3
10
63
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1087/19870507d_00207.pdf
873d570331a75ef37a54ae319ed7d4c6
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Palabras del Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la entrega
de la Medalla de Honor de la Real Academia de Bellas Artes de San
Fernando al Gran Teatro del Liceo.
Barcelona, 7 de mayo de 1987
�Ajuntament '; de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SEÑOR DIRECTOR, SEÑORAS, SEÑORES:
EN NOMBRE DEL GRAN TEATRO DEL LICEO, EN NOMBRE DEL
CONSORCIO DEL LICEO Y EN NOMBRE DE LA CIUDAD DE
BARCELONA, MUCHAS GRACIAS POR ESTA MEDALLA QUE LA REAL
ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO CONFIERE A
NUESTRO QUERIDO TEATRO.
RECIBO EL GALARDóN CON ENORME SATISFACCIóN.
SATISFACCI6N POR EL RECONOCIMIENTO QUE NOS OTORGA
ESTA PEAL ACADEMIA, MáXIt1O EXPONENTE DE LA
REPRESENTACI6N DEL ARTE EN ESPAÑA.
SATISFACCI6N POR ENTRAR A FORMAR PARTE, JUNTO A LA
SOCIEDAD FILAR "6NICA DE BILBAO, EL ORFEO CATALá Y EL
ORFE6N DONOSTIARRA DEL RESTRINGIDO GRUPO DE ENTIDADES
QUE HAN MERECIDO LA DISTINCI6N DE ESTA REAL ACADEMIA.
Y SATISFACCI6N TAMBIÉN
POR LO QUE REPRESENTA DE
ESPALDARAZO A UNO DE LOS OBJECTIVOS QUE LA CIUDAD DE
�Ajuntament
` de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA SE HA FIJADO Y QUE COMO ALCALDE HE TENIDO EL
ORGULLO DE DEFENDER.
BARCELONA ES, SOBRETODO, LA CAPITAL DE CATALUÑA.
PERO BARCELONA TAMBIÉN QUIERE SER CAPITAL
DE
ESPA ÑA.
UNO DE LOS ARGUMENTOS, DE LOS EJEMPLOS QUE
REPETIDAMENTE HE PUESTO PARA AVALAR ESTA VOCACI6N ES
CONTAR CON EL GRAN TEATRO DEL LICEO.
EFECTIVAMENTE, EL LICEO CONFIERE A BARCELONA EL
CARiCTER DE CAPITAL OPERÍSTICA DE ESPAÑA.
HOY SE CONFIRMA ESTA CONDICIoN.
SEÑORAS, SEÑORES, EL iÉXITO DEL GRAN TEATRO DEL
LICEO ES EL ÉXITO DE UN SINFIN DE VOLUNTADES QUE UNIDAS
POR UN MISMO ENTUSIASMO HAN HECHO POSIBLÈ MANTENER EL
ALTO NIVEL DEL TEATRO DURANTE 140 AÑOS.
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DE ENTRE TODOS QUIERO CITAR ESPECIALMENTE LAS MáS
DE 300 PERSONAS QUE DIRECTAMENTE SON PARTE DE ESTE GRAN
COLISEO.
COMO TAMBIÉN HE DE MENCIONAR A TODOS LOS ARTISTAS
DE CATALUÑA, DE TODA ESPAÑA, DE TODO EL MUNDO, QUE SE
HAN PRECIADO DE
HABER SIDO HUÉSPEDES DEL TEATRO DE LA
RAMBLA.
EN NOMBRE DE TODOS ELLOS Y DE TODOS LOS
BARCELONESES LES DOY UNA VEZ MáS MI MáS SINCERO Y
EMOCIONADO
AGRADECIMIENTO.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3993
Title
A name given to the resource
Entrega de la Medalla d'Honor per part de la Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatre del Liceu / Paraules d'agraïment
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Art
Cultura
Acció política
Gran Teatre del Liceu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-05-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1461/19951124d_00699.pdf
72b48d8cc495350c2885a4b527eecd3b
PDF Text
Text
KavIOaS€ Q ensPiL
bff.c .
Ajuntament de Barcelona
T^R^ W ó
EIJiQelupA
,tyj^u^ss
GABINET DE L'ALCALDIA
Proposta d'intervenció:
- NO VULL DEIXAR D'AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA
INVITACIÓ DE LA UFEC A PARTICIPAR EN AQUEST
HOMENATGE AL MEU AMIC I COMPANY ENRIC TRUÑÓ.
- TOTS SABEM LA FEINA QUE L'ENRIC HA FET AL LLARG
DE TOTS AQUESTS ANYS AL CAPDAVANT DE
L'ESPORT MUNICIPAL.
L'ENRIC HA ESTAT UN HOME DE CONSENS 1 LA PROVA
D'AIXÒ SOM TOTS ELS QUE AVUI ENS APLEGEM AQUÍ
AMB UN MATEIX OBJECTIU.
L'ENRIC ÉS UN VETERÀ A L'AJUNTAMENT DE
BARCELONA. LA SEVA FEINA, DES DE LES SEVES
DIFERENTS RESPONSABILITATS EN ELS ÀMBITS DE LA
JOVENTUT -EN ELS SEUS INICIS AMB NARCIS SERRA-,
I DE L'ESPORT, HA ESTAT DECISIVA PER DISSENYAR
LA BARCELONA DEL FUTUR. UNA BARCELONA QUE
VOL CONSOLIDAR-SE COM A CAPITAL INTERNACIONAL
DE L'ESPORT.
- NO PODEM OBLIDAR QUE EL GRAN SALT QUE
BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS HA
ESTAT, EN GRAN PART, AMB L'EXCUSA DE L'ESPORT.
BARCELONA NO SERIA LA MATEIXA SI NO HAGUÉS
CELEBRAT ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. 0, MILLOR
DIT, S'HAURIA TARDAT MOLT MÉS TEMPS EN
ESPORTS3.LGS
�::Ï Ï1
'II;
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
RECÓRRER EL CAMÍ QUE ENS HA PORTAT A LA
SITUACIÓ ACTUAL.
I L'ENRIC HA ESTAT AL DARRERA DE TOT AIXÒ. HA
TREBALLAT DE VALENT I SENSE DEFALLIR EN CAP
MOMENT PER CREAR L'ENTREMAT DE L'ESPORT DE
BASE -"DIMECRES OLÍMPIC", "A L'ESCOLA, MÉS
ESPORT QUE MAI"- I HA TREBALLAT ESTRETAMENT
AMB TOTES LES INSTITUCIONS QUE HAN FET
POSSIBLE ELS MILLORS JOCS DE LA HISTÒRIA
MODERNA.
- GRACIES ENRIC PER SEGUIR LLUITANT PER LA
CIUTAT, ARA DES D'UNES ALTRES RESPONSABILITATS
MUNICIPALS. SÉ DEL CERT QUE HO FARAS AMB LA
MATEIXA IL.LUSIÓ I ENTUSIASME AMB QUE HO HAS
FET EN ELS DARRERS ANYS.
ESPORTS3.LGS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4367
Title
A name given to the resource
Homenatge a Enric Truñó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
UFEC, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Joventut
Esport
Acció política
Model social
Truñó, Enric, 1949-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-11-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/924/0000000921.pdf
40fc779af03aea9080121172787c1632
PDF Text
Text
LLIURAMENT DE PREMIS REGIOSTARS
Brussel·les 25/02/2008
Paraules de Pasqual Maragall, president del jurat
COMMISSIOINER DANUTA HUBNER,
LADIES AND GENTELMEN:
LET ME INTRODUCE THE HONORABLE MEMBERS OF THE JURY OF THE
REGIONSTARS AWARDS:
MR. MARTTI HUOLILA, SENIOR TECHNICAL ADVISOR IN TEKES
MRS. MARJORIE JOUEN, MEMBER OF THE CABINET OF PRESIDENT DELEBARRE
MRS.ELIZABETA KSIAZEK, PROJECT MANAGER OF THE INNOVATIVE REGIONS IN
EUROPE SECRETARIAT
MRS. NATALIA KAZLAUSKINE, DIRECTOR, EUROPEAN COMMISSION
PROF. ÖRJAN SÖLVELL, STOCHOLM SCHOOL OF ECONOMICS
........................................
LADIES AND GENTELMEN
THE REGIOSTARS AWARDS APPEAR AS AN EXCELLENT AND TIMELY PROPOSAL IT
HAS BEEN AN HONOUR FOR ME TO PRESIDE THIS JURY, SPECIALLY BECAUSE I
AM CONVINCED SINCE LONG TIME AGO THAT EVALUATING BEST PRACTICES IS A
HUMBLE BUT USEFUL WAY OF MAKING THE REALM OF POLITICS ACCOUNTABLE.
MARKET EFFICIENCY IS THE MESURE OF ACCOUNTABILITY IN ECONOMICS. BEST
PRACTICES SHOULD HELP TO MAKE THE REALM OF PUBLIC POLICY
ACCOUNTABLE.
THEY MAY BE THEREFORE A HUMBLE BUT PERFORMING WAY OF ADVANCING
TOWARDS A BETTER EUROPE, OVER AND ABOVE THE CURRENT DEBATE ABOUT
THE ESSENCE OF THE EUROPEAN UNION AND ABOUT WHETHER OR NOT WE
NEED TO HAVE AND WILL HAVE A NEW TREATY OR CONSTITUTION.
IF REWARDING GOOD PROJECTS IS OK, I THINK THAT DISSEMINATING THEM IS
ALMOST AS IMPORTANT. COMMUNICATION, WE KNOW, IS KEY IN REAL
DEVELOPMENT.
WE MUST BE MORE THAN SATISFIED THAT THE FIRST EDITION OF THE
REGIOSTARS AWARDS HAS HAD SUCH A CONSIDERABE LEVEL OF
CONCURRENCE OF PROJECTS OF SUBSTANTIAL QUALITY.
1
�LET ME END BY A MORE GENERAL CONSIDERATION.
MARKETS ARE USUALLY SEEN AS I SAID AS MORE PERFORMING THAN POLITICS.
INTRODUCING COMPETITION AND EVALUATION IN GOVERNANCE. OVER AND
ABOVE THE ELECTORAL RACE SHOULD THEREFORE BE WELCOMED.
EUROPEAN REGIONS AND NATIONS ARE VERY DIVERSE. BUT OUR COMPLEXITY,
BEING A COST, IS ALSO AN ASSET. I WILL TELL YOU WHY.
NORTHAMERICA IS POWERFUL BECAUSE OF ITS SIZE, ITS WEALTH AND ITS
COMPETITIVITY. AND OF COURSE BECAUSE OF ITS MILITARY STRENGTH.
YET EUROPE IS AS BIG AND AS RICH NOWADAYS AS NORTHAMERICA, AND
EUROPE HAS SOMETHING THAT DISTINGUISHES US FROM AMERICANS:
1ST. BEING EQUAL IN INCOME WE HAVE A MORE EQUAL DISTRIBUTION OF
WEALTH.
2nd. WE HAVE MANY MORE LANGUAGES AND CULTURAL TRADITIONS, THIS BEING
A COST BUT ALSO AN ASSET, SINCE THIS MAKES US MORE ABLE TO
UNDERSTAND THE REST OF THE WORLD AND TO VALUE DIVERSITY. WE ARE
MORE SIMILAR TO THE WORLD. AS A WHOLE. AND THEREFORE MORE ABLE TO
UNDERSTAND IT.
LET’S COMBINE OUR DIVERSITY WITH THE ABILITY TO PERFORM EFFICIENTLY,
WHICH IS WHAT WE ARE HERE TOT TALK ABOUT, AND EUROPE WILL BE AT ITS
BEST. ALMOST WITHOUT COMPARISON.
THANK YOU.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció en l'entrega dels premis RegioStars 2008
Abstract
A summary of the resource.
The RegioStars awards appear as an excellent and timely proposal. It has been an honour for me to preside this jury, specially because I am convinced since long time ago that evaluating best practices is a humble but useful way of ...
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Brussel·les
Language
A language of the resource
Anglès
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Europa
Premis i reconeixements
Regions
Gestió pública
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-02-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/910/0000000678.pdf
9bc6db5014f989d09d5b8cb4f7c62280
PDF Text
Text
Intervenció del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall en l’acte de lliurament de la
Medalla d’Or de la Generalitat
11 de setembre de 2007 | Palau de la Generalitat
(Salutació a les autoritats i assistents)
Es un honor per a mi, per a la meva família i els meus companys i companyes,
rebre el màxim guardó de la Generalitat, val a dir de Catalunya. Ho és també
pels meus amics, molts dels quals s’haurien de considerar condecorats perquè
sigui des del Partit dels Socialistes de Catalunya, sigui des dels Ciutadans pel
Canvi, sigui des de la ciutadania que ens ha votat, contribuïren a fer el canvi a
Catalunya i per tant a demostrar que Catalunya era un país amb diversitat, amb
bàndols igualment honorables, amb dialèctica: un país viu.
I tant viu! Podrien dir alguns. Com que va reaccionar al carrer
multitudinàriament quan va ser necessari. No només l’11 de setembre, que
gràcies a Deu s’ha convertit en un acte festiu superant la protesta i les divisions
d’anys enrere, sinó també contra la querella al President que m’acompanya i
contra l’assassinat de l’Ernest Lluch, aquell dia en que la Gemma Nierga,
davant de les autoritats – entre les quals el President del Govern Aznar, que va
tenir la dignitat de ser-hi – va dir, se’n recorden?: “Ustedes que pueden,
dialoguen!”
Avui estem aquí en un 11 de setembre que s’ha convertit en un dia mundial del
dolor, a Barcelona, a Santiago de Xile i a New York, tres ciutats
bombardejades, per Felip V, per Pinochet i per Al Qaeda, i que simbolitzen la
llibertat.
Justament durant molts anys vam haver de celebrar l' 11 de setembre dos
cops: un a la plaça Salvador Allende, darrere el Putxet, i un altre a les Rondes, i
encara un altre a Sant Boi on va morir i és enterrat Rafael Casanova, l'alcalde
de Barcelona que va caure ferit aquí al costat, a les Rondes, en defensa de la
ciutat contra les tropes de Felip V.
Avui tinc l'honor de rebre el màxim guardó del meu país de mans d'un
President de la Generalitat nascut lluny d'aquí, a Iznájar, un nou català, que ha
mamat dels carrers i places de Cornellà la veritat de la vida d'una de les
diverses Catalunyes profundes, la Catalunya obrera dels barris amb edificis de
16 pisos sense ascensor quan ell hi va arribar, tan catalana com la de
l'Eixample de Barcelona o la de la Plaça Major de Vic o la Catalunya dolça del
Baix Empordà o la rostida del Camp de Tarragona i de l'Ebre o la humida i
verda del Pirineu o la infinita de la plana de Lleida.
El meu país, com deia encara ahir a la nit de nou Lluís Llach a la televisió.
Ítaca. Ell que l'ha viscut a Verges i a Porrera. O Raimon fa un parell de dies en
l'homenatge al mestre Ros Marbà, quan després de cantar Et Recordo Amanda
em deia les seves conviccions nacionals. I jo li recordava el passeig de Joan
Fuster i Josep Pla per I'Horta de València on un li deia a l'altre: "Aquest país és
bonic". I l'altre a l'un: "Si, és bonic perquè és ric". I jo que sóc mig català, mig
1
�valencià, i fill d'una dona de sang valenciana que va estudiar a l’Instituto Libre
de Enseñanza, i nét de poeta, hi estic totalment d'acord.
Rebre en aquest dia a la meva ciutat, de la que he estat alcalde quinze anys i
tinent d’alcalde tres més, i en la que he presidit la Generalitat de Catalunya i
proposat el seu nou Estatut, és el màxim honor que he rebut o pugui rebre mai.
Em reca no poder compartir-ho amb els meus pares, que s’ho mereixien, i amb
els qui ens han faltat massa aviat, com José Ignacio Urenda, el meu mestre
polític, Tere Muñoz, i el meu germà Pau. Però em conforta pensar que els
meus fills i néts, i els meus amics, començant per Narcís Serra, n’estaran
orgullosos.
El meu avi, que s’estimava Espanya, li va dir un dia “Adéu”, perquè Espanya no
entenia Catalunya, no copsava la seva pròpia diversitat i s’entotsolava a la
“Meseta”.
Aleshores, el 1907, Catalunya tirava milles i Barcelona implantava
l’ensenyament local seguint el model de Chicago amb les escoles municipals
del Mar i del Bosc. Tot semblava possible.
Endebades. Havien de venir encara les guerres del segle XX, la del 1914/1918,
la terrible guerra d’Espanya, en la que es van bombardejar des de l’aire, per
primer cop, ciutats com Barcelona, Madrid i Gernika, i la Segona Guerra
mundial.
Avui tot això sembla un malson. Encara hi ha guerres, i guerres de religió, que
són les pitjors, però el món ja no és el que era, afortunadament, i els canvis
polítics que s’albiren, al vell i al nou món, preparen, n’estic convençut, un
esdevenidor molt millor pels nostres fills i néts.
Catalunya serà algú en aquest món. Sens dubte. Europa veurà aviat l’eclosió
definitiva de nacions no estatals: Escòcia, Flandes, Bavaria, i Catalunya,
Euskadi i Galícia, i potser reagrupaments com l’Ibèric del que ara es parla. I
això no l’afeblirà, ben al contrari. No afeblirà Europa, ni tampoc Espanya,
Alemanya, Gran Bretanya o Bèlgica.
Europa, a diferència de les Amèriques, no serà un continent monolingüe. I això
vol dir que estarà en millors condicions per a entendre el món, dir que ho
estaria per arreglar el món seria excessiu.
En tot cas quan el gal·lès David Crystal va dir en el Fòrum de les Cultures que
el nombre de llenguatges del món minvava any rere any ens estava dient
també que el català és un símbol, salvat per poetes, mestres i editors. I lectors.
Gent inofensiva, però decisiva per a això que en diem "preservar l'espècie".
Perquè ja sabem que la pèrdua de diversitat afebleix les especies.
2
�I en aquesta Europa Catalunya hi serà una nació, espero que algun dia
reconeguda no solament en el preàmbul del seu Estatut sinó en la Constitució
del seu Estat. Tot arribarà.
La paciència no ha estat mai una virtut absent del nostre arsenal. Per bé que
de tant en tant convé que la rauxa calculada s'imposi a la parsimònia
sistemàtica. Crec que estem en un d'aquests moments. I ho crec no perquè
simplement estiguem farts de tot sinó perquè tenim arguments i aliats en la
Europa multiestatal. A Europa hi ha més cultures que països, més nacions que
estats.
Tanmateix convé no esperar que les coses convergeixin per si mateixes cap a
un final feliç. És arribat el moment de dir clarament que a la Península hi ha
quasi la meitat de les nacions sense estat d'Europa.
I convé també que no creguem que del reconeixement d'aquest fet se'n
derivarà la nostra felicitat. En absolut.
Si les nostres empreses no son més competitives i ambicioses;
Si les continuem venent a fora quan la família que les va crear se'n
cansa i es retira amb els calés de la venda;
Si les nostres escoles no tornen a ser tan innovadores com ho van ser
l'any 7 del segle passat;
Si no entenem que en el coneixement d'idiomes i que en la bona marxa i
creativitat de les Universitats hi ha quelcom crucial per a ser un
país competitiu;
Si les nostres extraordinàries empreses farmacèutiques perdessin la
capacitat d'invertir en desenes de nous productes per a trobar-ne un de
realment nou i rendible;
Si no entenem, a sensu contrario, que els fàrmacs ja amortitzats
s'haurien de vendre al tercer món a preus que no incloguin el cost de la
recerca inicial que els va crear;
Si els nostres hospitals punters no arreglen aviat els seus problemes
financers, cosa que per cert esta passant, afortunadament;
Si el nostre capital risc no arrisca o se'n va fora;
Si no tallem la cantarella interminable de les infraestructures que no
arriben i les fabriquem nosaltres, conscients que són elles les que ens
faran rics i no a l'inrevés;
Si no casem l'Aeroport i el Port buscant unes sinergies evidents que no a
tot arreu es donen;
3
�Si no invertim massivament en coneixement i sobretot en el disseny de
bones pràctiques, val a dir, en l'exigència d'utilitzar per a cada funció el
millor procediment, que és un dels objectius principals de la Fundació
Catalunya/Europa que estem creant;
Si no entenem que l'acció social i institucions com Caritas i altres són
absolutament bàsiques per a mantenir el to dels nostres barris;
Si no creem d'una vegada les set vegueries per a substituir les
províncies i no restablim l’Àrea Metropolitana de Barcelona;
i finalment, si no tenim un Pla Estratègic que organitzi tot això, no serem
a Europa el que tenim dret a ser: un país punter, sensible i ric.
De nou moltes gràcies. En nom de la meva família, dels meus amics i amigues,
dels meus col·laboradors i col·laboradores, val a dir de tots aquells que m'han
ajudat a fer el que sigui que m'ha fet merèixer la Medalla d'Or del meu país,
gràcies Catalunya!
Pasqual Maragall
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Abstract
A summary of the resource.
Maragall rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol, de mans del president José Montilla.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Generalitat de Catalunya
Premis i reconeixements
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Medalla d'Or
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-09-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf
c006523f06ca087fe08d24bd05641362
PDF Text
Text
Laudatio Pasqual Maragall
(UCE, Prada, 23/08/12)
M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la
Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de
l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic;
Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors,
amics.
Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació.
D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet
l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes
paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall.
I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne
mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de
l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest
reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país
valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han
protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de
comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I
això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la
importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força
d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el
reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més
grans a tots.
Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el
rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I
finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest
any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la
UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la
nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui.
Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i
símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per
tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest
1
�homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial.
Gràcies, doncs, i felicitats.
Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un
símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses
raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país,
per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més
enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de
Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha
donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir
qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és,
sens dubte, Pasqual Maragall.
Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat
fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu
gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per
això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho
hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en
qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la
vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde
dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees
al servei d’un projecte.
Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la
llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser
un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la
seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una
manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció,
en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint
sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del
personatge.
Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels
homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de
l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi
comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests
anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar
gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una
expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un
debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per
Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia
2
�referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la
terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no
massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava
protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells.
President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels
Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa
i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També
contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria
més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual
Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul
excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de
veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall
està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un
sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons
perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada.
Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista,
troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de
Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política
incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava,
en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat
polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant,
sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la
configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia
concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran,
doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per
apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall.
Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la
trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al
servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir
d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva
aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna
de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís
amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu
testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge.
Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític.
És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una
determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a
formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o
3
�federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol
fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de
Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que
ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de
l’estat espanyol.
De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en
l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al
segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i
transformació de l’estat espanyol.
Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest
era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest
projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte
bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de
ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat
de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal
i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de
nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte
mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de
Catalunya.
Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del
que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat
transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte
per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava
inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la
tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser
redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la.
Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de
prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer
tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que
moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del
que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest
pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar
prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això
no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes.
Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el
procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu
una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la
4
�imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a
quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de
les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta
Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre
tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu
fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una
Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el
procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una
espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins
a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb
aquest fet.
El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i
amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat.
En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat.
Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota
l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los,
sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una
màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en
la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena
intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que
Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de
l’esperit del pacte constitucional.
Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva
la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan
Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu
d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de
brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les
parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills
d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta
complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre
nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament
pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de
celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar
tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya
que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze
en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/
el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el
bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire
respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de
destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no
5
�és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de
corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya”
Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya.
Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment,
tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt
importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions
Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions
entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt
crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que
aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia
respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt,
com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels
elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el
socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional.
He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues
constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall.
També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva
trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre
sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense
Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà
associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat
durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial,
els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde
de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de
derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del
govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a
la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix
matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica
compassivament, no en parlem gaire.
Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat
dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per
encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall
ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional.
I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la
seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva
del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per
Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va
poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona.
6
�Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix
amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre
ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni
Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni
Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el
magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa,
motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell.
És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya
s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat
fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol
envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per
acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i
Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi
ha és simplement la capitalitat de Barcelona.
És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava,
Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de
Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de
Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita,
diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les
seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i
mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida,
asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan
sovint se situa el nostre debat polític.
És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va
ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar
com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és
de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han
volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns
nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar
Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara,
un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests
que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió
hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes
catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden
parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar
Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era
una realitat, Catalunya era una ideologia!).
7
�És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a
alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la
causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera
hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política.
Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè
de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President
de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls
decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els
territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i
les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord.
Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa
crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del
principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha
vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament
entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient
que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses
moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat
institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on
avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran
projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint
estratègic de Pasqual Maragall.
El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel
lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de
l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és
amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política
europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant
del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de
la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb
els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder
polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres
aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya
a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la
consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és
aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat
política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit
d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa.
Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual
Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu
país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La
8
�llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de
qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat
lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol
defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no
tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels
ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són
capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen.
Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es
diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest
lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan
aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest
és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil
d’emplenar, en l’escena política del nostre país.
Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és
un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels
dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests
títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el
de saber-se el fill més estimat de Catalunya.
Moltes gràcies.
Antoni Castells
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Castells, Antoni
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Premis i reconeixements
Universitat Catalana d'Estiu
Acció política
Catalanisme
Barcelona
Description
An account of the resource
Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Prada
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012-08-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf
7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc
PDF Text
Text
PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL
MARAGALL EN L'ACTE DE :
LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT
HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN
SALE DE LA REINA REGENT,
16 DE NOVEMBRE DE 1988
�MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN.
MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.
HONORABLES SENYORS CONSELLERS.
IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT.
DISTINGIDES AUTORITATS.
SENYORES I SENYORS.
PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD
HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES
PODEN FER A UNA PERSONA.
PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA
AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU
PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA
HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM
DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL.
AQUEST ÉS
EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT
COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS
VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS.
COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE
EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A
DEIXAR-SE DOMINAR.
�COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE
FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET
PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA.
EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT
SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I
ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I
SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE
CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT
VIGENT.
DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I
ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y& RICA I PLENA,
,.‹91
POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA
SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.
DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE
ÉS
ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA
HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA
CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS
PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT.
UN PAíS MAI NO
ÉS
PETIT SI ELS SEUS HOMES
SCSN
GRANS. AQUESTA
SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA
MILLOR CONFIRMÀCI6.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4083
Title
A name given to the resource
Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de la Reina Regent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Biografies
Història
Acció política
Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1128/19871215d_00253.pdf
5cf9925e964886a2f9bf4d4caa10a513
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Par aule s
de 1 ' Excm.
1' a torgament de la Me da
Sr.
Alcaide,
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pascual Mar agal ,
1 la de la Ciutat al Molt
Honor
en
e Sr.
Josep Tarradel las
Barcelona, 15 de desembre 1987
�P de Barcelona
Ajuntament 1 11
Ref.:
Gabinet de Comunicació
OLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS:
FA. DEU ANYS QUE VAU PRONUNCIAR, BEN A PRO? D'AQUEST
SAL6, AQUELLS MOTS D'UNITAT I D'AFIRMACIC; QUE RESSONAREN
EN EL COR DELE CATALAMS I QUE HAN ENTRAT EN LA HIST5RIA
I EN LA MEM¿RIA COL.LECTIVA DEL NOSTRE POBLE, PERQUi'?.
SINTETITZAVEN DE MANERA ENCERTADAMENT CONCISA 1 VIGOROSA
EL VOSTRE REENCONTRE AME CATALUNYA.
LA BARCELONA ENFERVORIDA QUE US REBIA
FOU AQUELL
DIA COC, LA PLACA. MAJOR DE CATALUNYA, ON S'HI SENTIEN
PRESENTS TOTS ELS CATALANS.
L'ACOLLIENT QUE US DISPESAVA LA CIUTAT
ERA
L'EOVENATGE QUE US RET1E1, PER HAVER SABUT'SERVAR LA
LEGITIMITAT
I LA CONTINUITAT DE LA PRIMERA INSTITUCI5 DE
CATALUNYA, EN UN DELS PER1ODES MÉS FOSCOS I DRAMkICS DE
LA NOSTRA VIDA
NACIONAL.
�Ajuntament 1Vde Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
EN EL MOMENT PRECíS, VAU TEN IR EL SENTIT EIST7)RIC,
L'HABILITAT I LA PRUDi.INCIA QUE CALIEN PER —SENSE CEDIR EN
LES VOSTRES CONVICCIONS ACONSEGUIR, EN CIRCUMST1NCIES
ENCARA HEN DIFícru, L RETORN DE LA GENERALITAT A
CATALUNYA.
SOTA LA VOSTRA PRESIDNCIA,
LA GENERALITAT
RESTABLERTA VA PODER EMPRENDRE, EN L'ESPERIT D'UNITAT
QUE EN TOT MOMENT INSPIR1REU,
LA NOVA ETAPA DE
L'AUTOGOVERN DE CATALUNYA.
SEMPRE IIEU TIMGUT PER AQUESTA CASA UNA ALTA
COSIDERACI(5. N'EEU DONAT PROVES AEUNDOSES, COM. LA
D'AQUELL 19 D'ABRIL DE 1979 EN QU, PRESIDINT L'ACTE DE
LA PRESA DE POS SESSI5 DE NARCíS SERRA COM ALCALDE DE LA
CIUTAT, ENALTIEU LA SIGNIFICACI8 DEL RESTABLIMENT DELS
AJUNTAMENTS DEMOCEZ,TICS .
�Ajuntament , lo . ' de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
PERQU CONEIXEU EL QUE CATALUNYA I BARCELONA SU
L' UNA PER L'ALTRA, SABEU QUE EN EL NOSTRE
HIST¿RIA
NO
PERDONA ELS
FALSOS
1
PAíS LA
ESTRILS
ENFRONTAMENTS.
PER SOBRE DE TOT,
PER AIX.:(7) VOS SEMPRE HEU SITUAT,
LA
DE LES SEVES
UNITAT DELS CATALANS I LA COOPERACIó
INSTITUCIONS CON EL MILLOR SERVEI A LA CAUSA DE
CATALUNYA.
AQUESTES
ALGUNES DE LES RAONS QUE TAN MERESCUT
US FAN L'ATORGAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT.
EL QUE HEU REPRESENTAT I EL QUE HEU FET PER
CATALUNYA CONSTITUEIZEN UNA REFERk1CIA OBLIGADA QUE
RESTARA LLARGAMENT V1GENT.
GRACIES MOLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4034
Title
A name given to the resource
Lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Sr. Josep Tarradellas
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Catalanisme
Autogovern
Acció política
Tarradellas, Josep, 1899-1988
Medalla d'Or
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-12-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/222/20051025.pdf
f6db845535106444e028057a836e214a
PDF Text
Text
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La
Caixa"
Palau de la Generalitat | 25/10/2005
Señor Director Gerente del Fondo Monetario Internacional
Consellers i conselleres, senyor president de La Caixa, senyors Fainé,
Mercader, Samaranch, estimats amics i amigues, diputats, autoritats,
síndic.
Hi ha una enorme expectació en aquest acte i ho prova el fet que en
l'auditori d'aquest mateix Palau hi ha 100 persones que l'estan
seguint, més enllà d'aquelles que estem aplegades aquí. De fet, és un
acte protocol.lari, però és un acte important, és un acte solemne,
potser dels més rellevants dels que es realitzen al cap de l'any en
aquest Palau de la Generalitat de Catalunya.
És l'acte del reconeixement de la màxima distinció de la institució que
tinc l'honor de presidir, i ho és especialment en aquest cas, perquè
distingim la trajectòria centenària i la significació econòmica i social
d'una institució sense la qual seria molt difícil d'explicar i d'entendre
el progrés i l'estabilitat del nostre país; és així de senzill. Tanmateix,
tots els que ens hem aplegat avui en aquest reconeixement a La
Caixa sabem que estem protagonitzant alguna cosa més que un acte
protocol·lari.
Estem en un moment de canvis, de canvis importants, en tots els
ordres. Ho ha dit el Director Gerent del Fons Monetari Internacional;
ho ha dit el President de La Caixa. Temps de canvis econòmics,
temps de canvis socials i temps de canvis polítics. I els temps de
canvis comporten sovint moments de confusió i, fins i tot, d'incertesa.
I això que en diuen la sàvia gestió del canvi consisteix en reduir la
incertesa i, per descomptat, en combatre la confusió. Per sort, aquest
temps de canvis és també un temps d'institucions, i d'institucions
sòlides, d'institucions que han estat, són i seran; que són els agents,
els causants del canvi però també el resultat del mateix, tot alhora;
del nostre progrés democràtic, de la nostra prosperitat econòmica i
de la nostra cohesió social; i m'estic referint als darrers trenta anys,
no pas solament als dies, les setmanes o els mesos que estem vivint.
Efectivament, si avui hem plantejat la reforma del nostre Estatut
d'Autonomia, estimat president de La Caixa, amb l'ambició que
pertoca i amb un amplíssim acord polític i social, és perquè comptem
amb unes institucions polítiques que funcionen, que funcionen amb
normalitat, és a dir, segons les regles i els usos democràtics
compartits per tothom.
El Parlament de Catalunya ja ha fet la seva feina. Ha aprovat, ha
1
�debatut, ha negociat i finalment ha aprovat, amb una majoria molt
notable de 120 dels seus 135 diputats, una proposta, el que ara com
ara és una proposta de llei, de reforma de l'Estatut. I les Corts
generals han començat a fer la seva feina de debatre, de negociar i
d'aprovar, quan s'escaigui, la llei per la qual Catalunya és dotarà d'un
nou Estatut.
Per raons que ara es faria llarg d'explicar, aquest Estatut és totalment
nou, després de 25 anys, i és fruit justament de l'experiència, també,
diguem-ho tot, de la constatació de les insuficiències d'allò que
havien fet fa 25 anys; no perquè en aquell moment fossin
insuficients, sinó perquè el que va passar després ho va fer esdevenir
insuficient i, per tant, en aquesta línia nosaltres farem tot el que
calgui, totes les explicacions que calguin, perquè el nou Estatut sigui
aprovat en tot allò que és fonamental.
Finalment, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu
veredicte definitiu sobre el nou Estatut. Ja saben vostès que després
de la seva aprovació o modificació, que esperem que no sigui
substancial, a les Corts Espanyoles, haurem d'anar a un referèndum
aquí, a Catalunya.
Simultàniament, el Govern de Catalunya exerceix i exercirà les seves
funcions amb especial cura a promoure i estendre el progrés social
dels nostres ciutadans, posant l'accent, com vaig dir fa molt poc, en
les seguretats, en l'atenció de les persones i en el reequilibri
econòmic i territorial del país, dotant-lo d'aquelles infraestructures i
d'aquella tecnologia que ens han de fer tan potents com sempre hem
volgut ser.
De la mateixa manera que les institucions polítiques, les institucions
econòmiques i financeres, en un marc d'irreversible liberalització -del
que ens ha parlat el director gerent del Fons Monetari Internacionaltreballen per assolir els seus objectius, contribuint així a la
prosperitat general.
És temps doncs de canvi, de canvi canalitzat a través de les
institucions i també és temps d'Europa. Però si parlem de canvis, els
haig de dir que farem canvis, que farem canvis en el Govern i vull
que sàpiguen de primera mà que no canviaré cap conseller ni
consellera, tenen tots la meva confiança, l'han tingut fins ara i la
seguiran tenint. Farem canvis en la manera de governar per ser més
eficients. I més ben entesos, també. L'Estatut ha tapat en bona
mesura la governació i això ho hem de resoldre i ho resoldrem.
Però tornem al que estàvem parlant; parlàvem de canvis a Europa.
No estem en temps en que sigui prudent, deixeu-m'ho dir ben clar,
deixar temes oberts massa temps sense resoldre. Europa ha estat,
2
�efectivament, l'ideal de la nostra aspiració de modernitat. Europa és
el nostre destí, la nostra casa comuna, el marc per poder ser algú en
el món global, el que ens dóna la mesura de la nostra dimensió. Bé
doncs, canvis, institucions, Europa, tot això ens remet a aquest
escenari mundial del qual ens parlava el Director Gerent del Fons
Monetari Internacional.
Vostès saben perfectament, i ho comentàvem abans, que el
naixement del Fons Monetari Internacional fue el teatro de una
disputa importante entre los intereses europeos y los intereses
americanos. Jonh Maynard Keynes, que ya había estado en las
negociaciones como aprendiz casi, como oficial de poco nivel del
tratado de paz de Versalles y que había criticado enormemente el
resultado de aquel tratado y lo que significó para Alemania, el
desastre, la miseria, la hiperinflación, quiso evitar que esto ocurriera
de nuevo en Europa; y forcejeó en Washington para obtener un
Fondo Monetario Internacional que efectivamente lo fuera y un Banco
Mundial que efectivamente fuera un Banco, y terminó diciendo el
fondo es un banco y el banco es un fondo. Y de alguna forma perdió
la batalla de lo que tenía que ser la financiación de la recuperación
europea, perdió esa batalla que sin embargo fue compatible con el
hecho de que Alemania fue ayudada en su reconstrucción, al
contrario de lo que había pasado al final de la Primera Guerra
Mundial; Keynes perdió, Alemania ganó, Europa ganó finalmente,
digámoslo todo, y el Fondo Monetario Internacional, querido Director
gerente, yo creo que tiene por delante todavía muchas cotas, no de
eficacia, sino de influencia que ganar, porque lo que entonces era
Europa, hoy es el mundo. El mundo es una economía abierta, usted
lo ha dicho, y conviene que haya instituciones internacionales más
efectivas de las que hasta ahora hemos tenido. Confiamos muchísimo
que la presencia de usted, de un español competente, al frente del
Fondo Monetario Internacional va a servir para ello.
Quan relliguem tots aquests conceptes identifiquem d'alguna forma el
codi genètic de La Caixa. La Caixa és una institució arrelada que ha
contribuït de forma excel·lent a la prosperitat comuna i que dóna
estabilitat al nostre país, una institució que ha interioritzat el canvi i
la innovació com a pautes de conducta i una institució que des de
Catalunya navega arreu del món amb una dimensió europea
inqüestionable. D'aquesta manera, La Caixa ha esdevingut una
institució que representa fidelment una manera de fer i una manera
d'anar pel món que són un exemple per les institucions, les empreses
i les associacions del nostre país. Aquest és el sentit profund de
l'homenatge que avui retem a la primera institució financera de
Catalunya.
I vull aprofitar aquesta ocasió per formular un prec i per prendre un
compromís. Vull formular un prec als responsables de La Caixa.
3
�Siguin irreductibles a l'hora de preservar la independència d'aquesta
institució centenària; independència que, per altra banda, ve
garantida per una Llei de meitat dels anys vuitanta que és la Llei més
liberal de totes les lleis que s'hagin pogut fer en les Comunitats
Autònomes espanyoles respecte d'aquest tipus d'institucions
financeres. La més liberal. Vostès saben que aquesta és una de les
claus del seu èxit, saben que el Govern de la Generalitat ho sap i ho
respecta, i vull que sàpiguen que aquest és el millor servei que poden
fer al país, ser com són, ser independents. I amb el prec que li acabo
de fer, un compromís. El compromís del president i del Govern de la
Generalitat de respectar, com s'ha fet fins ara, aquesta
independència.
Abans m'he referit a la confusió en temps de canvis i al soroll, més o
menys interessat, que deforma les intencions i la realitat, i vull ser
més explícit. Tots vostès saben que s'ha volgut instal·lar el tòpic que
la proposta de nou Estatut té una orientació intervencionista molt
especialment dirigida a controlar les Caixes d'estalvis. Insisteixo en
que la nostra Llei, i no és d'aquest govern, és anterior, és la més
oberta i la menys constrictiva de totes les que hi ha a nivell de les
autonomies espanyoles. Però en relació a aquesta qüestió, vull encara
reiterar alguna cosa més.
Primera precisió: una cosa és qui té les competències i l'altra com les
exerceix. No hi ha res, ni un sol punt en la proposta de l'Estatut, que
sustenti l'afirmació que s'amplien les competències del conjunt del
sector públic; el canvi consisteix en que allò que abans feia l'Estat ara
ho farà la Generalitat, dins del que preveu la Constitució. Això no és
lliure mercat, però això és una virtut que el mercat té, que és la
proximitat.
Segona precisió: nosaltres farem un ús de l'autogovern menys
intervencionista i més lliberal del que sempre ha fet l'Estat, vull que
quedi clar. Perquè hem de suposar que la Generalitat, quan legisli ho
farà en un sentit més intervencionista que el govern central, quan
justament estem més a prop de la realitat intervinguda ? I davant
d'això, davant d'aquesta qüestió, tenim tres respostes possibles.
Quan s'ha donat el cas, per exemple en matèria de caixes, s'ha
demostrat que nosaltres fem un model menys polititzat que en la
resta de l'Estat. Segon, de l'Estat espanyol no es pot pas dir que
històricament tingui massa autoritat per donar lliçons en matèria de
no intervencionisme, i he de fer una excepció important amb una
persona que tinc aquí a l'esquerra. Però és cert que la dinàmica de
l'Estat espanyol ha estat francament més intervencionista que no pas
ho és la nostra dinàmica de govern. I tercer, com podríem voler un
Estatut per tenir un país més lliure i fer-ho servir per limitar l'actuació
dels nostres ciutadans i de les nostres empreses?.
4
�I ara arribo a la tercera precisió. En determinats camps, l'econòmic i
el financer, no tan sols ens plantegem de modificar l'àmbit
competencial. Encara que hauria estat perfectament legítim
plantejar-ho dins la Constitució, no ens proposem ampliar les
competències de la Generalitat que en molts casos la legislació bàsica
de l'Estat ha limitat més enllà del que seria raonable. Aquest ha estat
el nostre propòsit en fer l'Estatut, i molt especialment en matèria de
bancs i caixes. Si hi ha algun punt que provoca recel i no ha estat tan
ben entès, ens comprometem a modificar-lo.
Quarta precisió i última: nosaltres estem a favor de la llibertat de
mercat, la màxima possible, i estem en contra de la fragmentació del
mercat, és una contradicció en els termes. Ara no posem traves al
mercat europeu que figura que és el que ens hem compromès a crear
especialment en l'àmbit financer i el de serveis. Ja voldríem que
aquests exemples que s'han posat abans de primeres presències de
les nostres caixes a Europa i a França en particular poguessin
continuar, perquè sabem i sap el director gerent del Fons Monetari
Internacional que no és gens fàcil. De manera que els responsables
espanyols que en determinats camps s'alarmen dels possibles
entrebancs que podria significar l'Estatut per la unitat de mercat, el
primer que podrien fer és mirar que poden fer per no entorpir
realment el funcionament del mercat europeu, què podem fer perquè
el mercat europeu sigui més lliure, que no ho és del tot.
Fins aquí aquestes precisions al fil de l'actualitat. Acabo. Els he dit en
començar que aquest acte no era un acte estrictament protocol·lari,
s'ha demostrat que no ho era, i per això tampoc no he volgut defugir
una qüestió que podia ser motiu de preocupació. És la meva manera
d'expressar-los la meva confiança en el futur de La Caixa i en la seva
capacitat de seguir fent un servei al país des d'una independència
acreditada per una història centenària. Repeteixo el que els he dit fa
un moment: preservin gelosament el seu principal actiu que és
l'autonomia, que és la seva pròpia personalitat, i exigeixin que sigui
respectada perquè farà bé a Catalunya i farà bé a Espanya i farà bé al
mercat, a tots. Per molts anys.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1704
Title
A name given to the resource
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Estatuts
Finançament
Model social
Territoris
Liberalisme
Premis i reconeixements
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/242/20060117.pdf
f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4
PDF Text
Text
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a
Gregorio López Raimundo
Palau de la Generalitat | 17/01/2006
Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida
política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble
de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva
gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement,
recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps
de resistència i de reconstrucció.
Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de
l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en
equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica
justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa
Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell
equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell
sentimental, polític i humà.
La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita
tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i
nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la
perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de
renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels
que eren buscats per la dictadura.
Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va
ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la
clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que
havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del
qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir:
"Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López
Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi
compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño
defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la
historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y
mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros
camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que
estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser
profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el
carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del
mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas
aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo
catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo".
Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present.
Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó,
a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué
de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de
vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull
dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho
pregunto.
Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de
la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a
Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la
teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de
Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia
estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap
a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud.
1
�Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos
cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser
homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat,
de la democràcia i dels drets socials dels individus.
El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica
com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles
d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves
polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política.
És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem
après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una
proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap
Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la
pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps
imposa sobre les lleis.
Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar
Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar
comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan
conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita.
Moltes gràcies Gregorio.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1724
Title
A name given to the resource
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Biografies
Democràcia
Franquisme
Política
Premis i reconeixements
López Raimundo, Gregorio, 1914-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1369/19940117d_00606.pdf
19ddf8e2789dda343b0548f54c5bca4f
PDF Text
Text
Ref.:GUIó 05/94
Data: 13/01/94
GU
Per:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JGP)
Réception à la Chapelle Saint -Dominique.
Remise de la Médaille de la Ville de Perpignan
17/01/94, 12:45 horas.
Proposta de paraules de l'Alcalde
Sr. Alcalde de Perpinyà,
Senyores i Senyors Consellers municipals de Perpinyà i
Barcelona,
Senyores i Senyors Consellers Regionals,
Senyores i Senyors Consellers Geierals,
Sr. Prefecte del Pirineus Orientals,
Sr. Cònsol General d'Espanya a Perpinyà,
Sr. Cònsol General de França a Barcelona,
Sr. Rector de la Universitat de Perpinyà,
Srs. Presidents de Cambres i Associacions,
Senyores i Senyors,
Moltes gràcies Sr. Batlle.
Em sento molt honorat pel lliur ment que m'han fet de
�la Medalla de la Ciutat de Perpin€yà.
En la meva persona enalteixen vostès Barcelona ...
Durant l'acte de salutació
i!
de presentació
del
Conveni-marc i del programa de cooperació entre les
ciutats de Perpinyà i de Barcelona,
l'esplèndid
Hotel de Ville,
d'expressar el meu agraïment a
tingut
celebrat a
l'ocasió
Batlle i al Consell
Municipal per la invitació que *l 'ha permès de visitar
oficialment Perpinyà.
Crec que aquest és l'inici d
na nova etapa en les
relacions entre les dues ciutats,
Els catalans de la meva genera ió, igual com molts
altres espanyols,
Perpinyà,
tenim un 1eute particular amb
amb les seves institucions i els seus
ciutadans.
Durant molt de temps, quan tante$ coses mancaven a casa
nostra, Perpinyà va ser per a nosaltres un lloc que ens
atreia per la seva llibertat política i cultural i la
seva abundància material.
(Menció
a Federica Montseny: la Catalunya de la
�llibertat. La Catalunya llibèrtària)
Vostès ens van acollir aleshores amb comprensió i
generositat. Els barcelonins rio!ho han oblidat, i el
seu Alcalde, avui, els ho agraeix sincerament.
Ara que compartim les ma eixes
llibertats
i
possibilitats, ara que formem part del mateix projecte
europeu, podem fonamentar les nOstres relacions sobre
naves bases i aprofitar les opor unitats que es deriven
tant
del Mercat Unic eut.opeu com de
les
característiques de les dues ciutats.
I vull recordar que primer va se Montpeller qui en els
anys encara difícils de la illtegració d'Espanya a
Europa (1986) va afirmar:
• • • • "pas un cul de sac".
Avui és Perpinyà, la catalana qui afirma la seva
voluntat de formar part de la mateixa área regional que
Barcelona. "Sigueu benvinguts", h Sigueu bontrobats".
Mesdames et Messieurs,
Les Pyrénées ne son plus une barrière physique,
culturelle et méme politique, g ace à la Citoyenneté
Européenne.
Une fois de plus le génie poli .ique d'Europe est en
�train de creer une entité innovátrice -de méme qu'il
l'a fait auparavant avec la villp, la nation et l'Étatcelle ci combinera la force de l l unité du marché, de la
monnaie unitaire, de la polit que extérieure et de
défense commune tout en respectant les diverses entités
nationales.
les Pyrénées se sont perdu$ comme barrière mais
heureusement pour nótre plaisir
"Boulevard
des
Pyrénées"
utilicé par les journaux
un
plus
a
toponyme qui
"El País" et "Le Monde"
pendant
été
dans
1992
et
es Jeux Olympiques
de
supplément spécial lors des événements de
particulièrement
parler
nous pouvons par contre
encore comme montagne,
d'un
t besoin, ils existent
Barcelone,
D'acord avec le sens de cette définition, les Pyrénées
sont l'avenue principale d'un ndaeud territorial qu'à
Barcelone nous dénominons Le Nora du Sud.
Le triangle Toulouse-MontpellierfBarcelone, dans lequel
Perpignan occuppe une positi9n privilégiée, est
aujourd'hui le schéma d'une emergente eurorégion et le
noeud central d'un espace subcon inental plus large qui
comprend Toulouse, Valencia,
Saragosse,
Bilbao,
Bordeaux, Lyon et Marseille et q i pense méme rejoindre
�Milan.
Ce triangle, ce "Boulevard des Pirénées" est finalement
une projection future de l'anci4n territoire catalanooccitanie du Moyen-áge.
C'est ainsi que les nouveaux projets communs, les
nouvelles possibilités offertes par le marché intérieur
de l'Union Européenne s'alimentent du passé historique
et culturel des nombreux intéréts que nous partageons.
Je pense donc que dans l'Union Européenne à mesure que
disparaissent les barrieres intérieures, apparaissent
les cohésions territoriales.
Une de ces cohésions territoriales est l'eurorégion
compacte, définie, qui s'étend Oepuis Valencia jusqu'a
Toulouse et Montpellier passant par Saragosse et
incluant Palma de Mallorca.
Comme nous pouvons observer il s'agit pratiquement des
anciennes terres des Rois de Catalogne-Arago dont
Perpignan faisait part.
Aujourd'hui elles sont habitées par plus de 15 millions
de personnes que partagent une des cohésions les plus
claires d'Europe. Plus on est loro du centre de
�l'Europe plus 11 faut s'unir poir devenir quelqu'un en
Europe.
C'est de cette dimension humaine et de population que
nous devons tenir en compte pour nos projets
économiques et culturels.
En dessous de cette grandeur
pas.
ne
Ils
intercontinental,
l'objet
de
les
justifient
chiffres ne sortent
pas
un
aéroport
TGV -Oont votre station est
un
l'un de
nos principaux
accords
d'aujourd'hui-,
un grand centre de distribution alimentaire, des
Universités et centres de recherche compétitifs. Ils
ne peuvent pas offrir a l'inve$tisseur, au turiste,
l'attrait de notre gastronomie v4rié, de la combinaison
de la neige et de la mer, de l'industrie et la campagne
que
nous tous ensemble offrons
n'existe
m'eme pas
aujourd'hui.
la possibi4ité d'entrer dans les
circuits culturels internationaux.
Par dessus cette dimension on perd d'autre part le
bénéfice de la cohésion.
Dans le cadre de l'Europe intégrée, la concurrence sera
d'hors, elle est déjá, entre les territoires.
�Senyores 1 senyors,
Els invito a que treballem juntsp Perpinyà i Barcelona,
al costat de les altres grans ciutats dels nostre
entorn, per aprofitar les economies d'escala i els
avantatges de la cohesió territorial i convertir
l'euroregió del Mediterrani nord-occidental en un
territori competitiu.
Si ho fem, hi guanyarem tots plegats, si no ho fem,
probablement, perdrem una oportunitat decisiva per al
nostre futur.
Sr. Batlle de Perpinyà,
Digníssimes autoritats,
Senyores i senyors,
Gràcies per la seva atenció.
(LLIURAMENT: "PLACA COMMEMORATIV.1")
A !I_ D I
A
. ....
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4275
Title
A name given to the resource
Lliurament de la Medalla de la ciutat de Perpinyà a l'Alcalde
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Els invito a que Perpinyà i Barcelona treballem junts al costat de les altres grans ciutats del nostre entorn per aprofitar les economies d'escala i convertir l'Euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Chapelle Saint Dominique, Perpignan, França
Language
A language of the resource
Català
Francès
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Barcelona
Acció política
Perpinyà
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Euroregió
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-01-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències