1 50 15 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/197/20050316.pdf 1c567fd8ecadd0aa961e9ee9dd9f67e9 PDF Text Text Governar per la competitivitat Cercle Financer. Barcelona | 16/03/2005 Les meves primeres paraules s’han de referir necessàriament a l’actualitat. Ha estat molt intens el soroll polític d’aquestes darreres setmanes. Ben segur que massa. Ara, quan el volum del soroll s’ha abaixat considerablement, és el moment de reprendre el fil de la feina de govern. Una feina que no s’ha vist interrompuda, de fet, en cap moment, però que pot haver passat desapercebuda enmig de les pertorbacions que públicament han esdevingut. El Govern governa. Aquest govern governa. Potser no hem sabut explicar prou bé que l’acció del govern no s’ha aturat ni un moment el darrer mes. Un mes en el que, entre altres coses, el Govern: - ha signat l’acord per a la internacionalització i la competitivitat de l’economia catalana; que va presentar el conseller Castells, que és la primera de les peces claus del nostre projecte - ha presentat el pla d’infraestructures de telecomunicacions; - ha fet públic el mapa de llars d’infants; - ha posat en marxa el nou pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones; - ha acordat amb 10 municipis la construcció de 912 habitatges de protecció oficial; - ha donat llum verda al programa de diagnòstic ràpid del càncer; - ha aprovat 1.176 milions d’€ d’inversió en infraestructures i transports; - ha convocat la segona fase de la Llei de millora de Barris que se sumarà a les 13 primeres actuacions acordades; 400 milions d’euros en dues tongades. - ha portat al Parlament per a la seva tramitació cinc nous projectes de llei, entre els que destaquen el d’incompatibilitats dels alts càrrecs; el de reforma de la iniciativa legislativa popular; la Llei del paisatge ... Aquesta és una mostra dels compromisos del govern convertits en fets ja en marxa. Aquest és també el compromís del president que us parla. És el meu compromís. Vostès pensaran que això que els he dit no té un mèrit especial. És ben cert. Aquesta és l’obligació del Govern, del govern que sigui, i del seu President, del president que sigui. 1 �Però crec que avui és especialment obligat reiterar aquestes coses òbvies: - El Govern governa. No ha deixat de governar ni un minut. - El Govern és més estable que mai, potser per les dificultats està més viu que mai. - El Govern està compromès, i el President més que ningú, en crear el clima de confiança necessari per culminar amb èxit les reformes socials i institucionals que ens hem proposat. - I El Govern farà compatible aquestes reformes amb un compromís responsable amb la transparència de la nostra vida pública. En això hi posarem els set sentits. Per a que no hi hagi dubtes sobre les intencions del Govern en relació a la transparència, els reiteraré les paraules que vaig pronunciar el passat 10 de març al Parlament. Vaig dir aleshores i reitero ara que: “Vull ser el president d’un país que pugui sentir-se orgullós del seu respecte per la llei.” Miri’n, la transparència és exigible al sector públic, a les relacions entre el sector públic i el sector privat i també –com tots vostès saben millor que ningú- al mateix sector privat. La creixent preocupació pel bon govern de les empreses, que s’està escampant arreu, n’és una mostra evident. L’actuació del Govern en aquest àmbit es regeix per dues orientacions ben clares: - La recerca de l’eficiència de l’administració pública. - La definició d’unes regles del joc de l’economia que assegurin la lliure competència, que ha de ser-hi, i facin transparents les relacions entre el regulador públic i els mercats. Crec que podem estar d’acord que el creixement econòmic, el benestar social i la qualitat democràtica, totes tres coses, es beneficien d’un funcionament transparent de les institucions polítiques i econòmiques. Si compartim l’aspiració d’esdevenir una societat avançada, hem de compartir també l’aspiració a l’excel·lència en la nostra vida pública. I ja entenen de quina excel·lència els parlo. Governar la competitivitat: la Catalunya d’avui Dit això, passaré al nucli de la meva conferència d’avui que porta per títol: “Governar la competitivitat”. Començaré amb una afirmació que no per òbvia deixa de ser menys certa: El Govern treballa per la Catalunya d’avui, però també i sobretot, i per la Catalunya de demà, per la del 2008 i més enllà. Aquesta, entenem, és la nostra primera obligació; parteix d’un compromís profund i inequívoc amb la ciutadania: de garantir el màxim benestar a totes les persones d’aquest país. 2 �Aquest, jo crec, és el punt de partida real del nostre patriotisme. No em cansaré de repetirho. Un patriotisme civil, de deures i drets, d’obres, de fets dia a dia, de projectes de futur. Si treballéssim tan sols per la Catalunya d’avui, per la Catalunya d’ara, estaríem cometent un greu error. La contingència, la imprevisió, i el malbaratament del capital acumulat estan al pol oposat de la meva concepció de la política: de la política entesa com a projecte, com a aspiració col·lectiva. He vingut a parlar-los d’aquest projecte per a Catalunya. No he vingut a explicar-ho perquè només m’escoltin, perquè sàpiguen ‘per on van els trets’... Els explico quin és aquest projecte perquè tots vostès hi estan implicats. És que tinc la convicció que si no hi estem no ens en sortirem. El primer pas per definir un projecte és partir d’un bon anàlisi de la nostra realitat, d’un bon diagnòstic. Però que quedi clar, d’entrada, que aquí no valen idees preconcebudes, quadres fets en un despatx tancat. Els darrers anys, molt especialment els darrers cinc anys, he dedicat una part important del meu temps i dels meus esforços a recórrer Catalunya de punta a punta, de pam a pam, a escoltar alcaldes, empresaris, emprenedors joves, gent del món cultural i associatiu, a entendre aquesta gent. Molta de la gent que m’ha ajudat, que m’ha ensenyat què i com era Catalunya durant aquests anys els ho pot confirmar. He après molt de la gent. Ara podem afirmar, però, que fa mesos que li hem agafat el pols al país, que entenem la Catalunya real. Que n’hem copsat les necessitats i aspiracions. El Pla de Govern fins el 2007 és justament una resposta a aquestes necessitats. Un govern seriós és aquell que defineix les seves polítiques a partir d’un anàlisi rigorós de la realitat, sempre amb un horitzó ambiciós, això sí, però també sempre amb una actitud oberta, flexible ... Perquè, més enllà de les certeses que orienten l’acció de govern, el dubte responsable i uns valors sòlids són les úniques postures intel·lectuals que defenso i respecto. Així, pretenc que la meva intervenció d’avui serveixi per compartir amb vostès unes pinzellades sobre com és aquesta Catalunya i quines són les seves perspectives de futur. I també sobre quines són algunes les polítiques que el govern està duent a terme en aquest terreny. Catalunya és, com mai, una societat en ebullició i en ple procés de canvi. Una nova Catalunya està emergint davant nostre. Podem afirmar, sense pors, que, no només en termes numèrics, la Catalunya dels 6 milions ja no hi és. I amb ella bona part de l’imaginari col·lectiu amb el que ens sentíem interpretats i representats. Molt del que era vàlid fa 25 anys ara ja no ho és. 3 �La imatge d’una societat demogràficament estancada a la que, amb certa resignació, ens havíem acomodat, ha quedat, necessàriament, superada pels fets. No és veritat. Estem davant de la Catalunya dels 7 milions. I és, reconeguem-ho, una Catalunya diferent, no només en els números. Algú pot pensar que estic fent un exercici merament retòric. No. En cap moment. Estic intentant descriure un país que és i que està començant a ser diferent, diferent i sempre el mateix. No hem dissenyat les polítiques les polítiques que s’escauen per a aquesta situació. Probablement no hauria estat necessari si els darrers deu anys s’hagués entès que la realitat global i local anaven cap a una altra banda. Però no, se’ns seguia venent la mateixa Catalunya, la mateixa idea cultural, socioeconòmica i política que tant havia servit, i ho hem de reconèixer tots, per als primers anys de la Generalitat recuperada. Com a molt se’ns advertia dels riscos del que ens venia al damunt: en compte amb la globalització, en compte amb la immigració, en compte amb les noves tecnologies, en compte amb la post-política,... Però s’estava allargant excessivament un model. Per això en algun moment, ara, es dóna la sensació que s’està optant més per una ruptura que per una reforma. En molts sentits. Ja ens entenem. Però tornem al diagnòstic... El primer punt del nostre diagnòstic és, doncs, un notable creixement demogràfic, gairebé més d’un milió de persones des de mitjans dels anys noranta cap aquí. El gran factor de canvi demogràfic d’aquests últims anys ha estat la notable explosió de la immigració. La població estrangera a Catalunya representa gairebé el 10% de la població total (l’any 96 només era un 2%). Tot i així, encara estem molt per sota del que succeeix a d’altres països europeus, i probablement això seguirà. De manera que fóra miop no preveure que aquest fenomen, com a mínim els propers deu anys, seguirà la mateixa tendència. En els últims anys, a més, s’ha enregistrat una recuperació de les taxes de fecunditat –això és menys conegut- de la població que resideix a Catalunya i el creixement vegetatiu s’aproxima ja al 2%. Aquesta és una dada extraordinàriament positiva. La natalitat assenyala el futur del país. Invertir en educació per als nostres fills, invertir en polítiques de família, en millorar la integració,.. això són sempre diners ben gastats, perquè són beneficis pel país, per tots. D’això estem parlant quan aprovem la creació de 30.000 noves places de llars d’infants (6.000 aquest 2005) o quan parlem de la incorporació de nous perfils als centres docents (1.150 nous professionals, l’any 2004 i 2.450 nous professionals l’any 2005). Aquest és l’objectiu. D’això estem parlant quan augmentem la prestació universal per famílies per infants menors de 3 anys ( a 575€) i l’ampliem a 6 anys no tan sols per famílies nombroses, sinó també per a les monoparentals (a 650€) . Parlàvem del creixement demogràfic, de més natalitat, de la immigració com a variable clau. Tot canvi suposa un repte per la societat. 4 �El paisatge humà de Catalunya està canviant, amb nova gent, nous colors, noves parles, nous costums. I això és enormement positiu si sabem trobar-li la clau de volta, començant per les nostres escoles i pels nostres barris. Aquí és on es juga el futur de Catalunya, en aquesta qüestió. D’això és justament del que tracta la Llei de barris a la que m’he referit tantes vegades i que va ser la primera Llei que aquest govern va posar en marxa. És el primer que vam fer. La primera llei que vam aprovar. En sis mesos, tan sols, haurem aprovat vint-i-cinc intervencions arreu del país. Es tracta d’intervencions potents, no pas fàcils per als municipis i ciutats que cal transformar. Però els ben asseguro que d’aquí a pocs anys veurem la veritable força transformadora d’aquestes actuacions. A les escoles i a les escales d’una bona colla de barris i municipis de Catalunya és on ens juguem el futur del patriotisme tal com l’entenc. Entenguin-me, si Catalunya no pot tenir set milions de patriotes, és que el nostre patriotisme no s’ha entès o ha fracassat. L’escola i el barri són la clau de la cohesió. Sí. Però també ho són els centres socials i sanitaris, no ho oblidem. Catalunya té totes les condicions per mantenir i guanyar en cohesió. Però cal el coratge de plantejar-se les coses tal com són. Les generacions que conviuen a la nostra societat, avui ja no són tres, són quatre (els fills venen més tard, però la vida s’allarga encara més). Això vol dir que hem de caminar cap a una nova concepció dels serveis, de la implicació de cada grup en la societat. El segle XX ens va servir per transformar la concepció d’una societat estructurada en famílies (sobretot de classe mitjana) on el pare treballava i la mare estava a casa, tenint cura dels nens i els avis. En el segle XXI, això s’ha acabat. Hem de trencar un altre esquema, que encara preval, segons el qual l’aprenentatge és cosa d’infants i joves, el treball cosa d’adults i la jubilació cosa de vellesa. Aquestes fronteres han perdut el seu sentit. S’han d’acabar els discursos que equiparen el concepte “gent gran” només amb la viabilitat del sistema de pensions i l’atenció socio-sanitària. L’enfocament ha de ser integral. S’ha de reconèixer que la gent gran és la que en sap més. Aquesta és la orientació de la nova Llei de serveis socials de Catalunya, un dels projectes més ambiciosos i estratègics d’aquesta legislatura. Mentre, el govern treballa per a que aquest 2005 es creïn més de 1700 places en centres d’assistència a persones grans. He parlat de canvi demogràfic i he parlat de nens, i de gent gran. Però vull també parlar dels homes i dones, dels joves, dels que defineixen el present de Catalunya. Cal tenir present la forta creació d’ocupació que s’ha enregistrat a Catalunya en aquests últims anys. Més d’1 milió de persones des de l’any 1986. I aquest és un crèdit de l’anterior govern, i dels governs espanyols, i de la societat en el seu conjunt, empresaris, sindicats... La taxa d’ocupació se situa ja per sobre de l’enregistrada a la mitjana de la UE i la taxa d’atur es troba gairebé en nivells equivalents. Aquesta situació suposa donar-li la volta a la 5 �situació vigent a meitat dels noranta, amb una taxa d’atur que s’acosta perillosament al 20%. Una altra gran transformació: la progressiva i creixent incorporació de la dona al mercat de treball. La seva taxa de participació ha augmentat en gairebé vint punts des de meitat dels vuitanta fins l’actualitat. El repte avui és establir els mecanismes per garantir i facilitar aquesta activitat laboral. L’aprofundiment en les actuacions que garanteixin una millor conciliació de la vida laboral i familiar, i no només orientades a les dones, són un pas endavant en aquest sentit. Aquest trets, però, no ens han de fer pensar que no existeixen problemes en el mercat del treball a Catalunya. Continua havent-hi una incidència diferencial de l’atur en els diversos col·lectius, es manté una taxa de temporalitat, excessiva, molt elevada i, simultàniament, existeixen rigideses que impedeixen l’adaptació a les condicions canviants dels mercats. Un dels col·lectius que més afectat es veu per aquestes característiques és precisament el de la població més jove. La taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys continua estant en nivells superiors al 20%. (I això que ha millorat!) A mitjans dels vuitanta superava àmpliament el 40%. Però aquesta millora s’explica perquè hi ha menys joves que busquen feina. Els diré per què. Durant aquests anys s’ha ampliat considerablement l’accés de la població als estudis superiors i s’ha ampliat doncs el període de formació. Aquest és un punt fonamental en el que cal aprofundir i millorar: el del capital humà. Però pensem que una major proporció de població amb estudis superiors no implica que el nostre capital humà sigui superior. De fet, el sistema formatiu a Espanya i Catalunya presenta un greu problema en el nivell d’estudis mitjans i professionals. Podríem dir, per simplificar, que tenim més llicenciats universitaris que altres països, i també tenim més població amb estudis primaris que d’altres economies veïnes. En canvi, tenim un buit greu en el nivell intermedi. I això té una clara conseqüència negativa: una part gens menyspreable dels llicenciats universitaris acaba desenvolupant feines que no requereixen tanta formació com la que tenen. I d’altra banda, des de la vessant de l’empresa, existeixen dificultats per cobrir determinats llocs de treball que podríem relacionar amb estudis professionals. La Formació Professional és una assignatura pendent del nostre sistema educatiu. També ho és l’adaptació dels estudis superiors als requisits del mercat de treball. I això té a veure amb l’escassa implicació dels empresaris en la gestió de la FP. El sistema no està donant el que els empresaris necessiten. Ho he dit molts cops, però ho reitero un cop més, l’educació i la formació són la columna vertebral del projecte d’aquest govern. També la presència de contractes temporals, especialment en aquesta franja d’edat, és encara molt elevada. I aquest és un altre greu problema del mercat. Els contractes temporals, que es van introduir per dotar de més flexibilitat al mercat de treball s’han tornat en contra i han acabat generant una dualitat del mercat. Vet aquí la Una paradoxa: un mercat de treball tradicionalment més rígid que el d’altres països europeus ha mostrat des de mitjans dels vuitanta una taxa de temporalitat tres 6 �vegades superior a la mitjana europea. L’equilibri entre flexibilitat i seguretat és un repte important pel que fa al mercat de treball. A aquests elements se n’afegeix un altre: l’elevat preu de l’habitatge a Catalunya i a Espanya. Aquest és el misteri del segle. No he trobat ningú que m’expliqui perquè hi ha hagut un increment dels preus amb tanta intensitat i que està tan poc explicat. Una població juvenil que es troba amb inseguretat laboral, amb uns salaris relativament baixos en proporció a la formació que han obtingut i amb un cost d’accés a l’habitatge que ha mostrat una escalada notable. No és d’estranyar, doncs, que ens trobem amb una elevada proporció de joves d’entre 30 i 35 anys que resideixen amb els pares i retarden l’edat de constituir una família. I ara tanquem el cercle del que explicàvem al principi Aquest quadre que acabo d’apuntar mostra que tenim problemes simultanis i que no els sabrem solucionar si no tenim el context més general al cap. Però anem mica en mica. El govern ja està treballant en la millora de les condicions d’accés a una FP de qualitat, amb programes com la Formació Professional a distància i el foment dels convenis amb organitzacions empresarials per oferir una oferta més adequada al mercat laboral. Pel que respecta a l’habitatge, ja hem impulsat la modificació de la Llei d’Urbanisme que fomenta la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible. A través del Pla Català pel Dret a l’Habitatge hem establert incentius per estimular la construcció de 42.000 noves unitats d’habitatge protegit en els propers 4 anys –la meitat dels quals seran de lloguer. El govern espanyol està impulsant una iniciativa innovadora en aquest sentit, el seguirem ben a prop- rehabilitar-ne 40.000 i ajudar al pagament de rendes de lloguer a joves i altres ciutadans que no poden fer-hi front. Pel que fa al mercat de treball, una de les característiques claus d’aquest nou model és la flexibilitat, entesa com la gestió de l’ocupació de l’ocupació de manera flexible dintre d’un marc d’estabilitat i de seguretat. Ja tenim exemples d’èxit en els quals la flexibilitat ha aconseguit garantir l’estabilitat dels llocs de treball, incrementar l’ocupació, i demostrar que la deslocalització no és una qüestió tan sols de costos; per exemple, el conveni col·lectiu de SEAT que inclou acords en matèria de flexibilitat del temps de treball per gestionar les puntes i valls el la producció; i retorn del 10% de la producció del Ibiza des de Bratislava). Potser els sorprengui que hagi començat per fer un repàs de la realitat social de la Catalunya d’avui i d’algunes de les respostes que hi estem donant. Però vull que entenguin que sense una plena consciència d’aquesta realitat social és molt difícil fer una política econòmica eficaç per a les persones. Als polítics se’ns critica molt sovint –i força vegades amb raó- que ens interessem més per la política politiquera que per la política ciutadana. Governar la competitivitat: una política econòmica Anem ara, però, a veure com és el quadre macroeconòmic d’aquesta Catalunya dels 7 milions. 7 �El primer que voldria apuntar és el creixement del PIB, l’indicador més important perquè és el que marca el to del diagnòstic. Segons les darreres estimacions disponibles, l’any 2004 l’augment del PIB català es va situar en el 2,6%. És una xifra positiva, moderadament. Hem crescut més que l’any anterior. De fet, haurà estat el creixement més alt dels darrers quatre anys: 2,4% el 2001, 2,4% el 2002 i 2,2% el 2003. Hem ‘remuntat’ un xic. També cal remarcar que aquest creixement s’ha produït sobre unes bases relativament més sòlides que abans gràcies a dos vectors: la inversió i les exportacions. Pel que fa a la inversió, la formació bruta de capital ha crescut l’any 2004 el 4,4%, mentre que l’any passat va ser el 3,1%. I les exportacions, que van créixer el 3,7% l’any 2003, el 2004 ho han fet el 5,4%. Cal acompanyar aquestes dades d’un fet destacable: la desacceleració del sector de la construcció. L’any 2002 va créixer el 4,3%, l’any 2003 el 3,7%; i el 2004 el 3,2%. S’està produint doncs allò que alguns experts desitjaven que el sector de la construcció deixés de ser l’únic motor de creixement i que, això, no tingués unes conseqüències traumàtiques sobre el conjunt. Tot i així, un dels problemes que tenim és que el nostre diferencial d’inflació segueix sent excessivament alt. Tot i que el 3,8% d’inflació (dada d’aquest Febrer) és un percentatge baix comparat amb els que ens havien amoïnat tant i tant mesos enrere, cal no perdre de vista el problema que pot significar en el termini de deu o quinze anys una pèrdua de competitivitat d’entre quinze i vint punts. Tot plegat, és una de les qüestions més serioses que estem enfrontant, tant des del govern de Catalunya com en col·laboració amb altres instàncies governamentals. L’augment del PIB d’aquest darrer període expansiu s’ha situat per sobre del de la Unió Europa i això s’ha traduït en un clar procés de convergència real. El PIB per càpita de Catalunya supera ja clarament la mitjana de la UE-15. En aquest procés d’accentuació de la convergència ha tingut un paper fonamental l’augment del grau d’internacionalització de l’economia, que ja partia d’una base positiva. A més, aquest any hem superat lleugerament el creixement de l’economia espanyola, i això és important perquè tanquem un període ‘excepcional’, no en el sentit positiu, en el sentit de la seva raresa en què hem crescut per sota. La tradició i la constant havia estat que quan les coses anaven bé a Espanya, a Catalunya funcionaven millor. En canvi, durant els darrers vuit anys ha estat al revés. Del 1996 al 2003, una etapa francament bona des del punt de vista del creixement econòmic, nosaltres hem crescut per sota de la mitja espanyola. Si acumulem aquests anys, haurem crescut entre el 22% i el 23% de mitjana, quan a Espanya, en canvi, aquest percentatge s’ha situat entre el 26% i el 27%. Parlo d’Europa i parlo d’Espanya perquè al definir la seva estratègia, Catalunya no cometrà mai l’error de d’ignorar que Espanya i Europa també han canviat i molt. És més, Catalunya s’ha d’entendre i es vol entendre en el context d’una Espanya dinàmica i plural i d’una Europa oberta i diversa que conformen, en l’actualitat, el nostre espai econòmic, social i polític més immediat. 8 �És justament aquest motiu, el que dóna sentit: - a la nostra aposta per l’Espanya en xarxa, entesa no com un lloc que té una capital i un esquema radial sinó que s’organitza un sistema en xarxa - a les altres aliances regionals, com per exemple, l’aliança amb Lombardia, Rhône –Alpes i Baden-Württemberg - i a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània ( i en el futur amb l’arc mediterrani de Catalunya a Andalusia). L’Euroregió Pirineus-Mediterrània té tot el que cal tenir per a esdevenir una regió europea de punta que connecti l’eix del sud d’Europa amb el dorsal Londres-París-Frankfurt-Milà. En un món obert, en una Europa cada cop més gran i amb menys fronteres, necessitem aliar-nos, necessitem fusionar-nos...com ho fan les empreses. Per nosaltres és de vital importància situar-nos en el context europeu. Quan Europa va bé, Catalunya també. Ho veiem en les dades...l’any 2004, el creixement de l’economia europea haurà estat del 2,1%, molt per sobre del 0,6% registrat l’any 2003. Tot i que és cert que l’europea continua essent la menys dinàmica de les grans economies mundials perquè els EUA situen el seu creixement en més del 4%; Japó entorn el 4%; Xina entre el 9% i el 9,5%; i la Índia entre el 6% i el 7%, aquest és un problema del que en depèn la bona marxa de la nostra pròpia economia i hi haurem de trobar una solució conjunta. El repte més important al que hem de fer front és a la transformació del nostre model de competitivitat. Aquest, senyors, és el nostre gran repte estratègic: avançar cap a un model de creixement basat en el coneixement i la innovació. I és exactament el mateix repte al que s’enfronta tota Europa en el seu conjunt. En això es basa l’estratègia de Lisboa i en això es basa també, a nivell de l’Estat espanyol, el Plan de dinamización de la economía, que el passat 25 de febrer va aprovar el govern central amb el mateix objectiu: l’augment de la productivitat i competitivitat de l’economia espanyola És cert que a Catalunya tenim empreses enormement competitives, relativament petites en dimensió, però que actuen en la primera línia mundial amb els seus productes. No obstant, encara tenim pendent una transformació profunda dels nostres factors de competitivitat: com som menys competitius en costos, hem de ser més productius en totes les altres vessants. I aquesta és justament la pretensió de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que es va signar el passat 16 de febrer, després d’un intens any de treball, gràcies a l’empenta i al rigor del Conseller Castells, un perfil de Conseller d’Economia que Catalunya necessitava fa temps amb el suport dels altres consellers. L’ acord treballa, com aquest govern, per un objectiu a mig i a llarg termini. Posant avui les bases necessàries per tenir demà la Catalunya que tots volem. 9 �Amb l’acord com a gran instrument de política econòmica, entesa en sentit ampli, el que volem és sacsejar les bases de la nostra economia. Sí, Catalunya anava fent, i podem afirmar que se’n sortia de manera bastant satisfactòria. Però hi havia uns colls d’ampolla als que s’havia de fer front si no volíem ofegar-nos a mig termini. Aquí vam fallar Crec que d’aquí partia el cert pessimisme que s’havia instaurat en el món econòmic català que considerava que Catalunya estava perdent pistonada. I no parlo del pessimisme d’ara fa tot just un any, quan es deia que les empreses fugien del país, que el govern era incapaç de gestionar l’economia. Allò era un alarmisme injustificat amb origen purament polític. Ho vaig dir molts cops aleshores, la deslocalització o multilocalització, millor, és un fenomen intrínsec del procés de desenvolupament econòmic i només és greu quan es descontextualitza. No voldria allargar-me en això, però em remeto a les dades: Les dades de creació d’empreses són molt satisfactòries: durant l’any 2004 es van crear 1.324 societats mercantils més que en l’any 2003, el que suposa un increment del 5,6%; el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació, s’ha reduït en un 18,42% respecte l’any 2003, concretament en 1.859 treballadors menys. Pel que fa a les empreses multinacionals que han decidit instal·lar-se a Catalunya o ampliar la seva inversió són molt més nombroses i significatives que els de les empreses que se’n van o han tancat les seves fàbriques a casa nostra. Alguns exemples positius: CORPORATE ASSOCIATES, SEAT, NISSAN, SANOFI -AVENTIS , NOVARTIS, BASF, DOW CHEMICAL, o AUNA. La inversió estrangera bruta efectiva entre gener i juny del 2004 va ser de 2.103,40 milions d’Euros el que suposa un increment del 155,06% respecte el mateix període de l’any anterior! No crec que cal que insisteixi. Quan parlava de dificultats, no parlava de deslocalització, doncs: parlava de temes claus com són el nostre dèficit d’infraestructures, el paper fonamental de la R+D+i, l’impuls de la societat de la informació o la importància de la figura i de la cultura de l’emprenedor. I tot això és el que aborda l’acord. Com vostès saben, l’acord és un compendi de la política econòmica que es durà a terme en aquesta legislatura. Contempla, per a ser exactes, 86 mesures pensades i destinades a estimular des del govern la creació d’un entorn competitiu i favorable, per tal que les empreses puguin desenvolupar amb èxit la seva tasca. No puc, avui, per descomptat, desgranar, ni cal, en cadascuna de les 86 actuacions, però m’agradaria destacar un decàleg del que són els eixos prioritaris de l’Acord: 1. Millorar la mobilitat de les persones i millorar les infraestructures de transport que a Catalunya estan enormement per sota de les nostres necessitats. L’acord considera prioritàries les actuacions destinades a corregir el dèficit històric d’infraestructures que ha 10 �patit Catalunya. Així mateix, es destaca la necessitat de potenciar el transport per ferrocarril per fer front a la creixent demanda de transport, prioritzant: -la posada en funcionament de la línia R5 de RENFE, -l’impuls de la nova línia ferroviària orbital de la RMB -i l’impuls d’una nova línia d’ample internacional que permeti la connexió amb França, així com el desenvolupament del corredor transversal i les seves connexions fins a la frontera francesa. Aquest és un projecte a llarg termini. Destaca, en aquest primer capítol, la importància de les infraestructures nodals del Port i l’Aeroport de Barcelona, que són bàsiques per a donar suport al futur desenvolupament de l’economia catalana en el marc de l’Euroregió. L’actual aeroport de Barcelona no està gestionat amb l’ambició que caldria. Aquí mateix, fa anys i panys, vaig defensar que la privatització –amb una golden share, fora millor que res. 2. Impulsar les infraestructures energètiques i mediambientals. Cosa que farem en el nostre Nou Pla de l’Energia. 3. Millorar la dotació de capital humà, més educació i més formació. 4. Impulsar les infraestructures i la política de telecomunicacions. Executar el Pla Estratègic de Telecomunicacions, amb els objectius prioritaris d’evitar la fractura digital, desplegar les infraestructures de telecomunicacions en els polígons industrials i l’impuls de l’ús de les TIC’s tant en el sector públic com en el sector privat. De tot això n’hem sentit a parlar molt. Ara es tracta de veure-ho, no solament de sentir-ho. 5. El desenvolupament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació com a eix clau. Aquest eix engloba un seguit d’actuacions destinades a assolir un nivell d’inversió en R+D+i sobre el PIB equiparable a la mitjana europea (2 % PIB en R+D i 5 % R+D+i al final de la legislatura) i sinó ho fem ens jutjaran els nostres electors. Es considera especialment rellevant intensificar la transferència de tecnologia a través de les Xarxes de Transferència de Tecnologia. 6. Millora del finançament de l’activitat empresarial. Amb una sèrie de mesures que comprenen figures com el capital risc, els microcrèdits o l’accés a avals de la Societat de Garantia Recíproca. 7. Atracció d’inversions. Hem creat l’Agència Catalana d’Inversions amb l’objectiu general de promoure i atraure inversions empresarials sòlides, que en calen. 8. Més internacionalització i projecció. Implementar el Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana que vam aprovar ahir, crear l’Observatori de Mercats i llençar el Pla Estratègic del Turisme. 9. Foment de la cohesió social, amb tot un seguit de mesures com la millora dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència a les que ja m’he referit a l’inici de la meva intervenció. 10. Foment de les polítiques actives d’ocupació i millora del marc de relacions laborals. Parlem, per exemple de dotar al SOC d’un model de gestió descentralitzat, la creació d’un consell català de diàleg social i el Pla de Govern per la prevenció de riscos laborals 20052008, amb objectius i terminis específics. Aquest decàleg constitueix el full de ruta de la nostra política econòmica ... i el que el fa més valuós és que és un full de ruta compartit. 11 �Per això em vull referir breument a la manera en què s’ha arribat a l’acord. Perquè és prou significativa de l’estil de govern que ens anima. L’acord s’ha signat juntament amb sindicats i patronals, però hi han treballat i participat també una amplia representació dels agents econòmics i socials del país. I aquesta serà la nostre orientació sempre, la nostra manera de fer. El nostre sistema financer, i en particular les Caixes d’estalvi, tenen un paper protagonista de primer ordre en el futur del nostre país. Avui tenen un paper actiu, que no ha estat precisament habitual en la nostra història: tenim un sistema financer potent i entitats financeres que juguen a primera divisió. Els vull garantir el compromís del Govern per mantenir i potenciar el nostre sistema financer, des del més absolut respecte a la independència de les diferents entitats. El Govern considera que les Caixes d’Estalvi formen part de l’estructura bàsica del sistema financer amb un model de funcionament que s’ha anat perfilant els darrers 20 anys i que cal preservar. Les modificacions i reformes que s’hagin de fer hauran de ser, en tot cas, per consolidar i millorar l’actual model, i sempre per la via del consens. És el mètode que ens farà triomfar com a país: reconeixement i diàleg, feina ben feta, sentit estratègic i uns grams de passió col·lectiva. Aquest projecte, però, no es podrà realitzar plenament si no contempla una millora i un aprofundiment del nostre autogovern i el nostre sistema de finançament. No em voldria allargar, però més i millor autogovern volen dir, essencialment, un nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Un nou Estatut al servei dels ciutadans. Un nou Estatut que es redactarà i s’aprovarà en aquesta legislatura. És el meu compromís amb tots vostès, amb tota la ciutadania. És el compromís de totes les forces polítiques catalanes a Miravet. I un nou sistema de finançament que millori tant els nostres recursos com la capacitat de decisió que tenim sobre ells. Aquest nou sistema de finançament incorporarà un nou disseny de la relació de solidaritat; la solidaritat que volem i hem de tenir amb els altres territoris d’Espanya, amb els quals compartim una comunitat política, una comunitat en la que existeixi una igualtat de drets i deures essencial. Com ja he dit en varies ocasions, aquests principis de suficiència, capacitat de gestió i solidaritat es concretaran en un model basat en els criteris següents:Segon: volem tenir una gran capacitat normativa sobre els impostos. Quart: hem d’establir un bon mecanisme de solidaritat, sobre la premissa de que les diferents comunitats puguin donar nivells similars de serveis davant del mateix l’esforç fiscal. Aquest és el principi fonamental que refina i millora el de pagar per renda i rebre per població. Això ens porta a un mecanisme de subvencions amb un nivell similar als existents en la majoria dels països federals, en els que aquestes transferències serveixen per reduir les diferencies entre comunitats, però sense arribar a eliminar-les del tot ni a invertir-les. Si nosaltres paguem més impostos, una part d’aquest gran esforç ha de repercutir en 12 �benefici del Govern autonòmic. Es el que passa en tots els països d’estructura federal. Els nostres experts, de totes les afinitats polítiques, han estimat en el 7,5% del PIB català la diferència entre el que paguem a totes les administracions i el que rebem de totes les administracions. Es pot reduir a un terç o a dos terços, aquesta és la discussió encara oberta, però no pot quedar en un 7,5%. És cert que proclamar això ara, quan Europa s’està tornant menys generosa i a 2 o 3 anys d’esdevenir “contribuents nets” a Europa no és ni simpàtic ni fàcil. Però el tema és sobre la taula. I si no l’abordem, es podrirà. Entenc que la nostra estratègia –en la línia de la millor tradició del catalanisme políticpassa per combinar la millora del nostre autogovern i la implicació en l’Estat espanyol per contribuir a la seva transformació. A vegades, estar al centre impedeix veure el tot. A Itàlia ho tenen molt clar: hi ha una capital política i una d’econòmica. Aquí, la capital política s’ha fet econòmica i forta i l’econòmica s’està fent política...no sense entrebancs, en part dictats per la inexperiència i en part pel rebuig que aquest nou rol provoca, lògicament -almenys en una fase com l’actual- a la resta de centres de decisió a Espanya. Però la realitat pura i dura és aquesta. En aquests 25 anys (si volen, en els darrers 30 o 40 anys) s’han produït canvis importants en aquest terreny. Cal assumir-ho. Ja els he parlat de quins plantejaments tenim en relació a la millora de l’autogovern. Deixin-me referir-me, ara, a la recíproca implicació de Catalunya a Espanya i d’Espanya a Catalunya. No havíem tingut en tota la història de la renovada democràcia espanyola un moment tant òptim per segellar amb l’Estat espanyol un pacte de lleialtat mútua i exigent. Deixo de banda les qüestions institucionals, que són molt importants. Són les polítiques pròpies d’un Estat compost, que consideri Catalunya –i amb Catalunya les diverses comunitats- com a Estat. La implicació de l’Estat a Catalunya i de Catalunya, com a part de l’Estat, com a Estat ella mateixa amb Espanya, passa per entendre que no es pot fer una política econòmica que perjudiqui el principal motor històric de l’economia espanyola. No es pot. Això vol dir una activitat inversora de l’Estat en les infraestructures catalanes diferent de la que hem tingut fins ara –amb l’excepció del període de 1.988-1.992 pels JJOO-. Els Pressupostos Generals de l’Estat marquen una tendència positiva, però encara insuficient. Tot això implica també una descentralització de les institucions i les agències estatals. Amb la decisió d’ubicar la seu de la “Comisión del Mercado de Telecomunicaciones”, el Govern del president Zapatero ha donat un pas històric, però un. Les resistències a donar compliment a aquesta decisió indiquen de nou les dificultats reals per avançar cap a l’Espanya plural. El país vist des del centre pot no ser el país real, pot acabar identificant el centre amb el país. Això vol dir una major co-decisió en certs temes econòmics que són de vital rellevància. I vol dir un pont aeri que no sigui volar “one way” sinó “both way”. Abans he mencionat molt breument el ‘Plan de dinamización de la economía española’. Un pla que, com ja he dit, té el mateix objectiu que té l’acord estratègic aprovat pel govern: la transformació de les condicions de competitivitat. 13 �Ara bé, hem de ser conscients que les reformes aprovades pel govern central, en línia amb els processos liberalitzadors dels mercats de bens i serveis marcats per la Unió Europea, tan sols seran positives aquí si les sabem aprofitar, si sabem fer-les revertir en una major competència real. Interdependència vol dir no tan sols entendre les regles del joc on estem tots immersos, sinó també saber-ne ésser un dels jugadors. Es tracta de jugar bé. Es tracta de guanyar. Els processos liberalitzadors dels que estava parlant no porten incorporat l’element ‘federal’. Són processos que no són neutres respecte a una estructura autonòmica com la del Estat espanyol. Per tant, no és indiferent com es resolguin. L’exemple de les competències en matèria d’energia elèctrica com també el cas del transport ferroviari o el sector aeronàutic. Ho hem de fer des de la política i des de les institucions. És la nostra responsabilitat. És la principal responsabilitat del president de la Generalitat. Responsabilitat que assumeixo amb més determinació que mai. Ara és l’hora de teixir aliances, d’assegurar projectes, de comprometre realitzacions. Però, aquesta implicació de Catalunya com a part activa de l’Estat necessita de més veus que les del Govern i els ajuntaments i de més presències. De més actors, en definitiva. Necessita d’uns empresaris i d’unes institucions econòmiques catalanes que comparteixin aquesta visió i aquesta estratègia. Ja fa temps que l’empresariat català, des d’un famós document de fa potser 20 anys del Cercle d’Economia, hi diu la seva en tot això. Ara cal parlar, sí, però també passar a l’acció, dissenyar projectes i invertir. Sé que ho entenen. Confio en la seva intel·ligència i la seva empenta. Els ho dic de debò. Hem d’invertir i hem de treballar junts. Bona nit i moltes gràcies. 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1679 Title A name given to the resource Governar per la competitivitat (Conferència al Cercle Financer) Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer. Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Model social Educació Federalisme Finançament Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/205/20050610.pdf 30077364d6901cc86b30c066fd44a549 PDF Text Text Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Rialp | 10/06/2005 Consellers, autoritats, representants de les cambres de comerç, empresaris. Les paraules que he sentit de l'alcaldessa m'han agradat molt. És evident que ella parlava de les arrels. Si anem a buscar les arrels del país és aquí on hem de venir; no solament des d'un punt de vista romàntic, sinó també des d'un punt de vista històric: aquí va començar tot. No fa massa segles que les riberes i les planes eren perilloses. La gent només podia sobreviure ben amagada darrera de les muntanyes, dels pics. I més aviat dominant aquests pics que no pas les valls. Aquí vam néixer. Per això és molt bo que aquí tornem i és encara millor que puguem comprovar que aquí no només es viu de la memòria, sinó que es viu del projecte i del futur. És molt important comprovar que en aquest municipi la població està creixent. Això és enormement positiu. Penseu que és un fet històric, que és un fet d'una magnitud extraordinària que a vegades no ens hem parat a ponderar. Que les valls dels Pirineus tornin a créixer, com és el meu desig, és una prova que hem capgirat la història. Aquell procés que va començar amb la gent que anava baixant cap a la plana a mesura que l'economia i la seguretat ho van permetre, avui s'està començant a regirar. Hem entrat en una nova fase històrica, que serà enormement positiva. Vull parlar també un minut, encara que després ho faré de forma més extensa, sobre les paraules del senyor Pont. Ha fet un discurs que m'ha semblat carregat de sentit. Ha parlat de la crisi dels 90 i com des de la mateixa, Lleida ha crescut. Aquest fet és una dada enormement positiva. Ha parlat d'ambició. També de l'incertesa europea. Els empresaris d'aquestes comarques, d'aquesta regió catalana, vull que sàpiguen que som conscients que estem travessant una etapa difícil. 1 �No és avui el dia perquè els doni la solució a tots. Sí els vull garantir una major sensibilitat per la situació que estem vivint. Una situació que és esperançadora per haver crescut des de fa una colla d'anys, però també de preocupació per veure que alguns dels paràmetres polítics i institucionals que ens han acompanyat durant aquests últims anys estan en qüestió. Aquesta inquietud està present en el Govern que jo presideixo. Som conscients d'aquestes realitats i no ens esveren. Però ens preocupen, és cert. És millor viure amb la confiança de pensar que allò que va endavant seguirà anant endavant una mica per inèrcia històrica. És millor viure amb la confiança que Europa és una cosa imparable. I és preocupant veure que això no és imparable, que és parable. Però els voldria transmetre la meva convicció que el projecte pot patir, però no s'aturarà. En aquest moment podríem tenir la sensació que hem descobert una cosa nova, que no està a favor del projecte europeu, que no està a favor del tipus de projecte en el que ens trobàvem. Però no és cert. Seguim estant en el projecte no solament aquí a Catalunya i Espanya, sinó a tot Europa. Crec que aquest ensurt desvetllarà reflexions que potser mancaven. Encara vivim una mica de l'optimisme de l'època Kohl-Mitterand-Gonzàlez. Aquell moment va obrir un camí de futur. Va ser, efectivament, l'inici d'un camí enormement positiu per a Europa. Però en aquell mateix inici hi havia la llavor del problema que d'alguna manera ara estem pagant. Beneït per Miterrand i per França hi va haver un pacte fonamental Espanya-República Federal Alemanya, en virtut del qual Espanya estava a favor de la reunificació d'Alemanya i Alemanya estava a favor de pagar a Espanya un bilió de pessetes l'any, que era l'1% de la renda nacional espanyola. Però això havia de tenir probablement un límit. El límit va ser quan la primera condició es va menjar la segona perquè l'ampliació alemanya, que es va fer amb el recolzament de Felipe González com sabeu perfectament -i com abans d'ahir m'explicava Pedro Solbes en detall, perquè estava present en totes aquestes reunions-, va acabar duent a la necessitat per part d'Alemanya de bolcar-se cap a l'Est en comptes cap al continent i cap al sud. Aquest bilió de pessetes que ha arribat puntual cada any i anant creixent, ara va cap a l'altre cantó com a resultat d'aquella decisió. 2 �Aturem-nos a analitzar la situació perquè en el fons era més previsible del que segurament hem previst i, per tant, les seves conseqüències han de ser més manejables. Han de ser probablement més solubles del que a vegades pensem. Però tornem al que és la nostra realitat aquí. Em trobo que aquí hi ha una Trobada empresarial de molt alt nivell, que aporta una visió que per mi és absolutament crucial de cara al futur: la visió descentralitzada de Catalunya. I més que descentralitzada -que és una paraula de la qual se n'ha abusat i ja en desconfiem-, és una visió del territori de Catalunya en xarxa. Com una suma de punts i de connexions que a vegades hi són i a vegades no. Aquí ja ha sortit algun cas quan s'ha parlat de les connexions entre la costa i l'interior, per exemple, entre la costa de Tarragona i l'interior de la plana de Lleida, ja sigui a través de Tàrrega o de les Borges. Quan es parla d'això s'està dient que el que ens falta moltes vegades és el canemàs d'aquesta xarxa. Parlem molt de la xarxa de ciutats, estem tots convençuts que l'economia i els països no funcionen si no és sobre la base d'existència de punts vitals i dinàmics i que és enormement important que aquests punts vitals estiguin connectats. Tanmateix, però, estem començant a reconèixer que les nostres connexions no estan a l'alçada dels nostres punts. No estan a l'alçada de la potencialitat de cadascun dels punts que formen aquest país, de la xarxa. Els punts hi són, però la xarxa no hi és, per dir-ho d'alguna forma. La xarxa que tenim és una xarxa que no ha estat dissenyada amb l'ambició que hauríem de tenir. Moltes vegades l'existència d'una xarxa més potent farà que els punts ho siguin, perquè finalment com és ben evident, cada vegada més, no podem viure tancats enlloc, no podem viure confiats en què el nostre propi sistema productiu, en un punt determinat, sigui un factor suficient. No tenim més possibilitats de fer prediccions sobre la base de la immobilitat de les persones. Tothom anirà bellugant-se, canviant de lloc. Anem cap a una societat amb molta més mobilitat i, per tant, cap a una societat que necessita infraestructures de comunicació en tots els terrenys. No només en el transport, no només en les autopistes, sinó també en els trens i, per descomptat, en les xarxes telemàtiques. Si no hi ha aquestes xarxes, el país no funcionarà. Per tant, la nostra inversió ha d'anar adreçada sobretot al fet que hi siguin. I aquestes xarxes no hi seran si només hi ha un centre de planificació que ho decideix. 3 �Només hi seran si hi ha punts en la xarxa, si hi ha llocs com aquest i si empresaris com vostès estan dissenyant la xarxa que s'ha de fer des de cadascun dels punts. Perquè si aquesta s'hagués de fer des d'un laboratori de Barcelona, probablement es faria, però tard i malament. Crec que és absolutament decisiu que vostès segueixin en la seva línia de proposar, de proposar-nos quin és el seu paper en el conjunt. Catalunya, avui, és un país de 7 milions d'habitants com a conseqüència del procés de creixement demogràfic que estem vivint, lligat al fort increment de la immigració i també a un repunt de la natalitat autòctona. Els increments relatius de població més importants no s'estan produint a la regió metropolitana. Tots els territoris de Catalunya viuen els efectes d'una globalització que té conseqüències a tot arreu. No només té conseqüències sobre l'economia i l'empresariat, sinó també en la seguretat dels barris i en el funcionament de les escoles. Tenim un sistema sotmès amb uns xocs continuats molt importants, a una inestabilitat que es llei del sistema. Què li passa durant l'any a un director de l'escola? Quan nosaltres érem xics doncs començaven cent i acabaven cent. Ara comencen cent i al cap de tres mesos són 120. Després alguns se'n van perquè descobreixen que el treball que tenien no és suficient i tornen a casa seva o als punts d'origen de la immigració. I a final d'any uns altres venen, perquè hi ha collites, perquè hi ha el turisme, etc. Unes tornades que fan que tinguem més gent al final, molta més gent al final que, probablement, al principi. És planificable sistema educatiu sotmès a aquest tipus de xocs? Crec que és molt difícil de planificar i necessita d'una gestió molt potent i d'una capacitat de reacció que abans no se'ns demanava. En el sistema educatiu se'ns demanava bons professors, bons aliments... en fi, que les coses estiguessin ben organitzades. Ara se'ns demana que hi hagi gent amb capacitat d'improvisació i de suportar els xocs que es produiran durant tot l'any, per exemple, des del punt de vista demogràfic. I això que passa en les escoles també passa en els barris. Ens trobem amb barris que estan canviant de caràcter amb una rapidesa inusitada. 4 �Amb una rapidesa que sorprèn als seus propis habitants, que en alguns casos canvien de localització. Com es gestiona un sistema sotmès a aquests canvis? Sabeu que és la clàusula ceter hispanicus en matemàtiques, oi? Doncs la ceter hispanicus tot allò de més igual, ja no existeix. Poder aïllar el fenomen que vols estudiar i resoldre i fer-ho amb una certa eficiència, amb una certa eficàcia, és cada vegada més difícil perquè hem de tenir en compte aquesta qualitat. Per això és tant important que a Catalunya no solament el sector públic, no solament la Generalitat, els Ajuntaments i l'estat, sinó també la societat civil, cadascun dels sistemes, el sistema educatiu, el sistema empresarial, els mercats, els transports i les infraestructures, estiguin preparats per gestionar una realitat que cada cop és més canviant. Estic d'acord amb el senyor Pont quan diu que si no assegurem el progrés econòmic al nostre país no tindrem recursos per mantenir i incrementar el benestar, però vostès han d'estar d'acord en què sense més cohesió social i sense un veritable equilibri territorial, aprofitar tot el nostre potencial econòmic serà molt més difícil. Ens adrecem a un equilibri entre innovació i competitivitat, cohesió social i eficàcia: aquests han de ser els fonaments de la Catalunya del futur. I aquest és l'objectiu de l'Acord Estratègic de l'Economia, que és un pas endavant per orientar el nostre model econòmic i social cap a les exigències d'una economia molt més oberta, molt més canviant. Ja les primeres dades ens estan dient que enfrontem aquesta nova realitat amb bones perspectives. Durant l'any 2004 es van crear 1.324 societats mercantils més que en l'any 2003, fet que suposa un increment del 5,6%. Només en el primer semestre de l'any passat va entrar el 45% més de capital estranger que en tot el 2003. I Catalunya va tornar a créixer per sobre de la mitjana espanyola, invertint la tendència dels darrers anys. L'evolució econòmica d'aquest darrer any ha estat positiva a través de l'única cosa que crec que és una garantia de creixement a llarg termini, que és la millora de la nostra productivitat. És una transformació que ja hem iniciat impulsant polítiques de suport a les empreses. Un bon exemple és el Pla per a la Internacionalització 2005-2008. Cada vegada hi ha més empreses conscients de la necessitat que l'empresa estableixi un procés d'internacionalització. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, estableix que l'any 2004 el 93% de les inversions catalanes a l'exterior es varen dirigir a països de l'OCDE. 5 �Estic convençut que si continuem trobant solucions compartides que ens permetin crear un entorn més favorable a l'activitat empresarial i inversora i a l'alt risc, arrelar o deslocalitzar no seran estratègies contradictòries sinó complementàries. Seran estratègies que reforçaran la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o exportar, que és del que es tracta. Hem de tenir una disposició permanent a aprendre i innovar. I aquesta disposició s'ha d'adquirir a través d'una escola plenament integrada a la societat del coneixement i s'ha de consolidar amb una formació professional atenta a les necessitats empresarials. Els 76 nous cicles professionals acordats pel Govern fa poques setmanes demostren la nostra aposta per adaptar la FP a les demandes del teixit empresarial. Probablement ens quedarem curts i haurem de continuar ajustant el sistema de forma permanent per no quedar-nos endarrere. A vegades, dinant amb empresaris i el teixit social, em trobo que em diuen "tenim una escola de treball, això funciona bé, és molt bona, és molt antiga, és molt tradicional a la nostra comarca, a la nostra ciutat, etc, però els nanos o les noies que surten no tenen les professions que els empresaris d'aquí necessiten". Un no acaba d'entendre mai perquè es produeix això. Sobretot si els empresaris estan al consell d'administració d'aquesta escola de treball, que és el que jo els dic sempre. M'he trobat amb sorpreses com haver-ho dit a una ciutat catalana, haver-hi tornat i veure que la situació continua sent la mateixa. O no hi van entrar o hi van entrar i es van deixar absorbir per la incapacitat de prendre decisions efectives en el terreny de la formació. Això indica que és molt fàcil criticar i és molt difícil "realitzar". El sistema educatiu que tenim és tan estàtic, és tan inercial, té tanta dificultat a adaptar-se, que ni posant-hi empresaris al capdavant no va bé del tot, per entendre'ns. De manera que el que necessitaríem seria un tipus d'empresaris -i perdoneu que demani tant i tant-, que tinguin la iniciativa i l'enginy per tirar endavant la seva empresa però també puguin contribuir a la generació d'aquella enginyeria social o pública, si voleu, que forma part dels costos de la seva funció de producció i de la seva funció de benefici. Fins ara s'ha tendit a pensar que els empresaris han de crear riquesa i l'estat no ha de molestar. Ara resulta que a més de no molestar i construir carreteres s'han de fer algunes equacions, per exemple, en l'enginyeria social que no es poden fer bé del tot si no és amb els empresaris. Quan els empresaris vegin que les coses són més complicades del que pensàvem, potser, potser dic aquesta dicotomia s'enriquirà i no serà tant un piloteig de "la culpa la tens tu". 6 �Jo us demano empresaris de Lleida, ja que sou els més eixerits de Catalunya, ja que sou els que ho teniu més clar i ja que sou els que fa més temps que us reuniu -són 16 les vegades que ja us heu reunit aquí, fet que demostra l'existència d'una xarxa i d'una vitalitat-, que ens ajudeu amb això, perquè penso que tots hi sortirem guanyant. Tinc més dades, en podria aportar moltíssimes en el sentit del què deia i amb el sentit de les dificultats amb les quals ens trobem. Però també del nostre potencial. El 80% titulats FP s'integren en el mercat treball en els 6 mesos següents a l'obtenció del títol. Crec que és una dada prou significativa. Òbviament les universitats també tenen un paper clau en aquest sentit. Els Estats Units realitzen una inversió en educació superior del 2,3% del PIB, mentre que la mitjana de la UE ronda l'1,3%. Els americans tenen el doble només per les universitats, per entendre'ns. Tenen un avantatge competitiu enorme i l'aprofiten. És el valor afegit que aquesta despesa aporta al país en forma d'inversió i que nosaltres volem incrementar amb el Pla de Recerca i d'Innovació i amb els ajuts a la innovació del CIDEM, que l'any 2004 ja van aconseguir atraure 407 milions d'inversió pública i privada en I+D. No és poc, però segurament hem d'anar més enllà. Crec que nosaltres estem aconseguint que comenci a "anar més enllà" en un sector que és fonamental pel futur de Catalunya per la qualitat dels seus productes, però també per la seva obertura i capacitat exportadora: el sector agroalimentari. Ja sabeu que vinc repetint des de fa molt de temps, i la gent primer se'n feia creus, que un dels tres sectors més importants i decisius de Catalunya és l'agroalimentari. I és un sector de futur. Hi ha gent que es pensa que això és el passat i que les noves tecnologies són el futur. No, el futur és menjar i investigar. Si no es menja, no s'investiga. És veritat que per tot això, se n'ha parlat i no hi vull tornar, calen infraestructures, calen regadius, calen telecomunicacions, calen inversions energètiques, calen infraestructures de transports. Aquestes coses les anirem resolent. No les resoldrem a cop de titulars de diari. Totes volen decisions equànimes, madurades i ben calculades. Jo els hi tinc dit als meus consellers que no facin cas dels titulars. Els hi dic "estudieu bé i poseu-vos sempre un límit -evidentment, nosaltres ens posem un límit temporal-, no és qüestió de no decidir, és qüestió de decidir, però de decidir bé". 7 �En totes aquestes qüestions decidirem i ho farem sobre la base de costos-beneficis. Tindrem en compte els econòmics i els socials, però també els polítics. I per descomptat que també explicarem les decisions que anirem prenent en cadascuna d'aquestes infraestructures, d'aquestes connexions i d'aquestes inversions importants que hem d'anar fent. Hem d'aconseguir que Lleida esdevingui la capital agroalimentària de l'Euroregió. D'alguna forma ja ho és. El concepte d'euroregió pot semblar una mica quimèric o poc efectiu i no és així. El concepte d'euroregió és el mateix que hem estat dient al principi respecte de la xarxa, només que aplicat a una Europa en què les fronteres ja no hi són. Perquè la xarxa s'ha de parar a la ratlla si les fronteres ja no hi són? Als Pirineus, suposem. Dificultats de comunicació? Home, sí. Dificultats de comunicació sí, però es poden arreglar. Mireu els aragonesos com estan insistint amb el túnel de baixa cota. Saben que els hi va el futur amb això. Saben que l'existència de Saragossa com a centre logístic del sud d'Europa -un dels dos o tres més importants del sud d'Europa- depèn de que hi hagi aquest tipus de comunicacions. Estan a una hora i mitja de Madrid i de Barcelona amb alta velocitat. I estan ben situats. Només que foradin el Pirineus a la cota que els hi interessa i pel tipus de comunicacions i transports que els hi interessa, es converteixen en alguna cosa que nosaltres que podem pensar que és competitiva i que jo dic que pot ser cooperativa amb el nostre creixement. Posar-se d'esquenes a les realitats que van avançant no resulta. A la curta és més fàcil dir "jo no ho vull aquí", barallar-se per cada cosa. A la llarga cal barallar-se per les coses, tenir-les evidentment, però també saber que en l'entorn i amb l'entorn, formes la unitat de tamany mínim que es necessita per existir en un món obert. Amb una Europa oberta i sense fronteres, Espanya com a país i Catalunya com a nació dins de l'Estat espanyol, no tenen la talla que han de tenir. Nosaltres hem d'arrossegar, hem d'aliar-nos, hem d'anar cap a un mercat en el sentit gairebé físic d'interconnexions de 10, 12, 15 17 milions d'habitants, que és el que podem 8 �aconseguir amb una Euroregió que té la talla, que té la dimensió per les economies d'escala polítiques i econòmiques que necessitem per tirar endavant. En aquesta Euroregió Lleida ha de ser capital. Ho ha començat a ser, i aquí s'ha dit, per l'establiment d'alguna seu de conselleries, per les inversions que s'hi estan fent i per la concepció que tenim de la Catalunya en xarxa. Però també ho ha de ser si considerem que Catalunya no és la unitat territorial en la que hem de pensar des d'un punt de vista econòmic, social i tecnològic, sinó que és una mica més gran. I en aquest àmbit és important que les nostres connexions, amunt i avall, siguin les que han de ser. Ens hi posarem a fons. Dir-vos, finalment, que confio molt amb la vostra capacitat de diàleg i de trobar-vos aquí anualment. Però sobretot em quedaria molt més tranquil si sabés, i em penso que és així, que d'aquestes reunions en surt no només un bon clima, sinó també alguns projectes específics. No dic projectes tancats. Les grans línies de projecte. M'agradaria que aquests temes que hem dit que vosaltres ja discutireu en el terreny de la governació, en el terreny de la divisió territorial, en el terreny de les comunicacions o en el terreny de les prioritats sectorials, els incorporéssiu de forma que donin resultats. Perquè si ho fem aquest país anirà bé i si no ho fem, no. Aquest país no depèn només de la conjuntura general i d'una bona governació. Depèn del fet que hi hagi aliances socials, econòmiques i polítiques que el tirin endavant. Aquest país està afrontant, com ho està fent tota Espanya i tota Europa, un seguit d'interrogants com no s'havien produït en els darrers 25 anys. I en aquestes condicions ens heu de perdonar als polítics. Ens heu de perdonar que ens barallem una mica més del compte. No pot ser d'una altra forma. Però sapigueu que, pel que respecta al Govern de Catalunya i al seu president, aquestes discussions, aquestes baralles només tenen una finalitat i un pressupòsit. La finalitat és avançar i el pressupòsit és entendre que en el moment en què s'han de decidir tantes coses importants, la vida política s'endureix i s'endureix enormement perquè els beneficis que es puguin obtenir d'una relativa fragilització dels adversaris polítics -en el 9 �bon sentit de la paraula- són tan grans que cap partit polític poc renunciar a mirar d'obtenir posicions més favorables. Perquè estem decidint el futur de Catalunya amb el seu estatut i amb el seu finançament. El futur d'Espanya amb la seva Constitució. El futur Europeu amb la seva, amb les ampliacions o no, discutint si Turquia entrarà. Discutint si Europa acabarà sent allò que voldríem que fos, que és una gran potència civilitzadora del món. Civilitzadora, no en el sentit clàssic de la paraula, sinó en el sentit positiu d'una economia oberta i d'una política internacional favorable als interessos d'una humanitat més justa. Tot això està en aquest moment sobre la taula d'una forma casi diria jo excessivament concentrada. Per tant, no s'amoïnin si veuen que la política "s'encanalla" una mica. No és més que un efecte lateral de l'existència d'un moment decisiu. Vull creure que en la majoria dels casos no hi ha ni tant sols, per descomptat, mala fe ni mala intenció en l'enduriment d'aquesta vida política. Confio que vostès compartiran amb mi el desig i la creença de que tenim els estris, tenim els instruments i els conceptes preparats per anar endavant i resoldre totes aquestes equacions que tenim obertes, que són molt complicades, però també possibles de resoldre. Confio amb vostès per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1687 Title A name given to the resource Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rialp Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Comunicació Economia Estatuts Finançament Infraestructures Recerca i Desenvolupament Lleida (província) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/215/20050914.pdf 90475954bcefec4f1507fa4f00a8f90b PDF Text Text Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria Palau de la Generalitat | 14/09/2005 Senyor conseller primer; senyors consellers, Rañé, Siurana, Geli i Solà; senyors i senyores alcaldes, Pagans, Ros i Pérez; senyor Pàramo, President de la Diputació de Girona; senyor Moreno, vicerector primer de la Universitat de Girona, senyor Arola, rector de la Universitat Rovira i Virgili, senyor Viñas, rector de la Universitat de Lleida; senyors Morató i Cunillera, benvolguts amics. Estem en un acte ple de contingut i de significat. De contingut, perquè referma l'aposta de Catalunya amb la ciència i la tecnologia; i de significat, perquè reflecteix la voluntat de Catalunya de promoure els canvis més que no pas adaptar-s'hi, que també és important, però no suficient. Ahir el Consell Executiu va donar un nou impuls a la Bioregió i avui signem el protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria. Catalunya serà, doncs, un dels pols biotecnològics d'Europa i de l'EuroBioCluster del Sud. La Ciència i la tecnologia ens mostren avui el camí de la transformació social i econòmica de la Catalunya del segle XXI. I és aquest impuls, juntament amb la política de reforma social i ambiental, i juntament amb la millora de les infraestructures, el que constitueixen la raó de ser d'aquest Govern. Insisteixo, aquestes són les nostres grans prioritats. Ens trobem en el procés de transició cap a una nova fase de desenvolupament econòmic i emergeix amb força el repte de la innovació. La innovació i la investigació, per descomptat, sempre s'havien tingut com un valor. Avui els tenim com un valor de creixement, com a motor de creixement. Si volem situar-nos amb les economies més dinàmiques del món, hem d'avançar, i avançar clarament cap a una economia basada en el coneixement, que aporti més valor afegit als nostres productes, perquè en altres terrenys, probablement, la nostra capacitat competitiva, com a d'altres països europeus, està minvant. Ha de ser un dinamisme que tingui una base científica i tecnològica sòlida, que incentivi la transferència del coneixement i el creixement empresarial, i que incrementi els estàndards educatius de Catalunya: aquest és un altre punt fonamental. Aquesta, almenys, és la nostra visió del que ha de ser i serà el futur de Catalunya. Com els deia, aquest dimarts el Govern va aprovar donar un nou impuls a aquest projecte de la Bioregió, que és una de les línies prioritàries del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 i avui signem el protocol de la creació de 1 �l'Anella de l'Agroindústria. Tot això és fruit d'una estratègia compartida pel Govern de la Generalitat, pels governs locals, per les universitats i centres de recerca, pels parcs científics i tecnològics i pel sector empresarial. Sempre he cregut, i ho he dit moltes vegades, que l'Agroindústria, juntament amb el turisme i els sectors tecnològics, eren tres dels motors més importants de l'economia catalana; a vegades ens ha costat de reconèixer-ho, però és cert. Crec també que Ia denominació d'Agroindústria i el triangle universitatpoder local-empresa és el triangle màgic de l'economia i de la societat catalana. Catalunya avui posa en valor un sector que aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana i consumeix per a la seva transformació entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes. Que representa, per altra banda, el 20 % del sector agroindustrial de tota Espanya. I que és un pol d'atracció d'inversions i d'expansió comercial de primer ordre i està definit com un sector estratègic en la política industrial del Govern. L'aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari ve recolzada per l'impuls de 3 centres tecnològics que formaran part de l'Anella de l'Agroindústria de Catalunya i que donaran suport a la transferència de coneixement i tecnologia entre el món científic i l'empresa: 1. El Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut de Reus. 2. El Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l'Alimentació a Monells-Girona. 3. I el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida. Aquests centres s'especialitzaran en funció del seu entorn empresarial i dels recursos d'R+D disponibles. Asseguraran innovacions adaptades a l'empresa catalana. S'incorporaran a la xarxa de centres tecnològics de la Generalitat de Catalunya. I permetran desenvolupar nous productes, processos i tecnologies relacionats en la cadena de valor agroalimentària. Però la clau és la interacció i la confiança dels actors. I l'anella de l'agroindústria serà la seva estructura de suport d'aquesta interacció, i serà la seva base de projecció, marketing i comercialització internacional. Serà una aliança d'aquests 3 centres i la clau de volta per potenciar i coordinar les activitats de la xarxa de centres tecnològics. Avui Catalunya està donant un pas endavant per esdevenir un dels referents biotecnològics del sud d'Europa, en el marc de l'Euroregió, i fer efectiu el seu designi amb l'Europa de la Innovació dintre de l'espai europeu de la recerca. 2 �La ciència i la tecnologia ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI. El seu impuls, juntament amb la política de reformes socials i ambientals, com he dit, i la millora de les infraestructures, constitueix la prioritat i la raó de ser d'aquest Govern. Volem que el nostre país disposi d'un model econòmic sòlid, competitiu i sostenible, que asseguri el progrés i el benestar als ciutadans. Aquest és el repte de Catalunya: un repte que és, per a mi i per a vostès, una aposta que només pot ser guanyadora. Avui tenim una bona mostra. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1697 Title A name given to the resource Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Agricultura Ciència Recerca i Desenvolupament Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-14 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/218/20051010.pdf 48e05f691d667780971164b0aea96b8e PDF Text Text Dia Mundial de la Salut Mental Palau de Congressos de Catalunya | 10/10/2005 La consellera de salut, Marina Geli, acaba de dir que la inversió en hospitals tendeix a ser una part més petita del total de la inversió i que la inversió en xarxa territorial és més gran. Jo crec que això és un símbol de progrés material i de progrés mental. És un canvi de mentalitat. La malaltia no és una maledicció divina, sinó un defecte terrenal, una probabilitat limitada i, sobretot, limitable. Hi ha raons de pes per remarcar la importància del dia que ara encetem i que vostès dedicaran als temes de la salut mental. Quatre de les sis malalties més freqüents causants de discapacitats són trastorns mentals. I la depressió n'és una de les més importants. I el cost personal i familiar de les malalties mentals és enorme. El cost econòmic i social també: a nivell macroeconòmic els costos directes dels problemes de salut mental s'estimen al voltant del 3%-4% del PIB. A Catalunya hi ha un total de 180.000 persones usuàries dels serveis de salut mental (177.000 en els serveis comunitaris i 3.000 persones en règim d'internament, inclosa la llarga estada). Per tant, un 3% de la població. L'atenció a les persones amb malalties mentals i addiccions ha progressat i millorat moltíssim als darrers anys. Però encara ens queda molt camí per recórrer. L'envelliment de la població, l'increment de factors de risc amb repercussió sobre la salut mental, com la pobresa, l'abús de substàncies additives o l'augment de la soledat, són factors que, inevitablement, contribuiran a l'increment dels trastorns mentals, les properes dècades. Això planteja nous reptes. I ens obliga a fer-hi front. Són reptes que hem d'afrontar amb més recursos i millors instruments d'actuació. Reptes que hem d'afrontar convertint l'atenció i la promoció de la salut mental en una prioritat dels nostres sistemes de salut. És justament per aquest motiu que els ministres de salut de la regió europea de l'OMS varen aprovar, el mes de gener passat, la Declaració Europea per a la salut mental a Europa, l'anomenada Declaració de Helsinki. En aquesta línia el Ministerio de Sanidad del Govern espanyol està treballant en l'elaboració de les Estratègies de Salut Mental del Sistema Nacional de Salud. 1 �A Catalunya, des del Govern de la Generalitat, a través del Departament de Salut, la consellera ha prioritzat l'elaboració d'un Pla Director de Salut mental i Addiccions. Aquest pla incorpora 3 missatges compartits amb tota Espanya i amb Europa: 1. La necessitat d'integrar la xarxa de salut mental i la d'addiccions (drogues) que tradicionalment havien estat separades. 2. La priorització de la promoció de la salut i la prevenció també, en l'àmbit de la salut mental com ja és el cas en la medicina en general. 3. Un model de salut mental i addiccions d'accés universal. Orientat cap a l'atenció comunitària, amb una clara vocació rehabilitadora i amb una ferma voluntat normalitzadora. Voluntat que acompanyem amb una aposta decidida per la lluita contra l'estigma social massa sovint associat a la malaltia mental. És precisament la necessitat d'oferir una resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i a les seves famílies, el que ha impulsat l'elaboració, per part del Govern de la Generalitat, d'un Pla d'Atenció Integral a les Persones amb Problemes de Salut Mental. Aquest Pla d'Atenció Integral compta amb la implicació de 9 departaments del Govern de la Generalitat (Salut, Benestar i Família, Educació, Comerç i Turisme, Justícia, Interior, Presidència, Treball i Indústria, i Medi Ambient i Habitatge), també de les associacions de familiars i usuaris, amb la de les associacions de professionals i també amb la de la Federació i l'Associació catalana de Municipis. És, per tant, una aposta de Govern i una aposta de país, una aposta compartida per tothom. Un dels àmbits específics en el que volem incidir és la prevenció de la malaltia mental i la seva detecció precoç entre una població vulnerable com són els infants i els joves. Es calcula que gairebé un 24% de la població catalana a partir de 18 anys presentarà, al llarg de la seva vida, algun trastorn mental. Per això hem endegat el Programa Salut i Escola. Aquest programa ens ha de permetre millorar la coordinació entre l'escola i els serveis de salut. Coordinació que és fonamental per: facilitar la promoció d'hàbits saludables, reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut (factors de risc) i detectar els problemes de salut dels joves, per tal d'intervenir-hi com més aviat millor. L'atenció a la salut mental, juntament amb la política per a la promoció de l'autonomia i l'atenció a les persones amb dependències, és un dels 2 �components clau de la política de reforma social del Govern, que és el paquet de polítiques més important que estem tirant endavant. Una mica obscurit, potser, per la discussió de la llei fonamental del país, que no ha permès de veure- mentrestant, que les conselleries estaven treballant a fons. No solament amb descriure i aprovar finalment una llei tant important com és l'Estatut, sinó ja treballant amb cadascun dels camps que de fet l'Estatut cobreix, i avançant en la millora de cadascun d'aquests camps. Una política per construir un futur més just, a partir d'un present diferent. A partir d'un present que mobilitzi totes les energies de la nostra societat per assegurar el progrés individual i col·lectiu que és, en definitiva, és el progrés de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. Aquesta és una idea que compartim amb tots els pobles d'Europa. És una idea europea 100%. Una idea que hem de continuar projectant al futur amb una ambició renovada per garantir el major benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa el segle de les persones, de la seva realitat quotidiana i de la modificació important d'aquesta realitat. Tanmateix, sabem que no ho aconseguirem si no comptem amb mecanismes: De prevenció de les malalties mentals, De suport a la rehabilitació D'integració social que necessiten les persones que pateixen trastorns mentals en aspectes bàsics com l'habitatge, el treball o el lleure I de seguiment personalitzat de les persones que pateixen malalties mentals greus, Per això celebro un acte com aquest d'avui, molt sincerament: perquè veig que hi ha consciència del repte que tenim, projectes clars del què ens cal fer i voluntat dels governs i del conjunt del conjunt de la societat per tirar-los endavant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1700 Title A name given to the resource Dia Mundial de la Salut Mental Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Recerca i Desenvolupament Sanitat Commemoracions Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/223/20051025premis.pdf 217b28c9815c2616095117de4d8a356d PDF Text Text Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Palau de la Música Catalana | 25/10/2005 Bona nit autoritats, guardonats, estimats amics en aquest Palau que es també una meravella de l’art i de la tècnica, i que ens parla d’una època en què Catalunya es va desvetllar i va començar a dibuixar el seu propi futur. Perquè això que veieu aquí, això tan únic, aquest modernisme, es correspon també a l’època del naixement del catalanisme. Jo crec que d’aquí un any hauríem justament de recordar l’inici d’aquella època, que va ser políticament, culturalment, artísticament, tecnològicament i econòmicament tan i tan potent. Vull en primer lloc felicitar les sis empreses guardonades aquesta nit amb la distinció que atorga el CIDEM. Crec sincerament que són un exemple de capacitat emprenedora i de com fer avançar la nostra economia en el món obert, perquè el món ja és obert, no hi ha fronteres que ens protegeixin. Les empreses premiades aquest any tenen a veure amb el sector de l’automòbil, el transport, la química, l’enginyeria i el tèxtil, per cert un dels més afectats per l’obertura dels mercats mundials, ja que parlem de món obert. Totes aquestes empreses demostren que el teixit empresarial català és fort i que té capacitat d’encarar el futur, un futur que està tan ple d’oportunitats, sense dubte, com d’incerteses. I cal saber aprofitar aquestes oportunitats i cal saber innovar. Ho estem començant a fer, ho esteu començant a fer, ho esteu fent. Per aconseguir aquest objectiu s’ha de combinar tres coses: ambició, rigor i excel·lència. I quasi diria un quart punt, un punt de gosadia. Qualitats totes elles que bé es podrien atribuir a aquells qui, fa cent anys, com he dit, a l’any 1905 , van col·locar la primera pedra d’aquest magnífic Palau. Mirin, vull felicitar també, haig de fer-ho, el CIDEM pel seu treball, que és un treball estratègic per assolir el nostre lloc en el context internacional. I ho faig en un dia en què estic feliç perquè hem aconseguit un Govern més àgil i un Govern més eficient sense haver de dir adéu a ningú, sense haver de prescindir d’un capital acumulat que és el capital humà, que és el que val més de tots. Dons bé, el CIDEM genera suport a la innovació tecnològica, aposta per la qualitat en la producció empresarial, dóna impuls a l’excel·lència en el teixit industrial català, i jo crec que incentiva 1 �l’aposta empresarial per la recerca i la innovació d’una manera eficient. Vet aquí el que fa el CIDEM, fa allò que li toca fer al sector públic, prestar tot el seu suport i la confiança de les institucions perquè els emprenedors no tinguin fre, no tinguin cap fre fora de la seva pròpia competència amb els altres. Vull reconèixer el paper en aquest sentit del Fòrum de la Innovació. Vint edicions donant premis de reconeixement a les empreses, són molt anys, són molts anys d’aposta per la innovació i d’aposta per la qualitat. Aquesta és una pedra molt ben posada en l’edifici del suport institucional a la innovació. Aquests premis, d’altra banda, tenen encara un altre valor, un valor diferent: reconeixem sobretot la capacitat de mirar lluny. De posar l’eficiència i els resultats a mig i llarg termini per davant del rendiment immediat. Reconeixem, en definitiva, el que podríem dirne visió estratègica. Reconeixem el coratge d’aquells que s’avancen als esdeveniments, no d’aquells que els segueixen. La nostra economia no ens permet, no ens permetria, esperar que les coses passessin per apuntar-s’hi, no ens permet estar a l’espera de noves realitats, que moltes vegades són realitats negatives com les deslocalitzacions. En el món d’avui, si no et mous, et mouen. No es pot estar quiet i vosaltres ho sabeu millor que ningú.Per això, hem d’estar en condicions d’esdevenir nosaltres el nostre propi motor i de generar el nostre propi ritme. I hem de tenir un Govern compromès amb el seu teixit industrial. L’Estatut?, l’Estatut de Catalunya és molt important, però això també és molt important, és tan important com l’Estatut. Crec que el Govern ha demostrat aquest compromís amb el seu teixit industrial de diverses maneres: a) L’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El primer que vam fer. b) L’aprovació del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, dotat amb 860 M€, una part dels quals es gestiona des del propi CIDEM. c) I amb el suport econòmic als projectes de R+D+i, que aquest any, per part del Departament de Treball i Indústria, han obtingut 37 milions d’€ per finançar 615 projectes. Bé, aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004, 29,2 milions d’euros, destinats a 496 projectes. En total, en aquests dos 2 �anys de Govern hem finançat més de 1.100 projectes destinats a modernitzar i potenciar la innovació industrial a Catalunya. Mai s’havia fet tant. Jo crec que ara estem preparats per fer una colla de coses, estem preparats per assumir en el fons la nostra responsabilitat: Per fer la prospectiva necessària, és a dir, per dibuixar futurs. Per donar la formació apropiada i afrontar justament el futur amb garanties d’èxit. I, encara, per adoptar la tecnologia a l’abast. Mirin, a Catalunya hem de nuclear una regió europea, una Euroregió en diem de vegades, que ompli l’espai obert entre Madrid, Paris, Frankfurt i Milà. Tenim aquesta oportunitat, tenim aquest territori, hi ha aquest espai, però aquest espai no es nuclea sense motors potents, sense gent innovadora, sense empreses que tirin i sense un Govern que ho entengui. Aquest es el nostre objectiu. Ho estem fent. La innovació i la qualitat ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI, juntament amb la política de reforma social i ambiental, no es pensin que això són coses contràries. Si no poguéssim ajuntar aquestes dues coses tampoc arribaríem gaire més lluny. Juntament, dic, amb la reforma social i ambiental i, per descomptat, la millora de les infraestructures; tot això son els pilars fonamentals de la política del Govern de Catalunya avui. Aquest és el repte de Catalunya, un repte que és per mi i per vostès, estic segur, una aposta que hem de guanyar. Avui, hem vist una bona mostra, i els vull felicitar. Hem vist una mostra, jo crec varies mostres, que testimonien de l’existència aquí, a Catalunya, d’aquest esperit, d’aquesta visió, d’una bona composició del lloc d’allà on estem, del que volem. I a més, proves fefaents que en diversos punts de la geografia catalana hi ha gent que ha entès amb qui estem competint, de quina manera hem de competir i de quina manera poden guanyar. Hem vist unes mostres que a mi em fan ser, aquesta nit, molt més optimista. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1705 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Finançament Premis i reconeixements Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/238/20060111fets.pdf 09a174bf107da146b1e4df7068ba60f0 PDF Text Text Conferència "2006, any de fets" Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida | 11/01/2006 Amb aquesta compareixença aquí a Lleida dono compliment a un compromís pres l’any passat davant dels representants dels mitjans de comunicació en l’inici del curs polític. Vull titular aquesta presentació 2006, l’any dels fets Amb aquest enunciat, he volgut resumir d’alguna forma la intenció de la meva intervenció d’avui. Si l’any 2004 va ser l’any del canvi, i el 2005 vaig comparèixer amb una intervenció que duia per títol L’any de les respostes, aquest any haurà de ser l’any dels fets. Un any de fets. L’any de la feina feta, que es comença a veure. L’any 2006 serà, per al Govern de Catalunya i per al seu president, un any d’obra feta, de polítiques ja en marxa, d’explicació sobre el terreny, com avui, dels fruits del bon govern. És cert que per als annals de la gran política l’any 2006 serà l’any del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Serà un fet històric. És cert que això sol ja justificaria, a parer de molts, tota una legislatura. Per mi i pel meu govern, no. De fet, la gent no recorda pas, avui, què van fer els governs d’Espanya (l’any 1978) o de la Generalitat restaurada (l’any 79) a més d’aprovar la Constitució i l’Estatut que ara són vigents. Aquells anys queden com els anys en què es va aprovar la Constitució, en què es va aprovar l’Estatut. Aquells, però, eren moments constituents; legislatures per a fer la Constitució i l’Estatut. Ara no. Ara hem abordat la nostra proposta d’Estatut, i veuran que en parlaré poc, governant alhora. En aquest fet ha radicat la garantia -i la dificultat alhora- del procés de reforma. I de les dificultats de surar de l’obra de govern que queda d’alguna forma tapada per aquest esdeveniment tan transcendental com és l’aprovació 25 anys després d’un altre Estatut. Quin moment viu la nostra proposta d’Estatut? Crec que va fent camí de forma inexorable. S’han anat superant les etapes del procés: l’aprovació al Parlament de Catalunya, que no va ser senzilla, per descomptat; l’arribada a les Corts Generals; la presa en consideració del Congrés, i la presentació d’esmenes. Pel febrer, entrarem en la Comissió Constitucional. Amb soroll. Més del necessari, sobretot pel que fa al to d’algunes veus. Comença a remetre. Ara la remor és de negociació. Tindrem Estatut. I serà un bon Estatut. Entenc el paper que estan adoptant els diversos membres del quatripartit, dels quatre partits que estem a favor d’aprovar l’Estatut, en la negociació final. Però no convé allargar la negociació més enllà del necessari. A ningú que vulgui l’acord. Una negociació injustificadament prolongada, només afavoreix els contraris a l’Estatut. Ara hem de ser més resolutius, ja veuen que m’estic referint sobretot als aspectes formals, no pas del contingut de l’Estatut. Penso que és el meu paper. Els qui compten cada dia els beneficis d’un pessimisme tàctic, han de saber que no estan fent cap bé, potser de forma imperceptible però certa, a la moral de la ciutadania i a la credibilitat de la classe política. La sessió de 2 de novembre al Congrés dels Diputats va ser, crec, exemplar. Llavors vàrem estendre la mà a les Corts Generals, vàrem estendre la mà a Espanya, i vàrem reclamar sentit d’Estat. Doncs bé, ara és el moment de culminar aquella predisposició al diàleg i al pacte lleial. Amb ambició i realisme. El mateix que aleshores. Som en un moment excepcional, que hem d’aprofitar per aconseguir el pas endavant que ens hem plantejat com a poble en l’autogovern. El nou Estatut no és només el motor per al futur de la governació a Catalunya. També és una de les peces clau del projecte de reforma social i política per a l’Espanya plural que hem posat en marxa d’acord amb el govern espanyol i el seu president Rodríguez Zapatero. D’una Espanya que 1 �ja porta vint anys al cor d’Europa, on l’arquitectura federal és l’ànima i el gran model de futur. Per tant, amb una situació diferent de la dramàtica dels anys trenta. L’altra tarda em trucava la vídua de Joan Raventós i em va llegir una carta de Jaume Carner de l’any 32 explicant les vicissituds de l’Estatut d’aleshores. Explicava al president Macià quines eren les alternatives formals. Doncs mireu, era una situació des d’aquest punt de vista i des d’altres punts de vista enormement diferent. Crec que passats els anys, passada la Guerra Civil, passats 40 anys de dictadura pràcticament, 25 anys de democràcia, és un Estatut que ha funcionat bé, però que evidentment el temps ha anat esberlant, d’alguna forma. Perquè l’Estatut va ser una de les quatre o cinc lleis orgàniques importants que van configurar i que configuren encara avui l’arquitectura jurídica de l’Estat espanyol i de l’Estat de les Autonomies. Després n’han vingut moltes més de lleis orgàniques, incomptables lleis orgàniques. I d’alguna forma l’han anat esberlant, gastant, no per mala fe, en molts casos, sinó per la força i per la inèrcia de les coses, del costum, de la història. Ara és l’hora de fer la relectura d’aquests 25 anys i de dir on som i on volem anar i què queda d’allò que volíem, mantenir la força d’allò que vam fer inicialment i que estava bé i posar-ho al dia. Durant el mes de gener, hem d’arribar a un acord que sigui alhora raonable i ambiciós. És l’única manera de garantir una tramitació efectiva i amb garanties en la Comissió Constitucional. Crec que els partits i les forces polítiques que estan a favor en el Congrés de Diputats d’aprovar aquest Estatut s’haurien de posar d’acord clarament abans de començar el camí dins de la Comissió Constitucional perquè allà, com és evident i per dir-ho de forma molt simple, pot passar de tot. És a dir, hi ha d’haver un punt de partida compartit per les forces polítiques que fan la majoria i crec que el tindrem. La veritat és que els partits del Govern de Catalunya tenen clar el que volen, com ho volen i quan ho volen. I que amb això n’hi hauria d’haver prou però no n’hi ha prou, perquè s’ha d’acabar de convèncer Espanya, i en primer lloc al govern espanyol, de què allò que és bo per Catalunya és bo per Espanya, com ja vaig dir en un altra ocasió, aquest any farà 20 anys. Fets en l’autogovern i fets en l’obra de govern. Sis fets importants que vull relatar. a) Transparència i bon govern Al Pacte del Tinell s’hi recullen diversos compromisos en relació en aquest tema. Això ens ha dut a crear la primera Oficina Antifrau d’Espanya, no n’hi ha a la resta de l’Estat, i a enfortir la Sindicatura de Comptes. Aquest ha estat també un dels motius de la reforma del Reglament del Parlament. La reforma preveu l’establiment d’una Oficina Pressupostària per dur a terme el seguiment i el control de l’execució del Pressupost de la Generalitat. Hem començat a posar en marxa les recomanacions efectuades pel Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, creat amb aquesta intenció pel propi Govern. I aquesta acció positiva per a la transparència política i administrativa, ha vingut acompanyada d’una major eficàcia en la gestió dels recursos públics:     En dos anys hem reduït el dèficit a la meitat, hem contingut els nivells d’endeutament, hem sanejat el finançament de la inversió, i enguany començarem a avaluar l’eficiència de les nostres polítiques amb un pressupost per objectius i per resultats. Aquest és el primer punt. Ser transparents. Fer-se entendre i donar explicacions al país. 2 �b) Dos anys de planificació No ens amaguem. Som partidaris que hi hagi una bona planificació; hi ha qui diu que no, però creiem que n’hi ha d’haver. En dos anys hem enquadrat l’acció de govern en un marc estratègic, duent a terme l’actuació planificadora, jo crec, més ambiciosa dels darrers 25 anys. Fins ara Catalunya no havia disposat d’un Pla d’infraestructures que integrés la xarxa viària i la ferroviària o un Pla de l’Energia, i avui els tenim com també tenim:  un model de seguretat i justícia que aposta per la proximitat, és a dir, per portar aquests temes com més a prop millor,  un Pla d’Immigració i Ciutadania,  una proposta de bases per universalitzar els serveis socials,  i un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació. Hem anticipat reptes de futur, hem previst capacitats col·lectives per afrontar aquests reptes, i hem definit nous horitzons per a les nostres polítiques, orientant l’acció de govern per respondre justament a les exigències del nou Estatut, demostrant que encara que el finançament sigui una qüestió cabdal, no esgota ni de lluny el nivell de la nostra ambició col·lectiva. És a dir, que ens mereixem un millor finançament perquè en traurem un rendiment profitós per a tots, per nosaltres i per als altres també, i posant de relleu alhora el valor del Govern i de l’administració de la Generalitat per assolir els objectius que la societat catalana s’ha plantejat. Sí, hem planificat molt, aquests dos anys. És cert. I fins ara això potser no s’havia fet prou. També és cert. El que hi havia és un dèficit anterior en les planificacions estratègiques a llarg termini que alguns consideren clamorós. Hi ha un dèficit. Però que quedi clar: que hàgim planificat no vol dir que s’hagi aturat l’acció del govern. Al contrari. c) Esforç pressupostari i inversor. L’economia va bé. L’economia va francament bé, fins i tot diria que molt bé. Estem creixent tres vegades més que el ritme europeu. La Catalunya que hem projectat és més avançada socialment i més ambiciosa del que havia estat pensada fins ara. Però si aquesta ambició no hagués vingut acompanyada d’un govern que ho fes bé, competent en aquesta matèria, podria haver esdevingut mera retòrica. Avui podem explicar i demostrar que això no és així. Hem aprovat un pressupost de prop de 30.000 M€ per a aquest 2006. I estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. Estem parlant de gairebé cinc bilions de les antigues pessetes. Amb l’Acord Estratègic de l’Economia hem situat per primer cop la concertació del Govern i els agents econòmics i socials com a vector del progrés del país. Aquest pressupost segurament és l’instrument econòmicament més potent que hi ha a Catalunya i, en bona mesura, crec que es reflecteix el que és la pròpia capacitat del Govern autonòmic. L’acord estratègic és el tronc central de la filosofia amb la qual gastarem aquests diners. Als 865 M€ que hem destinat a l’Acord Estratègic durant l’any 2005, s’hi sumaran 1.217 M€ més aquest 2006. I a finals d’any haurem desenvolupat el 85% de les mesures que conté aquest Acord Estratègic per la millora de la qualitat de l’ocupació, per la internacionalització de l’empresa catalana i per la competitivitat. Tenim la taxa d’atur més baixa des de l’any 1979. Només durant el tercer trimestre de 2005 s’han creat 42.000 llocs de treball. I el grau d’obertura de la nostra economia i de la internacionalització de les nostres empreses és francament creixent, és satisfactòriament creixent. Podria ser encara més alta, i desitgem que ho sigui, però és francament creixent. Al mateix temps, la inversió industrial va créixer el 2004 un 3,5%, i un 5% el 2005, després de creixements negatius d’anys anteriors. I aquesta inversió ha contribuït al creixement de la productivitat (un creixement del 5% durant el 2004, que és l’últim any del qual tenim dades). 3 �Lluny de caure en l’autocomplaença, l’avenç de l’economia catalana ens ha de dotar de més ambició. Aquest any posarem en marxa un paquet de mesures per contenir la inflació, que és potser una de les preocupacions més grans en l’horitzó econòmic. Estem cercant noves estratègies, d’altra banda, de creixement que transcendeixin les nostres fronteres en el marc de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Sovint explico que si mirem el mapa de la Península i d‘Europa, veurem que hi ha Madrid, que hi ha París, que hi ha Londres, Frankfurt, Milà i si voleu Roma. És un arc enmig del qual hi ha molt camp per córrer. No dic que no hi hagi altres ciutats o territoris, però el nostre territori ha de capitalitzar en el sentit de capitalitat i no en el de centralitzar, i ser el motor d’un territori europeu que no té l’Euroregió, que en diem PirineusMediterrània, que jo crec que té un rol a jugar molt important en aquest buit que queda aquí. Penseu que és una euroregió que no ha tingut capitalitat d’estat, i això s’ha notat històricament. Penseu que la fàbrica més gran d’avions del món està aquí a tocar, a Toulouse. I penseu que està aquí, no per una decisió racional en el sentit d’anar a crear una potencialitat econòmica aquí baix, al costat de casa nostra, sinó perquè era el punt més allunyat de l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial, o sigui, per raons estrictament militars, tàctiques i de seguretat. Bé doncs, nosaltres, en aquest territori que històricament no ha tingut la capitalitat que havia de tenir, el reconeixement de personalitat política pròpia que havia de tenir, l’empenta i l’ambició econòmica que havia de tenir, que pot tenir ara, hem pensat que convé dissenyar explícitament una estratègia territorial que vagi en aquesta línia. Fa dos mesos vam inaugurar, a Barcelona, el Supercomputador Marenostrum d’IBM, el més potent d’Europa i quart del món. Cada dia llegim notícies certament que hi ha altres territoris, altres ciutats, que fan avenços importants, però les nostres també i de manera molt significativa. Hem de tenir ambició estratègica i tenim un disseny que pot no ser perfecte, que anirem adaptant a les circumstàncies de cada dia però que és, en tot cas, ambiciós. d) Dels Fons Estructurals a l’R+D+i És a dir, el nostre paper a Europa, no des del punt de vista del territori sinó des del punt de vista dels recursos que Europa posa a la nostra disposició. Europa, d’aquí a molt poc, deixarà de pagar els fons estructurals en el sentit clàssic de la paraula, i ha posat l’accent en l’R+D+i (Recerca + Desenvolupament + innovació). Nosaltres ens hem d’adaptar a aquest canvi europeu. Hem de canviar la nostra manera d’actuar en el camp de l’economia, justament per treure profit de la nova orientació i no quedar-nos en l’antiga orientació dels fons europeus que està ja de passada. Durant els anys 60 i 70 del segle passat, Catalunya i Espanya van ser un focus d’atracció d’inversions, sobretot en sectors com l’automòbil. L’entrada a la Unió Europea va permetre que aquest procés s’accentués, oferint noves oportunitats per la dinamització del nostre teixit empresarial. Però ara la situació ha canviat, a partir de l’any 2013 serem contribuents nets a la Unió Europea. I tot l’esforç que Europa ha fet per integrar-nos i situar-nos a primera divisió, l’haurem de fer nosaltres per aconseguir que els més pobres dels darrers que han arribat a la Unió Europea tinguin la fortuna que vam tenir nosaltres. Haurem de fer un esforç per passar d’un mercat obert capaç de competir en base als costos laborals baixos, a una economia més competitiva. No hem de fer només un “esforç” per modernitzar-nos. Hem de fer un esforç d’inversió important en R+D+i per treballar en la línia en la qual Europa s’està orientant. Hem de sintonitzar amb Europa des d’un punt de vista, per altra banda, interessant, però interessat, també. Ara es tracta de mantenir sostingudament aquest esforç. Hem de ser un país estructuralment modern. I l’impuls per part del Govern d’unes infraestructures tecnològiques de primer nivell o el nostre suport a la innovació empresarial van en aquesta línia, però no seran suficients. Hem d’aconseguir que el nostre teixit productiu aposti per la ciència i la tecnologia com un vector clau de l’estratègia empresarial. 4 �D’aquí la importància que comencem a desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle -que jo considero màgic- universitat-empresa-territori/govern, en termes de corresponsabilitat i interès mutu. Especialment en sectors tradicionals com l’agricultura o l’automoció i en nous sectors estratègics com l’aeronàutica o la biotecnologia. Encara que el conseller d’Agricultura sap que a mi m’agrada parlar d’agricultura i d’agroindústria alhora, i crec que és un concepte una mica depassat, el d’un Ministeri d’Agricultura i un Ministeri d’Indústria, perquè sabem que, sense indústria agroalimentària, parlar només d’indústria no és donar-li sortida al camp. Un camp on Catalunya està molt ben situada, encara que sembli mentida, per ser un dels territoris amb una de les indústries agroalimentàries més avançades d’Europa. En els sectors tradicionals, com l’agricultura o l’automoció, s’han de fer aquests canvis; i en els nous sectors estratègics, com l’aeronàutica o la biotecnologia, s’ha de posar el nou èmfasi. Ja hem signat els acords per a la creació del Centre de l’Aeronàutica i l’Espai de Viladecans o el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sénia. I aquest any passat, la creació de la Bioregió ha vingut acompanyada,  de la constitució del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, molt important, amb el professor Juan Carlos Izpisúa, que repartirà el seu temps entre Nova York i Barcelona,  la Fundació Institut de Recerca biomèdica  i l’anella de l’agroindústria, que comptarà amb el Centre Tecnològic Agroalimentari de Lleida com un dels Centres de referència i ens permetrà esdevenir un dels puntals de l’EuroBioCluster del Sud d’Europa. e) Millora tecnològica + millora del capital humà L’evolució tecnològica de Catalunya ha de ser paral·lela a la millora del capital humà de les empreses. I en aquest àmbit és fonamental la millora de la Formació Professional. En aquesta línia estan en marxa nous cicles formatius, més places i una xarxa de 4 centres integrals de formació professional coordinada pels Departaments d’Educació i de Treball i Indústria, que ampliarem en 8 més. Com també és fonamental la formació continuada. Per això hem incrementat d’un 60% els fons destinats a aquest àmbit i els hem vinculat a les polítiques actives d’ocupació i a la modernització del Servei d’Ocupació de Catalunya. No tinc cap dubte que la nostra aposta per la tecnologia ens servirà per atraure professionals que havien marxat als Estats Units o al nord d’Europa –i ja està començant a passar- i que ara trobaran noves possibilitats de desenvolupament de les seves habilitats i coneixements a Catalunya. En sectors com la biomedicina (al que m’acabo de referir) ja està passant. Però amb això no n’hi ha prou. Necessitem potenciar millor els investigadors i els emprenedors que es volen quedar oferint un nivell formatiu a les universitats homologable al de la resta d’Europa. Per això  hem augmentat la dotació pressupostària destinada a Universitats.  hem arribat a una inversió mitjana de 5.000 € per cada alumne matriculat en alguna de les 7 universitats públiques de Catalunya en només 2 anys.  estem assegurant progressivament la seva adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.  i estem desenvolupant la idea de crear una Euroregió Universitària, també en la línia de la configuració de l’espai competitiu del qual us parlava. Ja ho he dit fa un moment. Insisteixo: el marc euroregional ha de ser, cada cop més, el marc habitual per al disseny de moltes de les estratègies econòmiques de Catalunya. 5 �Garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, de les empreses i dels territoris en l’accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació és un objectiu propi d’un govern avançat. Per això estem estenent la Banda Ampla Rural, començant per les comarques de Girona, Barcelona i la Catalunya Central. Per això hem ampliat la Xarxa de Telecentres amb la perspectiva que l’accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) vingui acompanyada pel seu ús efectiu. Si unim:  la millora del nostre capital humà,  la creació d’un marc estable de col·laboració entre les universitats, les empreses i el Govern que estimuli la transferència tecnològica i la innovació,  i la generació d’economies d’escala a nivell euroregional, com ja passa entre la nostra indústria automobilística i l’aeronàutica de Tolouse... Estarem creant moltes més oportunitats de les que avui tenim. f) Infraestructures Generar aquestes oportunitats passa també per la millora de les infraestructures i, assenyaladament, de les infraestructures de transport. A Catalunya han passat durant molts anys totes per una àrea metropolitana cada vegada més congestionada. Hi ha hagut un efecte capital d’atracció. Tot havia de passar pel mateix punt. Això que tant critiquem en el conjunt de l’Estat ens ha passat també aquí. Amb la diferència que aquí a més, no hem tingut, però tindrem, els recursos d’inversions que es necessiten per crear un territori més ben servit des del punt de vista de les infraestructures, assenyaladament les de comunicació, que estan molt per sota d’allò que aquest país mereixeria. Per descomptat aquesta situació de dèficit és deguda en bona mesura a la pròpia estructura física del país. No és un país senzill, comparat amb les grans planes alemanyes, franceses o espanyoles. És més rebregat, tenim poques planes i petites. La plana de Lleida és una, la de l’Empordà n’és una altra, i també la plana de Vic i poca cosa més. És el que hi ha, però la resta és difícil. És un país molt més interessant i més bonic fins i tot, però és, des del punt de vista de les comunicacions, molt complicat. El dèficit d’infraestructures per arribar als Pirineus i més enllà, per connectar i salvar aquesta barrera que ens ha separat d’aquestes coses tant importants que comentàvem, que hi ha a l’altra banda de la ratlla, és una prova d’això. Avui precisament hem comentat una notícia que deia que un dels alts responsables de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està parlant de la possibilitat d’allargar el tren fins a La Pobla i més enllà. Però no ens fem il•lusions perquè això va per molt llarg i no parlem de coses que es puguin fer demà, són coses que hem d’anar pensant. És un disseny enormement seductor però que està molt lluny encara de ser realitat. Per solventar aquesta falta d’infraestructures i aquesta centralització i congestió en la capital del país hem posat en marxa una nova concepció de les comunicacions basada en la transversalitat i la xarxa, que servim amb més de 30.000 M€ d’inversió d’obra pública prevista. La inversió del Ministeri de Foment a Catalunya per descomptat és molt menys que això, pel 2006 serà de 2.500 M€ i la de la Generalitat de gairebé 3.000. Són actuacions emmarcades en un conveni entre la Generalitat i l’Estat que contempla inversions en la xarxa viària importants (de 7.345 M€) pels propers 7 anys. Estem impulsant infraestructures que defineixen una visió de país (com l’Eix Transversal Ferroviari o el desdoblament de tot l’Eix Transversal viari) diferent de l’estructura que hem heretat. O encarant decididament grans projectes que han estat massa temps pendents com el Quart Cinturó. Ja hem fet el més difícil. No és fàcil dibuixar perquè nosaltres, que sabem que Catalunya 6 �és aquell país rebregat, dens i molt poblat i amb molta gent afectada pels dibuixos que són fàcils de fer sobre un plànol, sobretot quan es tracta de planes poc poblades, però no és el cas del nostre país, dens i amb poca abundància d’espai lliure. Un país tant petit quan fa infraestructura està trepitjant ulls de poll sense cap mena de dubte i és qüestió de triar quins s’han de trepitjar i quines compensacions es poden donar. Hi ha gent que diu que no tenim capacitat de decisió. Doncs hem dibuixat més d’aquestes infraestructures difícils i estem fent més d’aquestes infraestructures complicades, complexes i empipadores per molta gent, de les que s’havien fet en molts anys. I ho estem fent, però amb una filosofia que alguns diuen que és excessivament pactista amb el territori. Però de fet és respectuosa amb el territori perquè considerem que aquesta Catalunya que tenim, tant densa, es mereix aquest respecte. Estem encarant també les infraestructures a partir de la visió de cadascun dels territoris de la Catalunya en xarxa, com la millora de la línia de la Pobla, la ATM de Lleida o l’Aeroport d’Alguaire, (que demà visitaré) que connectarà internacionalment les Terres de Ponent i dinamitzarà la seva economia com ja està passant amb els efectes enormement positius dels aeroports de Reus o Girona. Aquestes infraestructures generaran riquesa i dinamisme a Lleida, donant resposta a les necessitats de mobilitat d’empreses i ciutadans. Són la clau de volta de la nostra estratègia d’equilibri territorial, generant economia a la Catalunya interior i reduint la congestió del litoral. Mirin, a Catalunya, en els darrers 50 anys, el sòl urbanitzat s’ha multiplicat per 5,7. O si volen una altra dada de referència: en menys de 20 anys s’ha multiplicat el sòl urbanitzat, la taca urbana, s’ha multiplicat per 2. És a dir, en 25 anys hem fet tant sòl urbà com durant tota la història, com en 2.000 anys. L’extensió del que és l’activitat de planificació del creixement econòmic s’ha fet sobre la base d’una filosofia molt discutible, potser enyorant la caseta i l‘hortet, en un moment en què la qualitat i l’economia exigien una altra cosa. El resultat ha estat que hem ocupat per usos urbans tant terreny com el que teníem en el moment en què va començar la democràcia. Dos terços dels 7 milions d’habitants de Catalunya viuen en una franja de 20 km al llarg de la costa. De tot això, els governs dels 20 anys passats no se n’han preocupat excessivament, és a dir, no han tingut una concepció, una filosofia, una avaluació dels costos del que això representava. Simplement estàvem tots embenats en aquesta aventura de créixer i no ens vam parar a veure què estàvem fent en la suma de totes les actuacions. La Catalunya dual ha comportat un aprofitament deficient de les potencialitats de la xarxa de ciutats mitjanes que articulen el nostre territori; i ha creat també un creixement urbanístic de baixa qualitat concentrat sobretot al litoral. Això ens ha conduït al risc de la formació de tot un continu urbà a primera línia de la costa. I, per tant, la nostra aposta ve acompanyada per la necessitat de garantir un creixement, sí, però un creixement ordenat a les diferents regions de Catalunya. Pensant el futur. Assegurant el futur, amb l’aprovació dels Plans Directors del Sistema Costaner. M’agradaria en aquest sentit que vostès poguessin visitar l’exposició “Amb vistes al Mar”, que aquests dies es presenta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobre les àrees directament concernides en aquest creixement. La preservació que es fa del litoral es fa en benefici de tota Catalunya. També forma part de l’esforç ordenador i equilibrador que està fent el govern en aquest sentit. Aquesta és la idea de l’exposició que els aconsello que visitin. També assegurarem el futur:  amb la transformació econòmica del món rural, i amb inversions en regadius com el Segarra- Garrigues, el projecte més emblemàtic, la infraestructura més important que s’haurà fet mai a les comarques de Lleida, la promesa tantes vegades reiterada que ara ja comença a caminar de forma imparable i serà una realitat, 7 � amb una política de barris, sobre el qual jo hi tinc un especial interès, perquè penso que una   bona política de barris és una bona manera d’atacar problemes alhora. Ens hem acostumat a dividir els problemes per segments, per conselleries, per ministeris, per temes. Per assignatures. I el que resulta és que moltes vegades el problema prové del fet que vàries assignatures estan juntes i hi ha varis problemes un sol territori. Per tant, que la perspectiva que tracta d’identificar no tant els problemes per ministeris o per conselleries, sinó per territoris que pateixen l’efecte d’aquests problemes conjuntament, està sent molt més efectiva i a més molt més ben entesa per la població, ja que té en compte els ciutadans com el que són, no per una banda treballadors, per l’altra consumidors i per l’altra residents, sinó en el conjunt de la vida del barri. Sabeu que el Centre Històric de Balaguer, o el barri de La Mariola de Lleida o el Nucli Antic de Solsona són barris afectats positivament per aquesta política. Això és difícil de fer perquè els govern acostumen a treballar per departaments quan la realitat no hi va, sinó que té complexitat justament perquè varis tipus de problemes intel·lectualment diferents des del punt de vista de la seva classificació, creen una realitat que cap dels departaments, per si sols, poden atacar. amb l’augment d’un 43% del Fons de Cooperació Local destinat als municipis de Lleida aquest 2006, en benefici d’ajuntaments, molt sovint ajuntaments que pertanyen a diferents filosofies polítiques, des del punt de vista polític, per tant, distints, però que es beneficien com mai d’aquest augment. i amb una política d’inversions socials compartida amb els ajuntaments, que està obrint nous camins a la devolució de competències. Sóc absolutament favorable a la devolució de competències. Sabem que a Espanya, fa 27 anys, quan tot això de l’Estat de les Autonomies va començar, les competències devien ser d’un 80% per a l’Estat, d’un 0% les autonomies i d’un 20% les entitats locals. Recordo que durant un temps vaig estar defensant que fos 25%-50%25%, després va ser 30%-40%-30% i al final estem arribant aquí a Catalunya, al 30%-50%20%. El que hem preocupa, és com es gasta ara aquest 30% de l’Estat, perquè en una bona part hi volem tenir a veure, i per descomptat que això crea inquietud a l’Estat, perquè hi som, i volem saber què fem i què ens quedarà per fer. Però tenim sort que la gent que està portant aquest tema a l’Estat en aquest moment, és molt conscient que el seu paper es decisiu però residual, que s’han de reservar unes poques grans competències, de caràcter transversal, i, per tant, no estan en contra d’aquest procés de devolució. I aquesta és una situació que Catalunya ha d’aprofitar, com a poble, com a país i com a filosofia política, que és el que sempre hem defensat. Després parlarem de què anava la configuració del catalanisme polític ara fa 100 anys, anava per aquesta línia Una nació socialment avançada, què vol dir, el 2006? L’acció del govern per respondre a aquesta qüestió passa per afrontar quatre grans reptes: 1. garantir uns millors nivells de seguretat ciutadana i de justícia, 2. la millora de la qualitat dels serveis que ja són universals com la salut i l’educació, 3. la universalització dels serveis socials i d’atenció a les persones dependents, 4. i la millora de l’equitat i l’eficiència del nostre sistema de benestar, orientant-lo al cicle vital de les persones. Estem arribant a una idea bastant clara d’aquelles edats més difícils, hi ha unes edats on està succeint la crisi social. Hem de tenir una política per aquestes edats difícils, que és el que estem tractant de fer en la nostra política social. 1) Una de les garanties bàsiques del benestar, sense dubte, és la seguretat ciutadana i el seu valor per preservar els drets i les llibertats. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, el 2005 hem culminat el desplegament a Barcelona. I en dos anys, haurem aconseguit doblar el percentatge de població coberta pel nostre cos de policia, que haurà passat d’un 39,9% l’any 2004, a un 78,9% al 2006. L’esforç inversor i en la dotació de noves places de mosso que estem fent és important i aquest 2006 es concretarà en una ampliació de la plantilla de 1.727 efectius. Pel que respecte a la justícia, si a l’any 2003 només estava en construcció l’edifici judicial d’Amposta, ara n’hi ha 15 en marxa, a més de la Ciutat de la Justícia com a edifici emblemàtic, que justament el voldríem més chic de com havia estat projectat. Perquè aquesta idea que tota la justícia ha d’anar en un lloc, és una idea positiva en alguns sentits, però és una idea perillosa en uns altres. Pel que fa a presons, entre l’any 1984 –en què la Generalitat assumeix les competències en matèria penitenciària– i el 2004 la població penitenciària de Catalunya ha passat de 1.614 interns 8 �a 8.350. En canvi, i en aquest mateix període, el nombre de noves places penitenciàries ha estat únicament de 2.867. Per tant, el dèficit de places penitenciàries ha anat creixent. L’acció del govern en aquest àmbit també ha respost a la situació heretada: Aquest 2006, i a aquest tema li dono una importància cabdal perquè penso que és una de les coses més meritòries que estem fent, posarem en marxa la construcció de quatre nous centres penitenciaris, que no és senzill, a més dels CP Brians II, Lledoners i Joves de Quatre Camins, que entraran en funcionament durant el període 2007-2008. 2) Educació i Salut Educació A Catalunya s’estan construint ara més escoles que mai en la seva història. Si el curs 2005-2006 va començar amb 65 noves escoles, el curs que ve entraran en marxa 95 més. En 2 anys hem creat 1000 aules d’acollida i el proper curs en crearem 930 més. Ens hauríem de parar a pensar, un moment, què vol dir, acabar la legislatura amb prop de dues mil aules d’acollida. Ja sé que no és un espectacle, ja sé que no dóna resultats lluïts immediats, però hi ha poques inversions de futur que valguin tant la pena com aquesta. S’adonen que estem aplicant la medecina preventiva per a les malalties socials (amb símptomes com els que vam veure el novembre a les perifèries de les principals ciutats franceses, per exemple)? I toquem fusta, perquè això ens pot passar a tots. Estem incrementant significativament el professorat que al curs 2006-2007 augmentarà en 6.000 nous mestres. I hem presentat un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació que culminarà amb l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació. El proper curs volem equiparar els horaris de l’escola pública i la privada. I aconseguirem que tots els centres educatius disposin d’Internet a les aules al curs 2007-2008. Haurem aconseguit, en quatre anys, passar de l’aula d’informàtica a la informàtica a l’aula. Salut La constatació que tenim un sistema sanitari a l’avantguarda europea ha estat un estímul per millorar-lo. Admetem que és una realitat de la qual partíem quan vam arribar. Teníem un bon sistema de salut, que està millorant. En dos anys, hem enfortit la capacitat de l’atenció primària per donar resposta a les necessitats de salut de la ciutadania descongestionant les urgències hospitalàries, hem reduït el temps d’espera quirúrgica un 6%, i hem estès el programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. A la millora dels estàndards de servei, per exemple, garantint un temps mínim pel primer diagnòstic per millorar les llistes d’espera; i l’any 2006 hi afegirem la construcció de 60 nous Centres d'Assistència Primària (CAP), cinc hospitals i el desplegament de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a instrument clau d’impuls de noves polítiques de prevenció i promoció de la salut. 3) En Benestar i Família: Hem incrementat any rere any el nombre i quantitat de les ajudes a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, i hem estès els ajuts dels 3 a 6 anys per les famílies monoparentals i les nombroses, que són les que tenen un major risc de patir pobresa. L’any 2006, 325.387 infants i les seves famílies seran perceptors d'algun d'aquests ajuts. L'ajut a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys, passarà a ser de 700€ amb un increment de més d'un 7%. Des del mes de gener de 2004, hem revaloritzat les pensions de viduïtat més baixes un 44%. El Govern té enllestits dos projectes de llei que defineixen els nostres objectius en matèria de serveis socials per aquesta legislatura. 9 �D’una banda, el projecte de Llei de Prestacions, que garantirà un nivell d’ingressos a les persones amb rendes més baixes, renda garantida, per trencar el cercle de la pobresa. De l’altra, la nova Llei de serveis socials, que culminarà amb l’avenç més significatiu del nostre estat del benestar 20 anys després de la universalització de la salut i el sistema de pensions: la construcció del quart pilar de l’Estat del Benestar (Educació, Salut, Sistema de Pensions i Dependència). Aquesta llei ens permetrà complementar l’acció dels ajuts econòmics directes a les persones amb risc d’exclusió social amb serveis residencials i domiciliaris universals. 4) Equitat i eficiència del sistema de Benestar. Apostem per la igualtat d’oportunitats i de possibilitats efectives d’elecció. L’acció de govern que estem desenvolupant garantirà, una xarxa pública de serveis educatius, socials i sanitaris de qualitat,  orientats a l’atenció de les edats més difícils,  gestionats a través de la col·laboració público-privada  i d’accés universal. El nostre és un Govern  que creu en la proximitat,  que aposta per la participació dels governs locals en el disseny de les polítiques i en la prestació dels serveis  i que obrirà nous camins a la devolució de competències i recursos, en aquest sector.  que garantirà uns estàndards de qualitat similars a tot el territori. Sovint des del sector municipal que molts dels qui ara estem governant la Generalitat coneixem, es tendeix a demanar ajut sobre la base admesa de ser el petit nivell. El sector local no és el petit nivell, és el nivell que està més a prop dels problemes i probablement el que té més possibilitats de solucionar molts dels problemes que es presenten i que els govern més llunyans no poden afrontar. I és que els ajuntaments són els que poden resoldre millor els problemes i afrontar-los. Són els primers que veuen el que està passant i els que tenen una intel·ligència més completa en aquest sentit. Jo faig des d’aquí, des de Lleida, una crida als ajuntaments catalans sigueu protagonistes. Els donarem els mitjans, però els reclamarem el protagonisme. Sé que tindrem una resposta positiva, però també sé que no és fàcil. El 2006 també és un any propici per a la memòria. Més ben dit: per al diàleg estimulant amb la memòria. Enguany s’esdevé el centenari d’un moment especial de la història de Catalunya. No es tracta ni d’un esdeveniment inesborrable ni d’un fet aïllat molt significatiu. Es tracta d’un conjunt de fets polítics, socials i culturals que expressen un clima determinat. En efecte, l’any 1906 és l’any de l’aparició del primer gran moviment catalanista unitari, la Solidaritat Catalana. Es produí un d’aquells moments “patriòtics” de la nostra història; un moment en el qual es va saber posar una idea per damunt de les ideologies; i en que Catalunya per damunt dels principis ideològics de cadascú va esdevenir l’escenari d’un esforç col•lectiu. El poble es va pronunciar amb esperit de ciutadania. També és l’any de la publicació de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, la síntesi doctrinal del catalanisme que va esdevenir el programa d’acció de la Lliga Regionalista. I és l’any 10 �de la celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que significà un pas fonamental en la normalització científica de la nostra llengua. I és l’any en què l’Ateneu Barcelonès esdevé una de les primeres institucions culturals, amb el seu trasllat al carrer de la Canuda de Barcelona. I el d’una efervescència literària de primer ordre: Narcís Oller publica la novel•la “Pilar Prim”, Joan Maragall dóna a conèixer el poemari “Enllà”, Costa i Llobera les “Horacianes” i Josep Carner “Els fruits saborosos”. Eugeni d’Ors inicia la publicació del “Glossari” a La Veu de Catalunya. El 1906 és, per tant, un any clau en el desenvolupament de la cultura catalana contemporània, amb el punt de maduresa màxima del Modernisme i amb l’eclosió del Noucentisme. És el moment en què coincideixen tots dos moviments, un acaba i l’altre comença. I, al mateix temps, és un any decisiu en l’evolució del catalanisme, amb una mobilització sense precedents que inicia el cicle que es tanca el 1919, en què els partits catalanistes van fer l’intent d’assolir un “Estat nacional català dins l’Estat compost ibèric”, tal com ens ha explicat José Antonio González Casanova fa poc. És, en definitiva, l’any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. Entre la cultura i la política a Catalunya. Una aliança explicada d’aquesta manera per Miquel dels Sants Oliver: “La cultura es la más fuerte, la más sagaz y la más firme de las políticas.” La memòria d’aquest 1906, cent anys desprès, esdevé estimulant molt més que no pas nostàlgica. No ens estimula a repetir debats i propostes que ara, per sort, ja no són ni necessaris ni possibles. La Catalunya de 2006 és un país amb una societat i una economia obertes. Ja no és la Catalunya proteccionista de 1906. La Catalunya de 2006 forma part d’una Espanya democràtica i quasifederal. Ja no és la Catalunya que s’havia d’alçar contra l’arbitrarietat de l’Estat que acabava d’aprovar la Llei de Jurisdiccions. La Catalunya de 2006 és una Catalunya integrada a Europa. Ja no és una Catalunya que plantejava destins imperials, tal com predicaven en algun moment Prat de la Riba i Eugeni d’Ors. És a dir, ara estem jugant en un camp molt més gran i obert. En aquell moment Espanya anava avall, havia perdut les colònies al 1898, i Catalunya, en canvi, estava embalant. És el moment de l’encreuament de les dues realitats espanyoles que va acabar dramàticament. És evident perquè Catalunya, tirava, demanava, exigia, i Espanya no estava en condicions de respondre. Ni molt menys estava en condicions de condemnar el moviment de Catalunya, perquè estava en un decandiment. Cent anys després, ara tenim l’ocasió de fer realitat allò que els homes del 1906 van somiar. Ells només ho podien somiar, escriure, descriure i projectar. Nosaltres podem fer i estem fent. Aquesta és la realitat del moment. La Catalunya, doncs que juga en el camp de la gran Europa i que ha de considerar aquest camp el seu marc d’actuació. Aquests darreres setmanes, la flor i nata dels historiadors francesos ha hagut de recordar, en un manifest, que la història ni és una religió, ni és una moral, ni és una esclava de l’actualitat, ni és la memòria, ni molt menys un objecte jurídic. El que proposo és fer un exercici de record de l’any 1906 que sigui rigorós i exigent i que sigui el punt de partida d’una visió de futur. Exigent per necessitat de fer néixer les idees, els projectes, els somnis, les visions que han de constituir el corpus del catalanisme del present i del futur. Alguns historiadors han parlat de manera ben lúcida. Joaquim Nadal parla de la conveniència de plantejar-la com la “...refundació del catalanisme, encara que soni massa gradiloqüent i solemne. (...)” de considerar que ha arribat “l’hora d’atorgar un nou sentit a la diferència. Perquè la diferència és cultural, i social i econòmica, però ja no és garantia de lideratge.” 11 �Perquè també aquí d’uns anys ençà havíem caigut “en les inèrcies de la fossilització i això fa que en relació al nostre autogovern i al fet nacional hi hagi més satisfacció que orgull, més autocomplaença que autoestima, més burocràcia que patriotisme, més inèrcia que tremp, més resignació que intel•ligència”. La cultura política i cívica generada en el marc de l’antifranquisme i de la Transició ja no és apta trenta o quaranta anys després. Hem d’anar més enllà. I no és apta, entre altres coses, perquè ha assolit els seus objectius, justament. Catalunya com a subjecte polític ha renovat periòdicament la cultura cívica amb la qual ha vehiculat i expressat els seus objectius. El 1906 representa un d’aquests moments, corresponent al cicle 1904-1919. Després vindrà el període republicà, el del “noucentisme popular”, abans de la Guerra i la desfeta. L’exili i la llarga nit interior. I més endavant, el de la represa que quallarà en l’antifranquisme unitari que va ser molt més que un moviment polític, en ser acompanyat d’un moviment cultural de gran vitalitat (el “seixantisme”, que va dir una vegada Joaquím Molas). Ara podem dir que no en tenim prou amb les noves eines com l’Estatut; ni amb l’obra de govern en si mateixa, com la que he descrit. Ens cal un relat col•lectiu, gairebé diria una metàfora, que reformuli pensant en demà l’equació identitat-pluralitat-convivència i, al mateix temps, l’equació Catalunya-Espanya-Europa. Un relat que constati els efectes dels nous impactes de la nostra societat, de les noves realitats que afloren i les contradiccions que se’n deriven. Un relat que reculli les aspiracions de la societat catalana i que proposi una cultura cívica i una cultura política renovades. Per això necessitem establir la síntesi, el mínim comú denominador: una certa idea de Catalunya, compartida per tots els ciutadans i ciutadanes. Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, societat lliure i oberta, economia oberta, societat segura i de benestar, territori equilibrat, país ben governat societat culta, país interdependent en el marc espanyol i europeu. Resumint, ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades, avui i ara. Una Catalunya d’homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern i un bon marc d’interdependència. Per això, sobretot, té interès aturar-se en el 1906 com a punt de referència. Se’m dirà que allò era dirigisme cultural. I tant que ho era! I va donar fruits ben rellevants, dels quals l’obra de la Mancomunitat de Catalunya n’és el principal exponent. La qüestió avui és si és possible i convenient un dirigisme cultural com aquell. D’entrada no ho sembla. Si més no amb les condicions de fa cent anys. Ni sembla possible, ni sembla acceptable ni desitjable. Però defugir el dirigisme no ha de voler dir renunciar a estimular i promoure el debat i l’aconseguiment de resultats. La Catalunya d’avui és una societat molt més complexa, oberta i diversa, de la de fa cent anys. I, sobretot, Catalunya és una societat molt més equilibrada i democràtica, però això no ha de ser obstacle per cercar la millor manera que té una societat com la nostra de formular-se les orientacions col•lectives. Aquesta és la reflexió que he volgut encetar i compartir amb vostès en recordar el 1906. Acabo aquí: El 2006, en el centenari de tot el que acabo de dir, com el 2007 pel vuitè centenari del naixement del Rei en Jaume I (i que agermana els països que formaren part de l’antiga Corona d’Aragó i que comparteixen un bon tram de la nostra història), haurien de ser dues ocasions per a plantejar-se la realitat present i el futur del nostre país amb optimisme. 12 �En el nostre cas són dues efemèrides que ens remeten a moments simbòlicament positius de Catalunya. Però ara és qüestió que sobre la base d’aquest record i d’aquest simbolisme tinguem un projecte, però un projecte dibuixat, mesurat, quantificat, pensat i realitzat finalment. Això és el que farem aquest any, això és el que començarem aquest any i l’any que ve. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1720 Title A name given to the resource Conferència "2006, any de fets" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Estatuts Euroregió Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/267/20060502.pdf 5f78cbed69f0726d4e1e9463db87a312 PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Institut Químic de Sarrià. Barcelona | 02/05/2006 La veritat és que els haig de donar les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de compartir unes hores amb vostès i de sentir la trajectòria de la seva institució, que va amunt en quantitat i, sobretot, en qualitat, i de poder dir unes paraules en el marc d'una institució centenària, com és el Químic de Sarrià, i que té una trajectòria tan vinculada als millors moments de la història d'aquest país. L'IQS fundat a Roquetes, com ara s'ha dit, ho va ser l'any 1905. És l'any en què comença quasi tot a Catalunya, tantes coses que van passar en aquell moment. Ens les prometien molt felices com a país, després va venir tot el que va venir, dues guerres mundials, una guerra civil, un desastre, una dictadura, etc. Però ara tornem a ser en l'esperit de l'any cinc i jo diria que amb la il·lusió i amb la veterania. Jo crec que el prestigi internacional que teniu conforma un tarannà de l'IQS i el converteix en un exemple a seguir. Mirin, haig de fer una referència tot just començar a l'Estatut. Demà és un dia important en el procés de tramitació del nou Estatut. S'inicia la discussió de la proposta a la Comissió General de les Autonomies al Senat i demà hi hauré de ser, aquesta nit hauré de fer cap a Madrid. Aquest cop val la pena anar a defensar una peça legal que serà la base fonamental de la vida política d'aquest país en els propers vint o trenta anys. Ho faré amb tota la convicció del món. Segurament és cert que altres autonomies miren a Catalunya una mica com a referent. I jo diria que no és probable, sinó que és segur, tot i que la seguretat no la tindrem fins que ells no facin el seu estatut o toquin els que ja tenen, i es vagi veient fins a quin punt és cert que Catalunya és qui dóna el to i, quasi diria la nota, que s'ha de donar en aquest moment, en aquest país, en les circumstàncies en què vivim. Sigui com sigui, hi haurà un abans i un després de l'Estatut del 2006. El nostre govern farà un salt endavant molt important, gens menor. L'Estatut probablement serà l'estatut amb més competències d'Europa. He estat pensant en els landers alemanys, en Escòcia, en Gal·les, en les regions italianes, les belgues... no n'hi ha cap que tingui les competències que nosaltres tenim. La regió de Brussel·les ha firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica, temps enrere, però això és quasi més un fet curiós que una realitat fonamental. No hi ha cap autonomia, regió o land a Europa que tingui la potència competencial que té la Generalitat de Catalunya i quasi diria, per tant, també l'econòmica perquè, evidentment, les competències demanen diners i els diners estan acabant de venir, com ara els explicaré. Un salt com aquest és difícil que es torni a donar en molt de temps. Catalunya pot anar més lluny del que ha anat durant tres segles. Crec que hem de donar per ben invertits els esforços, els sacrificis i les renúncies que alguns han hagut de fer, que hem hagut de fer, perquè el procés que avui acaba, sabem que acaba no bé, sinó molt bé, no ens enganyem. L'Estatut reconeix més que mai la nostra personalitat nacional, i això ja no és una cosa que només es cridarà de tant en tant al camp del Barça perquè ha passat alguna cosa important i ens reunim tots allà dient que Catalunya és una nació. No. Ho diu la llei, i ho diu una llei aprovada per l'Estat espanyol i això té un valor immens. Tenim drets històrics, en el terreny de la llengua, de la cultura, del dret, que es reconeixen en la ciutadania en general. Tenim una igualació ben estructurada de les llengües, catalana i castellana, tenim un conjunt de competències que reconeix a la Generalitat una exclusivitat que comparteix, en alguns casos, amb el Govern d'Espanya, en coses en les quals abans no podíem dir res. En el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació d'una agència tributària pròpia que, en el futur, pot anar heretant, i heretarà, les competències que puguin ser de l'agència estatal o de l'agència compartida. Jo crec que els passos 1 �endavant en matèria econòmica són molt importants: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb esforç fiscal similar. Mireu, això que diu l'Estatut, per la insistència del Govern de la Generalitat, i per descomptat del Parlament de Catalunya que va ser qui el va aprovar, sobre aquesta matèria: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb un esforç fiscal relatiu similar, és la mare dels ous de l'equitat en aquest país. Perquè fins ara tu sabies que pagaves i sabies que els altres rebien, però era difícil d'explicar a tothom el com, el per què i el quant exactament. Doncs ara hi ha un principi, i és un principi que no està establert a la Constitució Espanyola, sinó que està establert a l'Estatut de Catalunya que els altres, per descomptat, seguiran, perquè si a Madrid no haguessin fet els números del que això representa si es generalitza a totes les autonomies, això no s'hauria pogut aprovar. I allà es diu clarament que tindrem, per un esforç fiscal relatiu similar, un nivell de serveis bàsics també similar. És a dir, que nosaltres estem disposats, ja que tenim més renda, a fer més contribució en aquests serveis iguals a tot Espanya, però només en la mesura en què això és proporcional, com he dit, a la renda relativa de cadascuna de les autonomies i, per tant, no més enllà d'això. Ara ja sabem de quin mal hem de morir. Sabem que podem haver de pagar 100 euros, 115 o 112, però sabem que no en tindrem menys de 100, com era fins ara que en pagàvem 120 i en teníem 90. De manera que és millor la situació econòmica, però és sobretot més justa i més entenedora. I d'altra banda, quant a la inversió que ve de l'Estat cap aquí, passem del 12 al 18,8%, que vol dir sis punts, és a dir, un increment del 50% de la inversió de l'Estat que, a més, mai havia estat garantida i que ara ho estarà durant set anys. Per què set anys? Perquè són els anys en què el Govern espanyol sap què obtindrà d'Europa i, per tant, què pot comprometre, i més enllà s'haurà de validar aquest acord, però durant set anys tindrem aquest increment d'inversió molt important. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I crec que interpreto el sentiment de la majoria si afirmo que Catalunya ja en té una mica ben bé prou d'insatisfacció, d'haver-se de queixar, i no vol seguir-se queixant. Ara és hora d'encarar el futur amb optimisme, però evidentment, amb raons sòlides per a aquest optimisme com les que els estic dient. S'equivoquen els que apel·len de nou a una nova frustració perquè s'enduran una sorpresa. Jo crec que la gent ha entès profundament de què va el que s'està fent. Però, en fi, no he vingut a fer una conferència sobre l'Estatut, sinó més aviat sobre la situació econòmica i competencial de Catalunya. On som? Som en un moment de bona situació econòmica, la nostra renda per capita ja és superior a la mitjana de la Unió Europea. Qui ho hauria dit fa una colla d'anys? Espanya és el lloc on vénen capitals europeus que busquen rendibilitats i creixements més alts que la mitjana. Espanya està creixent tres vegades més que Alemanya i segurament quasi tres vegades la mitjana europea, i això fa que tot el diner mòbil estigui venint cap aquí, cosa que és un avantatge i també crea alguns problemes, com sabem, perquè aquesta economia es pot rescalfar, tornar una mica especulativa i patir una mica més després l'ajustament que s'haurà de fer en el moment en què això baixi una mica. Però no ens podem queixar. El creixement del PIB del 3,4% de l'economia catalana és un creixement molt considerable, amb un 3,3% estimat pel conjunt del 2006. És a dir, el PIB català confirma la seva fase expansiva i està en una bona posició per tancar, definitivament, el diferencial de creixement amb l'Estat. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma espanyola que més llocs de treballs crea i Espanya és el país que més ocupació està creant a la zona euro. El primer trimestre del 2006 ha registrat un creixement del 0,9%, davant del 0,1% del trimestre anterior, i la inversió industrial, que havia crescut en un 5,7% l'any 2005, enfront del 3,5% de l'any 2004, també apunta cap a una important reactivació. Tot això, doncs, són bones notícies d'una situació relativa a la que vam trobar a finals del 2003. No és responsabilitat del govern, això és responsabilitat del govern i de la societat, de l'economia i de la conjuntura, però evidentment ens n'alegrem. Jo recordo que en el moment en què vam entrar encara estàvem amb les notícies de les deslocalitzacions com a notícies més importants, empreses que se n'anaven, que tancaven i que anaven cap a ambients una mica menys cars, suposem, o més competitius des del punt de vista salarial. Tanmateix, el que és rellevant de tot plegat és que les noves dades demostren que el patró de creixement de l'economia catalana ha anat variant progressivament i a fi de bé. 2 �Assistim a una transformació del model de competitivitat. En l'acord estratègic que vam aprovar i que és l'instrument més emblemàtic, s'insisteix a tendir cap a un model basat en el coneixement i la innovació, per tant, importància gran del que en aquesta casa es fabrica, que és saber i que és aptitud i que és competitivitat en el nivell alt. Creiem que és aquí on ens la juguem a l'última hora. Amb tota franquesa, hem de tenir una estratègia clara, una decidida aposta per la innovació i tot just som al començament d'aquesta fase. Durant el període 2002-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya, amb unes taxes de variació anual del 0,6%, que és molt, d'augment de la productivitat per persona, contra un 0,3% a Espanya. Xifres, d'altra banda, encara molt inferiors al que està passant en altres països i això és el que ens ha de preocupar. A la Unió Europea estan creixent a l'12%, nosaltres al 0,6%, Espanya al 0,3% en total, Europa a l'1%, els Estats Units a l'1,9%. La despesa en R+D que representava un 1,34% del PIB, representa un important avenç respecte al 2003 (1,27%). Aquestes dècimes, poden semblar poc, però vostès saben que és molt. Se situa per sobre de l'espanyol, que és de l'1,07%, i encara és inferior a les taxes de la Unió Europea, que són de l'1,9%, repeteixo d'R+D sobre PIB. Per tant, un nou compromís col·lectiu és el de governar la Catalunya del coneixement, la de mantenir un vincle entre educació, treball, cultura i civisme, la de culminar el procés de modernització tecnològica i de les infraestructures, ara en parlaré un moment, i finalment, de definir noves aliances territorials per construir un espai econòmic i polític potent a Europa amb els nostres veïns. Aquestes tres línies són les que formen el cor de la nostra estratègia econòmica, i quasi diria que política. Des del punt de vista primer, vull insistir en la importància dels idiomes. A Catalunya hi ha una certa versatilitat per això, perquè hem nascut amb dues llengües, amb una llengua pròpia i una llengua comuna, i això fa l'adaptació relativament més senzilla que en altres comunitats autònomes o fins i tot que en altres països. Això és veritat i està demostrat científicament, i ens permet anar a un país amb quatre idiomes, que crec que és al que hem de tendir, el català, el castellà, l'anglès i un altre, que pot ser el francès, o, en el futur, d'altres que aniran sent cada vegada més importants en el món i no cal que els digui quins. Una bona educació exigeix la implicació de tota la societat. Estem en una Catalunya que s'està plantejant la immersió en un cercle virtuós de polítiques, tant en el que es refereix a l'àmbit i el temps, com els objectius, però totes aquestes línies amb una mateixa finalitat, que és la de tenir un país obert al progrés i obert, al mateix temps, a polítiques socials avançades i de solidaritat. És en aquest sentit, que afirmem que el Pacte Nacional per l'Educació o la Llei de Barris són també polítiques econòmiques clau, perquè sense millorar sensiblement la formació, i quasi diria la moral i la qualitat urbana dels nostres barris, no estarem donant el senyal, a un percentatge molt elevat de població, que aquest país està canviant i que això és seriós, Per tant, val la pena que s'esmercin i es bolquin amb una millor formació i amb una identitat més forta i amb una actitud en la vida social i econòmica més competitiva i més agosarada. Sense millorar en aquests terrenys, jo crec que cap dels objectius que s'anuncien com a objectius del país podrien arribar a ser obtinguts. En matèria de polítiques, en aquest camp, i concretament en R+D, mantenim una colla de línies d'avenç que els vull comentar. Cinc línies. 1. Assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB que sigui equiparable a la mitjana europea. Ja els he dit que l'any 2003 la inversió era de l'1,38%, el 2004, de l'1,44%, i estimem que arribarà a un 1,64% en aquest any 2006. 2. S'ha elaborat un Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en concertació amb els agents econòmics i socials. Aquest és un dels actius importants en el balanç del conseller Josep Maria Rañé, i vull deixar-ho clar. 3. La Llei catalana de ciència i tecnologia, s'aprovarà en els propers mesos i això servirà per coordinar les polítiques relacionades amb l'R+D+I existents a Catalunya. 4. Hem posat en marxa actuacions per facilitar l'aparició de nous projectes empresarials, especialment de base tecnològica. Això vol dir, entre altres coses, potenciar els parcs científics i tecnològics creats a l'entorn de les universitats i, sobretot, en els sectors biotecnològic, 3 �aeronàutic, energies renovables, així com amb les TIC. Exemples concrets: l'impuls de la Bioregió, el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i Espai o el Centre Tecnològic Barcelona Media. 5. Es crearà una Agència de Transferència de Coneixement, per poder aprofitar de forma més eficaç els resultats que genera l'activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les universitats. Tot aquest conjunt marca un abans i un després en la comprensió del valor de la inversió en R+D+I a Catalunya. Per això estem centrant els nostres esforços a canviar la concepció que fins ara hi havia. Les nostres línies de crèdit, d'altra banda, i parlant de coses més concretes i no tan conceptuals, a l'R+D+I estan destinades molt més clarament al pensament que al ciment, és a dir, a millorar els processos organitzatius i ajudar a transferir a les empreses la recerca i el coneixement que existeix. Això és vital, perquè si no tenim bons processos organitzatius, malbaratem recursos, i si no transferim el coneixement, aquest no es converteix en generador de riquesa, ni en creador de cap tipus de sinergies positives. Un altre dels objectius que es persegueix és introduir en la Formació Professional noves matèries, conseqüència de la constant adaptació dels currícula formatius a les necessitats de les empreses, això és absolutament bàsic i està funcionant cada dia millor. En innovació i formació hem d'anar sempre junts, avançant-nos als canvis, promovent-los, la qual cosa suposa un canvi de xip, un canvi important en la nostra mentalitat col·lectiva, la cultura política i econòmica d'un país que es va modernitzar al final del segle XIX, adaptant-se al canvi tecnològic que venia d'Europa, gràcies en part del retorn dels capitals de Cuba i de les colònies d'ultramar, i que es va produir una confluència positiva, en el moment en què Espanya anava cap avall, el 1898, el desastre, la fi de l'imperi, i, en canvi, Catalunya començava a aixecar el vol, per dir-ho així, des del punt de vista tecnològic i des del punt de vista de capitals i d'inversió industrial. Un moment que va ser seguit d'altres, com hem dit abans, no tan agradables i positius, com és ben conegut. Però és un moment que jo crec que, cent anys després, hem de tenir com a referent perquè aquest és justament l'esperit que jo voldria que Catalunya estigués en aquests moments en condicions de reviure. Per això necessitem situar-nos en un mapa diferent. Ara no hi ha fronteres, es pot anar a França o a Portugal sense preguntar res a ningú, i les empreses que estan a Vigo o a Porto, estan servint el mateix mercat, i el mateix passa amb les empreses que hi ha al Midi Pirineus, amb les de Catalunya, les d'Aragó, les de Balears, i, en bona mesura, també amb les de València. I és lògic que les empreses, un cop no hi ha fronteres i tenim la mateixa moneda i les mateixes reglamentacions comercials, es plantegin estratègies que no són nacionals, ni de Catalunya ni d'Espanya, sinó que són, evidentment, europees. Ara bé, nosaltres hauríem de fer un càlcul de quina és la nostra base d'operacions mínima, admetent que de límits finals no n'hi ha, que, a última hora, un pot estar treballant a la Xina i, si convé, hi ha de ser, per descomptat. Però, on nosaltres, com a país, vostès, com a empresaris, i les universitats com a tals, haurien de fixar el seu mercat interior?. Ja no és Catalunya. Catalunya són set milions d'habitants i, amb una Europa de cinc-cents milions, no seurem enlloc amb set milions. Som menys ara del que érem abans amb cinc o sis milions i una Espanya de trenta. Per tant, nosaltres hem de crear un espai, i aquest espai és l'Euroregió, aquest espai és el mínim que necessitem com a subjecte. Avui hi ha una competència real entre territoris, sobretot en el camp econòmic, però també en el camp polític, diguem-ho clarament, i, en aquest context, hem de teixir aliances i acords, d'una banda Espanya endins, i, d'altra banda, Europa endins, cap a Europa i el món. El conjunt de forces econòmiques, empresarials i sindicals, juntament amb el Govern, hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no torna a ser un dels motors d'Espanya i, especialment si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica, per tenir els aeroports i la tecnologia que ha de tenir, i les universitats potents. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per una Euroregió que fa pocs dies Le Monde denominava "Un turbo espanyol per a l'eix Tolosa-Montpeller". Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París, de París a Londres, Frankfurt i Milà, hi ha un espai per a una euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Hi ha un buit important buscant un referent. I el primer impuls formal a 4 �aquest projecte el van donar a Barcelona la tardor de 2004. La valoració d'aquest primer any llarg de l'Euroregió és per mi altament positiva. Des d'un punt de vista administratiu, hi ha hagut reunions dels cinc presidents, l'última a Tolosa el 10 de febrer, amb un impuls important a projectes com l'Observatori Socioeconòmic, el Portal Cultural i l'EuroBioRegió. O iniciatives concretes com la terminal del Port de Barcelona a Tolosa, amb 20 hectàrees de terreny a disposició del nostre port. O el desplegament d'una important agenda de contactes que, per descomptat, continuarem. Aquesta és una aposta guanyadora. La constitució de la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç també és una bona mostra del que es pot anar fent en aquest camp. Ara només ens cal assegurar l'efecte multiplicador d'aquestes iniciatives, a través de la millora de les infraestructures perquè, amics meus, d'infraestructures en aquest país no en tenim, ni de bon tros, la proporció que ens tocaria pel nivell d'economia que tenim. Si en alguna cosa som subdesenvolupats és, justament, en infraestructures, per les raons que he dit abans, de caràcter econòmic, de les inversions de l'Estat. i d'altres. Però en tot cas estem molt lluny de tenir el grau d'interconnectivitat interna i internacional que ens pertoca. Nosaltres estem treballant, per descomptat, en el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya. En l'àmbit metropolità, el Govern està fent la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. I estem abordant un tema que durant molts anys ha estat un tema tabú i que jo crec que s'ha d'abordar, amb tota franquesa, que és l'Eix Transversal Ferroviari. L'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. És a dir, un pot anar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani per França molt ràpidament, i, en canvi, nosaltres si hem de fer tot el trajecte tenim una dificultat orogràfica més gran, però, en tot cas, l'ambició de país també ha estat més petita. Una vegada, pujant cap al Pirineu amb el tren vaig veure que la carretera anava seguint just pel costat del tren un bon tros. Vaig preguntar per què era i el senyor de la RENFE em va dir que "desde allí és batible". Què volia dir? Que havien deixat fer el tren però no sense que una carretera el pogués vigilar i, en el seu cas, bombardejar. És a dir, que un mira les coses tal com estan avui i resulta que responen a lògiques que, moltes vegades, vénen del segle XVIII o primers del XIX, i això és una mostra de la pobresa política històrica d'aquest país, de la situació en la qual hem estat fins fa 25 anys i que en aquests 25 anys hem començat, per descomptat, a canviar, però només hem començat a canviar-ho. Per nosaltres el canvi de les infraestructures, hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans. Crec que les obres del TGV no han anat com haurien d'haver anat, quant a velocitat i ambició. Però ja hem recuperat el ritme. I la inauguració de les obres del túnel del Perthus va permetre veure que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres-ParísMilà comença a ser una realitat. És veritat que falta un tros, als francesos els falten 150 quilòmetres i no se sap ben bé per què, i em penso que respon a una mena de filosofia estratègica de les invasions mútues, absolutament superada pels esdeveniments. També vull deixar clara una altra cosa: Catalunya vol, i necessita i tindrà, un aeroport transoceànic. I gestionar-lo. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessiten a l'Àrea Metropolitana, el turisme i l'Euroregió. Barcelona és el punt natural d'enllaç amb els vols intercontinentals per als ciutadans d'Aragó, Balears, Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar els mapes viaris, ferroviaris, portuaris, logístics i aeroportuaris d'una Catalunya en xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril. No pot ser que en aquest moment operadors espanyols i catalans estiguin comprant aeroports a Sidney, suposem. Hi ha una empresa constructora espanyola que està a punt de comprar BIA, que és la propietària, per exemple, de l'aeroport de Nàpols. Un meu amic, Bassolino, sempre m'explicava que com que allò era un desori, s'ho havien venut els anglesos amb una acció d'or, quan encara no estaven prohibides, amb un percentatge de bloqueig que ara li discutiran als tribunals europeus, però va fer-ho per donar marxa a aquell aeroport, perquè hi haguessin vols i connexions. Doncs bé, nosaltres no podem ser menys. Aquí hi ha d'haver una gestió aeroportuària que no sigui compartimentada. Jo sempre dic que, des del punt de vista econòmic, i aquí ho puc dir bé perquè a vegades a fora no m'entenen, un pot optimitzar un sistema de moltes maneres diferents, però la millor manera d'optimitzar un sistema 5 �és optimitzar-lo tot alhora, perquè si optimitza un part i després deixa dos trossets a fora i els optimitza cadascun, jo estic segur que la suma dels tres òptims és inferior al primer òptim, que és el global. És a dir, que l'únic que estem fent en aquest moment, i veureu si és pedestre i antiquat, en matèria d'aeroports i autopistes, és dir, en el cas dels aeroports, que els rics paguin els pobres. Els aeroports rics que són tres, Barcelona, Madrid i Palma, aquests financen els dèficits de tots els altres. És una mena d'orde monàstic, amb perdó de tothom, de repartir-se cristianament, i no, no es tracta d'això, perquè els ordrs monàstics si que hi són per ser cristianes, però les autoritats tecnològiques, de l'Estat i de les autonomies, el que han de fer és optimitzar els resultats. I per optimitzar els resultats s'han de fer inversions allà on hi ha rendiment, i no en cada sector a part, sinó en tots els sectors. Jo ja estic d'acord que hi hagi un mínim, no dic que no hi hagi un mínim de solidaritat que permeti també als aeroports funcionar, però això ha de venir de la solidaritat general, de la que hem dit abans, no pot ser que sigui a més a més, perquè aleshores quan comptéssim la nostra solidaritat no ho estaríem comptant tot, perquè hauríem de dir, i a més, l'aeroport del Prat, el port, les autopistes, que els altres les tenen pagades i nosaltres les paguem... No. Tot això s'ha d'optimitzar en conjunt i a això anem. I la veritat és que per primera vegada, molt lentament, però per primera vegada, comença a haver-hi una certa una llum a nivell d'Espanya sobre aquestes coses, comença a haver-hi un principi d'enteniment. Ens ha costat que ens diguessin de tot, i encara ens ho continuaran dient, que si som egoistes, que si ho plantegem... però a última hora, com que la gent té més de dos dits de front sempre, s'acaba entenent que el que estem predicant és racionalitat, justícia per tothom, i no pas tirar cap a casa i prou. En fi, per anar acabant, i recapitulant, he començat parlant-vos de l'Estatut, m'he referit a la importància del referèndum,... Tot això que estem fent i que dic que està creant pautes de comportament polític i econòmic en el conjunt de l'Estat, necessita també un gran èxit polític intern que identifiqui Catalunya com un subjecte robust. Però, evidentment, no és només d'això del que els he parlat. També del moment econòmic i industrial a Catalunya, dos anys i mig, encara no, després d'haver assumit la responsabilitat de governar el país, us volia parlar del canvi de model de competitivitat, del guany de productivitat i la inversió en innovació, de l'R+D+I, de les infraestructures físiques, científiques i tecnològiques, de l'àmbit euroregional, perquè Catalunya pugui créixer en un marc òptim de referència a escala europea, i del paper clau de les infraestructures en tot aquest plantejament. Com us he dit en començar, demà al matí intervindré al Senat espanyol per defensar la proposta d'Estatut. Demanaré, una vegada més, respecte pel que Catalunya ha proposat. Respecte pel que Catalunya ha dit que és i per la seva voluntat de millorar l'autogovern, amb més competències i més recursos. I sé que el tindré, que el tindrem. En aquest moment tenim una conjuntura política enormement favorable a Espanya i fa dotze mesos encara no ho semblava. I sense deixar de sentir-nos i de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Ho demanaré i, al mateix temps, oferiré lleialtat per construir, junts, el gran futur que tenim al davant. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1749 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Químic de Sarrià. Barcelona Subject The topic of the resource Competitivitat Estatuts Economia Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/899/0000000669.pdf be743f6806bceb219833bbcab3da4936 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall sobre: La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica. 26/04/2007 | Navata (Girona) 1. L’associació entre el territori i el saber ƒ Ens la juguem amb el coneixement. ƒ L’associació entre el territori i el saber marca la diferència entre un país que va a remolc, i un país que esdevé motor del seu desenvolupament. ƒ El coneixement és la força motriu de la innovació. ƒ I a través de les ciències de la vida, la innovació es tradueix en competitivitat empresarial i cohesió social, alhora. 2. Una voluntat política: convertir Catalunya en una de les regions biomèdiques d’Europa ƒ Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat, vaig expressar la voluntat de convertir Catalunya en una de les regions biomèdiques d’Europa. ƒ Teníem una llarga tradició mèdica i un sistema nacional de salut a l’avantguarda. ƒ A més, comptàvem amb una indústria química i farmacèutica capdavantera a Espanya. [A Catalunya, es realitza aproximadament un 60% de la producció farmacèutica espanyola] ƒ Ja existien nombrosos grups de recerca biomèdica a universitats i centres d’investigació com el CSIC, hospitals i empreses. 1 �ƒ I a més s’havia començat a realitzar un important esforç inversor en infrastructures científiques i tecnològiques. Exemples: el Consorci amb l’Estat per la construcció del Sincrotró; el Centre de Supercomputació Marenostrum (IBM-UPC). ƒ Ens podíem proposar col·lectivament projectes ambicions que abans no estaven al nostre abast. i ƒ Al mateix temps, la creació de l’Aliança Biomèdica de Barcelona –avui Aliança Biomèdica de les Universitats trencava la dinàmica arcaica d’atomitzar els grups de recerca a través de xarxes locals. ƒ Amb l’Aliança Biomèdica, les Universitats donaven un primer avís a les administracions, que finalment es pogué compassar per desenvolupar una política coherent. 3. La Bioregió ƒ La presentació de la Bioregió el mes de novembre de 2004 i la seva constitució formal el mes de febrer de 2006, ens varen permetre corregir la tendència cap a l’atomització excessiva de les institucions. ƒ A través de la Bioregió, s’aprofundia en la triple hèlix que formen les universitats –i els hospitals universitaris-, les administracions i les empreses. ƒ I a través d’aquesta triple hèlix, sobria el camí per convertir Catalunya en el centre biomèdic i biotecnològic del sud d’Europa. ƒ En relació a l’Aliança Biomèdica, el projecte adquiria una nova dimensió territorial i es situava al centre de l’acció de la Generalitat. 2 �ƒ A més, a la dimensió biomèdica, s’hi afegia la biotecnològica per incorporar-hi l’agroindústria. ƒ Havia arribat el moment de donar un pas endavant definitiu cap una investigació “científicament rigorosa”, “competitiva” i “socialment útil”. 4. La Bioregió, un model de desenvolupament ƒ Avui, la Bioregió compta amb els actius necessaris per esdevenir un model de desenvolupament. ƒ L’experiència dels Estats Units, el Canadà i altres regions europees, ens ensenya que la Bioregió reuneix els tres elements clau d’una estratègia guanyadora: o La millora del nostre capital humà i tecnològic; o L’impuls d’empreses biotecnològiques; o I la creació d’un marc institucional per incentivar de forma sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i privats, a través de nous processos de transferència de coneixement i tecnologia. 5. L’aposta inversora del sector públic: una aposta sostinguda i ambiciosa ƒ En els pilars de la bioregió, Catalunya hi ha aportat la creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona al costat de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra, que acull: o El Centre de Medicina Regenerativa co-dirigit pel professor Izpisúa; o El Centre de Regulació Genómica del Dr. Beato; 3 �o I l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Dr. Jordi Camí. ƒ El Parc, a més, s’afegeix a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona dels Drs. Guinovart i Massagué, que està vinculat a la Universitat de Barcelona a través del Parc Científic de Barcelona. ƒ Al Campus Vall d’Hebron de l’Autònoma. ƒ I a l’IDIBAPS [Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer]-Hospital Clínic. ƒ Més recentment, tenim la bona notícia del Projecte Biopol = conveni per a la creació del Parc Científic de la Salut de L’Hospitalet. ƒ Aquest Parc constituirà un entorn de creació de noves empreses de base tecnològica i alhora la recerca d’excel·lència, al voltant de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge. [Hospital Universitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona i Institut Català d’Oncologia] 6. El sector empresarial i l’associació CataloniaBio3 ƒ Conec l’esforç de Biocat per aglutinar tots els agents del sector biomèdic i biotecnològic. No podem oposar la recerca i el desenvolupament, a la innovació. ƒ Catalunya ja compta amb 50 empreses biotecnològiques. La meitat creades els últims 5 anys. ƒ La presentació de l’associació CataloniaBio3 el mes de març de l’any passat per cohesionar-les, és una excel·lent notícia. 4 �ƒ És una mostra més del potencial econòmic d’una recerca competitiva. 7. Cap a una nova tensió positiva sector públic-sector privat, per una Catalunya “estructuralment” innovadora ƒ Hem de sumar esforços per posicionar el nostre país en el panorama internacional. I l’establiment de fórmules de col·laboració orientades a l’assoliment d’objectius és fonamental. ƒ Sense anar més lluny, la que s’ha establert entre la Generalitat i l’ajuntament de Sant Cugat per acollir la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia. [Esdevindrà el centre de referència per a les polítiques d’innovació de la Comissió Europea] ƒ I també la futura Oficina Europea de la Iniciativa de Medicaments Innovadors. [Manel Balcells, President del Comitè Executiu de la BioRegió, ha manifestat que la considera prioritària. A la web de la UE, es descriu la Oficina com un “símbol de l’Espai Europeu Integrat d’Innovació, Recerca i Formació”] ƒ Espero que la candidatura presentada per les administracions, el Parc de Recerca Biomèdica i Farmaindústria prosperi. 8. La Bioregió ens corresponsabilitza amb el model europeu de progrés ƒ Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R+D, Europa es troba en una situació d’estancament. 5 �ƒ En canvi, la Xina creix de forma imparable, esdevenint un gran competidor: aquest any mateix es convertirà en el segon país del món en inversió de capitals en investigació. ƒ I la Índia no li va massa al darrere en sectors com la química i la informàtica. ƒ Aquests països ja no només atrauen la producció, sinó també la inversió en competitivitat. ƒ No em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han de ser la nostra principal prioritat. ƒ A la Xina i a la Índia s’està creant una nova elit intel·lectual de científics i tecnòlegs, però importants capes de la societat encara viuen en la pobresa i el sub-desenvolupament. ƒ En canvi, aquí tenim serveis públics cada vegada més extesos i de qualitat. ƒ El repte científic i tecnològic és clau per l’economia, però també pel benestar. ƒ Els avenços en biotecnologia s’associen a millores de la qualitat de vida i de la salut de les persones. ƒ Actualment la funció investigadora és un imperatiu ètic de les nacions que aspiren a estar a l’avantguarda del desenvolupament humà dels ciutadans. ƒ Un dels actius principals del Sistema Català de Salut és que la recerca en salut s’imbrica a la xarxa sanitària. ƒ El nostre sistema de salut està desenvolupant un model d’innovació basat en un dispositiu d’investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació que fomenta el tarannà investigador. 6 �ƒ La nostra xarxa d’hospitals inclou els 6 de major producció científica d’Espanya. ƒ Com reiterava el mateix Dr. Izpisúa fa 15 dies en una conferència al Tribuna Barcelona, aquest és el valor afegit més important que tenim. ƒ I ho és per la qualitat de l’assistència sanitària que se’n deriva i per les possibilitats de formació dels professionals de la salut que ofereix. 9. L’Euroregió i el L’EuroBioCluster del Sud d’Europa ƒ Avui Catalunya no només destina una part cada vegada més important dels seus recursos i de la seva intel·ligència a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa nucleant una euroregió. ƒ Una Euroregió Universitària i Científica. ƒ Al mateix temps, l’Euroregió ens permet ser un actor rellevant en una dinàmica supraregional de creixement científic i tecnològic: l’EuroBioCluster del Sud d’Europa, en la línia que uneix BCN-Lió-Heidelberg. ƒ El BioCat i el Biopole de Tolouse hi tindran un paper determinant, com fa per exemple la Medicon Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion, on hi participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i unes 870 empreses. [Encara que sigui anecdòtic, fins i tot disposen d’unes “yellow pages” per localitzar els més de 3.000 grans actors que hi participen] ƒ Què ens ofereix l’EuroBioCluster? o “Base científica”: establir plataformes comunes de recerca per competir. 7 �o Massa crítica per afrontar la “biocomercialització”: per exemple, facilitar l’accés de les grans farmacèutiques, a les PYMEs biotech. o Un esforç per incrementar el finançament: fons de co-inversió europeus; enfortir la xarxa de business angels. ƒ Nosaltres encara no ens podem comparar als clusters del nord, però a la globalització, el que no va adaptant el seu coneixement, la seva tecnologia i la seva gama de productes i serveis està perdut. ƒ I l’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una mostra que sabem adaptar-nos, tant en l’economia com en la política. ƒ Que som capaços de mirar lluny i d’actuar aprop. ƒ L’Euroregió és un primer pas esperançador per alinear idees, projectes i institucions. I ens permetrà tenir la massa crítica suficient per competir a la globalització. ƒ Avui tenir una “base” a Catalunya suposa un triple avantatge estratègic per a les empreses: o Aconsegueixen europeu; ubicar-se al cor del mercat o Aconsegueixen una porta d’accés privilegiada a la resta de països del Mediterrani i d’Hispanoamèrica; o I compten amb una connexió directa amb la resta de bioclústers europeus. ƒ Al mateix temps, l’Euroregió enfortirà la cohesió social, com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està construint a Puigcerdà. 8 �ƒ Justament per aquest motiu, és fonamental connectar tots els sentits de la cordillera i el mar. ƒ L’Aeroport de BCN ha començat a captar vols intercontinentals i l’adjudicació de la T-Sud ens ha de servir per configurar un hub potent. ƒ És fonamental que Catalunya tingui un aeroport gestionat amb autonomia. ƒ Com ho és també vertebrar la xarxa d’alta velocitat, que fins fa dos dies, no estava prevista més que de Madrid a algunes capitals de província. ƒ Els eixos València-BCN o BCN-Bilbao no existien a la ment del govern d’Aznar i la connexió amb Europa era objecte de nombrosos endarreriments. ƒ Justament per aquestes raons, l’Euroregió s’ha situat al centre de les relacions hispano-franceses. ƒ De les hispano-franceses i també de les hispanoitalianes, per consolidar empreses euromediterrànies com Abertis-Autostrade o Enel-Acciona-Endesa. ƒ Hem de començar a construir Europa des del Sud. I no només des de l’economia, sinó també des de la política. 10. Tenir un “paper” a la globalització, sense perdre de vista que la nostra prioritat són les persones i la proximitat ƒ Estem esborrant les fronteres d’Europa, les dels territoris i les administracions, les del sector privat, les que oposen la recerca i la innovació i les que pretenen oposar competitivitat i cohesió. 9 �ƒ I ho estem fent per sumar i tenir un paper rellevant a la globalització, sense perdre de vista que la nostra prioritat són les persones i la proximitat. Moltes gràcies 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre Mirona (Navata, Girona) Abstract A summary of the resource. Seminari “El paper del Sistema Hospitalari català en el projecte Biocat: convertir en valor la innovació”, organitzat per la BioRegió de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i que ha comptat amb l’assistència dels directors de gairebé tots els hospitals catalans i els màxims responsables del sistema sanitari català. Intervencions de Manel Balcells, president del Comitè Executiu de Biocat Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona Joan Guanyabens, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut Miquel Barceló, president del 22@Barcelona Joan Cornet, president de TIC Salut Josep Samitier, president de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Lluís Blanch, director del Parc de Salut de Sabadell. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Mediterrània Salut Recerca i Desenvolupament Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab PDF Text Text 1. PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO D'OCUPACIO (BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986) - En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva valuosa aportació a l'organització d'aquesta Conferència, E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació, es tractaran durant aquests dos dies. - Les experiències dels diferents països posen de manifest que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡ positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència . ., de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això, la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats. - El ritme de creixement de les innovacions i la difussió de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del. lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia, la societat i la cultura que s'estan transformant. �2. - Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per . fer front a la internacionalització i la competència creixent de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen el tema central d'aquesta Conferéncia- - Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea per tots els problemes econòmics actuals i en especial el més greu de tots: l'atur. Sovint la creació d'ocupació es produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior i d'empreses innovadores, que per una acció. crein efectes multiplicadors. sinergètica, '" �3. - Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és que estigui ben arrelat en les necessitats i potencialitats de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment i actuar localment". - Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics i socials. La descentralització és una necessitat ampiament compartida per la majoria de països industrialitzats,entre ells el nostre. - Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una distribució territorial. adequada dels centres nacionals de recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc. - Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8 de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188. ■_) �4. Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina Tecnològica un primer estudi de prioritats tecnològiques per a una possible especialització del'Parc. Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat. - D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà de la gestió í execució del programa. Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta d'institucions catalanes per la seva participació tant en el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració. Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad de cooperació amb les institucions del pals i en especial amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi que assumeixin el protagonisme que els hi correspon. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3947 Title A name given to the resource Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca, CMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Competitivitat Economia Recerca i Desenvolupament Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1044/19860918d_00151.pdf c02b9828b8c4a8c5727f5e04f69968b8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pia. s Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. m/mm Télex 54519 Laye Paraules de l'Ercm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la ioauguraoi5 del "Second Catalan International Symposium on Statisos" Barcelona, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES I SENYORS, LADIES AND GENTLEMEN: I AM VERY PLEASED TO GIVE YOU MY WARMEST WELCOME TO THIS SECOND CATALAN INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON STATISTICS. 1 WIST1 YOU FEi:L HERE AT HOME AND HAVE A GOOD STAY. THIS SYMPOSIUM CONFIRMS BARCELONA'S LONG TRADITION OF INTEREST ON STATISTICS, I WOULD LIKE TO RECALL SUCH EARLY EXAMPLES AS ILDEFONSO CERDA'S "MONOGRAFÍA ESTADÍSTICA LOE LA CLASE OBRERA DE BARCELONA EN 1856", INCLUDED IN JIS TEORÍA DE LA URBANIZACIóN; OR PEDRO GARCÍA FARIAS STUDY ON THE MORTALITY IN BARCELONA'S HOUSEHOLDS IN THE 1880'S, INCLUDED IN HIS PROYECTO DE SANEAMIENTO DEL SUBSUELO DE BARCELONA. THE BARCELONA CITY COUNCIL, WAS ALSO ONE OF THE FIRST IN EUROPE TO PUBLISH A STATISTICAL YEARBOOK. I AM VERY PROUD, AS MAYOR, TO REMEMBER THE IMPORTANT ROLE THAT OUR CITY COUNCIL HAS PLAYED IN THE DEVELOPMENT OF STATISTICS IN BARCELONA �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicadó THUS A MUNICIPAL INSTITUTE OF STATISTICS WAS CREATED IN THE THIRD DECADE OF THIS CENTURY. AND IN THE SIXTIES, THE AjUNTAMENT HAD A LEADING PART IN THE CREATION OF TSE COMISSI6 MIXTA DE COORDINACI5 ESTADÍSTICA WHICH WAS TSE IMMEDIATE ANCESTOR OF THE CONSORCI D'INFORMACIS I DOCUMENTACI6 DE CATALUNYA THAT CO-ORGANIZES THIS SYMPOSIUM. SENYORES I SENYORS, ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PGP,LWUES CONEIXW1 MOLT B1 D' UNES ESTADÍSTWUES M I LA NECESSITAT DE DISPOSAR A INSTRUMENT PER A UNA GESTI6 EFICAC. SENSE SER EXPERTS EN ESTADÍSTICA, HEM POGUT CONTEMPLAR LA CRISI QUE VA POSAR EN DUBTE LES BASES DE DADES COM A ELEMENT ESSENCIAL DE LA PLANIFICACI6, PEL SEU COST FALTA D'ACTUALJTZACIó. PER CS TAMBÉ HEM VIST COM LA POTENCIACIS D'INSTRUMENTS INFORMATICS HA PERMAS REVALUAR EL CONCEPTE DE BASES DE DADES. FEO DESENVOLUPAMENTS DE L' ESTADÍSTICA TECSRICA ESTABLIRAN SENO DUBTE, ELS FONAMENTS PER CREAR NOVES FINES PRA" CTIOUES PEE GARANTIR L'EFICACIA DEL TREBALL DE �Ajuntanieni de Barcelona Gabinet de Comunicació GESTIo A LES ORGANITZACIONS PúBLIOUES 1 PRIVADES. PER AIX ESTIC CONVENCUT DE LA IMPORTANCIA DE SESSIONS COM LES QUE TINDRAN LLOC AQUÍ, FINALMENTE, QUISIERA HACER AEUSICSN AL INTERÉS ESPECIAL QUE DESPIERTA LAS SESIONES SOBRE ESTADÍSTICA EN LAS COMUNIDADES AUT5NOMAS, NOS ENCONTRAMOS ANTE EL DOBLE RETO DE ADAPTAR NUESTRAS ESTADÍSTICAS A LAS EXIGENCIAS DE LA EUROPA COMUNITARIA POR UN LADO, Y POR OTRO DOTAR A NUESTRAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS DE APARATOS ESTADÍSTICOS, Y A LA VEZ ESTADÍSTICAS EFICACES, QUE TENGAN EN CUENTA LAS CARACTERÍSTICAS DIFERENCIALES DE CADA REGI6N O NACIONALIDAD Y QUE A LA VEZ TENGAN EL SUFICIENTE GRADO DE HOMOGENEIDAD. NO SE LE ESCAPA A NADIE LA IMPORTANCIA DEL PROBLEMA. MUCHAS DE LAS DIFICULTADES DE LOS SISTEMAS DE FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS PROCEDEN DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CARENCIA DE ESTIMACIONES CORRECTAS DE LOS ASOCIADOS AL EJERCICIO COSTES DEL PODER DESCENTRALIZADO. Y NO S6L0 LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS SON LAS AFECTADAS. LOS AYUNTAMIENTOS SUFREN AUN MáS ESTAS CARENCIAS. TODAVÍA NO CONOCEMOS CON EXACTITUD CUáL ES LA DISTRIBUCI6N DEL GASTO PCiBLICO ENTRE LOS SECTORES CENTRAL, AUT6NOMICO Y LOCAL. YO LES EXHORTO A QUE POEUNDICEN EN ELLO. ES ALGO QUE AFECTA MUY DIRECTAMENTE A LOS CIUDADANOS, A LA GESTIC;N DE SUS INTERESES MáS LIGADOS A SU VIDA COTIDIANA, AL BUEN EJERCICIO DE LAS ADMINISTRACIONES MáS PR5XIMAS A ELLOS. SEÑORES Y SEÑORAS, NADA MáS. LES DESEO UNA VEZ MáS QUE SU ESTANCIA AQUi SEA AGRADABLE. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3950 Title A name given to the resource Second Catalan International Symposium on Statiscs / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. ESADE Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Recerca i Desenvolupament Societat de la informació Model social Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1160/19880602d_00294.pdf bb1ff78630439aadf5a4e52b92b602fe PDF Text Text Par aules de l'Exnm. 8íara^alI, ` transfer Alcalde de Barcelona , Sz. Pasqual a la ^ess '^ d`obertnra del Semioari "Creao^ nia de tecnoloqies urbanas" Palau de Coogressos de Barcelona 2 de 'uny de 1988 �Senyores i Senyors Aquest Seminari te- una significació es p ecial. Se celebra en el marc de la Fira Internacional de Mostres de gse((--A Barcelona coincidint amb la p resentació d'un nou Salo a la Fira: BARNATEC, on s'exposen per primera vegada a la nostra Fira, de manera extensa i ambiciosa, sistemes de tecnologia urbana per p art d'empreses de l'mbit municipal. Es not parlar realment d'un tombant important en el carril de la creació i aplicació de tecnologies urbanes, en el sentit nr l'Adminbistració municipal les emoreses munici p als ja no són només consumidors de tecnologies urbanes sinó crt en són també creadors i, per tant, també en poden ser transferidors, venedors o exportadors �fins i tot. Això obre unes perspecti ves noves que calia que fossin analitzades per Doder-les a p rofitar a fons. L'ohjectiu del p re se nt Seminar i e s l'intercanvi de c oneixeme nt s i d'exper camp de i '1' investigacio- en el les solucions tecniques en .. materia de tecnoloqies urbanes, per aixo- el Seminari resulta tan oportli i encaixa perfectament en el marc de la Fira. La ciutat de Barcelona s'honra en acollir-lo, i jo, en donar-los la benvinquda. No dubto que el seminari sera un èxit atris conseqiies ncies positives p er aquest sector d'activitat. Te la paraula. el Sr. Jack Zapasnik, Secretan i General de la IIJLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4066 Title A name given to the resource Seminari "Creació i transferència de tecnologies urbanes" / Discurs sessió d´obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Recerca i Desenvolupament Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1654/0000001198.pdf cade57b3a6bea12de74112dc0da6fff7 PDF Text Text LA VANGUARDIA 27 T E N D E N C I A S MARTES, 20 OCTUBRE 2009 Un nuevo proyecto de investigación biomédica “La familia debe ayudar al paciente aser tan autónomo como pueda” Pasqual Maragall, impulsor de Barcelonaßeta JOSEP CORBELLA Barcelona E l proyecto Barcelonaßeta que impulsa Pasqual Maragall no se limitará a seguir las líneas de investigación actuales, sino que explorará ideas nuevas y arriesgadas. Una idea muy maragalliana. ¿Cree que a la investigación del alzheimer le hace falta una revolución conceptual, que por el camino marcado no se avanza lo suficiente? Ya hace cien años que se conoce el alzheimer, y como no hay mal que cien años dure, ya toca que llegue un gran avance. Si se fija, las personas que tenemos alzheimer nos refugiamos mucho en refranes, como no hay mal que cien años dure. Podemos olvidar dónde hemos dejado las llaves, pero no olvidamos las poesías, las canciones, los refranes… Esto se nos queda en el hipocampo, aquí en el cerebro subiendo a mano izquierda. ¿Es cierto que Barcelonaßeta se propone favorecer los descubrimientos accidentales para generar ideas nuevas? Es una idea en la que creemos mucho, es lo que en inglés llaman serendipity. La mayoría de grandes descubrimientos se han hecho así, por chiripa. Se mira una cosa y se descubre otra. Naturalmente, hace falta que el investigador que mire tenga talento para ver cuándo un resultado inesperado es relevante. ¿Cómo lo harán para tener resultados inesperados y relevantes al mismo tiempo? Habrá mucha multidisciplinariedad. Cada especialidad tiende a cerrarse. Pero si no hay contacto no hay chispa. A veces de esta chispa puede surgir la luz. Se tiene que propiciar un ambiente en el que haya contactos. Otro aspecto innovador de Barcelonaßeta es que ha captado financiación de 18 empresas y entidades privadas. ¿Le ha costado mucho convencer al sector privado de invertir en investigación? No hay mucha tradición en España de inversiones privadas en investigación. La situación es muy distinta en Estados Unidos, donde hay una cultura calvinista y gran parte de las inversiones en investigación biomédica son privadas. La civilización católica humor. Que se interese por los demás. Y que se ejercite, tanto físicamente como mentalmente. Yo, personalmente, juego a ping pong, camino mucho, hago sudokus. Y psicológicamente me ha ocurrido una cosa curiosa. ¿Qué le ha ocurrido? Me he convertido en un enfermo de la captura de imágenes. Capturo el momento con la cámara del móvil y puedo guardarlo. O enviarlo y compartirlo. Es un entretenimiento fantástico. ÀLEX GARCIA Maragall, con las obras del edificio de Barcelonaßeta al fondo no anima tanto la competencia y la inversión privada en investigación. Por eso hay una fiscalidad que apoya tanto la investigación en Estados Unidos y no en España. Este trato fiscal tiene un origen cultural, religioso. Por su experiencia personal, ¿qué consejos daría a una persona que se enfrenta a un diagnóstico de alzheimer? Le diría que no deje de hacer cosas. Que disfrute. Que no lo convierta en una tragedia porque no lo es, pero acaba siéndolo si uno se empeña. Que se lo tome con Pero no creo que tenga que ver con el alzheimer. Esta afición por los gadgets me viene de hace mucho tiempo. Y a los familiares de una persona con alzheimer, ¿qué consejos les daría? Que no sean sobreprotectores, que dejen un grado de libertad. Sufren, le protegen en exceso y, sin querer, le perjudican. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda.c LEA LA ENTREVISTA ÍNTEGRA EN LA WEB www.lavanguardia.es Miquel Molina El tamaño importa L a ascensión al Puigmal protagonizada el domingo por Joan Puigcercós es genuino excursionismo con mensaje: una gesta que entronca con los orígenes del nacionalismo más esencial, tan ligado al descubrimiento del propio paisaje y a su elevación a la categoría de valor patriótico. Ascendiendo a lo más alto (en este caso, del Ripollès), Puigcercós nos dice que no hay más límite que el que uno se imponga. Otra cosa es que alguien, desde el independentismo rampante, pueda pensar que el techo elegido por el líder de ERC es más bien modesto. Se dice que las comparaciones son odiosas, pero aún pueden serlo más si el objeto a comparar es la trayectoria políticoexcursionista de un rival del mismo espacio político, como es Jordi Pujol. Si la cima elegida da la medida de las aspiraciones de cada dirigente, no hay duda de que el president apuntaba más alto. Ascender los 3.404 metros del Aneto o los 3.143 de la Pica d'Estats era una empresa más ambiciosa que superar los 2.913 del amable Puigmal. Cunde últimamente la sensación de que la política de los 80 y de los 90 la lideraron, aquí y en Europa, una generación de dirigentes con más peso específico que los actuales. Pujol, que sin duda formaba parte de ese selecto grupo, tiene además la ventaja competitiva de haber sido un montañero vocacional y tenaz. Aún es, por todo ello, un rival difícil para el voluntarioso Puigcercós, si es que, como parece, de lo que se Puestos a ser épicos, trata es de apelar a la épilos 2.913 metros del ca para proclamar la ilusión de una Catalunya Puigmal no parecen más plena. Sobre todo un objetivo ambicioso porque, cuando nos ponemos épicos, el tamaño sí importa. Y las suaves laderas herbosas del Puigmal no son reto equiparable al árido y extenuante pedregal que rodea el imponente Aneto. Claro que, si de compararse se trata, Puigcercós siempre podrá alegar que vuela más alto que José Montilla, quien hace poco se estrenó en la materia dando un plácido paseo por Aigüestortes. Frente al montañismo, senderismo. ¿Falta de ambición política? Más que aspirar a todo, de lo que se trataría en este caso, diría el actual president, es de cumplir con un precepto tan intrínsecamente ligado a la historia del excursionismo catalán como es tocar de peus a terra. De lo que no hay duda es de que, más arriba o más abajo, nuestros líderes ayudan con su gesto a promocionar el saludable deporte del montañismo. Puestos a juzgar tradiciones, esta nos complace mucho más que aquella que consiste en marchar de noche bajo el fuego de las antorchas, representada la semana pasada por ERC en el homenaje al president Companys. Un acto que, involuntariamente, evocó un imaginario de supremacía racial y violencia que estaría mejor desterrado en la memoria. Para quien aun así guste de marchar con antorchas, vaya ahí una sugerencia: apuntarse a las falles de Sant Joan de Isil o de Durro, que combinan festivamente la atracción por el fuego con ese montañismo que practicamos cuando queremos sentirnos más libres. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Impulso de Barcelonaßeta. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Corbella, Josep Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Alzheimer BarcelonaBeta Recerca i Desenvolupament Família Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1682/0000000645.pdf 9cd5269df44328c5ced7f62808f710c5 PDF Text Text La innovación es cosa de todos Cinco Días | 20/06/2005 El pasado 16 de febrero el Govern de Catalunya y las organizaciones sindicales y empresariales firmábamos el Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l´ocupació i la competitivitat de l´economia catalana, donde se refleja, con el compromiso de todas las instituciones implicadas, y se definen las líneas estratégicas, las medidas y las acciones concretas que se deben seguir para afrontar los retos de futuro de la economía catalana. El acuerdo constata el hecho de que Catalunya ha ido perdiendo, los últimos años, parte de la capacidad de atracción de la inversión extranjera y que la aparición de nuevos competidores en un mundo globalizado, con costes laborales menores, ha tenido como consecuencia la aparición de algunos fenómenos de deslocalización industrial. Dentro de las medidas del acuerdo, se propone –como alternativa- la mejora de las condiciones básicas de competitividad a través de la investigación, el desarrollo y la innovación; con unos programas específicos para las pymes catalanas, que integren la gestión de la innovación, la logística, el diseño industrial y el fomento del uso de las TIC y de la calidad. Comparto la opinión del ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla, en el sentido de que nos recordaba, en su conferencia pronunciada el pasado verano en Sitges (en el marco de las Jornadas del Círculo de Economía), que “la competitividad depende de la productividad y que ambas variables se vinculan a la capacidad innovadora de la empresa, capacidad que se refiere tanto a innovación de productos como a innovación de procesos. Y que el fomento de la innovación y de la formación del capital humano constituyen la mejor vacuna frente a la deslocalización.” Es necesario diferenciar los conceptos de innovación y de modernización. Para que haya innovación es imprescindible que haya procesos, organizaciones y personas innovadoras. Para ello es necesario crear un entorno que favorezca el desarrollo del valor de la innovación. Este es el compromiso del Gobierno de la Generalitat y la apuesta estratégica con la que queremos contribuir de manera singular en este gran acuerdo. Se puede hacer frente a la deslocalización, con un relativo éxito, si evitamos la descapitalización de capital y recursos humanos. �Catalunya no se puede permitir perder el factor diferencial. Una economía de servicios y del conocimiento, con profesionales altamente cualificados será la garantía para no limitar las posibilidades de nuestras empresas, actuales o futuras. Y, lo que es más importante, su capacidad para crear nuevas oportunidades de negocio en un contexto altamente competitivo. La inversión, basada en la promoción de la innovación tecnológica y la creación de puestos de trabajo cualificados, coincide con la política de captación de inversiones extranjeras de la Generalitat. Durante el año 2004 conseguimos grandes resultados en este sentido y espero que este año podamos mantener nuestro liderazgo en la captación de capital. Todo ello en un nuevo marco de financiación federal que nos permita combinar nuestra solidaridad con una inversión sostenible para atender las necesidades objetivas de los ciudadanos y de las empresas catalanas. El pasado mes de enero se publicaba el Índice de Innovación correspondiente al año 2004. Un instrumento contrastado que pretende medir cómo las inversiones en investigación y desarrollo se concretan en productos y servicios innovadores susceptibles de ser patentados. El Índice, que lleva a cabo su calificación entre 0 y 1 (siendo 1 el valor máximo), coloca a Japón en la primera posición mundial con una calificación del 0,77 frente a la media de la Unión Europea que está en un 0,44. Los siguientes países son Suecia, Finlandia y EE.UU. España, con un 0,30, se sitúa muy por debajo de la media europea y cerca de los valores de Eslovaquia, Chipre, Rumania, la República Checa y Polonia, que, curiosamente, son los países destinatarios de la deslocalización industrial que está teniendo lugar en España. La fórmula I+D+I (Investigación, Desarrollo e Innovación) constituye una de las bases fundamentales para el desarrollo y crecimiento económico de un país moderno. Aquellos países que consigan incrementar su índice de innovación conseguirán retener capital humano y también los sectores empresariales e industriales que aportan valor a los bienes y servicios que ofrecen, al tiempo que minimizan los impactos negativos que la globalización económica pueda tener sobre sus economías. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La innovación es cosa de todos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Cinco Días Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Ocupació Recerca i Desenvolupament Indústria Economia Catalunya Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1339 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2698/PARAULES_FPM_19_juny.pdf 4aaa655f4b8b5bfdc664009cad8b0ebb PDF Text Text Presentació de la Fundació Pasqual Maragall 19 de juny de 2008 – TNC [Salutacions] Vicepresident, consellers, rectors, resta d’autoritats… Benvolguts amics. Us agraeixo molt sincerament que avui estigueu aquí amb nosaltres acompanyant-nos en aquesta “presentació en societat” de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer. Vull fer també especial esment a tots aquells que avui no podien assistir i que ens han fet arribar el seu afecte i el seu recolzament i ens han ofert la seva col·laboració. Quan fa uns mesos vaig donar a conèixer públicament que m’havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, vaig anunciar també que volia dedicar part dels meus esforços a fer avançar la recerca científica d’excel·lència sobre aquesta malaltia i a ajudar a vèncer la desconsideració social que l’envolta, fent que se’n parlés d’ella de forma oberta. La Diana i els meus fills van decidir acompanyar-me en aquesta nova aventura. També el meu germà Ernest i bons amics com Narcís Serra, Santiago de Torres, Xavier Roig, Guerau Ruiz Pena i Marta Grabulosa que s’han implicat activament com a membres del Patronat. �Hem rebut, i seguim rebent, moltes mostres de suport i d’adhesió encoratjant-nos a tirar endavant la iniciativa. Si aquell compromís personal s’ha concretat en la Fundació que avui presentem, és sens dubte gràcies a tots aquests suports. Aquest projecte és també vostre. El Dr. Camí us ha presentat els seus objectius. No només és un projecte ambiciós, arriscat i innovador, sinó que malauradament resulta absolutament necessari. Però només serà una realitat si aconseguim que sigui un projecte col·lectiu, si l’impulsem conjuntament. Si fem d’ell, en definitiva, un projecte de tots. Vaig dir en el seu moment que enlloc estava escrit que aquesta malaltia hagués de ser invencible. Estic segur que ho aconseguirem. Gràcies a tots de nou per la vostra assistència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació de la Fundació Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-06-19 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Fundació Pasqual Maragall Recerca i Desenvolupament Salut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2718/Bicicleta_cullera_poma.jpg 36c8024fa1b3f11d9186650ec75c8479 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 107 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Cromosoma TV Produccions Televisió de Catalunya Televisión Española Director Name (or names) of the person who produced the video Bosch, Carles Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bicicleta, cullera, poma Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010 Type The nature or genre of the resource Documental Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Alzheimer Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Recerca i Desenvolupament Salut Description An account of the resource Pel·lícula documental sobre la lluita contra la malaltia de l'Alzheimer de Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. El 20 d'octubre de 2007 Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, va anunciar públicament que patia Alzheimer. <em>Bicicleta, cullera, poma</em> recull el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzheimer, malaltia que afecta a 26 milions de persones a tot el món. Precisament, "bicicleta", "cullera" i "poma" són tres paraules que s'utilitzen en l'exploració clínica de la memòria a curt termini.<br /><br />La càmera del director Carles Bosch va seguir durant dos anys Maragall i la seva família a la vida quotidiana: visites al neuròleg, escenes familiars a la seva masia de Rupià, la celebració de la victòria d'Obama a la seu del Partit Demòcrata de Nova York, a la qual Maragall va assistir com a convidat o reunions del Patronat de la Fundació Pasqual Maragall per la Investigació sobre l'Alzheimer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall