intervencions deis estudiante:
a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions
personal s.
b) Respondre a les preguntes1
3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i
la passió per Barcelona.
b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació.
c) El partit de la confianca, el diàleg i la tolerància.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4296
Title
A name given to the resource
Visita - Col.loqui a l'Institut de Batxillerat Fort Pius
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
I.B. Fort Pius
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Ocupació
Competitivitat
Euroregió
Acció política
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències