1
10
102
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2845/Maragall_GovernGene_4.jpg
f26ec9534a138944421c7c1868a6b7eb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Miralles-de-Imperial, Júlia
Rivera, Carles
Ubasart, Gemma
Vicente, Joan
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Muñoz, Josep Maria (editor)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2021
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Generalitat de Catalunya
Gestió pública
Tripartit
Govern alternatiu
Acció política
Economia
Model social
Autogovern
Balanç
Estatut
Description
An account of the resource
480 p.
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat, és una de les figures polítiques més destacades de la història contemporània del país. El seu pas per la presidència de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006 va quedar associat a l’accidentada peripècia que va rodejar la gènesi de l’Estatut de 2006 i als efectes que va provocar. Aquest fet ha impedit ressaltar el conjunt de l’obra del govern de la Generalitat quan Maragall el va presidir. ¿Quina importància ha tingut aquella acció política? ¿Ha estat un parèntesi insignificant en la història recent de Catalunya? O, per contra, ¿ha representat la posada en marxa de polítiques innovadores que s’han projectat més enllà d’aquells anys de govern?
Per poder contestar aquests interrogants, els autors del llibre examinen les polítiques institucionals, econòmiques, socials i territorials que el “govern del canvi” encapçalat per Maragall va dissenyar i aplicar, descrivint els seus objectius i els seus efectes, tant immediats com a més llarg termini. D’aquesta manera, remarquen encerts i limitacions de l’acció desenvolupada des de la Generalitat pel govern de Pasqual Maragall, una figura que ha sabut identificar els grans reptes col·lectius plantejats a Catalunya, Espanya i Europa en el trànsit del segle xx al xxi i ha intentat donar-hi una resposta.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788491875840
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Adquirir el llibre en paper o ebook: <a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586" target="_blank" rel="noopener">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586</a>
Relation
A related resource
Els materials complementaris usats al llibre es recullen en aquest recurs: <a href="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm">https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2838/partidismo_federal.jpg
03e2908bfcb65eeb5aef5991ef7d8f9b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Partidismo y (des)lealtad federal en el Estado autonómico español
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Martínez Cantó, Javier
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2020
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partits Polítics
Federalisme
Eleccions
Espanya
Autonomia
Description
An account of the resource
Treball resultant de l'ajut de recerca 2019 del programa Llegat Pasqual Maragall.
El llibre és el número 4 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
150 p.
Abstract
A summary of the resource.
L'objectiu de l'estudi "Partidisme i (des) lleialtat federal a l'Estat autonòmic espanyol", de Javier Martínez-Cantó, professor i investigador a la Universitat de Konstanz, és explicar com els grans costos de la reforma institucional de l'Estat autonòmic poden ser un dels factors que han facilitat l'auge de l'independentisme. Aquest és un procés llarg i multivariable, que pot explicar-se per canvis en les preferències de les elits polítiques i dels votants o per la interacció entre ambdós. En ell, a més, tenen un paper especialment rellevant les organitzacions de la societat civil com a intermediàries entre tots dos.
En concret, l'estudi pretén analitzar com alguns dels factors institucionals poden explicar parcialment per què el moviment ha crescut tan ràpidament. És a dir, com ha estat un factor més determinant la poca credibilitat d'una reforma institucional de l'Estat autonòmic promoguda des de Catalunya que els alts costos i la dificultat de declarar la independència. La tesi fonamental al llarg d'aquest assaig és que el deficient disseny institucional de l'Estat autonòmic dificulta greument les possibilitats de reforma, a més d'atorgar privilegis a un grup d'actors -els partits que ocupen el Govern central-, per raons gairebé contextuals. Això dificulta que el sistema institucional pugui acceptar demandes de canvi, tant en relació amb unes polítiques concretes com a escala institucional, i, per tant, que pugui reformar-se a si mateix. El sistema no preveu una forma institucionalitzada de respondre a aquestes demandes i de canalitzar el conflicte polític. Per contra, les demandes polítiques han tendit a canalitzar mitjançant mecanismes informals, com a vies interpartidistes o negociacions parlamentàries. Això no es circumscriu a reformar l'Estat autonòmic en un sentit més federal, sinó a altres polítiques públiques que poden reformar-se en un sentit federal sense canviar el text constitucional, com el sistema de finançament autonòmic o la distribució de les inversions en infraestructures de forma territorialitzada .
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Accés al llibre en format digital: <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf" target="_blank" rel="noopener">https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf</a>
Recerca
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2835/maragall_lluna.jpg
fde3a1cc9879ce2d812980e2d30f21b6
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
110 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Fundació Catalunya Europa
Director
Name (or names) of the person who produced the video
Mañé, Josep M.
Català, Francesca
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall i la Lluna
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2020
Type
The nature or genre of the resource
Documental
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Barcelona
Catalunya
Description
An account of the resource
Documental sobre la trajectòria política de Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
SINOPSI:
La Lluna tenia vuit anys l’any 1993, quan l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, es va instal·lar a casa seva per entrar en contacte amb el barri de Roquetes, al districte de Nou Barris.
Vint-i-cinc anys després inicia una recerca que comença amb el record d’aquells dies i que la porta a descobrir un polític singular, fonamental per entendre la transformació d’una ciutat i el present d’un país.
Parlant amb familiars, coneguts i polítics, la Lluna aconsegueix fer-se un retrat íntim i universal, humà, contradictori, vitalista i colpidor de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2831/Mil_dies_d_accio_de_govern.pdf
e4ab2b2a79ccbde20020e8b0b0401415
PDF Text
Text
Mil dies
de Govern
2004
2006
�2
Secretaria de Comunicació
Departament de la Presidència
Generalitat de Catalunya
Aquest document és una síntesi
de les principals actuacions del Govern
de Catalunya durant la VII legislatura i respon
als continguts del “Balanç del Pla de Govern”
(Barcelona, estiu del 2006)
Barcelona, 31 d’agost de 2006
Podeu trobar aquest document
i tota la informació referent
al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça
www.gencat.cat/acciodegovern
�3
Mil dies de Govern
2004 - 2006
I. Autogovern i qualitat democràtica
1. Política de millora de l’autogovern
2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors
3. Justícia
5
10
13
II. Impuls de l’economia
4. Política econòmica i internacionalització
5. Política industrial
6. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral
7. Comerç, turisme i consum
8. Tecnologies de la informació i de la comunicació
9. Recerca i innovació
10. Agricultura i pesca
19
25
28
32
36
40
42
III. Una nació socialment avançada
11. Educació
12. Salut
13. Serveis socials
14. Polítiques de dones
15. Immigració
16. Cultura
17. Impuls de l’ús social del català
18. Seguretat i emergències
45
52
57
64
65
67
71
75
IV. Política territorial i ambiental
19. Habitatge
20. Medi ambient
21. Energia
22. Planificació territorial
23.Transport públic i infraestructures
V. El nou Estatut
81
85
89
91
94
103
�4
�Mil dies de Govern
5
I. Autogovern i qualitat
democràtica
1
Política de millora de l’autogovern
• El Govern ha doblat els recursos per als municipis
• S’han aprovat 49 lleis del Parlament
• S’ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
• El Govern ha estat pioner en la independència dels mitjans
de comunicació públics amb el reforç de les competències del CAC
• S’han impulsat noves polítiques de participació, recuperació
de la memòria històrica i foment de la pau
Tal com preveia l’Acord del Tinell, el Govern de la Generalitat ha centrat una
part important de les seves accions d’aquests mil dies a ampliar l’abast de
l’autogovern de Catalunya, però no únicament a través del nou Estatut.
Amb aquest objectiu, ha promogut una revisió de les institucions catalanes
per garantir la transparència en la gestió pública i acostar-la molt més al ciutadà. Així, per exemple, el Govern ha impulsat la regulació per llei de la figura
de conseller primer, ha reforçat les delegacions territorials del Govern a més
de crear-ne dues de noves a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i l’Aran.
A més a més, per afavorir la participació dels ciutadans en els afers
públics, el Parlament ha aprovat la nova Llei d’iniciativa legislativa popular
(ILP), una de les més avançades d’Europa perquè rebaixa de 18 a 16 anys
l’edat mínima per donar suport a una iniciativa legislativa, amb l’objectiu de
fomentar la participació dels joves que encara no poden votar. La Generalitat
també ha presentat el Llibre Blanc de la Funció Pública a Catalunya, una radiografia detallada que permetrà definir un model nacional de funció pública,
conjuntament amb totes les administracions implicades.
Activitat legislativa del Parlament: 49 lleis en mil dies
L’acció legislativa d’aquests mil dies de mandat s’ha traduït en l’aprovació de
49 lleis al Parlament de Catalunya, la majoria de les quals impulsades per la
corresponent iniciativa del Govern. En destaquen, la Llei de millora de barris,
la modificació de la Llei d’urbanisme, la Llei d’horaris i la d’equipaments
comercials, la Llei d’iniciativa legislativa popular, la Llei de la comunicació
audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009,
la de l’Agència Catalana de Consum, la del llibre V del Codi Civil, la de mesures de conciliació de la vida personal i laboral del personal de l’administració
pública, la de protecció, gestió i ordenació del paisatge o la Llei de prestacions socials.
La Llei d’iniciativa legislativa
popular és una de les més
avançades d’Europa i fomenta
la participació dels joves que
encara no poden votar
El Llibre Blanc de la Funció Pública
revela que a Catalunya
la ciutadania confia en els
empleats públics
�6
Informe sobre Bon Govern i Transparència Administrativa,
amb més de 50 propostes a les administracions públiques
El 27 de juliol de 2005, el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar al president de la Generalitat un informe
amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de
recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de
les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones
de prestigi reconegut i va estar coordinat pel Departament de Justícia i
presidit per Anton Cañellas, que havia estat Síndic de Greuges del 1993 al
2004 i va morir el 27 d’agost passat. En la mateixa direcció, el Departament
d’Economia i Finances, la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i
la Universitat Pompeu Fabra han creat el Consorci d’Avaluació de Polítiques
Públiques, que s’encarregarà d’assessorar les administracions en el disseny i
l’avaluació de les polítiques públiques per tal de comprovar la seva eficàcia
en relació als objectius de les mesures implantades.
Més rigor i transparència amb la regulació
de les incompatibilitats dels alts càrrecs
La nova Llei d’incompatibilitats
regula un àmbit fins ara dispers
i poc rigorós
El Govern ha iniciat una regeneració de les seves institucions per a vetllar
per la transparència en la gestió pública i lluitar contra la corrupció.
En aquest sentit, el Parlament va aprovar la Llei del règim d’incompatibilitats
dels i les alts càrrecs, a proposta del Govern, que estableix els deures de la
dedicació absoluta i de la retribució única, i vol superar la dispersió normativa i la manca de rigor del règim actual. La nova llei garanteix la transparència
en l’exercici de funcions dels càrrecs públics.
Creació del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat
Amb el mateix objectiu d’incrementar la transparència, el Govern ha creat
el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de
Catalunya, per tal de dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la
Generalitat i per donar-los a conèixer. Fins ara el CEO ha fet públics els resultats de quatre baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema
polític, quatre índexs de satisfacció política, diverses enquestes (sobre el
debat de política general, els abstencionistes i el referèndum de l’Estatut), un
estudi de la cultura política dels catalans, un altre sobre la situació política
i un sondeig sobre immigració.
El Govern ha doblat els recursos destinats als municipis
Inversió món local
Increment
2003
124.785.691
2004
140.722.945
2005
177.543.578
Total:
2006
251.100.000
+101,22%
A través de la nova línia d’ajuts
als petits municipis s’han destinat
6.392.000 euros a un total
de 469 localitats, que han rebut
cadascuna una mitjana
de 13.629 euros
L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla únic d’obres
i serveis de Catalunya (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb
els municipis, el Govern haurà destinat als ajuntaments 445 milions d’euros
per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que en l’anterior. Així mateix,
la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC) ha augmentat
un 161,32% del 2003 al 2006. El 2004 s’hi van destinar 43 milions d’euros
(90,6% més que el 2003) i el 2005, 59 milions (un 37% més). El 2006 es destinaran 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells
comarcals. A banda d’això, el Govern ha creat un programa de cooperació
per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada als ajuntaments amb
problemes de precarietat financera.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
Inversió món local 2004-2005-2006
Alt Pirineu i Aran
PUOSC
2004: 5.082.019 €
2005: 7.995.454 €
2006: 10.263.802 €
Fons cooperació local
2004: 5.224.937 €
2005: 6.341.021 €
2006: 7.727.700 €
Cooperació petits municipis
2005: 622.246 €
Lleida
PUOSC
2004: 10.463.593 €
2005: 12.009.658 €
2006: 15.977.652 €
Fons cooperació local
2004: 8.056.117 €
2005: 9.706.043 €
2006: 12.087.765 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.524. 962 €
Terres de l’Ebre
PUOSC
2004: 4.893.195 €
2005: 6.180.306 €
2006: 8.530.398 €
Fons cooperació local
2004: 3.974.719 €
2005: 5.181.396 €
2006: 6.292.037 €
Cooperació petits municipis
2005: 438.519 €
7
Font: Departament de Governació i Administracions Públiques
Catalunya Central
PUOSC
2004: 15.173.800 €
2005: 15.812.856 €
2006: 17.994.141 €
Fons cooperació local
2004: 8.389.048 €
2005: 10.974.533 €
2006: 14.002.315 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.156.452 €
Camp de Tarragona
PUOSC
2004: 9.995.621 €
2005: 11.660.986 €
2006: 15.143.558 €
Fons cooperació local
2004: 8.223.360 €
2005: 10.521.294 €
2006: 13.156.972 €
Cooperació petits municipis
2005: 922.829 €
Girona
PUOSC
2004: 16.360.467 €
2005: 20.318.472 €
2006: 25.171.712 €
Fons cooperació local
2004: 11.224.408 €
2005: 14.691.713 €
2006: 18.728.967 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.420.696 €
Barcelona
PUOSC
2004: 19.506.831 €
2005: 27.424.317 €
2006: 33.773.728 €
Fons cooperació local
2004: 26.001.020 €
2005: 34.972.190 €
2006: 43.259.729 €
Cooperació petits municipis
2005: 306.278 €
Pioners en la independència dels mitjans de comunicació
públics i la transparència dels ajuts
El Govern ha col·laborat estretament amb el Parlament en l’elaboració de
dues lleis bàsiques que afavoriran la qualitat dels mitjans de comunicació i la
desgovernamentalització dels de titularitat pública: la Llei de la comunicació
audiovisual, aprovada el desembre del 2005, que referma un model d’independència que compta amb un gran consens entre les forces polítiques
catalanes i reforça les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric
català i reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
(CAC) en la concessió de llicències de ràdio i televisió, i la futura Llei de
reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que blindarà la
independència de gestió de l’actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
(CCRTV) i els seus mitjans. Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb el nou contracte-programa de la CCRTV, que li aporta un
augment de recursos de 337 milions d’euros respecte al contracte anterior i
fixa l’aportació del Govern fins al 2009 en 1.161 milions d’euros. A més a més,
el Departament de la Presidència ha donat un pas endavant en els àmbits de
la transparència i de la independència dels mitjans de comunicació i, des del
2005, totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada
La Llei de comunicació
audiovisual reforça les
competències del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya
en la concessió de llicències
de ràdio i televisió
�8
Des del 2005, el Govern
de Catalunya atorga totes
les subvencions als mitjans
de comunicació de titularitat
privada per concurs públic
i transparent. El 2006, aquestes
subvencions sumen un total
de 16,36 milions d’euros
s’atorguen de manera coordinada amb el Departament de Cultura i a través
de concursos públics. Amb aquest sistema, la Generalitat ha atorgat subvencions per un total de 14,6 milions d’euros el 2005 i de 16,36 milions d’euros
el 2006. Per primera vegada, a més, la premsa digital, la ràdio i la televisió en
català o en aranès han pogut accedir als concursos de subvencions de la Generalitat, que abans estaven reservats a la premsa escrita. En aquests mil dies
el Govern també ha decidit donar suport a la creació d’un nou instrument de
mesura de les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla
catalana, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que millorarà substancialment el coneixement del sector a partir de 2007. Igualment, la Generalitat
ha decidit consolidar l’Agència Catalana de Notícies i li ha donat nou impuls a
partir de 2005 perquè proporcioni serveis informatius de qualitat als mitjans
de comunicació del país, especialment als d’àmbit local i comarcal.
Font: Departament de la Presidència
Les noves televisions locals de titularitat privada
Canal Taronja Osona
Canal Català
El 9 TV
Canal Nord
Empordà Televisió
Televisió Sense Fronteres
Lleida TV Digital
Pirineus TV
TV Puigcerdà
Lleida TV Digital
Aran TV
Vall d’Aran
Televisió de Manresa
Canal Taronja
Canal Català
Pallars Sobirà
Alta
Ribagorça
Lleida TV Digital
Canal Català
Televisió de
Girona
Televisió del Ripollès
Olot Televisió
Cerdanya
Alt Urgell
Garrotxa
Pallars Jussà
Canal Català
TV Igualada
Canal Taronja Anoia
Solsonès
Lleida TV Digital
Canal Català
Lleida TV
Osona
Gironès
Baix
Empordà
Selva
Segarra
Bages
Vallès
Oriental
Pla
d’Urgell
Segrià
Anoia
Urgell
Garrigues
Conca de
Barberà Alt
Camp
Baix
Camp
Barcelonès
Baix
Llobregat
CAT 4 TV
Canal Català
UrBe TV
Canal Català
25 TV
Localia
Canal Català
Canal Reus TV
Canal Català
Tortosa Televisió
La Veu de l’Ebre
Canal Català
Televisió de Mataró
Canal Català
Garraf
Tarragonès
Ribera
d’Ebre
Baix Ebre
Alt
Penedès
Baix
Penedès
Canal Català
Canal Nord
EPI TV
Vallès
Occidental
Maresme
Priorat
Montsià
Pla de
l’Estany
Berguedà
Noguera
Terra Alta
Alt
Empordà
Ripollès
Canal Català
CAT 4 TV
Teletaxi TV
Canal Català
Localia
Teletaxi TV
Uniprex TV
Canal Català
Localia
Canal Català
Mola TV
Televisió de Sant Cugat
TV 20
Teletaxi TV
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
9
El Govern aposta per una implantació capdavantera
de la TDT a Catalunya
A Catalunya el trànsit de la televisió analògica a la digital (TDT) s’anticipa a la
resta de l’Estat. La Generalitat vol ser capdavantera a nivell europeu en la
implantació d’aquesta nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. El 30 de novembre passat van començar
les emissions digitals de les televisions estatals i nacionals, mentre que el
cessament de les emissions analògiques començarà l’any 2007 i es completarà al llarg del 2009. Amb la TDT, les llars catalanes arribaran a sintonitzar
fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de
Televisió de Catalunya i un mínim de quatre canals locals a cada demarcació.
El Govern ja ha completat els processos de concessió de freqüències
locals tant a les entitats municipals com als operadors privats. El nombre de
canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 93: 56 de privats
(veure el mapa adjunt) i 37 de municipals.
Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través
del Memorial Democràtic
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic,
que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de
la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia. Fins
ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i
desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als
deportats als camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dotada amb
dos milions d’euros, dirigida especialment a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República. A més,
el Govern participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera.
Catalunya, referent internacional en matèria de pau
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’Institut Català Internacional per la Pau amb la voluntat de desenvolupar per primer cop una
política pública de foment de la pau. L’organisme vol donar resposta a
l’ampli moviment social contra la guerra, i per aquest motiu estarà destinat a
la promoció de la cultura de la pau, la mediació en conflictes i el suport a les
entitats i moviments socials, entre d’altres.
El Memorial Democràtic
i el Museu de l’Exili fomenten
la recuperació de la memòria
històrica de la Guerra Civil
i la dictadura franquista
�10
2
Defensa dels interessos de Catalunya
i relacions exteriors
• S’ha impulsat l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu
estratègic de primer ordre
• L’ús oficial del català a les institucions europees ha assolit fites
històriques
• L’increment dels recursos en cooperació ha superat el 100% i arriba
al 0,36% dels tributs propis
L’impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb la Unió Europea
ha perseguit augmentar la participació del Govern en els organismes i les
decisions polítiques d’aquests dos àmbits, per tal d’assegurar la defensa dels
interessos catalans més enllà del territori, amb iniciatives com la creació de
la Delegació del Govern davant la Unió Europea. L’objectiu ha estat restablir
deutes històrics i reimpulsar la transferència des de l’Estat de les competències pendents, encallades fa anys.
Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània
L’Euroregió té més de 13,2 milions
d’habitants, un 17% de la població
total de França i Espanya
A partir d’octubre del 2004 el Govern va impulsar la creació de l’Euroregió
Pirineus-Mediterrània, com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre els
objectius d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional
entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement
mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de
13,2 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus, LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i les Illes Balears.
Representa el 17% de la població conjunta d’Espanya i França, el seu PIB
és pràcticament el 14% del total d’aquests dos països (2001) i proporciona
un volum d’ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del
conjunt francoespanyol).
En el primer any de funcionament els cinc membres van definir els
principals objectius de l’Euroregió: el reclam d’actuacions en infraestructures
d’interconnexió d’una i altra banda dels Pirineus i l’aplicació de polítiques
comunes. D’aquestes accions comunes, cal destacar alguns dels principals
projectes que s’estan desenvolupant: el Portal Cultura, l’Observatori Socioeconòmic, l’EuroBioRegió, el Centre d’Investigació en Turisme de les Illes Balears i la Xarxa euroregional de Cambres de Comerç. Els governs han treballat
especialment en la reclamació per garantir unes infraestructures
de transport i connectivitat estratègiques.
D’altra banda, el 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la Cimera
de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb
el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior
cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i
les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set
reunions paral·leles.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
11
TGV
Ports i aeroports
Bordeus
Tarbes
Tolosa
Montpeller
Bilbao
Tolosa
Montpeller
Perpinyà
Perpinyà
Girona
Saragossa
Barcelona
Tarragona
Palma de Mallorca
Aeroports
Ports internacionals
Lleida
Saragossa
Tarragona
Figueres
Girona
Barcelona
En funcionament
València
Obres en execució
Estudi informatiu
Ús oficial del català a les institucions europees i participació
de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea
L’esforç per la presència de la Generalitat i del català a les institucions
europees s’ha traduït en dues fites històriques, que han anat paral·leles a la
creació de la Delegació del Govern a Brussel·les com a ambaixada davant
d’Europa. Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de
manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) gràcies a l’acord
subscrit pels ministres d’Afers Exteriors de la UE i, des de juny de 2006, els
ciutadans ja es poden adreçar a la Mesa del Parlament Europeu en català i
ser contestats en la mateixa llengua. Aquests avenços, assolits per petició del
Govern central a demanda del governs autonòmics implicats, representen
un pas molt important en el reconeixement del català a Europa. Tot i això,
el Govern espera que properament el Parlament Europeu també faci extensiu l’ús del català en els plens d’aquesta institució.
A banda del reconeixement de l’ús de la llengua, el desembre de 2004
la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees
(CARCE) va aprovar els acords que permeten la representació directa de
les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió
Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Des de llavors,
una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les
comunitats, s’incorpora a la delegació espanyola a quatre formacions del
Consell: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca;
Medi Ambient i Educació i Joventut i Cultura. La Generalitat ja va exercir
la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient i Agricultura i
Pesca durant la presidència luxemburguesa el primer semestre de 2005.
Mapa de l’Euroregió
Des d’octubre de 2005, la llengua
catalana ja es pot utilitzar de
manera oficial a la Unió Europea
Impuls a la transferència de competències pendents
i a la desconflictivització amb l’Estat
El Govern ha impulsat la transferència de competències pendents, que havia
quedat aturada durant la passada legislatura. Fins l’actualitat, s’han fet tres
reunions plenàries de la Comissió Mixta i s’han aprovat 15 noves transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas del canvi de titularitat de
la línia Lleida-La Pobla de Segur. El Govern també ha impulsat la solució de
conflictes amb l’Estat i en total s’han retirat 14 recursos d’inconstitucionalitat
i conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la
Generalitat com pel Govern central. També s’ha acordat obrir negociacions
per evitar conflictivitat en temes com la Llei d’horaris comercials o la Llei de
comunicació audiovisual de Catalunya.
S’han celebrat tres reunions
plenàries de la Comissió Mixta
Estat-Generalitat i s’han aprovat
16 noves transferències
�12
Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona
La Carta Municipal de Barcelona
ja ha estat aprovada al Congrés
Després de debatre’s durant vint anys, l’Ajuntament de Barcelona ha vist
aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències.
La proposta ha rebut el suport de la comissió per al seu desplegament, de la
qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés
i el Senat.
El Govern destina ja el 0,36% dels tributs propis
a la cooperació al desenvolupament, un 105% més
que el mandat anterior
El Govern continua augmentant els fons destinats a la cooperació al desenvolupament i haurà destinat aquest 2006 al voltant de 60 milions d’euros,
xifra que representa el 0,36% dels tributs propis de la Generalitat d’enguany,
una xifra molt superior al 0,29% del 2005, i que representa un increment
d’un 105% en comparació amb el mandat anterior. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen
a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7%
dels tributs propis en un horitzó proper.
Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU
a escala mundial
Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè
ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la
Campanya del Mil·lenni i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el
Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Fruit d’aquest
acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb la pobresa, ha estrenat aquest juny l’Oficina dels Objectius del Mil·leni a Barcelona,
que serà la primera de les Nacions Unides que s’estableix a la ciutat. Aquesta
oficina treballa estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia
mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar, no només
amb l’ajut dels estats, sinó també dels ens subestatals.
Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya
EUR 1986-2006
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya
Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
1988
1987
0
1986
La Campanya del Mil·leni
de les Nacions Unides ha obert
una oficina a Barcelona
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
13
3
Justícia
• En aquesta legislatura es multipliquen per sis les inversions
en infraestructures judicials respecte a la legislatura anterior
• Més òrgans judicials i més jutges: de 492 òrgans l’any 2003 a 538
l’any 2006
Nou
model d’oficina judicial
•
• El Pla d’equipaments penitenciaris renova la xarxa de presons
i l’equilibra territorialment
• Una política penitenciària realment centrada en la reinserció social
i laboral
El funcionament de l’Administració de justícia és un factor clau en la garantia dels drets dels ciutadans i que serveix també de mesura de la qualitat de
l’Estat de dret. I la percepció que avui els ciutadans encara tenen sobre el seu
funcionament és més aviat negativa. A la Generalitat li correspon ocupar-se
del suport material i personal per al funcionament de l’Administració de
justícia. En aquest sentit, l’elaboració del Llibre Verd de la Justícia ha permès
realitzar un diagnòstic dels problemes i de les mancances del servei públic
de la justícia i ha obert un debat implicant els actors socials i econòmics.
Una de les primeres recomanacions del llibre duta a terme és l’elaboració
d’un document de treball sobre l’assistència jurídica gratuïta a Catalunya,
amb l’objectiu de millorar-ne la gestió. Cal tenir en compte que la demanda
d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers
anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia
juvenil i violència de gènere. En aquest sentit, la Generalitat ha augmentat
les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i s’han reduït
els terminis de pagament.
Actuacions d’assistència jurídica
gratuïta (acumulat anual)
Font: Departament de Justícia
350.000
300.000
250.000
200.000
292.665
308.927
247.923
150.000
100.000
50.000
0
2003
2004
2005
La justícia, més a prop del ciutadà
Una altra millora impulsada pel Govern en aquest àmbit és la justícia de proximitat. Per preparar el seu desplegament el 2005 es va crear una comissió
amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats a la ciutat, i del Departament de Justícia, que s’ocuparà
dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència
en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per
manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o
contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic,
i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que
aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona.
Nous edificis judicials i una Ciutat de la Justícia integrada
al teixit urbà
En aquest àmbit s’han fet importants esforços, ja que les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. Per invertir aquesta situació,
el Govern ha aprovat el Pla de renovació del parc immobiliari judicial 20042010, que suposa una inversió de 520 milions d’euros durant aquest període.
El Pla renovarà els jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de
la població de Catalunya. A més, s’ha iniciat la construcció de 17 nous edificis
El Govern destinarà 520 milions
d’euros fins al 2010 per
a la renovació dels jutjats
de 36 partits judicials que donen
servei al 87% de la població
de Catalunya
�14
El primer semestre del 2007
es lliuraran els primers edificis
construïts de la Ciutat
de la Justícia
judicials. Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial,
millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos
mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic
i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat la disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 milions d’euros. La
Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn
la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de
252 milions d’euros. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers
edificis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en
funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya
i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet.
Pla d’inversions en edificis judicials 2004-2010
Font: Departament de Justícia
Nous edificis judicials
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
26
221.186
209.398.923
Ciutat de la Justícia
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
1
232.368
220.000.000
Ampliacions i rehabilitacions
edificis judicials
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
12
93.811
55.472.086
Total
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
Ciutat de la Justícia
39
547.365
Nous edificis judicials
Ampliació i rehabilitació d’edificis judicials
484.871.009
Més òrgans judicials, més jutges i més especialització
per a una justícia més àgil
Catalunya deixarà de situar-se
a la cua del rànquing de la UE
en la ràtio de jutges per habitants
Diverses actuacions han volgut atacar un altre problema de l’Administració
de justícia: el nombre de jutges, fiscals i secretaris és insuficient per cobrir
les necessitats de Catalunya. Amb 9,1 jutges per cada 100.000 habitants,
Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola i a la cua del rànquing
UE-12. Països com Alemanya compten amb 25,3 jutges per cada 100.000
habitants. A nivell de la UE tan sols Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda tenen
un percentatge més baix que el corresponent a Catalunya. En aquest sentit,
al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període
2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats
especialitzats en matèria mercantil. A més, s’han cobert més de 800 noves
places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
15
Renovació completa del parc informàtic de l’Administració
de justícia
La modernització, que ha de permetre ser més eficient en l’atenció al públic,
passa per una renovació completa del parc informàtic de l’Administració de
justícia. Així, s’han actualitzat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies
i registres civils i s’ha completat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a
impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del
servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat
jurídica. S’hi han destinat 18 milions d’euros en una operació de rènting
per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament de Justícia i s’han
incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet
específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia.
Ampliació i renovació de la xarxa de centres penitenciaris,
amb 11 centres i 6.500 places de nova construcció
La política penitenciària al llarg de la legislatura ha vingut marcada per dos
elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets
(la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any
1991), i per un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500
interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern ha elaborat
el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb una inversió prevista
total de 740 milions d’euros. Aquest Pla suposa la creació de 6.500 noves places que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa
i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona.
En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Així, es
construiran 11 nous centres penitenciaris que s’afegiran al CP Brians II i al CP
Joves Quatre Camins, en plena fase de construcció. Les primeres infraestructures començaran a funcionar ja a partir del segon semestre de 2007, i s’ha
previst que s’hi incorporin progressivament 1.500 funcionaris nous.
El Pla d’equipaments penitenciaris
solucionarà el dèficit de places
a les presons catalanes després
de molts anys sense noves
construccions
La política penitenciària i la justícia juvenil
La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a
mesures d’execució penal són els objectius fonamentals del sistema penitenciari i de justícia juvenil dut a terme pel Govern. Per aquest motiu, s’ha
elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. En aquest sentit, la formació
i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats
per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Així, s’ha reformat
i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les
oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb
organismes públics, empreses i entitats. Actualment, les persones ocupades
constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar.
En l’àmbit de la justícia juvenil, el Govern ha hagut de fer front a un augment del 43% en el nombre de menors i joves infractors, que s’havia produït
entre el 2000 i el 2003. Per donar-hi resposta, s’ha incrementat fins a 272 el
nombre de places d’internament en centres educatius i també s’ha reforçat
la plantilla de professionals. D’altra banda, el Departament de Justícia ha
endegat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil conjuntament
amb les administracions locals. A més, s’ha arribat a un acord amb la Federació i l’Associació de Municipis per potenciar les prestacions de la comunitat
aplicades als joves infractors.
S’han augmentat les places
de justícia juvenil i s’ha elaborat
el Pla director de justícia juvenil
2004-2007 per tal de donar una
orientació estratègica a l’actuació
en aquesta matèria
�16
Programes de tractament individualitzat, formació
i inserció laboral d’interns de centres penitenciaris
Mitjanes dels primers semestres
Font: Departament de Justícia
2004
7.000 2003
6.000
5.000 5.678,65
4.000 Programes
6.714,835
Programes
2005
7.129,5
Programes
3.000
2.000
1.000
0
Impuls del Dret civil català i reforma de les professions
titulades
La reforma del Codi Civil català ha
quedat enllestida en més del 80%
El Govern ha reformat i actualitzat la legislació catalana i ha fet un pas endavant en el procés de codificació del Dret civil català. En aquest sentit, el Parlament ha aprovat un Projecte de llei de les professions titulades i col·legis
professionals que s’ajusta a les necessitats laborals i professionals actuals.
Pel que fa al Dret civil català, la Cambra catalana ha aprovat per unanimitat el Projecte de llei del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, regulació que
millora, en molts aspectes, l’establerta pel Codi Civil espanyol i per la Llei de
propietat horitzontal. Mentrestant, el Govern ha donat llum verd als Llibres
II, III i IV. D’aquesta manera, la reforma del Codi Civil queda enllestida en més
del 80%. En l’àmbit de família, el Parlament ha aprovat les lleis que faciliten
l’adopció per part de parelles homosexuals.
Es creen nou centres educatius dins les presons
com a aposta per a la reinserció social i laboral
Nou centres penitenciaris de Catalunya disposaran d’un centre de formació
per a adults, que impartirà formació bàsica i prepararà els interns per a proves d’accés. Els equipaments, totalment reconeguts com a unitats docents,
s’ubicaran al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, Dones de Barcelona,
Joves de Barcelona, Ponent, Tarragona, Can Brians, Figueres, Girona i Quatre
Camins.
�Mil dies de Govern
17
�18
�Mil dies de Govern
19
II. Impuls de l’economia
4
Política econòmica
i internacionalització
• L’economia catalana mostra els millors resultats dels darrers sis anys
• El Govern ha sanejat i racionalitzat els seus pressupostos:
menys dèficit en cada pressupost i menys deute global
• Els comptes de la Generalitat han incrementat la despesa social
i han augmentat la inversió, sense augmentar la pressió fiscal sobre
els ciutadans
• L’Acord estratègic entre el Govern, les organitzacions empresarials
i els sindicats és l’aposta més important dels darrers 30 anys per
millorar la competitivitat de l’economia catalana
• S’ha impulsat l’obra social de les caixes
L’economia catalana ha començat l’any amb un fort impuls i ha reprès el
lideratge de l’economia espanyola. Durant el primer trimestre del 2006, s’ha
consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals del 2003, amb un creixement
del 3,6%, 2 dècimes superior al registrat l’últim trimestre del 2005 i el més alt
des del tercer trimestre del 2000. Per primera vegada des de fa set trimestres
el creixement de l’economia catalana ha estat superior a la mitjana espanyola. Aquesta acceleració de l’activitat econòmica s’explica per la millora del
sector industrial (1,5%), que surt de l’estancament dels darrers anys, mentre
els serveis moderen la seva expansió (4,1%) i la construcció es manté (5,8%).
Finalment, la lleugera recuperació que ha experimentat la zona euro ha
contribuït notablement al bon comportament de l’economia catalana per la
millora registrada per les exportacions.
A més, Catalunya és una de les comunitats autònomes que crea més llocs
de treball: n’ha creat 48.100 de nous durant el segon trimestre del 2006.
La taxa d’ocupació catalana se situa al 71,5%, per damunt de la registrada a
la zona euro. D’aquesta manera es compleixen amb quatre anys d’antelació
els objectius d’ocupació fixats per l’Agenda de Lisboa per al 2010 (70%).
La taxa d’atur s’ha reduït fins al 6,5%, dos punts per sota de la mitjana espanyola (8,5%) i inferior també a la mitjana de la Unió Europea (7,9%).
% Comparativa creixement economia catalana
Font: Departament d’Economia i Finances
4
3,5
Espanya
3
2,5
Catalunya
2
1,5
1
Zona Euro
0,5
0
2001
2002
2003
2004
2005
Durant el primer trimestre
de 2006 l’economia catalana
ha consolidat l’etapa expansiva
iniciada a finals de 2003
�20
Pressupost de la Generalitat: més despesa social,
més inversió i millora de la gestió
Les polítiques socials representen
el 50% de la despesa en
els pressupostos del 2006
El Govern ha fet de la despesa social un dels seus eixos principals. Així, el
2006, un 56,9% dels recursos es destinen a les polítiques socials: salut, educació, justícia i serveis als ciutadans. També es fa una especial atenció a la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, a l’equilibri
territorial i a la sostenibilitat. En aquest sentit, cal destacar que aquest increment de la despesa destinada a polítiques socials s’ha produït al llarg de tota
la legislatura; així, en els pressupostos de 2004 i 2005, els capítols destinats a
polítiques socials han augmentat en un 16% i un 29% respecte al pressupost
de 2003. I en el pressupost del 2006 representen un 55,64% del total.
L’esforç inversor és un dels pilars fonamentals dels comptes públics.
La inversió prevista per l’any 2006 es de 5.780 milions d’euros. L’increment
en relació a l’any 2004 es del 84,2%. Aquest salt inversor sense precedents
s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, passant de 365 euros el 2003
a 691 euros el 2006. El menor recurs a l’endeutament per al finançament de
la inversió és una altra de les característiques remarcables de la gestió dels
comptes públics, amb una reducció del creixement de l’endeutament net de
l’exercici del 8,4% el 2006.
D’altra banda, la voluntat del Govern d’incrementar la transparència i
l’eficàcia en la seva gestió té un reflex important en el procés d’elaboració
del pressupost. L’estructuració en programes i l’orientació a objectius i resultats així com la inclusió de noves entitats que fins ara no formaven part dels
pressupostos fa que el procés dels comptes públics sigui més transparent,
eficaç i eficient.
Pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya
Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya
2004
2005
2006
22.471 M€
26.501 M€
29.689,5 M€
Pressupost 2006 - Despeses del sector públic (M€)
Àrees de despesa
Font: Departament d’Economia i Finances
Import
Funcionament de les institucions i Administració general
%
2.037,3
6,9
16.896,6
56,9
Serveis i béns públics de caràcter econòmic (infraestructures, R+D+i, medi ambient, territori...)
5.294,3
17,8
Foment i regulació dels sectors productius
1.447,7
4,9
Suport financer als ens locals
2.798,5
9,4
Altres (fons de contingència i deute públic)
1.215,2
4,1
29.689,5
100,0
Béns i serveis públics de caràcter social i protecció i promoció social
Total (M€)
Important disminució del dèficit
El dèficit públic s’haurà reduït
un 50% en tan sols tres anys
A l’inici del seu mandat, el Govern va encarregar a un grup d’experts independents un informe econòmic i financer per conèixer l’estat de les finances
de la Generalitat. Segons aquest estudi, l’any 2003 es va tancar amb un dèficit de 1.264 milions d’euros. La preparació i l’aplicació escrupulosa del Pla
de sanejament pressupostari ha permès la reducció del dèficit i el resultat
negatiu, que ha estat de 250 milions d’euros, xifra que millora en més de
1.000 milions el resultat de l’any 2003. El Pla preveu l’equilibri pressupostari
el 2008.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
21
L’endeutament net del 2006 serà de 933 milions d’euros, davant els 2.604
del 2003, de manera que el volum total del deute sobre el PIB català ha passat
de representar un 11,82% el 2003 a l’11,78% actual. Aquest procés de reestructuració també ha permès reduir l’ús d’instruments financers atípics, més
costosos per a l’Administració i menys transparents que els mecanismes tradicionals d’endeutament. L’estalvi corrent s’ha triplicat en tres anys, passant
de 514 milions el 2003 a 1.462,3 el 2005; la previsió per al 2006 és de 1.762,5.
Reducció del dèficit
Font: Departament d’Economia i Finances
Dèficit (SEC 95)
2003 (liq)
2004 (liq)
2005 (pr)
2006 (es)
-1.264
-821
-650
-525
Elaboració d’un pla de mesures contra la inflació
a Catalunya
El Pla contra la inflació inclou 39 mesures per corregir el diferencial d’inflació
que Catalunya registra tant amb Espanya com amb la zona euro. Aquestes
mesures s’orienten a la millora de la competitivitat i la productivitat de la
nostra economia, a la millora de la racionalització i eficiència de l’administració pública, a la millora del funcionament de certs mercats, així com a
l’adopció d’actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de productes, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació a l’elaboració de l’instrumental
estadístic.
Millora del finançament de la sanitat
En el marc de l’impuls de la millora del finançament, el Govern va obrir el
debat que va portar a un acord estatal per millorar el finançament de la
despesa sanitària que ha beneficiat totes les comunitats autònomes i que
va ser adoptat a la Conferència de Presidents del mes de setembre. Gràcies a
aquest acord, Catalunya rebrà, el 2006, 646 milions d’euros addicionals per al
finançament de la despesa sanitària.
Acord estratègic amb les organitzacions empresarials i
els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia
catalana
L’estratègia més ambiciosa per al canvi econòmic que Catalunya ha emprès
en els darrers 30 anys, per tal de seguir potenciant el creixement de l’economia, és la signatura, juntament amb organitzacions sindicals i empresarials,
de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i
la competitivitat de l’economia catalana. Les 86 mesures de l’acord actuen
en àmbits fonamentals per a la millora de la competitivitat com l’R+D+i, la
formació, les infraestructures i el finançament de les empreses, així com en el
foment de la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social.
En aquests moments s’ha complert el 66% de les previsions del pacte: 43 de
les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat inicialment fins a finals de legislatura
era de 3.000 milions d’euros, tot i que les eleccions anticipades fan variar
aquesta previsió. De moment, l’any 2005 ja se n’hi van destinar 1.020 i el
2006 se n’hi destinen 1.590 milions.
En concret, des de l’entrada en vigor de l’Acord estratègic s’han dut a
terme un seguit de mesures. Des del 2003 s’ha incrementat el pressupost de
Ja s’han complert el 66% de les
previsions de l’Acord estratègic
i s’hi han invertit més
de 2.600 milions d’euros
�22
la Direcció General de Recerca en un 72%, dins del capítol dedicat a R+D+i.
També s’han realitzat 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials, en el capítol de les infraestructures de transport i mobilitat. En el camp de la internacionalització, ja s’ha creat un centre
de promoció de negocis a Xangai i s’han implantat plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga, així com nous centres de promoció
turística a Frankfurt, Milà i Beijing. I, finalment, dins de l’àmbit de les relacions
laborals i de la cohesió social s’han dut a terme mesures com la creació de
l’Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC) i s’han constituït la
Comissió per l’estudi de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral
i la Comissió per a la millora de la gestió de la incapacitat temporal.
L’activitat exportadora ha assolit la millor xifra dels darrers
cinc anys
Les exportacions catalanes han
augmentat un 9% en el primer
trimestre del 2006 i un 13% fins
l’abril
Les empreses exportadores catalanes han assolit el millor nivell d’activitat
exportadora des de 2001. El clima exportador de Catalunya, corresponent al
primer trimestre de 2006, presenta un saldo positiu del 38,7%. Aquest saldo
està motivat pel fet que el 54% dels exportadors catalans van presentar
una activitat exportadora a l’alça i només el 15,3% han registrat un nivell a
la baixa. Aquesta dada és la més positiva dels darrers cinc anys i clarament
superior a la segona millor xifra corresponent al segon trimestre del 2004,
un 21% de saldo positiu.
D’altra banda, la cartera actual de comandes presenta una dada especialment bona: 40,8 punts, la millor xifra del darrer lustre, mentre que les expectatives per als propers dotze mesos presenten un saldo positiu superior
a l’actual (43 punts).
Exportacions de productes industrials (variació interanual en %)
Font: Idescat
30
25
17,8%
20
15
10
5
0
-5
-10
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos)
Font: Idescat i Agència Estatal de l’Administració Tributària
20
Exportacions
15
Importacions
10
5
0
-5
M
02
J
S
D
M
03
J
S
D
M
04
J
S
D
M
05
J
S
D
M
06
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
23
Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana
2005-2008
Com a conseqüència de l’Acord estratègic, a començaments de l’any passat
es va aprovar el Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 20052008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els
objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de
25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses
i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total.
En conseqüència, el COPCA ha dut a terme accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa
de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació
d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes
en comerç exterior i internacionalització de l’empresa. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop
d’un 45% les vendes a l’exterior.
L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I, en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de
600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la
tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha
fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 15,6 milions
d’euros el 2005 i 14,9 milions d’euros el 2006.
Els programes d’iniciació
a l’exportació del COPCA han
contribuït a incrementar prop
d’un 45% les vendes a l’exterior
Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors
Aquest observatori, creat el passat novembre, serà una eina de seguiment de
tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors
d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions.
Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que suposa una reducció del 30% de la pressió sobre
els béns no bonificats. Amb les modificacions proposades pel Govern, un
80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal mitjana es reduirà
un 24% per a tots els contribuents. Es millora el tractament fiscal per als familiars directes, especialment els cònjuges, al mateix temps que es suavitzen
els tipus impositius per als familiars llunyans i no parents.
Preparació de la reforma de l’Administració Tributària
de Catalunya i nou portal e-tributs
El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per
a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou
model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en el nou Estatut. Igualment, en la línia de facilitar
al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el
portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals
relatius als impostos gestionats per la Generalitat.
El 80% dels afectats per l’impost
sobre successions i donacions
quedarà exempt de pagar-lo
�24
Nou impuls de l’Institut Català de Finances
El Pla estratègic de l’ICF
el converteix en un instrument
al servei del creixement
i la competitivitat de les empreses
catalanes
El Govern ha dissenyat un Pla estratègic per a l’Institut Català de Finances
(ICF) per tal de convertir-lo en el veritable instrument financer de la Generalitat al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes.
L’any 2004 es va iniciar el sanejament patrimonial de l’entitat que ha de
culminar l’any 2007. Durant aquest temps, és previst un augment considerable de la capitalització de l’Institut, així com una reducció important de la
ràtio de morositat, passant del 4,5% el 2004 a un 2,9% el 2007, data en què
el volum d’actius gestionats per l’ICF serà d’uns 3.000 milions d’euros. Les
actuacions més destacades de l’Institut en aquests dos anys i mig han estat
la posada en marxa de nous instruments per millorar l’accés al finançament
de les pimes catalanes –com ara l’ICFcrèdit, els préstecs participatius o els
fons de titulització d’actius–, la participació en diversos préstecs sindicats
que han permès portar a terme operacions estratègiques per al nostre món
empresarial, la línia d’avals destinada a ajudar els joves a emancipar-se,
l’estructuració del Pla financer de Fira 2000, el finançament dels trens de la
L9 del metro de Barcelona i la creació d’ICF Equipaments per al finançament
de la construcció i manteniment d’equipaments públics. També cal remarcar
l’obertura de noves línies de crèdit específiques per finançar els ajuntaments
que participin en la construcció d’equipaments esportius, per finançar les
matrícules universitàries o per a les empreses del sector audiovisual, entre
d’altres.
Millor coordinació entre el Govern i l’acció social
de les caixes i reforma de la Llei de caixes
La nova Llei de caixes introdueix
canvis normatius per adaptar
i modernitzar el model català
de caixes d’estalvi
Al llarg de la legislatura, la col·laboració entre la Generalitat i les caixes
d’estalvi s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per
al desenvolupament econòmic i social del país i, per això, el mes de març
de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear
una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres
àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures estratègiques, la millora i reforçament dels òrgans de govern de les
caixes i l’acció de l’obra social com a complementació a les polítiques socials
públiques. Referent als òrgans de govern de les caixes, la reforma de la Llei
de caixes introdueix retocs a l’actual normativa per preservar i modernitzar el
model català de caixes d’estalvis. Finalment, pel que fa a l’increment de l’obra
social, les caixes han incrementat els recursos de les seves polítiques socials
en un 58% entre 2003 i 2006, passant de 269 a 426 milions d’euros.
Promoció de projectes d’interès general
En el terreny financer, cal esmentar tant la creació del Fons Europeu per a la
Mediterrània i el Fons de Capital Risc per invertir als països del Magrib, com
la creació de la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’Estat, la SENDECO2.
Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat
Des del Departament d’Economia i Finances, s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat. Aquest
procés té dos objectius principals: corregir la dispersió de les seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major
eficiència. Les actuacions s’estan duent a terme tant en els serveis ubicats a
Barcelona com a d’altres ciutats.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
25
5
Política industrial
• Foment de la innovació i la competitivitat de les indústries catalanes
• Increment dels centres de recerca i innovació industrial
• Impuls a la transformació del sector tèxtil amb 10,5 milions d’euros
d’inversió al sector
El Govern ha dissenyat una política industrial per transformar el model productiu que ha permès el desenvolupament econòmic de Catalunya des de
la seva incorporació a la Unió Europea. Després de 20 anys d’aquest model,
les condicions d’internacionalització dels mercats ja no ens permeten ser
competitius en els termes en què ho havíem estat fins ara, en base als costos
laborals directes.
Aquesta transformació del model productiu s’ha fonamentat en un instrument principal, l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, que ja hem esmentat a
l’apartat anterior. A banda d’això, una des les actuacions a tenir en compte ha
estat la dirigida al sector tèxtil pel pes que té el sector a Catalunya i l’impacte
de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha afrontat des de
l’1 de gener de 2005. El Pla tèxtil 2005 va destinar 10,5 milions d’euros al
sector per tal d’impulsar la seva transformació i el 2004 el Govern ja havia
impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de dos milions d’euros.
La inversió industrial a Catalunya
es recupera al llarg dels anys 2004
i 2005 amb creixements superiors
al 5% anual
Foment de la innovació i de la transferència tecnològica
El Govern considera que la innovació és un dels principals instruments per
a la millora de la competitivitat i la productivitat de les empreses i, per això,
ha augmentat exponencialment la dotació econòmica per al finançament
de projectes d’R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació): les ajudes a la
innovació sumen més de 100 milions d’euros entre l’any 2004 i 2006.
Precisament, la nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), aprovada el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els
nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. La llei recull l’obligació de respectar
el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals.
A més a més, el Govern ha impulsat la signatura de dos convenis de collaboració entre el CIDEM i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El primer
té com a objectiu promoure la implantació d’una infraestructura de Punts
d’Assessorament i Inici de Tramitació que, entre d’altres serveis de suport,
permetrà als emprenedors fer els tràmits per posar en marxa una empresa
en menys de 72 hores. El segon conveni promou la innovació integral en
l’àmbit tecnològic i el desenvolupament de serveis o eines especialitzades,
com la utilització de préstecs participatius per a la posada en marxa de
noves empreses.
També s’han signat els acords per a la creació dels següents centres
tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la
Les ajudes a la recerca,
desenvolupament i innovació
sumen més de 100 milions
�26
Nutrició i la Salut a Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries a Lleida, el de
la Logística al Prat de Llobregat, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el dels mèdia a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada,
a finals de la legislatura, per una desena de centres a tot Catalunya.
Un registre de centres permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia perquè identificarà les entitats que componen l’oferta
científica i tecnològica.
Nou Observatori de Prospectiva Industrial
A partir de la creació de l’Observatori de Prospectiva Industrial, instrument
per impulsar la transformació industrial a partir de la detecció de problemes i de la realització d’estudis, s’han elaborat 38 estudis sobre els sistemes
productius locals que han servit de base per a l’elaboració dels plans abans
citats.
Creació de l’Agència Catalana d’Inversions per atreure
inversors
L’Agència Catalana d’Inversions
ha gestionat, fins ara, 138
projectes i n’ha implementat
32 d’inversió empresarial, amb
una inversió global de 158 milions
d’euros, la creació de 1.509 nous
llocs de treball i el manteniment
de 2.124 més
El Govern ha creat l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), que neix amb la
finalitat d’actuar com a punt d’interlocució entre l’empresa i l’Administració, en l’àmbit de les inversions i la reorganització empresarial a Catalunya,
tot impulsant la creació de llocs de treball estables i de qualitat a través
del suport a la inversió empresarial. L’Agència té la missió de fomentar les
inversions empresarials, nacionals o estrangeres, que siguin sòlides econòmicament i tecnològica.
Algunes de les empreses establertes a Catalunya i amb les quals ha collaborat l’Agència són Kao Corporation, Total Petrochemichals, Sanofi Aventis,
Kawasaki, Lanxess, Dow Chemical, Computer Associates o Atento.
Innovació empresarial
Els plans d’innovació del Bages,
d’Osona i de Terrassa s’han fet
en base al nou model
de dinamització de sistemes
productius locals
Per poder abordar el teixit industrial de forma més especialitzada, i degut
a la seva heterogeneïtat i especificitats pròpies de cada realitat present al
territori, s’ha donat un pas endavant en la segmentació dels sectors productius per delimitar àrees més petites d’actuació denominades “sistemes
productius locals”.
A partir del disseny del nou model de dinamització de sistemes productius locals i de generació de plans d’innovació territorial s’han elaborat
diversos projectes: el Pla d’innovació del Bages, el Pla d’innovació d’Osona i
el Pla d’innovació de Terrassa.
Finalment, per donar el suport necessari a les empreses que comencen
s’ha creat el Programa Créixer, que ha permès fer un diagnòstic empresarial
de les diferents àrees funcionals de l’empresa i fer recomanacions i proposar
línies de futur. S’han realitzat 784 diagnòstics al llarg d’aquest període i s’han
portat a terme 25 tallers de formació amb 260 empreses participants.
Recuperació de la indústria catalana
Els principals indicadors industrials –clima industrial, inversió industrial, índex de producció industrial, producte interior brut, ocupació i exportacions
i vendes– corresponents al primer trimestre de 2006 confirmen la recuperació de la indústria catalana, a la qual ha contribuït la política industrial del
Govern.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
La inversió estrangera a Catalunya ha estat excepcional. La inversió
directa va arribar als 2.567 milions d’euros durant l’any 2005, prop d’un 17%
del total de la rebuda per Espanya. La inversió industrial va suposar un 64,5%
d’aquesta inversió global amb un diferencial de Catalunya respecte a Espanya d’un 46,3%. Aquestes dades donen unes taxes de variació en la inversió,
respecte al 2004, del 33,6% en la inversió estrangera global i del 112,6% en la
inversió industrial.
Pel que fa a la confiança en la indústria catalana, mesurada per l’indicador de clima industrial, és la més alta des de l’estiu de 2003. També cal
destacar que les carteres de comandes són les més altes dels darrers cinc
anys i que el grau d’utilització de la capacitat productiva del segon trimestre
del 2006 és el més alt dels darrers dos anys.
El PIB industrial, principal indicador de conjuntura industrial, també ha
millorat. Durant el primer trimestre de 2006 ha experimentat un creixement
interanual de l’1,5%, cosa que suposa la xifra més alta des del tercer trimestre del 2001.
Aquesta millora de la situació industrial es fonamenta també en altres
indicadors, com són l’índex de producció industrial, amb un increment interanual d’un 7,6% durant el primer semestre de 2006; la inversió industrial,
amb un creixement del 5,3% al 2005; les exportacions, amb un 17,6% durant
el primer semestre d’enguany; les vendes, amb una previsió de creixement
per al 2006 d’un 6,4%, i, finalment, l’ocupació industrial, que ha augmentat
un 3,5% durant el primer trimestre de 2006.
Una llei per regular la seguretat industrial
Per tal de regular els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial
a tot Catalunya, el Govern ha aprovat el projecte de Llei de seguretat industrial. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial
com a autoritat que exerceixi les competències de la Generalitat en aquesta
matèria. La llei, que preveu augmentar la competitivitat en aquest sector, també regula aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials.
27
La inversió directa estrangera
a Catalunya va arribar
als 2.567 milions durant el 2005,
un 17% del total rebut a Espanya
�28
6
Ocupació. Lluita contra l’atur
i la precarietat laboral
• La taxa d’ocupació se situa al 71,5% i assoleix els objectius
europeus del 2010
• La taxa d’atur se situa dos punts per sota de la mitjana espanyola
• S’ha reduït la sinistralitat laboral respecte l’any 2003, malgrat
un cert repunt l’any 2006
• El Govern ha fomentat la formació professional, amb
la col·laboració dels empresaris i els sindicats
Taxa d’atur estimada
Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT)
12.0
11.5
11,6%
10.5
CAT
11,3%
11.0
ESP
UE
9,6%
10.0
10,3%
9.5
9,33%
7,6%
9
9%
8.5
9,1%
8,53%
9%
8
7,5
7,12%
7
7%
6,47%
6.5
juliol 2006
gener 2006
juliol 2005
gener 2005
juliol 2004
gener 2004
juliol 2003
gener 2003
6
juliol 2002
S’han assolit els objectius fixats
per la Unió Europea per al 2010
en taxes d’ocupació, tant per
al conjunt de la població com
per a les dones
El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a
2010. En aquests moments, Catalunya, que té una taxa d’ocupació del 71,5%,
és la comunitat autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret
3.413.900 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a
l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a quatre anys
(70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat
de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones,
la taxa és d’un 61,4%, que també és l’objectiu europeu per a 2010 (60%).
El nivell d’atur és el més baix en un segon trimestre des de 1980 i la taxa se
situa en un 6,5%, per sota de l’espanyola i l’europea.
Des de finals del 2003 s’han creat a Catalunya 352.800 llocs de treball,
que representen una mitjana de més de 410 nous ocupats per dia. Pel que fa
a les dones, el creixement ha estat de 193.600 llocs de treball, un increment
superior al 15% en poc més de dos anys. Les dones ocupen el 55% dels llocs
de treball creats.
La taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 26,8%, està
gairebé tretze punts per damunt de la mitjana europea (14%), però més de
set punts per sota de la taxa espanyola (34%).
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
29
La plena ocupació, objectiu estratègic
Arribar a nivell de plena ocupació efectiva és un objectiu difícil d’assolir però
que s’ha de perseguir sempre i els resultats actuals de l’ocupació catalana
són molt positius en aquesta direcció. El Pla general d’ocupació insisteix en
el creixement quantitatiu, però situà el repte de la qualitat com a primera
prioritat.
Augmenta l’ocupació i la contractació indefinida
El número d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el mes de juliol en
103.208 persones respecte al any anterior, cosa que suposa un 3,17%
interanual.
Les contractacions indefinides també han experimentat una evolució
positiva, ja que s’han incrementat un 23,4% durant els set primers mesos de
l’any, davant del 7% registrat per les contractacions temporals durant aquest
mateix període.
Les contractacions indefinides
augmenten prop d’un 24%
Actualment, 794.000 persones treballen a la indústria
El creixement de l’ocupació al sector industrial es manifesta en la creació
de 19.500 nous llocs de treball en el darrer any. Aquesta dada reflecteix
l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més
desfavorables i costos salarials inferiors.
La indústria també veu com creix
l’ocupació tot i estar immersa en
un context d’ajust estructural
Un nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya
Ja s’han aprovat les Bases per a un nou model de gestió i descentralització
de les polítiques actives d’ocupació, que serà l’instrument fonamental per
a una atenció més personalitzada al ciutadà. També s’ha posat en marxa la
nova pàgina web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu
que sigui l’oficina virtual de treball de la Generalitat, amb blocs d’informació
específics segons els destinataris (persones, empreses i territoris).
Per tal d’assolir la plena ocupació, des del SOC s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació de Catalunya, amb una inversió de més
de 150 milions. D’aquesta inversió es pot destacar la constitució dels primers
consorcis de gestió i desenvolupament de polítiques actives d’ocupació a la
ciutat de l’Hospitalet i a la comarca del Vallès Occidental. Emmarcat dins el
Pla s’ha establert l’acord per a la creació de quatre centres integrals de formació professional per a l’any 2005. Aquests centres integrals estan formats
per la formació professional reglada, la contínua i la formació ocupacional.
L’objectiu de creació d’aquests centres és unificar els diferents programes,
centralitzant en un únic espai les diverses necessitats i oferint, així, un servei
més eficient. I finalment, com una altra iniciativa del Pla integral de polítiques actives, s’han destinat 5,2 milions pel desenvolupament de projectes
de nous jaciments d’ocupació pel 2005-2006.
Nous centres integrals de formació
Font: Departament de Treball i Indústria
Nom del centre
Àmbits d’actuació
CIFO de Sant Feliu de Llobregat
Automoció
CIFO de Tarragona
Química
Centre Integral Lacetània (Manresa)
Electricitat, electrònica, automoció, obra civil
i mecànica
Centre Integral Garrotxa (Olot)
Electricitat, electrònica, mecànica, obra civil,
tèxtil, agrari, sanitari
Els primers quatre centres
integrats de formació
professional etan ubicats al Baix
Llobregat (sector automòbil), a
Tarragona (sector químic), a Olot
i a Manresa.
�30
Cap a una ocupació de qualitat
El Departament de Treball i Indústria ha destinat 620.369.461 euros a les
polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població.
Han estat usuàries d’aquestes accions 675.827 persones. Aquestes polítiques
inclouen la formació professional per persones ocupades o en atur, la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització
d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua
a Catalunya s’han incrementat fins arribar a 80,8 milions d’euros.
L’índex d’accidents laborals ha baixat un 28%
des de l’any 2000
L’any 2005 l’índex de sinistralitat
laboral va arribar al valor mínim
des de l’any 2000
S’ha posat en marxa una iniciativa,
pionera a tot l’Estat, que
consisteix en l’enviament
de gairebé 5.000 comunicacions
a les empreses
L’any 2005 s’ha arribat al valor mínim de l’índex de sinistralitat –nombre
d’accidents per cada 100.000 treballadors– dels darrers cinc anys. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada
100.000 treballadors de 2000, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una
reducció del 28,2%. Actualment, en el primer trimestre de 2006, aquest índex
se situa en 6.168 accidents a causa de les incidències lleus. I pel que fa als
accidents mortals, també s’han reduït de prop d’un 25% des de l’any 2003.
Pel que fa a les mesures emprades, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en
l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que
pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la Llei de prevenció
de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral
durant l’any 2005.
Evolució de l’índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
10.500
9.500
Catalunya
Barcelona
Lleida
Espanya
Girona
Tarragona
2005
interanual
2005-2006
8.500
7.500
6.500
5.500
4.500
2002
2003
2004
Total d’accidents mortals
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
10
5
0
2002
2003
2004
2005
interanual
2005-2006
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
31
El Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta
amb un pressupost global de 67.933.900 euros i dóna compliment a una de
les propostes prioritàries recollides a l’Acord estratègic: reduir la quantitat
i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i garantir la
millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta
d’un pla transversal que té com a objectiu reduir el nombre i la gravetat dels
accidents laborals i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball.
Comença l’elaboració d’un Pla estratègic per a la conciliació
de la vida laboral i familiar i s’aprova la Llei de conciliació
del funcionariat
En el marc de l’Acord estratègic s’ha creat la Comissió per a l’estudi de la
conciliació de la vida personal, laboral i familiar, a la qual diversos departaments han aportat les seves propostes en aquesta matèria. Així, el Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla estratègic per la
conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar.
El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà
llest en sis mesos. D’altra banda, i com a fita històrica, el Parlament va aprovar
el juliol de 2006 la Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal
de les administracions públiques de Catalunya, pionera a l’Estat espanyol.
La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i
també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals,
amb els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís
de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de
reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen
mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran
sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència
per a la mobilitat laboral.
La nova normativa de conciliació
de vida laboral i familiar equipara
la filiació biològica amb
les adopcions i acolliments,
així com el matrimoni amb
les parelles de fet
�32
7
Comerç, turisme i consum
• Les noves lleis d’equipaments i d’horaris comercials estableixen un
nou model comercial català
• Impuls definitiu a l’expansió de la Fira de Barcelona, que serà
la segona fira d’Europa en superfície amb les obres d’ampliació
previstes fins el 2009
• Pla estratègic cap a un nou model turístic basat en la qualitat,
la sostenibilitat i l’equilibri territorial
• Més protecció per als consumidors i usuaris de l’Agència Catalana
de Consum
L’activitat normativa del Govern
s’ha centrat en preservar el model
comercial català
L’objectiu del Govern en matèria de comerç és preservar i potenciar el
model comercial català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels
diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important
del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana.
Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el “Clima
comercial urbà de Catalunya”, un indicador que determina la marxa del negoci als establiments detallistes situats en zones de l’interior d’un nucli urbà
caracteritzades per una alta concentració d’oferta comercial. Concretament,
estudia si la marxa del negoci és bona, regular o dolenta, i analitza el saldo
entre les opinions positives i les negatives. Així, per exemple, el quart trimestre del 2005 el resultat va ser de 32,8%, que representa el percentatge net de
respostes de percepció positiva del sector.
%
Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci
(saldo respostes positives - negatives)
Font: IDESCAT (2006)
40
35
30
25
20
15
10
5
0
T1/2004
T2/2004
T3/2004
T4/2004
T1/2005
T2/2005
T3/2005
T4/2005
Com es pot observar en el gràfic, la situació del sector és estable i només
un percentatge baix d’enquestats manifesta que la marxa del negoci és
dolenta.
Per tal de preservar el model comercial català, el Govern té bàsicament
dues línies d’actuació: racionalitzar i dinamitzar el comerç urbà, i garantir les
condicions de competència entre els diferents formats comercials.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
33
La Llei d’equipaments comercials pretén racionalitzar
i dinamitzar el model comercial català
El desembre de 2005 es va aprovar la Llei d’equipaments comercials que
impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte,
per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris; complex, perquè
combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense
haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla territorial sectorial
d’equipaments comercials (PTSEC), en procés de reelaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència
comercial. Aquest Pla preveu un creixement comercial total de 395.000m2
i un increment de 132.000 m2 de supermercats. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors
i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors.
El Pla d’equipaments comercials
preveu un creixement comercial
total de 395.000 m2
Nova Llei d’horaris comercials
El 23 de desembre de 2004 el Parlament va aprovar la Llei d’horaris comercials, a iniciativa del Govern. La llei estableix que els comerços puguin obrir un
màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies
festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 m2, que no
estaran sotmesos a limitacions horàries. Cal destacar que aquesta excepció
és fruit d’un acord amb l’Estat en el marc de la Comissió mixta Estat-Generalitat, i permetrà estabilitat jurídica, ja que evitarà futurs recursos contra la llei.
La nova normativa d’horaris fixa
que la majoria dels comerços
puguin obrir un màxim de
72 hores setmanals i 8 dies festius
Impuls a l’expansió de Fira de Barcelona per tal de situar-la
a primer nivell europeu
L’impuls del Pla estratègic de la Fira de Barcelona 2006-2015 pretén situar
l’equipament com una de les infraestructures de referència de l’economia
catalana i el vol consolidar a primer nivell europeu. El Govern li ha donat
l’empenta definitiva amb el compromís d’aportar 85 milions d’euros durant
aquest període i amb la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de
62 milions d’euros i un altre pel finançament de les obres d’ampliació. El Pla
estratègic preveu l’ampliació del recinte per convertir-lo el 2009 en el segon
recinte firal més gran d’Europa. L’informe sobre l’impacte econòmic de la
Fira sobre el seu entorn geogràfic estima que és de prop de 2.000 milions
d’euros, un 2,4% del PIB de Catalunya, i crea al voltant de 41.000 llocs de
treball relacionats. A més de reconèixer la importància estratègica de Fira de
Barcelona, s’ha potenciat decididament el desenvolupament de tota la xarxa
firal de Catalunya, que compta amb 400 fires repartides per tot el territori i
recintes firals tan importants com Girona, Lleida, Reus o els nous de Tortosa i
Manresa.
Turisme, sector estratègic de l’economia catalana
El turisme és un sector cabdal de l’economia catalana, ja que representa
un 11% del PIB. Les darreres dades disponibles conviden a l’optimisme, en
el sentit que dibuixen un sector dinàmic que no para de créixer. El nombre
de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rera any, especialment
després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324.000 turistes l’any 2002
a 14.680.000 l’any 2005 (increment de més del 19%).
La despesa realitzada pels
estrangers a Catalunya el 2004
va ser de 8.770 milions d’euros
(un 15,5% més que el 2003).
La despesa turística de l’any
2005 va arribar als 9.378 milions
d’euros
�34
Turistes estrangers (en milers)
Font: IDESCAT, elaboració pròpia
Milers de pernoctacions dels
turistes estrangers a Catalunya
2001
91.034
14.500
2002
104.329
14.000
2003
99.304
13.500
2004
111.354
13.000
2005
114.652
12.500
12.000
11.500
2002
2003
2004
2005
El primer instrument en matèria de turisme:
un pla estratègic que posa les bases per a un nou model
El nou model turístic català marca
les directrius cap a una oferta de
qualitat, competitiva i sostenible
L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010, el full de ruta del model turístic per
als propers anys i que marca les directrius per a una oferta diferenciada de
qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla hi ha participat el
món acadèmic i els agents socials. Quant als plans de dinamització turística,
durant el 2004 i 2005 s’han aprovat el Pla de dinamització turística de Santa
Susanna i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment
del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del
Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà,
el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del
Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany,
el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les
Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i el de l’Ajuntament de
Tossa de Mar.
El Projecte de llei de l’Agència Catalana de Turisme té com
a objectiu reordenar l’administració turística de Catalunya
La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu
al turisme català, que té una gran importància no només econòmica, sinó
també social, cultural i ambiental per a Catalunya. Aquesta Agència, que
substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya, exercirà, entre d’altres, les
funcions de planificació, coordinació, execució i impuls de les accions de promoció turística. A més, també impulsarà la comercialització dels productes i
serveis turístics catalans, i fomentarà les interrelacions entre administracions
turístiques, així com la participació del sector privat en la promoció turística.
Remodelació de la política de promoció turística
Per tal de desenvolupar la nova promoció turística, el Govern ha posat en
marxa, entre d’altres mesures, l’Observatori del Turisme i la potenciació de
la marca Catalunya. L’Observatori és el primer ens que es dedica a l’estudi i
seguiment del turisme a Catalunya, i la marca Catalunya vol potenciar el país
internacionalment i com a fet diferencial. També s’ha redactat un decret que
ordena les característiques dels establiments rurals per tal que ofereixin una
oferta de qualitat més competitiva davant d’altres tipus d’establiments.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
35
Més protecció a consumidors i usuaris amb la creació
de l’Agència Catalana del Consum
La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en
definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors
i consumidors. Per tal de dur a terme aquesta tasca la principal línia d’actuació que està seguint el Govern és la unificació i potenciació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor.
En aquest sentit, cal destacar la creació de l’Agència Catalana de Consum
el 2004, que ha assumit les funcions de la Subdirecció General de Consum i
l’Institut Català del Consum. L’Agència ha permès realitzar 38.000 actuacions
inspectores i la retirada de més d’1 milió d’articles. S’han imposat més de
1.276 sancions equivalents a 4,5 milions d’euros en multes. A més, en quant
a la mediació i l’arbitratge, cal destacar l’important augment de les mediacions fetes per la Junta Arbitral de Consum: un 26% més el 2005.
Arran de l’actuació de l’ACC s’han
retirat més d’un milió d’articles
de consum defectuosos. Aquesta
tasca ha estat possible gràcies
a les més de 38.000 inspeccions
que s’han realitzat
�36
8
Tecnologies de la informació
i de la comunicació
• Extensió progressiva dels serveis avançats de telecomunicacions
a tot el territori amb ITCat, un nou ens creat pel Govern i Localret
Enfortiment
de la Xarxa de Telecentres de Catalunya
•
• Una administració electrònica més accessible als ciutadans amb
un nou gencat.cat
• Important extensió de les TIC als centres educatius, amb el cablatge
i creació de xarxes locals fixes i wi-fi a 2.330 centres educatius
El sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) viu un
nou moment moderadament expansiu, un cop superada la crisi de fa uns
anys. Això ha produït moviments empresarials i de mercat i, en darrer terme,
l’arribada als usuaris de noves tecnologies i preus més competitius, sobretot
en l’ADSL. Els ciutadans reclamen que els serveis siguin accessibles des de
qualsevol racó del territori i que les funcions i serveis que es puguin trobar
en línia siguin cada cop més nombroses. El Govern ha fet front a aquests
reptes donant a llum a dos plans directors, que per primer cop concreten
i calendaritzen les actuacions necessàries: són el Pla de serveis i continguts
i, sobretot, el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any
2008.
En aquest context, els principals indicadors de l’Estat a Catalunya en
l’àmbit TIC han seguit millorant, com ho mostren les dades següents.
Cal dir que, tot i la millora, queda encara molt de marge fins arribar a les
xifres habituals en els països més avançats del nostre entorn.
% llars Equipament TIC a la llar
Evolució 2000-2005
Font: Fobsic/Idescat
100
Telèfon mòbil
Internet
90
Banda ampla
Ordinador
80
70
44,8%
65,2%
69%
45,7%
48,5%
48,5%
48,3%
28%
29,9%
31,6%
40
27,1%
30
20
78,4%
51,6%
33,1%
18,5%
10
4,9%
7,7%
desembre 2002
50
58,3%
73,1%
64,2%
maig 2002
60
10,6%
82,2%
55,1%
34,6%
79,7%
82,69%
54,7%
56,5%
40,4%
40,9%
24,7%
13,4%
17,8%
juny 2005
juny 2004
desembre 2003
maig 2003
novembre 2001
abril 2001
0
abril 2000
Un 40,9% de les llars catalanes
tenen accés a Internet
i, d’aquestes, més de la meitat
hi accedeixen en banda ampla
(any 2005)
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
37
El Govern crea ITCat per estendre les telecomunicacions
a tot el territori i facilitar la competència
Amb l’objectiu de seguir en aquesta línia de creixement a Catalunya, l’acció
del Govern s’ha centrat en aquests mil dies en diferents línies de treball.
En primer lloc, per tal de fer arribar la banda ampla a tota la població sense
discriminació per lloc de residència i amb el mateix nivell de qualitat i de diversitat en l’oferta per a tots els ciutadans, la Generalitat ha signat un acord
amb el Consorci Local Localret per tal de crear Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat), l’ens gestor d’infraestructures que haurà
d’assegurar la possibilitat d’arribar a tots els nuclis de població de Catalunya
a tots els operadors de serveis del mercat. S’ha signat per primer cop un conveni amb Localret on se l’hi encarreguen tasques concretes en la promoció
d’aquesta nova xarxa oberta, mostrant així el grau de confiança del Govern
en el món local en el desenvolupament de projectes estratègics. Caldran uns
quants anys per completar aquesta operació, que es fonamenta no només
en xarxa nova sinó en l’ús combinat de xarxes existents, que són propietat
d’operadors d’altres serveis en el territori.
El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població
de 916.111 persones
El Govern ha redissenyat i impulsat el projecte Banda Ampla Rural, que
preveu fer arribar el servei d’accés a Internet en banda ampla, sobretot mitjançant tecnologies sense fils, a 1.880 entitats de població (significativament
més que el previst en plans anteriors). Si bé als territoris de Lleida i Tarragona
el projecte gairebé s’ha completat, a Girona i Barcelona s’està implantant
durant el 2006. La xarxa pública de banda ampla rural s’ha desplegat fins
ara a 970 nuclis de població de les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i
l’Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Es cobreix el 75% de la població
d’aquests territoris. Durant el 2006 s’haurà completat el desplegament a les
demarcacions restants de Catalunya.
En aquest moment 970 nuclis
de població ja disposen de Banda
Ampla Rural
La Xarxa de Telecentres de Catalunya arriba als 503 centres
d’accés a Internet
Per tal de poder dur a terme programes de formació o, en general, dinamitzar el territori entorn de les TIC, l’Administració ha enfortit significativament
la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), passant a un model d’equipament que permet la formació i dinamització tecnològica en el territori, amb
la perspectiva que esdevingui aviat un equipament social bàsic. Els telecentres són punts d’accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació,
materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en
l’ús de les tecnologies de la informació. Aquesta xarxa no ha parat de créixer
i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou
biblioteques). La Generalitat ha finançat la renovació de 44 telecentres amb
una inversió de gairebé mig milió d’euros.
Per primera vegada s’ha donat un fort impuls als programes de formació
i s’ha fet una convocatòria de subvencions orientada a projectes del món
local o d’entitats sense ànim de lucre, dotada amb un milió d’euros.
Al 2005 es van incorporar
a la Xarxa de Telecentres 29 punts
ubicats a les biblioteques
de la ciutat de Barcelona
Nombre de telecentres
Evolució 2003-2006
600
400
200
0
290
297
2003
2004
476
503
2005
2006
�38
Font: Departament d’Educació i Universitats
Telecentres i projectes de formació en TIC
Inversions 2005 en Xarxa de Telecentres de Catalunya
Alta
Ribagorça
2 1
2.617.995 €
Pallars Sobirà
3 1
Pallars Jussà
2 1
Solsonès
4 1
Cerdanya
2 3
Garrotxa Pla de
l’Estany
7 4
4 3
Berguedà
11 7
Pla
d’Urgell
Urgell
6 1
6
Terra Alta
4 1
Anoia
10 2
Gironès
26 9
Osona
16 4
Baix
Empordà
12 4
Selva
18 4
Bages
19 9
Segarra
3 1
Alt
Empordà
12 13
Ripollès
7 3
Noguera
6 6
Vallès
Occidental
34 11
Alt
Penedès
Baix
Alt
10 4
Llobregat
Camp Baix
7 2
37 7
4 3 Penedès
Priorat
Garraf
10 1
Baix
3
5 3
Camp Tarragonès
Ribera
15 2
17
d’Ebre
5 1
Garrigues
6 1
995.250 €
Total
Alt Urgell
5 1
Segrià
20 7
1.622.745 €
Ajuts a projectes de formació en TIC a Catalunya
Vall d’Aran
2 1
Conca de
Barberà
Vallès
Oriental
21 1
Maresme
16 5
Barcelonès
53 21
Baix Ebre
8 1
Montsià
8 3
Número de telecentres amb inversions el 2005
Ajuts a projectes de formació en TIC
Creació del domini .cat i renovació de gencat.cat,
amb continguts i serveis més accessibles
El gencat.cat té més de 200.000
visites diàries i el 012 ha
augmentat el volum de trucades
rebudes des del 2004 en un 24%
(increment entre primer
semestre de 2004 i primer
semestre de 2006)
El Govern ha donat un suport decisiu a l’aprovació per part de les autoritats
d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per altra banda,
en la línia d’oferir als ciutadans serveis útils que justifiquin la connexió a
la xarxa i que a la vegada millorin l’eficiència en la prestació dels serveis
tradicionals, el Govern ha llançat el nou www.gencat.cat, el portal web de la
Generalitat que posa a l’abast dels ciutadans eines més potents d’accés a
la informació, així com nous serveis. Des de la renovació, el web ha augmentat en un 90% el nombre de visites. El nou Gencat ha rebut el premi ComputerWorld 2006 i va rebre una menció especial com a finalista del Stockolhm
Challenge 2006, dos premis de prestigi al món de les noves tecnologies.
El reconeixement ciutadà a la qualitat també s’ha registrat en el servei
d’atenció telefònica 012, que s’ha reorganitzat completament i ha reduït el
cost de trucada en gairebé un 50% en canviar a la tarifació per segons.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
39
Nova xarxa de control de les emissions de telefonia mòbil
Finalment, una iniciativa innovadora, a cavall de la tecnologia i la preocupació pel medi ambient i la salut: la Generalitat ha posat en marxa un sistema
de mesuradors que monitoritzen la potència radiada per les estacions de telefonia mòbil, per tal de poder tenir constància en tot moment que se situen
dins dels nivells tolerats. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en col·laboració
amb les operadores. S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien
servei (35.900 habitants de 10 poblacions).
Totes aquestes tasques s’emmarquen en el Pla director d’infraestructures
de telecomunicacions, que representa una inversió global per als propers
quatre anys que supera els 2.000 milions d’euros, i en el Pla director de serveis i continguts elaborats pel Govern.
Primers concursos per cobrir la contractació dels serveis
informàtics i de telecomunicacions
En un altre ordre de coses, cal assenyalar que s’han realitzat concursos, per
primera vegada i a tots els nivells, per tal d’obrir la contractació de serveis
informàtics i de telecomunicacions a tot el sector. Atès que la Generalitat és
un client amb pes específic en aquests àmbits, aquesta és una mesura de
gran impacte en el sector.
La convocatòria de concursos per
adjudicar els contractes
als proveïdors de tecnologies de
la informació i de la comunicació
ha representat un estalvi del 25%
respecte l’any 2003
Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula
el curs 2006-2007 i 2.330 centres tindran banda ampla
a tots els espais
El Govern ha impulsat un pla per posar el dia els centres educatius en l’àmbit
de les TiC, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses
actuacions en equipaments, fer arribar la connexió a Internet a tots els
centres catalans el curs 2006-2007 i dotar les aules de kits d’Internet el curs
següent. D’altra banda, el Govern invertirà 54 milions d’euros per cablejar i
dotar d’electrònica els 2.001 centres educatius de Catalunya que encara no
en tenen, després d’acabar amb èxit una prova pilot a 329 centres. Aquesta
inversió permetrà disposar de xarxes locals a l’interior dels centres, tant amb
tecnologies fixes com sense fils.
Impuls a la implantació del programari lliure
La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure i va convertir la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació en la primera unitat del Govern a iniciar
el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un
campus virtual basat en programari lliure.
El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament,
amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil.
Amb una inversió de 54 milions
d’euros, s’instal·laran xarxes locals
a l’interior dels centres educatius
�40
9
Recerca i innovació
• El Pla de recerca i innovació millora molt significativament la
inversió en aquest àmbit a Catalunya: més de 2.000 milions d’euros
en quatre anys
• Catalunya es converteix en una BioRegió, amb el nou Parc
de Recerca Biomèdica com a vaixell insígnia
• Creació de noves infraestructures tecnològiques punteres al país
com el Sincrotró o l’ordinador Mare Nostrum
Més de 2.000 milions d’euros per a la recerca i la innovació
fins el 2008
El Govern té el propòsit de superar
el 2% del PIB d’inversió en recerca
l’any 2007
El Pla de recerca i innovació 2005-2008 (PRI) s’ha elaborat amb l’objectiu
d’impulsar d’una manera conjunta i coherent els diferents elements que
configuren el sistema de ciència, tecnologia i empresa per a fomentar la
recerca i la innovació. L’any 2007 es vol assolir una despesa en recerca i desenvolupament superior al 2% del PIB i una despesa agregada en innovació
a la ratlla del 5,2%, tal com recull l’Acord del Tinell. Fins al moment, el Govern
ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per tal
d’assolir aquest objectiu.
De fet, el PRI preveu més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins el 2008, un augment considerable de la inversió en aquest camp.
El Pla integra i vertebra les actuacions en el camp de la ciència i la tecnologia
dirigides a promoure’n la transferència al món productiu com a element de
suport a la innovació.
Dins d’aquest marc, s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per tal de facilitar i impulsar la transferència tecnològica dels centres
de les universitats i la col·laboració entre el sector públic i el privat.
Evolució de la despesa en R+D
Font: Departament d’Economia i Finances
% Despesa R+D
sobre el PIB
2000
2001
2002
2003
2004
1,09%
1,04%
1,19%
1,28%
1,34%
Creació del projecte de la BioRegió
La BioRegió converteix Catalunya
en un important pol en el camp
de la recerca en biomedicina
i biotecnologia
Dins de les línies prioritàries del Pla hi ha el projecte de BioRegió de
Catalunya. El Govern ha assumit l’impuls de la seva creació, que ha esdevingut una fita important perquè, per primera vegada, els sectors de la recerca
pública, el sector empresarial i l’Administració s’han posat d’acord per tirar
endavant un projecte comú. Amb la BioRegió, Catalunya es dota d’una
plataforma comuna on poden tenir lloc projectes, programes i iniciatives de
cooperació en el camp de la biomedicina i la biotecnologia amb els objectius
de consolidar una recerca de qualitat en aquests camps, millorar el sistema
de salut i la qualitat de vida dels ciutadans, incrementar la competitivitat
del sector empresarial i contribuir a la generació de riquesa. En aquesta línia
s’han constituït el Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i
la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, Catalunya s’ha
integrat a l’EuroBioCluster South, una xarxa de regions i ciutats del sud d’Europa amb una activitat important en les ciències de la vida i la biotecnologia.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
41
Font: Departament de Salut
Infraestructures per a recerca i transferència: BioRegió
IRTA – Centre de Tecnologia
de la Carn (Monells)
U
H
Parc Agroalimentari De Lleida
U
Consorci Sanitari Parc Taulí
PRBB
IMAS/IMIM
H
Hospital de Lleida Arnau de Vilanova
Tecnoparc – Parc Tecnològic del Camp
U Rovira i Virgili
Hospital Sant Joan
de Reus
H
U
U de Barcelona
Parc Científic de Barcelona
H
Hospital de Tarragona Joan XXIII
H
Hospital de Tortosa
Verge de la Cinta
Hospital de Girona
Dr. Josep Trueta
U
U Politècnica
de Catalunya
U Pompeu Fabra
H
U de Lleida
U de Girona
U
H U
U Autònoma de Barcelona
Biocampus
Hospital de Badalona
H Germans Trias i Pujol
H
H
U
H
H
Hospital Vall d’Hebron
Hospital de la Santa Creu
i Sant Pau
Hospital Clínic i Provincial/
Hospital St Joan de Déu
Hospital de Bellvitge
Prínceps d’Espanya
Medicina
Blomed/Blotec
Agroalimentació
Creació de nous centres tecnològics i infraestructures
de recerca: el Sincrotró i el Mare Nostrum
El Govern contribueix al nou equipament assumint el cost del sòl on està
instal·lat amb una inversió de 13,2 milions d’euros fins el 2020. A Europa
només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest.
Per altra banda, el Mare Nostrum, el quart supercomputador més potent del món, s’ha instal·lat a Barcelona arran d’un acord entre el Govern, el
Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de
Catalunya. El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa
que poden processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a
Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat
científica al país. Igualment, la creació d’altres centres de recerca i centres
tecnològics reflecteix la voluntat recollida en el Pla de consolidar el sistema de recerca i innovació tecnològica del nostre país a través de la millora
de les infraestructures (entre d’altres, el Centre Tecnològic de la Logística a
Catalunya, la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, i el Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut).
El Mare Nostrum és un conjunt
d’ordinadors connectats en xarxa
que poden processar 40 bilions
d’operacions per segon
�42
10
Agricultura i pesca
• Inici històric de les obres del canal Segarra-Garrigues. De manera
general, es triplica la inversió en regadius
• Nou model de viabilitat per les explotacions agràries: els Contractes
Globals d’Explotació
• Establiment del sistema de pagament únic d’ajuts
• El I Congrés del Món Rural estableix un diàleg fluid entre món rural,
món urbà i administracions públiques
El Govern s’ha compromès
a aplicar les conclusions
del Congrés del Món Rural,
que demana un increment
de la inversió en
desenvolupament rural
El sector agrícola i ramader s’enfronta a una situació conjuntural crítica,
amb una sequera que ha ocasionat pèrdues extraordinàries; l’augment del
preu del gasoil, que s’ha doblat en un any i mig, i la superproducció de fruita
de tot el continent, que ha fet abaixar els preus de les collites. En aquest
sentit, l’acció de govern en matèria d’agricultura té un fort component de
pagament de subvencions i indemnitzacions, però també ha impulsat una
intensa activitat de caràcter legislatiu que s’ha traduït en una sèrie de mesures històriques per a la reforma del sector agrari català. Aquest és també
l’objectiu del Primer Congrés del Món Rural, impulsat pel Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca com a fòrum on discutir les grans línies del
desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el
món rural i el món urbà. El Congrés va finalitzar el maig passat i les conclusions demanen un increment de la inversió directa de la Generalitat destinada
al desenvolupament rural, que ha de venir acompanyada d’una política
pròpia de desenvolupament rural. El Govern ha assumit aquestes conclusions i s’ha compromès a aplicar-les. La Fundació Món Rural s’encarregarà
de supervisar-ne l’aplicació.
Comença la construcció del canal Segarra-Garrigues, l’obra
agrícola més important de Catalunya en el darrer segle
Tret de sortida al canal SegarraGarrigues, que beneficiarà 16.000
agricultors de Lleida
El 15 de febrer de 2006 van començar les obres del primer tram del canal
Segarra-Garrigues. Aquest canal és l’obra agrícola de més magnitud dels
darrers cent anys a Catalunya i permetrà transformar la dinàmica social i
econòmica de les comarques de Lleida. Més de 70.000 hectàrees es transformaran en regadiu i se’n beneficiaran 16.000 agricultors de 75 municipis de la
Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. L’objectiu
és tenir les primeres terres de regadiu a finals de 2007. Les obres del primer
tram del canal, de 5,2 quilòmetres, tenen un termini d’execució de 24 mesos
i costaran 26.276.685 euros. La previsió és que la primavera del 2008, amb
aquest primer tram ja completat, es puguin regar les hectàrees que en depenen al nord de la Noguera i la Segarra. Per impulsar el procés, el Govern de
Catalunya ha concedit un aval bancari de 17 milions d’euros a la Comunitat
General de Regants, perquè puguin fer la inversió que els correspon abans
que el canal comenci a subministrar l’aigua de reg.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
43
S’ha triplicat la inversió en regadius
A més de les inversions previstes per a la construcció del canal Segarra-Garrigues, el Govern ha triplicat el volum de les inversions en infraestructures de
regadius fetes la legislatura anterior. L’any passat es van invertir els primers
55,5 milions d’euros d’un ambiciós pla que enguany n’ha previst 68,5 milions més i que destinarà un total de 676 milions d’euros fins al 2013. Aquesta
aportació garantirà que s’acabin el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona
regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la
Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp.
Nova política d’ajuts i simplificació del sistema
de pagament
La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el
DARP duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies
d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. A partir del 2006
s’aplica el sistema del pagament únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries.
Al mateix temps, augmenta la partida d’ajuts destinats a la incorporació
de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
i passa de 39.000 a 56.000 euros per jove. Igualment, a finals d’agost es va
iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu
del gasoil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent,
de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests
ajuts.
Un total de 12.322 sol·licitants
rebran els ajuts per l’encariment
del preu del gasoil
En curs la nova llei de contractes de conreu i la implantació
pilot del Contracte Global d’Explotació
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de contractes de conreu, que és una
reivindicació històrica de la pagesia catalana. La normativa preveu que els
pagesos tinguin preferència en l’adquisició de sòl agrari i inclou la creació
d’un banc de terres amb l’objectiu de facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10%
els ajuts per als joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català.
D’altra banda, s’ha aprovat també un important paquet pressupostari
–6 milions d’euros– per impulsar els Contractes Globals d’Explotació i repensar una agricultura adaptada al territori i als reptes del futur. S’han començat
a implantar de forma pilot a quatre comarques: el Pla de l’Estany, la Conca de
Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà. Es tracta d’un veritable pacte social per al
medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i
treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural,
l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector.
Explotacions ramaderes més modernes
El Govern ha impulsat la Llei de contractes d’integració, aprovada pel Parlament l’abril de 2005, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les
explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment
a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser
verbals) i es fixen les obligacions de les dues parts.
El Contracte Global d’Explotació
s’ha començat a implantar, com
a experiència pilot, al Pla
de l’Estany, la Conca de Barberà,
l’Alt Urgell i el Berguedà
�44
�Mil dies de Govern
45
III. Una nació socialment
avançada
11
Educació
• Acord històric del sector educatiu amb el Pacte Nacional
de l’Educació, que estableix la sisena hora escolar i preveu la inversió
de 1.200 milions d’euros
• Creació de 30.000 places a les llars d’infants fins el 2008
• Augment molt destacat de construcció d’escoles i instituts
• Es creen 4.500 noves places de Formació Professional
• 5.275 nous docents s’incorporen aquest nou curs 2006-2007
i es convoquen 7.205 places
• El finançament universitari creix fins a superar la mitjana
de 6.000 euros per alumne
Durant aquests mil dies els objectius prioritaris en educació s’han abordat
a través de les següents mesures: atendre adequadament el creixement de
població escolar, incrementar de forma molt important les construccions
escolars, augmentar notablement el nombre de places de llars d’infants,
incrementar els recursos humans, i potenciar la formació professional, crear
les aules d’acollida, augmentar les escoles oficials d’idiomes i potenciar la
implantació i millora de les noves tecnologies als centres educatius. Però el
principal repte de la legislatura, i al mateix temps la principal fita assolida,
és el Pacte Nacional de l’Educació.
Després de mesos de negociacions, el Departament d’Educació i
20 entitats de la comunitat educativa van segellar el proppassat mes de
març el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la
totalitat del sector educatiu (famílies, centres educatius públics i concertats,
mestres i professors de l’escola catalana, estudiants i ajuntaments) que ha
de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació.
L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió
de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures
acordades destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir
del curs vinent a l’escola pública.
% Pressupost d’Educació en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya
Font: Departament d’Educació i Universitats
17
16,5%
15
14,5%
13
11
12,3%
9
7
8,5%
5
2001-2002
7,3%
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
El pressupost en educació ha
augmentat un 15% en el període
2004-2006, mentre que en les
legislatures anteriors ho havia fet
en un 8% de mitjana
El Pacte Nacional de l’Educació,
que ha de fixar les bases
per a la Llei catalana de l’educació,
és una de les principals fites
de la legislatura
�46
Més de 900 milions d’euros per a construccions escolars
en dos anys i mig
En el context d’increment de la demanda pel creixement de la població
escolar, des de l’any 2004 i fins al juliol de 2006 el Govern de la Generalitat
ha pres acords que comprometen obres escolars, de nova construcció i
reformes, ampliacions i millores, en 303 centres per un import de 943 milions
d’euros.
El curs 2006-2007 es posaran en marxa 66 nous centres docents, que se
sumen als posats en funcionament el curs 2005-2006 (67 nous centres escolars) i 2004-2005 (37 nous centres escolars), d’acord amb el Pla quadriennal
de construccions escolars 2004-2007.
Font: Departament d’Educació i Universitats
Noves construccions escolars que entren en funcionament
Alt
Empordà
Ripollès
••
•
Pla de
l’Estany
Pallars Jussà
•
•
Gironès
••
Berguedà
•
Osona
•
Selva
Segarra
Bages
•
Segrià
••
Vallès
Oriental
Baix
Empordà
••
••••••
•••••
•••••
••••
Urgell
••••••
••••••
Maresme
•••
•
••••••
••••••
•••• Barcelonès••••••
Alt
Penedès
Baix
Alt
••••
•• Llobregat
Camp
Baix
•••••
• Penedès Garraf •••
Priorat
Baix
• Camp Tarragonès••••• ••••••
•• ••
Anoia
Vallès
Occidental
Baix Ebre
•
Noves construccions escolars del curs 2004-2005
Noves construccions escolars del curs 2005-2006
Noves construccions escolars del curs 2006-2007
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
47
5.276 docents més a les escoles i instituts catalans
El Departament d’Educació incorpora pel nou curs (2006-2007)
5.276 mestres i professors més a les escoles i instituts catalans (d’aquests,
2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora), sumats als 2.139 docents es van
incorporar el curs 2004-2005, i més de 2.000 el 2005-2006. Aquest augment
no només obeeix al creixement de la població escolar, sinó també a l’objectiu de millorar la qualitat del sistema educatiu català. L’increment de docents
permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica programes d’innovació
educativa i introduir nous perfils professionals als centres.
Convocades oposicions per cobrir definitivament 7.205
noves places de mestres i professors a l’escola pública
D’aquestes, 950 corresponen a la convocatòria de l’any 2004, 3.680 a la convocatòria de 2005 i 2.575 a la de 2006. En total, s’han convocat 4.120 places
del cos de mestres, 2.244 del cos de professors d’ensenyament secundari,
156 places del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes i 685 al cos de
professors tècnics de formació professional. La previsió per al 2007 és de
4.736 noves places i per al 2008 de 4.904.
D’altra banda, el Govern ha assolit un acord amb CCOO per millorar les
condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics, que té
un cost de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009.
Places convocades
Font: Departament d’Educació i Universitats
5.000
4.500
4.736
4.904
4.000
3.500
3.680
3.000
2.500
2.575
2.000
1.500
1.000
500
0
612
2002
950
460
2003
2004
2005
2006
2007*
2008*
* Previsió de places que es convocaran
% Personal interí sobre la plantilla
Font: Departament d’Educació i Universitats
21
19,7%
18,2%
19
17
15,4%
15
12,1%
13
11
9
10,2%
10,8%
8%
7
2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09
La convocatòria de places docents
respon a la voluntat de reducció
de l’interinatge a l’escola pública
�48
Més transparència en el procés de matriculació
Per al curs escolar 2004-2005 es va elaborar i posar en funcionament el Decret d’admissió d’alumnes, una normativa que garanteix més transparència
en el procés d’admissió de l’alumnat a tots els centres finançats amb fons
públics i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats
educatives específiques. S’han creat 52 Oficines Municipals d’Escolarització
(12 el 2004, 26 el 2005 i 14 el 2006), que faciliten els processos de matriculació i són un espai de col·laboració dels municipis en el fet educatiu.
30.000 noves places de llars d’infants
L’acord entre el Govern i entitats
municipalistes duplicarà
el nombre de places a les escoles
bressol públiques
El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació
de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. D’aquesta
manera el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per
dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros, que permetran
als ajuntaments afrontar la creació de noves places i donar així compliment
a la previsió del Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008. El Govern
aporta fins a 5.000 euros per a la creació de cada plaça de titularitat pública
nova i ha incrementat de 1.100 fins a un màxim de 1.800 euros anuals per
plaça la contribució a les despeses de funcionament de les llars d’infants.
Actualment, 283 ajuntaments de tot Catalunya ja han compromès la creació
de noves places públiques de llars d’infants, cosa que representa el compromís per crear 23.938 de les 30.000 places noves (aquesta xifra representa un
79,8% de les 30.000 places previstes al Mapa de llars d’infants de Catalunya
2004-2008), de les quals ja se n’han construït 6.652.
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004
Font: Departament d’Educació i Universitats
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
49
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008
Font: Departament d’Educació i Universitats
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
Programes d’innovació educativa
2005-2006
1.230 centres docents inicien programes d’innovació
educativa aquest curs 2006-2007
Aquest curs, 1.230 centres inicien els programes d’innovació educativa, que
inclouen fins a vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema
i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes
abasten diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat
de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Cal destacar el programa de llengües estrangeres per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès. El pressupost previst és de 12 milions
d’euros per implantar-los, que suposaran un fort impuls per al programa de
llengües estrangeres i per al Punt Edu (pla de biblioteques escolars). El curs
2005-2006 el nombre de programes d’innovació educativa va ser de 748.
20
100
28
114
18
90
El programa de reutilització de llibres de text suposarà
un estalvi d’un 85% per fill o filla
El curs 2005-2006 es va posar en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 521 centres seleccionats per iniciar-lo. El 2006-2007 hi participaran 895 centres. Si al 2005
la inversió va ser de 2,3 milions i se’n van beneficiar 113.000 alumnes, el curs
vinent es doblaran aquestes xifres: 4 milions d’inversió i més de 200.000
alumnes beneficiats. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de
2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700
euros actuals als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa
un estalvi d’un 85%.
286
45
47
Biblioteques escolars i gust per la lectura
(Punt Edu)
Coeducació i igualtat de gènere
Educació per a la ciutadania
Educació en comunicació audiovisual
Educació ambiental
Convivència i mediació escolar
Salut a l’escola
Llengües estrangeres
Altres
�50
521 centres educatius s’han acollit
al programa de reutilització
de llibres de text, que ja beneficia
més de 113.000 alumnes
Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text
Font: Departament d’Educació i Universitats
Curs 2003-04
Curs 2004-05
Curs 2005-06
Curs 2006-07
Centres
0
0
521
896
Alumnes
0
0
113.000
200.000
Pressupost
0
0
2,3 M€
4 M€
4.500 places i quatre nous centres integrats de Formació
Professional
El Govern ha creat 4.500 noves places de formació professional a tot el
territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics
aquests dos últims anys i mig. L’any 2004 el Departament d’Educació va
iniciar aquestes actuacions per facilitar l’accés a la Formació Professional i
millorar-ne la qualitat. A més d’aquests quatre centres, ja s’han iniciat les gestions per a la posada en marxa de vuit centres integrats més, amb els quals
s’assoliran els dotze previstos a l’Acord estratègic.
Més finançament per a les universitats
La Generalitat finança les
universitats per valor
de 6.000 euros per alumne
El 2006 el finançament de les universitats públiques s’ha incrementat en un
11,2% i ha superat la mitjana de 6.000 euros per alumne. A més, el Govern
ha aprovat l’avantprojecte de Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de
l’Educació Superior, per tal de reconèixer la tasca que desenvolupen els
centres d’educació superior en el seu territori més immediat i també per
incentivar els efectes positius que aquests han demostrat tenir sobre el
territori. En la mateixa línia s’ha creat el Campus de les Terres de l’Ebre i s’han
atorgat ajudes a les universitats privades promogudes per administracions
públiques per un valor de 15,1 milions d’euros en el període 2004-2006.
El curs acadèmic 2004-2005 s’ha posat en marxa el Pla pilot d’adaptació
de les titulacions a l’espai europeu d’educació superior i s’ha presentat l’Oficina de l’Espai Europeu del Coneixement. Per primera vegada, la matrícula
universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, el majors de
65 anys i les víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per
primera vegada. A més, la Generalitat ha posat en marxa el projecte PortàTIC,
que ofereix ajuts de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal
docent universitaris per comprar un ordinador portàtil.
26 noves escoles oficials d’idiomes
Les places del programa
ORATOR d’estades lingüístiques
a França, Gran Bretanya
o Alemanya s’han duplicat
Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves escoles
oficials d’idiomes (EOI); l’objectiu final és arribar a la xifra de 39 centres a tot
Catalunya i donar servei al 97% de la població catalana. El curs que ve, 20062007, es posaran en marxa tres EOI més. Igualment, s’ha doblat el nombre
de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques a França, Gran
Bretanya o Alemanya, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de
primària i secundària.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
51
116,8 milions d’euros per instal·lacions esportives d’arreu
del territori
Els objectius prioritaris del Pla director d’instal·lacions i equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) són que cada ciutadà disposi d’una piscina coberta a
menys de 20 quilòmetres, que hi hagi un pavelló a tots els municipis de més
de 2.000 habitants i que tots els pobles de més de 1.000 habitants tinguin
un camp d’esports. En total, el Govern hi destinarà gairebé 117 milions d’euros entre la xarxa bàsica (168 actuacions, 92 milions), la xarxa complementària (39 actuacions, 8,2 milions) i les actuacions de condicionament d’equipaments ja existents (143 actuacions, 16,6 milions). A més, actualment,
134 centres de tot Catalunya participen ja al Pla experimental esport
a l’escola.
Xarxa bàsica d’obres subvencionades
Font: Consell Català de l’Esport
PAV
PCO
SAL
CAM
ATL
POL
Xarxa bàsica obres subvencionades
Xarxa bàsica
Unitats
Pressupost
Subvenció
69
96.356.106
44.080.000
PCO – Piscines cobertes
46
93.530.296
39.184.900
SAL – Sales esportives
25
7.032.641
2.674.900
CAM – Camps poliesportius
9
6.332.865
2.204.400
ATL – Camps d’atletisme
3
4.951.450
2.475.600
PAV – Pavellons
POL – Pistes poliesportives
Total actuacions
16
2.597.650
1.381.400
168
210.801.008
92.001.200
�52
12
Salut
• Increment substancial del finançament de la sanitat amb
634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat
i 877 milions d’euros de recursos addicionals
• Més equipaments amb 799 actuacions fins el 2012
i més professionals
• Reducció de les llistes d’espera quirúrgiques en un 20% respecte
el 2003
• L’increment anual mitjà del pressupost dedicat a salut pública
és del 28,7%
• Millora del transport sanitari, que s’incrementa en un 31% el 2006
El pressupost de la Generalitat
destinat a sanitat ha crescut
un 42% des de l’any 2003.
L’import aprovat per l’any 2006
és de 7.949 milions d’euros,
mentre que a l’any 2003 era
de 5.595,71 milions d’euros
Euros Despesa per càpita
Font: Departament de Salut
1.200
1.100
El Govern ha promogut canvis molt importants en relació a la sanitat a
Catalunya entre els quals destaca l’increment de recursos gràcies a un nou
acord de finançament sanitari amb l’Estat. Així, les negociacions amb el
Govern central han propiciat el reconeixement d’unes necessitats a les comunitats autònomes, que han fet que a Catalunya es materialitzi en mesures
valorades en 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions
d’euros de recursos addicionals disponibles.
Aquest increment de recursos es veu reflectit també en l’increment
dels pressupostos de la Generalitat dedica a la sanitat, que el 2006 sumen
7.949 milions d’euros, que representen un creixement d’un 42% respecte
l’any 2003. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa
per càpita.
1.000
Augment de l’esforç inversor en sanitat i distribució
territorial de les actuacions
900
800
0
2003
2004
2005
2006
El Departament de Salut preveu
la creació de 17 nous centres
de salut mental i 17 centres
sociosanitaris a tot Catalunya
El Govern ha presentat un pla per fer una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans, amb l’any 2012 com a horitzó, i respon als objectius
estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat. Preveu una inversió de 3.600 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries,
amb 232 obres noves (178 centres d’atenció primària [CAP], 14 hospitals,
5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental)
i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients
i sostenibles.
En l’àmbit hospitalari, ja s’ha inaugurat l’Hospital del Vendrell i s’ha
iniciat la construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan
Despí, i dels nous hospitals de Mollet del Vallès i d’Olot. A més, s’ha signat
un conveni per a la construcció del nou Hospital de Sant Boi del Llobregat
i s’ha arribat a un acord amb el Govern francès per a la construcció del nou
l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que vol ser un referent europeu per
ser el primer centre que oferirà serveis a dos Estats diferents.
En el camp de l’atenció pública primària, s’invertiran, fins a l’any 2012,
545,9 milions d’euros en 377 actuacions (178 són obres noves i la resta
–199– són reformes, ampliacions i millores). Concretament, l’any 2006 s’inicien obres de construcció a 57 centres de salut (i/o consultoris locals)
i 49 actuacions de reforma, ampliació i millora.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
53
M€ Un major finançament d’equipaments de salut.
Pressupost de capital per al finançament d’inversions
Font: Departament de Salut
250
229,7%*
225
200
175
150
125
138,9%
100
119,3%
101,8%
75 92,2%
77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8%
50
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
146,0%
2005
2006
* Previsió
178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu i Aran
2003: 9 CAP i 84 CL
2004-10: 2 CAP
Lleida
2003: 23 CAP
i 190 CL
2004-10: 8 CAP
i 1 CL
Terres
de l’Ebre
2003: 24 CAP
i 52 CL
2004-10:
5 CAP i 9 CL
Catalunya central
2003: 43 CAP i 113 CL
2004-10: 11 CAP i 1 CL
Girona
2003: 46 CAP
i 183 CL
2004-10: 14 CAP
i 14 CL
Barcelona
2003: 219 CAP i 87 CL
2004-10: 83 CAP i 12 CL
Camp de
Tarragona
2003: 33 CAP
i 126 CL
2004-10: 9 CAP
i 9 CL
CAP: centres d’atenció primària
CL: consultoris locals
A més, s’han creat dos nous dispositius assistencials: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) amb l’objectiu de millorar l’atenció a les
urgències (en una primera fase 2006-2007 es posaran en marxa 12 CUAP per
arribar a un total de 34 l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la
població de Catalunya) i els hospitals lleugers o de proximitat (5 de previstos) concebuts com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament
que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o
l’hospitalizació de dia, suport diagnòstic i urgències.
Els centres d’urgència d’atenció
primària i els hospitals
de proximitat són nous
instruments per agilitzar i millorar
l’atenció sanitària
�54
14 hospitals nous fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Hospital Transfronterer
(Puigcerdà)
Hospital d’Olot
Hospital de Santa Caterina (Salt)
Hospital Doctor Josep Trueta (Girona)
Hospital d’Igualada
Hospital de Mollet
Hospital de l’Esperit Sant
(Santa Coloma de Gramenet)
Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada
Hospital de Rubí-Sant Cugat
Hospital de Sant Boi
Hospital del Vendrell
Hospital de Sant Pau
(Barcelona)
Hospital del Baix Llobregat
(Sant Joan Despí)
Hospital de Reus
Acabat
En obres
No iniciat
Nou
De substitució
Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics
L’objectiu del Programa
de Diagnòstic Ràpid és que
no es tardi més de 30 dies
entre la sospita de càncer i l’inici
del tractament
Mesos Temps mig d’espera
Font: Departament de Salut
El Programa de Diagnòstic Ràpid de Càncer, que es va iniciar l’octubre de
2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i
que són causa de mortalitat (pulmó, mama i còlon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà
passi de la sospita de càncer al diagnòstic i, si és necessari, a l’inici del tractament.
Això ha implicat una millora específica en la qualitat mèdica de l’assistència dels pacients afectats pel càncer més prevalent. La mitjana de dies des
de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama,
28 dies, i pulmó, 35 dies.
Llistes d’espera més breus: el temps mitjà d’espera
per a operacions no greus és de 4,5 mesos
5,8
5,6
5,4
5,2
5
4,8
4,6
4,4
juny 2006
juny 2005
juny 2004
desembre 2003
4,2
Des del desembre de 2003, en què l’espera per aquest tipus d’operacions era
de 5,6 mesos s’ha reduït fins a 4,52 mesos a finals de l’any 2005, el que suposa una reducció del 19,85% en tan sols dos anys. Aquesta millora palpable
en l’atenció a la ciutadania per l’escurçament en l’espera de les operacions
no greus, ve bàsicament donada per l’increment de l’activitat. La reducció és
més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de
genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L’objectiu de la Generalitat
és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un
temps d’espera màxim de 90 dies.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
55
Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA)
Font: Departament de Salut
Activitat
Llista d’espera
Desembre 2003
Juny 2006
141.520
80.396
Diferència 2003-2006
-61.124 (-43%)
66.567
58.028
-8.539 (-12,8%)
Temps de resolució
5,64
4,33
-1,31 (-23,2%)
Població Catalunya
6.807.498
7.196.168
388.670 (+5,7%)
97,8
80,6
-17,2 (-1,7,2%)
Taxes x 10.000 hb.
La població usuària de la
sanitat catalana ha passat
a ser de 7.196.168 persones
el desembre de 2005, mentre
que l’any 2004 era
de 6.926.191 usuaris
Desenvolupament de centres de referència a Catalunya
El Govern ha apostat fermament per una política de centres de referència a
Catalunya amb la creació de diferents institucions entre les quals destaquen
la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de
Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis Tumorals, el Centre de Referència en Investigació en Salut Ambiental,
el Centre d’Investigació en Salut Internacional, l’Institut Català d’Investigació
en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Transnacional en Càncer
(UITC Vall d’Hebron), el Parc de Recerca de Biomèdica, el Centre de Recerca
de Salut Internacional de Barcelona i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en
Atenció Primària.
Primers passos cap a l’Agència de Salut Pública
En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut
conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció
i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura
Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que pretén protegir la
població en aquest àmbit i donar resposta a problemes de salut prioritaris
(com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, sida i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip aviària, “vaques boges”,
SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. A més, al 2006 s’ha doblat
respecte el 2003 el pressupost destinat a salut pública, que reflecteix un
creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006.
Entre les principals accions endegades pel Departament de Salut en
l’àmbit de la salut pública cal destacar, per exemple, el pla per la preescrició
gratuïta de la píndola de l’endemà a tots els centres sanitaris, i que s’han
posat en marxa programes de prevenció de transmissió d’infeccions de
caràcter sexual, de seguretat alimentària i de lluita contra el tabaquisme,
el sedentarisme i l’obesitat.
Pla per fer front a una possible pandèmia de grip aviària
S’ha creat una comissió interdepartamental per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la
Generalitat. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
ha delimitat les zones d’especial risc d’influència aviària: els deltes de l’Ebre
i del Llobregat, els aiguamolls de l’Empordà, els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i
l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935 617 000 per a qui
vulgui comunicar la descoberta d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes
1.500 mostres, cap de positiva.
El pressupost destinat a salut
pública s’ha doblat entre els anys
2003 i 2006
�56
Posada en marxa experimental de la recepta electrònica
Les noves tecnologies
de la informació s’han incorporat
a l’atenció primària amb la
recepta electrònica, la història
clínica electrònica i la
telemedicina
Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a Salt i la Bisbal
d’Empordà (Girona), i a Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre), que atenen al
voltant de 100.000 usuaris. També s’ha iniciat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història
clínica electrònica, i l’inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l’objectiu
d’apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. D’altra banda, 541 dels
centres d’atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals
de 2003 només en tenien nou.
Esforç d’inversió per a millorar les urgències, les
emergències, el transport sanitari i la rehabilitació
El pressupost destinat a transport
sanitari s’ha incrementat en un
113% fins arribar als 175,8 milions
Evolució del pressupost
de rehabilitació
Font: Departament de Salut
% increment
resp. 2004
euros
Ambulatòria
16,9
23.836.159
Domiciliària
125,4
18.510.593
Logopèdia
203,8
4.542.894
56,6
46.889.646
Total
El Departament de Salut ha implementat una reforma profunda de les urgències, les emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar
el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a
partir de la fusió de SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català.
I s’han adjudicat per separat els concursos del transport sanitari urgent i del
no urgent, que abans era conjunt. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut
en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del
transport sanitari no urgent s’han tingut en compte els serveis programats
a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: el creixement
del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies
l’any 2006) i l’increment del pressupost dedicat en un 113,2% (175,8 milions).
També s’ha fet un nou concurs per tal de reordenar i potenciar la rehabilitació amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada.
Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària
i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i la rehabilitació domiciliària
a malalts neuromusculars amb discapacitat greu.
Increment del pressupost dedicat a transport sanitari
Total
Import concurs
2000 TSU+TSNU
Import concursos
2005 TSU+TSNU
33M€
175,8 M€
* TSU: Transport sanitari urgent / TSNU: Transport sanitari no urgent
Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic
Sis hospitals públics dispensen cànnabis amb finalitats terapèutiques des
d’octubre de 2005, fruit del pla pilot endegat per la Generalitat amb l’aval
del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns
600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
57
13
Serveis socials
• Nova Llei de prestacions socials amb l’establiment d’una renda
mínima pels més desafavorits
• Increment dels ajuts a les famílies: 296.000 se’n beneficien
• Legalització de l’adopció per part de parelles homosexuals
i promoció de l’acolliment familiar amb un 10% d’increment
• Més places de residències per a gent gran: actualment n’hi ha 17.483
• 100.000 persones vídues es beneficien dels complements
a les seves pensions
• El programa Viure en Família afronta de manera global l’atenció
a les persones amb dependència
Durant aquests 1.000 dies s’han impulsat: d’una banda, la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic amb l’objectiu de garantir uns ingressos
suficients a les persones que tenen rendes més baixes. La llei determina
que rebin ajudes econòmiques totes les persones que tinguin ingressos
inferiors als 509 euros mensuals i es calcula que se’n beneficiaran més de
208.000 persones. Amb aquestes prestacions, que van especialment dirigides a vídues, pensionistes i joves extutelats, es fa un pas endavant en la lluita
contra la pobresa i l’exclusió social. La llei, inèdita a tot l’Estat, pretén regular
les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta
a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que
reclamen veure augmentades les seves rendes. Així, la iniciativa vol ser un
dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa.
D’una altra banda, el Projecte de llei de serveis socials de Catalunya
havia de garantir el dret als serveis socials a totes les persones que tenen necessitats socials, però finalment no s’aprovarà aquesta legislatura. El projecte
obria la via a un nou sistema de finançament dels serveis socials. Un dels
punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea de despesa
social en termes de percentatge del PIB. Per això, el pressupost destinat al
Departament de Benestar i Família ha augmentat més d’un 78% des de 2003
fins a finals de 2006.
% Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat
al Departament de Benestar i Família a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
6
5
4
3
2
3,35
4,89
5
2004
2005
5,37
3,74
1
0
2002
2003
2006
Amb la Llei de prestacions
els col·lectius més desafavorits
milloraran les seves rendes
El Govern ha complert
el compromís de destinar més
del 4% del pressupost
de la Generalitat a polítiques
de serveis socials
�58
Augment dels complements de pensions per a les persones
vídues amb rendes baixes
Abans de l’aprovació de la nova Llei de prestacions socials, que dóna seguretat i estabilitat a les persones perceptores de les prestacions, el Govern de la
Generalitat ja va incrementar les ajudes a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes. Els complements de pensions es van augmentar
un 44% des del gener del 2004, i van passar d’un import màxim anual de
300 euros el 2003, a 432 euros el 2005. El nombre de beneficiaris es va
incrementar un 7,5% i en aquests moments el nombre de beneficiaris dels
complements de pensions és d’uns 100.000 vidus i vídues de tot Catalunya.
166 nous equipaments per a gent gran, persones
amb discapacitat i amb malaltia mental
La planificació de les noves
infraestructures resol
el desequilibri en la distribució
de serveis socials
Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya
per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut
mental. La planificació ha fixat la necessitat d’inversions per a la construcció
de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la
iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint
en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia
per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials.
Residències per a gent gran - Places per any
Font: Departament de Benestar i Família
2003
2004
2005
2006
Pròpia
2.043
2.043
2.087
2.087
Gestió
2.074
2.074
2.474
2.706
727
704
690
690
8.879
9.332
10.500
12.000
13.723
14.153
15.751
17.483
Concert
Col·laboració
Augment dels fons destinats a l’acolliment residencial
de la gent gran
Aquest 2006 s’arribarà a la xifra
de 29.300 avis i àvies amb una
plaça pública en una residència,
pis tutelat o centre de dia
Pel que fa a la gent gran, des de la Generalitat s’ha optat per impulsar un
model que conjuga l’atenció en centres residencials amb el suport a aquelles famílies que decideixen tenir cura de persones grans dependents. Així,
en els darrers anys s’ha experimentat un creixement de les places residencials per a majors de 65 anys i els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han augmentat considerablement, des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003,
fins als 101,5 milions del 2005. L’objectiu és arribar, aquest 2006, a la xifra
de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o
centre de dia.
Una novetat en aquest àmbit és que aquesta legislatura, per primera
vegada, s’ha fet públic el nombre de sol·licituds de places geriàtriques,
el nombre de places disponibles, el de places ocupades i el de persones
en llista d’espera, tant als centres públics com a les places concertades.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
59
Font: Departament de Benestar i Família
Actuacions en equipaments de Serveis Socials 2004-2005
Alt
Empordà
Ripollès
•
•
Pla de
l’Estany
••
Gironès
•••••
Berguedà
•
Osona
••
Selva
Segrià
•••••
•••
•
••
••
Garrigues
Terra Alta
Anoia
Urgell
Ribera
d’Ebre
••••
Alt
Penedès
Conca
Barberà
•
••
•••• ••••••
••••
••
Baix
Camp
•
Baix
Penedès
Tarragonès
Vallès
Occidental
•
•••
Bages
•••••
Baix
Empordà
Vallès
Oriental
•••••
••••••••
Barcelonès
Baix
•••••••••
Llobregat
••••
••••
••••
••••
Baix Ebre
•••
Gent gran
Discapacitats
Dones maltractades
Montsià
••••
Infants
Immigrants
Altres
L’altra gran línia d’actuació és el suport a les famílies que tenen al seu
càrrec una persona dependent, vehiculat a través del programa Viure en Família Les persones de més de 65 anys beneficiàries d’aquest programa han
augmentat des de les 5.777 de l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el
Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del
programa Viure en Família, que és el triple del que s’hi va destinar el 2003.
Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies
amb infants menors de sis anys
S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les
ajudes a les famílies amb fills, que el 2003 consistien en un ajut universal
per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada
cop més integral a les unitats familiars. Per primer cop l’ajuda especial
a les famílies nombroses s’ha estès també a les famílies monoparentals.
Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2006 són més
L’any 2005 el Govern va destinar
124 milions d’euros a les
prestacions econòmiques
del programa Viure en Família
per a les persones amb
dependència, el triple del que
s’hi va destinar el 2003
�60
El 2006, 296.000 famílies
catalanes ja s’han beneficiat
dels ajuts
de 296.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 146.743.423
euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 600 euros per cada
infant menor de tres anys i de 700 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys.
A més, s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a
les famílies d’adopció internacional i l’altre a famílies amb part, adopció o
acolliment múltiple, és a dir, per bessons i trigèmins.
Import en euros a l’any per tipus de prestació
Font: Departament de Benestar i Família
Prestació
2003
2004
2005
2006
0-3
525
550
575
600
Nombroses
600
625
650
700
625
650
700
Monoparentals
Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec
Nombre de famílies beneficiàries
Font: Departament de Benestar i Família
300.000
296.000
250.000
247.188
200.000
150.000
222.950
100.000
50.000
0
260.633
1.378
1999
28.106
38.269
2000
2001
111.502
2002
2003
2004
2005
2006
Legalització de les adopcions per part de les parelles
homosexuals
El Parlament va donar llum verd l’abril del 2005 a la llei que atorga el dret de
valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals. Aquesta és una iniciativa històrica que equipara les persones homosexuals a les
heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares
o mares adoptants. Aquesta llei també permet que un dels membres de
la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els
drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles
heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment
no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una
relació de parella homosexual.
Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals
i transsexuals
La Generalitat ha dissenyat,
per primer cop, polítiques
específiques per a les persones
homosexuals i transsexuals
El Govern ha creat el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual per
tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera
vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de
la Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions
en la igualtat, la llibertat i el benestar.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
61
Atenció social a 88.000 persones amb dependència
permanent
88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la Promoció de l’Autonomia i l’Atenció a les
Persones amb Dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb
necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència. A Catalunya hi ha un total de 332.000 persones amb dependència
(un 4,6% de la població), de les quals més d’un 65% tenen més de 65 anys.
Prevalença de les persones amb dependència
Font: Departament de Benestar i Família
> 65 anys
< 65 anys
Total
Lleu
Moderada
Severa
Total
74.000
70.000
66.000
210.000 (20,3%)
55.000
37.000
30.000
122.000
129.000
(29%)
107.000
(32%)
96.000
(39%)
332.000
65-69 anys
18,9%
80-84 anys
41,91%
>85 anys
56,85%
140 milions d’euros pels serveis socials d’atenció primària
fins el 2008
Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de
més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat
de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat
actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als
ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials
i altres programes del Departament de Benestar i Família.
Evolució de la inversió
en atenció primària
Font: Departament de Benestar
i Família
2005
31.723.181 euros
2006
33.779.010 euros
2007
35.970.512 euros
2008
38.306.757 euros
Total
139.779.460 euros
Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals
i més serveis socials especialitzats
El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent
gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les
persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin
organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats
de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn
social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials
especialitzats en el pla 2004-2007 que incideix, especialment, en la gent gran
amb dependències, les persones amb discapacitats i les que, a conseqüència
d’una malaltia mental, necessiten suport social. Destaquen vuit programes
pilot, engegats l’any 2005 en el món rural, que inclouen 1.600 places d’atenció diürna en residències de gent gran, entre públiques i concertades, i unes
264 places concertades en residències per a discapacitats.
Els serveis socials, més a prop
de la gent gran dels entorns rurals
�62
Evolució del nombre de famílies
acollidores i infants acollits
Font: Departament de Benestar i
Família
2004
2005
Increment
Famílies
380
420
10%
Infants
538
589
9%
Campanya de promoció de l’acolliment familiar
per a 217 infants
El novembre passat es va presentar la campanya Necessito una Família per
promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció
General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que ha incrementat les famílies acollidores i els infants acollits en un 10%.
Nous serveis i equipaments per a la infància en risc
i les dones víctimes de violència
Dos nous centres especialitzats
per a dones víctimes
de la violència domèstica
Aquest any el Departament de Benestar i Família ha impulsat el desplegament de Punts de Trobada a tot Catalunya, amb l’objectiu de crear una xarxa
d’espais professionals per a protegir els infants. Actualment ja n’hi ha 14 i
s’està gestionant la posada en marxa de nous Punts a Girona, Figueres, Reus
i Tortosa. Aquest departament també ha creat dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt, ja inaugurat, i al
Tarragonès.
Els Punts de Trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un
lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica
que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, s’adrecen
al compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o
divorci; o a l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als
infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que
necessitin visites tutelades. Pel que fa als centres integrals especialitzats,
són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i als seus
fills i filles afectades per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi
un a cada regió.
Cap a una millora en la inserció sociolaboral
Més de 5.000 persones han estat ateses enguany pel programa d’orientació
i inserció sociolaboral “Aprendre a Aprendre”. Aquest programa atén prioritàriament les persones que tenen uns indicadors socials inferiors a la mitjana
del país i es va iniciar amb la finalitat de millorar les possibilitats d’integració
al mercat laboral dels col·lectius amb majors dificultats, potenciant l’autonomia i posant a l’abast eines d’orientació, assessorament i formació que els
possibilitin la integració social i laboral.
Del total de persones ateses en aquest programa d’orientació i inserció
sociolaboral l’any 2005, un 34% han accedit a contractes laborals superiors a
tres mesos, un 8% a contractes inferiors a tres mesos, un 4% a cursos de formació ocupacional i un 2% han estat derivats a altres centres especialitzats.
Les altres continuen dins del programa o l’han abandonat.
El Pla integral del poble gitano fomenta la inclusió social
d’aquest col·lectiu
Combatre les mancances
educatives, laborals
i econòmiques del poble gitano
és el principal objectiu del pla
El Pla integral del poble gitano, aprovat recentment pel Govern, té com a
principals objectius combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del Poble Gitano,
que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano.
D’altra banda, el programa transnacional ROMAin, fruit del conveni signat
entre el Departament de Benestar i Família i la Comissió Europea, es proposa lluitar contra l’exclusió del poble gitano a Europa, entre altres objectius.
Aquest programa s’emmarca dintre dels programes de lluita contra l’exclusió en els quals participen diferents administracions públiques de l’Estat
espanyol, Bèlgica, Romania i Finlàndia. En aquest sentit, el Departament de
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
63
Benestar i Família coordina l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Mensualment, el servei
d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència atén
uns 65 nens romanesos.
Mesures per millorar l’atenció dels infants en risc
en el primer nivell d’atenció
El Govern impulsarà noves mesures per millorar la detecció i l’abordatge
dels casos de maltractament infantil: creació dels Equips de Valoració i del
Registre Unificat de Maltractaments Infantils, protocols d’actuació contra els
maltractaments, creació de Taules Territorials de Coordinació i Intervenció i
un milió d’euros per incrementar la plantilla dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Aquest conjunt d’accions neix de la voluntat de donar
resposta a les dificultats que s’estan trobant els professionals per a detectar,
des dels seus inicis, els casos de maltractament, sobretot el que arriben a
l’àmbit hospitalari, i resoldre deficiències existents en el sistema de protecció
de menors.
Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les
administracions i els serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor per evitar que s’arribi a situacions de maltractament greu.
En aquest sentit és necessari donar una resposta més àgil i coordinada entre
totes les institucions implicades en la xarxa de detecció dels maltractaments
i la resposta protectora al menor.
Els Equips de Valoració
i el Registre Unificat
de Maltractaments Infantils
són dues de les accions
per millorar la detecció de casos
de maltractaments infantils
Creació de l’Agència Catalana de la Joventut i forta inversió
en polítiques per a joves
El maig de 2006 el Parlament va aprovar, a proposta del Govern, la creació de
l’Agència Catalana de la Joventut, l’ens públic que ha d’executar els programes destinats als joves en els àmbits de l’habitatge, la salut, el treball, la
formació, la cultura, el foment de la participació i el diàleg intercultural.
A més, el Govern està realitzant una forta inversió en polítiques de joventut.
La Secretaria General de Joventut ha atorgat 13,5 milions d’euros en el marc
del Pla nacional de joventut de Catalunya per recolzar actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves els últims dos anys. I d’altra banda, ha
destinat 11,4 milions més a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives d’associacions i grups juvenils de Catalunya en aquest període. Aquestes
actuacions responen a dues línies d’actuació prioritàries: afavorir l’emancipació dels joves i fomentar la seva participació, tal i com recull la revisió del Pla
nacional de joventut de Catalunya, presentat al Parlament aquest novembre,
cinc anys després que es posés en marxa, l’any 2000.
Ajudes per a l’emancipació dels joves
Mitjançant el Programa de Crèdits d’Emancipació, el Govern avala crèdits per
a joves per un valor total de 42 milions d’euros davant les entitats financeres
amb l’objectiu de facilitar l’emancipació dels joves pel que fa a l’habitatge,
la formació i l’autoempresa. El programa ofereix avals als joves d’entre
18 i 35 anys per facilitar l’accés a un habitatge, l’ampliació d’estudis de grau
superior o la posada en funcionament d’un projecte empresarial.
El Pla Nacional de Joventut
té dues línies prioritàries:
l’emancipació i la participació
�64
14
Polítiques de dones
• 519 mesures i 961 actuacions transversals al Pla d’acció
i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007
• Posada en marxa dels primers jutjats de violència contra les dones
El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques
de dones
El V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya
2005-2007 conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera
transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats
de la població femenina. Això inclou una avaluació continuada de tota
Font: Departament de Benestar i Família
l’acció de govern sobre les conseqüències per a dones i homes de cadascuna de les decisions que es prenen.
Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció
integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent,
suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins
del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones
2005-2007.
Entrada en funcionament dels dos primers jutjats
de violència contra les dones i d’una unitat de vigilància
de gènere
Salt, al Gironès, acull el primer
centre especialitzat per
a les dones víctimes de violència
de gènere
El mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb
dedicació exclusiva en la violència contra les dones. Aquests dos nous
equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la
violència contra les dones amb una vessant afectiva. El 2004 es va crear també una unitat de vigilància de gènere i enguany s’ha obert el primer Centre
d’Intervenció Especialitzada (CIE) a Salt per les dones víctimes de violència,
un model innovador a tot l’Estat. S’està apunt d’obrir el segon a Sant Feliu de
Llobregat i el 2006 se n’obriran tres més al Segrià, el Tarragonès i el Montsià.
També s’han posat en marxa cinc punts de trobada de famílies, quatre a
Barcelona i un a Lleida, per atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori,
en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar.
Actuacions de prevenció de la violència masclista en joves
i adolescents
El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra
les violències que pateixen les dones adreçades a la població jove a través
de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una
àmplia campanya mediàtica adreçada a noies i enguany s’ha realitzat
una altra adreçada específicament a nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han
format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per
promoure relacions no abusives entre les persones joves, tot fomentant
comportaments de respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta
dels conflictes.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
65
15
Immigració
• El Pla de ciutadania i immigració abasta més de 70 programes
de tots els departaments per integrar els immigrants
• Increment dels ajuts per acollida i integració als municipis
• Creació de més de 1.000 aules d’acollida a les escoles
70 programes d’integració al Pla de ciutadania
i immigració
El juny passat el Govern va aprovar el Pla de ciutadania i immigració 20052008, un pla dotat de 104 milions d’euros l’any 2005 i 145 milions més el
2006 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. L’objectiu fonamental d’aquest Pla és definir i planificar les accions públiques per
integrar els immigrants a través d’actuacions en diversos àmbits: durant la
primera acollida, a l’escola, als espais socials tancats, en casos de discriminació, en el paper de les dones, sobre el futur dels joves, en la normalització a
l’accés als recursos, sobre els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les
obligacions.
El Pla de ciutadania i immigració
ha incrementat el 2006 el seu
pressupost en prop d’un 40%
% població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
12
10
8
6
8,98
9,5
10
10,3
octubre 04
desembre 04
febrer 04
juny 05
10,5
11,29
4
2
0
setembre 05 desembre 05
Augment dels ajuts als ajuntaments per programes
d’acollida i integració
En el marc del Pla de ciutadania i immigració s’ha obert una nova línia
d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració,
als quals es destinaran 16 milions d’euros aquest 2006, xifra que suposa
un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. Aquests ajuts
signifiquen un augment molt important dels recursos de suport a les administracions locals i comarcals en polítiques d’immigració i de reforç a la
cohesió social. Així, des de l’any 2004 al 2006, Catalunya ha vist multiplicats
molt significativament els recursos provinents de l’Estat per a aquestes polítiques, passant d’una xifra testimonial de 1.462.342 euros a una quantitat de
16.376.868 euros per a aquest any.
Increment substancial dels
recursos adreçats al món local en
matèria d’acollida i integració
�66
El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera
per fomentar la integració
Un total de 1.051 centres
educatius públics i privats
concertats disposaran d’una aula
d’acollida el curs 2006-2007
Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran el curs 2006-2007
amb una aula d’acollida, una xifra que va en augment curs rere curs.
Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la llengua i la cohesió social,
són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals,
lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat
global de tot l’alumnat del centre.
També en el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social s’han impulsat 28 plans educatius d’entorn en 25 municipis catalans. Aquesta iniciativa
pretén continuar l’acció educativa més enllà de l’àmbit escolar i coordinar en
una mateixa direcció tots els agents i recursos educatius que l’alumnat té
al seu entorn més pròxim.
Aules d’acollida
Font: Departament d’Educació
i Universitats
Aules d’acollida per territoris, curs 2006-2007
Font: Departament d’Educació i Universitats
Serveis territorials
Curs
2003-04
Curs
2004-05
Curs
2005-06
Curs
2006-07
0
649
936
1.051
Curs 2005-06
Increment curs 2006-07
Total
Barcelona ciutat
158
11
169
Barcelona comarques
269
37
306
Baix Llobregat-Anoia
89
8
97
Vallès Occidental
83
15
98
142
Girona
129
13
Lleida
79
16
95
Tarragona
89
11
100
Terres de l’Ebre
40
4
44
936
115
1.051
Total
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
67
16
Cultura
• Augment significatiu de més d’un 60% del pressupost per a cultura
• Promoció exterior de la cultura catalana a fires internacionals
com les de Frankfurt i Guadalajara
• Increment espectacular dels equipaments culturals a través
d’una nova xarxa que abasta tot el territori
• Més suport a les indústries culturals catalanes i als creadors
• Els papers de Salamanca retornen a Catalunya
L’increment d’un 60% del pressupost del Departament de Cultura ha permès aproximar-nos a un dels compromisos principals del mandat que era
doblar el pressupost del Departament i situar-lo en un 2% dels comptes de
la Generalitat.
També s’ha aprovat l’avantprojecte de Llei per a la creació del Consell
de la Cultura i de les Arts, que constitueix una fita històrica fruit d’un llarg
procés de debat i consens amb el sector cultural del país i que dóna pas a
un model de gestió cultural més participat per part dels creadors. Aquest
nou ens, contemplat a l’Acord del Tinell, ha de marcar les grans línies de la
política cultural del Govern, afavorint el diàleg entre els sectors culturals i la
Generalitat.
Evolució del pressupost
del Departament de Cultura,
2003-2006
Font: Departament de Cultura
Pressupost
Increment
(respecte 2003)
2003
173.038.515 €
2004
194.865.000 €
13%
2005
239.838.922 €
40%
2006
275.366.000 €
60%
Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara
i Frankfurt
La cultura catalana ha estat escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007, que coincidirà amb la celebració a
Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. A finals del 2004 es va celebrar la
Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la
convidada d’honor. També va ser present a Nàpols l’octubre de 2005, amb
una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals.
Per altra banda, la Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial.
El jurat va escollir la Patum, festa que procedeix del teatre popular religiós de
l’Edat Mitjana i que se celebra a Berga cada any per Corpus, d’entre
65 candidatures.
Pla d’equipaments culturals 2005-2007
El Pla d’equipaments culturals suposa una inversió de 127,3 milions d’euros
entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar tot el territori català d’una
xarxa d’equipaments de forma equilibrada.
Els quatre grans eixos en què s’estructura el Pla són:
a) teatres, espais d’art i sales polivalents (pla d’equipaments culturals)
amb una inversió de 49 milions d’euros.
b) biblioteques (PEB) amb una inversió de 36 milions d’euros.
c) arxius (es preveuen actuacions en 22 arxius comarcals) amb una inversió de 7 milions d’euros.
d) ateneus i centres associatius, amb una inversió de 5,3 milions d’euros.
El govern invertirà fins 2007
127,3 milions d’euros perquè
tot el país tingui una xarxa
d’equipaments culturals
equilibrada
�68
Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori
Font: Departament de Cultura
2000-2003
2004-2007
14,7 M€
36,0 M€
Biblioteques
És prevista la construcció
de 77 noves biblioteques
públiques i millorar-ne 19 més
Arxius
6,0 M€
37 M€
Teatres-Auditoris
2,4 M€
24,7 M€
Espais d’art
0,3 M€
2,5 M€
Centres culturals polivalents
0,0 M€
21,8 M€
Centres associatius
3,0 M€
5,3 M€
26,4 M€
127,3 M€
Totals
Més biblioteques públiques
L’objectiu d’articular un sistema de lectura pública potent passa per la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya. En aquest sentit s’ha
aprovat el Pla de biblioteques que, amb una inversió total de 31,5 milions
Font: Departament de Cultura
Intervencions en biblioteques públiques 2004-2005
Pallars Jussà
•
Baix Empordà
•
Segarra
•
Segrià
•
Bages
•
Vallès Oriental
Vallès
Occidental
••
•••••
••••
••••
Maresme
•••••
Barcelonès
Baix Llobregat
Priorat
•
Baix Ebre
•
Biblioteques inaugurades
Biblioteques en ampliació o construcció
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
69
d’euros, preveu construir 77 biblioteques i la millora de 19 que ja estan en
funcionament. També és previst desplegar 34 bibliobusos, que permetran un
millor accés social al servei de biblioteca pública. D’altra banda, el Govern ha
concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona,
durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques i
ha arribat a un acord per la construcció de la Biblioteca Pública de l’Estat a la
ciutat comtal, que s’ubicarà al costat de l’Estació de França.
A banda, cal destacar la signatura del conveni amb la Diputació de
Barcelona i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per
contractar un sistema informàtic de gestió de biblioteques i constituir la
Comissió de Valoració del Sistema d’Adquisició Bibliotecària.
Nou finançament a les empreses culturals
El Departament de Cultura ha establert un nou conveni, a través de l’Institut
Català de les Indústries Culturals (ICIC), amb quatre grans entitats financeres
(Caixa de Pensions, Caixa Catalunya, Banc Sabadell i Banc Santander Central
Hispano), amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses
culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits
sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 15 milions d’euros a
disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals,
préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir
la subvenció de les despeses financeres.
El Crèdit Cultura és un paquet
de mesures per facilitar l’accés de
les empreses culturals a un millor
finançament
Ajuts a la creativitat i pensament contemporani
L’import total dels ajuts concedits a projectes de l’àmbit de la creació i el
pensament contemporanis ha estat de 18,8 milions d’euros en els darrers
dos anys. L’any 2005 es van concedir ajuts a 592 projectes: 155 al sector de
les arts escèniques, 93 al de les arts visuals, 1 al d’arxius, 28 al sector audiovisual, 36 de caràcter multidisciplinar, 218 a l’àmbit de la música, 51 al pensament contemporani i 10 a altres àmbits. Els ajuts han abastat tots els agents
del procés creatiu, des de produccions artístiques fins a projectes de recerca
i també a agrupacions, fundacions i orquestres.
Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut
d’Estudis Catalans
El Govern ha signat amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un contracteprograma de cara al període 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions
d’euros. El conveni té l’objectiu de convertir l’IEC en la veritable acadèmia
nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya.
Preservació de la producció digital catalana
El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya
(Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner
a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda
a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de
766.000 euros. Al llarg d’aquest any es preveu la producció del pla pilot,
pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva.
El nou contracte-programa signat
pel Govern i l’IEC convertirà
aquest organisme en l’acadèmia
nacional catalana
�70
Convenis amb les diòcesis catalanes per a la conservació
del patrimoni cultural
97 edificis d’alt valor patrimonial
es beneficiaran de la signatura
de convenis amb les diòcesis
La signatura de convenis de col·laboració amb les diòcesis de Barcelona,
Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Solsona, Urgell i Vic de l’Església catòlica a
Catalunya pel període 2006-2010 ha permès establir les condicions generals
de conservació d’una gran part del patrimoni cultural català, del qual les
diòcesis en són titulars. El conveni marc estableix una inversió de 37 milions
d’euros (18 són de la Generalitat), que permetrà intervenir en 97 edificis. El finançament de les actuacions que s’efectuaran anirà a càrrec de l’Administració de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya en un 50% de l’import, i l’altra
meitat l’assumirà el bisbat corresponent o bé d’altres ens públics o privats.
A banda d’aquests convenis, cal destacar les accions de restauració previstes
a les esglésies de Santa Maria del Mar i de Santa Maria del Pi a Barcelona i
de l’església de Sant Feliu de Girona, els treballs de recuperació i rehabilitació del Castell de Castelldefels i la culminació del procés de restauració de
l’església de Santa Maria de Taüll iniciat l’any 2003.
Creació del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
El juliol de 2006 s’ha arribat a un acord amb el Ministeri de Cultura i els
governs de l’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears per a la constitució del
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. D’aquesta manera es resol un plet
de més de 25 anys, a través d’una presència més activa de la Generalitat de
Catalunya en l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’acceptació per totes les parts
que els fons documentals propis puguin integrar-se en el sistema d’arxius
de Catalunya.
Retorn dels papers de Salamanca a Catalunya
La reclamació per part
de la Generalitat dels papers
que les tropes franquistes
van espoliar ha permès
el seu retorn a Catalunya
Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar
a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener de
2006. Una selecció de 119 d’aquests documents es va exposar al Palau Moja
de Barcelona en l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”,
que es va fer el febrer passat. La devolució dels papers de Salamanca va ferse després de l’aprovació a les Corts generals, el novembre de 2005, de la llei
que va permetre el retorn dels documents (Llei de restitució a la Generalitat
de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil), arran
de la seva reclamació per part de la Generalitat.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
71
17
Impuls de l’ús social del català
• El Pla d’acció de política lingüística potencia l’ús social del català
• Augment de l’oferta i la matriculació als cursos de català per
a la població immigrada
• Creació de la Casa de les Llengües
Foment de l’ús social del català amb el Pla d’acció
de política lingüística
Els Plans d’acció de política lingüística 2004-2005 i 2005-2006 inclouen
mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta
llengua. El primer Pla d’acció es va centrar en els àmbits de la immigració,
les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials,
i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros.
El segon Pla d’acció, que es va posar en marxa el setembre de 2005, vol
fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració. Dins d’aquestes actuacions destaquen
els plans d’acolliment de set ciutats catalanes (Badalona, Banyoles, Lleida,
Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic); la campanya “Dóna corda al català”, que
pretén fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana
i mobilitzar amplis sectors de la societat, sobretot els joves; l’obertura de
cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa
i Tarragona, i el fort increment dels cursos de normalització a la ciutat de
Barcelona, que pràcticament han doblat el nombre d’alumnes (1.500 el
2004, 2.760 el 2005) i que es veuran reforçats amb la campanya “Barcelona
t’ensenya el català”, que preveu una inversió de 640.000 euros per tal d’incrementar en un 40% els cursos de català i doblar el nombre d’alumnes de
l’any 2005. Finalment, destaca l’èxit absolut del programa “Voluntaris per la
Llengua”, que s’ha anat estenent arreu del territori i que el 2005 va registrar
un 30% més d’inscrits: des del 2003 hi han participat 9.922 parelles lingüístiques.
Peticions realitzades a les Oficines de Garanties Lingüístiques per tipus i àmbits
Font: Secretaria de Política Lingüística
Àmbit privat i empresarial
700
600
500
Administracions públiques
638
429
300
327
200
233
100
0
0
Denúncies
8
303
Queixes
Consultes
• Catalanoparlants:
78%
• No catalanoparlants habituals:
68%
• Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59%
94
83
Estudi de l’impacte de la campanya
“Dóna corda al català”
Font: Secretaria de Política Lingüística
Valoració positiva per origen de les persones
enquestades:
Altres
400
El programa “Voluntaris
per la Llengua” va registrar el
2005 un 30% més d’inscrits
3
9
Altres
7
�72
22 plans d’acolliment lingüístic destinats a la població
adulta immigrada
Els cursos de català arribaran
a 50.000 alumnes estrangers
aquest 2006
Dins el Pla d’acció de política lingüística, cal remarcar l’establiment de 22
plans d’acolliment lingüístic, a través dels Centres de Normalització Lingüística distribuïts per tot el territori. Aquests plans ajuden a la integració de la
població adulta nouvinguda a Catalunya i al seu coneixement de la llengua
catalana. Dins els 22 plans d’acolliment lingüístic s’han signat 128 convenis,
116 dels quals amb municipis i 12 amb consells comarcals. Un dels grans
objectius d’aquests plans és la formació. Està previst que els cursos de català
arribin als 50.000 alumnes estrangers durant aquest 2006; abans del segon
semestre ja hi ha 35.000 inscrits.
Convenis marc d’acolliment lingüistic, juliol 2006
Font: Departament de la Presidència i Consorci per a la Normalització Lingüística
Total: 22 plans i 128 convenis en 116
ajuntaments i 12 consells comarcals
municipis amb conveni marc
consells comarcals amb conveni marc
Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL
Font: Secretaria de Política Lingüística
4.000
Cursos
3.500
Alumnes
75.455
3.000
61.694
3.235
2.500
2.000
1.500
46.652
90.000
78.000
3.436
2.698
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
2.096
30.000
1.000
20.000
500
10.000
0
0
2001-2002
2004-2005
Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
73
Evolució de la procedència dels alumnes als cursos del CPNL
Font: Secretaria de Política Lingüística
70
Catalunya
60
Resta de l’Estat
50
Estrangers
40
30
20
10
0
2001-2002
2004-2005
Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006
Impuls a la normalització del català a l’Administració
de justícia
S’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català
davant els òrgans judicials de Catalunya gràcies a la distribució de la primera
Carta de Drets Lingüístics en l’àmbit de la justícia. S’ha anat augmentant el
nombre de sentències en català i s’ha endegat un programa de formació
personalitzada en llengua catalana adreçat a jutges, fiscals i secretaris.
La nova Casa de les Llengües fomentarà el respecte
a la diversitat lingüística
El març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de Linguamón - Casa
de les Llengües com un consorci entre la Generalitat, el Centre Unesco i la
Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Aquest nou organisme promourà
el coneixement i el respecte de la diversitat lingüística i promourà una xarxa
de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius
coincidents.
El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana
de 350 pel·lícules cada any
La CCRTV, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels
films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament
a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de
DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets
d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de tres milions
d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any a partir de 2006
i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya.
Cinema. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades
Font: Secretaria de Política Lingüística
30
25
20
15
22
25
20
22
10
5
0
2002
2003
2004
2005
Increment d’un 36% dels
llargmetratges exhibits en català
�74
Nou ajut automàtic a la premsa digital, la ràdio i la televisió
en català, i més fons per a la premsa en català
La quota de mercat dels mitjans
en llengua catalana es manté més
o menys estable, tret de la ràdio,
que ha millorat notablement
L’anomenat “ajut automàtic” a la premsa en català i en aranès, creat anys
enrera i concebut per impulsar la normalització lingüística en aquest àmbit,
s’ha ampliat per primera vegada als altres mitjans de comunicació: la premsa
digital, la ràdio i la televisió. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació
audiovisuals i d’Internet que s’han acollit a aquesta ajuda han rebut un total
de 2,7 milions d’euros durant el període 2005-2006. Al mateix temps, els fons
destinats a l’ajut automàtic a la premsa en català i en aranès, que s’havien
mantingut congelats durant la legislatura anterior, han tingut un increment
considerable: 2% el 2004, 10% el 2005 i 33% el 2006.
A Catalunya, la quota de mercat dels mitjans de comunicació en llengua
catalana s’ha mantingut més o menys estable els últims anys, tret del cas
de la ràdio, ja que darrerament l’audiència de les emissores en català ha
millorat de manera notable. Així, la quota de mercat de la ràdio en català, en
el l’àmbit de la ràdio generalista, ha augmentat des del 40% que tenia l’any
2001 fins al 51,7% del 2006 (dades de la segona onada de l’Estudi General de
Mitjans dels anys 2001 i 2006).
En el cas de la premsa i de la televisió, la situació és diferent. L’any 2000,
els diaris en llengua catalana representaven el 24,7% de les vendes totals
dels diaris d’informació general a Catalunya, gairebé el mateix que el 2005,
en què van representar un 24,5% (dades de l’Oficina de Justificació de la
Difusió). En el cas de la televisió, la quota de pantalla dels canals íntegrament
en català i de cobertura nacional, TV3 i K3/33, va passar del 26,3% el 2000 al
24,9% el 2005 (dades de Sofres AM).
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
75
18
Seguretat i emergències
• Acceleració del desplegament dels Mossos d’Esquadra i augment
del nombre de comissaries, efectius i material
• Descens de la mortalitat a les carreteres catalanes amb les noves
mesures de seguretat viària que en reforcen la disciplina
• Nova estratègia antiincendis amb molt bons resultats
Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei
a més de quatre milions de persones
Un dels compromisos estratègics més importants del Govern en aquesta
legislatura ha estat el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat.
Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al
76,9% del territori i donaran servei al 78,9% de la població, amb un increment d’efectius del 42,4% i d’infraestructures del 44,8% respecte de l’any
2004. Durant l’any 2005, els Mossos d’Esquadra van assumir completament
les tasques de policia judicial a Barcelona amb 2.614 agents i 538 vehicles.
L’arribada dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana ha suposat una fita
històrica en l’autogovern de Catalunya. El Govern hi ha invertit 130 milions
d’euros, que s’han destinat a la construcció i adequació de deu comissaries a
Barcelona, una per districte, a dues oficines de denúncia i a la dotació de tots
els mitjans necessaris.
Dotació i formació de més de
4.500 nous mossos d’esquadra,
25 comissaries noves o en
construcció i 2.080 nous vehicles
% de Desplegament dels Mossos d’Esquadra
població Font: Departament d’Interior
coberta
60
64,5
50
41,4
40
30
39,69
20
10 17,48
0
1999
17,48
2000
23,48
2001
28,81
2002
2003
2004
2005
A més de l’històric desplegament a Barcelona, en aquests 1.000 dies
el Govern ha completat la implantació a l’Anoia amb la inauguració d’una
nova dependència policial a Igualada. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus. Per
al desplegament en aquest territori, es construiran 13 noves comissaries.
També s’han incrementat els efectius al Camp de Tarragona i les Terres de
l’Ebre com a preparació del desplegament definitiu en aquestes zones el
2008, any en què finalitzarà el procés. Actualment, la Policia de la Generalitat
té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Barcelona i l’Hospitalet
de Llobregat.
Abans del 2007, els Mossos
d’Esquadra prestaran servei
al Vallès Occidental, part
del Baix Llobregat i Reus
�76
Desplegament dels Mossos
d’Esquadra
Territori desplegament: 74,9 %
Població coberta: 64,5%
Any 2006
Any 2007
Indicadors i recursos del desplegament
Concepte
des. 04
des. 06
Increment
Territori
71,90%
76,90%
7%
Població
39,90%
78,90%
98%
8.283
11.792
42%
58
84
45%
132.193
304.875
131%
Inversió
16M€
121M€
656%
Vehicles
1.782
2.818
58%
327,7M€
583,2 M€
78%
Efectius
Comissaries
m2 construïts
Pressupost anual DGSC
Any 2008
Actualment els Mossos
d’Esquadra compten amb
11.792 agents i al 2008 passaran
a ser 15.296
Una altra fita important ha estat la constitució de la Junta de Seguretat
de Catalunya, presidida pel president de la Generalitat, que serà des d’ara
l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de
l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit, així, una reivindicació històrica de l’autogovern de
Catalunya.
Per tal de dur a terme les competències assumides, els Mossos d’Esquadra compten actualment amb un total d’11.792 efectius, amb la previsió que
a finals de 2008 passin a ser-ne 15.296.
Servei coordinat i de proximitat amb les persones
La xarxa RESCAT, en ple procés
d’implantació, integra totes les
xarxes d’emergències per facilitar
la resposta
Per oferir un servei de qualitat als ciutadans, els Mossos d’Esquadra es
coordinen amb tots els col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Així, s’ha creat una xarxa digital de radiocomunicacions de seguretat i
emergències, la xarxa RESCAT, que integra i facilita la coordinació dels Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat amb altres cossos operatius
(Guàrdia Urbana, altres policies locals, Bombers de Barcelona, agents rurals,
ambulàncies...). La xarxa ja està implantada a Barcelona, i durant el període
2006-2009 el Govern destinarà més de 15,9 milions d’euros a desplegar-la
arreu de Catalunya.
La proximitat amb les persones és l’altra clau del servei: les comissaries
de Barcelona ofereixen, a més del patrullatge i la investigació bàsica, una Oficina d’Atenció al Ciutadà, on es reben i es tramiten les denúncies en relació
amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes; una Oficina d’Atenció
a la Víctima per atendre els casos de violència domèstica, i l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que té com a finalitat relacionar-se de manera estable
amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en
matèria de seguretat i informar-los adequadament.
A més, el 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou
model d’atenció telefònica d’urgència, el 112, liderat pels departaments
d’Interior i de Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet
als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció de serveis d’emergència
de tot tipus, ja siguin sanitaris, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana o de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que
ho requereixi.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
77
El Pla de seguretat viària redueix un 18% el nombre
de morts en accidents de trànsit respecte de l’any 2003
La posada en marxa del Pla de seguretat viària 2005-2007, que ha suposat
una inversió de 60 milions d’euros per part del Servei Català de Trànsit, té
per objectiu reduir en un 30% les víctimes mortals per accident de trànsit
respecte el 2000. El nombre de morts en accidents de trànsit a les carreteres
catalanes el 2005 va minvar un 18% respecte el 2003, i un 23% en el cas d’accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006
s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accident de trànsit respecte del
mateix període del 2003. Les dades confirmen el descens progressiu
i continuat del nombre de víctimes per accidents de trànsit a Catalunya.
Una de les accions més destacades en matèria de trànsit és el Pla integral
contra la velocitat excessiva (PIVE), endegat el desembre de 2004. El Pla
contempla la instal·lació de radars a les carreteres on es produeixen més
sinistres i en aquelles on la velocitat és la causa principal dels accidents.
Dels tres radars instal·lats l’any 2003 s’ha passat a 58 radars en 80 cabines.
Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats
la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h i que el nombre d’accidents amb
víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32%.
Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya
Font: Departament d’Interior
En els trams controlats per radar,
la velocitat mitjana s’ha reduït en
10 km/h, i el nombre d’accidents
amb víctimes mortals i ferits greus
ha disminuït un 32%
Reducció de la velocitat mitjana
en els trams controlats
Font: Departament d’Interior
Velocitat mitjana anterior
96,5 km/h
Velocitat mitjana posterior
86,5 Km/h
Reducció aconseguida
10 Km/h
Velocitats mitjanes
Font: Departament d’Interior
98
96
800
94
700
92
600
90
335
500
-15%
400
300
302
88
284
86
-6%
84
312
200
269
100
-1%
-14%
0
2003
2004
82
265
-27%
2005
193
2004
2006
Morts segon semestre
Morts primer semestre
El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil creix
gairebé un 74% des de l’any 2003
En l’àmbit de les emergències i la seguretat civil, el Govern ha realitzat un
gran esforç pressupostari, amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte
M€ Pressupost de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil
170
171,67 M€
160
150
140
148,37 M€
120
127,62 M€
100
80
60 83,33 M
86,25 M€
93,06 M€
2002
2003
40
20
0
2001
2004
2005
80
2006
febrer
2005
juny
2005
novembre
2005
�78
Cinc nous parcs de bombers
i previsió de 64 obres noves,
d’ampliació o millora
l’any 2003. Part d’aquesta inversió s’ha destinat a un pla de xoc que culmina
aquest any per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs
de bombers de tot el territori, amb una inversió total de 62,4 milions d’euros.
A més, el Govern ha destinat 85,6 milions d’euros a la renovació de la flota de
vehicles d’extinció d’incendis, amb l’adquisició de 341 unitats en tres anys.
Aquesta inversió ha permès reduir significativament l’antiguitat de la flota
de vehicles.
Obres d’emergències previstes per regions
Font: Departament d’Interior
Regió
d’emergències
Noves
edificacions
Reformes i
ampliacions
Obres de
millora
Total
Girona
2
1
14
15
Lleida i Vall d’Aran
1
2
4
4
Metropolitana Nord
1
4
3
7
Metropolitana Sud
1
4
2
6
Tarragona
-
2
4
6
Terres de l’Ebre
-
2
1
3
Altres*
3
1
-
3
Total
9
20
35
64
* Centre logístic de Martorell, hangar de mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers
Anys Antiguitat dels vehicles per tipologia
de Font: Departament d’Interior
mitjana
20
2003
2004
18
2005
2006
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Autoescales
Autobombes
Furgons
Auxiliars i altres
Millor prevenció dels incendis
Reducció del 79% d’hectàrees
cremades als boscos malgrat
l’adversitat climatològica
i l’increment del 23% d’incendis
forestals
El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu
nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de
bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que
el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de
2.329 efectius. D’altra banda, també han incrementat els mitjans materials
per a la campanya forestal i el redisseny dels protocols operatius d’actuació
en incendis forestals, que ha permès reduir un 79% les hectàrees cremades,
malgrat l’adversitat climatològica.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
79
Increment del control i regulació dels jocs i apostes,
loteries, espectacles i locals d’oci
S’han incrementat en un 76,5% les actuacions de control en locals de joc i
espectacles. La bona gestió de les loteries públiques catalanes ha permès
doblar els beneficis que es destinen a programes de polítiques socials i s’han
signat 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment
públics d’oci.
Augment del 76,5% de les
actuacions de control en matèria
de joc i espectacles
Actuacions de control
en matèria de espectacles
Font: Departament d’Interior
2003
1.339
2005
5.216
M€ Benefici de l’EAJA (Entitat Autònoma
de Jocs i Espectacles) per a polítiques
socials
Font: Departament d’Interior
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
2003
2004
2005
2006
�80
�Mil dies de Govern
81
IV. Política territorial
i ambiental
19
Habitatge
• Gran impuls a la rehabilitació d’habitatges
• Ajuts per al lloguer per a les persones més desafavorides
• Fort increment de la construcció d’habitatge protegit
• Resolució de les necessitats d’habitatge al barri del Carmel
L’habitatge apareix de manera constant entre les principals preocupacions
dels catalans, segons tots els estudis que realitza el Govern. També era
un dels principals eixos de les polítiques socials que recull l’Acord del
Tinell, on s’hi assenyala que l’accés a l’habitatge digne serà una prioritat
del Govern. Per totes dues raons, aquest ha estat un dels principals reptes
del Govern. Per primera vegada s’han formulat i dut a terme autèntiques polítiques públiques d’habitatge: l’increment de l’habitatge protegit, el foment
del lloguer, els ajuts a les persones en risc o la rehabilitació a gran escala de
barris i habitatges són algunes de les principals línies seguides pel Govern
en aquest àmbit. Si bé s’han iniciat polítiques, l’impacte sobre el mercat de
l’habitatge i per tant la percepció que han tingut el conjunt dels ciutadans
dels beneficis d’aquestes polítiques ha estat menor respecte de l’esforç
realitzat pel Govern, ja que les principals polítiques d’habitatge només tenen
efectes a mig i llarg termini. Tanmateix, les dades ja reten compte de la variació de tendència.
El Govern ha encarat les polítiques
d’habitatge com un dels principals
reptes de l’actualitat
La Generalitat dobla la construcció directa d’habitatge
protegit
El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, que ordena la política del Govern en
aquest àmbit, preveu la xifra de 42.000 nous habitatges protegits, d’acord
amb el Pacte del Tinell. Des de l’aplicació del Pla s’han iniciat 21.322 habitatges de protecció oficial.
El recompte d’aquestes actuacions, més les de l’Incasòl que estan en
fase de projecte i la construcció d’habitatges en sòl cedit a cooperatives i
fundacions, permet garantir la construcció de 34.483 habitatges protegits
fins a l’estiu de 2006, que representen el 82% dels 42.000 compromesos en
el Tinell. El Pla preveia una inversió anual en habitatge d’uns 100 milions
d’euros, però aquesta xifra s’ha anat incrementant i el 2005 va arribar als
144 milions. D’altra banda, d’habitatges protegits potencials se’n comptabilitzen 53.000 més, 38.000 dels quals en reserves urbanístiques de sòl de
plans ja aprovats i 15.000 que pertanyen al programa 2005-2010 de l’Incasòl.
Oficines Locals, Xarxa de Mediació, Preu Concertat
i Borses Joves
Una figura clau per desplegar el Pla pel dret a l’habitatge són les Oficines
Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005 amb l’objectiu de donar
la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les polítiques
d’habitatge. En aquest temps, la Direcció General d’Habitatge ha posat en
2004
Habitatges iniciats
Font: Departament de Medi
Ambient i Habitatge
6.390
2005
6.932
2006
8.000 (previsió)
Total
21.322
Dels 42.000 habitatges protegits
previstos a l’Acord del Tinell,
a hores d’ara ja se n’han
compromès 34.483, un 82%
�82
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
Oficines d’habitatge i lloguer jove
C.C. Vall d’Aran
•
C.C. Pallars Sobirà
•
•
C.C. Alta
Ribagorça
•
•
La Seu d’Urgell
••
•
Tremp
C.C. Cerdanya
•
C.C. Ripollès
C.C. Alt Urgell
•
•
•
C.C. Osona
•
•
•
••
•
•
•
C.C. Sergià
C.C. Pla d’Urgell
Lleida
•
•
•
•
C.C. Terra Alta
•
•
•
Sant Feliu
de Guixols
Girona
•
Arbúcies
Lloret de Mar
•
C.C. Alt Penedès
•
• • ••
C.C. Conca de Barberà
Vilafranca del Penedès
•
C.C. Baix
C.C. Garraf
Penedès
C.C. Tarragonès
Vendrell
C.C. Baix Camp
Vila-seca Tarragona
C.C. Priorat
C.C. Ribera
d’Ebre
•
•
C.C. Anoia
Mollerussa
•
C.C. Baix
Empordà
•
Tàrrega
••
C.C. Garrigues
•
••
•••
Manresa
Cervera
•
C.C. Pla de l’Estany
•
•••
C.C. Selva
Mancomunitat
la Plana
C.C. Bages
C.C. Segarra
Figueres
C.C. Gironès
Manlleu
Balaguer
C.C. Urgell
Olot
••
•
•
C.C. Berguedà
Solsona
C.C. Noguera
•
••• •
C.C. Garrotxa
•
C.C. Solsonès
C.C. Pallars Jussà
•
C.C. Alt Empordà
Reus
•
••
••
Cambrils
Valls
•
•••• ••
•
C.C. Baix Ebre
•••
Tortosa
•
•••
Amposta
C.C. Montsià
Oficina d’Habitatge
Lloguer jove
Borsa d’habitatge de lloguer social
En funcionament
Properament
••
C.C. Vallès Oriental
•••
Sabadell
••
Olesa de Montserrat
•••
Cerdanyola
del Vallès
•
C.C. Baix Llobregat
•
•
•
•
••
St. Adrià
de Besòs
L’Hospitalet
de Llobregat
El Prat de Llobregat
• ••
Badalona
•• •
••• •
•••
••
Santa Coloma
de Gramenet
Barcelona
Cornellà de Llobregat
Castelldefels
El Masnou
••
C.C. Barcelonès
•
•••
Mataró
Vilassar de Mar
Sant Cugat
Sant Boi
••
C.C. Maresme
Premià de Dalt
Rubí
••
Granollers
Mollet del Vallès
Terrassa
•
••
•
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
83
marxa, conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals, 69 oficines
locals d’habitatge, a les quals s’han d’afegir les set que hi ha actualment en
funcionament a la ciutat de Barcelona.
A més, s’ha creat la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social per tal d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats per les persones amb especial
dificultat per signar un contracte d’arrendament. Durant els anys 2005 i 2006
s’han posat en marxa 47 borses de mediació per al lloguer social. Mitjançant
aquest sistema, ja s’ha assolit la xifra de 4.200 contractes signats o en tràmit
entre l’exercici de 2005 i el primer semestre de 2006.
Aquest any també s’ha creat l’Habitatge a Preu Concertat, figura prevista
al Pla per fomentar l’accés a l’habitatge a un preu assequible per a aquells
que no poden accedir a la protecció oficial, perquè tenen un volum d’ingressos superior al previst, però que tampoc poden pagar els preus de mercat.
Per altra banda, les 28 Borses Joves d’Habitatge que ja hi ha en funcionament han tramitat fins a 1.831 contractes de lloguer o de cessió d’habitatges.
Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de polítiques de joventut.
Les 28 Borses Joves d’Habitatge
que hi ha en funcionament han
tramitat 1.831 contractes
L’Incasòl desenvolupa sòl per construir més de 120.000
habitatges
El Pla de sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per a construir 122.000 habitatges, la meitat dels quals
seran protegits. Fins a l’actualitat, es disposa de sòl en fase de planejament
o obres per 15.000 habitatges i es preveu que l’any 2008 es disposi de tot el
sòl per a l’habitatge protegit previst al Pla.
Ajuts al lloguer d’habitatges
Els ajuts al lloguer d’habitatges es van crear a finals de l’any 2004 per ajudar
les famílies amb ingressos reduïts a pagar el cost del lloguer dels seus habitatges. En la convocatòria de 2005 es van aprovar ajuts per a 2.153 famílies,
amb un pressupost de 3,28 milions d’euros, i en la convocatòria de 2006
es renovaran els ajuts a les famílies que els han tornat a demanar i, d’acord
amb les dades provisionals disponibles, se n’aprovaran de nous per a
7.046 famílies més, xifra que representa un total de 9.199 ajuts, amb un pressupost aproximat de 14 milions d’euros. El compromís del Tinell era arribar a
donar ajuts a 10.000 famílies en quatre anys, i s’ha assolit el 92% de l’objectiu
en tan sols dos exercicis. L’ajut mitjà mensual és de 146,5 euros i varia dels
ajuts més moderats als llogaters dels parcs públics, que tenen un ajut mitjà
de 65 euros mensuals, fins als més elevats, que són els dels joves, al voltant
dels 170 euros mensuals.
Ajuts al pagament del lloguer (gestió 2005 i juny 2006)
Font: Direcció General d’Habitatge, ADIGSA i Secretaria General de Joventut
Centre
Ajuts aprovats el 2005
Nous ajuts aprovats
Total d’ajuts
i renovats el 2006
el 2006
2006
334
402
736
Parc públic
251
908
1.159
Xarxa de lloguer social
1.252
4.516
5.768
Xarxa de lloguer jove
316
1.220
1.536
Total
2.153
7.046
9.199
Majors de 65 anys
(pròrroga forçosa)
El Pla de sòl ja ha alliberat sòl
per a la construcció de 15.000
habitatges protegits
Edat dels beneficiaris d’ajuts
al lloguer
Font: Departament de Medi
Ambient i Habitatge
Fins a 35 anys
30,3%
De 36 a 49 anys
22,7%
De 50 a 64 anys
18,2%
De 65 anys i més
28,8%
Compliment del 92% del
compromís del Tinell de donar
ajuts a 10.000 famílies, en només
dos anys
�84
Més de 100.000 habitatges en fase de rehabilitació
En només dos anys ja s’han
superat les xifres d’ajuts
a la rehabilitació d’habitatges
previstes per a tota la legislatura
Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge
ha iniciat estudis per a la rehabilitació d’edificis que cobreixen fins a un total
de 111.716 habitatges. D’aquests, més de 40.000 han entrat a les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació. Això suposa que s’hagi assolit el compromís
adquirit a principi de legislatura en l’Acord del Tinell en només dos anys,
la meitat de temps previst. En aquest temps, el Govern ha destinat 43 milions
d’euros a subvencions per a la rehabilitació de 51.125 habitatges de plans de
legislatures anteriors, provinents de compromisos del Govern anterior que
aquest no havia pogut satisfer. La subvenció mitjana s’ha incrementat en un
130% i és de 1.934 euros per habitatge, un increment que es pot considerar
extraordinari comparat als 190 euros del període 2000-2001, o als 840 euros
del període 2002-2005.
Projecte de llei de l’habitatge
Amb l’aprovació del Projecte de llei de l’habitatge, el Govern fixa per primera
vegada el dret a l’habitatge com una actuació política prioritària. El projecte dota tant la Generalitat com els ens locals dels instruments normatius
necessaris per desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint
el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels
compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant
a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació.
Tot i que la llei no ha completat el tràmit parlamentari, el Govern manté
el compromís ferm de promoure’n l’aprovació al Parlament en la propera
legislatura.
La Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge
La nova normativa d’urbanisme
potencia la disponibilitat de sòl
per a habitatge protegit
La modificació de la Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat i l’autonomia local. A partir d’ara, els plans urbanístics municipals
inclouran una memòria social. La nova normativa potencia la disponibilitat
de sòl per a habitatge protegit.
Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel
El Govern ha aprovat un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per
finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats
pels despreniments del Carmel, a Barcelona. Fins el mes de juny de 2006,
s’han destinat al barri un total de 97,1 milions d’euros. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava
10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda,
el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena
d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte
ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al
costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres.
A més, s’ha acordat declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de
Rehabilitació Integral.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
85
20
Medi ambient
• Aprovació de la Llei del paisatge
• El Pla urbanístic del sistema costaner protegeix definitivament
els paratges naturals encara sense urbanitzar de la costa catalana
• Delimitació de les zones de Xarxa Natura 2000, que abasten el 30%
del territori
• Es redueix la producció de residus per càpita i s’incrementa
la recollida selectiva
• Aprovat el contracte-programa de la Generalitat amb l’ACA
que garanteix les inversions necessàries en les infraestructures
de tot el cicle de l’aigua
• Posada en marxa de les obres alternatives al parcialment derogat
PHN
Millora de la preservació del paisatge i del litoral
El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge
que, per primera vegada, identifica el paisatge com un recurs i un patrimoni,
i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director
urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable no delimitat i el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat,
situats dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden
preservades 24.150 hectàrees de la costa catalana, molt malmesa urbanísticament.
El Pla director del sistema
costaner protegeix
24.150 hectàrees
de la costa catalana
La Xarxa Natura 2000 protegirà el 30,2% del territori
de Catalunya
Després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha aprovat
la delimitiació de la Xarxa Natura 2000, que amplia fins a les 969.381 hectàrees terrestres i les 83.920 hectàrees marines la superfície a protegir, la
qual cosa representa un 30,2% del territori de Catalunya. Es resolen, així, els
diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra
Catalunya. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de
territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori, i es converteix en la primera
comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió
dels espais de la xarxa.
Impuls i ampliació dels paratges d’interès natural
que ja ocupen el 21% del territori
L’important impuls al desplegament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN),
el principal sistema d’espais protegis de Catalunya, ha propiciat l’aprovació
definitiva de 17 plans especials de delimitació definitiva que afecten
40 espais del PEIN, que actualment integra 144 espais i el 21% del territori.
Dels plans especials aprovats en destaquen els espais del cap de Santes
Creus, el cap de Creus, les Gavarres, Castell-Cap Roig i l’ampliació de la platja
de Torredembarra (que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell,
espai natural de gran valor ecològic). També s’ha declarat Paratge natural
S’ha creat el Consorci per a la
Protecció i la Gestió dels Espais
Naturals del Delta del Llobregat
�86
d’interès nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 hectàrees, i demanda històrica de protecció d’una zona de la Costa Brava sotmesa a
una gran pressió. En procés hi ha el projecte de creació del nou Parc Natural
del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378
hectàrees, el d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a
tenir 4.906,01 hectàrees i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de
Collserola, els plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta
Garrotxa, i s’està redactant el Pla de connectors ecològics. En la mateixa línia
d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci
per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per
gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del delta.
A punt les obres alternatives al PHN
Les actuacions alternatives al PHN
permetran garantir l’abastament
d’aigua a tot Catalunya
Al principi de la legislatura van ser derogats els apartats del Pla hidrològic
nacional agressius amb el riu Ebre. En aquest sentit es van signar diversos
convenis de col·laboració amb l’Administració central per executar les obres
alternatives al transvasament de l’Ebre:
• Conveni per a l’execució de les obres hidràuliques d’interès general a
les conques internes de Catalunya, que preveu l’abastament des de la
Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages.
• Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient (MIMAM)
i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives al
transvasament de l’Ebre, que preveu:
- Les actuacions alternatives del Ramal Nord del transvasament
de l’Ebre.
- L’ampliació de la dessaladora de la Tordera.
• Conveni de col·laboració entre el MIMAM i la Generalitat de Catalunya
per a l’execució de les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera que
milloren l’abastament al Camp de Tarragona.
Les noves actuacions permetran garantir l’abastament i la millora de la
qualitat de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Catalunya central. En aquest sentit, l’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres
per a la construcció de la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat, que permetrà reduir
l’aprofitament intensiu dels rius Ter i Llobregat.
Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb
l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un
seguit de programes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: interconnexió de xarxes del Maresme Nord, ampliació i millora
del tractament de la potabilitzadora d’Abrera i dessalinitzadora de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha
estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió
Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de
433,26 milions d’euros.
Aigües més netes: 600 noves depuradores
En dos anys s’ha incrementat
en més d’un 10% el nombre
d’estacions depuradores
a Catalunya
El Govern ha previst la construcció de 600 noves depuradores d’aigua fins
el 2014. Aquesta és una de les mesures més destacades del Programa de
Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005), que recull 1.785 actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 milions d’euros.
El programa preveu un seguit d’actuacions per garantir la reserva d’aigua
potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques a les
xarxes de sanejament.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
87
Paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han inaugurat les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys
de Munt, Canet, Castellar de n’Hug i Begues. I també la depuradora d’aigües
residuals del Pont de Vilomara, que permetrà la recuperació ambiental d’un
tram del riu Llobregat.
A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores
d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols
dos anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions
depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als
100 milions d’euros entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006.
Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit que, al llarg de tres
anys consecutius l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany
del litoral de Catalunya assoleixi ja el 100% de platges, d’acord amb la directiva europea d’aigües de bany.
El Programa de Sanejament
d’Aigües Residuals recull 1.785
actuacions amb una inversió
de 876,8 milions d’euros
Per primera vegada, el Govern aprova
un contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua
El Govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la
gestió del cicle de l’aigua amb l’aprovació del contracte-programa amb
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que assegura els recursos econòmics
necessaris per a dur a terme les actuacions en matèria del cicle de l’aigua.
Alguns dels objectius principals recollits en el conveni són desenvolupar un
sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua i garantir l’accés de tots els
ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades.
Pla ambiciós per reduir els residus municipals
El Govern ha aprovat el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012, que vol
assolir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics), i que dos terços dels
residus siguin reciclats.
En relació a les infraestructures, s’han planificat 108 instal·lacions de
tractament, 53 de les quals seran de nova construcció. El cost íntegre de la
inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 milions d’euros.
Kg/hab Generació de residus municipals per càpita
/dia Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
1,7
1,66
1,65
1,61
1,6
1,55
1,5
1,64
1,54
1,57
1,52
1,45
2000
2001
2002
2003
2004
2005
L’ACA desenvoluparà a partir
del conveni un sistema de gestió
sostenible de cicle de l’aigua
�88
La generació de residus
municipals per càpita es redueix
per primer cop des de l’any 2000
i augmenta el percentatge
de recollida selectiva
Paral·lelament, el Govern ha aconseguit que, per primer cop des de l’any
2000, la generació de residus municipals per càpita disminueixi respecte
del període anterior. Aquesta dada és molt significativa, ja que indica que
la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau
disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, continua la progressió lineal i el
2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament.
% Recollida selectiva de residus municipals
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
35
30
28,93
25,43
25
22,74
20
19,77
16,85
15
13,96
10
5
0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
89
21
Energia
• Aprovació del Pla de l’energia
• Inauguració del Parc Eòlic de Rubió
• Forta aposta per l’increment de les energies alternatives
• Millora de la qualitat del subministrament d’energia amb menys
interrupcions
El Govern orienta la seva política energètica al voltant de tres grans objectius: l’estalvi energètic, la qualitat del subministrament i la potenciació de les
energies renovables. Per tal d’avançar coordinadament en aquests tres eixos,
el Govern ha aprovat l’octubre del 2005, després de dos mesos d’informació
pública i debat ciutadà, el Pla de l’energia 2006-2015.
El Pla aborda la crítica situació de l’alimentació elèctrica de les comarques gironines i les futures necessitats d’alimentació del TGV, i proposa la
millota de la connexió elèctrica entre els estats espanyol i francès com una
posible opció per solucionar aquestes demandes i incrementar la capacitat
d’interconnexió amb la resta Europa, encara que amb la garantia d’un mínim
impacte ambiental. D’altra banda, cal destacar la reducció de les interrupcions elèctriques a tot Catalunya en els darrers anys, que han passat de més de
3 hores el 2002 a menys d’1,7 hores el 2006, és a dir, que han baixat més de
la meitat.
Temps d’Interrupcions Elèctriques
Programades i Imprevistes
Font: Companyies elèctriques
Elaboració Pròpia (2006)
Any
TIEPI imprevist
2002
3,01
2003
2,48
2004
1,4
2005
1.3
2006
1,6
El nou Pla de l’energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies
renovables i la qualitat del subministrament
El Pla de l’energia 2006-2015 no només preveu un conjunt coordinat d’actuacions, sinó que fixa una sèrie d’objectius a assolir. Entre aquests objectius
destaquen els següents:
• Reduir un 10,6% el consum d’energia final respecte la tendència actual.
Aquest objectiu, ambiciós però realista, permetrà assolir una reducció
anual de la intensitat energètica de l’1,74%, superant els objectius d’estalvi i eficiència energètica a Espanya i a la UE.
• Multiplicar per quatre el consum d’energies renovables, passant de les
829 kTEP (quilotones de petroli) d’origen renovable l’any 2003 a les 2.949
el 2015, la qual cosa representarà l’11% de consum d’energia primària.
• Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment
de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i
ambiental.
Inversions previstes per a les actuacions del Pla de l’energia
Font: Departament de Treball i Indústria
Inversions totals
Projectes d’energies renovables
5.139,9 M€
Projectes d’eficiència energètica
4.320,0 M€
Soterrament i trasllat de línies elèctriques
300,0 M€
Electrificació rural i gasificació de noves zones
195,7 M€
Total
9.955,6 M€
El 60% de l’increment
de la producció d’electricitat
a Catalunya fins el 2015 provindrà
de noves instal·lacions de qualitat
�90
• Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit ener-
gètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima
qualitat.
Finalment, el pla proposa una estratègia gradual de tancament efectiu
de les centrals nuclears a partir de l’any 2022 amb les menors repercussions
econòmiques i ambientals possibles, aprofitant la disminució progressiva de
la producció nuclear, que passarà del 55,8% de la producció elèctrica l’any
2003 al 34,8% el 2015.
Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya
S’ha revisat el mapa eòlic, amb sis
nous projectes de parcs eòlics
que produiran energia equivalent
al consum de 850.000 famílies
Més enllà de la planificació del futur energètic del país pels propers 10 anys,
el Govern també ha dut a terme actuacions més immediates. Entre aquestes
cal destacar la posada en marxa del Parc Eòlic de Rubió, a cavall de l’Anoia i
el Bages, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb un potència de
49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya.
A més, s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de
Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, l’objectiu per a aquesta legislatura, i subministrar electricitat a 850.000 famílies.
Pel que fa a l’objectiu dels 1.500 MW d’energia eòlica pel 2007, cal dir que
ja ha estat assolit en un 80% (1.205 dels 1.500 previstos). Actualment, a
Catalunya hi ha vuit parcs eòlics en servei que sumen una potència installada de 144 MW, dos parcs més en construcció –78 MW– i 35 projectes amb
autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs
eòlics de serra del Tallat, serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana,
Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 kW instal·lats.
Pla d’acció 2006
Mesures
Pressupost
Estalvi i eficiència energètica
Capítol
52
48.853.388 €
Energies renovables
22
5.614.000 €
3
15.100.000 €
Execució d’infraestructures energètiques
Accions transversals
Total
63
3.038.000 €
140
72.605.389 €
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
91
22
Planificació territorial
• La modificació de la Llei d’urbanisme procura per l’habitatge social
i per la preservació del territori
• Redacció i aprovació de plans territorials: Alt Pirineu i Aran,
Empordà, comarques centrals, Ponent...
• La Llei de barris ha iniciat la recuperació de 46 barris amb una
inversió de 600 milions d’euros
• S’aprova la protecció definitiva de Gallecs i es guanya un pulmó
verd per a la regió metropolitana
El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya a través del
desenvolupament de diversos plans parcials que estaven previstos des de
1983, tot donant prioritat als que afecten a zones on les tensions urbanístiques són especialment intenses. Així, el 2004 es va crear el Programa per
al Planejament Territorial, amb l’objectiu d’elaborar i impulsar els plans
territorials pendents i revisar el Pla de les Terres de l’Ebre –l’únic que estava
aprovat– i el Pla territorial general de Catalunya.
Començar a posar ordre al territori i a delimitar l’explotació
urbanística
Del treball realitzat des del 2004 en resulten una munió de plans
iniciats, alguns dels quals ja estan molt avançats. Fins ara, s’ha aprovat definitivament el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i estan força avançats els
Plans territorials i directors Font:
Pla territorial
de l’Alt Pirineu
i Aran
Dept. de Política Territorial i Obres Públiques
Pla director
del Ripollès
Pla director de la Garrotxa
Pla territorial de les
comarques centrals
Pla director de
l’Empordà
Pla territorial de
les comarques
gironines
Pla territorial de
Ponent
Pla territorial
del Camp de
Tarragona
Pla director de l’Alt Penedès
Treballs previs
Avantprojecte
Aprovació inicial
Aprovació definitiva
El Govern ha finalitzat o té
en tràmit 6 plans territorials,
4 plans directors territorials
i 14 plans directors
urbanístics
�92
Les polítiques del Govern
han atenuat el creixement de
la urbanització a Catalunya
plans territorials de Ponent i de la Catalunya Central. A més, s’han aprovat
inicialment el plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, que
concreten les directrius dels plans territorials parcials en les àrees sobre les
quals incideixen.
Pel que fa als plans directors urbanístics, que donen normes més precises per als usos del sòl, a més del PDUSC, ja esmentat, destaca l’aprovació
definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs, al Vallès Oriental,
que protegeix definitivament una illa que s’ha escapat de manera sorprenent de la pressió urbanitzadora. Així, es preserva, s’ordena definitivament
i es garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor
paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i es clou de manera definitiva un
conflicte iniciat ara fa 35 anys. S’han aprovat inicialment tres plans directors
urbanístics més: els del Bages, la Conca d’Òdena i la Serra de Rodes. I estan
en redacció fins a deu plans més.
També és especialment important l’aprovació del Pla director de les
estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar
les activitats turístiques de neu i muntanya. El repte ha estat assegurar la
seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo
compatible amb el medi natural. El Pla compta amb un pressupost per valor
de 71,4 milions d’euros.
La nova Llei d’urbanisme procura per l’habitatge
i la preservació del territori
La nova normativa urbanística
promociona la reserva de sòl
per habitatge protegit,
la participació ciutadana
i la vigilància mediambiental
La modificació de la Llei d’urbanisme ha introduït, en l’àmbit de la planificació de les nostres ciutats i viles, alguns canvis de fons: més reserva de sòl per
a l’habitatge de protecció, més participació ciutadana i més vigilància mediambiental. Aquesta modificació ha estat la condició necessària per a poder
desenvolupar les polítiques d’habitatge del Govern. En aquest sentit, també
s’ha aprovat el Programa de Sòl 2005-2008, que compta amb una inversió de
2.600 milions d’euros. El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest
reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva edificació, la
regulació de l’ús i la seva conservació. L’Incasòl ha estat un agent fonamental
d’aquestes polítiques i ha establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a
la promoció del sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial
i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial
i renovació urbana.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
93
La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris
en procés de degradació
A una escala més gran, la Llei de barris ha suposat un dels exercicis primers
i també políticament més rellevants de l’acció de govern. La intervenció
directa sobre l’espai físic dels barris amb més perill de degradació, de manera mancomunada amb els ajuntaments, serà el primer pas necessari per
a desenvolupar-hi després polítiques actives de promoció econòmica i de
serveis socials. El Programa de Barris té vocació integral i transversal i, per
això, hi intervenen diversos departaments, que desenvolupen programes
d’intervencions complementàries als municipis per tal de millorar l’atenció
sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió i
facilitar la integració dels nouvinguts.
Per altra banda, mitjançant l’Incasòl s’han establert 143 acords amb
ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en els municipis, entre els quals destaquen les actuacions al monestir
de Sant Miquel de Fluvià (l’Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca
(l’Alt Penedès), la muralla de Besalú (la Garrotxa), les muralles de Balaguer
(la Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (el Priorat), el castell de
Montsoriu (La Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) i
la muralla de Tarragona.
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Ajudicacions de la Llei de barris
Solsona (nucli antic)
Figueres (Marca de l’Ham)
Ripoll (barri vell)
Olot (nucli històric)
Girona (Sta. Eugènia
Berga (nucli antic)
-Can Gibert del Pla)
Banyoles (la Farga)
Manlleu (barri de l’Erm)
Salt (Salt Setanta)
Vic (barris sud)
Cardona (nucli antic)
Balaguer (centre històric)
Manresa (nucli antic)
Canovelles (barriada nova)
Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada)
Igualada (St. Agustí)
Sta. Margarida de Montbui (St. Maure)
Martorell
(Vila vella)
Lleida (nucli antic, la Mariola)
Valls (barri antic)
Vilanova i la G. (nucli antic)
Reus (barri del Carme)
Tarragona (Camp Clar)
Cambrils (nucli antic)
Tortosa (nucli antic)
Les tres primeres convocatòries
de la Llei de barris han adjudicat
prop de 600 milions d’euros
a 46 barris, escollits segons uns
barems públics i objectius.
Això representa haver assolit
l’objectiu que es va marcar la Llei
de barris per a tota la legislatura
Granollers (Congost)
Sta. Perpètua
de M. (Can Folguera)
Mataró (Cerdanyola)
Montcada i Reixac (la Ribera)
Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)
Badalona (Serra d’en Mena)
Barcelona (Torre Baró-Ciutat
Meridiana, Trinitat Vella,
Sta. Caterina, Roquetes, Poble Sec)
L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla
Cases, Collblanc-Torrassa)
Cornellà de Ll. (St. Ildefons)
El Prat de Ll. (St. Cosme)
St. Boi de Ll. (Casablanca)
St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut)
Sabadell (Parc Riu Ripoll)
Rubí (el Pinar)
Adjudicacions 2006
Adjudicacions 2005
Adjudicacions 2004
�94
23
Transport públic i infraestructures
• El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya dibuixa amb
ambició les necessitats de les infraestructures catalanes pels
propers 20 anys
• Un conveni amb l’Estat consolida una inversió conjunta de més
de 7.000 milions d’euros en les principals carreteres de Catalunya
• Creació dels Consorcis del Transport Públic Territorials a Tarragona,
Lleida i Girona
• Promoció estratègica del transport ferroviari amb l’Eix Transversal
i la línia orbital metropolitana
• Expansió de la xarxa de Metro i dels FGC
L’impuls a les infraestructures a Catalunya es veu reflectit en termes objectius, per exemple, amb el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya
2006-2026 (PITC), aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006 i que defineix
la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya
en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una
visió sostenible de la mobilitat. Aquest impuls també es veu reflectit amb el
seguiment sistemàtic de la contractació pública que fa la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya.
Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures
catalanes en un horitzó de 20 anys
El PITC suposarà una inversió
en transports de 37.115 milions
d’euros fins l’any 2026
Per primera vegada, el Govern ha realitzat un document que planifica de
forma integrada totes les necessitats de les infraestructures catalanes, el Pla
d’infraestructures del transport de Catalunya, on es dibuixen les prioritats
actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària
catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb
800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la
destinada a carreteres. Aquest pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous
km d’autovies i el condicionament i increment de la qualitat del global de
les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions
d’euros fins a l’any 2026, dels quals més de 25.000 milions, un 68% del total,
es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 milions a les carreteres.
Ferrocarril: un salt endavant per a ser el principal model
de transport
La nova Llei ferroviària regula
i promou el sector ferroviari català
per primera vegada i de forma
global
En aquest camp s’ha produït de manera clara un canvi de tendència, que
haurà de fer que aquest mitjà sigui el que rebi més atencions en els propers
anys. Un primer aspecte és l’aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya,
el març del 2006, que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre
país per primera vegada i de forma global. La nova llei adapta la normativa
catalana a les directrius europees i estatals, i incorpora la liberalització del
mercat ferroviari a Catalunya. L’arribada del TGV (Tren d’Alta Velocitat) té el
suport del Ministeri de Foment a través de la creació d’una oficina especial
per a l’agilització dels processos constructius.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
95
Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers)
Font: ATM, FGC, TMB i RENFE
600.000
550.000
500.000
450.000
400.000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
Propostes d’actuacions ferroviàries
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Alta velocitat
Altres linies
Impuls de l’Eix Ferroviari Transversal d’ample internacional
El projecte d’Eix Ferroviari Transversal, del qual ja s’han encomanat els estudis necessaris, no és una infraestructura més entre d’altres sinó que suposa
la ruptura d’un model de país unipolar que concentrava les infraestructures
principals a la costa. Així, s’espera que suposi una oportunitat decisiva de
creixement per a les ciutats que connectarà. A la pràctica, unirà en 233 km
de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada,
Manresa, Vic i Girona.
L’entrada en servei d’una nova línia de Renfe de rodalies sobre viari existent entre Mollet i El Papiol indica la tendència, liderada per la Generalitat,
de fomentar l’increment dels serveis després de molts anys d’estancament.
El Govern ha iniciat, en aquest sentit, els estudis per tal de construir la nova
línia orbital que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró.
Finalment, ha assumit la gestió de la línia Lleida-la Pobla, que preveu revitalitzar-la sobre la base d’un nou model negoci mixt, convencional i turístic.
L’Eix unirà amb 233 km
de recorregut les ciutats de Lleida,
Cervera, Mollerussa, Tàrrega,
Igualada, Manresa, Vic i Girona
�96
Eix Ferroviari Transversal
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Vic
Girona (aeroport)
Manresa
Mollerussa Cervera
Lleida
Tàrrega
Igualada
Martorell
Inversions estratègiques en la xarxa del metro
i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
Pel que fa al servei de tramvia,
inaugurat el 2004, el nombre
d’usuaris d’aquest servei ja ha
superat les expectatives
de l’empresa concessionària
Els nous projectes estratègics d’inversió metropolitans són bàsics pel nou
model de mobilitat, que preveu que el Metro creixi en totes les seves línies.
Destaquen novetats com l’emblemàtica L9 que quan s’acabi serà la més
llarga d’Europa, o l’obra de perllongament de la L2 del metro, que connectarà les dues àrees de Fira de Barcelona i que s’afegeix a les obres en curs
de les línies 3, 5 i 9 i a les previstes a la 4. També cal incloure-hi les obres de
perllongament de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a
Sabadell i Terrassa, que en faran el seu metro urbà. Igualment, s’ha iniciat la
reforma del servei de la línia de FGC Baix Llobregat-Anoia-Bages per tal que
esdevingui funcionalment un metro d’aquests territoris. És molt significativa, en aquest sentit, la reforma de l’intercanviador Renfe-FGC a Martorell.
Com ho és també l’esforç inversor (superior als 100 milions d’euros) per tal
d’adaptar les estacions de metro i FGC a les persones amb mobilitat reduïda.
Un transport públic més ben finançat i amb una millor
oferta de serveis
La inversió en el transport
metropolità ha augmentat
un 26% en el contracte-programa
del 2005-2006
L’aposta pel transport públic deriva tant d’una aposta política com de la
resposta al fet objectiu del creixement de la demanda. Per a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha traduït en més inversió a l’Autoritat del Transport Metropolità, el contracte-programa de la qual, per al bienni 2005-2006, arriba
als 975 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 26% respecte
l’anterior contracte-programa i un augment de la participació del Govern del
74%. Permetrà millores en tots els serveis, però més significativament incrementar la qualitat del servei d’autobús, que creixerà en nombre de línies.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
97
Aquesta estructura de consorci territorial on totes les institucions planifiquen els serveis i després hi aboquen recursos, s’està constituint i desenvolupant també als altres sistemes urbans catalans. Tot seguint l’exemple de
l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona –ja operatiu– i Girona
han impulsat respectivament consorcis del transport públic del mateix estil
per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat.
Evolució de la demanda del Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana
de Barcelona
Font: ATM
900
850
886,7
800
750
755,5
800,0
837,1
868,2
2003
2004
700
650
2001
2002
2005
Actuacions específiques per accedir als municipis
i als polígons industrials
A part de millorar el finançament i l’estructura institucional del transport
públic, s’han posat en marxa actuacions innovadores a tots els nivells.
Des del disseny, ja en marxa, de carrils-bus d’entrada i sortida a Barcelona,
per tal de servir les poblacions properes que no tenen servei de rodalies,
passant pel pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials
–amb actuacions que afecten més de 70 municipis, 165 polígons industrials i
5.000 empreses–, el suport al servei de car-sharing iniciat a Barcelona o el Pla
estratègic de la bicicleta, presentat recentment, que planteja crear una xarxa
de 1.200 km de carrils-bici interurbans.
Una xarxa de carreteres més segura i eficient
La necessitat de mobilitat de les persones i dels béns és creixent. Per
aquest motiu, però també amb la voluntat de reduir els punts negres de
conflictivitat viària, el Govern ha invertit 50 milions d’euros per millorar
la senyalització d’orientació de les vies i ha posat en curs una munió de
projectes de millora a les carreteres, com ara els següents:
• Quatre nous eixos viaris d’alta capacitat (Reus-Alcover, Massanet-Platja
d’Aro, Vilafranca-Manresa, Vic-Ripoll), que seran finançats per peatges a
l’ombra (per la qual cosa s’ha modificat la Llei de carreteres).
• Obres com el desdoblament de l’Eix Transversal, el de la carretera
Palamós-Palafrugell o el de la Tortosa-l’Aldea.
Amb el mateix objectiu, la Generalitat ha assumit les carreteres comarcals
de la demarcació de Barcelona com a pròpies i ha delegat la gestió de la
xarxa local a la Diputació de Barcelona.
També s’ha aconseguit que la construcció de l’eix viari Vic-Olot redueixi
substancialment l’impacte sobre el territori i sigui molt més sostenible que
construccions anteriors.
Cal recordar, però, que moltes de les principals vies de comunicació són
del Ministeri de Foment i, per tant, la negociació amb aquest organisme
és igualment bàsica per garantir un nivell inversor de l’Estat que cobreixi
paulatinament el dèficit en la matèria.
El Departament de Política
Territorial ha signat un conveni
amb el Ministeri de Foment que
compromet l’actuació de l’Estat en
matèria de carreteres a Catalunya
pels propers set anys, per un valor
de més de 3.800 milions d’euros,
que sumats a les obres ja previstes
pel Govern assoliran la xifra de
7.345 milions d’euros en aquest
període
�98
Inversió en carreteres els propers set anys Generalitat-Estat
Font: Ministeri de Foment i Departament de Política Territorial i Obres Públiques
•44
•55
•29
•30
•34
•28
•26
•32
•53
•27
•31
•52
•33
•41
•4
•9
•47
•45
•9
•8
•39
•2
•43
•25
•1
•37
•60
•36
•15
•14
•13
•13
•36
•58
•52
•53
•24
•12
•11
•54
•42
•3
•18
•27
•56
•29 •43
•6
•47
•46
•5
•6
•45
•44
•7
•5
•22
•23
•50 •20
•25
•22
•24
•23
•14
•21
•12
•20
•4 •26
•16
•42 •19
•18
•15
•40
•57
•11
•39
•34
•10
•41
•17
•38
•57
•17
•35
•43
•32 •37
•59
•38
•2
•19
•1
•7
•54
•49
•37
•37
•3
•48
•28
•48 •10 •51
•49 •55 •6
•30
•8
•40
•37
•56
•51
•50
•31
•33
•16
•35
•21
Actuacions del Ministeri de Foment (MIFO)
Actuacions del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques (PTOP)
Actuacions MIFO - Tram
1 A-14 Tram: Lleida (A-2) - Rosselló
2 A-14 Tram: Rosselló-Almenar
3 A-14 Tram: Almenar-L.P. Osca
(Alfarràs)
4 A-2 Enllaç entre l’autovia A-2
i l’autopista A-7 a Castellbisbal
5 A-2 Tordera-Maçanet de la Selva
6 A-2 Girona-Frontera amb França
7 A-22 Lleida-La Cerdera
8 A-22 La Cerdera- Variant
d’Almacelles
9 A-22 Variant d’Almacelles - Límit
Lleida/Osca
10 A-26 Figueres-Besalú
11 A-27 Tarragona-El Morell
12 A-27 El Morell-Variant de Valls
13 A-27 Variant de Valls
14 A-27 Variant de Valls-Montblanc
15 A-27 Montblanc-Lleida
16 A-7 Límit Castelló/TarragonaL‘Hospitalet de l‘Infant
17 A-7 Altafulla-Vilafranca del Penedès
18 A-7 Vilafranca del Penedès-Abrera
19 B-23 Molins de Rei-Avda. Diagonal.
Plataformes reservades per al transport
públic
20 B-40 Abrera-Olesa de Monserrat
21 B-40 Olesa de Monserrat-Viladecavalls
22 B-40 Viladecavalls-Terrassa
23 Millora connexió Vallès OrientalVallès Occidental
24 T-11 Reordenació accessos
Aeroport de Reus-Tarragona
25 N-II Millora de la N-II al Maresme
26 N-145 Seu d’Urgell-Andorra
27 N-152 Ribes de Freser-La Molina
28 N-152 Puigcerdà-Frontera francesa.
Variant de traçat
29 N-230 Tram: L.P. Osca
(el Pont de Suert)- Túnel de Viella
30 N-260 Variant de la Seu d’Urgell
31 N-260 Adrall-Canturri
32 N-260 Variant de Gerri de la Sal
33 N-260 Variant de la Pobla de Segur
34 N-260 Xerallo – Pont de Suert
35 N-340 Variant de l’Aldea
36 N-420 Variant de Riudecols
37 N-420 Variant de Corbera d’Ebre
38 N-420 Variant de Gandesa
39 Connexió Ronda litoral-Autopista
C-32
40 Vial d’accés per a camions al Port
de Barcelona
41 Enllaç i vial d’accés a la nova àrea
terminal de l’aeroport
42 Carreteres de l’entorn del Baix
Llobregat-Millora d’accessibilitat
43 Pont sobre el riu Ter. Connexió
de la variant de Girona amb N-IIa
44 A-2 Maçanet de la Selva-Sils
45 A-2 Sils-Caldes de Malavella
46 A-2 Caldes de Malavella-Aeroport
47 A-2 Aeroport-Fornells de la Selva
(Girona Sud)
48 A-26 Besalú-Argelaguer
49 A-26 Argelaguer-Montagut
50 A-7 Vandellós-L‘Hospitalet de l’Infant
51 A-7 L’Hospitalet de l’InfantMontroig del Camp
52 A-7 Montroig del Camp-Cambrils
53 A-7 Cambrils-Variant de Vilaseca
54 A-7 2o Cinturó de Tarragona
55 N-230 Túnel de Viella
56 N-260 Colera-Portbou
57 N-340 Variant de Vallirana
58 N-420 Variant de Falset
59 N-420 Coll del Moro
60 LL-11 Lleida-Els Alamús
Actuacions PTOP - Tram
1 C-25. Tram: Cervera -Manresa
2 C-25. Tram: Manresa-Vic
3 C-25. Tram: Vic-Riudellots (N-II)
4 C-16. Tram: Berga-Bagà
5 C-31. Tram: Palamós-Palafrugell
6 C-66 / C-31. Altres trams d’actuació
7 C-35 Tram: Vidreres-l’Alou
8 C-66. Tram: Banyoles-Besalú
9 C-17. Tram: Manlleu-Ripoll
10 C-15. Tram: Vilanova i la GeltrúCanyelles
11 C-15. Tram: Canyelles-Vilafranca
del Penedès
12 C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa
13 C-14. Tram: Variant de Reus-Alcover
14 B-500. Tram: Badalona-Mollet
del Vallès
15 C-15. Variant de Vilafranca
16 C-15. Vilafranca-Font-rubí
17 C-37. Igualada-Castellfollit del Boix
18 C-37. Sant Salvador de GuardiolaManresa
19 C-37. San Salvador de GuardiolaManresa (exterior)
20 C-35 Nova carretera GranollersCardedeu. Fase1
21 Nova carretera d’Amposta
a Freginals
22 Soterrament ronda nord
de Granollers
23 Ronda oest de Sabadell
24 Ronda sud d’Igualada. Fase 1
25 Variant sud de Lleida.
26 Millores de la C-17 a Montcada
i Reixac i Barcelona
27 Nou accés a Sant Vicenç
de Castellet
28 C-260. Desdoblament Castelló
d’Empúries- Empúriabrava
29 Acondicionament de Girona
a Santa Coloma de Farners
30 C-31, C-252 Acondicionament
de Verges a Torroella. Fase 1
31 T-330, T-333, N-230b.
Acondicionament Horta de S. J. - C-12
(Xerta)
32 Acondicionament i variants
de Batea al límit amb Aragó
33 T-331 Acondicionament
d’ Ulldecona a Vinallop
34 C-51. Acondicionament de Valls
al Vendrell
35 C-14. Acondicionament
de Ciutadilla a Tàrrega
36 C-14. Acondicionament de Solivella
a Belltall. Fase 2
37 C-14 Variants pendents d’executar.
Fase1
38 T-202. Acondicionament AltafullaSalomó
39 C-53 y C-26. Variants pendents
d’executar. Fase 1
40 C-63 Variant d’Olot
41 C-63 Variant de les Preses
42 C-63 Variants pendents d’executar.
Fase1
43 C-233. Variants i acondicionaments
pendents d’executar. Fase 1
44 C-28 Acondicionament i variants
pendents d’executar
45 C-12 Acondicionament d’Àger
a la C-13
46 Altres actuacions
d’acondicionament i millora general
de la xarxa viària que depèn de
la Generalitat
47 C-16 Desdoblament Puig-reig- Berga
48 C-37 Nova carretera de Torelló
a la Vall d’en Bas
49 Nova carretera de l’Eix Transversal
a Olost
50 Ronda nord de Granollers. Fase 2
51 C-260. Desdoblament Vila-sacraCastelló d’Empúries
52 GI-502, GI-503 Acondicionament
de la N-II a Darnius
53 GI-503 Acondicionament
de Darnius a Maçanet de Cabrenys
54 C-63. Variant de Sant Esteve
d’en Bas
55 C-66 Variant de Besalú
56 GI-633 Variant de Sant Jordi Desvalls
57 C-31 Acondicionament
de la travessia de Segur de Calafell
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
Eixos a executar
1
99
Pla d’autovies
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Vic-Ripoll
2
Maçanet de la Selva-Platja d’Aro
3
Vilanova i Geltrú-Manresa
4
Reus-Alcover
5
Eix Transversal
6
Berga-Bagà
7
Eixos de l’Ebre
8
Eix Barcelonès-Vallès
9
Palamós-Palafrugell
Berga
6 Ripoll
10
C-58 Ripollet-Meridiana
B-23 Molins de Rei-Diagonal
La Bisbal
d’Empordà
Vic
Carril bus
11
1
Cervera
Lleida
7
Móra
d’Ebre
Manresa
5
9
2
Sabadell
Igualada 3
8
10
Vilafranca
11
del Penedès
Barcelona
Sant Feliu
de Llobregat
4
Falset Reus
Tarragona
Vilanova
i la Geltrú
Tortosa
Amposta
Creixement de la xarxa d’aeroports, ports i centres logístics
L’evolució del moviment
de mercaderies al Port
de Barcelona ha passat de
29.805 milers de tones el 2000
a 43.837 milers de tones el 2005
El 2005 l’aeroport del Prat de
Llobregat va tenir un trànsit de
gairebé 27 milions de passatgers
i de 90.000 tones de mercaderies.
Girona, per la seva banda, ja ha
superat els 3 milions de passatgers
i Reus els 1,3 milions
El Port de Barcelona s’ha tornat a situar com el segon port a Espanya després
del d’Algesires, amb creixements molt destacats. El més important, però, és
que el Govern s’ha compromès a solucionar-ne els accessos a llarg termini;
d’aquesta manera es rendibilitzarà millor el creixement físic del port, obres
que ja han començat. A més, s’han impulsat diverses accions per potenciar
tant els ports de Barcelona i de Tarragona com a principals ports industrials i
comercials catalans i com a infraestructures que són nodes logístics claus de
la Mediterrània. Amb un pla quadriennal aprovat per valor de 105,7 milions
d’euros i obres importants en curs a la majoria, la resta de ports de Catalunya
també han rebut l’atenció que mereixen. El Pla de ports de Catalunya 20062015, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per
a l’ús portuari racional de la costa catalana, està en fase d’informació pública.
Pel que fa al sector aeroportuari, que està immers en un procés de canvi
profund, l’any 2006 ja passen pels aeroports catalans el 19% dels passatgers
del total espanyol. El Govern està treballant per a la inclusió dels aeroports
com a competència de la Generalitat, especialment després de l’episodi de
la vaga del Prat de primers d’agost de 2006. Catalunya està guanyant posicions perquè el potencial turístic del país impulsa el desenvolupament dels
principals aeroports a través de les línies de baix cost. També cal subratllar
que el Prat de Llobregat comença a guanyar rutes intercontinentals gràcies
a l’acció público-privada del Fons de Promoció de Noves Rutes Aèries. Al mateix temps, es fa el seguiment del desenvolupament del Prat, ja consensuat
amb l’Estat (tercera pista, nova terminal, accessos ferroviaris d’alta velocitat),
perquè es faci en els terminis previstos.
�100
S’han iniciat les expropiacions
de terrenys per a la construcció de
l’aeroport d’Alguaire. L’aeroport
compta amb una inversió prevista
de 42,5 milions d’euros
Potser la novetat més palpable sigui la identificació, adequació urbanística i els inicis de la fase constructiva del nou aeroport de Lleida, a Alguaire
(Segrià), que dotarà aquesta zona d’una infraestructura clau que li mancava.
També cal destacar que altres zones de Catalunya (la Seu d’Urgell, el Bages,
les Terres de l’Ebre) han entrat en la planificació i el compromís polític de
noves infraestructures per a un futur proper.
Finalment, en el marc del Pla Estratègic de Cimalsa, cal esmentar que
els centres logístics de La Selva (vora l’aeroport de Girona) i del Camp de
Tarragona (vora l’aeroport de Reus) ja s’ha acabat d’urbanitzar i disposen de
les seves primeres empreses clients. El disseny d’un nou tipus d’infraestructura, els Logis, que agrupen logística i serveis, també té les seves primeres
concrecions a l’Empordà, on la urbanització ja està finalitzada, i al Bages (a
Sallent), on s’ha iniciat amb la compra de terrenys. També s’ha donat impuls
definitiu als projectes Logis de l’Ebre i del Penedès.
�Mil dies de Govern
Política territorial i ambiental
101
�102
�Mil dies de Govern
103
V. El nou Estatut
Un dels principals objectius del Govern de Catalunya ha estat incrementar
l’autogovern a partir de la reforma de l’Estatut. Després de mesos d’intensos
treballs en els quals es va comptar amb la participació de la ciutadania,
el 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria
la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El nou text,
aprovat per referèndum el 18 de juny per una àmplia majoria (73,23% dels
vots a favor amb una participació del voltant d’un 49,5%), ha permès incorporar més autogovern i garantir la qualitat de vida i el benestar dels catalans
i catalanes, en el marc d’un Estat plurinacional. El dia 9 d’agost de 2006 ha
entrat en vigor.
Més de 100.000 persones van participar en la campanya
de l’Estatut
Des que es va decidir reformar-lo s’ha volgut que aquest fos l’Estatut de
la gent, per això es va fer un llarg procés participatiu que va permetre als
ciutadans i ciutadanes fer-hi aportacions. En la campanya de participació
sobre el nou Estatut, l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que
van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets
lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de
Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics ha elaborat
diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte. A més, des
del primer moment, el Govern ha volgut explicar el nou Estatut de Catalunya
a tots els nivells polítics i socials del conjunt d’Espanya.
Els temes que els ciutadans
plantejaven més sovint eren
els drets lingüístics i socials,
l’autodeterminació i el nou
finançament
Més competències per a Catalunya
El nou Estatut reconeix explícitament Catalunya com a nació en el preàmbul,
i determina que el coneixement de la llengua catalana és un dret i un
deure dels catalans. A més, es detallen els drets lingüístics i els principis que
han d’orientar les polítiques de foment del català, i s’incorporen els drets
històrics com a fonament de l’autogovern del poble de Catalunya. En la
mateixa direcció, s’introdueix el català en l’àmbit de la justícia i s’atribueix
a la Generalitat de Catalunya la determinació de la seva oficialitat i la
competència exclusiva de la normalització lingüística.
L’Estatut ha contribuït de manera objectiva a ampliar el volum i
la profunditat en l’exercici del conjunt de competències per part de
la Generalitat de Catalunya. En total, el nou text incorpora 50 noves
competències per al Govern de Catalunya, d’entre les quals en destaquen
la definició dels drets, deures i principis rectors que han d’inspirar les
actuacions públiques, el reconeixement de l’autonomia dels ens locals i el
dibuix d’una nova organització territorial catalana basada en el municipi,
la vegueria i la comarca.
En l’àmbit de la justícia, el nou text contempla la creació de la figura del
fiscal superior de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya i defineix el
marc jurídic de relacions bilaterals i multilaterals amb l’Estat.
El Govern de Catalunya exercirà
a partir d’ara cinquanta noves
competències
�104
Nou sistema de finançament
És un dels aspectes fonamentals del nou text normatiu i probablement ha
estat la clau de volta de tot el debat estatutari. L’acord finalment assolit,
després d’una llarga fase de negociacions, significa un canvi molt positiu i en
profunditat del sistema existent fins ara. El nou Estatut permetrà avançar cap
a un nou model que atorgarà a la Generalitat més recursos i més capacitat
de decisió per poder donar resposta de la manera més adequada i eficaç
als nous reptes de Catalunya. També garanteix que la inversió estatal
en infraestructures a Catalunya s’equipararà, durant els propers set anys,
al pes relatiu del PIB català (18,8%) sobre el total espanyol, després d’anys
amb percentatges inferiors al 12%. L’Estatut també preveu la creació de
l’Agència Tributària de Catalunya en el termini d’un any des de la seva
entrada en vigor.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mil dies de Govern 2004 - 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria de Comunicació. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Generalitat de Catalunya
Balanç
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Description
An account of the resource
Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006)
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2826/c25cd-wp_socialistescatalans.pdf
f0aeef6ec33ae9104b5791a775c7143d
PDF Text
Text
article
Working_2020
Els socialistes catalans
en la configuració de
l’Espanya democràtica
(1982-2010)
Jaume Muñoz Jofre,
HISTORIADOR
AMB EL SUPORT DE
��ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
4
2. ELS SOCIALISTES CATALANS AL GOVERN D’ESPANYA
6
2.1
2.2
Els socialistes catalans als governs de Felipe González (1982-1996)
6
2.1.1 Construint l’estat del benestar. Ernest Lluch, ministre de Sanitat
8
2.1.2 La democratització de l’exèrcit. Narcís Serra, ministre de Defensa
9
2.1.3 El PSC en la crisi dels renovadors vs. guerristes
12
Els ministres del PSC als governs de José Luis Rodríguez Zapatero
(2004-2011)
14
3. LA GRAN FORÇA MUNICIPAL
17
17
3.1
La difícil herència dels ajuntaments franquistes
3.2
Tots units fem força: les diverses iniciatives intermunicipals i el fals
mite del contrapoder socialista
20
3.3
La Barcelona olímpica o la difícil materialització de la idea que “allò
que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, allò que és bo per a
Catalunya és bo per a Espanya”
24
4. VINT-I-TRES ANYS A L’OPOSICIÓ, SET ANYS DE GOVERNS DE PROGRÉS
27
4.1
El llarg camí fins a la Generalitat
27
4.2
La crisi dels noranta
30
4.3
La candidatura de Joaquim Nadal i la necessitat de reformar l’Estatut
33
4.4
Un primer intent fallit però profitós: els comicis de 1999 i el govern a
l’ombra de Pasqual Maragall
34
4.5
El govern Maragall i el nou Estatut
38
4.5.1 L’Estatut del 2006: un autèntic punt de no retorn
42
El govern Montilla. La crisi del 2008 i la tensa espera de la sentència
51
4.6
5. CONCLUSIONS
57
6. FONTS I BIBLIOGRAFIA
59
�1. Introducció
L
’objectiu d’aquest estudi és realitzar una primera aproximació al paper dels socialistes de
Catalunya en la vertebració de l’Espanya democràtica, formulant-la des de la distància acadèmica i generacional. Per fer-ho amb la visió més completa possible, hem optat per abordar la temàtica separadament des dels àmbits estatal, autonòmic i municipal, escollint un marc
temporal que engloba des de l’arribada del PSOE al Govern d’Espanya (1982) fins a la sortida del
PSC de la Generalitat de Catalunya (2010), després que la sentència del Tribunal Constitucional
contra l’Estatut català aprovat el 2006 dinamités el panorama polític català i acabés suposant
el trencament de la unitat formal del PSC com a partit. D’acord amb la brevetat a què obliga el
format d’aquest encàrrec, hem optat per referenciar altres estudis on s’expliquen en profunditat
alguns aspectes rellevants de tot aquest període –sense renunciar, de totes maneres, a oferir-ne
la informació imprescindible. Per a la realització d’aquest treball s’ha recorregut sobretot a la bibliografia especialitzada sobre aquesta etapa i a llibres-entrevista i llibres de memòries dels seus
protagonistes. Igualment, la consulta hemerogràfica ha sigut un suport de gran ajuda, tal com les
converses mantingudes amb alguns dels personatges clau de tota aquesta etapa i el visionat de
totes les entrevistes realitzades per Josep Maria Muñoz Lloret en el marc del programa Testimonis de la Fundació Catalunya Europa.
El primer apartat d’aquest estudi analitza l’aportació dels socialistes de Catalunya als governs
de Felipe González (1982-1996) i José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011), fent una mirada
detallada a l’obra d’Ernest Lluch com a ministre de Sanitat, que va suposar una peça bàsica en
la posada en marxa de l’estat del benestar a Espanya, i a la de Narcís Serra com a ministre de
Defensa, clau per a la modernització política de l’estat, en apartar els militars de la vida política
del país. Igualment, en aquest apartat s’estudia el paper del PSC en la crisi interna que a principis
de la dècada de 1990 es va produir al PSOE entre els sectors partidaris de renovar internament
el partit, liderat pel seu secretari general i president del Govern espanyol, Felipe González, i
els que, contràriament, defensaven que els mals que estava patint el socialisme espanyol –molt
afectat pels diversos casos de corrupció que estaven esclatant en l’òrbita de la seva acció política–
eren a causa d’haver abandonat els principis que encara residien dins del PSOE –encapçalats
per Alfonso Guerra. Com que no era la vida orgànica de cap dels dos partits el principal focus
d’atenció d’aquest estudi –només està abordada tangencialment, en els punts rellevants per als
programes i activitat pública dels seus representants– no hem ofert un examen en profunditat
dels projectes de Josep Borrell i Carme Chacón com a candidats a la presidència del Govern
espanyol i a la secretaria general del PSOE, respectivament, encara que tots dos van ser formulats
des d’una perspectiva estatal de la política espanyola, arribant a desmarcar-se del projecte propi
del PSC si era convenient.
El segon apartat fa esment a la política municipal del PSC, que durant gairebé un quart de segle
va ser el seu principal bastió. Així, des dels principals ajuntaments de Catalunya els socialistes
catalans van poder construir i exposar un projecte alternatiu de país al que representava i
impulsava Jordi Pujol a la Generalitat de Catalunya, establint-se un grau de confrontació més que
notable entre els dos nivells administratius. D’entre tots els alcaldes socialistes del període, el més
destacat en l’alternativa al pujolisme va ser Pasqual Maragall, batlle de Barcelona, fins al punt de
construir una personalitat política que, gràcies a les seves reeixides aportacions des de la capital
catalana –que van tenir com a punt culminant l’organització dels Jocs Olímpics del 1992, però
que van anar molt més enllà– va acabar assolint la presidència de la Generalitat vint-i-tres anys
després que els socialistes en quedessin fora contra pronòstic per primera vegada.
El darrer apartat se centra en el paper del PSC en la política catalana, amb quatre etapes ben
diferenciades: la participació en el clima de consens amb què es van posar les bases de l’autogovern
4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�català (1977-1984), un període d’oposició molt condicionada pel profund enfrontament entre
CiU i els socialistes (1984-1995), una etapa opositora d’alta activitat propositiva (1995-2003) i,
finalment, el lideratge dels dos governs de progrés presidits, respectivament, per Pasqual Maragall
i José Montilla (2003-2010). De l’etapa dels socialistes catalans a la Generalitat de Catalunya
n’hem analitzat principalment el disseny i les vicissituds que va suposar la posada en marxa de
l’Estatut del 2006, que més enllà d’una millora de l’autogovern català era alhora una proposta
d’aprofundiment en el caràcter federal que els socialistes catalans desitjaven que tingués Espanya.
No vull acabar aquest breu capítol introductori sense agrair a la Fundació Catalunya Europa
la confiança a l’hora de fer-me aquest encàrrec. Per a l’elaboració d’aquest estudi han estat
imprescindibles les aportacions de Jaume Bellmunt i dels meus directors de tesi doctoral Borja
de Riquer i Pere Ysàs. Agraeixo igualment la seva disponibilitat i franquesa a José Montilla,
Joaquim Nadal, Joan Ganyet i Jaume Badia, així com les aportacions que la resta de protagonistes
i estudiosos han deixat per escrit. Així mateix, els resultats d’aquesta recerca no haurien estat els
mateixos sense les contribucions de Paul Preston, Andreu Mayayo, Josep Maria Muñoz Lloret,
Joan Fuster-Sobrepere, José Luís Martín Ramos i Joan Esculies, així com sense el suport i ajuda
del Cristian Ferrer González, l’Anna Vallugera Fuster, el Ricard Sentís Sabaté i de molts d’altres.
A totes elles, moltes gràcies.
5
�2. Els socialistes catalans al Govern
d’Espanya
2.1 Els socialistes catalans als governs de Felipe González (1982-1996)
Després d’obtenir una contundent majoria absoluta a les eleccions de 1982,1 Felipe González
va formular un programa de govern plenament socialdemòcrata, centrat en la consolidació del
sistema democràtic i la defensa de les llibertats polítiques. Així, es va desenvolupar una acció
governamental orientada sobretot al compliment i l’acceptació del mandat constitucional per
part de les forces armades, la modernització de la societat espanyola –centrada en l’ampliació
i consolidació de l’estat del benestar– i la reforma general de l’Administració –fent èmfasi en
els sectors sanitari, educatiu i judicial. Com a part d’aquest programa de modernització, es va
impulsar la consolidació de l’Estat de les autonomies,2 es va entrar a la Comunitat Econòmica
Europea i es va implementar una important remodelació dels sectors productius que havia de
servir per fer front a la crisi econòmica en què es vivia. Malgrat el gran suport electoral que havia
rebut, el primer govern socialista –i tots els que el van succeir– es va caracteritzar per imprimir
a la seva acció de govern un to moderat, buscant evitar incomodar els sectors que podien serli més reticents, abandonant de manera definitiva tota la retòrica revolucionària que el PSOE
havia defensat amb especial vehemència durant els darrers anys del franquisme i fins al Congrés
Extraordinari de setembre de 1979.
En la configuració del primer govern de Felipe González (1982-1986), l’elecció dels ministres
es va veure més condicionada per la cerca de perfils qualificats que no pas pels equilibris interns
de partit –lògic, si es té en compte que el PSOE, a la pràctica, havia absorbit la resta de partits
socialistes espanyols i que, per tant, no hi havia faccions amb prou força per imposar quotes.
Conseqüentment, el llistat de membres del govern va ser elaborat sense necessitat de pactes
previs pel seu president –prèvia consulta, això sí, amb agents implicats o propers si s’esqueia–3
i la confiança que cada candidat inspirava a González va acabar sent un ingredient decisiu en la
presa de decisió definitiva. Un exemple clar de la combinació dels dos ingredients (moderació i
confiança) va ser el d’Ernest Lluch,4 del qual González va valorar molt el fet que no hagués posat
excessives traves a la dissolució del grup parlamentari dels Socialistes de Catalunya5 i que, a més
de la seva vàlua professional demostrada, tenia un perfil partidari de fer reformes progressives
–i no d’impulsar canvis radicals, com els que hauria volgut impulsar el que figurava a totes les
travesses per ocupar la cartera de Sanitat, Ciriaco de Vicente. El cas de Lluch no era puntual,
sinó que en els altres nomenaments del període es va seguir la mateixa lògica, com en el cas del
1 El 28 d’octubre del 1982, el PSOE va obtenir un 48’4% dels vots (hi havia hagut una participació del 81% del cens), és a dir: més de 10 milions
de sufragis i majoria absoluta al Congrés (202 diputats) i al Senat, superant en algunes comunitats (Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura,
Múrcia i el País Valencià) el 50% dels vots. En comparativa a les eleccions de 1979, va rebre uns 4.600.000 vots més –es calcula que gairebé
la meitat provinent de nous votants, un quart d’antics votants d’UCD i un quart d’antics votants comunistes. Borja de Riquer: La Catalunya
autonòmica, 1975-2003. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 162-163.
2 El gruix del traspàs de competències entre l’Estat i les autonomies va realitzar-se entre 1983 i 1986, en un procés no exempt de problemàtiques, com veurem més endavant.
3 El cas dels ministres catalans no va ser una excepció a aquesta dinàmica, i González, després de consultar els noms que estava prenent en
consideració amb Joan Reventós, va acabar prenent la decisió definitiva per si sol.
4 Gràcies a una capacitat de treball formidable, Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000) va combinar una brillant carrera
acadèmica com a historiador de les doctrines econòmiques, disciplina per la qual va obtenir càtedra a la Universitat de Barcelona el 1968, amb
una intensa carrera política a València, Barcelona i Madrid. La seva participació en el govern González va ser l’excusa amb què ETA va intentar
justificar el seu assassinat, l’any 2000, després que Lluch dediqués els darrers anys de la seva vida a intentar trobar una sortida al conflicte basc.
5 Per a un estudi en profunditat sobre la gestació i acció del grup parlamentari dels Socialistes de Catalunya entre 1977 i 1982 al Congrés dels
Diputats, consulteu Muñoz Jofre, Jaume: Perseguint la llibertat. La construcció de l’espai socialista a Catalunya, 1945-1982. Barcelona: L’Avenç,
2019, p. 173-200.
6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�nomenament, l’estiu de 1985, de Joan Majó6 com a ministre d’Indústria i Energia, després que
el proposés el ministre sortint, Carlos Solchaga –que l’havia tingut al seu equip com a director
general d’electrònica i informàtica a proposta de Miguel Boyer, amb qui tenia coneixença de quan
el polític català militava al Reagrupament Socialista pallachià.7
Si el PSC no va tenir un paper determinant a l’hora d’elegir els ministres dels governs de
Felipe González (1982-1996), tampoc no va tenir incidència a l’hora de marcar l’agenda política
dels seus representants a l’executiu espanyol. Seguint amb la dinàmica creada durant les dues
primeres legislatures, els socialistes catalans a Madrid hi feien política en clau estatal, englobats
dins les directrius del PSOE –dinàmica facilitada per la manca de sintonia personal entre Ernest
Lluch i Narcís Serra,8 que va dificultar, encara més, que es creés un mínim pinyol del PSC dins
l’executiu, limitant-se tots dos a actuar simplement com a ministres del govern. La distància entre
la vida interna del partit i els ministres va accentuar-se fins a tal punt que l’any 1983, any en què
Joan Reventós va deixar la primera secretaria del PSC per marxar com a ambaixador a París, el
substitut en va ser Raimon Obiols, ja que, malgrat que els noms de Lluch i Serra haguessin sonat
amb força en un primer moment, cap dels dos no va arribar a postular-se al càrrec. Onze anys
més tard aquesta distància també va fer que el ministre d’Obres Públiques i Transports, Josep
Borrell,9 fos el més votat dels sis integrants del Comitè d’Acció Política que havia de dirigir el PSC
després del seu VIIè Congrés, celebrat a Sitges, pel fet de ser el que presentava un currículum
menys connotat en la vida interna del partit davant dels delegats.
Si bé des del PSC no hi va haver mostres públiques de queixa pel poc pes que tenia a la pràctica
dins del Govern espanyol, aquesta manera de fer política en una línia més pròpia del socialisme
estatal va fer que els ministres catalans rebessin crítiques des d’àmbits diversos del catalanisme
–i que, durant tota l’època pujolista, el PSC fos acusat de sucursalisme per la seva incapacitat
d’imposar una agenda pròpia a Madrid. Una bona mostra d’aquesta dialèctica la trobem en la
significativa anècdota que recull Joan Esculies a la seva excel·lent biografia d’Ernest Lluch, quan
explica que l’estiu de 1983 el polític de Convergència Democràtica de Catalunya Ramon Trias
Fargas va acusar en una conversa privada a Lluch de no actuar com a ministre català, per la qual
cosa va rebre una resposta que ajuda a entendre quina era la perspectiva amb què ho afrontava el
polític nascut a Vilassar de Mar: “Primer de tot com a membre d’un govern, el primer que s’ha de
fer és intentar ser un bon ministre, i si ets català encara millor, perquè pots aportar al centre dels
problemes les decisions catalanes, i una presència directa de catalans en l’òrgan de decisió estatal
sempre és important”.10 Aquest tarannà va mantenir-se quan, vuit anys més tard, a causa de la
remodelació que va seguir a la dimissió d’Alfonso Guerra de la vicepresidència van incorporar-se
al govern dos nous ministres del PSC, que se sumaven al promogut a vicepresident Narcís Serra.
6 Joan Majó Cruzate (Mataró, 1939) va ser el primer alcalde democràtic de Mataró. Empresari del sector informàtic, el 1989 va ser nomenat
conseller responsable de la Comissió Europea de l’Àrea de Telecomunicacions i Informàtica, càrrec que va compaginar amb el de membre del
Comitè Organitzador Olímpic dels Jocs de Barcelona 1992. Durant els governs de progrés va ser director general de la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió (2004-2008) i actualment presideix la Fundació Ernest Lluch.
7 Esculies, Joan: Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador. Barcelona: La Magrana, 2018, p. 193-197 i p. 233.
8 En el moment de ser nomenat ministre, Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943) era el primer alcalde democràtic de Barcelona. Prèviament
havia estat conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional presidida per Tarradellas (1977-1979). Com veurem,
va ser membre del Govern espanyol fins al 1995, arribant-ne a ser vicepresident des del 1991. La primera secretaria del PSC (1996-2000) va ser
el darrer càrrec polític de primera línia que va ocupar.
9 Josep Borrell i Fontelles (La Pobla de Segur, 1947). Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid i doctor
en Economia per la Universitat Complutense de Madrid, el 1979 va esdevenir regidor de l’Ajuntament de Majadahonda pel PSOE, partit al
qual s’havia afiliat el 1975. Després de ser responsable d’Hisenda de la Diputació de Madrid (1979-1982), entre 1986 i 2004 va ser diputat per
Barcelona al Congrés dels Diputats. President del Parlament Europeu (2004-2007), va tornar a la primera línia política entre 2018 i 2019 com a
ministre d’Afers Estrangers del govern socialista presidit per Pedro Sánchez. Des de l’octubre del 2019 és l’Alt Representant de la Unió Europea
per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.
10 Esculies, Joan: Ernest Lluch, p. 214.
7
�Així, l’històric dirigent comunista Jordi Solé i Tura11 va esdevenir ministre de Cultura dos anys
després de sumar-se a les files socialistes (1991-1993) i Josep Borrell, que havia fet el gruix de la
seva carrera política a Madrid, ministre d’Obres Públiques i Transports (1991-1993). Durant la
següent legislatura, Borrell va afegir a les seves competències ministerials Medi Ambient (19931996), mentre Solé Tura no va continuar al càrrec.
La irrellevància del PSC a l’hora d’escollir els seus homes a Madrid també va ser gairebé
absoluta en la configuració del sottogoverno. I és que si bé els noms dels ministres els posava
González, el gran dissenyador de les estructures intermèdies dels primers governs socialistes va
ser el vicepresident Alfonso Guerra, que va proposar la majoria de noms que configurarien els
organigrames ministerials –garantint-se, així, un notable control dels diversos ministeris, situant
gent afí a les secretaries i sotssecretaries d’Estat. Ara bé, tot i que el partit no va poder escollir-hi els
seus representants, la contribució del PSC durant tot el període de Felipe González al capdavant
del Govern espanyol va ser, en paraules de Borja de Riquer, “realment important”, gràcies al paper
que van jugar-hi els cinc ministres i nombrosos secretaris d’Estat, directors generals, presidents
o consellers d’empreses públiques (RENFE, Banco de Crédito Local), governadors civils i altres
càrrecs que els socialistes catalans van aportar-hi.12 De tots ells, les dues figures que van fer
aportacions de més profunditat van ser, sense dubte, Ernest Lluch i Narcís Serra, encarregats de
dissenyar un dels pilars de l’estat del benestar i de la modernització (política i estructural) de
l’Exèrcit espanyol, respectivament.
2.1.1 Construint l’estat del benestar. Ernest Lluch, ministre de Sanitat
Com hem esmentat, una de les pedres angulars del programa de modernització i democratització
d’Espanya era la posada en marxa d’un sistema sanitari públic, universal i de qualitat. Cal tenir
en compte que fins al juliol de 1977, l’àmbit sanitari –que estava regit per una llei de 1944–
era només una direcció general adscrita al Ministeri de l’Interior. D’aquesta manera, a l’alçada
de 1982 convivien a Espanya més d’una setantena de models sanitaris diferents, que tot i així
continuaven sense donar cobertura a gran part de la població. La política sanitària del primer
govern socialista va tenir, per tant, dos grans objectius: racionalitzar el sector, acabant amb la
multiplicitat d’estructures sanitàries, i universalitzar la cobertura sanitària, eliminant la idea de
la beneficència i incorporant conceptes de salut a lleis d’àmbits molt diversos, però finalment
relacionats amb el benestar humà –com serien les lleis de consum, la llei orgànica de la interrupció
voluntària de l’embaràs (liderada pel ministeri de Justícia), els plans contra el consum de drogues
i prevenció del VIH (elaborats en col·laboració amb Interior, Treball i Justícia), etc.
De totes les lleis que va elaborar Ernest Lluch com a ministre de Sanitat i Consum, la més
rellevant va ser la Llei General de Sanitat, que no va ser aprovada fins l’any 1986, després d’un
camí ple de dificultats. La intenció inicial del PSOE era la creació a Espanya d’un Servei Nacional
de Salut –a imitació del National Health Service britànic, escollit després d’estudiar diversos
models internacionals de cobertura sanitària universal. Ben aviat, però, la realitat econòmica
espanyola va demostrar que l’NHS es feia difícil d’imitar aquí, fet al qual se sumava la previsió
de la transferència de les competències sanitàries a les comunitats autònomes, la qual cosa
impedia desplegar una política unitària centralitzada. Essent així, Lluch va proposar ben aviat la
creació d’una normativa marc que servís de referència i marqués les característiques de l’atenció
sanitària en el desplegament autonòmic, posant d’aquesta manera en marxa en l’òrbita estatal
11 Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930 - Barcelona, 2009) va ser un referent de la lluita antifranquista i pare de la Constitució espanyola.
Militant del PSUC des de 1956 i impulsor del col·lectiu Bandera Roja, va passar diversos períodes a la presó i a l’estranger per motius polítics.
Catedràtic de dret polític a la Universitat de Barcelona des de 1976, va ser elegit diputat pel PSUC a les eleccions de 1977 i portaveu del grup
parlamentari comunista fins al 1982. Ponent de la Constitució espanyola de 1978 i de l’Estatut de Catalunya de 1979, abans de ser ministre
també va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i, posteriorment, senador, responsabilitats que va combinar amb la seva carrera acadèmica
i amb càrrecs de responsabilitat dins la Universitat de Barcelona.
12 Riquer, Borja de: La Catalunya autonòmica, p. 323.
8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�un Sistema Nacional de Salut, entenent que el dret universal a la salut s’havia de garantir, en lloc
de creant una nova unitat juridicoadministrativa, a través de l’establiment d’un sistema d’ens
independents però jurídicament complementaris, que estiguessin interrelacionats i funcionessin
harmònicament. Així, per engegar aquest sistema s’havia d’aplicar el principi de subsidiarietat
del sector privat cap al sector públic, s’havien d’integrar les diverses xarxes sanitàries i s’havia
de procedir a la incorporació dels sistemes de cobertura. Traslladar aquest model a la realitat no
va ser, però, gens senzill. Per una banda, cap dels sectors implicats en la reforma veia satisfets
els seus interessos particulars, per la qual cosa el ministre va haver de fer front a diversos graus
d’oposició –des del rebuig frontal d’algunes de les principals patronals i associacions professionals
mèdiques fins a la decepció del PSOE per la rebaixa dels seus punts de partida, passant per
l’escepticisme del nucli dur del govern, on Felipe González i el ministre d’Economia, Miguel
Boyer, recelaven dels costos econòmics que l’extensió universal i la gratuïtat de l’atenció mèdica
comportarien. Així mateix, des dels governs autonòmics nacionalistes també es recelava del text
definitiu, fins a l’extrem que algun dels esborranys de la llei va ser qualificat per Jordi Pujol
com una “LOAPA sanitària” per la intenció de crear un òrgan interterritorial de coordinació de
les polítiques de salut. Per tot plegat, les negociacions per elaborar la llei van durar més de dos
anys, i Lluch va arribar a presentar al Consell de Ministres fins a catorze versions diferents de
projecte de Llei abans que li aprovessin el definitiu, l’abril de 1985. Quan va defensar-la al Congrés
dels Diputats, l’11 de juny de 1985, Lluch va argumentar que el projecte, tot i no aconseguir la
implantació d’una sanitat al cent per cent pública, havia acabat mantenint el seu esperit original,
ja que tenia com a motivació fonamental realitzar l’extensió de la sanitat a tots els ciutadans –un
principi recollit a la Constitució que permetia a Espanya esdevenir, en paraules del ministre,
una “societat democràtica avançada”. El nou text legal posava, en definitiva, les bases per a una
reforma en profunditat del sistema sanitari i recollia els principis bàsics d’un servei públic de
bona qualitat, universal i gratuït. Basada en el concepte de salut, la llei feia èmfasi en la prevenció
i l’educació sanitària, potenciant l’atenció primària en l’àmbit assistencial per fer més efectius
aquests principis. Per a fer-ho efectiu, es creava un Sistema Nacional de Salut que racionalitzava
els models assistencials existents i articulava totes les funcions i prestacions sanitàries que eren
responsabilitat dels poders públics –estatal i autonòmics.13
Malgrat tots els entrebancs que va haver-hi a l’hora de gestar-la, la Llei General de Sanitat va
gaudir ja en el moment de la seva aprovació d’un remarcable prestigi. Això va fer que Ernest
Lluch, per bé que era conscient que podia canviar de cartera, pensés que repetiria com a ministre
després de les eleccions del 22 juny de 1986, en les quals va anar segon a la llista per Barcelona
–per darrere de Narcís Serra i per davant de Joan Majó. Però, com a bona demostració que els
ministres del PSC no hi eren per quota sinó segons el criteri del president del govern, ni Lluch ni
Majó van ser nomenats de nou ministres. En el cas de Lluch, que en la intimitat responsabilitzava
Narcís Serra de la seva no continuïtat, sembla que va tenir com a principal detractor Carlos
Solchaga, ministre d’Economia i Hisenda, amb qui les relacions no eren fluïdes i que hauria
preferit una persona propera per gestionar una cartera amb un pressupost tan alt com era la de
Sanitat en aquells moments. La darrera paraula, en qualsevol cas, va ser de Felipe González, que
considerava Lluch un personatge que s’havia cremat massa en la política sanitària.14
2.1.2 La democratització de l’exèrcit. Narcís Serra, ministre de Defensa
Durant segles, l’Exèrcit espanyol va ser un dels agents més importants a l’hora de marcar l’evolució
política del país. Fins al 1982, tots els intents que s’havien dut a terme per corregir aquesta dinàmica
13 Esculies, Joan: Ernest Lluch, p. 204-217, p. 232-244. L’èxit de la mesura és constatable quan es considera que la taxa de cobertura sanitària va
passar de ser d’un 84% el 1981 a un 99’7% el 1991. Soto, Álvaro: Transición y cambio en España. 1975-1996. Madrid: Alianza Editorial, 2005,
p. 207.
14 Esculies, Joan: Ernest Lluch, p. 248.
9
�havien acabat essent fallits i, atenent-se a l’històric del nombre de cops d’Estat –l’últim dels quals,
el 23 de febrer del 1981– i conspiracions produïdes en el si de les forces armades, la possibilitat
que es tornés a produir un incident d’aquestes característiques que fes fracassar l’establiment
de la democràcia a Espanya era evident. A aquesta problemàtica, de caràcter ideològic,15 s’hi
sumava una obsolescència estructural igual de fefaent. I és que, com explica Álvaro Soto, l’Exèrcit
franquista va ser la institució menys afectada per la modernització que havia començat a gaudir
Espanya a partir de la dècada de 1950. El seu nivell operatiu era molt baix, i el seu armament i
material eren antiquats i escassos. La seva missió estava orientada a la defensa de l’ordre interior,
i els seus comandaments professaven una ideologia nacionalista i militarista, constituint un
col·lectiu molt cohesionat i disciplinat.16 Tots aquests problemes es mantenien quan el PSOE
va arribar al poder, quan va topar amb un col·lectiu totalment sobredimensionat (tenia més de
quatre-cents mil efectius), un excés de quadres de comandament (a la vora de setanta mil oficials)
i un baix índex de professionalització (inferior al 20%).17 Davant d’aquest panorama, l’any 1982
el PSOE encara no tenia definida una línia política clara en Defensa més enllà de la premissa
que s’havia d’evitar qualsevol nou cop d’Estat i que una reforma de les forces armades es feia
necessària. Per encapçalar el disseny de la reforma –i en la línia de no aixecar suspicàcies entre
els sectors menys simpatitzants amb el nou govern– no es va escollir ningú de l’àmbit militar,
com podria haver estat el fundador de la Unió Militar Democràtica (UMD) i diputat socialista per
Barcelona Juli Busquets, sinó que es va recórrer a un inexpert en la matèria, però que malgrat la
seva joventut ja s’havia demostrat com un solvent gestor, l’aleshores alcalde de Barcelona Narcís
Serra, que no va haver de partir de zero sinó que va poder aprofitar gran part de les mesures que
havien impulsat des dels governs de la UCD els ministres Gutiérrez Mellado i Rodríguez Sahagún.
Així, si des del 1977 existia un únic ministeri de Defensa i s’havia creat una Junta de Jefes del
Estado Mayor (JUJEM) per a coordinar els tres exèrcits (Llei Orgànica de Criteris Bàsics per a la
Defensa Nacional i Organització Militar, 1980), Narcís Serra va impulsar la reforma d’aquesta
llei, aprovada el 5 de gener 1984, per posar tota l’estructura militar sota l’autoritat i dependència
directa del Govern espanyol –convertint la JUJEM en un òrgan assessor subordinat al poder civil
i creant una figura, el Cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), que permetia aclarir molt el
sistema de presa de decisions i definir del tot el canvi de jerarquies.18
La reforma de l’exèrcit –que va tenir una fase inicial molt complicada pels assassinats de
militars perpetrats per ETA, amb els quals la banda terrorista tenia la intenció de provocar una
involució que generés de nou la intervenció política de les forces armades– no només va afectar
la seva cúpula, sinó que va ser transversal. Així, es va procedir a un procés paral·lel de millora
de sou als militars i de reducció del seu nombre d’efectius, que en el cas dels comandaments es
va situar al 12’5% (passant-se de 66.505 a 58.224 oficials), alhora que es van implantar notables
reformes en els camps de la justícia i l’educació militar. Fent un breu repàs cronològic, el 1984 es
va impulsar la primera reducció de la durada i dels participants al servei militar obligatori, així
com es va regular l’objecció de consciència per no haver de realitzar-lo. L’any 1985 va iniciar-se la
reforma dels camps disciplinari i penal de la justícia militar (que es completaria amb un seguit
de lleis orgàniques aprovades entre el 1987 i 1989), per les quals no només es va desmilitaritzar la
jurisdicció civil, sinó que s’apropava la justícia militar als principis que regeixen la justícia civil.
15 Narcís Serra descriu amb profunditat la barreja de conviccions ideològiques caduques i l’autoconvicció des ser els garants de la pàtria que
conformaven l’ideari militar quan ell va arribar al ministeri de Defensa a La Transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática
de las fuerzas armadas. Barcelona: Debate, 2008, p. 122-139.
16 Soto, Álvaro: Transición y cambio en España, p. 214.
17 Puell de la Villa, Fernando: “La política de Seguridad y Defensa”, dins Soto Carmona, Álvaro; Mateos López, Abdón (dirs.): Historia de la
época socialista. España: 1982-1996. Madrid: Sílex, 2013, p. 58.
18 La necessitat de modernització i subordinació de les seves estructures de comandament es fa evident amb anècdotes tan il·lustratives com
que el 1982 no hi havia cap integrant del Consejo Superior del Ejército de Tierra que no hagués combatut a la Guerra Civil. Serra, Narcís: La
Transición militar, p. 120.
1 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�I, finalment, el 1988 es va regular la incorporació de la dona a les forces armades.19
Tot i l’existència de taques a l’expedient com la no rehabilitació dels membres de la UMD fins
al desembre de 1986 per evitar recels entre els sectors militars més reaccionaris o la tolerància
d’ascensos d’oficials i policies retrògrads acusats d’il·legalitats, l’èxit de la reforma militar –
ampliada i completada en plans successius (Meta, 1983; Reto, 1990; Norte, 1994)– era indiscutible
des de força abans que els socialistes abandonessin el Govern espanyol, l’any 1996. Així, s’havia
acomplert totalment l’objectiu de veure les forces armades espanyoles apartades de la vida
política del país, així com s’havia aconseguit que tinguessin un funcionament i una estructura
homologables a escala internacional. I justament aquesta darrera dimensió és una de les claus per
entendre l’assoliment d’aquestes dues fites, ja que –segons va defensar el mateix Narcís Serra per
convèncer el consell de ministres espanyol de la necessitat de romandre a l’Aliança Atlàntica– la
pertinença a l’OTAN era clau per a la consecució de la modernització de l’Exèrcit espanyol, atès
que així l’oficialitat tenia un referent exterior que resultava difícil qüestionar.20 El gir de guió dels
socialistes envers l’Aliança Atlàntica va generar, sens dubte, una de les polèmiques –internes i
públiques– més notòries dels primers anys de govern de González.
I és que malgrat el notable rebuig que generava la decisió entre la població espanyola, el govern
de Leopoldo Calvo Sotelo va promoure al llarg de 1981 l’entrada d’Espanya a l’OTAN, que va ferse oficial el 30 de maig de 1982. En un primer moment, tant el PSOE com el PSC van significar-se
clarament en contra d’aquesta decisió, llançant a més una campanya pública –“OTAN, d’entrada
no”– tot exigint un referèndum per a decidir si Espanya havia de pertànyer a l’Aliança Atlàntica
o no –exigència que va acabar incorporant al seu programa electoral de 1982. Aquest rebuig
va tornar a quedar palès al XXXIXè Congrés del PSOE, celebrat l’any 1981, on s’havia aprovat
una sèrie de resolucions en aquest sentit,21 però dos anys més tard de la seva arribada al poder,
tot i que no hi hagués hagut cap canvi de consensos dins del partit socialista, Felipe González
va començar a argumentar la conveniència de romandre a l’OTAN, però posant-hi un seguit de
condicions.22 Essent així, i gràcies al fet que en aquells moments al PSOE no hi havia cap nucli de
contestació interna, el secretari general dels socialistes espanyols va imposar un canvi de posició
que va quedar ratificat al XXXè Congrés del PSOE, el desembre del 1984.
En contrast amb el seu partit germà, la qüestió de l’OTAN sí que va tenir una incidència
importantíssima en la vida interna del PSC, evidenciada durant el IVt Congrés (23-25 novembre
de 1984), que va arrencar amb la censura d’un notable corrent crític que denunciava la insuficient
política d’oposició que s’estava realitzant a nivell de Catalunya, l’abandonament dels objectius
màxims del partit i una vida interna insuficient –aspectes que havien dut a la conversió, al seu
parer, del PSC en una organització bàsicament electoralista. Per tot plegat, l’informe de gestió
de la direcció del partit va ser aprovat només pel 70’7% dels delegats assistents. Però el tema
que va generar una problemàtica més encesa va ser, com dèiem, la qüestió de la permanència a
l’OTAN, en què només les amenaces de no optar a la reelecció de Raimon Obiols i les pressions
exercides pel ministre de Defensa, Narcís Serra, i pel secretari d’Organització, Josep Maria Sala,
sobre els caps de les agrupacions territorials –així com el sistema de votació elegit, en què els
19 Per a una sòlida síntesi històrica de la reforma militar, consulteu Navajas Zubeldia, Carlos: “Els militars i la democràcia”, dins Pere Ysàs (ed.):
La configuració de la democràcia a Espanya. Vic: Eumo Editorial, 2009, p. 223-254, o el testimoni que en deixa el mateix ministre a Serra, Narcís:
La Transición militar, p. 119-240.
20 Puell de la Villa, Fernando: “La política de Seguridad y Defensa”, p. 45.
21 S’argumentava que pertànyer a l’Aliança Atlàntica no garantia la integritat territorial espanyola, atès que una part del territori quedava
exclòs del sistema defensiu atlàntic; que no es cobririen les necessitats espanyoles de seguretat i defensa; que fer aquest pas implicava un risc
de destrucció nuclear i, en aquesta darrera línia, que l’ampliació de l’OTAN podia posar en tensió al Pacte de Varsòvia i augmentar el risc que
es produïssin noves guerres a Europa. Soto, Álvaro: Transición y cambio en España, p. 249.
22 Entre d’altres, la no incorporació a l’estructura militar integrada de l’OTAN; el manteniment de la relació bilateral amb els Estats Units
d’Amèrica, però amb la reducció de la seva presència militar en sòl espanyol; la desnuclearització d’Espanya; l’encaminament de la incorporació
de Gibraltar a l’Estat espanyol; potenciar el paper d’Espanya en la Conferència Europea de Desarmament i reforçar les polítiques de cooperació
defensiva amb altres països d’Europa occidental. Segons González calia, igualment, arribar al consens amb els altres partits polítics amb representació parlamentària sobre les polítiques de Defensa a Espanya. Soto, Álvaro: Transición y cambio en España, p. 252.
1 1
�caps d’agrupació van votar en nom del seu grup sencer– van permetre que, amb una evident
divisió (58% dels vots favorables i 39% en contra, per un 3% d’abstencions), s’aprovés en plenari
una fórmula demanant la sortida de l’OTAN molt més suau –es demanava la convocatòria d’un
referèndum per decidir-ho– que la que s’havia imposat dins la comissió encarregada d’estudiar
la temàtica –on s’havien imposat clarament les posicions partidàries d’una sortida immediata
de l’Aliança Atlàntica, liderades per Francesc Casares.23 Aquest IVt Congrés va tancar-se entre
múltiples queixes de supeditació al PSOE per la qüestió de l’OTAN, però també amb l’aprovació
de mocions exigint la recuperació del grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats i al Senat,
dues mesures englobades dins la reclamació d’un canvi de relacions entre el PSC i el PSOE.
Després de tots aquests estira-i-arronsa, el referèndum per decidir la permanència a l’OTAN va
celebrar-se finalment el 12 de març de 1986. Malgrat les reticències de gran part de la militància
i d’alguns dels membres del mateix executiu,24 el PSOE i el PSC van ser els únics partits que
van demanar el vot afirmatiu,25 argumentant que formar part d’aquest organisme era part del
procés de modernització que estava experimentant el país, i esgrimint-se la integració d’Espanya
a la Comunitat Econòmica Europea –que s’havia produït oficialment l’1 de gener de 1986– com
l’altra cara d’una mateixa moneda. Tot i que els pronòstics negatius de les enquestes van fer
que González arribés a lligar el resultat del referèndum a la seva continuïtat, finalment els mals
presagis no van acomplir-se, i –amb una participació que no va arribar al 60%– el sí va guanyar
amb un 52’5% dels vots –per un 39’8% de negatius i 7’5% de blancs o nuls– al conjunt de l’Estat.
A Catalunya, com a les Canàries, Navarra i Euskadi, va guanyar el no.
2.1.3 El PSC en la crisi dels renovadors vs. guerristes
Tot i que la qüestió de la permanència a l’OTAN va resoldre’s satisfactòriament per a Felipe
González, el canvi de postura dels socialistes va suposar una primera pàtina de descrèdit cap
al seu govern. Durant els anys següents, la imatge de l’executiu quedaria tocada també per un
progressiu i notori allunyament dels sindicats, que durant la fase final de la dècada dels vuitanta
es van convertir en la principal oposició del govern González, a falta d’un projecte parlamentari
alternatiu prou sòlid com per fer-li perdre la majoria absoluta. Així, la implementació d’una política
econòmica molt allunyada dels postulats defensats pels socialistes espanyols fins aleshores26 no
només va generar forts antagonismes dins del govern entre el seu vicepresident, Alfonso Guerra,
i els encarregats de dissenyar-la i aplicar-la, els ministres d’Economia i Hisenda, Miguel Boyer
(1982-1985) i Carlos Solchaga (1985-1993), sinó que també va suposar el trencament entre el PSOE
i la UGT. I és que malgrat les evidents i notables millores de la qualitat general de vida que es
van impulsar des del 1982 –centrades en l’àmbit sanitari, com hem vist, però també en l’educatiu
i el de la seguretat social, així com en la millora i construcció d’infraestructures– la reconversió
industrial duta a terme (centrada sobretot en els sectors de l’acer, el de la construcció naval) havia
suposat una crescuda de l’atur que no s’havia sabut combatre amb polítiques efectives d’ocupació.
Així, si el PSOE havia accedit al poder amb una promesa de creació de vuit-cents mil nous llocs
de treball el 1982, a l’alçada de 1986 aquest compromís no només no s’havia dut a terme, sinó
que l’atur precisament havia crescut en vuit-centes mil persones, arribant a ser del 22% del
23 “El PSOE aboga por la salida de la OTAN pero abre el camino a la continuidad”. La Vanguardia, 26 de novembre de 1984.
24 Fernando Morán, ministre d’Exteriors, va ser destituït el juliol de 1985 en anunciar que ell no faria campanya a favor de la permanència
d’Espanya dins l’OTAN.
25 Alianza Popular va demanar l’abstenció, mentre CiU i PNB van donar llibertat de vot als seus militants i simpatitzants. El PCE, CCOO, UGT
i altres grups de l’esquerra van fer campanya pel vot negatiu.
26 Condicionats en gran part per l’experiència francesa, on el govern de François Mitterrand va haver de rectificar ràpidament les polítiques
keynesianes i de nacionalització de grans empreses industrials i bancàries que havia implantat en accedir al poder, l’any 1981, en què es va
produir un gran creixement de la inflació, en un context de crisi econòmica global. Estefanía, Joaquín: “El segundo ajuste económico de la
democracia”, dins Soto Carmona i Mateos López (dirs.): Historia de la época socialista, p. 135.
1 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�total de la població activa.27 Cansades de la manca de diàleg amb elles a l’hora de dissenyar totes
aquestes mesures, les centrals sindicals CCOO i UGT, malgrat haver començat el període socialista
francament distanciades entre si, van acabar concertant una estratègia d’oposició conjunta a les
polítiques econòmiques del govern que va tenir com a punt àlgid la convocatòria d’una vaga
general el 14 de desembre de 1988, amb un gran èxit de seguiment. L’any anterior, el secretari
general de la UGT, Nicolás Redondo, ja havia dimitit –així com el també sindicalista Antonio
Saracíbar– com a diputat per Biscaia després de votar en contra dels pressupostos generals
de l’Estat, en un gest que seria emulat al Parlament de Catalunya pels diputats ugetistes Justo
Domínguez i Florencio Gil Pachón, també del grup socialista. El trencament entre el PSOE i la
seva central sindical s’acabaria de fer oficial el 1989, quan la UGT va deixar de demanar el vot
pels socialistes a les eleccions generals del 29 d’octubre d’aquell any.
Al deteriorament que totes aquestes polèmiques havien anat generant sobre la imatge del
govern s’hi va afegir, a partir de principis de la dècada de 1990, una importantíssima crisi interna
dins del PSOE. Així, davant d’una certa sensació d’esgotament de projecte –que s’agreujaria
ben aviat per l’esclat continu de casos de corrupció vinculats a l’obra de govern socialista–28
van generar-se dos corrents antagònics. Per un costat, liderats pel mateix Felipe González, va
sorgir un sector partidari de la renovació del projecte, mentre que per una altra banda, i sota
el comandament d’Alfonso Guerra, que tenia un domini gairebé total de l’aparell del partit, es
cridava a un retorn a les essències socialistes, que ells deien representar. Cap dels dos bàndols
impulsava, tanmateix, una revisió profunda a nivell ideològic, sinó que la disputa era, sobretot,
de caràcter personalista. Així, quan l’any 1990 es va celebrar el XXXIIè Congrés del PSOE, en què
gairebé el 80% dels delegats pertanyien al sector guerrista,29 no es va produir un debat sobre idees,
sinó sobre persones, imposant-se resolucions d’escassa profunditat ideològica però en qualsevol
cas totalment alineades amb la voluntat del sector majoritari. Davant l’evidència d’una creixent
debilitat dins del seu propi partit, Felipe González va respondre amb la destitució d’Alfonso Guerra
–molt cremat també pel cas de corrupció protagonitzat pel seu germà– com a vicepresident del
govern l’any següent, essent substituït per Narcís Serra, considerat ja d’antuvi com a enemic del
sector guerrista tant pel seu perfil de possible successor de González al capdavant del govern com
per la seva presa de posició en les lluites internes del PSOE al costat dels sectors més contraris als
guerristes.30 I és que, malgrat que es tracta de dos partits amb una vida orgànica diferent, el PSC
va prendre partit en els principals debats interns del PSOE donant suport, sobretot, als renovadors
–encara que algunes veus significatives dels socialistes catalans donessin suport a Guerra. Així,
mentre Narcís Serra era promocionat a la vicepresidència del govern, Eduardo Martín Toval
–president del grup socialista al Congrés dels Diputats– era l’encarregat de contestar des del
sector més alineat amb l’aparell del PSOE afirmant públicament que Felipe González no era
“imprescindible” per al projecte socialista després que aquest formulés una crida a renovar-lo.31
D’aquesta manera, Narcís Serra va esdevenir el 1991 vicepresident del govern, amb la intenció,
per part de Felipe González, que aquesta promoció servís de trampolí cap a la candidatura del
polític català a la presidència del govern a les eleccions següents, en una dinàmica que signifiqués
l’èxit de la renovació de l’executiu i del mateix PSOE, des d’on González pilotaria el procés. Tot i
així, malgrat esdevenir l’home fort del govern, ni Serra va aconseguir tenir ascendència orgànica
27 Concretament, Espanya havia passat de tenir 2.200.000 a 3.000.000 d’aturats. Richard Gillespie: Historia del Partido Socialista Obrero Español. Madrid: Alianza Editorial, 1991, p. 432.
28 Per saber més sobre els casos de corrupció durant l’etapa socialista, vegeu Preston, Paul: Un pueblo traicionado. España de 1874 a nuestros
días: corrupción, incompetencia política y división social. Barcelona: Debate, 2019, p. 547-608, o Muñoz Jofre, Jaume: La España corrupta. Breve
historia de la corrupción (de la Restauración a nuestros días, 1875-2016). Granada: Comares, 2016, p. 89-116.
29 Segons els càlculs de Javier Tusell. Citat a Soto, Álvaro: Transición y cambio en España. 1975-1996, p. 273.
30 Va ser així, per exemple, com Narcís Serra i Josep Borrell van participar en els actes organitzats per la Federació Socialista de Madrid, encapçalada per Joaquín Leguina, de reafirmació contra les postures d’Alfonso Guerra i els seus acòlits al llarg de l’any 1990. Soto, Álvaro: Transición
y cambio en España, p. 284.
31 En unes declaracions plenes de matisos –es reconeixia González com a “gran líder”– però plenament connotades. “Martín Toval afirma que
Felipe González “no es imprescindible para el proyecto socialista”, El País, 26 de juny de 1991.
1 3
�suficient dins del PSOE ni González va acabar-se de decidir per deixar-li pas. El PSC sí que tindria,
però, un paper com a contrapès del guerrisme dins del comitè electoral que va impulsar –de
forma gairebé inesperada– a Felipe González a la seva darrera victòria a les eleccions generals
del 6 de juny de 1993, i així mateix va continuar donant suport de manera majoritària –i sense
distincions entre els diversos bàndols que s’havien generat dins del partit socialista català– al
sector renovador que s’imposaria el mes de maig de 1994 al XXXIIIè Congrés del PSOE.
Malgrat que el camí cap a la renovació liderada per Serra semblava que quedava aclarit a
partir de 1994, l’esclat d’un escàndol d’escoltes il·legals dins del Centro Superior de Investigación
y Defensa (CESID), servei principal d’espionatge del ministeri de Defensa, mentre ell n’era
ministre va tallar de soca-rel aquesta possibilitat. Segons es va saber, aquest organisme hauria
fet enregistraments i escoltes il·legals a Joan Carles I, ministres, polítics, periodistes i empresaris.
Per acabar-ho d’agreujar, moltes d’aquestes gravacions haurien estat robades pel coronel Juan
Alberto Perote, que entre el 1982 i 1991 –és a dir, l’etapa de Serra al capdavant del Ministeri de
Defensa– va tenir alts càrrecs al CESID, per tal de vendre-les a diversos particulars, entre els quals
el banquer Mario Conde. En conèixer-se el cas, Narcís Serra, Julián García Vargas (ministre de
Defensa) i el general Emilio Alonso Manglano, que havia dirigit el CESID des de 1981 fins aquell
moment, van haver de dimitir.
Després de la “dolça derrota” que va suposar la sortida de Felipe González del Govern espanyol
el 3 de març de 1996,32 l’històric dirigent socialista va retirar-se de la primera línia política. Així,
al XXXIVè Congrés del PSOE de 1997 el polític basc Joaquín Almunia, que havia ocupat els
ministeris de Treball i Seguretat Social (1982-1986) i Administracions Públiques (1986-1991), va
ser nomenat nou secretari general del partit. Inesperadament, el PSC tindria de nou un paper
protagonista en aquesta nova etapa del socialisme espanyol, ja que a les primàries per triar el
candidat socialista a la presidència del Govern espanyol celebrades el 24 d’abril de 1998, Josep
Borrell –candidat outsider que, malgrat la seva visió jacobina de la política espanyola i la seva
poca dedicació a la vida orgànica del partit, comptava amb el recolzament del PSC– va vèncer el
secretari general del PSOE per un estret marge de 21.394 vots (55% per a Borrell vs. 44’67% per a
Almunia). Borrell, però, no va arribar a poder ser candidat a les eleccions generals de l’any 2000,
ja que la palpable manca de suport de l’aparell del PSOE i l’acusació de frau fiscal i suborn contra
dos antics col·laboradors seus quan ocupava la secretaria d’Estat d’Hisenda van provocar la seva
dimissió, el maig de 1999.
2.2 Els ministres del PSC als governs de José Luis Rodríguez Zapatero
(2004-2011)
Després que el 14 de març del 2004 es produís la victòria contra-pronòstic de José Luis Rodríguez
Zapatero a les eleccions generals,33 una nova generació de socialistes, acompanyats per alguns
membres de la vella guàrdia felipista, va tornar el PSOE al govern vuit anys després d’haverlo abandonat. Els governs Zapatero van tenir dues etapes ben diferenciades. En la primera
legislatura, i amb el recolzament parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i Izquierda
Unida, va impulsar-se un seguit de mesures d’un fort reformisme social, com la legalització del
matrimoni homosexual l’any 2005 o com l’aprovació d’una llei de memòria històrica (l’any 2007),
que buscava fer justícia a les víctimes de la Guerra civil i el franquisme, trencant molts tabús
arrossegats des de la Transició. El tercer pilar d’aquesta primera legislatura, com veurem més
endavant, va ser la reforma del model territorial espanyol, en la qual Catalunya i els socialistes
32 Tot i que el PSC, que va aplegar gran part del vot contrari al PP al Principat, va obtenir en aquells comicis un dels seus millors resultats, amb
una candidatura encapçalada per Narcís Serra que va rebre el 39’2% dels vots a Catalunya, traduïts en 19 diputats.
33 El PSOE va guanyar les eleccions en obtenir 164 diputats (42’59% dels vots), seguit del PP (148 diputats, 37’71% vots). A Catalunya, el PSC
va guanyar els comicis aconseguint 21 diputats (39’4% dels vots), seguit de CiU (10 diputats, 20’7%), ERC (8 diputats, 15’9%), PP (6 escons,
15’5%) i ICV-EUiA (2 escons, 5’8%).
1 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�catalans van jugar un paper protagonista. La segona etapa coincideix amb la segona legislatura
(2008-2011), quan Zapatero va canviar de socis parlamentaris preferencials, passant a establir
aliances amb CiU i PNV,34 sent un període marcat en la seva globalitat pels efectes de la crisi
econòmica que va esclatar al 2008, que no s’havia sabut preveure ni davant la qual es va saber
reaccionar a temps. Malgrat evitar una intervenció directa del Fons Monetari Internacional, la
Comissió Europea i el Banc Central Europeu (conjunt que va rebre el sobrenom de la troika), la
política espanyola va quedar absolutament condicionada a les exigències d’austeritat dictades per
totes elles, resultant del tot desdibuixat el projecte socialista, que va acabar mancat de qualsevol
credibilitat.
El PSC va aportar quatre ministres als governs Zapatero. El primer a ser nomenat va ser
el seu primer secretari, José Montilla,35 que va assumir la cartera d’Indústria –des d’on va
gestionar, entre altres qüestions, l’entrada en funcionament de la TDT i va haver de fer front
a la crisi desencadenada per l’oferta pública d’adquisició de Gas Natural sobre Endesa (que va
acabar en mans de la italiana Enel després d’una agra disputa pública amb tints catalanofòbics
entre tots els aspirants a fer-se amb la companyia energètica). A nivell simbòlic, Montilla va
impulsar com ministre el trasllat de la Comissió Nacional del Mercat de Telecomunicacions
(CMT) a Barcelona, en un gest federalitzant –el trasllat de la seu d’un ens estatal a un altre punt
d’Espanya– alhora que estratègic –Catalunya és una de les comunitats més dinàmiques en el
sector de les telecomunicacions, i Barcelona estava a punt d’estrenar la seva capitalitat mundial
de la tecnologia mòbil–, però que va ser molt mal rebut per part del mateix president de la CMT,
que va parlar de “deportació”, i pel Partit Popular, que va acusar el Govern espanyol d’enviar
agents estratègics a “l’estranger”.36
José Montilla va ocupar el càrrec entre els anys 2004 i 2006, quan va tornar a Catalunya com a
candidat a la Generalitat. El seu relleu al ministeri d’Indústria va ser l’alcalde sortint de Barcelona,
Joan Clos37 (2006-2008), a què l’any següent es va sumar l’estrella ascendent del socialisme català,
Carme Chacón,38 que va ocupar el ministeri d’Habitatge (2007-2008) i a la legislatura següent va
passar al de Defensa (2008-2011), sent la primera dona que ocupava aquest càrrec. En aquesta
darrera legislatura de Rodríguez Zapatero com a president del Govern també va participar com
a ministre el fins aleshores alcalde de L’Hospitalet de Llobregat i president de la Diputació de
Barcelona, Celestino Corbacho,39 que va ocupar la cartera de Treball entre el 2008 i 2010, un
34 El PSOE havia guanyat les eleccions generals del 9 de març del 2008 pujant fins als 169 diputats (43’87% dels vots), tal com el PP va pujar
també fins als 154 escons (39’94%). A Catalunya, el PSC va igualar el seu millor resultat de sempre, amb 25 diputats (32’1%), seguit per CiU (10
diputats, 14’9% vots), PP (8 diputats, 11’6% vots), ERC (3 diputats, 5’6% vots) i ICV-EUiA (1 diputat, 3’5% vots).
35 José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 1955) va ser alcalde de Cornellà de Llobregat entre el 1985 i el 2004, càrrec que va combinar, abans
de la seva arribada al ministeri d’Indústria, amb posicions orgàniques de rellevància dins del PSC –primer secretari de la Federació del Baix
Llobregat, secretari d’organització del partit (1996-2000) i primer secretari del PSC (2000-2010)– i dins del Consell Comarcal del Baix Llobregat
i la Diputació de Barcelona, que va arribar a presidir entre el 2003 i el 2004. En abandonar el ministeri, va ser president de la Generalitat de
Catalunya entre el 2006 i el 2010. Entre el 2011 i el 2019 va ser senador per designació autonòmica.
36 Montilla, José: Clar i català. Testimoni de quatre anys de presidència. Barcelona: RBA, 2013, p. 97.
37 Joan Clos i Matheu (Parets del Vallès, 1949). Especialista en epidemiologia, va incorporar-se com a director dels serveis sanitaris a l’Ajuntament de Barcelona l’any 1979. Regidor pel PSC al consistori barceloní des del 1983, el 1987 va fer-se al càrrec de Ciutat Vella, el 1991 va ser
nomenat segon tinent d’alcaldia. Promogut a la primera tinència d’alcaldia el 1995, el 1997 va prendre el relleu a Pasqual Maragall com a alcalde
de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al seu nomenament com a ministre. Entre el 2008 i el 2010 va ser l’ambaixador espanyol a Turquia i, a
partir del 2010, director de l’agència de l’ONU per a les ciutats sostenibles.
38 Carme Chacón i Piqueras (Esplugues de Llobregat, 1971 - Madrid, 2017) va tenir una carrera política meteòrica. Professora de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, va començar a militar a les Joventuts Socialistes el 1989, des de les quals va incorporar-se al PSC el 1994.
Regidora d’Esplugues de Llobregat des del 1999, a partir del 2000 va passar a formar part de la comissió executiva dels socialistes catalans. El
seu salt a la política estatal va produir-se el 2004, en ésser elegida diputada per Barcelona i vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats,
càrrec que va abandonar el 2007 per esdevenir ministra. El 9 de març del 2008 va aconseguir el millor resultat del PSC, en unes eleccions generals amb 25 diputats (45’39% dels vots), per passar a obtenir, amb 14 diputats (26’63%), el pitjor resultat dels socialistes catalans als següents
comicis, l’any 2011. El febrer del 2012 va perdre la disputa amb Alfredo Pérez Rubalcaba a la secretaria general del PSOE, però no va deixar
d’ocupar càrrecs orgànics dins del partit fins la seva mort prematura l’any 2017.
39 Celestino Corbacho Chaves (Valverde de Leganés, Badajoz, 1949) va ser regidor (1983-1994) i alcalde (2004-2008) de L’Hospitalet de Llobregat, posició que va combinar amb la presidència de la Diputació de Barcelona (2004-2008), de la qual havia sigut vicepresident des del 1983.
Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC entre els anys 2010 i 2015, des del 2019 és regidor de l’Ajuntament de Barcelona com a independent
adscrit al grup municipal de Ciutadans.
1 5
�període de gran complexitat, marcat, com dèiem, per l’esclat d’una crisi econòmica de gran
magnitud –i durant la qual Corbacho va ser posat especialment sota el focus per l’impuls d’una
reforma laboral que va comptar amb la completa oposició dels principals sindicats espanyols,
que van convocar una vaga general en contra per mostrar el seu desacord el 28 de setembre del
2010. Per pal·liar la polèmica, pocs dies després de l’aprovació de la reforma laboral es va produir
la sortida de Celestino Corbacho del Govern espanyol.
De tots els ministres del PSC de l’etapa Zapatero (2004-2011), sens dubte va ser Carme Chacón
la que va tenir una major projecció en la política espanyola, tant per la imatge icònica de tenir
una dona embarassada com a ministra de Defensa com pel fet de postular-se posteriorment com
a successora de Rodríguez Zapatero com a secretària general del PSOE al XXXVIIIè Congrés del
partit, el febrer del 2012. Indiscutiblement, però, l’obra de govern de Celestino Corbacho va tenir
uns efectes molt més notables sobre el conjunt de la població espanyola, en veure’s notablement
empitjorades les condicions dels treballadors amb la reforma laboral del 2010. Entre d’altres
punts, aquesta mesura va abaratir sensiblement l’acomiadament, reduint-se dels quaranta-cinc
als trenta-tres dies per any treballat la indemnització que rebia el treballador quan era acomiadat
–una quantitat que podia reduir-se fins als vint dies per any treballat en cas de previsió de pèrdues
econòmiques o reducció sostinguda d’ingressos per part de l’empresa. En contrast, es preveia la
incentivació de la contractació indefinida, així com es preveia –a partir del 2015– l’augment de
les indemnitzacions per acomiadament en el cas dels contractes temporals dels vuit dies per
any treballat als dotze, per tal de fer menys atractiu aquest tipus de contractació. Igualment, la
reforma incloïa incentius per a la contractació de menors de trenta anys i de desocupats de llarga
durada majors de quaranta-cinc anys. La reforma de Corbacho venia precedida per un augment
espectacular de l’atur, que s’havia enfilat del 8% el 2007 al 20% el 2010,40 i, sota l’argument de
la persistència de la crisi econòmica, va ser endurida durant els següents mesos amb diverses
iniciatives (Acuerdo Social y Económico promogut per la CEOE i altres forces polítiques, 2011,
etc.). L’any 2012, després de la derrota electoral dels socialistes a les eleccions del 20 de novembre
de 2011, el govern del Partit Popular de Mariano Rajoy aprovaria una nova reforma laboral més
severa encara.
40 NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manuel: España en democracia, 1975-2011. Volum 10 de la Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón
Villares. Barcelona: Crítica-Marcial Pons, 2017, p. 357
1 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�3. La gran força municipal
M
és enllà de la seva participació en la política estatal, l’altre àmbit on el PSC va començar
a deixar empremta des de ben aviat va ser el municipal. Durant tot el període estudiat,
els socialistes catalans van ser la força que va rebre més suports electorals a les eleccions
locals de Catalunya, però el fet que aquests suports es concentressin majoritàriament a les grans
ciutats i a l’àrea metropolitana de Barcelona va fer que al mateix temps CiU disposés de moltes
més alcaldies, atès que tenia una millor implantació arreu del territori.41 Amb un personal polític
provinent sobretot del mons universitari i associatiu, els primers alcaldes del PSC van arribar en
moltes ocasions al càrrec dins dels pactes de progrés (majoritàriament amb el PSUC, però també
amb CDC),42 però aquesta fórmula va començar a decaure ja durant el primer mandat democràtic, degut al fet que la política partidista no va tardar a traslladar-se a l’àmbit municipal. “L’autodestrucció” de l’espai comunista, per dir-ho en paraules de Carme Molinero i Pere Ysàs,43 va dur
durant la dècada de 1980 a l’apropament –i, en molts casos, la incorporació– de molts dels antics
integrants de les llistes municipals del PSUC a les files socialistes, que van erigir-se com la gran
força municipal de les esquerres catalanes d’aleshores ençà. Com veurem al llarg d’aquest estudi,
després d’uns primers anys de recomposició general i de posada al dia dels consistoris, Barcelona
va tenir un paper protagonista i dinamitzador en la política municipal catalana, però també en la
política autonòmica,44 en acabar esdevenint-ne el seu alcalde, Pasqual Maragall, el gran antagonista de Jordi Pujol al llarg de gairebé tota aquesta etapa.
3.1 La difícil herència dels ajuntaments franquistes
Malgrat l’empenta política amb què s’hi va arribar, l’entrada als ajuntaments democràtics l’any
1979 es va veure profundament condicionada per la greu situació econòmica que travessaven els
consistoris a nivell econòmic. Tot i que en alguns municipis l’oposició democràtica havia pogut
efectuar un cert grau de fiscalització sobre els ajuntaments tardofranquistes –sobretot a partir
de 1977–, l’entrada dels nous alcaldes i regidors als seus nous càrrecs va topar, en tots els casos,
amb una duríssima realitat de manca de recursos45 i grans endeutaments que impedia dur a la
pràctica grans transformacions de forma immediata. Un cas paradigmàtic de la conjuntura que
hi havia l’any 1979 és el de l’Ajuntament de Barcelona, on el nou equip de govern es va trobar
que només la despesa que suposava el pagament dels interessos del deute municipal era superior
als ingressos que tenia el consistori.46 I el cas barceloní no era aïllat: com explica Joaquim Nadal,
en assumir el càrrec d’alcalde el secretari municipal –que va ser l’únic pont entre l’ajuntament
franquista i el democràtic– el va informar que l’Ajuntament de Girona tenia en aquells moments
un volum de factures no comptabilitzades equivalent a més d’un terç del seu pressupost. Davant
la gravetat de la situació arreu de l’Estat, el Govern espanyol va haver d’aprovar –en dos torns–
uns pressupostos de liquidació del deute municipal que van permetre sanejar l’economia dels
41 Riquer, Borja: La Catalunya autonòmica, p. 256.
42 Per a una visió en profunditat de les candidatures municipals de 1979 i la feina prèvia dels socialistes en aquest àmbit, consulteu Muñoz
Jofre, Jaume: Perseguint la llibertat, p. 150-157.
43 Per a una excel·lent història del Partit Comunista d’Espanya, consulteu Molinero, Carme; Ysàs, Pere: De la hegemonía a la autodestrucción.
El Partido Comunista de España (1956-1982). Barcelona: Crítica, 2017. Igualment imprescindible resulta Molinero, Carme; Ysàs, Pere: Els anys
del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981). Barcelona: L’Avenç, 2010.
44 Per a una sòlida anàlisi en profunditat, consulteu Pradel Miquel, Marc: Catalunya, xarxa de ciutats. El municipalisme de Pasqual Maragall i
la seva influència en la governança de Catalunya. Barcelona: Fundació Catalunya Europa, 2016.
45 A vegades, dels recursos més bàsics. A La Seu d’Urgell, l’any 1979, l’ajuntament no disposava ni d’un sol vehicle municipal. Entrevista a Joan
Ganyet (30 de novembre de 2019).
46 Entrevista a Narcís Serra del 30 de juny del 2014 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/125657374. Data de la darrera consulta: 12 de maig de 2020.
1 7
�consistoris i que comencessin a funcionar com a administracions eficients.47
I és que a les dificultats econòmiques, als ajuntaments democràtics se’ls sumava la problemàtica
d’haver-se trobat unes estructures internes caduques, on durant dècades un gruix important del
personal havia accedit a les seves posicions per recompensa política, més que per cobrir les
necessitats ciutadanes. Així, en el seu discurs d’investidura com a alcalde de Barcelona l’any 1982,
Pasqual Maragall –que com a primer tinent d’alcaldia de Narcís Serra havia estat l’encarregat de
la reestructuració interna de l’ajuntament– presumia d’haver doblat en tres anys i mig els serveis
socials proveïts pel municipi, mentre al mateix temps s’havia disminuït la plantilla funcionarial
en cinc-centes persones a base d’eliminar suplències i dobles places.48 Quatre anys més tard,
segons el mateix alcalde, la reducció de personal havia afectat dues mil persones, mentre la resta
de la plantilla havia allargat la jornada de les 27 a les 35 hores setmanals.49 Tots aquests canvis
no responien a una voluntat de depuració política, sinó que es feien a la recerca de l’eficàcia i la
modernització del funcionament d’uns organismes on la mecanització i la informàtica eren encara
molt embrionaris. Aquest canvi de mentalitat va impulsar-se a tota l’estructura municipal, i alguna
de les reconversions impulsades des d’ajuntaments socialistes van esdevenir modèliques. Va ser
el cas, per exemple, de la policia local gironina, d’on el regidor Jaume Curbet, provinent del grup
del Reagrupament socialista, va esdevenir un expert sol·licitat per moltes altres administracions
–locals i autonòmiques– per tal d’inspirar-se en el seu model després de liderar la transformació,
en paraules del seu batlle,
d’una policia [municipal] anquilosada i viciada per les inèrcies del franquisme en una
policia democràtica que no es limités a fer les funcions a les quals estava acostumada
(trànsit, compliment i vigilància de les ordenances municipals), sinó que avancés en la
direcció d’una policia integral que per proximitat i subsidiarietat acabés fent totes les
funcions d’una policia moderna, incloses les que corresponien a la policia judicial si així
ho requeria un jutge.50
Però la principal problemàtica que ocupava els ajuntaments democràtics no es trobava portes
endins, sinó que afectava la globalitat de les seves localitats. En efecte, els nous governs municipals
van haver d’afrontar la situació d’enorme dèficit infraestructural i de grans desigualtats socials
que deixava en herència el franquisme. En el cas de Lleida, per exemple, un bon testimoni de
l’estat en què es trobava tota una capital de província després de la dictadura i del tipus de
transformació que van impulsar els ajuntaments democràtics el dona Vicenç Ximenis, que va ser
regidor socialista de la Paeria entre 1983 i 1995:
Lleida continuava sent un poble rural gran durant la dictadura. Pràcticament no s’hi va fer
res. [...] Quan van entrar els socialistes en el primer govern democràtic, encara es podien
veure al mig de la rambla de Ferran els pegats que tapaven els forats de les bombes que
havien caigut durant la Guerra Civil. Els ajuntaments democràtics, al capdavant dels quals
havia estat l’alcalde Siurana, van començar a treballar per transformar la ciutat. // Pel que
fa a la cultura, amb la compra del Seminari per convertir-lo en universitat es va donar un
gran impuls, es van construir noves escoles, es van crear espais de teatre, el projecte del
conservatori que anys després seria un magnífic equipament... Pel que fa a l’assistència
social [...] Siurana i el seu equip van iniciar la creació de centres per al jovent, per preparar
nois i noies per incorporar-se al món laboral. Es van fer llars de jubilats als barris i centre
de la capital, miniresidències per als ancians més necessitats i es van crear locals socials
47 Nadal Farreras, Joaquim: Històries d’alcalde (Girona, 1979-2002). Cassà, Ed. Gavarres, 2019, p. 45-55.
48 Maragall, Pasqual: Per una Barcelona olímpica i metropolitana. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1982, p. 8.
49 Maragall, Pasqual: Refent Barcelona. Barcelona: Planeta, 1986, p. 193.
50 Nadal: Històries d’alcalde, p. 160 i 194.
1 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�de barri o de zona. // Pel que fa a l’urbanisme, s’han pavimentat tots els carrers; no hi ha
racó de la ciutat que no s’hi hagin fet obres de millora.51
I és que la transformació que van impulsar els socialistes als ajuntaments democràtics va ser,
recollint les demandes del moviment veïnal, social –amb la provisió de les eines pròpies de l’estat
del benestar (educació, sanitat i creació d’equipaments culturals, totes elles, polítiques d’igualtat
social)– i física. Com explica Oriol Bohigas, delegat del servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de
Barcelona entre 1980 i 1984, en el moment d’arribar al consistori, “de tanta urgència que hi
havia, qualsevol acció que es tirés endavant podia considerar-se, de fet, com a prioritària”. Es
volia fer de les perifèries una part autèntica de les ciutats, no un suburbi –i per reforçar-ho,
en el cas de Barcelona, es va conceptualitzar la necessitat de monumentalitzar la perifèria, fent
arribar peces d’art de gran format de primera categoria a tots els barris barcelonins–, alhora que
es desenvolupaven projectes de sanejament dels centres històrics.52 Així, mentre els recursos
van ser magres i els ajuntaments es trobaven mancats de sòl per instal·lar-hi els serveis que
demandava la ciutadania, van dur-se a terme intervencions d’acupuntura urbanística, intervenint
punts petits de les ciutats amb la intenció de regenerar zones molt més àmplies. Més endavant,
quan els consistoris van tenir una dotació adequada i, per tant, major capacitat d’acció, es van
poder dur a terme plans molt més ambiciosos. En el cas de Barcelona –i de moltes de les que en
van ser subseus–53 aquest salt d’escala es va poder fer gràcies a tenir l’horitzó dels Jocs Olímpics
de 1992, com veurem més endavant, en què es va passar a programar les intervencions a la ciutat
seguint la lògica del sistema de sistemes –és a dir, totes les accions que es fessin havien d’estar
relacionades entre elles, i cadascuna d’elles havia de resoldre les problemàtiques que poguessin
obrir les altres.54
En l’elaboració de totes aquestes polítiques, el PSC hi intervenia poc com a partit, ja que
–com explicava Raimon Obiols–, des d’aquesta formació no s’impartien “consignes entre els
representants municipals, sinó orientacions generals i cultura de gestió municipal”.55 En el cas
dels primers alcaldes democràtics amb una trajectòria llarga en el càrrec, a més a més, el partit es
va mantenir al marge de la configuració de les llistes electorals, donant continuïtat al que havia
sigut el mètode d’elaboració de les llistes de 1979 a gairebé tot arreu, però aquest laissez-faire va
anar-se limitant a mesura que passaven els anys.56 Com hem intentat explicar a través d’exemples
il·lustratius, tots els alcaldes socialistes compartien una cultura política que els feia creure en
el principi de subsidiarietat57 com en la promoció d’una participació activa de la ciutadania en
política.58 Com a bona mostra de la combinació de tots dos aspectes, a Barcelona es va crear
una subestructura de govern municipal, els consells municipals de districte, en què es forma
un parlament a petita escala a cada districte amb una presidència i un repartiment d’escons en
funció dels resultats a les eleccions municipals en aquell districte, i no reproduint el dels resultats
globals. Aquests consells no només són un espai de representació afegida de la ciutadania, sinó
51 Ximenis: Demòcrata i socialista, p. 210.
52 Entrevista a Josep Maria Vegara del 5 de juny del 2014 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/131408280. Data de la darrera consulta: 12 de maig de 2020.
53 Concretament, les olimpíades de 1992 van suposar unes 300 intervencions a Barcelona i la resta de seus olímpiques. Entrevista a Josep Maria
Vegara del 5 de juny del 2014 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep
Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/122526410. Data de la darrera consulta: 12 de maig de 2020.
54 Entrevista a Josep Antoni Acebillo del 12 de juny del 2015 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual
Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/201260507. Data de la darrera consulta: 12 de maig de
2020.
55 Febrés, Xavier i Rivière, Margarita: Pasqual Maragall: un rebelde en el poder. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1991, p. 113.
56 Entrevista a Joaquim Nadal (23 de març del 2020).
57 Que, en poques paraules, argumenta que tot allò que es pugui fer des de l’àmbit més proper no s’ha de fer des d’una instància més elevada.
Per tant, cal dotar l’esfera local dels recursos necessaris per fer front a les necessitats més immediates dels ciutadans, cal dotar els governs
regionals de les eines suficients per bastir estratègies de col·laboració interterritorial efectives, etc., ja que gràcies al seu coneixement apamat
del terreny sempre trobaran solucions millors.
58 No era per simple estètica que l’eslògan electoral de Pasqual Maragall a les municipals de 1983 fos “La ciutat és la gent”.
1 9
�que també gaudeixen d’un pressupost assignat i de capacitat d’iniciativa política, així com
s’ocupen de la gestió directa de part dels serveis municipals. I és que, com explicava Maragall, es
tractava de fer que la ciutadania es fes l’administració seva i se la sentís propera, motiu pel qual
també es va procurar millorar els canals d’informació municipals. Es tractava, en definitiva, de
construir les noves ciutats “amb respecte”.59
Però l’antagonisme que esmentàvem entre Maragall i Pujol no va produir-se només per l’acció
de l’alcalde de Barcelona a la seva ciutat, ni va limitar-se només a la relació del president de la
Generalitat amb la capital catalana. I és que si la dinàmica que es va crear entre el Govern català i
el món municipal va estar marcada per la “desconfiança i el recel”60 durant els anys del pujolisme
no va ser principalment per motius de personalismes, sinó pel gran xoc ideològic sobre la qüestió
territorial que ben aviat es va fer palès entre el PSC i CiU. Com reflexionava anys més tard el
mateix Maragall,
la teoria de Pujol és que un país amb ciutats fortes és un país feble [...]. I [això] era el contrari
del que jo havia mamat. Això era estratègicament no defensable però sí comprensible al
principi, per tal de potenciar una sola marca, Catalunya, un sol nom, una sola realitat,
una sola identitat, perquè encara teníem un país massa confús. Però no s’unificava a la
manera de Tarradellas, en base a la unitat d’acció, sinó en base a la identitat excloent. La
teorització de Pujol és a la carta que em va enviar el gener del 1987, [sobre la supressió de
la Corporació Metropolitana de Barcelona] amb dos “nos”. Un no a la Catalunya hanseàtica
i un altre no a la fragmentació de Catalunya. // [Entre Maragall i Pujol hi havia] Dues
teories amb una concepció del territori radicalment oposades: una Barcelona gran per a
mi [...] era un punt de vista doctrinal, no només sentimental [...]. La idea de ciutat que jo
havia estudiat i que explicava a classe equivalia a una concepció diferent del món. Era
una comprensió diferent de l’estrictament romàntica del nacionalisme [...]. Són teories
alemanyes, de país federal, distribuït. Mentre que el nacionalisme tendeix a identificar la
nació amb la capital, i la capital amb l’esperit.61
De Barcelona estant, doncs, Pasqual Maragall va intentar posar en marxa des del seu accés a
l’alcaldia el seu projecte de Catalunya,62 engegant diverses xarxes de ciutats i intentant exprimir
al màxim la dimensió metropolitana de la ciutat (és a dir, la implementació del principi de
subsidiarietat a més gran escala) –un seguit d’iniciatives que van marcar la vida política catalana
durant quinze anys per les diverses controvèrsies que van anar generant.
3.2 Tots units fem força: les diverses iniciatives intermunicipals i el fals
mite del contrapoder socialista
Un cop establert el joc de minories i majories institucionals que van definir la política catalana
durant gairebé un quart de segle, una de les primeres polèmiques que va esclatar entre socialistes
i convergents va ser la de l’organització territorial. El 1985 el conseller de Governació, Macià
Alavedra, anunciava públicament que el Govern català apostava per la supressió de les entitats
metropolitanes i era partidari de recuperar la divisió comarcal de 1936, esdevenint les comarques
59 Maragall: Per una Barcelona olímpica i metropolitana, p. 8-9, 15.
60 Entrevista a José Montilla (24 de març del 2020). A tall d’exemple, mentre Tarradellas va ser president, organitzava un dinar al mes amb
els alcaldes democràtics de les capitals de províncies catalanes a la Casa dels Canonges. Un cop Pujol va guanyar les eleccions, Joaquim Nadal,
alcalde de Girona duran tot aquest temps, va haver d’esperar vint-i-tres anys a tornar a trepitjar aquest espai de la Generalitat. Entrevista a
Joaquim Nadal (23 de març del 2020).
61 Fragment de l’entrevista de Josep Maria Muñoz Lloret a Pasqual Maragall publicada a L’Avenç, 324 (maig del 2007).
62 Tal com recorda Antoni Castells, el projecte polític de Maragall ja era de caràcter nacional quan era alcalde de Barcelona. Entrevista a Narcís
Serra de l’11 d’abril del 2016 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep
Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/214999713. Data de la darrera consulta: 12 de maig de 2020.
2 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�un segon nivell de govern local de perfil funcional (mancomunació de serveis entre municipis),
amb uns consells rectors elegits en segon grau pels membres dels consistoris integrats. El PSC,
en canvi, apostava per un govern territorial centrat en municipis, vegueries (que substituirien les
diputacions) i un instrument específic a l’àrea de Barcelona –és a dir, la Corporació Metropolitana
de Barcelona (CMB)– en la qual les comarques (com demanava el PSUC) es constituirien a partir
d’una lliure elecció dels ajuntaments i serien un ens de suport als municipis. Aquests punts van
ser la base de la proposició de llei d’organització territorial i govern de Catalunya presentada
pel PSC al Parlament de Catalunya el 23 de juliol de 1986, però CiU va fer servir la seva majoria
absoluta per imposar la seva proposta, amb l’aprovació de quatre lleis territorials l’any 1987,63
buscant acabar amb una situació que Jordi Pujol entenia que generava una situació de “diarquia”
entre la Generalitat i els ajuntaments –tement, especialment, pel paper que podia jugar la CMB.64
La Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) havia sigut creada per decret el 24 d’agost de
1974 com una nova institució que, a més de tenir competències urbanístiques sobre 27 municipis
de l’àrea metropolitana de Barcelona, tenia la possibilitat de prestar serveis a les localitats. Fins
la constitució dels primers ajuntaments democràtics, aquest organisme estava presidit per un
alt funcionari nomenat pel Consell de Ministres i havia tingut un rol discret, però entre 1979 i
1982, essent dirigida per una comissió de govern integrada per representants del PSC, PSUC i
CiU (que havien estès així els Pactes de Progrés a una dimensió metropolitana), va consolidar la
seva presència al territori, ampliant el seu àmbit d’actuació i de serveis prestats gràcies a gaudir
de finançament directe de l’Estat i una notable autonomia en la gestió. A partir de 1982, la CMB
va passar a estar presidida en solitari per Pasqual Maragall, que va aconseguir augmentar-ne el
pressupost i les competències, fins al punt que, com explica Paola Lo Cascio,
gairebé a la meitat dels anys vuitanta, la CMB no només proporcionava un ventall de
serveis essencials pràcticament a la meitat de la població de Catalunya, sinó que aspirava
també a esdevenir integralment una veritable institució que, com a tal, actuava en
representació dels ciutadans i amb la qual aquests últims podien sentir-se identificats. El
creixent protagonisme polític de la CMB, que va trobar el seu punt àlgid en l’organització
de la Conferència Mundial de la Població el 1984, el seu reconeixement institucional per
part de les autoritats centrals, la promoció de projectes de caràcter estratègic i l’assumpció
de nous serveis –Parc Tecnològic del Vallès, Pla de Costes, empreses de transport públic,
Mercabarna– i la constant elaboració de propostes que superaven el seu inicial àmbit
competencial (s’hi va arribar a proposar des d’una xarxa d’emissores radiofòniques fins
a la institució d’una policia metropolitana integrada) van afavorir en les files de CiU la
sensació que la CMB s’estava convertint en un perillós contrapoder per a la Generalitat.65
El cert és que la capacitat d’incidència de la CMB va ser més que notable. Maragall pensava que
Barcelona no podia dissenyar la seva transformació sense considerar la dimensió metropolitana,
la ciutat real a què pertanyia –perquè, segons el seu punt de vista, la Ciutat Comtal era part
d’un tot que anava més enllà de les fronteres administratives, i la CMB no havia de ser una eina
al seu servei particular, sinó al servei de tothom.66 El fet, però, és que l’entusiasme de Maragall
per la Corporació no era compartit per la resta d’alcaldes metropolitans, que tot i veure molts
dels avantatges de pertànyer-hi, observaven també amb recel com les particularitats dels seus
municipis quedaven amenaçades, sense arribar-se a establir un diàleg franc entre tots els implicats
63 Lo Cascio, Paola: Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003. Catarroja-Barcelona: Editorial Afers, 2008, p. 258-259.
64 Per a una explicació en primera persona d’aquesta confrontació de projectes, consulteu OBIOLS: El mínim que es pot dir, p. 245-249.
65 Lo Cascio, Paola: Nacionalisme i autogovern, p. 257-258.
66 Per a un estudi aprofundit de la temàtica, consulteu Tomàs Fornés, Mariona: Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat
metropolitana. Barcelona: Fundació Catalunya Europa, 2017.
2 1
�per establir quin havia de ser el rumb d’aquest ens.67 Tot plegat va generar que quan Jordi Pujol
impulsés l’abolició de la Corporació Metropolitana de Barcelona l’any 1987, Pasqual Maragall es
quedés gairebé sol defensant la necessitat de recórrer davant el Tribunal Constitucional aquesta
decisió, en argumentar Raimon Obiols davant la Comissió Executiva del PSC que presentar un
recurs per aquest tema era inconvenient políticament, invocant la polseguera que havia generat
l’anul·lació de la Llei de Contracte de Conreu l’any 1934 –antecedent de l’esclat dels Fets d’octubre
d’aquell any– i tement afegir més llenya al foc en un clima polític, el català, especialment crispat
des de l’esclat del cas Banca Catalana, com veurem més endavant.68
El nivell de confrontació entre l’alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat no va
ser –malgrat la desconfiança de Jordi Pujol cap al món municipal que no fos del seu partit– la
tònica general de les relacions entre consistoris i Govern català, ja que mentre Maragall feia
de “parallamps” per a la resta d’alcaldes, aquests buscaven individualment un mínim nivell
d’entesa amb la Generalitat. A nivell col·legiat, però, els batlles socialistes sí que van actuar contra
el que entenien com a polítiques “paternalistes” impulsades pel Govern català als barris més
desafavorits de les seves localitats des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC),69 creada
el 1981 per cent setanta-set ajuntaments diferents i presidida per l’alcalde de Girona, Joaquim
Nadal, des d’aleshores fins al 1995. Com a resposta a la creació de l’FMC, Pujol va impulsar el
mateix 1981 el naixement de l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC), que en un primer
moment va reunir molts ajuntaments de l’àmbit convergent o d’ERC. Però el bon funcionament
de totes dues entitats va fer que aviat transgredissin les fronteres partidistes, aconseguint una
implantació notable arreu del territori i concentrant, de fet, un gruix important de municipis que
formaven part de totes dues xarxes. La col·laboració i entesa entre totes dues entitats va acabar
duent a diversos i reiterats intents de fusió, però tots ells van ser desactivats des de les secretaries
d’organització del PSC i de CiU.70
La CMB i l’FMC no van ser, però, les úniques plataformes de col·laboració intermunicipal
impulsades o liderades des d’ajuntaments socialistes durant aquesta etapa. I és que, fruit de la
convicció de l’alcalde de Barcelona que, en paraules del seu cap de gabinet,
per a determinats serveis no n’hi ha prou amb la capitalitat de Catalunya i els seus
aleshores 6 milions d’habitants, sinó que s’havia de tenir una mena de capitalitat d’un
territori més ampli, i no només per a la implantació de vols internacionals, sinó també
per aconseguir la implantació de grans serveis culturals, que no són sostenibles si el nucli
o la massa crítica no és prou gran.71
Pasqual Maragall va impulsar promoure diverses iniciatives de col·laboració transfronterera
des de l’alcaldia barcelonina.72 Fent-ne un breu repàs cronològic, el 1984 naixia la Comissió
Interpirinenca de Poders Locals, que per part catalana aplega Barcelona i La Seu d’Urgell (l’alcalde
de la qual, Joan Ganyet, va presidir l’associació fins al 2003), per part francesa Tolosa de Llenguadoc
i Foix i per part d’Andorra els seus set municipis (comuns). El 1986 es creava Eurocities, que
67 Entrevista a Jaume Badia (19 i 20 de març del 2020).
68 En la reunió de la Comissió Executiva del 2 de juliol de 1987, només Ernest Maragall i Joan Blanch, alcalde de Badalona, van votar a favor de
presentar un recurs d’inconstitucionalitat al TC per l’abolició de la CMB. Maragall, Pasqual: Oda inacabada. Memòries. Barcelona: RBA, 2008,
p. 123-124.
69 Entrevista a Joaquim Nadal Farreras del 6 de juliol del 2015 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/195449594. Data de la darrera consulta: 7 de maig
de 2020.
70 Entrevista a Joaquim Nadal (23 de març del 2020).
71 Entrevista a Xavier Roig de l’11 de juny del 2015 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/188120977. Data de la darrera consulta: 12 de maig de 2020.
72 Per a un estudi complet sobre Pasqual Maragall com a dinamitzador de projectes entre ciutats europees, consulteu Aixalà i Blanch, Albert:
“Ciutadans d’Europa, unim-nos!”. La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats. Working paper
núm. 2 de la Fundació Catalunya Europa, octubre del 2015.
2 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�tenia com a ciutats fundadores Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam que,
partint de les seves característiques similars, buscaven solucions comunes en qüestions com la
inclusió social, el desenvolupament sostenible o la governança urbana. El 1990 es fundava la
xarxa C-6, de la qual formaven part Barcelona, Palma, Saragossa, València, Montpeller i Tolosa
de Llenguadoc, i que va ser l’embrió de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, creada oficialment el
2004, quan Maragall ja era president de la Generalitat de Catalunya.73 Complementàriament a
les motivacions que exposava Roig, resulta interessant llegir les valoracions del mateix Maragall
sobre les motivacions que hi havia darrere la creació de la C-6:
en la competència internacional dels mercats econòmics cal posseir una certa dimensió
regional que Barcelona només podia imaginar en coordinació amb una àmplia àrea
d’influència, al llarg del territori que vaig anomenar el nord del sud europeu, l’arc
mediterrani de Tolosa de Llenguadoc fins a València, amb la inclusió de ciutats com
Palma, Saragossa, Montpeller i Perpinyà. [...] La xarxa C-6 englobava aleshores 17 milions
d’habitants en un radi de 350 quilòmetres al voltant de Barcelona. Aquesta és la regió
macroeconòmica que envolta la capital de Catalunya, és una unitat de mercat en termes
internacionals. Ens hem de mentalitzar que som 17 milions si volem arribar a tenir
capacitat tecnològica competitiva, indústria aeronàutica de pes, aeroports internacionals
amb connexions transoceàniques, sistema universitari complet, etcètera. // Aquesta
Euroregió té la talla indispensable per ser algú a Europa, per tenir possibilitat de figurar
al mercat de nacions.74
La projecció internacional de Pasqual Maragall no va poder esquivar, tanmateix, la polèmica
amb Jordi Pujol també a aquesta escala. Concretament la disputa entre tots dos va començar
després que l’any 1991 l’alcalde de Barcelona es fes amb la presidència del Consell dels Municipis
i Regions d’Europa,75 mentre el 1992 el president de la Generalitat de Catalunya era escollit màxima
autoritat de l’Assemblea de Regions d’Europa. El motiu de controvèrsia va ser, en aquesta ocasió,
la previsió al Tractat de Maastricht (1992) de la creació d’un Comitè de les Regions europeu, que
Maragall demanava que tingués una composició paritària entre regions i municipis, mentre Pujol
era absolutament refractari a la possibilitat d’incloure-hi les localitats. Va haver de ser un tercer
polític català, l’històric dirigent comunista Antoni Gutiérrez Díaz, que –en condició de president
de la Comissió de Política Territorial del Parlament Europeu– fes de desllorigador, establint que
entre 1993 i 1996 s’obria un període de “diàleg constituent” en què s’havia de desencallar la
situació. Finalment es va arribar a un acord entre les parts, i el Comitè de les Regions va incorporar
noranta-nou regions i noranta municipis i la seva presidència va quedar distribuïda entre Pasqual
Maragall (1996-1998) i Jacques Blanc (1998-2000), el candidat apadrinat per Pujol. L’organisme
que va resultar de tot aquest procés no va ser, però, el projectat ens a través del qual les regions
havien de jugar el seu paper en la construcció d’Europa, sinó que, aprofitant les eines de reforç
als estats que preveia Maastricht i a través de la rebaixa de la càrrega de representativitat que
havia de tenir el Comitè de les Regions decidida al Consell d’Amsterdam del juny de 1997, aquest
organisme va quedar reduït a ser un òrgan consultiu de poders escassos i confusos.76
73 Per a un estudi en profunditat de totes aquestes iniciatives, consulteu Martín i Uceda, Javier: Europa en l’horitzó: Barcelona i Catalunya en
l’articulació i la construcció europea. Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall. Working paper núm.
5 de la Fundació Catalunya Europa, maig del 2018.
74 MARAGALL: Oda inacabada, p. 199
75 Organisme que representava cent mil alcaldes europeus agrupats en trenta-vuit associacions nacionals de vint-i-cinc països, tots ells disposats a reclamar un paper més ampli dels poders territorials de ciutats i regions en la construcció europea, segons Pasqual Maragall. MARAGALL: Oda inacabada, p. 205
76 En tot plegat també va ajudar-hi que el Tractat de Maastricht preveiés altres canals pels quals les regions poguessin ser influents, pel que
molts territoris d’Alemanya, Àustria i Bèlgica van acabar perdent el seu interès en un Comitè de les Regions que tants problemes estava tenint
per poder-se posar en funcionament. LO CASCIO: Nacionalisme i autogovern, p. 243-249
2 3
�Tot aquest bagatge internacional –a què se sumarien altres punts destacats com la firma de
la fallida Declaració de Barcelona per a la pau al Mediterrani, l’any 1995– no va suposar en cap
cas el punt àlgid de la projecció exterior de Barcelona i del seu alcalde. El moment culminant de
la carrera municipal de Maragall i del projecte amb què els socialistes havien arribat a l’alcaldia
barcelonina va ser, sense dubte, la celebració del Jocs Olímpics de 1992 a la Ciutat Comtal, que
van permetre la transformació de la ciutat grisa que havia deixat el franquisme en una capital
moderna, on s’havien corregit moltes de les desigualtats en molt poc temps, alhora que situava
la ciutat al món. Posar Barcelona al mapa va ser un procés llarg i que va esdevenir modèlic, però
també va ser la demostració paradigmàtica de com de complexes van arribar a ser les relacions
entre els ajuntaments socialistes i la Generalitat, entre el Govern català i el Govern espanyol, i
entre el PSC i el PSOE.
3.3 La Barcelona olímpica o la difícil materialització de la idea que
“allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, allò que és bo
per a Catalunya és bo per a Espanya”
L’any 1992 Barcelona va organitzar uns dels Jocs Olímpics més exitosos que es recordaven,
gràcies a la bona feina per part de l’organització i la massiva implicació ciutadana,77 però el camí
per arribar als bons resultats finals va estar ple de dificultats. Tot i que el seu cap visible va ser
Pasqual Maragall, el projecte olímpic no va arrencar sota el seu mandat a l’alcaldia, sinó que va
ser Narcís Serra –que, posteriorment, des de la seva posició de ministre, va seguir sent un actor
imprescindible perquè la iniciativa arribés a bon port–78 qui en va iniciar la gestació. Concretament,
l’any 1979 el flamant alcalde barceloní va mantenir les primeres converses exploratòries sobre
aquesta possibilitat amb el tercer agent clau en l’èxit de la iniciativa, l’expolític franquista Joan
Antoni Samaranch, que aleshores ocupava la vicepresidència del Comitè Olímpic Internacional
(COI) i que l’any següent en va esdevenir president. Segons va explicar deu anys més tard el
mateix Serra, la formulació del projecte olímpic buscava donar un element a la ciutadania perquè
es tornés a fer seva la ciutat, de “recosir-la” social i urbanísticament, tot reforçant-ne alhora el
seu paper de capitalitat,79 però durant les seves primeres fases no comptava amb el recolzament
ni del Govern espanyol de la UCD, ni del Comitè Olímpic Espanyol ni, tal com confessa Pasqual
Maragall, del mateix PSOE80 –una actitud generalitzada que contrastava amb la del rei Joan Carles
I, que sí que es va involucrar des del principi en la iniciativa i va desactivar el boicot que s’anava
a fer des de Madrid, on es volia dedicar en exclusiva l’any 1992 a la commemoració del cinquè
centenari del descobriment d’Amèrica.81 Gràcies, en part, al paper del monarca, molts dels actors
que en un primer moment van observar amb reticència les olimpíades de Barcelona van anar
canviant progressivament el seu posicionament, quedant al final la Generalitat de Catalunya com
l’únic estament que no va voler ser part del projecte olímpic.
L’organització dels Jocs, després de la designació oficial de Barcelona com a seu olímpica el
17 d’octubre de 1986, va ser liderada pel Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona
1992 (COOB), que, creat a aquests efectes el 12 de març de 1987, va ser presidit per Josep Miquel
Abad, nomenat a proposta de Maragall. Com hem vist en les paraules de Serra, aquest Comitè
tenia la missió de fer que els Jocs Olímpics fossin els de tots, i per això calia implicar-hi tothom
77 Els Jocs Olímpics de Barcelona van celebrar-se entre el 25 de juliol i el 9 d’agost de 1992. Hi van competir gairebé 10.000 esportistes, repartits
entre 36 instal·lacions esportives, de les quals 15 situades a les subseus olímpiques. Per a la seva realització es van mobilitzar 35.000 voluntaris –escollits d’entre les 102.000 inscripcions per a ser-ho que es van registrar. Entre el 4 i el 15 de setembre del mateix es van disputar els
Jocs Paralímpics, que també van tenir un gran èxit esportiu i de mobilització ciutadana, aplegant fins a 15.000 voluntaris per fer-los possibles.
78 Maragall així li va reconèixer en el discurs inaugural dels JJOO. Per a una intel·ligent anàlisi d’aquest discurs consultar BADIA, Jaume: “La
treva olímpica”, dins CLARET, Jaume (coord.): Pasqual Maragall. Pensament i acció. Barcelona: La Magrana, 2017, p.425-454
79 Febrés, Xavier i Rivière, Margarita: Pasqual Maragall: un rebelde en el poder. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1991, p. 78.
80 Maragall: Oda inacabada, p. 133-136.
81 Entrevista a Narcís Serra del 30 de juny del 2014 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
2 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�–també a nivell financer. Així, i amb l’ajuda clau de Joan Antoni Samaranch –ben secundat per
l’exesportista i empresari Carles Ferrer Salat– l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir implicar
l’empresariat de la ciutat perquè invertís a fer les Olimpíades possibles, aconseguint mil milions
de pessetes només a la primera ronda de finançament,82 fent part d’aquesta aventura un sector
fins aleshores mal predisposat cap al govern d’esquerres de la ciutat. La implicació del sector
privat, que va acabar finançant el 30% del cost dels Jocs –el 70% restant el van aportar a parts
iguals l’Ajuntament de Barcelona i el Govern d’Espanya– va ser essencial, doncs, per poder tirar
endavant el projecte. Gràcies a la implicació de tots aquests agents, a partir de la seva creació el
22 de maig de 1989, un hòlding anomenat HOLSA83 –presidit per Santiago Roldán, nomenat
pel govern central– va poder encarregar-se de la construcció de tota l’estructura associada als
Jocs, que no només era d’equipaments esportius. Així, a banda de les instal·lacions esportives i
de la construcció de la Vila Olímpica, es van construir unes noves rondes viàries de trenta-cinc
quilòmetres de circumval·lació de la ciutat, es va ampliar l’aeroport, es va implantar un pla de
nous hotels, es van renovar les infraestructures de telecomunicacions –com ara els col·lectors
d’aigües de pluja– i es va estendre la xarxa d’instal·lacions esportives. D’aquesta manera, segons
els càlculs de l’alcalde, en el moment àlgid dels preparatius olímpics van arribar-se a sumar
al mateix temps tres-centes obres de construcció oberta a Barcelona, contribuint a generar un
dinamisme econòmic que va fer baixar l’atur d’un 20% a un 9% a la Ciutat Comtal.84
Però els Jocs Olímpics de 1992 no només van servir per canviar la fisonomia de la ciutat –que,
entre els canvis més evidents, va guanyar 4’5 km de façana marítima–, sinó que també va servir
per impulsar-hi un ambiciós pla d’equipaments culturals, en consonància amb un dels programes
associats als Jocs –l’Olimpíada Cultural que, entre 1988 i 1992, va desplegar un ampli programa
d’activitats culturals a la ciutat. Així, es va impulsar la reforma del Museu Nacional d’Art de
Catalunya (MNAC) i es van construir, entre d’altres, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona
(MACBA), una nova seu per a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, L’Auditori i el Teatre Nacional de
Catalunya (TNC). Igualment, la xarxa de biblioteques municipals va poder fer un salt qualitatiu i
quantitatiu important. Amb la intenció de fer de Barcelona una capital cultural de primer ordre,
per al disseny de tots aquests edificis es van contractar arquitectes d’anomenada internacional –
com Richard Meier, Richard Rogers, Frank Gehry, Vittorio Gregotti, Ricardo Bofill, Rafael Moneo–,
així com es va encarregar escultura pública de gran format als principals escultors del moment
–com Richard Serra, Beverly Pepper, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Rebecca Horn o Bryan
Hunt.
Com podem veure, a diferència, per exemple, de l’Exposició Universal que es va celebrar a
Sevilla aquell mateix any o del Fòrum de les Cultures que va tenir lloc a Barcelona el 2004, les
Olimpíades de 1992 van ser planificades des d’un primer moment amb la voluntat de deixar
un llegat que fos de profit per a la vida quotidiana barcelonina més enllà del 1992. Amb aquest
objectiu, des de l’Ajuntament de la capital catalana l’any 1987 s’havia posat en marxa el Pla
Estratègic de Barcelona, que tenia la voluntat de pensar la ciutat postolímpica i com fer realitat el
propòsit transformador i de mobilització ciutadana amb què havien estat ideats els Jocs Olímpics.
82 Febrés, Xavier i Rivière, Margarita: Pasqual Maragall. Un rebelde en el poder, p. 81.
83 Que aplegava Anella Olímpica, SA, Vila Olímpica, SA i l’Institut Municipal de Promoció Urbanística. Les accions del hòlding van quedar repartides al 51% per l’Estat i el 49% per l’Ajuntament de Barcelona després de la negativa de la Generalitat de Catalunya a integrar-s’hi. HOLSA
va acabar invertint 174.000 milions de pessetes –interessos financers a banda. Maragall: Oda inacabada, p. 151-152.
84 Maragall: Oda inacabada, p. 149-176.
2 5
�I és que la inhibició de la Generalitat de Catalunya85 i la distància amb el Govern espanyol86
van fer que l’Ajuntament de la ciutat tingués un protagonisme inusitat en l’organització d’un
esdeveniment d’aquestes característiques.
De fet, si els Jocs van ser un èxit i van esdevenir un model d’organització i de la col·laboració
público-privada no va ser perquè el camí per arribar-hi fos fàcil. I és que si durant el discurs
de celebració de la designació olímpica Pasqual Maragall va pronunciar una frase que definia
perfectament –més enllà de la idea que hi havia darrere aquest projecte concret– la seva filosofia
política (“allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya. Allò que és bo per a Catalunya
és bo per a Espanya”), la marxa dels esdeveniments va encarregar-se de demostrar que l’alcalde
estava bastant sol en aquesta visió. Per una banda van haver-se de superar els recels de moltes
altres regions d’Espanya cap al favoritisme que, al seu parer, suposava la gran inversió que l’Estat
va haver de fer-hi87 per fer realitat els Jocs –imatge que va fer que Sevilla rebés, gairebé com
a desgreuge, la connexió dels primers trens d’alta velocitat (AVE) que hi va haver a Espanya
aquell 1992, mentre Barcelona hauria d’esperar setze anys més per a disposar-ne. Per l’altra
banda, la nul·la predisposició del govern de Jordi Pujol a contribuir –econòmicament i a nivell
organitzatiu– en la iniciativa posava de manifest fins a quin punt estaven allunyats el projecte
nacional socialista i el convergent. En qualsevol cas, la incidència positiva de Barcelona ’92 en
la ciutat, el país i l’estat va acabar sent incontestable. Però, com veurem tot seguit, el següent
gran projecte de transformació que va impulsar Pasqual Maragall vint anys més tard des de la
Generalitat de Catalunya no va córrer la mateixa sort.
85 Un cop passats els Jocs Olímpics, Pasqual Maragall enumerava en un article la trentena de negatives que havia rebut del govern de Jordi
Pujol en els últims anys, que es resumeixen en la negativa a col·laborar en els projectes de 1992, en matèria d’educació i cultura, en promoció
econòmica, en benestar social, en transports i altres. “La deuda municipal de CiU”, La Vanguardia del 20 de desembre de 1992.
86 En un primer moment, el govern central va estudiar crear un ministeri per coordinar els quatre grans esdeveniments de 1992 a Espanya –és
a dir, els Jocs Olímpics de Barcelona, l’Expo de Sevilla, la commemoració del 500 aniversari del descobriment d’Amèrica i la Capitalitat Europea
de Cultura de Madrid–, però aquesta possibilitat es va descartar aviat per l’oposició, entre d’altres, de Barcelona. De fet, Pasqual Maragall i Felipe
González no van tenir mai una gran entesa degut al caràcter díscol de l’alcalde barceloní. En aquest sentit, la intermediació de Narcís Serra, que
s’entenia bé amb tots dos, va ser fonamental per fer funcionar les relacions entre totes dues administracions. Entrevista a Joan Clos del 18 de
juliol del 2018 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz
Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/334866452. Data de la darrera consulta: 15 de maig de 2020.
87 L’Estat va acabar invertint un agregat de 230.000 milions de pessetes, i una empresa pública com Telefónica, 100.000 més, per a la celebració
dels Jocs i perquè la transformació de Barcelona fos possible. Però, segons va confessar el ministre d’Hisenda Josep Borrell a Pasqual Maragall,
el 1991 va ser l’únic any de tot aquell període en què la inversió feta a Barcelona va igualar la que rebia Madrid. Maragall: Oda inacabada, p.
138-139.
2 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�4. Vint-i-tres anys a l’oposició, set anys de
governs de progrés
4.1 El llarg camí fins a la Generalitat
Després de guanyar les eleccions legislatives el 1977 i 1979 a Catalunya, el PSC va afrontar amb un
optimisme desbordat les primeres eleccions autonòmiques, que es van celebrar el 20 de març de
1980. Malgrat no haver pogut tenir la visibilitat desitjada com a principal força de la restauració
democràtica al Principat per mor del retorn i del caràcter del president a l’exili, Josep Tarradellas,
els socialistes catalans esperaven que el seu líder, Joan Reventós, pogués obtenir la presidència
de la Generalitat sense gaires dificultats. La victòria contra pronòstic de la coalició nacionalista
Convergència i Unió, liderada per Jordi Pujol, va sumir el PSC en una profunda depressió i va
condicionar l’evolució política a partir d’aleshores, deixant-lo sense una posició de força que
hauria sigut clau davant el PSOE i en la pròpia política catalana durant els següents vint anys.88
Malgrat la duresa de la derrota a les primeres eleccions autonòmiques i d’haver optat per
entrar a l’oposició, en rebutjar l’oferta de Jordi Pujol per formar un govern de coalició amb CiU,89
el PSC va participar del clima d’entesa general que va caracteritzar la legislatura 1980-1984 –que,
en paraules de Paola Lo Cascio, va tenir un caràcter “substancialment constituent”.90 Així, es van
establir les bases estructurals de l’autogovern català (desplegament estatutari; creació del Síndic
de Greuges i la Sindicatura de Comptes; creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió;
Llei Normalització Lingüística; etc.) amb un paper notable dels socialistes en molts casos. De
tots ells, potser el més destacable és la Llei de Normalització Lingüística, en què la figura de la
diputada Marta Mata va ser clau per a la seva elaboració i aprovació, per unanimitat, l’any 1983.
Tal com es recollia a la seva proposta Bases per a una política lingüística, aprovada pel Consell
Nacional de 1981, per al PSC, el català havia de ser “instrument d’unificació del poble treballador
de Catalunya” –dit d’altra manera, com recollia un dels esborranys del document, un autèntic
“instrument de reconstrucció nacional”.91 Per això, els socialistes catalans rebutjaven frontalment
la possibilitat de crear dues xarxes escolars segregades per raó de llengua –com pretenien CiU,
ERC i Centristes de Catalunya–, així com dotar la Llei de Normalització Lingüística de caràcter
sancionador –un doble rebuig similar al formulat pel PSUC. La llei havia de servir per fer del
català la llengua predominant a Catalunya en l’àmbit públic i privat, i el plantejament socialista de
fer-ho exclusivament per la via de garantir-ne la cooficialitat efectiva (relació amb l’Administració
en l’àmbit municipal i autonòmic) i el coneixement per part de tota la població escolaritzada va
acabar sent acceptada per tots els grups.
El relatiu clima de consens amb què es va viure durant gairebé tota la primera legislatura va
permetre que CiU capitalitzés com a pròpia la transformació de la Generalitat en quatre anys,
que partint dels pocs recursos d’una diputació provincial molt infradotada va aconseguir passar
a ser un conjunt institucional que afectava el conjunt de la ciutadania, gràcies als seus més de
vuitanta mil funcionaris i les setanta-vuit lleis aprovades pel Parlament autonòmic. Essent així,
a l’hora d’afrontar la campanya electoral de les segones eleccions autonòmiques, que van tenir
lloc el 29 d’abril de 1984, el PSC va trobar-se que, per una banda, el seu rebuig a formar part d’un
govern de coalició li havia impedit tenir la visibilitat que el seu paper en el desenvolupament de
88 Per a una visió en profunditat de les eleccions de 1980 i els seus efectes sobre el PSC, consulteu Muñoz Jofre, Jaume: Perseguint la llibertat,
p. 157-163.
89 Decisió en la qual, al marge de l’intens debat que hi va haver dins del partit, les pressions del PSOE havien tingut una importància “decisiva”,
segons Borja de Riquer. Riquer: La Catalunya autonòmica, p. 321.
90 Lo Cascio, Paola: Nacionalisme i autogovern, p. 109.
91 Recollit a Lo Cascio: op. cit., p. 115-117.
2 7
�moltes de les iniciatives clau de la legislatura li hauria pogut atorgar i, per l’altra, que no podia
criticar el gruix de l’obra de govern de la primera Generalitat, atès que n’havien estat partícips.
Davant d’aquesta situació, els socialistes van optar per centrar la seva campanya a denunciar el
sectarisme que havia imprès Jordi Pujol a la Generalitat, demanant més transparència en la seva
gestió, alhora que –en lloc d’apostar per fer una campanya centrada en el territori (com sí que
va fer CiU) on es poguessin treure a lluir els excel·lents resultats obtinguts a les municipals de
1983 i la connexió del partit amb la realitat catalana– es va decidir donar un gran protagonisme
al PSOE i a les principals figures del Govern espanyol, esperant generar una mobilització similar
a l’obtinguda a les eleccions estatals de 1982 i treure rèdits de la popularitat de què gaudia Felipe
González. D’aquesta manera, el nou candidat, Raimon Obiols, quedava eclipsat pels líders del
partit estatal i el projecte autònom del PSC resultava empetitit davant una obra de govern –
la del PSOE, molt condicionada, com hem pogut veure, per la situació de crisi econòmica en
què es vivia– que es posava més en relleu –i, per tant, a judici– que el propi programa per
a Catalunya dels socialistes catalans. Tot plegat, de retruc, no feia més que donar munició a
l’aparell propagandístic del pujolisme, que des de l’afer de la LOAPA havia anat augmentant
exponencialment les acusacions de sucursalisme cap al PSC. En efecte, els socialistes catalans no
van formar part de les mobilitzacions contra la LOAPA que la resta de partits catalans van seguir
promovent un cop aprovada aquesta llei. Aquest fet, sumat a la desaparició del grup propi al
Congrés dels Diputats i a l’alineament progressiu amb les tesis del PSOE va fer que s’estengués
la sensació –certament exagerada– d’una espècie d’abdicació catalanista per part del PSC al llarg
de l’any 1982.92 La suma de tots aquests factors va acabar influint en els resultats electorals dels
socialistes catalans en les autonòmiques de 1984, en què van quedar segons, amb un 30’11% dels
vots i 41 diputats, mentre que CiU obtenia la majoria absoluta amb 72 diputats (46’80% dels
sufragis).93
En produir-se la derrota de 1984, Raimon Obiols va fer autocrítica dient que el PSC havia
perdut vot catalanista i, sobretot, no havia aconseguit mobilitzar i motivar el seu electorat perquè
fos conscient de la importància de les decisions que es prenien al Parlament de Catalunya.94 El que
no podia intuir el primer secretari del PSC és que s’acabava d’iniciar una tendència que encara es
trigaria gairebé vint anys a revertir, que es va conèixer com el fenomen del vot dual. En efecte, fins
a les eleccions autonòmiques de 1999 es va registrar una fluctuació de suports i de percentatges
d’abstenció força sorprenent, però que seguia una lògica: a les eleccions generals, en les quals el
carisma del president Felipe González tenia un indubtable efecte mobilitzador entre l’electorat
socialista, es produïa una participació global molt més elevada que a les autonòmiques, on es
registraven percentatges d’abstenció més alts fins i tot que a les municipals. La principal víctima
d’aquestes oscil·lacions va ser el PSC, que va arribar a perdre fins al 40% dels suports entre dues
eleccions separades només per mesos, ja que l’electorat que més acusava aquest comportament
diferencial era el d’esquerres, concentrat principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona i a la
circumscripció de Barcelona.95
La dinàmica del vot dual –comportament de l’electorat socialista a banda– va estar molt
condicionada durant tota aquesta etapa per les tibants relacions entre els socialistes (catalans i
espanyols) amb el carismàtic president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, molt dolentes a
partir del maig de 1984 quan, tres setmanes després de les eleccions catalanes, el Fiscal general de
l’Estat presentava una querella contra Jordi Pujol, conjuntament amb vint-i-cinc antics dirigents
més de Banca Catalana pels presumptes delictes d’apropiació indeguda i falsedat documental.
Esclatava, d’aquesta manera, el cas Banca Catalana, que va dinamitar la política catalana (que
92 Lo Cascio, op. cit., p. 345.
93 El canvi d’escenari del Parlament català va ser radical després d’aquests comicis. Alianza Popular, amb 11 diputats (7’7% vots), esdevenia la
tercera força parlamentària, mentre el PSUC baixava de 25 a 6 escons (5’58%) i ERC de 14 a 5 (4’41%).
94 “La pérdida de voto catalanista preocupa al PSC”, La Vanguardia, 30 de maig de 1984.
95 Riquer, Borja de: La Catalunya autonòmica, p. 246-255, 321.
2 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�ja acabava de sofrir una sacsejada important atesos els resultats de les autonòmiques) i va
convertir al PSC en l’ase dels cops de CiU, des d’on Jordi Pujol va provar de fer passar els seus
problemes amb la justícia com un atac orquestrat pel Govern espanyol –que, de fet, desconeixia
les intencions de la Fiscalia de presentar la querella–96 contra Catalunya, iniciant així el seu intent
de patrimonialització de l’autogovern català.97 Una primera demostració de la tensió generada
per aquest cas es va poder viure durant el ple d’investidura de Pujol, quan Raimon Obiols va
ser agredit i alguns dels diputats del PSC van ser escridassats a la sortida del Parlament per part
de centenars de simpatitzants convergents,98 o en la moció aprovada el 24 de maig de 1984 per
l’Ajuntament de Berga, on CiU governava per majoria absoluta, en què s’assenyalava Narcís Serra
i Ernest Lluch “coresponsables” de promoure la querella contra Pujol i, conseqüentment, se’ls
declarava “infidels a Catalunya”. S’instaurava així un clima de confrontació i de projectes polítics
oposats, en què l’únic dels “acords nacionals” plantejats per Raimon Obiols al Parlament català el
1984 a què va arribar-se, el Pacte Cultural de 1985, va quedar en paper mullat i va suposar la caiguda
en desgràcia del conseller de Cultura, Joan Rigol, que es va veure forçat a dimitir després que la
resta del Govern català i de la seva formació li fes evident la seva manca de suport –fins al punt
que el president de la Diputació de Tarragona, Josep Gomis, de CDC, es va negar a signar–lo en la
cerimònia solemne en què es va oficialitzar l’acord. Aquest pacte tenia com a primera referència
el document inspirat pel PSC Per un marc de col·laboració en la política cultural, fet públic el
desembre de 198199 per un centenar de regidors de Cultura d’ajuntaments de tot Catalunya,
on es formulava una oferta per a l’entesa entre les administracions locals i la Generalitat. El
seu contingut, ambiciós, establia l’elaboració d’un pla d’equipaments que abordés els dèficits
locals i comarcals en infraestructures culturals, la coordinació i transparència en l’atorgament
de subvencions que la Generalitat i les Diputacions donaven als municipis, el treball conjunt
per a la normalització lingüística, l’establiment o agilització d’acords sobre les grans institucions
de caràcter nacional i la configuració de canals estables per al diàleg interadministratiu, entre
d’altres mesures. La dimissió de Rigol va fer que de tot plegat, però, només se’n fes efectiva la
creació dels consorcis de la Biblioteca de Catalunya i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona,
l’any 1986, i –posteriorment, ja que la mesa del pacte es va deixar de reunir el gener de 1987–,
els acords de creació del MNAC i el traspàs a la Generalitat del Museu Arqueològic i el Jaciment
d’Empúries.
A partir de 1984, doncs, el paper del PSC en la política autonòmica va quedar reduït al
d’exercir d’oposició, amb tots els ponts volats cap al Govern català i molt condicionats per les
necessitats del PSOE en política estatal. I és que l’exculpació de Jordi Pujol del cas Banca Catalana
el novembre de 1986 per manca d’indicis contra ell va començar a aplanar un cert camí cap a la
represa de relacions entre CiU i el PSOE, iniciant-se un intercanvi de contrapartides que va tenir
com a primer efecte el cessament de la interposició de recursos d’inconstitucionalitat creuats
davant del Tribunal Constitucional, en una pugna legal que dona una bona idea de les dificultats
que va suposar el desplegament autonòmic.100 La relaxació de les tensions entre PSOE i CiU va
96 Riquer, Borja de: La Catalunya autonòmica, p. 167.
97 Una tendència reforçada a partir de 1986 quan, després del fracàs de la candidatura del Partit Reformista Democràtic (en la també coneguda com a “Operació Roca”), com que no va obtenir cap escó a les eleccions estatals, Pujol va decidir fer de la política del “peix al cove” la seva
principal eina d’influència política a Espanya.
98 En finalitzar una manifestació de suport a Pujol en què van participar 75.000 manifestants –segons dades de la Guàrdia Urbana– un
nombrós grup va dirigir-se cap al Parlament català. Tot i que es va tractar sobretot d’una mostra d’adhesió a la figura del president català, en
sortir de la cambra Pasqual Maragall i altres polítics socialistes van ser escridassats amb contundència, sent el crit de “botifler” el predominant.
Raimon Obiols, que en sessió parlamentària havia dit que no dubtava de l’honorabilitat de Jordi Pujol, va haver de sortir escortat pels Mossos
d’Esquadra, i segons va recollir la premsa es van sentir crits de “mateu-lo!”. “Pujol valoró la manifestación como un aviso de que con Cataluña
no se juega”, La Vanguardia (31 de maig de 1984); “El calvario socialista” (El País, 31 de maig de 1984).
99 Basat en gran part en el programa electoral del PSC de 1980, amb un apartat de Cultura elaborat en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Alexandre Cirici Pellicer, Xavier Rubert de Ventós, Carlos Barral i altres. Obiols, Raimon: El mínim que es pot dir,
p. 262.
100 Només entre 1984 i 1987 van interposar-se 429 recursos creuats d’inconstitucionalitat davant del TC per part dels governs espanyol, basc
i català. Soto: Transición y cambio en España, p. 242.
2 9
�arribar al seu punt culminant durant el període 1993-1996, quan, després de perdre la majoria
absoluta a les eleccions de 1993, Felipe González va fer de la coalició nacionalista catalana els seus
socis parlamentaris al Congrés dels Diputats101 –una col·laboració que, si Pujol hagués acceptat
l’oferta del líder socialista, hauria arribat fins al punt d’esdevenir socis de govern.102 Durant tot
aquest temps, el PSC va quedar totalment a la mercè de l’entesa entre PSOE i CiU,103 quedant-se a
la pràctica sense poder desenvolupar una proposta política pròpia per a Catalunya. Com hem vist
en l’apartat sobre la política municipal, va ser sobretot des d’allí que els socialistes catalans van
poder enfrontar-se a la figura de Jordi Pujol, i precisament van ser dos alcaldes els que trencarien
la dinàmica en què s’havia instal·lat la política catalana, primer amb la candidatura de Joaquim
Nadal el 1995 i, sobretot, amb la de Pasqual Maragall el 1999.
4.2 La crisi dels noranta
Malgrat l’èxit olímpic i la bona salut del partit als municipis,104 el PSC va entrar en una important
crisi a partir de la tercera derrota consecutiva de Raimon Obiols davant Jordi Pujol per majoria
absoluta en les eleccions autonòmiques de 1992, quan l’evident incapacitat del primer secretari
per guanyar uns comicis va fer que es posés en qüestió a molts nivells del partit el seu projecte i
lideratge. A més a més, el socialisme català veia com el profundíssim desgast del govern de Felipe
González –molt afectat pels casos de corrupció105 que anaven multiplicant-se i per les polèmiques
entorn dels GAL– li afegia un element d’inestabilitat, recuperant-se un grau de fragilitat que
no es vivia amb tanta intensitat des de feia una dècada. I és que a partir del IVt Congrés (1984)
–on, malgrat la polèmica viscuda, l’ampliació decidida de l’Executiva a quaranta-dos membres
va permetre calmar les aigües dins del partit, atès que es passava a recollir millor les diverses
sensibilitats que hi existien i a promoure-hi els aspectes de coordinació institucional– va obrir-se
un període “d’assossec i calma més aparent que real”, en paraules de Josep Maria Sala.106 Així, si
bé al VIè Congrés (Girona, 12-14 d’octubre de 1990) s’havia aprovat la gestió de l’Executiva amb
el suport d’un 98% dels delegats, el cert és que –segons el diagnòstic de Raimon Obiols– dins del
partit s’havia anat produint la creació d’uns subgrups amb unes dinàmiques pròpies cada cop
més consolidades. Concretament, hi havia un primer grup lligat a l’àmbit de política autonòmica;
un segon integrat al Govern i al sottogoverno d’Espanya; un tercer dedicat als governs municipals
i un quart dedicat a l’organització interna del partit –és a dir, l’aparell. Segons l’aleshores primer
secretari del PSC, tots aquests grups estaven condicionats també per la seva procedència de classe
social, les seves militàncies prèvies i la seva visió sobre el catalanisme.107 Aquest aiguabarreig,
segons testimonia Joaquim Nadal, preocupava Obiols a l’alçada de 1993, quan el líder del partit va
101 Malgrat que aquesta aliança pugui semblar contra-natura, segons Álvaro Soto l’any 1993 el programa de govern del PSOE estava més a
prop de CiU que del d’Izquierda Unida. De fet, si haguessin pactat amb la coalició comunista, el govern González hauria tingut el suport d’un
diputat més que fent-ho amb la coalició nacionalista. Soto: Transición y cambio en España, p. 315.
102 Concretament, Felipe González havia ofert a Miquel Roca, secretari general de CDC i partidari de fer aquest pas, incorporar-se com a ministre al seu govern, possibilitat que Pujol va vetar i que va agreujar de manera decisiva la crisi de confiança entre tots dos polítics, que va acabar
amb la retirada de Roca de la política professional poc temps després. Riquer: La Catalunya autonòmica, p. 300.
103 I jugant un paper marginal en la configuració de l’entesa entre totes dues formacions. A la comissió negociadora per la investidura de González entre CiU i PSOE no s’hi va incorporar un membre del PSC –Josep Borrell a banda, que com hem vist actuava en qualitat de ministre amb
una lògica absolutament alineada amb el partit estatal– fins a mitja negociació, quan Joan Marcet va substituir José María Mohedano després
que aquest hagués de ser apartat en trobar-se esquitxat per un cas de corrupció. Sánchez Libre, Josep: Les veritats de l’Estatut. Allò que no s’ha
publicat al diari de sessions. Barcelona: La Esfera de los Libros, 2006, p. 28.
104 A les eleccions municipals del 26 de maig de 1991, el PSC va obtenir 1.924 regidors, pujant-ne 200 respecte les anteriors eleccions i sumant
7 noves alcaldies De Madre, Manuela: “Tot preparant les eleccions al Parlament de 1992”, dins DDAA: PSC. 30 anys de socialisme català. Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 2008, p. 102.
105 El PSC també va veure’s esquitxat per alguns casos de corrupció del període, especialment pel cas Filesa, de finançament il·legal a través
del cobrament de comissions mitjançant una empresa-pantalla. Josep Maria Sala, senador i secretari d’Organització dels socialistes catalans
mentre van durar aquestes pràctiques delictives, i el diputat català Carles Navarro van ser condemnats com a responsables de l’entramat el
1995 –sentència confirmada pel Tribunal Suprem el 1997– a tres anys de presó, dels quals Sala no va complir ni un mes.
106 Sala, Josep Maria: “Unanimitat, descentralització i renovació”, dins DDAA: PSC. 30 anys de socialisme català, p. 94.
107 Obiols: El mínim que es pot dir, p. 348-349.
3 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�comentar a l’alcalde de Girona la seva inquietud per la separació de l’aparell del partit de la direcció
política del PSC, “tot plegat amb el risc d’una encara poc perceptible però creixent sucursalització
i subordinació al PSOE. La força de Narcís [Serra] a Madrid produeix inevitablement noves
fidelitats, curtcircuits, i de fet posicions dispars al si del PSC”. Les conclusions d’Obiols eren
que hi havia massa poca visió del partit català, amb una atenció desviada en les figures estatals
(Felipe González, sobretot) i municipals (Maragall, principalment).108 Uns mesos més tard, al
famós Congrés de Sitges (VIIè Congrés del PSC, 4-6 de febrer de 1994), tots aquests sectors van
protagonitzar un enfrontament els resultats del qual van canviar per sempre el partit.
Un element clau per entendre l’esclat de la crisi que es va produir a Sitges, tal com expressava
Jordi Solé Tura pocs dies després, va ser la renúncia que Obiols havia expressat en declaracions
a diversos mitjans de comunicació a encapçalar de nou la candidatura del PSC a la presidència
de la Generalitat, després de la derrota de 1992.109 Aquest gest públic havia capgirat l’ambient al
partit, donant ales a diversos moviments renovadors d’interessos contraposats entre ells. Així,
es filtrava la intenció de plantejar canvis organitzatius –principalment, la creació d’una direcció
col·legiada proposada per Pasqual Maragall i ben vista per l’aparell, que llimaria el poder d’Obiols
sense defenestrar-lo del tot– i de línia política. Per una banda, un sector encapçalat per Narcís
Serra, observant les diferències entre els suports que s’obtenien a les eleccions legislatives i
autonòmiques, era partidari d’augmentar la dimensió metropolitana del PSC –de fort component
obrer i immigrant–, i potenciar el lligam del partit amb el projecte de Felipe González. Per l’altra,
Pasqual Maragall, en canvi, pensava que la clau per fer fora Jordi Pujol de la Generalitat era
apropar-se cap a sectors de la burgesia catalana i l’esquerra nacionalista, atraient-los cap a un
projecte socialista comú que ell ja havia començat a assajar sota el nom de Catalunya Segle XXI.110
En qualsevol cas, totes les famílies del partit implicades sabien perfectament que, amb el Congrés
de Sitges, s’encaminaven cap a un procés de renovació.111 El cert és que l’arrencada del congrés va
ser d’allò més accidentada, amb un vot de càstig massiu cap a l’informe de gestió d’Obiols (amb
un 23’7% d’abstencions i un 28’6% de vots negatius, només va ser aprovat pel 47% dels delegats
–que per primera vegada votaven de forma individual i secreta) que va empènyer-lo a plantejar la
seva dimissió o, en cas de continuar, fer-ho només sense la presència a l’Executiva de Josep Maria
Sala, el secretari d’Organització del partit, a qui Obiols feia responsable del vot de càstig que
havia rebut.112 Gràcies a la mediació de Pasqual Maragall,113 Narcís Serra (tots dos van rebutjar de
postular-se a la primera secretaria)114 i Joan Reventós, es va arribar a una solució de compromís
que consistia en el fet que Raimon Obiols acceptés seguir com a primer secretari, passant a estar
acompanyat per un Comitè d’Acció Política integrat per Josep Maria Sala, Joan Reventós, Narcís
Serra, Pasqual Maragall i Josep Borrell. La secretaria d’Organització passava a estar ocupada per
l’aleshores alcalde de Cornellà de Llobregat, José Montilla, home proper a Sala.
Durant els dies posteriors al congrés, Obiols va atribuir-ne els resultats al malestar entre els
delegats per la creixent desconnexió entre la base del partit i la seva cúpula, evidenciada per
casos com la filtració durant els dies previs a la seva votació d’un llistat ja gairebé tancat sobre la
108 Nadal, Joaquim: Testimoni de càrrec. Vint anys al servei de Catalunya (1993-2012). Barcelona: Proa, 2014, p. 59.
109 Solé Tura, Jordi: “El congreso del PSC”, El País, 11 de febrer de 1994.
110 “Maragall y otros “barones” del PSC proponen limitar el poder de Obiols al frente del partido”, El País, 8 de desembre de 1993.
111 Raimon Obiols ho resumia així en una entrevista a La Vanguardia del 4 de febrer de 1994: “el VIIè Congrés del PSC no era “un punt d’arribada, sinó de partida”. El congrés, significativament, se celebrava sota el títol “Noves respostes per a una nova època”.
112 “Raimon Obiols pone condiciones para continuar como primer secretario del partido”. La Vanguardia, 5 de febrer de 1994.
113 Que, segons testimonia Joaquim Nadal, havia intentat, infructuosament, parar el cop just abans que es produís adreçant una nota a Antoni
Santiburcio, primer secretari de la Federació socialista de Barcelona, en què li deia que “una votació negativa de l’informe de gestió seria avortar
el Congrés abans de començar”, fent notar que Narcís Serra compartia la mateixa opinió. Nadal Farreras, Joaquim: “Renovació i canvi”, dins
DDAA: 30 anys de socialisme català, p. 112.
114 Responent així a la petició de 12 capitans territorials del partit, entre els quals Maragall situa José Montilla al capdavant. Maragall, Pasqual:
Oda inacabada. Memòries. Barcelona: RBA, 2008, p. 219.
3 1
�composició definitiva de l’Executiva.115 El fet és que no es pot dir que aquesta circumstància agafés
el primer secretari per sorpresa, perquè ja durant el seu informe de gestió havia assenyalat la
importància de promoure la participació de la militància (enllaçant, així, amb diverses iniciatives
de debat intern impulsades pel partit durant el 1993), i entre les mocions aprovades pel congrés
hi va haver la creació de la figura de la Defensora del Militant, càrrec que va estrenar Pilar Ferran,
exdiputada del Parlament de Catalunya. Però la distància d’Obiols no era només amb la militància
de base, sinó també –i de manera cada cop més important– amb els quadres mitjos del partit,
molts dels quals, sota el sobrenom de capitans,116 van erigir-se en els autèntics protagonistes
de la rebel·lió viscuda.117 El cert és que entre aquests quadres hi havia la sensació estesa de ser
víctimes d’un cert desplaçament, de classe i generacional, davant d’unes “famílies fundadores”
que seguien mantenint majoritàriament el control del partit.118 Va caldre, per tant, més enllà de la
intermediació de Maragall, Serra i Reventós, l’actuació dels alcaldes de la resta del territori, erigits
com a “contrapès” entre l’obiolisme històric i els capitans del Baix Llobregat, per tal d’evitar un
terrabastall encara major i pactar una via intermèdia que permetés sortir del Congrés de Sitges
amb un partit amb possibilitats de recompondre’s.119 En qualsevol cas, tot i que tinguessin molts
elements en comú –esgotament de projecte, pugnes personalistes i coincidència temporal– la
crisi viscuda al PSC durant aquell període no era una reproducció a petita escala de la que es
vivia al PSOE –com sí que ho van ser moltes de les polèmiques que es van viure en el si de moltes
federacions territorials a la resta de l’Estat–, sinó que amb independència de la família política a
què es pertanyés, la immensa majoria dels socialistes catalans donaven suport al sector renovador
en la seva disputa amb els guerristes, com hem vist abans.
Fos com fos, el cert és que el Congrés de Sitges de 1994 havia suposat un punt de no-retorn
per al PSC, obrint-se un procés de transformació120 que es veuria en gran part culminat al VIIIè
Congrés del partit, celebrat a L’Hospitalet de Llobregat entre l’11 i el 13 d’octubre de 1996. Com
a símptoma més evident de l’obertura d’una nova etapa, en aquest congrés va produir-se el relleu
a la primera secretaria, que passava a ocupar Narcís Serra, mentre Raimon Obiols era elegit
per al càrrec simbòlic de la presidència de la formació. Igualment es satisfeien les demandes
115 La premsa del dia d’obertura del congrés informava, nom per nom i àrea per àrea, de la composició que es preveia que tindria l’Executiva:
una cúpula formada per Joan Reventós, Raimon Obiols, Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joaquim Nadal, Josep Maria Sala, Lluís Armet, Higini
Clotas, Antoni Dalmau, Manel Royes, Antoni Siurana i Josep Borrell (una executiva amb només tres cares noves –Nadal, Borrell i Dalmau– respecte l’anterior). Completaven l’esborrany de direcció Ernest Lluch (estudis i programació), Joaquim Llach (finances), Joan Marcet (coordinació
amb les Corts), Anna Terrón (afers internacionals), Jordi Font (cultura), Arseni Gibert (acció sectorial), Mercedes Aroz (gestions administratives), Francesca Martín (dona), Rosa Martí (coordinació i possible portaveu), Xavier Soto (formació) i Ernest Maragall (acció electoral). “La nueva
ejecutiva se reducirá y estará marcada por la continuidad”, La Vanguardia del 4 de febrer de 1994.
116 El moviment dels capitans estava encapçalat, entre d’altres, per Antoni Santiburcio (primer secretari de la Federació de Barcelona) i Joan
Ferran (secretari d’Organització de la Federació de Barcelona); José Zaragoza (primer secretari de la Federació del Baix Llobregat); Manel Nadal
(primer secretari de la Federació de Girona); Ramon Vilalta (primer secretari de la Federació de Terres de Lleida); Jordi Terrades (primer secretari de la Federació del Vallès Oriental); Manuel Bustos (aleshores regidor a l’Ajuntament de Sabadell); Joan Vich (alcalde de Vilanova del Camí,
Anoia); Josep Corominas (regidor de l’Ajuntament de Terrassa); Bartomeu Muñoz (primer secretari de la Federació Barcelona Nord i regidor
de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet); Toni Gómez; Pep Clofent (primer secretari de la Federació del Maresme); Toni Nogué; Xavier
Robert (alcalde de Canyelles, Garraf); Xavier Sabaté (diputat per Tarragona al Congrés dels Diputats); Lluis Pérez (diputat per Tarragona al
Congrés dels Diputats i regidor de l’Ajuntament de Reus); Joan Canongia (federació Vallès Oest), entre d’altres. Sala, Josep Maria: Moments del
socialisme català. Barcelona: Fund. Rafael Campalans, 2020, p. 108.
117 Com explicava José Montilla anys més tard en un llibre-entrevista, quan els quadres mitjos del partit van assabentar-se de la composició
de la nova executiva ja el dia abans que comencés el congrés, s’havia estès la pregunta sobre quin era el paper que jugaven ells en tot plegat,
fet que va donar lloc a situacions “molt tenses”. Segons el testimoni de Joan Ferran, Montilla va començar a tenir un tracte intens amb el grup
dels capitans a partir de la finalització del Congrés de Sitges. Iborra, Juan Ramón: José Montilla. Radiografía de la calma. Barcelona: Planeta,
2006, p. 101 i 259.
118 Entrevista a José Montilla (24 de març del 2020).
119 Entrevista a Joaquim Nadal dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
120 Mal paït pels cercles de l’obiolisme, des d’on es va llançar, el 1995, un document analitzant aquesta evolució, titulat “Temps de canvis”,
on s’assenyalava que el PSC havia menystingut la política catalana en benefici de l’estatal i la municipal; la compartimentació de dirigents i
sectors en funció de l’àmbit polític; la formació d’un aparell i de control territorial; el sorgiment de lideratges desconnectats del partit (només
vinculats a l’aparell per pactes). Com havia acabat passant en d’altres formacions polítiques a escala planetària, el sorgiment d’un aparell dins
el PSC havia generat una “oligarquia centralista i autoritària”, que ideològicament s’acabava afirmant al voltant d’uns quants “tòpics doctrinaris
obsolets”, deixant de banda el món real, amb una “endogàmia malaltissa”, i tot plegat acabant “reduït a un cercle viciós d’autoafirmació”. Aquest
document, entre d’altres, estava signat per Martí Carnicer, Francesc Colomé, Joan Fuster, Arseni Gibert, Rosa Martí, Marta Mata, Joan Manuel
del Pozo i Anna Terrón. Document recollit a Obiols: El mínim que es pot dir, p. 361.
3 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�dels capitans i de molts dels quadres territorials del PSC, en dotar-se de més múscul la xarxa
territorial del partit, fomentant l’autonomia de les Agrupacions i Federacions i dotant-les de més
recursos –alhora que es decidia reorganitzar les comissions sectorials del partit, per apropar-les a
les noves realitats socials. Dins aquell congrés també va actualitzar-se la proposta federal del PSC,
però d’aquests aspectes ens n’ocuparem més endavant. Abans d’això, farem esment a l’altra gran
evidència del procés de renovació que estava vivint el PSC –és a dir, als seus nous candidats a la
presidència de la Generalitat i en les seves noves propostes per a la política catalana.
4.3 La candidatura de Joaquim Nadal i la necessitat de reformar
l’Estatut
Amb un ambient tan enrarit dins del partit com el que havia deixat el Congrés de Sitges, la
configuració de la candidatura a la presidència de la Generalitat per a les eleccions de 1995 no
va ser fàcil. Tot i que des de l’anunci de la no-continuïtat de Raimon Obiols com a cap de llista
el nom de l’alcalde de Girona Joaquim Nadal va començar a sonar amb força, durant uns mesos
també van sospesar-se els perfils de Pasqual Maragall, Narcís Serra, Joan Majó, Jordi Solé Tura,
Josep Borrell, Mercè Sala i Higini Clotas com a possibles candidats.121 Finalment, l’elecció de
Joaquim Nadal com a candidat de consens no va evitar ni que el sector més catalanista (obiolista)
del PSC es lamentés de la seva poca presència a les llistes ni que Nadal fos assenyalat en un acte
públic del partit com a “més catalanista que socialista” per un personatge de l’àmbit socialista
com era el president de l’Hogar Extremeño de Barcelona, Antonio Lorences, que va elogiar, en
contraposició, les posicions ideològiques de Josep Maria Sala, també present a l’acte.122
El cert és que el perfil de Joaquim Nadal va suposar l’elecció d’un personatge allunyat de
l’aparell del partit, de discurs catalanista i amb connexió amb el territori. Lluny de cofoismes,
l’alcalde gironí havia formulat durant els mesos previs a la seva designació un missatge renovador,
tan en clau de partit com pel que feia a Catalunya. En relació amb el PSC, el precandidat havia
lamentat el gener de 1994 que, a nivell català, el partit semblava que s’havia de fer perdonar la
seva participació al Govern d’Espanya, mentre a nivell espanyol (i, a vegades, en el mateix àmbit
socialista), el PSC s’havia de fer perdonar la seva catalanitat. Segons el seu diagnòstic, això feia
que la formació estigués acomplexada, patint “la síndrome d’actuar com una ideologia i una
organització subordinada”. Per tot plegat, Nadal feia una crida a abandonar tot estigma i adquirir
una visibilitat que permetés valorar en la justa mesura l’aportació dels socialistes catalans al
Govern d’Espanya, tant a nivell estatal com català.123
A l’hora de postular-se com a candidat, Nadal enumerava com a “ingredients bàsics i
prioritaris” de la seva acció política el catalanisme, el municipalisme i el socialisme –és a dir, “la
construcció de la nació catalana (catalanisme), des de baix en el territori (municipalisme) i amb
la gent (socialisme)”. El candidat, que –en consonància amb el que havia defensat el PSC fins
aleshores– entenia el fet nacional català com a “síntesi entre un fort component històric i una
nova realitat social”, explicava en el seu discurs de proclamació com a candidat, el 22 de juliol
de 1995, que el seu era un projecte arrelat en les tradicions del federalisme, del moviment obrer,
del catalanisme polític progressista i del socialisme democràtic, orientat també cap a Europa.
Durant la precampanya, Nadal ja havia aprofundit en la seva aposta per una administració que
121 En el cas de l’alcalde de Barcelona, Maragall “volia i dolia” davant la perspectiva de la candidatura a la Generalitat –un escenari que des
de la Federació de Barcelona, malgrat la seva “molt mala relació” amb Maragall, no es veia amb bons ulls. Com a possible solució, Maragall va
oferir a Joaquim Nadal fer un tàndem electoral pel qual Maragall seria president i Nadal conseller en cap –possibilitat que va quedar descartada
després d’una filtració a la premsa. Nadal, Joaquim: Testimoni de càrrec, p. 28-30.
122 Joaquim Nadal defineix la seva candidatura com a “mal menor” per al PSC (entrevista del 23 de març de 2020). Les queixes del sector
obiolista i les acusacions de Lorences van ser publicades al diari Avui els dies 16 i 8 de novembre de 1995, respectivament, i són recollides a Lo
Cascio, Nacionalisme i autogovern, p. 297.
123 Així ho formulava a l’article “La renovació del socialisme català”, publicat pel diari El Punt el 29 de gener de 1994. Text recollit dins Nadal
Farreras, Joaquim: Catalunya: catalanisme i socialisme, Barcelona, Ed. Mediterrània, 2003, p. 118.
3 3
�respongués al principi de subsidiarietat –és a dir, una Generalitat descentralitzada, que potenciés
els ajuntaments, dotant-los d’eines per donar el millor servei possible a la ciutadania. A nivell
econòmic, el candidat socialista apostava per la creació de riquesa a través de la col·laboració
entre el sector públic i privat, així com per impulsar l’accés universal a l’educació, a la cultura, al
treball, a la sanitat i a l’habitatge. Aquesta combinació havia de refermar la “salut democràtica”
de la societat catalana. Per fer possible tot plegat –i aquest va ser el principal element diferencial
de la candidatura de Joaquim Nadal– calia impulsar la reforma de l’Estatut d’autonomia. Aquesta
reforma naixia de la necessitat, tal com havia plantejat ja a la conferència del PSC celebrada
a Manresa el desembre de 1993 de fer un nou pacte amb l’Estat, per encaminar-se cap a una
articulació federal “des de la lleialtat i la confiança”, feta des de la “diferència”, on es reconeguessin
els aspectes bàsics de la identitat catalana –del fet nacional. Així, calia reduir la presència de
l’Estat a Catalunya a només els àmbits imprescindibles per a la seva funció constitucional,
dotant la Generalitat de totes les competències possibles per fer que es pogués identificar com
l’administració “ordinària única de l’Estat a Catalunya”; alhora que impulsant un model territorial
“simplificat”, sense burocràcies afegides i amb un paper clau per part dels municipis. Aquest
augment competencial havia d’anar acompanyat d’un nou model de finançament que s’adaptés
a la realitat social i econòmica catalana i per permetre’n el seu desenvolupament i creixement.124
Amb el lema “Fem que guanyi l’esquerra”, el PSC va encarar les eleccions autonòmiques del 19
novembre de 1995 amb molt males previsions a les enquestes. Tot i perdre sis diputats respecte
a les eleccions de 1992 –es va passar de quaranta a trenta-quatre escons, amb un descens del
total dels vots del 27’55 al 24’9%–, la valoració que va fer-se dels resultats en un primer moment
va ser positiva, pel fet que CiU havia perdut la majoria absoluta.125 Una primera mostra del
canvi d’escenari que s’acabava de produir va ser l’acord entre totes les forces de l’oposició de
l’elecció de l’històric líder socialista Joan Reventós com a president del Parlament de Catalunya,
realitzada com a gest de desgreuge davant la “prepotència” amb què CiU havia manegat la vida
parlamentària durant els seus onze anys de majoria absoluta.126 Per tal d’afrontar la legislatura,
Pujol va pactar amb el PP com a soci preferencial –fet que tindria com a torna la no aprovació
dels pressupostos estatals del govern del PSOE l’any següent, generant la caiguda del govern
González i passant a pactar per fer president Aznar després de les eleccions de 1996, en el famós
Pacte del Majestic–, però tot i així es va establir una certa col·laboració entre el Govern català i el
PSC, que va donar fruit, entre d’altres acords, a un nou Pacte de Política Lingüística (que no va
gaudir, tot i així, del consens que havia envoltat la normativa anterior).
Malgrat el seu bon paper com a cap de l’oposició, Joaquim Nadal no va repetir com a candidat
a les presidència de la Generalitat el 1999, sinó que va esdevenir un dels grans suports de Pasqual
Maragall per a intentar desbancar el pujolisme del Govern català i, en els anys següents, va jugar
un paper crucial dins dels governs de progrés que podrien tirar endavant, finalment, un projecte
diferent per a Catalunya.
4.4 Un primer intent fallit però profitós: els comicis de 1999 i el govern
a l’ombra de Pasqual Maragall
Malgrat el progressiu debilitament de la figura de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de
Catalunya després de la pèrdua de la majoria absoluta el 1995 i del pacte amb el PP de 1996,
l’espai socialista català va arribar aviat a la conclusió que només la figura de Pasqual Maragall, el
seu gran antagonista durant tant de temps, seria l’únic capaç de desbancar-lo. Maragall, que havia
124 Totes les cites a Nadal Farreras, Joaquim: Catalunya: catalanisme i socialisme, p. 9, 17-18, 21, 41, 55, 114-115. Sobre la reforma de l’Estatut
p. 21-14.
125 CiU va guanyar les eleccions en obtenir 60 escons (10 menys que el 1992), i el PP va pujar fins al tercer lloc en pujar de 7 a 17 diputats. També van augmentar la seva representació les altres dues forces parlamentàries, ERC –d’11 va passar a 13– i Iniciativa per Catalunya –de 7 a 11.
126 Riquer, Borja de: La Catalunya autonòmica, p. 277-278.
3 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�deixat l’alcaldia de Barcelona el setembre del 1997 després d’una disputa amb la Federació del seu
partit a la capital catalana l’any anterior, s’havia traslladat a Roma, des d’on es va deixar estimar
i va poder preparar un retorn a Catalunya amb una posició de força que difícilment hauria pogut
aconseguir dins dels canals orgànics convencionals. D’entre tot el reguitzell de visites que va
rebre durant la seva estada a Itàlia demanant-li que fes el pas a postular-se públicament per
presidir la Generalitat,127 n’hi va haver dues de decisives. La primera, la del seu amic i primer
secretari del PSC, Narcís Serra, que va aplanar el camí per a una candidatura adaptada als criteris
poc ortodoxes del candidat. La segona, la de l’expresident espanyol Felipe González, que va
haver d’acceptar tolerar que Maragall tornés defensant un programa de canvi per a Catalunya
i a Espanya que formulava una proposta de federalisme diferencial molt més radical que els
plantejaments que el PSOE havia anat rebutjant prèviament al PSC, com veurem més endavant.
Concretament, Maragall va plantejar a González el que ell va anomenar el Decàleg federal, que
estava estructurat en cinc àmbits –fiscal, cultural, polític, judicial i institucional. Pel seu interès,
el reproduïm a continuació:
Fiscal:
1.Igualar en vint anys els resultats del règim foral amb els del règim comú, a igualtat de competències.
2.Arribar al 2005 amb una distribució de la despesa pública en la proporció 40-30-30 per cent
entre govern central, governs autonòmics i governs locals.
3.Igualar la inversió de l’Estat entre les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants.
4.Pagar per renda i rebre per població (per exemple, Catalunya pagaria el 20 per cent dels impostos i rebria el 16 per cent de les despeses del govern central).
5.Concedir un període de deu anys a les comunitats autònomes amb endarreriments estructurals
per resoldre’ls mitjançant despeses per habitant superiors a les restants.
Cultural:
6.Enfocar l’ensenyament de les humanitats al voltant de la història comuna dels pobles d’Espanya, no la història única o les disset versions autonòmiques de la mateixa.
7.Protegir les quatre llengües oficials (la comuna –el castellà–, el català, l’euskera i el gallec) des
de l’Estat i protegir el castellà des de les comunitats autònomes.
Judicial:
8.Casar les sentències als Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes amb una
sola excepció: el recurs d’unificació de doctrina davant del Tribunal Suprem d’Espanya, a l’abast
d’aquells ciutadans que considerin que la jurisprudència d’un o diversos dels tribunals superiors d’altres comunitats els és més favorable. Amb això es garanteix l’homogeneïtzació en última
instància de la jurisprudència sense renunciar a la proximitat i la diligència de la justícia.
Polític:
9.Reformar el Senat per convertir-lo en la cambra territorial de les comunitats autònomes, tal
com preveu l’article 69.1 de la Constitució, i integrar els municipis a la representació senatorial
de cadascuna de les autonomies.
Institucional:
10.
Ubicar les seus de les institucions i òrgans de l’Estat seguint el criteri que no s’han de
circumscriure exclusivament a la capital de l’Estat.128
Amb l’elecció de Maragall, el PSC escollia un candidat que, per més conegut que fos –era, sens
dubte, la persona més carismàtica entre les seves files– no deixava de ser una figura atípica en
127 Fins al punt que, segons el mateix Maragall, hom va passar a conèixer el seu domicili romà com a San Martino-le-Beau, en referència a la
residència a l’exili del president Tarradellas. Maragall: Oda inacabada, p. 228.
128 Maragall: Oda inacabada, p. 229-230.
3 5
�l’escena política catalana. Com hem vist en el cas de les iniciatives empreses des de l’Ajuntament
de Barcelona, el pensament polític de Pasqual Maragall passava per la convicció que desbordant el
marc institucional per al qual treballés aconseguiria fer-lo més fort, així com els seus col·laboradors
es veurien també beneficiats.129 Sent així, a l’hora de plantejar la seva candidatura a la Generalitat
de Catalunya –i davant el fet que fins aleshores el PSC no havia aconseguit per si sol vèncer
en unes eleccions autonòmiques– Maragall va aplicar de nou aquest principi, tot promovent la
creació de la plataforma Ciutadans pel Canvi130 i l’aliança amb Iniciativa per Catalunya– Els Verds
a les circumscripcions de Girona, Tarragona i Lleida,131 emulant a petita escala l’experiència de
L’Ulivo a Itàlia, que havia dut a Romano Prodi a la presidència del consell de ministres italià l’any
1996.132
La posada en òrbita de Ciutadans pel Canvi (CpC) responia al concepte de què havien de ser
els espais polítics per a Pasqual Maragall. Si mentre era alcalde de Barcelona ja havia dit que el
PSC havia de ser “el partit dels que no tenen partit”,133 a l’hora de dissenyar el seu projecte per
al Govern català es tractava d’aplicar el mateix esquema.134 Així, durant aquells anys Maragall
ja havia impulsat en clau de futur la creació d’un grup de debat que transcendia l’àmbit del seu
partit sobre la realitat política, socioeconòmica i cultural del país, anomenat Catalunya Segle XXI,
del qual CpC en va agafar el relleu, adoptant una estructura més estable. Però si bé el candidat
veia aquest nou grup com la seva oportunitat per arribar a xarxes territorials i professionals
on fins aleshores els socialistes havien tingut una incidència limitada, el PSC no va veure el
naixement d’aquesta plataforma amb bons ulls, i menys un cop es van conèixer els plantejaments
de la campanya electoral.
La campanya socialista per als comicis a la presidència de la Generalitat de Catalunya de
1999 va ser poc convencional des del primer moment. Amb la voluntat de replicar tècniques de
campanya anglosaxones, donant un gran protagonisme a la ciutadania, la designació del candidat
es va decidir per primera vegada a través d’unes eleccions primàries, en què, tot i que hi havia
un únic candidat, van participar gairebé seixanta mil persones –més de la meitat de les quals no
estaven ni afiliades ni registrades com a simpatitzants del partit.135 Però si el sistema d’elecció
del candidat va ser original (tot i que no exclusiu, ja que s’havien fet primàries també per decidir
els candidats a les municipals d’aquell any i a la presidència del Govern espanyol l’any anterior),
la direcció de la campanya –que va recaure en l’antic cap de gabinet de Maragall a l’Ajuntament
de Barcelona, Xavier Roig– va ser, directament, inusual, atès que es van fer des de fora dels
129 Una convicció que Maragall havia conservat de la seva experiència militant al FOC. Entrevista a José Antonio González Casanova del 6 de
març del 2015 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz
Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/160733139. Data de la darrera consulta: 11 de maig de 2020.
130 El cert és que el PSC ja comptava amb experiències prèvies d’intents d’ampliació a altres sectors d’esquerres, com per exemple van ser
l’organització de la Conferència d’Homes i Dones d’Esquerra (17 gener 1986, 1.300 participants) i la Convenció per una Majoria Nacional i de
Progrés (març-maig 1988), que segons Raimon Obiols havien tingut el doble objectiu d“obrir i fer respirar el debat polític en el PSC, perquè
consideràvem que el nostre partit començava a mostrar un pes excessiu dels sectors i persones més lligats a les institucions de govern i a l’aparell d’organització interna”, la qual cosa limitava la capacitat d’acció col·lectiva i individual en els camps social, associatiu i cultural. Igualment,
aquestes iniciatives buscaven obrir el PSC a gent que fins aleshores no se sentís identificada amb cap partit però busqués els mateixos objectius
polítics que els socialistes. Totes dues iniciatives van servir a la pràctica de passarel·la perquè membres del PSUC s’incorporessin al PSC (entre
ells, Jordi Solé Tura), però en cap cas es van organitzar intencionadament –segons Obiols– com a plataformes de cooptació de comunistes que
abandonaven la que havia estat la seva formació. Obiols: El mínim que es pot dir, p. 275.
131 Segons explica Joan Saura, abans de la creació de la plataforma Ciutadans pel Canvi s’havien fet contactes per explorar la creació d’un
partit que superés el PSC i integrés Iniciativa per Catalunya per tal de formar un nou projecte. Aquesta opció va ser desestimada per totes dues
formacions i es va descartar aviat. Entrevista a Joan Saura del 12 de juliol del 2016 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya
Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/218936405. Data de la darrera
consulta: 15 de maig de 2020.
132 A la vista dels bons resultats obtinguts a les autonòmiques de 1999, PSC, ICV van renovar l’aliança electoral l’any 2000, incorporant-hi ERC,
per a les eleccions al Senat espanyol. La candidatura es va conèixer com Entesa Catalana de Progrés i va resultar guanyadora a Catalunya dels
comicis del 2000, el 2004 i el 2008 –últim any en què va presentar-se.
133 Febrés i Rivière: Pasqual Maragall. Un rebelde en el poder, p. 109.
134 Per a un testimoni personal i analític del projecte de Ciutadans pel Canvi i la seva experiència de govern, consulteu Vallès, Josep Maria: Una
agenda imperfecta. Amb Maragall i el projecte de canvi. Barcelona: Edicions 62, 2008.
135 Mentre que a les primàries per elegir entre Almunia i Borrell l’any anterior només hi havien participat un total de 18.000 militants del PSC.
“Casi 60.000 ciudadanos acuden a las primarias del PSC para refrendar el proyecto de Maragall”, El País, 7 de març de 1999.
3 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�quarters generals del PSC, al carrer Nicaragua de Barcelona, i no sempre seguint els criteris del
partit, sinó sempre els d’un expert en comunicació política que no en formava part. Essent així,
i davant protagonisme donat a la plataforma CpC tot esperant arribar a segments de la població
que fins aleshores no s’havien sentit interpel·lats pel projecte socialista, Maragall i el seu equip de
campanya van acabar creant una certa sensació de greuge dins del PSC,136 generant-se un efecte
pel qual una part notable de la militància i de l’electorat tradicional del partit no es va mobilitzar
com en eleccions anteriors.137 Malgrat aquest fet, i sota el lema de “Canviar és guanyar”, Maragall
va presentar un programa polític basat en el Decàleg federal, que va tenir una amplíssima
acceptació entre la ciutadania, tal com van demostrar els resultats electorals del 17 d’octubre de
1999, on la candidatura de PSC-CpC, tot i el descens global en la participació, va pujar en quatrecents mil vots i divuit escons respecte els comicis anteriors –produint-se, en aquest punt, una
situació paradoxal. I és que els excel·lents resultats de la candidatura de Maragall (52 diputats,
37’9% dels vots) van fer que per primera vegada la coalició governamental CiU fos superada en
vots (concretament, 6.328) en unes eleccions autonòmiques, però la sobrerepresentació que la llei
electoral vigent dona a les àrees menys poblades del país van fer que la candidatura de Jordi Pujol
fos la que més escons va obtenir al Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, i malgrat que a
la pràctica s’hagués produït un “empat tècnic” entre PSC-CpC (37’9%) i CiU (37’7%) pel que fa
a vots, la coalició nacionalista va aconseguir quatre diputats més que la candidatura coalitzada
socialista.138
Malgrat l’evidència de la derrota (entre CiU i PP, que ja tenien un pacte de govern recíproc
en marxa, sumaven seixanta-vuit escons pels seixanta set-de la resta de forces parlamentàries),
Maragall va desubicar molta gent a l’hora de valorar els resultats durant la nit electoral, afirmant
públicament que havia guanyat les eleccions i que esperava l’encàrrec per formar govern. Però
quan Jordi Pujol va tornar a ser investit com a president de la Generalitat, l’impacte anímic
d’haver-se quedat tan a prop del seu objectiu no va fer que l’antic alcalde de Barcelona amagués
el cap sota l’ala, sinó tot el contrari. Així, si Maragall havia estat un candidat poc usual, també
va ser un cap de l’oposició totalment atípic. En primer lloc, el líder socialista va aconseguir que
l’oposició tingués despatxos de treball dins del Parlament de Catalunya, revitalitzant així la vida
parlamentària i arrossegant al conjunt dels grups que no participaven del govern fora de la seva
atonia habitual. En segon lloc, i més important, va crear un govern a l’ombra, a imitació del
shadow cabinet britànic, en què els diputats que conformaven el seu grup van rebre atribucions
sectorials i territorials, havent de realitzar un treball de camp i un seguit de propostes que serien
clau per al desenvolupament del primer govern de progrés, a partir de l’any 2003. Per últim,
Maragall –sense tenir el ple recolzament del seu partit per fer aquest pas–139 va plantejar una
moció de censura contra Jordi Pujol el 18 d’octubre del 2001, quan la majoria absoluta obtinguda
pel PP l’any anterior a les eleccions generals havia deixat CiU en una posició de franca debilitat
parlamentària, agreujada per la inestabilitat que el procés de successió de Pujol havia generat
dins del seu partit i de la coalició. Segons va explicar Maragall a la premsa, la moció de censura
es presentava davant l’evidència de l’esgotament polític del projecte de Pujol i per acabar amb la
“lesiva” aliança que aquest havia teixit amb el PP.140 En contrast, el líder socialista presentava una
proposta de programa de govern basada en el seu programa electoral de 1999 i enriquida amb
136 Manuela de Madre explica que es va crear la falsa sensació dins del partit que Maragall estimava més a Ciutadans pel Canvi que al PSC,
motiu pel qual es van generar moltes tensions internes. Entrevista a Manuela de Madre del 6 de març del 2015 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.
com/156578651. Data de la darrera consulta: 15 de maig de 2020.
137 Motiu pel qual l’equip de Maragall va entendre que el PSC havia fet aquella campanya “a la contra” del candidat socialista. Entrevista a
Jaume Badia (19 i 20 de març del 2020).
138 En tercera posició va quedar el Partit Popular (9’51% vots, 12 escons), en la quarta ERC (8’67%, 12) i en la cinquena Iniciativa per Catalunya
– Verds (2’51% a Barcelona, 5 escons en total). RIQUER: La Catalunya autonòmica, p. 281.
139 Maragall: Oda inacabada, p. 256.
140 “Maragall presenta una moción de censura contra Pujol”, El País, 4 d’octubre del 2001.
3 7
�molts dels continguts treballats pel seu govern a l’ombra. Tot i que anava adreçada a ell, el debat
parlamentari de la moció no es va produir entre el president Pujol i el cap de l’oposició, sinó que
el líder nacionalista va decidir que fos el seu conseller en cap i successor, Artur Mas, l’encarregat
de rebatre els arguments dels socialistes, anticipant així el que esdevindria la tònica habitual a
partir del 2003. La manca de suports a Maragall fora dels del seu partit i d’ICV va fer que la moció
no prosperés,141 però l’evidència que per primera vegada hi havia un projecte polític alternatiu
per a Catalunya amb opcions de fer-se amb el govern va esdevenir més palpable que mai.
4.5 El govern Maragall i el nou Estatut
Després de quatre anys d’oposició productiva i gaudint d’un projecte polític consolidat, Pasqual
Maragall encarava les eleccions autonòmiques del 16 de novembre del 2003 en una posició de
força insòlita en un líder socialista català. Com apunta Borja de Riquer, la crisi de lideratge que
seguia patint el socialisme espanyol des de la sortida de Felipe González de la secretaria general
del PSOE el 1997 havia facilitat l’acceptació, en primera instància, del seu projecte federal,142 que
es va veure molt més recolzat encara a partir del 22 de juliol del 2000, amb l’elecció del gairebé
desconegut José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general del PSOE després de la dimissió
de Joaquín Almunia pels desastrosos resultats a les generals de l’any 2000. En efecte, i malgrat que
els delegats del PSC van repartir els seus vots entre Zapatero i les altres tres candidatures –José
Bono, Rosa Díez i Matilde Fernández, de posicionaments molt més centralistes–,143 el recolzament
dels socialistes catalans va ser bàsic perquè el jove diputat de Lleó i líder del corrent renovador
Nueva Vía sortís vencedor al XXXVè Congrés del PSOE,144 amb només nou vots de marge sobre
Bono.145 La victòria de Zapatero va entusiasmar Pasqual Maragall, que veia com el seu projecte
d’aprofundir en l’Espanya plural, nació de nacions, esdevenia una possibilitat factible gràcies al
fet que el PSOE passés a estar dirigit per algú que també admirava les teories federalistes que de
l’exili havia estant desenvolupat el veterà polític socialista lleonès Anselmo Carretero.146
Comptant, doncs, amb una inèrcia favorable, la campanya socialista a la presidència
de la Generalitat del 2003 va incorporar molts dels elements de la del 1999 –mateixes línies
programàtiques, enriquides amb l’experiència del govern a l’ombra; aliança amb Ciutadans pel
Canvi–, però també notables diferències –com la no renovació de la candidatura conjunta amb
ICV-EUiA o el fet de tornar a ser dirigida des del partit, sota un control molt més estricte del seu
aparell. Amb l’eslògan “Ara Maragall. Més ambició per a Catalunya”, els socialistes van tornar a
guanyar les eleccions en vots, i tot i baixar fins als 1.031.454 (és a dir, un 31’16% del total), va
continuar obtenint set mil suports més que CiU (1.024.425, 30’94%), on s’estrenava Artur Mas com
a cap de llista. Tot i que per segona vegada consecutiva, i altre cop a causa de la sobrerepresentació
de les zones menys poblades que implica la manca d’una llei electoral catalana pròpia que ho
corregeixi, CiU obtenia quatre diputats més (46) que el PSC (42), l’espectacular ascens de l’ERC
(23 diputats, 16’44%) de Josep Lluís Carod-Rovira i els molt bons resultats de l’ICV-EUiA (9,
7’28%) de Joan Saura van fer que per primera vegada en més de vint anys la suma de les forces
d’esquerres fos superior a la de les dretes al Parlament català, ja que els resultats del PP de Josep
Piqué (15 escons, 11’89%) eren insuficients per a poder renovar un pacte de legislatura amb els
141 Maragall va obtenir 55 vots a favor, 68 en contra (PP i CiU) i 12 abstencions (ERC).
142 Malgrat rebre l’oposició de certs barons territorials del PSOE, com l’extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra i el gallec Francisco Vázquez.
Riquer: La Catalunya autonòmica, p. 326.
143 Sala: Moments..., p. 129.
144 Van treballar especialment en aquesta direcció els socialistes catalans Carme Chacón, Germà Bel, Anna Terrón i Xavier Roig. Mercader,
Jordi: Mil dies amb PM. Crònica viscuda de la presidència de Pasqual Maragall. Barcelona: La Magrana, 2008, p. 28.
145 Concretament, Rodríguez Zapatero va rebre 414 vots a favor (41’7% suports), mentre el president de Castella-la Manxa va obtenir-ne 405
(40’8%). Les candidatures de la guerrista Matilde Fernández (109 vots, 10’95%) i la política basca Rosa Díez (65 vots, 6’53%) van rebre un
suport molt menor. NÚÑEX SEIXAS: España en democracia, p. 323.
146 Del que Maragall destaca els seus llibres La integración nacional de las Españas (1962) i Las nacionalidades españolas (1967) com a
principals influències en la seva concepció federal d’Espanya. Maragall: Oda inacabada, p. 40.
3 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�convergents. Però si quatre anys abans el candidat socialista s’havia mostrat eufòric tot i que
els resultats no el permetessin governar i malgrat que durant els mesos previs a les eleccions ja
hagués explorat personalment línies d’entesa amb els líders d’ERC i d’ICV, en la nit en què es
materialitzava la possibilitat de bastir un govern de canvi liderat per ell, Maragall va anunciar
portes endins que no veia clar l’horitzó que s’obria i que no volia fer efectiva la possibilitat
d’accedir a la presidència de la Generalitat,147 extrem que es va desactivar immediatament des del
PSC.148 Va ser per aquest motiu que Maragall, president del PSC des del seu IXè congrés (16-18
de juny del 2000) i candidat a la presidència del govern, no va conduir el pes de les negociacions
que havien de dur al primer govern de progrés, sinó que per part dels socialistes catalans va ser
el seu primer secretari, José Montilla –secundat pel viceprimer secretari Miquel Iceta, Ernest
Maragall i Antoni Castells–, l’encarregat d’encapçalar les converses amb Joan Puigcercós (ERC),
Joan Ridao (ERC) i Joan Saura (ICV) per tancar el que seria conegut com el Pacte del Tinell, en
què es posaven les bases del primer govern de progrés de la Generalitat, que ben aviat va passar
a ser popularment conegut pel malnom de tripartit.
El Pacte del Tinell es va firmar el 14 de desembre del 2003 al Saló del Tinell de l’antic Palau
Reial de Barcelona. El seu text recollia la intenció de les forces que formarien el futur govern
catalanista i d’esquerres (com enunciava l’eslògan que va presidir la cerimònia de firma) de
promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada –basada en la igualtat
entre ciutadans, la fiscalització dels poders públics i l’aplicació del principi de subsidiarietat,
així com la lluita contra la corrupció i la col·laboració lleial entre tots els nivells administratius–;
l’avenç en “l’expressió plena de la nació catalana”, entesa com la globalitat de la comunitat de
la ciutadania de Catalunya, sense excepcions; l’extensió de la igualtat d’oportunitats a tota
la ciutadania i territoris del país, per garantir-ne la cohesió social i territorial; i l’aposta per
la innovació, l’educació i un model d’infraestructures adient a les necessitats del país per tal
d’impulsar-ne la prosperitat. Al llarg de les gairebé vuitanta pàgines que conformaven l’acord es
desglossaven punt per punt les principals línies polítiques i estratègiques que havien de guiar
l’acció de govern. El text expressava que el gruix de la legislació aprovada des del 1978 no es
corresponia amb els principis originaris de la Constitució espanyola –és a dir, que no s’havia
efectuat un reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat ni a nivell conceptual ni a nivell
pràctic, amb uns nivells d’autogovern disminuïts respecte les capacitats del text constitucional–,
i que per tant calia rectificar aquesta realitat promovent la participació de la Generalitat en la
designació de membres d’institucions generals de l’Estat (el Tribunal Constitucional, el Consell
General del Poder Judicial, etc.) i d’altres agències i empreses estatals (Banc d’Espanya, Comissió
Nacional dels Valors, etc.); revisar les competències, la composició i l’elecció del Senat per tal de
convertir-lo en una cambra de representació efectiva de les comunitats autònomes, on es recollís
la diversitat que integra Espanya; agilitzar la tramitació d’iniciatives legislatives a iniciativa de
les autonomies, així com impulsar reformes legals per facilitar la col·laboració entre institucions;
fer del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’organisme jurídic més elevat al Principat
i fer de la Generalitat “l’única administració responsable de les competències autonòmiques i
estatals” a Catalunya, mitjançant les reformes legals que procedissin. El pilar principal que havia
de fer possible l’aplicació de tots aquests principis i polítiques federalitzants i d’aprofundiment
democràtic havia de ser l’elaboració d’un nou Estatut, així com l’aprovació d’un nou sistema de
finançament autonòmic, en resultar insuficient el que s’havia aprovat el 2001.149
L’endemà de la firma del Pacte del Tinell, Maragall va exposar durant el debat d’investidura al
Parlament de Catalunya el seu pla de govern, basat en una actitud “de propostes i no de protestes”,
147 Entrevista a Jaume Badia (19 i 20 de març del 2020).
148 Entrevista a José Montilla (24 de març del 2020).
149 “Acord per a un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya”, firmat el 14 de desembre del 2003 per Pasqual Maragall i
Mira, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura. Consultable a http://www.ub.edu/OGC/Catalunya_VII_leg_Tinell.pdf. Data de la darrera consulta:
17 de maig del 2020.
3 9
�aclarint que el seu projecte d’Estatut havia de ser entès com “la proposta catalana per a Espanya”
i com a “una lliure declaració d’interdependència des de la llibertat de decisió”. Igualment, el líder
socialista reclamava una reforma constitucional que, al seu entendre, ja no podia endarrerir-se
més i advertia que s’estava entrant en un camí de no retorn on Catalunya ja “no es [deixaria]
enganyar més”.150 Per a fer-ho, Maragall es va envoltar d’un executiu –en què ell només va poder
consensuar els noms dels consellers del PSC amb José Montilla, ja que cada formació va decidir
qui serien els seus integrants, després d’haver consensuat el repartiment de competències–151 on
quedaven en mans de la coalició PSC-CpC les conselleries amb més pes polític, com Economia
i Finances (Antoni Castells), Interior (Monsterrat Tura) o Política Territorial i Obres Públiques
(Joaquim Nadal). Igualment, els socialistes es feien càrrec d’àrees en què es preveien canvis
significatius –Justícia (Josep Maria Vallès)–, essencials en la provisió d’oportunitat d’igualtats
a la població –Salut (Marina Geli), Cultura (Catalina Mieres)– i de sectors essencials –Treball i
Indústria (Josep Maria Rañé), Agricultura, Ramaderia i Pesca (Antoni Siurana). ERC assumia la
conselleria de Presidència (Josep Lluís Carod-Rovira era nomenat conseller primer) i Governació
(Joan Carretero), així com d’altres carteres clau per a l’estat del benestar –Benestar i Família
(Anna Simó)– i per al canvi de model productiu –Educació (Josep Bargalló), Universitats, Recerca
i Societat de la Informació (Carles Solà), Comerç, Turisme i Consum (Pere Esteve). Finalment,
ICV-EUiA assumien la conselleria de Relacions Institucionals i Participació (Joan Saura) i Medi
Ambient i Habitatge (Salvador Milà).
Malgrat la convincent posada en escena que havia suposat la firma del Pacte del Tinell i la
potència simbòlica del discurs d’investidura de Pasqual Maragall, el primer govern de progrés va
néixer amb força condicionants negatius. En primer lloc, com hem vist, el seu president havia
intentat desestimar-ne la formació abans de començar, conscient, entre d’altres factors, d’una
certa posició de fragilitat dels socialistes catalans després d’haver perdut deu escons respecte la
legislatura anterior –mentre els seus socis de govern havien, respectivament, gairebé doblat el seu
nombre de diputats– i d’haver-hi un ampli corrent d’opinió dins del PSOE favorable a pactar amb
CiU per tal de poder intercanviar suports al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats
a partir de la legislatura següent.152 Així mateix, segons confessa Josep Lluís Carod-Rovira, la
vida del govern no es va desenvolupar en un clima d’unitat entre els partits, sinó que totes les
formacions van dedicar-se a intentar marcar perfil propi “permanentment”, motiu pel qual no es
va aconseguir acabar de generar mai un funcionament unitari.153 Les primeres passes del nou
govern no van poder ser, a més a més, més desafortunades, atès que, poques setmanes després de
la seva conformació, es va destapar que el conseller primer, Josep Lluís Carod-Rovira, havia viatjat
fins a Perpinyà a negociar amb ETA el seu abandonament de la lluita armada. L’escàndol estava
servit, però es va agreujar en saber-se que en el moment de fer-ho el líder republicà era president
en funcions, ja que Pasqual Maragall era fora del país en viatge oficial i que, a més, aquesta reunió
s’havia produït d’amagat dels seus socis de govern. L’esclat d’aquest cas –que va acabar amb la
sortida de l’executiu català de Carod-Rovira, essent substituït per Josep Bargalló com a conseller
primer– va generar, a banda del rebombori intern dins del govern i a l’escena política catalana,
150 “Maragall anuncia un nuevo pacto con España desde la libre interdependencia”. La Vanguardia, 16 de desembre del 2003.
151 Entrevista a José Montilla de l’11 d’abril del 2016 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/224033479. Data de la darrera consulta: 17 de maig de 2020.
152 Entrevista a Antoni Castells de l’11 d’abril del 2016 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual
Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/214999713. Data de la darrera consulta: 17 de maig
de 2020.
153 Entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira del 12 de juliol del 2016 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat
Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/237046217. Data de la darrera consulta: 17 de
maig de 2020. Segons Marta Grabulosa, cap de gabinet de Pasqual Maragall a la Generalitat, aquest fet va ser resultat del clima de desconfiança
d’ERC i ICV cap al PSC des d’un primer moment, que va anar matisant-se amb el temps, però mai no va acabar d’esvanir-se –especialment en
el cas dels republicans. Entrevista a Marta Grabulosa del 18 de desembre del 2014 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya
Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/128575896. Data de la darrera
consulta: 17 de maig de 2020.
4 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�una primera i notable escletxa de desconfiança entre Maragall i Rodríguez Zapatero pel fet de no
haver volgut destituir el president de la Generalitat el seu conseller directament, sinó optar per
forçar-ne la dimissió com a conseller primer mantenint-lo, però, com a “conseller sense cartera”
gairebé un mes –fins que l’anunci, el febrer del 2004, d’una treva d’ETA només a Catalunya va
enrarir encara més l’ambient i va fer insostenible la situació. Gran part del PSOE es va posar
aleshores en contra de Maragall pel que s’entenia com una actitud de manca de fermesa que
estava sent aprofitada pel Partit Popular en la precampanya de les eleccions del març següent,
tot presentant els socialistes com a aliats dels amics dels terroristes. Però l’atemptat terrorista de
l’11 de març a Madrid, que el govern Aznar va intentar manipular de manera grollera provant
d’acusar ETA i deixant en segon pla la pista del terrorisme islamista (que havia actuat amb
l’excusa de la participació espanyola en la impopular guerra de l’Iraq) va capgirar les coses, en
produir-se la victòria contra-pronòstic de Rodríguez Zapatero a les eleccions el 14 de març del
2004 i passant a dependre el PSOE d’ERC per assegurar-se la majoria parlamentària al Congrés
dels Diputats. Així, i d’una tacada, es va acabar el clima directament hostil que hi havia hagut a
la Moncloa cap al nou Govern català durant els seus primers mesos d’existència, alhora que les
aigües es calmaven dins del socialisme espanyol respecte a la creixent animadversió que havien
despertat els republicans i el mateix govern Maragall. Finalment, i no menys important, l’arribada
a la presidència del govern d’un polític de discurs federalista com havia estat Rodríguez Zapatero
fins aleshores obria les portes a la culminació amb èxit del projecte estatutari –sobretot tenint
en compte que el líder del PSOE s’havia compromès públicament pocs mesos abans de ser elegit
president a donar suport a l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya.154 Però, com més
endavant analitzarem, ni les coses van acabar resultant tan fàcils ni la vida del primer govern de
progrés català va arribar a ser plàcida en cap instant.
Més enllà de tot el xivarri que va envoltar al govern durant tota la seva existència, el cert és
que la seva acció pot desdoblar-se clarament en dues línies de treball ben establertes: l’acció
diària i l’elaboració del nou Estatut. Per una banda, l’acció de govern d’aquest primer executiu
de progrés va suposar l’aplicació d’iniciatives tan innovadores com la Llei de Barris,155 amb què
es passava a abordar les problemàtiques que afectaven els punts més deprimits de Catalunya
de manera integrada –implicant els departaments d’Interior, Educació, Salut, Benestar Social,
Economia, Justícia, Política Territorial i Obres Públiques, etc. Durant el primer govern de progrés,
aquesta Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial
(aprovada el juny del 2004, aquest era el seu nom oficial) es va traduir en quaranta-sis accions
concretes, dissenyades i aplicades en col·laboració amb l’administració local i les entitats socials
del territori en qüestió.156 A nivell més delimitat sectorialment, però amb implicacions de país,
el març del 2006 es va firmar el Pacte Nacional per l’Educació, amb el qual es volien assentar les
bases d’un salt qualitatiu que havia de permetre a Catalunya tenir en la recerca i la innovació
un dels seus grans pilars econòmics –lligant així amb els objectius de l’Acord estratègic per a
la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana del
2005. Aquest salt d’escala de model econòmic basat en el coneixement no es podia fer, com
veiem, sense comptar amb l’esfera internacional, motiu pel qual el govern Maragall va culminar
el projecte posat en marxa amb la xarxa C-6 durant l’etapa a l’alcaldia i va aconseguir la creació
de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, d’idèntica filosofia a la xarxa originària (enfortir Catalunya
a través de la cooperació amb les regions que l’envolten), però amb l’absència del País Valencià
–atesa la negativa del president autonòmic del PP Francisco Camps a participar en una iniciativa
154 Superant, fins i tot, les expectatives del PSC, que li havia demanat un gest inequívoc de suport per part del PSOE al projecte de reforma estatutària, però que no s’esperava que Zapatero emetés un missatge tan contundent el 16 de novembre del 2003. Montilla, José: Clar i català, p. 25.
155 Per a un estudi en profunditat de la feina durant la legislatura 1999-2003 que va permetre, entre d’altres, l’aprovació de la Llei de Barris
el 4 de juny del 2004, consulteu Báguena Latorre, Josep A.: “El territori en l’acció política de Pasqual Maragall. Orígens, debat i construcció de
polítiques territorials al ‘Govern alternatiu’, 1999-2003”, Barcelona: Working Paper núm. 6 de la Fundació Catalunya Europa, Desembre 2018.
156 Aquestes accions van tenir continuïtat durant el govern Montilla, arribant-se al centenar d’intervencions i havent-s’hi destinat un total de
1.200 milions d’euros. Entrevista a Joaquim Nadal dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
4 1
�liderada per aquest Govern català.
L’altra gran línia de treball del govern Maragall va ser, com dèiem, l’impuls d’un nou Estatut
d’autonomia per a Catalunya en un procés on, com tot seguit analitzarem, l’executiu no va acabar
de marcar els passos en cap moment. La gestació del nou text estatutari va ser enrevessada, ja que
va quedar a la pràctica liderada pels partits polítics, veient-se molt condicionada per les lluites
parlamentàries i per la voluntat permanent de marcar perfil propi davant l’opinió pública de tots
els implicats. Tant en el dia a dia com en l’elaboració de l’Estatut, Pasqual Maragall va optar per
no imposar un lideratge fort –diferenciant-se molt, d’aquesta forma, de la manera de fer del seu
antecessor–, delegant força el gruix de responsabilitats i buscant fer del seu consell de govern un
consell alhora deliberatiu157 per aconseguir el màxim de consens entre els seus integrants –duent
fins al paroxisme la cultura política del frontisme. En el cas de l’Estatut, de fet, la seva elaboració
tampoc no va ser liderada pel govern, sinó que el debat va traslladar-se al Parlament, buscant
facilitar així un acord general a què no es va arribar, precisament, amb l’agilitat prevista.
4.5.1. L’Estatut del 2006: un autèntic punt de no retorn
Malgrat que les successives conjuntures polítiques no van permetre abordar la modificació del
marc estatutari a Catalunya fins l’any 2004, durant els vint-i-cinc anys previs els socialistes catalans
n’havien demanat la modificació en diverses ocasions. Com hem vist, des del PSC Joaquim Nadal
ja havia defensat la necessitat d’una reforma estatutària que permetés a Catalunya viure en el
federalisme diferencial durant els compassos previs a les eleccions de 1995. I la proposta feta
aleshores no era, així mateix, accidental ja que –al marge d’inscriure’s en la tradició històrica
federalista dels socialistes catalans– les aportacions sobre aquesta qüestió s’havien anat succeint
i actualitzant durant els anys anteriors en el si del partit. Així al Vè Congrés del PSC (celebrat de
l’11 al 13 de desembre de 1987) s’hi havia aprovat una ponència política de caire federalista, molt
mal rebuda per part del PSOE en aquell moment, redactada principalment a quatre mans entre
Miquel Iceta i Antoni Castells. Segons aquest document, el model constitucional espanyol es
trobava aleshores en un estadi decisiu per saber si s’encaminava “cap a un model d’Estat federal
o cap a la pervivència d’un model d’Estat centralista amb un nou tipus de governs locals”, i per fer
una doble afirmació de Catalunya i Espanya calia completar el pas federalista. Per fer-ho, segons
aquesta proposta, s’havia d’establir un repartiment de competències en matèria legislativa entre
les comunitats autònomes i l’Estat –no es volia només una descentralització de la gestió, sinó
també del poder polític–; s’havia de garantir un finançament just per a cada territori; s’havien
de crear fórmules de participació institucional de les comunitats autònomes en les institucions
legislatives de l’Estat (en aquest cas el Senat havia de jugar un paper fonamental) i s’havia de
reforçar el paper dels governs locals (i, per tant, el seu finançament). Tot plegat conduiria, segons
aquesta proposta, a poder fer efectiu un reconeixement ple de Catalunya, deixant sense sentit
les reivindicacions de caràcter sentimental que tants èxits electorals estaven donant als partits
nacionalistes de dretes arreu d’Espanya –CiU a Catalunya, PNB a Euskadi, etc. Per aconseguir-ho,
segons preveia la ponència política de 1987, calia aprofundir en el model autonòmic en què es
vivia ja que era la clau per a impulsar la federalització d’Espanya –és a dir, no calia recórrer a
una modificació de la Constitució (es citaven els mecanismes previstos als articles 149.3 i 150.2
com a vies per poder-ho dur a terme). Aquest darrer punt, però, va ser contestat de seguida des
del Ministeri d’Administracions Públiques, dirigit per Joaquín Almunia, des d’on es va declarar
que “d’acord amb la Constitució, el federalisme no és possible a Espanya, i aquesta és la tesi del
157 En la gestió quotidiana de les conselleries, Maragall també va delegar en els consellers el gruix de la política sectorial. Entrevista a Joaquim
Nadal dins del programa Testimonis de la Fundació Catalunya Europa.
4 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�Govern [espanyol] i del PSOE”.158
Malgrat la negativa rebuda el 1987, nou anys més tard el PSC actualitzava la seva proposta
federal al seu VIIIè Congrés, proposant l’obertura d’una nova etapa en el procés autonòmic a partir
de dos eixos no excloents entre si. D’una banda, es proposava un eix de competències comunes,
que havia de ser tractat de manera uniforme a partir de la cooperació federal –articulada en
conferències sectorials, acords multilaterals, coresponsabilitat fiscal, així com des d’una mesa
permanent entre els presidents del Govern i de les comunitats autònomes, per tal que aquests
últims poguessin prendre part “en la formació de la voluntat estatal”. Complementàriament,
es proposava un eix dels fets diferencials, abordat en aquest cas des de la bilateralitat entre
l’Administració central i les comunitats autònomes que tinguessin fets diferencials –com és el
cas català.159 En aquesta ocasió, i malgrat la impossibilitat d’aplicar la proposta atès que el PSC es
trobava a l’oposició tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats, aquesta revisió
ideològica sí que va servir de revulsiu catalanista dins del partit, aconseguint del seu partit germà
la concessió de la creació de subgrups socialistes catalans al Congrés i al Senat l’estiu de 1998.
El 9 de setembre d’aquell any es va presentar, igualment, el document Per Catalunya, ara un nou
federalisme, en un acte públic que va servir per presentar el projecte polític amb què Pasqual
Maragall presentava la seva candidatura per a les eleccions autonòmiques de 1999.
Durant la legislatura 1999-2003, els socialistes catalans van continuar remarcant la necessitat
–cada vegada més imperiosa– de canviar l’estat de les coses. En dos articles d’opinió al diari El
País de gran transcendència política, Pasqual Maragall advertia contra la política d’Estat radial
impulsada des del Govern espanyol i clamava “pel bé d’Espanya, pel bé de Catalunya, pel bé de
tots”, per acabar amb la visió “maldestre” de l’Espanya uniforme i elaborar un projecte “comú,
no imposat”, de país, on tothom se sentís còmode (“Madrid se va”, El País, 27 de febrer del 2001).
Mirant-s’ho amb preocupació des de l’Espanya perifèrica –de la qual sempre havia entès Barcelona
com a capital–,160 Maragall acabava fent una crida a la regeneració política a Madrid, perquè si
se seguia amb la deriva dels darrers anys “Espanya perdria el nord. I mai més ben dit”. (“Madrid
se ha ido”, El País, 7 de juliol del 2003). I el cert és que l’elecció de José Luis Rodríguez Zapatero
com a secretari general del PSOE semblava obrir, a partir de l’any 2000, una escletxa d’esperança
en aquest sentit –una impressió reforçada amb passos com l’aprovació de la coneguda com a
Declaración de Santillana, un document de catorze pàgines aprovat al Consell Territorial del
PSOE del 30 d’agost del 2003 a Santillana del Mar (Cantàbria), en què el partit refermava el seu
compromís amb la Constitució de 1978 i es presentava com a pare de l’Estat de les autonomies,
però on es recollien moltes de les propostes que els socialistes catalans havien fet fins aleshores
(sobretot als seus Vè i VIIIè congressos, celebrats el 1987 i el 1996, respectivament) per tal de fer
evolucionar Espanya. Així doncs, i partint d’aquests dos marcs interrelacionats –Constitució i estat
de les autonomies–, la declaració –titulada realment “La España Plural: La España Constitucional,
La España Unida, La Espanya en Positivo”– feia una crida a millorar-los promovent una major
participació de les comunitats autònomes en el projecte estatal, per tal que tota la ciutadania s’hi
sentís còmode i on es garantís la igualtat d’oportunitats. Per tal d’aconseguir-ho, el document
recollia –a vegades, literalment– propostes formulades més de quinze anys abans pels socialistes
catalans, com una reforma del Senat que permetés canalitzar de manera efectiva la participació
del conjunt del territori espanyol en la “voluntat de l’Estat en les decisions que les afecten” –
acabant així amb el doble dèficit (de representació i de participació) que el PSOE detectava ara a
la Cambra Alta– o la creació de la mesa de presidents autonòmics proposada el 1996 pel PSC. En
158 Durant la fase de discussió de l’esborrany de la ponència, la principal veu en contra per part del PSOE va ser la de Gregorio Peces-Barba.
Dins els rengles del partit més sensibles a la proposta federal, Enrique Múgica també va considerar “prematur” parlar de la federalització
d’Espanya aleshores. Només des de la Federació Socialista Balear del PSOE es va donar suport explícit al PSC. “El nuevo federalismo”, El País,
30 d’agost de 1987.
159 Serra, Narcís: “Posant les bases de l’alternativa”, dins DDAA: 30 anys de socialisme català, p. 119.
160 Álvaro, Francesc-Marc: Què pensa Pasqual Maragall. Barcelona: Dèria, 1998, p. 29.
4 3
�un pla federalitzant, la Declaración de Santillana plantejava també l’elaboració de Plans Comuns
de Cooperació entre comunitats autònomes per dissenyar des de l’àmbit autonòmic solucions
comunes a problemàtiques que compartissin. Però on el document resultava més valuós per als
socialistes catalans era en l’obertura de porta a processos de reforma estatutària allí on hi hagués
la necessitat i el consens per fer-ho. Per últim, el document –que apostava, entre d’altres, per la
participació autonòmica en el procés d’integració europea– situava les autonomies com a motor
de modernització econòmica i social i feia una crida a desenvolupar un model d’infraestructures
que connectés les comunitats entre si i agilitzés els corredors econòmics i de transport (corredor
del Mediterrani, etc.) dels quals formaven part.
Molts dels principis i propostes formulats a la Declaración de Santillana van passar al programa
electoral amb què Rodríguez Zapatero va presentar-se a les eleccions generals del març del 2004.
Anant fins i tot un pas més enllà, el candidat socialista proposava una reforma constitucional
limitada a quatre punts: la denominació de les comunitats autònomes; la integració europea (part
remarcable de la sobirania espanyola s’havia anat posant en mans d’Europa i calia actualitzar
continguts); l’impuls d’una reforma federal (en funcions i en composició) del Senat i la qüestió
de la successió per primogenitura i no per masculinitat a la Corona. Malgrat obtenir la victòria en
aquelles eleccions, l’oposició frontal del PP va fer inviable arribar al grau de consens necessari per
tirar endavant una reforma de la Carta Magna, però l’arribada del PSOE al govern sí que permetia,
en canvi, que processos com el de la reforma estatutària a Catalunya quedessin, teòricament, del
tot avalats.
Com hem vist en molts casos anteriors, les iniciatives de Pasqual Maragall estaven adreçades
sempre a un àmbit concret, però alhora a un de molt més gran. En el cas de la reforma de
l’Estatut –que, a força de desatendre’s, havia acabat fent més recomanable renovar íntegrament
i no retocar parcialment– es tractava, doncs, de posar al dia l’autogovern català, però alhora de
plantejar un model federal aplicable a la resta d’Espanya.161 En referència a l’autogovern, els
objectius principals de la reforma estatutària eren, segons el que en va acabar sent l’arquitecte
–Carles Viver Pi-Sunyer–, ampliar la qualitat de les competències de la Generalitat de Catalunya;
millorar l’autonomia tributària i augmentar els recursos econòmics i avançar en el reconeixement
del caràcter plurinacional de l’Estat. Així mateix, es volia detallar un gran nombre de drets i deures
ciutadans; acostar el poder judicial a Catalunya i millorar les institucions d’autogovern, així com
els mecanismes de relació de la Generalitat amb l’Estat, la resta de comunitats autònomes i la
Unió Europa.162 Però, com apuntàvem, més enllà d’aquestes raons de millora de l’autogovern per
se, darrere l’impuls d’un nou estatut també n’hi havia d’estratègiques. Tal com explicava Pasqual
Maragall per carta a Felipe González a principis del 2005 (en paraules de Jordi Mercader), amb
l’Estatut:
No estem reinventant una nova Catalunya de cap manera, Catalunya és més vella que Espanya,
estem inventant una nova Espanya en què d’una punyetera vegada la vella Catalunya, la vella
Castella, la vella Euskadi i la vella Andalusia tindran un lloc honorable, i on Madrid, que ja
és una capital internacional de primeríssima línia, no necessitarà confondre’s amb Espanya,
com ho necessitava fins fa ben poc, per ser més del que era. Hauria de ser el final d’una idea
eficaç però transitòria, la de l’Estat de les autonomies sense distincions, tornar a l’esperit
de la Constitució, el de les nacionalitats i el de les regions, a Anselmo Carretero i a Bosch
Gimpera. I el moment era ara [principis 2005] i no més tard perquè, a Catalunya, la successió
del nacionalisme de CiU pel sobiranisme d’ERC és cosa de no gaires anys. I hem d’elegir
alternativa de futur. La recepta és coneguda: un federalisme que pugui oferir les condicions
161 Per a un estudi en profunditat de la qüestió, consulteu Campa Planas, Josep Lluís: “El pensament polític de Pasqual Maragall en relació amb
el federalisme i amb l’encaix Catalunya-Espanya”. Barcelona: Working paper núm. 3 de la Fundació Catalunya Europa, abril 2006.
162 Viver Pi-Sunyer, Carles: “L’Estatut del 2006”, dins Riquer, Borja de (dir.): Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 2008.
4 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�d’habitabilitat conjunta que aquest sobiranisme amb voluntat inicial d’implicació no pugui
rebutjar més endavant. Una altra cosa podria obrir les portes a una majoria social que es
decidís a donar formalitat política al desinterès per Espanya.163
Per donar forma a tot plegat, la idea preconcebuda pel president de la Generalitat era la
necessitat d’elaborar un Estatut a la manera de la constitució dels USA –és a dir, breu i que
per una banda fos emotiu (fins al punt que els infants se’l poguessin aprendre de memòria a
l’escola) i per l’altra fos “permanentment reformable”, en estar format d’un seguit d’idees-força164
que es poguessin fer anar evolucionant d’acord amb els canvis de la realitat socioeconòmica del
país al llarg del temps.165 Però si prenem en consideració que el text que va acabar aprovant-se
al Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005 consta d’un preàmbul llarg, dos-cents
vint-i-set articles, onze disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició
derogatòria i cinc disposicions finals –mentre l’Estatut del 1979 tenia cinquanta-set articles i un
total de quinze disposicions– no costa gaire fer-se a la idea que Maragall no va acabar d’assolir el
seu objectiu, o com a mínim no va fer-ho de la manera esperada.
El procés d’elaboració d’un nou Estatut per a Catalunya va endegar formalment a Miravet
(Ribera d’Ebre), el 12 de novembre del 2004, en una reunió entre el president de la Generalitat i
els presidents dels cinc grups parlamentaris del Parlament de Catalunya166 en la qual va arribarse a un acord de mínims –de tot just sis punts– sobre els tempos (calia que el Parlament de
Catalunya aprovés el text com a tard el juny del 2005) i les maneres del nou Estatut –que havia de
ser fruit del màxim acord possible entre les forces catalanes. Aquest primer acord ja preveia que
l’elaboració de l’Estatut seria un procés “complex” per les diferències existents sobre el grau de
competències polítiques i financeres que havia de tenir Catalunya, però emplaçava tots els grups a
resoldre en reunions anàlogues amb el president Maragall les qüestions que es plantegessin com
a més espinoses (extrem a què finalment es va recórrer només una vegada, l’11 de juny del 2005,
en aquesta ocasió ja sense el PP).167 Per evitar quedar embarrancats d’entrada, el Govern català va
encarregar a l’Institut d’Estudis Autonòmics, presidit per Carles Viver Pi-Sunyer, l’elaboració d’un
estudi-base on s’havien de situar els límits constitucionals que podia tenir el nou Estatut, però
que en ser lliurat a les forces parlamentàries va ser pres per ERC i CiU com un text de mínims
(i no de màxims), motiu pel qual els socialistes ben aviat van lamentar haver delegat en aquest
organisme la confecció del primer esborrany i no haver liderat el procés d’elaboració estatutària
des de la presidència de la Generalitat en diàleg amb l’oposició.168
Tal com havien previst a la reunió de Miravet, la gestació de l’Estatut va ser un camí ple de
complicacions. I és que més enllà de les diferències programàtiques entre partits, ben aviat es va
instaurar un clima de suspicàcia generalitzada i batalla subterrània al Parlament que va dificultarho tot molt més encara. Curiosament, l’incident que va desencadenar aquesta dinàmica el va
provocar Pasqual Maragall quan el 24 de febrer del 2005, en seu parlamentària, va acusar a CiU
de tenir un problema anomenat 3% –que tothom va entendre com una acusació de cobrament
163 Mercader: Mil dies amb PM, p. 152.
164 On es recollís que Catalunya era una nació dins l’Estat espanyol; que la Generalitat no havia deixat mai d’existir d’ençà del seu restabliment
l’any 1931; que s’estava prefigurant també una Espanya nació de nacions; que la subsidiarietat havia de regir en cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català, excepte en els casos d’unificació de doctrina; que Catalunya és solidària amb els pobles d’Espanya, però que
es regiria per sistemes propis en matèria de llengua, cultura, dret civil i organització territorial; que en la tradició política catalana s’ha subratllat
sempre la importància del saber, l’educació i la igualtat de drets –especialment de la igualtat entre l’home i la dona en els darrers temps; que seria decisiu per als catalans l’accés universal als sistemes de comunicació, innovació i tecnologia; que es pertanyia a la Unió Europea, a través de
l’Estat, i que en aquest marc europeu es volia formar una Euroregió amb les comunitats i les regions veïnes. Mercader: Mil dies amb PM, p. 161.
165 Entrevista a Joaquim Nadal dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
166 Artur Mas per CiU, Manuela de Madre pel PSC, Josep Lluís Carod-Rovira per ERC, Josep Piqué pel PP i Joan Saura per ICV-EUiA.
167 “Los líderes catalanes consensúan en Miravet un acuerdo de mínimos sobre la reforma del Estatut” (La Vanguardia, 13 de novembre del
2004).
168 Maragall: Oda inacabada, p. 272; Montilla: Clar i català, p. 25.
4 5
�de comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques durant la seva etapa al Govern català.169
Tot i que retirés l’acusació poca estona després, l’autoritat del president de la Generalitat es va
veure molt compromesa a partir d’aquell moment, tant de cara a l’oposició com cap al seu propi
partit. Si Maragall ja havia entrat “tocat” al procés de negociació estatutària,170 l’incident del 3%
va empitjorar molt la seva relació amb el PSC –que, en paraules de Joan Clos, sempre havia estat
“difícil i turmentada”–,171 en sentir-se el president molt poc recolzat pels seus i perdre’s tota
fluïdesa en les seves relacions. De fet, d’aleshores ençà, la intervenció directa de Maragall en la
redacció de l’Estatut va ser residual, atès que va quedar en mans d’una ponència parlamentària on
Miquel Iceta –mà dreta del primer secretari, José Montilla, a Catalunya durant l’etapa al ministeri
de l’exalcalde de Cornellà– era el cap visible del PSC. D’aquesta manera, el paper dels socialistes
catalans durant la negociació estatuària va acabar sent, per mor de la competició maximalista
que es va establir entre ERC i CiU, més de contenció que de lideratge, fins al punt que va votar
en contra del primer esborrany del text el 29 de juliol del 2015 –quedant amb el PP com a únics
grups que donaven un vot negatiu a una proposta que tenia el suport de CiU, ERC i ICV-EUiA– i
va presentar seixanta-dues esmenes al text definitiu davant del ple en què es va produir la seva
aprovació definitiva, el 30 de setembre del 2005. El gruix d’aquestes esmenes –setze de les quals
van ser retirades abans del darrer ple, trenta-cinc van ser debatudes durant el ple però retirades
abans de la seva votació i onze sotmeses a votació i derrotades per oposició dels altres grups–
anava encarat a corregir aspectes que el Consell Consultiu havia declarat inconstitucionals o
sobre els quals havia posat l’interrogant (alguns dels quals relatius al nou sistema finançament; a
l’administració local; a la relació amb la Unió Europea; a la Seguretat Social; als drets lingüístics; a
la gestió d’infraestructures; als mitjans de comunicació; etc.) en el seu informe del 5 de setembre
del 2005. D’aquesta manera, el PSC intentava anticipar-se al complexíssim clima que esperava
l’Estatut un cop a Madrid, fent més acceptable (“blindant constitucionalment”) el text ja no
davant d’un PP que s’hi oposava de ple sinó, com veurem més endavant, d’un PSOE que s’hi
mostrava totalment bel·ligerant.172
Després, doncs, d’un camí curull d’entrebancs, el 30 de setembre del 2005 s’aprovava la
Proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per cent vint vots a favor (PSC, ERC,
ICV i CiU) i quinze en contra (PP). El seu articulat incloïa la definició de Catalunya com a nació
(art. 1), situava els fonaments de l’autogovern en els drets històrics del poble català (art. 5) i
estipulava la consideració d’Espanya com a estat plurinacional i un model de finançament amb
mecanismes propis del concert econòmic –encara que no se l’anomenava amb aquest nom.
Igualment, com a altres punts a destacar, el nou Estatut blindava el català –que tota la ciutadania
tenia el dret i el deure de conèixer– com a llengua preferent en l’administració i com a vehicular
en l’ensenyament; establia una nova ordenació territorial basada en les vegueries (recuperant així
el projecte d’ordenació elaborat durant la Segona República); reforçava els instruments jurídics
de Catalunya tot establint un Consell de Justícia de Catalunya (presidit pel president del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, definit com a màxima instància judicial al Principat); creava
i donava caràcter vinculant als dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries; delimitava les
competències exclusives de la Generalitat i les compartides entre l’Estat i la Generalitat, així com
les relacionades amb la Unió Europea; establia un règim tributari per als governs locals i donava
al Síndic de Greuges l’exclusiva de l’actuació a Catalunya. Era per tots aquests motius que el
president Maragall, en el discurs de tancament del ple per a l’aprovació de la proposta de nou
Estatut, va defensar que aquest nou text havia de servir per impulsar el canvi d’Espanya de l’Estat
169 Aquesta insinuació va anar acompanyada d’una acusació directa de mala planificació i de tenir el darrer govern Pujol la culpabilitat, en
definitiva, de l’esvoranc que s’havia produït al barri del Carmel de Barcelona el mes anterior en l’execució de les obres d’ampliació de la línia
5 del metro.
170 Entrevista a Marta Grabulosa dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
171 Entrevista a Joan Clos dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
172 “El PSC llevará al Congreso enmiendas al Estatut que perdió en el Parlament”, La Vanguardia, 4 d’octubre del 2005.
4 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�autonòmic a l’Estat federal.173
Malgrat l’èxit que suposava l’aprovació de l’Estatut al Parlament de Catalunya, l’ambient dins
del PSC distava de tota eufòria. Així es va fer evident quan Carme Chacón, durant la reunió
següent de la Comissió Executiva dels socialistes catalans, va definir l’estat d’ànim del partit com
de “profunda preocupació”, de “més responsabilitat que satisfacció”, davant del que l’aparell de la
formació entenia que era un text definitiu excessiu.174 Així, s’ha d’entendre que, en conseqüència,
el primer secretari del PSC anunciés després d’aquesta reunió –és a dir, només tres dies després
de l’aprovació de l’Estatut– que els socialistes catalans presentarien al Congrés dels Diputats la
seixantena d’esmenes que no havien sigut aprovades pel Parlament català durant el debat del
text definitiu sota l’argument que l’Estatut només podria tenir èxit si es podia pactar a Madrid
i que per arribar a un pacte calia cedir, “perquè sense cedir no hi ha pacte i sense pacte no hi ha
Estatut”.175 Sens dubte, la presentació d’esmenes a l’Estatut sortit del Parlament per part del seu
propi partit deixava en molt mal lloc Pasqual Maragall, al qual durant el mes de setembre del 2005
Rodríguez Zapatero ja havia convidat a anunciar la seva retirada política un cop aprovat l’Estatut
per referèndum.176 La feblesa del president català es va veure reforçada el mes següent, quan els
socialistes catalans van impedir-li generar una crisi de govern després que ho hagués intentat fer
sense consultar-ho prèviament amb cap de les formacions integrants del seu executiu. El rebuig
unànime de PSC, ERC i ICV-EUiA va suposar una desautorització en tota regla cap a Maragall,
que va perdre així credencials cap als seus socis de govern i cap al seu propi partit,177 així com cap
a molts dels consellers, que havien quedat assenyalats després que Maragall els hagués mogut la
cadira.
Paral·lelament a tota aquesta controvèrsia interna, el 2 de novembre del 2005 una delegació
catalana integrada per Manuela de Madre (PSC), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC) i Artur Mas
(CiU) va ser l’encarregada de defensar l’admissió a tràmit del nou Estatut al Congrés del Diputats.
En la seva intervenció, la vicepresidenta del PSC va esgrimir que la reforma de l’Estatut era
“necessària” i inajornable perquè era convenient a parts iguals per a Catalunya i per a Espanya.
Segons el seu punt de vista, el nou Estatut havia de permetre evitar que s’alimentés el victimisme,
la incomprensió i el desinterès de Catalunya cap a Espanya, alhora que havia de contribuir a
la modernització de l’Estat. Com afirmava des de la voluntat de “respecte, diàleg i pacte” l’exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet:
La majoria dels catalans [...vol l’Estatut] com a estació central d’acord i cooperació
entre tots els catalans i tots els espanyols, a través del respecte, el diàleg i el pacte. [...]
Volem l’Estatut per tenir un sistema de finançament just i transparent, que ens aporti
més recursos i més capacitat per decidir nosaltres mateixos, que garanteixi el progrés
econòmic de Catalunya, de tots els que treballen i viuen allà, i que garanteixi també el
seu potencial solidari. // El model de finançament que proposem pretén incrementar els
recursos dels que disposarà la Generalitat i li atorga la responsabilitat sobre la recaptació i
la gestió dels impostos en coordinació amb la Hisenda de l’Estat, partint de la base que la
Generalitat és Estat. Estat espanyol, i no cap altre. // Volem l’Estatut per ocupar-nos millor
de les persones amb unes polítiques socials més potents, per reduir les desigualtats i per
eradicar la pobresa, que també existeixen a Catalunya, per modernitzar les institucions
catalanes i la justícia, per respondre a les noves realitats del segle xxi. // Volem l’Estatut
per dir també que som una nació i seguir avançant en la promoció de la llengua catalana,
173 “Maragall afirma que el nuevo Estatut aspira a cambiar España”, La Vanguardia, 1 d’octubre del 2005
174 MERCADER: Mil dies amb PM, p. 190-191
175 “El PSC llevará al Congreso enmiendas al Estatut que perdió en el Parlament”, La Vanguardia, 4 d’octubre del 2005
176 MARAGALL: Oda inacabada, p. 271
177 Segons Josep Sánchez Llibre, quan Maragall va adduir que el Pacte del Tinell no especificava en cap punt que el president hagués de demanar permís als partits per poder realitzar canvis al govern, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, li va respondre que en aquest pacte
tampoc no s’especificava enlloc que Maragall hagués de ser president. Sánchez Llibre: Les veritats de l’Estatut, p. 163.
4 7
�el dret i el deure a conèixer-la, des del respecte a la llibertat de totes les persones, parlin la
llengua que parlin. [...] La nació catalana no nega la Nació [en majúscula al text transcrit]
espanyola, [sinó que] l’enriqueix, ja que Espanya és –i no som els primers a dir-ho– una
Nació de nacions. [...] No som una nació sense Estat, no. Som una nació que ja té el seu
Estat, l’espanyol, que és el nostre.178
El cert és que, a jutjar pels esdeveniments, el front català no havia de convèncer només l’oposició,
sinó també al mateix Govern d’Espanya –tal com es desprèn, per exemple, de les paraules del
ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, que, espantat pel model de finançament i per
la delimitació competencial que pogués arribar a establir-se a l’Estatut, expressava públicament
el temor que el text estatutari català esdevingués una “LOAPA a la inversa”, en considerar-lo lesiu
contra les competències estatals.179 La postura del ministre Sevilla180 no era pas l’expressió d’una
opinió minoritària dins del seu partit, sinó que el PSOE havia seguit l’evolució de l’elaboració
de l’Estatut partint de l’escepticisme,181 passant per la reticència182 i acabant per mostrar-hi la
seva completa oposició, titllant el document aprovat al Parlament català d’inacceptable i de
“dubtosament constitucional”.183 Així, i malgrat l’anunci de la presentació de les esmenes per part
dels socialistes catalans al Congrés dels Diputats, el rebuig que la reforma estatutària catalana
inspirava a la plana major del PSOE no va deixar de ser nítid, tal com va poder comprovar
aquell mateix novembre en primera persona Pasqual Maragall durant un sopar protocol·lari a
Madrid en què va coincidir amb molts dels barons del partit. Durant aquell sopar, el president
de la Generalitat de Catalunya va ser durament atacat per diversos membres destacats del
socialisme espanyol –especialment el ministre de Defensa, José Bono, i el president de la Junta
d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra–,184 fins al punt que el rei Joan Carles I va haver
d’intercedir per calmar els ànims.185 Després d’aquell episodi, Maragall va resumir les seves
sensacions al seu equip lamentant que “mitja Espanya no ens entén i l’altra meitat la tenim en
contra”.186 Per mirar de contrarestar-ho, des de la Generalitat de Catalunya es va engegar un cicle
de pedagogia sobre els objectius de la reforma estatutària titulat Catalunya proposa i dissenyat a
quatre mans amb el delegat de la Generalitat a Madrid, Santiago de Torres, en què van participar
polítics, intel·lectuals, periodistes, líders d’opinió i empresaris i que va tenir Barcelona i Madrid,
però també ciutats com Sevilla, Bilbao i la Corunya com a principals escenaris.187 Però malgrat
els esforços dels involucrats, aquesta campanya no va aconseguir els seus objectius, arribant en
ocasions a produir-se situacions de tanta tensió entre el públic com la que va obligar a cancel·lar
l’acte en què Manuela de Madre estava participant, conjuntament amb Josep Antoni Duran i
178 Intervenció inclosa a Iceta Llorens, Miquel: Catalanisme federalista. Barcelona, Fundació Rafael Campalans, 2006, p. 152-157.
179 “Un equipo jurídico defenderá las tesis catalanas sobre la constitucionalidad del nuevo Estatut”. La Vanguardia, 5 d’octubre del 2005.
180 Que va ser desautoritzat pel PSOE quan va intentar començar una negociació amb el PP –a través de Josep Piqué, que tampoc no va ser autoritzat pel seu partit a prosseguir els contactes– per explorar un pacte entre les dues formacions per delimitar el text de l’Estatut. Entrevista a
Josep Piqué del 20 de maig del 2019 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador:
Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/373394067. Data de la darrera consulta: 25 de maig de 2020.
181 Fins al punt que, durant les negociacions al Parlament de Catalunya, des de la Moncloa s’havia elaborat i fet circular una versió alternativa
d’Estatut redactada en castellà que, allunyada de qualsevol consens catalanista, havia sigut rebutjada fins i tot pel mateix PSC. Mercader: Mil
dies amb PM, p. 155.
182 Per exemple, el juliol del 2005, l’històric dirigent i encara influent diputat Alfonso Guerra havia aventurat que l’Estatut no prosperaria perquè suposava la “fragmentació de la sobirania popular” i “desfer el llarg camí que havia conduït a l’Estat democràtic”. Declaracions recollides el 8
de juliol del 2005 per la Cadena Ser, fetes en el marc d’un curs d’estiu a San Lorenzo del Escorial sobre “La cohesió social i territorial d’Espanya”.
183 “La dirección del PSOE endurece el lenguaje crítico del Gobierno”, La Vanguardia, 4 d’octubre del 2005
184 En declaracions públiques del 3 d’octubre de 2005, Rodríguez Ibarra havia definit la reforma de l’Estatut com a “ofensiva”, assegurant que
Espanya no era una nació de nacions i presentant una proposta no de llei davant l’Assemblea d’Extremadura en què es comprometia a presentar un recurs d’inconstitucionalitat davant del TC si les Corts espanyoles no aprovaven una versió amb modificacions substancials del text
estatutari català. “Ibarra: “La reforma es ofensiva”. La Vanguardia, 4 d’octubre del 2005.
185 Concretament, el sopar va tenir lloc a l’ambaixada de Portugal a Madrid i s’oferia com a comiat al president sortint de la república portuguesa, Jorge Sampaio. Maragall: Oda inacabada, p. 137-138.
186 Mercader: Mil dies amb PM, p. 212.
187 MARAGALL: Oda inacabada, p. 269
4 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�Lleida (UDC), a l’Ateneo de Sevilla, l’abril del 2006.188
Però més enllà de tot el rebombori mediàtic i parlamentari que va generar-se al seu voltant,
un dels principals problemes amb què va topar l’Estatut durant la seva tramitació a Madrid
va ser la manca d’entesa entre els presidents del Govern català i espanyol, que a l’octubre del
2005 havia arribat a nivells gairebé absoluts i per la qual en moltes ocasions els contactes entre
governs es van realitzar per via intermèdia. Per aquest motiu, en un dels seus pocs encontres,
quan Zapatero va exposar a Maragall els catorze punts principals en què discrepava de l’Estatut
sorgit del Parlament català –que es poden resumir entorn de la definició de Catalunya com a nació
dins l’articulat (el president espanyol la volia al preàmbul, aclarint que el grau d’autogovern era
el corresponent a una comunitat autònoma); la participació de Catalunya en els òrgans de l’Estat;
el model de finançament i la naturalesa de la inversió de l’Estat a Catalunya; el paper reservat
al Consell de Garanties Estatutàries i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; l’ordenació
de les caixes d’estalvi i el sector bancari prevista; les competències sobre immigració; la gestió
dels ports i aeroports, així com d’AENA; la possibilitat de regular sobre el mercat interior i la
gestió dels paradors nacionals–, els dos presidents van acordar delegar els grans temes de gestió
en els negociadors habituals189 i les qüestions més polítiques al trio format pel primer secretari
i ministre d’Indústria José Montilla, el portaveu del grup socialista al Congrés dels Diputats
Alfredo Pérez Rubalcaba i el Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño190
–que acabarien sent figures clau per fer possible l’entesa definitiva sobre l’Estatut, conjuntament
amb José Luis Rodríguez (cap de gabinet de Caamaño), Ramón Jáuregui i Diego López Garrido
pel PSOE, Daniel Fernàndez, Miquel Iceta i Manuela de Madre pel PSC i Jaume Bosch (ICV-EUiA),
Joan Ridao (ERC) i Francesc Homs (CiU).191
Davant d’una negociació encallada per les desavinences entre els seus diferents actors i de la
manca de confiança de Rodríguez Zapatero cap a Maragall, el president del Govern espanyol va
acabar acordant la versió definitiva de l’Estatut català amb el cap de l’oposició al Parlament de
Catalunya, Artur Mas.192 En una llarga reunió secreta durant el 21 de gener del 2006, Zapatero i
Mas van arribar a un acord que tenia com a punts principals que el text estatutari passés a recollir
que Catalunya és una nació al preàmbul (enmig d’un redactat ple d’atenuants) i que el model
de finançament per a Catalunya s’allunyés de la fórmula de quasi-concert econòmic prevista al
text aprovat pel Parlament català el setembre del 2005 –per passar-se a preveure la creació d’una
Agència Tributària Catalana de format híbrid entre l’administració catalana i espanyola, que
haurien d’acordar els detalls del funcionament d’aquest nou organisme més endavant. Segons
Joan B. Culla, aquest pacte ha de ser entès com a fruit del diagnòstic de Rodríguez Zapatero que
l’única manera de sobreviure políticament a l’Estatut català, un cop constatat el gran rebuig
entre les dretes i la manca de suport entre les esquerres espanyoles, era retallant-ne els punts
més atrevits –un extrem a què només podia arribar amb el suport de CiU i de cap dels integrants
del Govern català. Fent aquest moviment, a més, Zapatero podia espolsar-se el “demonizat” pacte
de suport parlamentari amb ERC i associar-se amb una força política que gaudia de molta més
acceptació a Espanya, com era CiU.193 I és que el cert és que l’acord entre Mas i Zapatero va suposar
188 Entrevista a Manuela de Madre dins del programa Testimonis de la Fundació Catalunya Europa
189 Les dues principals parelles de ball van ser la vicepresidenta del Govern espanyol Maria Teresa Fernández de la Vega i el conseller de Relacions Institucionals Joan Saura; així com el ministre d’Economia Pedro Solbes i el seu homòleg a la Generalitat Antoni Castells, etc. Entrevista
a Joan Saura dins del programa Testimonis de la Fundació Catalunya Europa
190 Sobre els punts de desacord de Zapatero cap a l’Estatut i el pes de les negociacions, consultar MERCADER: Mil dies amb PM, p. 193-194
191 Santos, Lídia; Bonet, Laia; i Fuentes, David: El nou Estatut. Comentaris a peu d’obra. Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 2006, p. 33.
192 Els contactes entre Mas i Zapatero s’havien iniciat durant la primera fase de la negociació estatutària a proposta de Pasqual Maragall,
que s’havia endut maldecaps importants dels contactes entre el president del Govern espanyol i el cap de l’oposició a Catalunya, com quan
van pactar que el Parlament català aprovés el concert econòmic com a model de finançament, per modificar-ho posteriorment al Congrés dels
Diputats –un pacte que beneficiava políticament totes dues parts, però que anava en contra dels interessos del Govern català, motiu pel qual
Pasqual Maragall va desactivar aquesta opció. Entrevista a Antoni Castells dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
193 Culla, Joan B.: “Catalunya, temps de tripartits”, dins Riquer, Borja de (dir.): Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008.
4 9
�un daltabaix polític a Catalunya de molta consideració, en què –com veurem més endavant–
el canvi d’aliances parlamentàries a Madrid i el text final de l’Estatut van generar una sèrie
d’esdeveniments que van acabar amb el trajecte vital del primer govern de progrés de Catalunya.
Els efectes immediats del pacte entre Mas i Zapatero van ser la culminació, el març del 2006,
dels treballs de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats sobre l’Estatut de Catalunya,
amb uns resultats finals que van fer presumir al president de la comissió, Alfonso Guerra,
d’haver passat el ribot damunt d’una proposta –la sorgida del Parlament de Catalunya– que ell
considerava “infumable”.194 Així, aquesta versió rebaixada de l’Estatut va acabar sent aprovada
el 30 de març del 2006 al Congrés dels Diputats per cent vuitanta-nou vots a favor (PSOE, PSC,
CiU, PNV, IU-ICV, CC-NC i BNG), dues abstencions (Nafarroa Bai i CHA) i cent cinquanta-quatre
en contra (PP, ERC, EA i PPC). De totes aquestes negatives, potser la més evident, per coherència
amb la intolerància mostrada fins aleshores amb la proposta catalana, era la del PP de Mariano
Rajoy, que s’havia dedicat durant tot el procés estatutari a capitalitzar el clima de rebuig cap a
l’Estatut que es va anar conformant entre un espectre important de la dreta (social, mediàtica,
política i econòmica) espanyola. I és que, de fet, durant tots aquests mesos, els Populars van atiar,
amb èxit, l’anticatalanisme –promovent la recollida de firmes contra l’Estatut el febrer 2006,
convocant diverses manifestacions al carrer i mostrant connivència amb la campanya de rebuig
als productes catalans, entre d’altres. Dins del seu argumentari contrari a la reforma estatutària,
que englobaven com a inconstitucional des del primer moment, els principals punts en contra
dels populars contra el nou Estatut català van ser la definició de Catalunya com a nació; el fet que
conèixer el català passés a ser un deure i que es reforcés el seu paper com a llengua vehicular en
l’ensenyament; que Catalunya tingués poder judicial propi; la distribució competencial que es
feia amb l’Estat; el model de bilateralitat implantat –que significaria, al seu parer, posar les bases
d’un model confederal asimètric; les atribucions en relacions internacionals i l’aspiració a tenir
un sistema de finançament propi. Per tot plegat, un cop aprovada la norma, el PP va recórrer cent
catorze articles del nou Estatut –amb l’agreujant que, quan alguns d’aquests es van calcar l’any
següent a l’Estatut d’Andalusia del 2007, els populars no van interposar-hi cap recurs, en una
actitud que no va ser excepcional, sinó que, de fet, el PP no es va oposar significativament a cap
dels processos de reforma estatutària de València (2006), Balears (2007), Aragó (2007), Castella i
Lleó (2007), Navarra (2010) i Extremadura (2011).195
Si bé el vot negatiu del PP era previsible, l’oposició d’ERC al text aprovat pel Congrés
suposava tota una sorpresa, tenint en compte que el partit republicà era un dels impulsors
de tot el projecte. Aquesta contradicció, justificada per Joan Puigcercós en seu parlamentària
argumentant que havia quedat “un bon Estatut per a Espanya, però un mal Estatut per a una
nació com Catalunya”,196 es va deure sobretot a la pressió de les bases del partit –en general,
molt més radicalitzades que el seu electorat– en aquest sentit, fins al punt que van acabar-se
imposant al parer de membres destacats de la seva direcció. Així, mentre el president d’ERC,
Josep Lluís Carod-Rovira, era reticent a demanar el vot contrari a la proposta definitiva d’Estatut
(malgrat estar en desacord amb la seva modificació), veus notables de dins de la formació, com el
conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero, o el secretari d’Organització
del partit, Xavier Vendrell, van significar-se especialment a favor de la negativa d’ERC a l’Estatut.
Aquesta circumstància va comportar en un primer moment la destitució de Carretero (20 d’abril
del 2006) del seu càrrec de conseller per part de Pasqual Maragall, però la seva substitució pel
mateix Vendrell no va permetre arreglar, ni de bon tros, la situació. Així, si l’abstenció d’ERC en
la votació sobre l’Estatut del 10 de maig del 2006 al Senat espanyol va permetre finalitzar amb
èxit el tràmit a Corts,197 l’anunci aquell mateix dia que el partit demanaria el “no” al referèndum
194 “El tripartito catalán se quejará a Guerra por sus críticas al Estatuto”, El País, 11 d’abril del 2006.
195 Núñeix Seixas: España en democracia, p. 343-344.
196 “Puigcercós pide cambios al PSOE y aprovechar un mejor clima político”, La Vanguardia, 31 de març del 2006.
197 L’Estatut va ser aprovat al Senat amb 128 vots favorables (PSOE, PSC, CiU, ICV-EUiA), 125 contraris (PP) i 6 abstencions (ERC, EA i PAR).
5 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�que havia de ratificar definitivament el text va acabar suposant l’expulsió dels republicans pel
govern –en una decisió unilateral de Pasqual Maragall que no va comptar ni amb l’aprovació del
primer secretari del PSC, José Montilla, ni amb el vistiplau de l’altre soci de govern, ICV-EUiA.198
El referèndum per a l’aprovació definitiva de l’Estatut es va celebrar el 18 de juny del 2006
i, malgrat la baixa participació que va concentrar (48’85%), va permetre l’entrada en vigor del
nou text estatutari l’agost següent, en imposar-se clarament el sí (73’9%) al no (20’76%) –mentre
es registrava un altíssim nombre de vots nuls o en blanc (5’34%). Malgrat haver sigut validat
per totes les cambres de representants i per la ciutadania, el PP va presentar el 31 de juliol del
2006 l’anunciat recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut, un gest que van imitar durant els
mesos següents el Defensor del Pueblo (Enrique Múgica Herzog, històric dirigent socialista), els
governs autonòmics de Múrcia (PP), La Rioja (PP), Comunitat Valenciana (PP), Illes Balears (PPUnió Mallorquina) i l’Aragó (PSOE-PAR), presentant recursos que atacaven sobretot el model de
finançament, de gestió hidràulica i relatius a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Després de les múltiples crisis que havien caracteritzat el seu govern, del desgast de les
relacions amb el Govern espanyol i de la sortida d’ERC de l’executiu català –que havia comportat
l’anunci dels republicans que no renovarien el seu suport a Pasqual Maragall si tornava a ser
presidenciable–, el desplegament del nou Estatut no va realitzar-se sota el lideratge del govern
que l’havia impulsat, sinó que va quedar en mans del que el succeiria, que tenia així quatre anys
de marge i legitimitat per tirar endavant el projecte. Amb aquesta perspectiva, Pasqual Maragall
va convocar eleccions autonòmiques a Catalunya pel dijous 1 de novembre del 2006 –uns comicis
als quals ja no va ser candidat. En efecte, Maragall va fer pública la seva decisió de no postular-se
a la reelecció només tres dies després del referèndum sobre l’Estatut, el 21 de juny del 2006. En
aquesta decisió hi va pesar moltíssim la solitud del president respecte el seu partit –on l’aparell
clarament no el volia i on era evident que li havien fet el llit–, així com del rebuig que Maragall
sabia que inspirava entre la plana major del socialisme espanyol.199 Després d’uns anys durs,200 i
pocs mesos abans d’anunciar que patia la malaltia de l’Alzheimer, el president es retirava de la
primera línia política,201 essent substituït pel primer secretari del PSC, José Montilla que, malgrat
ser el candidat predilecte del PSOE i de Zapatero, no va esdevenir el president de la Generalitat
dòcil que s’esperava, sinó que –com que va donar continuïtat a les grans línies polítiques del
mandat de Maragall– va viure una etapa al capdavant del Govern català també ben convulsa.
4.6 El govern Montilla. La crisi del 2008 i la tensa espera de la
sentència
Malgrat que la substitució de Maragall per Montilla suposés un canvi radical en l’estil del
candidat socialista i que la sortida del president de la Generalitat no es produís precisament sense
cicatrius, el PSC va aconseguir uns resultats electorals que li permetien renovar l’experiència del
govern de progrés als comicis de l’1 de novembre del 2006. Així, tot i que per primera vegada des
del 1995 CiU va guanyar tant en escons (48) com en vots (31’52%) i que el PSC va baixar a 37
representants (26’82%) –tal com va fer ERC, que va retrocedir lleugerament, quedant-se amb 21
diputats (14’03%)–, els números continuaven sortint perquè ICV-EUiA va compensar parcialment
la davallada dels seus socis de govern i va pujar fins als 12 seients (9’52%), fent insuficients els
198 Montilla: Clar i català, p. 35.
199 Sobre aquest darrer punt, Maragall explica que durant el procés estatutari “podia palpar la incomoditat política i física que els ocasionava
la meva presència [a molts dels dirigents territorials del PSOE], de la mateixa manera que patia la seva agressivitat verbal a les trobades a porta
tancada”. Maragall: Oda inacabada, p. 271
200 Simptomàticament, el 6 març de 2005 el president Maragall va fer públicament una molt desafortunada metàfora (posteriorment rectificada) dient que el Govern català se sentia a vegades “com una dona maltractada” davant els múltiples i repetits atacs a què es veia sotmès durant
aquella etapa. “Maragall: ‘mi gobierno se siente como una mujer maltratada’, El País, 7 de març del 2005.
201 No sense haver temptejat abans entre com a mínim tres consellers del seu govern si volien prendre-li el relleu com a candidats alternatius
a Montilla. Entrevista a Joaquim Nadal (23 de març del 2020).
5 1
�resultats del PP per arribar a poder formar un govern de dretes –en obtenir 14 llocs al Parlament
(10’65%), quedant afectats els populars per l’entrada al Parlament de Catalunya de la formació
anticatalanista Ciutadans (3 diputats, 3’04% vots). D’aquesta manera, el 4 de novembre del 2006
s’anunciava el compromís entre PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA per a la formació d’un govern d’Entesa
Nacional de Progrés. La celeritat amb què s’havia arribat a l’acord (només havien passat quatre
dies des de les eleccions) es va deure bàsicament a dos factors. Per una banda, els ritmes de
l’entesa van accelerar-se per tal d’evitar que es fes possible un pacte entre el PSC i CiU –opció
predilecta de Rodríguez Zapatero, que pretenia que es formés un govern sociovergent presidit per
Artur Mas i així garantir-se el suport de la coalició nacionalista al Congrés dels Diputats.202 Per
altra banda, el nou govern (o segon tripartit, segons el malnom que va rebre de seguida) basava el
seu eix programàtic en una línia idèntica en molts punts o totalment coherent en molts d’altres
respecte el seu predecessor. Aquesta continuïtat era perfectament palpable tant en la definició de
les polítiques de l’executiu de Montilla, que havien d’aprofundir en el desenvolupament de l’estat
del benestar (Llei de Barris, etc.) i donar prioritat a l’aplicació i desenvolupament del nou Estatut
–dos objectius que es plantejaven com a interrelacionats.203 L’altre gran eix de continuïtat respecte
el govern Maragall era la mateixa composició de l’executiu de Montilla, on el PSC va mantenir
la majoria de càrrecs i competències, amb la presència de Joaquim Nadal a Política Territorial i
Obres Públiques, Antoni Castells a Economia i Finances, Montserrat Tura –aquest cop a Justícia–
i Marina Geli (Salut). Així mateix, els socialistes catalans conservaven Agricultura, Ramaderia i
Pesca (Joaquim Llena), Treball (Maria del Mar Serna) i incorporaven Educació (Ernest Maragall).
Mentrestant, la vicepresidència (Josep Lluís Carod-Rovira) i Governació i Administracions
Públiques (Joan Puigcercós) quedaven en mans d’ERC, que també va passar a ocupar Cultura i
Mitjans de Comunicació (Joan Manuel Tresserras) i mantenia Innovació, Universitats i Empresa
(Josep Huguet) i Acció Social i Ciutadania (Carme Capdevila). ICV continuava tenint dos
representants a l’executiu català, però –en consonància amb l’augment de suports que havia
rebut– veia incrementades les seves atribucions. D’aquesta manera, Joan Saura incorporava la
responsabilitat d’Interior a les Relacions institucionals i Participació, mentre Medi Ambient i
Habitatge canviaven de titular (Francesc Baltasar).
A nivell intern, el nou govern va tenir una vida menys agitada que l’anterior. L’estil de lideratge
de José Montilla diferia força del de Maragall, imprimint un to molt menys intel·lectualitzat i molt
més adreçat a oferir una imatge de pragmatisme –per alguna cosa, l’eslògan de la seva campanya
electoral havia estat “Fets, no paraules”.204 Així, i malgrat que des d’alguns sectors d’ERC es posés
en dubte puntualment el seu lideratge –com va fer el març del 2007 el vicesecretari general
de Coordinació dels republicans, Xavier Vendrell, en oferir a Artur Mas fer-lo president si es
comprometia a realitzar un referèndum d’autodeterminació, en una proposta rebutjada per CiU–,205
el segon govern de progrés va aconseguir mantenir un cert clima de cohesió al llarg de la seva
trajectòria que va anar-se desfent, però, a mesura que la tensa espera de la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut s’allargassava. De fet, el govern Montilla va veure la totalitat de la
seva existència condicionada per les dificultats en el desplegament estatutari i per l’amenaça que
suposava la resolució dels recursos d’inconstitucionalitat que formulés el TC. Igualment, a partir
del 2008, l’esclat d’una crisi econòmica global va dinamitar qualsevol previsió sobre les polítiques
202 Montilla, José: Clar i català, p. 56. De fet, el líder del PSOE ja havia vist amb bons ulls aquesta fórmula tres anys abans, quan Josep Antoni
Duran i Lleida li havia fet arribar per via intermèdia la proposta de CiU d’explorar la formació d’un govern entre la coalició nacionalista i els
socialistes catalans. L’oposició de José Montilla havia aturat que aquesta proposta anés més enllà el 2003. Sánchez Llibre: Les veritats de l’Estatut, p. 56-57.
203 Montilla, José: Discurs d’investidura “Concertació, diàleg i polítiques socials per a Catalunya”.
204 Fins al punt que Joan Saura va acabar lamentant una manca de traç polític global i d’una visió estratègica de conjunt que hagués pogut
donar més potència i bona imatge a aquest govern. Entrevista a Joan Saura dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
205 Un moviment alineat amb el sorgiment d’una secció crítica dins d’ERC anomenada Reagrupament, liderada per Joan Carretero, amb un
gran èxit de suports. Culla: “Catalunya, temps de tripartits”.
5 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�socials del govern i obligar a emprendre una molt important política de reducció de despesa.206
Per raons d’extensió, en aquest estudi ens centrarem només en la problemàtica de l’aplicació i
sentència de l’Estatut.
El cert és que l’Estatut i el seu desplegament va continuar sent un dels grans punts de fricció
entre els Governs català i espanyol entre els anys 2006 i 2010. I és que, com afirma Joan Saura,
després de l’aprovació del nou text estatutari, l’Administració central va actuar com si la nova
norma no hagués entrat en vigor, demostrant no tenir cap pressa en la posada en marxa del
traspàs competencial, en una dinàmica que ja venia de la legislatura anterior.207 Així, durant els
set anys de governs de progrés a Catalunya, la majoria de consellers del Govern català van topar
amb severes dificultats per poder col·laborar amb el govern central i la seva delegació a Catalunya
en tots els àmbits de govern: interior,208 justícia, obres públiques, etc.209 Aquesta problemàtica
va esdevenir especialment notòria en el cas de la negociació del nou model de finançament,
que es va eternitzar durant gairebé tres anys, incomplint els terminis marcats per l’Estatut, i va
acabar suposant un abans i un després en les relacions entre José Montilla i José Luis Rodríguez
Zapatero.210 Com hem vist, la qüestió del model de finançament ja havia sigut una de les més
problemàtiques a l’hora d’arribar a un acord sobre el text estatutari, i s’havia deixat a la negociació
entre els dos governs la seva configuració definitiva. El PSC, de fet, tenia un historial remarcable
a l’hora de pressionar per millorar el finançament català, havent engegat campanyes públiques
a mitjan dècada de 1980 a favor d’una tributació pròpia de la Generalitat i per la cessió de part
de la de l’Estat, per acabar aconseguint que també CiU es fes seus alguns dels seus postulats.
Va ser d’aquesta manera que a principis de la dècada de 1990 el Govern català va iniciar les
peticions d’encaminar-se cap a la coresponsabilitat fiscal, demanant la cessió per a les comunitats
autònomes d’un 15% de l’IRPF de forma territorialitzada. Aquest plantejament va obrir una
polèmica important entre comunitats presidides pel PSOE i, conseqüentment, dins del socialisme
espanyol, on van acabar imposant-se majoritàriament les postures del president extremeny Juan
Carlos Rodríguez Ibarra, que rebutjava aquesta possibilitat sota l’argument que conduiria al
trencament d’Espanya. No va ser fins que el 1993 Felipe González va necessitar el suport de CiU
al Congrés dels Diputats per governar que la coresponsabilitat fiscal va poder-se posar en pràctica,
cedint-se percentatges diferenciats a cada comunitat autònoma, entre les quals continuava sense
existir cap consens sobre la conveniència de cogestionar aquest impost.211 A l’alçada del 2006, i
amb la intenció d’aprofundir en el caràcter federal d’Espanya, el model pactat casi quinze anys
abans havia quedat com a insuficient. Però com havia passat fins aleshores, les propostes del
PSC en la federalització del finançament autonòmic no van ser ben rebudes ni dins del PSOE ni
dins del Govern espanyol –que a banda de la seva manifesta manca d’entusiasme federal temia
la davallada d’ingressos que la crisi econòmica que es va començar a dibuixar a partir del 2007
permetia endevinar. No va ser, de fet, fins que es va produir el relleu de Pedro Solbes per Elena
Salgado, l’abril del 2009, a la vicepresidència econòmica de l’executiu de Rodríguez Zapatero que
l’acord es va poder començar a desencallar. Durant tot aquest temps, el conseller d’Economia
206 Les primeres mesures, de caràcter intern, es van prendre el novembre del 2007 davant d’un empitjorament de les xifres econòmiques. El
2008 es van deixar de cobrir baixes en tots els àmbits menys en educació, sanitat i seguretat; el 2009 es van congelar els sous dels funcionaris
i es van amortitzar places que es consideraven prescindibles, així com no es van cobrir totes les vacants necessàries i el 2010 ja es va procedir
a la reducció de sous dels empleats públics i a l’emissió de bons de deute públic, davant la impossibilitat de poder recórrer a l’endeutament
exterior. Per a una explicació d’aquestes polítiques en primera persona, consulteu Montilla: Clar i català, p. 119-143.
207 Entrevista a Joan Saura dins el programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
208 En el cas del desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, Joan Rangel, delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, es va negar a
presentar un pla de replegament de la policia espanyola i no va acudir a l’acte de formalització del relleu. Tura, Montserrat: Estirant el fil. Quan
el PSC va abandonar el catalanisme. Barcelona: Pòrtic, 2014, p. 99.
209 Tres anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut, només s’havien pogut acordar 9 dels 40 traspassos de competències previstos –entre
els quals la gestió de Rodalies, Inspecció de Treball o els permisos de treball per a estrangers.
210 Com evidencien les declaracions de José Montilla a mitja negociació del model de finançament, el juliol del 2008, en un acte del PSC on
era present el president del Govern espanyol: “José Luis [Rodríguez Zapatero], te queremos, pero queremos más a Catalunya”. Montilla: Clar i
català, p. 114.
211 Lo Cascio: Nacionalisme i autogovern, p. 265-272.
5 3
�de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, va tenir com a principal interlocutor el secretari
d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, en una negociació que es va tancar el juliol del
2009 amb un acord pel qual Catalunya passava a quedar-se amb el 50% de l’IRPF, el 50% de
l’IVA i el 58% dels impostos especials, alhora que s’establia la creació d’un fons de competitivitat
orientat a premiar les economies més dinàmiques –la qual cosa beneficiava Catalunya–, assolint,
doncs, l’objectiu d’obrir la porta a un canvi del sistema general de finançament autonòmic que
incorporava el principi d’ordinalitat. L’acord no va ser ben rebut ni pel PP ni per CiU, però en el
moment de fer-se públic va explicar-se que permetria a Catalunya la gestió del 25% de la seva
recaptació i al conjunt de les comunitats autònomes disposar d’onze mil milions d’euros més.212
La duresa de les negociacions pel model de finançament, el desgast que estava començant a
produir a tots nivells la gestió de la crisi econòmica global –que a partir del 2008 ja era evident,
malgrat la reticència de Rodríguez Zapatero a acceptar-ho– i la pressió de la dreta política
i mediàtica van fer que els governs català i espanyol afrontessin per separat i amb diferent
preocupació els mesos previs a la sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya. Mentre que
per part del Govern espanyol –tal com li reconeixeria un dels seus factòtums, Alfredo Pérez
Rubalcaba, a Joaquim Nadal a posteriori– es va acabar tenint la sensació de no haver fet prou per
evitar una sentència contrària a l’Estatut,213 des del Govern català sí que es va fer tot el possible
perquè la resolució judicial no fos lesiva. Així, mentre es produïa una cruenta batalla política
dins del mateix Tribunal Constitucional entre els sectors progressista (afí al PSOE) i conservador
(controlat pel PP), amb recusacions i manca de renovació dels magistrats als quals els havia
caducat el mandat a partir del 2007, des de la Generalitat es realitzava pedagogia activa sobre els
riscos d’una sentència contra Catalunya, tant de portes endins com a nivell públic –des de l’abril
del 2007, Montilla va alertar diverses vegades dels perills de generar desafecció entre els catalans
envers Espanya.214 Els esforços institucionals van anar acompanyats d’una campanya mediàtica
que va tenir moments històrics entre la premsa catalana, com la publicació de l’editorial conjunt
“La dignitat de Catalunya”, el 26 de novembre del 2009, que van publicar els dotze diaris amb
seu a Catalunya en defensa de la constitucionalitat i legitimitat de l’Estatut. Igualment, el Govern
català va seguir treballant en el desplegament de les mesures previstes a la nova norma, com
el disseny d’una nova ordenació territorial amb la substitució de les diputacions i els consells
comarcals per les vegueries.215 Però el gest més contundent del govern i la primera força de
l’oposició, CiU, va arribar el 29 d’abril del 2010, quan el Parlament de Catalunya va aprovar una
resolució (amb un 87% de suport) instant el TC a declarar-se incompetent per a sentenciar sobre
l’Estatut, alhora que demanant la renovació del terç dels magistrats que tenien el mandat caducat,
així com motivant que els grups parlamentaris catalans promoguessin al Senat la reforma de la
llei orgànica del TC. Tots els esforços realitzats des de Catalunya van acabar sent, malgrat tot,
fútils.
Després de sis intents frustrats d’aprovar una ponència sobre l’Estatut, el 28 de juny del 2010
el Tribunal Constitucional aprovava sense unanimitat (sis vots a favor i quatre en contra) una
sentència en què s’assenyalava que la definició de Catalunya com a nació no tenia validesa jurídica
perquè estava situada al preàmbul, però la feia acompanyar de l’aclariment que ho era dins la
indissoluble unitat d’Espanya, tal com resa la Constitució. Del total d’articles recorreguts, el TC
212 “El Govern da el sí y cierra filas”, La Vanguardia, 13 de juliol del 2009.
213 Entrevista a Joaquim Nadal (23 de març del 2020).
214 Un bon exemple de la naturalesa d’aquests discursos el trobem en el que el president de la Generalitat va realitzar al Foro Nueva Economía
Madrid el 7 de novembre del 2007, on va acabar afirmant que “Espanya serà plural o no serà”. Montilla, José: Discursos del Presidente de la
Generalitat en Madrid. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008, p. 23-26.
215 Aprovat del 2 de febrer del 2010, el Projecte de llei de vegueries de Catalunya preveia la creació de set vegueries –Barcelona, Camp de
Tarragona, Lleida, Girona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran. El 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar la modificació
d’aquest mapa i incorporava una vuitena vegueria, el Penedès, encara que la manca de reforma de les lleis orgàniques corresponents al Congrés
dels Diputats ha impossibilitat fins ara l’entrada en vigor d’aquest model. Sí que es va poder implementar, en canvi, l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, creada el 2010 incloent molts dels territoris i de les característiques de la Corporació Metropolitana de Barcelona, suprimida el 1987.
5 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�només en va acabar declarant catorze com a inconstitucionals, però tots d’un gran valor simbòlic
i eixos clau en la proposta federalitzant de l’Estat. Concretament, la resolució afectava l’àmbit
de la llengua (el català no podia ser d’ús preferent), l’ordenament jurídic (el Consell de Justícia
de Catalunya i el Síndic de Greuges perdien el seu caràcter exclusiu, així com els informes del
Consell de Garanties Estatutàries el seu caràcter vinculant), les funcions compartides amb l’Estat
(regulació de caixes i entitats bancàries), el dret civil (es perdien les competències exclusives
en aquest camp), el finançament (la referència a la similitud de l’esforç fiscal entre comunitats
autònomes quedava eliminada) i la regulació tributària local. Igualment, el TC reinterpretava
vint-i-tres articles i quatre disposicions més, referents als drets històrics de Catalunya i els seus
símbols, el blindatge de la llengua catalana –dret i deure de conèixer-la i condició de llengua
vehicular en l’ensenyament–, les competències en immigració, la bilateralitat en les negociacions
amb l’Estat i la capacitat de promoure consultes a la ciutadania. Per tot plegat, només cent vuitantasis dels dos-cents vint-i-tres articles de l’Estatut del 2006 quedaven sense retallar, reinterpretar o,
directament, suprimir.
La sentència contra l’Estatut va provocar un autèntic tsunami –manllevant la definició a Joan
B. Culla– en la política catalana, fins al punt que hom considera que va suposar l’inici del procés
independentista a Catalunya.216 El socialisme català no va quedar, evidentment, al marge de la
convulsió que es va produir a tots nivells –social i polític–, adoptant-se en un primer moment
dues postures ben diferenciades. Per una banda, veus significatives com la de la ministra de
Defensa, Carme Chacón, van fer una crida pública a relativitzar la sentència, argumentant en un
article conjunt amb Felipe González que un immens gruix de l’Estatut del 2006 quedava sense
afectar i remarcant que Catalunya continuava tenint un nivell d’autogovern superior al que havia
tingut fins aleshores,217 mentre un altre important sector del PSC, liderat pel mateix José Montilla,
va alinear-se amb les veus més crítiques contra la sentència. D’aquesta manera, el president
de la Generalitat va mostrar-se “indignat” per la sentència d’un tribunal “desacreditat [...], més
obsessionat a dictar sentència que a fer justícia” en el discurs institucional que va oferir tot just
saber-se la resolució del TC, afirmant que se sentien “maltractats” però no vençuts, i fent una crida
a la manifestació de rebuig que va començar-se a organitzar de seguida.218 Essent així, Montilla va
encapçalar la històrica manifestació del 10 de juliol del 2010 a Barcelona que, sota el títol “Som
una nació. Nosaltres decidim”, va aplegar a la capital catalana vora un milió de persones –un
grup molt minoritari de les quals va increpar-lo en el transcurs de la marxa. Amb les eleccions
autonòmiques a la cantonada, el president català –que havia deixat d’assistir a les reunions de
la comissió executiva federal del PSOE des que havia accedit al càrrec, atès que pensava que el
seu càrrec institucional no era compatible amb aquest càrrec orgànic–219 va intentar bastir ponts
de nou amb el govern central dissenyant un seguit de mesures que compensessin els desajustos
creats per la sentència del TC amb la vicepresidenta espanyola, Maria Teresa Fernández de la
Vega, però la sortida d’aquesta de l’executiu presidit per Rodríguez Zapatero va fer que tot plegat
quedés en paper mullat, malgrat que se’n van arribar a estudiar algunes al Consell de Ministres.220
La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya va suposar, d’aquesta
manera, el final d’una etapa, i de fet ni el PSC ni ERC van encarar les eleccions autonòmiques
del 28 de novembre del 2010 amb la idea de donar continuïtat a les fórmules del govern de
progrés a partir d’aleshores. Montilla no va poder revalidar la presidència de la Generalitat en
216 Una visió darrerament matisada, com fa Jordi Muñoz al seu excel·lent Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés. Barcelona: L’Avenç, 2020.
217 Chacón, Carme; González, Felipe: “Apuntes sobre Cataluña y España”, El País, 26 de juliol del 2010.
218 “Montilla acata, se indigna, pero no lo ve todo perdido”, La Vanguardia, 29 de juny del 2010.
219 Montilla: Clar i català, p. 110.
220 Entrevista a Maria Teresa Fernández de la Vega del 21 de novembre del 2018 dins del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya
Europa - Llegat Pasqual Maragall. Entrevistador: Josep Maria Muñoz Lloret. Consultable a: https://vimeo.com/348373069. Data de la darrera
consulta: 28 de maig de 2020.
5 5
�perdre aquests comicis,221 i les pugnes internes que la resolució del TC van despertar en el si del
socialisme català van fer que, per primera vegada des de la fundació del PSC, aquest espai es
trenqués, amb el sorgiment de diverses escissions sensibles amb el dret a decidir –Moviment
d’Esquerres, etc.– en els mesos i anys següents.
221 CiU va guanyar les eleccions amb un espectacular augment de vots (38’47%) i escons (62), mentre el PSC va davallar fins els 28 representants, obtenint només un 18’32% dels suports. PP (18 diputats, 12’33% vots), ICV (10, 7’39%), ERC (10, 7%), Ciutadans (3, 3’4%) i la candidatura Solidaritat per la Independència (4, 3’28%) completaven el Parlament català.
5 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�5. Conclusions
C
om hem pogut veure al llarg d’aquest estudi, els socialistes de Catalunya van tenir un
paper crucial en la configuració i el desenvolupament de l’estat democràtic a Espanya –a
tots els nivells administratius i polítics. Ja fos des del govern o com a primera força de
l’oposició, moltes de les seves propostes van tenir una remarcable influència a curt, mitjà i llarg
termini, constituint-se algunes d’elles en les bases de l’evolució del model estatal assentat l’any
1978. No resulta agosarat afirmar que sense l’aportació d’Ernest Lluch, l’estat del benestar no
hauria tingut les mateixes característiques a Espanya o que sense la tasca de Narcís Serra la política espanyola no s’hauria desempallegat de la coacció militar que l’havia condicionat durant tant
de temps. Però tampoc no és imprudent afirmar que no sempre aquestes propostes van tenir el
recorregut desitjat pel PSC, que va esdevenir la principal punta de llança del federalisme a l’Estat
espanyol, formulant un seguit de propostes (la més significativa de totes, l’Estatut del 2006, però
també les diverses revisions del model de finançament autonòmic) que es van veure fortament
limitades pel topall que van posar-hi tant la dreta (política, mediàtica i sòcio-econòmica) com el
mateix PSOE, que per molt que per motius estratègics assumís puntualment com a pròpies algunes de les propostes que els socialistes catalans duien anys formulant, amb la seva acció política
es va ocupar sistemàticament de desmentir l’ideari adoptat sobre el paper –sent la Declaració de
Santillana del 2003 i la reacció posterior davant les propostes dels governs Maragall (Estatut) i
Montilla (finançament) el cas paradigmàtic de tot plegat.
La influència aconseguida pels socialistes catalans de manera sostinguda al llarg d’aquests
gairebé trenta anys es deu al fet que, a tots nivells, les polítiques del PSC anaven encarades a la
transformació d’un àmbit concret –municipal, autonòmic, estatal, europeu–, però que alhora sovint
desbordaven el seu àmbit immediat d’aplicació, transportant la teoria urbanística del sistema de
sistemes a l’àmbit polític. Així, l’acció municipal dels Maragall, Nadal i companyia transcendia
sovint l’àmbit estrictament local, aspirant a esdevenir models de transformació aplicables a
d’altres localitats i a una escala superior i, com hem vist, les propostes en política autonòmica
anaven destinades també a l’evolució del model d’estat. L’exercici d’un estil de lideratge de
mirada àmplia i integradora, amb una sòlida base ideològica, van permetre als socialistes catalans
caracteritzar-se per una capacitat innovadora permanent que es va anar perdent a mesura que
l’aparell del partit va anar prenent-ne el control. Fins aleshores, la capacitat de formular propostes
que defugien el seu àmbit més evident de la generació de dirigents liderada per Raimon Obiols i
Pasqual Maragall va aconseguir, per exemple, que generant unes polítiques actives de promoció
del benestar de la població des de les ciutats, un govern conservador com el de Jordi Pujol acabés
implementant, per contrarestar la força del PSC, un model de país que en molts punts vorejava
la socialdemocràcia. Igualment, la contínua voluntat de projecció internacional dels dirigents
socialistes va reportar èxits com els de l’organització dels Jocs Olímpics de 1992 malgrat la manca
d’entusiasme dels governs català (marcat per una visió de país diametralment oposada a la del
PSC) i espanyol (de tarannà absolutament jacobí); alhora que va posar en marxa iniciatives de
col·laboració transfronterera que –més enllà del color polític o la nacionalitat de cada regió–
estaven destinades a dur fins al màxim exponent la idea maragalliana que “allò que és bo per a
Barcelona és bo per a Catalunya, allò que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya”.
Les limitacions d’extensió que imposa un format com el del working paper ens han deixat
sense poder abordar la influència del municipalisme català en l’estatal –pensant, especialment, en
el paper dels alcaldes socialistes dins la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)– o
analitzar amb deteniment les característiques de la diplomàcia d’alcaldes de Barcelona i Girona a
la resta d’Espanya. I és que, al llarg del període estudiat, l’acció dels alcaldes del PSC va contribuir
decisivament a canviar la fesomia de Catalunya i a la implantació d’un model de col·laboració
5 7
�público-privat que va esdevenir modèlic. Igualment, l’acció parlamentària dels socialistes va ser
clau per a l’establiment de consensos perdurables a nivell de país, com la immersió lingüística
en l’educació a Catalunya. Sempre des de la defensa del principi de subsidiarietat, l’ambició de
les propostes dels socialistes catalans va exigir sovint la revisió i optimització dels marcs legals
en què s’havien de desenvolupar. Com a culminació d’aquesta manera de fer política, sens dubte
hem de situar-hi l’Estatut del 2006, que va suposar el sostre de la trajectòria del PSC des de la
seva fundació –sent-ne alhora la seva màxima expressió i la constatació dels límits que la resta
d’agents polítics de l’Estat estaven disposats a tolerar-li.222
Com hem vist, l’Estatut del 2006 va marcar la vida dels dos governs de progrés liderats pels
socialistes catalans, dues experiències que no van comptar amb l’aprovació del PSOE –més
partidari de l’aliança amb CiU– ni en la seva col·laboració institucional des del Govern espanyol.
I és que una de les constants que hem pogut observar al llarg d’aquest estudi és fins a quin punt el
partit germà dels socialistes catalans en va limitar la capacitat de donar recorregut al seu projecte
autònom per a Catalunya –sent víctimes primer de la dura confrontació entre els governs Pujol
i González a partir de l’esclat del cas Banca Catalana i posteriorment de les necessitats d’entesa
parlamentària de tots dos governs a partir de la pèrdua respectiva de les majories absolutes a
principi de la dècada de 1990; així com des del rebuig a la possibilitat que el PSC pogués liderar
la transformació federal d’Espanya des del Govern català entre els anys 2003 i 2010.
La tempesta perfecta que va suposar la sentència contra l’Estatut del TC el juny del 2010
–que va obrir dins del PSC un dur debat intern sobre les limitacions del seu projecte d’estat i,
posteriorment, sobre el dret a decidir– i l’enduriment de la crisi econòmica global que havia
començat el 2008 –que va acabar empenyent els governs socialistes a adoptar polítiques
econòmiques pròpies de la dreta– va fer entrar en crisi a un partit que, malgrat no haver tingut
una vida orgànica precisament planera al llarg d’aquests gairebé trenta anys, havia mantingut uns
mínims nivells de cohesió interna fins aleshores. La desvinculació dels sectors més catalanistes
del partit i l’establiment d’un nou ordre econòmic a escala mundial van acabar amb una manera
de fer política que havia caracteritzat al PSC fins aleshores, obrint una nova etapa que caldrà
estudiar amb deteniment en un futur, per ara, llunyà.
222 En aquest sentit, Antoni Castells parla de l’Estatut del 2006 com a “culminació i esgotament del projecte de catalanisme polític del darrer
segle”. Entrevista a Antoni Castells dins del programa Testimonis de la Fundació Catalunya Europa
5 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�6. Fonts i bibliografia
Fonts orals
Jaume Badia (entrevista telefònica els dies 19 i 20 de març del 2020).
Joan Ganyet (entrevista el 30 de novembre del 2019, La Seu d’Urgell).
José Montilla (entrevista telefònica el 24 de març del 2020).
Joaquim Nadal (entrevista telefònica el 23 de març del 2020).
Fons d’entrevistes del programa “Testimonis” de la Fundació Catalunya Europa.
Fonts hemerogràfiques
La Vanguardia
El País
Bibliografia
AADD: 30 anys de socialisme català. Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 2008.
Aixalà i Blanch, Albert: “Ciutadans d’Europa, unim-nos!”. La contribució de Pasqual Maragall a
l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats. Barcelona: Working paper núm. 2 de la
Fundació Catalunya Europa, octubre 2015.
Álvaro, Francesc-Marc: Què pensa Pasqual Maragall. Barcelona: Dèria, 1998.
Báguena Latorre, Josep A.: “El territori en l’acció política de Pasqual Maragall. Orígens, debat i
construcció de polítiques territorials al ‘Govern alternatiu’, 1999-2003”, Barcelona: Working Paper
núm. 6 de la Fundació Catalunya Europa, desembre 2018.
Buch Oliver, Jordi: Montilla, de emigrante a presidente. Madrid, Europa Viva, 2008.
Campa Planas, Josep Lluís: “El pensament polític de Pasqual Maragall en relació amb el federalisme
i amb l’encaix Catalunya-Espanya”. Barcelona: Working paper núm. 3 de la Fundació Catalunya
Europa, abril 2016.
Claret, Jaume (cord.): Pasqual Maragall: pensament i acció. Barcelona: La Magrana, 2017.
Culla, Joan B.: El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (194-2000). Barcelona:
Pòrtic, 200.
Culla, Joan B.: Esquerra Republicana de Catalunya. 1931-2012. Una història política. Barcelona: La
Campana, 2013.
Culla, Joan B.: La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008. Barcelona: La Campana, 2009.
Culla, Joan B.: El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible.
Barcelona: Pòrtic, 2017.
Esculies, Joan: Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador. Barcelona: La Magrana, 2018.
Febrés, Xavier; Rivière, Margarita: Pasqual Maragall: un rebelde en el poder. Esplugues de
Llobregat: Plaza & Janés, 1991.
Gillespie, Richard: Historia del Partido Socialista Obrero Español. Madrid: Alianza Editorial, 1991.
Iborra, Juan Ramón: José Montilla. Radiografía de la calma. Barcelona: Planeta, 2006.
Miquel Iceta Llorens: Catalanisme federalista. Barcelona, Fundació Rafael Campalans, 2006.
Lo Cascio, Paola: Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003. Catarroja-Barcelona: Afers,
2008.
Maragall, Pasqual: Oda inacabada: memòries. Barcelona: La Magrana, 2008.
Maragall, Pasqual; Serra, Narcís: Per una Barcelona olímpica i metropolitana. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 1982.
Maragall, Pasqual: Refent Barcelona. Barcelona: Planeta, 1986.
Maragall, Pasqual: Per Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Maragall, Pasqual: Àrea Metropolitana: una ocasió històrica. Barcelona: Corporació Metropolitana
de Barcelona, 1985.
Maragall, Pasqual: L’Estat de la ciutat: 1983-1990. Discursos de balanç d’any. Barcelona: Ajuntament
5 9
�de Barcelona, 1991.
Maragall, Pasqual: : Europa pròxima: Europa, regions i ciutats. Barcelona: Edicions UB, 1999.
Maragall, Pasqual: Progrés i reforma social. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.
Maragall, Pasqual: Una nova etapa per a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2004.
Maragall, Pasqual: La via catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.
Maragall, Pasqual: Noves propostes per al catalanisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.
Maragall, Pasqual: Intervención en el debate sobre el estado de las autonomías. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, 2006.
Martín i Uceda, Javier: “Europa en l’horitzó: Barcelona i Catalunya en l’articulació i la construcció
europea. Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall”.
Barcelona: Working paper no 5 de la Fundació Catalunya Europa, Maig 2018.
Mercader, Jordi: Mil dies amb PM: crònica viscuda de la presidència de Pasqual Maragall.
Barcelona: La Magrana, 2008.
Molinero, Carme; Ysàs, Pere: Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981).
Barcelona: L’Avenç, 2010.
Molinero, Carme; Ysàs, Pere: De la hegemonía a la autodestrucción. El Partido Comunista de
España (1956-1982). Barcelona: Crítica, 2017.
Montilla Aguilera, José: Clar i català: testimoni de quatre anys de presidència. Barcelona, RBA,
2013.
Montilla Aguilera, José: Enfortir Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008.
Montilla Aguilera, José: Discurs d’investidura “Concertació, diàleg i polítiques socials per a
Catalunya”. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.
Montilla Aguilera, José: Discursos del Presidente de la Generalitat en Madrid. Barcelona: Generalitat
de Catalunya, 2008.
Muñoz Jofre, Jaume: Perseguint la llibertat. La construcció de l’espai socialista a Catalunya.
Barcelona: L’Avenç, 2019.
Muñoz Jofre, Jaume: La España corrupta. Breve historia de la corrupción (de la Restauración a
nuestros días, 1875-2016). Granada: Comares, 2016.
Muñoz Lloret, Josep Maria (ed.): Quatre presidents. Entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i
Montilla. Barcelona: L’Avenç, 2010.
Muñoz Lloret, Josep Maria: “Joaquim Nadal, la força de Girona”, dins L’Avenç, 418 (2015), p. 12-25.
Muñoz, Jordi: Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del procés. Barcelona: L’Avenç,
2020.
Nadal Farreras, Joaquim: Catalunya: catalanisme i socialisme, Barcelona, Ed Mediterrània, 2003.
Nadal Farreras, Joaquim: Històries d’alcalde (Girona, 1979-2002), Cassà, Ed. Gavarres, 2019.
Nadal Farreras, Joaquim: Testimoni de càrrec: vint anys al servei de Catalunya. Barcelona, Ed. 62,
2014.
Núñez Seixas, Xosé Manuel (coord.): España en democracia, 1975-2011, volum X de la Historia de
España dirigida per Josep Fontana i Ramon Villares. Barcelona, Crítica, 2017.
Obiols, Raimon: El mínim que es pot dir. Memòries polítiques. Barcelona: RBA, 2013.
Pradel Miquel, Marc: “Catalunya, xarxa de ciutats. El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva
influència en la governança de Catalunya”. Barcelona: Fundació Catalunya Europa, 2016.
Preston, Paul: Un pueblo traicionado. España de 1874 a nuestros días: corrupción, incompetencia
política y división social. Barcelona: Debate, 2019.
Pujol Soley, Jordi: Memòries (1980-1993): temps de construir. Barcelona, Proa, 2009.
Pujol Soley, Jordi: Memòries (1993-2011): de la bonança a un repte nou. Barcelona, Proa, 2012.
Riquer, Borja de: La Catalunya autonòmica, 1975-2003. Barcelona: Edicions 62, 2003.
Riquer, Borja de: (dir.): Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 2008.
Sala, Josep Maria: Moments del socialisme català. Barcelona: Fund. Rafael Campalans, 2020.
Sánchez Llibre, Josep: Les veritats de l’Estatut. Allò que no s’ha publicat al diari de sessions.
6 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
�Barcelona: La Esfera de los Libros, 2006.
Santos, Lídia; Bonet, Laia; Fuentes, David: El nou Estatut. Comentaris a peu d’obra. Barcelona:
Fundació Rafael Campalans, 2006.
Serra, Narcís: La Gestió de Barcelona: una política municipal. Barcelona: Servei de Publicacions
de l’Ajuntament de Barcelona, 1982.
Serra, Narcís: Discurs en la sessió de cloenda del simposi sobre àrees metropolitanes (octubre
1982). Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, 1987.
Serra, Narcís: Barcelona, 1979-2004: vint-i-cinc anys de transformacions. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, 2004.
Serra, Narcís: La transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática de las fuerzas
armadas. Barcelona: Debate, 2008.
Soto, Álvaro: Transición y cambio en España, 1975-1996. Madrid: Alianza Editorial, 2005.
Soto, Álvaro; Mateos, Abdón (dirs.): Historia de la época socialista. España: 1982-1996. Madrid:
Sílex, 2013.
Tomàs Fornés, Mariona: “Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat
metropolitana”. Barcelona: Fundació Catalunya Europa, 2017.
Tura, Montserrat: Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme. Barcelona: Pòrtic, 2014.
Vallès, Josep Maria: Una agenda imperfecta. Amb Maragall i el projecte de canvi. Barcelona:
Edicions 62, 2008.
Ximenis, Vicenç: Demòcrata i socialista: memòries de setanta anys de lluita política apassionada.
Lleida: Pagès editors, 1998.
Ysàs, Pere (ed.): La configuració de la democràcia a Espanya. Vic: Eumo Editorial, 2009.
6 1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els socialistes catalans en la configuració de l’Espanya democràtica (1982-2010)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz Jofre, Jaume
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2020
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Espanya
Govern
Democràcia
Lluch, Ernest, 1937-2000
Serra, Narcís, 1943-
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Montilla, José, 1955-
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2825/Pla-de-Govern_2004-2007_Balanc.pdf
414219c4a12cae160b3fcb89388d5b8d
PDF Text
Text
Index
Presentació del President de la Generalitat
9
Presentació del Secretari del Govern
13
Més i millor autogovern
19
Presentació del Conseller Joan Saura
21
1.1 Aprofundiment de l’autogovern
1.1.1 Nou Estatut d’autonomia
24
1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat
27
1.1.3 Redefinir l’àmbit competencial de la Generalitat
29
1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.1 Nova Llei electoral
32
1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
33
1.2.3 Més i millor democràcia: generar una política de participació
des de la Generalitat
35
1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió
pública
38
1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient
44
1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals en el marc del sistema
comunicacional català
49
1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau
52
1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió
Europea i altres organismes internacionals
Molt Honorable President de la Generalitat
Pasqual Maragall i Mira
Honorable Conseller de la Presidència
Joaquim Nadal i Farreras
Secretari del Govern
Ernest Maragall i Mira
La redacció del Balanç del Pla de Govern ha
estat duta a terme des de la Direcció General
de Coordinació Interdepartamental, amb
l’estreta i valuosa col·laboració d’un extens
conjunt de persones de tots els departaments
de la Generalitat.
1.3.1 Augmentar la participació i la presència de la Generalitat en les
polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol
56
1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE.
59
1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes
internacionals
64
1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques
68
Barcelona, estiu del 2006.
1.4 Nova organització de l’Administració
Podeu trobar tota la informació referent
al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça
www.gencat.cat/pladegovern
1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials
70
1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions
d’àmbit local
74
2 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 3
�1.5 Finances públiques
2.5 Societat del coneixement
79
1.5.1 Nou sistema de finançament
2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població
159
82
1.5.2 Modernització del sistema pressupostari. Rigor i eficiència en la gestió
de les finances públiques
2.5.2 Augmentar la qualitat i la competitivitat del sistema universitari
163
86
1.5.3 Simplificació i millora del sistema tributari de Catalunya
Polítiques de seguretat
91
Presentació de la Consellera Montserrat Tura
94
Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya
101
Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la
convivència i el civisme
Un nou impuls econòmic
111
Presentació del Conseller Antoni Castells
2.1 Euroregió i internacionalització
2.6 Agricultura i pesca
2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari
167
2.6.2 Modernitzar el sector pesquer
176
2.7 Sector financer
2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya
179
2.7.2 Potenciar el paper estratègic dels organismes financers de la
Generalitat
181
Una nació socialment avançada
183
Presentació de la Consellera Marina Geli
185
3.1 Política educativa
2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana
3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu
català
188
114
119
2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya
en el seu motor productiu
3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous
reptes socials
195
2.2 Ocupació i treball
3.2 Polítiques d’acció social
122
2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat
3.2.1 Universalitzar els serveis socials
201
126
2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral
206
129
2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals
3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc
d’exclusió
132
2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social
3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones
215
3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies
221
3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut
225
2.3 Competitivitat econòmica i industrial
135
2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes
141
2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació
2.4 Comerç i Turisme
3.3 Salut i polítiques sanitàries
3.3.1 Fomentar la salut pública
229
148
2.4.1 Potenciar el model comercial català
3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties
cròniques
236
154
2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat
3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari
248
157
2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i
qualitat de vida
3.4 Política cultural
Balanç Pla de Govern 5
�256
3.4.1 Garantir l’accés a la cultura
4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones
349
265
3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la
consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura
catalana
4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa
359
4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de
noves rutes aèries
365
4.6.6 Crear estructures logístiques com a factor de competitivitat
370
3.5 Política lingüística
271
3.5.1 Fomentar l’ús social del català
277
Una nova política territorial i ambiental
279
Presentació del Conseller Joaquim Nadal
4.1 Energia
282
4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia
284
4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables
286
4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
4.2 Política i ordenació territorial
290
4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació
del territori
300
4.2.2. Aconseguir barris segurs i dignes i dotar els ajuntaments de major
capacitat d’actuació urbanística
4.3 Habitatge
308
4.3.1 Garantir l’accés a l’habitatge digne a tota la població
312
4.3.2 Promoure la rehabilitació d’habitatges
4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible
316
4.4.1 Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya
319
4.4.2 Establir instruments d’inspecció i control ambiental
321
4.4.3 Establir una nova cultura de l’aigua
4.5 Política de prevenció de la contaminació
327
4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus
331
4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació
4.6 Infraestructures
334
4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari
343
4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya
Balanç Pla de Govern 7
�Tres anys de govern
La legislatura que s’inicià a les darreries de 2003 conclourà un any abans de
completar-se un mandat sencer per la convocatòria d’eleccions a la tardor
de 2006. Abans de produir-se la dissolució del Parlament és una obligació
política, basada en els criteris de rigor, exigència i transparència, donar a
conèixer amb paràmetres objectius l’estat de compliment del Pla de Govern
que recull, en molt bona mesura, el conjunt dels compromisos subscrits amb
la ciutadania a l’inici de la legislatura.
És evident que en tractar-se d’una legislatura escapçada alguns compromisos queden pendents en part, i haurien requerit d’aquest any per tal de
completar-se. Però també és molt evident que en el projecte de garantir
millor la planificació, atendre les persones i els territoris i avançar cap a
polítiques d’igualtat i cohesió social, s’han fet passes significatives endavant.
La dimensió d’aquests canvis serà jutjada pel temps, la història i la ciutadania, i no ens és permès de fer-ho nosaltres mateixos. Sí, però, que és just que
aportem el conjunt de dades bàsiques per acreditar que s’ha donat resposta
al conjunt d’objectius nacionals, institucionals i estratègics, desplegant iniciatives que havien de sacsejar velles inèrcies i aportar nous plantejaments.
L’obra de govern es significa per la posada en marxa de noves orientacions
estratègiques que tenen la voluntat d’afegir valor a la tasca quotidiana de la
governació de Catalunya.
• Amb el Pacte Nacional per a l’Educació disposem per primera vegada un
marc estable per definir una política educativa de llarg abast.
• Amb l’Acord Estratègic hem situat la concertació entre els agents econòmics i socials com a vector de creixement.
• Amb la Llei de Barris hem fet una aposta innovadora per construir capital
social sobre la base de ciutats segures, barris nous i escoles dignes.
• Amb l’Euroregió estem expressant la nostra manera d’estar i de tenir un
paper actiu a Europa.
• I amb la ingent tasca planificadora realitzada hem volgut assentar les bases
d’una Catalunya de més qualitat.
En el panorama legislatiu les tasques de redacció, debat i votació del nou
Estatut d’Autonomia de Catalunya han diluït la força d’una acció legislativa de rellevància, que ha establert les bases d’un futur construït des de la
seguretat jurídica i, alhora, el compromís amb els ciutadans en el terreny de
les polítiques territorials i de les polítiques personals per atendre els drets
bàsics reconeguts per l’ordenament vigent i reforçats ara amb el nou Estatut.
Drets i Lleis drecen, així, un pont amb les polítiques tangibles que les persones esperen notar i percebre amb evidència pràctica.
En el camp més directe dels programes i les polítiques concretes, el desplegament de les previsions pressupostàries ha donat peu a un conjunt de
mesures que aquí es repassen i relacionen, tot fent l’inventari de la fiabilitat
de la despesa pública al servei dels ciutadans.
La sola relació ja acredita que s’han fet avenços importants en el terreny
del sanejament dels comptes públics, la millora de la gestió de la salut i de
Pasqual Maragall
Molt Honorable
President de la Generalitat
Balanç Pla de Govern 9
�les seves prestacions o en el desplegament de les polítiques de seguretat i
d’emergències. També posa de relleu els compromisos assolits en matèria
d’ocupació i política energètica, els grans canvis en la política d’infraestructures i salts qualitatius i quantitatius en les polítiques i la construcció d’habitatges. Demostra que hem aplicat més exigència i rigor en les polítiques de
sostenibilitat, hem ofert una resposta valenta i coherent en el desplegament
d’equipaments judicials i penitenciaris, hem iniciat obres de vells compromisos en matèria de regadius i hem introduït millores en la col·laboració i
les aportacions als governs locals de Catalunya. Finalment, palesa que hem
impulsat pactes de present i futur per la recerca i la innovació, hem establert una nova planificació del comerç, estem avançant cap a una millora
substancial del parc d’instal·lacions esportives, hem aprofundit en el mapa
d’equipaments culturals i les activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes, i hem desplegat noves polítiques socials bàsiques per donar
resposta a les expectatives de les persones i del conjunt de la societat.
Aquest balanç positiu no exclou que expressem la nostra insatisfacció pel fet
que caldria anar encara molt més lluny. Aquest és un balanç que es queda a
mig camí, que nega qualsevol autocomplaença i llença el repte d’una major
exigència i una millor resposta al conjunt dels ciutadans. L’obligació moral,
ètica, política dels governants és mantenir-se exigents i garantir que en
aquestes matèries mai no ens podem donar per satisfets del tot.
D’altra banda, també ens podem preguntar si aquesta etapa de la governació de Catalunya ha suposat realment un canvi significatiu en la política catalana. Estic convençut que més que un canvi consumat, hem de parlar d’un
canvi iniciat: s’han obert nous camins en la política catalana que ens porten
cap a un canvi de cultura política. Són els camins de l’alternança democràtica, del catalanisme com a cultura cívica compartida, del nou Estatut com
l’eina més potent per autogovernar-nos que mai hàgim tingut, de l’Espanya
plural com a projecte necessari i el d’una Europa interioritzada a la governació de Catalunya.
Ara Catalunya –la seva ciutadania- ha de decidir si seguim els camins oberts.
És molt més que una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu propi esdevenidor.
Balanç Pla de Govern 11
�Introducció
El 12 de desembre del 2003 se signava el Pacte del Tinell. Aquell dia s’expressaven, al mateix temps, la decisió comuna dels tres grups d’esquerres per
donar forma a la nova majoria parlamentària i, d’altra banda, l’acord entorn
al contingut més ambiciós plantejat mai a Catalunya des de la recuperació
de l’autogovern al 1978.
Naixia el Govern Catalanista i d’Esquerres; es verificava, per fi, l’alternança
que defineix els nostres sistemes democràtics.
Tres reptes apareixen nítidament ja en aquell moment: el primer, sostenir la
coalició, el segon, governar amb solvència i resultats, i el tercer, assolir el nou
Estatut, que era la proposta que cimentava el Pacte.
La primera tasca era clara: convertir el Pacte en Programa de Govern, concretar objectius, fites, terminis, mitjans, funcions i responsabilitats. Calia, al més
ràpidament possible, quallar en un projecte compartit, fer síntesi operativa
de la suma de forces, idees, il·lusions i objectius que cada un dels tres components aportaven al Pacte. Calia, en una paraula, convertir la coalició en un
autèntic Govern.
Cal admetre avui que aquesta tasca ha requerit més esforços i dedicació del
que esperàvem. El manteniment de l’equilibri intern de la coalició ha exigit
energies i temps que hauríem volgut bolcats en altres direccions. Diferències
de concepció ben legítimes, objectius programàtics propis de cadascú i no
sempre fàcilment compatibles, cultures polítiques internes prou distintes,
representació territorial i social ben definides per cada força amb aspectes
complementaris però també, a voltes, contradictoris. Tot plegat, expressió
de la riquesa i la diversitat de les esquerres catalanes. Les distàncies eren
conegudes i conscients per tothom. Res impedia, res impedeix encara avui
que, amb els mateixos ingredients, es pugui dur endavant un projecte tan
ambiciós com el plantejat i que, com les pàgines que segueixen mostraran,
s’ha acomplert en bona mesura.
El segon repte, el de governar amb solvència i resultats, demanava un altre
tipus d’esforç. Calia, en primer lloc, fer-se amb la institució, conèixer els seus
ritmes, hàbits, vicis i virtuts. Calia, després, dominar-la, ser capaç d’identificar
canvis, de transformar processos, eliminar llast, abundantíssim, crear noves
regles de comportament, nous processos de decisió. Però sobretot, calia, simultàniament, posar en marxa totes les polítiques anunciades per omplir els
dèficits acumulats per anys de d’inèrcia o deixadesa, adoptar les mesures de
sanejament imprescindibles, iniciar els sempre llargs processos de projecció,
contractació i execució de les fortíssimes inversions previstes per a infraestructures i equipaments a tot Catalunya.
És a dir, calia posar a tota marxa una maquinària rovellada, amb algunes
peces excel·lents i moltes altres defectuoses, que ens rebia amb una barreja
d’expectació, temor i desconfiança. Segurament es tractava de sentiments
ben explicables després de 23 anys d’acomodació a una sola manera d’entendre l’Acció de Govern, la relació amb els ciutadans i el sentit de la responsabilitat en la gestió dels recursos públics.
Avui podem dir, amb un cert orgull, que la institució ha canviat i que ho fet
a millor. Desigualment, amb clarobscurs i desequilibris certament, però amb
Balanç Pla de Govern 13
�resultats prou indiscutibles. No ens referim, per ara, als resultats de l’Acció de
Govern. Parlem de les actituds, de la responsabilitat individual i col·lectiva,
de la passió i la professionalitat de tants i tants funcionaris i treballadors.
Més transparència, més instruments de coordinació, més comunicació entre
departaments, més transversalitat conscient i efectiva, més rendiment de
comptes.
També, per què no admetre-ho, aparició de fortes lògiques departamentals
lligades a l’exigible assoliment de programes sectorials molt ambiciosos i a
la legítima aspiració personal i partidària d’evidenciar èxits de gestió recuperables políticament. Però la resultant ha estat positiva en termes d’organització activa i tensionada i en termes d’eficiència en la gestió dels recursos
públics rebuts dels ciutadans.
En qualsevol cas, la recerca del punt d’equilibri imprescindible entre cohesió
i autoritat central, d’una banda, i descentralització-autonomia de gestió departamental, d’una altra, es una assignatura pendent en la nostra institució
de govern. Les polítiques transversals de recursos humans, d’organització,
d’aplicació de models de gestió directa o indirecta, de patrimoni, de control
pressupostari de despeses i inversions, de sistemes d’informació comuns i
tecnologies de la informació, entre altres, demanen la definició d’escenaris
de decisió i impuls que superin els resultats, apreciables però insuficients
de la pura coordinació general o la responsabilitat directa de cada un dels
titulars.
Pel que fa a la pròpia Acció de Govern, la valoració ha de ser clarament positiva. Les pàgines que segueixen en són mostra contundent. El Pla de Govern,
és a dir, la formalització operativa interna del Pacte del Tinell, s’articula a
l’entorn de quatre eixos bàsics i de 67 objectius sectorials representats i desplegats per prop d’un miler de mesures i actuacions concretes.
El primer eix, l’anomenat MÉS I MILLOR AUTOGOVERN, inclou totes les
polítiques d’aprofundiment de l’autogovern, amb el nou Estatut en primer
terme, però també les relacionades amb la qualitat democràtica, les relacions amb l’Estat i la Unió Europea i el desplegament institucional intern del
país: la pròpia administració autonòmica, l’organització territorial, la relació
amb el món local.
L’objectiu més important del Govern s’ha aconseguit amb escreix: L’Estatut
de Catalunya és ja una realitat esplèndida i una potentíssima eina de construcció del millor futur per a tots els ciutadans i ciutadanes. Al marge del
procés llarg i complex que ens ha dut fins al final del camí, el referèndum del
passat 18 de juny, el cert és que el país disposa d’un nou marc on desplegar
polítiques completes en tots els àmbits. L’expressió de les nostres esperances col·lectives resumida per la “Catalunya rica i plena” del nostre himne és
ara més a prop que mai, és al nostre abast, és la fita exigible per qualsevol
govern que els catalans decideixin tenir i pel conjunt de la societat.
En el mateix context hem de valorar les decisions que s’han anat produint en
relació amb la presència de Catalunya a Europa amb especial significació en
dos camps: la presència de consellers del Govern de Catalunya a les sessions
dels Consells de Ministres, actuant en representació de l’Estat, i el reconeixe-
ment exprés que les institucions europees han fet del dret dels ciutadans a
usar el català com a llengua de relació directa, així com del dret dels nostres
representants, consellers i diputats, a expressar-se en català en les seves
intervencions oficials.
Però també en la resta de matèries integrades en aquest eix els resultats són
tangibles i expliquen canvis en profunditat: el desplegament dels mossos o
la millora de la seguretat viària, l’aprovació primer i el desplegament efectiu
del Pla de presons, una de les evidències clamoroses del nou paradigma que
el Govern de Catalunya representa. Hem passat de la incapacitat per prendre
les decisions més urgents a la planificació, negociació local, ubicació precisa
i construcció dels nous equipaments penitenciaris. Claredat en la proposta,
transparència del procés, compensació justa, decisió ferma. Aquesta és la
forma d’actuar del nou Govern de Catalunya.
Com també és un contrast radical amb períodes anteriors la política en relació amb el món local. El respecte institucional i l’increment significatiu de
les aportacions econòmiques són els trets que marquen el nou caràcter de la
relació entre l’Administració autonòmica i la local. És la millor preparació del
període de profunda renovació institucional que som a punt d’iniciar: nova
organització territorial, traspàs de competències i recursos als ajuntaments,
nova Llei electoral catalana.
Pel que fa al creixement econòmic i la innovació, definidors del segon eix del
Pla de Govern, els resultats són quasi espectaculars: creixement sostingut
que iguala el global espanyol després de molts anys, creació de 304.700
nous llocs de treball i reducció de l’atur a mínims històrics (7% al Gener
2006, i una mica més del 6% al Juliol 2006), acord per la competitivitat i la
internacionalització de l’economia catalana amb empresaris i sindicats. Però
també ho són pel que fa a la pròpia institució: El pressupost consolidat ha
passat d’uns 22.000 M€ a 30.000 M€ en tres anys (sense cap increment de la
pressió fiscal), el dèficit acumulat s’ha reduït en un 83,5% durant els exercicis 2004 i 2005 (passant de 1.264 milions de resultat no financer l’any 2003
fins a 209 M€ l’any 2005), la despesa desplaçada (de 2.903 M€ a la liquidació
2003 a 2.225 M€ a la liquidació 2005)) –especialment greu a la sanitat catalana – es en procés de desaparició definitiva, la gestió pressupostària és ja una
referència de rigor inqüestionable, les inversions comencen a apropar-se als
nivells que mai haurien hagut d’abandonar.
El Pla de l’energia, la creació de centres tecnològics avançats i instituts de
recerca de primera fila mundial, especialment en l’àmbit de les biotecnologies, són altres fites ben plantades en aquest període que enorgulleixen
el Govern i tot el país. Com ho són també la Llei d’horaris comercials i Pla
territorial d’equipaments comercials, a punt de tancar-se en aquest moment,
que han servit per posar ordre i acordar regles bàsiques en el complex món
del petit i mitjà comerç, que ha d’afrontar la creixent competitivitat de les
grans superfícies.
En l’amplíssim camp de les polítiques socials, el tercer eix però el que rep la
major part dels recursos públics, prop del 60? % del pressupost total de la
Generalitat, el compliment dels objectius previstos, i en molts casos la supe-
Balanç Pla de Govern 15
�ració, la profunditat i la transcendència dels canvis impulsats, no permet una
síntesis de resum que faci justícia a la tasca realitzada. El conjunt de polítiques reformadores dels sistemes de salut, la posada en marxa real, per fi, del
servei públic d’escoles bressol, el Pacte per a l’Educació subscrit amb tots els
sectors de la comunitat educativa, la nova Llei de prestacions socials, i la de
Serveis socials, que per primer cop establirà un autèntic catàleg de drets personals en aquest camp, són potser les fites més remarcables d’un balanç que
ha de ser vist en tota la seva amplitud i detall per ser valorat com es mereix.
Consideració a part s’ha de fer de la política cultural, que, igualment, no
admet comparació amb períodes anteriors. Als èxits més visibles de la
recuperació dels papers confiscats després de la Guerra Civil, la presència a Guadalajara, l’any 2004, i la nominació com a país invitat a la Fira de
Frankfurt, hi hem d’afegir les línies de fons segurament més importants: En
la línia confirmada de doblar el pressupost de Cultura hem d’inscriure el Pla
d’infraestructures i equipaments culturals que ja és operatiu, i aporta recursos i projectes per tot Catalunya d’acord amb els Ajuntaments respectius, les
noves i exemplars formes de distribució d’ajudes a la creació, amb participació i protagonisme dels propis sectors, la preparació ja molt avançada del
nou Consell de les Arts i la Cultura, concepte innovador que canviarà per bé
hàbits i formes sovint contraris a la imprescindible llibertat i independència
de la creació artística.
El conjunt de les polítiques que tenen relació amb els territoris, les infraestructures, la sostenibilitat, l’agricultura, el cicle de l’aigua o l’habitatge,
conformen el quart eix del Pla de Govern. També en aquest cas es fa difícil
resumir en poques paraules la riquíssima diversitat d’actuacions, mesures,
nous plans directors i generals, legislació sectorial i, molt especialment, projectes d’inversió ja completats o en curs: l’accent evident en la xarxa ferroviària, però també les millores en carreteres i els nous trams i desdoblaments
d’autovies, són missatges inequívocs de confirmació del compromís que
del nou Govern pel reequilibri territorial. De la mateixa manera, la reducció
de l’enorme dèficit acumulat en les inversions associades al cicle de l’aigua,
sanejament i subministrament, i al del tractament de residus, justifica amb
escreix la tasca realitzada en ambdós camps.
tensió, Quart Cinturó en són els noms, però la qüestió de fons és la consecució de l’equilibri necessari entre respecte mediambiental, creixement econòmic, dotació d’infraestructures i equipaments, dret dels territoris a construir
un futur propi sense hipoteques ni dependències. Només un govern com
l’actual de Catalunya, decidit a mirar de cara els problemes i no a amagar-los
ni ignorar-los, està en condicions de plantejar bé, primer, i resoldre efectivament, després, tots els assumptes pendents mai degudament tractats i les
noves qüestions que en aquest àmbit apareixen en tot procés de desenvolupament econòmic i social.
Tanquem, doncs, aquesta introducció forçosament injusta amb la realitat de
l’Acció de Govern d’aquests 1.000 dies. Potser el més important és l’enorme
quantitat de resultats concrets, de polítiques de canvi iniciades, de nous
hàbits adquirits, de nous i millors criteris de relació amb la societat i els
ciutadans. En tot cas, el futur que deixem obert és tan engrescador com
exigent. El nou Estatut ens ofereix un horitzó de realització col·lectiva apassionant. Tenim molt per construir, hem assumit la plena responsabilitat sobre
quasi tots els aspectes que conformen la vida, els drets i les esperances dels
nostres ciutadans i ciutadanes. I per fer-ho comptem amb una institució renovada i uns professionals preparats que només esperen bona direcció, responsabilitat i qualitat en la gestió, passió en la defensa de l’interès general.
Ernest Maragall i Mira
Secretari del Govern
En el cas de l’habitatge, s’han començat a aplicar amb magnífics resultats,
que es veuran confirmats i ampliats a mig termini, noves línies i conceptes
tant pel que fa a l’adquisició de sòl en col·laboració amb els ajuntaments,
com en la projecció, la construcció i posada a disposició del mercat dels
habitatges de protecció oficial que el país necessita després de tants anys de
deixadesa o instrumentalització d’aquestes polítiques. En el cas de l’agricultura, la tasca ha estat igualment feixuga però profitosa: el Canal Segarra-Garrigues esdevé per fi una realitat incipient, el conjunt de les actuacions sectorials, les inversions en regs arreu del país, les concentracions parcel·làries, la
nova legislació contractual posen ordre i raó en un sector considerat fins ara
amb criteris més paternalistes que econòmics i socials.
És en el marc d’aquestes polítiques que s’han produït, com era previsible, les
controvèrsies internes i els processos de debat i decisió més complexos que
el Govern ha hagut d’afrontar: Bracons, Xarxa Natura, interconnexió i alta
16 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 17
�1
Més i millor autogovern
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 19
�Millora de l’autogovern i impuls de noves polítiques
Una característica emblemàtica del govern catalanista i d’esquerres ha estat,
sense cap mena de dubte, la voluntat i la capacitat demostrades per entomar amb valentia i ambició els grans reptes del nostre país i, a més, fer-ho
plantejant un canvi profund en els valors i en els continguts. Així, aquesta
actitud agosarada trenca amb l’estratègia dels tímids avenços. Representa,
en canvi, una aposta decidida per posar Catalunya en el camí que ens porta
al nivell dels països més avançats d’Europa. Lluny de preferir amagar les
qüestions pendents, lluny d’esquivar les necessitats d’avenç social i nacional del nostre país, aquest Govern ha sabut fer un salt decisiu endavant en
aspectes fonamentals per al progrés de Catalunya. I, a més, aquest canvi l’ha
dut a terme des de nous valors, amb un contingut clarament progressista i
catalanista.
Sens dubte les importants transformacions iniciades durant aquests tres
anys es posen de manifest en diferents àmbits. I en particular els Departaments agrupats dins la Comissió de Política Institucional en són un excellent exemple d’aquest canvi. En aquest sentit destaca, per sobre de tot, l’impuls a la reforma de l’Estatut d’Autonomia, el principal compromís del nou
Govern després de quasi 25 anys sense canvis. Es tractava d’una necessitat
del nostre país massa temps ajornada i que el Govern va considerar imprescindible dur a terme per a poder afrontar el segle XXI millorant el benestar
del conjunt de la ciutadania de Catalunya. Avui el poble de Catalunya pot
sentir-se satisfet per comptar amb un nou Estatut que ens ha permès assolir
el major nivell d’autogovern de la nostra història contemporània i dota al
nostre país d’un enorme potencial de progrés en tots els àmbits.
Però l’acció del Govern ha estat molt més àmplia i d’això en dóna fe la publicació que teniu a les mans. A les properes pàgines trobareu, per exemple,
el salt donat en l’àmbit de la col·laboració amb els municipis. L’augment de
transferències és tan important que clarament podem parlar d’una nova
etapa en la manera d’entendre i de promocionar l’importantíssim paper que
porten a terme els nostres ajuntaments atenent a les demandes ciutadanes
des de la proximitat. A un pla ben diferent, també es pot destacar l’avenç
substancial que ha viscut el català assolint una fita històrica, la possibilitat
d’utilitzar-lo de manera oficial a les institucions de la Unió Europea. Aquest
fet suposa un pas endavant imprescindible cap a la seva plena equiparació
amb la resta de llengües oficials de la UE. I a un nivell més sectorial, es poden posar tot tipus d’exemples d’una acció decidida i compromesa, des del
Pla director d’equipaments penitenciaris, que fa front a un dèficit llargament
arrossegat i que aquest Govern ha volgut encarar apostant per la reinserció social dels interns, fins el desplegament als districtes de Barcelona dels
Mossos d’Esquadra, fet, a més, des d’un model de proximitat a les necessitats de la ciutadania, passant pel gran creixement dels recursos destinats a
la cooperació al desenvolupament. En les següents pàgines trobareu moltes
més mostres de l’acció decidida d’aquest Govern.
Amb la mateixa empenta i decisió que les accions anteriors, també s’han dut
a terme durant aquests anys intensos treballs per tal de dotar a Catalunya
d’una organització territorial i d’una llei electoral pròpies i ajustades a la
Joan Saura
Conseller de Relacions Institucionals
i Participació
President de la Comissió de Govern
de Política Institucional
Balanç Pla de Govern 21
�nostra realitat. La complexitat d’aquestes qüestions no va evitar en cap moment que s’entomés el debat obertament i que es treballés intensament per
arribar a l’imprescindible acord polític que, tanmateix, encara no ha estat
possible, primer per la prioritat en l’elaboració del nou Estatut i, després, per
l’avançament de les eleccions. En tot cas queda la bona feina realitzada per
tal de reprendre el diàleg novament en la propera legislatura.
A més d’entomar els grans reptes pendents com a país i donar-los un impuls
decisiu, el Govern de la Generalitat i, en concret, la Comissió de Política Institucional, s’ha caracteritzat per l’impuls de polítiques noves, inexistents fins
ara però que responen a les inquietuds presents a la nostra societat. És el
cas de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer
ordre. Aquest espai d’intercanvi cultural i econòmic ha de permetre el progrés conjunt de totes les regions implicades per acabar esdevenint un dels
principals motors d’Europa, així com també a nivell internacional. Igualment
innovadores han estat les polítiques de recuperació de la memòria democràtica o de promoció de la cultura de pau. Per fi el Govern de la Generalitat
compta amb iniciativa pròpia en aquests àmbits i així també la societat civil,
que durant tant de temps hi ha estat treballant, es veu recolzada en la seva
actuació. En aquestes dues darreres qüestions queda pendent, però, aprovar
en el Parlament les lleis que consolidin aquests projectes.
Ambició de progrés social i nacional, innovació, transparència i participació ciutadana són característiques pròpies de l’acció demostrada durant
aquests anys pel Govern catalanista i d’esquerres. No són només paraules,
les accions que trobareu tot seguit així com l’anàlisi del seu compliment
demostren, precisament, la voluntat de ser honestos, rigorosos i de continuar avançant en el futur. Conèixer en profunditat el què s’ha fet i el que queda
per fer ens permet també fer autocrítica, ser exigents amb nosaltres mateixos i renovar alhora la il·lusió i l’empenta. Aquesta és, al nostre entendre, la
millor manera de continuar treballant des del Govern de la Generalitat per
a la millora del benestar de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.
Finalment, també es motiu d’orgull poder afirmar que no només s’han impulsat polítiques innovadores i ambicioses, sinó que, a més, s’ha demostrat
que hi ha una manera diferent de governar: una manera més participativa,
més transparent, més dialogant, més oberta a la ciutadania. Aquesta nova
forma de governar comença, precisament, per atorgar el protagonisme al
Parlament, cambra de representació de tots els catalans i catalanes. Per això
s’ha dut a terme la reforma del seu reglament, per a que la seva activitat sigui més àgil, més decisiva, més eficaç en el control del govern i en l’activitat
legislativa. Pel que fa pròpiament al govern, s’han pres acords i s’han impulsat reformes legislatives encaminades a garantir la seva plena transparència.
Amb aquest objectiu, per exemple, s’ha regulat la incompatibilitat dels alts
càrrecs de la Generalitat i s’ha reformat la llei de l’audiovisual.
Però el canvi en la manera de governar es demostra, sobretot, en la importància i el valor que li donem directament a la gent, veritable protagonista
de l’actuació dels poders públics. Durant aquest període la ciutadania ha
pogut participar activament en les principals polítiques dutes a terme, començant per la mateixa reforma de l’Estatut d’Autonomia. Perquè no només
cal escoltar a la ciutadania a les eleccions, un cop cada quatre anys. El diàleg
amb la societat civil, l’obertura a les seves propostes, la recerca de consensos, són fruit del convenciment que la imposició no porta enlloc. En aquest
sentit també s’ha reformat la Iniciativa Legislativa Popular, per a facilitar i
recolzar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin presentar propostes de llei al Parlament. Aquest Govern de la Generalitat està segur que
només amb el compromís i la col·laboració de tothom trobarem la manera
d’afrontar els grans reptes de progrés social, polític, ecològic i econòmic del
nostre país.
Balanç Pla de Govern 23
�Més i millor autogovern
Aprofundiment de l’autogovern
1.1.1
Nou Estatut d’Autonomia
• El 21 de març de 2006 la Comissió Constitucional va votar el dictamen
sobre la reforma de l’EAC que havien preparat els diputats espanyols
i catalans. La Comissió va introduir alguns canvis en el text, fet que va
comportar la pèrdua del suport d’Esquerra Republicana de Catalunya.
• Després, l’EAC passà al ple del Congrés per a la seva votació, on es va
aprovar per 189 vots a favor, 154 en contra i dues abstencions. Conseqüentment, el text va passar al Senat.
Punt de partida
• El 10 de maig el Senat va aprovar igualment el text de l’EAC i el va remetre a la Generalitat perquè el sotmetés a referèndum.
El Pla de Govern establia en el seu primer punt el principal objectiu institucional del primer govern d’esquerres i catalanista de Catalunya després
de la democràcia: aprovar en la legislatura un nou Estatut d’Autonomia,
elaborat en la mesura del possible amb les aportacions del teixit civil del
país i aprovat amb el màxim suport parlamentari.
• El 18 de juny el text de la reforma va ser sotmès a referèndum. Durant
la campanya propugnaven el sí PSC, CiU i IC-V i el no ERC i el PP. Malgrat
una participació més baixa de la desitjada (48,85%), el resultat va resultar
ser massivament majoritari pel sí, que va guanyar amb un 73,23%, envers
un 20,57% que va obtenir el no i un 5,28% de vots en blanc.
Altrament, es reconeixia que la iniciativa institucional corresponia al Parlament i que el Govern i el seu President havien de proporcionar l’impuls
polític i el suport tècnic necessari en tot el decurs del procés.
0,6%
11,1%
5,3%
20,8%
44,6%
Per primer cop la redacció d’un
text estatutari es va fer amb un
procés previ de participació ciutadana
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El procés d’elaboració del nou EAC ha estat complex, llarg i ple d’instants de
gran intensitat institucional, com correspon a la transcendència de l’objectiu
que es perseguia.
El Govern va endegar una campanya explicativa del procés estatutari des
de l’inici i va promoure la recollida d’aportacions, ja fos d’entitats i associacions o dels mateixos ciutadans, individualment.
Per a aquesta finalitat es va disposar d’un espai web i es van fer trobades
amb 500 entitats representants de la societat civil catalana i, per diverses
vies, es van recollir més de 100.000 aportacions i suggeriments.
Identificant els moments més rellevants del procés d’aprovació de l’EAC, es
poden recordar algunes de les seves fites més significatives:
• La Ponència parlamentària va disposar, per anar avançant en el seu treball, de la feina prèvia de l’Institut d’Estudis Autonòmics.
• El juliol de l’any 2005 la Ponència va establir un primer text, que fou
remès al Consell Consultiu per a la seva revisió. El punt de redacció més
complex va ser el del finançament, que va comptar amb una proposta del Govern.
54,8%
88,9%
Parlament de Catalunya
Si
No
73,9%
Congrés dels Diputats
Referèndum
Blanc
Amb el nou Estatut Catalunya amplia i reforça l’autogovern, les seves
institucions, els seus recursos i les seves competències. Igualment, el nou
EAC conté per primer cop un catàleg de drets i deures dels ciutadans i de
principis rectors de les polítiques públiques.
Les voluntats de Catalunya que expressa el text estatutari s’han volgut explicar per part del Govern a tots els nivells polítics i socials en el conjunt
d’Espanya. El Govern ha dut a terme aquesta tasca amb constància arreu de
la geografia espanyola, malgrat incomprensions en algun cas o, en d’altres,
la franca hostilitat de sectors de dreta, que no han dubtat en expressar
visceralment la seva disconformitat. El grau d’acceptació ciutadà del text,
expressat democràticament, suposa el final d’aquest debat.
Catalunya ha volgut explicar el
nou EAC al conjunt d’Espanya
• El passat 30 de setembre de 2005, el Ple del Parlament de Catalunya
va aprovar la proposta de reforma de l’EAC, per 120 vots a favor i 15 en
contra. Posteriorment, el seu President va remetre la proposta a les Corts
Generals.
• Un cop a les Corts, la proposta va ser admesa a tràmit i va ser debatuda en
el ple del Congrés en la seva totalitat. Un cop aprovada, es va remetre a la
Comissió Constitucional, on es podien presentar esmenes al seu articulat.
24 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 25
�Balanç
Més i millor autogovern
Aprofundiment de l’autogovern
Tot i que els partits polítics que finalment van oposar-se al nou EAC van
participar en el procés de redacció, és cert que el nivell de consens polític quant al text final de l’estatut no ha estat unànime, contràriament a
la voluntat que expressava el Pla de Govern.
1.1.2
Igualment, la posició final d’ERC va propiciar la seva sortida del Govern i,
en conseqüència, l’escurçament de la legislatura.
Malgrat això, atès que el Govern entén que cal fer del text finalment
aprovat i referendat una valoració molt netament positiva, es considera que aquest primer i fonamental objectiu del Pla de Govern és un
objectiu assolit.
Avançar cap al reconeixement
del caràcter plurinacional de l’Estat
Punt de partida
El PdG establia en aquest objectiu un conjunt de fites concretes,
que abastaven tant el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a diferents nivells, com les reformes d’institucions de l’Estat, per
tal que en la seva concepció i estructura reflectissin aquest caràcter
plurinacional.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
L’espai en el qual s’ha desenvolupat el debat i les decisions sobre la realitat
plurinacional de Catalunya ha estat el nou EAC. El primer fet essencial ha
estat el reconeixement explícit en el preàmbul del text que Catalunya
és una nació. Això fa possible, per inducció, reconèixer implícitament que
Espanya és una realitat plurinacional.
Establert això, l’element següent ha estat el tractament donat a la llengua
catalana en el nou EAC, el coneixement de la qual esdevé un dret i un
deure dels catalans. També és rellevant reconèixer com el Govern Central
ha defensat, a demanda dels governs autonòmics implicats, l’ús de les llengües cooficials de l’Estat a les institucions de la UE.
Igualment, el tractament donat a l’EAC de l’estructura del poder judicial és per primer cop un exemple d’apropament de l’administració de
la justícia als ciutadans. Així, per una banda, el nou Consell de Justícia
es configura com una institució de govern del poder judicial a Catalunya,
desconcentrant el Consell General del Poder Judicial. Per altra banda, el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya passa a ser una veritable darrera
instància de tots els processos judicials que s’inicien a Catalunya, deixant en
mans del Tribunal Suprem la unificació de la doctrina que afecti exclusivament el Dret estatal.
És també en termes generals que es pot afirmar, per múltiples aspectes del
text estatutari, que d’alguna manera la relació entre Catalunya i el conjunt d’Espanya es dóna en termes de reconeixement efectiu de nació
i per tant de plurinacionalitat del conjunt de l’Estat. Aquest esperit,
però, s’haurà de veure confirmat en el decurs del temps per la dinàmica
institucional que es vagi assentant amb la creació efectiva dels nous òrgans
estatutaris.
Fora del marc de l’EAC, també ha suposat un avenç cap el reconeixement del
caràcter plurinacional de l’Estat la II conferència de presidents que va tenir
lloc el 10 de setembre de 2005 al Senat, a la qual hi van assistir el president
del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero i els Ministres d’Administracions
Públiques, Jordi Sevilla, i d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, per part de
26 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Progrés del reconeixement jurídic
del català a Catalunya i a Europa
El reconeixement del fet nacional
de Catalunya, primer pas cap al
caràcter plurinacional d’Espanya.
Balanç Pla de Govern 27
�Les seleccions esportives catalanes no han pogut encara competir
en general internacionalment.
l’executiu i els presidents de les 17 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla. El
tema tractat més rellevant fou el finançament sanitari.
Altrament, s’ha treballat també en altres àmbits com el reconeixement
de les seleccions esportives catalanes. Aquest reconeixement s’ha volgut
treballar d’acord amb els esportistes i a les federacions, únics i legítims
subjectes de la pràctica esportiva de competició. S’ha donat únicament
suport a aquelles federacions que voluntàriament volien iniciar un procés de
reconeixement internacional. En el cas de la Federació Catalana de Patinatge, es va produir un reconeixement previ que no va ser finalment referendat,
en un procés en què la política va jugar més que l’esport. Altres federacions
segueixen ara mateix els seus propis processos. El foment de la projecció
exterior de l’esport català va ser una de les competències que van decaure
en el tràmit al Congrés del nou EAC.
Balanç
La reforma de l’EAC ha servit com a punt de partida perquè altres comunitats autònomes endeguin processos de reforma dels seus estatuts, que
si tenen un esperit similar, avançaran de forma conjunta en el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Les prospostes d’Estatut
d’Andalusia i Galícia així semblen indicar-ho. El nou EAC ja determina una
nova relació amb l’Estat que es perfila en aquest sentit.
Tanmateix, no s’han assolit encara aspectes molt rellevants que es
pretenien, com era propiciar la reforma del Senat en una cambra representativa de les comunitats autònomes. Atesa la necessitat de reformar la
CE i la negativa del Partit Popular a fer-ho, aquesta fita sembla llunyana.
Conseqüentment, atès que manca encara molt per fer però que s’han
trencat algunes inèrcies fortes en sentit contrari, es pot qualificar aquest
objectiu com un objectiu en vies d’assolir-se.
Més i millor autogovern
Aprofundiment de l’autogovern
1.1.3
Redefinir l’àmbit competencial
de la Generalitat
Punt de partida
En aquest àmbit, el Pla de Govern identificava una llista finita de
transferències que es plantejava incorporar al conjunt de competències pròpies de la Generalitat en el decurs de la legislatura.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Òbviament el marc de discussió estatutari ha estat, gairebé en tots els
casos, l’espai on s’han incorporat les novetats competencials. Per tant,
tot i que calgui esperar a la seva transferència efectiva, el fet que una nova
competència aparegui en el text de l’EAC es pot interpretar com a fet definitiu als efectes de balanç.
Algunes de les novetats conceptuals que incorpora l’EAC respecte al conjunt
de competències són:
• Usar, com a tècnica legislativa, la definició detallada i l’especificació de les
submatèries de cada competència.
• Establir una tipologia definida de competències: exclusives, compartides i executives.
• Acotar l’abast de les competències estatals de foment.
• Precisar l’abast territorial de les competències.
• Reconèixer la possibilitat de realitzar l’acció exterior derivada de les com
petències de la Generalitat.
A més, el nou Estatut incorpora cinquanta noves competències. En els quadres següents, es reflecteix amb quasi exhaustivitat les matèries del nou catàleg de competències de la Generalitat, segons el que estableix el nou EAC.
28 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
L’Estatut incorpora cinquanta
noves competències
El nou EAC dificulta la laminació
de les competències de la Generalitat
Balanç Pla de Govern 29
�Principals competències compartides
Principals competències exclusives
Agricultura i ramaderia
Estadística d’interès de la
Generalitat
Polítiques de gènere
Planificació de l’agricultura i la Educació no universitària
ramaderia
(parcial)
Ordenació de l’activitat
econòmica
Conques hidrogràfiques
intracomunitàries
Funció pública i personal al
servei de les AAPP catalanes
Regulació de l’activitat
publicitària
Regulació de l’aprofitament
dels boscos i vies pecuàries
Energia i mines
Planificació i execució dels
serveis de salut
Règim jurídic de les
associacions i de les
fundacions
Habitatge
R+D+I pròpia
Ordenació del sector pesquer
Medi Ambient
Seguretat social
Caça i pesca fluvial
Acolliment i integració de
persones immigrants
Règim local
Activitat financera de les
caixes
Mercats de valors i centres de Ensenyament universitari
contractació
(parcial)
Pesca i actiivitats marítimes i
recreatives en aigües interiors
Indústria, artesania
Entitats religioses
Disciplina, inspecció i sanció
de les caixes
Regulació i control dels
serveis audiovisuals
Regulació de l’organització de
les caixes d’estalvi
Ports i aeroports que no
siguin d’interès general.
Participació en els d’interès
general.
Organització dels centres
de salut
Planificació industrial
Reversió de les expropiacions Responsabilitat patrimonial
urbanístiques
Comerç i fires no
internacionals
Principis ordenadors de
l’ocupació pública
Principals competències executives
Xarxa viària i ferroviària (llevat Serveis socials
de la de titularitat estatal)
Domini públic hidràulic i obres Notaries i registres públics
en conques d’interès general
Llibertat religiosa
Instruments de consulta
Jocs i espectacles
popular, llevat del referèndum
Voluntariat
Fires internacionals
Defensa de la competència
Seguretat privada
Consum
Joventut
Protecció de menors
Arxius, biblioteques i museus
de l’Estat a Catalunya
Propietat intel·lectual
Afers penitenciaris
Cooperatives i economia
social
Llengua pròpia
Promoció de la família i de la
infància
Salvament marítim
Propietat industrial
Corporacions de dret públic i
professions titulades
Espais naturals
Transports i centres
logístics terrestres i fluvials
intracomunitaris
Treball i relacions laborals
(inclosa funció pública
inspectora)
Protecció de dades
Expropiació forçosa
Cultura i patrimoni cultural
Servei meteorològic
Turisme
Autorització de treball
d’estrangers amb ocupació a
Catalunya
Comunicacions electròniques
Registre civil
Control metereològic
Denominacions i indicacions
geogràfiques i de qualitat
Obres públiques
intracomunitàries (i no
declarades d’interès general)
Ensenyament universitari
(parcial)
Productes farmacèutics
Expedició de títols
universitaris
Contrastació de metalls
Dret Civil
Ordenació del territori
Videovigilància i gravacions
Educació no universitària
(parcial)
Ordenació del litoral
Mutualitats de previsió social
Protecció Civil
Urbanisme
Servei públic de comunicació
audiovisual autonòmic i local
Esports i temps lliure
Organització territorial
Símbols
Balanç
De la llista de competències que el PdG assenyalava com a estratègiques, gairebé únicament la participació de la Generalitat en l’aeroport
de Barcelona és allò més rellevant que queda per definir, més enllà de la
voluntat política expressada per l’Estat de caminar cap a una gestió consorciada dels aeroports catalans.
Sigui com sigui, el nou Estatut contribueix objectivament a ampliar el volum i la profunditat en l’exercici de les competències de la Generalitat de
Catalunya, alhora que garantirà el seu manteniment efectiu si se’n produeixen interpretacions reduccionistes. És per això que en aquest apartat el
Pla de Govern 2004-2007 es pot considerar com a objectiu assolit.
30 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 31
�Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.1
1.2.2
Nova Llei electoral
Reformar els organismes consultius
i fiscalitzadors de la Generalitat
Punt de partida
Punt de partida
El Pla de Govern preveia l’elaboració d’una llei electoral pròpia, basada
en els principis d’igualtat de vot entre tots els electors i electores, d’equitat en matèria de gènere i d’expressió de la representació territorial.
Modernitzar i reforçar la transparència dels òrgans consultius i fiscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública han estat dos eixos importants de l’actuació de la Generalitat al llarg de la legislatura. Amb la
reforma dels organismes ja existents i la creació de nous organismes,
s’ha volgut apropar la gestió de les administracions al ciutadà i donar
major confiança a les actuacions que des de l’àmbit públic es realitzen.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Aquest compromís va quedar ajornat, com a conseqüència a la manca de
voluntat de concens de l’oposició amb el Govern, fins a l’aprovació del nou
Estatut i, per tant, a hores d’ara, i un cop aprovat l’Estatut, resta pendent de
desenvolupar. En qualsevol cas, la nova llei electoral haurà de tenir en compte allò que estableix el nou Estatut en el seu article 56 sobre “composició i
règim electoral”, entre d’altres:
• Un sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
• Un sistema electoral de representació proporcional que asseguri la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya.
• Uns criteris de paritat entre homes i dones en l’elaboració de les llistes
electorals.
Balanç
El compromís inicial plantejat en el Pla de Govern d’elaborar una llei electoral pròpia no ha pogut ser assolit en aquesta legislatura.
Per tant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un
objectiu pendent d’assolir.
32 Balanç Pla de Govern
Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Inicialment i en aquest àmbit, al Pla de Govern es preveia crear una
Oficina Pressupostària del Parlament, reformar les lleis de la Sindicatura de Comptes, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu
i del Consell Audiovisual, així com elaborar el projecte de llei de la
Comissió Jurídica Assessora.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Una vegada esgotada la legislatura, ha estat possible reformar tres d’aquests
organismes:
El 28 de juny del 2004 es va aprovar la primera d’aquestes lleis, la de modificació del Consell Audiovisual de Catalunya i posteriorment la Llei 22/2005,
de la comunicació audiovisual de Catalunya, en la qual s’actualitzen i amplien els poders del Consell.
S’ha aprovat també la llei de la Comissió Jurídica Assessora (llei 5/2005),
per tal de potenciar-la, agilitzar-la i convertir-la en un òrgan que pugui
afrontar amb garanties els reptes futurs de les administracions catalanes i les
noves necessitats de la ciutadania.
Així mateix, el nou Reglament del Parlament de Catalunya, aprovat el mes
de desembre del 2005, inclou la creació d’una Oficina Pressupostària del
Parlament, que tindrà com a funció principal efectuar un seguiment i un
control adequats de l’execució del pressupost.
A banda, i amb la mateixa voluntat de dotar de major fiabilitat i credibilitat
les actuacions del sector públic, s’ha reformat el Consell de Treball Econòmic i Social, mitjançant la Llei 7/2005. Aquesta reforma ha aprofundit la
funció d’assessorament del Govern i la d’observador qualificat de la realitat
socioeconòmica i laboral de Catalunya d’aquest ens, així com la seva independència en l’emissió de dictàmens i informes.
S’han aprovat les lleis del Consell
Audiovisual, de la Comissió Jurídica Assessora
Balanç Pla de Govern 33
�S’ha aprovat, després d’un llarg debat al si del Govern, també i es troba en
fase de tramitació parlamentària el Projecte de llei de creació de l’Oficina
Antifrau, que tindrà com a principal funció vetllar per la transparència,
l’objectivitat i la legalitat en l’actuació de l’Administració, així com fomentar
l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels fons públics. L’Oficina té com a tasques
prioritàries:
Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.3
Més i millor democràcia: generar
una política de participació des de
la Generalitat
• Investigar possibles casos d’ús fraudulent de fons públics
• Prevenir i alertar de les conductes del personal de l’Administració i alts
càrrecs que tinguin o puguin tenir com a resultat la destinació o l’ús
irregular de fons públics
• Cooperar amb l’autoritat competent per esclarir infraccions administratives
Punt de partida
Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de
resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d’unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels
ciutadans. Davant els requeriments d’una societat cada vegada més
complexa i diversa, és necessari definir uns processos que permetin
una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat.
Balanç
En definitiva, amb la voluntat d’ apropar i generar confiança entre la ciutadania envers l’Administració pública, durant aquesta legislatura s’han
fet avenços importants en la modernització i la transparència dels òrgans
consultius i fiscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública.
Tot i així, com succeeix en altres àmbits, el fet que la legislatura hagi esta
més curta en relació amb les previsions inicials ha dificultat l’aprovació
final d’altres lleis que han quedat pendents.
S’estima per tant l’objectiu en vies d’assolir-se.
El Pla de Govern plantejava per tal d’assolir una major participació de
la ciutadania en el conjunt d’iniciatives del Govern
1
Reformar la Llei 2/1995, d’iniciativa legislativa popular
2
Fomentar la participació en el disseny i l’execució de les polítiques
de la Generalitat
3
Donar suport als ens locals en l’aprofundiment democràtic i en el
desplegament d’experiències de participació
4
Impulsar iniciatives destinades a afavorir la participació d’entitats
i persones (joves, dones, immigrants) i a buscar en el diàleg la
resolució dels conflictes
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Per tal d’afavorir i impulsar la participació dels ciutadans en els afers públics,
s’ha aprovat la Llei 1/2006, d’iniciativa legislativa popular, que reforma
del text de 1995. Aquesta llei és una de les més avançades d’Europa, en tant
que rebaixa de 18 a 16 anys l’edat necessària per recolzar la iniciativa, amb
l’objectiu de fomentar així la participació dels joves sense dret de vot. Una
altra novetat és la possibilitat que s’atorga als promotors d’intervenir en la
tramitació parlamentària de la normativa, defensant-la davant del Parlament, o retirant-la si els sembla convenient. Quant al nombre de signatures
per tramitar una iniciativa, es disminueix de 65.000 a 50.000, alhora que
s’allarga el termini per recollir-les fins a 120 dies prorrogables per causes
justificades.
El Govern s’ha compromès no només en l’àmbit parlamentari, sinó també en
el de la millora de la qualitat democràtica i de la participació dels ciutadans
en els afers públics. Per tal d’incorporar la participació en les polítiques
de la Generalitat, s’ha treballat en dues direccions:
La Llei d’iniciativa legislativa popular fomenta la participació dels
joves encara sense dret de vot
• Millorar el disseny i el funcionament dels diversos Consells, Taules i/o
Comissions, des dels quals la societat civil catalana fa el seguiment i
aporta idees a les polítiques sectorials de la Generalitat. Per exemple,
34 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 35
�A la Generalitat hi ha 126 espais
estables de participació i s’ha
iniciat un procés de transformació
en les seves funcions, estructures
i dinàmiques de funcionament:
Consell de Serveis Socials, Taula
Cívica de la Ciutadania o Consells
Socials de Salut
s’han fet propostes per modificar el disseny i el funcionament del Consell
de Serveis Socials, del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua o de la
Taula Cívica de la Ciutadania. Ara mateix s’està treballant en el reglament
dels Consells Socials de Salut en el territori.
• Incorporar la participació en l’elaboració de les lleis, els plans i els
programes que donen forma a les polítiques de la Generalitat. Com a
exemples, destacaríem els processos participatius que han acompanyat
l’elaboració de l’Estatut, de la Llei de serveis socials, la Llei d’infància o,
ara en marxa, l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua a la gestió de les
conques de Catalunya.
La ciutadania en l’elaboració del nou Estatut d’autonomia
de Catalunya: algunes dades
• Comunicació: 200.000 tríptics informatius i 200 actes en el territori.
• Participació: trobades amb 500 entitats, més de 100.000 aportacions
individuals, 10 jornades temàtiques, 12.000 intervencions en el fòrum
electrònic, 6.000 correus electrònics i 7.000 de postals, actes i tallers en
municipis, escoles, entitats, universitats.
• Difusió del text: 300.000 consultes al web www.gencat.net/nouestatut,
175.000 descàrregues en català i 68.000 en castellà, 973 d’adhesions
d’entitats i 670 mocions de suport d’ens locals.
• Referèndum: el text de l’Estatut repartit a totes les llars catalanes,
1.200.000 exemplars de la guia de lectura, 1.000.0000 de comparatives
amb l’Estatut de 1979, 1.000 exemplars dels quaderns temàtics, materials d’informació sectorial, traduccions a l’aranès, al braille, al francès i a
l’anglès, i edició de 1.500 DVD per a persones sordes.
D’altra banda, i per tal de fomentar la participació ciutadana també en l’àmbit de l’Administració local, s’han fet les actuacions següents:
La Generalitat ha destinat uns
3.000.000 € per donar suport a
vora 350 projectes de participació
en l’àmbit local
• S’ha posat en marxa un programa que inclou, com a element central, una
línia de subvencions als ens locals de Catalunya en matèria de participació per valor de 970.000 € l’any 2005 i 1.800.000 € l’any 2006. Aquests
recursos ha permès, durant aquests dos anys, donar suport a gairebé 350
projectes locals de participació i aprofundiment democràtic.
Finalment, s’han impulsat iniciatives destinades a fomentar la participació
d’aquells que, per diverses raons, menys participen. També s’ha treballat
en el foment del teixit associatiu i en la recerca de maneres alternatives,
dialogants i participatives, d’abordar els conflictes públics. En aquest
darrer aspecte s’ha posat l’emfasi en els conflictes territorials.
• S’han realitzat seminaris i s’han produït materials sobre com fomentar
la participació de les dones, s’ha elaborat un mapa dels consells locals
vinculats a la immigració, i s’ha impulsat un estudi sobre la participació
dels joves als centres de secundària.
• Des d’una iniciativa interdepartamental, s’han analitzat els registres
d’entitats de Catalunya, un primer pas per conèixer la seva realitat i per
dissenyar les polítiques de suport més adequades. També, amb l’IDESCAT, s’ha treballat en el disseny d’indicadors per poder valorar la fortalesa
del capital social a Catalunya.
• Respecte a la contribució de la participació en la resolució de conflictes, s’han iniciat diverses línies de treball des de les quals s’han analitzat experiències, s’ha entrat en contacte amb els actors socials, i s’ha
preparat, com a objectiu final, guies de bones pràctiques per millorar la
gestió d’aquelles polítiques que poden generar tensions en el territori.
Els fòrums “Presons i Territori” i “Medi Natural” han estat exemples en
aquesta direcció.
Balanç
Des del Govern s’ha fomentat la participació ciutadana en l’adopció de les
polítiques públiques; i en la difusió dels valors i dels principis democràtics.
Cal destacar la participació en la reforma de l’Estatut, un dels grans projectes de país, en el qual s’han recollit tant les aportacions de la societat civil
organitzada com de la ciutadania a títol individual.
També volem subratllar l’èxit d’una política de caràcter transversal i
interinstitucional que ha obert la possibilitat d’implicar més gent en una
manera diferent de treballar.
Es pot considerar, per tant, un objectiu assolit.
• Aquesta línia d’ajuts s’ha complementat amb un suport específics de
200.000 € als processos participatius en el desplegament de la Llei de
barris, en un pla de formació, en la convocatòria del primer Premi a
la Innovació Democràtica, en el conveni per impulsar un postgrau en
participació ciutadana a la Universitat de Girona, o en el suport a diversos seminaris i iniciatives que, en aquest àmbit, ens han proposat els ens
locals de Catalunya.
36 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 37
�Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.4
Millorar l’atenció al ciutadà,
l’eficàcia i la transparència
en la gestió pública
Punt de partida
Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió
pública és un objectiu estratègic per al Govern, que vol garantir una
administració més eficient, més descentralitzada i més propera al
ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l’austeritat, la
qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi
d‘administració pública a Catalunya implicava ja al Pla de Govern els
objectius següents:
1
Definició d’un model de funció pública
2
Millorar l’accessibilitat de l’Administració pública a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet,
teletext digital, etc.), descentralitzant l’Administració de la Generalitat
en el territori i en benefici dels ens locals, fomentant l’ús del programari lliure i els processos de concertació en el disseny de les polítiques
públiques.
3
Impulsar la transparència en l’Administració pública, establint
criteris d’objectivitat i de transparència en la contractaciód’obres i serveis, processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats, reforçant els
mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució
i lagestió del pressupost.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Definició d’un model de funció pública
Per tal de treballar en la definició del model de funció pública s’ha elaborat
el Llibre blanc de la Funció Pública Catalana.
La finalitat del Llibre blanc de la Funció Pública Catalana consisteix a
analitzar quina és la situació actual de la funció pública a Catalunya, és a dir,
del personal al servei de les administracions públiques catalanes, i avaluar si
aquesta peça essencial per a la gestió i la realització dels interessos públics
respon adequadament als nous reptes que la societat catalana planteja.
Aquest llibre posa de manifest aspectes tan rellevants com la manca de
competència exclusiva de Catalunya per determinar aspectes organitzatius de règim de prestació de serveis dels treballadors públics (la política
retributiva, els sistemes de cobertura de llocs de treball, els procediments de
selecció, etc.)
El Llibre blanc de la Funció Pública Catalana aposta per la creació d’una
funció pública catalana vertebrada a l’entorn d’uns instruments reguladors
comuns, d’uns sistemes d’estructuració flexibles i adaptatius, d’unes institu-
38 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
cions i eines de planificació i de gestió integrades i coordinades per a totes
les organitzacions prestadores de serveis públics a Catalunya. És per això
que es proposa millorar els sistemes de selecció de personal, reformar els
sistemes de provisió de llocs de treball, universalitzar la carrera professional,
reorganitzar el sistema retributiu i institucionalitzar la direccció pública.
El Govern s’ha proposat convocar amb periodicitat regular els concursos i
oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la
discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i
reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats.
S’ha incrementat el nombre de places ofertades de 2004 a 2006, amb un
total de 15.663 places per accedir a l’Administració de la Generalitat, de
les quals 7.195 corresponen a personal docent, 4.386 a cossos de mossos
d’esquadra i 1.591 a personal de salut. Cal esmentar també les dues
convocatòries específiques, adreçades a persones amb dificultats d’integració laboral per raó de la seva capacitat intel·lectual, per proveir 45
places en règim de personal laboral fix.
L’accessibilitat a l‘Administració pública
La transparència, la qualitat en el servei, l’accessibilitat i la universalitat de
la informació demana disposar d’uns potents instruments de comunicació
directa amb els ciutadans.
Des de l’inici de la legislatura, el Govern ha treballat per posar en marxa un
sistema integrat d’ informació i servei al ciutadà, en diferents vessants.
• Servei telefònic 012
Una d’elles és la unificació de les diferents i disperses plataformes telefòniques d’informació (no d’emergències) que ja existien, per tal d’oferir
al ciutadà, en canvi, un número únic i conegut. Aquest procés, a causa de la
gran quantitat de serveis d’informació a integrar, encara continua.
Com a reforç, finalment, cal dir que s’ha incrementat també la presència en
els mitjans de comunicació del servei 012.
L’acceptació dels ciutadans d’aquestes millores queda palesa en les gràfiques següents, on es refecteix, per trimestres, el nombre de trucades ateses
al telèfon 012.
Trucades ateses al 012
Font: DG Atenció Ciutadana
618.267
529.029 502.611
490.980 496.006
672.723
668.522
521.268
557.277
1T/2004 2T/2004 3T/2004 4T/2004 1T/2005 2T/2005 3T/2005 4T/2005 1T/2006
gràfic
Balanç Pla de Govern 39
�L’increment de trucades al 012 entre l’any 2004 (2.018.632 trucades) i el 2005
(2.369.535) ha estat del 17,4%. El primer trimestre del 2006 segueix també
aquesta tendència amb un fort creixement ja que es produeix un increment
del 8% en relació amb el nombre de trucades ateses el mateix timestre de
l’any anterior.
• Gencat.cat
Cal parlar, també, en segon terme del canal electrònic per excel·lència, el
web. El gencat.cat ha estat objecte de canvis i remodelacions. Des del mes
d’octubre del 2005, tant la conceptualització de l’espai com el seu aspecte
extern, o els seus processos interns de captació i organització de la informació, fins al propi maquinari informàtic, tot s’ha modificat per fer de debò del
web de la Generalitat el més avançat en tecnologia, informació i servei de
Catalunya.
L’acceptació dels ciutadans es demostra amb les xifres següents de visites al
gencat.cat i altres webs de la Generalitat.
En la mateixa línia de facilitar al ciutadà i a les empreses la seva relació
amb l’Administració, apropant-li els serveis, s’ha posat en funcionament el
Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal e-Tributs. El
RELI és un registre administratiu electrònic, on les empreses poden disposar
les seves dades de personalitat jurídica, capacitat, representació i solvència
per poder contractar amb les administracions públiques. Aquest servei és
operatiu des d’una web i permet a les empreses tenir una acreditació per
contractar amb les administracions, evitant realitzar aquesta gestió en cadascun dels concursos en què vulguin participar. El portal e-Tributs permet
als ciutadans realitzar les seves operacions relatives als tributs gestionats des
de la Generalitat per internet, sense necessitat de desplaçar-se.
• Implementació del Servei d’Informació de Licitacions (SIL)
S’ha implementat el Servei d’Informació de Licitacions (SIL), que permet la
consulta de totes les licitacions en curs de l’Administració de la Generalitat
que són objecte de publicació al DOGC.
Visites totals als diferents webs de la Generalitat (2005-2006)
Font: DG Atenció Ciutadana
8M
• El foment de l’administració electrònica i de l’intercanvi telemàtic
d’informació entre institucions públiques o privades
7M
6M
5M
4M
3M
2M
1M
Maig
Abril
Març
Febrer
Gener
Desembre
Novembre
Octubre
Setembre
Agost
Juliol
Juny
Maig
Abril
Març
Febrer
0M
L’increment de visites és sostingut al llarg de tot el període 2005-primer
semestre del 2006. El mes de maig d’aquest any, s’ha assolit concretament la
xifra de 6.658.761 visites.
Dins dels serveis que s’ofereixen al ciutadà des del Gencat i el 012, s’ha remodelat el servei d’inscripcions de “Vacances en Família” i “l’Estiu és teu”
evolucionant el sistema amb la incorporació de sistemes de reconeixement
intel·ligent de veu (IVR) complementat amb un procés de sorteig. El ciutadà
pot efectuar la seva inscripció de forma còmoda (Internet, 012) i sense presses (les 24 hores del dia durant 15 dies de període d’inscripció), i rep després
en el seu mòbil un número de sorteig. Finalitzat el període d’inscripció, es realitza el procés de sorteig, que assignarà les places disponibles als ciutadans
corresponents, conclou així un procés còmode, accessible i transparent per
tots els ciutadans que opten per a serveis d’aquesta tipologia. Aquest servei
obre el camí a una nova filosofia de relació amb el ciutadà.
• DOGC digital
En el marc de la societat de la informació, i amb la voluntat que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sigui un servei públic, universal
i gratuït, el Govern s’ha plantejat la idoneïtat d’impulsar la seva publicació
només amb format digital.
40 Balanç Pla de Govern
• El nou Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal
e-Tributs
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’han posat en marxa una sèrie d’actuacions que faciliten la interoperabilitat
entre les administracions públiques. Entre aquestes actuacions destaca el
disseny de la plataforma d’integració i col·laboració administrativa (PICA),
que ha de fer possible els intercanvis d’informació entre els diferents departaments de la Generalitat, entre les diferents administracions públiques
i entre diferents organismes i institucions, per tal d’aconseguir la desitjada
simplificació documental en benefici del ciutadà, un dels grans pilars de l’administració electrònica.
• L’AOC apropa l’Administració als ciutadans amb els tràmits en línia
El Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) desenvolupa un
programa de gran abast que té com a objectiu millorar la relació entre els
ciutadans i les administracions públiques i consolidar un sistema que permeti estalviar temps i diners al ciutadà en la realització de les seves gestions.
Entre els projectes destaca l’e-TRAM.
L’e-TRAM és un projecte que permet que els municipis ofereixin als seus
ciutadans per Internet els 36 tràmits municipals més comuns i demanats
i fer-ho sense inversió tecnològica. S’han signat convenis amb les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i s’han adherit a l’e-tram 158
ajuntaments de Catalunya.
L’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, amb garanties jurídiques evita que els ciutadans hagin d’acreditar el
seu domicili en els seus tràmits. Actualment s’accedeix o s’està en procés
d’accés a padrons municipals que representen fins al 82,27% de la població
catalana.
El foment de l’ús de la signatura electrònica amb l’emissió dels diversos
certificats digitals de l’Agència Catalana de Certificació. El certificat idCAT
permet als ciutadans realitzar tràmits amb les administracions per Internet
amb totes les garanties jurídiques i seguretat plena. En aquests moments
els ciutadans poden obtenir el seu certificat digital, de manera gratuïta, a
l’Agència Catalana de Certificació (www.catcert.net) (www.idcat.net) i també
Balanç Pla de Govern 41
�a qualsevol punt de la xarxa d’entitats de registre idCAT, amb més de 75 ens
públics arreu de Catalunya.
• Fomentar l’ús del programari lliure
Pel que fa a l’ús del programari lliure, el Govern ha posat en marxa tot un seguit d’actuacions i programes dels quals destaquem el Pla pl.ct, de promoció
del programari lliure a Catalunya, la creació de l’ Oficina Tècnica Programari
Lliure (OTPL) i la difusió de la campanya “Tu tries, programari lliure en català”.
• Descentralitzar l’Administració de la Generalitat en el territori i en
benefici dels ens locals
Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans als serveis que ofereix l’Administració de la Generalitat alguns departaments han iniciat un procés de descentralització en el territori en benefici de l’ eficàcia, la qualitat i la proximitat
dels serveis als ciutadans.
El Departament de Salut ha estat un dels més actius en l’àmbit de la descentralització. La seva actuació però, ja està desenvolupada en altres punts
del document.
L’Informe sobre el Bon Govern i la
transparència administrativa assenyala que l’accès a la informació
és un factor clau
Impulsar la transparència en l’administració pública
En l’àmbit de la funció pública, al web del Departament de Governació i
Administracions Públiques (www.gencat.net/governacio-ap/administracio/
index.htm), actiu des de l’abril de 2005, s’ofereix la informació referida als
càrrecs públics (titulars i retribucions), al personal eventual (noms i retribucions), a les condicions i situacions dels empleats públics (dades estadístiques,
publicació de les condicions retributives i contractuals, relacions de llocs de
treball, polítiques socials, mobilitat...) i a l’accés a l’Administració (processos
selectius i gestions telemàtiques).
El Departament de Justícia ha coordinat l’elaboració de l’Informe sobre
‘Bon Govern i transparència administrativa’, que conté un conjunt de
propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions catalanes amb l’objectiu d’assegurar la transparència en l’ús dels recursos públics.
Aquest informe formula més de cinquanta recomanacions i propostes dirigides a les administracions públiques de Catalunya. I assenyala els principis que
han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels
seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals
per assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat
en l’accés a la informació per part de la ciutadania, organitzacions i empreses.
• Establir processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els
mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats
S’ha creat el nou Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que és l’òrgan encarregat d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis, així com de donar-los
a conèixer. El Decret els defineix i classifica en dos tipus: en estudis d’opinió
en matèria política i electoral i en estudis en matèria d’actituds i opinions
de la societat catalana per avaluar les polítiques i els serveis de l’Administració catalana.
• Reforçar els mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució i gestió del pressupost.
El Parlament de Catalunya va instar la creació de l’ Oficina de seguiment i
control pressupostari, amb la finalitat de potenciar els principis d’eficiència
i transparència en la gestió dels fons públics, en especial pel que fa a l’Administració de la Generalitat.
42 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’han iniciat els treballs legislatius de la Llei de procediment i organització
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, actualment, s’està elaborant el Decret sobre les mesures de millora de la qualitat del servei públic.
• Millorar la planificació i la transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels
estudis d’opinió
En iniciar-se la legislatura es va prendre el compromís de millorar la transparència, molt específicament en l’àmbit de les campanyes de publicitat institucional. Responent a aquest compromís, en el primer semestre del 2006
i un cop es va disposar de les dades de despesa liquidada de l’any 2005, el
Govern va fer públiques davant el Parlament aquestes dades
Despesa de publicacions i propaganda
Any
Pressupost
inicial
Pressupost
definitiu
Obligacions
reconegudes
2005
12.356.314
15.328.706
14.321.541
2004
9.785.620
11.309.960
10.590.230
2003
4.643.379
39.866.666
39.157.567
2002
4.408.998
30.980.903
30.641.687
2001
12.924.378
8.719.584
8.719.584
2000
4.738.719
4.738.719
1999
12.924.378
12.924.378
• El Pla de Govern 2004-2007
El Govern ha creat una nova figura que vol relacionar la seva activitat amb
els ciutadans sobre uns paràmetres de compromisos inicials i d’avaluació
final dels resultats. Existeix la voluntat de que els ciutadans puguin tenir
una referència de quines polítiques està executant el Govern en relació als
compromisos presos a l’inici de la legislatura.
Balanç
Com a novetat destacar que, per primera vegada, s’ha realitzat el Llibre
blanc de la Funció Pública Catalana d’orientació de la situació actual i
que obre un escenari de reflexió cap al nou disseny a configurar. Pel que
fa a l’accés a l’Administració pública, també s’ha apostat per un increment
en nous serveis que utilitzen les noves tecnologies de la informació i la
comunicació. I aquells serveis que ja existien s’han adequat a la nova realitat de les TIC, com són la creació del nou web de gencat.cat amb la nova
estructura de continguts. També, s’han facilitat recursos per tal de fomentar l’ús del programari lliure i s’ha elaborat l’Informe sobre el ‘Bon Govern
i transparència administrativa’ que detalla i recomana que per gaudir
d’una administració pública transparent cal garantir l’accés a la informació.
Pel que fa a la coordinació de l’acció d’informació al ciutadà dels diversos
departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla director dels sistemes
d’informació al ciutadà i l’aprovació de la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i els deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració
de la Generalitat, resten en vies d’assoliment però a nivell global l’objectiu
s’ha assolit.
Balanç Pla de Govern 43
�Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.5
Promoure una administració de
justícia accessible, propera i eficient
Punt de partida
Els compromís del Govern de la Generalitat ha estat fer arribar la justícia a
la societat de manera que es percebi més propera al ciutadà i sigui, al mateix temps, més ràpida, eficient i més intel·ligible. Un bon funcionament
de l’administració de justícia garanteix la bona qualitat de l’Estat de dret.
Els principals objectius que s’han impulsat des del Departament de Justícia són:
1
Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions.
2
Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix.
3
Garantir l’eficiència en l’organització i prestació de serveis.
La demanda d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia juvenil i violència de gènere.
Un dels grans objectius que s’havia proposat l’actual Govern era assegurar
l’accessibilitat al servei de justícia en igualtat de condicions. I per tal d’aconseguir-ho, el Departament ha treballat amb la voluntat que el servei es presti
amb la millor qualitat possible per tal d’obtenir la màxima transparència
i eficiència en l’ús dels recursos que s’hi apliquen, en col·laboració amb
els col·legis d’advocats i procuradors que gestionen la seva prestació. Cal
destacar l’augment de les contraprestacions econòmiques a advocats i
procuradors i la reducció dels terminis de pagament, així com la creació
d’un nou servei d’orientació jurídica en l’àmbit penitenciari. Amb voluntat d’explorar alternatives de millora es va constituir un grup d’experts que
ha elaborat un document treball que està rebent aportacions dels sectors
interessats i que servirà de base per a l’eventual reforma del sistema.
Actuacions d’assistència jurídica
gratuïta (acumulat anual)
Font: Departament de Justícia
350.000
300.000
250.000
200.000
292.665
308.927
247.923
150.000
100.000
50.000
0
2003
2004
2005
S’ha millorat econòmicament el
servei de torns d’ofici
Apropar el Servei Públic de la justícia a la societat on s’imparteix
És important destacar que la situació de partida pel que fa a infraestructures
judicials i a nombre de jutges no és favorable per Catalunya. Les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. I pel que fa al nombre de jutges, Catalunya, amb 9,1 jutges per 100.000 habitants l’any 2004, es
situa per sota de la mitjana espanyola de 9,54 jutges.
Entre d’altres actuacions al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans
judicials en el període 2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència
contra la dona i els jutjats especialitzats en matèria mercantil.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Abans de començar amb el desenvolupament dels objectius, cal fer esment
de dos factors que cal tenir en compte a l’hora de l’anàlisi:
• L’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que conté un
conjunt d’articles que regulen diferents àmbits sobre els quals té competència el Departament de Justícia i que configura un nou escenari. Així,
el títol III tracta del poder judicial a Catalunya i diversos articles del títol
IV regulen les competències en matèria d’associacions i fundacions, dret
civil, justícia juvenil, sistema penitenciari, entre d’altres.
El tractament donat pel nou Estatut d’Autonomia a l’estructura del Poder
Judicial, comporta una descentralització, tant pel que fa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es configura com a darrera instància
jurisdiccional, com pel que fa al nou Consell de Justícia de Catalunya, òrgan de nova creació que assumirà funcions descentralitzades de govern
del poder judicial a Catalunya.
• Els estudis oficials indiquen que els ciutadans encara tenen una percepció negativa del servei de la justícia. El Govern s’ha plantejat contribuir a
la millora d’aquesta percepció.
Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions
L’assistència jurídica gratuïta és un dret reconegut a la Constitució per a
les persones que acrediten insuficiència de recursos. El marc legal que el
desplega ha configurat un sistema en el qual els col·legis d’advocats i els
procuradors són els prestadors del servei per compte de l’Administració, que
és qui fa front a la despesa generada.
44 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
És previst que la posada en marxa de la nova oficina judicial sigui una
reforma clau per augmentar l’eficiència en el funcionament de la justícia. El
Departament ha elaborat una definició del model que s’aplicarà a Catalunya,
ha creat un grup de treball amb la participació dels diferents col·lectius
implicats i està treballant en les diferents aplicacions informàtiques que es
requeriran. També s’ha aprovat el decret de creació de les unitats administratives que assumiran la gestió dels recursos humans i econòmics assignats a
les demarcacions judicials.
S’ha aconseguit que fossin creats
46 nous òrgans judicials
Un altre punt que s’ha impulsat des del Departament de Justícia és el de la
justícia de proximitat. L’any 2005 es va crear una comissió amb l’Ajuntament de Barcelona per preparar el desplegament de la justícia de proximitat. L’Ajuntament de Barcelona s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats
i el Departament de Justícia dels aspectes normatius. Els nous jutjats de
proximitat tindran competència en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per manca de pagament, així com en matèria de
les faltes contra les persones o contra el patrimoni privat i públic, els furts
i les faltes contra l’ordre públic, i altres conductes que atempten contra la
convivència. Està previst que aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a
la ciutat de Barcelona.
El Govern ha pretès també reformar i actualitzar la legislació catalana i fer
un pas endavant en el procés de codificació del Dret Civil Català.
En aquest sentit el Departament ha elaborat 6 projectes de llei, que
deixaran el Codi Civil elaborat en més d’un 80%. S’ha aprovat la Llei que
regula el Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya en matèria de drets reals
Balanç Pla de Govern 45
�i el Govern ha presentat al Parlament el projecte de llei de contractes de
conreu i els projectes de llei dels Llibres segon, tercer i quart del Codi Civil
de Catalunya, sobre persona i família, persones jurídiques i successions.
Garantir l’eficàcia en l’organització i prestació de serveis
Durant aquests dos últims anys, amb la voluntat de poder definir millores en
l’àmbit que examinem, s’ha elaborat el Llibre Verd de la Justícia, amb 102
recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia a Catalunya
que s’han d’anar posant a la pràctica. El llibre Verd, en l’elaboració del qual
hi han participat diversos experts, ha de servir com a instrument de debat i
d’orientació de la política judicial a Catalunya, englobant tot allò que ha de
definir una estratègia de futur.
Garantir l’eficàcia en la prestació del servei suposa també millorar la gestió
de la política de personal, la gestió informàtica en l’àmbit judicial i la reforma
de les instal·lacions.
En aquest sentit s’han dut a terme diverses actuacions:
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Ciutat de la Justícia
Nous edificis judicials
Ampliació i rehabilitació
edificis judicials
M€ Evolució inversió euros corrents
Font: Departament de Justícia
350
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
38.394.917
2000
2009
5.218.446
0
62.362.743
50
195.090.426
100
28.785.186
150
13.664.942
200
54.447.163
250
296.218.211
300
13.779.360
1 En l’àmbit de personal s’ha signat un acord de condicions laborals per
quatre anys que busca implicar els funcionaris en la millora del servei.
Així mateix, s’ha iniciat el procés d’aplicació del nou decret 47/2006
sobre personal interí que millorarà la preparació prèvia dels interins que
es destinen als jutjats. També s’han cobert més de 800 noves places per
dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la
formació que rep el personal de l’Administració de justícia.
Per aconseguir uns jutges, fiscals i secretaris judicials més estables,
s’ha endegat un programa de preparació d’oposicions que augmentarà
el nombre de catalans que accedeixen a aquests cossos, facilitant així la
seva estabilització a Catalunya.
2 S’han renovat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies i registres
civils. S’ha finalitzat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del
servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat jurídica. S’hi han destinat 18 M€ en una operació de rènting per
renovar i ampliar el parc informàtic del Departament i s’han incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet
específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia.
46 Balanç Pla de Govern
Pla d’inversions en edificis judicials. 2004-2010
Font: Departament de Justícia
10.065.521
S’ha elaborat el Llibre verd de
l’Administració de Justícia
S’està treballant així mateix per a la normalització del català en l’àmbit judicial. En aquest sentit s’ha realitzat un programa de formació individualitzada adreçada a jutges, secretaris i fiscals. S’ha impulsat l’ús del català per part
de tots els operadors jurídics i s’han facilitat les eines informàtiques per a la
traducció automàtica, correcció i consulta. Val a dir que, dels 625 jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya el 30 de juny de 2005, un 43% al·legava
coneixements del català i un 57% no n’al·legava. També cal destacar que el
Departament va elaborar i distribuir a tots els òrgans judicials una Carta de
drets lingüístics per facilitar el seu exercici per part dels usuaris de la justícia.
10.012.660
S’ha realitzat un programa de
normalització del català adreçat a
jutges, secretaris i fiscals
3 Cal destacar la forta inversió que s’està fent en edificis judicials: des del
departament es vol renovar i millorar la situació dels edificis judicials,
amb el Pla de Renovació del Parc Immobiliari Judicial 2004-2010 amb
una inversió superior als 500 M€ en aquest període. Aquesta inversió
renovarà els jutjats de 36 partits judicials que apleguen el 87% de la
població de Catalunya.
2010
Balanç Pla de Govern 47
�520 M€ invertits en el període
2004-2010 distribuïts pel territori
sobre 36 partits judicials apleguen
el 87% de la població catalana
Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial, millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos mixtos i
uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat
una disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 M€.
La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn la
construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de 252
M€. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de
la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en funcionament serà el
destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i en segon lloc ho farà el
que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet.
Més i millor autogovern
1.2.6
Impulsar els mitjans audiovisuals
catalans en el marc del sistema
comunicacional català
Punt de partida
S’ha de tenir en compte que la tasca de caràcter social, relacionada amb la
política penitenciària i de justícia juvenil que realitza el Govern està recollida
en l’eix 3 d’aquest Balanç, ja que aquesta és sobretot una política social clau
del Govern.
Els mitjans audiovisuals són clau a Catalunya, com a la resta de societats
modernes, per diferents factors: el seu rol institucional, com a proveïdors
d’informació veraç i independent als ciutadans, a nivell nacional i local;
pel seu rol de dinamització de l’ús de la llengua, i finalment com a compradors de productes audiovisuals i, per tant, estimuladors de la indústria
cultural.
Cal esmentar finalment dos importants contribucions legislatives: la Llei
7/2006 de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la
Llei 2/2005 que permet que parelles homosexuals puguin adoptar en igualtat de condicions que les parelles heterosexuals.
Balanç
S’han tirat endavant moltes actuacions per tal que els objectius establerts
a l’inici de la legislatura es puguin acomplir, s’ha avançat de manera substantiva en la renovació del parc immobiliari, en la renovació de la infraestructura informàtica, en els treballs de la posada en marxa de la nova oficina judicial i la reordenació de serveis de suport per tal que l’administració
de justícia es modernitzi i obtingui un millor reconeixement social.
Per tot això, s’estima que en aquest apartat del Pla de Govern 2004-2007
l’objectiu es troba en vies d’assolir-se, doncs les inversions realitzades
donaran el seu fruit a mig termini.
El Pla de Govern plantejava un seguit d’iniciatives en aquestes diferents
línies:
1
Completar la legislació actual introduint més elements d’independència del poder polític
2
Assegurar el finançament i una gestió modèlica de la CCRTV en un
moment de canvi cap a la TDT
3
Fer del procés de transició a la TDT una oportunitat d’ordenació del
sector
4
Establir vincles sòlids amb els altres territoris de parla catalana
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El desplegament normatiu d’aquesta legislatura ha tingut la seva seu principal al Parlament. El propi Govern va expressar a l’inici de la legislatura que
per la matèria que es tractava aquest era l’espai adient. Han vist la llum en
aquest període una reforma de la llei del CAC que aportava competències
clau a aquest organisme i el desembre de 2005 la Llei de l’Audiovisual,
que referma un model d’independència que ja frueix de ple consens
entre les forces polítiques catalanes.
El govern, amb els grups que li han donat suport, ha treballat per a l’aprovació d’una llei de la CCRTV que ja disposa d’un text gairebé final. El model a
assumir per la corporació és el d’un ens independent, gestionat i governat
amb criteris professionals.
Un nou corpus legislatiu assegura
la independència dels mitjans
públics
Una CCRTV al capdavant de la transició al digital
Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb un Contracte-Programa de la CCRTV que li aporta un augment de recursos de 337
M€ respecte del conveni anterior i fixa l’aportació del Govern fins al
2009 en 1.161 M€. El Contracte-Programa inclou el mandat de fer la transició a la TDT en clau de servei públic, aportant una programació variada i de
qualitat en català.
48 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 49
�Televisió de Catalunya, en la nova TDT, emetrà set canals i reservarà l’espai
radioelèctric del vuitè per a millorar la qualitat i la interactivitat dels altres
canals. Molts d’aquests tindran un caràcter marcat de servei públic i de punta de llança creativa i tecnològica.
La televisió pública és l’emissora més vista i preferida a Catalunya, i encapçala els rànquings d’audiències en informatius.
Catalunya Ràdio ha seguit sent l’emissora de referència en informació i
entreteniment, manté el lideratge per dotzè any consecutiu. Pel que fa a
Catalunya Cultura, s’ha reconduït l’emissora cap a un nou plantejament
especialment orientat al públic jove, després de la palesa manca de sortida
del seu format inicial.
El lideratge de Catalunya Ràdio no ha impedit però, la consolidació d’una
oferta privada en català que any rere any ha augmentat el nombre d’oients
de manera molt significativa.
És molt important ressenyar que, durant aquesta legislatura, les emissores
de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han mantingut el lideratge
sense abandonar el model de qualitat en els continguts, i amb una gestió
economicofinancera exemplar, objecte de diverses distincions.
El Govern impulsa el desplegament de la TDT arreu de Catalunya
Per fi les televisions locals gaudeixen d’un entorn legal i administratiu ordenat
50 Balanç Pla de Govern
El desplegament digital
La Televisió Digital Terrestre ha començat la seva explotació massiva i en
molt pocs anys serà la tecnologia única per ones terrestres. Atès el caràcter
de servei universal de la televisió, el Govern impulsa el desplegament de la
TDT arreu de Catalunya. En el cas de la CCRTV, ja es cobreix des de fa anys
les principals àrees urbanes. Per tal de fer possible la cobertura de tot el principat amb aquesta tecnologia, s’ha endegat un concurs per executar més
de dues-centes instal·lacions i complir aquest objectiu.
Aquesta actuació s’emmarca en el pla que el Govern va presentar per tal
d’aconseguir en el termini més breu possible que tot el territori disposi
d’accés a aquesta tecnologia i que tots els operadors emetin des de totes
les instal·lacions. El fet de ser primers en aquest desplegament és, en primer
lloc, una obligació d’equilibri territorial, però també és una mostra de cara
a la indústria que el Govern té un compromís amb les noves tecnologies. El
Govern vol que els canvis que necessàriament comportarà aquesta tecnologia (a nivell de continguts i de serveis) tinguin Catalunya com a base de
creació i desenvolupament.
Les televisions locals
Catalunya va ser pionera a Espanya en matèria de comunicació local audiovisual i per això existeixen una munió d’emissores municipals i privades
que al cap dels anys han anat sorgint i compleixen una important funció al
territori. La manca històrica de regulació a tots els nivells va fer, però, que
aquestes apareguessin desordenadament i que fessin, a vegades, mal ús de
l’espai comú que és l’espectre radioelèctric.
El pas a la TDT ha comportat, per fi, que a nivell de l’Estat es desplegués la
normativa necessària per tal de completar la necessària ordenació d’aquest
àmbit de la comunicació. El Govern, sempre dialogant amb els agents
principals del sector, ha conduit el procés primer millorant el dibuix de
demarcacions que havia fet l’Estat i després atorgant, per concurs en el cas
dels operadors privats, les concessions que donen per primer cop seguretat
jurídica a aquestes empreses. D’aquesta manera es pot també procedir a
sol·licitar l’aturada d’emissions en analògic a totes aquelles televisions que
no disposin de concessió en digital, segons marca la llei.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Acord per intercanviar emissions TV3 – IB3
Els senyals de la CCRTV s’han vist històricament al conjunt de territoris de
parla catalana per mitjà d’iniciatives particulars que no tenien solidesa
jurídica. El Govern ha volgut resoldre aquesta circumstància per la via de la
proposta de creació d’un espai comú d’intercanvi de senyals de les televisions de parla catalana.
Així, l’any 2005 es va assolir un acord amb el Govern Balear per tal que
TV3 i el C33 tinguessin freqüències pròpies reservades a les Illes i el nou
canal IB3 es veiés al principat de Catalunya. Aquest acord es concreta també
en el dibuix d’un futur canal múltiple anomenat Euroregió i que haurà de
poder tenir cobertura als diferents territoris que la formen. El Govern vol que
es pugui dur a terme una iniciativa similar amb la Generalitat Valenciana.
Catalunya i Balears intercanvien
els senyals de les seves emisores
públiques
Nous instruments per als mitjans locals
Amb la vocació de proporcionar instruments que fessin més viables els mitjans de comunicació locals, que sovint tenen una viabilitat econòmica més
difícil, el Govern ha volgut promoure iniciatives que facilitessin l’establiment
de mitjans al territori.
En primer lloc consolidant l’Agència Catalana de Notícies, un projecte
que no havia aixecat mai el vol i que s’ha enfortit en aquesta legislatura. Integrada en el holding CCRTV, ha rebut una injecció econòmica de 9 M€
fins al 2007 per tal de poder proporcionar serveis útils i a costos raonables a
televisions, ràdios i premsa local.
També s’ha promogut la creació d’un Baròmetre Català de la Comunicació,
que permeti als empresaris de la comunicació local tenir idea de les seves
audiències i poder així tenir més facilitats per contractar publicitat. A aquesta finalitat s’hi ha dedicat una despesa pluriennal de 3,4 M€.
Finalment, s’han dut a terme convocatòries anuals amb publicitat i transparència per poder donar ajudes directes a mitjans en funció de criteris
objectius.
Balanç
La transició a les tecnologies digitals no és per al sector audiovisual només un canvi tecnològic. És un canvi de model i d’entorn que obliga a repensar el negoci com a tal. En el marc del sistema audiovisual català això
implicava un canvi en la normativa de base i una adequació de l’operador
públic, la CCRTV, amb una aportació econòmica i un programa a mig
termini per fer la transició. Aquestes passes fonamentals s’han donat.
Igualment s’ha progressat en l’ordenació i el reforç dels mitjans locals
per tal de facilitar en la mesura del possible la seva viabilitat econòmica,
reconeixent la seva funció territorial.
Atès que no s’han conclòs del tot totes les tasques que estaven marcades
(aprovació final pel Parlament de la llei de la CCRTV, consorci únic de
comunicació local, etc.) cal considerar aquest com un objectiu en vies
d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 51
�Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.7
Enfortir nous valors, la solidaritat,
la cooperació i la cultura de la pau
Punt de partida
Catalunya ha estat capdavantera i ha expressat amb importants mobilitzacions socials el seu compromís pel foment de la pau i la solidaritat
internacional en múltiples iniciatives.
D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir
i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament.
Per aconseguir aquests objectius en el PdG es definien els compromisos següents:
1
Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional.
2
Foment de la pau.
3
Potenciar les entitats i els ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i
l’associacionisme.
• En relació al desenvolupament, voldríem destacar el reforç de la cooperació directe, imprescindible per a construir una veritable política
pública de cooperació al desenvolupament; l’augment de la cooperació
multilateral, a través fonamentalment dels organismes del sistema de
Nacions Unides i la millora de la concentració sectorial i geogràfica de
les actuacions.
• En relació a l’ajut humanitari, han pres protagonisme dos nous instruments com són la creació del Comitè Català d’Ajuda Humanitària i
d’Emergència, un organisme que ha de coordinar les actuacions de les
diferents administracions públiques amb les ONG d’acció humanitària i
els convenis específics amb ONG i organitzacions especialitzades.
• En relació a l’educació i capacitats: s’han atorgat diverses subvencions
i s’han signat diferents convenis, entre els quals destaquem els signats
amb els sindicats UGT Catalunya (400.000€) i CCOO (400.000€) per a l’enfortiment sindical i la promoció dels drets humans laborals al Tercer Món.
Finalment, val a dir que a banda dels recursos que la Secretaria i l’Agència
de Cooperació destinen a Ajut Oficial al Desenvolupament, els diversos
departaments també porten a terme accions en els àmbits de la solidaritat
internacional i de la cooperació al desenvolupament (13 M€ l’any 2006, un
6% més que el 2005).
En definitiva, amb aquests increments, podem afirmar que hi ha hagut
un creixement exponencial dels recursos destinats a la cooperació al
desenvolupament en el nostre país. Així doncs, la xifra total d’ajut oficial al
desenvolupament de la Generalitat de Catalunya per al 2006 representa un
0,36% dels tributs propis, amb un creixement del 18% respecte al 2005.
Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya
EUR 1986-2006
52 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
1988
1987
0
1986
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional
El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006 és el
principal instrument de planificació estratègica de la Generalitat (amb 12
objectius marcats) per establir, amb una periodicitat quadriennal, les previsions de recursos i les prioritats geogràfiques i sectorials.
Aquest Pla Director es concreta, any rere any, en els Plans Anuals de Cooperació al Desenvolupament, tret de sortida d’una política pública de
cooperació. La suma dels recursos dels diferents plans anuals indiquen que
s’ha destinat un total de 131 M€ al desenvolupament (77-80% d’aquests
recursos), ajut humanitari general i ajut humanitari d’emergència (7-10%) i
educació/capacitats (12-15%): 31,2 M€ el 2004, 43 M€ l’any 2005 i 56,9 M€
l’any 2006.
Agència catalana de Cooperració al Desenvolupament
Departament i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya
Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya
Balanç Pla de Govern 53
�El Consell Català de Foment de la
Pau i l’Institut Internacional per a
la Pau, uns referents internacionals en matèria de pau
Foment de la pau
La construcció de la pau també és un dels eixos de la cooperació catalana
perquè no hi ha desenvolupament sense pau ni pau sense desenvolupament. Així, amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la
memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, s’han fet les
actuacions següents:
• El Consell Català de Foment de la Pau, previst en la Llei catalana de
foment de la pau, l’òrgan consultiu i de participació de la societat per al
foment de la pau en les activitats de la Generalitat de Catalunya i dels ens
locals, adscrit a l’ACCD.
• Una convocatòria específica de subvencions per dur a terme accions
de construcció de pau i una altra per dur a terme activitats de foment
de la pau i de la cultura de la pau.
El Memorial Democràtic, element
dinamitzador de les polítiques
públiques de restitució de la memòria democràtica
• La creació del Memorial Democràtic és un projecte de govern que té
per objectiu el desplegament de les polítiques públiques adreçades a la
recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica
del període marcat per la II República, la Generalitat republicana, la guerra civil, l’exili i la deportació, la repressió de la dictadura i la lluita contra el
franquisme, i el reconeixement i difusió dels valors de les diverses tradicions de la cultura democràtica com a fonament de la democràcia actual.
D’ençà de la seva creació el gener de 2004, el Programa per al Memorial
Democràtic ha treballat en una doble dimensió: la redacció del projecte de Llei de creació del Memorial Democràtic, que va ser aprovat pel
govern el 14 de març de 2006 i, la realització d’un seguit d’actuacions:
convocatòria pública de subvencions 2005 i 2006, l’homenatge als
deportats i deportades catalans als camps nazis, la commemoració de
dues efemèrides de gran significat: el 75è aniversari de la proclamació de la República i el 70è de l’esclat de la Guerra Civil i l’inici d’una
activitat pública que prefiguren les tasques que haurà d’assumir la futura
institució.
A més a més, s’ha elaborat el Projecte de Llei de l’Institut Català Internacional per a la Pau, que pretén impulsar una política pública de foment de la
pau que ha estat aprobat pel Govern i tramès al Parlament.
Xarxanet, l’Escola del Voluntariat
i el Consell Català del Voluntariat,
eines de promoció del voluntariat
i de l’associacionisme català
54 Balanç Pla de Govern
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també ha recolzat
econòmicament i institucionalment les iniciatives de construcció de pau a
Colòmbia (275.000€). S’ha col·laborat amb Bolívia per tal de desenvolupar
la governabilitat democràtica del país amb el redisseny del sistema administratiu i especialment el d’autonomies. I un equip d’observadors electorals catalans format per tècnics i diputats del Parlament de Catalunya han
participat en les eleccions presidencials de l’Autoritat Nacional Palestina
a Jerusalem (2005) i també a les legislatives (2006).
Finalment, s’han signat convenis amb l’Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pel recolzament dels programes de
la Unitat d’Alerta de Processos de Pau i Iniciatives de Diplomàcia de Segona
Via, de Desarmament i de Drets Humans (350.000€). I també per a la realització de 6 programes sobre prevenció, gestió i intervenció directa en conflictes i postresolucions (750.000€).
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Potenciar les entitats i ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme
Les línies d’actuació que s’han realitzat en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme han estat les següents:
• La creació del Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació
de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del
voluntariat. Per primera vegada, les entitats elegeixen per votació els
seus representants.
• S’ha realitzat la promoció i s’ha donat suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat amb la creació de Xarxanet.org. Es tracta d’un portal
d’internet de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya que vol
convertir-se en la gran porta d’entrada al món de l’associacionisme, el
voluntariat, el civisme i la solidaritat, en tots els àmbits (social, ambiental, cooperatiu i drets humans, comunitari, etc.). I un punt de trobada
per compartir informació, serveis i projectes, tot facilitant processos de
treball en xarxa entre entitats, persones, federacions, escoles, administracions, empreses, universitats...
• Potenciació de la formació en l’àmbit del voluntariat a través de l’Escola de Voluntariat, que és la gran trobada formativa anual del món de
l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya. Aquesta Escola cobreix els
objectius de formació, reflexió i intercanvi d’experiències de les persones
que dediquen part del seu temps a millorar la nostra societat des de les
seves entitats.
• Incorporació del Govern de la Generalitat en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial amb la formalització de l’Adhesió al Consell
Europeu de Voluntariat.
Balanç
Aquest és el darrer any de vigència del Pla director de la Cooperació
Catalana 2003-2006 i el primer que ha tingut la Generalitat. S’ha treballat
a favor d’una ajuda humanitària eficaç, d’una cooperació de qualitat,
d’un desenvolupament transformador, d’una pau justa i d’un consum
responsable. Tot i l’increment exponencial de recursos que el Govern ha
destinat a la cooperació al desenvolupament, encara estem lluny del 0,7%
(0,36%), però l’avanç ha estat considerable.
En relació al foment de la pau i el voluntariat, la fita més important ha
estat la creació de diversos organismes, com el Consell Català del Voluntariat, per posar les bases en avenços substantius en aquests terrenys,
per tant aquest és un objectiu en vies d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 55
�Més i millor autogovern
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat,
la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.1
Augmentar la participació
i presència de la Generalitat en
les polítiques, organismes
i institucions de l’Estat espanyol
Punt de partida
La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no havia
tingut traducció a la pràctica, és a dir, els principis pel qual les institucions
d‘autogovern de les nacionalitats i regions es converteixen en Estat, el de
la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar
l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘havien incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. No obstant, l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia ha donat un
nou impuls a aquestes relacions.
Els dos objectius fixats en aquest àmbit per aquesta legislatura eren:
1
Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits
previstos i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals
2
Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l‘Estat a Catalunya
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Els dos objectius fixats en aquest àmbit per aquesta legislatura han estat
regulats, bàsicament, amb el nou EAC.
L’Estatut de 2006 incorpora per
primera vegada un capítol dedicat
a les relacions de la Generalitat
amb l’Estat espanyol
56 Balanç Pla de Govern
Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs
i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals
El nou Estatut d’Autonomia incorpora, per primera vegada, com una de les
principals novetats respecte de l’Estatut de 1979, la regulació de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes
(capítol I del títol V). Així, s’incrementa la capacitat de la Generalitat de
Catalunya per participar i ser present en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol.
D’aquesta manera, el nou Estatut pretén, un cop afirmada i definida la
titularitat de les competències autonòmiques (títol IV), establir la manera
en què la Generalitat es relacionar amb l’Estat i amb les altres CA. Hi ha
previstos tres mecanismes de relació: primerament, mecanismes bilaterals
o multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres Comunitats Autò-
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
nomes. Segonament, la participació en institucions i en procediments de
presa de decisions estatals (s’esmenta la participació de la Generalitat en
la designació de membres del Tribunal Constitucional, del Consell General
del Poder Judicial i en altres organismes econòmics i socials com ara el Banc
d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions, el Consell Econòmic i Social o l’Agència Tributària).
I en darrer lloc, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que constitueix el
marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i
el Govern de l’Estat als efectes següents: la participació i la col·laboració de
la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya; l’intercanvi d’informació i l’establiment, quan s’escaigui, de
mecanismes de col·laboració amb les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.
No obstant això, les relacions Generalitat-Estat d’aquesta legislatura encara s’han materialitzat en el marc de l’EAC de l’any 1979. Aquesta tasca l’ha
centralitzat el departament de Relacions Institucionals i Participació, que
és l’encarregat, a través de la Comissió Bilateral Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya (òrgan encarregat d’impulsar programes
i actuacions pel desenvolupament de polítiques comunes, com també,
iniciar negociacions per evitar la presentació de conflictes de competència i
recursos d’inconstitucionalitat o per retirar els que hi ha en curs), d’impulsar
i coordinar les relacions de col·laboració i cooperació entre la Generalitat de
Catalunya i el Govern de l’Estat i, molt especialment, amb les altres comunitats autònomes. Amb aquesta finalitat, s’han informat preceptivament
tots els projectes de convenis de col·laboració i cooperació i s’ha creat un
registre per tal que els departaments de la Generalitat i la ciutadania en
general tinguin accés als convenis subscrits per la Generalitat de Catalunya
amb l’Estat o amb altres comunitats autònomes.
Cal destacar, també en relació a aquest àmbit de relacions Generalitat-Estat,
el canvi de la localització de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions
de Madrid a Barcelona.
En el marc d’aquestes relacions intergovernamentals es pot destacar, finalment, les ja existents entre el Govern de la Generalitat i les Forces Armades,
a través de la Comissió Mixta Generalitat – Forces Armades per a una
sèrie d’activitats culturals i formatives, i que es concreten en un conveni
marc amb el Ministeri de Defensa, del que destaca la ampliació de la tasca
dels arxivers que treballen en els arxius del Tribunal Militar Territorial Tercer,
que conté 110.000 procediments judicials (1939-1978) dels quals s’ha iniciat
la informatització dels fitxers corresponents.
El nou EAC reconeix que el President/a de la Generalitat té la
representació ordinària de l’Estat
a Catalunya
Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l‘Estat a Catalunya
El nou Estatut d’Autonomia regula en el seu article 67.1 que “el president o
presidenta té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya”, per tant, es
reconeix que aquesta institució d‘autogovern és Estat.
Balanç Pla de Govern 57
�Balanç
Més i millor autogovern
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat,
la Unió Europea i altres organismes internacionals
Les actuacions emmarcades dins d’aquest ambiciós objectiu polític estaven clarament supeditades a l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia que
les havia de regular. Per tant, en tant que s’ha aprovat un nou EAC i que
aquest regula i incrementa aquesta participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol, considerem que es tracta d’un objectiu assolit.
1.3.2
Assegurar la presència i la
intervenció de la Generalitat a la UE
Punt de partida
Europa i la consecució d’objectius històrics en l’àmbit europeu s’ha
erigit com una de les quatre línies principals de l’acció internacional
de la Generalitat de Catalunya durant aquesta legislatura. Cal tenir en
compte que la Unió Europea condiciona una part important de les polítiques que es duen a terme als estats membres, sobretot en temes específics d’interès comú, i és, alhora, un clar referent polític.
Bàsicament, aquesta tasca s’ha dut a terme:
1
Fomentant la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries.
2
Assegurant la presència dels representants de la Generalitat en la
representació de l’estat espanyol.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat
estatal en les institucions comunitàries
D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu
posicionament, bàsicament davant les perspectives financeres i la reforma
de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons
Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa
d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives financeres de la UE
2007-2013 i la reforma de la política regional”.
D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de
la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats
amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius
a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de
Ministres de la UE.
Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol
En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc
de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions
del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en
la participació de les CA a la UE.
58 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Catalunya ha fet públic el seu
posicionament en relació a un
tema important com és la reforma
de la política regional de la UE i ha
participat en reunions en relació a
la participació de les CA al Consell
de Ministres de la UE
L’adopció d’aquest acord representa una garantia en la defensa
dels interessos de Catalunya
davant la UE i una participació activa en els seus òrgans de govern
Balanç Pla de Govern 59
�Desenvolupament de l’Acció del Govern
Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat
estatal en les institucions comunitàries
D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu
posicionament, bàsicament davant les perspectives financeres i la reforma
de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons
Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa
d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives financeres de la UE
2007-2013 i la reforma de la política regional”.
D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de
la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats
amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius
a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de
Ministres de la UE.
del Comitè de les Regions va suposar que per primera vegada s’utilitzés
el català en una reunió oficial de la UE (vegeu la fitxa destacada sobre el
tema).
• La presència dels Mossos d’Esquadra, per primer cop, en organismes
internacionals com l’Europol, en relació a grans delictes: terrorisme
(espanyol i internacional), delinqüència organitzada i immigració il·legal.
Finalment, val a dir que l’Estatut regula les relacions de la Generalitat amb
la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol V)
i que, per tant, les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en
aquest nou marc.
Balanç
Catalunya ha estat una de les CA
més actives en la defensa dels
interessos autonòmics en el si de
la UE
Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol
En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc
de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions
del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en
la participació de les CA a la UE.
Fins avui, Catalunya ha estat una de les comunitats autònomes més
actives en la participació en afers europeus. Les formacions del Consell
de la UE, en les quals s’està aplicant inicialment aquesta participació, són les
següents:
Per tant, Catalunya ha assolit clarament l’objectiu d’assegurar la seva presència i intervenció en la UE, essent una de les CA amb la participació
més activa en la defensa dels interessos autonòmics en el si de la Unió
i, a més a més, s’ha aconseguit el reconeixement parcial de l’oficialitat de la
llengua catalana per part de la Unió Europea.
Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit.
1 Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors
2 Agricultura i Pesca
3 Medi Ambient
4 Educació, Joventut i Cultura
Durant el 2005, Catalunya va representar la resta de comunitats autònomes
en els àmbits d’agricultura i pesca, de medi ambient (primer semestre) i
d’educació (segon semestre). El primer semestre de 2006 els consellers de
Cultura, Treball i Indústria i Benestar i Família han assistit als diferents consells de la UE. Gràcies als acords subscrits entre el Govern espanyol i el Consell de Ministres, tots els membres del Govern de Catalunya poden utilitzar
el català en les seves intervencions en aquesta institució europea.
Altres fites
A banda d’aquests àmbits principals, en el marc europeu s’han aconseguit
altres fites importants, entre d’altres:
La normalització de l’ús del català
i altres llengües cooficials ha
estat una fita rellevant d’aquesta
legislatura
60 Balanç Pla de Govern
• La normalització de l’ús del català en la majoria de les institucions
europees pot definir-se com una de les fites més importants de la
legislatura. En aquest àmbit, s’han conclòs acords similars amb el Consell
de Ministres de la UE, la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social
i el Comitè de les Regions i el Parlament Europeu (els ciutadans poden
adreçar-se en català i altres llengües cooficials a aquesta institució).
Precisament, el discurs en català del President de la Generalitat en el si
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 61
�Els compromisos estratègics
El reconeixement institucional del català a la UE
Tot i que el català no és llengua oficial i de treball de la UE, progressivament
el Govern de l’Estat, a iniciativa de la Generalitat de Catalunya, ha anat negociant el reconeixement d’un ús oficial limitat del català i les altres llengües
cooficials espanyoles en les institucions de la UE.
Cronologia:
13/12/2004: sol·licitud formal, del Govern de l’Estat, de reconeixement a
la UE de totes les llengües que són cooficials a l’Estat espanyol.
13/06/2005: resposta a la petició espanyola, per part de la UE (Consell de
Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors de la Unió Europea), que possibilita un ús oficial i limitat d’aquestes llengües en les diverses institucions
de la UE. Per fer-la operativa, cal adoptar acords administratius bilaterals
entre el Govern espanyol i cada una de les institucions:
• Acord amb el Consell de Ministres (07/11/2005)
S‘autoritza l’ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes del
castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la Constitució espanyola (CE) i s’estableixen 3 àmbits d’aplicació: el primer es refereix a les
comunicacions escrites adreçades al Consell; el segon, a les intervencions
orals durant una sessió del Consell, i el tercer, a la publicitat dels actes
adoptats en codecisió, és a dir, als actes que han de ser aprovats conjuntament pel Consell i el Parlament Europeu.
• Acord amb el Comitè Econòmic i Social (07/06/2005)
S’autoritza l’ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes
del castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la CE. L’acord
reconeix la possibilitat que els ciutadans puguin adreçar comunicacions
escrites en català a aquesta institució i rebre’n una resposta en la mateixa
llengua.
• Acord amb el Parlament Europeu –PE – (03/07/2006)
Vistiplau a la possibilitat que els ciutadans que s’adrecin per escrit a
aquesta institució puguin utilitzar el català. Els serveis del PE s’ocuparan
de realitzar les traduccions dels escrits que els ciutadans adrecin al PE,
garantint així la confidencialitat de les comunicacions. La Delegació del
Govern a Brussel·les ha realitzat les gestions oportunes per tal d’assolir aquest acord que constitueix el primer pas que ha de permetre de
manera progressiva implantar l’ús de llengües com el català en aquesta
institució europea.
• Acord amb el Comitè de les Regions –CdR– (16/11/2005)
Aquest Acord segueix el mateix model que l’anterior, és a dir, d’una banda, la possibilitat que els ciutadans es puguin adreçar en català a aquesta
institució i rebre-hi una resposta s’articula a partir de la intermediació
d’un organisme designat per l‘Estat que garantirà les traduccions al
castellà, tant de l’escrit formulat, com de la resposta del CdR, llevat que,
en aquest últim cas, els serveis administratius del Comitè estiguin en
condicions de contestar en català per ells mateixos. En segon lloc, l’acord
permetrà als membres del CdR utilitzar el català en les sessions plenàries, sempre que aquesta opció hagi estat comunicada prèviament al seu
Secretariat General.
• Acord amb la Comissió Europea (21/12/2006)
Qualsevol persona física o jurídica que resideixi o que tingui la seu a Espanya es pot adreçar per escrit en català a la Comissió Europea i rebre’n
una resposta en aquesta mateixa llengua. El procediment previst estableix que l’escrit haurà d’anar dirigit a l’organisme competent designat
pel Govern espanyol amb aquesta finalitat, el qual l’enviarà a la Comissió
juntament amb una traducció al castellà. La Comissió comunicarà la
seva resposta en castellà a l’esmentat organisme, el qual s’encarregarà
de facilitar-ne una traducció en la llengua original de l’escrit. En el cas
que la Comissió ho decideixi, però, podrà respondre directament al
ciutadà en català.
62 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 63
�Més i millor autogovern
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat,
la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.3
Promoure la participació de
la Generalitat en els fòrums
i organismes internacionals
Punt de partida
Conscients del prestigi i relacions preexistents, l’objectiu principal
d’aquesta legislatura ha estat situar Catalunya a l’avantguarda dels governs de proximitat, començant pel nivell euroregional i acabant a escala
mundial, construint aliances amb governs locals, regionals, estatals, i amb
organitzacions internacionals, posant per davant els avenços pràctics en
la consecució d’objectius concrets de desenvolupament, diversitat, innovació i construcció de la pau.
Concretament, i en aquest àmbit, s’ha impulsat:
1
La participació de la Generalitat en organismes internacionals.
2
La projecció internacional de Catalunya.
3
La reestructuració de l’acció exterior.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Participació de la Generalitat en organismes internacionals
D’una banda, la participació de la Generalitat en organismes internacionals s’ha materialitzat, bàsicament, en l’assistència de representants de la
Generalitat a la 33 Sessió de la Conferència General de la UNESCO (París,
octubre 2005), on es va aprovar la Convenció Internacional sobre la Diversitat Cultural.
De l’altra, ha estat important la creació de centres o l’elecció de Catalunya
com a seu d’organismes internacionals:
• El Secretariat Permanent de les societats de la Creu Roja i la Mitja
Lluna a la Mediterrània s’ha instal·lat a Barcelona.
• El Centre Internacional de Formació d’Autoritats Locals (Centre CIFAL), que neix com a desena oficina d’una xarxa mundial integrada dins
el Programa de Cooperació Descentralitzada de l’Institut de les Nacions
Unides per a la Formació i Investigació (UNITAR). Aquest centre es dedica
a la formació i a la investigació de temes de seguretat i diversitat cultural
per garantir i fomentar la convivència.
• Fruit de l’acord de l’ONU amb el Govern català s’ha creat, amb seu a
Barcelona, l’Oficina de la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides.
Es tracta del primer acord signat entre un govern subestatal i les Nacions Unides, a través del qual la Generalitat donarà suport financer, amb
64 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
una aportació de 850.000€ anuals, i en forma de recursos humans en
àrees com la sensibilització a escala mundial i l’esforç per implicar-hi els
governs de proximitat.
Finalment, en aquest marc i com a novetat en aquesta legislatura, s’ha
apostat per promoure la presència de professionals i estudiants catalans en organitzacions internacionals com ara les Nacions Unides o la
Unió Europea, organitzant missions d’observació electoral a diversos països
i col·laborant estretament amb diverses organitzacions internacionals amb
l’objectiu de combatre la pobresa i de conscienciar els països occidentals del
suport que necessiten els països en vies de desenvolupament.
Projecció internacional de Catalunya
El protagonista indiscutible de la legislatura en la nostra acció exterior ha
estat, sense cap mena de dubte, la Mediterrània. L’acció exterior en la regió s’ha centrat en portar a terme una política equilibrada, recuperant de
l’oblit en que els tenia l’acció exterior de Catalunya, alguns països estratègics
(Algèria i Turquia), i buscar un equilibri en les relacions amb zones en conflicte, que ha passat per una intensificació notable dels contactes amb les dues
parts enfrontades (el Marroc i el Front Polisari; Israel i l’Autoritat Nacional
Palestina) i un suport decidit a les iniciatives de pau.
A banda de l’activitat exterior realitzada pel President de la Generalitat
de Catalunya a la regió (Marroc, Algèria, Turquia, l’Orient Mitjà), cal remarcar la celebració de la Cimera Euromediterrània a Barcelona (novembre
2005), amb motiu del desè aniversari de la Declaració de Barcelona. Aquest
esdeveniment internacional va reunir els caps d’estat i de govern dels
països membres de la Unió Europea i de dotze estats de la conca sud de la
Mediterrània. Coincidint amb aquesta Cimera, la Generalitat va organitzar,
juntament amb d’altres institucions, tot un seguit d’iniciatives entre les quals
destaquem el Fòrum Euromed de Salut, la Conferència Euromed Dones, la
Conferència Regional Euromed i la Trobada de Ministres de Medi Ambient
Euromediterranis.
A més a més, encara en l’àmbit mediterrani, la Generalitat ha impulsat un
Fons de Capital Risc per a projectes empresarials al Marroc, Algèria i
Tunísia en cooperació amb altres organismes estatals i internacionals, i
ha participat, també, en la creació de la Xarxa Euromediterrània per a la
Protecció de Menors Migrants (REMI), amb seu a Marsella. L’entitat neix
amb els objectius de millorar el coneixement del fenomen dels menors
immigrants no acompanyats i de les polítiques corresponents en l’espai de
l’Euromediterrània, així com sensibilitzar els estats, les organitzacions intergovernamentals i l’opinió pública.
Finalment, a part de les actuacions en l’àmbit Mediterrani, també s’han
desenvolupat actuacions en d’altres àrees geogràfiques –Amèrica Llatina
i Àsia, especialment– i fòrums. En aquest sentit, volem destacar:
La Conca del Mediterrani ha estat
la protagonista indiscutible de
la projecció internacional de
Catalunya
• En relació a Amèrica Llatina, el país amb el qual s’ha mantingut
una relació més estreta ha estat Mèxic, sobretot fruit de l’elecció de
Catalunya com a convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de
Guadalajara. En aquest àmbit geogràfic cal destacar la participació, per
primer cop, de la Generalitat al Fòrum Social Mundial a Porto Alegre
(Brasil, 2005); els viatges institucionals del President a l’Uruguai, Brasil i
Xile; i les entrevistes amb els presidents de Xile, l’Argentina i la República
Dominicana.
Balanç Pla de Govern 65
�• En relació a Àsia, s’ha intensificat la feina amb quatre estats estratègics
per a Catalunya: la Xina (Xangai i Guangdong), el Japó, Corea (Gyeonggi) i l’Índia.
Reestructuració de l’acció exterior
Finalment, també s’ha portat a terme una reestructuració dels organismes
encarregats de l’acció exterior del Govern i dels Consorcis participats
per la Generalitat. Aquesta tasca té una visibilitat exterior escassa, però
ha permès el Govern de proveir-se eines més eficaces per conduir la seva
projecció internacional.
Destaquen:
• La creació de la Delegació del Govern a Brussel·les, que a partir de
l’aprovació de l’Estatut, passarà a anomenar-se Delegació del Govern
davant la UE.
• L’àmplia reforma del Patronat Català Pro Europa per adaptar-ne
l’estructura a les necessitats del Govern i convertir-lo en un instrument
proactiu, en estreta col·laboració amb la resta de departaments de la
Generalitat de Catalunya.
• La reorganització de l’Institut Ramon Llull per a la promoció exterior
de la cultura catalana i la creació de dos nous organismes amb vocació
internacional: la Casa de les Llengües i l’Institut Català Internacional per
la Pau.
• Les modificacions en consorcis participats per la Generalitat, com l’Institut Europeu de la Mediterrània i, sobretot, l’Institut Català de la Cooperació Iberoamericana, ara Casa Amèrica Catalunya, seguint el model
reeixit de la Casa d’Àsia.
• També s’han establert, en el marc de la futura creació de l’Institut Català
Internacional per la Pau, les bases de relació amb centres internacionals
de pau de referència, com poden ser l’INCORE (Irlanda del Nord), el PRIO
(Noruega), el SIPRI (Suècia) o bé el International Center for Transicional
Justices (USA).
Finalment, val a dir que l’Estatut de 2006 regula les relacions de la Generalitat
amb la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol
V), així com la seva pròpia acció exterior (capítol III del títol V) i que, per tant,
les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en aquest nou marc.
Balanç
Els contactes i relacions actives amb diferents regions del món i organismes internacionals, mantinguts o establerts durant aquest període,
demostren el gruix adquirit per la nostra xarxa internacional i la càrrega
de futur que contenen els múltiples projectes que traspassen les nostres
fronteres.
Durant aquesta legislatura s’ha situat l’actuació exterior de Catalunya en
l’entorn que li és propi, l’entorn mediterrani, amb l’organització d’esdeveniments rellevants com la Cimera Euromediterrània i s’ha portat a terme
una racionalització necessària dels organismes encarregats de l’acció
exterior del Govern, entre d’altres.
El balanç és, sens dubte, molt positiu. Per tot això, s’estima que aquest
objectiu es troba en vies d’assolir-se plenament.
• L’expansió de l’activitat de la Casa d’Àsia, amb la qual s’ha mantingut
un intens treball que ha tingut un enorme èxit en els àmbits cultural,
econòmic, institucional, social i de desenvolupament, i en activitats destacades com el Fòrum hispano-xinès, la Tribuna Espanya-Corea i el Fòrum
hispanojaponès, tots ells celebrats a Barcelona.
• La nova orientació del CIDOB com autèntic think-thank de temes internacionals i de migracions a Catalunya, complementat amb la creació
d’un centre universitari, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI).
• El procés de racionalització de la presència a l’exterior, amb un estudi
conjunt amb tots els departaments que gestionen oficines a l’exterior
que serveix de base per a la necessària reestructuració i coordinació.
• La Maison de la Catalogne, a París, s’ha convertit en un servei a disposició de tots els departaments de la Generalitat i els ciutadans.
• Posada en funcionament del Catalan Center a la New York University
amb vocació d’aglutinar les activitats científiques i culturals a Nova York,
en coordinació amb les oficines econòmiques que el CIDEM i el COPCA
tenen a la ciutat.
66 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 67
�Més i millor autogovern
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat,
la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.4
Establir acords internacionals
amb altres entitats polítiques
Punt de partida
Amb l’objectiu d’incrementar el paper estratègic de Catalunya com
a territori capdavanter per establir la connexió entre la Mediterrània
occidental/sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària, s’ha
impulsat la construcció de l’Euroregió.
La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica:
Constitució de l’Euroregió Pirineus Mediterrània
La incorporació de Catalunya a les
trobades entre França i Espanya
ha permès avançar en temes clau
en les relacions entre ambdós
Estats
68 Balanç Pla de Govern
1
Conformar l‘Euroregió Pririneus-Mediterrània.
2
Definir un nou marc de cooperació transfronterera en els aspectes en
els quals la Generalitat tingui competències plenes.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Conformar l‘Euroregió Pirineus-Mediterrani
El mes d’octubre de 2004 es va constituir formalment l’Euroregió Pirineus
Mediterrània amb la participació dels territoris de l’Aragó, les Illes Balears,
Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. Aquest és un projecte
prioritari de l’acció exterior, molt vinculat a l’estratègia d’internacionalització de l’economia catalana prevista en “l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”
(vegeu l’apartat 2.1.2). L’Euroregió esdevé un espai de cooperació entre les
regions franceses i espanyoles de l’eix mediterrani europeu.
Des de la seva constitució han estat diverses les reunions celebrades on
s’han analitzat els projectes en curs o s’analitzen noves propostes a desenvolupar. Entre els projectes euroregionals destaquem: l’Observatori Socioeconòmic; l’Hospital transfronterer de la Cerdanya i el Capcirt; la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç; l’EuroBioRegió i el Portal Cultura.
Definint un nou marc de cooperació transfronterera
Com a novetat en aquesta legislatura, convé destacar la incorporació de
Catalunya i de la resta de comunitats autònomes a les cimeres bilaterals
hispanofranceses. Així mateix, la participació de les comunitats autònomes
i les regions franceses frontereres a la primera reunió hispanofrancesa sobre
cooperació transfronterera que va tenir lloc a Barcelona el 17 d’octubre del
2005, amb l’assistència dels caps de govern espanyol i francès, ha permès
avançar temes sectorials clau com les infraestructures de comunicació i
interconnexions energètiques; la competitivitat, innovació i creixement econòmic; i l’assistència sanitària i/o cooperació sanitària transfronterera entre
ambdós costats dels Pirineus (posada en marxa de l’Hospital Transfronterer
de Puigcerdà).
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Altres fites en aquest àmbit de la cooperació transfronterera són:
• Donar continuïtat a través de nous continguts als acords i relacions ja
existents. Així, a Catalunya ha ostentat la Presidència d’associacions de
cooperació com:
La Comunitat de Treball dels Pirineus (abril de 2003/setembre de
2005): s’han revitalitzat les activitats d’aquesta associació de cooperació
transfronterera amb més de vint anys d’història, amb l’atorgament de
més veu per als actors del territori pirinenc, fet que es va materialitzar
en l’organització del XXII Consell Plenari a la Seu d’Urgell (setembre de
2004).
També s’ha donat continuïtat amb
nous continguts als projectes i
relacions heretades de l’anterior
legislatura
Els Quatre Motors per Europa (novembre de 2005/gener de 2006): va
ser una ocasió per reorientar els objectius d’aquesta associació de cooperació. Les prioritats van ser l’obertura a nous socis, la incorporació de la
societat civil i el sector privat a la cooperació, l’orientació cap a aspectes
estratègics d’innovació i noves tecnologies i la dimensió mediterrània.
La presidència va culminar amb la reunió al Marroc dels seus presidents
(Pasqual Maragall, Generalitat de Catalunya; Jean-Jack Queyranne,
regió de Rhône-Alpes; Roberto Formigoni, regió de la Llombardia, i Willi
Stächele, ministre d’Estat del land de Baden-Württemberg, en representació del president, Günter Öttinger), amb motiu de la Missió dels Quatre
Motors, Gal·les i Flandes a Rabat, sobre desenvolupament sostenible
i tecnologies mediambientals a la Mediterrània (gener de 2006), en el
marc de la qual es va realitzar el traspàs de la presidència a Rhône-Alpes.
• Participar a les principals xarxes regionals europees (REGLE –Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu–, ARFE –Associació
de Regions Frontereres d’Europa–, CRPM –Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa–). En aquestes xarxes, en què Catalunya
sovint gaudeix d’un lideratge reconegut, s’han fet els primers passos per
impulsar una nova arquitectura, menys complexa i més eficient.
• Rellançar les relacions bilaterals europees, per exemple amb la regió
polonesa de Wielkopolska.
Balanç
L’objectiu de construcció de l’Euroregió Mediterrània Pirineus ha estat
abastament assolit. A més de la formalització dels acords corresponents,
s’han començat a desenvolupar projectes més concrets.
Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit.
Balanç Pla de Govern 69
�Més i millor autogovern
Nova organització de l’Administració
1.4.1
Ordenar les administracions
catalanes basant-se en els nivells
territorials
Punt de partida
El Pla de Govern replantejava el marc de competències en l’àmbit de les
administracions locals per tal de facilitar un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà, mitjançant la constitució de
les vegueries i de les Àrees Metropolitanes, i l’increment del paper de les
administracions locals. Uns objectius que s’inclouen en el nou Estatut i
que amb la seva aprovació facilitarà l’impuls marcat pel Govern sobre la
nova organització territorial.
La voluntat del govern de formular una nova organització territorial de
Catalunya, en que es donés més pes al món local, i per altra banda la pròpia Generalitat es descentralitzés també cap a les delegacions territorials
no s’ha pogut dur a terme. Hi ha però actuacions emblemàtiques que
són l’expressió d’aquesta voluntat i marquen un nou tarannà.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Pel Govern de la Generalitat ha esta important cedir més protagonisme i
competències als ajuntaments, ja que la importància del govern local a la
Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases
sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels
ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves
necessitats.
Era, per tant, necessari adoptar les mesures que facilitessin una col·laboració
lleial entre nivells de govern, milloressin l’eficàcia i l’eficiència de les seves
actuacions i portessin al reconeixement ciutadà el paper positiu que tenen
totes les administracions.
Els poders locals només administren aproximadament un 20% dels recursos públics, el mateix percentatge que dues dècades enrere. Com que el
concepte de municipi ha variat en els últims anys, aquest escenari s’ha de
corregir amb un procés de descentralització progressiu.
El nou Estatut inclou en la nova organització territorial les vegueries
70 Balanç Pla de Govern
Les vegueries i la nova organització territorial
El nou Estatut preveu que els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització territorial seran l’establiment de les vegueries, la
devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de
subsidiarietat i el reconeixement de les Àrees Metropolitanes com s’especifica en l’article 93 del nou Estatut.
Un nou model d‘ordenació territorial que es recull a l’article 151 del nou
Estatut i que determina: “correspon a la Generalitat, respectant la garantia
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial que pretén evitar la superposició
innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix
territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial”.
Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuren com a entitat que permetrà descentralitzar de manera
efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar l’aparell administratiu en els
territoris. Així mateix, hauran de jugar un paper de màxima rellevància en
l’organització de la cooperació local, com es concreta en els articles 2.3, 90 i
91 del nou Estatut de Catalunya.
L’article 2.3 detalla que “els municipis, les vegueries, les comarques i els altres
ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la
Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens
perjudici de llur autonomia”. I l’article 90.1 diu que “la vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té
personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada
per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis”.
Per tal de descentralitzar i coordinar competències amb els municipis i
enfortir el llaç de cooperació local a través de la gestió de les actuacions del
Govern, els Departaments de Salut, Interior i Medi Ambient i Habitatge han
posat en marxa programes que configuren un nou model d’organització
territorial basat en les vegueries.
Noves delegacions territorials del Govern
El Govern de Catalunya ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració de la Generalitat per reforçar els delegats del Govern. Així, els delegats, a més de les funcions de representació institucional i de coordinació
general, participen directament en les principals dels departaments a les
seves demarcacions.
També s’ha creat un Consell de Direcció dels Serveis Territorials a cada demarcació, coordinat pel delegat del Govern i format pels diferents directors
dels Serveis Territorials dels departaments.
És important, però, destacar la creació de dos delegacions com són la
de les comarques de la Catalunya Central i les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. L’objectiu de la seva creació va ser garantir la presència plena i
efectiva de la Generalitat arreu del territori. I donar carta de naturalesa política als dos territoris que hauran d’esdevenir vegueria. Les seves funcions són
de representació, informació, coordinació i règim interior amb el Govern.
Creació de les noves delegacions
territorials a la Catalunya Central i
a l’Alt Pirineu i Aran
Noves competències pel Conselh Generau dera Val d’Aran
Al Conselh Generau dera Val d’Aran s’han traspassat competències en matèria d’avaluació d’impacte ambiental, gestió i recuperació del medi natural
i defensa dels consumidors i usuaris, que s’afegeixen a totes la que ja tenia
anteriorment.
L’àmbit de la salut posa en marxa una prova pilot de descentralització
seguint el nou model de vegueries
• El Departament de Salut ha estat pioner en adaptar-se a la futura organització territorial en vegueries, creant 7 regions sanitàries a través del
DECRET 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut.
Balanç Pla de Govern 71
�Educació i cooperació municipal
Els departaments de Salut, Medi
Ambient i Habitatge i Interior inicien actuacions de coordinació de
competències amb el món local
• S’ha desenvolupat un model de cooperació i cogestió en matèria educativa entre el Departament d’Educació i Universitats i els ajuntaments
incorporant, efectivament, els ajuntaments a la programació i la planificació escolar del territori: dels ensenyaments no obligatoris (0-3 anys) i de
règim especial (ensenyaments artístics, arts plàstiques i disseny, de música i formació de persones adultes) que en el marc del Pacte Nacional per
a l’Educació es completarà, reglamentàriament, en la propera legislatura.
En aquest sentit, s’ha creat la Comissió Mixta Departament d’Educació i
Ajuntaments que ha realitzat treballs de cooperació en la creació de les
30.000 places i construcció i sostenibilitat de les mateixes, seguiment de
la implantació dels Plans Educatius d’Entorn, anàlisi de l’estat de l’educació d’adults i les taules mixtes amb les Oficines Municipals d’Escolarització per determinar necessitats i fer propostes de planificació.
Balanç
Durant aquests anys el Govern ha iniciat els treballs de definició i de creació de les Comissions per tal de configurar la nova organització territorial
de Catalunya: un nou model basat en les vegueries que s’ha definit des del
Govern amb l’objectiu d’incorporar-lo, com així ha estat, en el nou Estatut i
que es desenvoluparà amb la seva aprovació.
El Govern volia descentralitzar la seva pròpia administració i per altra
banda retornar competències als municipis. Atès que aquest procés no
ha fet més que començar es considera que aquest objectiu està pendent
d’assolir-se.
Coordinació amb les policies locals
• Per donar suport a la protecció i seguretat del món local, s’ha signat un
conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya
(ACM i FMC) per tal que els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es
coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. I per acord de la Comissió de Policia de Catalunya s’està
elaborant un programari específic de gestió comuna per a les Policies
locals de Catalunya. Així, s’han signat 141 convenis amb els ajuntaments
per a la connexió de les policies locals al Sistema d’Informació Policial del
Cos de Mossos d’Esquadra. Actualment, n’hi ha 6 en tramitació.
• Cal destacar la signatura del Conveni marc de coordinació i collaboració amb l’Ajuntament de Barcelona en matèria de seguretat
pública i policia. En aquest sentit, la imatge dels dos cossos, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, treballant units en una sala de comandament
conjunta, exemplifica l’assoliment d’una antiga demanda social -que els
cossos de seguretat sumin esforços- que ara ha pogut materialitzar-se.
• S’ha col·laborat i donat suport econòmic i tècnic als ajuntaments en
l’àmbit de la seguretat viària mitjançant l’elaboració del Pla Local de
Seguretat Viària (PLSV). Actualment s’està treballant en el PLSV de 26
municipis. La línia de col·laboració i suport als ajuntaments també compta amb la cessió d’equips de control d’infraccions per a les policies locals
(etilòmetres digitals i evidencials i radars mòbils i en trípode).
Convenis amb els ajuntaments per a la promoció i la creació d’Oficines
Locals d’Habitatge
Entre els anys 2004 i el mes de juny d’enguany s’han signat 126 convenis
amb diferents ajuntaments que permetran la construcció de 5.783 habitatges protegits.
També en l’àmbit de la cooperació local s’han signat 70 convenis amb els
ajuntaments mitjans i grans de Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oficines Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació
entre propietaris i llogaters i de Registre de sol·licitants d’habitatge protegit.
72 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 73
�Més i millor autogovern
Nova organització de l’Administració
Com es pot observar, l’evolució de les transferències als ens locals ha estat
més que notable. Caldria destacar que els més de 688 M€ transferits el 2005
representen un increment del 29% respecte al volum de recursos de l’any
anterior i un 57% respecte als del 2002.
Entre totes aquestes transferències destaquem les següents:
1.4.2
Fomentar polítiques de concertació
amb organismes i institucions
d’àmbit local
Punt de partida
Per fomentar el paper dels municipis el Pla de Govern plantejava atorgar
al món local un marc de competències més ampli, assignant de forma
progressiva aquelles competències en particular que fan referència a les
necessitats més bàsiques de la població. Per realitzar aquesta tasca preveia també atorgar recursos econòmics suficients per fer front a les competències assignades i coordinar en general les activitats desenvolupades
en el seu territori.
Això es concretava en afavorir la cooperació municipal, reconèixer els
alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat, i redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d’Obres i
Serveis.
1. El Pla Únic d’Obres i Serveis: El Govern incrementa un 47,8% el PUOSC
L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt
remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla Únic
d’Obres i Serveis (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb
els municipis del país, el Govern destinarà als ajuntaments 445 M€ per al
quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior. Pel que
fa a l’any 2004, s’hi van destinar 86,2 M€; l’any 2005, un import de 108,8 M€ i
l’any 2006, un total de 136M€.
2. El Fons de Cooperació Local del 2003 al 2006 per als ajuntaments s’ha
incrementat un 161,32%
El Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat
progressivament la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya
(FCLC). El 2004 va destinar 43 M€ als ajuntaments (39% més que el 2003), el
2005 va destinar-hi 59 milions (un 37% més) i la Llei de pressupostos de 2006
hi destina 80,8 milions (un 37,1% més). Pel que fa als consells comarcals, s’hi
han destinat 27,7 M€ l’any 2004, 33 M€ l’any 2005 i 34 M€ l’any 2006.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
A banda del desenvolupament competencial del món local que promou el
nou EAC, al llarg de la legislatura la Generalitat ha procurat dotar els ajuntaments de recursos suficients perquè puguin dur a terme les tasques que
tenen assignades.
Així cal fer balanç del volum de recursos econòmics traspassats al món local.
• Augment de la cooperació de la Generalitat amb els ens locals
La taula següent recull l’evolució de les transferències dels departaments
de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005, i distingeix entre les dels departaments i les seves entitats autònomes i les de les
empreses de la Generalitat.
Transferències de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005
Font: Departament de Governació i Administracions Públiques
M€
Departaments
i entitats
autònomes
700
600
500
Increment
anual
Empreses de
la Generalitat
(MEUR)
Increment
anual
Total
(MEUR)
Increment
anual
(MEUR)
400
2002
391,4
300
2003
398,5
1,8%
64,2
37,78%
462,6
5,62%
200
2004
468,9
17,7%
63,7
-0,7%
532,6
15,13%
2005
606,1
29,3%
82,6
29,6%
688,7
29,30%
100
2002
2003
2004
438
46,6
2005
Empreses de la Generalitat
Departaments i entitats autònomes
74 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 75
�Inversió món local 2004-2005-2006
Alt Pirineu i Aran
PUOSC
2004: 5.082.019 €
2005: 7.995.454 €
2006: 10.263.802 €
Fons cooperació local
2004: 5.224.937 €
2005: 6.341.021 €
2006: 7.727.700 €
Cooperació petits municipis
2005: 622.246 €
Lleida
PUOSC
2004: 10.463.593 €
2005: 12.009.658 €
2006: 15.977.652 €
Fons cooperació local
2004: 8.056.117 €
2005: 9.706.043 €
2006: 12.087.765 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.524. 962 €
5. Altres ajuts i suport al món local
Amb la finalitat de complementar el suport econòmic a municipis petits
s’han atorgat 6,39 M€ als ajuntaments de menys de 2.000 habitants amb
baixa suficiència econòmica.
Es va establir una línia d’ajuts de màquines llevaneu als ajuntaments, mancomunitats de municipis i consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Alt Urgell,
Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Val d’Aran. Es van adjudicar
10 vehicles llevaneu, amb un pressupost total d’1.595.000 €.
• Llei de modificació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i
de règim local de Catalunya
Catalunya Central
PUOSC
2004: 15.173.800 €
2005: 15.812.856 €
2006: 17.994.141 €
Fons cooperació local
2004: 8.389.048 €
2005: 10.974.533 €
2006: 14.002.315 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.156.452 €
Camp de Tarragona
PUOSC
2004: 9.995.621 €
2005: 11.660.986 €
2006: 15.143.558 €
Fons cooperació local
2004: 8.223.360 €
2005: 10.521.294 €
2006: 13.156.972 €
Cooperació petits municipis
2005: 922.829 €
Terres de l’Ebre
PUOSC
2004: 4.893.195 €
2005: 6.180.306 €
2006: 8.530.398 €
Fons cooperació local
2004: 3.974.719 €
2005: 5.181.396 €
2006: 6.292.037 €
Cooperació petits municipis
2005: 438.519 €
Girona
PUOSC
2004: 16.360.467 €
2005: 20.318.472 €
2006: 25.171.712 €
Fons cooperació local
2004: 11.224.408 €
2005: 14.691.713 €
2006: 18.728.967 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.420.696 €
Barcelona
PUOSC
2004: 19.506.831 €
2005: 27.424.317 €
2006: 33.773.728 €
Fons cooperació local
2004: 26.001.020 €
2005: 34.972.190 €
2006: 43.259.729 €
Cooperació petits municipis
2005: 306.278 €
3. El Fons FEDER de la Unió Europea inverteix 68,8 M€
Pel que fa a les subvencions de la Unió Europea a través dels Fons Estructurals FEDER per a les anualitats 2004-2005, corresponent a les actuacions dels
ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per
a la zona Objectiu 2 de Catalunya, en estat de 68,8 M€.
13,4 M€ dels anys 2004 i 2005 en
noves tecnologies per a la millora
de la gestió interna i la prestació
de serveis d’informació
76 Balanç Pla de Govern
Per donar impuls a les entitats descentralitzades s’ha aprovat la Llei de modificació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya. Aquesta nova llei de modificació preveu que, en el cas de vacant
de la Presidència de cadascuna de les entitats municipals descentralitzades,
aquesta sigui ocupada per la següent persona que hagi obtingut més vots
populars en les eleccions d’aquest òrgan unipersonal.
També, per impulsar la cooperació i la prestació conjunta de serveis entre els
municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis,
especialment entre els de menor dimensió, s’ha signat un Conveni amb la
Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que
mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal.
• Assessorament al món local
El Govern ha finançat, a través de subvencions, els serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis amb 1,2 M€ l’any 2004 i 3
M€ l’any 2005. A través del portal www.municat.net s’ha pogut oferir als
ajuntaments nous serveis en matèria de personal i d’assessorament per a
la contractació de pòlisses d’assegurances.
• Llei 1/2006 del Règim especial del municipi de Barcelona:
Carta Municipal de Barcelona
Ha culminat el procés d‘aprovació (en el darrer Ple es va aprovar la Llei de
modificació de la Carta Municipal) que aprofundeix en els mecanismes de
participació ciutadana, reforça la pràctica democràtica i estimula la cooperació entre l’Ajuntament i el moviment associatiu i els agents socials, com a
factor de progrés i cohesió. Barcelona és el nucli central d’un continu urbà i
d’un territori que s’expressa en realitats municipals plurals i amb valor propi,
però que, pel seu caràcter metropolità, requereix coordinació, enteniment
i l’aplicació de criteris comuns en àmbits diversos. La Carta Municipal de
Barcelona s’ha de convertir en el model a seguir per la resta de municipis de
Catalunya.
La Carta Municipal de Barcelona
reforça la pràctica democràtica i
del moviment associatiu
4. Subvencions per a noves tecnologies als municipis
Cal destacar les subvencions en noves tecnologies que s’han lliurat als
municipis, amb un import de 6 M€ per a l’any 2004 i 7,4 M€ per a l’any 2005,
per tal de millorar els processos de gestió interna i la prestació de serveis
d’informació i tramitació, l’adequació de sistemes d’informació a la Llei orgànica de protecció de dades i la implantació de projectes pilot innovadors als
ajuntaments i consells comarcals.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 77
�Balanç
Més i millor autogovern
Finançament Autonòmic
L’increment dels recursos destinats al món local ha estat molt important
al llarg de la legislatura. Tots els instruments financers de que disposa la
Generalitat per dotar de recursos als municipis han crescut . Aquest augment tan substancial no és fruit d’una major disponibilitat pressupostària
conjuntural: és la prova d’un canvi en la percepció que es té del món local
des del Govern. La Generalitat ha de ser el finançador d’aquells projectes
que en benefici del seu territori dissenyi el món local. Així doncs, aquest
augment de recursos s’hauria de seguir veient incrementat en futur a mesura que els ajuntaments vagin adquirint noves competències delegades.
Per tant aquest objectiu es considera assolit.
1.5.1
Nou Sistema de Finançament
Punt de partida
Catalunya necessita més recursos per atendre nous reptes econòmics
i socials. La voluntat de disposar d‘una economia competitiva i de millorar
el nivell de benestar fa necessària la disposició de recursos per resoldre
mancances. En definitiva, són necessaris més recursos i més competències per tal de poder atendre amb un alt nivell de qualitat els serveis públics fonamentals, com l’educació, la sanitat, l’habitatge, els serveis socials
o la seguretat, així com disposar de més infraestructures per potenciar
la recerca, la innovació i l‘ús de les noves tecnologies i per invertir en la
millora de l‘estructura i la producció de serveis socials.
Les conclusions dels estudis sobre el dèficit fiscal català demostren que
la nostra economia té un gran potencial de creixement però que ha estat,
en part, contingut fins ara per criteris redistributius discutibles i poc lògics
dels del punt de vista d’eficiència econòmica.
La revisió de l‘Acord de finançament ha de contenir els punts bàsics
següents:
1
Increment en l’autonomia financera de la Generalitat.
2
Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya i del Consorci Tributari
amb l’Estat com a ens responsables de la gestió i de la recaptació dels
impostos pagats a Catalunya.
3
Disposar de més capacitat normativa sobre els impostos cedits i/o
compartits amb l’Estat.
4
Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures.
5
L’establiment d’uns mecanismes clars i transparents d’anivellament
que garanteixin la solideritat i no penalitzin Catalunya.
6
Una millora substancial de la suficiència financera.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El nou model de finançament, inclòs al text de l’Estatut votat el 18 de juny
pels catalans es basa en els següents grans criteris:
Increment de l’autonomia financera
Els ingressos procediran del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. A
tal efecte, s’incrementa el percentatge d’aquests impostos que corresponen
a la Generalitat: l’IRPF s’incrementa del 33% al 50%, el de l’IVA del 35% al
50% i els impostos especials del 40%, al 58%. També es produeix un augment de la capacitat normativa de manera que la Generalitat participarà en
la fixació dels elements essencials dels tributs i específicament s’atribueix
78 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
L’Agència Tributària de Catalunya
i un futur consorci amb l’Agència
Tributària de l’Estat gestionaran
els impostos pagats a Catalunya
Balanç Pla de Govern 79
�un increment en capacitat de decisió sobre l’IRPF i capacitat sobre la fase
minorista de l’IVA i dels impostos especials.
L’Agència Tributària de Catalunya serà l’encarregada de recaptar els impostos propis i dels impostos totalment cedits. També es recull el compromís
de crear en dos anys un consorci juntament amb l’administració tributària
de l’Estat de participació paritària per a la gestió de la resta dels impostos
recaptats a Catalunya, segons la seva naturalesa.
Un model més solidari que també
es traduirà en més ingressos per a
la Generalitat
Les inversions de l’Estat a
Catalunya s’equiparen al pes del
PIB de l’economia catalana al conjunt espanyol durant els propers
7 anys.
M € Evolució de la despesa
consolidada del Pressupost
de la Generalitat a Catalunya
Font: Pla de Govern, Generalitat
de Catalunya
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
Mecanismes de solidaritat potents i equitatius
La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, de manera que aquestes puguin prestar nivells similars de serveis
realitzant un esforç fiscal similar. Alhora, el major esforç fiscal realitzat pels
ciutadans de Catalunya, mesurat pels impostos pagats en relació a la mitjana, s’ha de traduir en uns majors ingressos per al Govern de Catalunya.
Compromís inversor en infraestructures
La inversió en infraestructures per part de l’Estat a Catalunya serà equivalent a la participació percentual del PIB de Catalunya en el conjunt, i
això per un període de 7 anys.
Durant el període 1991-2005 la inversió estatal a Catalunya va ser el 12% del
total (10% sense comptar l’efecte TGV), mentre que el PIB català és el 18,8 %
del total espanyol i la població catalana representa el 16,5% de l’espanyola.
Jerarquia normativa
Desapareix la jerarquia normativa de la LOFCA sobre l’Estatut. D’acord amb
l’article 201.1 “les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la Llei orgànica a que fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució”.
En definitiva, el nou sistema de finançament incrementarà l’autonomia
financera, serà un model territorial més equitatiu i solidari i millorarà la
suficiència de recursos a Catalunya.
L’evolució del pressupost de la Generalitat demostra la necessitat creixent
d’atendre la societat amb més i millors serveis.
Balanç
La millora que suposa el nou text estatutari és clara, en reunir les característiques bàsiques dels models dels països federals: fa compatible
l’autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d’un principi
explícit de solidaritat, és a dir, s’aconsegueix, un equilibri entre els principis d’autonomia i igualtat; proporciona a la Generalitat ingressos que
provenen fonamentalment dels tributaris i no de les subvencions; instrumenta mecanismes d’anivellament potents i transparents, fent possible la
igualtat sense perjudicar a ningú.
El model de finançament del nou Estatut representa un canvi substancial
respecte l’actual. Totes les mesures que s’hi preveuen permeten assegurar
que Catalunya experimentarà un augment important dels seus recursos,
que ha de permetre dur a terme les polítiques que Catalunya necessita i
els seus ciutadans reclamen, tant en l’àmbit dels serveis públics fonamentals (educació, sanitat, serveis socials, etc.) com en el de la competitivitat
de la nostra economia.
El nou finançament està previst que impliqui una millora en la suficiència
de recursos per Catalunya, fet que ha de reportar associat una qualitat
major en el nivell de serveis a la seva ciutadania.
Ens trobem davant d’un model de finançament que tot i restar pendent
de desenvolupament i aplicació, ha d’aportar més recursos per Catalunya i
més capacitat de decidir sobre els nostres impostos.
Podem per tant parlar d’una clara millora del model de finançament de
Catalunya i que s’han afegit a l’important avenç en els recursos per la salut
a Catalunya que ha suposat l’Acord de finançament sanitari de 2005 en el
marc de la Conferència de Presidents Autonòmics i que ha de permetre
millorar el finançament entre 500 i 750 M€.
El Pla de Govern 2004-2007, respecte a l’assoliment d’un model de finançament per a Catalunya més just i equitatiu, presenta doncs en aquest cas
un objectiu assolit.
5.000
0
2002
2003
2004
80 Balanç Pla de Govern
2005
2006
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 81
�Més i millor autogovern
Finances públiques
1.5.2
Modernització del sistema
pressupostari. Rigor i eficiència en
la gestió de les finances públiques
L’exercici 2005 s’ha caracteritzat també per una disminució de les formes
atípiques d’endeutament i una reorganització del deute. Això ha comportat
M€
Evolució del resultat no financer 2003-2005
Font: Departament d’Economia i Finances
600
-400
El pressupost de la Generalitat és l’eina que reflecteix l’acció de govern i
que permet assignar i gestionar els recursos d’aquesta administració. És
un instrument que ha d’evolucionar d’acord amb una societat cada cop
més avançada i que demanda més i millors serveis als quals la Generalitat
ha de fer front amb una restricció de recursos. Això es produeix juntament amb una major demanda d’informació sobre la destinació i l’ús que
se’n fa dels recursos públics.
Per tant, l’objectiu a l’inici de la legislatura era modernitzar el procés
pressupostari de la Generalitat d’acord amb els principis de transparència,
eficàcia i eficiència.
-637
-1.264
-821
-282
-539
-605
-396
-209
-900
-1.400
Liquidació 2003
Punt de partida
Al llarg de la legislatura s’han produït canvis importants en el procés
pressupostari.
627
100
Liquidació 2004
Liquidació 2005
Dèficit segons SEC 95
Variació despesa desplaçada
Resultat no financer
M€
Evolució de la despesa desplaçada
Font: Departament d’Economia i Finances
3.000
2.500
2.903
2.621
2.000
2.225
1.500
1.000
500
0
627
-282
-500
Liquidació 2003
Liquidació 2004
-369
Liquidació 2005
Variació despesa desplaçada
Total despesa desplaçada
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Rigor i eficiència en la gestió de les finances públiques
L’informe econòmic i financer sobre la situació de l’Hisenda de la Generalitat a 31/12/03 mostrà que els comptes de la Generalitat presentaven un
dèficit (SEC) de 1.264 milions de dèficit i un deute de 17.364 milions d’euros.
També es va constatar un important volum de despesa no comptabilitzada,
i desplaçada cap a exercicis futurs, que s’havia acumulat en els darrers anys.
Dels 1.746 milions pendents a l’any 1999, s’havia passat als 2.903 milions a
finals del 2003; dels quals, 690 s’havien generat durant l’any 2003.
El coneixement d’aquesta realitat va fer prioritzar el sanejament de les
finances de la Generalitat a partir del Pla de Sanejament 2005-2008 amb la
voluntat d’aportar rigor i disciplina pressupostària com a millor instrument
per a dotar als ciutadans de les inversions i els serveis que precisen.
Sanejament i reducció del dèficit
El dèficit de les finances públiques s’ha reduït un 83’5% durant els exercicis
2004 i 2005, passant de 1.264 milions de resultat no financer de l’any 2003
que va detectar l’informe economico-financer, s’han rebaixat fins a 209
milions d’euros el 2005. El balanç financer dels anys 2004-2005 presenta
també una important reducció del dèficit en termes SEC 95, que a finals del
2005 era de 605 milions d’euros, per sota de les previsions marcades pel Pla
de Sanejament. Durant aquest període, també s’han absorbit 678 milions
d’euros del total de despesa desplaçada acumulada del 2003 (2.903 milions
d’euros), definint una tendència clarament contraria a la del govern anterior,
que comportava l’acumulació de despeses no comptabilitzades.
82 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
que passi de 4’50% el 2003 al 3’92% el 2005.
Aquestes xifres impliquen un estricte compliment del Pla de Sanejament,
que preveu arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Aquest pla fixava per
a l’any 2005 un dèficit màxim del 0’08% del PIB Estatal (650 milions d’euros).
Millor gestió de l’endeutament
Pel que fa a la gestió de l’endeutament, el volum total de deute ha passat de
representar un 11’82% del PIB català l’any 2003 a un 11,78% l’any 2005.
En dos anys, el cost mitjà de l’endeutament s’ha reduït més de mig punt.
Mentre que l’any 2003 era del 4,50%, el 2005 ha baixat fins al 3,92%.
S’ha restablert l’equilibri bàsic entre la capacitat de retorn del deute, mesurada per l’estalvi, i la vida mitjana del deute viu. Igualment s’ha reduït de forma
dràstica l’ús de formes no financeres de l’endeutament, dels 3.494 milions
d’euros de l’any 2003 s’ha passat a 2.275 milions a finals del 2005.
S’ha absorbit dins de l’endeutament de la Generalitat el deute centrifugat
cap a les Universitats ( 742 M € ) i el SCS ( 1.070 M € ). Està previst fer el mateix amb la CCRTV ( 1.047 M € ) en el proper exercici.
Aquest resultats mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes públics
i enfortir financerament la institució.
Modernització del sistema pressupostari de la Generalitat
El cicle pressupostari es divideix en diferents fases: l’elaboració, l’execució i el
control i avaluació. Pel que fa a la fase d’elaboració, aquesta és responsabilitat del Govern i implica tots els nivells i tots els organismes de la Generalitat.
Aquesta fase culmina amb la presentació del pressupost davant el Parla-
Balanç Pla de Govern 83
�Per primera vegada el pressupost
s’ha elaborat per programes i amb
un procés transparent
L’increment de l’estalvi corrent
en la gestió del pressupost ha
permès finançar inversions sense
increment de pressió fiscal
84 Balanç Pla de Govern
ment per al seu debat i posterior aprovació. Un cop aprovat, s’entra en la
fase d’execució del pressupost, és a dir el procés de realització dels ingressos
i les despeses que es preveuen. Finalment, un cop executat, el pressupost és
sotmès als controls interns i externs pertinents.
A mitjans de l’any 2005 es va iniciar el procés d’elaboració del Pressupost
2006. Amb aquests pressupostos s’inicien una sèrie de canvis els trets principals dels quals es destaquen a continuació:
Per primera vegada el procés d’elaboració es va basar en unes normes
publicades al DOGC i per tant a l’abast de tothom. La publicació d’aquestes
normes ha suposat un canvi important en el procés pressupostari ja que es
van fer explícits els criteris i les directrius amb l’objectiu de dotar el procés
d’elaboració d’un major grau de transparència.
D’altra banda, en els pressupostos per al 2006 s’inicia un canvi cap a la
pressupostació orientada a resultats. Això vol dir que a part de la informació financera, els pressupostos incorporen informació sobre els objectius
que es volen assolir amb els recursos que s’assignen i s’estableix un sistema
d’indicadors que han de permetre fer un seguiment del compliment dels objectius. Es generalitza la classificació de la despesa per programes i s’estén al
conjunt d’organismes que formen part de l’àmbit del pressupost. Cada programa pressupostari conté informació sobre els recursos assignats, sobre la
missió del programa, en base al diagnòstic de la situació, sobre els objectius
a assolir, sobre les activitats que es faran per tal d’assolir aquests objectius i,
finalment, sobre els indicadors de seguiment.
Un altre dels canvis introduïts en els pressupostos per al 2006 fa referència a
l’àmbit institucional que s’ha ampliat substancialment incorporant-hi tots
els organismes i entitats que han estat classificats com a Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes
(SEC 95). Això significa que, per primer cop, s’han inclòs als pressupostos de la
Generalitat consorcis i fundacions amb participació majoritària de la Generalitat. En conjunt, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006
inclouen els pressupostos de 112 entitats, xifra que representa un augment
de 19 entitats respecte de les incloses en els pressupostos per al 2005.
Lligat amb el punt anterior, s’ha efectuat també una tasca d’homogeneïtzació de les diferents classificacions econòmiques existents. Fins l’exercici
2006, coexistien al si de la Generalitat classificacions econòmiques diferents
pels diferents tipus d’organismes, fet que dificultava la consolidació dels
comptes de tots ells. Les 4 classificacions existents s’han unit en una única,
fet que permet donar informació agregada de tots els organismes, tant en la
part d’ingressos com de despeses.
Finançament de la inversió. Administració pública de la Generalitat en termes
SEC 95 (base 1995). % sobre la inversió total
Font: Departament d’Economia i Finances
Estalvi corrent
80%
70%
Ingressos de capital
60%
Endeudament
70,7%
60,3%
50%
40%
46,3%
41,4%
30%
20%
10%
0%
24,9%
12,3%
14,8%
12,6%
2004
2005
2006
16,7%
Balanç
El nou Govern ha generat una cultura de rigor i disciplina pressupostària,
trencant amb la situació precedent, on es disposava d’ un pressupost, però
es gestionava en base a uns escenaris, diferents a les previsions del pressupost, que contemplaven les actuacions que realment s’havien de fer.
Pel que fa al sanejament de les finances públiques, els resultats realment
obtinguts han estat fins i tot, sensiblement millors dels que es van preveure en el seu moment i mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes
públics i enfortir financerament la institució.
Els canvis en el procés pressupostari introduïts en aquesta legislatura ha
permès posar en marxa el pas des d’un sistema de pressupostació tradicional basat en els inputs i en els procediments, a un sistema de pressupostació orientat a resultats, amb la finalitat d’assegurar que el pressupost
compleix amb la doble funció de control de l’estabilitat pressupostaria i
d’instrument d’assignació de recursos, tot garantint el seu ús eficaç i eficient. Tot això, sota el paraigües del principi de transparència, la qual cosa
ha comportat un increment de la informació a l’abast del ciutadà, bàsicament a través d’Internet.
Per tant en aquest àmbit podem considerar l’objectiu con assolit.
Canvis en l’orientació dels pressupostos
Al llarg de la legislatura, els Pressupostos de la Generalitat han evolucionat,
posant més èmfasi en les polítiques de caire social, la millora de les
condicions de competitivitat de l’economia catalana i l’equilibri territorial i la sostenibilitat. El volum d’inversions ha augmentat de forma notòria.
Mentre que a l’any 2003 la Generalitat invertia 365 € per habitant, la previsió
del pressupost pel 2006 es de 691 € per habitant. Pràcticament s’ha doblat el
volum d’inversió pública, assolint una xifra propera als 6.000 milions d’euros.
L’increment de l’estalvi corrent també ha permès incrementar les inversions sense per això haver d’augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans.
Concretament en els pressupostos del 2006 hi figura un increment de
l’estalvi corrent del 20,6%.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 85
�Més i millor autogovern
Finances Públiques
1.5.3
Simplificació i millora del sistema
tributari de Catalunya
Punt de partida
Catalunya necessita més recursos per atendre els nous reptes econòmics i
la creixent demanda de serveis al ciutadà. El nou sistema de finançament
ens ha de permetre arribar a una suficiència de recursos, mitjançant un
augment d’ingressos que provenen bàsicament de la recaptació d’impostos.
El sistema tributari de la Generalitat es basa en el procés de gestió i recaptació dels impostos propis, del impostos cedits i dels parcialment cedits
per part de l’Estat.
La voluntat del Govern de dotar-se d’una Administració àgil, eficient i
moderna s’estén a l’àmbit de la gestió tributària, en tant que és una part
més del procés de relació amb els ciutadans. Es per aquest motiu que
s’han d’implementar en aquest àmbit les noves tecnologies per facilitar al
màxim els procediments tributaris en les seves diferents fases.
Igualment, tant l’atenció personal als contribuents en la presentació dels
seus documents, com l’optimització dels circuïts interns administratius,
han de ser objectius de millora constant.
Desenvolupament de l’acció del Govern
L’Administració de la Generalitat s’encarrega de tot el procés (gestió, inspecció, recaptació i liquidació) en els impostos cedits, que actualment són els
següents: Successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i
actes jurídics documentats i tributs sobre el joc.
En canvi, els tributs parcialment cedits,dels quals l’Estat cedeix un percentatge del rendiment, són l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF),
l’Impost sobre el valor afegit (IVA) i alguns impostos especials.
El Departament d’Economia i Finances, i les seves delegacions territorials,
són els responsables de l’ execució i control dels procediments d’aplicació
dels tributsde la Generalitat.
L’Agència Tributària de Catalunya
i un futur consorci gestionaran tots els impostos pagats a
Catalunya.
86 Balanç Pla de Govern
tària amb l’administració tributària de l’Estat, per a la gestió de la resta dels
impostos recaptats a Catalunya.
Amb la finalitat d’analitzar aquests aspectes, estudiar els fonaments de
diferents sistemes fiscals i financers i proposar les bases d’un nou model
d’Administració Tributària, s’ha creat el Programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya.
Reforma de l‘Impost sobre successions i donacions
Amb la futura regulació, aprovada pel Govern, però en tràmit parlamentari,
es pretén reduir en gran mesura el nombre de ciutadans afectats per aquest
tribut i també rebaixar-lo per a aquelles persones que heretin patrimonis
modestos.
Els canvis també beneficien els contribuents amb un grau de parentiu més
proper al causant o donant. Per aconseguir-ho, augmenta de forma considerable el mínim exempt i redueixen per a tothom els tipus impositius. També
es suavitza la tributació dels familiars llunyans i no parents. La pressió fiscal
sobre els béns no bonificats que s’hereten, com és el cas de l’habitatge no
habitual, es redueix un 30%.
Impost sobre successions: modificacions que persegueixen aconseguir un impost més just i equitatiu
El Portal e-Tributs
El portal tributari e-Tributs constitueix una iniciativa emmarcada en el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC), amb l’objectiu d’aplicar els
beneficis que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre l’administració i la ciutadania.
Es tracta de crear una autèntica oficina virtual de les àrees involucrades en
els processos dels tributs gestionats per la Generalitat. Això ha d’incloure, en
un futur molt immediat, oferir la possibilitat de realitzar per via telemàtica
les diverses transaccions relatives a aquests tributs, amb les garanties degudes de seguretat i de privadesa de les dades personals
Assistència al contribuent
La Generalitat presta també un servei d’assistència gratuïta als contribuents
en la confecció de declaracions. Aquest servei, en col·laboració amb l’Agència Estatal, fa referència als Impostos sobre el Patrimoni i sobre la Renda de
les Persones Físiques (IRPF).
A la passada campanya de renda 2005 es van assolir les següents xifres:
Campanyes de renda: un sistema
d’ajuda gratuït al contribuent en
la confecció de les seves declaracions.
Nombre de declaracions confeccionades i esborranys confirmats/rectificats
i de les declaracions i esborranys presentats
Font: Departament d’Economia i Finances, Portal e-Tributs
Total campanya 2005
Rendes
Patrimonis
Esborranys
Total
39.719
2.697
511
42.927
Tributs i nou model de finançament
Segons el model de finançament del nou Estatut, els ingressos han de procedir del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. L’augment bàsic d’ingressos ve donat pels més alts percentatges de participació en la cistella
d’impostos compartits amb l’Estat (50% IRPF, 50% IVA i 58% impostos
especials). També es produeix un augment de la capacitat normativa, amb
decisions compartides, sobre alguns dels impostos no cedits totalment.
L’Agència Tributària de Catalunya serà un organisme de nova creació,
encarregat de recaptar els impostos propis i els totalment cedits. També es
recull el compromís de crear en dos anys un consorci de participació pari-
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 87
�Balanç
El nou finançament incrementarà la capacitat de gestió i de recaptació
d’ingressos de Catalunya, per tant el sistema tributari català experimenta
un creixement que haurà de traduir-se en una qualitat major del nivell
d’atenció i servei al ciutadà.
La reforma de l’impost sobre successions constitueix una de les actuacions
emblemàtiques en matèria tributària i confirma la voluntat del Govern de
configurar un sistema tributari més just i equitatiu. Amb les modificacions
previstes, un 80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal
mitjana es reduirà un 24% per a tots els contribuents. Tot i això, aquesta
modificació no ha pogut ser aprovada.
L’evolució cap a una Administració puntera i eficaç en la prestació de
serveis, es veu clarament reflectida amb la incorporació de les noves
tecnologies a la gestió tributària i el portal e-Tributs. La seva progressió a
una veritable oficina virtual permetrà la tramitació telemàtica dels tributs,
estalviant costos i temps a l’Administració i als contribuents.
A tots aquests elements s’ha d’afegir que el nivell de pressió fiscal del
sistema és manté estable, no s’incrementa. La pressió fiscal, mesurada
en termes relatius al PIB català, és manté constant, segons les dades dels
pressupostos per a l’any 2006.
Per tots aquests motius, el Pla de Govern 2004-2007 respecte a la millora
del sistema tributari, es pot parlar d’un objectiu en vies d’assolir-se.
88 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
�Polítiques de seguretat
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 89
�La seguretat, factor de progrés
La seguretat és un element de progrés. El Govern de la Generalitat presidit
per Pasqual Maragall ha situat com una prioritat política la millora i desenvolupament de les polítiques de seguretat i convivència. Els reptes de la
Catalunya contemporània, amb els efectes profunds relacionats amb el canvi
de model econòmic i l’evolució social i cultural han incrementat la complexitat de la convivència. El disseny de les polítiques de seguretat i emergències
s’han centrat en resolució de l’agenda de prioritats preestablertes en programa de Govern per a aquest mandat, però també han incorporat i planificat
noves solucions i estratègies per fer possible encarar els reptes de futur des
d’una concepció avançada i progressista de la seguretat.
La seguretat és un dret universal de tots els ciutadans. Per a fer possible
aquest dret, a més del paper central de les administracions públiques,
és imprescindible la implicació activa de la societat. En aquest sentit, la
seguretat és un bé comú del qual tota la ciutadania en té drets i deures. Les
qualitats d’aquest concepte de seguretat impliquen la projecció d’uns valors
i actituds cíviques que cal enfortir: la corresponsabilitat, la idea de respecte,
la consideració de bé comú bàsic per a la convivència i el progrés social.
La concepció integral de la seguretat supera velles fronteres: de la seguretat
als espais públics, a la seguretat alimentària; de la seguretat a les places i
carrers als nous espais privats d’ús públic; dels espais físics als espais virtuals;
de la seguretat a la llar a la seguretat ambiental; a més d’una bona capacitat
de reacció, sistemes de prevenció avançats. De la reacció a la prevenció.
L’impuls de les polítiques de prevenció ha anat acompanyada de la millora
de les estratègies d’intervenció reactiva i de les infraestructures i recursos
amb el que es possible fer front als riscos individuals i col·lectius relacionats.
El Govern s’hi ha implicat de ple, en un esforç en el que de forma directa
o indirecta s’han mobilitzat recursos i establert prioritats des de tots els
departaments. Només amb aquesta concepció oberta i àmplia de la seguretat és possible dissenyar polítiques públiques que encarin els nous reptes
provocats pels canvis de la globalització. El desenvolupament d’una societat
justa; l’accés a l’educació; la transmissió de valors de la comunitat; la creació de riquesa econòmica i d’oportunitats socials; la cohesió i millora dels
barris, pobles, ciutats i territoris; l’enfortiment institucional; són alguns dels
àmbits en els que es pot incidir per evitar els conflictes de la convivència i la
seguretat. En aquest sentit, l’aprovació de la Llei de Barris, el Pacte Nacional
per l’Educació o l’Acord per a la Internacionalització i competitivitat de l’Economia Catalana o el Pla d’Infraestructures són alguns dels exemples, d’entre
molts d’altres, de la importància de l’acció d’aquest govern amb un impacte
directe en la millora de les condicions per a la convivència i la seguretat.
Els recursos esmerçats en el disseny de noves estratègies operatives i prioritats dels actors de la seguretat i l’emergència han estat fonamentals per
aconseguir els resultats positius que presenta aquest balanç de govern. A
més de l’acció coordinada amb altres departaments, el departament d’Interior ha incrementat en més d’un 60% el seu pressupost que ha permès la
gestió de tres línies prioritàries:
Montserrat Tura i Camafreita
Consellera d’Interior
Presidenta de la Comissió de Govern
per a la Seguretat de Catalunya
Balanç Pla de Govern 91
�l’increment i millora dels efectius i infraestructures; la innovació en el disseny
de sistemes d’intervenció i de tecnologia; i un notable esforç en la planificació a mig i llarg termini de les actuacions de seguretat i emergències.
A tall de resum, els àmbits principals en el camp de la seguretat i les emergències són quatre:
Tot i això, el factor més important que ha permès assolir aquest resultats rau
en la professionalitat, experiència i motivació de les persones que treballen
permanentment per la seguretat i les emergències: són persones que protegeixen persones.
• En matèria de seguretat ciutadana el nou Estatut d’Autonomia de
Catalunya ha fet possible avenços importants. Un aspecte imprescindible per a garantir la coordinació institucional i de les forces i cossos de
seguretat és la creació d’una Junta de Seguretat presidida pel President
de la Generalitat de Catalunya. S’ha donat un important impuls a la coordinació amb les policies locals, amb la signatura de 132 nous convenis. La
realització amb èxit del desplegament per al 2004, 2005 i 2006: la comarca de l’Anoia, la ciutat de Barcelona, i a part del Vallès Occidental i una
part del Baix Llobregat, doblant la població catalana atesa pels mossos
d’Esquadra respecte l’any 2003. Aquest repte ha suposat un increment
del 42% dels nombre de mossos d’esquadra; un increment del 45% del
nombre de comissaries, del 131% dels metres quadrats construïts i del
656% d’inversió destinada, en tres anys.
• En matèria de trànsit i seguretat viària , tot i la dramàtica xifra de morts
en accidents de trànsit que continua fent de la seguretat a l’asfalt una prioritat absoluta, les polítiques de “tolerància zero” han permès reduir en
un 38% el nombre de morts a les carreteres catalanes respecte el mateix
període del 2003. A més, s’ha aconseguit reduir en 10 KM/h la velocitat
mitjana en trams controlats.
• Les emergències i la seguretat civil han estat una prioritat absoluta. N’és
una prova l’increment pressupostari d’un 73% respecte els pressupostos
de l’any 2003, que han permès la incorporació de més bombers, millors
infraestructures i equipament i l’increment i la renovació del vehicles de
la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil. Amb aquesta acció la
flota de vehicles s’ha renovat de forma radical, i tot i l’increment del nombre d’incendis, s’ha reduït en un 80% la superfície d’hectàrees cremades.
• L’acció en la seguretat, garanties i millores en les condicions en les que es
desenvolupa l’activitat de joc i d’espectacles ha estat també una prioritat. S’ha desenvolupat la regulació en matèria de joc i espectacles públics,
i ha estat possible encarar amb projectes específics temes tan delicats
com el fenomen de la prostitució, les condicions dels establiments d’espectacles, i de protecció de les persones amb ludopaties. S’han increment
en un 76,5 % les actuacions de control en locals de joc i espectacles, i la
bona gestió de les loteries públiques catalanes han permès doblar els
beneficis que es destinen a programes de polítiques socials.
Balanç Pla de Govern 93
�Polítiques de Seguretat
Seguretat pública
Assumir la coordinació de les
polítiques de seguretat a Catalunya
Punt de partida
La seguretat, en un sentit ampli, s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la societat catalana i en ingredient fonamental per a la
qualitat de vida individual i el progrés social. Així, en els darrers anys, ha
passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda política.
En aquest context, les polítiques de seguretat s’han d’entendre en un sentit ampli, no merament policial, i el Govern de la Generalitat es proposava
al PdG la coordinació en aquest àmbit. Les línies d’actuació tenien per
objectiu:
Una Junta de Seguretat de
Catalunya presidida pel President
de la Generalitat, una reivindicació històrica de l’autogovern
94 Balanç Pla de Govern
1
Avançar en el model de comandament únic dels cossos i forces de
seguretat
2
Coordinar les diferents polítiques de seguretat
3
Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot
el territori
Desenvolupament de l’acció del Govern
El model de comandament únic dels cossos i forces de seguretat: Una
Junta de Seguretat de Catalunya
En aquest primer eix d’actuació, la fita més important aconseguida ha estat
la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, que presidida pel
President de la Generalitat, serà des d’ara l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials
de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit així una
reivindicació històrica de l’autogovern de Catalunya.
En aquest mateix àmbit, cal destacar la configuració de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra com a policia integral i ordinària, en substitució
de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i amb competències en matèria de crim organitzat i terrorisme.
La Generalitat participarà a través de la Junta de Seguretat en el bescanvi
d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració amb
les autoritats policíaques d’altres països. Igualment la Generalitat, d’acord
amb l’Estat, estarà present en els grups de treball de col·laboració amb les
policies d’altres països.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Construir institucions, desenvolupar polítiques de seguretat
Mes enllà de l’Estatut, el Govern ha impulsat una nova estructuració de les
polítiques de seguretat que han tingut per fil conductor la construcció
d’institucions i la coordinació efectiva dels diferents actors amb responsabilitats en aquest àmbit. Així, un breu resum de les iniciatives dutes a
terme seria:
Més coordinació en l’àmbit de la
seguretat
• Constitució de la Comissió de Govern per a la Seguretat que s’ha integrat en el sistema de Comissions de Govern. S’hi coordinen les polítiques
de seguretat en allò que pugui afectar cada departament.
• S’ha aprovat el Projecte de Llei de creació de l’Institut de Seguretat de Catalunya, com a organisme autònom administratiu, adscrit al
Departament d’Interior, com a centre de formació i recerca en l’àmbit
de la seguretat de l’Administració de la Generalitat, que ha de reunificar
l’escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de
Catalunya. Aquesta institució ha d’esdevenir un centre únic de formació i
recerca en l’àmbit de la seguretat per tal de garantir polítiques de formació, selecció i carrera professional per als diferents cossos que integren el
sistema de seguretat, tant públic com privat.
• S’ha aprovat el projecte de llei de regulació del servei públic d’atenció de trucades d’urgència i de creació de l’entitat de dret públic
“Centre d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 Catalunya”. Aquesta
llei ha de permetre realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva
del número únic 112 d’atenció d’emergències i de serveis d’urgència
sanitària, amb la creació d’un organisme en el qual, a més dels departaments de la Generalitat afectats, hi participaran les principals institucions
i operadors que intervenen a les emergències. L’objectiu principal és
assolir una resposta, ràpida, senzilla, eficaç i coordinada als requeriments
d’assistència de qualsevol ciutadà en matèria d’emergències, seguretat i
urgències sanitàries. Així mateix, en dos anys s’ha incrementat en un 44%
el nombre de trucades efectives al telèfon 112.
Preparació d’un salt conceptual,
tecnològic i operatiu en el telèfon
112 d’emergències i urgències
sanitàries
Increment del 44% en dos anys
del nombre de trucades al telèfon
112
• S’ha treballat en l’estructuració d’un model de sistema de policia de
Catalunya entès com a conjunt d’institucions, recursos i mitjans que
garanteixen la prestació dels serveis de policia a tots els ciutadans en el
territori de Catalunya, en base a les competències de la Generalitat i els
ajuntaments en matèria de seguretat. Aquest sistema incorporarà un
conjunt d’institucions comuns a tots els cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya que garantirien l’ètica policial i l’atenció dels
ciutadans en els casos de mal funcionament dels serveis de policia.
• Elaboració i aprovació del Pla General de Seguretat de Catalunya
2006 – 2007.
• Elaboració d’un informe anual sobre la situació de la seguretat a
Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania.
S’han presentat al Parlament els informes 2004 i 2005 sobre la Seguretat
a Catalunya en compliment de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del
sistema de seguretat pública de Catalunya.
Balanç Pla de Govern 95
�Coordinar les polítiques de seguretat
En l’àmbit de la coordinació entre els diferents cossos policials que
actuen a Catalunya, s’han realitzat diverses actuacions, que també tenen
l’objectiu d’augmentar la participació del món local. Es poden citar les més
rellevants:
• Conveni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat
pública i policia, a la ciutat de Barcelona per treballar en estreta coordinació amb la Guàrdia Urbana. L’objecte del conveni marc és establir
els principis generals que hauran d’informar el desplegament i la seva
adaptació a l’organització territorial de la ciutat, així com aquells en els
quals s’hauran de basar les relacions entre les dues administracions en
matèria de seguretat pública i entre els respectius cossos policials. El
conveni també regula els òrgans principals de coordinació, col·laboració i
cooperació.
35 nous convenis signats amb
ajuntaments per millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i
policies locals
• Aquests tres anys s'han signat 35 nous convenis de coordinació i collaboració en matèria de seguretat pública i policia amb ajuntaments,
amb motiu del desplegament de la PG-ME, per tal de millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i policies locals.
• Conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de
Catalunya (ACM i FMC) per a la coordinació dels Mossos d’Esquadra i les
guàrdies urbanes en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics.
97 nous convenis per a la integració de les policies locals al sistema
d’informació policial
• Convenis d'integració de les policies locals al sistema d’informació
policial en matèria de bases de dades i sistemes d’informació. Aquesta és una de les línies de major eficàcia per tal de prevenir i combatre
els delictes. En concret, aquests tres anys s’han signat 97 nous convenis,
arribant a un total de 147 convenis.
Més formació policial: increment
del 33% en mossos d’esquadra,
del 48% en policies locals, i del
33% en hores lectives
• El curs de formació bàsica de l’Escola de Policia de Catalunya,
adreçat tan a aspirants a mosso d’esquadra com a policia local, esdevé un element més de coordinació entre els cossos que configuren la
policia de Catalunya. Aquest curs ha crescut de manera rellevant, i s’ha
passat de formar 1.249 alumnes (970 mossos d’esquadra i 278 policies
locals) el curs 2002/2003, amb un total de 54.000 hores lectives, a formar
1.700 alumnes (1.289 mossos d’esquadra i 411 policies locals) el curs
2005/2006, amb un total de 72.000 hores lectives.
Integració en una xarxa única
de telecomunicacions dels Mossos d’Esquadra, els Bombers, la
Guàrdia Urbana de Barcelona, i
oberta a policies locals i a altres
operadors públics de seguretat i
emergències
• Xarxa de telecomunicacions unificada RESCAT, per a la coordinació
dels diferents serveis i cossos de seguretat i d’emergències, i que en
una primera fase s’ha estès a Barcelona amb una inversió de 5,7 M€ i es
preveu estendre a la resta del territori amb una inversió prevista de 15,9
M€. L’objectiu és obtenir una xarxa única de país de titularitat pròpia que
permeti la integració de cossos i agents operatius: Mossos d’Esquadra,
Guàrdia Urbana de Barcelona, resta de policies locals, bombers de la
Generalitat i de Barcelona, ambulàncies, agents rurals i altres.
També s’ha de considerar el Pla de treball permanent amb entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre
sobre la complexitat de la convivència.
96 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
En l’àmbit de la seguretat privada s’ha aprovat l’adaptació de l’exercici de
competències en aquesta matèria a la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional. S’han adequat els òrgans competents a les funcions
que tenen encomanades per llei i a l’estructura del Departament d’Interior.
D’altra banda, l’Estatut contempla el reconeixement de les competències
executives en seguretat privada pel que fa a la inspecció, control i sanció
dels serveis que es prestin a Catalunya, la coordinació entre tots els agents
que intervenen i la facultat d’autoritzar centres de formació a Catalunya, i
d’autorització d’aquelles que tinguin el seu domicili social a Catalunya.
Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el
territori
El desplegament territorial com a policia ordinària i integral, en substitució
de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, es va iniciar l’any 1994 a la
comarca d’Osona. Actualment la Policia de la Generalitat té competències
plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central,
Metropolitana Nord i Metropolitana Barcelona i a la ciutat de l’Hospitalet de
Llobregat. Des de l’any 2000 també és responsable de l’ordenació i la vigilància del trànsit a tot Catalunya.
Actualment la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total de 11.786 efectius, dels quals 1.206 són funcionaris en pràctiques. A més
a més, el mes d’octubre de 2006 1.316 aspirants iniciaran el Curs de formació
bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. El procés de desplegament finalitzarà a final de l’any 2008, moment en el qual es preveu que hi haurà 15.296
efectius.
Les actuacions més importants, que es concreten tot seguit, tenen com a
principal objectiu complir el desplegament de la Policia de la Generalitat
— Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya, d’acord amb el calendari previst.
Pel que fa a l’incorporació de membres procedents d’altres forces i cossos de
seguretat de l’Estat, cal tenir en compte que es va aprovar la Llei 1/2004, de
24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de
la Generalitat-Mossos d’Esquadra que va permetre realitzar l’any 2004 una
oferta d’ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d’Esquadra
de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos
de seguretat de l’Estat i 202 places l’any 2005.
Aquest desplegament es suporta amb les noves instal·lacions de les unitats
centrals i especialitzades (Policia Científica, TÈDAX, GEI, Brigada Mòbil, Unitat
Canina, Unitat de Subsòl,...) ubicades en el Complex Central dels Mossos
d’Esquadra a Sabadell - Terrassa, amb una dotació de 2.100 efectius, construcció de 4 edificis, un aparcament de 203 places i una inversió de 77,5M€.
Un model de servei basat en la proximitat al ciutadà. El model de servei
de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra es fonamenta en una
nova concepció de la seguretat basada en la prevenció. La clau, doncs, és la
proximitat al ciutadà. A més a més del patrullatge de proximitat i la investigació bàsica, cal destacar els serveis següents:
• Oficina d’Atenció al Ciutadà: dependències policials on es reben i es
tramiten les denúncies en relació amb les infraccions penals i on s’atenen
les consultes de la ciutadania.
• Oficina d’Atenció a la Víctima: en l’àmbit de la violència domèstica, les
comissaries atenen la víctima, li proporcionen un seguiment del seu cas,
l’orienten i l’informen dels recursos socials i legals de què disposa.
• Oficina de Relacions amb la Comunitat: té com a finalitat relacionar-se de
Dotació i formació de més de
4.500 nous Mossos d’Esquadra, 25
comissaries noves i en construcció
(164.000 m2), i 2.080 nous vehicles
Suport al desplegament: Installació unitats centrals i especialitzades
Concepció de la seguretat basada
en la prevenció i la proximitat al
ciutadà:
• 65 oficines d’atenció al ciutadà
• 55 oficines d’atenció a la víctima
• 53 oficines de relacions amb la
comunitat
Balanç Pla de Govern 97
�Els compromisos estratègics
manera estable amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les
seves necessitats en matèria de seguretat i informar-los adequadament.
En aquest àmbit també cal tenir en compte les següents actuacions:
El desplegament dels Mossos d’Esquadra
Un dels compromisos estratègics més importants d’aquesta legislatura ha
estat donar compliment al desplegament territorial de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra d’acord amb el calendari establert.
Actualment la Policia de la
Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total d’11.792
efectius, dels quals 1.206 són
funcionaris en pràctiques. El
mes d’octubre de 2006, 1.316
aspirants iniciaran el Curs de
formació bàsica a l’Escola de
Policia de Catalunya. El procés
de desplegament s’acabarà al
final de l’any 2008, moment en
el qual es preveu que hi haurà
15.296 efectius.
Cronologia:
El desplegament s’havia iniciat l’any 1994 a la comarca d’Osona i es preveu que finalitzi l’any 2008 a les comarques del Camp de Tarragona i
les Terres de l’Ebre. Per al Govern les fites en aquest àmbit són:
2004: desplegament a l’Anoia (nova comissaria a Igualada amb una
inversió de 2,6 M€ i una dotació de 119 efectius i 20 vehicles), predesplegament a la ciutat de Barcelona (construcció d’una comissaria provisional al carrer d’Andreu Nin, amb 700 efectius i 103 vehicles) i reforçament
de la seguretat a les comarques tarragonines (amb 100 efectius i 24
vehicles).
2005: esperat i històric desplegament a la ciutat de Barcelona (la construcció de 10 comissaries a la ciutat, una per districte, i de dues oficines
de denúncies, amb un total de 71.362 m2 disponibles, i l’equipament de
tots els mitjans necessaris, han representat una inversió total de 130 M€.
Així mateix, s’ha dotat la ciutat de 2.614 agents i 538 vehicles).
2006: desplegament al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat (Esplugues de Llobregat, Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Just
Desvern) i complementàriament al municipi de Reus (13 noves comissaries, amb una inversió de 50,4 M€ i amb 28.595 m2 disponibles, que es
dotaran amb 1.500 efectius policials i 394 vehicles).
2007 (previst): desplegament a la resta del Baix Llobregat (Sant
Feliu de Llobregat, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Castelldefels,
Viladecans i Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès.
Reforç de complementarietat a Mora d’Ebre.
2008 (previst): Tarragonès, Alt Camp-Conca de Barberà, Baix CampPriorat, Baix Ebre, Montsià i Terra Alta-Ribera d’Ebre. Tot i així, s’ha
reforçat la seguretat en aquestes comarques amb una major presència
d’efectius.
Indicadors i recursos del desplegament
Desplegament dels Mossos
d’Esquadra
Any 2006
Any 2007
Any 2008
98 Balanç Pla de Govern
Resum de dades
Índex de victimització
Font: Departament d’Interior
Avaluació dels ciutadans
dels serveis de seguretat (0-10) 2005
Font: Departament d’Interior
2003 2005
Barcelona
Regió Metropolitana
Conjunt àmbit desplegament
20
20,6
14,5
15
10,85 10,52
Àmbit sense desplegament
16,6
18,2
Total
18,4
18,6
Puntuació del nivell
de seguretat (0-10) 2005
Font: Departament d’Interior
Mossos d’Esquadra
6,74
Policia Local
5,95
Cos Nacional de Policia
6,25
Guàrdia Civil
6,12
Percepció de civisme
Millora /Empitjorament 2005
Font: Departament d’Interior
Mitjana
6
Barcelona
Barcelona
5,2
Regió Metropolitana
No desplegament
5,8
No desplegament
Desplegament
6,62
15,8/26,0
19,4/24,2
15,15/27,45
Desplegament
15,8/21,37
Mitjana
Des’04
Des’06
Increment
71,90%
76,90%
7%
Població
39,90%
78,90%
98%
8.283
11.792
42%
Valoració del problema
de la inseguretat
17,5/24,6
Altres dades
Font: Departament d’Interior
Percepció de nivell de seguretat
en el municipi (0-10)
Font: Departament d’Interior
Territori
Comissaries
2003
2005
6,3
6
Inversió en noves
comissaries
Nombre de vehicles policials
2003
2005
28,5 M€
52 M€
1.772
2.818
58
84
45%
Ha millorat
22,5
21,2
132.193
304.875
131%
Segueix igual
59,1
52
Inversió
16M€
121M€
656%
Ha empitjorat
14,2
21,8
Vehicles
1.782
2.818
58%
Nombre de patrulles diàries
327,7M€
583,2 M€
78%
Terminals
de telecomunicacions
7.378 10.582
Núm trucades a 112
3,01M
m2 construïts
Pressupost anual DGSC
El repte del desplegament com a policia integral i ordinària és oferir un
servei de seguretat de qualitat i eficaç en substitució de les Forces i Cossos
de Seguretat de l’Estat i la implantació del model de proximitat per garantir
la coordinació amb la policia local.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Major coordinació entre cossos
policials i administracions responsables
• La creació de juntes locals i consells de seguretat, la signatura de convenis
amb ajuntaments (veure apartat 1.4.1) i la disposició d’una nova xarxa
de radiocomunicacions en matèria de seguretat i emergències, així com
la l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària, ha permès consolidar un
model de servei policial i la coordinació entre els diferents cossos
policials.
Concepte
Efectius
Territori desplegament: 74,9 %
Població coberta: 64,5%
• La proximitat dels cossos de seguretat s’ha vist traduït amb una major
presència en el territori dels Mossos d’esquadra. (Veure apartat 3.6.1).
S’ha duplicat el percentatge de població coberta pel Cos de Mossos
d’Esquadra: del 39,7% l’any 2003 al 78,9% el 2006.
Més mossos, més a prop: increment de 3.509 efectius policials
% territori cobert
Nombre de mossos
Nombre de comissaries
71,9 % 76,9 %
8.283 11.786
58
84
880
1.146
5,59M
Balanç Pla de Govern 99
�Balanç
Polítiques de Seguretat
Seguretat pública
La qüestió més destacada de la legislatura ha estat el compliment del
calendari del desplegament dels Mossos d’Esquadra, és a dir, l’assumpció per part d’aquest cos de la responsabilitat de protegir els ciutadans i
ciutadanes, i per tant, tenir a Catalunya una policia pròpia i propera. En
aquest marc, la fita més important i complexa ha estat el desplegament a
la ciutat de Barcelona.
Impulsar la prevenció de riscos
en matèria de seguretat i promoure
la convivència i el civisme
Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents
al 76.9% del territori i el 78,9% de la població coberta, amb un increment
d’efectius del 42.4% i d’infraestructures del 44.8% respecte de l’any 2003
Punt de partida
Per avançar cap al comandament únic dels cossos i forces de seguretat és
clau la regulació establerta pel nou Estatut d’acord amb la qual el president de la Generalitat presideix, per primer cop, la Junta de Seguretat
de Catalunya.
La percepció de seguretat en el nostre entorn és un factor determinant
en els nivells de qualitat de vida. Per tant, les mesures aplicables per un
govern en matèria de seguretat han de ser dirigides a garantir una seguretat permanent per a tots els ciutadans i en tots els àmbits que puguin
vulnerar-la: seguretat enfront d’accions violentes d’altres, però també seguretat enfront de situacions climatològiques extremes, com ara incendis
o inundacions.
El Govern ha elaborat projectes de llei d’un importància significativa com
el que regula el Servei Públic d’Atenció de Trucades d’Urgència, el que crea
l’Institut de Seguretat Pública o l’avantprojecte que estructura el Sistema
de Policia de Catalunya.
El concepte de seguretat que s’havia aplicat des d’anteriors Governs estava orientat a la capacitat de reacció. L’actual Govern ha volgut modificar
aquesta tendència i avançar cap a una concepció basada en la prevenció
i la promoció de la convivència i el civisme. Els eixos d’actuació en aquest
sentit són:
Per tot això, es pot considerar que aquest és un objectiu assolit.
1
Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat,
apropant els efectius de seguretat i també sensibilitzant la població.
2
Potenciar la planificació en matèria de prevenció, per tal de garantir
una seguretat permanent.
Desenvolupament de l’acció del Govern
Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat
El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis
policíacs i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització
dels ciutadans envers el concepte de prevenció. En aquest àmbit cal tenir en
compte les següents actuacions:
• Campanyes preventives de trànsit en diferents mitjans de comunicació, per tal de conscienciar la població sobre determinades actituds i
comportaments en la conducció. Des de l’any 2004 s’han realitzat 3 grans
campanyes publicitàries;“Conduir + Alcohol o Drogues: El pitjor viatge”
l’any 2006, “Al carrer i a la carretera, no corris el risc de perdre-ho tot”
l’any 2005 i “A l’asfalt tu ets el més feble. No corris” l’any 2004.
Potenciar la planificació en matèria de prevenció
A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i
les actuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La
planificació esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció.
100 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 101
�L’any 2005 es va reduir en un 18%
el nombre de morts en accidents
de trànsit respecte l’any 2003
Alguns fets que cal destacar en matèria de planificació són els següents:
En l’àmbit de trànsit i seguretat viària
• El mes de febrer de 2004 es va proposar a la Dirección General de Tráfico
la implantació del carnet per punts.
• L'any 2005 es va reduir en un 18% el nombre de morts en accidents
de trànsit respecte l’any 2003, i en un 23% el nombre de morts en
accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre
de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accidents de
trànsit respecte el mateix període de l’any 2003. El Pla de Seguretat
Viària 2005-2007 té per objectiu aconseguir una reducció del 30% de les
víctimes mortals respecte a l’any 2000. Aquesta fita s’inscriu en l’objectiu
de la Unió Europea de reduir un 50% les morts per accident de trànsit
l’any 2010 en relació a l’any 2000.
El primer semestre de 2006 s’ha
reduït un 38% el nombre de morts
en accidents de trànsit respecte el
mateix període de l’any 2003
Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya
Font: Departament d’Interior
800
700
600
335
500
-15%
400
300
302
284
-6%
312
200
269
100
0
2003
265
-1%
-14%
2004
-27%
2005
193
2006
Morts 2on Semestre
Morts 1er Semestre
• Aplicació de polítiques de tolerància cero per combatre l’excés de
velocitat i sinistralitat a les carreteres catalanes, amb la potenciació
dels controls policials, l’increment es proves d’alcoholèmia i mitjançant
campanyes preventives i programes formatius per a conscienciar i sensibilitzar la població.
• El Pla Integral contra la Velocitat Excessiva (PIVE) constitueix una de
les línies mestres del Pla de Seguretat Viària.
Increment de 3 a 58 radars fixes.
Reducció en un 32% dels accidents mortals en els trams controlats per radars
102 Balanç Pla de Govern
Increment de 3 a 58 radars fixes instal·lats:
S’han instal·lat sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d’aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Dels tres
radars instal·lats l’any 2003, s’ha passat a 58 radars instal·lats en 80 cabines.
Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats
per radars la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 Km/h i el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus han disminuït d’un 32%.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Reducció de la velocitat mitjana
en els trams controlats
Font: Departament d’Interior
Velocitats mitjanes
Font: Departament d’Interior
Reducció en 10 km/h de la velocitat mitjana en els trams controlats
per radars
98
Velocitat mitjana abans
96,5 km/h
96
Velocitat mitjana després
86,5 Km/h
94
Reducció aconseguida
10 Km/h
92
90
88
86
84
82
80
2004
febrer
juny
novembre
• El Pla Local de Seguretat Viària (PLSV) és l’altre eix del Pla de Seguretat Viària 2005-2007 mitjançant el qual es concreta la participació
de l’àmbit local pel que fa a la seguretat viària. El principal objectiu és
reduir l’accidentalitat a la xarxa urbana, atès que aquest tipus de vies
concentren el 82,7% dels accidents de trànsit. El Servei Català de Trànsit
presta el suport i l’assistència tècnica necessaris als municipis i ciutats de
Catalunya per contribuir de forma efectiva en la millora de la seguretat
viària a les vies urbanes. Així doncs, s’han signat 12 convenis d’elaboració
per a la redacció del PLSV i s’estan portant a terme els treballs preliminars
d’elaboració a 14 municipis més.
Implicació de les administracions
locals en el Pla de Seguretat Viària
• Creació de l’Observatori Català de la Seguretat Viària com a eina de
seguiment i avaluació contínuada dels objectius del Pla de Seguretat
Viària 2005-2007, que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre
el trànsit, a tots els nivells, per tal d’ajudar a determinar encara amb més
precisió les línies d’actuació.
Finalment, cal destacar el fet que el Servei Català de Trànsit ha obtingut la
certificació ISO 9001:2000 dels processos i activitats compresos entre la incoació del procediment sancionador de trànsit i la notificació de la resolució
sancionadora. És el primer organisme en l’àmbit estatal a rebre aquesta certificació de qualitat, que objectivament incideix en el servei ofert al ciutadà, i
contribueix així també a la reducció de la sinistralitat i la mortalitat a la xarxa
viària de Catalunya.
En l’àmbit d’emergències i seguretat civil
En aquest àmbit cal destacar l’esforç pressupostari realitzat amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte a l’any 2003, el qual ha permès dur a terme un conjunt d’actuacions destinades a la millora i l’increment dels mitjans
personals i materials, tal i com es concreta tot seguit.
Les emergències han esdevingut
una prioritat total amb un increment pressupostari del 73,8%
• Millora i ampliació dels recursos i les infraestructures dels bombers
Ingrés de 387 nous bombers:
El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu
nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de
bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que el
nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de 2.329
efectius. Així mateix, en aquests tres anys el Departament d’Interior també
ha adequat l’escala de comandaments a aquest increment d’efectius.
Convocatòria de places de bombers
Font: Departament d’Interior
Any
Noves places de bombers
2004
137
2005
125
2006
125
Balanç Pla de Govern 103
�Més bombers: 387 noves places de
bomber
Pla de millora dels parcs de bombers de 62,4 M€
5 nous parcs de bombers i previsió
de 64 obres noves, d’ampliació o
millora
Construcció de nous parcs de bombers, i reforma i condicionament dels
parcs existents, amb una inversió plurianual global de 62,4 milions
d’euros:
S’ha planificat i s’ha començat a executar un pla per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions dels bombers, amb una inversió plurianual global prevista de 62,4 milions d’euros. Aquest esforç servirà per dotar el Cos de Bombers
de la Generalitat d’unes infraestructures modernes i de qualitat.
Després d’una avaluació inicial global, ja s’han elaborat els projectes per a la
construcció dels nous parcs, i per a les reformes i millores de les instal·lacions
que s’han de renovar, i s’han iniciat l’execució les obres.
S’han acabat les obres de construcció dels nous parcs de bombers de Sort,
Mollerussa, Montblanc, Cambrils i Amposta, i estan planificades les obres
següents:
Obres previstes per Regions d’Emergències
Font: Departament d’Interior
Regió
d’Emergències
Mitjana dels anys d'antiguitat dels vehicles
Font: Departament d’Interior
Any
Autoescales
Autobombes
Furgons
Auxiliars i altres
2003
18,7 anys
11,8 anys
11,9 anys
9,5 anys
2004
17,7 anys
10,1 anys
12,9 anys
10,3 anys
2005
11,2 anys
5,3 anys
12,3 anys
6,3 anys
2006
9,8 anys
5,7 anys
11,2 anys
7,2 anys
Reducció
-47,6%
-51,7%
-5,9%
-24,2%
Reducció de més del 50% de l’antiguitat dels vehicles d’extinció
d’incendis
Anys
de Antiguitat dels vehicles per tipologia
mitjana Font: Departament d’Interior
2003
2004
20
18
2005
2006
16
Noves
edificacions
Reformes i
ampliacions
Obres de
millora
Total
14
Centre
1
4
6
11
12
Girona
2
1
14
15
10
Lleida i Val d’Aran
1
2
4
4
8
Metropolitana Nord
1
4
3
7
6
Metropolitana Sud
1
4
2
6
4
Tarragona
-
2
4
6
2
Terres de l’Ebre
-
2
1
3
0
Altres*
3
1
-
3
Total
9
20
35
64
* Centre logístic de Martorell, Hangar mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers
Renovació de la flota de vehicles
d’extinció d’incendis: 341 vehicles
nous
Aquest esforç inversor ha servit per assolir l’objectiu de reduir l’antiguitat
de la flota de vehicles:
Renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis de més de 15
anys d’antiguitat, amb l’adquisició de 341 vehicles nous en tres anys,
dels quals 163 són autobombes forestals, que representen una renovació del 50,5% , i amb una inversió total de 85,6 milions d’euros:
• Any 2004: 58 autobombes i 3 autoescales. Inversió de 23,9 M€.
• Any 2005: 102 vehicles pesats i 76 vehicles lleugers. Inversió de 43,4 M€.
• Any 2006: 78 vehicles operatius, 19 especials i 5 vehicles auxiliars. Inversió de 18,3 M€.
Autoescales
Autobombes
Furgons
Auxiliars i altres
Renovació i millora dels equipaments dels bombers: nous mitjans aeris,
vestuari de bombers i equipament informàtic:
Millora dels equipaments dels
bombers
• Reforçament i renovació dels mitjans aeris. Increment fins a 33 aparells
per la campanya d’estiu. Inversió de 5 M€.
• Renovació i millora del vestuari de bombers. Inversió de 2,9 M€
• Millora de l’equipament informàtic i adquisició d’ordinadors per als parcs
de bombers. Inversió de 1,9 M€.
• Renovació i millora de la xarxa de sirenes d’avís a la població. Inversió de
0,7 M€.
• Renovació dels equips de radiocomunicacions amb 2.160 nous terminals.
Inversió de 3,6 M€.
• L'increment dels recursos humans i dels mitjans materials per a la
campanya forestal, i el redisseny dels protocols operatius d'actuació
en incendis forestals, ha permès fer front a un increment del 23% del
nombre d’incendis forestals l’any 2005 respecte l’any 2003, amb un resultat d’una reducció del 79% d’hectàrees cremades, malgrat l’adversitat
climatològica.
Reducció del 79% d’hectàrees
cremades, malgrat l’adversitat climatològica i l’increment del 23%
d’incendis forestals
• Disseny d’una nova estratègia de lluita contra l’incendi forestal
• Revisió de les quanties de les compensacions corresponents a les
prestacions dels membres del cos de bombers voluntaris de la
Generalitat. Entre d’altres aspectes, s’ha actualitzat la compensació per
assistència a sinistres i serveis de reraguarda, que era vigent des de
l’any 1992.
104 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 105
�• Acord aconseguit amb els sindicats per doblar els serveis complementaris del Cos d’Agents Rurals assignant recursos superiors als
6 M€, o la posada en pràctica d’un conjunt de mesures excepcionals
associades a la prohibició d’encendre foc o al tancament de determinats accessos, o la concessió d’ajuts als ajuntaments per a actuacions de
foment de mesures de protecció d’incendis forestals en urbanitzacions.
• Revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de
Tarragona (PLASEQTA), s’ha fet necessària la seva revisió per tal d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la normativa relativa a la prevenció
d’accidents greus, així com a l’evolució que s’ha operat en la indústria
petroquímica de Tarragona, que ha comportat a banda d’un increment
de noves instal·lacions industrials, canvis en la seva activitat industrial,
com també en l’entorn organitzatiu.
• Elaboració i implantació de nous plans d’emergències: INUNCAT,
contaminació de l’Ebre, ProciCat, PlaseqCat, etc.
l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats
establiments d’espectacles i activitats recreatives.
• Incrementat significatiu de les actuacions de control i de l’activitat de
policia administrativa en matèria de joc i espectacles.
Increment del 76,5% de les actuacions de control en matèria de joc
i espectacles
• 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones
pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment
públics d’oci.
• Adjudicació d’un nou contracte per al funcionament i desenvolupament
de les loteries de la Generalitat organitzades per l’EAJA, mitjançant
concurrència pública. Aquest nou contracte ha facilitat l’obertura a noves
tecnologies i ha permès duplicar la destinació de beneficis recaptats a
finalitats socials: l’any 2003 es van destinar 9 milions d’euros a polítiques socials i l’any 2006 se’n destinaran 18 milions d’euros.
Duplicació dels beneficis de les
loteries de la Generalitat destinats
a polítiques socials
Resum de dades
Resum de dades
2005
2006
2003
1.339
Hectàrees cremades
19.728 10.988
Personal torres de guaita
160
2005
5.216
Nombre d’incendis urbans
14.803 15.959
Torrres de guaita noves i
reformades(04-06)
31
2003 2005
Nombre d’incendis vegetació
Nombre de salvaments
Nombre d’altres actuacions
Nombre de plans
d’emergències
5.790 7.151
5693
5360
52594 54517
63
176
Nombre d’efectius bombers
funcionaris
2.107 2.329
Nombre d’efectius bombers
voluntaris
2132
Forestals i altres
1.166 1.559
Mitjans aeris campanya
forestal
Capacitat extintora
28
Parc de bombers amb actuacions
totals o parcials (04-06)
111
Nombre vehicles bombers
720
Vehicles renovats (04-06)
342
2277
29
48.900 57.900
En l’àmbit de joc i apostes, espectacles i locals d’oci
• S’ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de Llei d’espectacles públics
i activitats recreatives, que derogarà la vigent llei 10/1990 sobre policia
de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.
Nova regulació en matèria de joc,
espectacles públics, activitats
recreatives i serveis sexuals remunerats
106 Balanç Pla de Govern
Actuacions en sales de jocs
Font: Departament d’Interior
Actuacions de control
en matèria de espectacles
Font: Departament d’Interior
Bombers i actuacions
Font: Departament d’Interior
Bombers i actuacions
Font: Departament d’Interior
Cens en matèria
de prohibicions a bingos i casinos
Cens de controladors d’accés
a sales de joc
48657
1.124
Balanç
El balanç és favorable pel que fa a les actuacions que s’han portat a terme
en matèria de polítiques de prevenció i lluita contra els incendis. El Govern
hi ha destinat més recursos i ha adoptat mesures especials en aquest
àmbit.
Pel que fa a la millora de la seguretat viària es manté la tendència detectada fa alguns anys de reducció de l’accidentalitat. Les actuacions del Govern en la lluita contra la velocitat excessiva i les altres causes de l’accidentalitat donen bons resultats. No obstant, encara falta una major implicació
de l’àmbit local en la seguretat viària amb l’elaboració dels Plans Locals de
Seguretat Viària.
Per tot això es pot valorar aquesta acció de Govern com un objectiu en
vies d’assolir-se.
• S'ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de llei de limitació i regulació dels serveis sexuals remunerats.
• Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc
i espectacles. En aquest sentit s’ha actualitzat la normativa de jocs i
apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma
unitària la normativa de jocs i apostes. També s’han regulat els criteris de
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 107
�2
Un nou impuls econòmic
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 109
�Una economia per competir en el món global
En el moment d’examinar amb un mínim de perspectiva l’Acció de Govern
ens adonem de la importància de les transformacions que està experimentant el nostre país.
La situació econòmica de Catalunya és bona i, cal dir-ho, avui aquest és un
diagnòstic àmpliament compartit. Estem creixent a taxes anuals del 3,6%
(3,5% el darrer trimestre de 2005, 3,6% el primer de l’any 2006), les més elevades dels darrers cinc anys. El triple que l’economia europea. Hem tancat el
diferencial respecte a l’economia espanyola que ha existit, de manera persistent, des de fa deu anys, i de fet el primer trimestre de 2006 podem afirmar
que l’economia catalana torna a créixer per sobre del conjunt de l’economia
espanyola.
També les xifres d’ocupació mostren el bon comportament de la nostra
economia. Al llarg de l’any 2005 l’economia catalana ha estat capaç de crear
175.000 llocs de treball, amb un creixement anual d’entorn el 5,6%, i el primer semestre de 2006 manté el dinamisme del nostre mercat de treball. Des
de desembre de 2003 fins ara, s’han creat més de 300.000 llocs de treball.
La taxa d’ocupació se situa en el 71%, set punts per damunt de la zona euro
i de la mitjana de l’economia espanyola. I, el que és més important, també
per damunt del 70% que l’Agenda de Lisboa havia fixat com a objectiu per
assolir l’any 2010 a la Unió Europea.
D’altra banda, i amb tota la prudència necessària, perquè els corrents de
fons només es poden verificar quan disposem d’una certa perspectiva,
podem afirmar que aquest creixement té lloc a la vegada que s’està produint una transformació del nostre model productiu en la bona direcció. Ho
demostra el fet que els dos components més dinàmics de l’economia són
la inversió, i sobretot la inversió en béns d’equipament, i les exportacions.
En canvi, la construcció, tot i que continua creixent per damunt del conjunt,
està moderant el seu creixement. Continua essent un motor de la nostra
economia, i és bo que sigui així, però no el seu únic motor.
Així mateix, l’economia catalana està fent front amb èxit al gran repte de la
internacionalització. La nostra és ja una economia fortament internacionalitzada. La ràtio d’obertura (la suma de les exportacions i les importacions de
béns i serveis en relació amb el PIB) assoleix percentatges propers al 100% i
el pes de les exportacions sobre el PIB s’ha més que doblat entre l’any 1986,
quan vam entrar a la Unió Europea, i l’any 2005.
A Catalunya internacionalització i creixement han anat de la mà. El PIB per
capita de Catalunya ha passat d’estar situat en el 84% de la mitjana comunitària l’any 1986 al 110% de la Unió Europea (dels quinze) l’any 2005. La
internacionalització, l’obertura de portes i finestres, l’entrada d’aire fresc
s’han mostrat clarament positius per a l’economia catalana.
Ara hem de continuar aquest camí, sabent que cal fer front a alguns reptes
formidables. Entre altres, i molt en primer lloc, el de la transformació del nostre model de competitivitat. Avui la competitivitat de la nostra economia no
es pot sustentar en costos salarials més baixos, sinó en millor productivitat,
més qualificació i més capacitat per incorporar coneixement en la producció.
Antoni Castells i Oliveres
Conseller d’Economia i Finances
President de la Comissió de Govern
d’Economia
Balanç Pla de Govern 111
�Aquest diagnòstic és el que està en la base de l’Acord estratègic per la
internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005 per les organitzacions sindicals
i patronals i el Govern. Aquest Acord, l’elaboració del qual va donar lloc a un
any d’intens treball de concertació per part de les institucions signatàries
i un conjunt d’entitats i d’experts àmpliament representatius de la nostra
realitat econòmica i social, constitueix sens dubte el millor full de ruta de
l’Acció de Govern per fer front als grans desafiaments que té al davant la
nostra economia.
Per això l’actuació del Govern, concretada en el desplegament de les diferents polítiques i les diverses mesures, ha tingut com a eixos prioritaris les infraestructures físiques, la innovació i la recerca, la formació del capital humà
i la creació d’un marc institucional favorable a l’activitat empresarial. Tot
això sabent que competitivitat i cohesió social han d’anar de la mà. Perquè
només un país cohesionat socialment, amb uns serveis públics universals i
de qualitat, que garanteixin una igualtat bàsica a tots els ciutadans, ofereix
les condicions per al progrés econòmic.
Tenim les condicions i els mitjans. Les hem tingudes al llarg d’aquests anys,
malgrat les mancances del nostre sistema de finançament. El Govern ha
demostrat que una bona gestió pressupostària permetia no solament fer un
salt qualitatiu en la millora dels serveis que oferim als ciutadans, sinó carregar-nos de raó precisament per negociar un millor finançament. Justament
perquè gestionem de forma exemplar els nostres recursos tenim autoritat
per demanar un finançament just i a l’alçada del que esperem del nostre
autogovern.
inversió en infraestructures similar a la que tenim en termes de PIB. Aquesta
disposició suposa, sens dubte, el reconeixement del greu dèficit en infraestructures que hi ha a Catalunya, a conseqüència de la insuficient dotació que
li ha destinat l’Estat de manera persistent al llarg de les darreres dècades.
Però sobretot constitueix la garantia que al llarg dels propers set anys l’Estat
i la Generalitat podran actuar conjuntament i de manera decidida en un
camp vital per a l’economia catalana.
Catalunya està en les millors condicions per fer front als reptes econòmics
que ara té al davant. Una bona situació econòmica de partida, l’experiència
d’uns anys de rigor i sanejament pressupostari posats al servei d’unes millors polítiques socials i unes millors infraestructures, l’exercici exemplar de
concertació en pro d’un gran objectiu de país com és l’Acord estratègic per
la competitivitat, un nou Estatut, que ens ofereix uns instruments de primer
ordre.
Tot això al servei d’un país més fort i obert al món, conscient que la navegació en mar obert ens convé, i que sap que només projectant-se cap al món,
i molt en primer lloc cap a Europa, podem créixer i ser competitius. Un país
que confia en ell mateix i està segur de les seves forces. Un país que al llarg
de la història s’ha fet a si mateix. Que sap que són els empresaris, els treballadors, els professionals, els protagonistes, en primera instància, de l’activitat
econòmica. I un país que sap que els valors de la col·laboració entre institucions i entre el món de l’empresa i el de l’Administració i el valor de l’estabilitat
són indispensables per fer la Catalunya gran i forta a la qual aspirem.
Per aquesta raó, el Govern dóna una importància especial a l’esforç de rigor
i de sanejament pressupostari que ha dut a terme al llarg d’aquests anys. El
dèficit real de l’exercici s’ha reduït de 1.265 milions d’euros l’any 2003, a 267
milions l’any 2005. En el mateix període la despesa desplaçada s’haurà reduït
de 2.903 a 2.225 milions d’euros. I tot aquest esforç de gestió s’ha pogut dur
a terme sense incrementar la pressió fiscal, potenciant l’esforç pressupostari
en polítiques socials i infraestructures i procedint a la vegada a una reestructuració de la despesa pública en favor de la inversió, que entre 2003 i 2006
ha passat de 365 a 691 euros per habitant.
L’aprovació de l’Estatut obre una nova etapa en el nostre autogovern i ens
ofereix un instrument especialment potent per fer front a aquests reptes que
tenim al davant. En matèria de finançament, l’Estatut ens ha de proporcionar més recursos i més capacitat de decisió. Més capacitat de finançament
per fer front, doncs, a les polítiques que ens fan falta. L’Estatut garanteix la
contribució de Catalunya a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes. Com ha de ser. Però sabent també que una part dels impostos que els
ciutadans de Catalunya paguem per damunt de la mitjana espanyola ha de
revertir, a través del Govern de Catalunya, en més recursos per a la Generalitat per poder dur a terme les polítiques i les polítiques que necessitem.
L’Estatut, a més, conté una disposició d’una singular importància, com és el
compromís, per part de l’Estat, de destinar a Catalunya una proporció de la
Balanç Pla de Govern 113
�Un nou impuls econòmic
Euroregió i Internacionalització
2.1.1
Augmentar la internacionalització
de l’economia catalana
Punt de partida
L’economia catalana està fortament internacionalitzada. És una economia
que mira cap enfora i a la qual l’obertura de portes i finestres li ha anat
molt bé. Si analitzem l’evolució de la nostra economia des de l’entrada el
1986 al mercat comú podem concloure que ha estat summament positiva. La supressió de les barreres ha anat acompanyada de més creixement
econòmic.
El nostre objectiu és que Catalunya continuï competint amb èxit al mercat
exterior, que continuï amb aquest procés d’internacionalització, que les
nostres empreses segueixin sent competitives per poder vendre els seus
productes a l’exterior, que les empreses catalanes s’implantin a l’estranger
i que el nostre país segueixi captant projectes d’inversió que aportin valor
afegit a la nostra economia.
Per tal de garantir que el sector del comerç exterior català pugui seguir
mantenint el ritme d’ativitat i es desenvolupi en altres països de mercats
emergents, el Govern va decidir treballar en dues línies d’acció:
1
Atracció d’inversions
2
Foment de les exportacions i projecció internacional
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Atracció d’inversions
Per tal d’atreure les inversions d’empreses estrangeres a Catalunya, el Govern ha realitzat les actuacions següents:
Agència Catalana d’Inversions (ACI)
S’ha impulsat l’Agència Catalana d’Inversions, que, depenent del CIDEM,
promou l’atracció d’inversions empresarials sòlides, generadores d’ocupació
estable i de qualitat. Alhora, l’ACI també dóna suport a la consolidació de les
empreses catalanes mitjançant l’assistència als seus processos d’acords tecnològics i productius amb empreses foranes i, en els processos de desinversió empresarial, activant polítiques específiques destinades a minimitzar les
conseqüències. El balanç de la feina feta durant el 2005 per l’ACI es pot veure
en el quadre que segueix a continuació.
114 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Agència Catalana d’Inversions (2005)
• 138 projectes gestionats
• 32 nous projectes d’inversió empresarial implementats
• 158 M€ en inversions
• 1.509 nous llocs de treball
• 2.124 llocs de treball mantinguts.
Cal destacar també que el 2005, a Catalunya, les inversions estrangeres es
van situar en 2.567 M€, amb un creixement del 33% respecte de l’exercici
anterior. Catalunya atrau prop d’un 17% del total de les inversions estrangeres a l’Estat.
Catalunya va a treure més de
2.500 M€ d’inversions l’any 2005,
un 33% més que l’any anterior
Observatori de Prospectiva industrial
S’ha creat l’Observatori de Prospectiva Industrial que té per objectiu conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses catalanes, preveure’n
l’evolució i suggerir futures línies d’actuació; així com facilitar una eina d’interlocució dels agents socials amb l’Administració.
Foment de les exportacions i projecció internacional
La segona línea d’actuació de les polítiques de suport a la internacionalització són els diferents ajuts i mecanismes de suport a les empreses per tal de
fomentar l’exportació dels seus productes.
Pla Estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana
El primer trimestre de l’any 2005 es va presentar el Pla d’Internacionalització
de l’empresa catalana 2005-2008. El seu contingut respon a la necessitat que
planteja el COPCA de fer un pas endavant en la internacionalització del país
i aconseguir un augment considerable de la competitivitat de Catalunya en
tots els seus sectors i tipus d’empresa.
El COPCA ha plantejat el nou model d’internacionalització a través de cinc
eixos:
1 Posicionament de Catalunya en el seu entorn econòmic.
2 Impuls d’una nova generació d’empreses catalanes de caràcter multinacional.
3 Desenvolupament de polítiques proactives en sectors amb potencial de
creixement, especialment en l’àmbit dels serveis.
4 Foment de la internacionalització de sectors amenaçats per la competència internacional.
5 Consolidació del COPCA com instrument de cohesió dels agents de la
internacionalització de Catalunya, amb un model inserit en la societat del
coneixement.
Els objectius concrets establerts al Pla són:
• Aconseguir un flux d’inversió global d’inversió directa a l’estranger
de 25.000 M€.
• Incrementar un 35% les exportacions.
• Augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores de forma regular.
• Estructurar sectorialment les polítiques d’internacionalització de
petites, mitjanes i grans empreses.
• Incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins arribar al 15%.
Balanç Pla de Govern 115
�Amb la voluntat de complir els objectius plantejats al Pla, s’ha desenvolupat tot un seguit d’accions en matèria d’internacionalització, de les
quals se’n destaquen les principals en la taula que segueix a continuació.
Principals accions en màterie d’internacionalització
Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya
Línies d’actuació
Accions concretes
Increment Pressupostos Generalitat
• 20% l’any 2005
• 28% l’any 2006
Consolidació COPCA com a eina
per la Internacionalització
• Incorporació dins Xarxa EuroInfo Centres
• Creació Xarxa Mundial d’Agències per a la
Internacionalització
• 1,5 M€ per 129 missions empresarials
l’any 2004 (+1.000 empreses participants)
• 1,5 M€ per 111 missions empresarials
l’any 2005 (+1.000 empreses participants)
• 1,5 M€ per 124 missions empresarials
l’any 2006 (+1.000 empreses participants)
• Plataformes empresarials a 12 nous països
• Xarxa de 38 centres a 31 països
• Creació Observatori de Mercats Exteriors
Increment dels Ajuts Públics
• 1 M€ per beques i ajuts a joves per a
pràctiques en empreses o institucions
a l’estranger
• 15,6 M€, l’any 2005 i 14,9 M€, l’any 2006
d’ajuda directa a la internacionalització
Observatori de mercats exteriors (OME)
L’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA és una eina de seguiment
de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques que permetrà conèixer
millor la realitat econòmica i l’evolució de l’entorn per a la correcta presa de
decisions en el marc de la internacionalització. Actualment està promovent
la realització d’un Projecte de recerca sobre innovació estratègica en els
processos d’internacionalització per tal que l’empresa catalana afronti amb
millors garanties d’èxit la seva sortida a l’exterior.
Anella internacional
Per tal de fer arribar la informació sobre els seus serveis al teixit empresarial
català, el COPCA potencia el treball en xarxa a través de l’Anella Internacional, la plataforma de gestió i fòrum de debat que, mitjançant tecnologia
web, es constitueix con un sistema d’intercanvi i gestió de coneixement
entre els diferents agents de la internacionalització.
Facilitar mecanismes de finançament idonis
D’altra banda, un element clau de les polítiques de suport a la internacionalització han estat els diferents ajuts a les empreses. Les principals accions
que s’han desenvolupat es mostren a continuació:
Altres accions destacades
D’altra banda, cal destacar que des de l’entrada en vigor de l’Acord Estratègic, s’ha creat un centre de promoció de negocis a Xangai; s’ha iniciat un
programa de contractació pública internacional; i s’han creat noves plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga.
Així, i gràcies en bona mesura a les actuacions realitzades pel Govern, en els
darrers anys, a Catalunya, les exportacions, importacions i inversió directa a
l’exterior han crescut a un ritme lleugerament superior al de països comparables al nostre.
Exportacions de productes industrials (variació interanual en %)
Font: Idescat
30
25
17,8%
20
El fort increment de les
exportacions s’ha traduit en un
augment del 9% d’aquestes en
el primer trimestre del 2006 i un
13% fins l’abril
15
10
5
0
-5
-10
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos)
Font: Idescat i Ag. Estatal de l’Administració Tributària
20
Exportacions
15
Importacions
10
5
0
-5
M
02
J
S
D
M
03
J
S
D
M
04
J
S
D
M
05
J
S
D
M
06
La taxa d’obertura de la nostra economia (que relaciona el pes d’exportacions més importacions amb el PIB) presenta una recuperació gradual i
regular en els últims anys i sembla tornar a nivells anteriors:
Comerç exterior. Altres dades
Indicador
2002
2003
2004
2005
65,2%
62,9%
63,4%
64,4%
Pes exportacions béns sobre total estatal
27,97%
27,26%
26,84%
27,41%
Pes exportacions de béns de nivell tecnològic
alt i mitjà alt
61,06%
61,08%
61,48%
62,88%
Taxa d’obertura (béns)
Propostes de Finançament en milers d’euros
Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya
116 Balanç Pla de Govern
2004
2005
2006
Inici a l’Exportació
5.780
8.000
10.000
Internacionalització de productes
245.000
251.309
266.666
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 117
�Balanç
Un nou impuls econòmic
Euroregió i Internacionalització
2.1.2
Les actuacions realitzades per la Generalitat de Catalunya mostren un
elevat grau de compliment dels compromisos contrets. De fet, totes les
mesures que es van incloure en el seu moment en la part d’internacionalització de l’Acord Estratègic han estat ja impulsades i funcionen a ple
rendiment.
Consolidar l’Euroregió PirineusMediterrània, tot convertint
Catalunya en el seu motor productiu
Si a l’inici de la legislatura alguns auguraven un futur negre per a la nostra
economia en el moment que es van donar certs processos de deslocalització, posteriorment s’ha vist que no només no ha estat així sinó que
s’han concretat projectes d’inversió de primer nivell i de gran importància
estratègica. Les empreses que s’han instal·lat a Catalunya han superat
àmpliament les que s’han deslocalitzat.
Punt de partida
Davant la realitat territorial i socioeconòmica que representa el conjunt
de territoris que formen Catalunya, Aragó, les Illes Balears, LanguedocRoussillon, i Midi-Pyrénées (13,2 milions d’habitants; 278 M€ de PIB; 0,5
M d’Universitaris), així com de les oportunitats que poden sorgir de la
col·laboració entre aquestes regions, el Govern de la Generalitat ha volgut
treballar en dues actuacions vinculades per tal d’impulsar la cooperació
entre aquests territoris:
De fet, avui podem dir que la nostra economia creix amb més força que
en els últims cinc anys i bona part d’això s’explica per l’impuls exportador. A més, continuem sent la locomotora exportadora de l’Estat, atès
que venem una tercera part dels productes que Espanya comercia amb
l’estranger.
En conclusió, el Pla de Govern 2004-2007 en temes d’internacionalització
s’està executant àmpliament i es pot considerar com un objectiu assolit.
1
La creació una Euroregió, amb la finalitat que aquesta esdevingui un eix
econòmic.
2
La motivació de polítiques que facilitin el desenvolupament de l’Euroregió.
En referència a la política exterior de Catalunya, l’acció duta a terme per
l’anterior Govern es basava en un model de projecció reactiu a necessitats
concretes del món empresarial i social català.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Creació de l’Euroregió
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània va iniciar el seu camí el 29 d’octubre de
2004 amb la signatura al Palau de Pedralbes de la Declaració Fundacional
“L’Euroregió, un futur compartit” per part dels presidents d’Aragó -Marcelino Iglesias-; les Illes Balears -Jaume Matas-; Catalunya -Pasqual Maragall-;
Languedoc-Roussillon –Georges Frêche-; i Midi–Pyrénées -Martin Malvy-,
amb la voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un
pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social
i territorial.
Actualment la presidència rotatòria l’ocupa actualment el president de
Midi–Pyrénées, Martin Malvy, durant tot l’any 2006.
A partir de la formalització de l’Euroregió, es poden destacar les fites institucionals següents:
El 29 d’octubre es signa la Declaració Fundacional “L’Euroregió, un
futur compartit” que formalitza la
col·laboració entre les 5 regions
• La celebració de quatre reunions entre els Presidents de les cinc regions, així com la sèrie de declaracions institucionals relatives a projectes
d’infraestructures i euroregió universitària i científica, detallades més
endavant.
• La participació dels presidents de l’Euroregió en la primera videoconferència amb l’objectiu de tractar qüestions com ara la connexió França-Espanya a través del TGV; l’atorgament dels primers “labels” de l’Euroregió i
118 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 119
�la posada en marxa de nous projectes. També van parlar sobre la situació
del Primer Congrés de l’Euroregió, que tindrà lloc el juliol de l’any vinent
a Toulouse.
Polítiques que desenvolupen l’Euroregió
Per tal d’impulsar l’Euroregió, els governs d’aquesta han treballat tant en la
reclamació d’actuacions en matèria d’infraestructures necessàries pel creixement dels 5 territoris com en l’aplicació de polítiques comunes.
Pel que fa les actuacions en matèria de garantir unes infraestructures de
transport i connectivitat estratègiques, es va fer una declaració comuna
demanant als Governs Espanyol i Francès les actuacions necessàries per tal
de solucionar els problemes actuals d’interconnexions d’una i altra banda
dels Pirineus (alta velocitat i mercaderies).
També cal destacar una sèrie de projectes en fase de desenvolupament que
s’indiquen a continuació:
• L’Euroregió universitària i científica, per fomentar la cooperació en
temes de societat del coneixement i de la nova economia productiva.
• El futur Centre de Recerca i Innovació en Turisme a les Illes Balears,
que promourà la innovació en l’empresariat turístic, vers a la competitivitat, el creixement econòmic i la sostenibilitat del sector.
• El projecte d’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que pretén dotar
a les regions frontereres de la Cerdanya francesa (el Capcir) i catalana (la
Cerdanya) d’una atenció sanitària propera als més de 30.000 habitants
autòctons i a les més de 100.000 persones que hi resideixen durant períodes turístics.
L’Hospital Transfornterer atendrà
a més de 100.000 persones de les
regions de la Cerdanya francesa i
catalana
TGV
Ports i aeroports
Bor de aux
Tolouse
Tarbes
Montpellier
Tolouse
Bilbao
Montpellier
Perpignan
Perpignan
Zaragoza
Girona
Barcelona
Tarragona
Palma de Mallorca
Aeroports
Ports internacionals
Zaragoza
Lleida
Tarragona
Figueres
Girona
Barcelona
En funcionament
Obres en execució
Estudi informatiu
En referència a l’enfortiment de polítiques comunes en diferents àmbits
d’actuació, cal anomenar diferents projectes. Algunes d’aquestes accions
comunes han estat:
• La creació de l’EuroBioRegió. Aquesta pretén establir, en el sector de la
biomedicina i la biotecnologia per a la salut, aliances entre les àrees de
Tolosa i Barcelona i facilitar les oportunitats que es produeixin tant a les
Illes Balears com a l’Aragó i Llenguadoc-Rosselló.
Una sèrie de projectes comuns
enforteixen la cooperació entre
els governs de l’Euroregió
• S’ha creat l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió a partir de la
col·laboració entre instituts d’estadística i altres serveis de les regions.
Gràcies a l’Observatori s’estudiarà l’evolució dels indicadors socioeconòmics de l’Euroregió per analitzar-ne les fortaleses i les debilitats.
• El Portal Cultura de l’Euroregió, que té com a propòsit fer visible a
Internet el conjunt de l’activitat cultural de tots els territoris que formen
aquesta euroregió, tant pel que fa al públic cultural com als professionals
del sector.
Balanç
La pròpia creació de L’Euroregió és la fita més rellevant del projecte previst pel Govern. Aquesta constitueix una iniciativa que motiva, un projecte
amb solidesa en la seva definició i amb un potencial demogràfic i econòmic molt destacat, com demostren les variables socioeconòmiques del
conjunt de l’Euroregió, i sobretot es tradueix en un lideratge de l’Euroregió
dins el seu àmbit d’actuació geoestratègica, bàsicament, el Sud d’Europa i
la Mediterrània.
A més, l’Euroregió representa un nou model en la política exterior
catalana, basat en la figura de la Generalitat de Catalunya com a motor
d’impuls de les relacions exteriors dels interessos del nostre país.
No obstant aquests potencials, cal senyalar que diferents factors poden
endarrerir el desenvolupament d’aquesta macroregió.
Així, la dificultat de poder decidir sobre algunes de les competències relatives a les infraestructures fan que l’impuls d’aquestes es tradueixi bàsicament en un conjunt de bones intencions.
D’altre part, la voluntat política també és un factor de pes en el ritme de
consolidació d’aquesta regió. Així, la implicació en el projecte dels diferents territoris ha estat desigual en el temps, tot i que Catalunya sempre
ha exercit de motor per tirar endavant aquesta Euroregió.
Ara bé, tenint en compte aquestes dificultats, sovint relacionades amb variables exògenes a l’Acció de Govern, si se segueixen impulsant projectes
interregionals que fomentin economies d’escala i una diferenciació competitiva, l’Euroregió podrà esdevenir un model d’intercanvi regional
aplicable a altres zones de la Unió Europea, per tant es pot concloure
que pel que fa a aquest apartat del Pla de Govern ens trobem amb un
objectiu en vies d’assolir-se.
• La Xarxa de Cambres de Comerç de l’Euroregió. 40 cambres de comerç
col·laboren en la promoció exterior, en potenciar el mercat interior de
l’Euroregió i fomentar el traspàs d’experiències. La primera trobada va
tenir lloc a Palma de Mallorca els dies 10 i 11 de novembre de 2005.
120 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 121
�Taxa d’atur estimada
Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT)
Potenciar la creació d’ocupació
i millorar-ne la qualitat
12.0
Punt de partida
10.5
11,6%
11.5
11.0
9,6%
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Assoliment de la plena ocupació
Arribar a nivells de plena ocupació efectiva és un objectiu estratègic que cal
plantejar a mig i llarg termini, però els resultats actuals de l’ocupació catalana són molt positius, i a continuació destaquen els més rellevants:
S’han assolit els objectius fixats
per la Unió Europea per al 2010
en taxes d’ocupació, tant per al
conjunt de la població com per a
les dones.
• Una taxa d’ocupació del 70,8%, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per la Unió Europea per 2010 (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones en edat de treballar, entre els 16 i els 64
anys, estan ocupades.
• En el cas de les dones, la taxa arriba al 60,5%, també per sobre de l’objectiu europeu per a 2010.
La taxa d’atur és actualment més
baixa que a la resta de l’Estat (2,1
punts menys) i que a Europa (2
punts menys)
• Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 304.700 llocs de treball,
que representen una mitjana de més de 400 per dia. Pel que fa a les
dones, el creixement ha estat de 166.000 llocs de treball, un increment
superior al 13% en poc més de 2 anys.
• Pel que fa a l’ocupació industrial, aquesta ha augmentat entre el
quart trimestre 2003 (765.300 treballadors) i el primer trimestre 2006
(792.900), reflectint l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països
amb condicions laborals més desfavorables i costos laborals inferiors.
9
9%
8.5
9,1%
9%
8
7,5
7,12%
7
7%
6.5
gener 2006
juliol 2005
gener 2004
6
juliol 2003
La millora de les condicions de treball per a tots els col·lectius de treballadors.
9,33%
7,6%
gener 2003
2
La implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació, com a
mecanismes de reinserció en el mercat laboral dels grups de població
més fràgils.
10,3%
9.5
juliol 2002
1
ESP
UE
10.0
Amb l’objectiu bàsic d’assolir la plena ocupació, amb el màxim grau
d’estabilitat i de qualitat, el Govern ha dedicat esforços a ajudar els
col·lectius més desafavorits i garantir un mercat laboral de qualitat. Les
actuacions s’han concretat en dues línies d’actuació:
CAT
11,3%
gener 2005
2.2.1
• Així mateix, pel que fa a l’atur, malgrat l’habitual repunt durant els primers mesos de l’any, es manté en nivells (7%) notablement inferiors a
la mitjana espanyola (9,1%) i que a la Unió Europea (9%).
juliol 2004
Un nou impuls econòmic
Ocupació i treball
Implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació
Per tal d’assolir la plena ocupació cal treballar amb col·lectius específics. És
per això que s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació
i la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Pel que fa al Pla integral de polítiques actives d’ocupació, destaca la
inversió de més de 150 M€ per al seu desenvolupament. D’aquesta inversió
cal destacar les fites següents, com a més rellevants:
Pla integral de polítiques actives,
amb una dotació de 150 M€ per
garantir la reinserció laboral de
grups de població més fràgils
• La destinació per part del Servei d’Ocupació de Catalunya de 5,2 M€ per
al desenvolupament de projectes de nous jaciments d’ocupació per
al 2005-2006.
• La creació de 4 centres integrals de formació professional, amb collaboració interdepartamental entre Treball i Indústria i Educació, detallada en la fitxa annexa.
• La constitució dels 2 primers Consorcis que acostaran les polítiques
d’ocupació a la realitat socioeconòmica del territori. Els consorcis
integren administracions i agents socials en les polítiques d’inserció
laboral al Vallès Occidental i l’Hospitalet de Llobregat. Podrà beneficiarse de l’acció dels consorcis en total una població que suma 1.068.512
persones. Aquests dos consorcis pretenen doncs adaptar al màxim les
polítiques ocupacionals a l’entorn on s’han de desenvolupar, cercant la
màxima eficiència en la inserció laboral, així com la professionalitat i la
competitivitat empresarial. En aquesta línia el Govern té la previsió d’implantar fins a 6 consorcis més abans del final d’aquesta legislatura.
• La taxa de temporalitat a Catalunya és actualment del 25,6%, gairebé
10 punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, però encara a
certa distància de la mitjana europea (que se situa al voltant del 15%).
122 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 123
�S’ha creat un nou model de servei
d’ocupació, basat en l’atenció personalitzada arreu del territori, que
en poc temps ha demostrat la seva
capacitat funcional
La Reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya, es va iniciar mitjançant la supressió definitiva, a principis de l’any 2004, del Servei Català de
Col·locació (SCC) i l’impuls i desenvolupament del Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC). Aquesta es tradueix en:
• Un nou model modernitzat de servei d’ocupació, especialitzat en la
intermediació i potenciant l’atenció personalitzada arreu del territori.
• La descentralització dels serveis centrals i territorials del SOC cap a les
oficines de treball (OTG) i s’ha millorat 52 oficines del SOC.
Millorar de les condicions de treball
En referència a la millora de les condicions de treball, s’ha treballat per
garantir l’aplicació d’aquestes en el món empresarial des de les accions
següents:
El govern ha revisat més de 40.000
contractes laborals per garantir
unes condicions contractuals
correctes
• La revisió de més de 40.000 contractes, dels quals 6.000 s’han convertit en indefinits.
• S’han posat les bases d’un nou marc català de relacions laborals, que
es reflecteix en la Llei de creació del Consell de Relacions Laborals de
Catalunya.
Val a dir que, en referència a fomentar la cultura de condicions laborals de
qualitat, manca impulsar un major desenvolupament dels incentius que
permetin a les empreses fer els canvis culturals imprescindibles. Tot i així, la
Inspecció de Treball vetlla contínuament perquè totes les relacions laborals
estiguin estrictament ajustades a la legalitat.
Balanç
Catalunya ha complert el 2005 els objectius d’ocupació previstos
per al 2010 a l’agenda de Lisboa, que fixaven la taxa d’ocupació en un
70%. Així doncs, malgrat la gran dificultat d’assolir la plena ocupació, sí
que s’ha arribat a xifres molt positives, atès que cinc anys abans de la data
fixada Catalunya ja compleix la taxa d’ocupació demanada per la Unió
Europea, i se situa com una de les regions més avançades d’Europa.
Els altres objectius fixats per la legislatura s’han anat desenvolupant de
forma constant: el Pla integral de polítiques actives s’ha implementat amb millores molt importants pel que fa a la gestió i l’eficiència
en l’assignació dels fons; s’ha incentivat l’anàlisi de la situació de
col·lectius específics, i s’han posat les bases del nou model de Servei
d’Ocupació de Catalunya (SOC) entre altres actuacions.
En la línia dels projectes desenvolupats, cal seguir potenciant el SOC com
a eina de recursos principal per a les persones aturades, i continuar motivant al teixit empresarial per tal que garanteixi una millora de les condicions laborals dels seus treballadors.
Les noves polítiques
Els Centres Integrals de Formació Professional
En un exemple de col·laboració entre departaments, Educació i Treball i
Indústria s’han creat els centres integrals de formació professional, que són
una nova figura de centres, específica de Catalunya. Aquests centres neixen
com a conseqüència del desenvolupament dels compromisos del Govern de
la Generalitat en l’àmbit de l’ocupació i el treball, que preveu la realització
d’un pla integral de formació professional a Catalunya que coordini els tres
subsistemes (formació professional inicial, formació professional ocupacional i formació professional contínua) i l’experiència laboral, per tal de
respondre de manera més adequada a les necessitats de les empreses i dels
territoris.
Objectius:
• Donar resposta a les necessitats formatives de caràcter sectorial
i territorial.
• Contribuir a la millora de la competitivitat dels sectors afectats.
• Optimitzar l’eficiència dels recursos disponibles en matèria de formació.
• Complementar els dispositius existents.
La Generalitat ha establert un procés de selecció de centres que vulguin
gaudir de la condició de centres d’oferta integrada, sobre la base dels requisits següents:
• Disposar de sistemes de gestió de la qualitat i millora contínua
• Estar en disposició d’acreditar competències en les famílies professionals
que integren
Una novetat que cal esmentar d’aquests centres és el desenvolupament
del model de funcionament participat per les entitats i les institucions més
representatives de cada sector; és a dir, l’Administració educativa (Departament d’Educació) i laboral (Departament de Treball i Indústria, Servei
d’Ocupació de Catalunya), Administració local, consells comarcals, i entitats
patronals, sindicals i empreses molt representatives dels sectors.
Dels 12 centres integrals previstos en el Pla de Govern, se n’han creat 4:
Nom del centre
Àmbits d’actuació
CIFO de Sant Feliu de Llobregat
Automoció
CIFO de Tarragona
Química
Centre integral Lacetània (Manresa)
Electricitat, Electrònica, Automoció, Obra Civil
i Mecànica
Centre integral Garrotxa (Olot)
Electricitat, Electrònica, Mecànica, Obra civil,
Tèxtil, Agrari, Sanitari
Per tot plegat, s’estima que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se, en
el qual s’ha avançat notablement, però que cal continuar-hi incidint.
124 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 125
�Sinistralitat laboral a Catalunya (juny 2005 - maig 2006)
Font: Departament de Treball i Indústria, i Ministeri de Treball i Afers Socials
Un nou impuls econòmic
Ocupació i treball
2.2.2
Reduir la sinistralitat laboral
Punt de partida
Per tal de garantir una ocupació de qualitat, cal que aquesta vagi acompanyada d’una baixa sinistralitat. És per això que el Govern, dins la política laboral ha tingut com a objectiu clau reduir la sinistralitat laboral.
Per tal d’acomplir aquest objectiu, es va decidir desenvolupar tres línies
d’actuació concretes:
1
2
3
total
120.265
lleus
119.280
Girona
16.750
16.597
141
12
Lleida
8.544
8.424
110
10
Tarragona
15.078
14.907
151
20
Catalunya
160.637
159.208
1.308
121
Espanya abril 2005 - març 2006
934.048
923.544
9.519
985
Barcelona
greus
906
mortals
79
• Pel que fa als accidents mortals, aquests també han tingut una tendència de disminució al llarg dels darrers anys, i s’han situat en un índex de
3,97 accidents l’any 2005, amb una reducció de prop del 25% des de
l’any 2003.
Accidents mortals
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut
en el treball, per tal de conscienciar la societat i inculcar com a valor en el
seu si la necessitat de prevenir al màxim els riscos laborals en el treball.
índex (1)
Incrementar les mesures i els mitjans d’inspecció i control.
indústria
Assolir la delegació i el traspàs per part de l’Estat de les competències en matèria d’inspecció laboral, incloent-hi el Cos d’inspectors.
construcció
total
agricultura (*)
serveis
2004
Interanual
2005-2006
2002
2003
2005
7,93
6,28
6,05
3,97
4,66
32,75
0,00
47,41
24,78
23,78
7,22
6,43
5,83
4,14
4,52
23,20
18,29
20,34
13,56
14,27
5,91
4,57
3,86
2,40
3,16
(1) Índex d’incidència = nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social
(Règim General i Règim Especial de la Mineria del Carbó)
(*) Els índexs del sector agrícola estan sobrevalorats atès que el règim d’afiliació majoritari
és el Règim Especial Agrari, que no s’inclou en el denominador dels càlculs
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Reduir la sinistralitat laboral
En referència a la reducció de la sinistralitat laboral, cal assenyalar les fites
següents:
La sinistralitat laboral era de 5.949
accidents per cada 100.000 treballadors i any a finals del 2005, el
seu valor mínim des de l’any 2000.
• L’any 2005 s’arriba al valor mínim de l’índex de sinistralitat des de
l’any 2000 (de 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors/es l’any
2000, a 5.949 el 2005, una reducció del 28,2%). Actualment, en el primer
trimestre 2006, aquest índex es troba en 6.168 accidents, a causa dels
accidents lleus.
Evolució dels índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006).
10.500
9.500
Catalunya
Barcelona
Lleida
Espanya
Girona
Tarragona
Total d’accidents mortals
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
10
5
0
2002
2003
2004
2005
interanual
2005-2006
Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut
en el treball
Sobre aquesta línia de treball es posen en marxa diferents iniciatives per
conscienciar la població. A continuació destaquem les més rellevants:
• Campanya publicitària “A la feina, cap risc”, mitjançant la difusió en els
mitjans de comunicació i merxandatge divers en diferents onades al llarg
dels anys 2004, 2005 i 2006.
Creació de diferents materials
de sensibilització per a tots els
públics.
• Aprovació d’un Decàleg d’actuacions de prevenció de riscos laborals
que pretén conscienciar i implicar la societat, i que inclou entre altres
mesures, un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i un
manual d’avaluació integral de riscos laborals.
8.500
7.500
6.500
• Des del 2004, més de 10.000 alumnes han rebut formació en matèria
de prevenció de riscos laborals.
5.500
4.500
2002
126 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2003
2004
2005
interanual
2005-2006
• Enviament de 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que
pateixen més accidents laborals perquè compleixin la llei de prevenció
de riscos.
Balanç Pla de Govern 127
�Incrementar les mesures i mitjans d’inspecció i control
Pel que fa a la pròpia activitat d’inspecció, la Inspecció de Treball i Seguretat
Social, depèn orgànicament de l’Administració general de l’Estat (AGE), i
funcionalment de l’AGE o de la de la Generalitat de Catalunya segons la matèria de què es tracti. Tenint en compte aquesta realitat, les actuacions més
rellevants han estat les següents:
Aprovació del Pla per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008
amb una inversió de 68 M€.
Un nou impuls econòmic
Ocupació i treball
2.2.3
Avançar cap a un marc català
de relacions laborals
• Aprovació del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals
(2005-2008) amb una dotació de 68 milions d’euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia
catalana. L’objectiu és la reducció del nombre i la gravetat dels danys a la
salut que es produeixen a la feina i la millora contínua de les condicions
de seguretat i salut en el treball.
Punt de partida
En política laboral, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha treballat per assolir importants creixements del nivell d’ocupació, garantint
igualment millores en la qualitat i les condicions de treball. Entre altres
eixos que incideixen en la qualitat de l’ocupació (vegueu apartats 2.2.1
i 2.2.2), les relacions laborals tenen un ascendent important per garantir unes condicions laborals idònies. Per això el Govern ha treballat
per potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català, que
permeti una millor adequació a les especificitats i les necessitats del
nostre país. Les principals propostes desenvolupades han estat:
• Habilitació de 50 tècnics del Departament de Treball i Indústria que
faran a partir del maig 2006 tasques de vigilància i control en matèria
de salut i seguretat laboral.
• Conveni amb la Fiscalia per potenciar els mecanismes de coordinació
i cooperació entre institucions amb competències en seguretat i salut
laboral.
• Durant l’any 2005 s’ha realitzat una campanya específica de control
per part del Departament de Treball i Indústria sobre 815 empreses
amb elevada sinistralitat al llarg de tot el territori. Els resultats han estat
positius, atès que l’índex d’incidència d’accidents laborals d’aquestes
empreses ha passat de 130,61 (28.325 treballadors accidentats) el 2004 a
103,40 (23.043 treballadors accidentats) el 2005, un 21% menys, ja que
han disminuït de 170 a 123 els accidents greus i de 16 a 5 els accidents mortals.
Balanç
S’ha aconseguit l’objectiu de reduir notablement els nivells de sinistralitat, i situar-los per sota de la mitjana espanyola. Tot i així, aquest és un
aspecte en el qual cal que ni els empresaris, ni els treballadors, ni l’Administració, cadascun en el seu grau de responsabilitat, baixin la guàrdia en
cap moment.
La feina feta en matèria de sensibilització ha estat molt positiva, ja que
ha permès l’accés de la cultura de la protecció laboral a la majoria de la
població catalana.
Pel que fa a la pròpia inspecció de la sinistralitat, s’han dut a terme actuacions encaminades a millorar-la, i es podran continuar realitzant avenços
importants gràcies a la transferència de la Inspecció de Treball que recull
el nou Estatut de Catalunya
Per tant, en la mesura de les possibilitats d’actuació que disposa el
Govern en matèria de sinistralitat laboral, es pot considerar que és un
objectiu Assolit en el qual s’han aconseguit avenços molt importants al
llarg de la legislatura.
128 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
1
Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de condicions laborals.
2
Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització.
3
Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya,
mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves
tecnologies.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Impulsar un marc de negociació col·lectiva
En aquest àmbit, les actuacions del Govern han estat les següents:
• Aprovació de la Llei 7/2005, del Consell de Treball, Econòmic i Social
de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei
suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la
institució.
Gràcies a la Llei 7/2005, el CTESC
esdevé un òrgan totalment independent
• Aprovació del projecte de llei de creació del Consell de Relacions
Laborals de Catalunya, un òrgan de participació institucional i de
diàleg i concertació social en matèria de relacions laborals, tal com
es va recollir en l’Acord estratègic per a la internacionalització. Les seves
funcions seran principalment de diàleg i participació institucional entre
organitzacions sindicals, empreses i Administració.
• Creació del Consell de Relacions Laborals, de la Comissió de Convenis
Col·lectius de Catalunya, amb l’objectiu general d’impulsar, orientar
i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva.
D’aquesta manera Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a
Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a tenir una Comissió de Convenis Col·lectius
Balanç Pla de Govern 129
�disposar d’aquesta comissió especialitzada, així com les d’igualtat i nodiscriminació i la d’inspecció de treball. El pressupost previst per aquest
òrgan, inclòs al pressupost del 2006, és d’1M€ (400.000 € per al Consell
Català de Relacions Laborals i 600.000 € per a la Comissió de Convenis
Col·lectius).
Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la
descentralització.
Sobre aquest assumpte, l’acció del Govern ha estat la següent:
• Descentralització de la primera seu del Tribunal Laboral de
Catalunya a Lleida, i inauguració de la nova seu a Barcelona.
• Millora del seu sistema de finançament, racionalitzant els pagaments i
ajustant-los a les necessitats de l’òrgan (pagaments de la subvenció en
dues úniques bestretes).
• El Tribunal ha actuat des de la seva creació al 1992, en 6.182 procediments de solució de conflictes laborals, que han afectat 125.240 empreses i un total d’1.800.810 treballadors i treballadores. Durant el 2005
s’han fet 786 procediments (conciliacions o arbitratges), gairebé un
40% més que al 2002 (570).
La pàgina web on es poden
consultar 1.800 convenis de
Catalunya ha rebut 388.149 visites
des de la seva creació
Balanç
La creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya respondrà a la
doble necessitat de facilitar i racionalitzar el diàleg social, d’una banda, i
donar cobertura amb caràcter estable a la participació institucional dels
agents socials de l’altrea. Per tant, fomentarà i facilitarà la cooperació i el
diàleg permanent entre les organitzacions sindicals i empresarials i entre
aquestes i l’Administració. També impulsarà la millora i la racionalització
de la negociació col·lectiva de Catalunya. Amb l’a aprovació de la llei, que
actualment es troba en el tràmit parlamentari, aquest objectiu quedarà
completament assolit.
Pel que fa a la resta d’objectius, és a dir, consolidar l’actuació del Tribunal
Laboral de Catalunya, la divulgació de convenis col·lectius i la promoció
de l’adaptació de la política laboral de les empreses a unes condicions
laborals favorables també han estat assolits, amb la qual cosa es pot
concloure que l’acció de Govern en matèria de relacions laborals ha estat
d’objectiu assolit.
Per tant, es pot entendre que amb la sèrie de mesures aplicades en matèria relacions laborals, el Govern ha donat un pas més per tal de garantir un
mercat de treball de qualitat en el nostre país.
Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant
l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies.
Aquesta actuació s’ha dut a través d’una pàgina web específica que permet
consultar 1.800 convenis, millorant la divulgació d’informació en aquesta
matèria així com facilitant-ne l’accés públic a empreses i ciutadans. Des de la
seva creació aquest portal d’Internet ha rebut 388.149 visites.
Adaptació de les empreses a realitats laborals
A més dels acords establerts en el Pacte de Govern, aquest ha treballat
també perquè les empreses actualitzin la seva política de relacions laborals,
concretament, mitjançant les accions següents:
• El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit
també amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment
paritari de les tasques a la llar. El Pla vol comptar amb la col·laboració de
tots els agents socials.
Catalunya és l’única Comunitat
Autònoma on s’exigeix un Pla
Social a totes les empreses que
presentin un Expedient de Regulació d’Ocupació
130 Balanç Pla de Govern
• Obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un
Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per
iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de
50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels treballadors, d’acord amb una
directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva
la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que
les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones
discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En
les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan
referència a la igualtat de gènere i a la no-adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 131
�Un nou impuls econòmic
Ocupació i treball
2.2.4
Potenciar l’autoocupació
i l’economia social
Punt de partida
L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia
cooperativa i social que existeixen a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la
generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar
de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social.
El Govern ha volgut portar a terme una política de suport tant als
treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin
transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives.
Per tal d’actuar en aquest àmbit s’han impulsat dues línies d’actuació:
1
2
• Programes específics de suport de cooperatives i societats anònimes
laborals, amb 1,7 M€ destinats.
• Els ajuts per a la creació d’empreses sumen enguany un total d’1,6 M€.
Aquests fons són destinats per finançar arreu de Catalunya una xarxa
de 330 entitats amb 850 tècnics que donen suport al Servei de Creació
d’Empresa i assessoren els ciutadans interessats.
Els ajuts per a la creació
d’empreses sumen enguany un
total d’1,6 M€
Una xarxa de 330 entitats donen
assesorament a futurs empresaris
• Ajuts al foment de l’economia cooperativa per a l’any 2006, per un
import total de 4,5 M€ per potenciar aquesta forma d’organització
empresarial.
L’activitat duta a terme en matèria de promoció en l’autoocupació ha ajudat
a consolidar el creixement d’aquest sector en el nostre país, com es pot veure en la taula adjunta, on s’incrementa en més d’un 28% el nombre de llocs
de treball creats per l’autoempresa entre l’any 2001 i l’any 2005.
Indicador de llocs d’autoempresa creats a Catalunya
Font: Departament de Treball i Indústria
4.500
4.000
3.500
3.000
Impulsar la millora de la regulació jurídica que reconegui la situació
real de l’autònom
2.500
Fomentar l’autoocupació i l’economia social
1.500
3.533
3.674
2001
2002
4.276
4.434
4.504
2003
2004
2005
2.000
1.000
500
0
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Impulsar la millora de la regulació jurídica de l’autònom
Com que Catalunya no disposa de competències sobre la regulació jurídica
dels autònoms, l’actuació del Govern ha estat bàsicament de donar suport i
fer seguiment de la feina que està duent a terme el Ministeri de Treball i Assumptes Socials (MTAS) en l’elaboració de l’Estatut del treballador autònom.
Cal ressaltar que entre el 2004 i el 2005 s’han creat a través del Servei de
Creació d’Empreses i la seva xarxa d’entitats col·laboradores 4.655 noves
microempreses i 8.938 llocs de treball. La taxa de supervivència de les
companyies –pervivència al cap de 5 anys de la seva fundació- obertes a
través del Servei de Creació d’Empreses és del 68%, notablement superior a
les companyies creades sense suport públic.
Fomentar l’autoocupació i l’economia social
En el transcurs d’aquesta legislatura s’han dut a terme les actuacions següents:
• Posada en funcionament del registre d’empreses d’inserció, que permetrà centralitzar totes les empreses que participen en la inserció laboral
de les persones.
• Convocatòria d’ajudes del Programa Gènesi, per analitzar la viabilitat
empresarial de projectes empresarials que es realitzin a Catalunya, i convocatòria de les subvencions per al foment de l’ocupació i la millora
de la competitivitat de les cooperatives i societats laborals per un
import global superior als 3 M€.
Creació de 4.655 noves microempreses i 8.938 llocs de treball
Llocs de treball creats a través del Servei de Creació d’Empreses 2004-2005
Font: Departament de Treball i Indústria
2004
5.000
4.000
3.000
4.434
2005
4.504
3.237
2.000
1.000
303
0
Catalunya
444
Tarragona
287
347
Lleida
522
3.237
476
Girona
Barcelona
• Ajuts i subvencions per al foment de l’economia social i l’autoocupació, amb 2,8 M€.
132 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 133
�Balanç
Un nou impuls econòmic
Competitivitat econòmica i industrial
Observant les actuacions realitzades, es troba necessari impulsar en un
futur una política de promoció de banca ètica, que ajudaria a completar
les iniciatives encetades per tal d’enfortir l’economia social.
2.3.1
D’altra banda, encara que s’han fet esforços per donar suport a l’autoocupació, la limitació de competències en matèrie de treballadors autònoms
sotmet l’acció del Govern a unes restriccions elevades.
És per això que en conjunt, encara que les actuacions dutes a terme han
estat molt positives tant per l’economia social com pel sector de l’autoocupació, cal valorar l’acció del Govern com un objectiu pendent d’assolir-se.
Augmentar la competitivitat
de les empreses catalanes
Punt de partida
Catalunya ha estat i és un motor important per a l’economia espanyola
i una potència industrial a Europa. Aquesta posició ha de mantenir-se,
perquè una economia forta permet el desenvolupament del país, i és
el primer pas per garantir un major i millor benestar als seus ciutadans.
El Govern, conscient de la importància de mantenir un teixit empresarial competitiu, i conscient del seu paper com a promotor d’iniciatives
i garant del correcte funcionament del mercat (així com d’impulsor de
propostes transversals), va decidir contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses catalanes.
Aquesta voluntat per part del Govern es concentra en el compliment dels
objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000 i la
seva posterior revisió i renovació. Els compromisos de la Cimera de Lisboa
al nostre país es tradueixen en: convertir Catalunya en una economia més
dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball,
i amb major cohesió social.
El Govern va tenir clar que aquests compromisos eren inaccessibles si no
hi havia una complicitat i una implicació de tots els agents socials:
organitzacions empresarials, els principals sindicats, i el mateix Govern.
A més, el Govern ha volgut potenciar estratègies sectorials, en les quals
participen igualment sindicats, organitzacions empresarials i Administració, per donar suport a les activitats econòmiques més altament exposades a la competència internacional i al procés de globalització.
134 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 135
�Desenvolupament de l’Acció del Govern
Catalunya havia estat tradicionalment el motor de l’economia espanyola
però havíem perdut embranzida front d’altres pols de creixement. En el
moment que podem mirar amb un mínim de perspectiva l’acció de govern
ens adonem de la transformació que en molts aspectes ha experimentat
aquest país. El creixement de la nostra economia és sòlid. L’any 2005, i el que
portem de 2006, estem registrant els increments de PIB més alts dels darrers
cinc anys. El nostre PIB per càpita se situa ja en el 108% de l’UE-15.
% variació Principals Dades Macroeconòmiques
interanual Font: Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.
Elaboració Pròpia (2006).
2002
2003
2004
2005
I-T06
PIB
2,5
2,9
3,1
3,3
3,6
IPI
1,2
-0,1
1,4
-2,6
3,8
Exportacions
1,6
1
4,4
7,1
17,6
Importacions
2,8
4,7
11,5
12,5
23,2
IPC
3,7
3,5
3,5
3,9
4,1
L’evolució actual de la nostra economia és molt positiva. Tenim un creixement sostingut del nostre PIB molt superior als nivells mitjans europeus. El
nostre sector exterior es consolida novament, i manté nivells de creixement
en clara recuperació. La taxa d’atur ha assolit mínims històrics, i la taxa d’ocupació ja ha superat clarament l’objectiu marcat a la Cimera de Lisboa 2000
(vegeu apartat 2.2.1)
Però tots aquests estímuls positius han de servir per esperonar el canvi real
del nostre model productiu. Les noves regles de competència establertes
per l’actual entorn econòmic i el desenvolupament de les economies emergents fan que l’Acord estratègic i la seva correcta execució siguin una de les
prioritats bàsiques del Govern.
Per tal d’afrontar els reptes esmentats anteriorment, i incidir en el canvi
necessari, el Govern s’ha dotat de dos instruments essencials. Per una banda,
el nou model de finançament autonòmic del nou Estatut, que ha de permetre obtenir més recursos per poder obtenir màxima eficàcia de les polítiques públiques (vegeu apartat 1.5). I per l’altra, l’Acord Estratègic per a la
internacionalització, de la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana, ja en ple funcionament.
L’Acord Estratègic, una nova filosofia d’actuació del Govern mitjançant un pacte consensuat amb
els agents econòmics del país.
136 Balanç Pla de Govern
L’acord Estratègic
L’any 2004 es va fer la declaració de les bases de l’Acord i es van constituir el
Consell d’Experts i les vuit comissions de treball formades per representants
de les parts signants i diferents assessors.
El febrer del 2005 es va signar l’Acord entre el Govern i les organitzacions
sindicals i empresarials més representatives (CCOO, UGT, Foment, Pimec,
Fepime).
L’objectiu prioritari és augmentar la competitivitat mitjançant la millora de
la productivitat de l’economia catalana. L’Acord s’estructura en 8 línies de
treball i conté 86 mesures amb un pressupost aproximat de 2.015 M€
fins al 2007.
A primers del mes d’abril es va constituir la Comissió de Seguiment de l’Acord
amb la funció de vetllar pel compliment de les mesures consensuades per
totes les parts i d’incorporar i desenvolupar noves propostes a l’Acord.
(Per conèixer més a fons l’Acord i el seu estat actual vegeu fitxa annexa)
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Suport a la Innovació
El Govern ha destinat 34,5 M€ al finançament de projectes d’R+D+I empresarials l’any 2006, per tal d’afavorir la millora tecnològica i la incorporació del coneixement al teixit industrial de Catalunya. Aquesta nova convocatòria d’ajuts se suma a les ja atorgades durant els dos anys anteriors,
per un import de gairebé 71 M€ adreçats a 1.111 projectes. Durant el
2004-2006 s’han multiplicat per 5 les ajudes a empreses respecte al període
2000-2003.
Aquest concepte és un dels elements centrals de la política industrial per tal
de millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses catalanes.
Més de 105 M€ destinats a la
millora tecnològica i incorporació
de coneixement al teixit industrial, mitjançant ajuts a projectes
d’R+D+i.
Estratègies Sectorials
A més, s’han posat en marxa estratègies sectorials per impulsar mesures
que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament
exposats a la competència internacional.
El Pla del Tèxtil 2005, s’ha dotat amb 10,5 M€ l’any 2005 per impulsar la
transformació del sector tèxtil català. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el
territori. S’han convocat ajuts per a la formació dels treballadors d’empreses
del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya, afectats per expedients de
suspensió de contractes, amb una despesa de 700.000 €.
L’Observatori de Prospectiva Industrial, recollit a l’Acord Estratègic per
a la internacionalització de l’economia catalana, té per finalitat conèixer la
problemàtica dels diferents sectors catalans, preveure’n l’evolució i suggerir
el disseny de futures línies d’actuació.
Polítiques de suport i foment empresarial
L’any 2005, el pressupost mostra un increment d’un 34% respecte a l’any
2004 de despesa destinada a la millora de la competitivitat de la indústria catalana. De tots els programes, destaquen en importància pressupostària els de foment de la inversió, la recerca, desenvolupament i innovació
industrial (28,9 M€) i els d’innovació i transferència tecnològica del CIDEM
(5,6 M€).
En l’àmbit del finançament empresarial, la creació de nous instruments
és un punt destacat en l’afavoriment de l’activitat econòmica. La nova línia
de préstecs participatius o la línia de préstecs a llarg termini de les Pimes,
dotada amb 200 M€, en són alguns exemples. La constitució de nous fons de
titulització d’actius amb entitats financeres permet aportar al mercat més recursos per a les empreses; les operacions realitzades fins al moment sumen
un import superior als 4.000 M€.
Per la seva banda, l’Agència Catalana d’Inversions ha aconseguit l’atracció
i implantació de 34 nous projectes industrials, que han suposat la creació
de 2.360 nous llocs de treball directes i un volum d’inversió de gairebé
141 M€. Per cada euro de despesa real s’ha aconseguit atreure 60 euros
d’inversió externa.
Finalment, el nou Pla per a la internacionalització per a l’empresa catalana
suposa la millora del grau d’obertura de la nostra economia i la internacionalització de les nostres empreses (vegeu objectiu 2.1.1).
Foment de l’activitat i finançament empresarial: nous instruments financers, captació de grans
inversions i Pla d’Internacionalització.
Balanç Pla de Govern 137
�Els compromisos estratègics
L’Acord Estratègic, que suposa una inversió de 3.000 M€ fins al 2007, és el
nou instrument del Govern, nascut de l’esforç de consens i de diàleg amb
empresaris i sindicats, amb l’objectiu d’orientar el futur model de la nostra
economia. La finalitat prioritària és augmentar la competitivitat mitjançant
la millora de la productivitat de l’economia catalana.
El document conté 86 mesures i s’estructura en 8 línies de treball:
1 Infraestructures de transport
2 Telecomunicacions i energia
3 Polítiques d’ocupació i formació
4 Recerca, desenvolupament tecnològic i innovació
5 Polítiques socials i relacions laborals
6 Finançament de l’activitat econòmica
7 Entorn afavoridor de l’activitat empresarial
8 Internacionalització i projecció empresarial
Amb ja més d’un any de plena vigència, el balanç de l’estat d’aplicació de
l’Acord Estratègic és molt satisfactori. Durant el 2005 es varen iniciar ja les 86
mesures previstes, de les quals 43 es poden donar ja per assolides. Enguany
és previst que se n’acabin d’implementar 14 més.
Alguns dels blocs destacats amb les seves mesures implementades són:
R+D+I (Mesures 1 a 9)
• El pressupost de la DG de Recerca per al 2005 va augmentar un 38% respecte a l’any anterior i per al 2006 ha augmentat un 15,2%. Des del 2003
l’augment ha estat d’un 72%
• Nou Projecte de Llei de foment de la ciència i la innovació empresarial
i d’ordenació de la recerca, per tal d’estructurar el sistema de ciència i
innovació tecnològica català, definir una carrera investigadora i establir
mesures de foment i estímul de la ciència, la recerca i la transferència de
tecnologia.
• Projecte de la Bioregió, clúster al voltant d’institucions de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant.
• Més de 105 M€ destinats a ajuts empresarials en projectes d’R+D+I
Dotació de capital humà (Mesures 10 a 24)
• Pacte Nacional per a l’Educació i posada en marxa de 28 Plans Educatius
d’Entorn
• 76 M€ per al 2005-2006 per dotar els centres escolars dels equipaments
informàtics, telemàtics i audiovisuals necessaris per a la millora en la
formació a través de les TIC
• Creació de 4 dels 12 centres de Formacio Professional previstos fins al 2007
Infraestructures de transport i mobilitat (Mesures 25 a 38)
• Presentació del Pla d’autovies i iniciació de tots els eixos viaris de l’Acord,
excepte l’eix Reus-Alcover
• La política de promoció de línies aèries ha assolit alguns èxits rellevants,
com la posada en funcionament de la línia Barcelona-Xangai. I les accions
de suport als aeroports regionals, com el de Girona
138 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
• Desenvolupament del Pla Estratègic del Port de Barcelona que ha de permetre a Catalunya ser la principal porta d’entrada de mercaderia d’Àsia
• Realització de 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis
i 118 polígons industrials
• Pla estratègic de CIMALSA i projectes logístics de la Selva, el Camp,
l’Empordà, el Penedès, l’Ebre i el Bages i centres intermodals del Far de
l’Empordà i l’Aldea.
Infraestructures energètiques i mediambientals (Mesures 39 a 42)
• Aprovat el nou Pla de l’Energia 2006-2015
• Els programes d’inversió en infraestructures hídriques i de gestió de
residus, l’any 2005 han executat 153 M€ i n’hi ha 195 M€ pressupostats
per al 2006
Infraestructures i política de telecomunicacions (Mesures 43 a 46)
• Pla Director d’infraestructures de telecomunicacions, que garantirà la
cobertura i l’accés a tot el territori català
• Impuls de l’ens gestor d’infraestructures
• Continuació del desenvolupament de l’Administració Oberta de
Catalunya
Finançament de l’activitat empresarial (Mesures 54 a 63)
• Nova línia de finançament ICF que ofereix crèdits en condicions avantatjoses, amb un pressupost de 200 M€ per al 2005 i préstecs participatius
per valor de 65 M€. Nous fons de titutització, que mobilitzaran més de
3.000 M€ en forma de més recursos financers per a les empreses
Internacionalització de l’economia (Mesures 47 a 53)
• Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionat pel COPCA.
• Creació de l’Observatori de mercats exteriors, per conèixer els avantatges
competitius dels diferents sectors empresarials en l’àmbit mundial
• Agència Catalana d’Inversions: 34 nou projectes industrials amb 2.360
nous llocs de treball i una inversió de 171 M€ associada
• Nou centre de negocis a Xangai i noves plataformes empresarials de
París, Varsòvia, Budapest i Praga
Ocupació i relacions laborals (Mesures 64 a 80)
• Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionotació de 150 M€ per a polítiques actives d’ocupació
• Reforma de fons del SOC i redacció del Pla general d’ocupació 2006-2008
• Aprovació del Projecte de llei del Consell de Relacions Laborals i del Pla
de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008
• Tribunal Laboral de Catalunya, nou sistema de finançament i descentralització amb la inauguració de les seus de Lleida, Barcelona i la propera
de Girona
Balanç Pla de Govern 139
�El Govern ha fet un acurat diagnòstic del problema de la inflació a Catalunya. Amb el Pla de
mesures es farà front a aquest
problema.
El Pla de mesures contra la inflació
Una vegada analitzades les recomanacions fetes per Grup d’Experts constituït amb la finalitat d’estudiar les causes i proposar l’orientació de les actuacions necessàries per a lluitar contra la inflació en l’àmbit català el govern va
aprovar el Pla de mesures contra la inflació.
Aquest Pla comporta una actuació unitària des de la perspectiva de l’Acció
de Govern, orientada a la seva funció reguladora, de defensa de la competència i a la millora de la seva eficiència, com també actuacions concretes
en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de béns,
formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació
amb l’elaboració de l’índex de preus al consum.
Són 39 mesures, totes elles orientades a millorar el funcionament dels
mercats, promoure la competència i l’increment de la productivitat i millorar
l’eficàcia de l’Administració, entre d’altres.
Un nou impuls econòmic
Competitivitat econòmica i industrial
2.3.2
Impulsar la Recerca i la Innovació
Punt de partida
La capacitat de progrés de la societat a Catalunya així com la millora del
benestar de les persones va molt lligada a l’augment de la productivitat
de l’economia. I alhora, aquest últim factor depèn de moltes variables,
entre les quals es troba el nivell tecnològic i innovador del teixit empresarial del país. Per tant, l’esforç en recerca, desenvolupament tecnològic i
innovació (R+D+I) es converteix en un objectiu essencial en la política de
Govern.
Balanç
L’Acció de Govern ha estat molt important, ja que hi ha hagut una priorització clara de garantir un teixit empresarial competitiu per part de tots els
Departaments implicats.
És cert que l’objectiu concret del Pla de Govern d’assolir totes les fites establertes a la Cimera de Lisboa no s’ha assolit al 100%, però les iniciatives
dutes a terme han de garantir arribar-hi al llarg dels propers anys. No hem
d’oblidar, però, que les variables exògenes a la nostra economia, especialment els preus energètics, poden tenir una repercussió en altres variables
macroeconòmiques, i per tant dificultar el procés de millora competitiva
del nostre teixit empresarial. Però, com s’ha comentat anteriorment, la
voluntat política per part del Govern de prendre part en una millora de la
nostra economia és clara. Aquest és un canvi significatiu respecte a etapes
anteriors, ja que s’ha volgut fer amb l’acord de tots els agents implicats, i
amb una intervenció en els fonaments que garanteixen una economia de
futur, en les infraestructures de transport, en la recerca i el desenvolupament i en la internacionalització. És per això, doncs, que es pot considerar
que en aquest assumpte l’Acció de Govern es pot valorar com a objectiu
en vies d’assolir-se.
En aquest sentit, el Govern ha de crear una eina que emmarqui les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D del 2%
del PIB l’any 2007 (equivalent a la mitjana europea). D’altra banda, també
s’ha de crear un marc de referència per a la definició del model català de
recerca i innovació.
D’aquests instruments han de desenvolupar-se una sèrie de línies de
treball, concretament:
1
Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D+i
2
Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments
d’R+D+i
3
Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració
entre els diversos agents
4
Estimular la innovació empresarial
Desenvolupament de l’Acció de Govern
Catalunya, en matèria de recerca i innovació es troba per sota de la mitjana
europea (2%), objectiu al qual es vol arribar. De fet, l’any 2004, el percentatge de despesa d’R+D sobre el PIB era d’un 1,34%.
% Despesa R+D
sobre el PIB
2000
2001
2002
2003
2004
1,09%
1,04%
1,19%
1,28%
1,34%
Un altre dels indicadors bàsics (de resultats) que pot definir l’estat de la
recerca i la innovació d’un país és el nombre de patents generades per milió
d’habitants, en el qual Catalunya presenta a l’Oficina Europea de Patents
(OEP) aproximadament la meitat de patents que la mitjana de la Unió Europea mentre que supera àmpliament les presentades pel conjunt de l’Estat
espanyol.
140 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Nombre de patents generades
per milió d’habitants
Fonts: Idescat i Indicadors del Pla
de Govern. Elaboració Pròpia (2006)
CAT
ES
UE-25
2001
2002
69,04
72,8
28,8
25,5
141,96
133,59
Balanç Pla de Govern 141
�Nou Pla de Recerca i Innovació
2005-2008: una inversió global de
més de 2.000 M€ en quatre anys.
Pla de Recerca i Innovació 2005-2008
L’aprovació del nou Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008 ha estat l’acció principal al voltant de la qual han d’ubicar-se les resta d’actuacions.
El PRI té com a objectius incrementar el nombre d’investigadors del sistema de recerca; impulsar les infraestructures de recerca, la col·laboració
entre elles i la qualitat de la recerca que s’hi fa; potenciar la transferència
de tecnologia i les activitats tecnològiques emprenedores; millorar la
coordinació de polítiques de recerca i innovació de la Generalitat; i promoure la difusió científica i tecnològica entre la ciutadania.
El pressupost del PRI 2005-2008 supera els 860 M€. A aquest import cal
afegir-hi uns 800 M€ que es dediquen a la recerca universitària i uns 400
M€ més d’àmbits d’altres departaments de la Generalitat (amb el de
Salut al capdavant). En total, tenint en compte els recursos directes i indirectes, el PRI representa una inversió global per als propers quatre anys que
supera els 2.000 M€.
EL PRI s’estructura en 10 programes, entre els quals destaquen:
•
•
•
•
122 M€ per a 1.940 professionals
Suport a la recerca.
Suport a la transferència de tecnologia i coneixement.
Centres i infraestructures de recerca.
Foment de la innovació.
Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D
El PRI preveu una inversió en quatre anys de 122 M€ per oferir 1.940
places per a formació i per a doctors tant al sector públic i privat.
Concretament en el capítol de l’enfortiment de l’estructura de treballadors
dedicats a la recerca i a la innovació les actuacions han estat:
• La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha contractat 131 investigadors en especialitats molt diverses. Aquest any 2006
la convocatòria ofereix 25 noves places. El programa ICREA té com a
objectiu ajudar a obrir noves línies de recerca i reforçar els grups existents a Catalunya, mitjançant la incorporació de personal investigador
d’alt nivell científic.
• Ampliació de les convocatòries d’ajuts i beques gestionades per l’
Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ha implicat
ajuts al finançament de projectes específics de recerca, a estades de
recerca a l’exterior, a professors visitants, a la cooperació internacional, als premis CIRIT, etc., per un import total d’1,74 M€.
Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments d’R+D
L’Acció de Govern en matèria de infraestructures s’ha desenvolupat en una
política de creació de grans centres de recerca, amb la finalitat d’esdevenir
pols d’atracció tecnològica. En aquest sentit l’Acció del Govern ha estat
important, i en destaquen alguns punts rellevants:
• La creació del Registre de Centres Tecnològics, que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia i la identificació de
les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica.
• Pel que fa a aquesta nova xarxa de centres tecnològics, s’ha impulsat la
creació de nous centres previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya, i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El
primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans
i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a
Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre Tecnològic Barcelona Media, i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia.
Una política ambiciosa de grans
centres de recerca i parcs científics.
• Desenvolupament de la nova Anella de l’Agroindústria, que suposa
una aliança dels tres centres tecnològics especialitzats en l’aplicació
de la biotecnologia en el sector agroalimentari: el Centre Tecnològic
de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació a Monells-Girona; el
Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida, i el Centre Tecnològic de
la Nutrició i la Salut a Reus. L’Anella constituirà una eina de projecció,
màrqueting i comercialització internacional dels centres esmentats, i
alhora farà de Catalunya un dels pols biotecnològics d’Europa.
• L’any 2005 es van finançar 31 centres de recerca per un total de 32,6
M€, entre els quals hi ha el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de
Catalunya, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i l’Institut de Ciències Fotòniques.
• La creació de la Bioregió de Catalunya, clúster al voltant d’institucions
de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant en matèria de recerca i desenvolupament. L’Institut de
Recerca Biomèdica és una de les infraestructures clau d’aquest projecte.
• Nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, amb una
aportació de 16 M€, que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions
dins el camp de la microelectrònica i la biomedicina.
• Signatura del conveni per a la construcció de les instal·lacions del Laboratori de Llum Sincrotró, amb 13,2 M€ per la compra dels terrenys
al Centre Direccional Cerdanyola del Vallès. A Europa hi ha 15 fonts de
llum de sincrotró, però només 3 són d’última generació, similars a la que
s’instal·larà al Vallès. És previst que el Sincrotró comenci a funcionar l’any
2009 i contribueixi a millorar la competitivitat científica i industrial de
Catalunya.
142 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
El superordinador Mare Nostrum
i el futur Laboratori de Llum del
Sincrotró, dues infraestructures científiques de nivell internacional.
Balanç Pla de Govern 143
�• També ha tingut un protagonisme especial el superordinador Mare
Nostrum, al qual es destinaran 16 M€ en període 2005-2011. Aquesta
instal·lació puntera, ubicada a l’UPC, és un centre multidisciplinar obert
a la comunitat científica i dedicada al foment de la col·laboració internacional.
Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els
diversos agents
En aquest apartat cal destacar la constitució del Consorci de Transferència
de Coneixement (CTC), l’objecte del qual és promoure la transferència del
coneixement científic generat a universitats i centres de recerca al teixit
social i productiu.
Innovació Tecnològica
En aquest apartat el Govern ha treballat sobretot a enfortir la línia d’ajuts, ja
que les empreses per si soles tenen interès a invertir en recerca i desenvolupament. No obstant això, a causa de la filosofia d’objectius que imperen
en el sector privat, a vegades, la inversió tecnològica pot perdre pes en el
global de la inversió, i per tant, cal impulsar i facilitar línies de recerca en els
diferents sectors empresarials.
Percentatge de despesa empresarial en R+D respecte al PIB
Font: INE i Idescat. Elaboració Pròpia (2006)
2001
2002
2003
2004
0,7
0,81
0,85
0,89
2
ES
0,53
0,58
0,61
0,62
1
UE-25
1,26
1,24
1,23
1,22
0
US
1,98
1,86
1,79
2,46
CAT
2001
CAT
2002
ES
UE-25
2003
US
2004
NL
Així l’Acció del Govern ha estat la següent:
• Inversió de més de 100 M€ adreçats a prop de 1.500 projectes
d’R+D+I empresarials per al període 2004-2006 per tal d’insistir en la
necessitat de la millora tecnològica i d’incorporació del coneixement al
teixit industrial de Catalunya. En el 2004-2006 s’han multiplicat per 5
les ajudes a empreses respecte al període 2000-2003.
• Celebració del Fòrum de la Innovació 2005. El Fòrum és l’esdeveniment
de referència en l’entorn empresarial català en temes d’innovació, ja que
aplega més de 1.800 empresaris, emprenedors i agents implicats en el
procés de la innovació.
Les noves polítiques
Els Centres de R+D+i
El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 s’estructura en 10
programes d’actuacions, d’entre els quals destaca el Programa de Centres i
Infraestructures de recerca.
Aquest programa s’entén com la necessitat de considerar a d’altres agents
a més de les Universitats com a impulsor de la recerca a Catalunya. El
programa s’inspira en el model dels països més competitius, on el teixit
investigador està format per una trama d’universitats, instituts i centres
públics i privats de recerca amb orientacions i estratègies concretes dins de
certs sectors i certes disciplines científiques.
Objectius:
• Impulsar els canvis estructurals, d’organització i de coordinació per millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca a Catalunya.
• Articular les relacions entre aquests centres de recerca i les universitats.
• Implantar un model de finançament lligat a l’avaluació de resultats de
recerca.
• Potenciar la recerca transdisciplinària i la transferència de tecnologia.
• Aconseguir que els centres de R+i siguin reconeguts a la UE.
Les Accions prioritàries del Programa són:
Creació de la Xarxa de Ciència i Tecnologia de Catalunya (XACIT). Dins
de la pàgina Web del Departament d’Educació es pot disposar d’una base de
dades amb la informació de tots els centres de recerca de Catalunya. http://
www10.gencat.net/dursi/ca/re/directori_r_d.htm
Potencia i crear Centres de Recerca, en estreta col·laboració amb les
universitats , amb l’objectiu d’assolir una dimensió institucional i un nivell
científic que els permetin competir en l’àmbit internacional.
Crear i Consolidar la Xarxa de Parcs científics i tecnològics, que satisfacin
les necessitats de la política de recerca i innovació de Catalunya.
Elaboració del Pla d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques 20052010, que se centrarà en l’impuls dels equipaments i de les grans installacions que beneficiïn la competitivitat econòmica i el progrés científic del
país, aprofitant tant el potencial actual com les àrees tecnològiques de futur.
Creació de l’Anella de l’Agroindústria, fruït d’una estratègia compartida entre el Govern Català, els governs locals, les Universitats i centres de
recerca, els parcs científics i tecnològics i el sector empresarial. L’Anella de
l’Agroindústria serà una aliança de tres centres: el Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació (CENTA), a Monells-Girona; el
Centre Tecnològic Agroalimentari (CTA), a Lleida, i el Centre Tecnològic
de la Nutrició i la Salut (CTNS) a Reus creats al llarg de l’any 2005.
144 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 145
�Les noves polítiques
Creació de la Bioregió de Catalunya. La BioRegió de Catalunya és un nou
model de desenvolupament regional que neix amb la voluntat de coordinar
l’activitat en biotecnologia que es du a terme a Catalunya, principalment en
l’àmbit de les ciències de la vida i agroalimentari . L’objectiu és consolidar
Catalunya com a referent internacional amb una recerca d’excel·lència, un
teixit empresarial competitiu i un sistema de transferència de coneixement
sòlid i dinàmic.
Creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), iniciativa
de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El PRBB és una gran infraestructura científica
europea que genera coneixements d’alt nivell per desxifrar la base genètica
i molecular de la vida i ajudar a solucionar els problemes de salut emergents. El PRBB funciona mitjançant la col·laboració de diversos centres de
recerca públics i plataformes tecnològiques, amb la presència de destacats investigadors d’alt nivell, que han treballat en els millors centres
internacionals.
Creació del nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia,
que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions dins el camp de la microelectrónica i la biomedicina.
Futura construcció de la font de llum de sincrotró del Vallès (ALBA), que
permetrà reforçar la posició competitiva de la UE en matèria de grans
instal·lacions tecnològiques, facilitar l’accés de les empreses del sud de la
UE a una font de llum de sincrotró, millorar el potencial cientificotècnic
de la UE, facilitar al sector manufacturer català i espanyol una gran installació científica adaptada a les seves necessitats i interessos.
146 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç
El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 neix amb un objectiu quantitatiu
molt ambiciós: assolir una xifra d’inversió en recerca del 2% del PIB català
al final del 2008.
L’assignació pressupostària per a la Direcció General de Recerca va créixer
l’any 2005 el 38%, i un 15,2% l’any 2006, unes quantitats que demostren el
grau d’implicació del Govern en la potenciació de les polítiques de recerca.
Tot i aquest esforç en recursos, hem de tenir en compte que la despesa en
recerca té diverses components, i la component pública representa prop
d’un terç del total. És per aquest motiu que les polítiques públiques tenen
una capacitat d’incidència relativa en el resultat final d’aquest important
indicador, però tampoc s’ha d’oblidar que el Govern és la institució que
pot invertir en recerca amb independència d’altres prioritats pròpies.
El Pla de Govern 2004-2007 presenta un grau de compliment força positiu
respecte a les principals actuacions previstes amb el Pla estratègic aprovat. S’ha observat un creixement del percentatge d’R+D sobre el PIB, que
passat de l’1,09% l’any 2000, a l’1,34% l’any 2004.
Podem parlar doncs d’un objectiu en vies d’assolir-se, ja que serà l’execució definitiva del Pla la que donarà la resposta respecte al resultat final
esperat. De fet, la inversió realitzada especialment en matèria de professionals i en infraestructures de recerca han d’encaminar la propera legislatura cap a increment continu del pes de la recerca i el desenvolupament
en l’economia catalana, encara que el pas que s’ha realitzat en matèria
d’R+D és molt important, i dóna les guies per assolir perfectament una
inversió en recerca del 2% del PIB per a l’any 2008.
Balanç Pla de Govern 147
�Un nou impuls econòmic
Comerç i Turisme
2.4.1
Potenciar el model comercial català
Punt de partida
Preservar i potenciar el model comercial català és l’objectiu del Govern
en matèria de comerç. El model comercial català es caracteritza per la
coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista,
amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa
en trama urbana. Cal destacar que aquest model comercial, a banda de la
seva funció econòmica, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris.
Per tal d’assolir aquest objectiu, el Govern va fixar dues línies d’actuació:
1
La dinamització i reordenació de les estructures comercials urbanes.
2
El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència.
A més, el Govern, sensible amb la tradició firaire catalana però conscient
de la necessitat d’adaptació d’aquest sector als reptes del segle xxi, pretén treballar en la modernització de les fires i promoure l’artesania.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Dinamització i reordenació de les estructures comercials
Pel que fa a la primera línia d’actuació, cal assenyalar el desplegament de les
iniciatives següents:
Aprovació, a iniciativa del Govern,
de la llei 18/2005 d’equipaments
comercials
• L’aprovació de la llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments
comercials. En el quadre annex es poden trobar les principals característiques de l’esmentada llei, que impulsa un model comercial i de ciutat
compacte, complex i socialment cohesionat.
• Realització del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials
(PTSEC), que pretén consolidar un model de comerç urbà de proximitat,
adequat a les necessitats dels ciutadans. El PTSEC preveu un creixement
comercial total de 395.000m2. Concretament, contempla un increment
de 132.000m2 de supermercats.
• Dins el PTSEC es preveu l'aprovació definitiva dels programes d’orientació per a l’equipament comercial (POEC), que han de poder ser promoguts pels ajuntaments o per qualsevol altra entitat o persona interessada.
• S’ha assolit un conveni amb Avalis Societat de Garantia Recíproca (SGR)
per facilitar a les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya
l’accés a crèdits tous amb avals garantits.
• Adhesió de 19.000 comerços de Catalunya als programes de dinamització comercial impulsats pel Govern.
El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència
Pel que fa a la segona línia d’actuació a què es feia referència anteriorment,
cal dir que s’han acomplert les dues principals iniciatives que preveia el Pla
de Govern 2004-2007:
• El manteniment de l’impost sobre les grans superfícies comercials.
La recaptació en aquesta matèria ha estat de 14 M€ l’any 2005, i la previsió per 2006 és de 14,4 M€.
• Aprovació de la llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials, que té per objectiu la preservació del model comercial català. Els
comerços podran obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim
de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits
i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin
una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries.
Aprovació, a iniciativa del Govern,
de la llei 8/2004 d’horaris comercials
Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el Clima comercial urbà de Catalunya. El seu valor pel quart trimestre de 2005 va ser de
32,8% (percentatge net de respostes de percepció positiva del sector). Com
es pot observar, la situació del sector és estable amb un percentatge baix
d’enquestats que manifesten una marxa dolenta del negoci.
%
Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci
(saldo respostes positives - negatives)
Font: IDESCAT (2006)
40
35
30
25
20
15
10
5
0
T1/2004
T2/2004
T3/2004
T4/2004
T1/2005
T2/2005
T3/2005
T4/2005
En referència a la política de promoció de les fires catalanes cal destacar
l’esforç realitzat pel Govern en l’expansió de la Fira de Barcelona. En la fitxa
annexa es troben les característiques d’aquesta expansió.
• Concessió d’ajuts per impulsar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials. Entre el 2004 i el 2006 s’hi van destinar
52,9 M€.
148 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 149
�Els compromisos estratègics
Fira de Barcelona celebra cada any 80 salons amb 30.000 expositors i
rep 3,5 milions de visitants. Té 15 salons que són referents a Europa i organitza el 75% dels grans salons industrials i professionals d’Espanya.
L’informe sobre l’impacte econòmic de la Fira sobre els seu
entorn geogràfic estima que és
de prop de 2.000 M€, un 2,4 %
del PIB de Catalunya.
Això suposa que per cada euro
que factura la Fira es genera un
impacte econòmic de 18,2€ en el
PIB català i, a més, la Fira crea al
voltant de 41.000 llocs de treball
entre els diferents sectors relacionats amb la seva activitat.
Dades de l’estudi elaborat pels professors
del IESE, José Luis Nueno, Pedro Videla i
Antonio Agustín.
La Fira de Barcelona és una de les infraestructures de referència de l’economia catalana. A part del seu efecte en la internacionalització i projecció de
la imatge de Catalunya, suposa un volum d’activitat destacat i que incideix,
mitjançant diverses variables, en la generació de riquesa del país. Per tal de
seguir sent un instrument de l’activitat empresarial del nostre país, Fira de
Barcelona va elaborar en el seu moment un Pla estratègic.
•
•
•
•
Pla Estratègic de la Fira 2006-2015
Més creixement sobre la base de la innovació i la qualitat
Captació de grans salons i congressos internacionals
Impuls a la dimensió internacional
Acabament del recinte de Gran Via i remodelació de Montjuïc
El Projecte d’ampliació
L’ampliació del recinte permet complir un dels principals objectius del Pla
Estratègic i preveu situar la institució com una de les principals protagonistes de la gran plataforma internacional d’activitat econòmica de l’Àrea de
Barcelona.
L’any 2009, Fira de Barcelona finalitzarà les obres d’ampliació de les seves
noves instal·lacions de Gran Via, situades a només 2,5 km de Montjuïc, el
recinte històric.
Un cop finalitzat, el recinte de Gran Via tindrà un total de 240.000 m2 d’exposició repartits en 6 pavellons i més de 5.000 places d’aparcament. Les obres
hauran tingut un cost total de 942 M€. Aquest fet el converteix en el segon
recinte firal més gran d’Europa.
Els 355.000 m2 totals que disposarà la Fira l’any 2009 permetran realitzar una
millor gestió del calendari firal i obtenir una major capacitat per acollir nous
esdeveniments, a més d’afrontar els nous reptes de creixement i millorar
l’eficàcia com a element clau per al posicionament nacional i internacional
de les empreses.
La línia 2 connectarà l’aeroport amb tots els recintes de Fira de
Barcelona
A més, per tal de garantir el creixement de Fira de Barcelona, el Govern de la
Generalitat preveu l’ampliació de la Línia 2 del metro, que permetrà la connexió del centre de la Ciutat amb els dos recintes de la Fira i amb l’Aeroport.
Aquesta ampliació serà possible gràcies a l’aprofitament del túnel previst
per la Línia 9.
D’aquesta manera, els dos recintes de la Fira de Barcelona (Fira 1 a la plaça
d’Espanya i Fira 2 a la Gran Via) estaran connectats alhora amb el centre de la
ciutat i l’aeroport.
2005 i 2006, anys excepcionals
Els magnífics resultats econòmics assolits el 2005 han representat la xifra
més elevada d’ingressos de la història de la institució, amb 103,7 M€.
Ha estat un any d’innovació amb nous salons que s’han celebrat per primera vegada i molt destacats, especialment, pel seu volum i impacte econòmic i mediàtic.
Aquesta tendència positiva es manté clarament en el primer semestre de
2006. Hi ha un fort creixement dels ingressos, amb un excel·lent comportament dels salons propis (per exemple, de Hispack, Alimentaria, Motoh!BCN
i Turisme), que han superat els millors registres del seus historials, i un
destacat èxit dels salons externs i congressos, com ha estat la primera edició
de 3GSM, amb 56.000 visitants, i les dues últimes edicions de Bread & Butter
Barcelona, en les quals la convocatòria ha superat, amb els seus 48.800 de
l’edició de gener i els 53.774 de la recent edició de juliol, les seves previsions
més optimistes.
Participació del Govern de la Generalitat de Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya, com a membre del Consell d’Administració de Fira 2000 SA, es compromet a aportar 85 M€ durant el període
2006-08 per a les obres d’ampliació. Tanmateix, s’impulsa la participació de
l’ICF amb un préstec participatiu de 62 M€ i un altre per al finançament de
les obres.
Amb aquest suport, el Govern català dóna una empenta definitiva a l’ampliació de la Fira de Barcelona per tal de situar-la en el primer nivell europeu i
potenciar el seu lideratge.
150 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 151
�Les novetats legislatives
Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials
Objectiu
La Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, vol fomentar un sistema de distribució eficient que asseguri l’aprovisionament dels
consumidors amb el millor nivell de serveis possible i el mínim cost de
distribució. També pretén la modernització del model de comerç urbà, com
a eix de l’equilibri territorial de Catalunya en l’àmbit comercial, així com la
introducció de noves mesures per evitar concentracions empresarials susceptibles de distorsionar la competència entre les petites, les mitjanes i les
grans empreses.
La Llei d’Equipaments Comercials té per objecte preservar la funció que el comerç exerceix a les ciutats. En aquest sentit, s’impulsa un model comercial:
Balanç
Cal assenyalar que l’activitat del Govern s’ha distingit especialment pel
desenvolupament de lleis i plans d’actuació que garanteixen el manteniment del model comercial català.
Caldria, però, treballar més en la modernització de fires i en la promoció de l’artesania com a complement de suport al teixit comercial de
Catalunya.
Per tant, es pot afirmar que l’acció de govern encaminada a potenciar el
model comercial català es pot considerar un objectiu en vies d’assolir-se.
• Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris.
• Complex, combinant l’ús residencial amb les activitats comercials i de
serveis.
• Cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se.
A partir d’aquest nou model d’urbanisme comercial, la Llei té per objecte
reforçar el model de comerç millorant el concepte de concentracions comercials per regular el creixement d’aglomeracions comercials perifèriques
mitjançant un sistema d’agregació.
La llei estableix exempcions, a l’hora d’estar situades en la trama urbana
consolidada, per als tipus d’establiments següents:
• Els grans establiments dedicats a la venda d’automòbils, maquinària,
material de construcció, articles de sanejament, ferreteria i bricolatge i
centres de jardineria, quan tenen una superfície de venda > a 2.500 m2.
• Els ubicats dins d’estacions de tot tipus de transports de viatgers.
• Els localitzats en municipis situats a menys de 15 Km d’un pas fronterer.
• Els que s’ajustin als requisits previstos a la disposició addicional sisena
de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, i a la
disposició transitòria sisena del present projecte de Llei.
• Els centres comercials de fabricants.
152 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 153
�Un nou impuls econòmic
Comerç i Turisme
2.4.2
Avançar cap a un model turístic
competitiu, sostenible i de qualitat
Punt de partida
El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana (representa un
11% del PIB) i un factor cabdal de projecció exterior del país. L’objectiu del
Govern en aquesta matèria ha estat consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat, i que alhora valorés l’atractiu dels elements
propis del país com la cultura, la història, la gastronomia o el paisatge. Per
tal d’assolir aquest objectiu en el Pla de Govern 2004-2007 es van plantejar 3 línies d’actuació principals:
1
El desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer
compatible creixement del sector en un marc d’equilibri territorial i de
sostenibilitat
2
la remodelació de la política de promoció dels recursos i de les demarcacions turístiques de Catalunya
3
la configuració d’una administració turística reformada, més participativa i oberta, i un sistema de finançament més adequat
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El mercat turístic català ha evolucionat positivament en els darrers anys:
• El nombre de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rere any,
especialment després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324
mil turistes l’any 2002 a 14.680 l’any 2005 (increment de més del 19%).
Les darreres dades relatives a gener-juny 2006 indiquen una presència de
6.504.424 turistes estrangers a Catalunya.
• D’altra banda, l’estada mitjana ha experimentat un certa tendència a la
baixa, ja que s’ha passat de 8,5 dies el 2002 a 7,8 el 2005. S’ha d’assenyalar que aquesta disminució s’explica especialment per la gran ampliació
de l’oferta de vols de baix cost i per l’increment dels punts d’arribada,
gràcies al desenvolupament dels aeroports de Reus i de Girona.
Turistes estrangers (en milers)
Font: IDESCAT, Elaboració Pròpia
14.500
14.000
S’ha elaborat el Pla Estratègic del
Turisme a Catalunya, que esdevé
el primer instrument de planificació turística del Govern
1 Establir les bases de futur del model turístic de Catalunya.
2 Fixar un marc de referència tant per al sector públic com el privat.
3 Determinar i ordenar els objectius i les directrius de la política turística
del Govern de la Generalitat.
Administració turística reformada
Pel que fa a la reordenació de l’administració del sector turístic, el Pla Estratègic del Turisme preveu la creació d’una nova estructura organitzativa:
l’Agència Catalana de Turisme. La prioritat d’aquest nou òrgan és donar
un impuls quantitatiu i qualitatiu al turisme català i tindrà encomanades les
funcions següents:
Aprovat el Projecte de Llei de
l’Agència Catalana de Turisme,
organisme que promocionarà
Catalunya com a referent turístic
internacional.
• Reorganitzar la política de promoció dels recursos i demarcacions turístiques de Catalunya, amb una major implicació del sector privat en
la promoció turística mitjançant la participació d’aquest en l’Agència.
Concretament en el Consell de Direcció de l’Agència, a condició que
participin en el finançament de la mateixa.
• Reformar l’administració turística. L’Agència Catalana de Turisme substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya i donarà un nou impuls a la
promoció de la marca Catalunya i de les diferents marques específiques i
segells de qualitat.
El Govern ja ha aprovat el Projecte de Llei per a la creació de l’Agència
Catalana de Turisme.
Remodelació de la política de promoció
Per desenvolupar la nova promoció turística, s’han posat en marxa mesures
diferents:
• Creació de l’Observatori del Turisme, primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Aquesta actuació forma part
de l’Acord Estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana
i garanteix la representació i la participació de tots els sectors implicats.
Alhora, també s’ha posat en marxa el Programa Nacional de Recerca
Aplicada i Tecnologia Turística per a la gestió del coneixement turístic i
la seva aplicació en la millora del sector de forma transversal, i, concretament, en la millora de la informació tant quantitativa com qualitativa de
la demanda.
• Potenciació de la Marca Catalunya, per fer-la reconeguda internacionalment i com un fet clarament diferencial.
13.500
13.000
12.500
12.000
11.500
2002
154 Balanç Pla de Govern
Pla estratègic del Turisme de Catalunya
Pel que fa a la primera de les línies d’actuació, s’ha acomplert la principal
iniciativa que contemplava el Pla de Govern 2004-2007, que era l’elaboració
del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya. Aquest és el primer instrument
de planificació en què es dota el Govern en matèria de turisme. Aquest defineix el model de turisme del país amb l’horitzó del 2010. La missió del Pla es
pot concretar en els punts següents:
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2003
2004
2005
• Impuls a la promoció turística directa en els mercats emissors mitjançant
el desenvolupament i l’optimització de les capacitats productives del
Consorci de Turisme de Catalunya, amb un increment del 89% del nom-
Balanç Pla de Govern 155
�bre d’accions promocionals des de 2003 assolit amb només un augment
del 10% d’estructura; la creació de 3 noves oficines a l’estranger (Xina,
Alemanya i Itàlia); i la conceptualització del missatge promocional sobre
dues bases; territoris i productes.
Cal assenyalar també que el Govern ha redactat el Decret d’Establiments
de turisme rural, que ordena les característiques d’aquests establiments
amb l’objectiu de garantir-ne una qualitat adequada per als clients. Alhora,
regula el sector per situar-lo com a alternativa o complement econòmic a
l’activitat pròpia del món rural.
D’altra banda, convé assenyalar que s’ha incrementat un 86% el pressupost
de creació de producte turístic relacionat amb el patrimoni històric i artístic
de Catalunya.
Balanç
Les accions dutes a terme en matèria de turisme són les necessàries per
garantir el desenvolupament d’un mercat turístic propi, amb possibilitats
de creixement econòmic, basat en un increment de la demanda, així com
en la millora de la qualitat de l’oferta.
Per manca de temps, al llarg d’aquesta legislatura no s’ha pogut treballar
amb més profunditat en temes com la qualitat de la oferta i la sostenibilitat del sector, així com la plena integració i respecte a l’entorn natural.
Tanmateix, s’han iniciat moltes iniciatives de promoció turística.
Tot i que queda feina a fer, s’han posat els fonaments per impulsar en un
futur un turisme de qualitat. Per tant, es pot considerar que en matèria de
política turística tenim un objectiu en vies assolir-se.
Un nou impuls econòmic
Comerç i Turisme
2.4.3
Potenciar el model de consum
com a element de competitivitat
i qualitat de vida
Punt de partida
La Generalitat té competències en matèria de consum i és qui ha de
vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. El Pla de Govern 2004-2007 establia com a principal línia d’actuació la unificació de les estructures de l’Administració dedicades a la
defensa del consumidor mitjançant la creació de l’Agència Catalana de
Consum (ACC).
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Unificació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa
del consumidor
Per complir aquest objectiu clar, unificar les organitzacions en defensa del
consumidor, el Govern ha desenvolupat un nou òrgan de gestió:
• Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació de
l’Agència Catalana del Consum (ACC). L’agència ha assumit les funcions
que fins aleshores exercien l’Institut Català del Consum i la Subdirecció General de Consum. D’entre els seus objectius destaquen els de
reforçar la capacitat d’inspecció, el de promoure el sistema arbitral de
consum i el d’informar i formar els consumidors.
Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació
de l’Agència Catalana de Consum
A partir de la creació de l’ACC, s’han pogut dur a terme diferents actuacions
per garantir un consum de qualitat:
• Control i Inspecció del mercat. Més de 38.000 actuacions inspectores, a conseqüència de les quals s’ha retirat més de 1 milió d’articles.
Imposició de 1.276 sancions, equivalents a 4,5 M€ en multes per incomplir la normativa en matèria de consum. S’ha incrementat la plantilla en
13 nous inspectors i en 3 nous instructors.
Retirada de més d’un milió d’articles de consum defectuosos gràcies a més de 38.000 inspeccions
• Mediació i Arbitratge. En aquest àmbit cal destacar l’important augment de les mediacions realitzades per la Junta Arbitral de Consum
de Catalunya (JACC). El 2005 un 31% de les reclamacions presentades a
l’ACC es van resoldre per aquest procediment, cosa que ha significat un
26% d’increment respecte l’exercici anterior. Pel que fa a les reclamacions
resoltes mitjançant arbitratge, aquestes van representar un 24% del total.
• Formació i Informació al Consumidor. S’han atès més de 100.000 consultes entre els anys 2004 i 2005. S’han format més de 17.000 persones
tant professionals com consumidors.
156 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 157
�Un nou impuls econòmic
Societat del coneixement
• Foment de la Defensa del Consumidor. S’han concedit una sèrie d’ajuts,
per un import de més de 800.000€ per als anys 2004 i 2005, a diferents
entitats sense afany de lucre dedicades a la defensa dels Consumidors.
2.5.1
Estendre l’ús de les TIC
al conjunt de la població
Balanç
La nova Agència Catalana de Consum (ACC) ja ha obtingut resultats remarcables, especialment pel que fa a l’activitat inspectora, la de mediació
i la d’informació i formació.
Punt de partida
A més, s’ha treballat en desenvolupar les competències de l’ACC, garantint la qualitat del consum, mitjançant accions d’inspecció, de formació i
de foment de la defensa dels drets dels consumidors.
Es pot justificar el fet de dur a terme polítiques TIC des del punt de vista de
la competitivitat de l’economia. O es pot fer des de l’òptica de la igualtat
d’oportunitats i de l’equilibri territorial. També, si es vol, es pot parlar de les
TIC com una manera de reforçar les polítiques socials tradicionals (salut,
benestar, etc). Tots els arguments són vàlids: les TIC impregnen gairebé
tots els espais de la vida de les persones, individualment i en societat.
No obstant aquestes accions, cal fer encara molts passos per tal de garantir una defensa complerta i automàtica dels drets dels consumidors.
Per tant, en política de consum, es pot concloure que el balanç és d’objectiu pendent d’assolir-se.
És per això que el Pla de Govern preveia treballar per incrementar i fer
arribar de manera uniforme al conjunt de la població l’ús de les TIC, i per
això previïa tres línies d’actuació:
1
Potenciar l’oferta de serveis formatius i de serveis útils per fer més
atractiva l’adquisició de coneixement TIC
2
Assegurar l’existència d’infraestructures TIC arreu de Catalunya
3
Impulsar la indústria catalana del sector
Així com d’altres més institucionals, com l’adquisició de competències
pròpies.
Desenvolupament de l’acció del Govern
En el termini de la legislatura s’han produït notícies molt rellevants. Per un
cantó i en primer lloc l’aprovació per part de les autoritats d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de futur desenvolupament
per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per definició, aquesta havia
de ser una iniciativa no governamental, i per tant ha estat gestionada amb
èxit per entitats del teixit social i cultural català, però ha fruït del suport del
Govern i del decisiu vistiplau del Govern Central.
Per un altre cantó, el canvi de seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i la seva arribada a Barcelona, després d’una demanda formal
del Govern, entesa, reconeguda i tenaçment treballada pel Govern Central,
han estat un exemple d’una certa nova concepció de model d’Estat, on
Catalunya té un paper institucional reconegut.
Els dos fets anteriors, tot i el seu pes específic, són tan sols elements favorables per a l’assoliment dels objectius expressats en el PdG, al voltant dels
quals el Govern treballa a mig i llarg termini. El Govern, per primer cop, ha
elaborat en aquesta legislatura dos Plans Directors. El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) i el Pla Director de Serveis i Continguts (PDSiC). Fins ara s’havien treballat només plans estratègics, dels quals
no se’n donava compte del compliment i que no identificaven actuacions
tangibles. Per primer cop es disposa d’instruments que marquen la pauta
158 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 159
�inversora i a través dels quals es pot dur a terme una política sistemàtica fins
al llarg termini.
També s’han produït notícies menys positives, com el desplaçament fora
de Catalunya de la direcció corporativa de l’operadora Auna, després de la
seva compra per part d’Ono. Per altra banda, Al-pi, tot i començar a tenir
resultats operatius i comercials positius, té encara un deute acumulat que li
impedeix créixer.
Pel que fa a les xifres bàsiques de penetració TIC en la societat, s’ha produït
un creixement continuat però que encara no s’ha accelerat prou per reduir
el diferencial que existeix amb els països comparables.
% llars Equipament TIC a la llar
Evolució 2000-2005
Font: Fobsic/Idescat
100
Telèfon mòbil
Internet
90
Banda ampla
Ordinador
80
70
60
58,3%
50
44,8%
64,2%
45,7%
65,2%
69%
48,5%
48,5%
48,3%
28%
29,9%
31,6%
40
30
27,1%
51,6%
33,1%
10
4,9%
7,7%
desembre 2002
18,5%
maig 2002
20
73,1%
78,4%
10,6%
82,2%
55,1%
34,6%
79,7%
82,69%
54,7%
56,5%
40,4%
40,9%
24,7%
13,4%
17,8%
juny 2005
juny 2004
desembre 2003
maig 2003
novembre 2001
abril 2001
abril 2000
0
Infraestructures: una política territorial
Les xarxes de telecomunicacions són ja una xarxa més de servei, amb l’obligació d’estendre’s en el temps més breu possible fins a tots els municipis.
Sense banda ampla, cobertura de telefonia mòbil, o senyal de televisió, és
difícil que un territori es desenvolupi. És per això que a través del PDIT s’han
dut a terme tot un seguit de tasques:
Acord entre el Govern i Localret
per constituir ITCAT, l’ens gestor
d’infraestructures que impulsarà
el desplegament de la xarxa on el
servei sigui deficient
• L’acord amb Localret per constituir l’Ens gestor d’infraestructures ITCAT
simbolitza la voluntat del conjunt de les administracions públiques
catalanes d’impulsar el desenvolupament integrat d’infraestructures
a Catalunya com a garantia d’equilibri territorial. Amb l’única voluntat
d’impulsar l’oferta de serveis arreu, amb bona qualitat, i amb caràcter
d’estricta neutralitat respecte de tots els operadors del mercat, es desplegarà progressivament de la xarxa amb especial atenció a les comarques
on encara no existeix competència real entre operadores. ITCAT disposa
ja d’un pla de desplegament i operació en aquest sentit.
• El projecte Banda Ampla Rural, que proporciona accés a Internet per a tecnologies sense fils via ràdio en els municipis on no hi arriba el servei ADSL,
ha avançat prou per cobrir a hores d’ara en gran mesura les demarcacions
de Lleida-Alt Pirineu i Tarragona-Terres de l’Ebre. A finals de juliol 2006
s’espera començar a cobrir significativament les comarques de Girona i les
comarques centrals. Aquest projecte es basa en una tecnologia puntera
160 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
(WiMax) i no només dóna bon accés a Internet sinó que també permet
serveis de telefonia fixa a llars que encara només podien tenir TRAC.
Dades del Projecte Banda Ampla Rural
S’han desplegat 79 Estacions Base (sistemes emetent des de torres, habitualment les
mateixes des d’on s’emet el senyal de TV) de la xarxa del lot 1 (Lleida i Tarragona) que
donen cobertura a 970 nuclis de població (59,8% dels possibles ) i 916.111 habitants
(75,7% del total d’aquestes demarcacions)
Està planificat el desplegament del lot 2 (Girona i Catalunya Central) per al final del mes
de juliol 2006. Hi ha una prova pilot al Pla de l’Estany en funcionament (2 Estacions Base)
• La cobertura de la TDT en tot el territori està programada per estar llesta
abans de l’apagada analògica del 2010, i ja s’han promogut els primers
concursos per a la xarxa TDT de la CCRTV per assolir quotes de cobertura
al voltant del 86% de la població.
• S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien servei (35.900
habitants de 10 poblacions)
I finalment s’ha dut a terme conjuntament amb les operadores una tasca
mediàticament sorda però de clara importància, com és l’estudi per a l’ordenació de les estacions emissores de televisió i les torres de telefonia mòbil
de 10 comarques, en l’àmbit rural, amb una proposta de minimització de
l’impacte conjunt.
Formació, serveis, dinamització
Les polítiques de foment de les TIC són encara, com es deia, molt necessàries. La Generalitat disposa per sort, conjuntament amb el món local en molts
casos, d’una xarxa d’equipaments per a aquesta finalitat: els telecentres.
Aquesta xarxa no ha parat de créixer i assoleix a hores d’ara la xifra de 503
espais d’accés públic a Internet (inclou biblioteques).
Aquesta xarxa opera com a tal, generant iniciatives que es comparteixen i
aprofundint en el coneixement conjunt de les polítiques de dinamització
local.
El Govern, a més, ha subvencionat, en el marc d’una convocatòria pública
amb un import d’1 M€, els ajuntaments i les entitats que duguessin a terme
projectes de formació digital:
Estudi per a l’ordenació de les
torres de telefonia mòbil de 10
comarques d’àmbit rural
Nombre de telecentres
Evolució 2003-2006
600
400
200
290
297
2003
2004
476
503
2005
2006
0
Relació de projectes de formació digital
Ajuntaments i Consells C.
Entitats sense afany de lucre
Total
Nombre d’entitats
Nombre de cursos
93
423
57
322
150
745
És interessant també esmentar, com a política de foment, que s’ha subvencionat 5.000 estudiants universitaris en la compra d’ordinadors portàtils.
Finalment, cal esmentar que el Govern ha estat treballant en la definició
d’un projecte pel qual els ciutadans puguin obtenir de manera massiva un
certificat de capacitació en TIC, després d’adquirir els coneixements necessaris. Aquest certificat seria una eina útil per a les empreses i per als ciutadans,
que serien conscients del nivell objectiu en TIC que tenen.
Balanç Pla de Govern 161
�Treball amb les empreses i el teixit productiu
Amb la vocació d’iniciar unes dinàmiques econòmiques positives que donin
lloc a enfortir el teixit empresarial TIC a Catalunya, s’ha constituït el projecte
TecnoRegió, participat per administracions, universitats i empreses, que
determinarà en breu la fórmula per la qual constituir un pol o clúster de
indústria TIC al voltant de projectes concrets. Aquesta iniciativa és complementària de l’existència d’un Centre Tecnològic de les empreses TIC, que
també s’ha promogut. En aquest centre les empreses que fan R+D+i poden
obtenir suport a la seva tasca.
Té sentit treballar en aquesta direcció ja que es constata l’èxit de la primera
edició de la fira de telefonia mòbil 3GSM World Congress, la primera fira
del seu sector a escala mundial, i per a l’establiment de la qual el Govern
va treballar activament. La presència exitosa de les principals companyies
del sector, i de 50.000 visitants de 190 països diferents, assenyala l’atractiu
potencial de Catalunya i de la seva capital en una indústria que ja treballa a
escala global.
Un nou impuls econòmic
Societat del coneixement
2.5.2
Augmentar la qualitat
i competitivitat del sistema
universitari
Punt de partida
Catalunya compta amb un sistema universitari de llarga tradició i reconegut prestigi. Les universitats catalanes han contribuït de manera decisiva
a la formació del creixement econòmic del nostre país tant a través de la
formació del capital humà com a través de la recerca. Ara que la majoria
dels països europeus estan immersos en la creació de l’Espai Europeu
d’Educació Superior, que ha de permetre l’homogeneïtzació dels estudis
universitaris dels països impulsors que depassen l’àmbit de la mateixa UE,
Catalunya ha d’assegurar-se un model universitari de qualitat i competitiu, per tal de poder ser una de les societats del coneixement rellevants de
l’Europa del futur.
Balanç
El Govern és conscient que en una tasca de tant abast, s’han posat tan sols
els fonaments en aquesta legislatura d’una política en TIC que de segur
demana ser intensificada. Amb els Plans Directors aprovats s’han assenyalat les vies sobre les quals promoure les actuacions. S’ha dut a terme segurament la tasca més feixuga, que ha promogut l’entesa institucional amb
el territori i la constitució de complicitats amb el teixit econòmic i social.
Així doncs el Govern considera que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se tot i que l’horitzó d’assoliment encara no és a prop.
Per aquest motiu el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir
que un dels punts claus a l’hora de treballar en l’àmbit de l’Educació era
garantir un Sistema universitari Català de Qualitat i Competitiu. A partir
d’aquestes premisses, el Govern va definir els eixos d’actuació següents:
1
Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior
2
Millores en el Finançament Universitari
3
Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior
En relació amb el sistema universitari, una de les tasques desenvolupades
més important té a veure amb l’adaptació de les universitats catalanes a
l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), previst per al 2010. Davant
d’aquest repte, les accions que s’han portat a terme han estat les següents:
• Inici el curs 2004-2005 del Pla Pilot d’Adaptació de les titulacions i
actualment ja són 48 titulacions de grau i 16 màsters els oferts amb
les titulacions adaptades, amb més de 4.600 estudiants implicats. El curs
2005-2006 es posa en marxa una segona edició del pla amb 34 noves
titulacions de grau i 2 màsters que eleven a més de 12.000 els estudiants
que participen en titulacions adaptades a l’EEES.
La internacionalització de les
universitats catalanes passa per
l’adaptació de les seves titulacions
a l’Espai Europeu d’Educació
Superior
• Igualment s’ha aprovat la programació universitària per al curs 20062007 en què s’implantaran 154 nous màsters oficials, tots ells adaptats a
la nova estructura dels estudis que dimana de l’Espai Europeu d’Educació
Superior.
162 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 163
�• Igualment des del curs 2004-2005 ja es pot sol·licitar l’expedició del
Suplement Europeu del títol, de manera que es facilita la mobilitat dels
estudiants en garantir una major transparència sobre els estudis cursats.
S’ha posat en marxa l’Oficina de l’espai europeu del coneixement, que
té com a objectiu principal integrar les universitats, centres de recerca i
agents socials als espais europeus d’educació superior i recerca.
Accés universitari gratuït pels
majors de 64 anys, persones amb
discapacitats i víctimes del terrorisme
• Entre les mesures previstes en la concepció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, l’aprenentatge al llarg de tota la vida és un dels elements
bàsics. És per això que s’ha treballat per fer més senzill l’accés universitari
a diferents col·lectius (millores en l’accés des de la formació professional
i per als majors de 25 anys, i gratuïtat per als majors de 64 anys, per a les
persones amb un grau de discapacitat a partir d’un 33% i per a víctimes o
familiars d’actes terroristes). S’ha signat un conveni entre la Generalitat i
les universitats catalanes per establir el procediment mitjançant el qual es
formalitza el reconeixement de crèdits entre els cicles formatius de grau
superior de la formació professional específica i els estudis universitaris.
• En temes de foment dels Intercanvis Europeus, s’ha complementat
l’ajuda de la Beca Erasmus, amb un suplement global de 1,8 M€ per
al període 2004-2006. A més, en aquest mateix període, s’ha dotat de
400.000€ per facilitar l’acolliment i la integració d’estudiants europeus al nostre país i a la nostra llengua.
• En l’àmbit de la internacionalització del sistema universitari català i amb
l’objectiu clar d’augmentar la seva qualitat i competitivitat, una altra fita
assolida important és la constitució de l’Euroregió Universitària. Una
trentena d’universitats i els responsables de la política d’educació superior i de recerca dels governs del Llenguadoc-Rosselló, l’Aragó, les Illes
Balears, el Migdia Pirineus i Catalunya han constituït l’Euroregió universitària, que estableix un lligam entre l’ensenyament universitari, la recerca,
la innovació i el desenvolupament econòmic que ha de permetre que
aquesta zona ocupi un paper destacat en l’espai europeu de recerca del
sud d’Europa.
El finançament universitari ha
augmentat considerablement i
l’èmfasi en el territori i en la distribució dels recursos ha estat molt
important
Millores en el Finançament Universitari
Augmentar la qualitat i competitivitat requereix incrementar els recursos
destinats a les universitats públiques. És per això que el finançament universitari ha experimentat les modificacions següents:
• Increments pressupostaris d’un 9,7% l’any 2004, d’un 10,8% l’any
2005 i d’un 11,2% l’any 2006 (796,9 M€). Gràcies a aquests increments,
el finançament a les universitats públiques catalanes assoleix els 6.000€
anuals de mitjana per alumne equivalent a temps complet sobrepassant amb escreix el compromís de l’Acord del Tinell (5.000€), a la vegada
que s’han escurçat les diferències entre universitats (aproximadament de
1.800€ a 1.400€).
• Amb l’aprovació de la Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de
l’Educació Superior, s’ha volgut donar suport al rol estratègic que
juguen les universitats en el desenvolupament econòmic, social i cultural
de la respectiva zona geogràfica d’influència. Aquesta llei esdevé un
instrument financer i de cohesió territorial per incentivar el manteniment
164 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
d’estudis i centres universitaris, així com de centres de suport o associats
per tal de consolidar els efectes positius que origina la seva existència en
el territori.
• Promoció de la presència de centres d’educació superior en tot el territori mitjançant el suport financer a les universitats privades promogudes per administracions públiques i a les corporacions locals
de les quals depenen centres universitaris per tal de contribuir a les
despeses econòmiques que el manteniment d’aquests centres suposa
per a aquestes corporacions locals, reconeixent amb aquest fet, la importància per al desenvolupament econòmic i social del sistema universitari.
Aquestes ajudes han representat en el conjunt dels anys 2004-2006 una
xifra de 15,1 M€.
Creació del Campus territorial de les Terres de l’Ebre que permet potenciar la diferència territorial i especialització dels campus. Aquest Campus
oferirà estudis d’Infermeria, Ciències Empresarials i Turisme.
• En la mateixa línia de contribuir al reequilibri territorial s’ha atorgat prop
d’1 M€ en ajuts per als estudiants de l’Alt Pirineu i Aran, per donar
resposta a la necessitat de facilitar l’accés a la universitat, en igualtat
d’oportunitats, de la població catalana.
Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent
Impulsar la qualitat docent així com millorar la carrera professional dels diferents estaments universitaris és una altra acció prioritària prevista. Així s’han
realitzat les activitats següents:
• Contractació estable de professorat mitjançant el Pla Jaume Serra i
Húnter, que pretén estimular una política de qualitat per a la contractació estable del professorat que cobreixi dèficits estructurals i impulsi
àmbits d’especial interès. En el marc del pla, les universitats catalanes al
llarg del període 2004-2006 hauran contractat un total de 270 professors,
el 50% de les retribucions i el 100% de les càrregues socials dels quals
van a càrrec de la Generalitat.
Es contracten 270 professors amb
el Pla Jaume Serra i Húnter
• II Programa per a la promoció de Professorat Universitari Català,
amb un augment important dels complements retributius per mèrits
docents en base a una avaluació prèvia de les universitats. Així mateix es
preveu que entrin en vigor, amb caràcter general, els complements retributius del personal per mèrits docents, de recerca i de gestió. El conjunt
d’aquestes actuacions sumen un import total de 4,5 M€.
• Acord entre les universitats, el govern i els sindicats pel qual els increments retributius del personal docent de les universitats s’equiparen als
del personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat.
Pel que fa al funcionament intern de les universitats s’ha definit i concretat el
pla d’actuació de la Inspecció universitària que té com a finalitat impulsar la
supervisió i el seguiment del sistema universitari per millorar-ne l’eficiència.
Balanç Pla de Govern 165
�Balanç
Un nou impuls econòmic
Agricultura i pesca
El sistema universitari català ha iniciat el seu procés d’adaptació a l’Espai
Europeu d’Educació Superior i amb iniciatives com el suport als programes de mobilitat o l’Euroregió s’ha desenvolupat el seu procés d’internacionalització.
2.6.1
Impulsar la competitivitat del sector
agroalimentari
Pel que fa al finançament, d’una banda s’han incrementat els recursos
destinats a les universitats i, de l’altra, s’ha impulsat l’acció territorial dels
centres universitaris i el seu impacte sobre l’entorn de forma que ha contribuït al reequilibri territorial.
Punt de partida
Les convocatòries del Pla Serra i Húnter han permès l’augment de la
contractació de nous professors estables i s’han millorat les condicions
laborals del professorat.
En els darrers 25 anys, coincidint amb la nostra integració a la Unió
Europea, el sector primari català s’ha vist immers en una ràpida i profunda transformació. Tant l’entorn econòmic, com el social i tecnològic i, de
manera molt especial, les tendències del mercat, han suposat canvis molt
significatius per a la nostra agricultura, ramaderia i pesca.
En els propers anys, cal garantir les actuacions encaminades a millorar la
qualitat universitària, continuar el procés d’adaptació a l’Espai Europeu
d’Educació Superior i dotar als centres de recursos per ser competitius en
l’entorn universitari europeu.
Aquests nous escenaris, però, poden suposar també noves oportunitats
per al sector. Disposem d’un sector productor i transformador de primer
ordre a potenciar, així com d’un reconeixement cada cop més clar del
paper multifuncional que exerceix l’activitat agrària com a garant de qualitat de vida, d’equilibri territorial i protecció i conservació mediambiental.
Una vegada presentats els resultats de l’Acció del Govern en matèria
d’Universitats es pot concloure que aquest apartat és un objectiu en vies
d’assolir-se.
Des del Govern s’ha treballat en aquesta línia, desenvolupant una sèrie de
polítiques que han fet possible que el món rural faci front a aquests nous
reptes amb garanties.
Les principals línies d’actuació han estat les següents:
1
La sostenibilitat del territori agrari
2
Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic
3
Millorar la competitivitat del sector
4
La Reorganització Administrativa per fer de l’administració agrària una
eina més participativa entre Govern i Sector.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Prèviament a l’explicació de les accions dutes a terme per part del Govern,
cal assenyalar que anteriorment el Govern tenia una política reactiva a problemes i incidències relatives al món rural, amb una manca de planificació
de projectes estructurals que fessin front a problemàtiques del sector, que
s’han anat agreujant amb els anys.
De les quatre línies d’actuació presentades, desenvoluparem les tres
primeres.
166 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 167
�La sostenibilitat del territori agrari
El respecte al territori en el món rural sembla que hagi de ser automàtic a la
pròpia activitat. No obstant, un mal ús dels recursos naturals, especialment
de l’aigua, pot afectar negativament tant al territori com a l’activitat agrícola.
És per això que en matèria de sostenibilitat territorial agrària, el Govern ha
realitzat les actuacions següents:
A data d’avui, disposem de 19.878
ha d’obres en regadius acabades i
41.632 ha d’obres en execució.
• Més de 170 milions d’euros destinats a regadius pel període 2004-2006,
d’entre els que destaquen l’Algerri-Balaguer, Garrigues Sud, Segrià Sud, Aldea Camarles i la Terra Alta. El ple desenvolupament d’aquests 6 regadius
suposarà la transformació en reg de gairebé 105.000 ha del territori català.
A data d’avui, disposem de 19.878 ha d’obres en regadius acabades
i 41.632 ha en execució.
El Canal Segarra-Garrigues, que
beneficiarà més de 70.000 hectàrees de terreny a Lleida ja ha
començat a executar-se
• El Canal Segarra- Garrigues, per la seva magnitud, requereix una
menció específica. Transformarà en regadiu més de 70.000 ha de 75 municipis de sis comarques de l’interior de Catalunya. Aquesta és la infraestructura agrària de major abast a Catalunya, amb un pressupost total de
1.102M€, que ja ha començat a executar-se:
El 14 de juny de 2005 s’aprovà, a través de l’ICCA, un aval de 17M€ que
desbloqueja l’inici de la construcció del primer tram del canal.
Millorar la competitivitat del sector
Un altre punt molt important dins del món agrari és la indústria agroalimentària, que representa un 17% del complex industrial de Catalunya.
Aquest és el primer sector industrial en vendes netes, seguida de prop pel
sector de la indústria química i per la fabricació de materials de transport.
Davant d’aquest pes significatiu, des de la conselleria s’ha actuat en les
parcel·les següents: la recerca i la competitivitat del sector. A continuació
es disposen les accions més destacades:
La indústria agroalimentària,
representa un 17% en el complex
industrial de Catalunya.
En matèria de recerca
Consolidació de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries
(IRTA) amb un pressupost destinat per part de DARP d’11 M€.
• Signatura del Conveni Marc per impulsar accions que enforteixin i incrementin les activitats d’R+D+I a les comarques lleidatanes focalitzades
en la UdL i a la ciutat de Lleida.
• Creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida en el
marc de l’anella de l’agroindústria de Catalunya (Girona, Lleida i Reus).
• Creació de la fundació Centre UdL-IRTA.
• Constitució del Centre d’Agrogenòmica: el Laboratori CSIC-IRTA.
Estan ja licitades les obres del primer tram del canal principal i estan
endegades les obres de la xarxa de distribució en els sectors 1 i 12.
Recentment s’ha aprovat el projecte d’execució de les obres de la xarxa de
distribució de regadiu del sector 2, obra civil de l’ estació de bombament.
Durant el període 2004-2006
s’han invertit 66M€ en l’arranjament de 520Km de camins a tot
Catalunya
El Congrés del Món Rural ha promogut en poc més d’un any més
de 300 actes públics de participació per tot el territori i han mobilitzat unes 14.000 persones
• Durant el període 2004-2006 s’han invertit 66M€ en l’arranjament de
520Km de camins a tot Catalunya. A més, hi ha una inversió prevista en
redacció de projectes de 15M€ que es preveu es puguin començar a contractar entre la tardor de 2006 i principis de 2007. I està en elaboració un
Pla de camins en base a peticions de le sdiferents comarques catalanes.
Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic
Un element clau per preservar el sector agrari és el seu reconeixement per
part de la resta de la població. La sensibilització dels ciutadans sobre el pes
estratègic que té el món rural en la preservació de tradicions, de garant del
territori i d’un sector econòmic on la qualitat és el factor més important, és
un pas més per consolidar el món rural. A partir d’aquestes premisses, el
Govern ha desenvolupat per primera vegada a Catalunya:
• El 1er Congrés del Món Rural de Catalunya, les conclusions del qual
apunten que el món rural i l’agricultura catalana són avui una oportunitat de futur per al conjunt de la nostra societat.
• L’establiment dels Pactes Territorials, emmarcats dins el CMR, com un
instrument de concertació encarregat de concretar l’estratègia general
de desenvolupament rural a 15 zones que abracen les 41 comarques
catalanes. Aquests Pactes Territorials han permès la participació de tots
els agents socials per establir les estratègies del nou Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 (PDR) que ara s’està redactant i s’ha de presentar al
Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) abans de finals d’any.
168 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
• Signatura d’un conveni per convertir la Torre Marimon en una Centre
Experimental de l’IRTA.
• Creació del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics), del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA (CREDA), entre d’altres iniciatives que s’han vingut a
sumar a les ja existents ( CREAF, CReSA, UdL-IRTA, Mas Badia).
Creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida,
que s’emmarca en l’anella de
l’AgroIndustria.
• D’altra banda, el DARP ha contribuït al desenvolupament de les TIC al
món rural a través del seu PORTAL RURALCAT, que ha viscut un important increment de persones adscrites al llarg del darrer any, arribant a
més de 6.300.
En matèria de competitivitat
• Dins el marc de l’Acord per la Competitivitat que s’ha subscrit entre el
Govern i el conjunt d’agents socials i econòmics , s’ha presentat el Pacte
Estratègic pel Desenvolupament Agroalimentari de Catalunya, un
pacte orientat a posar en valor de l’aportació del sector primari al desenvolupament econòmic del territori, i a impulsar les polítiques adients que
han de garantir la seva competitivitat en una economia globalitzada.
• Les cooperatives agràries són fonamentals al món rural perquè la seva
rendibilitat socioeconòmica és clau en l’equilibri territorial del país. El
Pla de Modernització i Concentració de cooperatives esdevé per tant un
element clau per assegurar-la. Durant aquesta legislatura el Pla ha beneficiat 39 cooperatives amb una subvenció total de més de 6.5M€
que generarà un inversió de més de 14M€.
Aquest mes de juliol, s’ha aprovat a més, destinar més de 17M€ per
finançar la pròrroga de l’esmentat Pla per al període 2006-2008.
Els ajuts concedits pel Pla de
Modernització i Concentració de
Cooperatives al llarg d’aquesta legislatura, generaran una inversió
de més de 14M€.
Balanç Pla de Govern 169
�Aprovats un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€
i una inversió en l’agroindústria
catalana pel valor de 889M€
Aquests 17M€ permetran completar les actuacions previstes i finançar
uns 50 nous plans d’actuació per al foment de la integració cooperativa, els quals beneficiaran 10.000 empresaris socis de cooperatives.
• Amb l’objectiu de fomentar i impulsar la innovació i la millora en els
processos de transformació i comercialització dels productes agraris,
s’han aprovat un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€
que han comportat inversions en l’agroindústria catalana pel valor
de 889 M€.
Durant la present legislatura
l’Institut Català del Crédit Agrari
ha concedit 25 préstecs per un
import global de més de 18M€.
• Paral·lelament, els préstecs atorgats per l’Institut Català del Crédit
Agrari en el període desembre 2003- juliol 2006 a la agroindústria i
comercialització de productes agraris ha estat de 25 préstecs per un
import global de 18.316.191,66 €.
Els Contractes Globals d’Explotació són una aposta per polítiques
adaptades a cadascun dels nostres territoris, a cadascuna de les
nostres explotacions
• Els Contractes Globals d’Explotació (CGE) s’estendran a partir de
2007 per tot Catalunya amb l’objectiu de mantenir les línies tradicionals
d’ajudes de la PAC, però incorporant línies d’acció social i mediambiental
que seran beneficioses no només pel pagès, sinó també per a la resta
de la societat. Degut a la innovació que representa aquesta fórmula de
finançament, s’adjunta una fitxa tècnica amb més detalls.
La llei de contractes de conreu té
com a objectiu facilitar l’augment
de dimensió de les explotacions
agràries per tal de millorar-ne la
competitivitat
• El projecte de Llei de contractes de conreu, aprovat pel Govern, amb
l’objectiu d’afavorir els contractes d’arrendament per augmentar la dimensió de les explotacions, facilitar l’accés a la propietat i evitar l’abandonament de la terra. Portat al Consell Consultiu per CiU en un intent
d’endarrerir la seva aprovació, ha estat declarat plenament constitucional
pel mateix.
222M€ destinats a garantir el
relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries
• Per tal d’afavorir el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries, el DARP ha aprovat gairebé 8.500 ajuts per a inversions en plans de millora i uns 2.700 ajuts de instal·lació de joves
agricultors per un import total de 222 M€.
• Aprovació del Decret de desenvolupament de la Llei de qualitat
agroalimentària, que regularà els distintius d’origen i qualitat, l’artesania alimentària i l’Inventari de productes de la terra. I crearà dos registres:
el de distintius d’origen i qualitat i el d’entitats de control i certificació
La diferenciació per la via de la
qualitat és l’estratègia que permet
millorar la nostra competitivitat
a partir de produccions de gran
valor afegit
• Impuls d’actuacions en l’àmbit de la promoció d’aliments amb distintius
de qualitat. A data d’avui disposem d’11 Denominacions d’Origen, 6
Denominacions d’Origen Protegides, 6 Indicacions Geogràfiques
Protegides i 13 Marca de Qualitat. Al llarg de la legislatura han estat
aprovades més de 74 actuacions de foment de certificacions de qualitat
per un import total de més de 1,8M€.
• Per la seva banda, el DARP a través de l’INCAVI, també ha dut a terme
actuacions per a promocionar els vins catalanas amb Denominació
d’Origen: ha estat present a les fires de London Wine, VINEXPO (Burdeus), Prowein a Alemanya, a l’EXPO AICHI (JAPÓ), a Alimentària i al Saló
Barcelona Degusta. I Ha dut a terme anualment campanyes publicitàries
de promoció dels vins catalans de qualitat “Tasta la diferència” i “Destapa
el millor de tu mateix”. Així mateix, i a nivell formatiu, destaquem l’ads-
170 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
cripció de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech
d’Espiells al DARP
• Plans de reconversió sectorial. Des del departament s’han desenvolupat mesures concretes per tal de regular sectors productius en crisi:
Aprovació i publicació del Registre de plantacions de fruita dolça de
Catalunya amb una superfície total inscrita de 52.063,58 ha. Posada
en funcionament dels Plans de Reconversió de les plantacions de fruita dolça a partir de la campanya 2005/06. El total de plans presentats
ascendeix a 211 per a una superfície total de 3.602,28 ha. I presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de Catalunya
Presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de
Catalunya
• La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que
ha de fer el titular d’una explotació agrària. També amb la DUN es poden
activar i sol·licitar els drets d’ajut a Pagament Únic, essent aquest 2006, el
primer any en què s’ha posat en marxa aquest pagament.
• Ja s’han activat els drets de Pagament Únic de 59.600 titulars. Prèviament, durant la campanya 2005, es van comunicar les hectàrees i els
imports de referència a 70.000 productors.
• A més, dins el marc de la DUN, s’han gestionat anualment més de 82.000
expedients de primes agrícoles per un import de més de 140M€. Així
mateix, pel que fa a les primes ramaderes, es gestionen més de 15.000
expedients per un import total de gairebé 91M€.
Aquest 2006 ha estat el primer
any en què s’ha posat en marxa
el Pagament Únic. Ja s’han activat els drets de 59.600 titulars i
s’han comunicat les hectàrees i
els imports de referència a 70.000
productors.
• Destinats més 38M€ en ajuts agroambientals (arròs, fruits secs, agricultura ecològica i integrada, prats i pastures, ramaderia ecològia), essent
novetat la línia de millora de pastures en zones de muntanya amb ramaderia equina. Destinats així mateix, més de 17 M€ per a actuacions de
foment de l’agricultura ecològica (56.368 ha) i de ramaderia ecològica
(332 explotacions). I en relació a les Agrupació de Defensa Vegetal (ADV),
durant aquesta legislatura s’han aprovat un total de 217 expedients que
suposen un ajut superior als 3,4M€.
Destinats més 38M€ en ajuts
agroambientals, 17M€ per a actuacions de foment de l’agricultura
i ramaderia ecològica i més de
3,4M€ a les Agrupacions de Defensa Vegetal
• En l’àmbit ramader, aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració.
Aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de
Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració.
• Implementació del Sistema de Pesatge i Classificació de Canals Porcines que introdueixi claredat i transparència en les relacions i transaccions entre els agents del sector torcí.
• Iniciada la tercera fase del programada de lluita contra l’Aujesky. L’objectiu és declarar Catalunya indemne d’Aujeszky a finals de l’any 2007.
• S’ha de remarcar la voluntat de resoldre els problemes derivats de les
dejeccions ramaderes. Creació del consorci GESFER i del primer Centre
de Gestió integral de Residus Orgànics (GIRO). Important pas endavant en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i de les bones
pràctiques agràries.
GESFER i el Centre de Gestió
integral de Residus Orgànics
(GIRO) són l’aposta del Govern per
millorar la gestió de les dejeccions
ramaderes
Balanç Pla de Govern 171
�Millora de l’eficiència i l’estalvi energètic
Signatura d’un acord marc entre el DARP i l’ICAEN per a la promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica en l’agricultura.
El foment de les assegurances
agràries és per al DARP, la millor
mesura per fer front als danys
ocasionats per inclemències meteorològiques
A la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació
d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades i s’ha
passat de 53 animals assegurats
el 2004 a més de 63.000
Hi ha hagut un augment de més
del 95% de l’aportació pública a la
contractació d’assegurances.
El Govern ha posat al dia la regularització i el pagament del Pla
de Recuperació de les oliveres
gelades: Ja s’han fet efectius ja
gairebé 75M€ d’un Pla quantificat
en 81M€.
172 Balanç Pla de Govern
Resolució d’incidències
A més d’aquestes accions planificades, el DARP ha treballat per tal de resoldre situacions d’emergència o imprevistes. El foment de les assegurances
agràries és per al DARP, la millor mesura per fer front als danys ocasionats
per inclemències meteorològiques
S’ha impulsat la creació de la línia específica de flor i planta ornamental,
la multiconreu d’hortalisses i s’ha aconseguit cobertura per la pèrdua del
potencial productiu de les oliveres afectades per les gelades.
En relació a la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació
d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades (més de
91.000), representa un 30% del total de cereals de secà; i s’ha passat de 53
animals assegurats el 2004 a més de 63.000. Les subvencions concedides per
les administracions públiques en cereals i pastures han passat de 400.992
euros l’any 2004 a 785.045 el 2005, el que suposa un augment de més del
95% de l’aportació pública a la contractació d’assegurances. Els assegurats
han pagat una mitjana del 50% del total de la prima, un cop descomptades
les subvencions.
Balanç
Des del Govern s’ha fet tot un esforç per començar a modificar la forma
de gestionar el món rural a Catalunya, amb el fi de fer d’aquest un sector
empresarial més modern, més adaptat a les realitats internes del sector i al
seu entorn. Així s’han tirat endavant, al llarg d’aquesta legislatura, actuacions molt importants per al sector agrari com són els Contractes Globals
d’Explotació, els Pactes Territorials, la Llei de Contractes d’Integració
Ramadera, el projecte de Llei de contractes de conreu, i l’impuls definitiu
del Canal Segarra-Garrigues.
Les actuacions fetes són només l’inici d’un procés de reformació del sector
que serà llarg i que caldrà seguir desenvolupant al llarg de la legislatura
vinent, com per exemple, amb la reforma del propi DARP.
No obstant això, el canvi fet en la política agrícola catalana ha estat important, ja que s’ha passat d’un model de política reactiva a les incidències a
un model proactiu, en el qual s’estan dissenyant una sèrie de polítiques estructurals que incideixen en les arrels de les problemàtiques de la pagesia
i per aquest motiu es pot considerar que, en aquesta matèria, el resultat
de l’Acció de Govern és un objectiu assolit.
En el cas concret de la sequera:
Des del departament s’han activat tots els mecanismes d’alerta i s’ha fomentat la contractació d’assegurances. La partida pressupostària destinada a
assegurances ha passat de 5 a 9M€.
La concessió dels 1.400 préstecs subvencionats per pal·liar els danys de la
sequera del 2005 per un total de 14.554.228 euros, ha estat supeditada a la
contractació d’assegurances per a la campanya 2006.
Enguany també s’ha acordat augmentar la subvenció fins un 40% per a
5 línies d’assegurança: assegurances integral i de rendiments de cereals,
rendiment en l’olivera, sequera en pastures i rendiments de l’ametller. I s’han
instal·lat 47 abeuradors arreu de Catalunya.
Pla de Recuperació de l’olivera
Aquesta línia té com a objectiu cobrir les despeses destinades a la recuperació de les plantacions d’olivera afectades per les gelades de 2001 que van
afectar a 8.418 professionals. Ja s’han fet efectius ja gairebé 75M€ d’un Pla
quantificat en 81M€.
Publicada ja l’ordre del 4rt any del pla.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 173
�Els compromisos estratègics
Les noves polítiques
El Congrés del Món Rural de Catalunya s’ha iniciat amb la voluntat d’endegar un diàleg pedagògic que defineixi els punts forts, els punts dèbils, les
oportunitats i les amenaces del món rural català. El Congrés s’ha desenvolupat en base a 3 eixos bàsics.
Contractes Globals d’Explotació per fer més competitives les explotacions agràries
Tres eixos bàsics:
• Globalització:
En el marc dels compromisos de liberalització de mercats cal reforçar el
paper de la nostra agricultura i ramaderia tot consolidant el paper de
lideratge de la indústria agroalimentària catalana.
• El futur del sector agroforestal:
La reforma de la Política Agrària Comuna ha de permetre definir un marc
de referència per preparar l’agricultura catalana per al futur, adaptar-la
a les noves condicions i dibuixar unes estratègies emmarcades en el
Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013.
• Estratègies aplicables al desenvolupament del món rural:
Impuls d’activitats agràries complementàries generadores de riquesa.
Identificar i avaluar estratègies orientades a la gestió sostenible del
món rural.
El passat mes de maig es va clausurar el Congrés del Món Rural després de
15 mesos de treballs al llarg i ample de tot el territori català, amb més d’un
centenar d’actes (grups de treball, assemblees, jornades tècniques i fòrums
per al diàleg) i amb la participació de 14.000 persones.
Les conclusions s’han emmarcat en 5 reptes:
• El repte Món Rural/Món Urbà: apropar la realitat del món rural a les
ciutats, mitjançant programes pedagògics i de difusió cultural.
• El repte de la competitivitat: incorporar la Gestió Empresarial i l’R+D al
món rural, coordinar la formació i desenvolupar exportacions competitives.
• El repte de la sostenibilitat: reconèixer la funció sostenible d’equilibri territorial; transversalitat de les polítiques que afecten el territori;
promocionar els models de producció ecològics; aprofitar les energies
alternatives; propiciar un Pacte per a l’ús de l’Aigua; Política de regadius
sostenibles que impulsi l’activitat econòmica i social.
• El repte de la vertebració social: garantir uns serveis bàsics per a la
població rural; Integració de la població rural; Reconèixer el paper de
la dona dins el món rural; Prioritzar programes per fer atractiu el món
rural als joves; Impulsar un Pla director de modernització i concentració
cooperativa.
• El repte Institucional: una administració més propera, més àgil i més
transversal; Una Política de Desenvolupament Rural; Aplicar el Contracte
Global d’Explotació; Protegir el sòl en funció dels seus usos; Afavorir la
transparència en el mercat de la terra.
• La creació de la Fundació del Món Rural com a plataforma d’iniciativa
pública i privada que ha de garantir l’aplicació i el seguiment de les conclusions del Congrés del Món Rural.
174 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Objectiu
La finalitat del CGE és incentivar les explotacions agràries a desenvolupar un
projecte d’explotació que integri les funcions productives, mediambientals,
econòmiques i socials de l’agricultura, amb l’objectiu de fomentar la viabilitat
de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible.
Es crea un acord de col·laboració entre l’administració i l’explotació agrícola
que permeti integrar determinats ajuts de desenvolupament rural englobats
en les tres àrees que es descriuen a continuació:
• Àrea 1: Millora de la competitivitat de l’explotació
• Àrea 2: Gestió Sostenible de l’activitat agrària
• Àrea 3: Diversificació de l’economia i qualitat de vida a les zones rurals.
Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE serà les comarques de l’Alt Urgell, el
Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany
Durada del contracte
La durada màxima del CGE en el Pla pilot serà de cinc anys, es preveu que a
partir de 2007 s’ampliï a tot Catalunya.
Pressupost destinat
L’any 2005 es van destinar 6 M€ a la millora i competitivitat de les explotacions agràries i enguany s’ha aprovat una convocatòria d’ajuts dins del Pla
pilot del contracte Global d’Explotació, amb un pressupost plurianual de
7,5 M€.
Què representa el CGE
Representa una nova manera de gestionar els ajuts destinats a les explotacions agràries, amb un contracte que considera l’explotació en la seva globalitat i que contribuirà a assegurar-ne la viabilitat, la continuïtat i el lligam amb
el territori.
Es mantenen les línies tradicionals d’ajudes de la PAC, però s’incorporen
línies d’acció social i mediambiental que seran beneficioses no només pel
pagès, sinó també per a la resta de la societat.
El CGE és un canvi de model en la gestió de les ajudes a l’explotació. A partir
del CGE, les ajudes van vinculades a uns resultats i a unes fites per a cadascuna de les explotacions. La implantació d’aquest nou mecanisme de distribució de les ajudes representa una nova forma d’entendre el sector rural,
motivant-lo a transformar-se en un sector on la gestió empresarial prengui
més protagonisme i faciliti la competitivitat de les explotacions agràries.
Àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE
Conca de Barberà
Alt Urgell
Berguedà
Pla de l’estany
Balanç Pla de Govern 175
�Un nou impuls econòmic
Agricultura i pesca
2.6.2
Modernitzar el sector pesquer
Punt de partida
El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és
un sector altament subvencionat i només captura el 20% del peix que es
consumeix al nostre país.
Tenint en compte aquesta situació, l’acció de govern s’ha centrat en què
el sector pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsar
una major implicació dels pescadors en la comercialització dels seus
productes.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Davant de la situació del sector de la pesca, i per tal de millorar-ne la situació, el Govern ha realitzat les iniciatives següents:
Celebració del 1er Congrés de
la Pesca Marítima de Catalunya
i creació del Consell de Pesca i
Afers Marítims de Catalunya
• Celebració del primer Congrés de Pesca Marítima de Catalunya, per tal
de debatre i reflexionar sobre l’estat de la pesca catalana.
• Arrel del Congrés de Pesca, es decideix crear el Consell de Pesca i Afers
Marítims de Catalunya. Aquest organisme és l’órgan interlocutor amb
les organitzacions més representatives del sector per tal d’analitzar i debatre conjuntament aquells temes que afecten l’àmbit sectorial productiu, de l’aqüicultura i de la comercialització.
Un dels punts més importants del sector pesquer són les subvencions que
ajuden el sector a tirar endavant, tant a Catalunya com a la resta de la UE. A
continuació se’n detallen algunes de les més significatives:
• Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. El govern va aprovar
el programa d’ajuts estructurals al sector de la Pesca (IFOP Catalunya),
per al període 2000-2006.
• El Govern va assolir l’any passat el 100% dels compromisos de la totalitat
del programa IFOP 2000-2006 i, a més, cal destacar que s’ha aconseguit
un increment de l’aportació de l’IFOP a favor de Catalunya de 2’1 M€.
• Obtenció del mateix nivell d’ajut per la flota pesquera amb independència de les regions de procedència. Per tant, un pescador català,
per modernitzar una barca, rebrà el mateix percentatge d’ajut que un
pescador d’una altre CCAA, tema llargament reclamat pel Govern.
Reconeixement d’igualtat entre
flotes pesqueres de diferents
Comunitats Autònomes pel que
fa les ajudes
• S’ha incrementat l’ajut destinat a les confraries per serveis socials passant
de 541.612€ el 2005 a 827.559 € el 2006. Així com també s’ha habilitat un
ajut per un import total d’1,2 M€ a les confraries, a causa de la crisi del
preu del gasoil de 2005.
• S’han duplicat els ajuts a les federacions territorials de confraries de
pescadors i ha augmentat el 10% l’ajut de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.
Pel que fa a les actuacions relatives a la implicació dels pescadors en la
comercialització, el programa per a la millora de la qualitat dels nostres productes pesquers, sota el lema “Peix nostre, peix de qualitat”, que té com a
objectiu final la diferenciació dels nostres productes sota la marca “Peix de
la costa, el més fresc”, engloba:
• Programa de formació per a pescadors i guia de bones pràctiques per
al maneig i tractament del peix a bord dels vaixells.
• Reglament d’ús dels usuaris de les llotges elaborat amb col·laboració
de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
• Guia de Bones Pràctiques a les llotges, elaborat amb col·laboració de
l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
• Programa de Formació per a la creació de la figura de Cap de Llotja.
Paral·lelament, durant el present curs escolar, s’ha dut a terme a les Escoles
de Catalunya la campanya “ Peix Creix”, amb l’objectiu d’incentivar els nens
per tal que aprenguin l’hàbit de menjar peix. L’impacte de la campanya ha
arribat a 60.000 escolars.
A nivell d’estalvi energètic, s’ha presentat el Programa d’estalvi i eficiència
energètica del sector pesquer. L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de gestionar i utilitzar de manera eficient l’energia, així com informar i
assessorar els armadors sobre els diferents sistemes que permeten millorar
l’eficiència energètica.
Per acabar, cal mencionar que el DARP ha estat el motor en l’aprovació del
“Plan integral de pesca del Mediterraneo” per part del MAPA. Aquest Pla
contempla diferents mesures tècniques de gestió dels recursos pesquers al
Mediterrani espanyol.
Així mateix, cal destacar l’esforç que s’està fent per elaborar la Llei de Pesca
que haurà de donar resposta a les necessitats actuals i futures del sector
pesquer i aqüícola. L’objectiu primer d’aquesta llei serà d’ordenar les
competències de la direcció general de Pesca i Afers Marítims, tant de pesca
extractiva, aqüicultura, com en tots aquells aspectes relacionats amb els
afers marítims. Aquesta norma haurà de ser aprovada a la futura legislatura.
Programa per a la millora de la
qualitat dels nostres productes
pesquers, “PEIX NOSTRE, PEIX DE
QUALITAT
Presentat el Programa d’estalvi
i eficiència energètica del sector
pesquer
• Aprovació del nou Fons Europeu de la Pesca per part de la UE, que
substituirà l’actual IFOP apartir de l’1 de gener de 2007 i estarà dotat
d’un pressupost de 3.849 M€ per al període 2007-2013, del qual es destinarà 1.000 M€ a l’Estat espanyol. El Govern, mitjançant el DARP, ha participat en la creació del reglament i es mostra satisfet per l’acceptació de
les al·legacions presentades durant aquests dos anys per part del Consell
de Ministres.
176 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 177
�Balanç
Un nou impuls econòmic
Sector financer
El sector pesquer està immers en una situació complexa, tot i que s’estan
fent grans esforços des del Govern per mantenir un diàleg permanent
amb el sector i realitzar aquelles actuacions que són al seu abast per tal
que el sector pugui assolir un nivell alt de rendibilitat.
2.7.1
S’ha treballat per garantir les ajudes al sector i millorar-les en els casos
possibles. No obstant això, cal desenvolupar la Llei de Pesca Marítima com
a eina de regulació del sector.
Potenciar l’existència de centres
de decisió financera a Catalunya
Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assolir-se.
Punt de partida
En l’àmbit del sector financer, preservar i potenciar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori català, era l’objectiu
principal per a aquesta legislatura.
El sector financer català s’organitza bàsicament entorn de les caixes
d’estalvi i, per tant, era important orientar l’actuació del Govern a la seva
regulació i potenciació. En aquest sentit es preveia
1
Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials
2
Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació
adequada de la societat civil
3
Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia
catalana
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials
Al llarg de la legislatura la col·laboració entre la Generalitat i les caixes
d’estalvis s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per
al desenvolupament econòmic i social del país i, amb aquest objecte, el mes
de març de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi
van crear una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en
infraestructures i aspectes estratègics per a l’economia catalana, la millora i
el reforçament dels òrgans de govern de les Caixes i l’acció de l’Obra Social
complementària amb l’acció dels poders públics.
Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials
En primer lloc cal destacar que s’han incrementat de forma notable les
dotacions a Obra Social. Aquestes han incrementat el seu import entre 2003
i 2006 en un 58%, passant de 269 M€ a 426 M€.
Per altra banda, es va institucionalitzar un instrument per fomentar l’intercanvi d’informació que ha servit per guanyar en coordinació, complementarietat i eficàcia a l’hora de gestionar aquests tipus de recursos.
L’increment de dotacions i la major eficàcia derivada d’una major complementarietat té un efecte multiplicador i possibilita prestar millors serveis
socials.
178 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’ha guanyat en coordinació i eficiència en la gestió de l’obra social
Increment en un 58% de l’aportació de les Caixes a les seves Obres
Socials
Balanç Pla de Govern 179
�Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació de la
societat civil adequada
El Parlament ha aprovat la llei que modifica la vigent llei de caixes de
Catalunya amb la voluntat de preservar i modernitzar el model català de
caixes d’estalvi. Aquesta llei, aprovada per unanimitat, vol també reforçar els
òrgans de govern d’aquestes entitats i incrementar la representativitat de la
societat catalana en el si de les caixes.
Un nou impuls econòmic
Sector financer
2.7.2
Potenciar el paper estratègic
dels organismes financers
de la Generalitat
Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia catalana
Amb la voluntat de fer de Catalunya una plaça financera de referència, el
Govern ha dut a terme altres actuacions que demostren la capacitat d’especialització i d’acolliment de nous àmbits de contractació:
Barcelona és la seu de la primera
borsa de drets d’emissió de l’Estat
i del Fons Europeu de la Mediterrània
Punt de partida
La Generalitat disposa de diversos organismes financers que han de servir
per facilitar des del govern el finançament dels sectors públic i privat
catalans.
• S’ha impulsat Barcelona com la seu de SENDECO2, la primera borsa
de drets d’emissió de CO2 de l’estat. La constitució d’aquesta borsa
permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d’emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol
d’acord amb el Pla Nacional d’Assignacions. Les empreses podran intercanviar drets d’emissió amb instal·lacions de tot Europa.
• S’ha impulsat així mateix la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona. És un fons de capital risc que té per objecte
promoure projectes empresarials al sud de la Mediterrània amb especial
atenció als països del Magreb.
Balanç
Pel que fa als objectius fixats en relació a les caixes d’estalvi, s’ha aconseguit millorar la gestió de l’obra social i s’ha aprovat el Text refós de
modificació de les lleis de caixes anteriors.
Paral·lelament, s’ha impulsat Barcelona com a plaça financera de referència del sud d’Europa, amb la implantació de dos seus d’organismes.
Cal, però, seguir treballant per enfortir el sector financer català, i és per
això que en aquest apartat el Pla de Govern es pot valorar com un objectiu en vies d’assolir-se.
L’Institut Català de Finances (ICF), el principal organisme financer de la
Generalitat, té com a objectius generals d’actuació el sosteniment i la promoció d’activitats econòmiques que contribueixin al creixement econòmic i a la millora de la distribució de la riquesa d’aquells sectors que, per
la seva transcendència social, cultural, innovadora o ecològica mereixen
una atenció prioritària.
Concretament, l’ICF té els objectius següents:
1
La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió
creditícia, per tal de potenciar la capacitat per complir amb la seva finalitat de foment de l’economia social i productiva de Catalunya.
2
La diversificació instrumental i la innovació en la oferta, per donar
resposta a les necessitats que determini la política del Govern de la
Generalitat.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
En el període que examinem, l’ICF ha elaborat el Pla Estratègic de l’Institut
Català de Finances per al període 2005-2007 en què es materialitza la
nova orientació d’aquest organisme, que es presenta a continuació.
Redacció del Pla Estratègic de la
ICF per al període 2005-2007
La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió
creditícia
És important destacar que els comptes anuals de l’Institut mostren per a
l’any 2005 un resultat positiu de 1.3 M€. Aquest resultat contrasta amb el
negatiu de l’exercici anterior.
El sanejament de l’ICF es reflecteix, a part de en el resultat econòmic, en la
millora d’alguns indicadors rellevants com són el coeficient de solvència,
l’índex de morositat i la pròpia activitat:
• El coeficient de solvència ha estat l’11,26 %, és a dir, 0,7 punts superior al 2004.
• La millora del sanejament ha reduït l’índex de morositat del 5,4% al
3,5%, i en un 25% els crèdits impagats.
• La reactivació ha suposat un increment del 87,8% en l’activitat.
180 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 181
�S’ha creat ICF Equipaments per
promocionar i gestionar equipaments públics
La diversificació instrumental i la innovació en la oferta
Per tal d’ampliar la oferta de productes financers, la ICF ha realitzat les accions següents:
• Creació de la empresa ICF Equipaments SA, amb la finalitat de promocionar i gestionar equipaments públics. En el seu primer any de
funcionament ICF Equipaments ja va lliurar un total de 17 escoles i va
rebre comandes per a 135 projectes d’inversió per un import global
de 266 M€. Durant el seu segon any de funcionament (2006), ja s’han fet
inversions per un total de 96 M€ i compta amb una cartera de projectes
en curs per un import superior als 500 M€.
• Creació, posada en marxa i consolidació d’ICF Crèdit, línea de finançament a llarg termini per a petites i mitjanes empreses, amb l’objectiu
que aquestes puguin millorar el seu accés a instruments de finançament
en condicions avantatjoses. La creació d’ICF s’emmarca en l’Acord Estratègic. Un terç dels projectes s’han adreçat a les pimes i als treballadors
autònoms, un altre terç, a empreses del sector del comerç, del turisme i la
hostaleria i un darrer terç, a empreses industrials.
Més de 2800 empreses s’han
beneficiat de la Línia ICFcredit
durant l’any 2005
Aval per 17,2 M€ a la Comunitat
General de Regants del Canal
Segarra-Garrigues
Durant els anys 2004, 2005 i 2006 s’han realitzat des d’aquest organisme
financer i també des de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) diverses accions en favor de les empreses catalanes:
• Des de l’ICF s’han obert dues línies de finançament per oferir crèdits
en condicions avantatjoses a pimes. En la línia de l’any 2005, 2.800 pimes
s’han pogut beneficiar d’aquests crèdits.
• L’ICCA ha formalitzat 1.846 operacions per un import de 122 M€,
destinats bàsicament als sectors agraris i pesquers. Destaca l’impuls
financer al canal Segarra-Garrigues.
Balanç
El pla de Govern no fixava inicialment objectius per als organismes financers de la Generalitat. Tot i això, cal valorar com a positiva la seva actuació
tant a nivell de les intervencions efectuades al sector privat com de la
diversificació de la oferta dels productes de l’entitat.
Per tant, s’estima que en aquest apartat el Pla de Govern 2004-2007 presenta un objectiu assolit.
182 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
�3
Una nació socialment avançada
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 183
�La igualtat d’oportunitats, la prioritat.
El desenvolupament econòmic i la cohesió.
La més gran inversió en política social.
El Govern presidit per Pasqual Maragall es plantejà des de l’inici, a través de
polítiques públiques, generar igualtat d’oportunitats, per tal que els ciutadans i ciutadanes puguin exercir com a tals.
El model de desenvolupament econòmic va acompanyat d’una gran inversió
en programes socials per construir una nació socialment avançada, on el
component de cohesió social es converteixi en un signe identitari d’aquest
govern i del país.
Dins la política social prioritzem l’educació, la salut, els serveis socials, la
cultura, la seguretat i l’habitatge, per això només la suma dels imports de
despesa en salut, educació, benestar i família, i cultura representen més del
46% sobre el total del pressupost.
Tots els ciutadans i ciutadanes són subjectes destinataris de les polítiques
socials, però especialment les persones més fràgils: infants, joves, persones
grans, persones amb discapacitat, dones i famílies amb risc social.
L’accent més marcat del Govern en els programes socials té el seu màxim
exponent en la proximitat, i en el fet de compartir les polítiques socials amb
els municipis. La idea de “barris segurs i escoles dignes” és una de les grans
orientacions d’aquesta política. El barri és l’àmbit idoni per als programes
socials compartits entre les dues administracions, la local i l’autonòmica. Per
això l’acció específicament social s’acompanya d’un dels projectes del Govern més ambiciosos, el Pla de barris, mitjançant el qual que ja s’han aprovat
actuacions en més de 40 barris, que consisteixen en la rehabilitació de l’espai
públic acompanyant a la resta de polítiques socials, discriminant positivament aquells territoris amb més necessitats des del punt de vista social.
Des de la mirada pròxima, des d’actuacions locals, hem construït programes
transversals que busquen promoure la convivència, els valors del civisme i
prevenir la violència.
La filosofia política que impregna el projecte social consisteix a aconseguir
que les persones tinguin en la seva comunitat més pròxima (barri, poble) el
referent positiu, que puguin sentir-se orgullosos, tranquils i segurs on viuen,
per poder gaudir de les oportunitats en educació, salut, cultura o ocupació.
És en el municipi on l’arribada de nouvinguts (forta immigració econòmica)
fa més fràgil la convivència i alhora on hi ha més oportunitats per assolir la
cohesió social.
Amb el nou Estatut, Catalunya participarà molt més activament en el control
de la immigració, dels seus fluxos i de la seva regularització, però la necessitat d’universalitzar uns serveis públics per a tothom i garantir la seva qualitat
són els elements bàsics perquè la immigració que arriba s’adapti sense
generar cap fractura social. D’aquí també la importància de la formació i de
les polítiques d’acollida lingüística com a element integrador.
La nostra voluntat, doncs, és convertir Catalunya en una nació socialment
avançada on els ciutadans i ciutadanes puguin reconèixer, i s’enorgulleixin
184 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Marina Geli i Fàbrega
Consellera de Salut
Presidenta de la Comissió
de Govern de Polítiques Socials
Balanç Pla de Govern 185
�de la seva qualitat de vida, de gaudir d’igualtat d’oportunitats, de ser lliures i
de tenir un compromís amb el seu país: exercir de ciutadà.
Les polítiques socials constitueixen la prioritat fonamental del Govern de la
Generalitat; per això més de la meitat dels recursos s’han destinat a aquesta
finalitat.
• L’educació, com a gran prioritat, des de la petita infància amb les escoles
bressol, fins a la formació continuada i unes universitats d’excel·lència
(amb un increment de pressupost, només del Departament d’Educació,
del 43,8% respecte al pressupost de 2003).
El nou marc estatutari ha obert grans i noves oportunitats, competencials,
financeres i de filosofia política, fa una menció concreta i molt especial a la
cohesió social amb un capítol dedicat als drets i deures i principis rectors,
sempre compartint amb l’Estat, amb Europa i els organismes internacionals.
El desenvolupament econòmic, l’estabilitat i la nova visió institucional, juntament amb la consideració dels accents territorials i la prioritat pels programes socials, defineixen la política del Govern presidit per Pasqual Maragall.
• La salut també ha estat un objectiu, tant des del punt de vista individual com col·lectiu, prioritzant la salut pública, millorant, modernitzant,
humanitzant l’assistència i consolidant els programes sociosanitaris amb
un creixement pressupostari gens menyspreable del 42% en relació amb
el pressupost de 2003.
• Polítiques de benestar i per a les famílies, com el gran suport per fer més
real la igualtat d’oportunitats de les dones, de les famílies, dels infants i
joves, les persones amb discapacitat i garantir les rendes mínimes dignes.
Establint uns itineraris per la inclusió i universalitzant els serveis socials
amb un 110% d’increment del pressupost dedicat a les accions.
• La cultura, com a política social, garantint l’accés a tothom, donant suport a la creació, la innovació i la projecció de la cultura, amb un increment de pressupost respecte al 2003 de gairebé el 60%.
• Polítiques globals de seguretat, de prevenció, protecció i promoció de la
convivència i el civisme amb més de 1.500 M€ de pressupost (seguretat i
protecció civil i justícia).
• Per uns habitatges dignes i uns barris segurs, amb polítiques globals
de promoció de la convivència i el civisme amb la destinació de més
de 1.500 M€ a seguretat i protecció civil, a justícia, i amb la construcció
d’habitatges de protecció oficial, ajuts a llogaters, rehabilitació d’edificis i
el Pla de barris.
• D’altra banda, tots els serveis per a la joventut, el suport directe a les
polítiques de dones, la promoció de la llengua catalana i els esforços en
esports i educació física també són polítiques específiques que reverteixen en un millor i major desenvolupament de la societat.
Les polítiques socials són alhora economia productiva i un dels sectors que
generen més ocupació. Qualsevol despesa social genera riquesa.
En l’elaboració del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, ja aprovat, la priorització de la part social ha estat el gran paradigma, amb la participació molt
activa dels moviments socials.
Balanç Pla de Govern 187
�Una nació socialment avançada
Política educativa
3.1.1
Impulsar l’educació pública
com a eix vertebrador del sistema
educatiu català
Punt de partida
(UE dels 15. Inclou educació universitària i no universitària. Font: Consell
Superior d’Avaluació. Sistema d’Indicadors d’Ensenyament a Catalunya.
Octubre 2005).
% Evolució del pressupost del Departament d’Educació (increment)
Font: Departament d’Educació i Universitats
17
12,3%
11
9
8,5%
5
2001-2002
7,3%
2002-2003
2003-2004
1
Incrementar el pressupost destinat a l’educació
2
Millorar els centres educatius i els seus equipaments.
3
Millorar les condicions laborals i professionals del professorat.
M€ Import compromès en construccions escolars
Font: Departament d’Educació i Universitats
4
Elaborar el Pacte Nacional d’Educació.
500
5
Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania.
450
Val a dir que la situació de partida era, d’una banda, un dèficit important a
nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient. I de
l’altra, l’oblit i el desaprofitament que s’havia fet de l’enorme capital humà
del sector i de la centralitat de l’escola pública com element de cohesió i
de democratització. Per tant, calia donar un cop de timó en política educativa per complir els objectius fixats i sortir d’una inèrcia d’immobilitat.
400
Desenvolupament de l’acció del Govern
El Govern ha fet una aposta clara per l’educació, per avançar cap a una
escola de qualitat, capaç de donar resposta als reptes actuals (immigració i
mobilitat centre-perifèria, entre d’altres) i a les tres funcions bàsiques que ha
de realitzar el sistema educatiu: en la funció social de cohesió social i igualtat
d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en
la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines
de treball i de capacitats que permetin a les persones preparar-se per accedir al mercat de treball.
Incrementar el pressupost destinat a l’educació
El primer pas essencial ha estat incrementar les partides pressupostàries
destinades a l’educació, aquest augment de recursos ha estat progressiu i important –del 15% de mitjana (mentre que en legislatures anteriors
era d’un 8%) en els pressupostos dels anys 2004, 2005 i 2006–. D’aquesta
manera, si es manté aquest increment l’any 2010 s’arribarà a un percentatge
de despesa equivalent a la mitjana de la Unió Europea, xifrada en un 5’6%
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2004-2005
2005-2006
Millorar els centres educatius i els seus equipaments
La millora dels centres i equipaments s’ha fet a través del Pla Quadriennal
de Construccions Escolars 2004-2007, dotat amb 1.500 M€, el govern ja ha
aprovat 303 actuacions a centres educatius des de l’any 2004 amb un import
de 943 M€. D’aquestes actuacions, 162 són noves construccions de centres
escolars o substitucions d’edificis existents.
El Pla Quadrienal de Construccions Escolars 2004-2007 acaba
amb el dèficit en centres educatius
i equipaments que patíem
162 nous centres escolars en dos
anys i 66 més per al proper curs
431
350
300
250
200
150
179,3
185
2002
2003
217,1
100
0
188 Balanç Pla de Govern
14,5%
13
50
L’educació ha estat una de les
prioritats de Govern per aquesta
legislatura
16,5%
15
7
L’educació pública és l’eix vertebrador del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal
públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar
la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i
alhora un instrument clau del desenvolupament social. En donar compliment a aquest objectiu el Govern ha dut a terme les actuacions següents:
El pressupost en educació ha
augmentat un 15% en el període
2004-2006, mentre que en les
legislatures anteriors havia estat
d’un 8% de mitjana
63,2
54,6
2000
2001
2004
2005
A més a més, per donar resposta a l’increment de l’alumnat del curs vinent
2006-2007 (23.546 preinscripcions més que el curs anterior, un 2,8%), així
com a la mobilitat interna de la població, el proper curs es posaran en funcionament 66 nous centres docents. D’aquests, 52 seran centres d’educació
Infantil i Primària (CEIP) i 14 Instituts d’ensenyament Secundari (IES).
Respecte a mòduls provisionals, tenen data de caducitat, ja que cada mòdul
que es col·loca va acompanyat d’un projecte de construcció i d’un calendari d’execució d’obres. El curs 2005-06 el Departament tenia instal·lats 643,
xifra que es preveu reduir a 626 al juny del proper curs (2007). No obstant
això, per motius poblacionals i, per tant, necessitats d’escolarització obligatòria d’alumnes, el nombre de mòduls arribarà fins a 677 durant el primer
trimestre del curs vinent. Tanmateix, cal tenir en compte que al voltant d’un
10% dels mòduls instal·lats no s’utilitzaran com a aula, sinó per acollir altres
serveis del centre (menjador, despatxos, etc.).
Balanç Pla de Govern 189
�S’ha reconegut la tasca del personal docent
Millorar les condicions laborals i professionals del professorat
En l’àmbit del personal docent s’han realitzat diverses actuacions per al
reconeixement de la tasca del professorat, la millora en la retribució i
la dotació de nous docents als centres educatius. Concretament s’han incorporat 4.200 nous mestres, professors i altres professionals entre el cursos
2004-2005 i 2005-2006.
Places convocades
Font: Departament d’Educació i Universitats
5.000
4.500
4.736
4.904
4.000
3.500
3.680
3.000
2.500
2.575
2.000
1.500
1.000
500
0
950
612
460
2003
2002
2004
2005
2006*
2007*
Elaborar el Pacte Nacional per a l’educació
Un dels principals objectius assolits aquesta legislatura en l’àmbit educatiu
ha estat la signatura del Pacte Nacional de l’Educació (vegeu fitxa específica
per aquest tema).
Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania
En relació a la cooperació amb els ajuntaments, en aquesta legislatura
s’ha treballat conjuntament en dos temes: el Mapa de Llars d’Infants de
Catalunya (2004-2008) i les Oficines d’Escolarització Municipal.
Així, per donar compliment a la creació de 30.000 places públiques de
llars d’infants es va elaborar el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya (20042008) amb un import assignat de 150 M€, per a la creació de noves places
i pel manteniment de les ja existents. Per primera vegada s’ha realitzat una
planificació per comarques i municipis per donar resposta a una de les
necessitats evidents de les famílies. En aquest sentit, fins al moment un total
de 283 ajuntaments de Catalunya ja s’han compromès a crear 23.938 places,
que representa un 79,8%. Malgrat aquestes dades avancen un bon ritme
de compliment d’aquest compromís, en el moment actual, a juny de 2006,
d’aquestes 23.938 places només n’hi ha construïdes 6.652.
El Pacte per l’Educació ha estat
una de les grans fites de la legislatura
El Mapa de llars d’infants permetrà crear 30.000 places per nens
de 0 a 3 anys de forma planificada
per comarques i municipis
2008*
* Previsió de places que es convocaran
5.275 nous mestres el curs vinent
2006-2007, d’aquests 2.827 impartiran la sisena hora
Per al proper curs 2006-2007 està prevista la incorporació de 5.275 nous
mestres. D’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora, mentre que
la resta estaran destinats a necessitats d’escolarització, programes d’innovació educativa, aules d’acollida i nous perfils professionals entre d’altres.
Encara en aquest àmbit, cal destacar la convocatòria de 7.205 places a les
oposicions als cossos docents que han contribuït a millorar les condicions
laborals del professorat interí i substitut.
% Personal interí sobre la plantilla
Font: Departament d’Educació i Universitats
21
19,7%
18,2%
19
17
15,4%
15
12,1%
13
11
10,2%
10,8%
8%
9
7
2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09
En aquesta mateixa línia va el Pla de formació permanent 2005-2010 del
professorat dotat amb 30 M€. Aquest nou Pla ha permès fer un canvi de
prioritats en la formació als mestres i professors i adaptar-se a les noves necessitats de la nostra societat. Un dels canvis més importants respecte al que
es feia ha estat la introducció de l’avaluació diferida per tal d’observar com
repercuteix els aprenentatges adquirits en la formació a la pràctica docent
i per tant, en la millora qualitativa de l’ensenyament. Els objectius han estat
afavorir el model d’escola inclusiva, la innovació educativa i el currículum, les
tecnologies de la informació i la comunicació, la millora personal i el desenvolupament professional i la gestió dels centres i dels serveis educatius.
190 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 191
�Els compromisos estratègics
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004
Font: Departament d’Educació i Universitats
El Pacte nacional per a l’educació suposarà una inversió de 1.200 M€ fins
al curs 2008-2009. En la signatura del text hi han participat 20 entitats de la
comunitat educativa, que representen centres educatius públics i concertats, mestres, professors, famílies, estudiants i ajuntaments.
1
2
3
4
5
1
•
•
•
•
•
•
2
•
•
•
•
3
•
•
•
•
4
•
•
•
•
•
5
•
•
•
•
•
•
5 eixos:
Família i educació
Servei públic educatiu
Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació
Professorat i altres professionals de l’educació
Autonomia de centre
Família i educació. 165,4 M€
Ajuts per al funcionament de les AMPA i programes de formació
Funcionament d’associacions d’estudiants i projectes participatius
Acolliments matinals
Obertura dels centres el primer dia de setembre fins a finals de juny
Programa cooperatiu de llibres de text
Beques menjador
Servei públic educatiu. 343,7 M€
Aplicació de 5 hores setmanals complementàries a l’educació primària en
centres públics. Això comportarà un increment de plantilla i ajuts per a
alumnes que tenen germans a primària
Ajuts a centres concertats que escolaritzin alumnes amb necessitats
educatives específiques
Estudi econòmic dels mòduls del concert
Actualització per compensació del diferencial de l’IPC
Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació. 71,6 M€.
Impuls i ampliació de les Oficines Municipals d’Escolarització
Foment de programes de transició escola-treball
Convenis per a l’obertura dels centres a l’inici de setembre i finals de juny
Convenis per a activitats extraescolars
Professorat i altres professionals de l’educació. 467,5 M€.
Pla marc de formació permanent
Salut laboral
Continuació del procés d’homologació de les condicions laborals i analogia retributiva del professorat dels centres concertats
Promoció laboral del personal docent públic
Altres professionals de l’educació
Autonomia de centre. 149,2 M€
Millora de les dotacions per a funcionament ordinari
Desplegament de l’autonomia de centres
Programes d’innovació educativa
Inspecció de l’educació
Constitució de serveis educatius integrats
Millora de les plantilles de professionals dels serveis educatius
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008
Font: Departament d’Educació i Universitats
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
Properes passes:
Elaboració de la Llei catalana d’educació.
192 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 193
�S’han creat 52 Oficines d’Escolarització Municipal per cooperar amb
els ajuntaments en la gestió del
sistema de matriculació
Per últim, i amb la finalitat de gestionar el procés d’escolarització de l’alumnat amb les Administracions locals, s’ha publicat el Decret 252/2004, pel
qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents
en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i
facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Fins al moment 52 Oficines Municipals d’Escolarització
(OME) han entrat en funcionament com a instruments de col·laboració entre
el Departament d’Educació i els ajuntaments. (Informació: 2004: 12; 2005: 26
i 2006: 14)
Una nació socialment avançada
Política educativa
3.1.2
Augmentar la qualitat del sistema
educatiu per adequar-lo als nous
reptes socials
Punt de partida
Balanç
Era absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del
nostre país que donés un nou impuls de confiança i de qualitat al sistema educatiu, ja que els resultats de diferents informes PISA (2000 i 2003)
mostraven que el nivell dels estudiants en algunes matèries ens situaven
per sota de la mitjana d’altres països de l’OCDE.
En política educativa cal destacar que s’ha treballat a molt bon ritme en la
gran majoria d’objectius proposats per aquesta legislatura: s’ha incrementat espectacularment el pressupost dedicat a educació, mai s’havia invertit
tant en infraestructures escolars com s’ha fet ara; s’ha reconegut la tasca
que realitzen els professionals del sector millorant les seves condicions
laborals; s’ha signat el Pacte Nacional de l’Educació; i s’ha avançat en la
cooperació entre administracions en l’àmbit educatiu.
Tant l’informe del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Educació i Universitats “Resultats de l’alumnat de Catalunya i ítems alliberats.
Informe PISA 2003” (publicat l’any 2005) com l’Informe de la Fundació
Bofill “Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003” (publicat l’any
2006) destaquen que els resultats acadèmics obtinguts a Catalunya són
més baixos del que li correspondria, tenint en compte el nivell d’inversió pública en educació. Des d’aquesta perspectiva comparada es pot
concloure que a Catalunya, no només cal una major inversió pública en
educació, sinó també que tingui un nivell més alt d’eficiència.
L’educació ha esdevingut una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya per a aquesta legislatura, i el compliment de la
major part dels objectius fixats a l’inici de legislatura així ho demostren.
Restaria pendent, només, l’aprovació de la Llei Catalana d’Educació. Per
tant, aquest és un objectiu assolit.
A més a més, a Catalunya hi ha un alt nivell de fracàs escolar que explica,
en part, el problema de la baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Aquesta situació constitueix un problema que agreujarà el
dèficit de treballadors qualificats previst per als propers anys.
Des del Govern de la Generalitat de Catalunya entenem que un sistema educatiu ha de garantir, en el marc de la societat del benestar i de
la igualtat d’oportunitats, una formació adequada als reptes que tenim
plantejats com a país. Per això el Govern ha desenvolupat les línies d’actuació següents:
194 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
1
Millorar l’acció educativa i instructiva
2
Aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres
3
Millorar la formació professional, flexibilitzant l’oferta, facilitant la
relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada,
ocupacional i contínua
Balanç Pla de Govern 195
�Desenvolupament de l’Acció del Govern
Durant aquests tres anys els objectius prioritaris en educació han estat concretats, entre altres, en l’aplicació de mesures per: atendre adequadament
la població escolar, potenciar la formació professional, crear aules d’acollida,
incrementar l’oferta d’escoles oficials d’idiomes i combatre el fracàs escolar.
Les mesures d’innovació educativa donen resposta als principals
reptes educatius
Millorar l’acció educativa i instructiva
El Govern de la Generalitat ha fet un gran esforç per crear i implantar
mesures d’innovació educativa que ofereixin als centres docents propostes d’acció vinculades a algun dels reptes de la societat actual: integració
de l’alumnat nouvingut, atenció als alumnes amb necessitats especials i
la consolidació de la llengua catalana. Els objectius generals d’aquestes
mesures són:
• Promoure projectes que potenciïn la incorporació de noves metodologies en la dinàmica escolar i la millora dels resultats d’aprenentatge de
l’alumnat.
• Donar suport als projectes d’innovació que estan portant a terme els
centres educatius o grups de professors/es de diferents centres.
• Difondre pràctiques educatives innovadores que es duguin a terme i
puguin ser d’interès per al conjunt de professors i professores.
• Il·lusionar el professorat per tal que trobi en la recerca de nous camins
resposta als reptes que avui ens demana la pràctica docent.
Tot seguit relacionem les accions més destacades en l’àmbit de la innovació
educativa:
Un total de 1.051 centres educatius públics i privats concertats
disposaran d’una aula d’acollida
el curs vinent 2006-2007
• Creació de 1.051 aules d’acollida. L’aula d’acollida és un recurs orientat
a la integració de l’alumnat nouvingut i especialment pensat per donar
una resposta adequada a atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquests, i alhora millorar la qualitat global de tots els
estudiants del centre, veure fitxa annexa.
Aules d’Acollida
Font: Departament d’Educació i
Universitats
Curs
2003-04
Curs
2004-05
Curs
2005-06
Curs
2006-07
0
649
936
1.051
Les noves polítiques
Aules d’Acollida
L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i
especialment pensat per donar una resposta adequada i atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat; això permet
millorar la qualitat global de l’alumnat del centre.
Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran amb una aula d’acollida el curs 2006-07, ja que el Departament d’Educació i Universitats preveu
posar en funcionament 115 aules d’acollida noves.
La previsió territorialitzada de noves aules d’acollida per al curs vinent és la
següent:
Aules d’Acollida per territoris, curs 2006-2007
Font: Departament d’Educació i Universitats
SS TT
(curs 05-06)
Increment
(curs 06-07)
Total
Barcelona- Ciutat
158
11
169
Barcelona-Comarq
269
37
306
89
8
97
Baix Llob- Anoia
Vallès Occidental
83
15
98
129
13
142
Lleida
79
16
95
Tarragona
89
11
100
Girona
Terres de l’Ebre
Total
40
4
44
936
115
1.051
La implantació d’una aula d’acollida en un centre educatiu implica una dotació docent (un tutor d’acollida), una dotació informàtica (quatre ordinadors,
una impressora, un escàner, etc.), material didàctic i un pla de formació i assessorament sistemàtic. Però l’aula d’acollida implica, sobretot, un compromís explícit de l’equip directiu d’adequar progressivament tota la dinàmica
general del centre cap a un centre acollidor i de qualitat per a tothom.
Per al curs vinent, el Departament d’Educació i Universitats ha ampliat les
dotacions de professorat en 116 centres educatius que ja disposaven d’aula
d’acollida, a fi de donar una millor atenció a l’alumnat nouvingut.
Els criteris del Departament per a l’adjudicació de les noves aules per al curs
vinent són:
• Nombre d’alumnat nouvingut (darrers 24 mesos) superior a 9.
• Equilibri en l’oferta educativa de la zona, de manera que la dotació
d’aules d’acollida contribueixi a la distribució equilibrada de l’alumnat
nouvingut entre tots els centres.
196 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 197
�• També s’han posat en marxa les Unitats de suport a l’educació especial
(USEE). Des del 2004 fins a l’actualitat s’han creat 57 USEE, 19 en CEIP, 34
en IES i 4 en centres concertats per millorar l’atenció de l’alumnat amb
necessitats educatives especials. La previsió per al curs 2006-2007 és
crear 64 USEE, a més a més de les ja existents. Aquestes unitats compten
amb una dotació d’un professor i un educador. Per completar aquest
recurs s’han signat 28 convenis amb ajuntaments per impulsar els Plans
educatius d’entorn, amb un pressupost de 2,4 M€. Es tracta d’un instrument per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats
educatives a través de la continuïtat de l’acció educativa fora de l’àmbit
escolar i per posar en una mateixa direcció tots els recursos dedicats
a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot
l’alumnat.
• El Pla de llengua i cohesió social va ser creat per adequar el sistema
educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es van destinar més de 35 M€ a diverses actuacions, per al
curs 2004-2005, que tenien com a objectiu consolidar la llengua catalana
com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i la integració a
l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualtat d’oportunitats.
Programes d’innovació educativa
Font: Departament d’Educació i
Universitats
Curs
2004-05
Curs
2005-06
Curs
2006-07
0
748
1.230
0
10 M€
12 M€
521 centres educatius s’han acollit
al programa de reutilització de
llibres de text que beneficia més
de 113.000 alumnes
Aquest Pla inclou la implantació de 8 programes d’innovació educativa a
1.230 centres educatius, amb un pressupost total de 12 M€ per al curs 20062007. Els programes són els següents: Biblioteques escolars i gust per la lectura (PuntEdu); Coeducació i igualtat de gènere; Educació per a la ciutadania; Educació en comunicació audiovisual; Educació ambiental; Convivència
i Mediació Escolar; Salut a l’Escola (vegeu epígraf 3.3.1) i Llengües estrangeres. Concretament, aquest últim (llengües estrangeres) s’ha implantat a 311
centres educatius amb la finalitat d’avançar l’aprenentatge de l’anglès des
de l’educació infantil. El programa amb major implantació és el de foment
de la lectura (PuntEdu) que s’aplicarà en més de 600 centres educatius.
També en aquesta línia s’ha constituït el Consell Assessor de la Llengua
Catalana a l’Escola per impulsar l’ús i el domini del català en el professorat
i l’alumnat.
• El Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text té per objectiu facilitar, mitjançant el sistema de préstecs, llibres de text i materials didàctics dels diferents nivells educatius. En l’actualitat 521 centres
educatius s’han acollit a aquest Programa. Aquests centres rebran ajuts
d’un total de 2,03 M€ i se’n beneficiaran més de 113.000 alumnes alhora
que s’avança cap a la gratuïtat dels llibres de text. És previst que el proper curs 2006-2007 la participació sigui de 896 centres i prop de 200.000
alumnes beneficiats. El Departament d’Educació i Universitats invertirà 4
M€, la qual cosa suposarà un estalvi del 85%. La despesa mitjana mínima
per cada fill o filla passarà de 1.700 € de l’actualitat a 250 €.
Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text
Font: Departament d’Educació i Universitats
198 Balanç Pla de Govern
Curs 2003-04
Curs 2004-05
Curs 2005-06
Centres
0
0
521
896
Alumnes
0
0
113.000
200.000
Pressupost
0
0
2,3 M€
4 M€
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Curs 2006-07
• Amb l’objectiu de garantir l’ensenyament públic d’idiomes en una major
part del territori, s’han creat 23 escoles oficials d’idiomes (EOI). Actualment estan en funcionament un total de 39 EOI, a 28 comarques, i
donant cobertura a un 97% de la població a Catalunya.
El Programa 2004-2007 del Departament d’Educació (publicat el novembre de 2004) establia, com una de les principals mesures, reduir el fracàs
escolar, en una doble línia: prevenir el fracàs en l’educació primària i reduir
el fracàs instal·lat a l’educació secundària obligatòria. Per a això, l’esmentat
programa anunciava l’elaboració d’un Pla per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment escolar i la cohesió social. Malgrat que aquest Pla no s’ha
desplegat com a tal, totes les mesures i programes iniciats, entre altres els
d’innovació educativa, aules d’acollida, USEE, ajuts per a alumnes amb necessitats educatives específiques als centres concertats, plans d’entorn, pla
de llengua i cohesió social, plans d’autonomia de centres, etc., han tingut,
com un dels eixos principals d’actuació, combatre el fracàs escolar.
Aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres
Aquesta legislatura s’ha iniciat a Catalunya el Pla d’Autonomia de Centres,
una important aposta per reforçar la seva capacitat d’actuació. Així, s’ha
iniciat un pla pilot a 74 escoles amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de
gestió dels centres per millorar la qualitat educativa i reduir el fracàs escolar,
millorar el rendiment general de l’alumnat i afavorir la cohesió social.
El Departament d’Educació i Universitats té previst incrementar cada any el
nombre de centres participants al Pla d’autonomia de centres fins a la seva
generalització a tot el sistema educatiu català. La cultura de gestió actual
i la complexitat del canvi recomanen començar amb un nombre reduït de
centre docents però es té visió d’un procés d’experimentació acumulatiu fins
a la seva generalització.
Val a dir que aquest nou impuls de l’autonomia escolar exigirà a l’Administració educativa un esforç afegit en l’acompanyament als centres i els seus
equips directius, alhora que un nou model de dotació de recursos que tracti
singularment la diversitat de centres i territoris.
Millorar la formació professional, flexibilitzant l’oferta, facilitant la
relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada,
ocupacional i contínua
Des del Govern s’està fent un esforç considerable en la potenciació i
l’extensió de la Formació Professional, ja que es tracta d’una bona oferta
professionalitzadora (més del 70% de l’alumnat troba feina en menys de 6
mesos i la resta opta per seguir estudiant), dóna resposta a les necessitats
del teixit productiu i de serveis del nostre país i és una bona eina per afavorir
l’equilibri territorial i estimula l’esperit emprenedor. També al curs 20062007, s’hauran implantat un total de 151 nous cicles formatius als centres
públics. Això es tradueix en 4.500 noves places de formació professional
distribuïdes al llarg del territori.
També, com preveu l’Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia
catalana, i 4 Centres Integrals d’FP, dels 12 previstos per a la legislatura
dins l’Acord d’Internacionalització (Manresa, Olot, Tarragona i Sant Feliu
de Llobregat). Aquests centres oferiran de manera integrada: FP inicial i FP
contínua, acreditació de competències professionals, innovació en metodologies i estratègies de formació i experimentació de nous currículums i
transferència tecnològica. Aquests centres coordinen la formació professi-
Les mesures i programes d’innovació educativa tenen com un
dels objectius combatre el fracàs
escolar
El Pla d’Autonomia de Centres
s’ha iniciat en 74 escoles i significa
un pas més en les polítiques de
proximitat
Aquest Govern ha prioritzat la FP
entre les seves actuacions
S’hauran implantat 151 nous
cicles formatius als centres públics
catalans i s’han creat 4 Centres Integrats de Formació Professional
Balanç Pla de Govern 199
�Increment espectacular del nombre de places ofertes per estudiar
cicles formatius a distància. De les
328 el curs 2005/06 a 3.600 el curs
2006/07
onal reglada, l’ocupacional per a persones en atur i la contínua per a persones ocupades. També compten amb un servei d’orientació interactiva per
atendre les necessitats d’ocupació i desenvolupament professional i amb
sistemes de transició escola-treball.
Un altre dels reptes que afrontava el Govern en relació amb la FP era la
necessitat d’incrementar la demanda d’aquesta oferta formativa i
adequar-la a les necessitats productives del país. Per donar compliment
al primer objectiu, el 2005 es va elaborar un Decret de mesures de flexibilització de l’accés a la FP específica (matrícula per crèdits, horaris i entorns
adaptats...) i des de 2006 s’ofereix, experimentalment, estudiar determinats
cicles formatius a distància (de les 328 places que es van implantar el gener
del 2006, es passarà, el proper curs, a una oferta de 3.600 places). Per donar
compliment al segon, s’han adoptat mesures per fer la FP més atractiva:
correspondència entre cicles formatius de grau superior i la Universitat; oferta de cursos pont de preparació per accedir a la universitat en 30 centres;
acreditació de competències per a persones amb experiència laboral, però
sense reconeixement oficial.
I finalment, i amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de la FP, s’ha invertit
en equipaments i s’ha implementat el Programa de qualitat i millora contínua.
Balanç
La política educativa d’aquests mil dies s’ha caracteritzat per les múltiples
mesures innovadores que s’han implantat per tal de fer front al complex
problema que suposa el fracàs escolar i la integració del nou alumnat. En
definitiva, buscar noves respostes a noves qüestions i canviar el rumb en la
política educativa del nostre país sumida en l’immobilisme.
Per tant, tot i que pel finiment de la legislatura no tenim una avaluació
dels resultats dels nombrosos programes implementats, podem concloure
que els objectius fixats en el Pla de Govern estan en vies d’assolir-se.
Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
3.2.1
Universalitzar els serveis socials
Punt de partida
El sistema català de serveis socials es pot qualificar d’assistencialista, ja
que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal
demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. Així, els serveis socials a Catalunya
constitueixen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el
reconeixement específic del dret subjectiu a la seva utilització.
L’objectiu del Govern en aquest àmbit ha estat universalitzar el sistema, és
a dir, garantir l’accés als serveis socials, davant una situació de necessitat
en l’àmbit social, independentment de la situació econòmica. Per això
calia: aprovar una llei de serveis socials, que a banda d’universalitzar el
sistema, també descentralitzés els serveis i anés acompanyada d’un nou
marc de finançament dels serveis socials.
Val a dir que la necessitat de crear aquesta normativa és fruit de l’ambigüitat existent pel què fa a l’atribució de responsabilitats als diferents
nivells de l’Administració, una dotació insuficient de recursos públics per
finançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre les administracions i entitats privades gestores de serveis socials a Catalunya, i una
prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada.
Aquesta situació s’ha produït pel poc consens entre les diferents administracions públiques que tenen competències en serveis socials i pel curt
desenvolupament reglamentari de les lleis vigents.
Desenvolupament de l’acció del Govern
El Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya
Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern va aprovar el Projecte de
Llei de Serveis Socials de Catalunya, que no veurà la llum pel finiment de
la legislatura, que havia de permetre la universalització dels serveis socials i
poder avançar cap a un model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat
d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i
canviants necessitats socials.
Un procés obert al sector: la normativa es va aprovar després d’un
ampli i sistemàtic procés participatiu, en el qual s’ha intentat assolir el
màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials
de Catalunya. Des del mes de juny del 2004:
• Es va constituir un Comitè Directiu i un Comitè d’Experts per elaborar la
nova Llei de Serveis Socials.
200 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Aprovat el Projecte de Llei d’universalització dels serveis socials
però en tràmit al Parlament de
Catalunya
El Projecte de Llei de Serveis Socials havia de permetre la universalització d’aquests serveis
Balanç Pla de Govern 201
�• Es va redactar el document de bases, i es va endegar un procés participatiu, es van recollir més de 1200 folis d’aportacions, es va modificar el
document de bases i es va elaborar una proposta de text articulat de la
nova Llei.
• Finalment, es va portar a consulta dels Consells de Serveis Socials, Govern Local, Econòmic i Social, Sindicatura de Greuges i Institut Català de
la Dona. I van participar tots els agents dels serveis socials de Catalunya,
en el procés d’elaboració de la mateixa.
• Aprovació (17/01/2006) per part del Govern del Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya.
El Govern ha complert el compromís de destinar més del 4% del
pressupost de la Generalitat a
polítiques de Serveis Socials
Un nou sistema de finançament dels serveis socials: el Projecte de Llei
de Serveis Socials obre també la via a un nou sistema de finançament
dels serveis socials. Un dels punts clau d’aquest nou sistema és arribar a
la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català.
D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del
Parlament de Catalunya sobre política social i benestar, en què s’instava al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu
pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. És aquest un dels
motius pels quals el percentatge del pressupost destinat al departament
de Benestar i Família ha anat augmentat any darrera any durant aquesta
legislatura,sempre per sobre el 4% i, en aquest últim any, s’ha situat ja en
el 5,37%.
% Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat
al departament de Benestar i Família a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
Les novetats legislatives
El Projecte de llei de serveis socials
10 compromisos:
• Només s’avaluarà la renda de la persona usuària.
• Només es tindrà en compte la renda per a fixar l’aportació de l’usuari.
• Totes les persones que presentin una necessitat social tindran dret a
accedir als serveis socials que la llei defineixi.
• Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d’atenció
pública.
• El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en
un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l’Associació de
Municipis.
• Servei personalitzat per a persones i famílies amb l’assignació d’un/a
professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que
necessitin al llarg de la seva vida.
• Les persones amb greu situació de dependència comptaran amb el suport d’un/a assistent personal que els faciliti l’organització de la seva vida i
amb ajut a domicili professional, si desitgen continuar vivint a la seva llar.
6
5
• Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM
i col·legis professionals en la planificació i l’avaluació dels serveis socials.
4
3
2
1
0
2002
2003
2004
2005
2006
• El Govern aprovarà per decret una Cartera de Serveis Socials de vigència
quadriennal. El Parlament aprovarà anualment, juntament amb la Llei de
pressupostos, la tipologia i la població destinatàries de les prestacions
garantides a la Cartera. Serà la primera llei de tot l’Estat que garantirà una
cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut i educació, que és la garantia de drets i deures.
• Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o
que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran
exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l’Administració.
202 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 203
�Les novetats legislatives
Llei de prestacions socials de caràcter econòmic
L’objecte de la Llei és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social, que tenen com a finalitat atendre les situacions de necessitat
derivades de qualsevol contingència en la vida d’una persona que li impedeixi fer front a les despeses essencials imprescindibles per poder dur una
vida digna.
Principals novetats:
•
•
•
•
És un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa.
És una eina per garantir el camí cap a la igualtat real d’oportunitats.
La seva finalitat és garantir una seguretat econòmica.
Es fixa, com a novetat, un indicador de Renda de Suficiència (IRS) que per
a l’any 2006 és de 7.137,2 €.
• Es distingeixen tres tipus de prestacions: les de dret subjectiu (joves extutelats, cònjuges supervivents, perceptors de pensions no contributives,
famílies acollidores de menors i manteniment de necessitats bàsiques
-FAS, LISMI i SOVI-), les de concurrència (ajuts a través de convocatòria
pública) i les d’urgència social.
Altres actuacions paral·leles de la legislatura i relacionades amb aquest
àmbit dels serveis socials són:
• L’aprovació de la llei de prestacions econòmiques d’assistència social, pendent també d’aprovació pel Parlament. Aquesta llei garanteix que
cap ciutadà de Catalunya estigui sota el llindar de la pobresa, assegurant
uns ingressos suficients per a les persones amb rendes més baixes, veure
fitxa específica sobre el tema.
La nova llei de prestacions garanteix que cap ciutadà estigui per
sota el llindar de la pobresa
• La Programació territorial dels serveis socials especialitzats 20042007, per a l’atenció de la gent gran amb dependències, de les persones
amb discapacitats i de les persones amb malaltia mental de la xarxa
bàsica de serveis socials de responsabilitat pública. Aquesta programació
territorial és una eina bàsica elaborada per l’Institut Català d’Assistència
i Serveis Socials (ICASS) per a desenvolupar les polítiques del Govern de
Catalunya en matèria de serveis socials, i s’ha presentat a totes les demarcacions territorials.
• L’Acord Marc signat amb l’Associació de Municipis de Catalunya
(ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en l’àmbit dels
serveis socials d’atenció primària. Aquest acord garanteix una estabilitat
financera i un increment pressupostari mitjà del 10% en la prestació de
serveis socials d’atenció primària amb una dotació de 140 M€.
Balanç
La convocatòria d’eleccions, i per tant, la dissolució del Parlament ha fet
que el projecte de llei de serveis socials no hagi estat aprovat aquesta
legislatura, tot i ser una de les prioritats del Govern pel que fa a la millora i
aprofundiment de les noves polítiques socials al nostre país.
L’aprovació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic ha estat
un pas significatiu en aquesta línia consolidant la lluita contra la pobresa i
exclusió.
Amb tot, quan s’aprovi la nova llei marcarà un abans i un després en l’atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un
nou model garantista i universal, en què el dret als serveis socials s’equipararà a altres drets universals com la salut o l’educació.
Per tant es tracta d’un objectiu pendent.
204 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 205
�Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
• La signatura del Conveni de Col·laboració entre el Ministeri de Treball i
Afers Socials i el Departament de Benestar i Família per al desenvolupament d’actuacions d’acollida i integració d’immigrants suposa l’assignació de més de 40 milions d’euros dels Fons Interterritorials a Catalunya
per aquest concepte.
3.2.2
Garantir la cohesió social,
en especial dels col·lectius
amb major risc d’exclusió
• Un servei d’atenció diürna per a menors estrangers (La Riereta, amb 24
places) i un recurs de primera acollida de menors estrangers (El Castell,
amb 14 places) amb la finalitat d’atendre el col·lectiu dels menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya.
Punt de partida
Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcial, del benestar que genera la nostra societat. Per
tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar, el Govern ha dut a terme
diferents actuacions sectorials adreçades a aquells col·lectius susceptibles
de quedar-ne exclosos, entre d’altres: immigrants, gent gran, persones
amb dependència, etc.
La població estrangera s’ha multiplicat per cinc en sis anys
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Immigració
Catalunya ha passat de tenir 181.590 persones immigrades empadronades
l’any 2000 a 939.321 a principis d’aquest any.
% població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
12
10
8
9,5
8,98
10
10,3
10,5
11,29
6
4
2
0
octubre 04
Les polítiques d’immigració han
estat una prioritat del Govern i
s’ha aprovat el Pla de Ciutadania
i Immigració 2005-08
desembre 04
febrer 04
juny 05
setembre 05 desembre 05
En canvi, ha disminuït el nombre d’immigrants en situació irregular com a
conseqüència de les últimes regulacions dutes a terme pel Govern de l’Estat;
això representa, a casa nostra, uns 18.000 immigrants irregulars menys.
El desenvolupament de polítiques d’immigració s’ha convertit en un
tema prioritari d’aquest Govern, i de les actuacions portades a terme
destaquem l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, que
preveu millorar la qualitat i els recursos en les àrees més deficitàries en matèria d’atenció social a la ciutadania (en especial educació, salut i habitatge),
prioritzant les dones i els joves. Igualment, impulsa la formació dels professionals dels serveis públics per adequar-los a la diversitat cultural dels usuaris.
Altres mesures destacades en aquest àmbit de la immigració són:
• Un nou espai de participació ciutadana en substitució del Consell Assessor d’Immigració que és la Taula Cívica de la Ciutadania per tal de fer
front a la nova arribada de població a Catalunya.
• El Programa de retorn voluntari, que s’adreça a aquells immigrants que
no han vist complertes les seves expectatives, que es troben en situació
de vulnerabilitat social i que volen retornar voluntàriament al país d’origen. L’oficina de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM),
amb seu a la Secretaria per a la Immigració, gestiona el programa oferint
atenció i ajuts per fer possible el retorn.
Gent Gran
La reducció de la mortalitat i el consegüent allargament de l’esperança
de vida han donat lloc a un important augment del pes demogràfic de la
gent gran i molt gran dins del conjunt de la població catalana. D’aquesta
manera, si el 1981 els majors de 65 anys representaven un 11% del total de
la població, el 2004 ja representaven gairebé un 17%. Pel que fa als majors
de 85 anys, aquest segment de població representava el 2004 un 21% de
la població major de 65 anys: de cada 5 persones de 65 anys i més, una en
tenia 85 o més.
L’aprovació de la nova llei de prestacions garanteix que cap persona gran
tingui uns ingressos per sota de l’índex de suficiència de Catalunya.
També és important destacar, en relació a les places residencials de finançament públic per a la gent gran, que durant aquest any s’arribarà a les
17.483 places. Un increment important que també trobem en els habitatges
tutelats i els centres de dia per a persones grans.
Evolució del percentatge de
persones majors de 65 anys
sobre el total de població
Font: Departament de Benestar i
Família
2005
17%
2001
17%
1996
16%
1991
14%
1986
12%
1981
11%
La nova Llei de Prestacions garanteix que cap persona gran tingui
ingressos per sota de l’índex de
suficiència de Catalunya
Residències Gent Gran - Places Any
Font: Departament de Benestar i Família
2003
2004
2005
2006
Pròpia
2.043
2.043
2.087
2.087
Gestió
2.074
2.074
2.474
2.706
727
704
690
690
8.879
9.332
10.500
12.000
13.723
14.153
15.751
17.483
Concert
Col·laboració
• Els recursos (16 M€) que enguany es destinen als programes d’acollida i
integració d’immigrants, i a potenciar els serveis públics del món local,
que suposa un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat.
206 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 207
�Altres ajuts a la dependència
Font: Departament de Benestar
i Família
Places centres de dia
2003
2004
2005
3.436
3.768
4.362
Prevalença de les persones amb dependència
Font: Departament de Benestar i Família
Places residencials amb finançament públic per cada 100 persones
majors de 65 anys
Font: Departament de Benestar i Família
CAT
ESP
> 65 anys
Lleu
Moderada
Severa
Total
74.000
70.000
66.000
210.000 (20,3%)
Atenció domiciliària 20.933 21.945 25.667
Telealarma
9.244 10.907 15.040
1
< 65 anys
Total
55.000
37.000
30.000
122.000
129.000
(29%)
107.000
(32%)
96.000
(39%)
332.000
65-69 anys
18,9%
80-84 anys
41,91%
>85 anys
56,85%
0
1999
2000
2001
2002
2003
2004 2005
Finalment, també s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat
Politècnica de Catalunya, la Fundació “La Caixa” i la Fundació Politècnica de
Catalunya, que permet la integració d’alumnes de la Universitat Politècnica
de Catalunya en el desenvolupament del programa “Projecte d’Acostament de les Persones Grans a les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació”.
Per tal de garantir la igualtat real
d’oportunitats per a tothom s’ha
aprovat el Pla per a la Inclusió
social de Catalunya
S’ha aprovat el Pla Integral del
poble gitano per a l’equiparació
sociocultural i econòmica, entre
d’altres
Pobresa i exclusió social
Per tal de lluitar contra l’exclusió social, s’ha redactat i s’aprovarà el proper
setembre pel Govern de la Generalitat el Pla per a la Inclusió Social
de Catalunya, que planteja una nova orientació política sobre les causes
de l’exclusió social: que aquestes no siguin enteses només per motius de
pobresa econòmica, sinó que promoguin garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom, posant èmfasi en el fet que la integració plena en la
societat no passa exclusivament per la millora de l’espai econòmic i laboral
de l’individu. El Pla tindrà vigència fins l’any 2009 i s’hi destinarà enguany 1,8
M€ complementaris.
Poble gitano
Fruit d’un mandat del Parlament de Catalunya (2001) el Departament de
Benestar i Família va iniciar un treball sistemàtic per a la millora de la qualitat
de vida de les persones gitanes a Catalunya. Així, s’ha aprovat el Pla integral
del Poble Gitano. Aquest pla marca les línies d’actuació integrals a favor del
poble gitano per tal de poder equiparar-lo socioculturalment i econòmica
amb la societat de la qual formen part, sensibilitzar la població catalana,
donant a conèixer la cultura gitana com a integrant i membre de la cultura
de Catalunya i, finalment, integrar la perspectiva de gènere per tal de donar
respostes a les necessitats específiques de les dones gitanes a Catalunya.
En aquesta línia, i fruit de la col·laboració de dos departaments (Benestar
i Família i Salut), el Govern ha aprovat el Programa per a la promoció de
l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), que neix per ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, millorar el
suport a la vida autònoma i per avançar en la redacció de la Llei de l’Agència
Catalana d’Atenció a les Persones amb Dependència. En aquest programa
s’aposta per un model territorial i de coordinació social i sanitari per atendre
les dependències. 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la
primera fase d’implantació d’aquest Programa. Queda pendent, però, l’elaboració en aquesta legislatura de la “Llei de l’Agència de la Dependència”.
Aquesta llei, la “Ley de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las
Personas Dependientes“, juntament amb el nou Estatut, la llei de prestacions
socials i la llei de serveis socials, configuraran un nou marc legal que transformarà la concepció dels drets socials al nostre país.
A més a més, el Departament de Benestar i Família ha incrementat la dotació
pressupostària del programa “Viure en Família” dels 85 M€ destinats el
2004 als 124 milions de 2005. Això fa que aquest ajut arribi a més de 50.000
persones amb dependència. El programa “Viure en família” ha experimentat
un canvi d’orientació, de manera que es prioritzarà l’atenció a les persones
en situació d’alta dependència i la prestació de serveis a domicili. Cal garantir que la gent gran pugui romandre a casa si ho desitja.
M € Evolució del Programa viure en Família 2002 - 2005. Quantitats pagades
Font: Departament de Benestar i Família
140 M
120 M
El 4,6% de la població de
Catalunya són persones amb dependència: majoritàriament persones grans, però també persones
amb discapacitats, psíquiques o
físiques, o persones amb problemes greus de salut mental
208 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
121.974.944 €
100 M
80 M
92.579.675 €
60 M
40 M
20 M
Persones amb dependència
L’atenció a les persones amb dependència és una prioritat de l’actuació
del Govern en aquesta legislatura. A Catalunya hi ha actualment un total de
332.000 persones amb dependència (un 4,6% de la població), dels quals més
d’un 65% tenen més de 65 anys.
El ProdeP neix per impulsar l’atenció a les persones dependents i és
l’embrió de la futura Agència de la
Dependència
47.895.101 €
12.247.238 €
0
2002
2003
2004
2005
Els serveis d’atenció a les persones discapacitades i amb malaltia mental
s’han incrementat significativament. Els usuaris dels serveis d’atenció finançats per la Generalitat han crescut en més d’un 14%.
Pel que fa a l’atenció de les persones amb discapacitat psíquica volem destacar l’acord al qual s’ha arribat amb les entitats representatives del sector
(APPS, Coordinadora de Profunds i Coordinadora de Tallers) per destinar 3
M€ a aquesta finalitat.
Balanç Pla de Govern 209
�Persones amb discapacitat - Places Any
Font: Departament de Benestar i Família
2003
2005
2006
Pròpia
61
61
61
61
Gestió
682
682
730
848
Concert.
Es troba en fase de redacció el
Projecte de Llei d’Infància de
Catalunya
2004
118
1.319
1.583
1.774
861
2.062
2.374
2.683
Infància i adolescència
En aquest àmbit, i durant aquesta legislatura, s’ha impulsat el Pla de
xoc 2004-2007 per a la protecció de la infància i l’adolescència, que implica un notable increment de recursos. S’ha començat a materialitzar en:
• Elaborar el Projecte de llei d’infància de Catalunya. Amb aquesta llei es
vol ordenar la legislació catalana sobre infància, ara mateix dispersa, per
tal que reguli tant l’àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de
la resta d’infants i introduir innovacions normatives com la creació de la
figura de l’acolliment permanent.
• Posar en marxa 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç de manera que gairebé totes les comarques de Catalunya
disposin d’aquest servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 M€ el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005.
• Reforçar els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).
Amb la incorporació de 48 nous educadors i educadores en els equips
d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) del territori -en conveni amb
els ajuntaments i consells comarcals-, cosa que suposa un increment
d’un 25% respecte als 188 professionals que actualment hi treballen.
L’objectiu d’aquests educadors i educadores serà facilitar el treball de
seguiment i orientació en el medi dels menors tutelats i que es troben en
família. Això ha suposat un augment del finançament en un 11,2 %, amb
un import total de 6.012.055€.
• Cal destacar que des del Govern s’ha impulsat un pla de 5 mesures per
a millorar la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil.
Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les administracions i el serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor.
Gais, lesbianes i transsexuals
Al llarg d’aquesta legislatura s’han fet grans avenços en el reconeixement dels drets d’aquests col·lectius, amb l’adopció de mesures com:
La Generalitat ha dissenyat, per
primer cop, polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals
210 Balanç Pla de Govern
• La legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals: aprovació de la Llei 3/2005, de 8 d’abril, de modificació de la
Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d’unions estables de
parella i de la llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en
el Dret Civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. La nova normativa equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix
el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants. També
permet l’adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de
menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle. D’altra banda,
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el fill o
la filla del seu company o la seva companya.
Va en aquesta mateixa línia el recentment aprovat Projecte de Llei de
conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al
servei de les administracions públiques de Catalunya, per la qual
s’equiparen la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i
els matrimonis del personal de les administracions públiques.
• El Pla per a la no-discriminació de les persones homosexuals i
transsexuals: s’ha aprovat el Programa per al col·lectiu gai, lesbianes
i transsexuals que té com a finalitat l’assoliment de la plena equiparació
legal i evitar les actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques
específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El
Departament de la Presidència serà l’encarregat de dissenyar i desplegar
un Pla Interdepartamental per a la no-discriminació d’aquestes persones,
centrant les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar.
Col·laboració local
Amb la voluntat d’integrar en una dinàmica unificada el conjunt d’intervencions de caràcter social i comunitari que pugui acompanyar processos de
millora i transformació dels barris de Catalunya, s’han:
• Aprovat els nous plans integrals per a la qualitat socials als barris
2006-2008.
• La constitució del Consorci de Badalona Sud i del Consorci de Serveis Socials de Barcelona signifiquen un avenç molt significatiu en el
disseny d’un model de serveis socials proper als ciutadans en el que els
ens locals tinguin un rol molt significatiu. L’organisme del Consorci de
Badalona Sud té un pressupost inicial per la posada en funcionament de
140.354 euros.
Associacionisme i voluntariat
A Catalunya hi ha actualment unes 670.000 persones que realitzen tasques
de voluntariat, que representen un 13,1% de la població, mentre que en la
resta de l’Estat, el voluntariat se situa al voltant del 6%. Per això, la Generalitat vol conèixer i fomentar el treball de tantes persones que dediquen una
part important del seu temps a fer tasques al servei del país i ajudar a la seva
formació; això és una des les principals conclusions a les que s’ha arribat de
la primera fase del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat.
En el marc del foment del voluntariat i l’associacionisme s’ha:
Els Plans integrals per a la qualitat
social als barris acompanyaran els
procesos de millora iniciats per
altres departaments en l’àmbit de
les seves competències
Creat el Consell Català del Voluntariat
• Creat el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en
l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del voluntariat.
• Potenciat la signatura del document de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Centre Europeu del Voluntariat (CEV), xarxa
europea de centres estatals i nacionals de voluntariat de 22 països europeus més Israel. Aquesta col·laboració té com a objectiu posar a l’abast
de les entitats catalanes les informacions generades per la resta d’entitats
de voluntariat europees.
Balanç Pla de Govern 211
�• Presentat, juntament amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, la
iniciativa “Declara la teva solidaritat, no et costa res”, coincidint amb
l’inici de la campanya de la renda. Aquesta iniciativa ha de permetre
impulsar les aportacions que reben les ONG de Catalunya a través del
0,52% de l’IRPF a “fins socials”.
La política penitenciària i de justícia juvenil és també una política
social, l’objectiu de la qual és la
rehabilitació i la reinserció social i
laboral de les persones sotmeses a
mesures d’execució penal
Catalunya és l’única comunitat
autònoma amb competències en
matèria penitenciària
L’impuls del treball en els centres
penitenciaris com a mesura principal per a la reinserció dels interns
El Govern ha apostat també per
les mesures penals alternatives.
Entre 2004 i 2005 la demanda
d’aquestes mesures ha crescut un
191%
Demandes de mesures penals
alternatives
Font: Departament de Justícia
4.500
4.000
3.931
3.500
La política penitenciària i de justícia juvenil
La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal són els objectius fonamental del sistema
penitenciari i de justícia juvenil, tant per tractar-se d’un mandat constitucional com perquè el Govern ha definit la seva política penitenciària com una
política social.
Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en matèria
penitenciària. El Departament ha elaborat un reglament que enforteix la
direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la
reinserció. També s’han iniciat els treballs per a l’elaboració d’un reglament
de justícia juvenil propi per donar un adequat desenvolupament a la Llei
27/2001, de 31 de desembre de justícia juvenil.
La formació i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits
i habilitats per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Per això
s’ha reformat i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per
a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès
ampliar les oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb organismes públics, empreses i entitats. Les persones ocupades
constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar. Les tasques
comprenen prevenció d’incendis i millora forestal, neteja d’espais naturals;
muntatge de components elèctrics, tapisseria, confecció, etc.; subministrament de materials i serveis a òrgans judicials; pintura de dependències
administratives; muntatge de motocicletes o elaboració de productes amb
la marca “Made in Cire”. Els tallers productius s’han ampliat també a l’àmbit
de la justícia juvenil.
Gairebé el 100% dels interns amb delictes específics (agressions sexuals,
delictes violents i de violència domèstica) estan rebent un tractament especialitzat. També s’han potenciat els tractaments per superar l’addició a les
drogues.
2.000
1.500
1.000
1.347
500
0
2004
212 Balanç Pla de Govern
2005
CP Puig
de les Basses
ERO de Girona
CP Lledoners
Pavelló Hospitalari
Penitenciari Terrassa
CP Els Plans
CP Ponent
Centre Obert
de Lleida
CP Quatre Camins
CP Joves Quatre
Camins
CP Brians
CP Brians 2
CP de Preventius
Llobregat
CP de Dones
de Catalunya
ERO de Barcelona
CP Mas d’Enric
ERO de Tarragona
Centres penitenciaris nous (CP)
Centres penitenciaris (CP)
Equipament de règim obert nous (ERO)
Equipament de règim obert (ERO)
Equipaments de justícia juvenil
Font: Departament de Justícia
CE Montilivi
Mesures Penals Alternatives: les penes de presó no poden continuar
essent el centre del sistema d’execució penal, perquè l’experiència demostra
que aquestes penes només són útils com a últim recurs. El Govern ha apostat doncs per impulsar mesures sancionadores més efectives i més eficients.
Per això el Departament de Justícia ha incrementat en 45 els psicòlegs i els
treballadors socials destinats a gestionar els treballs en benefici de la comunitat i d’altres mesures penals alternatives. Això i els convenis signats amb
els ajuntaments ha permès anar atenent el fort augment de mesures penals
alternatives sol·licitades pels jutges.
3.000
2.500
Equipaments penitenciaris
Font: Departament de Justícia
Equipaments penitenciaris i recursos humans: al llarg de la legislatura la
política penitenciària ha estat marcada per dos elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets (la darrera construcció
d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any 1991), i un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500 interns més cada any.
Per fer front a aquesta situació, el Govern, a més d’algunes construccions
d’urgència, va elaborar i esta executant el Pla d’equipaments penitenciaris
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Girona
CE Folch i Torres
Ce Els Til·lers
CE El Segre
Lleida
CE L’Alzina
CE Oriol
Badia
CE Can Llupià
Barcelona
CE del Camp
de Tarragona**
Tarragona
Nous centres educatius (CE)
Centres educatius (CE)
** Nom provisional
Nous pisos assistits
Balanç Pla de Govern 213
�Per fer front a la manca d’equipaments i al creixement de la població reclusa, s’ha elaborat i s’està
executant el Pla d’equipaments
penitenciaris 2004-2010, amb 11
nous equipaments, que permetran impulsar la reinserció
S’han regulat les mesures de compensació per als municipis
on s’ubiquin nous centres penitenciaris
S’ ha definit una nova política de
recursos humans en aquest àmbit
S’han augmentat les places de
justícia juvenil i s’ha elaborat el
Pla director de justícia juvenil
2004-2007 per tal de donar una
orientació estratègica a l’actuació
en aquesta matèria
2004-2010, amb una inversió prevista total de 740 M€. Aquest pla crearà
6.500 noves places, que permetran atendre adequadament l’augment de
la població reclusa i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la
ciutat de Barcelona. En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una
xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori.
Es construeixen onze nous centres penitenciaris, dels quals cinc són centres
oberts. El centre penitenciari de preventius s’ubicarà a la ciutat de Barcelona.
El Govern ha aprovat també el Decret 335/2004, de 20 de juliol, que regula
les compensacions econòmiques i d’altra mena que reben els municipis
on s’instal·lin els centres penitenciaris.
En l’àmbit dels recursos humans, el Departament de Justícia ha iniciat el
procés per a incorporar progressivament 1.500 funcionaris per les noves
presons. També s’ha reforçat la plantilla de justícia juvenil. Així mateix, durant el període 2005-2008 tota la plantilla de professionals de presons rebrà
formació sobre els objectius i els instruments de la política penitenciària.
D’altra banda, s’ha signat un acord de condicions de treball per al període
2006-2009, que combina la satisfacció de les demandes legítimes dels treballadors, amb millores indispensables en la prestació del servei públic.
Justícia Juvenil: a l’inici de la legislatura el Govern va haver d’adoptar
mesures urgents per augmentar les places als centres de justícia juvenil. El
nombre de menors sota mesures de Justícia Juvenil continua augmentant,
si bé es treballa per potenciar els programes de mediació i de medi obert
enfront dels internaments. Es va elaborar el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en
aquesta matèria.
El gener de 2006 s’ha posat en marxa la primera Unitat Terapèutica especialitzada en el tractament de patologies mentals i drogodependències. També
s’han concertat 40 places en centres de dia i comunitats terapèutiques.
D’altra banda, el Departament de Justícia ha iniciat un pla pilot de prevenció
de la delinqüència juvenil que dóna suport a 17 ajuntaments en l’àmbit de la
mediació comunitària.
Col·laboració social i institucional: per tal d’impulsar la col·laboració
social i institucional en l’àmbit penitenciari i en el de Justícia Juvenil, s’ha
creat la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social, la Taula de Participació Social, la Taula Cívica Penitenciària, el Consell Assessor del Centre
d’Iniciatives per a la Reinserció, i la Comissió de Seguiment del Pla director
de justícia juvenil.
Balanç
La diversitat de la nostra societat fa que s’hagin de diversificar també les
polítiques de cohesió social que el Govern ha de dur a terme. L’objectiu del
Govern ha estat la integració d’aquests col·lectius que es troben en un risc
elevat d’exclusió social, una tasca complicada per la diversitat d’actuacions
que cal desenvolupar. Per tant, aquest és un objectiu en vies d’assolir-se.
Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
3.2.3
Garantir la igualtat d’oportunitats
i drets de les dones
Punt de partida
Malgrat que formalment homes i dones tenen els mateixos drets i oportunitats, encara queda un llarg camí per arribar a la igualtat tant a nivell
de retribucions, com discriminacions en el lloc del treball, ocupació de
càrrecs, eradicació de violència de gènere... Són molts encara els punts
de desigualtat. Per intentar canviar aquesta situació, les principals línies
d’actuació d’aquesta legislatura s’han centrat bàsicament en:
1
L’elaboració i l’ execució del V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007
2
La introducció de la perspectiva de gènere en l’activitat ordinària
de la Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i
dones
3
L’eradicació de la violència de gènere i l’elaboració de l’Avantprojecte
de llei contra la violència masclista
4
La dinamització i l’ impuls de nous models de participació de dones:
el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials
a les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals
Desenvolupament de l’acció del Govern
El Govern de la Generalitat és un Govern compromès en les polítiques de
dones i ho ha demostrat en la implementació de diferents mesures per
aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre homes i dones.
L’elaboració i l’execució del V Pla d’Acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya 2005-2007
Aquest Pla, de caràcter transversal i aplicat de manera coordinada a tots
els departaments, és el principal instrument de planificació en aquest
àmbit. Aquesta legislatura s’ha dotat, per primera vegada, de pressupost
provinent d’altres departaments de la Generalitat, a banda del pressupost
propi (35,3 M€ el 2005 i 48,8 M€ el 2006, fet que representa un increment del
38,2%).
En aquest marc, cal destacar també l’increment del pressupost propi de
l’Institut Català de les Dones. L’any 2006 el pressupost és d’11,2 M€, fet
que representa un increment del 43% respecte al pressupost del 2005, el
qual ja s’havia incrementat en un 60% respecte al del 2004.
El Pla d’Acció ha tingut per primer
cop, a banda del pressupost propi
que s’ha incrementat, pressupost
provinent dels diferents departaments de la Generalitat de
Catalunya
Evolució del pressupost
de l’ICD 2004-2006
Font: ICD
14 M€
12 M€
10 M€
8 M€
6 M€
4 M€
2 M€
0 M€
Pressupost Pressupost Pressupost
2004
2005
2006
214 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 215
�El Pla s’estructura en 6 grans eixos:
1 Aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les polítiques de Govern, fent de la Generalitat una institució
exemplificadora
2 Construir una cultura per a un nou contracte social
3 Incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits
de la vida social, tenint en compte la seva diversitat
4 Reorganitzar els temps i els treballs per tal de fer de la vida quotidiana un
eix vertebrador de les polítiques
5 Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones
6 Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones.
Atenció
Coordinació i cooperació
Prevenció i sensibilització
Recerca i coneixement de la realitat
Algunes de les actuacions destacades incloses en aquest Pla són:
• L’increment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de
dones i l’increment de les subvencions a entitats, editorials, persones
físiques i universitats
Evolució dels ajuts a ens locals i entitats, 2004-2006
Font: ICD
2004
2005
Projectes
Pressupost
Projectes
600
926.130 €
Entitats
2006
Pressupost
Projectes
Pressupost
680
892.800 €
680
1.589.590 €
Ens locals
118
1.560.650 €
134
2.304.502 €
Editorials
8
18.100 €
Universitats
Beques
60.000 €*
25
105.800 €
56
494.529 €
81**
590.000 €*
7
28.000 €
20
147.676 €
81**
140.000 €*
* Pressupost previst, subvenció pendent de resolució
** Nombre de sol·licituds, subvenció pendent de resolució
S’ha creat la figura de les coordinadores territorials de l’ICD per
desplegar efectivament en el territori les polítiques de dones
• La creació de la figura de les coordinadores territorials de l’ICD: aquesta
figura de nova creació respon al compromís del Govern de la Generalitat
d’aplicar i desplegar les polítiques de dones arreu del territori, objectiu
recollit al V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a
Catalunya 2005-2007. La creació de la figura de les coordinadores territorials pretén aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el
desenvolupament de les polítiques del Govern.
• Els acords amb les universitats: l’Institut Català de les Dones establirà
acords amb les universitats públiques de Catalunya per assignar crèdits a
l’alumnat que participi a conferències sobre polítiques de dones. El cicle
de conferències versarà sobre els temes següents: Perspectiva de les dones als mitjans de comunicaci; Perspectiva de gènere a l’àmbit empresarial; noves organitzacions del temps per a dones i homes; i Prevenció de
la violència vers les joves.
• La creació d’una xarxa de dones empresàries: les dones emprenedores
són un col·lectiu que estan participant activament en el canvi de consi-
216 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
deració de les dones a l’àmbit empresarial. Des de l’Institut Català de les
Dones es vol reconèixer aquest paper de lideratge i contribuir a enfortir
les seves xarxes de comunicació i col·laboració i per això es crearà un Portal virtual.
• Les noves publicacions: aquesta legislatura s’han iniciat dues noves colleccions: primera, Quaderns de l’Institut, que aplega títols que pretenen
generar un espai de debat i pensament sobre les aportacions de les dones als diversos àmbits del coneixement. Se n’han editat 8 títols. Segona,
Eines, una col·lecció amb un perfil d’aplicació pràctica, que té l’objectiu
de proporcionar instruments vàlids de suport a les persones gestores
i responsables públiques per a la implantació de forma transversal de
la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. Se n’’han editat 3
títols. Dins d’aquesta mateixa col·lecció es publicaran tres guies per fer
plans d’igualtat a les universitats, les empreses i els ens locals.
La introducció de la perspectiva de gènere a l’activitat ordinària de la
Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i dones
En relació amb les polítiques de dones, la prioritat ha estat incorporar el criteri de transversalitat a l’Acció de Govern, és a dir: d’una banda, promoure mesures específiques adreçades a les dones des de totes les àrees de
la Generalitat; i per l’altra, incorporar la perspectiva de gènere a totes les
polítiques i actuacions del Govern. Aquesta és una fórmula metodològica
que permet aconseguir els canvis estructurals necessaris per fer realitat la
igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Una eina important per treballar la transversalitat en l’Acció de Govern
és la realització de l’informe d’impacte de gènere que realitza l’Institut
Català de les Dones de les disposicions de caràcter general del Govern de
la Generalitat de Catalunya, que després és adaptat pels departaments per
tal d’incorporar-hi les propostes en matèria de polítiques de dones. Així s’ha
incorporat la perspectiva de gènere en un total de 12 plans, 50 disposicions i
69 ordres de subvencions aprovades pel Govern.
En relació amb la promoció de mesures específiques adreçades a les dones des de totes les àrees de la Generalitat, podem destacar les següents
actuacions:
La introducció del criteri de transversalitat en l’Acció de govern ha
estat una constant aquesta legislatura, i ha convertit a la Generalitat en una institució exemplificadora en l’elaboració de polítiques,
però també en la publicació de
dades, etc.
• Impuls del Programa de Coeducació, promogut pel Departament
d’Educació per potenciar la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de tota
mena de discriminació per raó de sexe a les escoles (vegeu apartat 3.1.2).
• Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a
l’esport. La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha
creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball contra les desigualtats
entre homes i dones en aquest sector i que desenvolupa accions per
facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans
de gestió i direcció. Així mateix la promoció de l’esport femení és un dels
criteris que es valoren a l’hora d’atorgar subvencions.
• Impuls del permís de paternitat de 4 setmanes i noves mesures de
conciliació per al personal al servei de les administracions públiques
catalanes. Amb la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral
del personal al servei de les administracions públiques catalanes, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de juny de 2006, s’incorpora el
S’ha creat el permís de paternitat
de 4 setmanes
Balanç Pla de Govern 217
�permís de paternitat de quatre setmanes a comptar des de la finalització
del permís de maternitat. Aquesta llei també preveu permisos justificats
i retribuïts per al personal públic que pateixi situacions de violència de
gènere.
S’ha obert una línia de subvencions per a l’elaboració de Plans
d’igualtat dins les empreses
• Ajudes per a plans d’igualtat dins les empreses. El Departament de
Treball i Indústria ha consolidat una línia de subvencions per a l’elaboració de plans d’igualtat i la incorporació de l’Agent per a la igualtat a
l’empresa amb l’objectiu de motivar i incentivar les empreses a prendre
mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en l’accés, la promoció, la
retribució, i en la millora de les condicions de treball per afavorir la conciliació de la vida personal.
• Control de situacions de discriminació laboral i de conciliació. El Departament de Treball i Indústria fixa objectius específics a la Inspecció de
Treball per a la detecció de situacions de discriminació directa o indirecta
per raó de sexe, i mesures en matèria de conciliació de la vida personal,
laboral i familiar. També fa seguiment dels convenis co·lectius perquè
el seu contingut s’adeqüi a la legalitat en matèria de perspectiva de
gènere, promovent que els agents socials introdueixin en la negociació
col·lectiva clàusules que facilitin la conciliació de la vida personal, familiar
i laboral, i fa difusió dels convenis amb clàusules sobre conciliació i igualtat d’oportunitats, mitjançant una pàgina web de cerca dels convenis
col·lectius vigents a Catalunya.
S’han destinat 2,2 M€, dins la Llei
de Barris, a atendre projectes
que incorporin la perspectiva de
gènere
• Millores per a les dones a través de la Llei de barris. El Departament
de Política Territorial i Obres Públiques, en la convocatòria de subvencions de 2006 de la Llei de barris destina un total de 2.245.875 € a atendre
els projectes referents a la incorporació de la perspectiva de gènere en
l’ús de l’espai i els equipaments urbans. Molts d’aquests projectes suposen millores per a la seguretat urbana i la construcció de nous espais per
a la participació de les dones.
• Iniciatives per a l’eradicació de l’ús del llenguatge sexista i androcèntric en l’Administració de la Generalitat. Des de la Secretaria de
Política Lingüística i de l’ICD s’han dut a terme accions formatives i s’ha
editat material sobre aquesta temàtica.
• Elaboració, per part del Departament d’Economia i Finances, d’uns
pressupostos que s’ajustaran als criteris d’assignació de recursos
amb observança del principi relatiu al foment de la igualtat de gènere, segons l’aprovació d’una ordre que dicta les normes per a l’elaboració
del Pressupost de la Generalitat per a l’any 2006.
• Creació de la Comissió de Dona i Ciència per al desenvolupament de
les polítiques de dones en l’àmbit de l’educació superior i la recerca
del Consell Interuniversitari de Catalunya, per part del Departament
d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
En relació amb la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les
polítiques i actuacions del Govern, s’ha treballat també en dues línies:
• Formació: oferts més de 30 cursos en polítiques de dones adreçats al
personal de l’Administració, tant pel que fa al personal dels diferents de-
218 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
partaments de la Generalitat com al personal de l’Administració local per
a l’aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques que desenvolupen des dels seus àmbits de gestió.
• Dades desglossades per sexe: en data 14 de març de 2006 el Consell
Executiu de la Generalitat va aprovar l’Acord relatiu a la producció i el
desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes. Aquest acord
estableix que totes les estadístiques relatives a població que generi
l’Administració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i les
entitats de dret públic vinculades o dependents d’aquesta Administració,
es recolliran, compilaran, analitzaran i presentaran desagregades per
sexes. Aquesta obligació és extensible a tots els registres públics, fitxers
automatitzats de dades personals, censos, estudis d’opinió, sondeigs,
enquestes i d’altres similars, que siguin competència de la Generalitat.
Aquestes dades han de ser útils, vàlides, fiables, comprovables, comparables i actualitzades, perquè puguin ser aprofitades per a investigacions
acadèmiques, estudis, anàlisi estadística i planificació de polítiques públiques. A més, el dit acord preveu que les dades desagregades per sexes
han de completar-se amb el desenvolupament d’indicadors qualitatius,
de manera que el conjunt d’indicadors estadístics aportin informació per
aprofundir sobre les funcions econòmiques i socials que les dones i els
homes desenvolupen a la nostra societat.
Eradicació de la violència de gènere
En el marc de la nova “Ley orgánica de medidas de protección contra la
violencia de género”, la Generalitat ha esmerçat esforços en la lluita contra
la violència de gènere, amb l’adopció de mesures com:
• L’elaboració del Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista amb un procés de participació social per
poder-hi fer aportacions, però finalment i en part a causa de l’escurçament de la legislatura, aquesta llei no es podrà aprovar.
• La creació del programa per a l’abordatge integral de les violències
contra les dones, amb el qual es pretén, des d’una visió integral que
identifiqui la pluralitat de causes i tipologies, disminuir la incidència de
les violències contra les dones, tot garantint una atenció de qualitat.
Dins aquest programa i amb l’objectiu de la prevenció, s’ha dut a terme
la campanya: “Talla amb els mals rotllos”. Aquesta campanya s’adreçava
a la població jove perquè s’allunyessin de les conductes agressives, el
2004 destinada específicament a les noies, i el 2005 als nois sota el lema
“enRAONA”.
A més de la campanya als mitjans de comunicació, dins del projecte “Talla amb els mals rotllos” s’han dut a terme accions formatives amb l’objectiu de crear una xarxa de joves agents de prevenció en l’àmbit de
les relacions abusives. S’han format 73 nois i noies joves com a agents,
als quals a través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no
violenta dels conflictes. Aquests agents educatius han realitzat 109 tallers
en 33 centres i enguany és previst posar en marxa una plataforma virtual
que facilitarà la relació entre els i les joves que participen en el projecte.
S’ha creat el Programa per a
l’abordatge integral de les violències contra les dones
• La inauguració dels dos primers jutjats de violència contra les dones
a Barcelona, que són jutjats exclusius per a aquest tema.
Balanç Pla de Govern 219
�Han entrat en funcionament a
Barcelona els dos primers jutjats
amb dedicació exclusiva a la violència de gènere
Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
• L’elaboració d’un protocol marc interdepartamental i d’un circuit
nacional contra la violència vers les dones pretenen establir i donar a
conèixer un procediment. Són la concreció de la voluntat d’establir mecanismes de suport, coordinació i cooperació dins les institucions, altres
agents socials i els equips i les persones que els integren per vetllar que
les intervencions respecte a les dones en situació de violència garanteixin el dret a la informació, l’atenció, la recuperació i la reparació, tot definint les competències de cada agent i evitant duplicitats d’actuacions.
3.2.4
Enfortir les polítiques de suport
a les famílies
• La línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència.
Servei d’atenció telefònica gratuït i confidencial les 24 hores del dia. Atén
una mitjana mensual de 758 trucades en 6 llengües diferents.
Punt de partida
Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica
de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les
famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis
socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de
treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves
que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció
al paper que en aquestes hi juga la dona.
La dinamització i l’impuls de nous models de participació de dones: El
Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials a
les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals.
• Constitució del nou Consell Nacional de Dones de Catalunya, un
òrgan participatiu i consultiu de l’Institut Català de les Dones, el qual
reuneix les diferents entitats, associacions, grups, consells de dones del
territori català per a aquelles qüestions vinculades al Pla d’actuació del
Govern en polítiques de dones. Cal destacar un increment del 188% en el
nombre d’entitats i associacions que hi participen. 264 entitats del món
associatiu en formen part.
• Creació de les Assemblees Territorials. Han estat impulsades pel Consell Nacional de les Dones de Catalunya i sorgeixen amb la finalitat de
fomentar la participació de les dones, tenint en compte la diversitat territorial; pretén que els grups de dones de tot Catalunya tinguin l’oportunitat de conèixer, proposar i intercanviar experiències entre elles i l’Institut
Català de les Dones.
• Plans de participació municipals. Pretenen impulsar la integració de les
dones en la vida social, promoure l’associacionisme i la seva incidència
en les polítiques municipals.
Balanç
1
Les famílies que tenen necessitats especials (persones dependents a
càrrec, famílies monoparentals, famílies nombroses, fills amb malalties
cròniques...).
2
Les famílies que estan en procés d’adopció o acolliment d’infants.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Suport a les famílies
Una de les línies tradicionals de suport ha estat la de garantir ajuts econòmics (i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec). A més a més, en aquesta legislatura s’ha obert el tracte
especial que rebien les famílies nombroses a altres famílies que necessiten
un suport addicional: famílies monoparentals, amb infants acollits o adoptats. En aquesta línia, les accions empreses han estat:
• Renovació del programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec.
Els tres objectius relacionats amb el foment de la igualtat d’oportunitats
s’han acomplert satisfactòriament i s’ha avançat força; la Generalitat s’ha
convertit així en una institució exemplar i clarament compromesa amb
les dones. L’objectiu d’eradicar la violència de gènere no s’ha acomplert,
però l’evolució és favorable. Per tant, podem concloure que els objectius
fixats són objectius en vies d’assolir-se.
A banda d’això, cal destacar que aquesta legislatura s’han obtingut bons
resultats en l’àmbit del treball i en relació amb les dones. Així, s’ha fet un
pas important en la disminució de la taxa d’atur femenina –que ha
passat del 12,9% el 2004 al 8,9% el 2006- i en la reducció del diferencial
entre la taxa d’atur femenina i la masculina –el gener de 2006 era del
3,3% i el gener de 2004 era del 4,3%-.
220 Balanç Pla de Govern
L’objectiu principal és reforçar les polítiques de suport a les famílies i a la
infància, afavorint:
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Els canvis més significatius d’aquesta legislatura han estat:
Les famílies monoparentals passen a tenir el mateix tractament que les
nombroses, i, per tant, reben l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3
com fins al moment.
S’han garantit els ajuts econòmics
de les famílies amb infants a càrrec, incrementant els imports i el
nombre de beneficiaris
S’ha incrementat l’import de la prestació universal per infants a càrrec,
tal i com es veu en la taula que s’adjunta.
Es crea una nova prestació econòmica universal per a part, adopció o
acolliment múltiple, i s’hi destinaran 136,2 M€.
Balanç Pla de Govern 221
�Gairebé 300.000 famílies amb
infants a càrrec s’estan beneficiant
dels ajuts de la Generalitat
Import en euros a l’any per tipus de prestació
Font: Departament de Benestar i Família
Prestació
2003
2004
2005
2006
0-3
525
550
575
600
Nombroses
600
625
650
700
625
650
700
Monoparentals
Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec.
Famílies beneficiàries
Font: Departament de Benestar i Família
S’han creat nous ajuts: dos d’universals i un tercer sotmès a nivell
de renda
300.000
296.000
250.000
247.188
200.000
150.000
222.950
100.000
50.000
0
260.633
1.378
1999
28.106
38.269
2000
2001
111.502
2002
2003
2004
2005
cativa i, consegüentment, al desenvolupament harmoniós i equilibrat
dels infants.
Suport a la infància
L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu
que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a
la societat i, per tant, és necessari que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que s’han dut a terme en aquest àmbit són les següents:
• Campanya d’acolliment: el balanç dels sis mesos de campanya d’acolliment per incrementar el nombre de famílies acollidores i per sensibilitzar i informar la societat catalana envers l’acolliment familiar ha
estat molt positiva. S’ha passat de 380 famílies el 2004 a 420 el 2005, un
increment del 10%; i de 538 infants acollits el 2004, han estat acollits 589
infants el 2005.
S’ha fet una important campanya
d’acolliment que ha incrementat
les famíles acollidores i els infants
acollits en aproximadament un
10%
Evolució del nombre de famílies
acollidores i infants acollits
Font: Departament de Benestar i
Família
2004
2005
Increment
Famílies
380
420
10%
Infants
538
589
9%
2006
• A més a més, durant aquesta legislatura s’han posat en marxa dos nous
ajuts a les famílies: un destinat a les famílies d’adopció internacional
i l’altre, a famílies amb part, adopció o acolliment simultani de dos
infants –diferent a la prestació econòmica universal–, sotmès al nivell
d’ingressos de la unitat familiar.
• També s’han ofert ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a
famílies amb pocs recursos econòmics.
Ajuts personalitzats a l’allotjament: És una línia d’ajut que té l’objectiu
d’ajudar al pagament del lloguer o de quotes d’amortització hipotecària
d’habitatges de promoció privada, per tal d’assegurar la permanència en
l’habitatge. Evitar desnonaments i execucions hipotecàries.
Ajuts al lloguer per a determinats col·lectius: Es van crear l’any 2003.
L’objectiu és ajudar a pagar la renda de lloguer de l’habitatge que constitueix el domicili habitual i permanent de diferents col·lectius els quals cal
protegir. La quantia màxima d’ajut per sol·licitud és del 50% de la renda
de lloguer amb un màxim de 150€ mensuals. El màxim de l’ajut són 6
mesos amb un topall de 900€.
• El programa “Aprendre amb tu”: s’ha presentat en aquesta legislatura
i va dirigit a les AMPA, associacions, fundacions i col·lectius de famílies,
i que preveu dues línies d’actuació: impartir un conjunt de xerrades
tallers arreu del territori i donar suport a les actuacions gestionades
per les associacions de pares i mares de les escoles. L’objectiu de les
xerrades tallers és abordar temes concrets que preocupen les famílies i
proporcionar informacions i recursos que donin suport a la seva tasca
educativa.
• Adopcions: l’any 2005 va ser adoptats 121 infants de Catalunya, i de gener fins al març d’enguany han estat adoptats 31 infants catalans. D’altra
banda, el 2005 van ser adoptats a Catalunya un total de 1.411 menors
d’altres països; els principals països de procedència són la Xina (622
infants), Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67).
• El Programa d’atenció postadoptiva per a totes aquelles famílies que
tenen infants adoptats s’ha presentat en aquesta legislatura. L’objectiu del programa és donar assessorament, recolzament i un espai de
consulta als pares adoptius que puntualment puguin tenir necessitat de
poder plantejar a professionals experts en adopció qüestions entorn de
la criança dels seus fills.
Altres projectes relacionats:
• Creació dels “Punts de trobada”. Nou servei destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la
problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en
concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert
per als supòsits de separació o divorci dels progenitors o per als supòsits
d’exercici de la tutela per part de l’Administració Pública amb la finalitat
d’assegurar la protecció del menor. A la ciutat de Barcelona s’han obert
quatre centres i a la ciutat de Lleida, un.
• Conciliació familiar: s’ha iniciat l’elaboració del Pla estratègic per a la
conciliació de la vida familiar i personal, coincidint amb l’inici de la
campanya de sensibilització pel repartiment equitatiu de les tasques a la
llar. L’objectiu és dinamitzar el debat social entorn d’aquest tema, dotant
de més reconeixement social la tasca reproductiva i el treball de cura de
la llar, sensibilitzant la societat de la necessitat d’un repartiment equitatiu
entre homes i dones.
• El programa “Créixer amb tu”: adreçat a pares i mares amb infants de
0 a 36 mesos i en la línia de donar-los el màxim suport. Comprèn tant
l’edició de material específicament elaborat per a dos trams d’edat: 0-18
mesos i 18-36 mesos, com la realització de cicles de tallers dirigits a les
famílies. D’aquesta manera es vol contribuir a la millora de la tasca edu-
222 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 223
�I finalment, cal esmentar l’aprovació de la Llei de conciliació de la vida
personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 22 de
juny, que equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, també
entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals,
i els matrimonis. La Llei incorpora com a novetat el permís de paternitat de
quatre setmanes i la reserva del lloc de treball fins a tres anys en l’excedència
voluntària per tenir cura d’un fill o familiar.
Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
3.2.5
Reforçar les polítiques adreçades
a la joventut
Balanç
Punt de partida
S’han fet avenços importants en els dos objectius principals que es va
marcar el Govern en aquest àmbit, ja que s’han reconegut les necessitats
especials que tenien determinades famílies: famílies monoparentals, famílies amb persones dependents al seu càrrec, famílies en procés d’acolliment o adopció... Així, s’han creat nous ajuts, a banda de consolidar els ja
existents.
Davant els nous reptes i prioritats que tenen avui en dia els joves, cal
adequar les polítiques a ells; és per aquest motiu que es va crear el Pla nacional de Joventut, una eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques
de joventut arreu del país; aquest Pla, revisat estratègicament cada quatre
anys, s’ha centrat, en aquesta legislatura, en dues grans línies d’actuació,
prioritàries per al jove actual:
Tot i això, si ens comparem amb altres països, encara queda molt camí
per recórrer en relació a les polítiques de suport a les famílies, així es pot
considerar que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se
1
L’emancipació
2
El foment de la participació del jove
Desenvolupament de l’Acció del Govern
L’emancipació
Quan parlem de l’emancipació del jove, ho fem sota els eixos de l’habitatge,
treball, salut, cultura i educació d’aquest, motiu pel qual la Secretaria General de Joventut ha dut a terme moltes actuacions conjuntes amb els altres
departaments, fent referència al principi de transversalitat.
Durant aquesta legislatura s’ha produït un fet destacable, com és l’augment
de l’emancipació domiciliar dels joves, que ha passat d’una taxa del 22,2% el
2003 a un 29% el 2005.
• Pel que fa a l’habitatge, i per tal de facilitar–hi l’accés dels joves, s’han
desplegat 24 noves borses a tot el territori català en conveni amb els
ens locals, a la vegada que s’han augmentat els recursos econòmics per
a les 13 ja existents; aquest 2006 se signaran convenis per a la creació
de 8 borses d’habitatge més, fet que suposarà una inversió total, durant
aquesta legislatura (2004-2006), de 2.989.308 €.
% Taxa d’emancipació domiciliar
a Catalunya
Font: Secretaria General
de Joventut
30
28
26
24
22
20
18
16
14
12
10
8
6
Borses d’habitatge
Font: Secretaria General de Joventut
Subvencions
4
2
2004
2005
2006
A corporacions locals
235.000,00
402.333,00
346.675,65
A cambres de la propietat urbana
479.000,00
598.832,96
395.700,00
Oficines a Barcelona
Total
162.500,00
168.999,96
200.267,28
876.500,00
1.170.165,92
942.642,93
0
2002
2003
2004
2005
S’han destinat 3 M€ en borses
d’habitatges per a joves, per afavorir així la seva emancipació
Cal destacar també que, en el marc del Pla per al dret a l’habitatge 20042007, el Govern ha establert una línia d’actuació destinada al pagament del
lloguer per als joves menors de 35 anys, per afavorir així la seva emancipació.
224 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 225
�Per tal d’orientar, assessorar i
acompanyar el jove en la seva inserció al món del treball s’ha creat
l’Oficina Jove de Treball
• Pel que fa al treball, per tal de potenciar i ampliar els mecanismes d’orientació i acompanyament laboral, s’ha inaugurat l’Oficina Jove de Treball, la qual se centra bàsicament a facilitar l’accés dels joves al món del
treball amb una orientació particular a cada cas, l’assessorament laboral
en qualsevol qüestió que puguin tenir, la gestió d’una borsa de treball i
l’aconseguiment d’un treball a l’estranger.
Així mateix, s’ha creat el Pla de suport als joves emprenedors per tal
d’oferir formació, assessorament i seguiment personalitzat per a la creació
d’empreses i el seu seguiment.
• D’altra banda, fent esment a l’àmbit de la salut i en conveni amb el
Departament de Salut, s’han dut a terme dos programes: Salut i Escola i
L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya.
El primer té com a objectiu apropar els serveis de salut als centres docents i als adolescents per reduir comportaments que afecten negativament la salut, així com la detecció precoç de problemes, i mitjançant el
segon s’administrarà la píndola del dia després tant a centres de planificació familiar i, hospitals, com centres de salut.
• Pel que fa al tema de l’educació en el jove, s’ha creat el Projecte Educatiu Integral, una actuació conjunta amb el Departament d’Educació i
Universitats, que pretén interrelacionar l’educació formal, la no formal i
la informal, per aprofitar millor les possibilitats de cadascuna, compartint
objectius. Es vol que els infants i els joves puguin, un cop finalitzat l’horari escolar, continuar formant-se, d’ una banda facilitant la participació
dels alumnes en activitats relacionades amb l’educació no formal i d’altra
banda facilitant l’entrada de l’associacionisme educatiu i d’altres entitats
juvenils als centres docents per utilitzar-ne els espais en horari no lectiu.
Creació dels Crèdits per a l’emancipació del jove per tal de facilitar
el seu accés a l’habitage, l’ampliació d’estudis i la creació d’una
empresa
14,3 M€ en subvencions a entitats
juvenils i 6,8 M€ en subvencions a
ens locals, amb un increment del
77% al llarg de la legislatura
Finalment, una actuació nova i destacada en l’àmbit de l’emancipació, ha
estat la creació dels Programes de crèdits per a l’emancipació en conveni
amb el Departament d’Educació i Universitats, el Departament de Treball
i Indústria i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, una eina que
consisteix a facilitar als joves l’accés a finançament en condicions preferencials per a diferents finalitats, com són: projectes d’autoempresa, ampliació
d’estudis i despeses inicials en l’accés a un habitatge i comptant amb l’aval
de la Generalitat de Catalunya.
El foment de la participació del jove
En aquest eix podem destacar, d’una banda, el suport a les entitats juvenils i,
d’altra banda, els ajuts als ens locals.
• Pel que fa al suport a entitats, hi ha hagut un gran increment dels recursos econòmics a través de subvencions; s’ha passat dels 4,4 M€ al 2004
als 5,3 M€ al 2005, fet que suposa un augment del 20%; en referència al
2006 de moment s’han concedit subvencions per un import de 4,6 M€;
d’altra banda, el nombre d’associacions juvenils també han augmentat al
llarg de la legislatura, i han passat de les 2.141 el 2003 a les 2.389 el 2006.
Subvencions ens locals
Font: Secretaria General de Joventut
2003
2004
2005
2006
14.240.363
15.080.909
18.545.000
21.545.000
1.156.587
1.053.358
521.890
542.487
Plans comarcals
942.775
1.048.350
1.375.802
1.501.071
Plans locals - Activitats
485.310
769.950
2.100.148
3.433.401
667.473
13.333.333*
400.000
1.500.000
3.252.145
3.271.658
5.331.174
6.976.959
Pressupost
Delegació de competències
Plans locals - Inversions
Total
* Interanuals 2004-2005, dels quals 933.333€ són del 2005.
Com a fita important d’aquesta legislatura, cal destacar l’aprovació de la
Llei sobre l’Agència Catalana de la Joventut, organisme encarregat de
dissenyar, executar i avaluar programes de joventut, així com el suport i les
subvencions als plans locals i comarcals de joventut que busquen potenciar
l’equilibri territorial. A través d’aquest organisme també es pretén el desenvolupament de polítiques de joventut transversals amb la resta de departaments a través de la creació de la comissió Interdepartamental i l’activació
de taules sectorials d’interlocució.
Pel que fa als recursos econòmics, el pressupost de la Secretaria General
de Joventut s’ha incrementat un 51,2%, i ha passat dels 14,24 M€ el 2005 als
21,54 M€ al 2006.
Balanç
En aquesta legislatura, les dues línies principals d’actuació han estat
l’emancipació i la participació dels joves. Pel que fa a l’emancipació, s’ha
fet un gran avenç sobretot en el seu accés a l’habitage, facilitant ajuts,
augmentant els recursos econòmics i desplegant borses al llarg del territori; malgrat això, el tema d’accés a l’habitatge encara segueix sent el que
provoca més protestes i inquietuds entre els joves.
D’altra banda, amb la creació dels crèdits a l’emancipació, s’aconseguirà
pal·liar les dificultats que tenen els joves per accedir a un crèdit, ja sigui
per a estudis, habitatge o creació d’una empresa, a causa dels baixos
recursos econòmics de què disposen.
En referència al foment de la participació, cal destacar el gran increment
de recursos econòmics destinats tant a les entitats juvenils com als ens
locals per poder desenvolupar polítiques de joventut.
Finalment, cal destacar l’aprovació de la Llei sobre l’Agència Catalana de la
Joventut.
Per tot això, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007
està en vies d’assolir-se.
• I fent referència a polítiques de proximitat, cal destacar el gran augment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de joventut;
així, s’ha passat dels 3.858.911 € el 2004 als 6.833.180 € el 2006, un increment del 77%.
226 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 227
�Les noves polítiques
Una nació socialment avançada
Salut i polítiques sanitàries
Per primera vegada entre 5.000 i 6.000 joves podran accedir a préstecs en
condicions preferencials i amb l’aval de la Generalitat per accedir a habitatge, formació i empresa.
3.3.1
Fomentar la salut pública
Què són els crèdits per a l’emancipació?
Són crèdits concedits per entitats financeres a joves entre 18 i 35 anys amb
les següents avantatges:
• La Generalitat actua com avaladora del / de la jove davant les entitats
financeres
• Els interessos són més baixos que els del mercat
• No estan incrementats amb cap tipus de comissió
Quin és l’objectiu d’aquests crèdits?
Fomentar l’emancipació dels/ de les joves a través de tres àmbits d’actuació:
• Vivenda (per les despeses inicials a l’accés a l’habitatge)
• Formació (per a l’ampliació d’estudis)
• Ocupació: (per projectes d’autoempresa)
Com es distribuiran?
El Govern avalarà crèdits per un valor de 42 M€ (any 2006):
• 15 M€ per a creació d’empreses (despeses derivades de la posada en
marxa d’un projecte empresarial)
• 13,5 M€ per a l’habitatge (fiances, comissions, despeses notarials...)
• 13,5 M€ per a formació acadèmica (finançament de la màtricula així com
disposicions mensuals mentres durin els estudis)
Punt de partida
La salut pública ha suposat un dels àmbits principals d’actuació del Govern aquesta legislatura. Els quatre eixos estratègics han estat:
1
Constituir i desplegar una nova organització en salut pública, resolutiva i
propera tant al ciutadà com als municipis i a les institucions sanitàries.
2
Promoure polítiques i programes de prevenció, promoció i protecció de
la salut.
3
Ampliar la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels
factors determinants que la condicionen
4
Impulsar la comunicació, la participació, les noves tecnologies i la
recerca en suport a la bona pràctica de salut pública.
Val a dir que la situació de partida era l’absència d’una estructura sòlida
de serveis (i activitats) de salut pública al nostre país capaç de protegir i
promoure la salut com a element essencial per a la millora de la qualitat
de vida de la població, així com donar resposta a problemes de salut
prioritaris (com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, SIDA i
altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip avària,
“vaques boges”, SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Dels quatre eixos esmentats com a inicialment dissenyats, cal destacar a
l’hora de fer balanç, els aspectes següents:
Nova organització del sistema
El Govern ha iniciat un important procés de reforma i ordenació del
sistema de salut pública de Catalunya, pel qual es determinen sobre el
territori català les estructures administratives que han de fer-se càrrec de les
actuacions, prestacions i serveis en matèria de salut pública. S’ha estimat
que era clau consolidar aquesta peça, i per això s’ha treballat amb l’estreta
col·laboració del món local, el qual des d’ara haurà de jugar un rol actiu en
aquest camp.
Val a dir que tot aquest procés ha de culminar amb la creació de l’Agència de
Salut Pública de Catalunya: l’ASPCAT. Per manca de temps, però, la tramitació de l’actual avantprojecte de llei de creació d’aquest organisme s’haurà
d’ajornar fins a la propera legislatura.
En qualsevol cas, les fites ja acomplertes en aquesta direcció han estat
determinants per avançar en la reforma dels serveis de salut pública,
que ha de garantir la vigilància de la salut de la població, la promoció de la
228 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
En el marc de la reorganització
de la salut pública a Catalunya,
que està portant a terme el
Departament de Salut, un dels
eixos prioritaris és la voluntat
de col·laboració amb els ajuntaments, amb una concepció global
i integradora dels serveis de salut
pública
Balanç Pla de Govern 229
�Aquesta legislatura s’han posat
les bases per a la constitució, en
breu, de l’entitat que haurà de fer
polítiques actives de planificació,
vigilància epidemiològica, promoció, prevenció i protecció de la
salut
salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la
salut i, en definitiva: generar confiança i seguretat als ciutadans. Aquestes
fites han estat, bàsicament:
• Un ampli procés de participació i consens al voltant dels eixos principals de la reforma de la salut pública, amb l’elaboració de dos documents clau: l’Informe del Comitè Científic per donar suport al projecte
de reordenació del sistema de salut pública a Catalunya, i l’Informe del
Consell Consultiu: Bases per a la creació de l’Agència de Salut Pública de
Catalunya.
• La constitució i el desplegament reglamentari (de la Llei) de l’Agència
de Protecció de la Salut, embrió de la futura ASPCAT, per crear un nou
àmbit de cooperació interadministrativa basat en la col·laboració amb les
diferents administracions locals i apropar els serveis de salut als ciutadans, creant equips de protecció de la salut (EPS) que estaran ubicats en
les diferents unitats territorials o sectors. S’ha iniciat l’obertura de les oficines territorials de l’APS, fins a un total previst de 30, aproximadament.
• Redacció de la modificació de la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de protecció
de la salut, amb l’objectiu de regular la situació del personal que ha
desenvolupat funcions i activitats en l’àmbit de la salut pública a
Catalunya, per tal de millorar la prestació del servei de salut pública i de
la coherència interna dels sistema de salut a Catalunya. Aquest projecte
de llei, però, no podrà veure la llum aquesta legislatura ja que el Parlament de Catalunya n’ha sol·licitat dictamen al Consell Consultiu.
• Els projectes demostratius de desplegament de la futura ASPCAT
al Maresme Centre (amb la participació de 13 municipis) i al Baix Camp,
amb la previsió de posar en marxa un total de 7 projectes semblants
abans de finals d’any.
• La formulació del catàleg de prestacions i de la cartera de serveis
de salut pública, amb un especial desenvolupament en l’àmbit de la
protecció, de la prevenció i de la promoció.
• L’increment substancial del pressupost destinat a la salut pública, que
al 2006 ha estat el doble del que era al 2003, i reflecteix un creixement
anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006.
El Govern ha fet una aposta per un
nou concepte de salut que advoca
no només intenta curar la malaltia, sinó també procura desenvolupar estratègies efectives de
prevenció, promoció i protecció
de la salut
230 Balanç Pla de Govern
Prevenció, promoció i protecció de la salut
Pel que fa al segon eix de treball, s’han formulat i implementat polítiques de
salut pública que concreten aquestes estratègies. Les actuacions més ressenyables en aquests àmbits han estat:
• Prevenció de les desigualtats en salut, ja siguin socials, econòmiques
o culturals. A través del Plans integrals de salut als barris, el Departament
de Salut està desenvolupant programes de salut comunitària adreçats a
les necessitats específiques de cada un dels 46 barris que participen del
“Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial” promogut per la Llei 2/2004, coneguda com a “Llei de barris”.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
• Prevenció de l’extensió de l’obesitat. El Programa per una alimentació
i activitat física saludables (PAAS), que ja es troba en desenvolupament,
incorpora 19 activitats, entre les quals les més rellevants es destaquen a
continuació.
Activitats del PAAS
Font: Departament de Salut
Àmbit Comunitari
Setmana TV3: “Ve de gust...menjar bé”
Tamborinada 2006 a la carta: “mengem d'una manera saludable i fem exercici”
Punts de decisió activitat física metro
Àmbit Escolar
Revisió menús escolars
Guia “L’alimentació saludable a l’etapa escolar”
Àmbit Empresarial
Restaurants promotors alimentació mediterrània
Menjadors d’empresa
Web sobre nutrició
Àmbit Assistencial
Revisió protocols
Guia activitat física
Formació
• Lluita contra el sedentarisme: mitjançant el Pla d’implantació progressiva en activitat física i salut a Catalunya (PIP), que consisteix en la
prescripció d’activitat física com a eina terapèutica. Aquest Pla ja s’ha
implantat en 21 àrees bàsiques de salut (ABS) i s’espera poder arribar a la
seva implantació en 75 ABS a finals d’aquest any.
• Prevenció dels embarassos no desitjats: el Pla per a la prescripció
gratuïta de la píndola de l’endemà es va posar en marxa l’octubre de
l’any 2004. Des de llavors fins al juny 2006, el grup d’edat on existeix un
major consum de la píndola postcoital es situa entre els 16 i els 24 anys,
en concret amb un 60% del total de consumidores. Els dos terços de la
dispensació es fa a Atenció Primària mentre que la resta es realitza a les
urgències hospitalàries.
• Vigilància, prevenció i control de les infeccions de transmissió sexual
(ITS): amb un programa específic amb aquesta finalitat, que ha permès
fer un diagnòstic acurat de la situació epidemiològica de la població, així
com l’establiment d’una xarxa sentinella de metges i laboratoris d’atenció primària, i arribar a un consens en la definició del catàleg de serveis
de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en matèria de prevenció i control de les ITS. Com que el Pla s’ha iniciat l’any 2005 no existeixen encara
indicadors d’impacte.
Balanç Pla de Govern 231
�Freqüència de casos de la sífilis, gonocòccia i infecció genital per clamídies,
Catalunya, 1999-2004 (nombre de casos)
Font: Departament de Salut
400
350
300
250
200
150
100
50
356
Inf gen.
Clamydia
325
270
229
Sifilis
290
268
220
146
Inf gonocòccica
199
209
97
92
1999
2000
0
196
117
2001
202
295
219
142
2002
2003
2004
A molts països europeus des de finals de 1996, es detecta un augment
en la notificació de la infecció per gonococ, sifilis i clamídia, així com dels
brots de sífilis, limfogranuloma veneri (LGV), hepatitis A i shigellosis per via
sexual. A Catalunya l’any 2005 s’inicia el procés de la notificació obligatòria
individualitzada d’aquestes malalties, per tal de poder millorar les mesures
de la prevalença de les ITS (infeccions de transmissió sexual) en poblacions
determinades i facilitar més implicació de l’àmbit assistencial en la recerca
que millori la prevenció i intervenció de problemes de salut pública.
• Promoció de la salut maternoinfantil: aquesta s’ha dut a terme a través
de la difusió de nous protocols i informes (sobre el nen immigrat, l’alta
hospitalària, els informes d’indicadors maternoinfantils i un monogràfic
sobre població estrangera) i també la promoció de la lactància materna,
entre altres.
• Promoció de la salut escolar: a banda de les activitats habituals
d’educació sanitària a l’escola (salut bucodental, hàbits higiènics i estils
de vida), s’ha desenvolupat el Programa salut i escola, que per la seva
novetat es desenvolupa en la fitxa annexa.
El Govern fa complir amb rigor la
llei de mesures contra el tabaquisme
• Prevenció i control del tabaquisme: a través del control i el seguiment
del compliment de la llei (Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures
sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac), la creació
d’unitats de deshabituació i l’ajuda a deixar de fumar, així com una intensa activitat d’inspecció dels establiments i d’implicació de la societat civil
i dels sectors econòmics.
• Promoció de la salut mental i prevenció de les addiccions: a través de
diferents iniciatives, algunes en el marc de la UE (alcohol i salut mental);
el Pla integral d’atenció al consum de cocaïna, el Programa d’atenció als
joves consumidors o la Prevenció riscos cànnabis. O iniciatives innovadores, com la posada en marxa d’un programa pilot de prevenció i detecció
precoç del joc patològic i conductes addictives no tòxiques. I finalment, la
formulació d’una estratègia nacional enfront de les drogodependències.
• Edició de la guia higiènicosanitària per a professionals de tatuatges,
pírcings i micropigmentació: una iniciativa pionera per a minimitzar els
riscos sanitaris d’aquestes pràctiques, cada vegada més emprades per la
232 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
població, material que complementarà el nou Decret en fase de tramitació sobre tatuatges i pírcings.
• Reformulació estratègica de la salut laboral inclosa en la proposta
organitzativa de l’ASPCAT: reorientar les actuals Unitats de Salut Laboral
(USL), que són punts de suport a l’atenció primària i especialitzada, en
coordinació amb el Departament de Treball i Indústria, i estan integrades
en la xarxa pública. Les USL són la frontissa entre els sistema de salut i el
de la malaltia professional i l’accident laboral. Ja tenen un paper fonamental en les activitats del Departament de Treball i Indústria en matèria
de prevenció de riscos laborals, i també han d’assolir aquest rol protagonista en l’assessorament a l’atenció primària i als serveis de prevenció de
riscos laborals.
Vigilància i monitorització
Finalment, i en relació amb l’ampliació de la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels factors determinants que la condicionen, cal destacar
les actuacions següents:
• Pla de pandèmia de grip: s’ha creat una Comissió Interdepartamental
per a la prevenció i el control d’una possible pandèmia de grip, s’han elaborat protocols d’actuació i coordinació, s’han posat en marxa iniciatives
de formació, així com també la compra d’equips i de medicació antiviral.
• Accions de control de les instal·lacions de risc de legionel·losi: a més
de l’aprovació d’un nou decret que intensifica les mesures de control
(Decret 352/2004), s’ha incrementat el nombre d’inspeccions i controls,
en més de 2.600 torres de refrigeració o condensadors evaporatius. El resultat n’ha estat una reducció de l’impacte de la magnitud i gravetat dels
brots de legionella, passant d’una mitjana de 12 casos per brot detectat
al 2002 a 4 casos al 2005).
• Vigilància ambiental: arran de la preocupació pels residus acumulats a
la zona de Flix, des del 2004 s’ha posat en marxa un programa de vigilància i control de les aigües i aliments de l’area d’influència de l’Ebre. Això
complementa les prop de 39.000 determinacions analítiques de control
d’aigües de consum anuals. Així mateix, s’ha posat en marxa l’estudi de
l’avaluació de l’impacte en salut de la contaminació atmosfèrica a la regió
metropolitana i l’Observatori de la Masó sobre salut i medi ambient al
Camp de Tarragona, amb la participació del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). Finalment, es troba en procés de tramitació
el projecte de Decret de mesures addicionals de seguretat en el control
de plagues i d’utilització de plaguicides.
• Vigilància i seguretat alimentària: s’han desenvolupat els Procediments de classificació dels establiments alimentaris de risc, i s’han incrementat les inspeccions, fins a una xifra mitjana de 218.000 inspeccions
anuals, així com també l’anàlisi de mostres alimentàries, amb una mitjana
de prop de 41.000 mostres analitzades anualment. Cal també destacar el
suport als sectors agroalimentaris i comercials, que ha suposat l’elaboració de la Guia per a l’autocontrol als establiments alimentaris, així com la
guia sobre Traçabilitat a Catalunya.
Balanç Pla de Govern 233
�Balanç
Les noves polítiques
El curs 2004-2005 es van atendre 2.242 consultes, la gran
majoria referents a salut sexual
afectiva i alimentària.
%
En un exemple de col·laboració entre departaments, Salut i Educació van
iniciar el curs 2004-05 la primera de les tres fases de desplegament del
Programa salut i escola amb l’objectiu de millorar la coordinació entre els
dos àmbits i donar, així, una resposta més eficaç a les necessitats dels adolescents. El curs vinent es completarà el Programa, que treballa tres grans
àrees: la promoció i la prevenció d’hàbits i estils de vida saludables (salut
afectivo-sexual, salut mental, consum de drogues, alcohol i tabac, i trastorns
de l’alimentació); la detecció precoç de senyals d’alarma, que requereixen una interconsulta amb els equips especializats; i finalment apropar els
serveis de salut tant al professorat com als alumnes.
Agents implicats en el Programa Salut i Escola
Font: Departament de Salut
Temes tractat en la Consulta Oberta
(curs 2004-05)
Font: Departament de Salut
Centres
Alumnes
docents (3r i 4t d’ESO)
3 2 2
36
11
ABS
Infermeria1
Municipis
implicats
1a Fase:
curs 2004-05
198
27.036
71 (20,82%)
129
180
292
37.444
99 (29,03%)
151
167
curs 2006-07
484
55.520
171 (50,15%)
308
365
Total
974
120.000
341
588
712
La salut pública ha entrat, per primera vegada, com a tema principal
de l’agenda política del Govern, i un símbol destacat n’ha estat el canvi de
nom del departament responsable d’aquestes polítiques: el Departament
de Salut (abans Sanitat i Seguretat Social). Es vol entroncar així amb les
polítiques més modernes en l’àmbit de la salut, que tendeixen a invertir
més en prevenció (promoció i protecció) per tal d’haver de gastar menys
en curació.
Malauradament, l’escurçament de la legislatura no ha permès posar en
marxa encara l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però tot i així cal
destacar l’indubtable embranzida que ha pres aquest camp al nostre
país, i els avenços tangibles fets en la seva reordenació i descentralització,
comptant amb una àmplia participació i consens. Aquests són prou garantia de consolidació d’aquesta política pública.
Alguns dels innovadors programes iniciats, com el de salut i escola, ens
situen en la línia dels països amb polítiques més avançades en aquest
camp.
Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007
és un objectiu en vies d’assolir-se.
2a Fase:
curs 2005-06
23a Fase:
11
12
1
Un professional per cada 2 centres d’ESO
23
Sexual afectiva
Maltractament
Alcohol
Tabac
Activitat física
Alimentació
Altres drogues
Salut mental
234 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 235
�Una nació socialment avançada
Salut i polítiques sanitàries
3.3.2
Millorar l’assistència sanitària
i adaptar el sistema a les malalties
cròniques
Punt de partida
Els repte principal a què s’enfronta el nostre sistema sanitari, sobretot
en la seva vessant assistencial, és conseqüència de l’increment de la
demanda, motivat entre d’altres fenòmens, per l’augment poblacional:
envelliment de la població, població nou vinguda i repunt de la natalitat,
i donar compliment a l’exigència ciutadana de millora de la qualitat en la
provisió del servei.
En el context descrit calia un cop de timó i donar un nou impuls a l’atenció sanitària del nostre país per respondre a tots els reptes plantejats.
En aquest marc, l’objectiu de les actuacions del govern s’han centrat en
millorar els diferents àmbits de l’assistència sanitària:
Els esforços que el Govern dedica a l’àmbit de la salut tenen el seu reflex
quantitatiu, entre d’altres, en el pressupost i les inversions en infraestructures:
• Pressupost: les polítiques de salut són una de les prioritats del Govern
de la Generalitat de Catalunya que per a l’any 2006 hi destina un import
de 7.949 milions, xifra que representa un increment del 42% respecte
del pressupost de 2003, sense la generació d’un nou dèficit, i un 26,8 per
cent del pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya.
Aquest ritme de creixement ens permetrà assolir els nivells europeus
de despesa per càpita en pocs anys (1.658 euros per càpita l’any 2012).
Enguany, el Govern de Catalunya destina a la sanitat 1.118,69 euros per
càpita, és a dir, 3’06 euros diaris per persona.
Evolució del pressupost del Departament de Salut, 2003-2006
Font: Departament de Salut
Pressupostos
2003
2004
2005
2006
Incr. 03/06
% Incr. 03/06
Departament de Salut
5.596
6.616
7.229
7.949
2.353
42,0%
• Inversions: per millorar les infraestructures sanitàries, molt descapitalitzades per la manca d’inversions dels últims anys, el Govern va aprovar el
Pla d’Inversions en Equipaments de Salut, horitzó 2012.
M€ Un major finançament d’equipaments de salut.
Pressupost de capital per al finançament d’inversions
Font: Departament de Salut
1
L’atenció primària
2
L’atenció hospitalària
3
Les urgències, emergències i el transport sanitari
250
4
La salut mental
225
5
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
6
La recerca biomèdica
150
7
L’atenció sociosanitària
125
El Departament de Salut ha hagut
de donar resposta a l’increment
de demanda provocat, principalment, per l’envelliment de la
població i per la immigració
236 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Aquest pla suposarà una inversió
de més de 3.600 M€ en 799 actuacions, amb 232 obres noves (178
centres de salut, 14 hospitals,
5 hospitals lleugers, 17 centres
sociosanitaris i 17 centres de salut
mental) i 567 reformes i ampliacions.
229,7%*
200
175
138,9%
100
119,3%
101,8%
75 92,2%
77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8%
50
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Desenvolupament de l’acció del Govern
La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament, que ha de fer front a un increment
de la demanda provocada per la immigració, l’envelliment de la població
i el repunt de la natalitat. D’altra banda l’envelliment de la població fa que
calqui adaptar el sistema per donar resposta a les malalties cròniques i a la
dependència.
Mai a Catalunya s’havia invertit
tant en salut
146,0%
2005
2006
* Prevsió
Balanç Pla de Govern 237
�232 obres noves i 567 reformes i ampliacions previstes fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu
i Aran: 41,3 M€
3 obra nova,
9 reforma
Lleida:
151,7 M€
12 obra nova,
50 reforma
Camp de
Tarragona:
190,4 M€
22 obra nova,
51 reforma
14 hospitals nous fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
En l’àmbit hospitalari cal destacar la inauguració de l’Hospital
del Vendrell al Baix Penesdès i
l’inici de les obres dels hospitals
d’Olot, de Mollet del Vallès i del
Baix Llobregat a Sant Joan Despí,
així com l’acord amb el Ministeri
francès de Sanitat i Solidaritat per
a la construcció del nou Hospital
Transfronterer a Puigcerdà
Hospital Transfronterer
(Puigcerdà)
Hospital d’Olot
Girona:
435,4 M€
38 obra nova,
52 reforma
Catalunya
central: 178,9 M€
14 obra nova,
18 reforma
Hospital de Santa Caterina (Salt)
Hospital Doctor Josep Trueta (Girona)
Hospital d’Igualada
Hospital de Mollet
Barcelona:
2.252,5 M€
128 obra nova,
345 reforma
Hospital de l’Esperit Sant
(Santa Coloma de Gramenet)
Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada
Hospital de Rubí-Sant Cugat
Hospital de Sant Boi
Hospital del Vendrell
Terres
de l’Ebre:
52,9 M€
15 obra nova,
42 reforma
Hospital de Sant Pau
(Barcelona)
Hospital del Baix Llobregat
(Sant Joan Despí)
Hospital de Reus
Acabat
En obres
No iniciat
Nou
De substitució
178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu i Aran
2003: 9 CAP i 84 CL
2004-10: 2 CAP
Lleida
2003: 23 CAP
i 190 CL
2004-10: 8 CAP
i 1 CL
Terres
de l’Ebre
2003: 24 CAP
i 52 CL
2004-10:
5 CAP i 9 CL
Catalunya central
2003: 43 CAP i 113 CL
2004-10: 11 CAP i 1 CL
Girona
2003: 46 CAP
i 183 CL
2004-10: 14 CAP
i 14 CL
Barcelona
2003: 219 CAP i 87 CL
2004-10: 83 CAP i 12 CL
Camp de
Tarragona
2003: 33 CAP
i 126 CL
2004-10: 9 CAP
i 9 CL
L’atenció primària
L’actuació més important en aquesta línia assistencial ha estat, en el marc
del Pla Estratègic de l’Atenció primària, que preveu un conjunt d’accions
per millorar l’eficàcia i l’eficiència del model actual, el Pla de Xoc als centres
de salut. Aquest pla ha suposat, entre d’altres, una major dotació de professionals en els centres de salut i l’atorgament d’un “nou paper a la infermeria
i als auxiliars d’infermeria”. Així, s’ha avançat en la constitució de la “Taula
per l’avenç de la professió infermera a Catalunya” i en la futura creació
del “Consell de la Professió Infermera” que permetran potenciar i optimitzar
la professió d’infermeria dins del sistema sanitari català.
A més a més, i encara en l’àmbit de l’AP, aquesta legislatura s’ha creat un nou
dispositiu assistencial amb l’objectiu de millorar l’atenció a les urgències:
els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP). Aquests centres són
serveis que concentren l’atenció urgent i l’atenció continuada de la població
de referència de diversos equips d’atenció primària (EAP), amb professionals
provinents dels propis EAP, amb serveis de diagnòstic per la imatge i una
alta capacitat resolutiva i que en general estan oberts 24 hores cada dia,
qüestió que també ha de permetre descongestionar els serveis d’urgències
dels hospitals.
CAP: centres d’atenció primària
CL: consultoris locals
238 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 239
�En una primera fase (2006-07) es
posaran en marxa 12 CUAP per
arribar a un total de 34 CUAP l’any
2012 i donar cobertura a més de la
meitat de la població de Catalunya
12 Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) 2006-2007
Font: Departament de Salut
A més a més s’ha incrementat l’activitat mitjançant sessions de tardes (5.000
proves diagnòstiques i 22.000 consultes especialistes).
Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA)
Font: Departament de Salut
Activitat
Llista d’espera
CUAP Girona
Desembre 2003
Desembre 2005
Diferència 2003-2005
141.520
155.686
14.166 (10%)
66.567
58.700
-7.867 (-11,8%)
Temps de resolució
5,64
4,52
-1,12 (-19,85%)
Població Catalunya
6.807.498
7.105.324
297.826 (4,4%)
97,8
82,6
Taxes x 10.000 hb.
Disminució d’un 11,8% en 2 anys
de les llistes d’espera per operar-se i augment d’un 10% en el
mateix període de l’activitat
quirúrgica
* Dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 1 de gener 2004
** Població del RCA, 31 de gener de 2005
CUAP Manresa
CUAP Sabadell CUAP
Cerdanyola
CUAP St. Andreu de la Barca
CUAP Martorell
CUAP Barcelona Manso
CUAP L’Hospitalet
CUAP Cornellà
CUAP Lleida
CUAP Salou
CUAP Tortosa
CUAPS en funcionament
CUAP Rbla. Ferran, Lleida
CUAP St. Andreu de la Barca
CUAP Sabadell
CUAP Salou
CUAP Sant Ildefons, Cornellà
CUAP Güell, Girona
Finalment, la ICS ha adquirit més de 1.900 nous equipaments pel sistema
de rènting que, durant els propers mesos, arribaran de forma progressiva als
centres de salut de tot el territori. Aquests aparells permetran que els professionals d’atenció primària tinguin més capacitat per resoldre els problemes de salut amb una major prevalença entre la població catalana. Per
exemple, els espiròmetres, pulsioxímetres i mesuradors de CO permetran
millorar l’atenció al tabaquisme i a les malalties respiratòries cròniques. Les
càmeres no midriàtiques i els tonòmetres, que serveixen per fer revisions
oftalmològiques, permetran millorar l’atenció a les persones diabètiques.
Els electrocardiògrafs i els desfibril·ladors milloraran l’atenció a les persones
amb malalties cardíaques. Els electrobisturís i els aparells de crioteràpia
permetran fer petites intervencions quirúrgiques i atendre els casos lleus de
lesions dermatològiques.
L’atenció hospitalària
Primer, una de les mesures més destacades en l’àmbit hospitalari ha estat
el Pla de Xoc de les llistes d’espera per tal de garantir un temps màxim
d’espera inferior a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no
greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.) i, com a novetat en
aquesta legislatura, s’han suprimit els períodes d’espera tècnica i s’ha desenvolupat un nou sistema d’informació nominal que permetrà obtenir els
indicadors de llistes d’espera per a proves diagnòstiques i consultes externes
amb major fiabilitat gràcies a una major homogeneïtat de les dades obtingudes, facilitant la presa de decisions i l’establiment d’uns temps màxims de
garantia per a les proves diagnòstiques i consultes a l’especialista.
240 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Segon, i encara amb relació a les esperes, s’ha posat en marxa el Programa
de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa d’Hospitalària d’Utilització Pública. En una primera fase, els circuits van ser per als
tumors més freqüents i que causen més mortalitat i morbiditat: digestius,
pulmonars i mamaris.
La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és
de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies i pulmó, 35 dies
Tercer, en el marc el Pla de Salut, el Departament ha aprovat sis Plans
directors: quatre d’aquests plans es centren en les malalties més prevalents
(Oncologia, Sociosanitari, Salut mental i addiccions i Malalties de l’aparell
circulatori) i els dos restants es centren en matèries prioritàries per al Govern
(Immigració i cooperació i Recerca biomèdica).
Quart, volem destacar els diferents plans de reordenació de l’atenció
especialitzada que s’estan portant a terme com el Pla estratègic de reforma de l’atenció especialitzada ambulatòria, el Pla Estratègic d’Ordenació
Pediàtrica, el Pla estratègic de reordenació de l’atenció maternoinfantil
als hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública i el Pla estratègic
d’atenció domiciliària (ATDOM). Durant aquest any 2006 s’ha incidit especialment en l’anàlisi detallada de l’estat de situació dels models actuals, tots
ells amb una implantació molt heterogènia en el territori i no prou adaptada
als canvis dels darrers anys. Les qüestions relatives a la definició dels nous
models estaran enllestides a finals d’aquest any per tal de poder desplegarlos i implantar-los el 2007.
Cinquè, si en l’apartat anterior destacàvem els CUAP’s com un nou recurs,
a camí entre l’atenció primària i l’hospitalària s’ha creat un nou recurs com
són els hospitals lleugers o de proximitat. Es conceben com a dispositius
d’atenció especialitzada sense internament que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalització de dia, suport
diagnòstic i urgències. Aquest tipus de dispositiu depèn d’un hospital de
referència i els trets característics han de ser la rapidesa en l’atenció (visita
única sempre que sigui possible), la utilització intensiva de les tecnologies
de la informació (TIC) i la integració dels diferents tipus d’atenció.
Sisè, també volem destacar el fet que s’hagi començat a treballar, d’una banda, en l’ús terapèutic del cànnabis a Catalunya a través de la constitució
d’una comissió. S’han encetat tres línies bàsiques d’actuació: la primera línia
basada en recopilar i difondre tota la informació científica disponible sobre
l’ús terapèutic del cànnabis, la segona línia basada en un pla pilot d’utilització terapèutica a Catalunya sota un protocol i, per últim, l’impuls de la recer-
Pressupost sanitari públic
destinat als grups de malaties
més prevalents (CIM-9)
Font: Departament de Salut
Malalties
(x1000€)
%
Aparell circulatori
1.154.358
17,3
10,9
Aparell respiratori
730.285
Transtorns mentals
625.921
9,4
Neoplàsies
609.221
9,1
Aparell digestiu
512.430
7,7
Aparell locomotor
461.803
6,9
Balanç Pla de Govern 241
�Evolució del pressupost
de rehabilitació
Font: Departament de Salut
% increment
resp. 2004
euros
Ambulatòria
16,9
23.836.159
Domiciliària
125,4
18.510.593
Logopèdia
203,8
4.542.894
56,6
46.889.646
Total
Evolució de l’activitat
contractada de rehabilitació
Font: Departament de Salut
ca sobre les possibilitats d’utilització terapèutica de cànnabis. D’altra banda,
regular les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals
(en aquests moments en tràmit d’informació pública) i crear un registre de
professionals i de centres de formació autoritzats.
Finalment, fer referència a un dels indicadors en els quals Catalunya és
pionera: les donacions d’òrgans, que fan possible no sols salvar la vida de
moltes persones, sinó també millorar la de tants pacients. En realitat no seria
possible si la població de Catalunya no fos tan solidària i generosa.
Evolució del nombre i de la taxa per millió de població (pmp) de donants
de cadàver vàlids durant el període 1991-2005
Font: Departament de Salut
350
38,6 38,4
300
% increment
resp. 2004
Num.
processos
250
200
Ambulatòria
16,5
203.388
150
Domiciliària
117,9
30.095
100
153
25.811
50
30,4
259.293
0
Logopèdia
Total
27,2 26,1
24,6
165 158
149
32,3 31 33,3
196 188 203
36,2
39,4 39,1
36 35,9 38
37
259 259
235 236 225 247 249 234 241
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Les noves polítiques
L’objectiu de la millora de les urgències, emergències i del transport sanitari passa per aconseguir una millora del temps de resposta i l’equitat
territorial.
En la situació de partida no es diferenciava el transport sanitari urgent
(TSU) del transport sanitari no urgent (TSNU). En la nova convocatòria
s’han fet dos concursos per separat, un per cada tipus de transport.
Per al transport sanitari urgent s’ha tingut en compte l’estructura territorial i
les hores de cobertura. Per a l’activitat del transport sanitari no urgent s’ha
tingut en compte els serveis programats a atendre.
En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar:
• El creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31%
(1.142 ambulàncies l’any 2006).
• L’increment del pressupost dedicat a transport sanitari en un 113,2%
(175’8 M€).
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Donants vàlids
Taxa de donació
Total
En aquesta legislatura s’han adjudicat els concursos del transport
sanitari (l’urgent i el programat) i
el de la rehabilitació
242 Balanç Pla de Govern
Les urgències, emergències i el transport sanitari
Durant aquesta legislatura s’ha implementat una reforma profunda de les
urgències, emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar
el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a
partir de la fusió SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. I
s’han adjudicat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent
d’acord amb el nou model descrit a la fitxa annexa.
També s’ha fet un nou concurs en relació a la rehabilitació, per tal de
reordenar-la i potenciar-la amb un important increment de pressupost i de
l’activitat contractada (vegeu la taula). Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s’han incorporat noves indicacions
de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació
respiratòria i rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Import concurs
2000 TSU+TSNU
Import concursos
2005 TSU+TSNU
33M€
175,8 M€
• L’increment de personal: en més de 5.000 professionals.
Nova imatge
Balanç Pla de Govern 243
�La salut mental ha estat una prioritat del Govern
Atenció a la salut mental
En aquest àmbit el Govern està aplicant les mesures previstes al Pla director
de Salut Mental i Addiccions per implantar el nou model comunitari i
proactiu d’atenció que garanteixi una resposta integral i de qualitat. L’objectiu és potenciar la coordinació i complementarietat de la xarxa de salut
mental i addiccions en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària.
En aquest àmbit els principals programes i actuacions han estat orientats
a l’increment de l’oferta d’atencions psicoterapèutiques, atenció domiciliària
i programes psicoeducatius adreçats a les famílies, i podem destacar:
• La implantació de programes específics en el territori:
Pla de serveis individualitzat (PSI).
Programa trastorns mentals greus en infants.
Rehabilitació comunitària.
• Els Plans de reordenació de l’atenció a patologies emergents: trastorns
del comportament alimentari, TLP, joc patològic...
• Programes d’atenció als adolescents amb trastorns mentals i problemes
de consum.
• Programa d’atenció a poblacions vulnerables (immigrants, violència de
gènere).
• L’increment de llits psiquiàtrics en els hospitals generals i actuacions
lligades a la reconversió psiquiàtrica: unitats de patologia dual, unitats
d’alta dependència psiquiàtrica, unitats polivalents ( p. ex. Amposta).
• Programa d’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries
(Barcelona, Lleida/Tarragona/Terres de l’Ebre/ Girona/ Central).
17 nous centres de salut mental i 18 nous centres sociosanitaris fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu i Aran
Catalunya central
1 centre AS: 9,5 M€
Girona
4 centres SM:
9,8 M€
2 centres AS:
13,9 M€
Lleida
2 centres AS:
16,3 M€
Barcelona
11 centres SM: 42,1 M€
12 centres AS: 95,6 M€
Terres
de l’Ebre
1 centre SM:
1,9 M€
Camp de
Tarragona
1 centres SM: 2,7 M€
1 centre AS: 10 M€
SM: salut mental
AS: atenció sociosanitària
En l’àmbit interdepartamental, s’ha desenvolupat:
• Un nou model d’atenció a la salut mental i les addiccions en els centres
de justícia juvenil.
• Serveis específics per a persones amb discapacitats intel·lectuals i trastorns mentals.
• Unitats funcionals d’atenció a la primera infància amb discapacitat psíquica i trastorns mentals.
• I s’ha preparat el protocol d’atenció a les urgències, als trasllats i als
ingressos involuntaris de persones amb malaltia mental
Finalment, i en relació a les inversions en aquest àmbit, està previst que s’inverteixin més de 68 M€ fins l’any 2012, concretades en més de 17 centres.
244 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Noves tecnologies (TIC)
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines
adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema i han d’estar
al seu servei i al dels professionals. En aquest àmbit volem destacar, primer,
el Projecte de Recepta Electrònica a Catalunya, que es porta a terme
com a experiència pilot en 5 ABS (Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i
Ulldecona) i que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats
200 metges i 40 farmàcies. Una vegada es garanteixi que el model en la fase
pilot s’ajusta a les finalitats i necessitats del projectes s’implantarà progressivament a tota Catalunya.
Segon, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha iniciat la transformació i modernització dels sistemes d’informació dels processos assistencials de la
seva xarxa hospitalària. S’implanten una sèrie d’eines tecnològiques innovadores que faciliten la feina als/a les professionals i simplifiquen i normalitzen els projectes de gestió. Un dels elements clau en el desenvolupament
del projecte és la implementació de la història clínica electrònica, que estarà
a disposició de tots els i les professionals que atenguin pacients en un hospital determinat i que tinguin autorització d’accés a aquestes dades.
Tercer, destacar també els projectes de telemedicina: l’Hospital de Bellvitge ha posat en marxa un servei de telemedicina per als pacients trasplantats
renals de les Terres de l’Ebre. A partir d’aquesta experiència pilot es valorarà
la possibilitat d’estendre aquest servei a altres llocs. També han entrat en
funcionament dos serveis pioners a la demarcació de Tarragona: la visita
mèdica per videoconferència a Prades i la teledermatologia a Cornudella de
Montsant. L’objectiu és apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans
aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació.
En total s’han iniciat 40 proves pilot de projectes de telemedicina a tot
Balanç Pla de Govern 245
�Catalunya i ja s’han consolidat algunes com a servei permanent. En aquesta
àrea també s’està treballant en un Pla Integral de telemedicina
D’altra banda, ja són 541 els centres d’atenció primària que ja disposen
de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només n’hi havia 9.
El Programa de nous centres de
recerca convertiran Catalunya en
un important pol biomèdic internacional
La recerca biomèdica
Per avançar en la recerca, el Govern va dissenyar el Pla director de la Recerca Biomèdica. S’ha impulsat la creació d’institucions que han d’impulsar la
investigació en camps especialitzats que afecten a la salut.
S’ha creat la “Fundació privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya”
(IBEC). La finalitat d’aquest institut és la d’esdevenir un referent internacional de primera línia en el desenvolupament de la recerca multidisciplinar i la
docència en enginyeria biomèdica.
S’ha creat el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) que
tindrà per missió promoure i desenvolupar recerca epidemiològica avançada sobre els determinants ambientals que afecten la salut humana per tal de
facilitar la prevenció i el control dels seus efectes perjudicials.
S’ha creat del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), així
com el seu Banc de Línies de Cel·lulars.
El desembre de 2005 també es va crear l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB);
i molt recentment (juliol 2006), el Centre de Recerca en Salut Internacional
(CRESIB), a més de tenir prevista la creació pel mes de setembre de l’Institut
de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer, que treballarà en la
investigació en el camp del càncer.
Altres institucions creades són l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals,
el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació
en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer
(UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP.
Els territoris pilot del ProdeP
Font: Departament de Salut
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Garrotxa
Berguedà
Osona
Gironès
Bages
Segrià
Sabadell
Cornellà
Mataró
Barcelona: Eixample, la Barceloneta
L’Hospitalet de Llobregat:
Collblanc - la Torrassa
Baix Camp
Montsià
Balanç
El ProdeP ha permès avançar
en 14 projectes demostratius
en l’atenció a la dependència a
Catalunya
246 Balanç Pla de Govern
L’atenció sociosanitària
En aquest àmbit el Govern està implementant, a banda del Pla director
sociosanitari, el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral (malaltia molt
prevalent en gent gran) i diferents programes per a l’Atenció al malalt fràgil i
promoció de l’autonomia personal (Preparació de l’alta hospitalària, Programa ATDOM, entre d’altres).
Com a novetat en aquesta legislatura, el Departament de Salut conjuntament amb el Departament de Benestar i Família estan executant a 14
territoris pilot el Programa per a la promoció de l’autonomia personal
i l’atenció a les persones amb dependències (Prodep). La seva finalitat
és avançar cap a un sistema integral, on es trobin funcionalment l’àmbit
sanitari i el social per garantir una continuïtat assistencial necessària per a
les persones amb dependència. Aquest havia de ser l’embrió de l’Agència
de la Dependència que, per manca de temps, no es podrà crear en aquesta
legislatura.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Les millores introduïdes en aquest àmbit han estat importants: s’ha incrementat el pressupost (i s’ha gestionat amb rigor), s’ha tornat a invertir en
infraestructures (per crear nous equipaments, renovar els existents i millorar els mitjans disponibles) i s’han fet avenços importants en els diferents
nivells de l’assistència.
A més a més, s’han posat els fonaments perquè Catalunya participi de la
recerca mèdica mitjançant la creació de centres punters dedicats a la investigació i s’han implantat projectes pilot en l’ús de les TIC que revertiran
en una millora de l’assistència al ciutadà, entre d’altres.
Per tot això es considera que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007
és un objectiu assolit.
Balanç Pla de Govern 247
�Una nació socialment avançada
Salut i polítiques sanitàries
Pactes de salut signats
Font: Departament de Salut
3.3.3
Dissenyar l’organització i el
finançament del nou model sanitari
Punt de partida
En l’àmbit de la salut els dos grans objectius del Govern són millorar l’organització del sistema per garantir la qualitat i la modernització, i millorar
el sistema de finançament perquè el model vigent és del tot insuficient.
Els dos eixos estratègics han estat:
S’ha implantat un nou model
català de salut basat en el triangle
ciutadà/professional/territori
1
Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari, que s’ha d’organitzar atenent al ciutadà, als professionals i al
territori.
2
Millorar el finançament de la sanitat i aconseguir que en 8 anys el seu
percentatge respecte al PIB s’equipari al d’altres regions o països de
renda per càpita i característiques similars al nostre.
Desenvolupament de l’acció del Govern
Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari
El procés de definició d’un nou model Català de salut —inspirat en els
principis de qualitat, equitat, eficiència, transversalitat entre sectors i departaments, integració a nivell territorial, participació, transparència, subsidiarietat, substituïbilitat de recursos i sostenibilitat econòmica i financera— ha
estat el fil conductor de les diferents accions que s’han desenvolupat en
l’àmbit territorial. Val a dir que, a diferència del que prevèiem a l’inici de
la legislatura, aquest nou model s’ha pogut implementar sense haver de modificar l’actual Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. En aquesta línia, s’ha
fet una aposta estratègica per a la descentralització, la governabilitat
i la participació a través dels Governs Territorials de Salut (GTS). El Decret
38/2006, de 14 de març, regula la creació de governs territorials de salut.
Així, es preveu que a finals de l’any 2007 s’hagin creat 36 GTS a tot el territori
de Catalunya. De moment, com a pas previ a la seva creació, s’han signat 29
pactes de salut.
Pactes de salut signats (29)
Territori
Data signatura
Garrotxa
17/05/2004
Alt Empordà
03/12/2004
Osona
28/01/2005
Baix Camp
01/03/2005
Maresme
19/04/2005
Garraf
02/05/2005
Baix Penedès
07/06/2005
Alt Camp-Conca Barberà
23/06/2005
Tarragonès
20/07/2005
Baix Llobregat Nord
11/10/2005
Baix Montseny
02/11/2005
Baix Llobregat Litoral
04/11/2005
Alt Penedès
22/11/2005
Baix Vallès (Mollet)
02/12/2005
Baix Ebre
03/12/2005
Montsià
03/12/2005
Pla de Lleida
18/01/2006
Vallès Occ.sector oest (Sabadell) 17/03/2006
Vallès Occ. sector est (Terrassa) 17/03/2006
Vallès Oriental (sector central) 17/03/2006
Baix Empordà
24/03/2006
Bages-Solsonès
27/04/2006
Cerdanya
22/05/2006
Alt Urgell
24/05/2006
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
25/05/2006
Alta Ribagorça- Aran
26/05/2006
Hospitalet - El Prat
15/06/2006
Baix Ll. - Centre Fontsanta
20/07/2006
Barcelonés - Nord
24/07/2006
A més a més, el Departament de Salut ha estat el primer Departament de la
Generalitat de Catalunya en adaptar la seva estructura territorial a les futures
vegueries, mitjançant la creació de 7 regions sanitàries a través del DECRET
105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries (delimitades en color blau al mapa anterior) i dels sectors sanitaris del Servei Català
de la Salut.
Finalment, el Govern ha aprovat i presentat al Parlament el Projecte de Llei
de reforma de l’Institut Català de la Salut per transformar aquest organisme en una empresa pública amb l’objectiu de fer-ne una institució de
qualitat, autònoma en la seva gestió, que reti comptes en funció dels seus
resultats i permeti també un major nivell de descentralització en la gestió
i en la presa de decisions. Aquesta llei no podrà ser aprovada en aquesta
legislatura.
Així, el territori ha estat un dels eixos d’actuació més importants del Departament de Salut en aquesta legislatura, però n’hi ha hagut dos més: els/les
professionals i el/la ciutadà/na.
En l’àmbit dels professionals, el Govern ha portat a terme actuacions
concretes que, en general, vénen a recollir demandes i reivindicacions històriques del sector:
• Conèixer la demografia de les professions sanitàries i fer-ne una planificació futura.
• Millorar les condicions laborals dels professionals amb mesures com:
l’increment i l’estabilització de plantilles de professional (partíem d’un
21’1% d’interins i ara el percentatge és del 17’6%); Catalunya esdevé la
primera CA en incorporar la direcció per objectius i completar la implantació de la carrera professional, importants increments retributius,
248 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
En l’àmbit dels professionals s’han
millorat les condicions laborals
dels professionals
Balanç Pla de Govern 249
�equiparacions de jornades, increment de les activitats formatives (més
de 4.500 només en l’àmbit de la ICS), així com la generalització dels sistemes d’informació i de noves tecnologies, a tots els centres, entre altres
mesures.
• Incrementar la capacitat docent (reconeixement de l’acció tutorial,
contracte-docent de tutors...)
En l’àmbit de la ciutadania s’han
fet avenços molt importants en
relació a l’accessibilitat, l’equitat,
l’atenció urgent i continuada, les
llistes d’espera i el transport sanitari/rehabilitació
Targeta sanitària individual (TSI)
per regions sanitàries, any 2006
Font: CatSalut
Alt Pirineu i Aran
Barcelona
65.203
4.951.356
Catalunya central
479.048
Girona
657.948
Lleida
338.122
Tarragona
527.954
Terres de l’Ebre
Total
176.537
7.196.168
Però, sense cap mena de dubte, l’actuació més destacada en aquest àmbit
ha estat el consens aconseguit en relació a un nou model de relacions
laborals, en el qual es garanteix el diàleg permanent mitjançant la creació i
diàleg continu entre els professionals, l’Administració sanitària i els diferents
agents del sistema, on es debaten i es dóna plena participació als professionals en qüestions relatives a les polítiques departamentals i de planificació
dels recursos humans.
Aquests nous instruments que han permès obrir el diàleg amb els professionals són: el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, el Consell de la
Professió Infermera de Catalunya, la Mesa Social per a un acord marc en
matèria de recursos humans (acord per a l’homogeneïtzació de les condicions laborals de tots els professionals del sistema de salut de finançament
públic), la Taula per a l’avenç de la professió infermera.
En definitiva, s’ha posat fil a l’agulla en l’elaboració d’un veritable Pla de
Govern de Recursos Humans del Sistema.
Finalment, i en relació a la ciutadania, durant la legislatura s’han fet avenços
importants en relació a l’accessibilitat (telèfon, tracte i taulell), l’equitat,
l’atenció urgent i continuada (CUAP’S), les llistes d’espera (temps d’espera
garantits per operacions quirúrgiques per a malalties no greus, proves diagnòstiques i diagnòstic ràpid de càncer), el transport sanitari, la rehabilitació (nous concursos), entre d’altres (vegeu l’apartat 3.3.2).
L’evolució dels principals reptes demogràfics
Font: Departament de Salut
Població
Cens 1981
(Font: INE)
Cens 1991
(Font: INE)
Cens 2001
(Font: INE)
5.956.414
6.059.494
862.562
(14,4%)
6.361.365
1.107.767
(17,4%)
1. Envelliment
Població més gran
de 64 anys
2. Immigració
Població immigrant
3. Natalitat
Nre. de parts
280.167
(4,4%)
79.758
(1980)
56.464
(1991)
64.177
(2001)
En relació al finançament, i tal i com descriu la fitxa sobre el finançament de
la sanitat, el Govern de Catalunya ha tingut un paper destacat en el reconeixement de la insuficiència financera en aquest sector.
D’acord amb l’Informe economicofinancer elaborat pel Departament d’Economia i Finances sobre l’estat de les finances de la Generalitat el 31 de desembre de 2003, la necessitat de finançament total de la sanitat es podia
quantificar en 3.559 M€ (2.175 M€ corresponien a la despesa desplaçada
–dèficit del departament de Salut de 6,5 M€, dèficit del CatSalut 2.062 M€ i
dèficit de la ICS de 107 M€-, 564 M€ per fer front a les pèrdues acumulades
del sector concertat i 820 M€ per realitzar inversions per recapitalitzar la ICS).
Millorar el finançament de la sanitat
Un dels reptes més importants als quals ha hagut de fer front el Departament de Salut durant aquesta legislatura ha estat la manca de finançament
de la sanitat. Però n’hi ha hagut d’altres, entre ells volem citar el repte demogràfic (envelliment, immigració i repunt de la natalitat) per l’impacte que ha
tingut i que, previsiblement, seguirà tenint: la població usuària de la sanitat
catalana ha passat a ser de 7.196.168 de persones (dades de la targeta sanitària individual de desembre de 2005), mentre que a principis de l’any 2004
era de 6.926.191 d’usuaris (febrer de 2004).
Per tant, en el bienni 2004-05 hi ha hagut un increment poblacional de
269.977 persones; i es preveu que aquesta tendència continuï.
Un dels reptes més importants
d’aquesta legislatura han estat
la manca de finançament, al qual
s’ha intentat donar resposta i,
també, el fort creixement demogràfic
250 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 251
�Els compromisos estratègics
El finançament de la sanitat: la salut una prioritat
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha tingut un paper actiu i impulsor
en el reconeixement de la insuficiència financera de la sanitat (creixement
de la despesa sanitària per sobre dels recursos destinats al seu finançament),
fruit d’un insuficient model de finançament pactat l’any 2001, i en la solució
d’aquest problema general, que havia de passar, necessàriament, per un
acord entre l’Estat i les CA, ja que aquestes es troben limitades per decidir els
seus recursos.
A banda dels acords presos entre l’Estat i les CA per a la millora del finançament,
cal destacar els esforços que ha fet el Govern de Catalunya per gestionar
amb rigor el pressupost dedicat a salut i no continuar generant dèficit.
Els resultats obtinguts han estat immillorables. Així:
• Despesa ajornada o desplaçada: des de 2003 la despesa ajornada no
solament no ha crescut, sinó que ha disminuït. L’any 2004 va disminuir en
251 milions, i l’any 2005 en 396 milions, de tal manera que avui la despesa desplaçada en sanitat ha passat dels 2.193 milions que ens vam trobar
a 1.546 milions.
Evolució de la despesa desplaçada (salut més serveis socials)
Font: Departament de Salut
Cronologia:
Maig 2004 – Informe sobre la situació economicofinancera
Posa de manifest l’existència del dèficit sanitari que ha originat un desplaçament de la despesa acumulada.
Variació
Despesa desplaçada en salut i serveis socials
2.193
1.942
1.546
Juliol 2004 – Grup de Treball per a la Racionalització i el finançament de la
despesa sanitària presidit pel Dr. Vilardell
Presenta un informe el febrer de 2005 on fa una diagnosi i apunta un conjunt de mesures.
410
Novembre 2004 i gener 2005 – Constitució de grups de treball (Estat)
Es posen en marxa els grups de Treball d’Anàlisi de la Despesa Sanitària i el
de Població.
Setembre 2005 – (Estat)
- 7 de setembre: Presentació al Consell de Política Fiscal i Financera dels
informes d’ambdós grups de treball
- 10 de setembre: Conferència de Presidents
- 13 de setembre: Consell de Política Fiscal i Financera
Liquidació 2004
252 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Liquidació 2005
• Despesa farmacèutica: malgrat l’increment de demanda i població, s’ha
reduït notablement el creixement de la despesa farmacèutica gràcies a
les diferents mesures aplicades per a l’ús racional dels medicaments.
Evolució dels increments de la despesa farmacèutica, comparativa
Catalunya i Espanya 2002-05
Font: Departament de Salut
Catalunya
Espanya
14%
12%
12,24%
10%
8%
9,54%
12,15%
9,89%
6%
Acord: Finalment, es van adoptar mesures d’emergència per evitar l’agreujament de la situació, que van comportar una millora significativa (634 M€
d’aportació directa de l’Estat i 877 M€ de recursos addicionals disponibles),
i el compromís de revisar el model de finançament autonòmic, així com
millores en la gestió de la despesa sanitària.
-396
-251
Liquidació 2003
Octubre 2004 – Conferència de Presidents (Estat)
Compromís d’abordar el finançament de la despesa sanitària en la propera
Conferència.
A banda de la solució conjunta
amb l’Estat per millorar la insuficiència financera, la Generalitat
de Catalunya ha fet importants
esforços per gestionar amb rigor
el pressupost i no generar dèficit
6,60%
4%
2002
2003
6,40%
2004
4,29%
5,63%
2005
• Generalitzar progressivament el finançament de base poblacional
(sistema capitatiu) fins arribar a tot el territori l’any 2007. Aquest sistema de compra de serveis, que es basa en l’assignació pressupostària als
territoris en base a la ponderació de variables objectives segons estructures d’edat, renda i concentració poblacional, va acompanyat d’un programa econòmic orientat a assolir l’equitat en l’assignació pressupostària
als territoris per tal de corregir els dèficits i desequilibris històrics. Aquest
sistema també ha de permetre avançar en la integració de serveis que
asseguri la continuïtat de l’atenció en els diferents nivells assistencials.
Actualment els territoris que ja funcionen sota aquest sistema d’assignació de recursos de base poblacional són:
Balanç Pla de Govern 253
�Assignació de recursos de base poblacional
Font: Departament de Salut
Balanç
Els avenços en aquest àmbit han estat molt importants, en relació al
territori, en relació als professionals i en relació a la ciutadania, ja no
hi ha tornada endarrere. Per primer cop el Govern de la Generalitat ha
avançat en un procés de descentralització real i progressiu vers el món
local i amb una nova organització territorial en set vegueries. S’ha avançat
en el consens d’un nou model de relacions laborals per a la xarxa sanitària i en la constitució dels Consells de la Professió Mèdica i Infermera de
Catalunya, entre d’altres.
En relació al segon objectiu, la millora del finançament de la sanitat,
els avenços han estat clau, tant l’acord a nivell estatal com els esforços
interns per racionalitzar la despesa i no generar dèficit.
Per tot això podem dir que aquest és un objectiu assolit.
Evolució del pressupost de Salut
Font: Elaboració pròpia a partir de dades sobre participació de la despesa privada
sobre total de la despesa en salut de “l’informe ACES sobre sostenibilitat financera
i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015”
2003
2006
2011
Població
6.506.440
7.105.324
7.600.000
Pressupost
11.400 M€
5.596 M€
7.949 M€
Pressupost /PIB
3,8%
4,4%
5,5%
Despesa privada/PIB*
1,6%
1,8%
1,8% / 2%
Despesa anual pública per càpita
860€
1.119€
1.658€
Despesa anual privada per càpita
363€
470€
560€ / 62€
El Departament de Salut ha treballat per acostar el percentatge de despesa en salut respecte el PIB al d’altres regions o països de renda per càpita i
característiques similars al nostre. L’any 2011 la despesa pública per càpita
arribarà als 1.500 €.
254 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 255
�Pla d’inversions Equipaments Culturals
Una de les fites més importants d’aquesta legislatura ha estat l’increment de
les inversions en equipaments culturals a tot el territori amb una inversió
de 129,1 M€ entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar el territori català
d’una xarxa de teatres, auditoris, espais d’art i centres polivalents, arxius i
biblioteques de forma equilibrada.
Els quatre grans eixos en què s’estructura són:
Una nació socialment avançada
Política cultural
3.4.1
Garantir l’accés a la cultura
Punt de partida
Tots els ciutadans de Catalunya han de poder accedir a la cultura sense
distincions de lloc ni procedència ni gènere ni edat i a més ho han de
poder fer com a consumidors però també de forma activa com a protagonistes, a la vegada que s’han de preservar i donar rellevància a tots els
béns culturals dels que disposem.
• Els teatres, espais d’art i espais polivalents
(Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007)
• Les Biblioteques
• Els Arxius
• Els Ateneus i centres associatius
M€ Evolució de la inversió
en equipaments culturals
Font: Departament de Cultura
120
100
80
60
40
20
26,4 M€
127,3 M€
2000-2003
2004-2007
0
127,3 M€ en el Pla d’Equipaments
Culturals per facilitar l’accés a la
cultura a tots els ciutadans del
territori català
És en aquest sentit que el govern ha dut a terme una sèrie d’actuacions,
les quals podem englobar en quatre eixos estratègics:
1
L’ increment dels recursos destinats a la cultura
2
Ajuts a la inversió en equipaments culturals
2
El suport i foment dels grans equipaments culturals
2
La política museística i patrimonial
Increment del pressupost del Departament de Cultura en un 60%
al llarg de la legislatura
Evolució del pressupost
del Departament de Cultura,
2003-2006
Font: Departament de Cultura
Pressupost
Increment
(respecte 2003)
2003
173.038.515 €
2004
194.865.000 €
13%
2005
239.838.922 €
40%
2006
275.366.000 €
60%
Desenvolupament de l’Acció del Govern
L’increment dels recursos destinats a la cultura
Durant aquesta legislatura ha estat molt important l’increment del pressupost del Departament de Cultura. Així, aquest ha anat augmentant any
darrera any fins arribar a un 60% més de pressupost en relació a l’any 2003.
Aquest fet ha permès aproximar-nos a un dels objectius bàsics d’aquesta
legislatura com era doblar el pressupost del departament i situar-lo en un
2% dins el pressupost de la Generalitat.
Una altra actuació important en aquest àmbit és el programa 1% cultural
que a través de la signatura d’un protocol amb PTOP s’han invertit més de 5
M€ en restauració i conservació del patrimoni cultural català.
Així mateix, el conveni amb les caixes d’estalvi catalanes ha aportat recursos al món cultural per valor de 32,1 M€, destinats a activitats i inversions
de caràcter singular i d’interès públic, no ajustables a les convocatòries de
concurrència pública. Pel que fa a les dades del conveni caixes, els imports
anuals són els següents:
Imports anuals dels convenis amb les caixes
Font: Departament de Cultura
Programa 1% Cultural
Font: Departament de Cultura
2003
667.060,13 €
2003
7.915.131,00 €
2004
350.267,76 €
2004
7.183.324,35 €
2005
2.356.738,61 €
2005
8.394.000,00 €
2006
1.698.873,40 €
2006
8.675.694,21 €
Total
5.072.939,9 €
Total
32.168.149,56 €
256 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 257
�Els compromisos estratègics
Pla d’equipaments culturals 2005-2007
El Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007, constitueix la inversió més gran
en equipaments culturals mai feta a Catalunya; comprèn actuacions en 232
equipaments permetent als municipis de Catalunya disposar dels equipaments que calen per garantir una programació cultural estable i de qualitat,
garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i millorant l’equilibri
territorial en matèria cultural
Aquest Pla comprèn
1. Actuacions en 232 equipaments
2. Intervenció en 222 municipis amb una població de 2.660.897 persones
3. 100 M€ d’inversió, la meitat aportada pel Govern
4. La finalització d’un 90% de les obres el 2007
Actuacions en 232 equipaments:
159 sales polivalents.
60 teatres- auditoris
13 espais d’arts visuals
Dels 232 equipaments, un terç són de nova construcció i la resta són obres
de rehabilitació i millora: reforma, dotació d’equipament escenotècnic i
millora de les condicions de seguretat, accessibilitat i confort dels locals.
Paral·lelament a la inversió en equipaments s’ha incrementat el suport a la
programació. En aquest sentit, els ajuts a programacions estables municipals
d’arts escèniques i música han passat dels 832.433€ el 2003 als 2.500.000€
pressupostats el 2006. El número de municipis beneficiaris ha passat de 54
(any 2004) a 97 (any 2006).
Detall de les subvencions a programacions estables municipals d’arts escèniques i música
• Biblioteques: S’ha desplegat el Pla Específic de Biblioteques (20042007), que preveu la construcció de 77 noves biblioteques públiques i
la millora d’altres 19 que ja estan en funcionament, amb una inversió de
31,5 M€. Per primera vegada el departament de cultura participa en la
inversió que suposa la construcció i millora d’aquests equipaments a la
ciutat de Barcelona, amb una aportació de 4,5 M€.
També s’ha redactat el Pla de Bibliobusos 2006-2013, que preveu actuacions
en 34 els bibliobusos (11 dels quals estan actualment en funcionament) per
assegurar el servei públic de lectura en municipis d’entre 300 i 3000 habitants.
En compliment de l’Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, el Govern de la Generalitat ha
desenvolupat diferents mesures: l’inici del procés d’implementació d’un nou
sistema de gestió bibliotecària; el Pla pilot de biblioteques escolars PUNTEDU, per afavorir les relacions de cooperació de les biblioteques públiques
amb les escolars; el projecte de construcció d’un magatzem cooperatiu per a
documents de poc us, amb capacitat per a 4 milions de documents; primeres passes per reformular i impulsar la Biblioteca Digital de Catalunya; inici
dels treballs per crear el Catàleg Únic de Catalunya i inici dels estudis per
crear serveis bibliotecaris d’àmbit nacional.
Mitjançant aquest Pla també s’adopten criteris comuns pel que fa a les característiques i els usos de les infraestructures culturals i permet consolidar
una xarxa d’equipaments que permetrà crear i fidelitzar públics i dinamitzar
econòmicament els circuits d’arts escèniques, música i arts visuals.
S’han triplicat els ajuts a programacions estables d’arts escèniques i música
Detall de les subvencions
a programacions estables
municipals d’arts escèniques
i música
Pressupost
adjudicat
Total
municipis
2003
832.433 €
54
2004
960.327 €
74
2005
1.939.504 €
87
2006
2.500.000 €
97
Total
6.232.264 €
S’han destinat 36 M€ a la construcció i millora de biblioteques
públiques, per oferir nous i millors
serveis a la ciutadania
Principals indicadors de la xarxa de biblioteques
Font: Departament de Cultura
2003
Nombres de biblioteques
Superfícies total
Visites
Usos del servei préstec
Documents prestats
2004
20051
Increment
2003-2005
306
322
324
5,88%
186.512
194.531
211.072
13,17%
17.046.358
17.709.440
18.323.452
7,49%
4.176.378
4.582.387
4.776.571
14,37%
11.356.429
12.344.568
13.630.415
20,02%
Documents prestats per
ús del servei de préstec
Fons total
Documents per habitants
Nombre de carnets
2,72
6,69
2,85
4,78%
7.531.875
7.922.199
8.488.647
12,70%
1,12
1,16
1,21
8,04%
1.574.945
1.619.358
1.815.981
15,30%
23,49%
23,77%
25,96%
10,52%
93,44%
97,81%
97,84%
4,71%
Percentatge de població
amb carnet
Percentatge de biblioteques
amb accés a internet
per als usuaris
1 No disposem de dades estadístiques de 2005 de les biblioteques públiques de Pomar
(Badalona, de la xarxa territorial de Barcelona), Lloret de Mar i Sant Joan de les Abadesses
(de la xarxa territorial de Girona), Àger, Albesa, Belianes, Castellserà, la Granadella, la Granja
d’Escarp, Guissona, Sort i Vinaixa (de la xarxa territorial de Lleida). El pes demogràfic de la
població atesa per aquestes biblioteques representa el 0,74% del total de Catalunya.
258 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 259
�Per tal de preservar el patrimoni
cultural, s’ha impulsat el desplegament de la xarxa d’arxius
comarcals.
• Arxius. El Pla de xoc de construcció dels Arxius Comarcals preveu actuacions en 22 Arxius Comarcals: la construcció de 14 arxius i l’ampliació i
millora de les seus de 8 arxius ja existents. L’aportació pressupostària és
de 38,1M€.
El suport i foment dels grans equipaments culturals
En la present legislatura s’han posat les bases per a la creació d’un ens de
coordinació en l’àmbit dels teatres públics i per la creació d’un nou equipament d’abast nacional, el Centre de les Arts de Moviment.
S’ha creat el consell de coordinació en l’àmbit dels teatres en
el camí de la Creació de l’Ens de
Teatre Públic.
• Ens de Teatres Públics. S’ha signat un conveni de col.laboració entre la
Generalitat de Catalunya, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure
i l’Institut de Cultura de Barcelona l’objecte del qual és l’establiment d’un
marc de col·laboració general i estable entre el Teatre Nacional, el Teatre
Lliure i el Mercat de les Flors -dependent de l’ICUB- a l’hora d’impulsar
la realització conjunta d’actuacions orientades a aconseguir objectius o
finalitats propis o comuns a les tres entitats, de potenciar la complementarietat entre elles i al mateix temps d’evitar possibles duplicitats, respectant sempre l’autonomia de cada teatre i en concret la de les respectives
direccions artístiques.
Així mateix, el conveni preveu la possibilitat de crear un ens de teatres
públics. En aquest sentit, les parts es comprometen a avaluar i estudiar
un nou marc de col·laboració amb la possibilitat de crear un ens amb
personalitat jurídica pròpia en el qual s’hi puguin incorporar altres centres públics de producció d’arreu de Catalunya.
Arxius comarcals
Font: Departament de Cultura
Equipaments previstos
• Presentació del Centre de les Arts de Moviment al Mercat de les Flors,
impulsat pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, que preveu una aportació del departament de Cultura
d’1,3 M€ (2006).
En l’actual legislatura s’ha avançat en la definició del que ha de ser un
equipament de referència en el món de la dansa i les arts de moviment.
S’ha presentat el Centre d’Arts en
Moviment, un nou equipament
que servirà de referència en el
món de la dansa i de les arts en
moviment.
Equipaments inaugurats
• Ateneus i centres associatius: el departament de Cultura ha posat en
marxa un Programa d’inversions en equipaments culturals pertanyents
a entitats privades sense finalitat de lucre. La inversió total estimada en
aquesta tipologia d’equipaments se situa en els 5,3 M€.
Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori
Font: Departament de Cultura
Biblioteques
Arxius
2004-2007
14,7 M€
36,0 M€
6,0 M€
37 M€
24,7 M€
Teatres-Auditoris
2,4 M€
Espais d’Art
0,3 M€
2,5 M€
Centres Culturals Polivalents
0,0 M€
21,8 M€
Centres associatius
3,0 M€
5,3 M€
26,4 M€
127,3 M€
Totals
260 Balanç Pla de Govern
2000-2003
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 261
�Museu Nacional d’Art de Catalunya
S’inaugura el 16 de desembre de 2004. 45.000 m2 de superfície construïda i 12.000 m2
d’exposició dedicada a l’art català. La selecció del nou director s’ha realitzat mitjançant un
concurs internacional. Ha incrementat el seu pressupost corrent en un 55,8% respecte al 2003
i situa el seu grau d’autofinançament en el 25%.
Acord del TNC amb les 4 Diputacions Provincials per la circulació de
les seves obres arreu del territori.
Teatre Nacional de Catalunya
Amb la presentació del document TNC: una nova etapa, l’any 2004 s’han establert les futures
línies d’actuació del teatre: la creació i difusió de l’obra dels creadors com a eix vertebrador de
l’activitat del teatre i les produccions pròpies.
MACBA
El museu ha consolidat la seva estructura i ha posat en marxa nous espais i nous serveis: el nou
auditori, la capella del convent dels Àngels i el Centre de Documentació d’Art Contemporani.
Liceu
La política museística i patrimonial
El retorn dels papers de Salamanca, incautats al final de la Guerra Civil,
marca una de les fites significatives de la legislatura en matèria de patrimoni. Aquest fet, però, no ha de fer oblidar l’increment de les inversions en la
preservació del patrimoni o el principi d’acord, assolit el juliol de 2006, per a
la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Papers de Salamanca
El 31 de gener del 2006 els documents incautats a la Generalitat al final de
la guerra civil arriben a Catalunya. Les negociacions del Govern amb l’Estat
Espanyol i el suport i implicació de la societat civil, ha fet possible que actualment els 507 lligalls de documentació estiguin dipositats a l’Arxiu Nacional
de Catalunya de Sant Cugat del Vallès. El Govern de l’Estat ha impulsat la tramitació parlamentària del projecte de Llei que preveu el retorn a Catalunya
dels documents pertenyents a la Generalitat, el Parlament, partits polítics,
sindicats, associacions i particulars expoliats per l’exèrcit franquista.
Es posen les bases per a un nou model de gestió amb l’aprovació del nou Contracte programa
el qual defineix l’increment de l’aportació econòmica del departament de Cultura, que el 2005
se situava en el 32% i es preveu que arribi al 40% l’any 2009.
L’Auditori ha assumit la realització
d’un cicle estable de música popular amb una aportació de 658.000
€ del departament de cultura
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
Al llarg de la legislatura s’ha tancat el finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori mitjançant
un acord que preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i
l’Ajuntament de Barcelona que permetrà inaugurar la sala el segon semestre de 2006. El cost de
l’obra se situa en els 4,8 M€
Biblioteca de Catalunya
Nou projecte d’ampliació de la Biblioteca de Catalunya que permetrà incrementar en 8.441,51
m2 la superfície disponible d’aquest equipament.
• 6.580,91 m2 d’espais nous que s’ocuparan del que era Escola d’Arts i Oficis i l’Escola Massana
• 1.863,60 m2 d’espais que s’ocuparan com a resultat de la remodelació
Teatre Lliure
S’ha tancat l’acord que ha de definir el futur del Teatre Lliure, que es sustenta en tres grans
decisions: l’establiment d’un contracte-programa; l’increment pressupostari i la decisió de les
administracions de constituir un Consorci que gestioni el teatre.
34 equips d’arquitectes de
Catalunya, la resta de l’Estat
espanyol, Itàlia, França i Portugal
concorren a la convocatòria per
realitzar el nou edifici de la Filmoteca.
Filmoteca
Arxiu de la Corona d’Aragó
El juliol de 2006 el Conseller de Cultura, reunit amb la ministra de Cultura i
els consellers de Cultura d’Aragó, País Valencià i Balears ha arribat a un acord
per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest
acord resol un plet que durava més de 25 anys. L’esmentat acord es fonamenta en els següents eixos:
1 La constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó és una necessitat recollida a l’Estatut de Catalunya i que totes les parts reconeixen. Cal
recordar que durant moltes dècades l’ACA ha estat gestionat exclusivament pel Ministeri de Cultura i és molt lògic que la Generalitat hi tingui,
com finalment tindrà, una presència activa, més tenint en compte que
la seu de l’Arxiu és a Barcelona. És, per tant, molt positiu que, com s’ha
acordat, es creï el patronat el més aviat possible.
2 La disposició de tots els presents --la ministra i els consellers de Cultura
de les altres tres comunitats-- per resoldre el problema.
3 Els fons que pertanyen a l’ACA es continuïn custodiant a l’Arxiu.
4 L’acceptació per totes les parts que els fons documentals propis de
Catalunya actualment dipositats a l’Arxiu puguin integrar-se en el
sistema d’arxius de Catalunya, tal com estableix la disposició addicional
tretzena de l’Estatut.
S’ha convocat un concurs restringit, al que van concórrer 34 equips d’arquitectes per a la
construcció del nou edifici de la Filmoteca de Catalunya, que estarà ubicat al barri del Raval i
se sumarà al procés de rehabilitació i modernització que experimenta el barri i a la ja nodrida
xarxa d’equipaments culturals que aixopluga. Comptarà amb una superfície total construïda
d’aproximadament 6.000 m2 i el cost previst és de 10 milions d’euros. L’inici de les obres està
previst pel darrer trimestre de 2006 i la seva finalització pel darrer trimestre de 2008.
Per altra banda, durant aquesta legislatura s’ha donat un gran impuls i
suport als grans equipaments culturals ja existents com són:
262 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 263
�Preservar el patrimoni cultural
El patrimoni cultural és signe d’identitat i una mostra de la història i el tarannà de la nostra societat. Per això s’han incrementat els recursos destinats a
protegir-lo, augmentar-lo i fer-lo accessible al conjunt dels ciutadans. El
govern ha passat de 10,9 M€ a 22,3M€ en un any, el que equival a un 104%
més d’inversió en equipaments de patrimoni cultural.
Una nació socialment avançada
Política cultural
3.4.2
53
3.861.095 €
43
8.029.605 €
Arquitectura i monuments
108
5.208.447 €
116
9.452.680 €
Donar suport a la creació cultural
a través de la innovació artística,
la consolidació del sistema
productiu i la projecció exterior
de la cultura catalana
Jaciments
146
1.427.946 €
182
2.100.499 €
Punt de partida
Totals
313
10.938.498 €
345
22.343.556 €
Taules d’equipaments i actuacions 2004-2005 en matèria de patrimoni
Patrimoni cultural
2004
Nombre
2004
Inversió *
2005
Nombre
2005
Inversió
6
441.010 €
4
2.760.772 €
Arxius
Museus
* Inversió correspon a inversions + aportacions
La societat catalana s’ha caracteritzat, entre d’altres, per una enorme
capacitat de creativitat i iniciativa, també en l’àmbit cultural. En els darrers
anys, però, un cert desànim s’havia instal·lat en els diversos sectors i
segments de la cultura catalana. Per això, calia potenciar la consolidació
d’una estructura empresarial forta que assegurés el foment d’aquesta
creativitat, paral·lelament a un augment dels recursos destinats a aquest
objectiu.
Balanç
En aquesta legislatura un dels objectius prioritaris era fer possible l’accés de tots els ciutadans a la cultura; en aquest sentit i a través del Pla
d’equipaments culturals, el Pla Específic de Biblioteques i el Pla de Xoc de
construcció d’arxius s’ha avançat en el desplegament d’infraestructures
a tot el territori català, garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la
cultura i millorant l’equilibri territorial en matèria cultural en complicitat
amb l’Administració local.
Per altra banda hi ha hagut un important increment dels recursos econòmics destinats a la cultura, mitjançant un augment del pressupost
del Departament en un 60%, fet que ha permès potenciar la creació i el
pensament contemporani, impulsar la participació ciutadana i impulsar
la cooperació cultural amb l’establiment de xarxes culturals, sempre amb
l’horitzó de fer arribar la cultura al ciutadà i fer-lo partícip d’aquesta.
Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en
vies d’assolir-se.
Per altra banda cal seguir fent conèixer la nostra cultura arreu, amb una
bona projecció exterior internacional, a la vegada que cal millorar els
models de participació dels sectors culturals en el disseny i elaboració de
les polítiques culturals
Per tal de donar resposta a totes aquestes necessitats culturals, les principals línies d’actuació en aquesta legislatura s’han centrat en:
1
El suport a la creativitat i pensament contemporani: suport a la
creativitat emergent, suport a la creació en llengua catalana i creació
d’un teixit de centres d’art i pensament al territori
2
El foment de les indústries culturals
3
La projecció internacional de la Cultura Catalana
4
La Creació del Consell de la Cultura i de les Arts
Desenvolupament de l’acció del Govern
Suport a la creativitat i pensament contemporani
Hom admet que els elements més avantguardistes de la creació i el pensament necessiten ser ajudats des de l’àmbit públic, per tal de que puguin dur
a terme els seus projectes. L’important és que la selecció d’aquests projectes,
que sempre comporta un cert grau de risc inherent al fet creatiu, es dugui a
terme amb criteris professionals, allunyats de tota arbitrarietat.Els objectius
del Govern en aquest camp, doncs, han estat bàsicament tres:
• Abocar una quantitat de recursos rellevant en aquests nous jaciments
artístics
• Dur a terme la selecció de projectes a través d’equips de professionals
reputats i plenament independents
• Diversificar aquests ajuts per arribar a totes les disciplines de la creació i
el pensament contemporanis
264 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 265
�18,8 M€ per a projectes de l’àmbit
de la creació i el pensament contemporani
L’any 2005 es van adjudicar 9,8 M€ a 592 projectes, mentre que l’any 2006
s’han adjudicat ja fins al mes de juliol 9 M€: en total 18,8 M€ en dos anys.
Els ajuts han abastat tots els agents del procés creatiu: tant els propis projectes de produccions artístiques com els projectes de recerca, però també
les agrupacions, fundacions, orquestes, que duen a terme activitats estables.
També s’han subvencionat estades de creadors en residències, per tal de
fomentar l’intercanvi amb experiències i moviments artísitcs procedents
d’altres indrets d’Espanya o internacionals. Finalment, s’han atorgat ajudes
als espais d’exhibició i difusió.
Creació en el territori d’una xarxa de centres d’art i de creació
Per tal d’assegurar l’equilibri territorial i fomentar la creativitat arreu, s’ha
treballat de forma prioritària en la consolidació i el reforç d’espais ja existents dedicats a les arts contemporànies. Això ha permès fer aparèixer un
primer mapa d’espais, que haurà de ser el punt de partida del pla de centres
de creació del futur.
Localitats amb equipaments subvencionats dins la xarxa de centres d’art
i de creació
Font: Departament de Cultura
Suport a la creació literària en llengua catalana
Aquesta línia de suport la promou, des de la seva creació, la Institució de
les Lletres Catalanes, que ha dedicat de sempre una especial atenció a la
tasca d’escriptors, traductors i investigadors. Però en aquesta legislatura s’ha
prestat atenció especial també a altres activitats: la incorporació de la literatura catalana en les noves tecnologies, els ajuts per afavorir el coneixement
d’altres literatures en català, etc
En el següent quadre es reflecteixen aquestes activitats. Es pot observar com
en tres anys els ajuts s’han incrementat en un 70%.
Igualment s’han concedit ajuts a les editorials per a la traducció d’obres al
català. Els ajuts han estat concedits en funció de l’interès de l’obra a traduir.
Farrera
Olot
Vic
Camallera
Girona
Salt-Girona
Calaf-Manresa
Subvencions a editorials per a la
traducció al català d’obres
Font: Departament de Cultura
Suport a la creació literària en llengua catalana, evolució de les sol·licituts i
imports concedits
Font: Departament de Cultura
Lleida
Agramunt
Terrassa
Sabadell
Barcelona
sol·licituds sol·licituds
presentades concedides
2004
import
concedit
sol·licituds
concedides
2004
72
46
60.372,81
2005
79
49
82.697,37
Creació
2006
75
44
88.558,27
Pàgines web
Traductors
Investigació
2005
import sol·licituds
concedit concedides
2006
import sol·licituds
concedit concedides
import
concedit
21
84.300,00
24
166.500,00
30
210.000,00
4
17.000,00
6
28.210,00
13
47.900,00
14
32.052,00
18
31.365,00
11
26.568,00
8
19.618,05
12
29.775,00
16
42.400,00
Entitats
24
227.110,00
38
287.150,00
47
321.132,00
Totals
71 380.080,00
98 543.000,00
117
648.000,00
El suport el món editorial s’ha concretat en diversos programes (traducció a
l’aranès d’obres literàries catalanes, edició d’obres literàries d’especial interès
cultural...) El pressupost global destinat a ajuts quasi s’ha doblat en aquests
tres anys.
266 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Reus
Granollers
Mataró
Alella
Badalona
Hospitalet de Llobregat
Vilanova i la Geltrú
Bellmunt del Priorat
Tarragona
Centres d’art i pensament
Centres de creació i producció
d’arts escèniques
Cases de música popular
Centres d’art contemporani
Val la pena ressenyar, entre tots aquests equipaments, el Centres d’Arts Escèniques de Reus, Terrassa i Salt, als quals s’ha assignat una despesa de vora
6,2 M€ fins al 2008.
Foment de les indústries culturals
Si pel que feia a la creació contemporània es partia de la base de la seva difícil sortida comercial, les polítiques desenvolupades l’àmbit de les indústries
culturals han volgut, a la inversa, crear i consolidar indústria, altrament dit
fer teixit empresarial cultural, capaç de competir internacionalment. Aquest
és un canvi manifest respecte de línies polítiques anteriors. El Govern ha
considerat que era una aposta estratègica de Catalunya tant pel que feia a
la projecció cap a l’exterior de la nostra cultura com pel necessari posicionament de Catalunya en la Societat del Coneixement.
Per les empreses culturals els espais d’ajut de l’administració han estat diversos: el finançament de les produccions, el suport en les tasques de gestió,
la comercialització internacional de les produccions, i el foment del consum
cultural intern. El Govern ha desenvolupat instruments de suport en tots
aquests camps.
Balanç Pla de Govern 267
�Amb la creació del Crèdit Cultura
s’ha abaratit l’accés al finançament per part de les indústries
culturals
Per tal de millorar la competitivitat de les empreses culturals, s’ha
creat el Servei de Desenvolupament Empresarial
• La creació de noves línies de finançament i de suport a les indústries
de la cultura.
Crèdit Cultura. Mitjançant un conveni amb grans entitats financeres
(La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell, Banco Santander- Central
Hispano i BBVA) s’ha aconseguit facilitar i abaratir l’accés a finançament.
Concretament, en aquest conveni es posen a disposició de les indústries
culturals 15 M€.
Finançament propi de l’administració, a través d’una ampliació dels
fons d’ajuts reintegrables pels diferents sectors culturals. El pressupost pel 2005 va ser de 3,3 M€, amb un creixement del 65% respecte
al 2004. L’any 2006 l’aportació va ser de 3,6 M€ (amb un increment del
9,1% respecte 2005). S’han obert aportacions al desenvolupament de
línies estratègiques d’empresa i s’han introduït millores per assolir major
flexibilitat, incidir en la correlació temporal entre gestació i execució del
projecte i l’atorgament de l’ajut
Publicitat a risc, en col.laboració amb Televisió de Catalunya, que
estableix una línia de publicitat als espais d’emissió de TVC vinculada als
resultats d’explotació de projectes de les indústries culturals catalanes.
Així, com més públic tingui la producció més es retorna a TVC el cost de
la promoció.
El Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), creat l’any 2005,
que dóna suport a les empreses culturals en matèria de gestió d’empresa.
De manera específica, el Govern ha posat en marxa un seguit de mesures
per tal de desenvolupar una indústria de l’audiovisual a Catalunya, que pugui competir internacionalment. Fruit d’aquest objectiu són les actuacions
de la següent taula.
Mesures per al foment de la indústria audiovisual a Catalunya
Font: Departament de Cultura
Creació del Consorci Catalan Films & TV que promou la internacionalització del sector
audiovisual català amb aportacions públiques i privades de 1,5 M€ per any.
Creació del Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA), una experiència pionera a
Europa que té per objectiu oferir serveis gratuïts d’assessorament a les empreses productores.
La nova Barcelona-Catalunya Film Commission que té com a finalitat promoure Catalunya
com a espai per rodatges.
La creació dels fons de coproducció, que invertiran en projectes de pressupost elevat
(de més de 25,5 M€) que tinguin una clara vocació comercial.
Impuls a la Ciutat Audiovisual a Terrassa. Aquest és un ambiciós projecte d’indústria i de
ciutat, que projectarà la ciutat vallesana en aquest sector. Aquesta infraestructura acollirà
igualment els arxius de la Filmoteca de Catalunya.
Pel que fa a les produccions editorials , s’hi ha donat suport a través d’un
programa que compra novetats en català i aranès i destina les obres comprades a les biblioteques públiques. S’hi ha destinat ja 2,8 M€ entre 2005
i 2006. Complementàriament s’ha destinat 3,6 M€ en ajuts directes a les
editorials en aquest mateix període.
El sector de la premsa ha tingut accés, per la seva part, a un sistema d’ajudes
automàtiques a la producció en català que actuen com a corrector de mercat. La dotació d’aquest sistema ha estat de 7,8 M€ entre 2005 i 2006.
268 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Comercialització de la producció artística: mercats, festivals i fires.
Disposar d’aparadors en els que fer promoció de les produccions artístiques
més rellevants, per tal de poder tenir distribució posterior és clau en el
sector cultural. El Govern ha apostat per crear un referent per a cada un dels
subsectors, de manera territorialment equilibrada, alhora que de manera
general s’han facilitat ajudes a les propostes privades o d’iniciativa municipal
de prou qualitat. Les principals iniciatives són les següents:
Principals iniciatives en els diferents subsectors
Font: Departament de Cultura
Cinema
Canvi de l’estructura jurídica i la participació público-privada del
Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya
Creació de la Coordinadora de Festivals de Cinema i vídeo de
Catalunya que agrupa 24 festivals
Arts Escèniques
Conveni a tres anys amb la Fira de Tàrrega (1,6 M€)
Música
Mediterrània. Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa
Llibre
Impuls al Saló del Llibre, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya
Conveni amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (1,3 M€)
Impuls al Mercat de Música Viva de Vic
Per altra banda s’ha contribuit a crear, conjuntament amb la CCRTV, el club
TR3SC de consum cultural, amb l’objectiu d’incrementar la despesa en cultura dels ciutadans.
Projecció internacional de la cultura
El Govern ha contribuït a projectar el talent creatiu i la solidesa empresarial
de la cultura catalana arreu del món. Destaquen en aquest treball tres fites
emblemàtiques per a la cultura catalana:
• La participació, com a convidada d’honor, a la Fira Internacional del
Llibre (FIL) de Guadalajara que es va dur a terme el mes de novembre
de 2004. Des de Catalunya s’hi varen desplaçar 500 persones del món de
la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi ha organitzat
més de 125 actes. Globalment, a la FIL hi varen participar 135.000 professionals de l’àmbit del llibre
• La selecció també com a convidada d’honor a la Fira Internacional
del Llibre de Frankfurt 2007.
Aquesta és una enorme oportunitat de priomoció que ha rebut la cultura
catalana, i per tal d’aprofitar-la s’ha creat el Consell Promotor Frankfurt
2007 (presidit pel M. H. President de la Generalitat, i que aglutina els
agents públics i privats), així com la Comissió Frankfurt 2007 (òrgan per
a la coordinació de les institucions que participen en l’organització dels
actes de la Fira i el sector editorial); i la Comissió de Continguts Frankfurt
2007
• La presència de Catalunya, en representació de les comunitats autònomes espanyoles davant del Consell de la Unió Europea en matèria
de cultura i audiovisual.
Aquesta representació va culminar amb la intervenció al primer semestre de 2006 del Conseller de Cultura al Consell de Ministres europeus de
Cultura.
Catalunya ha ostentat la representació de les CCAA davant del Consell de la Unió Europea en matèria
de cultura i audiovisual
Balanç Pla de Govern 269
�A més a més d’aquestes tres actuacions tan singulars, s’ha dut a terme
una política de promoció que ha dut la cultura catalana a tenir presència
exterior a través d’una munió d’exposicions, trobades, mercats, fires, estades
i mostres. Anualment es disposa un estand- paraïgues a deu fires o festivals
i s’organitzen visites de prospecció per a professionals i empreses a 29 altres
esdeveniments firals.
Una nació socialment avançada
Política lingüística
3.5.1
Fomentar l’ús social del català
Balanç
Punt de partida
En aquest àmbit, el Govern considera que la feina feta ha estat molt important: s’ha generat complicitat i il·lusió amb aquells que creen, produeixen, promouen i difonen la cultura al nostre país.
En aquesta legislatura s’han assolit igualment dues fites històriques com
són la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a La
Fira Internacional del llibre de Guadalajara, a la vegada que ha estat
seleccionada també, com a convidada d’honor a la Fira Internacional del
llibre de Frankfurt 2007. Aquests dos magnífics aparadors permeten la
projecció, el coneixement i reconeixement de la nostra cultura arreu.
El gran repte d’aquesta legislatura era transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74% de la
població parlava català i un 94% l’entenia) en un índex més alt d’ús social
(l’any 2003 un 50% de la població tenia el català com a llengua d’ús habitual). Les mesures han estat doncs de dos tipus:
1
Reforçar el coneixement del català:
• Augmentar l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupar
un pla d’acollida lingüística de la immigració.
• Realitzar una campanya popular per associar valors positius a l’ús del
català i mobilitzar amplis sectors de la societat.
• Crear l’Agència Catalana del Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea e les TIC i audiovisuals en català.
• Vincular la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en
els productes i serveis.
• Promocionar l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses.
• Crear una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques.
• Promocionar el coneixement i l’ús habitual del català per part del
personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de
Justícia.
Per altra banda, amb el projecte de llei de Creació del Consell de la Cultura i de les Arts, s’ha formulatt un nou model de participació dels sectors
culturals en l’elaboració i assessorament de les polítiques culturals que els
afecten, fet que significa un avanç molt important en el protagonisme del
sector privat i en el seu consens amb les polítiques públiques. Tot i que el
projecte no haurà pogut esdevenir llei en aquesta legislatura, moltes de
les maneres de fer i models de relació amb els sectors ja s’han convertit en
la pràctica habitual de l’administració cultural.
Podem dir per tant que aquest és un objectiu assolit, que s’haurà de
veure consolidat en termes normatius per la futura aprovació de la llei del
Consell de la Cultura i de les Arts.
2
Fomentar l’ús del català:
• Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català.
• Fomentar l’ús interpersonal del català.
• Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català
• Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses.
• Garantir el dret d’usar el català a tots els ciutadans
270 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 271
�Estudi de l’impacte de la campanya
Font: Secretaria de Política Lingüística
Valoració positiva per origen de les persones
enquestades:
• Catalanoarlants: 78%
• no catalanoparlants habituals: 68%
• Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59%
Valoració positiva de la campanya
“Dóna corda al català.”
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El Govern de la Generalitat ha treballat un marc estratègic de la legislatura
en matèria de política lingüística amb dos plans bianuals, el Pla d’Acció de
Política Lingüística 2004-2005 i el de 2005-2006, que finalitzarà el desembre
de 2006.
El Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 preveu 13 mesures amb
l’objectiu de potenciar l’ús social del català i fer fàcil viure en català. En el
marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen les actuacions següents:
• La campanya “Dóna corda al català” per fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de
la societat. Té com a objectius promoure l’ús de la llengua com un fet
natural, vincular més els joves i adolescents i fomentar l’ús de la llengua
com a forma d’integració per als nouvinguts. En total s’han fet més de
150 activitats a 70 municipis.
• La creació de cinc oficines de garanties lingüístiques, que atenen
consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català o en aranès
i s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats
objecte de queixa o denúncia, per facilitar l’ús del català i per assessorar
jurídicament. N’hi ha cinc, situades a les seus de la Secretaria de Política
Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.
Durant l’any 2005 s’han rebut 2.134 peticions i s’han tramitat 646 denúncies (Balanç 9.02.05-31.12.05). En el quadre següent es reflecteixen per
àmbits:
• El multilingüisme als webs d’empresa: la creació d’una aplicació
informàtica i promoció de webs d’empresa multilingües disponible al
web de la Generalitat, amb orientacions per a empreses i entitats que
desenvolupen l’activitat a Catalunya o tenen la població catalana entre el
seu públic objectiu. Aquesta aplicació ha rebut durant l’any 2005 11.796
visites.
• La Secretaria de Política Lingüística ha presentat diverses convocatòries de subvencions: per a iniciatives adreçades a promoure els usos
interpersonals de la llengua catalana per a l’any 2006; per a iniciatives
destinades a augmentar les estrenes comercials de pel·lícules doblades
o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006 i per a iniciatives
destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions audiovisuals en format digital sobre un
suport físic, doblades o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006.
En els gràfics següents es pot veure l’evolució del nombre de pel·lícules
doblades o subtitulades i l’import de les subvencions concedides:
M€ Cinema, línies d’actuació. Import de les subvencions
Font: Secretaria de Política Lingüística
3
2,5
600
500
1.941.488
1,5
2.124.204
1.509.892
0,5
0
2003
Àmbit privat i empresarial
700
2.600.000
2
1
Peticions realitzades a les oficines de garanties lingüístiques per tipus i àmbits
Font: Secretaria de Política Lingüística
Increment d’un 36% dels llargmetratges exhibits en català.
2004
2005
previsió 2006
Administracions públiques
638
Cinema, línies d’actuació. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades
Font: Secretaria de Política Lingüística
Altres
400
429
300
30
327
200
233
100
0
0
Denúncies
8
303
94
83
Queixes
25
Consultes
3
9
7
Altres
20
15
22
25
20
22
10
5
• Els Plans pilot d’acolliment lingüístic a les poblacions d’Ulldecona, Vic,
Manlleu, Lleida, Badalona, Banyoles i Reus, que ofereixen a les persones
nouvingudes formació en català, alfabetització en català i coneixements
de la cultura catalana i de l’entorn més immediat.
• El programa “Voluntaris per la llengua”, una de les actuacions transversals més reeixides pel que fa a la promoció de la integració lingüística de
les persones no catalanoparlants que viuen a Catalunya. Han col·laborat
en el programa més de 200 entitats i organitzacions. Durant l’any 2005
s’han constituït 3.800 parelles lingüístiques, que sumades a les constituïdes des del 2003, fan un total de 9.922 parelles lingüístiques.
272 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
0
2002
2003
2004
2005
D’altra banda, l’exhibició de cinema català i en català ha passat de 25
llargmetratges exhibits l’any 2002 a 34 l’any 2005 (13 en versió original
catalana i 22 en versió doblada al català), fet que representa un increment durant aquest període del 36%.
Pel període 2005-2006 s’ha aprovat un altre Pla d’Acció de Política Lingüística que té com a objectius principals fomentar l’ús social de la llengua
en l’àmbit de la joventut (15-29 anys), reforçar les capacitats d’acolliment
i capacitació lingüístiques per a la població adulta nouvinguda, enfortir la
cooperació amb els territoris de la Catalunya Nord i l’Alguer i promoure la
igualtat de les llengües oficials davant institucions públiques estatals i europees. En el marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen diverses actuacions com la
Balanç Pla de Govern 273
�Inversió d’1,5 M€ en el Programa
d’acolliment lingüístic.
campanya “Dóna corda al català 2006”, sota el lema “El català va amb tu” i
adreçada principalment al públic jove; el Programa d’acolliment lingüístic,
amb la creació al setembre de 2005 del Centre d’Acolliment Lingüístic de
Barcelona, gràcies al qual s’ha garantit la matrícula permanent en qualsevol
moment i amb un temps d’espera inferior a una setmana per a l’inici del curs.
A Barcelona s’han començat més de 6 cursos a la setmana amb una mitjana
de 140 inscripcions setmanals. Per part de la Secretaria de Política Lingüística, la inversió inicial ha estat de 600.000€ al 2005 i la inversió prevista per al
2006 és d’1,5M€.
D’altra banda, l’any 2006 l’aportació de la Secretaria de Política Lingüística al
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha estat de 14 M€, i ha
permès passar dels 2.698 cursos, amb 61.694 alumnes del curs 2004-2005,
als 3.436 cursos i 78.000 alumnes previstos en el curs 2005-2006.
4.000
Cursos
3.500
Alumnes
75.455
3.000
61.694
3.235
46.652
2.000
78.000
3.436
90.000
80.000
70.000
60.000
2.698
50.000
40.000
2.096
1.500
30.000
1.000
20.000
500
10.000
0
0
2001-2002
2004-2005
70
Catalunya
60
Resta de l’Estat
50
Estrangers
40
30
20
10
0
Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006
274 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Linguamón – Casa de les Llengües treballa per:
• Promoure el coneixement i el respecte a la diversitat lingüística.
• Afavorir que es reconegui el valor de cada llengua per a la comunitat
lingüística respectiva i per a la humanitat.
• Contribuir que es valori l’aprenentatge de llengües com un instrument
de desenvolupament personal i col·lectiu.
• Difondre les polítiques que promouen la preservació i el desenvolupament de les llengües del món.
• Participar en l’impuls i la difusió de productes d’enginyeria lingüística.
• Establir una xarxa de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius coincidents.
Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006
Evolució de la procedència dels alumnes
Font: Secretaria de Política Lingüística
0
Casa de les llengües
Aposta pel coneixement i el respecte a la diversitat lingüística
El 22 de març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de la Casa de les
Llengües.
La Casa de les Llengües es va constituir com un consorci, que en aquests
moments està format per la Generalitat de Catalunya, el Centre Unesco de
Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Properament està
previst que s’hi incorpori l’Ajuntament de Barcelona.
Què fa Linguamón – Casa de les llengües?
Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL
Font: Secretaria de Política Lingüística
2.500
Les noves polítiques
2004-2005
2001-2002
Linguamón-Casa de les Llengües impulsa:
• Un gran equipament museogràfic a Barcelona, lúdic i experimental,
sobre el món de la llengua i les llengües del món.
• Productes audiovisuals sobre les llengües i sobre el multilingüisme.
• Un portal web en 20 llengües, un portal tecnològic i eines multilingües a
través de les TIC.
• Serveis per facilitar l’aprenentatge de les llengües.
• Divulgació internacional del model aplicat a Catalunya de recuperació de
la llengua pròpia.
• La incorporació d’altres experiències de gestió de la diversitat lingüística
en administracions, empreses i entitats.
• Una xarxa de relacions internacionals amb entitats com al Fundació Anna
Lindh o la Xarxa Mundial per a la Diversitat Lingüística.
Balanç Pla de Govern 275
�Balanç
Podem afirmar que les 13 mesures previstes al Pla d’Acció de Política
Lingüística 2004-2005 s’han complert. I, el fet que la legislatura s’hagi
escurçat fa que sigui prematur avaluar el Pla aprovat pel 2005-2006.
El Govern ha afrontat decididament la necessitat de garantir l’accés al
coneixement del català a la nova població immigrada, amb un augment
molt important de la inversió en cursos de català de nivell bàsic i inicial
per a persones adultes.
Pel que fa al foment de l’ús del català, s’ha fet una important campanya
de sensibilització i s’han desenvolupat i posat a l’abast de ciutadans i empreses noves eines, serveis i recursos per fer fàcil l’ús del català.
D’altra banda, les oficines de garanties lingüístiques s’han creat també
amb la voluntat de facilitar l’ús del català, i s’han demostrat necessàries
atès el volum de peticions rebudes.
Resulta complex fer una valoració global de quina ha estat l’evolució de
l’ús del català en aquest període. Es parteix de les dades de l’Enquesta
d’usos lingüístics de l’any 2003, que forma part de l’estadística oficial de
la Generalitat i és quadriennal. Per tant, l’any 2007 s’obtindran les noves
dades, a partir de les quals es podrà avaluar aquesta evolució.
Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en
vies d’assolir-se.
276 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
�4
Una nova política territorial i ambiental
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 277
�El territori i la societat
El Govern ha desplegat polítiques territorials i ambientals orientades per la
voluntat planificadora, la racionalització, la sostenibilitat i la priorització de
polítiques de cohesió social, creixement equilibrat i creació de riquesa.
El Govern ha volgut donar resposta global i coherent a qüestions bàsiques
i a preguntes elementals. On viuen les persones, de què viuen les persones,
com es mouen les persones.
Fruit d’aquest plantejament han estat les grans decisions en matèria de planificació territorial i ambiental. Integradament. Pensant en totes les dimensions dels problemes. Abordant-los amb valentia. En el terreny legislatiu, en
el terreny normatiu i en el terreny concret de les propostes. Plans i propostes
en una interrelació creativa.
La protecció global del paisatge com un actiu i un patrimoni col·lectiu a
través d’una llei específica, la delimitació i l’ampliació dels paratges i espais
d’interès natural, l’adaptació a la normativa europea i a les seves directrius,
la protecció del litoral, la preservació dels espais oberts, la distinció entre els
assentaments humans i els sòls productius i d’especial interès agrícola, han
determinat tant la política del programa de planejament territorial (plans
territorials, plans directors i plans directors urbanístics) com la definició dels
espais de la Xarxa Natura 2000.
L’escala més concreta, la definició del marc jurídic de l’urbanisme, ha
comptat també amb llei i reglament propis, pensant en les condicions
d’un creixement compacte, la sostenibilitat i la possibilitat de generar sòls
per a un habitatge assequible. La política de sòl de l’Institut Català del Sòl
i la d’habitatge del mateix l’Institut i del Departament de Medi Ambient i
Habitatge ha capgirat una tendència a l’estancament i a la paràlisi en l’oferta
de nous habitatges de lloguer o venda, per a joves, gent gran o segments de
la demanda que el mercat no resolia, de promoció pública i protecció oficial
d’acord amb les reserves que preveu la mateixa Llei d’urbanisme.
Així mateix, ha calgut respondre als grans reptes de la mobilitat i a la superació dels dèficits d’infraestructures a través del Pla d’autovies, de l’impuls a
la política de potenciació del transport públic i, molt especialment, a través
del Pla d’infraestructures del transport, que recull la planificació per a un
horitzó ampli i posa les bases de la racionalitat, la primacia del transport
públic, l’enfortiment de l’oferta ferroviària competitiva, i l’aplicació de les
Directrius Nacionals de Mobilitat per assegurar que totes les decisions hi
quedaran supeditades.
Aquest és un repàs elemental i incomplet. Injust en la seva brevetat i insuficient per ressaltar l’àmplia gamma de propostes i d’accions que han deixat
com a balanç un país més ordenat, més equilibrat, més modern, més ben
senyalitzat, més ben comunicat, més civilitzat en definitiva, i amb tots els
instruments a punt per fer tota la feina que encara queda per fer.
La combinació de l’escala macro i l’escala micro, de la gran planificació i el
projecte concret, del curt, el mig i el llarg termini, és un bagatge complet de
decisions que han deixat petjada i han sembrat la llavor d’un futur immediat
compromès amb la modernització del sistema d’infraestructures i de l’encaix
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial i
Obres Públiques
President de la Comissió de Govern
de Política Territorial
Balanç Pla de Govern 279
�d’aquesta xarxa en una matriu territorial repensada del tot i formulada amb
rigor, prudència i equilibri.
La Llei de barris i els 46 barris que s’hi han acollit i les inversions realitzades
en la xarxa viària i ferroviària podrien ser l’emblema de les polítiques que
hem intentat sintetitzar i que afloren en una gamma àmplia d’instruments
de planificació.
Balanç Pla de Govern 281
�Una nova política territorial i ambiental
Energia
4.1.1
Garantir la qualitat en el
subministrament d’energia
Punt de partida
Una de les preocupacions en els darrers anys, tant de la població com dels
sectors industrials, sobretot en determinats moments de l’any, ha estat la
garantia del subministrament elèctric. Per tant i per tal de no penalitzar el
desenvolupament de l’economia catalana, assegurar que les empreses,
i les llars tinguin prou energia i de qualitat suficient ha estat un dels
objectius prioritaris de la tasca duta a terme pel Govern.
El Pla de Govern fixava tres grans eixos de treball per assolir aquests
objectius:
1
Impulsar l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya
2
Potenciar l’Institut Català d’Energia perquè assumeixi les funcions previstes per l’Agència Catalana de l’Energia
3
Elaborar el nou Pla de l’energia
Els indicadors que mesuren la
qualitat del subministrament
elèctric mostren una millora substancial
Font: Companyies elèctriques
Elaboració Pròpia (2006)
Any
TIEPI imprevist
2002
3,01
2003
2,48
2004
1,4
2005
1.3
2006
1,6
282 Balanç Pla de Govern
Desenvolupament de l’acció del Govern
Garantir el subministrament d’energia i la seva qualitat
L’actuació del Govern ha anat per tant encaminada en el sentit de garantir la
quantitat i la qualitat del subministrament: el desembre del 2004 es va signar
amb el Ministeri d’Indústria i nou companyies subministradores un compromís d’inversió de 42,5 M€. Paral·lelament, al llarg d’aquest període s’ha
realitzat un seguiment del pla d’inversions de Fecsa Endesa.
Si observem els resultats que es desprenen de l’anàlisi de determinats indicadors, veiem que s’han produït millores substancials en aquest període. Els indicadors de mesura de les errades en la qualitat del subministrament elèctric
mostren una clara tendència a la baixa: el Temps d’Interrupcions Elèctriques
Programades i Imprevistes (TIEPI), que mesura les hores d’interrupcions del
subministrament elèctric, s’ha reduït de més de 3 hores el 2002 a menys
de d’1,7 hores el 2006, és a dir, les hores d’interrupció avaluades pel conjunt
de Catalunya han baixat més de la meitat. La reducció va ser molt substancial
al llarg de 2004, i ha continuat millorant al llarg de 2005 i 2006. Les darreres
dades, corresponents a març de 2006, mostren un lleuger repunt del TIEPI.
Aquest pla respon a la necessitat d’adaptar la gestió energètica al nou
escenari actual i futur a nivell internacional: increment dels preus del
petroli, la cada cop més gran sensibilitat cap a les qüestions ambientals, i la
nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kioto).
El pla s’estructura en quatre grans eixos, relacionats amb l’estalvi i l’eficiència, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries,
el desenvolupament de les energies renovables, i l’impuls de la recerca i el
desenvolupament tecnològic en matèria d’energia. Les inversions previstes
associades al Pla de l’energia arribaran a gairebé 10.000 M€ (9.955 M€), dels
quals gairebé 1.500 seran públics, corresponents a projectes d’eficiència
energètica, d’energies renovables, de soterrament i trasllat de línies elèctriques, i d’electrificació i gasificació de nous municipis.
L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la
tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% del 2003 a l’11% el 2015.
El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears,
que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de
les nuclears l’any 2022.
L’elaboració del Pla s’ha realitzat en estreta col·laboració i consulta amb més
d’un centenar d’institucions i entitats, reforçada mitjançant el procés d’exposició pública que va tenir lloc durant l’any 2005. Aquest debat és una prova
que el Govern escolta el territori, i ha tractat d’assumir les propostes que se
li han formulat, entenent-ho com un exercici més de la seva responsabilitat
com a garant dels drets del poble de Catalunya. Aquest Pla és sens dubte
un dels més importants compromisos estratègics cap a Catalunya del seu
Govern, i per tant, en la fitxa annexa a l’apartat 4.1.3 es detallen les característiques del Pla de l’energia.
Balanç
Si el gran objectiu d’aquesta legislatura era donar solució a la manca de
garanties en el subministrament elèctric, el balanç ha de ser positiu.
Els indicadors ens parlen d’un subministrament de major qualitat i per
tant és innegable que s’han produït millores.
A més, s’ha elaborat el nou Pla de l’energia i s’ha començat a executar.
Ara bé, cal dir també que les accions dutes a terme per impulsar l’aparició
de nous operadors energètics no han donat els resultats esperats.
Tampoc s’ha pogut dur a terme, a causa de l’abreujament de la legislatura,
la creació de l’Agència Catalana de l’Energia.
Per tant, s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007 es pot
valorar com d’objectiu en vies d’assolir-se.
El nou Pla de l’energia
Però més enllà del seguiment dels indicadors del servei de subministrament,
el Govern ha elaborat i presentat el nou Pla de l’energia, on es posiciona
Catalunya com un país amb una forta dependència energètica pel que fa a
les fonts d’energia primàries, que fa del tot imprescindible l’establiment d’un
model energètic que pugui tenir futur.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 283
�Una nova política territorial i ambiental
Energia
4.1.2
Desenvolupar les fonts
d’energia renovables
Punt de partida
Catalunya, tot i ser un país amb unes condicions climàtiques molt favorables al desenvolupament de les energies renovables, està endarrerida
en aquest àmbit en relació amb les mitjanes espanyola i europea, ja
que no s’havien prioritzat les condicions que fessin viable el desenvolupament d’aquest tipus d’energies.
Per situar Catalunya com a comunitat capdavantera en aquest àmbit, el
Govern s’havia proposat diverses actuacions englobades en la introducció de noves fonts de generació d’energia.
Desenvolupament de l’acció de Govern
La introducció de noves fons de generació d’energia s’ha concentrat en
l’energia eòlica. Al llarg del període 2004-2006, s’ha treballat per fer viable la
implantació d’aquest tipus d’energia en dues línies:
• Racionalització de la implantació dels parcs i la senyalització dels
punts de connexió a la xarxa. La majoria dels parcs eòlics existents,
malgrat estar autoritzats des de feia anys, no tenien garantida la connexió a la xarxa elèctrica on evacuar l’energia produïda. Després de dialogar
amb les diferents parts implicades, el Govern ha desencallat el problema
tenint en compte aspectes mediambientals.
Revisió del mapa eòlic, amb sis
nous projectes de parcs eòlics que
produiran energia equivalent al
consum de 850.000 famílies
Amb el funcionament del parc eòlic de Rubió es doblarà la producció eòlica catalana
d’evacuació a la xarxa de distribució passin pels seus termes municipals, tot i no rebre els beneficis econòmics de la ubicació del parc eòlic.
Aquests acords, que en tot cas s’haurien pogut desenvolupar mitjançant
obligació legal, han permès la concertació i el consens amb el territori.
Indústria energètica associada
El Govern ha volgut ajudar a la indústria energètica associada a les energies
renovables. Un exemple destacat és el cas d’Ecotència, que forma part del
Grup Cooperatiu Clade, ha esdevingut una empresa catalana multinacional,
líder mundial en la fabricació d’infraestructures per a l’energia eòlica. Des
del Govern s’ha donat suport continu al desenvolupament de la seva posició
competitiva i el seu creixement, mitjançant un aval de més de 4 milions
d’euros, i de diverses ajudes directes, en ambdós casos per a la realització
d’activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació.
Balanç
Respecte al desenvolupament de fonts d’energia renovables, s’ha fet un
gran esforç en matèria d’energia eòlica amb la reorganització del mapa
eòlic i el salt amb matèria de producció d’energia, així com l’assoliment del
80% de l’energia prevista.
Cal, però, recordar que l’altre pilar de les energies renovables són les energies solars i fotovoltaiques, on encara s’han de d’activar les iniciatives que
fomentin el desenvolupament d’aquestes tant per part dels ens locals com
per part dels promotors privats o particulars.
Es per això que cal seguir treballant en el desenvolupament de les energies renovables, i per tant, aquesta acció de Govern cal valorar-la com un
objectiu pendent d’assolir-se.
• Revisió del mapa de l’energia eòlica, amb l’elaboració del projecte
d’implantació de parcs eòlics, que han d’assolir una potència de 1.500
MW l’any 2007 i que han de produir energia equivalent al consum
domèstic de 850.000 famílies. Els projectes d’implantació dels parcs
eòlics se situen a sis zones: Terra Alta, Baix Ebre, Garrigues, Anoia, Conca de Barberà i Alt Empordà. Els parcs s’han agrupat en aquestes zones ja
que compleixen les tres condicions necessàries: estan en àrees on bufa
el vent, l’impacte ambiental és mínim i hi ha evacuació elèctrica suficient
per a la seva producció.
Els resultats ja s’han començat a observar amb la posada en marxa
del parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació,
amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica catalana. Fins al moment ja s’ha assolit el 80% del total (1.205 MW dels 1.500
previstos)
A més s’han establert diferents acords amb l’Administració Local per tal de
desenvolupar efectivament parcs eòlics a Catalunya. Així, diversos municipis en els quals no s’ubiquen parcs eòlics han col·laborat perquè les línies
284 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 285
�Una nova política territorial i ambiental
Energia
4.1.3
Fomentar l’estalvi i l’eficiència
energètica
Cal dir, però, que s’ha produït una lleugera desacceleració en el consum total
de productes petrolífers líquids: el consum de gasolines d’automoció s’ha
reduït un 6,6% gràcies a l’eficiència dels motors, mentre que el de gasoil A ha
augmentat un 1,2% degut al creixement del parc automobilístic. En conjunt,
el consum de carburants d’automoció ha baixat un 0,9%.
Consum total a Catalunya de productes petrolífers líquids, gas natural
i electricitat
Font: Institut Català d’Energia
Trimestre
Petrolífers líquids
Gas natural
Electricitat
(tn)
(GWH)
(GWH)
1/2004
1.632.174
21.875
11.663
2/2004
1.522.169
18.025
10.752
3/2004
1.502.286
16.612
11.402
4/2004
1.625.661
20.892
11.466
1/2005
1.718.052
25.694
12.285
2/2005
1.525.410
18.107
11.365
3/2005
18.233
11.624
4/2005
21.469
12.019
1/2006
24.577
12.567
Punt de partida
Aconseguir que Catalunya esdevingués capdavantera en l’eficiència en
l’ús de l’energia en l’àmbit de la UE era el gran objectiu que es plantejava
al Pla de Govern 2004-2007. Calia, però, per aconseguir aquest increment
en l’eficiència i per tant també en l’estalvi energètic, desenvolupar diverses línies de treball: l’elaboració del Pla d’eficència energètica; l’elaboració d’un programa d’establiment d’infraestructures energètiques que
tenen un més alt grau d’eficiència i contaminen en menor mesura que les
centrals convencionals; minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al
transport i a les llars, que són espais de gran consum energètic, d’acord
amb negociacions amb el sector de l’automoció, i la promulgació d’una
llei específica sobre eficiència energètica en els habitatges.
Desenvolupament de l’acció del Govern
El model social actual tendeix a incrementar els estàndards de confort de
la població, augmentant així de forma constant el consum d’energia. És per
això que el consum d’energia s’utilitza com a signe indicador del desenvolupament de les societats. Catalunya se situa a hores d’ara en un nivell de
consum per càpita igual a la mitjana europea (3,9 tep/habitant) i lleugerament per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol (3,24 tep/habitant).
La mitjana europea presenta, però, una tendència a la reducció a diferència
del que succeeix a Catalunya i a Espanya, on la tendència encara és creixent.
Cal limitar de manera efectiva la demanda energètica i existeixen diferents
vies per fer-ho: des de potenciar les inversions tecnològiques en la demanda
enfocades a la reducció del consum, fins a dur a terme polítiques d’educació
que posin en valor el fet d‘autolimitar-se en la demanda energètica, passant
per l’increment de l’ús del transport públic.
Pla d’eficència energètica
El Pla de l’energia fixa com a objectius en l’estalvi i l’eficiència energètica la
reducció d’un 10,6% del consum d’energia final respecte als consums
actuals. En la fitxa annexa es detallen els compromisos energètics.
Els resultats encara no s’han produït, ja que, en primer lloc, els impactes
d’aquests tipus de polítiques no són immediats, més aviat són a mig i llarg
termini, i en segon lloc, el creixement de l’economia va sempre acompanyat
d’un augment del consum energètic, situació que pot explicar en part els nivells d’aquests darrers anys (durant els darrers 12 mesos, el consum elèctric
ha augmentat un 3,6%).
286 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al transport i a les llars
En aquest sentit s’han produït diferents iniciatives. S’ha signat un conveni
de col·laboració entre l’Institut Català d’Energia i les empreses de serveis
energètics per tal d’incloure en les factures informacions diverses sobre
estalvi i eficiència energètica. Es tracta de contribuir a una major consciència de la població i del món empresarial envers l’ús de l’energia.
Ha estat aprovat també el decret d’ecoeficiència dels edificis, normativa
que vol iniciar un procés de canvi social en la manera de concebre, dissenyar,
construir i utilitzar els edificis.
S’ha aprovat el Decret d’ecoeficiència dels edificis per reduir el
consum energètic
Balanç
L’estalvi energètic i la millora de l’eficiència en aquest àmbit suposen
reptes difícils per a qualsevol govern atesa la gran quantitat de variables
externes que hi influeixen. Moltes vegades la marxa positiva de l’economia
suposa ja de per si un increment constant en el consum energètic, i aquesta és una de les causes de l‘increment del consum produït a Catalunya en
els darrers anys.
Tot i això, cal valorar positivament en aquest àmbit tant l’elaboració del
nou Pla de l’energia, que fixa actuacions i objectius per a l’estalvi energètic
com l’elaboració del decret d’ecoeficiència. Es tracta, però, de mesures que
no donen resultats de forma immediata, i per tant, per fer una valoració de
la seva implantació, caldrà esperar un període més llarg de temps.
Per tot això s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007
presenta un balanç d’objectiu pendent d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 287
�Els compromisos estratègics
Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015
El Pla de l’energia 2006-2015 neix amb la voluntat de planificar un determinat marc energètic com a objectiu de futur. Aquest nou pla ha de mostrar el
camí a seguir, els objectius a assolir i les eines necessàries que s’han d’utilitzar per fer front a les necessitats actuals i futures d’energia de la població,
tot optimitzant-ne el consum i minimitzant l’impacte ambiental de la seva
obtenció i transport.
El Pla de l’energia de Catalunya s’estructura en 4 àmbits principals:
• Estratègia d’estalvi i eficiència energètica. Es reduirà un 10,6% del
consum d’energia final, i se superaran els objectius d’Espanya i la UE.
• Pla d’energies renovables. Assolir una participació de les energies renovables de l’11% l’any 2015.
• Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment
de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i
ambiental.
• Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima
qualitat.
Per complir els objectius i les línies marcades al Pla de l’energia de Catalunya
2006-2015, s’ha definit el Pla d’acció 2006-2010, que proposa 247 mesures
d’implementació.
El Pla de l’energia preveu que es facin unes inversions en el període 20062015 de l’ordre de 10.000 M€, corresponents tant a recursos públics com
privats.
L’aportació pública serà d’uns 1.500 M€, repartits principalment en els àmbits de l’eficiència energètica i les energies renovables, així com en l’àmbit
de l’electrificació rural, la gasificació de noves zones i el trasllat i el soterrament de línies elèctriques.
Inversions previstes per a les actuacions del Pla d’Energia
Inversions totals
Projectes d’energies renovables
5.139,9 M€
Projectes d’eficiència energètica
4.320,0 M€
Soterrament i trasllat de línies elèctriques
300,0 M€
Electrificació rural i gasificació de noves zones
195,7 M€
Total
9.955,6 M€
L’any 2006 es destinen 72,6 M€ per posar en marxa les 140 primeres de les
247. Aquestes mesures es poden agrupar en els capítols següents:
Pla d’acció 2006
Capítol
Mesures
Pressupost
Estalvi i Eficiència Energètica
52
48.853.388 €
Energies Renovables
22
5.614.000 €
3
15.100.000 €
Execució d’Infraestrctures energètiques
Accions Transversals
Total
63
3.038.000 €
140
72.605.389 €
Concretament, les actuacions més importants per a l’any 2006 són les desenvolupades a nivell d’estalvi i d’infraestructures.
Estalvi i eficiència energètica
• En el sector domèstic, inversió d’11,1 M€ en l’execució del Pla renova’t
d’electrodomèstics, que permetrà reduir el consum mitjançant la substitució d’aparells per equips amb etiquetatge energètic de classe A o
superior.
• En el sector edificis i serveis, inversió de 19 M€ per a actuacions tant en
edificis existents (rehabilitacions energètiques, introducció d’equips
eficients de climatització, el Pla de renovació de calderes i escalfadors
domèstics, ajuts a l’enllumenat interior i públic) com en edificis nous o
en el sector públic, gràcies al Pla d’estalvi i eficiència de la Generalitat
de Catalunya (diagnosi de consum energètic i futura renovació i millora
d’equips).
• En el sector industrial, dedicació de 12,5 M€ per ajudar les empreses a
reduir la intensitat energètica, gràcies a subvencions per a inversions de
renovació d’equips energètics i ajudes a la utilització de noves tecnologies innovadores, entre altres.
• En el sector transports, inversió de 5,1 M€ en plans de mobilitat municipals o a afavorir la introducció de l’ús de la bicicleta.
• En el sector primari, 0,8 M€, per a implantació de tecnologies més eficients, formació d’agricultors i diagnosis sobre consums.
Execució d’infraestructures energètiques
• Dedicació de 4 M€ per donar ajudes per a l’electrificació i la implantació
d’energia fotovoltaica rural.
• 10 M€ per al Pla de soterrament i desplaçament de línies elèctriques.
• 1,1 M€ en subvencions per a l’extensió de la xarxa de gas canalitzat.
288 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 289
�Una nova política territorial i ambiental
Política i ordenació territorial
4.2.1
Impulsar una política de planificació
territorial i de reordenació del
territori.
Punt de partida
Davant la manca de desenvolupament del planejament territorial i el
retard sistemàtic en l’establiment dels acords necessaris al territori per
dur-los a terme, el Govern va decidir impulsar, com a prioritat, la planificació territorial de Catalunya.
Les principals accions que preveu el Pla de Govern per assolir-ho són les
següents:
territorials parcials previstos des de 1983, tot donant prioritat a aquells que
comprenen zones sensibles del país on les tensions d’ocupació de sòl són
especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans ha estat establir el sistema
d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin aquestes comarques.
Per aquest motiu, l’any 2004 es va crear el Programa de Planejament Territorial amb l’objectiu d’impulsar, elaborar i aprovar en el curs de la present
legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida,
el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les
Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres
de l’Ebre, l’únic pla parcial aprovat pels anteriors governs, i el Pla Territorial
General de Catalunya.
Els plans directors territorials concreten les directrius generals del planejament que conté el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials
parcials respecte als aspectes o àrees sobre les quals incideixen.
Aquest procés s’ha volgut dur a terme de manera especialment garant,
donant veu als representants dels territoris en cada moment del procés. Això
alenteix objectivament la tasca però enforteix els plans com a documents
amb major grau de consens.
El mapa següent mostra l’estat dels diferents plans territorials endegats, ja
siguin plans territorials parcials o plans directors territorials.
Creació del Programa de Planejament Territorial
L’Alt Pirineu i Aran ha estat el primer àmbit en tenir aprovat el seu
Pla en aquesta legislatura
Posar en marxa la planificació territorial bàsica:
1
Redactar en el menor temps possible els plans territorials pendents, i
revisar a fons el de les Terres de l’Ebre, únic existent.
2
Redactar els Plans Sectorials, que han de ser complementaris dels anteriors.
3
Redactar i aprovar els plans directors urbanístics d’abast supramunicipal,
per tal de garantir un desenvolupament ordenat a les àrees de muntanya.
Estat dels plans territorials i directors
Pla Territorial
de l’Alt Pirineu
i Aran
Pla Director
del Ripollès
Pla Director de la Garrotxa
Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics:
1
Pla Territorial de les
Comarques Centrals
Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes
del seu desenvolupament:
1
Aprovar el Pla director Urbanístic del Litoral.
2
Aprovar una llei de gestió del paisatge.
3
Prioritzar que un conjunt important d’àrees de Catalunya es posin sota
protecció especial, singularment els espais d’interès natural (PEIN), les
zones ZEPA i els connectors biològics, que conformen la part catalana de
la Xarxa Natura 2000.
Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya:
1
Pla Director de
l’Empordà
Plans d’ordenació i planificació de les infraestructures.
Elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques
per a zones rurals.
Pla Territorial de
les Comarques
Gironines
Pla Territorial de
Ponent
Pla Territorial
del Camp de
Tarragona
Pla Director de l’Alt Penedès
Treballs previs
Avantprojecte
Aprovació inicial
Aprovació definitiva
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Posar en marxa la planificació territorial bàsica
En els darrers cinquanta anys, s’han produït grans canvis en l’ús del territori i
en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles
generals d’aquest desenvolupament. El Govern ha impulsat el planejament
territorial de Catalunya mitjançant el desenvolupament de diversos plans
290 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
També s’ha impulsat la redacció del Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona, que ha de marcar les línies de desenvolupament d’aquest
àmbit per als propers 25 anys. I paral·lelament a aquest procés, es troba en
revisió també el Pla territorial general de Catalunya, que s’està lògicament
desenvolupant a partir de la redacció dels plans territorials parcials.
Balanç Pla de Govern 291
�Plans Directors urbanístics
Els plans directors urbanístics són els encarregats d’ordenar la planificació
urbanística d’un territori d’abast supramunicipal. Aquests plans han de
vetllar per la sostenibilitat del territori, tenint en compte variables com la
mobilitat, la protecció del sòl no urbanitzable, les grans infraestructures i la
programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades
amb els ajuntaments afectats.
Per ordenar l’excessiva pressió urbanística, el Govern enceta una revisió de
plans directors. La taula següent recull la feina realitzada.
Treballs previs
Aprovació inicial
Aprovació definitiva
PDU de la Vall d’en Bas
PDU del Pla de Bages,
Pla director urbanístic del
paratge de Gallecs.
PDU de la Vall del Ges
PDU de la Conca d’Òdena
PDU del Sistema Costaner -1
PDU del Pla de l’Estany
PDU de la Serra de Rodes
PDU del Sistema Costaner - 2
PDU de la Val d’Aran
PDU de l’àmbit central del
Camp de Tarragona
PDU del Pallars Sobirà
PDU de la Plana de Vic
PDU de l’àrea urbana de Girona
PDU de les colònies industrials
del Llobregat
PDU dels ferrocarrils Transversal
i Orbital
Els plans directors urbanístics del ferrocarril Transversal i el del ferrocarril Orbital tenen per objectiu de definir i prevenir possibles especulacions a l’entorn de dos dels projectes emblemàtics de les infraestructures a Catalunya
en les properes dècades.
Cal destacar igualment, entre tots aquests, l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs. D’aquesta manera la Generalitat
preserva, ordena definitivament i garanteix la no urbanització d’aquest espai
de 774 hectàrees d’alt valor paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i clou
de manera definitiva un conflicte iniciat ara fa 35 anys. Els Plans del Sistema
Costaner, encara més transcendentals, es detallen més endavant.
Per citar-ho tot, finalment, es pot esmentar la recent signatura d’un conveni
per a la redacció del PDU plurimunicipal de la Vall de Ribes.
Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics
A banda dels plans territorials, s’han posat en marxa els grups de treball que
han produït, finalment en el decurs d’aquesta legislatura, diferents i importants plans sectorials entre els quals destaquen:
• el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026, aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006. Aquest pla defineix la xarxa
d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya, en
coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una
visió sostenible de la mobilitat.
l’ús portuari racional de la costa catalana.
• el Pla de xoc de millora de la senyalització d’orientació, en execució,
que preveu millorar la senyalització de més de 2.900 cruïlles amb la
instal·lació de més de 29.000 nous plafons.
• el Pla estratègic de la bicicleta, que s’ha presentat recentment, amb
l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país.
Aquest Pla, per primera vegada, estructura una xarxa interurbana de
carrils-bici.
És especialment important l’aprovació del Pla director de les estacions de
muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya i aportar un marc regulador clar i estable,
ordenar els ajuts públics i millorar la competitivitat del sector. El repte ha
estat assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques
pirinenques i fer-lo compatible amb el medi natural. Es compta amb un
pressupost per valor de 71,4 M€, dels quals 31,4 corresponen a subvencions
i accions directes dels departaments i 40 M€, a la concessió de crèdits.
Polítiques de sòl
Les polítiques de promoció de sòl han focalitzat l’atenció del Govern ateses
les necessitats socials en matèria d’habitatge, així com les necessitats de
desenvolupament industrial ordenat de diferents àrees de Catalunya. Així,
s’ha aprovat el Programa de sòl 2005-2008, que té per xifres bàsiques les
següents.
Inversió Global
Sòl residencial
Sòl Industrial
2.600 M€
2.400ha dividides en 113 nosu sectors.
S’hi construeixen 122.000 nous
habitatges on 58.500 són de protecció
oficial
3.600ha dividides en 85
nous sectors
Encavalcant-se entre els terminis d’aplicació d’aquest programa i l’anterior,
s’hauran formalitzat acords de compra per valor de 300 M€, dels quals 229
són per al desenvolupament de sectors industrials i 71 M€ per a sectors
residencials.
A banda de la política de promoció de sòl, s’ha dut a terme una política de
compres dirigida a la preservació del territori. Podem esmentar les 644,8
hectàrees adquirides als Castillejos d’Arbolí (a la Serra de Prades), per 3,18
M€ i les 115 hectàrees de la Torre de Mornau (a Castelló d’Empúries), per
valor de 2,30 M€ (una part és per desenvolupar-hi activitat econòmica).
Però més enllà de les directrius generals expressades en els plans pluriennals, el Govern, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha volgut constituir-se en
aliat del món local per entomar conjuntament els desenvolupaments de sòl
necessaris per al progrés econòmic i social d’aquests municipis. Així, s’han
establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl, 39
dels quals corresponen al programa de sòl industrial i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial i renovació urbana. No
es poden citar totes les actuacions en un document de síntesi, però sí que es
poden destacar les següents.
El Govern promou el sòl necessari
perquè els ajuntaments puguin
dur a terme els seus projectes de
creixement
• el Pla de Ports de Catalunya 2006-2015, en fase d’informació pública,
que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per a
292 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 293
�Sòl residencial
El Consorci de Can Filuà, amb l’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, que permetrà
desenvolupar un nou sector residencial de 16,3ha amb capacitat per a 650 habitatges
potencials, la meitat subjectes a algun règim de protecció.
El conveni urbanístic per a l’execució del sector residencial la Fàbrica Nova amb l’ajuntament
de Sallent. El nou sector, d’1,29 hectàrees i amb capacitat per a 220 habitatges potencials (100
corresponents a l’INCASÒL), permetrà reallotjar a part dels afectats del Barri de l’Estació.
El conveni entre els ajuntaments de la Roca del Vallès i Granollers amb l’Institut Català del
Sòl per al desenvolupament urbanístic d’un àmbit amb usos predominantment residencials
d’abast plurimunicipal anomenat la Bòbila/Can Granota. Aquest nou sector té una superfície de
98,05 hectàrees.
La presentació, amb l’Aj. d’Esparreguera, del projecte de reordenació de la Colònia Sedó que
suposarà la construcció i rehabilitació d’un total de 250 habitatges, el 50% seran de règim
protegit. Inversió aproximada de 12 MEUR.
Prat Nord al Prat de Llobregat. Actuació mixta residencial i industrial de 115,2 hectàrees i amb
capacitat per a 2.000 habitatges potencials.
Un conveni amb la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Monistrol de Calders per tal de
dur a terme una prova pilot sobre desenvolupament de la Llei d’Urbanisme.
L’Estrella i Abat Escarré a Badalona. Actuació residencial de 3,56 hectàrees amb 494 habitatges
potencials.
La Gran Via II a l’Hospitalet de Llobregat. Acord per finalitzar el desenvolupament urbanístic
del barri (zona verda, 20.000 m2 de sostre residencial, equipaments i zona esportiva).
Bòvila-entorn ferrocarril a Montmeló. Operació urbanística lligada al soterrament de la línia del
TGV de 17,80 hectàrees.
Entorns Colònia Güell a Sant Boi de Llobregat/Santa Coloma de Cervelló. Desenvolupament
urbanístic de caire residencial de 16,27 hectàrees.
la Marina a Barcelona. Actuació de desenvolupament d’un nou barri a la Marina de 72,40
hectàrees amb capacitat per a 10.860 habitatges potencials, dels quals 3.258 seran protegits.
Sòl industrial i de serveis
Nova promoció de sòl industrial a Lleida, on s’ha donat un fort impuls, mitjançant la compra de
terrenys, al sector industrial Torre Blanca-Quatre Pilans de Lleida que és la resposta que dóna el
Govern de la Generalitat a la forta demanda de nou sòl per a usos industrials existent a la zona
(s’han adquirit 120 hectàrees). El nou sector tindrà una superfície aproximada de 350 ha que
suposen més del doble del Camí dels Frares (116 hectàrees), el darrer polígon desenvolupat per
l’Institut Català del Sòl a Lleida i actualment ja exhaurit.
Adquisició de 24 hectàrees de terreny a Olvan on es construirà un nou sector per a activitats
econòmiques. Amb aquesta compra, la Generalitat impulsa la creació d’un sector d’abast
comarcal d’iniciativa pública, que aportarà sòl a preus competitius i afavorirà el creixement
industrial del Berguedà.
Conveni marc entre el DPTOP i vuit alcaldes de les comarques de l’Ebre per tal de promoure el
nou sector industrial supramunicipal Camposines a la Fatarella. La Generalitat promou aquest
nou sector amb la col·laboració dels ajuntaments de la Fatarella, Batea, Bot, Caseres, Corbera
d’Ebre, Gandesa, Móra d’Ebre i Vilalba dels Arcs. El conveni signat permetrà la constitució
del consorci urbanístic per a desenvolupar i executar el sector. Aquest, tindrà una superfície
aproximada de 50 hectàrees, de les que 30 es destinaran a ús industrial.
Durant el mes de setembre de 2006 està prevista la signatura del conveni entre l’Institut
Català del Sòl i l’ajuntament de Viladecans per a la constitució d’un consorci (abans del mes
de setembre) que permeti desenvolupar el Parc empresarial d’activitats aeroespacials i de
mobilitat de Viladecans (53,60
Durant el mes de juliol 2006 està prevista la constitució del consorci per al desenvolupament
del sector d’activitat econòmica de la Guardiola a Olot (10,62 ha) i passat l’estiu la constitució
del consorci Mas les Vinyes II-III a Torelló (39,76 ha).
La Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, està en procés d’adhesió (pendent
d’autorització del Consell Executiu) al consorci constituït al Molló per a la comercialització de
les parcel·les del sector que urbanitzarà l’INCASÒL. El consorci està integrat pels ajuntaments
de Tivissa, Móra la Nova, Ginestar, Garcia, Rasquera i per la Cambra de Comerç, Industria i
Navegació de Reus.
294 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Altres actuacions
Conveni entre el DPTOP, a través de l’Institut Català del Sòl, i els ajuntaments de Figueres i
Vilafant que estableix la creació d’un consorci per al desenvolupament urbanístic dels terrenys
situats al voltant de la nova estació ferroviària del tren d’alta velocitat (TGV) amb l’objectiu de
col·laborar en l’ordenació d’aquest important àmbit estratègic pel futur econòmic de la zona.
La nova Ronda de Ponent a Sant Feliu de Guíxols. S’ha obert al trànsit aquest nou eix viarique
transcorre per la perifèria i permetrà descongestionar el pas dels vehicles pel centre del
municipi. Inversió de 5,6 M€.
Enderroc per voladura controlada de l’edifici del Fluvià Nàutic a Sant Pere Pescador amb un
cost de 247.000 €.
Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes del
seu desenvolupament
Pel que fa a la protecció del litoral, cal destacar l’aprovació definitiva de
dos plans complementaris que han pal·liat una greu i ja antiga problemàtica,
com és la urbanització de la costa. El Pla director urbanístic del sistema
costaner és l’instrument de planejament urbanístic supramunicipal adequat
per ordenar la costa catalana des dels principis que inspiren el desenvolupament urbanístic sostenible i en defensa de l’interès general. Els dos plans
que l’integren són:
• Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1), amb l’objectiu
de preservar el litoral i evitar la urbanització del gran part del sòl costaner que encara no està urbanitzat. Aquesta normativa estableix que no
es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no
urbanitzables i de sòl urbanitzable no delimitades, i estableix la condició
de sòl no urbanitzable costaner. El Pla permetrà així mantenir com a sòl
no urbanitzable una superfície superior a les 23.500 ha en la primera línia
de costa.
Una decisió històrica, el Govern
protegeix el litoral català on encara no està urbanitzat
• Pla director urbanístic del sistema costaner per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest nou
pla completa el primer i centra el seu interès en un àmbit de 656 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans.
Es tracta del primer esforç integral de protecció del litoral fet des d’un govern de Catalunya.
La protecció legal d’aquests espais, però, es combina amb les actuacions de
millora, a través d’una convocatòria de subvencions als ajuntaments. Així,
s’han fet dues convocatòries d’ajuts (2004 i 2005) per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner per un
import d’1,9 MEUR la qual cosa permetrà una inversió global de 6,3 MEUR
que beneficiaran a 18 municipis. La tercera convocatòria es realitzarà aquest
estiu per un import d’1,2 MEUR. I seguint amb les actuacions de millora, es
van destinar 4,8 MEUR per al programa d’actuació en camins de ronda
2005-2007, que permetrà l’execució de 15 trams, amb una longitud total de
17.913 metres.
Les polítiques sobre el paisatge iniciades aquesta legislatura, per la seva
novetat, es destaquen en fitxa adjunta.
Preservació de paratges d’interès natural
Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per
la pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees de Catalunya sigui posat sota protecció especial, singularment
Balanç Pla de Govern 295
�els espais d’interès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics.
Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació
dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori.
S’ha avançat molt en la feixuga
tasca de delimitar els PEIN
Es treballa per conciliar els usos
logístics del Delta del Llobregat
amb el seu valor ambiental
296 Balanç Pla de Govern
El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) és el sistema d’àrees protegides de
Catalunya, que inclou 144 espais naturals la superfície acumulada dels quals
equival aproximadament al 21% del territori de Catalunya, i que són representatius de la diversitat biològica i paisatgística del país.
En l’actualitat el 91% del PEIN té la delimitació definitiva.
Durant la legislatura s’ha donat un important impuls al desplegament del
PEIN, amb l’aprovació definitiva de 17 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, els quals delimiten amb detall els espais
protegits i n’estableixen la regulació normativa.
Dels plans especials aprovats podem destacar els del Cap de Santes
Creus, de les Gavarres, de Castell-Cap Roig i del Cap de Creus. També
S’ha aprovat l’ampliació de l’espai PEIN de la platja de Torredembarra, que
inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell, espai natural de gran
valor ecològic. Aquesta protecció ha impedit la transformació irreversible
d’un espai verge a primera línia de mar i ha completat l’espai del PEIN de la
Platja de Torredembarra.
També s’ha declarat Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) la finca Pinya
de Rosa, un espai de 101,05 ha. De gran vàlua natural i paisatgística de
característiques excepcionals atès que no està urbanitzat, en una zona de la
Costa Brava sotmesa a una gran pressió. Aquesta delimitació estava pendent
des de l’aprovació de la llei l’any 2003 i dóna solució a una demanda històrica del país i del Parlament de Catalunya.
L’espai de Gallecs també s’ha incorporat al Pla d’espai d’interès natural de
Catalunya (PEIN). Aquesta nova delimitació protegirà el connector biològic
entre les serres del litoral i els espais naturals de l’interior amb una superfície
total de 1.091 ha.
En termes de futur, s’ha presentat el Projecte de creació del nou Parc
Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió
de 7.378 ha. També s’ha presentat el projecte d’ampliació del Parc Natural
de Montserrat que arribarà a tenir 4.906,01 ha.i de l’estudi de mesures de
protecció de la serra de Collserola. 2005
Actualment es treballa en la tramitació dels plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta Garrotxa, i s’està redactant el Pla de Connectors Ecològics.
En la mateixa línia d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha
creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del
Delta del Llobregat, per gestionar de manera integrada el conjunt d’espais
naturals del Delta, i vetllar per la conservació dels seus sistemes naturals, la
preservació de la seva biodiversitat i el foment del seu estudi i coneixement.
També s’ha constituït el Consell de Cooperació del Consorci del Delta del
Llobregat, òrgan de consulta, participació i informació sobre les qüestions
pròpies de l’àmbit d’actuació del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels
Espais Naturals del Delta del Llobregat.
L’experiència adquirida en la gestió dels espais protegits en aquests darrers
anys, ja siguin espais del PEIN o espais naturals de protecció especial, posa
de manifest la idoneïtat de mantenir línies d’ajut seguint els criteris de desenvolupament sostenible.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Així, el Govern ha iniciat, una línia única d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais protegits de Catalunya durant l’any 2005. A aquesta convocatòria s’hi destinaran uns 3,6 M€ i se’n pot beneficiar un col·lectiu molt ampli
(entitats locals, titulars d’explotacions forestals i agràries, persones jurídiques
sense ànim de lucre titulars de terreny, etc.). Pel 2006, se’n destinaran 4,6 M€
d’ajuts per actuacions en espais naturals protegits.
Finalment destacar la presentació al Govern del Pla General de Política Forestal (2006-2015) que és un pla territorial sectorial que té com a objectiu
establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels
terrenys forestals, i assegurar la conservació dels ecosistemes forestals i les
seves funcions ambientals, així com el desenvolupament sostenible i els
seus valors socials i econòmics.
També és important destacar que després de molts mesos de treball i de
diàleg amb el territori, s’ha presentat la darrera proposta de la Xarxa Natura
2000, que amplia fins a les 969.381 ha terrestres i les 83.920 ha marines la
superfície a protegir, que representa un 30,2% del territori de Catalunya, i ja
ha finalitzat el termini d’informació pública. La proposta permet representar
millor els hàbitats i les espècies d’interès comunitari i, un cop s’hagi aprovat
definitivament, resoldrà els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya.
De les 969.381 hectàrees de superfície terrestre que incorpora la nova
proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000, gairebé el 80% ja disposa en
l’actualitat d’algun tipus de protecció segons la normativa catalana, ja sigui
perquè estan incloses en algun espai de protecció especial (parcs naturals,
reserves...) o en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), o bé perquè són forestes d’utilitat pública.
Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de territori
protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes
activitats socioeconòmiqes del territori. És la primera comunitat autònoma
de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió dels espais de la xarxa
També s’han designat com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
alguns espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a Llocs d’Interès Comunitàri (LIC). En concret, els espais proposats seran els següents: Sistema
transversal català, Gallifa, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montserrat-Roques
Blanques, Serres del litoral central, Serres de Miralles-Queralt, Alta Garrotxa, Cap de Creus, les Guilleries, Massís de l’Albera, Muntanyes de Begur, El
Montgrí-Illes Medes, Serres d’Aubenç i de Turp, Vall alta de Serradell-Serra de
Sant Gervàs, Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Serra del Montsec, Serra
de Montsià, Serres de Cardó-Boix, Prades-Montsant, Tivissa-Vandellós-Llaberia, Sistema prelitoral meridional, Tossals d’Almatret i Riba-Roja.
La previsió de protecció del territori català és d’un 30%
Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya
Pel que fa a l’últim apartat d’aquest objectiu, dotar les àrees rurals de les
infraestructures i els serveis bàsics, tal i com en disposen els medis urbans,
s’han destinat 9,1 M€ com a partida de subvencions adreçades a les comarques i zones de muntanya, en el marc dels Plans Comarcals de Muntanya 2001- 2005, destinades tant a infraestructures com a programes de
promoció econòmica.
Dins la programació dels Plans Comarcals de Muntanya 2006-2010, es destinaran pel període 2006-2007, 10,6 MEUR a les comarques i zones de muntanya, que s’adrecen a la millora en les comunicacions i el desenvolupament
de projectes de dinamització econòmica i territorial.
Balanç Pla de Govern 297
�Altres actuacions
Per últim cal destacar l’aprovació de la llei de l’Institut Geològic de
Catalunya, amb l’objectiu d’enriquir el coneixement dels sòls que formen el
nostre territori, i la llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que evidencia les necessitats de la informació cartogràfica com una peça clau per al desenvolupament de l’activitat econòmica
i d’explotació responsable del territori, i defineix els instruments que en
donen resposta.
Aquesta iniciativa parteix de les resolucions del Parlament de Catalunya
arran de l’accident a les obres de l’L5 del metro per a la millora de informació
geològica i geogràfica de base.
Balanç
Pel que fa a aquest punt cal destacar sobretot la creació del Programa
de Planejament Territorial que es configura com una unitat a disposició del Govern i del territori per donar un impuls important a la tasca de
poder-ne planificar i ordenar el creixement.
Així, tot i que els objectius que es va fixar el Govern en aquest tema eren
molt ambiciosos, es pot dir que els ha assolit en bona mesura. Prova d’això és la quantitat de plans aprovats i iniciats de que disposem en aquest
moment. Això és molt important, sobretot tenint en compte que es tracta
d’una tasca feixuga, llarga i molt voluminosa, feta amb el consens i la participació del territori. Per tant podem dir que la manca de plans d’ordenació territorials i sectorials a Catalunya està en vies de resoldre’s.
Igualment ressenyables són la definitiva protecció del litoral català, la
delimitació dels espais PEIN i la millora del paisatge, que de fet s’ha configurat com una nova política pública.
Així mateix, s’han posat en marxa una bateria de Plans Sectorials bàsics
en àmbits molt diversos, des de l’ordenació i la planificació de les infraestructures fins a la promoció de sòl per al creixement ordenat de les
nostres ciutats passant per l’impuls a les activitats turístiques de neu i de
muntanya.
La Xarxa Natura 2000 ha estat un dels temes més controvertits que ha
hagut de solventar el Govern, inclosa la legítima posició de certs collectius del territori. A través del conseqüent procés de debat i consens
afegits fins allà on ha estat possible, s’ha pogut finalment aprovar aquest
important pla.
Per tot això, podem dir que el Pla de Govern pot presentar aquest com
un objectiu assolit, doncs les actuacions completades són especialment
rellevants, però en el que caldrà seguir treballant intensament fins a completar les tasques endegades.
Les noves polítiques
Els valors paisagístics sempre han estat un element de referència a l’hora
d’avaluar l’impacte de les transformacions en el territori, però no disposaven
d’un reconeixement legal. Per això, sovint, no eren prou tinguts en compte.
L’any 2000, el Consell d’Europa aprovava el Conveni Europeu del Paisatge,
amb el compromís dels estats membres de reconèixer en el seu ordenament jurídic l’existència legal d’aquesta figura, i aplicar també polítiques de
protecció i desenvolupament ordenat dels seus paisatges rurals i urbans
més característics. D’aquesta manera s’introduïa, en la dinàmica planificadora de les administracions públiques, un element humà, per dir-ho d’alguna
manera, que recull la percepció subjectiva del ciutadà sobre els territoris que
veu i trepitja.
Seguint aquesta directriu, el Govern va promoure el juny del 2005 la Llei
de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya, que preveu
els principis que han de guiar l’actuació dels poders públics en matèria de
paisatge i els instruments concrets d’intervenció, així com, també, mesures
de sensibilització, educació i suport.
Aquesta llei ha permès començar a establir instruments perquè les administracions i les entitats interessades puguin intervenir eficaçment en la gestió
del paisatge, amb l’objectiu de preservar-lo com l’importantíssim actiu del
país que és, atès el seu valor de patrimoni cultural i històric, indicador ambiental i recurs econòmic. Es tracta, doncs, d’una llei important i pionera en
el marc de l’Estat espanyol.
La llei crea igualment els catàlegs del paisatge, com l’instrument per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya,
així com en les polítiques sectorials.
També s’ha creat l’Observatori Català del Paisatge, amb seu a Olot, juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors
de les universitats catalanes, Aquest ens desenvoluparà línies d’actuació
política, farà tasques de sensibilització i servirà d’espai de trobada entre
les administracions i la societat civil en matèria de gestió i conservació del
paisatge.
Durant l’any 2006 l’Observatori, entre altres tasques, coordina els catàlegs
(del paisatge) del Camp de Tarragona i de la Plana de Lleida, que estaran
enllestits en aquesta legislatura, així com els catàlegs del paisatge de l’Alt
Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, i les Terres de l’Ebre, que es presentaran a finals del 2006.
També s’ha signat la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.
298 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 299
�Una nova política territorial i ambiental
Política i ordenació territorial
4.2.2
Aconseguir barris segurs i dignes
i dotar els ajuntaments de major
capacitat d’actuació urbanística
Punt de partida
En una primera convocatòria, el desembre de l’any 2004, es va resoldre
l’adjudicació dels primers ajuts previstos en la Llei, a 13 projectes de diferents municipis catalans. La segona convocatòria, que es va adjudicar el
juliol de 2005, va beneficiar 17 projectes. I la tercera convocatòria, que es
va adjudicar a finals de maig de 2006, va beneficiar 17 projectes de 16 municipis catalans.
En cadascuna d’aquestes convocatòries, una per any, els ajuts atorgats suposaran una inversió global de 198 M€. D’aquests, 99 M€ seran a càrrec de la
Generalitat i la resta seran invertits pels ajuntaments beneficiaris dels
projectes escollits.
Amb les aportacions dels respectius ajuntaments, les tres convocatòries del
Programa de barris hauran generat una inversió global de 594 M€ i s’hauran
beneficiat 47 projectes. Això representa haver assolit en 3 anys l’objectiu que
es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura.
Relació d’adjudicacions d’ajuts previstos en la Llei de Barris
1a convocatòria (2004)
Tot i no aparèixer en un inici en el Pla de Govern, es va considerar necessari incorporar aquest punt per tal de tractar individualment el tema de
les polítiques adreçades als barris amb problemàtiques de degradació i
en general la política urbana.
Municipi
Projecte
Les principals accions que preveu el Pla de Govern en aquest àmbit són:
Balaguer
Manresa
Impulsar la rehabilitació de barris:
Programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees urbanes on es
concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de
problemàtica social i econòmica
Pressupost
en M€
Subvenció
en M€
Centre històric
16,05
8,05
Nucli antic
16,62
8,32
Reus
Barri del Carme
16,57
8,30
L’Hospitalet de Llobregat
Collblanc–La Torrassa
18,65
9,34
Sta. Coloma de Gramenet
Serra d’en Mena
18,00
9,02
Barcelona
Sta. Caterina
14,62
7,32
Salt
Salt 70
15,20
7,61
Terrassa
Ca n’Anglada
17,02
8,52
Programa per dur a terme actuacions per aconseguir aturar el deteriorament físic i l’envelliment progressiu dels nuclis antics i el patrimoni
edificat de les nostres ciutats.
Badalona
Serra d’en Mena
18,62
9,32
Manlleu
Barri de l’Erm
16,00
8,51
Olot
Nucli històric
7,22
3,61
Impulsar operacions de transformació urbana:
Lleida
La Mariola
11,09
5,55
Barcelona
Roquetes
11,05
5,54
198
99
Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics:
Impulsar grans actuacions de transformació urbana que contribueixen a
estructurar i potenciar noves centralitats dins l’estructura urbana i metropolitana.
Total
Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments:
Revisar la Llei d’urbanisme
Una llei per donar resposta a un
problema urgent de Catalunya
300 Balanç Pla de Govern
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Impulsar la rehabilitació de barris
La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial respon a una de les prioritats del Govern de Catalunya: la rehabilitació
integral de barris per evitar riscos i per millorar les condicions dels ciutadans
residents en aquestes àrees. La Llei impulsada pel Govern i aprovada pel
Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004, preveu la creació d’un fons
al que es poden acollir els ajuntaments que resulten seleccionats en cada
convocatòria, que serveix per finançar projectes d’intervenció integral que
tinguin per objectiu la millora urbanística social i econòmica de barris que
requereixen una atenció especial.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 301
�La llei de barris vol vacunar
Catalunya contra problemes com
els de les Banlieues franceses
2a convocatòria (2005)
Municipi
Projecte
Pressupost
en M€
Subvenció
en M€
Barcelona
Berga
Poble Sec
17.0
8.5
Nucli antic
13.1
Canovelles
6.6
Barriada Nova
3.0
1.5
Cornellà de Llobregat
Sant Ildefons
16.6
8.3
Figueres
Marca de l’Ham
Girona
Sta. Eugènia
Can Gibert del Pla
Mataró
Cerdanyola
Montcada i Reixac
La Ribera
El Prat de Llobregat
Sant Cosme
Ripoll
Barri Vell
Sabadell
5.5
2.7
14.6
7.3
7.5
3.8
9.7
4.8
11.9
5.9
4.8
2.4
Parc Fluvial riu Ripoll
18.0
9.0
Sant Boi de Llobregat
Casablanca
13.3
6.7
Santa Perpètua de Mogoda
Can Folguera (1a fase)
5.2
2.6
Solsona
Nucli antic
11.6
5.8
Tarragona
Campclar
15.0
7.5
Tortosa
Casc antic
18.9
9.4
Vic
Barris sud
12.3
6.2
198
99
Total
3a convocatòria (2006)
Municipi
Projecte
Pressupost
en M€
Subvenció
en M€
Banyoles
La Farga
7,4
3,7
Barcelona
Torre Baró-Ciutat Meridiana
18,04
9,02
Barcelona
Trinitat Vella
17,4
8,7
Cambrils
Nucli antic de la vila
11,8
5,9
Cardona
Nucli antic
6,4
3,2
Cervera
Nucli històric
8,7
4,3
Granollers
Congost
6,9
3,4
L’Hospitalet de Llobregat
Florida-Pubilla Cases
17,8
8,9
Igualada
Sant Agustí
7,3
3,6
Lleida
Nucli antic
16,8
8,4
Martorell
La Vila vella
12,6
6,3
Rubí
El Pinar
Sant Feliu de Llobregat
6,6
3,3
Can Calders – La Salut
10,8
5,4
Santa Margarida de Montbui
Sant Maure
10,7
5,3
Santa Perpètua de Mogoda
Can Folguera fase 2
8,5
4,2
Valls
Barri antic
15,2
7,6
Vilanova i la Geltrú
Nucli antic
14,4
7,2
198
99
Total
302 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Actualment, els 30 projectes beneficiaris de la primera i la segona convocatòries estan ja en marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus projectes,
s’han creat els comitès d’avaluació i seguiment de tots els barris i s’han
iniciat les diferents obres de millora en edificis, carrers i places.
Dels projectes ja executats, podem destacar les actuacions al Nucli antic de
Manresa i a la Serra d’en Mena de Badalona i Santa Coloma de Gramenet
en l’àmbit de l’espai públic, accessibilitat i sostenibilitat; el nou Centre Cívic
Frederica Montseny al Barri de l’Erm de Manlleu i les actuacions al centre
històric de Balaguer en l’àmbit dels equipaments, rehabilitació i millora
urbanística; els programes socials, la promoció econòmica i els programes
de dinamització al barri de la Mariola de Lleida i Ca n’Anglada de Terrassa i
les actuacions en matèria de participació i cooperació ciutadana als barris de
Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat i de Sant Ildefons a Cornellà.
Comencen a ser realitat els primers canvis a alguns dels barris
objectes d’ajuts
A més dels ajuts que impulsa el DPTOP, el Programa de barris té vocació
d’integral i transversal. Per això, és necessària la intervenció d’altres
departaments, com els de Medi Ambient i Habitatge, de Salut, de
Treball i Indústria i de Benestar i Família, que desenvoluparan programes
d’intervencions complementàries als municipis que han estat beneficiaris
en les diferents convocatòries d’ajuts per tal de millorar l’atenció sanitària,
vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió o facilitar la
integració dels nouvinguts.
Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics
L’any 2005 es va formalitzar el protocol de col·laboració entre els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i de Cultura per a l’aplicació
de l’u per cent cultural durant el període 2005-2008. Aquest protocol
preveu un total de 140 actuacions arreu de Catalunya amb un pressupost
total de 41,33 M€. L’aportació de la Generalitat, mitjançant l’Institut Català
del Sòl, serà de 19,47 M€.
Mitjançant aquest protocol es finançaran actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d’acord amb el que preveu la Llei del patrimoni cultural català.
Entre les 140 actuacions previstes destaquen les següents: el monestir de
Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca (Alt
Penedès), la muralla de Besalú (Garrotxa), les muralles de Balaguer (Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (Priorat), el castell de Montsoriu
(a Arbúcies, Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) i la
muralla de Tarragona.
La Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert
al llarg d’aquesta legislatura 143 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis.
S’han iniciat un total de 103 obres i se n’han acabat 111. Entre les obres
acabades durant aquest període podem destacar les següents:
Balanç Pla de Govern 303
�Més recursos per a la necessària
rehabilitació de nuclis històrics
Relació de rehabilitacions de nucils antics i monuments
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Les grans operacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona caminen
endavant
304 Balanç Pla de Govern
Segona fase de rehabilitació de l’antic molí fariner d’Almenar.
Restauració de la façana de vidre estructural del Palau de la Música de Barcelona.
Segona fase de rehabilitació del Monestir de Santa Maria de Gualter a la Baronia de Rialb.
Restauració del Pont Vell de la Bisbal d’Empordà.
Quarta fase de rehabilitació del nucli històric de la Coma i la Pedra.
Ordenació del nucli antic i millora de la plaça Catalunya de Fornells de la Selva.
La Llengua de la Serp de Lleida.
Restauració de la Cooperativa modernista del Pinell del Brai.
Restauració de l’església de Santa Maria i entorn a Viu de Llevata al Pont de Suert.
Restauració de la plaça del Rec i condicionament del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a
Puigcerdà.
Rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita.
Restauració del castell de Montsoriu, a Arbúcies.
Castell de Barberà de la Conca.
Restauració de les teulades de l’ala est i de la torre de la Universitat de Cervera. Es tracta de
l’inici d’una operació de gran abast que restaurarà la totalitat de les teulades de la Universitat,
amb una superfície de 7.800 m2.
Restauració de les esglésies de les Oluges, de la Pobla de Lillet i del Pont de Suert.
Restauració del Camí Gaudí a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.
El Palau Abària de Tortosa que acull la nova seu de la Delegació del Govern a les Terres de
l’Ebre (2 M€).
Rehabilitació de l’antiga fàbrica de ceràmica per a museu de Terrissa a Quart.
Rehabilitació del nucli antic de Centelles.
Urbanització de diversos carrers i places a Sant Quirze de Besora.
Urbanització de la plaça de la Catedral de Vic.
Plaça Major de Prades.
Restauració del Teatre Municipal Orfeó a Ulldecona.
Impulsar operacions de transformació urbana
L’execució de grans projectes de reforma i remodelació urbana ha tingut
un protagonisme molt rellevant durant la legislatura. En aquest sentit
cal destacar l’impuls de la reforma urbanística de la Gran Via Sud, que
millorarà els accessos a l’Hospitalet de Llobregat, obrirà una nova porta a la
Fira de Barcelona i facilitarà la integració urbana de la futura Ciutat Judicial.
A principis d’any es va iniciar la fase final de les obres de soterrament de la
Gran Via a l’entorn de la plaça Europa. També s’ha signat un Conveni amb
l’Ajuntament de l’Hospitalet per desenvolupar una nova fase de la reordenació urbanística de la Gran Via al seu pas per aquest municipi, que permetrà
desenvolupar la part sud-oest de l’àrea de la Marina així com el projecte
BioPol L’H a l’entorn dels equipaments sanitaris i educatius per a la generació de coneixement en la indústria emergent de la biotecnologia mèdica. A
l’altre extrem d’aquest eix s’està executant la remodelació de la Gran Via en
el sector Besòs, que inclou la implantació del tramvia en aquest tram.
Així mateix, s’ha aprovat definitivament el projecte del Centre Direccional
de Cerdanyola del Vallès, que en una superfície de 340 hectàrees, acollirà
el Parc de la Ciència i el Laboratori de Llum Sincrotró, una nova zona residencial, un corredor verd que uneix Collserola amb Sant Llorenç del Munt i un
gran parc central (183 M€).
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments
Conforme a la voluntat que tots els municipis disposin de les figures bàsiques del planejament, en les tres convocatòries realitzades aquesta legislatura s’han atorgat subvencions per a l’actualització de plans urbanístics per valor de 9 M€ a dos consells comarcals i 311 municipis d’arreu de
Catalunya. Aquestes subvencions tenen com a objectiu ajudar els municipis
a actualitzar els seus planejaments urbanístics i a adaptar-los a l’actual normativa urbanística.
Síntesi del plantejament general vigent
Nombre de municipis
Font: DGU
2003
%
2004
%
2005
%
236
24,9
234
24,7
226
23,9
11
1,2
20
2,1
42
4,4
Normes subsidiàries
491
51,9
494
52,2
488
51,6
Delimitacions del sòl
75
7,9
70
7,4
66
7
Amb figura de plantejament
813
85,9
818
86,5
822
86,9
Sense figura de plantejament
133
14,1
128
13,5
124
13,1
Total municipis
946
100
946
100
946
100
Plans generals sense adaptar
Plans generals adaptats
Una nova normativa urbanística
En el Pla de Govern 2003-2004 es definia la necessitat de promoure “el
model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el
caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació
del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge”. Per donar compliment a
aquest compromís, s’ha aprovat una modificació substancial de la Llei
2/2002, d’urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl
per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament
urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local
(Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de
març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local).
El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el Reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible,
de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest Reglament
abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el
control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva urbanització i edificació, la
regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions. L’objecte d’aprovació d’aquest decret és desenvolupar
aquells preceptes necessaris de la Llei d’urbanisme d’una forma sistemàtica,
clara i abordant els aspectes més rellevants en matèria urbanística.
D’altra banda, cal destacar que s’ha constituït la Comissió Territorial
d’Urbanisme de la Val d’Aran, que permetrà atendre d’una manera més
propera i àgil els expedients urbanístics que tramitin els ajuntaments de la
Val d’Aran.
Modificacions clau en la normativa urbanística per aturar
l’urbanisme difòs i per promoure
l’habitatge públic
Balanç Pla de Govern 305
�Balanç
Les noves polítiques
Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que
requereixen una atenció especial
Llei de barris
Municipis Pressupost Subvenció
participants
de la
Generalitat
2004
13
198 M€
99 M€
2005
17
196 M€
99 M€
16
198 M€
99 M€
594 M€
297 M€
2006
(17 projectes)
Total
Objectiu
La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que
requereixen una atenció especial, té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions
dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d’aquesta manera, la
cohesió social.
Fons d’ajut als Ajuntaments
La llei preveu la creació d’un fons d’ajut als ajuntaments que presentin
projectes d’intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial.
Les aportacions de la Generalitat estan destinades a cofinançar aquests
projectes.
Solsona (nucli antic)
La substancial revisió de la Llei d’urbanisme, completada amb el seu
Reglament, són les eines normatives essencials cap a un nou model
d’assentaments urbans en el territori més respectuosos amb aquest, que
s’allunyin del model d’urbanisme disseminat. Alhora, es fa possible la progressiva constitució de sòl destinat a habitatge de protecció en quantitats
suficients.
Per tots aquests elements podem dir que aquest és un objectiu assolit
del Pla de Govern.
Figueres (Marca de l’Ham)
Ripoll (barri vell)
Olot (nucli històric)
Girona (Sta. Eugènia
Berga (nucli antic)
- Can Gibert del Pla)
Banyoles (la Farga)
Manlleu (barri de l’Erm)
Salt (Salt Setanta)
Vic (Barris Sud)
Cardona (nucli antic)
Balaguer (centre històric)
Manresa (nucli antic)
Canovelles (barriada nova)
Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada)
Igualada (St. Agustí)
Sta. Margarida de Montbui (St. Maure)
Martorell
(Vila Vella)
Lleida (nucli antic, la Mariola)
Valls (barri antic)
Vilanova i la G. (nucli antic)
Reus (barri del Carme)
Tarragona (Camp Clar)
Cambrils (nucli antic)
Tortosa (nucli antic)
L’element més destacable d’aquest conjunt d’actuacions de millora urbana
és la ja coneguda popularment com a Llei de barris, impulsada pel
Govern des de l’inici de la legislatura i que ja ha començat a transformar
la fesomia d’alguns barris de Catalunya. Ha esdevingut una eina clau per
completar la rehabilitació integral dels barris de Catalunya, i és l’aposta
del Govern per lluitar contra la degradació d’algunes àrees del país i la
concentració de problemes urbanístics, socials i econòmics en uns llocs
concrets. D’aquesta manera es vol evitar la creació de dues velocitats en el
desenvolupament del país.
Granollers (Congost)
Sta. Perpètua
de M. (Can Folguera)
Mataró (Cerdanyola)
Montcada i Reixac (la Ribera)
Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)
Badalona (Serra d’en Mena)
Barcelona (Torre Baró - Ciutat
Meridiana, Trinitat Vella,
Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec)
L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla
Cases, Collblanc-Torrassa)
Cornellà de Ll. (St. Ildefons)
El Prat de Ll. (St. Cosme)
St. Boi de Ll. (Casablanca)
St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut)
Sabadell (Parc riu Ripoll)
Rubí (el Pinar)
Adjudicacions 2006
Adjudicacions 2005
Adjudicacions 2004
Balanç favorable
entre les tres convocatòries s’han concedit ajuts ja a 46 barris, amb una
inversió total generada que ascendirà a prop de 600 M€. Aquesta xifra representa haver assolit en tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de
barris per a tota la legislatura.
306 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 307
�Una nova política territorial i ambiental
Habitatge
4.3.1
Garantir l‘accés a l‘habitatge
digne a tota la població
Punt de partida
L‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la
societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han seguit augmentant a
un ritme molt superior al de l’increment de sous i salaris i a l’increment
de la inflació.
Això afecta sobretot els joves, els treballadors de rendes baixes i
ocupació temporal o eventual i els sectors socials afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals,
persones en situacions de crisi familiar i atur.
1
308 Balanç Pla de Govern
7.500
7.000
Impulsar una oferta adecuada d’habitatge a les necessitats existents:
5.000
5.073
4.000
3.500
3.000
3
Crear instruments de gestió per millorar la situació de l‘habitatge a
Catalunya.
2.000
4
Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge.
5
Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge.
PLA DE GOVERN
2004-2007
6.932
6.000
4.500
PdG
6.390
6.500
5.500
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El parc d’habitatges de Catalunya ha crescut un 22% en el decenni 19912001, fins arribar als 3,3 milions d’unitats.
El parc d’habitatge social (format per parcs públics o semipúblics de lloguer) representa a Espanya la proporció més baixa del conjunt de països de
la Unió Europea, amb 10 habitatges per cada 1.000 habitants, davant una
mitjana de la UE de 80 habitatges per cada 1.000 habitants.
L’edificació residencial, en termes de producció ha experimentat un creixement en el període 1997-2005 del 75,2%, 2,6 vegades superior al del PIB
global.
L’any 2005 es va donar novament la xifra rècord d’habitatges iniciats,
110.513, amb un increment d’un 14,5% respecte de l’any 2004, i que gairebé
dobla els volums de producció de l’inici de l’etapa expansiva, l’any 1997.
Els ajuntaments s’impliquen en la
política d’habitatge.
8.000
Establir mesures per millorar els programes d‘actuació urbanística
destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana.
2
El nou Govern comença el desplegament d’una política d’habitatge
Nombre d’habitatges iniciats amb protecció oficial
Font: Direcció General d’Habitatges
L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge es volia assolir, en el
marc del Pla de Govern, amb les actuacions principals següents:
Aprovar del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007.
La manca de política d’habitatge
dels governs anteriors han convertit l’accés a l’habitatge en un
greu problema
La promoció d’habitatges de protecció oficial va ser escassa en relació a les
necessitats socials. Els governs anteriors no la consideraven una prioritat
política.
Des del Govern s’ha volgut potenciar en aquest període la implicació dels
promotors privats i s’han establert línies d’ajut als promotors d’habitatge
de protecció pública, a les promocions d’habitatge amb protecció oficial
destinats a lloguer, especialment per al segment de població jove, i a les
promocions destinades a la venda i als habitatges de preu concertat.
El govern ha aprovat el Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de
lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió
anual, per part de la Generalitat de 100 M€.
En aquest marc, l’any 2004 es van iniciar 6.390 nous habitatges de protecció oficial (un 26% per sobre del 2003), 2.170 dels quals van ser de lloguer
(un 59% per sobre del 2003), i l’any 2005 es van iniciar 6.932 nous habitatges
amb protecció oficial (un 8,3% per sobre del 2004).
3.178
2.500
1.500
1.000
500
0
2003
2004
2005
2006 (1r semestre)
Fins el 30 de juny de 2006, s’han iniciat 3.178 habitatges de protecció oficial.
Del total d’aquests habitatges (16.500), 4.014 corresponen a la promoció
directa de l’Incasòl (amb anterioritat a l’any 2004 la seva producció era de
800 habitatges/any, la qual cosa significa que s’ha doblat la producció d’habitatges directa de la Generalitat).
A més d’aquests habitatges, l’INCASÒL en té 8.102 en fase de projecte, gràcies a la signatura de 126 convenis amb sengles ajuntaments, emparats en
Plans Locals d’Habitatge.
L’incasòl, a més, en el primer protocol signat a mitjans de l’any 2004 va establir la cessió de sòl propi a cooperatives i fundacions per a 4.600 habitatges
durant la legislatura.
D’altra banda, el Pla de Sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part
de l’Institut Català del Sòl, per a més de 100.000 habitatges, el 50% dels
quals seran protegits.
Pel que fa als habitatges amb protecció oficial finalitzats, el 2004 foren
5.462 i el 2005, 5.039.
Així mateix, les cooperatives
socials entren en el Pla pel Dret a
l’Habitatge
Balanç Pla de Govern 309
�Nombre d’habitatges de protecció oficial finalitzats
Font: Direcció General d’Habitatges
urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local
(Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local).
7.000
6.000
5.000
5.462
4.000
4.588
5.039
3.000
2.000
1.000
0
2003
Es crea una xarxa pública d’oficines d’habitatge
S’incentiva els propietaris per
fomentar el lloguer
2004
2005
Així mateix, s’han signat 70 convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de
Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oficines
Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació entre propietaris i llogaters i de
Registre de sol·licitants d’habitatge protegit, amb suport informàtic i forta
aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge (mitjana de 36.000€ anuals per oficina).
També s’ha creat la Xarxa Catalana de Mediació per al lloguer, que oferirà
avals asseguradors de les rendes i dels possibles desperfectes als propietaris
i premis vinculats a l’eficàcia de la gestió de les oficines gestores. La creació
d’aquesta Xarxa ha permès:
• Signar convenis amb ajuntaments i consells comarcals per constituir
Borses de mediació social, en aquests moments se’n troben en funcionament 40, a iniciativa d’ajuntaments i consells comarcals, amb suport
informàtic i forta aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
• Signar un conveni amb la Secretaria de Joventut per a coordinar les tasques de les 16 borses de lloguer jove.
Dins el Programa de prevenció de l’exclusió social residencial, s’ha establert
un sistema d’ajuts per compensar els diferencials entre els lloguers que
poden suportar les llars amb ingressos baixos i els lloguers adequats
que haurien de percebre els propietaris o gestors, a través de convocatòries de subvenció anuals.
En la convocatòria de l’any 2005, s’han atès a la Direcció general d’Habitatge
2.912 sol·licituds d’ajuts per al pagament del lloguer per part de famílies
amb ingressos per sota de 2 vegades la IPREM, de les quals 2.153 han estat
aprovades. Les subvencions mitjanes son de 1.526 €/any, i totalitzen 3,3 M€.
Aquests ajuts s’han distribuït de la manera següent:
•
•
•
•
La nova llei d’urbanisme reforça
la cessió de sòl per a l’habitatge
protegit.
310 Balanç Pla de Govern
Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge.
S’ha aprovat el Projecte de llei del dret a l’habitatge. Es tracta d’una llei
que dota, tant la Generalitat com els ens locals, d’instruments normatius per
tal de desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant a través
del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació.
Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge
S’ha signat un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya per a
l’elaboració del Pla Territorial sectorial d’Habitatge i s’ha començat a treballar
en el terreny de la demografia i de l’urbanisme en col·laboració amb l’Institut
d’Estadística de Catalunya i amb l’Institut Cartogràfic.
Per primera vegada el Govern fixa
el dret a l’habitatge com a una
actuació política prioritària
Arran de maniobres parlamentàries de l’oposició el projecte de
llei pel dret a l’habitatge no ha
pogut ser aprovat pel Parlament
de Catalunya. El Govern manté el
compromís ferm de promoure en
la propera legislatura l’aprovació
parlamentària d’aquesta Llei
Balanç
S’ha dut a terme política d’habitatge per primer cop, però és dificil d’aturar
les inèrcies del mercat. S’ha d’entendre aquesta acció de Govern com una
política a mig-llarg termini.
Cal destacar, però, que amb l’escurçament de la legislatura no ha estat
possible aprovar la llei de l’habitatge. L’aprovació d’aquesta llei comportarà uns canvis importants en la mesura que permetrà més marge d’actuació a l’administració pública envers el sector privat.
Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assoliment.
58,2% per a llogaters de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social
11,7% per a llogaters dels parcs públics
14,7% per a llogaters de les borses de lloguer jove
15,5% per a llogaters de més de 65 anys, amb contractes de lloguer depròrroga forçosa
En la convocatòria de l’any 2006, han entrat gairebé 10.000 sol·licituds d’ajuts
que han obligat a incrementar els pressupostos previstos per la Direcció
General d’Habitatge, que enguany eren de 8 M€, fins a prop de 15 milions.
Cal destacar també l’aprovació de la modificació substancial de la Llei
2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl
per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 311
�Una nova política territorial i ambiental
Habitatge
4.3.2
Promoure la rehabilitació
d’habitatges
Un aspecte remarcable del Programa de rehabilitació són els ajuts que ofereix la Generalitat per facilitar les condicions d’accessibilitat i de millora de la
sostenibilitat i l’eficiència energètica.
Ajuts a la rehabilitació d’edificis
Instal·lació d’ascensors
fins al 60% dels costos
Supressió de barreres arquitectòniques
fins a un 25%
Obres d’adequació de les instal·lacions comunitàries
fins a un 40%
Millora de l’aïllament tèrmic i acústic, o la instal·lació
d’energies alternatives
fins a un 35%
Punt de partida
La rehabilitació d’habitatges constitueix el segon gran àmbit d’actuació
de la política d’habitatge. Amb el foment de la rehabilitació d’habitatges
es persegueix el manteniment i la millora de les condicions de l’habitabilitat i de l’accessibilitat.
Les principals accions que preveia el Pla de Govern en aquest àmbit eren:
Programes específics de rehabilitació d‘habitatges que havien d’incidir en els següents punts:
1
Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges.
2
Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació
per a les persones de mobilitat reduïda).
3
Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits.
Desenvolupament de l’acció del Govern
Programes específics de rehabilitació d‘habitatges
L’objectiu per aquesta legislatura era la rehabilitació de no menys de 40.000
habitatges, donant prioritat a les instal·lacions d’ascensors, les obres de
millora de l’eficiència energètica dels edificis, la rehabilitació de patologies
estructurals, l’adaptació dels habitatges per a persones amb dificultats de
mobilitat, i a la rehabilitació en zones de muntanya i rurals en regressió
demogràfica.
A Catalunya hi ha 925.600 llars que manifesten tenir necessitats de rehabilitació en els seus habitatges, i 583.128 tenen dificultats econòmiques per fer
front a les obres.
Per tot això s’ha aprovat el Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya,
un dels eixos bàsics del Pla pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla estableix dues
línies d’actuació:
• Programa per al coneixement del parc d'habitatges de Catalunya: té
com a missió conèixer l’estat de conservació dels edificis d’ús residencial
i permetre una avaluació tècnica de les deficiències de l’habitatge abans
d’iniciar una obra de rehabilitació per a la qual es vulguin sol·licitar ajuts
públics
• Programa de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges,
que estableix les actuacions protegibles en matèria de rehabilitació
d’edificis d’ús residencial i d’habitatges.
312 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Tant en el 2005 com en el 2006 s’ha aprovat la convocatòria de subvencions
per accedir a aquests ajuts, amb una dotació inicial de 6 i de 8,5 milions
d’euros respectivament.
Cal remarcar com a novetat del Programa de rehabilitació d’habitatges que
qualsevol obra de rehabilitació que vulgui acollir-se als ajuts haurà de passar
per una fase prèvia de justificació de necessitat i d’idoneïtat de l’obra mitjançant el Test de l’edifici, i l’ Informe Intern d’Idoneïtat. Aquests informes,
que radiografien l’estat de conservació dels edificis i habitatges objecte de
rehabilitació, són un molt bon indicador de l’estat de conservació del parc, i
són requisit indispensable per gaudir de subvencions públiques.
Per fer viable la realització d’aquesta tasca, el 2005 el Departament de Medi
Ambient i Habitatge va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya i els Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de tot el territori
per a l’elaboració dels TEDI (test de l’edifici) i dels III (Informe Intern d’Idoneïtat).
Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge
ha rebut sol·licituds i ha encarregat la realització de 6.960 Test d’Edificis
(TEDI), i 3.155 Informes Interns d’Idoneïtat (III), que cobreixen un total de
111.716 habitatges.
D’aquests informes, han entrat 3.084 habitatges amb sol·licitud d’ajuts per
ser rehabilitats dins la convocatòria del 2005. La previsió de sol·licituds per a
la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació de l’any 2006, encara oberta, és de
3.500 expedients i 37.000 habitatges.
La subvenció mitjana ha estat de 1.930 euros per habitatge, amb un increment extraordinari respecte dels 190 euros de mitjana per habitatge del
període 2000-2001, i dels 900 euros del període 2002-2005.
L’allau de sol·licituds d’ajuts per rehabilitació d’edificis i habitatges que s’ha
viscut durant aquests dos anys, obligarà a un increment extraordinari de les
aportacions pressupostàries del Govern de la Generalitat de cara als exercicis 2006 i 2007. En aquest sentit s’està treballant en la constitució d’un pla
plurianual de finançament de la rehabilitació de Catalunya per al període 2006-2008, que permetrà cobrir la demanda enregistrada en les dues
convocatòries.
Un dels altres objectius del Govern era donar sortida als prop de 60.000
expedients d’ajuts a la promoció i rehabilitació d’habitatges acumulats
pel govern anterior, fent front a un deute proper als 75 M€. així doncs, s’han
pagat subvencions de promoció de 6.000 habitatges de lloguer endarrerides, per un import proper als 40 milions d’euros, i de 40.000 habitatges
rehabilitats, per un import de 34 milions d’euros, i es troba en aquests
moments pràcticament tancada l’operació de posada al dia dels expedients
anteriors a l’any 2004 que s’havies acumulat sense ser atesos i sense dotació
pressupostària.
S’ha doblat la subvenció per habitatge a rehabilitar
Existia un tap d’expedients acumulats del Govern anterior
Balanç Pla de Govern 313
�Es multipliquen les operacions
de rehabilitació intregral de barri
amb habitatges precaris
El Govern ha fet front amb celeritat a les compensacions als veïns
afectats del Carmel
Rehabilitació de barris
Finalment cal destacar que s’ha aprovat el decret pel qual s’estableixen ajuts
a la rehabilitació de grups d’habitatges de promoció pública dels barris
de Canyelles, Sud-oest del Besòs i Trinitat Nova de la ciutat de Barcelona,
afectats per patologies estructurals o altres deficiències constructives que
afectin als elements comuns.
Seguint en aquesta línia s’han signat diversos convenis amb el Ministeri
d’Habitatge per al finançament d’obres de rehabilitació integral a Barcelona,
Terrassa, Manresa i Lleida.
Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han entregat 7 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 475 habitatges: 152 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 84 al barri de Via Trajana
a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del
Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri, 65 de compravenda
al districte de Sant Martí, i 63 de compravenda al barri de Salipota de Súria,
lliurament amb el qual finalitza la quarta i darrera fase de remodelació del
barri, que ha suposat una inversió total de 23,50 M€ i la construcció de 360
habitatges.
A partir d’un altre conveni amb el Ministeri d’Habitatge, es seguirà donant continuïtat a la remodelació de vivendes de barris a la demarcació de
Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la
Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat
de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria;
Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de
Sant Cosme, al Prat de Llobregat (12,4 M€ a càrrec del Departament de Medi
ambient i Habitatge, i 8,3 M€ a càrrec del Ministeri d’Habitatge).
Balanç
És important destacar el gran impuls en la rehabilitació del parc d’habitatges de Catalunya, amb l’aprovació del programa de Rehabilitació d’habitatges de Catalunya. Aquest programa, juntament amb l’aprovació de la
Llei de barris ha de suposar a curt i mig termini una millora substancial,
dels barris i vivendes més degradades, així com del global del parc de
l’habitatge.
L’actuació del govern d’ençà de l’any 2004 ha suposat l’inici d’un procés
que serà difícilment aturable, però certament no ha acabat d’atacar els
problemes del conjunt del parc d’habitatges d’aquest país: es necessari
un període molt més llarg per poder fer front a totes les demandes i a una
realitat de país que disposa hores d’ara de moltes vivendes en situació
precària.
L’esfondrament de la cua de maniobres de la línia V del metro de
Barcelona al barri del Carmel va suposar també un punt d’inflexió en la
rehabilitació de l’entorn d’aquest barri, al que la Generalitat ha destinat
recursos especials.
Per tot això, podem dir que en aquest objectiu es troba en vies d’assoliment.
Barri del Carmel
Finalment cal fer esment també de les actuacions dutes a terme al barri
del Carmel, arran de l’esfondrament de les obres del túnel de la Línia 5 del
Metro.
El Govern va declarar el barri del Carmel i entorns com a Àrea extraordinària
de Rehabilitació Integral. També ha aprovat la llei de concessió d’un crèdit
extraordinari al Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2005, per
un import de 95 M€, per tal de finançar les indemnitzacions i les despeses
derivades de tot aquest procés.
Fins el mes de juny de 2006 s’han destinat al barri del Carmel un total de
97,1 MEUR distribuïts de la següent ma nera:
• Indemnitzacions a persones físiques i altres despeses associades als afectats: 57.942.044,72 €
• Indemnitzacions a comerços: 4.346.133,66 €
• Obra civil i edificació: 33.377.123,03 €
• Altres despeses (serveis de peritacions, suport informàtic, contractes de
serveis...): 1.439.411,24 €
El mes de maig d’enguany s’ha obert als veïns del Carmel la plaça que s’ha
construït al solar delimitat pels carrers de Sigüenza i de Conca de Tremp i
el passatge de Calafell, espai que va quedar lliure d’edificació com a conseqüència dels enderrocs produïts a causa de l’enfonsament de part del túnel
de maniobres de l’L5 del Metro.
314 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 315
�Municipis adscrits a la carta d’Aalborg
Font: DMAH
Una nova política territorial i ambiental
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
350
300
4.4.1
250
1
Impulsar els processos d’Agenda 21
2
Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els
aspectes mediambientals
3
Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat
50
0
2002
2003
Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els aspectes mediambientals
Aquesta línia d’actuació té per objectiu conscienciar el conjunt de la societat
sobre la bondat d’adoptar models sostenibles. Hi ha un sector en què aquesta tasca és especialment important: els infants i els joves, atès que són ells
qui hauran d’impulsar les futures polítiques sostenibles. Aquí cal destacar
l’impuls a les Escoles Verdes, experiència que té per objectiu que les escoles
incorporin la dimensió ambiental a la seva gestió i els seus currículums. El
curs 2004-2005 ja eren 235 els centres adherits al programa escoles verdes, pels 175 del curs 2003-2004 i els 135 del 2002-2003. Destacar també el
III Fòrum d’escoles verdes, ja que permet intercanviar experiències entre els
diferents centres adherits.
Conscienciar als infants i als joves
és adoptar polítiques de sostenibilitat en el futur
Nº de Centres Adherits
centres Curs escolar
250
10
Increment important del nombre
de municipis signataris de la carta
d’Aalborg
2005
100
235
150
Catalunya avança cap a la sostenibilitat i promou l’Estratègia
Catalana per al Desenvolupament
Sostenible
2004
289
200
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Impulsar els processos d’Agenda 21
Com recull el Pla de Govern 2004-2007, aquest Govern és del parer que la
sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. És per aquest motiu que
s’ha apostat pels processos de sostenibilitat a nivell local mitjançant, per
exemple, ajuts als ens locals que volguessin iniciar experiències d’aquest
tipus. Només el 2005, es van atorgar per a aquest fi subvencions per import
de 400.000 €. Pel que fa a l’any 2006, es preveu una convocatòria bianual
2006-2007 amb una dotació inicial d’1.000.000 €.
En aquests darrers anys ha augmentat el nombre de municipis catalans
signataris de la carta d’Aalborg, document mitjançant el qual els municipis
signataris s’integren a la Campanya Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles
i es comprometen a iniciar processos d’Agenda 21. Concretament, s’ha passat de 325 municipis signataris el 2003 a 360 el 2005.
360
150
Punt de partida
Per tant, aquestes accions pensades per fomentar el desenvolupament
sostenible i la biodiversitat no des d’un vessant coercitiu sinó de foment,
es va decidir desenvolupar-les des de les línies d’actuació següents:
350
200
Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya
Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya vol dir aconseguir que tots els municipis catalans posin en marxa un procés de reflexió sobre com millorar el
medi ambient mitjançant accions sostenibles a nivell local. Però vol dir
més que això, vol dir sensibilitzar els ciutadans sobre la delicadesa del
nostre mediambient, i de la capacitat individual que tenim per ajudar a
millorar-lo, i vol dir protegir la biodiversitat, garantir una preservació de
les zones més riques en ecosistemes del nostre territori.
325
175
135
50
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
A més de la sensibilització dels joves, hi ha hagut accions encaminades al
món local i a l’empresarial. D’aquestes, destaquen les convocatòries de
subvencions per promoure accions de sostenibilitat local, amb imports
superiors a 1.400.000€ entre 2005 i 2007 o els ajuts per a la millora mediambiental de les empreses; durant el període 2004-2006 s’han convocat
subvencions per un import d’1.240.000€.
A més, cal que els sistemes d’informació ambiental siguin coherents amb la
conscienciació en aspectes mediambientals. La Informació Ambiental disponible al DMAH engloba l’estat de l’aire, l’aigua, el sòl, la terra, els paisatges
i espais naturals, inclosos els aiguamolls i les platges, la diversitat biològica;
les substàncies contaminants, el foment de les energies renovables, soroll,
residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient. Entre
altres novetats, s’ha actualitzat la informació sobre els usos del sòl a
Catalunya, també disponible al Web del Departament de Medi Ambient.
Més de 2,5 M€ per promoure accions de sostenibilitat a municipis i
empreses
Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat
En aquesta línia d’actuació cal destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana
per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. Aquesta s’integra
en les estratègies de més ampli abast: la “Estrategia Española para la Conser-
316 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 317
�Elaboració de l’estratègia catalana
per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat
vación y usos sostenibles de la diversidad biológica” a nivell estatal; “Sobre
una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat” a nivell
de la UE, i l’”Estratègia Global per a la Biodiversitat” a nivell planetari.
L’estratègia catalana impulsa una visió integradora de la conservació i l’ús
sostenible de la diversitat biològica que, sense ignorar-ne els elements
(les espècies) posa l’èmfasi en els conjunts (els ecosistemes), incloent-hi
sempre els humans, atès que la humanització del territori de Catalunya
arriba fins al racó més remot.
Cal tenir present que molts aspectes relacionats amb la biodiversitat estan
estretament vinculats amb la planificació i la gestió del territori, especialment pel que fa a política forestal i plans d’espais d’interès naturals. Aquests
temes, però, són tractats en l’àmbit 4.2 Política i ordenació del territori. Ara
bé, destaquem-ne uns quants de més rellevants:
Una nova política territorial i ambiental
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
4.4.2
Establir instruments d’inspecció
i control ambiental
Punt de partida
El respecte al medi ambient, i la voluntat de fomentar un desenvolupament sostenible són els pilars de qualsevol política mediambiental,
però han d’anar acompanyats de mesures d’anàlisi i de regulació dels
usos de l’entorn natural.
• La proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, fins a les 969.381 Ha
terrestres i les 83.920 Ha marines, que representa el 30,2% del territori.
• Pla general de política forestal, que té com a objectius establir les
directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys
forestals.
• Redacció dels projectes de llei de protecció de la biodiversitat, i d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels
ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya.
• Regeneració ambiental del riu i del delta del Llobregat per recuperar
les funcions de corredor biològic i d’eix natural que vertebra el territori
del Baix Llobregat, de nord a sud, obrint-se als diversos municipis com a
espai de lleure i de convivència per a les persones. S’hi destinaran 27 M€
en acord amb el Ministeri de Medi Ambient.
Balanç
S’ha avançat en les tres línies d’actuació que fixava el Pla de Govern
2004-2007. Destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, ja que fins ara no es tenia cap
document d’aquest tipus a nivell català. També és important assenyalar
la tasca duta a terme per implantar l’Agenda 21 al llarg de tot el territori
català, així com la sensibilització duta a terme a diferents capes de la població catalana. Cal, però, seguir treballant, especialment en l’aspecte de
la protecció d’àrees d’especial interès mediambiental, i definir-ne el seu
desenvolupament. És per això que respecte d’aquesta Acció de Govern,
s’ha de considerar que el resultat ha estat d’objectiu en vies d’assolir-se.
Catalunya ja gaudeix, des del 1988, de normativa pròpia i d’una consolidada experiència en matèria d’avaluació ambiental de projectes.
Aquesta normativa cal adaptar-la als avenços que s’han produït en
les tècniques d’avaluació ambiental des de finals dels anys 80. Però
més enllà de l’avaluació de projectes singulars, cal avançar cap a una
avaluació ambiental més ambiciosa i coherent, que avaluï no només
projectes sinó els plans i els programes en els quals s’emmarquen.
És per això que, pel que fa a l’establiment d’instruments d’inspecció
i control ambiental, el Pla de Govern 2004-2007 es fixava dues línies
d’actuació:
1
Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes
2
Disposar d’instruments suficients per fer efectives les tasques
d’inspecció i control en el medi natural
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes
En la present legislatura el Govern ha estat treballant en l’elaboració d’un
projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes. Un cop enllestits
els treballs inicials, el Govern va sotmetre a informació pública l’avantprojecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes el 2 d’agost
del 2005.
El 5 de juny del 2006 es feia pública una segona versió de l’avantprojecte, que incorpora les modificacions resultants del procés de consultes
esmentat. L’escurçament de la legislatura no ha permès que l’avantprojecte
sigui aprovat pel Govern i passi a tràmit parlamentari.
Disposar d’instruments suficients per fer efectives les tasques d’inspecció i control en el medi natural
Existeixen diferents instruments per garantir un ús adequat del medi natural,
dels quals podem destacar els Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa
Forestal (ADF). Respecte a aquestes eines, s’han desenvolupat les accions
següents:
318 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 319
�Quasi 200 agents s’integraran com
a funcionaris de carrera en el Cos
d’Agents Rurals
Millor relació i increment de
recursos per a les Associacions de
Defensa Forestal (ADF)
• Implantació del sistema de gestió ambiental d’acord amb el reglament EMAS a 30 CAP i 5 Hospitals, a la seu del Departament de Medi
Ambient i Habitatge i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa, amb una inversió total de prop de 300.000 €
• Convocatòria d’ajuts per a la implantació de sistemes de gestió ambiental a ens locals, els seus organismes autònoms i les associacions
d’ens locals. És la primera convocatòria pública a ens locals en aquest
àmbit. La dotació de la convocatòria ha estat de 540.000 €, i s’hi han
presentat 58 projectes.
Establir una nova cultura de l’aigua
Punt de partida
La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planificació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau
d’una estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida.
L’objectiu principal de la política del Govern en aquest àmbit ha estat
de continuar assegurant la disponibilitat en quantitat i qualitat de
l’aigua, sense malmetre els recursos disponibles i vetllant per fer-ne un
ús més racional. Aquest gran objectiu s’havia de traduir en les línees de
treball següents:
1
Aconseguir que no es dugués a terme el transvasament del riu Ebre i
executar-ne les mesures alternatives
2
Desenvolupar el Pla nacional de la gestió de l’aigua
3
Revisar el Pla de sanejament, per establir el sistema català integral de
sanejament
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Les característiques definitòries de Catalunya en relació amb l’aigua són
dues: gran desequilibri en l’ocupació del territori juntament amb recursos
limitats i distribuïts irregularment. Aquestes característiques condicionen la
política que en relació amb l’aigua s’ha de dur a terme des del Govern.
L’escurçament de la legislatura no ha permès assolir l’actuació cabdal
d’aquest apartat del Pla de Govern, l’aprovació del Govern del projecte de
llei d’avaluació ambiental de plans i programes i la posterior tramitació
parlamentària perquè esdevingués llei.
Alternatives al Pla hidrològic nacional
En relació amb el primer dels objectius, cal destacar que ja al principi de la
legislatura van ser derogats els apartats agressius amb el riu Ebre del
Pla hidrològic nacional. En aquest sentit es van signar diversos convenis de
col·laboració amb l’Administració central per garantir la cooperació per tal
d’executar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre:
Sí que s’ha avançat, però, en l’altra gran línia d’actuació d’aquest objectiu,
l’establiment d’instruments per dur a terme la inspecció i el control del
medi natural, així com en el foment de la cultura de protecció del medi
ambient, gràcies al reconeixement i al foment d’accions en aquesta línia.
• Conveni per al desenvolupament i el finançament d’un seguit d’actuacions alternatives al Ramal Nord del transvasament de l’Ebre
• Conveni per a la redacció i l’execució del Pla integral de protecció del
delta de l’Ebre
En la propera legislatura, el Govern haurà d’aprovar la llei d’avaluació ambiental, per garantir una política de protecció de medi natural compatible
amb el desenvolupament econòmic de la nostra societat.
Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un seguit de
projectes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: Interconnexió de xarxes del Maresme Nord i ATLL; Prolongació de la conducció
Abrera-Fontsanta fins el Prat de Llobregat; Ampliació i millora del tractament
de la potabilitzadora d’Abrera; Dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de
Balanç
De les conclusions dites, es desprèn que en matèria d’inspecció ambiental, l’Acció del Govern es pot valorar com a objectiu en vies d’assolir-se.
320 Balanç Pla de Govern
4.4.3
• Introducció de modificacions en la convocatòria d’ajuts a les ADF per
incidir en criteris com la superfície, el risc d’incendi del territori on actuen les ADF, els perímetres d’especial protecció, el tipus de vigilància, els
espais naturals protegits, la capacitat de gestió de l’agrupació, l’adequació de les activitats previstes als recursos humans disponibles o l’especialització i els projectes de futur de l’entitat. L’import de les subvencions
ha estat de 2,5 M€ el 2005 i 2,3 M€ el 2006.
Finalment, com a línia de treball paral·lela a la normativa ambiental i a
l’enfortiment d’instruments de control, s’han establert mecanismes de
reconeixement per a aquelles institucions que han tingut un especial interès
a adoptar bones pràctiques ambientals. Concretament els reconeixements
han estat realitzats de la forma següent:
Des del govern s’ha fomentat la
implantació de sistemes de gestió
ambiental, amb el resultat de 95
centres i organitzacions implicats
Una nova política territorial i ambiental
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
• Proposta de desplegament reglamentari de la llei 17/2003, de 4 de
juliol, del Cos d’Agents Rurals. El 3 de juliol de 2006 han estat sotmesos
a informació pública els projectes de decret pel qual s’estableix l’estructura del Cos d’Agents Rurals i el de selecció, provisió i promoció
professional del Cos d’Agents Rurals. A més a més, el 30 d’agost del
2005 es va aprovar el Decret 184/2005, de creació de la Subdirecció
General dels Agents Rurals, per tal d’adequar l’estructura orgànica del
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’ha anul·lat el transvasament de
l’Ebre
Més finançament europeu per a la
política hidràulica
Balanç Pla de Govern 321
�Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha estat superior que
el previst en l’antic Pla hidrològic.
A data d’avui, la Unió Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de 433,26 M€.
Pel que fa a la resta d’actuacions en l’àmbit de la política de l’aigua, aquestes s’han desenvolupat en una doble direcció: l’assoliment dels objectius
fixats en el Programa de Govern i la resolució dels problemes puntuals
que s’han anat produint.
S’han posat en marxa mesures de
lluita contra la sequera i de prevenció d’inundacions
El Govern afronta els problemes
d’insuficiència financera del cicle
de l’aigua
Ha entrat en funcionament el nou
cànon de l’aigua adreçat a fomentar l’estalvi de l’aigua
Resolució dels problemes puntuals
Començant per aquests darrers, aquesta legislatura ha estat marcada per
estius secs i poc plujosos, que han deixat les reserves d’aigua en nivells
mínims. Per tal de fer front a aquesta situació meteorològica, l’any 2005
el Govern va aprovar un decret d’adopció de mesures d’emergència en
relació amb la utilització dels recursos hídrics. Aquest decret va quedar
posteriorment sense vigència, ja que les pluges caigudes durant els mesos
d’octubre i novembre van permetre recuperar els nivells dels embassaments
de les conques internes per sobre del 47%.
Un altre fenomen meteorològic al qual cal fer front als països mediterranis
són els forts aiguats de la tardor. S’han activat per això al llarg de la legislatura programes de prevenció d’inundacions amb l’objectiu de minimitzar
els danys en el cas de fenòmens meteorològics extrems: en funció de la
perillositat dels trams, el pla incloïa un programa d’extracció selectiva de
materials de lleres.
Pla nacional de la gestió de l’aigua
Examinant les mesures adoptades referents als objectius inicials, veiem que
en relació amb l’estalvi d’aigua per a usos domèstics, l’1 de gener del 2005
van entrar en vigor modificacions sobre el cànon de l’aigua que han de
permetre fomentar un ús més eficient d’aquest recurs i un repartiment
més equitatiu dels seus costos. Aquesta modificació ha afectat tant el
cànon que s’aplica als usos domèstics com els usos de caràcter industrial,
i permet assolir un preu final de l’aigua més assequible per als consums
bàsics, alhora que grava els consums més elevats. És a dir, s’apliquen els
principis tributaris d’equitat, progressivitat i gradualitat.
En aquest sentit, el consum d’aigua per abonat, que creixia en els darrers
anys, va tenir l’any 2003 un punt d’inflexió, i el 2004 es va apreciar el primer
descens. No disposem, però, de dades relatives a l’any 2005 que permetin
avaluar l’impacte de l’entrada en vigor del nou cànon.
m3 Consum d’aigua per abonat a Catalunya
Font: Agència Catalana de l’Aigua
150
140
130
120
110
100
90
80
2000
322 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2001
2002
2003
2004
A més, pel que fa a l’abastament, s’han realitzat obres d’ampliació de diferents xarxes regionals d’abastament d’aigua.
En un altre ordre de coses cal destacar l’aprovació provisional del Pla sectorial de cabals de manteniment, la primera normativa de l’Estat espanyol
específica en aquest assumpte, que assigna un règim de cabals mínims
que han de circular mensualment pels diferents trams del riu en un total de
320 punts de la xarxa fluvial de les conques internes de Catalunya, i aporta la
metodologia necessària per determinar els cabals necessaris per al funcionament correcte de la resta de trams fluvials.
La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planificació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau d’una
estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida.
Es va considerar necessari abandonar l’antic model de gestió fonamentat en
la satisfacció il·limitada de les diverses demandes, que es limitava a establir
una jerarquia entre elles, però sense primar mai els requeriments intrínsecs
de l’ecosistema hídric.
Pla de sanejament
En l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha aprovat el Programa de
sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), que preveu 1.785
actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 M€. A
grans trets, el PSARU preveu la construcció d’unes 600 noves depuradores,
així com un seguit d’actuacions per garantir la preservació de les captacions
d’aigua potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el
tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques
en les xarxes de sanejament.
Una de les característiques destacades del nou PSARU és l’establiment d’una
proposta de definició que ajudi a concretar, per primera vegada, la frontera
competencial entre sanejament en baixa i sanejament en alta, és a dir, l’assumpció de responsabilitats per part de tots els agents públic i privats
intervinents. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha traspassat ja l’execució de les actuacions del PSARU al Consorci de la Costa
Brava en el seu àmbit territorial.
En aquesta mateixa línia, el PSARU estableix les responsabilitats que correspon assumir a cadascú en matèria de sanejament en determinades
urbanitzacions i activitats econòmiques concretes. Es preveu com a element
nou que l’ampliació de les plantes depuradores obligada pels creixements
urbanístics haurà d’anar a càrrec dels promotors pel que fa a la construcció
dels col·lectors en alta així com la part proporcional de la depuradora.
Cal destacar que, paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU,
s’han produït les inauguracions de les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet; Castellar de n’Hug i Begues.
També es va inaugurar la depuradora d’aigües residuals del Pont de Vilomara, que ha de permetre la recuperació ambiental d’un tram del riu Llobregat.
A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores
d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols
2 anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions
depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als
100 M€ entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006.
Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit ja que al llarg de tres
anys consecutius, l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany
del litoral de Catalunya, assoleixi ja el 100% de platges conformes a la directiva d’aigües de bany en relació amb la seva qualitat sanitària.
El Pla sectorial de Cabals de manteniment dels rius és la primera
normativa de l’Estat en aquesta
matèria
El PSARU 2005 serà un instrument
fonamental per finalitzar la xarxa
de depuració d’aigües a Catalunya
El PSARU 2005 potencia la construcció de més depuradores i
delimita responsabilitats entre els
agents implicats
Increment d’un 10% en el nombre
d’estacions depuradores en el
període 2003-2005
Desde l’any 2003 la totalitat de les
platges del litoral català garanteixen un 100% de qualitat de les
seves aigües
Balanç Pla de Govern 323
�L’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres per a la construcció de la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona ubicada dins
el terme municipal del Prat de Llobregat.
Amb un cabal de 60 hm3/any i una demanda energètica reduïda pel procés
de dessalinització de només 2,9 kWh/m3, la dessaladora permetrà:
Gràcies a la dessaladora de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona es
reduirà l’aprofitament intensiu de
rius Ter i Llobregat
• millorar substancialment la garantia del subministrament, amb aigua de
màxima qualitat, fins i tot en situació de sequera extrema.
• Iniciar, en condicions favorables, la reducció de l’aprofitament intensiu
dels rius Ter i Llobregat, amb la millora consegüent de reserves, i obrirà la
possibilitat d’incrementar els cabals de manteniment en els rius.
Per primera vegada el govern aprova un Contracte Programa per
l’Agència Catalana de l’Aigua
El govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la gestió del cicle de l’aigua. Aquest Contracte Programa és l’instrument que estableix les obligacions recíproques entre l’ACA i el Govern de la Generalitat
per assolir els objectius de la política hídrica. En la fitxa adjunta es detallen
les característiques d’aquest Contracte Programa.
Els compromisos estratègics
Contracte Programa ACA
• El Contracte Programa dóna viabilitat econòmica al cicle de l’aigua,
ja que permet assegurar totes les actuacions compromeses per l’ACA
i alhora incrementar el servei en termes quantitatius i qualitatius, atès
que proporciona un marc cert d’actuació i finançament en dotar l’ACA
d’aportacions, anuals i creixents, procedents del Govern, destinades al
cicle de l’aigua
• Permet agilitzar les actuacions previstes en el primer escenari del
PSARU i també establir terminis concrets per desenvolupar les obres
alternatives al transvasament de l’Ebre i la interconnexió del CAT-Abrera
• Estableix certesa en l’evolució dels ingressos de l’Agència i en la
repercussió de costos sobre els serveis de l’aigua
• Proporciona major transparència (en els àmbits d’actuació i en l’assumpció de les càrregues corresponents) i delimita les polítiques sectorials de l’administració hidràulica
• Permetrà l’assoliment del mandat de la Directiva Marc de l’Aigua,
tant pel que fa als criteris de sostenibilitat en la gestió dels recursos
hídrics, com en la recuperació de costos, gradualitat i equitat
Objectius del Contracte Programa de l’ACA per al període 2006-2010:
• Desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua
• Prevenir el dany ambiental en origen
• Internalitzar progressivament el nivell de recuperació dels costos dels
serveis relacionats amb l’aigua
• Garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat
adequades
• Promoure una ordenació de conductes més eficient i sostenible
• Aprofundir en les possibilitats que encara ofereixen l’estalvi i la substitució de l’aigua que s’utilitza en els processos industrials i agrícoles
• Incidir en l’ordenació de les pràctiques de reg en l’agricultura
Resum global de les inversions en infraestructures 2006-2010
M€
Pla d’Actuació Territorial (PAT) juny 2006
Actuacions del PHN incloses al PAT juny 2006, pendents programar
Actuacions del PHN pendents de decisió de la UE i pendents de programació
479,45
10,18
128,02
Altres actuacions compromeses no incloses en el PAT
31,46
PSARU en concessió (Fons de cohesió)*
64,09
Redacció de projectes, terrenys i assistència tècnica direcció obres
60,00
PSARU primer escenari pendent de programar
Total inversions a executar 2006-2010
74,76
847,97
* Garona, Noguera P, Noguera R, Ebre i Alt Maresme Nord
324 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 325
�Balanç
Una nova política territorial i ambiental
Política de prevenció de la contaminació
Aquesta legislatura ha permès aturar el transvasament del riu Ebre i portar a terme mesures alternatives menys agressives amb el medi, i amb un
major finançament per part de la UE.
4.5.1
D’altra banda, ha permès també iniciar mesures previstes en el Pla
nacional de gestió de l’aigua així com incrementar de forma important
el nombre de depuradores existents, fet que es tradueix en una major
qualitat de les aigües.
Impulsar la recollida selectiva
i la gestió dels residus
També és remarcable l’aprovació del Contracte Programa de l’ACA 20062010, així com l’adjudicació provisional de les obres de la dessaladora de
l’àrea metropolitana de Barcelona.
Punt de partida
El respecte al territori no és només la seva conservació, és també la protecció d’elements que puguin deteriorar el medi natural. Uns d’aquests
elements són els residus que generen la nostra activitat diària, ja sigui
com a ciutadans o com a organitzacions.
Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007
es pot valorar com d’objectiu assolit.
El punt de partida de la política de residus d’aquest Govern es caracteritza
per la necessitat de revisar el conjunt de programes de residus, tant els
municipals com els sectorials (construcció i industrials). És per això que el
Pla de Govern 2004-2007 estableix dues grans línies d’actuació en l’àmbit
dels residus:
1
La gestió de residus municipals i la revisió del corresponent programa
de gestió
2
La revisió dels programes sectorials de residus
Cal recordar que la política de residus municipals s’ha basat fins aquesta
legislatura en una actuació voluntària dels propis ajuntaments, on, a més,
el cànon sobre residus municipals no era retornat als municipis.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Abans d’analitzar quina ha estat l’acció de Govern en cadascuna de les dues
línies d’actuació, cal esmentar la modificació de llei 6/1993, reguladora
dels residus. Aquesta modificació ha permès adaptar la llei als diversos
canvis, tan normatius com de l’entorn, transcorreguts des del 1993.
La gestió dels residus municipals
Quan aquest Govern inaugura el seu mandat es troba amb la necessitat de
revisar el PROGREMIC 2001-2006, el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya per al període 2001-2006. Aprofitant aquesta revisió
el Govern treballa en una estratègia global per a la gestió de residus en
l’horitzó del 2012. Aquests treballs van tenir el seu fruit i a l’octubre de
2005 es presenta el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012. El pla té
com a objectius destacats evitar la generació de residus innecessaris i
la màxima recuperació dels residus, a més d’impulsar un sistema en què
els territoris siguin autosuficients en la gestió dels residus. Per tal d’assolir
aquests objectius, el pla s’estructura en 4 eixos:
Modificació de la llei 6/1993, reguladora dels residus
Presentació, a l’octubre de 2005,
del Pla d’acció de residus municipals 2005-2012
El nou govern acorda amb les
entitats locals i territorials el desplegament de les infraestructures
de residus
• Revisió i adaptació de la normativa de residus municipals
• Revisió del PROGREMIC, que inclou la revisió del programa 2001-2006 i
l’establiment de les bases del futur PROGREMIC
• Pla sectorial d’infraestructures de residus municipals
326 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 327
�• Programa d’inversió i pla financer del conjunt d’actuacions previstes
53 noves instal·lacions de tractament de residus
Reducció, per primer cop des del
2000, de la generació de residus
per càpita i augment del percentatge de recollida selectiva
Pel que fa al PROGREMIC vigent, cal esmentar que el 29 de maig de 2006
l’Agència de Residus de Catalunya aprovà la seva revisió, en la qual també
s’estableixen les bases per al programa futur.
En allò relatiu a les infraestructures i al corresponent pla financer, cal dir que
s’han planificat 108 instal·lacions de tractament, 53 de les quals haurien de ser de nova construcció. El cost íntegre de la inversió prevista per a
les instal·lacions es xifra en 943 M€.
Però no tot ha estat planificar la gestió dels residus municipals. També s’han
dut a terme actuacions concretes que han permès avançar en dos dels
principals objectius de la política de residus municipals: la seva minimització
i l’impuls de la recollida selectiva. Un cop d’ull a les dades permet copsar
l’abast de la millora.
kg/hab/dia
Generació de residus municipals per càpita
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
1,7
1,61
1,6
1,55
1,52
1,54
1,64
1,57
1,5
1,45
2000
2000
2000
2003
2004
2005
% Recollida selectiva de residus municipals
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
35
30
25
20
15
13,96
16,85
19,77
22,64
25,43
28,93
10
5
0
2000
Augmenten progressivament
la recollida selectiva i les installacions de tractament necessàries
328 Balanç Pla de Govern
2000
2000
2003
2004
2005
Com es pot observar, per primer cop des de l’any 2000, la generació
de residus municipals per càpita baixa respecte al període anterior.
Aquesta dada és molt important, ja que indica que la tendència alcista en la
generació de residus s’atura i comença una suau disminució. Pel que fa a la
recollida selectiva, cal destacar que continua la seva progressió lineal i
el 2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament.
Cal dir que aquesta progressió lineal és més difícil de mantenir a mesura que
avancen els anys, ja que és més fàcil créixer ràpidament quan encara queda
molt camí per recórrer que quan ja s’ha assolit un nivell més alt.
Entre les actuacions que han permès aquesta millora en la gestió dels
residus municipals cal destacar la intensificació de les campanyes comunicatives (en aquest àmbit la conscienciació de la ciutadania és bàsica) i la
política de retorn del cànon sobre la deposició de residus municipals als
ens locals. Mitjançant aquesta darrera línia d’actuació s’han incentivat els
ens locals per què milloressin quantitativament i qualitativa la recollida selectiva, en especial pel que fa a la fracció orgànica. En el període 2004-2005
s’han retornat per aquest concepte 30M€/any, i any rere any es milloren els
criteris per tal de potenciar les bones pràctiques en aquest camp.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Les ajudes del Govern a més de
200 municipis per la recollida de la
fracció orgànica beneficiaran a 5,3
milions de persones
La revisió dels programes sectorials de residus
Actualment hi ha tres programes sectorials de residus a Catalunya:
1,66
1,65
És important ressenyar que el Govern ha destinat 9 M€ en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar
2,8 M€). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica
dels residus municipals totalment o parcialment.
En la línia de la millora de la gestió de residus municipals, s’han signat més
de 30 convenis de col·laboració entre el Govern i entitats públiques locals,
que engloben una part important del país, per implantar un nou model de
gestió de residus, on la prevenció i la recollida selectiva són prioritàries.
Cal recordar també que, en el marc del Pla d’acció per a la gestió dels residus
municipals 2005-2012, s’ha previst la futura construcció a la Comarca de
l’Anoia de l’Ecoparc 4, que, juntament amb les instal·lacions existents a
Barcelona i a l’eix del Besòs, s’ocuparan del tractament dels residus en el
territori metropolità.
• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC)
• Programa de gestió de residus industrials a Catalunya (PROGRIC)
• Programa de gestió de dejeccions ramaderes
Pel que fa al programa de gestió de residus de la construcció (PROGROC), cal
dir que l’11 de juliol de 2005 es va aprovar la seva revisió, amb la qual cosa
es va complir la previsió del propi Pla.
En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior
programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaprofiten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total
de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un
terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora.
En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior
programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaprofiten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total
de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un
terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora.
En allò relatiu a les dejeccions ramaderes, cal esmentar la creació del
consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER), amb
una dotació inicial de 562.000€. L’ens, format pels departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Medi Ambient i Habitatge; Treball i Indústria; i vuit
entitats agràries més, té per objectiu establir una xarxa, per primer cop,
entre la trentena de firmes dedicades a la gestió de les dejeccions ramaderes. D’aquesta manera es vol optimitzar la gran quantitat de recursos que
es destinen al tractament dels purins.
Creació del Consorci de Gestió
de la Fertilització Agrària de
Catalunya per tal d’optimitzar els
recursos destinats al tractament
de purins
S’aprova el primer contracte-Programa de l’Agència Catalana de Residus que
permetrà finançar les actuacions de gestió de residus municipals en base a
un nou model i que garanteix el finançament de l’Agència de Residus per
als propers anys. Aquest Contracte Programa té un pressupost de 1.165 M€
per al període 2006-2024, destina 925 M€ al finançament de millores i a la
Balanç Pla de Govern 329
�construcció de noves instal.lacions de caràcter urgent. El Contracte Programa preveu una aportació del Govern de 432 M€ per al període 2006-2010.
Una nova política territorial i ambiental
Política de prevenció de la contaminació
Balanç
4.5.2
El Govern ha posat les bases per a una política de gestió dels residus
sostenible per als propers anys. El Pla d’acció per a la gestió de residus
municipals 2005-2012 n’és el millor exemple.
Però el Govern, a més de planificar el futur del país en aquest àmbit, també ha dut a terme actuacions concretes que han permès una millora important de la situació, especialment en allò relatiu als residus municipals.
Cal, però, seguir treballant, especialment amb els residus industrials, i no
oblidar la importància de la tasca sensibilitzadora als ciutadans, ja que
aquests són els primers en la cadena del reciclatge.
Per tot això, s’estima que en aquest objectiu el Pla de Govern 2004-2007
presenta un balanç que es pot considerar objectiu assolit.
Establir mesures de protecció sobre
diversos tipus de contaminació
Punt de partida
El conjunt d’activitats humanes produeixen una pluralitat de formes de
contaminació. A les més conegudes, com les emissions de gasos a l’atmosfera, cal afegir-ne d’altres a les quals tradicionalment no s’ha prestat
tanta atenció. Seria el cas, per exemple, de la contaminació lumínica,
l’acústica i l’odorífera. El Govern ha actuat sobre els diversos focus de
contaminació per tal de fer el país més habitable per a les generacions
actuals i futures.
El Pla de Govern 2004-2007 emmarca les diferents actuacions destinades
a reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle en una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic. El raonament és el següent: atès
que les emissions d’efecte hivernacle, bàsicament de CO2, provenen de
camps tant diferents com la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus
o l’energia, cal un estratègia transversal que actuï sobre els diferents
fronts per tal de reduir efectivament l’emissió d’aquest tipus de gasos.
Una altra línia d’actuació del Pla de Govern era la reducció de la contaminació mitjançant l’establiment de programes de gestió i suport per
reduir l’impacte ambiental. Actuacions destacades d’aquesta línia eren
el desplegament de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació
Atmosfèrica (XVPCA) i els programes de protecció contra la contaminació
lumínica, acústica i odorífera.
Finalment, una tercera línia d’actuació era la creació i desenvolupament
d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR)
Desenvolupament de l’Acció del Govern
L’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic
Pel que fa a les mesures contra el canvi climàtic, cal destacar els avenços en
dues de les dimensions: l’edificació i l’energia.
La construcció i ús dels edificis a Catalunya genera més del 40% de les
emissions de CO2 a l’atmosfera. Reduir aquestes emissions és doncs prioritari. El 14 de febrer de 2006 s’aprovava el decret 21/2006, pel qual es regula
l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Bàsicament,
el decret estableix que les noves edificacions hauran de tenir en compte
criteris mediambientals en 4 dimensions: energia, aigua, materials i
sistemes constructius, i residus.
Pel que fa a l’energia, cal destacar l’impuls que suposarà per a les energies
renovables el Pla de l’Energia 2006-2015. Apuntar només que es preveu
passar d’una participació de les energies renovables sobre el total
330 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’ha aprovat el decret 21/2006,
pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis
Balanç Pla de Govern 331
�El nou Govern promourà fermament l’ús de les energies netes i
ecoeficients
d’energia primària del 2,9% de 2003 al 9,5% el 2015, amb la consegüent
reducció d’emissions de CO2 (vegeu l’apartat 4.1.1 i següents).
El Govern promou, dins del marc de l’estratègia catalana contra el canvi
climàtic, l’eficiència energètica en els sectors industrial, domèstic i de serveis,
promovent l’ús de les energies netes i ecoeficients, tot aprofitant les capacitats autòctones de producció d’energies renovables, en especial de les
energies solar i eòlica, així com del tractament de la biomassa forestal.
Programes de prevenció de la contaminació
L’Acció de Govern en el marc d’aquest objectiu ha tingut un caràcter
marcadament normatiu. Així, s’ha aprovat el Decret 50/2005, pel qual es
desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació
de les activitats existents a la Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de
l’Administració Ambiental, de 27 de febrer, i de modificació del Decret
220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes.
En l’àmbit de l’emissió de gasos a l’atmosfera, cal destacar totes aquelles
actuacions destinades a la prevenció de la contaminació:
Balanç
Els avenços han estat més que notables en dues de les tres línies
d’actuació d’aquest objectiu. D’una banda, s’ha avançat en la limitació
de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, especialment en l’àmbit
de l’energia i l’edificació. De l’altra, s’ha treballat amb eficàcia per tal de
limitar diferents tipus de contaminació (lluminosa, acústica i odorífera).
Per tot això, s’estima que, en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007
presenta un balanç d’objectiu en vies d’assolir-se. Cal, per tant, seguir
treballant per tal de garantir una protecció adequada envers els diferents
tipus de contaminació, àmbit en el qual Catalunya ha trigat molt de
temps en començar a prendre les mesures correctes.
• La potenciació de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació
Atmosfèrica (XVPCA). Fruit d’aquest impuls l’any 2005 es varen realitzar 9
milions de mesuraments de contaminants atmosfèrics en els 123 punts
de mesurament existents, en part gràcies a l’augment del 60% del pressupost destinat a reposició i adquisició de material de la XVPCA.
S’ha aprovat el decret 226/2006,
pel qual es declaren zones de
protecció especial de l’ambient
atmosfèric diversos municipis del
Barcelonès, Vallès Occidental i
Oriental i Baix Llobregat
Aprovats decrets sobre contaminació lluminosa i acústica i
avantprojecte de contaminació
odorífera
332 Balanç Pla de Govern
• L’aprovació del decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren
zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès
Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i
per a les partícules. De resultes d’aquest decret, s’està treballant en collaboració amb els ajuntaments afectats per elaborar un pla que permeti
reduir la presència d’aquests contaminants.
Pel que fa a la contaminació lluminosa, cal destacar l’avenç que ha suposat
l’aprovació del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de
l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Entre altres coses,
l’esmentat decret ha creat l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa, que divideix Catalunya en 4 àrees en funció dels diferents
graus de protecció lumínica que cal assegurar.
L’Estratègia catalana contra el canvi climàtic preveu donar suport als ens locals que elaborin i formulin programes d’actuació que executin accions que
integrin criteris per avançar vers una societat més sostenible. És en aquest
marc que el DMAH, l’any 2006, procedeix a l’obertura d’una línia de subvencions destinades als ens locals amb un import inicial de 1,6 M€.
En l’àmbit de la contaminació acústica cal esmentar l’aprovació del decret
245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració
dels mapes de capacitat acústica. Mitjançant els criteris que estableix el
decret, els Ajuntaments ja podran elaborar els mapes de capacitat acústica dels termes municipals corresponents.
També s’ha avançat en matèria de contaminació odorífera, ja que s’ha
elaborat un avantprojecte de llei de la contaminació odorífera que ha estat
sotmès a debat públic.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 333
�Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.1
Afavorir les xarxes, les connexions
i el transport públic ferroviari
Punt de partida
A Catalunya hi ha actualment un gran desequilibri entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària, que acaba consolidant encara més el transport
privat per carretera i encara més el transport de mercaderies per camió.
En termes de sostenibilitat, potenciar i ampliar aquesta xarxa ferroviària
és doncs un dels reptes principals del país.
En aquesta línia, els objectius que plantejava el Pla de Govern en aquest
camp eren els següents:
Els projectes i obres ferroviaris no
s’han aturat en el TAV i han tornat
a centrar el debat de futur del país
en termes d’infraestructures.
El PITC, eina estratègica: projectes de país i projectes de proximitat per
al creixement i la millora de la xarxa
Les previsions indiquen que entre el 2001 i el 2026 la mobilitat intermunicipal augmentarà un 2,3% anual de mitjana, que suposa un increment
acumulat en aquests 25 anys del 77%. Els plans i les polítiques que s’estan
desenvolupant tenen per objectiu fer créixer el transport públic fins al 120%,
i només un 60% el vehicle privat. Hom sap que tot i que és necessari treballar les polítiques de demanda, són sobretot les polítiques d’oferta les
que incorporen usuaris als sistemes de transport públic. Més xarxa, més
freqüències, millors trens, més intermodalitat.
En els darrers anys, l’evolució del nombre de viatges en tren mostra una
sistemàtica tendència a l’alça, a causa sobretot de la creixent necessitat de
mobilitat dels ciutadans. Fins ara, la resposta inversora no havia seguit al
mateix ritme aquesta necessitat.
Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers)
Font: ATM, FGC, TMB i RENFE
600.000
550.000
500.000
1
Elaborar la Llei ferroviària de Catalunya
450.000
2
Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies
400.000
3
Construir la xarxa ferroviària d’alta velocitat
4
Impulsar la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència
i la creació de nous operadors públics i privats
Desenvolupament de l’Acció del Govern
En aquesta legislatura els sistemes ferroviaris han tornat al primer pla de
l’actualitat. En primer lloc perquè, estratègicament, el Govern ha apostat
pel transport ferroviari com a eix de futur vertebrador de la mobilitat de
Catalunya. Així, a més de la primera llei catalana vertebradora del sistema,
una munió de projectes s’han vist impulsats, tant a escala nacional com
local. El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya els recull exhaustivament, però l’important és que molts d’ells, que pels necessaris temps
de planificació, projectació i construcció, seran realitats a llarg termini, han
iniciat ja el seu desenvolupament, exemplificant així la voluntat del Govern
que no siguin projectes de paper.
Per altra banda s’han sostingut i aprofundit les obres ja en curs dels sistemes
metropolitans i de rodalies de la Generalitat, mentre que s’han revigoritzat i
fet viables altres sistemes importants pels seus territoris de pas.
Una oferta adequada de transport
ferroviari garanteix un increment
del nombre de passatgers
2000
2001
2002
2003
2004
2005
El nou Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, aprovat pel
Govern el mes de juliol de 2006, dibuixa les prioritats actuals i futures per
permetre el desenvolupament coherent i ordenat de la xarxa ferroviària catalana (conjugant-la amb la xarxa viària) tant en el transport de viatgers com
en el transport de mercaderies, en un horitzó fins al 2026. El PITC emmarca
molts projectes, els més rellevants dels quals descriurem a continuació.
Un dels projectes principals i més important que planteja el Pla és l’Eix
Transversal Ferroviari, que haurà d’unir en 233 km de recorregut les ciutats
de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona (cost
previst de 6.500 M€). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat amb el ramal de connexió cap a la
regió metropolitana i el port de Barcelona. Significa una aposta pel reequilibri territorial, prioritzant la transversalitat davant la centralitat, i el sistema en
malla al de nusos.
Les primeres passes del projecte ja s’han iniciat, amb la licitació d’estudis
informatius i d’impacte mediambiental de diferents trams (Lleida-Cervera;
Igualada-Manresa-Castellbisbal; i Vic-Girona. S’ha iniciat també el Pla
director urbanístic del traçat, eina fonamental per prevenir possibles
especulacions a l’entorn dels terrenys per on haurà de transcórrer el
ferroviari.
Una Llei ferroviària per a Catalunya
El març de 2006 es va aprovar la Llei ferroviària de Catalunya, una mesura
legislativa pionera que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre
país. La llei té per objecte regular les infraestructures i els serveis de transport ferroviari de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat, tenint en compte les directives comunitàries europees que integren el
“paquet ferroviari” i les previsions de la Llei de la mobilitat de l’any 2003. Per
la seva importància es desenvolupa en la fitxa annexa.
334 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 335
�Eix transversal ferroviari
• Altres actuacions que seran objecte d’un estudi de viabilitat
Entre les noves actuacions ferroviàries de proximitat que es proposen en el
PITC hi trobem les del quadre següent:
Vic
Mollerussa Cervera
Lleida
Perllongament
de la C3 entre
Cornellà i
Castelldefels
Connexió
Reus-Valls per
Picamoixons
Desdoblaments
dels trams
Arenys-Blanes,
Montcda-Vic i
Vic-Ripoll
Perllongament
dels FGC fins
a Castellar i
Matadepera
Accés rodalies a
l’aeroport
Variant
BarcelonaMataró
Variant a
Figueres
Variant de Reus
Tramvia del
Camp de
Tarragona
(TramCamp)
Adaptació a tren
tram de la línia
Lleida-la Pobla
de Segur
Adaptació a
tren tram de la
línia MartorellIgualada
Adaptació a tren
tram de la línia
Lleida-Manresa
Adaptació a
passatgers i
tren tramvia de
la línia d’FGC
Manresa-Súria i
Manresa-Sallen
Nou tram
Aeroport de
Girona–GironaFlaçà
Girona (aeroport)
Manresa
Tàrrega
Perllongamnet
Blanes-Lloret
Igualada
Martorell
Òbviament, aquesta és una llista de projectes de futur, però tots junts configuren l’aposta de canvi més ambiciosa dels models de sistemes de transport
en el territori que aquests han tingut en molt de temps.
El tren orbital Mataró-Vilanova i
la Geltrú crearà una nova anella
ferroviària al voltant de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona i el
seu entorn
El segon gran projecte estratègic llançat és el projecte de tren orbital que
unirà Mataró amb Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell,
Terrassa, Martorell i Vilafranca, en un recorregut de 106 km, dels quals 55 seran de nova construcció. Es tracta d’una actuació important ja que connecta
grans ciutats metropolitanes amb dèficits d’enllaços directes en transport
públic. Es preveu una inversió de 1.227 M€. També s’ha iniciat ja el Pla director urbanístic sobre el seu traçat.
Tren orbital Mataró-Vilanova i la Geltrú
Terrassa
Granollers
Martorell
Vilanova del P.
Sabadell
Barcelona
Barcelona
Mataró
Vilanova i la Geltrú
Aquestes dues noves línies són una mostra clara de l’aposta del Govern per
la comunicació transversal, tant ferroviària com viària que enforteix la xarxa.
L’objectiu és afavorir la relació entre les poblacions de l’entorn barceloní, i
impulsar el transport per ferrocarril de passatgers i mercaderies a Catalunya.
La proposta ferroviària del PITC classifica la xarxa en els tipus següents:
•
•
•
•
•
336 Balanç Pla de Govern
Noves línies d’alta velocitat
Noves línies convencionals
Variants i millores de les línies existents
Trens tramvia
Actuacions incloses al Pla director d’infraestructures de la Regió Metropolitana (PDI)
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
FGC creix en servei i recursos
Precisament un exemple de benefici per al territori d’inversió en els sistemes
ferroviaris és la nova gestió de la línia Lleida-la Pobla de Segur, que finalment la Generalitat va assumir l’1 de gener de 2005, com a punt final d’una
llarga reivindicació que s’ha concretat en aquesta legislatura. Després de
millorar-ne la infraestructura, amb un trajecte més curt, i d’augmentar les
freqüències, la posada en marxa el mes de juny d’enguany del nou servei
que presta FGC ja ha permès observar un increment del nombre d’usuaris
en aquests trajectes.
Però és en el conjunt de les línies que opera FGC on s’ha produït una aposta
de futur. Un futur que passa per esdevenir operador de referència en el nou
marc competencial que dibuixa el nou EAC. El Pla d’inversions 2005-2007
de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveia una
inversió històricament alta de 602,9 M€ es va executant a bon ritme. S’ha
signat també el contracte programa d’FGC per al període 2005-2010
(345 M€), important per seguir millorant la qualitat del servei en tots aquells
aspectes que no entren dins del marc del contracte programa amb l’ATM.
Les inversions que s’estan executant van en una doble línia: la conversió de
la línia Llobregat-Anoia-Bages en un metro regional, que faci possible
l’augment de freqüències, i per la línia del Vallès els perllongaments a
Terrassa i Sabadell que la converteixin funcionalment en el metro d’aquestes ciutats. En el quadre següent es dóna compte de les principals obres per
assolir aquestes fites.
Les inversions previstes per a FGC
permetran que aquest sigui l’operador de referència en les linies
suburbanes i de rodalies
Balanç Pla de Govern 337
�Línia del Vallès
Línia Llobregat-Anoia-Bages
Nou vestíbul de
Construcció de
Perllongament fins a
Cobriment d’un tram
l’estació d’Almeda
la nova estació
Can Roca (Terrassa)
a Rubí
(Cornellà)
d’Amadeu Torner
avançant en 2 anys la
(Hospitalet)
fi de les obres (2008)
Obres de
Construcció dels
Treballs de
Projecte de
desdoblament entre
apartadors de
perllongament a
construcció de la nova
Martorell enllaç i
Capellades i Vilanova
Sabadell fins a ca
estació de Vullpalleres
Olesa de Montserrat
del Camí
n’Oriac
(St. Cugat)
Soterrament de la
Desdoblament entre
Nou programa de
línia a Pallejà
el Baixador de Palau i
transport escolar,
l’estació de Martorell
amb més serveis
Rodalia
Metro Metro del
del Vallès
Baix Ll.
Regional
75.172
2004
2005
70.143
63.367
61.434
2000
Turistes estrangers: nombre i despesa turística a Catalunya
Font: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Transport suburbà
75.945
73.094
Les dades de viatgers transportats per FGC el 2005 són de 75,2 milions
de viatgers, un 1,0% menys que el 2004, atribuïbles a les obres de la línia
Llobregat-Anoia, però que de segur es recuperaran amb les noves inversions.
Urbà
Evolució dels vitagers als Ferrocarrils de la Generalitat
de Catalunya (milers de viatgers)
Altres transports
Lleida- Carretera Funicular
La Pobla
de Gelida*
Total
2000
25.177
21.888
11.864
1.817
-
594
94 61.434
2001
26.832
21.574
12.734
2.024
-
97
106 63.367
2002
28.645
24.942
14.260
2.179
-
-
117 70.143
2003
28.352
26.152
16.085
2.388
-
-
117 73.094
2004
28.994
27.320
16.918
2.606
-
-
108 75.945
20051
28.984
27.834
15.632
2.485
139
-
98 75.172
L’ any 2001 FGC renuncia a l’exlotació del servei públic de transport de viatgers per carretera.
1
L’1 de gener de 2005 FGC assumeix l’expltació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur.
2001
2002
2003
Cal citar també l’entrada en funcionament del nou telefèric que uneix l’estació d’FGC d’Olesa de Montserrat amb el municipi d’Esparreguera, així com
l’entrada en servei del nou Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, que uneix la
Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment Asland, dins del terme municipal de
Castellar de n’Hug.
És important esmentar també que ha entrat en servei en aquesta legislatura
una nova línia de rodalies entre Mollet i el Papiol, entre altres fets gràcies a la
reivindicació de les institucions davant de RENFE. El nou EAC, com és sabut,
inclou com a competència de la Generalitat els transports a l’interior de
Catalunya, amb les rodalies i els regionals. En breu s’iniciaran les gestions per
assumir aquestes competències, amb l’objectiu de potenciar-les encara més
(122,6 milions de viatgers varen tenir les rodalies RENFE l’any 2005, 7,6%
més que el 2004, després precisament d’aquest increment en l’oferta).
Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies
Un dels altres objectius importants del PdG era impulsar el transport de
mercaderies per tren, que ara mateix es situa sobre un 3% del total de
mercaderies transportades. Aquest és un objectiu a llarg termini en el qual
el PITC fixa la seva atenció. El canvi passa per construir el conjunt d’accessos
ferroviaris als principals nodes logístics. El marge de millora es troba en les
mercaderies amb destinació a Europa. Tanmateix, entre les mesures dutes
a terme es pot citar que s’ha signat un conveni amb l’Autoritat Portuària de
Barcelona, FGC i SEAT, per adaptar la línia Anoia-Llobregat de FGC al transport de vehicles des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell fins al Port
de Barcelona (amb un cost previst de 4,5 M€).
Mitjançant la creació d’accessos
ferroviaris als principals nodes
logístics, es preten impulsar el
transport de mercaderies per tren,
especialment amb destinació a
Europa
Evolució del percentatge de mercaderies transportades per ferrocarril
Font: FGC i Renfe
4,7%
3,8%
2000
338 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2001
3,0%
3,0%
2002
2003
3,2%
2004
2,9%
2005
Balanç Pla de Govern 339
�Evolució del percentatge de mercaderies transportades per carreteres
Font: Ministeri de Foment
80,1%%
79,7%
79,7%
Establir la xarxa ferroviària d’alta velocitat
Pel que fa a actuacions fetes referents a la xarxa ferroviària d’alta velocitat,
que executa ADIF, el Govern va acordar amb el Govern central la constitució
d’una oficina de seguiment de l’execució d’obres del TAV. Aquestes obres es
multipliquen arreu, i singularment a l’estació de Sants i al túnel del Portús,
com a exemples principals. El Govern durà a terme les iniciatives necessàries
per reclamar la connexió del TAV pel cantó francès en terminis raonables.
79,3%
75,5%
72,8%
2000
Propostes d’actuacions ferroviàries
2001
2002
2003
2004
2005
En aquest sentit cal recordar que les directrius nacionals de mobilitat assenyalen que el ferrocarril ha d’assolir una quota superior al 10% l’any 2026.
Per aquesta raó, es preveu un creixement del ferrocarril del 8,5% anual i un
creixement de la carretera del 3,1%, inferior al de l’escenari tendencial del
4,9% anual.
500
400
300
200
Carretera
Creixement
anual 3,1 %
89 %
Ferrocarril
Creixement
anual 8,5 %
96 %
11 %
100
2022
2020
2018
2016
2014
2010
2012
2008
2004
2002
2000
1998
0
2006
4%
2024
600
Total terrestre
2026
800
700
Alta velocitat
Altres linies
D’acord amb això, l’aposta pel ferrocarril que fa el PITC preveu un esforç molt
significatiu en la definició d’una potent xarxa per al transport de mercaderies amb actuacions com les següents:
•
•
•
•
•
340 Balanç Pla de Govern
Línia d’alta velocitat port-frontera francesa
Nova línia port de Tarragona-Castellbisbal
Línia Saragossa-Móra-Reus (futura adaptació UIC)
Línia Aragó-Lleida-Tarragona (futura adaptació UIC)
Ampliació capacitat Mollet–Sant Celoni
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 341
�Balanç
Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
La quantitat d’obres iniciades i de projectes presentats fan d’aquesta una
legislatura especialment centrada en els sistemes ferroviaris. Sota la pedra
angular de la nova Llei ferroviària de Catalunya, s’han anat plantejant i
iniciant projectes de país tan ambiciosos i transformadors com el futur Eix
Transversal Ferroviari o la nova Línia Orbital.
4.6.2
Millorar la xarxa viària de Catalunya
Però és en els serveis de proximitat on la munió d’iniciatives es multiplica:
des de les millores en les línies en servei d’FGC (ara incrementades amb
la línia Lleida-la Pobla), fins a les ampliacions aprovades en totes les línies
del Metro, i els projectes a mig i llarg termini de solucions ferroviàries de
proximitat en molts dels sistemes urbans de Catalunya.
Punt de partida
Segons el PdG, la millora de l’accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els
punts essencials de la nova xarxa viària catalana. Per tant, cal definir unes
polítiques de carreteres basades en actuacions complementàries entre les
vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península que transiten per
Catalunya, i la xarxa de carreretes locals i comarcals.
L’increment de recursos destinats en aquesta legislatura a les infraestructures i serveis ferroviaris és la millor garantia que l’assumpció de les competències que el nou EAC adjudica a la Generalitat (serveis de rodalies i
de trens regionals) es faran en clar benefici dels usuaris.
En conseqüència, s’estima que aquest és un objectiu assolit, en el qual se
seguirà invertint amb la mateixa intensitat.
D’acord amb aquesta filosofia, les actuacions a implantar s’englobaran
dins l’elaboració del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya,
com a substitut del Pla de carreteres de Catalunya vigent fins a finals
del 2005. Així doncs les actuacions es poden definir en 3 grans eixos:
1
L’actualització de la xarxa viària bàsica que transcorre el nostre país
ha de garantir unes infraestructures i una xarxa primària de prou qualitat
tant pel que fa al trànsit intern de llarga distància, el trànsit de pas lligat a
la xarxa transeuropea com a les vies inter i intracomarcals d’una especial
importància.
2
La millora de les comunicacions viàries locals i comarcals ha de garantir una millor interconnectivitat entre territoris i un fàcil accés a les xarxes
viàries bàsiques, així com garantir la seva seguretat.
3
La millora de la seguretat viària, que ha de permetre reduir significativament la sinistralitat viària.
Les actuacions realitzades en Governs anteriors se centraven en la qualitat de les carreteres i l’equilibri territorial, però no tenien en compte els
nous requeriments emergents de l’ús que fan els ciutadans de les carreteres del segle XXI (com ara la seguretat de les persones i la millora de la
qualitat ambiental i paisatgística, d’acord amb el principi de la sostenibilitat). Així mateix, la inversió general era encara insuficient.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Per tal de garantir una solidesa en les actuacions previstes i dotar-les d’un
marc normatiu adequat, s’ha elaborat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC), que té caràcter de Pla territorial sectorial, i que
estructura per primer cop la xarxa viària de Catalunya, en l’horitzó dels
propers 20 anys, en el marc de referència de l’Euroregió. El PITC programa
en un mateix document les xarxes viària, ferroviària i logística, posant-les per
primer cop en relació estratègica.
El PITC s’engloba dins l’Acord estratègic, com a eina per a la millora de la
mobilitat, i també com a recurs del desenvolupament de l’Euroregió.
Concretament, el Pla preveu la dotació de 1.500 km de noves autovies,
342 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’ha aprovat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya
com a referència en les inversions
dels propers 20 anys.
Balanç Pla de Govern 343
�1.500 Km. de noves autovies
mitjançant la nova construcció o el desdoblament de les vies existents, a
més del reforç de la qualitat del conjunt de la xarxa viària. La inversió prevista és de prop de 12.000 M€ en infraestructures viàries.
El PITC defineix i identifica les vies que formen part de les xarxes de carreteres
bàsica i comarcal. En el cas de la proposta de xarxa bàsica, es diferencia entre
la xarxa transeuropea, la xarxa bàsica primària i la resta de la xarxa bàsica.
Actualitzar la xarxa viària bàsica
Dins les iniciatives establertes per garantir una xarxa viària troncal de qualitat, s’han desenvolupat diferents actuacions, detallades a continuació:
La modificació de la llei de carreteres de 1993 facilitarà la construcció d’autovies sense peatges
directes
• En línia de promoure carreteres d’altes prestacions sense carregar els
usuaris amb més peatges directes, el Parlament aprovà el 26 de maig de
2005 una llei que modifica la Llei de carreteres de 1993, per facilitar la
construcció de noves autovies sense peatges directes, amb un sistema
de finançament anomenat peatge a l’ombra mitjançant el qual el cost del
peatge no es repercuteix directament sobre l’usuari.
• Pel que fa als grans eixos viaris, el Govern va aprovar l’any 2004 l’anomenat Pla d’autovies, que s’iniciava amb l’impuls de la construcció de
4 eixos viaris. Els eixos a impulsar són: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro,
Vilanova-Manresa i Reus-Alcover, que suposen actuar en 133 km i una
inversió de 515 M€. Formen part d’aquest pla d’autovies els principals eixos viaris del país com és el cas del desdoblament de l’Eix Transversal, el
desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell o l’Eix del Llobregat
(C-16). Moltes d’aquestes actuacions ja es troben en execució o són en
fase avançada de projecte.
• Per tal d’avançar en la construcció dels principals eixos viaris que travessen Catalunya, i tenint en compte que molts d’ells són de titularitat
estatal, l’octubre de 2005 es va signar un conveni entre el DPTOP i el
Ministeri de Foment. Aquest conveni garanteix la inversió de més de
7.000 M€ en set anys destinats a diferents actuacions en els grans eixos
viaris del país.
Relació d’inversions i obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
(2005). Elaboració Pròpia.
344 Balanç Pla de Govern
Departament de Política Territorial
i Obres Públiques
Ministeri de Foment
Import d’inversió
Import d’inversió
3.540 M€
3.805 M€
Actuacions destacades
Actuacions destacades
Desdoblament de l'Eix Transversal
Construcció de l'Autovia A-14 entre Lleida i
Construcció de l'Eix Diagonal
Alfarràs
Construcció de l'anella de les Gavarres
Construcció de l'A-2 entre Tordera i França
Construcció de l'Eix Vic-Ripoll
Construcció de l'A-22 entre Lleida i Osca
Construcció de l'eix Vilanova-Vilafranca
Construcció de l'A-26 entre Figueres i Besalú
Construcció de l'Eix Reus-Alcover
Construcció de l'A-27 entre Tarragona i Lleida
Construcció de l'Eix Reus-Alcover
Construcció de l'A-7 entre Castelló i Abrera
Construcció de l'autovia de la Conreria
Construcció de la B-40 entre Abrera i Terrassa
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Els compromisos estratègics
Pla d’infraestructures del transport de Catalunya
El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (en endavant PITC) és el
Pla Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya per al període 2006-2026, en coherència
amb les directrius del planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat.
El PITC coexisteix amb d’altres plans i programes d’infraestructures, que
tenen els seus propis àmbits geogràfics i sectorials, en funció del marc
competencial propi de les institucions que els impulsen. En relació amb tots
ells, el PITC vol ser l’instrument que permeti el desenvolupament coordinat
de les xarxes viàries i ferroviàries a Catalunya, tant pel que fa al transport de
viatgers com de mercaderies.
L’objectiu del PITC és desenvolupar un sistema de transport organitzat com
a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament.
Per tal d’assolir els seus objectius, el PITC preveu un seguit de prioritats
segons el tipus de transport, ja sigui ferroviari o per carretera.
Prioritats xarxa ferroviària
• En l’àmbit de l’alta velocitat, finalitzar la línia Madrid-Lleida-BarcelonaFrança i connectar Barcelona i Madrid mitjançant el corredor mediterrani
• En l’àmbit de les rodalies, connectar Sants amb l’aeroport i desdoblar les
línies entre Barcelona i Vic i entre Cerdanyola i la Llagosta
• En l’àmbit de la xarxa regional, millorar la línia Vic-Puigcerdà i condicionar les línies Lleida-Manresa-Barcelona i Reus-Móra, garantint així l’eix
transversal ferroviari.
• En l’àmbit de la xarxa de mercaderies, millorar els accessos al port de
Barcelona, adaptació dels amples de via i creació de l’estació de mercaderies de la Llagosta
El PITC representa un nou
model de planificació viària
i ferroviària, que s’ha dut a
terme en el marc d’una visió
integrada de la política de mobilitat, coherent amb la planificació territorial i amb
les Directrius de mobilitat.
Prioritats xarxa viària
• En l’àmbit de la xarxa transeuropea, millorar els corredors del mediterrani, de Barcelona-Península, Tarragona-Península, Corredor Transversal, Eix
occidental de Catalunya i Eix Barcelona-Puigcerdà-França
• En l’àmbit de la xarxa primària, millorar els eixos de llarg recorregut
Tarragona/Reus-Andorra, Lleida-Osca, Eix Pirinenc, entre d’altres, i millorar els eixos de l’entorn metropolità de Barcelona i d’accés a la Costa
Brava i Pla de l’Estany.
• En l’àmbit de la xarxa bàsica, millora de les carreters C-17, C-31, C-35,
C-53, C-63, C-68, i de Vielha a Esterri d’Àneu, i de Pallejà a Montcada
i Reixac.
Balanç Pla de Govern 345
�Amb aquest conjunt d’obres, totes elles extraordinàriament significatives
per als seus territoris, es produirà un avenç molt significatiu cap a l’objectiu d’assolir una estructura mallada que millori la connectivitat, amb
vies de gran capacitat al conjunt de Catalunya.
Els compromisos estratègics
Pressupost i finançament
La inversió total prevista en infraestructures del PITC és de 37.115 M€ fins
l’any 2026, on les actuacions ferroviàries preveuen un pressupost de 25.177
M€ i les de la xarxa viària de 11.933 M€.
El finançament d’aquest pressupost es reparteix entre l’Administració
de la Generalitat, amb 6.320 M€ (el 26% del total), l’Administració General
de l’Estat, amb 12.357M€ (el 49% del total) i entre totes les administracions
implicades en l’eix Transversal 6.500 M€ (25%).
La planificació integrada de
les infraestructures és indispensable per fer un bon ús dels
recursos públics, per evitar
retards i sobrecostos en les
inversions, i, en bona mesura,
per facilitar-ne la reducció dels
impactes ambientals i la maximització dels beneficis socials
i econòmics.
Relació d’obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment
Font: Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de
Catalunya (2005). Elaboració Pròpia.
Inversió total prevista
Inversió total en infraestructures
Actuacions ferroviàries
i transport públic
25.177 M€
Xarxa viària
11.938 M€
Ministeri de Foment
17.617 M€
Generalitat de Catalunya
12.990 M€
Eix transversal
37.115 M€
6.500 M€
25.177 M€
18%
32%
47%
Actuacions Ministeri
68%
35%
Actuacions Generalitat
Inversió total en infraestructures
Inversió total en infraestructures viàries
ferroviàries
(xarxa bàsica)
Variants i millores a les línies
Ministeri de Foment
Ministeri de Foment
12.357 M€
Generalitat de Catalunya
6.230 M€
Eix transversal
6.500 M€
Generalitat de Catalunya
5.260 M€
6.670 M€
11.938 M€
25.177 M€
Noves línies
convencionals
3.039 M€
Manteniment de política de l’aplicació d’un nou model de peatges
i signatura de conveni amb el Ministeri de Foment, com a eines de
millora de la xarxa viària bàsica
Millorar les comunicacions viàries locals i comarcals
En referència a les millores en la xarxes comarcals i locals, es poden indicar
dues línies d’actuacions bàsiques:
2.679 M€
alta velocitat
12.430 M€
BUS VAO
189 M€
44%
56%
PDI 6.840 M€
• Pel que fa a la política de peatges, s’ha seguit treballant des del Grup de
Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya, amb l’impuls
d’un seguit de mesures per rebaixar el preu dels peatges de les autopistes d’entrada i sortida de Barcelona. Es tracta d’una política comercial
que afavoreix la descongestió de la xarxa.
• L’assumpció de les carreteres comarcals de la demarcació de
Barcelona per part de la Generalitat com a pròpies i la delegació de
la gestió de la xarxa local a la Diputació de Barcelona. Així, mitjançant
aquest acord la Generalitat assumeix la gestió de 420 km de 45 carreteres
comarcals i la Diputació assumeix 315 km de 35 carreteres locals. Aquest
conveni preveu l’aportació conjunta de 30 M€ en 5 anys per dur a terme actuacions de millora a la xarxa viària.
Mitjançant la reordenació de titularitat de part de la xarxa comarcal i les obres de millora realitzades a tot el territori, s’han assolit
millores en el conjunt de les vies
secundàries
En conjunt, s’han realitzat una sèrie d’actuacions de millora de la xarxa
viària catalana, tant pel que fa a la xarxa bàsica com a la comarcal i local,
amb més de 500 actuacions al llarg del període 2004-2006, que han
346 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 347
�representat més de 1.600 M€ d’inversió. D’aquestes actuacions destaquen
la nova carretera de Vic a Olot, el desdoblament de l’Eix del Llobregat (C-16),
el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de
Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i
la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell. Són igualment remarcables les
inversions al conjunt de la Costa Brava.
Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.3
Un nou model de mobilitat: fomentar
el transport públic per a les persones
Inversió a les carreteres de la Generalitat 2004-2006
Font: DPTOP 2006. Elaboració Pròpia.
Tipus d’atuació
Import en milers d'euros
Noves carreteres
656.586,79
Actuacions de millora de carreteres
656.856,79
Actuacions en accesos o vies locals
Import total invertit
Tipus d’atuació
299.321,58
Nous quilòmetres
Noves vies locals
Total nous quilòmetres
120,58
39,20
159,78
Millorar la seguretat viària
En referència a la millora de la seguretat viària, s’han definit les estratègies
d’actuació, tant pel que fa als trams existents com als de nova construcció
amb l’objecte de reduir l’accidentabilitat. Les principals línies d’actuació
dutes a terme en aquest àmbit són les següents:
• El tractament sistemàtic dels anomenats punts negres de la xarxa. Per
aquesta raó s’està treballant en la detecció i el seguiment dels trams de
concentració d’accidents (TCA) per tal d’actuar-hi i eliminar-los progressivament.
• El Pla de xoc per millorar la senyalització d’orientació de les carreteres. La inversió relativa a la senyalització ha representat més de 50 M€.
D’aquesta manera, s’aconsegueix informar els conductors de forma més
completa i entenedora sobre les diverses destinacions de la via on transiten i guanyar en seguretat viària i qualitat en la conducció.
Balanç
La millora de la Xarxa Viària Catalana ha estat un objectiu assolit,
gràcies a l’esforç realitzat pel Govern de la Generalitat en garantir una
inversió tant en carreteres pròpies com d’altra titularitat pública.
Així, mitjançant la col·laboració amb diferents nivells de l’Administració pública, el Govern garanteix actuacions en tots els nivells de la xarxa viària, beneficiant el ciutadà amb independència de la titularitat de les
vies. Caldrà ara observar el progressiu compliment dels acords pactats.
Aquestes actuacions garanteixen l’equilibri territorial de la inversió,
essencial per mantenir ritmes de desenvolupament territorials adequats, i
ajuden a tenir xarxa viària més segura.
348 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
L’increment sostingut de les necessitats de mobilitat de la societat catalana, i el repte en termes de sostenibilitat que suposa fer-hi front, era el
punt de partida en el Pla de Govern per introduir les diferents actuacions
que s’havien de dur a terme, en gran mesura centrades en executar la
Llei de la mobilitat i a oferir solucions tangibles i diversificades que vagin
suposant millores que permetin a cada cop més ciutadans optar pel
transport públic en lloc del privat.
1.611.531,95
Noves carreteres supralocals
Més de 50 M€ per millorar la
seguretat viària de les carreteres
catalanes
Punt de partida
Els objectius específics que ressenyava el PdG eren, per un cantó, un objectiu de gran envergadura, que resumia el conjunt de polítiques:
1
Fomentar una nova cultura de la mobilitat, ampliant els recursos,
les infraestructures, i la vertebració institucional del sistema en el
territori.
Que es complementava per un altre cantó amb dos objectius de volum
més petit però que per la seva significació sectorial se subratllaven.
2
Garantir un transport públic adaptat a les persones amb mobilitat
reduïda.
3
Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Fomentar una nova cultura de la mobilitat: l’execució de la Llei de la
mobilitat
La Llei de la mobilitat, aprovada per unanimitat l’any 2003, suposava el
tombant cap a un nou plantejament de les polítiques públiques en aquesta
matèria. Es tractava de superar la visió reduccionista de les polítiques tradicionals de transport públic, a través d’una nova reformulació del problema
on es conjuguessin l’acció mancomunada de la Generalitat amb el territori
i amb els agents socials pel cantó més institucional, i pel cantó més tècnic
l’anàlisi territorial generalista combinada amb la planificació d’actuacions de
detall (fins i tot relacionant mobilitat i urbanisme).
És en aquesta línia que aquesta havia de ser la legislatura de desplegament
de la llei, i això és el que ha centrat gran part dels esforços del Govern.
S’han presentat, així, les Directrius Nacionals de Mobilitat, que formulen
l’arquitectura bàsica i els compromisos estratègics per transformar el model
actual de mobilitat a Catalunya. En tant que pla territorial sectorial, seran
doncs orientadores dels plans sectorials de mobilitat que han de redactar les
autoritats del transport.
Balanç Pla de Govern 349
�El quadre adjunt mostra com a exemple algunes accions concretes que
proposen les directrius i l’objectiu desitjable que apunten els indicadors en
l’horitzó 2012.
Actuacions Objectius (horitzó 2012)
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
(2005). Elaboració Pròpia.
Tipus de mobilitat
Actuacions
Objectius (horitzó 2012)
Integració tarifària a tot Catalunya
100% de Catalunya integrada tarifàriament
Millora de la velocitat comercial dels
autobusos
Augment del 10% de la velocitat comercial
dels autobusos urbans
Augment d’un 15% de la velocitat comercial
interurbans
Potenciació de vols intercontinentals directes
Augment del 50% els vols intercontinentals
directes des de l’aeroport de Barcelona
Menys transport de mercaderies per carretera
en favor del ferrocarril
Reducció del 10% (fins al 72%) el transport de
mercaderies per carretera
Increment de la seguretat en la xarxa viària
Reducció del 37% de víctimes mortals
d’accident de trànsit
Adaptació del transport públic a persones
amb mobilitat reduïda (PMR)
Adaptació del 100% de les estacions i del 90%
dels vehicles de transport públic a PMR
Millora del servei ferroviari a Catalunya
Augment del 12% els km de la xarxa
ferroviària per cada 1.000 habitants.
Urbanisme amb criteris de mobilitat
Augment del 5% de les places de distribució
de mercaderies
Augment del 200% de carrils bici
Augment del 12% dels viatges
intramunicipals amb transport públic
Pel que fa al transport públic, les Directrius proposen fer-lo créixer en un
120% mentre que en el cas del vehicle privat es preveu un augment del 60%.
Així mateix, s’ha produït la progressiva constitució dels Consorcis Territorials de la Mobilitat que es plantejava crear i dotar en aquesta legislatura,
el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida. En ambdós casos la
concertació institucional ha induït ja millores en el disseny i la prestació dels
serveis, com s’explica més endavant. En aquesta mateixa línia, el mes de
juliol de 2006 el Govern ha aprovat la constitució del consorci de l’àrea de
Girona, mentre que s’han iniciat els estudis per analitzar la possibilitat de
definir-ne un a l’àrea del Bages.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
% vehicle privat
% TPC
% a peu
2026
2021
2016
2011
2006
2001
1996
1991
1986
1981
0%
Els Consorcis Territorials de la Mobilitat tenen per objectiu la planificació i la
coordinació dels serveis de transport públic i col·lectiu amb origen i destinació en el seu àmbit territorial així com l’impuls de polítiques d’integració tarifària i el foment de la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans.
Pel que respecta a la constitució dels instruments participatius de les
entitats socials, empresarials i acadèmiques d’aquest àmbit, ha començat
a funcionar el Consell de la Mobilitat, on s’han anat presentant i debatent
els diferents projectes de mesures. Com a eina per a la presa de decisions,
per tal de proporcionar les dades i mètriques que permetin el coneixement
i l’anàlisi, es va posar en marxa a l’inici de la legislatura l’Observatori de la
350 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Mobilitat. Aquest observatori disposa d’un portal web específic i de publicacions periòdiques des d’on difondre aquest coneixement.
Finalment, la darrera peça desenvolupada que té per origen la llei és el
decret d’estudis d’avaluació de la mobilitat generada, que, entre altres aspectes, obliga els promotors de nous espais urbans i de nous equipaments
singulars a fer estudis de previsió de la mobilitat induïda, per tal de poder
dotar aquests espais de creixement de transport col·lectiu. Per primer cop
s’obliga que el creixement urbanístic es faci d’una manera sostenible en
termes de mobilitat.
Amb els mecanismes desplegats
el creixement urbanístic haurà de
garantir una mobilitat sostenible
Més recursos, per posar en marxa més serveis als principals sistemes
urbans
En les diverses actuacions més rellevants de foment del transport públic el
denominador comú ha estat esmerçar recursos econòmics més grans per tal
d’incrementar el servei.
Regió Metropolitana de Barcelona: l’exemple més ressenyable és l’augment de les transferències a l’ATM de Barcelona, òrgan gestor del transport
públic metropolità integrat, en el marc del seu Contracte Programa 20052006. Per aquest període es destinaran 975 M€ al transport metropolità,
la qual cosa representa un volum d’inversió anual de 488 M€. L’anterior
contracte-programa, per al període 2002-2004, tenia un volum de 1.175 M€
que representaven 392 M€ l’any. S’incrementen, doncs, els recursos invertits
en el transport de l’àrea metropolitana en un 26% de mitjana anual i la participació estrictament del Govern s’incrementa fins a 432 M€, un 74% més.
Aquesta injecció de recursos ha permès entre altres coses, que TMB realitzés
una molt important renovació i ampliació de la flota d’autobusos, que ja han
entrat parcialment en servei.
El gràfic següent recull l’evolució del nombre de viatges de persones en
transport públic al Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana de
Barcelona. S’observa com la taxa de creixement s’ha anat alentint, i era per
tant necessari reinvertir per tornar a taxes més grans de creixement.
Evoluciódemanda del sistema (viatgers en milions)
Font: ATM
900
850
886,7
800
750
755,5
800,0
837,1
868,2
2003
2004
700
650
2001
2002
2005
Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona: el treball d’aquesta
nova entitat, unit a l’aposta del Govern per abocar-hi recursos, han conduït
a iniciar el compliment d’un Programa de Treball 2005-2007, aprovat per
unanimitat. L’increment de freqüències en gairebé totes les línies, així com
una política comunicativa i de màrqueting corporativa, comencen a donar
cos i gruix a una oferta d’abast metropolità que es veurà aviat consolidada
per la integració tarifària (horitzó 2007). S’ha produït un augment significatiu
d’oferta (més freqüències o nous autobusos) als corredors Tarragona–Vilaseca–Reus; Reus–Salou– Cambrils; Tarragona–Salou–Cambrils; Tarragona–
Valls i Reus–Valls.
Balanç Pla de Govern 351
�Consorci del Transport Públic de l’àrea de Lleida: constituït el 2005, el
gener d’enguany es va signar un acord per al seu finançament que permetrà
invertir 3,5M€ en dos anys. Ja des del mes de febrer s’han posat en servei
reforços a les línies existents, de tal manera que l’oferta creixerà un 56%. En
aquest àmbit també és prevista la integració tarifària l’any 2007.
Resta de Catalunya: el Govern ha treballat per millorar el servei regular de
transport de viatgers per carretera arreu de Catalunya. A través de convenis
amb els consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Segarra, Garrigues, Alt Urgell,
Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Penedès, Anoia, Ripollès, Baix Llobregat i
amb Terrassa i els municipis del voltant, s’ha potenciat i millorat el transport
públic en aquestes comarques. S’han ampliat també els serveis d’autobusos
a les Terres de l’Ebre.
S’han construït o reformat estacions d’autobusos a diverses poblacions, com
ara Camprodon (342.298 €), Palafrugell (1,9 M€), Sant Feliu de Guíxols (1,9
M€), Cervera (0,49 M€), demarcació de Tarragona (2 M€), el Vendrell (230.000
€), i Lloret de Mar (8 M€), entre altres actuacions menors.
Finalment, a més dels ajuts per a la renovació del parc mòbil i la millora del
transport interurbà, s’ha establert una nova línia d’ajuts al transport urbà
que presten els municipis de més de 50.000 habitants.
La creació de carrils bus en vies
interurbanes de la regió metropolitana de Barcelona millorarà
al servei, garantint la fiabilitat del
sistema i els temps de recorregut
previstos
El Pla estratègic de la bicicleta
garantirà 1.200 km de carrils bici
segregats
Solucions de futur a la mobilitat: els carrils bus
Una de les novetats especialment importants és el programa que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està impulsant per implantar carrils bus interurbans a un conjunt de vies estratègiques de la Regió
Metropolitana de Barcelona. L’objectiu és reduir els efectes de la congestió
viària sobre els serveis de transport públic col·lectiu per carretera, incrementar la fiabilitat del sistema i augmentar la seva velocitat comercial. De
moment ha entrat en servei el carril bus de la intersecció de la C-17 i la N150 a Montcada i Reixac (750.000 €). Aquesta actuació suposarà una millora
per als usuaris del transport públic de viatgers per carretera ja que s’escurça
la durada del viatge en estalviar temps en la incorporació a la C-17 i, a més,
sense perjudicar el transport privat.
S’està treballant en altres projectes, com el que es preveu realitzar a la C-58
entre Ripollet i l’avinguda Meridiana (l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte
ambiental suposen el primer pas cap a la seva consecució). També s’estan
estudiant altres vies on incorporar el carril bus, el de la C-32–Gran Via des
de Castelldefels fins a la Plaça Espanya, l’A-2/AP-7 fins a Diagonal/Gran Via i
el carril bus a la C31 des d’un quilòmetre abans de la bifurcació amb la pota
nord (B-20) fins a Mataró.
Menció especial mereix, tot i el poc pes actual que representa en el conjunt del transport, la presentació del Pla estratègic de la bicicleta, que té
l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país a
través de mesures com l’increment de la xarxa de vies per a bicicletes amb
la construcció de 1.200 km de carrils segregats, la creació d’una entitat de
gestió de les polítiques relatives a la bicicleta, la promoció intensiva del seu
ús i el foment de la intermodalitat amb el transport públic. El Pla, en una
primera fase, té una inversió prevista de 17 M€ i s’ha de desenvolupar des
d’ara fins al 2010.
També en aquest punt cal parlar d’una iniciativa per fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil, amb dues experiències, el carsharing i el car-po-
352 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
oling. El servei Carsharing (cotxe multiusuari) va entrar en ple funcionament
el mes de febrer de 2005 després d’un període de rodatge. A finals de 2005
Catalunya Carsharing tenia 507 clients i 36 cotxes repartits en 16 aparcaments per tot Barcelona.
Les principals xifres d’activitat són:
•
•
•
•
El carsharing i el car-pooling han
de motivar una nova cultura de la
mobilitat
Total reserves: 3.500
Total hores d’ús: 64.000
Total km recorreguts: 560.000
Accidents amb danys personals: cap
El Metro creixerà en totes les seves línies
L9 L’obra emblemàtica de metro a l’àrea metropolitana és la L9, que quan
finalitzi serà la més llarga d’Europa (46,6 km, 51 estacions) i representa una
inversió vora 3.500 M€.
Actualment s’estan construint o es començaran en breu 21 de les 51 estacions de la L9, ja s’ha posat en marxa la tuneladora que farà el tram de la Fira
II a l’aeroport, s’ha acabat el túnel a Santa Coloma i s’ha definit un nou traçat
al Prat de Llobregat que permetrà incorporar l’estació intermodal d’aquest
municipi i una nova estació al Centre direccional.
En aquesta legislatura s’ha modificat el sistema de finançament de la L9,
basat en el mètode alemany, que difereix el deute fins al final de l’obra per
un mètode que consisteix en la transmissió del deute a l’operador català
IFERCAT, que serà per indicació de la Llei ferroviària el titular de totes les
infraestructures ferroviàries de la Generalitat.
Més enllà del procés constructiu, s’han signat els contractes de subministrament i l’arrendament de 50 nous trens per a la Línia 9 per 296 M€.
L1 S’ha adjudicat el contracte de subministrament de 10 trens per a la L1,
per valor de 65 M€. També s’ha adjudicat les obres de remodelació de l’estació de Mercat Nou (13 M€).
L2 S’han iniciat els treballs per al perllongament de la L2 del metro entre
Pep Ventura i Badalona Centre (31 M€). Així mateix, ha sortit a informació
pública el perllongament de la L2 de Metro de Sant Antoni a Fira 2 i més
recentment, la connexió directa de la L2 amb el ramal de l’aeroport de la
L9. Aquest darrer projecte dóna continuïtat a l’anterior i permetrà l’accés
directe des del centre de la ciutat a l’aeroport. A més, amb aquesta obra els
dos espais firals de la ciutat quedaran definitivament connectats per metro
(i ambdós amb l’aeroport per la L9, per tant), que suposa un enorme efecte
multiplicador per a Fira de Barcelona, i per a la seva capacitat competitiva en
l’entorn europeu. L’execució de tot el tram Sant Antoni-Parc Logístic de la L2
suposarà una inversió de 588 M€.
L3 Estan en marxa les obres de perllongament de la L3 entre Canyelles i
Trinitat Nova.
L4 S’ha adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander
i Sagrera Meridiana, i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres
del triangle ferroviari per 88,9 M€. S’ha decidit igualment construir una nova
estació a Virrei Amat.
L5 Les obres de millora en aquesta línia s’han vist per descomptat aturades
pel terrible accident del Carmel, que va alterar les vides de més d’un miler
de persones. El Govern està duent a terme tot allò que el Parlament li va
Balanç Pla de Govern 353
�encomanar com a conseqüència dels debats posteriors a l’accident. Entre
aquestes noves lleis cal destacar el nou Projecte de llei de l’obra pública, que
estableix els principis generals als quals s’haurà de subjectar la planificació,
la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l’execució i el control
de l’obra civil, amb el principi rector transversal de la seguretat.
Era però important que el conjunt del barri del Carmel no deixés de disposar
de servei de metro per causa dels fets ocorreguts. Així, cal destacar també
l’aprovació de la modificació del traçat de la L5 en el tram que va quedar
aturat després de l’accident. El Carmel quedarà connectat doncs amb el
conjunt de Barcelona amb el sistema de transport urbà més eficient. D’altra
banda, cal destacar que es troba en execució la nova estació entre Collblanc
i Pubilla Cases (31,4 M€)
Cal destacar igualment l’esforç que s’està realitzant en la implantació d’una
potent xarxa d’intercanviadors en l’àmbit del ferrocarril metropolità entre els
quals cal destacar l’intercanviador de Sagrera-Meridiana, en construcció (91
M€) i l’intercanviador de Diagonal, adjudicat per un import de 26 M€.
Les dades d’ús del Metro són de 345,3 milions de viatgers, un 0,7% més
que el 2004, un ritme de creixement menor que el 3,4% que hi havia hagut
sobre el 2003. Aquest increment més baix s’ha donat per un decreixement
de l’oferta de cotxe*km. El Metro és un transport molt usat i ben valorat, i de
segur que l’increment d’oferta induirà que tingui més usuaris.
Un nou vell mode: el tramvia
L’any 2004 van entrar en servei els tramvies del Baix Llobregat i del Besòs.
Trambaix i Trambesòs han tingut una acceptació creixent, com es veu en
la taula adjunta. S’hi observa que el creixement dels viatges és superior al
ritme de creixement d’oferta.
A més del traçat inaugurat l’any 2004, s’ha perllongat la línia T-3 del Tram-
Aquesta proposta reformula l’antic disseny de la L12, i té un horitzó d’execució situat a l’any 2015.
Nombre de viatgers (milions)
354 Balanç Pla de Govern
FGC
Esplugues de Ll.
Barcelona
Cornellà de Ll.
L’Hospitalet de Ll.
Garantir l’adaptació per a les Persones amb Mobilitat Reduïda de la
xarxa de Metro i FGC
Aquesta ha estat una prioritat en la línia del que la llei d’accessibilitat determinava. S’ha desenvolupat un pla per millorar els accessos i eliminar les
barreres arquitectòniques a les estacions de Metro, que està suposant
una important inversió, que superarà els 100 M€. Malgrat el que preveu
aquesta llei, tot i que no estaran totes les obres d’adaptació acabades, sí que,
almenys, estarà iniciat el procés en totes elles. Cal tenir en compte la dificultat de remodelar estacions antigues i en funcionament, pel seu elevat cost i
la seva complexitat tècnica.
2004
2005
1,2
5,9
10,2
FMB
Trambesòs
0,3
0,4
1,8
2,8
En construcció
adjudicades
Adaptades
o licitades
L’el·liminació de les barreres arquitectòniques es un procès iniciat a
totes les estacions de metro
Evolució percentatge d’estacions
adaptades a persones amb
mobilitat reduïda a la xarxa
de FGC i metro
Estat d’adaptació d’estacions de metro i ferrocarril
2005
PLA DE GOVERN
2004-2007
L9
St. Joan Despí
Aeroport del Prat
0,8
PdG
C4
El Prat de Ll.
2004
• Perllongar la L3 de metro des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de
Llobregat (212,52 M€).
• Crear el metro del Delta del Llobregat, des de Cornellà fins a
Castelldefels, integrat a Rodalies (657,27 M€).
• Perllongar la L1 del metro des de Bellvitge fins a Sant Boi.
• Perllongar la línia d’FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de Déu.
L5
Castelldefels
Trambaix
Un nou projecte per al transport públic al Baix Llobregat
Com a projecte de gran transcendència, cal incloure igualment l’acord amb
els alcaldes de les principals ciutats del Baix Llobregat per al nou disseny de
la xarxa ferroviària al Baix Llobregat sud, en el qual es planteja:
C1
Gava
2005
baix fins a Sant Just Desvern i s’ha aprovat la continuació del traçat que
arribarà fins al nucli de Sant Feliu del Llobregat. També s’inaugurarà durant
la tardor el ramal del Trambesòs que transcorre per la Gran Via.
L3
Viladecans St. Boi de Ll.
Font: Transmet Xifres. ATM
Cotxes*km (milions)
Sant Feliu de Ll.
L1
Noves En projecte
Total % estacions
estacions adaptades
48
52
21
7
128
38%
L1
8
15
7
0
30
27%
L2
17
0
0
1
18
94%
L3
6
16
2
2
26
23%
L4
6
8
8
0
22
27%
L5
6
13
4
4
27
22%
L11
5
0
0
0
5
100%
FGC
50
15
5
2
72
69%
L6
5
2
2
0
9
56%
L7
1
2
1
0
4
25%
L8
7
3
0
1
11
64%
Metro Vallès
15
0
2
1
18
83%
Metro Baix Ll.
22
8
0
0
30
73%
Total
98
67
26
9
200
49%
49,0
45,9
43,8
2003
2004
2005
Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials
El darrer dels objectius d’aquest àmbit era facilitar l’accés dels treballadors
als polígons industrials. Aquesta actuació, que forma part de l’Acord per la
competitivitat signat amb els agents socials i econòmics, era una necessitat
ateses les xifres d’accidentalitat de treballadors in itinere en el seu cotxe particular, i la manca d’alternatives de transport col·lectiu. Les línies d’actuació
Balanç Pla de Govern 355
�són bàsicament l’establiment de línies d’autobús des dels nuclis urbans fins
als polígons i la redacció i l’execució d’un Pla de mobilitat integral en aquells
polígons en què es consideri necessari. Cal dir que finalment es doblarà el
nombre d’iniciatives que preveia el Pacte per a la competitivitat.
En el marc del pla d’accessibilitat en transport públic als polígons
industrials, s’han realitzat o s’estan realitzant 42 actuacions que afecten
més de 70 municipis i 165 polígons industrials amb més de 5.000 empreses
i 195.000 treballadors localitzats. Les xifres d’empreses i treballadors es refereixen, només, a aquells polígons en els quals disposem de pla de mobilitat,
és a dir, s’ha fet treball de camp. El conjunt d’actuacions afecta més empreses i més treballadors, però no disposem de dades fiables.
Les diverses actuacions que es porten a terme s’estructuren de la forma
següent:
Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat i amb l'establiment de serveis
de transport públic
Àmbit
d'actuació
Realització
Pla
Serveis
Realització
serveis
Núm.
serveis
Municipis
Polígons
Rubí Zona sud
i Castellbisbal
Realitzat
i aprovat
RubíCastellbisbal
SÍ
1
2
9
Montmeló,
Montornès
i Parets del
Vallès
Realitzat
i aprovat
MontmelóMontornésParets
del Vallès
SÍ
Riudellots
de la Selva
Realitzat i
aprovat
Girona-SaltRiudellots
de la Selva
SÍ
1
3
1
Granollers
Realitzat i
aprovat
Polígons de
Granollers
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
2
1
10
2
Realitzat i
aprovat
Polígons de
Palau Solità i
de Polinyà
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
1
Zona Franca ZAL - Polígon
Pratenc
En realització
PratMercabarnaPratenc-ZAL
Pendent
concurs EMT
1
2
4
Polígons
de Quatre
Camins
En realització
Polígons
de Quatre
Camins
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
2
5
13
Polígons
de Terrassa
Licitat o
adjudicat
Polígons Can
Parellada i
Colom de
Terrassa
En servei Rubí
-Terrassa
En estudi
FGC-Polígons
2
1
2
Baix Vallès:
Mollet, la
Llagosta,
Martorelles,
St. Fost
Realitzat i
aprovat
Polígons
de Mollet,
Martorelles i
Sant Fost
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
2
Aeroport
del Prat
Licitat o
adjudicat
Aeroport de
Barcelona
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
1
Polígons de
l'Anoia
Pla de Serveis
Comarcal
En estudi
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2
12
Palau SolitàPlegamans i
Polinyà
15
356 Balanç Pla de Govern
3
4
1
8
6
1
8
8
32
74
Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat sense l'establiment
de serveis de transport públic
Àmbit d'actuació
Municipis
Polígons
En realització
1
15
L'Hospitalet. Polígon Pedrosa
Realitzat i aprovat
1
2
Sabadell, Sant Quirze
En realització
2
8
Castellbisbal - St. Andreu de la Barca
Licitat o adjudicat
1
8
Constantí i Riu Clar (Polígons
Licitat o adjudicat
2
4
Licitat o adjudicat
1
2
Costa Daurada
Licitat o adjudicat
3
3
Alt Penedès
En realització
Cardedeu - Llinars
Licitat o adjudicat
2
La Garriga, l'Ametlla, Figaró
Aprovat
3
12
Baix Llobregat - Polígon el Pla
En realització
1
1
Polígon Agro Reus
En realització
1
1
Polígon Santiga
En realització
COMP
1
18
57
Vilanova i la Geltrú
Realització Pla
de Tarragona i Constantí)
Polígon Sta. Maria (Valls)
i Polígon Repsol de Constantí
Establiment de serveis de transport públic (sense Pla de mobilitat)
Àmbit d'actuació
Serveis
Realització
serveis
Vilamalla
Figueres-polígons
Manresa. Polígon
Bufalvent
Núm.
serveis
Municipis
Polígons
SÍ
1
1
1
Manresa-Bufalvent
SÍ
1
1
1
Castellgalí
Manresa-Rocafort-Sant
Vicenç de Castellet
SÍ
1
1
Polígon Politger St.
Jaume de Llierca
Sant Jaume de Llierca
(bus transversal de la
Garrotxa es perllonga fins
al polígon)
SÍ
1
1
1
Figueres - Vilamalla
Figueres - Sta. Llogaia
- Vilamalla
SÍ
1
2
2
Can Sant Joan a Sant
Cugat del Vallès
Can Sant Joan a Sant
Cugat del Vallès (bus
llançadora a l'estació
d’FGC)
SÍ
1
2
1
Polígons de Vic
Vic-Manlleu i Roda-Vic
SÍ
2
1
2
La Sènia
Tortosa-La Sènia i
Amposta-La Sènia
SÍ
2
1
1
Viladecavalls - Terrassa
Viladecavalls-Terrassa
SÍ
1
1
2
Polígons del Segre i Camí
dels Frares (Lleida)
Polígons del Segre i Camí
dels Frares a Lleida
SÍ
1
1
2
Moja, Vilafranca, Olèrdola
Moja, Vilafranca i
Olèrdola
SÍ
1
2
13
14
13
Balanç Pla de Govern 357
�Actuacions en estudi
Àmbit d'actuació
Serveis
Municipis
Polígons
Girona, Aeroport
Martorell
En estudi
1
1
En estudi
3
3
Montgat, Vilassar de Mar
i Mataró
En estudi
3
5
Rubí, Terrassa, Sabadell
i Castellar del Vallès
Sta Perpètua - la Llagosta
Servei que uneix les poblacions
amb l'Hospital General de Terrassa
En estudi
2
COMP
1
8
Zona Franca: Colt Telecom
Perllongament línia "9" d'EMT
fins a la zona de l'empresa
COMP
COMP
Sentmenat Castellar del Vallès
Total
Servei que uneix ambdues
poblacions i els seus P.I.
2
4
12
21
Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.4
Potenciar els ports catalans com a
centres logístics del sud d’Europa
Punt de partida
La costa catalana (780 km) disposa de 47 ports de pes diferent. D’una
part, destaquen els ports de Barcelona i Tarragona, com a centres de
transport marítim importants del Mediterrani i d’altra banda, es disposa d’una sèrie de ports majoritàriament pesquers i esportius, entre els
quals destaquen els de Palamós, Vilanova i Sant Carles, que també tenen
activitat comercial. El Govern de la Generalitat és conscient de les diferències de necessitats entre els uns, grans ports industrials, i els altres, ports
esportius i pesquers que realitzen una tasca de vertebració del territori i
desenvolupament de l’economia local.
Balanç
Durant la legislatura s’han dut a terme les principals tasques vinculades a
la nova visió de la mobilitat. Així mateix s’ha reforçat de manera molt significativa el finançament del transport públic, en línia amb l’objectiu d’incrementar molt significativament el nombre d’usuaris arreu de Catalunya.
S’han iniciat igualment programes innovadors, com el dels carrils bus
de penetració a la Regió metropolitana de Barcelona, l’accessibilitat dels
treballadors als polígons industrials, el pas de la bicicleta a mode de
transport interurbà o el car-sharing.
També s’ha destinat una inversió important de diners per aconseguir tenir
adaptades les estacions del Metro i d’FGC per a les persones amb mobilitat reduïda.
S’han anat constituint progressivament els Consorcis Territorials de la
Mobilitat que es plantejaven crear i dotar en aquesta legislatura. Estan
en marxa el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida, s’ha aprovat la
constitució del consorci de l’àrea de Girona i s’han iniciat els estudis per
analitzar la possibilitat de constituir-ne un a l’àrea del Bages.
1
Impulsar els ports de Barcelona i Tarragona com a motors logístics i
econòmics de Catalunya
2
Augmentar en prop de 6.000 places l’oferta d’amarratges per a la
nàutica esportiva prioritzant l’ampliació de ports enfront de les noves
construccions
3
Potenciar el sector de creuers
4
Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges
5
Integrar els ports en el seu entorn urbà i millorar-los ambientalment
6
Facilitar les condicions comercials i millorar l’eficiència als ports pesquers
7
Potenciar la capacitació de nous mercats com l’Àsia o l’Amèrica del Sud
i el transport marítim de curta distància des dels ports comercials
Amb aquests elements, que en molts casos suposen rellevants passes
endavant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és
un objectiu en vies d’assolir-se.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Cal assenyalar que del conjunt de ports de Catalunya, la Generalitat de
Catalunya té les competències exclusives de tots ells a excepció dels de
Barcelona i del de Tarragona, on n’assumeix el nomenament del president.
L’evolució del sector ha estat força favorable, tal com mostren les dades
següents.
358 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 359
�Evolució del transport de mercaderies als ports catalans
Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat
i Ministeri de Foment
Mercaderies (milers de tones)
Port de Barcelona
2000
2001
2002
2003
2004
2005
29.805
31.469
32.608
34.775
39.321
43.837
%var
Port de Tarragona
6,9
5,6
3,6
6,6
13,1
11,5
27.530
26.919
29.828
29.041
29.641
30.992
%var
Ports de la Generalitat
9,6
-2,2
10,8
-2,6
2,1
4,6
2.732
2.805
2.501
2.572
5.415
3.813
%var
Catalunya
-6,7
2,7
-10,8
2,8
110,5
-29,6
60.067
61.193
64.937
66.387
74.376
78.641
%var
Port de València
7,4
1,9
6,1
2,2
12,0
5,7
25.423
28.479
32.553
35.757
37.757
40.493
%var
Port d’Algesires
7,5
12,0
14,3
9,8
5,6
7,2
44.054
49.043
51.822
57.449
61.304
63.317
%var
Espanya
4,1
11,3
5,7
323.036
333.033
349.729
%var
% Catalunya / Espanya
6,7
3,3
367.239 396.971
10,9
426.267
6,4
3,1
5,0
5,0
8,1
7,4
18,6
18,4
18,6
18,1
18,7
18,4
1.387.570 1.411.054 1.461.232 1.652.366 1.916.493
2.070.726
Sector comercial
El tràfic comercial de mercaderies té un pes cada vegada més important.
Només el port de Barcelona representa un 1,07% del Valor Afegit Brut (VAB)
de Catalunya. D’una altra banda, es preveu un increment anual del 4% fins al
2015.
Durant el 2005, el conjunt de ports comercials i industrials situats a
Catalunya va manipular més de 78 milions de tones de mercaderies, gairebé 4.300 més que al 2004. Pel que fa al transport de passatgers, el port de
Barcelona va registrar un moviment de més de dos milions de persones,
un 12,2% més que al 2004. Tarragona, per la seva part, va superar els 5.000
passatgers, que suposa un augment de prop del 44%.
En aquest període el tràfic de
mercaderies i passatgers als ports
catalans no ha deixat d’augmentar notablement.
Evolució del moviment de mercaderies al Port de Barcelona (milers de tones)
43.837
39.321
29.805
31.469
32.608
2001
2002
34.775
Contenidors (TEUS)
Port de Barcelona
%var
Port de Tarragona
%var
Catalunya
%var
12,4
1,7
3,6
13,1
16,0
8,0
44.853
39.064
53.088
57.018
17.405
8.978
12,9
-12,9
35,9
7,4
-69,5
-48,4
1.432.423 1.450.118 1.514.320 1.709.384 1.933.898
2.079.704
12,4
Port de València
%var
13,1
7,5
1.324.933 1.506.051 1.798.669 2.002.793 2.141.862
2.427.803
16,9
Port d’Algesires
1,2
6,9
13,4
3.179.614
9,2
Espanya
6,1
19,4
12,9
2.027.778 2.151.770 2.238.857 2.515.908 2.937.381
%var
13,7
4,4
4,0
11,3
12,4
16,8
% Catalunya / Espanya
7,0
11,4
10,1
10,9
10,7
20,9
19,8
18,6
19,0
19,4
18,8
Evolució del trànsit de passatgers als ports catalans
Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat
i Ministeri de Foment
Nombre de passatgers
Port de Barcelona
%var
Port de Tarragona
2000
2001
2002
2003
2004
2005
1.443.060
1.690.515
1.869.967
1.968.193
2.208.330
3,4
1,3
17,1
10,6
5,3
12,2
1.910
889
5.737
1.977
3.780
5.441
%var
-2,9
-53,5
545,3
-65,5
91,2
43,9
Ports de la Generalitat
923
3.715
5.441
247
6.022
1.279
16,7
302,5
46,5
-95,5
2.338,1
-78,8
1.427.454 1.447.664 1.701.693 1.872.191
1.977.995
2.215.050
%var
Catalunya
%var
Port de València
%var
Port d’Algesires
%var
3,4
1,4
17,5
10,0
5,7
12,0
263.628
274.096
314.354
295.125
300.548
327.372
30,0
4,0
14,7
-6,1
1,8
8,9
4.257.934 4.358.374 4.486.492 4.549.709
4.623.274
4.827.545
1,6
4,4
4,7
Espanya
2,4
2,9
1,4
18.259.023 18.329.232 19.096.800 20.077.039 22.252.638 22.402.164
%var
6,3
0,4
4,2
5,1
10,8
0,7
% Catalunya / Espanya
7,8
7,9
8,9
9,3
8,9
9,9
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2005
1.049.230
1.021.405
2003
2004
834.659
576.942
2000
1.424.621
2004
1.224.575
8,2
8,7
2003
Evolució del trànsit de creueristes al Port de Barcelona
6.841.136 7.321.987 8.157.488 8.985.277 9.968.913 11.034.160
%var
360 Balanç Pla de Govern
2000
652.800
2001
2002
2005
Els objectius: nous mercats i augment dels creuers
• Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona
per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat
• Captar nous tràfics de mercaderies i recerca de nous mercats
• Crear un nou marc tarifari per al tràfic marítim de curta distància i
impulsar noves línies amb base en algun dels ports catalans
• Millorar els accessos terrestres als ports
• Impulsar la coordinació amb el sector turístic per captar creuers, incrementar-ne les escales
Les actuacions
Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona.
De les actuacions que s’han dut a terme per impulsar els dos grans ports
catalans, Barcelona i Tarragona, cal destacar les següents: (el denominador
Balanç Pla de Govern 361
�comú de les quals és que garanteixen un creixement sostingut dels principals ports catalans)
Les diferents amenaces que pesaven sobre el Port de Barcelona
van esvaint-se a mesura que la
seva ampliació progressa i la seva
accessibilitat a llarg termini es
defineix.
• El Pla d’accessibilitat ferroviària i viària al port de Barcelona, que juntament amb l’anunci d’informació pública fet pel Govern central el maig
d’enguany de l’estudi informatiu dels accessos al port de Barcelona, es
converteixen en dues notícies que en materialitzar-se garantiran l’eficàcia
i la viabilitat de les noves terminals i el funcionament global d’aquesta
infraestructura, arribant a la fase final d’ampliació del port.
• L’adjudicació de la nova terminal de contenidors al Moll Prat, la
primera de l’aplicació sud del port. Es tracta d’una superfície de 93 ha,
amb capacitat per moure fins a 2,5 milions de contenidors anuals, i
començarà a operar l’any 2008, un any i mig abans del que es preveia inicialment. Els adjudicataris, TerCat i Hutchinson Group (primer operador mundial de terminals de contenidors), formen una molt interessant
aliança catalano-multinacional, que permetrà consolidar els tràfics locals
i alhora potenciar la presència competitiva del Port de Barcelona en el
seu “foreland” (zona d’influència llunyana) incloent el sud-est asiàtic.
Amb aquesta terminal, el Port podria assolir una xifra de 4,5 milions de
contenidors l’any 2013. Cal recordar que el tràfic de contenidors és el
més rendible per a un port.
• El conveni signat entre l’Autoritat Portuària, FGC i SEAT, per adaptar
la línia ferroviària Anoia-Llobregat d’FGC al transport de vehicles
des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell fins al Port, fet
destacable per la gran importància econòmica que la indústria automobilística té al port i pel fet que ajuda a descongestionar la xarxa viària.
• Ampliacions al port de Barcelona de la zona d’emmagatzematge per a
vehicles: la nova àrea ocupa 92.000 metres quadrats repartits en quatre
plantes i amb una capacitat de 5.500 vehicles.
• D’una altra banda, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha anunciat la intenció de fer créixer el port de Tarragona en 120 ha sobre les 625 ha actuals.
• El conveni signat l’any 2005 entre el Govern i l’APT, dotat de 30.000 €
de pressupost, per a la redacció d’un pla director ferroviari del port de
Tarragona
La Redacció del Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2006
que representarà unes inversions de 105,7 M€ per a l’optimització de les
instal·lacions portuàries i la protecció dels espais portuaris en els pròxims
quatre anys. El Govern també ha dotat, en el marc d’aquest Pla, 29 ports de
Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals
generades per les embarcacions. Així mateix, la tramesa a informació pública
del nou Pla de ports 2006-2015 marca un horitzó ambiciós per a un Pla
a deu anys que fa una aposta ferma per un sistema portuari que de manera
conjunta vol acostar-se molt als 100 milions de tones de càrrega. És un pla
amb compromisos d’inversió port a port, i on la preocupació pel creixement
es fa amb criteris de sostenibilitat i reequilibri.
Les principals obres dutes a terme per Ports de la Generalitat durant el període 2004-2006 van ser:
Es garanteixen inversions a tots
els ports catalans, sota el plantejament estratègic de creixement
equilibrat.
362 Balanç Pla de Govern
• Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs al col·lector de llevant, la remodelació de les instal·lacions pesqueres, la urbanització del vial del moll de
Baix a mar, l’ordenació dels accessos, aparcament i xarxa contraincendis
de la dàrsena pesquera del port.
• Al port de Mataró: Ampliació de la nau de vendes.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
• Al port d’Arenys de Mar: Ordenació de la zona d’atracament de la dàrsena pesquera.
• Al port de l’Escala: Obres al moll adossat al dic del port i dragatge amb
enderroc d’escull dins la dàrsena.
• Al port de Palamós: Remodelació de la Llotja.
• Al port de Sant Feliu de Guíxols: Reforç del dic de recer.
• Al port de Blanes: Treballs de prolongació de la passarel·la de pesca.
• Al port de Sant Carles de la Ràpita: Les obres del passeig marítim, el
dragatge del canal d’entrada, primera fase de construcció del passeig
marítim i els pantalans flotants.
Així mateix, es troben en execució les obres següents:
• Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs d’urbanització del dic de recer.
• Al port d’Arenys de Mar: Treballs al col·lector d’aigües residuals al moll
de ribera.
• Al port de Palamós: La prolongació del moll comercial.
• Al port de Cambrils: Segona fase de treballs al moll de ribera.
Cal destacar, també, la inauguració del port esportiu de Roses i la presentació dels ports de Badalona i Calafell.
Les actuacions del Pla d’inversions de ports s’emmarca en la millora prevista
per els sectors pesquer i esportiu.
Sector pesquer
La flota d’embarcacions de pesca es compon de vaixells que utilitzen tècniques d’arts menors, d’encerclament i d’arrossegament. En els darrers anys
hi ha hagut una lleugera baixada de les captures, però amb una pujada dels
preus mitjans a llotja amb oscil·lacions.
Els objectius: impulsar la comercialització i millorar les instal·lacions
90.000
Tones
130.000
75.000
Milers d’euros
125.000
60.000
120.000
45.000
115.000
30.000
110.000
15.000
105.000
100.000
0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
• Millora dels sistemes de comercialització del peix i dels serveis complementaris
• Optimització de les dàrsenes pesqueres
• Suport a les polítiques de promoció del sector
Les actuacions
Entre les actuacions que s’impulsaran amb el Pla de ports, recollides en la
seva major part al Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2008, hi
ha les adequacions de naus per a la venda de peix i el seu sistema de comercialització i la millora de les instal·lacions al suport pesquer per un import
superior als 10,3 M€.
Balanç Pla de Govern 363
�Sector esportiu
Catalunya compta amb 47 dàrsenes esportives i una oferta de 48.500 places,
de les quals 28.641 són amarradors. Quant a la distribució territorial del
total de les places, 23.240 es troben a les comarques gironines, 13.143 a
Barcelona i 12.094 a Tarragona. En els darrers vint anys l’increment ha estat
superior al 100%.
Els objectius: reequilibri territorial i optimització de l’espai
•
•
•
•
Distribució més equilibrada del litoral
Reconversió de l’oferta per acollir eslores de 12 a 15 metres.
Potenciació de l’accés al mar d’embarcacions petites (rampes de varada)
Potenciació d’instal·lacions de baix impacte ambiental (de temporada i
en sec)
• Impuls de la pràctica popular de la nàutica
• Professionalització de la gestió dels ports i les dàrsenes esportives
L’ampliació d’amarratges garanteix una distribució de la oferta
equilibrada territorialment
Les actuacions
A Catalunya hi ha 50.500 embarcacions amb un augment anual mitjà de 400.
El Pla de ports preveu un creixement d’amarratges de l’1,1% anual fins al
2015. Per tal de cobrir aquesta demanda de manera sostenible amb la preservació del litoral, el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 nous amarradors
fins a aquesta data. D’aquests, 3.250 se situaran en ports esportius ampliats.
Actualment, l’oferta d’amarradors es troba molt concentrada a les comarques del nord. Amb l’horitzó 2015 la nova oferta es pretén localitzar en les
comarques del sud com a mesura d’equilibri. Destaquen les ampliacions
següents: Roda de Barà, l’Ampolla o Tarragona.
Una actuació prioritària és la reordenació de les dàrsenes de molts dels ports
existents per optimitzar espais i absorbir la tendència a un creixement de
l’eslora de les embarcacions esportives.
A banda de l’ampliació dels ports esportius, es proposen altres opcions per
a la creació de 2.726 noves places, com ara marines sequeres, zones de fondeig controlades o places d’avarada.
Balanç
Cal assenyalar en primer lloc que l’actuació del Govern ha estat adequada per assolir l’objectiu d’enfortir els ports de Barcelona i Tarragona en el
seu posicionament com a nodes logístics clau a la Mediterrània. També
s’han fet avenços importants en la millora de les infraestructures d’accés
ferroviari.
Pel que fa als ports de la Generalitat, s’ha intensificat la inversió en millores
adreçades a la modernització del sector pesquer, esportiu i comercial i,
sobretot, al conjunt d’actuacions mediambientals i de millora d’integració.
Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.5
Promoure la xarxa d’aeroports de
Catalunya. Fons de Promoció de
noves rutes aèries
Punt de partida
Un dels objectius de vital importància en el Pla de Govern era la qüestió
de la distribució final de competències en matèria d’aeroports entre
l’Estat i la Generalitat, així com actuar per tal de dinamitzar la xarxa
d’aeroports a Catalunya i promocionar noves rutes aèries.
Amb les actuacions dutes a terme i projectades s’està consolidant una
xarxa d’aeroports que comprèn els aeroports de Barcelona, amb vocació
de Hub aeroportuari, Girona i Tarragona–Reus, el nou aeroport de Lleida
(Alguaire) i un conjunt d’aeròdroms distribuïts arreu del país (Cerdanya,
Òdena...).
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Els aeroports catalans són ja l’any 2006 el 19% en termes de passatgers
del total espanyol (eren el 16,3% l’any 2003). Cal indicar que l’activitat institucional s’ha centrat a treballar per la inclusió dels aeroports com a competència de la Generalitat en el nou EAC. Aquesta tasca, recolzada per totes les
forces polítiques catalanes, no ha pogut concloure del tot favorablement, ja
que les competències incloses abastaran tota la xarxa aeroportuària catalana, llevat del cos de l’aeroport del Prat, considerat d’interès general, que de
moment continuarà essent gestionat exclusivament per l’Estat.
L’aeroport del Prat
L’aeroport de Barcelona, igual que la resta d’aeroports catalans, ha continuat
amb el creixement iniciat l’any 2004 tant pel que fa al trànsit de passatgers
com pel que fa a moviment de mercaderies.
Evolució del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona (milions)
26,9
19,4
20,5
21,2
2001
2002
22,5
24,4
És per això que es pot considerar, que en l’àmbit de polítiques portuàries,
l’acció del Govern es pot considerar com un objectiu assolit, tot i que
evidentment en el futur proper caldrà seguir invertint i millorant dia a dia
la gestió d’aquestes instal·lacions.
2000
364 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2003
2004
2005
Balanç Pla de Govern 365
�Trànsit de passatgers als aeroports catalans (en milions)
Font: Direcció General d’Aviació Civil (Ministeri de Foment)
Evolució del tràfic de mercaderies a l’aeroport de Barcelona (tones)
90.239
87.309
76.966
75.217
81.908
70.116
Milions de passatgers
2000
2001
2002
2003
2004
Barcelona
19,4
20,5
21,2
22,5
24,4
26,9
11,3
%var
13%
6%
3%
6%
8%
11%
12%
0,6
0,6
0,5
1,4
2,9
3,5
1,3
%var
3%
-4%
-11%
167%
106%
20%
6%
Reus
0,7
0,7
0,8
0,8
1,1
1,4
0,4
%var
11%
7%
3%
11%
35%
20%
10%
%var
2001
2002
2003
2004
2005
Espanya
%var
Per primer cop s’ha fet promoció
comercial activa de l’aeroport del
Prat, que ha permès conexions
directes amb Xina, Xile, Colòmbia,
Perú i noves línies als Estats Units
Les noves rutes inaugurades de
l’aeroport de Barcelona el projecten estratègicament com a pont
cap al sud-est asiàtic
366 Balanç Pla de Govern
Durant el 2005, l’aeroport de Barcelona va ser dels que va presentar una
taxa de creixement més significativa respecte a l’any anterior d’entre els
aeroports europeus amb més trànsit, per davant d’aeroports com els de
Madrid, Munic o París. De fet, es va situar el primer en l’increment del trànsit
de passatgers total, i ja és el novè aeroport d’Europa per aquest concepte.
L’any 2005 el trànsit de passatgers va ser de gairebé 27 milions i el de càrrega més de 90.000 tones. Si es mantenen aquestes tendències és clar que el
creixement es mantindrà a l’alça. Val a dir que en valors absoluts, les xifres de
càrrega aèria encara tenen molt marge de millora.
Una de les causes del creixement continu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona ha estat la tasca desenvolupada pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA). Constituït a principis de 2005 per la
Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament
de Barcelona i Aena, la seva activitat es concentra en dues estratègies: establir-se com a òrgan de contacte i de promoció de l’aeroport de Barcelona
amb les companyies aèries, fent de pont entre les institucions catalanes, i
donar suport a l’establiment de noves rutes intercontinentals, a més de mantenir les actuals. Les seves línies de treball consisteixen a elaborar estudis de
mercat per identificar rutes interessants i realitzar accions de promoció per
aconseguir que s’estableixin. Amb aquestes premisses, els resultats obtinguts han estat del tot satisfactoris. Al llarg de l’any 2005 es va aconseguir
connectar l’aeroport de Barcelona amb països com la Xina, els Estats Units,
Xile, Colòmbia i el Perú.
Enguany s’han inaugurat noves rutes, com la de Barcelona a Singapur, fent
que l’aeroport del Prat es posicioni com un enclavament estratègic per esdevenir un pont cap al sud-est asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda (sud-est pacífic).
Una altra ruta inaugurada aquest 2006 ha estat Barcelona-Tallin (Estònia) i
Barcelona– Bogotà (Colòmbia).
Una altra de les causes de la trajectòria ascendent de l’aeroport ha estat la
inauguració de la tercera pista (actuació realitzada pel Ministeri de Foment), que ha permès incrementar el nombre d’operacions per hora, i que es
veurà encara millorada amb la inauguració de la nova terminal.
S’ha de fer esment també que Barcelona, per la seva posició com un dels primers destins turístics internacionals, ha induït un gran creixement de vols de
baix cost, amb especial rellevància de la companyia de capital català Vueling
o Easy Jet, que s’han consolidat en aquest mercat.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
*2006
Girona
Catalunya
2000
2005
% Catalunya / Espanya
21
22
22
25
28
32
13
13%
6%
3%
10%
15%
12%
11%
138,6
142,7
141,2
151,7
163,9
179,0
70,2
9%
3%
-1%
7%
8%
9%
8%
15%
15%
16%
16%
17%
18%
19%
* Dades acumulades de gener a maig
Tràfic de mercaderies a l’aeroport del Prat (en tones)
Font: DG d’Aviació Civil
*Dades acumulades de gener a maig
Tones
Barcelona
%var
Madrid-Varajas
%var
Espanya
%var
2000
2001
2002
2003
2004
2005
*2006
87.309
76.966
75.217
70.116
81.908
90.239
36.773
1%
-12%
-2%
-7%
17%
10%
-1%
305.499
294.692
295.291
304.386
337.050
328.105
127.798
8%
-4%
0%
3%
11%
-3%
-7%
607.520
577.031
574.066
576.835
629,396
610,145
232,818
4%
-5%
-1%
0%
9%
-3%
-8%
Els aeroports de Girona i Reus
Però més enllà de la centralitat i la importància de l’aeroport de Barcelona
per al conjunt del país, cal destacar el desenvolupament dels altres aeroports del territori. L’aeroport de Girona–Costa brava s’ha consolidat
internacionalment i ha presentat un espectacular creixement. El trànsit
de passatgers s’ha multiplicat per 5 des de l’any 2000 i ha passat de poc més
de mig milió de passatgers a més de tres milions i mig l’any 2005. Tot indica
que el creixement en aquest àmbit continuarà progressant positivament. Per
a aquest desenvolupament ha estat important l’acord al qual es va arribar
entre la Generalitat, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines per al foment de rutes aèries
i l’establiment de Girona com a base de companyies aeronàutiques de baix
cost. Així mateix, s’ha constituït l’Associació per a la Promoció del Desenvolupament de les Comarques Gironines, que té com a finalitat bàsica la promoció dels vols regulars de l’aeroport de Girona i la signatura d’un conveni
de col·laboració entre l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar i AENA per regular i
ordenar la circulació en els accessos de l’aeroport. S’ha millorat el principal
problema de creixement d’aquest aeroport, com era l’aparcament de
vehicles. Igualment, s’ha fet possible que l’aeroport tingués un Punt d’Inspecció Fronterer (PIF), pel qual es controlen sanitàriament productes frescs.
Aquest fet obre unes oportunitats de mercat que poden fer multiplicar el
moviment de mercaderies.
Balanç Pla de Govern 367
�Evolució del trànsit de passatgers als aeroports de Girona i Reus
Balanç
Girona
Reus
3,5
2,9
1,4
0,7
0,6
2000
Girona i Reus van dotant-se les
infraestructures que els permeten
desenvolupar el seu nou potencial
de creixement.
Amb les actuacions dutes a terme
i les projectades, en un futur no
gaire llunyà qualsevol ciutadà de
Catalunya estarà a menys de dues
hores en cotxe per accedir a un
aeroport, amb els avantatges que
aquest fet implica.
368 Balanç Pla de Govern
0,7
0,6
2001
0,8
0,5
2002
0,8
2003
1,1
2004
1,4
2005
Pel que fa a l’aeroport de Reus, l’any 2005 va inaugurar una nova terminal
d’arribades, infraestructura que li era del tot necessària i que ha estat cabdal
per al seu progressiu creixement. El 2004 va superar per primera vegada
el milió de passatgers, xifra que va continuar creixent l’any 2005 fins a
assolir 1,4 milions.
Els projectes d’estacions de ferrocarril amb l’ample de via europeu prop
d’aquests dos aeroports seran de segur el catalitzador d’una nova fase de
creixement a mig i llarg termini. Ho són també les connexions amb transport
públic amb els seus sistemes urbans més propers, mitjançant per exemple el
futur TramCamp.
Alguaire i els nous aeroports al territori
Cal fer especial incidència en aquesta legislatura, de l’impuls al futur aeroport de Lleida-Alguaire. Aquesta infraestructura aportarà a les terres de
Ponent una projecció fins ara inexistent i es convertirà en la primera construcció d’un aeroport per part de la Generalitat.
Es va resoldre en primer lloc el debat sobre la seva ubicació, veritable
moment desllorigador del projecte. En el transcurs de l’any 2005 es va
aprovar el Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport, que delimita l’espai i legitima la reserva de sòl per garantir la seva
ubicació i, en paral·lel, està a punt de ser aprovat el seu Pla director. L’aeroport d’Alguaire compta amb una inversió prevista de 42,5 M€ i l’objectiu
d’assolir 400.000 viatgers i 6.000 tones de transport de mercaderies anuals.
A més de connectar internacionalment les comarques de Ponent, la nova
infraestructura aeroportuària dinamitzarà l’entorn socioeconòmic de la zona.
Finalment, pel que fa a la promoció a la xarxa d’aeroports a Catalunya cal
ressaltar l’aprovació recent dels plans directors dels aeròdroms d’IgualadaConca d’Òdena i de la Cerdanya, que tenen com a objectiu delimitar les
instal·lacions actuals i considerar possibles ampliacions.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
La xarxa d’aeroports s’amplia i es potencien els existents, alhora que
la promoció de noves rutes aèries ha estat un èxit. D’aquesta manera,
l’aeroport de Barcelona ha inaugurat la tercera pista i s’ha mantingut
en una posició capdavantera a Europa mentre que la resta d’aeroports
del Principat s’han mantingut en creixement constant i en alguns casos
espectacular com és el cas del de Girona. Les tasques dutes a terme pel
Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) ha comportat l’establiment de noves rutes intercontinentals a l’aeroport de Barcelona, que
l’han convertit en un dels deu aeroports europeus amb més trànsit.
Destaca també l’aprovació de l’emplaçament de l’aeroport de Lleida,
a Alguaire, que serà el primer construït per la Generalitat.
Pel que fa a un dels subobjectius més rellevants expressats al Pla de
Govern, l’aprovació de les figures legals que fessin possible la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en
la gestió aeroportuària, les converses i avenços realitzats són notables,
i malgrat que no s’hagi pogut incloure aquesta competència en el nou
Estatut, s’espera tancar aquesta legislatura havent-se resolt el traspàs de
Girona, Reus i Sabadell i sent molt propera la constitució d’un consorci de
gestió per al Prat.
Per tot el que s’ha exposat, tot i que era un objectiu especialment ambiciós i el temps per desenvolupar-lo ha estat només de tres anys, s’estima
que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 369
�Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.6
Crear estructures logístiques
com a factor de competitivitat
Punt de partida
S’ha demostrat que les zones d’activitat logística, integrades i amb serveis
específics, són un èxit que beneficien tant el territori com les empreses
que en fan ús. És per aquest motiu que, davant el repte de consolidar
Catalunya com a porta logística d’entrada al sud d’Europa, el Govern
es va fixar els següents objectius per a aquesta legislatura:
1
Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que
es recolzi sobre l’Eix Transversal.
2
Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera, vaixell, ferrocarril).
3
Crear una xarxa d’aparcaments per a camions, i una altra d’aparcaments per a mercaderies perilloses.
4
Iniciar o completar totes les centrals que els grans eixos de transport
i àmbits de població requereixen.
5
Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea
logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona.
Estratègic de CIMALSA per al període 2005-2008, dotat amb 118,5 M€. Val
a dir que els processos de comercialització d’aquestes CIM són francament
positius.
Amb el desenvolupament de les Centrals Integrades de Mercaderies (CIM)
al Vallès, Lleida, Camp de Tarragona i les comarques de Girona, totes les
demarcació compten amb una plataforma logística d’iniciativa pública.
La potenciació logística sobre l’Eix Transversal respon a la voluntat política de potenciar la Catalunya interior que es va encetar amb la construcció de
l’Eix Transversal viari i que continua amb el seu projecte de desdoblament i
la construcció de l’Eix transversal ferroviari. Unint les poblacions de Cervera,
Igualada, Manresa i Vic, es desenvoluparà un nou eix entre Girona i Lleida
que promourà el desenvolupament de les comarques interiors de Catalunya
sense sobrecarregar el corredor mediterrani.
S’ha promogut ja en aquesta legislatura el concurs per a la constitució
de LOGIS Bages, la plataforma logística de la Catalunya Central que,
connectant amb les dels àmbits de Lleida i Girona, contribuirà significativament a fer realitat el nou eix logístic que es dibuixa sobre l’Eix Transversal
viari i ferroviari. LOGIS Bages se situa a Sallent, punt d’encreuament de l’Eix
Transversal amb l’Eix del Llobregat i amb una superfície de 8,7 ha. Es preveu
la creació de 250 llocs de treball i la continuïtat de l’activitat durant un mínim de 50 anys.
Ben aviat s’hauran de definir i iniciar els processos de creació de les plataformes de les Terres de l’Ebre i del Penedès. En el cas de la LOGIS Ebre s’ha
signat recentment el conveni per al desenvolupament de la plataforma.
Cal subratllar com a pròpia d’aquesta legislatura la creació del nou concepte de plataforma batejat com a LOGIS, i que fa possible que en el mateix
polígon logístic s’hi instal·lin activitats industrials lleugeres i serveis complementaris, que a més de facilitar la comercialització de l’espai promogut,
assegurant el rendiment de la inversió pública, facilita crear sinergies entre
empreses industrials i empreses logístiques.
Amb la construcció de noves CIMS
i LOGIS, es consoliden les plataformes logístiques com a factor
d’ordenació del territori.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
La Generalitat, a través de la seva empresa pública CIMALSA, impulsa plataformes d’iniciativa pública que es consideren estratègiques per al desenvolupament del sistema logístic de Catalunya. A continuació es repassen més
en detall les principals actuacions dutes a terme.
Inversió de prop de 150 M€ (20042008) per tal de consolidar els dos
grans eixos logístics de Catalunya.
370 Balanç Pla de Govern
Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que es
recolzi sobre l’Eix Transversal.
Des de l’any 1998 funcionava a Catalunya la Central Integrada de Mercaderies (CIM) del Vallès i a partir d’un acord entre l’Ajuntament de Lleida i
CIMALSA el maig de l’any 2000 va iniciar-se el projecte de la CIM Lleida, que
va començar a funcionar com a tal el 2004. Des d’aquest punt de partida, durant la legislatura present s’ha vist la necessitat d’impulsar unes centrals
logístiques interiors, obrint al territori les possibilitats que fins el moment
es concentraven tan sols en dos punts.
D’aquesta manera, el 2004 CIMALSA va invertir prop de 30 M€ en la millora CIM de Lleida, la promoció de noves Centrals logístiques de la Selva
(parc logístic de Girona), el Camp (situada entre Reus i Tarragona), i LOGIS
Empordà (situada al Far de l’Empordà), fent possible així que cadascuna
d’aquestes quatre capitals catalanes passi a disposar d’una CIM en la seva
àrea d’influència. Així mateix, l’any 2005 el Govern es va aprovar el Pla
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 371
�En un futur proper, doncs, entre els equipaments construïts i els que s’estan
construint, el repartiment de CIM i LOGIS pel territori serà el que veiem al
mapa següent.
Repartiment de CIM i LOGIS
LOGIS Empordà
LOGIS Bages
CIM Lleida
CIM la Selva
CIM Vallès
LOGIS Penedés
CIM el Camp
LOGIS Ebre
LOGIS
CIM
Les CIM són equipaments eficients
logísticament i mediambiental.
372 Balanç Pla de Govern
Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera,
vaixell, ferrocarril).
Perseguint aquest objectiu, la CIM de la Selva ja es va pensar i construir
tenint en compte la seva particular ubicació en el territori, molt proper a
l’aeroport de Girona, desenvolupant un parc d’activitats aeroportuàries
i logístiques que pretén oferir serveis complementaris tant a les empreses
logístiques instal·lades a la CIM com a les empreses i usuaris de l’aeroport.
Respecte d’aquesta CIM, val la pena destacar que aquesta instal·lació compta amb una instal·lació de generació d’electricitat fotovoltaica de 100 KW
que es finançarà a través de la venda de l’energia que produeixi. Es comprova així que les plataformes logísitiques faciliten, entre altres avantatges, que
aquest sector tingui millor comportament mediambiental.
En aquesta mateixa línia, es preveu la promoció de polítiques concretes
destinades a la implantació de terminals ferroviàries. Les terminals ferroviàries són elements fonamentals per augmentar l’eficiència del ferrocarril
en el transport de mercaderies entre les quals destaquen, per la seva funció
estratègica les del port de Barcelona i la de la Llagosta.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Crear una xarxa d’aparcament per a camions, així com un conjunt
d’aparcaments per a mercaderies perilloses
Entre les actuacions desenvolupades en aquest àmbit, cal destacar l’acord
subscrit a principis del 2005 per ampliar l’aparcament de camions al Polígon industrial “El Segre”, i així mateix l’aparcament que es va inaugurar a
Tarragona el juny del 2005 al polígon de Riuclar, amb un cost d’inversió total
de 8,6 M€, i que ha suposat una important millora, en general, per al sector
logístic del Camp de Tarragona.
Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona
El sector de la logística a Catalunya no té per únic agent la Generalitat. Tant
les Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, amb les seves ZAL portuàries que segueixen creixent, com el Consorci de la Zona Franca, com fins i
tot operadors privats, s’han sumat en aquests tres anys a l’impuls d’aquest
àmbit, que té el seu fonament en els avantatges objectius que comporta
tant per al territori com per a la indústria.
En aquest sentit, cal destacar dues iniciatives estratègiques del port de
Barcelona (APB) com són la compra de terrenys prop de Saragossa i prop
de Tolosa per tal de constituir la terminal marítima de Saragossa (tmZ)
i la terminal marítima de Tolosa (tmT), consolidant així el “hinterland” del
Port de Barcelona i donant sentit pràctic a la nova Euroregíó.
A banda d’aquestes actuacions, també cal destacar el nou impuls que s’ha
donat a l’Observatori de la Logística de Catalunya, amb l’objectiu que es
disposi d’una eina eficaç per conèixer el nivell d’eficiència de la logística del
país, incloent-hi tots els seus promotors, i per poder analitzar les particularitats i les necessitats logístiques de diversos sectors econòmics per contribuir
a la seva competitivitat.
Tots els actors de la logística a
Catalunya es troben en fase d’expansió
Balanç
L’evolució i el compliment dels objectius fixats per part de l’Acció de
Govern ha estat en general satisfactòria, sobretot tenint en compte els
temps de desenvolupament que tenen les infraestructures. En aquests
anys, s’ha invertit i s’ha gestionat. Es pot dir que aquest és un àmbit en ple
creixement, i que l’excel·lència logística és un projecte ja consolidat en el
teixit públic i empresarial de Catalunya, que s’anirà afermant amb el pas
dels anys.
Tanmateix, cal fer esment que s’ha donat un impuls definitiu al projecte
de LOGIS de l’Ebre, amb la signatura del conveni. Manca avançar el projecte de la LOGIS Penedès.
És per això que es pot qualificar aquest últim objectiu polític del Pla de
Govern 2004-2007 com un objectiu en vies d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 373
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Balanç del Pla de Govern 2004-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Direcció General de Coordinació Interdepartamental
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Balanç
Govern
Generalitat de Catalunya
Acció política
Catalunya
Description
An account of the resource
Document que revisa l'estat de compliment del Pla de Govern que recull el conjunt dels compromisos subscrits amb la ciutadania a l’inici de la legislatura.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2795/pasqual-maragall_7c7c21e7_500x760.jpg
e3caa86aa5d8602ead99bb10687d8f83
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: pensamiento y acción
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Badia, Jaume
Bellmunt, Jaume
Brugué, Quim
Fuster, Joan
Nel·lo, Oriol
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Claret, Jaume (coord.)
Santos Mosquera, Albino (trad.)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Política
Catalunya
Barcelona
Description
An account of the resource
528 p.
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira ha tenido una presencia activa en la vida política de Barcelona, de Cataluña y de España durante más de cuarenta años. Esa irradiación lo ha proyectado como una de las figuras catalanas contemporáneas de relevancia internacional. Son bien conocidas algunas de sus actuaciones y manifestaciones públicas. Y, sin embargo, no contábamos aún con una valoración suficientemente completa que nos permitiera comprender mejor su figura en todas sus dimensiones. Con la voluntad de dar a conocer la riqueza del pensamiento y del proyecto de Maragall, se abordan en este libro una serie de ejes decisivos en su trayectoria: la acción política como herramienta de cambio social; la ciudad y el territorio como espacio de intervención pública; la visión de una Cataluña proyectada hacia España y Europa; las políticas de gobierno como producto de una obra de conjunto; y los Juegos Olímpicos de 1992 como parábola de una experiencia pública exitosa. Esta visión de la obra y las reflexiones de Maragall nos revela la vigencia de sus ideas e intuiciones y, sobre todo, la continuidad de sus preocupaciones principales, tanto en el escenario político más cercano como a escala global.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788490567791
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
<span>Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117</a><br /></span>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2744/2019_WP_LlegatPM_Girona_Brugue.pdf
754e031e58ce8b2fbbde74caf1a9fbc5
PDF Text
Text
article
Working_paper
Pasqual Maragall:
Una mirada europea,
catalana i municipal
Les comarques de Girona
com a exemple
Brugué, Q. - Vicente, J. – Garriga,N.
UNIVERSITAT DE GIRONA
EQUIP REDACTOR:
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
�Introducció
P
asqual Maragall ha estat molt valorat com alcalde de Barcelona i, al mateix temps, ha estat un
polític reconegut per la seva capacitat a l’hora d’articular un discurs sobre les realitats urbanes
i metropolitanes. La seva trajectòria acadèmica i una inesgotable curiositat intel·lectual el van
convertir en un polític atípic, incapaç de separar el necessari pragmatisme de l’acció política
d’un constant procés de reflexió sobre el context i el significat d’aquestes accions.
El seu període com a president de la Generalitat, en canvi, no ha comptat mai amb el mateix
reconeixement. De fet, les valoracions més habituals –tot i que sovint poc fonamentades- mostren
un balanç negatiu de la seva acció de govern al capdavant de la Generalitat de Catalunya. En paral·lel,
el seu projecte regional i/o nacional també presenta contorns més difuminats. Probablement, una
de les característiques del pensament de Pasqual Maragall és una interacció constant de les escales
geogràfiques, del municipi a Europa, del lloc a allò global. El resultat d’aquesta “circulació” segurament
no sempre és el que ell busca, sinó que sovint és interpretat com una visió laberíntica de la realitat i,
altres vegades, la seva perspectiva internacional va amagar la seva idea d’Espanya i la de Catalunya.
En aquest document ens proposem contribuir a desbordar aquests tòpics per tal d’entendre millor
el pensament supra-municipal de Pasqual Maragall. I ho farem a través de la seva relació amb les
comarques gironines. És obvi que es tracta d’una mirada limitada, que deixa fora del focus molts
angles morts, però significativa perquè a través d’ella queden il·lustrats, al nostre entendre, alguns
trets fonamentals d’aquest pensament.
Addicionalment, cal subratllar ja d’entrada que la relació de Pasqual Maragall amb les comarques
gironines és peculiar i intensa, tant per raons personals com polítiques. Pasqual Maragall observa
i viu aquestes terres des d’una òptica molt personal; mentre que, en termes generals, els homes i
dones de Girona –i els seus principals mitjans de comunicació- li tornen una mirada més esquiva i
desconfiada. Una proximitat molt sentida, però no sempre acceptada. Sense oblidar, en tot cas, que al
bell mig d’aquesta intersecció de mirades pròximes i distanciades han fructificat abundants relacions
personals i polítiques tan sòlides com entranyables. Les comarques de Girona, en definitiva, no són un
territori més per Pasqual Maragall. A diferència d’allò que succeïa amb altres contrades del país, amb
Girona existeix un vincle quotidià a través de la casa a Rupià. I també una relació emocional forta,
sobretot amb l’Empordà -a través d’amistats tant influents com la que manté amb Xavier Rubert de
Ventós. Aquest espai, a més a més, com veure’m més endavant a partir de la “teoria de l’Empordà”,
ha estat clau en la connexió del net amb l’avi, qui també tenia forts vincles amb aquestes terres i que
queden reflectits en la seva obra.
En definitiva, un territori amb el qual Pasqual Maragall no es relaciona exactament a través d’un projecte
concret i ben definit, però on existeixen vincles suficientment estrets per permetre que la relació no
necessités d’intermediaris. Pasqual Maragall té en la política gironina persones de molta confiança,
com ara Joaquim Nadal, Joan Manuel del Pozo, Pia Bosch o Marina Geli, alhora que construeix una
relació més personal i de fons amb el territori. Una relació que li permet alimentar aquelles reflexions
que van més enllà del pragmatisme quotidià de l’acció de govern. En aquesta direcció, propostes
com convertir l’AP-7 en el carrer Major de la Cultura, el paper estratègic de Girona en el projecte de
l’Euroregió o l’aposta per Banyoles com a subseu Olímpica desborden el marc de la política gironina
i entronquen amb una determinada visió del conjunt de Catalunya i de la seva ubicació a Espanya
i a Europa. També, des de la presidència de la Generalitat, projectes estratègics de país com el Pla
d’Infraestructures, la Llei de Barris, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, el Congrés del
Món Rural o l’Observatori del Paisatge tenen una projecció específica sobre les comarques gironines.
2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�A continuació, doncs, estirarem quatre d’aquests fils i, d’aquesta manera, intentarem fer una aportació
que ajudi a ampliar el coneixement que tenim sobre els projectes i el pensament polític de Pasqual
Maragall. En concret, ho farem a partir de la seva aproximació a la “teoria de l’Empordà”, de l’aposta
per l’Euroregió Mediterrània, de l’impacte dels Jocs Olímpics a les comarques gironines i, finalment,
a través d’algunes pinzellades vinculades a la seva acció de govern com a president de la Generalitat
de Catalunya.
1. La teoria de l’Empordà, Rupià
com a pàtria
Com ja hem esmentat, la relació de Pasqual Maragall amb l’Empordà és molt intensa i propera. Malgrat
les fòbies i les filies polítiques d’uns i altres, Rupià és casa seva i coneix a tots els veïns i veïnes de
manera personal. Els més crítics utilitzen àcides expressions, com per exemple “estiuejants pel canvi”,
però el seu vincle amb el territori és directe i planer, lluny de qualsevol bri d’hedonisme barceloní.
Aquest vincle és el resultat d’una qualitat compartida amb Jordi Pujol, la capacitat de connexió en les
distàncies curtes. Maragall era, segons expliquen persones properes, menys populista que Pujol, però
era tant o més seductor en les seves relacions personals. A més, en contrast amb el comarcalisme de
Pujol, l’èmfasi municipalista de Maragall li permet construir ponts molt sòlids i entranyables amb
diferents alcaldes de les comarques gironines. Sigui com sigui, Pasqual Maragall afirma en diversos
escrits i entrevistes que Rupià i de manera més general el Baix Empordà són per ell una segona pàtria.
Una pàtria dolça i estimada, com queda reflectit en les seves pròpies paraules:
“Des de la Talaia es veu l’Empordà que van trobar els grecs quan van arribar fa més de dos mil
anys: únic, verd, suau i més gran i obert cap el Nord”
Una pàtria que l’arrela familiarment i que també, a través de l’anomenada teoria de l’Empordà,
l’entronca amb la tradició federalista i li serveix d’inspiració per construir la seva pròpia visió política.
Maragall recull l’esperit de l’Empordà i l’utilitza per donar forma al principi de subsidiarietat que, fet i
fet, és la base de la seva proposta política d’una Europa territorialment articulada des de la sensibilitat
local fins la visió global. Recordant l’avi poeta, Pasqual Maragall recupera una idea elaborada fa 100
anys segons la qual l’Empordà és simultàniament una part petita del tot català i la seva millor essència.
Allò local s’articula i expressa una realitat supra-local, fent-la concreta i tangible:
“I en l’estima del pròxim i petit –escriu Pasqual Maragall- s’expressa suficientment la nostra
estima pel major i envoltant. (...) La veritat no està en el tot sinó en la part, i el principi
actiu de la vida està en allò més essencial, en el nucli més reduït, si se li dóna llibertat per
desenvolupar-se”.
Els governants han de reconèixer que són els nivells inferiors els que millor expressen el sentit i els
que millor resolen els problemes: no es pot concebre una política europea sense una política de ciutats.
Europa, com Catalunya, és un sistema de ciutats eficients i fortes. De ciutats i també de territoris, com
l’Empordà, on es troba la llavor que amb el temps fructifica a Catalunya. Segons Pasqual Maragall
s’ha de trobar la substància del nostre arrelament en allò més petit i més proper; i, a partir d’aquest
punt essencial, anar construint sentiments de pertinença més amplis. L’entorn més ampli no pot
contraposar-se al petit sinó que l’ha d’envoltar. Allò que, de fet, ja explicava el seu avi:
“Si un dia a Catalunya li faltés l’Empordà, Catalunya no fora ella mateixa; però si un dia, en
canvi, de Catalunya només restés l’Empordà, Catalunya podria tornar a ser. Perquè la veritat
rau no en l’espiga sinó en el gra.”
|3
�Des de la teoria de l’Empordà, per tant, es considera que evolucionem cap a una major significació
dels espais propers, que passen a ser la nostra pàtria, la nostra casa més autèntica i sentida. Pasqual
Maragall beu d’aquesta tradició i entén que el més proper és alhora el més natural i el més universal.
Universalisme i localisme es vinculen a través d’un sentiment de ciutadania que arrela en la pàtria
pròxima i es projecta cap a un món global. La pàtria –l’Empordà- no s’expressa com un espai tancat
sinó com una finestra, com una manera de relacionar-se amb l’exterior.
Pasqual Maragall, d’aquesta manera, es distancia del nacionalisme pujolista. Sosté que Catalunya és
una nació, però, al mateix temps, assegura que l’existència d’una identitat catalana no ha de convertirse en l’argument articulador d’un projecte polític tancat. La nació defineix una identitat; però un
projecte polític és més semblant a una nina russa, a un conjunt de capes que no es poden aïllar
sinó que interactuen, que es contenen i es complementen mútuament. Una nació oberta, com ho
és la seva essència empordanesa, i una lògica federal en els vincles, entenent el federalisme com
una relació d’interdependència i col·laboració entre realitats diverses. Maragall ho expressava amb
claredat, reivindicant el projecte de relació entre Catalunya i Espanya que va voler desplegar des de la
presidència de la Generalitat:
“Cataluña quiere una España plural, una España de los pueblos de España, una España de
corte federal, en la que coincidamos los federalistas y los soberanistas que no ven ahora otro
horizonte posible porque, a mi juicio, no lo hay. Los nacionalistas creen que todo esto son
quimeras, y me refiero a los nacionalistas catalanes y españoles. Ambos lo tienen muy claro:
nación, como madre, sólo hay una, cada uno la suya, incompatibles.” (Maragall, 2005)
Només una nació, cadascú amb la seva i, per tant, incompatibles entre elles. Davant d’aquesta idea,
la teoria de l’Empordà sobreposa múltiples identitats, projecta la pàtria cap a altres esferes i, en
definitiva, desafia la lògica nacionalista dels compartiments estancs. El pensament polític de Pasqual
Maragall, com s’ha exposat en altres estudis (Claret et al., 2017), és doncs un pensament contínuament
desbordat; un pensament on les fronteres –que existeixen- esdevenen espais de relació i no línies de
separació. Un pensament que no confon la igualtat amb la unitat, i que reivindica la diversitat i
la diferència com aquelles petites essències –de nou empordaneses- que conformen i articulen els
projectes polítics.
“La asimetría más dañina es la obstinada negación de la diferencia. Si en algo habría que
corregir la trilogía de valores de la Revolución francesa, es en eso: la diversidad es un valor tan
decisivo como la igualdad. Eso hoy. Hace dos siglos, quizá menos.” (Maragall, 2005)
L’Empordà, i per extensió les comarques de Girona, són doncs l’espai que inspira i posa a prova alguns
dels aspectes més rellevants del pensament polític de Pasqual Maragall. Sovint s’interpreta el seu
federalisme des d’una mirada exclusivament cosmopolita; la de l’alcalde barceloní, format a París i
Nova York i amb una clara projecció europeista. Però la seva relació amb les comarques de Girona ens
ajuda a veure-ho des d’un altre angle i descobrir la connexió del seu pensament amb allò més pròxim
i local. Rupià representa una pàtria i, per tant, a través de la teoria de l’Empordà, ens descobreix
una pàtria oberta, sense fronteres tancades; mentre que les comarques gironines –com veurem en
el proper apartat- apareixen com un node que articula aquesta essència amb la realitat catalana i,
sobretot, degut a la seva ubicació geogràfica, amb Europa. No és sorprenent, doncs, que sovintegin les
referències a l’Euroregió quan es troba en terres gironines.
4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�2. L’Euroregió mediterrània, Girona
com a ròtula
L
’Euroregió Mediterrània és un dels projectes que més va fer bullir la imaginació política de
Pasqual Maragall. Una imaginació que, com sempre es dóna en el seu cas, es fa compatible
amb la mirada realista i analítica que impregna totes les seves iniciatives. L’Euroregió és un
espai de més de 15 milions de persones que serveix de base per a un projecte estratègic que
no és exclusivament polític sinó que també defineix uns objectius socials i unes afinitats culturals
comunes. En aquest sentit, quan Pasqual Maragall, des de les comarques gironines, s’hi refereix de
manera insistent està parlant de temes tan diversos com la promoció econòmica i el desenvolupament
sostenible, la possibilitat de consolidar un sistema urbà policèntric i equilibrat, el foment de la cultura
i la protecció del patrimoni artístic o, també, l’impuls de centres universitaris i de recerca.
Aquests objectius, tanmateix, s’envolten d’una mirada estratègica que els desborda. L’Euroregió ha de
permetre crear unes noves condicions socials, econòmiques i territorials; però també és l’instrument
per dotar a Catalunya de les eines i les capacitats per abordar aquesta tasca. L’Euroregió Mediterrània
és, per tant, l’instrument que ha de permetre a Catalunya –junt amb altres regions- adquirir una
mida suficient per competir i exercir influència en una Europa cada cop més extensa. El mateix
Pasqual Maragall es refereix a aquesta iniciativa com una forma de tenir un paper més actiu en el
procés d’integració europea. Només és possible aconseguir certa influència internacional a través de
coordinar-se amb altres regions i, d’aquesta manera, canviar d’escala:
“Per anar pel món és bo tenir una determinada talla. L’Euroregió és un bon marc per Catalunya.
Jo soc un català d’Europa.”
Si la teoria de l’Empordà partia de l’essència d’un Rupià-pàtria, el projecte de l’Euroregió ens torna a
canviar la perspectiva. El pensament polític de Pasqual Maragall és únic i coherent, però parteix de
diversos angles per convergir en un mateix punt. Ara, des d’una perspectiva global, observa Europa
i identifica les possibilitats de progrés social i econòmic que representa. Una Europa, però, que ha
d’articular-se amb els territoris que la conformen i on, aquests, han de buscar la manera de ser actius
en la construcció del projecte col·lectiu. De nou, Pasqual Maragall saltant fronteres i movent-se d’una
escala a una altra amb una fluïdesa baumaniana –per cert, baumaniana abans del cèlebre llibre de
Zigmunt Bauman-. I en el centre d’aquests moviments un projecte, potser una intuïció, basada en
la posició estratègica de Catalunya –i específicament de les comarques gironines- en allò que va
anomenar “el nord del sud europeu”.
Aquest projecte, per tant, ara dissenyat des de l’òptica europea, comparteix els principis bàsics que ja
havia destil·lat la teoria de l’Empordà: el federalisme i la subsidiarietat. Maragall, que sempre havia
descartat la independència, considera que el futur d’Europa està –com abans- en les finestres obertes,
en les relacions, en les connexions entre regions i entre ciutadans. Les fronteres nacionals són font
de competència, mentre que ell albira un futur marcat per la col·laboració. Usant el llenguatge de la
teoria de xarxes, davant la dependència jeràrquica i la independència del mercat caldrà treballar en un
món d’interdependències; un món complex on la complementarietat serà imprescindible. Ell mateix
reconeix la complexitat del projecte i n’assumeix el repte quan afirma que “el pluralisme és més difícil
de gestionar, però també és molt més interessant que el monisme”.
Reconeix doncs les dificultats operatives, especialment per la manca de voluntat tant per part espanyola
com per part francesa i, també, una resistència des de la pròpia Catalunya. L’Euroregió, doncs, en
aquest context estatal, sobiranista i estàtic adquireix una dimensió paradoxalment possibilista –si
|5
�més no en aquells moments tan diferents dels actuals-. Un altre estretíssim col·laborador gironí
–i empordanès- de Maragall, Antoni Puigverd, ho sintetitzava perfectament en una columna a les
pàgines de La Vanguardia:
“Barcelona és la capital òbvia de Catalunya, però reduir-la en aquest perfil ha estat el gran
error del nacionalisme català. Barcelona podria liderar el sud-oest mediterrani, amb una zona
d’influència que va més enllà de la geografia catalana i de l’arc espanyol. Pasqual Maragall, que
ho sabia, va intuir que l’objectiu era desplegar al màxim les possibilitats d’una gran Euroregió.
Un objectiu que permetia concentrar totes les energies civils i públiques en una gran aposta
per a la qual no calia trencar cap plat institucional, ni causar cap conflicte. Maragall no va
tenir temps ni força política, ni salut, per desplegar l’Euroregió, que era una veritable tercera
via entre la visió reuniformadora d’Espanya (hegemònica des d’Aznar) i la visió reductora,
abstracta i, al capdavall, aïllacionista, que ha propugnat el sobiranisme.” (Puigverd, 2017)
Tanmateix, Maragall també considera que no aconseguiran aturar un projecte que el futur imposarà
de manera inevitable. Es tracta, al seu parer, d’una d’aquelles iniciatives de mirada llarga que semblen
molt difícils en el curt termini però que són inevitables quan es posen les llums llargues. I en aquesta
visió estratègica les comarques de Girona hi juguen un paper molt especial, tant per la seva ubicació
com a node geogràfic com per la proximitat amb la cultura francesa. Girona ha de ser la ròtula que ha
d’articular les diferents peces de l’Euroregió Mediterrània.
Una ròtula que caldrà lubrificar adequadament a través de tot un seguit de polítiques públiques.
Pasqual Maragall no només imagina una possibilitat sinó que vol construir-la i, per tant, proposa tot
un conjunt d’iniciatives destinades a articular una Catalunya en xarxa i oberta a l’exterior. És a dir,
cal evitar les mirades verticals centre-perifèria i posar-se a treballar per superar les mancances en
connexions; per revertir els dèficits en infraestructures, per desenvolupar els plans territorials, per
articular projectes educatius i culturals, per fomentar la competitivitat en sectors estratègics com el
turisme o l’aeronàutica o per construir equipaments compartits, com va ser l’Hospital transfronterer
de Puigcerdà. Reproduint les seves paraules:
“Són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans
(...) Si no hi ha vasos sanguinis, si no disposem de comunicacions, si no hi ha les connexions
que irriguen aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament.”
L’Euroregió, en definitiva, suposa una materialització del canvi de paradigma ja apuntat en l’apartat
anterior. Es tracta d’una iniciativa fonamentada en la col·laboració, en el ser junts, en entendre que
determinades iniciatives i infraestructures només podran ser si són compartides. I en aquest projecte
les comarques de Girona són un element estratègic i, per tant, cal potenciar el seu paper. En aquesta
direcció, Pasqual Maragall ens parla de l’eix Girona-Figueres-Perpinyà, de la importància de l’aeroport
de Girona o, pensant en el rol que juguen les ciutats i les comarques, de la posició privilegiada de
Figueres en el marc de l’Euroregió Mediterrània. Girona ja s’havia transformat i ara havia de ser el
moment de Figueres.
Les comarques gironines, en definitiva no només contenen l’essència d’una pàtria oberta sinó que
poden actuar com a espai articulador de les relacions amb Europa. Girona essència interior i oberta
a l’exterior. Allò local que es projecta en allò global; és a dir, una forma de materialitzar aquesta
representació tan maragalliana del territori com una xarxa mòbil i asimètrica, com un conjunt
de relacions obertes més que com un seguit de contenidors tancats. Girona és doncs, per Pasqual
Maragall, una finestra que, com qualsevol finestra, permet mirar de dins enfora i de fora endins.
6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�3. Jocs olímpics: oportunitat i model
de transformació
“Els Jocs del 92 representen un veritable catalitzador capaç de dinamitzar totes les iniciatives
de desenvolupament que la nostra societat té plantejades cara a un futur proper (...) El present
depèn molt del futur, no només del passat; no només som arrels.”
Amb aquestes paraules, Pasqual Maragall iniciava una conferència pronunciada el 5 d’abril de 1986
a Banyoles. Unes frases on combinava magistralment els termes passat, present i futur. El projecte
olímpic era una aposta de present que depenia d’una visió de futur arrelada en el passat. No és un
joc de paraules, és la base d’una perspectiva política que Maragall aplica a Barcelona i que estén a
altres territoris de Catalunya. El present és el terreny preferit d’un polític tan realista i pragmàtic com
Maragall, però que, alhora, sap que no podrà millorar-lo sense mirar el futur. Els Jocs del 92 donen cos
a aquesta idea.
Addicionalment, l’alcalde de la Barcelona olímpica proclamava d’aquesta manera que els grans
projectes també podien ser per a les petites ciutats. Els Jocs Olímpics podien convertir-se, per tant,
en una oportunitat que desbordava els límits de Barcelona i s’estenia cap al conjunt de Catalunya;
un exemple de com les ciutats petites i mitjanes podien aspirar a comptar amb l’empenta que
proporcionen els grans projectes. “Si es treballa amb imaginació, amb entusiasme i amb rigor –
afirmava Pasqual Maragall- l’horitzó 92 serà també un horitzó decisiu per a les comarques de Girona.”
Un horitzó que, com en el cas de Barcelona, desbordava els objectius estrictament esportius i es
convertia en una palanca de transformació del país, en una forma d’assolir el futur. De nou, les
paraules de Pasqual Maragall ho expressen amb claredat:
“A ningú se li escapa que al darrera de la candidatura olímpica hi ha una tensió social prèvia,
una tensió cultural prèvia, una tensió anímica prèvia d’una ciutat que vol projectar-se en
l’espai i en el temps; d’una societat que està cercant el millor catalitzador possible per realitzar
la seva projecció.”
Els Jocs Olímpics, en definitiva, havien de transformar també les comarques de Girona –o almenys
una part d’elles-. Pasqual Maragall mai va dissenyar un projecte centralitzat a Barcelona, una idea que
xocava frontalment amb la seva concepció del territori com una xarxa oberta i interconnectada. Aquella
Catalunya-ciutat inspirada en Joan Maragall i els Noucentistes, i que més tard conceptualitzaria Oriol
Nel·lo (2001), feia inevitable un projecte olímpic que superés els límits administratius de la capital. I
les comarques de Girona no podien quedar fora d’aquest projecte.
D’aquesta manera, els Jocs Olímpics es traduïen en un conjunt d’accions destinades a transformar el
territori, com ara la millora dels equipaments i les comunicacions, l’augment de l’oferta de serveis,
l’enfortiment del sector turístic, la promoció de la ciutat de Banyoles o la redacció d’un pla especial
per a la restauració ecològica de l’estany. Però també, coherentment amb la perspectiva estratègica
que sempre impregna la mirada de Pasqual Maragall, calia incorporar totes aquestes accions en una
visió a llarg termini. Calia articular-ho tot plegat en un projecte de futur i, d’aquesta manera, usar els
Jocs del 92 com una excusa catalitzadora. En paraules del propi Pasqual Maragall:
“És important que descartem la visió dels Jocs com un mannà, com un remei, com una
panacea per a les coses que no rutllen. Els Jocs són un catalitzador, serveixen com element de
mobilització d’esforços.”
|7
�L’impuls del projecte olímpic no es limitava al moment olímpic, ni en el cas de Barcelona ni en el de
les comarques de Girona. Els Jocs eren una oportunitat per mobilitzar i canalitzar energies, però una
oportunitat que podia ser dirigida en una o altra direcció. Maragall percebia el potencial del període olímpic
per “convertir ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives”. De fet, per mostrar els
diferents itineraris que s’obrien comparava el cas de la Toscana i el de Benidorm, tot preguntant-se quin
era el camí que escolliria l’Empordà. Una pregunta, tanmateix, que es respondria en funció de la coalició
d’interessos que acabés imposant-se. Dependrà, explicava Pasqual Maragall, de “si (el projecte) el porten la
gent del progrés, de la cultura i del comerç o bé si el porten els rendistes”. Si s’imposa la primera constel·lació
d’actors, s’albira un bon futur; mentre que si s’imposava la segona, malament.
Des de la posició dels socialistes es vol optar pel model constructor (Toscana) i no pel model rendista
(Benidorm) i, per tant, s’ha de liderar un procés de creixement que deixi de banda l’especulació
i escollir el camí d’allò que ell anomena el model Toscana o l’Empordà Olímpic, un conjunt de
projectes diversos que abracen aspectes com la cultura i el paisatge. D’aquí la importància de la flama
arribant a Empúries, un moment que permetrà a aquesta terra privilegiada presentar-se davant el
món i impulsar-se cap al futur. Un moment que, en tot cas, s’alimenta de l’oportunitat olímpica però,
sobretot, d’una aposta per controlar el desenvolupament, vigilar l’urbanisme i, en definitiva, cuidar el
territori i la seva gent.
Pasqual Maragall trasllada aquesta perspectiva al territori a través de la descentralització del projecte
olímpic, però també deixa una forta empremta en diversos alcaldes de les comarques gironines.
Joan Solana, llavors alcalde de Banyoles, encara recorda i reconeix el fort impacte d’allò que
podríem anomenar el model Maragall en la seva forma d’entendre la política municipal. Qualifica el
pensament polític de Maragall com de “reformisme radical”, destacant la seva capacitat per posar les
persones al centre i reconèixer la importància dels barris. Una política sempre orientada al benestar
de la ciutadania i feta de delicats equilibris entre les intervencions socials, un urbanisme sargidor de
fractures territorials i uns models de desenvolupament respectuosos i sostenibles.
L’alcalde Solana també recorda les dificultats i les resistències que inicialment va trobar el projecte
de la Banyoles olímpica. De fet, quan s’inicia el projecte dels Jocs Olímpics, diversos actors banyolins,
entre ells el Club Natació Banyoles, comencen a pensar en el paper que hi pot jugar la ciutat i afloren
diversos conflictes d’interès. Inicialment, a més a més, l’ajuntament va mostrar-se poc interessat i poc
implicat. Existien notables discrepàncies polítiques, de manera que la manca d’unitat i d’entusiasme
van marcar el ritme dubitatiu de les primeres passes. L’alcalde Solana va fer una feixuga feina
per revertir aquesta situació i, alhora, tal com ell mateix explica, va comptar amb la col·laboració
indispensable de Pasqual Maragall.
Maragall confiava i comptava amb Banyoles, de manera que es va involucrar personalment per
superar aquesta delicada situació de partida. A Banyoles, l’alcalde Solana –comptant sempre amb
una relació molt estreta amb Maragall- va aplicar les fórmules maragallianes i va constituir una
plataforma progressista des d’on, desbordant les estructures dels partits polítics, poder impulsar un
projecte de futur que volia transformar el territori, la societat i l’economia de Banyoles. Tal com
va succeir a Barcelona, a Banyoles calia entusiasmar la ciutat, aconseguint complicitats plurals i
vinculant múltiples sectors a una aposta viable i engrescadora de futur. Ho explicava Joan Solana en
una entrevista:
“Els Jocs Olímpics podien ser tant una gran oportunitat com un gran perill per Banyoles.
Calia emmarcar el projecte de Banyoles en el projecte olímpic, com ho faria també Pasqual
Maragall a Barcelona. També calia construir una coalició d’actors que no era senzilla, doncs
hi havia moltes resistències tant dins com fora de la ciutat. Calia, probablement, una aposta
coherent amb la seva visió de Catalunya com una xarxa de ciutats, singulars i potents.”
8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�En definitiva, tal com queda recollit en el llibre “Banyoles a l’Ombra dels Jocs Olímpics”, el projecte
Banyoles 92 desbordava la construcció i l’adequació de les instal·lacions necessàries per la competició
de rem, que, de fet, requerien una mínima inversió. Es tractava més aviat de definir un model de
ciutat; un model parlat, debatut i integrat en una Catalunya basada en la connectivitat entre una
xarxa de ciutats. I un cop traslladat al món de l’acció, el projecte es va concretar ràpidament en el
desdoblament de la C33, en la salvació i nova centralitat de l’estany, o en la transformació de la zona
nord a través de la vila olímpica i d’un gran parc públic –mentre que, en canvi, es va fracassar en la
transformació de la zona sud, que més tard s’abordaria a través d’una nova iniciativa maragalliana,
el Pla de Barris.
Un projecte tan engrescador com pràctic, realitzat amb aquell estil polític característic de Pasqual
Maragall que apostava tant per una direcció i un control públic, exercit des de l’ajuntament, com per
consorcis públic-privat que afavorien una gestió àgil i eficient. I finalment, també com en el cas de
Barcelona, essent molt conscients que allò més important no va ser pròpiament les curses de rem sinó
la transformació de la ciutat, allò que va quedar un cop es van apagar el focus olímpics.
4. Les comarques gironines
des de la Generalitat
P
asqual Maragall, tot i la seva forta vinculació al projecte municipal de Barcelona, sempre ha
estat un alcalde capaç de pensar en clau nacional, europea i global. Així doncs, malgrat ser
més conegut i valorat per la seva etapa com alcalde, la perspectiva política de Maragall ha
desbordat el terme municipal de la capital. L’alcalde de Barcelona sempre ha tingut també un
projecte de país i, per tant, la seva arribada a la presidència de la Generalitat no va ser ni molt menys
una anècdota conjuntural. Barcelona i Catalunya són realitats complementàries i interdependents,
amb projectes que interseccionen. Ja en una conferència de l’any 1986 s’expressava en els termes
següents:
“La prosperitat de Catalunya coincideix històricament amb les fases d’expansió urbana de
Barcelona (...) Catalunya és un conjunt de ciutats que articulen un sistema, el centre del qual
és Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tanmateix, la realitat del sistema de ciutats català
s’oposa a la imatge d’una Barcelona que s’estén com una taca d’oli ocupant-ho tot. Catalunya
compta amb una xarxa de ciutats que, si funciona bé, si és eficient, pot mantenir l’equilibri
del territori. Però tot aquest conjunt depèn també que Barcelona funcioni.”
La Catalunya en xarxa de Pasqual Maragall s’expressa doncs com una realitat on s’articula allò local
amb allò nacional, fent-se pràcticament indestriables. Tanmateix, quan aterrem en un territori concret,
a diferència del que succeeix amb Jordi Pujol, en Maragall destaca la seva mirada municipalista; es
produeix un gir de proximitat cap allò local que impregna les seves relacions i la seva mirada sobre el
conjunt del país. Les complicitats afloren en casos diversos com ara Figueres, Palafrugell, Sant Feliu
de Guíxols, Banyoles o la pròpia ciutat de Girona.
Igualment, quan Pasqual Maragall observa el cas de Girona hi detecta paral·lelisme amb Barcelona.
Semblances que tenen a veure tant amb el paper de capitalitat d’ambdues ciutats com amb les
relacions polítiques amb el projecte socialista de Quim Nadal. De fet, Quim Nadal va ser la primera
persona amb qui va parlar Pasqual Maragall abans d’acceptar l’alcaldia de Barcelona. Uns anys més
tard, el mateix Quim Nadal es referia als èxits municipals de Barcelona i Girona, com també a les
connexions entre els models d’ambdues ciutats, amb els següents termes:
|9
�“En això, salvant les distàncies, Barcelona i Girona actuàvem amb polítiques similars. És
evident que el centre històric de Barcelona desbordava la dimensió més acotada del barri
vell de Girona, però ens movíem amb uns impulsos molt similars, i amb ganes de fer de les
polítiques urbanes, en un sentit molt ampli, i de la política cultural uns eixos que tibessin molt
de la cohesió social, de les polítiques d’igualtat que ajudessin de manera directa o indirecta a
soldar el forat econòmic entre els més rics i els més pobres. En això actuem de manera molt
conjunta, i des de Girona no estem a l’ombra de la gran ciutat; més que mirar-nos Barcelona
de reüll, ens podem acostar a Barcelona i treure’n profit. Tradicionalment les ciutats petites
s’havien queixat de la macrocefàlia de Barcelona. Nosaltres, en canvi, vam veure que amb la
democràcia acabada d’estrenar, podíem treure profit d’acostar-nos a Barcelona”.
Entrevistant a alguns dels polítics gironins d’aquell període, especialment a alguns dels alcaldes
socialistes més emblemàtics, destaquen com a partir de les relacions amb les propostes municipalistes
de la Barcelona de Pasqual Maragall en van extreure un model de polítiques locals que posava l’èmfasi
en aspectes com, per exemple, la necessitat d’articular aliances àmplies entre els múltiples actors
locals o la importància de les polítiques educatives (“les escoles són dels pobles, dels municipis” –
afirmava Maragall-). Davant d’una Generalitat que semblava menysprear o, com a mínim, voler
dissimular el paper dels ajuntaments, Pasqual Maragall adopta la posició contrària. Joan Armangué,
alcalde de Figueres durant 24 anys, posava de manifest en una entrevista el contrast entre el localisme
de Maragall i “l’asfixiant intervencionisme nacionalista” de la Generalitat sota la presidència de Jordi
Pujol.
Addicionalment, més enllà de la idea maragalliana –ja prou coneguda- d’una Catalunya “ciutat de
ciutats”, Pasqual Maragall també disposa d’una mirada al món rural. De fet, podem afirmar que amb
la seva proposta d’impulsar el Congrés del Món Rural, al 2006, és probablement la darrera iniciativa
que vol debatre amb rigor i profunditat tant sobre la realitat rural de Catalunya com sobre la seva
relació amb el món urbà. Maragall considera que els govern anteriors mai han entès de debò el camp
i que, per tant, cal construir un nou paradigma que permeti entendre i afavoreixi el desenvolupament
dels territoris menys densos de Catalunya. La iniciativa va quedar parcialment estroncada per
les vicissituds polítiques del moment, però es va començar a elaborar un model de foment de la
productivitat i de la vertebració territorial a través de teixir complicitats, d’un pacte territorial que
reforci les iniciatives rurals, de cercar solucions i apostes estratègiques i, sobretot, d’afavorir uns
projectes de desenvolupament basats en la formació, la innovació i l’excel·lència.
En aquest context, Pasqual Maragall va afrontar el seu accés a la presidència de la Generalitat amb
un conjunt d’idees i projectes molt ben delimitats, en part “gràcies” als quatre anys d’oposició al
Parlament que van servir per perfilar el projecte i teixir complicitats arreu. Concretament, en relació
a les comarques de Girona, durant la campanya va fer diverses referències a la fortalesa del sentiment
d’identitat nacional que es dóna –per raons geogràfiques, històriques i culturals- a Girona. Un
sentiment molt connectat amb el nacionalisme conservador i que, per tant, suposa un repte per la
proposta catalanista del PSC. Aquestes dificultats van ser encarades a través d’una campanya oberta
i poc partidista, tot i que cal reconèixer que la relació de Pasqual Maragall amb el PSC gironí era
especialment fluida. Fins i tot, una de les persones entrevistades arriba a suggerir que, en relació a la
campanya que va donar lloc al segon tripartit, “els socialistes de Girona no l’haurien tractat com ho
van fer els de Barcelona”.
Sigui com sigui, Girona es mostra present en la Presidència de la Generalitat de Catalunya de Pasqual
Maragall. Una presència que s’explica per la perspectiva política de llarga volada apuntada a través
tant de la teoria de l’Empordà com del projecte olímpic, però també a través d’iniciatives i propostes
concretes de polítiques públiques. Així, per exemple, un projecte tan emblemàtic i polèmic com va
ser la redacció del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja subratllava com calia convertir-lo en un
1 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�projecte al servei de totes les terres, tots els pobles, totes les viles i totes les ciutats de Catalunya. En
relació al tema que ens ocupa, Maragall afirmava:
“Pel que fa a les comarques de Girona, (l’EAC) pretén que aquestes puguin tenir noves quotes
d’innovació i que assoleixin un projecte de futur sòlid i capaç d’estimular. També destaca la
importància de protegir la qualitat natural del territori”.
En aquesta mateixa direcció, Pasqual Maragall va detectar -segurament de manera precoç per un
treball intens fet pel PSC gironí que també tindrà una potent representació al govern- la fragilitat de
l’economia de les comarques de Girona i va apuntar la necessitat d’estimular la mentalitat emprenedora
i innovadora dels empresaris locals, la urgència de potenciar el Tren d’Alta Velocitat i la importància
de reforçar l’eix econòmic Girona-Vic-Manresa-Igualada-Lleida sense passar per Barcelona. També
destacava com a projectes estratègics la construcció de l’Hospital de Santa Caterina, l’impuls dels
Centres Integrals de Mercaderies com a plataformes logístiques ubicades a l’Empordà i a la Selva, o el
reforçament de l’estructura i del model educatiu, per exemple amb la construcció de diversos centres
escolars i aules d’acollida o el suport econòmic a les escoles bressol.
De fet, en el moment de fer balanç de la seva acció de govern a Girona, destaca quatre polítiques
específiques: la llei de barris, aplicada en ciutats com Girona, Figueres, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols
o Olot; el Pacte Nacional per l’Educació, inspirant-se en aquella idea que afirma que les escoles són
dels pobles i les ciutats; l’Acord Estratègic per la Internacionalització de l’economia, que preveia una
important xarxa de comunicacions i infraestructures per les comarques de Girona; i la planificació
territorial o, més concretament, el Pla Director Territorial de l’Empordà i el Pla Director Urbanístic del
Sistema Costaner.
És a dir, unes polítiques, programes i actuacions que sense haver estat específicament dissenyats per
a les comarques gironines sí que hi tenen una especial incidència atenent la seva posició geogràfica,
la seva fragilitat paisatgística i els seus desequilibris econòmics i socials, sovint a l’ombra d’unes
estadístiques i una imatge de benestar del “Girona rai”.
|11
�Conclusions: les comarques de Girona
com a exemple
En aquest breu treball s’ha volgut aprofundir en els vincles de Pasqual Maragall amb les comarques
gironines –ciutats, pobles i persones- i les seves conseqüències en termes de reflexió i acció de govern.
El punt de partida és la constatació que aquests vincles són especialment forts en relació a altres
territoris del país i l’explicació, al nostre entendre, rau en dos aspectes fonamentals i singulars. El
primer és el de la relació biogràfica de Maragall amb molts indrets gironins, fins i tot comptant
amb l’heretada del seu avi i d’amics molt propers. Pasqual Maragall, una persona molt marcada pels
afectes, té uns lligams íntims amb Girona que difícilment trobarà amb altres espais del país, llevat, és
clar, de Barcelona.
Però el segon aspecte potser té més recorregut en la mesura que té a veure amb les idees que fan de
Maragall un polític genuí i innovador en el nostre context. En part la plantegem en termes d’hipòtesi
ja que caldria reforçar-la amb una recerca que no és abastable en aquest encàrrec. La nostra idea és
que les comarques de Girona aporten a Maragall un escenari idoni per il·lustrar i assajar una bona part
dels pilars del seu model polític: la Catalunya-ciutat, el principi de subsidiarietat i el municipalisme, el
federalisme (de llarga tradició gironina) i un europeisme no de base estatal ni nacional sinó d’afinitats
i complicitats territorials. En tots ells Girona, la seva posició geogràfica, la seva estructura de pobles
i ciutats i un cert “tarannà” –si més no de bona part dels gironins que envolten Maragall- de fort
arrelament local però a la vegada d’amplitud de mires serveixen d’exemples del que vol dir, de com
imagina el món. L’ajuden a transmetre uns missatges sovint molt abstractes, a vegades desendreçats;
tan difícil de fer-se entendre.
Bibliografia
Claret,J. (coord.) (2017) Pasqual Maragall. Pensament i Acció. Barcelona: La Magrana.
Maragall,P. (2005) “Convencer o conllevarse, federalismo o nacionalismo” a AA.VV. (2005) Hacía una
España plural, social y federal. Barcelona: Fundació Catalunya Segle XXI i Editorial Mediterrània.
Martín-Uceda,J. (2018) “Europa en l’Horitzó: Barcelona i Catalunya en l’Articulació i la Construcció
Europea. Les Relacions Transfrontereres en el Pensament i Acció de Govern de Pasqual Maragall”,
Working Paper, Fundació Catalunya Europa.
Nel·lo,O. (2001) Ciutat de Ciutats. Barcelona: Editorial Empúries.
Puigverd, A. (2017) “Retorn al Modernisme”, La Vanguardia, 4 de desembre.
1 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�|13
�Annex. Pasqual Maragall i/a les
comarques gironines
Fase 1. Recerca, classificació i primera anàlisi de documents
0. El mètode del treball
1. Resultats quantitatius
2. Relació i fitxa dels documents catalogats
0. Mètode
Atès el calendari de que es disposava –s’havia de finalitzar a l’inici de 2018- i dels recursos, es va
plantejar una Fase 1 que tenia sentit per ella mateixa però, a la vegada, donava peu a una continuïtat
si els impulsors de l’encàrrec ho consideraven oportú. Així, aquesta fase inicial ha consistit en una
recerca sistemàtica de documents escrits del propi Maragall o d’altres dedicats específicament a ell
(entrevistes, articles d’opinió,...) en els que el subjecte principal fossin les comarques gironines.
Per concretar encara més la recerca, vàrem definir unes paraules clau que permetessin discriminar la
a priori molta informació disponible. Aquestes paraules van ser, entre altres a partir de creuaments:
“comarques gironines”, “Girona”, “Empordà”, “Euroregió”, “turisme”, “Costa Brava”, “Llei/Pla de Barris”.
Així doncs, amb aquesta finalitat i amb aquests conceptes s’han explotat, fonamentalment, els arxius
digitals del Diari de Girona i del diari El Punt des de 1986 fins a 2006. Aquest període s’ha considerat
que era el rellevant, doncs cobreix des del moment en què la ciutat de Barcelona és designada seu
dels Jocs Olímpics –i Maragall guanya dimensió política “de país” des de l’alcaldia de Barcelona-, fins
al final de la seva trajectòria com a President de la Generalitat. De cadascun dels textos identificats se
n’ha realitzat una fitxa.
En segon lloc, i fonamentalment a partir dels arxius de la pròpia Fundació, també s’han analitzat
altres tipus de fonts i textos com són articles de revistes, pròlegs de llibres, conferències, pregons, etc.
Finalment, per tal d’obtenir també una informació més de primera mà i qualitativa, també s’han
programat entrevistes a persones vinculades políticament o personal amb Maragall. Fins aquest
moment, les persones entrevistades han estat Joaquim Nadal (alcalde de Girona 1979 - 2002) i
Conseller de Política Territorial (2003 - 2010), Joan Armangué (alcalde de Figueres 1995 - 2007) i Joan
Solana (alcalde de Banyoles 1991 - 1999).
Com a informació complementària i de context s’ha revisat bibliografia sobre Pasqual Maragall, tant
autobiogràfica com analítica de la seva figura.
1 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�1. Resultats quantitatius
Els textos identificats a l’inici han estat aproximadament 3.000, la seva gran majoria en forma de
notícia periodística que amb poques excepcions després de la seva lectura han estat deixats de banda.
La intenció de la recerca ha fet centrar-se en els textos menys conjunturals, els que transmetien idees
o fets més substancials de la relació entre Maragall i aquest territori. Això ha portat a uns tres-cents
documents que, una vegada analitzats i filtrats, han portat a la catalogació de quaranta-set, els que
donen una visió més aprofundida de la relació entre el polític i el territori. La Taula següent dona una
idea numèrica dels articles catalogats:
TAULA 1. CLASSIFICACIÓ DELS ARTICLES
Concepte clau
Núm. d’articles
Euroregió
13
Jocs Olímpics
17
Girona
3
Comarques Gironines
6
Empordà
5
Costa Brava
1
Figueres i Girona
1
Món Rural
1
Lloc de publicació
Núm. d’articles
Diari de Girona
13
Punt Diari
15
Arxiu Pasqual Margall
11
El País
1
Hora Nova
1
Empordà.info
1
Llibres
2
Arxius en paper
2
Altres
1
|15
�1 6 | F U N D A C I Ó
Any de publicació
Núm. d’articles
1986
7
1987
3
1988
1
1989
1
1990
2
1991
-
1992
3
1993
2
1994
-
1995
-
1996
-
1997
-
1998
-
1999
1
2000
-
2001
-
2002
2
2003
5
2004
2
2005
3
2006
5
2007
2
2008
1
2009
2
2010
-
2011
1
2012
-
2013
-
2014
-
2015
1
2016
-
2017
2
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�2. Relació i fitxa dels documents catalogats
1. EUROREGIÓ:
Núm. de document
01
Títol
Serem quinze milions? (Autor: Jordi Xargayó)
Paraules clau
Euroregió
Resum
Per Maragall el projecte de l'Euroregió, el qual engloba 15 milions de ciutadans, va
més enllà d'un projecte purament polític, si no que la seva proposta pretén assolir
un mercat amb "afinitats i objectius comuns", així mateix aquest es fonamenta en
dos principis concrets: federalisme i subsidiarietat descartant en qualsevol cas la
independència. Maragall reconeix que no sap quan es materialitzarà el projecte,
tanmateix reconeix les dificultats existents com la manca de voluntat per part dels
governs estatals d’Espanya i França.
Pel que fa a les polítiques concretes que cal abordar a les comarques gironines
considera la necessitat d’abordar l’eix viari Vic-Olot, i en canvi ressalta la importància
de protegir la Vall d’en Bas.
Data
11 de desembre de 2002
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=11;m
onth=12;year=2002;page=019;id=0000314458;filename=20021211;collection=pag
es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2002/200212/20021211/20021211019.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v
iew=FitH;encoding=utf-8
Núm. de document
02
Títol
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània (Document que fa referència als eixos i objectius
de la proposta de Pasqual Maragall )
Paraules clau
Euroregió
Resum
L'objectiu principal del projecte pretén compartir i potenciar determinats objectius
estratègics comuns, els quals es fonamenten en dos elements bàsics: Promoure
econòmicament el territori que sigui capaç de dinamitzar entre cadascuna de les
regions, així com propiciar la connexió solidària "amb el cor econòmic d'Europa".
Els principals objectius se centren en desenvolupar un sistema urbà equilibrat i
policèntric; incentivar el desenvolupament sostenible, la gestió i preservació de la
naturalesa i el medi ambient; fomentar la cultura i la protecció del patrimoni artístic; i
per últim, impulsar els centres universitaris i d'investigació.
Data
6 d’octubre de 2003
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=09;m
onth=10;year=2003;page=028;id=0001668262;filename=20031009;collection=pag
es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031009/20031009028.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v
iew=FitH;encoding=utf-8
|17
�Núm. de document
03
Títol
Maragall assegura que ni Madrid ni París podran frenar l’Euroregió
Paraules clau
Euroregió
Resum
Maragall considera que tot i la reticència que mostra Madrid respecte el projecte de
l'Euroregió, aquests no aconseguiran aturar-lo. Tanmateix expressa que a Madrid i
a França aquest projecte el veuen amb certa preocupació, i considera que aquest
genera "alguna urticària", no obstant entén que l’Euroregió es tracta d'un projecte
necessari, i que inevitablement emergirà "sigui per via pública o per la privada, o per
totes dues a la vegada". Maragall considera que a Europa en un futur prevaldran les
connexions entre les regions, més que les fronteres dels Estats.
Data
10 d’octubre de 2003
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=10;m
onth=10;year=2003;page=028;id=0001668338;filename=20031010;collection=pag
es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031010/20031010028.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v
iew=FitH;encoding=utf-8
Núm. de document
04
Títol
Reflexions sobre l’Euroregió
(Autors: experts de la Universitat de València, apunts a la proposta de Pasqual
Maragall)
Paraules clau
Euroregió
Resum
L'article es fonamenta en l’estudi dels eixos vertebradors de la proposta de
l'Euroregió. Parteix d’una concepció favorable en relació al projecte i els seus
objectius, ja que s’entenen que aquests es podrien assumir en qualsevol sistema
modern de gestió econòmica. Així mateix es reconeix com un element positiu la
relació entre els subjectes involucrats en el projecte, entenent que aquesta es basa en
“un esperit de col·laboració”.
Tot i els elogis a la proposta, l'article destaca algunes mancances que, segons els
autors, es desprenen del projecte: no inclou mecanismes de solidaritat i col·laboració
en l’àmbit de l'aigua, i per altra banda, s’esmenta la centralització de la ciutat de
Barcelona i la manca de centralitat de València.
Data
19 d’octubre de 2003
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=19;m
onth=10;year=2003;page=030;id=0001669139;filename=20031019;collection=pag
es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031019/20031019030.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v
iew=FitH;encoding=utf-8
1 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
05
Títol
Maragall vol enllaçar la Costa Brava amb el TGV, l’AP7 i l’A2
Paraules clau
Comarques gironines, Euroregió
Resum
L'article es fa ressò d’unes paraules textuals del President Maragall, el qual considera
que les comarques gironines són un element estratègic clau, a causa de la seva
localització en el marc de l'Euroregió, i per tant s'ha de potenciar el seu paper. El
president pretén connectar la Costa Brava amb l'eix de comunicacions nord-sud
de l'arc mediterrani. Per últim, Maragall pretén en el termini d'un any i mig poder
aprovar els plans territorials de l'Alt i el Baix Empordà, així com el de les comarques
de Girona.
Data
1de juliol de 2004
Font
El Punt
Format
Article Digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=01;month=07;year
=2004;page=020;id=0001455615;filename=20040701;collection=pages;url_
high=pages/Punt,%20El/2004/200407/20040701/20040701020.PDF;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&view=FitH;encodi
ng=utf-8
Núm. de document
06
Títol
Maragall posa Lévi- Strauss com a exemple en la defensa de la “diversitat cultural”
Paraules clau
Euroregió
Resum
Maragall, com a president de la Generalitat, en la dissetena edició del Premi
Internacional Catalunya a Lévi-Strauss, manifesta la gran proximitat entre la
cultura catalana i francesa, així com també considera "pertinent" el pensament
de l'antropòleg francès, el qual es fonamenta en la diversitat cultural. Maragall va
manifestar en públic el fet que l'Acadèmia Francesa parli d'Euroregions; es tracta d'un
fet insòlit. Maragall també va admetre que el pluralisme és més difícil de gestionar,
però que aquest resulta més interessant que el monisme.
Data
14 d’abril de 2005
Font
Diari de Girona
Format
Article Digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=14;mo
nth=05;year=2005;page=047;id=0001812489;filename=20050514;collection=page
s;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2005/200505/20050514/20050514047.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v
iew=FitH;encoding=utf-8
|19
�Núm. de document
07
Títol
Debat de Política General
(Parlament de Catalunya)
Euroregió
Paraules clau
Euroregió
Resum
Maragall fa referencia a la importància d’abordar al concepte de "Catalunya en
Xarxa" i que aquest de moment es tracta encara d'un projecte i no d'una realitat,
tenint en compte les mancances existents en les connexions. Considera que les
infraestructures no estan a l'altura d'una Catalunya que té com a projecte l'Euroregió
Pirineus-Mediterrània, i que aquest es proposa com un dels objectius principals de
l’estrategia territorial del Govern. En la seva intervenció s’esmenten diverses mesures
concretes per tal d’assolir l’objectiu, d’entre elles pel que fa a les comarques gironines
destaca la importància d'abordar l'eix Girona-Figueres-Perpinyà així com la millora
dels serveis de l’aeroport de Girona.
Data
18 d’octubre de 2005
Font
Format
Intervenció digitalitzada
Codi
D4 (p:16)
Núm. de document
08
Títol
Obertura de la Conferència Regions i Ciutats: socis per al desenvolupament i
l’ocupació
(Centre de Convencions del
Fòrum. Barcelona)
Euroregió
Paraules clau
Euroregió
Resum
Maragall entén l'Euroregió Pirineus-Mediterrània com un instrument el qual promourà
que Catalunya i altres regions adquireixin una mida suficient per competir i exercir
influència en una Europa que cada vegada és més gran. Aquesta línia fa referència a
les accions concretes que fins al moment s'han realitzat: la creació d'un Observatori
Socioeconòmic, un portal cultural, l'EuroBioRegió; un Hospital Transfronterer a
Puigcerdà i la terminal del Port de Barcelona a Tolosa i per últim s'han establert
estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic. Tot i que destaca
els notables avenços, considera que aquests se situen a la fase inicial del projecte,
altrament destaca la importància que es produeixi un canvi de paradigma, en el sentit
que les regions adquireixin la consciència que determinades estructures que tenen
són compartides. Posa l'exemple que potser l'aeroport de Barcelona, serà l'aeroport
de l'Euroregió però l'espai logístic és de l'Aragó, d'entre d'altres.
Data
01 de juny de 2006
Font
Format
Conferència digitalitzada
Codi
P:2-3
2 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
09
Títol
Una reflexió política sobre una legislatura intensa
(Cercle Financer. Barcelona)
Euroregió
Paraules clau
Euroregió
Resum
Maragall fa referència a diverses polítiques concretes que considera que afecten
qüestions de fons i que tenen impactes en la societat. D'entre les que esmenta, fa
una reflexió de l'Euroregió i a la manca de voluntat per part dels Governs espanyol i
francès per prendre decisions en relació al Tren de Gran Velocitat entre Montpeller i
Perpinyà. Afegeix que l'Euroregió no podrà arribar a ser un projecte polític exitós fins
que no s'abandoni la idea d'entendre les relacions regionals (centre-perifèria). Així
mateix, considera com a elements imprescindibles pel projecte la localització i la
xarxa. Deixa palès que aquest projecte és el que permetrà a Catalunya tenir un paper
més actiu dins el procés d'integració europea.
Data
27 de juliol de 2006
Font
Format
Conferència digitalitzada
Codi
P:8-9
Núm. de document
10
Títol
Participació a la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició
de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) (Intervenció: Pasqual Maragall)
Paraules clau
Euroregió; Infraestructures
Resum
Maragall, es pregunta que s’ha de fer amb l’Euroregió? Com es fa una regió europea? I
respon aquestes preguntes basant-se en tres punts fonamentals:
En primer lloc, amb la millora de les infraestructures, l’acceleració de TGV PerpinyàNimes i el de Tolosa- Narbona, així mateix confia en el paper de Nicolas Sarkozy, i
considera que a la “cimera francoespanyola” es pugui visualitzar la voluntat “d’uns i
altres estan disposats a tirar endavant” el projecte.
En segon terme, considera que s’han d’aprofitar infraestructures com l’AVE, el port de
Barcelona i Tarragona, i que aquestes s’enforteixin: “són aquestes comunicacions les
que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans [...] si no hi ha vasos
sanguinis, si no hi ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen
aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament [...]”.
En darrer lloc fa esment a l’àmbit cultural, com un element important per incloure en
el projecte.
Data
24 d’agost del 2007
Font
Web oficial de Pasqual Maragall
Format
Intervenció digitalitzada
Codi
http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000500/0000000830.pdf
|21
�Núm. de document
11
Títol
Oda inacabada (Autor: Pasqual Maragall)
Paraules clau
Euroregió; Empordà
Resum
Maragall explica la importància d'assolir certa influència internacional, només
possible mitjançant la coordinació amb altres regions del territori el qual ell va
anomenar "el nord del sud-europeu". Considera el projecte de l'Euroregió com un
mitjà per tal d'assolir capacitat tecnològica competitiva, indústria aeronàutica de pes,
aeroports internacionals, entre d'altres, i per tal de ser capaç "ser algú a Europa".
Tanmateix considera les comunicacions modernes com un element imprescindible,
les quals entén que són "els vasos sanguinis d'aquesta geografia humana". Amb
l'objectiu d'assolir els objectius esmentats, Maragall reconeix que des de l'Ajuntament
de Barcelona, aprofitant el projecte olímpic, va treballar en l'àmbit de les relacions
internacionals, no obstant admet que es va trobar algunes "rivalitats" per part del
govern català.
Donada la importància que per Maragall tenia el projecte de l'Euroregió, que pretenia
que s'introduïssin en el pròleg de l'Estatut, concretament en el darrer: "En el marc
de la UE, Catalunya ofereix la seva amistat i la seva col·laboració de les Comunitats
i Regions veïnes per tal de formar amb elles una Euroregió útil per al progrés dels
interessos comuns en el marc de les seves competències".
Maragall, en relació a l'Euroregió reconeix: "remar a contracorrent o intentar fer
surar un projecte que amenaça d'ofegar-se en la indiferència general no m'ha
espantat ni desanimat mai. Aquestes iniciatives són les que, a la llarga, resulten
més satisfactòries". Tot seguit, recorda el dia de la constitució de l'Euroregió, el
30 d'octubre de 2004, com un dia emocionant. En el capítol del llibre “Moments
d'homenatges i medalles”, esmenta diversos objectius pels quals cal seguir avançant;
d'entre els diversos considera la importància de continuar treballant per l'Euroregió,
tot i respectant les aspiracions de les diferents comunitats urbanes, regions i nacions
que en formin part, considera la importància de treballar junts per tal d'assolir
"potència, força i futur".
Data
Primera edició: novembre 2008
Font
(p:199,204,274,284,296)
Format
Llibre
Codi
2 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
12
Títol
Entrevista a Pasqual Maragall
Paraules clau
Baix Empordà, Rupià, Euroregió
Resum
Maragall parla sobre la seva relació amb l'Empordà. Maragall considera que Rupià i
en general el Baix Empordà és per ell una segona pàtria. A l'entrevista recorda que
necessitava un lloc tranquil per elaborar la seva tesi i el van informar que es venia
una casa a Rupià, i que després d'acabar la tesi s’hi va quedar, tot i que admet que
abans d'instal·lar-s'hi ell ja havia estat en altres pobles com Platja d'Aro. A l'entrevista
diu que en algun moment volia que l'enterressin a Rupià però que ha canviat d'opinió.
A l'entrevista es fa referència a l'Euroregió. Maragall continua defensant el projecte i
manifesta que "Per anar pel món és bo tenir una determinada talla. L'Euroregió és un
bon marc per Catalunya. Jo sóc un català d'Europa".
Data
30 d’agost de 2009
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=30;mo
nth=08;year=2009;page=010;id=0001913445;filename=20090830;collection=page
s;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2009/200908/20090830/20090830010.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22maragall%22&view=FitH;efLancoding=u
tf-8
Núm. de document
13
Títol
Pasqual Maragall considera que Figueres té “ una posició privilegiada” a l’Euroregió
Paraules clau
Euroregió, Figueres, Girona
Resum
A les portes del Museu Dalí de Figueres on es presentava el llibre "Fem Empordà.
Economia i Territori", Maragall afirma que cal pensar quin rol tenen cadascuna de
les ciutats i comarques i, en aquest sentit, va manifestar la privilegiada localització
de Figueres per convertir-se en un punt important dins l'Euroregió mediterrània.
També va fer referència a la ciutat de Girona considerant els grans avenços que s'han
produït "convertint una ciutat negra, trista i rònega en una ciutat lluminosa i focus
cultural, polític i econòmic", tot seguit va considerar que ara era el torn de Figueres.
Data
7 de març de 2011
Font
Emporda.info
Format
Article digitalitzat
Codi
http://www.emporda.info/portada/2008/04/15/pasqual-maragall-considera-quefigueres-posicio-privilegiada-leuroregio/14766.html
|23
�2. JOCS OLÍMPICS:
Núm. de document
14
Títol
“Banyoles pot tenir un lloc privilegiat en el procés de modernització de Catalunya”
(Pasqual Maragall)
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles
Resum
El document es divideix en quatre parts principals. En primer lloc, amb una
introducció realitzada per Joan Solana, alcalde de la ciutat, el qual descriu breument
el context olímpic de la ciutat de Banyoles i les conseqüències generades arrel de
l’esdeveniment. Principalment es destaca la millora de les connexions amb Girona,
la millora d’equipaments i l’esforç realitzat per acomplir els terminis establerts. Per
finalitzar la introducció Solana escriu “... el 92 també ens recorda que les ciutats
petites poden aspirar a grans projecte”.
A la segona part del document s’inclouen les accions concretes que van ser possibles
gràcies als Jocs: la construcció de l’autovia i la variant, canvi de la façana nord de la
ciutat (la Draga), la Vila Olímpica, un nou edifici del Club de Natació Banyoles o el
Teatre Municipal entre d’altres.
La tercera part del document fa referència a la cronologia, concretament a seixanta
moments vinculats als Jocs Olímpics. S’inicia el 1981 amb el primer anunci de
la candidatura, per part de Narcís Serra fins el setembre del 1992 amb l’acte
d’inaguració i lliurament a la ciutat del Pavelló esportiu de la Draga. En darrer lloc,
se citen algunes declaracions fetes un cop finalitzat l’acte per part de Joan Antoni
Samaranch, Jordi Pujol i, per últim, Maragall que destaca el volum d’inversions
realitzades a Banyoles, la seva organització, el clima viscut a la ciutat.
Data
(La data no queda clara)
Font
Llibret atorgat per Joan Solana.
Format
(a paper)
Codi
Núm. de document
15
Títol
“Comptem amb Banyoles per a les proves olímpiques de rem”
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles; comarques gironines
Resum
Maragall espera que a la ciutat de Banyoles es realitzin les inversions necessàries i
manifesta que cal arriscar i invertir abans que el Comitè Olímpic decideixi quina és la
candidatura guanyadora. Així mateix, afegeix que confia i compta amb Banyoles, i que
aquestes expectatives només es poden veure afectades per actuacions realitzades
en l'àmbit local. En darrer lloc, Maragall espera que els problemes que s'hagin pogut
produir se solucionin a la reunió de la Comissió, la qual entén que es tracta "d'una
plataforma més amplia amb un plantejament integral" que té l'objectiu de promoure
les comarques gironines.
Data
15 de juliol de 1986
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=15;month=07;ye
ar=1986;page=009;id=0000652963;filename=19860715;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198607/19860715/19860715009.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin
g=utf-8
2 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
16
Títol
L’Estany ha format part del projecte Barcelona’92 preparant futurs remers
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles
Resum
L’article es fa ressò de la passivitat política per part de l'Ajuntament de Banyoles per
postular-se com a subseu de les olimpíades del 1992, i la crítica per part del grup
municipal socialista pel que fa a les actuacions del govern del Consistori. En aquesta
línia se citen unes declaracions de Joan Solana, cap de l’oposició, el qual expressa la
seva preocupació per la manca d'interès de l'Ajuntament per implicar a la ciutadania
a la candidatura olímpica. Per aquest motiu, Solana, va sol·licitar a Maragall que
visités Banyoles per tal que aquest informés la ciutadania i promogués un intercanvi
d'informació amb diversos sectors de les comarques gironines. Aquesta visita es va
realitzar en el marc d'una conferència, la qual va desencadenar a la creació d'una
Comissió Olímpica de les comarques gironines. En aquestes reunions es van produir
certes discrepàncies per part del Partit Socialista, que va abandonar la Comissió.
Tot i les discrepàncies polítiques, la candidatura de Banyoles va continuar gaudint
de suports, com és el cas del president del COI Samaranch, el qual manifestava que
Banyoles s'ho mereixia per la seva tradició en l’esport el rem.
Data
28 d’octubre de 1986
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;filen
ame=19861028;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=28;month=10
;year=1986;page=001;id=0000656907;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20
El/1986/198610/19861028/19861028001.pdf;lang=ca;encoding=utf-8
(P. 32-34)
Núm. de document
17
Títol
Maragall demana als gironins que elaborin una oferta olímpica amb cara i ulls
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles; Comarques de Girona
Resum
(En el contingut de l'article s'extreuen diverses declaracions literals de Maragall i
Joaquim Nadal). Maragall va realitzar una visita a Girona i va manifestar públicament
el seu suport a la candidatura de Banyoles, considerant que aquesta és la millor
opció per diversos motius com la seva tradició en l'esport del rem, la seva fama
reconeguda internacionalment i perquè és la seu que es va incloure en el projecte
Barcelona'92 presentat a Lausana. També va manifestar la voluntat de no centralitzar
el projecte a Barcelona. Maragall va admetre la importància que de cara als Jocs
Olímpics tant banyolins i com gironins treballessin i demostressin la seva voluntat
olímpica. A l'acte també va intervenir Joaquim Nadal, el qual va expressar que ni
Girona ni les comarques gironines volien quedar fora del projecte olímpic. Maragall va
contestar que tot i estar d'acord, els gironins haurien de ser conscients que haurien
"d'aportar el seu grau de sorra solidàriament i unitàriament en el projecte". Per últim
Maragall va afegir que es tractava d'un projecte amb conseqüències a molt llarg
termini.
Data
2 de novembre de 1986
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=02;month=11;ye
ar=1986;page=003;id=0000657213;filename=19861102;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198611/19861102/19861102003.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin
g=utf-8
|25
�Núm. de document
18
Títol
Maragall dona esperances a Banyoles si els Jocs Olímpics es fan a Barcelona
Paraules clau
Jocs Olímpics; Banyoles; Comarques de Girona
Resum
(En el contingut de l'article s'extreuen diverses declaracions literals de Maragall).
L'article fa referència a les declaracions públiques que van tenir lloc en una de les
visites de Maragall a Banyoles. L'alcalde del consistori banyolí va fer referència al
projecte olímpic el qual donarà lloc a un model Catalunya-ciutat el qual recordava
a Joan Maragall. Tot seguit dirigint-se a Maragall va dir: "vós esteu traduint en acció
política de govern l'Oda a Barcelona del vostre avi". En finalitzar la visita, Maragall
va expressar la seva satisfacció en veure la ciutat que s'esperava veure, però la
necessitat de treballar en el projecte: "si es treballa amb imaginació, amb entusiasme
i amb rigor, l'horitzó 92 serà també un horitzó decisiu per a les comarques de
Girona". Així mateix va considerar la importància de treballar en àmbits com les
comunicacions, foment del sector turístic i l'oferta de serveis.
Data
6 d’abril de 1986
Font
Punt Diari
Format
Article Digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=06;month=04;year
=1986;page=003;id=0000649093;filename=19860406;collection=pages;url_
high=pages/Punt,%20El/1986/198604/19860406/19860406003.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin
g=utf-8
Núm. de document
19
Títol
Pasqual Maragall confirma des de Rupià que Banyoles té tots els números olímpics
Paraules clau
Jocs Olímpics; Comarques de Girona; Banyoles
Resum
Maragall parla sobre la repercussió que tindran els jocs olímpics a les comarques
gironines, concretament a l'Empordà, i considera que aquest pot arribar a ser com
Benidorm o la Toscana. Manifesta que l’Empordà es basarà en un model o altre
depenent de "si el porten la gent del progrés, de la cultura i el comerç, o bé; si
el porten els rendistes, malament [...]. Hi ha tres factors; la terra, el diner i l'art,
la creació i la sensibilitat. Si s'alien els dos darrers, bé, si s'alien els dos primers,
malament". També considera la importància que aquest es tracti d'un projecte de
futur global, sense limitar-se només a l'àmbit esportiu o només als quinze dies
que es realitzin les proves. Entén, doncs, que cal repensar la manera en que s'han
d'estructurar les comarques "sobre el fil conductor d'aquesta mobilització d'energies
del 1992". Pel què fa a la candidatura de Banyoles, remarca que aquesta tansols
podria deixar de ser-ho per dos motius: per problemes ecològics que no es poguessin
solucionar o el no avenç de les comunicacions entre Girona i Banyoles.
Data
2 de desembre de 1986
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=02;month=12;ye
ar=1986;page=003;id=0000658457;filename=19861202;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198612/19861202/19861202003.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin
g=utf-8
2 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
20
Títol
Banyoles, espavila’t (Autor: Pere Lladó i Isàbal)
Paraules clau
Olimpíades, Banyoles
Resum
L’article fa referència a les declaracions de Maragall, el qual va manifestar que
Banyoles si desitja convertir-se en la seu de rem i piragüisme de les Olimpíades cal
que “s’espavili”, i per tant cal que la ciutat faci front a les seves mancances, sobretot
pel que fa a les seves infraestructures i equipaments. L’autor de l’article deixa palès
que fins aquell moment l’Ajuntament Banyolí no hauria aprofitat la seva relació amb
la Costa Brava, desaprofitant qualsevol iniciativa relacionada amb el turisme. En
aquest sentit, l’article considera que en la línia que indicava Maragall ha de posar
remei a aquestes mancances, deixant de banda els interessos partidistes, amb
l’objectiu de transformar la ciutat.
Data
20 d’agost de 1987
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=20;month=08;ye
ar=1987;page=005;id=0000669391;filename=19870820;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198708/19870820/19870820005.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20problemes%20alcalde%22&view
=FitH;encoding=utf-8
Núm. de document
21
Títol
Maragall confirma a Hernández que Banyoles serà subseu olímpica
Paraules clau
Jocs Olímpics; Banyoles
Resum
En el contingut de l'article es fa ressó d'una reunió entre Maragall i l'alcalde de
Banyoles Pere Hernández. Segons Maragall, els criteris que s’aplicaran per decidir
si finalment Banyoles acaba convertint-se en la seu de rem serán que tingui un cost
més baix pel què fa a inversions i que els JJOO tinguin el màxim impacte en territori.
Així mateix, considera la necessitat indispensable d'abordar el Pla especial de
l'Estany, el desdoblament de la comarcal 150 de Girona a Banyoles i la variant.
Data
28 de novembre de 1987
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=28;month=11;ye
ar=1987;page=029;id=0000673811;filename=19871128;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198711/19871128/19871128029.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin
g=utf-8
|27
�Núm. de document
22
Títol
Maragall afirma que el pacte olímpic de Banyoles és una garantia pel COOB’92
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles; Comarques Gironines
Resum
Maragall es mostra satisfet per l’acord municipal de l’Ajuntament de Banyoles el qual
permet a CiU accedir a l’alcaldia i a Solana assumir la direcció de la gestió olímpica.
Maragall considera que aquest context polític permetrà recollir més sensibilitats. Així
mateix, també veu com a positiu que Solana lideri el projecte, ja que aquest sempre
s’ha mostrat molt implicat amb l’àmbit ecològic. No obstant Maragall va manifestar
que en la visita realitzada va a trobar a faltar la unitat que sí va percebre dos anys
enrere: “Trobava a faltar aquell esperit, que alhora comportava que no hi hagués
un interlocutor prou ampli. Amb un repte com els Jocs cal implicar com més gent
millor”.
Data
7 de setembre de 1988
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=07;month=09;ye
ar=1988;page=012;id=0000686486;filename=19880907;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1988/198809/19880907/19880907012.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin
g=utf-8
Núm. de document
23
Títol
El somni del 92. Barcelona implica Catalunya per avançar l’any 2000
(Autora: Carme Coll)
Paraules clau
Jocs Olímpics; Banyoles; Comarques gironines
Resum
Els Jocs Olímpics, no només vincularan a la ciutat de Barcelona, sinó que també
tindran efectes a la resta de Catalunya. En especial s'esmenten les comarques
gironines com a beneficiàries de l'esdeveniment, sobretot Banyoles i Empúries
les quals ja van ser incloses a la proposta de la candidatura. Tanmateix, també es
beneficiaran en certa mesura altres ciutats de les comarques gironines: s'ha realitzat
una concessió de la informatització de l'Àrea de Gestió Empresarial a una empresa
de Figueres (Càlcul i Gestió SA), i alhora també s'han vinculat diversos arquitectes
gironins perquè treballin en obres d'infraestructura a la ciutat de Barcelona. Pel què
fa concretament al paper de Banyoles, l'article fa referència a les condicions mínimes
que ha d'assolir com és el Pla Especial de l'Estany i la millora de les comunicacions,
d'aquesta manera la ciutat podrà aprofitar aquesta oportunitat per tal de millorar
equipaments o si més no accelerar-ne alguns projectes que ja estaven previstos, però
que amb motiu dels Jocs Olímpics s'hauran d'avançar.
Data
24 de febrer de 1989
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;filen
ame=19890224;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=24;month=0
2;year=1989;page=304;id=0000694474;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20
El/1989/198902/19890224/19890224304.pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (p:304-305)
2 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
24
Títol
Los Trabajos olímpicos en Banyoles van a buen ritmo, según sus responsables
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles
Resum
El contingut de l'article fa referència a un esdeveniment que va tenir lloc a Banyoles
en el qual també hi van assistir Pasqual Maragall, Joan Solana i Pere Hernández.
El motiu de l'acte va ser la constitució del comitè de la subseu olímpica i en el qual
Maragall va entregar a la ciutat la bandera olímpica. En la línia d'altres declaracions
anteriors, Maragall va manifestar en públic la voluntat que els Jocs Olímpics fossin
útils per la promoció de la ciutat i va manifestar la seva confiança en els participants
que integraven l'òrgan. Seguidament Solana va fer referència als objectius futurs de la
ciutat pel què fa al projecte olímpic.
Data
28 de gener de 1990
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil
ename=19900128;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.
girona;day=28;month=01;year=1990;page=001;id=0002934650;collection=pages
;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1990/199001/19900128/19900128001.
pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (P: 3)
Núm. de document
25
Títol
Maragall defineix Empuriesolímpia com un encert literari, pictòric i comercial
Paraules clau
Jocs Olímpics; Empúries; Empordà
Resum
L'article fa ressò de la presentació del llibre Empuriesolímpia que va tenir lloc a
l'Escala pocs mesos abans dels JJOO. Entre les diverses intervencions realitzades,
Maragall a banda d'elogiar el llibre, va fer referència a la importància que suposava
per a l'Empordà que la flama arribés a Empúries. Considerava que era el moment
que el món tingués coneixement de la zona, catalogant que es tractava d'una terra
privilegiada, i que a partir dels esdeveniments es donaria a conèixer, tot i això, va
recordar la importància de cuidar-la, vigilar-la i controlar-la urbanísticament.
Data
14 d’abril de 1992
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=14;month=04;ye
ar=1992;page=017;id=0000750598;filename=19920414;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1992/199204/19920414/19920414017.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin
g=utf-8
|29
�Núm. de document
26
Títol
Pasqual Maragall diu a Banyoles que en aquesta subseu hi ha tant ambient olímpic
com a Barcelona
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles
Resum
Diverses autoritats van assistir a Banyoles en l'última jornada de les proves
olímpiques de rem. Maragall va declarar que segons les seves impressions l'ambient
olímpic que es respirava a la ciutat banyolina era el mateix de Barcelona, i va afegir,
que la decisió que en el seu dia es designés la seu a Banyoles com un fet indiscutible.
En la mateixa línia, Joan Antoni Samaranch considerà que la decisió presa a favor de
la ciutat era la més apropiada, i que l'altra opció que es contemplava com realitzar
"una pista artificial" hagués tingut conseqüències negatives en l'àmbit ecològic.
Data
4 d’agost de 1992
Font
El Punt
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=04;month=08;year
=1992;page=004;id=0000756045;filename=19920804;collection=pages;url_
high=pages/Punt,%20El/1992/199208/19920804/19920804004.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin
g=utf-8
Núm. de document
27
Títol
Comença un nou repte per a Banyoles (Editorial)
Jocs olímpics; Banyoles
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles
Resum
El contingut de l’article se centra en el paper que tindrà Banyoles un cop finalitzats
els esdeveniments olímpics, presentant aquest futur com un repte per la ciutat que
va més enllà dels set dies concrets en els quals es va realitzar competició i, per
tant, per tal d'analitzar les possibles conseqüències dels fets hauran de transcórrer
alguns anys. Es fa referència a les paraules de Joan Solana el qual proposa fomentar
l'àmbit turístic, i subratlla la importància que l'àmbit privat pugui beneficiar-se de les
inversions publiques; segons ell, si s'és capaç de complir aquest objectiu, es podrà
considerar en un futur que els Jocs Olímpics a Banyoles han estat un èxit.
Data
6 d’agost de 1992
Font
El Punt
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=06;month=08
;year=1992;page=014;id=0000756155;filename=19920806;collection=pa
ges;url_high=pages/Punt,%20El/1992/199208/19920806/19920806014.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22banyoles%22&view=FitH;encoding
=utf-8
3 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
28
Títol
De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea
(Pregó de la festa major de
Jocs olímpics; Banyoles
l’Escala de Pasqual Maragall)
Paraules clau
Jocs Olímpics
Resum
Maragall recorda el recorregut de la flama olímpica i algunes anècdotes i problemes
que van succeir durant el recorregut, i qualifica el trajecte de la flama d’Olímpia
a Empúries de poètic. Així mateix, entén que el període olímpic ha estat capaç de
“convertir ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives”.
Data
2 de setembre de 2007
Font
Arxiu Pasqual Maragall
Format
Intervenció digitalitzada
Codi
Núm. de document
29
Títol
Entrevista a Pere Hernández i Joan Solana a 25 anys dels Jocs Olímpics
Paraules clau
Jocs Olímpics; Banyoles
Resum
La publicació es basa en una entrevista realitzada a Pere Hernández i Joan Solana del
juliol de 2017 amb motiu del 25è aniversari de les Olimpíades. El text té per objectiu
centrar-se en el període dels anys vuitanta que es comença a plantejar la idea de
convertir Banyoles com a subseu olímpica, fins a la realització dels Jocs. A mesura
que la candidatura de Barcelona als JJ.OO anava madurant, el consistori banyolí l'any
84 sol·licità un informe tècnic en relació a les expectatives i possibilitats de celebrar
les proves de rem i piragüisme al municipi.
Ambdós consideren la importància d'aquest informe, el suport de gairebé tots els
grups municipals (a excepció del PSUC) i el suport explícit de Maragall. Pel què fa al
paper de Maragall, consideren la importància del seu rol. Tot i les pressions internes
que va tenir, en diverses ocasions va recolzar la candidatura. Un dels exemples és
la conferència que va realitzar Maragall a l'Oficina Olímpica de Banyoles i sis mesos
després la proposta formal a l'Oficina Olímpica de Barcelona. Consideren que
Maragall va formar part de la "lluita" per tal que Banyoles esdevingués una subseu, i
va comptar amb el suport de Samaranch.
Data
Juliol del 2017
Font
Format
Entrevista digitalitzada (en format narratiu).
Codi
http://www.turaris.net/ca/publicacions/articles_10/s_entrevistes_8/pere-hernandez-ijoan-solana-a-25-anys-dels-jocs-olimpics_591
|31
�Núm. de document
30
Títol
Memòria gràfica de Banyoles i els Jocs
Paraules clau
Jocs olímpics; Banyoles
Resum
Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics el present article recorda
el paper de Banyoles com a subseu olímpica. En aquest sentit fa referència a algunes
intervencions públiques realitzades per part de polítics en diferents actes. Es fa
referència a l'últim acte realitzat a Banyoles, en el qual Maragall afirma que la ciutat
es va convertir en la subseu més important i en la que més s'havia invertit, i va elogiar
la seva organització i el seu clima social, afegint que, a partir d'aquell moment,
tothom hauria d'admetre les virtuts de la ciutat. Es fa referència a unes paraules que
va pronunciar Joan Solana, el qual va fer un balanç de què va suposar els Jocs per
la ciutat, concretament esmenta el període de tres anys els quals es van dur a terme
diferents obres amb l'objectiu d’adequar la ciutat als esdeveniments: la restauració
ecològica de l'estany, la millora de les connexions amb Girona, Barcelona i França, i la
dotació d'equipaments esportius. Tot i que Solana reconeix algunes dificultats, admet
el fet que durant aquest període es va treballar de manera intensa per tal d'assolir els
objectius marcats i celebrar les proves. Després de vint-i-cinc anys, considera que els
Jocs Olímpics són un clar exemple de com les ciutats petites poden aspirar a assolir
grans projectes.
Data
7 d’agost de 2017
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://www.diaridegirona.cat/dominical/2017/08/04/memoria-grafica-banyolesjocs/860393.html
3 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�3. GIRONA:
Núm. de document
31
Títol
“Mas ha fet d’oposició a l’oposició des que el van nomenar” (Entrevista a Maragall)
Paraules clau
Girona, comarques gironines
Resum
Entrevista a Maragall abans de les eleccions autonòmiques. En la mateixa s'inclouen
diverses preguntes pel què fa a les comarques gironines, i en les seves respostes
es pot extreure les següents opinions: El candidat fa referència a un sentiment
d'identitat nacional molt fort que predomina a Girona, i que segons Maragall es deu a
la localització geogràfica. Així mateix considera que Girona exerceix molta influència
del nacionalisme conservador i que aquest s'ha de desmitificar. El candidat considera
que el PSC ofereix una millor proposta respecte a CiU, considerant que el seu projecte
és més catalanista. Maragall, responent a una de les preguntes, considera que
Girona és més que Girona ciutat, i argumenta que per aquest motiu en la campanya
Joaquim Nadal ha visitat 221 municipis de les comarques gironines i que aquest
fet tindrà certa influència en els resultats electorals. En darrer lloc, fa referència a
l'Euroregió, entenent que aquest projecte permetrà dotar a Catalunya d'un millor
sistema de comunicacions, i entén que en aquest sentit és important tenir una suma
més important d'habitants, 15 o 16 milions, que permeti tenir una estructura de
comunicacions, universitats i instal·lacions de primera magnitud.
Data
14 de novembre de 2003
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=14;m
onth=11;year=2003;page=008;id=0001671604;filename=20031114;collection=pag
es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200311/20031114/20031114008.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v
iew=FitH;encoding=utf-8
Núm. de document
32
Títol
Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya
(Intervenció: Pasqual Maragall)
Paraules clau
Girona
Resum
Maragall considera la importància de continuar fomentant el "gir cap al local, cap
als ajuntaments", però també reconeix que hi ha moltes tasques pendents per tal
d'assolir aquest objectiu. Així mateix, considera com un element important el paper
de les escoles i la importància d'entendre aquestes en el sentit que: "les escoles
són dels pobles, dels municipis", no obstant això, reconeix que les dificultats que
pateixen els municipis i que aquestes puguin dificultar aquesta tasca. Així mateix,
Maragall considera que s'ha de "refer" l'àrea metropolitana de Barcelona, entenent
que aquesta no només és útil per la ciutat de Barcelona sinó també important per la
resta de Catalunya.
Data
04 d’octubre de 2006
Font
Web oficial de Pasqual Maragall
Format
Intervenció digitalitzada
Codi
http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000400/20061004.pdf
|33
�Núm. de document
33
Títol
Memòria gràfica de Banyoles i els Jocs
Testimoni Llegat Pasqual
Maragall: Entrevista a
Joaquim Nadal i Farreres
Jocs olímpics; Banyoles
Paraules clau
Girona
Resum
Transcripció d'una part de l’entrevista en relació a les polítiques urbanes a Girona
i Barcelona: "Tots veníem o del món universitari o del món associatiu i bevíem de
les ciutats italianes. En Pasqual també dels seus anys als EEUU i de la geografia
urbana, però en el fons les ciutats italianes que havien fet polítiques de rehabilitació
dels centres històrics, polítiques d'estat del benestar, havien creat llars d'infants
per incorporar la dona a la feina, havien establert polítiques de gènere i, polítiques
urbanístiques més combatives que agressives intentant equilibrar la dimensió
humana i la dimensió urbana de la ciutat. En això, salvant les distàncies, Barcelona
i Girona actuàvem amb polítiques similars. És evident que el centre històric de
Barcelona desbordava la dimensió més acotada del barri vell de Girona, però ens
movíem amb uns impulsos molt similars, i amb ganes de fer de les polítiques urbanes
en un sentit molt ampli i la política cultural uns eixos que tibessin molt de la cohesió
social, l'equilibri, de les polítiques d'igualtat que ajudessin de manera directa o
indirectament soldar el forat econòmic entre els més rics i més pobres. En això
actuem de forma molt conjunta, i des de Girona pensem a l'ombra de la gran ciutat
més que mirar-nos a Barcelona de reüll, ens podíem arrimar a Barcelona i treure'n
profit. Tradicionalment les ciutats petites s'havien queixat de la macrocefàlia de
Barcelona, nosaltres en canvi vam dir amb la democràcia acabada d’estrenar si ens
arrimem a Barcelona en podrem treure algun profit".
Data
6 de Juliol de 2015
Font
Arxiu Pasqual Maragall
Format
Entrevista digitalitzada
Codi
https://vimeo.com/195449594
3 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�4. COMARQUES GIRONINES:
Núm. de document
34
Títol
Figueres i la divisió comarcal (Autor: Joan Armangué)
Paraules clau
Delimitació de les comarques, Empordà
Resum
Després que l'ajuntament de Figueres aprovés la proposta del Grup Municipal
Socialista amb l'objectiu de crear una comissió per tal que elabori un document en
relació als límits de l'Empordà, Armangué fa referència que cal obrir un debat públic
en el qual reflexionar sobre els límits de l'Empordà, per tal d'actualitzar i entenendre
la comarca com un fet dinàmic. Així mateix, Armangué es reafirma en la posició
de Maragall en considerar que sovint sembla que la Generalitat desitgi disminuir el
paper dels ajuntaments, i que en la línia d'aquestes accions es produeix "asfixiant
intervencionisme nacionalista" que resta importància al paper de les mateixes
comarques.
Data
7 d’agost de 1987
Font
Punt Diari
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=07;month=08;ye
ar=1987;page=005;id=0000668875;filename=19870807;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198708/19870807/19870807005.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20relacio%20l%27emporda%22&vi
ew=FitH;encoding=utf-8
Núm. de document
35
Títol
Crònica. Maragall torna a estirar les orelles als socialistes gironins (Autor Santi
Massaguer)
Paraules clau
Comarques gironines, municipis
Resum
S’analitzen els resultats obtinguts pel PSC a les comarques gironines, en les últimes
eleccions autonòmiques del moment. A l'article es diu que el mateix partit entén
que aquests resultats tenen a veure amb els pobles petits, i considera que aquests
són menys polítics. A més, el fet d'estar lluny dels centres de poders fa que siguin
més reticents als canvis, tot i que aquesta dinàmica s'exceptua el municipi de Rupià.
L'autor de l'article fa referència a la possible problemàtica que s'enfronta el PSC
amb determinat electorat dels pobles petits i en algunes ciutats de les comarques
gironines considerant que: "Pensen que amb el PSC al poder els catalans perdríem
capacitat d'autogovern, que aquest no és un partit amb mans lliures, ni la seva
obediència és catalana".
Data
23 de novembre de 1999
Font
El Punt
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=23;month=11;ye
ar=1999;page=006;id=0000911986;filename=19991123;collection=pages;u
rl_high=pages/Punt,%20El/1999/199911/19991123/19991123006.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search="pasqual%20maragall%20olimpiades%20comarques%20gironi
nes"&view=FitH;encoding=utf-8
|35
�Núm. de document
36
Títol
Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general
(Parlament de Catalunya)
Paraules clau
Comarques gironines
Resum
Maragall manifesta la importància que l’Estatut estigui al servei de l’ambició de totes
les terres, pobles, viles i ciutats de Catalunya. I pel què fa a les comarques gironines
pretén que aquestes puguin tenir noves cotes d’innovació i que assoleixin un projecte
de futur sòlid. També destaca la importància de protegir la qualitat natural del
territori.
Data
28 de setembre de 2004
Font
Arxiu Pasqual Maragall
Format
Intervenció digitalitzada
Codi
(P: 16)
Núm. de document
37
Títol
Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya
(Palau de la Generalitat)
Comarques gironines
Paraules clau
Comarques gironines, Empordà
Resum
Maragall fa referència en diverses ocasions a les polítiques realitzades o pendents
a les comarques gironines i a la ciutat de Girona en concret. En aquest sentit,
Maragall manifesta el retard existent pel que fa a les comarques gironines. Considera
la importància de promoure el desenvolupament de l'anomenat "triangle virtuós"
(universitat, empresa i territori) com a objectius principals pel territori.
Així mateix, també fa referència a la creació de l'Hospital de Santa Caterina,
considerant aquest com una actuació de progrés social. En darrer lloc, apunta
com a un dels cinc grans objectius la necessitat d'impulsar els Centres Integrals de
Mercaderies (CIM) de l'Empordà (també a la Selva i el Camp), per tal de facilitar que
Catalunya es converteixi en la plataforma logística del sud d'Europa.
Data
6 de maig de 2005
Font
Arxiu Pasqual Maragall
Format
Intervenció digitalitzada
Codi
3 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
38
Títol
Entrevista a Pasqual Maragall
Paraules clau
Comarques gironines, infraestructura i economia
Resum
De les respostes de l'entrevista a Maragall, s'extreuen les següents conclusions:
Pel què fa a la "feblesa" de l'economia de les comarques gironines Maragall considera
que aquest fet no s'atribueix singularment a les comarques gironines sinó que, segons
ell, "té a veure amb la conjuntura i amb la psicologia econòmica dels empresaris,
però també amb la capacitat de crear projectes ambiciosos i innovadors", i afegeix
que aquesta tasca li correspon al govern. Maragall també proposa establir un eix
econòmic entre Girona, Vic, Manresa, Lleida i Igualada i que aquestes relacions
econòmiques no tindrien per què vincular-se a Barcelona. Per últim, fa referència al
projecte del TGV, i reconeix el retard dels francesos entre Montpeller i Perpinyà, no
obstant creu que aquests compliran amb la data preestablerta.
Data
8 de setembre de 2002
Font
El Punt
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=08;month=09;year
=2002;page=004;id=0000985272;filename=20020908;collection=pages;url_
high=pages/Punt,%20El/2002/200209/20020908/20020908004.pdf;lang=ca;pdf_
parameters=search=%22pasqual%20maragall%20comarques%20gironines%20entr
evista%22&view=FitH;encoding=utf-8
|37
�Núm. de document
39
Títol
Entrevista a Pasqual Maragall
Conferència “Girona i el futur de Catalunya”
(Intervenció: Pasqual
Maragall)
De les respostes de l'entrevista a Maragall, s'extreuen les següents conclusions:
Pel què fa a la "feblesa" de l'economia de les comarques gironines Maragall considera
que aquest fet no s'atribueix singularment a les comarques gironines sinó que, segons
ell, "té a veure amb la conjuntura i amb la psicologia econòmica dels empresaris,
però també amb la capacitat de crear projectes ambiciosos i innovadors", i afegeix
que aquesta tasca li correspon al govern. Maragall també proposa establir un eix
econòmic entre Girona, Vic, Manresa, Lleida i Igualada i que aquestes relacions
econòmiques no tindrien per què vincular-se a Barcelona. Per últim, fa referència al
projecte del TGV, i reconeix el retard dels francesos entre Montpeller i Perpinyà, no
obstant creu que aquests compliran amb la data preestablerta.
Paraules clau
Llei de Barris, Pacte Nacional per a l’Educació, Acord Estratègic de l’Economia
Resum
Maragall es mostra optimista en les accions de govern que s'han realitzat durant el
mandat; manifesta el seu compromís per assolir els objectius electorals, en concret
en el marc de la conferència es fa referència a les següents accions:
Reconeix els avenços realitzats en l'àmbit institucional, econòmic i territorial i en
polítiques per a la ciutadania. (En concret destaca la posada en marxa de centres
escolars, aules d'acollida i inversions en la Xarxa Hospitalària Pública, entre d'altres).
Maragall aprofundeix, en tres polítiques públiques implementades a Girona:
Considera la Llei de Barris com una eina indispensable per establir una relació de
col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, que aquesta es realitzi a través del
finançament de projectes municipals, els quals destaca Girona, Figueres, Ripoll i Olot.
El Pacte Nacional per a l'Educació, que pretén situar l'educació com un assumpte
prioritari, el qual es desenvolupa a partir de dos objectius: disminuir el fracàs escolar
i assolir l'excel·lència educativa. Maragall fa referència a la relació entre l'educació,
l'empresa i el territori.
L'Acord Estratègic per a la internacionalització de l'Economia, pretén assolir un
teixit productiu més avançat i una indústria més sòlida. El qual inclou l'aprovació
del Pla de l'Energia, la dotació del sòl industrial, l'impuls de les obres del Tren d'Alta
Velocitat, la consolidació de l'Aeroport de Girona... També esmenta la importància
de la modificació de la xarxa de transport comarcal que té la demarcació de Girona,
considerant que aquest suposa un avenç sense precedents i la creació del Transport
Públic de Girona. En darrer lloc ressalta el Pla Director de l'Empordà i el Pla Director
Urbanístic del sistema costaner.
Data
27 de març de 2006
Font
Arxiu de Pasqual Maragall
Format
Conferència digitalitzada
Codi
http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000400/20060327.pdf
3 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�5. EMPORDÀ
Núm. de document
40
Títol
L’encant de Rupià (Autor: Pasqual Maragall)
Paraules clau
Rupià i l’Empordà
Resum
L'article explica la localització geogràfica en la qual es troba Rupià, i recorda les
primeres impressions que va tenir quan va veure el poble. Per últim fa referència a les
vistes: "Des de la Talaia es veu l'Empordà que van trobar els grecs quan van arribar fa
més de dos mil anys: únic, verd, suau i més gran o obert cap al Nord."
Data
15 de novembre de 1986
Font
Article- Revista de Girona, n.119
Format
Article digitalitzat
Codi
http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001334.pdf
Núm. de document
41
Títol
La Izquierda
(Autor: Maragall)
Rupià i l’Empordà
Paraules clau
Teoria de l’Empordà
Resum
En l'article Maragall realitza una anàlisi política del context espanyol. Fa referència a
la campanya electoral que han realitzat Felipe González i Narcís Serra, i que al final
han demanat el vot de la ciutadana que desitgin reformes en el sistema. I Maragall
en el mateix text pretén abordar el concepte de canvi, associant aquest concepte
a la fórmula de Toledo, que relaciona amb dos principis bàsics: la subsidiarietat i
"l'esperit de l'Empordà". Maragall aprofundeix en el darrer, fent referència que fa
uns 100 anys es va considerar que l'Empordà es podia identificar com una part del
tot (Catalunya), i que millor que el tot podria expressar el seu sentit de manera més
concreta i tangible. "I en l'estima del pròxim i petit s'expressa suficientment la nostra
estima pel major i envoltant i de manera més natural, autèntica i sentida”. En aquesta
línea, considera que els governants han de reprimir els seus desitjos i admetre que
són els nivells inferiors els encarregats de resoldre els problemes, a través de les
ciutats i expressa: "No concebo una política de ciutadania europea sense una política
de ciutats, sense una concepció d'Europa també com a sistema de ciutats, de ciutats
eficients i fortes".
Data
27 de juliol de 1993
Font
El País
Format
Article Digitalitzat
Codi
|39
�Núm. de document
42
Títol
La teoria de l’Empordà. La idea de Barcelona, Catalunya , Espanya i Europa en Joan
Maragall (Autor: Pasqual Maragall)
Paraules clau
Teoria de l’Empordà
Resum
De l’article es poden extreure les següents idees:
Afirma que s'ha de trobar la substància del nostre arrelament en el més petit i
proper i a partir d'aquest punt anar trobant sentiments de pertinença més amples.
Considera que un entorn més ampli no pot ser considerat contrari al més petit i
proper sinó com a "envoltant" d'aquest. I fa referència al que va dir el seu avi, "si un
dia a Catalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya no fora ella mateixa, però si un dia, en
canvi, de Catalunya solament restés l'Empordà, Catalunya podria tornar a ser. Perquè
la veritat rau no en l'espiga sinó en el gra". Considera que hi ha un progrés d'aquests
conjunts significatius cap als més propers, que passen a ser la nostra pàtria, la
nostra casa, essent més autèntica i sentida. Maragall entén que el més proper és
més natural i universal, i el qualifica d’un sentiment de pàtria que busca la intensitat i
l'autenticitat. Així mateix també vincula l'universalisme i el localisme de Maragall amb
el sentiment de ciutadania com expressió concreta del sentiment de pàtria.
Data
5 de setembre de 1993
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil
ename=19930905;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.
girona;day=05;month=09;year=1993;page=001;id=0000113837;collection=pages
;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1993/199309/19930905/19930905001.
pdf;lang=ca;encoding=utf-8
P:25
Núm. de document
43
Títol
Epíleg Pasqual Maragall p.109 (Fragment de la conferència “Barcelona i l’Empordà”,
pronunciada al Teatre Juncària de Figueres el 29 de novembre de 1986, i publicada al
llibre “Per Barcelona” sota el títol “L’Empordà” Edicions 62, 1987)
Paraules clau
Teoria de l’Empordà, model de l’Empordà
Resum
Maragall considera l'Empordà com una característica de catalanitat, fent referència
a la Teoria de l'Empordà, creu que Catalunya no seria el mateix sense ell, i manifesta
que: "la veritat no està en ell tot sinó en la part, i el principi actiu de la vida està en el
més essencial, en el nucli més reduït, si se li dona llibertat per desenvolupar-se".
Reconeix que en el pressupòsit que l'Empordà experimenti un creixement especulatiu
aquest haurà d'optar per un de dos models: Benidorm (domini de rendistes) o la
Toscana (domini de constructors de país).
Planteja el repte que tenen els socialistes davant una futura situació de creixement, a
Catalunya i en concret a l'Empordà, i convida aquest a liderar el procés de creixement
i riquesa deixant de banda l'especulació.
Considera que quan s'origini aquest context no només s'hauria d'escollir un camí,
el qual ell anomena el de la Toscana o "l'Empordà olímpic", sinó que entén que
l'Empordà pot assolir una pluralitat de projectes: pot ser cultural, conegut, que creix
però alhora és capaç de dominar el seu creixement i respecte al paisatge.
Per últim, considera que Catalunya necessita gent empordanesa i els descriu com:
"oberts i lluminosos, francs, alegres, impetuosos i un bon xic arrauxats com la vostra
tramuntana, més també fonamentalment ferms com la serra pirinenca".
Data
29 de novembre de 1986
Font
Llibre: Una idea de l’Empordà dins l’espai Català Transfronterer (Joan Armangué)
Format
Llibre
Codi
Una idea de l’Empordà dins l’espai català transfronterer. Joan Armanguè
4 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�Núm. de document
44
Títol
Interpretació margallina de l’Empordà (Autor: Joan Armangué)
Paraules clau
Empordà, Pla director, Eurodistricte
Resum
Joan Armangué considera que la implicació de Maragall amb l'Empordà es deu
a raons familiars i la localització de la seva segona residència, i que el discurs
maragallià s'entronca en el simbolisme de Teoria de l'Empordà i la tradició del
republicanisme federal empordanès.
Una de les actuacions del govern presidit per Maragall és el Pla Director de l'Empordà
el qual es regeix en quatre pilars fonamentals: enfortir la vertebració urbana entre l'Alt
i el Baix Empordà; la protecció del paisatge com a element identitari i alhora actiu
econòmic de l'Empordà; limitar la segona residència de nova planta; i l'estimulació
d'altres activitats econòmiques alienes al turisme que es desvinculin de la producció
immobiliària.
Armangué, tot i estar d'acord amb la interpretació maragalliana de l'Empordà,
considera insuficient el Pla Director i estima la necessitat d'un Pla en xarxa que
s'implementi a la regió de Girona, i que aquest permeti, per una banda, desvirtuar
la tradicional divisió administrativa entre Alt i Baix Empordà; i, per l'altra, impulsar
el paper central de l'Empordà, que es fonamenta en el progrés social, econòmic i
cultural, dins l'Eurodistricte transfronterer.
Data
21 d’abril de 2009
Font
Hora Nova
Format
Article
Codi
(Fulls cedits per Joan Armangué)
6. COSTA BRAVA
Núm. de document
45
Títol
Maragall diu que Sant Feliu és la «la Barcelona del Baix Empordà»
Paraules clau
Costa Brava, Sant Feliu, turisme
Resum
Maragall en el pregó de la festa major de Sant Feliu de Guíxols, manifesta que Sant
Feliu és de les ciutats més obertes i simpàtiques del país, i també la considera la
capital de la Costa Brava. Equipara Sant Feliu de Guíxols amb Barcelona, ja que
ambdues ciutats gaudeixen de port i mar. En el pregó Maragall manifesta el seu desig
per recuperar el port de Girona per tal d'augmentar l'àmbit comercial i turístic de la
Costa Brava. L'alcalde de Barcelona posa com a model Sant Feliu, com una ciutat que
és capaç de combinar la indústria, el turisme, el comerç i la cultura.
Data
1 d’agost de 1990
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil
ename=19900801;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.
girona;day=01;month=08;year=1990;page=001;id=0002943830;collection=pages
;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1990/199008/19900801/19900801001.
pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (p:20)
|41
�7. ALTRES
Núm. de document
46
Títol
Maragall diu que Pujol no ha trencat amb la manera de fer del franquisme
Paraules clau
Figueres, Girona, infraestructura
Resum
Maragall en el seu primer acte a les comarques gironines de la pre-campanya
electoral ha fet referència a Jordi Pujol, i el candidat manifesta: «Va agafar el país fa
25 anys i l’ha anat mantenint sense notar-se cap canvi. En alguns pobles com Girona
i Figueres sí que es va produir aquest canvi però a la resta no hi va ser». Maragall
també va fer referència a les mancances d’infraestructura del Baix Empordà i la falta
de voluntat per part de CiU per fer-hi front.
Data
3 de juliol de 2003
Font
Diari de Girona
Format
Article digitalitzat
Codi
http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_
pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=03;m
onth=07;year=2003;page=016;id=0001660512;filename=20030703;collection=pag
es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200307/20030703/20030703016.
pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v
iew=FitH;encoding=utf-8
4 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
W O R K I N G _ P A P E R
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, una mirada europea, catalana i municipal: les comarques de Girona com a exemple
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Brugué, Quim
Vicente, Joan
Garriga, Natàlia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Girona
Euroregió
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Teoria de l'Empordà
Model social
Territoris
Catalunya
Description
An account of the resource
Col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/2731/19950319_CartaPM_Semprun.pdf
70ac12af2bf80afff9ad79e97f9f1aaa
PDF Text
Text
li
I
t
EL ALCALDE DE BARCELONA
Barcelona, enero de 1995
Sr. Jorge SEMPRÚN
París
Querido Jorge,
Gracias por tu librito titulado con un poema de Celan "Ein Grab in Wolken". Es una obra de
arte, como lo fue, en pequeña escala, vuestra presentación del Camus inédito en Barcelona,
con la hija de Camus, F. Malraux, Gallimard y Toni Mari.
Me ha interesado sobre todo tu especulación, en el mejor sentido, sobre la memoria alemana
y europea.
Tú sabes que Barcelona se postula para la capitalidad europea en el 2001. Pues bien, la
oferta de la ciudad no es, esta vez, utilizar Europa para transformarse como ciudad, que es
lo que hicimos con los Juegos Olímpicos, sino tratar de sugerir que se utilice a Barcelona,
en el 2001, como pretexto para definir la cultura europea.
¿Ha llegado ese momento? Algo de eso se intuye en tu discurso de Frankfurt.
Si Goethe fue el primer escritor europeo en tiempo real, y de esto hace más de cien años,
puede que sí que haya llegado el momento de asumir críticamente nuestros pecados, como
tú dices, y definirnos ante el futuro. Nuestros pecados alemanes, nuestros pecados
españoles: todos ellos. Y al hacerlo con todos ellos a la vez estaremos ejercitando la cultura
europea.
Barcelona fue la última ciudad de Machado, que conoció el maravilloso Empordà con los
ojos ya fijos en las nubes -que lástima inmensa- según he sabido por un texto de Joaquim
Xirau editado en Méjico.
Port Bou, el último puerto del Empordà, fue la tumba de Walter Benjamin, huyendo en
dirección contraria de los mismos vientos que mataron a Machado.
Barcelona, capital de Catalunya y mítica ciudad de la libertad durante la República y de
algún modo aún durante el franquismo -así lo veía Pepe Bergamín antes de morir vasco y
abertzale- ha sido también la ciudad donde más éxitos ha cosechado el socialismo hispánico
Plaça Sant Jaume, I
08002 Barcelona (Espanya)
Tel. 34-3-301 07 07
Fax 34-3-317 01 39
l
�EL ALCALDE DE BARCELONA
y el nacionalismo más o menos moderado: las dos fuerzas vertebradoras de la transición
democrática española, amnèsica y por tanto vulnerable, como se ve.
Tu predecesor de 1989 en el premio de Frankfurt, Vaclav Havel, en "Palabras sobre la
palabra", es quien ha ido más lejos, quizás, en la expresión de una cultura europea venida
del frío, superadora de nacionalismos voraces y universalismos ingenuos, hija de la locura
centroeuropea y de la estupidez stalinista, coetánea del ecologismo y el pensamiento leve,
escèptica y esperanzada a un tiempo.
Me gustaría veros a los dos, a Havel y a tí, definiendo para Barcelona 2001 las líneas
maestras de una partitura europea.
Un abrazo y hasta pronto.
Domingo, 19 de marzo de 1995
Querido Jorge,
Hoy ha sido un domingo de marzo radiante. El sol ha bañado una vez más la ciudad
invadida en domingo por sus propios ciudadanos, curiosos de verla y tocarla de nuevo, tan
cambiada, tan bella, abierta al mar, rehaciendo sus mil heridas históricas.
He ido al barrio de Sant Andreu a visitar un nuevo jardín en el entorno de la vieja Casa-Bloc
del GATPAC republicano, el grupo racionalista que pensó la nueva Barcelona y la nueva
España... y acabó exiliado en medio mundo, haciendo el nuevo Boston (Josep Lluís Sert),
Montevideo (Vilamajó) y la Fundación Maeght en St. Paul de Vence (J.L1. Sert).
2
�EL ALCALDE DE BARCELONA
El jardín de Roig i Batlle tiene sugerencias republicanas: la combinación de Jacaranda (lila),
tipuanas (amarilla) y flores (rojas) ya ves lo que dará en primavera. Y un artefacto de hierro
proyecta a las 12 una sombra esvástica, truculenta, en el suelo.
Al volver a casa he releído tu librito de enero (Una tumba en las nubes) y me he encontrado
con que la carta que quería hacerte para este libro de correspondencia, ya estaba hecha,
escrita al final de tu epílogo.
Pero al releer tu libro ahora, con mi viaje de anteayer a Frankfurt aún reciente y el frío
ventoso todavía pegado en la espalda, no resisto la tentación de proseguir la reflexión de
enero y las conversaciones de anteayer.
Estuve con Daniel Cohn-Bendit -qué tipo más listo, un alemán nacido en Montauban, hijo
de judíos alemanes fugitivos, como Benjamin-, con el alcalde Von Schoeler a punto de
"plegar" como decimos aquí, con Eichel, ministro-presidente de Hessen y por supuesto en el
Museo de Arte Moderno de Hans Hollein, uno de los más bonitos de Europa en su género.
Sólo el Museo de Barcelona de Richard Meier, que abriremos el 29 y 30 de abril próximo,
es mejor que el de Frankfurt. Pero de momento está vacío, hasta noviembre o diciembre.
(Los Museos Contemporáneos se han convertido en templos, en obras de arte en sí mismos,
en lugares de contemplación, silencio y reflexión a partir del negativo de nuestras vidas, que
es el arte). Me gustaría que vinieras en abril a verlo. Si no puedes el 29-30, ven el 23 por
Sant Jordi, el día de los libros y las rosas. El día más bonito del año en esta ciudad.
Vuelvo a Alemania. Parece que ahora no quieren la moneda única, el ECU. Claro: con la
peseta, el escudo y la lira y casi el franco, siguiendo al dólar por la pendiente de los cambios
¿para qué perder el marco, convertido él solo en la moneda europea? Si ya casi es la
moneda de reserva mundial, con el dólar tan frágil ¿para qué sacrificarse por el sistema
monetario europeo?
El peligro es evidente. Alemania puede tener la tentación de, por primera vez, ser lo que el
Kaiser y Hitler quisieron que fuera, pero ahora no por la fuerza sino por la economía.
Afortunadamente, parece que Kohl, y también Scharping, son europeístas convencidos y
están dispuestos a hacer sacrificios para disolver Alemania en Europa. Sólo así nacerá
Europa, como tú decías.
A los alemanes les impusieron en Versalles la autodestrucción económica e industrial,
dejando intacto su estado, lo cual llevó, como Keynes preveía, a la 2* Guerra Mundial en
menos de 20 años.
Tras la 2" Guerra, los aliados cambiaron de táctica y destruyeron el Estado alemán (el
federalismo impuesto por los ocupantes le quitó al gobierno federal no sólo el ejército sino
3
�EL ALCALDE DE BARCELONA
la policía y la cultura, que son competencia de los lander). ¿Qué quedaba del Estado
alemán? Sólo la moneda, y ésta se la dieron al Bundesbank, que puede ser hoy el baluarte de
la resistencia alemana a crear una Europa realmente unida, incluso contra Kohl.
Cohn-Bendit me dice que Kohl ya se impuso al anterior presidente del Bundesbank, KarlOtto Pòhl, en el tema de la reunificación (paridad 1:1 entre el marco occidental y el oriental,
frente al 2:1 propuesto por Pòhl) y que volverá a hacerlo ahora con Tietmayer. ¡Dios le
oiga! Porque sino la moneda única europea se irá a pique y la Europa unida también. Sólo
después de los grandes sustos ha sido capaz Europa de saltar adelante. Si no aprovechamos
éste, volveremos a las rivalidades nacionales, con Chirac en el lugar de Mitterrand -tras la
renuncia de Delors- y Alemania escorada hacia el nacionalismo.
¿Habría que hacer un partido europeo o un mero movimiento europeo?
¿Habría que predicar el federalismo europeo de Delors y extenderlo al regionalismo europeo
que Pujol y yo compartimos -con la diferencia que él quiere suprimir las ciudades, que son
la substancia de Europa?
En julio de 1985, volviendo de una reunión del Comité Olímpico Internacional en BerlínEste, con su imponente 9a Sinfonía incluida, presidida por Honecker y Samaranch, y su
espeluznante Museo de Pérgamon, y sus tristes Biscúters locales... llegamos al Check-PointCharlie por Unter der Linden, olmos iguales a los dos lados, banderas casi iguales, alemanes
iguales, y ahí tuve la sensación física de que Europa no existía, de que era un juguete en
manos de gigantes exteriores que le habían impuesto esa pared absurda en medio. Así me
hice europeista en el sentido -más allá de la política- de un sentimiento personal.
Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Frankfurt, 1949 ("mi patria es la lengua
alemana") es una de las bases más sólidas que yo he leído de un pensamiento europeo no
ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto.
Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: "mi
patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje" (pág. 16 de la edición española). Pero sigue
inmediatamente -si es que no la precede en la reflexión- otra idea: "lo alemán es un
componente esencial de mi patria espiritual" (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro
viene antes (pág. 14) pero que creo que es lógicamente posterior: "las patrias sólo son vías
hacia el universalismo de la razón democrática".
Déjame hacer dos o tres excursiones para explicarte el punto de vista catalán, desde
Barcelona.
En mi carta de enero te hablo un poco abruptamente del viaje de Machado de Barcelona al
Empordà, destino a Francia. Lo abrupto viene de que para nosotros el Empordà es en cierto
4
�EL ALCALDE DE BARCELONA
modo un sobreentendido. Es la tierra más bonita de la Tierra. Donde llegaron los griegos,
donde el Pirineo, ya suave, se abraza con el Mediterráneo cada mañana y cada atardecer.
Tan bello es que Joan Maragall pudo decir que llegará el día en que más les valdría a los
ampurdaneses llamarse tales que llamarse catalanes por el bien de Catalunya -y lo decía en
el contexto de una defensa de la necesidad de pequeñas patrias frente a un papanatismo
europeo que ya entonces enseñaba la oreja: la verdad, concluía, está en el grano y no en la
espiga. Los franceses se llaman franceses y todo el mundo entiende que son europeos. Los
alemanes también. Pues los catalanes, también. Y llevado por ese entusiasmo por lo
específico -después de aclarar que la mejor manera de ser buenos españoles era ser buenos
catalanes- acababa defendiendo que Catalunya perecería si el Empordà desapareciese pero
que volvería a nacer si de ella sólo quedase el Empordà. De ahí lo de que más nos valdría a
todos en un futuro que los ampurdaneses se llamasen sólo ampurdaneses. Y lo mismo decía
de Barcelona.
Esa emoción por el lugar en tu caso es emoción histórica, pero también física. Aparece en la
magia del monte de Ettersberg, junto a Weimar, en un domingo de marzo: vuelves a
Buchenwald y ya no hay columnas de humo por las que tantos ascendían hasta "su tumba en
las nubes donde no se está estrecho". Y propones fundar ahí, en Ettersberg, una institución
europea destinada a la memoria y a la prospectiva. Es en Ettersberg donde debe refundarse
Europa.
Segunda excursión: de Maragall a Riba, como ha explicado bien Joaquim Molas, la relación
entre creencia y lenguaje se invierte. Para Maragall sólo la palabra pura, poética, fruto de la
emoción, es verdadera. Para Riba sólo la palabra permite pensar la verdad. "He cregut
perquè he parlat" y no "he parlat perquè he cregut". Sólo el lenguaje nos hace libres. Pero
claro, sin haber leído el modernismo, Riba no habría escrito sus elegías a Sunion, ni su
maravilloso canto al exilio y a la paz del alma:
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany
i la seva pau no es mudava;
i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l'engany
El poema termina con un canto al barquero que cesa de remar y se entrega, brazos
colgando, echado en la frágil barca, a la calma del cielo y el mar.
5
�EL ALCALDE DE BARCELONA
Justo lo contrario de lo que Maragall decía en "Excelsior":
Vigila, esperit, vigila
No perdis mai el teu Nord.
No et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Y termina diciendo "no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més...".
Viaje y quietud. Tranquilidad y vigilancia. Lenguaje y creencia. Esos son los polos de una
de las almas de Europa, el alma catalana. Y seguramente de todas.
Tercera y última excursión: sobre la patria como vía hacia la razón. Aquí nos la jugamos. La
S
S
los sentimientos en beneficio de la razón, los desprecó. Desde Rosseau
Z i l ^ e n t i m i e r t o s de patria, de compasión, de esperanza. La fraternidad era para
Ï g Î n o f u " supuesto, igual que la libertad y la igualdad, no un sentimiento a construir
lentamente.
Un grupo que nació de la falsa calma del '94 (el año en quefigurabaque en España no había
dëcc^nesqpues las europeas no lo son todavía en el sentido fuerte de la palabra, ¡grave
Zo0
grupo que se denomina Catalunya Segle XXI, para denotar la precision de lugar
S u n y ^ l o dado, lo concreto) y de tiempo (el futuro, no el pasado), dice en su
S T q u e la patria se concibe como un punto de partida, no como un punto de llegad^
s T p ^ c e a tus palabras sobre la patria como vía hacia la razón y el universalismo. Se
parece. No estoy seguro de que sea lo mismo.
Un poeta de Girona que colaboró en el manifiesto de Catalunya Segle XXI lo dijo
bellamente: "Catalunya corn a àgora i no com a temple".
Te dejo. Eçpero tu respuesta y verte en abril en Barcelona.
De nuevo, gracias por tu libro. Ha sido un regalo que ha durado de enero a marzo y que
seguirá durando.
Un abrazo para ti y para Colette.
>asqual Maragall
A L C A L D Í A
Registre de Soriidz
r
4 ABR.1995
N*...ms:
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
Correspondència
Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància.
Destinatari
Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor.
Semprún, Jorge (1923-2011)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta de Pasqual Maragall a Jorge Semprún
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-19
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Cultura
Ciutadania
Administració pública
Model social
Description
An account of the resource
Carta de l'alcalde Maragall a Jorge Semprún, reflexionant sobre el moment europeu i els seus reptes futurs.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2727/19680314_TitolNomenament_TecnicoGabineteProgramacion_AjBCN_PM.pdf
e4b7ea673417fdc088cd0a1996850a4a
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Títol de Tècnic del Gabinet de Programació a l'Ajuntament de Barcelona nomenant Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1968-03-14
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Gabinet tècnic de programació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Economia
Description
An account of the resource
Títol expedit per l'Ajuntament de Barcelona, nomenant Pasqual Maragall "Técnico del Gabinete de Programación".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats