1
10
95
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/568/llibre_senseprotocol.jpg
28f6f0c447008e94e84f3b39def1a444
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: sense protocol
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Fotografies
Acció política
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Description
An account of the resource
Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat, l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Álvarez, Pepa
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Rafael Campalans
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010
Rights
Information about rights held in and over the resource
Els recursos obtinguts de la venda d'aquesta publicació seran destinats a Alzheimer International-Fundació Pasqual Maragall.
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Abstract
A summary of the resource.
Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat, l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/579/llibre_quepensaPM.jpg
99de6c245fd9b59c67a38513207b091b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Què pensa Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Àlvaro, Francesc-Marc, 1967-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Dèria
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Llibre-entrevista resultat de la curiositat per descobrir i explicar què pensa en Pasqual Maragall sobre la seva activitat política, la seva dimensió humana i l'actualitat, en general.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2848/20240120_ElPunt_MemoriaTripartit.pdf
253f7d4cbf193190c6c721eab9de99d1
PDF Text
Text
DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC
Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre
DISSABTE · 20 de gener del 2024. Any XLIX. Núm. 16694 - AVUI / Any XLVI. Núm. 15564 - EL PUNT · 1,70 €
IL·LUSTRACIÓ: MIGUEL FONTELA
Any fratricida
Gemma Aguilera
Plana 6
El dimoni ‘Camacuc’
Ricard Chulià
Plana 8
Reportatge de Pere Bosch i Cuenca. Planes 24 a 28
Plana 12
Plana 14
Plana 9
L’ESPORTIU
Lloret, ciutat referent del
‘sexili’ als anys setanta
El govern de
Sánchez es fica
en un batibull
amb el jutge del
cas Tsunami
Els ajuntaments
del Maresme,
cridats a fer
servir l’aigua
regenerada
El Barça jugarà els
quarts de copa al
camp de l’Athletic i
el Girona, al del
Mallorca
Hi van emigrar persones LGTBIQ+ d’arreu de
l’Estat pel gran nombre de locals i la llibertat
�24
| Reportatge |
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Memòria del tripartit
a El govern de coalició entre el PSC,
a Alguns dels protagonistes
ERC i ICV va capgirar, fa vint anys, el
panorama polític del país
d’aquella experiència valoren el seu
llegat a la Catalunya actual
Pere Bosch i Cuenca
BANYOLES
E
l 14 de desembre del 2003,
els tres representants dels
principals partits d’esquerra, Pasqual Maragall (PSC),
Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i
Joan Saura (ICV), van rubricar un
acord que va posar punt final a
vint-i-tres anys de governs presidits per Jordi Pujol. Les eleccions
que s’havien celebrat un mes enrere havien provocat un retrocés dels
dos principals partits polítics, CiU i
el PSC, i, al mateix temps, un salt
espectacular d’ERC, que, amb Josep-Lluís Carod-Rovira, va passar
de 271.000 vots a 544.000 i de 12
escons a 23. Els republicans, a més
a més, van tenir la clau de la governabilitat. Durant setmanes, es van
multiplicar les reunions i es van fer
tota mena de vaticinis. De fet, fins
pocs dies abans d’aquell 14 de febrer totes les possibilitats semblaven obertes, des d’un acord entre
CiU i ERC fins a un “tripartit de
CiU, el PSC i ERC”, tal com defensava Jordi Pujol, el president sortint.
Al final, però, els republicans
van optar per provocar un canvi
de rumb. L’acord es va signar en
un espai històric, el Saló del Tinell, a l’antic palau comtal de Barcelona. Tot i que l’acte va tenir un
caràcter extremament auster,
tothom era conscient de la transcendència d’aquell moment, que
posava punt final a vint anys de
governs convergents i obria una
nova etapa política a Catalunya.
En la seva intervenció, el qui pocs
dies després es convertiria en el
127è president de la Generalitat,
Pasqual Maragall, va recordar que
“per primera vegada en cent anys”
les esquerres arribaven al govern
de Catalunya “en un període tranquil” i va evocar la figura del president Lluís Companys. Maragall
també va remarcar que havien hagut de passar 25 anys perquè “Ca-
talunya es retrobi sencera, perquè
reconegui la seva diversitat com
una riquesa”, una referència als
governs monocolors de CiU.
L’acord va desfermar una reacció furibunda dels antics inquilins
de la Generalitat. La sensació entre les files convergents va expressar-la d’una manera ben gràfica la
dona del president de la Generalitat sortint, Marta Ferrusola, quan
va exclamar: “Sento com si m’haguessin entrat a robar a casa.” La
rebuda del nou govern tampoc va
ser excessivament favorable entre
alguns mitjans de comunicació, ni
tampoc entre els partits polítics
espanyols. Feia mesos que Espanya es trobava en una permanent
precampanya per decidir el relleu
de José María Aznar, qui havia liderat una segona legislatura marcada per la “renacionalització”
d’Espanya i la crispació.
Un Dragon Khan
El nou govern tampoc va ajudar a
El nom de la
cosa
Els seus impulsors van
batejar-lo amb el distintiu de “catalanista i
d’esquerres”. Es tractava d’un intent de
marcar distàncies
amb els governs anteriors, que s’havien
qualificat com a “nacionalistes”. Un dels
protagonistes, el socialista Antoni Castells, argumentava:
“No pot ser que aquell
sigui el govern nacionalista i aquest sigui el
govern d’esquerres.
Nosaltres hem de ser
les dues coses, catalanista i d’esquerres.”En
l’etiqueta s’hi sentien
còmodes els altres
partits, ERC i ICV. Malgrat tot, en el debat
polític les denominacions serveixen per
simplificar i caricaturitzar les coses. I, tot i
que el mateix Jordi Pujol havia defensat un
“tripartit”de CiU, el
PSC i ERC, el govern va
acabar sent conegut
popularment com “el
tripartit”, una denominació que va anar prenent un component
clarament negatiu.
apaivagar els ànims. Mesos després, el conseller de Governació,
Joan Carretero, utilitzaria una
metàfora que faria fortuna. Es referiria a un Dragon Khan en què
viurà permanentment instal·lat el
govern. El primer sobresalt va arribar ben aviat, sense ni tan sols
deixar temps als nous consellers
perquè prenguessin la mida als
seus despatxos. El 26 de gener,
quan tot just feia un mes que s’havia constituït el govern, el diari
monàrquic ABC feia saltar la crisi
amb una portada que, en poques
hores, recorreria els despatxos governamentals i les seus dels partits: “Carod enllesteix un pacte
amb ETA perquè no atempti a Catalunya. La banda no assassinaria
al Principat a canvi de cobertura
política per a l’esquerra radical
abertzale.” La notícia, que apareixia just un mes abans de l’inici de
la campanya per a les eleccions al
Congrés, va provocar un terratrèmol a Espanya, i també a Catalunya. En un primer moment, Maragall no va reaccionar amb excessiva contundència; però l’endemà
es va emetre un comunicat des de
la seu del PSOE en què es qualificava la reunió de Carod com “una
deslleialtat intolerable” i es reclamava que el conseller en cap assumís “les seves responsabilitats polítiques i se li accepti la dimissió
presentada”. Maragall, finalment,
va acceptar l’ordre de Zapatero.
En un primer moment, Carod-
�| Reportatge | 25
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Rovira es va mantenir com a conseller en funcions, si bé va acabar
deixant el càrrec per presentar-se
a les eleccions espanyoles. El conseller en cap va haver de superar,
dies després, el mal tràngol de
comparèixer davant la diputació
permanent del Parlament, on va
rebre les fuetejades de l’oposició.
Un dels més virulents va ser el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i
Lleida, qui va deixar anar: “Gràcies a la seva actitud hi ha una crisi profunda en el govern de la Generalitat, gràcies a la seva actitud
hi ha un debilitament de l’autoritat del president, gràcies a la seva
actitud [...] estem espanyolitzant
la vida política, estem basquitzant
la vida política catalana.” Tampoc
es va quedar enrere el líder dels
populars catalans, Josep Piqué,
qui va acusar Carod-Rovira d’haver aconseguit “que el nom de Catalunya i el nom del govern de Catalunya estigui més associat al terrorisme i a ETA que mai”.
Aquell episodi va situar el nou
govern a la unitat de cures intensives dies després d’haver estat
concebut, però no va comportar
un desgast electoral (com a mínim immediat) per als tres partits
que el formaven. Més aviat al contrari. El principal protagonista
d’aquell afer batejat com a “cas
Carod”, que es va presentar com a
cap de cartell d’ERC, va aconseguir uns resultats històrics, i, en
————————————————————————————————————————————
Poc després de signar
l’acord, Pasqual Maragall
va afirmar: “Catalunya es
retroba sencera”
————————————————————————————————————————————
conjunt, els tres partits (el PSC,
ERC i ICV) van sumar un 61% dels
vots i 31 dels 41 escons que hi havia en joc i 12 dels senadors. Aquella primera crisi no va rebre,
doncs, un càstig de l’electorat, però va representar un punt d’inflexió en el govern, que va néixer
amb un problema congènit i una
llufa d’inestabilitat de la qual no es
va desempallegar.
L’alternança necessària
En tot cas, el govern liderat per
Pasqual Maragall va obrir una etapa nova en la política catalana, un
punt i a part que alguns dels seus
protagonistes qualifiquen de “necessari”. El republicà Josep Bargalló, que en aquell moment ja acumulava una llarga experiència
com a parlamentari, afirma que
l’aposta que va fer ERC per un
pacte d’esquerres era “necessària
per regenerar la política catalana,
especialment per tirar endavant
un govern catalanista i d’esquerres que regirés el país després de
l’immobilisme que havia suposat
la darrera etapa del pujolisme”.
Per a Montserrat Tura, que havia
estat alcaldessa de Mollet del Vallès des del 1987 i el 2003 va assumir la conselleria d’Interior,
aquell acord va significar “el final
de la Catalunya dual que sempre
havia intentat fer creure el pujolisme [...]. L’acord del Tinell era
l’explicitació que l’avenç nacional
Les frases
————————————————————————————————————————————
“L’acord era l’explicitació que
l’avenç nacional era
indestriable del progrés social,
era el triomf del patriotisme
dels serveis socials”
Montserrat Tura
CONSELLERA D’INTERIOR (2003-2006)
era compatible, indestriable del
progrés social”. Dolors Camats,
que el 2003 s’estrenava com a diputada al Parlament per ICV, parla d’un “fet necessari per higiene
democràtica”.
Fins i tot Josep Rull, que el
2003 va encetar la seva tercera legislatura com a diputat de CiU i es
va trobar, per primera vegada, a
l’oposició, destaca que aquell govern va “fer possible l’alternança
————————————————————————————————————————————
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Va ser un govern fet més a
la contra que no com a
projecte comú”
Toni Castellà
DIPUTAT D’UDC (2003-2006)
La primera crisi va esclatar
quan els nous consellers
encara no havien pres la
mida als seus despatxos
————————————————————————————————————————————
política, imprescindible en qualsevol sistema democràtic. Es va poder assajar un govern d’esquerres
amarat dels valors del catalanisme”. I, pel que fa a la valoració general dels governs de Pasqual Maragall, destaca: “En molts aspectes, el corrent central de país
quant a polítiques públiques es va
mantenir vigent respecte de l’etapa anterior. Bàsicament perquè
aquell catalanisme compartit era
Un inici convuls
El 20 de desembre del
2003, després de
prendre possessió,
Pasqual Maragall surt
a saludar la gent que
s’ha aplegat a la plaça
de Sant Jaume. Al balcó del Palau treu el cap
el secretari general del
PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, qui
dies abans, en un míting al Palau Sant Jordi, s’havia deixat anar:
“Donaré suport a la reforma de l’Estatut que
surti del Parlament.”
L’inici del mandat és
convuls, amb tensions
a l’hora de delimitar
les competències de
les conselleries i de
nomenar alguns càrrecs. Però l’episodi que
desferma la primera
crisi de magnitud és la
publicació d’una trobada a Perpinyà entre
el conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, i dirigents d’ETA.
extraordinàriament transversal i
preeminent. En aquell període la
Generalitat va continuar essent
una institució nuclear del país i
mai no va caure en la irrellevància, al contrari, tal com malauradament està succeint avui.” Toni
Castellà, que en aquell moment
formava part de la mateixa coalició que Rull (tot i que com a representant d’Unió Democràtica),
conserva un record molt menys
optimista d’aquell moment i recorda “la frustració de guanyar
unes eleccions i no governar”. Tot
i això, també valora: “Això ens situava en la normalització d’un sistema parlamentari.” Castellà destaca “la poca cultura de coalició de
les forces d’esquerres” i creu que
el govern entre el PSC, ERC i ICV
“va ser [...] fet més a la contra que
no com a projecte comú”. Tot i això, reconeix que el pas del temps
li ha permès matisar la seva anàlisi: “Malgrat la percepció de caos
permanent que segueixo tenint,
va ser bo que hi hagués una alternança després de 23 anys d’un
mateix govern.” Ni que fos, segons
afegeix, per “demostrar, entre altres coses, que les solucions plan-
�|
26 Reportatge
|
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
tejades per l’alternativa d’esquerres portades a la pràctica en un
govern van fracassar”.
Un nou estil de governar
Els que van participar en aquell
primer govern valoren la nova forma de fer política, malgrat les dificultats de conjuminar els programes i les sensibilitats de tres partits diferents. El republicà Josep
Bargalló, que va començar com a
conseller d’Educació i seixantacinc dies després va haver d’assumir el càrrec de conseller primer,
sosté que “va ser un govern menys
presidencialista i més coral que
els anteriors”. I això no només
perquè estava format per una coalició entre tres formacions totalment independents, sinó també
“pel tarannà del president Maragall, que ja no era necessàriament
el del PSC”.
La valoració d’aquells que es
van haver de situar a l’oposició resulta menys positiva. Antoni Castellà, que en aquells moments
afrontava la seva segona legislatura com a diputat d’Unió Democràtica, destaca que l’element més
negatiu d’aquell període va ser “la
incapacitat de construir un projecte comú”, la qual cosa “va comportar, a la pràctica, l’existència
de tres governs en un”.
L’acció de govern
Aquest soroll permanent i els esforços esmerçats en el debat estatutari han fet que l’acció de go————————————————————————————————————————————
La llei de barris, aprovada
el 4 de juny del 2004, és un
dels principals llegats del
govern de Maragall
————————————————————————————————————————————
vern quedés, ja aleshores i encara
avui, en un segon pla. Josep Bargalló, que va viure el període del
2003 al 2006 des d’una talaia privilegiada, destaca: “Va haver-hi
projectes pioners i cabdals com la
llei de barris o el Pacte Nacional
per l’Educació que ens enllaçaven
amb unes maneres de fer política
social, territorial i municipalista
plenament innovadores.” Per la
seva banda, Antoni Castells, que
va assumir la cartera d’Economia
i Finances, posa èmfasi en els
avenços econòmics i pressupostaris i destaca “l’acord estratègic per
la qualitat de l’ocupació, la internacionalització i la competitivitat
de l’economia, i les mesures de reforma pressupostària en la línia
d’una millora de la transparència i
la pressupostació per objectius”.
Les seves companyes de gabinet
Marina Geli i Montserrat Tura posen èmfasi en els avenços en els
seus respectius àmbits de responsabilitat. L’exconsellera d’Interior
destaca que, tot i els vint-i-tres
anys d’autogovern presidit per
Jordi Pujol, les competències de
seguretat “estaven en unes condicions lamentables”. Dolors Camats, que va donar suport al govern des del seu escó al Parlament, destaca que “es va donar un
canvi a moltes polítiques públiques obsoletes o privatitzadores
Les frases
————————————————————————————————————————————
“Les discrepàncies, les crisis,
curiosament, varen ser més en
l’àmbit nacional i la lleialtat
que en les polítiques
sectorials”
Marina Geli i Fàbrega
CONSELLERA DE SALUT (2003-2010)
(transvasament de l’Ebre, mitjans
de comunicació o educació) i se’n
van inaugurar d’altres (com habitatge o medi ambient)”.
La llei que destaquen bona part
dels protagonistes és la de barris,
aprovada pocs mesos després de
la constitució del nou govern. Fins
i tot Josep Rull, que el 2003 era diputat a l’oposició i tretze anys després va acabar assumint la conselleria de Territori i Sostenibilitat,
la defineix com “una expressió
————————————————————————————————————————————
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Va ser un govern menys
presidencialista i més coral
que els anteriors”
Josep Bargalló i Valls
CONSELLER D’EDUCACIÓ I CONSELLER PRIMER
(2003-2006)
En la legislatura del 2003
al 2006 es va encetar la
reforma de l’Estatut, que es
va acabar frustrant el 2010
————————————————————————————————————————————
tangible i operativa de cohesió territorial i social”. Contràriament,
remarca que en “l’àmbit de medi
ambient es va produir un excés
d’ideologització que va arraconar i
conflictivitzar unes polítiques
–tot allò vinculat a la sostenibilitat– fonamentals per a l’impuls
d’un país modern i avançat”. A
més a més, Rull coincideix amb
Toni Castellà (amb qui compartia
Els camins de
l’Estatut
El 12 de novembre del
2004, el president Maragall va convocar els
líders de tots els partits a una cimera a Miravet que es va convertir en el punt de
sortida per impulsar
un nou Estatut. Aquell
dia començava un camí llarg i costerut que
acabaria tenint una fita històrica: el 30 de
setembre de l’any següent, quan el Parlament va aprovar el text
amb els vots de 120
dels 135 diputats. Només va votar-hi en
contra el Partit Popular. El text, retallat, es
va aprovar al Congrés i
al Senat el 30 de març
del 2006. L’anunci
d’ERC de demanar el
vot negatiu en el referèndum del 18 de juny
va precipitar la destitució dels consellers
republicans.
la tasca d’oposició) a l’hora de destacar l’Estatut com a llegat més
positiu d’aquell govern.
Tot i això, els dos excompanys
de grup parlamentari també destaquen algunes herències negatives del govern de Pasqual Maragall, entre les quals hi ha “l’endeutament desbocat i d’unes finances
públiques esventrades” com a pitjor herència dels governs catalanistes i d’esquerres; però hi afegeixen dos elements genèrics: “la
percepció d’un govern en tensió i
conflicte interns constants, i un
afany intens de revenja –que es va
anar matisant progressivament–
respecte dels 23 anys del president Pujol”. En el que fa referència als aspectes negatius, Castellà
remarca “un nefast nivell d’endeutament desbocat, posant en risc
els principals serveis públics”.
De l’Estatut al procés
El fil conductor del procés encetat
en la legislatura del 2003 al 2006,
quan es va obrir el meló de l’Estatut i el procés independentista
que s’iniciaria alguns anys després arran de la sentència del Tribunal Constitucional, resulta in-
�| Reportatge | 27
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
que aquella experiència és “irrepetible”. I també posa èmfasi en els
canvis que s’han produït als partits: “No existeix Convergència i
Junts és un actor més plural ideològicament. La CUP és un partit
que pluralitza més l’esquerra i l’espai independentista. El PSC i Junts
tenen més confluències en moltes
polítiques sectorials.” Antoni Castells destaca que “seria desitjable,
no sé si possible”. I ho defensa perquè “en el terreny de l’acció de govern el país necessita polítiques
progressistes al servei de la integració i el benestar social, la igualtat, la prosperitat i un creixement
econòmic sòlid i sostenible”. En
qualsevol cas, es mostra convençut
de la necessitat que “hi hagi un
projecte nacional compartit en relació amb l’autogovern de Catalunya”, matisant: “Projecte que, al
meu entendre, avui dia, no és ni la
independència –i menys tirant pel
dret– ni continuar amb tot igual,
com si aquí no hagués passat res.”
Montserrat Tura, qui havia estat
consellera d’Interior del govern de
Pasqual Maragall i actualment es
manté allunyada de la política institucional, fa una reflexió molt més
genèrica, sense apuntar a cap partit: “Avui la política viu més de fòbies que d’ideologies, més d’angoi-
evitable. Antoni Castells, que actualment es troba allunyat de la
primera línia política, fa una anàlisi de llarga durada i destaca que
“el projecte fracassat d’Estatut va
constituir [...] l’esgotament d’un
cicle de catalanisme polític que comença al tombant del segle XIX al
segle XX i dura més de cent vint
anys”. I posa èmfasi en les ferides
generades en l’àmbit del catalanisme: “La incapacitat de trobar la
resposta política adequada va conduir a la fragmentació del catalanisme polític i, posteriorment, a
una crisi de la qual no es pot dir
que el país n’hagi sortit especialment triomfant.”
La seva companya de gabinet
Marina Geli, que va entrar en la
política amb Joaquim Nadal i que
actualment milita a Junts per Catalunya, creu que “clarament el
procés és fill del fracàs i cansament de la societat catalana de
l’Estatut”. I fixa la mirada en el
2003: “Pasqual Maragall i nosaltres teníem clar que era la darrera
oportunitat. O reforma de la Constitució que permetés una relació
bilateral entre Catalunya i Espanya i un alt nivell d’autogovern i
agència tributària catalana que
era impossible que liderés el
PSOE i consens al Congrés o Estatut amb fort autogovern o la desafecció creixia. Aquella etapa va
ser la base del canvi a l’indepen-
————————————————————————————————————————————
Bona part dels
protagonistes del 2003
consideren que un pacte
com aquell és “irrepetible”
————————————————————————————————————————————
Els qui el 2003 eren a
l’oposició destaquen
“l’endeutament desbocat”
com a factor negatiu
————————————————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————
dentisme de molts catalans. Jo entre ells. El federalisme asimètric
era una utopia i el dret a decidir va
anar entrant dins el PSC, militants i votants. Per forçar l’Estat
espanyol o bé escollir ser un estat
propi.” Toni Castellà, amb qui
comparteix militància en aquests
moments, també destaca que el
procés estatutari va permetre
“constatar des del catalanisme
històric del PSC que la proposta
d’un encaix respectuós de Catalunya en el marc de la pretensió
d’un estat plurinacional era [...]
impossible”. Aquest fet “va comportar començar a situar la proposta d’independència a la centralitat del catalanisme”. El republicà
Josep Bargalló també comparteix
aquesta anàlisi i afegeix que “sense tot el que va significar la redacció de l’Estatut –que sense aquell
govern no s’hauria iniciat al Parlament–, la seva aprovació a Catalunya, la seva primera retallada a les
Corts i la definitiva al Tribunal
Constitucional, tot plegat hauria
anat, si més no, més lent i a alguns sectors els hauria costat
molt més sumar-s’hi. Hauria anat
diferent, segur”. La seva antiga
companya de govern Montserrat
Tura, contràriament, reconeix
que “bo li agraden les ucronies” i
destaca que “la tramitació del nou
Estatut va influir, però menys del
que s’explica”. Per la seva banda,
Dolors Camats té molt clar que
“sense govern d’esquerres no hi
Les frases
————————————————————————————————————————————
“El PSC d’avui no té res a
veure amb aquell de l’acord
del Tinell, profundament
catalanista i amb una robusta
consciència nacional”
Josep Rull i Andreu
DIPUTAT DE CIU (2003-2006)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Només cal aritmètica i
voluntat política perquè un
pacte com aquell es
repeteixi”
Dolors Camats i Luis
DIPUTADA D’ICV (2003-2006)
hauria hagut canvis a nivell nacional”.
Una experiència irrepetible
Ha plogut molt des d’aquell 14 de
desembre del 2003. I l’escenari polític ha canviat de dalt a baix, amb
la irrupció dels moviments socials
derivats del 15-M i el procés independentista, que han sacsejat de
dalt a baix el sistema polític català.
Tot i que en els darrers mesos s’estan recosint les ferides creades
amb el PSC arran de l’aplicació del
155, hi ha qui creu que una experiència com la del tripartit, formada pels mateixos partits o els seus
hereus, seria difícilment reproduïble.
Per al republicà Josep Bargalló,
un govern de coalició com aquell és
“irrepetible”. I ho argumenta, sobretot, per l’evolució que han seguit els dos socis d’ERC: “El PSC
d’ara no té res a veure amb el
d’aquell moment. Socialment, de
manera discutible, i nacionalment,
gens a veure [...]. I el que podia ser
Iniciativa no ho són els comuns.”
Marina Geli, que en aquell moment
militava al PSC i ara ho fa a Junts
per Catalunya, també considera
Del forat del
Carmel al 3%
El 23 de febrer del
2005, els ànims entre
el govern i l’oposició
estaven encesos per
l’esfondrament del túnel de la línia 5 del metro al barri del Carmel.
El conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, apuntava a la gestió dels governs de CiU
i al sistema de contractació de l’obra pública, que qualificava
de “pervers”. Però ni
tan sols els socis
d’ERC i ICV es mostraven satisfets per les
explicacions. El cap de
l’oposició, Artur Mas,
va reptar Pasqual Maragall a donar explicacions sobre les acusacions contra el govern
anterior. Prenent el
micròfon, el president
desferma la tempesta:
“Vostès tenen un problema, que es diu 3%.”
xes que de projectes sòlids, i més
de ressentiments que de coneixements. Avui és un altre temps, i encara que les sigles fossin les mateixes, les persones no ho serien.” Tot
i això, destaca que “no veu les condicions però sí les necessitats”. En
tot cas, defensa que l’experiència
del govern de Maragall és, vint anys
després, plenament vigent: “Ara no
sorprendria tant un govern de tres
partits, llavors els poderosos adversaris d’un govern d’esquerres ho
van explicar com un desori”. Per la
seva banda, Dolors Camats, que actualment es troba al capdavant de
la Fundació Catalunya Europa, ho
té molt clar: “Només cal aritmètica
i voluntat política.”
Els que el 14 de desembre del
2003 es van haver de situar a l’oposició consideren que un acord com
el que es va signar al Saló del Tinell
seria no només “irrepetible” sinó
també “una mala notícia”, en paraules de Josep Rull. L’exdiputat
ho argumenta des de dues perspectives: “D’una banda, perquè
suposaria la certificació definitiva
de la ruptura de la unitat independentista. I, de l’altra, perquè el
PSC d’avui no té res a veure amb
el del Pacte del Tinell, profundament catalanista i amb una robusta consciència nacional.” Castellà, per la seva banda, destaca
que l’1 d’octubre del 2017 va significar “un abans i un després de
la nostra història”, i hi afegeix:
“En coherència amb el que vàrem
impulsar, no tindria cap sentit reeditar un govern compartit amb
forces unionistes.”
�|
28 Reportatge
|
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Josep M. Muñoz Lloret Historiador i editor del llibre ‘Maragall i el govern de la Generalitat’
“No hi havia qui reivindiqués
el govern de Maragall”
a La Fundació Catalunya Europa i l’editorial
a El llibre ressegueix l’acció de govern
RBA publiquen ‘Maragall i el govern de la
Generalitat: les polítiques del canvi’
durant el període del 2003 al 2006, els seus
antecedents i la petja que ha deixat
Pere Bosch i Cuenca
BANYOLES
N
o és el darrer llibre publicat sobre el govern
de Pasqual Maragall,
però sí el que intenta
fer una anàlisi més sistemàtica
d’aquella experiència. En el volum, editat per RBA Llibres i la
Fundació Catalunya Europa, hi
ha escrits de Gemma Ubasart,
professora de ciència política a
la UdG i actualment consellera
de Justícia, Drets i Memòria;
Joan Vicente, professor de geografia humana a la mateixa universitat; Júlia Miralles, professora associada de ciència política de la UAB, i Carles Rivera,
economista. L’editor és l’historiador Josep M. Muñoz, que ha
estat, fins a la seva jubilació recent, director de la revista i editorial L’Avenç, amb qui conversem.
En el prefaci del llibre, Josep M.
Vallès explica que s’ha escrit
poc sobre el govern de Maragall
quan, en realitat, es va tractar
d’un període molt intens. A què
és degut això?
D’en Pasqual Maragall n’ha quedat una imatge, que el llibre matisa, que va ser un molt bon alcalde de Barcelona i un president de la Generalitat no tan
bo, amb un mandat força accidentat i amb molt soroll, i també amb molta hostilitat mediàtica i política. Fins i tot entre els
mateixos correligionaris de Ma-
Hem vist després que aquest és
un condicionant important. Ho
hem vist a Catalunya, on Junts
va marxar del govern, i també a
Espanya, amb els problemes que
té el govern de Pedro Sánchez.
El llibre se centra en l’acció de
govern i els seus fonaments
ideològics. Quins aspectes destacaria?
Una primera qüestió tindria a
veure amb l’alternança en el govern de la Generalitat. Alguns
van parlar, d’una manera potser exagerada, de règim pujolista, però sí que hi havia una sensació d’immobilitat. El que hi ha
el 2003 no és un simple canvi de
govern, sinó una proposta de
governar d’una manera diferent, amb més transparència i
més participació de la ciutadania. El segon aspecte, que desmenteix un tòpic bastant asso-
❝
Fins i tot entre els
correligionaris de
Maragall hi ha hagut
una tendència a no
reivindicar-ne el llegat
Josep M. Muñoz és historiador i ha estat fins fa ben poc director de la revista i editorial ‘L’Avenç’ ■ ORIOL DURAN
ragall hi ha hagut una tendència a girar full i a no reivindicarne el llegat. En conjunt, no hi
havia qui el reivindiqués. Hi ha,
però, un llibre important, que
és el de Josep M. Vallès (Una
agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Edicions 62, 2008), que ja en dona
una visió molt precisa i ponderada. La Fundació Catalunya
Europa ja va publicar un primer
llibre, titulat Pasqual Maragall.
Pensament i acció (La Magrana, 2017), molt centrat en la seva etapa d’alcalde. Faltava resseguir aquest període breu però
intens de la presidència, que calia revisar i també reivindicar,
sense amagar els aspectes en
què no va reeixir.
Vint anys després, encara pesen les visions simplificadores?
Els esdeveniments posteriors
que ha viscut el país han empe-
titit aquell Dragon Khan de què
parlava el conseller Joan Carretero. És veritat, i en Josep M.
Vallès ho destaca en el prefaci
del llibre, que era el primer govern de coalició. En els anteriors de CiU hi havia una federació electoral, amb mecanismes de coordinació i consens
previs. El fet d’estar format per
tres partits, cadascun amb la
seva agenda i les seves ambicions, complicava les coses.
ciat a Maragall, és que aquest
no és un govern improvisat. Del
1999 al 2003 es prepara un pla
de govern, amb casos molt emblemàtics com el conegut com a
“llibre vermell” elaborat per experts en economia. Per tant, és
un govern que arriba amb unes
idees clares. El tercer aspecte és
l’acció de govern, amb lleis emblemàtiques com la de barris,
que facilita la transformació
d’uns centres urbans molt degradats. I després hi ha la gran
qüestió de l’Estatut, que Pujol
no havia volgut abordar; en canvi, Maragall té l’ambició de canviar el tauler territorial i la relació entre Catalunya i Espanya.
No es tracta d’una qüestió tàctica, sinó d’una voluntat real i
àmpliament compartida de la
societat catalana.
Entre el combat i la reflexió
La literatura política té una llarga
tradició a Catalunya, on els llibres
s’han convertit, fins a l’eclosió de
les xarxes socials, en una arma llancívola de primer ordre. El cas del
govern liderat per Pasqual Maragall
n’és un bon exemple. Durant els primers anys trobem llibres clarament
combatius com els que signa el periodista Vicenç Villatoro, qui l’octubre del 2004 defensava que amb el
govern de Maragall “en el mapa polític català s’ha abolit o s’ha suspès
l’eix nacional” (Catalunya després
del tripartit, Columna, 2004). El periodista de Terrassa va tornar a la
càrrega el 2007 amb L’Engany. El
segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya (Ara Llibres,
2007). Un altre periodista, Iu Forn,
ressegueix la reacció que va provocar el govern en la política espanyola a El tripartit vist des de Madrit
(Roca Editorial, 2004).
En els darrers anys han aparegut
volums de testimonis directes, com
el d’Antoni Batista, qui ha recuperat
els seus dietaris al Departament de
Presidència per oferir Al Palau, a
l’hivern, un llibre amb un subtítol
ben il·lustrador: Del final de l’autonomia i el principi del sobiranisme
(Base, 2017). Xavier Muñoz, qui va
participar en la fundació de Ciutadans pel Canvi i va ser director general de Dret i d’Entitats Jurídiques
del Departament de Justícia, també
ens recorda com va sentir La seducció del canvi (Base, 2022). També cal destacar el testimoni de Jordi
Mercader, un dels col·laboradors
més estrets del president, a Mil dies
amb Pasqual Maragall (La Magrana,
2008). Amb una visió més distant,
però alhora molt dinàmica, cal destacar la crònica del periodista Pere
Cullell, “Ja som aquí”. Històries del
tripartit (Edicions 62, 2005).
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Memòria del tripartit
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bosch i Cuenca, Pere
Muñoz, Josep M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-01-20
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Tripartit
Generalitat de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Carod-Rovira, Josep Lluís
Saura, Joan
Esquerra (Ciències polítiques)
Esquerra Republicana de Catalunya
Iniciativa per Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Description
An account of the resource
Article publicat en motiu dels 20 anys de la signatura de l'acord i formació del govern presidit per Pasqual Maragall. Inclou una entrevista a Josep Maria Muñoz com a editor del llibre "Maragall i el Govern de la Generalitat".
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt Avui
Rights
Information about rights held in and over the resource
El Punt Avui
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2670/20030915_Activitat_Govern_Alternatiu.pdf
4134d497c8de5d407c1c5722b98826d1
PDF Text
Text
L’ACTIVITAT DEL
GOVERN ALTERNATIU
Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi
15 de setembre de 2003
�1. QUÈ ÉS EL GOVERN ALTERNATIU. Objectiu. Funcions. Composició
El Govern Alternatiu és l’equip de dones i homes encarregat d’oferir una nova política per a
Catalunya. L’encapçala Pasqual Maragall com a president i el formen el Conseller Primer i deu
consellers i conselleres i un secretari general.
Un conseller adjunt i quatre conselleres adjuntes s’integren també en el Govern Alternatiu.
El Govern Alternatiu va ser creat per Pasqual Maragall, president del Grup Parlamentari Socialistes
– Ciutadans pel Canvi l’11 d’octubre de 2000.
El seu objectiu és doble: l’elaboració de propostes de polítiques públiques que el Partit dels
Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi posaran en marxa en un futur Govern de la
Generalitat i el seguiment i valoració crítica de les actuals polítiques del Govern de la Generalitat.
Les seves principals funcions són:
- La generació de propostes alternatives a les polítiques del Govern actual i l’elaboració de
projectes de polítiques públiques en matèries no abordades per l’actual Govern, tot aplicant el
programa electoral del PSC-CpC.
- Fer un seguiment crític de cadascun dels departaments de la Generalitat i de les seves
polítiques.
- Incrementar la presència dels membres del Govern Alternatiu i dels diputats que integren els
equips de cada Conselleria alternativa en els diversos sectors econòmics, socials,
professionals, etc. i en el territori.
- Contribuir a l’acció parlamentària de proposta i oposició.
- Incrementar la notorietat i presència mediàtica de l’acció parlamentària i d’oposició del Grup
parlamentari.
El Govern Alternatiu, durant els tres anys d’existència, ha cobert una funció important:
-
ha generat un mètode de treball (anàlisi de situació i propostes alternatives);
-
ha preparat i posat en marxa un equip de col·laboradors tècnics sense el qual no
hagués estat possible la tasca del Govern Alternatiu
2
�-
ha produït un conjunt molt ampli de projectes de polítiques públiques a aplicar pel
futur Govern de la Generalitat, d’abast desigual: molt àmplies (dossiers-marc) o
molt específiques (dossiers executius).
El treball del Govern Alternatiu ha tingut també efectes polítics directes:
-
en
l’acció
parlamentària
d’oposició
(moció
de
censura,
proposicions,
interpel·lacions, etc.)
-
en l’elaboració i presentació pública del programa de les 17 mesures, que s’han
basat en la feina del Govern Alternatiu
-
en l’aportació al futur programa electoral i de govern.
Durant la legislatura el Govern Alternatiu ha fet 3 sortides al territori on ha tingut ocasió de
presentar els diversos plans territorials per a cada un dels casos i trobar-se amb els sectors més
representatius del territori.
-
Govern Alternatiu de Girona: 12 de febrer de 2002
-
Govern Alternatiu de Lleida: 14 de gener de 2003
-
Govern Alternatiu de Tarragona: 25 de febrer de 2003
3
�-
Composició del Govern Alternatiu:
President
President
Pasqual Maragall
Conselleries
Conseller Primer, d’Educació i de Treball
Joaquim Nadal
Consellera adjunta d’Educació
Assumpta Baig
Conseller adjunt de Treball
Josep M. Rañé
Conseller d’Economia i Finances
Martí Carnicer
Conseller de Presidència i Justícia
Josep M. Vallès
Conseller de Governació i Interior
Antoni Siurana
Consellera de Salut i Benestar Social
Marina Geli
Consellera adjunta de Sanitat
Carme Figueras
Conseller d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació
Miquel Barceló
Consellera adjunta d’Universitats
Montserrat Duch
Consellera adjunta per la Societat de la Informació
Teresa Serra
Conseller de Cultura i Audiovisual
Josep M. Carbonell
Conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme
Ramon Vilalta
Consellera de Medi Ambient
Montserrat Tura
Conseller de Política Territorial
Oriol Nel·lo
Conseller d’Infraestructures
Manel Nadal
Secretari General
Andreu Morillas
4
�2. EL CONSELL TÈCNIC. Funcions. Composició actual
Constitueixen el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència, el Conseller d’Economia, els/les
Consellers/es Adjunts/es, el Secretari General del Govern Alternatiu i els/les Secretaris/es
Tècnics/ques.
Presideix el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència o, en la seva absència, el Conseller
d’Economia.
El Consell Tècnic és l’encarregat de preparar els projectes i propostes que s’estudiaran i aprovaran
per part del Govern Alternatiu. Cada Conselleria sota la direcció del Conseller alternatiu, ha creat un
equip de treball amb diversos diputats coordinats pel corresponent Secretari Tècnic.
Josep M. Vallès
Conseller de Presidència i Justícia
Martí Carnicer
Conseller d’Economia
Àlex Masllorens
Assumpta Baig
Josep M. Rañé
Marc López
Carme Figueras
Pilar Malla
Caterina Mieras
Montserrat Duch
Teresa Serra
Roberto Labandera
Joan Surroca
Josep Clofent
Marta Camps
Francesc Boya
Antoni Sabaté
Secretari tècnic de Presidència i Justícia
Consellera adjunta d’Educació
Conseller adjunt de Treball
Secretari tècnic de Governació i Interior
Consellera adjunta de Sanitat
Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat
Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat
Consellera adjunta d’Universitats
Consellera adjunta de Societat de la Informació
Secretari tècnic d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació
Secretari tècnic de Cultura i Audiovisual
Secretari tècnic d’Agricultura, Comerç i Turisme
Secretària tècnica de Medi Ambient
Secretari Tècnic de Política Territorial
Secretari Tècnic d’Infraestructures
Andreu Morillas
Secretari General
5
�3. MECANISMES DE FUNCIONAMENT
El Govern Alternatiu es reuneix cada 15 dies, els dimarts. Des de la seva creació ha celebrat 53
reunions i ha aprovat 86 projectes.
El Consell Tècnic es reuneix els dimarts en que no hi ha reunió de Govern Alternatiu per preparar els
dossiers que aprovarà el Govern Alternatiu. Aquests dossiers han estat elaborats pels equips de cada
Conselleria i amb la col·laboració de grups de suport ad hoc.
Des de l’inici de l’actual període parlamentari, el Govern Alternatiu estudia en cada sessió un dossier
departamental, en el que s’analitza una Conselleria del Govern també de la Generalitat, es valora el
seu funcionament i les necessitats de reorganització futures.
4. PROJECTES DEL GOVERN ALTERNATIU
Conselleria
Aprovats
Educació i Treball
7
Economia i Finances
6
Presidència i Justícia
8
Governació i Interior
4
Salut i Benestar Social
15
Universitats, Indústria i Societat de la Informació
11
Cultura i Audiovisual
4
Agricultura, Comerç i Turisme
7
Medi Ambient
6
Política Territorial
9
Infrastructures
9
TOTALS
86
6
�Els projectes aprovats pel Govern Alternatiu agrupats per conselleries són:
Educació i Treball
- Política d’Escola Bressol
- Polítiques d’Ocupació per a Catalunya
- Escola i Municipi: Proposta de devolució de l’educació als Ajuntaments
- Política d’Escola Rural
- Pla de Formació Professional
- L’educació, servei públic bàsic. Més i millor educació
- Informe sobre construccions escolars
Economia i Finances
- Política pressupostària. Pressupost alternatiu
- Proposta de finançament autonòmic
- Informe sobre finançament local
- Proposició de Llei de creació del Tribunal de Defensa de la Competència
- Avaluació i projecció pressupostària del Govern Alternatiu
- Dades més significatives del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2003
Presidència i Justícia
- Informe sobre la Llei Electoral
- Política alternativa per a la millora del servei de l’administració de justícia a
Catalunya
- Proposta de mesures penals alternatives
- Proposta de Política Penitenciària
- Informe sobre el Dret Civil català
- Dossier informatiu relatiu a la transposició de directives europees a l’ordenament
jurídic català
- Política d’immigració
- Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social
Governació i Interior
7
�-
Informe sobre prevenció d’incendis a Catalunya
-
Pla de seguretat pública de Catalunya
-
Informe sobre la Llei d’Ordenació del sistema de Seguretat Pública de
Catalunya
-
Informe sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra
Salut i Benestar Social
-
Informe sobre immigració (nova ciutadania)
-
Política de seguretat i qualitat alimentària i creació de l’Agència de Seguretat
Alimentària
-
Política sobre pobresa i exclusió social
-
Accions positives per a la igualtat d’oportunitats
-
Pla d’atenció domiciliària
-
Pla per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones
-
Polítiques de suport a la Família
-
Pla de vellesa
-
Ús racional dels medicaments
-
Proposta per a la regulació de les medicines naturals
-
Política de salut mental
-
Compromís per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb
discapacitat
-
Un compromís de govern per la qualitat del model sanitari català del segle XXI
-
Política d’immigració
-
Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social
Universitats, Indústria i Societat de la Informació
-
Informe sobre la liberalització del sector elèctric de Catalunya
-
Informe sobre el Model Federal de Ciència i Tecnologia
-
Nova política universitària per a Catalunya: les universitats catalanes en el
marc de la societat del coneixement
-
Informe de situació del Pla estratègic Catalunya en xarxa
-
Pla de promoció del disseny industrial
8
�-
Programa de promoció econòmica local
-
Propostes d’actuació per a l’ampliació de la xarxa secundària de transport de
gas
-
Informe sobre l’administració oberta de Catalunya
-
Proposta de reforma de la xarxa de centres d’innovació tecnològica, grups
consolidats de recerca i centres d’excel·lència
-
Noves polítiques de la societat de la informació i recursos informàtics de la
Generalitat
-
Política industrial
Cultura i Audiovisual
-
Pla d’Infrastructures culturals territorials
-
Proposta de reforma de la Llei de la CCRTV
-
Consell de la Cultura i les Arts
-
Projecte per a la promoció dels ensenyaments artístics
Agricultura, Comerç i Turisme
-
Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000
-
Informe sobre la crisi del sector boví
-
Proposició de Llei de turisme
-
Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural
-
Política agrària a Catalunya: Pla de regadius
-
Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català
-
Política de comerç i turisme
Medi Ambient
-
Pacte català de l’aigua
-
Pla rector d’avingudes de Catalunya
-
Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya
-
La qualitat de les aigües a Catalunya
-
Pla integral de gestió del litoral
9
�-
Una nova política mediambiental per a Catalunya
Política Territorial
-
Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN
-
Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració
-
Informe sobre la Llei d’Urbanisme
-
Política de Foment de l’Habitatge
-
Política de Muntanya
-
Política de Paisatge
-
Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges
-
Pla territorial de les Terres de Lleida
-
Pla territorial del Camp de Tarragona
Infraestructures
-
Proposta catalana de l’AVE
-
Pla de ports de Catalunya
-
Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa
-
Proposta sobre política de peatges
-
Pla de carreteres
-
Política sobre finançament i gestió d’infraestructures
-
Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa
-
Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya
-
El país que volem, les infraestructures que necessitem
10
�5. ELS 17 COMPROMISOS
Els treballs del Govern Alternatiu també han servit de base per a la redacció i elaboració del discurs
d’alternativa que Pasqual Maragall va pronunciar amb motiu de la presentació de la moció de censura
l’octubre de l’any passat on va proposar 17 compromisos per governar Catalunya al costat de la gent.
Aquests compromisos són:
1. Un govern que doni suport a les famílies. Que ajudi econòmicament totes les famílies amb fills. Que
ampliï les places de les escoles bressol. Que faciliti l’accés de les dones a la feina i garanteixi la igualtat
d’oportunitats entre homes i dones. Que doni suport a les persones amb dependència.
2. Un govern que ajudi la gent gran. Que permeti les persones grans d’envellir a casa amb el suport
d’un Pla d’Atenció Domiciliària.
3. Un govern que humanitzi i doni més qualitat a l’assistència sanitària. Que augmenti el nombre de
metges de capçalera i d’especialistes. Que redueixi les llistes d’espera i incrementi el temps dedicat a
l’atenció als pacients.
4. Un govern que generi ocupació i activitat econòmica. Que sàpiga col·laborar amb els agents socials i
el món local en la promoció de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball.
5. Un govern que faci de l’escola la seva prioritat essencial. Que doti les escoles i els mestres dels
recursos i el suport necessaris per tal que l’educació sigui la clau del progrés dels nostres infants i
joves.
6. Un govern capaç de potenciar les nostres universitats. Que posi els postres centres universitaris a
l’avantguarda de la recerca, la docència i la innovació a Europa.
7. Un govern que posi en marxa les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament, tant
pel que fa a la millora de les telecomunicacions i les connexions amb Europa com pel que fa a la
vertebració territorial de Barcelona i de la resta del territori de Catalunya. Que faci de la sostenibilitat un
factor essencial del desenvolupament econòmic
11
�8. Un govern capaç de posar d’acord a totes les administracions en els grans projectes de país, i de
consensuar un Pla Estratègic per a Catalunya, amb participació de tots els territoris i de tots els sectors.
9. Un govern que faci de la qualitat i la sostenibilitat el factor diferencial del nostre turisme. Un govern
que impulsi també la modernització del comerç i retorni als Ajuntaments el protagonisme en l’ordenació
de l’activitat comercial.
10. Un govern que posi l'accent en una efectiva política agrària i d'ordenació rural, amb assistència
directa a la gent del camp, a la producció agropecuària i al seu entorn, tot potenciant la unitat del sector
agroalimentari.
11. Un govern que dupliqui el pressupost dedicat a la cultura per tal de potenciar la indústria cultural,
crear una xarxa d’equipaments de qualitat homogènia arreu del territori i garantir la igualtat
d’oportunitats en l’accés a la cultura.
12. Un govern decidit a estendre sobre tot el territori les tecnologies de la informació i la comunicació,
desplegant una xarxa de banda ampla a tot Catalunya.
13. Un govern que doni prioritat a l’actuació integral en 40 barris d’arreu de Catalunya, per afrontar i
resoldre els seus problemes urbanístics i socials.
14. Un govern decidit a assumir el comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a
Catalunya, per garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadanes.
15. Un govern que impulsi la reforma de l’Estatut d’Autonomia, l’aprovació de la Llei Electoral de
Catalunya, i la reforma de les Lleis d’Organització Territorial, per descentralitzar la Generalitat i enfortir
els Ajuntaments.
16. Un govern que promogui el reconeixement explícit de les nacionalitats històriques, el Senat Federal
i la descentralització de la despesa pública: 40% dels ingressos públics per a l’Estat, 30% per a les
Autonomies i 30% per als Ajuntaments.
12
�17. Un govern que assoleixi el ple reconeixement de la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya; l’ús de
les quatre llengües de l’Estat; l’ensenyament de la història dels pobles d’Espanya; un Ministeri de les
Cultures, participat per les Autonomies; i la presència de la Generalitat en els organismes europeus i
internacionals de cooperació cultural i lingüística.
Proposem governar Catalunya d’una altra manera: des del respecte, la confiança, l’eficàcia, el
consens, la transparència i la proximitat.
Cada un d’aquests compromisos ha estat desenvolupat i presentat públicament d’acord amb el següent
calendari:
Data
Compromís
22/01/2002 Més suport a les famílies
19/02/2002 Més ambició per la gent gran
29/04/2002 Compromís amb l’ocupació: més competitivitat i més cohesió social
05/06/2002 Compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos
18/07/2002 Un projecte econòmic per a Catalunya en la societat del coneixement
14/10/2002 El compromís per uns barris dignes i per un habitatge accessible
06/11/2002 El compromís per una nova política ambiental
05/12/2002 El compromís per a la seguretat: per una nova política de seguretat a Catalunya
29/01/2003 El compromís per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat
15/03/2003 Produir bé, transformar més, comercialitzar millor. Un compromís de govern amb el
sector agroalimentari i el medi rural
18/03/2003 El turisme i el comerç, sectors de futur
07/04/2003 L'educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació
02/06/2003 Per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Un compromís de govern per un nou
Model Sanitari Català
12/06/2003 El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i el
Coneixement
16/06/2003 El país que volem, les infraestructures que necessitem
13
�A més d’aquests compromisos s’han presentat també públicament altres projectes que es deriven
d’alguna d’aquestes mesures, aquests són:
- Una nova proposta ferroviària per a Catalunya (12/09/2002)
- Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (25/03/2003)
- Drets de les dones i igualtat d'oportunitats (12/09/2003)
Tots ells estan disponibles en la web del PSC en el següent enllaç:
http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=30535&apt=973
14
�6. BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN
Durant els mesos de juliol, agost i setembre d’enguany han tingut lloc diverses compareixences davant
la premsa dels consellers alternatius per presentar una crítica de l’acció del Govern de CiU, Conselleria
a Conselleria.
Cadascuna dels balanços es pot consultar en la següent adreça:
http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=60999&apt=973
Aquestes compareixences de premsa han tingut lloc segons aquest calendari:
Conselleria
Data
1.
Economia i Finances
17 de juliol
2.
Infraestructures
22 de juliol
3.
Governació i Interior
25 de juliol
4.
Política Territorial
29 de juliol
5.
Salut
1 d’agost
6.
Universitats, Indústria i SI
5 d’agost
7.
Treball
7 d’agost
8.
Justícia
20 d’agost
9.
Educació
22 d’agost
10.
Cultura
28 d’agost
11.
Medi Ambient
29 d’agost
12.
Benestar Social
13.
Presidència i general de l’acció del Govern de CiU
1 de setembre
15
15 de setembre
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'activitat del Govern Alternatiu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern alternatiu
Parlament de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
Resum de l'activitat del Govern Alternatiu o govern a l'ombra, durant la legislatura 1999-2003.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-09-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2822/MiquelIceta.png
d7fc63fea0396c13602cbcb061d3a696
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
48:21 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Miquel Iceta i Llorens
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Iceta, Miquel
Muñoz, Josep M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-03
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Estatut
Biografia
Acció política
Catalunya
Description
An account of the resource
Entrevista a Miquel Iceta (Barcelona, 1960), polític.
Primer Secretari del PSC (2014- ).
Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC (1999- ).
Diputat al Congrés dels Diputats pel PSC-PSOE (1996-1999).
Regidor a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/441307079" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/441307079">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Miquel Iceta i Llorens</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu del Partit dels Socialistes de Catalunya
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Miquel Iceta del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/690/19910523_LV.pdf
e5cf33e79433b5a4576ed618426cbdd2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
23/05/1991
La Vanguardia, p.025, Opinión
Ilusión por Barcelona
PASQUAL MARAGALL
La coincidencia histórica ha querido que los barceloneses afrontemos la cuarta convocatoria de
las elecciones municipales en pleno proceso de transformación urbana, enfrascados en una
renovación que ha tomado como excusa la preparación de los Juegos Olímpicos de 1992, pero
que, indudablemente, tiene un alcance y una proyección mucho mayores. Esta transformación,
que a mí me gusta atribuir al esfuerzo de una generación más que a los méritos individuales de
quienes hemos tenido la suerte de ser sus protagonistas, se ha hecho en un periodo
excepcionalmente corto de tiempo. Es la ilusión por Barcelona lo que ha permitido que la
ciudad recuperase buena parte de las energías y de las potencialidades que el largo periodo
franquista y la crisis económica que le dio salida parecían haber puesto en duda.
Aun siendo como es un proceso en marcha -con las consiguientes molestias que la
multiplicación de obras conlleva para los ciudadanos-, los doce años transcurridos desde la
constitución del primer ayuntamiento democrático permiten constatar ya de forma fehaciente la
eficacia de un modelo de desarrollo urbano que hacía hincapié en el reequilibrio interno de la
ciudad, en su potenciación económica y en la reparación de su dañado tejido urbano. Ese
modelo, diseñado por el alcalde Narcís Serra, supo encontrar su impulso de la organización de
los Juegos Olímpicos del 1992, que han permitido una inversión sin parangón en la historia de
la ciudad.
Hoy, gracias al impulso olímpico, Barcelona es una ciudad con un nivel de infraestructuras y
con una calidad de vida mucho mejor que hace diez años. Mañana lo será todavía más, mucho
más.
Efectivamente, desde el principio -cosa que sorprendió a más de un observador foráneonuestra obsesión fue hablar de la Barcelona del 93. Incluso elaboramos, con la participación de
más de un centenar de instituciones de la ciudad, un plan estratégico para la Barcelona del año
2000. Sabíamos que los Juegos eran el nombre de la cosa, pero nuestra ambición era y sigue
siendo la de hacer una ciudad renovada y potente de cara al nuevo reto que empezará el día
siguiente de los Juegos, es decir, la integración del mercado único europeo en 1993. Porque la
ciudad no se termina en el 92.
En esos últimos años se ha afirmado -no sin razón, pero también con cierta exageración- que
Barcelona es una ciudad que ha crecido a impulsos, "a batzegades", a remolque de grandes
acontecimientos como las exposiciones de 1888 o 1929, tras los cuales seguían periodos de
cierta apatía -y de deudas. La situación presente no puede ser más distinta. En primer lugar,
hemos terminado la Barcelona de 1888 o 1929, con la transformación del Poblenou y con la
conquista de Montjuïc. Pero, en segundo lugar, hemos diseñado un conjunto de proyectos
ciudadanos para la década de los noventa, que van a convertir a Barcelona en la gran capital de
una Cataluña pujante, en un potente centro económico del Mediterráneo occidental, y en una
capital cultural europea de primera magnitud.
De esos proyectos de futuro quisiera destacar tres. En primer lugar, la reincorporación
definitiva de la Ciutat Vella al pulso de la ciudad. La rehabilitación de viviendas y la
transformación de la Ciutat Vella en un foco universitario, cultural, museístico, va a
permitirnos ganar la batalla contra la marginalidad y la degradación. En segundo lugar, el
29 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
nacimiento de la Ciutat Nova de Llevant, a partir de la Vila Olímpica del Poblenou, la
prolongación de la Diagonal hasta el mar, el núcleo cultural y artístico entorno a la plaza de las
Glories, las nuevas playas. En tercer lugar, la consolidación de Barcelona como un gran centro
económico y de comunicaciones, con la constitución de un centro logístico de mercancías entre
el puerto y el renovado aeropuerto, donde la llegada del ancho de vía europeo –tan importante
como la del TAV; por ambas hemos trabajado desde hace tiempo- permita trasladar la frontera
económica francesa hasta el sur de Barcelona.
En definitiva, en los años venideros vamos a culminar una labor de transformación urbana que
concibió la generación de nuestros abuelos, y que la generación de nuestros padres -la
generación marcada por la tragedia de la Guerra Civil nos transmitió con su sacrificio callado.
A nuestros hijos, que constituyen la cuarta generación del siglo, vamos a dejarles una ciudad
más próspera, más reequilibrada, más amable, menos ruidosa -una ciudad, en suma, que
finalmente se reencuentra a sí misma.
En 1979 los socialistas llamamos a los ciudadanos a las urnas invitándoles a entrar con nosotros
en el Ayuntamiento. La participación ciudadana nos parecía y sigue pareciéndonos fundamental
para garantizar la buena marcha de la ciudad. Porque la ciudad es la gente. Esta última frase la
mencioné en el curso de una conferencia que pronuncié en el Ateneo de Boston en 1983.
Durante el coloquio posterior, un hombre ya mayor se levantó y me dijo que esa frase -"the city
is the people"- era de Shakespeare. Pues bien, le contesté: ése es mi programa.
Llevar a cabo este programa, culminar nuestra ilusión por Barcelona, es una tarea colectiva
para la que necesitamos el apoyo y la participación de todos los barceloneses.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
30 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1152
Title
A name given to the resource
Ilusión por Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Acció política
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-05-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/729/19971130_LV.pdf
9d502e93cdfbb463c40df56938f8b0c9
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
30/11/1997
La Vanguardia, p.031, Opinión
Filesa
Autor: PASQUAL MARAGALL
Yo estoy con Sala. Y sé que Josep M. Sala, privado de libertad, no perderá el tiempo.
No se siente vencido. No quiere el indulto sino la absolución. Los que van a prisión
convencidos de haber perdido la honorabilidad se sienten vencidos y purgan una pena doble,
física y moral. No es el caso de Sala.
No entro en la sentencia. Creo que el PSOE, como ha dicho Almunia, tiene que acatar la
sentencia -aun estando disconforme con ella por desigual en relación con otras- y pedir excusas
a su electorado. Y el PSC, como ha hecho Serra, también. La suposición acerca de si uno, PSC,
paga por el otro, PSOE, aunque sea verdad que se trata de la financiación del PSOE, no es sino
una más de las malicias de la ideología dominante en Cataluña. Típica. Esa mezcla de
discreción y maniqueísmo: los culpables son siempre otros.
Almunia dijo que eso no sólo no volvería a pasar sino que no estaba pasando ya desde hace
tiempo. Es decir, que no funcionan ya aquellos inventos mal concebidos para dar legalidad (sin
al final conseguirlo, además) a unas donaciones que de todos modos se hubieran producido y se
han producido de hecho en la práctica política española, como ha señalado hace poco Enrique
Lacalle y hace algo más Miguel Roca. Y que conste que la sinceridad les honra.
Aportar dinero las empresas a los partidos, en sí, ni ha sido siempre delito ni está claro que lo
vaya a ser y en qué casos y en qué condiciones, en el futuro. Los que temen por la desigualdad
de acceso a los fondos empresariales tienden a imaginar soluciones públicas, más equitativas.
Pero poco fiables, mal vistas por el público, dicen otros, como los radicales italianos que
devuelven el dinero del Estado en las calles de Roma.
Los políticos debemos crear la transparencia y las prácticas económicas y morales que harán
que los jueces no tengan tantas dificultades para no equivocarse. Estamos hablando de la
financiación ilegal de partidos políticos y no de delitos peores, como el enriquecimiento
personal y la prevaricación. Aquí nadie se ha metido un duro en el bolsillo. No es como en el
caso Estevill y Roldán. Ni como los casos Macosa, Rosillo, Roma, Torelló, Mas Blau o Sóller,
que por cierto no han terminado en prisión. Sólo el bueno de Planasdemunt pagó por lo que
fuera o por quien fuera. Algunos dijimos públicamente que ese caso era vergonzoso, por lo
único.
Los políticos, en cuanto legisladores, hemos de hacer todavía más: crear las normas de tal
forma que su adecuación a la realidad social permita a los jueces su aplicación concreta que
evite, en lo posible, la subjetividad; con lo que las situaciones imprevistas y extremas supuestos que no deben excluirse porque forman parte esencial del impartir justicia- deben
quedar limitadas en lo máximo a los criterios interpretativos que las mismas normas prevén. Lo
digo porque, aunque a distancia, he leído un artículo de un jurista ponderado que explica que
los hechos relatados en el caso Filesa producen una horrorosa impresión de falta de respeto a
las normas y que es tan extremo y nuevo el caso que se juzga, que incluso si la sentencia no es
correcta, y aparentemente puede no serlo, según dice el autor, hay que ser condescendientes
con los jueces.
Este argumento impresiona mucho. Esta es la primera sentencia o casi que condena en serio lo
que aparece como financiación ilegal de partidos políticos. Sorprende "a posteriori" que no se
111 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
haya aplicado la misma firmeza a ninguno de los casos intuidos o conocidos de financiación
ilegal en gran escala: Casinos, Naseiro, Inverbroker, De la Rosa, etc. Pero no debería
sorprender; sí entristecer, pero no sorprender: empezar cuesta.
Lo chocante es que si hay que ser condescendiente con los jueces si se equivocan en Filesa por
demasiado, no se sea durísimo con ellos si se pasan por poco en los demás. Si lo que se quiere
decir es que hay que aplaudir (o discretamente no criticar) a los que bien o mal se han atrevido
por primera vez con un partido político, de acuerdo.
Pero entonces seamos consecuentes porque si no la hipocresía reinará sin freno: digamos todos
que somos "solidarios" con los primeros que han tenido que pasar por la prueba durísima de la
privación de libertad durísima, aún si no tanto como se imaginan los que no pueden entender
que Sala esté tranquilo, que no se sienta íntimamente condenado sino víctima de una debilidad
ante el fraude que por algún lado tenía que romperse, y que se rompe, claro, por el menos
fraudulento (si es que finalmente lo es el caso de Sala), por donde es más fácil. Hay que pedir a
Pujol y Roca, a Aznar y Fernández Díaz, que no sólo expresen su simpatía personal por Sala y
por Navarro y su malestar personal por lo que le sucede, sino que expresen su solidaridad con
él, cosa muy distinta. Sala y Navarro van a prisión también por ellos. Más le conviene a todos
agradecérselo que dejar crecer la víbora del resentimiento que sin duda está ya ahí cargada de
razón. El cántaro se ha roto por ahí de tanto llevarlo a la fuente "todos".
El indulto que Aznar está pensando lo interpreto en estos términos, y si es así le aconsejaría a
Sala que lo aceptase.
112 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1191
Title
A name given to the resource
Filesa
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Sala i Grisó, Josep Maria
Corrupció
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Política
Partits Polítics
Filesa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-11-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/763/20060628_LV.pdf
2b18d183a2f09cbb8dd22223e115e5bf
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
28/06/2006
La Vanguardia, p.032, Sociedad
UNA PÉRDIDA PARA LA COMUNIDAD EDUCATIVA. Una vida dedicada a la política y la
pedagogía
MARTA MATA. Tenaz y dulce
Marta Mata pertenece al grupo de jóvenes de la inmediata posguerra que en los momentos
difíciles no se resignan y se ponen a trabajar para imaginar el futuro.
Marta Mata es protagonista de la generación que enlaza con el ideal del noucentisme popular,
de la Mancomunitat y, después, de la Generalitat republicana.
Nunca se cruzó de brazos a esperar que las cosas cambiaran. Trabajó para cambiarlas y lo
consiguió. Lo hizo de manera tenaz y a la vez dulce, sobreponiéndose a las circunstancias
adversas que dominaban nuestro país.
Marta Mata nunca se refugió en el victimismo. Se comprometió a fondo con la base de lo que
debe ser un país civilizado, es decir, la educación. Y respecto a la educación se centró en el
factor clave: el maestro. La formación del maestro.
Se esforzó por que Catalunya tuviera una nueva generación de profesionales dedicados a la
pedagogía. E impulsó una profunda renovación pedagógica.
Marta Mata nunca ha sido mesiánica. Ha sido una eficaz constructora.
A partir de su compromiso civil y social, Marta Mata también dio el paso hacia el compromiso
político. Fue en el momento en el que recalaron en la política los hombres y mujeres que,
habiendo luchado para resistir, se habían preparado sobre todo para construir. Su entrañable
relación con Joan Reventós fue clave en este paso.
Marta Mata ha dejado una huella importante en la política catalana y española. Su huella está
presente en la Constitución española, en el Estatut de 1979 y, sobre todo, en el desarrollo de los
textos constitucionales, a través de la ley orgánica del Derecho a la Educación (1985).
Esta ley, que ha sido básica para la educación de nuestro país en los últimos 25 años, es, en
buena medida, deudora de la huella de Marta Mata.
También fue decisiva su intervención, con Pepe González, en la elaboración de la primera ley
de Normalització Lingüística, en 1983. Si hoy hay en Catalunya una convivencia lingüística
ejemplar, es en buena medida por esta ley. Y en lo que se refiere a la lengua en la escuela, la
influencia de Marta Mata fue notoria.
Fue concejal de su ciudad y mi ciudad, concejal de Barcelona. Desde aquí impulsó el concepto
y el proyecto de las ciudades educadoras, con el apoyo y el impulso de Pilar Figueras.
Ha muerto una ciudadana honrada de nuestro país. Constructora de realidades más que de
sueños, forjadora de los cimientos de la Catalunya de hoy.
PASQUAL MARAGALL, presidente de la Generalitat de Catalunya
175 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1234
Title
A name given to the resource
MARTA MATA. Tenaz y dulce
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Mata, Marta, 1926-2006
Educació
Necrologies
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Article publicat simultàniament a El País i La Vanguardia amb motiu de la mort de Marta Mata.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/765/20070530_LV.pdf
870c96cab9bb273f82b3214e6a9e369e
PDF Text
Text
30/05/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión
Carta a los amigos
PASQUAL MARAGALL
Hace seis meses, comuniqué al primer secretario que después de las elecciones municipales
dejaría la presidencia del Partit dels Socialistes de Catalunya. Así pues, ha llegado el momento
de hacer efectiva mi renuncia.
Durante mi etapa como presidente del partido, los socialistas catalanes hemos llegado a la
presidencia del Govern de Catalunya, abriendo una alternancia en el gobierno después de un
largo periodo conservador.
Creo que se han cumplido los objetivos que me propuse. Quizá no todos, pero sí los más
significativos.
Lo cierto es, aunque no es lo más importante, que los socialistas catalanes han sido la primera
fuerza política del país y junto con los otros partidos de centroizquierda han propiciado un
cambio histórico en Catalunya.
De hecho, los 15 años al frente de la alcaldía de Barcelona (18 si contamos los tres años
decisivos del alcalde Serra) y los tres en la presidencia de la Generalitat serán provechosos aunque quede mal decirlo- para Catalunya y para su capital. Pocos lo pueden negar.
Incluso se podría decir que ha tenido que ser el centroizquierda catalán el que ha completado
los proyectos de los herederos de la Lliga Catalana.
Nadie se acuerda, pero las tres C del alcalde Porcioles (compilación del derecho civil, Carta
Municipal y castillo de Montjuïc) justo ahora se han conseguido en su totalidad.
Y todavía falta la recuperación total del Àrea Metropolitana de Barcelona, en mala hora
suprimida el año 1987 por las leyes territoriales del gobierno convergente - poco después de la
supresión del Greater London Council por la señora Thatcher-. La supresión fue condenada en
el acto reflejado en la fotografía anexa. Desde Norman Foster, en la izquierda de la foto, hasta
la esposa de Blair, en la derecha en la segunda fila, estábamos todos.
Inmediatamente después de la victoria subsiguiente de Tony Blair, el Greater London Council
de Ken Livingstone fue reinstaurado. Pero el Àrea Metropolitana de Barcelona aún no ha sido
recuperada. El PSC no quiso hacer un gesto similar en su momento.
Quedan cosas por hacer. Creo que la nueva generación de políticos de centroizquierda tiene la
responsabilidad histórica de tirar adelante nuevos proyectos. Y estoy convencido de que lo
harán, ahora que las aguas bajan más tranquilas y se ha ganado en confianza y en experiencia.
Ya hace tiempo que pedí que el PSC tuviera grupo parlamentario propio en Madrid - y espero
que lo acabe teniendo-. De no ser así, se producirá un cierto sentimiento de decepción. Ya hace
demasiado que se suprimió con la excusa del golpe de Estado de Tejero.
Veo además con satisfacción que el primer secretario del PSC y ahora presidente de la
Generalitat no se desdice de la pretensión histórica de avanzar hacia un Senado federal. Espero
�que los tres partidos de gobierno en Catalunya coordinarán sus fuerzas con el objetivo de
conseguir un Senado de las autonomías.
Estas cosas se tienen que proponer, independientemente de que tarden mucho o poco en llegar.
La España plural es una realidad incontrovertible. El federalismo ha sido y es desde hace un
siglo la única solución a los problemas de formato político en España y en Europa. Los
republicanos españoles exiliados en México - como Anselmo Carretero, por ejemplo- ya
teorizaron sobre ello.
Me pasé muchas horas desde finales de los ochenta y a lo largo de los noventa para convencer a
los dirigentes andaluces del PSOE - sin los cuales, por cierto, difícilmente habría habido en
Barcelona y Catalunya las victorias progresistas que se han dado- de que el Estado de las
autonomías generalizado por Suárez y, sobre todo, por su ministro Manuel Clavero Arévalo, el
del "café para todos", se tenía que federalizar de verdad - y que se tenía que diferenciar-.
El Estatut lo tocarán, pero poco. Espero que en ninguna parte sustancial. Ya he dicho en más de
una ocasión que, de no ser así, más nos valdría volver a la vieja idea de la reforma del artículo 2
de la Constitución.
Todo el mundo sabe que echar atrás el Estatut después de un referéndum sería difícil de tragar
no solamente por parte de los catalanes, que podrían pedir una repetición de la consulta, sino
por una cantidad no banal de ciudadanos españoles.
Ahora toca Europa.
Es nuestra nueva gran patria. Los italianos lo han visto los primeros. Tanto los políticos como
los empresarios (véanse las fusiones Abertis-Autostrade, que promueve Salvador Alemany, y la
de Endesa-Enel). Y nosotros tenemos que acompañarlos. Confío en que Prodi y Zapatero, no
sin dificultades, lo conseguirán por este camino.
Como espero que conseguirán la materialización definitiva del proyecto euromediterráneo
lanzado el año 1995 en Barcelona, cuando España presidía la Unión. Solana tuvo un papel
decisivo. Espero que ahora también aportará su ayuda.
El Banco Euromediterráneo es la otra asignatura pendiente. El gran éxito de Europa ha sido la
reunificación del Este y el Oeste a partir en buena medida de la acción del Banco del Este que
presidió Jacques Attali en Londres.
Creo que Merkel y Sarkozy no han de poner trabas a ninguno de estos procesos. Como creo,
sinceramente, que tienen toda la razón cuando proponen una Constitución europea menos
extensa y prolija. (Quizá en este punto, por una vez, no coincidimos con Prodi.)
Y creo también que madura adecuadamente la definitiva configuración de la amistad ibérica
entre España y Portugal a través de la fundación prevista en los acuerdos de la última cumbre
hispano-lusa celebrada en Badajoz.
Tenemos que estar dispuestos a ayudar al avance en estos procesos. Personalmente,
acompañaré, y no en solitario, el intento italiano de crear el Partido Demócrata Europeo (PDE).
Son muchos los ciudadanos que me dicen que están de acuerdo en este camino.
Insisto, ahora toca Europa.
�Por esta razón, estuve en Roma hace seis meses en el nacimiento del PDE. Ahora los socialista
europeos y Prodi, Rutelli y Bayrou están tratando de ponerse de acuerdo. También Josu Jon
Imaz participa en el proyecto. Yel lehendakari Ibarretxe (que, por cierto, en Madrid lo pasó aún
peor que nosotros intentando explicarse y ser entendido) también apoya el proceso.
Es cierto que las dificultades que encontrará la vía abierta hacia el Partido Demócrata son aún
importantes. (Raimon Obiols ha escrito una pieza extensa sobre el tema.) Y miren con qué
rapidez ha reaccionado la derecha europea de Merkel y Sarkozy.
Pongámonos manos a la obra. Lo conseguiremos.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1238
Title
A name given to the resource
Carta a los amigos
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Espanya plural
Europa
Catalunya
Acció política
Àrees metropolitanes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/771/20040114_LV.pdf
4b62b26b45b1bb0f78c04228d8b1ce3c
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA 13
P O L Í T I C A
MIÉRCOLES, 14 ENERO 2004
ADIÓS A UN POLÍTICO CLAVE DE LA TRANSICIÓN
Las opiniones del presidente y el ex presidente de la Generalitat
VACACIONES. Con uno de sus nietos, en la
playa de Sant Salvador, en agosto de 1996
ROSER VILALLONGA / ARCHIVO
DAVID AIROB / ARCHIVO
EL RELEVO. Reventós saluda a su sucesor como presidente
PRESIDENTES DEL PARLAMENT. Reventós, con Joan Rigol, Heribert
del Parlament, Joan Rigol, ante Jordi Pujol, en 1999
Catalunya está de luto
PASQUAL MARAGALL
L
a muerte de Joan Reventós es un
momento de duelo y de reconocimiento. De duelo por el maestro
que hemos perdido y de reconocimiento por su legado político. Sin las actitudes humanas y la obra política de Joan Reventós hoy no tendríamos Generalitat ni tendríamos un gobierno catalanista y de izquierdas. No tendríamos, al menos, la Generalitat
con todo su legado histórico incorporado. En
junio de 1977, Reventós decidió la suerte de
Catalunya optando por reclamar, casi en solitario, el retorno del president Tarradellas.
Un retorno que fue crucial para el reencuentro de Catalunya con su historia democrática. Tarradellas optó sabiamente por un gobierno de unidad, fórmula que, sin embargo,
quitó a Reventós el protagonismo que le correspondía. Tampoco tendríamos ahora un
gobierno de izquierdas y catalanista sin la semilla de una cultura política unitaria que se
concretó en los diferentes procesos políticos
que Joan Reventós impulsó siempre con la
voluntad de sumar y de integrar: la unidad
antifranquista que culminó con la Assemblea de Catalunya, la unidad del socialismo
catalán y la colaboración de las fuerzas de
progreso en los primeros pasos de la democracia y el autogobierno recuperados.
Joan Reventós hoy hubiese visto nacer
otra gobernación de Catalunya, la que a él le
gustaba, basada en la convicción de que el
pueblo de Catalunya, la nación, lo es auténticamente cuando los ciudadanos la hacen suya; y la hacen sobre la base de los derechos
que la nación les otorga hoy no solamente en
función del pasado.
Es difícil que un pueblo se atreva a seguir
este camino, abandonar el paraguas de la historia y lanzarse al camino amplio y en ocasiones ignoto y difícil del futuro, pero sólo los
pueblos que se atreven a eso acaban siendo
auténticamente naciones.
Joan Reventós era de los que querían una
Catalunya y un pueblo catalán que no viviesen sólo de la fidelidad al recuerdo, que se ha
de tener de punto de partida, sino también
de un objetivo final compartido, de unos derechos ganados, de una ciudadanía creciente
y de un proyecto respetado entendido por todo el mundo.
Ahora estamos iniciando lo que Reventós
quería, la Catalunya gobernada desde una
idea de progreso, de justicia y de igualdad.
Joan Reventós ha resistido más de dos años
hasta ver el inicio del proyecto político que
habría imaginado y que se resumía así, en palabras suyas. “De la misma manera que hace
veinte años fuimos capaces de formular el
proyecto que nos permitió recuperar las libertades y poner las bases de la democracia y del
autogobierno, ahora empieza la hora de un
nuevo proyecto colectivo que nos permita
dar un paso adelante y que esté a la altura de
un pueblo que quiere sentirse plenamente heredero de su futuro.”
Ésta es para mí la lección política de Reventós. Pero más allá de la política hay una
lección humana mucho más profunda y emotiva, la de su solidez moral, la de su modestia
personal, la de su capacidad para conjugar la
PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente
de la Generalitat
firmeza de sus principios con un espíritu
siempre abierto al diálogo y a los nuevos
planteamientos. Es el Reventós del que recuerdo unas emocionadas palabras a raíz de
la muerte de sus padres, con las que me apelaba a ser digno de su herencia. En este momento quiero añadir a aquella obligación contraída, la de ser, de ahora en adelante, también
un fiel servidor del legado de Joan Reventós.c
ALBERT AYMAMÍ / ARCHIVO
Barrera y Joaquim Xicoy, en abril del 2000
Viejo amigo, hombre fiel
JORDI PUJOL
C
uando en el inicio de la legislatura
1995-1999, de una manera que me
sorprendió, un pacto de cuatro fuezas políticas contra una dio la presidencia del Parlament a los socialistas, y no
a Joan Rigol, que era el candidato de CiU,
me enfadé mucho. Mucho. Pero también di-
je: “Para mí, lo único que tiene de bueno esto
es que el president sea Reventós. Porque se
merece un reconocimiento del pueblo de Catalunya”. Y de esa forma se lo comenté a él
mismo.
Por cierto, que cuando se lo dije, él me explicó que aquella noche iban a cenar él, su
esposa Josefa y sus siete hijos y no sé cuantos
sobrevenidos. Yo le dije: “Tú has tenido
siempre un sentido muy fuerte de la familia.
Esta noche seréis muy felices. Felícitalos de
mi parte”.
Esto son anécdotas, pero explican el tipo
de relación que tuve con él, desde que en el
año 1946 lo conocí en el grupo Torras i Bages, y después cuando íbamos a pintar “Visca Catalunya” en las paredes a altas horas de
la madrugada con Pere Figuera. Aquello, desde las conferencias y las clases de catalán en
DIVERGIMOS CON
frecuencia, pero siempre
nos respetamos y siempre
supimos que teníamos
muchas cosas en común
PEDRO MADUEÑO
LUTO EN EL TRIPARTITO. El president Maragall, Carod-Rovira y Saura
acudieron ayer al tanatorio de Les Corts
PEDRO MADUEÑO
COMPAÑERO EN LA CLANDESTINIDAD. Jordi Pujol manifestó ayer su gran
aprecio por Reventós, con quien coincidió en la lucha antifranquista
las revistas casi confidenciales y las pintadas, era una acción más de afirmación catalanista que política en el pleno sentido de la
palabra.
Después Reventós decidió pasar al campo
más propiamente político. Y más adelante,
ya todos incorporados a la política, divergiendo a menudo, y a veces fuertemente, pero
siempre nos respetamos y siempre supimos
que había entre nosotros muchas cosas en
común.
Procuramos mantener siempre una relación leal. Dos anécdotas más. Hace muchos
años, en uno de mis mítines, yo dejé caer y
dije una cosa negativa de Reventós y que era
una deformación de la verdad. Aquella noche estuve pensando y al día siguiente lo llamé: “Joan, perdona. Esto no se repetirá”.
Por cierto, que aquello me marcó positivamente.
Y en sentido inverso, recuerdo que en un
momento de durísimo enfrentamiento entre Convergència i Unió y los socialistas
–con fuerte contenido de agresión contra mi
persona– él me dijo: “Jordi, lo siento. Pero
no puedo hacer nada más”. Y noté que lo sentía de verdad. (Por cierto, Reventós ha sido
el político que menos se me ha dirigido como
“president”, fuera de los actos muy estrictamente oficiales. Siempre me llamó “Jordi”. También en público. También esto se lo
agradezco.)
Como decía, las anécdotas también sirven
para definir a un personaje. Para definir a un
hombre de alta calidad personal y de convicción. Un hombre al que Catalunya debe
respeto, admiración y agradecimiento. Muchos otros hablarán de él desde un punto de
vista político e ideológico. Permítanme que
yo, además, recuerde al viejo amigo y al hombre fiel.c
JORDI PUJOL I SOLEY, ex presidente
de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1349
Title
A name given to the resource
Catalunya está de luto. Joan Reventós
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
També publicat en català a El Periódico (Catalunya està de dol)..
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Acció política
Català
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles