2 10 63 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/242/20060117.pdf f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4 PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Palau de la Generalitat | 17/01/2006 Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement, recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps de resistència i de reconstrucció. Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell sentimental, polític i humà. La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels que eren buscats per la dictadura. Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir: "Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo". Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present. Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó, a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho pregunto. Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud. 1 �Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat, de la democràcia i dels drets socials dels individus. El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política. És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps imposa sobre les lleis. Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita. Moltes gràcies Gregorio. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1724 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Democràcia Franquisme Política Premis i reconeixements López Raimundo, Gregorio, 1914-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/244/20060118.pdf e371d0c398bdccad5d8c6bdbda2f0844 PDF Text Text Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Palau de la Generalitat | 18/01/2006 I appreciate your words very much which were spoken out of candidness and intelligence. And you produce something which is very difficult to tend which is the image itself of the person who is absent to be present. And this is very difficult to get to. So thanks a lot again for your words. Dear friends, amigues i amics. Avui atorguem el primer premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals. Amb la creació del premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals que avui lliurem per primer cop, el Govern de la Generalitat vol honorar un dels científics més influents que ha tingut Catalunya i si algun dubte hi havia avui ha desaparegut després de les paraules que hem sentit. També un dels científics més importants que ha tingut el món en els darrers 25 anys. Concedint el premi al professor Paul Dayton donem un sentit de continuïtat a la trajectòria que va convertir Ramon Margalef en una personalitat cabdal de l'ecologia mundial. Celebrem per tant un acte de justícia i plantem una llavor de futur. De justícia amb una persona que encara avui, tot i que malauradament no és amb nosaltres, ens demostra que, com més vigorós és el muscle científic d'un país, més universals han de ser les distincions que atorga aquest país. De justícia i també de futur, perquè la veritable singularitat que ha unit Margalef i Dayton és la seva capacitat de cartografiar espais intel·lectuals, que avui altres investigadors d'arreu del món intenten explorar i conèixer. Quan en parlàvem, tenia la sensació que el "gap" immens que hi ha entre el que som i el que sabem de nosaltres mateixos s'escurçava sensiblement. Ja us ho he dit algun altre cop. Tant de bo aquest premi sigui un estímul per acostar-nos a allò que Ramon Margalef encara no sabia, allò que a molts ens semblava que només ell algun dia podia arribar a saber. En aquest inici de segle, la imatge de l'home continua canviant. Com diu George Steiner, els horitzons semblen accelerar-se davant nostre cap a un escenari cada cop més complex i cada cop més estimulant. Avui, les transformacions en les condicions individuals i socials provocades per la ciència i les seves aplicacions pràctiques són molt més grans del que ho han estat al llarg de la totalitat de la historia recent. És similar al que passa amb la urbanització i espero que amb efectes compensadors. En efecte, la taca urbana creix. La taca urbana catalana diuen que s'ha doblat entre els darrers 20 i 30 anys. Em costa de creure, però sembla que és cert. Seria, doncs, treure conclusions de la paradoxa que suposa fer un mal ús del progrés. Perquè és indiscutible que la ciència ha beneficiat la humanitat. El risc avui és que el miratge del progrés tecnològic paralitzi l'esperit crític i que l'atractiu que té sempre la malfiança, sobretot en països on les coses han anat prou bé, però mai del tot, no ens tenalli. I al contrari, que ens faci oblidar la precarietat de la nostra comprensió del món o que ens faci perdre de vista la necessitat de trobar nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics, com Martin Luther King va fer -que afortunada aquesta comparació del professor Dayton-, que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics a les generacions vinents. Margalef ens va ensenyar la distància entre el desenvolupament i els excessos del creixement central; la diferència entre l'ecologia i el pur activisme proteccionista; la necessitat de buscar nous equilibris en la relació de les persones amb el seu entorn. Avui, aquest llegat és plenament assumit pel Govern de la Generalitat en les seves polítiques, el qual no vol dir que siguin plenament encertades ni que siguin plenament fidels a un mestratge que volem seguir. I que només la història dirà si hem aconseguit seguir. També ho és de l'àmbit d'una de les distincions amb què la societat catalana es presenta al món. I aquí la raó de ser del premi Ramon Margalef. De la seva rellevància i dotació, de la seva voluntat d'estimular el coneixement i la recerca ecològica, i del magnífic jurat que la atorga. Pocs dies abans de morir Ramon Margalef es va dirigir a mi, em va enviar una carta d'amistat. I voldria avui, tenir un record per tots dos. I voldria fer-ho expressant la nostra voluntat, la de la institució que represento, i la de la comunitat científica que representen vostès, de renovar el compromís amb un món cada cop més just i sostenible i on la ciència es posi al servei de les 1 �persones i del seu sentit de la responsabilitat. Valgui el premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals per avançar col·lectivament en aquest sentit. Moltes gràcies i moltes felicitats. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1726 Title A name given to the resource Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bioètica Medi ambient Premis i reconeixements Dayton, Paul Margalef, Ramon, 1919-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-18 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/249/20060201.pdf c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef PDF Text Text Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006 "Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó el redreçament de tot Catalunya". Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre país. L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura. L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la modernització de tot un país que havia estat silenciat. L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple d'èxits. He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim. Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el seu nom. Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya. Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler. Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis. L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país. Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que un país sigui el que és. I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin convertir en realitats. Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa Catalunya. Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya. Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les cooperatives. 1 �No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país. Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública. Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots. També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem. I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat. Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més cohesionada; cap a un país modern i de progrés. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1731 Title A name given to the resource Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes. Barcelona Subject The topic of the resource Ocupació Premis i reconeixements Macià, Francesc, 1859-1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/254/20060309.pdf b1e15035a105038bcee92a02db3108c3 PDF Text Text Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga São Félix do Araguaia | 09/03/2006 L'elogi formal ja ha estat fet, escrit i llegit. Però, en nom del poble de Catalunya i del seu govern, que tinc l'honor de presidir, haig de dir alguna cosa més: Haig de dir que Pere Casaldàliga està fent l'Estatut dels pobres, la llei dels pobles que viuen a l'altra cara de la terra, a la cara amagada I Catalunya, que està fent la seva llei nova, el seu nou Estatut, vol donar el seu Premi Internacional, a l'home que ha dit: no hi ha un món desenvolupat i un món no desenvolupat hi ha un sol món mal desenvolupat Haig de dir que Pere Casaldàliga, que vol dir Pedra Alta, molt alta, i molt gran, allà on refugien les àligues, on les àligues hi fan casal, te molta vista, te una vista panoràmica del mon. L'altre cosa que ha dit Casaldàliga és que no ens podem quedar amb un Deu ja fet. I dient això ha obert avingudes amplíssimes al diàleg entre les diverses creences. Mereix el premi internacional també per això. I ha dit finalment que ser català i tenir dos idiomes el català i el castellà l'ha ajudat a entendre els altres. I això a mi m'ha emocionat Catalunya farà la Casa de les Llengües, Pere. I Catalunya i Espanya t'estaran sempre agraïdes per ser obert, per la teva ironia, que t’ha permès aguantar les tempestes de la misèria Gràcies Pere. Catalunya t'estima. El mon t'estima. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1736 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. São Félix do Araguaia (Brasil) Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Premi Internacional Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/266/20060427.pdf 21fe33ef4a01b7ad903d449d73d072b9 PDF Text Text Lliurament dels Premis Primer de Maig Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona | 27/04/2006 Realment ha estat una tria que hem anat seguint apassionadament perquè en tots i cadascun dels punts ha estat enormement afortunada. M'ha impressionat cadascun dels arguments i cadascuna de les persones. Penso que el primer agraïment el devem, i aquí se n'ha fet menció en el moment de començar l'acte, als que van fer possible l'existència d'aquesta universitat, senyor rector, en aquest indret. I aquests van ser el senyor Argullol, segurament el primer rector, i l'alcalde de Barcelona, el senyor Clos, que en aquell moment era el president del districte de Ciutat Vella i va decidir que Ciutat Vella es mereixia una universitat. I aquí la tenim. Moltes felicitats. Va ser un gran moment i una gran decisió. A l'amic Ahumada, perquè crec que representa el millor de 1968. Moltes vegades s'ha dit que el 1968 va ser un fracàs i l'amic Ahumada demostra que no ho va ser tant perquè va tenir fills, i fills que han fet obres importantíssimes. A David Held, perquè ell representa aquesta capacitat britànica de la London School of Economics, de Guidens, de Rogers, de Foster, d'ell mateix, amb el qual una vegada ens vam reunir amb Joan Clos, precisament, a Londres. Jo crec que són una gent que té una visió del món més perspicaç. Ja no són imperi, però han estat imperi i saben què és l'imperalisme per dins. I per tant, no solament criden contra l'imperialisme, sinó que l'estan disseccionant i estan sent capaços, millor que ningú, de dir-nos com s'ha de desmuntar això i com s'ha de substituir. Aniríem seguint, perquè totes i cadascuna de les intervencions que heu fet m'han semblant importants. La que s'ha referit a la ministra Calvo i a la consellera Mieras. En el moment en què la desconfiança i la fúria s'estaven apoderant de la dreta espanyola van mostrar un coratge extraordinari. Ara semblaria més fàcil, segurament, de fer el que elles van aconseguir, però en el moment en què ho van fer, per descomptat, que no ho era en absolut. Estic segur que aquesta línia de recuperació del passat, que en l'acte d'avui jo crec que resumeix millor que cap altre, acabarà també amb la rehabilitació total del president Lluís Companys, amb la restauració de la seva memòria i, evidentment, amb el retorn total i definitiu del castell de Montjuïc a Barcelona. N'estic segur perquè, en un acte com el d'avui, es demostra que no hi ha res que quedi oblidat i, per altra banda, hi ha elegància en el moment de la reclamació i eficàcia en el moment de la seva obtenció. Dieter Koniecki ha estat per al socialisme català, i per al socialisme espanyol, una mena de benedicció que segurament no ens mereixíem però que ens ha permès ser com som i arribar allà on hem arribat. Perquè ara sembla tot molt fàcil, que tot ve de dalt, perquè estem al poder i que, per tant, a partir del poder es pot aconseguir tot. No, a partir del poder no es pot aconseguir tot, es pot aconseguir tot a partir de la convicció i del treball ben fet. I Dieter Koniecki és aquestes dues coses alhora. Jo tinc, com ell, un record profundíssim d'aquell dia de l'any 1989 amb els carrers de Berlín de l'est absolutament buits en què vam entrar en una capella absolutament plena i a vessar de gent entusiasta. Això des del carrer no es veia. Estava a dins, estava amagat, com a Alemanya estàvem. L'Alemanya que havia quedat tapada pel comunisme. Estava amagada en aquella església, aquella nit, en la qual vam participar en un acte més dels que van formar part per la recuperació de l'Alemanya democràtica. La Fundació Bayt al-Thaqafa és una realitat que conec bé, a la qual l'Ajuntament de Barcelona va ajudar, i Teresa Losada també ens va ajudar a nosaltres, perquè d'alguna forma ens va mantenir en contacte amb tot allò que no es veia d'aquesta ciutat. I quan ha sortit l'amic Monells a parlar dels noms de les ciutats de Lleida o d'algunes ciutats de Catalunya que començaven per Al, a mi m'ha recordat que quan vam anar al Marroc ens va arribar el ministre d'Exterior, que es diu Benaissa, i jo li vaig dir: "Escolti, vostè es diu Benaissa però vostè és de Vinaixa, a veure si ens entenem, vostès van ser allà". I un altre ministre es deia Benarrogli, escolti vostè és de Vinaròs. Efectivament, la Catalunya nova, que a vegades oblidem, no era una Catalunya cristiana, era una Catalunya en algun moment musulmana, i és aquesta una herència que, com ha dit Teresa Losada, nosaltres no hauríem de negar, i menys en el moment en què se'ns presenta precisament l'arribada dels immigrants com un problema, perquè efectivament ho és, no ens enganyem tampoc, tampoc no féssim angelisme. Aquest un problema dificilíssim de resoldre, però sapiguem que tenim instruments i factors que ens poden ajudar a resoldre'l. 1 �Benvolgudes amigues i benvolguts amics, quasi no us diria res més, perquè tenia un discurs preparat però m'ha emocionat molt més i m'ha interessat molt més el que aquí s'ha dit que no pas el que us volia dir. Només dir-vos que per mi el company Xavier Soto, el company Joan Reventós, el company Ernest Lluch, el company Antonio García, el company Joan Codina, i el que s'ha dit avui d'ells, em fa pensar que efectivament aquest partit és un partit invencible, aquest sindicat de la UGT és també un sindicat invencible. Perquè estan basats en una convicció profunda i amb una gent que la van servir amb lleialtat i que ens van mostrar un camí que ara nosaltres, encara que volguéssim, no podríem deshonorar, perquè ja està dibuixat. Avui és veritat, el nostre futur té un nom propi que és l'Estatut. D'aquí unes setmanes, el poble de Catalunya decidirà si vol canviar l'Estatut del 79 per l'Estatut del 2006, que s'ha posat al dia en les aspiracions i en les necessitats de la Catalunya del segle XXI i, per descomptat, el poble de Catalunya el que no farà seran invents estranys. El que no farà el poble de Catalunya serà anar a votar de segons quina manera. El poble de Catalunya sap perfectament com l'estatut que tenim, el temps l'ha anat desvirtuant. No és que fos dolent, perquè no és dolent, però era inexpert, perquè va néixer abans de tot, al principi de tot i la realitat l'ha anat escurçant, li ha anat retallant una mica les ales i les possibilitats. I, per tant, aquest d'ara no havia de ser tan senzill, tan concret, tan resumit, havia de ser molt més llarg, molt més prolix, molt més carregat de desconfiança, en el sentit de la desconfiança democràtica, en el sentit positiu de fer d'aquest text, un text blindat, però en el millor sentit. Vosaltres sabeu que els esforços esmerçats en el nou estatut no han estat en detriment del projecte social que ens anima, sinó al contrari. No us creieu que hàgim fet l'Estatut per allunyar-nos d'Espanya i menys per trencar la convivència harmònica dels ciutadans i dels pobles d'Espanya. Sé també que vosaltres sou conscients que no hem fet l'Estatut per tancar-nos a nosaltres mateixos en un laberint identitari. L'hem fet, això sí, conscients que Espanya canviarà una mica a partir de l'Estatut. És a dir, no ens resignaríem a pensar que el que aquí es faci no té a veure amb el conjunt d'Espanya, no només perquè l'estimem i perquè hi som, sinó també perquè la volem canviar. I Espanya s'ha de deixar canviar una mica per Catalunya, perquè si no no seríem coherents uns i altres. Per alguna cosa som federalistes, oi? Doncs no seríem coherents. Jo crec que això a poc a poc s'anirà entenent. Fa uns mesos això era impossible de saber amb la cridòria que la dreta va muntar, i ara a poc a poc s'anirà sabent, perquè totes les autonomies espanyoles incloses aquelles governades per la dreta, aniran seguint el camí que l'Estatut de Catalunya ha marcat. Per tant, jo crec que aquí som conscients que aquestes conviccions sobre la intencionalitat del nou Estatut xoquen amb els tòpics que han volgut aixecar els adversaris, ho hem de dir sense embuts, aquests adversaris són els adversaris de la Catalunya plena i de l'Espanya plural, d'ambdues coses alhora. Estranys companys d'oposició a l'Estatut, per cert, i estranys companys també els que han votat contra el català a Europa, els dos nacionalismes, l'espanyol del partit popular i el català del partit lliberal, sembla que s'han oposat que el català, el valencià, el gallec i l'èuscar, puguin ser per 7 vots a 6 utilitzats al Parlament Europeu. Nosaltres amb això som coherents, també en això som més de fiar i més constants, potser de vegades no fem volar tants coloms, però els coloms que fem volar són els que arriben a lloc. Per tant, l'Estatut no és contradictori amb una política social ambiciosa, i no solament no ho és, sinó que n'és la garantia, per tant l'Estatut no ens tanca en un petit racó d'Europa sinó que ens obre les portes d'Europa i de l'Euroregió que volem construir. I, per tant, i finalment, l'actitud del govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero i decisions com el retorn dels papers de la dignitat, donen sentit i omplen de realitat la nostra aposta per l'Espanya plural. Amb el premi compromís a Dieter Koniecki fem un reconeixement al molt que la fundació Friedrich Ebert, en concret el seu representant a Espanya des del 1975, ha fet per la recuperació de les llibertats. Ens hem dotat fins ara d'instruments per una bona governació en aquest país, crec que estem a tocar de dits d'un segon període de la governació de Catalunya en el qual les realitats de la governació passaran per davant del gran debat identitari, però primer hem de guanyar el debat identitari, i el guanyarem. El guanyarem perquè la gent d'aquest país no es deixarà enganyar, ni per aquells que diuen que no amb la boca plena ni per aquells que diuen que no amb la boca petita, perquè el poble de Catalunya dirà que sí a l'Estatut que és infinitament millor que l'estatut del 1979. L'hem fet amb la nostra experiència, amb el nostre treball, l'hem fet mirant a l'estranger, mirant a les altres experiències que hi ha de governació democràtica en països de caràcter plural, i l'hem fet, en definitiva, conduint un esforç del Parlament de Catalunya que ha tingut uns protagonistes 2 �que es diuen Miquel Iceta, Joan Ridao, Joan Saura i Quico Homs. Són aquests, són els nostres parlamentaris i, jo diria que sota la instigació, la prudència, l'ambició del PSC, que han arribat allà on han arribat. Ningú ens ho podrà treure això. Anirem tots a dir, el poble de Catalunya, el que volem que tingui Catalunya i Catalunya ho tindrà. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1748 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Primer de Maig Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/274/20060517.pdf f328930f5179c5c00a26ceb77476c8d7 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker (en castellà) Casino de Madrid | 17/05/2006 Señor presidente del Senado, conseller, consejeros autonómicos, embajador, secretaria de Estado, autoridades, delegado de la Generalitat en Madrid, querido Antonio Garrigues y familia. Felicidades por el premio. Felicidades por las palabras que has dicho y que, como a veces ocurre, casi me obligarían a cambiar el discurso, porque has dicho cosas tan profundas, tan bien dichas, tan a punto y con el tono tan mesurado, que no me resisto a comentarlas. Efectivamente, este último fragmento de Joan Maragall que has leído, cuando lo lees, cuando lo oyes, me refiero, tienes un doble sentimiento. Primero, de qué bien que se digan estas cosas y tan bien dichas y, sin embargo, qué debe pasar en este país para que cien años más tarde sigan siendo de actualidad, iba a decir pendientes. La verdad es que lo que está pendiente, no es lo que estaba pendiente hace cien años. Hemos adelantado muchísimo, hemos avanzado y llevamos treinta años, cosa que no había ocurrido nunca en la edad moderna en este país, de democracia, de autonomía, de reconocimiento de la diversidad, de calidad de vida, de europeísmo, de europeidad casi diría, - como bien has dicho- de ser, en fin, de estar delante, de estar creciendo más que la media europea y de ser un país que ya no tiene que ser mirado por encima del hombro, sino que puede mirar a los demás en Europa de tú a tú. Y, sin embargo, es cierto, que para llegar hasta aquí, y yo soy enormemente optimista sobre el punto del cual partimos y enormemente consciente de lo difícil que ha sido llegar a él, en algunos casos ha sido desagradable llegar a él, y se han tenido que hacer sacrificios, y nos hemos tenido que dar sorpresas mutuamente para llegar a los acuerdos a los que estamos llegando. Deciros que en este trayecto tan complicado, ha habido personas, como la que hoy premiamos, que nunca han perdido el hilo de lo que estaba pasando, ni tampoco el talante que se precisa para que siguiera pasando a fin de bien y para que llegara hasta donde ahora está llegando. Pocas figuras como Don Antonio Garrigues Walker se ajustan mejor al perfil de lo que la Generalitat quiere premiar cuando crea el Premio Blanquerna, que con la presente llega a su edición XIII (decimotercera) Yo creo que queda claro que el acto de hoy pretende ser un reconocimiento y, sobre todo, una reivindicación de unos valores y de una determinada idea de España que, en muchos aspectos, compartimos. En estos últimos treinta años, Catalunya y el resto de España habían mantenido, vamos a decirlo así, una relación basada en una respetuosa no-beligerancia mutua. Digamos que los dos nacionalismos, el nuestro y el español, y otros, se mantenían en un cierto respeto porque eran, y han sido, conscientes que teníamos algo muy importante que no habíamos tenido nunca durante tanto tiempo y es la democracia. Y, sin embargo, hacía falta de alguna manera una especificación mayor de lo que era nuestra propia realidad diversa; y yo creo que quienes pensaban que era suficiente una respetuosa conllevancia, vamos a llamarle conllevancia hablando de Ortega, quienes pensaban eso, se equivocaron. La evolución de estos años no solamente no contribuyó a mantener el statu quo, sino que, en algún momento, lo erosionaba. Y éste no ha sido nunca el escenario deseable. Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. 1 �Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación. Bien es cierto, habrá que admitirlo, que durante estos dos años y medio no han transcurrido las cosas por los cauces previstos, deseados o esperados. Sabíamos que no iba a ser fácil. No creímos que, por intereses tácticos de algunos, llegaría a ser tan difícil. Ha habido un exceso de ruido. Se ha generado un clima que ha ocultado y tergiversado las motivaciones y el sentido de nuestras propuestas. Quizá, porque la reforma del Estatuto no estaba intentando responder a un único interrogante, sino a muchos. Y en eso nadie ha sido inocente. En la fragua de este clima, nadie ha sido inocente y los extremos han contribuido, seguramente, a enrarecer el ambiente político y social. Pero a medida que la situación se sosiega y se clarifica, podemos observar y constatar que la propuesta de Catalunya va siendo entendida, se mantiene, y sus efectos sobre el conjunto de España empiezan a ser mejor aceptados. El reto de España y el anhelo de Catalunya persisten. Los interrogantes esenciales siguen ahí: ¿Qué lugar para la diferencia? ¿Cómo articular la diversidad? Pero hemos comprendido que una España verdaderamente plural no puede limitarse sólo al rediseño del aparato institucional. Ni a la gestión más o menos eficaz del juego de las mayorías de cada momento. Una España plural de verdad requiere, Antonio, quizá en primerísimo lugar, una actitud liberal y de entendimiento, como la que tú transportas, como la que tú trasladas. Hacen falta para ello ciudadanos que permitan reforzar el diálogo sereno entre territorios y pueblos. Que ayuden a generar una predisposición a la mesura, como haces tú. Lo repito: la España plural debe construirse forzosamente sobre actitudes liberales. Ello nos va a permitir hacer lo que no fue posible en los siglos XIX y XX por falta de la democracia y de la libertad, que hoy tenemos. El tiempo de la confrontación debe ser sustituido por el tiempo de la templanza, eso que los italianos denominan de forma tan sugerente la "finezza". Y en esa lógica, resulta indispensable que la sociedad civil se manifieste con fuerza. Me resisto a pensar que lo acontecido en estos meses haya sido fruto de la reacción espontánea de la sociedad. Más bien ceo que si la sociedad civil se hubiera manifestado con mayor firmeza y rotundidad, la confrontación política hubiera tenido mucho menos margen. O sea que, ánimo. Ánimo a los liberales, y ánimo a los libres de pensamiento y a los que tiene buenos deseos, que no claudiquen antes de tiempo frente al embate y al combate de las posiciones políticas que, obligadamente, puesto que somos partidos, que viene de partir, de dividir la realidad en trozos, se tienen que enfrentar. Para eso nos pagan de alguna forma, por eso existimos, para reflejar una parte de la verdad, sabiendo todos que para eso estamos en democracia, que cada una de esas partes sola es insuficiente. Y por tanto, no nos escandalicemos cuando ocurre el contraste, cuando ocurre la batalla, salgan los liberales, salgan los abiertos de corazón, salgan los inteligentes, salgan los prudentes a decir, "esto no va por ahí". Yo creo que la calidad de la España plural va a depender del desarrollo de los check and balances, que quiere decir del buen funcionamiento del sistema de controles mutuo en que consiste la democracia. Y que para ello, es necesario que personas comprometidas y libres señalen nuevos rumbos a la acción política. Y aquí es donde quería llegar. A reconocer que personas como Antonio Garrigues son clave para construir y extender la España abierta y tolerante. 2 �Lo dije al principio: se trata de convencer o bien de conllevarse. Y la conllevancia siempre es mejor que la confrontación, por supuesto. Pero no lleva a nada nuevo, no hace camino nuevo. En cambio, la convicción, el diálogo y el afecto siempre nos harán llegar más lejos, nos unirán más y nos harán mejores. Nos crearan más problemas, seguramente, y si los resolvemos, solucionaremos el problema y obtendremos situaciones de mayor calidad. Ese es el sentido profundo del Premio que entregamos a don Antonio Garrigues. En él he encontrado siempre, de siempre, una disposición natural a huir de dogmatismos, el convencimiento de que en el punto de vista del otro puede estar la verdad, tanto o más que en la de uno mismo. Y de que en el intento mutuo de convencerse está la clave de la mejora de los dos fragmentos de verdad. Queridos amigos, les invito a seguir el ejemplo de Don Antonio Garrigues. Gracias, amigo Garrigues. Gracias a todos ustedes, señoras y señores. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1755 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de Madrid Subject The topic of the resource Espanya plural Premis i reconeixements Garrigues Walker, Antonio Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/290/20060925.pdf 2234b5093d4cb9358bc09f5d8674c9e3 PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006 Gran Teatre del Liceu. Barcelona | 25/09/2006 Aquest acte s'ha allargat però crec que no ha tingut ni un segon que es pogués perdre, pels noms de les persones que han estat guardonades i per l'esperit amb el qual s'han donat els guardons. En Jaume Arias sap millor que ningú el que és la llibertat, el que és el pluralisme, el que és el projecte europeu i les seves paraules han dit més, em penso, del que jo podria dir. El que fa uns anys, no gaires, era un ideal, avui és una realitat. Un país, Catalunya, amb llibertat, una nació, Catalunya, en llibertat expressant-se tal com és, dintre d'una nació de nacions que es diu Espanya i que l'acull com a tal. I un govern que, tot i durar 1.000 dies com n'hauria pogut durar 1.300, doncs ha fet segurament més feina que no pas la que es pugui fer normalment, i no estic assenyalant ningú, en més temps. Catalunya és una societat per sobre de tot europea. Ho són les seves empreses i les seves institucions. I ho són també els seus sentiments. Quan diem això no hem de pensar tanmateix que Catalunya és solament un país i un poble que mira cap al nord, com d'alguna forma anys enrere semblava que era, un país fixat mirant cap amunt, mirant cap al nord. Ho deien els nostres poetes i ho deien amb raó. Nosaltres hem de mirar al nord i al sud, a l'est i a l'oest. Hem de mirar per descomptat els nostres veïns que ens poden ensenyar i ens han ensenyat molt, però també els podem ensenyar nosaltres algunes coses a dia d'avui. I també hem de mirar cap a l'est i hem de mirar cap al Mediterrani. Jo crec que es pot dir avui clarament que a través de l'aprovació del nou Estatut d'autonomia, Catalunya contribueix modestament a construir l'Europa de la proximitat, això que els tècnics juristes en diuen la subsidiarietat, que és un nom estranyíssim i difícil de dir però que està carregat de significat, que vol dir que allò que és més a prop és el que mana, i el que és més lluny és el que ha de respectar, salvant evidentment la unitat de tots. Avui, a més del sentiment patriòtic, hi ha una evidència de país, una evidència de pàtria, diguemho clarament. El Govern de la Generalitat de Catalunya és per això que distingeix amb un esperit profundament confiat, amb la seva autoritat per fer-ho, unes Creus de Sant Jordi a alguns dels millors exponents d'aquesta evidència que és el nostre país i la seva gent. Les dones i els homes que reben la Creu de Sant Jordi demostren que el poble de Catalunya vol preservar la vitalitat que se'ns ha transmès i fer-la créixer. I vol honorar també els seus amics, no mirar solament cap endins sinó també cap a l'entorn. Aquest és el sentit profund dels premis donats a 63 personalitats i a les 15 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi. El missatge d'una Catalunya rica i plena com diu l'himne nacional, d'una Catalunya que manté viu el batec de la ciutadania i és cada cop més reconeguda com vol ser en una Espanya plural, pròspera, i amb un Euskadi en pau. El missatge d'una Catalunya atenta al món a través del periodisme i la història, i sensible a molts mons i moltes històries possibles a través de l'art i la cultura, que moltes vegades s'han convertit en el nostre vehicle d'expressió, a manca d'uns altres. No hi ha dubte avui que, sense alguns dels premiats, ni el món editorial de Catalunya seria el que és, ni hauria pogut contribuir a difondre algunes de les millors pàgines de la literatura iberoamericana. La secretària de Relacions Internacionals, Margarita Obiols, recordarà perfectament quan vàrem ser a Guadalajara a Mèxic, i com allà d'alguna forma ens vàrem retrobar amb aquells que havien vingut aquí quan estàvem sota la dictadura i aquí havien trobat una manera de surar des del punt de vista professional, amb els editors catalans. Després han tornat a Amèrica i a Amèrica s'han fet famosos no solament en el seu país sinó arreu del món, aquella literatura iberoamericana que va néixer aquí a Barcelona. També expressem el missatge de la Catalunya que creu en la ciència i la tecnologia; i que les fa avançar. 1 �Totes les persones premiades i les entitats que han merescut un guardó han donat, crec, un accent a la vida del nostre país més enllà del moment específic que estem vivint i són persones que simbolitzen els anhels i les aspiracions de la nostra societat, de la Catalunya dels 7 milions i pujant, de la Catalunya de la cultura, la proximitat i la ciutadania, de la Catalunya europea, de la Catalunya del segle XXI. Que segueix creixent i s'ajunta amb els territoris de l'Europa Mediterrània, avui dramàticament incapaços de fer les paus i ajudar el sud, el seu migdia. Si haguéssim de definir quin és el territori del món que està més per sota de les seves obligacions, és la Mediterrània amb tota probabilitat, l'espai euromediterrani. Perquè Europa s'ha fet mirant a l'est i mirant al nord i ara ha de mirar cap al sud, i ha de mirar cap al sud perquè el seu problema, i el de tots, dels més importants del món, està situat aquí. Podem afirmar, doncs, que Catalunya té moltes coses per fer que les farà, que gaudeix d'una societat civil capaç justament de donar la base a un govern fort, que això no són dues coses contradictòries sinó dues coses que s'alimenten, i que aquest acte d'alguna forma demostra més que cap altre, per què la cultura a última hora en els moments més difícils ha estat la nostra bandera i ho seguirà sent. Bona nit a tothom. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1771 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran Teatre del Liceu. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/291/20060930.pdf bb08497a50ea5a5249946d70f0fcdaa5 PDF Text Text Acte d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2006 Auditori del Palau de Congressos de Girona | 30/09/2006 Penso que l'art i la cultura tenen una relació amb la vida de cada dia molt misteriosa, i no sabem exactament com una cosa passa de ser un objecte banal a ser un objecte d'art. Segurament en temps anteriors era més fàcil de saber, no si era molt bo o dolent, sinó si era art, en la mesura que l'art estava molt més codificat. Ara, l'art i la cultura, ho hem vist, ja tenen moltes més representacions que no són només les tres o quatre clàssiques, sinó moltes altres, i es fa cultura de moltes maneres diferents. Jo, tanmateix, penso que en els clàssics hi trobarem quasi sempre l'arrel de tot i que no és dolent tornar als clàssics, i en vull citar un parell. Un d'ells és Shakespeare, perquè hi ha una poesia que m'ha quedat gravada: Whether or not in the mind to suffer the slings and arrows of outrageous fortune, or by taking arms against them, confront them and bit them. Diu si sofrir sense contestar les ofenses i els dolors d'una fortuna esquiva o bé prenent armes contra ells, confrontar-los i vèncer-los. Això comença amb una frase molt famosa que és to be or not to be, de Hamlet. Però vull recordar també una altra frase que no és un poema sinó un responsori que hi ha a la catedral de València, a la tomba d'Ausiàs March, i que diu "Jo só aquest qu·en la mort delit prench, puix que no tolch la causa per qué·m ve". Això és poesia, i és poesia que té a veure amb temes essencials com són la vida i la mort. Ve't aquí que avui hem sentit tots els accents del català que han fet aquesta sessió molt més rica que no pas si haguessin estat tots en barceloní o en gironí. Si podeu, aquesta Setmana Santa, a més de Vergés, que està molt bé el divendres sant, aneu el dijous sant a Bellcaire. Perquè aquest dia fan el Setge de Bellcaire -ja sabeu que a l'Empordà no hi ha cap poble que es digui com s'escriu, i ells diuen Bilcaire-, que explica com Jaume I va rebre la gent de Bellcaire, que estaven molt empipats perquè, d'ençà que Jaume I era rei i el comte d'Empúries ja no existia, els moros que hi havia a les Medes entraven, passaven Torroella, arribaven a Bellcaire, violaven les dones, s'emportaven tot el que hi havia al castell i destrossaven tot el que trobaven. I ell els va dir que si volien solucionar-ho ho tenia molt clar, que calia anar a les Illes, perquè és de les Illes d'on venia tota aquella gent. I, per tant, va anar a les Illes i les va conquerir. I és per això que salen, perquè les cales de l'Empordà, com sabeu salen, és a dir l'article és amb la "s" i no amb la "l". Doncs a les Balears es parla el que va venir de l'Empordà. I si mirem a València va passar que Jaume I va portar gent de Lleida, de la Catalunya Occidental, per repoblar les terres que havia conquerit finalment, és a dir, el regne de València. D'aquí, doncs, que si un s'ho mira, d'una sola arrel o d'un sol tronc, molt variat d'altra banda, n'han sortit totes les variants del català. No hi ha res que valgui que no tingui varietat. Nosaltres estem molt acostumats a dir la pàtria, l'himne, la nació, però si aquesta pàtria que estima i aquesta nació no fossin més que un sol nom, els nostres amors serien molt més grans que no pas el nom i, per tant, no estaria a l'altura de les nostres capacitats d'afecte, de sacrifici -en alguns casos-, i en tot cas d'estimació per allò que en diem la pàtria, el país. Sapigueu que m'ha fet molt feliç estar amb vosaltres aquesta nit i estar amb aquesta gent que representa el millor que tenim i que, com ells mateixos diuen a vegades, amb excessiva modèstia, han de lluitar molt per obtenir un petit reconeixement. Però és que l'art és competència; la política també. Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1772 Title A name given to the resource Acte d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Palau de Congressos de Girona Subject The topic of the resource Art Cultura Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/910/0000000678.pdf 9bc6db5014f989d09d5b8cb4f7c62280 PDF Text Text Intervenció del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat 11 de setembre de 2007 | Palau de la Generalitat (Salutació a les autoritats i assistents) Es un honor per a mi, per a la meva família i els meus companys i companyes, rebre el màxim guardó de la Generalitat, val a dir de Catalunya. Ho és també pels meus amics, molts dels quals s’haurien de considerar condecorats perquè sigui des del Partit dels Socialistes de Catalunya, sigui des dels Ciutadans pel Canvi, sigui des de la ciutadania que ens ha votat, contribuïren a fer el canvi a Catalunya i per tant a demostrar que Catalunya era un país amb diversitat, amb bàndols igualment honorables, amb dialèctica: un país viu. I tant viu! Podrien dir alguns. Com que va reaccionar al carrer multitudinàriament quan va ser necessari. No només l’11 de setembre, que gràcies a Deu s’ha convertit en un acte festiu superant la protesta i les divisions d’anys enrere, sinó també contra la querella al President que m’acompanya i contra l’assassinat de l’Ernest Lluch, aquell dia en que la Gemma Nierga, davant de les autoritats – entre les quals el President del Govern Aznar, que va tenir la dignitat de ser-hi – va dir, se’n recorden?: “Ustedes que pueden, dialoguen!” Avui estem aquí en un 11 de setembre que s’ha convertit en un dia mundial del dolor, a Barcelona, a Santiago de Xile i a New York, tres ciutats bombardejades, per Felip V, per Pinochet i per Al Qaeda, i que simbolitzen la llibertat. Justament durant molts anys vam haver de celebrar l' 11 de setembre dos cops: un a la plaça Salvador Allende, darrere el Putxet, i un altre a les Rondes, i encara un altre a Sant Boi on va morir i és enterrat Rafael Casanova, l'alcalde de Barcelona que va caure ferit aquí al costat, a les Rondes, en defensa de la ciutat contra les tropes de Felip V. Avui tinc l'honor de rebre el màxim guardó del meu país de mans d'un President de la Generalitat nascut lluny d'aquí, a Iznájar, un nou català, que ha mamat dels carrers i places de Cornellà la veritat de la vida d'una de les diverses Catalunyes profundes, la Catalunya obrera dels barris amb edificis de 16 pisos sense ascensor quan ell hi va arribar, tan catalana com la de l'Eixample de Barcelona o la de la Plaça Major de Vic o la Catalunya dolça del Baix Empordà o la rostida del Camp de Tarragona i de l'Ebre o la humida i verda del Pirineu o la infinita de la plana de Lleida. El meu país, com deia encara ahir a la nit de nou Lluís Llach a la televisió. Ítaca. Ell que l'ha viscut a Verges i a Porrera. O Raimon fa un parell de dies en l'homenatge al mestre Ros Marbà, quan després de cantar Et Recordo Amanda em deia les seves conviccions nacionals. I jo li recordava el passeig de Joan Fuster i Josep Pla per I'Horta de València on un li deia a l'altre: "Aquest país és bonic". I l'altre a l'un: "Si, és bonic perquè és ric". I jo que sóc mig català, mig 1 �valencià, i fill d'una dona de sang valenciana que va estudiar a l’Instituto Libre de Enseñanza, i nét de poeta, hi estic totalment d'acord. Rebre en aquest dia a la meva ciutat, de la que he estat alcalde quinze anys i tinent d’alcalde tres més, i en la que he presidit la Generalitat de Catalunya i proposat el seu nou Estatut, és el màxim honor que he rebut o pugui rebre mai. Em reca no poder compartir-ho amb els meus pares, que s’ho mereixien, i amb els qui ens han faltat massa aviat, com José Ignacio Urenda, el meu mestre polític, Tere Muñoz, i el meu germà Pau. Però em conforta pensar que els meus fills i néts, i els meus amics, començant per Narcís Serra, n’estaran orgullosos. El meu avi, que s’estimava Espanya, li va dir un dia “Adéu”, perquè Espanya no entenia Catalunya, no copsava la seva pròpia diversitat i s’entotsolava a la “Meseta”. Aleshores, el 1907, Catalunya tirava milles i Barcelona implantava l’ensenyament local seguint el model de Chicago amb les escoles municipals del Mar i del Bosc. Tot semblava possible. Endebades. Havien de venir encara les guerres del segle XX, la del 1914/1918, la terrible guerra d’Espanya, en la que es van bombardejar des de l’aire, per primer cop, ciutats com Barcelona, Madrid i Gernika, i la Segona Guerra mundial. Avui tot això sembla un malson. Encara hi ha guerres, i guerres de religió, que són les pitjors, però el món ja no és el que era, afortunadament, i els canvis polítics que s’albiren, al vell i al nou món, preparen, n’estic convençut, un esdevenidor molt millor pels nostres fills i néts. Catalunya serà algú en aquest món. Sens dubte. Europa veurà aviat l’eclosió definitiva de nacions no estatals: Escòcia, Flandes, Bavaria, i Catalunya, Euskadi i Galícia, i potser reagrupaments com l’Ibèric del que ara es parla. I això no l’afeblirà, ben al contrari. No afeblirà Europa, ni tampoc Espanya, Alemanya, Gran Bretanya o Bèlgica. Europa, a diferència de les Amèriques, no serà un continent monolingüe. I això vol dir que estarà en millors condicions per a entendre el món, dir que ho estaria per arreglar el món seria excessiu. En tot cas quan el gal·lès David Crystal va dir en el Fòrum de les Cultures que el nombre de llenguatges del món minvava any rere any ens estava dient també que el català és un símbol, salvat per poetes, mestres i editors. I lectors. Gent inofensiva, però decisiva per a això que en diem "preservar l'espècie". Perquè ja sabem que la pèrdua de diversitat afebleix les especies. 2 �I en aquesta Europa Catalunya hi serà una nació, espero que algun dia reconeguda no solament en el preàmbul del seu Estatut sinó en la Constitució del seu Estat. Tot arribarà. La paciència no ha estat mai una virtut absent del nostre arsenal. Per bé que de tant en tant convé que la rauxa calculada s'imposi a la parsimònia sistemàtica. Crec que estem en un d'aquests moments. I ho crec no perquè simplement estiguem farts de tot sinó perquè tenim arguments i aliats en la Europa multiestatal. A Europa hi ha més cultures que països, més nacions que estats. Tanmateix convé no esperar que les coses convergeixin per si mateixes cap a un final feliç. És arribat el moment de dir clarament que a la Península hi ha quasi la meitat de les nacions sense estat d'Europa. I convé també que no creguem que del reconeixement d'aquest fet se'n derivarà la nostra felicitat. En absolut. Si les nostres empreses no son més competitives i ambicioses; Si les continuem venent a fora quan la família que les va crear se'n cansa i es retira amb els calés de la venda; Si les nostres escoles no tornen a ser tan innovadores com ho van ser l'any 7 del segle passat; Si no entenem que en el coneixement d'idiomes i que en la bona marxa i creativitat de les Universitats hi ha quelcom crucial per a ser un país competitiu; Si les nostres extraordinàries empreses farmacèutiques perdessin la capacitat d'invertir en desenes de nous productes per a trobar-ne un de realment nou i rendible; Si no entenem, a sensu contrario, que els fàrmacs ja amortitzats s'haurien de vendre al tercer món a preus que no incloguin el cost de la recerca inicial que els va crear; Si els nostres hospitals punters no arreglen aviat els seus problemes financers, cosa que per cert esta passant, afortunadament; Si el nostre capital risc no arrisca o se'n va fora; Si no tallem la cantarella interminable de les infraestructures que no arriben i les fabriquem nosaltres, conscients que són elles les que ens faran rics i no a l'inrevés; Si no casem l'Aeroport i el Port buscant unes sinergies evidents que no a tot arreu es donen; 3 �Si no invertim massivament en coneixement i sobretot en el disseny de bones pràctiques, val a dir, en l'exigència d'utilitzar per a cada funció el millor procediment, que és un dels objectius principals de la Fundació Catalunya/Europa que estem creant; Si no entenem que l'acció social i institucions com Caritas i altres són absolutament bàsiques per a mantenir el to dels nostres barris; Si no creem d'una vegada les set vegueries per a substituir les províncies i no restablim l’Àrea Metropolitana de Barcelona; i finalment, si no tenim un Pla Estratègic que organitzi tot això, no serem a Europa el que tenim dret a ser: un país punter, sensible i ric. De nou moltes gràcies. En nom de la meva família, dels meus amics i amigues, dels meus col·laboradors i col·laboradores, val a dir de tots aquells que m'han ajudat a fer el que sigui que m'ha fet merèixer la Medalla d'Or del meu país, gràcies Catalunya! Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat Abstract A summary of the resource. Maragall rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol, de mans del president José Montilla. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Medalla d'Or Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/924/0000000921.pdf 40fc779af03aea9080121172787c1632 PDF Text Text LLIURAMENT DE PREMIS REGIOSTARS Brussel·les 25/02/2008 Paraules de Pasqual Maragall, president del jurat COMMISSIOINER DANUTA HUBNER, LADIES AND GENTELMEN: LET ME INTRODUCE THE HONORABLE MEMBERS OF THE JURY OF THE REGIONSTARS AWARDS: MR. MARTTI HUOLILA, SENIOR TECHNICAL ADVISOR IN TEKES MRS. MARJORIE JOUEN, MEMBER OF THE CABINET OF PRESIDENT DELEBARRE MRS.ELIZABETA KSIAZEK, PROJECT MANAGER OF THE INNOVATIVE REGIONS IN EUROPE SECRETARIAT MRS. NATALIA KAZLAUSKINE, DIRECTOR, EUROPEAN COMMISSION PROF. ÖRJAN SÖLVELL, STOCHOLM SCHOOL OF ECONOMICS ........................................ LADIES AND GENTELMEN THE REGIOSTARS AWARDS APPEAR AS AN EXCELLENT AND TIMELY PROPOSAL IT HAS BEEN AN HONOUR FOR ME TO PRESIDE THIS JURY, SPECIALLY BECAUSE I AM CONVINCED SINCE LONG TIME AGO THAT EVALUATING BEST PRACTICES IS A HUMBLE BUT USEFUL WAY OF MAKING THE REALM OF POLITICS ACCOUNTABLE. MARKET EFFICIENCY IS THE MESURE OF ACCOUNTABILITY IN ECONOMICS. BEST PRACTICES SHOULD HELP TO MAKE THE REALM OF PUBLIC POLICY ACCOUNTABLE. THEY MAY BE THEREFORE A HUMBLE BUT PERFORMING WAY OF ADVANCING TOWARDS A BETTER EUROPE, OVER AND ABOVE THE CURRENT DEBATE ABOUT THE ESSENCE OF THE EUROPEAN UNION AND ABOUT WHETHER OR NOT WE NEED TO HAVE AND WILL HAVE A NEW TREATY OR CONSTITUTION. IF REWARDING GOOD PROJECTS IS OK, I THINK THAT DISSEMINATING THEM IS ALMOST AS IMPORTANT. COMMUNICATION, WE KNOW, IS KEY IN REAL DEVELOPMENT. WE MUST BE MORE THAN SATISFIED THAT THE FIRST EDITION OF THE REGIOSTARS AWARDS HAS HAD SUCH A CONSIDERABE LEVEL OF CONCURRENCE OF PROJECTS OF SUBSTANTIAL QUALITY. 1 �LET ME END BY A MORE GENERAL CONSIDERATION. MARKETS ARE USUALLY SEEN AS I SAID AS MORE PERFORMING THAN POLITICS. INTRODUCING COMPETITION AND EVALUATION IN GOVERNANCE. OVER AND ABOVE THE ELECTORAL RACE SHOULD THEREFORE BE WELCOMED. EUROPEAN REGIONS AND NATIONS ARE VERY DIVERSE. BUT OUR COMPLEXITY, BEING A COST, IS ALSO AN ASSET. I WILL TELL YOU WHY. NORTHAMERICA IS POWERFUL BECAUSE OF ITS SIZE, ITS WEALTH AND ITS COMPETITIVITY. AND OF COURSE BECAUSE OF ITS MILITARY STRENGTH. YET EUROPE IS AS BIG AND AS RICH NOWADAYS AS NORTHAMERICA, AND EUROPE HAS SOMETHING THAT DISTINGUISHES US FROM AMERICANS: 1ST. BEING EQUAL IN INCOME WE HAVE A MORE EQUAL DISTRIBUTION OF WEALTH. 2nd. WE HAVE MANY MORE LANGUAGES AND CULTURAL TRADITIONS, THIS BEING A COST BUT ALSO AN ASSET, SINCE THIS MAKES US MORE ABLE TO UNDERSTAND THE REST OF THE WORLD AND TO VALUE DIVERSITY. WE ARE MORE SIMILAR TO THE WORLD. AS A WHOLE. AND THEREFORE MORE ABLE TO UNDERSTAND IT. LET’S COMBINE OUR DIVERSITY WITH THE ABILITY TO PERFORM EFFICIENTLY, WHICH IS WHAT WE ARE HERE TOT TALK ABOUT, AND EUROPE WILL BE AT ITS BEST. ALMOST WITHOUT COMPARISON. THANK YOU. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l'entrega dels premis RegioStars 2008 Abstract A summary of the resource. The RegioStars awards appear as an excellent and timely proposal. It has been an honour for me to preside this jury, specially because I am convinced since long time ago that evaluating best practices is a humble but useful way of ... Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Europa Premis i reconeixements Regions Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-02-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències