1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/211/20050711.pdf
e99753299be0fc98300e4e1374151278
PDF Text
Text
Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista
d'Estiu de Catalunya
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | 11/07/2005
1. Avui fa 19 mesos de l'acord del tripartit
Realment a aquests dos metges que tenim aquí, en Joan Clos i Vicenç Navarro, els devem
moltes coses i avui m'agradaria començar les meves paraules, que seran breus, agraint-los,
efectivament, allò que els devem, que és molt, perquè són dues persones que han sabut, no
només des de la seva professió, sinó des de les seves conviccions, obrir camins i un d'ells és
aquesta Universitat Progressista, o aquest intent d'espai universitari progressista d'estiu,
aquí a la ciutat de Barcelona, que em sembla molt ben trobat. Tornar al CCCB, al qual
tantes coses devem, és sempre una satisfacció, i crec que de nou la Generalitat de
Catalunya hauria de donar les gràcies a la ciutat de Barcelona i a la Diputació per haver
inventat aquest espai, en el qual tantes coses bones passen. I ara una de més, avui una de
més.
Us parla el president d'un Govern que fa un any i mig i escaig que està funcionant. L'onze
de desembre de 2003 es tancava l'acord entre els tres partits d'esquerres que avui formen
el Govern.
Aquell dia es van establir les bases per a una etapa de Govern nova, que aquest país no
havia viscut des dels anys 30.
Una etapa nova i diferent que havia de significar una nova forma de governar, una manera
distinta de governar, d'encarar els problemes de la nostra societat i de resoldre'ls.
Eren moltes les esperances, també eren molts els temors. Però poc a poc, el programa del
canvi, el programa de la Catalunya plena i social es comença a fer visible i comença a
esdevenir una realitat.
No haig d'amagar les dificultats, perquè són prou conegudes, però ningú va dir que això
seria fàcil. Les esquerres, quan arriben al Govern, ja ho saben això. Potser la opinió pública
no tant, però les esquerres, elles mateixes, i més que cap altre, potser l'esquerra catalana
ho sap perfectament. Una cosa sí que hem deixat ben clara: els canvis, especialment els
grans canvis, requereixen un enorme esforç, molta suor i una elevada dosi de persistència
en la voluntat d'actuar i canviar les coses.
Cal tenir molt clar el destí , la meta, l'objectiu al qual es vol arribar i el full de ruta que cal
seguir per arribar-hi.
Per això, en tots aquests mesos no he deixat de repetir una idea: aquest és un govern
d'esquerres i catalanista, amb voluntat de romandre, de quedar-se, de prosseguir per molt
temps, per fer tot allò que cal fer i que no es pot fer ni amb un, ni amb dos, ni amb tres, ni
amb quatre anys. Que governa i que durà a terme aquest programa ambiciós.
Avui, afortunadament, el soroll comença a deixar pas a una música cada vegada més nítida:
la del Govern de la reforma social i política, que és el tema amb el qual us volia deixar.
Hem tingut una agenda social molt clara des del principi:
- calia treure de la UVI molts barris del nostre país i ho estem fent;
1
�- calia imprimir un gir estratègic en la política de salut i ho estem fent;
- calia prendre amb força les regnes del sistema educatiu;
- calia acabar definitivament amb el retard històric en el servei de les escoles bressol, que
en aquest país pràcticament no havia ni començat, més enllà del que era la feina d'alguns
ajuntaments i el de Barcelona el primer;
- calia afrontar els dilemes no resolts que generava el fenomen de la immigració;
Tot això s'està enfocant. No dic que tot això s'estigui acabant de resoldre, dic que s'està
començant a resoldre.
El setembre s'obrirà el curs del que jo anomenaria la reforma social. Tindrem l'Estatut. I
podrem començar a parlar de les coses que l'Estatut, precisament, anuncia. L'Estatut és un
anunci, l'Estatut és un marc, l'Estatut ha estat gairebé una obsessió si voleu, però és una
obsessió que ha de servir per obrir camins i, un cop el tinguem, podrem dir: ara ja tenim la
Carta de Navegar, ara naveguem. Perquè ens hem estat molt de temps discutint sobre la
carta, i no navegant, potser, començant tot just. Ara començarà la navegació de la
governació progressista de Catalunya.
La setmana passada, el Conseller Primer va presentar l'informe de la gestió feta pel govern.
El balanç aportat ens indica que encara queda molt per fer, és veritat. Però també que ja
s'ha avançat molt en el programa acordat.
Sobretot, vull destacar que els projectes i les previsions en marxa indiquen un nivell
d'ambició social i política molt i molt elevat.
El Govern de la Generalitat és avui, ja avui, un tren en marxa.
. Les 649 aules d'acollida per a immigrants,
. La llei de barris, que permetrà rehabilitar nucli antics o barris sencers a Manresa, Olot,
Sabadell, Balaguer, Santa Coloma, l'Hospitalet...
. El conveni marc signat amb les federacions municipals per acordar la creació de les 30.000
places d'escoles bressol arreu de Catalunya.
. Els 370 centres educatius que s'estan reformant, ampliant o construint i les 2.200 places
de professorat noves.
. L'increment de la prestació universal per a infants a càrrec menors de tres anys i els
menors de sis anys per a famílies nombroses
. L'increment d'un 20 % de les pensions de viduïtat més baixes
. La posada en marxa de les oficines mòbils del Servei d'Ocupació de Catalunya per agilitar
la creació de treball
Aquestes i tantes altres iniciatives i actuacions del Govern no han merescut el mateix titular
que les controvèrsies de partit o els tacticismes polítics, sovint per qüestions menors.
És el resultat d'una relació una mica perversa, si voleu, entre la política i la opinió,
supeditada a la declaració altisonant i als efectes immediats. Però això és escadusser.
2
�Estem entrant en la fase en la qual no solament es governa sinó que s'entén que es
governa i la gent es començar a identificar, a entendre, a pair, a saber què està passant en
els carrers, en els barris, en les escoles, en els hospitals, a les cases del nostre país.
Crec que pel bé de la política s'haurà de fer un esforç per capgirar la dinàmica de polèmica
per la dinàmica d'explicitació, d'explicació, gairebé diria didàctica, perquè no pot ser que la
notícia sigui sempre que un home mossega un gos i que no ho sigui mai a la inversa.
2. Què demano a la UPEC?
Jo crec que les jornades que avui comencen poden contribuir decisivament als objectius que
ens hem fixat per a aquest nou curs.
Tots els referents ideològics de l'esquerra catalanista, els que avui reivindiquem des del
govern i els que han estat en la gènesi de la nostra proposta per a Catalunya, van ser
necessàriament provocadors en el seu moment. Macià, Companys i Tarradellas, però també
Pi i Margall, Valentí Almirall, Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, noms que tots ells quan van
començar a parlar van ser de vegades no entesos, i moltes vegades denostats, en Joan
Comorera, Bosch i Gimpera, Maurin, Josep Pallach, Alfons Comín, Alexandre Cirici, Maria
Aurèlia Capmany, Manuel Sacristán, Ernest Lluch, Félix Cucurull, Joan Reventós Jose Ignacio
Urenda...
La llista és extensa, no s'acabaria mai, i la seva herència encara més.
Els homes i dones que ens han precedit, aquests noms que he citat i tants altres, formen el
camí recorregut fins arribar a aquesta cita amb la història que és el moment present i
també en aquesta cita universitària a la qual desitjo la millor d eles sorts i la millor fortuna.
Quin és el nostre espai natural? El nostre espai natural evidentment va més enllà de
Catalunya, ja sabeu que hem d'imaginar, com l'alcalde ha fet pràcticament amb les seves
paraules, no una Catalunya més gran sinó un espai euroregional si voleu, per treure-li
problemes en la denominació, de set, de deu, de dotze, de quinze, de disset milions
d'habitants amb els quals formen la unitat vital, cultural, política, en el sentit més ampli i
més informal de la paraula, que necessitem per ser algú dins d'una Europa cada vegada
més oberta i més gran. El nostre país es diu Europa. Es un país de 450 milions d'habitants,
hem de ser una miqueta més gran del que som per ser-hi algú i en aquest espai ens estem
bellugant cada vegada amb més ambició, amb modèstia, per descomptat, amb rigor, però
també cada vegada amb més ambició.
Penso que aquesta Universitat ha de ser un punt de referència d'aquesta millora de talla,
d'aquest enguany d'ambició d'aquest país, i jo us ho vull agrair molt expressament a
l'alcalde Clos i al Vicenç.
Queden doncs inaugurades les Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu. Bona feina!
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1693
Title
A name given to the resource
Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Estatuts
Euroregió
Gestió pública
Territoris
Govern
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències