1 10 4 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf 11588dbc35a103114cd8495a35b823b2 PDF Text Text wi\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats í econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte ---A LC/2, LOIA 1 Ral7z, Enids, 1 3 mr, 1954 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el context de la intensificació de la competéncia internacional en uns mercats cada cop més oberts. 1 Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. �La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de França, 12,6%). 1 Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a América Llatina. La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: �- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria. Voldria citar alguns deis resultats: • El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000 passatgers el récord de trànsit de 1992. - En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. �• Les Rondes de Barcelona ha permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123. Això ha permés que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions el 1993. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa. �I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45. 1 • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum. A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius:1 - Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors més importants de la ciutat probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació els tractaments en diverses especialitats médiques. 10 �Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més estudiants, professors investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc universitats barcelonines també, s'ha obert a les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona. �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i institucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4324 Title A name given to the resource La projecció de la nova Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1413/19941010d_00650.pdf 3cde178438d95a978dd6645e69def50a PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència financera internacional organitzada per l'Associació BCFE. (10 d'octubre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona. - La ciudad de Barcelona es, hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición una ciudad atractiva para las negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de un alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: El Financial Times. - En su edición del pasado 27 de septiembre, el Financial Times publicaba un ranking de las ciudades europeas bajo el lema. "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, París, Frankfurt, Bruselas, Amsterdam y Zúrich. Que a continuación se situe Barcelona, por delante de Düsseldorf, Miláno Madrid, es algo significativo. Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. �- La emergencia de Barcelonase se sitúa, sin duda, en el contexto más amplio de la:importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de las regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. - Quisiera recordar aquí la incertidumbre que suscitaba hace una década, en los medios económicos de la ciudad, la posibilidad de ver declinar el papel de Barcelona como centro financiero. Se temía que la internacionalización y la introducción de nuevas tecnologías en los mercados financieros comportara una concentración irreversible en unos pocos centros y, con ello, la desaparición de todos los demás. �- Pero Barcelona no se rindió a estas predicciones tan poco esperanzadoras. Barcelona hizo un gran esfuerzo para encontrar su lugar en el sistema europeo de centros financieros. Contra del fatalismo, Barcelona aportó imaginación, una decidida voluntad de competir abriéndose a los mercados de nuevos productos financieros e invirtiendo paraOfrédér-los --mej-~ servicioi/ 1 - i Barcelona ha conseguido, en esta primera etapa, 17- bolocarse en un lugar sólidoen el sistema europeo de I I 'centros financieros. Y quisiera remitirme de nuevo a la prensa internacional más prestigiosa. El Wall Street Journal dedicaba do g páginas a la Bolsa de if / Barcelona en su edición de 28 de julio pasado y elogiaba los esfuerzos que habían permitido situar Barcelona "on Europs'-g-Financiarigiáp -Asimismo quisiera remarcar el éxito excepcional que ha acompañado el mercado de futuros y derivados financieros de Barcelona que, en sólo cinco años, ha logrado situarse entre los cinco primeros lugares de Europa en volumen —de- --tr-an~ones de productos finacieros derivados de renta fija: más de ocho millones de contratos en el ejercicio pasado. Todo este proceso se ha desarrollado en un periodo plagado de incertidumbres en los mercados financieros internacionales y en el contexto de una competencia �cada vez mayor entre centros financieros. Se ha habido de luchar contra muchas inercias, tanto a nivel nacional como internacional. Y aún muchas pesan en contra. - La fórmula de Barcelona para este proceso se ha basado en un amplio consenso institucional y en la vertebración de un grupo de trabajo dedicado a impulsar nuevos proyectos: la Asociación Barcelona Centro Financiero Europeo. Quisiera subrayar el esfuerzo y el voluntarismo de la Asociación cuyos miembros han antepuesto a menudo el proyecto colectivo de la ciudad a los intereses legítimos de cada institución representada. - Gracias a la labor de la Asociación han fructificado otros proyectos muy significativos como la propia celebración de estas conferencias financieras internacionales, la celebración en Barcelona de la asamblea de Asociación Mundial de Mercados de Futuros el pasado mes de abril, o la inauguración oficial, el próximo ----,-,` lunes 17, de la Escuela de Negocios de la prestigiosa Universidad de Chicago. También deseo destacar la decisión del Banco Interamericano de Desarrollo de celebrar su asamblea anual en Barcelona en 1997. - Barcelona puede ya aspirar a retos más ambiciosos. Dispone de una oferta inmobiliaria para oficinas �incomparable por su calidad y competitividad, la mejor oferta formativa especializada en negocios y finanzas de España, un amplio entorno empresarial y una capacidad y eficacia organizativa reconocida mundialmente, que ha colocado a Barcelona en el cuarto lugar en el ranking mundial de ciudades organizadoras de congresos. Asimismo Barcelona tiene la firme voluntad de erigirse en ciudad líder en la revolución telemática que se aproxima a pasos agigantados. - Barcelona ofrece, en suma, eficacia, profesionalidad e imaginación. Ha sido capaz de atinar ilusiones y ofrecer resultados. Animo, pues, a las instituciones nacionales e internacionales a confiar y apostar por ella. Quisiera finalizar esta presentación expresando mil satisfación por los grandes pasos que se han dado en este período y felicitando a todas aquellas personas e instituciones que los han hecho posible. Pero \también quisiera que estas palabras sirvieran de estímulo para trabajar en nuevos proyectos, más allá de las posiciones ya afianzadas. - Muchas gracias. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4319 Title A name given to the resource V Jornades de l'Associació d'Intermediaris d'Actius Financers del Mercat de Renda Fixa i de les II Jornades de l'Associació Barcelona Centre Financer Europeu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Introducció noves tecnologies en els mercats financers. Banc Mundial i BID. Barcelona té la voluntat de ser ciutat líder en la revolució telemàtica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Finançament Competitivitat Model social Acció política Telecomunicacions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1286/19920831d_00499.pdf 14b7a5df35e0130059c665aee84293ec PDF Text Text OBERTURA DEL CbNGRES PARALIMPIC Hotel Princesa Sofía 31 d'agost de 1.992, 9:00h. CC\nre(2, 1;1-7,3 �(Proposta d'intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92) PRESIDENT OF THE BARCELONA '92 PARALYMPIC COUNCIL, PRESIDENT OF THE ICC, DISTINGUISHED LADIS AND GENTLEMEN, I WOULD LIKE TO SiPART WITH A FEW WORDS IN A FAMI- ^ LIAR AND CONFIDENT AL TONE. WHEN THE OLYMPIC GAMES WERE AWARDED TO BitIRCELONA, SOME YEARS AGO, WE WONDERED FOR A TIME WHETHER THE PARALYMPIC GAMES SHOULD BE HELD IN bUR TOWN. OUR NOMINATION CONTRACT DID NOT ESTABLISH SUCH A COMMITMENT, AND WE WERE ANXIOUS TO ASSESS IF OUR ORGANISATION, OUR CITY, WOULD BE PREPARED TO HOST A SECOND EVENT 0r SUCH PROPORTIONS IN A SHORT PERIOD OF TIME. �WE CAREFULLY CONpIDERED ALL PROS AND CONS, AND EAGERLY DECIDED TO ASK FOR THE PARALYMPIC GAMES. TO BE HONEST, W HAD SOME PRACTICAL REASONS -EXCELLENT FACILITXES, EXPERTISE, EFFORT-SHARING-, BUT THE MAIN MOTIfiJES WERE PURELY STRATEGICAL FOR THE FUTURE OF OUR bITY. FIRST, THE CELEBRIIITION WOULD NOT BE COMPLETE AND TRULY UNIVERSAL W THOUT THE PARALYMPICS. SECOND, OUR PEOPLE WERE ASKING FOR THEM, BOTH FROM ASSOCIATIONS AND GROUPS FOR THE DISABLED AS WITHIN SOCIETY IN GENERAL. FINALLY, WE REACHED THE CONCLUSION THAT WE NEEDED THE PARALYMPIC GAMES. EL TIEMPO NOS HA CONFIRMADO QUE BARCELONA Y EL PAíS ENTERO NECESITAN LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES NUESTRA GRAN OCASLóN PARA SITUARNOS AL MáS ALTO NIVEL EN UN TERRENO QUE, POR DESGRACIA, SIGUE PADECIENDO NOTABLES DEFICIENCIAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS AVANZADO DE FORMA CONSTANTE, PERO NOS QUEDA AúN UN LARGO CAMINO POR RECORRER. �NUNCA SE HABíA AFRpNTADO, EN NUESTRO PAíS, UN RETO SIMILAR AL DE LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES UNA OPORTUNIDAD IDEAL, PUES, PARA ENTRAR POR LA PUERTA GRANDE EN EL DEPORTE DE ALTA COMPETICIÓN PARA PERSONAS CON MINUSVALíAS. PERO ES MUCHO MáS QUE ESO: ES EL MOMENTO óPTIMO PARA IMPULSAR EL GRAN SUEÑO DE DEVENIR UNA CIUDAD AUTÉNTICAMENTE HABITABLE, DE ACAB1R CON LOS OBSTáCULOS FÍSICOS Y DE HACER POSIBLEIY FáCIL LA MOBILIDAD DE TODOS, REPITO TODOS, SUS HABITANTES. 1 BARCELONA ES UNA; CIUDAD MUY COMPACTA, QUE EN MUCHAS ZONAS H CRECIDO MáS VERTICAL QUE HORIZONTALMENTE. tOS TRANSPORTES PÚBLICOS, LAS { ACERAS, LOS SEMá1'OROS, LOS PáRKINGS, DEBEN SER ACCESIBLES PARA GAl2ANTIZAR LOS DESPLAZAMIENTOS DE TODOS LOS CIUDADAN((OS. CELEBRAR LOS JUEGOS PARALíMPICOS REPRESENTA, EN ESTE SENTIDO, INFRAESTRUCTURAS PONER A PRUEBA NUESTRAS Y OFRECER UN MODELO PARA CONCENTRACIONES URBANAS SIMILARES A LA NUESTRA. �ELS JOCS PARALíMPTCS ENS SÓN NECESSARIS TAMBÉ EN UN ALTRE SENTIT. ENS AJUDEN A REFORÇAR EL MISSATGE QUE, DES DE FA ANYp, ESTEM TRANSMETENT. CONSOLIDEN LA IDEA DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA COM A COMUNITAT OBERTA, DECIDIDA A APOSTAR PER LA INTEGRACIÓ I LA COVVIVèNCIA. VOLEM ACONSEGUIR, EN EL TERRENY DE LES REALITATS SOCIALS I POLÍTIQUES, EL QUE AQUESTS DIES PRETENEM OBTENIR EN EL TERRENY DE LES REALITATS FÍSIQUES. LA SOCIETAT QUE j)EMANA LA PRESèNCIA I ACOLLIDA DELS ATLETES MIN4JSVàLIDS ÉS UNA SOCIETAT QUE VALORA I ESTIMA ;LA DIFERèNCIA. LA PROESA DE L'ATLETA QUE, MÉ ENLLà DE LA SEVA PROBLEMàTICA FÍSICA, ACONSEGUEIX BATRE RèCORDS, CONTÉ I TRANSMET -MÉS ANLLà DE PATERNALISMES INNECESSARIS I INADEQUATS- UN MSSATGE D'àNIM I D'ESPERANÇA. EN UN MÓN PLE DE pESIGUALTATS, SOVINT PARALITZAT PER DISPUTES FRON'ERERES I PER DISCREPàNCIES QUE SEMBLEN INSALVABLES, L'AFANY DE SUPERACIÓ DE L'ESPORTISTA PARAL.MPIC APORTA UNA GRAN IL.LUSIÓ. ENS ENSENYA QUf EL TREBALL ABNEGAT, LA DETERMINACIÓ I LA FORÇA DE LA VOLUNTAT PODEN - 4 - �ASSOLIR FITES QUE A VEGADES ES DONEN PER PERDUDES. VOLDRIA AGRAIR, DpNCS, A TOTS AQUELLS QUI HAN FET POSSIBLE QUE BARCELONA COMPTÉS AMB AQUESTA OPORTUNITAT HISTòRkCA: ALS REPRESENTANTS DE LA ICC I DE TOTS ELS ESPORTS PARALíMPICS, QUE ENS HAN BRINDAT LA SEVA EXPERIèNCIA I EL SEU ENTUSIASME. ALS RESPONSABLES D L'ONCE, QUE ENS HAN AJUDAT AMB L'ORGANITZACIÓ MATERIAL DE L'ESDEVENIMENT I QUE ESTAN AJUDANT L'ESPORT EN GENERAL I L'ESPORT DE LES PERSONES AMB MMNUSVàLUES EN PARTICULAR, AMB LA SEVES PODEROSES PROPOSTES DE FUTUR. A TOTS VOSALTRES, MOLTES GRàCIES. LA CIUTAT I L'ORGANITZACIó FA N L'IMPOSSIBLE PER ESTAR A L'ALÇADA DEL QUE VS MEREIXEU. ESTIC SEGUR QUE US SENTIREU COM A CASÀ VOSTRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4192 Title A name given to the resource I Congrés Paralímpic Barcelona'92 / Paraules Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Congressos i conferències Drets civils Discapacitats Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1021/19860513d_00127.pdf e7f173e29f221a2b45cff44fb4a397c7 PDF Text Text c4r Ajuntament de Barcelona Intervenci6 de l'Excm. Sr. Alcalde a "The 1986 Top Management Forum" Barcelona, 13 maig de 1986 �Ladies and Gentlemen: One of the purposes of this conference is to exchange experiences and analyse the strategies that will permit Europe to meet the changos and challenges of tomorrow. I intend to expose, from the point of view of a local Government executive, what Spanish local Governments have made to adapt themselves to u future that we can see at hand. In the iast ten years Spain has been subjected to radical changos, as 7ou well know. We have evolved from a personal dictato-rshin tu a political decentralized Parlamentary Monarchy with a socialist Government, and we have joined the EEC. Among the processes of those changes, we had local Government elections for the first since time the Civil War in 1979 and again in 1983. In Spain we have discussed largely on the effects of Spain's entry into the Comm•m Market on Spanish Economy. We know that our industry was built partly under strong protectionism and therefore it is not competitive in European terms. But tnere has not been a similar discussion on the competitiveness of our public administration. I have always thought that Spanish nublic administration is the less �competiti qe area of the whole Spanish economy. Nevertheless from 1979 the new elected local Governments had led the movement to reform public administration. And often this movement has done beyond the boundaries of public sector. Local Governments have reacted in front of the crisis in a more dynamic way than mane prívate agents. Public Administration in Spain is organized in three main levels: Central Government, Autonomous Regions and Local Governments or Municipalities. Accordingly, public expenditure has undergone a process of redistribution. 1980 1981 1982 1983 1984 Central Government 58,67 55,47 45,34 45,88 42,77 Social Security (Excludinq pensions) 28,72 28,92 35,37 29,32 28,79 Autonomous and Local Governments 12,60 15,61 19,30 24,81 28,44 100 100 100 100 100 TOTAL It would like to explain to you the case of my city. Barcelona, 1 think, is a good example of what local qovernment can do, provided an apropiate political will. The City of Barcelona is the centre of an urban metropolitan �area formed by 27 councils with a common urban authority: The Metropolitan Corporation of Barcelona. The central city has a population of around 1,7 milion people, which has been stabilized for the last 15 years. The metropolitan area has a total population of 3,1 minan, that is the 52 per cent of the total Catalan population. The Barcelona Local Government, the Ajuntament de Barcelona, has an administration manned by 13.050 civil servants. But this administration denendin g directly from the city council is only a narcel of the whole nunicipality. There are also 22 autonomous agencies with diferent legal structures from private corporation to local government agency. The total municipal conglomerate has a consolidate budget of 140.000 milion pts. -that is to say a thousand millón dollarsand employs 24.000 people. The estimate weight of the Ajuntament de Barcelona on the local economy is about the 6,7 per cent of the Gross local product. In 1979 the Ajuntament de Barcelona started an administrative and financial reform that became a model for the rest of Snanish p ublic administration. The first democratic elected council realísed as soon as it �took office that it was almost impossible to isolate the problems and attack them according to a priority ordenation. We found in Barcelona up tu 230 especific services, most of them wíthout any hierarchy of objectifs. The financial situation was not any better. The deficit was enormous. It carne from an obsolete local structure and from the fínantial habits of the sixties, when an accelerate growth allowed tu pay for the deficit of one year with the incoming increases of the followinç years. The managment reforms began by expenditure control. And that control liad to begin with staff expenditure. In just nine rnonthsze made a census of civil servants, we enlarged and unfied the hours of work and we implemented a computerised Control. We reduced the staff categories from 260 to 71. We acknowledged the representativity of unions and we achieved an agreement on labour conditions. As a result, our administration increased its qualification and without íncreasing the real cost. In 1985 there are a thousand employes less than in 1979. The anount of peonle with technical, skilled jobs has increased a 17%, whereas clerical, and subaltern jobs have decreased a 16%. �After 6 years of management we can show an increase in the quantity and a hetter quality of the municipal services without an increase of the real expenditure. That means of course an increase of the productivity of inputs. There are two reasons for this increase of productivity. The first one comes from taking advantage of the productive stimuli that went along the democratization of local governments: a transparent system of salary, and labour conditions, a hiqher par icipation of citizens. The second reason is that Barcelona municipality has been the first administration to question the old hureaucratic model of managment and organization. have just seen some examples of the managment mesures we have ap plied to our administrations. 1 would like to talk now about how the local governments can help the economic recovery effort. The crisis has touched Barcelona Metropolitan area very hard. The development rate is around 20% in the central city and 20% in the rest of the metropolitan area. Industrial reconversion has been done in a "savage" way, as an outcome of a "economic mortality process". Local Governments, even in big cities, have not the means �the State has to act on economic policy. But in my opinion, the whole of the Local Governments of Spain are apt to generate through saving and investment policies a change of the economic expectations more important that an increase of the quantity of money would do. On the other hand we have seen througout the crisis the limitations of global effective demand regulation polioles. We can exnect then an increase of attention on complementary approaches as industrial, scientific and technoloqical research and innovation nolicies. Here a g ain local governments can play an important part. They can prenote investment and innovation appart from accomplishing their tradítional functions. They can act as uniformity dreakers, they can change the polarization of pessimist exnectations that are behind crises. The cíty of Barcelona and the Metropolitan Area have developed economic animation activities, reasonable and feasible mensures against the causes and effects of economic crisis and for economic recovery. Doth Local Governments, the City and the Aren, as well as the rest of the councils of the Area, are usinq all the available means to develop a climate that favorises stablíshing new enterprises. In fact, Barcelona local government acts as an �innovator public entrepreneur -an specimen Schumpeter had not foreseen. It acts in two ways: 1) as an innovator institut ion and 2) as an agent that creates innovating institutions. 1) - Barcelona's bidding for the 1992 Olympic Ganes - The Industrial Hotel for small business. It offers them space and facilities for a limited time. - Economic promotion at the Porough level. - A pilot o p tical fibre net linking three municipal buildings. 2) In 1985 was created Iniciatives S.A., a private corporation municipally owned ,dhose objectíve is to promote innovating activities of public interest, in cooperation with private capitals and followind the pattern of a capital company. It starts with a capital of 1000 milion pts. For each project a specific company will be created, where Iniciatives is to be a minority partner. The first projects in evaluation include a telecomunication tower and a cable TV net for the whole citv. The Cit y Council nlays also an important part as an active speaker with other institutions, such as: - The Zona Franca (Free Zone) �-9- - The Harbour - The Fair - The Airoort All of them are developing transformation and promotion strategies. The Zona Franca is a public consortium. It is an area of 600 Ha, 6 milíon square metres, beside the Port, and from the sixties on has become a privileged site for motor industries to settle. The pioneer fin m was Seat, a former FIAT partner, now linked to Volkswagen. The Zona Franca is launchinq now actions to promote industrial land. The Autonomous Port of Barcelona is an autonomous public authority from the MPU, the Central Government Public Works Denartment. It is responsible for management and Development of Barcelona Harbour, the third Medíterranean Port after Marseilles and Genova. The port authority has recently developed rationalisation and expansion plans to adapt the port to the new hinterland created by Spain's joining the CEE. Barcelona Pair is a public institution in charge of economic promotion through fairs, either general or s p ecific exhibitions. Their activíties are based mostly on Montjuïc Park and held a varied range of exhibitions, from automobile through electronic, �including public works machinery, photographic and video industry, building technology and others. Barcelona Airport La managed by a public authority from the Central Government Transport Department. Its terminal facilities are rather obsolete and there is a lack of international direct connexions, which amounts to a negative factor for the localization in Barcelona Area of economic activity working within an international setup. Land nolicv Barcelona has a high population density. That is why urban renewal and economic development must (o alonq with an active land policy. The city has created new public spaces of a high urban quality, oven or especially in marginal districts. The previous condition of this nolicv was of course land availability which very often has come from disaffected industrial facilities. The Metropolitan Area is developing a very active industrial nolicy providing urban facilities and services to available land. They are alreadv working three management organisations for the three following areas. a) L'HospitaletCornell á ' , b) Casteildefels-GavI-Sant Boi and e) Molins de ReiSant Feliu de Llobregat. Two more areas will be working soon: a) �Barcelona-Nord and b) Valls, where the Business and Technology centre is develoning. The most ambicious program under way is the Poblenou district urban renewal project. Its goal, is the urban development of a half-empty old industrial area and opening the city to the sea. It calls for supressing a railway branch and redesign partly the Barcelona railway system. In this area we intend to build the Olympic Village, if Barcelona is charged with the 1992 cames organization. It we do not get the Games the redevelopment program will qo on, but with different timíng. ,e lee ar eeo initially affected extends to 100 Ha, a milion square metres, and includes many industrial and vacant lots. The industries still on operaton whose land is affected are offered alternativo locations in industrial areas owned by the Metropolítan Area. Beyond the urban aspects of the project there will be also important economic by effects. The scheme will give a stronq thrust, te investment, which will affect not onlv the central city but also the whole area and further. All this policv is being supported by a set of tools different to the traditional measures of municipal policy, though �these are also beina put into practice. Thus, Iniciatives S.A. corporation is meant to use a bigger power to absorb and reduce the uncertainess associated with innovation processes, especially in a context of crisis- postcrisis. The corporation will operate in a capital risk way. It will partici p ate in investments and will leave then when the project succeed. 4 There is a Municipal Division to manage non municipal resources intended to fight unemployment. The city assignes then to temperary jobs for unemployed workers. This program is completed by Munici p al resources for public works. The Metronolitan Area and other institutions are promoting a Science Park , The Park is designed for high-tech enterprises, especiallv those that may constitue complementary grouns and enterprises that need a good accessibility to research centres. The Park will offer technical services of consulting, technology transfer and others which are essential to medium and little small business. The 1992 Olympic Games candidature is intended to generate sound expectations involving the private sector. How does it work hefore the IOC decission on the Games, in October 1986? The Candidature acts as a project catalyzer. Thus, we have �reached an agreement with the National Railway Company, RENFE, on the rail branch surrounding the Poble Nou area that could not have been achieved without the idea of the Games. It also enforces the power of negotiation of the City with other institutions, and it accelerates the negotiation processes, too. As for traditional mesures of municipal government inplemented by the City of Barcelona, they have been acting as a stabilizers of building and civil engineering demand. The real investment of the City Council has been as follows: real investmcnts (milion r)ts) 1980-83 1984 1985 1986 24.623 10.854 17.326 14.838 The City of Barcelona has made use of different organization patterns to promote new enterprises, considerate oid ones and impose their structures: 1) Direct activities by local bodies: Public works, infraestructure promotion, etc, executed by brivate enterorises. �2) Agreements with other governments: Central Government, Regional government, National Railways. 3) Agreements with public enterprises: National Telephone Company. 4) Agreements with private enterprises: Hewlett Packard, Olivetti. The budget of the whole municipal activity, 140.000 milion pts., i F dístributed acordinq to the form of management as follows: direct management 37% Municipal companies specific agencies 44% Purchases and service contracts 13% Mixed organisations 6% (Including Mercabarna and Tersa, CZF excluded) Finally, I have to undeline two secundary though important conditions: 1) The opportunities created by three Universíties in the Metropolitan Area, 2) The location of the Metropolitan Area in relation to the rest �of Europe makes Barcelona the capital of a EEC economic regim that surprises political borders, that creates important opportunities of control and economic polarization and facilitates hígh level service generation. have to recall also some weakness conditions: 1) Insufficient develonment of engineering enterprises with anility for technology integration, from feasability studies te detailed design. 2) Insufficíent develonment of an urban system te cope, with liqht or heavy traffic. 3) Financial insufficiency coming from a local tax system very límitated and rigid. I have tried to explain how there are possible wavs for local authorities te promote and imp ulse economic recovery. I have intended to show how Spanish local Governments in general and Barcelona in narticular are concious of their possibilities. Ue know what the challenge is, and we are in the front line to find issues for it. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3927 Title A name given to the resource Discurs al "The 1986 Top Management Forum" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Administració local Acció política Model social Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències