1
10
14
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
41:08 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: María Teresa Fernández de la Vega
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Fernández de la Vega, María Teresa
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Territoris
Espanya plural
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Estatut
Partido Socialista Obrero Español
Catalunya
Description
An account of the resource
Entrevista a María Teresa Fernández de la Vega (València 1949) advocada, jutgessa i política.
En 1974 ingressà al Cuerpo de Secretarios Jurídicos Laborales i des de 1990 és magistrada pel quart torn.
Vocal del Consell General del Poder Judicial per elecció del Senat (1994-1996).
Secretària d'Estat de Justícia, amb el ministre Belloch (1994-1996).
Diputada al Congrés dels Diputats (1996-2010).
Vicepresidenta primera, Ministra de la Presidència i Portaveu del Govern d'Espanya (2004-2010).
Presidenta de la Fundación Mujeres por África (2012- ).
Presidenta del Consell d'Estat (2018- ).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/348373069" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/348373069">Testimoni Pasqual Maragall: María Teresa Fernández de la Vega</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Consejo de Estado (Madrid)
Rights
Information about rights held in and over the resource
Entrevista a María Teresa Fernández de la Vega del <a data-cke-saved-href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/" href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a> està subjecta a una llicència de <a data-cke-saved-href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca" href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-11-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1663/0000000603.pdf
d7fbd61cbdd5c0c0ce4abb350dff4fbd
PDF Text
Text
És hora de parlar clar
Article de Pasqual Maragall publicat a l'Avui
Jo no crec en les bruixes. I això que n'hi ha, com diu la dita.
Jo no crec que Convergència pugui guanyar les eleccions catalanes. Jo no crec que el Partit
Popular pugui treure majoria absoluta. Jo no crec que es torni a repetir la inusual combinació
de desgràcies que es van produir entre el novembre del 1999 i el març del 2000. En aquests
mesos CiU va pactar a Catalunya amb el PP al novembre, ETA va donar per acabada la treva
al gener i Aznar, en conseqüència, va obtenir una majoria absoluta que no s'esperava. I es
va iniciar el quatrienni més trist del postfranquisme.
Això no tornarà a passar. Ni CiU guanyarà -de fet ja l'altra vegada va perdre en nombre de
vots- ni els populars tindran majoria absoluta (probablement els socialistes tampoc).
Jo no crec, per tant, que se'ns pugui escapar aquest cop un Estatut de Catalunya com Déu
mana.
Nacionalistes i socialistes farem majoria. Zapatero acceptarà l'Estatut eixit d'una majoria
clara del Parlament de Catalunya. Tindrem nou Estatut, si tot va com ha d'anar, l'any 2005,
a tot estirar el 2006.
Els socialistes catalans no volem l'Estatut per tibar la corda de l'Estat o per tirar de veta.
Per què volem l'Estatut nou? El volem per viure millor, per governar-nos millor i per avançar
en la definició del lloc de Catalunya a Espanya i Europa, és a dir, per estar més còmodes en
el nostre entorn.
A dia d'avui, a pocs mesos de les eleccions, el que compta més és el primer punt. Jo crec
que la convivència a Catalunya, que el treball, l'educació, la vellesa, la infància, l'habitatge,
l'economia, l'ambient, la sanitat, les infraestructures..., tot ho podem enfocar millor amb un
Estatut pensat per a aquesta finalitat. L'Estatut del 79 estava pensat quasi exclusivament per
repartir-se competències amb l'Estat, dins del marc de la Constitució.
Han passat prop de 25 anys, un quart de segle. Hem fet l'Estat de les autonomies, una mena
d'Estat federal que no es pot dir pel seu nom, i que en efecte no ho és del tot. El Senat
federal o autonòmic de l'article 69.1 de la Constitució desapareix en l'article 69.2 -que és el
primer que cal arreglar.
Les 17 autonomies han fet els seus Estatuts. I el tot no acaba de lligar. La definició de
nacionalitat i la de nacionalitat històrica no són equivalents en els diversos Estatuts.
L'anterior president del Tribunal Constitucional, quan va plegar, va manifestar que el bloc
format per la Constitució i els Estatuts s'hauria de rellegir i reconsiderar. Crec que la seva
proposta anava en el sentit d'integrar-ho tot, posat al dia.
Hem entrat a Europa, l'any 1986. Tenim, per tant, una nova legislació; de moment un
Tractat, aviat una Constitució europea, que ens obliga, i que és molt més moderna i
adaptada al moment actual que la Constitució espanyola i l'Estatut de Catalunya.
Som-hi, doncs. Però deixem les coses clares.
Les amenaces vigents, les bruixes en les quals no creiem, però que poden tornar a
aparèixer, com van fer fa quatre anys, tenen nom i cognom.
La primera és la mateixa de l'altre cop, la influència del drama basc en el conjunt de la
política espanyola. ¿Sabeu per què es fonamental que els catalans hi diguem la nostra, amb
seny, però sense enredar ningú -i sobretot sense enganyar-nos a nosaltres mateixos? Per
autonomitzar, o millor, per independitzar el tema català del tema basc.
I perquè, altrament, el País Basc no tindrà solució. Madrid no trobarà la clau del diàleg basc,
el que ha de portar la pau, com l'ha portada a Irlanda del Nord, fins que no s'acompleixi una
condició: que se sàpiga que els catalans no som el mateix ni demanen el mateix.
Els catalans no demanem el mateix. Demanem més, perquè Catalunya és més gran, i no ho
demanem de la mateixa manera -i no em refereixo al terrorisme sinó a les fórmules
polítiques del lligam Catalunya-Espanya-Europa.
�Sabem que som més grans, que generem una cinquena part de la producció espanyola, que
no tenim les mateixes tradicions que els bascos, ni el concert, ni els fueros. Però que podem
arrossegar encara més autonomies a un Estatut diferencial, com és el cas, si ho volen -i tard
o d'hora probablement ho voldran-, de les Balears, l'Aragó i la comunitat valenciana, amb
què compartim geografia i història, però als quals no pretenem ensenyar res ni per
descomptat imposar res de res.
En resum: Catalunya no és una excepció espanyola, com ho és el País Basc. Catalunya, per
anar bé, ha de canviar Espanya. Amb seny, amb gosadia i amb cordialitat -però l'ha de
canviar, l'ha de fer tan plural com la van pensar els constituents.
Crec que Catalunya admet majoritàriament que l'esforç que ha fet la dreta espanyola per
estar tota dins de la Constitució és històric, admirable i considerable. Però Catalunya sap que
si el preu pagat per aquest bé és el mal de la congelació constitucional i la mort lenta del
procés d'evolució dels textos bàsics -evolució que es dóna a tots els països democràtics
avançats- estem perduts com a poble.
Per això és important llegir correctament el que ha passat aquests darrers anys, el punt on
som i el que ha de passar.
No estem per la protesta sinó per la proposta. No estem pel gemec ni per la declamació.
Estem per una cosa diferent de la que hem tingut fins ara, s'anomeni coexistència o
convivència resignada, o "conllevancia", que diria Ortega y Gasset i diu ara Pujol.
Catalunya ha de posar-se al davant del tren d'Espanya. No hi ha cap altra solució. Ja sé que
em diran -ho han dit els savis del país pel dret i pel revés- que sempre que ho hem intentat
ens ha anat malament. Doncs bé: suposant que fos cert, també ho és que no hi ha una altra
solució raonable.
La manca de rigor de les solucions sobiranistes conegudes és formidable. I la de les solucions
sobiranistes vergonyants, com les dels hereus directes de Pujol, sense ser tan aparents,
perquè no se sap ben bé què volen, és més indignant.
Com es pot reclamar seriosament un nou Estatut després de condemnar-lo durant quatre
anys? Què ha canviat? Qui ha canviat, a part de CiU al darrer minut? El PP no ha canviat. Els
socialistes tampoc, ni els catalans, ni el PSOE. Per aquests camins portem Catalunya a les
roques. Al mal humor, a la protesta i al pessimisme crònic.
L'accidentalisme dels catalanistes conservadors, la seva incapacitat de dibuixar un escenari
versemblant de futur i de comprometre-hi el país, és una altra amenaça que hi ha. Heus aquí
la segona bruixa.
Jo no hi crec, però hi és: fa vint anys que estem governats per aquest pragmatisme. Si és
innegable que al principi ens va dur estabilitat, també és cert que finalment ha acabat en
una caricatura de si mateix, en un pragmatisme sense resultats, que és probablement, de
totes les actituds polítiques, la més mancada d'ètica.
Els grans principis que se'ns predicaven, finalment, s'han venut a l'altar de la governabilitat,
que és un principi, sí, però menor. I la governabilitat, al capdavall, s'ha traduït a malvendre's
a baix preu l'Ebre, l'Estatut i el finançament.
Si no hi ha bruixes, ja em diran qui els ha fet, tants disbarats.
Pasqual Maragall. President del PSC
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
És hora de parlar clar
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Convergència i Unió
Canvi
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1350
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-07-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1642/0000000705.pdf
bf3e11a6b1f43d2ef9a7e03fde43c18a
PDF Text
Text
pag. 65
<<Eldesamo amb Zap ero no va
i néixer de mi; no soc
I
b.
Exalcalde de Barcelona i expresident de Catalunya D Maragall, al seu despatx davant d'un l l e n ~
que interpreta el passeig de Gracia, dimecres passat.
LUlS MAURI
BARCELONA
1
nivells de decisió i moltes eleccions. I
s'estén la sensació que moltes deciPasqual Maragall mai ha estat un sions es prenen molt lluny: el preu
politic disciplinat. Avui, alliberat dels cotxes, la seguretat... Temes que
de la cotilla que comporten els car- tenen a veure amb espais més grans
recs i les aspiracions polítiques, i que el teu i en que el teu vot pot incertament decebut amb el seu par- fluir relativament poc.
tit, l'expresident manifesta la seva
heterodbxia amb més aplom si -Aixo no explica el salt entre I'absaixo és possible.
tenció catalana i I'espanyola.
-Catalunya ha viscut uns anys molt
-Catalunya ha aconseguit una dramgtics, no en el sentit de terriabstenció record en les munici- bles, sinó d'intensos, de tensos. Ara
pals. ¿Quina opinió li mereix?
hi ha distensió, tranquil-litat,menys
-Que cada vegada ens assemblem passió.
més als Estats Units. Alli la participació no passa del 50%.A Europa, -Els estremiments del seu mandat,
l'escenari politic augmenta de mi- la negociació estatutaria, la inestada, s'acosta a les magnituds ameri- bilitat, les turbulencies
canes. Com més gran és, més lluny -Que no s'han acabat del tot.
queda el poder i menys participació hi ha.
-¿Tot aixo no pot haver,provocat
-És possible. Pero penso que la
gent sent que el poder esta cada v e
gada més repartit: Europa, estats,
comunitats, municipis. Hi ha molts
((Teassumptes no
resolts, els mateixos
que nosaltres no vam
resoldre. Sempre es
pot fer mes))
-De manera que no creu que en
I'abstenció hi influís el fet que el
principal impulsor de la reforma de
I'Estatut digui ara que no va valer la
pena.
ta rellevancia. Pero l'abstenció té poc
a veure amb aixo.
-Ara no es votava l'Estatut, sinó els
ajuntaments. La gent sap que hi ha
qüestions importants sobre la taula,
com I'estatutaria, e n que ens juguem molt. I és bo anar-les refrescant, perque no tot esta resolt.
indult els ciutadans a pensar que el -També va molestar voste el seu
que s'havia de fer ja esta fet, que si el partit iel president Montilla.
gran tema era l'Estatut, ara ja el te- -Doncs jo crec que el que vaig dir
nen.
I'ajuda. Aquelles declaracions han
alertat l'opini6 i els poders espa-El conseller Saura el responsabilit- nyols que una retallada substantiva
za de I'abstenció per dir que I'esfor~ de l'Estatut seria dramitica.
-Quina rentrée que ha tingut. Abandona la presidhncia del PSC, qiiestiona I'esfor~de I'Estatut, diu que
Zapatero el va trair, que el model
del seu partit esta caduc, que aposta per un Partit Democrata Europeu
a imatge del nord-arnericL..
...
-Pero ara es votava sobre el poder
municipal, el mes proxim al ciutada. I I'abstenció catalana ha estat 10 punts mes alta que I'espanyola. ¿Hi ha una despolitització
especial a Catalunya?
((Lapolítica continental
va cap a la formació
de dos grans partits,
el progressista i el
conservador>>
-Em costa imaginar-ho. Seria com
dir que el poble no té l'última paraula. Jo crec que aixb no passara. El que
em preocupa no és el que hi ha a
l'Estatut, sinó el que n'ha quedat fora: qüestions de gran importancia estratPgica com les comunicacions,
l'aeroport, l'alta velocitat... Són coses
que conformen el país, encara que
no figurin a la Constitució ni en els
estatuts.
afartament en I'eiectorat?
-6s possible. O a l'inrevés, pot haver
de I'Estatut no va valer la pena.
-saura m'honora concedint-me tan-
-¿Que passaria?
una idea que flotava en l'aire i avui
és un projecte real. Anem cap a un
escenari politic en quP no hi hauri
socialistes, comunistes, verds, liberals i conservadors, sinó dos grans
partits, el progressista i el conservador.
-&És el principi del final de les ideologies?
-No. L'augment de mida del territori
on s'expressen les ideologies reque.
reix una simplificació per governar
aquest tot amb idees senzilles i clares: una opció globalment progressis.
ta i una opció globalment conserva
dora. Anem cap a un escenari polític
continental en que les querelles
domestiques i nacionals perdran
una mica la seva virulencia, encara
que segurament avui no és el dia
més adequat per dir-ho, just quan
ETA torna a l'activitat terrorista. En
tot cas, s'imposa la globalitzacit
política.
-¿Els partits hauran de fer com les
empreses, créixer, fusionar-se, in.
ternacionalitzar-se?
-En efecte. Aixb no vol dir que no h
pugui haver petits partits especialit
-Fa molts anys que parlo i escric so- zats en una veta de mercat, territo
bre el PDE, des dels 90. Llavors era rial o ideologica. Pero la tendPncia vz
�pag. 66
cap a la formació de dos grans partits europeus, el progressista i el conservador.
Superat el segle XX, tornem al XIX:
liberals i conservadors.
-No sé b e n bé si és t o r n a r - h i o
avanqar, per6 el canvi est2 en marxa.
te federalista i el federalisme espanyol va trontollar, no va poder seguir el ritme. Hi va haver fkenada, hi
va haver tensió, hi va haver xoc.
jo també. El balang: del meu mandat és enormement satisfactori.Va
canviar qui governava Catalunya,
es va assajar un Govern de coalició.
-Voste tampoc I'hi va posar comode al Govern del PSOE. A Zapatero
li plovien dificultats sobrevingudes
des de Catalunya
-Que va donar moltissims problemes...
-No pas més que els que dóna la
política.
...
-¿Comode? ¿Es tractava de posar-l'hi
comode a algú? A mi també m'arribaven dificultats des de Madrid.
Quan el president del Govern espanyol ve a Catalunya i se cita amb els
empresaris sense avisar el president
de la Generalitat, ¿qui posa en pro-Entenc les dificultats de Zapatero blemes a qui? ¿Hi va haver malicia?
per empitnyer el federalisme que No ho sé. El desamor amb Zapatero
compartuem. Potser teníem més il.1~- no va néixer de mi; no sóc jo qui ha
sions de les que era possible aconse- canviat. Figura que ell era federalisguir. Pero aixo no significa que les ta, ¿no? El poder espanyol, tant si 6
h2gim d'oblidar. Jo crec en el pro- de dretes com d'esquerres, té la idea
grés. Hi ha gent que creu que el món que a Catalunya amb qui s'ha de pacempitjora.Jo no, jo crec que millora. tar és amb els empresaris i amb CiU.
-Voste s'ha declarat trait per Zapatero, a qui acusa d'haver abandonat
el federalisme. Si aixo passa amb el
president més sensible a una idea
plural d'Espanya des de la República, ¿quina esperanga els queda als
federalistes?
-¿La seva aposta pel marc europeu
no és una fugida cap endavant? Si
la dialectica Espanya-Catalunya
esta encallada, s'engrandeix I'escenari i aixi s'empetiteix el problema.
-¿Com veu avui la situació política
catalana?
-No, si fos aixi estaria malament: Sí
que és cert que en el marc europeu
es redueix una mica l'acritud de les
pugnes domitstiques.Europa és 1'2mbit on s'ha de jugar. La dialPctica ja
no ser2 Catalunya-Espanya,sinó Catalunya-Espanya,Catalunya-Europa,
Espanya-Europa,tot a la vegada.
-No, no, en absolut. Aquesta tranquil.litat no és letargia, sinó el producte d'un Govern que té una majoria solida. No s'esperen sorpreses.
-Al ritme que va la construcció
política europea, aixo és una predicció a tan llarg termini...
-La llista es lilarguissima: ell Dragon Khan polític, la cita amb ETA a
Perpinya, I'acusació del 3%' la corona d'espines, la reorganització
frustrada del seu Executiu
...
-La confluencia dels dos nacionalismes, el catali i l'espanyol, va ser
dramltica, ho és sempre. Per no
parlar del factor independentista
quan s'ha d'aprovar u n Estatut,
perque no et pots posar d'acord,
que és el que va passar. ¿Es podia
haver governat Catalunya sense fer
l'Estatut? Probablement si. Per6
s'havia de fer; feia més de quatre
anys que estivem reclamant la reforma. Catalunya va canviar el seu
Estatut, per6 no va poder fer una
cosa que m'hauria agradat: canviar
la constitució. Aixb segueix pendent. També per a Zapatero. Una
cosa és no poder canviar-la ara, i
una altra és renunciar-hi. Espanya
estaria molt millor si la Constitució
certifiqués que hi ha tres nacionalitats histbriques.
-Home, més tranquil.la, és clar.
-¿En una letargia, ha dit algun cop?
-El seu Govern se sustentava sobre
la mateixa coalició i tenia una majoria mes amplia que I'actual. En canvi, va anar de sincope en síncope
fins que es va trencar.
-¿Amb qui es queda, amb el Maragall alcalde o amb el Maragall president?
-El primer tripartit va ser més inestable perque va ser el primer, per6
-És veritat que Europa va molt lenta. tenia més vots, ¿no? Els governs de P W De base r> Maragall no conserva cap carrec al PSC.
El PDE trigar2 a materialitzar-se, coalició són aixi. Miri a Itilia. Aquí
pero la tendencia és clara.
tenim una idea simplista de la democricia. Vam tenir tants anys de dicta-¿Que opina del Govern actual?
dura que alguns pensen que la de-¿Quin paper tindra voste al PDE?
-Esti fent les coses de forma ordenada, correcta, positiva, cosa que parla
-Molt menor. No seré un activista; mocracia és el mateix pero votat cabé del seu president. Hi ha assumpaixb és per a gent més jove. Franca- da quatre anys. Doncs no. És un siste ''No tinc sensacid de
ment, jo avui no tinc gran cosa a dir. ma diferent en quil cada dia pot pas- f racas. Pero
'ho han tes no resolts, els mateixos que nosaltres no vam poder resoldre: aeroPuc anunciar tenditncies, pero no hi sar qualsevol cosa.
preguntat tants "ps
tindré un paper actiu.
port, alta velocitat Barcelona-Valen-L'any passat, el Cercle d7Economia que ia comenco a
cia i arce el ona-~ilbao, ambició
econbmica, ubicació a Catalunya de
-També voste ha acusat Zapatero va criticar que voste, com a presid'haver-lo descavalcat en favor de dent, no tenia el lideratge esperat. preguntar-m'ho jo))
centres de decisió...Sempre es pot fer
k *-* U\-*
&>si* ~ \ e a $
més.
Montilla. ¿El líder del PSOE treu i Ara, en canvi, elogia la capacitat de
hw SARI^'-*
posa líders al PSC?
-No. Si jo m'hi hagués negat, Zapate
ro ho hauria tingut difícil. Una altra
cosa és que jo hagi decidit deixar-ho
al veure acabada una fase personal i
política.
-¿Quan, on va néixer el desamor
entre voste i Zapatero?
comandament de I'Executiu de
Montilla. ¿Que li sembla?
-Que a Lara [president del Cercle
d'Economia] li deu agradar més
aquest Govern que l'anterior. Jo si
d'algú estic lluny políticament és de
Lara, de la dreta.
-¿i Montilla no ho esta tant?
-No sé si és desamor. El Govern ca- -No ho sé. L'hi hauria de preguntar a
tala va tirar milles amb el seu projec- ell.
L ha
~ . aLSE,SSTt@a"irU$
((Crecque no hi haura
, , ,
retallades substantives,
El que em preocupa
es el que n'ha quedat
fora: airoport, AVE.. .
))
-¿Creu que al Govern li falta avui
,
ambici4
-¿En que quedem? Abans es criticava
que hi havia excés de tot aixo, i ara,
que n'hihapoc.
-Amb tots dos, home, no foti. ¿Que
vol, que renegui d'una part de la
meva historia, d'una part de la m e
va vida? De l'alcaldia també en tinc
records duríssims. Hi va haver moments enormement dificils, durs i
desagradables, com la campanya
en que els meus adversaris es van
inventar que jo tenia problemes alcoholics. Va ser un cop molt dur. Et
planteges si val la pena sacrificar la
tranquil.litat de la teva família, si
val l a pena seguir endavant a
aquest preu.
-¿Se sent decebut amb el PSC?
¿Ha trobat a faltar el suport del
seu partit?
-Si, algunes vegades. Jo, amb el
meu partit, me les vaig tenir quan
era alcalde i també quan-vaig ser
president.
~-
-¿Té alguna sensació de fracas, de
frustració, de decepció?
-No. Pero m'ho han preguntat tants
cops que comenqo a preguntar-m'ho
-¿Que far5 ara al PSC?
-Sóc una persona de la base. ¿Militant? No m'agrada aquesta paraula; té ressonincies militars. =
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El desamor amb Zapatero no va néixer de mi, no soc qui ha canviat
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Mauri, Lluís
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Expresident
Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Espanya
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Partit Demòcrata Europeu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-06-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1641/0000000704.pdf
0fedae006b3d385958c486d4ee474936
PDF Text
Text
14 21 entrevista n3.qxd
14
18/04/2007
9:05
PÆgina 14
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’ENTREVISTA
PASQUAL MARAGALL
‘EL ZAPATERO FEDERALISTA HA DEIXAT
PAS A UN ZAPATERO FELIPISTA’
Text: Josep M. Muñoz
Fotografia: Martí Gallén
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:05
PÆgina 15
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’OPINIÓ
15
La presidència de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya (2003-2006) ha estat tan breu com
intensa i accidentada. Ara fa deu anys, Maragall va deixar l’alcaldia de Barcelona i va marxar a Roma,
tot fent evidents les seves desavinences amb el seu propi partit, el PSC. Uns mesos més tard, l’estiu
del 1998, va tornar a Barcelona per encapçalar un repte d’una magnitud considerable: fer que les
esquerres catalanes governessin la Generalitat i, al mateix temps, tractar d’imprimir un gir federal
en les relacions Catalunya-Espanya. Ara, allunyat per primer cop en la seva vida professional i política de la plaça de Sant Jaume, Maragall repassa en aquesta conversa la seva trajectòria presidencial,
marcada pel procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia i per una relació canviant, de la complicitat
inicial al desencontre final, amb el president del govern espanyol i secretari general del PSOE,
José Luis Rodríguez Zapatero. L’entrevista, la primera en profunditat que concedeix Maragall
després de deixar la presidència, té lloc en el seu nou despatx d’expresident, un pis lluminós d’un
edifici noucentista de l’arquitecte Josep M. Pericas, situat a la Diagonal, a tocar el Passeig de Gràcia.
Situem-nos en el 1998, quan vostè torna de Roma i
accepta el repte pendent del seu partit: guanyar la
presidència de la Generalitat. Per això, vostè assumeix
que cal ocupar l’espai central de la política catalana. En
un acte fet al Palau de la Música, el PSC i vostè mateix
presenten un document que es diu “Per Catalunya”.
Què s’hi propugnava?
Aquest document partia de la base que el catalanisme nacionalista havia fet un servei important a Catalunya, però que
calia una renovació. I que, bàsicament, del que es tractava era
de passar de la relació de desconfiança amable amb Espanya,
de respecte però de no interferència –el “mírame y no me
toques”, que era mutu–, a un altre plantejament, que vindria
a ser el de dir “deixa’m que et digui com volem que siguis”.
Per part d’Espanya això ja se sabia. La novetat seria que Catalunya deia la seva respecte de l’Espanya plural, i de com havia
de ser Espanya.
Per això calia fer una cosa que el nacionalisme –lògicament,
dins aquest plantejament seu de no tocar les coses– no havia volgut fer, que era posar l’Estatut al dia, un quart de segle després.
La seva formulació del catalanisme té unes arrels i uns
plantejaments diferents a les del nacionalisme. Què és
el que la diferencia?
El catalanisme que jo podia representar, d’arrel municipalista, no era una mera contraposició al catalanisme conservador, sinó que tractava de recuperar l’embranzida del 1906-07,
de les primeres formulacions del catalanisme. Per a mi, aquest
plantejament era doblement seductor: d’una banda, pel salt històric que representava la connexió amb el catalanisme del meu
avi, que era el que jo havia mamat. I d’altra banda, perquè
aquest catalanisme del 1906-07 va ser molt municipalista.
De fet, es va començar a formular –perquè no es podia fer d’una
altra manera– des de l’Ajuntament de Barcelona, amb el famós
pressupost de Cultura de 1908. El que van fer els regidors era
una cosa absolutament revolucionària: empalmar amb l’escola de Xicago i anar a un esquema d’ensenyament local –cosa
que evidentment no passava a l’Espanya de las Escuelas Nacio-
nales ni pràcticament a cap país europeu. Aquest primer catalanisme es mostra preferentment preocupat per l’educació com
a eina de vertebració del país. A mi em va semblar que calia
connectar amb aquesta tradició pedagògica, que a l’Ajuntament van reprendre Maria Aurèlia Capmany, Oriol Bohigas i
Marta Mata com a regidors de Cultura i d’Educació.
Per tal d’ocupar l’espai del catalanisme, hi ha també per
part de vostè la idea que això s’ha de fer més enllà dels
límits estrictes del seu partit. D’aquí sorgeix la coalició
amb Ciutadans pel Canvi. D’on surt aquesta plataforma?
Aquesta tradició pedagògica de què parlava ara és en certa
forma també la base de Ciutadans pel Canvi. Per què aquest
nom? Per què calia marcar que, a més de la tradició socialista, la del PSC, hi havia d’haver un element de proximitat a la
ciutadania. La plataforma havia anat sorgint des dels primers
anys 90 amb el que vam anomenar primer Catalunya Segle
XXI. Llorenç Gomis, Antoni Moragas, Betona Comín, Francesc Raventós, Albert Broggi i Josep M. Vallès n’havien estat
els promotors. Quan anys després torno d’Itàlia i encetem el
projecte de conquesta de la Generalitat, una de les condicions
que poso és la coalició amb Ciutadans pel Canvi, que és la
marca electoral continuadora d’aquell projecte.
El 1999, vostè guanya les eleccions en nombre de vots,
però no en escons. La seva candidatura, en coalició amb
Iniciativa fora de Barcelona, aplega pràcticament tot el
vot d’esquerres, però no va fer prou forat entre
l’electorat nacionalista. Què va faltar aleshores?
Simplement, la llei electoral. Amb una llei com la que preveia l’Estatut, hauríem governat ja en el 1999. De fet, mai no
s’havia donat un tomb electoral com aquell: vam tenir quatrecents mil vots més, un 50% més del que havíem tingut. Si no
recordo malament vam passar de 800.000 a quasi 1.200.000
vots! Però CiU va seguir governant amb el PP, per un escó de
diferència: 68 a 67.
Els precedents d’on veníem eren d’una gran submissió ideològica a les formulacions del nacionalisme. Els socialistes
�14 21 entrevista n3.qxd
16
18/04/2007
9:05
PÆgina 16
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
no només no guanyàvem, sinó que en alguns punts no plantàvem cara. Deu anys abans, quan Pujol va suprimir la Corporació Metropolitana de Barcelona, em vaig quedar sol amb
l’alcalde de Badalona defensant la seva necessitat. De manera que la situació de 1999 no m’agafava de nou.
Durant la legislatura següent (1999-2003), vostè es dedica
a preparar l’alternativa. Forma un govern a l’ombra i fins i
tot arriba a presentar una moció de censura a Pujol.
Què vol dir “fins i tot”? ¿Després dels anys que dúiem, i
d’un govern que ja estava bastant arnat? La democràcia és això!
La moció de censura la vaig fer bastant en solitari –com si
diguéssim, la vam acabar de fer la Diana i jo, la nit abans. Bé,
vam tenir ajuda, no dic que no, però va ser una decisió bastant
personal. Alguns companys de grup no hi estaven d’acord.
la Constitució hagués reconegut
‘ SiCatalunya
com a “comunitat nacional”,
la discussió de l’Estatut no hauria tingut
la falta de paraigua que ha patit
’
En aquells anys, vostè també havia començat a recórrer
el país, més enllà de la seva àrea metropolitana.
Vaig començar a visitar el país, amb el mateix esperit que,
quan era alcalde, havia anat a viure als diferents barris de Barcelona. Recordo particularment un dia, l’estiu de 1998, poc
després que jo anunciés la meva candidatura, que vam anar
amb en Jaume Badia a Castelltallat. Era l’estiu aquell dels
incendis, i la zona havia quedat molt afectada. Vam conviure
amb la família Duocastella. Per a mi va ser molt emocionant,
realment. Hi vaig tornar una segona vegada, a la tardor següent,
i me’n vaig emportar en Ramon Margalef, perquè vaig pensar que era interessant que veiés el que havia passat; ell era
un especialista mundial en medi ambient.
Van ser visites que em van marcar molt. D’una banda,
perquè em van permetre empalmar amb la Catalunya interior,
d’arrel cristiana, que jo no coneixia prou. Amb aquests viatges vam començar a crear una candidatura i una filosofia sobre
bases molt sòlides, tant pel que tenia de tornar a la Catalunya
profunda, com pel que tenia de l’element ambientalista modern.
Margalef va ser una persona que em va influir moltíssim: em
va emocionar molt veure’l entrar a Palau el dia que vaig prendre possessió com a president.
I va anar trenant també l’estratègia conjunta amb els
que seran després els seus socis de govern. Amb ells, el
desembre del 2001, es posen d’acord en la necessitat de
la reforma de l’Estatut. Sobre quines bases s’havia de
fer aquest Estatut nou?
Havíem parlat temps enrere amb Francisco Rubio Llorente, president del Consell d’Estat, sobre la reforma constitucional. Hi havia el tema de la successió a la corona –que tenia
un problema d’incoherència amb altres aspectes de la mateixa Constitució, com ara la igualtat de sexes–, i el tema de la
denominació de les autonomies, que no són enumerades una
per una en el text de la Constitució, perquè van constituir-se
posteriorment. Amb ell vam parlar de la possibilitat de modificar l’article 2 de la Constitució, per fer-hi constar les disset
autonomies pel seu nom, i aprofitar aleshores per assenyalar
les diferències entre unes i altres –cosa que ens ha faltat després. Si la Constitució hagués tingut una clara diferenciació
entre nacionalitats i regions, probablement tota la discussió
de l’Estatut no hagués tingut la falta de paraigua que ha tingut. I ha hagut de ser l’Estatut el que introduís, una mica d’esquitllentes, aquesta dualitat constitucional de les nacionalitats
i regions. Creant una terminologia recomplicada, en el preàmbul, i sense valor dispositiu. Si la Constitució hagués reconegut en l’article segon les “comunitats nacionals” de Catalunya,
Galícia, Euskadi i Navarra, ens ho haguéssim estalviat després. No haver-ho fet va tenir conseqüències greus. La situació actual és lamentable.
Ara en parlarem. Abans, però, voldria aturar-me en les
eleccions del 2003. Malgrat que CiU torna a tenir més
escons que el PSC, finalment es constitueix un govern
tripartit d’esquerres. Com s’arriba al pacte del Tinell,
i en particular, a integrar-hi ERC?
S’hi arriba perquè sumem netament una majoria d’escons,
a diferència del 1999. Però caldria remuntar-nos un temps.
Immediatament abans de les eleccions de 1999 és quan tenim
la reunió a la platja del Miracle, a Tarragona, amb en JosepLluís Carod-Rovira, a qui jo aleshores no coneixia. El catalanisme dominant després de la guerra civil havia estat sempre
més aviat de la Catalunya Vella, com ho era en Pujol. Era un
catalanisme partidari d’anar “Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç”. En canvi Carod i Bargalló eren de la Catalunya Nova. I el catalanisme de la Catalunya Nova sempre ha
estat menys benedictí i més peninsular, a voltes iberista. No
vull dir més espanyolista, però en tot cas no té aquesta visió
mística, historicista, del país.
Aquell dia jo li portava a Carod-Rovira un paper que es
deia Els quatre federalismes. Aquest paper l’havia fet a Roma
i va ser allà que en vaig parlar amb Felipe González, sopant
a la Piazza de Santa Maria in Trastevere. Ell em va venir a
veure per convèncer-me que m’havia de presentar a les eleccions. Jo li vaig dir que no seria sense determinades condicions. “Qué condiciones?” va preguntar. “El federalismo” vaig
dir. “Pero será cooperativo, no?” va fer. “No, no,” li dic, “diferencial.” L’home va sortir reconfortat, perquè jo no deia que
no de presentar-me, però també una mica esverat!
Les condicions que jo vaig elaborar a Roma i que vaig
presentar a Carod a la platja del Miracle el 1999 eren els qua-
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:07
PÆgina 17
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
tre federalismes: el polític, el cultural, l’econòmic i el judicial. Els termes us els podeu imaginar. En el federalisme cultural, hi havia la qüestió de les llengües. I el tema de la història
comuna dels pobles d’Espanya, que parlàvem feia temps amb
Jordi Nadal i un grup d’historiadors, com el valencià Pedro
Ruiz Torres, el president de Castilla-La Mancha i altres, i
que no s’ha arribat a fer mai (sembla mentida!).
Les altres eren: el tema econòmic –el famós percentatge
50-25-25 de distribució percentual de la despesa pública (estatal, autonòmica i local), que ara ha quedat superat per la realitat– i la qüestió judicial, que és on hem quedat més enrere,
perquè el sistema judicial és sempre, per naturalesa, més conservador. Sobre això vam tenir, temps enrere, moltes discussions amb Rubio Llorente, amb María Teresa Fernández de la
Vega, que havia estat jutge durant molts anys a Barcelona, i
amb Juan Antonio Belloch. I havíem avançat bastant en la via
de la devolució judicial, salvat sempre el que se’n deia recurs
d’unificació de doctrina.
El desembre del 2003 se signa el Pacte del Tinell i vostè
constitueix el govern. Fins a quin punt va poder fer el
govern que imaginava?
És difícil refer el que imaginaves abans de fer un govern,
perquè el que compta i el que queda és el govern real. Vol dir
les persones?
L’OPINIÓ
17
No, em refereixo al pes que hi tenien els partits.
En l’acord de govern hi van tenir molt a veure els partits,
per descomptat. Van ser José Montilla, Joan Puigcercós i Joan
Saura, amb l’ajut d’Ernest Maragall i de Joan Ridao, els que,
en nom dels partits respectius, van tancar l’acord. Em refereixo sobretot al document del Pacte de Progrés i al repartiment
de les carteres entre els tres partits. En un govern de coalició,
la clau de la governabilitat la tenen sobretot els partits.
En qualsevol cas, la tranquil·litat va durar ben poc.
El gener del 2004 es va filtrar que Carod-Rovira s’havia
entrevistat, essent conseller en cap, amb ETA. Quina va
ser la seva reacció?
La meva reacció va ser treure-li les competències que havia
exercit malament. I hi va haver la reacció de Madrid, que va
ser molt forta. El PSOE encara no governava, i possiblement
no hauria arribat a governar si la reacció no hagués estat fulminant, superior a la que jo havia inicialment previst. És veritat, doncs, que va haver-hi una pressió molt forta de Madrid
perquè la reacció fos més contundent, i és veritat que jo vaig
accedir-hi. Però no me’n penedeixo.
És clar que després va haver-hi l’11-M, i les tergiversacions d’Acebes i d’Aznar, que van ser molt més decisives perquè el PSOE arribés a governar. El matí del dia 11 jo vaig
trucar a Aznar, i li vaig demanar si estava segur que havia estat
�14 21 entrevista n3.qxd
18
18/04/2007
9:08
PÆgina 18
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
EL DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES
Durant la negociació de l’Estatut, al llarg de l’estiu
del 2005, vostè va presentar a Zapatero un document
amb quinze punts. Com va anar aquella negociació?
Hi havia bastants punts que es quedaven sobre la taula,
amb l’anotació: Solbes-Castells. El tema econòmic, de
competències. Però els dos punts on ens vam encallar van
ser els paradors i els aeroports. És a dir, va haver-hi un
moment que a Madrid em venien a dir: que l’Estat desapareixeria de Catalunya. Amb la idea que l’Estat és un
poder físic, i que no n’hi ha prou amb tenir lleis: has de
tenir un peu, has de tenir presència. La Policia Nacional
ja es retirava, quedava només la Guàrdia Civil a les fronteres... Què quedava? Hi havia la sensació, per part de l’Estat, que es perdia presència. En tot cas, hi havia a la Moncloa
aquesta inquietud que l’Estat desapareixia de Catalunya.
Per això discutíem dels paradors i dels aeroports, AENA.
Aquí va començar la discussió important.
Jo els vaig explicar aleshores una anècdota de l’època
en què Thomas Enders era l’ambaixador nord-americà a
Madrid, i l’ATT havia de venir a Espanya a instal·lar-se.
En tornar d’un viatge a Califòrnia, després dels Jocs de
Los Angeles, ens vam aturar a Nova York i vam anar a
sopar amb la Diana, en un restaurant de les Torres Bessones, amb dos representants d’ATT. Ells ens van tranquil·litzar, dient que decidirien quina ciutat seria la seva
seu a Espanya en funció de criteris merament “científics”.
Em van dir que tenien una llista d’unes trenta variables
(preu, qualitat de vida, distància, etc.) en funció de les
quals decidirien. Passat un temps, rebo un telegrama de
l’ambaixador Enders que diu: “Han triat Madrid. La raó
principal: la inexistència [a Barcelona] de vols sense escales” amb els Estats Units. Això per mi va ser una obsessió sempre més. Ja ho era aleshores, i ho és ara: en aquest
nostre món tan obert, o ets un hub o, si no, no ets ningú.
Anys enrere Felipe González em va plantejar l’alta
velocitat a Sevilla com una compensació de la forta inversió estatal en els Jocs del 1992. Tenia una part de raó. El
problema és que l’alta velocitat es va frenar i que encara
seguim discutint si el TGV ha de passar o no per sota la
Sagrada Família! Aquella batalla la vam perdre, l’hem perdut en el temps. Amb Aznar també. De manera que els
temes d’aquella època després s’han anat esfilagarsant, i
ja no hi ha una discussió d’aquell nivell. Hi ha coses que
s’han anat fent, però aquests plantejaments geopolítics,
aquest debat d’estratègia territorial i política ha quedat una
mica perdut. Hi ha temes pendents que no s’han tornat a
reprendre. Hi ha hagut manca de visió i d’ambició. Però
és enormement important que Catalunya empenyi aquests
projectes, perquè s’hi juga molt…
ETA. I em va contestar amb aquesta frase típica d’ell: “Sin
ningún género de dudas.” Al migdia, les televisions angleses
ja deien que eren els islamistes.
La destitució de Carod va posar de relleu que el seu
govern tenia una inestabilitat interna important,
agreujada per una hostilitat externa. D’entrada, se’n va
qüestionar la legitimitat mateixa, fins al punt que Artur
Mas evitava adreçar-se a vostè com a “president”.
La dreta en general és més freda, no és tan sentimental com
l’esquerra. Sap que té el poder econòmic i bona part del comunicacional, i que per tant normalment governarà. L’esquerra
només té el polític, quan el té, i en tot cas té un cert pes cultural. L’esquerra és més emocional. La dreta té un discurs més
calculat. També és cert que, en aquest cas concret, a CiU hi
havia un esqueixament per la pèrdua del poder. El desencís
i el disgust seus eren autèntics.
Una de les coses que li retreia l’oposició és que vostè no
era conscient del canvi d’escala que significava passar
de governar un ajuntament, encara que fos tan gran
com el de Barcelona, a presidir la Generalitat. Com va
viure el canvi de costat de la plaça de Sant Jaume?
Amb una sensació de canvi d’escala, per descomptat. Encara que jo sempre havia treballat a la plaça de Sant Jaume, arribar a la presidència de la Generalitat no havia estat el meu
somni. Jo era més del cantó sud de la plaça. Per tant, més que
un somni realitzat, va ser un canvi d’escala molt fort.
En tot cas, la singladura del seu govern va ser tan
accidentada que un dels seus consellers va comparar-la
amb un viatge en el Dragon Khan. Una de les crisis més
importants es va produir arran de l’esfondrament al
Carmel. En un ple del Parlament dedicat a aquesta
qüestió, el 24 de febrer del 2005, vostè deixa anar la
cèlebre frase: “Vostès tenen un problema, i aquest
problema es diu 3 %”. Què va passar aquell dia?
No entenia –de forma potser una mica innocent– la visceralitat de l’oposició, que en el fons s’ha d’anar a buscar en el
que deia tot just ara. CiU veia la possibilitat de tornar al govern.
Convergència tenia un retret històric, la querella de Banca
Catalana, que havia generat no diré odi però sí mals sentiments. Pujol s’havia sentit personalment atacat, no ja pel franquisme, sinó per un govern socialista, on hi havia Narcís Serra,
i en un moment en què jo era alcalde de Barcelona. És una
cosa que algun dia s’haurà de tornar a estudiar. En fi, potser
és anar una mica enrere, però crec que aquest és un element a
tenir en compte, un element explicatiu d’algunes coses. I que
es va traduir, probablement, en una mena de radicalització
dels sentiments a Catalunya.
I passa també que a mi em costa d’aguantar: no sóc
un professional de la tensió, per dir-ho d’alguna manera. El cas
és que aquell dia la vaig engegar pel broc gros. Això del 3 %
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:09
PÆgina 19
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’OPINIÓ
19
venia de lluny i era en boca de molts empresaris. Recordo fins
i tot que Florentino Pérez havia insinuat en un programa de televisió que la raó per la qual les seves empreses no havien treballat pràcticament a Catalunya podia tenir relació amb aquell
famós percentatge. Que possiblement era més alt i tot.
Catalunya, el que s’ha de fer és suportar-se. No voler-se convèncer mútuament, perquè això no serà mai possible. És un
pas enrere respecte del federalisme.
Malgrat tot, el seu govern decideix tirar endavant la
reforma de l’Estatut, que es converteix, per a bé i per a
mal, en el gran tema de la legislatura. I això ens porta
a la seva relació amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Zapatero va fer un pas enrere respecte del seu federalisme
inicial. Ell havia sortit elegit secretari general del PSOE, per
només nou vots de diferència respecte a José Bono, que era el
candidat oficial, gràcies al fet que una part de la delegació de
Catalunya –no pas tota– li va donar suport. Penso que el PSC
–com explica un llibre recent de Gonzalo López Alba, titulat
El relevo, que crec que es queda una mica curt en aquest tema–
va votar dividit, encara que, com que el vot era secret, això
no se sabrà mai. Amb els andalusos va passar el mateix.
Zapatero havia fet dues visites aquí com a candidat a la
secretaria general. En la primera no va parlar gaire, va venir
amb Jesús Caldera, i va ser Caldera que va parlar tota l’estona, fins al punt que jo li vaig preguntar: “¿y tú no tienes nada
que decir?” En la segona visita ja es va expressar més clarament. Jo vaig declarar després que Zapatero era “la gran esperanza blanca”. Ell era, per altra banda, amic de l’Anna Terrón
i del Germà Bel, amb els que havia coincidit a les Joventuts.
A l’hora de votar, una part del PSC va optar per Zapatero i una
part per Bono. I amb una part dels vots andalusos –Alfonso
Guerra no veia amb bons ulls Bono, perquè venia del PSP–,
els vots catalans van ser determinants perquè sortís Zapatero.
cas Banca Catalana havia creat una
‘ Elmena
de radicalització dels sentiments
a Catalunya, i aquest és un element
explicatiu d’algunes coses posteriors
’
Mentre vostè i Zapatero van ser a l’oposició, la seva
sintonia semblava clara, particularment en qüestions
com l’Espanya plural. L’estiu del 2003 el PSOE aprova, a
Santillana de Mar, un document que fixa la posició del
partit respecte a les reformes estatutàries en curs.
Sí, de fet ho fa, encara que no tan enllà com jo hauria volgut. Però en aquell moment l’eix Maragall-Zapatero funciona. Després es produeixen dos desencontres, que es reflecteixen
en una reunió del consell nacional del PSC, el febrer del 2006,
a la qual assisteix Zapatero i en què jo, en el meu discurs, li
dic allò que “dicen que yo soy imprevisible, ¡pero mira que
tú!” Sortint del consell nacional, Zapatero se’n va a veure els
empresaris catalans amb José Montilla. Aquest és un dels desencontres.
I l’altre?
L’altre és quan rep a Mas a la Moncloa, i surten junts a dir
que han arribat a un acord sobre el que ha de dir l’Estatut. El
que passa és que, amb tot això, es torna a la filosofia antiga.
El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista. Tornem a allò de sempre, la conllevancia: amb
De fet, vostè, una setmana abans de les eleccions del 14
de març, va publicar un article a El País on apuntava que
el projecte federal del PSOE no estava prou madur.
Sembla que aquest article va disgustar Zapatero.
Segurament. Ell es va anar trobant cada vegada més amb
la situació real. Amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia assumit, almenys aparentment. Ell, a dife-
�14 21 entrevista n3.qxd
20
18/04/2007
9:11
PÆgina 20
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
rència de la tradició anterior del socialisme andalús, venia
d’una veta republicana, no sé si federalista però sens dubte
més federalitzant. Però tot això es va anar esmussant, amb el
pas del temps, cap a una mena de realpolitik que consistia no
a formular el projecte històric de l’Espanya federal, sinó el de
la conllevancia –que era el de Pujol i González. Que per mi
va quedar sancionat absolutament en el moment en què fan
fora Narcís Serra del govern, amb l’excusa de les escuchas.
En definitiva és el moment en què el PSOE ha perdut la majoria absoluta, necessita recolzaments externs i aleshores CiU
exigeix condicions.
al plantejament de do ut des, sense tractar d’obrir alguna
fórmula nova espanyola de caràcter federal.
Després del pacte Mas-Zapatero, justament, vostè diu
una frase molt expressiva: “No em tornaran a fotre” i
evoca aquests precedents, és a dir, que quan hi hagut la
possibilitat que una altra versió del catalanisme manés,
els governs de Madrid han acabat preferint el pacte amb
el nacionalisme conservador.
Aprovat l’Estatut, vostè fa fora ERC del govern, perquè
propugna el vot negatiu en el referèndum, de manera
que ha d’escurçar la legislatura i donar pas a unes
eleccions anticipades. Unes eleccions en les quals el seu
partit descarta que vostè sigui el candidat, no és així?
Durant la discussió de l’Estatut, Zapatero ja anava dient
que no em presentés. En una entrevista a la Moncloa em va
dir que preferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat.
El que ell no sabia és que, mani qui mani a la Generalitat,
s’haurà de barallar amb Madrid. Ja s’està veient. No oblidem
que quan Manuela de Madre va defensar, de forma vibrant, en
un comitè federal del PSOE molt mogut, que Catalunya era
una nació l’impacte va ser fortíssim. Ara bé, sense grup par-
I la prova fefaent és la formulació que fan Zapatero i Mas
en el preàmbul de l’Estatut, aquella fórmula excessivament
alambicada, que ja no tenia gaire a veure amb els plantejaments
lamentari propi serà molt difícil que es mantingui un equilibri a Madrid. És clar que Zapatero sempre podrà tirar mà de
Duran Lleida...
es va anar trobant amb la
‘ Zapatero
situació real, amb una Espanya que no
admet el federalisme que ell havia,
almenys aparentment, assumit
’
que havíem fet amb Rubio Llorente. I d’això en patim ara. Va
haver-hi un moment que semblava que es podia canviar la Constitució i, perdut aquest moment, es va anar enrere, es va tornar
Zapatero havia dit a l’inici del procés estatutari:
“Pasqual, apoyaré la reforma que salga del Parlament
de Catalunya”. Vostè s’ha sentit, personalment, traït?
Sí, tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i
allà perilla. Un pas enrere molt evident.
En el seu balanç polític i personal, hi ha una coincidència
general a situar-hi dos grans actius. Un és haver fet
possible l’alternança en el govern de la Generalitat.
L’altre, haver posat a l’agenda política la qüestió de
l’Espanya plural. Què en pensa ara, de tot plegat?
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:12
PÆgina 21
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
A mi m’agradaria pensar en termes que siguin més de futur,
i geogràficament més europeus. Se’m fa difícil tornar a l’esquema anterior de l’Espanya plural. Som en un escenari europeu, i, aleshores, què vol dir la nació?
No ho sé, però la Ségolène Royal ha estat fent mítings
amb La Marsellesa i demanant que hi hagi una bandera
francesa a cada casa...
Però això és que França és així! L’octubre passat vaig anar,
convidat pels italians, a una reunió de llançament de la idea d’un
Partit Demòcrata europeu. Per a mi, en aquell moment s’obre
aquest nou escenari en què el tema ja no és Espanya ni Catalunya, sinó què fan Catalunya i Espanya en la nova nació, ben
real, que és Europa. Que té moneda i exèrcit, i que comença a
tenir la possibilitat de tenir partits europeus. Som a Europa, i el
canvi de dimensió no és només quantitatiu sinó qualitatiu. Canvien no solament l’ordre de les peces en joc, sinó les peces mateixes. I el que passa és que la política europea serà cada vegada
més com la política americana, amb dos grans partits, però que
ja no són partits de fidelitat ideològica, sinó de posicionaments
globals. No anem per tant cap a forces polítiques de caràcter ideològic molt marcat, sinó amb grans opcions estratègiques.
Els primers que ho han sabut veure són els italians, que
són els més llestos i flexibles. Romano Prodi i Francesco Rutelli es pregunten per què no anar directament a fer el gran Partit Demòcrata europeu. I conviden François Bayrou i Pasqual
Maragall per parlar-ne. Jo m’imagino que d’aquí a uns anys
hi haurà dos grans partits europeus, el Demòcrata i el Popular. És el que correspon al canvi de dimensió, que és també un
canvi d’estils, de conceptes, del tipus de relació entre les persones i la força política en què estan enquadrades, amb molta
més llibertat, perquè l’espai és tan més ample, físicament i
políticament, que tu pots evolucionar amb una llibertat de
moviments que abans no tenies.
L’OPINIÓ
21
Crec que la idea d’un Partit Demòcrata europeu és una
idea guanyadora –de fet, els italians, l’esquerra italiana, el dia
que jo era a Venècia amb Massimo Cacciari, van decidir entrar-
la Moncloa, Zapatero em va dir que
‘ Apreferia
Montilla com a president. Jo
m’enduia l’Estatut i ell proposava un
altre president de la Generalitat
’
hi–, crec que és el futur. Jo hi coincideixo estratègicament,
encara que tampoc no és una cosa que t’entusiasmi personalment tant com et podia entusiasmar el Partit Socialista on vas
néixer, amb el qual la vinculació humana i ideològica, filosòfica i política, era molt marcada, molt específica, i la prò-
pia coherència del grup molt forta. Ja no és el cas. Això és un
gran transatlàntic en el qual tu viatges. En això estarem.
Aquest és doncs el seu horitzó personal?
Ara el meu horitzó polític és, personalment, més limitat,
però sí, estaré disponible. Parlant d’això, hi ha la qüestió de si
es fa o no la proposta de Zapatero i de Prodi de crear una política euromediterrània. Fins ara, això era una cosa relativament
limitada, perquè és filla de les conferències de Barcelona de
1995 i 2005, en les quals jo vaig tenir un paper relatiu, primer
com a alcalde i després com a president de la Generalitat. Aquest
escenari s’està consolidant, i jo podria tenir un rol dins d’una
institució directament centrada en l’Euromediterrània, que fins
ara ha tingut un caràcter més tècnic i cultural però que anirà
agafant més pes. El que passa és que el descabdellament de les
decisions a Europa és tan lent! Ja ho veurem.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: El Zapatero federalista ha deixat pas a un Zapatero felipista
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Avenç
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Muñoz, Josep M.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Expresident
Estatut
Espanya
Catalunya
Tripartit
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Euromediterrània
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1637/0000000789.pdf
c1449e648a3c12447aa691dc033808bc
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Amb Zapatero he tingut diferències de ritme, però no d'estratègia
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
De Toro, Suso
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya
Catalunya
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-07-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1592/0000000755.pdf
c4db198041796d361e7f68a315fea6a7
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els canvis en la Constitució són imparables
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Xargayó, Jordi
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Constitució
Catalunya
Espanya
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Govern
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-08-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1579/0000000742.pdf
159fbb4749d89e02dac7e8e89a8ac7c5
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Govern va millorar després de la marxa de Carod perquè havia superat un problema seriós
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pastor, Carles
Ros, Elianne
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Catalunya
Espanya
Esquerra Republicana de Catalunya
Carod-Rovira, Josep Lluís
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-03-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1573/0000000737.pdf
ad206c9c45a76ee81f67cde3a24b78a9
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall dice que volveremos al 36 si no se aceptan sus teorías
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Razón
Cadena Ser
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabilondo, Iñaki
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Constitució
Territoris
Estatut
Carod-Rovira, Josep Lluís
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Partido Socialista Obrero Español
Catalunya
Description
An account of the resource
Transcripció parcial de l'entrevista al programa "Hoy por hoy" de Cadena Ser.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-02-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1565/0000000798.pdf
3251a84c7c3eb4476681401baf24a28f
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Zapatero y yo somos federalistas partidarios de la pluralidad
Source
A related resource from which the described resource is derived
Tiempo
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Peñate, Faci
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Espanya plural
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Canvi
Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-04-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1563/20030223_entrevista.pdf
80bbeb2d3575949603ac8b1025fe63ba
PDF Text
Text
«Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz»
Entrevista a Pasqual Maragall, publicada en Diario Vasco
Es consciente de que sus declaraciones sobre lo vasco serán miradas con lupa. Pero Pasqual Maragall se
sincera mientras desayuna un café con leche y un croissant en el Museo Guggenheim de Bilbao y expone
con pasión pedagógica su doctrina federalista. Acaba de hablar por teléfono con Maite Pagazaurtundua,
hermana del último asesinado por ETA. Confiesa con tristeza que siente una necesidad vital: conocer el
final de la tragedia vasca.
-¿Qué opina del cierre de Egunkaria?
-No conozco los entresijos y prefiero reservarme la opinión. Pero esto está complicado.
-Le veo pesimista.
-Estoy muy preocupado, ahora mismo he llamado a Maite Pagazaurtundua. No sólo por compañerismo y
amistad, también por principios. A mí me escuece y me duele la falta de compasión del nacionalismo, no
en el sentido religioso, sino en el de la sensibilidad humana, de ponerse en la piel del otro. Es
incomprensible para mí que haya un alcalde que no se pronuncie después de que se cometa un
asesinato en su pueblo. Yo hubiera sido el primero en votar la moción de censura contra el alcalde de
Andoain. Dejarle en el cargo denota una falta de sensibilidad. Y el PNV, que no la tiene, no pone este
tema como prioridad. Hay unos mínimos desde los que se puede pensar y discrepar. Esos mínimos
tienen que darse y aquí no se dan.
-Usted ha llegado a afirmar que el asesinato de Fernando Buesa, del que ayer se cumplieron ya tres
años, «cambió el rumbo de la historia»...
-Yo creo que sí, en todo, en el desencuentro, en la situación política, fue el momento de la ruptura de la
tregua. Hubo una oportunidad magnífica del PNV para crear ese tejido de la compasión, para padecer
con los que sufren. Yo se lo dije al lehendakari y a Atutxa. Lo podrían haber hecho votando la moción
contra la kale borroka que días antes había presentado el propio Buesa en el Parlamento. Esa frialdad,
ese corazón de hielo, no es que sea políticamente incorrecto, es que humanamente no se entiende. Eso
envenena todo.
-¿Y qué le dicen sus compañeros vascos?
-Pues que viven una situación insostenible, de sadismo político y social. Lo malo es que a eso se ha
llegado a partir de una situación en la que al final del franquismo se vio el inicio de este drama como una
especie de salvación, con un movimiento antifranquista, que hoy representa al 90% de la gente, que vio
aquellos primeros atentados, es verdad que sin alegría, pero con una cierta conciencia de que aquello
contribuiría al final de la dictadura. Y hoy vemos una situación terrible que hay que denunciar sin
matices.
-Se le ocurre algo ante una situación tan atascada...
-Los irlandeses la tenían todavía más atascada. Y de ellos es la frase: «La paz es fruto del acuerdo, no
de la victoria». Allí se ha cogido el toro por los cuernos en 1993 al asumir que los irlandeses del norte
serán lo que quieran ser. En el momento en el que el gobierno británico dijo eso, estaba declarando la
confianza en sí mismo, su autoridad moral y la dirección del proceso. Es lo que ha ocurrido y aquí no
existe. Le digo una cosa. Sólo la palabra llevará la paz a Euskadi. Para eso hay que reconstruir primero
una estrategia democrática frente al terror que desactive los frentismos nacionalistas que echan leña al
fuego. Así se irá creando el clima del día después.
-Salvando las distancias, ¿qué puede extraerse del modelo irlandés?
-Hombre, yo no puedo venir aquí a dar consejos. Por supuesto que es un modelo distinto, pero no más
sencillo. Sabemos que la historia está llena de ejemplos de conflictos incurables que se curaron, y éste
se curará. Lo que pasa es que yo quiero verlo y usted también. Esa es la diferencia.
-¿De verdad le ve a Zapatero ejerciendo el papel de Blair en Irlanda del Norte?
-Confío mucho en que será así para iniciar en Euskadi un proceso de paz. De Blair o de Major. Mejor de
Blair, claro.
-¿La estrategia del Gobierno del PP está dando resultados?
-Sólo constato que hasta ahora no ha dado resultados. Hombre, hay menos terrorismo ahora que hace
15 años, es verdad. ¿Pero cuál es el factor desgaste y cuál el factor acierto? No lo sabemos.
�-¿Y el pacto antiterrorista?
-Es necesario totalmente, demuestra lealtad de Estado. La democracia se basa en la afirmación de la
pluralidad pero para que sea posible, debe existir una lealtad.
-Usted denuncia la pugna entre tres nacionalismos en liza: el vasco, el español y el catalán. ¿Ve salida a
este pulso?
-De momento es una constatación de un hecho y es que gobiernan en España tres nacionalismos. El
Triángulo de las Bermudas de la política española es nacionalismo vasco, nacionalismo español y
nacionalismo catalán. Este triángulo perverso nos bloquea. Por eso es más necesario que nunca la
España plural y federalista.
- ¿En qué consiste su propuesta?
-La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está
implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno.
-¿Con una reforma constitucional?
-Sí, sobre todo por respeto a la propia Constitución, a las realidad que han sobrevenido, a los 17
estatutos y a la entrada en Europa. Algunos aspectos han envejecido de la Constitución. Es bueno peinar
canas, pero tiene que arreglarse para salir y estar al día.
-¿Esa puesta al día supondría un reconocimiento específico de las nacionalidades históricas con un
tratamiento diferenciado?
-Sí, sin duda, en eso debemos ser claros y dejarnos de circunloquios y discusiones bizantinas y
terminológicas. El gesto político lo debe hacer el Estado español con las tres nacionalidades históricas
por excelencia, las que tuvieron estatuto y tienen lengua propia. Esas tres deben de tener un
reconocimiento explícito y el Estado tiene que ser el gran defensor de esa pluralidad, de esa pluralidad
que supone el euskera, el catalán y el gallego. Y los estatutos, a su vez, reconocer que el castellano es
un capital formidable de los tres pueblos.
-¿Estas posiciones suponen un acercamiento a las tesis nacionalistas sobre la autodeterminación?
-Es que la Constitución no es un problema de tesis, es una proclamación de derechos y deberes. La
Constitución ha sido formidable porque nos ha permitido, por primera vez en siglos, 25 años de paz y
autonomía en democracia y, sin embargo, es evidente que está cansada en una serie de aspectos y está
incompleta en otros.
-Pero el PP se opone a esta reforma del Estado y sostiene que las tesis del federalismo rompen el actual
modelo constitucional.
-No, lo contrario, lo que hacen es consolidarlo. Si usted pregunta a noventa profesores de derecho
político, noventa le dirán que estamos en un Estado federal de facto. Tampoco me preocupa el nombre
ni el debate nominalista.
-¿Ve factible una nueva transversalidad entre el socialismo y el PNV?
-La transversalidad no es un nombre simpático. Nos acercamos a una época en la que va a haber
muchos cambios, cuatro elecciones seguidas, luego las autonómicas vascas. Viene un cambio
generacional, de planteamientos, habrá que unir la experiencia de esta historia tan fructífera con las
nuevas realidades emergentes, las posibilidades, el futuro. El tiempo y la vida lo curan todo.
-¿Está planteando una cierta refundación de España?
-El término refundación asusta un poco, como el del federalismo ´asimétrico´, que no lo utilizo. Pero
vayamos a desnudar los argumentos. Es una puesta al día.
-¿Puesta al día cercana a un nuevo consenso constituyente?
-Sí, a una relectura de ese consenso sin ninguna aprensión, retocando lo que haya que retocar.
-El nacionalismo vasco no se implicó en el proyecto constitucional entonces. Ahora tampoco. ¿Entonces
para qué sirve este cambio?
-No fue culpa suya. El nacionalismo catalán estuvo por generosidad del PSC, que ganó las elecciones en
Cataluña pero se dejó representar por un comunista catalán y por un convergente. Aquí ha faltado este
tipo de madurez. Tiene que volver. Es evidente que habría que implicar en una operación histórica de
calado al nacionalismo vasco.
�-Pero es que ya su deriva es abiertamente soberanista...
-Si Cataluña se lanza a una propuesta española abierta, este camino puede ser más transitable.
Disipar complejos
-¿El PSE debiera presentar una alternativa al plan Ibarretxe?
- Mis compañeros vascos han elaborado un folleto que dice «más Estatuto, España federal». Esa es mi
opinión. Mire, nosotros los catalanes no podemos cambiar lo que pasa aquí, podemos ofrecer una
propuesta desde Cataluña para una España plural desde la confianza que en este país nos tenemos que
entender todos. Podemos contribuir a que en España desaparezcan algunos complejos, rigideces y
temores que dificultan las soluciones. Hay que relajar la situación. Cataluña puede hacerlo si el centro
llega a la conclusión de que no está en juego la supervivencia de España sino el modo de mejorarla.
Queremos una España plural, relajada, desinhibida, que se vea lo que es, no lo que no es; saber ser
plurales y estar juntos frente a una concepción rancia de la España una.
-¿Qué piensa de la estrategia de la iniciativa ¡Basta ya!?
-¡Basta ya! es una reacción visceral y sentida, con una capacidad de convocatoria mayor que la de los
partidos constitucionalistas. Sus miembros tienen mucho mérito. En estas gentes, que son demócratas,
la mayoría procedentes de la izquierda y del antifranquismo, puede haber a veces un modelo
inconsciente de la lucha antifranquista. Algo tiene que ver, pero aquel modelo antifranquista no es
aplicable. Admiro su coraje pero dudo que tengan la solución.
-Las encuestas le dan a claro vencedor en Cataluña. ¿Se fía?
-Sólo marcan una tendencia.
-Dice el sociólogo Julián Santamaría que usted está en el minuto 25 de la segunda parte del partido.
-Queremos ganar claramente y que no exista la más remota posibilidad de que una vuelta atrás, con CiU
en la cuerda floja con la muleta de Esquerra Republicana. Ese escenario no sería bueno.
-Quizá por eso Pujol se mete mucho con usted...
-La lucha va a ser dura y Pujol está muy insultón, debe creer que su papel, en lugar de ser telonero, es
ser criticón. Su gran problema es que ya no le salen las cuentas.
�«El eje vasco-catalán debe reflejar una España plural»
Entrevista de Pasqual Maragall publicada en el Diario Vasco
Pasqual Maragall tiene una cita pendiente en San Sebastián con sus antiguos compañeros dirigentes del
antifranquista FLP (Frente de Liberación Popular).
-¿La reunión se celebrará?
- Cuando los felipes nos reunimos en 1985, siendo yo alcalde de Barcelona, quedamos en hacer la
próxima reunión en San Sebastián si las cosas estaban como debían de estar. A la cita acudieron José
Ramón Recalde, Nicolás Sartorius, Manuel Vázquez Montalbán... todos antiguos felipes. El terrorismo no
nos ha dejado. La supervivencia de Recalde, gran amigo, es una esperanza, un dedo levantado
permanentemente contra el terror. Seguimos esperando. Pero la haremos, y nos reuniremos con Odón
Elorza.
-Con Odón Elorza usted siempre ha tenido mucha 'química' personal y política.
-Sí, la relación es magnífica. Somos amigos. Acabo de escribir el prólogo de un libro suyo sobre San
Sebastián. Odón es un fenómeno singular, me admiran las personas que son capaces de ir más allá del
grupo. Me admira Recalde, al que entonces llamábamos el listulari por su capacidad intelectual. Con
Odón pasa lo mismo, son trayectorias personales admirables y es un gran alcalde.
-Una de sus propuestas es fortalecer el eje País Vasco-Cataluña. ¿En qué sentido?
-En un sentido físico y económico, que refleje la España plural, que es también la movilidad territorial de
las instituciones. La inexistencia de un eje del Ebro, entre Barcelona y Bilbao, de alta velocidad es un
absurdo. Queremos lanzar proyectos comunes, incluso en el terreno audiovisual. El eje entre las dos
economías más competitivas de España tiene una gran dimensión estratégica en sectores como la
energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras.
23/2/2003
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diario Vasco
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Espanya plural
Federalisme
Territoris
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El eje vasco-catalàn debe reflejar una España plural.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-02-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes