1
10
2
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf
be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd
PDF Text
Text
Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de
Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de
1994)
AUTORITATS, AMICS I AMIGUES,
L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE
BARCELONA
ÉS
UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT.
QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA
GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ
URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN
ELS ANYS DE LA CULTURA.
SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES
TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I
UNA FEINA DIFÍCIL,
INÉS
ÉS
EN UNS MOMENTS, COM ELS
PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I
SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA
PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL.
ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ
DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA
ÉS
EL
PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA
CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL
RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM
�PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA
HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE
COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA.
PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM
BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL
CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL,
LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN
ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL
MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA
UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA
FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA.
LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT
MUNICIPAL D'HISTÒRIA,
í
QUE ESTARá LLESTA ABANS DE
L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT
POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA
CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS
DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA.
L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA
CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE
LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE,
PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB
EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR
UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU
CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA
NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA.
21
�VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA
MINISTRA DE CULTURA,
AIXI COM DE LES AUTORITATS
CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA
D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA
CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA
CAPITAL CULTURAL EUROPEA.
BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A
LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA
APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA
HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER
PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL
LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS.
L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE
LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES
CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE
RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE
SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO
ÉS
DETERMINADA,
NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER
LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE
TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo ,
LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL
SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET
URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA
D'EUROPA.
�EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL
PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS
DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET
URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE
L'ARQUITECTURA I L'URBANISME.
TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA
REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT
A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN
DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE
L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU
SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT.
LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES
CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN,
UNA
AUTéNTICA DESCOBERTA.
ELS
SEUS
EFECTES
CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN
BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER
L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN
CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE
VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA
NOSTRA AMBICIó.
UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A
FER REALITAT.
MOLTES GRàCIES.
ord. 1. #7 cccb.txt
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-02-25
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Barcelona
Cultura
Museus
Description
An account of the resource
Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/211/20050711.pdf
e99753299be0fc98300e4e1374151278
PDF Text
Text
Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista
d'Estiu de Catalunya
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | 11/07/2005
1. Avui fa 19 mesos de l'acord del tripartit
Realment a aquests dos metges que tenim aquí, en Joan Clos i Vicenç Navarro, els devem
moltes coses i avui m'agradaria començar les meves paraules, que seran breus, agraint-los,
efectivament, allò que els devem, que és molt, perquè són dues persones que han sabut, no
només des de la seva professió, sinó des de les seves conviccions, obrir camins i un d'ells és
aquesta Universitat Progressista, o aquest intent d'espai universitari progressista d'estiu,
aquí a la ciutat de Barcelona, que em sembla molt ben trobat. Tornar al CCCB, al qual
tantes coses devem, és sempre una satisfacció, i crec que de nou la Generalitat de
Catalunya hauria de donar les gràcies a la ciutat de Barcelona i a la Diputació per haver
inventat aquest espai, en el qual tantes coses bones passen. I ara una de més, avui una de
més.
Us parla el president d'un Govern que fa un any i mig i escaig que està funcionant. L'onze
de desembre de 2003 es tancava l'acord entre els tres partits d'esquerres que avui formen
el Govern.
Aquell dia es van establir les bases per a una etapa de Govern nova, que aquest país no
havia viscut des dels anys 30.
Una etapa nova i diferent que havia de significar una nova forma de governar, una manera
distinta de governar, d'encarar els problemes de la nostra societat i de resoldre'ls.
Eren moltes les esperances, també eren molts els temors. Però poc a poc, el programa del
canvi, el programa de la Catalunya plena i social es comença a fer visible i comença a
esdevenir una realitat.
No haig d'amagar les dificultats, perquè són prou conegudes, però ningú va dir que això
seria fàcil. Les esquerres, quan arriben al Govern, ja ho saben això. Potser la opinió pública
no tant, però les esquerres, elles mateixes, i més que cap altre, potser l'esquerra catalana
ho sap perfectament. Una cosa sí que hem deixat ben clara: els canvis, especialment els
grans canvis, requereixen un enorme esforç, molta suor i una elevada dosi de persistència
en la voluntat d'actuar i canviar les coses.
Cal tenir molt clar el destí , la meta, l'objectiu al qual es vol arribar i el full de ruta que cal
seguir per arribar-hi.
Per això, en tots aquests mesos no he deixat de repetir una idea: aquest és un govern
d'esquerres i catalanista, amb voluntat de romandre, de quedar-se, de prosseguir per molt
temps, per fer tot allò que cal fer i que no es pot fer ni amb un, ni amb dos, ni amb tres, ni
amb quatre anys. Que governa i que durà a terme aquest programa ambiciós.
Avui, afortunadament, el soroll comença a deixar pas a una música cada vegada més nítida:
la del Govern de la reforma social i política, que és el tema amb el qual us volia deixar.
Hem tingut una agenda social molt clara des del principi:
- calia treure de la UVI molts barris del nostre país i ho estem fent;
1
�- calia imprimir un gir estratègic en la política de salut i ho estem fent;
- calia prendre amb força les regnes del sistema educatiu;
- calia acabar definitivament amb el retard històric en el servei de les escoles bressol, que
en aquest país pràcticament no havia ni començat, més enllà del que era la feina d'alguns
ajuntaments i el de Barcelona el primer;
- calia afrontar els dilemes no resolts que generava el fenomen de la immigració;
Tot això s'està enfocant. No dic que tot això s'estigui acabant de resoldre, dic que s'està
començant a resoldre.
El setembre s'obrirà el curs del que jo anomenaria la reforma social. Tindrem l'Estatut. I
podrem començar a parlar de les coses que l'Estatut, precisament, anuncia. L'Estatut és un
anunci, l'Estatut és un marc, l'Estatut ha estat gairebé una obsessió si voleu, però és una
obsessió que ha de servir per obrir camins i, un cop el tinguem, podrem dir: ara ja tenim la
Carta de Navegar, ara naveguem. Perquè ens hem estat molt de temps discutint sobre la
carta, i no navegant, potser, començant tot just. Ara començarà la navegació de la
governació progressista de Catalunya.
La setmana passada, el Conseller Primer va presentar l'informe de la gestió feta pel govern.
El balanç aportat ens indica que encara queda molt per fer, és veritat. Però també que ja
s'ha avançat molt en el programa acordat.
Sobretot, vull destacar que els projectes i les previsions en marxa indiquen un nivell
d'ambició social i política molt i molt elevat.
El Govern de la Generalitat és avui, ja avui, un tren en marxa.
. Les 649 aules d'acollida per a immigrants,
. La llei de barris, que permetrà rehabilitar nucli antics o barris sencers a Manresa, Olot,
Sabadell, Balaguer, Santa Coloma, l'Hospitalet...
. El conveni marc signat amb les federacions municipals per acordar la creació de les 30.000
places d'escoles bressol arreu de Catalunya.
. Els 370 centres educatius que s'estan reformant, ampliant o construint i les 2.200 places
de professorat noves.
. L'increment de la prestació universal per a infants a càrrec menors de tres anys i els
menors de sis anys per a famílies nombroses
. L'increment d'un 20 % de les pensions de viduïtat més baixes
. La posada en marxa de les oficines mòbils del Servei d'Ocupació de Catalunya per agilitar
la creació de treball
Aquestes i tantes altres iniciatives i actuacions del Govern no han merescut el mateix titular
que les controvèrsies de partit o els tacticismes polítics, sovint per qüestions menors.
És el resultat d'una relació una mica perversa, si voleu, entre la política i la opinió,
supeditada a la declaració altisonant i als efectes immediats. Però això és escadusser.
2
�Estem entrant en la fase en la qual no solament es governa sinó que s'entén que es
governa i la gent es començar a identificar, a entendre, a pair, a saber què està passant en
els carrers, en els barris, en les escoles, en els hospitals, a les cases del nostre país.
Crec que pel bé de la política s'haurà de fer un esforç per capgirar la dinàmica de polèmica
per la dinàmica d'explicitació, d'explicació, gairebé diria didàctica, perquè no pot ser que la
notícia sigui sempre que un home mossega un gos i que no ho sigui mai a la inversa.
2. Què demano a la UPEC?
Jo crec que les jornades que avui comencen poden contribuir decisivament als objectius que
ens hem fixat per a aquest nou curs.
Tots els referents ideològics de l'esquerra catalanista, els que avui reivindiquem des del
govern i els que han estat en la gènesi de la nostra proposta per a Catalunya, van ser
necessàriament provocadors en el seu moment. Macià, Companys i Tarradellas, però també
Pi i Margall, Valentí Almirall, Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, noms que tots ells quan van
començar a parlar van ser de vegades no entesos, i moltes vegades denostats, en Joan
Comorera, Bosch i Gimpera, Maurin, Josep Pallach, Alfons Comín, Alexandre Cirici, Maria
Aurèlia Capmany, Manuel Sacristán, Ernest Lluch, Félix Cucurull, Joan Reventós Jose Ignacio
Urenda...
La llista és extensa, no s'acabaria mai, i la seva herència encara més.
Els homes i dones que ens han precedit, aquests noms que he citat i tants altres, formen el
camí recorregut fins arribar a aquesta cita amb la història que és el moment present i
també en aquesta cita universitària a la qual desitjo la millor d eles sorts i la millor fortuna.
Quin és el nostre espai natural? El nostre espai natural evidentment va més enllà de
Catalunya, ja sabeu que hem d'imaginar, com l'alcalde ha fet pràcticament amb les seves
paraules, no una Catalunya més gran sinó un espai euroregional si voleu, per treure-li
problemes en la denominació, de set, de deu, de dotze, de quinze, de disset milions
d'habitants amb els quals formen la unitat vital, cultural, política, en el sentit més ampli i
més informal de la paraula, que necessitem per ser algú dins d'una Europa cada vegada
més oberta i més gran. El nostre país es diu Europa. Es un país de 450 milions d'habitants,
hem de ser una miqueta més gran del que som per ser-hi algú i en aquest espai ens estem
bellugant cada vegada amb més ambició, amb modèstia, per descomptat, amb rigor, però
també cada vegada amb més ambició.
Penso que aquesta Universitat ha de ser un punt de referència d'aquesta millora de talla,
d'aquest enguany d'ambició d'aquest país, i jo us ho vull agrair molt expressament a
l'alcalde Clos i al Vicenç.
Queden doncs inaugurades les Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu. Bona feina!
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1693
Title
A name given to the resource
Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Estatuts
Euroregió
Gestió pública
Territoris
Govern
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències