1
10
33
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/813/0000001538.pdf
4ad3ffb0da89bb6c66e8649004e2d50b
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
07/12/1992 (3145849) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9
El estrés democrático
PASQUAL MARAGALL
Se habla a menudo del Estado y de la sociedad civil como de dos conceptos opuestos,
en una dicotomía que ya parece ser un tópico de la vida política. Desde el ámbito
local, nos sentimos en la posibilidad y en la obligación de mediar entre ambos, de
buscar entre ellos un nivel de colaboración fluida y positiva para la vitalidad del
sistema democrático.
Desde la vida local, pedimos a la sociedad civil y a los medios de comunicación -de
comunicación también entre sociedad y política- que colaboren activamente en este
proceso. Casi diría que les pedimos que obliguen amablemente al Estado a hacerse
más civil, en la medida de lo posible, y a olvidar la medida de lo imposible; partiendo
de la base de que el Estado es necesario, ya que, entre otras razones, los Estados
han creado Europa y son sus garantes principales.
Los Estados, no hay que olvidarlo, han creado el bienestar social necesario para
reconciliar a todas las clases con el sistema y para aceptarse mutuamente. Esto lo han
hecho los Estados tomando de arriba y repartiendo abajo, cogiendo en el norte y
distribuyendo en el sur. Lo que no existe a nivel mundial, se da embrionariamente en
cada Estado: una relativa integración o cohesión social entre norte y sur, que debemos
conservar y desarrollar como un bien precioso.
No debemos aceptar que nadie se deje llevar por el instinto egoísta de olvidarnos los
unos de los otros o de culpar siempre a los otros de todos nuestros males. No
podemos hacerlo. Porque habríamos demostrado una total incapacidad de dialogar no
ya con nuestro sur (o con nuestro norte), sino con el sur del mundo. Que es
tremendamente más otro, más distinto y más extranjero que nuestro propio y
entrañable sur interno, por muy singular y diferente que éste sea, por muy distantes
que nosotros seamos para nuestro propio sur.
No somos Suecia, pero estamos en el norte, somos un entrañable, próximo y mestizo
norte. Entendámonos entre nosotros -de este a oeste, de costa a meseta-, y, si no,
dejemos de hablar de solidaridad a nivel mundial.
Entendámonos entre nosotros, también, de clase a clase, por decirlo así. La clase
empresarial que hemos producido como país no es mucho mejor ni mucho peor ya de
lo que puede llegar a ser.
Los grandes ciclos del pensamiento mundial se mueven poniendo énfasis en el
individuo o en el colectivo, en la conservación o en el avance, en el riesgo o en la
seguridad, etcétera. Y en cada momento, las distintas agrupaciones políticas
representan el rol de esos valores o énfasis, permanentemente contrapuestos y
permanentemente vivos en la sociedad.
Los socialistas hemos sido identificados con lo colectivo y lo avanzado, y otros con lo
individual y conservador. Aunque estos apareamientos son a veces desmentidos por la
historia, cuando el avance se produce a través del individualismo o cuando la
conservación se hace corporativa. Se producen, entonces, incomodidades y
desajustes.
En todo caso, yo me considero un político socialista muy próximo a la, tradición liberal
más avanzada, y desde esta posición y desde Barcelona, Cataluña, que es mi
determinación en el plano territorial y cultural, mi patria, creo que acierto a ver una
14
�Articles de Pasqual Maragall a
España que nace plural. Creo que acierto a ver una nueva España respetuosa de su
propia variedad, celosa de la libertad, conforme básicamente con su sistema
económico-social y constitucional, con salvedades minoritarias en cada una de estas
conformidades y con u n enorme malhumor político, con un estrés considerable tras el
largo esfuerzo de 15 años de construcción del sistema democrático.
Hace poco, Aina Moll escribió en este diario un artículo magnífico con el que coincido
sustancialmente (¿Mater Spania?, 11 de noviembre). Quizá le faltaba un punto de
ilusión para aceptar riesgos en común. A esa España se le puede proponer,
probablemente, un proyecto en línea con lo ya realizado hasta hoy pero con otra
dimensión, que se basaría en dos objetivos: 1, cobrarse el plus de libertad que
significa la Europa sin fronteras, puesto que hemos pagado su precio, y 2, civilizar el
Estado en el sentido de aproximarlo al ciudadano.
Aproximar el Estado al ciudadano o es algo muy concreto o es un deseo
permanentemente insatisfecho. Con aproximar el Estado al ciudadano, o con civilizar
el Estado, no quiero decir sustituir el Estado por la sociedad civil -algo que se
proclama, pero que no se hace nunca del todo- Quiere decir solaparlos, trasladar
dentro del Estado los muebles del piso alto a la planta baja y abrir las puertas a la
circulación de las personas.
Esa planta baja del país son las ciudades, son los municipios, y para llegar a ellos
desde lo alto del Estado hay que pasar por el entresuelo, que son las autonomías. Y
hay que solicitar de las autonomías que no acumulen ahí todo el peso, a riesgo de
hundir el edificio.
En el edificio del Estado hay gran conflicto entre los pisos medios y altos. Se oyen,
desde la calle de la sociedad civil, voces, lenguajes altisonantes. De vez en cuando,
desde el balcón de los pisos medios sale un personaje a decir "aquí estamos",
"estamos más cerca de vosotros", pero luego desaparecen y se siguen peleando con
los de arriba.
No nos engañemos: lo interesante de esta década va a suceder en la azotea y en la
planta baja: en Europa y en las ciudades. El Estado y las autonomías, es decir, el
Estado de las Autonomías, debe saber proseguir el esfuerzo de 15 años en otro
terreno. Deben saber vencer el cansancio y seguir renunciando a identificar seguridad
y estabilidad con determinados niveles del edificio social.
La riqueza vital de este país le vendrá del plus de libertad europea (libertad de viaje,
de empresa, de estudios o de cuenta corriente) y de la consolidación de espacios con
calidad de vida, competitivos, completos, capaces de aliarse con sus vecinos, seguros,
limpios, ordenados, dotados de proyectos, ambiciosos, tolerantes, bien equipados. Es
decir, un sistema de ciudades digno del país que ya hemos construido y de la nueva
patria europea que nace ahora.
La Cataluña concreta, las comunidades autónomas concretas, se realizarán en este
proyecto, o serán sólo un poderoso sentimiento.
El Estado se civiliza y enriquece en las autonomías y con las autonomías, y éstas con
sus ciudades y sus pueblos, y todos con Europa, con la libertad sin fronteras que
Europa significa.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1080
Title
A name given to the resource
El estrés democrático
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estat
Societat
Democràcia
Municipis
Europa
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-12-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/820/0000001545.pdf
61f576e3a848e6645c5dcc7170acdf88
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
04/03/1995 (2831310) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 12
Súbditos o ciudadanos
PASQUAL MARAGALL
En todos los países, incluido el nuestro, parece que se da una cierta reacción de la
gente contra el sistema. Se ve, por ejemplo, en los referendos que dan resultados
contrarios al voto de los Parlamentos. Es decir, que la gente vota en sentido contrario
de los representantes a los que ha votado, como se ha visto en Dinamarca, en Suiza y
en Francia.
Se ve también que la gente tiene cierta tendencia ya no al cambio de Gobierno, sino al
cambio de régimen, como explica Darhendorf. Llevamos algunos años viendo cómo
una parte importante de la población deja de votar al político para votar al artista, al
empresario, al periodista, al deportista o al presidente del club. Todo empezó con
Reagan y en el mismo Estados Unidos siguió un poco con Perot.
En Europa acabamos de tener el caso más espectacular del italiano Berlusconi, pero
también en Francia han pasado cosas parecidas con Baudis y Tapie. No estaría de
más preguntarnos qué pasaría aquí si se presentaran a las elecciones municipales
personajes como José Luis Núñez o Cruyff (que puede hacerlo como europeo de los
Doce), Puyal, José María García o Norma Duval.
Más allá de la especulación hay dos observaciones que me gustaría hacer. Una, que
quizás los medios de comunicación antirrégimen son tan causa como efecto de los
sentimientos que existen. Y dos, que quizás el sistema se equivoca, es decir, que nos
equivocamos.
Sin duda, se necesita un caldo de cultivo previo para que cuaje el mensaje negativo
que destilan algunos comentaristas. Este caldo de cultivo está probablemente tan
presente en el mundo privado como en el público. La gente sabe que en su empresa
o en su entorno hay prácticas de favoritismo, corruptelas, etcétera, y tiende a
reprochar a sus representantes lo que no puede o no sabe combatir en su propio
entorno. "Que yo sea malo o impotente ante el mal, pase, pero que lo sea el diputado,
el concejal o el gobernante que me represente, no".
Esta es una reacción lógica. Vivimos en el reino de los símbolos, de los valores y de la
representación, y en él no pueden admitirse cosas que en la vida cotidiana próxima se
aceptan resignadamente, o incluso se desean. De todos modos, no deja de ser un
ejemplo de doble moral.
Esa doble moral es objetable, especialmente, en quienes, desde los medios de
comunicación más influyentes, se limitan a concentrar sus miras en uno de los
aspectos de la cuestión. Raramente se atreve nadie a hilar fino y a distinguir en qué
momento preciso la inmoralidad privada o social se convierte en corrupción pública, en
considerar qué favor o qué amabilidad especial cae en uno u otro lado de la barrera, el
de los buenos sentimientos privados o el de la reprobable acción pública.
Eso, por un lado. La otra posibilidad es que nos equivocamos de escala en el
tratamiento de los problemas. ¿Es una utopía pensar en tratar a las personas como
ciudadanos con derechos amplios, plurales y permanentes y no como súbditos de una
ley fabricada lentamente en Parlamentos elegidos cada cuatro años?
Es una utopía, pero sólo en parte. En parte, porque existe un nivel de gobierno que es
el nivel local, que, aun siendo elegido también cada cuatro años (y quizás harían falta
más años en vista de que se invierte uno en crear un equipo y otro en defenderse
32
�Articles de Pasqual Maragall a
electoralmente), aun así, está tan cerca de la gente que difícilmente puede sustraerse
al diálogo que el ciudadano necesita para sentirse tal y no sólo súbdito.
Otra cuestión es si las autonomías o pequeñas naciones entran en esta categoría o en
la anterior, a la que pertenecen los Estados. En todo caso habría que acercarse a la
gente por ahí, por los poderes próximos, a los que habría que dar más cancha. Ya se
verá si las autonomías son ayuntamientos grandes o pequeños Estados, o si son las
dos cosas, que quizás sería la gran solución.
Esa utopía ciudadana es una presencia constante en la vida diaria de los pequeños
poderes próximos, los Poderes locales en el amplio sentido que al término se da en la
política europea. A menudo me he preguntado si no habría que concebir el Estado
como el accionista de las, ciudades, que son el marco político y social donde los
súbditos se pueden sentir ciudadanos, y no a la inversa. Accionista de la empresa que
está en mejores condiciones de afrontar los problemas de la gente.
El súbdito tiene derecho a una ley justa; el ciudadano quiere una justicia rápida. El
súbdito tiene derecho a que se respeten los derechos humanos; el ciudadano quiere
una convivencia amable, quiere resulta dos. El súbdito tiene derecho a la ley y el
orden; el ciudadano quiere, a la vez, que haya seguridad en la calle y que la policía no
sea muy aparatosa en su presencia ni en su trabajo. Al súbdito no le importa mucho
quién impone el orden; para el ciudadano., cuanto más próxima sea la policía, mejor.
Al súbdito le interesa la macroeconomía y la clasificación económica internacional de
su nación; al ciudadano le interesa la macroeconomía, pero no la de la producción y el
consumo en abstracto, sino en su territorio. Este es el punto decisivo: el territorio es el
ámbito donde la acción política y de gobierno adquiere una mayor proyección
ciudadana.
Los Gobiernos y los Estados se organizan en departamentos, según los temas, y se
relacionan con el territorio por medio de unidades territoriales que comprenden vastas
áreas administrativas. Las ciudades, en cambio, se organizan interiormente en
pequeños distritos sobre los que proyectan su acción las áreas y ámbitos en que se
estructura el gobierno local.
El territorio urbano es un conjunto de calles, parques, casas y edificios, arbolado y
mobiliario, en el que se mueven, trabajan y descansan, utilizando distintos servicios y
aparatos, millones de personas. Personas concretas, no solamente clases sociales o
muchedumbres como en el caso de los Estados, son el objeto del gobierno local.
Cuando un alcalde se despierta oyendo o leyendo que una nueva ley va a arreglar un
viejo problema (paro juvenil, mecenazgo, drogadicción, ruido, pensiones), tiembla.
Tiembla esperanzado, pero tiembla. Porque en el territorio, fuera del departamento
ministerial o de la consejería correspondiente, y lejos del Parlamento donde los
responsables de esos departamentos y los candidatos a serlo dirimen sus diferencias,
la división entre temas no existe, y la vertical separación de temas, tampoco.
Para los Gobiernos, los problemas y su evolución se miden generalmente en
resultados estadísticos. Para los poderes locales y las ciudades, esos problemas
tienen nombres y apellidos y se aprecian, a simple vista, en el paisaje humano. Una
disminución de las pensiones significa una mayor presencia de indigentes en la calle.
Una reducción del personal para asistencia a domicilio equivale a la existencia de más
inquietud en la gente. Quizá Injustificada en la gente que pasa, pero real en las
personas que viven en la plaza donde duerme el sin techo. Los problemas de la calle
tienen sus reglas: la riqueza se acumula, y la miseria, también.
33
�Articles de Pasqual Maragall a
En esas situaciones, hay barrios que se vacían porque sus habitantes se marchan, en
general, a municipios próximos donde el gasto público social es menor, y se crean
islas dentro de la gran ciudad o área metropolitana que luego hay que rehabilitar
invirtiendo auténticas fortunas en estos barrios. Como la ley no permite el
reconocimiento de la ciudad real multimunicipal, ni favorece la colaboración entre los
distintos ayuntamientos, todo se hace más difícil y más irreparable. A esas cuestiones,
los Parlamentos son poco sensibles, porque los ven en forma de estadísticas.
Los Parlamentos y los Gobiernos suelen ignorar también problemas y situaciones que
se manifiestan por sentimientos más primarios y más abstractos, como la identidad Reus es el enemigo de Tarragona, etcétera-, el orgullo, el poder o la autoridad. Son
problemas que exigen una sensibilidad directa que sólo nace del contacto cotidiano.
¿Qué hay que hacer en el ámbito de la política y del gobierno para que las personas
sean tratadas más como ciudadanos y menos como súbditos? Hay dos ideas que me
parecen básicas y que sin duda habría que profundizar desde todas las
administraciones: una es hacer el sistema más transparente a las personas, y otra,
hacerlo más territorial y menos departamental. Dicho en otras palabras, los Estados
deberían ser accionistas de las ciudades y pasar cuentas con sus responsables en la
junta anual de cada mes de abril o en la junta universal de cada cuatro años, donde
los ciudadanos deciden por el Estado si los empresarios lo han hecho bien. ¿Por qué
no?
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
34
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1087
Title
A name given to the resource
Súbditos o ciudadanos
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Societat
Democràcia
Política
Ciutadania
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/856/0000001557.pdf
ed3e004f1043a479650c0c85c5326e93
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
18/04/2001 (3726487) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11
Agenda política y social
PASQUAL MARAGALL
Estamos en una encrucijada.
Mucho se ha hecho en este país en los últimos veinte años y mucho queda por hacer.
Hay que hacer cosas distintas. Hay que cambiar mucho para que todo siga yendo
bien. Y no todo ha ido tan bien.
Ha ido bien Europa y ha ido bien España.
Europa se encamina hacia la unión de todos los territorios y de todos los pueblos que
componen su diversidad. Su diversidad, que es irrenunciable, ha sido también la
fuente de las tragedias del siglo XX. La obsesión que una mayoría de europeos
comparten hoy es, por consiguiente, la de suturar una a una las heridas históricas y
componer un mosaico compatible, eficiente y bello. No volver nunca más a la locura de
antaño.
Algunos europeos piensan incluso en una filosofía europea de gobernación compatible
con el interés general del mundo. (Narcís Serra ha escrito un interesantísimo trabajo
en esta línea: ver CIDOB, número 2.000). Abandonadas las veleidades y pasiones de
su juventud, Europa quiere paz para sí y moderación para todos. Paz y moderación
incluso en las relaciones con los reinos animal y vegetal; con la naturaleza, no sólo
con la historia.
Sin embargo, Europa ha encendido en el mundo entero en siglos recientes la pasión
por el crecimiento y por el artificio, por los artefactos y los procesos que nos ahorran
privaciones. Y ahora va a ser muy difícil evitar que otros continentes no cometan
nuestros antiguos errores ni caigan en nuestros pecados de juventud. Con el
agravante de que esos otros mundos no tienen, como nosotros les tuvimos a ellos,
mundos por descubrir y gentes por dominar.
De ahí viene parte de la inmensa amargura que todavía sumerge a los pueblos que
llamamos atrasados y que un día fueron superiores.
Pero Europa, si actúa sabiamente, y si navega con sensatez entre la gran potencia
norteamericana y el resto del mundo -con prudencia y con audacia, si no, nada-,
puede en el siglo XXI devolver al resto de las naciones una buena parte de lo que les
debe. Y cobrarse una parte de lo que le deben, que también lo hay; no tanto como
creíamos, pero algo.
España está, por fin, en Europa. Y tiene a Europa pasablemente admirada por sus
procesos internos de transición del Estado todopoderoso al federalismo, al pacto
(foedus) entre sociedad y Estado, entre unos pueblos y otros, entre valores clásicos y
modernidad.
Sólo el PP -hoy importante, mañana menos- se empeña en predicar que la España
emergente es un espejismo y que cualquier día su pluralidad estallará en un inmenso
caos, en un barullo descomunal.
El papel de Cataluña en todo este proceso ha sido positivo y básicamente confiado, a
pesar de una oficialidad tendente (lógicamente, si se quiere) a no fiarse de nadie ni de
64
�Articles de Pasqual Maragall a
nada. Pero el pasado y el futuro se están cobrando en España algunos rescates
difíciles de pagar.
El pasado nos ha dejado la prenda del terrorismo de algunos vascos y el sufrimiento
de los demás. Y el futuro, compuesto de una natalidad irrisoria, una juventud alérgica
al trabajo físico y una vejez eterna, nos está llevando a aceptar con la razón unas
inmigraciones que bastantes no comparten con el sentimiento.
Cataluña ha actuado dignamente en el primero de esos dos escenarios preocupantes
en el tablado español.
Hemos llorado con amargura, pero sin explosiones de odio, en Hipercor en 1987 y en
los ayuntamientos metropolitanos y en el paseo de Gracia los últimos días del siglo,
nuestra parte del rescate pagado con sangre. Y hemos acompañado siempre
(siempre) a nuestros conciudadanos vascos dolientes. No obstante, Cataluña hay una
cosa que todavía no ha hecho, si bien se apresta a hacer en un futuro inmediato:
compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la España plural y
reconciliada consigo misma, la España ya dispuesta a saberse adulta,
autorresponsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros
que ya no la acechan.
Vamos a hacerlo dibujando (no sólo imaginando) una España vertebrada sobre líneas
transversales y diagonales razonables, no una España concebida como el conjunto de
puntos a una cierta distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del
mundo. Algo de esto debe haber, pero no sólo esto. El mapa hidrológico nacional hay
que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua, no la antigua. El mapa del AVE y
los aeropuertos es decisivo. Ésta es la España real, objetivamente existente en la foto
del satélite. Lo demás...
En el otro escenario, el de la inmigración, vamos a jugar fuerte la única carta posible:
la de una oferta de integración solvente, sin olvidar las políticas de cupos razonables
en la demanda de inmigración y de integración.
Aquella ciudad o Comunidad Autónoma que se desconozca a sí misma hasta el punto
de ignorar los barrios presuntamente problemáticos, es decir, aquellos barrios carentes
de capacidad de integración en forma de escuelas robustas, espacios públicos dignos,
etcétera, aquella comunidad que no esté haciendo todo lo posible por eliminar riesgos
y regenerar tejidos urbanos degradados, que son imanes para los inmigrantes sin
techo ni derechos, tendrá que declararse étnicamente insolvente y, por tanto,
inservible para representar dignamente al país y la sociedad en la obtención de la
fraternidad.
Porque de esos barrios nacerán guetos, y de esos guetos, la violencia. Estamos a
tiempo de evitarlo. A tiempo de evitar lo que en Francia y en Alemania ha costado 40
años superar.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
65
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1102
Title
A name given to the resource
Agenda política y social
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Model social
Europa
Espanya
Catalunya
Immigració
Economia
Societat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-04-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf
87821214f3930e57205a00ada0790675
PDF Text
Text
VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”
03/07/2007 - IESE (Barcelona)
Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció]
Moltes gràcies a vosaltres per la invitació.
Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català
parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa.
Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de
l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió,
de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una
carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una
bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això,
que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères
excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més
agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà
essent.
Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració.
Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí
d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva
experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari
de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat.
L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va
haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una
mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi
havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil
empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia
més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el
tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja
havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era
possible o no que les cultures es parlessin.
Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva
qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una
altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en
competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita
possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només
les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes
diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural
que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el
que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc
i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una
vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què,
matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del
mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran
produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el
color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom.
-1-
�Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però
hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem
de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap
a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement
arribarà.
En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses,
m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú
s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i
no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era.
D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves
particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una
cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement
demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les
mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una
manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població
irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy.
No hi cabien.
La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera
vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els
camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però
quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra
van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes,
els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van
ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica.
Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar,
van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es
reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta
part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho
van fer els anglesos i els alemanys.
Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana
producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot
cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir
és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una
terra on poder arribar i poder alimentar-se.
Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la
pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem
exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”.
‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir.
Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la
inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per
tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en
l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més
barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat
més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi
cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la
densitat i Amèrica és l’espai.
-2-
�Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant
ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent
que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè
hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó
econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de
conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet
eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació
equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt
diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se
n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es
basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que
són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen
l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats
cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una
part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits
s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I
això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és
que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge.
Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per
Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan
com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per
la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No
productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te.
Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen
‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del
tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més
superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de
la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són
molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra
banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb
Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva
generació ens semblen impossibles d’imaginar.
Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On
moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement
ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els
quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del
desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin
formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i
després edificar-la, millorar-la.
¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del
qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra
llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris,
per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on
hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre
o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no
succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la
-3-
�paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells
que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que
els costa d’acceptar com a igual.
Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a
haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet
d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida,
amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de
demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha
també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els
“bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir
la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai
més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això
comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el
que està passant a nivell continental amb les grans migracions.
Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat
són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci
por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la
meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts
sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema
d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer,
que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides
no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en
aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les
Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans
conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord
Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests
conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són
els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el
món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg
entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no
necessàriament idèntics.
Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles
organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de
cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres
ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com
combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les
poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar
d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què
és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que
vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies
d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per
tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra
excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui
molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de
vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és
evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els
moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin
-4-
�absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt.
Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de
Nova York o des de les Nacions Unides.
Moltes Gràcies.
-5-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
IESE (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Jornada organitzada per la Fundació Grup 7.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Joventut
Immigració
Model social
Empreses
Societat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-07-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/914/0000000681.pdf
634da4031dc4b0fa3c44a6bd324b0d51
PDF Text
Text
Simposi Internacional “Per una Europa oberta:
les societats europees, vers noves identitats”
Conferència de Pasqual Maragall
Actors globals: Europa i les seves regions al 2050
07/10/2007 | Frankfurt
Si ens preguntem per l’Europa previsible d’aquí a 20
anys haurem d’admetre que és un exercici difícil
tractant-se d’un ens polític quina principal
característica, segons Jean Monnet, que el va
inventar, era la d’avançar sense cap mena de pla
general.
S’ha arribat a dir fins i tot que Europa liderarà el
segle 21 perquè és un projecte que no té una
definició precisa
Alguna cosa així insinuava Vaclav Havel quan va
escriure
“Paraules
sobre
la
paraula”,
una
conferència que va preparar per a rebre el premi
Europa dels editors alemanys i no va poder assistir
perquè el règim comunista de Txecoeslovaquia no el
va deixar sortir del país. Aquest text el va traduir al
català una noia txeca que vivia a Barcelona (Mònica
Gutsova?). I jo el vaig traduir al castellà per a una
colla d’intel·lectuals argentins que m’ho van
demanar aviat farà un any.
(Per cert: ni Havel ni Dubcek eren partidaris de la
partició quant Diana i jo els vam visitar a Praga fa
una colla d’anys.)Però la dinàmica europea és d’unió
i separació a l’hora i des de bon principi.
�Europa té menys Estats que nacions, vet aquí. Les
tres hispàniques més Escòcia, Irlanda del Nord,
Flandes i Gal.les, i a tot estirar el Frei Staat Bayern.
I Europa creix ara de pressa. Tenia moneda feble i
ara el dòlar val menys que l’Euro. Europa no va
aconseguir que el Banc Mundial fos un autèntic banc
creador de liquidesa, com proposava Keynes a
Breton Woods per a finançar la reconstrucció del
continent. Els americans, farts d’haver de salvar
Europa de les seves guerres interiors, van dir que
no. . (Però ara les coses han canviat; Lord Keynes
estaria content)
Però ara Europa, la vella Europa de les guerres, està
posant pau allà on els americans s’empantaneguen
militarment. Fins i tot Aznar, que els feia costat,
sembla que va ser inicialment més prudent que els
republicans USA en el tema d’Iraq.
Som menys senzills que els americans, tenim més
d’un o dos idiomes i tenim una pila de tradicions
jurídiques diverses (fins i tot dintre de la
Confederació Catalano aragonesa, i a Castella i Lleó
igual, fins fa menys d’un segle). (Ahir veient
l’esplèndid Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell, Borja
Sitjà i Carlos Santos, tots ells de per allà o de la
Franja, pensava: ara ja sé d’on surt Shakespeare:
del Dante i del Joanot Martorell). Tornant al tema:
els europeus tenim una bandera, una moneda i
tindrem un exèrcit. I si m’apuren un Himne, que
com no, és Alemany: la part coral de la 9ª simfonia
de Beethoven, que el meu avi va traduir al català:
“Joia que ets dels cels guspira, engendrada dalt del
cel? (Schiller?). (Freunde!: És tot l’alemany que sé,
�això i allò de “Imperialismus is ein Papier Tiger!”
del Llibre Roig de MaoTse Tung que una professora
d’alemany ens feia llegir a Santi Udina i a mi quan
érem revolucionaris).
Però tornant al tema: no havíem quedat que una
nació era allò que tenia aquestes tres o quatre
coses: bandera, moneda i exèrcit, i himne nacional?
I doncs què es Europa? Només falta que tingui
partits polítics, tot i que ara no estan molt de moda.
Potser fins i tot això s’arreglarà més aviat que no
pas tard. Europa ja no té el teló d’ acer del que aquí
es parlava abans i que jo vaig encara travessar amb
Dieter Koniecky.
Per acabar-ho de complicar resulta que Europa té
més nacions que estats. Només a Espanta (Perdó:
Dimonis de Word! Si sabeu com es predetermina el català en el
només a Espanya ja en tenim
tres, d’idiomes que no son l’espanyol o castellà, o
que corresponen a nacions que no son Espanya però
que formen part de l’estat Espanya.
Word, expliqueu-m’ho!)
Per això els catalans som tant Europeus. Per això
ens preocupa tant la lentitud de la Constitució
Europea. I Per això, suposo, hem vingut a
Frankfurt. No solament per Goethe, Schiller,
Beethoven i el meravellós Bach de Glen Gould que
vam sentir abans d’ahir, i dic sentir en el doble
sentit del mot. Escoltar i veure. Eps! I per veure
l’espectacle de Maria Muñoz i Pep Ramis , “Mal
Pelo”, veïns de Celrà.
Per tant, sense caure en el cofoisme que tant de
males passades ens ha procurat al llarg de la
�història, sí que, modestament, podem dir que som
Europeus d’una manera molt autèntica, molt
directa, umbilical quasi.
Però compte: sempre he vist amb certa recança
l’historicisme carolingi d’alguns catalans, que oblida
dues coses: que som ibèrics i que mentre Barcelona
i per munt érem cristians i europeus – bé fóssim de
Montserrat o de Ripoll – la resta de Catalunya era
mora, i no diguem València, parlant del Tirant.
Un cop el bisbe de Segorbe em va dir que havia
trobat l’Alcorà les masies, i tinc per mi que Ausiàs
March era més Italià que espanyol quan deia allò de
que en la mort hi trobava misteri i fins i tot delit
“perquè no sabia la causa per la qual li arribava”.
Vet aquí que hem vingut a parlar a la pàtria dels
millors músics i escriptors i poetes, a la terra de
Bach, Schiller i del Günter Grass d’ Ein Veites Feld
(que no se perquè es va traduir al castellà per “Es
cuento Largo”) i acabem parlant de València i el
Tirant lo Blanch. Serà perquè els valencians (i els de
Vinaròs) parlen un català diferent que ens atrau?
Perquè els volem convertir en Països Catalans? O
perquè els meus avis materns eren d’un poble
d’Alacant on l’alcalde em va dir, quan li vaig
preguntar si ell parlava català o valencià, em va
ametrallar : “Che collons, no! Monovero!” al tanto:
abans havia dit: “en lo mateix que tu”.
Mireu: si després de tot no ens hem convençut que
estem ben posicionats per a tirar endavant una
Europa no solament dels Estats sinó també i
sobretot de les nacionalitats o de les nacions, és
que no tenim solució.
�Compteu que Catalunya és un país vençut l’any
1714, defensat fins al final per l’alcalde de BCN, una
ciutat comparable a les ciutats – estat alemanyes
com Bremen o Hamburg, que fa just 100 anys es va
refer gràcies a un famós pressupost de Cultura,
justament, i la fundació de les escoles municipals
seguint el model de Chicago (l’Escola del Mar,
perquè a Madrid no n’hi havia, la del Bosc etc.)
Barcelona entorn del 92 es va refer, en el sentit
literal, (Palau Nacional, Estadi Olímpic, obertura al
Mar, separat des de 1848)
Catalunya ha fet el seu Estatut. Veurem que passa.
L’experimentadíssima classe política madrilenya es
veurà obligada a lluir les seves millors habilitats
evasives. Però això no és el més interessant, perquè
el més interessant és que tot això obliga a fer
d’Europa el lloc i el nom de la solució dels
problemes. Els nostres i els de la Politkòvskaia.
Gràcies.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Frankfurt (Alemanya)
Abstract
A summary of the resource.
Participació al Simposi Internacional “Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats” celebrat a Frankfurt. Organitzat per l’Institut Ramon Llull amb motiu de la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Identitat (Concepte filosòfic)
Societat
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-10-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1139/19880218d_00266.pdf
5c807c4b0332f054261b562b1a196bec
PDF Text
Text
<
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual
Maragall, en l'acte de pre sent aciò del llibre de Willy
Br an dt "La Tcura organizada".
Círculo de Lectores, Barcelona 18 de febrer 1988
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
�Ajuntament X 411+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA GRAN SATISFACCI6 QUE SENTO PER PARTICIPAR EN
AQUEST ACTE ÉS D'UN CONTINGUT DIVERS 4 I ALHORA
ENTRANYABLE.
EN PRIMER LLOC PER LA PRESèNCIA DE WILLY BRANDT A
BARCELONA.
_ EM nIE
SABí
t NM OBLIDAVA BARCELONA PERQUè EL RECORD
QUE EN TÉ VA UNIT A COSES MOLT SENTIDES QUE VENEN DE
LLUNY, PER NO L'HEM TINGUT A LA CIUTAT AMB LA9,0
FREQUèNCIA QUE VOLDRIEM. PER AIX6 AGRAiM TANT QUE AVUI
ENS HAGI VOLGUT PRESENTAR PERSONALMENT EL SEU LLIBRE.
TOTES LES RESPONSABILITATS, DISTINCIONS I HONORS_
QUE WILLY BRANDT HA REBUT AL LLARG DE LA SEVA DILATADA
ACTIVITAT PúBLICA SóN, SENS DUBTE, MERESCUTS.
MÉS QUE FER L'ELOGI DE McRITS PASSATS PROU
CONEGUTS, VOLDRIA DESTACAR NO JA LA VIGèNCIA DEL SEU
Ref.:
�•
Ajuntament 11II+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: —
PENSAMENT SINó EL CARàCTER PRECURSOR I MORALMENT
INOBJECTABLE DE LES SEVES PROPOSTES.
BRANDT S'HA SENTIT COMPROMèS AMB ELS PROBLEMES DEL
SEU TEMPS: PER RESOLDRE'LS HA APOSTAT SEMPRE PEL FUTUR;
PER AIX6 ÉS UN PRECURSOR.
BRANDT S'HA DINTINGIT PER FER PROPOSTES CONCRETES
Qo S 4 1 k25
I REA STES. LA DIFERèNCIA AMB ALTRES QUE TAMBÉ EN FAN
ÉS
QUE LES SEVES ES FONAMENTEN EN EL DESTí COME. DE LA
HUMANITAT; PER AIX6 SóN MORALMENT INOBJECTABLES.
BRANDT HA APORTAT UNA NOVA DIMENSIó A LA POLÍTICA:
HA FET COINCIDIR
. .
u
UTOPIA A TRAVèS DE
L'IMPERATIU MORAL; PER AIXò LI DEVEM TANT.
MOLTES DE LES COSES QUE BRANDT DIU SóN L'EVIDèNCIA
MATEIXA. PERó PERQU1 L'EVIDèNCIA SIGUI EFICAÇ HA DE SER
EXPLICADA AMB ARGUMENTS I ARMADA AMB IDEES.
ff
¡^
3
�+la
Ajuntament ` or de Barcelona
n
Gabinet de Comunicació
Ref.: – 4
ES EL QUE FA BRANDT. SITUA LES MANCANCES DE
/ v-6`v,om 714-
LLIBERTAT, D'IGUALTAT, DE SEGURETAT I DE SOLIDARITAT EN
(-~ cart--)4,)
uNIC CONTEXT N PODEN SER ENTESES I SUPERADES: EL
MÓN, QUE ÉS EST I OEST, NORD I SUD A L'ENSEMS I
INDISSOLUBLEMENT.
LA RELACI6 ENTRE DESPESA EN ARMAMENT, MISèRIA
ECONòMICA I CULTURAL I DESTRUCCI6 ECOLòGICA ÉS, PER A
BRANT, LA CAUSA PRIMERA, DEL DESORDRE ACTUAL I DELS
PERILLS QUE AMENACEN EL NOSTRE FUTUR.
BRANDT DEMOSTRA QUE EL FUTUR DE LA HUMANITAT ÉS UN
FUTUR CCOMú, I PERQUè AQUEST FUTUR SIGUI POSSIBLE AFIRMA
QUE LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A
HUMANITAT. AIXò TAN SENZILL, REQUEREIX DRàSTIQUES
— J ru+r-
cmdt
I
1 c.dy
I `^^
V–
MESU RES .
BRANDT LES PROPOSA.
Ac-r,Lut.
C9
011-1-but; tr-ir
vall° da)
�Ajuntament
`1III ' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: — 5
EMS DIU QUE CAL FOMENTAR LA PRESSIó D'UNA OPINIó
PúBLICA IL.LUSTRADA PER ESTIMULAR ELS GOVERNS
INDECISOS.
QUE CAL SUBSTITUIR L'ESTRATèGIA DE LA INTIMIDACIó
PER UN CONCEPTE DE "SEGURETAT COMUNA".
QUE CAL UTILITZAR EN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT
ECONòMIC I SOCIAL UNA PART SUBSTANCIAL DELS RECURSOS
PERDUTS EN L'ARMAMENT.
QUE
CAL CREAR UN "FONS DE
SOLIDARITAT
INTERNACIONAL" EN QUÉ PARTICIPIN SOBRETOT ELS ESTATS
UNITS I LA UNI6 SOVIèTICA, ELS QUE MÉS TENEN PER
APORTAR I TAMBÉ MÉS PER COMPROMETRE.
DvO 9"NS
^,ai
AQUESTES SóN ALGUt, ÉS DE LES PP OSTES QUE BRANDT
AVANÇA EN EL SEU LLIBRE:
^—
`^
�S
,.fIIIII
Ajuntament 11111r de Barcelona
Gabinet de Comunicació
NO
ÉS
Ref.: — 6
QUE SIGUIN PROPOSTES REALITZABLES. O
IMPOSSIBLES; SóN SENZILLAMENT INAJORNABLES, SI VOLEM
SALVAR EL FUTUR.
DEL FUTUR, O DELS FUTURS, —NO ÉS CASUALITAT— EN
\
PARLA
SOVINT L'ESQUERRA.
COM DIU RAIMON OBIOLS:
"L'ACCIó,
SOCIAL
I
COL.LECTIVA, COM A EXERCICI DE CONEIXEMENT I DE
LLIBERTAT, ÉS LA QUE PERMETRà CONSTRUIR UN FUTUR
CONCRET D'ENTRE ELS MOLTS FUTURS POSSIBLES".
BRANDT AFEGIRIA QUE TOTS ELS FUTURS POSSIBLES HAN
DE
TENIR NECESSàRIAMENT EN COMÚ L'ESFORÇ DE SALVAR EL
FUTUR ÚNIC, EL DE LA HUMANITAT, EL QUE ELS COMPRAN A
TOTS.
EL MISSATGE DE BRANDT ENS MARCA EL NORD D'AQUESTA
GRAN TASCA QUE NOMÉS POT SER COL.LECTIVA I SOLIDàRIA.
�DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A.
VALENCIA. 344-346
L. 2587600
II
Excmo.señor
Pascual Maragall
Alcalde de Barcelona
Ayuntamiento
Plaça Sant Jaume, s/n
li
08002 Barcelona
ai
Barcelona, 5 de febrero de 1988
Querido señor Alcalde:
I^
Basándome en la confirmación que mé llega vía Dieter Koiiiecki acerca de su
intervención en el acto con Willy Brandt, que tendrá lugar el jueves, 18
de febrero, a las 8 de la tarde en nuestra sede de calle Valencia, 344, me
permito enviarle un juego de pruebas de impresión del' libro "La locura
organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" 1 Estas pruebas le
permitirán ya conocer el contenido del libro que, según mis noticias, se
ha brindado usted tan amablemente a presentar. Los ejemp1 lares definitivos del libro estarán disponibles hacia finales de la próxima semana.
Si prefiere usted no limitarse en su charla a la problemática del libro y
extenderse en la figura política y humana de Willy Braridt, puede hacerlo
libremente. En nuestra revista Círculo 2, que le acompaño en el anexo,
hemos publicado recientemente un extenso articulo sobré, el ex canciller,
dentro del espacio "Gente comprometida" (páginas 6 - 9).
Como le decía en mi carta anterior, a continuación del ;
l acto tendrá lugar
una cena en un restaurante de Barcelona, para la que desearíamos contar
con su presencia. Tgibién seria útil saber si desea usted que acuda algún
invitado especial. í , Q, / p0(7,12
N c i1 41.
`
t
Con anterioridad al acto, alrededor de las 18,30 h, tendrá lugar un encuentro
de Willy Brandt con la prensa. Seria para todos muy agradable contar también
k C' (,t,),p,
aquí con su presencia, si su tiempo se lo permite.
Finalmente me atrevo a preguntarle si no sería posible -en atención a la
figura de nuestro visitante- contar con la presencia de'una pareja de la
guardia municipal en uniforme de gala.
En el transcurso de la semana que viene se expedirán las invitaciones
aparecerán en la prensa los anuncios del acto.
fl
Reciba un saludo muy cordial,
y
�DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A.
VALENCIA. 344-348 TEL 258 7600
08009 BARCELONA
Excmo. señor
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
Ayuntamiento
Plaça San Jaume, s/n
•
08002 Barcelona
Barcelona, 29 de enero de 1988
Querido señor Alcalde:
Por conducto del señor Dieter Koniecki, amigo de nuestra casa, nos
llega la noticia de que e s tá usted dispuesto a presentar el • libro de
Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en
el mundo". Como le decía en mi carta anterior, WillOrandt estará en
Barcelona el jueves, 18 de febrero, y la presentación tendrá lugar a
las 8 de la tarde en la sede Circulo, calle Valencia, 344. Paralas
18,30 está prevista una rueda de prensa.
Huelga decir que la noticia que nos traslada Dieter Koniecki nos llena
de alegría. Sin embargo, para organizar con más seguridad el acto y
preparar anuncios e invitaciones, le agradecerla una pronta noticia
•
desde su propio despacho.
El libro saldrá de encuadernación alrededor del 10 de febrero. Actualmente
disponemos -ya. -de segundas pruebas corregidas que Pe podrla enviar
inmediatamente, tan pronto reciba sus noticias.
Por la noche, después del acto, organizaremos una cena en honor de
Willy Brandt, para la que nos gustarla contar con usted. Queda por
determinar todavía el restaurante.
Reciba un cordial saludo,
11
L2 9 01 1988
,.:, r-r00,1
�"
_
_ i
^
^
.
3D/ 2$‘01'
A les 14'15 h. d'avui telefona el Sr. Dielter Koniecki, des de
Madrid, per donar un missatge personal del :Sr. Willy Brandt. (Es
tracta d'una trucada rebuda a l'Alcaldia i desviada al Gabinet
per indicació d'en Salvador Sarquella).
Es relaciona amb la visita de l'Alcalde a Dü'sseldorf, la propera
setmana i es tracta d'un tema que el Sr. Kóniecki demana que es
tracti amb tota la discreció possible. De fet, demana parlar
personalment amb l'Alcalde.
La proposta de Willy Brandt per l'Alcalde ;és la següent: pel
proper dia 22, durant la celebració del C'óngrés del PSOE, i
aprofitant que el Sr. Willy Brandt assisteix com a delegat al
Congrés, el Sr.Koniecki organitza un dinar, reservat a molt
poques persones i al qual convida al Sr. Pasqual Maragall. Segons
ell explica, es tracta d'un dinar informal i! reservat, en cap cas
una sessió de treball massa organitzada, en el qual es tractarien
tots els temes de la visita no relacionats estrictament amb la
presentació del llibre (?). Es a dir, els aspectes més polítics
de la visita i que el Sr. Willy Brandt Ivol comentar abans
d'iniciar el viatge a Alemanya. .No ha parlat de qui són els
altres convidats al dinar, només ha mencionat l'Anna Balletbò.
El Sr. Koniecki insisteix molt en "que no : se mezcle la parte .
política del programa con lo relacionado conila presentación del
libro" i resumeix el missatge en 3 punts:
- el dinar és informal però' important pel Sr Willy Brandt i
només es veuria alterat per un motiu important (per exemple,
que
Felipe González desitgés dinar amb Wlly Brandt)
- separar els aspectes polítics de la visitade tots els altres
temes i tractar-los separadament en aquest dinar.
- parlar personalment amb l'Alcalde per comentar-li amb més
detall tota la qüestió del dinar amb WillyhBrandt. Remarcar que
es tracta d'un tema que cal tractar amb molt confidencialitat.
Demana resposta, si és possible, aquesta mateixa tarda, perquè
demà al matí a les 8'15 ha de parlar per telèfon amb el Sr.
Lahstein i confirmar-li el dinar. Els seus telèfons de Madrid
son:
- 91-458.09.60
91-458.19.87
91-259.07.87
El seu horari d'aquesta tarda é: de 16 a 19'15 hores.
El Sr. Koniecki és una persona molt amable;i parla un espanyol
correctíssim.
V ~
^3
21.~
�^-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4045
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Círculo de Lectores, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Política
Literatura
Ètica
Societat
Filosofia
Drets civils
Acció política
Model social
Brandt, Willy, 1913-1992
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf
082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e
PDF Text
Text
REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA
MANRESA, 10 de març de 1988
�Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL
Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de
Manresa.
Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous
10 de març 1988, sota el títol de
"REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA"
Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull:
Benvinguts,
Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou
acte cultural de la Falca.
Particularment el que voldria és donar la benvinguda
a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica
les presentacions.
Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és
pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè
crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món
polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un
Alcalde és molt més que un polític, és un home completament
implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan
es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el
Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya:
en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que
es tracta d'una personalitat.
La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes.
I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt
remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al
nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels
ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l
sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta
dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt
bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors
i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana.
�2.
Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li
donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens
parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que
suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut,
qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat,
perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital
que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest
país.
I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari
que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una
banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui
més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que
ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la
banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és
el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea,
potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens
ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país.
Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també
aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra
banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats
manresanes que em permetré de citar en detall com són:
l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu
Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca
del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium
Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal
de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació,
una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels
temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens
preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui
la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg.
I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir
quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya.
�3.
I N T R O D U C C I Ó
Moltes gràcies, estimat amic.
Senyores i senyors.
Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a
les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i
preocupades per la Cultura,
pel present i pel futur de
Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació.
Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa
del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat
de
sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins
d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a
tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i
una referència obligada.
Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit
molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics,
són precisament els menys polítics, potser, dels polítics,
i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit
de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans.
Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es
citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és
una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus
que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i
aquí ja hi havia una ciutat.
Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem
a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen
del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni
d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la
història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans
moments de la història de Catalunya.
Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En
diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més
bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser
reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va
ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa.
�4.
Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre
que ha calgut.
Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la
ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i
anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni.
Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i
un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el
lloc pel tema.
EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS
Entrem, doncs, en matèria.
Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot,
ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar.
Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país
que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i
alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim
desequilibris a Catalunya en la distribució de la població,
en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a
més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com
a societat, de classes socials diferents.
Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats
amb el territori i amb la distribució del poder polític.
Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant
dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra
encara pitjor que equivocar-ne el tractament.
Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi
ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial .
�5.
DESEQUILIBRI TERRITORIAL
Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una
expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen
francès que pretén que el territori sigui ordenable com si
fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un
vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i
l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat
viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses
que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió
Política Territorial, activitats sobre el territori, que no
pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar
les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es
tracta de tenir una política sobre el territori. I és per
això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la
Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política
Territorial.
I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment
que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a
nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir
en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu
del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem
d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia
de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat.
Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del
Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política
Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer
moment, que el que volem no és ordenar un territori com si
fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi
hem de fer polítiques actives".
Tanco el parèntesis, i continuo.
Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació
de tot el País, (i això significava tenir en compte els
interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi
ha.
�6.
A favor del consens
En tota democràcia unes lleis que constitueixen els
fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar
el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir
una
sèrie de requisits que les facin perdurables i que les
facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada
moment.
Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els
Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal,
en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre
matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o
el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de
quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament
i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals
del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com
més millor.
En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles
que fan referència a l'Ordenació del Territori.
Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar
que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial
per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui
l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal.
El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions
humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva.
Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament
de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis
d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns
dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de
Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista
d'esquena a la realitat del País i en solitari.
Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i
per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles
d'una societat dinàmica com és la nostra.
�7.
Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no
s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca
un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en
aquest País.
S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que
venien de totes bandes.
Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició
d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també,
inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal
d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya
(des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial.
Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació
Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits,
menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei.
Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix
Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè
no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les
duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit
i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar
que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no
era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i
vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de
la Conselleria de Política Territorial.
Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació
Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya.
Respectar la Llei
Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de
racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis
bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis
bones.
�8.
Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara
tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb
bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix,
basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a
repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa.
No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta
situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot.
Catalunya: sistema de ciutats
No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de
Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I
aquest és el concepte central de la meva exposició.
Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i
faci alguns suggeriments:
Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze
anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i
Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a
Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia.
Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la
policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu.
Alguns exemples de desequilibris
Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig).
Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués
cregut
que vuit anys i mig després o onze, dotze anys
després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de
Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any
76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot
just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després
�9.
d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era
TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada
aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera,
dos terços de les accions van ser lliurades el gener de
l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions,
al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000.
Aquests diners, per això no es van pagar, trinco
trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una
promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi
d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al
valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les
boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat
cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest
mes, tot just—.
Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any
79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després,
l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell
encara no hauria arribat?
Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia,
Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera
d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un
Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei.
(Després diré fins a quin punt això té a veure amb
els equilibris i desequilibris de Catalunya).
Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar
que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon
tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat.
Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure
que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el
túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada
i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que
s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la
llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del
màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no
té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada
any?
�10.
Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia
d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic?
Si que s'han fet obres
en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen;
arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a
Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar
a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de
Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no
l'any 76, sinó l'any 66, segurament.
Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi
viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen
incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de
Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a
Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com
una cosa per fer regularment.
L'avantatge de ser molts en una gran concentració
urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no,
viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però
vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la
congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim
sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor
dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els
avantatges d'estar els uns a prop dels altres.
Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema
ferroviari català,
amb un exprés regional que fos, al
mateix temps, d'alta freqüència i velocitat?
No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no
se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE
ni per ningú.
A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem
disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una
gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem
anys, així.
El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç
de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a
Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això.
�11.
Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no
tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent
ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del
Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona
fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per
no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet
que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que
Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no
encara.
Algú podria pensar que no hi hauria
protecció forestal, a Catalunya que evités
massiva dels nostres boscos, en els punts de
les masses que viuen a les nostres ciutats i
un sistema de
la destrucció
contacte entre
la natura?
0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns
sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges?
Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a
les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat.
Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses
no es fan cosint i cantant, són molt complexes.
Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com
les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi
destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són
importants.
Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en
aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i
amb les condicions que serien necessàries.
Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de
represa econòmica.
Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré
una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a
treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que
es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers.
�12.
Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres
indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers
que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a
faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt
de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es
poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que
van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar
aquests moviments.
Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?"
Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable,
perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona.
Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat
d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no
creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi
hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el
creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui
resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient
perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area
Metropolitana de Barcelona.
Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de
Barcelona són la condició per a una bona absorció de la
sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc
d'automòbils.
Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat
(i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a
desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins
i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer
mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap
en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a
dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests
200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret
del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants)
quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és
el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el
que necessita davant i darrera per no topar constantment
amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a
60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any.
�13.
Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies
a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és
trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no
s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I
ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic
demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui
preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat
que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per
això?
Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició
perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la
costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura
els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un
nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests
camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior,
cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat
d'absorbir noves activitats.
Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i
Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans
elements, que han de fer front als tres grans desequilibris
territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són:
ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA.
Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic
jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin
els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és
el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona".
Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots
tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el
seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic
jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap
altra part de Catalunya.
�14.
De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció
de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma).
Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom
ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni
per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea
metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està
massa congestionat.
I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa,
l'autopista de la costa sense carrers laterals.
Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació
del territori de Catalunya. Més important això que les
comarques.
Jo no dic que les Comarques no siguin importants,
dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques".
Aquests tres i la limitació dels recursos naturals:
aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però
també corredors de comunicació.
A Catalunya les grans comunicacions van a travers de
congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i
prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa).
Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8
del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a
les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del
litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el
Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a
Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un
carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per
Monistrol, és igual.
�15.
Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem
de trobar sortides, i li hem de trobar solucions.
Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre
País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de
comunicació i de masses forestals protegides.
Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència
de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són
Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers).
Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos
punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te
més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són
els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a
Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o
cap a Madrid.
En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en
aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és
Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres
de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han
de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de
descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat
o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid.
Son aquests els punts de gran servei on
d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com
els tècnics del transport (ruptura de càrregues
muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per
petit o, en el tren gran, els "containers" per
camió de distribució.
s'hauria
en diuen
vol dir
posar al
anar al
On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca
avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines
despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no
hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya.
Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i
aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que
els han de solucionar.
�16.
Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots)
atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria
(perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país
franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada
com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat,
net, fluït
jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta
Catalunya.
Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es
cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions
s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels
poders locals (i és lògic perquè són els poders local els
que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les
coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració,
les coses han anat bé.
I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat
molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a
visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre
cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis
personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren
que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a
treballar i tantes altres coses que s'han fet.
Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més
encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un
país, a més d'estimat, equilibrat.
Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de
ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això.
Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i
no és extrany que precisament siguin els països federals)
en què es poden trobar asignades funcions generals i també
descentralizades parts del poder institucional en i ciutats
mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats.
El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a
Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador.
Altres paisos això ho tenen.
�17.
De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són
mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix:
l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es
capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per
"Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí
on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors.
De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa,
Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses
que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país
descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una
cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec
que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic,
no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret,
real i tocable amb les mans.
Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també
hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les
experiències viscudes.
Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el
territori. Son les persones que es mouen en aquest territori .
Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més
feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè
s'hagués pogut evitar.
Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques
hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders
intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders,
on el President de la comarca ha estat elegit, justament,
el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la
Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques.
�18.
Per tant, això pinta com que no és un sistema de
vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un
sistema, en definitiva,
per donar més poder al centre.
Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents
nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat
l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat
política partidaria.
I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més
en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui
passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera
d'Ebre.
Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la
reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or.
Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens
servien per això.
En canvi, hem assistit a una excessiva concentració
del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja
els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé
no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé
incomprensible.
No s'ha donat cap joc a les altres administracions.
Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica
tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la
reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat
de Catalunya, i això no passa sempre.
En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és
Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la
Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo
conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen
ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o
Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se
val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal.
El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot
decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal
Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven
trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en
les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el
contrari.
�19.
Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha
diferències contra aquells que es pensen que federalisme
vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan
a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes
altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè
tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU.
el dia que hi hagi lliure comerç.
Mirin si n'hi ha de llibertat.
Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla
dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es
parla de les Províncies i els Municipis són creació de les
províncies.
Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la
nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I
l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat
en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i
autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una
Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és
la Generalitat, oblidant que les altres administracions
també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera
i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats
jurídiques us espantin, no és exactament el mateix:
Desconcentrada vol dir que la pròpia administració
de la Generalitat central també tindrà una presència en les
Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa.
Descentralitzada què vol dir?
Que hi haurà unes
altres administracions en les quals es podrà delegar una
part del poder de la Generalitat.
Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de
poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que
és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en
la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del
nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes
i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és
evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar.
Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a
nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de
les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc.
�20.
Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la
República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus
més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat
de les autonomies, la qüestió nacional.
Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme.
I temes de gran preocupació econòmica: l'atur.
Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera
fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les
Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això.
Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que
era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador
d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer,
explica si més no, la marginació inicial del tema dels
Ajuntaments.
Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17
Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han
fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari
que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant
com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït:
hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest
tema; per detalls, però no per allò essencial.
Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no
es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el
tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del
pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos
Autonòmics.
Jo crec que el que resulta poc explicable és que en
el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat,
s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del
territori.
�21.
No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de
Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic
això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut
dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen
a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen
dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin.
La prova que jo no estic defensant cap trona, és que
en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema
metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i
una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a
mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana
que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he
renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del
Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la
presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en
Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a
la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix
en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso
que és molt millor que sigui així.
La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc
l'obligació de jugar-hi un paper.
Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha
menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no
es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que
donava un determinat poder. No és així.
Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia
pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la
descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la
Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en
segon lloc continuant cap avall, la descentralització del
poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les
Comarques.
I no és això el que s'ha produït.
�22.
Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant
que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una
divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que
les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les
subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior.
En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió
interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí,
ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom.
Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la
reivindicació de Manresa de ser cap de Regió.
Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya
hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori.
Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i
que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó.
Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està
aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una
majoria d'esquerres i de progrés.
Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que
ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la
Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de
joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports
estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als
Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en
sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots
aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que
està més aprop de la gent, de les persones, que per això es
diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports
del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem
què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el
consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de
finançar aquestes competències.
�23.
Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran
lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la
meva corda ideològica.
S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació.
Això equival a un equilibri entre Institucions. I
precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una
constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens
Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu
Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de
ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el
fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que
té aquest país.
Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un
període històric en què la negació del pacte s'ha convertit
en el motor fundamental de la política del país.
Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest
desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions.
L'EQUILIBRI
Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho
he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per
fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè
penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat
i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no
tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me
convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa
quines són les meves concepcions de la política Catalana
que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres
Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc
natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com
s'hauria d'organitzar Catalunya.
I que un cop obtingut el debat allà, les relacions
entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de
realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de
col·laboració que jo crec que haurien de tenir.
Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del
debat, per una banda, i la col·laboració per una altra.
�24.
Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització
autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de
cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental.
A principis de segle, un gran poeta català va fer un
article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment
es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar
a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus,
primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser
europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es
passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta
que són europeus. I els francesos, exactament igual.
I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser
catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja
n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si
Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la
part, Catalunya tornaria a ser.
Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel
cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya.
Enteneu el que vull dir?
En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat
hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona.
Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del
seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada
un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem.
A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona
i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat,
a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica
malèvol.
Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí,
entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre
el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això,
inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa
que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals.
�25.
El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va
defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que
defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael
de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el
Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una
Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè
era el mateix àmbit territorial.
Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de
tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres
vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser
Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en
aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona.
Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és
bona per al país, és inclus enriquidora.
Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada,
encara ens en falta.
La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a
vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense
manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional.
Moltes gràcies.
�
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf
0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53
PDF Text
Text
a-5
^+I
I
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual
Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ",
a Manresa, sobre
"Reequilibri solidari de Catalunya ".
Manresa, 10 de març de 1988
�1,11
Ajuntamentde Barcelona
Gabinet de Comunicació
r
C~
Ref.:
SENYORES I SENYORS:
VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT
D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA
SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS
CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS.
MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT.
UN
D'AQUELLS
EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE
LA CULTURA MEDITERRANIA.
JA ER),
CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM
MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES
DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES.
LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL
DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN
EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL.
LES
NOSTRES QUE TROBEM EN EL
PATRIMONI
�Ajuntament 1IWde Barcelona
Gabinet de Comunicació
ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I
SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ
L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS
MOMENTS DE CATALUnY.A...
MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT
IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE
LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL
PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA.
TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA
CIUTAT SINC; COM
XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE
CATNLUNYA.
_ .„..
PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE
CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL
LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC.
-------
' TREM DONCS EN MATéRIA
SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A
�de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ajuntament ''NIF
CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN
MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR.
ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN
PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR
CRàNIÇUES I GREUS.
I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE
CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI
A TEMPS.
NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA
DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA,
DI', LA CULTURA I DEL PODER
ER POLÍTIC,
A
NI ES
DELS
DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL.
AVUI
NOMÉS
EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS
DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL
TERRITORI I EL PODER POLÍTIC.
OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT
----- _
- DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE
�-5 -
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT
DONC S B, A IXeS
És
EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S
DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS.
L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER
UNA
REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS
D ORDENACI6 TERRITORIAL.
SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL,
MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5
SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL
PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE
AME ALGUNS DESEQUILIBRIS.
EN
TOTA DEMOCRACIA H
l HA UNES
CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA.
TENEN UNA FUNC I6 I NSTR
LLEIS QUE
S6N LLEIS QUE
; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS
QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA.
AQUESTES
LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE
DE
�—E;
Ajuntament W de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
LES FACIN PERDURABLES
REQ UI S ITS QUE
MENTRE
LES
C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S
ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER
A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA.
LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I
PER SDPOSAT ,
ELS ESTATUTS ,
PERO TAMBÉ UNA CARTA
MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT
RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE.
EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA
EXACTAMENT IGUAL
ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES
A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL.
EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE
L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL
PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA
REGULI N CON ST
rruEI
XEN LA MIS IMPORTANT DE
LES
\
�-
de Barcelona
Ajuntament
Ref.:
Gabinet de Comunicació
Q UI N SIGUI
INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI
L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL.
L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES
ACTIVITATS
EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES
PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6
9*.
STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn
P OL ICO-ADMINI
1T
REALITZACIONS HUMANES.
DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT
DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5
TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM
DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER
PROPOSADES D'ESQUENA
REALITAT DEL PA
1 EN
S OLL ITARI .
ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I
PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES
D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA.
C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE
••■•■■,■.....•■•••••■•
SERVEIS, ,
PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL.
�•
Ajuntarnent r de Barcelona
Gabinet de Comunicació
AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6
TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM
SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS.
S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6
HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT
LES
APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES.
- ,
H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA
SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT.
PEPA TAMBP.
mns
ns
. ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1
GREU QUE AIX C
(PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA,
wylbr-Y3D-
"i0"
ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6
TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS,
MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI.
VALORS
COM LA FIDELITAT
CONSTITUCIONAL,
LA
�–9–
Ajuntament lIIWde Barcelona
Gabinet de Comunicació
DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS
OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE
DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE
RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS
DONES.
ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA
QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA
ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL
PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500
MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA
ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA.
CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS
PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS
FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT.
NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE
CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS.
Ref.:
�4.1
Ajuntament
RIP
–3_0–
de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I
FACI ALGUNS SUGGERIMENTS.
UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES
U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O
I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC
UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER
TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA
ESP EC I AL IT ZAC I
----■ • ^«,-4- - y A
6
FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS.
GRAN
S
F. I,S QUATRE
SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr
\
,
z
,,
‘
CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S
\
,-r
TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE
SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA
C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL
NT COP
A I X.6 ES Tá
NO C
DI STOR g I
.
NO ES
ODU IR
I XAT ,
SAT I
EOUIL
�lo
c---N1
r
L
vls
in
7-7111A
ala Mrt
p
7I/4
11-+M 14
C -1\i
1O
P
A
pur-LL 4 1
I ,
,s
A
n4
(21-72)7
aA,
v1
11-r
uk
N'IV"
A c" )
vioN
(I)
CÑ
Qu
4, 2
7
~7-5
Ý
4v T12itk.Dm4,1
CL 717v/b-i
1 41+7v Oh' f 01-T c()
vue..-.7.1L.
W
/uto
c
V/7 ES
tiV) )upc
1 E
/4
.
v• .) '
4.-kfcié9/ J-4-c
S
7» u
/jez
271?
(;< ¿",leti t/,
A
1:416VA
(1`
uu Sr
L4vv 4-
0e-
, C
1
tv
/ o A..)
x
1:5)\_)
a q t" CA
útvtil Ci n") 41,40
-
Wi(
-n) K“:2,
P A A '‘) M), A-
kL,
'Out;
41 . ^ .¿'4.--)44.)1
(ro 7717
fc) el-31-71-)1A)1/
c■\ )
1-1k, 5'
4
5-'0,04
1.7
1--)\-) 1 4)1
L'
G. c . c.,
4
t;frob
LS
11-A- 37-711- ftT4 Pa (
vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7
Ç1 Lro
A < • ) (sT
AJA 4 Luk c L
*VM-EY\i 13,
KYt_ (54 \t ui
72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock-
,4Ì4
T71,-
1
c-
)FT)'
41-
UAJ d-5"-
PLV\g/uc5
V-74k-lk__
�I t2
k
1» CY1
Q
tic
Ji)
/
(„4-1811-175
4_1)/4
ij L'`
c--tyvc
o - TE ti. s
k)
PC1- UK,1 tir
19
-A-
e ‘,/(Á erT7/1 t)f -
t-Yrc
c11-47"
d'o (A 74-
1.»<‘
:?
0,4
C-(
u (r.-
-
XA41-i
A71
L 5-
1;111
g
(_11
p
it
A
(-r
t--
1:73
/
(Ái ft-2
í
r
trcy
-2-7m-kú Q
-7-71-ju
5' -
/Mill o !fin
G-44---
Ait4ç
Li
u, ¿s--
Pti
-7-M
P -t-14 /1. e n__ mu T'y
UN
CA,"
LLOP
í
L
C7117
'bu
e›-k_ ,tri
.¿).
¿,‘iiif ti
tt/L,¿''
11341,f7ó
7Z-N As^f4
p
A:14
oi u e
tk-1. t
J)
Z/
f.
C
UN
C
tlfun49,4
S,(
v, E-k)
Lz
-
7,. / itev neb-iv 6k-L-
cM-7tt- 4
IN1
0:7
Ltutjt 7-
2
e"›,)
t-1/01 PC1
p egi 4iò
t:U/1 tY1
--rtflvevu
/vi"
®
/01 u tj
/VD 71-:-L51-
3.-x) /4
fb)1-(11
p (Mi
cPki 7711-'1'
mi c.
tN
A i-ers
i
I) e- iikb/I'z b fo--14
b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡
L-1,4;ukpq
kvo A
7
L-ve n
quc
7 a-7,
r+/-1-7¿),.7zhAir;
íJ Ao riz)
viaj u_s
4-71 nt,,
u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc
ADvr-1
DeT-111_4
r) '47"j>
/
�- U
Z. 1'1/4:i j' '
'
Otjt
94
? ')
í fr
/ 0 '7
A "1,
5
J °'1
C
tilAj
4141
14jj
4 ii,;(1 1,4,
. -111.,t
Enruc,
0/—
PP1-5>
ti? cm))
C
1,--
/4
L 044r5
P. 67--EÇ
1--k) Q
jloo
IN c Ptin itrki
us Po a t <'))
'41
11/4:1*\1 S
it 47-
Pi,/
1-11'14
-¿-1
n 014 C4 1
1,-ta 'u tr iv e3
Z)L.
ít
r
o
crA
,- --b C
Ci
El_ 5-
k)
CY1
it IJAJ 4
t ouihi4 ÆL 71-1,
pe:
DC---01\1 C-(9x»,7k.
uík
p
ES LÁ
e-- ihÌIVL24J
0-0
(_
JIG iu 4
p; ptr! et_ü/v
4L
DN
/ ; DA cr
t ék J Di bt-1,--iiVid
Chii
AV
ti 5 cn ,scz),s
ityvj Ue)i sit-t 5
N D C1-1-4 L e », Th ki -L)
1-44
ro /\j
òðiL
¿MyA
ite
r
ITJ
¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot
L 70 n-ç LS Az-P 77117 4
U)S-77.1
)A
-l4Lìe,f
/9 9 ut?(,,
p
o
él
71
5
c-Ncts/V4
I
1-1
4-;77/
et-ckv
C11)7
ûìb/;,v, ilovrTYL
egk
pj
uf-77h u/u 74
74-a-99 11 -Yt4 ks
-0(
C
7,-),
th
A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S
�r
L. JUA 771-9
1, A
A-i
11-n—t)
/15-1 c-k" itt
L L (bit 1-
11-7'
C71 ki
h
()NI
(i-Y1
Ale
5
-
M-7.4
F0-74 t- 517-)-1- S
tt.,6--
ít,,,
if¿ii) 2
tr)
ja_Anav, (c4
4¿2
�/0
11
Ai ¿
0
u 01 te 71- t)
'
q4
I?
é)f
1(
ti 1)
1 uo out_
tfj.,-091
-1-)1 kr-T7W44
-r-m, 1 0
of
?c, 7
-1
(
1
(J
12 G570 ,1-7
I
itAr o
—
oLA:
fl oPt-U
u frbiUŠ
P A F-c-7
1/1
pm
Ot
10(1'1
1 o fi)4
t-gti)
kt 4
k 57) ib ti/
11---)121)
L Lk
tr,
i
Lo(-1¿ 1
1117\i eit 11-1
Cbç e-,
Ý)t:
F.01
11
a
ftgi)
11
st
r-ite)1, CA-;1".
£1/77\
n-'1
Cj
o
VA/
--771
LrIT
A e-
2
f
((N d1ì)
1 7--A-y-vT
779ií1
'SO 00
u io r. /1 ( N; 7741c/K
C
C
/1 ()PI/
Al U4
s
g Ly1
P tì
t
(-)¿
5-
L
t-n-n
liírtiq Ìt 19( -- (4J/717-
�—11
IlE
Ajuntament MY de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ
PER6
TING jNA
EI
BONA ISTRI
OM.
RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM
PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿.
Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT
SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES
FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL
PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES.
----___
\,_ __--------
S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS.
EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS
D
E
DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA,
BALAGUER,
OLOT O REUS,
—
PER EXEMPLE,
Fc;RA MOLT
_
COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT
ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS.
�,5:11,mt
– 12 –
Ajuntament 1111, de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE,
PsERQU
CONC EPC I
ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA
C AL UNA
ERENT -QUE LA I
DE CAT ,UNYA
FINS A' S ' HA
I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN
--411
CONNE X I ç-Y"-----)
U, A
INCONGFUJeT I A DE TENI
LA
DE RESOLDRE
TRONC
TRAVE
N OST
P
PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP
L /U PI STA
I MA JCAR D CAP
DE CIUTAT
I ir
RITA
A
EN EL
OPI 515 EMA E CIUTAT
NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO.
NC IES FORÇA
NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA
GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT
ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT
D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER.
j
�—]-3
Ajuntament ni' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR
LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT
D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS
DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA
REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿.
EN
CAITVI,
HEM
ASSISTIT
UNA
A
OBSESSIVA
CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL
q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE.
NO
S'EA DOMAT CAP JOC A
---ADMINISTRACIONS.
I
EM
--REFEREIXO
L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA
EL S
ALTRES
----____,
A
5BVIAMENT
LES
TRADICIÓ A CATALUNYA.
AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA
DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC
PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'',
L'ESFORC
ACLAPARADOR D'ATENCI6
POLíTICA A LES
AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA
MARGIIIACTZ INICIAL.
�de Barcelona
Ajuntament
Gabinet
de Comunicació
Ref.:
EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA
GENERAL I TAT MARG INÉS
AJU NTAMENT S I LES
ELS
TZLZALIU
P,
ENTITAT
n
ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114
BARCELONA A LA PURA E
LOCAL,
L ADMINISTRACI6
rri
T .
METROPOLITANA DE
O 0 ETZ.,
/*-c-
ACUESTA ACTITUD NO
rI 7 e:4-r
C.
UNA
:
/111,7 ,/r1,
1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL
CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER,
DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT
ABANS.
PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI
QUE ESTABLEIX LES COMARQUES.
SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS
CALQUEN
TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN
DIFERENTS
D
'AQUEL LES.
LES COMARQUES
. D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A
_
ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5
TKOIVA-:
7714X1 5
,+1)icit 04-n. -(7
�- 15-
wIIIff
Ajuntament IV de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN
* )P.G AN S CONCURRENTS DE
DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C
L'ADMINISTRACIS LOCAL.
EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL
CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE
fi
L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/
GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L
HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA
PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6,
LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A
EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC
I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE
INSTITUCIONS NAVIA
ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S .
vyy
TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE
LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE
MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN
-my
UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS,
�—16—
EMMI
Ajuntament 1111, de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER,
Ref.:
DESTINATARIS GLTIMS DELS
SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS.
ENFORTIRIA EL PAÍS.
MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA
QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE
/
CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-'
DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O
GENERALS.
NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR,
ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA.
PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE
BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE
TAN, QÜESTI5.
D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU
n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE
-
�-
Ajuntament
17 -
de Barcelo
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA.
•
-•
PRESENTAT
I
"CONFESABLE,
AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA.
fiS
UN
PLANTEJAMENT
MALVOL.
)1,1,4,1
JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE
. .
EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-,
I
QUEIX6 AS
PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE
PAÍS
I
Hl
HA
QUE Hl HA aisiT AL
LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA
CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE
\ i LES NACIONS ET1ROP EES .
A COMI CI6 ,
AS CLAR,
QUE SIGUI UNA TENSI6
DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA
MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I
MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS.
-------z.,TP
A
OUt
P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:,
7
�1-7.!
Ajuntament mo
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA,
CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB
SENSE COMPLE XD S ,
CATALUNYA, SENSE
A
I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS
uNtlIES
TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA,
QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR.
.ÉS
L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN
CON S EN S NAC TONAL.
MOLTES GRaC IE S .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4050
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de Cultura de La Caixa, Manresa
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Municipis
Gestió pública
Societat
Legislació
Administració local
Barcelona
Territoris
Acció política
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Description
An account of the resource
2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1145/19880317d_00275.pdf
25a9ba68b2800558b7fb13da7be05764
PDF Text
Text
Ajuntament v de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
Paraules de L'Excrn. Alcalde de Barcelona, Sr. Pascual
Maracall, com a Cloenda de Ta Conferencia de L'Excm.
Dinutats, Sr. F7Tix Pons,
President de 1 C:ongres de
al l'al° de Cent de la Ciutat amb el Titol
nronunciada
7e "Europa: tina cultura necessarialr.
Barcelona, 17 de marc de 1988
�EXCM. SR. PRESIDENT DEL CONGRS DE DIPUTATS.
DISTINGUIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS,
VULL AGRAIR AL PRESIDENT FELIX PONS LA SEVA PRESENCIA
ENTRE NOSALTRES.
BARCELONA, A MIG CAMí ENTRE LA CIUTAT DE LES SEVES
OBLIGACIONS PARLAMENTàRIES I LA CIUTAT DE LA SEVA
PROCEINCIA, LI OFEREIX UNA HOSPITALITAT CORDIAL
SINCERA.
LES PARAULES QUE ACABF74 D'ESCOLTAR ScSN UN DIAGN5STIC
LCID DELS MALS
clivf52j s
QUE PATEIX LA SOCIETAT
INTERNACIONAL.
EFECTIVAMENT, SI SABEM MIRAR PER SOBRE DE PROBLEMES 1
�-3-
FENOMENS IMMEDIATS -COM HO HA FET EL CON FERENC ANT -
DESCOBRIREM LES CAUSES ULTIMES DEL DESCONCERT WEJ
-/1/
ACTUAL.
/
r e 7j Al-U-5A
SEN S DUBTE Q JE ENTRE AQUESTES CAUSES ES TROBA LA
C-(;)-1.W.LLC2>c--
D
DELS
PAïSOS
INDUSTRIALITZATS.
rY\
AOUESTA CONDUCTA OBEEIX A INTERESSOS BEN CONCRETS, PER¿
TAMM A FORMES DE VIDA EQUIVOCADES, 37S A DIR A UNA 6,(1)LAA/IVIJ-(
CULTURA QUE CAL CANVIAR.
o A
SI EL NoN HA VISCUT DE LES IDEES D'EUROPA DURANT BONA
PART DEL SEGLE XX, ARA QU?N LA DISTORSI6 DE VELLES IDEES
COM EL PROGR1S 1 LA IGUALTAT S'HA FET INSOPORTABLE, CAL
QUE EUROPA -AME HUMILTAT- FACI DE LLEVADORA D'UNA NOVA
�CULTURA, QUE • JA NOMÉS POT SER UNIVERSAL.
DIU NORI3ERT ELIA: QUE HEM ARRIBAT A UN PUNT EN OU¿,i LA
HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A
HU1MITAT.
AQUESTA 17.7S LA FORMA DE VIDA QUE HA D'ARRACONAR LES
ALTRES FORMES DE VIDA,
QUE S'HAN FET ESQUIFIDES,
INSOLIDàRIPS, PROVINCIANES EN UN 116N UNIVERSAL.
AOUESTA ÉS LA NOVA CULTURA A
euè S'HA REFERIT EL
PRESIDENT FELIX PONS.
EUROPA
A D'APUNTAR, 1 ANU ELLA NOSALTRES.
MOLTES GRkIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4051
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, com a Cloenda de la conferència de l’Excm. Sr. Felix Pons, President del Congrés dels Diputats, pronunciada al Saló de Cent de la ciutat amb el títol: "Europa: Una cultura necessària"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Relacions Internacionals
Societat
Territoris
Acció política
Europa
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf
1f82fd98f3a505824683d24539b21c13
PDF Text
Text
Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall
Montmeló, 29 de juny de 1988
�Veïnes i veïns de Montmeló
M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura
del pregó de la vostra Festa Major.
Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se
sent molt complagut fent aquest preció, molt
complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns
d'una altra ciutat de Catalunya.
Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o
petites formen part d'un sistema que les relaciona
i entrellaga.
Poden anar per tot Catalunya, de mar a
muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una
altra.
Allò que fa que el nostre país sigui dens,
divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta
xarxa de ciutats.
�-4-
Si les comparem, les ciutats de Catalunya són
diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada
ciutat té alguna cosa especial que la seva gent
sent com a pròpia: una tradició, un monument, un
mercat, una rambla, una Festa Major ...
1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en
comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que
significa ' apretada convivéne j
generadora de
cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els
problemes 1 els avantatges de viure plegats en
aquest espai que anomenem ciutat.
Moltes de les ciutats de Catalunya venen de
llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa
més de mil anys que es té notleia històrica de
Montme16.
Al llarq del temps les ciutats han anat
canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de
desaparéixer o de quedar estancados. Però en els
últims anys les nostres ciutats s'han transformat
rápidament í intensament. Han crescut d'una manera
inimaginable fa cent anys.
�A començament de segle Montmeló era una
petita comunitat de families pageses que es
dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la
ramaderia,
i la població no passava deis 52s=cnt.s
--N
habitants.
Avui Montmeló és la zona més industrialitzada
de la comarca i arriba als 7000 habitants.
Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres
d'Espanya, alquns fa temps ja.
Creo que Montmeló en muchos aspectos es una
muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya
desde finales de los anos 50.
Vinieron gentes de otras tierras de España en
busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos.
Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron
grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin
resolver muchos problemas, cuyas consecuencias
negativas recayeron sobre todo en los que acababan
de llegar.
�El equipamiento en infraestructuras
sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas
era escandalosamente insuficiente.
Fueron años de trabajo duro y de muchas
dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados
se quedaron y dieron numerosas pruebas de su
respeto y estimación por esta tierra, que ahora es
definitivamente su país.
Por eso decía que Montmeló es una síntesis de
lo que ha sido la evolución de Catalunya.
Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo,
a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se
rinde homenaje a todos los que procedentes de otros
lugares tanto han aportado a Catalunya.
Els vostres fills han nascut aquí i seran
protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la
Catalunya del futur que será diferent i millor, més
justa i més equilibrada que la Catalunya que vau
trabar
-n'estic
vosaltres.
segur,
com
n'esteu segurs
�Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que
va superant les mancances provocades pel creixement
desordenat i per l'especulació.
Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais
públics, més places escolars, més instal.lacions
esportives, més cultura que abans..
I aviat tindreu més nom, més atracció per la
gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de
...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11»
Velocitat de Catalunya.
Vaig participar a l'acte de signatura de
l'adquisició dels terrenys
Mas la Moreneta. (
el
desembre passat, al
(724
Aquest circuit és una vella aspiració de
tc catará.
l'esport automovilisi
r—Mántmeló
hi és en
l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb
els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets
del Valls.
�No us vull entretenir més. La Festa espera.
Disfruteu-la.
Visca Montmelé, Visca Catalunya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4070
Title
A name given to the resource
Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Montmeló
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Història
Infraestructures
Societat
Territoris
Model social
Montmeló
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf
0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6
PDF Text
Text
Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall
Viladecans, 7 de setembre de 1988
�-3--
IL.LUSTRES
AUTORITA S,
VILADECANS I DELS BARRIS
VEY_NES
I
VEINS
DE
DE SALES, MONTSERRATINA I
POBLAT ROCA.
M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL
PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR.
US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT
MOLT COMPLAGUT FENT AQUES
PODER-SE
PREGó, MOLT
COMPLAGUT DE
DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT
DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I
TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS.
HE DIT D'UNA CIUTAT
PER
OLT UNIDA A BARCELONA, I SI
BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN
MOLTES COSES.
�-4-
COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU
A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A
BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS.
COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES
COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT
AL MAR.
COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA.
PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1
ECONóMIC I
CULTURAL.
MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS
ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES
SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE
COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà.
�-S-
VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST
LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI
HISTòRIA.
LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL
LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE
DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS
ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I
INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA
CENT ANYS.
DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE
VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS
ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60,
QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX.
�-6-
AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA
VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA,
ALTRES NO TANT.
AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN
HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE.
DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I
GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN
INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I
URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT.
PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I
LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I
VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS.
�-7-
VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS
SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET
HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT
HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA.
ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN
PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA
CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS
JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR
N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES.
ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ
VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT
DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS.
ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS
PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS
SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS.
�-8-
ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE
SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I
SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE
REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS.
I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR
PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN
SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS".
ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE,
DISFRUTEU-LO!
COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR!
NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA
FESTA ns VOSTRA.
VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4073
Title
A name given to the resource
Festa Major de Viladecans / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Jardins municipals, Viladecans
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Societat
Història
Barcelona
Viladecans
Territoris
Model social
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències