1
10
33
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1139/19880218d_00266.pdf
5c807c4b0332f054261b562b1a196bec
PDF Text
Text
<
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual
Maragall, en l'acte de pre sent aciò del llibre de Willy
Br an dt "La Tcura organizada".
Círculo de Lectores, Barcelona 18 de febrer 1988
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
�Ajuntament X 411+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA GRAN SATISFACCI6 QUE SENTO PER PARTICIPAR EN
AQUEST ACTE ÉS D'UN CONTINGUT DIVERS 4 I ALHORA
ENTRANYABLE.
EN PRIMER LLOC PER LA PRESèNCIA DE WILLY BRANDT A
BARCELONA.
_ EM nIE
SABí
t NM OBLIDAVA BARCELONA PERQUè EL RECORD
QUE EN TÉ VA UNIT A COSES MOLT SENTIDES QUE VENEN DE
LLUNY, PER NO L'HEM TINGUT A LA CIUTAT AMB LA9,0
FREQUèNCIA QUE VOLDRIEM. PER AIX6 AGRAiM TANT QUE AVUI
ENS HAGI VOLGUT PRESENTAR PERSONALMENT EL SEU LLIBRE.
TOTES LES RESPONSABILITATS, DISTINCIONS I HONORS_
QUE WILLY BRANDT HA REBUT AL LLARG DE LA SEVA DILATADA
ACTIVITAT PúBLICA SóN, SENS DUBTE, MERESCUTS.
MÉS QUE FER L'ELOGI DE McRITS PASSATS PROU
CONEGUTS, VOLDRIA DESTACAR NO JA LA VIGèNCIA DEL SEU
Ref.:
�•
Ajuntament 11II+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: —
PENSAMENT SINó EL CARàCTER PRECURSOR I MORALMENT
INOBJECTABLE DE LES SEVES PROPOSTES.
BRANDT S'HA SENTIT COMPROMèS AMB ELS PROBLEMES DEL
SEU TEMPS: PER RESOLDRE'LS HA APOSTAT SEMPRE PEL FUTUR;
PER AIX6 ÉS UN PRECURSOR.
BRANDT S'HA DINTINGIT PER FER PROPOSTES CONCRETES
Qo S 4 1 k25
I REA STES. LA DIFERèNCIA AMB ALTRES QUE TAMBÉ EN FAN
ÉS
QUE LES SEVES ES FONAMENTEN EN EL DESTí COME. DE LA
HUMANITAT; PER AIX6 SóN MORALMENT INOBJECTABLES.
BRANDT HA APORTAT UNA NOVA DIMENSIó A LA POLÍTICA:
HA FET COINCIDIR
. .
u
UTOPIA A TRAVèS DE
L'IMPERATIU MORAL; PER AIXò LI DEVEM TANT.
MOLTES DE LES COSES QUE BRANDT DIU SóN L'EVIDèNCIA
MATEIXA. PERó PERQU1 L'EVIDèNCIA SIGUI EFICAÇ HA DE SER
EXPLICADA AMB ARGUMENTS I ARMADA AMB IDEES.
ff
¡^
3
�+la
Ajuntament ` or de Barcelona
n
Gabinet de Comunicació
Ref.: – 4
ES EL QUE FA BRANDT. SITUA LES MANCANCES DE
/ v-6`v,om 714-
LLIBERTAT, D'IGUALTAT, DE SEGURETAT I DE SOLIDARITAT EN
(-~ cart--)4,)
uNIC CONTEXT N PODEN SER ENTESES I SUPERADES: EL
MÓN, QUE ÉS EST I OEST, NORD I SUD A L'ENSEMS I
INDISSOLUBLEMENT.
LA RELACI6 ENTRE DESPESA EN ARMAMENT, MISèRIA
ECONòMICA I CULTURAL I DESTRUCCI6 ECOLòGICA ÉS, PER A
BRANT, LA CAUSA PRIMERA, DEL DESORDRE ACTUAL I DELS
PERILLS QUE AMENACEN EL NOSTRE FUTUR.
BRANDT DEMOSTRA QUE EL FUTUR DE LA HUMANITAT ÉS UN
FUTUR CCOMú, I PERQUè AQUEST FUTUR SIGUI POSSIBLE AFIRMA
QUE LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A
HUMANITAT. AIXò TAN SENZILL, REQUEREIX DRàSTIQUES
— J ru+r-
cmdt
I
1 c.dy
I `^^
V–
MESU RES .
BRANDT LES PROPOSA.
Ac-r,Lut.
C9
011-1-but; tr-ir
vall° da)
�Ajuntament
`1III ' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: — 5
EMS DIU QUE CAL FOMENTAR LA PRESSIó D'UNA OPINIó
PúBLICA IL.LUSTRADA PER ESTIMULAR ELS GOVERNS
INDECISOS.
QUE CAL SUBSTITUIR L'ESTRATèGIA DE LA INTIMIDACIó
PER UN CONCEPTE DE "SEGURETAT COMUNA".
QUE CAL UTILITZAR EN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT
ECONòMIC I SOCIAL UNA PART SUBSTANCIAL DELS RECURSOS
PERDUTS EN L'ARMAMENT.
QUE
CAL CREAR UN "FONS DE
SOLIDARITAT
INTERNACIONAL" EN QUÉ PARTICIPIN SOBRETOT ELS ESTATS
UNITS I LA UNI6 SOVIèTICA, ELS QUE MÉS TENEN PER
APORTAR I TAMBÉ MÉS PER COMPROMETRE.
DvO 9"NS
^,ai
AQUESTES SóN ALGUt, ÉS DE LES PP OSTES QUE BRANDT
AVANÇA EN EL SEU LLIBRE:
^—
`^
�S
,.fIIIII
Ajuntament 11111r de Barcelona
Gabinet de Comunicació
NO
ÉS
Ref.: — 6
QUE SIGUIN PROPOSTES REALITZABLES. O
IMPOSSIBLES; SóN SENZILLAMENT INAJORNABLES, SI VOLEM
SALVAR EL FUTUR.
DEL FUTUR, O DELS FUTURS, —NO ÉS CASUALITAT— EN
\
PARLA
SOVINT L'ESQUERRA.
COM DIU RAIMON OBIOLS:
"L'ACCIó,
SOCIAL
I
COL.LECTIVA, COM A EXERCICI DE CONEIXEMENT I DE
LLIBERTAT, ÉS LA QUE PERMETRà CONSTRUIR UN FUTUR
CONCRET D'ENTRE ELS MOLTS FUTURS POSSIBLES".
BRANDT AFEGIRIA QUE TOTS ELS FUTURS POSSIBLES HAN
DE
TENIR NECESSàRIAMENT EN COMÚ L'ESFORÇ DE SALVAR EL
FUTUR ÚNIC, EL DE LA HUMANITAT, EL QUE ELS COMPRAN A
TOTS.
EL MISSATGE DE BRANDT ENS MARCA EL NORD D'AQUESTA
GRAN TASCA QUE NOMÉS POT SER COL.LECTIVA I SOLIDàRIA.
�DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A.
VALENCIA. 344-346
L. 2587600
II
Excmo.señor
Pascual Maragall
Alcalde de Barcelona
Ayuntamiento
Plaça Sant Jaume, s/n
li
08002 Barcelona
ai
Barcelona, 5 de febrero de 1988
Querido señor Alcalde:
I^
Basándome en la confirmación que mé llega vía Dieter Koiiiecki acerca de su
intervención en el acto con Willy Brandt, que tendrá lugar el jueves, 18
de febrero, a las 8 de la tarde en nuestra sede de calle Valencia, 344, me
permito enviarle un juego de pruebas de impresión del' libro "La locura
organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" 1 Estas pruebas le
permitirán ya conocer el contenido del libro que, según mis noticias, se
ha brindado usted tan amablemente a presentar. Los ejemp1 lares definitivos del libro estarán disponibles hacia finales de la próxima semana.
Si prefiere usted no limitarse en su charla a la problemática del libro y
extenderse en la figura política y humana de Willy Braridt, puede hacerlo
libremente. En nuestra revista Círculo 2, que le acompaño en el anexo,
hemos publicado recientemente un extenso articulo sobré, el ex canciller,
dentro del espacio "Gente comprometida" (páginas 6 - 9).
Como le decía en mi carta anterior, a continuación del ;
l acto tendrá lugar
una cena en un restaurante de Barcelona, para la que desearíamos contar
con su presencia. Tgibién seria útil saber si desea usted que acuda algún
invitado especial. í , Q, / p0(7,12
N c i1 41.
`
t
Con anterioridad al acto, alrededor de las 18,30 h, tendrá lugar un encuentro
de Willy Brandt con la prensa. Seria para todos muy agradable contar también
k C' (,t,),p,
aquí con su presencia, si su tiempo se lo permite.
Finalmente me atrevo a preguntarle si no sería posible -en atención a la
figura de nuestro visitante- contar con la presencia de'una pareja de la
guardia municipal en uniforme de gala.
En el transcurso de la semana que viene se expedirán las invitaciones
aparecerán en la prensa los anuncios del acto.
fl
Reciba un saludo muy cordial,
y
�DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A.
VALENCIA. 344-348 TEL 258 7600
08009 BARCELONA
Excmo. señor
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
Ayuntamiento
Plaça San Jaume, s/n
•
08002 Barcelona
Barcelona, 29 de enero de 1988
Querido señor Alcalde:
Por conducto del señor Dieter Koniecki, amigo de nuestra casa, nos
llega la noticia de que e s tá usted dispuesto a presentar el • libro de
Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en
el mundo". Como le decía en mi carta anterior, WillOrandt estará en
Barcelona el jueves, 18 de febrero, y la presentación tendrá lugar a
las 8 de la tarde en la sede Circulo, calle Valencia, 344. Paralas
18,30 está prevista una rueda de prensa.
Huelga decir que la noticia que nos traslada Dieter Koniecki nos llena
de alegría. Sin embargo, para organizar con más seguridad el acto y
preparar anuncios e invitaciones, le agradecerla una pronta noticia
•
desde su propio despacho.
El libro saldrá de encuadernación alrededor del 10 de febrero. Actualmente
disponemos -ya. -de segundas pruebas corregidas que Pe podrla enviar
inmediatamente, tan pronto reciba sus noticias.
Por la noche, después del acto, organizaremos una cena en honor de
Willy Brandt, para la que nos gustarla contar con usted. Queda por
determinar todavía el restaurante.
Reciba un cordial saludo,
11
L2 9 01 1988
,.:, r-r00,1
�"
_
_ i
^
^
.
3D/ 2$‘01'
A les 14'15 h. d'avui telefona el Sr. Dielter Koniecki, des de
Madrid, per donar un missatge personal del :Sr. Willy Brandt. (Es
tracta d'una trucada rebuda a l'Alcaldia i desviada al Gabinet
per indicació d'en Salvador Sarquella).
Es relaciona amb la visita de l'Alcalde a Dü'sseldorf, la propera
setmana i es tracta d'un tema que el Sr. Kóniecki demana que es
tracti amb tota la discreció possible. De fet, demana parlar
personalment amb l'Alcalde.
La proposta de Willy Brandt per l'Alcalde ;és la següent: pel
proper dia 22, durant la celebració del C'óngrés del PSOE, i
aprofitant que el Sr. Willy Brandt assisteix com a delegat al
Congrés, el Sr.Koniecki organitza un dinar, reservat a molt
poques persones i al qual convida al Sr. Pasqual Maragall. Segons
ell explica, es tracta d'un dinar informal i! reservat, en cap cas
una sessió de treball massa organitzada, en el qual es tractarien
tots els temes de la visita no relacionats estrictament amb la
presentació del llibre (?). Es a dir, els aspectes més polítics
de la visita i que el Sr. Willy Brandt Ivol comentar abans
d'iniciar el viatge a Alemanya. .No ha parlat de qui són els
altres convidats al dinar, només ha mencionat l'Anna Balletbò.
El Sr. Koniecki insisteix molt en "que no : se mezcle la parte .
política del programa con lo relacionado conila presentación del
libro" i resumeix el missatge en 3 punts:
- el dinar és informal però' important pel Sr Willy Brandt i
només es veuria alterat per un motiu important (per exemple,
que
Felipe González desitgés dinar amb Wlly Brandt)
- separar els aspectes polítics de la visitade tots els altres
temes i tractar-los separadament en aquest dinar.
- parlar personalment amb l'Alcalde per comentar-li amb més
detall tota la qüestió del dinar amb WillyhBrandt. Remarcar que
es tracta d'un tema que cal tractar amb molt confidencialitat.
Demana resposta, si és possible, aquesta mateixa tarda, perquè
demà al matí a les 8'15 ha de parlar per telèfon amb el Sr.
Lahstein i confirmar-li el dinar. Els seus telèfons de Madrid
son:
- 91-458.09.60
91-458.19.87
91-259.07.87
El seu horari d'aquesta tarda é: de 16 a 19'15 hores.
El Sr. Koniecki és una persona molt amable;i parla un espanyol
correctíssim.
V ~
^3
21.~
�^-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4045
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Círculo de Lectores, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Política
Literatura
Ètica
Societat
Filosofia
Drets civils
Acció política
Model social
Brandt, Willy, 1913-1992
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf
082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e
PDF Text
Text
REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA
MANRESA, 10 de març de 1988
�Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL
Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de
Manresa.
Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous
10 de març 1988, sota el títol de
"REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA"
Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull:
Benvinguts,
Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou
acte cultural de la Falca.
Particularment el que voldria és donar la benvinguda
a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica
les presentacions.
Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és
pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè
crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món
polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un
Alcalde és molt més que un polític, és un home completament
implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan
es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el
Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya:
en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que
es tracta d'una personalitat.
La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes.
I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt
remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al
nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels
ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l
sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta
dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt
bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors
i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana.
�2.
Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li
donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens
parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que
suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut,
qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat,
perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital
que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest
país.
I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari
que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una
banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui
més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que
ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la
banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és
el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea,
potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens
ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país.
Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també
aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra
banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats
manresanes que em permetré de citar en detall com són:
l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu
Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca
del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium
Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal
de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació,
una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels
temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens
preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui
la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg.
I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir
quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya.
�3.
I N T R O D U C C I Ó
Moltes gràcies, estimat amic.
Senyores i senyors.
Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a
les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i
preocupades per la Cultura,
pel present i pel futur de
Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació.
Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa
del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat
de
sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins
d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a
tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i
una referència obligada.
Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit
molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics,
són precisament els menys polítics, potser, dels polítics,
i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit
de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans.
Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es
citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és
una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus
que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i
aquí ja hi havia una ciutat.
Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem
a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen
del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni
d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la
història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans
moments de la història de Catalunya.
Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En
diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més
bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser
reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va
ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa.
�4.
Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre
que ha calgut.
Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la
ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i
anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni.
Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i
un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el
lloc pel tema.
EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS
Entrem, doncs, en matèria.
Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot,
ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar.
Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país
que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i
alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim
desequilibris a Catalunya en la distribució de la població,
en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a
més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com
a societat, de classes socials diferents.
Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats
amb el territori i amb la distribució del poder polític.
Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant
dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra
encara pitjor que equivocar-ne el tractament.
Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi
ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial .
�5.
DESEQUILIBRI TERRITORIAL
Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una
expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen
francès que pretén que el territori sigui ordenable com si
fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un
vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i
l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat
viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses
que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió
Política Territorial, activitats sobre el territori, que no
pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar
les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es
tracta de tenir una política sobre el territori. I és per
això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la
Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política
Territorial.
I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment
que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a
nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir
en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu
del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem
d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia
de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat.
Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del
Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política
Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer
moment, que el que volem no és ordenar un territori com si
fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi
hem de fer polítiques actives".
Tanco el parèntesis, i continuo.
Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació
de tot el País, (i això significava tenir en compte els
interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi
ha.
�6.
A favor del consens
En tota democràcia unes lleis que constitueixen els
fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar
el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir
una
sèrie de requisits que les facin perdurables i que les
facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada
moment.
Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els
Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal,
en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre
matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o
el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de
quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament
i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals
del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com
més millor.
En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles
que fan referència a l'Ordenació del Territori.
Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar
que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial
per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui
l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal.
El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions
humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva.
Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament
de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis
d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns
dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de
Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista
d'esquena a la realitat del País i en solitari.
Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i
per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles
d'una societat dinàmica com és la nostra.
�7.
Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no
s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca
un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en
aquest País.
S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que
venien de totes bandes.
Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició
d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també,
inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal
d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya
(des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial.
Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació
Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits,
menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei.
Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix
Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè
no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les
duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit
i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar
que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no
era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i
vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de
la Conselleria de Política Territorial.
Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació
Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya.
Respectar la Llei
Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de
racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis
bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis
bones.
�8.
Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara
tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb
bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix,
basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a
repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa.
No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta
situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot.
Catalunya: sistema de ciutats
No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de
Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I
aquest és el concepte central de la meva exposició.
Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i
faci alguns suggeriments:
Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze
anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i
Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a
Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia.
Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la
policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu.
Alguns exemples de desequilibris
Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig).
Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués
cregut
que vuit anys i mig després o onze, dotze anys
després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de
Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any
76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot
just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després
�9.
d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era
TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada
aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera,
dos terços de les accions van ser lliurades el gener de
l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions,
al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000.
Aquests diners, per això no es van pagar, trinco
trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una
promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi
d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al
valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les
boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat
cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest
mes, tot just—.
Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any
79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després,
l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell
encara no hauria arribat?
Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia,
Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera
d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un
Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei.
(Després diré fins a quin punt això té a veure amb
els equilibris i desequilibris de Catalunya).
Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar
que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon
tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat.
Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure
que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el
túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada
i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que
s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la
llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del
màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no
té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada
any?
�10.
Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia
d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic?
Si que s'han fet obres
en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen;
arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a
Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar
a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de
Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no
l'any 76, sinó l'any 66, segurament.
Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi
viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen
incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de
Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a
Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com
una cosa per fer regularment.
L'avantatge de ser molts en una gran concentració
urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no,
viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però
vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la
congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim
sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor
dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els
avantatges d'estar els uns a prop dels altres.
Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema
ferroviari català,
amb un exprés regional que fos, al
mateix temps, d'alta freqüència i velocitat?
No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no
se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE
ni per ningú.
A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem
disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una
gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem
anys, així.
El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç
de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a
Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això.
�11.
Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no
tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent
ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del
Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona
fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per
no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet
que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que
Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no
encara.
Algú podria pensar que no hi hauria
protecció forestal, a Catalunya que evités
massiva dels nostres boscos, en els punts de
les masses que viuen a les nostres ciutats i
un sistema de
la destrucció
contacte entre
la natura?
0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns
sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges?
Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a
les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat.
Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses
no es fan cosint i cantant, són molt complexes.
Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com
les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi
destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són
importants.
Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en
aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i
amb les condicions que serien necessàries.
Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de
represa econòmica.
Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré
una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a
treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que
es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers.
�12.
Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres
indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers
que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a
faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt
de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es
poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que
van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar
aquests moviments.
Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?"
Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable,
perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona.
Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat
d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no
creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi
hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el
creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui
resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient
perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area
Metropolitana de Barcelona.
Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de
Barcelona són la condició per a una bona absorció de la
sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc
d'automòbils.
Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat
(i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a
desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins
i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer
mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap
en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a
dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests
200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret
del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants)
quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és
el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el
que necessita davant i darrera per no topar constantment
amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a
60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any.
�13.
Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies
a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és
trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no
s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I
ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic
demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui
preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat
que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per
això?
Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició
perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la
costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura
els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un
nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests
camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior,
cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat
d'absorbir noves activitats.
Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i
Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans
elements, que han de fer front als tres grans desequilibris
territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són:
ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA.
Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic
jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin
els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és
el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona".
Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots
tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el
seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic
jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap
altra part de Catalunya.
�14.
De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció
de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma).
Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom
ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni
per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea
metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està
massa congestionat.
I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa,
l'autopista de la costa sense carrers laterals.
Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació
del territori de Catalunya. Més important això que les
comarques.
Jo no dic que les Comarques no siguin importants,
dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques".
Aquests tres i la limitació dels recursos naturals:
aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però
també corredors de comunicació.
A Catalunya les grans comunicacions van a travers de
congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i
prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa).
Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8
del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a
les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del
litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el
Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a
Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un
carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per
Monistrol, és igual.
�15.
Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem
de trobar sortides, i li hem de trobar solucions.
Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre
País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de
comunicació i de masses forestals protegides.
Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència
de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són
Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers).
Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos
punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te
més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són
els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a
Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o
cap a Madrid.
En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en
aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és
Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres
de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han
de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de
descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat
o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid.
Son aquests els punts de gran servei on
d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com
els tècnics del transport (ruptura de càrregues
muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per
petit o, en el tren gran, els "containers" per
camió de distribució.
s'hauria
en diuen
vol dir
posar al
anar al
On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca
avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines
despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no
hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya.
Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i
aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que
els han de solucionar.
�16.
Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots)
atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria
(perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país
franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada
com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat,
net, fluït
jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta
Catalunya.
Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es
cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions
s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels
poders locals (i és lògic perquè són els poders local els
que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les
coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració,
les coses han anat bé.
I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat
molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a
visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre
cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis
personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren
que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a
treballar i tantes altres coses que s'han fet.
Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més
encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un
país, a més d'estimat, equilibrat.
Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de
ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això.
Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i
no és extrany que precisament siguin els països federals)
en què es poden trobar asignades funcions generals i també
descentralizades parts del poder institucional en i ciutats
mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats.
El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a
Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador.
Altres paisos això ho tenen.
�17.
De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són
mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix:
l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es
capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per
"Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí
on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors.
De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa,
Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses
que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país
descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una
cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec
que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic,
no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret,
real i tocable amb les mans.
Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també
hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les
experiències viscudes.
Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el
territori. Son les persones que es mouen en aquest territori .
Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més
feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè
s'hagués pogut evitar.
Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques
hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders
intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders,
on el President de la comarca ha estat elegit, justament,
el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la
Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques.
�18.
Per tant, això pinta com que no és un sistema de
vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un
sistema, en definitiva,
per donar més poder al centre.
Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents
nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat
l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat
política partidaria.
I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més
en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui
passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera
d'Ebre.
Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la
reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or.
Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens
servien per això.
En canvi, hem assistit a una excessiva concentració
del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja
els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé
no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé
incomprensible.
No s'ha donat cap joc a les altres administracions.
Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica
tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la
reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat
de Catalunya, i això no passa sempre.
En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és
Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la
Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo
conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen
ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o
Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se
val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal.
El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot
decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal
Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven
trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en
les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el
contrari.
�19.
Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha
diferències contra aquells que es pensen que federalisme
vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan
a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes
altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè
tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU.
el dia que hi hagi lliure comerç.
Mirin si n'hi ha de llibertat.
Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla
dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es
parla de les Províncies i els Municipis són creació de les
províncies.
Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la
nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I
l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat
en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i
autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una
Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és
la Generalitat, oblidant que les altres administracions
també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera
i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats
jurídiques us espantin, no és exactament el mateix:
Desconcentrada vol dir que la pròpia administració
de la Generalitat central també tindrà una presència en les
Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa.
Descentralitzada què vol dir?
Que hi haurà unes
altres administracions en les quals es podrà delegar una
part del poder de la Generalitat.
Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de
poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que
és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en
la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del
nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes
i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és
evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar.
Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a
nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de
les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc.
�20.
Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la
República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus
més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat
de les autonomies, la qüestió nacional.
Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme.
I temes de gran preocupació econòmica: l'atur.
Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera
fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les
Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això.
Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que
era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador
d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer,
explica si més no, la marginació inicial del tema dels
Ajuntaments.
Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17
Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han
fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari
que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant
com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït:
hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest
tema; per detalls, però no per allò essencial.
Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no
es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el
tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del
pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos
Autonòmics.
Jo crec que el que resulta poc explicable és que en
el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat,
s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del
territori.
�21.
No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de
Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic
això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut
dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen
a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen
dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin.
La prova que jo no estic defensant cap trona, és que
en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema
metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i
una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a
mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana
que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he
renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del
Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la
presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en
Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a
la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix
en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso
que és molt millor que sigui així.
La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc
l'obligació de jugar-hi un paper.
Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha
menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no
es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que
donava un determinat poder. No és així.
Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia
pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la
descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la
Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en
segon lloc continuant cap avall, la descentralització del
poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les
Comarques.
I no és això el que s'ha produït.
�22.
Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant
que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una
divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que
les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les
subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior.
En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió
interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí,
ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom.
Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la
reivindicació de Manresa de ser cap de Regió.
Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya
hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori.
Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i
que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó.
Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està
aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una
majoria d'esquerres i de progrés.
Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que
ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la
Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de
joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports
estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als
Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en
sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots
aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que
està més aprop de la gent, de les persones, que per això es
diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports
del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem
què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el
consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de
finançar aquestes competències.
�23.
Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran
lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la
meva corda ideològica.
S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació.
Això equival a un equilibri entre Institucions. I
precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una
constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens
Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu
Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de
ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el
fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que
té aquest país.
Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un
període històric en què la negació del pacte s'ha convertit
en el motor fundamental de la política del país.
Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest
desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions.
L'EQUILIBRI
Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho
he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per
fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè
penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat
i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no
tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me
convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa
quines són les meves concepcions de la política Catalana
que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres
Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc
natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com
s'hauria d'organitzar Catalunya.
I que un cop obtingut el debat allà, les relacions
entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de
realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de
col·laboració que jo crec que haurien de tenir.
Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del
debat, per una banda, i la col·laboració per una altra.
�24.
Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització
autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de
cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental.
A principis de segle, un gran poeta català va fer un
article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment
es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar
a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus,
primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser
europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es
passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta
que són europeus. I els francesos, exactament igual.
I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser
catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja
n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si
Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la
part, Catalunya tornaria a ser.
Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel
cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya.
Enteneu el que vull dir?
En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat
hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona.
Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del
seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada
un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem.
A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona
i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat,
a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica
malèvol.
Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí,
entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre
el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això,
inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa
que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals.
�25.
El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va
defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que
defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael
de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el
Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una
Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè
era el mateix àmbit territorial.
Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de
tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres
vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser
Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en
aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona.
Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és
bona per al país, és inclus enriquidora.
Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada,
encara ens en falta.
La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a
vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense
manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional.
Moltes gràcies.
�
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf
0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53
PDF Text
Text
a-5
^+I
I
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual
Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ",
a Manresa, sobre
"Reequilibri solidari de Catalunya ".
Manresa, 10 de març de 1988
�1,11
Ajuntamentde Barcelona
Gabinet de Comunicació
r
C~
Ref.:
SENYORES I SENYORS:
VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT
D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA
SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS
CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS.
MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT.
UN
D'AQUELLS
EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE
LA CULTURA MEDITERRANIA.
JA ER),
CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM
MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES
DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES.
LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL
DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN
EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL.
LES
NOSTRES QUE TROBEM EN EL
PATRIMONI
�Ajuntament 1IWde Barcelona
Gabinet de Comunicació
ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I
SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ
L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS
MOMENTS DE CATALUnY.A...
MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT
IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE
LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL
PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA.
TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA
CIUTAT SINC; COM
XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE
CATNLUNYA.
_ .„..
PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE
CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL
LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC.
-------
' TREM DONCS EN MATéRIA
SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A
�de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ajuntament ''NIF
CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN
MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR.
ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN
PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR
CRàNIÇUES I GREUS.
I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE
CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI
A TEMPS.
NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA
DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA,
DI', LA CULTURA I DEL PODER
ER POLÍTIC,
A
NI ES
DELS
DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL.
AVUI
NOMÉS
EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS
DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL
TERRITORI I EL PODER POLÍTIC.
OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT
----- _
- DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE
�-5 -
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT
DONC S B, A IXeS
És
EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S
DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS.
L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER
UNA
REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS
D ORDENACI6 TERRITORIAL.
SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL,
MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5
SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL
PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE
AME ALGUNS DESEQUILIBRIS.
EN
TOTA DEMOCRACIA H
l HA UNES
CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA.
TENEN UNA FUNC I6 I NSTR
LLEIS QUE
S6N LLEIS QUE
; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS
QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA.
AQUESTES
LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE
DE
�—E;
Ajuntament W de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
LES FACIN PERDURABLES
REQ UI S ITS QUE
MENTRE
LES
C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S
ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER
A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA.
LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I
PER SDPOSAT ,
ELS ESTATUTS ,
PERO TAMBÉ UNA CARTA
MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT
RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE.
EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA
EXACTAMENT IGUAL
ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES
A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL.
EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE
L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL
PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA
REGULI N CON ST
rruEI
XEN LA MIS IMPORTANT DE
LES
\
�-
de Barcelona
Ajuntament
Ref.:
Gabinet de Comunicació
Q UI N SIGUI
INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI
L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL.
L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES
ACTIVITATS
EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES
PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6
9*.
STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn
P OL ICO-ADMINI
1T
REALITZACIONS HUMANES.
DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT
DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5
TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM
DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER
PROPOSADES D'ESQUENA
REALITAT DEL PA
1 EN
S OLL ITARI .
ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I
PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES
D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA.
C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE
••■•■■,■.....•■•••••■•
SERVEIS, ,
PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL.
�•
Ajuntarnent r de Barcelona
Gabinet de Comunicació
AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6
TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM
SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS.
S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6
HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT
LES
APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES.
- ,
H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA
SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT.
PEPA TAMBP.
mns
ns
. ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1
GREU QUE AIX C
(PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA,
wylbr-Y3D-
"i0"
ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6
TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS,
MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI.
VALORS
COM LA FIDELITAT
CONSTITUCIONAL,
LA
�–9–
Ajuntament lIIWde Barcelona
Gabinet de Comunicació
DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS
OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE
DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE
RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS
DONES.
ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA
QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA
ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL
PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500
MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA
ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA.
CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS
PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS
FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT.
NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE
CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS.
Ref.:
�4.1
Ajuntament
RIP
–3_0–
de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I
FACI ALGUNS SUGGERIMENTS.
UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES
U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O
I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC
UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER
TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA
ESP EC I AL IT ZAC I
----■ • ^«,-4- - y A
6
FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS.
GRAN
S
F. I,S QUATRE
SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr
\
,
z
,,
‘
CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S
\
,-r
TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE
SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA
C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL
NT COP
A I X.6 ES Tá
NO C
DI STOR g I
.
NO ES
ODU IR
I XAT ,
SAT I
EOUIL
�lo
c---N1
r
L
vls
in
7-7111A
ala Mrt
p
7I/4
11-+M 14
C -1\i
1O
P
A
pur-LL 4 1
I ,
,s
A
n4
(21-72)7
aA,
v1
11-r
uk
N'IV"
A c" )
vioN
(I)
CÑ
Qu
4, 2
7
~7-5
Ý
4v T12itk.Dm4,1
CL 717v/b-i
1 41+7v Oh' f 01-T c()
vue..-.7.1L.
W
/uto
c
V/7 ES
tiV) )upc
1 E
/4
.
v• .) '
4.-kfcié9/ J-4-c
S
7» u
/jez
271?
(;< ¿",leti t/,
A
1:416VA
(1`
uu Sr
L4vv 4-
0e-
, C
1
tv
/ o A..)
x
1:5)\_)
a q t" CA
útvtil Ci n") 41,40
-
Wi(
-n) K“:2,
P A A '‘) M), A-
kL,
'Out;
41 . ^ .¿'4.--)44.)1
(ro 7717
fc) el-31-71-)1A)1/
c■\ )
1-1k, 5'
4
5-'0,04
1.7
1--)\-) 1 4)1
L'
G. c . c.,
4
t;frob
LS
11-A- 37-711- ftT4 Pa (
vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7
Ç1 Lro
A < • ) (sT
AJA 4 Luk c L
*VM-EY\i 13,
KYt_ (54 \t ui
72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock-
,4Ì4
T71,-
1
c-
)FT)'
41-
UAJ d-5"-
PLV\g/uc5
V-74k-lk__
�I t2
k
1» CY1
Q
tic
Ji)
/
(„4-1811-175
4_1)/4
ij L'`
c--tyvc
o - TE ti. s
k)
PC1- UK,1 tir
19
-A-
e ‘,/(Á erT7/1 t)f -
t-Yrc
c11-47"
d'o (A 74-
1.»<‘
:?
0,4
C-(
u (r.-
-
XA41-i
A71
L 5-
1;111
g
(_11
p
it
A
(-r
t--
1:73
/
(Ái ft-2
í
r
trcy
-2-7m-kú Q
-7-71-ju
5' -
/Mill o !fin
G-44---
Ait4ç
Li
u, ¿s--
Pti
-7-M
P -t-14 /1. e n__ mu T'y
UN
CA,"
LLOP
í
L
C7117
'bu
e›-k_ ,tri
.¿).
¿,‘iiif ti
tt/L,¿''
11341,f7ó
7Z-N As^f4
p
A:14
oi u e
tk-1. t
J)
Z/
f.
C
UN
C
tlfun49,4
S,(
v, E-k)
Lz
-
7,. / itev neb-iv 6k-L-
cM-7tt- 4
IN1
0:7
Ltutjt 7-
2
e"›,)
t-1/01 PC1
p egi 4iò
t:U/1 tY1
--rtflvevu
/vi"
®
/01 u tj
/VD 71-:-L51-
3.-x) /4
fb)1-(11
p (Mi
cPki 7711-'1'
mi c.
tN
A i-ers
i
I) e- iikb/I'z b fo--14
b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡
L-1,4;ukpq
kvo A
7
L-ve n
quc
7 a-7,
r+/-1-7¿),.7zhAir;
íJ Ao riz)
viaj u_s
4-71 nt,,
u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc
ADvr-1
DeT-111_4
r) '47"j>
/
�- U
Z. 1'1/4:i j' '
'
Otjt
94
? ')
í fr
/ 0 '7
A "1,
5
J °'1
C
tilAj
4141
14jj
4 ii,;(1 1,4,
. -111.,t
Enruc,
0/—
PP1-5>
ti? cm))
C
1,--
/4
L 044r5
P. 67--EÇ
1--k) Q
jloo
IN c Ptin itrki
us Po a t <'))
'41
11/4:1*\1 S
it 47-
Pi,/
1-11'14
-¿-1
n 014 C4 1
1,-ta 'u tr iv e3
Z)L.
ít
r
o
crA
,- --b C
Ci
El_ 5-
k)
CY1
it IJAJ 4
t ouihi4 ÆL 71-1,
pe:
DC---01\1 C-(9x»,7k.
uík
p
ES LÁ
e-- ihÌIVL24J
0-0
(_
JIG iu 4
p; ptr! et_ü/v
4L
DN
/ ; DA cr
t ék J Di bt-1,--iiVid
Chii
AV
ti 5 cn ,scz),s
ityvj Ue)i sit-t 5
N D C1-1-4 L e », Th ki -L)
1-44
ro /\j
òðiL
¿MyA
ite
r
ITJ
¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot
L 70 n-ç LS Az-P 77117 4
U)S-77.1
)A
-l4Lìe,f
/9 9 ut?(,,
p
o
él
71
5
c-Ncts/V4
I
1-1
4-;77/
et-ckv
C11)7
ûìb/;,v, ilovrTYL
egk
pj
uf-77h u/u 74
74-a-99 11 -Yt4 ks
-0(
C
7,-),
th
A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S
�r
L. JUA 771-9
1, A
A-i
11-n—t)
/15-1 c-k" itt
L L (bit 1-
11-7'
C71 ki
h
()NI
(i-Y1
Ale
5
-
M-7.4
F0-74 t- 517-)-1- S
tt.,6--
ít,,,
if¿ii) 2
tr)
ja_Anav, (c4
4¿2
�/0
11
Ai ¿
0
u 01 te 71- t)
'
q4
I?
é)f
1(
ti 1)
1 uo out_
tfj.,-091
-1-)1 kr-T7W44
-r-m, 1 0
of
?c, 7
-1
(
1
(J
12 G570 ,1-7
I
itAr o
—
oLA:
fl oPt-U
u frbiUŠ
P A F-c-7
1/1
pm
Ot
10(1'1
1 o fi)4
t-gti)
kt 4
k 57) ib ti/
11---)121)
L Lk
tr,
i
Lo(-1¿ 1
1117\i eit 11-1
Cbç e-,
Ý)t:
F.01
11
a
ftgi)
11
st
r-ite)1, CA-;1".
£1/77\
n-'1
Cj
o
VA/
--771
LrIT
A e-
2
f
((N d1ì)
1 7--A-y-vT
779ií1
'SO 00
u io r. /1 ( N; 7741c/K
C
C
/1 ()PI/
Al U4
s
g Ly1
P tì
t
(-)¿
5-
L
t-n-n
liírtiq Ìt 19( -- (4J/717-
�—11
IlE
Ajuntament MY de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ
PER6
TING jNA
EI
BONA ISTRI
OM.
RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM
PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿.
Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT
SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES
FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL
PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES.
----___
\,_ __--------
S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS.
EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS
D
E
DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA,
BALAGUER,
OLOT O REUS,
—
PER EXEMPLE,
Fc;RA MOLT
_
COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT
ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS.
�,5:11,mt
– 12 –
Ajuntament 1111, de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE,
PsERQU
CONC EPC I
ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA
C AL UNA
ERENT -QUE LA I
DE CAT ,UNYA
FINS A' S ' HA
I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN
--411
CONNE X I ç-Y"-----)
U, A
INCONGFUJeT I A DE TENI
LA
DE RESOLDRE
TRONC
TRAVE
N OST
P
PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP
L /U PI STA
I MA JCAR D CAP
DE CIUTAT
I ir
RITA
A
EN EL
OPI 515 EMA E CIUTAT
NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO.
NC IES FORÇA
NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA
GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT
ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT
D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER.
j
�—]-3
Ajuntament ni' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR
LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT
D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS
DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA
REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿.
EN
CAITVI,
HEM
ASSISTIT
UNA
A
OBSESSIVA
CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL
q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE.
NO
S'EA DOMAT CAP JOC A
---ADMINISTRACIONS.
I
EM
--REFEREIXO
L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA
EL S
ALTRES
----____,
A
5BVIAMENT
LES
TRADICIÓ A CATALUNYA.
AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA
DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC
PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'',
L'ESFORC
ACLAPARADOR D'ATENCI6
POLíTICA A LES
AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA
MARGIIIACTZ INICIAL.
�de Barcelona
Ajuntament
Gabinet
de Comunicació
Ref.:
EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA
GENERAL I TAT MARG INÉS
AJU NTAMENT S I LES
ELS
TZLZALIU
P,
ENTITAT
n
ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114
BARCELONA A LA PURA E
LOCAL,
L ADMINISTRACI6
rri
T .
METROPOLITANA DE
O 0 ETZ.,
/*-c-
ACUESTA ACTITUD NO
rI 7 e:4-r
C.
UNA
:
/111,7 ,/r1,
1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL
CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER,
DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT
ABANS.
PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI
QUE ESTABLEIX LES COMARQUES.
SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS
CALQUEN
TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN
DIFERENTS
D
'AQUEL LES.
LES COMARQUES
. D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A
_
ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5
TKOIVA-:
7714X1 5
,+1)icit 04-n. -(7
�- 15-
wIIIff
Ajuntament IV de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN
* )P.G AN S CONCURRENTS DE
DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C
L'ADMINISTRACIS LOCAL.
EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL
CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE
fi
L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/
GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L
HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA
PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6,
LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A
EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC
I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE
INSTITUCIONS NAVIA
ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S .
vyy
TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE
LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE
MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN
-my
UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS,
�—16—
EMMI
Ajuntament 1111, de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER,
Ref.:
DESTINATARIS GLTIMS DELS
SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS.
ENFORTIRIA EL PAÍS.
MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA
QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE
/
CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-'
DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O
GENERALS.
NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR,
ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA.
PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE
BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE
TAN, QÜESTI5.
D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU
n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE
-
�-
Ajuntament
17 -
de Barcelo
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA.
•
-•
PRESENTAT
I
"CONFESABLE,
AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA.
fiS
UN
PLANTEJAMENT
MALVOL.
)1,1,4,1
JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE
. .
EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-,
I
QUEIX6 AS
PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE
PAÍS
I
Hl
HA
QUE Hl HA aisiT AL
LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA
CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE
\ i LES NACIONS ET1ROP EES .
A COMI CI6 ,
AS CLAR,
QUE SIGUI UNA TENSI6
DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA
MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I
MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS.
-------z.,TP
A
OUt
P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:,
7
�1-7.!
Ajuntament mo
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA,
CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB
SENSE COMPLE XD S ,
CATALUNYA, SENSE
A
I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS
uNtlIES
TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA,
QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR.
.ÉS
L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN
CON S EN S NAC TONAL.
MOLTES GRaC IE S .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4050
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de Cultura de La Caixa, Manresa
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Municipis
Gestió pública
Societat
Legislació
Administració local
Barcelona
Territoris
Acció política
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Description
An account of the resource
2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1145/19880317d_00275.pdf
25a9ba68b2800558b7fb13da7be05764
PDF Text
Text
Ajuntament v de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
Paraules de L'Excrn. Alcalde de Barcelona, Sr. Pascual
Maracall, com a Cloenda de Ta Conferencia de L'Excm.
Dinutats, Sr. F7Tix Pons,
President de 1 C:ongres de
al l'al° de Cent de la Ciutat amb el Titol
nronunciada
7e "Europa: tina cultura necessarialr.
Barcelona, 17 de marc de 1988
�EXCM. SR. PRESIDENT DEL CONGRS DE DIPUTATS.
DISTINGUIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS,
VULL AGRAIR AL PRESIDENT FELIX PONS LA SEVA PRESENCIA
ENTRE NOSALTRES.
BARCELONA, A MIG CAMí ENTRE LA CIUTAT DE LES SEVES
OBLIGACIONS PARLAMENTàRIES I LA CIUTAT DE LA SEVA
PROCEINCIA, LI OFEREIX UNA HOSPITALITAT CORDIAL
SINCERA.
LES PARAULES QUE ACABF74 D'ESCOLTAR ScSN UN DIAGN5STIC
LCID DELS MALS
clivf52j s
QUE PATEIX LA SOCIETAT
INTERNACIONAL.
EFECTIVAMENT, SI SABEM MIRAR PER SOBRE DE PROBLEMES 1
�-3-
FENOMENS IMMEDIATS -COM HO HA FET EL CON FERENC ANT -
DESCOBRIREM LES CAUSES ULTIMES DEL DESCONCERT WEJ
-/1/
ACTUAL.
/
r e 7j Al-U-5A
SEN S DUBTE Q JE ENTRE AQUESTES CAUSES ES TROBA LA
C-(;)-1.W.LLC2>c--
D
DELS
PAïSOS
INDUSTRIALITZATS.
rY\
AOUESTA CONDUCTA OBEEIX A INTERESSOS BEN CONCRETS, PER¿
TAMM A FORMES DE VIDA EQUIVOCADES, 37S A DIR A UNA 6,(1)LAA/IVIJ-(
CULTURA QUE CAL CANVIAR.
o A
SI EL NoN HA VISCUT DE LES IDEES D'EUROPA DURANT BONA
PART DEL SEGLE XX, ARA QU?N LA DISTORSI6 DE VELLES IDEES
COM EL PROGR1S 1 LA IGUALTAT S'HA FET INSOPORTABLE, CAL
QUE EUROPA -AME HUMILTAT- FACI DE LLEVADORA D'UNA NOVA
�CULTURA, QUE • JA NOMÉS POT SER UNIVERSAL.
DIU NORI3ERT ELIA: QUE HEM ARRIBAT A UN PUNT EN OU¿,i LA
HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A
HU1MITAT.
AQUESTA 17.7S LA FORMA DE VIDA QUE HA D'ARRACONAR LES
ALTRES FORMES DE VIDA,
QUE S'HAN FET ESQUIFIDES,
INSOLIDàRIPS, PROVINCIANES EN UN 116N UNIVERSAL.
AOUESTA ÉS LA NOVA CULTURA A
euè S'HA REFERIT EL
PRESIDENT FELIX PONS.
EUROPA
A D'APUNTAR, 1 ANU ELLA NOSALTRES.
MOLTES GRkIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4051
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, com a Cloenda de la conferència de l’Excm. Sr. Felix Pons, President del Congrés dels Diputats, pronunciada al Saló de Cent de la ciutat amb el títol: "Europa: Una cultura necessària"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Relacions Internacionals
Societat
Territoris
Acció política
Europa
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf
1f82fd98f3a505824683d24539b21c13
PDF Text
Text
Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall
Montmeló, 29 de juny de 1988
�Veïnes i veïns de Montmeló
M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura
del pregó de la vostra Festa Major.
Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se
sent molt complagut fent aquest preció, molt
complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns
d'una altra ciutat de Catalunya.
Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o
petites formen part d'un sistema que les relaciona
i entrellaga.
Poden anar per tot Catalunya, de mar a
muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una
altra.
Allò que fa que el nostre país sigui dens,
divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta
xarxa de ciutats.
�-4-
Si les comparem, les ciutats de Catalunya són
diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada
ciutat té alguna cosa especial que la seva gent
sent com a pròpia: una tradició, un monument, un
mercat, una rambla, una Festa Major ...
1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en
comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que
significa ' apretada convivéne j
generadora de
cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els
problemes 1 els avantatges de viure plegats en
aquest espai que anomenem ciutat.
Moltes de les ciutats de Catalunya venen de
llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa
més de mil anys que es té notleia històrica de
Montme16.
Al llarq del temps les ciutats han anat
canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de
desaparéixer o de quedar estancados. Però en els
últims anys les nostres ciutats s'han transformat
rápidament í intensament. Han crescut d'una manera
inimaginable fa cent anys.
�A començament de segle Montmeló era una
petita comunitat de families pageses que es
dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la
ramaderia,
i la població no passava deis 52s=cnt.s
--N
habitants.
Avui Montmeló és la zona més industrialitzada
de la comarca i arriba als 7000 habitants.
Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres
d'Espanya, alquns fa temps ja.
Creo que Montmeló en muchos aspectos es una
muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya
desde finales de los anos 50.
Vinieron gentes de otras tierras de España en
busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos.
Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron
grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin
resolver muchos problemas, cuyas consecuencias
negativas recayeron sobre todo en los que acababan
de llegar.
�El equipamiento en infraestructuras
sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas
era escandalosamente insuficiente.
Fueron años de trabajo duro y de muchas
dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados
se quedaron y dieron numerosas pruebas de su
respeto y estimación por esta tierra, que ahora es
definitivamente su país.
Por eso decía que Montmeló es una síntesis de
lo que ha sido la evolución de Catalunya.
Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo,
a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se
rinde homenaje a todos los que procedentes de otros
lugares tanto han aportado a Catalunya.
Els vostres fills han nascut aquí i seran
protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la
Catalunya del futur que será diferent i millor, més
justa i més equilibrada que la Catalunya que vau
trabar
-n'estic
vosaltres.
segur,
com
n'esteu segurs
�Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que
va superant les mancances provocades pel creixement
desordenat i per l'especulació.
Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais
públics, més places escolars, més instal.lacions
esportives, més cultura que abans..
I aviat tindreu més nom, més atracció per la
gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de
...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11»
Velocitat de Catalunya.
Vaig participar a l'acte de signatura de
l'adquisició dels terrenys
Mas la Moreneta. (
el
desembre passat, al
(724
Aquest circuit és una vella aspiració de
tc catará.
l'esport automovilisi
r—Mántmeló
hi és en
l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb
els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets
del Valls.
�No us vull entretenir més. La Festa espera.
Disfruteu-la.
Visca Montmelé, Visca Catalunya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4070
Title
A name given to the resource
Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Montmeló
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Història
Infraestructures
Societat
Territoris
Model social
Montmeló
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf
0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6
PDF Text
Text
Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall
Viladecans, 7 de setembre de 1988
�-3--
IL.LUSTRES
AUTORITA S,
VILADECANS I DELS BARRIS
VEY_NES
I
VEINS
DE
DE SALES, MONTSERRATINA I
POBLAT ROCA.
M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL
PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR.
US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT
MOLT COMPLAGUT FENT AQUES
PODER-SE
PREGó, MOLT
COMPLAGUT DE
DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT
DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I
TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS.
HE DIT D'UNA CIUTAT
PER
OLT UNIDA A BARCELONA, I SI
BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN
MOLTES COSES.
�-4-
COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU
A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A
BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS.
COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES
COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT
AL MAR.
COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA.
PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1
ECONóMIC I
CULTURAL.
MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS
ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES
SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE
COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà.
�-S-
VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST
LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI
HISTòRIA.
LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL
LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE
DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS
ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I
INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA
CENT ANYS.
DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE
VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS
ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60,
QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX.
�-6-
AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA
VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA,
ALTRES NO TANT.
AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN
HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE.
DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I
GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN
INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I
URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT.
PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I
LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I
VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS.
�-7-
VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS
SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET
HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT
HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA.
ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN
PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA
CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS
JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR
N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES.
ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ
VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT
DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS.
ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS
PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS
SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS.
�-8-
ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE
SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I
SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE
REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS.
I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR
PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN
SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS".
ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE,
DISFRUTEU-LO!
COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR!
NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA
FESTA ns VOSTRA.
VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4073
Title
A name given to the resource
Festa Major de Viladecans / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Jardins municipals, Viladecans
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Societat
Història
Barcelona
Viladecans
Territoris
Model social
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1169/19880909d_00305.pdf
5ad4c6f40e3ca2a0e0ba3c04e4138a1a
PDF Text
Text
PARAULES D'AGRAIM.ENT DE
L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA
�PARAULES D^AGBAI00E0T D EL SENYOR ALCALDE
AL PROFESSOR ZIMMERMAN
Aquest 11 de setembre, té moltes significacions.
Fa mil anys neixia obscurament una independència
abans que una identitat.
Per aix(5, potser al 2100/2150 tornarem a fer el Millenari de la Nació.
F a cent anys Barcelona es llençava a un projecte
prodigiós que va esverar fins i tot Valentí Almirall.
Pezó va reeixir.
Va donar 1'empeota oecesoária.
Fa 15 anys Allende.
Peró aquest any, sobretot, mirem el futur.
Dintre d'un més eooás, comeuga el Quatrienni de Barcelona.
Mirar enrera és important si som capagos de no ublidac el present ni maquillar-lo amb robes antigues.
Avui hem parlat de fa mil anys (El President ho va
demaoar).
Z l'any que ve tocoazem a parlar de fa 275 anys, com
demana la Diada.
Però deixeu-me barrejar present, passat i futur per
una momeota, per una vegada, pergué són indestriables.
Avui Barcelona és la capital orgullosa d'una Catalunya Autónoma.
Avui, no ho oblidem mai, se sent tanmateix ciutat
frontalera i porta a E uropa d'una Espanya democràtica que
es desperta també amb ambició i que està aprenent a reconéixer la seva pròpia diversitat.
Ajudem-la.
Ajudem-la exigint i ajudem-la estimant.
Afermem-nos en la nostra própia identitat, però no
�2.
Oferim la nostra diferència com a riquesa i no com a
barrera.
Reconeguem també, en la nostra identitat, una diversitat que ens ha estat donada per nouvinguts, per nous
accents, que ja són ben nostres.
No fórem els que som, no seríem qui som sense les
mans creadores dels catalans de destí i les dels seus
fills.
La nostra burgesia hauria de fer-se digna de les
seves millors tradicions, no solament en el conreu de
l'art, o en la protecció dels nous Gaudis i Verdaguers,
sinó també tot fent honor al "pactisme" dels nostres millors moments i dialogant amb els sindicats de treballadors, sense prepotència ni intemperància.
Tenen massa oracles que els aplaudeixen tot el que
fan, a tort i a dret, encertat o errat.
La saba de Catalunya, l'esperit històric de la seva
Capital, Barcelona, l'empenta dels Consellers que, guiats
pel meu antecessor en el càrrec Rafael de Casanova, es
juramentaren en aquest Saló l'any 1714 abans de sortir a
combatre el setge.
Tot això ve de baix, ve del poble de Barcelona i de
les mans i de les ments que l'han construïda.
Solament quan els de dalt han sabut dialogar amb les
classes mitges creatives i amb les associacions de treballadors, ha estat aleshores quan Barcelona ha tirat endavant.
Més que això: ha fet els salts de gegant que el poeta
admirava, primer, i exigia, després, quan deia:
te'n vas Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?"
"On
"Detura't un punt! mira al mar, Barcelona,
com té faixa de blau fins al baix horitzó,
(...)
i tu fuges del mar?"
I quan Barcelona contesta,
"Vinc del mar i l'estimo,
i he pujat aquí dalt per mirar-lo millor,
i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços
perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor"
�3.
Llavors el poeta, rendit, exigeix ell mateix:
"Per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona,
ja et caldrà un pit ben gran,
amb uns braços ben ferms"
I acaba:
"Corre enllà, (bis)(ter) Barcelona,
que ja et cal esse' una altra per ésser la que deus
perquè ets alta i airosa i fas molta planta,
però bé et falta encara molt més del que tens"
Pot algú, avui, aquest 11 de setembre del 88, negar
l'actualitat profètica d'aquestes paraules escrites fa un
segle?
Pot algú dubtar que el millor interès de la Catalunya
autònoma rau en una Barcelona forta?
Es possible que ningú posi dubtes a la necessària
reconquesta del port, de la platja i del mar i de la Ciutat
Vella?
A foradar les muntanyes per Vallvidrera i en el futur
per Horta per tal d'acostar-nos a Terrassa i Sabadell, a la
Universitat Autònoma i al Parc Tecnològic?
A fer pujar la gent fàcilment al nostre Montjuïc, en
el qual estem posant un esforç semblant al del 29?
Aquest 11 de setembre del '88 és el de l'any de sortida dels trens cap al '92.
Qui no hi sigui, no hi serà comptat. Es la nostra
gran ocasió com a Ciutat i com a País.
Demà passat desfilarem davant el monument a Rafael de
Casanova i anirem a posar flors a la tomba del nostre Conseller en Cap, amb aquest pensament al cap i aquesta joia
al cor:
"Ara és la nostra gran ocasió i l'estem aprofitant"
Altrament no forem dignes dels Consellers que sortiren d'aquestes cadires per defensar la nostra llibertat.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4075
Title
A name given to the resource
Paraules d’agraïment al conferenciant Sr. Zimmerman en motiu de la diada del 11 de setembre
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Catalanisme
Història
Societat
Territoris
Model social
Identitat col·lectiva
Independència
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf
efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba
PDF Text
Text
Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i
Social de Barcelona.
Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall.
Saló de Cent de la Ciutat
Barcelona, 2 de novembre de 1988
�CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA
dia 2 de NOVEMBRE DE 1988
Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la
seva presència avui en aqui,
pel
que això representa per tots
nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició,
necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que
comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va
fent i es va construint.
1
Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui
reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història
dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa
més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest
Saló.
Crec que vostés representen, que tots representem, una
ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials,
col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva
aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja
s'acostava una mica justament a això.
Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de
determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva
contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta
en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar,
quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample
que : s'en.deia el Consell
�Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la
discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen
els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any,
perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser
l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la
ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya.
La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió,
diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui,
les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot
aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política
barcelonina i catalana de molts segles.
Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes
coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714
una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van
juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui
en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els
drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya.
Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no
amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui,
encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió
secular de la ciutat.
Avui a la llotja de València, aquest mati,
jo pensava
veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià
casi ,diria
fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar,
2
�'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada
històrica. Han .páStát : els :, anys
a arrivat el segle XIX . ha
–
--..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat,
perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una
-,
durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles
:de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia
-.
, _ ,_
•,
:„,_
mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar,
d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys,
els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10
_
<
Km2. a 90 Km2.
I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia,
de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant
Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement
de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó
que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric
d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva
sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i
1
en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no
hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva
•
segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos,
deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per
.
,
•
,
•
aquella .. expansió • van
'emblemàtic-
molts
i molt
aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et
va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia
qUe el moment
elevats
.
•
.„
.
l'exposició universal del 88
era pes mes
enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa
ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al
�Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que
eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant.
-,
Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran
trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del
pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en
aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap
1
endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar
en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment
emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar
en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella
conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es
va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost.
I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases
barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que
coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que
• la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i
el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost
molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició.
Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode
de la dictadura, en que aquesta
. . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a
; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament
esequilibráda>internaiént„--.
d'equilibri en aquell
arnb un centré:qúe es malmet,
_profundament
afortunadament no del tot,
1
_
un- suburbi que és segurament . en
�$àl
qualitat
vida, en qualitat ur -dels pitjors
._
de
Europa
..
que en bona part ho 'continua sent
Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60,
des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però
-és
evident que
el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va
ser extraordinari, urbanísticament també molt - important..
Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer
va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática,
salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar
d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem
parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de
projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la
ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes
aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor
per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense
pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que
la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i
recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la
mateixa gent.
Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha
,
ta Ciutat sempre que
estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques
:aquesta ciutat. ha anat endavant
classes ,.primer meñestrais,`
^sigut;:perque hi-ha
artesenes, ,obreres amb
a
t
".:unes
una voluntat
d''empenta, de ;;-1`1-uita
�però, . de .`progrés
una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el
'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt
:no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar
l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat,
ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest
'la
el
moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta
aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó
senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en
aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu
amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el
futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que
representen els grans projectes que Barcelona té al davant
d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í
professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura,
afortunadament, un alt-re cop.
ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap
possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de
preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que
aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de
dibuixar el futur
personal, si cal,
d'apostar pel
futur amb la seva
fortuna
quin premiats.
..
;..
,
. .
s evident, tanmateix, que sense q
.
, .....
l`a societat sencere no
monti un sistema de participació en l'excedent així`
contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en
de
el
risc
�•
es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no
és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà
ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que
s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la
millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg
segles.
I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i
treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar
vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic,
també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la
vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada
moment discutir i participar de les transformacions que aquesta
ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi
haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà
ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que
cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins
són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en
les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur
en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista
d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que
es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt
alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan
com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és
femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són
dones que estan buscant treball i no en troben,
d'una forma regular en el mercat establert.
7
no en troben
�Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu
definitiva, `en
páis :en aquests del Nord en que.. ens
en
volem
entrada en e1 mercat de
integrar °i ens
activa, homes u. dones i en
, treball. Suecia
definitiva la seva riquesa
mateix temps la seva igualtat, jo
bóna mesura en aquesta sabiesa i. en
crec, van precissament
á.
~aquesta distribució...
Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els
problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades,
possibilitats .d'acció
a,
bona
aquells que encara en tenen
mesura la capacitat.
El. Pla Estratègic
ciutat, més que una formula, més
que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la
declaració de les institucions, una eina per identificar
obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps
potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat
financer en aquesta
què passa amb la ciència en aquesta
ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la
bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva
relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení;
1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr.
com s' ha"..:de. refer
.
Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre
d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de
..
..
-hem
de primar
nostres
:
comunicacioàs,
de
fer,;amb
les
hem
tot; què
,.
..
..
• ...
."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -.
...
..-.
c_2
�la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les
mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem
de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri
es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre
port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa
del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que
sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s .
grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un
dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer,
que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que
aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de
cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no
ho acosellen, potser.
Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània
del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu
compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia,
que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur
ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és
aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de
decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie,
en el nostre territori, a la seva extensió.
Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara
s si
ecuació formulada, . que
no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem
identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels
^_._^-.4f'^M
.xy^:
?'.
.."-.-
,
•h?e^Yt ...r......:•-.
. ..`.
^
.:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar.
^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:.
.. .r,^....aP.^';a;Y
,.......-",i
.r'+,tF:.^
�..,
•.
>...
casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho.
Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no
"som, sabem
:;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del
algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor
'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de
vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de
vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des
de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva,
aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran
debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments
defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les
ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a
defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan
l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una
ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per
definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes
materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es
farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans
si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis
que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un
sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat,
competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més
espabilat, qui s'en surt
veure qui innova m
a veure qui
actes
endavant
al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de
ciutats:.
�Hi han moltes ciutats que han arriva
conclusió de que moltes coses que
'música-de
-` de
els ciutadans volen tenir:
uposem, no
poden tenir perque és
per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres
ciutats 'p
tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple
l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant
atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada
més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és
difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre
ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur
europeu.
Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de
ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un
pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons
d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà,
evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer
de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats,
que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que
ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes
concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin
l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i
Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa
assolida dels seus,.origens
<
molt ; legitimats en el
moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr
La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que
�és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres
estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap
aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves
ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu
lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim
aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar
endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a
l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. •
Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la
nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está
disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa,
perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es
planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el
sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació
-dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de
debilitat, una colla de mesures per solucionar les
segones i
aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de
canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho
aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la
herència que secularment molts ciutadans barcelonins van
expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló.
Moltes gràcies a tots.
2 dé novembre.dlv 1988
"
•
12
•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4080
Title
A name given to the resource
Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Història
Indústria
Societat
Barcelona
Acció política
Model social
Planificació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1182/19890207d_00322.pdf
4bc90dfabf6c9b70294d7dcdef592aec
PDF Text
Text
"La ciutat és la gent", la gent fa la ciutat, però també la
ciutat fa la gent. I una ciutat com Barcelona, immersa en un
procés extraordinari de transformació, transforma d'una manera o
altra la vida dels seus ciutadans.
y
Immersos en el procés, potser no sabem encara veure el canvi de
vida ciutadana que les noves integracions de geografia urbana
significaran: cinc quilòmetres de platja mediterrània, formant
part d'un nou parc urbà, les instal.lacions olímpiques,
esportives i d'esplai entreteixides amb els vells i renovats i
nous equipaments culturals, les noves tècniques de comunicació,
d'ordenació i de disseny afermant totes les xarxes, una nova
Vila Nova en el vell Poble Nou, amb nous models de residència,
l'obertura de l'acolliment a tots els azimut i tot aquest
creixement intern quan puja el nivell ciutadà de la BarcelonaBarcelona, i prolifera en diversitat interna la Barcelona, ciutat
de les deu ciutats.
¿No és aquest un espectacle com per astorar els que
el
contemplen, molt més els que en som protagonistes, els ciutadans
de Barcelona? Per astorar i per implicar-s'hi activament,
críticament, però creativament i entusiàsticament. El matís, els
matisos, del procés personal, cada ciutadà els anirà dosificant
segons la seva fórmula personal d'incidència en el procés de la
ciutat.
Però el ciutadà p etites el nen, rebrà un allau, molts allaus de
sol.lícit óns abans que pugui plantejar-se la seva resposta;
sol.licitacions que marcaran la seva vida. És amb un gran
respecte al petit ciutadà que l'Ajuntament de Barcelona vol
tractar la influència del canvi de la ciutat en la vida del nen.
Els nens estimen cegament, entranyablement, potser més que ningú,
la seva ciutat; i la ciutat els deu un respecte doblat de
protecció i d'esperança.
Tots hem de compartir-lo aquest respecte. Cal que a l'escola,
mestres i pares ajudin el nen a obrir els ulls, a conèixer i a
comprendre aquesta ciutat que els engendra a la civilitat, a la
cultura. Cal que l'Ajuntament responsable d'aquesta ciutat
proposi i doni, a tots, els mitjans, les eines, els instruments,
els recursos per ajudar els nens a conèixer Barcelona, a
reconèixer-se ells mateixos en la ciutat que estimen, en què
creixen i on viuran, treballaran i es faran grans.
{
Un programa acurat, amb tots els elements de coneixement de la
ciutat, els que ja tenim i els que hem de confeccionar, és el que
ara es proposa a la comunitat escolar de Barcelona, a tots els
que hi participen, per oferir als nens un profund, respectuós viu
i suggerent coneixement de la ciutat.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�Ja fa molts anys que l'escola tancada del segle passat, obria de
primer les finestres per mirar fora; després, les portes per
anar-hi.
La ciutat de Barcelona és la primera d'Espanya en fer, com a tal
ciutat, el model d'escola a l'aire lliure, en els parcs i les
platges urbanes, on escola i entorn, escola i ciutat, constituïen
un continu físic i educatiu.
La ciutat va avançar-se els anys deu i vint en fer allò que els
anys trenta fou admès ja per tota l'escola pública i que fins els
anys seixanta no començà a recuperar-se en el clos d'algunes
escoles, per oferir models ja plenament difosos ara, encara que
no practicats arreu; models de visites a institucions culturals
primer, i després laborals, ciutadanes en general, tot fent-les
servir d'exemple o d'instrument per complementar el curriculum, i
models decididament de coneixement de la ciutat, com un tema amb
entitat pròpia.
Un pas més endavant el donem ara proposant una sistematització
del coneixement de Barcelona, des de l'Escala Bressol fins al
terme de l'escola secundària, del naixement a la majoria d'edat,
una sistematització sistemàticament encreuada amb el currículum
escolar.
Els equips d'escola de la ciutat trobaran en aquesta carpeta una
proposta en la qual mestres i especialistes han actuat de trama i
ordit: la trama, ben tramada, de les edats, les possibilitats,
els interessos del nen i l'ordit, ben ordit, de l'estudi
interdisciplinar d'aquesta realitat plural i canviant, viva, que
és Barcelona.
I més encara, encara que no ho diguem aquí, el teixit ha estat
fet en el teler d'una concepció de Barcelona com a ciutat
educadora, una concepció de l'educació segons la qual, avui el
nen s'educa en la vida escolar i en la vida ciutadana, i que els
educadors som responsables del que el nen extreu dels dos mares.
Però tot i estar cofois de poder-vos oferir aquesta carpeta amb
aquest treball que vol ser orientador i sobretot estimulador del
vostre, estem també segurs que el temps, i especialment els
propers anys, faran curt aquest treball. Són els mestres que dia
a dia viuran i faran viure als seus nens, la grandiosa i
vertiginosa transformació de la ciutat, els únics que poden, i
per tant deuen posar cada dia al dia el coneixement de Barcelona
des de l'Escola, mentres la viuen com a Ciutat Educadora.
La carpeta que tenim a les mans és senzillament, una invitació al
treball; aviat en vindran d'altres, i voldríem que aviat també,
l'intercanvi d'aquest treball que ens plantejarem permetés una
invitació, feta entre tots, a la festa de celebrar com cada any
la nostra escola coneix i estima millor la seva ciutat.
Marta Mata i Garriga
novembre 1988
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4088
Title
A name given to the resource
Paraules presentació del Programa "Barcelona a l'escola"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Mata, Marta, 1926-2006
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Escola ciutadana
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Educació
Joventut
Societat
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-02-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1225/19900724d_00398.pdf
fd8117f2a9312ed347bf6e6c2e894dbf
PDF Text
Text
CONFERENCIA DEL ALCALDE EN LA ESCUELA JAIME VERA, DURANTE EL
"CURSO DE VERANO" ORGANIZADO POR EL PSOE. TITULO: "EL GIRO MUNICIPAL. LA EXPERIENCIA DE LAS AREAS METROPOLITANAS".
MARTES, 24 DE JULIO DE 1990.
Queridos amigos, querido Juan: vengo con mucha ilusión a dar esta
pequeña charla que espero que no se pase mucho más de media hora
y luego, si quereis hacer algunas preguntas, habrá tiempo para
ello.
Y lo hago con ilusión por lo que representa Juan, por lo que
representa la Escuela, por ellrecuerdo de D. Enrique Tierno, en
fin por muchas cosas que nos unen, que ya nos unen para siempre
porque son desgraciadamente cosas irreversibles, pero tienen lo
bueno también de lo irreversible que está ahí ya para durar para
siempre y esto nadie nos lo va a quitar. Esta especie de experiencia común, tan entrañableique tuvimos en la década que se
termina: los 80 y los 90; los 80 fueron realmente los grandes
temas en España que yo diría que se apuntalaron -no digamos que
se solucionaron del todo, porque seria pretencioso y no está de
moda la arrogancia, pero sí que se apuntalaron bien los grandes
temas del país- más luego ayudando- lo que yo llamo (o hemos
llamado a veces) la lluvia municipal: esta especie de chiri-miri
de democracia local que ha ido empapando el terreno de la democracia española y haciendo posible que en él creciera la planta
de la solución de los grandes temas.
Sí no hubiera habido este acompañamiento desde abajo, esforzado,
modesto, a veces muy ambicioso, a veces con sus elementos de
dramatismo y de tensión... si g no hubiera habido esta especie de
acompañante muchas veces discreto que han sido los Ayuntamientos
democráticos, socialistas en muchos casos -sobre todo en las
grandes ciudades-, el apuntalamiento o pre-solución o solución a
los grandes temas de la política española en los 80, seguramente
no se hubiera producido o no se hubiera producido igual.
Y, aunque sea un poco brutal archivar la década de los 80 así -en
algún momento podemos volver a ella- los 90 se nos aparecen
entonces -y yo hace tiempo que lo digo, y Juan y otros lo han
dicho también- como la década no de los grandes temas, pero sí de
los pequeños temas, sin que los pequeños temas quieran decir que
sean menores o sean menos importantes o sean menos cruciales,
seguramente lo son más. Porque los grandes temas, en definitiva,
lo que demostraban es un cierto atraso relativo a Europa, relativo al mundo, relativo a nuestra propia conciencia, a nuestros
propios fantasmas, al arreglo con ellos de las cuestiones pendientes de la tierra, de la separación Iglesia-Estado, de la
reforma mili-
�3.
pecto de la problemática de las grandes ciudades y de lo que
llamo vida cotidiana, hice unas declaraciones que, como siempre,
tuvieron una parte de voluntad y otra de azahar -que viene casi
siempre ligado a la voluntad de otro, en este caso la voluntad
política del director del medioien cuestión-. Estas declaraciones
alcanzaron entonces un cierto revuelo cuando dije lo mismo que
les estoy diciendo hoy pero todavía sólo esbozado, no con la
claridad con la que ahora lo vemos todos, sino como una intuición: el gobierno había resuelto lo grande y no lo pequeño; y que
por tanto, en este sentido, alguna adaptación habría que hacer,
algún matiz habría que añadir y algunas cosas habría que retocar.
La verdad es que nos empezamos a dar cuenta entonces, en el 87,
de que nuestro voto curiosamente es un voto rural; y cuando digo
rural no lo digo críticamente, sino más bien en sentido positivo:
es un voto de la España profunda, de la España más constante, no
sólo el voto de los rurales, es el voto de lo rural que hay en
todos nosotros y en la ciudad también, de lo más permanente, de
lo más profundo, de lo más atado a las raíces de nuestra condición de ciudadanos, de españoles, de catalanes los que somos
catalanes o gallegos Los que sois gallegos; en fin, de lo que son
las convicciones profundas. Y ese voto, en buena medida ligado a
una concepción global del estado de estabilidad del sistema, es
muy nuestro. Y es lógico porgye hemos dado al país seguridad al
resolver los temas que hemos:resuelto o que hemos apuntalado.
Hemos estabilizado el país, le hemos dado por primera vez en
décadas, siglos seguramente, la sensación de estar en un camino
que va a algún lado, cosa que antes no ocurría.
Y bien, no es sin embargo cierto que en el 87 pensáramos que
además de eso tuviéramos -porque no lo teníamos o al menos aparentemente perdíamos algo de pie en este sector- el voto de las
grandes ciudades en las cuales, por supuesto, había nacido y
nació históricamente nuestro movimiento, nuestra manera de pensar, nuestra filosofía y seguramente nuestro público y en el cual
sin embargo teniendo como tenemos una mayoría importante, una
implantación muy importante, no estábamos en ese momento en
posición de ir avanzando, sinomás bien de ir resistiendo. Quedaba pues claramente en el 87 la' vida cotidiana, los temas de cada
día en la gran ciudad, por resolver. No que no hubiéramos hecho
nada, como ya he dicho, sí que daba la impresión de que el socialismo como partido, como movimiento y como gobierno o como conjunto de gobierno, no se estaba planteando ésto como tema central
por tener otros temas más importantes delante.
�4.
Esta cuestión se puede analizar de muchas formas distintas, desde
muchos ángulos. Pero hay uno muy útil, creo, para ordenar las ideas y para poder tocar esos problemas con una cierta operatividad: es el que tiene que ver con la fase económica en la que
hemos estado viviendo en cada momento. En el 87 ya es claroempieza a ser claro- que el crecimiento está ahí y que se está en
condiciones de empezar a resolver nuestro peor enemigo: el paro.
Y está también claro que la gran política del Gobierno resuelve
nuestro encaje en el mundo. Pero ni el crecimiento económico ni
esa gran política, ninguno de los dos, resuelve los problemas que
un sistema de mercado -sin duda el mejor como sistema económicogenera cuando la economía se anima. Cuando digo que el sistema
de mercado es el mejor lo digo en el sentido en que lo dice el
programa del partido laboristas, el último: "Looking at the future" se llama "Mirando al futurp", en el cual se dice muy atinadamente, creo, "nosotros no veneramos al mercado, lo usamos. Nosotros no somos partidarios de una religión del mercado, que haga
de los grandes empresarios sacerdotes o ídolos o santos a los que
haya que idolatrar y prácticamente adorar, no. Pero sí que somos
conscientes de que el mercado es un mecanismo potentísimo, el más
potente, más que la planificación y al que hay que dominar y
utilizar". En este sentido pues, repito, ninguno de nuestros dos
acompañantes: un crecimiento económico sostenido ya a partir del
86 y una gran política muy acertada, nos resuelven los problemas
que el sistema de mercado genera cuando la economía se anima.
¿Qué problemas son esos que genera la economía de mercado cuando
hay animación económica? No ya las migraciones tan temidas en la
España de hoy por unos y otros ... cuántas veces no hemos oído
hablar durante los primeros 80 de que el crecimiento económico
podría venir, pero que entonces sin duda o entorno al 92 (Sevilla, Madrid, Barcelona) iban a generarse de nuevo grandes movimientos migratorios en la Península que iban a desgarrar de nuevo
la vida social de muchas poblaciones y a plantear una serie de
problemas en las poblaciones de recepción. No se ha producido, no
es este el tema que nos preocupa. Esto es algo que la nueva
situación de la economía española, con empresas constructoras que
están instaladas en el ámbito nacional claramente y que trabajan
con su mano de obra en un lado y en otro hace ya imposible,
inviable, en fin no es un tema del que nos tengamos que preocupar
de la misma forma con que nos preocupabamos antes de esta fase de
crecimiento y mirando atrás, mirando a los años 20 y mirando a
los años 50 y 60. No es este el problema. Los problemas que crea
el crecimiento de la economía de mercado son yo diría por mor de
ordenación, clasificables en tres grandes paquetes: uno el tràfico, la polución, el ruido, déficit del transporte público como un
primer paquete que tiene que ver con la congestión de las líneas
de transporte y de tránsito de vehículos.
�5.
Un se g undo: el problema de la inseguridad. Y a él ligaríamos
porque la gente lo liga, aunque sea dogmáticamente una cuestión
muy discutible la drogadicción i el sistema policial judicial, el
funcionamiento del sistema policial judicial de hecho en nuestras
calles, en nuestros barrios. Yfel tercero el de la vivienda asequible cerca, entendiendo por ` vivienda asequible cerca una vivienda -no estoy hablando de vivienda pública, estoy hablando de
vivienda que se pueda comprar o alquilar a un precio que no sea
imposible de pagar y no enormemente lejos del lugar en el que se
vivía previamente, porque si a uno le dicen que hay vivienda
asequible a 500 km. pues evidentemente será asequible por el
precie pero no por la distancia. Uno está pensando, si es de
Madrid, vivir en Madrid y si 'es de Barcelona en Barcelona, lo
cual no quiere decir que tenga que ser en ese barrio o ni siquiera en ese Municipio seguramente) con toda propiedad, pero sí en el
entorno metropolitano y ahí vamos también entrando en el tema de
las áreas metropolitanas.;
Estos son problemas que el crecimiento económico no resuelve; al
revés que complica, con una salvedad quizás en el tema de la
inseguridad tendríamos que decir que el crecimiento económico ha
mejorado mucho el entorno del problema, es decir, no ha añadido
desde fuera más clientes al sistema de la drogaadicción, no ha
añadido desde fuera más números y elementos humanos al triste
ejército del paro, al contrario los ha reducido y en esta medida
el crecimiento económico mejora los parámetros del segundo paquete de problemas, pero sin embargo podíamos decir que tanto los
temas de tráfico y transporte, ruido y polución o déficit del
transporte público como los temas en general del funcionamiento
del sistema policial judicial y la inseguridad de nuestras calles
como los temas de vivienda -éstos muy agravados como los primeros
por el crecimiento de los parámetros económicos: número de vehículos, precios del suelo....- se convierten en cuestiones realmente cruciales de la vida de cada día en nuestras ciudades. Y
hay una cuarta cuestión más filosófica, más profunda, de desigualdad: la cuestión de la desigualdad que el crecimiento económico no resuelve totalmente, aunque no necesariamente agrava -yo
en eso sí que soy (ya que estamos en una Escuela dejadmelo decir
aquí, no lo puedo decir cuando, hablamos de cuestiones de Administración pero hablamos un poquito más de teoría y de ideología
ahora). No es verdad, como decimos muchas veces, que el crecimiento económico provoque más` desigualdad de la que había. En
fin, lo es en un sentido y ho lo es en otro. No lo es en el
sentido en que -como he dicho antes- muchos parados pasen a tener
trabajo y quiera decir más igualdad y no menos igualdad -esto es
muy claro-. Sí es cierto que el sistema en el que vivimos, el
sistema de economía de mercado -que a mí no me gustaría llamar
capitalista, porque es llamarlo por un rabo de toda la cuestión,
pero hay otros rabos y otros rabos y otros hilos y otros elementos tan importantes como el capital en este sistema, en todo caso
el sistema de mercado no resuelve sinó que agrava y es que cuando
una economía de mercado
�6.
se reanima tiende a reanimarse por la vía de primar a una serie
de ingresos de una forma muy descarada, muy exagerada y sin
embargo a mantener al grueso del pelotón de los ingresos en una
cierta inercia, al menos durante una primera fase. Hay una primera fase del crecimiento que consiste en que una poca gente gana
mucho dinero; ya luego esto s9 generaliza más o menos; ya luego
viene el movimiento sindical al recortar y a repartir y a tratar
de participar también en los beneficios del crecimiento, pero
siempre con un cierto retraso. Nunca son los salarios los que
crecen primero, ni siquiera todos los beneficios sino unos beneficios de los primeros empresarios que han visto el hueco, los
primeros quizás que han arriesgado y en todo caso aquellos que
han estado en mejores condiciones de darse cuenta que el sistema
está pidiendo un cambio de mar4ha.
Entonces lo que ocurre -y esto,tiene efectos en nuestras Administraciones Públicas de una forma muy clara, por ejemplo en el
nivel salarial de nuestros altos funcionarios- es que se genera
un "diapason", una desigualdad de salarios al menos momentáneamente mucho mayor de la que era durante la fase de crisis y vemos
pues en el crecimiento como los abanicos de ingresos prácticamente se multiplican casi por dos, como se multiplican también -y a
esto iba- los precios de todo& aquellos activos fijos como es el
suelo, que se ven sometidos a una economía animada, con más
demanda, con más gente que quiere estar ahí, que quiere poseer,
que quiere estar cerca de lo que está sucediendo y que antes ni
se preocupaba de preguntar si podía cambiar de domicilio.
En fin, estos son dos efectos muy negativos del sistema en el que
vivimos, que siendo el mejor que hay o el menos malo -como decía
Churchill de la democrácia- tiene sin embargo esta traba importante con una incidencia muy grave en la calidad de vida de las
grandes ciudades. Ninguno de esos problemas -y ahí va la primera
de mis afirmaciones políticas -E se puede resolver sin la implicación del poder local -y estoy hablando de esos tres paquetes y
del cuarto paquete de problemas ya mucho más filosóficos de
desigualdad, desigualdad que se refiere como he dicho a los
ingresos pero también a los ingresos no entre cualquier persona
sino entre hombres y mujeres;; al nivel de paro entre hombres y
mujeres que se dispara también al inicio de la fase de crecimiento económico (los hombres se colocan más facilmente, las mujeres
más facilmente demandan tener trabajo y no lo obtienen, luego el
porcentaje de paro femenino relativo aumenta) pero también otras
desigualdades como las minusvalías, los problemas de la infancia
y de la tercera edad. Por tanto, repito, ninguno de esos cuatro
paquetes de problemas se pueden resolver sin la implicación del
poder local. El gobierno que quiera resolver esos temas de
grandes ciudades, de calidad de vida o de igualdad sin implicar
seriamente al poder local se,está equivocando, con la mejor de
las intenciones. El plan más bien intencionado que se plantee
para atajar esos problemas y que no tenga en cuenta que en último
�7.
término el poder local es el que va a incrementar una buena parte
de las medidas q ue lleguen a la gente está abocado al fracaso. Yo
recuerdo una vez en Buenos Aires con Alfonsín, Presidente entonces, el día precisamente que eripezaron los juicios a los militares, un día muy patético perC el hombre tuvo la cortesía de
recibirnos a una delegación española y me contaba muy ilusionado
todo su programa de lucha contra el hambre, el reparto de unas
cajitas de comida por millones'en todo el país, una dieta mínima
con la que pensaba poder llegar a todo el país y la primera
reacción mía fué preguntarle ¡qué control tenía el Presidente
sobre el resultado efectivo de¡esos envíos, cómo los Ayuntamientos de la República Argentina estaban diciendo al. Presidente del
Gobierno cual era el grado de llegada y la satisfacción que
estaba produciendo. No tenía ningún dato sobre esta cuestión. En
fin, no fué un momento tenso pero sí un momento para que yo le
dijera que con la mejor intención se puede estar no arreglando
gran cosa, cuando las cosas se¡ hacen con buena intención a distancia. La buena intención y la¡ buena fe y la buena voluntad y la
política incluso correcta desdi el punto de vista de los objetivos a distancia vale mucho menos que cerca. Esto pasa como con el
tiempo, que las cosas cuando están lejos en el tiempo hay que
dividirlas por el interés, ha9 que descontarlas -como dicen los
financieros-; pues con el espadio pasa exactamente lo mismo y con
la distancia política igual. Una buena política puesta a la
distancia de un gobierno central, un gobierno peninsular, un
gobierno estatal, respecto de la vida de nuestros barrios vale
mucho menos en nuestros barrios que esa misma política formulada
ya desde el poder próximo que es el poder local.
Y bien, si ninguno de esos problemas se resuelve sin la implicación del poder local, tenemos.; que preguntarnos cómo lo tenemos
ese poder local: si está debilitado o está en buena forma para
responder a lo que deberá de ;responder. Volveremos luego sobre
ese tema, pero sabemos que ha habido una cierta debilitación del
poder Local. Yo diría que ninguno de esos problemas que he
mencionado se resuelven sin soltar las amarras de un poder central o autonómico básicamente desconfiado, que actúa básicamente
por desconfianza y además, no por desconfianza malévola sino por
desconfianza basada en el sentido común y en la tradición simplemente. O sea, los poderes locales, los poderes que están cerca de
la gente tienen de bueno el estar cerca pero -desde el punto de
vista del poder central y de las grandes ecuaciones de la política y de la ideología- tienen de malo precisamente el estar
demasiado cerca; por tanto, de ser corruptibles o demasiado
influibles por la urgencia, la proximidad, la violencia, el
dramatismo del problema que se vive delante. De esta constatación
sacan los poderes autonómicos y centrales la seguridad y la
tranquilidad de que son ellos los que tienen que zanjar los
grandes temas y ayudar evidentemente al poder local pero siempre
�8.
tratando de que no se lo gasten en vino -como se dice siempre de
los cuartos que se reparten desde arriba a niveles bajos- que no
se lo gasten en según qué, en cositas que puedan quedar bien pero
q ue no son las más importantes a la vista del poder nacional.
Poder central que nosotros hemos vuelto más permeable precisamente a las demandas del poder local, pero que lógicamente y por ley
de vida mantiene siempre una distancia y una desconfianza respecto del poder local. Vamos a ver, cómo esos tres temas grandes que
he planteado -dejemos el tema de la desigualdad quizás para más
adelante-, esos más prácticos :de gran ciudad, se pueden y se
deben plantear a mi modo de ver desde una gran ciudad, vistos
desde nuestra posición.
Tráfico, transporte, ruido, aparcamiento. Yo creo que hay dos
elementos a identificar -luego lo discutimos en el coloquio- en
primer lugar un grave error urbanístico es la falta de planificación de aparcamientos en nuestro planeamiento general. Es decir,
hemos ido al planeamiento urbanístico con la enorme buena fe de
pensar que éste no era un problema y hoy en nuestros planes, al
menos en muchos de ellos, en Barcelona por ejemplo, el aparcamiento no es equipamiento; el aparcamiento no es un siete en
nuestra denominación de Plan General; y por tanto es un negocio
privado tan saneado como pueda serlo la vivienda y tiene que
competir con ello y por lo tanto no hay. Lo hay pero poquísimo,
marginal, intersticial en aquellos solares, lugares que en definitiva a lo mejor están siendó especulados en espera de mayor
demanda y que desaparecen como chinches en el momento en que el
crecimiento económico valoriza mucho más aquel terreno y por
tanto induce a la construcción en altura de oficinas y viviendas
en a q uel mismo solar. En definitiva, los aparcamientos que tenemos estan a precario. Luego están los aparcamientos por concesión
pública, pero esos aparcamientos: 1) hay que reventar una calle
durante año y medio para obtene9los, hay que fastidiar mucho a la
población para poderlos hacer ;2 ) sólo se les puede vender en
derecho de superfície por un máximo de 50 años, son concesiones y
3) si además se es rematadamente de buena fe, como nosotros lo
somos, se pide un derecho de retracto y no se deja que el comprador de este derecho se.... en Barcelona, el derecho de superfície
de 50 años de una plaza de aparcamiento lo pueda revender a un
precio de mercado, sino que se le hace revender a la propia
sociedad municipal al precio que lo compró más una pequeña adaptación, con lo cual no hay este natural ya y universal sentimiento de que cuando uno compra una cosa tiene un cierto derecho a
lucrarse de ella sin la gran especulación sinó simplemente es que
no lo compra; si esto como otras cosas que se pueden comprar que
tienen ese pequeño lucro o grande pues ya simplemente la gente no
compra y hoy nos encontramos con que en la ciudad de Barcelona,
que está el Ayuntamiento a través de una sociedad de aparcamientos y de concesiones haciendo 20 ó 25 aparcamientos nuevos,
�9.
muchos de ellos a millón y medio de pesetas no se venden en un
mercado que está pagando 5 millones por un aparcamiento central o
2,5 por un aparcamiento periférico o 3. Y en cambio esas plazas
de aparcamiento públicas de las cuales se vende sólo el derecho
de superfície por 50 años y además sin derecho a revenderlos en
el mercado cuestan de vender. En fin, error que debemos de yo
creo en una Escuela como ésta, plantearnos y repensar en una
cierta medida. No sé hasta qué punto en otras ciudades ocurre
exactamente lo mismo, pero no me parece que la situación sea muy
diversa.
Más grave casi que ésto es el hecho de que los propios planes
-como he dicho- no tienen pintado un sitio que diga aparcamiento,
tienen pintado un sistema d& equipamiento docente, cultural,
sanitario... pero normalmente al menos en el Plan General Metropolitano de Barcelona no es así. No hay "park & rage", no hay
parques de disuasión de manera que es prácticamente imposible que
se consiga que nadie, ni el flector público -como he dicho- ni
tampoco el privado porque no tiene suelo para hacerlo de una
forma competitiva, construya eso que la gente está pidiendo a
voces; y lo está pidiendo no en el centro de la ciudad y no en
los barrios más elegantes -que éstos sí muchas veces tienen
ordenanzas de edificación que les obliga a hacer el aparcamiento
por cada vivienda- pero en los barrios populares ahí es donde se
está viviendo el drama del aparcamiento y el drama de la congestión. Vayan Uds. al barrio de San Andrés en Barcelona, vayan a
Santa Coloma de Gramenet, vayan a Badalona, paseense por barrios
de l'Hospitalet y verán lo que es la imposibilidad material de
vivir en esos barrios porquei no se puede andar simplemente,
porque está ocupado por un parque automobilístico que ha crecido
el 20% acumulativo en los últimos 4 ó 5 años y eso quiere decir
-como Uds. saben muy bien, mejor que yo- doblar en esa medida de
tiempo sin que las calles hayan doblado ni que las plazas de
aparcamiento tampoco. Por lo tanto este es un problema físico que
hay que plantearse en toda su Irotundidad. Y la segunda constatación, además de la del error urbanístico y de planteamiento, el
hecho de que somos una civilización que una editorial de un
periódico de circulación nacional llamaba "bullanguera", una
civilización a la que le gusta celebrar con ruido las cosas que
se lo merecen y que por tanto tiene poco respeto a la individualidad del resto de los ciudadanos. En fases de crecimiento como
las que estamos viviendo esto se materializa en una especie de
predominio de los valores que están conectados con la producción, con la gran manifestación de jovialidad, de ruído en sentido estricto, de vitalidad,.. laos jóvenes, las motos, la riqueza,
el consumo, los coches se imponen sobre el espacio libre, el
silencio, la tercera edad y otros parámetros de la sociedad y
otros sectores de la sociedad que son igualmente importantes y
que en las fases de crisis quizás han sido de alguna forma y
curiosamente no más respetados pero sí más presentes, más vocales, más oidos y que en fases de crecimiento parece que desaparecen un poco del escenario y del mapa. Y en esas fases de crecimiento lo
�1 0.
que se impone es evidentemente la manifestación del crecimiento
y eso es la juventud y eso es el ruido y estos son toda esta
serie de problemas. Tenemos ahí -en fin no querría extenderme
mucho porque en temas de civilización y de cultura podemos perdernos en vaguedades, pero en `fin constatar que desde nuestros
arquitectos que cuidan poco la calidad de la insonorización de
nuestros edificios públicos y privados hasta nosotros mismos que
hemos construido cantidad de edificios, de escuelas, de equipamientos, de mercados, de salas de reuniones, de todo tipo de
edificaciones públicas sin tener demasiado en cuenta más que el
plazo y el coste y el diseño en el mejor de los casos, pero casi
nunca la comodidad y confortabilidad del uso de estos equipamientos y edificios en el momento de la verdad. Su insonorización, su
capacidad de absorber estas molestias que son molestias de falta
de civilización, de falta de calidad de vida. En fin, por tanto,
en ese paquete de tráfico, transporte, ruído, falta de aparcamientos, polución.... yo creo que debemos de identificar errores
de planeamiento constantes de civilización y atacar la solución
por la vía de las modificaciones urbanísticas, pero serias, muy
serias y por una guerra sin cuartel contra el ruído -en Barcelona
hemos empezado nosotros con unas modificaciones en las ordenanzas
de la vía pública sobre el tema de las motos, el ruido de las
motos, con las nuevas penalizaciones que permite la ley de seguridad vial y cambiando un poquitín la normativa; porque Uds.
saben que hasta ahora yo no sé si en vuestras ciudades pasaba lo
mismo, pero la ordenanza nuestra decía que para medir el ruído de
una moto o de un vehículo había que hacer la medición con un
sonómetro me parece que se llaman a 7 m. de distancia del tubo de
escape y en ambiente silencioso, con lo cual para empezar ya la
aplicación immediata del control se escapa de las. manos de la
propia Policia Municipal que tiene que darle el papelito a un
señor diciéndole:"Pásese Ud. en el plazo de 15 días por la montaña de Montjuïc, donde hay silencio y mire Ud. de habérselo revisado ya en un taller y yo le veré allí si Ud. pasa de los 85
decibelios o no". Con todo está, evidentemente los chavales saben
mejor que nadie cómo eludir todo esto. La picaresca es ilimitada
y es prácticamente imposible controlar esto. Nosotros lo que
hemos hecho es una tabla de equivalencias entre el ruído -y
perdonad que hable de cosas tan concretas, pero en definitiva hay
que bajar a este nivel- entre el ruido medido a 7 m. y en ambiente silencioso y el ruído medido a boca de tubo y con un ambiente
menos silencioso, con unos márgenes de variación que nos parecen
que probabilísticamente se corresponden al ruído en silencio y
que por lo tanto permiten sancionar. Ya vemos cómo acabamos con
las reclamaciones que habrá con estas cuestiones, pero en Barcelona ahora tenemos 9 depósitos, prácticamente uno por cada distrito, més visibles, más cerca, y ahí van todas las motos que
medidas en el Paseo de Gracia dan más de 85 -ya no recuerdo cual
es el número- decibelios a tubo de escape libre y no salen de
allá hasta que no viene este Sr. con su grúa a buscarla para
llevarla a su taller, con un papelito que diga que va al taller.
�11.
No salen. Y en las últimas tres semanas que es cuando ha empezado esto, pues a lo mejor se han inmobilizado 400 6 500 motos que
no son nada en el oceáno de las motos que hacen ruido en Barcelona, sobre todo en verano con ventanas abiertas y el calor propagando las ondas sonoras con mucha más intensidad como sabeis muy
bien.
En fin, habría que ir también por la vía de la insonorización y
nosotros alguna cosa hemos hecho pero con poco éxito en esta
campaña de paisaje urbano, que ies más conocida por las fachadas y
las medianeras, pero que también afecta a algunas subvenciones
compensatorios o casi exenciones de impuestos municipales para
aquellos que arreglan su fachada, su medianera, su persiana o
aquellos locales públicos que mejoran su insonorización.
Segundo capítulo: inseguridad,¡ drogaadicción, funcionamiento de
la policía y de la justicia en ' nuestras ciudades.
1(2 ) El sistema es muy complejo: Tenemos 3 6 4 policias. Nosotros
4, por ejemplo, la Comunidad Autónoma vuestra no los tiene y la
vuestra tampoco, la mía sí. De modo que, Policía Local, Policía
Autonómica, Policía Nacional y Guardia Civil si Ud. quieren 4.
Sistema complejo.
2 9) Sistema mundial. El sistema de la inseguridad es un sistema
mundial, que tiene causas internacionales, que no dependen de La
Coruña o de Barcelona o de Valladolid o de Madrid, sinó que
muchas veces dependen de un narcotráfico que nos desborda, que va
mucho más allá o depende de una immigración un tema éste muy
delicado, tema pendiente que también aparco para el final, porque
esto hay que tocarlo con una delicadeza extrema, pero dependen de
variables que no nos corresponden a las ciudades y a veces, ni
siquiera a los estados. Los estados tienen, sí, la posibilidad de
cerrar más o menos el caño de las entradas y salidas de personas
y mercancías en un país, pero sólo en una medida. Lo que estamos
viendo hasta qué punto esta medida no es total lo estamos viendo
en todos estos procesos que hay ahora contra el narcotráfico.
Pero también estamos viendo que el Estado si se pone, puede hacer
más de lo que hacía. De modo que, se puede influir, no se puede
erradicar esas frases que le gustan tanto a la gente y a muchos
periodistas pero que en el lenguaje político real no sirven para
nada, no se erradica nunca nada del todo; se combaten problemas,
se mejora, se empeora, hay ritmos de avance y ritmos de disminución, pero erradicación, de qué? Nunca he visto yo erradicar
absolutamente nada, ni la mendicidad como se dice, ni el barraquismo.... todas estas cuestiones que son realidades vivas, que
tienen sus causas, que hay que comprender y que hay que desarticular, pero no erradicar como si fuera arrancar la raíz o podarle
una rama a un arbol.
�12.
De todos modos, esos problemas hay que analizar su mecanismo
interno -al menos a los socialistas así nos han enseñado a serno tratar de pararlos echándoles dinero encima, como se dice en
el lenguaje anglosajón "to throw money at problems" creyéndose
que lanzando dinero a los problemas se van a arreglar. No se
arreglan por mucho dinero que se eche. La derecha no tiene mejor
solución que una combinación de esta ceguera y la creencia en que
los sistemas de buena voluntad y caridad resuelven los temas.
Nosotros estamos obligados a otra cosa que es a tratar de desarticular analíticamente los problemas que tenemos delante y tratar
de combatirlos con la modestia de saber que erradicarlos no los
vamos a erradicar, que muchas veces lo máximo que vamos a poder
hacer es limitarlos y tenerlos entonces sometidos a una presión
que para nosotros sea digna y humana, en fin que sea sostenible,
que sea incompatible con otros problemas y con otros recursos y
con otras líneas de gasto a las cuales tenemos que dedicarnos.
Por tanto, solución a temas de inseguridad, drogaadicción y
funcionamiento del binomio policía-justicia en nuestras ciudades,
en un sistema complejo y en un sistema que además se nos escapa
por el ámbito de sus variables y de sus causas; definir claramente los valores y parámetros del sistema -como he dicho-, que esto
es muy difícil; apostar claramente por las Juntas Locales de
Seguridad, una Junta Local de Seguridad en la que todos creyéramos y todos quiero decir los 3 niveles de gobierno, los 3, resolvería el 90% de los problemas que no son el 90% de los dineros ni
de los objetos robados ni del dramatismo, sino mucho menos seguramente, pero sí el 90% del número de las cuestiones que se
plantean como causas de inseguridad en nuestras ciudades y por
tanto seríamos capaces de dejar al sistema de la justicia central
y de la policia central enfrentado con su real enemigo que son
los grandes temas, esos poquísimos grandes temas, lease narcotráfico, lease otros problemas de este tamaño que requieren una
acción policial estatal, central, muy decidida. En cambio a
nosotros que nos dejaran unas Juntas Locales potentes y bien
coordinadas, que realmente se creyeran eso que dicen la Ley de
Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, que dice "el Alcalde presidirá
una Junta que tiene por cometido el establecer las modalidades de
coordinación y co-presidirá el Gobernador si está presente". Si
todo eso fuera verdad, que lo va a ser porque para algo hemos
hecho la Ley pero que, en fin, está tardando un poco en implementarse, yo creo que podríamos realmente no erradicar pero avanzar
un poquitín más rápido que ahora en la limitación y solución y
minoración del 90% de los problemas de inseguridad que se plantean.
Bien, en Barcelona ahora mismo existe la Junta Local, existe un
Consejo de Seguridad Urbana, en la que estan Sindicatos, Patronales, AA. W ., pero estan también jueces, fiscales, policías nacionales, guardia urbana ... y está la Generalitat y está el Ayuntamiento y está el Gobierno. Nos reunimos bimensualmente y ahí se
sabe exactamente qué está pasando; primero porque tenemos una
encuesta de victimación que ya lleva 5 años haciendose y se
�13.
actualiza, además, semestralmente y las comparamos con los datos
que nos da el Gobernador Civil de denuncia que ellos mismos por
sí solos no sirven si no tienen ese contraste. Todavía andamos,
desde 4 á 5 años que llevamos con este Consejo, persiguiendo
estadística judicial que no tenemos. No la tenemos. Y no digo ya
la penitenciaria porque es un sueño imposible, casi, pensar en
ella. Pero evidentemente, cuando se tienen los datos del problema -como se dice tan a menudo-He tiene medio resuelto el problema. Nosotros en esta Junta Loca, por ejemplo, este año hemos
visto un pequeño repunte de delincuencia en Barcelona, después de
unos años primero de crecimiento muy duro en el año 84 -en fin,
fué un poco lo mismo quizás en Madrid y en toda España- y un
cierto plafonamiento en los años 85 y 86 en que ya empezó a bajar
y claramente disminuyó luego Y este año, en los 5 primeros
meses todavía sin encuesta dq victimación -que es la buena, la
mejor- pero ya las estadísticas de denuncia del Gobierno Civil
nos estan diciendo que hay Un pequeño repunte del número de
delitos, del número de denuncias y del número de detenciones más
exactamente. Y, evidentemente,1 la policía hace su interpretación
que es la de decir: "bueno, estando las cosas como están, no
habiendo otras variables, hay más crecimiento económico.... en
fin..". Aquí lo que hay son dos cosas: 1Q) el número de delitos
ha aumentado pero parece ser que no la cuantía pero una hipótesis
interna de la policía que nosotros aceptamos es que se ha trabajado mucho por parte de la policía en los peristas, en los mercados de segunda mano y por tanto es más difícil revender, y siendo
más difícil revender la delincuencia se centra más en el caso, o
sea en ir a robar dinero directamente y no objetos a revender en
el mercado y con más pequeños actos de delincuencia de menor
valor cada uno. Esta es una de las razones que dan. O sea, hay
una cierta inflacción de la estadística de actos delictivos o de
denuncias y detenciones sin haber aumentado el volumen global del
negocio de la delincuencia. Yen segundo lugar hay otra cosa que
los policias saben y dicen y es que los jueces están soltando más
a la gente. Esto lo dicen siempre pero no se trata de la cantinela de siempre sino de una constatable -en fin ya les he dicho que
las estadísticas judiciales no:, permiten gran cosa- hay una cierta
unanimidad en creer que ha habido un mayor retorno, concretamente
que antes un 40% de los detenidos iban a prisión o tenían auto de
enjuiciamiento con auto de prisión, y ahora sólo es el 30%.
Evidentemente, a esto los jueces que están en el Consejo -y esa
es la ventaja- dicen "es que líos casos nos vienen mal instruidos;
los atestados están mal hechos; la policía no lo hace bien, por
tanto es imposible de probar". Entonces yo les pido que me demuestren que este año están !el 10% más mal hechos que el año
pasado, porque en fin hay que empezar a sustanciar las afirmaciones que se hacen y a preocuparse de estos márgenes que no son
fundamentales, pero que seguramente estan un poco en la base de
las variaciones que nosotros tratamos de dominar.
�14.
Pero bien, del mismo modo que vamos acotando un poco la realidad
del fenómeno y conociéndolo un poco por dentro y por tanto siendo
más capaces de decirle a cara poder "haga Ud. esto porque lo ha
hecho mal, con rigor y con seriedad", también es verdad que nos
hemos atrevido a meternos en al g unas cosas que hasta ahora eran
tabú como por ejemplo el tema de las manifestaciones, que de paso
incide más en el primer capítulo que he dicho: el de la polución,
tráfico, ruido, problemas en la calle. Y hemos firmado nosotros
una PSP en Barcelona con los Sijndicatos en la que este tema se ha
colado, no con gran entusiasmojpor parte de los Sindicatos, pero
ahí está. Ahí está. Se crea Una oficina de seguimiento de las
manifestaciones en la calle, en la que la Administración Pública
Local y los Sindicatos se van a intercambiar datos sobre esta
cuestión y esto que no es nadas es mucho, porque quiere decir que
se reconce el tema como problema, no sólo como derecho constitucional que lo es y no hay que interferir en él, sino también como
problema correlativo al ejercicio de un derecho constitucional.
Se puede ejercitar ese derecho con un número de molestias determinado, con un grado de molestias determinado o con un grado
mayor y se trata de que el derecho a la libre manifestación, que
es un derecho constitucional, se ejercite con el mínimo grado de
molestias para los demás. Este es el planteamiento del problema.
Estamos todavía muy en el inicio de esta cuestión, pero vamos a
ir adelantando poquito a poco por ella.
B) Justicia descentralizada enfilas grandes ciudades o Justicia de
Paz. Este es un tema que nos vA a costar enormemente.de imponer
-en fin no de imponer, de haced llegar, de hacer comprender- a un
sistema judicial que se ha moddrnizado por la vía de la centralización y los ordenadores y que, por tanto, cuando hoy he mencionado la justicia de distritos,
justicia municipal, la justicia
local, lo identifica con un atraso no con un avance. Y en cambio
nosotros evidentemente ya estamos de vuelta de ese avance por
centralización y lo que pedimos es que igual que nosotros tenemos
el oficial de la Policía Municipal en un distrito que sabe exactamente qué chico de qué barrio de qué bloque de casas ha sido el
que le ha robado a la lotera sus tres series de lotería, en fin
que allí cerca pueda haber Alguien que juzgue o al menos un
perseguidor público o un fiscal. Porque, cuántos expedientes
judiciales no ahorraríamos si en ese mismo ámbito territorial se
pudiera sustanciar la denuncia y el juicio. Cuántos plazos de
prueba, cuántos policias municipales que enviamos al juez al cabo
de año y medio que ni se acuerdan de lo que les ocurrió podrían
sustanciar en 24 ó 48 horas el recuerdo vivo que tienen de que ha
sido el hijo de la Paca el que ha robado -y lo sabe todo el
barrio-, cosa que al cabo de un año ha desaparecido de la memoria
de todos y cuesta una enormidad de probar. No digamos ya cuando
el testimonio es un turista, un tema éste dramático que en nuestras ciudades se está produciendo cada vez más. El turista es la
�15.
víctima de elección para nuestros "cacos", para nuestros delincuentes, porque es el tipo que no puede probar, que se va, que no
nos va a perseguir, en fin que no podrá nunca sustanciar su
denuncia... algo se está mejorando en esto, porque procedimientos
que los jueces están dando ahora, que permiten sustanciar la
prueba con una mayor diligenciad con una mayor rapidez, pero
-vuelvo a decir- si no hay inmediatez entre la justicia y el
delito no hay solución a los problemas de la calidad de vida y de
inseguridad en las grandes ciudades. No la hay. La única solución
tiene que venir por q ue convenzamos al Poder Judicial y en definitiva a los legisladores de que jun cierto grado de amarras tienen
que ceder también en esto. Es decir tiene que haber, al menos una
Justicia de paz, ya no digo peal. En primera instancia, lo que
que no ' se pueden sustanciar y decidir a
vamos a pretender
este nivel liberando así al ap rato de la Justicia en mayúscula:
al Palacio de Justicia, a la Aiydiencia y a los Juzgados de Instrucción.
Por último, en este tema no hayj dogmas, desconfiad siempre de la
persona que tenga la solución, ¡sea nuestra Concejal de Servicios
Sociales, sea el Cardenal Arzoibispo de nuestra Diócesis, sea el
último ideólogo que hay. El qué nos diga, en temas de inseguridad, en temas de drogaadicción "yo tengo la solución. La solución
es esta y lo demás no"; el que diga "la solución es metadona para
todos, la solución es no metadona para nadie, la solución es el
Patriarca, la solución es Cáritas...". La solución no es nada de
todo esto, sino todo a la vez ylun Poder Local que esté cerca del
problema. Es la única aproximación a la solución.- Por tanto,
ningún dogma.
Para mí, en el paquete de insfeguridad, drogaadicción, policíajusticia, estas son las línias de base. En el de vivienda -y ya
voy terminando- he dicho que en las grandes ciudades cuando hay
crecimiento se valoriza más elsuelo, esto aumenta la base fiscal, lo cual es una buena autoayuda para los municipios -sin duda
alguna-, pero genera una tendencia en los grandes operadores y
sectores de crecimiento rápido a apoderarse de las localizaciones
centrales y a algunas periféricas privilegiadas y a expulsar a
los restantes usos de estas localizaciones. Delante de esta
situación:
A) La vivienda pública no sirve. No sirve. Estoy hablando de
grandes ciudades. Y no sirve por una razón, porque el sistema
fiscal no funciona para esto. El sistema fiscal no da para que un
Ayuntamiento a través de la contribución urbana incluso sobre una
base fiscal más alta o otros tipos de impuestos que pueda poner o
incluso con las transferencias del Estado aumentadas -aún suponiéndolas aumentadas- tenga dinero suficiente para comprar todo
el suelo que haga falta, a no ser que lo haya heredado. Zaragoza
tiene más hectáreas de bienes propios, de propiedad municipal
incluso fuera de término, que término municipal tiene Barcelona.
�16.
Además es una ciudad muy chiquita, de 100 km. y Zaragoza debe
tener 1.000 km2 de propiedad dentro y fuera: en las b'rdenas y en
montes y en baldíos... En fin, si hay una herencia de la Edad
Media, del Renacimiento o del siglo XVIII, da lo mismo, o de la
desamortización del XIX, que hace que un Ayuntamiento tenga mucho
dinero, mucho suelo en herecia, pues muy bien. Pero si se tiene
que comprar, no existe el sistema fiscal, no tenemos el sistema
fiscal que permita comprar todo el suelo que hace falta para
hacer la vivienda pública que querríamos hacer.
La vivienda pública viene regulada por unas leyes que son nacionales y en ellas se dice "el coste unitario serán -supongamos100.000 ptas./m2.". En Barcelona no hay ningún m2., ni en un 59
piso sin ascensor en el barrio de Gracia, en una calle con ruido
y sucia... no hay um m2. que valga 100.000 ptas.. No lo hay. De
modo que no podemos aplicar la ley. Y la ley no va a variar para
agradarnos a nosotros, es una ley nacional que se hace para todo
el mundo y por tanto en las grandes ciudades no sirve. Primer
punto. No podemos salirnos por ahí;. Tenemos que hacerlo en algunos casos porque nosotros mismos estamos en nuestra acción urbanizadora, abriendo cinturones o haciendo grandes equipamientos o
parques, estamos expropiando a personas que tienen derecho a que
les demos ya una vivienda a cambio? de la que tenían, como mínimo,
que sea mejor además, porque si no ha de ser mejor no vamos a
conseguir que entiendan que esto suceda. Por tanto estas viviendas hay que hacerlas y esta vivienda pública sí la estamos haciendo a precio de oro, pero las estamos teniendo que hacer
porque si no estaríamos atados de manos, no abriríamos ni un
cinturón, ni un parque, ni una escuela ni ningún equipamiento.
Pero ahí se acaba la vivienda públ,.ca. Todo lo demás tenemos que
innovar. La vivienda privada tropieza con la resistencia de los
propietarios a renunciar a rendas de situación, cuando el mercado
empieza a elevarse y los precios por tanto no bajan. Ahora mismo
la demanda se ha parado. No hay transacciones en el mercado de
vivienda, no hay muchísimas transcciones en el mercado de la
vivienda como habían hace 2 años' o hace incluso un año. No,
porque los precios han subido tantísimo que no hay gente que
pueda pagarlos y ahí se ha parado el mercado de la vivienda y se
ha parado muchísimo. Y sin embargo los precios no van a bajar
porque el propietario -por una cosa psicológica o lo que sea- no
renuncia a esa plusvalía que él ve Incorporada en ...y lo que va
a hacer es dejarse erosionar por !el incremento de los precios
durante 10 años, del 74 al 84 en lue los precios reales de las
viviendas bajaron, luego se recuperaron dramáticamente en 4 años
y la gente puso el grito en el cielo, pero se estaban recuperando
de una erosión de 10, lenta, que va a ocurrir ahora también, en
fin, si las demás condiciones fueran similares que no tienen
porque serlo. Por tanto, vivienda privada no es solución, provoca
discriminación, tiene efectos externos negativos. Solución:
vivienda asequible, no a la vivienda pública regalada o a la
vivienda pública con estos costes] unitarios inexistentes sino
vivienda asequible yo creo que con capital mixto, programación
�17.
concertada, como se ha intentado hacer en Madrid en tiempos de
Juan o como se intenta hacer eri Barcelona ahora. Capital mixto
quiere decir que en la ciudad úieja de Barcelona se ha formado
una sociedad en la que está el Ayuntamiento en un 50% y el resto
son Cajas de Ahorros y los propios comerciantes locales de la
zona que tienen interés en que el barrio no se degrade más y
estan comprando -yo creo que deben tener ahora 3 hectáreas de
techo, por ejemplo, comprado- para o bien derruir y crear en ese
barrio espacios libres que no existían o bien realmente volver a
construir o rehabilitar las viviendas en un ambiente con mayores
valores. No hay que caer en la trampa de pensar que cuando un
barrio tiene valores muy bajos es muy fácil de rehabilitar porque
cuesta poco. No, cuando un barrio tiene valores muy bajos es que
nadie quiere ir y lo que suele! suceder -contra lo que dicen a
veces nuestras AA.VV. más amigas- es que la persona de la clase
obrera o trabajadora o empleado que mejora un poco en su empresa,
en cuanto mejora se va. Y bajo la dictadura de que no hay que
mover a nadie de aquel barrio lo que está sucediendo es que
estamos cambiando toda la población sin querer por no querer
reconocer que vale más que suban; un poco los precios, como resultado de que haya un poco de demanda y gente de fuera quiera venir
y la gente de allí se quiera quedar que no todo lo contrario.
En fin, esto son dogmas que tenemos que ir substituyendo porque
de otro modo ni en Glasgow, ni len Barcelona, ni en Liboa, ni en
ningún lugar, vamos a ser capaces de hacer toda la vivienda que
la gente nos va a pedir y que nosotros tenemos que decirles que
es un bien de uso, que no es un bien de producción, que es un
bien que normalmente tiene que ser propiedad del que-lo utiliza,
que se puede comprar y vender y que el hecho de vender con un
beneficio la vivienda no es pecado. Todo esto lo vamos a tener
que admitir y sin embargo ser muy duros, muy consecuentes y muy
coherentes en las acciones de planeamiento que se hacen conjuntas
con grandes promotoras, porque ahí es donde yo creo que se puede
colar la cuota de acción de política de vivienda que nosotros
podemos conseguir.
En Barcelona se han hecho tres' operaciones, a parte de las del
barrio viejo que os he dicho, se ha hecho una con Construcciones
y Contratas en el Valle Hebrón, en la zona olímpica, en la qual
sobre 500 viviendas por permuta con los terrenos que les cedimos,
nosotros obtenemos 150 a precio de coste que podemos utilizar
como queramos: en alquiler, en venta a precio de coste sin beneficio imputado.... Lo mismo ha sucedido en un barrio junto a la
Villa Olímpica, son 3 manzanas del Ensanche, son otras 500 viviendas y aproximadamente también una tercera parte de la viviendas nos son cedidas al Patronato de la Vivienda a precio de
coste, a 130.000 ptas./m2. cuando la propia immobiliaria está
vendiendo el resto de los m2. a 210.000 ptas. aproximadamente;
�18.
pero ellos ya se espabilan para cargar el beneficio en aquella
parte de la operación y para darnos a nosotros lo que les hemos
impuesto un poco al principio, El drama está en que a veces
nuestros socios no querrán y eh la Villa Olímpica -que son 2.000
viviendas, no son 500 como estas otras dos, es más, es mucho
mayor- y ahí somos socios nosotros en empresa mixta, socios
minoritarios, con el Estado y , con una serie de immobiliarias.
Bien, el que más respondón nos ha salido ha sido el Estado. No
los pri d última hora avienen porque están acostumbrados al forcejeo del poder y cuando saben que el Alcalde
dice que no casi por no perder tiempo prefieren decir que sí y,
en fin, que entregan una parte de sus viviendas a precio de coste
para no discutir más o si es una empresa inmobiliaria de Madrid
que entra en el mercado de Barcelona, para entrar bien en el
mercado y tener buen pie. En cambio el Estado que no tiene estas
estrategias que hacer, muchas, veces es más dogmático que el
propio sector privado y no quiere vender a un precio que no
incorpore una cuota de beneficio en esas viviendas que han sido
financiadas directamente, en buena medida, con una contribución
pública, por tanto quiere recuperar el dinero invertido y se
niega un poco a este tipo de política, creyendo que la política
de vivienda que he dicho antes va a servir. No va a servir. Si no
sirve para nada. Es decir, en la ciudad de Barcelona no se va a
aplicar ni la política de vivienda del Estado, ni la de la Autonomía, porque la Autonomía se ha dado cuenta de que la política
de vivienda del Estado no va y ha hecho la suya. Ha hecho un
fondo de 3000 millones me parece que es y ha dicho "a cada
valga 111.000
quiera una viviendade 65 m2
pareja joven
ptas/m2. le damos un millón yademás le ayudamos a tramitar un
crédito un poco más barato, al o 15% en las Cajas". Muy bien,
esta política es lo que llaman el Plan Pujol: este Plan Pujol lo
que está haciendo es acabar d& convencer a todos los jóvenes de
la ciudad de Barcelona de que no van a poder vivir en la ciudad
de Barcelona porque no hay ninguna casa que valga 1II.000 ptas./nu2. Punto. O sea que se les va a dar un millón para que se vayan
a Hospitalet, que es donde ebus precios están. Magoífico. Lo
mismo el Estado que la Autonomía.
Y termino, sobre el tema de la desigualdad, el cuarto tema que ya
he dicho que lo dejábamos para nota, yo lo que creo que lo que
hay que decir claramente es que la desigualdad no tiene fórmulas
mágicas de solución desde el Estado, ni desde Europa, ni desde la
Autonomía. La desigualdad, cuando se refiere a cosas que tienen
el territorio, sól tiene
tener
que
solución:
un poder democrático cerca. marginal,
una situación marginal, una mi avaI!a, una pobreza, una degradación, un problema de igualdad, én definitiva, de cualquier tipo y
cerca está la asistenta social y cerca de esta asistenta social
además hay un político electo Si puede ser, un Concejal, ahí la
humanidad tiene la posibilidad de ganarle la guerra a la desigualdad. Donde no hay esto, no,' por la sencilla razón de que
�19.
quien domina el territorio es el ¡que gana. Como en los juegos de
los críos, con los cuchillitos que se tiraban al suelo, a terreno, a ver quien gana ese terreno, hay que ganarle a la miseria el
terreno palmo a palmo. Si no se lo ganamos nosotros a ella, ella
nos lo gana a nosotros. La miseria contagia, se come el terreno
de al lado, y el del lado y el del lado... si se le da baza se lo
come. Y nosotros se lo ganamos si inyectamos calidad, calidad,
calidad y justicia en ese terreno. Y la única manera de hacerlo
es estar encima, no son las leyes ni los decretos, ni el BOE, ni
el DOG, ni nada de todo esto. Coro esto se puede ayudar a que los
que están allí ganen la batalla contra la miseria en el territorio. Hay que dominar el territorio -como decía el poeta catalán
Espriu "el domini de la terra"-. ! Nosotros lo que hemos venido a
hacer en los Ayuntamientos, en ]kos municipios, es a dominar el
territorio, no en el sentido secjtario de un partido sino en el
sentido humanista de nuestra especie. Queremos que la humanidad
domine el territorio, sin además malearlo, sin además destrozarlo. Este es, yo creo, el objetivo de nuestra acción.
Y aquí os dejaría un poco con 14 idea de que el sistema de los
años 90 debería estar basado en un gobierno muy centrado en la
acción política europea y los grandes equilibrios; en mantener la
vitalidad del nivel regional-nacional, porque ya sabeis que hay
regiones que son nacionalidades, por eso digo regional-nacional,
y del nivel local; en pedir a las Autonomías la definición de su
propio territorio y adaptarse al Estado -en eso creo plenamente-,
no dejar que las Autonomías formulen sus ordenaciones en el
territorio como por vocaciones al Estado para que desaparezcan,
sino pedirle a las Autonomías que digan "ordénese", que hagan su
propia ordenación para sus usos internos y luego el Estado modestamente diga "pues nos adaptamos 'a su ordenación". No otra cosa.
Y en definitiva tener opciones estructurantes de línias o de
redes: línias pues trenes de alta velocidad y redes como puede
ser, evidentemente, la de las áreas metropolitanas de interés
estatal, que yo creo que -como hace la ley italiana muy recientedebe de delimitar y definir la propia Autonomía, pero el Estado
tiene el derecho y la obligación de reconocer como propias cuando
tengan interés estatal. Es decir, el Estado tiene que dar -como
da, de hecho en la Ley de Bases de Régimen Local- a las Autonomías el derecho a suprimir o crear o modificar áreas metropolitanas, lo que tiene que hacer una vez creadas es decir "ésta,
ésta, ésta y ésta por su carácter de transporte público metropolitano, por las razones que sean, son áreas metropolitanas para
el Estado y el Estado las va a tratar como tales". En fin, esta
sería la línia que yo creo que tiene que producirse y que debe de
pagarse con una aproximación del sistema general de la financiación de las Administraciones Públicas, en su extremo digo, al
sistema de concierto (en fin, este es un tema de muy larga discusión). No creo que se pueda variar que los que no tengan concierto, lo tengan o que los que lo tengan lo dejen de tener. Yo creo
q ue eso es una cosa que hay que olvidar, pero sí que hay que
mirar de que a través de las cesiones de tramos del IRPF, que
�20.
está proponiendo Pepe Borrell se pueda llegar a una situación en
que las diferencias se aminoren, 4e modo que la irritabilidad del
sistema aquí sea mínima, con un incremento de la parte local del
gasto neto; esa es yo creo la directriz básica de los años 90,
introduciendo alternativas de programa federal o programa autonómico como en el Canadá y que el Gobierno Federal dice a las
provincias o autonomias "Ud. puede elegir y Ud. puede o bien
seguir este programa, supongamos, de política ecológica o bien
hacer el suyo. Si hace el nuestro tiene 100, si hace el suyo
tiene 80, pero hace lo que quiere". Este federalismo a dos
marchas que tiene el Canadá que permite acomodarse a los deseos
de autonomía, de autogobierno, como un deseo de calidad de vida,
o bien al programa federal pero entonces obteniendo una mayor
ayuda y conseguir los famosos convenios, que siempre estamos
pidiendo, de distribución de los recursos entre los 3 niveles,
pero que en definitiva en los 90 tienen que representar un incremento seguro del gasto público neto.
�^
^
^J
�^j
`'
n,
5
F1
rC
^C
r
r,
^
(T,
^^
r1
'
^C^•
.
'-1\1
^
fl
^^
F
-,
t.t.-,Í
,-/,^
--,1r
1-.-.
t^-'
S^
22^^
^
e–N5
rF
^
\---i
^
^
J
^
^ ^+
41 ^
r--
pI
Ï
•
-?E E k
r
^
.,.^.á
^o^^
I^^_viés
--o
^,^,..
�1
ti
çr,
r-
-5
■
`
^.
^
^
c*
L
�•
�t
,
^,
^
^
^ ^
7,1
^ ^ 2
u
.--
^
^ V^
^
°
^
^
G
Q>
r•-•
r---
,.
{ ^ ^a
Q
'
P ^^ ^ ,
^ ^^
O P 1^
,C
^
e ^
^
^ 1...
^
r ^^ c
6^
^1
^ c^
^`
. ^^^ ^
^ Z
C • ^^
^
C^^x
c
^• ^
^^^
^
^^ ^^ ^^^
^-,` ^^^
^^^
^
L
^^
n
^
^
^
Q.^^
� ^ ^ ^^^"
s
^
^ ^
----...N- d ^
^
°
^
,:'
--
^
Z
^■.--,
_.
^
^
1
^^
r-
^i
-:
i17:1
R:r...n.,
tí,* 0.).
^-
rn
_'^
.,
i;fi
,..../:;.
L?w^.
m . I:~
Q
L
L
1
i
t^
��7 -N
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4131
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde durant el Curs d'Estiu de la Escuela Jaime Vera, organitzat pel PSOE, amb títol "El giro municipal, la experiencia de las Áreas Metropolitanas"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Trànsit, po| lució, dèficit transport públic, contaminació acústica, seguretat ciutadana, sistema policial i judicial, habitatge, desigualtat, etc. Cap d'aquests problemes es solucionen sense la implicació del poder local.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Escuela Jaime Vera, Galapagar
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Barcelona
Administració local
Història
Economia
Societat
Seguretat ciutadana
Model social
Àrea metropolitana
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-07-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1228/19900921d_00405.pdf
736f4ad242a016eac8604ac313181bf6
PDF Text
Text
21 DE SETIEMBRE DE 1990
SALUTACIO AMB MOTIU DE LES FESTES DE LA MERCE'90 PER
AL PROGRAMA DE RADIO COPE "PROTAGONISTAS"
�La festiv dad de la Mercè tiene un especial significado para
los barcelo i eses. La Fiesta Mayor de Barcelona se ha convertido
en los últinyos años en un acontecimiento popular, muy esperado y
participati7o, que indica el inicio del nuevo curso.
Este año/la Mercè coincide con una etapa clave de renovación de
la ciudad. Es sabido que en estos momentos hay numerosas calles y
plazas en obras. Pero ello no sólo no es obstáculo para celebrar
una buena Fiesta Mayor sino que además nos trae nuevas
realizaciones. La inauguración del palacio de deportes Sant
Jordi, situado en el Anillo Olímpico de Montjuïc, es un buen
regalo de Fiesta Mayor. Se trata de una joya arquitectónica que
albergará grandes espectáculos y acontecimientos deportivos.
Invito a todos los ciudadanos a visitar este gran escenario, que
durante todo el día de hoy continuará abierto al público. Un
escenario que será una de las estrellas de los Juegos Olímpicos
pero al mismo tiempo muy utilizado a partir de esta misma semana,
con el concierto de Pavarotti o el Open McDonald's de básquet,
que se celebra en octubre.
Las Fiestas de la Mercè nos traen una alegría y unas
posibilidades de ocio necesarios ante la seriedad y las
obligaciones de la vida diaria. Desde el pregón que pronunció el
Ministro Semprún hasta el castillo de fuegos artificiales que se
celebra esta noche en Montjuïc, la Fiesta Mayor es un espectáculo
continuo, en el que las calles y las plazas, y la gente que las
llena, son los protagonistas.
Invito a los barceloneses y a todos los catalanes y españoles
que se encuentran en nuestra ciudad a pasear por las calles y
descubrir la alegría de la Fiesta Mayor de Barcelona.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4134
Title
A name given to the resource
Presentació del pregoner Sr. Jorge Semprún en les Festes de la Mercè 1990, per al programa de Radio Cope "Protagonistas"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cultura
Societat
Barcelona
Model social
Semprún, Jorge, 1923-2011
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-09-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències