2
10
63
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1420/19941109d_00657.pdf
c43256e7f994c61e463c6880ef6f579b
PDF Text
Text
'Proposta per a la intervenció de
Alcalde
LA FUNDACIO ALFONS COMIN RECONEIX ENGUANY, AMB EL SEU PREMI
INTERNACIONAL, UNA DE LES SITUACIONS MES COLPIDORES DEL CONTEXT
INTERNACIONAL. COM EN TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES, ELS MES
INDEFENSOS, ELS MES FEBLES, SON LES SEVES PITJORS VICTIMES. LA
GUERRA QUE DES DE FA ONZE ANYS ESTA PATINT EL SUDAN NO ES UNA
EXCEPCIO, I ELS NENS I NENES D'AQUELL PAIS ENS HAN DE FER VEURE,
UNA VEGADA MES, LA NECESSITAT DE POSAR TOTS ELS MECANISMES AL
NOSTRE ABAST PER AFAVORIR LA PAU.
EL TESTIMONI D'AKOUL THIIK NO HA DE CAURE EN EL BUIT, I L'HEM DE
PRENDRE
COM
UN CRIT A LA SOLIDARITAT.
SOLIDARITAT. AQUESTA ES LA PARAULA QUE HA DE CONVERTIR-SE EN UN
COSTUM I QUE MAI NO HEM DE DEIXAR QUE ESDEVINGUI RUTINARIA. LA
SOLIDARITAT L'HEM DE FER EFECTIVA AQUI, A LA CIUTAT I AL PAIS,
PERO TAMBE LLUNY D'AQUI, AMB TOTS ELS PAISOS QUE HO REQUEREIXIN.
AQUESTA SOLIDARITAT HA DE SER UN COMPROMIS DE TOTS, DE CADASCU DE
NOSALTRES.
BARCELONA S'HA CARACTERITZAT DES DE SEMPRE PER UN TARANNA OBERT
EN EL QUALS ELS CONCEPTES DE PLURALITAT I TOLERANCIA TENEN UN
LLOC RELLEVANT I SON LA BASE DE LA CONVIVENCIA.
�HEM DE SER CAPAÇOS DE DONAR, A TOTS AQUESTS CONCEPTES, UN SENTIT
AMPLI QUE DEPASSI ELS AMBITS LOCALS, REGIONAL O NACIONAL I SUPERI
LES FRONTERES. EN UN MON CADA VEGADA MES INTERNACIONALITZAT, LA
CONVIVENCIA NOMES ES POSSIBLE SI INCLOU LA GENT D'ALTRES PAISOS.
AQUESTA GENT, COM ELS NENS I NENES DEL SUDAN QUE AVUI RECONEIXEM,
TENEN EL MATEIX DRET A LA CIUTADANIA QUE TOTS NOSALTRES. I QUAN
DIEM NOSALTRES INCLOEM TOTES AQUELLES PERSONES D'ALTRES CULTURES
I D'ALTRES INDRETS QUE, PER RAONS DIVERSES, HAN DECIDIT O HAN
HAGUT DE VIURE EN LES NOSTRES SOCIETATS. SOVINT EL DRET A LA
CIUTADANIA PASSA PER LA MES BASICA SUPERVIVENCIA. NOSALTRES ENS
HEM DE COMPROMETRE A CONTRIBUIR A FER-LA POSSIBLE.
EN LES ULTIMES SETMANES ESTEM ASSISTINT A UN INTENS DEBAT SOBRE
L'ATENCIO QUE LES ADMINISTRACIONS PAREN A LA COOPERACIO INTERNACIONAL. UN XIFRA, LA DEL 0'7%, ESTA CONCENTRANT BONA PART D'AQUEST DEBAT. LA DEL 0'7% ES UNA BONA REFERENCIA, I, DE FET,
{
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DEDICA AQUEST PERCENTATGE DELS CAPITOLS
II i IV DEL SEU PRESSUPOST A LA COOPERACIO I L'AJUDA HUMANITARIA.
HEM D'ANAR, PERO, MES ENLLA I AMPLIAR EL DEBAT A L'AMBIT GLOBAL
DE LA COL.LABORACIO AMB TERCERS PAISOS.
LA DE LA COOPERACIO INTERNACIONAL ES UNA RESPONSABILITAT DE
TOTHOM . LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES HEM DE DONAR-NE EXEMPLE, I
NOSALTRES, DES DE L'AJUNTAMENT,
LES NOSTRES POSSIBILITATS.
INTENTEM FER-HO EN LA MESURA DE
�EN AQUEST SENTIT, INICIATIVES COM LA COOOPERACIO ESPECIFICA AMB
BOSNIA I HERCEGOVINA, EL SUPORT ALS REFUGIATS DE RUANDA O, MES
AMPLIAMENT, EL PROGRAMA BARCELONA SOLIDARIA, SON EXEMPLES BEN
CONCRETS D'UN COMPROMIS QUE ESTEM DECIDITS A MANTENIR.
DEMA MATEIX ENS VISITARA L'ALCALDE DE SARAJEVO, AL QUAL SE LI
LLIURARA UN TELEFON SATEL.LIT QUE PERMETRA RECUPERAR LA
COMUNICACIO TELEFONICA DE SARAJEVO AMB RESTA DEL MON A TRAVES
D'UN NUMERO DE TELEFON DE BARCELONA.
AMB LA CAPITAL DE BOSNIA HEM COL.LABORAT MOLT ACTIVAMENT, FENT-HI
ARRIBAR AJUT HUMANITARI, DONANT-}HI SUPORT MATERIAL I SANITARI I
ATENENT ALGUNES DE LES SEVES NECESSITATS. LA DE SARAJEVO ES UNA
MOSTRA DE LES POSSIBILITATS QUE PODEN SORGIR QUAN UNA CIUTAT PREN
CONSCIENCIA DE LES NECESSITATS D'UNA
ALTRA CIUTAT O D'UN ALTRE
r
PAIS. LES CIUTATS, COM QUE PARLEM EL MATEIX LLENGUATGE, SOM
SOVINT MES AGILS EN LA COOPERACIO QUE NO HO SON LES RELACIONS
D'ESTAT A ESTAT. SOM MES A PROP DELS CIUTADANS, DE LA SOCIETAT
CIVIL.
EN AQUESTA PRESA DE CONSCIENCIA HI JUGUEN UN PAPER FONAMENTAL LES
ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTAL. LA SEVA FEINA ES IMPRESCINDIBLE, I ENS HA DE FER VEURE QUE LA COOPERACIO, PER PROPIA DEFINICIO, EXIGEIX APLEGAR ESFORÇOS,i000RDINAR-LOS I POSAR-LOS A LA
PRACTICA.
�La Guia d'ONGs
ES EN AQUEST CONTEXT QUE HEM DE VEURE LA GUIA D'ONGs DE BARCELONA
QUE AVUI PRESENTEM.
AQUESTA GUIA HA ESTAT ELABORADA PEL PROGRAMA DE COOPERACIO INTERNACIONAL I ACCIO HUMANITARIA, "BARCELONA SOLIDARIA", DE L'AJUNTAMENT.
EL SEU OBJECTIU ÉS EL D'OFERIR UNA EINA D'INFORMACIO TANT PER A
LES PROPIES ONGS COM PER A LES PERSONES O ENTITATS INTERESSADES
EN LA COOPERACIO I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL.
LA GUIA RECULL AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE
AQUEST ANY ESTAN DUENT A TERME PROJECTES DE COOPERACIO PER AL
DESENVOLUPAMENT EN ELS PAISOS DEL TERCER MON I QUE TENEN LA SEVA
SEU A BARCELONA. AQUEST HA ESTAT EL CRITERI SEGUIT PER LA
REALITZACIO DE LA GUIA D'ENGUANY, COM A RESULTAT DEL QUAL HI SON
PRESENTS 51 ONGS.
L'ANY QUE VE EN FAREM UNA ALTRA QUE INCLOURA AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE DUEN A TERME CAMPANYES DE
SENSIBILITZACIO I INFORMACIO.
�BARCELONA S'HA CARACTERITZAT TRADICIONALMENT PER UN FORT MOVIMENT
ASSOCIACIONISTA I QUE EN L'ACTUALITAT ESTA BEN CONSOLIDAT. BARCELONA VIU UNA EFERVESCENCIA ASSOCIACIONISTA QUE EN ELS ULTIMS ANYS
S'HA POSAT DE MANIFEST EN LA XARXA D'ONGS QUE HAN SORGIT COM A
RESPOSTA A LA CADA VEGADA MAJOR CONSCIENCIACIO DEL CIUTADA EN
TEMES D'AJUDA I COOPERACIO ALS PAISOS MENYS DESENVOLUPATS.
AMB AQUESTA GUIA QUE PRESENTEM VOLEM REFLECTIR TAMBÉ AQUEST
MOVIMENT CIUTADA DE COOPERANTS, DE VOLUNTARIAT I DE PARTICIPACIO
EN ELS PROGRAMES DE COOPERACIO, QUE SON TESTIMONI DE LA INICIATIVA DE LA GENT DE LA NOSTRA CIUTAT.
LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT ÉS SEGUIR EN AQUESTA LINIA CONTINUANT
AMB PROGRAMES DE COOPERACIO INTERNACIONAL AIXI COM D'ESTRETA
COL • LABORACIO AMB LES ONGS DE BARCELONA.
MOLTES GRACIES
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4326
Title
A name given to the resource
Lliurament Premis Internacionals Alfons Comin
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Societat
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Comín, Alfonso C. (Alfonso Carlos), 1932-1980
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-11-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf
2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JMM)
Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994)
•rt•
Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de
Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les
circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots
ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la
projecció de la seva capacitat professional 1 artística els
ha dut fronteres enllà.
Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr.
Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome-
nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general,
d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la
medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa
ben poques setmanes.
Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida
Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va
viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires,
�després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els
braços oberts i amb un bon èxit de públic.
1
Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir
també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la
família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall
de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets.
Avellí
Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim
"Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant
del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme
forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part
la guerra (de la qual ens ha
deixat testimoni literari en el primer volum de les seves
memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá.
Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació
irrepetible: Ramon Xirau
-\71;NLAVw--
c-elebrarem el
centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere
Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les
seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns
d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien
falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots,
que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana
que no havíem pogut conéixer,
�Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui
no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent
del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la
seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat
de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992
amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic,
renova aixi el seu homenatgé.
Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon
gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un
nivell artistic i professional altissim. Amb accents
britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un
personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i
treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu
soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona
tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves
generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella
de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc
els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la
història d'aquesta ciutat.
�El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del
seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions
de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix
d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que
vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons
que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del
qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una
ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa
espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la
paraula sàvia de Vilanova,
Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau-
í
la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció,
al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a
Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes
que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns
Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la
cultura.
Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més
internacional. Ella, com d'altres companys de la professió,
�estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici
del mon teatral barceloní
molt particularment, del món
operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys,
amb un èxit inqüestionable.1
Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú
l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera
més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els
caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves
distintes professions, les seves distintes sensibilitats,
les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és
justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una
ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots
els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara
continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva
diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat
més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha
moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la
seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon
testimoni. Sapiguem ser-ne dignes.
Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4318
Title
A name given to the resource
Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Art
Ciència
Biografies
Model social
Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000
Closas, Alberto, 1921-1994
Correa, Federico, 1924-
Vilanova, Evangelista, 1927-2005
Espert, Núria, 1935-
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1400/19940822d_00637.pdf
708c37697661af40ae289118efe93d87
PDF Text
Text
PROPOSTA DE PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE
LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL
22 d'agost de 1994
Ajuntament de la Seu d'Urgell
EN PRIMER LLOC VULL DONAR-VOS LES GRàCIES PER AQUESTA
.69~T
MEDALLA D'OR
DE LA SEU D'URGELL QUE M'HEU
ATORGAT PER
MEV
NTRIBUC A L'èXIT DELS JOCS OLÍMPICS,
Í
g ACCEPTO AMB MOLTA IL.LUSIó EN NOM DE TOTS ELS CIUTADANS
I CIUTADANES DE BARCELONA.
REBO AQUESTA MEDALLA EN NOM DE TOTA UNA CIUTAT QUE AMB EL
SEU ESFORÇ VA SABER APROFITAR AMB CORATGE I IMAGINACIó LA
CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS D'ESTIU.
COM A PRESIDENT D DOB HO FARÉ TAMBÉ EN NOM DE TOTS ELS
URGELLENCS I URGELLENQUES QUE VAN FER DE LES PROVES DE
PIRAGÜISME A LA SEU UN DELS MOMENTS MÉS àLGIDS I
ESPECTACULARS DE TOTS ELS JOCS.
LA MEVA CONTRIBUCIó A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS ÉS
41WOR` L;
ò
►^^.
-
-
e
DE PERSONES D'AQUEST
PAÍS QUE VAN FER POSSIBLE QUE FOSSIN UNA REALITAT.
LA CELEBRACIÓ DEL JOCS OLÍMPICS VA MARCAR UNA FITA EN LA
HISTòRIA DE BARCELONA I EN LA DE TOTES LES CIUTATS QUE VAN
�SER SEUS OLÍMPIQUES. L'ESTIU DEL 92 SERà RECORDAT SEMPRE COM
UN INSTANT MàGIC.
- VAN SER ELS JOCS AMB MILLORS èXITS ESPORTIUS ESPANYOLS.
- VAN PERMETRE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA MÉS IMPORTANT DE
LA CIUTAT DE BARCELONA I D I I ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA.
- I VAN SER ELS JOCS QUE VAN TRANSMETRE AL MÓN LA IMATGE DE
LA NOVA ESPANYA, MODERNA, PLURALISTA I DIVERSA; PLENAMENT
i INTEGRADA EN EL FONS I EN LA FORMA, EN L'ESPERIT I EN
I
L'àNIM, AL PROJECTE COMÚ WEUROPA.
HAN PASSAT DOS ANYS
L'ENERGIA
CREADA PER L'ESFORÇ DE TREBALL EN COMÚ DE TOTES LES FORCES
POLÍTIQUES I DE TOTES LES INSTITUCIONS, I PER L'ESFORÇ
SOCIAL DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL SECTOR
PRIVAT, ÉS LA MILLOR MOSTRA DEL QUE ÉS CAPAÇ DE FER AQUEST
PAÍS I ES L'EMBRIÓ DEL QUE SOM CAPAÇOS DE FER EN EL FUTUR.
1
ARA SABEM, PERQUè HO HEM FET, QUE AQUEST PAÍS ÉS CAPAÇ DE
DUR A TERME TOTS ELS REPTES QUE ES PROPOSI PER AMBICIOSOS
QUE SIGUIN.
AMB ELS JOCS, BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA
1
VAN GUANYAR, PRINCIPALMENT,1 EN CONFIANÇA EN SI MATEIXOS, I
VAN GUANYAR TAMBÉ, EN PRESTIGI I EN RECONEIXEMENT
INTERNACIONAL.
�L'EMPENTA QUE VAy DONAR EIZJGCS ENS IMPULSA A VOLER
SUPERAR-NOS MOLT MÉS, A VOLER ASSOLIR NOUS PROJECTES ALS
QUALS POTSER ABANS NO ENS HAURíEM ATREVIT. AQUESTA ÉS UNA
HERèNCIA MAGNIFICA QUE ELS JOCS HAN APORTAT. LA MIRADA AL
FUTUR AMB UNS ULLS MOLT DIFERENTS.
ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD
COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA
MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS,
IMATGE DE QUALITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE
DE FUTUR.
JOAN GANYET, ALCALDE DE LA SEU, HA FET EL MATEIX QUE VAM
FER A BARCELONA. I POTSER ENS HA SUPERAT EN ALGUNS ASPECTES.
PERQUé HA POGUT APLICAR -HI LA PRECISIó DE L'ATENCIÓ
PERSONAL; L'ATENCIÓ ALS DETALLS PETITS.
ELL I EL SEU EQUIP DE COL.LABORADORS HAN CREAT UN GRAN
CENTRE DE VACANCES I ARA TREBALLEN AMB LA MATEIXA IL.LUSIó
PER LA RECUPERACIÓ, QUE JA HA COMENÇAT, DE L'AEROPORT, PER
AL QUAL Té GRANS PROJECTES.
‘)10 s L
LA SEU ÉS UNA MOSTRA MÉS D'AQUESTA ENERGIA CREADA A PARTIR
U
CS QUE ENS EMPENY I QUE ÉS L'INICI DE GRANS PROJECTES
FUTURS.
1
#
_
�LLIURAMENT MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT
DE LA SEU D'URGELL
Dilluns 22 d'agost de 1994
PREVISIÓ DE PROGRAMA
16,30 hores -
Arribada a La Seu d'Urgell
Recepció a l'Ajuntament per part de la Corporació
Municipal.
17,00 hores
Inauguració de la placa en homenatge als
voluntaris olímpics.
"Mirador dels Voluntaris Olímpics"
(Escala de I'Adoberia - accés al Parc del Segre).
18,00 hores
Sala de Sant Domènec
Acte solemne de lliurament de les Medalles d'Or
de la ciutat de LaSeu d'Urgell als Excms.Srs. Joan
Antoni Samaranch, president del Comitè
Internacional Olímpic; Pasqual Maragall, alcalde
de Barcelona i president del COOB'92, i Eugeni
Bregolat, ambaixador d'Espanya a Moscou.
Desenvolupament dels parlaments :
- Discurs inicial i presentació dels homenatjats a
càrrec de l'Alcalde de La Seu, II.Im.Sr. Joan
Ganyet.
- Intervenció de l'Excm.Sr. Eugeni Bregolat.
• Intervenció de l'Excm.Sr. Pasqual Maragall.
- Intervenció de l'Excm.Sr. Joan Antoni
Samaranch.
19,00 hores -
Sala de Sant Domènec
Concert commemoratiu.
Obres de "Hyeronymus Kapsberger &
Le Nouve Musiche".
��fLuuittivu
ç-
u\,--oupvv
rD1 WO
4
el L-ç 7
QÜL--- eirI Sy
t-\ uní-
--e (('., j o p uj
§
!
1
IQ,{)--cut I li Apiut,,..
' t...)
,
32_9-7
(ni,11-,1,5 (=o vs
C12.--i
)fi
vltÙ
P.4., ,
rut
I
ru1
tb-S le, e)
'¿(
l\ra1/4,0".9
40 c
\."
Juk-i?
11
11-1
I"!
/1-1A
Il
ra.
ki[Litt,u ,,,,L
(
)L[ _Dos 111\--V
LUji\T juci
c? <-1 e
©^ U
íge-ft. 3 &s'Al PA e(--
T\ST
I
1()( -K uilu )4
Lill- ,( Fu
oJ
(7.A V-ILY
cif
u rv
�juil
W;
tt,
¿a. u
D¿,)
(Lk,etk
(k) U41 b
utto_
e
o
Lv?,tiut
(tt,o4,_,/,(_
(tko: CL-44
1
-, Uic_
, vt.,' cD,s12/-t4-1,.1 1 ,QAA11-
/a1
a itj-
L2ALÁ-Ae",
L�
a:9)11
cA_
x\co
(,)
11-\
/11,:iL
(2.t9
ck_Lutl
U--(0-ve7
Grlit: A . 1
,,tr~
�::7K-7c,c,,LA) 611
0—,
,,,,et.(2
C11-1-c.j,
i
Q
tv
'CL¿
A
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4306
Title
A name given to the resource
Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de la Seu d'Urgell
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
El Post jocs no ha estat fàcil coincidint amb una recessió.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament de la Seu d'Urgell
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Competitivitat
Infraestructures
Model social
Acció política
Territoris
La Seu d'Urgell
Jocs Olímpics
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-08-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1391/19940606d_00628.pdf
64cd3badbcc178f8f8dc29e57e06d514
PDF Text
Text
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en l'acte de lliurament de la
Medalla al Mèrit Científic al Dr. Fabiá Estapé i dels Premis
Barcelona Economia
(Saló de Cent, 6 de juny de 1994)
REGIDORS, AUTORITATS, AMICS,
VULL FELICITAR BEN CORDIALMENT ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS
BARCELONA ECONOMIA, UNS PREMIS QUE ARRIBEN TOT JUST A LA
SEVA SEGONA EDICIó PERò QUE JA ES VAN CONSOLIDANT COM UNA
REFERèNCIA DINS LA VIDA ECONòMICA DE LA CIUTAT.
EN PRIMER LLOC, HE DE FELICITAR LA FAMÍLIA CARULLA, AMB QUI
AQUEST AJUNTAMENT MANTÉ UNS CORDIALS LLIGAMS QUE ES RENOVEN
CADA ANY ARRAN DE LA CONCESSIó, EN AQUEST MATEIX SALó DE
CENT, DELS PREMIS DE LA FUNDACIÓ JAUME I.
EL MEU AGRAÏMENT ÉS TAMBÉ PER A SOGO, UNA EMPRESA JAPONESA
QUE VA ASSUMIR AMB DETERMINACIÓ ELS SEUS COMPROMISOS
INVERSORS I DE GESTIÓ I QUE, D'AQUESTA MANERA, VA DUR A BON
PORT LA CONSTRUCCIÓ DE L'HOTEL ARTS, TOT I ELS MOMENTS
D'INCERTESA ECONòMICA QUE VAN PRESIDIR LA CONJUNTURA
POST'92.
�FINALMENT, HE DE DESTACAR TAMBÉ EL PREMI A MEFF S.A. I AL
SEU PRESIDENT, JOSEP MANUEL BASáÑEZ, COM UN TESTIMONI A LA
SEVA CONTRIBUCIÓ A LA CONSOLIDACIÓ DE LA CIUTAT COM A PLAÇA
FINANCERA.
PERó NINGÚ NO S'HA DE SENTIR MOLEST NI S'ESTRANYARá SI LA
MEVA FELICITACIó MÉS ESPECIAL I EFUSIVA D'AQUEST VESPRE
ÉS
PER AL DR. FABIà (O FABIAN, COM PREFEREIX DIR-SE ELL, PERQUè
AIXò L'ACOSTA ALS FABIANS BRITàNICS) ESTAFÉ.
EL DR. ESTAFÉ HA ESTAT I
ÉS,
AMB TOTA LA SEVA HUMANITAT, LA
SEVA SAVIESA I LA SEVA EXPRESSIVITAT -NO EXEMPTA D'ALGUN
ESTIRABOT MÉS O MENYS OCASIONAL-, EL GRAN MESTRE DE MOLTS
DELS ECONOMISTES CATALANS I ESPANYOLS QUE AVUI OCUPEN LLOCS
DE RESPONSABILITAT A L'EMPRESA, A LA UNIVERSITAT O A L'ADMINISTRACIó.
AL COSTAT DE MESTRES COM JAUME yícENs I VIVES O JORDI NADAL,
INCORPORATS A LA FACULTAT p/'ECONóMIQUES DES DE LA SEVA
CREACIÓ EL 1954, ESTAFÉ HA ESTAT MESTRE D'ECONOMISTES COM
ERNEST LLUCH, NARCIS SERRA /-
I
TANTS D'ALTRES, ENTRE ELS QUALS
1
M'HI COMPTO JO MATEIX. LES1SEVES CLASSES 1, SOBRETOT, ALLI,
QUE APRENiEM D'ELL FORA DE LES AULES, SóN UN EXEMPLE DE LA
SEVA GRAN CURIOSITAT INTEL . LECTUAL I DE LA SEVA CAPACITAT
ENORME DE TREBALL.
�FORMAT ENCARA A LA FACULTAT DE DRET -COM SARDà DEXEUS I
TANTS D'ALTRES ECONOMISTESIdiTERIORS-, PERQUè A L'èPOCA NO
HI HAVIA UNS ESTUDIS D'ECONQMIA COM A TALS, ESTAPÉ HA ESTAT
L'INTRODUCTOR AL NOSTRE PAIIS D'ECONOMISTES TAN FONAMENTALS
PER AL PENSAMENT CONTEMPORANI COM SCHUMPETER, AUTOR DE
CAPITALISME, SOCIALISME 1 DEMOCRáCIA I DE LA FONAMENTAL
/.V4-HISTóRIA DE L'ANáLISI ECONÒMICA, O EL MATEIX GALBRAITH.
EN PERTOCA A MI -JA HO HA FET AMB COMPETèNCIA I CONEIXEMENT DE CAUSA ERNEST LLUCH-1GLOSSAR LA PERSONALITAT DEL DR.
ESTAPÉ. PERÒ Si QUE VULL REFERIR-ME AL SEU INTERèS PIONER
PER (CERDà, UN INTERèS QUE, A MESURA QUE VAN PASSANT ELS
ANYS, NO FA MÉS QUE AUGD1ENTAR ENTRE ELS ARQUITECTES I
URBANISTES -COM HO PROVA EL iVOLUM QUE VAN EDITAR, COORDINAT
PER JOAN BUSQUETS, ARA FA UN PARELL D'ANYS L'AJUNTAMENT I EL
MOPU, O ELS VOLUMS QUE MÉS1RECENTMENT HAN APAREGUT AMB NOUS
MATERIALS DE CERDà SOBRE1L'EIXAMPLE DE BARCELONA I DE
MADRID.
e,
If¿
/A.
•
\o").A.,bk.`
ESTAPÉ ES TAMBÉ UN HOME CONTRADICTORI. COMPRO NŠ AMB ELS
DES DE LA UNIVERSITAT -I DES DE TANTS ALTRES LLOCS- MALDáVEM
PER CONQUERIR LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, AIXò NO LI HA
IMPEDIT D'OCUPAR RESPONSABILITATS CONCRETES -BÉ QUE PER UN
PERiODE CURT- A LA COMISSARIA DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT,
DURANT ALGUNS ANYS MÉS, COM A RECTOR DE LA
??
UNIVERSITAT DE BARCELONA.
use
1n4„0 Le
C ov
,61
Ij-J2(m)f,,vuu„,./
�E_JL NO HA ESTAT, DONCS, UN ECONOMISTA DE GABINET, UN
PROFESSOR TANCAT ENTRE ELS SEUS LLIBRES. HA ESTAT UN HOME
ACTIU, HA ESCRIT A LA PREMSA, HA INTERVINGUT EN ELS MITJANS
DE COMUNICACIÓ, HA INFLUïT PODEROSAMENT »?N EIS SEUS ALUMNES
ï EN MOLTS DELS QUI NO VAN TENIR LA SORT DE SER-NE. SEMPRE
HA TINGUT A PUNT LA SEVA OPINIÓ CONTUNDEVT, DITA AMB
SORNEGUERIA EMPORDANESA I AMB LA SEGURETAT DEL QUI HA VISCUT
MOLT.
NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIÓ SENSE UNA REFERèNCIA
AL DIA D'AVUI, EN QUè TOT EUROPA CELEBRA EL CINQUANTè
ANIVERSARI DEL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, QUE SIGNIFICà EL
PRINCIPI DE LA VICTÒRIA SOBRE EL FEIXISME AL VELL CONTINENT.
AVUI, EN UNS MOMENTS EN QUè ASSISTIM ALS INTENTS DE
REVISIONISME HISTòRIC SOBRE EL SIGNIFICAT QUE VA TENIR PER A
EUROPA L'ETAPA NAZI-FEIXISTA (I HEM SENTIT VEUS PREOCUPANTS
EN AQUEST SENTIT, A ROMA "PERò TAMBÉ A MADRID), CAL FER
FRONT, AMB RIGOR HISTòRIC PERÒ AMB FERMESA DEMOCRàTICA, A
TOTS AQUELLS QUI NEGUEN ELS VALORS QUE -AMB TANT D'ESFORÇLES FORCES DEMOCRàTIQUES D'EUROPA HEM ACONSEGUIT DE FER
NOSTRES: LA LLIBERTAT, LA TOLERàNCIA, EL RESPECTE A L'ALTRE,
LA SOLIDARITAT I EL BENESTAR.
MOLTES GRàCIES, DR. ESTAPÉ, PER TOT ALLÒ QUE ENS HEU
ENSENYAT, PER TOT EL QUE;HEU VISCUT -I EL QUE ENCARA US/
QUEDA 7ER VIURE - AMB PASSIÓ I INTEL • LIGèNCIA. GRàCIES.
^-----..._
ALCALDIA
Ragixlra d'Enersala
1
JJN
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4297
Title
A name given to the resource
Acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Científic i dels Premis Barcelona Economia
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Economia
Ciència
Model social
Estapé, Fabià, 1923-2012
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1369/19940117d_00606.pdf
19ddf8e2789dda343b0548f54c5bca4f
PDF Text
Text
Ref.:GUIó 05/94
Data: 13/01/94
GU
Per:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JGP)
Réception à la Chapelle Saint -Dominique.
Remise de la Médaille de la Ville de Perpignan
17/01/94, 12:45 horas.
Proposta de paraules de l'Alcalde
Sr. Alcalde de Perpinyà,
Senyores i Senyors Consellers municipals de Perpinyà i
Barcelona,
Senyores i Senyors Consellers Regionals,
Senyores i Senyors Consellers Geierals,
Sr. Prefecte del Pirineus Orientals,
Sr. Cònsol General d'Espanya a Perpinyà,
Sr. Cònsol General de França a Barcelona,
Sr. Rector de la Universitat de Perpinyà,
Srs. Presidents de Cambres i Associacions,
Senyores i Senyors,
Moltes gràcies Sr. Batlle.
Em sento molt honorat pel lliur ment que m'han fet de
�la Medalla de la Ciutat de Perpin€yà.
En la meva persona enalteixen vostès Barcelona ...
Durant l'acte de salutació
i!
de presentació
del
Conveni-marc i del programa de cooperació entre les
ciutats de Perpinyà i de Barcelona,
l'esplèndid
Hotel de Ville,
d'expressar el meu agraïment a
tingut
celebrat a
l'ocasió
Batlle i al Consell
Municipal per la invitació que *l 'ha permès de visitar
oficialment Perpinyà.
Crec que aquest és l'inici d
na nova etapa en les
relacions entre les dues ciutats,
Els catalans de la meva genera ió, igual com molts
altres espanyols,
Perpinyà,
tenim un 1eute particular amb
amb les seves institucions i els seus
ciutadans.
Durant molt de temps, quan tante$ coses mancaven a casa
nostra, Perpinyà va ser per a nosaltres un lloc que ens
atreia per la seva llibertat política i cultural i la
seva abundància material.
(Menció
a Federica Montseny: la Catalunya de la
�llibertat. La Catalunya llibèrtària)
Vostès ens van acollir aleshores amb comprensió i
generositat. Els barcelonins rio!ho han oblidat, i el
seu Alcalde, avui, els ho agraeix sincerament.
Ara que compartim les ma eixes
llibertats
i
possibilitats, ara que formem part del mateix projecte
europeu, podem fonamentar les nOstres relacions sobre
naves bases i aprofitar les opor unitats que es deriven
tant
del Mercat Unic eut.opeu com de
les
característiques de les dues ciutats.
I vull recordar que primer va se Montpeller qui en els
anys encara difícils de la illtegració d'Espanya a
Europa (1986) va afirmar:
• • • • "pas un cul de sac".
Avui és Perpinyà, la catalana qui afirma la seva
voluntat de formar part de la mateixa área regional que
Barcelona. "Sigueu benvinguts", h Sigueu bontrobats".
Mesdames et Messieurs,
Les Pyrénées ne son plus une barrière physique,
culturelle et méme politique, g ace à la Citoyenneté
Européenne.
Une fois de plus le génie poli .ique d'Europe est en
�train de creer une entité innovátrice -de méme qu'il
l'a fait auparavant avec la villp, la nation et l'Étatcelle ci combinera la force de l l unité du marché, de la
monnaie unitaire, de la polit que extérieure et de
défense commune tout en respectant les diverses entités
nationales.
les Pyrénées se sont perdu$ comme barrière mais
heureusement pour nótre plaisir
"Boulevard
des
Pyrénées"
utilicé par les journaux
un
plus
a
toponyme qui
"El País" et "Le Monde"
pendant
été
dans
1992
et
es Jeux Olympiques
de
supplément spécial lors des événements de
particulièrement
parler
nous pouvons par contre
encore comme montagne,
d'un
t besoin, ils existent
Barcelone,
D'acord avec le sens de cette définition, les Pyrénées
sont l'avenue principale d'un ndaeud territorial qu'à
Barcelone nous dénominons Le Nora du Sud.
Le triangle Toulouse-MontpellierfBarcelone, dans lequel
Perpignan occuppe une positi9n privilégiée, est
aujourd'hui le schéma d'une emergente eurorégion et le
noeud central d'un espace subcon inental plus large qui
comprend Toulouse, Valencia,
Saragosse,
Bilbao,
Bordeaux, Lyon et Marseille et q i pense méme rejoindre
�Milan.
Ce triangle, ce "Boulevard des Pirénées" est finalement
une projection future de l'anci4n territoire catalanooccitanie du Moyen-áge.
C'est ainsi que les nouveaux projets communs, les
nouvelles possibilités offertes par le marché intérieur
de l'Union Européenne s'alimentent du passé historique
et culturel des nombreux intéréts que nous partageons.
Je pense donc que dans l'Union Européenne à mesure que
disparaissent les barrieres intérieures, apparaissent
les cohésions territoriales.
Une de ces cohésions territoriales est l'eurorégion
compacte, définie, qui s'étend Oepuis Valencia jusqu'a
Toulouse et Montpellier passant par Saragosse et
incluant Palma de Mallorca.
Comme nous pouvons observer il s'agit pratiquement des
anciennes terres des Rois de Catalogne-Arago dont
Perpignan faisait part.
Aujourd'hui elles sont habitées par plus de 15 millions
de personnes que partagent une des cohésions les plus
claires d'Europe. Plus on est loro du centre de
�l'Europe plus 11 faut s'unir poir devenir quelqu'un en
Europe.
C'est de cette dimension humaine et de population que
nous devons tenir en compte pour nos projets
économiques et culturels.
En dessous de cette grandeur
pas.
ne
Ils
intercontinental,
l'objet
de
les
justifient
chiffres ne sortent
pas
un
aéroport
TGV -Oont votre station est
un
l'un de
nos principaux
accords
d'aujourd'hui-,
un grand centre de distribution alimentaire, des
Universités et centres de recherche compétitifs. Ils
ne peuvent pas offrir a l'inve$tisseur, au turiste,
l'attrait de notre gastronomie v4rié, de la combinaison
de la neige et de la mer, de l'industrie et la campagne
que
nous tous ensemble offrons
n'existe
m'eme pas
aujourd'hui.
la possibi4ité d'entrer dans les
circuits culturels internationaux.
Par dessus cette dimension on perd d'autre part le
bénéfice de la cohésion.
Dans le cadre de l'Europe intégrée, la concurrence sera
d'hors, elle est déjá, entre les territoires.
�Senyores 1 senyors,
Els invito a que treballem juntsp Perpinyà i Barcelona,
al costat de les altres grans ciutats dels nostre
entorn, per aprofitar les economies d'escala i els
avantatges de la cohesió territorial i convertir
l'euroregió del Mediterrani nord-occidental en un
territori competitiu.
Si ho fem, hi guanyarem tots plegats, si no ho fem,
probablement, perdrem una oportunitat decisiva per al
nostre futur.
Sr. Batlle de Perpinyà,
Digníssimes autoritats,
Senyores i senyors,
Gràcies per la seva atenció.
(LLIURAMENT: "PLACA COMMEMORATIV.1")
A !I_ D I
A
. ....
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4275
Title
A name given to the resource
Lliurament de la Medalla de la ciutat de Perpinyà a l'Alcalde
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Els invito a que Perpinyà i Barcelona treballem junts al costat de les altres grans ciutats del nostre entorn per aprofitar les economies d'escala i convertir l'Euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Chapelle Saint Dominique, Perpignan, França
Language
A language of the resource
Català
Francès
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Barcelona
Acció política
Perpinyà
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Euroregió
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-01-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1366/19931208d_00601.pdf
33671d977822a5840dea8e0bc7a66e09
PDF Text
Text
4kÏa Slitms
kricáve TH . C4Q.
(tS<CtS
P
L'Alcalde de Barcelona
^È1^ JUC
ekul 5
^.
.2.15
JA W-^ ^^3wo/^ 1^^^1
CLDL GgiUrZ q-
^ y
12A11/1c-M-
zfr-w,
S ^.--^Z/ZAt,
Plaça Sant Jaume, 1 0800] BarcelonaEspanya
Telèfon 34-3 / 291 47 00 Fax 34-3 / 317 01 39 E-mail alcaldia©mail.bcn.es
f
[r (
lSc ^T N^^
�DEAR AMBASSADORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS,
THIS SUMMER,
IN AN INCREDIBLY COLD EVENING
IN
BARCELONA, I FIAD THE HONOUR TO DELIVER THE AMIC DE
ti^>
„ A ^ fi7t n
BARCELONAFRIEND OF BARCELONA TJ-EIE TO SEVERAL
AMERICAN PERSONALITIES RELATED TO THE WORLD OF ART.
SOME OF THEM ARE HERE TONIGHT. OTHERS COULD NOT ATTEND,
AND TONIGHT WE ARE PAYING THEM, EVEN IF IN A SYMBOLIC
WAY, BARCELONA'S DEBT.
TO EXPLAIN WHAT THEIR WORK HAS SIGNIFIED FOR OUR CITY,
I MUST GO BACK TO THE MOMENT WHEN, AFTER THE FIRST
DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA
BEGON THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF
NEGLECT, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT
OPPOSED DICTATORSHIP-- ARRIVED AT THE CITY'S
GOVERNMENT, AND SET 3atrESELVES TO WORK.
AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPOR,,c) ,,k1s-r
1 ^
6j lU, Y1
6L(..1)1/
TANT DECISION: NOT TO RffltYIBV THE GENERALITIES OF
THE
METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN
SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS.
THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA,
USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS
1
�PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN
QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE
^--„
PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS THE FIRST WAS TO WORK ON
----__-PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE
THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT
QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS --LACKING, GENERALLY,
THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM
INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT.
I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY
WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE
CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN IN 1990. IN ALL OF THESE
URBAN REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE
QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS,
BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE
POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY.
IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY
THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A
SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO
WORK HERE.
THE WORK OF RICHARD SERRA, AT THE PLAÇA DE LA PALMERA,
PROVED ESPECIALLY SIGNIFICANT OF THIS NEW URBANISM. IT
IS NOT USELESS TO REMIND THAT ANOTHER SERRA'S WORK IN
NEW YORK CITY,
WHICH SHARED WITH THIS
SOME
�—— CHARACTERISTICS, MET A STRCJNG OPPOSITION AND HAD Tb-BE
DISMANTLED. IN BARCELONA, THANKS TO THE DIALOGUE WITH
NEIGHBOURS,
WE GOT A FINAL ACCEPTATION AND EVEN
•
APPLAUSE FOR HIS "WALL".
^^^^^
^•
ELLSWORTH KELLY'S FINE SCULPTURES IN THE CREUETA DEL
COLL rG AND
-• -KS
ARE ANOTHER RELEVANT EXEMPLE OF
THIS CONCERN FOR DESIGN IN SECTIONS OF THE CITY WHICH
USED TO BE LEFT APART FROM THE PUBLIC ADMINISTRATORS'
CARE. THEIR ELEGANCE AND PURITY HAVE DESERVED THE
•
¡ A- ,
PUBLIC ACCLAIM.
^.
BARCELONA'S PRESENTATION OF THE FRIEND OF BARCELONA
AWARDS TOOK PLACE AT JOSEPILLUíS SERT'S RECONSTRUCTED
PAVILION, JUST IN FRONT CLAES zLDENBURG AND HIS WIFE
COOSJE VAN BRUGGEN'S "MATCHES". THIS SCULPTURE IS,
PROBABLY, ONE OF THE MOST POPULAR OF THOSE INSTALLED IN
BARCELONA IN THE PAST FEW
YEARS. THE NEIGHBOURHOOD
CHILDREN "USE" IT, AND ART CRITICS LOVE IT. YOU MUST
ADMIT THAT IT IS NOT AN EASY COMBINATION.
^^
,J¿-
4._J)
r'tp\
Y -ZS
^
.^
BUT EVEN THOUGH THE OLYMPICS PUT BARCELONA IN THE MAP,
WE NEEDED SOMEONE TO EXPLAIN ITS TWO THOUSAND YEARS OF
HISTORY. THE FRIENDLY, PASSIONATE CRITIC WHO IS BOB
^
e HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE
IN THE ATTRACTIVE, BRILLIANT AND EXCITING WAY IN WHICH
HE DESCRIBES OUR CITY IN HIS BOOK "BARCELONA".
3
/
,
¡^
^,1G^( )
�WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH
NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS INCLUDES THE VERY SPECIAL
RELATIONSHIP THAT THE CITY Op BARCELONA HAS MAINTAINED,
DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN
ART, THROUGH ITS PRESIDENT, AGNES GUND, AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG.
THANKS TO ALL OF YOU, BARCELpNA IS A BETTER, RICHER AND
NICER CITY. DURING THIS YEAR WIiICH IS NEAR TO ITS END,
WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF A GREAT CATALAN
ARTIST: JOAN MIRÓ. A HUNDRED YEARS AFTER HIS BIRTH,
WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO
BECOME AGAIN A CITY KNOWN Bf HIS CULTURAL LIFE AND HIS
DESIGN QUALITY.
MAY I THANK -AND CONGRATULATE- YOU AGAIN, ALL OF YOU,
FOR THIS.
THANK YOU VERY MUCH.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4272
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules lliurament Premi Amics de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Washington
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Urbanisme
Kelly, Ellsworth, 1929-2015
Hughes, Robert, 1938-2012
Bruggen, Coosje van, 1942-2009
Serra, Richard, 1939-
Oldenburg, Claes, 1929-
Art
Barcelona
Model social
Cultura
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-12-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf
da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50
PDF Text
Text
Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en
la Presentació del Premis Barcelona-Economia.
Saló de Cent. 13.10.93
t
és, abans que res i abans de tot, un gran amic
Andreu Mas Cu-11G4-1
de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi
compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus
d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents
d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que
no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a
més a més d'estudiar economia.
Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb
mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van
sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés,
en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I
no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià
Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en
aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va
poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant,
brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres
circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de
vista polític ï social.
L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de
vista polític i social. Això=li va portar unes determinades
conseqüències, no agradables en aquell moment.
Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també
vam fer: Andreu Mas va estar a'
Es un dels primers,
junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha
estat un nucli de pensament econòmic català important, des
d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més
d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les
coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que
aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola
potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar
nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia
difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del
saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se
amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts
dels actors en aquest joc.
Andreu Mas
era per mi , us ho dic amb tota sinceritat,
l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i
era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada.
Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que
jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria
aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general.
�Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de
l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot
cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un
model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què
les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es
donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri
general com a model de referència.
Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més
prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell
moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic,
ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb
els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials
que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant.
La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses
enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una
base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només
quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes
d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en
aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de
la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses
significatives per la realitat.
L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes
doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals,
respecte als aventatges i perills i les debilitats i les
fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim
present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit
han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però
que confirmen les coses que ell havia dit.
Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu
"la competència no és només la competència en senyores que van a
comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que
aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no
és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra
teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha
endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la
teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la
hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les
funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones
que influeixen, segurament, en el joc dels demés.
Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país,
tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres
premis així com d'altres de caràcter internacional.
Andreu Mas té la Paraula.
(Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ")
�Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu
comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que
hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el
campus universitari pot ser una de les formes del gènere que
Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de
concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de
concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova
de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que
us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que
el conferenciant que acaba de parlar.
Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més
de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla
d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus
universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no
urbà sinó fonamentalment urbà.
Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees
suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem,
les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres
articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i,
a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta
ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que
s'han sentit en aquesta sala en molts mesos.
Moltes gràcies Andreu Mas.
(Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa
premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde)
( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve)
( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia)
Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és
una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra
societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una
prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el
fracàs de les nacions i dels països.
Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un
sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem
sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta
-com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la
realitat- en les paraules d'Andreu Mas.
Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe
empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que
�hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin
autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi
ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que
s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint
aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem
però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia
abans,
práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals
i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó
l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur
assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i
aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una
ciutat s'hagi especialitzat.
Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar,
perqué em sembla que és de rigor.
En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit
paraules enormement significatives per part de persones també
enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia
i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest
moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria
farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra
vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una
revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de
revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un
gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta
revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per
l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi
Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si
no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi
Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar
produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van
convertir en un teixit important , tan important que segurament
és el teixit, la malla básica, d!'aquest país.
Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que
l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el
Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la
petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a
la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç
que s'ha fet és importantíssim.
No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest
joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada
a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo,
el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de
combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem
tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit,
però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un
esforç al darrera
aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç.
4
�Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica
tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant
personals, però en tot cas significatius per a molts de
nosaltres, jo creo que per a la majoria.
Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal
estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el
problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera
del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona.
En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de
l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i
de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha
titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera
página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut
disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159
- en l'any 1992.
Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser
ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr.
Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la
data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat
real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom.
Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho
són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1
millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de
Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és
la realitat.
S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan
a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i
tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure
si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que
no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o
menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del
Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la
Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del
municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la
República, però durant el franquisme es va probibir aquesta
annexió- .
Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços
de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem
que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic,
que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui
un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha
d'estudiar com a tal.
L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de
Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte
de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment,
nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc,
perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en
darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és
un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però
�ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc
cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de
l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió
de Barcelona.
L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà
a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea
metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que
,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic
exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió
econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-.
Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la
nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens
preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de
regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó
també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus
límits municipals - com les pròpies rondes que passaran,
finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre
vida quotidiana-.
Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol
habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat,
no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig
per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i
que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes
especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les
ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan
poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells
que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a
Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a
Pensylvania-.
Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no
evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord
amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els
països mediterranis, la centralitat té un importància, i les
arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té
defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té
altres virtuts des del punt de vista de la permanència.
La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any
1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena.
Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en
aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un
nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim,
de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té
una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi
diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que
Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia
perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó
s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un
entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el
�d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell
que hi arriba.
Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem
intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred
Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el
doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una,
inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una
frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que
es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en
què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven
en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al
segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats
catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és
a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per
no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i
dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva
manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans.
I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es
van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les
ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de
València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre
sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser
demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala,
que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell
escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic
de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de
Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i
tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de
Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I
per què?
Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona
tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent.
I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit
del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien
ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la
paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser
lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien
"..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre
desig. Moltes gràcies
Ordenador Docu/Marta
r
��19.97,-1n-i7 13:50
0++
ÑREH
ECO-10111111 1 EMP f
1
AJunl31r1C`I11 de
Barcelona
Área d'Economia I Empreses
Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels
Premis Barcelona Economia
1.
Sobre la
Revista "Barcelona Economil"
Expressa la voluntat de l'Ajuntament:
De fer un seguiment atent i detallat de la
conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat.
b)
Analitzar en profunditat aspectes específics de
l economia urbana i projectes de promoció
econòmica de la d,iutat .
Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els
darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís
Hansen.
1
2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve
Aspectes a destacar:
(1)
(2)
(3)
Esforç de recerca continuat.
Internacionalització constant, sense perdre el
carácter català del capital.
Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer)
3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia
Aspectes a destacar:
(1)
(2)
(3)
(4)
Oberts al diàlegIde tots els rectors socials:
foro democràtic, per la democràcia.
Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit
més noble del teisme, contra el proteccionisme
competidor de 1-autarquia.
abans
moment,
Acció
en
tot
europeista
(dificultats
ara
(franquisme),
durant,
i
Maastrich).
Acció per la çompetitivitat de les empreses, en
base a la millor gestió í. eficàcia empresarial.
Z:30C2 barcelona
Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1
Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25
�1993-10-13 12:51
AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'.
Ajuntament de Barcelona
Área
4.
Sobre
d'Economia i Empreses
els Pre m í s en general
Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a
base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"'
d'il.lusió i de paciéncia.
Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics.
ALCALDIA
Ragistrw d'l,r+erada
1 h0ti'i333
N4
c\
Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana
Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25
��Premis "Barcelona Economia"
Intervenció del Sr. Joan Clos
1.
Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona
Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres.
2.
La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys,
la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona
sobre aspectes específics de la realitat económica urbana
i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha
esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per
tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull
reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma.
Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període.
3.
No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la
promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí
avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada
a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea.
En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres
volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies
econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces.
�4.
Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia,
adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions
que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la
promoció de l'àrea econòmica de Barcelona.
5.
Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany,
tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer
nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell,
x
professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El
professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema
íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta
tarda: "Algunes idees
Sr. Mas Colell ..
sobre l'economia de les ciutats".
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4263
Title
A name given to the resource
Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Economia
Biografies
Acció política
Barcelona
Mas-Colell, Andreu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1349/19930924d_00582.pdf
fc0409fb7b0afc668779c5519fb3690c
PDF Text
Text
PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE DE BARCELONA AMB
MOTIU DEL LLIURAMENT DE LES MEDALLES D'OR A BES
MAJESTATS ELS REIS
Saló de Cent, 24 de setembre del 1993
Majestades,
Tots tenim un record molt viu d'aquelles daurades
tardes de l'estiu de 1992, que han quedat per sempre a
Tenemos también recuerdos más
la nostra memòria.
recientes, porque tanto ayer como hoy, y de altas
cátedras y magistraturas / se han dicho palabras muy
bellas y muy atinadas sobrella historia y la esencia de
esta ciudad y de este país.
1
Ayer, Pere Duran Farell en la Sala Oval del Palacio
Nacional de Montjuïc trazó la mejor historia de esta
ciudad, la más bien dicha, desde una catalanidad y un
catalanismo profundos -como dijo él-, exigentes,
respetuosos, y al mismo tiempo resistible, ¿verdad
Majestad? que se impone por su lógica. Este es el
discurso de Barcelona.
Luego, en la Sala Thyssen -vamos a llamarla ya así- del
Monasterio de Pedralbes, el Barón de Thyssen me dijo,
no ya en público: Cluny, los "cloisters" de Nueva York,
y Pedralbes de Barcelona son los tres grandes
contenedores góticos llenos, que tienen vida y arte
expuesto. Son tres lugares únicos en el mundo.
Señores, Barcelona quiere ser en el terreno cultural y
en el terreno de lo científico. Barcelona quiere pesar,
quiere estar presente. Barcelona quiere ser capital
europea, quiere ser sede europea, sede internacional. Y
Sabemos que contamos con vuestra simpatía, Señor, como
la contamos hace tiempo cuando queríamos ser sede del
año 92. Ahora queremos volver a ser sede europea.
Confiamos una vez más que no nos faltará vuestro
aliento.
Nuestra historia de hoy empieza en 1981 en este salón,
cuando el alcalde Serra, delante de Sus Majestades,
�anuncia, y con su venia, el deseo de la ciudad de optar
a los Juegos Olímpicos del año pasado. Ese era un
momento dramático, Majestad. Pocos meses antes había
habido un golpe que amenazaba con todo nuestro sistema
democrático. La gente miraba hacia atrás, no hacia
adelante. No había ningún tipo de optimismo, no había
ningún tipo de esperanza, en nadie. Es más, una o dos
semanas antes había habido un atraco en el Banco
Central en Barcelona, y todo.; el mundo pensó, prisionero
de la psicosis de ese momentp, que aquéllo era también
un ataque a la democracia, cuando seguramente no era
más que un vulgar atraco espectacular.
Y bien, en ese momento, la Barcelona risueña de mayo
del 1981, con Sus Majestades presidiendo, y un nuevo
Alcalde joven, progresista, hablando en público, y
pidiendo para esta ciudad y para el país, una fecha de
futuro, el 92, como nuevo horizonte, en ese momento,
decía, Señor, se pasó una página de la historia. Y la
ciudad y el país, Cataluña entera y España entera,
empezaron a dejar de pensarfen el pasado para pensar en
el futuro, en otras metas,i e iniciaron esta década
prodigiosa que hemos vividos
Nunca olvidaré el viaje qué el año 1984 tuve el honor
de compartir en el avión de Sus Majestades a Nueva
York, con motivo del otorgamiento por parte de la
Universidad de Nueva Yorkydel título Honoris Causa a
nuestro Rey. Y cómo ense viaje fue posible que
Barcelona -creo que se puede decir hoy, Señor, con
vuestro permiso- se explicara. Barcelona se explicó
realmente sobre las causas; y las circunstancias de su
proyecto.
Y luego, el año 1986, que fue la explosión de alegría,
con la nominación olímpica -que ayer vivimos desde
lejos, para una ciudad australiana, en este caso. Y
llegó el 89, con aquella desafortunada inauguración del
Estadio en medio de una lluvia, que la de estos días
nos recordaba. Lluvias que no han traído lodos sino
alegrías, precisamente, porque detrás de esos
sufrimientos del 89 llegó el 92. Y el 92 nos trajo la
recompensa de esta década de esfuerzos.
Década prodigiosa, sí, pero, Señor, Barcelona quiere
más. Con los sacrificios que haga falta. Quiere más
porque está inscrito en su programa vital, porque ha
sido siempre así. Barcelona sabe descansar, sabe
reposar, después de los esfuerzos de los grandes
acontecimientos. Pero no sabe reposar mucho tiempo. Por
�Señor, nos vais a ver pidiendo,
tanto,
pronto,
exigiendo, sugeriendo, nuevas metas y nuevos objetivos.
Pero vamos a las tardes doradas del 92. Creo que nunca
fue tan larga y tan emotiva la convivencia entre el
pueblo y el Rey, en esta ciudad. Quizás Jaime I, al
volver de alguna de sus conquistas -de Valencia o de
Mallorca-, quizá aquí, en esta misma sala, cuando los
consellers recibían al Rey -que era la única persona
que ocupaba este sitial que bcupais, fuera del Alcalde
y del Conseller en cap-, quizás Jaime II, quizás Carlos
I, cuando vino a principios de 1.500, subió por la
escalera por la que hemos subido -ahí se puso el escudo
que os he enseñado- o quizás Carlos III , cuando llega
a España por Barcelona, desde Nápoles, y se celebran
estas grandes máscaras real4es que están bien recogidas
en el salón de Carlos III,{ al que ahora volveremos
porque es el que da a la plaza de la ciudad. Todas
ellas, por cierto, quizás con una sola excepción,
presididas por un escudo de;cuatro barras, de dos más
dos barras, del Salón de Ciento, del Consejo de Ciento,
que era el escudo del "Consell de Cent". Luego sufrió
cambios, pero se ha mantenido siempre.
Señor, hay cosas que nos preocupan, y por las cuales
Barcelona en este momento siente profundamente
vibraciones que tiene que expresar. A principios de
siglo Cambó se dirigió al Rey de España, Alfonso XIII,
aquí mismo, y dijo: "Señor, necesitamos una Ley, esta
ciudad necesita una Ley, esta ciudad, si os asomais al
balcón y la veis como sebe hacia los cerros -els
turons, que diem nosaltres- va más allá de lo que era.
Ha roto las murallas. Neceéita una nueva Ley, no sólo
física sino también moral y profunda". Yo hoy, Señor,
Rey, Conde de Barcelona, os digo: Esta ciudad quiere
una Ley, quiere su Carta.' Quiere tenerla porque la
necesita,
no
sólo por 'orgullo sino también por
necesidad, porque esa Ley debe tener aquellas
especialidades que no están contempladas en la ley
general, ni española ni catalana -es lógico que no lo
estén, no todas las ciudades son como ésta- y que hacen
de nuestra ciudad una ciudad especial.
Nos preocupan otras cosas. Nos preocupa el respeto por
el catalán, que hemos visto vulnerado recientemente. El
arzobispo lo ha dicho hoy en la Basílica. Y nos
preocupa porque nosotros sí respetamos el castellano,
porque Barcelona se ha compromotido como ciudad -además
de la ley del Parlamento- a respetar el derecho de
todos aquellos que quieran enseñanza en castellano, a
�tenerla, y vigilaremos para que esto no ese infrinja. Y
porque esto es así, pedimos respeto para el catalán y
para Cataluña.
Nos preocupa la situación económica. Estas grandes
fábricas, Señor, que han sido buena parte de la
historia de nuestra ciudad y que a veces están en
entredicho.
Y nos preocupa la falta dl unidad de los poderes
superiores para ayudar a os inferiores a cumplir.
Creemos, Señor, que el mundo realmente mejorará y está
cerca de hacerlo a pesar de todos sus problemas, cuando
exista una fuerza internacional que impida conflictos,
y cuando las ciudades sean respetadas en su dignidad.
El día que esas dos cosas ocurran al mismo tiempo,
estaremos en una Europa mejor, que España, Cataluña y
Barcelona habrán contribuido a construir. Se vulnera
fácilmente el principio de la subsidiariedad invocado
sólo para privatizar pero n oi para devolver abajo a los
municipios, a los poderes pequeños competencias, o bien
para abonarles lo que ya tienen. Barcelona tiene,
Señor,
40 escuelas, 25 museos, 4 hospitales, un
conservatorio, una orqueste, un laboratorio, y tres
palacios, dos reales, y el del Parlamento. Y todo esto
lo tiene como ciudad, no como Estado ni como Autonomía.
Y por tanto, pide que en esta Ley y que en esta nueva
etapa en la cual entramos ahora ésto sea tenido en
cuenta. Nunca una ciudad hizo tanto por un país y por
un Estado.
Avui, Barcelona, Senyor, Senyora, s'honra en concedir
és -i també el fet de fer-ho en català- el-voselqu
la medalla d'or que
nostre
guardó més preuat:
simbolitza una década prodigiosa i una altra década que
segurament amb els dolors del
començant,
está
naixement, però que floreixerà aviat, en aquesta ciutat
més
més equilibrada,
i en totes, més segura,
catalana
i
más
respectuosa i més respectada, més
internacional al mateix temps, sota el vostre el
regnat, Majestat, Comte de Barcelona, i Senyora.
��MAJESTADES,
HA PASADO UN AÑO DESDE QUE TERMINO LA CELEBRACION DE LOS
JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS.
LOS JUEGOS HAN DEJADO HUELLA IMBORRABLES EN NUESTRA MEMORIA
Y EN LA DE MILLONES DE CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO.
UNA DE ESAS IMAGENES ES LA DE LA FAMILIA REAL COMPARTIENDO
ALEGRIAS (MUCHAS) Y A VECES1DESENCANTOS (MUY POCOS) CON EL
PUEBLO DE BARCELONA, EN LAS DORADAS TARDES DE JULIO, AGOSTO
Y SEPTIEMBRE DE 1992.
COMPARTIENDO SENTIMIENTOS PERO IMPONIENDO TAMBIEN UN TONO DE
DIGNIDAD, OPTIMISMO Y SERENOAD EN EL CUAL TODO EL MUNDO VIO
REFLEJARSE LA DIGNIDAD, EL OPTIMISMO Y LA SERENIDAD DE
CATALUÑA Y DE ESPAÑA, DE LA ESPAÑA PLURAL, DIVERSA Y SUBYUGANTE QUE MUCHOS DESCUBRIEFION ENTONCES.
DUDO, SEÑOR, SEÑORA, QUE ÉN LA VIDA AGITADA E INTENSA DE
BARCELONA, QUE AHORA MISMO CUMPLE 2.000 AÑOS, HAYA HABIDO
OTRO PERIODO TAN INTENSO DE EMOCIONES COMPARTIDAS ENTRE LA
CIUDAD Y LOS REYES.
1
�LA HISTORIA REGISTRA OTROS MOMENTOS DE CONFLUENCIA ENTRE LA
CIUDAD Y LOS MONARCAS QUE HAN QUEDADO GRABADOS EN LA MEMORIA
COLECTIVA. VISTOS AHORA, CON LA PERSPECTIVA DE LA DISTANCIA
HISTÓRICA, LOS REGRESOS VICTORIOSOS DE LOS REYES DE LA CASA
DE BARCELONA, LA LLEGADA A NUESTRA CIUDAD DE CARLOS I, 0 LA
ENTRADA EN ESPAÑA DE CARLOS III, LLEGANDO A BARCELONA DESDE
NAPOLES -ESCENAS PRESIDIDAS TODAS ELLAS, POR CIERTO, POR EL
ACTUAL ESCUDO DE LAS CUATRI BARRAS- ADQUIEREN UNA ENORME
CARGA SIGNIFICATIVA, NO EXENTA DE CONTRADICCIONES, PERO SIN
DUDA DOMINADA POR LA EMOCIONINDISCUTIBLE DEL CONTACTO ENTRE
EL PUEBLO Y SUS SIMBOLOS.
VUESTRA PRESENCIA DURANTE EL 92, MAJESTADES, ESTUVO A LA
ALTURA DE AQUELLOS MOMENTOSt, NOS DEVOLVIO A NUESTRO MEJOR
G
PASADO Y NOS PERMITIO ABRIR CON MAS SEGURIDAD LA PUERTA DEL
FUTURO, DEJANDO A UN LADO, OLVIDADOS, LOS INTENTOS DE
UTILIZAR ESA CONEXION ENTRE REYES Y CIUDADANOS PARA OBTENER
DETERMINADOS EFECTOS POLITICOS.
PERMETEU-ME, PER AIXò, QUE US OFEREIXI EL MAXIM HONOR
D'AQUESTA CIUTAT. HO FARÉ EN CATALA, EL NOSTRE IDIOMA I EL
D'AQUESTA PART DEL REGNE, PER AL QUAL US DEMANO LA MAXIMA
COMPRENSIÓ, PROTECCIÓ I RESP1CTE, PERQUé SENSE ELL CATALUNYA
NO FóRA EL QUE ÉS, NI ESPANYA FóRA ESPANYA. HI HA QUI VOL
REDUIR ESPANYA A UNA AVOR1IDA MONOGRAFIA SENSE àNIMA NI
RIQUESA, I QUI VEU PERILLAR UNA UNITAT QUE NOMéS S'ENFORTEIX
�EN LA LLIBERTAT, COM ES VA DEMOSTRAR FA UN ANY.
SENYOR, SENYORA, L'èXIT INDISCUTIBLE DELS JOCS OLIMPICS DEL
1992 VA CONTRIBUIR DE FORMA DECISIVA A L'AFERMAMENT DE LA
PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE LA
CATALUNYA AUTÒNOMA I DE L'ESPANYA PLURAL I DEMOCRàTICA.
EL VOSTRE PAPER EN AQUESTA NOVA IMATGE INTERNACIONAL
D'ESPANYA ENS SEMBLA, MAJESTATS, FORA DE TOT DUBTE.
ARA, EL POBLE DE BARCELONA RESOL UN DEUTE QUE TENIA PENDENT
AMB ELS SEUS REIS DES DE L'ESTIU PASSAT, DE MEMòRIA INESBORRABLE. AVUI, EN PLENES FESTES DE LA MERCé, PATRONA DE LA
CIUTAT, TINC L'HONOR D'IMPOSAR-VOS LA MEDALLA D'OR DE LA
CIUTAT, QUE US VA SER ATORGADA PER ACORD DEL CONSELL PLENARI
DE 23 DE SETEMBRE DE 1992.
PERMETEU-ME, MAJESTATS, QUE CLOGUI AVUI LES MEVES PARAULES
AMB LES QUE VAIG ADREÇAR ALVOSTRE PARE, DON JOAN, EN L'ACTE
EN QUé VOS MATEIX, SENYOR, LI VAU IMPOSAR LA MEDALLA D'OR DE
LA CIUTAT: BARCELONA Té LA JOIA D'EXERCIR L'AGRAïMENT DES DE
L'ORGULL
LEGíTIM,
L'OBERTURA
DES DE
LA
IDENTITAT,
L'ESPERANÇA EN EL FUTUR COMú DES DEL RECORD DE LA DESUNIÓ,
LA CRIDA A LA CONFIANÇA DES DE TANTES DESCONFIANCES
PASSADES.
MOLTES GRàCIES.
�L'ALCALDE 1W BARCELONA
J
r
ti a45
,42.0
pbei,
un,
(WLC,4
1 cfL
'
LusL,,j
a,
C51}-
L-7
(
t~)
Qi47-(/
,
�L'ALCALDE DE BARCELONA
ete
4
-e X)
_,Utx,e:¿--7-
1,(C
C
Aibt- ZL.,
/f) ettkg>
ft_442A,
á &t.
frt
„Q.
/9T)
1f)„, )54
�L'ALCALDE DE BARCELONA
jlÁQ
�L'ALCALDE 1)E BARCELONA
uu)
"U u juk
C
u,(sd_N r
7
AAÍZA
5,
j_QAAA_J-vit
y ,AG.-tkA'n
Lid
AQ
Pit&-9bitrt._
SNkjU4
(-->G3 GLC9--ç
�L'ALCA L I)i? DE BAH(;ELO.NA
ikS k 9 o
k
--r^t
^1 i ^C^
(r/F AJV
LA
c
Ao g tc ^J E©NP(. t^`D At's1)^, g uc
UN
^
D c LO 5 .^
t > ►N 1^c.^^^
c ^
_
tm t3,
ftr4N ^ c'^04^0 11-,,^tk^
c.ñ! LA
ir
oci
ks
Pti ut,i..i -4 12174-1,
trthI3Le
E-9-4
n
^^ ^
TkA
/yiL I-onic.Jl pe- G;vh drk v
O
dti
t
1
CP UY Wdcos')
cMuGC-149
( (n/1K>CI+t7
–
= - -.
Cf .
C0
ft LEMAdi rts Y
N) utA") t`V5
tt."l
19 u G 1 1-zI
U uk hy4 S Th"¢ c-/
5yrtti,a
.i,
o
uN1
j SkS
t
pi
c>
t,t KA PCG`^
t_o> J v°Gop
Ma
vt^S OLI ^
oh;
• ..
^
4-
0t n c cl,.o"r04.--Y--I459
JOU " t) I /E- Go S ïro
y se r; E ai ^r^^
C°
14
i i cN U
) o r1),/11.0-1;
vtKtV
t■) -romo
c uR t- -^ o nc•
^C
S
no/kit-1_
^ J ^ y^ ; E
Dk;
Z.. cuo % ÑDs e
c' ^ o üo0J
Ji bt ReP'i...t JmS'e
,-• ^.-,^,•, un-A. L or-) it
r
y\o
^'^ C irm
cr ‹ ^'►^/M ti
k)E t1-1uctt°5
c.—j.lTp IS C. E S
R^ ^ Q U^ ^W ^ ^
4^-c.E tio NA
4tg 5A
LA- Ir
'A tz pir Ñ,^ , D c 1.4
.1V11Y vG-M^^t
^ c rve
D® , 5-7 )(71 tg t2 ^
‘ 14
11; cr+\I Z ,15 w01 7 s c-Y1e.) ■ )Irs cTt d.
CL. 0-70..“)9
s^ n^ ^` ^t^p ^
Ces •};-,
4t
Pa t.)) .,e' tA D PtIk
niz
r
V` ^A ^}Cr+^111 be- e
t
^u^ ^^n04 ^ I J ^o c^r1^_^
V7T-O
CilZ 11E711 p D o
ig
tujnu)o ^c
i? Dto Erf7ThC c-R c-+'() b oro
y
Wf
�^
L'ALCALDE DE BARCELONA
~
waPut
.rt'^ Pos 1) t`SD ^ kt fv r^.^ t
D)-U !"
LK
qv b
rb
L O S 110.i
5
^
0
.Sltrol"
..1.20p=zirriwizl
L
1—
T12
(.^ cA
hcL
t
h ^ 1 tJ ^ iPo
LA
A.r L n Í^.
z
i-03 ^ t 7 /1._ 1+4-f PI
1
N
ea th,te
^S c^.) n á
-
L Cm*5
C-S it S`
-,i¡1' ^
1 n_c r1'D r/),k,s TbDtrS
i¡t-N
4
viil L°
qVt 1H1.ÇA^o 15H
ñ,+ = 0 t 1\i t-[xZ, ^
4,:„7 l4 h ^
^tv
1
c..g. Irrri.,n,s by
l t` ,
E[ y n NO) ^
u r s-t4
k (1- 4 c.--1~3 4 oc-1
tJ^^ Cr m1.0) a
^^
f- 01, l.^y Y
Pr
1-44
474-S , o
uo ,
r
-
1) G
.
t-
Re~
C.,o.^ ^i
S) ^ U ^Ï
trC^v ^
S
^
[M v 5- 05
1t { crU
94t^-4 D (
ço N
-
e-Mi
R3 -1 ci-
Li c-) -(
re Lprz
c ^ ^ r Vtito._#44 ^^,,,^,a f^
1
1
-
o(q..
An.
¡M
^3 fi^^^ -^ ,• o t©rt
/4t.tiw¡ll`...`...
` .^.,. tDc^1
`et- ^cvt't7 - ^ ^: ^k . _^.._ g ` bj<S 4Mihrt t=c,CN
Cf_j) C-s-c
.
U +^ ^ lï1^t^ ^ r ^^ c} t ^ t r^
t
1-1N
4 C' t-b-rak.41 © 1w Òre.57
pg
^ °`k. L-4
Pel-kb 4ï.k1 O U(54
4
i►^ ()kaki
^ ^ ^}
t i-t
r
aCe
D t L (J0 *3 --firQle C^il t
f
:^ ï GN ^ n' cif l^ ^!F,^in
\Ivti
-
rn14
5
-Ifkyrilift.~-3-7 "
1
°5 S
P
y
r
F.IDS
cl,^ ^ d l,()
7Uín..A pt 49,) ^Lt.c^j a -r o M Ot1Nl,
UAfOL t t b A 6Ju c.STh,c)
7° pky.
L
`90nA-,41-t q 22, r M 1171 11,
-
NQ
E
^1- ^ v ctiS t.^ y
P
tS ruv D dy L.A
i
g
,
ij p i S C ^ í1 ^
c7
e
\tn,t VIO
P1=7
r
At13 R
,
n
c_-)r.
ó--n o
Sy
r\►= 1-+.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
ik
c__a, hAib\ ›e es.
u t.)
4
LA o o LV 1»1>ÓÇ
Lo5-
ib~S
10- 9121 4 -10
cok,
Íc.
r
ni4ð)rth.,01
IL
noLl 1.4)5 M!~,
Dí t-h
s- rb
E
-121)11 hA4
Q U¿.- OS D
; 0.4
6e-
c.4b
'
thim
Adt ts I)
t,
PoSisiVI:f
,tvztv
A tn-cit
l' b
tive-5
¡Piten E
—
/
t•J
,
NU•-5--Ito
p
11-'
'-j GL
DI'
AA)
PCL 54.on-L
114 4
'1)-eti P0,3 o
pc-r/Tb--
tl
(J)1..c1
t
U NY/4
h-
7-b---"c
D PINI
A
oc-
EL
N
/11-14■JVie(- y14-
e)
(Nci 015
1- cp-b
)DL-t)
1\15V0
ilr<L" 1-11 1--)7J4 1\vbIt/k/.4,4
IIEVISE= At.-1■)(4,1)1
�L'ALCALDE DE BARCELONA
1-54/1"
uAlt-rk-9-- 9
c&In 91-k 1rt
3çTE9
(0 m
tp).
"VA. ifif)
etk w\J
bv\I PTA/
(,Z k-k
k.
1-1
NOS(--('
4N 7
l'‘P r
9 0 E--
1-)S' v eTti
ÁÀ3 ocreilitiht4-
st- vicri
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4255
Title
A name given to the resource
Lliurament Medalles d'Or de la Ciutat de Barcelona a SS.MM. / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Història
Barcelona
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1346/19930921d_0104.pdf
25dcf17ef4cdffd336a2e9a825ba7b6d
PDF Text
Text
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i Protocol
ENTREGA DE LA GRAN CRUZ DE ORO DE LA ORDEN CIVIL
DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS
OLÍMPICOS
21 de septiembre de 1.993
Dia:
Hora:
18.30 h.
Lugar: Salón de Ciento
ORDEN DEL ACTO
Parlamentos :
- Excmo. Sr. Manuel Fonseca de la Llave, Director General del Consejo
Superior de Deportes.
- Excma. Sra. Cristina Alberdi Alonso, Ministra de Asuntos Sociales.
- Ilma. Sra. Rosa M I Escapa, Directora General de INJUVE (Instituto
Nacional de la Juventud), que leerá el Decreto de concesión de la
Gran Cuz de la Orden Civil de Solidaridad Social a la División de
Voluntarios Olímpicos de Barcelona'92.
- Entrega de la Gran Cruz por la Excma. Sra. Ministra al Excmo. Sr.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona.
- Palabras de agradecimiento y clausura del acto a cargo del Excmo. Sr.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona en nombre de los
Voluntarios Olímpicos.
Ain.k (,tíl y uCtil [k
1111/11.5
- Recepción en el Salón de Crónicas.
�n)ulL
Z^^^
^ P^^ `^ i
,e/im I iot ^^3
r )ati
Pt-Ai "-e
yt
^
SEÑORA MINISTRA, SEÑORAS Y SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS,
d^ ALuk LQ1
o
LA DECISION DE ENTREGAR LA GRAN CRUZ DEL ORDEN CIVIL DE LA
SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS DE LOS JUEGOS
OLIMPICOS DEL 1992 ES UN PASO MAS, QUIZAS EL MAS IMPORTANTE, EN
EL RECONOCIMIENTO DEL TRABAJO Y DE LA DEDICACION DE TODAS AQUELLAS
PERSONAS QUE COLABORARON DESINTERESADAMENTE EN LOS JUEGOS
OLIMPICOS Y PARALIMPICOS DE BARCELONA.
SENSE EL TREBALL I L'ESFORÇ DE TOTS AQUESTS VOLUNTARIS, ELS DEL
92 NO HAGUESSIN ESTAT ELS MILLORS JOCS DE LA HISTORIA.
EN L'ENTUSIASME DELS 30.000 VOLUNTARIS I EL DE TANTS D'ALTRES QUE,
MALAURADAMENT, NO VAN SER A TEMPS DE PARTICIPAR EN L'ORGANITZACIO
DELS JOCS NO NOMES ES MANIFESTAVA EL DESIG D'IMPLICAR-SE EN ELS
JOCS, SINO TAMBE LA SEVA VOLUNTAT DE SERVEI A LA CIUTAT DE
BARCELONA, A LES CIUTATS SUBSEUS I AL CONJUNT DE LA SOCIETAT.
PER AIXO, UN COP ACABATS ELS JOCS, DES D'AQUEST AJUNTAMENT ES VA
CREURE OPORTU FER UNA CRIDA A LA PARTICIPACIO. I, ARA, TRANSCORREGUTS UNS MESOS, HEM DE DIR QUE AQUESTA CONVOCATORIA HA ESTAT UN
EXIT. ENS SENTIM ORGULLOSOS I SATISFETS PERQUE MOLTS VOLUNTARIS,
LA GRAN MAJORIA, HAN RESPOST POSITIVAMENT A AQUESTA CRIDA, COM ES
VA DEMOSTRAR DIUMENGE PASSAT A L'ESTADI I ES DEMOSTRARA A LES
FESTES DE LA MERCE QUE DEMA COMENCEN, QUE SERAN LES FESTES DE LA
PARTICIPACIO.
^.
�L'ENTUSIASME DE LA FLAMA OLIMPICA SEGUEIX ENCES I NO VOLEM QUE
S'APAGUI. NO POT APAGAR-SE. NO MENTRE EN EL MON I EN LES NOSTRES
SOCIETATS ACTUALS SEGUEIXI SENT NECESSARIA LA PARTICIPACIO DE TOTS
I TOTES PER FER-LO MES. JUST I MES SOLIDARI.
QUISIERA EN NOMBRE DE ESTOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS AGRADECER
SEÑORA MINISTRA ESTA CONDECORACION QUE AHORA SE LES DA. Y
AGRADECER TAMBIEN A TODOS LOS REPRESENTANTES DE LAS DIFERENTES
INSTITUCIONES AQUI PRESENTES EL ESPIRITU ENTUSIASTA DE COLABORACION QUE DEMOSTRARON ANTES, DURANTE Y DESPUES DE LOS JUEGOS
OLIMPICOS. LA CIUDAD DE BARCELONA FUE LA CAPITAL MUNDIAL DEL
DEPORTE, DE LA PARTICIPACION Y DE LA ILUSION DE TODOS: LOS
BARCELONESES, LOS CATALANES Y TODOS LOS ESPAÑOLES.
EL ESFUERZO DE LOS JUEGOS YA HA DADO SU FRUTO. EN LAS DISTINTAS
COMUNIDADES AUTONOMAS Y EN LOS AYUNTAMIENTOS DE ESPAÑA SE ESTA
TRABAJANDO PARA MANTENER VIVO AQUEL PROYECTO QUE EMPEZO CON LOS
JUEGOS, GRACIAS A LA PARTICIPACION DESINTERESADA DE TODOS, PERO
ESPECIALMENTE DE TANTOS JOVENES. QUISIERA ANIMAROS A HACER
FRUCTIFERO EL MENSAJE QUE ME ENSEÑARON LOS MILES DE VOLUNTARIOS
---
-Y-VOLUNTARIAS QUE EMPEZARON EN EL 92 Y CONTINUAN EN LA BRECHA.
g re1/1 SFW41fl
MINISTRA, PARA CONCLUIR QUISIERA AGRADECERLE, DE FORMA
ENTUSIASTA, LA COLABORACION QUE SIEMPRE HEMOS ENCONTRADO EN SU
MINISTERIO. EL APOYO ENTRE LAS INSTITUCIONES EN FAVOR DE LOS
VOLUNTARIOS ES EL MEJOR REGALO Y RECONOCIMIENTO QUE PODEMOS
HACERLES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4252
Title
A name given to the resource
Entrega de la Gran Creu d'Or de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social als voluntaris olímpics / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Societat
Premis i reconeixements
Jocs Olímpics
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1338/19930712d_00570.pdf
980c9a4894e4fd752c5b8d8a101b2f75
PDF Text
Text
DEAR CITY COUNCILLORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS,
LAST YEAR, IN FEBRUARY, WE MET SOME OF OUR GOOD
FRIENDS IN NEW YORK, AROUND THE TABLES OF A CATALAN
RESTAURANT THERE, AFTER A RECEPTION AT THE MUSEUM OF
MODERN ART HOSTED BY ITS PRESIDENT, MRS AGNES GUND.
THIS WAS --FEBRUARY 92-- INDEED A VERY SPECIAL MOMENT
FOR BARCELONA AND FOR ALL OF US. IT WAS ONLY FIVE
MONTHS BEFORE THE OPENING OF WHAT WAS ONE OF THE MAJOR
EVENTS EVER HELD IN BARCELONA ALONG THIS CENTURY: THE
OLYMPIC GAMES.
BUT THE OLYMPIC GAMES, BEING A HUGE SPORTS AND MEDIA
EVENT, WERE NOT SO IMPORTANT IN THEMSELVES. THE GAMES
WERE A PRETEXT, AN EXCUSE, FOR THE TRANSFORMATION OF
THE CITY. A CITY WITH A BETTER QUALITY OF LIFE, A CITY
WHICH HONORED ITS OWN TRADITION OF URBAN AND ARCHITECTURAL DESIGN.
SOME YEARS AGO, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS
IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGUN THE
RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT AND
SPECULATION, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT
1
�OPPOSED DICTATORSHIP -- ARRIVED AT THE CITY'S (AND THE
COUNTRY'S) GOVERNMENT, AND SET THEMSELVES TO WORK.
AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPORTANT DECISION: MR BOHIGAS, MR BUSQUETS AND MR
ACEBILLO, WHO ARE HERE TONIGHT, CAN TELL YOU ABOUT
THIS. THE IDEA WAS NOT TO RELY ON THE GENERALITIES OF
THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY
IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS.
THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS
SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT
WAS PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE
DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE.
WE GAVE PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS. THE FIRST WAS
TO WORK ON PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND
GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE.
SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS -LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC
SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN
RIGHT.
I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY
WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE
CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN. IN ALL OF THESE URBAN
2
�REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF
DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO
BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY
CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY.
IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY
THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A
FINE AND SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR
INVITATION TO WORK HERE.
BRYAN HUNT'S SCULPTURE, "RITES OF SPRING ", IN THE
FORMER RAILWAY FACILITIES WHICH ARE NOW THE PARC DEL
CLOT; ROY LICHTENSTEIN'S "BARCELONA HEAD", WHICH
OCCUPIES A CENTRAL POSITION IN AN THE OLD HARBOUR
AREA; AND BEVERLY PEPPER'S "FALLEN SKY" AND "WOODED
SPIRAL" IN THE PARC DE L'ESTACIó DEL NORD, ALSO A
FORNER DERELICT RAILWAY INSTALLATION, ARE THREE OF THE
BETTER EXAMPLES OF WHAT WE INTENDED TO DO: THAT IS, A
GAMBLE ON CONTEMPORARY ART, A GAMBLE ON PUTTING
SCULPTURES IN THE STREET, A GANBLE ON A RENEWAL EVEN
IF CONTROVERSIAL OF OUR PUBLIC SPACES. UNFORTUNATELY,
MAYBE, I MUST ADMIT THAT IT CAUSED MORE ACCLAIM THAN
CONTROVERSY.
I CANNOT FORGET HERE, EVEN IF THEY HAVE NOT BEEN ABLE
TO COME TODAY, THE CONTRIBUTIONS OF ELLSWORTH KELLY,
CLAES OLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN --
�WHOSE "MATCHES" YOU CAN SEE OUTSIDE THIS PAVILION--,
AND RICHARD SERRA.
WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH
NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS ALSO INCLUDES TWO
IMPORTANT AREAS. FIRST OF ALL, I WANT TO MENTION THE
VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY OF BARCELONA
HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE
MUSEUM OF MODERN ART AND ITS DIRECTOR, RICHARD
OLDENBURG. SECONDLY, THE FRIENDSHIP WITH SUCH A TOUGH
CRITIC AS BOB HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING
KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, EXCITING WAY IN
WHICH HE DESCRIBES THIS CITY IN HIS BOOK "BARCELONA".
THANKS TO ALL OF YOU, BARCELONA IS A BETTER, RICHER
AND NICER CITY. NOW THE GAMES ARE OVER, MANY OF YOU
ARE ASKING ME WHAT IS GOING TO HAPPEN WITH THIS CITY.
AND I MUST SAY THAT THIS CITY IS CONSOLIDATING, THANKS
TO ITS OWN URBAN TRANSFORMATION, ITS LEADING ROLE AS A
CULTURAL CAPITAL OF EUROPE.
THIS YEAR WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF FOUR
GREAT CATALAN ARTISTS AND WRITERS: THE POETS CARLES
RIBA AND J.V. FOIX, MUSICIAN FREDERIC MOMPOU AND, OF
COURSE, THE MOST INTERNATIONALLY ACCLAIMED OF ALL:
�JOAN MIRó. THEY ARE A PROVE OF THE CITY'S PAST
CULTURAL VITALITY.
THIS STRONG CULTURAL VITALITY WAS DESTROYED BY THE
CIVIL WAR AND FRANCO'S REGIME. THIS PAVILION, BUILT BY
J.LL. SERT ON THE OCCASION OF THE 1937 INTERNATIONAL
EXHIBITION HELD IN PARIS AND WHICH CONTAINED PICASSO'S
GERNIKA, BEARS AN EXCEPTIONAL WITNESS OF A WORLD THAT
WAS THEN DEFEATED, BUT ALSO --THROUGH ITS
RECONSTRUCTION-- OF A CITY WHICH HAS FINALLY REBORN.
NOW, A HUNDRED YEARS AFTER MIRó'S BIRTH, WITH A
RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME
AGAIN A CITY KNOWN BY HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN
QUALITY,
MAY I THANK ---AND CONGRATULATE-- YOU AGAIN, ALL OF
YOU, FOR THIS.
THANK YOU.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4244
Title
A name given to the resource
Lliurament del títol AMIC DE BARCELONA a diverses personalitats
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pavelló d'Espanya, Vall d'Hebron
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Cultura
Barcelona
Art
Hunt, Bryan, 1947-
Lichtenstein, Roy, 1923-1997
Pepper, Beverly, 1922-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències