1
10
52
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1589/0000000752.pdf
febb143f25ae1d2fe7bab6f487c6447a
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A Espanya no s'admet que els catalans manin
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Perdigó, Joan Manuel
Martínez Ibañez, José Luis
Sorolla, José Antonio
Franco, Antonio
Montagut, Albert
Dumall, Juancho
Romero, Joaquín
San Agustín, Arturo
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
President de la Generalitat de Catalunya
Model social
Acció política
Estatut
Constitució
Finançament
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-07-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/877/0000000640.pdf
2e324e7c65c3ff3763aab49bc9eb1011
PDF Text
Text
TRIBUNA: PASQUAL MARAGALL
A mitad de mandato en Catalunya
El autor repasa los resultados de sus dos primeros años al frente de la
Generalitat y explica que su Gobierno está más volcado en solucionar los
problemas sociales y económicos en Cataluña que en la reforma del Estatuto,
de la que se ocupan los Parlamentos.
PASQUAL MARAGALL, EL PAIS 15/11/2005
Hace seis años justos, en noviembre de 1999, comenzó un mandato en que el
presidente de la Generalitat no podía perderse una sola votación, porque si
faltaba ese voto perdía la mayoría -empatábamos a 67 votos-. Para colmo, a los
pocos meses el PP sacaba mayoría absoluta en España y el pacto CiU/PP
quedaba absolutamente en manos de los populares. Fue entonces cuando Pujol
decidió prácticamente retirarse de hecho y dejar el Gobierno en manos de un
primer ministro no previsto en la legislación. Más candidato que ministro, ese
Primer Consejero fue apoyado por Rajoy y Rato para sacar a flote una economía
que sin embargo quedó endeudada como nunca antes. Hemos tardado dos años
en sanearla.
Ahora, la mayoría de centro izquierda tiene una ventaja suficiente (74 escaños a
61). Las finanzas están saneadas. Hemos aprobado un presupuesto de cerca de
30.000 millones de euros (equivalentes a cinco billones de las antiguas pesetas).
Estamos invirtiendo como nunca antes en barrios, escuelas y centros de salud, y
en policía autonómica y sistema penitenciario. Somos una comunidad que
empieza a parecerse a un país de verdad, responsable del 80 % del gasto público
no financiero (sin seguridad social) y encantado de pertenecer a un Estado
español moderno, que pesa en el mundo como nunca antes, desde 1898 para
acá.
Encima hemos cambiado en dos años nuestra ley fundamental, el Estatut de
Catalunya. No era fácil: 25 años después no era sencillo atreverse a modificar
por vez primera una de las cinco piezas iniciales del Estado español de las
autonomías: Constitución, Ley Electoral, Ley del Tribunal Constitucional,
Estatuto Vasco y Estatut de Catalunya.
A mitad de mandato, una constatación: nunca se hizo tanto en tan poco tiempo.
En el Gobierno y en el Parlament.
Confío en que antes del verano de año que viene se apruebe el nuevo Estatut en
Cortes para ser refrendado por el pueblo de Catalunya. Y espero que la opinión
pública vaya entendiendo que la Constitución necesita los cambios propuestos
por el Gobierno español a la consideración del Consejo de Estado: igualdad de
sexos en la sucesión a la Corona, denominación de las autonomías creadas
desde 1979 y ausentes aún de la Carta Magna, Senado de las autonomías y no de
las provincias, y reconocimiento de lo que hicimos ya desde 1986: formamos
parte de la Unión Europea. Ya va siendo hora de decirlo en los textos legales
correspondientes.
Esa aceleración de la historia entiendo que pueda producir un cierto vértigo. A
mí lo que me produce pánico es el escenario contrario, el de la progresiva
�pérdida de la fibra política en este país, en Catalunya y en España, si no
atendemos a las exigencias del día, si llegamos tarde a la cita con la historia,
como está pasando en Europa.
El reciente debate en el Senado con los 17 presidentes autonómicos ha sido un
buen punto de partida para relanzar los segundos 25 años de la España de las
autonomías.
Después de oír a los presidentes autonómicos, el presidente del Gobierno
español dejó claro que las tres nacionalidades históricas a las que se refería la
Constitución en la disposición final segunda tienen una geografía política
distinta de las demás y no se adaptan al esquema general de aprobación o
modificación de los Estatutos por acuerdo entre los dos grandes partidos
españoles.
Creo que no es sólo un problema o un tema de distintas configuraciones
partidarias. Tales configuraciones son distintas por la existencia de un acusado
sentido de identidad nacional en esas comunidades. Porque son naciones en el
seno de la nación plural que es España. Y ese dato es previo al hecho de la
configuración partidaria. Es su causa.
Es pronto todavía para saber en qué va a quedar el texto del Estatuto de
Catalunya y, en su día, el de la Constitución. Para cambiar el primero no se
precisa hoy por hoy de la aquiescencia del partido de la oposición. Para cambiar
la Constitución sí.
Sería conveniente en todo caso una buena inteligencia o acercamiento de
posiciones con la oposición. Porque el Estatuto no está hecho para ir cambiando
según las mayorías contingentes del Parlamento español. Y no cambiará con
ellas. Sin embargo, es evidente que nadie debería sentirse incómodo con un
Estatuto que tiene que durar años.
El dualismo nacionalidades/regiones debe tener un reflejo explícito y
circunstanciado, en el plano estatutario y a poder ser en el constitucional, como
proponía en su día el actual presidente del Consejo de Estado sugiriendo que la
Constitución en su artículo segundo reconociera que dentro de la unidad de
España caben, existen, las comunidades nacionales de Catalunya, Euskadi y
Galicia, así como la foral de Navarra.
El problema es de matiz, porque hay que resolver qué distingue a las
nacionalidades creadas por la Constitución de las creadas por los Estatutos. Qué
diferencia hay entre los territorios de la disposición final segunda de la
Constitución, nacionalidades en sentido histórico fuerte, y las otras autonomías
que se han autodenominado nacionalidades en sus Estatutos, con la aprobación
general, como es el caso de Aragón, Comunidad Valenciana, Baleares y
Canarias, y en el futuro probablemente Andalucía.
No es bueno que esas precisiones, necesarias para la estabilidad de nuestro
sistema político y la tranquilidad de unos y otros, de todos, queden escondidas
en un par de disposiciones finales de la Constitución.
�Todo esto son matices, pero ¡qué matices!
Nosotros, en Catalunya, y por una mayoría muy convincente, del 89% de los
diputados del Parlament, hemos optado por denominar nación a Catalunya, en
línea con el pensamiento de los federalistas castellanos y su "España, nación de
naciones".
También puede pensarse, y algunos lo creen, que puesto que todo ha ido bien,
como nunca antes en nuestra atribulada historia contemporánea, mejor "no
meneallo": dejar las cosa como están.
Ya he dicho que dejar las cosas como están me parecería prueba de falta de
coraje político. Y añado, falta de la elemental prudencia que se nos exige en un
mundo en que todo está cambiando. En ese entorno, quedarse en unos
principios generales de igualdad faltos de proximidad y calor, puede acabar
generando un sorprendente vacío político. Tenemos ejemplos cercanos y
dramáticos, que pueden repetirse aquí.
La devolution francesa es incompleta: frente a los 150.000 empleados públicos
de la Generalitat de Catalunya... Aquitania y Midi Pyrenées tienen 4.000 cada
una. Y la banlieue parisina es un océano de difícil gobernación. Ya sé que no es
popular hablar de grandes números de funcionarios. Pero el problema no es
tanto el número como su proximidad o no al usuario de los servicios públicos y
lo que los británicos llaman su contabilización y control por los resultados y por
el público (accountability).
Hay que moverse con los tiempos. El Estado lejano tiene cosas que hacer, pero
hay cosas que debe dejar de hacer, porque o ya las hace Europa -que tiene
moneda y políticas de cohesión y de i+d, y pronto tendrá defensa -o las hace la
región, o la ciudad.
Llegados a este punto quiero dejar algo muy claro. No estoy dispuesto a admitir
que las cuestiones relativas al Estatut y a las identidades, cuestiones
trascendentes, sin duda, puedan ocupar por completo el mandato de mi
Gobierno.
Mi Gobierno está centrando sus presupuestos en la educación y la salud, en los
barrios (esos barrios que estallan en Francia y pueden estallar aquí), en la
seguridad, la justicia y las prisiones (estamos haciendo cinco y haremos tres más
en adelante), en las infraestructuras y la tecnología, en la investigación y el
desarrollo de nuevos productos.
Hace unos días visité dos empresas internacionales en la comarca del Vallès:
Roche (químico farmacéutica) y Hewlett Packard (sistemas informáticos). Están
en la punta de la tecnología. Se han convertido en cabeceras de un sistema
internacional de producción. No se han dormido. Ejemplos contrarios los hay,
como el de la desaparecida planta de componentes electrónicos de ATT en Tres
Cantos. El tiempo no corre, vuela. El que no va adaptando su tecnología y su
gama de productos y servicios a los que realmente sabe hacer y puede hacer,
está perdido.
�Hay muestras de que sabemos adaptarnos. Espero que tanto en la economía
como en la política.
El día 22 se inaugura oficialmente en la Universidad Politécnica de Catalunya
un ordenador que lleva por nombre Mare Nostrum y es el más potente de
Europa (y el cuarto más potente del mundo).
Tenemos a la vuelta de la esquina, en Toulouse, la fábrica del Airbus, la más
importante del mundo en aeronáutica. En eso los franceses, con ingleses,
alemanes y españoles colaborando con sus plantas complementarias, están en la
vanguardia mundial.
Por cierto: cuando pregunté el porqué de la ubicación de esa planta, después de
la guerra mundial, en Toulouse, la respuesta fue tajante: era el punto más
alejado de la frontera alemana. Y hoy es el orgullo tecnológico de la Europa
unida. Y punto cardinal de una Eurorregión emergente, la del Pirineo
Mediterráneo, que con Marcelino Iglesias, el presidente Matas y las regiones
francesas queremos conectar en todos los sentidos de lado a lado de la cordillera
y del mar para convertirla en una de las más avanzadas del continente.
Queremos dotarla también de una conexión eléctrica que dé salida a los
excedentes franceses y respuesta a nuestras demandas. Y tener buena sintonía
con la Comunidad Valenciana, a la que tantas cosas nos unen -en mi caso el 50%
de la sangre que corre por mis venas-.
La parte española de esa Eurorregión ampliada (Catalunya, Valencia y Baleares,
no Aragón) es la única porción del Estado que contribuye a la hacienda común
en términos netos, además de la Comunidad de Madrid, que ya tiene sus
compensaciones como explicaba con gracia incomparable en el Senado el
presidente de Cantabria.
Nuestras infraestructuras son insuficientes en muchos aspectos. En Catalunya
pasan todas por un Área Metropolitana de Barcelona cada vez más
congestionada. El eje transversal Lérida-Tarragona-Gerona está colapsado, ni
siquiera es una autovía.
El aeropuerto de Barcelona, lo dicho: no sirve para ir non stop a América. La
alta velocidad, hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a
ciertas capitales de provincia: Valencia/Barcelona, o Barcelona/ Bilbao, o
Bilbao/Santander/Asturias no existían en la mente del Gobierno de Aznar.
Hay que cambiar todo esto. Y está cambiando. Pero hacen falta un mínimo de
dos mandatos completos para dar un vuelco real a la situación. En eso está mi
Gobierno. En el Estatut por supuesto, pero en eso más aún, y en los barrios. Del
Estatut ya se cuidan los Parlamentos. Es un tema que supera al Gobierno: no es
tripartito, es cuatripartito. Con vocación de convencer al quinto.
Solo llevamos medio mandato de Gobierno. Hacen falta dos mandatos.
Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1334
Title
A name given to the resource
A mitad de mandato en Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
President de la Generalitat de Catalunya
Catalunya
Acció política
Govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2675/20031214_Acord_Tinell.pdf
b6688ef46b8a3e9d741f3384cd977d03
PDF Text
Text
ACORD PER A UN
GOVERN
CATALANISTA
I D'ESQUERRES
A LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
14 de desembre de 2003
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
2
A les eleccions al Parlament del passat 16 de novembre, els catalans i les catalanes van donar
a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya.
Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha
de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin
del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes.
Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per fer realitat un futur millor per a tots els
ciutadans i ciutadanes.
Les forces polítiques que subscriuen el pacte per a un govern catalanista i progressista
CONSTATEN LA SEVA VOLUNTAT COINCIDENT DE GOVERNAR PER
- promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es
respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans, el control efectiu sobre
els poders públics, la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els
principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions de
qualsevol nivell de govern i l’eliminació de tota forma de corrupció pública;
- avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de
ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són
responsables dels seus deures;
- assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país,
per garantir la cohesió social i territorial;
- impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de
país basada en l’educació, la innovació i un model d’infrastructures coherent amb el
país.
Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen el pacte han convingut a
adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al
voltant de quatre objectius:
MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA
UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA
CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA
UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
3
MÉS I MILLOR AUTOGOVERN.
MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA
I.- L’APROFUNDIMENT DE L’AUTOGOVERN I L’ELABORACIÓ D’UN NOU ESTATUT
1.- Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament.
1.1.- Procediment.
El govern impulsarà de manera immediata un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el
finançament que incorpori totes les forces polítiques del país en la preparació de les accions
necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, elaborar un nou Estatut i adoptar un nou
sistema de finançament.
Basant-se en aquest acord, el govern –en col·laboració amb altres institucions i entitatsengegarà un procés de sensibilització i compromís cívic, per tal d’explicar les raons que
fonamenten la millora de l’autogovern i l’adopció d’un nou Estatut.
Al Parlament, es constituirà la ponència conjunta de tots els grups, encarregada d’elaborar el
projecte de nou Estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu
esmentat. La ponència obrirà un procés de consulta amb entitats socials, econòmiques,
culturals i altres representacions de la societat civil.
En la tramitació parlamentària, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern
s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels textos elaborats compti en la Cambra catalana
amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputats i diputades, com a expressió
de l’Acord Nacional que el fonamenta.
Les forces polítiques que subscriuen el pacte de govern es comprometen a convidar els
Ajuntaments, altres ens locals i entitats públiques i privades a expressar la seva implicació i
presa de posició en la proposta parlamentària.
El projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament serà tramès a les Corts Generals abans de la
primavera de l’any 2005 i el seu procés d’elaboració culminarà amb la convocatòria del
referéndum preceptiu.
Durant tot aquest procés, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern es
comprometen –en el marc de l’Acord Nacional sobre l’Autogovern- a impulsar totes les vies
d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la
seva societat civil.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
4
1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés.
En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o
inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de
Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà
cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient
en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament.
En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes
les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat
expressada pel Parlament de Catalunya.
2.- Contingut.
2.1. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat.
La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient
en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l’Estat. La legislació
postconstitucional no es correspon amb els principis inspiradors del pacte originari de 1978: el
principi que converteix en Estat les institucions d’autogovern de les nacionalitats i regions, el
principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d’autonomia que ha d’informar l’exercici de
competències estatals i la configuració de les seves institucions. Per això, es fa necessari
rectificar algunes disposicions legals i avançar en el desplegament d’altres possibilitats no
considerades fins ara, que s’especifiquen tot seguit. En aquest sentit, les forces polítiques que
subscriuen el pacte promouran que el Parlament faci ús del seu dret d’iniciativa legislativa
davant de les Corts en aquells casos en què sigui necessari. A tal fi, es proposen:
- Promoure la intervenció de la Generalitat en la designació dels membres d’institucions
generals de l’Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de
Comptes, Consell Econòmic i Social)
- Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres
d’organismes, agències i empreses estatals, les intervencions dels quals afecten tot el territori
espanyol (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema
Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de
Dades, Consell de RTVE, etc.) i promoure que les seus dels organismes esmentats en aquest
apartat i l’anterior siguin distribuïdes per tot el territori de l’Estat.
- Proposar la revisió de les competències, composició i elecció del Senat, per convertir-lo en
cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la
voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de
l’Estat.
- Proposar la reforma normativa necessària per a agilitzar l’exercici de la iniciativa legislativa
per part de les CCAA davant les Corts Generals.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
5
- Reformar la legislació sobre administració de justícia per adaptar la seva estructura a la
naturalesa composta de l’Estat, atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les
funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials
iniciats en el territori de la seva jurisdicció, assegurar la intervenció de la Generalitat en la
fixació de la planta i demarcació judicial i integrar el seu personal no judicial en la funció
pública catalana; i instituir la justícia municipal als grans nuclis urbans i la Fiscalia General de
Catalunya.
- Impulsar les reformes legals que facilitin els mecanismes de col·laboració entre les
institucions estatals i la Generalitat, i entre la Generalitat i les altres CCAA, especialment pel
que fa a l’establiment de convenis i acords intercomunitaris i d’òrgans permanents de
col·laboració interterritorial.
- Regular l’estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l’Estat a
Catalunya, modificant la LOFAGE i altres disposicions en la matèria.
- Impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la
Generalitat, per convertir-la progressivament en única administració responsable de les
competències autonòmiques i estatals, mitjançant les previsions del art. 150 de la CE i la
modificació necessària de la LOFAGE.
Pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes
simbòlics i culturals, les parts adoptaran les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per
tal de:
- Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l’ensenyament obligatori les matèries que
expressen la diversitat cultural i lingüística.
- Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin al reconeixement de la realitat
plurilingüística de l’Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l’emissió de
moneda i segells, el DNI i el passaport i l’etiquetatge de productes
- Promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües cooficials
en tot els seu territori i la seva declaració com a llengües oficials de la UE.
- Impulsar per via legislativa i política la creació d’un Consell de les Cultures, encarregat de dur
a terme les funcions previstes en l’art. 149.2 CE, i al qual s’aniran transferint aquestes
funcions per part del govern de l’Estat
- Establir el requisit d’utilització de les diverses llengües cooficials en les condicions de les
concessions administratives per a la comunicació audiovisual
- Fomentar per part de la Generalitat l’activitat cultural en les llengües reconegudes a l’EAC.
- Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
6
2.2.- Redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat.
L’aprofundiment de l’autogovern haurà de ser garantit per un desenvolupament federal del pacte
constitucional i estatutari, que ha d’articular adequadament l’Espanya plural i el reconeixement
de Catalunya com a nació. Mitjançant aquest desenvolupament federal, es crearan espais més
amplis de participació democràtica per compartir projectes col·lectius que neixen de l’autonomia
individual i de la de les ciutats, regions i nacionalitats o nacions.
En especial es considera necessari subratllar que la revisió de l’autogovern i l’elaboració del
nou Estatut han d’incorporar:
Respecte al desplegament normatiu de l’Estatut
- Aprovar projectes de llei en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel
Parlament de Catalunya: per exemple, ordenació de l’ensenyament, recerca, política familiar,
ordenació del sector industrial o règim electoral
- Activar les previsions estatutàries no posades en marxa en matèria de delegació o gestió de
competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió
d’infraestructures d’interès general
- Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya,
com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat,
la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic.
Respecte a l’assumpció de competències executives
- Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per completar els traspassos pendents i, en cas
de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o
atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de
la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que incorpori un procediment específic per
resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria
- Adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per adequar progressivament
l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta
en l’àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a
través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l’art. 150.2 CE i reformant la
Llei Orgànica de Funcionament de l’Administració General de l’Estat (Llei 6/1997)
- Aprovar els projectes de llei d’ordenació territorial, instituint la demarcació de la vegueria com
a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan
s’escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d’aquesta
demarcació per part de l’Estat
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
7
- Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les
seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan
aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l’Estat
- Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques per tal que la Presidència de la Generalitat
assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que
afecta la seguretat interna de Catalunya.
Respecte a la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE
i a l’EAC
- Recuperar –mitjançant l’acord polític, la iniciativa legislativa
o l’actuació jurisdiccional
davant del TC– una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa
bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: cultura,
legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l’educació, sistema educatiu, comerç
minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals)
- Fer ús de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per reformar les lleis estatals
quan puguin limitar les potencialitats de l’autogovern, revisant les lleis orgàniques, la
legislació bàsica i altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles
fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre elles, les que afecten el règim
jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió,
immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral)
- Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de
territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes, quan els
límits de la territorialitat puguin significar un obstacle per a l’adequada prestació de serveis i
funcions de titularitat autonòmica
- Interposar recursos d’inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la
interpretació de la competència autonòmica
Respecte a l’ampliació de competències estatutàries
- Incorporar al nou Estatut les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut
de 1979 (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics)
- Recórrer a la previsió de l’art. 28 de l’EAC per tal d’impulsar l’aplicació de l’art. 150.1 i 2 CE
en matèria d’ampliació de competències, per exemple, en l’àmbit de la immigració
- Ampliar competències legislatives i/o executives de la Generalitat, entre d’altres,
matèries següents:
a) Règim i procediment jurídics, funció pública i contractatació administrativa
b) Administració local
c) Administració de justícia
d) Funció pública notarial i registral
en les
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
8
Ordenació econòmica general
Finançament i administració tributària. Jocs i apostes.
Polítiques socials: sanitat, seguretat social i serveis socials
Cultura, esports i mitjans de comunicació
Ensenyament, universitats i recerca
Mitjans de comunicació, radiotelevisió i telecomunicacions
Seguretat pública
Respecte a la resolució de conflictes eventuals en el procés d’adopció d’un nou Estatut
- Promoure una reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que incrementi les
actuals possibilitats d’arbitratge d’aquest Tribunal pel que fa a possibles conflictes sobre la
tramitació de reforma estatutària i d’altres lleis orgàniques de particular transcendència en
matèria d’autogovern
II. REFORÇAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DEL SISTEMA POLÍTIC
El sistema polític català demana –després d’un quart de segle de funcionament- una revisió del
seu disseny institucional i una correcció de les causes que provoquen l’allunyament ciutadà de
les institucions i la desconfiança respecte de les seves decisions.
Respecte de la revisió de les institucions de l’autogovern
- Elaborar el projecte de llei sobre eleccions al Parlament de Catalunya, amb garantia de
proporcionalitat, igualtat de vot, equitat de gènere, condicions territorials i representació dels
catalans residents a l’estranger. Aquesta llei contemplarà els aspectes de finançament i
despesa de les forces polítiques.
- Adoptar, en relació amb el punt anterior, la iniciativa legislativa conduent a atorgar a la
Sindicatura de Comptes la potestat de fiscalització dels comptes dels partits i de la seva
despesa efectiva en les campanyes electorals i en el seu funcionament ordinari.
- Reformar la Llei 3/1982, limitant la reelecció indefinida del President de la Generalitat i
establint una durada temporal màxima a l’exercici del càrrec.
- Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per a agilitzar els seus procediments,
incrementar la freqüència de les sessions plenàries, facilitar les seves funcions d’impuls i
control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític.
- Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament la creació d’una Oficina Pressupostària
destinada a potenciar la capacitat de control parlamentari sobre la gestió pressupostària i
financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa.
- Reformar la llei 2/1995 d’iniciativa legislativa popular, per facilitar una major participació de la
ciutadania en el procés legislatiu.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
9
- Impulsar les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la
realització de referèndums i consultes populars directes i reguli altres formes de participació nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.-, per tal de fomentar-ne l’ús en
l’àmbit local i nacional.
- Reformar les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
(Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar
l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les
seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de
designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats.
- Incorporar a les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
la facultat de les organitzacions socials, cíviques i culturals de presentar als grups
parlamentaris candidats a l’elecció dels seus titulars (Consell Consultiu, Síndic de Greuges,
Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual).
- Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença
prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar la seva
idoneïtat.
- Reformar les normatives necessàries per eliminar les sessions secretes del Parlament i
d’altres institucions de caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la
intimitat o a la seguretat.
- Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne
efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar-ne la utilització partidista.
- Reformar la llei sobre enquestes i estudis d’opinió per tal de garantir la seva qualitat tècnica,
l’accés i publicitat dels seus resultats i el control parlamentari de la seva execució.
Respecte als criteris sobre la Llei Electoral de Catalunya
- La llei electoral haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de
proporcionalitat entre els vots i els escons obtinguts per cadascuna de les forces polítiques,
una representació equitativa en matèria de gènere i l’expressió de la diversitat territorial de
Catalunya.
- La distribució dels escons parlamentaris es farà entre formacions polítiques que presentin
una llista d’àmbit nacional, mitjançant l’aplicació de la fórmula proporcional del major quocient
i seguint la regla D’Hondt.
- Serà necessari haver obtingut una xifra de sufragis superior al 3 per cent dels vots vàlids
emesos en el conjunt de Catalunya per participar en la distribució d’escons abans esmentada.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
10
- Per tal de respectar la representació de totes les zones del territori de Catalunya els escons
atribuïts a cada formació política seran proveïts de la forma següent:
a) En primer lloc, els escons correspondran als candidats o candidates de cada
formació que hagin estat elegits en cadascun dels districtes d’àmbit territorial que es
determinin.
b) En segon lloc i fins a completar el nombre total d’escons que pertoqui a cada
formació política, els escons pendents de provisió correspondran als candidats inclosos
en la seva llista nacional.
- Per tal de garantir una representació parlamentària sense discriminació de gènere, la llista
nacional que presenti cada formació haurà de comptar amb una representació equitativa de
dones i homes.
- Es constituirà la Junta Electoral de Catalunya que tindrà les competències que la LOREG
atribueix a la Junta Electoral Central pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya.
- Els efectes electorals concrets d’aquests criteris hauran de ser estudiats en profunditat per la
ponència conjunta que es crei al Parlament per aprovar aquesta llei.
Pel que fa a la regeneració democràtica, la transparència en la gestió pública i la lluita
contra la corrupció
- Reformar la llei 6/1984 de la Sindicatura de Comptes amb l’objectiu d’assegurar-ne la
independència, la professionalitat i l’eficàcia, atribuint-li facultats d’auditoria de gestió i
d’eficiència sobre l’actuació de les administracions públiques.
- En el marc de la modificació legal abans esmentada, crear en el si de la Sindicatura una
Oficina destinada a preservar la transparència i el funcionament ètic del sistema públic,
especialitzada a evitar les pràctiques irregulars en les concessions i contractacions de béns i
serveis del sector públic.
- Aplicara l’administració autonòmica, de forma immediata, els convenis del Consell d’Europa
relatius a la lluita contra la corrupció.
- Informar al Parlament abans d’acabar l’any 2004 sobre tots els afers objecte de procediment
judicial o de petició de creació de comissió parlamentària d’investigació durant la darrera
legislatura, així com de la tramitació de totes les concessions i de les seves pròrrogues
atorgades en els darrers dos anys, mitjançant els procediments i auditories que escaiguin.
- Revisar el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’administració i establir l’obligació de
declaració pública del seu patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils.
- Establir criteris objectius i procediments transparents en les convocatòries destinades a la
contractació d’obres i serveis, així com a la concessió de subvencions per a entitats i activitats
privades o socials per tal d’evitar el clientel.lisme polític.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
11
- Incorporar a les condicions sobre contractació pública la valoració de la situació de les
empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al
medi ambient.
- Establir l’accés a través de la xarxa d’Internet, i en tot cas, per fer públics tots els contractes
que estableixin amb proveïdors de béns i de serveis l’administració de la Generalitat i les
societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica.
- De manera especial, adoptar les mesures legals necessàries per a fer públics i accessibles a
través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les
administracions catalanes.
- Fer públiques les condicions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual- al
servei directe de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les
empreses on aquesta hi té participació majoritària.
Respecte a la gestió dels serveis públics i a la regulació del seu personal
- Desconcentrar l’administració de la Generalitat i descentralitzar la prestació de serveis de la
seva competència en benefici dels ens locals, per tal d’apropar la seva gestió als ciutadans i
als territoris.
- Fomentar la concertació amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau,
gestionar l’aplicació de polítiques públiques.
- Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’administració, dels
organismes autònoms, agències i empreses públiques.
- Aprovar i publicar els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la
seva eventual externalització, establint contractes-programa i sistemes de control per resultats
amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades.
- Aprovar una Carta dels ciutadans que estableixi els principis bàsics que hauran de regir les
relacions de les administracions amb els ciutadans.
- Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, reforçant l’AOC
(Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en la què els governs locals ocupen una
posició central, i establir acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats als
ciutadans.
- Establir l’accés a través del web de les actuacions, documents, informes, contractes i
recursos de l’administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la
llei prescriu.
- Definir –d’acord amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya- un
sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i programes
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
12
interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la
mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya.
- Convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de
reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs
de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats.
- Aprovar l’estatut del directiu públic, amb un sistema adequat per a la seva formació, promoció
i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat.
III.- PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT EN LA UNIÓ EUROPEA, ORGANISMES
INTERNACIONALS I RELACIONS EXTERIORS
En un món globalitzat, Catalunya és també un actor de fet en moltes relacions socials,
econòmiques, polítiques i culturals, que afecten els drets i els interessos dels ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya. De manera especial, cal considerar la presència de la Generalitat en
l’àmbit d’una Europa cada cop més integrada en la UE. El govern reforçarà aquesta participació
i la seva efectivitat, adoptant les mesures següents:
- Ratificar les resolucions i iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya per garantir la
participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les
institucions comunitàries.
- Assegurar, igualment, la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la
representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels
Grups de Treball del Consell i d’altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de
competència autonòmica
- Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan es
tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb l’art. 203 del Tractat de la Unió.
- Assumir de forma plena per part de la Generalitat l’execució del dret comunitari –és a dir, la
seva transposició al dret intern- en l’àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art.
27.3 EAC
- Ampliar i assegurar la intervenció de la Generalitat i de la resta de CCAA en les actuacions de
l’Estat davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quan es tracti de la
defensa de les competències i interessos autonòmics, tal com es produeix en altres Estats
compostos
- Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l’Estat amb el Consell d’Europa i els
seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i
l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
13
- Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes
internacionals quan es tractin matèries de la seva competència
- Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d’entitats
subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple,
UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.)
- Participar en la negociació de tractats internacionals sobre matèries d’interès autonòmic.
- Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de
la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera
- Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi
hagi presència d’entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats
que contribueixin a la consecució d’un món més just i solidari
- Establir la cooperació permanent amb les institucions representatives de la comunitat
lingüística catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE
- Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels
territoris del denominat “arc mediterrani” en el marc de la UE, avançant vers la construcció
d’Euroregió Pirineus-Mediterrània
- Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir
de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de
tractats i convenis internacionals
- Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en
matèria d’acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural
- Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d’Europa
- Establir agències públiques de representació institucional de la Generalitat allà on ho
aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d’altre mena.
IV.- COL.LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I ELS GOVERNS LOCALS
La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a
fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels
ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per
aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança,
facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves
actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les
administracions.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
14
El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions
d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals.
Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles,
inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i
implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de
la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient.
Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització
territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i
recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i
oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc
de residència. Aquestes són les mesures principals del govern:
- Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge,
immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les
condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament.
- Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal.
- Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació
conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de
municipis, especialment entre els de menor dimensió.
- Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un
tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació.
- Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció
pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona.
- Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus
respectius municipis.
- Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris.
- Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat
municipalista catalana.
- Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el
Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata.
V. FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Catalunya encara no compta amb un sistema de finançament satisfactori per al bon
funcionament del seu autogovern. La Generalitat es compromet a adoptar les mesures
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
15
apropiades en el sentit dels punts que segueixen, iniciant el procés de solució definitiva dins de
la present legislatura.
1.Constatem el fracàs de l’acord de finançament de 2001. La Generalitat adoptarà les mesures
apropiades per tal de procedir de forma immediata a la seva revisió, i en tot cas dins la present
legislatura.
2.La necessària revisió de l’acord de finançament actual es realitzarà a partir de lla tasca de la
Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat establerta a l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació i
aprovació de les relacions fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern central.
3.La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de
la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de
coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el
cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. Anualment, el govern
de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics distingint entre l’aportació a la
prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta
de Comunitats Autònomes.
4. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels
impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre
aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa.
5.Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als
obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes
forals.
6.Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis s’atindran a
allò que estableix l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i respondran a un criteri
d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen determinantment: 1)
costos diferencials; 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el factor
migratori. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres d’excel·lència i
el nombre d’usuaris desplaçats d’altres CCAA
7.La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se
al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats..
Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual i es crearà una comissió integrada pels
representants dels tres nivells d’administració. La comissió, que estarà presidida per la
Generalitat, programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (incloent les infraestructures
de transport i comunicacions, de telecomunicacions i la inversió en I+D) i vetllarà pel compliment
d’aquest acord.
8.La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els
serveis prestats per les diferents CC.AA. als seus ciutadans puguin assolir nivells similars
realitzant un esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç de solidaritat, es
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
16
computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya
per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. El
resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar els seus
efectes.
9.L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del
dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest
s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Així mateix, el
govern de la Generalitat es compromet a plantejar la superació de l’actual dèficit de Catalunya
amb el pressupost comunitari, situació que no es dóna en cap altre territori d’un nivell de renda
similar al de Catalunya en relació amb la mitjana europea. El govern es compromet a la
publicació i actualització anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya, així com a una
àmplia divulgació dels seus resultats.
10.Aquest acord vincula el Govern en la negociació de la reforma del nou model finançament
autonòmic durant la propera legislatura. La incorporació dels seus continguts en el procés de
reforma de l’Estatut es realitzarà d’acord amb els mecanismes i procediments previstos en
aquest mateix document en l’apartat corresponent a l’aprofundiment de l’autogovern i
l’elaboració d’un nou Estatut que inclouen la participació de la societat civil i un ampli acord de la
majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
17
UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA
I. EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ
Avui, en un món globalitzat, amb l’aparició de noves economies emergents, particularment a
l’Est d’Europa, que poden esdevenir altament competitives, Catalunya, per reforçar el seu paper
capdavanter dins l’economia espanyola i el seu dinamisme en el context de les regions
econòmiques europees, necessita redescobrir i situar-se en un espai econòmic molt més ampli.
Catalunya pot d’esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga
Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix
Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa,
amb el Nord d’Itàlia i amb el Magrib.
Es tracta d’una aglomeració de 17 milions d’habitants en la què Catalunya aporta el 36% de la
població, el 38% dels ocupats, el 46% de la força de treball en la indústria o el 36% en els
serveis.
A. Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani
1. Desenvoluparem una estratègia econòmica de Catalunya que passa per reforçar les relacions
econòmiques i de tot tipus dins d’aquest espai.
Catalunya es configura com un espai ròtula entre aquests territoris. Hem de convertir Catalunya
en el motor productiu sostenible i en el centre logístic, cultural, de lleure i de consum més
important d’aquesta zona. Per això hem de disposar d’equipaments comercials i culturals
atractius i de qualitat, serveis educatius avançats, un pol universitari de referència, serveis de
salut, etc.
2. Però cal superar, d’una banda, la insuficient inversió en infraestructures i , de l’altra, la visió
centralitzada i radial que avui impera en el disseny infraestructural de l’Estat, tal com han posat
de manifest també les principals institucions econòmiques catalanes (veure apartat dedicat a
infraestructures i finançament).
B. Internacionalització de l’empresa catalana
1. Augmentar sensiblement les partides del departament competent en matèria de política
industrial destinades a afavorir la internacionalització de l’empresa catalana.
2. Elaborar un pla estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana que prioritzi els països
de l’àrea mediterrània i els de l’Europa central i oriental, que inclogui ajuts i suport en destí.
Augmentar les modulacions dels ajuts públics per a aquestes destinacions. Incrementar la
presència de la Generalitat en aquests països.
3. Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant
per a PIMES amb filials a l’estranger, durant el període de maduració del projecte.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
18
II. OCUPACIÓ I TREBALL
1. La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i
d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen importants desequilibris que cal
corregir per tal assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat.
Aquests desequilibris són, en síntesi:
- Dèficit de formació de la nostra població activa
- Concentració de taxes massa elevades d’atur en certs col·lectius: dones, joves, persones
amb baixa qualificació, col·lectius de major edat i persones amb discapacitats. Desequilibris
territorials per desenvolupar els seus potencials d’ocupació.
- Excessius nivells de precarietat, temporalitat i alta sinistralitat laboral.
2. La Generalitat donarà el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats. En
aquest sentit es promourà un gran acord nacional amb els representants del món econòmic i
social per tal d’establir els grans objectius estratègics en el terreny econòmic i social.
3. Les principals línies a desenvolupar seran:
3.1 Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana
de la Unió Europea (15 països). Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral,
incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control i desenvolupant un model de
prevenció amb participació de tots els sectors implicats.
3.2 Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l’Estat de les competències en
matèria d’Inspecció laboral incloent el Cos d’Inspectors, per tal d’aconseguir un marc de
fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria socio-laboral més
eficient en relació al control del frau i la il·legalitat en la contractació.
3.3 Desenvolupar un pla integrat de polítiques actives d’ocupació, que garanteixi els drets
bàsics de les persones aturades per tal de potenciar la seva ocupabilitat. S’actuarà en
termes d’orientació professional, millora del nivell de la formació ocupacional, la formació
al llarg de la vida, suport per a l’autoocupació. En aquest sentit, es reformarà el Servei
d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els
agents socials i les administracions territorials.
3.4 S’actuarà per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupació i
millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones mitjançant els acords locals per
l’ocupació que integraran les empreses, la formació i l’administració local, que exercirà
competències en matèria d’ocupació i formació.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
19
3.5 Realitzar un Pla Integral cátala de formació professional que coordini els diferents
subsistemes reglats i no reglats (ocupacional i continuada), basant-se especialment en la
potenciació de la xarxa de IES-SEP, de manera que aquests esdevinguin veritables
centres integrals. En la definició de l’oferta d’aquests centres hi han de participar els
agents socials i econòmics i les institucions dels territoris. Reforçar els ensenyaments
vinculats als oficis. Caldrà també materialitzar el traspàs dels fons i competències de
formació contínua a Catalunya.
3.6 Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions
laborals, en particular les de gènere, redueixi la temporalitat, promogui la seguretat en el treball,
eviti el treball irregular, descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre d’altres mesures que
permetin avançar cap a la configuració d’un marc de relacions laborals català. La Generalitat
promourà, respectant l’autonomia de les parts i prèvia consulta amb els agents socials,
l’establiment d’un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d’àmbit català.
3.7 Per tal d’avançar cap a la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar i
complementàriament a les mesures de política social s’actuarà sobre els mecanismes de
determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, per tal d’assolir
una major flexibilitat i adaptació a les necessitats de les persones.
3.8 Per evitar la dualitat en el mercat de treball s’impulsaran mesures com plans de recerca
personalitzats d’ocupació i de formació adequada a cada necessitat, amb particular
atenció als col·lectius més vulnerables o amb dificultats especials.
3.9 Assolir la convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la
taxa d’activitat femenina i de la gent jove.
3.10 Impulsar, mitjançant el necessari acord social, la implantació progresiva de la jornada de
35 hores.
3.11 Desenvolupar una política activa de recuperació i captació de mà d’obra en els dos
àmbits següents:
a) Els descendents de catalans emigrats als quals cal facilitar el retorn (desplegar la llei
del retorn aprovada al Parlament de Catalunya).
b) El retorn de l’emigració d’universitaris i la captació d’universitaris i professionals
d’altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells
europeus i per incorporar l’anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris.
3.12 Potenciar la xarxa d’oficines de contractació en origen de la Generalitat (programa XILAXarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen, prevista al Pla Interdepartamental
d'Immigració 2001- 2004), amb els criteris següents:
a) Prioritzar el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina (tal i com recull
la resolució 1384/ VI del Parlament de Catalunya), d’on pot venir la mà d’obra més
qualificada; per a l’obtenció de papers, difusió i coneixement del país receptor (valors,
normes, entorn ocupacional)
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
20
b) Establir en els països d’origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a
la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i
les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com per les
activitats culturals i de lleure.
c) Integrar en la xarxa la col·laboració dels casals catalans de l’exterior.
III. PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL
Destaquem la importància del treball autònom a Catalunya que aporta aproximadament el 20%
de l’ocupació i el 13% del PIB. El treball autònom dependent s’enfronta a una difícil problemàtica
per la disparitat entre la seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. Avui
l’economia social no tan sols té una importància econòmica significativa, sinó que adquireix una
importància social en termes de creació d’ocupació, canalització de l’activitat emprenedora de
col·lectius i com a resposta a moltes necessitats socials.
El teixit empresarial català, basat majoritàriament en la PME, és la principal font d’ocupació i
s’enfronta a reptes de competitivitat, productivitat i creació de valor en la nova societat del
coneixement.
1. Potenciar les mesures i instruments de suport a l’autoocupació i a l’economia social:
a) Incentivar la autoocupació, mitjançant la creació de microempreses i petites
empreses, oferint assessorament respecte al pla d’empresa i/o formació per a la gestió
empresarial.
b) Unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts econòmics de foment de
l’autoocupació independentment de la fórmula jurídica de l’empresa que es constitueixi.
c) Oferir als nous emprenedors assessorament i informació per tal de facilitar que els
projectes empresarials que resultin d’aquestes accions tinguin les majors possibilitats
d’èxit. Les persones beneficiàries d’aquests ajuts es consideraran prioritàries com a
beneficiàries de formació específica o complementària.
d) Introduir la fórmula de microcrèdits com a marc financer de suport a la iniciativa
autoocupadora.
2. Impulsar, a nivell estatal o autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real del
treball autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social
i que equipari la seva fiscalitat a la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de
treball autònom dependent.S’elaborarà un Estatut del Treballador Autònom per tal de regular els
seus Drets per part de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències i es promouran les
reformes legals necesàries a nivell estatal per tal de:
a) Establir dins del règim d’autònoms la cotització complementària i voluntària per
cobertura d’atur.
b) Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d’autònoms en inici
d’activitat o es compaginin feines com a contractat, així mateix, establir la posibilitat de
jubilació parcial a partir dels 60 anys.
c) Estudiar la possibilitat de descomptar l’IVA declarat de les factures impagades quan
es compleixi un any de la seva emissió.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
21
d) A més a més, l’Estatut del Treballador Autònom haurà de permetre, entre altres drets:
- Noves formes de capitalització de la prestació d’atur.
- El diferiment d’impostos en l’inici d’activitat.
- L’alternativa voluntària entre la Seguretat Social i les mutualitats de previsió
social.
- La configuració de la tipologia del treballador autònom dependent i dels seus
drets laborals i sindicals, el quals tindran com a model bàsic, amb les
adaptacions pertinents, els reconeguts per als treballadors per compte d’altri.
- Separació efectiva del patrimoni personal del patrimoni afecte a l’activitat
empresarial dels treballadors autònoms dependents.
3. Desenvolupar un Institut de Promoció Empresarial, sobre la base de l’actual CIDEM, el qual
aplicarà programes similars a l’SBA i actuarà també a través d’agències territorials per tal
d’adaptar-se al potencial i objectius de cada territori.
4. Estimular la difusió de la innovació en les PIMES, mitjançant mecanismes específics:
a) Facilitar ales PIMES d’arreu del territori l’accés a Centres Tecnològics especialitzats
sectorialment, en funció de l’especialització territorial, que proporcionin serveis i
instal·lacions per a la R+D.
b) Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les
seves estratègies d’innovació.
c) Introduir mecanismes de “seed-capital” per a PIMES innovadores sorgides de l’àmbit
universitari.
d) Impulsar l’aprovació, per part de l’Estat, de l’ampliació a tots els projectes d’innovació
de les PIMES, la deducció del 10 % en l’Impost de Societats, que actualment està vigent
només per als foment de les TIC.
5. Impulsar la participació de les entitats de crèdit en la provisió de capital per al
desenvolupament de nous projectes empresarials:
a) Facilitar la creació d’instruments financers (capital risc, societats de garantia
recíproca, business angels, etc.), fins i tot amb participació pública.
b) Creació d’un fons d’avals de crèdits destinat, específicament, a nous emprenedors
que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit dels nous filons d’ocupació catalogats al
Llibre Blanc del Pacte per l’Ocupació a Catalunya. Aquest fons comptaria amb la
participació de l’administració.
6. Afavorir el desenvolupament del sector d’economia social (societats laborals i cooperatives)
amb mesures de suport en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament,
finançament i garantia recíproca, accés a la contractació de l’administració, entre d’altres.
7. Donar suport al reforçament de les seves estructures associatives i representatives i a
l’enfortiment del seu prestigi i visibilitat.
8. Promoure en particular la Banca ètica per tal de donar suport a projectes viables d’economia
social que contribueixin a les iniciatives relatives a les noves necessitats socials
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
22
9. Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal.
IV.POLÍTICA INDUSTRIAL
Catalunya és un país industrial amb una estructura productiva basada en sectors
transformadors i en un predomini de la petita i mitjana empresa. El pes de la indústria
multinacional, amb centres de decisió fora de Catalunya, és també molt important, ja que
representa aproximadament el 50% de la producció i el 60% de les exportacions.
Tot això configura un sector productiu amb punts forts que ens venen de la tradició industrial
resultat de la revolucions del segles XIX i XX, però també amb punts febles que cal superar si
volem donar resposta al repte que representen les noves condicions de la competència en una
economia global.
En aquest marc cal definir i aplicar una nova política industrial basada en els punts que
segueixen:
1. Reforma del sistema educatiu i de la formació professional per elevar el nivell de qualificació
de la població activa catalana.
2. Aplicació d’una política de recerca i innovació, definida a l’apartat corresponent, i dirigida
principalment a millorar el potencial innovador de l’empresa catalana.
3. Aplicació d’una política de Societat de la lnformació, com la definida a l’apartat corresponent.
4. Promoció de nous sectors emergents intensius en coneixement.
5. Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar el
valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en aquelles funcions més intensives
en coneixement.
6. Mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera
específica els que segueixen: alimentari, químic i farmacèutic, material de transport, metallmecànic, tèxtil i confecció, material elèctric i energies renovables.
7. Ajuda per al desenvolupament dels ‘clusters’ o districtes industrials a Catalunya i crear una
xarxa de centres tecnològics vinculats a aquests districtes.
8. Impuls de plans estratègics territorials i sectorials, així com desplegament dels organismes
existents (“Totempresa”) que tenen la missió de dur a terme anàlisis prospectius sobre el
comportament dels diferents sectors.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
23
V. COMERÇ
- Mantenir el criteri de potenciar el model comercial català (fonamentat en establiments en
trama urbana, principalment configurat per PIMES autòctones i amb pluralitat de formats) en
la revisió del PTSEC i l’eventual ajustament de la Llei d’Equipaments Comercials.
- Afavorir actuacions conjuntes de comerços petits (compres, formació, modernització, qualitat
producte, incentius i mecanismes de fidelització) per tal de garantir la seva competitivitat i
modernització.
- Mantenir l’Impost sobre grans superfícies
- Garantir que el consumidor tingui al seu abast de manera ordenada i equilibrada una oferta
comercial àmplia de qualitat. Adequar l’oferta als nous hàbits de consum i facilitar al
consumidor el dret a escollir,
- Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats:
recuperació del marc horari d’obertures de 72 hores setmanals i 8 festius anuals (atenent, si
és el cas, a les circumstàncies de l’àmbit territorial i les necessitats del sector turístic,
especialment pel que fa a les obertures en festius), incidència sobre els condicionants
financers de l’activitat comercial i acompliment ordenat de la normativa vigent en matèria de
comerç a Catalunya. Mantenir una política activa de preservació de les competències del
Govern de Catalunya en matèria de comerç interior i d’oposició a la normativa d’horaris
impulsada pel Partit Popular.
- Controlar la realització dels POEC per part dels municipis:
· Vigilar que l’ús de la superfície de lliure disposició amb que compten els municipis pel sol
fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no a
l’especulació.
· Que la Comissió d’equipaments Comercials sigui un instrument tècnico-polític efectiu per
a avaluar l’acompliment de la normativa que regula el PTSEC en la realització dels
POEC.
· Dissenyar un instrument normatiu transparent per avaluar la reversió de plusvàlues
generades per noves grans implantacions cap a la dinamització del comerç preexistent.
- Crear el Consorci de Dinamització Comercial de Catalunya, com a ens responsable de la
coordinació de les actuacions i programes de dinamització territorial desplegats pel Govern de
Catalunya i amb participació dels municipis, les cambres de comerç i les principals
associacions de comerciants. Les funcions d’aquest consorci serien, entre altres:
· Definir els criteris de les actuacions de dinamització comercial en funció del
desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, els Programes
d’Orientació dels Equipaments Comercial, elaborats pels municipis, i les situacions locals
de concentració comercial.
· Distribuir els fons per a programes de dinamització i orientació comercial.
· Desenvolupar polítiques actives de formació en el sector comercial.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
24
· Impulsar, modernitzar i dinamitzar les fires comercials de Catalunya, augmentant la seva
projecció interior i exterior, equipant-les amb les infrastructures necessàries per a un
creixement més eficient i racional.
VI. TURISME
El sector turístic català constitueix una de les activitats centrals de l’economia catalana i un
factor cabdal de promoció exterior de Catalunya. No obstant, presenta una sèrie de deficiències
que cal resoldre, entre d’altres:
Dificultats per a diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística; saturació i massificació de
determinades destinacions turístiques; insuficient agilitat per a afrontar els nous reptes derivats
de la competitivitat internacional; obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic i de
capacitació professional; degradació paisatgística i urbanística; dualització empresarial.
És imprescindible consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que valoritzi
l’atractiu dels elements identitaris del nostre país com la cultura, la història, la gastronomia i el
paisatge.
Les principals línies programàtiques a desenvolupar seran:
1. La remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions
turístiques de Catalunya
1.1 Impulsar la tasca de l’agència Catalunya Turisme en la promoció directa en els
mercats emissors dels aspectes que identifiquen i individualitzen la marca turística
Catalunya, les seves marques específiques i, en particular, les accions adreçades a
incrementar el potencial dels elements patrimonials, culturals i històrics propis de
Catalunya.
1.2 Fomentar la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents (incloent
la creació de la marca Catalunya) que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística
catalana a tots els mercats i incrementi la seva competitivitat
2. Planificació del desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer
compatible el potencial de creixement econòmic, l’equilibri territorial i la sostenibilitat
ambiental de l’activitat
2.1 Elaborar i aprovar el Pla Territorial de Turisme de Catalunya per tal de conèixer
territorialitzadament els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i
deficitàries; valorar els impactes econòmics, territorials i ambientals; determinar
criteris d’actuació que vinculin a les administracions i als operadors, els quals han de
conduir al reequilibri territorial i fomentar la diversificació i desestacionalització
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
25
2.2 Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del
sector. Crear, amb cooperació de l’àmbit universitari, un o diversos centres de R+D+i
en matèria de turisme, tant per millorar l’actualment deficitària informació de base i
l’evolució de la demanda, com per innovar instal·lacions, tipus de serveis i nous
productes
2.3 Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior
i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i
els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries.
2.4 Modernitzar les instal·lacions i equipaments actuals i aplicar amb rigor els criteris de
qualificació dels centres i establiments turístics.
3. Configuració d’una administració turística i un sistema de finançament dels recursos
públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de
qualitat i de futura viabilitat.
3.1 Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir
identificat i representat tot garantint l’adequat finançament i la implicació de tots els
sectors institucionals, econòmics i socials.
3.2 Avançar en la resolució del finançament dels municipis turístics.
3.3 Dotar totes les administracions responsables dels instruments financers i d’assistència
tècnica necessaris i possibilitar projectes consorciats i coordinar i ampliar la implicació
financera des del Govern català de les tasques de promoció i comercialització, donant
suport a les iniciatives locals públiques i privades.
3.4 Establir una línia pressupostària específicament destinada a facilitar la conversió en
recurs turístic d’elements significatius a nivell local del patrimoni històric i artístic de
Catalunya.
3.5 Millorar els serveis públics que formen indirectament part del producte turístic, com
seguretat, transport públic, telecomunicacions, etc.
VII. PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI
La proposta d’acord programàtic pivotaria entorn de sis eixos:
1. Impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari
- Garantir la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de
manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor, mitjançant l’existència de
controls efectius.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
26
- Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un
veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari.
- Durant l’any 2004 es definiran les línies prioritàries i els sectors estratègics de
desenvolupament de la Producció agrària amb la redistribució corresponent dels Fons
procedents de la PAC (Producció Integrada, Agroindustria, Porcicultura,..)
2. Apostar per l’equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la
potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb
la resta de la societat.
- Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari.
- Millorar la inserció de l’activitat agrària en la gestió del territori amb l’establiment fins a finals
de l’any 2005 de programes específics en infraestructures rurals (camins, electrificació,
telèfon i accés a les noves tecnologies)
- A partir del Registre d’Explotacions Agràries s’establirà el Contracte Territorial d’Explotació.
- Definir i classificar les explotacions prioritàries per assegurar la continuïtat de l’activitat
agrària com a factor de millora de l’equilibri territorial. En aquest sentit, abans de final del
2005 es posaran en marxa les mesures legals, fiscals i administratives necessàries
(Bonificació o exempció de l’impost de transmissions patrimonials, modulació d’ajuts donant
prioritat a l’explotació directa,..)
3. Dissenyar una nova administració agrària i dotar-la del suport financer apropiat
- Promoure la regionalització de la PAC.
- Promoure la candidatura de Barcelona com a seu de l’autoritat europea de seguretat
alimentaría.
- Impulsar la simplificació dels tràmits administratius mitjançant la creació durantl’any2004 de
l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea, avançar en la delimitació i aplicació
de les mesures que contribueixin a l’enfortiment del món rural català.
- Establir durant l’any 2004 un autèntic programa de sanitat per a animals amb unificació de
criteris i atenció especial a la prevenció.
- Afavoriment i suport a les tecnologies de minimització d’impacte ambiental (purins,
cadàvers, agroquímics...)
- Durant els sis primers mesos de l’any 2004, creació del Cos de Pesadors i Classificadors
de canals d’escorxadors amb la participació de tots els agents del sector.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
27
- Consolidar l’Administració Agrària com administració de serveis i participativa tot aprofitant
les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política
agrària catalana.
- Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei
d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA).
- Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials
com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya
- Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut
de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats.
- Accés directe a les Institucions Europees: com a Administració única ser present a Europa
per defensar un model propi de gestió agrària i rural.
- Impuls d’un Pla d’agricultura ecológica.
- Aplicació estricte de les directrius europees pel que fa als productes transgènics.
4. Impulsar la nova cultura de l’aigua
- Nous recs. Assegurar la viabilitat de les infraestructures hidràuliques amb polítiques de
restitució de les inversions a l’Administració adaptades a la rendibilització real de les
explotacions afectades.
- Establiment progressiu de línies d’ajuts orientades a les explotacions prioritàries per
modernització i renovació de les tecnologies del reg fins assolir una dotació de 30 milions
d’euros/any en el context d’una política realista en la utilització i l’estalvi de l’aigua.
- Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidraúliques amb
especial atenció al canal Segarra-Garrigues.
- Revisió durant l’any 2004 de l’afecció medi-ambiental dels nous regs i establiment de les
zones d’exclusió definitives i les compensacions adients als agricultors afectats en base a
estudis científics i tècnics reals.
- Aprofitament d’aigües residuals per l’ús agrícola.
5. Consolidar l’empresa familiar agrària:
- Consolidar les explotacions familiars sobre la base d’una empresa familiar agrària moderna,
competitiva i diversificada.
- Observatori de l’empresa agrària i establiment de la xarxa d’explotacions model.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
28
- Redacció i aplicació de Plans Estratègics d’Actuació per sectors d’activitat.
- Creació d’una Mútua Catalana d’Assegurances agràries.
- Durant l’any 2004, desenvolupar el dret civil català amb l’el.laboració d’una nova legislació
de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més
transparent el mercat de la terra..
- Constitució d’un Fons de Terres que faciliti l’accés dels joves a l’agricultura i permeti
dimensionar les explotacions a escales realment competitius.
- Es considerarà prioritari impulsar accions destiandes a la incorporació de la Dona al món
rural, amb línies d’actuació que facilitin les iniciatives empresarials d’autoocupació,
associació o agrupació.
6. Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer
- Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes
afectades i la Unió Europea.
- Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera.
- Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o
“aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina.
- Incorporar les confraries en el procés de comercialització.
- Assumir totes les competències possibles en matèria de pesca per tal d’incrementar
l’eficàcia en la gestió pesquera. Alguns dels problemes pesquers a Catalunya venen de la
impossibilitat de fer una política propia.
VIII. EMPRESES I OPERADORS EN SECTORS ESTRATÈGICS
- Crear condicions efectives de competència per suprimir situacions monoplístiques, per tal
d’afavorir els consumidors a través de:
a) Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la
creació o la consolidació, en el seu cas, d’empreses i opardors catalans, públics o
mixtos, en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) sempre
respectant les condicions de mercat.
b) Fomentar l’aparició de nous operadors privats.
- Potenciar l’existència de centres decisió empresarial a Catalunya de primer nivell en els
esmentats sectors estratègics
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
29
- Reservar una part a determinar de la licitació de la Generalitat (incloent el sector púbic
empresarial) per empreses petites i mitjanes, sempre que sigui factible per raons d’eficiència
(en aquesta línia, cal facilitar el coneixement immediat de les licitacions públiques a les pimes,
simplificar els procediments administratius, garantir el correcte finançament de les pimes
durant l’execució contractual, ...); D’acord amb l’Informe sobre l’accés de les PIMES i de les
empreses d’economia social a la licitació pública elaborat pel Govern a instàncies del
Parlament, estudiar la viabiliatat d’accedir a un percentatge del 25%.
- Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta
de l’Estat:
a) Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial la constitució d’un
Fons de rescat, tal com va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya, finançat
pels impostos que generen els peatges, així com el rendiment de les empreses
concessionàries, la finalitat del qual serà l’eliminació puntual d’alguns peatges i la
homogeneïtzació del cost d’aquests o altres finalitats de suport a la mobilitat sostenible.
b) Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA
del 16% en lloc del 7% en compliment de la normativa comunitària. En aquest sentit,
l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per
tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris.
c) Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i
ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una
alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge.
IX. CAIXES D’ESTALVI
- El sector financer té un aimportància estratégica. És fonamental disposar d’institucions
financeres de primer nivell amb centre de decisió a Catalunya i mantenir la vinculació de les
caixes al territori.
- Cal reconèixer la tradició i importància de les caixes d’estalvis en l’economia catalana. És
essencial el manteniment de l’actual model de les caixes d’estalvi com entitats de naturalesa
fundacional, la qual cosa comporta exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt
d’interessos econòmics i socials. Han estat entitats eficients, competitives i d’alta rendibilitat
social que cal preservar.
- Caldrà realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar aquest model i per
evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, recentment
produïdes des del govern de l’Estat. Pel que fa referència als òrgans de govern, és
imprescindible assegurar la seva independència i representativitat efectiva, amb una
adequada representació de la societat civil, entre la qual els sindicats. Es també fonamental
l’existència d’unes pràctiques de bon govern que fomentin la transparència, el control i el
rendiment de comptes.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
30
- S’establirà un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, congruent amb la viabilitat
financera de les entitats i es reforçaran els òrgans de govern responsables de vetllar per
aquest aspecte.
- Des de la Generalitat s’orientarà l’acció de l’obra social de totes les caixes que operen a
Catalunya per a que es destini efectivament a cobrir les necessitats socials i culturals del seu
entorn. En aquest sentit, s’establiran els mecanismes adients per tal d’assegurar la supervisió
i l’establiment de les grans orientacions per part dels poders públics, inclòs el Parlament
- La Generalitat promourà, a través dels instruments apropiats, línies de finançament per
l’economia productiva i especialment per les PIMES (per exemple, pel finançament de capital
circulant), en col·laboració amb les entitats financeres, i en particular amb les caixes d’estalvi.
Així mateix, s’impulsaran accions concertades amb les caixes per a la promoció d’habitatge
social i de lloguer.
X. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
L’adveniment de la Societat de la Informació i la Comunicació comporta noves oportunitats per
al benestar social, però també nous riscos de desigualtats. Els governs doncs, han d’incorporar
a la seva gestió l’acció decidida contra allò que es coneix com la “fractura digital”. D’altra banda
a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a
l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE.
A més la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i
iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. Sis anys després
de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva
cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona.
Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència per al
desenvolupament de la SIC a les administracions públiques.
Per tal de fer front a totes aquestes mancances proposem:
1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital
Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que
s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori.
Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa
(PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Implantació de telecentres a tot Catalunya per
combatre els desequilibris territorials
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
31
2. Dotar Catalunya de les infrastructures necessàries per a promoure el total
desplegament de la banda ampla a tot el territori
Construcció, en 4 anys, d’una xarxa troncal de fibra òptica, una interurbana i una urbana que
facin arribar la banda ampla a tot el territori. Aprofitar per la construcció de la xarca
infraestructures existents (xarxes viàries, xarxes de fibra òptica d’empreses...). Utilitzar altres
tecnologies (satèl·lits, Wi-Fi...) en zones no urbanes i polígons industrials on no arribi el cable
(aplicació dels preceptes continguts en l’Estudi de la viabilitat de l’arribada de la banda ampla
municipi per municipi de Localret).
3. Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar
plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i
integrada al servei de la ciutadania
3.1 Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Els principals drets que contindrà
aquesta Carta són: el dret a l’accessibilitat quant als aspectes territorials i socials per evitar la
fractura digital, dret a la seguretat i privacitat, dret a la formació per a un ús eficaç de la
informació i els serveis dels TIC, dret a l’accés per internet a una informació pública
accessible, amigable, completa, de qualitat, diversificada i actualitzada i el dret a una
administració pública amb democràcia participativa digital
3.2 Posar a disposició de la ciutadania, a través d’internet, informació i serveis, i informació
sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat.
3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndars
establerts per World Wide Web Consortium).
3.4 Utilitzar estàndars oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris.
3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català.
3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les
empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya
preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català.
3.7 Revisar l’acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs,
professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis.
4. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector
4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la del
tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés
a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb
fons publics
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
32
4.2 Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una
indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la
seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar
els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme.
4.3 Creació de la Taula de Catalunya per la Societat de la Informació i el Coneixement.
XI. UNIVERSITATS
De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan
encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre
aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat.
Per dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els
recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país cal superar també les deficiències
en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Volem una universitat que
constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i
d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la
societat del Coneixement.
És per tots aquests motius que proposem:
1. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels
sistemes europeus d’ensenyament superior d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia,
excel·lència i equilibri territorial.
2. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de
paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior
europeus, acordat a la Declaració de Bolonya i l’èmfasi en el valor de la formació continuada
que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establir programes
d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria
i orientació per a professorat i alumnat.
3. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments
universitaris.
4. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia de
les universitats a partir del programa Serra-Hunter.
5. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes
reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. D’aquesta manera
s’incrementarà la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de
finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne).
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
33
6. Incorporar en el model de finançament universitari indicadors de recerca com a criteri de
repartiment.
7. Es contemplarà la implicació de la Generalitat amb les universitats de promoció pública amb
gestió privada per la vinculació a l’assoliment d’objectius específics.
8. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics.
Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10%
del total del finançament públic.
9. És fonamental impulsar el triangle universitat-empresa-territori Impulsar la dimensió que
tenen les universitats d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del
país.
10. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, la qual no ha
d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques amb el rendiment de comptes al
Parlament.
11. Dotar a les universitats d’un model de gestió que faci possible l’autonomia, la flexibilitat i la
generació d’incentius per la millora de l’eficàcia en les tasques docents i de recerca.
12. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i
coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d’acord amb les
universitats.
13. Revisar i ampliar les dotacions econòmiques del sistema de beques.
XII. RECERCA I INNOVACIÓ
La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters
són activitats prioritàries. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca
bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. Catalunya destina a
R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat
de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters
Per tal de fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés
econòmic i social proposem:
1. Preparació i aplicació d’un Pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007 amb
l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les
empreses catalanes. Aquest Pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats d’R+D dels
sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. L’objectiu serà arribar
en aquesta legislatura a una inversió de R+D+I del 2% del PIB català, el que suposa triplicar les
partides pressupostàries de la Generalitat destinades a aquestes activitats.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
34
2. Elaborar un Pla especial d’infrastructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una
primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més
avançats.
3. Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar
l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva
científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar.
4. Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees
científiques més necessàries per millorar els sectors més innovadors del país.
5. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interregionals amb les
regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats
(xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència
a Europa.
6. Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un
flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la
implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el
futur a diverses universitats catalanes.
7. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres
tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infrastructures Científiques i Tecnològiques.
8. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de
disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de
les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne
l’eficiència.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
35
CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA
I. POLÍTICA EDUCATIVA.
L’Educació, prioritat central del Govern
Amb el convenciment que és absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa
del nostre país, el Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema
educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns
objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica
i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern
desenvoluparà les següents línies d’actuació:
L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que
pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic,
coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és
imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i
alhora un instrument clau del desenvolupament social.
1. En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació,
impulsarà cinc acords bàsics:
. Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania
. Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies.
. Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant.
. Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats.
. Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i
eficaç.
2. Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el
compromís del Govern de prioritzar, en l’elaboració dels pressupostos, les partides per a
ensenyament. En aquest sentit, s’incrementarà de forma progressiva, durant la present
legislatura, els recursos destinats a l’ensenyament públic a fi de permetre'ns arribar a la mitjana
dels països de la UE en un termini màxim de 6 anys.
3. Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la
priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el
compliment de la seva missió social. Per aquest motiu, s’actualitzaran els concerts de les
escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts de les escoles que la
incompleixin.
4. Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema
amb els municipis. En aquest sentit, s’elaborarà una nova normativa sobre el procediment
d’admissió de l’alumnat, que crearà les Oficines úniques de matriculació i traspassarà a les
administracions locals el procediment d’admissió d’alumnes. Les Oficines Municipals
d’Escolarització, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumiran les
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
36
competències de tramitació, barem i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de
preinscripció i matriculació de l’alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Les
oficines també tindran la funció d’orientar i informar les famílies de l’oferta educativa existent,
sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres.
5. Cogestionar la planificació educativa, tot creant mecanismes de corresponsabilitat i de
cogestió entre el Departament competent en matèria educativa i les Administracions locals.
Aquests mecanismes asseguraran la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar, l’oferta
de places escolars públiques i l’avaluació de les necessitats d’escolarització, als efectes de la
creació de nous centres públics i la concessió de nous concerts educatius als centres de
titularitat privada, així com l’establiment d’itineraris entre centres d’educació primària i centres
d’educació secundària
6. Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar
la dualització del sistema educatiu, assegurant un servei sense cap discriminació i amb un nivell
de qualitat satisfactori. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per igualar els centres
concertats amb els centres públics, per tal d’assegurar progressivament la gratuïtat a les
famílies i la igualtat de condicions dels centres. Així mateix, s’equipararan progressivament les
condicions laborals del professorat. El sistema educatiu ha d’atendre tot l’alumnat en edat
escolar, per mitjà de l’escola ordinària i l’escola d’atenció especial. Caldrà dotar els centres i el
professorat del material i formació necessaris per fer de la diversitat una riquesa i no un
problema.
7. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més
hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de
dedicació del professorat.
8. Millorar la retribució del professorat, primant la seva formació permanent, a fi de permetre
incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa, així com la
promoció professional del professorat.
9. D’acord amb la comunitat educativa, aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres.
Per tal d’assolir-ho, s’incrementarà el pressupost destinat al funcionament dels centres, d’acord
amb indicadors objectius (nombre d’alumnat, característiques dels centres, context social, etc.).
També s’incrementaran les dotacions per a l’adquisició de material d’ús didàctic i d’ús
administratiu, així com les vinculades a projectes. S’establirà una línia específica de recursos
financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de
centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones
socialment i econòmicament desfavorides. Així mateix, es desenvoluparà una altra línia
específica destinada a les escoles de l’àmbit rural, tant pel que fa a les seves dotacions com a
mesures de reforç de la qualitat educativa.
10. Donar suport a l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ensenyament infantil,
amb la creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de donar compliment a la demanda
existent, considerant l’oferta pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
37
11. Presentar un Pla de xoc per la millora dels centres públics.
12. Combatre el fracàs escolar amb un Pla de xoc per la seva prevenció de manera que millorin
els resultats dels alumnes
13. Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la comunitat religiosa, tot oferint
l’ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria. I, en conseqüència,
proposar la modificació de la normativa actual.
14. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les
persones i del món del treball, lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les
empreses i a les del territori. El nou model de formació professional ha d’integrar tots els actuals
subsistemes (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua).
15. Assumir el traspàs de l’ensenyament d’adults al Departament competent en matèria
d’educació. I iniciar el procés per a la seva cogestió amb els ajuntaments
16. Desenvolupar línies de treball conjunt sobre els ensenyaments artístics amb el Departament
competent en matèria de cultura, reservant al competent en matèria d’educació els aspectes
curriculars i de titulacions.
17. Regular el sector privat d’ensenyament d’idiomes no inclòs en l’ensenyament reglat.
18. Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llengües, amb l’objectiu de garantir a
tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en
el coneixement d’altres llengües. Aquest Pla contemplarà:
- Català: nou impuls i reforçament dels programes d’immersió lingüística i de la utilització i
ús del català com a idioma vehicular de l’ensenyament, amb especial èmfasi en el
secundari. Garantir-ne les competències bàsiques. Mesures idèntiques per a l’aranès a
la Vall d’Aran.
- Castellà: garantir el domini comunicatiu del castellà amb un nivell adequat d’expressió i
de comprensió oral i escrita.
- Anglès: iniciar-ne l’aprenentatge a l’educació infantil; classes amb grups reduïts a
secundària; possibilitar el seu ús com a llengua vehicular; augment de places públiques
a les escoles oficials d’idiomes; pla específic de formació del professorat.
- Segon idioma estranger: optativitat i impuls de l’ensenyament a secundària.
19. Promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de
les diferents branques professionals.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
38
II BENESTAR SOCIAL: POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL
Amb l’objectiu de fer realitat el compromís per a la igualtat d’oportunitats de les persones
i la cohesió social treballarem en les següents línies d’actuació.
1. Prioritzar des del nou govern les polítiques socials i apostar per:
1.1. Universalitzar els serveis socials.
1.2. I liderar la transversalitat de les polítiques socials en: serveis socials, ocupació,
educació, habitatge i salut.
2. Articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de
Catalunya en un termini màxim de dos anys.
3. Elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació de del món local,
els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels
serveis socials.
3.1. Aquesta nova Llei definirà:
- Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació.
- La cartera de prestacions socials (drets que regularà la Carta).
- Accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat (consolidar la
figura del voluntari/a no assalariat però sense que suposi la substitució d’un/a
professional).
- L’organització del Sistema de Serveis Socials. (mapa de serveis socials d’oferta
pública i privats)
- Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer
efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de
serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i
el finançament adequat.
- La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada.
- El finançament (arribant a la mitjana europea en despesa social en percentatge
del PIB català).
3.2. Crearà una Agència per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de les
persones amb dependència (Agència de Suport a la Dependència).
3.3. Reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través d
ela concertació i/o els contractes-programa. Així com, a través de clàusules socials
en la contractació de les administracions púbiques. S’aplicaran orientacions
generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat
en la prestació del servei.
3.4. Donarà un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes
d’espera dels serveis socials.
3.5. Reforçarà i faran representatius els diferents òrgans de participació (món local,
sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar
conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació
continuada.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
39
4. Establir un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (en
percentatge del PIB català). Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat,
l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació dels
usuaris en els serveis de copagament.
5. Accions prioritàries:
5.1. Família:
- Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants a
càrrec o amb persones dependents al seu càrrec especialment pel que fa a
aquells col·lectius per motiu de les seves característiques necessiten un suport
addicional:famílies nombroses, monoparentals,amb persones dependents a
càrrec, acolliment, adopció…
- Implementar un Pla de conciliació de la vida familiar i laboral.
- Oferir ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos
econòmics.
- Promoure mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’ambit del
mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè
homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits.
- Promoure la reducció de la jornada per homes per a l’atenció dels fills i filles fins
els 12 anys o altres familiars dependents.
5.2.
Gent Gran:
- Garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de
pensions. El nou govern impulsarà l’increment general de les pensions en l’àmbit
estatal i complementarà transitòriament les pensions baixes. En aquest sentit,
impulsarà durant el primer any de legislatura la llei de complement de les
pensions (aprovada al Parlament la seva presa en consideració). Aquesta Llei:
a) Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80-100% del Salari
Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i
invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons
d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de
les pensions contributives més baixes, amb la finalitat que aquests puguin
pal·liar llur situació d'insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats
bàsiques i garantir la mateixa capacitat adquisitiva en relació a la mitjana
estatal, compensant el cost de la vida diferencial de Catalunya.
b) Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones
beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci
aconsellable, es podrà establir un pagament únic de caràcter anual. Aquest
ajut serà atorgat pel Govern de la Generalitat a través del Departament
competent en matèria d'assistència i serveis socials
c) Un cop passat aquest període i, sempre que s’hagi assolit l’objectiu fixat,
l’increment de l’ajut tindrà com a mínim l’import que resulti de considerar la
diferència de l’IPC entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, any a any, per tal de
compensar, sempre que es produeixi, la pèrdua de la capacitat adquisitiva
dels beneficiaris d’aquest ajust.
- Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones grans.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
40
- Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de
serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili,
habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc.
5.3.
Infància:
- Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels
Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció.
Aquest òrgan haurà d’analitzar també les necessitats específiques i
territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya.
- Implementar el Programa d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència amb Dificultats
Socials, dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el
Programa de Suport a les Famílies. Compromís d’ampliació i adequació del
pressupost per l’atenció a la infància i adolescència.
- Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de
detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar
Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat, en cooperació amb
els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, Equips d’Atenció a la Infància
i l’Adolescència –EAIA–, Equips d’Assessorament Pedagògic –EAPs–, Equips de
Salut Mental Infantojuvenil –CSM-IJ–, etc.).
- Revisar i modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció
dels menors desemparats i l’adopció i posteriors modificacions per tal de fer més
incís en mesures preventives del risc social, i en les accions per la protecció
efectiva.
- Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que
incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals,
pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts
ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica). Dedicar una
atenció especial als i les immigrants menors d’edat.
- Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari)
amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari.
- Crear un programa d'atenció social al nen malalt, amb ajuts, programes de respir i
reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin nens amb malalties
cròniques o oncològiques.
5.4.
Persones amb discapacitat:
- Crear un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i
adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les
seves famílies.
- Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empreses
concessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2% de
treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i
l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges de promoció pública,
de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats).
- Ampliar a l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris per assolir
l’escola inclusiva
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
41
- Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots
els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes
visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats,
metro i autobús, etc) El Govern de la Generalitat impulsarà el compliment del
decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i
edificis públics i els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà un alínia d’ajuts
per facilitar-ne el compliment abans del 2006 .
- Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques,
físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...)
5.5
Pobresa i exclusió social:
- Implantar el Programa Pobresa Zero.
- Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica
de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva.
- Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del Salari
Mínim Interprofessional. (via legislativa tal com es marca a l'apartat de gent gran)
- Crear un Pla d’actuació urgent per evitar les conseqüències negatives de la fi de
la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
- Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius susceptibles a ser
exclosos: malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat,
etc, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el
tercer sector.
5.6
Habitatge:
- Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la
demanda i/o d’ajuts a les famílies.
- Rehabilitar dels barris que requereixin atenció especial i també el parc d’habitatge
construït.
- Dotar convenientment les partides d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i solució
de patologies estructurals.
5.7
Joves:
- Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a
continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball,
en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les
persones entre 16 i 25 anys.
- Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis
mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o
una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules
d’Emancipació Juvenil.
- Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a
l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran).
- Augmentar les bonificacions fiscals per a aquelles empreses que converteixin
contractes temporals en indefinits.
- Evitar la contractació via ETT per part de l’Administració de la Generalitat
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
42
- Potenciar els Plans de Transició al Treball (PTT) reformulant-los a nivell municipal
i comarcal.
- Realitzar campanyes d’orientació i informació sobre sexualitat i anticoncepció
dirigides al jovent, que lii permeti gaudir d'unes pràctiques sexuals més segures i
de qualitat; aquestes es duran a terme en àmbits tant de l'educació formal com de
la no formal.
- Engegar campanyes de foment entre el jovent de l’ús del preservatiu, com a
barrera més eficient per evitar el contagi de MTS i facilitar-ne l’accés en els
àmbits propers al jove.
- Promocionar la prescripció gratuïta de la píndola del dia després en tots els
centres de planificació familiar i centres de Salut.
- Elaborar un Pla Nacional de prevenció de consum de drogues, que tindrà com a
objectius prioritaris la prevenció del consum de drogues entre el jovent i la de
donar al jovent informació objectiva sobre les conseqüències del consum de
drogues. Aquests plans es duran a terme a centres d’ensenyament obligatori i
instituts i entre altres actuacions inclourà l’edició de material didàctic especial per
cada grup d’edat a qui vagi dirigit així com per al professorat. També es realitzarà
una campanya dirigida a la informació i assessorament de pares i mares sobre les
drogues.
5.8
5.9
Immigració:
- Contribuir des de la Generalitat a l’ordenació dels processos migratoris i a una
política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i
regularitat dels fluxos migratoris.
- Elaborar un Pla general de Primera Acollida.
- Oferir programes d’acollida que permetin coneixements bàsics de la realitat
sociolaboral de Catalunya, dels seus drets i deures previstos a la Constitució i a
l’Estatut, nocions de llengua, cultura i realitat social catalana i dels recursos als
quals poden accedir, establert per via legislativa amb la creació d’una Carta
d’Acollida.
- Reforçar les polítiques socials de la Generalitat per a tothom, amb la finalitat de
millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar
qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos.
- Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació
laboral, la explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus
recursos humans i materials.
- Realitzar les gestions oportunes davant del Govern de l’Estat per tal de poder
disposar d’un permís de residència per a la recerca de feina per a aquelles
persones nouvingudes que no han pogut regularitzar la seva situació i que
s’extingirà en el moment en què sigui possible el retorn al seu país d’origen.
Cooperació, Solidaritat i Pau:
- Crear la Direcció General de Cooperació, Solidaritat i Ajut Humanitari.
- Augmentar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en
matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
43
- Establir programes especials de formació de personal dirigent dels països
emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques
d’immigració de la UE, i fer una acció decidida a favor del respecte pels drets
humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món.
- Incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política
de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels
tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7%
dels ingressos incondicionats a l’any 2010.
- Crear el Consell Català del Foment de la Pau
- Dedicar una partida pressupostària per a la investigació i promoció de la pau, la
prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de la pau per assolir els objectius
reclamats per les ONGs i les ONGDs.
- Instaurar en els pressupostos partides englobades en Cooperació i Solidaritat
ben diferenciades en el títol: Cooperació Internacional, Solidaritat, Foment de la
Pau i Ajut d’emergència.
5.10 Polítiques per a gais i lesbianes:
- Crear un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones
homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i
adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers
aquest col·lectiu, especialment , pel que fa als drets individuals, en l’àmbit
educatiu, laboral, sanitari i dels mitjans de comunicació.
- Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el
conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball,
etc.).
- Revisar el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el
tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els
parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció,
segons les recomanacions de la Unió Europea.
- Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment
constituïdes d’aquest àmbit, a través d’un òrgan consultiu permanent, a fi
d’eliminar els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva
orientació sexual i gènere.
III. SALUT: POLÍTIQUES SANITÀRIES
El compromís per una sanitat més humanitzada i de qualitat el desenvoluparem a través
de les següents línies d’actuació.
1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que prioritzi
la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de la malaltia (la salut pública), l’assistència
sanitària i l’adaptació del sistema a les malalties cròniques. En aquest sentit, cal elaborar una
nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari i el nou marc de finançament.
2. Instaurar el nou Sistema Català de Salut des del nou Departament de Salut i que prioritzarà:
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
44
2.1
La Salut Pública:
- Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els
territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca
científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes
necessaris.
- Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic,
l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i
l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut
escolar i dels col·lectius més vulnerables.
- Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de
riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la
prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un
primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral.
- Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i
morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys.
- Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya.
- Prevenir les addiccions a tòxics (tabac, alcohol, drogues il·legals i d’altres
addiccions com al joc) i reforçar els programes de disminució de danys:
· Engegant campanyes informatives i de sensibilització sobre les drogues i
sobre les conseqüències sanitàries i socials del seu ús i abús.
· Donant prioritat dins l’escola, els centres juvenils i els centres de salut dels
programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties, que
incloguin obligatoriament les drogodependències.
· Generalitzant els programes de reducció de danys. Aplicar el programes
d’intercanvi de xeringues en tot l’àmbit penitenciari.
- Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de
les persones amb addiccions.
- Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o
complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i
la bona praxi.
- Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis.
- Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció
de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts
de SIDA, amb les entitats socials que treballen en el sector.
- Garantir continuadament tota la formació i suport als professionals sanitaris que
treballen en la SIDA.
- Generalitzar la prescripció de teràpies de xoc a posibles persones infectades pel
VIH a tots els centres de la xarxa pública.
- Garantir l’accés a la medicació i el suport social a les persones malaltes de SIDA,
sense discriminacions. Tot aprofundint en un apolítica de farmacopea de
genèrics.
2.2
L’Assistència Sanitària:
- Millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) que esdevindran el centre del
sistema sanitari. Augmentant la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
-
-
-
-
45
temps de visita (un mínim de 10 minuts), reduir la pressió assistencial tot reduint
les ratios a 1500 persones usuàries/UBA, els recursos humans i la cartera de
serveis. Millorar l’atenció al ciutadà (atenció abans de 24 hores pel seu metge de
capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i
protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial
clínic, edat, hàbits, etc.), i especialment a les persones grans. El Govern revisarà i
avaluarà amb criteris objectius els diferents models de gestió i els seus efectes, i
prendrà les mesures necessàries per garantir una adequada prestació dels
serveis públics de salut.
Millorar la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum
assistencial entre la primària i l’hospitalària. Revisar els nivells assistencials dins
cada hospital i protocolitzar-les actuacions en cada patologia des de les unitats de
referència. Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S)Donar
a conèixer els diferents status de la situació dels centres “on line”, les demores en
l’atenció, les llistes d’espera, índex de ocupació, mecanismes d’alerta de
freqüentació. Optimitzar i agilitzar els programes d’inversió en manteniment de les
instal·lacions hospitalàries, adequant la confortabilitat a les estades dels pacients,
garantint l’equilibri entre confort i salut.
Establir una xarxa informàtica única dins del sistema, amb la història Clínica
informatitzada i integrada en tot el Sistema Sanitari Públic Català. Establir un únic
punt d’informació sanitària, el qual sigui accessible des de i amb les noves
tecnologies tenint en compte les persones amb discapacitats.
Oferir un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat
pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial. Els serveis hauran
d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne
l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i
rebrà un finançament suficient que a més permeti incrementar la recerca; entre
d’altres prioritats. Fer extensius els Plans de Serveis Individualitzats per a
persones amb trastorns mentals severs (PSI) que permetin el seguiment
personalitzat, continuat i multidisciplinari de les persones que pateixen malalties
mentals greus.
Oferir uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les
infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència; garantir
una atenció telefònica o per internet adequada; introduir millores en el confort de
les habitacions hospitalàries (individuals o amb mampares separadores) i en el
transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya; Establir
vincles operatius i d’intercanvi d’informació amb els Serveis Socials entre d’altres
propostes.
Implantar mesures per a la millora del transport sanitari:
- Millorar la publicació a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes així com a tots els
col·lectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activació
adequats i diferenciant en la seva Carta de Serveis els temps de resposta, la
dotació tecnològica dels vehicles i el perfil i titulació professional de les dotacions
pel que fa a transport sanitari urgent, transport Sanitari Programat i transport
sanitari d’emergències
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
46
- Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S) Donant a
conèixer la distribució en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilització.
Es tindran en compte els increments de la demanda com indicador de previsió
preventiva en temps real.
- Dimensionar els recursos (ambulàncies) d’acord a una adequació equilibrada amb
les necessitats de la població, siguin aquestes per densitat estacional o
orogràfiques.
- Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la
mobilització d’aquest tipus de recurs.
- Fer del Departament de Salut el responsable de la planificació i de les garanties
de qualitat i d’equitat, amb independència dels proveïdors. Major presència de
recursos propis en l’assistència i transport urgent i de les emergències, cal
recuperar part del a gestió en el marc del CatSalut i una revisió de l’actual
empresa pública SEMSA (Servei Emergències Mèdiques SA).
Implantar mesures per a la millora de les urgències i les emergències,
concretament pel que fa a:
- Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a
Catalunya, co-actuació coordinada amb els diferents grups operatius
d’emergències. (policies, sanitaris, bombers i protecció civil)
- Adequar-se a la normativa europea específica d’emergències.
- Dimensionar i ajustar els recursos d’acord a criteris de riscos tecnològics,
químics, naturals, i antròpics.
- Assumir el número de recursos públics d’acord a la mobilitat poblacional i territori.
- Establir, divulgar i formar en matèria dels Plans de Prevenció de Catalunya en
l’àmbit de la protecció civil.
- Establir indicadors homologats per efectuar una avaluació permanent.
- Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les més transparents a
través de registres centralitzats, en cap cas permetre dobles llistes d’espera;
establir temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions
quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies,
varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques, i
d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents Implementar el Sistema
d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S).Informant dels increments de la demanda
per situacions epidèmiques, de les demores en les derivacions a les especialitats
mèdiques, conèixer els nivells de freqüentació més significatius del territori i de la
situació real de les llistes d’espera.
2.3
Els serveis socials d’atenció a la Dependència:
- Crear una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés,
la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les
persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili,
amb un treball conjunt de tots els professionals.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
2.4.
47
Recerca, investigació i docència:
- Impulsar la revisió del model de formació i les especialitats a fi d’adaptar-les a les
necessitats de salut de la població catalana i farà de la recerca, la investigació i la
docència una part important de l’actiu dels professionals sanitaris.
3. Implementar una nova organització del sistema i de funcionament del model:
3.1.
Introduir criteris de transparència en l’organització del sistema, basats en criteris de
qualitat i eficiència. En qualsevol decisió de política sanitària garantirem la
informació pública. L’adjudicació o compra d’activitat al sector privat serà justificat.
El nou model simplificarà l’accés als ciutadans, incorporant l’ús de les noves
tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals. Vetllarem
per l’ús preferent del català dins del sistema sanitari. Desenvolupar els Consells de
Salut de les Àrees Bàsiques de Salut.
3.2.
Assegurar un sistema sanitari més participatiu. Reforçar la percepció que els
ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i
usuaris; garantir el dret del ciutadà a decidir en qualsevol intervenció i en el
testament vital i a escollir el professional i el centre, en cas de no satisfacció;
prioritzar l’accés al sistema a partir de les noves tecnologies; entre d’altres.
3.3
Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou model
retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa
sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les
condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària; potenciar el rol comunitari
de la infermeria i el seu paper fonamental; analitzar les càrregues professionals per
potenciar les zones amb més dèficits; adequar el nombre de professionals a la
població que cal atendre valorant l’envelliment, les noves migracions, l’àmbit rural i
aquelles zones amb més problemes socials; estimular la creació de noves
professions sanitàries; entre d’altres compromisos.
3.4. Fer de l’Institut Català de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb
autonomia de gestió, que “retrà comptes” dels seus resultats en salut.
3.5. L’Administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la
presa de decisió de la planificació en tots nivells. Compartiran competències en
salut pública i en serveis socials amb la Generalitat i em assistència sanitària
cooperarà, participarà en la planificació i avaluació; i, a través d’un ens de gestió
local podrà gestionar o cogestionar l’assistència sanitària.
3.6. La Generalitat establirà els criteris bàsics per al funcionament dels centres de gestió
privada, tot vetllant per la seva corecta aplicació.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
48
4. Establir un nou finançament:
4.1.
Equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions
o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres, a nivell
europeu.
4.2.
Elaborar una auditoria per conèixer l’estat de comptes del sistema, així com el seu
nivell d’endeutament, prèvia elaboració d’un pla de sanejament.
4.3.
Les inversions tindran les següents característiques:
- Elaborar també un Pla específic d’inversions, reposicions i recursos humans
necessaris de l’ICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys.
- Preparar un Pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota
l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria
i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la
inserció del malalt mental a la societat.
- Mantenir el Pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions
d’euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del
sistema públic de salut.
4.4.
Implementar un Pla per la racionalització de la despesa basat en la qualitat i
l’eficiència.
4.5.
Incrementar els ingressos via Estat i finançament propi des del Govern de la
Generalitat usant la seva capacitat normativa.
4.6.
Fonamentar les relacions entre el sector públic i el sector privat en unes noves
regles basades en la transparència.
4.7.
Racionalitzar la despesa farmacèutica per fer un ús racional de consum de fàrmacs,
així com poder dotar el sistema de més recursos. Potenciar l’ús de genèrics.
IV. DONES: POLÍTIQUES DE GÈNERE
El compromís per a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones i per a l’eradicació de la
violència de gènere l’aplicarem a través de les següents línies d’actuació.
1. Liderar des d’un nou govern les polítiques transversals de gènere, amb
aquesta visió de gènere.
pressupostos amb
2. Adaptar l’estructura organitzativa de la Administració de la Generalitat adjudicant recursos
personals i materials per a l’aplicació de la transversalitat i polítiques específiques de gènere en
la seva actuació, tant en els diferents departaments com a nivell territorial.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
49
3. Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. Aquest
Institut:
3.1. Implementarà un Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones amb
pressupost propi, amb desenvolupament a tots els departaments (amb avaluació
externa). Actualitzarà els objectius i mesures reals per a fer possible la perspectiva
de vida quotidiana amb la participació dels grups de dones en la seva elaboració i
avaluació.
3.2. Implementarà un Pla integral per a la prevenció i l’eradicació de la violència
exercida contra les dones amb objectius, mesures i pressupost propi, amb la
participació (en l’elaboració i en l’avaluació) dels diferents grups de dones que
porten a terme un treball específic en aquest àmbit. La dotació pressupostària
d’aquest Pla constitueix una prioritat del Govern.
4. Assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere
a través de la reforma del Consell de Dones de Catalunya. Aquesta reforma garantirà, a més a
més, una democratització real d’aquest òrgan i la seva independència.
5. Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de
la violència exercida contra les dones i el Projecte de Llei per la igualtat d’oportunitats.
6. Avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial, tot impulsant el
reconeixement jurídic i professional de les persones que es dediquen a la prostitució per tal que
puguin disposar d'una cobertura social adient ja sigui com a treballador/a per compte d'altri o
com a treballador/a autònom/a.
- Reforçar les mesures per tal de combatre el proxenetisme en totes les seves
formes, especialment el tràfic de persones, endurir el tractament penal de
l'explotació sexual de persones i garantir la protecció als menors d' edat.
- Articular mesures de suport orientades a aquelles persones que decideixin
abandonar la prostitució.
- Impulsar programes de suport a les persones que exerceixen aquesta activitat.
V. POLÍTICA CULTURAL
Obrir una nova etapa en la política cultural de Catalunya.
Ha arribat el moment que la cultura recobri un paper de centralitat al nostre país. Per això, cal
donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon i,
a la vegada, cal reconèixer als ciutadans i les ciutadanes els seus drets d’accés ple a la cultura,
com a protagonistes i no només com a consumidors.
Una nova etapa en la política cultural de Catalunya exigeix, alhora, assegurar la preservació de
l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. La cultura és el terreny on es
realitza la capacitat de creació i d’innovació dels humans, on es forgen els imaginaris col·lectius,
on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on es genera la responsabilitat
crítica dels ciutadans, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. En aquesta nova
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
50
etapa és imprescindible accentuar la funció social de la cultura, per garantir un compromís més
clar amb els sectors socials més vulnerables i per a l’educació en la diversitat i la diferència.
Per tal d’assolir les fites d’aquesta nova etapa, el Govern de la Generalitat impulsarà les
següents polítiques i mesures:
1. Oferir al conjunt del teixit creatiu i associatiu cultural del país i a la resta d’administracions les
bases d’un acord en el disseny i en la implementació d’aquesta nova política cultural.
2. Apostar de manera decidida per la creació i innovació cultural, i, en especial, els nous
creadors. El talent i la creativitat, un dels actius més importants de la cultura catalana, ha de
trobar tots els mitjans possibles per poder projectar-se amb força, posant la seva disposició
centres de producció, xarxes de difusió i canals de projecció exterior.
3. Doblar el Pressupost del Departament de Cultura en 4 anys de manera que se situï a l’altura
de les necessitats de la nostra cultura i sobretot dels reptes de futur que aquesta ha d’acarar per
desenvolupar-se normalment. Situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la
Generalitat.
4. Crear el Consell de la Cultura i de les Arts com a instrument per garantir la participació i
l’autonomia del món de la cultura, des d’una concepció de modernitat, àmplia i plural, que
contribueixi decisivament a establir objectius estratègics compartits i que esdevingui garantia
d’unes regles de joc rigoroses i transparents. La Llei de creació d’aquest Consell hauria
d’aprovar-se durant l’any 2005.
5. Implementar una política museística i patrimonial a través de la concertació amb el món local
de xarxes públiques d’equipaments territorials, (biblioteques, teatres i auditoris, museus,
arxius...). Aquestes xarxes estaran connectades amb els grans equipaments nacionals de
referència i tindran com a missió apropar la cultura i les arts a tots els ciutadans i ciutadanes, tot
impulsant decididament la creació, la producció culturals i la preservació i difusió del patrimoni,
modernitzant-ne els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió.
En aquest àmbit, el Govern formularà totes les vies possibles per tal d’aconseguir el retorn de la
documentació de la Generalitat, institucions locals, associacions i particulars dipositada com a
expoli de guerra a l’Arxiu de Salamanca.
6. Apostar per una àmplia descentralització que permeti assegurar una densitat cultural
equilibrada en el territori, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom, a partir de l’aplicació
dels principis de subsidiaritat i de l’equilibri territorial. Per a fer realitat aquest objectiu, es crearà
una Xarxa d’equipaments públics de difusió i de creació cultural i s’impulsarà un Pla
d’equipaments culturals de proximitat.
7. Definir una nova política de suport a la creació i la difusió de les arts escèniques, que
suposarà, en un marc coherent, la concreció de la tasca del Teatre Nacional i del Teatre Lliure,
la creació de nous centres de suport a la producció artística en el territori i la consolidació d’una
Xarxa d’equipaments escènics, en el context del Pla esmentat en el punt anterior.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
51
8. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura. En
aquest sentit, el Govern impulsarà una política decidida i ambiciosa d’ensenyaments artístics,
tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim
especial i el professional.
Per tal d’impulsar aquesta línia d’actuació, es coordinaran els Departaments competents en
matèria de cultura, d’educació i d’universitats. Així mateix, s’assumirà la integració de l’Institut
del Teatre a la Generalitat.
9. Redefinir els instruments de projecció exterior de la cultura catalana, incorporant-los a un
Institut Català de les Indústries Culturals renovat, que treballi en tots els àmbits culturals, que
disposi de major capacitat empresarial i professional i amb millor connexió amb els diferents
sectors de la cultura. En aquest context, el Govern enfortirà l’Institut Ramon Llull.
10. Articular un sistema de lectura pública potent, suficientment dotat i equilibrat arreu del país,
que incorpori el desplegament de les biblioteques escolars. En aquesta direcció, el Govern
aprovarà un mapa actualitzat de biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i
oferirà serveis de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. D’acord amb el
Departament competent en matèria d’educació, les biblioteques escolars i les biblioteques
municipals existents en municipis de menys de 3.000 habitants podran ser el mateix equipament
local, sempre que l’Ajuntament ho demani.
11. Impulsar la música creada i produïda al país, així com la indústria discogràfica, amb un
suport ferm dels mitjans audiovisuals públics, en especial els de la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió.
12. Impulsar una nova política d’arts plàstiques i visuals que prioritzi la creació més
experimental amb un programa de difusió a tot el territori i que comporti la projecció
internacional de la producció artística generada a Catalunya.
13. Consolidar el lideratge editorial de Catalunya defensant la política de preu únic de llibre.
Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos
d’accés i de control.
14. Promoure la consolidació d’una estructura audiovisual forta, viable, que asseguri la
canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors,
tot afavorint la internacionalització del sector. En aquest àmbit, el Govern impulsarà una política
cinematogràfica que tingui en compte els creadors i que estableixi nous models de finançament
mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i públiques.
15. Fer efectiu un compromís ple dels mitjans públics audiovisuals amb la creació i difusió
cultural del país. Els mitjans de comunicació han d’assumir majors responsabilitats culturals i, en
conseqüència, el Govern impulsarà la coordinació i la concertació entre aquests mitjans i els
objectius de consens de les polítiques culturals.
16. Donar un nou impuls al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,
redefinint el seu àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit, des de la concepció que són
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
52
cultura popular totes les mostres d’arrel tradicional que es produeixen a Catalunya. S’hi
introduiran mecanismes de participació de les associacions que agrupen els agents del sector,
dotant-lo de més autonomia de gestió, promovent polítiques de suport i subratllant la diversitat
de les mostres actuals de cultura popular.
17. Crear el Museu Etnològic de Catalunya, no pas com un simple equipament centralitzat, sinó,
també, com un ens de coordinació dels museus i ecomuseus territorials i temàtics existents i
com a agent impulsor per a la creació d’aquells que es considerin necessaris per tal d’oferir una
visió global i completa.
18. Redefinir la funció del Museu d’Història de Catalunya, tot adoptant la consideració de Museu
Nacional i desenvolupant funcions de coordinació dels centres d’interpretació existents la
territori.
19. Reforçar el binomi educació-cultura, des d’una triple perspectiva: educadora, cohesionadora
i emancipadora. També amb una major atenció dels ensenyaments artístics en l’ensenyament
obligatori.
20. Es prioritzarà la figura del contracte-programa pel finançament de polítiques de foment de la
cultura.
VI. POLÍTICA LINGÜÍSTICA
La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida
del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través
d’un Pla d’acció i suport de la llengua catalana, que es concretarà en els eixos següents:
1. La priorització de l’ús social del català, centralment en el comerç i en l’etiquetatge, a través de
mesures d’acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de
la mateixa Generalitat.
2. La priorització de la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, els mitjans
de comunicació i l’audiovisual, amb la voluntat d’assolir la plena normalització del català en
l’àmbit del cinema.
3. La priorització de l’ensenyament de les llengües en l’àmbit de l’educació obligatòria, per tal
d’aconseguir les competències bàsiques pel que fa al català, el castellà i l’anglès, així com el
coneixement d’una altra llengua estrangera.
4. Garantir el coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de l’estat i
de l’Administració de Justícia.
5. La priorització de l’aprenentatge de la llengua per a les persones provinents de l’emigració,
des de la concepció que la llengua és un dret social per a tota la ciutadania.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
53
6. Garantir la unitat de la llengua establint la necessària col·laboració amb la resta de territoris
de parla catalana.
7. Aquestes prioritzacions aconsellen de manera urgent avaluar el compliment de la Llei de
Política Lingüística par tal d’assegurar que s’adapta a la realitat social i, en conseqüència,
modificar els aspectes que s’hagin revelat inoperants.
8. Amb la mateixa voluntat, el Govern reformarà i reforçarà el Consorci per a la Normalització
Lingüística, per tal de dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer front als reptes de l’ús
social del català i al que li encomani el Pla d’acció i suport.
9. Impulsar la presència del català en el terreny universitari i acadèmic:
a) Institut Ramon Llull: Enfortiment del seu treball amb les universitats europees i
espanyoles. Millora dels seus programes. Potenciació, si s’escau, dels convenis de
col·laboració del Govern de Catalunya amb les administracions educatives i entitats
d’altres territoris de llengua catalana.
b) Institut d’Estudis Catalans (Secció filològica):retornar-li la funció de preservació i de
millora de la funció acadèmica de la llengua.
VII. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUALS
Una societat moderna i oberta, un sistema comunicacional nacional, necessita, en el marc
globalitzador en què vivim, d’uns mitjans públics potents, independents i professionals, que
actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals. A la vegada, és indispensable
l’existència d’autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l’externa
del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic.
Per tal d’assolir aquests objectius, el Govern adopta els següents compromisos:
1. Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya perquè esdevingui de
manera efectiva l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema Audiovisual. Això
significa que ha de disposar del registre de mitjans audiovisuals i de competències
plenes sobre la concessió i la revocació de llicències i autoritzacions, en la gestió de
l’espectre radioelètric i en la inspecció de potències i cobertures. El CAC analitzarà,
urgentment, la validesa jurídica i normativa de les concessions de llicències atorgades,
de manera provisional o efectiva, els dos darrers anys.
2. Elaborar i aprovar la Llei Catalana de l’Audiovisual. Aquesta llei, que definirà la missió
de servei públics de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, ha de contenir
una visió actualitzada del sector audiovisual, vinculada a les telecomunicacions, i ha de
contemplar la gestió de l’espectre radioelèctric. Així mateix, aquesta Llei ha de delimitar
amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, assegurant uns mitjans públics
potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. La Llei
regularà de forma precisa la ràdio i la televisió local i els mitjans comunitaris. I
proporcionarà garanties respecte als drets bàsics que afecten els professionals de la
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
54
informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels mitjans. Crearà, també, un
Consorci Públics de Comunicació, destinat a articular el sistema públic.
3. Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la
voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació. Això vol dir blindar la seva
independència i professionalitat i la dels seus mitjans respecte al Govern, tot modificant
la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de
selecció i elecció dels directius i fixant els seus objectius, dins la consideració dels
mitjans de la CCRTV com a eix del sistema públic audiovisual i en el marc del que
estableixi la Llei Catalana de l’Audiovisual.
4. Revisar el contracte-programa de la CCRTV, tot establint un mecanisme permanent i
transparent de finançament.
5. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals, dotant-les de major capacitat
i garantir la seva vitalitat com a mitjans de proximitat.
6. Assegurar una migració de la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els
operadors, que permeti el desplegament de la potencialitat de la nova tecnologia.
7. Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de
parla catalana.
8. Posar en marxa els mecanismes previstos en la legislació vigent per tal de promoure la
participació de la societat civil en la definició del model audiovisual català.
VIII. SEGURETAT PÚBLICA
En el terreny de la seguretat pública, el nou Govern de la Generalitat impulsarà les següents
mesures
Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya
1. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat actuants a Catalunya. Convertir la Junta
de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya
amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el
conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos
policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà
participació a una representació de les autoritats locals.
2. Assumpció per part de la PG-ME de totes les atribucions d’una policia ordinària i integral;
actualització del protocol en matèria antiterrorista.
3. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de
seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
55
departaments del Govern. Creació d’una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa
interdepartamental.
4. Presència del cos de Mossos d’Esquadra en els organismes europeus en matèria de policia.
5. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon
Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les
ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran
operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció,
planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de
disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de
seguretat.
6. Nova Llei de Seguretat Pública:
- Que harmonitzi la llei de policies locals i la de mossos d’Esquadra.
- Definició d’un nou sistema d’autoritats i redefinició de les Juntes Locals de Seguretat.
- Delimitació de competències entre els cossos.
7. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les
diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de
seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les
especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar
una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya.
8. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans
de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels
cossos presents al territori. Reforçament del paper dels alcaldes com a primera autoritat local en
la coordinació de l’ordre públic i la seguretat ciutadana.
9. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes
de polítiques públiques i avaluació de programes.
10. Connectar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de
bases de dades comunes, sistemes de comunicació conjunts i mitjançant les taules de
coordinació que permetin garantir la col·laboració i cooperació entre tots els cossos de policia.
11. Tractament específic de les àrees metropolitanes en quant a la coordinació de les policies
locals.
Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra
12. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la propera legislatura, finalitzant
l’any 2007. Accelerar provisionalment l’arribada del desplegament a les “zones calentes”, Camp
de Tarragona, comarques metropolitanes de Barcelona etc...
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
56
13. Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos
d’Esquadra.
14. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies
destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i
tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca.
15. Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, Llei de Policies Locals de
1991, etc.) per establir el sistema, criteris i contingents per a l’accés de persones procedents
d’altres cossos policials residents a Catalunya.
Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat
16. Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe
anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya.
17. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat
que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals
de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les
qüestions que afectin la convivència i el civisme.
18. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions
públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició
d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris.
19. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del
sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i
adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política
d’habitatge social, etc.
20. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la
prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari
per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així
mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on
participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes
una informació validada.
Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat
21. Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als
barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals.
22. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de
seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
57
Mesures per millorar la formació i la carrera professional de les policies de Catalunya
23. Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), i
creació de cursos específics per a comandaments dins de l’EPC.
24. Investigació en matèries formatives que permetin aplicar els mitjans més moderns en cada
matèria, i estades de preparació professional a l’estranger.
25. Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de policia local
siguin formats a l’Escola de Policia de Catalunya, i aquells que provinguin dels CFSE completin
la seva formació mitjançant un curs pont.
26. Elaboració i aplicació d’un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l’escalafó
de la Policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques.
Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada
27. Traspàs al Govern del Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada.
28. Compliment estricte del decret 272/95 que estableix la inspecció i el control de les empreses
de seguretat privada.
29. Regulació de la figura del vigilant de discoteca i sales de festa.
30. Reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de joc i Espectacles
dels Mossos d’Esquadra.
31. Increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal
que treballa en el sector de la seguretat.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
58
UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL
Una nova política territorial i ambiental implica l'impuls de nous instruments d’acció transversal i
de participació ciutadana:
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CASDC) ha de ser un
òrgan de consulta necessària format d’experts i tindrà vinculació directa amb el Consell Executiu
a través de la conselleria en cap o la denominació que rebi en el futur.
Es crearà un òrgan (consell social per la sostenibilitat) que disposarà de la participació dels
agents socials a través de les universitats de la nació, del món científic i de les entitats per la
protecció del medi.
S’establirà la comissió interdepartamental de sostenibilitat, que amb vinculació directa amb la
conselleria en cap, vetllarà per la coordinació i la garantia que el govern executa accions d’acord
amb el principi de sostenibilitat de què s’ha dotat a través d’aquests acords.
I. ENERGIA
1. Crear les condicions efectives de competència que superi la situació de monopoli energètic
actual per tal d’afavorir els consumidors, la qualitat dels servei i la promoció de les energies
renovables.
2. Creació de l’Agència Catalana de l’Energia, que tindrà per finalitat principal redactar, fer el
seguiment i millorar els plans i estudis proposats a continuació:
a) Redacció, en el termini d’un any, d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya (que ha de
contenir el Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que
contribueixen a l’escalfament del planeta i al Canvi Climàtic) amb els criteris següents:
Promoure totes les accions necessàries per a maximitzar l’estalvi energètic i optimitzar
l’eficiència energètica; i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les
possibilitats i disponibilitats de recursos renovables que ofereix cada territori, incloent-hi
mesures d’edificació bioclimàtica.
b) Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne
una producció del 12% l’any 2010.Constarà com a mínim de:
- el mapa d’energia eòlica (que haurà d’incloure prèviament un mapa els recursos
eòlics), a revisar amb la redifinició de zones d’implantació que no comportin
impacte ambiental. Amb l’objectiu d’assolir 3000 Mw eòlics instal·lats abans de
la fi del 2010. Implantació immediata dels projectes d’energia eòlica en els quals
hi ha consens teritorial;
- programa de desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic. Instal·lar
plaques solars a prop de 8.000 terrats de Catalunya i elaborar un pla de crèdits
tous per a la instal·lació de plaques solars;
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
59
-
programa d’implantació i seguiment de centrals de biomassa generadores
d’energia.
- escenari real de demanda d’energia;
- programa de tancament de les centrals nuclears;
- programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament
necessàries per cobrir les necessitats que es derivin de les conclusions dels
punts anteriors i que no es construiran fins que no s’aprovi el pla;
- impuls de noves tecnologies en sistemes de transport i de la recerca de nous
combustibles menys contaminants als convencionals.
c) Establir mecanismes que evitin la construcció de línies d’alta tensió fins que s’hagi
finalitzat el nou Pla Energètic de Catalunya, excepte les que siguin valorades com a
imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari.
3. Recerca continuada de les millors tecnologies disponibles.
4. Aplicació de normatives de noves tecnologies i nous combustibles al transport.
5. Transposar la directiva europea en una Llei d’eficiència energètica en edificis.
6. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones
densament poblades.
7. Llei sobre la producció d’energia provinent de fons netes i renovables (com la solar
fotovoltaica, la biomassa i l’eòlica) i sobre l’edificació bioclimàtica.
II. POLÍTICA I ORDENACIÓ TERRITORIAL
Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió
dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives
(racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics
hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat).
Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o
regions, les comarques i els municipis.
Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit
territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals
delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i
reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de
l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials
actuals).
Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori
assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
60
Plantejar una revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d’un
contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més
participatius.
- En matèria de planificació territorial considerem que cal aprofitar el marc normatiu vigent i la
necessària revisió del PTG i la formulació dels Plans Territorials Parcials per a reforçar-ne els
principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l’ocupació del territori,
amb un model territorial en malla en què els espais lliures fan la funció de matriu i les ciutats i
pobles s’expliquen com a nodes compactes, complexos i equipats, units per xarxa ferroviària
prioritàriament i una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu. Els
plans han de tenir visió integrada i caràcter estructural que planifiqui el territori, a més,
desvinculant el turisme de la construcció. Com a aspecte essencial, no hi haurà cap nova
construcció de polígons industrials que no tinguin assegurada la seva connexió amb servei de
transport públic.
- Aquesta planificació territorial vincularà els criteris del planejament urbanístic. Ambdós tindran
l’objectiu general de dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la
coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials
mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió
als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix,
es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per
la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat,
l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls,
parcs, espais públics accessibles, etc.).
- La nova planificació inclourà els criteris bàsics i generals següents:
a) Respecte escrupulós a les limitacions absolutes de construir en sòls amb
pendents superiors al 20% que marca el PTGC.
b) Ampliar l’abast dels Plans d’Espais Fluvials perquè els permeti determinar la
impossibilitat de noves construccions en zones que es determinaran com a
inundables.
c) Determinar com a zones d’especial consideració per la seva fragilitat les zones
de litoral i muntanya.
En aquest àmbit es proposa, doncs:
1. Aprovar definitivament, abans d’octubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de
Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/95, d’aprovació del PTG. Això implica
preveure les partides pressupostàries adients per a agilitar els processos mitjançant les
dotacions humanes i materials necessàries.
2. En el mateix termini aprovar la totalitat dels Plans Territorials Parcials pendents, el procés de
formulació dels quals es farà en paral·lel a la revisió del PTGC per assegurar-ne la coherència.
Així mateix, es farà la revisió del PTP de la Regió de l’Ebre.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
61
3. Els PTP incorporaran les previsions de redactar Plans Directors comarcals i d’altres àmbits
supramunicipals de planificació, per a ser desplegats en aplicació de la Llei d’Urbanisme de
Catalunya (o de la seva revisió si s’escau) per tal de facilitar i fomentar el planejament urbanístic
supramunicipal. En concret, i com a mínim, els compromesos per mandats parlamentaris com el
PDC del Pla de Bages, el de la plana de Vic i el de la Conca d’Òdena.
4. Aprovar el desplegament reglamentari total de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que concreti
el lligam entre planejament territorial i planejament urbanístic a fi que aquest darrer, com a
planejament executiu, incorpori els criteris de sostenibilitat, compactació, moderació i, si s’escau
limitació, del creixement.
5. S’adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la
determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis, adaptats a les necessitats
de cadascuna d’elles.
6. S’impulsarà la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant
el Govern i les Corts Generals de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata, i garantint
alhora el ple acompliment de les previsions contingudes en la llei aprovada pel Parlament de
Catalunya.
Mesures cautelars
Mentre es formulen els Plans Territorials i s’adapten els instruments de planejament que se’n
derivin, s’aplicarà una figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria específica en
aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, com ara:
a) Algunes parts del litoral i les comarques pirinenques (en connectors biològics, en
espais d’especial protecció…)que es determinaran de manera concreta en el precís
moment d’iniciar la revisió del PTGC.
b) Els treballs inicials dels Plans Territorials hauran de determinar els indrets on cal
establir mesures cautelars per evitar l’ocupació irracional del sòl. També hauran
d’evitar en tot el territori català l’aparició i/o creixement de nuclis residencials o
desconnexos de l’entramat urbà, especialment en pirinenques.
c) A les urbanitzacions sense regulació es procedirà a una revisió que, en aquelles parts
legalitzables permeti dotar-les adequadament. Alhora s’impedirà el seu creixement,
determinat de mutu acord amb l’administració per tal que les parts residuals i no
legalitzables quedin fora de planejament.
Els sòls industrials en aquelles comarques on hi ha una oferta de sòl vacant considerable, que
podríem fixar en un percentatge d’un 30% del sòl industrial net total.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
62
El mecanisme jurídic per fer operativa aquesta suspensió hauria de ser una llei formal del
Parlament, tota vegada que l’habilitació per a la suspensió de llicències en planejament estan
contemplades en la LUC.
Es podria aprofitar aquesta regulació per establir un dret d’adquisició preferent o un dret de
retracte en totes les operacions de transmissió de propietat que es detectessin a l’igual que es
regula a la llei de l’urbanisme en determinats supòsits.
Mesures complementàries
En coherència amb la voluntat de fer efectives nombroses previsions legals vigents, es
proposen les següents actuacions en matèria dels Plans ja aprovats –i pendents de
desplegament i execució- i de Plans previstos però no formulats:
1. Revisió immediata i quadriennal del PEIN.
2. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial d’Espais
Agraris de Catalunya.
3. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial del Litoral
de Catalunya.
4. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels
sistemes de connexió biològica entre espais lliures.
5. Redactar i aprovar el Pla Director de les Valls de Ges i en Bas.
6. La formulació dels Plans es farà amb
mitjançant el principi de subsidiarietat.
d’actuació amb calendaris d’execució, i
pressupostos de la Generalitat hauran
compliment.
processos participatius i afavorint-ne l’aplicació
Els plans esmentats incorporaran programes
el corresponent estudi economicofinancer. Els
de preveure partides específiques per al seu
7. Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de
realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò
que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir
que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu
caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix,
quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i
instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament.
8. Es negociaran amb l’estat espanyol les modificacions legals de les lleis tributàries que
incideixen sobre l’habitatge.
9. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost
total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
63
derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció
a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya
podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres
previstes.
10. Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès
públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon
tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions,
edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments
afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi.
11. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran,
de manera detallada, els usos permesos.
12. Revisar i compensar les edificabilitats de la ciutat judicial de l’Hospitalet de Llobregat a
través del Consorci.
III. HABITATGE
En el termini de dos anys, formularem i aprovarem inicialment el Pla Territorial Sectorial de
l’Habitatge de Catalunya. Es farà amb finançament vinculat al finançament autonòmic, i amb
recursos provinents de les caixes, per facilitar la coordinació amb l’urbanisme les reserves
estratègiques de sòl per habitatge, tenint present les infrastructures de mobilitat i amb els
següents continguts mínims: rehabilitació-reducció del parc vacant per la seva posada al
mercat, creació d’un parc públic de lloguer a preus controlats amb percentatges obligatoris a
totes les promocions i creació d’un programa d’API social en el mercat de 2ª ma oferint
l’administració garanties a la propietat. L’objectiu final hauria de ser la provisió de 42.000 les
vivendes protegides que s’haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de
lloguer i amb un 25% destinats als joves.
1. Objectius
La política de sòl i habitatge ha de tenir tres objectius fonamentals:
a) Garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els
sectors de la població, en especial per als grups –joves, sectors més desafavorits- que
en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi.
b) Evitar la segregació urbana i la degradació de barris.
c) Evitar el consum accelerat de sòl, tot protegint de l’ocupació el sòl no urbanitzable i la
conservant els paisatges.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
64
2. Mesures
Per aconseguir aquests objectius, el govern adoptarà, durant la present legislatura, les següents
mesures:
a) Foment del lloguer. Per tal de trencar la rigidesa del mercat i donar entrada als joves es
fomentarà el mercat de lloguer amb la desgravació o ajuda directa per als llogaters de
600 € anuals per a subvencionar les despeses d’habitatge. Aquesta desgravació
s’aplicarà de manera directa a totes les llars que visquin en règim de lloguer lliure i
disposin d’una renda inferior a 3,5 vegades el SMI. S’estudiarà així mateix la possibilitat
d’ampliar l’ajuda o desgravació fins el 50% de les despeses del lloguer, amb un topall
de 240 € mensuals, per tal d’afavorir l’emancipació dels joves entre 25 i 35 anys amb
nivell de renda inferior a 3,5 vegades el SMI.
b) Increment de l’habitatge protegit. Es doblarà la producció d’habitatge protegit, per fer-ne,
com a mínim, 42.000 unitats en quatre anys rehabilitant, fent aflorar habitatge
desocupat, i en darrer cas construint. D’aquest, se’n destinarà, com a mínim, un 50% a
lloguer. Una quarta part d’aquesta producció serà promoguda directament per
l’administració de la Generalitat. L’habitatge protegit de promoció pública es mantindrà
sota control públic a través de l’ús preferencial del lloguer o de fórmules com la venda a
dret de superfície o a carta de gràcia.
c) Millora d’ús del parc habitatge. S’incentivarà la sortida al mercat de l’habitatge buit a
través de polítiques fiscals i la creació d’un registre específic. Així mateix, es vetllarà per
evitar la sobreocupació de vivendes que s’està produint en alguns barris. S’establirà un
Pla Català de Rehabilitació, convenientment dotat, per tal de permetre la rehabilitació de
40.000 unitats d’habitatge en quatre anys.
d) Rehabilitació integral de barris. S’establirà un programa de rehabilitació integral
d’aquells barris i àrees urbanes que requereixin d’atenció especial, que serà gestionat
conjuntament per la Generalitat i els ajuntament concernits. El Pla permetrà endegar la
rehabilitació de quaranta barris de tot Catalunya durant la present legislatura.
e) Protecció del sòl no urbanitzable. S’aplicaran a Catalunya els principis de la Carta
Europea del Paisatge. El planejament territorial i urbanístic s’haurà d’adaptar a aquests
principis, tot promovent un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la
complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació
del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge.
f) S’establiran línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges que configuren el patrimoni rural
en zones agràries (masies aïllades) o la recuperació de cases avui desocupades de
petits municipis en procés de despoblamen, fins i tot, en els casos d’edificació
d’aquestes característiques en espais sotmesos a figures d’especial protecció.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
65
IV. POLÍTICA DE RESIDUS
Impuls decidit als sistemes de recollida selectiva i tractaments no finalistes.
1. Aplicació estricta de la llei 6/1993, del 15 de juliol, modificada el 2003, reguladora dels
residus.
2. Pla estratègic de xoc per complir els objectius establerts al PROGREMIC, descomptant com a
valoritzables els fluxos que preveu quant a incineració.
3. Revisió de la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon
sobre la deposició de residus perquè inclogui l’aplicació d’un cànon que gravi l’abocament i la
incineració de residus domiciliaris i industrials, amb l'objectiu de reduir el rebuig i augmentar la
quantitat dels components de la brossa recollits selectivament.
4. Donar compliment a la disposició addicional segona de la Llei de modificació de la Llei
6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus i alhora transposar la Directiva de la UE
d’envasos en una Llei per a la reducció de residus d’envasos i embalatges que penalitzi els
envasos i productes d'un sol ús, amb l'objectiu d'obtenir els recursos necessaris per recollir i
triar la totalitat d'envasos que es posen en el mercat.
5. Creació d’un ens específic públic per a la gestió del fons de residus, amb els diners recaptats
pel cànon de residus i per Ecoembes i Ecovidrio, amb l'objectiu d'incentivar les recollides
selectives i el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament.
6. Elaborar un Pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la
incineració de residus municipals.
7. Estudiar fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva.
V. BIODIVERSITAT I PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ
- Redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió
dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència
dels seus servadors.
- Establir un Pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge.
- Aplicació i seguiment dels convenis internacionals sobre protecció de les zones humides.
- Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la
Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de
zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure
en la Xarxa.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
66
- En el termini de dos anys, tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió i la totalitat
dels plans de delimitació dels espais previstos al PEIN.
- Al llarg de la legislatura, tenir aprovada la totalitat dels plans d’usos i gestió dels Espais
Naturals de Protecció Especial de Catalunya, i dotar-los dels mitjans humans i materials
adequats per desenvolupar la seva tasca plenament.
- Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent;
capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de
Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres.
- Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents
administracions.
- Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals, i potenciar la xarxa Natura
2000.
- Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra
la contaminació acústica.
- Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació
ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
- Revisar i aprovar una refosa de textos legals en matèria de protecció de la contaminació
atmosfèrica d’origen gasós.
- Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació
Atmosfèrica (XVPCA).
- Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions
dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a
través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de
l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental.
- Aplicació estricta de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i modificació si
s’escau.
- Redactar i aprovar el Pla Estratègic de Gestió Forestal de Catalunya.
- Redactar i aprovar la Llei de protecció integral del litoral de Catalunya, que haurà de tenir com
a objectiu prioritari la redacció del Pla Director Territorial de les zones litorals per tal de
protegir la zona terrestre i de plataforma continental. Contemplarà els diferents plans
sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de
Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la
pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la
protecció del litoral. Haurà de definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
67
tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les
activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.).
Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral.
- Establir les fases d’implantació dels diferents programes que se’n derivin (qualitat de les
aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.).
- Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en
formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però
també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la
costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de
posidònia oceànica.
- Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió
que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats
que ja es fan ara.
- Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions
d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques.
- Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de
bany.
- Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de
la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la
platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de
Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que
necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una
possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa
o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes.
- Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de
tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta
mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí.
- Aturar el projecte urbanístic que afecta al corredor biològic que conecta el Cap de Creus amb
els Aiguamolls de l’Empordà, fins que no s’hagi acabat el Pla Director Comarcal o el Pla
Territorial de la Regió de Girona.
- Revisar les explotacions mineres a la comarca i al Massís del Garraf-Ordal.
- Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un
projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran
d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de
continuïtat de la iniciativa.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
68
- Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de
secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de
Catalunya.
- S’establiran convenis amb els servadors naturals dels espais agrícoles i forestals de
catalunya en tant l’activitat que realitzen, adquireix la funció de gestió del paisatge.
VI. PLANIFICACIÓ
- Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir
una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara
no han iniciat el procés d’ambientalització.
- Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les
mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local,
dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es
publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà
com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient.
- Impuls decidit a l’Agenda 21 de Catalunya com a document estratègic nacional de planificació
i conscienciació ambiental que haurà de vincular-se parcialment al Pla Territorial General de
Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de
vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i
es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador.
- Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” i les ecoauditories.
- Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del
Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya.
VII. POLÍTICA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA
L’Agència Catalana de l’Aigua haurà de basar-se en el principi de mínima intervenció possible
en el medi i de preservació i gestió dels ecosistemes aquàtics. L’àrea de planificació haurà de
coordinar i supervisar totes les actuacions de l’agència.
1. Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf.
2. Oposició al Pla Hidrològic Nacional i als transvasaments dels rius Ebre i Roine en els termes
del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre.
3. Elaboració del Pla Nacional de Gestió de l’Aigua, que contindrà:
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
69
a) Programa de reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de
parcs i jardins, i en la neteja de la via pública.
b) Programes d’estalvi intens de l’aigua destinada a ús domèstic i públic amb l'objectiu de
reduir-ne el consum.
c) Pla de substitució del rec agrícola tradicional per sistemes de regadiu més eficients,
amb la participació dels sectors implicats i ajuts públics.
d) Revisió de les concessions d’aigua vigents per garantir els cabals ecològics dels cursos
fluvials i els diferents usos de l’aigua.
4. Aprovació del Pla d’Ordenació del sector porcí de Catalunya, que haurà de revisar el mapa de
zones vulnerables per contaminació; establir recerca per gestionar-ne els residus de manera
respectuosa amb el medi, i marcar el nombre màxim de granges i de caps que pot assumir el
país. Mentre es redacta aquest pla, no s’autoritzaran noves granges en les zones vulnerables o
amb evidència de contaminació de les aigües subterrànies.
5. Impulsar, completar i si s’escau revisar, el Pla d’Espais Fluvials per tal que incorpori
actuacions de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de
les inundacions amb actuacions de planificació. Haurà de fixar, determinar i implantar, de
manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada
tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions
d’aigua actualment existents.
6. Estudi de delimitació de les àrees de recàrrega dela aqüífers d’especial significació.
7. Revisar el Pla de Sanejament per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica
dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic
davant dels riscos d’abocaments i de contaminació.
8. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat
de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els
punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques
per la seva qualitat.
9. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte
de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits
relacionats amb la gestió hidràulica.
VIII. INSTRUMENTS DE DISCIPLINA I CONTROL I FISCALITAT AMBIENTAL
El conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge,
de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o
crear els instruments efectius d’inspecció i control de què han de disposar els departaments de
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
70
PTOP i Medi Ambient. En aquest sentit, té especial importància dotar-se de mitjans humans i
materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i
control ambiental derivat de la Llei IIAA.
Així mateix, per tal d’evitar un consum exagerat de sòl i garantir una millora de la gestió del
desenvolupament sostenible es fa necessari l’estudi d’instruments dissuassoris i de fiscalitat
ecològica que puguin contribuir a assegurar l’esmentat objectiu.
Aquest estudi s’haurà de fer de forma conjunta amb el departament d’Economia i Finances per
tal de definir-ne l’impacte, la viabilitat, l’equitat i l’operativitat.
Aquest estudi anirà enfocat a l’aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en
el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la
generació d’energia o en l’ús en transport.
IX. INFRASTRUCTURES
Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba
avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la
seva vertebració interna.
1. Cal augmentar la inversió en infraestructures durant els propers anys.
2. Cal complir els acords de juliol de 2002 del Grup de Treball per a la Reordenació dels
Peatges a Catalunya.
3. Cal modificar abans de la seva aprovació definitiva el Pla Territorial Sectorial de
sistemes de connexió ferroviària i del seu transport, i aprovar-ne els plans quadriennals
d’inversions.
- Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de
Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al
Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa,
Igualada i Vic.
- Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de
rodalies a les terres de Lleida.
- Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia d’altes prestacions per a
viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la
Península.
- Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de
Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
71
- Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa
de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida–
Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa.
- Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla.
- Establir quatre xarxes ferroviàries:
a) Línies de trens de viatgers d’altes prestacions de connexió amb la Península i
amb Europa.
b) Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos
transversals, l’eix transpirinenc i els ports de Barcelona i de Tarragona.
c) La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils
de la Generalitat de Catalunya.
d) Utilització de la xarxa convencional alliberada per a trens de mercaderies.
- Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal
ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia orbital o segon cinturó
ferroviari tindria, d’inici, un caràcter mixte, essent una peça bàsica per al transport de
mercaderies a través de la RMB.
- Estudiar la implantació de trens lleugers.
- Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa
ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat.
- Demanar la transferència dels serveis de rodalies.
- Incorporar les noves línies mixtes d’altes prestacions (eix transversal i connexions als ports, i
eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i
a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE.
- Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del
transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres.
- Cal estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal Reus-Igualada-Manresa-VicPuigcerdà-França.
- En espera del possible by-pass ferroviari de la RMB per l’interior de Catalunya i preveient
l’alliberament parcial de determinades vies amb l’arribada del TAV, cal abordar una ràpida
adaptació de la xarxa actual a l’ample mixte europeu-ibèric (3 rails) per tal que des de
Tarragona, Barcelona i Girona –en una primera fase- i Lleida puguin sortir mercaderies cap a
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
72
Europa per ferrocarril. Concretament, cal l’adequació de la línia convencional TarragonaVilafranca-Papiol-Mollet-Girona-PortBou i de la Lleida-Manresa-Barcelona. Igualment, en
espera d’aquest by-pass ferroviari per l’interior, s’utilitzarà per al transport de mercaderies el
nou 2on Cinturó ferroviari.
- Cal lligar amb França l’obertura als trens de mercaderies del Puimorens com a pas previ per a
la construcció del futur tunel ferroviari de Toses (25 Km!).
- Tant bon punt existeixi un sistema viable de transportar mercaderies per tren, bé sigui perquè
el País Valencià fa el mateix, bé sigui perquè es construeixen grans intercanviadors modals a
les Terres de l’Ebre i a la plana de Lleida, caldrà desincentivar el pas de camions pel nostre
territori.
4. Cal reformular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d’autopistes i
autovies.
El nou Pla de carreteres hurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar)
que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o
incorporació d’alguna nova carretera de la xarxa bàsica.
La seguretat viària ha de ser un dels reptes del nou govern. El pla de carreteres haurà de tenir
un capítol d’inversions destinats a millores de la seguretat, es especial dels punts de major risc i
trams de concetració d’accidents (TCA).
- Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori.
a) Xarxa europea:
· Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya
Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines.
· Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici
de l’Eix - Tarragona–Andorra.
· Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí.
· Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou.
· Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7.
b) Xarxa d’autovies catalanes:
· Eix de l’Ebre - Eix Occidental, vertebrador de les terres de l’Ebre i les de
Ponent.
· Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona.
· Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca.
· Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França.
· Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll.
· Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix
Transversal de Catalunya.
· Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
73
· Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230
fins a Alcarràs.
· Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc.
- Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor
Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent
en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7.
Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i
donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a
l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter
europeu de l’Eix del Llobregat.
- Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar.
- Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es
dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de
concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació.
- Sotmetre a la consideració del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les
conseqüències ambientals, jurídiques i econòmiques de l’aturada de les obres del tunel de
Bracons, per tal que el govern prengui una determinació.
- Revisar les característiques tècniques, secció i traçat de l’eix Vic-Olot en el tram que afecti la
Vall d’en Bas, per tal de fer-ne una via de connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa.
- Potenciar les vies alternatives a l’eix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el
desdoblament de la C-17, l’N-260 i la Besalú-Girona.
- En relació a les comunicacions entre las comarques de la segona corona metropolitana,
caldrà:
a) Asegurar la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim
impacte ambiental posible.
b) Construir el segon cinturó ferroviari.
c) Revisar les carreteres de comunicació entre les altres ciutats del segon cinturó
metropolita.
5. Cal elaborar un Pla de mobilitat per Catalunya i de foment del transport col·lectiu i l’ús
de la bicicleta.
- Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació
territorial, infraestructures i mobilitat.
- Polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
74
- Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules
alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit).
- Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de
carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals.
- Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb
transport públic amb una freqüència mínima d’una hora.
- Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals.
- Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació.
- Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans
de qualitat del servei.
- Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic.
Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya.
- Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el
seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments.
- Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les
disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies.
- Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant
la utilització de les noves tecnologies.
- Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic.
- Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les
persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic
s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i
parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per
garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes
persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats.
6. Cal elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya que els potenciï com a centres
distribuïdors del Sud d’Europa.
- El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa
- Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la
creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa.
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
75
- El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar
diversificant la seva activitat.
- Nou Pla de Ports de Catalunya.
- Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants
comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats
logístiques dels ports.
- Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú
i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn.
7. Cal aconseguir funcions jerarquitzades del conjunt d’aeroports catalans i aconseguir
que esdevinguin estratègics en la xarxa europea.
- Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària
d’altes prestacions amb els aeroports de Girona i Reus.
- Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el
desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega,
però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació
regional.
- Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport
per optimitzar el potencial de la seva complementarietat.
- Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera
especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en
relació amb el de Barcelona; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de
la Seu–Andorra en una aeroport transestatal.
- Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a
l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega
de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de
Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma
logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del
dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un
autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els
aeroports de Girona i Reus.
8. Cal convertir les infraestructures logístiques en factor de competitivitat.
- Crear àrees logístiques de suport als ports de Tarragona i Barcelona (ports secs).
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
76
- Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport
de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida,
Tarragona/Reus i La Llagosta.
- Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea).
�ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
77
ANNEX
CRITERIS SOBRE ACTUACIÓ POLÍTICA GENERAL
Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat.
Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat
(acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat.
Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de
l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres
estatals.
Retirada de les mesures contràries a la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme,
i impuls d'un nou marc que les reconegui.
El suport a un canvi de govern a nivell estatal per part de les forces representades en el pacte
haurà de comportar, com a contrapartides imprescindibles:
- el compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de
qualsevol rang, aprovades durant el període governat pel PP, així com la retirada dels
recursos interposats pel govern de l'estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal
Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya.
- l'establiment d'un nou marc legal on es reconegui i es desenvolupi el caràcter plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic de l'estat
Corresponsabilitat en l'acció del Govern.
L'acció i les decisions del Govern han de ser assumides de manera compartida, unitària i global
per les diferents forces polítiques i adoptades sempre en el marc del Govern. Tanmateix, la
lleialtat als acords prèviament assolits i l'assignació de responsabilitats a cada formació política,
no exclouen que tots els partits representats en el Govern expressin el seu parer sobre política
general i sobre la gestió de les diverses àrees de govern o, eventualment, arribin a qüestionar
actuacions concretes.
Actuació lleial al Govern de Catalunya en totes les cambres de representació.
Les forces polítiques representades al Govern de Catalunya s'hauran de comprometre a que els
acords adoptats pel Parlament de Catalunya, o pel mateix Govern, rebran el suport explícit dels
seus representants a la resta d'institucions (Congrés, Senat, Parlament Europeu) si són objecte
de votació o debat.
Igualment, els acords adoptats pel Govern seran vinculants per a tots els seus membres en les
negociacions amb les altres administracions.
�Aquest text ha estat aprovat i refrendat pels òrgans màxims dels tres partits i coalicions
sotasignants,
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) – Ciutadans pel Canvi,
Esquerra Republicana de Catalunya
Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa.
Signat a Barcelona, el 14 de desembre de 2003
Joan Saura i Laporta
per ICV-EA
Pasqual Maragall i Mira
per PSC-CpC
Josep-Lluís Carod-Rovira
per ERC
�ÍNDEX
Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica
I.
L'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou Estatut. ...................................3
II.
Reforçament de la qualitat democràtica del sistema polític ...........................................8
III. Presència de la Generalitat en la Unió Europea, organismes internacionals i
relacions exteriors ........................................................................................................12
IV. Col·laboració entre la Generalitat i els governs locals .................................................13
V.
Finançament autonòmic ...............................................................................................14
Un nou impuls econòmic per a Catalunya
I.
Euroregió i internacionalització ....................................................................................17
II.
Ocupació i treball..........................................................................................................18
III. PIMES, autònoms i economia social............................................................................20
IV. Política industrial ..........................................................................................................22
V.
Comerç .........................................................................................................................23
VI. Turisme.........................................................................................................................24
VII. Pagesia i sector agroalimentari ....................................................................................25
VIII. Empreses i operadors en sectors estratègics ..............................................................28
IX. Caixes d'estalvi.............................................................................................................29
X.
Societat de la Informació i la Comunicació ..................................................................30
XI. Universitats ...................................................................................................................32
XII. Recerca i innovació ......................................................................................................33
Catalunya, una nació socialment avançada
I.
Política educativa .........................................................................................................35
II.
Benestar social: polítiques d'acció social .....................................................................38
III. Salut: polítiques sanitàries............................................................................................43
IV. Dones: polítiques de gènere.........................................................................................48
V.
Política cultural .............................................................................................................49
VI. Política lingüística.........................................................................................................52
VII. Política de mitjans de comunicació audiovisuals .........................................................53
VIII. Seguretat pública..........................................................................................................54
Una nova política territorial i ambiental
I.
Energia .........................................................................................................................58
II.
Política i ordenació territorial ........................................................................................59
III. Habitatge ......................................................................................................................63
IV. Política de residus ........................................................................................................65
V.
Biodiversitat i prevenció de la contaminació ................................................................65
VI. Planificació ...................................................................................................................68
VII. Política de gestió del cicle integral de l'aigua...............................................................68
VIII. Instruments de disciplina i control i fiscalitat ambiental................................................69
IX. Infraestructures.............................................................................................................70
Annex – Criteris sobre actuació política general ..................................................................77
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Acord per a un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Esquerra Republicana de Catalunya
Iniciativa per Catalunya Verds
Ciutadans pel Canvi
Esquerra Unida Alternativa
Type
The nature or genre of the resource
Acord
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
Esquerra (Ciències polítiques)
Model social
Acció política
Description
An account of the resource
Document que recull l'acord signat per les tres forces polítiques per formar un govern de coalició a la Generalitat de Catalunya. L'acord també fou conegut com a "Pacte del Tinell".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló del Tinell, Barcelona
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Pacte del Tinell
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Acords
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf
274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3
PDF Text
Text
PROGRAMA DE GOVERN
PSC
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
�1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA
2.UN
PROJECTE PER
A CATALUNYA
I
............... 5
ESPANYA
FEDERA1............
2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT
2.1.
PER UN CATALANISME
2.3.
PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA
I
, UN PATRIMONI
I JUSTÍCIA
EL CASTELLA
2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA
........
2.5.LA CARTA AUT0N0MICA..............
PROPERA
............ 72
.... t4
COMÚ .... 15
....
....
A LA CIUTADANIA
77
18
GOVERN
........2r
3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS
............. 21
3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT
.................. 23
3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27
3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR
.................. 32
3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU
3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35
3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ
.................. 40
3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44
...........
3.8. AMBICIÓ
OT TUTUN PER
A LA CULTURA
CATALANA..
......,.......
47
55
JOVES
4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS
4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA
ENTRE HOMES
I DONES
I DE QUALITAT
SOLIDARIA
4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ...........
4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL
4.7. EL DRET A LA SEGURETAT
4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT
4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT
4.4. UNA SOCIETAT FORTA I
4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PART]CIPACIÓ
............... 56
.............. 57
................... 60
.... 64
............... 66
....... 68
.................. 69
............. 77
CIUTADANA .... 74
�5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES
5.1.
I
CIUTATS
.................................................-......--..77
FUTUR
DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU
5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT
.................
..................
78
85
5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
I XARXES DE COMUNICACIONS
5.4.EL CAMP, UN
5.5.
EL TURISME: RIQUESA
6. UN GOVERN
6.1.
LLOC PER VIURE
I
I PR05PERAR..............
I DESAFIAMENT...........
A
LES CIUTADANES
I
ELS CIUTADANS
..............
PRoPERA
CATALA
6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN
6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I
6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL
7.1.
I
""
97
UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99
FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA
7. CATALUNYA
....... 89
......... 92
EL MóN
CATALUNYA
aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa
I EUROPA
7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA,
QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT
...............
"""""""
99
103
..................104
.............108
113
....113
MUNDIAL ...720
�EL CANVI
QUE ARA CONVE
A CATALUNYA
La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes
de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova
etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres,
pobtes i ciutats.
És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern
en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació.
Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de
tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa
a [a societat catalana.
Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a
Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a
president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del
nostre país.
Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem
superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania.
Per fer possible
tot plegat,
[a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en
aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d)
e[ nou pacte social
i e)
ta devolució de poder a[ territori.
�altra manefa de governar Catalunya, basada en el
ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista.
a)
Ens comprometem, en primer [[oc, a una
Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern
de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya,
a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s.
de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una
estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a
cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves
Des d'aquesta actitud de respecte
i
oportunitats per a tothom.
per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un
tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió.
Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq
d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un
control eficaq de l'acció de govern.
i
proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi
eLs
diputats
i les diputades a [a ciutadania.
Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient,
amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord
amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament.
I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania,
i
respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un
Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents.
fer una oferta potiüca de Catalunya
i des de [a fortalesa de [a nostra
identitat
nostra
de
[a
a Espanya, des de l'afirmació confiada
cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya.
plet
És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[
resoldre.
perpetuar,
de
s'han
plets
de
no s'han
históric amb Espanya, perqué els
b)
Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de
Ho volem
fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió
llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat
presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat.
i
i
de
cordial que, athora que
condició europea i també és, pertant, e[
nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat,
de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[
procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la.
E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra
judiciat.
La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i
�Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques,
que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i
[a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi
de subsidiarietat que inspira [a construcció europea.
Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic,
i
tot conjugant
[a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans
espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem
a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població.
fautonomia
Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de
polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica
cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM
i
les promogui.
Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a
Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de
Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats
competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries
per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya.
c)
Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb
les intel.ligéncies de ta realitat üva
i espléndida
tenacitat per desvetllar totes les energies i
de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les
cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya.
Noves oportunitats perats joves,
pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es
dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens
ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats
que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia
en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora.
Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a
Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses
agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una
dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb
Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina.
i
Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per
aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en
els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les
realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats.
canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem
un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a
societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que
comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització.
Ca[
�Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat
i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en
una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament
obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en
acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu,
de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[
coneixement. Volem fer de
La
quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat.
Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves
opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una
educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa.
D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació
esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a
i
lingüística
com putacionat.
Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors.
Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de
reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les
relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de
noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant.
oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats
per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat
emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que
cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida
a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció
professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a
co[.locació.
Les noves
d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per
viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra
sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia
gtobal..
Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar
sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a
construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per
i
impulsar polÍtiques de natalitat
i
d'ajuda a les famíties,
i
per resoldre [a inserció laboral
i
social
dets joves.
social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre
els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat.
que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i
molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran.
Ca[ un nou pacte
�Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[
capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de
potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat
d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária,
i
i
[[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats
sotidaritat.
i
desvirtuant
[a
e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos
de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[
nostre senyaI distintiu.
Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior
i de [a devoLució
ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa.
Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s,
dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual
es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les
noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió
social del nostre país.
i
a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius
de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració
Donar protagonisme
[oca[ catalana.
Per aixd, proposem una nova organització
territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a
regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre.
Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de
l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari,
de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge.
territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de
connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar
dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva
Donar protagonisme a[
les grans infraestructures de
e[ seu creixement,
i
permeabi[itat.
territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una
sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais
natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat.
Donar protagonisme a[
Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris,
és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant.
E[ programa del
canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots
els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin
protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat.
�2.
UN PROJECTE
PER
A CATALUNYA
IES PANYA
Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia,
que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un
pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres
paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a
nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic
d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més
immediat.
I en aquesta
i
nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució
federalisme.
Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática
de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés
voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció
europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat,
d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del
poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania.
Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea
Tractat
pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[
amaga una
reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá
no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[
control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a
proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba
de [a
Unió-,
i
�inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[
que va de baix a da[t.
govern
En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[
país
A
Gat'tes.
de
i
a[
Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia
pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan
impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern
i
Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat
Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha
estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat
nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos
dues idees básiques: [a unió i La ltibertat.
UN CATALANISME FEDERAL
A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb
amb el.[a La nova Espanya federal- neix
-i
e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a
d'una
particular esperanqa. Perqué fEuropa federal
iorr. qu. restitueix
una
construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions
potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents
anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució
significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix
com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna.
per a
E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte
procés
de
transformació
e[
ha
d'encapqalar
Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya
d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres
i
pobl.es d'Espanya, i
junts avancem en [a mateixa direcció.
pacte
Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[
constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar
endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació
estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal.
i
aprofundiment de [actuaI
parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu
carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer
pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans
i les ciutadanes
de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven.
i
en [a confianEa.
Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de
funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i
perqué se'ns accepta
La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és
[a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia.
E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat
�Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu
a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história.
Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va
ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats
durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que
no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya.
E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les
llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just
esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de
Les
i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de
funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La
diversitat [ingüística i cuttural.
nacionalitats histdriques, en [a redacció
Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró
no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa
de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura
potítica, les seves regtes del joc democrátic.
I
e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit
i diferencial..
Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les
forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme:
proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant,
i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a
desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional.
És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de
[a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura
parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre
els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials
de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat.
OBJECTIUS
O Reconeixement exptícit de les nacionalitats
histórigues.
O Convertir e[ Senat en una cambra de representació
autonómica. Senat federal, composat per
representants acordats per governs
autonómics.
i
parlaments
O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a
les institucions er¡ropees, assumint o compartint la
representació del conjunt de l'Estat en les matéries
en gué tenen reconeguda competéncia.
�UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA
I SOLIDARITAT
Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar
que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a
Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal.
El.
federalisme fiscal que propugnem
té dos components essencials:
autonomia
i
capacitat de
decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans;
és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de
i
serveis.
Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer
i pressupostari.
La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i
classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies)
i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats,
de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu.
proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats
méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats
autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques
actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de
les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat.
Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el
govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária.
Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament
pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal
sobre aquests ingressos.
Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als
seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en
una igualtat básica d'ingressos per habitant.
aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies.
Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat
flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades.
Ca[
Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de
['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi
un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica.
Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a
població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal.
�OBJECTIUS
O
La descentralització de [a despesa pública ha
d'arribar abans de deu anys a una distribució 40%
(Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis),
similar a la dels estats federals més descentralitzats.
O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees
metropolitanes, segons criteris especifics i un
principi básic d'igualtat.
O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les
comunitats autónomes forals i [a resta, en un
període de vint anys.
O
E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de
respondre als dos principis básics d'autonomia
i
d'igualtat.
O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya
correspondrá a la Generalitat, amb la participació i
correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració
pública.
PER UN FEDERALISME CULTURAL:
EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ
Espanya és una
realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües
i
quatre cu[tures básiques:
castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva.
Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure
aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa
i
imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre
les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat.
Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les
actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en
matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara,
l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista.
�Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern
cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa
lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb
especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya.
La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de
l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot
lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i
tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen
sine qua non hcci6 de ['Estat.
En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb
llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts
ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna-
cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua
castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a
preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada
també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i
e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social.
OBJECTIUS
O Reconeixement constitucional explícit de [a
pluralitat cultural i tingüística d'Espanya.
O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents
d'identitat i en altres ámbits.
O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans
docents i en les polítiques de difusió pública.
O Ensenyament plural de [a história d'Espanya.
O Ministeri de les Cultures, participat per les
autonomies i amb atenció a [a representació de les
quatre llengües i cultures básigues.
O Participació dels autogoverns representatius de les
quatre llengües i cultures básiques en la
representació d'Espanya en els organismes europeus
i internacionals de cooperació, amb t'impuls de
potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat.
�2.4.
PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA
I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA
E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i
[estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La
Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de
['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte.
La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria
estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no
han estat desenvolupades.
Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc,
fatribució
de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria
resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest
territori.
Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de
tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La
Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de
Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL,
deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya.
judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya,
de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia,
com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i
magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de
resotucions en retació amb [a Memdria judiciat.
E[ federalisme
judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges,
magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de
E[ federalisme
Catalunya,
i
més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures
efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i
difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris
judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana
en [a Justícia.
federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia:
terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin
l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[
potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes,
i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a
Justícia com a servei públic.
E[
i
�OBJECNUS
al Tribunal superior de Justícia de catalunya
les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en
darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de
recufsos judicials iniciats en aquest territori.
o Atribuir
O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que
exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a
Justícia catalana que actualment ostenta el Consell
General del Poder Judiciat.
O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies
retatives sobre fixació de les demarcacions judicials,
la participació en e[ nomenament dels jutges i
magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de
Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de
resolucions en relació amb la Memória judicial.
| 2.5.
I n cARTA AuroNóMIcA
i
potítica de [a recuperació de les institucions
recursos'i de
d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de
[ega[
suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument
[Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica
tibte d'ampliació.
proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició
i ampliació
de
gran
l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més
consens potític i social possible.
a favor
La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual
única i
de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració
d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia;
i
de sotidaritat, participació
i
ciutadania europea.
plural de ['Estat. Amb e[
Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i
compromís d'aprofundir
Amb
e[
reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat.
i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de
fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya
en les principals institucions de ['Estat.
�La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a
Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés
comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies.
La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies
i de recursos de [a Generatitat.
Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector
púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a
Catatunya.
Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en
ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui
tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La
Mediterrá nia occidenta[.
La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat.
Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada
en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte
de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors
recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme,
amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat
dels recursos gestionats per les administracions catalanes.
Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política
i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders
del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a
legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats
d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i
participació a ['organització política
i
administrativa de [a Generatitat.
OBJECTIU
O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta
Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut
d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts
Generals.
�3.
LA CATALUNYA
DE FUTUR:
PR IORITATS
DEL NOU GOVERN
i
Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut
ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta
revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de
canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen,
és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La
capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat.
Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de
dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer
requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de
['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les
empreses.
Per
a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es
necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la
tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur.
despesa corrent, que mobilitizi
E
I un GovERN
QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs
púBlrcs
E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una
quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats
i
que, en els darrers anys, ha
�de
crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model
e[
en
Generalitat
[a
de
finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia
manteniment del benestar i de [a riquesa del país.
de dinamització i impuls económic del
paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han
incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers
Els pressupostos actuals podrien ser, amb
tot, un element
han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute.
[actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre
prÓpia
de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració
resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en
infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca.
del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys
després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent.
E[ cre.ixement
i,
i
[abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les
finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat
dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les
dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats.
La manca de
És necessari
üsió de futur
un canü en [a gestió económica
i financera del Govern
de [a Generalitat.
OBJECTIUS
O Invertir més i gastar menys, per impulsar el
desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació,
recerca científica, noves tecnologies i
infraestructures territorials, com a prioritats
d'inversió.
O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor
económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit
i
aturar i controlar l'endeutament.
O Aturar el descontrol de la despesa corrent.
MESURES
)
Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin
un creixement paral'tet al' det PIB.
)
Fer un pl.a de contenció
i
de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del
total del pressupost.
�) Miltorar feficiéncia en l'administració.
) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions.
) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió,
durant [a propera legislatura, a més de les
inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat.
) Respectar
[lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per
a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000.
)
)
)
)
Mantenir t'equitibri entre ingressos
i
despeses no financeres a partir d'aquest any.
RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute.
Assegurar [a transparéncia de [a gestió
Garantir e[ control
i
i
dels procediments comptables del pressupost.
e[ rendiment de comntes.
w
I r¡oucAcró, LA pRTMERA
pRroRrrAT
E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació:
mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les
universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat
del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb
La
recerca científica i tecnotógica.
Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a
comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos
i
projectes dels anys anteriors.
E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a
meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics,
ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s,
s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats.
i 47 instituts
d'educació secundária
Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária
obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un
esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada
amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha
rebut ['impuls necessari.
La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura
pendent.
La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic,
i cal acordar les ncessitats financeres
per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un
�en e[ proper
finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat
quadrienni.
És
necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social
i ciutadá amb l'educació.
OBJECTIUS
O Ueducació, prioritat pressupostária.
O Resoldre els problemes de l'educació secundaria.
O Revalorar i potenciar [a Formació Professional.
O Esforq per a la mil[ora de la qualitat.
O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei
púbtic.
O Canviar el modet d'administració educativa.
MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA
)
homologable
Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació
amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen.
) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i
proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys'
[és autes
de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl
dotació d'insta['lacions i utiLlatge.
) Desenvolupament
superior
i
) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics.
) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions
espottives, materiati
aules d'informática.
) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient.
) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i
espai propi.
MESURES PER ABORDAR
I
RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ
SECUNDÁRIA
secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de
responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip.
Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne
[ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat.
) Introduir a [educació
)
�)
Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars
que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals.
)
Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[
d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots
els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat.
)
tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les
possibititats
seves
de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria.
)
Garantir a tots els joves
joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de
continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació.
)
Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[
una oferta
-amb
suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i
econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició
Dotar
i
les
escola-trebat[.
MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
A CATALUNYA
Formació ProfessionaI reg[ada, [a
) Articular les diverses ofertes de formació professional
-[a
Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos
formatius i ocupacionats de cada zona.
) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats.
)
Organitzar ets nous estudis professionats
estratégic de[ Govern de Catatunya.
i
formació en centres de trebatl, com a objectiu
) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats.
) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions.
)
Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de
Cata[unya.
MESURES PER MILLORAR
tA
QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES
EDUCATIUS
) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a
ciutadania.
) Dotació suficient d'equipament
informátic i tetemátic a escotes i instituts.
)
Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar
una nova marginació.
)
)
Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI.
)
Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de
Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats
centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária.
Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars
de l'atumnat.
�)
Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária,
especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética,
noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat
de üure i de socialització).
)
Incrementar
millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament
psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en
i
p[ástica.
) passar del concepte
d'escola mixta
i a[ d'escola
i
coeducativa, senyal de qualitat cultural
i sociat.
material didáctic.
)
Idea d'igualtat en els l.[ibres de text
)
0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o
técnics, independentment dels seus orígens socials.
)
Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb
professionats.
La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i
) potenciar
[a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna
i
externa dels centres
educatius.
) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació.
) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar
dues [[engües
estrangeres.
MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA
INTEGRADA
)
I INTEGRADORA
Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic
d'educació.
)
Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives
diferenciades
i
segregadores.
dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social,
aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores".
) Més protagonisme
)
tot
Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de
forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques
o pertinenqa a minories étniques o cutturals.
en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats,
amb un finanEament específic i gestionats pels municipis.
) ELaborar ptans integrats
)
Incrementar les beques
i
ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics.
MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA
)
i
Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als
ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema
eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat,
inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris.
�) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats,
i
característiques
capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin.
i
)
Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social
amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials.
)
Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i
territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius.
ciutadá
) Promoure un compromÍs
dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de
programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a
funció educadora dels professionals de [a comunicació.
) Recuperar ta it.tusió i
organitzatiu
i
e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic
de millora dets mecanismes de negociació.
i
)
)
)
Més autonomia funcional
)
Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15
anys d'exercici continuat.
)
Incorporar, ets serveis
i educativa ats centres.
Enfortir [a funcié directiva
i
estimular l'estabititat dels equips docents.
Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e.
i
centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació.
A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica
per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop
estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a
fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya.
Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions
económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det
coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem
E[
d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació
a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern
que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada.
defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats
estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i
xarxa
de
telecomunicacions
d'una
continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat
En un país que es
i
als territoris de Catalunya.
�actiu respecte de [a societat de [a informació
favorables perqué les inversions. els
les
condicions
govern
crear
ha
de
emergent. [acció de
r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir
una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets
potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá
de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i
contribueixin a l'equilibri territorial.
E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper
i responsable davant
dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a
E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa
legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures
dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[
Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics.
a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats
electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de
La creació
netament
Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible
grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics.
peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que
afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou
govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures.
poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les
tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten
El,
i aquesta mancanga
significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten
infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[
Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació
territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist
dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res
durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions
aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries,
als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés
de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de
manera incompleta
i insuficient.
La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia
que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a
informació sembla una fita inassotibte.
E[ nou Govern de [a Generatitat,
pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies
de
[a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en
diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats
per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient
d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a
seva especial complexitat.
Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a
societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació
�de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin
e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes
aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb
les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors
empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant.
Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració
pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les
comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima
eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de
tothom i amb les máximes garanties de transparéncia.
Les noves tecnotogies de [a informació
de vida dels cata[ans i de les catalanes,
i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat
i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa-
ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis
púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La
prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s
usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant
[ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu.
OBJECTIUS
O Crear infraestructures d'informació.
O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic
basades en el coneixement i [a innovació de les
empreses.
O Avangar cap a una Administració de la Generalitat
oberta i accessible on-line.
O Millorar els serveis públics per als ciutadans
i
les
empreses.
O Incorporar tecnologies de la informació i de
comunicació en [a política educativa i de formació at
llarg de la vida.
MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ
)
Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les
infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[.
�)
FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no
en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia.
)
Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que
permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb
inversió púbtica on els operadors no ho facin.
)
Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots
ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla.
i
d'investigació apticació avanEada (Internet
Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva.
) posar en marxa els projectes
II)
que ['actua[
MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES
EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES
)
Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e
e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia
específica de Catalunya.
) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar
fentrada de capitat risc en [ámbit de
Les
TIC
i
específicament adaptat a[ tipus de necessitats
d'aquestes PIME.
)
impl.antació d'empreses de telecomunicacions
a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector.
Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de
) Estabtir un tractament fiscal específic
La
per a [a creació
i inversió en empreses ünculades a les
TIC.
)
Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per
tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC.
teixit productiu [oca[. Establir
'i
estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a
nivell [oca[ com a nivetl mundial.
) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització,
) Potenciar
i
un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[
ajudant els nous emprenedors
i
emprenedores.
) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i
[a creació de nous
continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per
a publicacions electróniques.
MESURES PER AVANGAR CAP
OBERTA
)
A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
I ACCESSIBLE ON-UNE
gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les
dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un
factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa.
) Imptantar [a finestreta única
necessária sobre
per a totes les administracions, que integri tota [a informació
tots els serveis per donar-ne una üsió unificada.
�)
Imptantar progressivament lAdministració on-line des de
i
)
Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de
[a informació i de [a comunicació.
) Redissenyar tots els serveis i procediments
ofereixen les tecnologies de [a informació
)
casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans
empreses ets 365 dies de ['any.
administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que
i de la comunicació.
Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una
modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació
i de [a comunicació.
MESURES PER
MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS
PER
AtS CIUTADANS
I
LES
EMPRESES
) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa.
) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar
e[ Servei Púbtic Básic en matéria
de
telecomunicacions a Catalunya.
) Promoure [a utilització de [a Telemedicina
sanitaris,
i
per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos
impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut.
)
Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de
serveis públics.
)
Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a
Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint
[a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques.
MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó
DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó
I
AL TLARG DE tA VIDA
) Promoure
la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que
aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic
de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa.
)
Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments
educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants.
etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies.
)
Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes,
mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons...
)
Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i
cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran.
) Desenvolupar continguts
a
educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge
de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a
xarxa i entendre [a xarxa.
�)
Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats
fent-l.es accessibles a totes les especialitats.
) promoure
[a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a
i
centres de recerca,
xaxa: multitingüisme,
més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats.
I
Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació
tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses.
| 3.4.
I u REcERcA cIENTÍFIcA
I TEDUcAcIó SUPERIoR
Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament
constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial
de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[
incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre
que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les
necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i
Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives,
i
tecnológiques
i industrials
amb les polítiques socials.
per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en
primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar
aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[
i
dls
finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de
fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo
det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest
objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat
.rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca
apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en
ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de
les universitats.
Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de
cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries,
i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i
dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives
d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia
social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat
sostenibititat.
i
[a
Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris.
i
[a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és,
indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix.
[increment de l'oferta
�Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a
creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per
['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a
insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent
endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes.
desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries.
i
ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de
dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les
tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets
instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática
relació entre les universitats i e[ Govern.
At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats
det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses,
són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats.
Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un
paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major
esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de
creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de
recerca.
Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement
i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de
les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives
pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional
de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a
qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana.
OBJECTIUS
O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats
i
concentrant els recursos públics. Dedicarem el
2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament.
O Reformar e[ marc institucional de les universitats.
O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament
superior.
O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i
complementarietat del sistema universitari.
�MESURES PER PROMOURE LA RECERCA
I
LA INNOVACIó
i
coordinar les potítiques
)
Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya,
de R+D de tots els departaments de [a Generatitat.
)
promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya,
que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un
esforE particular en aquesta matéria.
gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals
p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper
i
que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies
d'Europa.
desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions
)
un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials
tecnotÓgica
i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base
a Catatunya.
) Desenvolupar
)
que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics
tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D,
i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia'
Crear ajuts
i incentius
específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment
ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D'
) promoure programes
MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS
text articulat que definirá un model gtobat i transparent
programació
de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a
d'aprofundir
universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu
) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya,
Uautonomia universitária.
MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER
A
UENSENYAMENT
SUPERIOR
) Establ.ir un model gl.obal. i
transparent del. finanqament de les universitats públiques que
comportará:
un volum
Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini
promoció
comportaments
de
de
suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris
grau d'inserció professional
socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants,
grups socials subrepresentats.
dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de
-
pactats
-Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat,
amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa.
per contrarestar
- Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos
dels
responsable
gestió
eficient
més
dels sistema afavorir una
les tensions corporatives
recursos.
i
i
�-
Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les
administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu
entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI
máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de
produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis.
[Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a
recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en
actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants.
-
Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat
d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants.
Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació
superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus
en funció de les experimentalitats dets ensenyaments.
- Desenvolupar un Programa
de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que
duptiquin les beques Erasmus.
MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA
COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI
) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments
I
de planificació: reordenar [a programació
d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de
nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris.
)
Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques
per a ana[itzar les causes del rendiment académic.
)
Miltorar l'ordenació del tercer cicle
interuniversitária en aquest camp.
) Reüsar els mecanismes
i
i indicadors
de [a formació continuada potenciant [a cooperació
d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat
d'accés.
) Desenvolupar un programa de formació de formadors,
amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en
e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies.
3.5.
uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs
EMPRESES
I
MÉs
EMPRENEDORS
a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es
redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització
económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per
complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per
Heconomia catatana creix
�a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de
[a
internacionalització, sobretot a América Llatina
Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context
productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia
seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de
capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques.
Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que
pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic
dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb
facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit
menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic.
Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i
internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat
que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies.
fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a
creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials
Ca[ recuperar
envejables.
La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del
teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit
manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a
impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes
i
de les empreses amb seu a Catalunya.
Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure
noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir
per reduir els
Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar
preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs
monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat.
i
La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu
tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i
desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per
incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i
desenvo[upament.
i
i impulsar [a
les petites i
de
especial
millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en
mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials
competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior.
La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior
La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions
de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les
i
activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació
conjunt de feconomia catalana.
i
d'actuar de motor per aI
�i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si
considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg
mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb
paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris.
Tot
OBJECTIUS
O Promoure polítigues de competitiütat.
O
Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema
educatiu.
O
i eficients les relacions del Govern
amb les activitats empresarials.
Fer més lleugeres
O Millorar les condicions per a la creació de noves
empreses.
O Potenciar el sector exportador.
O Consolidar grups industrials amb component
tecnológic.
O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís
amb el desenvolupament económic i industrial de
Catalunya.
MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT
) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics
(eLectricitat, gas,
tetecomunicacions...).
)
Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions
d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació
dets sectors afectats a tes comissions avaluadores.
)
)
Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís.
Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes,
perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat
europeu o en ets mercats estrangers.
MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS
TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU
) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué
i recursos tinguin
[a máxima aplicació
els esforqos
i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu
�de donar ocupació
i/o formació
a
tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori.
técnica i
Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació
)
professiona[.
i
empreses
Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes
entre
trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats
La indústria i fensenyament secundari.
)
) Mil.Lor explotació dets resultats
dels Programes Marc de
La
Unió Europea per a [a investigació
i e[
i escollint
desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses
objectius económics Preferents.
promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de
)
les empreses.
MESURES pER AGILITAR
L'ACTIVITAT
E
M P RESA
I
FER ptÉS
¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB
RIAL
)
Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió
gestió en infraestructures i equipaments productius.
)
Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[
especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME'
) Simptificar fadministració per reduir les cárregues
i
miltorar [a
teixit productiu,
burocrátiques per a [a creació de noves
empreses.
MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER
A LA CREACIÓ DE NOVES
EMPRESES
)
per facititar
creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses'
Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat'
les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat
púbtics.
catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes
) Fomentar La participació
)
de Les PIME
i
en
Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant
en [eina
les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to
que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya.
d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els
telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic.
) Mil,l,ora de les condicions
MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR
objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials,
a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est.
) Fer una selecció
�)
Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses
expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa .
) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar
[a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia
Generatitat, com [a promoció tuÉstica.
)
Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies.
)
Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg
i
organitzacions empresarials, per crear
missions comerciats més efectives.
) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de
base a les empreses amb vocació exportadora.
MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT
TECNOToGIC
)
Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com
[audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística
computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement.
)
Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat
de creixement
) Promoure
)
i
de creació d'ocupació.
actituds obertes
i
emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats.
Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb
programes específics.
MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA
I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT
I INDUSTRIAL DE CATALUNYA
) Recuperar i reütalitzar
e[ paper de Barcelona
i
ECONÓMIC
de Catatunya com a places financeres, especiatment
en e[ mercat de futurs.
) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans
industria[s i d'infraestructures.
)
Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi
e[ sector financer de Catalunya.
i
projectes económics,
del seu paper essencial en
) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper
sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué
en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s,
segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi.
)
Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres
entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests
sectors específics.
�UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ
E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya
tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana
de
només són 56 de
l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment,
que efectivament ho
cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca),
proporciÓ
arriba
[a
fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats
de les
Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació
enfront de
donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100,
[a mitjana europea suPerior a 50.
per tenir una
S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats
que és e[ 700/o
feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals,
precáries.
més
cop
entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada
amb
La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors
tecnologies
noves
a
les
i
l'accés
formació
a [abast de tothom ets recursos de
més d.ificuttats
-posant
de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha
d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats,
amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius.
positiva
Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més
en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a
de
transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs
potenciaI
proximitat,
ni
e[
trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a
E[
i
de col.laboració amb els municipis.
i
La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa
que
l'accés
innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa
de les
en
contra
o
favor
que
a
discrimina
factor
[a incorporació de [a tetemáüca sigui un
a les
faccés
de
universalització
persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La
També
cal
noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació.
promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s
i
en e[ treball
i
en [emPresa.
[a
S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens,
gestió
de
les
[a
en
proximitat
ajuntaments
del.s
participació dels agents sociats i e[ vator de
pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic.
S'ha de promoure llesperit emprenedor
com col'tectiva
i estils d'actiütat
i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms)
societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais
(cooperatives i
económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació.
socials
La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents
i
económics
i
de
Les
millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un
�dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que
facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar.
S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i
impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament.
La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i
l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és
i
un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets
contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció,
[a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació.
E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa
de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament
de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat,
intervencionisme
i
sense
sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic.
Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se
de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió
sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina.
E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han
quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou
servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris,
sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves
actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[.
Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un
compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar
[a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que
cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional.
OBJECTIUS
O Promoure I'esperit emprenedor
i
l'autoocupació.
O Transformar les noves necessitats de la societat en
ocupació, a partir det territori.
O Reduir i reordenar la jornada de treba[[.
O Difondre l'economia social.
O Millorar la qualitat de l'ocupació.
O Millorar la prevenció de riscos laborals.
O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones
sense feina.
�MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR
)
Fomentar els serve'is per a [a creació
i
I
L'AUTOOCUPACIó
modernització d'empreses
i
amptiar els programes de
<<üvers d'empreses>.
) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses.
) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure
de PIME més interretacionat
i
un teixit
obert a[ mÓn.
)
Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies
agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.).
)
Desenvotupar societats de capital risc
d'aquestes noves emPreses.
)
possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les
bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat.
proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[
a temps parciat i ta jubiLació anticipada.
)
i capital [[avor, especialment
dissenyades per a[ foment
MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN
OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI
) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar
de
La
societat (serveis a les persones
i
en ocupació les noves necessitats
les empreses).
) preséncia de les administracions locals i els agents
socials en [a direcció
i
gestió del Servei
Catalá d'Ocupació.
locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI
75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació.
) partic1pació de Les adm'inistracions
)
i
en e[
potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t
contingut tecnolÓgic o coneixement.
) Fomentar e[ desenvolupament
aj
u
dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte
nta ments-em preses-formaci ó.
MESURES PER REDUIR
I
REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL
[a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les
organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració
in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres
retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans.
) promoure
i
)
0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb
jornada
malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de
amb restitució obtigatória de l'estatus anterior.
�MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL
) Reformar [a Llei de cooperatives
de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per
adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu.
) Potenciar
[a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les
persones.
)
Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport
i a les línies
de finanEament destinats a les
empreses.
)
Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL,
mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures
de representació.
MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO
) Restablir
)
[ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal.
Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació
i
control.
) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment
prevenció de[s riscos laborats
)
i
dels recursos destinats a [a
major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[.
Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que
les mesures de seguretat i de prevenció.
facilitin ['increment
de
) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals
per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat
laboral i productiva.
)
Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en
et qual es troben immersos.
) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats.
) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin
l'excessiva judicialització de les relacions laborals.
) EspeciatiEar
[a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat
i
potenciar [a seva frcultat mediadora.
MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE
DE LES PERSONES SENSE FEINA
)
Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de
manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats
d'interés co[.lectiu.
)
Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació
i
formació
professionat.
)
Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a
seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis.
3
�) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes
aturades rebran una oferta de treball o una
oferta formativa.
)
Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t.
)
Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció
les convocatóries púbtiques.
)
Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de
co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[.
i
) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació.
) Promoure festabliment del <Compromís
establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en
indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones
aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a
millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl.
)
i
Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món
[abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s.
) Establir certificats de professionalitat que integrin
de [a formació professional: reglada, ocupacional
)
Mitlorar
i
ets itineraris formatius en els tres subsistemes
i
contínua.
estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá
i
de grau superior.
3.7.
UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS
CONSU MIDORS CONSCIENTS
c0MERC
E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant
ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en
l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social.
i
viünt un procés profund i complex de reestructuració,
agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del
Peró també és un sector econdmic que está
que comporta prob[emes
Govern de [a Generalitat.
El,s hábits de compra, per moltes raons
les quals [a incorporació de [a dona aI treball no
-entre
és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de
transformació de [estructura comerciat.
Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia
dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets
seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de
proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels
consumidors.
�E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector
del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una
major impticació dets respectius ajuntaments.
OBJECTIUS
O Modernitzar el comerg catalá.
O
Fer del comerg urbe una
foment
i
prioritat amb polítiques de
modernització.
O Retornar als ajuntaments et protagonisme
I'ordenació de I'actiütat comercial.
en
MESURES
) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector.
) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu.
) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració
del comerg, amb convenis amb [a Generatitat
) Plans de dinamització
i
les cambres de comerE.
comercia[, per a [a formació
elaborar projectes viabtes de reconversió.
i
reciclatge de comerciants
i
per ajudar
a
) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació.
) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de
nou creixement.
) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat.
) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de
venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta.
CONSUM
Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/
inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania.
[existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no
suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents,
e[ més transparents possible.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors
puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat
dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del
fabricant seran promoguts i protegits.
�OBJECTIUS
o
Miltorar les actuacions d'informació del consumidor
la xarxa dels serveis públics de defensa dels
consumidors i usuaris.
o simplificar i agilitar els procediments
i
de reclamació.
O Promoure polítiques de qualitat i atenció al
consumidor en els sectors industrial i de serveis.
O Dotar de transparéncia els mercats.
MESURES
)
inclosos ets
Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent,
subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)'
)
i similars.
Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances
) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat'
) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards
de garantia
suficients.
ent i/o compensació ¿.
9to.
i ta fiab'ititat
no-.ot*tpffi
)
per a [a
Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral
reclamacions
[es
de
resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega
judiciats.
)
)
pressupostáries
Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions
i Usuaris
corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors
davant les emPreses.
serueis
Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear
)
Convertir
de Serveis" amb
de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes
compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans.
flnstitut
administracions autonómica
emPresarials
)
i
en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les
[oca[, les associacions de consumidors i ets representants
CataLá de Consum
i
sindicals.
que [i assigna
Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques
en ta producció i
ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats
e[ consum de béns i serveis.
) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement
dels seus drets
i
deures en matéria de
consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits'
)
Impulsar programes d'educació
formaci ó Professionat.
i
formació, tant a l'ensenyament primari com secundari
j
a [a
�) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum.
) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris.
) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries
i
el.s
beneficis
fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions
tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica.
) Fomentar [a lliure competéncia
del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels
consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de
tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors.
) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors,
especialment en relació amb els grups socials
més necessitats de protecció, com són els menors.
)
Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors
i
protegir els seus drets de manera
primordia[.
| 3.8.
l.
I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA
Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable
perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació
entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en
matéria cultura[.
i
Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti
faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de
Catalunya
i
que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats.
Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura
prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats.
La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a
Catalunya actuat.
Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una
cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un
context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals
gtobats.
Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho
farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa
amb les cuttures veTnes i també les llunyanes.
Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura
catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i
compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat.
�futur. Posarem en
primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació
p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets
cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats,
d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la
cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya'
Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del
üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim
consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant
et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem
un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per
Des d'un punt de
a [eixamplament del seu ús social.
promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders
democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador,
[a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem
patrimoni
el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un
comú també dels catalans.
Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació
muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern
espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal,
cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a.
Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa,
ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a
e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática,
amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans
pob[es, races
i
i
les diferents cultures,
esferes religioses deI p[aneta.
Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i
de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats
grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI.
promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[
compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit
de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú.
Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació,
furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió.
Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació
les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[
amb els ámbits més habituals
-com
patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen
cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats'
urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis
i
culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs...
�A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de
produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no
només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns
i continguts culturals.
Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[
teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques
amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats.
En Uera del coneixement, de [a producció de
continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué
Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les
més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i
[[atinoamericana.
Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors
i
ats emprenedors culturals.
Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització
de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és
una responsabititat de tota [a societat catalana.
Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s
emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i
vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau
en e[ sisterna cultural d'un país.
Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya
com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país.
Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que
tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant.
Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una
relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott
especiatment en t?mbit de [a creació emergent.
Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft.
Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una
producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria,
[a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes
de suport económic per part del sistema financer catalá.
Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[
máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants
teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques
dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ.
i
Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya
-arquitectdnic,
arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[,
�establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu,
social, científic i económic.
i
Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament
de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu
paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar
per tot e[ territori.
Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica.
Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius
centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya
i
i de museus,
amb xanxes territorials
dels diferents museus nacionals.
promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a
societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació.
i de les noves tecnologies com una
polítiques públiques que
fomentant
catalana,
per
[a
societat
a[ conjunt de
assignatura básica
producció
técnica i tecnolÓgica.
científica,
estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a
Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica
Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem
inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies
de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis
púbtics.
Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a
distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos
materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses
centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis
culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que
tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats.
i
i
Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una
educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat,
estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos
més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement.
Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les
polítiques educatives i cutturals del país.
Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i
redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador
principal dels únics serveis culturals directes.
Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques
de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents
a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya.
�Promourem una reordenació de les competencies cutturals
i
una redefinició dels nivetts
i
ámbits
territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus,
substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de
[Administració
Loca[.
Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a
corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport
i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació
entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional.
Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem
[a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem
e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les
potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com
a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions.
Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[
llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural.
Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu
pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions
nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de
cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística
determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[.
i
Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En
a
eL
marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de
Cultura dobtin les seves quantitats.
Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir,
conjuntament
amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa
ats serveis púbtics culturals de proximitat.
Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar
valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de
vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La
cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació
democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica.
OBJECTIUS
O Promoure una cultura que es projecta al món.
Un
país amb personalitat própia.
O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura.
O Assegurar gue la cultura genera cohesió social.
�O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau
en el desenvolupament del País.
O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura
digital.
O Promoure una nova configuració cultural del
territori. Del sistema a la xan(a.
MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs
AMB PERSONALITAT PRÓPIA
facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives
)
Crear mecanismes que
)
)
Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu.
en
matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i
comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions.
Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals.
activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de
üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina.
) pol.ítica
FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA
MESURES
A
) Recuperar
el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual
i
com a mitjá
excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de
producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis.
amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi
e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat.
) Definir un contracte-programa
La
difusió cultural i
) Desenvotupar
)
e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica.
Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics
les indústries cutturals de cada sector específic.
i
aplicar plans per a[ desenvolupament de
) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI
tot
de les produccions cultura[s catalanes,
i productes
aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries
d'informació.
)
Promoure circuits
)
Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres
més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també
per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana.
)
Suport actiu a les arts escéniques.
i infraestructures
de distribució de l'oferta musical catalana.
) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya,
�e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre
centres dramátics municipa[s en
)
i
tot
els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de
e[ territori.
Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves
tecnotogies
i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin
-producció
l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació
amb Íentorn territorial.
) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de
difusió de [a literatura.
)
Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor
análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar.
)
Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets
sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic.
MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL
)
Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre
els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no
format.
i
)
Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts
ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació.
)
)
Crear
i
les ciéncies com a
i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement.
La Generalitat afirmará
i
defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[
nostre temps.
) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades.
) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels
fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país.
) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne
[a figura
i e[ paper social
com a generador
de valor culturat afegit.
) Les entitats
o associacions relacionades amb [a cultura poputar
i/o tradiciona[, independentment
del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a
intertocutora.
) Proposar [a definició
d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada
i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i
en ['extensió dets valors de [a sotidaritat
deures.
MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM
EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS
A
FACTOR CLAU
) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura.
) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint
[a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria.
�MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA
DIGITAL
)
Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura,
[a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a
cultura.
)
promoure serveis
ciutadans.
i actuacions
imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els
MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL
TERRITORI
assentat en una Barcetona ciutat
pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt
) promoure a Catalunya un model territorial
i capital. i una xarxa de ciutats i
gtobat
i equilibrat,
del territori.
) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional.
) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori,
i
activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni
i
museus, etc.
) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a
cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat.
) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya.
) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i
serveis
púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments.
)
Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels
serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans.
)
Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[
desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials
de les administracions púbtiques.
�4
B ENESTAR
P ER
A TOHOM
E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure
en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es
troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de
persones, molt especialment
desigualtat
-que afecten de manera més anónima i individual les
ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves
desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i
les tensions entorn dels immigrants.
i
i
La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar
noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a
taxa d'ocupació femenina
tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com
-amb
les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar
[a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també
per [impu[s de potítiques de natatitat.
E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre
generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que
garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per
tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes
centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar
polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats.
La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social
i
en [a seva gestió
en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats
�[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a
les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de
manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes
locals de benestar.
| 4.1.
I opoRTUNITATS
PER
A TOTS ELS JOVES
30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre
forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de
La generació dets catalans entre 20
paíi, i
i
tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment
de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans
incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda
'i
adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica
socia[.
Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal
pares i
a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre
filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les
dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge.
La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin
joves, cal que e[ conjunt de [acció de
govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius.
tot e[ Govern.
Més que una pol,Ítica específicament per a
OBJECTIUS
OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i
cap jove es trobi sense feina i/o formació.
O Facilitar als joves la creació d'una llar própia.
O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el
terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure.
MESURES
)
Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics
específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris.
) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient.
) gferir alsjoves sense una formació
adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir
una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat.
�)
Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació
i
formació.
)
Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves
entre 18 i 30 anys.
)
Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per
a artistes p[ástics. músics i creadors.
)
joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits,
que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer
Crear una Xarxa de serveis a [a
espais de sociatització, expressió culturaI
) Polítiques
de prevenció
i
lteure.
i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets
joves.
I 4.2. UNA
SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES
I ooru¡s
I
iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX,
igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia
efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el
reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat
d'oportunitats entre els sexes.
lJavanE cap a [a
perÓ [a situació encara no és de ptena
La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a
üda sociaI demostra que [a seva contribució
és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és
profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un
programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una
estructura funcional escassa,
i
['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia.
Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de
drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats,
amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[.
Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius
amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional,
incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders
púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació
d'ámbits de participació institucional i social.
(acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats
empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha
de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar
lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i
homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les
dones.
�OBJECNUS
O Construir una cultura igualitária en qué dones i
homes siguin tinguts en compte en igualtat de
condicions. Impulsar els projectes coeducatius.
O Definir un projecte de país que reconegui
diversitat de les dones
institucional i social.
i
[a
crear ámbits de participació
O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació,
l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major
preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i
privada.
O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt
doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es
comparteixin les responsabilitats entre dones
i
homes.
O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació
per raó d'orientació sexual.
O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones.
MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA
i fomentar felecció d'estudis professionats,
sense biaixos de génere
)
Generalitzar [a coeducació
per ats nois i les noies.
)
Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant
femení cap a carreres on hi ha poques dones.
)
Imputsar [educació sexual i afectiva.
) Educar en un ús no sexista del llenguatge.
) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti
ets drets dels usuaris
i
usuáries, en especial e[ dret a [a informació.
)
)
Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana.
génere'
Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de
) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes.
) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a
Genera[itat.
) Mil,l,orar les oportunitats
sa[ut.
de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació
i
�)
Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[
mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni.
MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS
A L'AUTOOCUPACIó
O¡ tES DONES A
UOCUPACIÓ,
I A UEMPRESARTAT
) Fomentar [a redistribució
del trebatl
i locupació entre dones i
homes. a partir de [a disminució
dels horaris laborals.
) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses.
) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de
treba[t.
)
Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes
púbLics.
) Proposar
mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les
dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat.
) Incentivar i
millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat,
ajuda per a l'atenció a [a gent gran.
) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa.
) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones.
) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral
o amb baixa qualificació.
)
Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus
i
Les
potítiques transversals
a
tota l'administració,
mitja n Eant accions positives.
)
Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant
cap a [a paritat.
) Incentivar
[es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral
per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius.
MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES
)
Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones.
)
campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema.
) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament,
que integri treba[[, habitatge i
assessorament.
)
Dotar d'espais i recursos a les associacions
maltractaments.
)
Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol
d'actuació per a totes les institucions relacionades.
) Ampliari
i col.lectius
de dones que tracten els problemes dels
mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments.
�MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT
AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT
AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES
Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat
garanteixin
[a
que
d'adopció,
com
paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement
)
conservació del.
LLoc
de trebal.l.
i
[a promoció professional.
) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat.
) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en.
) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a
flexibititat laborat.
) proposar
[a redefinició dets horaris laborals, escolars
dones a [a üda laboral
i
i
púbtics per ajudar a [a inserció de les
social.
t4-a
I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I
DE QUALITAT
[oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt
grácies a
anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes,
['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar.
població i que
ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la
[a Generalitat
ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de
S
no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária
posar en marxa una
més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de
i técniques
quant
concepció
[a
seva
a
assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna
de gestió.
[a reatitat
Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga
déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de
finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits
del,s
ets
d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre
professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions.
La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament
i millorar
leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual
i
sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans
ciutadanes ats serveis sanitaris.
per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de
participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels
com de tracte i assisténcia.
baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic
�OBJECTIUS
O Resoldre els probtemes de finangament i millorar
I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus
recursos humans.
O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis
sanitaris.
O Perfeccionar els mecanismes de participació social,
informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a
qualitat del servei.
O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i
garantia de la salut dels ciutadans.
MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT
UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI
HUMANS
)
I
I
MILTORAR
DELS SEUS RECURSOS
Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a
creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini.
) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%.
) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques
burocrátiques
i
aLLiberin temps per
a[s pacients.
)
Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació
entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics;
retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia
científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions.
)
Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa
social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat,
envelliment, noves matalties, etc.
)
Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[,
imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa
-amb carácter votuntari- de
['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de
noves formes de gestió als hospitals.
)
Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb
d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient.
)
Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a
máxim de 4 anys.
)
Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes
eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres.
La
impl.antació
tot e[ territori catalá en un
�)
proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional
Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut.
)
primar [a qualitat, l'eficiéncia
i La dedicació a [a institució, a canü
i [estabilitat
de ta flexibititat organitzativa
dins del sector sanitari Púbtic.
ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá.
)
) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació.
) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de
farmácia
i
[a coordinació amb els serveis d'atenció primária.
Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys,
co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les
)
i
en
necessitats
i els riscos
per a [a salut de les dones
i
ets homes.
)
Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció
primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals
púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris.
)
Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un
pública
sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració
d'abséncia de possibles conflictes d'interessos.
)
per
Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides
consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica.
Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit
de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió.
) E[ Consorci
MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS
SANITARIS
) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária,
)
)
amb [a reducció immediata de les llistes d'espera.
Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i
genott, hérnies i varius.
Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de
diagnosi.
serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia,
cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili.
) potenciarels
) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb
els pacients.
)
MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres
i
de confort de les instat.lacions sanitáries, tant
als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat
i
[a
confidencialitat.
assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de
amb una important inversió en sistemes informátics.
) MitLorar [a coordinació entre els niveLls
circuits efectius
i
immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a
operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any.
) Distribució
tota [a població, amb
cobertura
�) Reformar [a Llei d'ordenació
sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a
gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per
[autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic.
) Presentar
un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció
primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del
Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies.
MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó
SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS
I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI
)
Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent
accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions.
i
) Presentació d'un informe anual a[ Parlament.
) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica.
) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa
de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica
i
e[ compromís sociaI de
La mil.l.or
medicina cata-
[ana.
MESURES PER MITLORAR
I
ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó
I
GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS
) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció
de prob[emes mediambientats, a[imentaris
)
i
epidemioLdgics.
Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia
i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a
contaminació mediambienta[.
)
Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb
recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos.
)
Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i
facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones.
) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants
entre 7 i 15 anys, amb un programa de
salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i
fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política
de fluoració de les aigües de consum.
) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida.
) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars
i
les derivades dels accidents.
) Regutar les medicines
[es males praxis
no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar
i dignificar aquestes
del sistema convenciona[.
professions
i
els aspectes preventius, com a complement
�)
Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva
generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes.
| 4.4.
I unn socIETAT
FoRTA
I SoLIDARIA
Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir
famítia i les seves necessitats'
Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a
la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat
i
socia[.
A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones
discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat,
peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de
i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática
des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una
societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les
seves responsabilitats.
Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha
qualitat
d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de
que les
govern
és
prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de
suficie-nts
persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge,
per
en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar
integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans.
La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de
preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en
ser
habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat,
per saber compartir [a cultura i [a riquesa.
La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut
comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització
que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de
ats ajuntaments
lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat)
i
dels mercats [oca[s.
OBJECNUS
OAconseguir una societat sana i integrada.
O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud.
O Fer de Catalunya un país per a tothom.
�MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA
)
I INTEGRADA
e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els
ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius
en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans,
responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual.
Crear, durant
) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa.
) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat
públ.ica amb gestió externa.
)
Crear un observatori de necessitats sociats, extern
i d'avaluació
de les polítiques socials, amb e[
sector universitari púbtic.
) Reconvertir
les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu
i
i
d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será
municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials.
)
Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles
bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare...
) Promoure, en ets propers
quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb
púbtica.
tuteta
Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics.
) Impulsar un pta especial comunitari
de suport als adolescents amb risc social que permeti
accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária.
)
Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc
d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori.
) Etaborar
un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i
habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i
vuit anys.
) Promoure
potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els
immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar
una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris.
) Promoure e[ reconeixement
del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una
singutaritat histórica i cultural prdpia.
MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD
)
Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones
majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris
d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL.
) Universalitzar,
en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei
un mínim de 50.000 ciutadans grans.
teleassisténcia.
Es creará
a
1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de
�)
Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000
habitants sense aquesta xanxa.
)
Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una
cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara
0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de
treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys.
)
Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear
places de finanqament
fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3
es crea un
ptaces
residencials
púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres
i
[[oc de trebat[.
MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM
)
promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones
amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució.
Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl.
)
"Catalunya per a
Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació
que
p[a,
un finanEament
tindrá
tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest
pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest
període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8
anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics.
)
Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret.
| 4.5.
I unn poLÍTIcA
DE suPoRT
.
A LEs FAMILIES
e[
Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació,
famílies.
desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les
de [a
práctiques
i
vators
les
de
La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació
són
famíties
Les
vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat.
adults'
l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels
joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus
hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats.
btanc de
Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre
[a
dones,
les
homes
els
entre
potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats
i
doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat
i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com
element essencial per a [evolució de [a societat.
val,orització
deL trebal.l.
tenir vocació de transversalitat per intervenir des de
justícia i [a cultura
[economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a
de [a imatge i comunicació.
Les políüques de suport a La famítia han de
�OBJECTTUS
O Afavorir la creació, el desenvolupament
de les famílies.
i l'estabititat
O Estabtir polítiques específiques de suport a les
famílies i d'increment de la natalitat.
O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida
laboral i familiar.
MESURES
) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia,
prestacions
fill
a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets
paisos de la Unió Europea).
per
)
Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets
familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions.
)
Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars
d'infants o recursos alternatius més flexibtes.
)
Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure
dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels
serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana.
) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys.
) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc
social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar.
)
i
Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar
suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els
conflictes de les famílies.
)
Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa
seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho
requereixi.
)
Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut.
) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents.
) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció
a [a paretla, dins
['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars.
)
Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[
tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat.
)
AgiLitar
i
donar transparéncia als trámits d'adopció internacional.
) Desenvotupar les normes
del Dret
ciül
catatá per
tal de protegir [a maternitat.
�L
tge digne no pot ser exercit per una part de [a
pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta
pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats'
i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals,
joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no
s'ha donat sotució.
Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets
ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les
famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges
anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies.
La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge
digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a
Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total
¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i
competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels
ciutadans.
fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat
de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat
dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels
Es
nuclis urbans ja existents.
OBJECTIUS
O Promoure la creació d'habitatge social.
O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges.
O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de
1[oguer.
MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL
habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més
desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals:
48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys.
) promoció anual de 12.000
) Desenvotupament de les competéncies
)
municipals en [a promoció de fhabitatge social.
Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[.
�MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE
) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics.
) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges
en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000
habitatges en e[ període de quatre anys.
MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ
DEt MERCAT DE THABITATGE
DE
TLOGUER
)
Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació
amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials
de lloguer en quatre anys.
4.7.
ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de
garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les
persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per
qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets
riscos tant d'origen natural com industria[.
La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de
poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i
amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a
['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat
que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a
Catatunya.
Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de
lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir
cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns
objectius de seguretat.
Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de
seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar
e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at,
sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics.
La seguretat és un dret fonamental que [a
Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de
prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans.
[eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents
administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les
�prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni
per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques.
OBJECTIUS
O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels
ciutadans i de les ciutadanes.
O Situar la prevenció en et vértex det sistema de
seguretat.
O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats
entre els cossos de seguretat de les diferents
administracions, especialment entre mossos
d'esquadra i policies locals.
MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM
CIUTADANS DE LES CIUTADANES
A DREÍ FONAMENTAL
DELS
I
)
Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a
seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació
sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara
de les responsabilitats de [a Generatitat
pl.anificació
i
i
deLs ajuntaments, introducció
d'un sistema de
articuLació d'un sistema de participació estabte.
) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat.
) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies
cossos
i
[oca[s,
forces de seguretat de ['Estat).
MESURES PER SITUAR
tA PREVENCIó
EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE
SEGURETAT
) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat.
) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei.
) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal.
) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu.
) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana.
) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i
altres riscs.
)
Impulsar l'autoprotecció ciutadana.
)
Potenciar
i
descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172),
�) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació.
) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents.
I
MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS
ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS
ADMINISTRACIONS
) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació.
) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[.
) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú
acord amb els ajuntaments.
una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre
totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat.
) Implantar
4.8.
FER DE CATALUNYA
UN PAÍS DE TESPORT
lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu
molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de
ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport
espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes,
técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de
centenars de miters de ciutadans i ciutadanes.
i millora dlnstal.lacions
esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una
actiütat habitual de gran part de [a pobtació.
La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció
Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport
sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un
retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de
protagonisme.
Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions
esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució
de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan
rica en anteriors etapes.
Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés
en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives
tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes
necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels
�éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc
capdavanter que históricament ha tingut.
Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un
país de [esport.
de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[
seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i
tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar
fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població,
fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i
La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs
i
i
ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització
esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt
d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses
de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[
conjunt del territori.
fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a
joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a
La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús
intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país.
CaL
E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització
real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets
niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures
esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem
L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí
i si s'amplia e[ nombre
de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat.
La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots
e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení.
lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica
d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport
més adequat a cada edat
i
condició.
OBJECTIUS
O
Fer de clubs
i
federacions el motor de l'esport catalá.
O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar.
O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport.
O Promoure l'esport com a eina de salut.
O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá.
�MESURES
) Establir convenis específics amb les federacions
per potenciar programes de tecnificació
d'esportistes.
)
Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat.
)
Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives
i empreses de gestió
e[ nou Pla
d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió.
) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives
catatanes per a [a promoció
i
[a
formació.
)
Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives.
)
Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com
a mínim, un eguip catalá femení a [a
divisió d'honor dels esports amb més lticéncies.
)
Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme
esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o
abonada a un club o insta[.tació.
) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic.
) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim.
) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior
d'atletisme.
)
Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes
sápiguen nedar.
)
Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens
) Establir
i
i
nens
nenes a partir de 10 anys.
un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola.
)
Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu.
Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions.
)
Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars.
)
Assegurar [a correcta formació
)
Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola,
societat i les administracions.
i
adequada
titutació del professorat d'educació fisica.
) Promoure programes d'estades esportives per a joves.
) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i
[a
federacions, per aconseguir e[
máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals.
)
Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per
fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya.
)
Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu.
�4.9.
UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
pel catatanisme
Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle,
poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat
d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món
societats
empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives
i altres
anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG
entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social'
i
populars, d'ajuda
La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i
mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants,
okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes,
.rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori.
és una
Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats
potenciant [a
llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar,
interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre
administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[.
OBJECIIUS
O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el
voluntariat.
O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari.
O Promoure [a participació ciutadana
I
MESURES PER PRESIIGIAR
MILLORAR L'ASSOCIACIONISME
I
EL
VOLUNTARIAT
) Reconéixer
)
e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica.
Impulsar e[ voluntariat social
i
cíüc.
) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques.
) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic
i
)
t'ampliació de les seves bases socials.
Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives
i
a les federacions.
) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació
interassociativa
i
que afavoreixin
I'a
formació i e[ reciclatge dels dirigents.
�)
Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos
de [es empreses
i
de [a ciutadania.
) Promoure que les associacions adquireixin
MESURES PER IMPUTSAR
)
Et
locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica.
TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI
Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari:
fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social
i
culturat.
) Les associacions
sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de
vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector.
)
Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció
i
[a cogestió d'equipaments
i
serveis
púbtics.
) Nous criteris d'ava[uació
tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI
generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions
que
administratives.
) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic.
) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i
creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat
hi participin.
deLs actors sociats (associacions,
empreses, sindicats, ajuntaments...) que
MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
D
Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb
tots els agents sociats i de tots els poders públics.
)
Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i
potenciar [a realitat social i associativa catatana.
)
Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics
i
La
participació de
les associacions ciutadanes.
) Les relaciones
e[ rigor
i
entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia,
[a cerca de [a quatitat.
)
Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives
que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...).
)
Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal
)
Donar especial rel[eu a la descentralització
Potenciar e[ vo[untariat
i a l'articutació local. de tTnstitut
i
ciutadá.
CataLá deL Vol.untariat.
i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions.
�5.
EL NOSTRE PAIS:
CAMPS, POBLES
I CIUTATS
Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric
i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce-
lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una
activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta
moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia
i alhora un espai a mantenir.
La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc
mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La
integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La
creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament,
entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá.
A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les
zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de
gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés
d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del
transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals
amenaces.
E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp
urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums
i
[a ciutat. La
sobretot, e[
i,
�mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
'interconnectats.
més interdependents, i els pobtes i les ciutats més
fenomen de
La
les terres de
Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de
ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa
que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les
r.n.r.
seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país'
per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica
i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha
ciutats
de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes
problemes
mediambientats
ets
per
actuar
sobre
cal
aixó,
i un país més saludables, més sostenibtes i,
de
tot
e[ territori.
potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no
ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova
pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de
desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el
La centratització administrativa
i
promoció
foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a
de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de
més acreditats.
les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR
en [a
Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática
quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern.
La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a
centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació
haver-se creat
deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no
no hagin
les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya
país.
del
nostre
potitica
i social
tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda
de
En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions
positives,
i
que,
necessiries
sent
grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions
ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a
lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials
importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de
que no han
sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i
rebut e[ suport necessari.
Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques
i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han
fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés,
�durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació
per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a
sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe
o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és
insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels
sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat.
Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats,
cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha
oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori.
Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic
territori.
i
tideratge det
Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del
benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática
i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i
d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[
territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país.
La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones
pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important
que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió.
Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca
d'ocupació,
-d'educació,
d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[
seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[.
i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia
i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de
Sense negar e[ fet que Barcetona
regió, cal exptotar
Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats
als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial.
i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic
punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria
dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques
sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país.
Les regions seran espais de desenvolupament
assumit pel Govern catalá
El "trian
i
gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses
La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor
de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les
empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional.
Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i
universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió.
Es prestará motta
atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també
i paral.le[ament
ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament
�a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats
empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels
principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les
necessitats de[ teixit producüu.
del món del treba[[.
Cal,
impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades
protagonisme
La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar
a[ territori.
procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t
pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de
EL
Barcetona. Es proposa [a creació de set regions:
Barcelona,
-
Girona,
Catatunya Central,
Tarragona,
Terres de ['Ebre,
Ponent i
Att Pirineu.
bases fermes per a una descentralització
definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració
que, a
[oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i
La
diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes
més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats.
fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són
ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com
també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[
en e[ territori.
Les regions són una
Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat.
per corregir
Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir
d'estructuració
ámbits
a
Com
Administració.
e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra
locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[
generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat.
i
fer possibte [aplicació
[estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[
territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia
de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda
política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització
de les polítiques púbtiques.
Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir
prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació
dels territoris.
�Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de
constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de
propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá
de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori.
eL
punt de coordinació
La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs
conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals
diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i
supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon
[toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció
social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les
iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de
competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient).
E[s consetts regionals han de sorgir "des de
baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per
etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de.
Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i
racionalització del mapa administratiu.
"punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[.
S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió
regionaI de coordinació.
Les regions seran un
Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de
['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[
legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a
Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya
es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[
del manteniment de [a província.
Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals
i estadístiques,
servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya,
que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a
Cata[unya.
La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser
assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un
consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris
puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya.
final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i
adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de
Es proposa com a objectiu
Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos.
�lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La
,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local
i cap a[ territori i [a societat.
Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració,
administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana'
i tot a[[Ó que pugui fer
una
l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria
d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci
amb un cert grau d'automatisme.
qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere
de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[.
a[s municipis
S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos
El.
i
rep¡antejament de
La
a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt.
i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies,
amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera
unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del
El
secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge.
per
[a
tant,
conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i,
una
distribució
d'assolir
l'objectiu
en
distáncies
escurgar
sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará
de [a despesa de l'ordre det 40/30/30.
Els ajuntaments,
Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva
els nostres pobtes
ELs
pobLes
i
i consolidar
ciutats
i les ciutats que veftebren
eL
territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni
urbanístic que cal conservar i potenciar.
úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit
que hi hagi
en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense
i
implica
una
un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits
gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[
En aquests
modeL.
La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap
consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les
que
infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits
siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori.
ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves
produit un
árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha
cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient
degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat,
Les árees centrats de mottes ciutats
i
i
principalment, en els nous creixements.
�Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de
ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es
prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als
ajuntaments.
La reconversió decidida de determinats centres
i sectors
urbans envettits o que han perdut [a seva
funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg
termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb
l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys
50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials.
La incorporació de les idees sobre [a
sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de
trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i
complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará
decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o
paisatgístic.
E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles
i petits nuclis
no integrats en sistemes
urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de
tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és
i
una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge
i
de les referéncies culturals
deL
territori.
OBJECTIUS
O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a
cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del
territori.
O Fomentar el desenvolupament económic territorial.
O Implantar la nova organització regional de Catalunya.
O Retornar protagonisme, competéncies
territori.
O Limitar [a urbanització extensiva
pobles
i
i
i
recursos al
conso]idar els
ciutats.
MESURES
)
Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari,
i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge
i en ámbits
deI benestar socia[.
�) proposar [a Taula regional de desenvolupament i
formació amb [a missió de planificar les
necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris.
Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de
lEbre, Ponent i A[t Pirineu.
)
regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin
com unes administracions [oca[s: els conselts regionals.
) proposar que aquestes
) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran
receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi
ambient).
) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de.
) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor
de les polítiques regionats: [a Comissió
regionaI de coordinació.
) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional.
) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una
certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[
fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat.
) Elaborar
a
un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no
urbanitzables.
)
prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori:
mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc.
) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana
enfront del nou creixement.
) Elaborar
un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament,
reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant
mil[ora de les comunicacions i de [equipament.
[a
[a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[
planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en
) Revisar en profunditat
relació amb [a programació de les inversions [oca[s.
)
Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques.
) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió
)
dels centres urbans, etc.
Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter
"fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda
del.s objectius de l'ordenació
) Estimul.ar l,a participació
territorial.
ciutadana en els plans d'ordenació territorial.
�AMBIENT, QUALITAT DE VIDA
I SOSTENIBILITAT
La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha
tingut fins avuj una resposta adequada
que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat
un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de
govern, sinó una coaftada per tapar ets errors.
des de [a Generalitat. Tot
i
Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les
polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han
apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació
de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a
protecció ambiental o foment del transport púbtic.
E[
nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració
dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais
agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer
una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert
per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només
-imprescindibte
e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable.
La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd
[a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de
sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri-
toria[.
E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire,
afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com
objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables
que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques
de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de
condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació
industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica.
E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a
font de vida i
de
desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua
per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya.
ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que
han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de
les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar
amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat
i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar
els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació
aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats.
E[ nou Govern considerará e[s espais
�protecció
En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de
ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres
i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes'
les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que
cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes
ambientats de primera magnitud.
les minéres
i
facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana
i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb
per a
[a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21
Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i
sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de
En
quatitat cap a[ paÍs.
OBJECNUS
O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una
política de sostenibilitat.
O Cobrir [a demanda energética, disminuir la
contaminació i millorar l'estat atmosféric.
O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri
tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i
aqüífers.
O Reduir la producció de residus i crear
infraestructures per a un tractament adeguat.
O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció
del medi ambient.
MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA
POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT
)
Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat.
) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una
major biodiversitat.
)
'
Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda
metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral
i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors.
d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a
biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica.
) pla d'espais
�) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius
ambientats
)
i
sociats.
Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos
mediterranis
i
ets espais agrícotes intersticiats.
) Pla territoriaI sostenible
biodiversitat
)
per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant
i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del
Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural
i
[a
só[.
en [a planificació amb criteris de
sostenibi[itat.
MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA
CONTAMINACIó
I
MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC
) P[a cata[á
d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia
perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable.
i
) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys.
) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors.
)
Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació
de captadors d'energia sotar en els de nova construcció.
)
Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per
combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera .
) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge.
) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació
de mesures de reducció.
)
Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat
als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, .
i
garantir l'aportació
) Prioritat attransport
co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia,
xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos.
)
Mesures per a l'adaptació de motors
i carburants
dets vehicles a les noves demandes de quatitat.
TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL
AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS
MESURES PER GESTIONAR
CICTE D'AQUEST RECURS
) Promoure
)
eI consens sobre eI
Pl.a
hidrotdgic per a Cata[unya.
Vetltar per [a correcta depuració de les aigües
i
[a protecció dets aqüífers.
) Elaborar i apticar programes de sanejament
d'aigües residuals urbanes, industriats
amb les condicions específiques per a cada zona.
)
)
Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral
i
i
ramaderes
dels aqüífers.
Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial
(trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics,
geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera.
�) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics.
) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació
ciutats
i
humana a les
pobles.
) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament.
Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum
)
d'aigua.
) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals.
) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques.
) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats.
)
ApLicar
tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori.
MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES
INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT
) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus.
) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat.
) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització
o e[ recictatge dels
residus.
) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva.
) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus.
)
ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a
gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus.
)
Apl..icació escrupotosa del,
)
criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[
medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[.
Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar
efectes mediambientals no desitjats.
) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus.
) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius
d'aquests programes.
MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ
DEL MEDI AMBIENT
) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin
[a reducció
lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a
utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a
generació de C0,
i
attres gasos d'efecte hivernacle.
) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia.
productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a
coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi.
) Impulsar [a localització d'empreses
�)
Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais
ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del
transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de
sostenibilitat.
) Promoure
una nova cultura ambientaI
i
[a imp[icació de
tots els sectors socia[s en [e[aboració
de l'Agenda 21.
) Proposar
que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció
d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics.
)
Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny
d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya.
SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
XARXES DE COMUNICACIONS
I
té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té
e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et
77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en
infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta.
Catalunya
i
A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees
les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118
-entre
en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de
Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária.
Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona,
[a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als
de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de
pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per
reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de
pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir
a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7
sector privat
i
1,3 [a General.itat. Aquesta proposta
d'inversió
ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que
suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999.
eL
S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya,
amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de
Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures
basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les
persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat
obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori.
i
�OBJECTIUS
O Dotar el país de tes grans infraestructures
competitivitat.
de
O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det
territori.
O Canüar el model de mobilitat metropolitana de
Barcelona.
O Superar ets déficits ambientals amb criteris de
sostenibilitat.
MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE
COMPEÍITIVITAT
)
Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de
Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar.
) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB).
) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un
aeroport apte per a 40 milions de passatgers
)
Crear [a
i
650.000 tones de mercaderies [any.
xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell
i
La Seu-
Andorra que complementin e[ de Barcelona.
) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa.
) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats
aeroports de Barcelona, Reus
)
i
Girona.
Crear una xarxa regional de trens d'alta
velocitat que, amb [ús de [a üa
del' TGV, comunicará les
principals ciutats.
) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país.
) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los
a[ capdavant
del tránsit espanyol de mercaderies.
) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés.
) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans
de finals del. 2001.
MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS
I
FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt
TERRNORI
) Estabtir
un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals
comarcals
i
ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una
�estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona
no estigui a més de 90 minuts de cap població important.
) Proposar e[ desdobtament
de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro
regiona[.
)
Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa,
així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa.
) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa.
) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot.
) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat
i de l'Estat
per acabar amb e[ déficit
i discriminació
de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de
['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les
actuacions següents:
. desdoblament N-152 Vic-Ripott
. desdobtament C-1411 Manresa-Berga
. desdob[ament Eix Ebre
. autoüa Matgrat-Lloret
. desdoblament anella Gavarres
. desdobtament C-260 Figueres-Roses
. desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc
. desdoblament N-260 Figueres-Otot
. desdoblament Banyo[es-Besatú
. desdoblament Túne[ de Vietla
. nova via Abrera-Granotlers
. construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada
. mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18
. desdoblament de ['Eix Transversal
)
Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes
impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA).
i
autovies a partir dels
) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30).
) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica
abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb
una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de
tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya.
MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE
BARCELONA
)
Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de
Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de
metro i tranüa.
) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres.
) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat.
�potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que
a infraestructures üáries.
)
) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants.
) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera.
) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una
participació en els impostos especials sobre els carburants consumits.
MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE
SOSTENIBILITAT
)
Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per
resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat.
)
Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les
terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials.
)
Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa
a [ámbit regional: els primers es
podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[
consorci de Tarragona.
)
Acabar e[ sanejament dets rius.
) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat.
) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de
reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles
| 5.4.
I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I
i
ramaders.
PROSPERAR
món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers
cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat
[abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a
població activa, amb
La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a
una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats.
EL
La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més
barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada
cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni
del suport necessaris.
a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i
gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament
positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient
d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de
carácter mediterrani.
La incorporació
�E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária
fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies
europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i
agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica
agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá.
lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia
en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves
oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni.
S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés
professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures
associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i
comercialització de les seves produccions.
S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes
transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació.
S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni
col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL
d'aquest patrimoni comú.
S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de
gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s
sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives
ADS, ADF, grups
-ADV,
de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots.
OBJECTIUS
O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i
propiciar la incorporació de joves pagesos.
O Desenvotupar una política alimentária de qualitat.
O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el
món rural.
O Defensar [a gestió det medi natural com un
patrimoni col. lectiu.
�MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó
pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos
nunnl I
PER
)
Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment
les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic.
)
Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar
agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració.
)
FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament
sistema d'ajudes just que eüti fespecutació.
i
i
a
a un
l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les
formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament.
) Fomentar
i
i fer preüsions
futur per a
)
Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp
produccions.
)
Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques
millora de les produccions i/o La gestió empresarial.
[a pesca
de
i
les
sistemes de
) Formació agrária continuada.
) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals.
) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació,
facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi,
promogui [a incorporació
) Facititar
i
de
joves
i
permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions.
[a incorporació dels joves a
factiütat agrária. Habilitar una línia
de crédits específics
de subvencions per a ['inici d'activitat.
) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances
sobre les
produccions agráries.
) MiLLorar [a capacitat productiva i
de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s
o
económiques.
d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant
[a clarificació de les obtigacions mútues.
) Modificar
La l,tei
) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració
)
amb
etsectori les universitats.
Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat
operativa i productiva de les explotacions.
i
i
del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de
racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució
i aplicació.
) Modernització
)
Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis
agronómics, amb un ús racional de [aigua.
)
Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda,
ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins.
) Desenvolupament
de llaqüicuttura, foment de
La
indústria transformadora i mitlor comercialització
dels productes.
)
Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a
UE.
�)
Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i
creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització.
[a
MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT
)
Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária,
incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts,
com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os.
)
Preveure
[a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma
-amb
efectiva les plagues i malatties més comunes.
) Estabtir els dispositius
necessaris per a una acció preventiva
i
una resposta enérgica ats brots
epidémics.
)
Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions
d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors.
)
Potenciar ets sistemes de producció integrada
i promovent e[ consum dels seus productes.
i
l'agricultura ecológica, difonent els seus valors
) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions
i
transgéniques
e[ seu ús en ets productes alimentaris.
MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE
VIDA EN
EN
uÓn nunnl
)
Etaborar ptans de reactivació per
económica.
)
Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament
de cada zona.
)
Activar fapticació dels ptans de muntanya.
a les zones rurals, que permetin una major diversificació
) Fomentar [a creació
d'activitats económiques comptementáries
-indústria, artesania,
agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de
cada ámbit.
) Donar suport a la indústria
agroa[imentária
i incentivar-ne
[a ubicació en e[ medi rurat.
)
Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació
entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per
incrementar [a competitiütat.
)
Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport
agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de
menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes.
)
Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada
impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[.
)
lJAgéncia canalitzará les ajudes
a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades
i
en
�guardes rurals
i
i
pesca continental
foresta[s.
matéria de caqa
i
gestió dels espais protegits,
i
s'hi adscriurá e[ cos de
) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA.
) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya.
MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI
COL. LECTIU
) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes.
) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i
[a inscripció en els registres
'i
contaminant.
cárrega
d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a
) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris.
) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió
i
[a contaminació per adobs
i
pesticides.
tal que es puguin
)
promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per
acollir ats ajuts preüstos en aquests casos.
)
Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals.
) promoure,
a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais
forestats.
)
en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors,
voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc.
VetLLar per les normes de seguretat
) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc.
) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal
básic de [a prevenció.
)
Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a.
)
ELs
)
ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals.
Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets
espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i
[aprofitament de les espécies cinegétiques.
i
) Les associacions
protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de
['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions.
) Elaborar els plans d'ús i
gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els
parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[
seu entorn.
i
les concessions, [elaboració de plans d'ús
)
Imputsar també, tenint en compte ets usos
dels rius.
)
Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar
i
conreus de [a fauna protegida.
i
gestió
�La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe
positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s
aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb
un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes.
turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a
que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu
potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions
preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix
E[
productes més etaborats
i
processos de comercial.ització més segmentats
i
especialitzats.
A [a costa (eL
70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta
qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a
degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a
uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL.
turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat.
ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui
mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes
d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent.
E[s mercats
PerÓ [a successió gairebé
lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia
i una "cultura turística"
mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i
professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats
s'ha de consolidar
i
reüsar.
La competéncia en preus és cada cop més
sent més intens en paiios menys
dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará
desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a
qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i
cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia
a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís
étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte.
i
E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a
promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat,
i
les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a
consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs
sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar
qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat.
�OBJECTIUS
O Crear informació de base sobre el sector turístic.
O Formació técnica i professional del sector i
reforqament dets estudis superiors de turisme.
O
qualitat el factor diferencial del sector
turístic catali.
Fer de ta
O 0ferir un turisme sostenible.
O Singularitzar I'oferta turistica.
O Promocionar estratégicament e[ turisme.
O Liderar tes polítiques turístiques europees.
MESURES
) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca.
) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics.
)
sobre
Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors
estándards mínims.
)
Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics.
)
aI sector, a
Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia
consumidors.
a
com
partir de [a informació i [a defensa dels turistes
)
capacitat de
Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats,
les instal.lacions i serveis).
promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran
)
concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[.
�UN GOVERN
I UNES INSTITUCIONS
MES PROPERES
ALS CIUTADANS
Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró
e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir
reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració
púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva
proximitat als ciutadans
i
e[s seus probtemes.
La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de
[a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis
constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem
una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions
i-___FER
I 6.1.
I
I
i
la ciutadania.
.
UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES
ELS CIUTADANS
vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de
fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les
seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia
Després de
més ciutadana.
té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb
ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a
Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia
E[ nostre sistema institucionaI
les ciutadanes
i
�que e[ vot periódic a
La l.l.ista
electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de
Cata[unya.
pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs
segon ordre.
¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de
als
Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies
ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració
les i nstitucions representatives.
i
il.eiattat democrática entre
Les seves decisions
Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern.
i
[actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents'
potents i efectius per aI controI del
Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin
üngut un paper
Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha
del
mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control
Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques'
[a manca
La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de
possibilitat
[a
d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat
burocrátic
de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model
demandes
les
a
funcionament
seu
e[
adaptar
trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[
de
qualitat
i
capacitat
d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia,
les notes
resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser
distintives d'una administració renovada.
polítiques públiques i en els
La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes
en [a relació entre
processos de prestació de determinats
cot'laboració' i no
beneraLitat i les institucions de [a societat
polítiques
básiques
pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[
serueis.
civil
d
de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit'
programa d'innovació democráüca
A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un
l"imitar i
que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans
poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més
i
i
controla1 els
propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat.
i les
Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans
possib[e
fer
de
ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat
participació de [a societat
una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de
de transparéncia en
l'increment
és
ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma
parlamentari i
lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés
paftits.
social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets
prob[emes
La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets
j
directament
s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més
i el's
Generalitat
[a
implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre
pod.r, locats
eficient
i
i
entre les administracions
de qualitat.
i
[a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser
�UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per
aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per
taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de
Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a
través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a
societat.
OBJECTIUS
O Acostar [es institucions a les ciutadanes
i
ciutadans.
C Donar veu i representació als residents a l'exterior.
C
Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt
institucional de la Generalitat.
O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders
públics.
O Aplicar el principi de subsidiarietat.
O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de
qualitat.
MESURES
) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions
una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin
diputat que representa eI territori on viuen.
i
territorials i [a resta en
puguin votar directament el
)
Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana.
)
Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de
representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans.
) La ttei electoral
catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents
[exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament.
) Proposar [establiment
d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de
Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política.
) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits
interna, [a participació dels afiliats
i
a
[a
poLítics que garanteixi [a ptena democrácia
un finanqament transparent.
) Fer més accessibte
l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació
d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió
púbtica.
) Promoure
mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a
transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals.
�)
instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses
electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva
sobre els tímits de despesa electoral autoritzada.
)
partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament
després de les eleccions.
en qui
El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat,
La ttei etectoral
EL
)
delegará funcions de direcció
)
i
coordinació.
Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de
Generalitat.
) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes.
) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes
cada
)
[a
de
territori.
de
Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans,
carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació
i
ampliar la participació.
) Instituir
mecanismes efectius de consulta parlamentária
a [a societat durant els
processos
[egislatius.
)
Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis
grans
del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets
debats.
)
Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica
Govern a contestar en 24 6 48 hores.
i
La
possibititat d'efectuar preguntes urgents a[
) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu.
) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern.
) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres
del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar
davant les comissions d'investigació.
)
Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de:
. La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu.
. [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu.
. Uavatuació de potítiques púbtiques.
) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius.
) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és:
.Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a
mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us.
.Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies
executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits.
.Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i
i
professionalitat dels em pleats públ'ics.
.posar en mana potítiques transversats
departaments.
i
millorar la coordinació
i
ta co['laboració entre
�'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia
introducció de criteris de gestió gerencials.
i
amb
[a
@.
I
ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN
E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on
radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc,
en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis
loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com
a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar
i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions.
E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir
e[ mapa municipa[ actual
a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar
-com
prestació
fórmules de
dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar
els interessos generals.
E[s organismes locats supramunicipals
-[es
comarques
i
les
regions-
hauran de desenvolupar
un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en
l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran
organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un
mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una
administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals.
E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments,
que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als
ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció
directa sobre ets problemes.
OBJECTIUS
O Enfortir e[ poder locat.
O Impulsar unes administracions locals amb major
autonomia i més competéncies i recursos.
MESURES
) Reconeixement
del principi d'autonomia local
i
apticació en sentit extens del. principi de
subsidiarietat.
)
Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari,
opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge.
�) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori.
) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant
quatsevol criteri partidista.
E
I un
ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT
I
PRoPERA
E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que
garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat
de fer.
i
ets seus drets de [a manera en qué ho hauria
Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte
a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més,
contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia
i
i
independéncia de l'aparetl judicial,
manca de confianga entre [a ciutadania.
els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat
Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural
que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia.
Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i
E[ govern judiciat
-eL
desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva
etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General
está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en
una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del
Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles.
i
de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans.
La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les
[administració
judiciats
lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines
tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al
jutges i magistrats- está organitzat en cossos
servei de fadministració de Justícia
-excepte
nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes
amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya.
Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o
contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent.
és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia
lestatut de[ Ministeri Fiscal
del Govern o del Parlament
i
a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat.
i
Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat
prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest
fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats
que pateix l,Administració de Justícia.
�A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de
servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors.
S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient,
modernització del dret ciül catalá.
i
cutminar el.s trebaLts de
E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant
principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització
del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a
prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui
cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les
funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona
[a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem.
S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal
i disciptinária detsjutges i magistrats.
La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció
disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a
carrera judiciat.
S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que
recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció
d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització
del personal i les oficines judiciats.
Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia.
fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no
els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o
extrajudicia[s.
S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri
Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária
['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a
[a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament
paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[.
Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que
manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és
prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[
servei.
Ca[ dotar a les institucions penitenciáries
-que només compleixen funcions de reclusió, amb
['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves
finalitats de reeducació i reinserció sociat.
S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a
seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de
govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració.
�i
informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de
LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els
assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en
aquest ámbit.
Ca[ fomentar La participació
És necessari
i
urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat
actua[.
OBJECTIUS
O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i
proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia.
C Democratitzar e[ govern de la Justícia i
separar les
seves funcions de govern de les estrictament
jurisdiccionals.
O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal
disciplinária dels jutges i magistrats.
i
C Reduir el temps de duració dels processos judicials i
de I'execució de les resolucions que recaiguin en
aquests processos.
O Garantir [a solució dels petits conflictes de
convivéncia, sobretot en els grans centres urbans.
O Determinar les funcions, dependéncia i principis
sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal.
O Garantir [a prestació adequada
justícia gratuita.
i
digna del servei de
O Modernitzar les infraestructures penitenciáries.
Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona.
Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció
socia[. Millorar la sanitat penitenciária.
O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de
menofs.
O Fomentar la participació i informació ciutadanes.
O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit
judicial.
C Actualitzar e[ Dret Civil catalá.
�MESURES
)
Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa
conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament.
)
Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de
president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat
judiciat.
)
Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a
Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia,
própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat.
)
La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia
de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de
la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants
del Partament de Catalunya, [attra.
)
[i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les
judicials,
per
territoria[s
dels
órgans
reduir
detimitacions
ets desplagaments i adaptar-los a [a
nova organització territorial de Catalunya.
)
Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos.
)
E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats
Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que
a unificar [a doctrina
dets
tribuna[s.
)
Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[
Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia.
)
que [a Generalitat sigui ['única institució competent per
instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans
judiciats desatesos per manca de jutges.
)
Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes
Fer acomptir l'Estatut dAutonomia
i
de convivéncia.
i
)
per
Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals
-integrats
representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors,
de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació
ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets
órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat.
)
Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus
cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir
que no prevatguin ets interessos corporatius.
)
Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i
magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada
a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius.
)
Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges
depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia.
) La Generalitat
i
magistrats)
ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats
l'admin'istració de Justícia a Catalunya.
a
�)
Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu
controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució
digna dets professionals.
)
Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran
una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a
defensa.
)
0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de
figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns.
una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer
sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels
e[
secret
en tot moment, si no s'ha decretat
assumptes en qué e[ ciutadá és part.
) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats
)
Mil,l.orar e[ funcionament de [es
de reeducació
i
institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes
rehabiLitació.
)
Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i
['internament en centres quasi-penitenciaris.
)
Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge
jurídic, com s'ha fet
a
jurisprudéncia com
a
Anglaterra.
)
Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de
primera mesura.
)
Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya
i
tota
promoure [a cetebració del
[a
II Congrés Jurídic
Catalá.
6.4.
PER
UIA
REFoRMA
A F0NS
DEL SISTEMA AUDIoVISUAL
CATALA
sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com
La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon
[[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de
concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les
rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es
societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i
E[
[a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics.
han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de
promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com
La rádio
i La tel.eüsió
general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a
tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les
funcions origináries: informar, formar i entretenir.
�La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en
una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu.
E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997
considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada
amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de
preservar e[ pturatisme deLs media>.
teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic
i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les
tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu.
La
Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del
mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos
po[ítics, sociats i econdmics en joc.
tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament
dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva
cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia.
La tetevisió púbtica ha de
La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió
de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora
d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre
continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment,
a les més desvalgudes.
Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure
[a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de
quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present
en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector.
La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar
aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans
púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques
que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit
econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les
concessions d'emissió.
E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema
audioüsual, basada
en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment,
digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i
j
[a
[a
consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic,
que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió
i de cohesió i equitibri democrátic.
irrupció
E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i
televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir
�[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts;
a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica.
i üncular ets mitjans púbtics
A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[
reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després,
reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en
[autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá.
i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model
púbtic
de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000
[ens
finangament.
clar de
milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions,
amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de
finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió,
amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou.
Per dur a terme aquest canüs
La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica
industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats,
de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva
potenciar
[a indústria audioüsual com una opció estratégica
externalització de ta producció. S'ha de
per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran
capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i
fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals.
amb una bona oferta d'informació
i d'esports,
i
Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de
comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent
faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de
freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats
i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes
comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de
masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb
l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del
punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar
i
en bones condicions [a transició a ['era digitiat.
OBJECTIUS
O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió.
O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual.
O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans
púbtics de comunicació.
O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual.
O Fer una política per la transició a l'era digital.
I
�MESURES
)
i
Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La
Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement.
) La Comissió assumirá
noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de
polÍtiques
per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les
Catalunya, de les
polítiques audioüsuals.
)
Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme
independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya.
)
Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb
personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i
autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL
pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans.
) E[ Consell ha de tenir capacitat
Catalunya
)
i
i
[a seva adscripció ha de ser a[ Partament de
Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu
Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies.
) Ets seus membres
acreditat mérits
)
sancionadora
no pas a[ Consell Executiu.
i
seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver
capacitats davant [a Comissió Parlamentária.
Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris.
) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos
ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes
determinades emissions
i/o
programacions.
) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida
a un número determinat d'espais per
dia i amb precises exclusions d'horaris.
)
Afavorir [a creació d'un mercat
i
d'una indústria de [a producció audioüsuat.
) Fer que [a indústria
audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic.
) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores
i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de
quatitat.
) Les productores
petites permetran una pluralitat de proveTdors
i acollir e[ talent
creatiu de
[a
societat cata[ana.
) Diversificació de [oferta,
)
aproximant et mitjá a un públic més ampli
i
heterogeni.
Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions
i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat.
) Potenciar
[a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació
que promoguin una realitat ptural.
) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de
proximitat.
�)
Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a
mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar
(Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya.
�7.
cATALUNYA
r EL móru
l-^
I t.t.
I CATALUNYA I
EUROPA
La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les
Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a
impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü
amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació.
La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME
tracten habitualment amb empreses d'altres estats.
i
Des de Catalunya podem sentir-nos realment
part d'un espai geográfic comercial, econdmic i
cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació
europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte
desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional;
alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de
recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita
Cata[unya.
Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha
tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[
Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de
-inserir
[a globatització
Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-.
-projectar
primer
Responent a[
repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat
Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions
repte europeu
�europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de
promoció comercial i cultural a diversos paisos.
perqué calia
Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques,
assentar
i
afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós.
Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per
problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau
de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en
un regal que administra e[ Govern autÓnom.
S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a
protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o
ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees.
S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió.
identitari, ha estat insuficient
p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá
on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns
interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no
ara
només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques
La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme
-com
ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres
de comerq o associacions professionats.
projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar
defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha
endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha
pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[
d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa.
Ara bé, potser l'error més greu en
La
arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un
nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats.
Ha
polític, económic- de Catalunya passa ineütablement
per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual
Més que mai, e[ desenvolupament
-socia[,
que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[
seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres.
En un moment on e[
territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única,
els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd,
Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social
harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És
primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat
en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta
d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa.
i
�S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més
esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials.
S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació
postures
i
i et diáteg a ['hora de cercar
perseguir polítiques.
E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a
Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[
máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i
internacionals.
imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de
postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a
Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[
Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics
És
catalans. es retacionaran amb La Unió.
OBJECTIUS
O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat
europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer
lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i
l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions
eutopees i internacionals.
C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques
comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué
disposem per tal d'influir en la fedenlització
d'Europa
i contribuir a orientar-la
cap a la
Mediterránia.
O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen
des del país com una oportunitat que cal aprofitar
amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar
la seva posada en práctica a[ país.
O Desenvolupar polítiques actives en les zones
d'interés estratégic per a Catalunya.
C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i
positiva.
�MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ
A
EUROPA
I
POTENCIAR EL DEBAT
EUROPEU
) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre
Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens,
permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures
potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics.
)
Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals
de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro
Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya.
)
Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament
Europeu.
i
) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya
Comunitáries, com ja
han fet
tots
els Ltinder alemanys
davant de les Institucions
comencen a tenir [a majoria
i austríacs, i
de les comunitats autÓnomes espanyotes.
)
pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol
central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per
Fer que
e[ Patronat
Catal.á
convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar
i
)
actuar en les qüestions europees.
Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han
correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista
fet perdre e[ protagonisme que [i
i
els seus serveis obsolets.
)
Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi
comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres.
)
Ca[ reforgar aquesta tendéncia
reatitat
i
i
les oportunitats de [a
estendre-ta a altres joves
i
i
d'intercanü
sectors socials, que no coneixen [a
UE.
) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus.
) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics.
) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del
coneixement, e[ respecte, [a confianga
MESURES PER PARTICIPAR
i l'amistat .
AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES
COMUNITARIES
)
Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres
europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi
ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són
negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl.
)
Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a
delegació espanyota a[ Consell de [a Unió.
)
Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una
estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional
amb qué funcionen els Liinder atemanys.
El.
-i
I
�)
Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE
i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat
principi
instrument
com
fonamental del
de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les
ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea
i
[a proximitat a[ ciutadá.
)
Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a
funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats
de Catalunya.
)
Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es
Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat.
)
Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus
representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés
especial per a[ país.
)
Fer sentir una veu única
i
i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha
de
significar [a descentralització i federalització de [a Unió.
) Influir
perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a
en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e.
UE
) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les
retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá.
)
Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área
consolidació de sistemes democrátics.
i [a creació
i
MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES
COMUNITARIES
) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i
apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria
i
[a participació dets ciutadans,
selecció.
) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic.
) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment
d'objectius.
)
)
Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons.
i
Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els
representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats
pels fons estructurals.
) Fomentar [a coordinació amb els organismes
locals per unificar criteris, fer propostes i dur a
terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats
a [a promoció económica i [a creació d'ocupació.
)
Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i
descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris.
)
Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts
europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses
ordináries.
�que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector
agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat
projectes.
) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior
) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental.
) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb
un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i
sensible en e[ social.
)
Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació
tecno[ógic.
i
desenvolupament
) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials.
) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració
i
recerca conjunta.
) Compromís
d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de
coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris
relatius a [a Societat de [a Informació.
MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS
ESTRATEGIC PER
A CATALUNYA
)
Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord,
fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera.
)
Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat
de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura,
turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals.
)
Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de
La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s.
)
Fer de Cata[unya
)
Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia
de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá.
)
Promoció de
)
)
)
[eix de l'espai euromediterrani.
[actiütat económica i comercial, estretament
tl.igada a les polítiques actives en
i
matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a
co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió.
Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge.
Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat.
fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre
d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a
aquests objectius ambiciosos.
Ulnstitut
CataLá de La Mediterránia,
Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels
pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació
en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres
de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a
descentralització de ['Estat.
i
I
i
�)
Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent
de [Est.
)
comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s
familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá.
ReforEar els intercanüs
) Atribuii importáncia
)
-técnics,
i
a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina.
Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América
Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar
interlocutors a [a regió.
MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA
I
POSITIVA
)
Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb
un component identitari fort que conüu unida
i
troba e[ seu encaix a Espanya
i
a [a Unió
Europea.
)
Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb
la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen
dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau.
[a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics
per a crear-hi estudis cata[ans
i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina,
-[[engua
disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a
curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu.
) Aprofitar
) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals.
) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans,
indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus
paisos d'origen
) Miltorar [a preséncia catalana
als organismes internacionats, culturats i económics.
)
Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[
desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou
participació de les empreses catalanes.
)
Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus.
) Fer que els instruments de promoció comercial
del Govern segueixin estratégies cooperatives,
mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials.
) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions
d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no
se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat.
) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa.
) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial
de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de
serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització
i [a prospectiva sobre nous mercaB.
de [economia catatana
�7.2.
uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB
EL
DESENVOLUPAMENT MUN DIAL
Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les
diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que
existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de
causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o
major debititat
-a
manca de recursos naturals,
vida deL seus habitants.
i
i
de vegades,
tot ptegat- pateixin un retrocés
de les condicions de
La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com
La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les
seves fronteres.
Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat
i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació
internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú
en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions.
un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació
per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de
l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament
És
eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació
corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels
resu
ltats.
OBJECTIUS
O Incrementar els recursos económics que Catalunya
aporta a la cooperació internacional fins assolir en
dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos
corrents.
O Sensibilitzar la població i formar et personal
cooperant.
O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació,
amb una millor planificació i coordinació, i amb
I'avaluació sistemitica dels resultats.
i
desenvo[upar e[s
�MESURES
)
Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents
de [a Generalitat .
)
Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos
de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica.
)
Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació
dets ptans directors
)
i
i
control
de [a política de cooperació.
Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que
posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala.
) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament.
) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic
i
[oca[ a [a cooperació.
)
Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació,
enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes.
)
Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat
respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics.
i el.
) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia.
) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[
i
coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i
contacte amb els diversos agents de [a cooperació.
) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o.
) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament,
cooperació
)
i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació
que ordeni La potítica de
a catalunya.
Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de
conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats.
) Reordenar i
crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i
formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter
quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats
sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Canviar és guanyar: programa de govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
121 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/761/20050925_LV.pdf
1e133fa4a4d0e93b25584bfcb2342d90
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
25/09/2005
La Vanguardia, p.016, Política
EL AUTOGOBIERNO DE CATALUNYA. El mensaje de Pasqual Maragall
Carta abierta del president a los ciudadanos y ciudadanas de
Catalunya
El presidente de la Generalitat ha difundido una carta en la que recuerda a los catalanes que el
"laborioso proceso" de elaboración de un nuevo Estatut está a punto de llegar a su final, por lo
que "tenemos a nuestro alcance un muy buen" texto estatutario. Un texto, añade el president,
que "nos proporcionará el nivel más alto de autogobierno del que Catalunya ha dispuesto desde
1714 y que proclame bien alto que somos una nación". Finalmente, Maragall advierte que
velará para que nadie frustre la ambición de Catalunya con propuestas inconstitucionales,
aunque muestra su confianza en la “generosidad” de todas las fuerzas políticas para lograr un
acuerdo.
PASQUAL MARAGALL
Ciutadanes i ciutadans de Catalunya
Divendres vinent, dia 30 de setembre, el Ple del Parlament de Catalunya ha de votar el nou
Estatut. S’arribarà així al final d’un procés que ha estat laboriós i difícil i en alguns moments
haurà pogut semblar per a molts de vosaltres fins i tot enutjós.
Us parlo en nom propi, del govern, de la força política que presideixo i amb el suport
inestimable i la plena coincidència de criteris de Josep Lluís Carod Rovira, de Joan Saura i dels
idearis polítics que representen.
Com a President de la Generalitat, i d’acord amb el tripartit, he cregut, en tot moment, que la
meva missió era la d’impulsar i animar els treballs de l’Estatut.
Hem gaudit de l’ambició i el bon treball d’un Parlament de Catalunya estatuent: en definitiva és
el Parlament la institució que promou, fa i aprova l’Estatut.
Us haig de dir, sincerament, que tenim a l’abast aprovar un molt bon Estatut.
I que aquest Estatut, lluny de ser una freda peça legal, serà la millor garantia de la realització
efectiva de les tres prioritats del meu govern i de les forces que el van constituir aviat farà dos
anys: l’equilibri territorial amb respecte del medi, el benestar social dels catalans i la
modernització econòmica. tecnològica i infrastructural del país.
Catalunya, després de 25 anys de democràcia, autonomia i progrés, vol i pot parlar clar respecte
del que és i del que aspira a ser. Catalunya vol decidir com vol governar-se i quines
competències i recursos necessita per fer-ho. El nou text reconeix drets i deures, estableix les
competències necessàries per les institucions de Catalunya, en regula un funcionament més
democràtic i garanteix els recursos per exercir l’autogovern.
L'Estatut que arriba al Ple del Parlament, quan sigui efectiu, no només serà un bon Estatut,
sinó que ens proporcionarà el nivell més alt d'autogovern de què Catalunya hagi disposat mai
d'ençà de 1714. No en tingueu el més mínim dubte.
169 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Ara podem tenir un Estatut que proclami ben alt que som una nació, dins de l’Estat espanyol;
que les nostres institucions de govern són seculars; que històricament hem tingut sistemes
propis de regulació en llengua, cultura, dret civil i organització territorial.
Que Catalunya vol governar-se sense que les seves competències siguin envaïdes per normes
estatals.
Que volem impulsar una Euroregió amb les comunitats veïnes que lliurement vulguin.
I que necessitem un finançament millor i més just, tot i que Catalunya no es nega, en absolut, a
seguir essent solidària amb els altres pobles d’Espanya.
En definitiva:
Pot Catalunya aprovar un nou Estatut potent i al dia? Pot.
Pot Catalunya tenir els recursos financers necessaris per exercir plenament el seu autogovern?
Sí. I ho podem aconseguir ara. Pot Catalunya tenir les competències que necessita? Pot.
Pot Catalunya obtenir el respecte que mereix? Catalunya pot. Pot aconseguir tot això amb el
nou Estatut?
I tant que pot!
Catalunya ho vol. Vol tenir un nou Estatut. Ho volen els sindicats i els empresaris, el col·legis
professionals i les universitats, les fundacions i les associacions, i tothom qui treballa per
Catalunya.
Catalunya pot tenir l’Estatut que necessita. Hi ha una possibilitat oberta. És més, el President
del govern espanyol s’ha compromès en aquest sentit amb Catalunya, les seves Institucions i
els seus partits polítics, del govern i de la oposició.
Si el poble de Catalunya vol i sap que pot, què pot impedir que la seva voluntat es realitzi? No
se m’acut cap resposta raonable.
Benvolguts conciutadans: aquesta és una setmana decisiva. He demanat repetidament a tots els
líders parlamentaris la generositat exigible davant un projecte que ha de ser per a tota una
generació. No dubto que tots tenen voluntat que l’Estatut tiri endavant. Ara bé, en els darrers
moments de la negociació és hora de fer els sacrificis que calguin per trobar l’acord, és hora de
ser ferms en els principis i realistes en la forma i de posar davant de tot els interessos dels
ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Les forces polítiques saben que l’alternativa a un Estatut ambiciós i possible alhora no és altra
que seguir indefinidament amb l’Estatut del 1979; i que això fóra anar enrere. Perquè l’Estatut
vell era bo, però el pas del temps l’ha desgastat.
No és hora de deixar-nos portar per temors sense fonament.
És l’hora de ser agosarats - és clar que sí! I la proposta que podem tirar endavant amb el suport
de la majoria de les forces polítiques ho és molt. Fóra un gran error no adonar-se del gran pas
endavant que podem donar.
170 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
A hores d’ara no està garantit el resultat final de la votació que s’ha de produir divendres
vinent. Amb tot, crec que els responsables de les diverses forces polítiques - he parlat amb tots
ells aquests dies- son conscients que el que ara compta no és tenir més o menys raó. Ara cal
tenir el millor Estatut que mai haurem tingut, molt millor que l’actual, ambiciós i raonable a
l’hora, impossible de rebutjar.
No vull resignar el meu país a haver de governar-se els propers 25 anys amb un estatut
venerable, sí, però superat per les exigències del nou segle - per un Estatut que sigui una
rèmora per al bon govern de Catalunya.
Com a President, podeu tenir la seguretat que vetllaré per evitar que ningú no pugui malmetre
la legítima ambició de Catalunya i el somni de 100 anys de catalanisme forçant fórmules que
situïn les propostes catalanes més enllà d’una interpretació certament avançada de la
Constitució com la que Catalunya està en condicions de formular.
Compto en aquests dies que queden amb el vostre suport i el vostre estímul per a que d’aquí a
una setmana, Catalunya, a través dels seus representants legítims, hagi fet un pas decisiu cap a
la seva plenitud. Hi compto i el necessito, aquest suport, el necessitem. El President, el seu
Govern i els tres partits que el sustenten, i afegeixo també el principal partit de la oposició,
dedicaran - em consta- tots els seus esforços fins el darrer moment per fer-ho possible.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
171 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1232
Title
A name given to the resource
Carta oberta del president als ciutadans i ciutadanes de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
Espanya
Autogovern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1631/0000000787.pdf
474987728655c7f11790838e770eff75
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya fracassaria com a país si mirés l'origen d'un candidat
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Tordera, Josep
Cols, Carles
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Generalitat de Catalunya
Catalunya
Espanya
President de la Generalitat de Catalunya
Acció política
Territoris
Govern
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1692/0000000653.pdf
87b667778225a9873022b7d22021fa9f
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Companys i el Fossar de la Pedrera, ara fa un mes
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1384
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Companys, Lluís, 1882-1940
Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
Commemoracions
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/289/20060915.pdf
53abc8355ad84fb935cd8ed706d4716c
PDF Text
Text
Conferència del president de la Generalitat de
Catalunya al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, "1.000
dies que han canviat Catalunya"
Col·legi d'Arquitectes de Barcelona | 15/09/2006
Probablement sigui aquesta una de les darreres ocasions en les quals em dirigiré a un auditori per
parlar com a President de la Generalitat.
Estimats consellers, senyor Degà del Col·legi, estimats amics, diputats, diputades, arquitectes. És
un plaer molt gran per mi tornar al Col·legi d'Arquitectes, crec que és 18 anys després de l'última
vegada que vaig signar el seu Llibre d'Honor. Han passat una colla d'anys i, segurament, el que ha
passat en aquests anys em permet parlar amb una mica més d'autoritat, no des del punt de vista
formal, sinó des del punt de vista de l'experiència.
Crec que el públic rendiment de comptes que avui vull fer és una obligació dels polítics que mai
s'hauria d'oblidar i com a màxim responsable polític de Catalunya en aquesta etapa apassionant i
apassionada de la nostra història que es clourà amb les eleccions del proper 1 de novembre, per
això em plau moltíssim tornar a ser en aquest escenari en un moment que, per descomptat podem
mirar enrere, però sobretot hem de mirar endavant i preveure, dibuixar i imaginar el que pot ser
el futur per fer-lo millor.
Aquest període es clourà, em penso que puc dir-ho, havent obtingut el reconeixement per primer
cop de la nació catalana per part de l'Estat espanyol. Una vella aspiració que durant la República
probablement va existir però no es va aconseguir i que en un Consell Nacional del PSOE un parell
de persones que estan aquí a la sala van gosar de demanar, quasi diria d'exigir, cordialment, quan
encara no era una realitat i que, finalment, ara està inscrit en les lleis, en la llei catalana, però
també en les lleis espanyoles, per tant, el clau està arrambat.
S'haurà obtingut, doncs, un reconeixement que, Macià, per exemple, no va poder aconseguir, i
Companys tampoc. Macià el màxim que va aconseguir, recordeu, és la carta de Jaume Carner que
va publicar no fa tant un diari d'aquesta cuitat. Jaume Carner ho escrivia des de Madrid dient-li
"president, de regió no passem, també podem fer una altra cosa que és marxar o votar en contra,
però el meu consell és que comencem per aquí", deia en Jaume Carner, oncle de Joan Raventós.
Bé doncs, la història en aquest país avança amb aquesta lentitud, amb aquesta morositat, amb
aquesta inèrcia i aquests pesos al darrera que, tanmateix, no han impedit que haguem arribat allà
on hem arribat i no impediran que seguim arribant a noves fites en el futur.
Aquest període es clourà havent engegat una dinàmica de canvis marcats per una renovada
ambició política, que potser s'havia refredat en els anys anteriors, i per una decidida orientació cap
la millora dels serveis que afecten els barris i pobles, en definitiva les persones, i per una
orientació també cap a la prioritat en l'educació i la salut, ho vam dir des del primer dia, responent
a la anunciada prioritat pels barris segurs i escoles dignes que alguns de vostès recordaran que va
ser el nostre motor temps enrere com a pretendents a la governació de Catalunya.
Aquests dies el Govern de Catalunya està donant a conèixer els paràmetres que utilitza per
avaluar les seves polítiques i per comprovar fins a quin punt s'ha donat resposta als objectius
estratègics que s'havia proposat. Penso que és un exercici democràtic molt saludable.
En tot cas, aquesta és una avaluació sotmesa a la crítica, a l'autocrítica i al debat democràtic,
sotmesa també, ben aviat, a l'avaluació dels ciutadans i, a la llarga, pendent en definitiva del
judici de la història. Però em permetran que el meu balanç no es centri solament en els resultats
de les polítiques endegades pel Govern com en una valoració de la política desenvolupada en
aquesta etapa.
Fins a quin punt el designi de canvi que va justificar l'articulació d'una nova majoria parlamentària
i la formació d'un nou govern s'ha vist acomplert?. Quines lliçons extreure d'aquesta experiència
política que hem viscut?.
Espero que entenguin que, en algunes parts, la intervenció d'avui reiteri algunes coses que ja he
anat dient les darreres setmanes. Però no em cansaré de repetir que el projecte polític que vam
endegar fa mil dies des del Govern de Catalunya tot just és al seu inici. No és una cosa que ara
1
�acabem, sinó que és una cosa que tot just hem engegat. Crec que és un projecte que s'està
mostrant positiu per Catalunya.
Tinc l'orgull d'haver-lo encapçalat durant uns anys, com també la satisfacció de poder-lo
traspassar a una nova generació, convençut que els objectius i les orientacions del projecte
segueixen sent, bàsicament, les mateixes.
Això no vol dir que nous accents i enfocaments no el puguin enriquir, n'estic convençut que sí que
el poden enriquir, i que no el puguin fer créixer, n'estic convençut també, ni que la nova generació
no tingui el dret d'inventariar el llegat que rep i innovar, inventar, inclòs en alguns cas, negar el
passat, perquè la vida quan té futur i quan avança és sempre, en certa mesura, la negació del
passat. Que ningú no s'equivoqui, és amb aquest estat d'ànim que em presento avui a fer balanç
dels 1000 dies de govern catalanista i d'esquerres i és amb aquest ànim que participaré en la
propera campanya electoral.
I anant una mica més enllà vull anticipar el que podria ser la conclusió de la meva intervenció
d'avui.
Pretenc que, a banda del balanç, que és saludable i obligat, com he dit, quedi clar que, com a
President de la Generalitat, pretenc complir amb la màxima dignitat les obligacions del meu càrrec
fins al darrer minut del mandat.
El Parlament està dissolt i el Consell Executiu veu limitades les seves funcions, especialment a
partir del moment que s'han convocat les eleccions. Però el President ho ha de ser fins el moment
en què traspassi aquesta responsabilitat al seu successor.
Us haig de dir amb tota franquesa, i em penso que és un exercici saludable la franquesa en
política, que, com a President del PSC, Maragall pretén fer tot el possible perquè José Montilla
sigui el futur president de la Generalitat. Per què ens hem d'enganyar, diguem-ho clar.
I ho faré amb la convicció que és la persona més indicada per continuar fent realitat el projecte
que he tingut l'honor d'encapçalar, el projecte del catalanisme progressista que hem començat a
fer realitat en aquesta legislatura.
Crec que en els moments preelectorals el que compta és la claredat en els missatges. Entre
eleccions i eleccions es pot matisar, subratllar, enfosquir, subratllar més una cosa o una altra.
Però en el període de les eleccions és blanc o negre, ja els he dit, el blanc que és el meu blanc.
Dit això, retorno a la qüestió inicial: fins a quin punt s'ha vist acomplert el designi de canvi amb
què va néixer el Govern Catalanista i d'Esquerres?
Aquest govern va néixer amb una explícita voluntat reformadora, concretada en l'acord
programàtic subscrit pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya,
Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida Alternativa, signat a pocs metres d'aquí, al Saló
del Tinell, el desembre de l'any 2003.
El Pacte del Tinell va ser i és l'expressió solemne d'aquesta compartida voluntat de canvi que va
guanyar a Catalunya ara fa tres anys i que va ser validada en seu parlamentària en la votació de
la meva investidura com a President de la Generalitat.
Com vostès saben, es proposava un canvi a tres nivells. Un canvi en l'autogovern, un canvi en les
polítiques i un canvi en la política. Dit d'una altra manera: augmentar i millorar la nostra capacitat
de decisió col·lectiva; canviar les prioritats de l'acció de govern, però també canviar el paradigma
que havia regit i dominat el catalanisme durant dues dècades.
El primer canvi que ens proposàvem impulsar requeria la reforma de l'Estatut, amb la
corresponent revisió a fons del marc competencial, del disseny de les nostres institucions i del
nostre sistema de finançament. Era una reforma que sabíem que hauria de tenir conseqüències
directes i indirectes en el sistema institucional espanyol. Ho sabíem.
Però, què preteníem amb la reforma de l'Estatut?. Principalment ampliar la nostra capacitat de
decisió política per poder realitzar les polítiques que asseguressin la millor qualitat de vida dels
ciutadans, i per garantir la promoció i defensa dels interessos de Catalunya en tots els escenaris.
2
�Tanmateix, érem conscients que la millora de l'autogovern no s'acabava amb la reforma
estatutària. Millorar l'autogovern volia dir també desplegar tot el potencial polític contingut en el
marc normatiu vigent, per revisar les institucions d'autogovern que ho necessitessin, introduir
mesures de regeneració democràtica i innovar en els instruments de gestió.
Per tant, l'agenda de reformes de caràcter institucional i de les regles del sistema polític català
amb què vam iniciar la legislatura anava més enllà de l'Estatut: llei electoral; regulació de la figura
del Conseller Primer; limitació dels mandats presidencials; nou Reglament del Parlament; mesures
d'impuls de la participació ciutadana; adequació dels organismes consultius i fiscalitzadors; una
nova política de comunicació que garantís el pluralisme, la independència i la transparència; i la
devolució de competències als ens locals amb una gestió pública concertada.
L'altra cara de la moneda del canvi de l'autogovern era la relació entre Catalunya i Espanya,
persuadits com estàvem que sense una bona relació amb Espanya i amb el seu Govern era molt
difícil que l'ambició política de Catalunya pogués prosperar. No ens hem d'amagar de dir-ho això,
perquè és així.
A més, a partir de les eleccions de març de 2004, vàrem entendre que amb el nou Govern
socialista a Espanya hi havia una oportunitat que no es podia desaprofitar. Ja saben que jo sóc un
convençut que les esquerres governen poc temps, normalment qui mana és la dreta, mana en tots
les terrenys i potser a vegades en tots menys en les eleccions. Però en el terreny social, econòmic,
tecnològic, i en tots els altres, normalment el pensament dominant és un pensament conservador.
I bé doncs, la política és un lloc excepcional on la gent decideix qui mana, no el poder fàctic
decideix el poder formal, sinó la gent decideix el poder formal. Tot i amb això, és molt difícil veure
períodes molt perllongats de governació de l'esquerra, a no ser que siguin precedits de períodes
llarguíssims de dictadures, que és el que va passar amb el govern de Felipe González, que
provenia després d'una petita governació transicional de centre i de 40 anys pràcticament, de
dictadura.
Per això nosaltres ens vam proposar tenir una actitud bel·ligerant en la política espanyola, amb la
intenció de ser la punta de llança del reconeixement efectiu de l'Espanya plural. No els deurà
sorprendre si els dic que aquest punt constitueix un dels aspectes en els quals la sensació, tres
anys després, encara és agredolça. Això no està pas aconseguit, és una porta que s'ha obert, però
encara falta molt camí per recórrer.
Finalment, el canvi en l'autogovern implicava millorar les eines per projectar-nos a Europa i al
món, bàsic i fonamental. Si no ens adonem que la nostra pàtria ja no és ni Catalunya ni Espanya,
sinó que és més gran i que l'escenari en el qual vivim és bastant més gran i es diu Europa, no
farem res. A Europa hi hem d'anar amb veu pròpia per defensar els nostres interessos, i a la
Mediterrània hi hem de ser amb presència suficient per esdevenir un punt de referència europeu
per al diàleg entre les dues ribes. Si em deixessin parlar d'això, estaria una hora més parlant
perquè és el tema al qual em penso dedicar, però avui no ho faré, o poc.
El segon canvi que ens proposàrem era un canvi en les polítiques, en les seves prioritats i en la
seva execució.
Si l'Estatut ha estat una obra col·lectiva, tot i que per part de CiU mai no va ser una prioritat
mentre va governar, les polítiques impulsades i dutes a terme durant aquests tres anys, com a
resultat de l'Estatut, però també de l'estricta governació, són mèrit i responsabilitat exclusiva de
les tres forces que vam formar el govern.
Volíem realitzar una obra de govern que atengués i satisfés les aspiracions i les necessitats dels
ciutadans de Catalunya, de manera preferent dels sectors socials més desatesos, en una lluita,
com dèiem abans, herències d'un passat d'oposició a la dictadura, per reduir les desigualtats.
Ens proposàvem governar amb eficàcia i responsabilitat per assegurar el progrés econòmic, la
cohesió social i l'equilibri territorial.
Per assegurar el progrés econòmic en temps de globalització i en el marc de l'ampliació europea,
el Govern es va fixar la prioritat d'impulsar la competitivitat i el dinamisme de l'economia catalana,
ja en el vell inici de la governació. Vostès recordaran la presentació que el conseller Castells en va
fer.
3
�Plantejàrem una nova política econòmica, una nova política industrial i tecnològica i una nova
política educativa, orientades totes elles a assegurar un increment sostingut de la productivitat.
A la vegada, el Govern es proposà la resituació de l'espai econòmic català en el marc més ampli de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, reforçant les relacions de tota mena dins d'aquest espai i incidint
en la redefinició del concepte o del mapa de les infraestructures d'Espanya.
Tots vostès m'han sentit parlar més d'una vegada del canvi substancial que suposa per a Espanya
passar del model radial, que és el que ha dominat durant segles, a un model en xarxa, que és
totalment diferent, com és una cèl·lula primària d'una sofisticada. És a dir, hi ha sistemes senzills
que funcionen quan cal ser senzill per ser efectiu, i hi ha moments en què aquests sistemes
senzills i necessaris en un principi, comencen a ser una rèmora i es necessiten concepcions
diferents, segurament més complexes, més difícils d'assimilar i d'operar també. De l'Espanya en
xarxa, és un concepte necessari si volem que la realitat evolucioni al sentit dels interessos de
Catalunya i d'Espanya.
Referent a la nova política econòmica l'eix, com he dit, va ser l'Acord Estratègic per a la
Internacionalització i la Competitivitat de l'economia catalana.
I com he dit, la prioritat política d'aquest Govern era l'educació, que s'ubicava estratègicament en
el centre de les nostres polítiques públiques, com a motor de desenvolupament econòmic i
tecnològic i, simultàniament, com a instrument d'integració cívica i de cohesió social.
Pensàvem, pensem, que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya havien de ser la
garantia del progrés social i del progrés cultural de tots i cadascun dels seus ciutadans. I de fet, el
catalanisme va néixer de la mà, justament, de la reforma escolar, reforma que va ser tan radical
fa cent anys que el que va fer va ser anar al model, no europeu, sinó al model americà d'escola
local, que a Europa era pràcticament inexistent. És a dir, un model en el qual va ser l'Ajuntament
de Barcelona, per començar, el que va desenvolupar escoles pròpies adaptades a al realitat
propera que s'estava vivint i no l'educació entesa com una aparició de la veritat sobre el poble
ignorant que va sabent poquet a poquet, sinó que la bona educació s'havia de trobar partint del
barri, de la ciutat i de baix cap amunt.
Pensàvem nosaltres que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya havien de ser la
garantia del progrés social i del progrés cultural de tots i cadascun dels seus ciutadans. I el meu
govern proclamava, no el patriotisme, el patriotisme dels drets de la justícia social, el patriotisme
de la dignitat efectivament reconeguda, no sobre el paper, sinó sobre la vida diària.
En aquest sentit, la Llei de Barris ha estat una proposta emblemàtica de la nostra concepció de les
polítiques públiques.
Ens proposàvem també articular la política econòmica i la política social amb una estratègia
territorial i mediambiental coherent amb la diversitat del país. Tot això no és purament una suma i
una edició de temes diferents que responien als interessos d'una coalició, això havia de ser, i ha
anar sent cada vegada més, una concepció global, complerta, del que ha de ser la política en
aquest país.
I aquesta estratègia territorial tenia per finalitat construir un espai territorial articulat i dinàmic. La
idea era i és propiciar l'emergència dels territoris de Catalunya amb tota la seva potència i el seu
reconeixement com a agents polítics de la gestió de proximitat.
En l'agenda de la política territorial del Govern les claus han estat:
- el nou model d'organització territorial;
- el desenvolupament d'una política d’infraestructures potent, amb una especial atenció a la xarxa
ferroviària;
- l'adopció com a instrument de planificació i estratègia ambiental de l'Agenda 21 de Catalunya;
- una política hidràulica fonamentada en una nova cultura de l'aigua, dramàticament nascuda en el
nostre país, com saben perfectament, per un debat polític important entorn del transvasament de
l'Ebre;
- i una política conjunta d'habitatge i de qualitat urbana.
4
�El tercer canvi que ambicionava el nou Govern era un canvi en la política.
Vam iniciar aquesta nova etapa política amb la convicció que el nou Govern era l'expressió, en
aquell moment històric, d'un projecte de llarg abast i arrelat en una fecunda tradició: el projecte
catalanista de reforma social. Un projecte que era compartit per les tres forces polítiques que
constituïen la majoria parlamentària, amb la convicció que era necessari i possible ampliar l'espai
social del catalanisme.
L'oportunitat d'un govern de les esquerres, gairebé setanta anys després del darrer, no es podia
deixar passar. Enteníem, a més, que el projecte i els objectius que el concretaven transcendia
l'espai polític que representaven les tres forces de govern.
Governar en coalició no era ni serà mai un obstacle per afirmar una estratègia autònoma del
Govern de Catalunya que va més enllà de la simple agregació de les estratègies dels socis de
govern. És una criatura nova, producte d'aquesta coalició.
Al mateix temps, la voluntat de governar per a tota la ciutadania de Catalunya ens obligava a
assajar un nou tipus de relació amb l'oposició. I crec que ho vam fer.
I finalment, érem conscients que satisfer les expectatives aixecades en la ciutadania per la
formació del nou Govern obligava a governar amb transparència i amb proximitat.
Fins aquí el recordatori dels propòsits de canvi que animaven el Govern Catalanista i d'Esquerres
en el seu naixement. Ara hem de veure fins a quin punt aquells propòsits de canvi han esdevingut
una realitat.
El juliol passat vaig esbossar una primera resposta a la pregunta de si realment s'havia produït el
canvi anunciat. I la meva resposta era matisadament afirmativa, perquè entenia, i entenc, que el
canvi s'ha iniciat, però no s'ha consumat. Més aviat penso que estem en un procés de canvi, iniciat
en aquesta legislatura, amb resultats i intensitats desiguals en cada un dels tres àmbits que els
he apuntat.
A parer meu, l'important és que hem obert nous camins en la política catalana que ultrapassen el
marc de la conjuntura i que transcendeixen l'epidermis de la política quotidiana.
En la meva intervenció d'abans de l'estiu els vaig assenyalar que aquesta legislatura havia ofert
cinc vies de canvi a la política i a la societat catalanes:
1)
2)
3)
4)
5)
l'alternança democràtica, molt important;
un nou paradigma catalanista, molt complicat:
el nou Estatut, molt difícil;
la nova relació entre Catalunya i Espanya, encara hi som i trigarem;
i, finalment, la plena dimensió europea de la societat i de la política catalanes.
L'Estatut conté un potencial extraordinari que s'haurà d'anar convertint en realitat tangible en els
propers anys. Ens vam proposar un Estatut pensat per a la Catalunya del segle XXI. I ara el
tenim.
El dia de la seva entrada en vigor vaig afirmar que la nova llei deixava l'Administració central un
paper quasi residual en aquells àmbits que ara passen a ser responsabilitat de la Generalitat, i que
representen, al capdavall, entre Generalitat i ajuntaments, el 80 % de la despesa pública
realitzada a Catalunya.
Això significa ni més ni menys que reconèixer, en tota la seva extensió, el principi de proximitat
com a eix de la governació a Catalunya: Generalitat i municipis són, a partir d'ara, les institucions
que governaran el dia a dia del ciutadà. I afirmo que, tanmateix, l'estat és més sòlid que mai,
justament perquè l'administració autonòmica s'ha enfortit.
Aplicant els paràmetres europeus de la proximitat, podem afirmar que a Catalunya s'exerceix com
en cap altre territori el principi de subsidiarietat, potser Alemanya, encara ho discutiríem perquè
allà tot passa més a través d'un Senat en el qual els presidents dels landers tenien fins ara un dret
de veto, cosa que ara no tenen. Generalitat i municipis són, doncs, les institucions de la vida dels
catalans. Aplicant aquests paràmetres, jo crec que s'exerceix el principi de subsidiarietat
5
�justament quan es deixa el poder llunyà, aplicar la unitat en aquelles qüestions en les quals és
millor que tu, que la proximitat, i n'hi ha en terrenys en què això és veritat. Hi ha sempre el perill
d'eclosió en un poder molt proper entre aquell que mana i el què és manat. En un petit poble, si
l'ajuntament tingués totes les competències al 100% i hi hagués un senyor molt, molt ric,
segurament aquest manaria més del compte, respecte del conjunt de les competències que,
altrament, amb una distància més allunyada és capaç de garantir un Estat.
Ahir, en la trobada a Donosti amb els presidents de les regions de la Comunitat de Treball dels
Pirineus, comparàvem els més de 160.000 funcionaris catalans amb els 5000 o 6000, a tot estirar,
de les regions franceses. No en tenen més.
Dit d'una altra forma, Catalunya ha aconseguit, en comparació amb les regions i länder europeus,
la màxima capacitat competencial i el màxim reconeixement de la pròpia identitat. Tot això en el
marc que avui permet la internacionalització.
No ho han entès així aquells que no ho han volgut entendre mai. Però no penso perdre més temps
ni amb aquells que m'han acusat i m'acusen, justament a mi, d'haver-me convertit en
perillosament nacionalista i de voler dinamitar l'Estat espanyol, ni amb aquells que ens tracten de
sucursalistes de Madrid.
Aquests exabruptes i estridències em porten a fer una reflexió: el que s'ha fet fins aquí és molt
transcendent, és cert. Però s'equivocarien les forces polítiques catalanes si amb el desplegament
apliquen les seves energies al tacticisme i el joc curt, com sovint han fet, en comptes de propiciar
el consens necessari per donar credibilitat a l'Estat de les autonomies de caràcter federal que
estem edificant.
El camí del desplegament de l'Estatut serà llarg i complicat. No requerirà només un pacte polític
sinó també un canvi de cultura de l'administració central. Perquè també a Espanya s'ha de
produir un canvi de paradigma: 30 anys després d'haver-se iniciat la transició, ja no podem
entendre Espanya en termes d'un cos que es descentralitza o replega a voluntat, sinó en termes
d'un Estat compost en el qual les seves parts (nacions, nacionalitats i regions) han consolidat
personalitat i protagonisme i reclamen poder participar més i més, conjuntament, en la definició
del tot.
Tornant a l'Estatut, ara la nostra prioritat és desplegar el potencial d'autogovern que tenim a les
mans i determinar-ne les prioritats socials. Aquest haurà de ser l'eix del debat en les eleccions del
proper 1 de novembre.
De tota manera quan sento segons quines promeses o propostes, avui, em pregunto quines
garanties ens poden donar per al desenvolupament del nou Estatut aquells qui, durant 20 anys,
van ajornar l'aplicació d'aspectes essencials de l'autogovern previstos en l'Estatut anterior.
El potencial d'autogovern que el nou Estatut posa a l'abast ens exigirà més ambició i més
responsabilitat que mai. El nou Estatut, però, també demana una forma diferent de definir i
formular les aspiracions i necessitats de la ciutadania catalana.
Mantenir oberta una dialèctica basada en un eix primordialment o exclusivament identitari no
contribuirà a desenvolupar satisfactòriament cap dels atributs del nou autogovern. Al contrari. La
clau penja ara de la capacitat d'oferir fórmules efectives per aplicar els instruments de què ja
disposem en els problemes dels catalans.
El grau de diferencialitat que aquest Estatut dóna a Catalunya no dependrà del que diu sobre com
som els catalans, sinó de què en volem fer i de què en fem efectivament amb les eines de les
quals ens hem dotat.
També és cert que el reconeixement i respecte per la nostra singularitat dependrà també de com
resolguem l'aspiració d'una nova relació de Catalunya amb Espanya.
Un dels primers programes que em vaig proposar impulsar, des de la presidència, es va concretar
amb el nom de "Catalunya proposa".
6
�Aquest govern, efectivament, ha ofert la proposta més sincera i convençuda que mai s'havia donat
per implicar Catalunya en la governació d'Espanya. L'Espanya plural, l'Espanya en xarxa. Una
proposta que heretava l'esperit del catalanisme democràtic que havia recuperat les institucions
d'autogovern durant la transició.
Durant els vint anys posteriors, aquest esperit actiu i propositiu d'alguna manera es va aparcar i
va ser substituït per, en el millor dels casos, campanyes d'explicació de què i com era Catalunya i,
normalment, per una postura d'indiferència interessada, més còmoda pels governs de torn, però
perversa per a la relació entre els pobles d'Espanya. I sobretot perversa per a les expectatives i
els desitjos de futur dels catalans i les catalanes.
La Constitució de 1978, l'Estatut de Sau i el mateix disseny de l'Estat de les Autonomies, no
haurien estat possibles si en aquells moments de la transició la classe política catalana no hagués
estat implicada plenament en el rumb polític d'Espanya.
De la mateixa manera, la Catalunya del segle XXI no podrà mantenir les seves expectatives si
renuncia resignadament al rol que li pertoca, o que li volen donar, a Espanya i a Europa.
Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una
manera de dir-ho. Ho veiem clar en diversos aspectes: en el reconeixement del caràcter nacional
de Catalunya en l'Estatut, una de les lleis bàsiques del bloc constitucional; en la presència efectiva
de les autonomies a les institucions europees; en la transformació del sistema de finançament en
la línia d'un tracte fiscal més just que combinés l'autonomia i la suficiència financera de les
comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa; i amb l'inici de l'adaptació del sistema
judicial a la realitat autonòmica, un tema sempre complex, per la justícia és la última ratio i
sempre aquell que vol alguna cosa es guarda aquesta última raó per mirar de corregir les altres si
es passen, per tant en aquí ens hi juguem moltíssim. Crec que hem jugat bé, net, i ens hem
guanyat el respecte no solament dels nostres ciutadans sinó també dels propis membres del Poder
Judicial.
He de reconèixer que en tots aquests objectius el balanç és diversament controvertit. Hem de ser
conscients, però, que els resultats no es poden apreciar en la immediatesa.
L'Espanya plural ha corregut la primera etapa i estic convençut que la direcció és la correcta.
Potser han fallat els ritmes, l'encert en la formulació de la proposta, o la previsió, potser una mica
càndida, del nivell de comprensió i reacció que es produirien.
M'explico. Recordin el rebombori que la suma Estatut més OPA va precipitar a tota Espanya,
l'amenaça de retirada de dipòsits i el boicot als productes catalans que en aquell moment ni
nosaltres dèiem en veu alta, en fi, per no donar-li més volada a un fenomen que s'estava
produint, perquè avui podem dir tranquil·lament que aquell núvol ha passat. I haver passat
demostra fins a quin punt les resistències no eren importants, eren importantíssimes, però també
la fragilitat d'aquests moviments de rebuig que, efectivament, hem superat. Van ser moments
molt durs, és cert, i els vam superar. El plantejament de fons de les nostres iniciatives és l'únic
coherent amb la doble perspectiva d'implicació a Espanya i afirmació de Catalunya.
Hem viscut, doncs, una etapa essencial, perquè les reformes encetades no tenen marxa enrere.
Acostumats, com estaven, els sectors nacionalistes espanyols a establir les normes de relació
mútua, entre ells i la Generalitat, acostumada ella a interioritzar el principi de la pura
"conllevancia", la nostra nova actitud no va agradar. L'actitud d'implicació era perillosa.
Alguns a Catalunya pensen que el cost de tot plegat pot haver estat excessiu. Que ens podríem
haver estalviat la desmesurada reacció en contra si no haguéssim mostrat tanta ambició,
ingènuament, deuen pensar. Com a President de la Generalitat, no em puc permetre aquest tipus
de plantejaments. Mai ho he fet personalment en la meva carrera política, ni mai ho ha fet el
nostre grup polític.
Prefereixo assumir el cost polític i personal per haver impulsat, que no fet, perquè l'Estatut és de
tots, un nou Dret polític a Catalunya i haver desvetllat l'exigència d'una nova Espanya plural, que
no pas haver continuat vint anys més fent virtut de la resignació i de la renúncia. Actitud còmoda
per al dirigent que la proclama però estèril per al poble que l'assumeix.
7
�Per això, un cop passada la tempesta, caldrà obrir un període de reflexió. No es partirà de zero.
Amb el govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives
pròpies d'aquesta nova visió d'Espanya. Les reformes estatutàries en marxa contenen elements
suficients de renovació profunda de la visió d'Espanya. La realitat d'Espanya ha canviat.
Tanmateix també els partits catalans tenen la responsabilitat d'ampliar el camí enfilat o bé recular
en els objectius proposats. De fet, des de Catalunya ja hi ha qui prematurament, ha anunciat que
el projecte de l'Espanya plural és inviable perquè ni les elits ni la majoria dels espanyols hi creuen.
Però no tenim cap altra alternativa que perseverar, amb les inflexions de to que calguin, cercant
les aliances polítiques, socials, econòmiques i culturals necessàries.
O és que hi ha cap altre camí sensat?
Reitero: els governants no poden fer de la seva incapacitat de canvi una virtut, si aquesta
perjudica les ambicions i l'horitzó del seu poble.
La capacitat de decidir que ens dóna l'autogovern passa perquè Catalunya participi activament en
la governació d'Espanya i d'Europa. Europa i la Mediterrània són el nostre espai natural.
En aquests 1000 dies hem fet política interioritzant la dimensió europea. L'Euroregió, el
reconeixement lingüístic, la participació de Consellers al Consell de Ministres europeu, o la
Delegació Oficial de la Generalitat a Brussel·les. Totes aquestes no són qüestions d'identitat, sinó
instruments que vertebren amb més eficàcia la nostra posició a Europa. Són, finalment, vectors
que projecten les possibilitats del nostre autogovern a Europa molt més enllà del que mai cap
generació havia pogut tenir.
Tot i la importància simbòlica, institucional i de projecte futur que té l'avenç que suposa el nou
Estatut, allà on el Govern que he presidit s'hi jugava la credibilitat i la legitimitat era en els
resultats de les seves polítiques públiques.
Una primera política obligada és la del bon govern, i, per tant, la millora del funcionament i
l'organització de l'Administració de la Generalitat. Avui, podem afirmar que aquest govern no tan
sols ha sabut prendre el control sinó que ha redreçat bona part de les ineficiències que vàrem
trobar.
Hem fet una feina bàsica: hem sanejat les finances de la Generalitat. Ens vam trobar amb deute,
tenim superàvit, ens vam trobar una determinada renta per càpita i en tenim una altra, ens vam
trobar un ritme de creixement que era el que era i l'hem multiplicat per dos. Hem acotat els nivells
d'endeutament i reduït significativament el seu creixement anual, fent front a l'important dèficit
ocult que vàrem heretar. Hem absorbit més de 1.000 milions d'euros de dèficit (entre 2003 i
2005), reduint-lo fins a nivells compatibles amb les normatives sobre estabilitat pressupostària i
disminuint l'ús dels instruments d'endeutament més cars i opacs. I simultàniament hem estat
capaços de tornar a connectar les prioritats del Govern amb les preocupacions i els anhels bàsics
de la ciutadania.
Per tant, podem dir que hem complert amb la primera exigència: hem ordenat la casa i hem
reorientat les prioritats per respondre als problemes reals de la nostra societat. Sobre aquesta
base sòlida hem anat desplegant l'acció de govern en tots els camps.
El passat dia 1 de setembre els consellers i les conselleres responsables de les comissions de
Govern de Política Institucional, Economia, Política Social, Política Territorial i Seguretat, van fer
una presentació exhaustiva del balanç de 1000 dies d'acció de govern.
Ja els he avançat que no és el meu propòsit avui insistir en aquest balanç, però vull deixar ben
clar que la responsabilitat de l'obra de govern d'aquest mil dies és el fruit del treball apassionat de
molta gent, començant pels consellers i conselleres que han format part del govern.
Vull subratllar el caràcter compartit i solidari de l'acció de govern. És més, crec de justícia
personalitzar el mèrit en els 27 conselleres i consellers que han estat al front dels departaments:
Carod-Rovira, Saura, Bargalló, Nadal, Balcells, Baltasar, Carnes, Carretero, Castells, Cid, Esteve,
Figueras, Geli, Huguet, Mascarell, Mieras, Milà, del Pozo, Rañé, Sabaté, Simó, Siurana, Solà,
Tura, Vallès, Valls i Vendrell.
8
�Sense distincions de filiació partidària, tots ells han estat dignes consellers i conselleres del Govern
de Catalunya al servei de l'interès general. Tots ells són corresponsables d'uns resultats i sento
l'obligació com a President d'expressar el meu reconeixement públic a tots i cadascun d'ells i
d'elles.
Crec que amb l'acció de govern hem anat construint Catalunya a través d'un patriotisme cívic més exercit que proclamat- que volem estendre a tots aquells àmbits que afecten la cohesió, la
llibertat i la seguretat de la nostra societat.
Ho hem fet amb l'Acord Estratègic, amb el Pacte Nacional per a l'Educació, amb la Llei de Barris,
amb una nova relació amb els ajuntaments, amb un ingent esforç planificador, amb l'Euroregió,
amb la proximitat als territoris, amb la nova política de l'aigua...
Així estem demostrant que ens podem governar amb eficàcia. Que Catalunya pot tenir un govern
eficaç davant el canvi social. Mirin, els innegables canvis positius iniciats en els àmbits de
l'autogovern i de les polítiques públiques sembla que haurien de portar-nos a considerar que
també en l'àmbit polític general s'ha verificat un canvi a millor.
Però no sembla que aquesta opinió sigui fàcilment acceptada, és a dir que la suma es pugui fer
fàcilment. Cal admetre que, més enllà de la interessada i no per això menys legítima opinió
negativa de l'oposició, hi ha una percepció bastant estesa que el canvi polític ha estat o bé
insuficient o bé mal ajustat a la seva intenció primigènia.
És evident que aquesta sensació existeix i que aigualeix el compte de resultats positiu de l'acció
governamental.
Això vol dir que resta invalidada per al futur la fórmula de governació sorgida d'una coalició
postelectoral?
Totes les opinions son vàlides, quasi diria obligatòriament divergents, sobretot a la porta d'unes
eleccions. Ara ens hem de barallar perquè la democràcia electoral, no hem inventat una cosa
millor, consisteix en, cada quatre anys, dir el diferents que som i aquells que governem junts dir
fins a quin punt som capaços de posar-nos d'acord.
He repetit sovint que l'assaig d'un govern de coalició sorgit d'un pacte parlamentari postelectoral
era un pas cap a la maduresa del nostre sistema polític. I ho crec. I que els incidents de
recorregut formaven part de la normalitat inherent al joc d'equilibris necessari per mantenir tota
coalició. Els estalvio els exemples que habitualment faig servir.
Dit això, però, haig d'acceptar que probablement vam subvalorar les dificultats objectives de la
governació en coalició, que és el més habitual a tot el món, d'altra banda. Mirin a Itàlia quants
partits hi ha al govern -aquí la gent s'hauria esverat-, mirin a França què passa amb un sol partit
però amb quantes divisions; i mirin a Anglaterra el que està passant entre el primer ministre i
aquells que volen ser els seus successors; mirin a Alemanya qui està governant, una coalició com
si aquí governés el PP i ICV, quasi. En aquí tenim encara un concepte molt poc evolucionat del què
és la democràcia. La democràcia és un sistema fal·lible, una mecànica que fa possible una
governació i una oposició pel bé del poble, una governació que faci tot el que pugui per a satisfer
els seus drets i una oposició que faci també el que pugui per demostrar que els seus drets no són
contemplats o que els objectius que s'havien formulats no són aconseguits.
Jo crec amb tota sinceritat que el Pacte del Tinell es va quedar una mica curt en una cosa, en allò
relatiu a les regles de joc de la coalició. Abans no teníem la experiència, ara la tenim. I, a la vista
dels esdeveniments posteriors, potser no va preveure amb prou nitidesa la relació entre el
President de la Generalitat i els partits coalitzats, que no erosionés la posició institucional de la
Presidència.
També l'ambició programàtica expressada en el Pacte del Tinell va ser més el fruit d'una
juxtaposició dels programes de les tres forces d'esquerres que d'un procés de maduració previ i
d'impregnació recíproca.
9
�Això ha fet més difícil avançar cap a una cultura política i de govern nova i compartida. La crisi de
l'Estatut ha estat la prova definitiva d'aquesta dificultat, en mostrar una incompatibilitat insalvable
sobre un punt que és clau. Però, també és cert que la profunditat i la qualitat de l'acció de govern
en tots els camps de les polítiques públiques ha estat una demostració de la viabilitat i l'encert del
govern de coalició.
Probablement, en una situació de normalitat, sense la tensió constituent d'aquesta legislatura, el
progrés cap a la necessària cultura política compartida hagués estat espectacular.
En tot cas, com ja he dit, ens convé progressar en l'aprenentatge de les regles i les formes de les
coalicions per tal de trobar en cada moment l'equilibri adequat entre la necessitat de prendre
decisions de govern i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social. Tendim a pensar que la
democràcia té de diferent amb la dictadura que el dictador és elegit, que hi ha un govern que és el
que hi ha d'anar, però que el que té de diferent és que no prové d'un cop d'estat sinó de la votació
del poble un dia cada quatre anys. I no és exactament això, és que el sistema de govern és
diferent. No dic que no hi puguin haver governs d'un sol partit, n'hi ha, encara que són governs
que depenen al Parlament de la coalició de recolzaments. Aquesta és l'essència de la democràcia.
La democràcia no és la dictadura invertida per fer d'aquell que mana una persona elegida en
comptes d'una persona imposada per un exèrcit, és un sistema totalment diferent.
Probablement, la insatisfacció vers l'experiència de govern d'aquests mil dies, si n'hi ha, ve més
pels dèficits de la funció expressiva d'aquest govern que no pas pels dèficits de la funció
executiva.
M'explicaré: el Govern Catalanista i d'Esquerres, més enllà del canvi polític institucional,
comportava, com he dit, un canvi de paradigma en la interpretació del país i en l'orientació
mateixa de l'autogovern.
El sol fet de la seva existència ha implicat el final del pretès monopoli del catalanisme per part
d'un determinat tipus de catalanisme, el nacionalisme més aviat conservador. I, en aquest sentit,
l'alternança ha produït el resultat que es buscava: l'eixamplament de l'espai del catalanisme i la
legitimació de la pluralitat d'opcions.
L'efecte produït per aquest eixamplament ha estat a vegades incòmode: l'exercici sense traves de
la pluralitat comporta una més gran visibilitat dels conflictes polítics i socials. Però això no ens ha
d'espantar perquè és inherent a tota societat democràtica madura. Nosaltres hem estat una
societat democràtica, però no encara fins ara, segurament, una societat democràtica madura.
Tenim molts anys darrere de dictadures, problemes, revolucions, inestabilitats, i pocs encara,
relativament, dins de la Catalunya moderna d'exercici democràtic ple.
En tot cas, la responsabilitat de la política és canalitzar el conflicte i convertir-lo en una nova
oportunitat. I el judici sobre la política, i els polítics, ha de centrar-se més en la seva capacitat
transformadora i no tant en el debat que acompanya el camí cap a les decisions.
Ara, la qüestió plantejada és si seguim avançant per aquest camí més exigent o bé refem les
nostres passes per intentar retrobar un "paradís perdut" de suposada tranquil·litat i sense
conflictes.
Un paradigma cultural no s'inventa ni es construeix en quatre dies. Tampoc no es canvia
fàcilment. I algunes de les coses que s'han pretès canviar aquests anys estan més naturalment
instal·lades en l'imaginari col·lectiu del que nosaltres mateixos ens imaginem o ens imaginàvem.
El fet és que els moments de màxima tensió en la negociació estatutària a Catalunya fossin en
ocasió dels "drets històrics" té a veure amb això que acabo de dir.
El model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició ha caducat, que no vull dir que
sigui dolent, dic que ha fet a seva feina. Ja no serveix un model pensat per a un país a la
defensiva. No en tenim prou amb la preservació de la nostra identitat. Hem d'anar més enllà.
Torno a la conclusió que abans els he anticipat. Ho faig amb un pronunciament personal sobre les
eleccions del proper 1 de novembre. El que està en joc és avançar fins a fer culminar el procés de
canvi que hem iniciat en aquests 1.000 dies.
10
�Estem en les millors condicions per seguir el bon camí: amb l'Estatut disposem d'una eina
potentíssima per millorar l'autogovern; tenim un valuós capital acumulat per la intensa obra de
govern efectuada; hem acreditat la nostra vocació de catalanisme social; i hem assimilat
l'experiència política de la nova governació en coalició. Déu n'hi do.
Faré tot el possible perquè el futur President de la Generalitat sigui una persona compromesa a fer
realitat el projecte del catalanisme progressista dels socialistes catalans, que hem començat a fer
realitat a construir i a fer tangible aquesta legislatura i del que avui n'he volgut retre comptes.
Moltes gràcies.
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1770
Title
A name given to the resource
Conferència del president de la Generalitat de Catalunya al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, "1.000 dies que han canviat Catalunya"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi d'Arquitectes de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Catalanisme
Competitivitat
Estatuts
Govern
Acció política
Territoris
Model social
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona
President de la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-09-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf
47b413ad64b861404961e50279487d8f
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Decret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Parlament de Catalunya
Autonomia
President de la Generalitat de Catalunya
Catalunya
Description
An account of the resource
Document amb el decret signat per Pasqual Maragall.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-09-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/776/20021013_LV.pdf
133f74f2869211319e084eeb598acd1d
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/10/2002
La Vanguardia, p.034, Opinión
Después del debate
PASQUAL MARAGALL
Hemos asistido, hace pocos días, al último debate de orientación política entre el presidente de
la Generalitat en ejercicio y los grupos parlamentarios. Es más que probable que Jordi Pujol no
vuelva más a la tribuna del Parlament, dado que las respuestas breves a las preguntas
formuladas durante las sesiones de control las da desde el propio escaño.
Por regla general, estas sesiones parlamentarias no permiten expresarse, en extensión e
intensidad, tan a fondo como uno quisiera. Por ello me gustaría exponer aquí algunas
reflexiones, no tanto sobre el debate como relativas al entorno del debate; no ya sobre lo dicho,
sino sobre lo no dicho pero presente y pesante, de manera muy perceptible, en el ambiente.
Veintidós años son muchos años. Han sucedido muchas cosas. Algunas dejaron huella. Ha
habido momentos exultantes, compartidos a lo largo del tiempo. Existe la sensación de que ha
sido un periodo prolongado de paz y trabajo, que Cataluña no había podido vivir cuando tocaba
décadas atrás, siglos atrás. Pero existe también la sensación de que estamos todavía lejos de
donde podíamos estar. También existen heridas, cicatrices, agravios...
Hay cosas difíciles de superar; hay prejuicios enquistados muy difíciles de deshacer; problemas
endémicos cuya solución no es fácil encarar adecuadamente; hay responsabilidades
generacionales que demasiado fácilmente se olvidan; hay, en fin, peligros inherentes al cese de
un gobierno de larga duración y de su deseo de seguir durando más allá de su final. Veámoslo:
Hay algunas cicatrices. A los socialistas nos ha sido difícil olvidar la ruptura de la unidad
catalanista que se produjo hace veinte años, cuando CiU se desmarcó de la cabecera unitaria del
Onze de Setembre y nos condujo a la fragmentada y dividida ofrenda floral –con silbidos
incluidos– de la calle Ali Bei.
Nosotros volveremos a instaurar una celebración unitaria de la Diada, en la que deberemos
recordar el pasado, el de nuestro Onze de Setembre, así como, en alguna medida, el 11 de
septiembre chileno y el de Estados Unidos, el del 2001. Pero en la Diada Nacional,
celebraremos especialmente el presente que vivimos, después de más de veinte años de paz,
democracia y autonomía; y de progreso social. Asimismo celebraremos nuestra voluntad de
contribuir a la paz de España, de Europa y del mundo entero.
Pero no solamente recordamos fechas: recordamos procesos y a las personas que estuvieron
involucrados en ellos. En este sentido me produce desazón que a lo largo de las últimas
semanas (Onze de Setembre, reinstauración de la Generalitat, debate de orientación política) el
actual presidente no haya nombrado ni tan siquiera una sola vez a Joan Reventós, sin el que ni
Cataluña estaría donde está ni, probablemente, Pujol sería presidente. Nadie puede dudar de la
generosidad de Reventós en la formación del primer gobierno de unidad de la Generalitat
restablecida, admitiendo la misma responsabilidad que otros líderes políticos, a pesar de haber
ganado las primeras elecciones, en 1977.
No dudo que el presidente de la Generalitat debe mantener, más allá de su ambición personal,
un elevado sentido del cargo. Y no dudo que el sentimentalismo no forma parte de su función.
El sentimentalismo quizá no, pero –y aquí voy– el sentimiento sí.
152 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Me refiero al sentimiento político. Y no estoy seguro de que la ausencia de sentimientos de
cordialidad política, incluso de agradecimiento, no tenga, en este caso, una razón interesada;
política en el peor sentido de la palabra, y ajena a la psicología del president. Y esta razón no es
otra que la errónea y malévola presunción de que todos los socialistas son buenos... mientras no
sean catalanes. En su discurso del Parlament, Pujol se refirió en términos que podríamos
considerar elogiosos a Giddens, Schröder, Schmidt,... incluso a J.L. Rodríguez Zapatero. Todos
le parecen bien. De los de aquí, ninguno.
Alguien ha dicho, y no precisamente desde el campo socialista, que en relación con Cataluña,
PSOE y PP no son la misma cosa. En CiU están obsesionados en negarlo, porque de lo
contrario los anales históricos deberían condenar al olvido los últimos tres años de su política,
que se han basado, justamente, en el supuesto contrario.
No pedimos a CiU que se someta, aquí y ahora, a este ejercicio de humildad, reconociendo que,
con el PP, Cataluña no ha ganado nada. Les pedimos, eso sí, que se vayan preparando para
admitirlo dentro de un par de años. El nacionalismo catalán de centroderecha deberá cambiar su
análisis, abandonar el accidentalismo, renunciar al tópico de “todos los partidos de ámbito
español son iguales”, y decidirse de una vez a admitir que, al catalanismo –incluso al
catalanismo de derechas– le conviene más la visión que de España tiene la izquierda.
Cataluña y España. Pujol ha tenido y tiene una posición relevante dentro de la generación que
condujo este país por el final del franquismo y por el camino hacia la normalidad democrática
del Estado español y de Cataluña. Y del mismo modo que no veo cómo puede conducirnos por
más tiempo en la búsqueda de soluciones a los problemas que Cataluña tiene planteados para
adentro, sí creo sinceramente que puede hacer un último gran servicio a la causa de la
consolidación del estado democrático y autonómico en estos momentos difíciles.
Es cierto que Pujol manifestó, desde el primer momento, muy poco entusiasmo con la
declaración de Barcelona. Porque, en el fondo, su negativa a considerar seriamente la
posibilidad de un viaje conjunto de los nacionalismos catalán, gallego y vasco era bastante
elocuente de la deriva hacia la derecha que CiU había emprendido en 1999.
Ahora ya es tarde. El nacionalismo vasco ha iniciado una carrera en solitario que quizás le vaya
a dar votos, pero no traerá ni la reconciliación interior del pueblo vasco ni la paz. Entre otras
muchas razones porque el nacionalismo español se encuentra perfectamente a gusto en el
terreno de la competencia y en el mercado de los despropósitos (el penúltimo episodio, el de las
banderas). Pero sobre todo porque la falta de sensibilidad interior de los nacionalistas vascos
respecto de los que no lo son no augura nada bueno para un eventual futuro estado vasco.
Tengo la impresión de que Pujol está más ensimismado pensando en su futuro personal que en
su contribución al presente y al futuro del país. Tiene derecho a ello. Pero sólo si de verdad se
va. No es bueno que un país tenga un presidente a medias. Si se está en el cargo, es con todas
las consecuencias.
Pero ya se ha dicho que, irse, lo que se dice irse, no puede. Y que disolver el Parlament para
convocar nuevas elecciones, que sería lo propio en un país democrático maduro, no quiere. Irse
a casa sin convocar elecciones no puede por interés del partido: sus aliados del PP le iban a
hacer la vida imposible antes de investir, con sus votos, al sucesor in péctore. Y convocar
elecciones no le interesa porque cree que las perdería.
153 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
La democracia tiene muchas limitaciones. Una buena cultura democrática puede poner remedio
a las limitaciones. Pero aquí no hemos alcanzado todavía esta madurez. Aquí no hay
penalización moral para los vicios evidentes.
Con todo, quedaría un consuelo posible: si Pujol se implicara de verdad en un balance colectivo
de la Constitución, balance que la generación que la hizo puede llevar a cabo con más autoridad
que otros, entonces nuestro presidente huidizo podría estar contribuyendo a que el país
avanzara en la buena dirección.
Lo que le he pedido es que se implique en la solución del mayor problema que tenemos como
país. Tengo derecho a hacerlo mientras él sea presidente. Cuando deje de serlo solamente
tendremos derecho a sugerírselo. Y a fe que creo que en estos momentos su aportación podría
ser útil. Incluso para la causa de su partido. ¡Cuántos sacrificios –suponiendo que lo sean– del
nacionalismo catalán en aras de la gobernabilidad les perdonaríamos si, finalmente, estos
sacrificios sirvieran para llevar la paz a Euskadi y, por lo tanto, a España!
Gobernabilidad significa precisamente esto: hacer gobernable un país. Ahora puede llegar a no
serlo. La carrera de las banderas que ha iniciado el Partido Popular, sin duda por no entender
que nuestra pequeña obsesión es justificada y bastante inocente, puede acarrear mayor
dificultad a la gobernación. Hay lo que se llama contención y lo que llamamos sentido de la
proporción, que el Madrid oficial y actual desconoce. Y digo actual porque en ocasiones debe
haberla tenido. De otro modo no habría podido ser capital durante cinco siglos.
Si el presidente de la Generalitat enseñara contención a sus aliados del PP, algo que sabe hacer,
diríamos que sigue siendo, también moralmente, presidente. De otro modo, los catalanes no
entendemos muy bien qué hace en Presidència. Durar. Pero durar no es suficiente.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC
154 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1363
Title
A name given to the resource
Después del debate
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20021013_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Pujol i Soley, Jordi
Política
Nacionalisme
Parlament de Catalunya
Catalunya
Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
Acció política
Oposició
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-10-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles