1
10
19
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1499/19960927d_00739_LD.pdf
e6e5d3d7b441ee68bfcba7b3bb94afc4
PDF Text
Text
CONFERENCIA "EL MOMENT DE BARCELONA".
'
Divendres, 27 de setembre a les! 12 h.
Col.legi de Periodistes de Catalunya.
BENVOLGUTS AMICS 1AMIGUES,
1
EL PRIMER ANY DE MANDAT lAL
FRONT D'UN GOVERN
:
ACOSTUMA A SER UNA DATA SIGNIFICATIVA PER A
FER BALANc; .
EN EL MEU CAS, CADA ANY :-DES
DE EN FA TRETZE1
EL MES DE GENER I,EN AQU~STA MATEIXA SALA FAIG
BALAN9 DE L'ACCIO DEL G4'VERN MUNICIPAL, DE LA
SITUACIÓ EN QUE ES TROB~ LA CIUTAT 1 EXPOSO
LES PRIORITATS AMBLES QUJALS AFRONTEM EL NOU
ANY .
AVUI, PERO, HE VOLGUT $ER AMB TOTS VOSTES
TRENCANT EL CALENDAR! H~BITUAL, PERQUE JA FA
UN ANY QUE BARCELONA ÉS GOVERNADA PER UN
,
1
PACTE
DE
PROGRES
qNTRE TRES
FORCES
POLÍTIQUES D'ESQUERRA.
1
'
1
CONFANYIQP
�1. UN GOVERN DE PROGRÉS. BARCELONA MODEL
POLÍTIC.
BARCELONA ÉS AVUI UÚNIC GRAN MUNICIPI
QUE
SEGUEIX
GOVERNAT
PER
D'ESPANYA
HA
ESDEVINGUT
L'ESQUERRA.
BARCELONA
L'ESCENARI PRIMER DE COMPLICITAT.
1 ELS VULL PARLAR D'AQUESTA EXPERIENCIA QUE,
JA D'ENTRADA ELS HAIG DE DIR QUE QUALIFICO COM
A MOLT POSITIVA, PERQUE NO NOMÉS REPRESENTA
UN ACOSTAMENT POLÍTIC' ENTRE LES FORCES
D'ESQUERRA A CATALUN!YA QUE ES PODRIA
REPRODUIR EN D'ALTRES !ESCENARIS DE FUTUR,
SINÓ PERQUE TÉ UNA TRADUCCIÓ IMMEDIATA EN
ELS FETS.
PER PARLAR DE COM AQUEST PACTE S'HA
CONCRETAT EN FETS, ÉS OBLIGAT FER UNA
REFERENCIA A LA MODIFICACIÓ DE LA CORRELACIÓ
DE FORCES POLÍTIQUES EN D'ALTRES ESCENARIS.
A CATALUNYA, CONVERGENCIA 1 UNIÓ GOVERNA EN
MINORIA. A MADRID, EL PARTIT POPULAR TAMPOC
NO COMPTA AMB EL SUPORT NECESSARI PER
GOVERNAR EN SOLITARI 1 HA PACTAT AMB ELS
PARTITS NACIONALISTES.
2
CONFANYIQP
�AQUEST NOU ESCENARI POLÍTICA CATALUNYA 1 AL
CONJUNT DE L'ESTAT ESTA !rENINT UNA INFLUENCIA
DECISIVA EN LES POlÍTIQUES QUE IMPULSA LA
CIUTAT. ELS POSARÉ EXEMPLES AL LLARG DE LA
MEVA INTERVENCIÓ.
FA POC MÉS D'UN ANY PUE ELS CIUTADANS 1
DE
BARCELONA
VAN
DONAR
CIUTADANES
MAJORr:ARIAMENT EL SE~ ~UPORT A UNA o:c1ó DE
PROGRES
1,
MAJORITARIAMENT TAMBE,
VAN
EXPRESSAR LA VOLUNTAT QUE EL GOVERN DE LA
CIUTAT FOS ENCARA MÉS PLLURAL, 1 FOS FRUIT DELS
ACORDS 1 DE L'ENTESA j ENTRE LES FORCES
POLÍTIQUES D'ESQUERRA.
EL MANDAT POPULAR ERA PROU EXPLÍCIT 1 LA
VOLUNTAT DELS CIUTADANS ES VA TRASLLADAR A
1
UN GOVERN DE PACTE.
EL FET QUE LA CIUTAT FOS GOVERNADA PER UN
GOVERN DE PACTE NO ERfoJ UNA NOVETAT. DES DE
i
FA TRETZE ANYS EL PARTjiT DELS SOCIALISTES 1
INICIATIVA PER CATALUNYA HAN ESTATAL FRONT DE
L'AJUNTAMENT.
LA NOVETAT ERA, SENS d>UBTE, QUE A AQUEST
PACTE -QUE S'HA DEMOSTRAT AL LLARG DELS ANYS
QUE GAUDEIX DE MOLT BONA SALUT- S'HI VA AFEGIR
UNA AL TRA FOR<;A POLÍTICA QUE NO TENIA
1
3
CONFANYJQP
�REPRESENTACIÓ A L'AJUNTrAMENT DES DE FEIA
TRETZE
ANYS:
ESQUERRA
REPUBLICANA
DE
CATALUNYA.
1ELS HAIG DE DIR, ABANS Qll.JE RES, QUE AQUEST ÉS
UN PACTE SQLID . QUE ÉS WN PACTE QUE PARTE IX
D'UNA BASE POLÍTICA 1 D'UNS ACORDS SUBSCRITS
EN BASE A PROGRAMES.
NO HEM D'AMAGAR QUE UN ! PACTE A TRES BANDES
ÉS MÉS COMPLICAT, SI VOLEN, PERO ÉS SENS
'
DUBTE, MÉS EFICAC.
AL LLARG D'AQUEST ANY Hl HA HAGUT SINTONIA EN
LES GRANS QÜESTIONS.
Hl HAGUT, TAMBÉ,
SITUAC IONS D'IMPREVISIBILITAT PERO, SENS DUBTE,
UN MAJOR EQUILIBRI.
AQUEST ÉS EL GOVERN MÉS RIC 1 MÉS EXPRESSIU
DELS SENTIMENTS DIVERSO$ DE LA CIUTAT.
2. LA CIUTAT HA GUANYAT AjMB EL PACTE.
ÉS PER AIXO QUE ESTIC CO~VENCUT QUELA CIUTAT
HA GUANYAT AMB EL PACTE. COM NO PODIA SER DE
CAP AL TRA MANERA. PERQUE Hl HA MÉS CONSENS 1
MÉS DIÁLEG 1PERQUE ELS PROJECTES DE FUTUR DE
4
CONFANYIQP
�BARCELONA TENEN ARA UN4 BASE MÉS PLURAL 1 UN
SUPORT POLÍTIC MÉS GRAN. !
!
LA VARIETAT D'INTEREss;o s POLÍTICS NO HA
D'ESPANTAR NINGÚ, FORfvlA PART DEL SISTEMA
D'ENRIQUIMENT D'IDEES DE~ MATEIX GOVERN. ELS
VULL POSAR DOS EXEMPLI;S CONCRETS DEL QUE
ELS ACABO DE DIR.
UN EXEMPLE ESTA REFERIT A L'INICI DEL MANDAT,
LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. L'ALTRE ENS
SITUA EN UN MOMENT j BEN RECENT, 1 ÉS
L'APROVACIÓ DE L'ESCUT, EÍL SEGELL 1 LA BANDERA
1
DE LA CIUTAT.
VULL REFERIR-ME A LA NOVA ORGANITZACIÓ
MUNICIPAL PERQUE AQUEST ANY S'HA FET UN
ESFOR9 IMPORTANTÍSSIM !PER REORGANITZAR EL
FUNCIONAMENT INTERN DE ~'AJUNTAMENT .
HEM DOTAT L'AJUNTAMENf D'UNA ORGANITZACIÓ
ADMINISTRATIVA
TECNIOA,
DE
CARÁCTER
GERENCIAL, ÁGIL 1 NO SOBRECARREGADA. NO
EXCESSIVAMENT POLITITZA~A NI PRESIDENCIALISTA
PERO SOTA EL CONTROL DE L'ALCALDE 1 ELS
REGIDORS ELEGITS DEMOCRATICAMENT.
HEM DOTAT LES REGIDORIE:S D'UNA VOLUNTAT MÉS
POLÍTICA 1S'HAN POSAT EN MARXA
LES COMISSIONS
:
DEL PLENARI ON ES DEBAT~N LES QÜESTIONS QUE
5
CONFANY.IQP
�ÉS PROBABLE QUE L'ESCUT ESCOLLIT NO SATISFACI
ELS DOGMÁTICS DE LES QUATRE BARRES NI
AQUELLS QUI DEMANAVEN QUE NO CEDISSIM NI UN
PAM. PERO ÉS UNA SO~UCIÓ MODERNA, QUE
MILLORA GRÁFICAMENT L'E~CUT ANTERIOR .
SI ELS SÍMBOLS HAN DE TENIR ELS VALORS DE LA
D'UNA
REPRESENTACIÓ
1 LA . IDENTIFICACIÓ
COMUNITAT, EN AQUEST 1 CAS LA CIUTAT DE
BARCELONA, 1 SI A MÉS NO HAN D'OBLIDAR ELS
REFERENTS DE LA TRADI<¡;Ió 1 LA HISTORIA, ÉS
EVIDENT QUE L'ESCUT, EL ·. SEGELL 1 LA BANDERA
QUE ARA TENIM COMPLEIXEN AMB ESCREIX
AQUESTS REQUISITS.
1
AQUESTS SÓN DOS EXEMPLES CONCRETS QUE
POSEN DE MANIFEST LA VOLUNTAT DE CONSENS,
UNA VOLUNTAT NO EXEMfPTA DE DIFICULTATS A
L'HORA DE TROBAR SOLUCIONS CONCRETES PERO
QUE TÉ UNA CONSEQÜENC!A BEN RELLEVANT: ELS
PROJECTES DE BARCELONA! TEN EN ARA UN SUPORT
POLÍTIC MÉS AMPLI.
1
EN EL DECURS DE LA CAMPANYA ELECTORAL VAM
DIR QUE TRES EREN LES PRifORITATS INEXCUSABLES
DE
BARCELONA:
OCUPACIÓ,
HABITATGE
1
TRANSPORT PÚBLIC.
7
CONFANYIQP
�PER COHERENCIA, 1 TENINT EN COMPTE QUE
MANTENEN UN CARÁCTER PRIORITARI, UN BALAN9
D'ANY DE GOVERN DEMANA FER-HI REFERENCIA.
ELS AVAN90 QUE EN AQUEST CAPÍTOL Hl AFEGIRÉ
UNS COMENTARIS SOBRE LES INFRASTRUCTURES 1
LA LOG ÍSTICA.
!
FENT UNA VALORACIÓ SINT~TICA, PODRÍEM DIR QUE
EN HABITATGE ANEM BÉ, QUE EN OCUPACIÓ PROU
BÉ 1QUE EN TRANSPORT NO!GAIRE BÉ.
EN HABITATGE, EL PLANEJAMENT QUE VAM
ENDEGAR ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ CONCRETANT
DE MANERA EVIDENT. LES :DIVERSES OPERACIONS
EN MARXA EVOLUCIONEN FAVORABLEMENT, 1 TOT 1
QUE EN ALGUNS CASOS TROBEM DIFICULTATS,
SEGUIM EN CONDICIONS \QUE AQUEST MANDAT
PUGUI SER QUALIFICAT ?COM "L'OLIMPÍADA DE
1
L'HABITATGE".
(
¡
AQUEST ÉS UN TERRENYf QUE PROBABLEMENT
EXIGEIX UN BALAN9 A MIG TERMINI, 1 NO HEM PERDUT
CAP DE LES EXPECTATIVE$ PREVISTES. A HORES
D'ARA, EL QUE SÍ PODEM AFIRMAR ÉS QUE
OPERACIONS COM LES VORES DEL CINTURONS, LA
PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL, EL FRONT MARÍTIM
O SANT ANDREU-SAGRERA ! (LES DUES DARRERES
AMB INCIDENCIES QUE S'ESTAN RESOLENT) ENS
DE
PERMETRAN
COMPLIR
AMB
L'OBJECTIU
8
CONFANYIQP
�CONSTRUIR
20.000
CONSTRUCCIÓ.
HABITATGES
DE
NOVA
PARAL.LELAMENT, SEGUIM DESENVOLUPANT ELS
PROCESSOS DE REHABILIT~CIÓ A LA CIUTAT VELLA,
HEM INICIAT AMB FOR<;A aL CAMÍ DE L'EIXAMPLE 1
COMENCEM A LA ZONA NORD DE LA CIUTAT (NOU
OBLIDAR L'ACTUACIÓ
BARRIS). TOT PLEGAT, SENSE
¡
EN ELS BARRIS AFECTATS !PER LES ANOMENADES
(UN
GOVERN
ESTRUCTURALS
PATOLOGIES
MUNICIPAL DE PROGRÉS ÉS EL MÉS CAPA<; PER
ABORDAR
L'ARRANJAMENff
DELS
MALS
DE
L'ESPECULACIÓ,
NO
HEM
D'OBLIDAR-HO),
NI
PLANTEJAMENTS QUE HAN DE GARANTIR UN
PRINCIPI QUE NO ABANDONEM: L'ACCESSIBILITAT A
L'HABITATGE COM UN DRET ADQUIRIT.
CAL DIR, PERO, QUE EN AQUEST CAMP ESDEVÉ
ESPECIALMENT CRUCIAL EL! PAPER DE LES AL TRES
ADMINISTRACIONS. TOT 1:i QUE AMB ALGUNES
RESERVES,
LA GENERAILITAT S'HA
MOSTRAT
RECEPTIVA A LES EXIGEN~IES DE BARCELONA, 1
SEGUIM INSISTINT PERQ~E, ENTRE D'ALTRES
ASPECTES, EL CONVENIS 1 PLANS D'HABITATGE
CONTEMPLIN CADA VEGADA AMB MÉS CLAREDAT
LES NECESSITAT DE LA CIUT}f\T.
CREIEM QUE EL NOSTRE POSICIONAMENT ÉS TANT
JUST COM ENCERTAT, 1 HA DE COMPORTAR UNA
CONTINU.iTAT EN L'EVOL~CIÓ DELS PREUS 1
¡
9
CONFANYIQP
�L'OFERTA DEL MERCAT DE L1HABITATGE.
UN MERCAT
i
QUE, RECORDEM-HO, EN l:tL CAS DE BARCELONA
S'HA D'ENTENDRE MÉS ENLL~ DEL TERME MUNICIPAL
ESTRICTE 1 HA DE CONTEMPLAR LA REALITAT
METROPOLITANA.
j
PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, LES DARRERES
ESTADÍSTIQUES
ENS
DONEN
LA
MILLOR
REFERENCIA. LA TAXA D'ATUR REGISTRAT A
BARCELONA EL MES D'AGOST S'HA SITUAT EN EL
9'4°/o, ENFRONT DEL 10'7°/o D~ LA PROVÍNCIA, EL 10'1 °/o
AL CONJUNT DE CATALUNYAII EL 13'5o/o DE L'ESTAT.
1
!
1
AQUESTA DADA NO ÉS EN <f;AP CAS CONJUNTURAL,
PERQUE LA TAXA D'ATUR O~ BARCELONA ESTA PER
SOTA DE LA MITJANA EUROPEA DES DE JULIOL DE
1995 (1 LA DIFERENCIA S'E~TA AMPLIANT AL LLARG
D'AQUEST ANY), PERQUE E~TRE 1994 1 1995 L'ATUR
JUVENIL S'HA REDU"iT DE 5 : PUNTS EN RELACIÓ AL
TOTAL, 1 PERQUE EL NOMBRE DE DONES ATURADES
HA ANAT DECREIXENT AL L4ARG DEL DARRER ANY 1
MIG.
LA NOSTRA FEINA ESTA ORiENTADA A CONSOLIDAR
AQUESTA
TENDENCIA
POSITIVA
1
FER-LA
IRREVERSIBLE. 1 PER FER-HO TENIM NO POQUES
INICIATIVES 1, PERMETIM-HiO DIR, UNA TINENTA
D'ALCALDE, LA MARAVILLAS !ROJO, QUE SENS DUBTE
,
'
¡
DONA COHERENCIA 1GARANtriES D'EFECTIVITAT.
1
1
lO i
¡
CONFANY.IQP
�LES NOSTRES PROPOSTE;S PASSEN PER UNA
COORDINACIÓ EFICA9 AMB ¡L'INEM 1 LA GENERAITAT,
PEL REFOR9AMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES,
PER LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT
DE NOVES EMPRESES, UN ~PARTAT AQUEST ÚLTIM
EN EL QUAL APOSTEM DEG¡IDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ.
¡
UN ELEMENT, PERO,
ESDEVÉ ESPECIALMENT
NECESSARI PER GARANTIR l'EXIT EN AQUEST CAMP:
LA DIMENSIÓ METROPOLI1f"ANA DE BARCELONA,
TAMBÉ
EN
MATERIA
D'OCUPACIÓ
1
DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC.
1 PERQUE SOM CONSCIE~TS D'AQUEST FACTOR
ESTEM TREBALLANT A TRAVÉS DEL PLA ESTRATEGIC
INDUSTRIAL
1 ESTEM
IMPULSANT E~ PACTE
METROPOLITA. UN PACTE QUE TREBALLEM PLEGATS
AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS METROPOLITANS 1
QUE ENTENEM COM IMPRESCINDIBLE.
L'OBJECTIU ÉS EL MANTENIMENT 1, SI ÉS POSSIBLE,
L'INCREMENT DEL PES ~CTUAL DEL SECTOR
INDUSTRIAL DINS L'ÁMBIT M~TROPOLITA, MITJAN9ANT
ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT
EMPRESARIAL 1 AJUDIN A ; LA CREACIÓ DE NOUS
LLOCS DE TREBALL. LA PROPOSTA COMPREN LES
COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONES, BAIX
LLOBREGAT,
GARRAF, : MARESME,
VALLES
OCCIDENTAL 1VALLES ORIEt{JTAL.
11
CONFANYJQP
�EL
PACTE
PROPOSA
lABORDAR
QÜESTIONS
CONCRETES RELACIONADE~ AMB 6 GRANS BLOCS:
1
!
'
- ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI.
- SOSTENIBILITAT.
.
FORMACIÓ 1QUALIFICACIQ PROFESSIONAL.
ENFORTIMENT DE L'ECCDNOMIA PRODUCTIVA 1
MESURES DE CLARIFICAC.IÓ DE LES "REGLES DEL
JOC" 1 DE SEGURETAT JURIDICA EN LES
RELACIONS COMERCIALS.
SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA 1 COORDINACIÓ
DE LES POLÍTIQUES DE ! LES ADMINISTRACIONS
LOCALS .
RELACIONS SINDICATS-PAfrRONALS.
FOMENT DE LA INICIATIVA ;EMPRESARIAL.
í.
,
ENS TROBEM EN UNA FASE AVAN<;ADA PERA AQUEST
'
,
,
ACORD, PERO ENCARA QUEDA CAMI PER FER. ES EL
CAMÍ DE L'AGLUTINACIÓ [DE VOLUNTATS, DE LA
RECERCA DE COL.LABORACibNS
1, EN DEFINITIVA, DE
1
LA COORDINACIÓ D'ESFOR(;OS QUE DEMANA TOTA
GRAN OPERACIÓ.
~
ELS CONTACTES QUE ~EM MANTINGUT ENS
PERMETEN SER CONFIATq. PER COMEN<;AR, HEM
OFERT A LA COMISSIÓ ; EUROPEA 1 AL SEU
PRESIDENT, JACQUES SANT~R, LA POSSIBILITAT QUE
BARCELONA SIGUI UNA DE LES ZONES PILOT ON
APLICAR EL PACTE EUROPEU DE CONFIAN<;A PER
L'OCUPACIÓ. AMB AIXO, PERO, NO N'HI HA PROU, 1
12
CONFANY.JQP
�CAL COMPTAR
ESPANYOL.
AMB
EL ¡SUPORT
DEL
GOVERN
AIXÍ, TOT 1 QUE SABEM QUE
EL PLAN DE EMPLEO
'·
RURAL (EL PER) TÉ MOLTES! PROBABILITATS DE SER
!
EL PRIMER PROJECTE PRES~NTAT PEL MINISTERI DE
TREBALL A LA UE, ELS HEM EXPLICAT EL PACTE
INDUSTRIAL METROPOLITA, :SE'NS HAN ESCOLTAT 1
CONFIEM QUE, VISTES : LES POSSIBILITATS 1
TROBADES LES INICIATIVES CONCRETES, ENS FARAN
COSTAT.
1
'
1
,
NO SE'NS AMAGA QUE, UNA !VEGADA MES, 1 ENCARA
QUE SEMBLI MENTIDA, L'ABAST METROPOLITA POT
ALENTIR EL PROCES PE~ A LA CONSECUCIÓ,
CONCRECIÓ 1 ACCEPTACIO DEL PACTE, PERO ÉS
EVIDENT QUE ENS SITUEMI EN UNA PERSPECTIVA
TERRITORIAL (LOCAL-METRbPOLITANA) QUE JUGA
COMA ELEMENT DIFERENCIAL POSITIU.
EN EL CAMP DEL TRANSPORT, EL "DIFERENCIAL
METROPOLITÁ" SEGUEIX f;SSENT UNA REALITAT
i
,
TANT EVIDENT COM DE VEGADES DIFICIL D'ASSUMIR
PER AQUELLS QUE DEL FEiT DE RESISTIR-S'HI HAN
FET UNA MENA DE DOGMA. 1
¡
,
'
EN TRANSPORT 1 MOBILITAT PODRIEM DIR ALLO DE
"UNA DE CAL Y OTRA DE ARENA", ALGUNS PASSOS
ENDAVANT 1 ALTRES ENRBRA. 1 HO DIEM AMB LA
13
CONFANY.IQP
�SENSACIÓ QUE SOVINT NOMÉS S'AVANQA QUAN
BARCELONA PREN LA INICIA~ IVA 1 QUE RETROCEDIM
QUAN ELS QUE HAN DE DONAR SUPORT A
BARCELONA SÓN ELS QUE TEN EN L'ÚL TIMA
PARAULA.
1
¿ PER QUE HO DIEM, AIXd ?
REMETEM-NOS ALS
'
FETS .
,
MENTRE BARCELONA IMPUL¡SA UNA PROVA PILOTA
LA DIAGONAL PER VEURE ttL FUNCIONAMENT 1 LES
POSSIBILITATS DEL QUE HA~RA DE SER EL TRAMVIA
LLEUGER DEL BAIX LLOBREGAT, ENCARA ESPEREM
UNA PROPOSTA CONCRETA,., UN CALENDAR! 1 UNA
DOTACIÓ PRESSUPOSTÁRIA! PERA L'AMPLIACIÓ DEL
METRO.
1
MENTRE BARCELONA APRO'VA UN PLA DE MOBILITAT
INTEGRAL, EL QUE HEM BA11EJAT
COMA PROGRAMA
1
PICASSO, LA CIUTAT SE S,ENT PREOCUPADA
PER
,
L'EXCESSIU ALENTIMENT ¡ EN EL PROCES DE
CONSTITUCIÓ
DE
L'AUTORITAT
ÚNICA
DEL
TRANSPORTO EN LA INTEGRACIO TARIFARIA.
;
1
,
'
i
1
MENTRE
BARCELONA, !
PASSATS
ELS
ESDEVENIMENTS QUE TOTS CONEIXEM, TORNA A
PENSAR EN ALTERNATIV~S VIABLES PER AL
TRANSPORT PÚBLIC A MONTJU"iC 1 A LA ZONA
FRANCA, LA CIUTAT VEU · OM EL NOU CONVENI
D'INFRASTRUCTURES NO ES 1CONCRETA.
c
1
14
CONFANYIQP
�1
MENTRE BARCELONA DESENVOLUPA UN
PLA
ESPECÍFIC PER ALS AUTcPBUSOS, QUE MILLORA
OSTENSIBLEMENT L'EFICÁCI~ 1 N'AMPLIA LES lÍNIES
EN GAIREBE CENT QUI40METRES, LA CIUTAT
OBSERVA COM ES DEDIQU~N GRANS ESFORCOS ALS
FERROCARRILS DE LA GENERALITAT; ESFORCOS
SEGURAMENT JUSTIFICATSI 1 QUE NO POSEM EN
QÜESTIÓ PERO QUE DIFÍC~LMENT SUPORTEN UNA
COMPARACIÓ AMB EL GRAU DE COMPROMÍS DEL
'
1
,
GOVERN AUTONOMIC AMB E~ METRO O L'AUTOBUS.
,
1 '
1
1
TOT AIXO ENS PORTA A fFE R DUES REFLEXIONS:
l
D'UNA BANDA, CONSTATAR¡ QUE L'ENTUSIASME DE
BARCELONA PELS PROJECljES QUE NECESSITA, EN
AQUEST CAS EN MATERIA bE TRANSPORT PÚBLIC,
j EN
L'ADMINISTRACIÓ
NO
TROBA
RESSÓ
AUTONÓMICA, QUE TENDEIX A PASSAR LA PILOTA
AMB MASSA FACILITAT; D'AL TRA BANDA, LA CIUTAT
CONFIRMA QUE ÉS LA .MÉS PREPARADA PER
PROMOURE, DIRIGIR 1 c<boRDINAR
LES GRANS
1
OPERACIONS QUE L'AFECTEt'J.
1
,
PROMOURE , DIRIGIR 1COORDINAR. AQUESTA ES UNA
AFIRMACIÓ PERFECTAMENTI TRASLLADABLE --1 ARA
ENTREM EN EL CAPÍTOLI QUE ELS DEIA QUE
AFEGIRÍEM-- AL CAMP DE L~ LOGÍSTICA 1 EL DE LES
GRANS INFRASTRUCTURES. j
15
1
CONFANYIQP
�GRANS
PROJECTES-LÜ¡GÍSTICA-AMB
COLLSEROLA) + PTMB.
(... )
(REF.
16
CONFANY.IQP
��UN ANY DE GOVERN
(7
DE PROGRÉS
A BARCELONA
1-\..o ~h ,
_ {AIIfere-'v\_y_1.._
d
'u(
cuy
11
(,~ ~~
1 ~ fvlf'C+.- 1-. r (
k
~dg
S/.
Ba~·~
- /t"-fE11?v/s "Ji,¿ et Vh-tl Vtí¿-~-- fV
~IAA~h
~.
..•__..,¡;;::¡~Ió;J
P \{]J.r¡
_____
' -w
,_.,.~=
1-Q.
1
1
~
3o/i:l'l0
--- -----1-------·-
j-~
.
1.
"vwhí"~
tJ
�UN ANY DE GOVERN DE PROGRÉS A BARCELONA
QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT
•
•
•
•
•
•
Un any després
Període de sembra
Un pacte de govern, un pacte de progrés
L'any de la reorganització
Proximitat i transparencia 1
Els compromisos per quatrd anys
LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS
• Algunes dades sobre la cíutat
• Exemples de qué s'ha fet en un any
• Unes quantes mancances
ANNEXOS
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
lndicadors del pols económic de Barcelona (1995-96)
Aco rd de govern
Pacte pels Consells de Districte
Les Comissions del Plenari
Decret de desdoblament del Comité de Govern
Fun cions del President del Consell de Districte
Funcions del Regidor de Districte
Funcions del Regidor Adscrit al Districte
Funcions del Conseller de Districte
El Consell de Districte
�QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT
Un any després
Un any després de les eleccions municipals, I'Ajuntament de
Barcelona ha dut a terme una notable transformació de les seves
estructures organitzatives i polítiques i s'han posat en funcionament
tates les línies polítiques fruit de l'acord entre les tres torces que
van arribar a un pacte per governar la ciutat.
Ara, quan s'escau el primer aniversari d'aquelles eleccions, sembla
correcte de recordar-ne els resultats i explicar-ne els primers
efectes.
- El 28 de ma1g els ciutadans de Barcelona van participar
activament a les eleccions municipals.
electors
votants
1.346.638
906.161
67,3
- Els resu ltats electorals de fa un any van ser els següents.
Partit polític
PSC
CiU
pp
IC-Eis Verds
ERC
Nombre de vots
LQercentatge de V_Qt
347.449 (38.3%)
276.141 (30.5%)
150.403 (16.6%)
68.838 (7.6%)
46.309 ($.1%)
Nombre
de regidors.
16
13
7
3
2
(*) Els percentatges no sumen 100% perqué hi ha vots cap a altres forces polítiques que no van obtenir
reprsentació.
�- On queda ciar que les forces progressistes van obteni r un suport
majoritari a la ciutat.
Vots
L%
Regidors
Forces progressistes
(PSC + IC-Eis Verds
+ ERC)
462.596 (51%)
21
426.544 (47.1 %)
20
Grups de la dreta.
(CiU + PP)
(*) Els percentatges no su men 100% perqué hí ha vots ¡cap a altres forces politíque s que no van obten ir
1
reprsenta cíó.
·
Era raonable , dones, que les forces progressistes arribessin a un
acord que respongués a aquesta voluntat deis ciutadans, una
voluntat que s'expressava en una 1 clara majaría de votants i de
regidors electes .
El pacte de govern deis grups de pr9grés era fruit d'aquella voluntat
majoritaria i l'acció de govern durant aquest mandat, com en aquest
primer any ja s'ha pogut comprovar, segueix les línies polítiques
marcades en aquell pacte de govern, en funció d'uns programes
electorals netament progressistes. :
1
Com és evident, el fet que durant els anteriors mandats municipals
ja existís un govern d'esquerres a la ciutat, i la mateixa continu'ltat
de la persona de !'alcalde, Pasqual Maragall, donen un caracter en
part continuador de tota la feina inicjada ja el 1979, quan les forces
d'esquerres van guanyar les primeres eleccions municipals.
Peró, tal i com s'havia anunciat en la campanya electoral, i promés
en els programes electorals, aquest :mandat té un caracter específic
que posteriorment es va veure conf~rmat per !'existencia d'un acord
!
que passava a ser tripartit.
�La novetat residía, sobretot, en la voluntat transformadora que
impulsava una reforma organitzativa de I'Ajuntament, tant pel que fa
als ambits com pel que fa al territori.
La feina de tot un mandat té diverses etapes. Durant el primer any
és difícil que tates les accions dutes a termes es tradueixin en
accions clarament visibles. Normalnjlent, molt més quan el pacte de
govern era nou ja que es comptava amb grups polítics que en
mandats anteriors no n'havien format part, el primer període és
sobretot de preparació del terreny, per a obtenir més endavant els
resultats de forma molt més concr~ta. Tot i aixo, en sois un any,
com es veura més endavant, s'han produrt avenc;os molt notables.
1
Període de sembra
Aixo vol dir que en aquest primer any, sobretot, s'han assenyalat les
grans direccions a seguir i s'han dut a terme els primers
comprom isos.
Com és evident, moltes de les m¡psu res de govern previstes en
aquest pacte no seran del tot visibles fins més endavant, pero ja
s'han donat els pnmers passos 41ue permetran tot seguit una
concreció major.
l
Hi ha un exemple que ho explica amb molta claredat. En política
d'habitatge, en primer lloc cal alliberar sol i adoptar les mesures
d'acció sobre el planejament. És amb posteritat, quan comencen les
obres de construcció, que la política d'habitatge es fa molt visible,
pero el període anterior és necepsari i, encara que costa de
percebre per part de la ciutadania, sense aquest treball previ no
fóra possible la consegüent manifestació concreta de les polítiques.
Amb aquest exemple queda molt ciar que un període que es pot
qualificar de "temps de sembra" potser no és tan perceptible com
els períodes posteriors, que podríertl anomenar de collita, pero que
és imprescindible pera la consecucip deis objectius que s'han fixat.
1
1
�Vist així, aquest primer any ha estat un excel·lent període de
sembra, amb éxits molt destacables.
Pero hi ha, a més d'aquest element algunes qüestions que un any
després de les elecc1ons municipals, cal posar molt de relleu.
Almenys, dues d'aquestes qüestions apareixen amb una torga
1
singular per damunt de qualsevol altra consideracíó: les reformes
de l'organització política i !'experiencia d'un acord tripartit.
Tot seguit, es valoren ambdues qüestions.
Un pacte de govern, un pacte de progrés
En efecte, els resultats del 28 de maig de 1995 feien necessari un
acord de govern entre diverses torces polítiques. Així va ser com el
21 de julio! de 1995, en representació deis grups municipals del
PSC ( 16 regidors ), IC-Eis Verds (3 regidors) i ERC (2 regidors ),
Pasqual Maragall, Eulalia Vintró i Pjlar Rahola van firmar un acord
de govern.
Aquest pacte mereix, abans d'entrar en altres detalls, algunes
consideracions globals
Es tracta d'un acord entre torces polítiques progressistes, per dur a
terme una política de progrés a la ciutat de Barcelona.
Es tracta d'un acord entre force~ polítiques que han establert
acords similars en d'altres poblacions de Catalunya.
Com es deia en el text de l'acord de govern, ~acte és possible
perqué es constata amb els resultatls electorals que a Barcelona hi
ha una majoria de votants i de regidores i regidors electes que
s'identitiquen amb les diverses forces polítiques de progrés,
d'esquerra transformadora i nacional.
O' aquí, per tant, que s'hi hagi vist, i que aixó sigui comprensible, un
caracter d'experiéncia molt interessant de cara al futur, perqué
confirma la disposició d'aquestes tres forces a treballar en comú, si
�més no en l'ambit municipal i, com q mínim, en l'ambit estricte de la
ciutat de Barcelona.
Aixo significa que aquestes tres fardes polítiques queden obligades
a fer evident el caire positiu d'aquest acord i que comparteixin un
interés per demostrar als ciutadan~ com les forces progressistes
tenen la capacitat de posar-se d'acord i governar a favor deis
interessos deis ciutadans.
Pero més enlla d'aquestes consideracions generals, n'hi ha d'altres
que mereixen ser posades de relleu¡. Perqué el pacte de govern ha
estat precisament la base de tota la política municipal posterior.
i
En efecte, totes les mesures aproyades al Pla d'Acció Municipal
(PAM) per aquest quatrienni provenen de les línies marcades al
pacte. 1 pot dir-se sense exagerar que les accions posteriors de
l'equip de govern municipal no han fet altra cosa que seguir el camí
indicat en aquell pacte de juliol.
Els programes de les tres forces :van ser aleshores tinguts en
compte i tota la política municipal d'aquest primer any de mandat, i
1
la deis propers anys, se sosté en ¡les línies marcades en aquell
pacte, és a dir: ~'estan complint escrupulosament i amb tot el rigor
els programes electorals que els ciutadans van avalar amb els seus
vots.
1
L'any de la reorganització
Si déiem més amunt que aquest ha estat un període de sembra, cal
dir també que ha estat un període dE , reorganització.
En efecte, s'ha dotat les regidori Js d'una voluntat més política
alhora que els aspectes gerencials ~ren millorats substancialment i
s'endrec;ava l'acció municipal.
Així, en aquest primer any ja s'han posat en funcionament les
1
diverses Comissions del Plenari, qye ja són els organismes on es
�debaten els assumptes que pertoquen als diversos ambits de l'acció
de govern.
D'una banda, s'han posat a treballar les diverses Comissions del
Plenari. D'una altra (després d'un decret d'alcaldia de 14 de
novembre ), s'ha desdoblat el Comité de Govern en un Comité de
Govern del Territori i un altre Comité de Govern de les Comissions
1
del Plenari.
El segon, com es veu, marca les línies, i en comprova el seguiment,
que tenen a veure amb les Comissions i amb les Ponéncies. Mentre
que el primer marca les directrius polítiques que tenen a veure amb
els Districtes .
r
Proximitat i transparencia
Alhora, com se sap, els mateixos districtes han estat reorganitzats,
amb la presencia d'un Regidor de Districte i alhora d'un President
del Consell de Districte.
A més, els districtes han guanyat capacitat de decisió i veuen
incrementats els recursos disponibles per dur a termes els seus
projectes al territori, que pot dir-se q~e en el volum deis quatre anys
arribara a ser el doble que en mandats anteriors.
Gracies a l'esfor9 de planificació i al Pla d'lnversions Municipals, és
possible que els ciutadans conegu\n amb tota l'antel·lació quines
seran les inversions al se u districte¡ en els propers quatre anys. A
banda que puguin sorgir noves necessitats o projectes, el cert és
que la priorització de les inversions ~a esta feta per tot el mandat i,
per tant, s'ha assolit l'objectiu d'un ~ planificació molt acurada que
1
permet conéixer --i fer conéixer-- quf3 passara a cadascun deis deu
districtes en aquests quatre anys. ·
¡
Aquesta actitud prové de la voluntat del govern municipal de dur a
terme una política que s'ajusti al m~xim a la línia de la proximitat,
per acostar a la ciutadania l'acci~ política. Aquest valor de la
proximitat, defensat des de fa molts lanys
com un element específic
,
�de les torces polítiques progressistes, va acompanyat del valor de
la transparencia .
'
És així, per exemple, que s'ha aprovat de donar regular informació
f
sobre els indicadors de l'estat de la ¡ciutat o sobre els resultats deis
sondejos que pugui ter I'Ajuntament¡ per "prendre la temperatura" a
la ciutat.
1
Els compromisos per quatre anys
Els compromisos per aquests quatre anys han estat assenyalats de
manera general al Pacte de Govern signat entre les tres torces
polítiques que sostenen el govern municipal i, amb més concreció,
en el PAM i en el Pla d'lnversions. ;
Segons la informació de qué es disposa, provinent de les diverses
presidéncies de les Comissions de 1Pienari, el grau de compliment
del PAM es traba ara com ara en un, nivel! óptim, jaque en diverses
matéries supera el 25%.
1
Tenint en compte que som al primer any i que aquest primer any
també ha hagut de veure la nholts estorr;os dedicats a la
reorganització i a la tasca de sem~ra (planejaments, aprovacions
prévies, etc., pot dir-se que els P,rincipals compromisos polítics
adquirits es tradueixen en mesures concretes que es van duent a
terme sense cap dil·lació.
A més, el grau de coincidencia entr¡e els tres grups polítics també
ha estat molt elevat i tora d'algun$ casos molt concrets, en qué
algun grup ha manitestat un divergencia puntual, l'acció de conjunt
ha estat indiscutible. A més, aquestes divergéncies puntuals han
estat sobretot preses de posició, q~e no han atectat la feina del
govern municipal ni han endarrerit ~ ignificativament cap assumpte
important.
Alhora que s'acomplia el Pacte de Govern i la seva concreció
expressada en el PAM, s'han sati~et demandes especítiques de
cadascun deis grups que formen l'ali.~nr;a post-electoral.
�D'entre aquests qüestions, pot esm~ntar-se per la seva significació
1
J'aprovació d'un nou símbol de la ciutat i d'un nou_segell municipal.
LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS
Algunes dades sobre la ciutat
En aquest període de temps, la lciutat de Barcelona ha viscut
avenc;os destacables. No és aquest el lloc on recollir tots els
indicadors de qualitat de vida ni tot~s les dades de qué es disposa.
Pero sí sera bo d'aportar-ne unes quantes que permeten observar
l'evolució de Barcelona en tan sol$ 12 mesos. Una evolució que
resulta francament positiva i espera;nc;adora, com pot veure's en el
següent resum del "pols economic d~ la ciutat".
1
Baixa l'atur
Fa un any, l'atur registrat a Barcelona era de 1'11 ,5% de la població
activa . Les últimes dad es el situen entorn de11Q, 1%.
¡
En un any, a Barcelona el nombre ld'aturats ha viscut un descens
del 12,5% , mentre que al conjunt de Catalunya era del 8,8% i al
,
conjunt d'Espanya del 6,6o/o.
Expansió de la_Fira
El 1996 sera el primer any parell en qué l'activitat firal a la ciutat
superara la de l'any anterior. Aix6 é& especialment rellevant si es té
en compte que s'escau en els anys !¡ senars la celebració de salons
tan importants com Construmat o el Saló de I'Automobil.
!
Durant 1995 la Fira va crear cinc nous salons i quan acabi l'any
1996 se n'hauran organitzat set mési
�Récord a l'aeroport
L'any 1995 ja es va observar un ré¡:ord de passatgers a l'aeroport
de Barcelona (en relació al 1994, 8.s va produir un creixement del
nombre de passatgers del 10% i del¡ 17% en mercaderies ).
1
Dones bé , el 1996 promet dades e~cara més bones . En el període
gener-febrer s'ha comprovat un c~eixement respecte del mateix
període de l'any 1995. Els incremen~ han estat els següents:
i
Passatgers
Aeronaus
1 G Merladeries
+ ~ 3 , 7%
!
+ ~ 0,7%
+ ~2,4%
A més, cal fer constar un nou servei amb Brasil, servit per VASP,
amb un gran vetall de connexions qmb Sudamérica , la contribució
1
d'Eurobelgian Air per augmentar les connexions amb Brussel·les,
els nous serveis d'Adria (Liublia~a), Air Ukranie (Kíev) i les
ampliacions de Malév (Budapest). l
A més , s'ha obert el vol directe
Barc~lona-Moscou-Tóquio .
1
Exits del Port
El Port també ha continuat la seva llínia expansiva i han continuat
augmentant els volums de carregq general , de contenidors i de
nombre de va ixells.
De tota manera , la novetat més rellevant de 1996 és la consolidació
del port barceloní com el segon de ji'Europa occidental , darrera de
Génova, en transit de creuers.
Aixó es va posar especialment de manifest el passat 14 d'abril quan
van coincidir a la ciutat tres deis més luxosos i famosos vaixells de
creuer que hi ha al món: "The Splendour of the Seas", "Crystal
Simphony" i "Asuka". El pnmer d'aquests tres té Barcelona de
cap9alera d'operacions .
1
�Altres
Aquests han estat sois uns quants exemples , encara que n'hi ha
molts d'altres (indicadors de congre~sos i convencions , de l'activitat
turística , d'inversions entrangere$, de construcció
mercat
immobilia ri... ) que donen resultats igualment satisfactoris.
Pero no és aquest document l'espai ¡on fer aquest repas de manera
'
completa. En un annex s'adjunta !un
document que aplega els
principals indicadors d'aquest "pols economic".
Exemples de que s'ha fet en un
a~y
Tot seguit es relacionen algunes de les accions més destacades del
govern municipal en aquest períod~ del primer any de mandat. No
cal dir que no es tracta en absolut ~'un recull exhaustiu , ja que no
;
n'és aquesta la intenció.
El balan<; del grau de compliment ~el PAM és una feína que les
a terme regularment i en
presidéncies de les Comissions d~en
¡
aquest moment disposen deis seus propis estudis per conéixer quin
és aquest gra u de compliment.
Aquí es relacionen tan sois aquel ~es mesures que mereixen un
majar interés i que d'una forma més clara demostren com tan sois
en un any el govern de la ciutat ha irhpulsat amb malta determinació
les principals línies polítiques incloses en el Pacte de Govern i ha
avan<;at substancialment en molts : assumptes amb l'adopció de
mesures concretes que sumade~ a l'esfor<; per reorganitzar
I'Ajuntament (com s'ha esmentat mé~ amunt) i a la descentralització
(amb tates les mesures que aixó comporta) donen una visió prou
!
notable de la feina de govern.
!1
Tenint en compte que es tracta tan sois del primer any i si es pensa
que tot i que les eleccions van ser ejl 28 de maig el pacte no va ser
formalitzat fins a finals de julio!, d31 posar de relleu que en 1O
mesas s'ha treballat de tal manera c¡1ue es pot afirmar sense caure
en el cofo"lsme que s'ha fet malta fei~a i prou ben feta .
1
�Unes guantes accions del govern municipal
• S'ha posat en funcionament un nou model de relació entre
!'estructura política í !'estructura executiva, basat en la divisió de
funcions.
• S'ha desenvolupat el procés de desconcentració de l'organització
municipal, dotant els gerents de sector i de districte deis
instruments de gestió descentralitzada necessaris per exercir la
seva tasca.
• S'ha desenvolupat el traspas de competéncies als districtes:
expropiacions, llicéncies d'obres majors, guardia urbana i policía
comunitaria, manteniment (vialitat, enllumenat, neteja ).
• S'han aprovat al Consell Plenari els nous símbol i segell de la
ciutat.
• S'ha incrementat i millorat la presencia institucional de la ciutat a
Europa en assolir !'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, la
presidencia del Comité de Regions, organisme de la UE.
•
Es demanara la modificació de la Llei d'hisendes locals per
mi llorar el nivel! de finan<;ament local.
•
Es treballa de cara a aconsegUir un acord amb el govern
autonómic que permeti:
• La creació d'un régim especial de finan<;ament,
dins la Carta Municipal
• Obtenir la participació en el Fans de Cooperació
Local de la Genera ~itat de Catalunya .
• Red uir la pressió fiscal disminuint un 10% sobre el
PIB la part impositiva deis ingressos municipals al
llarg del període. '
• Promoure la millora, de la normativa de I'IAE.
• Reclamar l'increment
cooperació.
del
Fons
catala
de
�• S'han iniciat els passos per reclamar el financ;ament deis serveis
de capitalitat, tant per part de I'Estat com de la Generalitat (es
fara properament un Consell l Plenari dedicat de manera
extraordinaria a les qüestions de financ;ament) .
'
• S'ha firmat el Contracte Programa del Transport.
• Es treballa amb fermesa de cara a aconseguir els acords
necessaris amb els ministeris di~ersos i amb la Generalitat per
completar les diverses depuradores de les conques del Besos i
Llobregat.
i
• L'Ajuntament insisteix amb fermesa per aconsegutr el
compliment del Pla del Delta del Llobregat, segons el conveni
MOPTMA-Generalitat-Ajuntaments.
• De cara a la rehabilitació de deterrminades zones, s'han constitun
les empreses mixtes Proeixample (que actua a I'Eixample)
Pronoba (que actua a No u Barris ~ a la zona nord de la ciutat).
• S'ha signat el conveni que ~ignifica el compromís per a
l'ampliació del Port i de la Zona d'~ctivitats Logístiques .
'
• S'ha reduH d'un 10% el nivell d'erldeutament de 1994.
• S'ha seguit la política d'increme11tar la despesa corrent en un
percentatge igual al del creixeme~t de I'IPC.
i'
• S'ha procedit a doblar la inversió ~irecta als districtes.
!
1
• S'ha millorat l'eficiéncia deis ser~eis amb la posada en practica
d'un extens programa d'auditoria organitzativa, amb auditories de
qualitat als districtes i a les diyerses arees, alhora que s'ha
comenc;at a disposar de les primeres Cartes de Serveis.
• S'ha reduH progressivament, i ~s continua en aquesta línia,
!'estructura de l'organització munibipal, en disminuir el nombre de
nivells directius i de llocs de com~ndament.
i
�• Es prepara un conveni per firmar-lo en un curt termini per
potenciar la col·laboració entr~ els serveis de formació de
I'Ajuntament i I'Escola d'Administ~pció Pública de Catalunya.
• S'ha posat en marxa el Pla de Q~alitat.
• S'estan fent els esforc;os previs per a la creació , en un termini
'
molt breu , de dos nous cqnsells: el Consell Municipal
d'Associacions de Voluntariat i el! Consell Assessor d'lmmigrants
Estrangers.
• S'ha desenvolupat el Pla d'Atenció Primaria, millorant la dotació
de personal i recursos económics, la formació deis professionals
i les metodologies de treball.
• Es promou el traspas a I'Are9 de Benestar deis serve1s
equipaments d'atenció primaria de I'ICASS.
• S'aplica a tota la ciutat el nou model del Servei d'Atenció
Domici liaria , consolidant una xarxa única i endegant una
col ·laboració ambla xarxa sanitarja.
1
• S'estudien avantatges fiscals i preus públics per a persones
jubilades amb ingressos inferiors al salari mínim.
• Sito Pons lidera el projecte "Barqelona Ccapital Internacional de
I'Esport". Ja s'han celebrat !les primeres reunions amb
destacades personalitats del món de l'esport internacional i
s'avanc;a a un molt bon ritme .
1
~ 1L
• Hi ha els diners consignats per a. la reconstrucció d'un p)lis portiu
a Sarajevo.
• S'ha homologat un model de "taxil per a tothom" i es negocia amb
'
els serveis corresponents la implantació
d'un "bonus taxi" .
r
• El Comité Executiu ja ha aprovat¡ la constitució de I'Agéncia de
Salut Pública de Barcelona , que! posteriorment sera adscrita al
Consorci San itari de Barcelona . :
• S'han incrementat els recursos ; humans
Contra les Drogodependéncies .
económics del Pla
�• Ja hi ha acords amb les diverses propietats per procedir a les
expropiacions que permetran disposar de sol on concedír el dret
de superfície al govern autonomi<:; perqué puguin construir-se les
instal·lacions d'ensenyament previstes al Mapa Escolar.
• S'han fet les aportacions pactades en el conveni-marc amb la
Generalitat per realitzar les obres de reforma, ampliació i millora
d'escoles (RAM).
1
•
En la línia de crear els serveis de suport que permetin
acompanyar prop de 5.000 noup ciutadans emprenedors amb
projectes empresarials en aquests quatre anys, ja s'han
acompanyat en aquests deu mesos un total de 1.400 persones
en diversos projectes empresarials . El projecte relatiu a
l'acompanyament de 1.000 dones emprenedores, compta amb
un bon grau de compliment que se situa prop del 40% (més de
380 projectes ).
• S'ha posat en funcionament la xarxa d'oficines municipals als
districtes per apropar les ofertes relatives a incrementar
1
l'ocupació.
•
Prop de 2.500 persones han participat en cursos de formació
ocupacional i continua.
•
De cara a la promoció de la difusió de l'ús de les noves
tecnologies de telecomunicacion~ en el camp de les petites i
mitjanes empreses I'Ajuntamertlt ha presentat el projecte
lnfopyme a la UE.
1
• De cara a la promoció exterior de la ciutat per generar noves
activitats economiques s'han celebrat seminaris d'inversors a
Toulouse, Manchester i Nova York i hi ha previstos, per aquest
mateix 1996, seminaris a Düssel~orf, Rotterdam, París i Toquio.
• El juny se signara el conveni amb, les universitats en el programa
"Barcelona Centre Universitari", promovent l'acolida d'estudiants i
altres elements.
• De cara a l'impuls d'un Pacte Industrial local que defineixi una
estrategia de cooperació deis agents socials i económics per a
�l'area metropolitana de Barcelorna ja es treballa en el segon
document i s'han celebrat diver,ses jornades amb participació
d'organitzacions empresarials, sindicals i universitaries per anar
concretant els elements d'acord. '
•
S'han ampliat les reiacions de I'Ajuntament amb 28 gremis i amb
'
totes les patronals, amb projectes
concrets d'anar col.laborant i
s'ha avanc;at significativament ! en matéries com la venda
ambulant de productes de confeqció, el repartiment de menjar a
domicili, el disseny ...
• Aprovació del trasllat provisional pe Mercat de la Concepció per
dur a terme ies obres de millora efl aquest espai.
•
S'ha elaborat l'avantprojecte de la nova ordenanc;a de protecció
de l'atmosfera.
•
S'ha treballat en les obres corr¡esponents a 38 jardins de la
ciutat.
1
l
•
S'ha aconseguit !'obertura deis Uardins de la Unviersitat 1, en
part, deis del Palau Robert.
•
S'han trac;at els camins i vallat el contorn del Jardí Botanic. Ara
calen els murs de contenció. A més, s'ha creat l'associació
d'Amics del Jardí Botanic i s'han !adquirit o rebut més de 22.000
1
plantes vives.
•
S'han realitzat 304 mesuracions "In situ" de cara a la reducció de
sorolls. S'ha acabat l'actualització del mapa sanie del districte de
Gracia (que fa evident la reducció en un decibel·li en relació al
mapa de 1990) i es treballa en e,ls mapes sanies de I'Eixample,
Les Corts, Nou Barris i Sant Andreu.
•
S'ha constitun el consell d'administració de Barcelona Televisió,
que acabara de definir el model¡ de televisió que es vol per a
Barcelona.
•
S'ha posat en marxa, en període ¡de proves, l'emissora municipal
I
"Freqüéncia Barcelona".
l
!
�•
S'ha constitun l'lnstitut de Cultuqa de Barcelona (ICUB) i s'han
aprovat els seus plans d'actuació j
i
•
S'ha creat ei"Senat de les Tradicjons", que aplega les entitats de
cultura popular i tadicional.
•
S'ha impulsat el projecte de re1 ovació
Picasso.
•
S'ha impulsat el projecte "Barcelqna Plató", per atreure rodatges
de pel·lícules a la c1utat, els frui$ del qual seran visibles en un
¡
termini no pas llarg.
ampliació del Museu
• Avan9a la construcció de la biblioteca municipal del districte de
No u Barris (estructures acabad~s, sois falten els serveis) i la
d'Horta-Guinardó (a punt d'iniciarise les obres).
•
Suport important a les sales dé teatre i especial suport a la
dansa contemporania.
j
•
Programes d'exposicions, actua~1ons i Festival Grec'96, que
amplia el seu ambit per esdevenilr metropolita i guanyar un milió
potencial d'espectadors.
1 •
J
• Tot aixo, mentre els grans projectes d'infrastuctures culturals de
la ciutat (MNAC, Auditori, Liceu, ~te.) avancen al ritme que cal i
segons les previsions.
¡
•
Es consolida la dedicació del 0,~% del pressupost d'ingressos
locals a la cooperació internacipnal i l'ajut humanitari dins el
Programa de cooperació inter~acional i acció humanitaria,
"Barcelona Solidaria". El proper 9ia 6 de juny finalitza el termini
de presentació de projectes : per part de les diverses
organitzacions no governamental~.
¡
•
S'ha dut a terme una campanya d'ajuda al poble sahariá
•
S'ha designat, tal com era previst,
la ciutat de Sarajevo com a
i
Districte 11 . Hi ha més de 90 programes en marxa i a més s'ha
obert I'Ambaixada per la Democracia Local.
1
�•
S'ha constiturt el Consell del Voluntariat i aviat s'estara en
condicions de constituir el Consell d'lmmigrants.
•
S'han constitu'lt les comissions ¡d'atenció ciutadana pels drets
civils als districtes.
•
En diversos projectes s'ha procedit ja , de manera experimental
(pilot) la incorporació d'una memoria participativa que permet als
ve"fns una participació molt directa en l'aprovació d'aquests
projectes . Així ha estat, per ara, en aquells que atenyen la pla9a
Lesseps i els Jardinets.
1
)
• Al districte de Gracia s'ha endegé1t una prava pilot per aconseguir
un "paquet de tramitació conjunta".
•
S'estan acordant les expropiacions
per la zona de Diagonal~
Poble Nou.
•
S'ha elaborat el projecte del Front Marítim, que significara la
construcció d'un total de 4. 000 ha¡bitatges.
•
Planejament en curs per la transformació de la fa9ana marítima
(Diagonal-Mar, passeig Marítim ,: Diagonai-Poble Nou, on han
comen9at les expropiacions ).
•
Esta pendent de l'aprovació definitiva
el planejament del nou
!
Hospital de Sant Pau.
•
S'ha aprovat el Pla Especial de La Clota.
•
Ja hi ha les dues primeres zones pilot on disposen deis serveis
propis de les comunicacions per cable. Properament s'estendran
aquests serveis fins atendre, en període pilot, uns 40.000
ciutadans.
•
S'ha acabat la primera fase de I'Avinguda Mistral i la segona es
traba en un 65% de l'execució.
•
S'ha
j
in ~ c!at
la pavimentació del
c~rrer
Sant Pere Més Alt.
�•
S'ha fet el cobriment de la Ronda del Mig al carrer Brasil i queda
pendent l'adjudicació la urbanització de la superficie .
¡
1
•
S'ha executat en un 90% la connexió deis carrers Capella i Llic;a
(Can Caralleu).
•
S'ha iniciat la primera fase d'obres deis Jardins del solar
Hurtado-Espinoy-República Arge~tina.
1
¡
i les
•
S'han executat en un 80%
accessibilitat del Pare Güell.
obres
de
restauració
•
S'esta al 85°/o de l'execució d'obr~ del Pare de Canyelles .
¡
•
S'han iniciat les obres de les escales mecaniques de Rasos de
Peguera .
•
S'esta al 75% d'execució de les obres d'urbanització del sectro
compres entre els carrers Guipúscoa , Esprocenda i Concili. Al
carrer Guipúscoa hi ha un acord ¡amb la Generalitat per financ;ar
la urbanització de la Rambla i hi ~a el projecte fínalitzat.
•
La urbanitzacíó del PERI de la
del 55% .
•
S'esta urbanítzant la superficie deis aparcaments recentment
constru"its de Plac;a del Sortidor (40%), Ronda del Mig (inici
d'obres de la urbanítzació), Carqenal Reig (acabades), SiíciliaCórsega ( 10% de la urbanització
de superficie) , Mina-Ciutat
1
(97%) i Guineueta (recentment cqmenc;ades).
~aperera
ésta en una execució
!
!
• A més, s'estan constru"lnt 5 aparcaments més (total: 1.205
places ) a Joan Güell (obres al 90flo ), Zona Franca (inici d'obres ),
Plac;a del Guinardó (90% ), Assemblea de Catalu nya (98% ),
Plaga de la Palmera (85% ).
•
La construcció del pavelló esportliu del Guinardó es tro ba en un
45% de la seva execució.
�• Hi ha sis escales en construcció, a banda de les obres de
rehabilitació incloses en els RAM!: Tabor, Barrufet, Mossén Cinto
Verdaguer, Pau Romeva, Turó del Cargol i Pau Casa ls.
1
Unes quantes mancances
A més d'aquests exemples, en aquest mateix període del primer
any de mandat cal fer constar que ihi ha algunes mancances molt
importants que es deuen en bona mesura a una falta de resposta
positiva per part del govern autonórr~ ic.
Entre aquests assumptes, i sense ari m de furgar més en aquestes
qüestions, pero amb la voluntat de deixar-ne consta ncia en un
document que vol fer un repas a aquest primer any de mandat, cal
esmentar:
Transport
Tot i les paraules que es van pronunciar durant la passada
campanya electoral --i tot i el td¡ que es va usar-- , el govern
autonómic no ha adquirit els compromisos que aleshores va
anunciar per garantir les inversions ~irigides a l'extensió de la xarxa
de metro a la ciutat de Barcelona.
És difícil, en aquest context, i tenint en compte les experi éncies de
1987, 1991 i 1995 no témer que aq1..1est
assumpte pugu i ser emprat
,
novament en una propera campan:ya electoral sense que abans
s'hagi resolt degudament. O' aquí : que la ciutat visqui aquest
assumpte amb una lógica preocupació de la qual el govern
municipal no pot deixar de fer-se ressó .
Sant Andreu-Sagrera
L'endarreriment de la tramitacíól respecte d'aquest pla és
preocupant per la ciutat, molt més quan és un requeriment
imprescindible per resoldre les instal·lacions de la futura estació del
Tren d'Aita Velocitat.
��INTRODQCCIÓ
¡
Els grups munici pals Jcl PSC, Iniciativa- b s YcrLis i ERC, dcsprés J 'analitzar
conjuntamcnt cls rcsultats Jc les Elcccions iV~nicipals del 2X de maig Jc 1995. han
arribat a un acorJ sobre les segücnts bases:
l. Hi ha una majoria Je votants i de regidores i regiLiors clcctes que s'identifiqucn amb
les Jiverses forces polítiqucs de progrés, d'csque rra transformadora i nacional a
Barcelona.
2. Els rcsultats clectorals h;m val idar cls trets f1 namentals Licl modcl de CJU tat en el qua!
PSC i IC han vingut trchal b nt en els Jarrcr~ malllbts, pero alhora han apostar per un
més gran plurali smc Jins l'es(_jucrra, amp la incorporació d'ERC pcr l'cspcrit
catalanista i crit ic. pc r L1 conscicnciacit> me ~ i;1mhienta l, pcr la voluntat Li'innovació i
per la sol iLiari ra t.
3. Les tres forccs. J es de la satisfacci6 pcr lal fcina fcta i el compromís d'iniciar una
nova etJpa en el govem municipal, coinciJ ~ixen en cls eixos programátics Je l'acció
Je govern del quaLiri cnni l ll95 - l9 1N
4. L'organització municipal cstara compos;~Ja pcr I'Alcaldia, quatrc Tinencies
1
d'Alcaldia, pcr Cornissions infom1atives i dejegades i els deu Districtes.
5. Els órgans Je g.ovcrn dds Districtcs rct1cctiry-m l'acord entre les tres formac íons, com
a punt Je p:1rtiJa d'un acord consistorial pcr ~ l'cnfortimcnt de la desccntralització, en
coherencia amb el principi de subsiJiarictat. ,
6. La composició plural del govcrn munid pal sera prcsent en la projecció de
l'Ajuntamcnt; així mateix les Jelcgacions l~stitucionals i Intcmacionals tindran en
compte la composicíó plural de la Corporaci ~.
1
�PROGIU~
ACORD DE G0 VERN
Els cixos programütics sobre els que basem el pr~se nr acord són:
l. La Carta Municipal és un objectíu políti q que expressa la voluntat de Barcelona
d'obtcnir el rcconeixemen t LJUe rner-crx el fetJ d'ésser capital de Catalun ya i ésser una
gran metrüpoli meditcrrünia en la porta Sud ~'ay ucsta.
1
També és el mitjá per assolir el grau nom1aqiu adequat pcr poder atendre, des de les
funcions de l'Ajuntament, les necessitats i re~uenments de Barcelon<..t, í en especial el
rcconeixement de l'Autoritat Local, !:1 ~us rícia Local, i la capacitar d'auto
organirzació.
•
1
2. Potenciació de la descentralització i la pafticipació. Ens proposem donar un altrc
impuls a la descentralització, amb l'object ~ u d'apropar el gl)vern als cíutadans i
míllorar la participació ciutadana. Ens pro ~ osem augmentar el re lleu polític dcls
órgans de Participació i govem deis districte!>aixr com incrementar les transferencies
en urbanisme, serveis urhans i scg.urctat.
3. El fomen t de I'Ocupació. Ens proposem repovar l'acció de l'Ajuntament en aquest
camp. Promoure una actitud positiva i cmp{enedora davant els reptes de les noves
realitats económiques, a fique en rcsulti un rnés alt nivel! d'ocupació de la població
barcelonina .
.t. La promoció de l'habitatge assequible é~ també un objectiu comú de !'actual
mandat. Ens proposem incrementar suhstandalment la disposició de sól edificable, i
la potenciació del lloguer asscq uible com ura estrategia de millnrar l'accessibilitat
dels joves a l'habitatgc.
5. La mobilitat i el transport públic metropo,ita. El gran impuls de Barcelona en cls
darrers anys s'ha ccntrat en donar suporta la mohilitat i accessibilitat de tot el territori
metropolita. En aquest mandat ens propo~em impulsar l'extensió i qualitat del
transport públic, eix fonamental per garantir el fut ur cconómic i ambiental de
Barcelona i !'arca metropolitana.
�Aquests eix os es plantegcn en el marc d'una Ciutat ecológicament sostenible i
conjuntament arn b un Programa cconomic en el qua! ens proposem la millora del
finam;:ament local. a l'hora que expressem 1 ~ voluntat de gestionar, per conveni o
dclegaci ó, més recursos públic'>, en la línia d'u¡~ major pes rclatiu deis Ajuntaments en la
despesa pú bl ica. lgualment, donarem un impuls decidit al principi de coopcració
metropolitana pcr aco nscguir resultats tangible~ en la millora de la qualitat de vida deis
ciutadans qu e viuen i trehall cn en aqucst entprn, així com en l'ús més eficient deis
recursos pú blics.
En el marc cconómic actuaL cns proposem re ~ uir un 10% la pressi ó fiscal (ingrcssos
tri butaris) sobre el PIB de la ciutat, i reduir l'endcutament un 10%. Ens proposem
incremen tar el nivel! d'inversió de la ciutat i en, conjuiJt, doblar la dotació als Districtes.
A fi d'assolir aquests obj ect ius, és imprescinUihlc cercar l'adequat finan<;ament deis
servc is substit utoris .
1
En l'apartat PRIOIUTATS PERA UN ACOI~D DE GOVERN A BARCELONA, es
prec isen i am plíen aquests objcctiu s conjuntamFnt amb el desenvo lupam ent deis acords
sobre medí amh ient, promoci (} eco nómi ca, motp it:.tt. cultura, infrastructurcs, qualitat de
serveis i senTÍS personals qu e ju ntarncnt am b! el s abans esmentats con figuren l'acord
entre els tres partits.
�PRIORITATS PERA UN ACO RD IDE GOVERN A BARCELONA
'
Planejamcnt í nova oferta d'ha hítat ges
_
Impulsa la gcst ió de sól pc r a hahit:1t~c.
Construcció de 19.565 hahitatgcs en ks á ~ces de I1llU plancjamcnt (Sant AnJrcu Sagrcra, Dial!.onal-Pohlc Nou, Catal:ln:J, Frbnt l\bntirn, Vorcs Jcls cinturons, Prim,
Ci~tat Vclla)~ deis c¡uals 7.425 ser:lll protegijts.
Reserva del 25% de sól pcr a pnHnocioni públiques o taxaJcs en el nous plans
J'ordenació urbanística.
J.:nm1oció púhl ica
Construcció pcr part del Patronal Municipa ~ de l'l-bbitatge de 2.000 habitatges, 350
Jels quals scran habitatges adaptats als Jismjnuüs.
Ccssió de sól a cmprescs puhlic¡ues, coopcraÜves i cntitats scnse ~mim de lucre.
Rehabílitació d'h:tbitatl!.es i renovació urh:ma
-
Construir 4.600 pisos nous a les zoncs ; amb hahitatges ohsolets
patologics
estructurals, 4.200 deis c¡uals scran protcgits .
Accelerar la rchabilitació de la Ciutat Vella, 1amb adequació del PERI.
Creació d'emprescs públi4ues o mixtes am~ majoria pública per la rchabilitació de
l'Eixamplc i de renovació urbana a la Zona Mord.
Aplicació rigorosa de la nova ordcnatH_;a Je HEixample.
1
Política de lloguers
Garantir una oferta de 5.000 habítatges de protecció pública en rcgim de lloguer,
2.000 deis quals es destinaran a joves menor~ de 30 anys. Pla d'habitatge jove.
�2. ME_Dj_,_~MBIENT
Desenvolupar el compromis de la ciutat amt~ les grans Jirectives supranacionals pera
la conscrvació del medí ambicnt global. (Barcelona participa a la campanya Ciutats
pera la Protecció del Clima des que es va a~hcrir a la Dcclaració d'Amsterdam l'any
1993 i ha presenta! b scva primera ada ptac~ó a nivel! local Je !'Agenda 21, seguint
les recomanacions dt: les NNUU fctes a Río ~e Janeiro el 1992).
A Jesemhrc del 96 aprovació Agcnd:t 21 locbi.
Efic ¡encia encrgcticJ i energies renovables
Elaboració d'un pb cncrgctic Loc:.1l. Concixdment deis fluxos encrgctics de la ciutat.
Impulsar programes d'cficiéncia cncrgctica j i Jescnvolupamcnt i difusió d'energies
renovables ( introducció de !'energía solar a qscoks, inst al.laci ons esportivcs, mercats
municipa ls i auditoría energética Jcls cdifici$ municipals).
Afavorir un Lis mixt de les arces urhanes i potenciar un Jesenvolupament urbanístic
que incorpori critcris amhicntals (cstalvi, cfi~icncia energctic.1 i Jesenvolupament de
noves tccnologies) . lnici d'cxperic nu cs pilot jen eJificacions.
Impulsar l 'aprofit~uncnt de les aigües sub tcrr~ nics i esta! vi J'aigua de rcg.
RcJuir progressivament el volum de rcsidu$, impulsar la scva selccció, rcciclatge i
rcmtegració al cicle prod uc tiu.
M!llorar L:l tJUal itat de l'atmosfera, de les algües de consum i Jcl nivcll de sorolls
(:.1ctu ~:llització del cens industriaL dcls mapesld'cmissions de contaminants i del mapa
1
Je sorolls).
Millorar el litoral i les seves aigücs.
Potenciar el verd urba, garantint la Jiversitat i la plantació d'espccies autóctones.
Reforestació Col!serola. ArribJr a lHO.OOO a~brcs.
Promoure la invcrsió municipal i <..l'altres agchts en pares eólics.
Rcplanteig de la campanya Je "Brossa neta" .:
Aprofitament de b biomassa.
Millorar l'educació i la cultura en mcdi ambi<fnt deis ciutadans.
�3. OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA
Concertar estrategies coordinades amb cls n1unicipís de la Barcelona metropolitana.
Impulsar programes i activítats implícant uJia major participació municipal en cls ens
estatals, autonómics i centr:. tls.
Promoció del Pacte Industrial.
Aplicació de la cooper:.~ció empresarial.
Noves empreses
Potenciar la creaciú de 5.000 noves emprc'ses, oferint serveis d'assessorament a la
creació d'empreses i ajuts a la posada en m ~rxa del p!J de vi:.~hilitat.
Optimitzar els vivers J'emprcscs municipalsi.
Desenvolupament de programes per ;¡ Jond emprenedores, Je forma que s'ampli"i la
seva presencia en el teixit empresarial.
Destinar 400 M. ue ptes. a la pnlmoció,1 económica, en el marc del Programa
Barcelona més que mai. Ampliar el progr:1~1a
actu~d amh dues actuacions més, una
¡
B:1rcclona Capital de I'Esport i una altra en c1l camp ue la producció cultural.
Ocupació
Fomentar el Servci Local d'Ocupacio als di~trictes, amb l'adequada coordi nació amb
l'INEM i la Gener~llitat i sense duplicar cst~cturcs.
¡'
Cooperació empresarial
-
Ampliació dcls ambits de concertacití publico privada i la coopcració empresarial
especíalment amb les pymes.
Organització de fórums de relació í trobada ¡entre emprcses, intercanvis tecnológics i
organitzatius que afavoreixin l'associació i 14 competitivitat.
Identificació d'activitats económiqucs de la ~iutat que comportin ocupació emergent.
i
Eixos comercials
!
Convertir Barcelona en el millor centre com ~ rcial Jcl sud d'Europa.
Potenciar el Fórum Ciutat i Comen;.
1
Agilitar la tramitació aumínistrativa posa~t en marxa una Finestreta Única per
!
Districte.
Afavorir les iniciatives de cooperació comercial als barris i entre el comen;
tradicional i les grans superfícics, així com ~ntrc el comen; tradicional i cls Mercats
Municipals.
¡
Mercats Municipals: Pla d'Invcrsions (6.0(~0 M. en 4 anys)(l/3 Ajuntament, 1/3
Generalitat, 1/3 Comerciants). Nova urdcnaii91·
'
�Crear un Pla Estratcgic de Modemització i :Ordenament de l'Equipament Comercial
de Barcelona.
Portar !'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor als districtes i potenciar la
Junta Arbitral de Consurn.
Creació del Conscll Local de Consum, en el¡si del Fórum Ciutat i Comen;.
Zones turístíques
Fer de Barcelona la "Ciutat Liel Turisme".
Promoció de Barcelona coma primera ciutat de fircs i congressos d'Europa.
Incrementar el nombre de visitants. de la scva dcspesa i !'estada mitjana, i assolir la
plena ocupació de !'oferta.
Fomentar la inclusiú de Barcelona en cls órcuits deis principals Tours Operadors
cspecialitzats.
Estudi:1r viahili tat PJ!au Congrcssos.
4. MOBILITAT- TRANSPORT PUBLIC
En coherencia arnh l'acord aprova t al Plcnari del mes Lk marc;: del 95, rcite rem cls punts
següents:
_Contracte Program a
Signar per I'EMT. Estat i Gcneralitat.
Data: 1-1-1994 a 31-12-1997
Aut(!.Iil<lt _Únjc::ª del Transport
Crcació amb la Gencralitat, l'Estat
financ;:amcnt.
cls tv1unicipis pcr a la planificació, gcstió
Intcgració tarifil_dª
De tot el transport públic.
Sistema únic de pagament amb targcta xip.
~onveni
-
infrastructurcs
Instar la scva signatura entre Estat, Gcncralit<H i EMT.
�Metro Baix Llohregat Diagonal Mar
-
Metro lleuger
Transport ptihlic a la Zona Franca- Pedrosa
Estut.liar dues variants:
metro suhtcrram
metro lleugcr de superfície
Mohil1tat rnunt:mva Montju1c
-
Estudiar instal.l ació tren lkuger de superfíqie que surtí de l'estació de Sants o pla<;a
Espanya.
Targeta Rosa
-
Creació t.le la comissió d'estudi
Millorar la gestió.
Extensió a 60 anys (ordenan<;a metropolitanJ).
Associar a d'altrcs servcis municipals (Muse ps, Pare Zoológic, etc).
Xarxa metro ( 13 parades)
Estació Paral.lcl origen i final de línía 2 i enl~a<; amb línia 3 (en comptes Pohle Sec).
Pcrllongar:
Línia 2: de Pep Ventura a Bat.laloqa Centre.
Línia 4: de Roquetes a Trinitat Nova.
Estudiar un sistema de transport ¡l>úhlie d'alta capacitar pcr a Torre Baró i
Ciutat Meridiana .
,
Línia 3: de Montbau a Llars Mundet. Canyelles, Vallt.laura i harri de
Roquetcs.(correspont.lcncia amb línia 4 Trinitat Nova).
Línia 4: de La Pau pcr trianglc Ferroviari, Sant Andrcu fins a Bon Pastor.
Línia 5: J'Horta a Val! d'Hcbron pcl Carmcl.
Pla integral de peatonalització i xarxa basica¡d'intincraris.
Afavorir mobilitat a pcu pe! case antic o zoncs centre de barris.
Implantar zoncs de pacificació del transit.
Desenvolupar projectc Gaudí en zones Jeterminadcs.
�Regulació e<'mega-Jescarrcga.
Xarxa basica de bicicleta no contlictiva amb la peatonalització i accés de la bici al
metro.
Potenciar ús vchicles 2 rodes.
Potenciar l'acccssibilítat dismi nu1ts físics id~ la gcnt gran .
Carrers d'ús preferencial per al transport ipúblic (McriJiana, Vía Llictana ... )
conversió en vies cíviqucs.
Transport púh!ic
Augmentar n11 vchicles Jmh combustible ecológic i de pis baix .
Incrementar espaí rescrva t J transpon col.lectiu als accessos a la ciutat (carril VAO).
Ampliar xarxJ Nit-Bus i pot enciar el "tax i comparti r".
HorJris metro nit. Caps de sctman:t.
Regulació semafórica.
Promoció de b mobilitJt dcmocr;lric:t: Trans¡bort púhlic, biciclet a i peatonJlització.
Aparcamcnt
Incrementar !'oferta pcr a residents.
Incrementar construcció apJrcamcnt en rcgim de concessió administrat i\·a.
Regular estacionamc nt noct urn a zoncs Jetcr~1inaJes.
RecupcrJr espai de la calc;ada pera bicis.
Rondes
Racionalitzar l'ús Je les Rondes i deis eixos J~ connectivitat.
Construcció d'infrastructurcs yuc r;.ICionalit:lin l'ús de les Rondes com a via de
connect ivitat urbana, co m lJ gratuüat de l'A-il o climinació de semafors de la B-30.
Regular transpo11 pcsant.
Potenciar cal<;adcs latcrals de les Rondes aml'l control de rampes .
Potenciar cxplotació conjun tad~ lliccncics, n¡antcnint !'actual sistema Jc lliccncies.
[mpulsar noves dc manJcs (taxi de 7 place~) i noves ofertes (taxi compartit per
Jeterminats trajectcs ).
Ampliació del nombre de paradcs .
�S. FISCALITAT -FINAN(:AMENT
Instar la modificació de la Llei d'Hisendes Locals pera millorar el model de finan<;:ament
Local.
'
Pressió fiscal i altres recursos municipals
Recluir un 10% la pressió fiscal sobre PIB (part impositiva), amb atenció especial al
petit comer<;: i a la gent amb pocs recursos. :
Promoure la millora de la normativa de l'IAIE, en sintonía amb el punt anterior.
Reclamar l'incrernent del Fons Catalá de Cooperació en la mateixa taxa que el PIB.
Optimització del patrimoni i deis actius i emprcscs municipals.
E5tudi de b possible aplicació d'ccotaxes.
-
Recluir un 10% el nivel! d'endcutamcnt.
Finan<;:ament deis serveis suhst i!utoris
-
Promoure una cimera institucional, per tractar el tema.
Finan<;ament deis serveis de capitalitat, tant ¡per pa11 de l'Estat com de la Gcneralitat.
Regularitzar en un pnmer tram, com a míiiirn en 10.000 rnilions de pessetes cada
any, les despeses de serveis substitutoris.
Des peses
Les dcspescs corrcnts augmcntaran igual que¡ l'IPC.
Doblar la inversió directa als barris.
Augmentar en 2.000 milions de pessetcs la lnvcrsió de rcposició i matcniment de la
ciutat.
6. C!JLTJL&A
Barcelona Capital Cultural Europea 2001
Adaptar el dossier a les noves regles de nominació de la UE.
Barcelona capital teatral europea.
�Infrastructurcs culturals
En general ens piantcgem una rcvisió de la participació municipal en cls consorcis
culturals a fi d'adcquar-la al nivell qompetencial que sigui adient.
i
1
Finalitzaciú deis següents equipamcnts culturals:
Pla de Biblioteques: una a cada Districtc.
Liceu: rcohcrtura la temporada 1097-1 CJlJ8. Redistribuir panicipació.
MNAC: obertura el 1996.
Acord entre la Conscllcria de Cultura de la
1
Gcncralitat id Ministcri <t Cultura per resoldrc el seu finan<;ament.
MACB: constitució de la ~ol.lccció
pcrmancnt.
1
,..,
Museu Picasso: Ampliacit) (1.000 m~) i noves fonncs de gcstió.
Instilut Municipal d' História: Arnpliació.
Teatre Lliure: 1lJl)8
Audilori: 1lJlJ7-<JS
P!a d'utilització dcls 200 tcatrcs llc harri.
Coopcració e u! tural
1
Constitució de l Conscll de Cultt.jra de Barcelona.
Crcació cspais d'ass:1ig i invcsti gació cogcstionats. en els úmhits del tcatrc, la música,
la d:1nsa i les arts plústiljucs.
Pla de pote nci:tció de Lt Cultura ¡popular.
1
Desccnrr:dització culttn:tl
Acostar territorialmcnt cls projqctes culturals als ciutadans ohrint els centres cívics i
cspais associat1us a través de prdgramcs singulars.
Donar suporta les activitats loc:Ils de grups i associacions professionals.
Obrir nous camls d'cxpressió pc:r als joves talcnts.
Patrimoni cultural
Gestió acurada i millor aprofitaq1ent del patrimoni
¡
1
1
•
Dintre dcls paramctrcs cconómics afordats en aqucst matcix documcnt pel quadrienm:
¡
Promoure Barcelona com a capital intemacional de la producció cultural (llibres,
comunicació audiovisual, cincn1a, música, produccions teatrals i disseny.
Creació de !'Agencia Barcelona :peral desenvolupamcnt de les indústries culturals.
-- Barcelona. ciutat plató de la indústria cincmatografica.
�Estimular la formació de mercats culturals. '
Refon;ament del Festival Grec, Campany~ ·'El teatre a les cscoles", creació d'un
programa de Jifusió de !J dansa contempor~lnia ...
Reduir aportació municipal al MNAC i (al CCCB, en general, tcndint al 20%,
destinant l'estal vi a programes Jc cultura haSica.
Potcnciació del Consorci de Normalització Lingüística.
7. DESCENTRALITZACIÓ I PARTICIPA(j¡ó
Fnns d'lnvcrsió dei s Districtes ( FID)
Duplicar la invcrsió directa als h:mis, a
passant- lo a().()()() milions l'anv .
tr~ vés
del Fons d'Inversió Jcls Districtcs.
Arnpli:!Ció de compctcncics
Potenci:Jr la mi ll ora dcls barris de l:.t ciutat , exccutan t i revisant. en el scu cas, les
propostes deis PERI inici ats el <.J 1-95. Co ~!J rdinar la gcsrió Je súl amh projectcs i
obres. Inici d'act uaclOns a la Bordcta i Trinitat Vclla. Dotaciú pressupostaria pcr al
deutc pcndcnt i pcr a les actuaciuns prev iste:;;. Dcscnvolupar 20 plans urhanístics i de
dinamització económica al s harris.
Preservació de se)! inJustrial i t:ls scus scrvCI$.
Eliminació Je barrercs arquitcctóniqucs.
Irnplantació d'un moJel Je policía municipal estrctament relacionada amb el te1x1t
social Je cada barrí i amb la justícia local: ¡la pol icia comunitúria, com a agcnt de
prevcnció dctccció i resolució de cont1ictcs. :
Destinar 2.000 milions més a l'any per a donservar i mantenir cls Jistrictcs de la
ciutat: paviment antisoroll, millora de l'enllumenat, ampliació de 1.300 punts de
brossa neta i instal.lació de noves dcixallcries.
Reequilibri g loh ~d de l'organització municippl amb uns servcis centrals professionals
i especial itzats sectori;Ji ment i uns districtes (rcfon:;ats política i compctencialment en
Urbanismc, Scrvcis Municipals, Bcnestar ~ocia!. Disciplina Viaria i Segurctat i
Cultura.
Refon;ament de la luncw gerencial ais Distr~lctc s amb més atribucions en la gestió de
recursos humans i económics.
Participació
Potenciació deis Consclls de ciutat i de dist~ctc ja cxistents i crear cls d'estrangers i
immigran ts i de voluntariat.
�Estimular l'ús, per part del movimcnt assqciatiu, deis mecanismes de participació
previstos a les Normcs Reguladores de la Participació Ciutadana i, en el futur, per la
Llei Especial de Barcelona.
Propiciar l'ús, per part de les cntitats, de l':IUdiencia pública, la iniciativa ciutadana, la
informació pública, el referendum i la consuata ciutadana.
Impulsar cls mecanismcs de participació ci~tadana amb la finalitat de fomentar cls
valors comunitaris (facilitar la consulta popylar als Jistrictes sobre qüestions d'interes
general, multiplicar cls canals de comunücació amb cls ciutadans mitjan<;ant la
utilització de noves tecnologies, crcació de la figura Jcl Responsable de Participació
Ciutadana, un per a caJa districte, com a canalitzaJor de les propostes deis
ciutadans).
Fomentar el dialcg i la col.laboració amh cls sindicats i la FcJeració d'Associacions
de Vc'ins de Barcelona.
Estimular el voluntaria! associatiu, la Crf ació J'associacions de segon grau fedcracions, coordinaJores J'entitats o unibns J'associacions- pcr contribuir a la
potenc iac ió i vertcbració del tcixit associatiu.
Potenciar la gcsti ó d'alguncs competcncif S municipals (serveis. cquip:m1ents o
infrastructures) de legada i compartida ~1 mb institucions ciutaJanes. Impulsar
experiencies innovadores Je gestió en Centres Cívics i altrcs cquiparnents
municipa ls.
Plena util ització Jcls edific1s púhlics pera aqtivitats cíviques.
Fomcnt d'iniciativ cs :.1 favor de la tolerancia 1 la conscienciació contra el racisme.
~
1
8. AUTORITAT VIAL 1 JJJSTÍ_CIA_l-"_QCAL
Justícia de Rcparaciú
Creació d'cstmcturcs de rnediació, conci iació
conf1ictes .
1
reparació per resoldre pctits
Policía Local Judici al
Policía Comunitaria.
Actuació Je la Guárdi:.1 Urh::ma com a polici<:~ judicial.
Disciplina Vi ¿Ü
Reclamar per I'Autoritat Municipal les següents: mesures, encaminades a la defensa dels
vianants:
Introducció d'adhesiu que acrediti el pagament de l'impost de circulació i les multes.
Embargament de vehicles per impagaments de multes i impostos.
Dotar el agents de zon:.1 blava de prcsumpcióide vcracitat.
�Sistema personalitzat d'imposició de sancions d'aparcament que ponderi la molestia
de la infracció, el moment i cllloc i l'expedicnt de !'infractor.
Us d'instmments d'immobilització de vchiclfS
'
9. .INFRASTRUCTUR ES
Tren d'Alta Velocitat- Estació de La Sagrera
-
Promocionar la construcció del TAV fent de Ll Sagrera l'estació central.
Noves dispo nibilitats de sól.
Creació d'un gran pare lineal.
Creació d'un centre intcrmodal de viatgers i hansports
Riu Besús
Guan yar tcneny s al mar.
Rccupcració dcls cntorns.
Supressió Je les torres d'a lta tensió.
Intcgració urbana Llcl riu.
Valor com elemcnt de paisatge 1 lleure col.lcb1 iu.
Pla del Congosr.
'
~
Llohrcgat
Fer avan<;ar el Pla del Delta del Llobrdgat cumplint el convem MOPTMAGeneral itat-Aj untaments.
Infrastmctures víaries, ferroviaries i mediam bi entals.
Ampliació del Port i ZAL.
Preservació d'espais humits .
Aeroport
Participació de l'Aj untament en la gestió Je t'Aeroport juntament amb la Generalitat,
altres municipis i entitats suprarnunicipals af'cctades perla seva activitat.
.._ Transformar Barcelona en un gran centre de tr?msit de mercadcrics per via aeria,
aprofitant les possibilitats d'intermodalitat de la plataforma logística del Delta del
Llobregat. Accelerar al maxim la construcció de la nova zona de carrega i crear
instruments agils de gestió.
Estació delTA V a l'aeroport.
�Reclamar la nova bocana
10. QU;\LITA'l'
Pla Je Millora de la Oualitat.
Aprovar l' Estatut del Ciutad~1
Publicar un Estatut de l'usu :tri Je scrve is
Publicar cls indicadors ue qu:ditat deis se rv~i s
Crear el Consell Municipal Jc la Oualitat
RcsponJrc amb r:1pidcsa i cfic:·Jcia :t les pcti d:i ons i tra mits Jcls ciu tadans
Programes de col.lahoracitl arnh altrcs Adn1inisrracions pcr :1 un:1 oferta conj unta Jc
tramitació i sc rv'C is als ciutadans .
Continuar cls programes de formacití del pe rsonal muni eipal. prioritz:mt la promoció
interna i rcd uir els citrrccs de C l lnfi:m~a.
Fixar les pautes i prioritats de !'oferta pú hlic ~ d'ocupació.
11. SERVElS Pli_I_{SONALS
-
P!J J'cc¡u 1parncnts munic ipals i de ccssió de ¡;úl a 1:.1 Cicneralitat.
Educ:1ció
Restauració del Patronat Escob r Jc Barcc!OJ~a conjuntament amh la Generalitat, com
a pas preví a la delcgació .
Seguiment de l'apli cació Jcl nou Mapa Esto lar per part deis Consclls Escolars de
Districte i el Conscl l Escob r Municip:.J!, i rdisiú del Mapa escolar.
Sanitat i Salu t
Constitució de !'Agencia de Salut Pública de Barcelona i revisió del Pla de Salut a la
Ciutat.
Aconseguir una major aportació de !'Esta( i la Gcneralitat a l'IMAS i impulsar
l'actu ació del Consorci San itaria Barcelona. ,
Actualitzar el Pla d'Ordcnació Urb:mística¡ dels cquipamcnts sanitaris a la ciutat
(reserva de sól pera ec¡uiparnents futurs).
Passar al XO% la cobertu ra dcls centres reforrhats J 'assistcncía primaria .
�Scrveis socials
Aplicació del Pla Integral de Desenvolupament deis Serveis Socials.
Consideració de Barcelona com a Regió als ¡efectes de !a Llei de Descentralització de
!
Serveis Socials.
Principi de subsidiarietat
Completar el Pla d'Atenció Primaria.
Actualització del mapa de IJ pobresa.
Atenció i seguimcnt personalitzat deis indigents des deis Districtes (Pla de
Comunicació Social).
Joventut
Fomentar la creació de places de prestació spcial. ONG's i entitats cívi<iucs i socials.
Reduir progressivament el nombre d'objectors a l'Ajuntament.
Potenciar cls punts d'informació i assessoran~cnt
Promoure l'habitatgc pera joves
Serveis per acompanyar la primera ocupació
Pacte per la ni l
Dones
Prioritzar les polítiques que promoguin la igwaltat d'oportunitats en tots els camps.
Obtcnir de lJ Generaiitat, per delegaciú, !J gcstió de servcis espccialitzats dcstinats a
les dones.
El tcmps de la ciutat. Rcplantejar treball pro<Juctiu i reproductiu. Els horaris .
.Civisme i voluntaria!
Creació de la figura deis Agents Cívics.
Incorporació de critcris de civisme i urbanitat en la normativa
municipals.
Cooperació
Coordinació i suporta ONG's.
¡
Consolidar la dedicació del 0'7% del Pressu!JPst d'ingrcssos Iocals.
Promoure l'extcnsu) del 0'7% a d'altres cntita~s públiqucs i privades.
·
Sarajevo, Districte 11
Programa Barcelona Solidaria
Prioritat d'actuacions a la Mcditerrania i Am4rica Llatina.
ordenan ces
�12. AREA METROPOLITANA
Reconcixcment i articulació de la rcalitat m ~tt ropolitana.
Incidencia en: PGM i ordcnació urbanísricd, Aigües, Residus, transpo rt i circulació,
habitatgc, front maritim, front de muntanya, rius i pares.
Rehut de l'aig,ua
Coordinació i gestÍ(Í del
mctropolitú.
submiilistr~mlent
J ':ligua i de la polaica tarifaría en el marc
Atcnció al ciutacEl
Servcis J 'informació i tramit:.~ciú comuns pq als ajuntamcnts metropoliuns.
Programa d'ús com p:1rtit de recursos tccnics .1 d'infornütica i de tclccomunicacions.
Pares mctropolitans
Ordenació i :.~Jeyuació Jc ls grans pares n' ctropol itans juntament amh Collserola,
scrralada de Marina i Turó de Montead:.~.
Impulsar la gcstió per a la rcalització i n¡antc111mcnt deis pares i jan.lins J'abast
metropolita.
Pare de Co!lscrola
Conversio en el gran
p~uc
i
pllblic mctropoliet.
13. QÜESTI_Q_NS ESPECÍFJQUES
Assignació acurada deis recursos dcstin:.tts a la informació i imatge institucionals:
publicacions, revistes, campanycs, mil]ans a~diovisuals, exposicions, etc.
.
'
lmpuls al Congrés municipalista.
i
TV Local
lmpuls de la TV local i de districtc pcr coneygurar un nou estil Jc comunicació basat
en la infonnació ohjcctiva, el scrvci i la pcddgogia cívica útil als ciutadans.
�Rádio local
Suport al CLC. Posta a marxa de la rádio loqal de Barcelona.
1
Pla Especial d'ú s del domini públic pcr a infrastructurcs Jc comunicació.
Extensió del cable de fibra optica a tota [¿¡ ci!utat. El primer any: 40.000 barcclomns.
Pntenciació Je la xarx:.L
Concurs públic i obcrt i dcmarcació J'ambit ¡local.
Promoció Jc scrvcis propis d'alta rendibilitat social.
Us noves autopistcs Je la informaci<'>.
Coordinaciú amh altres aJuntaments metroP';1litans.
Relacions
exterior~
Potenciació de la xarxa C-6 i Je l g.rup d'Eurf>Ciutats.
Participació activa en el CMRE i el CJR.
Descnvolupamcnt de les Jifcrents i::iciativc~ de coopcració entre ciutats.
Actuació Jcl municipalismc a nivcllmundia~ (Asscmblea Mundial Je Ciutats).
Ser pcm1 anent del Sccrctariat de la Confercqcia Euromediterdnia.
�ORGANIGRAMA
COMISSIONS DE PLENARI
l. HisenJa i lnfrastructures
2. Benestar Social i Educació
3. Ocupació i Prnmoció Econom ica
4. Comer<~ i Consum
5. Mcdi Amhicnt i Scr\'Cis Urhans
6. Mobilitat i Scgurctat
7. Ciu tat Amiga 1 Jovcntut
8. Políti ca Lk Sól i fbhitatgc
9. Pres idl:nc ia i Po líti ca Cultural
10. Equilibri Terr it orial i Planc¡arncnt
~ oan Clos Matheu
~ul i1lia Vintn) C1stclls
M:uavillas Rojo Torreci lla
Pilar Rahola Martínez
Josep
Mª \legara Carrió
1
~ªCa rmen San Miguel Ru¡lJ;.¡[
crcsa Sandoval Rc;ig
.~ntonio Sant ihurcio Moreno
~oa<..¡uim de Nadal Capará
f ranccsc Xavier Casas Masjoan
~
r
Urh~1
¡
PONENCIES
l.
2.
3.
4.
Funció Pública i Oual itJt
Relacions Ciutadancs i Esports
Educació i Turismc
Cultu ra
5. Jovcntut i Dona
ó. P:1rticipació Cívica
7. Mobilit:1t
8. Drets Civils
9. Ci utat Sostenible
10. Habit:1tge
11. Salut Pública
Ifrncst Maragall Mira
;j\lbcrt Batlle Bastardas
IEnric
Trui1ó Lauares
1
b
Jloan
Fustcr
Sobrcpcrc
¡
Mª
Immaculada Moraleda Perez
1
rrere Alcober Solanas
Ifranccsc Narvacz Pazos
A,gustí Soler Regas
J~sep Puig Boix
$ugeni Forradcllas Bombarda
Fhancesc Xavicr Casas Masjoan
�SEGUIMENT DE L'ACpRD DE GOVERN
l. El present acordes concretara en el Progrania J'Actuació municipal (jUe sera aprovat
dins l'any 95 i scrvirü Je base pcls prcssupostos municipals.
!
1
2. Les tres forces polítiques es co-responsabilitzen Je les decisions prcses en els
organismcs de govern.
3. CaJa for<;a política podrá explicar cls posic ~onamcnts prcvis en els temes de govcm
municipal i fer una expl icació de vot difcrcnbaJa.
-t. En matcries cxtcmes a
la competencia municipal, caJa for<;a política m:mté la scva
inJcpendcncia de critcri i posicionamcnt d'adord amh la seva própia visió política.
5. A més deis canals normals de rclació LJUC im plitjui l'acció quotiJiana de govcm i d'un
contacte mensual pcr sistcmatitzar l'cx ccuctió del programa d'actuació municipal,
cada sis mcsos una comissió Je scguimcnt avaluara el complimcnt deis cixos
programatics, el funcion ament dcls acords i resoldra les diferencies que hi puguí
ha ver.
Ll comissió de seguiment també es rcunlra, a pctició Jc yualsevol de les tres
formacions. quJn sorgcix in discrepüncics Jc critcrís o prohlcmcs de funcionament
municipal.
Barcelona, 21 de jul io! de 19tJ5
Partit deis Socialistcs de Catalunya
[niciativa per Catalunya-Els Verds
Pasqual Maragall Mira
Eulalia Vintró Castclls
Esquerra Republicana de Catalunya
Pilar Rahola Martínez
��AJUNT AMENT DE BARCELO NA
ALCALDIA - PRESIDÉ: NCIA
DECRE(f
Per Decret de 22 de julio! de 1988, es va crear el Comitc de Govern amb funcions
d'analisi i decisió política sobre ternes d'eSpecial rellevancia que requerissin un
tractament específic. Després d'un període de i funcionament i vist el paper clau que
desenvolupa en la direcció política de l'Ajuntarbent, les seves funcions es van concretar
detalladament al Dccret de 12 de julio! de 1993.¡¡
1
!
En el present manda!, un cop el Cartipas ha estat desenvolupat amb la creació de les
Comissions Inforrnatives del Consell Plenarj i arnb l'emfasització del procés de
descentralització, cal adequar la cornposició i i funcionarnent del Comite de Govern a
aquests dos nivells di ferenciats: el territorial i el 1de les Cornissions del Plenari.
Per aixo, fen t ús de les atribucions que em confereixen els arts. 21 de la Llei Reguladora
de les Bases de Regim Local i 7 de la Llei de Regirn Especial de Barcelona,
DISPOSO
DESDOBLAR el Comite de Govem en dues[ instancies diferenciades : el Comite de
Govern del Territori i el Comite de Goverp de les Comissions del Plenari, que
tindran les funcions i composició que s'especifiquen a continuació:
Funcions
1
El Comía~ de Govem del Territori i el ComW~ de Govern de les Comissions del
Plenari assum eixen l'analisi i decisió polítiques sobre materies que requereixin una
definició previa a la scva consideració per part de la Comissió de Govem i del
Consell Plenari .
La del imitació deis assumptes que pertoq1¡1en a cada Comite es realitzara en funció
del caracter preferentment territorial o de 'Oistricte o del caracter global o de ciutat
de cada tema
En l'exercici de les esmentades tasques, s~ran necessariament informats pel Comite
de Govern que correspongui els següents Ássumptes:
comite.doc
�F
'
,,
.... ,~
n.
~
AJUNTAMENT DE BARCELONA
ALCALDIA · PRESIDÉN CIA
L'aprovació de les línies basáques de la política d'inversions
subvencions.
de
- L'examen i informe deis projectes d'inversions.
1
L'examen i informe sobre les subvcncions, quan la seva quantia
ultrapassi els 5 milions de ptes ..
-
La s upervisió de la gestíó municipal.
L'analisi deis assumptes rellevants que facin referencia als critcris
generals d 'actuació.
El seguiment de les actuacions Jincloses al PAM i de 1'execució de les
mesures de govern exposades al Consell Plenarí.
Composició:
Comite de Govern del Tcrritori
President: Excm. scnyor Pasqual MARAGALL i MIRA
Membres: Il.lms. senyors/ll.lmes. senyorcs:
Joan CLOS i MATHEU
Eulalia VINTRÓ i CASTELLS
Maravillas ROJO i TORRECILLA
Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ
Joan FUSTER i SOBREPERE
Pere ALCOBER i SOLANAS
Carme SAN MIGUEL í RUIBAL
Josep M. VEGARA i CARRIÓ
Teresa SANDOVAL i ROIG
Albert BATLLE i BASTARDAS
Antoni SANTIBURCIO i MORENO
Eugeni FORRADELLAS i BOMBARDÓ
Franccsc NARV ÁEZ i PAZOS
Ernest MARAGALL i MIRA
Ponent: Xavíer CASAS i MASJOAN
Secretaria: Irene PAGES i PERARNAU
comite.doc
�•
AJUNTAMENT DE BARCELONA
ALCALDIA - PRESIDÉNCIA
Comite de Govern de les Comissions del Plen, ri
1
President: Excm. scnyor Pasqual MARAqALL i MIRA
'
1
Membres: ll.lms. senyors/Il.lmes. senyores:
¡
Joan CLOS i MATHEU
Eulalia VINTRÓ i CASTELLS
Maravillas ROJO i TORRECILLA
Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ
Teresa SANDOV AL i ROIG
Xavier CASAS i MASJOAN
Josep M. VEGARA i CARRIÓ
Carme SAN MIGUEL i RUIBAL
Antoni SANTIBURCIO i MORENO
Joaquim DE NADAL i CAPARÁ
Emest MARAGALL i MIRA
1
Ponent : Joan CLOS i MATHEU
Secretaría: Irene PAGES i PERARNAU
Barcelona, 14 de novembre de 199 S
L'AlCALDE,
f
Pashual MARAGALL i MIRA
comitc.doc
�Aiuntament de Ba~rc:::.::::e~lo~n~'a: !,______--:- - - - -- - -- - - -- - - - -
FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL CONSELL
DE DISTRICTE
El President del Consell de Districte és
Consell Plenari de Districte.
~wmenat
per !'Alcalde a proposta del
Correspon al President del Consell de D[stricte:
a) Representar a l'Ajuntament en la demnrcació del Districte, sense perjudici
de la funció representativa general de l'P¡Jcalde.
b) Convocar, establir l'ordre del di a i presidir les sessions del Consell Plenari
de Districte i deis altres organs col.legiats de participació del Districte.
!
e) Sotmetre al Consell Plenari de Districte el projecte de Reglament de
funcionament intem del Consell.
d) Elevar als órgans municipals les ,propostes del Consell Plenari de
Distrícte.
e) Fomentar les relacions de l'Ajuntq.ment amb les entitats cíviques i
culturals del Districte i infom1ar als ~dministrats de l'activitat municipal
mitjan¡;:ant els corresponents órgans de ~articipació.
'
f) Convocar i presidir les sessions del Consell d'Entitats i Associacíons del
Districte i els Consells de Participaci6 del Districte en el suposits que
estableixi el Reglament Org<'mic Municicl,al.
�.,.\.juntament de Barcelona
g) El President del Consell de Districte, per absencia o malaltia, podra
delegar les seves funcions en el Regidor de Districte, un deis Regidors
Adscrits o en els Consellers de Districte.
h) Les demés que li delegui expressament !'Alcalde.
�,,
~,
Ajuntamcnt de Barcelona
FUNCIONS DEL REGIDOR DE DISTRICTE
El Regidor de Districte és nomenat directament per l'Alcalde.
Correspon al Regidor de Districte:
a) Representar a !'Alcalde en les funcions que aquest li delegui en la
demarcació del Districte, sense perjudi~i de la funció representativa general
de l'Alcalde.
b) Atendre a la direcció dels serveis municipals del Districte pel que fa a la
tinna, les resolucions, actes administratius i atribucions relatives a les
funcions delegades directament per l'Alcalde i exclusívament en el seu ambit
territorial,
e) Convocar i presidir la Comissió de Govem del Districte.
d) Direcció deis órgans municipals de govem (Comisió de Govem,
Comissions de Treball, ... ) quin ambit territorial d'actuació sigui el del
Districte.
e) Assist1r al President del Consell de Districte en totes les qüestions
relacionades a l'infonnació deis assumptes a tractar en els diferents órgans
col.legiats del Districte.
t) Convocar i presidir les reunions d~ les Comissions de Treball i altres
órgans executius en els supósits que estableixi el Reglament Organic
Municipal.
g) Presentar al Consell Plenari de Districte la proposta del Pla i Pro!:,rrama
d'Actuació que aquest haura d'elevar, pera la seva aprovació, al Consell
Plenari Municipal.
�~~r
~
.-\juntament de Barcelona
h) Traslladar al President del Consell Municipal de Districte una proposta
del Pla i Programa d'Actuació del Districte. El President del Consell de
Districte la sometera a l'aprovació del Consell Plenari de Districte.
i) Propasar al President del Consell de Districte la inclusió, a l'ordre del día
de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte,
d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests organs .
j) Elaborar estudis sobre les necessitats del Districte.
k) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ctvtques i
culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal
mítjanyant els corresponents organs de participació.
1) Representar els interessos del Distripte en els organs nmnicipals als que
assisteixi en la seva qual itat de Regidor de Districte.
m) Substituir en les seves funcions al President del Consell de Districte en
cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquest.
n) El Regidor de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves
funcions propies, i no les directament qelegades per !'Alcalde, en qualsevol
deis altres Regidors vincufats al seu D~stricte, en els Consellers de Districte
o en el Gerent.
o) Les demés que lí delegui !'Alcalde o el President del Consell de Districte.
�~
'
7
~
~
~~
:\iuntament de Barcelona
FUNCIONS DEL REGIDOR ADSC.RIT
AL DISTRICTE
El Regidor Adscrit al Districte és nomenat per l'Alcalde a proposta del Gmp
Municipal conesponent.
Correspon al Regidor Adscrit al Distride:
a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu
ambit territorial.
b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i altres órgans col.legiats de
Districte que tinguin cankter públic.
e) Col.laborar amb els Consellers de! Districte desif,Ttlats pels respectius
Gmps Polítics Municipals en la prep*ació, seguiment i valoració de les
qüestions a tractar en les diferents reunipns i Consells del Districte.
d) Intervenir amb canicter institucional!en les reunions públiques, afavorint
el düileg amb el ciutada.
e) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ClVIques i
culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal
mitjanyant els corresponents órgans de rarticipació.
t) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu Districte per tal de
defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament.
g) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el
President del Consell de Districte o !'Alcalde.
�~~
~
Aiuntament de Barcelona
FUNCIONS DEL CONSELLER DE DISTRICTE
El Conseller de Districte és nomenat per !'Alcalde a proposta del Grup
Polític Municipal corresponent.
Correspon al Conseller de Districte:
a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu
ambit territorial.
b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i al tres organs col.legiats de
Districte que tinguin carácter públic.
e) Assistir a les reunions de les Cornissions de Treball
executius del Dístricte que li correspogui.
altres organs
d) Proposar al President del Consell de Districte, a través del Regidor de
Districte, la inclusió a l'ordre del dia de les reunions deis diferents organs
col.legiats de participació del Districte,; d'assumptes i propostes d'acord que
competin a aquests órgans.
e) Proposar al Regidor qe Districte la inclusió, a l'ordre del dia de les
reunions deis diferents órgans de govem i Comissions de Treball del
Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans.
f) Defensar els interessos deis ciutadans del districte en els diferents órgans
en els que tingui algun tipus de responsabilitat. Per aquest motiu és funció
del Conseller de Districte mantenir-se en contacte amb els ciutadans i les
entitats del se u di stricte.
g) Elaborar infonnes sobre necessitat~, propostes, activitats, problemes o
qualsevol altre assum ptc que al seu parer sigui sit,'11ificatiu per al seu
districte. Aquests els presentara al Regidor de Districte qui, si ho estima
oportú, els elevara a l'órgan competent. .
h) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu districte per tal de
defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament.
�,~.
¡gm¡·
'~LUY
.1juntament de Barcelona
i) Representar quan deleguin en la seva persona al President del Consell de
Districte o al Regidor de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició
d'aquests.
j) CoLlaborar amb els altres Consellers ide Districte designats pels respectius
Gmps Polítics Municipals en la preparació, set,ruiment i valoració de les
qüestions a tractar en les diferents reunions i Consells del Distrícte.
k) Intervenir amb caracter institucional¡ en les reunions públiques, afavorint
el dialeg amb el ciutada.
l) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats cíviques i culh1rals
del districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els
corresponents órgans de pmiicipació.
m) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el
President del Consell de Districte o l'Alcalde.
�~
~· ~
Ajuntament de Barcelona
CONSELL PLENARI DE DISTRICTE
PROTOCOL
Taula Presidencial
Els Regidors, com a representants del Municipi, ocuparan lloc a la Taula
Presidencial durant la celebració del Consell Plenari de Districte. La Taula
Presidencial estara fonnada pel President del Consell de Districte, el
Regidor de Districte, el Regidor Vice-President de Districte en els casos que
aquesta figura existeixi, els Regidors Adscrits al Districte i el Vice-President
Conseller.
Podran ocupar un espa1 a la Taula Presidencial, a més del Secretari del
Consell Plenari de Distncte, les persones que, ocasionalment i per motiu de
la seva responsabilitat envers al Consell Plenari de Districte, el President del
Consell de Districte estimi oportú que així ho facin.
L'ordre protocolari de la Taula Presidencial sera al següent.
Centre: President del Consell de Districte.
A una banda, per ordre: El Regidor del Districte, el Secretari del Consell, i
les persones que ocasionalment decideixi el President.
A l'altre banda, per ordre: El Regidor Vice-President de Districte en els
casos que aquesta ti,gura existeixi, el Vice-President Conseller i els Regidors
Adscrits al Districte per ordre protocolari de la Corporació Municipal.
Disposició del Consell
Els Consellers es disposaran segons la distribució que cada Consell Plenari
de Districte decideixi en el seu Reglament Intem i en el lloc que previament
es detennini.
L'única restricció per l'accés al púbhc sera la propia cabuda de la sala i la
contemplació de les basiques nonnes de comportament.
�-~·
~·-='~ ~1
·~- - -~
/
,
....
Ajuntament de Barcelona
lntervencions
Les intervencions al Consell Plenari de IDistricte es correspondran al següent
¡
esquema.
'
- El President del Consell de District~ obrin1 la sessió amb la lectura de
l'ordre del día .
- El President del Consell de Dístricte donara la paraula en cada punt a la
persona o persones que cregui oportunes per presentar cada tema.
- Al final de cada punt s'otorgani un torn de paraules tancat als Consellers i
als Regidors Adscrits al Districte. El temps de cada intervenci ó el marcara el
President del Consell de Districte i sera un i igual per a cada grup de
Consellers desit,'11at per cada Grup ?olític Municipal, podent-se dividir
aquest temps entre varis Consellers.¡ En aquests torns intervindran els
Consellers del Districte i les respost~s seran a carrec de qui disposi el
President del Consell de Districte qt}e, excepcionalment podra donar la
paraula a altres persones del públic ~ Regidors sí el motiu ho justifica i
sempre sota el seu criteri. El Regidor de Distrícte podra íntervindre sempre
que ho sol.liciti .
- Les intervencions en el punt de Precs i preguntes estaran regulades pel
reglament de pm1icipació deis Consell$ de Districte i les respostes seran a
carrec de les persones que per a cada iema disposi el President del Consell
de Districte, podent remetre-les per escbt o per a ser contestades en un altre
sessió del Consell Plenari de Distric~e o d'un órgan col.legiat del propi
Consell de Districte. Tanmateix, el R~gidor de Distrícte podra intervindre
sempre que així ho sol.liciti.
1
NOTA- La ponencia de Participació Oívica elaborara un reglament per tal
d'unificar els processos i les fonnes !de participació en els Consells de
Districte on quedaran retlexades aquestes disposicions.
'
��"P.-\CTE PER .-\LS CO:\'SE LS DE DISTRICTE"
.. -
rl~CIQ\'S
DEI..S
CC~~<SEI..I..E?.S I
~SELLERES
C
- Cul.laborar amo ci regtcior. a en ies tJsque de
- ?romoure
i...ruci~m\·es
~overn.del
DE DISTRICTE.
dismcre.
que ,;arrespongmn Ji sc:u amb ir de gesnó.
- Seguiment cie ¡·-:xe:ucró oress uoostárü.
- ?rooosra
de suovencwns c:1 el conseil ole
.
. an,
- .--\nirnació políricJ deis conseils.
- ~mpuls a la pl111cipactó cn.itadana. -:rean si..nó exísteix el Conseil Consulriu
J'Entitars. aixi com fo mentar els mecanistnes d'inforrnació i ..:onsuita en els
pressupostos. pims ci'actu:lClO. etc.
- Altres funcwns mculacies a Ll seva acrivi ar.
"'. - ?l~.TION.-\\íE\'T
Els 0rga.ns_ de ~o \ ·em -.:ds Districres r t1ectiran· l'acord enrre cls grups
municipaís del PSC. IC -E\. i ERC a nivel! e ciurar.
.
1
S'han ci'acordar les responsaotlir:ns deis merh.bres Lie la Cum1ssió de Govern així
com les deis consellers Je la rna10na. tenmr en compre ·!'actual organigrama
mumc1oal.
Tores les conseileres t ..:,.mseilers· scr::m c'-)m·oc:us a les sesswns de les
Comissions de Treb:1 ll. podenr Jsstsrir-hi el qui no són membres nxals corn a
obser;adors .
També podqn ser membres de !es com issí4ns. en representactó del conseller/a
J!tres persones Jel scu ~rup muntcipal. prcv[t acord de la Cumtssió de Govem.
1
Tots els consell~rs disposaran di! la j,)cum~ntació i informació necessaries per
al desenvolupamenr ,Je ies -.; eves tünc ~ons. S'establiran els mecanismes
necessaris per garantir d poder Jesparxar ~ obre els assurnptes del seu interes
amb el Regidor1:1. ds responsables tk¡' distri~ te i altres consellers.
�J:snos:1r:1n lieis
. ~~:: :-e~:ma . .:~o:1r.
~:;::.rrsos
·~irusio
:::.rm::ms r .:dmmJSITJ.tlU:S oer a un Don runcwnament:
r ..:::::nunrc:J.clO. :r .
::! ;·.)\·ern :, umc:::::J.i ~ha ue rrasiladar ::n d
:":lncwnament 1 :::;mr::os.tcro 2-::s ~ismcres C.::·mtsswns de TrebaiL ere. i en b
::e\·a presenciar ;;ro_1eccro ~l :.::~s .:is n:\·eds _;e re~resentacto.
::..:1 :::mr:1iirar ::,::srem
~ .-
=~
JfET]:'S
oer ~lSSiste!1C lJ :ü eJnseil Plen
::...ruiis oer :1 rors e!s Conseilers a rors eis Di
~es ~.Heres
·::¡
la Cornissió de Govem seran
S'est:1blirm pets ::-:.emores ..:e t:;. (_Jmtssi ce uovem peís Consellers amb
. :·esponsaoiiiwt L~ue requere ~ xm un:1 uedic:J. io especial ks dieres adequades a la
Se\':1 :lCtlYlt:lL
·-·J\fiSSIO
nE
- .:._;.
~
-···-·
z._· na
c¡:"':~·:'!E"'T
Q.·
--~l...;\,_1
.... ~
Eí
~1
~LS
_..
..,T'-'
"'-..1..->..
_ ...
__
DISTRTC..,...EC:
1 .....;
.l.
eQmisstó
ée Segu1ment :orrnacia per teg1dors i/o representants dels grups.
:nurucio:1is
Yeti!Jr:r Dei
ccmoiimenr
de L1.cotd
de -f!Ovem ais districtes.
.
.
.
1
f
S'J..:ordJra par:1i.ldamem a iJ consnr...!ciO cif!is disrricres ies responsaoilitats dels
.:cnseilers i l-:s r;nom:1rs ;:-rogram:moues que nerrnetin l'elaboració del Pla
i'.J...cruacró \ funrcioal. J':.h.:oni amo c:i prog ama úcl pacte de govem a nivel! de
-: l utJt.
L.1 -:orrussió
r'onnacwns.
~~r:.:::wnamem
11~ ::c~mme:.. ;::s
reunira a ¡::etició 'de qualsevol de les tres
.
.
-~um _ ::orge:xm Jiscren:mci -s u~ cnrens
probiemes de
nrunrcioal.
1
. / e/
1
1
. \! ben
'1i
\..; \_.
'\
\
.·
'
~
jRl3,J.·J-.:SJ~r~;¡~reái'.a~3r-~--~
::ugem Forradelbs i Bombarda
!nicia[lva-Eis \'erds
r.s.c.~
\gusu Sukr 1
. [' !)\ .(.'.
~.
' '- ~ gas
�;:i C:lS de!s CJnseiiers ceiits :1 c..?•. C.. ,: l ds ciismcteS de govern amb majoria
iei ?.S.C.. aauesrs pcnm est::ü:Jleixen r;:unb ::is segtients compromisos:
::::::-1
l.- .-\ssistencia :Jls Plenaris del Consetl dt: 1Districte.
!-ia ci'ésser inexcusable ¡·;.:ssisrencia :lis P! en;J.r.s deis consellers que han estat
cedits oel P.S.C . ;::.:-1 c::s
rorp m:1_1or. : .::: i:o possibilita d Reglament de
Descenrraiitzacrc. :s --:e!e:..:Jra ei
_¡ ::onanveu del Grup ;'vfunicípal
Soc::üista.
:.- A.ssumpció d•;l' nH de i:.r Comissíó de G
S'hJurá de respecr:J.r oblig:nonarnent ia deci i o pressa a la Comissió de Govern en
·.:1 -:as deis conseilers ·. : eciirs en els Disrric t s on eis imegrants del pacte siguin
Go\·em. El \'Ot h:mra ,i ::sser en aquest c::1s tdentic al del Grup J\funicipal
Soc::üisttl en ei momer:r cue es re::1lirzm en ejls .::nsell Plenari ies \'Otacions sobre
ds se\!lients temes .
e
- Pressupost 1 dismbucw del F.I.D. ¡
- Grans temes urinmsrícs i d'in:fraesrrtcmres.
1
.
- .-\díudicacions d'obres 1 Sen·eis.
- Ordenances 1 Preus Públics.
- \focions.
En .:.quesres qüesnons. ..::s consellers
ciits ::el P.S.C. podran expressar
Iliuremem el seu posicionamenr pero h:lUr~n 1.2e respectar el vot decidit a la
e OffilSSÍÓ de Govem.
3.- Presenració
d~
:\locions.
Les mocions s'hauran de pres entar en e! m are de b
-L-
eumissió de Govem.
e U'TIÍssió de Seguiment
Per e!s remes oue ~1t'ecnn :1 I'Jddenda Je
enrre ERC i PSC.
.,
!\¡(
ord es reunira la comí~sió bilateral.
1
·
/
/ '
i
·
J.
1 ,./
¡'
\
'\
1
(_
·1wn Bat
~ ..
~.-·
E.RC.
,\J
,/ /f-· ,
/
·'
)''
·-~----
:-\uust1
Soler i Re!!as
--
¡J
1
~v
L.,L. ; t,t/
~~·rlT.:rst"m1rs--"
P.S.C.
�1
1
Aiuntament de Barcelona
1
COMISSIONS SECr
R ECONÓMIC
l.
1
HISENDA 1 INFRASTRUCTURES
1
i
Preslident: Joan Clos i Matheu
l
t
Merrlbres:
i
¡
Erne~t Maragall i Mira
Fran4;ese Homs i Ferret
Joan!Puigdollers i Fargas
Emi~ Álvarez Perez
Jordi ¡cornet i Serra
Eugehi Forradellas i Bombardó
Agustí Soler i Regas
1
'
-
l
OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA
Pfesi~enta:
Maravillas Rojo i Torrecilla "
Mem~res:
Albe]Batlle i Bastardas
Enrie ruñó i Lagarés
Manu 1J. Silva Sanehez
A.nton~· Miquel i Cerveró
Anton o Ainoza Cirera
Jordi . omet i Serra
Eugerii Forradellas i Bombardó
Pilar ~ahola í Martínez
1
COMERC 1 CONSUM
!
Presidenta: Pilar Rahola i Martínez
1
'
Membres:
~ruñó
Enrie
i Lagarés
Pe re ~caber i Solanas
M8 Cartnen Servitje i Mauri
. Antom ~íquel i Cerveró
AntoniQ Ainoza Cirera
Emilio Alvarez Perez
Josep ~uig i Boix
Ciutat, 4, 2a. pi
Tel. 402 31 67
08002 Barcelona
Fax 402 71 87
�1
1
Nunrn~mdeB~_rr_e_lo~n_a_____ _ _ ~----------------
1
1
1
1
COMISSIONS DE
POLÍTICA DE SÓL 1 HABITATGE
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
TERRITORI
Pr~ident:
Antoni Santiburcio i Moreno
1
Me~bres:
·
Xavi~r Casas i Masjoan
Dani· 1Fabregat i Llorente
Vice 9 Gavalda i Casat
Jos· A. Fernández Díaz
Mart Vila i Florensa
Eugani Forradellas i Bombardó.
Agu1tí Soler i R~ás
EQUILIBRI TERRITORIAL 1
PLANEJAMENT URBÁ
Pres dent: Xavier Casas i Masjoan
Me bres:
JoantFuster í Sobrepere
Pere Alcober i Solanas
Albe Batlle i Bastardas
Fran~
· se Narvaez i Pazos
Joan Puigdollers i Fargas
Dani 1 Fabregat i Llorente
José lA- Femández Díaz
Mart~ Vila i Florensa
Eugef1i Forradellas i Bombardó
Agustí Soler i Regas
í
1
*T a~bé són membres els Regidors de
Distrifte amb competéncies delegades per
___________________L,I. . :. ._'A-=-Ica=..: :t-Jd=i=a_ _ __ ____________ __._ _ _ _ _ _____,
1
1
]
Ciutat. 4, 2a. pi. 08002 Barcelona
Te l. 402 31 67 Fax 402 71 87
�~
1
1
1
.
:\juntament de Barcelona
COMISSIONS DELS S ~RVEIS PERSONALS
1
i
1POLÍTICA
CULTURAL 1 PRESIDÉNCIA
Pr~sident:
Joaquim de Nadal i Capara
1
Membres:
1
Albbrt Batlle i Bastardas
Jodn Fuster i._ Sobrepere
Erriest Maragall i Mira
Joslep M8 Samaranch i Kirner
Miquel M. Llongueras i Campaña
En~que Lacalle Coll
Jos~ R T obia Galilea
Eul~lia Vintró i Castells
Pilar) Rahola i Martínez
·
l
í
BENESTAR SOCIAL 1 EDUCACIÓ
Prebidenta: Eulalia Vintró i Castells
'
Me~bres:
Xav¡er
Casas i Masjoan
!
Enrif; Truñó i Lagarés
lmn;aculada Moraleda i Perez
Alb~rt Batlle i Bastardas
Anal M8 Paredes Rodríguez
Vicanc; Gavalda i Casat
Marta Vila i Florensa
Jos4 R. Tobia Galilea
Agu f tí Soler i Regas
!
l
CIUTAT AMIGA 1 JOVENTUT
PreJidenta: Teresa Sandoval i Roig
!
Menpbres:
lmm~culada Moraleda i Pérez
Per~ Alcober i Solanas
L-- ----·-----~--------
Ernelst Maragall i Mira
Enriq Truñó i Lagarés
Ciurana i Llevadot
Jaunhe
¡
Antopi Miquel i Cerveró
Jordij Cornet i Serra
José~I.Ramon Tobia Galilea
Eular a Vintró i Castells
Agu í Soler i Regas
- - - -····t .. -. -- -·
Ciutat, 4, 2a. pi. 08002 Barcelon
Tel. 402 31 67 Fax 402 71 87
�~
~
Ajuntament de Barcelona
\
COMISSIONS SOBRE
- -- ·- - --
----
L'~STAT DEL CARRER
í
-------~---,------;--,----------------,
¡
!
MOBILITAT 1 SEGURETAT
Presi~enta: Carme San Miguel i Ruibal
•
\
Mem,res:
Fran<*sc Narvaez i Pazos
Marcet i Rocabert
Manu~l J. Silva Sánchez
Femández Díaz
José
José R. Tobia Galilea
Josep IPuig i Boix
Pilar ~ahola i Martínez
Anton~
A
1
•
MEDI AMBIENT 1 SERVEIS URBANS
1
¡
Pres•drnt: Josep M3 Vegara i Carrió
Memb~es:
i'
Francesc Narvaez i Pazos
Joan P!'igdollers i Fargas
Josep . a Samaranch i Kirner
José A Fernández Díaz
Jordi C rnet i Serra
Josep Ruig i Boix
L ~-----~--------------'-A-g_u_s~tí-$+-:o-l~er~i-R~e~g-as----,-----------~-~
Ciutat, 4, 2a. pi
Tr.l 40? :\1 fi7
08002 Barcelona
f;¡x 40? 71 117
��INDICADORS DEL POLS ECdNOMIC DE BARCELONA EL
19951 ALGUNS RESULTATS PERA 1996
1
Atur
El mes de febrer ha posat de manifest de nou que l'atur a Barcelona té un
comportament més favorable que als iuttbits de Catalunya i Espanya.
El febrer de 1996, Barcelona té gairebé 11.000 aturats menys que en el febrer de
1995, la qual cos aha significat una reducCió de I'ordre del 11, 7%.
Des de principis de 1993 Barcelona no registrava un nombre d'aturats tant
baix.
A TUR REGISTRA T FEBRER 1996
--
Barcelona
Pro-vincia
-Catalunya
__§~Q_~
-
Nombre d'aturats
;
75.983
239.127
300.876
¡ 2.427.015
;
Variació mes anterior
-0,73%
-0,57%
-0,54%
+0,21%
Font: INEM
Aquest comportament més favorable tamqé es va posar de manifest en el mes de
1
gener de 1996, en el que es va produi"r ¡un cert repunt en el nombre d'aturats
registrats, fenómen habitual per diverses raons d'estacionalitat i per la finalització
de molts contractes amb I'any. Aquest rept nt va ser a barcelona només del 0,6%,
mentre que el que es experimentar a Catal¿nya i Espanya va ser quasi del 2%.
L'amllisi de l'any 1995 remarca, de nou com l'atur a Barcelona es redueix més
intensament. Així, l'atur registrat de d<tsembre a desembre es va recluir a
Barcelona en un 12,5%, a catalunya en un !10,2% i a Espanya en un 7%.
1
�L'EVOLUCIÓ DE L'ATUR + BARCELONA EN EL 1995
1
·-
Barcelona
Catalunva
Espanya
-10.850
-33.627
- 198.878
-10,2%
-7,0%
Variació número
d'aturats
Des 95-Des 94
Variació
percentual
Des 95-Des 94
-12,5%
¡
¡
-·
'---
Font: INEM
Aquestes dades es poden complementar ~mb la de les contractacions en el 1995.
1
El total de contractacions registrarles e~ 1995 va ser de 893.830, la qual cosa
suposa un increment del 29% respecte l l'any anterior. L'evolució per tipus de
1
contractes va ser la següent:
ANÁLISI DE LA CONTRACTACIÓ LABORAL 1995 SEGONS TIPUS DE
CONTRACTES (I>rovíncia de Barcelona)
1
---·------- -·---·-----·
,-·
Nombre de bontractes
Variació respecte 1994
t---·
Contractes ordinaris
(RD 2546/94)
Contractes temps parcial
de duració detenninada
l
612.727
39,5%
171.598
40%
1
54.769
30%
1
14.999
42%
24.813
-10,8%
893.830
28,7%
l
1
¡
1
Contractes indefinits
Contractes en practiques
T
;
Contractes aprenentatge
TOTAL CONTRACTES
~-
1
1
¡
l
(*) El total de contractcs inclou la suma dcls cit1c tipus de contractcs espccificats més la d'altres
1
contractes d'incidcncia menor.
Font: lNEM.
�Mercats financers
La Borsa de Barcelona va assolir un vt.:.lum de contractació d'un bilió de pts.
l'any 1995.
La Borsa ha continuat la línia ascenden¡, assolint un volum de negociació de
260.088 milions de pts. en el mes de gen:e r de 1996. Aixo significa un augment
del480% respecte els 44.280 rnilions que ¡es van negociat en el gener de 1995.
i
Així rnateix, la Borsa de Barcelona continua arnb !'experiencia pionera de
col.laboració amb les petites i mitjanes empreses per facilitar el seu accés a fonts
de capitalització.
El Mercat d'Opcions i Futurs Financer~ (MEFFSA) va assolir un augrnent en
1
el volum d'activítat del 14% durant el 19~5. El 1995 el rnoviment total en termes
nominals va ser de 225 bilions de pts, coniparats amb 197 bilions el 1994.
La vitalitat del mercat de futurs i opcions: de Barcelona durant el 1995 contrasta
amb una evolució general relativament feble en els rnercats de derivats financers
arreu del món .
.Fira de Barcelona
1995 ha estat un exercici d'excel.lents res4ltats pera la Fira de Barcelona:
- Visitants: 2,2 rnilions. 27% més que en 1994.
- Ingressos : 7.458 milions. 10%més que en 1994.
!
- Expositors: 19.000.
-Superficie ocupada: 510.000 m2. '
t
1
Les pemoctacions a Barcelona arnb motiu¡de visites a la Fira ha augrnentat en un
85%.
1
Les activitats de la fira de Barcelona
de pts. en l'economia de la ciutat.
'
du~·ant
3,
;
1995 han injectat 90.000 rnilions
�1
I les perspectives per a 1996 són molt opti~istes. 1996 sera el primer any pa rell
en que l'activitat firal a Barcelona supeyara la de l'any anterior (ates que els
anys senars són els que concentren gran~ salons com Construmat i el Saló de
l'Automobil).
Aixo és possible perque la Fira de Barcelpna ha fet un gran esfory per dissenyar
nous productes firals ínnovadors.
El 1995 Fira de Barcelona ha creat cinc qous salons: Expoanalítica + Biociencia
(organitzada per Fira de Barcelona a Madrid), Mediterráneo Jeans, In ti baño,
Firelectric i Mi Boda.
El 1996 Fira de Barcelona organitzanl seq nous salons als recintes de Barcelona:
Graphintro, Stop-Fuego, Fipap, At1expo, Maquitec, Exporecycling i Intitext.
Així mateix s'espera que Alimentaria ~ugmentara el 1996 un 20% i que
esdevindra la platafonna de diverses actac~ons conjuntes de promoció de la Dieta
Mediterrania.
Fira de Barcelona també expor1a els iseus productes a l'esterior: el 1996
organitzara un saló similar a Aliemantaria a Mexic i el 1997 un altre similar a
Construmat també a Mexic i un Saló de la¡Piscina a Buenos Aires.
t
Aeroport de Barcelona
L'aeroport de Barcelona va pulveritzar el$ records de transit el 1995. En els set
mesos d'abril a octubre, el transit de l'aer~port va superar el record olímpic d'un
milió de passatgers.
El transit de passatgers ha estat d' 11,7
10%.
mi~ons,
amb un creixement de l'ordre del
l
'
1
TRANSITA L'AEROPO¡RT DE BARCELONA
, - --
¡
1994
¡
i
'
i
f-·
Passatgers
Aeronaus
Mercaderies (Tm)
'---··
10.647.281
145.580
58.883
'
Font: AENA. Aeropm1 de Barcelona.
4
1995
11.727.814
155.803
68.285
Variació%
10,1
7,0
16,0
�L'Aeroport de Barcelona ha experimentat en el 1995 un deis creixements més
forts entre el cor1junt d'aeropmts espanyol$.
CREIXEMENT DE L'AEROPORT¡DE BARCELONA 1994/1995 (*)
1
r---·
Barcelona
Madrid
Conjunt de tots els
aeropo11s Espanya
Passatgers
Mercaderies
lüo/d
7%j
17%
9%
6,4%
9,5%
1
(*) En base a dades acumulades gener-noV¡embre
Font: Direcció General d'Aviació Civil.
1995 ha estat l'any d'eclosíó de la competencia en el mercat espanyol, amb
]'espectacular implantació de nous ser-v~is per part de companyies com Air
Europa, Spanair, Air Nostmm, Líneas Aéreas de Navana, etc, que han fet
augmentar molt considerablement l'ofe'rta de serveis de connexions amb
Barcelona.
En materia intemacional ha estat molt significativa la implantació d'un nou servei
amb Brasil servit per V ASP que ofereix un gran ventall de noves connexions amb
America Llatina.
Per la seva banda Eurobelgian Air ha contribult a augmentar notablement les
1
connexions amb Bmssel.les.
L'Est d'Europa també es més a prop gnlcies als nous serveis d'Adria (Liubliana),
Air Ukranie a Kiev i les ampliacions de Mhlév (Budapest).
1
Finalment, en l'ambit de la C-6 mereix Ila pena resaltar els nous serveis d'Air
Nostrum amb Toulouse, Valencia i les Illes Balears.
Avui Barcelona és observada amb molt ! interes com a possible nou des tí de
companyies asiatiques i nord-americanesl Als atractisu propis de la ciutat cal
afegir-hí el fet que I'Aeroport de Barcel~ma hagi estat valorat com el millor
d'Europa per l'atractiu global, d'acord am* un estudi de Air Travel Surveys.
!
5
�1 1996 comen~a amb uns resultats exce~ionals:
i
TRÁNSIT A L 'AEROPORT bE BARCELONA EL 1996
(Gener i febrer)
r - --- -
-
Variació gener 1995
Nomqre
l
l. 727.778
25.836
11.542
'
Passatgers
Aeronaus
Mercaderies (Tm)
13,7%
10,7%
22,4%
--'----
Font: Aena, Aeroport de Barcelona.
Gener, i especialment febrer, han estat mesos de gran creixement en el transit a
l'aeroport. El creixement en passatgers ¡-quasi un 14%,- és el doble del que
s'estima que sera el creixement mitja del sector a Europa el 1996 -de l'ordre
del6-7%,.
La taxa de creixement del mes de febrbr és una de les taxes mensuals més
altres de les que s'han experimentat en els darrers anys.
1
Així mateix és espccialment remarcablc ~~ creixement en l'activitat de carrga,
superior al 22%. Solament en el mes de lfebrer, l'augment en carrega gairebé
va assolir el 30'V<,.
Port de Barcelona
L'activitat al P01t de Barcelona segueix¡ la línia ascendent en quantitat
r
qualítat deis daners anys.
'
en
1
TRANSIT AL PORT 1DE BARCELONA
1
- ~'""
1--·
Carrega
DM)
Contenidors
(TEUS)
Vaixells
_(TRB}
'
1
1995
1994
Variació%
!
general
22.731.561
11
20.389.845
11,5%
605.356
13,9%
61.403.041
34,9%
'
689.324
1
¡
82.833.280
¡
Font: Autoritat Portuaria de Barcelona
6
�El record deis 20 M. de Tm de carrega que es va assolir el 1994 ha estat
ampliament superat el 1995 amb un iaacrement del 11,5% que ha situat el
total de carrega en 22,7 milions de Tm. i
Pel que fa a contenidors, l' evolució eqcara ha estat més positiva, amb un
creixement de l'ordre del 13,9%, consplidant el lideratge de Barcelona en
aquest tipus de carrega.
1
Així mateix ha estat molt significatiu ll'augment del moviment de vaixells
mesurada en tennes de tonelades de regi ~tre bmt. Amb aquesta dada es posa de
manifest com el Port de Barcelona reri cada cop vaixells de capacitat més
i
1
gran.
Pero no només hi ha hagut avan~os quanti~atius en el port. La implantació del Pla
de Qualitat ha pe1mes que cada cop en mdviment de mercaderies sigui més n\pid,
eficav i segur.
,
Pel que fa al moviment de creuers, Bar,pelona es consolida com una base de
creuers pera la Mediterdnia.
1
TRANSIT DE CREUERS A~ PORT DE BARCELONA
r---·
!
1993
r--·
Creuers
Passatgers
¡
250
152.082
!
1994
289
174.008
1995
323
215.341
1
Font Turisme de Barcelona
1
S'observa com el nombre de creuers el 19.95 ha augmentat en un 11,7% respecte
1994 i el nombre de passatgers en un 23, 1%. Aquesta diferencia entre el nombre
de vaixells i el de passatgers apunta al fe~ que Barcelona acull cada cop vaixells
amb més capacitat.
Algunes de les companycs de creuers
~és importants del món aposten per
Barcelona com a la seva base per a la !Mediterrimia. Aquest és el cas de la
companyia americana Royal Caribbean, !un deis líders mundials del sector. Un
deis creuers més grans i més luxosos del d,lón, l"'Splendour of the Seas", tindn1
el port de Barcelona com a cap~alera de le~ seves operacions.
1
7 ¡'
¡
¡
�Un exemple de l'atractiu de Barcelona pef aquest sector sera el proper 14 d'abril,
quan coincidiran al Port tres deis deis m~s famosos i luxosos vaíxells de creuer
que naveguen pels mars: J'Splendour ofth~ Seas, el Ctystal Simphony i I'Asuka.
El turisme a Barcelona
1994 va ser un any de consolidació de Barcelona com a destí turístic atractiu i es
van rebre 2.664.887 visitants en un dcercici turístic especialment positiu a
Es panya.
1
1995 ha estat l'any de l'eclosió del turisme a Barcelona, en que s'han superat
els 3 milions de visitants (3.037.000). i Aquest comportament tant positiu és
especialment significatiu en un exercici e~ que algunes previsions excessivament
optimistes a nivell nacional s'han víst defr~udades.
Pero no només han vingut més visita~ts, sinó que també s'han estat més
temps a Barcelona. Així, mentre que el pombre de visitants ha augmentat un
14%, el nombre de pernoctacions gaire~é ho ha fet en un zo•x).
L'ocupació hotel era a la ciutat s'ha sítuat en el 60% de les habitacions. És a dir ha
pujat 5,5 punts respecte l'ocupació de 1~94. I s'han aconseguit situacions del
lOO% d'ocupaci ó en al menys quatre períodes: Construmat, Saló de I'Automóbil,
segona setmana de setembre i Conferencia Euromediteminia.
1
ACTIVITAT TURÍSTICA A BARCELONA
- --
1995
1994
Variació
1
1
---
Visitants
Pemoctacions
Ocupaciólhabitac.
Ocupació/places
r--
¡
2.663.887
4.704.681
54,5%
46,4%
f
'
t
3.037.000
5.627.000
60%
54,3%
14%
19,6%
5,5
7,9
Font: Turisme de Barcelona.
El turisme és un deis sectors económics lamb més possibílitats d'expansió. Una
proporció cada cop més gran de visitants ja Barcelona venen per motius turístics
en caps de setmana i periodes vacaciona~s -els períodes en que tradicionalment
els hotels de Barcelona tenien ocupacions¡menors . És ben evident que el turisme
és una de les activitats económiques ¡ amb més possibi1itats d'expansió a
1
Barcelona.
8
�Congressos i convencions
1995 també ha estat un any excel.lent e'- relació al nombre i la qualitat de les
reunions intemacionals, congressos i convencions que s'han celebrat.
El moment estelar va ser la celebració de la Conferencia Ministerial
EuroMediterrania, juntament amb les altres conferencies vincularles:
Conferencia de Ciutats Euromediterninies, Fórum Civil Euromed i Conferencia
d'ONGs.
!
Pero al marge d'aquests esdeveniments qu~ van posar de nou el nom i les imatges
de Barcelona a totes les televisions del món, l'activitat congressual a la ciutat el
1995 ha gairebé duplicat la de 1994.
¡
CONGRESSOS CONVENCIONS ~ INCENTIUS A BARCELONA
---
··----------
r----
1993
1994
-
Grups confim1ats
Delegats
Pemoctacions
Repercusió
económica {M 2ts)
1995
¡
71 1!
60.765 ¡
176.141 ¡
7.198
127
55.775
163.194
6.656
-
185
98.202
300.825
13.357
!
Font: Barcelona Convention Bureau.
Es pot observar com el nombre d'esdeven~ments celebrats a Barcelona el 1995 ha
augmentat en un 45% respecte l'any anteripr. El nombre de delegats ha augmentat
en un 76%. Les pemoctacions en un 84%. \1 la repercusió económica a la ciutat en
un 100%.
'
1
Les perspectives d'activitat congressual sóp molt positives:
- EJ mes d'abril de 1996 -coincidint amb Sant Jordi-, Barcelona acollín\ el
congrés de la Unió Internacional d'Editors (1.500 persones).
1
- E1 juny se celebrara el Forum Qlobal Fortune, autentica cimera de les
1
empreses més importants del món.
¡
f
9
�- El julio} tindni lloc el Congrés
(4.000 par1icipants).
~e
la Unió Internacional d'Arquitectes
1
1
- El mes d'agost tindra lloc el ~ongrés de la Unió Internacional de
1
Transplantaments.
- El 1997 Barcelona acollira l'Ajssemblea de Governadors del Banco
Interamericano de Desarrollo. Unj Cop més Barcelona sera el punt de
trobada per a la cooperació i els intercanvis económics entre Europa i
1
America Llatina.
- El 1998 Barcelona rebra el Congr~s de la Federació Dental Internacional,
·
amb més de 6.000 delegats.
j
- I el 1999 serem amfitrions per segon cop -el pnme rva ser
immediatament d'haver finalitza els Jocs Olímpics- del Congrés
Internacional de Cardiología amb n).és de 17.000 delegats.
No és extrany que Barcelona aculli cadh cop més reunions internacionals. A
l'excepcional oferta d'hotels, equipame4ts, compres i lleure cal afegir que
Barcelona és la ciutat més barata d'Eutopa per viatges de negocis, tal i com
demostra un estudi recent del Centre Europeu per a les Comparacions del Cost de
la Vida M un dial (Eurocost).
Construcció i mercat immobiliari
1995 ha estat per Barcelona un períod~ d' activitat constructiva desconegut
en els darrers anys, si s'exceptua el ¡període de construcció de les viles
olímpiques.
En el període setembre 94 - setembre 95 Fs van iniciar 3.200 habítatges, la qual
cosa suposa un 65% més que en el períde mterior.
No es preveu que aquest ritme construc~u s'aturi el 1996. Considerant que el
1995 es van concedir 3.978 llicencies d'obra per habitatges (un 60% més que el
1994), tot apunta que l'activitat construc~iva en els propers mesos seguira sent
1
molt intensa.
Pel que fa als preus, durant el 1995 el vtntall de preus del mercat immobiliari
s'ha mantingut estabilitzat en termes reals ~n el segment residencia i s'ha redult a
1
la resta.
IO j
�Inversions estrangeres a l'area de Barcelona
Les empreses estrangeres radicades a B~celona i la seva area d'influencia han
invertit al voltant de 100.000 milion' de pts. en noves instal.lacions o
ampliacions de les ja existents, des de la primavera de 1993.
i
1
L'analisi d'aquestes inversions posa de manifest que es tracta en la majoria de
caos d'ampliacions, més que noves plant~s. Aixo indica que les multinacionals
apasten per la consolidació de les plantes productives ja estableries.
1
PROCEDENCIA GEOGRÁFICA DE L..ES INVERSIONS ESTRANGERES
¡'
1
PROCEDENCIA
'
1
i
VOLUM INVERSIONS
MPTA.
%
1
.
i
..
1
EUROPA
1
67.300
71'90
5.400
5'76
7.500
8'0 1
13.400
14'31
93.600
100
!
¡
---
-·
USA
l
1
-·
JAPÓ
:
1
i
--
!
COREA
1
¡
¡
TOTAL
1
Font: Ajuntament de Barcelona.
Els sectors, els que han rebut més inversiqns són el sector químic i farmaceutic i
el de !'electrónica i la informatica. Aquesta és una mostra de la creixent
especialització de l'area de Barcelona en els sectors més dinamics i competitius.
Entre aquests sectors, més la logística, els transpm1s i els serveis, s'agrupa el 70%
de les inversions estrangeres que ha rebt1¡t l'area de Barcelona. El 30% restant
amria a altres sectors industrials més tradicionals i al sector de l'automoció i el
material de transport.
11
�¡
,
1
DISTRIBUCIO PER SECTORS DE ~ES INVERSIONS ESTRANGERES
l
i
•
SECTOR
1
¡
1
'
'
AUTOMOCIÓ I MATERIAL DE TRANSP;ORT
VOLUM INVERSIONS
MPTA.
o¡o
18.100
19'33
27.600
29'48
28.000
29'91
10.300
11'00
9.600
10'25
93.600
lOO
1
ELECTRÓNICA 1 INFORMÁTICA
1
1---
f
¡
QUÍMICA 1 F ARMÁCIA
1
¡
AL TRE INDÚSTRIA
'
1
SERVEIS, TRANSPORT 1 LOGÍSTICA
1
j
\
'
l
TOTAL
''
Font: Ajuntament de Barcelona.
D'acord amb les dades que disposa l'Ajuntament,
les principals inversions en
1
aquest període són la nova factoría de Ci~a Geygi a Barbera del Valles (10.500
milions), GEC-Alsthom a Barcelona i Sánta
Perpetua de Mogoda (9.000 M.),
1
Samsung a Palau de Plegamans (13.000 M¡-) i Boehringer Ingelheim a Sant Cugat
(12 000 M .).
L'evolució favorable de l'economia en els darrers mesos ha estimulat de nou les
empreses multinacionals per invertir en n . us projectes que s'han anat coneixent
darrerament.
'
Alguns exemples:
12
�- Samsung ha escollit Barcelona com a P!lataforma per al mercat europeu, obrint
un nou centre logístic de distribució pera~ Sud d'Europa a Pedrosa (L'Hospitalet),
en el qua! hi ha inve1tit 2.000 milions dejpts.
1
El pla de Samsung és convertir l'area ~e Barcelona en la platafonna per al
desenvolupament a Europa en electr~domestics, vídeo i telefonía mobil.
L'empresa preve u invertir en total 1O. 000 imilions de pts. entre 1996 i l'any 2000.
Aquestes noves instal.lacions ocuparan IQO.OOO m2.
Entre aquests plans hi ha la posta en mat¡xa d'una planta de producció d'aparells
d'aire condicionat a Palau de Plegamans,! que entrara en activitat el 1997 i que
generara 400 llocs de treball. Hi invertira $.000 milions de pts.
\
-Un gegant de la logística mundial com ~ühne & Na gel, també ha apostat perla
ZAL del Port de Barcelona per a instal.l~r la seva base logística per al sud de la
MediteiTania. L'empresa escull Barceloni tot i reconeixer la competencia molt
forta de Genova i Marsella. Kühne & Nag~l ocupa 6.000 m2 de la ZAL.
- Basf situa a Barcelona el seu centre de d~cisions peral Sud d'Europa. L'empresa
dirigira des de Barcelona les seves activit~ts a Espanya, Pmtugal, Italia i Grecia.
La companyia té previst inve1tir 30.000 rrtilions entre la seva seu de Barcelona i
les plantes petroquímiques del camp de T~ITagona.
i
- Phillips inve1tira 8.400 milions a Barcelpna. Phillips ha anunciat una inversió a
la seva filial Miniwatt de Barcelona de 5.400
milions de pts entre 1996 i 1997 i
1
de 3.000 milions entre 1998 i 1999. Amb aquesta inversió, Phillips ampliara molt
substanciosament la capacitat de la seva planta a Barcelona i potenciara el centre
d'investigació de nous productes. D'aquesta manera, !'empresa vol ampliar en un
50% la seva producció actual de tubs de r*gs catodics per a aparells de televisió.
1
l
Un altre indici de l'interes de les empreseslestrangeres per Barcelona és la decisió
de la revista "Fmtune" de celebrar el Foru~ Global Fortune a Barcelona entre el
5 i el 7 dejuny de 1996.
¡
1
1
El Fórum Global Fortune és una cimera d~ les grans empreses mundials que vol
ser una replica del Forum Economic Mundial de Davos. Entre els ponents destaca
l'ex-president nord-america George Bush, k1 president executiu de Nestlé, Helmut
Maucher i el director de l'lnstitut Harvard lper al Desenvolupament Internacional,
Jeffrey Sachs.
13
�Barcelona esta de moda
Seguint l'exempl e de Bmce Willis i ~ilvester Stallone amb }'obertura del
restaurant "Plantet Hollywood" a la Vila Olímpica, Steven Spielberg esta
construint el nou submarí-restaurant "Divct" al Port Vell .
I les reines de la passarel.la, Claudia Schi(fer, Naomí Cambdell i Elle McPherson
obriran aviat el primer "Fashion Cafe" d'Epropa al Passeig de Gracia.
Barcelona, 18 de marry de 1996
irplbalanc
14
�IMPORTANT DESCENS DE
D'AGOST
L'ATU~
A BARCELONA EN EL MES
j
L'atur registrat a les oficines de l'Inem a Barcelona en el mes d'agost va baixar en
gairebé 1.500 persones en el mes d'agost. lcl nombre d'aturats és de 68.152, que
situa la taxa d'atur en el 9,4%.
En comparació a altres ambits geognifics 1~ disminució de l'atur a Barcelona va
ser notablement més acusada, en contras~ especialment amb els ambits de la
província de Barcelona i de Catalunya.
j
1
1
L'analisi de les xifres demostra que en el mes d'agost, tres de cada quatre aturats
catalans que van trobar feina eren de Barcelona, malgrat que només un de cada
quatre aturats esta registrat a la ciutat.
Evolució de l'atur registrat en el mes d'agost de 1996
~-
Nombre d'aturats Var. mes anterior
Barcelona
Prov. Barcelona
Catalunya
Espanya
68.152
217.713
265.344
2.143.783
Font: lNEM
Barcelona 16 de setembre de 1996
....
i¡
¡
!
-2,06%
-0,73%
-0,74%
-1,24%
Taxa d'atur
9,4%
10,7%
10,1%
13,5%
�·, fJ ARGENTARlA
Luis Escauriaza lbái'iez
Consejero Delegado
BANCO CRfDITO LOCAL
Sr. D. Pascual Maragall Mira
Alcalde del
EXCMO. Ayuntamiento de Barcelona
Madrid, 12 de septiembre de 1.996
Querido A lcalde:
Te acompaño, para tu información, 4nos comentarios de nuestro Departamento
de Inversiones sobre la llamativa noticia p ~blicada en el ABC el pasado día 9 de los
corrientes en torno al endeudamiento del Ayqntamiento de Barcelona.
Recibe un cordia l saludo,
Luis Escauriaza lbañez
~~•Jtiatro
LCAJ,.D•
~
,EJn ,t ra 'a
-
1 8 SET. 1995
N.º ....~J~S
.... ' ..
!!'4,
. . . 1 .. , , .
�~~ARGENTARlA
BANCO C:RfDITO LOCAL
COMENTARIOS A LA NOTICIA J>UBLICADA EN EL DIARIO ABC
DE FECIIA 9/9//96
El primer comentario que surge de la ~ectura del artículo en cuestión es la confusión
l
de conceptos entre carga financiera y deuda! municipal, así como lo que sobre el crédito
municipal regula la "Ley 39/1988, de 28 .de diciembre, reguladora de las Haciendas
Locales", única normativa legal con referenci~ al crédito municipal.
¡
Así cuando el artículo de ABC dice:" La Ley de Haciendas Locales marca un límite
del 25 % de endeudamiento para las corporacfones locales ... ", hay que matizar en el sentido
de que el crédito municipal sólo está limitado en la concertación de las operaciones de
tesorería, por plazo no superior a un año y es~ limitación es la imposibilidad de concertar tUl
volumen total de operaciones de estas caract~rísticas por encima del 3 5 % de los ingresos
liquidados por operaciones corrientes en el último ejercicio liquidado (articulo 52 ).
El artículo se refiere a información ~el ejercicio de l. 994, en ese momento las
operaciones de tes orería de este ayw1tamiento totalizaban tUl volumen de 6282 mili ptas,
según nuestros datos, 6.217 según el artículo, 'p or tanto el ratio se sitúa en el 3 %, pudiendo
alcanzar hasta ese 3 5 %, es decir, hasta 71. 10q milis ptas.
La Ley 39/88 ya no fija más limitaciqnes al crédito, especifica que la apelación al
crédito será para la financiación de sus inversi~nes ( artículo 50 ) y para atender necesidades
transitorias de tesoreria podrá concertar ol>eraciones de tesorería con las limitaciones
descritas en párrafos precedentes.
·
1
Si especifica la Ley en su artículo 54 ( y, probablemente de ahí la confusión del
articulo de ABC) que " la concertación de !créditos y concesión de avales, en general,
exigirá autorización del Ministerio de Economía y Hacienda, salvo que la ComtUlidad
Autónoma a que aquella pertenezca tenga atHbnciones en su Estatuto competencia en la
materia, en cuyo caso corresponderá a la misma." La Ley prosigue, " Las Entidades Locales
no precisarán autorización ... , en los siguientes apartados:
¡
•
-
Cuando la cuantía d~ la operación proyectada no rebase el 5 % de
los recursos liquidad~s por operaciones corrientes, deducidos de la
última liquidación prdsupuestaria practicada.
• Cuando el crédito se destine a financiar planes provmc1as y
programas de cooperación económica .... "
Y, a continuación hace referencia a ese porceútaje del 25 %: " Para que la autorización no
sea necesaria se precisará, en todo caso, que 1a carga financiera anual derivada de la suma
de operaciones vigentes concertadas por la Enltidad local y de la proyectada, no exceda del
25 por lOO de los recursos de la misma a que en este apartado se ha hecho referencia".
1
En síntesis la Ley sólo limita el crédit~ en cuanto a operaciones de tesorería y, lo
limita al 35 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes, según la última
B.uh. n dr ( :rt·Jno l.uL".ll Jc
r . . p.tlu,
"'.:\ . • ( .. trrn,¡ dt' S.lll Jru"mllllO. 4fJ •
nw 1-1
.\ Lt d nJ •
)OI,.It' li.ld
'>A ilh-.1\,\1 de,\LHind ,T 2XI·-.( ,¡ .d .1 1411.S. \'.1.\ .. F ¡·. 11! 1 ~\ 2 - .1 "". 1' ( 11
\
l_lnqwr . . on,ll
'XIIi lll -
'1
�liquidación practicada. Hemos visto que el ~ymltamiento de Barcelona casi no utiliza en
l. 994 esta modalidad. El ratio del 2 S % se! refiere a las cantidades que por intereses y
amortizaciones deban pagar las Entidades loc~les en cada ejercicio y, este ratio no limita el
acceso al uédito, sino que es una referendia a partir de la cual para concertar nuevas
operaciones de crédito debe solicitar autorización al M 0 Economía y Hacienda o, en su
caso, a la Comunidad Autónoma.
¡
En el caso del Ayuntamiento de Barqelona, según la liquidación presupuestaiia de
1.994, los importes reflejados por intereses y 4mortizaciones de deuda financiera son 96.060
milis ptas, tal y como se refleja en el artículo ~el diario mencionado . Ahora bien, al analizar
estas cifras hay que tener en cuenta que el ! ayuntamiento ha cancelado anticipadamente
deuda a largo plazo por 40.273 milis ptas ( información recogida en la memoria pública de
l. 994, pagina 76, así como en los estadillos ttunestrales que elabora el ayuntamiento sobre
su deuda financiera). Lógicamente este impprte que amortiza anticipadamente no debe
tenerse en cuenta como obligación de pago ~el ejercicio, ya que de no haberse realizado
esta operación la obligación de pago sería mucho menor dado el dilatado plazo de
amortización normal. Ajustado este punto l~ carga financiera del ayuntamiento sería de
55.787 milis ptas, es1o representa sobre los iitgresos liquidados por operaciones corrientes
de 1.994 un 27,09% y no el46,7% que refie* ABC.
Sin embargo con este ratio se debe tener cuidado a la hora de valorar su significado
económico, ya que con la sofisticación del ~rédito en la oferta que el sector financiero
realiza al sector público lo cal, se pueden r~alizar operaciones que dio~mi nuyan la carga
financiera, con solo posponer la amortizacÍÓil de los préstamos durante su vida, es decir,
ampliando los plazos de carencia de ammtizac!ón de esos préstamos.
Por tanto para valorar la viabilidad fiqanciera de absorción de esa carga financiera
hay que comparar ésta con el excedente que ¡se produce al utilizar los ingresos conientes
para pagar los gastos coriientes de funciortanúento. En el caso del Ayuntamiento de
Barcelona la serie desarrollada durante los últimos ejercicios es:
Excedente
Carga fin.
Ratio
-
1.990
41.264
35.143
1, 17
1.991
43.193
49.677
0,87
1.992
71.357
52.850
1,35
1.993
79.751
60.941
1,31
1.994
80. 186
55.565
1,44
¡
La evolución no solamente no es negativa, sino que se puede clasificar de muy positiva, ya
que en l . 994 con el excedente generado se pu¡ede pagar y se paga casi una vez y media la
carga financiera contratada, cuando en l. 991 1ni siquiera podía hacer frente al total de la
misma . Esto está siendo posible por acertada gestión realizada por los equipos económicos
de sus pasivos financieros.
El artículo mencionado, también dice: '1La deuda municipal de Barcelona ha crecido
inintemunpidamente desde l. 992, cuando ya Sif situaba en el 25, l por ciento." De nuevo se
�confunde ratios y deuda con carga, pero es quk además la deuda municipal del ayuntamiento
ha seguido la siguiente evolución :
1
Emisiones
Ctos. ptas.
Ctos. divisas
Otros
To_taUleuda
1.991
55 .153
166.271
19.319
3.658
244.401
1.993
50.352
126.234
101.643
1.962
280.191
1.992
44.092
166.918
57.407
2.986
271.403
1.994
61.713
92.258
119.619
1.305
274.895
1.995
48.408
73.674
145.439
870
268.391
Es decir, la deuda financiera desde 1.9~2 a 1.994 sólo se ha incrementado en un 1,29
% y, con respecto a l. 995 ha disminuido enj 1,11 %, mantenido un perfil descendiente de
carga financiera como ya hemos visto.
Por último ABC en su artículo ~omenta : "el "agujero" de las arcas del
Ayuntamiento de Barcelona no hace más qu~ aumentar , según el estudio realizado por
Analistas Financieros Internaciones (AFI) qub1 abarca los años l. 992, l. 993 y l. 994". En
primer lugar habría que clarificar que llaman ¡'agujero", pues tal sustantivo no existe en la
contabilidad presupuestaria. Si se refiere al Refnanente de Tesorería (Calculo que determina
la diferencia de los ingresos pendientes de co.,rar y de los pagos pendientes de realizar, de
fonna sintética, si a este calculo se refiere, qu~ es el que pensamos y defendemos como más
;¡propiado para valorar la situación financie~¡a1 de un municipio, la seii e seguida en los
últimos cuatro afios es :
¡
Remanente tesorería
para gtos. grales.
1.991
-46.988
1.992
-45.603
1.993
-19.224
1.994
-11.145
La evolución de las cifras no dejan !lugar a dudas de la gran mejoría de este
parámetro. Pero además para llegar a estos r~sultados, este ayuntamiento está realizando
w1as provisiones de dudoso cobro sobre lo~ ingresos pendientes, que en el año l. 994
significan un 44,78% del total de los ingresos pendientes y con la siguiente evolución:
~ov.
Dudoso Cobro
1.991
32.317
1.992
30.313
1
1.993
41.475
1.994
51.399
�A
ll L
)n
~ r' • 'fa
J
El Aylllltarniento de Barcelona~ en manos del socia1ista íVIaragali
incumplió la ley al endeuda$e casi el doble de lo autorizado
El erHieudam iento del Consistorio de Madrid. en cambio , se encontraba en el 12,8 por ciento
:VIadrid . Adolfo Garn '
El .ilcalde de Barce lo na. el soc 1a li s ta Pas cual :'r1aragall. ha c~lo
al que ha tf•nido acceso A BC. La deuda municipal de Barcelo•
cado al Ayuntamiento que pr es1de en su peor situación eco nóha creci do ininterrumpidamente desde 1992, cuando ya se .
mica. Su carga financiera con solidada en 1994 er a de un ·16.7
tuaba en el 25.1 por Ciento. El estudi o es tablece una campa r
por ciento. casi el doble del tope fijado legalmente . segti n un reció n con el Ayuntamiento de Madrid, que se situó en el 12.8 P'
ciente 1nforme de Analistas finanCie r os Internacionales (Afl)
cie nto en 1994. lo que suponia una deuda de 165.498 millo m·
.......
·--· -·-.L
La Ley de Hac tendas 1
mversión pr ev1 s ·
A'I1JNTAUIEKTO DE IIAORIO
AYUNTA.WIENTO DE B.UICELONA
INFOR WE DE ANAUSTAS
Loc ale s marca un li ·
para
1996 es de 51 ::·
FINANCIEROS INTE.RNA.ClOHALES
1992
1993 1 1994
1992 1 1993
1994
m1te del 25 por c1ent o
millones de peset :,
148.!l64
271 .4C3 l 280.190 1 274.&30
155.8.35 i 165.4~
de endeudamiento para Deuda vron
r
En Barcelona. sólú
De Tewre na
020
6.217
2• .3.30
19 178 1
56 296 1 232901
las co rporaciones locadestmaran 13.i50 ;:
De F<nanoacron
160 T78
124638 1 136 657
215 .107
256 900
668 613
les . El Ayuntam te nt o
llones. lo que aderr.
13J,7
T7,9
122.9
129.0 1
de Barcel C· !":3 . c:r. e,n · 1~ sobrt rnqrHOI c~tu ('Y.)
supone una red t.:
74~
1
9.1
De Tewrena ("'•)
j13.0
10.2
2.2
26.8 1
J.O
bargo . s up e ra ba e n
ción co n respec tú
65.1
75.7
112.7
130.7
De F<naroaoOn ("'•)
102.3 1
~.8
1994 e l 46 por cie nt o.
1995. año en el que
17.002 i
8.7!7
·5..360
segu n el es tudw ela bo- Vanx 1on atlsolvú óe 11 o.vda viva
1 ~42
In vi rtieron 13.961 ::
a.w 1 9,663
12 204 i
18
·5.152
·14458
·17073
De Te$0rena ("'·1
3.1006
rad o por .-\ fi. el n ive l
llones de pesetas .
11 713
24 .121
39 206 1
11¡660 1 14019 1
41.?;1J i
rc Laoon !"• l
mas ele vad o de to das ~n.a
--·---------·---.
- - -- ---- --·- ·
4.5
12.8 1
·2.6
16.0
1
3.9/
las capi tal es de pro•.nn· Van.W:<OO ~ VIY.I SOOI'l! <ngfl!SOS CO(T. ('r,)
lnversiones
·~ 1
Oe Tesoreoa
·2.5
~.8
~.3
5.8 1
1-{).2
·14.5 1
Cia de España
1
6.7 !
11.4
, Ue Finar-.:t.acK>n
6.3
18.3
5.7
18.6
'
Pe ro el .-\ vu nt a·
Un dato altame~
26.072 1 17.843 : 17.236
52.851 :
60.94J 1
96.060
miento de Barcelona no • Garc¡a financien
signtficam·o es qu e
14,0
13,3
25.1 l
12.8
26.7
4<>.7
mcremento del ca ;
so lo In cumple sistem a· l ~~"CJ.! n_n~n~ren sob"' rngresos cotnfl1tes ('Y•)
tulo de 1nvers ior.
uca mente la lev. sm o
500 .000 mil lo nes de pesetas y una
plo . en el caso del Imp uesto soque el ·•aguj ero" d e sus Jrcas no
en los Ayuntamientos en los G
de uda a prov eed ore s de 1~0 .0 00
bre .-\ctlvtdades Económic a s
gobierna el Partido Popula r
hace mas que Jumentar. >eg'Jn
ha mantenido po r encima de i .
el est udio . cu\·o Jnalisls abarca
mlilones de pesetas no conslgfla ·
([ .-\ El. Barcelon a ti ene el coefi ·
c1ente mas alt o de España. un 1.9
das en ios Pr esu p u es to s . u¡na
di ce de Precios al Consumo t IF
!os ú1os t99:!. ~ 99:3 v 199~
~an parte de esa deuda .::s res·
po:- c1en Lc. se i"ü idc .-:.2 Hc s;J :t.1·
:' . e!! n!ngtin caso . ha sido 1".:
Iet.
con el l.786 por Cie n to En
n or a l diez ppr ciento A s:
¡:¡o
n
sa
bli1dad.
si
n
dud3
.
1
el
Números rojos
.-\ vurJtam¡e nt o de Ba rce lona .
po ne de mam1íesto en van os
'.ladnd. por el co nt rano. ha pasado del l.65 all.6.
En este uitlrno año. lo:; ja rce·
Es ta snuacwn Impedía a fr -.m ·
formes internos del PP .
Por otra parte . no se ha de:·
tar ¡:¡ollt tcas de Inversi ón. d~ d o
!on¿;es so portJban una oeuda
Por lo que s e r efie r e al !m ·
tado ntm,'1.In caso de corru pc:
puesto sobre Bien es Inm ueb le s
m ·a de 27 ~.830 m1 llones de pese·
que en numerosos casos se !?S·
(!Bfl. Barcelona tt ene un 0.39 por
en el Ayuntamie nto de \ladr: c
ras de los cuale s 6 ~ l í co rres
ta ba al limite o se sobrepasab~ el
Ciento. mientras qu e :0.1 adnd h3
25 po r cw nto del end eudam1elitto
ante algunas sos pechas . se ha ,
po nd1an a te so re n a y 268 .ti l 3 a
ruado en consecue nCia. En ca:
permitido por la Ley de Bases 'de
pasado del 0.506 a l 0. 5 1~ po r
deu da de t1 nanctac1o n.
ciento. En cuanto a las po!it tcas
bi o en Barcelon a aun no se
La cteuda so bre los 1ngresos co·
Reg1m en Local.
hecho nada por tratar de le1·.1
de mvers1ón. la fuerte deuda de
Ya fu e ra del info rme elabo·
r nente s s uponia un 133 . 7 por
tar la sospecha de financiac t
los Ayuntamient os soclal ist3 s
rada por .-\nalistas . la compa ~a·
Cient o. De este porce nta je. un 3
Irregular y ennquecimiento .
había bloqueado su reacti vació n.
Clón ent re las ctfras económuias
por ciento es at n bu1 ble a teso·
cito de soCialistas por el den or:
Según las ultimas cúras ofi Ciales
de ambas Corporacwnes arroja
rena. v el lJO.i restante a t1 nan ·
nado «caso :Vto~1lmau
dat os signi ficativos . Por eje~ de que se disponen . en :V1adn d la
CtaCIOn.
Elmforme tija la cu3ntta de la
deuda finanCiera del .-\v unta·
mi e nto de \ladnd en ! 99~ en
l65 .i98 millones de peset as. es
deCir. 109.332 rmllones de pesetas
menor que la que soporta la Corporación barcelonesa .
La deuda del Cons tstono que
preside el popular J osé Man a Al·
varez e": Manzano se reparte en:
~ 7~0 millones de deuda de resorer ia y 160.718 de t1nan c1acwn .
La carga t1nanCiera del .-'\ 1 un·
tam1ento de '.!adnd se ha 1do re·
du c1endo como consecuenCia de
la poiitlca de 3ustendad v con·
ten cwn del gasto tmpulsada po r
el PP En este moment o. se s1 ttia
en el l ~ . 3 por crenro. 2.8 pu n tos
por debaj o de la ext s tent e en
--
-----
¡n,a
1
199~
Barcel ona es quiz as e l C3 S O
mas representati vo cie la gest ión
soc1alista t' n corporaciO nes locales . :-.:o hay qut• oiVJdar que la he·
re nCI;I que lus ;onal Jstas depron
,1 lo,; popu!Jres >upnnt> u na
· - - -· - .. •
•
l ••
1
��BARCELONA
CONVEN110~ BUREAU
alNGRESSOS DE MÉS DE 1.000 PEJtSONES
1996
Internacional Endocrinología Ginecologica
DECUS
Nacional d'Optica, Optomoetria i Contactologia
European Partid e Accelerator Conference (EPLj\C'96)
Europeu Contracepció
;
Internacional Dones, Treball y Salut
Internacional d'Editors
Europeu d'Autisme
Europeu d'Obesitat
Nacional de Dermatología
Panamerica de Flebologia
Mundial del CESIO
Internacional Fibrinolisi
Mundial d'Arquitectes
Europeu de Bioquímica
Internacional de Transplantament~
Internacional "Free Radical Research"
Europeu d'Analistes Financers
1.000
2.000
1.000
1.000
1.100
1.000
1.500
1.500
1.000
1.500
1.000
2.000
1.200
9.000
1.500
3.000
1.500
1.000
1997
BID
Europeu d'Ortopedia i Traumatología
Mediforum
Internacional de Psicoanruisis
Nacional Hematologia i Hemoterapia
European Association for Intemational
Catah1 d'Odontoestomatologia
Mediterdmi d'Urologia
Europeu del Dolor
Europeo Terapia Familiar
Educati~
-
3.000
7.000
10.000
3.000
1.500
1.600
1.500
1.000
1.700
1.500
1998
Europeu d'Anestesia
Europeu d'Urologia
Mundial de Dentistes
Europeu de Diabetis
Meat Science and Technology
1
Europeu Jnfermeres de Dialisis i transplantamer1-ts
2.000
4.000
6.000/8.000
8.000
1.000
2.000
�··~·
BARCELONA
CONVFNTION tBUREA U
1999
17.000
2.000
1.300
3.000
12.000
3.000
7.000
1.000
1.000
1.200
1.000
1.000
1.000
Europeu de Cardiologia
Symposium de Cromat.ografia
Europeu de Patologia
lnternational Bar Association
Europeu de Radiologia
Europeu de Medicina Nuclear
Audio Engineering Society
Internacional Tecniques Neurocirugia
Intemational Police Association
International Solvent Extraction Conference
International Headache Society
Espanyol de Pneumologia i Cirugia Toracica
Metropolis
2000
Internacional d'Espectrometria
Europeo Cirugía de la Ma
Mundial de Ferreteria
1.500
1.500
2.000
2001
American Assn. of Petroleum Geologists - AAP0'97
Heart Failure of the European Society of Cardiology
1
1.500
1.500
2002
Intl. Federation Automatic Control ·- IFAC
,
Intl. Federation for Cervical Pathology & Colostopy
1
l
-
2.000
2.000
�·:· Jnfo_1udame 12/7/96
•:• M_ultitudinari conerés d'_Audi a Barcelona
"---....1.-PI~......gr-esses-massius a'aques pnmer seme ,
eg amb la convenció que la
companyia automobilística Audi acaba d'obrir aquests dies a Barcelona i per a la qua!
hom espera una assistencia d'uns 8.500 professionals del sector procedents de 65 palsos.
1
Segons estimacions de Fira de Barcelona, aquesta convenció suposani per a la ciutat un
impacte econórnic positiu de més de 5.000 rnilions de pessetes. Aixó suposa complir un
deis reptes de Turisme de Barcelona com és aconseguir captar per a la ciutat reunions
amb participants d'alt poder adquisitiu, i que després puguin tomar a visitar la ciutat.
La convenció es desenvolupani alllarg de la segona quinzena de julio!, a un ritme de 600
participants diaris diferents que assistiran per coneixer el nou cotxe Audi 3, un vehicle de
la gamma rnitjana-alta que competini amb els nous models de Mercedes i BMW. Entre
els assistents s'hi compta a Ferdinand Piech, presi9 ~~~- ci~_l Grup Volkswagen .
•:• La Cambra de Comerc gualifica de positives les expectatives del sector
hoteler
La Cambra de Comen; acaba de fer públic el seu butlletí d'estadística i conjuntura del
segon bimestre de l'any, Perspectiva Economiba de Catalunya, en el qual fa una
valoració del moment turístic tot considerant-lo ~lt positiu peral sector hoteler.
L'informe esmenta especialment el bon nivell d'ocupació hotelera de Barcelona, que situa
d'un 64,1% de mitjana pels passats mesos d'abril i ¡maig, enfront d'un 56,8% de la mitjana
de les restants zones turístiques de Catalunya.
1
(S'adjunta copia de /'informe)
1
•:• El Port de Barcelona euan_ya al_ge _Geno a en creuers
El Port de Barcelona es troba en aquests moments en un moment de franca expansió pe!
que es refereix a creuers marítims. Segons les agencies catalanes, el nostre port avantatja
per primera vegada al de Genova en el nombre d'escales de barcos (300 per 356 a
Barcelona), tot i que en passatgers de creuer~ la ciutat italiana encara manté les
distancies: 343 .000 front als 233.000 de Barcelon~. La raó fonamental d'aquest canvi que
s'esta produint és per causa del rnillorament en l'Aeroport i les auto pistes, que fa
Barcelona més accessible per als europeus i nord-americans, a banda de l'oferta turística i
cultural de Barcelona, ponderada per les agencie~ com superior. En aquest sentit hom
pensa que enguany hi pot haver un "boom" en creuers.
'
Tanmateix, a banda de les millores operarles a1!Port (tot i que encara estiguin per
acabar), va ser decisiu per l'impuls per !'actual vinguda de creuers l'assistencia durant els
. Jocs deis millors vaixells, acció que va permede donar a coneixer a les príncipals
navilieres i operadors les possibilitats del Port de Bhrcelona.
.../.
3
.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4405
Title
A name given to the resource
Conferència "El moment de Barcelona"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Política
Competitivitat
Lideratge
Govern
Infraestructures
Acció política
Barcelona
Campanyes
Tripartit
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Esquerres
Iniciativa per Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-09-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1569/0000000732.pdf
725c79d3cc30048d7e5cc748e649b807
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Espanya quiere parecerse a la Alemania federal
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Vidal-Folch, Xavier
Valls, Francesc
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Tripartit
Generalitat de Catalunya
Espanya
Federalisme
Partido Popular
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1570/0000000733.pdf
60d84c01a975e56370129117e475cf25
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Espanya està malalta de por i de fonamentalisme
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mauri, Lluís
Tordera, Josep
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Canvi
Tripartit
Acció política
Model social
Espanya
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1571/0000000735.pdf
d8331284bfc3455c476a040b2a6e6e69
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Tardaremos en crear una cultura común de gobierno
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Tripartit
President de la Generalitat de Catalunya
Acció política
Model social
Planificació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1574/0000000738.pdf
fe0f80c7c6b55e319b13238c9b12f511
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'afer Carod ha perjudicat la nova etapa que ara es pot obrir per a Catalunya
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sanchis, Vicent
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Carod-Rovira, Josep Lluís
Tripartit
Acció política
Model social
Educació
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-02-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1575/0000000739.pdf
52de67dbf307f3e5d6f26be0da24df1d
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Bargalló té un perfil més adequat com a conseller en cap
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Busquets, Jordi
Gordillo, Saül
Flores, J.M.
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Consellers
Carod-Rovira, Josep Lluís
Catalunya
Acció política
Tripartit
Bargalló Valls, Josep, 1958-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-02-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1584/0000000747.pdf
03c589cba5c85d8c902d17980fd9763c
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Era una assignatura pendent des de la República que a Catalunya hi hagués un govern d'esquerres i catalanista
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Hiperbòlic
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Repoll, Jerónimo
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Generalitat de Catalunya
Govern
Acció política
Tripartit
Model social
Esquerra (Ciències polítiques)
Canvi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-06-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1606/0000000767.pdf
8ad0d0164a2a0d00c92540b0a670b7e5
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estic convençut que tindrem estatut al setembre i que acabarem la legislatura
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Gispert, E.
Espada, F.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Esquerra Republicana de Catalunya
Tripartit
Acció política
President de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-08-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1627/0000000783.pdf
67531306d1073b58e74ecdfa30ad8c53
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estoy convencido de que el tripartito tendrá una segunda oportunidad
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Barbeta, Jordi
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Tripartit
Generalitat de Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1630/0000000786.pdf
0b5f21176a3f38b30727b2df5d747398
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Veig difícil un canvi de majories
Source
A related resource from which the described resource is derived
Regió 7
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Marcè, Marc
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Tripartit
Acció política
Territoris
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes