2
10
63
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf
34632861641e70f7405a3927e49c43fb
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Johns Hopkins University
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Giddens, Don P. (citació)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-22
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Universitats
Premis i reconeixements
Urbanisme
Baltimore
Johns Hopkins University
Description
An account of the resource
Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Baltimore
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1469/19960126d_00708.pdf
395168a67458c45cb05000703e166e99
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Data: 26.1.96
GUIO
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (LG)
Concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu als judadors de
bàsquet Juan Antonio San Epifanioi Nacho Solozábal.
Saló de Cent, 18:30 h.
De cara a la concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu a Juan Antonio San
Epifanio i Nacho Solozábal, es fan avinents els aspectes següents:
El Consell Plenari del 22 de desembre passat va aprovar per unanimitat la moció per la
qual es concedia als dos jugadors de bàsquet la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit
Esportiu per la seva llarga llista d'èxits esportius a nivell nacional i internacional i per la
seva contribució a la difusió dels valors esportius de la ciutat, des de les files del conjunt
del F.C. Barcelona de Bàsquet.
A través de l'equip de basquet del F.C.Barcelona, l'Epi ha estat un actiu important pel club
durant 20 anys i el Nacho Solozábal durant 17, sent tots dos peces clau en els resultats del
club. Durant aquests anys, el Barça de Bàsquet ha estat set vegades campió de lliga, tres
vegades subcampió de la Copa d'Europa (1984, 1990 i 1991) i Medalla de Plata als Jocs
Olímpics de Los Angeles 1984, entre d'altres èxist esportius.
-
Actualment, Nacho Solozábal és economista en actiu i dirigeix una escola de bàsquet que
porta el seu nom. Aquesta escola va iniciar la seva activitat ara fa dos anys al poliesportiu
de la Nova Icàrïa i actualment està ubicada al poliesportiu de l'Estació del Nord.
-
Epi és assessor de la Lliga Professional de Bàsquet (ACB), responsable (exclusiu) de la
Publicitat de la Selecció Espanyola de Bàsquet, propietari de l'empresa New Events,
comentarista de C anal Plus i articulista al Mundo Depo rtivo. Epi va rebre un homenatge
del Futbol Club Barcelona el 26 de desembre passat al Palau Blaugrana, al qual es va
excusar l'assistència de l'Alcalde.
Desenvolupament de l'acte:
-
Parlament del regidor ponent de Relacions Ciutadanes i Esports, Albert Batlle.
Lectura del decret de concessió de la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu per la secretària
general en funcions, Irene Pagès.
Paraules dels guardonats.
Cloenda de l'Alcalde.
ESPORTS4.LGS
�IJ
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Proposta de paraules de l'Alcalde:
-
En primer lloc, vull agrair totes les persones que ens acompanyen
el testimoni d'estimació cap a dues figures imprescindibles de
l'esport català i espanyol, com són luan Antonio San Epifanio "Epi"
i Nacho Solozábal.
- La trajectória esportiva i la gran qualitat humana d'en Nacho i de
l'Epi són exemples a seguir per tots els nois i noies que fan de
l'esport una eina de civisme, d'integració i de participació social.
Si bé és cert que no tots els joves que practiquen esport poden
aconseguir el que vosaltres heu fet -el vostre palmarès- també ho és
que els anys que es dediquen a 14 práctica esportiva sempre seran
recordats com els millors de la joventut.
Tots sabem que els Jocs Olímpics de Barcelona van ser l'excusa
per a una gran transformació de la ciutat i que varen fer possible
que la ciutat es dotés d'unes instal.lacions esportives que mai
hagués pogut somiar. Els ciutadans han fet seves les instal.lacions
esportives i la ciutat per a la práctica esportiva.
Barcelona és la ciutat en la qual es fa més esport al carrer d'Europa.
262.000 persones han fet esport al carrer de manera organitzada
l'any 1995, més de mig milió de barcelonins fan entre 20 i 30
minuts d'esport 1 cop la setmana, i les installacions esportives
ESPORTS4.LGS
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
municipals ofereixen cada vegada millors serveis als seus abonats.
Més de 31.000!
Què hem de fer amb tot aquest actiu? Mantenir-l'ho. Les línies ja
estan marcades. L'esport escolar i la consolidació de Barcelona com
a capital internacional de l'esport són el camí que hem de seguir per
ser un punt de referéncia esportiva. Com a ciutat no farem res a
nivell esportiu, si la gent no considera l'esport com un element més
de la seva vida quotidiana.
- Els més joves han de viure l'esport des de l'escola, com a part
inqüestionable de la seva educació i formació. Són els esportistes
del futur. No farem res en el camp de l'esport a nivell català.,
espanyol o internacional si l'esport de base no el treballem, si no el
consolidem.
(Anunciar que recuperem els els Dimecres Olímpics en aquest any
olímpic.)
El Nacho i l'Epi treballan des de les seves noves responsabilitats en
la promoció de l'esport. Ells saben corn ningú l'esforç i el sacrifici
que significa estar entre els millors. Han après des de molt joves
tant les lliçons de la derrota com les del triomf, perquè han estat
uns bons jugadors en el més gran sentit de la paraula. Barcelona ho
sap perquè ha vibrat amb les seves victòries i avui la ciutat els fa
aquest homenatge i els atorga aquesta distinció.
ESPORTS4.LGS
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- Des d'aquí els convido a seguir treballant perquè Barcelona sigui
punt de referència en la promoció de l'esport de base i en la
consolidació de Barcelona corn a capital internacional de l'esport.
- Moltes felicitats i molta sort en tots els reptes que us marqueu d'ara
en endavant.
1
ESPORTS4.LGS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4375
Title
A name given to the resource
Concessió de la Medalla d'Or de la ciutat al mèrit esportiu Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Esport
Model social
San Epifanio, Juan Antonio, 1959-
Solozábal, Ignacio
Basquetbol
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-01-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/196/20050315.pdf
784680596aed83f1bf6add72b1e40145
PDF Text
Text
Concessió Medalles i Plaques Francesc Macià
Barcelona | 15/03/2005
Bona tarda a tothom, senyor Conseller en Cap, senyors Consellers, Consellera, estimats
amics, benvolguts guardonats en el dia d'avui, representants del treball de Catalunya.
Iniciem l'acte de lliurament de les medalles i plaques que porten el nom del President Macià
i que van ser instituïdes l'any 38 en memòria de l'avi, del President.
Moltes gràcies, Montserrat Avilès. Molts recordem, en aquesta sala, la parella Montserrat
Avilès - Albert Fina, que tant i tant van fer per la defensa dels drets laborals i també dels
drets polítics. Recordo moments en que les coses no eren tant fàcils com ara, ni era qüestió
de repartir guardons; sinó d'aguantar garrotades, moltes vegades, i trobar bons advocats
que tinguessin el coratge de donar la cara davant del que aleshores era el poder.
Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement molt sincer cap a les persones i
institucions, en aquesta edició dels Guardons Francesc Macià.
Les vostres procedències socials, professionals i geogràfiques són ben diverses. Però us
uneix una cosa important, una trajectòria meritòria en la vostra vida productiva com a
professors i mestres, com a treballadors del tèxtil, del metall o en el camp de la medicina,
com a advocats o empresaris, com a pagesos; des del món de la universitat, de la fàbrica,
de l'administració, de la indústria, de les empreses, de les cooperatives. Allò on hi ha hagut
treball, allà hi heu estat vosaltres.
En nom de la Generalitat i dels ciutadans del nostre país, pels quals treballeu i heu treballat
cada dia, us vull reconèixer la vostra aportació al projecte comú de societat amb el que tots,
d'una forma o d'una altre, ens hem compromès. Sou un reflex de la Catalunya real, de la
Catalunya de debò, de la gent que ens ha convertit en el que som: un país de progrés, un
país orgullós. Un país que no està mai satisfet però que està orgullós del que és. Un país
que treballa amb rigor, disciplina, amb cohesió i amb una mentalitat desperta, desvetllada i
preparada per a les noves situacions a les que ens enfrontem. Un país de gent que no ha
abandonat mai la tenacitat, la constància i aquell punt de passió sense el qual el nostre
esforç no seria mai fèrtil. Vosaltres sou els que sabeu la diferència que existeix entre fer les
coses i fer-les bé.
M'agradaria fer un esment molt especial a les moltes dones reconegudes aquesta nit. Hi ha
una percepció estesa de que les dones guanyen posicions dia a dia en el món laboral. És
certa i és, per sort, més que una percepció: és avui una realitat decisiva per a la vida del
nostre país. Cap país que vulgui ser un país com cal no es pot permetre la injustícia que
representaria no tenir en compte que de fet les dones sempre han estat la meitat de la gent
que treballava; i que la realitat d'avui és que treballen per partida doble, perquè en molts
casos segueixen fent també moltes de les feines que ja feien abans. I a més les fan en el
món productiu. Tant de bo que l'altra part de la humanitat catalana, els homes, fóssim
capaços -que de vegades no ho som, per moltes raons que cada vegada semblen
justificades però al cap de la vida no ho són- de poder ajudar en aquesta altra part de la
vida productiva, de la vida laboral que és l'aixecament d'una família i la conducció d'una
casa.
A les dones moltes vegades se'ls ha escatimat el reconeixement social i massa sovint no
han pogut compartir els triomfs aconseguits. Per tant, aquesta nit vull deixar constància que
les dotze dones reconegudes amb la medalla del President Macià són un exemple
paradigmàtic del que la dona treballadora i empresària ha aportat al progrés i el benestar de
Catalunya.
1
�El més important és que tots i totes mantingueu el nivell d'exigència, això sí que us ho
demano; que el premi no sigui l'inici d'una baixada de la guàrdia. No l'abaixeu. Mantingueu
el vostre nivell d'exigència, perquè el Govern de Catalunya també vol mantenir
l'autoexigència i es vol emmirallar amb vosaltres, amb la capacitat que heu tingut de
mantenir-la durant molt de temps, moltes vegades i durant molts anys. Hi ha persones aquí
de cent anys, de noranta i tants anys, a les quals vull agrair molt especialment la seva
presencia perquè ells, potser més que cap altre, testimonien una vida dedicada al treball.
Entre ells n'hi ha un que va començar a treballar als 12 anys; i fins els 97, compteu. No crec
que n'hi hagi molts a tot Europa com ell. I el tenim aquí.
Repeteixo; el Govern de Catalunya vol mantenir, com vosaltres, l'autoexigència. És aquest
un Govern de Consellers i Conselleres que estan dedicant un esforç notable a aconseguir
convertir Catalunya en un referent de dos coses que han d'anar sempre a l'hora: el progrés
social i la transparència política. Ja sabeu que nosaltres tenim una passió per la política,
però també una passió moral per la transparència i una passió social pel treball i pels barris;
perquè pensem que és a la fàbrica, a l'oficina, al treball i als barris on es fabrica la vida
d'aquest país. Són la fàbrica d'aquest país.
És també per això hem signat l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
la ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Un nom molt llarg i impossible de
recordar, però darrera del qual hi ha un projecte molt ben enfilat, ben estudiat i que ja s'ha
posat a caminar. I també comptarem ben aviat amb un Pla de Govern per a la prevenció
dels riscos laborals; i amb la mateixa voluntat hem posat sobre la taula els instruments
necessaris per avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat. Aquests
són només tres exemples d'un quadre dens i extens de mesures de govern que ompliran tot
aquest 2005 i els anys a venir.
Vull aprofitar un cop més, en presència avui de tots vosaltres, per refermar el compromís
del Govern amb la gent que, dia a dia, s'esforça per construir un país més cohesionat, més
ric i amb millors condicions de vida per als ciutadans que hi viuen. De vegades, les
circumstàncies o els avatars de la vida política poden pertorbar o mig amagar aquest
objectiu de fons. Però que ningú no s'equivoqui; nosaltres som els primers compromesos
amb el treball fet amb paciència i sense improvisacions.
Comptem amb vosaltres. Compteu amb nosaltres.
Moltes gràcies i, altre cop, l'enhorabona a tos els premiats.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1678
Title
A name given to the resource
Concessió Medalles i Plaques Francesc Macià
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Biografies
Premis i reconeixements
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-03-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/927/0000000947.pdf
a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09
PDF Text
Text
PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE
LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE
BARCELONA
Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008
Molt Honorable President de la Generalitat,
Senyor Ministre d’Exteriors
Senyor Alcalde,
Senyores i senyors Tinents d'Alcalde,
Consellers,
Amic Narcís Serra,
Senyores i senyors Regidors,
Autoritats,
Estimades amigues i estimats amics.
Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys,
devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un
escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant
i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus
pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i
la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han
passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a
ciutat i com a família.
Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la
meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una
colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra
ciutat.
La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut,
de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè
Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom.
1
�En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut
moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè
després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que
vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de
funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara
davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els
haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al
matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les
nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que
en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de
hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral
com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es
treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en
jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de
tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a
una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el
Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia
sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de
funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van
fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i
vàrem haver de sortir corrents.
He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt
bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que
des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i
l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita
revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i
als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de
la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em
semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació,
una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat
Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas
de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri
també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu,
que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que
formava part de la majoria de govern.
He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home
privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser
alcalde d’aquesta ciutat, que és única.
2
�Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat
al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent,
durant molts
anys.
I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde,
ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació
del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte.
Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les
tres C: carta, compilación y castillo.
L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va
aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la
Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i
que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000
habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una
de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament
demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i
que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de
Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys.
En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo
tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per
companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i
Santi Udina –que també ens va deixar.
Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per
haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta
gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde,
entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant
més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell.
Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec
que ho van ser.
Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla
pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a
tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar.
3
�I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu
n’hi do el que van haver d’aguantar.
I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí
alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal
indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la
meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de
Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys.
En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també
en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no
haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es
diu Ernest.
Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació.
De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom
vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot.
Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona
d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato
Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les
Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys,
arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest
senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut
gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han
explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb
ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més
famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat
que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de
Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que
hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i
portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible
d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons
de Barcelona.
Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del
món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit
somiàvem i de dia construíem.
4
�Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat
la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres
mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a
viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de
fer.
En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig
repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no
repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar
algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde
abans d’acabar.
Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat.
En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere
any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la
voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats,
ho hem anat aconseguint.
Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència.
Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el
que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més
sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè
quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que
es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima
controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és
absolutament sana i necessària.
Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest
Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un
llistat de greuges per
posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a
pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys,
corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar
sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que
amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i
fent Europa.
.- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa
referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i
l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí
5
�present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la
ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les
5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid,
Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana.
.- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni
Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental.
Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que
hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor
d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir
que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però
AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara.
Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que
siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una
cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però
d’altres tampoc.
.- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta
velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una
vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de
provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a
Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens
van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats
de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat
era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i
això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat
molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat
amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà
mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital
que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran
que ja som tots plegats, uns més que d’altres.
Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells
anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no
pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho
va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad
que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les
hem acabat de pagar fa un o dos anys.
6
�I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara
és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament
ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç.
Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho
han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la
connexió amb la cornisa cantàbrica.
Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari
d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer
Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja
és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat
que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per
sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per
la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per
Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de
fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que
és un perjudici que no s’hauria d’admetre.
No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes
pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria
dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem
audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho!
L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França.
I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran
àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar.
.- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I
ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats
motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han
estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els
camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de
cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en
formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que,
junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a
Europa.
7
�Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho
és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al
català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som
europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir:
somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens
definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament
europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en
aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de
frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya
sinó també d’Europa.
.- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat
assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan
Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant
Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i
el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional.
És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual
Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir,
amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent
mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè
ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions
que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un
món molt complicat.
Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho
aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el
camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents
propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i
amb alguna persona més.
El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que
quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el
món. I és veritat.
La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les
malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives,
i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i
inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de
la ciutat.
8
�Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els
problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per
això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris.
Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són
importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González,
Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà
seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el
moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se.
La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació
recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li
el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi.
Per a tot això compteu amb mi.
Gràcies Barcelona!
T’estimo Barcelona!
Pasqual Maragall
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona
Abstract
A summary of the resource.
Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Medalla d'Or
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/934/0000001243.pdf
d7ea56018cabe86bc3baf6c5eae324e9
PDF Text
Text
Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende” Menció
Internacional
Tarragona, 09 de juliol de 2010
Benvolgut Sr. Alcalde,
autoritats,
senyors de l’Associació Allende a Tarragona,
amigues i amics,
Per a la meva generació Salvador Allende va ser un referent.
Quan a principis dels anys 70 va iniciar un camí alternatiu cap a una
societat socialista, molts arreu del món i també a Catalunya
seguíem esperançats el procés que s’havia iniciat a Xile.
L’11 de setembre (Què tindrà aquest dia que atrau tantes
desgràcies?) de 1973, el general Pinochet ens va prendre una de
les nostres icones i durant 17 anys va imposar al país una dictadura
que ens recordava massa la que havíem patit i encara patíem.
Durant els 3 anys del govern Allende, vèiem com un socialista
moderat anava deixant la seva petjada a Xile i alhora anava
estenent la seva influència a altres països. Però simultàniament ens
arribaven informacions filtrades i, en molts casos, supervisades, de
com l’administració Nixon li anava segant l’herba amb mesures
conegudes, i explícites, com el boicot, i moltes d’altres amagades i
secretes.
No tot van ser flors i violes durant el mandat del president Allende.
La crisi econòmica, amb la inflació i el desabastiment inclús
d’aliments, atiats tant per l’exterior com pels partits opositors xilens,
portaren a situacions molt difícils.
Així i tot Salvador Allende es va mantenir fidel al seu ideari
socialista i contrari a la violència. A pesar de les pressions que va
rebre també de l’interior i de l’exterior, en aquest cas per part de
Fidel Castro, es va negar a reprimir violentament cap manifestació.
Finalment, el tràgic dia d’aquell 1973, el traïdor Pinochet va acabar
amb la democràcia i amb la via socialista de en busca del hombre
nuevo, que era un dels ideals xilens.
1
�El president Allende es va atrinxerar al Palacio de la Moneda i es va
negar a entregar el poder als traïdors, enviant un missatge
emocionat i emocionant, que posa la pell de gallina encara ara:
... Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los
procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es
nuestra y la hacen los pueblos.
... Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino.
Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la
traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho
más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas
por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor ...
Només que fos per les seves darreres paraules, només que fos per
la seva fortalesa en defensar la democràcia i els seus ideals,
Salvador Allende ha de ser recordat i homenatjat. Jo he pogut retre
homenatge a la persona i a la seva memòria de manera molt directe
en dues ocasions:
L’11 de setembre de 2003, a pesar de les nostres imminents
eleccions, vaig acompanyar a la seva filla a portar flors a la
seva tomba de Santiago.
El març de 2006, vaig poder ser present a la presa de
possessió de la presidenta Michelle Bachelet, qui va recordar
amb especial èmfasi la figura d’Allende.
En aquests viatges, vaig voler veure els trets que a La Moneda ens
recorden els terribles fets que hi van esdevenir. I quan el jutge
Garzón va engarjolar a Pinochet, sóc dels que van aplaudir amb
entusiasme i il·lusió.
Per tot això, quan avui em donen aquest guardó que porta el seu
nom, l’accepto emocionat i els en dono les gràcies.
Visca Catalunya!
Viva Chile!
Pasqual Maragall i Mira
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende”, menció internacional
Abstract
A summary of the resource.
L’Associació Salvador Allende de Tarragona, va atorgar a Pasqual Maragall la medalla “Salvador Allende” 2010 en la categoria internacional, per la seva implicació amb el poble xilè.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Xile
Allende Gossens, Salvador, 1908-1973
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010-07-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/926/0000001396.pdf
0ce9325a065fa88a97ff632918cb430f
PDF Text
Text
Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de
Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo
Sarajevo, 06 d’abril de 2008
Dear citizens and friends,
I feel extremely honoured and also particularly touched to
be with you, in this occasion, after so many years of solid
friendship, build upon difficult experiences, through years of
war and peace.
Recently our city, Barcelona, has remembered an historic
tragedy, happened 70 years ago, when we were the first
city in history to be bombed by air, during our terrible civil
war.
The helpless population was killed, without compassion
during several long weeks, while international public opinion
remained silent and paralysed.
That was the ominous beginning of a practice that,
unfortunately, has become a repeated use for the following
wars. Too many and too tragic.
When in 1992, we knew that Sarajevo was going to be
bombed, we felt immediately that we should be near you,
and try to help you, even with the poor means of a city in
front of the armies.
That was the beginning of our friendship. From then, we
have learnt a lot from you. Sarajevo will remain forever in
our mind, as an example of courage, heroism, and wisdom.
We learned from you how the difference can become a
treasure, instead of being an insurmountable gap. And how
the courage of a community is a strength that can face the
worst evil.
1
�We want an Europe, even a World, able to learn the
lessons of Sarajevo.
A World where, first of all, we stop to kill each other, and a
World capable to face living together, not only accepting
diversity, but understanding its unique value, with such
positive and rich benefits.
Recently, in the US, the democrat candidate, Barack
Obama has delivered a remarkable speech about racism,
which is still a division in the American society, and all
around the World.
I share his vision on that issue, and I am sure that
Sarajevians will be forever an extraordinary model for the
entire humanity.
Our hope is a future World with cities, like Sarajevo, where
all the cultures feed each other and are capable to build a
new living together, much better than the mere sum of
them.
Our conviction is that only these cities are possible, so
nowadays, nobody can survive enclosed in its identity,
without accepting and integrating the other ones.
Let me repeat my gratitude to you for the honour that you
conferred to me.
I feel the most proud citizen of that world.
Thank you,
Pasqual Maragall i Mira
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo
Abstract
A summary of the resource.
La distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo va ser atorgada a Pasqual Maragall en reconeixement a les nombroses accions solidaries promogudes en la seva etapa d’alcalde de Barcelona, iniciades en ple conflicte bèl·lic i que s’han mantingut fi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sarajevo
Language
A language of the resource
Anglès
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Sarajevo
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Guerra
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-04-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/925/0000000927.pdf
b925da58a8c1e8575099cbcdfc3c6c21
PDF Text
Text
Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de
l’Any 2007.
Nota: El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala.
Palau de Congressos de Barcelona
28 de març de 2008
Estimats amics i amigues,
D’entrada rebeu el meu agraïment pel premi que m’acabeu de concedir. Gràcies a tots, de tot
cor.
És un premi que he hagut de donar més d’un cop, per gentilesa del Periódico i TV3, a Ferran
Adrià, Juan Manuel Serrat i el Dr. Massagué. Val a dir a representants de 3 de les excel·lències
de Catalunya: la gastronomia, la cançó i la biomedicina.
Un país que té coberts aquests tres fronts pot anar allà vulgui.
Bé, si ara arreglem l’Alzheimer serà la bomba!
Entenc que el premi deu tenir a veure amb la política però també amb el fet d’haver anunciat,
per cert en companyia de Manuel Fuentes de la CCRTV, amb qui seguiré col·laborant, espero,
un bon dia de la tardor passada a l’Hospital de Sant Pau, on treballa un dels equips més ben
connectats amb la punta investigadora mundial en la matèria que ens ocupa.
Us confessaré una cosa: no tenia més remei: l’Alzheimer és una malaltia devastadora que fins
ara té pal·liatius però no solucions. Vull que aquesta mala passada que m’ha fet la vida,
desprès d’haver-me regalat tants favors, tingui una resposta contundent, que serveixi per
alguna cosa.
Aquesta me la pagaràs, Alzheimer! A partir d’ara prepara’t! He tingut sempre molta sort. Amb la
família, amb els equips que m’han acompanyat, homes i dones a qui dec tot, començant per la
meva dona i fills i seguint pels amics i amigues, molts dels quals són aquí.
Al mes d’Octubre vaig dir que buscaria diners per dedicar-los a recerca científica i combatre
eficaçment la malaltia. I és el que he estat fent durant aquest mesos.
Hem anat preparant discretament amb la Diana, la Marta Grabulosa, en Santiago de Torres i en
Jordi Camí un projecte que en dos mesos concretarem del tot i exposaré públicament. Estem
posant en peu un fons de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre
l’Alzheimer.
Aquest suport a la recerca vull que sigui dirigit a fomentar la investigació, per tal que la nostra
acció sigui decisiva en la prevenció i en la cura d’aquesta malaltia. Ho farem des de Catalunya
però al servei dels ciutadans d’arreu el món.
Barcelona serà la capital europea de l’Alzheimer.. Vull dir la ciutat vencedora de la malaltia
d’aquí a uns anys. Tindrem aliats: Boston, New York, Londres, ciutats a les que aniré ben aviat.
Però Barcelona ha de ser un bastió en la guerra contra el Alzheimer, com ho va ser quan va
suportar els primers bombardejos aeris de la història sobre una ciutat.
Us estic parlant d’una de les més importants campanyes que hauré fet mai, sinó la més
important. Una campanya que guanyarem per majoria absoluta amb l’ajuda de tots.
�Potser serà l’ultima campanya personal però continuaré fent campanya amb els meus amics
del Partit Demòcrata Italià i amb els partidaris d’Obama i del Canvi, que es el que sempre m’ha
atret des dels 90’s i Catalunya Segle XXI.
Per damunt de qualsevol sensibilitat política aquesta vegada tirarem endavant una causa de
tanta o més volada de les que defensat durant la meva vida personal i política: la lluita contra
una de les malalties més sinistres, la que desmunta el cervell sense matar ningú. Tots esteu
convidats. Compto amb vosaltres per acabar amb aquesta nova epidèmia la darrera plaga
coneguda.
Tindreu aviat notícies meves i del projecte.
Gràcies altra vegada per aquest premi i per l’estima que durant tanta anys m’heu dispensat.
L’he percebut sempre amb nitidesa, com quan aquesta tarda, anant pels carrers de la ciutat
vella, la gent em deia: “Endavant Maragall!”
Ara la consigna és : “Amunt i crits”. 100 anys després de la seva identificació, la proteïna
malèfica serà vençuda.
Bona nit!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs per la Gala Català de l'Any 2007
Abstract
A summary of the resource.
Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
El Periódico
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-03-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2721/dossier-medalla-cscae-2012.pdf
593e8b88609d821d726f1e93b5f7a8f3
PDF Text
Text
Medalla 2012
del Consejo Superior de Colegios de
Arquitectos de España
Pasqual Maragall i Mira
Xerardo Estévez Fernández
Iñaki Azkuna Urreta
��El Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España entrega la Medalla
CSCAE 2012 a Pasqual Maragall, Iñaki Azkuna y Xerardo Estévez
�Discurso del
Presidente del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
�DMedallas CSCAE
en ediciones anteriores
D2011
:
�Laudatio
��Pasqual Maragall i Mira
�Xerardo Estévez Fernández
�Iñaki Azkuna Urreta
�Medios de comunicación
Arquitectos premian a Maragall, Azkuna y
Estévez por su política urbanística
ABC.es
Xerardo Estévez, distinguido por el Consejo
de Colegios de Arquitectos
Elpais.com - Galicia
�Medios de comunicación
Xerardo Estévez, distinguido por el Consejo
Superior de Colegios de España
ABC.es - Galicia
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Dossier sobre el lliurament de la Medalla CSCAE 2012
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012-11-28
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Arquitectura
Premis i reconeixements
Biografia
Estévez Fernández, Xerardo
Azcuna Urreta, Iñaki
Description
An account of the resource
Dossier que recull i resumeix l'acte de lliurament de les medalles celebrat al Senado de Madrid el 23/11/2012. Conté els textos de la laudatio i fotografies de l'event.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1197/19890528d_00344.pdf
35350f6ae39d115ab965e4dbf8f0b648
PDF Text
Text
Q 2_.o
MAJESTADES,
MOLT HONORABLE SR. PRESIDENT
EXCMO. SR. MINISTRO,
EXCMO. SR. JEFE DEL ESTADO MAYOR DE LA ARMADA,
AUTORIDADES CIVILES Y MILITARES:
HACE YA MáS DE CINCO AÑOS, BARCELONA ENTREGABA POR
SEGUNDA VEZ UNA BANDERA DE COMBATE AL PORTAERONAVES
"DéDALO".
EN AQUEL ACTO QUE SE CELEBRÓ EN ENERO DE 1984, EL
"DÉDALO" RECIBIó LA BANDERA CONSTITUCIONAL.
LOS DOS "DÉDALO", LOS ANTECESORES DE ESTE
MAGNíFICO "PRÍNCIPE DE ASTURIAS", TUVIERON UNA LARGA
VINCULACIóN CON LA CIUDAD DE BARCELONA Y LA ANTIGUA
BASE AERONAVAL DE EL PRAT DE LLOBREGAT.
SUS PLATAFORMAS DE VUELO VIERON EVOLUCIONAR DESDE
LOS PRIMEROS HIDROAVIONES HASTA LOS MODERNOS "HARRIER",
PASANDO POR EL AUTOGIRO DE DE LA CIERVA.
�-2ESTE ACTO QUE HOY CELEBRAMOS ES UN EXCELENTE
AUGURIO DE LA ESTRECHA RELACIÓN QUE, CON TODA
SEGURIDAD, EL NUEVO PORTAAVIONES VA A TENER CON LA
CIUDAD DE BARCELONA.
SI MIRAMOS LA BANDERA EN LA PROA DEL BUQUE, TIENE
CUATRO CUARTELES, EN UNO DE ELLOS VEREMOS LAS CUATRO
BARRAS, (COMO EN EL PORTAVIONES ITALIANO ESTAN TAMBIEN
LAS CUATRO REPUBLICAS MARINERAS), LA BANDERA QUE HOY
ENTREGAMOS ES SwNTESIS Y NO EXCLUSIÓN, NOS SENTIMOS
COBIJADOS EN ELLA.
QUISIERA EXPRESARME, MAJESTADES, EN EL IDIOMA QUE
SE CORRESPONDE A NUESTRA BANDERA, QUE HABLAMOS EN
NUESTRAS CASAS Y QUE ESTá SIENDO RECONOCIDO EN EUROPA
COMO IDIOMA DE USO CORRIENTE.
DE FET, LA INCORPORACIÓ DEL "PRÍNCIPE DE
ASTURIAS" COM A NAU INSIGNIA DE LA FLOTA ES PRODUEIX
AVUI MATEIX A BARCELONA.
L'EXTRAORDINARI AVENÇ TECNOLòGIC QUE SUPOSA AQUEST
NOU PORTAAVIONS SUSCITA L'EVOCACIÓ D'ALGUNS SIGNES DE
MODERNITAT, DE VOCACIÓ INNOVADORA I D'IL.LUSIó CAP AL
FUTUR. SIGNES, VOCACIó I IL.LUSIó QUE COMPLETEN LES
IMATGES SENTIMENTALS I NOSTàLGIQUES CARACTERÍSTIQUES
D'AQUETS ACTES TAN SOLEMNES.
�-3BARCELONA HA CANVIAT, ESPANYA HA CANVIAT I L'ARMADA HA
CANVIAT. LA NAU A LA QUE AVUI LLIUREM LA BANDERA DE
COMBAT RESUMEIX FIDELMENT AQUEST CANVI.
DèIEM FA CINC ANYS QUE BARCELONA RENOVAVA AMB EL
"DÉDALO" LA SEVA VOCACIÓ MARINERA I LA SEVA VOCACIÓ
CONSTITUCIONALISTA.
AVUI, LA MEVA REFLEXó VA MÉS LLUNY. BARCELONA
RENOVA SIMBòLICAMENT LA SEVA VOLUNTAT DE DONAR SUPORT A
UNS VALORS QUE LI SóN MOLT ESTIMATS: VOCACIÓ DE
PROGRéS, OBERTURA A L'EXTERIOR, AMBICIó DE FUTUR,
IL.LUSIó EN LES TASQUES COL.LECTIVES.
LA BARCELONA QUE AVUI LLIURA AL "PRÍNCIPE DE
ASTURIAS' LA SEVA BANDERA DE COMBAT éS UNA CIUTAT
CONFIADA. éS UNA BARCELONA AMBICIOSA I SEGURA D'ELLA
MATEIXA. UNA BARCELONA QUE, NATURALMENT, ACULL EL
"PRÍNCIPE DE ASTURIAS' I LES NAUS D'ALTRES NACIONS
AMIGUES, DE TOTES ELLES, COM VA SUCCEIR L'ANY 1888 I
EL 1929 EN ALTRES MOMENTS EN QUE BARCELONA ES
PROJECTAVA AMB FORÇA CAP A L'EXTERIOR I AFIRMAVA LA
SEVA VOLUNTAT DE SER CAPITAL.
BARCELONA éS UNA CIUTAT QUè SAP QUE ES EL QUE POT
APORTAR I QUE S'OFEREIX PER FER-HO.
�-4LA CIUTAT S'ENORGULLEIX DE SER LA CAPITAL DE
CATALUNYA. SUMA I COMPENDI DE VOLUNTATS I ESFORÇOS DE
TANTS HOMES DE LA MUNTANYA I DEL MAR; MOTOR I SíMBOL DE
LES POTENCIALITATS D'UN PAíS.
Y TAMBIÉN LA CIUDAD QUE SE APRESTA PARA
REPRESENTAR ANTE EL MUNDO, EN LA CITA INMINENTE DE
1992, LO QUE ES LA ESPAÑA MODERNA.
Y ES LA CIUDAD QUE EN ESTE MOMENTO, MAJESTADES,
PROPONE A CATALUNYA Y ESPAÑA EL RECONOMIENTO DE SU
NUEVA CARTA MUNICIPAL.
ESTA CIUDAD RENUEVA, ENTREGANDO LA BANDERA DE
COMBATE AL PORTAAVIONES "PRÍNCIPE DE ASTURIAS", SU
COMPROMISO DE LEALTAD A LOS VALORES QUE PROYECTAN LA
CATALUNYA AUTÓNOMA Y LA ESPAÑA DEMOCRáTICA Y QUE SON,
AL FIN Y AL CABO, LOS VALORES QUE BARCELONA SIEMPRE HA
PROMOVIDO:
PLURALIDAD Y MODERNIDAD, CONSELL DE CENT Y
CONSOLAT DE MAR; SENTIMIENTO Y RAZÓN, MODERNISME Y
NOUCENTISME; INTERéS POR LA TRADICIÓN Y GUSTO POR LAS
VANGUARDIAS; AFIRMACIÓN DE LO PROPIO Y SENSIBILIDAD
POR LO QUE APORTAN OTRAS GENTES.
�-5BARCELONA COMPROMETE SU HONOR, UNA VEZ MáS,
AFIRMANDO SU VOLUNTAD DE PAZ Y SEGURIDAD EN ESTE MAR
ESTIMADO: EL MAR DE GRECIA, 1 EL MAR DE ROMA, EL MAR DE
ROGER DE LLúRIA, EL DE LOS MOROS Y CRISTIANOS, EL DE
VRABES E ISRAELITAS.... EL MAR DE LA CIVILIZACIÓN
OCCIDENTAL.
Y ES CON ESTE ESPÍRITU, SEÑORA, QUE, EN NOMBRE DE
LA CIUDAD Y CON GRAN RESPETO, OS VOY HACER ENTREGA DE
LA BANDERA DE COMBATE, SABIENDO QUE EL DESTINO MáS ALTO
DE UN ARMA, COMO DIJO AYER EL ALMIRANTE, ES VOLVER AL
MUSEO HABIENDO SERVIDO SIN SER USADA.
�C l`r.(4(hA-vtA
o5
ñ v Q vc; rT e h;` -:
Gv A-mo C u ^ 11z e5 e_7\-r U
t-7- W
/
Af0
$ØP2 /ti-S, Cut9P o
w A--rw
7,
'
cAr izo-7up
/
i "EWLA-m Tkit/i
vLç
f
ís
fr4 (
e `u LA S
ti( ai u¿n t1- S
j
,/,9Q\ 19\,k, E0L 0'/.^4 c=`-G-R II D-s
YriTr,13
Uo-PD IJ
^4
È XCL u S^ %Ñ , Ifl S
^
f EN^^C4^S^
-L
st
/60<\ Q u u- ^ ^MM ^
L,^ NV LS n\ /\;
L'\(
[
0 0-kAIV
G l-/%
5
L/Yf 11'7
q u e
-ktrl. g uA1,1A-()I
Q ¿_ .e-7\ t,^ as--
kn-krAv uT-J C,^Ut ó--p A
()SD
c_rxiva
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4103
Title
A name given to the resource
Entrega de la bandera de combat al portaavions Príncipe de Asturias
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Moll Sant Bertran, Port de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Constitucions
Premis i reconeixements
Acció política
Barcelona
Exèrcits
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-05-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1346/19930921d_0104.pdf
25dcf17ef4cdffd336a2e9a825ba7b6d
PDF Text
Text
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i Protocol
ENTREGA DE LA GRAN CRUZ DE ORO DE LA ORDEN CIVIL
DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS
OLÍMPICOS
21 de septiembre de 1.993
Dia:
Hora:
18.30 h.
Lugar: Salón de Ciento
ORDEN DEL ACTO
Parlamentos :
- Excmo. Sr. Manuel Fonseca de la Llave, Director General del Consejo
Superior de Deportes.
- Excma. Sra. Cristina Alberdi Alonso, Ministra de Asuntos Sociales.
- Ilma. Sra. Rosa M I Escapa, Directora General de INJUVE (Instituto
Nacional de la Juventud), que leerá el Decreto de concesión de la
Gran Cuz de la Orden Civil de Solidaridad Social a la División de
Voluntarios Olímpicos de Barcelona'92.
- Entrega de la Gran Cruz por la Excma. Sra. Ministra al Excmo. Sr.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona.
- Palabras de agradecimiento y clausura del acto a cargo del Excmo. Sr.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona en nombre de los
Voluntarios Olímpicos.
Ain.k (,tíl y uCtil [k
1111/11.5
- Recepción en el Salón de Crónicas.
�n)ulL
Z^^^
^ P^^ `^ i
,e/im I iot ^^3
r )ati
Pt-Ai "-e
yt
^
SEÑORA MINISTRA, SEÑORAS Y SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS,
d^ ALuk LQ1
o
LA DECISION DE ENTREGAR LA GRAN CRUZ DEL ORDEN CIVIL DE LA
SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS DE LOS JUEGOS
OLIMPICOS DEL 1992 ES UN PASO MAS, QUIZAS EL MAS IMPORTANTE, EN
EL RECONOCIMIENTO DEL TRABAJO Y DE LA DEDICACION DE TODAS AQUELLAS
PERSONAS QUE COLABORARON DESINTERESADAMENTE EN LOS JUEGOS
OLIMPICOS Y PARALIMPICOS DE BARCELONA.
SENSE EL TREBALL I L'ESFORÇ DE TOTS AQUESTS VOLUNTARIS, ELS DEL
92 NO HAGUESSIN ESTAT ELS MILLORS JOCS DE LA HISTORIA.
EN L'ENTUSIASME DELS 30.000 VOLUNTARIS I EL DE TANTS D'ALTRES QUE,
MALAURADAMENT, NO VAN SER A TEMPS DE PARTICIPAR EN L'ORGANITZACIO
DELS JOCS NO NOMES ES MANIFESTAVA EL DESIG D'IMPLICAR-SE EN ELS
JOCS, SINO TAMBE LA SEVA VOLUNTAT DE SERVEI A LA CIUTAT DE
BARCELONA, A LES CIUTATS SUBSEUS I AL CONJUNT DE LA SOCIETAT.
PER AIXO, UN COP ACABATS ELS JOCS, DES D'AQUEST AJUNTAMENT ES VA
CREURE OPORTU FER UNA CRIDA A LA PARTICIPACIO. I, ARA, TRANSCORREGUTS UNS MESOS, HEM DE DIR QUE AQUESTA CONVOCATORIA HA ESTAT UN
EXIT. ENS SENTIM ORGULLOSOS I SATISFETS PERQUE MOLTS VOLUNTARIS,
LA GRAN MAJORIA, HAN RESPOST POSITIVAMENT A AQUESTA CRIDA, COM ES
VA DEMOSTRAR DIUMENGE PASSAT A L'ESTADI I ES DEMOSTRARA A LES
FESTES DE LA MERCE QUE DEMA COMENCEN, QUE SERAN LES FESTES DE LA
PARTICIPACIO.
^.
�L'ENTUSIASME DE LA FLAMA OLIMPICA SEGUEIX ENCES I NO VOLEM QUE
S'APAGUI. NO POT APAGAR-SE. NO MENTRE EN EL MON I EN LES NOSTRES
SOCIETATS ACTUALS SEGUEIXI SENT NECESSARIA LA PARTICIPACIO DE TOTS
I TOTES PER FER-LO MES. JUST I MES SOLIDARI.
QUISIERA EN NOMBRE DE ESTOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS AGRADECER
SEÑORA MINISTRA ESTA CONDECORACION QUE AHORA SE LES DA. Y
AGRADECER TAMBIEN A TODOS LOS REPRESENTANTES DE LAS DIFERENTES
INSTITUCIONES AQUI PRESENTES EL ESPIRITU ENTUSIASTA DE COLABORACION QUE DEMOSTRARON ANTES, DURANTE Y DESPUES DE LOS JUEGOS
OLIMPICOS. LA CIUDAD DE BARCELONA FUE LA CAPITAL MUNDIAL DEL
DEPORTE, DE LA PARTICIPACION Y DE LA ILUSION DE TODOS: LOS
BARCELONESES, LOS CATALANES Y TODOS LOS ESPAÑOLES.
EL ESFUERZO DE LOS JUEGOS YA HA DADO SU FRUTO. EN LAS DISTINTAS
COMUNIDADES AUTONOMAS Y EN LOS AYUNTAMIENTOS DE ESPAÑA SE ESTA
TRABAJANDO PARA MANTENER VIVO AQUEL PROYECTO QUE EMPEZO CON LOS
JUEGOS, GRACIAS A LA PARTICIPACION DESINTERESADA DE TODOS, PERO
ESPECIALMENTE DE TANTOS JOVENES. QUISIERA ANIMAROS A HACER
FRUCTIFERO EL MENSAJE QUE ME ENSEÑARON LOS MILES DE VOLUNTARIOS
---
-Y-VOLUNTARIAS QUE EMPEZARON EN EL 92 Y CONTINUAN EN LA BRECHA.
g re1/1 SFW41fl
MINISTRA, PARA CONCLUIR QUISIERA AGRADECERLE, DE FORMA
ENTUSIASTA, LA COLABORACION QUE SIEMPRE HEMOS ENCONTRADO EN SU
MINISTERIO. EL APOYO ENTRE LAS INSTITUCIONES EN FAVOR DE LOS
VOLUNTARIOS ES EL MEJOR REGALO Y RECONOCIMIENTO QUE PODEMOS
HACERLES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4252
Title
A name given to the resource
Entrega de la Gran Creu d'Or de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social als voluntaris olímpics / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Societat
Premis i reconeixements
Jocs Olímpics
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències