1
10
90
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/869/0000000571.pdf
315389641b5ec234018f425e16696cc3
PDF Text
Text
¿"Impasse"?
Article de Pasqual Maragall a El Pais (29-6-2001)
Tres nacionalismos marcan el paso en la gobernación de España: el español en Madrid, el vasco en Vitoria y el
catalán en Barcelona. El socialismo domina en seis autonomías, aliado con nacionalismos o regionalismos en
Andalucía, Baleares y Aragón, y en algunas grandes ciudades: Barcelona, A Coruña, Santiago, Sevilla, San
Sebastián... El resto de autonomías y grandes municipios son gobernados por el Partido Popular o por los
nacionalistas periféricos: Madrid, Málaga, Zaragoza, Bilbao, Valencia, Las Palmas...
Todo el país ha estado y está pendiente de Euskadi. La situación allí es más esperanzadora. Veremos.
Se acercan las elecciones gallegas para el 7 o el 21 de octubre de este año y luego ya nada hasta las locales,
autonómicas y europeas de mayo de 2003. Seguidamente, en octubre del mismo año llegarán las elecciones
catalanas y, finalmente, las elecciones generales en marzo de 2004. No se prevén grandes adelantos en esas
convocatorias, excepto el posible adelanto de las catalanas si Aznar se cansa de Pujol o simplemente si prefiere
distanciar las elecciones catalanas de las españolas. Pero también es posible que la extraña alianza del
nacionalismo español y el catalán se consolide hasta el final para evitar riesgos mayores. Un resultado adverso
para ambos en Cataluña podría dar la señal de partida de un cambio general de escenario. Quizás el cambio de
viento se produzca ya en Galicia en otoño. Veremos.
Entretanto, a partir del 1 de enero España presidirá la Unión Europea. Barcelona, hacia el mes de marzo, será
el escenario de una cumbre significativa en la que se repasará el legado económico-social de la cumbre de
Lisboa. Piqué, al que no deseo más problemas que los derivados del cargo, podrá compararse entonces con el
Solana de la Conferencia Euromediterránea, cuyo éxito le proyectó primero a la OTAN y luego al quasiMinisterio de Exteriores y Defensa de la Unión Europea.
En este contexto, España deberá comprobar la resistencia del mensaje popular y la solidez del nuevo lenguaje
socialista.
El mensaje popular ha basado su éxito en España en la contundencia (a pesar de la ineficacia) de la respuesta
política al terrorismo, y en las emociones levantadas por la casi repentina comprobación de que somos un país
llamado a ser destino de importantes contingentes de inmigrantes extracomunitarios. La fijación vasca de los
españoles y el drama de El Ejido, con efectos muy fuertes a principios del año 2000, fueron decisivos en las
elecciones de marzo de aquel año.
El mensaje socialista ha conseguido una resurrección espectacular, de la mano de José Luis Rodríguez
Zapatero, de menos de un año para acá. El buque no se había hundido, sólo se había sumergido. Las cosas
están más equilibradas. La España del barullo está pasando a ser la del PP; la de Zapatero es clara como un
vaso de agua. Y hablando de agua, la posición socialista es la que más corresponde a lo que Joaquín Costa diría
hoy. Costa y Cañete no acaban de ligar. Hoy Europa hace las cosas de otro modo y entiende mejor a Zapatero
que a Aznar. La España de la confianza se entiende mejor con la Alemania de la lealtad federal que la secular
España desconfiada y temerosa de sus propios demonios que Aznar representa a la perfección.
¿Cómo siguen todas aquellas emociones ahora?
La inmigración extracomunitaria ha enviado una señal a nuestros inmigrantes interiores de los años sesenta en
el sentido de que sus conquistas son precarias, más precarias de lo que creían. Los barrios de la antigua
inmigración son el escenario hoy de la llegada de los extracomunitarios. Y de improviso todo un pasado de
sufrimientos se ha hecho presente. La derecha ha comprendido, tanto desde el nacionalismo español como
desde el catalán, que ahí tiene una baza, y ha extremado en algunos momentos (Ley de Extranjería,
declaraciones xenófobas en Cataluña) sus posiciones de rechazo a la novedad.
Lo que es más grave: la buena voluntad y los indudables efectos positivos de la reforma educativa han sido
desbordados por la realidad. La autoridad del maestro y del profesor es frágil ante una juventud que es más
adulta más pronto y a la que se alarga la presunta juventud en una enseñanza secundaria que muchos chicos y
chicas no desean. A ello se añade la inadecuación -real o imaginaria- de las enseñanzas profesionales y las
dificultades materiales propias de toda reforma.
Ahí la nueva inmigración ha añadido factores de complejidad. Y la dualidad escuela pública/escuela privada
consolida el callejón sin salida. La escuela tiende a dividirse en dos: la de los problemas y la de las soluciones,
la que tiene problemas en las aulas y la que no, la que tiene inmigrantes y la que no, la que tiene circuitos
desde la guardería a la Universidad y la que no.
Inseguridad es la palabra para describir esa situación. Lo que parecía ganado ya no es tan seguro. La
tranquilidad y mejora de los barrios, y la educación de los hijos, que parecían garantizadas hace 10 o 15 años,
y que eran la razón vital de varias generaciones de españoles, ya no son tan evidentes. Barrios dignos y
escuelas dignas son hoy la preocupación de muchos ciudadanos.
Sin embargo, la clase media ha crecido de forma espectacular. (Y convive, con algo menos de ansiedad, con
esa nueva incertidumbre). Los socialistas no nos dimos cuenta de ese crecimiento hasta que ya era demasiado
tarde. El socialismo 'murió de éxito' en el sentido de que no entendió que el éxito de las políticas adoptadas, y
evidentemente el éxito de la economía europea, habían ayudado a crear un nuevo público, deseoso de más
libertad, y de menos impuestos, o en todo caso de un Gobierno más ligero y más próximo, más amigo y más
cómplice del ciudadano.
�Las ciudades pasaron masivamente a votar a la derecha. ¡Las ciudades! que habían sido el bastión de la
izquierda. (Sólo en Cataluña y Galicia, y en San Sebastián, se salvaron los muebles en 1995).
Ahora mismo, la inseguridad en la calle, y el hastío que produce la violencia y que multiplican los accidentes y
las catástrofes que nos visitan a diario en televisión, radio y prensa, afectan a unos y otros, trabajadores y
clases medias. Ahí la derecha tiene otra baza. En tiempos de inseguridad, no hacer mudanza, diría hoy el dicho.
Curiosamente la inseguridad en la calle es uno de los mayores fracasos de nuestros gobiernos conservadores y
nacionalistas. El alcalde de Barcelona, Joan Clos, no se cansa de denunciarlo. Y lleva razón. La Ley de Fuerzas y
Cuerpos de Seguridad señala que ésta es competencia del Estado y de las autonomías que la tengan
transferida. La policía local es sólo coadyuvante en la medida en que sea requerida para ello.
En el caso de Cataluña, nadie quiere ser el responsable: la policía nacional, como va siendo sustituida por la
autonómica, no cubre vacantes; la autonómica todavía no ha llegado del todo, y la local está cansada de pagar
el pato que la proximidad a la gente le obliga a no eludir, cosa que los alcaldes reflejan con indignación.
La alcaldesa de Santa Coloma de Gramanet me decía hace poco que en vez de los 130 policías nacionales que
corresponden al tamaño de su ciudad, tiene sólo 85.
En realidad, como reflejaba hace poco un reportaje en Abc, la policía considera que jueces y fiscales no dan
abasto, y que en consecuencia el trabajo policial es inútil. El porcentaje de autos de prisión provisional sobre
detenciones es irrisorio, según la policía de Madrid. La multirreincidencia no se castiga y ello perjudica la moral
de policías y ciudadanos. Esa es otra de las emociones o sentimientos extendidos por todo el país. Y es una
sensación compartida que va a hacer aún más difícil la aceptación de los nuevos inmigrantes extracomunitarios
en nuestras ciudades.
La manía ibérica por la lejanía y lentitud de la justicia como prueba de ecuanimidad está llevando a la
desmoralización ciudadana. La justicia local duerme el sueño de los justos en un cajón del Congreso de los
Diputados, encerrada en dos leyes que nunca se aprobarán: la Carta Municipal de Barcelona (¡sólo faltaría: qué
se han creído éstos de Barcelona!) y la Ley de Grandes Ciudades que hizo el secretario de Estado del PP,
Francisco Camps, y que decayó al finalizar la legislatura pasada (¡y la había hecho para extender los beneficios
de la justicia local y otras innovaciones legales de la Carta a todas las grandes ciudades!).
Finalmente, el terrorismo, que ha perdido las elecciones vascas tanto o más que el nacionalismo español, va a
apretar fuerte para no quedar definitivamente vencido. Su única esperanza es que sus ataques levanten de
nuevo tal aversión por Euskadi en el resto de España que se vuelva a abrir la fisura nacionalista en el campo de
los demócratas: abertzales en un lado y españolistas en el otro. Lo han dicho el otro día en Gara.
Nuestra esperanza es que los terroristas, de tanto apretar se caigan, como ocurrió en Barcelona en 1992, antes
de los Juegos Olímpicos, y que los demócratas vascos de toda condición se unan, empezando, como propone
Gemma Zabaleta, la secretaria de política institucional del PSE, por los ayuntamientos y las escuelas, que es
donde se fragua (o se pierde) la confianza entre unos demócratas y otros. La falta de auténtica sensibilidad,
compañía y deferencia de algunos (si no muchos) ayuntamientos nacionalistas vascos con los concejales vascos
populares y socialistas amenazados ha sido para mí uno de los espectáculos más inmorales de estos últimos
años.
Éstas son las emociones dominantes hoy, y probablemente lo serán aún por un tiempo. ¿Impasse? No
necesariamente.
Hay factores paralizantes, como las alianzas contra natura que he mencionado al principio. Ahora el Gobierno
popular presentará un acuerdo sobre la financiación autonómica en que se arreglarán los entuertos del pasado
(¿y qué van a decir las autonomías si precisamente están maniatadas por las deudas de ese pasado?), pero no
se solventarán los problemas del futuro: la distancia entre los resultados del régimen foral y el común, que ya
vienen de Franco, en el caso de Álava y Navarra; la lejanía de la financiación local respecto a la que debería
ser; la arbitrariedad de la inversión estatal directa; el miedo a la transparencia de las balanzas fiscales, que en
la RFA son aireadas sin rubor y aquí producen terror; y la falta de definición de un criterio de equidad a largo
plazo basado en el pago por renta y el cobro por población, corregida ésta por una serie de factores razonables.
Tendremos cesto de impuestos indirectos y especiales, poco dinero adicional (no está el horno para bollos),
flexibilidad de tipos impositivos... y una falta total de coraje para enfrentarse con la solución del problema
financiero del sector público a tres niveles que montó la Constitución y desarrollaron los Estatutos. Los tres
nacionalismos que mandan, por la propia definición de nacionalismo, no se pondrán de acuerdo más que en la
asunción repartida de los errores del pasado, errores que, además, negarán como San Pedro, tres veces si es
preciso.
La verdad es que el Estado, en los últimos cuatro años, ha crecido más que el producto nacional bruto y, por
tanto, más que las autonomías. La devolución de recursos hacia la proximidad y la sociedad ha sido inversa, de
abajo arriba. Por primera vez en los últimos 22 años.
Pero la vía de la evolución política de este país está marcada.
- La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de Autonomías y del preceptivo
debate autonómico en sesión plenaria (no se entiende cómo Aznar, que tiene por virtud el cumplimiento de lo
que está mandado, incumple en eso).
�- La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son constitucionales) por parte del
Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde el euro hasta las matrículas -algo que han pedido todos los
partidos menos el PP-, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás nacionalidades históricas para con los
símbolos de España.
- La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen
competencia exclusiva y capacidad legislativa -lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el
Senado y una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300
regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la Unión-.
- Finalmente, y casi más importante, la traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre
españoles de distintos pueblos ('los pueblos de España' de los que habla la Constitución).
- Y la traducción de todo ello en una auténtica mejora de la vida civil, de la vida en nuestras ciudades y
pueblos, con una imposición fiscal menos complicada y onerosa, con seguridad, justicia local y enseñanza local
-según el modelo anglosajón-, con colaboración entre la enseñanza pública y la privada, y con devolución de
competencias a los territorios y a los ayuntamientos.
A 1 de enero de 2002, como tarde, habrá que ponerse a trabajar en todo ello. El impasse, el callejón sin salida,
no es tal. Hay una valla, pero no un muro. Al otro lado de la valla, la España plural y viva; de este lado, la
peleada, asustada y dividida.
3/7/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1373
Title
A name given to the resource
¿ Impasse ?
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Política
Model social
Nacionalisme
Immigració
Seguretat ciutadana
Espanya
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-06-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1714/0000000914.pdf
ceb77a0ad370c341ba434ab7f6e22c07
PDF Text
Text
Pasqual Maragall
Abrir la política
S
iempre he creído que la vida política es
perfectible. Que si alguien tiene la obligación de justificar el sueldo son,
somos, los políticos, porque para los
políticos el mercado son las elecciones,
es decir, vender y vencer en ese caso es
lo mismo. Como los empresarios, en
un sentido. A diferencia de los empresarios, sin embargo, los políticos venden un producto o servicio inmaterial.
Y cobran en votos -aparte del sueldo. Si pierden en votos
pierden el empleo. Y el sueldo.
Los políticos convencen o no con la palabra, la idea
y la obra. Quizás los poetas y músicos también. Ésos o
subyugan o están perdidos. Y otros creadores venden
saber u otras cosas -perdón, ahora no se dice cosas, se
dice contenidos. Si no lo hacen permanecen en la sombra, desconocidos. A veces sólo los salva la muerte porque su obra adquiere rareza. No sé si con los políticos
pasa igual. Más bien al contrario. Cuando se retiran ya
no valen. Salvo algunos que, como yo, tienen la suerte de
ser más o menos respetados por haber sido. Por haber
sido lo que han querido ser. Es el colmo de la felicidad.
Y aún más, porque en algunos casos han llegado a ser lo
que nunca habían imaginado que serían, o incluso habían
negado querer ser. Posiblemente querían y no lo sabían,
o lo presentían pero no se lo confesaban. Puede que sea
mi caso. Nunca fui detrás de los cargos abiertamente.
Siempre vinieron a buscarme. Pero cuando era pequeño
y me preguntaron que quería ser de mayor, dije que
sereno o diplomático. (Sereno era un señor que, cuando
éramos críos, pasaba por la calle de noche con un chuzo
picando el suelo para delatar su presencia y de vez en
cuando, si no llovía, decía "jsereno!"). Algo tiene que ver
con la polis, no se puede negar -pero no mucho. Lo de
diplomático ya es más preocupante.
En todo caso la prueba de que no lo tenía claro es
que la primera vez que fui nombrado alcalde fue porque
se fue el que había y me tocó a m' serlo. En realidad
cuando me llamó José Ignacio Urenda a Baltimore para
que volviera a Barcelona porque había elecciones municipales fue porque yo era el único que sabía de eso (había
sido funcionario municipal de 1965 a 1977, salvo dos
años en los que estuve en Nueva York). Pero al llegar les
dije a Urenda y Reventós que iría de número dos si
encontraban un candidato decente. Y lo encontraron en
Narcís Serra, que al poco se fue de ministro de Defensa
y me dejó de alcalde.
Y la otra prueba de lo que me costaba decidirme es
que después de dejar la alcaldía y pasar un año en la
Universidad de Roma, al volver, me convencieron de que
me presentara para la presidencia de la Generalitat. Pero
no sin antes hacer unas elecciones primarias, es decir,
para los votantes socialistas y del entorno, sin rivales, que
aún así movilizaron, creo recordar, a unas sesenta mil
personas.
De hecho luego ganamos las elecciones verdaderas,
es decir, sacamos más votos que nadie, pero como no
había aún ley electoral proporcional, que es lo que preveía el Estatut de 1979, el de Sau, pactado con Suárez,
Convergencia i Unió obtuvo unos escaños más que nosotros. Así se originó el uipartito, en la oposición, porque
CiU y PP sumaron 68 escaños y los tres partidos de la
izquierda o centroizquierda, 67. Pujo1 no se podía perder
una sola votación. Todo venía de un voto.
Pero las primarias, además de un refugio de tímidos,
son una escuela de políticos. Y forman parte de una cuitura política que aquí no compartimos. (No sería más
lógico que los candidatos de los partidos se batieran en
primarias antes de presentar el partido o la coalición sus
candidatos? {No sena mejor esto que la guerra vía
medios de comunicación que nos entretienen con las
rivalidades en el interior de los partidos?
Cuando viví en Nueva York me tocó hacer lo que
ellos llaman canvassing en la campaña a favor de
Humpbrey en las primarias del partido demócrata, que
finalmente ganó George McGovern. Este a su vez perdió
contra N i o n en las elecciones presidenciales. La cosa
Las primarias,
además de
refugio de
tímidos, son
una escuela de
políticos
�consistía en ir a casa de una señora a eso de las cinco
de la tarde, y ella y sus amigas o sus vecinos se reunían a tomar al té con el activista de turno, que explicaba las bondades del candidato. No sé si ahora
Hiaq Clinton y Barack Obama están utilizando
ese sistema en las primarias o si ya ha decaído.
Todo esto corresponde a un universo mental distinto. La política americana y la europea difieren. Se
habla mucho de dinero en las campañas americanas
y probablemente es decisivo, pero la movilización
aue "
generan esas campañas es superior a la aue se da
entre nosotros. No me refiero a la cartelería en las
calles (eso que hay también aquí) o a los anuncios en
la tele, sino a la implicación de la gente. Lo cual
quiere decir que la sociedad civil es en este aspecto
más robusta que la europea, si bien no más extensa.
La participación no es mayor que aquí -más bien
menor. Pero la implicación de la parte de los que sí
son votantes creo que es mayor. Y la gente en general acepta mejor los mensajes políticos, el debate
político. O al menos ese es el recuerdo que yo tengo.
No sé ahora. La política no es tan "pecado" como
aquí. Aunque es cierto que la sociedad es más duai,
más desigual que aquí, y los que no saben es que ni
saben nada ni quieren saberlo.
Una vez, durante la guerra del Vietnam, la PBS
(Public Broadcasting System), una de las teles más
interesantes que conozco, preguntó en las calles a la
gente qué pensaban de la guerra. Recuerdo a un conductor americano negro (podía haber sido blanco y
ocurrir lo mismo o peor) enviando a la porra al
reportero que le preguntaba por la guerra. "What the
he11 are we doing in Vietnam?",le espetó al reportero: ¡que demonios hacemos allí! Creo sinceramente que no se había enterado de nada. Puedo
equivocarme, pero la cara de sorpresa del hombre
parecía sincera.
En todo caso las elecciones primarias, en las que
los ciudadanos que son simpatizantes de un partido
"prevotan" a su candidato favorito, son una institución que corresponde a un sistema de convicciones
que difiere del que tenemos ahora. Estados Unidos
es muy grande. La distancia entre la capital y los ciudadanos es mayor. Es cierto que el elemento religioso cuenta, pero también lo es que las preferencias
políticas, en general, son tan sólo preferencias y no
tanto conviccionesprofundas. Ser socialista o comunista o nacionalista o -popular, en España, al menos
hasta hace poco, imprimía carácter, se acercaba a lo
religioso, a lo verdadero o falso, y no tan sólo a las
simpatías y los gustos del momento. En general.
En Europa, que es una nueva patria pero tiene la
ventaja de ser lejana y por tanto no nos oprime, no
nos vigila, o no tanto, o lo hace desde más lejos, es
probable que tendamos a adoptar actitudes como las
que corresponden a ese tipo de universos más diversos, más amplios. En todo caso es evidente que la
cultura política irá variando. Y no sería raro que
obligara a un esfuerzo de aproximación a una política de mayor calado, más lejana -desgraciadamente,
porque las decisiones se tomarán más lejos- pero
menos cainita, porque los odios mortales son más
propios de la proximidad que de la distancia. O
A
A
Pasqual Maragall es ex president
de la Generalitat de Catalunya
-q
Pwuai ~aagaii
visto px
-
t ~ ; a ~ e \ h
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Abrir la política
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Política
Partits Polítics
Democràcia
Acció política
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1548
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Ciervo
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-11-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/219/20051015.pdf
c3404c9f178346b63430db8d3355d5a4
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del
president Lluís Companys
Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona | 15/10/2005
Després de sentir les paraules tenses, emotives, però al mateix
temps sossegades, esplèndides, de Josep Lluís Carod Rovira, vull dirlos clarament que el visca Catalunya de Macià i Companys tenia el
dring de la nova aventura, de la barca nova. Ells van ser els primers
presidents de la Generalitat nova. Ells van ser els primers presidents
de la Generalitat secular, civil.
Hi ha hagut 126 presidents abans del que us parla avui amb especial
emoció. Però abans de Macià i Companys tots havien estat d'un dels
tres braços de la Diputació del General, tots del braç eclesial.
(Hi ha gent que encara no sap que Rafael Casanova no era pas
president de la Generalitat, que era conseller en Cap del Consell de
Cent, val a dir alcalde de Barcelona.)
L'avi Macià, el primer autèntic president del Govern de la Generalitat,
d'un govern formal, modern, ha estat el president més estimat per
tothom. Però Companys és el més entranyable, el que millor
representa la nostra aventura com a poble en els moments més
tràgics, per Catalunya, Espanya i Europa, els moments més tràgics
de la història moderna, potser de tota la nostra història com a poble
català.
Roosevelt va confessar al final de la seva vida que el més greu error
de la seva carrera política havia estat la no intervenció en la guerra
d'Espanya. Massa tard. Quan ho va dir Companys ja era mort, havia
estat mort aquí.
Joan Reventós, que va reclamar el retorn de Tarradellas i va evitar
una Generalitat sense ànima, sense nom, sense dring; Joan Reventós
sentia una veneració especial per Companys, i ens va ensenyar a
conèixer i a estimar Companys, que és el mateix que dir que ens va
ensenyar a estimar Catalunya, la Catalunya autèntica, la gloriosa i la
vençuda: Catalunya tal com és, tal com ha estat.
Companys i Macià van proclamar el 14 d'Abril la República catalana
en el sí de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aviat van veure
que Catalunya havia de pactar amb Espanya i van adoptar el nom de
Generalitat i un Estatut que avui ens semblaria probablement del tot
insuficient.
Nosaltres també pactarem. Però el nostre pacte no serà com aquell,
no haurà de ser com aquell. Les coses han canviat. Ara vivim en una
1
�Catalunya i una Espanya en pau i democràcia des de fa més d'un
quart de segle, en una Catalunya i una Espanya que progressen més
ràpidament que Europa.
I no serà mèrit solament de la nostra generació, certament, sinó de la
seva, de la generació de Companys i de la Generació de Macià, i
d'Irla, del gran Tarradellas, i del fecund i llarg període de Jordi Pujol.
Llegiu si us plau la intervenció de Pujol en el Debat sobre l'estat de
l'autonomia de l'any 1987. Crec que s'hi reflecteix un judici sever i
lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia.
L'Estatut no va poder realitzar-se i dur-se a la pràctica amb l'ambició
amb que s'havia redactat. Però no es va arribar a canviar. No era el
moment encara.
Ara sí. El nou Estatut ara és un estudi profundament rigorós de què li
cal a Catalunya per a ser el que sempre ha volgut ser. Amb un
respecte cabal per Espanya i pels pobles d'Espanya. Això sí: el nou
Estatut, l'estatut de Barcelona, rellançat a Miravet i pastat de principi
a final a la Ciutadella de Barcelona, ha estat fet en el millor moment
per a què ni ens callem rés ni ens puguin donar massa lliçons de dret.
No fóra bo que la prudència o els temors que varen estar presents el
1980, el 1987 o el 1999 ens obliguin ara: no hi ha raons. I ens
sabrem explicar. Ara la prudència i l'experiència ens obliguen a ser
rigorosos, flexibles sens dubte, però sobretot, sobretot, exigents. Dic
la prudència ens obliga a ser exigents. La raó i la història estan de la
nostra part.
Ara podem dir que Catalunya és una nació, ara podem dir Catalunya
és una nació, ara hem de dir Catalunya és una nació. Podem dir que
Catalunya ha estat una nació des de fa segles, i que ho és en el marc
de l'Estat espanyol. Perquè aquesta és la realitat.
Sobre els sentiments no es mana, sobre els sentiments no hi ha llei.
Mereixen respecte. Sóc dels que creuen, amb el President Zapatero,
que allò que compta és la capacitat de compartir ciutadania i civisme
i la capacitat de teixir aliances.
Sabem que dintre de Catalunya hi ha diversos graus de combinació
dels sentiments de pertinença: hi ha ciutadans, molts ciutadans, que
no volen triar entre dos amors ni posar-los en ordre, n'hi ha que els
poden en ordre invers a l'ordre dels altres - sense problemes
I per descomptat hi ha en canvi mitjans de comunicació d'institucions
venerables que escampen la deformació i l'odi: vet aquí un dels
misteris més ben guardats de la realitat actual. Un autèntic misteri de
la fe.
2
�En tot cas la majoria, la gran majoria dels representants del poble de
Catalunya hem proclamat Catalunya com a nació, en el marc de
l'Estat espanyol, de la nació de nacions que és Espanya puix que
d'acord amb la Constitució està formada no solament per regions sinó
per nacionalitats. I els puc dir que hi ha juristes eminents
especialitzats en l'estudi de la Constitució que no aprecien
inconstitucionalitats manifestes en el nou Estatut. N'hi haurà d'altres,
evident, però n'hi ha molts d'aquest cantó.
Crec, amb el president del govern espanyol, que l'Estatut anirà
endavant, i estic cert també que els noms i les competències i els
recursos que el Parlament espanyol acabarà acceptant seran
bàsicament els que hem proposat. Fora bo que les grans qüestions
estiguessin resoltes abans de Nadal: no convé tenir Catalunya i
Espanya senceres amb l'ai al cor durant molt de temps, tot i que el
temps tot ho acaba curant.
Nosaltres no som en absolut dogmàtics però sabem que ens assisteix
la raó després de dos anys de treball intens i discret. Estem
convençuts que el bon treball triomfa sempre i que arribarà el dia que
puguem cridar, com va fer Companys, Visca Espanya! Sabent aquest
cop que no passarà el que deia el poeta Machado: que una de les
dues Espanyes havia de gelar-nos el cor si érem nascuts a la pell de
brau. A ells sí.
Aquí el van afusellar i a baix al fossar de la Pedrera descansen les
despulles d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va dignificar el
cementiri dels miserables.
Va ser aleshores que Heribert Barrera va demanar i aconseguir que
l'estàtua del General Franco deixés de presidir el pati del Castell, cosa
que vaig cuitar a fer amb l'acord del Capità General. I sabem que dos
juristes, un d'ells de Lleida, van poder comprovar que els soldats que
el van afusellar van respectar la seva darrera voluntat; "no em
dispareu a la cara".
Ara només falta que culmini la revisió i arxiu del procés de Lluís
Companys, com va prometre tal dia com avui ara fa un any la
vicepresidenta del govern espanyol. I avui ho ha reiterat per carta
adreçada a l'Associació per Immolats. Ara només falta això.
Visca Catalunya.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1701
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys.
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Commemoracions
Estatuts
Acció política
Territoris
Govern
Història
Política
Companys, Lluís, 1882-1940
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/245/20060119.pdf
e54756b5f3a4bfb54776b96a6f18763e
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort
d'Ernest Lluch
Institut d'Estudis Catalans | 19/01/2006
Agraeixo les paraules del doctor Estapé, que ha demostrat que amb l'edat hi ha una revinguda de
la memòria, i dels altres que han parlat. És de justícia començar per reconèixer a la Fundació
Ernest Lluch i a l'Institut d'Estudis Catalans l'encert d'haver propiciat aquesta cita d'avui.
Aquest acte s'emmarca, com és evident, en un moment especial de revisió de les lleis i gairebé
diria en un dia, ho dic per avui i per demà, de revisió de les lleis bàsiques d'aquest país. I de
connexió de la llei amb la realitat descrita històricament pel doctor Nadal. Jo crec que hi ha un
retorn al pactisme iniciat amb la Constitució Espanyola. però després desvirtuat, i que ara
Catalunya s'ha pres el deure de recuperar.
De totes maneres, crec que és molt difícil parcel·lar la personalitat de Lluch. En ella conflueixen
l'economista, el polític, l'intel·lectual, l'universitari, l'impulsor cultural, el comunicador i divulgador
mediàtic, amic del País Basc, historiador. Tot alhora.
El secret deu ser que va intentar conjuminar -no sense contradiccions- un seguit d'atributs que
difícilment es reuneixen en una sola persona, i que aquí han estat tan ben descrits que ara jo no
glossaré.
Aquella barreja de curiositat, coratge, rigor, empatia i comunicació van fer de l'Ernest un il·lustrat
de raça, regit per l'exigent norma kantiana del gosar pensar.
Amb ell vaig compartir l'interès pels fisiòcrates, perquè ell, en un moment determinat de la seva
evolució, es va interessar, no per l'economia política clàssica, sinó pels precedents. I concretament
pel "tableau" econòmic de Kessner. Ell va fer treballs sobre això, i jo en vaig fer algun que ell em
va editar. L'època dels fisiòcrates era la mateixa que ara s'està recordant entorn de Mozart.
En Lluch responia al perfil que va dibuixar Diderot de l'home il·lustrat: Un home lliure i
responsable, estudiós del passat per actuar en el present i per projectar el futur, lliurat a les idees,
curiós il·limitat, respectuós amb els altres, exercitador de la raó i amatent als perills de la vanitat i
la supèrbia.
En això era molt català. En això i en tot. La manifestació del seu enterrament, jo crec que és una
de les més grans que s'han fet i per mi la més impressionant, la més autèntica, perquè tenia un
vot d'ordre esplèndid després del que havia passat.
En la seva fecunda producció trobem força exemples d'aquesta gosadia, però jo no hi entraré
perquè aquí s'han glossat millor del que jo podria fer.
Penso avui en el Lluch que ens ensenya a no concedir al terrorisme el benefici o la victòria en
forma de negació de la política. Ell, a Sant Sebastià, en un acte de la campanya electoral d'Odón
Elorza -en el qual jo també hi era-, quan el cridaven, l'escridassaven, els extremistes, els va dir:
"Crideu, crideu. Que abans fèieu coses pitjors". No dic exactament el que va dir, però venia a ser
això, perquè era durant la treva. En aquella campanya vam coincidir i al Lluch li va tocar pagar el
preu de la seva gosadia, que nosaltres no teníem, però tots ho pensàvem.
Fa pocs dies a Lleida feia en veu alta una reflexió sobre el nostre projecte col·lectiu i sobre la
necessitat que tenim de repensar-lo i renovar-lo. Ho resumia dient que "ens correspon concretar
una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades: Una Catalunya d'homes i dones
lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia, un territori
equilibrat, un bon govern i en un marc d'interdependència".
És a dir: no en tenim prou amb renovar els instruments polítics i jurídics del nostre autogovern;
ens cal una nova cultura cívica que doni sentit als nostres anhels col·lectius.
No és casual que aquesta reflexió la proposés al fil del record del 1906. Perquè el 1906, fa cent
anys, és un any que simbolitza l'eclosió catalanista dels inicis del segle passat: la Solidaritat
1
�Catalana, "La nacionalitat catalana" d'en Prat de la Riba, el primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana, l'inici del "Glossari" de l'Ors, la publicació dels "Fruits saborosos" d'en Carner o
de l'"Enllà" de Joan Maragall. En aquest any s'ajunten modernisme i noucentisme, és el moment
en què es passa la flama, diguéssim, dels uns als altres.
És, en definitiva, l'any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. I
més impressionant és que hagin passat cent anys.
el que és
El que jo prometia no dic que s'hagi fet, dic que comencem a veure que es pot fer.
He considerat oportú reiterar avui -en un acte en memòria de l'Ernest Lluch i a la seu de l'Institut
d'Estudis Catalans, que celebrarà el seu centenari l'any que ve- aquesta crida a treballar per una
nova aliança entre la cultura i la política.
Crec que hi arribarem si som capaços de conjuntar adequadament tres elements clau:
La capacitat de desvetllar i de promoure el màxim de talents en tots els camps de la ciència i
de la cultura.
La potenciació de les nostres institucions acadèmiques, científiques i cíviques.
L'adopció col·lectiva d'una exigent ètica del treball intel·lectual i científic.
Quedi clar, doncs, que no estic proposant només un camí de memòria. Estic proposant la
conveniència de traçar camins de futur que facin del 2006, i del 2007, un nou referent per a la
civilitat i per al catalanisme.
En tot cas, estic convençut que trobarem en l'obra i en l'exemple de l'Ernest Lluch prou estímuls
per posar-nos-hi.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1727
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut d'Estudis Catalans
Subject
The topic of the resource
Biografies
Commemoracions
Cultura
Política
Terrorisme
Lluch, Ernest, 1937-2000
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1487/19960524d_00728.pdf
b345aab8a906aedef12c95155c981435
PDF Text
Text
Ajuntarnent de Barcelona
GABINET DE L'ALCAI.DIA
Data: 24/5/96
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Acte de benvinguda al president de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a
l'Ajuntament .
De cara a l'acte de benvinguda a Jorge Sampaió a l'Ajuntament, es fan avinents els aspectes
següents:
-
Després d'una breu entrevista de l'Alcalde amb Sampaio, es dirigiran plegats al Saló de
Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la
Corporació Municipal i els representants de la colònia po rt uguesa a Barcelona.
-
L'ordre de les intervencions és el següent:
-
Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament).
Paraules del president de la República de Portugal.
-
S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde.
SAMPBCN.NBB
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
-
De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte la proposta següent:
EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA
REPÚBLICA DE PORTUGAL,
AUTORITATS,
BENVOLGUTS AMICS,
ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A
L'AJUNTAMENT, JORGE SAMPAIO, EL PRESIDENT DE LA
REPÚBLICA DE PORTUGAL, GRAN AMIC DE BARCELONA I
AMIC PERSONAL DE MOLTS BARCELONINS.
PRESIDENT, US DONEM LA BENVINGUDA A LA CASA DE LA
CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL
SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT
DE BARCELONA 1 BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A
CATALUNYA.
ES UN GRAN HONOR PARA BARCELONA CONTAR CON SU
PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD . UNA PRESENCIA, EN
SU PRIMER VIAJE OFICIAL A ESPAÑA, QUE ES EL SIGNO DE
NUESTRA VIEJA AMISTAD Y DE LA LA DE NUESTROS DOS
PAISES . ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE
BARCELONA HA MANTENIDO TRADICIONALMENTE CON
SAMPBCN.NBB
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
PORTUGAL, Y ESPECIALMENTE CON LAS CIUDADES DE
LISBOA Y OPORTO.
ESTA AMISTAD, QUE HA TENIDO SIEMPRE UNA DIMENSIÓN
SENTIMENTAL, ESPIRITUAL, APROXIMADAMENTE
FAMILIAR, SE DESARROLLÓ MUY AMPLIAMENTE DURANTE
EL MANDATO DEL PRESIDENTE SAMPAIO COMO ALCALDE
DE LISBOA . ENTRE BARCELONA Y LISBOA, LOS HECHOS Y
LOS COMPROMISOS DEJARON ATRÁS LA RETÓRICA.
ES PRUEBA DE ESA NUEVA RELACIÓN LA COLABORACIÓN
Y ASESORAMIENTO DE BARCELONA EN LOS PLANES DE
REHABILITACIÓN URBANA Y DE INFRAESTRUCTURAS QUE
LISBOA LLEVA A CABO EN EL MARCO DE LA EXPOSICIÓN
UNIVERSAL DE 1998 . ESTAMOS MUY ORGULLOSOS Y
HONRADOS DE PARTICIPAR EN ESTE ENORME PROYECTO
DE UNA CIUDAD TAN QUERIDA COMO LISBOA.
ESTE MISMO AÑO LA HE VISITADO Y HE TENIDO LA
POSIBILIDAD DE CONOCER, DE LA MANO DE SU EXALCALDE Y ACTUAL PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, EL
AMBICIOSO PROYECTO DE
MODERNIZACIÓN DE LA
I
CIUDAD Y LOS CAMBIOS QUE A ESTÁN PRODUCIENDO EN
ELLA . HEMOS VISTO EN LISBOA UN FIEL REFLEJO DE
NUESTROS SUEÑOS Y NUETSRA AMBICIONES.
Snh9P[3CN.N[3[3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ESTÁ MUY CLARO PARA TODOS NOSOTROS QUE EL
IMPULSO DE JORGE SAMPAIO HA SIDO CRUCIAL PARA
PONER EN MARCHA ESTA TAREA.
BARCELONA Y LISBOA SON DOS CIUDADES CONSCIENTES
DE QUE PARA ASUMIR LOS RETOS DE LA INTEGRACIÓN
EUROPEA ES NECESARIO TRASFORMARSE Y ADAPTARSE
PARA COMPETIR EN EL NUEVO CAMPO DE JUEGO QUE ES
EL CONTINENTE . CAMBIOS COMO EL QUE SE HA
PRODUCIDO EN BARCELONA Y EL QUE SE ESTÁ
REALIZANDO EN LISBOA SON UNA MUESTRA DE LA
VOLUNTAD DEL SUR DEL CONTINENTE DE CONTRIBUIR A
LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA MÁS EQUILIBRADA .
EN LOS DOS CASOS, LISBOA Y BARCELONA SON CIUDADES
QUE REPRESENTAN DE ALGUN MODO LA REFERENCIA DEL
NORTE EN SUS RESPECTIVOS PAÍSES . SON CIUDADES
QUE, CON SUS INICIATIVAS, EMPUJAN HACIA EUROPA.
POR SU VOCACIÓN EUROPEISTA, EL PRESIDENTE SAMPAIO
ES UN FIRME DEFENSOR E IMPULSOR DEL ROL DE LAS
CIUDADES Y REGIONES HAN DE TENER EN LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA . EL PRESIDENTE SAMPAIO
CREE EN LA APORTACIÓN QUE LAS CIUDADES PUEDEN
HACER A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE LA
CIUDADANÍA EUROPEA, AL IMPRESCINDIBLE NACIMIENTO
DEL ALMA QUE EUROPA NECESITA.
SAMPI3CN.NF313
�-1/4141,1,
1:11c
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DESDE ESTA CONCEPCIÓN, HEMOS COINCIDIDO DURANTE
AÑOS EN LA PROMOCIÓN DE UNA EUROPA DONDE LOS
PODERES LOCALES Y REGIONALES TENGAN UNA MAYOR
PRESENCIA EN LA TOMA DE DECISIONES.
COMO DIJO EL PRESIDENTE EN SU DISCURSO DE
INVESTIDURA " A MODERNA EVOLUÇAO DAS
SOCIEDADES E DOS SISTEMAS POLÍTICOS IMPLICA UMA
NOVA CONCEPÇAO DAS RELAÇOES ENTRE O CIDADAO
E O PODER POLÍTICO . UMA RELAÇAO BASEADA NA
INFORMAÇA0 , E NA PROXIMIDADE DA DECISAO
POLÍTICA , O QUE IMPLICA NOVAS FORMAS DE
PARTICIPAÇAO DEMOCRÁTICA DOS CIDADAOS ,
AMPLIANDO OS SEUS DIREITOS "
ESTOY SEGURO DE QUE LOS PODERES LOCALES Y
REGIONALES TENEMOS, EN LEA FIGURA DEL PRESIDENTE
SAMPAIO, UN ALIADO EN LA CAUSA DE LA CONSTRUCCIÓN
DE UNA EUROPA QUE TENGA MÁS EN CUENTA LOS
PODERES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS .
BARCELONA —Y ESTOY SEGURO DE QUE LISBOA COINCIDE
CON NOSOTROS— APUESTA POR UNA EUROPA CERCANA A
LAS PERSONAS Y A SUS NECESIDADES, UNA EUROPA
SOLIDARIA Y COHESIONADA, UNA EUROPA, EN
DEFINITIVA, QUE TENGA UNA CONCIENCIA Y UN ALMA,
UNA EUROPA DE CIUDADANOS,
SANIPBCN.NBB
�^ ^'
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ES AMB AQUEST ESPERIT I AMB LA CONFIANÇA EN
EUROPA I EN LES NOSTRES CIUTATS, QUE REITERO LA
BENVINGUDA AL SENYOR PRESIDENT.
JORGE, SÉ BIENVENIDO.
MUITO OBRIGADO. MUCHAS GRACIAS.
SANIPBCN.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4393
Title
A name given to the resource
Acte de benvinguda al President de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Política
Història
Acció política
Portugal
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-05-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/201/20050504.pdf
9e28a94f80dc245161acf57274487ae0
PDF Text
Text
Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de
Catalunya a Joan Raventós i Carner
Palau de la Generalitat | 04/05/2005
Senyors consellers, senyores conselleres, senyors diputats, autoritats, senyor alcalde,
família Reventós:
Efectivament, Raimon Obiols, Ítaca és el viatge. Ítaca és el viatge. A vegades, quan un
arriba a Ítaca comença a pensar que el més important i el més bonic era el viatge. A no ser
que hi hagués alguna altra cosa, que hi és, en aquest moment i en aquest país, que és el
viatge que ens falta per fer. I aquest viatge és el més seductor de tots, aquest viatge és el
que realment ens belluga, el que encara no hem fet. I el que farem en bona mesura, gràcies
a persones com en Joan.
Pensant que l'acte d'avui és un acte de justícia històrica amb l'home i el polític, Joan
Reventós i Carner, em preguntava què hauria pogut ser i em responc: ho hauria pogut ser
tot. Hauria pogut ser el que hagués volgut, però va posar per davant la unitat.
Ell va guanyar les primeres eleccions democràtiques. Recordo el 15 de juny de 1977,
recordo perfectament que els diaris van parlar aleshores de Catalunya, de la taca roja
d'Europa, perquè a Europa, en aquell moment, d'esquerres no n'hi havia al Govern, o n'hi
havia molt poques, i Joan Reventós era efectivament el vencedor.
Hauria pogut ser el que hagués volgut ser en aquell moment. Però ell va ser el que va
proposar en el míting final, que si ell guanyava tornaria el president Tarradellas. I,
efectivament, com aquí s'ha dit, el retorn del president Tarradellas i el restabliment de la
Generalitat va ser l'autèntica ruptura, d'aquella ruptura que havia començat amb reforma,
com recordareu perfectament.
El Govern d'unitat del president Tarradellas va ser possible, en gran part, gràcies a Joan
Reventós. Jo diria, en la major part.
Va ser la confirmació que la reforma política havia esdevingut ruptura, i va significar el
sacrifici d'una presidència de la Generalitat provisional, que lògicament li pertocava. Amb el
seu gest va obrir la porta als primers 25 anys de governació autònoma, democràtica i
pacífica de Catalunya. De fet, el que ara tenim i el que ara perseguim és el que Reventós
ens va convèncer de perseguir i d'obtenir: un Govern catalanista i d'esquerres, el Govern de
l'Entesa Catalana de Progrés. Mai no és massa tard. Però hauríem volgut que ell ho pogués
viure en primera persona, cert, aquí s'ha dit.
En aquest moment de la nostra història, però, podem preguntar-nos: què ens falta, què ens
manca, què cal encara?
Ara Catalunya ha obert les portes del seu futur i del futur de l'Espanya plural, de l'Espanya
federal, que sempre ha imaginat possible Joan Reventós.
I jo crec que ve a tomb ara, en aquest moment una virtut cardinal de Joan Reventós, que és
la virtut de la paciència, sobre la qual haig de dir, però, alguna cosa més que la pura
paciència. El socialisme democràtic té aquesta virtut, és cert.
Però Reventós era, contra el que semblava, un home en certa forma impacient, un home
amb una passió, dues passions: Catalunya i el socialisme. Però tenia una altra qualitat, que
1
�potser alguns no considerin una virtut. Reventós havia triomfat, va triomfar. Però Reventós
ha triomfat, perquè la Catalunya lliure i solidària i l'Espanya federal són a tocar de dits.
Per recórrer aquest tram decisiu, que encara falta per recórrer, caldrà que combinem les
dues virtuts que Joan Reventós ens va transmetre: aquesta que se li coneixia, la paciència,
però també l'altra, de la qual ha parlat el president Rigol, que és la passió per la unitat del
poble de Catalunya.
Posar Catalunya i la justícia social per damunt de tot va ser el seu objectiu. I ara és l'hora
de realitzar aquest objectiu. Això li devem, com li devem la defensa de la dignitat. De tot el
que Catalunya està proposant, segurament se'n pot discrepar, però no es pot atacar la
nostra dignitat com a poble, la que ell, Joan Reventós, va defensar com ningú, ni la nostra
lleialtat a les institucions i als pobles d'Espanya.
L'Espanya plural només es construirà des del respecte entre els pobles que la integren.
Aquest és un principi que Joan Reventós tenia molt clar i que ens ha d'inspirar ara i sempre.
Estic segur que aquest acte d'avui, que és un acte al mateix temps modest i emotiu, ens hi
ajudarà. El seu principi, el principi que ell havia perseguit, és la nostra fita en aquest
moment. I el que queda per fer és el més interessant del camí. Ja el farem, ja el farem
il.luminats per l'exemple, pel mestratge, pel tarannà, per la passió, que hi era, passió
inconfusible, de Joan Reventós.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1683
Title
A name given to the resource
Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Reventós i Carner
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Territoris
Biografies
Federalisme
Història
Política
Socialisme
Reventós, Joan, 1927-2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-05-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1312/19930313d_00538.pdf
bfff98d242b29f55142ced15e0a75860
PDF Text
Text
ACTE PUBLIC A PRADES
13 mars 1993.
C'est
un grand plaisir pour moi
d'étre
aujourd'hui parmi vous dans fine ville
voisine
de l'Espagne:\ et qui a tOujours
accueilli
généreusement les catalans.
Nous ne pouvons pas oublier que Prades a été
le refuge de beaucoup de caalans illustres,
de Pompeu Fabra,
par exemple, Pau Casals
aussi, le grand violoncelliste, et a été
aussi, le centre de son succ s international à
travers du Festival de Prades.
Et nous ne pouvons pas oublier que votre ville
a également accueilli
l'Université Catalane
d'Eté à des moments où la liberté d'expression
était gravement atteinte dan$ mon pays.
Chers amis, je veux expriter, aujourd'hui,
profitant du fait que je peux m'adresser à
vous personnellement et directement,
reconnaissance
pour cet
déjà
ma
longue
démonstration de sensibilité et de solidarité.
Pendant longtemps, les_pyrnnées furent non
seuleument une frontiér politique mais aussi
�une
barrière,
un
obstacle pour
communication entre les gen
la
d'un cóté et de
l'autre des Pyrénnées.
Aujourd'hui, nous avons surpassé, en bonne
mesure, ces deux inconvénients.
Les français et les espagnol , les allemands,
les italiens, ainsi que d'autres peuples amis,
nous partageons un
mémeyrojet politique pour
Europe quí nous a permis dlenterrer une fois
pour toutes,
nos rivalités,ipour aider ce qui
nous unit à fleurir et convertir l'Union
Européenne en une référence de stabilité et de
bien-étre.
Nous avons déjà en partie réussi.
Depuis le premier janvier dèrnier, le marché
intérieur est en route, ceci, d'ailleurs
paraissait impossible il y a quelques années.
Les pessimistes de nos
pa yt reapectifs ont
toujours prétendu que ce proet seraít dans le
meilleur des cas irréalisable, catastrophique,
dans le cas d'oser sa réali4ation et d'avoir
la chance de compter sur unelréussite.
�Et bien, le Marché Intérieur fonctionne
et
quand ses potentialités auront pu se
développer pleinement, il deviendra une source
de progrés et de création d'emploi.
Ensemble, nous constituons déjá le plus grand
póle commercial du monde.
Ensemble, nous
représentons aussi le plt?s large espace
international de paix, de stabilité et de
progrés.
Cependant, nous devons étre Conscients du long
thin qu'il nous faut encare parcourir, et
sur lequel nous rencontreroné des difficultés.
Que personne ne croit que Ce chemin est un
chemin facile à parcourir,1 qu'on pourra le
longer sans renoncer à des choses, sans faire
í
s'agit cependant
le moindre sacrifice. Mais
cl-tumL_cheanin qui vaut 1P
Ceux, qui faisons de la politique, nous devons
étre sinceres, nous devons parler des vrais
gens,
du
problèmes,
des problémes des
quotidien,
de "la culturé de toutes les
choses", comme dit Vaclav Havel.
�Je crois aussi que les gens doivent bien aimer
qu'on leur dise les choses clairement, qu'on
leur parle de leurs problémes, des problémes
de la société en fin de compte.
Les gens veulent bien qu'on leur fasse des
propositions raisonnables, 'Mime si celles-ci
supposent á un moment donné des efforts. La
yeritá_n_e_
promesse
7--
sera
iámai moinl__DIZantgWune
non acconipii_e_i_qu'up problemepeine
effleuré.
Et je peux vous dire aussi que vos inquiétudes
sant nos inquietudes, que +os problémes sont
nos problèmes. Dans l'Eurpe Communitaire,
nous partageons une base commune solide.
On parle, dans toute l'Europe, d'une perte de
prestige de 1 pplitigue. El quelque sorte la
politique s'est vue complétement dépassée par
une explosion d'événements,i comme on n'en a
jamais vue en Europe depuis la fin de la
Deuxiéme Guerre Mondiale.
Vous ne croyez que c'est tout de méme
exceptionnel qu'en moins d trois ans nous
du mur de Berlin,
ayons témoigné de la tombée ---------
�de l'effondrement des régim s communistes de
l'Est, de la réunification de l'Allemagne, de
4--
la dissolution et du démembrement
de l'Union
. _.
Soviétique et de la guerre dans
l'ex-
Yougoslavie?
Tout cela ayant eu lieu, ou ayant lieu dans un
contexte de crise économique généralisée, qui
est certainement cyclique dans le cadre du
systéme,
mais
qui
aurait tendance
correspondre à un probléme de nature
structurelle. Une crise e onomique qui en
bonne partie est une cris du sens et de
l'orientation du systéme en loi.
Les citoyens attendent_donc-,_
es réponses
. _.
_
venant de
la politique,
à toutes
ces
questions.
Le reproche que l'on peut faire réellement à
la politique est que les réponses ne sont pas
toujours venues à temps, rìpidernent et avec
l'efficacité que les circomstances exigent.
Mais je suis également convaincu que les
réponses ne peuvent venir que de la politique,
�de la démocratie, en définit ve. Elles doivent
surtout compter sur la participation des
citoyens dans un nouveau dialogue, continu,
1
sincere, constructif, entré les citoyens et
les élus.
Ceci est un probléme commun 4ue nous avons en
Europe, comete je vous disais'auparavant.
Un autre problème qui se pose,
c'est cometent
maintenir le bien-étre social et continuer de
est encore
soigner cet equilibre
nécessaire dans nos sociétés
et dans les
circomstances actuelles.
Si nous pouvons étre fiers de quelque chose en
Europe dans le domaine social, c'est d'avoir
construit un niveau de bien-étre, dans un
systéme de garanties et dé protection des
droits de l'homme, qui cpnstitue l'espace
juridique le plus avancé du Monde.
Ceci est irrenonçable et sans qu'on puisse
dire que ce bien-étre soit
globalement en
danger, on ne doit pas oubl er que pas toutes
les forces politiques ont Le méme degré de
sensibilité par rapport á ce réussites-la, ni
�toutes
les forces politiques sont aussi
exigentes au moment de défenìre leur maintien.
L'efficacité
doit
gouvernement,
mais
présid
l'action
aussil la
de
sensibilité
sociale pour permettre le choix des objectifs
vers lesquels l'action du g uvernement devra
se tourner.
Permettez-moi de vous parlei-. d'un autre point
------commun que noU-S--partageons én Europe.
Permettez-moi de vous parle
des villes.
Jvaine beaucoup parler de l'Europe comme étant
n _systémee---viljes.
effectivement,
L'Europe est,
le continent urbain par
excellence.
Un jour, à Vienne, on m'a dit : nous sommes à
300km de Budapest, à 300k41 de Prague et
300km de Munich, plus ou
frontières
-quand on m'a
moins. Sans les
dit
cela,
le
lamentable mur d'acier ex stait toujours-,
j'étais à trois heures de voiture de ces
villes, un voyage à peine pus long que celui
�de Barcelone-Prades.
Dans aucun endroit du monde, en dehors de
l'Europe, il est possible de se trouver à
trois heures de voyage Ie trois villes,
chacune d'elles étant un_vé4. itable bijou, au
point de vue de la culture, jde l'histoire, de
la créativité,
et de la lutte de leurs
habitants en faveur de leurs libertés et du
progrès.
Ceci est la richesse de l'Eu ope.
La plupart des grandes villes mondiales de
premier ordre sont situées e Europe, et elles
sont d'une très grande acces ibilité physique.
Le
système européen
des
villes
est
caractérisé, en plus, par un‘ cohésion globale
et par sa diyérsité„interne. Ii accueille
depuis la grande métropole
la petite ville,
Paris_étTrades, Barcelone e
la Seu d'Urgell.
Et les villes sont en soi compétitives et
complémentaires. Dans un
4s ens
strátégique,
nous pourrions dire que les jîilles sont un peu
comme des entreprises qui fotit la concurrrence
�entre elles, pour attirer 6es inversions et
des visiteurs, pour pouvoir roposer des idées
et des produits. Mais les villes ont aussi
énormément besoin les unes es autres, pour
partager leurs différentes apportations, pour
faire ensemble, des proposit ons.
Dans ce sens, je vais vous raconter une
expérience très positive, une expérience
franco-espagnole de coopération entre des
villes qui rentrent parfaiteMent dans la ligne
de l'esprit du Traité de Maastricht.
i
I
f
1
Six villes, dont deux frangálles : Toulouse et
Montpellier, et quatre villes espagnoles :
i
Zaragosse, Palmal de Mallorca
Valence,
Barcelone,
constituent
n
"réseau"
et
de
coopération que nous appellons C-6.
Chacune de ces villes est le centre d'une aire
importante, un point de référence pour un
territoire qui dans son ensemble correspond á
une population de 16 millionl_salhabitants.
C'est
à
population
dire
total
qu'en
nous
tout
parait
le
volume
adéquat
de
pour
C (?L
�pouvoir offrir aux citoyens exigents, ceux de
nos capitales et à cux des villes
intermédiaires, le genre
chp
services qu'ils
croient étre en droit d'util ser.
Ensemble,
nous formons un m rché de services
et d'opportunités très at irant. Ensemble,
nous
avons une place da s la Communauté
Européenne.
Les
données
nous disent que
ce
réseau
représente
le 5% de la population de la
Communauté
et le 8% de soni territoire. Les
données
nous disent également que
notre
"réseau" a un pourcentage de!chómage supérieur
à celui de la moyenne commun taire. Mais, par
contre,
notre groupe démontre une croissance
plus importante que la moyen e européenne, et
surtout, des possibilité$' de croissance
sensiblement plus importantes que la moyenne
des possibilités de richesseeuropéennes.
Si aujourd'hui, nous somme, sous la moyenne
européenne, ensemble nous pouvons prétendre
l'atteindre et aussi à la dépasser.
Depuis le réseau, nous av ns fait part de
notre
opinion
sur les ci rands
10
axes
de
�communication ferroviaire et routière, qui
unissent fié--t~érfit-oire de la C-6 avec le reste
de la France, et à trayers elle, avec
l'Europe, sans oublier le re$te de l'Espagne.
Le 12
janvier—dernter
eut lieu la
présentation á Barcelone de l'"Axe
TGV Euro-
pee_h_RhIn-Rh8~diterrane
Cet axe TGV est un véritable outil
d'intégration et d'aménagemeht du territoire à
l'échelle de l'Europe.
C'est un outil indispensabl
pour trouver un
juste et nécessaire équilib*e entre les pays
de l'arc méditérranéen et ceux du Nord et du
Centre de notre continent.
Le TGV Rhin-Rhóne-Méditerr née donnerait à
l'Europe une dimension concrete d'ouverture et
de solidarité.
C'est un enjeu majeur pour l'Europe toute
entière et naturellement,
de la C-6.
ur le territoire
�Et peu après, fin janvier, j ai eu l'occasion
d'assister a l'inauquration áe la "percée" du
Tunnel de Puymorens au cour d'une cérémonie
présidée par_le_premier_miniltre P. Bérégovoy,
qui avec sa présence a voulii mettre en relief
l'importance
que France attache à la
communicatíon avec 1'Espagne1
Le Tunnel de Puymorens sititiera Toulouse et
Barcelone à un peu moins d deux heures et
demi en voiture.
J'ai eu l'honneur de recevol le Président de
...
la République française, Frang s Mitterrand
-Zernier;
mois
Barcelone,
le
e mal
à
d'ailleurs
monsieur Mitterrand est
Barcelone
pour
assister
à
la
revenu
à
cérémonie
d'inauguration des Jeux Olympiques.
Lors
de
sa
premiére yisite,
François
Mitterrand, voulut se rendre personnellement
Barcelone, j i voulait con aitre la ville,
parce qu'il croit en les villes, en la force
créative des villes, en leur role de cohésion,
celui qu'elles ont en Europe,
Je luí ai parlé _k_cette occaSionduréseau C-6
12
�et 11 nous a demandé de continuer dans cette
voie lá,
celle de la coopérltion, comete nous
avait déjà encouragés Jacques Delors, et
récemment Felipe Gonzalez, que nous sommes
allés rencontrer, les six maires respectifs de
C-6, le mois dernier.
Voici les choses que les hOmes politiques,
somnies
en mesure de proposerl
-Cooperation entre les institutions.
-Idées stimulantes.
-Nouveaux projets.
-Sincérité dans l'exposition des problèmes.
-Sensibilité pour maitenir les progrés sociaux.
Le reste dépend en grande pa4tie des citoyens.
D'ailleurs les citoyens 4hoisissent aussi
leurs hommes politiques.
9A
\--(NA U/q\AL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4218
Title
A name given to the resource
Acte públic a Prada. Míting en les eleccions generals de França 1993
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sistema europeu de ciutat es caracteritza per la seva cohesió global i per la diversitat interna. Les ciutats són competitives i complementàries. Els polítics poden oferir cooperació entre institucions, idees estimulants per a nous projectes, sinceritat en l'exposició dels problemes i sensibilitat per mantenir conquestes socials.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cinema Lido, Prada, França
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Política
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Territoris
Acció política
Eleccions
França
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/722/19970413_LV.pdf
5b6f2ca34a25d074f58aefb915236f59
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/04/1997
La Vanguardia, p.031, Opinión
Atrevernos a pensar
Autor: PASQUAL MARAGALL
Es indudable que estos últimos meses el clima político se ha enrarecido de nuevo en España, en
parte como consecuencia de actitudes, lenguajes e iniciativas oficiales escasamente
procedentes. Más allá, sin embargo, de enconos y exabruptos, no todo son desarrollos
regresivos e inquietantes. También los hay novedosos y esperanzadores.
A pesar de la confusión que sigue presidiendo algunas de sus actuaciones más recientes, el
sistema judicial puede recuperar parte del crédito perdido: ahí está la tardía pero finalmente
decidida actuación contra los desmanes de un juez que, en virtud del agarrotamiento de las
relaciones entre los partidos políticos, llegó a situarse en el órgano rector de la magistratura; ahí
están, por fin, algunas ya iniciadas, otras a punto de producirse, las vistas de algunos de los
juicios que han pesado como una losa sobre la vida política de los últimos años y que habrán
castigado a los imputados tanto o más por su duración que por sus resultados, aún
desconocidos.
Lo que es más importante: por primera vez en la historia de España la derecha parece haber
asumido plenamente la existencia de una realidad plurinacional y, por tanto, la necesidad de
abordar con normalidad -sin alarmismos, sin dramas, sin amenazas- el tratamiento diferenciado
de realidades diferentes. Lo cual no tiene por qué significar ninguna injusticia ni ninguna
discriminación para nadie. La justicia consiste, en parte, en tratar desigualmente aquello que es,
en un momento histórico determinado, desigual. Sin que ello suponga que esa desigualdad deba
perpetuarse como un dato natural, inmutable. En todo caso, sería injusto negar que el esfuerzo
de la derecha -sin duda favorecido por el previo traslado a las autonomías del 25 % del gasto
público en los últimos 15 años- merece el respeto y el aplauso de todos.
No lo han hecho brillantemente el Gobierno y sus aliados, ni siquiera medianamente bien. Con
el acuerdo unilateral sobre el nuevo sistema de financiación autonómica, han creado problemas
de recelos y agravios comparativos ahí donde no tendría por qué haberlos, pero el paso está
dado. La alianza de la derecha españolista, centralista de toda la vida, y de la derecha
nacionalista, autonomista, además de ser extremadamente clarificadora, es un síntoma
importantísimo de salud y normalización democrática.
Pero no es sólo la derecha española la que está rompiendo con algunos tabúes históricos.
También en Cataluña empiezan a soplar aires de renovación en los medios de centro y de
izquierda, en temas tan sensibles como la reflexión teórica sobre los modos y límites de la
reivindicación nacional, o sobre la interpretación de momentos y cuestiones cruciales de
nuestra historia.
La izquierda catalanista anterior a la República fue extremadamente fecunda en este campo.
Posteriormente, sin embargo, tras articular la potente alianza que nos devolvió la libertad y la
autonomía, las fuerzas de izquierda han carecido de la mezcla adecuada de audacia y libertad
para renovar su pensamiento, quizás a causa, precisamente, del propio protagonismo en la
reconstitución democrática del Estado que la izquierda ha tenido en el periodo 1982-1996.
Ahora hay novedades. El excelente libro de Montserrat Guibernau sobre "Los nacionalismos"
supone una aportación seria y profunda a una temática que entre nosotros ha tendido a moverse
101 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
más bien en el terreno de la emotividad. La obra de Miquel Porta Perales "Adéu al
nacionalisme" certifica la pluralidad de visiones que existen en nuestro país sobre el hecho
nacional. Los trabajos de Enric Fossas y Ferran Requejo sobre el mal llamado "federalismo
asimétrico" (y me siento algo culpable del invento; la expresión es exacta y precisa pero, sin
duda, hiriente) abren las puertas del verdadero debate: cuánto y cómo debemos y queremos
autogobernarnos sin romper la baraja.
Por otra parte, investigaciones como las de Manuel Peña sobre la creciente y pacífica
implantación del castellano en Cataluña desde finales del siglo XVI, fruto de los intereses
comerciales autóctonos; el excelente análisis de Ernest Lluch sobre los equívocos de la
supuesta decadencia catalana ("La Catalunya vençuda del segle XVIII"), obras como "El
malentès del noucentisme", de Xavier Pericay i Toutain sobre el encorsetamiento del lenguaje
literario; trabajos documentados y audaces como el recentísimo "Sobre la nació dels
valencians", de Joan F. Mira, etcétera, todo ello, en su conjunto, cuestiona seriamente,
sólidamente, algunos de los más arraigados tópicos y prejuicios de una historiografía romántica
y victimista según la cual todos los problemas han venido siempre de allende el Ebro y que ha
servido -y todavía sirve- como hilo ideológico conductor de un catalanismo defensivo,
ensimismado.
Junto a este fermento teórico e historiográfico también se está produciendo en Cataluña un
desperezamiento político e ideológico más general. Empieza a hacerse evidente el cansancio
provocado por una atmósfera intelectual dominada por una ortodoxia que en más de una
ocasión se ha atrevido a condenar como crimen de lesa patria cualquier desviación del
pensamiento único nacional. Proliferan iniciativas de debate, de encuentro, de confrontación
razonada y razonable de ideas, interpretaciones y valores que constituyen un patrimonio
común, pero plural, diverso, a veces contradictorio.
Bienvenidas sean tales iniciativas. Que nadie se asuste ni se sienta atacado. Nuestros grandes y
casi únicos enemigos son la ignorancia, los prejuicios, el miedo a lo desconocido, la pereza alimentada, a veces, por la propia mejora de la calidad de vida-, la falta de coraje para asumir
riesgos.
Sin renunciar a unas motivaciones y actitudes morales que seguimos afirmando como
fundamentales -la aspiración a la igualdad de derechos entre todos los seres humanos, a los
valores democráticos básicos, a una mayor justicia social, etcétera-, desde la izquierda debemos
ser capaces de reconocer nuestros errores, insuficiencias e ingenuidades. Como está haciendo
ahora mismo Tony Blair en Gran Bretaña. Aunque seguramente deberíamos hacerlo de forma
más amable, más participada, más reflexiva.
Airear, desbloquear, poner en cuestión nuestros tabúes, atrevernos a pensar y discutir con
libertad, con un mayor ángulo de apertura. Esta es, en Cataluña, una de las grandes prioridades
y necesidades. Atrevernos a discutir lo que durante largo tiempo ha sido indiscutible e
indiscutido. Hoy volvemos a estar en condiciones de hacerlo. No perdamos la oportunidad.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
102 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1184
Title
A name given to the resource
Atrevernos a pensar
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Territoris
Espanya
Catalunya
Política
Nacionalisme
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1710/0000000811.pdf
aee2d4b01a8bf90cd89e37bf4777a288
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 21/10/2007 - Hora: 23:21
DILLUNS
22 D’OCTUBRE DEL 2007
Opinió
La resposta a la malaltia d’un expresident
el Periódico 9
La roda
Bona salut política
PILAR
Rahola
Una vegada aprovat l’Estatut, vaig convocar eleccions al Parlament i me’n vaig anar tranquil i feliç
PASQUAL
Maragall
Ve de la primera pàgina
Amb una tensió constant, amb la
batalla contra les pràctiques habituals de finançament dels partits
polítics (el famós 3% que finalment
ha resultat ser bastant més alt), amb
la batalla de l’Estatut, amb els partits (i el país) poc acostumats a governs de coalició, amb un govern de
Madrid primerament popular, i després socialista, però que somniava
en un pacte amb els nacionalistes. I
que va veure des del primer moment que l’Estatut de Catalunya posava en joc la seva pròpia estabilitat
i que hauria preferit un president
més obedient (¡i ara que el tenen no
és tan obedient com es pensaven!).
En tot cas, que quedi clar: encara
que en el moment més àlgid de la
tempesta vaig dir que no me n’aniria perquè m’ho demanessin com a
contrapartida política, una vegada
aprovat l’Estatut al Parlament català, al Congrès i al Senat espanyols,
i una vegada refrendat l’Estatut pels
catalans al mes de juny, vaig anunciar que convocaria eleccions per a
l’1 de novembre (ara farà un any). I
vaig plegar, feliç i tranquil. Espero
que ara, tal com ha defensat Javier
Pérez Royo, no se li acudi a ningú
modificar l’Estatut que el poble ha
ratificat!
UN DELS MEUS col.laboradors d’aquests anys ha fet un llibre sensacional en què explica els
tres anys del meu govern que s’havia de titular, segons l’autor, 1000
dies amb P.M. o El Turmix. No sé quin
títol li posaran finalment. Us el recomano. Surt per cap d’any. I no és ditiràmbic. Més aviat finament satíric.
Animus
iocandi
Ferreres
Excel.lent. Em pomar poc». «Camidria estalviar de
nar prou». «Fer esfer una part de les
port», ni que sigui
Memòries... tot i
ping-pong o pàdel.
que aleshores el
¡Fins i tot els escacs
meu editor em
són saludables!
mataria.
Distreuen. «Anar a
Haig d’admetre
la feina a peu o en
finalment que el
bici». «No dormir
trancasso d’aquests
ni poc ni massa».
anys ha estat des¡Ah!, i non stringere
comunal, això sí.
l’anno, tal com
Encara que notídiuen els italians.
cies com les que
I, parlant dels
han aparegut als
italians, un altre
diaris aquests úlbon consell és no
tims dies realment
perdre mai l’insón per eixorivir
terès ni pel sexe
qualsevol.
oposat o preferit...,
Tot plegat em
ni tampoc per la
permet i em perpossibilitat de canmetrà viure feliç,
viar els partits
rodejat d’amics i
polítics per fer-los
amigues i de promés oberts, més
jectes de tota menets i finançats
na. Entre els quals
amb transparènevidentment hi ha
cia, amb eleccions
LEONARD BEARD
fer el possible per
primàries i diverposar aquest país
sos candidats a la
al nivell en què es
presidència, com
troba Amèrica en Això em permetrà viure feliç, envoltat d’amics
en aquests momatèria d’excelments està passant
i de projectes de tota mena, entre ells el d’elevar
lència mèdica i
als Estats Units.
.
el
nivell
del
país
en
excel
lència
mèdica
hospitalària. El
Rutelli i els seus
meu pare, que es
amics van coguanyava la vida
mençar la seva acvenent medicaments i ens duia als
És aquí on ens hem de guanyar el tivitat per lluitar contra els escànfills per Espanya visitant represen- reconeixement que realment inte- dols de la tangentòpoli dels anys
tants, estaria content si ho sabés. I la ressa. No solament en l’habitatge i el de Craxi i altres.
meva mare, que tenia tants fills que turisme, que també. Si Catalunya no
de vegades havia de dir fins a tres s’espavila en sectors punters, hautambé per això,
noms abans d’ensopegar amb el cor- rem perdut el tren que més ens m’agrada el Partit Demòcrata, al
recte, també.
convé. Estem condemnats, en el bon naixement del qual vam assistir
Crec que ja que una de les puntes sentit de la paraula, a viure de la re- juntament amb Josu Jon Imaz ara
més avançades de la nostra indús- cerca i els serveis avançats, de la fa un any, just en el moment en
tria és la farmacèutica, té tot el sen- creació cultural i de l’ interès que què vaig plegar, i que ara ha fet el
tit del món que ens aboquem a la re- desperten arreu les nostres edito- llançament definitiu, al qual vaig
cerca mèdica. Disposem dels mit- rials i el nostre art, com he pogut assistir, a Roma i a Torí, el cap de
jans, la indústria, i bons, molt bons comprovar recentment a Frankfurt.
setmana passat. Per aquest motiu
hospitals, però encara ens falta un
l’any 1998 vaig registrar el Partit
depèn de molts fac- Català d’Europa davant del notari
bon tros per arribar allà on podem
aspirar a ser en el camp de la indús- tors, però un de molt important és Tarragona. Veurem què dóna de si
tria farmacèutica i de l’excel.lència la felicitat i un altre són els bons aquella idea. H
hàbits. «Menjar poc i pair bé». «Fu- Expresident de la Generalitat.
hospitalària.
PER AIXÒ,
LA SALUT
Un home
anomenat
Pasqual
ls temps de l’eufòria i l’esperança, quan arribaves
amb les teves Olimpíades
sota el braç i aconseguies
que aquest país, de vegades tan espantadís, s’inflés d’il.lusió i valentia. Els temps del repte
ciutadà, amb la ciutat transmutant
la pell fins a aconseguir una certa
dignitat, després d’anys de foscor i
de por. L’estreta complicitat... Els
temps de l’Estatut, convulsos,
abruptes, potser injustos. I després,
aquells temps complexos de l’aterratge més enllà de la política,
temps d’una certa distància, potser
d’una molta incomprensió.
No saps com em pesen, avui, els
dies en què t’he volgut trucar. Sí.
T’hauria dit que l’article tal no em
va agradar, o que no sé què del teu
paper actual. Però el cert, amic, és
que t’hauria tingut a prop, disfrutant del teu verb intens, de la teva
mirada més enllà de les mirades,
de la teva calidesa humana. Però
no et vaig trucar, per allò de les
presses, els dies i les coses, i en
aquests moments tinc l’ànima penjant d’un penjador trist, sense saber si enviar-te un SMS de carinyo,
o escriure’t aquest article trencat.
De manera que pren-te’l com el
E
Rep aquest petó
escrit com el que és, la
meva forma espantada
de dir-te t’estimo
que és, una manera matussera de
fer-te un petó, d’escriure’t que t’admiro gairebé tant com t’estimo, i
que avui les notícies cavalquen
dalt del desconcert.
Rafael Nadal deia ahir, en un
delicat article, que tots ens sentim
herois davant el teu gest heroic,
potser perquè saps compartir els
sentiments com ningú. Un dels
grans polítics de la història
d’aquest mesquí país, aquest títol
ja no te’l roba ningú. Però, més
enllà de la política de les coses
reals, has estat capaç de donar ales
als somnis, de tintar amb emoció
la freda gestió pública, de transcendir la pobresa de les coses quotidianes. ¿Un somiador? Més aviat, un
ésser humà complet.
Ara tornes a la trinxera, amb el
coratge dels grans, amb la força
dels bons, amb el rigor dels seriosos. T’enfrontes a una dura malaltia i, fins i tot en els reptes de la vida, ¡punyetes!, ens ensenyes a tenir
dignitat. ¡Quin gran home que ets,
estimat Pasqual! I que òrfena de
tu, aquesta tarda de diumenge.
Rep aquest petó escrit com el que
és, la meva forma espantada de
dir-te t’estimo. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Bona salut política
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Salut
Política
Alzheimer
Partit demòcrata
Model social
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1534
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-10-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1392/19940610d_00629.pdf
83d349a36b97e63c8c3cffe278e7fd7d
PDF Text
Text
Míting final de campanya a Badia
Avinguda Burgos
Divendres 10 de juny de 1994.,20:30h.
- Intervinents:
Loli Martínez
Pasqual Maragall
(Presentará l'acte: T. Lor t )
- AQUESTES SON UNES ELECCIONS+ EUROPEES. ESCOLLIM ELS NOSTRES
REPRESENTANTS AL PARLAMENT EUROPEU.
- PERO AIXO NO VOL DIR QUE SIGUIN UNES ELECCIONS POC
IMPORTANTS. SON MOLT IMPORTANTS PERQUE EUROPA ES IMPORTANT PER
A NOSALTRES. PER A NOSALTRES COM A CIUTADANS DE BADIA O COM A
CIUTADANS DE LA BARCELONA METROPOLITANA.
- PERO TAMBE SON IMPORTANTS PERQUE HEM DE PARAR LA MANIOBRA DE
LA DRETA QUE ESTA INTENTANT CONVERTIR AQUESTES ELECCIONS EN
UNA PROVA DE FORÇA PER A LA DESESTABILITZACIO DEL GOVERN
D'ESQUERRES QUE TENIM A ESPANYA. i AIXO NO HO HEM DE PERMETRE.
i MENYS EN EL NOM D'EUROPA!
- HE DIT PRIMER QUE EUROPA ESQ IMPORTANT.
i
- HO ES PERQUE DES D'EUROPA ;ESTEM CONSOLIDANT POC A POC UN
GRAN ESPAI DEMOCRATIC, QUE HA DE SER UN GRAN ESPAI ESTABLE,
UNA GARANTIA PER A LA PAU, UNA REFERENCIA MORAL I UN ESTIMUL
PER AL RESPECTE ALS DRETS HU$ANS.
- AQUESTA EUROPA QUE ESTEM CREANT POC A POC ES L'EUROPA QUE
FARA IMPOSSIBLE QUE ES TORNIl A PRODUIR GRANS TRAGEDIES COM
LES QUE ARA ENS HAN TORNAT A LA MEMORIA AMB L'EVOCACIO DELS
CINQUANTA ANYS DEL DESEMBARCAMENT A NORMANDIA.
- ES CERT QUE, MOLT A PROP D'AQUI, NOMES A DUES HORES D'AVIO
DE BARCELONA, TENIM ENCARA LA TERRIBLE GUERRA DE
L'EX-IUGOSLAVIA. PERO TAMBE HEM D'ADMETRE QUE EUROPA HA
COMENÇAT A MARCAR UN CAMI DE PRESENCIA, AMB DIFICULTATS, AMB
PROBLEMES, AMB MOLTS PROBLEMES PERO LA REALITAT ES QUE EUROPA
NO S'HA DESENTES DEL DRAMA.
- PER RESOLDRE PROBLEMES COM
MES EUROPA.
4L
DE L'EX-IUGOSLAVIA NECESSITEM
PER GARANTIR LA PAU, NECESSITEM MES EUROPA.
�- I NECESSITEM MES EUROPA - CONTRA EL QUE DIU LA DRETA - PER
MILLORAR LA NOSTRA SITUACIO EN?PRACTICAMENT TOTS ELS TERRENYS.
PERQUE JA NO SOM UNA ILLA I NOMES CONJUNTAMENT PODREM AFRONTAR
ELS NOSTRES PROBLEMES: LES COMUNICACIONS, EL MEDI AMBIENT,
L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES FILLS, LA SALUT PUBLICA, EL QUE
VULGUEU...
- EN AQUESTES ELECCIONS NO ENS HEM D'EQUIVOCAR.
t
- NO ENS EQUIVOQUEM: LA DRETA I L'ESQUERRA NO VOLEM LA MATEIXA
EUROPA. NOSALTRES VOLEM UNA 'EUROPA DIFERENT: PROGRESSISTA,
TOLERANT, SOLIDARIA. L'EUROPA'DELS VALORS COMUNS, DE LA CARTA
SOCIAL I DELS DRETS DELS HOMES.
- ELS NACIONALISTES VOLEN EUROPA PER AFIRMAR IDENTITATS
NACIONALS I AIXO ES CONTRADICTORI AMB L'IDEAL D'EUROPA. ES
CONTRADICTORI DIR QUE ES VOL FER EUROPA I NO PARAR DE PARLAR
I EXALTAR EL PROPI PAIS, COM PA LA DRETA AQUI A CATALUNYA, A
FRANÇA, A ESPANYA O A ANGLATERRA. I D'AQUESTS TIPUS DE
NACIONALISMES JA EN CONEIXEM ELS RESULTATS.
- QUE NO ES PREOCUPIN QUE NO ENS ENGANYARAN. I SI NO QUE ENS
EXPLIQUIN PERQUE EL MATEIX QISCARD D'ESTAIGN QUE ARA VE A
DONAR SUPORT A LA CANDIDATURADEL PP, FA DOS ANYS VA COMPTAR
AMB EL SUPORT I LA PRESENCIA PERSONAL DE JORDI PUJOL, DURANT
LA CAMPANYA DE LES ELECCIONS REGIONALS FRANCESES.
ES
- L'EUROPA DELS SOCIALISTES
UNA EUROPA QUE ES CONSTRUEIX,
S'APROFUNDEIX,
OLIDA.
UNA EUROPA QUE ASPIRA ,A
QUE
ES
CON
QUE
TENIR UNES INSTITUCIONS MES PORTES I, AL MATEIX TEMPS, MES
DEMOCRATIQUES. UNA EUROPA QUE SIGUI PUNT DE REFERENCIA. LA
DRETA VOL UNA EUROPA QUE SIGUI, FONAMENTALMENT, UN MERCAT -QUE
JA ESTA BE, PERO NO N'HI HA PROU. NO N'HI HA PROU AMB L'EUROPA
DELS MERCADERS. VOLEM, PER OBRE DE TOT, UNA EUROPA DELS
CIUTADANS.
- I AIXO ES MOLT PROPI DE LA RETA. APARTAR-SE I MOURE'S CAP
A ON TOQUI. PERO ENS IL.LUSTRA MOLT SOBRE LA REALITAT DE LA
VIDA. CONVERGENCIA FA ARA LA COMEDIA D'ATACAR EL PP. PERO
SEMPRE HI TROBAREU LA CONNEXIO. VIA GISCARD O VIA PARLAMENT
EUROPEU. TOTS FORMEN LA MATEIXA GRAN FAMILIA.
- FIXEU-VOS TAMBE EN AIXO QUE ps DIRE ARA: SABEU AMB QUIN GRUP
SEURA CONCEPCIO FERRER, D'UN O DEMOCRATICA, ES A DIR DE LA
COALICIO CONVERGENCIA I UNIO? SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP DE
MERCEDES DE LA MERCED. POTSER AL SEU COSTAT I TOT!
- I CARLES GASOLIBA, L'AVORRIt D'EN GASOLIBA, SEURA A EUROPA
AL MATEIX GRUP, AL COSTAT DE ERLUSCONI.
�- ELS SOCIALISTES SABEM QUE TEA DEMOCRACIA S'HA DE CONQUERIR
CADA DIA. I PER FER-HO CAL VOTAR SOCIALISTA, PERQUE VOTAR
SOCIALISTA ES VOTAR LA MAJORIÀ QUE CONSTRUEIX EUROPA. (PSE 198
ESCONS, CONTRA 162 EL PPE i 46, ELS LIBERALS).
- PER CONSTRUIR EUROPA AMA LA MAJORIA, S'HA DE VOTAR
SOCIALISTA!!!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4298
Title
A name given to the resource
Campanya PSC eleccions europees 1994. Intervencions de Pasqual Maragall en mítings finals de campanya
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Granollers
Badia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Política
Unió Europea
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències